Dimarts 15 de febrer de 2022 by Diari Més

Dimarts, 15 de febrer de 2022 núm. 4.482 www.diarimes.com

www.centromedicocambrils.com

CENTRO MEDICO CAMBRILS Dr. Tomás Gómez Sanz

CORONAVIRUS IGG / IGM Resultados en 5 minutos

¡TEST RÁPIDO!

Resultado s en 5 minutos

PCR EN 8 HORAS PCR URGENTE EN 3 HORAS TEST RAPID ANTÍGENO Resultados en 5 minutos 977 361 531·677 586 452. C/Carmen, 1 A-2º·43850 CAMBRILS

La Setmana Santa es prepara per tornar a sortir al carrer

El repartiment de la fiscalitat del CRT torna a enfrontar Salou amb Vila-seca

Processons i Via Crucis es faran seguint un protocol de seguretat. P2

CAMP Granados acusa la Generalitat i l’Ajuntament veí d’actuar en «connivència» en demanar un canvi als Estatuts del Consorci Recreratiu i Turístic i bloquejar el Pla Directiu Urbanístic. P8

TARRAGONA

CAMP

GERARD MARTÍ

Tres casos d’abusos de l’Església a Tarragona, sobreseguts Dels 14 incoats a Catalunya, només un és de la demarcació. P17

REUS

‘Reus Horitzó 2032’ dibuixa una ciutat més cohesionada i multicultural Presenten la diagnosi del document, fruit de la participació ciutadana.P6 15/02/2022 diarimés

ESPECIAL

Tina Veiga, de la Comparsa L’Albada, al local on el seu grup de Carnaval prepara les disfresses artesanalment.

Les comparses es preparen per al Carnaval serveis d’advocacia P9-16

TARRAGONA Les colles adapten les seves disfresses a una edició en què no hi haurà competició. P3

diarimés 15/02/2022

TARRAGONA

TRADICIONS

La Setmana Santa de Tarragona farà la processó i els viacrucis al carrer Les confraries es preparen per recuperar els actes amb mesures sanitàries anticovid per evitar riscs i complir les normes CRISTINA AGUILAR

Josep M. Pena

L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa està disposada, enguany, a recuperar els actes al carrer, amb mesures de protecció contra la covid i seguint sempre les indicacions de les autoritats sanitàries. Això significa que projecten tornar a fer la proces· só de Divendres Sant, i també els viacrucis que organitzen les diverses confraries al llarg de la setmana al carrer. La Xarxa Sani· tària Santa Tecla ha preparat un protocol de salut per als assajos dels portants dels passos, i pos· teriorment en prepararà d’altres per al desenvolupament de les sortides al carrer de les diverses entitats. El president de l’Agrupació, Francesc Seritjol, ha indicat que la Setmana Santa de 2022 «es farà amb tota la normalitat pos· sible, tant pel que fa a la processó de Divendres Sant com als via· crucis», tot i que ha avançat que, a hores d’ara, «no podem saber com s’organitzaran els actes ni en quines condicions es duran a terme, ja que tot plegat dependrà de la situació epidemiològica». L’Agrupació mantindrà con· tactes periòdics amb la Xar· xa Santa Tecla, amb l’objectiu d’actualitzar el protocol que conté les mesures de seguretat. Segons fonts del centre hospita· lari, l’Agrupació es va adreçar a la Xarxa demanat ajut per ges·

Músics d’una de les confraries processionals, en una imatge d’arxiu.

Els portants seran els primers a prendre mesures quan comencin els assajos tionar els reptes de la situació sanitària. El primer fruit d’aquesta col· laboració ha estat un document preparat per la doctora Gemma

Flores, l’epidemiòloga de refe· rència de la Xarxa Santa Tecla. Aquest protocol, de moment, només es refereix a les mesures de seguretat que s’han de pren· dre durant els assajos amb els passos per garantir la seguretat dels portants, això tant amb els que es carreguen a espatlles com els que porten rodes. «Anirem pas a pas», remarca

Seritjol, «perquè volem que tot sigui el més normal possible». Seguint aquesta línia, les confra· ries organitzaran també els actes habituals que, en aquest temps, solen fer a les seves seus, vigilant que el públic dugui mascareta i que no superi l’aforament. En aquest mateix sentit s’ha pronunciat Rafel Pintado, sosts· prefecte de la confraria de la

Puríssima Sang, organitzadora de la processó. Segons Pintado, l’entitat es reunirà en assemblea el pròxim dia 21 i posarà a vota· ció dels seus socis si organitzen la processó. Aquest és un pro· cediment que es repeteix cada any, i Pintado no té cap dubte que el sentit del vot serà positiu. «Apostarem per sortir», avança, recordant que depèn de cada confraria decidir el número de passos que treuran al carrer se· gons la situació sanitària d’aquell moment. Recorregut llarg A Pintado no li preocupa que es puguin produir aglomeracions de públic, ja que «el recorregut que fa la processó és molt llarg, i això permet a les persones que la van a veure distribuir-se en molt d’espai». Més difícil ho tenen els portants dels passos, que són ara l’objectiu prioritari de les mesu· res de precaució. El protocol de la Xarxa Santa Tecla recoma· na, entre altres coses, que totes les persones que hi participen tinguin la pauta de vacunació completa, acreditada amb el certificat covid, que es rentin les mans amb gel hidroalcohòlic, que utilitzin sempre mascareta quan estan sota el pas o que es facin un test d’autodiagnòstic 24 hores abans de l’assaig. Les enti· tats vigilaran també la distància segura entre els confrares.

El Port licita les obres del paviment dels carrils d’accés de l’Eix Transversal El Port de Tarragona licita les obres per millorar el paviment dels carrils d’accés de l’Eix Transversal. Es tracta d’una li· citació oberta durant el mes de febrer de 2022 amb un pres· supost inicial de 218.071,42 euros, iva inclòs. Es preveu ini· ciar els treballs durant el mes d’abril o maig amb un termini d’execució de catorze setma· nes. Durant les obres, l’entrada i sortida per l’Eix Transversal seguirà en funcionament amb un carril menys en actiu. La gran quantitat de trànsit pesat i la intensitat del trànsit d’al· tres vehicles, pel vial principal d’entrada i sortida de merca· deria en camió, fan necessària la intervenció. El paviment de formigó que es troba ubicat entre les casetes de la duana de l’Eix Transversal, kilòmetre zero de l’A-27, presenta inicis de fatiga i el Port vol actualit· zar i millorar l’espai més im· portant per on entra i surt tot el trànsit pesat. Una vegada es porti a terme l’adjudicació de les obres, el departament d’In· fraestructures del port tarra· goní preveu poder iniciar-les durant el mes d’abril o maig d’enguany. Atesa la importàn· cia del trànsit diari que passa a través de les casetes de control d’accés és necessari executar l’obra per fases. L’Eix transver· sal consta de vuit carrils d’en· trada i sortida (un dels carrils ja va ser d’una prova pilot de paviment fa uns en mesos). Cada fase incidirà en un sol carril; la resta funcionarà amb normalitat.

CULTURA ACN

El festival ‘Tarragona Sona Flamenc’ incorpora la rumba en la seva quarta edició El certamen recupera la presencialitat total després d’una edició híbrida ACN

El festival Tarragona Sona Flamenc incorporarà la rumba en la seva quarta edició. El certa· men se celebrarà del 18 de març al 3 d’abril i comptarà amb més d’una vintena d’activitats entre concerts, tallers de formació i accions participatives. Entre les actuacions més destacades hi ha les de Maruja Limón o Josemi Carmona Quartet, així com la presència d’artistes del Camp de Tarragona com Inés Rubio. Per la seva banda, la cantaora Mayte Martín oferirà dues classes ma· gistrals de flamenc el 26 i el 27 de febrer a la Sala Kesse.

Una de les novetats és el Rum· bòdrom, un espai que s’instal· larà a la plaça Corsini el 2 d’abril en el qual es convidarà tothom a ballar i cantar i que comptarà amb la presència de Miranda Al· fonso, Carmen Muñoz i Marina Paje. Després que l’any passat se celebrés una edició híbrida a causa de la pandèmia, enguany es recupera la presencialitat al 100%, amb activitats partici· patives i al carrer. «Sumem una àmplia oferta formativa» desta· cava Kike Colmenar, director del festival. Colmenar remarcava que els cursos i les classes ma·

gistrals sempre han estat impor· tants per al certamen, especial· ment pel paper destacat que hi tenen les escoles de flamenc de la ciutat. Les classes més desta· cades les oferirà Mayte Martín, que impartirà un curs per a ne· òfits «que ajudarà a entendre bé i millor el flamenc», va indicar el director. El director també ex· plicava que volen potenciar els artistes locals «per descobrir-los i donar-los suport» així com obrir-se «als nous talents de Ca· talunya» com Maruja Limón o Ana Brenes. Tarragona Sona Flamenc es desenvoluparà principalment

Impulsors del festival, durant l’acte de presentació del certamen.

durant tres caps de setmana, amb una intensitat creixent. Així, el darrer hi haurà el Rum· bòdrom i, a continuació, es farà una flashmob, també a la plaça

Corsini. Les entrades es posaran a la venda el 23 de febrer. El fet que enguany s’hagi arri· bat a la quarta edició i es pugui celebrar en condicions de rela·

tiva normalitat, ha suposat una injecció d’optimisme en els or· ganitzadors, que esperen deixar enrera les dificultats platejades per la pandèmia.

TARRAGONA

15/02/2022 diarimés

CARNAVAL

Les comparses adapten les seves disfresses a un Carnaval sense competició

GERARD MARTÍ

Algunes agrupacions han decidit reservar la seva idea estrella per un any que sí que hi hagi la gala de la Disfressa d’Or Paula Montalvo

La decisió de dur a terme una festa de Carnaval aquest 2022 sense caràcter competitiu, amb la gala de la Disfressa d’Or ajor· nada fins a l’any vinent, ha pro· vocat que algunes comparses hagin decidit reservar-se la seva idea estrella pel pròxim any i op· tar per un disseny menys costós per aquesta edició. Tal com han assegurat algunes participants de la rua de Carnaval, la falta de caràcter competitiu d’aquest 2022 i el poc temps de marge que van tenir una vegada se’ls va anunciar que sí que es duria a terme la festa –en comparació amb els altres anys–, va portar al fet que algunes agrupacions es fessin enrere amb la seva idea original i en busquessin alguna de segona categoria per desfilar en aquesta edició. Segons relata Tina Veiga, de la Comparsa L’Albada, ha estat

un any «estrany», ja que els ter· minis han estat molt diferents. Veiga explica que l’Ajuntament va donar la notícia sobre la seva intenció de fer un Carnaval el més normal possible al mes d’oc· tubre. «Des de llavors, el marge de maniobra és molt ajustat i no dona temps a preparar una gran disfressa», declara Tina Veiga i remarca que, sense covid per mig, els preparatius comencen al mes de maig. «El fet que no hi hagi concurs també ha provo· cat que no vulguem gastar tots els cartutxos i hem optat per un disseny més senzill», explica la membre de la Comparsa L’Alba· da. El mateix els va passar a la Comparsa Sinhus Sport, encara que ells sí que tenien el projec· te de la disfressa principal pel concurs ja en marxa. «Nosaltres vam dur els tempos com un any normal, ja que vam començar a treballar des del mes de maig. És

per aquest motiu que ja teníem tot el material comprat», declara Paco Fiori, de la Comparsa Sin· hus Sport. En el moment que van conèixer la decisió conjunta de les comparses sobre eliminar la gala de la Disfressa d’Or, des de Sinhus Sport es va decidir guar· dar la disfressa per la pròxima edició i crear-ne una de nova per aquesta edició. En aquestes dues comparses, els preus de la disfressa han va· riat considerablement. Des dels 250 o 300 euros que costa la ins· cripció de cada any, en aquesta edició s’ha rebaixat entre els 120 i 150 euros. En aquesta baixada de preu s’hi veu reflectida la creació d’unes disfresses més modestes. Assajos adaptats A banda dels canvis en els vestits, les comparses també han notat una gran diferència amb els as· sajos i preparatius del Carnaval.

Tina Veiga, de la Comparsa L’Albada, durant els preparatius de la festa de Carnaval del 2022.

Les comparses van decidir a l’octubre fer un Carnaval normal, però sense concurs Segons Veiga, els assajos «s’han realitzat a l’aire lliure, respectant les distàncies i les mesures que hi havia en cada moment». De fet, Fiori assegura que, «encara que

no se’ns exigia en cap moment, vam dividir els assajos per grups de deu persones quan el límit de trobades socials marcava aquest màxim». Per la Comparsa La Unió tam· bé ha estat un daltabaix, ja que «estàvem molt acostumats a preparar el Carnaval tots junts», declara Manuel Baeza. Tal com explica aquest membre, des de la

comparsa del barri de Sant Pere i Sant Pau normalment agrupaven fins a 100 persones, però per a aquesta edició especial han vol· gut limitar a 50 les persones que poden participar-hi. «Davant un escenari de tanta incertesa, volíem preparar sobre segur i organitzar-ho amb menys per· sones ens ho permetia», remarca Baeza.

Carrillo, aquestes vindran de diversos punts de Catalunya i també d’Espanya. A més, també comptaran amb comparses. L’edició d’aquest 2022 serà la 16a que se celebra en el seu 18è aniversari. A més, hi ha no· vetats: el premi del públic. Els assistents a l’esdeveniment po· dran votar en directe a través d’una aplicació el participant preferit del públic, el qual s’en· durà 250 euros de premi. Tot i això, el guardó principal del Cer· tamen és Gran Premi Tarragona Drag, el qual atorguen al millor participant, amb 1.000 euros en metàl·lic. En aquesta categoria, el jurat té en compte l’origina·

litat i creativitat, l’estètica i ves· tuari, les habilitats escèniques i el carisma i la interacció. D’altra banda, també hi ha els premis al primer i segon finalista del Drag Tarragona, amb 500 i 250 euros respectivament. L’organització repartirà un total de 2.000 euros en guardons. El Certamen Tarragona Drag 2022 se celebrarà el pròxim di· lluns 28 de febrer al Teatre Tar· ragona. Es tracta d’un concurs reconegut en l’àmbit estatal, ja que és el segon amb més trajec· tòria d’Espanya, a més de tenir una gran repercussió internacio· nal. Les entrades per a poder as· sistir tenen un cost de 10 euros.

FESTES

S’endarrereix la venda d’entrades pel Certamen Tarragona Drag 2022 Dotze concursants ja han estat seleccionats per actuar al Teatre Tarragona el 28 de febrer Paula Montalvo

La venda d’entrades pel Certa· men Tarragona Drag 2022 ha pa· tit un endarreriment. Tal com es va anunciar al programa d’actes de la festa de Carnaval de l’Ajun· tament, els tiquets per assistir al Certamen havien d’estar dispo· nibles des del passat divendres,

11 de febrer. Tot i això, la web entrades.tarragona.cat encara no les ofereix. Fonts municipals asseguren que sortiran a la ven· da pròximament. Alhora, Sergi Carrillo, coordinador general de la Tarragona Drag, assegura que són moltes les persones que ja s’han preocupat per l’endarre·

riment de la venda d’aquestes entrades. D’altra banda, Carrillo asse· gura que el Certamen ja compta amb el cent per cent de les places per participar exhaurides. «Les inscripcions han estat un èxit i hem fet una selecció per escollir els dotze participants finalistes

del Certamen, els quals es po· dran veure el dia 28», assegura el coordinador general. En aquesta preselecció, l’organització ha volgut incloure a participants novells per donar-lis una opor· tunitat de fer-se conèixer, però també d’altres Drags novells ja conegudes estatalment. Segons

diarimés 15/02/2022

TARRAGONA

OBRES

Bonavista demana arreglar l’últim tram de la nova entrada per la Coma L’Ajuntament va iniciar ahir la reforma de la rotonda que rep els vehicles de la T-11 i també actuaran en el seu entorn GERARD MARTÍ

Paula Montalvo

L’Associació de Veïns (AV) de Bonavista demana que s’arregli l’últim tram de l’entrada del camí de la Coma, recentment obert al trànsit per connectar el barri amb la T-11. En concret, es trac· ta dels últims metres de carrils, entre el Complex Esportiu fins a la rotonda que rep els vehi· cles a Bonavista. Segons declara Loli Gutiérrez, presidenta de l’AV, a Diari Més, és un bocí del camí que està en molt mal estat i compta amb alguns obstacles que dificulten la circulació de vehicles. D’aquesta manera, Gu· tiérrez reclama que el consistori posi solució al problema. Segons la presidenta de l’AV, el paviment està en mal estat i, a més, hi ha un arbre que dificulta el pas dels vehicles. «No hi va haver temps suficient per arreglar aquests úl· tims 50 metres de carretera?», es pregunta la representant veïnal. Una altra de les demandes de l’AV de Bonavista era la reforma de la a rotonda que rep l’arriba· da dels cotxes directament del camí de la Coma des de la T-11. Aquesta es trobava en molt mal estat i ja feia temps que els veïns demanaven la seva reforma. Per tant, només uns dies de l’obertu· ra de les noves sortides i entrades a Bonavista, l’Ajuntament va ini· ciar ahir la rehabilitació de l’arri· bada al barri. Tal com va anunciar ahir ma·

De fet, segons Gutiérrez, cal· dria allargar l’actuació sobre la vorera fins a l’avinguda del Tar· radellas. «Hi ha molts infants

Gutiérrez vol demanar eliminar el carril bici per crear un quart carril de sortida des de Bonavista que van cap a les escoles i llar d’infants que hi ha situades al camí de la Partió. És una refor· ma necessària per contribuir a la seguretat de tots», remarca Loli Gutiérrez.

A l’inici del camí de la Coma hi ha un arbre que dificulta el pas dels vehicles.

teix el consistori, les millores en aquest espai pretenen dignifi· car l’entrada al barri donat que es tracta d’un accés amb molta afluència, especialment els dies de mercat, perquè està connectat amb l’autovia A7. Aquests ma· teixos arguments són els que va utilitzar Loli Gutiérrez, presiden· ta de l’Associació de Veïns (AV) de Bonavista, el passat dimecres durant la inauguració de la nova sortida creada en el marc del Pla

SALUT

Parcial 10. Segons la presidenta, es tracta d’una entrada que dig· nifica poc l’arribada dels visi· tants al barri, a banda de suposar un problema de circulació en cas d’acumular un gran nombre de vehicles. Continuïtat a la vorera Segons el consistori, amb la in· tervenció també es repararà el paviment asfàltic que hagi que· dat malmès, per les rases d’esco· TJERK VAN DER MEULEN

mesa, i es pintarà la senyalització viària. Amb tot, la inversió total serà de 48.265,64 euros i con· templa, a més de les obres en la mateixa rotonda, l’enjardina· ment del seu interior i la millora de les voreres de l’entorn, a la confluència dels carrers Tretze i Catorze. A més, es donarà conti· nuïtat a la vorera que ve del camí de la Coma i que actualment és un descampat d’aparcament in· formal de cotxes.

Reunió per la tercera sortida Una altra de les demandes veï· nals que hi ha sobre la taula és el tercer carril de sortida que es construirà aprofitant l’antic vial del camí de la Coma, el qual passa pel parc del mateix camí. Gutiérrez ha assegurat a aquesta redacció que té programada una reunió amb representants mu· nicipals el pròxim mes de març per tractar aquesta qüestió. «Vull demanar-los que connectin el vial amb la rotonda del PP10 per aconseguir aquest tercer carril de sortida des del barri», assegura la presidenta. A més, també dema· narà l’eliminació del carril bici que hi ha paral·lel al vial: «És un espai que es podria aprofitar per a fer un quart carril. El necessi· tem», remarca.

SEGURETAT

Els Mossos detenen quatre persones per robatoris a SPiSP Van passar ahir a disposició judicial ACN/Redacció

Exposició amb motiu del Dia Internacional de la síndome d’Asperger Amb motiu del Dia Internacional de la síndrome d’Asperger, que se celebra el 18 de febrer, ahir al matí, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, amb la consellera de Capacitats Diverses, Elvira Vidal, i altres regidors del consistori, així com represen·

tants d’Aspercamp, van llegir el manifest al pati Jaume I. També es va inaugurar una exposició al mateix lloc. Sota el títol RESSE_TEjA, la mostra és el fruit d’un treball reivindicatiu del grup As· percamp i la fotògrafa Varinia Picó. Redacció

Els Mossos d’Esquadra van de· tenir dissabte quatre persones com a presumptes autores de quatre robatoris amb força a establiments del barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. Els arrestats són dues dones de 18 anys i dos homes de 19 i 21. A més, també s’acusen els dos homes i una de les dones per un robatori amb intimidació d’un telèfon mòbil. La matinada de dissabte es van produir quatre robatoris a establiments molt propers entre ells. En concret, es tracten d’un restaurant, un bar, una botiga i una farmàcia del barri. La col·laboració ciu·

tadana i la reacció policial amb agents uniformats i de paisà van permetre localitzar els lladres al voltant d’una benzinera, els quals van ser interceptats quan estaven intentant fugir. Els ar· restats van passar ahir dilluns a disposició judicial. Aquesta onada de robatoris arriba des· prés d’una nit plena d’entrades a locals comercials del mateix barri tarragoní fa aproxima· dament un mes. En aquesta última tongada, un mínim de tres bars, una perruqueria i un garatge particular van ser assal· tats durant la nit. Els lladres van endur-se diners de les caixes registradores i material.

La URV obre les portes a les famílies i als estudiants de secundària Els estudiants de batxillerat i cicles formatius de grau supe· rior i les seves famílies podran visitar les instal·lacions de la Universitat Rovira i Virgili (URV) durant les jornades de portes obertes que es faran el dissabte 19 de febrer al matí, el divendres 1 d’abril a la tarda i el dissabte 14 de maig al matí. Les jornades tenen per objec· tiu orientar els estudiants dels darrers cursos de secundària sobre el seu futur professional de la mà del professorat de la Universitat i dels estudiants dels graus, que explicaran la seva experiència. Durant la visita, estudiants i famílies po· dran conèixer els plans d’es· tudi dels graus que es poden cursar a la Universitat Rovira i Virgili, les sortides professi· onals, les oportunitats per fer estades a l’estranger i estades de pràctiques i resoldre dubtes sobre l’accés i la matrícula. A més, podran veure els serveis i instal·lacions que tindran a l’abast els estudiants, com ara les aules o els laboratoris i conèixer activitats de la vida universitària, com són les acti· vitats esportives o el volunta· riat. Redacció

L’IMET ofereix una xerrada per aconsellar a les famílies sobre com triar escola a P3 L’Institut Municipal d’Edu· cació de Tarragona (IMET) es comença a preparar per a la preinscripció escolar del curs 2022-2023. Per aquest motiu organitza per al dijous 17 de fe· brer a les 18 h. el seminari web Reflexions per triar l’escola a càrrec del doctor Jordi Collet Sabé. Aquesta xerrada està adreçada a famílies que tenen infants nascuts el 2019 i que al setembre poden començar P3. L’objectiu d’aquest espai és que les famílies puguin re· flexionar sobre aspectes relle· vants que els ajudaran a esco· llir l’escola pels seus fills amb una mirada diversa, plural i equitativa, sortint de dubtes i idees preconcebudes. L’ac· tivitat es realitzarà de forma telemàtica i s’hi podrà assistir gratuïtament connectant-se a una sessió de Zoom. El Dr. Jordi Collet Sabé, educador social, sociòleg i doctor en sociologia. Ha fet recerca i ha publicat en l’àmbit català i internacional sobre les relacions entre es· cola, famílies i comunitat, po· lítiques educatives, segregació escolar, treball educatiu en xarxa i sociologia de les religi· ons. Redacció

TARRAGONA

15/02/2022 diarimés

BARRIS

La Granja reivindica un pàrquing al costat de l’ampliació del nou CAP

GERARD MARTÍ

L’Associació de Veïns creu que no s’ha previst la repercussió de l’augment de la quantitat d’usuaris i els efectes que crearà en el trànsit de la zona Josep M. Pena

L’Associació de Veïns del barri de La Granja reclama a l’Ajun· tament que instal·li un pàrquing municipal al costat del Centre d’Assistència Primària, l’ampli· ació del qual hauria d’estar en· llestida l’any 2024. Aquests veïns consideren que un cop l’equipa· ment sanitari funcioni amb més capacitat tindrà uns nivells d’uti· lització superiors per part dels ciutadans, i aquest fet farà neces· sari facilitar-ne l’accessibilitat, cosa que implica disposar d’un recinte per aparcar els vehicles de les persones que hi vagin. El president de l’AV de La Granja, Francisco Rosillo, ha in· dicat que «al costat de l’edifici del CAP la gent no hi cabrà», i que això justifica les demandes de l’associació i hauria de moti· var les previsions municipals en aquest sentit. «Fa pocs dies», ha afegit Ro·

sillo, «l’Ajuntament va licitar el projecte d’un parc al darrera de l’institut, però nosaltres pensem que és més factible fer un pàr· quing que no pas un parc, perquè les tasques de manteniment d’un parc són molt més complicades i cares que no pas les d’un pàr· quing». Pantalla acústica El president de l’AV es refereix de fet, a la pantalla acústica vegetal que es pensa instal·lar, en un ter· mini de nou mesos, al descampat que hi ha entre l’IES Torreforta i el vial T-11 de Tarragona a Reus. Aquesta barrera, destinada a es· morteir els sorolls dels cotxes i evitar la vista entre les aules i la carretera, implica la planta· ció d’arbres que configuraran una petita zona verda, cosa que l’entitat veïnal no veu amb bons ulls. «Primer cal posar remei a les necessitats actuals del barri», diu

Rosillo, «i després ja mirarem què més cal fer-hi». Entre aquestes necessitats Rosillo situa la d’un pàrquing nou al costat del CAP. Fa temps, el Departament de Salut va anunciar que l’ampliació del CAP La Granja quedarà enllesti· da el 2024. Aquest any s’han de fer la licitació de les obres, que s’iniciaran en el decurs del 2023 amb l’objectiu que finalitzin l’any següent. Serà aleshores, segons el president de l’entitat veïnal, quan aquest centre sani· tari experimenti un increment en l’afluència d’usuaris, i el barri viurà nous problemes de massi· ficació de vehicles a la via pública i de manca d’aparcament. «Pen· so que l’Ajuntament no va insis· tir prou en la necessitat d’aques· ta ampliació, i ara fan el mateix amb les altres circumstàncies que es generaran, com aquesta d’haver de deixar els cotxes en

CULTURA

‘Experiència de periodista’ ofereix una nova edició del cicle La iniciativa arriba enguany a la tretzena Redacció

Els periodistes Toni Orensanz, Anna Punsí, Manel Alias i San· dra Balsells participaran en la tretzena edició del cicle de conferències Experiència de periodista, que organitza la De· marcació de Tarragona del Col· legi de Periodistes de Catalunya,

La temporada de turisme esportiu comença aquest mes La temporada de turisme esportiu a la piscina olímpi· ca Sylvia Fontana comença aquest mes. El club de natació Baar (Suïssa) dona el tret de sortida. Romandrà aquí per entrenar-se fins al 16 de fe· brer. L’equipament municipal acollirà fins a l’octubre dife· rents grups de natació proce· dents de Suïssa, Alemanya i França, en grups d’entre 25 i 40 nedadors, que entrenaran diàriament a la piscina.

amb el patrocini de Repsol i la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona. L’escriptor, periodista i guio· nista prioratí Toni Orensanz inaugurarà el cicle dilluns 21 de febrer, el següent dilluns, 28 de febrer, serà el torn de la pe· riodista del Crims Anna Punsí,

el 7 de març hi participarà l’ex· corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Rússia, Manel Alias i el punt i final del cicle el posarà, el 14 de març, la fotoperiodista Sandra Balsells, la càmera de la qual ha estat testimoni de mo· ments claus de la història, com els esdevinguts a la Guerra dels Balcans. L’objectiu del cicle de con· ferències és que reconeguts professionals dels mitjans de comunicació posin a l’abast del públic la seva visió del món de la comunicació i la vivència perso· nal del procés d’informació pú· blica. Aquest cicle es du a terme des de l’any 2009.

El CAP La Granja, on demanen més aparcaments, en una imatge d’arxiu.

La renovació del centre, prevista per entrar en servei l’any 2024, augmentarà els usuaris algun lloc per anar al metge». Rosillo creu que «la situació és dolenta, perquè els regidors no compten amb nosaltres», i posa com a exemple l’estat, que quali· fica d’abandonament, en què es

L’AV reclama també que es faci un manteniment correcte de les dues zones verdes del barri troben les dues zones verdes del barri, el parc Rodríguez de la Fu· ente i el parc de la Salut. L’Associació de Veïns preferi· ria que el consistori se centrés, en primer terme, en garantir la

construcció del pàrquing vora el CAP i en mantenir en bones condicions ambdues zones ver· des, en comptes de parlar d’al· tres projectes que, en el pitjor dels casos, poden acabar en més situacions de manca de man· teniment. «El problema és que l’Ajuntament no compta amb el veïnat», conclou Rosillo, cosa que augmenta les problemàti· ques del barri.

diarimés 15/02/2022

REUS

SOCIETAT

'Reus Horitzó 32' projecta una ciutat amb més zones verdes i humides El document, fruit de la participació ciutadana, planifica el futur de la capital del Baix Camp a deu anys vista GERARD MARTÍ

Redacció

La diagnosi del pla estratègic Reus Horitzó 32 projecta una ciutat amb més zones verdes i humides i més cohesionada i multicultural. L'alcalde, Carles Pellicer, i la vicealcaldessa, Noe· mí Llauradó, van presentar ahir la diagnosi, el document fruit de la participació de la ciutada· nia que identifica les debilitats, fortaleses, necessitats i oportu· nitats de Reus, una eina bàsica per engegar la propera fase del procés: la definició de la ciutat a 10 anys vista. La diagnosi estratègica parti· cipada compta amb les aporta· cions dels integrants del Fòrum Ciutadà, repartits en la Taula Transversal i la Taula Sectorial, així com dels representants d'al· tres administracions de l'entorn recollides en el Fòrum Territori· al. També recull les aportacions dels grups municipals i del cos tècnic de l'Ajuntament de Reus. Aquestes aportacions configu· ren els continguts qualitatius de la diagnosi, que se sumen als continguts quantitatius, que s'hi han incorporat a partir de dades, estudis, estadístiques d'altres plans sectorials i estratègics que disposa l'Ajuntament de la capi· tal del Baix Camp o bé altres ins· titucions com l'IDESCAT. Aquesta tasca quantitativa i qualitativa ha permès realitzar una mena d'anàlisi DAFO, una

L'alcalde, Carles Pellicer, i la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, durant la presentació de la diagnosi, ahir.

Entre els mesos de maig i juny, hi haurà un procés participatiu obert a la ciutadania de Reus eina que serveix per identificar les Debilitats, Amenaces, Forta· leses i Oportunitats, per tal de

detectar i conèixer tots aquests aspectes de la ciutat i envers els que s'han de treballar, en al· guns casos, per potenciar-les i, en d'altres, per resoldre-les. La diagnosi estratègica participada, publicada al web de Reus Horitzó 32, estructura els continguts d'acord amb els eixos del pla

estratègic. Durant la presenta· ció, feta ahir, es van citar alguns exemples de les temàtiques que s'han detectat a cada un dels ei· xos, fent una «pinzellada» dels aspectes més rellevants, tal com va dir la vicealcaldessa, Noemí Llauradó. L'àmbit de qualitat de vida a la ciutat, tracta temes com

la importància de tenir present l'emergència climàtica en relació amb la contaminació acústica i atmosfèrica o la necessitat de de· finir el model econòmic i de con· sum de la ciutat del futur. També es considera prioritari treballar per assolir una ciutat diversa i multicultural, amb una millor

convivència i més cohesionada. Pel que fa a les oportunitats a Reus, destaca la necessitat del servei de cures, que es consi· dera una de les problemàtiques importants a abordar a causa de l'envelliment de la població o l'ocupació, ja que es considera prioritari resoldre la dificultat d'encaixar l'oferta formativa i les demandes del mercat. S'ha ressaltat la necessitat de dispo· sar de més zones verdes i espais humits per combatre la possible pujada de les temperatures, en· vers l'eix per poder gaudir de la ciutat. També fer servir la cultura i l'esport com a elements cohe· sionadors de la població i de la promoció de la salut, i donar pri· oritat a la mobilitat a peu, poten· ciant el transport públic davant el transport privat. En l'àmbit cultural, s'exposa la importància de generar sinergi· es que permetin l'atracció cap a Reus de professionals i amateurs. Es considera que caldran espais d'assaig, residències i localitzaci· ons específiques perquè el talent local pugui treballar i desenvo· lupar-se, a més de la possibilitat de disposar d'un observatori de ciutat que permeti detectar les necessitats de la gent i també recollir indicadors que mostrin l'evolució de la ciutat en tots els àmbits. La fase prospectiva es preveu iniciar al març amb les pròximes reunions del Fòrum Ciutadà, que a partir d'ara dividirà les taules de treball a partir dels eixos es· tratègics. També està prevista una nova trobada de la taula de tècnics de l'Ajuntament a l'abril. Aquesta feina de prospecció, permetrà dibuixar el procés par· ticipatiu obert a la ciutadania, que es farà durant els mesos de maig i juny, tant de forma pre· sencial com telemàtica.

POLÍTICA

El PSC insta l'Ajuntament a establir caixers automàtics en dependències municipals

CEDIDA

El grup municipal presentarà dues mocions al plenari de divendres Redacció

El grup municipal del PSC pre· sentarà dues mocions en el ple· nari d'aquest divendres. La pri· mera va enfocada al servei que ofereixen els bancs, que cada ve· gada estan tancant més caixers i oficines, i la segona és sobre el veïnat del barri de la Pastoreta. Arran de la pandèmia, s'ha ac· celerat el procés de digitalització en la banca i, ara, és molt com· plicat aconseguir una atenció presencial. Això també ha com· portat que tanquin moltes ofici· nes i, amb el pas cap al pagament a través de les targetes de crèdit i per Internet, també a la retirada

de molts caixers. «Aquests dos punts han provocat una exclu· sió financera i bancària molt important amb el col·lectiu de la tercera edat, ja que no tenen tan· ta facilitat per fer les gestions en línia», ha dit el portaveu del PSC a Reus, Andreu Martín. El grup socialista demanarà en el ple· nari de divendres que l'Ajunta· ment tracti amb les entitats ban· càries la instal·lació de caixers automàtics de retirada d'efectiu de forma accessible i segura per a la ciutadania en edificis o es· pais municipals, especialment en aquells barris on hi hagi aquesta mancança. «Aquesta

mesura ja està emparada per la Llei 33/2003 de patrimoni de les Administracions Públiques i, per tant, el Govern no pot posar cap excusa per tombar aquesta inici· ativa», destaca Martín. «Seguint l'exemple de l'Ajuntament del Vendrell, també volem pressio· nar els bancs perquè atenguin presencialment en bona part de l'horari d'oficina i no fins a les 11 h», argumenta Martin, qui detalla que «per això també proposarem sancionar aquells bancs que no atenguin més ho· res amb un impost de 10.000 euros per l'ús de la via pública». La segona moció, tracta envers

Andreu Martín, portaveu del PSC a Reus, parlant amb un veí.

Martín: «Poposarem sancionar, amb 10 mil euros, aquells bancs que no atenguin més hores» la manca d'inversió pel mante· niment dels carrers i l'impuls del comerç al barri de la Pastoreta: «Hem pogut veure com falta un punt de neteja en molts llocs del barri. També hi ha voreres, algu· nes massa estretes, i asfaltat en mal estat», ha dit Martin. El grup també continua insistint en la creació d'un pas de vianants a l'avinguda Sant Bernat Calbó. Per tot això, el PSC a Reus por· tarà al plenari de divendres una moció per tal d'analitzar l'estat dels carrers, revisar l'enllume· nat i incrementar la neteja de la via pública en aquesta zona. Per tal de promoure el comerç local existent i incentivar l'arribada de noves persones emprenedo· res i comerciants, els socialistes demanaran fer polítiques de captació i cuidar els locals buits per tal de fer-los més atractius.

REUS

15/02/2022 diarimés

CIUTADANIA

«Em sento molt impotent i desemparada perquè ningú m'ajuda»

GERARD MARTÍ

Irene Avilés, una jove de 25 anys amb una discapacitat del 86% de grau dos, fa una crida per tal de poder entrar al mercat laboral Noemí Solla

Irene Avilés és una noia de 25 anys que té una discapacitat del 86% de grau dos. Des dels 18 anys no troba feina, ni tan sols adap· tada per les seves limitacions físiques. Actualment, va amb ca· dira de rodes, necessita el suport d'una persona per acudir al lava· bo i només la seva mare, amb qui conviu, rep una ajuda econòmica de 600 euros al mes. «Em sento molt impotent i desemparada perquè ningú m'ajuda. He anat a diferents associacions, com la Montsant o Baix Camp, a més de parlar amb l'ONCE. Massa temps insistint i anant darrere i ningú em dona resposta ni suport de cap mena», ha comentat Avilés. L'última feina que va tenir Avilés va ser a la Selva del Camp: «Vaig entrar amb 17 anys com auxiliar administrativa a una empresa, on vaig estar set me· sos. Quan vaig acabar, ja tenia

els 18 anys complerts i, tot i ha· ver treballat amb la discapacitat acreditada, no em van renovar contracte». Des de llavors, l'afec· tada no s'ha pogut reincorporar al mercat laboral. Avilés pateix Tetraparèsia, motiu pel qual va en cadira de rodes elèctrica. Depèn d'una ter· cera persona per anar al lavabo, vestir-se, dutxar-se o, fins i tot, tallar segons quin aliment quan ha de menjar. També té diabetis tipus I i necessita d'una bombo· na d'insulina, ja que no es pot punxar sola i ha d'acudir a l'hos· pital cada setmana per tal de ser atesa. Té dificultats per parlar i una gastroparèsia (l'estómac i l'intestí prim no li funcionen bé, motiu pel qual ha de portar una dieta molt estricta). Ha tingut diverses pancreatitis i el passat desembre li van dona l'alta hos· pitalària després d'haver estat cinc mesos ingressada a causa de

Dos detinguts per una trama que formalitzava parelles de fet fictícies L'operació es va fer a principis d'enguany La Policia Nacional ha detingut quinze persones, tretze a Giro· na i dos a Reus, per formalitzar parelles de fet fictícies amb ciutadans estrangers amb l'ob· jectiu de regularitzar la seva situació administrativa a Espa· nya. A tres dels detinguts se'ls imputa pertinença a l'organit· zació criminal. L'operació es va fer a principis de l'any 2022 amb l'oficina d'estrangeria de la subdelegació del govern a Girona, la tresoreria general de la Seguretat Social, la Policia Nacional de Reus i la Policia Local de Salt. Els detinguts po· saven en contacte ciutadans es· trangers que no tenien permís de residència amb ciutadans espanyols per formalitzar di· ferents tràmits administratius. Els ciutadans natius eren per· sones amb pocs recursos eco· nòmics o bé amb dependència a substàncies estupefaents, als quals els oferirien entre 1.000 i 3.000 euros per tal d'unir-se en parella de fet amb aquests ciu·

Irene Avilés, la jove de 25 anys, a la plaça de Gandhi, ahir.

Avilés: «M'han denegat la incapacitat laboral tot i el meu grau de discapacitat» cotitzat el mínim que se sol·licita (un 20% a partir dels 16 anys), un fet que ella mateixa defineix com injust: «Jo no he decidit anar amb cadira de rodes ni tampoc trobar-me amb aquesta situació.

MEDI AMBIENT

POLICIAL

Redacció

tenir molt baixes les defenses. Tot això li ha provocat limi· tacions de tota mena, especial· ment socials i laborals. «He estat buscant feina per Reus, però en tot aquest temps no m'ha sor· tit res. Sé que la meva situació és complicada, ja que no puc realitzar gairebé la majoria de les tasques que la resta de per· sones poden fer, però tampoc m'ha sorgit l'oportunitat, per tal de poder treballar en un espai i entorn adaptat a persones com jo, amb discapacitats o moltes limitacions». L'afectada va de· cidir demanar l'incapacitat la· boral, després de molts anys en què «em donaven llargues a les poques entrevistes de feina que feia, moltes ja centrades per a discapacitats». Segons ha explicat Avilés a Diari Més, li han denegat l'inca· pacitat laboral, tot i tenir un 86% de discapacitat, perquè no havia

tadans estrangers, amb l'única finalitat d'obtenir una Autorit· zació de Residència de Familiar Comunitari, no arribant, en alguns casos, ni a conèixer les seves respectives identitats. Després de les investigacions, els agents van determinar que tres persones estaven dirigint un entramat criminal dedicat a l'afavoriment de la immigració clandestina, incorporant do· cumentació falsa a un proce· diment administratiu, amb la finalitat de servir de base a una resolució oficial de concessió d'Autorització de Residència de Familiar Comunitari. L'opera· tiu va culminar amb la localit· zació i detenció de quinze per· sones pels delictes de falsedat documental i afavoriment a la immigració il·legal, tres d'elles també per pertinença a orga· nització criminal. La policia continua treballant en la loca· lització i detenció de més d'una trentena de persones, les quals haurien estat participant en aquests fets.

FELICITACIONS

a les 19.30 hores, comptarà amb la presència i participació de l'alcalde, Carles Pellicer, i el re· gidor de Medi Ambient, Daniel Rubio. L’autoconsum facilita que la ciutadania i les empreses puguin generar i gestionar la seva pròpia electricitat renova· ble, situant-los en el centre del nou model energètic i avançant cap a un sistema de generació elèctrica més net, millor distri· buït i amb una major participa· ció ciutadana. Redacció Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

La CUP vol invalidar el procés participatiu del Carrilet La CUP de Reus portarà a ple una proposta per invalidar el procés participatiu del Carrilet engegat pel govern (Junts, ERC i Ara), fer valdre les 9.000 sig· natures pel no tancament del Mercat del Carrilet i promoure una Iniciativa Legislativa Popu· lar sobre el futur del Mercat. La formació fa una crida a la ciuta· dania per participar en l'assem· blea oberta que es durà a terme demà a les 18 h. a l'avinguda del Carrilet. Marta Llorens, por·

Avui l’Eloi fa 9 anys. Moltes felicitats!!! L’àvia.

taveu del grup municipal de la CUP, titlla de «teatralitat» l'exposició dels resultats per part de la regidora d'Urbanis· me, Marina Berasategui (ERC), i posa de relleu la «manca de consideració» pels veïns del Carrilet, ja que des de la CUP consideren que el procés parti· cipatiu hauria d'haver permès a la ciutadania fer propostes fora del guió marcat, una situació que no s'ha donat, segons ob· serven els cupaires. Redacció Mantenimientos de limpieza

- Comunidades de vecinos - Oficinas - Comercios Econeteges Tarragona - Domicilios particulares - Pulidos Abrillantados y restauración de suelos de: Tel. 622 727 555 microcemento. econetegestgn@gmail.com - Mármol, granito, hormigón.

FELICITACIONS

Feliços 60 Sr. Semis!!! De part de tots els seus alumnes!!! Per molts anys!!!

que a casa tenim altres despeses, com el lloguer i les factures cada mes, i que la meva dieta costa bastants diners, amb això no po· dem fer pràcticament res». Irene Avilés fa una crida per tal de conscienciar la societat envers aquesta problemàtica que, com ella, també pateixen altres persones amb limitacions físiques, i espera rebre alguna so· lució com més aviat millor.

POLÍTICA

Comencen les xerrades per l'autoconsum energètic L'Ajuntament vol augmentar les xifres d'autoconsum a la ciu· tat amb una nova campanya in· formativa dirigida als veïns dels barris per donar-los a conèixer les bonificacions del 50% de l'IBI pels habitatges que apostin per aquest sistema de produc· ció energètica. El cicle de xer· rades comença avui al Centre Cívic Migjorn, situat a la riera de l'Escorial número 24, pels residents dels barris Fortuny i Juroca. L'acte, que es realitzarà

Ja m'agradaria no haver de de· pendre de la meva mare, tan eco· nòmicament com cuidant-me i ajudant-me com ho fa amb as· pectes bàsics i quotidians com, per exemple, dutxar-se. Tinc 25 anys i vull treballar, però si no puc fer-ho o bé no em deixen intentar-ho, tampoc puc viure sense cap ajuda». La mare de la jove obté 600 euros per la seva manutenció: «Tenint en compte

Avui la mama fa anys. Si la veieu feliciteu-la que estarà contenta o tru· queu-la, que segur li en· cantarà.

diarimés 15/02/2022

CAMP DE TARRAGONA

COSTA

VALLS

El repartiment fiscal del CRT torna a enfrontar Salou amb Vila-seca

El regidor de Medi Ambient deixa el càrrec per motius personals

Granados afirma que l’Ajuntament veí i la Generalitat actuen en connivència per «forçar» un canvi ACN

Sílvia Jiménez

La vella ferida pel repartiment de la fiscalitat generada pels terrenys del Consorci Recreatiu i Turístic PortAventura que va enfrontar Salou i Vila-seca l’any 2013 fins que totes les parts van arribar a un acord al novembre ha tornat a obrir-se. L’Ajunta· ment de Salou acusa la Gene· ralitat i el municipi veí d’actuar en «connivència» per forçar un canvi en els Estatuts que regu· len el repartiment fiscal entre els consistoris que, segons l’alcal· de, Pere Granados, podria posar en perill els inversors del futur projecte Hard Rock. Per la seva banda, fonts de l’Ajuntament de Vila-seca afirmen que divendres passat es va arribar a un acord en el si del CRT. Afegeixen que les modificacions que s’han de· manat no afecten el municipi de Salou, sinó que busquen el «reequilibri» després que s’hagi hagut de modificar el Pla Direc· tor Urbanístic (PDU) arran d’una sentència que l’anul·lava parci· alment. Per la seva banda, fonts de la delegació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona asse· guren que divendres hi va haver un principi d’acord que, a hores d’ara, encara està negociant. En resum: la polèmica està servida de nou. Segons l’alcalde de Salou, Pere Granados, l’Ajuntament de Vilaseca «afirma que no aprovarà el PDU si no es modifica la fiscali· tat», el que qualifica d’«amenaça

Bàrbara Flores i Martí Barberà el rellevaran ACN

El regidor de Sostenibilitat, Ser· veis Ambientals i Medi Natural, Xavier Salat, ha renunciat a l’ac· ta de regidor de l’Ajuntament de Valls després de gairebé tres anys de servei. Fonts munici· pals, expliquen que Salat deixa el càrrec per motius personals i ho desvinculen del procés d’elaboració dels plecs per a la licitació del contracte de neteja, recollida de brossa i jardineria. Bàrbara Flores, de Junts, entrarà com a nova regidora i assumirà la regidoria de Medi Natural. Tindrà les competències dele· gades de gestió de les tasques relacionades amb la protecció

Terrenys del CRT on es construirà el futur complex Hard Rock.

brutal» –que ha arribat a través de la Generalitat–, ja que consi· dera que trenca amb els acords que es van signar amb una vigèn· cia de 20 anys, fins al 2032, i amb els acords plenaris dels respec· tius ajuntaments. Segons Grana· dos, «els reajustaments realitzats en el PDU no afecten ni condici· onen el sistema de redistribució fiscal vigent recollit en els Es· tatuts del Consorci». Granados afirma que el que es vol és forçar el canvi a l’apartat b de l’article 52 sobre la redistribució dels tributs locals; un apartat que recull que «els ingressos fiscals provinents de l’increment de l’aprofitament comercial, residencial o hoteler que suposi qualsevol altre pro· jecte en relació amb l’autoritzat

per la Llei 2/89 s’assignarà ín· tegrament a l’Ajuntament del territori municipal on es mate· rialitzi la implantació». «Per què van en contra dels seus propis actes? I per què la Generalitat s’alinea amb Vila-seca? Què vo· len que marxin els inversors?», es pregunta Granados. La Junta de portaveus de Salou aprovava ahir «instar a les parts consorci· ades a respectar-ne la vigència i obligacions fins al seu termini fi· xat el 3 de febrer de 2032, tal com estableix l’article 6». «Reequilibri», segons Vila-seca Per la seva banda, fonts de l’Ajuntament de Vila-seca afir· men que la modificació del PDU ha comportat una afectació en

CONCA DE BARBERÀ

terrenys del seu terme municipal i fora de l’àmbit del CRT, per la qual cosa «s’ha demanat un ree· quilibri». Sostenen que els per· centatges del repartiment fiscal continuaran invariables i que, en cap cas, afectaran Salou. Divendres es va celebrar una reunió al CRT en la qual va participar la delegada del Go· vern, Teresa Pallarès, el director d’Urbanisme de la Generalitat, l’arquitecte del consorci i els al· caldes de Salou i Vila-seca, on s’hauria arribat a un acord, se· gons afirmen fonts de Vila-seca. Per la seva part, la delegació del Govern ha declinat fer declara· cions sobre el que considera un principi d’acord que encara s’es· tà negociant entre les parts.

del medi natural, medi rural, animals i torrents. Mentre que el regidor d’Hisenda i Contra· ctació i Salut, Martí Barberà, es farà càrrec dels Serveis Am· bientals, amb competències delegades de gestió dels serveis de recollida d’escombraries, neteja viària i jardineria. L’alcal· dessa de Valls, Dolors Farré, ha afirmat que respecta la decisió personal de Salat i li ha agraït la voluntat de «servei i l’esperit de treball que sempre ha demos· trat a favor de la ciutat». Farré també ha destacat el seu «esforç i capacitat» durant la pandèmia per mantenir sempre actius els serveis públics de neteja viària.

TERRES DE L’EBRE

La portaveu del PSC a Amposta, Anna Tomàs, es dona de baixa La portaveu municipal del PSC d’Amposta, Anna Tomàs, va anunciar que ahir va presentar la baixa voluntària del partit, però que continuarà al consis· tori com a no adscrita. Tomàs ho va justificar per «desavi· nences de pensament polític i d’estratègia de fer política municipal amb alts càrrecs de l’executiva de Federació de les Terres de l’Ebre, i també en menor mesura amb l’executiva local» arran «d’algunes deci·

sions que ha pres des que és portaveu del grup municipal». La regidora, per qui el moment de l’anunci ha de permetre al partit poder preparar amb «su· ficient antelació» la candidatu· ra per als comicis de 2023, ja ha avançat que la seva voluntat és poder també presentar-se a les pròximes eleccions. «Sempre he tingut vocació de servei a la ciutadania i que aquest pas no suposa la meva desvinculació de la política municipal». ACN

PROMOCIÓ

DIARI MÉS

Sarral inaugura la sala de vetlles municipal i la plaça de la Societat La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, visita el municipi CEDIDA

Redacció

La sala de vetlles de Sarral ja està a punt per donar servei als veïns i veïnes que ho necessi· tin, i també als de la resta de la comarca. L’alcaldessa de Sarral, Victòria Cañís, acompanya· da de la resta de la corporació municipal i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, van inaugurar el pas· sat dissabte passat l’equipament municipal. L’equipament ocupa 300 m2 i està situat al costat del cementiri. Disposa d’un ampli jardí d’entrada, de grava d’ala· bastre, el guix icònic del qual Sarral és capital artesana nacio· nal i que s’ha incorporat a altres espais de l’equipament. A més, compta amb una sala principal

Maria José Escusol recull la cistella de Caprabo i Diari Més Imatge de la nova sala de vetlles a Sarral.

de 170 m2, sala pel difunt, vestí· bul, serveis, un porxo de 40 m2 i una gran cotxera. La sala de vet·

lles ha costat 385.000 euros, i el 95% de la inversió ha anat a càr· rec del Pla d’Acció Municipal.

Maria José Escusol, la guanyadora de la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més, ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen al cistell. La Maria José Escusol ha recollit el seu premi, que va acon·

seguir a l’atzar en participar en el sorteig que es fa dos cops al mes des del web www.diarimes. com. Actualment, està en marxa un nou sorteig, el guanyador del qual es donarà a conèixer el dia 25 de febrer.

15/02/2022 diarimés

serveis d’advocacia

diarimés 15/02/2022

SERVEIS D’ADVOCACIA

A FONS

Mediació, el poder del diàleg voluntari i de l’entesa per a resoldre conflictes Aquesta mena de processos suposen un estalvi de temps i de diners, però sobretot, redueixen l’estrès emocional que comporta un litigi PRESSFOTO

Anna Ferran

Ens trobem immersos en un conflicte. Pot ser una separació o divorci, la custòdia dels fills, dis· crepàncies en una herència o al· guna qüestió relacionada amb el nostre lloc de treball, etc. Com en molts altres aspectes de la vida, tenim diverses formes d’afron· tar-lo? Una d’elles és engegar un procés judicial, per tal que un magistrat, amb la llei a la mà, dic· tamini qui té la raó. Ara bé, tenim una altra opció per a resoldre el nostre conflicte; una opció que, a poc a poc, està adquirint més pes gràcies als avantatges que presenta. Parlem de la mediació. Enguany es compliran 10 anys de l’entrada en vigor de la llei que adapta i regula els processos de mediació. El text defineix la me· diació com «aquell mitjà de solu· ció de controvèrsies, sigui quina sigui la seva denominació, en la qual dues o més parts inten· ten voluntàriament assolir per elles mateixes un acord amb la intervenció d’un mediador». La definició del concepte mediació inclou ja alguns dels avantatges que ofereix aquesta alternativa a la via judicial. Engegar un procés de media· ció és un acte voluntari de totes les parts implicades. Això impli· ca una activitat proactiva envers el procediment i, en termes ge· nerals, una predisposició a tro· bar una solució, que ha d’ajudar al fet que la mediació pugui arri· bar a bon port. A més, el fet que sigui un procés voluntari permet que ningú estigui obligat a dur-lo fins al final o que s’hagi d’acon· seguir un acord de bon o mal grat. Així doncs, la llibertat que porta de manera implícita pel fet de ser voluntari fa que tothom se senti més còmode. I justament

El caràcter voluntari de la mediació crea un clima propici per a arribar a acords on totes les parts implicades guanyin.

Es calcula que un procés de mediació és un 76% més econòmic que un judicial aquí és on radica una de les claus del seu èxit. Aquí, però, no s’acaben els avantatges. La cap del Servei de Gestió Econòmica, Personal i Obres dels Serveis Territorials del Departament de Justícia a Tarragona, Anna Alcaraz, ex· plica que «la mediació suposa un estalvi en tots els sentits: econòmic, perquè els processos

El 80% de les sol·licituds de mediació van acabar amb una resolució positiva a Tarragona judicials són cars; emocional, perquè evita el desgast del liti· gi; i de temps, perquè són més ràpids que els jutjats, que ja sa· bem que tenen un problema de saturació». Pel que fa a l’estalvi econòmic, cal tenir en compte que un litigi a primera instància té un cost mitjà d’uns 10.000 euros, segons dades del Banc Mundial. En canvi, un procés de

mediació ronda els 2.500 euros de mitjana, cosa que suposa una reducció del 76% del cost. Pel que fa a l’estalvi de temps, els processos de mediació es poden resoldre en setmanes o uns pocs mesos, mentre que els processos judicials es poden arribar a allar· gar anys. Per últim, cal destacar l’estalvi emocional que suposa un cost de mediació. La seva na· turalesa obliga que totes les parts hagin d’asseure’s, amb bona pre· disposició per a aconseguir una bona entesa. Això redueix la ten· sió i l’estrès i afavoreix la comu· nicació entre tots els implicats.

Especialistes en l’assessorament i planificació de testaments i herències.

Raval St. Pere, 28 · 43470 LA SELVA DEL CAMP · T. 977 844 781 ficsergrup@ficser.com · www.ficser.com

La presidenta de la Comissió de Mediació de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT), Maria José Bertomeu El fet que les resolucions siguin acordades fa que la satisfacció sigui molt superior «a la que hi ha quan un jutge dicta sentència i una part guanya a l’altra, o fins i tot cap de les dues està contenta, amb la mediació les solucions són winwin». La mediació a Tarragona Segons dades del Departament de Justícia l’any 2020 es van iniciar 2.777 sol·licituds de me·

diació, de les quals 1.777 van ser a les comarques de Barcelona, 396 a les de Tarragona, 338 a les de Girona i 258 a les de Lleida. En el cas de 2021, es va registrar un petit retrocés de sol·licituds derivat de l’impacte de la co· vid, ja que les restriccions per a l’atenció presencial van deixar fora les persones que no utilitzen la via digital. També van afectar les limitacions d’accés als jutjats, que és on es presta el servei de manera presencial. Així doncs, en l’àrea de l’ICAT es van regis· trar 105 sol·licituds de mediació, respecte a les 132 registrades el 2020. El que sí que va patir un incre· ment, que evidencia l’eficàcia d’aquest mètode, va ser el per· centatge de sessions informati· ves que van acabar derivant en un procediment de mediació que conclou amb una solució pactada entre les parts. L’any passat va ser del 80% a l’àrea de l’ICAT, cosa que suposa sis punts percentuals per sobre de l’índex del 2020 (74%) i deu per sobre de 2019 (70%). En xifres absolutes, el nombre de procediments aca· bats de manera satisfactòria va ser de 70, superant àmpliament les 40 de 2020. Dades com les registrades a Tarragona permeten als lletrats reivindicar la mediació com una de les solucions més adequa· des per a resoldre conflictes. En aquest sentit, la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, M. Eugènia Gay, ha destacat la rellevància de la mediació com a la millor via per «a través de la negociació, la cultura del pacte, l’acord, la conciliació i la concòr· dia ser capaços de tancar moltes de les controvèrsies que afecten la ciutadania».

SERVEIS D’ADVOCACIA

15/02/2022 diarimés

SERVEIS JURÍDICS RECOMANATS

Col·lectiu Ronda, assessorament jurídic compromès amb la defensa dels drets de les persones treballadores Enguany, aquesta cooperativa d’advocats i advocades celebra 50 anys d’història en els quals han treballat per aconseguir unes relacions laborals més justes GERARD MARTÍ

Redacció

Col·lectiu Ronda és una coope· rativa d’advocats i advocades que entenen l’exercici del Dret com un instrument per acon· seguir unes relacions laborals més justes i transformar la so· cietat sobre la base del respecte i la dignitat. D’aquí el seu com· promís i fidelitat a uns valors que ha mantingut al llarg del temps, basats en els principis de dignitat, justícia social, equitat, democràcia i independència política, econòmica i sindical. Enguany, la cooperativa, que té la seu a Barcelona i despatxos arreu del territori, té el goig de celebrar els seus 50 anys d’his· tòria. A Tarragona, Col·lectiu Ron· da té despatx propi des del 2012 per atendre les persones clients de la zona. L’any passat va can· viar d’adreça, però continua si· tuat a la mateixa Rambla Nova, on ja estava. Un nou espai més ampli que ha servit per poder millorar l’atenció en un despatx més còmode i ampli, a mida de les necessitats de creixement del mateix Col·lectiu. La vinculació de Col·lectiu Ronda amb Tarragona va co· mençar ja l’any 2003 quan al· guns dels seus professionals es van fer càrrec de la defensa del personal del CAP Tàrraco afec· tat per intoxicacions a causa d’unes fumigacions. La sentèn· cia va acabar reconeixent el mal causat a les persones afectades i, des d’aquell moment, es va començar a treballar en altres

nar un servei més personalitzat. En el cas de Tarragona, també a la seva àrea d’influència, cap a les Terres de l’Ebre, el Priorat i Baix Camp. Nascuts inicialment com a despatx laboralista, Col·lectiu Ronda va anar potenciant amb el temps noves línies dedicades a atendre, com a assessoria ju· rídica, els drets de les persones

Per al Col·lectiu, el Dret és l’eina i l’instrument per a caminar cap a la dignitat i la justícia social Un centenar de professionals formen part de Ronda, esdevenint la cooperativa jurídica més gran d’Europa Les advocades de Col·lectiu Ronda expliquen que el nou despatx de Tarragona els ha permès millorar l’atenció als clients.

Col·lectiu Ronda

Rambla Nova, 47, 2on 2a. Tarragona Telèfon: 977 23 22 44 www.cronda.coop

casos d’accidents laborals i ma· lalties professionals, una de les àrees de pràctica del despatx. L’any 2012 obria despatx pro· pi a la Rambla Nova, al centre de la ciutat, tanmateix des del 2009 ja existia un petit despatx al Port de la ciutat i es van co· mençar a atendre altres casos d’empreses, com Repsol, sem· pre defensant la persona treba· lladora i no l’empresari, que és el

que ha caracteritzat la història de Col·lectiu Ronda, constituïda com a cooperativa d’assessora· ment jurídic amb valors de base social i un compromís per fer del Dret l’eina per caminar cap a la dignitat i la justícia social. Una cooperativa que enguany arriba als 50 anys d’història Enguany Col·lectiu Ronda cele· bra els seus 50 anys d’història.

Una fita assolida amb l’esforç de tots i totes les professionals que en formen part, actualment més d’un centenar, esdevenint la cooperativa jurídica més gran d’Europa. Tarragona és un dels despatxos fora de la capital comtal, però Col·lectiu Ronda compta amb sis despatxos més arreu del territori. És la manera que té d’atendre els casos de més a prop i de do·

i col·lectius en qualsevol dels aspectes de la seva vida, en àre· es com el Dret bancari o el de família i el dret administratiu, a banda d’assessorar entitats de l’economia social. El reconeixe· ment de la cooperativa ve avalat per les seves pròpies xifres: més de 3.000 nous casos i més de 20.000 consultes ateses cada any, la gestió i acompanyament de més de 200 entitats d’econo· mia social i més de 10.000 per· sones abonades.

diarimés 15/02/2022

SERVEIS D’ADVOCACIA A FONS

Anna Ferran

FREEPIK

QUAN LA LLEI ET PERMET COMENÇAR DE NOU

procés de Segona Opor· Començar de nou, sense tunitat no pugui deslliu· llastres que ens lliguin a rar-se dels seus deutes. (males) decisions ni deu· L’estudi de l’Obser· tes impossibles de saldar. vatori de la Insolvència Lluny de ser una visió Personal també posa idealitzada, més pròxima llum sobre quin és el a la ficció que a la realitat, perfil de deutor més Un estudi de l’Observatori de la Insolvència Personal habitual que recorre a iniciar una nova etapa des de zero és possible. mecanisme. En indica que el 95% dels processos s’acaben concedint aquest I ho és gràcies a la Sego· un 58,39% dels casos és un treballador, mentre na Oportunitat. Aquest mecanisme permet alliberar-se dels deutes pogut continuar fent front a les seves càrre· que en el 16,4%, es tracta d’un autònom. Al contrets, o dit de manera col·loquial, fer cau gues financeres i finalment han apostat per darrere d’aquestes xifres, però, hi ha històri· i net. Aquesta opció legal, vigent a l’Estat un procés concursal individual que els per· es reals, expliquen des de Repara Tu Deuda, des del 2015, és l’alternativa per a particu· meti alliberar-se de les càrregues de la vida el primer despatx especialitzat de l’Estat en processos concursals personals. Un veí de lars i autònoms al concurs de creditors que passada i engegar de nou. A falta de fer-se públiques el tancament Reus va aconseguir cancel·lar a principis tenen les empreses. Així doncs, mitjançant un procediment legal, i sempre que es com· de 2021, les dades de 2020 i del primer se· d’any un deute de 64.497 euros. CJ, separat pleixin una sèrie de condicions, una perso· mestre de 2021 són suficients per a mostrar i amb una filla a càrrec, va muntar una fran· na física o un autònom que té un volum de com han crescut els processos de Segona quícia el 2013. L’empresa no va complir amb deutes impossible d’assumir, pot exonerar Oportunitat. En el conjunt de l’Estat, el el contracte de permanència de 10 anys i el part o la totalitat del seu passiu, cosa que 2020 es van dur a terme un total de 8.507 van obligar a tancar, després d’haver realit· li permetrà començar de nou, sense càrre· concursos de persones físiques i en el pri· zat grans inversions, detallen els seus advo· gues financeres a l’esquena. És per això que mer semestre de l’any passat, aquesta xifra cats. Ara, gràcies a la Llei de la Segona Opor· s’anomena segona oportunitat. ja ascendia als 7.125. Cal destacar que Cata· tunitat, pot començar de zero. Un altre cas La Segona Oportunitat va entrar en fun· lunya agrupa el 32% de les sol·licituds, sent del territori que ha gestionat aquest despatx cionament el 2015. Malgrat que és un me· la comunitat autònoma on s’engeguen més és el d’una veïna de Tarragona, que es tro· canisme encara molt desconegut, el cert és procediments d’aquesta mena. bava en una situació d’insolvència després L’Observatori de la Insolvència Personal, de divorciar-se i haver d’assumir tota sola el que any rere any, les xifres de persones que s’hi han acollit han anat creixent. La pandè· vinculat al Col·legi d’Advocats de Barcelo· pagament de la hipoteca. L’entitat bancària, mia ha suposat un augment exponencial de na, ofereix una dada que il·lustra perquè en aquesta ocasió, no va acceptar la dació en les sol·licituds de Segona Oportunitat. I és aquests procediments van a l’alça. I és que pagament, però ara el Jutjat de Primera Ins· que amb el confinament, l’aturada obligada el 95% d’ells s’acaben concedint, per tant, tància número 3 de Tarragona ha fallat al ser de l’activitat i les successives restriccions és complicat, si es compleixen els requisits favor i li ha cancel·lat el deute que supera els han estat moltes les persones que no han establerts, que la persona que ha engegat un 230.000 euros.

Aquest procediment perdona els deutes de persones físiques i autònoms, perquè puguin continuar sense llastres.

SERVEI DESTACAT

Estivill Assessors, especialització i innovació al servei de les empreses La llarga trajectòria d’aquest despatx reusenc, fundat el 1934, els ha fet un dels referents Redacció

Experiència, personalització, compromís amb el client, efi· càcia i qualitat. Aquests són els valors que defineixen Esti· vill Assessors. Aquest despatx reusenc fundat el 1934 és un dels referents en l’assessora· ment d’empreses i particulars en l’àmbit econòmic, fiscal i la· boral de la demarcació. Ara bé, Estivill Assessors són més que una assessoria en alt grau pro· fessionalitzada. Els diferencia una forma de treballar pròpia i totalment orientada a trobar la solució que millor s’adeqüi a les necessitats dels seus clients. Per a fer-ho, compten amb un equip humà de més de cin· quanta persones qualificades, eficients, motivades i amb una àmplia experiència: advocats; graduats socials, graduats en administració d’empreses, as· sessors fiscals, diplomats en administració pública, tècnics en prevenció i informàtics. La innovació, formació i tre· ball en equip formen part de l’ADN d’Estivill Assessors. La

seva metodologia de treball es basa en el coneixement previ i detallat de l’empresa, amb l’ob· jectiu de proporcionar l’asses· sorament i consell més adequat en cada cas, oferint un tracte personalitzat per part dels pro·

Ofereixen assessorament, externalització de la gestió empresarial, defensa jurídica, protecció de dades Treballen per a fer créixer el negoci dels seus clients, minimitzant riscos i generant confiança fessionals assignats. Dins del sector empresarial, ofereixen externalització, inte· gral o parcial del treball de ges· tió laboral, fiscal i/o comptable, assistència i assessorament extern, tant en fase estratègica com en el seu desenvolupa·

ment, donant suport jurídic, legal i pràctic en les àrees de recursos humans, fiscal, eco· nòmica i mercantil. A Estivill Assessors, exer· ceixen la seva professió amb el ferm propòsit de fer créixer el negoci dels seus clients, mi· nimitzant al màxim els riscos, fent créixer la rendibilitat de la seva empresa i generant con· fiança. També miren d’afavo· rir-los en qualsevol tràmit que els pugui aportar benefici, un tema molt necessari en aquest moment tan crític que ens toca viure. Així doncs, tramiten totes les subvencions que pu· guin afavorir als clients, sense diferenciar entre gran empresa, pimes o autònoms. Àmplia cobertura A Estivill Assesors creuen fer· mament en el treball en xarxa i la col·laboració amb altres professionals que els permeten donar cobertura als seus cli· ents amb independència d’on es trobi ubicat el seu centre de treball.

SERVEIS D’ADVOCACIA

15/02/2022 diarimés

SERVEIS JURÍDICS RECOMANATS

CIMS JURÍDICS ADVOCATS, l’honestedat i la informació com a base de l’exercici del Dret El bufet tarragoní ofereix uns serveis integrals en qualsevol àmbit del dret, si bé estan especialitzats en la tramitació d’expedients de Segona Oportunitat CEDIDA

Redacció

—Quins són els àmbits del Dret en els quals treballa CIMS JURÍDICS ADVOCATS? —CIMS JURIDICS SLP, treba· lla en l’àmbit Civil, Mercantil, Penal, Administratiu i Laboral. Comptem amb especialistes en cada branca. —Un dels seus àmbits d’especialització és la Segona Oportunitat. Què ens poden dir sobre la nova Segona Oportunitat i de la nova reforma de la Llei concursal que es farà enguany? —La reforma de la Llei Concur· sal que s’està preparant preveu una variació en la regulació actual de l’anomenada Segona Oportunitat que pot comportar que, alguns els crèdits que de facto actualment s’exoneren, potser no es podran exonerar en un futur. El que sabem fins ara és que s’acotaran molt més el tipus de crèdits exonerables i els que no, ja que ara s’està apli· cant una interpretació àmplia per part dels Tribunals, que la nova llei vol establir de forma diferent. —Davant d’aquest canvi legislatiu, què recomanen a les persones que s’estiguin plantejant engegar un procediment de Segona Oportunitat? —Els recomanem que ho facin abans de l’entrada en vigor de la nova Llei, que es preveu en· tre el juny i el setembre vinents. En aquest sentit, volem desta· car que continuem sent, des de 2019, el despatx d’advocats de Tarragona que tramitem més expedients de segona oportu· nitat i concursos consecutius

Av. Ramon i Cajal 19 2n 1a Tarragona 977 25 19 66 www.cimsjuridics.cat

Ofereixen una gestió personalitzada perquè cada cas té característiques pròpies que fan que no s’admetin comparacions.

Recomanen engegar ara els concursos i processos de Segona Oportunitat, abans que la llei es reformi

Són el despatx de Tarragona que ha tramitat més casos de Segona Oportunitat des de 2019

derivats de l’expedient. —Per aquells que ho desconeguin, en què consisteix la Segona Oportunitat?

—La Segona Oportunitat és una eina molt apta i útil per aque· lles persones i empreses que arrosseguen deutes que no els

www.cimsjuridics.cat Av. Ramon i Cajal, 19 2n 1ª. 43001 TARRAGONA 977 25 19 66 joancorominas@cimsjuridics.cat albasaura@cimsjuridics.cat

permeten tirar endavant. Així doncs, facilita una sortida als deutors, amb una proposta de pagament que inclou una qui· tança de deute i una espera per poder pagar els deutes, i sus· pensió immediata de les exe· cucions i embargaments sobre els seus béns i drets. Per tant, permet a les persones i empre·

ses tornar a començar, sense de deutes i obligacions. —A qui va dirigida? —Les empreses també s’hi po· den acollir, així com qualsevol persona, sigui autònoma i tin· gui un negoci, com qualsevol altra persona que tingui deutes als quals no pot fer front. —També representen proces-

sos concursals per a empreses? —Sí, som administradors con· cursals i portem concursos de diferents empreses tan davant dels Jutjats de Tarragona, Barce· lona, Girona, València, Castelló, i Illes Balears. —Com entenen l’exercici del dret des de Cims Jurídics Advocats? —La nostra honestedat. No prometem, ni diem al client el que vol sentir, sinó el que real· ment es pot fer i el resultat que es pot obtenir, mai amb falses o aventurades promeses. El client sap, des de primer moment, les possibilitats d’èxit o fracàs del seu expedient. —Per últim, què caracteritza els seus serveis? —La informació de la tramita· ció de l’expedient en tot mo· ment i una gestió personalit· zada per cada client. Mai hi ha dos casos iguals, cada cas té les seves pròpies característiques i no admet comparacions amb d’altres.

diarimés 15/02/2022

SERVEIS D’ADVOCACIA

FISCAL

ACTUALITAT

Les sancions per no declarar béns a l’estranger se suavitzen

CEDIDA

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va declarar il·legal i desproporcionat el model 720 IJEAB

Anna Ferran / Agències

Després d’anys d’advertències, peticions i recursos interposats pels afectats, a finals de gener el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) declarava il·legal el funcionament de la declaració de béns i drets a l’estranger, més conegut com el model 720 d’Hi· senda. Concretament, el tribunal rebutjava la imprescriptibilitat de la norma i les sancions associ· ades, que definia com a «despro· porcionades». Així mateix, els magistrats europeus considera· ven que amb aquesta declaració es posaven traves a la lliure cir· culació de capitals. La sentència concloïa així una llarga llista de peticions i reclamacions per part d’institucions diverses, com la Comissió Europea, que havien sol·licitat al govern espanyol que es modifiqués la legislació. Ara, dues setmanes després de la sen· tència del TJEU, l’executiu ja ha presentat les principals modifi· cacions que s’aplicaran al model 720 perquè compleixi amb el dic· tamen europeu. Just després que es fes pública la resolució europea, la ministra d’Hisenda, María Jesús Mon· tero, puntualitzava el TJEU no qüestionava tot el model, només alguns aspectes, de manera que aquest seguiria en vigor. Monte· ro anunciava que la modificació de la norma havia d’estar apro· vada abans del 31 de març, ja que aquesta és la data quan expira el termini per a presentar la decla· ració d’aquest exercici. Dijous de la setmana passada, ja es feien els primers passos. Montero va aprofitar la tramitació d’una re· forma de l’Impost de Societats, en la Comissió d’Hisenda del Senat, per a introduir una esme· na que modificaria els aspectes declarats il·legals del model 720. Les esmenes ara s’hauran de validar primer al ple del Senat i

Van presentar les seves reclamacions al Congrés.

L’Advocacia reclama una reforma de la llei de la justícia gratuïta Asseguren que el model actual és insostenible Redacció Es manté l’obligació d’informar sobre els actius a l’estranger sempre que superin els 50.000 euros.

El govern ha introduït unes esmenes per adaptar-se a la sentència que han de ser validades Les multes es regiran per la Llei General Tributària i rondaran entre els 150 i els 200 per no informar després tornar al Congrés perquè s’aprovin definitivament. Com era i com serà el 720? El model 720 obliga els titulars de comptes en entitats financeres, títols, actius, valors, béns immo· bles, monedes virtuals o assegu· rances de vida valorats en més de 50.000 euros i amb residència a Espanya a informar a l’Agència Tributària sobre la seva existèn· cia. També s’ha d’informar si en els següents exercicis, aquest pa·

trimoni s’incrementa en més de 20.000 euros. Si bé es tracta d’un model informatiu, el fet de no presen· tar-lo o fer-ho fora de termini tenia, fins ara, unes sancions altíssimes, que podien arribar fins al 150% de la quota de liqui· dació, és a dir, superar el valor dels béns. Justament això és el que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat il·legal i ara es canviarà. Les esmenes afegides a la llei el passat dijous indiquen que la sanció per no presentar aquest model infor· matiu seran de 200 euros, o de 150 si no es presenta incorrecta· ment, tal com estableix el règim general de la Llei General Tribu· tària. Així mateix, s’ha eliminat la imprescriptibilitat, de manera que l’obligació d’informar sobre l’existència d’aquests béns pres· criu al cap de quatre anys, com

estableix la norma general. Des de la seva entrada en funciona· ment s’han interposat multes per un valor superior als 230 milions d’euros i ara caldrà determinar si la lletra petita de la sentència obligarà el govern a retornar les sancions. 123.000 MEUR a l’estranger El model 720 va entrar en funci· onament el 2012 com un meca· nisme de la llei de lluita contra el frau fiscal que va impulsar l’aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro amb l’objec· tiu d’aflorar patrimoni ocult des· prés de l’amnistia fiscal que va dur a terme el govern Rajoy. En el seu primer any en actiu, aquesta declaració va treure a la llum més de 88.000 milions d’euros de béns a l’estranger. El segon any en va aflorar 20.713 milions i en el tercer 14.324.

El Consell General de l’Advoca· cia Espanyola (CGAE) reclama als partits polítics una reforma de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta per garantir la sosteni· bilitat del sistema, ampliant les actuacions cobertes i millorant la retribució dels professionals que exerceixen el torn d’ofici. Ho va fer en el marc de la jorna· da El futur de la justícia gratuï· ta, que es va celebrar al Congrés dels Diputats el passat 21 de gener. La presidenta del CGAE, Victoria Ortega, va afirmar que «la Llei del 1996 era magnífica, però al cap de 25 anys exigeix una reforma per adaptar-se a les necessitats de la societat». Antonio Morán, president de la Comissió de Justícia Gratuïta del Consejo General de l’Advo· cacia i degà del Col·legi d’Ad· vocats de Saragossa, va afirmar que cal canviar la llei per garan· tir que el sistema sigui «equili· brat i sostenible». En aquesta línia, el degà del Col·legi d’Advocats de Madrid,

Jose María Alonso, va demanar que s’ampliïn les actuacions lle· trades cobertes per l’assistèn· cia jurídica gratuïta: «Des del mateix moment que un jutge requereix la intervenció d’un advocat al Col·legi, l’advocat té dret a ser compensat, cal ge· nerar automàticament els seus honoraris. Cap advocat ni advo· cada ha de treballar de franc». I va detallar una sèrie de casos en què l’assistència lletrada és pre· ceptiva i, tanmateix, no estan contemplats per l’assistència jurídica gratuïta, com ara l’as· sistència a persones jurídiques en procediments penals, els macrojudicis o les reclamaci· ons prèvies via administrativa. També va reclamar que es pa· gui la intervenció de l’advocat o l’advocada en els processos de mediació, de segona oportu· nitat o quan exerceix l’acusació particular. Alonso va demanar a més que s’actualitzin els crite· ris per a la retribució dels pro· fessionals, que va qualificar de «vergonyosa».

ACTUALITAT

El torn d’ofici recupera la seva activitat prepandèmia El 2020 les assistències van caure un 14,5%, segons el CICAC Redacció

Les actuacions del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut (TOAD) van experimentar a Catalunya una recuperació de gairebé el 9% el primer trimestre de 2021, després que l’any 2020 es tanqu· és amb un descens d’un 14,5%, segons les últimes dades ofertes pel Consell de l’Advocacia Cata·

lana. Així, les dades certifiquen una progressiva normalització de l’activitat en aquest període, quan es van sol·licitar 54.582 peticions de reconeixement del dret a justícia gratuïta, davant les 50.237 que hi va haver el pri· mer trimestre de 2020. Aquesta evolució positiva de les dades del TOAD condueix

cap a la progressiva norma· lització de l’activitat del torn d’ofici després que la pandèmia provoqués al 2020 una caiguda del 14,5% de les assistències. La paràlisi de les actuacions judici· als a causa de les restriccions pel coronavirus, sobretot durant els primers mesos de l’estat d’alar· ma, i les dificultats per posar en

marxa sistemes telemàtics d’as· sistència a tot el territori són les principals raons del descens de l’activitat durant el 2020. Amb la recuperació del primer tri· mestre de 2021, les actuacions del TOAD s’aproximaven ja a les dades prepandèmiques de 2019. La paralització de l’activitat judicial o «el desconeixement d’una part dels usuaris sobre l’ús de les noves tecnologies van dificultar, sobretot durant el primer confinament, el desen· volupament normal del TOAD, que afortunadament ja s’ha anat corregint amb el pas del temps», indica la presidenta del Consell, M. Eugènia Gay.

D.M.

Durant l’estat d’alarma les actuacions judicials es van paralitzar.

SERVEIS D’ADVOCACIA

15/02/2022 diarimés

SERVEIS JURÍDICS RECOMANATS

Badia-Ballvé-Susín, experts en dret bancari, dret concursal i segona oportunitat Aquest despatx també està especialitzat en casos de Dret Penal, Negligències Mèdiques i accidents Redacció

Al llarg dels darrers 40 anys, el Bufet Badia-Ballvé-Susín ve a donar resposta a moltes de les necessitats dels seus clients que, d’acord amb la legislació vigent, obtenen respostes a moltes de les seves inquietuds a tots els nivells de drets reivindicatoris. En els darrers mesos, s’han in· crementat els problemes de la gent, a l’hora de fer front als pa· gaments compromesos, el que ens ha comportat una situació de crisi generalitzada. Davant aquesta situació, el bufet ofe· reix solucions legals a diferents aspectes. Llei de Segona Oportunitat La legislació referida, en tràmit de modificació, es dirigeix a aquella gent que, com particu· lar, autònom o empresari, no pot fer front al pagament dels seus deutes, fixant una fórmu· la, via reestructuració del deu· te, que mitjançant quitances i esperes desemboqui, en cas de no obtenir un acord extrajudi· cial, en la sol·licitud davant del Jutjat de l’exoneració del passiu insatisfet, dit en altres paraules, el perdó dels deutes. La situació d’insolvència veu en aquesta llei de l’any 2015, poc publicitada, una sortida amb seny al greu paradigma de mi· lers de persones que, arrossega· des per una situació de crisi, ho ha perdut tot, atorgant-los una segona oportunitat per afrontar un nou futur. Així mateix, també és d’espe· cial rellevància tot el que fa re· ferència als requeriments ban· caris per avals, que també han

Badia - Ballvé - Susín

Av. Roma 7, 8a planta Tarragona 977 229 545 www.badia-advocats-com

jurídic professional hauria de ser una exigència irrenunciable a l’hora de la compareixença davant dels Jutjats especialitzats en el tema, per garantir un exer· cici de drets sense cap tipus de dubtes. Així mateix, tot el que fa referència a delictes econòmics i societaris, requerirà, també, un suport legal acurat, com el que ofereixen aquests advocats.

El bufet tarragoní ofereix un assessorament expert en temes societaris de tenir la seva resposta acurada al respecte. De fet, un dels àm· bits d’especialització d’aquest bufet tarragoní és el dret ban· cari. En aquest àmbit, duen a terme nombroses defenses de consumidors afectats per casos d’abusos, com ara les clàusules sòl, la restitució dels pagaments de constitució d’hipoteques o els venciments anticipats, en· tesos com a abusius. Tot dins de

Són especialistes en la defensa dels consumidors davant condicions abusives dels bancs la normativa i la jurisprudència a l’efecte. Dret concursal Seran moltes les empreses que es veuran abocades, especial· ment per la situació de la co· vid-19, a una situació d’insol· vència, amb conseqüències de tota mena, de manera directa pels seus representants legals, en perill de posar el seu patri·

moni sota dubte. El compli· ment de la legislació a l’efecte comporta la presa de decisions urgents, sigui per buscar la vi· abilitat empresarial o sigui per buscar un tancament ordenat, amb especial referència a la si· tuació deutora de la societat, sigui amb les administracions públiques, Seguretat Social i Agència Tributària, com també amb els seus creditors bancaris i tercers. Prendre les decisions acurades pot ser l’inici d’una solució en positiu del problema. No oblidem que la moratòria concursal finalitza el pròxim 30 de juny i, per tant, serà a partir d’aquell moment quan s’hau·

ran de fer actuacions per evitar responsabilitats dels adminis· tradors, tant davant dels ma· teixos creditors societaris, com respecte de les administracions públiques. En aquest sentit, des de Badia-Ballvé-Susín indiquen que un assessorament acurat estalviarà problemes posteriors. Actuacions en via penal. Negligències mèdiques i accidents. Delictes econòmics i societaris Tant pel que fa a la defensa com a la interposició d’accions de caràcter penal, es necessita una acció jurídica amb àmplies garanties i, per tant, el suport

Temes societaris Independentment de la via con· cursal i preconcursal, la vida societària comporta problemes de tot ordre, entre accionistes i tercers. També aquí és cada cop més necessari comptar amb una informació jurídica amb garan· ties per fer front a les qüestions que la vida societària comporta en sí mateixa. A més a més, l’anàlisi objecti· va a l’hora d’escollir les diferents opcions empresarials fa neces· sari buscar una ajuda professio· nal, com la que posa a disposició Bufet Badia-Ballvé-Susín que doni resposta, des d’un punt de vista jurídic, amb implicacions d’ordre fiscal.

diarimés 15/02/2022

SERVEIS D’ADVOCACIA

IL·LUSTRE COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE TARRAGONA

CEDIDA

La formació de l’ICAT recupera presencialitat sense abandonar el format ‘online’ La reforma laboral, la violència econòmica vers les dones o les novetats a la llei concursal, temes destacats d’un programa transversal Redacció

Fidel a la seva vocació de do· nar resposta a les necessitats formatives de l’advocacia tar· ragonina, l’ICAT ha programat per a aquest primer semestre de 2022 diverses activitats sobre qüestions en què els professi· onals del Dret necessiten actu· alitzar els seus coneixements.

Un calendari on recupera força la presencialitat, dins la dinà· mica de retirada de restriccions per combatre la pandèmia de la covid-19. Una tendència que no va en detriment de les sessions que es faran online, una via que s’ha potenciat molt durant la pandèmia i que ha tingut una gran acceptació per les facilitats

que permet, tant a ponents com als assistents a les conferències i sessions formatives. Un exemple clar de la vocació de sortir al pas dels canvis legals amb xerrades específiques són les diverses sessions dedica· des a la recent reforma laboral i les seves múltiples derivades. Com també ho és la conferència

Algunes de les xerrades estan obertes a la ciutadania.

programada per al 9 de març a càrrec del magistrat Roberto Niño sobre els canvis a la Llei Concursal, en concret centrada en els plans de reestructuració. Destaca també, per ser un

tema de gran preocupació so· cial, la conferència titulada La reparació del dany causat a les víctimes per l’impagament de la pensió: la violència econòmica que pronunciarà a comen·

çaments de març Lucia Avilés, jutgessa del Penal Número 2 de Mataró (data encara per confir· mar). En la mateixa línia de tractar temes que van més enllà dels aspectes professionals perquè tenen una dimensió de proble· màtica social, l’ICAT programa també xerrades obertes a la ciutadania. Exemples d’aquesta línia que permet reivindicar la funció social de l’advocacia se· rien la xerrada que està prevista per al 6 d’abril sobre l’ocupació d’habitatges i els drets humans, a càrrec d’Hèctor Simon, pro· fessor a la URV i membre de la Càtedra UNESCO d’Habitatge; o la que pronunciarà el pròxim 20 d’abril l’advocat Juan Jiménez sobre els aspectes civils, penals i administratius de la protecció dels animals.

CURSOS 1r SEMESTRE 2022 - IL·LUSTRE COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE TARRAGONA Dia

Hora

Modalitat

A càrrec de

Títol

23/2

17 h.

Online

Alejandro Fuentes Lojo. Advocat

Morositat i comunitat de propietaris

28/2

17 h.

Presencial

Oscar Mendizábal. Jutge

Qüestions pràctiques dels processos de la seguretat social

(pendent)

17 h.

Presencial

Lucia Avilés. Jutgessa del Penal Núm. 2 de Mataró

La reparació del dany causat a les víctimes per l’impagament de la pensió: la violència econòmica

9/3

17 h.

Presencial

Roberto Niño. Magistrat

Avantprojecte Text refós Llei concursal: Els plans de reestructuració

16/3

17 h.

Online

Eugenio Ribon. Advocat. President Associació Espanyola de Consum

Aspectes processals de la reclamació del cartel de cotxes

23/3

17 h.

Online

Joan Agustí. Magistrat TSJ

Indemnitzacions addicionals a taxades a l’estatut dels Treballadors

6/4

17 h.

Presencial

Hèctor Simon. Professor agregat de Dret Civil en la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Càtedra UNESCO d’Habitatge

L’ocupació d’habitatges sense títol habilitant i els drets humans i fonamentals en conflicte

20/4

17 h.

Online

Juan Jiménez. Advocat

Aspectes civils, penals i administratius de la protecció dels animals

25/4

17 h.

Online

Jose Juan Moreno Magistrat Jutjat de Família a Barcelona

La modificació del Codi Civil envers a la custòdia compartida en gossos i mascotes en els assumptes de separació i divorci

28/4

17 h.

Presencial

Oscar Mendizábal. Jutge

Subrogació legal i convencional en successions d’empresa

4/5

17 h.

Online

Zayda Sierra. Lletrada Administració Justícia. Servei inspecció CGPJ

Su Execució del pacte de venda de l’habitatge familiar incorporat al conveni regulador aprovat en sentència

11/5

17 h.

Online

Joaquin Delgado. Magistrat

Proposició, pràctica i valoració de la prova digital en l’àmbit penal

18/5

17 h.

Online

Adrià Todolí. Professor UV

Control de l’activitat per mitjans digitals i vulneració dels drets fonamentals

CAMP DE TARRAGONA

15/02/2022 diarimés

JUDICIAL

Torna la Cursa La Pineda Platja, a benefici de Down Tarragona La Cursa La Pineda Platja arri· ba el pròxim diumenge 27 de febrer a la seva desena edició i en aquesta ocasió part dels beneficis de les inscripcions es destinaran a finançar la tasca assistencial i formativa que porta a terme Down Tarrago· na. La prova constarà de dues curses de 5 i 10 quilòmetres, i una tercera cursa-caminada familiar no competitiva d’1,3 quilòmetres. Les inscripcions es poden fer a www.athleticevents.net o bé presencialment a passatge Xavier Montsalvat· ge 9B, Loc 2 Tarragona. La sor· tida i l’arribada tindran lloc al passeig Pau Casals de la Pineda Platja, les dues primeres a les 10 h., i la tercera a les 11.15 h. La recollida de dorsals es po· drà fer a Athletic Events dijous 24 i divendres 25 d’11 h. a 13 h. i de 17.15 a 19.00 hores. El diu· menge 27, a la zona de sortida fins a les 9.40 hores. La bossa dels corredors inscrits als 5 i 10 quilòmetres inclourà una samarreta, avituallament i en· trada a l’Aquum Spa La Pineda Platja. D’altra banda, també es lliurarà una braga de coll als 200 primers participants ins· crits. Redacció

Investiguen a Tarragona un cas d’abús sexual a menors a l’Església

ACN

Hi ha tres casos més, arxivats per un jutjat de Reus, un de Valls i un altre de Tarragona EFE

Els jutjats catalans investiguen des del 2019 un total de 14 ca· sos d’abusos sexuals a l’Església, un d’ells a Tarragona, on també n’hi ha tres –oberts per un jutjat de Reus, un de Valls i un altre de Tarragona– que es troben en l’ac· tualitat sobreseguts provisional· ment, segons la Fiscalia. Així ho ha notificat la Fiscalia Superior de Catalunya a la Fiscalia Gene· ral en compliment de la seva ins· trucció perquè el representant del ministeri públic a cada auto· nomia detalli la relació de proce· diments judicials o diligències de recerca en tràmit sobre abusos sexuals a menors en institucions religioses, en un termini que fi· nalitzava ahir dilluns. En el cas de Catalunya, els jut· jats han incoat des del 2019 un total de 14 procediments, l’últim

d’ells aquest any per part d’un jutjat de Mataró (Maresme) arran de la denúncia de l’escriptor Ale· jandro Palomas, que assegura va ser víctima d’abusos sexuals per part d’un professor de l’escola La Salle de Premià de Mar. A més, en un altre cas, unes diligències prèvies del 2019 obertes per un jutjat de Mataró, el procediment es troba actual· ment arxivat per prescripció. A la ciutat de Barcelona hi ha actualment una única instrucció judicial oberta, al jutjat d’instruc· ció 7 de Barcelona, per un delic· te de possessió de pornografia infantil a càrrec del rector d’una parròquia, a qui l’informàtic de l’escola religiosa Pare Manyanet, de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família, va localitzar un miler d’arxius pedòfils a l’ordina· dor. A l’Hospitalet de Llobregat

Pla tancat de l’entrada a l’Arquebisbat de Tarragona en una imatge d’arxiu.

Els jutjats catalans han incoat un total de 14 procediments a Catalunya des del 2019

El termini per notificar els processos judicials en tràmit sobre abusos sexuals finalitzava ahir

(Barcelonès) hi ha en l’actualitat quatre causes obertes, totes elles de l’any passat, a la província de Tarragona quatre més –tres d’elles sobresegudes provisio·

nalment–, a Manresa (Bages) una i a Terrassa (Vallès Occidental) també una. Als jutjats de Mataró s’han obert en aquest període tres pro·

cediments, mentre que un altre, del 2019, està actualment arxivat per prescripció. L’últim dels casos a Mataró, aquest mateix any, l’ha obert el jutjat d’instrucció número 3, ar· ran de la denúncia de l’escriptor Alejandro Palomas d’haver pa· tit abusos sexuals per part d’un professor de la Salle de Premià de Mar, quan tenia 8 anys.

COSTA DAURADA

Mor el conductor d’un turisme en un xoc amb un camió a Flix El conductor d’un turisme va morir ahir al migdia en un accident de trànsit, al punt quilomètric 84 de la carrete· ra C-12, a Flix (Ribera d’Ebre). Per causes que encara s’estan investigant, el cotxe i un camió van xocar frontalment. La víc· tima és un home de 42 anys. Amb aquesta víctima, són 14 les persones que han mort en accident de trànsit enguany a la xarxa viària interurbana de Catalunya. ACN

Acció Climàtica detecta 13 kg/km de residus plàstics al litoral central 2

Gairebé el 60% són tovalloletes d’un sol ús i es troba principalment en el fons pròxim a la costa ACN

L’Institut Català de Recerca per a la Governança de la Mar (ICATMAR), depenent d’Acció Climàtica, ha quantificat i ca· racteritzat l’impacte de la brossa marina als caladors de pesca de Catalunya. A partir de les dades obtingudes, s’observa la impor·

tant presència de la fracció plàs· tics de la brossa marina a la zona centre de Catalunya, amb una densitat de 13,7 kg/km2. Aquesta acumulació coinci· deix amb les zones d’alta con· centració d’habitants, i es troba principalment en el fons marí pròxim a la costa, entre setanta-

cinc i dos-cents metres de fon· dària. Gairebé el 60% d’aquest residu plàstic són tovalloletes d’un sol ús. Així mateix, els re· sultats també indiquen que la major part de brossa marina pescada al litoral central cor· respon a escòria, carbó cremat dels vaixells de vapor precipitat

al fons marí, que representa un 36% del total de brossa; seguida de la fusta tractada, objectes o restes d’objectes manufacturats amb fusta, amb una presència del 25%; del vidre, que en re· presenta el 19%, i finalment del plàstic, que en representa el 9%. L’estudi sobre els residus

plàstics al litoral central s’ha fet a partir de mostrejos realitzats mensualment, duts a terme en el període que va des del mes de setembre de 2020 fins al mes d’agost de 2021, amb embarca· cions de pesca d’arrossegament en tres zones del litoral: d’una banda, a la zona nord, les mos· tres són dels ports de Roses, Pa· lamós, Blanes i Arenys de Mar; d’una altra banda, a la costa cen· tral, les mostres corresponen als ports de Barcelona, Vilanova i la Geltrú i Tarragona; i, finalment, a la zona sud, les mostres fan referència a la zona dels ports de l’Ametlla de Mar i Sant Carles de la Ràpita.

COMA-RUGA

Sostreu una furgoneta i provoca un accident de trànsit Els Mossos d’Esquadra van detenir l’11 de febrer un home de 41 anys, com a presumpte autor d’un delicte de furt d’ús de vehicle, un delicte d’estafa i conducció temerària. Els fets van ocórrer el passat 8 de fe· brer, al voltant de les 19.15 h., quan un individu va sostreure una furgoneta, va utilitzar una targeta de crèdit a nom del propietari, va provocar un ac· cident en xocar amb un vehi· cle i, després, va fugir. Redacció

CEDIDA

Realitzen treballs de condicionament a la platja per a la cria de fauna litoral S’han creat tres llacunes noves i se n’ha ampliat una d’existent Redacció

Des de fa unes setmanes s’estan fent treballs de condicionament d’espais de la platja de Coma-ru· ga (el Vendrell) abans de la tem· porada de cria d’aus al litoral. S’han dedicat diverses jornades de retirada d’excessos de vegeta· ció als tancaments del nord i sud del port, i la setmana passada es va començar a condicionar

les zones d’alimentació amb la creació de tres llacunes noves i l’ampliació d’una existent. La regidora de Platges, Bárbara Peris, ha explicat que «al nostre litoral és freqüent veure dife· rents aus, sobretot en èpoques de migracions, i per això és im· portant preparar aquestes zones per a l’alimentació i cria. També s’aprofitarà per retirar l’excés

d’alguna vegetació com el jonc, espècie litoral que cal anar re· tirant per evitar la saturació i mantenir l’equilibri entre les diferents espècies de vegetació litoral com la pastanaga marina, el trèvol de platja, la corretjola, la campaneta de palla, el cospí marí, el lliri de platja, l’eruga de mar, el card, la cagamuja o el lliri de platja».

S’ha dut a terme la retirada d’excessos de vegetació.

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

diarimés 15/02/2022

ESPANYA

La direcció del PP vol evitar un govern de coalició amb Vox a Castella i Lleó

ACN

El PSOE tanca la porta a facilitar un govern de Mañueco per defugir d’un executiu de coalició amb l’ultradreta ACN

El secretari general del PP, Teo· doro García Egea, va deixar clar ahir que la direcció del partit no és partidària de formar un govern de coalició amb Vox a Castella i Lleó, perquè al seu entendre «les experiències de governs de coalició no han por· tat més estabilitat ni prosperitat a Espanya, sinó tot el contrari». En entrevistes a Antena 3 i Onda Cero, García Egea va apuntar que malgrat que el PP no disposa de majoria absoluta a Castella i Lleó «és el moment que Mañueco pu· gui governar sense lligams, però comprometent-se amb un pro· grama cert i amb un rumb fix». A les eleccions d’aquest diu· menge el PP va obtenir 31 procu· radors, 10 per sota de la majoria absoluta (41), i necessita el su· port de Vox (13 procuradors) per tornar a governar. El missatge de la direcció del

PP xoca amb la pretensió de Vox, que contràriament al que ha fet a Madrid en aquesta ocasió vol entrar al govern. El líder de Vox, Santiago Abascal, va afirmar diumenge a la nit que al seu can· didat, Juan García-Gallardo, se li està posant «cara de vicepresi· dent». D’altra banda, el candidat del PP a Castella-Lleó, Anfonso Fer· nández Mañueco, va apuntar ahir que hi ha «diverses possibi· litats» de formar govern, sense descartar una aliança amb Vox per compartir l’executiu. García Egea va coincidir amb Mañueco que hi ha «diverses possibilitats», però va afegir que «cal treballar» per disposar d’un govern de Castella i Lleó «amb un programa cert». «Crec que Mañueco ha estat clar: a partir d’avui farà una ronda de contac· tes amb totes les forces per do· nar estabilitat i tenir un govern

del PP», va afegir. En tot cas va apuntar que «les experiències de governs de coalició no han por· tat més estabilitat ni prosperitat a Espanya, sinó tot el contrari, i és el moment que Mañueco pu· gui governar sense lligams, però comprometent-se amb un pro· grama cert i un rumb fix». I, per tant, malgrat «cara de vicepresident» del candidat de Vox a què va fer referència Abs· cal, García Egea va apuntar que «els polítics hem de tenir cara de servidors públics i complir els nostres compromisos», i al final «cadascú haurà de respondre del que vota o decideix». El PSOE, en contra D’una altra banda, la direcció del PSOE va deixar clarahir que no prestarà els seus vots al PP perquè el candidat del PP, Alfon· so Fernández Mañueco, pugui formar govern sense haver de

PANDÈMIA

García Egea: «Les experiències de coalició no han portat més estabilitat a Espanya» demanar suport a Vox. És l’opció de la gran coalició que han de· fensat algunes veus, com l’alcal· de de Valladolid, Óscar Puente, per parar els peus a la ultradreta. El portaveu de l’Executiva del

PSOE, Felipe Sicilia, va afirmar que els socialistes estan dispo· sats a «seure a parlar», però ja ha avançat que «no facilitarem un govern tacat per la corrup· ció», en referència als casos que afecten el PP de Castella i Lleó. Sicilia va admetre que els resul· tats que el PSOE ha obtingut a Castella i Lleó no són bons, però va recordar que qui va convocar aquests comicis va ser el PP i, per

tant, és el PP qui s’ha de respon· sabilitzar d’una situació en què Vox és indispensable per formar govern. «Aquest escenari no l’ha propiciat el PSOE, l’ha propiciat el PP, que ha portat els ciutadans a unes eleccions interessades on buscaven governar en solitari amb el risc de fer créixer l’extre· ma dreta», i per tant «que siguin responsables amb el que van de· cidir i van fer».

CATALUNYA

TARRAGONA

CATALUNYA

ESPANYA

MÓN

CONTAGIATS

206.128 2.336.254 10.672.906 412.818.650 1.559

El secretari general del PP, Teodoro García Egea, en una imatge d’arxiu.

26.229 96.596 5.836.919

MORTS

Valls duplica el risc de rebrot després de les Decennals És la ciutat amb l’índex de creixement potencial més alt de Catalunya Redacció

Mentre el risc de rebrot per la covid-19 tendeix a la baixa a tot Catalunya, a Valls, l’indicador va cap amunt una altra vegada se· gons les dades proporcionades pel Departament de Salut. Tot just una setmana després de les Decennals, el municipi registra 4.420 punts en l’índex de crei· xement potencial i és la pobla· ció que encapçala el rànquing, doblant Canet de Mar (2.103) i Castellar del Vallès (2.183). Tot això quan, des del 28 de gener fins al 3 de febrer, el risc de re· brot se situava en 2.743 punts a la capital de l’Alt Camp.

Mentrestant, les dades de la pandèmia a la demarcació de Tarragona continuen millorant. Ahir no es va notificar cap nova defunció i, per tant, la xifra es manté en 1.319 defuncions al Camp de Tarragona, i 240 a les Terres de l’Ebre, des de l’inici de la pandèmia. Continua baixant a grans passes el risc de rebrot que ahir es trobava per sota dels 2.000 a les comarques tarrago· nines amb 1.921 punts (-146), i 1.545 a les ebrenques (-71). D’al· tra banda, la velocitat de propa· gació del virus augmenta lleuge· rament amb 0,69 a Tarragona i 0,68 a les Terres de l’Ebre.

Pel que fa al nombre de con· tagis, es van notificar 316 nous casos a tota la província, 236 a Tarragona que n’acumula 162.536 durant la pandèmia, i 80 a l’Ebre que en total suma 43.592 positius per covid-19. Així mateix, els hospitals tar· ragonins han disminuït els pa· cients ingressats a planta i ara n’hi ha 149 (-4). El mateix passa als hospitals ebrencs on resten 4 pacients a planta, 13 en total. Les UCI es mantenen igual que abans-d’ahir. Al conjunt de Ca· talunya, es van declarar 39 paci· ents més ingressats per covid-19 als hospitals i el total és de 2.317.

Interior deixarà d’aplicar i de multar partint de la llei mordassa Deixarà d’emparar-se en sentències europees ACN

El Departament d’Interior dei· xarà d’aplicar la llei mordassa emparant-se en sentències eu· ropees i del Constitucional. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha explicat a Catalunya Ràdio que d’aquesta manera es SUCCESSOS

Una trentena de ferits en un xoc múltiple Una trentena de persones van resultar ferides en un xoc múltiple ahir cap a les set de la tarda al quilòmetre 123,5 de la C-32, en terme municipal de Calella (Ma· resme), durant una intensa pedregada, segons el Servei Català de Trànsit (SCT). Les primeres informacions del Sistema d’Emergències Mè· diques (SEM) indicaven que hi va haver un ferit greu, dos amb lesions de gravetat me· nor i 25 afectats més. ACN

deixarà de multar aquelles per· sones que es manifesten «pací· ficament», així com a periodis· tes o fotoperiodistes. Elena ha defensat que s’han estudiat les opcions jurídica· ment i que, aplicant aquests cri· teris, el que es farà és «ponde·

rar» els drets, com el de llibertat d’expressió o de manifestació. Per Elena «no té sentit» que algú rebi una sanció per mo· bilitzar-se «pacíficament». Els agents continuaran aixecant acta si hi ha incidents. Les san· cions ja imposades que estiguin en període d’al·legacions es po· dran tirar enrere. D’aquesta manera, se sepa· rà orgànicament el procés de denúncia del d’instrucció dels expedients, per tal que tinguin una dependència orgànica dife· renciada. En concret, la instruc· ció dels expedients passarà a dependre de la Direcció General d’Administració de la Seguretat. BOMBERS

ESPORTS

15/02/2022 diarimés

NÀSTIC

Pol Domingo millora en atac i es guanya la titularitat a pols El de la Pobla de Montornès va disputar un partit molt complet en banda dreta i va ser crucial per la victòria NÀSTIC

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarra· gona va sumar la seva tercera victò· ria consecutiva en un partit on el ju· gador més desta· cat va ser Pol Domingo. El de la Pobla de Montornès va brillar per mantenir la seva solidesa de· fensiva al lateral dret i, sobretot, per la seva millora al potencial ofensiu. Tot i que la seva posició na· tural és la del central, la majoria de vegades que ha estat present a l’onze ha ocupat el lateral dret en absència d’Albarrán. Una po· sició que, després del partidàs d’ahir, deixa de ser «el substitut d’Albarrán» i avisa a Agné que s’ha guanyat a pols la titularitat. El tècnic grana va decidir po· sar-lo a l’onze contra l’Algeciras, encara que Albarrán ja estava disponible i s’havia recuperat de la seva lesió. La decisió va ser més que encertada. Pol Domingo

Pol Domingo va lluir el braçalet de capità amb orgull quan Javi Bonilla va ser substituït El lateral va mantenir la solidesa quan l’equip necessitava defensar i va estar encertat a l’atac

Les combinacions per la dreta entre Pol Domingo i Robert Simón van donar una assistència de gol.

va quallar un autèntic partidàs i la seva presència en atac va ser crucial per certificar la victòria grana. Si hi havia alguna cosa a re· treure del seu rendiment fins

ara, era que li faltava per polir les arribades per banda, típic moviment de lateral dret durant els partits per ajudar ofensiva· ment. Tot això va canviar contra l’Algeciras. Pol Domingo va de·

mostrar haver millorat amb força en aquest aspecte i durant tot el partit es va entendre a la perfec· ció amb Robert Simón, fet que es va demostrar a la jugada del gol. Després d’un servei de ban·

da, Pol Domingo va combinar al primer toc amb Robert Simón, que li va deixar la pilota avan· çada perquè el de la Pobla de Montornès s’avancés per banda. Domingo va superar al defensor i, al primer toc, va posar un cen· tre mil·limetrat per sota perquè Dani Romera rematés a plaer dins de la porteria. Una jugada que a simple vista sembla molt senzilla, i és que la naturalitat de la combinació entre els dos juga· dors va donar més d’una ocasió de perill durant el partit.

Amb la substitució de Bonilla, el braçalet de capità el va acabar assumint Pol Domingo. Un galó que s’ha guanyat amb la seva de· dicació durant tota la temporada i que va lluir amb orgull als seus vint-i-dos anys. Quan l’àrbitre va xiular el final, es va sentir a part de l’afició cantar el seu nom i és que Domingo s’ha guanyat el cor d’un Nou Estadi que valora molt positivament els jugadors criats al seu planter. Pol Domingo va arribar a l’en· titat grana amb vuit anys, dispu· tant l’Aleví D i amb el pas dels anys i el seu bon rendiment va acabar passant del Juvenil A a la Pobla de Mafumet l’any 2018. Al filial del Nàstic va ser on va acabar de despuntar, a l’eix de la defensa acompanyat de Roger Figueres. Va destacar per ser un central contundent i, sobretot, la seva rapidesa i la seva anticipació a les jugades. Totes aquestes qua· litats les ha mostrat als 1.389 mi· nuts que ha jugat aquesta tempo· rada, la majoria al lateral dret. Agné està avisat, Domingo està més que preparat per ser un jugador diferencial des de l’onze inicial grana i, tot i que té complicat trobar un lloc a la seva posició natural, tenint en comp· te que hi ha Quintanilla i Trilles, està preparat per asseure a Car· los Albarrán. El que està clar és que el Nàstic, amb Pol, té un ju· gador ADN grana i capità que pot donar moltes alegries en el futur.

CICLISME

El Bikepark Torredembarra queda divuitè a la Marathon Cup

CEDIDA

La cursa va tenir lloc el passat diumenge a Sant Joan de la Mediona Redacció

Els ciclistes del Bikepark Torre· dembarra queden en divuitena posició a la Marathon Cup de Sant Joan de la Mediona que va tenir lloc el passat cap de set· mana. La cursa constava d’un recorregut de 48 quilòmetres i 1.400 de desnivell positiu. La competició la van disputar més

de 500 ciclistes de 30 equips diferents entre totes les catego· ries. El Bikepark Torredembarra va participar amb cinc ciclistes i el seu rendiment li va valdre per deixar a l’equip en divuitena posició a la classificació gene· ral. Sergi Barroso va aconseguir la 12a posició a la categoria de Màster 30 i Marc Capellades va

quedar 14è a la disputada cate· goria sub 23. Gemma Rosell va ser la ciclista més destacada de l’equip torrenc després d’acon· seguir la sisena posició a la cate· goria fèmines Màster 40. D’altra banda Enric Pereira va comple· tar la categoria Elit a la posició 56 i Senen Escoda al Màster 40 va ser 60è.

Els ciclistes del Bikepark Torredembarra després de participar a la Marathon Cup el diumenge.

diarimés 15/02/2022

OPINIÓ

EDITORIAL

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

Salou acusa la Generalitat i Vila-seca d’actuar en «connivència» Salou, a través de la Junta de portaveus, ha sol·licitat celeritat al Govern perquè el nou PDU se sotmeti a votació per part dels membres del CRT (Generalitat i ajuntaments de Salou i Vilaseca). Salou ha desenterrat la destral de guerra per la fiscalitat del Consorci Recreatiu i Turístic PortAventura, un repartiment pel qual ambdós ajuntaments van viure moments de tensió l’any 2013, abans d’arribar a un acord definitiu i satisfactori. L’alcalde de Salou, Pere Granados, feia ahir acusacions molt dures. Assegu· ra que la Generalitat i l’Ajuntament de Vila-seca volen bloquejar la inversió de Hard Rock. Granados argumenta que Vila-seca ha reclamat un canvi en el repartiment de la fiscalitat dels terrenys del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) pactada pels dos municipis, i que es tracta d’una mesura per dilatar l’aprovació del nou Pla Director Urbanístic (PDU) del CRT, que el Govern ha hagut de re· dactar després que una sentència judicial l’anul·lés parcialment. Mentre la Generalitat diu que s’està negociant encara, Vila-seca assegura que la modificació demanada no afectarà de cap cas la fiscalitat pactada per a Salou. Cal que l’arbitre del conflicte, que hauria de ser la Generalitat, posi negre sobre blanc la realitat d’una controvèrsia que pot tornar a enfrontar els dos municipis. + CONFIDENCIAL

Una cadira d’oficina a plaça Unesco

Sí, el canvi és imparable ROSA MARIA IBARRA Diputada del PSC per Tarragona

El canvi va començar ara fa un any. Com tots i totes recordareu, el PSC va guanyar les elecci· ons al Parlament doblant el nombre d’escons i creixent en vots (amb 50.000 vots més que ERC, per posar només un exemple) mentre els independentistes perdien 650.000 sufra· gis. El canvi, doncs, va començar i el canvi, certament, és imparable. Ha vingut per que· dar-se. I què vol dir aquest canvi que encarna el Govern alternatiu de Salvador Illa? Ras i curt: acabar amb la confrontació i la gestua· litat estèril (i em venen al cap les imatges de la senyora Borràs participant en el tall de la meridiana prohibit pel mateix Govern inde· pendentista al qual dona suport i després de l’espectacle esperpèntic protagonitzat per ella mateixa en l’anomenat cas Juvillà). Però no em vull estendre en aquests nu· merets perquè estic convençuda que la gran majoria de catalans i catalanes n’estem fins al barret i el que volem els i les socialistes és transmetre un missatge d’esperança. Perquè el canvi és, sobretot, recordar que som una terra de progrés si fem les coses bé. I els cata· lans i catalanes, com el conjunt de ciutadans i ciutadanes de les comarques tarragonines, hem demostrat que quan ens unim entorn d’uns objectius socials sabem fer les coses bé. De fet, molt bé. Aquest és el canvi que defen· sa el PSC de Salvador Illa, tornar al progrés

per a tothom. Ajuda el Govern d’ERC-Junts, amb el suport de la CUP –i la complicitat dels Comuns quan els independentistes no es posen d’acord–? Creiem sincerament, i ho dic des del respecte, que no. Tan sols poso un exemple prou il·lustratiu, el senyor Aragonès presenta aquest dilluns un nou «full de ruta» (l’enèsim des del 2012) per presentar un «pla de país». I amb qui s’ha reunit per preparar aquest «pla de país»? Doncs amb la meitat del país, és a dir, amb Junts, amb la CUP, l’ANC i Òmnium. I amb, exactament, ningú més. O sigui, tan sols es dirigeix a la meitat del país, la que combrega amb el relat del procés. La resta no som, no existim. I així, amics i ami· gues, amb fronts excloents no anem enlloc. Per tant, el primer objectiu que hem d’aconseguir entre tots és acabar amb aques· ta profunda divisió que el procés ha generat a Catalunya, girar full i tornar a posar rumb al progrés per a tothom recuperant els consen· sos que ens havien fet avançar. I les comarques tarragonines ho tenim tot per ser un dels territoris europeus amb ma· jor qualitat de vida, tot. El que ens cal, però, és un Govern a la Generalitat que s’ho cregui i que aposti amb inversions concretes per desenvolupar els nostres potencials. I, la· mentablement, ERC i Junts no ho estan fent. Encara ara, després de deu anys de Governs independentistes tenim el projecte del CRT de Vila-seca i Salou al ralentí, les inversions promeses des de fa lustres en equipaments tan importants com l’hospital Joan XXIII de Tarragona o l’hospital de Tortosa ni estan ni se les espera, comarques senceres com el Baix Penedès denuncien la inacció del Go· vern (fins i tot, una part dels mateixos regi· dors i regidores independentistes), la ciutat

de la justícia de Tarragona continua aparca· da en un calaix, etc. Repeteixo, no critiquem pel plaer de fer-ho, plantegem que hi ha una alternativa que ens retorni a la prosperitat. Hem allargat la mà reiteradament al Govern per consensuar propostes, pressupostos, recuperar consensos, construir una política positiva que es tradueixi a peu de carrer. Ho continuarem fent, malgrat que aquesta mà hagi estat fins ara menystinguda per aquells que s’omplen la boca parlant de democràcia, però que després defensen un cordó sanitari contra el primer partit de Catalunya. Si algú creu que pot construir Catalunya deixant a banda a més de la meitat del poble de Catalunya està cometent un error històric. Si algú considera que Catalunya no existeix al sud del Llobregat i que pot ignorar les co· marques tarragonines no anirà molt lluny. El president Tarradellas deia una veritat que sovint recorda Salvador Illa: «Catalunya és un país massa petit per a menysprear qualsevol dels seus fills i prou gran perquè hi capiguem tots.» Una veritat com una casa de pagès. El canvi que lidera Salvador Illa també implica recuperar la unitat cívica del poble de Catalunya sintetitzada en la meravello· sa consigna del catalanisme de tota la vida: «som un sol poble», que l’independentisme ha ignorat entestats com estan a excloure la meitat de Catalunya que no pensa com ells. Per això estem convençuts que el canvi po· drà demorar-se, però al final la Catalunya orgullosa de la seva identitat plural, diversa i multilingüe no podrà ser detinguda pel naci· onalisme identitari –el que sigui–. I aquell dia els més de 7,5 milions de catalans i catalanes, tots i totes sense exclusions, haurem gua· nyat. Fem-ho, doncs, com més aviat millor.

que se’n rigui a la nostra cara, ha generalitzat una nova forma de treball, que havia comen· çat a aparèixer d’una manera incipient en la nostra societat. Tots plegats estem compro· vant que treballant des de casa la qualitat de sempre també es manté. També és cert que moltes empreses han optat ja definitivament, amb coronavirus o no, pel teletreball. La re· alitat és que la covid-19 significa que en els darrers mesos, una part important de la po· blació occidental s’ha vist obligada a treballar des de casa. El virus ha aconseguit el que no ho havien aconseguit trenta anys de màrque· ting i de pedagogia tecnològica. La comoditat de no desplaçar-se i fer feina des del mateix lloc que vius, està en el dia-dia dels nostres hàbits laborals. Les empreses, els empresaris i els directius han perdut la por fer treballar la gent a distància, a gestionar equips humans dispersos. També es necessita un mínim d’in· teracció entre els treballadors. Les relacions interpersonals també són fonamentals, no hi ha res com el cara a cara per tancar segons quines qüestions, però la realitat és un altre. De la mateixa manera que hem vist que les cadenes de muntatge poden canviar de lloc, el treball d’oficina és més difícil de traslladar. Raons culturals i idiomàtiques també pesen. Ara les empreses es senten més còmodes amb el teletreball i transferir aquests treballs a tercers és més dificultós. A més, ara els cos· tos s’han reduït: electricitat, calefacció, aire condicionat, entre altres despeses estruc· turals. Potser, inclòs, es necessitaren menys espais físics. A més, ara es poden externalit· zar serveis amb plataformes de treball a de·

manda: disseny, màrqueting, comptabilitat, traducció, entre altres afers. És una realitat que la pandèmia ha obligat a implantar-la, malgrat les reticències d’alguns empresaris. Molts sectors industrials i comercials s’han hagut d’adaptar a aquesta realitat, amb totes els seus avantatges i inconvenients. Les videoconferències les hem viscut a topall, tant les professionals com les socials i culturals. Quantes vegades hom ha hagut de prendre l’avió o l’AVE per a anar a una reunió d’una hora a la capital del regne o a qualsevol lloc? Moltes vegades tres, quatre, cinc,... Mol· tes hores de viatge per una hora de reunió. Ara el temps de la reunió i prou. S’ha econo· mitzat el temps real de feina i s’han estalviat moltes despeses: avió, trens, àpats, hotels, quilometratge, etc. He fet conferències que a la sala han assistit 20, 30, 40 persones, però des dels domicilis o despatxos, l’han de se· guir més nombre de persones que els assis· tents en directe. L’any passat, el meu amic i pintor Pere Joan Salas, com a president del Rotary Club de Tarragona va organitzar més de vint videoconferències amb els invitats, que no van poder assistir als nostres sopars, ja que les restriccions pandèmiques ens ho van impedir. «La imaginació al poder», di· uen. En fi, totes les activitats rotàries no es van paralitzar. Doncs així hem de viure i conviure, amb la covid-19 i la companyia del teletreball i de les videoconferències. Són unes eines tecnològi· ques, que faciliten molt bones solucions a les nostres necessitats de comunicació, siguin del tipus que siguin. Déu n’hi do, qui ens ho havia de dir. Quin remei!

TRIBUNA

Quin remei! JOSEP MARIA BUQUERAS BACH

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Adjunt a la Direcció General: Marc Just Cap de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Dani Gómez, Paula Montalvo, Josep M. Pena, Noemí Solla i Arnau Montreal. Especials: Anna Ferran. Tancament: Jordi Ribellas. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

Entre els vuitanta i els dos decennis dels 2000 han aparegut tres «fúries violentes»: Una, la revolució d’internet, que redueix a mínims el cost de transmetre informació a llarga distància; dues, l’edat d’or de la libe· ralització comercial, quan molts països des· mantellaran les barreres que havien aixecat en la postguerra europea i la tercera, la incor· poració de milions de persones al mercat de treball global. Però el que si està clar i és una evidència que la covid ens ha obligat a conèi· xer dues realitats, entre altres, que no seran temporals, ni de bon tros: el teletreball i les videoconferències. A finals de cada any, un equip de lingüistes, periodistes i correctors de la Fundación del Español Urgente, organisme promogut per l’agència EFE i la Real Academia Española de la Lengua, estudien els termes que han tin· gut major impacte durant tot l’any i acaben escollint les més significatives. L’any 2019 la paraula elegida va ser emoji, l’any 2020 la guanyadora fou confinament i el 2021 vacu· na. La redacció de La Vanguardia també tria la paraula de l’any des de 2013 i aquest any han guanyat teletreball en castellà i passa· port covid en català. La nova normalitat provocada per la pan· dèmia, una expressió que a vegades sembla

GENT OBITUARI

OBITUARI EFE

Va aconseguir un gran nombre de trofeus internacionals EFE

EFE

Mor Ivan Reitman, director d’’Els caçafantasmes’ El director i productor de cine· ma Ivan Reitman, qui va dirigir la popular pel·lícula Els caçafantasmes (Ghostbusters) ha mort als 75 anys a Califòrnia, segons van informar ahir mit· jans locals. El també produc· tor d’Animal House va morir «mentre dormia» durant la nit del passat dissabte a la seva casa de Montecito, a l’estat de Califòrnia, segons els seus fa· miliars. «La nostra família està de dol per la pèrdua inesperada

d’un marit, pare i avi que ens va ensenyar a buscar sempre la màgia en la vida», va publicar la seva família en un comunicat. Nascut a l’antiga Txecoslovà· quia i criat al Canadà, el direc· tor de cinema va ser conegut per les seves populars comèdi· es, algunes amb un toc picant. Reitman va arribar al món del cinema amb una paròdia sobre la fraternitat universitària, National Lampoon’s Animal House, que ell va produir. EFE

DEFUNCIONS

El món del golf lamenta la mort de l’argentí Eduardo ‘El Gato’ Romero El reconegut exjugador de golf argentí Eduardo El Gato Rome· ro, que va aconseguir al llarg de la seva carrera un gran nombre de trofeus internacionals, va morir als 67 anys a la seva casa de Villa Allende, la seva ciutat natal, a la província central de Còrdova (Argentina) «L’Associació Argentina de Golf lamenta amb gran dol la seva pèrdua i saluda afectuosa· ment als familiars i reunits d’un dels millors golfistes argentins de tots els temps», va informar la institució esportiva en el seu web oficial. En les últimes hores, un gran nombre de personatges públics i anònims van mostrar les seves condolences per la defunció a través de les xarxes socials, entre ells rostres de la política, ja que El Gato, mort el passat diumenge a la nit, era intendent de Villa Allende des de 2015 pel partit Propuesta Republicana, al qual pertany l’expresident ar· gentí Mauricio Macri. Les seves restes van ser vet· llades ahira la Casa de la Cultura

15/02/2022 diarimés

de la seva ciutat natal. Romero, guanyador de l’US Open, el Trofeu Lancome, els Oberts d’Espanya, França, Itàlia i Escòcia, així com més de 80 tornejos a Llatinoamèrica i que va representar nombroses vega· des a l’Argentina en la Copa del Món i en la Copa Alfred Dunhill, havia informat el mes de de· sembre que patia un problema de salut des de feia alguns me· sos. Havia començat la seva rela· ció amb el golf als set anys com a caddie al Còrdova Golf Club,

on el seu pare Alejo Romero era professional i el seu instructor, i es va fer professional en 1972. A un dels seus amics se li va ocórrer el sobrenom Gato per la seva estratègia per a jugar els tornejos, mantenint-se a l’aguait en les primeres vol· tes per a desplegar un joc més agressiu cap al final. A l’Argen· tina, Romero va guanyar l’Obert de la República el 1989 al GC Ar· gentí, l’única vegada que va po· der conquistar-ho, així com va sumar catorze top ten a l’Obert de la República.

Tarragona Josep Vázquez Duch. Ha mort a 85 anys. El seu fune· ral serà avui a les 16.30 h. a la Parròquia de Santa Clara. Gabriel Quero Millán. Ha mort a 76 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h. al Ta· natori. Maria Lourdes de la Concha Tapiador. Ha mort a 60 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h. al Tanatori. Reus Jose Elias Flores Martinez. Ha mort a 50 anys. El seu fu· neral serà avui a les 12 h. al Tanatori Mémora. José Ramos Torrecillas. Ha mort a 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. al Tanatori Municipal. Patrocinio Hebles Siria. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la Parrò· quia de Sant Francesc. Pedro Navero Fune. Ha mort a 62 anys. El seu funeral serà demà a les 1o h. al Tana· tori Municipal. Ana María Zafra Castilla. El seu funeral serà demà a les 15.30 h. a la Parròquia de Sant Bernat Calvó. Cambrils José Maria Font Mulet. Ha mort a 87 anys. El seu fune· ral serà demà a les 10 h. a la Parròquia de Sant Pere de Cambrils.

diarimés 15/02/2022

SERVEIS

L’HORÒSCOP

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Faustí, Jovita i Geòrgia.

TELEVISIÓ. Programació

TV3 ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Excel·lent dia per envoltar-te de persones noves que t’alegrin i et facin veure d’una altra manera la vida. Relaxa’t i viu més intensament.

Para compte si has de fer viatges imprevistos. Tota la teva energia es veurà altament recompensada si et centres en un objectiu.

En el teu món professional es produiran grans canvis, és una jornada molt beneficiosa si has de demanar ajuda als teus superiors.

Els teus vols imaginatius es podran posar en pràctica amb el mínim esforç. Tot canvi que aconsegueixis aportarà felicitat.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Bon moment per a l’execució de plans i projectes. El teu sentit dels negocis i de l’expansió es troba en un bon dia, endavant.

Temes de família cobraran importància i t’arribaran notícies des de lluny que canviaran els teus esquemes. Procura tenir més de valor.

Tot assumpte que necessitis solucionar seria recomanable que ho facis durant el matí d’avui. La nit cobrarà un matís molt especial.

No exageris en les teves despeses ja que després ho lamentaràs. Et mostraràs més inquiet i contagiaràs a tots els teus nervis.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Hi haurà en tu una necessitat de canvi i de sortir de la rutina. Els teus viatges seran un èxit. Vells assumptes es solucionaran.

Serà en el teu cercle social i d’amistats, on trobaràs una total comprensió i una profunda satisfacció a les teves necessitats.

No et deixis convèncer per persones que no coneixes, espera fins a l’últim moment per tenir una idea correcta. Retarda firmes.

T’arribaran notícies d’una persona molt estimada des de lluny i això et crearà noves perspectives per al teu món sentimental.

FARMÀCIES TARRAGONA: Alustiza Masot, José Ignacio. Torres Jordi, 14. Telèfon 977 211 878. Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo, 10. Urb. La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790. REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Abajo Martin, Pere. Av. Maria Fortuny, 48. Telèfon 977 755 052. SALOU: Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sínies, 3. Telèfon 977 380 788. VILA-SECA: Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139. CAMBRILS: Barcelona Marti, Frederic. Av. Independència, 1. Telèfon 977 360 466. VALLS: Rull Ferre, Consol. De la Cort, 26. Telèfon 977 612 517. EL VENDRELL: Gas Aixendri, Carlos Jesus. Narcís Monturiol, 16-18. Telèfon 877 063 819.

06:00 07:30 08:30 11:00 13:55 14:30 15:40

15:55 16:32 20:15 21:00 22:05 23:12 00:40 02:13 02:30

Notícies 3/24 TN Matí Els Matins Planta baixa Telenotícies comarques Telenotícies migdia Cuines Macarrons gratinats amb carbassó Com si fos ahir Tot es mou Està passant Telenotícies vespre Especial Pau Riba Pau Riba. L’home còsmic Sense ficció Balandrau, infern glaçat Més 324 Notícies 3/24 Notícies 3/24

CINEMA. Cartellera

CANAL SUPER3

ESPORT 3

17:34 18:00 18:16 18:23 18:46 18:58 19:34 19:48 20:00 20:28 20:52 21:06 21:29

11:26 11:52 12:23 13:00 13:30 13:57 14:28 15:05 15:33 16:22 16:46 17:33 18:00 19:00 20:01 21:19 21:42 22:41 23:00 00:33

El Mic i els seus amics Una mà de contes Mironins L’abella Maia Aquest conte… El llibre de la selva Zoom, el dofí blanc Sadie Sparks Info K L’Ernest i la Rebecca Les Sisters El detectiu Conan Bestial!

CANAL 33 21:55 El gran dictat 22:16 La pell dels murs 22:41 Olesa 1916: un patrimoni per al futur? 23:12 Concert Pau Riba

TVE1

TV2

08:30 La hora de La 1 10:03 La hora de La 1: La hora de la actualidad 12:30 Mejor contigo 14:00 Informativo territorial 14:25 Corazón 15:00 Telediario 1 15:56 Informativo territorial 16:17 El tiempo 16:33 Dos vidas 17:31 Servir y proteger 18:25 El cazador 19:28 España directo 20:31 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:59 El tiempo 22:10 Cachitos Bis 23:42 Sequía 00:45 Cine: Un pequeño caos

08:00 09:55 10:55 11:50 12:40 15:15 15:45 16:30 17:20 18:10 19:10 19:55 20:25 21:10 22:00 22:55 23:55 02:10 02:40

Viure als Pirineus Thalassa Karakia Esport Club Top gols La Lliga Esport Club Zona zàping Bèsties La ciutat àrtica El viatge d’un gurmet Viatges insòlits Top gols La Lliga Vaques Sagrades Tot Costa AMA Supercross KM 0 21 Zona UFEC Onze 324 Esports

ANTENA3 Cafè d’idees La aventura del saber Escaneadores del pasado Construcciones imposibles Cine Desmarcats Saber y ganar Naturaleza y animales Animales al natural Punts de vista Documental Página 2 La 2 express Espacios increíbles Caminos del Flamenco Caminos del Flamenco Documentos TV Conciertos de Radio-3 Documental

06:15 Las noticias de la mañana 09:00 Espejo Público 13:20 Karlos Arguiñano en tu cocina 13:45 La ruleta de la suerte 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 Karlos Arguiñano 16:02 Tu tiempo 16:30 Amar es para siempre 17:45 Tierra amarga 19:00 ¡Boom! 20:00 Pasapalabra 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:30 Deportes 21:35 El tiempo 21:45 El hormiguero 3.0 22:45 Inocentes 01:00 Tierra amarga

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA

Les matinals, el diumenge 1 Todo ha ido bien

12:15

1 Los ojos de Tammy Faye

16:00 - 18:20 - 22:30

2 ¡Canta 2!

16:00 - 18:15 / 12:15

2 El callejón de las almas perdidas

16:20 - 19:20 - 22:20 - 12:00

4 Buscant la màgica doremi – versió catalana -

TELECINCO

LA SEXTA

07:53 08:27 09:24 10:16 11:52 12:55 13:58 15:08 15:37 15:45 16:55 17:53 20:02 20:46 20:59 21:09 21:45 22:57 23:52

06:30 ¡Toma Salami! 07:00 Informativos Telecinco matinal 09:00 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame limón 17:00 Sálvame naranja 20:00 Ya son las ocho 21:00 Informativos Telecinco 21:40 El tiempo 21:50 Deportes 22:00 Secret Story: Última hora 22:50 Entrevías 00:30 Secret Story Diario 01:00 La casa de los secretos 02:55 La tienda en casa

07:30 09:00 11:00 14:30 14:55 15:20 15:45 17:15 20:00 20:55 21:15 21:25 21:30 22:30 00:25

¡Toma Salami! El precio justo (diario) Alerta Cobra Alerta Cobra A simple vista Alta tensión First dates Deportes Cuatro El tiempo Todo es mentira Todo es mentira bis Cuatro al día Cuatro al día a las 20h Deportes Cuatro El tiempo First dates First dates The Good Doctor The Good Doctor

Previo Aruser@s Aruser@s Al rojo vivo laSexta Noticias Jugones laSexta Meteo Zapeando Más vale tarde laSexta Noticias laSexta Clave laSexta Meteo laSexta Deportes El intermedio Training Day Cine La marca de un secuestro 02:10 Crímenes imperfectos 02:30 Pokerstars Casino 03:00 The Game Show

12:15

4 La abuela

16:30 - 18:30 - 20:30 - 22:30

5 El brindis

16:00 - 20:40 - 22:40 / 12:15

5 Delicioso

17:45

5 Agentes 355

20:00

6 Cazafantasmas: más allá

17:00 / 12:00

6 ¡Canta 2!

19:30

6 West Side Story

21:45

7 Clifford, el gran perro rojo

16:00 / 12:00

7 Lunáticos

17:45 / 12:15

7 The King’s Man: la primera misión

19:30

7 Matrix ressurrections

22:00

8 Scream - atmos -

17:00 - 19:15 - 21:30

9 Encanto

16:00 / 12:00

9 Spider-man: no way home

18:00 - 20:45

10 El callejón de las almas perdidas – atmos 11 Belfast

16:00 - 19:00 - 22:00 16:15 - 18:15 - 20:15 - 22:15 / 12:15

11 Cicle cinc: Space Jam 2