Dimecres 2 de novembre de 2022

la mort a punyalades d’un jove de

anys a Salou

La retirada dels contenidors soterrats durarà 5 mesos i valdrà 700.000 euros

pliacions de la zona de càrrega de la parada d’autobús per tal d’arribar als 13 metres mínims de longitud.

El canvi de model de recolli da d’escombraries, a través del futur contracte de la neteja, que entrarà en vigor l’abril de l’any vinent, pretén augmentar el reci clatge i la recuperació de residus.

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona in vertirà 704.760 euros en l’elimi nació de les 109 illes de conte nidors soterrats que queden a la ciutat. Els treballs per treure’ls i substituir-les per altres de super fície tindran un termini d’execu ció de cinc mesos i es duran a terme durant 2023. La retirada dels contenidors soterrats co mençarà alhora a la zona centre i a la zona nord.

L’actuació al centre de la ciutat tan sols durarà dues setmanes i, una vegada enllestida, l’empresa adjudicatària substituirà els di pòsits de recollida d’escombrari es de Llevant (en cinc setmanes) i, posteriorment, de Ponent (en dotze setmanes). Una vegada finalitzada aquesta fase, tots els equips s’uniran als treballs de la zona nord, on hi ha el major nombre de contenidors soterrats de la ciutat, 74 dels 109. El plec de condicions del projecte preveu que la retirada de cadascuna de les illes duri cinc dies laborals.

AJUTS

A banda de l’eliminació dels contenidors, l’empresa té l’obli gació de transportar i gestionar la ferralla, de reomplir l’espai i de subministrar i instal·lar els nous contenidors de superfície.

A més, l’extracció de les illes i la reposició s’haurà d’adaptar al pa viment del seu entorn. D’aques ta manera, es donaran quatre tipologies de solució, tot i que la principal, en 97 dels casos, serà la reconversió del paviment en calçada. En unes sis illes, es ge nerarà vorera, i, en unes altres tres, parada d’autobús. En les tres illes restants es generaran zones enjardinades.

El projecte, redactat per l’ar quitecte Francesc Puig, suposarà el final dels contenidors soter rats a Tarragona, després que l’Ajuntament ja retirés, el 2020, 119 illes que havien finalitzat la seva vida útil. En aquest sentit, el consistori també contempla pe tites modificacions de quatre de les illes eliminades fa dos anys, tres de les quals requereixen am

Destinen 1,6 MEUR a activitats i produccions culturals

La Diputació de Tarragona ha obert la tercera convocatòria d’ajuts per a microempreses i professionals autònoms de l’àmbit cultural. Enguany, la institució destinarà més d’1,6 milions d’euros, gairebé el do ble que l’any passat, a 137 activi tats i produccions noves per tal d’incentivar, reforçar i fer créi xer el sector a la demarcació. Els ajuts s’han concedit, d’una ban da, a activitats d’interès públic, i com a novetat inclouen circuits

o gires en equipaments i espais de gestió municipal o de coges tió publico associativa a la de marcació de Tarragona. D’altra banda, es destinen a la creació intel·lectual o al procés d’ela boració de noves produccions (discs, exposicions, publicaci ons, audiovisuals o guions, en tre altres). L’import màxim que s’ha concedit a cada sol·licitant és de 14.724 euros per a activi tats i produccions, i de 18.405 euros per a circuits o gires.

El consistori considera que els contenidors soterrats no s’ajus ten als criteris mediambientals vigents, a banda de les dificultats

de la recollida que comporten quan s’hi acumula l’aigua de la pluja. A més a més, la substitu ció d’aquest sistema suposarà un estalvi econòmic d’uns 200.000 euros a l’any i acabarà amb les males olors i les humitats que se’n generen al voltant i el soroll provocat pel buidatge, dos dels motius de queixa dels veïns.

El futur contracte de la neteja pretén millorar el servei de re collida d’escombraries a partir de diferents mesures, com la implantació progressiva, a tota la ciutat, dels contenidors tancats, els quals funcionen mitjançant una targeta identificativa dels usuaris.

Tarragona acull el simulacre de risc químic més gran fet mai a Catalunya

Redacció

Cinc municipis del Camp de Tarragona participaran aquesta tarda en el simulacre d’accident químic més gran que s’ha fet mai a Catalunya. Fins a 65.000 persones de Tarragona, Vilaseca, la Canonja, Salou i Reus estan cridades a participar-hi.

La hipòtesi de sinistre serà una fuita de clor en una empresa del polígon petroquímic sud, que tindria un radi d’abast de tres quilòmetres. La prova comença rà a les sis de la tarda i a les 18.30 hores sonaran les sirenes de risc químic. És aleshores quan està previst que les persones que es trobin dins de la zona d’influèn cia hauran de rebre una alerta al seu telèfon mòbil. Es tracta d’un sistema que s’estrenarà per pri mera vegada a Catalunya i que gestiona l’Estat.

De les 45 sirenes que Pro tecció Civil té al voltant dels polígons petroquímics en sona ran 20, les que agafen l’àmbit d’incidència del fals accident. En concret, les zones que parti ciparan en el simulacre són els

barris de Ponent de Tarragona, les urbanitzacions Covamar i Mirador de Salou, una part d’un polígon industrial de Reus i tota la població de la Canonja i Vilaseca (nucli urbà i la Pineda). Les sirenes donaran pas a l’activació del Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (PLASEQTA) per una simulació d’una fuita de clor; amb l’ob jectiu principal que es confini la població, en la mesura del possi ble, no més de 15 minuts.

Una de les finalitats de fer la prova a la tarda és veure com re accionen tant alguns comerços com les activitats extraescolars.

Des de Protecció Civil han reco negut que no saben quin per centatge de la població reaccio narà positivament al simulacre i al confinament, però que aspi ren a què les empreses abaixin les persianes. Els responsables del cos han apuntat que algunes empreses grans, com PortAven tura o algunes petroquímiques, s’han compromès a activar el pla d’autoprotecció i simular el confinament. A banda, també

hi haurà complicitat per part de cadenes de supermercats i establiments de petit comerç de barri. Això ha de permetre que els ciutadans que a aquella hora siguin al carrer puguin confi nar-se ràpidament.

Des de Protecció Civil han re cordat que en cas que es produís un núvol tòxic una persona que es confinés a casa amb portes i finestres tancades reduiria a tan sols un 10% els efectes de la toxicitat; mentre que si les fi nestres del domicili estiguessin obertes el nivell, s’incrementa ria fins al 30%. A més, també caldria apagar els aparells de cli matització i intentar evitar que dar-se en un cotxe. En el cas del simulacre d’aquesta tarda, s’ha instat els usuaris del transport públic a què baixin del vehicle i intentin tancar-se a un edifici.

Una mesura que també és reco manable per als conductors de vehicles privats.

Avís i difusió Un dels elements que es pro varà en el simulacre és el siste

ma Cell Broadcasting, batejat a l’Estat com a ES Alert, d’avís a telèfons mòbils. El servei, que serà el primer cop que es provi a Catalunya, dona resposta a l’obligatorietat establerta per la normativa europea de comuni cacions electròniques als estats membres per disposar d’un sis tema públic per enviar alertes als telèfons mòbils en cas de catàstrofe o emergència greu en una zona. El missatge que rebran els usuaris és una alerta i no pas un SMS. Activarà el so del mòbil i no marxarà fins que el receptor l’hagi llegit i aturat manualment. De tota manera, en cada dispositiu es visualitza rà d’una forma diferent. Amb motiu de l’activació del simulacre d’accident per risc qu ímic d’avui, les diferents conse lleries de l’Ajuntament de Tarra gona, coordinades per Protecció Civil, ja han deixat tot enllestit per participar-hi activament aquesta tarda, amb voluntat que serveixi d’aprenentatge i sensi bilització al màxim nombre de tarragonins i tarragonines.

La substitució de les 109 illes restants per contenidors de superfície serà l’any vinent i començarà pel centre i la zona nord

L’empresa adjudicatària també instal·larà els nous contenidors de superfície

CRISTINA AGUILAR

Imatge d’arxiu d’una illa de contenidors soterrats a Sant Pere i Sant Pau.

SEGURETAT

Fins a 65.000 persones estan cridades a participar-hi aquesta tarda, a partir de les 18.30 hores

TARRAGONA

UP4Diversity, un programa per prevenir la violència contra joves LGTBIQ+

John Bugarin

«La resposta comunitària és la millor manera per prevenir la violència contra els joves del col·lectiu LGTBIQ+», assegura Oriol Rios, coordinador princi pal d’UP4Diversity. Aquest pro grama, finançat per la Comissió Europea, va néixer de la mà d’un equip d’investigadors de la Uni versitat Rovira i Virgili (URV), encapçalat per Rios, per intentar posar solució a «una problemà tica que existeix a tota Europa». Aquest projecte gira entorn de la formació, sobretot, de profes sionals de l’àmbit educatiu. «Se gons les darreres enquestes, els joves i menors LGTBIQ+ assegu ren que un dels aspectes que més els preocupa és l’assetjament en contextos educatius», apunta. Més d’un centenar d’educa dors i educadores de tot l’Estat han participat en les diferents sessions de formació que ha dut

EMPRESA DESTACADA

a terme l’equip d’investigadors de la URV. «En total han sigut 20 hores i anaven dirigides a perso nes que treballen en universitats i instituts, així com, a educadors socials», comenta Rios. En defi nitiva, a tots aquells professio nals que durant el desenvolupa ment de les seves tasques puguin interactuar amb joves LGTBIQ+.

El programa de formació d’UP4Diversity consta de sis mò duls que van des del retrat de la situació que viu el col·lectiu, fins a l’explicació de les estratègies a seguir per prevenir la violèn cia contra aquest. «Hem creat uns materials que són gratuïts i oberts per a tothom», indica Rios. Aquests es poden consultar i descarregar a la web www.me dis-dpedago.urv.cat/up4diver sity/ en castellà, anglès, danès, flamenc o grec; ja que es tracta d’una iniciativa que va néixer a Tarragona, però que està ideada

perquè es dugui a terme també arreu del continent.

Testimonis actius

En els dos primers mòduls, s’ex plica en quina situació es troben actualment els joves LGBTIQ+, així com es descriu l’assetjament i la violència contra aquest col lectiu en contextos digitals. El nucli de la formació es troba al tercer, en el qual s’exposa l’en focament de la intervenció dels espectadors que defensen les víctimes de les agressions.

«És molt necessari formar a la societat perquè sigui activa i re accioni quan presenciïn situaci ons de violència contra persones del col·lectiu, el que es coneix com a standup approach», re coneix Rios. En els tres mòduls restants es descriu com la parti cipació de la comunitat en l’ela boració i responsabilitat de les normes pot ajudar a prevenir la

Marebens celebra 70 anys de vocació de servei i innovació en la gestió immobiliària

violència. També es recuperen altres «actuacions i estratègies d’èxit», que han funcionat en la creació d’espais segurs.

Segons la darrera enquesta de l’European Union Agency for

Fundamental Rights al 2020, dos de cada cinc persones LGTBIQ+ van afirmar que van patir algun tipus d’assetjament. En les con clusions d’aquest mateix infor me s’exposa que sis de cada deu evitaven anar de la mà amb les seves parelles en públic i una de cada tres se sentia discriminada quan menjava fora o socialitzava.

«És important formar a aquells professionals que treballen amb

GERARD MARTÍ

joves d’aquest col·lectiu, però també ho és fer pedagogia amb la resta de la societat perquè si gui conscient d’aquest proble ma», aclareix Rios. Per això, en les dues conferències que s’han organitzat des d’UP4Diversity, s’han obert les portes no només a professionals, sinó també a jo ves i famílies interessades a for mar-se en prevenció de violència contra les persones LGTBIQ+.

Un referent a la ciutat de Tarra gona i al conjunt de la demarca ció, no només per la seva llarga trajectòria, sinó per la seva clara vocació de servei i el seu espe rit innovador en l’àmbit de la gestió immobiliària. Marebens celebra enguany el seu 70è ani versari i ho fa amb plena consci ència del camí recorregut, però amb la vista posada en l’avui i en el demà.

Fundada l’any 1952 per Lluís Martí i Gavaldà –un dels im pulsors del Col·legi d’Adminis tradors de Finques de Tarrago na–, va ser el seu fill petit, Enric Martí, qui va agafar les regnes del negoci, que aleshores enca ra s’anomenava Finques Martí, a principis dels vuitanta. Ara, la tercera generació, amb En ric Martí Represa al capdavant, lidera un nou capítol. Segona i tercera generació coincideixen en la importància de tenir una

visió emprenedora i moderna del sector immobiliari i de la gestió empresarial. «Portem molts anys al sector, però ens sentim cada cop més joves», afirmen.

Visió i resiliència Enric Martí pare, artífex de la consolidació i expansió de l’empresa, comenta que al llarg d’aquestes set dècades han vist tota mena de moments: «Hem patit crisis als 80, als 90, als 2000 i ara sembla que entrem en un altre cicle de pessimis me. Hem vist moltes alegries i drames, però l’experiència ens diu que tot s’estabilitza». I afe geix: «No ens fan por els cicles econòmics, l’habitatge és i serà sempre un bé de primera neces sitat i la nostra missió és facilitar la vida tant a propietaris com a llogaters».

Els canvis legislatius en ma tèria d’habitatge també han

tingut un gran impacte en el mercat. Martí pare recorda quan als anys 80 es va liberalitzar el mercat dels lloguers, cosa que va capgirar per complet el sec tor. Justament va ser aquell el moment en què Marebens es va consolidar, gràcies a diversos encàrrecs per part de grans fir mes com la Caixa o Acciona per a gestionar la venda dels seus actius a la província, que com binava amb la seva tasca inicial de gestió de comunitats de pro pietaris.

Servei integral Progressivament, Marebens ha anat deixant de banda la ges tió de les comunitats de veïns i ha posat el focus en la gestió de propietats verticals, és a dir, d’edificis amb un únic propieta ri destinats al lloguer. A banda de la gestió dels lloguers, també duen a terme els projectes de rehabilitació d’aquesta mena

d’immobles, oferint un servei integral que fa més senzill tot el procés als seus clients. Actual ment, administren més de 1.500 immobles de lloguer, entre Tar ragona i Valls, mercat al qual van accedir després de l’adquisició de Finques Cabré al 2007 i que es va integrar plenament a Ma rebens a partir de 2012. Si bé la gestió de lloguers i la rehabilitació d’edificis són la base del seu negoci, continuen realitzant operacions de com pravenda, tant per a particulars

com per a empreses patrimo nials. En l’actualitat, Marebens comercialitza la promoció im mobiliària més gran que s’està construint al territori, situada a Salou, a primera línia de mar, en un complex d’alt standing.

Vocació de servei

Les persones han estat el cen tre de la filosofia de Marebens. «Som conscients que assolir els 70 anys és quelcom extraordi nari. Probablement, el secret és creure fermament en la vocació

de servei, en voler sempre aju dar als nostres clients, intentar sempre buscar noves maneres de treballar i sobretot, estar en voltat d’un equip humà ben co hesionat. Per nosaltres primer és el servei i després el resultat econòmic», asseguren.

Aquesta vocació de servei els impulsa a innovar en tots els aspectes, també el tecno lògic. «Apostem per la simpli ficació de processos, la gestió de la informació i per un servei eficient. No podem donar l’es quena a l’evolució tecnològica, hem d’aprofitar-la per a ser mi llors», apunta Enric Martí fill. La millora contínua i l’adaptació a les demandes de la societat expliquen com Marebens ha es devingut una referència al llarg d’aquests 70 anys. «La nostra intenció és continuar el llegat i portar Marebens als 100 anys», afirma l’actual gerent. I el seu pare afegeix: «Tenim la confi ança dels nostres clients i una generació que ve darrere per a seguir millorant i aportant solu cions als reptes del sector».

Anna Ferran

i ara està centrada a oferir un servei integral a les propietats verticals

«L’habitatge serà sempre un bé de primera necessitat i la nostra missió és facilitar la vida a propietaris i llogaters»

Enric Martí pare i fill, la segona i tercera generació al capdavant de Marebens.

Un equip d’investigadors de la URV ha creat aquest projecte i ha format a més d’un centenar de professionals de l’àmbit educatiu en tot l’Estat

«És necessari formar a la societat perquè sigui activa i reaccioni davant situacions de violència»

Imatge dels formadors dels diferents països on s’ha dut a terme el programa Up4Diversity.

TARRAGONA

Els músics de carrer reserven una mitjana de 14 hores al dia per actuar

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona ha rebut un total de 172 sol·licituds de músics per tocar al carrer des de l’any 2018, any d’inici del programa Tarragona Patrimoni, músics al carrer. Alhora, regis tra en els darrers sis mesos una mitjana de 14 hores reservades al dia per actuar als punts habilitats de la ciutat, dues de les quals són per a la Part Alta.

La Rambla Nova, la plaça del Fòrum, la plaça Corsini, la plaça de les Cols, el Portal del Roser o el passeig de les Palmeres, així com la plaça de Pere Anglada de Sant Salvador o la de la Constitu ció de Bonavista, són alguns dels llocs d’interpretació musical per mesos. Tanmateix, el consistori estableix un límit d’actuacions diàries als diferents punts mu sicals per no provocar molèsties contínues a les persones que vi uen o treballen a prop. En alguns casos, només es permet una actuació al dia, mentre que en altres es permeten fins a quatre, dues al matí i dues a la tarda. Els horaris establerts són d’11 a 14 hores i de 17 a 21 hores, tot i que el màxim permès per actuació és de dues hores.

De les 172 instàncies per acon seguir acreditació, 12 han estat presentades aquest 2022. Tan mateix, l’any que més sol·licituds es van rebre va ser el 2020, amb un total de 52. La gaita, la guitar ra, el clarinet, el trombó, l’acor dió, el saxòfon, l’harmònica, el violí o, fins i tot, l’ukelele són alguns dels instruments, a banda de la veu, que han omplert de so els carrers de la ciutat. La varie tat també es trasllada als gèneres musicals, ja que entre el conjunt d’intèrprets destaquen diferents estils. Clàssica, pop, rock, jazz, blues, reggae, gòspel, balada, flamenc... Tarragona ha comptat amb melodies molt diverses que

En els darrers sis mesos, els artistes han reservat un total de 2.387 hores per tocar a Tarragona

ha permès els vianants escoltar, fins i tot, música brasilera i dels Balcans.

La proposta tan heterogènia està vinculada al gran nombre de nacionalitats, ja que, entre els músics amb autorització, hi ha persones d’Argentina, Brasil, Colòmbia, Uruguai, Romania, Lituània, Rússia, Polònia i altres indrets del món. A més a més, tot i que la majoria de músics que re

serven hores viuen a Tarragona, també hi ha altres que es despla cen des de municipis pròxims, com Salou, el Catllar, el Vendrell o la Pobla de Montornès. Tarra gona s’ha convertit en un espai de difusió artística. En els darrers sis mesos, els músics han reser vat un total de 2.387 hores, amb una mitjana setmanal d’entre 90 i 100 hores.

Pel que fa al procés d’autorit zació, els intèrprets que volen exposar la seva música o ver sions a Tarragona presenten la sol·licitud a l’Ajuntament amb un resum de la seva formació i l’experiència musical, a banda de detallar quins instruments pretenen tocar al carrer, el gène re musical i el repertori. L’equip tècnic del consistori, abans de concedir l’acreditació, estableix una trobada amb el músic en

CINEMA

qüestió per conèixer-lo i escol tar-lo actuar.

D’altra banda, una vegada l’in tèrpret ha aconseguit el permís, truca amb una setmana d’an telació per reservar l’espai que desitgi, si està disponible. Per la seva banda, el consistori elabora un quadrant amb els horaris es tablerts que envia a la Guàrdia Urbana i als mateixos músics.

Tarragona Patrimoni, músics al carrer pretén estimular i fo mentar la música als carrers de la ciutat per crear complicitat entre els artistes i els ciutadans. Des de l’àrea de Cultura de l’Ajunta ment, es va proposar la idea el 2018 perquè la música en viu i de proximitat tingués una ma jor presència i que Tarragona es convertís en un aparador poc convencional dels músics emer gents.

El CaixaForum acollirà demà la preestrena de ‘La maternal’

Commemoren els 50 anys d’agermanament amb l’Alguer

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i el primer tinent d’al calde i conseller de Relacions Exteriors, Jordi Fortuny, van participar aquest cap de set mana a l’Alguer als actes en commemoració del 50è aniver sari de l’agermanament entre la ciutat italiana i la catalana. Ricomà va ser rebut per l’as sessor a la cultura de l’Alguer, Marco di Gangi, i el delegat del Govern a Itàlia, Luca Bellizzi. La delegació tarragonina va vi

sitar el paratge natural del Capo Caccia i el golf de Porto Conte i el museu dedicat a la vida i obra de l’escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry, autor del Pe tit Príncep, entre altres. Hores després, l’alcalde de Tarragona va presidir, amb el síndic de l’Alguer, Mario Conoci, l’acte de commemoració de l’ager manament al Teatre Cívic Gaví Ballero, que va cloure amb el concert de la cantautora tarra gonina Anna d’Ivori. Redacció

FELICITACIONS

Ahir dia 1 de novembre, aquest nen tan guapo i tremendo va fer 9 anyets. Com passa el temps! Moltes felicitats Pau, de part de tota la teva família que t’estimem moltíssim! Gràcies per alegrar-nos la vida!

La directora Pilar Palomero tor na enguany a la programació del REC 2022 amb La maternal, el seu darrer treball cinematogrà fic. Aquesta pel·lícula serà l’en carregada d’inaugurar les sessi ons prèvies del Festival, que es duran a terme al CaixaForum Tarragona. La projecció del film farà demà, a les 19 hores, quin ze dies abans de l’estrena oficial del film als cinemes, prevista pel 18 del mateix mes. Per una altra banda, ja estan disponi

bles els primers abonaments d’entrades per poder gaudir de les projeccions del Festival REC 2022, que enguany es durà a terme del 30 de novembre al 7 de desembre de 2022. Tot i que encara no s’ha desvetllat la pro gramació, ja es poden comprar els abonaments de 3, 5 i 8 en trades, per al festival a través de la web https://www.festivalrec. com/2022/10/ja-a-la-vendaels-abonaments-del-festivalrec-2022/ Redacció

La Casa d’Oficis de Campclar i la Part Alta forma a 28 joves

La novena edició de la Casa d’Oficis de Campclar i la Part Alta, promoguda per Tarra gona Impulsa, va finalitzar el passat divendres amb la parti cipació de 28 joves. L’eix central d’aquesta edició ha estat la des coberta del patrimoni històric i cultural de la ciutat i s’han ofert tres especialitats: Community manager, restauració i rehabi litació de pintura i restauració i rehabilitació de fusta. «Els participants finalitzen amb

una motxilla plena d’aprenen tatges, apoderats i deixant la seva petjada al patrimoni de la ciutat», va manifestar el con seller d’Ocupació i Desenvo lupament Econòmic, Manel Castaño. Aquest projecte està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc del Programa de suport als territoris amb majors neces sitats de reequilibri territorial i social: Projecte Treball als bar ris. Redacció

La proposta musical és molt variada: pop, rock, balada, jazz o, fins i tot, música dels Balcans

CULTURA

L’Ajuntament ha rebut, des de 2018, 172 instàncies per tocar als punts habilitats de la ciutat

GERARD MARTÍ

Imatge d’un músic de carrer tocant la guitarra i cantant a la Rambla Nova de Tarragona.

SOCIETAT

Ricomà i Fortuny amb l’alcalde de l’Alguer, Mario Conoci.

OCUPACIÓ

CEDIDA

El conseller Manel Castaño parlant als joves participants.

SANTS

El Quartet Gerhard reuneix 480 persones al concert en record dels difunts

Roger Freixa

«La música és una molt bona manera de recordar els difunts», deia Josep Solà, veí de Santa Coloma de Farners que ahir va escoltar el concert a càrrec del Quartet Gerhard a la plaça de les Cols, on es van reunir unes 480 persones per recordar els éssers estimats que els han deixat i per gaudir de les melodies clàssiques del grup instrumental de corda català.

«La música és un llenguatge universal», expressava abans de l’actuació l’alcalde de Tarrago na, Pau Ricomà. Per segon any consecutiu, l’Ajuntament i el Tanatori Municipal organitzen

DIFUNTS

per Tots Sants aquest acte emo tiu a càrrec del Quartet Gerhard, que va tocar peces de diferents artistes, com Komitas Vardapet, Johann Sebastian Bach o Dmitri Shostakóvich, qui va reflectir en la seva obra la commoció que va viure pels fets de la Segona Guer ra Mundial. «La qualitat del grup és de primer ordre», va remarcar Ricomà, qui també va destacar la gran salut musical de Tarragona.

«Des de l’Ajuntament l’hem de promocionar i compartir perquè la gent gaudeixi», va manifestar l’alcalde i president de l’Empresa de Serveis Funeraris Municipals de Tarragona (EMSERFUMT).

Entre els assistents al concert,

que va durar uns 45 minuts, hi havia gent de totes les edats. «Coneixem el grup i hem pensat que venir era una bona manera d’aprofitar el dia festiu. Ens agra da la música i el lloc està molt ben escollit», exposava el tarra

goní José Luis Andrés des de les escales de la Catedral, on també es trobava Aleix Vaqué, també músic. «El Quartet Gerhard té força fama, ja els he escoltat al tres vegades i avui que era festiu m’ha semblat bona idea venir»,

relatava.

El grup musical és una forma ció de cambra avantguardista de reconegut prestigi internacional. El seu nom homenatja el com positor català Robert Gerhard. «Era un home decidit, que es va unir al moviment avantguardista d’aquella època –primera meitat del segle XX– i va lluitar per la seva idea de música d’una mane ra que ens sentim molt identifi cats», comenten des del quartet.

Alhora, la violinista, Judit Barto let, va fer referència a l’emotivi tat i la sensació de comunitat que va provocar el concert: «Ha estat bonic veure el sentiment amb què la gent sentia les peces que interpretàvem».

Des del consistori, asseguren que «la idea és consolidar l’acte», tal com va explicar Ricomà. Per aquest motiu, l’1 de novembre de l’any vinent es tornarà a dur a terme.

El

de Tarragona s’omple de flors en record dels difunts

John Bugarin

La calma que caracteritza sem pre el cementiri de Tarragona es va veure interrompuda ahir pels centenars de persones que van anar-hi a visitar els seus difunts. La presència de famíli es, parelles i amics, però, no va fer desaparèixer la solemnitat també tan pròpia d’aquest lloc.

Com és habitual, algunes perso nes van aprofitar per netejar els nínxols dels seus difunts i posar els rams de flors. La vivesa dels seus colors contrastava amb la melancolia d’aquells qui recor daven els seus éssers estimats, mentre observaven fixament el lloc havien sigut enterrats. Les passes dels qui passejaven pel

cementiri i el murmuri que es desprenia de les converses de les famílies eren els únics sorolls que trencaven amb la intimitat que atorgava el silenci a aquells qui anaven sols. La d’ahir va ser una jornada de retrobaments per a totes les persones que en algun moment de la seva vida van perdre a algú important.

El grup instrumental de corda va tocar melodies de compositors com Bach o Shostakóvich

Els assistents van poder gaudir de 45 minuts de música clàssica a la plaça de les Cols

Imatge del concert d’homenatge als difunts, a càrrec del Quartet Gerhard, a la plaça de les Cols de Tarragona.

«Ha estat bonic veure el sentiment amb què la gent sentia les peces que interpretàvem»

de persones van voler visitar els seus familiars i amics morts

GERARD MARTÍ

Un home observa un nínxol durant la seva visita al cementiri pel dia de Tots Sants.

Les estrelles brillen de dia en un cementiri ple en record dels difunts

Sergi Peralta Moreno

La vigília de Tots Sants va sumir Reus en la malenconia. Va ser un dilluns lúgubre i el cel lluïa un vestit compost únicament amb l’escala de grisos. La pluja ame naçava de fer acte de presència. Els núvols estaven de dol. No obstant això, arribat l’1 de no vembre, el panorama va canviar per complet. Aquells que han abandonat el món terrenal i que ja són al cel van voler acompa nyar les persones que han deixat enrere. Les seves àuries esteles van il·luminar un dia brillant, resplendent. No volien que fos un dia de tristesa i de lament, sinó de celebració i d’homenatge per una vida plena.

El Cementiri General de Reus va ser ahir l’escenari d’una inter minable desfilada de centenars de peregrins que, rams en mà, recorrien la carretera de Mont blanc per anar a recordar els seus difunts. Només travessar la por ta que separa els mons dels vius i dels morts, els reusencs eren rebuts per un duet de violoncel listes. Emoció a flor de pell –no podia faltar El cant dels ocells, popularitzat per Pau Casals–, les llàgrimes no van tardar a dei xar-se veure. Perquè sí, aquest any els rostres eren ben visibles, només ocults per ulleres de sol. Les mascaretes formaven part del passat. Abraçades i petons van tornar a ser les reines que

RELIGIÓ

eixugaven els plors i que dibuixa ven més d’un somriure als llavis dels familiars, amics i coneguts que deambulaven per davant dels nínxols, escalfats la perenne calor de les estrelles que havien obligat a canviar la indumentà ria: de la trenca i la rebeca s’havia passat als vestits fins i als polos.

Si bé el Mausoleu del General Prim i les volàtils papallones del nou espai dedicat al dol perina tal, instal·lat en un dels xiprers més antics, visible just entrar al recinte, captaven durant uns segons la mirada dels ciutadans, pocs eren els que s’aturaven a observar-los amb deteniment. Tenien pressa. Les hores que po dien passar parlant amb els seus difunts eren limitades i s’havien d’aprofitar al màxim.

A l’illa número 5, la família Martínez vetllava pel record de l’avi Valentí, que se’n va anar el 2020 víctima d’un fatídic càn cer. En César, el seu net, de 20 anys, intentava dissimular el seu lament. Era el primer cop que vi sitava el lloc on reposava el seu «Déu». «No havia vingut abans perquè vaig ser un covard, però volia que l’avi sabés que mai no l’he oblidat», comentava. «Ni ho faré», afegia. L’àvia Àngela s’ha via fos en una abraçada amb ell. «A què era guapo, el iaio?», pre guntava a en César.

Des que en Valentí va morir, tres membres més de la família

Què és el columbari?

MÒSSEN PERE DALMAU

Rector de la parròquia de Sant Joan de Reus

Què ha de tenir una imatge perquè cridi l’atenció i sigui entès el seu missatge? Una imatge de tres metres de llargada i u trenta d’alçada és insuficient tot i estar a peu de carrer. Comprovat. Ben segur que els publi cistes s’escarrassen per trobar maneres de comunicar el que interessa.

Fa anys, que al costat esquerre de la par ròquia de Sant Joan Baptista hi ha un cartell –diria prou visible– que on posa «CRIPTA COLUMBARI». Es veu de lluny. Just a sota, amb unes lletres més petites, hi ha una frase una mica més llarga que ho explica: «Espai per a custodiar les cendres dels di funts». Sembla prou clar, però ja té vuit pa raules. Un ha de fixar-se per llegir-ho i, és clar, pensar uns instant el què significa.

És habitual que quan preguntes què és un columbari als qui fins i tot han visitat l’església no sàpiguen què respondre.

«Com està el teu home? I el fill? Que té xicota, ja?», li preguntava a la tieta.

«Venir aquí per Tots Sants té això, també: retrobar-nos amb la gent que estimem, posar-nos al dia i abraçar-nos després de tants anys», valorava Fina. En el seu cas, les seves germanes ja havien anat abans per netejar els nínxols i oferir quatre frescos rams de flors i un rosari de pètals de roses.

El dispositiu especial

L’Ajuntament de Reus va impul sar un dispositiu especial per facilitar l’accés dels ciutadans al cementiri. Les mesures van incloure l’habilitació de nous espais d’aparcament, una línia especial d’autobús llançadora i l’ampliació dels horaris del ser vei de transport públic. «M’ha anat molt bé això de poder aga far l’autobús davant de casa, al centre, per apropar-m’hi. Així no em canso ni arribo suada de tant caminar», valorava Josefa.

han estat atacats pel terrible mal son del càncer. Després de tanta experiència en combat, dema nen una mica de tranquil·litat. «Cuideu-vos molt» era l’expres sió que més es repetien.

A l’altra banda de les instal lacions es dirigia Josefa, de 55 anys. Per arribar al nínxol on re

posen els seus pares i un nebot, havia estat acompanyada per la magnanimitat del violí i el clari net que sonaven en diferents in drets, que abraçaven els reusencs i les reusenques en aquests mo ments de dol. «M’han alegrat el dia. Venia amb els mocadors a la mà, però és un goig escoltar-los.

Podria passar-m’hi hores, si no fos perquè m’espanta estar en un cementiri», declarava. En arribar al destí, Fina es va creuar amb la seva neboda, Sonia. De la sorpre sa inicial es va passar a la rialla i ambdues es van apropar per ferse dos petons a les galtes. «Quant de temps!», exclamava Sonia.

César Martínez i el seu tiet, David, no estaven tan satisfets. Malgrat l’habilitació de múlti ples zones d’estacionament al voltant de la carretera de Mont blanc, consideraven que era un «laberint» trobar aparcament i maleïen haver-se trobat amb un dens trànsit per arribar al ce mentiri, que els havia fet «arribar més tard del que voldríem». «Ho arribo a saber i vinc caminant», expressava en César. En David era més conciliador: «No passa res. Ara anem a fer una barbacoa al mas i tot solucionat», concloïa.

Fa unes setmanes Reus Ocult, admira ble entitat que ajuda a descobrir espais poc conegut va oferir la possibilitat, per segona vegada, de veure el columbari. Amb sor presa i admiració, les més de quatre-centes persones que «el descobriren», reconeixen majoritàriament que no sabien què era un columbari.

Columbus ve del llatí. Els romans oferi en sacrificis als déus i creaven uns espais perquè els coloms hi poguessin fer els seus nius. Es pot veure encara avui el columbari romà a Vila-rodona, on queda clar. Doncs aquest nom –columbari– es presenta com un conjunt de «forats» ben ornamentats, on es dipositen les cendres dels difunts.

Al mig de la ciutat, sota la Capella del Santíssim de la parròquia de sant Joan Bap

tista hi ha el Columbari, amb uns murals amb de Fra Angelico. El silenci, la pregària, els plors, els records, la intensitat dels sen timents, els textos per ajudar al consol... són ben visibles especialment quan cada primer dissabte de mes, a les 10 del matí, se celebra l’Eucaristia per tots als que allí es peren la resurrecció.

Aquest Columbari permet dipositar les cendres d’una persona o també hi ha espai per quatre, entenem familiars. S’acull tam bé aquells que no estan en condicions per poder assumir el cost que suposa la conces sió per cinquanta anys.

El valor afegit que la parròquia ofereix és un equip de persones, professionalment preparats, que acompanya el dol. Es fan les sessions necessàries perquè cadascú pugui assumir serenament el fet de la mort d’un familiar.

Conscients que cada vegada més hi ha una voluntat d’incineració dels difunts, l’Esglé sia ofereix aquest espai, recordant que no és desitjable tenir-les a casa, llençar-les a qualsevol lloc... Aquest «espai sagrat» afa voreix la pregària, el recolliment, la proxi mitat i dignifica comunitàriament el fet de la mort.

Sempre que es demani, es pot visitar.

Aquest espai sagrat dignifica comunitàriament el fet de la mort

Centenars de ciutadans van passejar-se ahir entre els nínxols fins a ‘retrobar-se’ amb els éssers estimats que ja han marxat

«Venir aquí per Tots Sants també té això, retrobar-nos amb la gent que estimem»

GERARD MARTÍ

Les famílies es van poder tornar a reunir, abraçar-se i petonejar-se, ja sense mascaretes.

RECORD

L’alcaldessa accidental de Reus, Noemí Llauradó, i altres mem bres de l’equip de govern van participar ahir en una ofrena floral per homenatjar les persones que estan enterrades al cementiri. L’acte va tenir lloc al panteó dels Fills Il·lustres. La comitiva tam bé va dipositar una rosa en memòria de Xavier Amorós. Redacció.

Una ofrena floral per a homenatjar els morts

AJUNTAMENT DE REUS

SANTS

Els Castellers de Vilafranca obren una nova dimensió al món casteller

Carles Cortés

Durant els més de 200 anys d’història castellera les gestes de les colles han anat marcant les diferents etapes i els nous límits del món casteller. Aquest 1 de novembre de 2022, els Castellers de Vilafranca van obrir una nova dimensió amb la consecució d’un castell mai vist, el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals.

La coronació d’aquest pilar va fer embogir a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès i de re truc al món casteller en una tem porada de la represa que ningú podia esperar tan exitosa.

Les últimes setmanes d’assa jos dels Castellers de Vilafranca ja encaminaven la diada de Tots Sants cap a l’assoliment del pilar de 9, però abans volien ratificar alguns dels grans castells que ja havien assolit aquesta tempora da. Novament, l’inici va ser amb el 3 de 10 amb folre i manilles com ja va passar per Sant Fèlix o el Concurs de Castells de Tar ragona. El primer intent va pujar amb problemes de l’encaix de folre i manilles al tronc i encer tadament es va decidir desmun tar. A la segona ronda, es van solucionar aquests problemes, el castell es va poder carregar, però a la sortida de la canalla es va acabar trencant. No era l’inici ideal amb el castell carregat, però el programa va continuar enda vant amb l’intent de pilar de 9

REUS

amb folre, manilles i puntals. Va ser decebedor, perquè tot just es va situar el quint el van desmun

La rifa de la confitura de l’Orfeó Reusenc torna a ser «un èxit al 100%»

La sala s’omple per a participar en el sorteig

Sergi Peralta Moreno

No podia celebrar-se un dia de Tots Sants sense la tradicional rifa de la confitura de l’Orfeó Reusenc. L’experiència l’ava la: des del 1926 que se celebra aquest sorteig, que s’ha conver tit en una data clau del calendari i en un emblema no només de l’entitat, sinó de Reus en la to talitat. Després de dues edicions restringides per la covid, hi ha via moltes ganes d’anar al local del carrer de Sant Llorenç per posar a prova la deessa Fortuna. «Ha vingut moltíssima gent. La sala l’hem omplert. Ha es tat un èxit al 100%», valora el president de l’Orfeó, Albert

Bermúdez. «La gent té moltes ganes de tornar, de viure, de fer altra vegada aquelles activitats que s’havien perdut», afegeix, recordant que el 2020 la rifa va tenir lloc en línia i que, l’any se güent, l’aforament va ser limitat.

La sèrie de números que van de l’1 al 20 era l’encarregada de designar la sort o l’infortuni dels participants. Podien apostar pels dígits que volguessin i un bombo determinava les xifres guanyadores. Cada encert valia un punt; acumular-los perme tia accedir a premis de major valor econòmic. El vi, els dolços i la confitura eren alguns dels productes que podien aconse

tar a causa dels problemes que va generar l’estructura que patia per tot arreu. No van arribar a so

nar les gralles. Els Verds van de cidir assegurar un segon castell amb el 2 de 9 amb folre i manilles

quints. I aleshores, hi van tornar. Eren gairebé les tres de la tarda i els Castellers de Vilafranca van tornar a apostar per la dimensió desconeguda. En aquesta ocasió tot el peu va pujar sincronitzat, en ordre i amb seguretat. Cada pis que pujava, el pilar es veia més segur i quan l’enxaneta va carregar el castell la plaça va embogir amb una imatge que ha fet la volta al món. Tot i que van anunciar posteriorment el 4 de 9 amb folre i agulla, finalment hi van renunciar per tancar una actuació que passarà a la història dels castells.

guir-se amb un punt; amb dos, s’accedia als panellets, el ver mut, el vi ranci i el moscatell. El guardó gros requeia en els licors.

La rifa és un acte que ha man tingut el caràcter tradicional amb els anys, però Bermúdez

detalla que, sense perdre l’es sència, també s’ha anat «moder nitzant». Els exemples són la in corporació dels dolços al sorteig pensant en els nens i la instal lació d’una zona per a prendre el vermut annexa a la sala.

descarregat de manera brillant i amb un treball titànic en espe cial a les manilles, als quarts i als

Les altres dues colles presents a plaça tenien ganes de fer passos endavant en la seva trajectòria d’aquest 2022. Els Capgrossos de Mataró ho van aconseguir descarregant el seu primer 3 de 9 amb folre de l’any, que no as solien des de feia tres anys i que van acompanyar del 5 de 8 i el 4 de 8, en la seva millor actuació de la temporada. Els Xiquets de Tar ragona no van poder amb tots els objectius previstos condicionats, entre altres coses, per les baixes i per alguna indecisió de la ca nalla. Van descarregar el 5 de 8 a la segona ronda, després de fer un intent desmuntat per obrir la seva diada. Posteriorment, van fer l’assalt al castell de nou, el 3 de 9 amb folre, que van poder carregar, tot i que la caiguda els va condicionar un possible in tent de 4 de 9 amb folre, que no es van poder plantejar. Van de cidir tancar l’actuació amb el 4 de 8, descarregat també al segon intent.

GERARD MARTÍ

La gent va tenir una segona oportunitat de guanyar a la tarda.

Van carregar l’inèdit pilar de 9 mentre Xiquets van repetir el 3de9 folrat i Capgrossos van fer la seva millor diada de l’any ACN

Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals dels Verds.

La coronació del pilar de 9 dels verds va fer embogir la plaça de la Vila de Vilafranca

El 3 de 9 amb folre dels Capgrossos de Mataró.

El 3 de 9 amb folre carregat pels Xiquets de Tarragona.

El Club Petanca Reus reclama l’inici de les obres del seu local social

El Club Petanca Reus –oficial ment, Club de Petanca Hort d’en Simó– va estrenar la nova seu després de Reis. El Mas Caran dell és l’indret on, cada setma na, tenen lloc les partides i les melés dels socis que practiquen aquest esport tradicional. Enca ra que el joc es pot dur a terme a les pistes de sorra, encara falta condicionar un espai perquè els membres de l’entitat se sentin com a casa: no existeix el local social. «Ens van prometre que es farien les obres i que al juny ja es tarien acabades, i encara no han començat», lamenta el president del club, Josep Caballé.

En aquests moments, una zona porxada de formigó, amb cadires i taules de plàstic, serveix de lloc de reunió per als mem bres de l’entitat, entre el carrer d’Osca i l’avinguda de Saragossa. «La cantina l’hem hagut d’ubicar al magatzem per sortir del pas», afegeix Caballé. Celebra que, fins ara, el «bon temps» els ha acom panyat, però comenta que, si el sol s’amaga, «com a club que darem horrible». «Hem tingut molta sort, però si algun dia fa fred, aquí ho passarem molt ma lament», assegura. Aquesta pre ocupació per disposar d’un local social tancat recau en el fet que el Club Petanca Reus no només vol ser un equip per competir, sinó també un lloc de trobada on

la gent hi vagi a llegir, a jugar al dominó o a passar la tarda.

Caballé detalla que, un cop van començar a jugar al nou espai, els operaris treballaven per po

sar el tancat que envolta l’equi pament. També van instal·lar fo cus –«encara en falten», matisa–, però lamenta que els porxos, on s’hauria de situar la seu tancada, amb finestres i amb una cantina, encara no s’han tocat. «El primer termini d’entrega era al juny i no es va complir. Després ens van dir des del consistori que comen çarien les obres al setembre i que

COMERÇ

acabarien a mitjan octubre. Tam poc es va complir. Ara ens han promès que iniciaran abans que acabi l’any», detalla el president, que explica que es va haver de rebaixar el pressupost de licita ció perquè, d’inici, cap empresa volia assumir el projecte que va aprovar l’Ajuntament el desem bre del 2021.

Amb tot, no és optimista que

les actuacions arranquin entre novembre i desembre. «Quan ho vegi fet, m’ho creuré. Ja he tirat la tovallola. No em fio de ningú. Tot són bones paraules, però a l’hora de la veritat, res», assevera.

Jugar gratis

Malgrat tots els inconvenients, des del seu trasllat, el Club Pe tanca Reus ja ha arribat a la xi fra de 102 socis. Ahir celebrava, precisament, el Dia del soci: els membres de l’entitat podien por tar un convidat a ser testimoni de la seva melé. Un centenar de persones van acabar passejant-se pel Mas Carandell per degustar l’esmorzar de forquilla i les parti des a la sorra. «Això és senyal que estem fent les coses mitjanament bé», comenta Caballé.

El president del club de pe tanca informa que volen deixar enrere la nomenclatura de Club de Petanca Hort d’en Simó per què ja fa temps que no juguen al barri. A més, «Club Petanca Reus és més curtet, més comercial, i, si algun dia hem de marxar, conti nuarem representant la ciutat es tiguem on estiguem», assenyala.

En aquest punt, l’associació treballa per trobar patrocinadors que els permetin, com a mínim, «jugar gratis». Fins ara, els espor tistes han de fer front a despeses com la llicència federativa, el transport o les dietes. «Aquesta és la lluita», conclou Caballé.

ARQUITECTURA

La Unitat de Proximitat fa 3.000 actuacions des de la seva entrada en vigor al març

La Unitat de Proximitat de la Guàrdia Urbana va fer unes 3.000 actuacions des que es va posar en marxa el passat març. L’establiment de patrulles de barri –que es van organitzar en 1.146 ocasions–, que per meten un contacte més direc te amb els veïns; els serveis de protecció escolars a centres educatius i les visites i reuni ons amb entitats i comerços són algunes de les accions que va emprendre aquesta unitat, formada per un sotsinspec tor, un sergent, dos caporals i deu agents. Les seves funci ons recauen en la recollida de denúncies, el contacte per manent amb la ciutadania, la prevenció de delictes, la localització de vehicles aban donats i la protecció d’espais escolars, entre altres. Redacció

La bateria d’un patinet elèctric provoca un incendi a un habitatge

La bateria d’un patinet elèctric va causar ahir un incendi a un habitatge del passatge Mare de Déu del Camí. Els Bombers van rebre l’avís a les 5.30 hores i es van desplaçar amb cinc dotacions fins al número 11 del carrer. A l’habitatge, van haver d’assistir a tres persones amb afectació lleu pel fum. Fi nalment, al voltant de les 6.10 h., van aconseguir extingir el foc, encara que no van marxar del lloc fins a les 10 h. Redacció

Redacció

L’Audiència Provisional de Tarragona començarà demà, a les 9.30 hores, el judici de dues persones acusades d’un delicte de lesions. Una d’elles també està acusada d’un delicte d’ho micidi en grau de temptativa o, alternativament, d’un delicte de lesions amb ús d’instrument perillós i d’un altre de tinença d’arma prohibida, a més d’ha ver incorregut en un delicte de trencament de la condemna. Els fets van ocórrer l’any 2014 a Reus. Segons el fiscal, els acu sats van començar a discutir en ple carrer amb una persona. En el transcurs de la discussió,

li van propinar diversos cops, fins que van poder intervenir diversos amics de la víctima per evitar que la baralla anés a més. Més endavant, els presumptes autors del delicte es van apro par a un d’aquests amics en actitud hostil i un dels acusats va treure de la seva butxaca una navalla, objecte amb què va intentar assestar-li una punya lada. El perjudicat va intentar esquivar-la, però va resultar ferit. El fiscal demana deu anys i nou mesos de presó o, alterna tivament, set anys de presó per a un dels acusats, mentre que sol·licita una pena d’un any i nou mesos de presó per a l’altre.

Estudiants dissenyen una escola a Moçambic

Sergi Peralta Moreno

Finals d’any és la nova data que ha rebut l’entitat per a l’inici de les obres

El president, Josep Caballé, explica que el local havia d’estar a punt al juny, però que encara no han començat les actuacions

GERARD MARTÍ

Un centenar de persones van apropar-se ahir al Mas Carandell per gaudir del ‘Dia del soci’.

La botiga d’Stradivarius a la Fira Centre Comercial va reobrir aquest dilluns les portes després d’implementar el seu nou con cepte d’establiment, anomenat Wave. Aquesta idea es caracte ritza per buscar espais diàfans, amb una paleta de colors ocres, blancs i grisos i mobles minimalistes. Redacció.

Stradivarius reobre a la Fira amb un nou ‘look’

CEDIDA

Patricia Lardiés, Melanie Bas i Itziar Delgado, estudiants d’Arqui tectura de la URV, han quedat finalistes en un concurs organitzat per Archstorming i l’ONG Kuranda, que consistia a crear una escola per a nenes a Guija, Moçambic. El projecte també busca millorar les condicions de vida dels veïns de la zona. Redacció.

CEDIDA

L’Espai Jove de Vila-seca ha posat en marxa, aquesta tar dor, un Punt de Salut per al jovent del municipi. Des de l’Àrea de Drets Socials i Parti cipació Ciutadana, amb la col laboració de l’Àrea Bàsica de Salut de Vila-seca, s’ha posat en funcionament aquest punt d’atenció on, cada dijous de 17 h. a 18 h., s’organitzaran tallers i xerrades de salut jove amb la participació de professional de la salut. Durant aquesta hora, s’abordaran els temes que po den afectar els joves d’entre 12 i 30 anys, com poden ser la gestió emocional, els hàbits saludables, les relacions, la sexualitat i afectivitat, la ci berseguretat, les addiccions o els conflictes. Es tracta d’un espai on els joves podran par lar lliurement de les coses que més els afecta. D’altra banda, també els dijous i de 18 h. a 19 h., tots aquells joves que ho necessitin podran fer consul tes obertes a un professional de l’àmbit de la salut per a resoldre situacions personals de forma individual. Per a inscriure’s i obtenir més infor mació, cal adreçar-se al correu pij@vila-seca.cat Redacció

CAMP DE TARRAGONA

Els Mossos investiguen la mort d’un jove en una zona d’oci de Salou

ACN

Els Mossos d’Esquadra inves tiguen la mort d’un home de 19 anys les quatre de matinada d’ahir a Salou. Els Mossos van rebre l’alerta de la presència d’un cos greument ferit al carrer Valls, prop d’una zona d’oci del muni cipi. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) es va desplaçar fins al lloc, però no va poder fer res per salvar-li la vida, segons van detallar els Mossos d’Esqua dra. Els cossos policials desco neixen les circumstàncies de la mort i l’autor de l’agressió, però confirmen que la víctima hauria rebut quatre punyalades en una baralla. El crim l’investiga la Di visió d’Investigació Criminal i es troba sota secret de sumari.

El director de l’hotel Salou Beach, Raul Casalini, va explicar que l’home mort va caure da vant del seu establiment i que el recepcionista es pensava que es tava ebri, ja que venia de la zona d’oci del municipi, a tocar del carrer Valls. Segons va detallar

Casalini, el treballador va sortir al carrer per a preguntar-li si ne cessitava alguna cosa, i va veure

PATRIMONI

Els Mossos d’Esquadra van des mantellar una plantació de 120 plantes de marihuana, amb una alçada d’un metre aproximada ment, en una finca del nucli de l’Almadrava, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. En l’es corcoll, els agents també van intervenir dotze sacs plens de cabdells i dues bosses amb ma rihuana, amb un pes total de 37,3 quilograms. A més, van tro bar una arma de foc tipus revòl ver municionada amb sis car

tutxos, així com dos gossos de raça perillosa. Arran de l’ope ratiu, els Mossos van detenir el passat dimarts una dona de 34 anys, com a presumpta autora d’un delicte contra la salut pú blica. La detinguda va quedar en llibertat després de declarar a comissaria amb l’obligació de presentar-se davant del jutjat quan sigui requerida. En el dis positiu, també es van interve nir làmpades, transformadors i aparells d’aire condicionat. ACN

el carrer ha estat tallat pel dis positiu policial», va dir. «No és agradable trobar-se això, és un accident greu que perjudica la imatge que volem donar a Salou, de destí de turisme familiar», va afegir el responsable hoteler.

L’home va caure davant de l’hotel Salou Beach i un treballador va trucar al 112

Emma i Maria, dues clientes del mateix hotel, es van trobar amb el cadàver estès a terra quan tornaven de festa i amb el car rer tallat pels cossos policials i d’emergències. Elles van assegu rar que no havien vist cap baralla ni situació conflictiva per aquella zona d’oci durant la matinada de la Castanyada. «Estava tot molt tranquil, no hi havia mal ambi ent, quan hem arribat no entení em res, i hem dit: fins aquí la nit», van afirmar les dues.

L’arxiu del Tarradelles es manté ‘intacte’ tot i la intrusió al Monestir de Poblet

ACN

El Patronat del Monestir de Po blet assegura que tots els docu ments de l’arxiu personal del president Tarradellas es con serven «intactes» després de la intrusió a les dependències de l’arxiu la matinada de dissabte a diumenge. Un comunicat del Departament de Cultura infor ma que aquesta és la conclusió després que la policia científica dels Mossos d’Esquadra hagin buscat proves juntament amb la direcció i el cos tècnic de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, dipositat al Palau de l’Abat del Monestir de Poblet. Segons el comunicat, les altres dependèn cies i arxivadors de la mateixa sala no han estat objecte de cap actuació per part dels autors. Per tant, no cal lamentar cap pèrdua de documentació inventariada a l’Arxiu.

Aquest dilluns, després de les primeres comprovacions, els responsables del Monestir de Poblet ja van avançar que els lladres no s’havien endut documentació rellevant de Tar

radellas Els arxivers van trobar un armari obert i documents de l’expresident escampats per terra.

Segons va explicar l’abat de Poblet, Octavi Vilà, l’assaltant

hauria saltat la muralla per ac cedir a la finca, després haurien forçat la porta que dona a la car retera i hauria accedit a l’interior de l’immoble per una finestra situada entre la planta baixa i el

primer pis, a la part del darrere de la porta principal. A l’interior, haurien neutralitzat el sistema de seguretat col·locant portes i cartrons als sensors. A l’edifici no hi ha càmeres de seguretat, si bé és una mesura que des del monestir ja fa temps que es treballa per poder tenir. De fet, l’abat va comentar que la mati nada de dissabte a diumenge va saltar una alarma de la planta baixa. Des de la companyia de seguretat es va avisar la directo ra de l’arxiu i, per protocol, van rearmar l’alarma. En cas que hagués tornat a saltar, per pro tocol s’hauria avisat els Mossos d’Esquadra, però no va haver-hi una segona advertència i es va considerar una falsa alarma.

L’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Canela, va celebrar que l’entrada no hagi tingut conse qüències greus. El Departament de Cultura forma part del Patro nat del Monestir de Poblet, i la Direcció General del Patrimoni Cultural s’ha posat a disposició per oferir tot el suport tècnic ne cessari davant dels fets.

L’Ajuntament de Vilaseca posa en marxa un Punt de Salut per a la joventut

ACN

Imatge dels agents de la policia científica sortint de l’edifici.

El Patronat assegura que els lladres no es van endur cap documentació rellevant

ACN

Plantació desmantellada a Vandellòs i Hospitalet de l’Infant. Desmantellen una plantació de marihuana amb 120 plantes

que tenia el cos ensangonat. Im mediatament, va trucar al 112. «El noi amb prou feines parlava,

nosaltres hem fet la nostra feina trucant als Mossos com més avi at millor. Fins a les nou de matí

Els fets van passar al carrer Valls la matinada d’ahir, on la víctima hauria rebut quatre punyalades en una baralla

Començament del carrer Valls, on va morir l’home a conseqüencia d’una agressió.

ACN

TARRAGONA

Veïns de l’Arboç es queixen del soroll constant d’una fàbrica pròxima

Veïns de l’Arboç denuncien el soroll constant provinent d’una indústria pròxima que han de patir durant hores i moltes nits des de fa un any. Afirmen que el brunzit prové de l’empresa Omya Clariana, que es troba a uns cinc quilòmetres i mig del municipi per carretera, però no més a uns tres en línia recta en direcció al mar.

«El soroll se sent alguns dies. De vegades s’encén una estona, després s’atura, i es torna a sen tir a la nit», explica un dels veïns, qui preveu reunir-se amb altres afectats per tal d’organitzar-se i intentar posar remei al proble ma. L’empresa no és nova, es de dica a la fabricació de carbonat càlcic i té una mina d’extracció al costat de les seves instal·lacions.

Les queixes dels veïns es van elevar a l’Ajuntament de l’Ar boç el mes de març passat. El consistori es va posar en con tacte amb l’empresa i aquesta es va comprometre a mesurar les emissions sonores i els decibels que s’emetien des de la planta

i a adquirir silenciadors acús tics per reduir-les. També es va comprometre a instal·lar-los, però els veïns sospiten que, si ho ha fet, no ha servit de res. El molest soroll no ha cessat i arriba

Un pastor recupera un

quilòmetres

ACN

Un pastor va recórrer 60 qui lòmetres per recuperar un an tic camí ramader situat entre Santa Coloma de Queralt fins a Cunit. El trajecte va tenir lloc entre el passat dissabte fins ahir i, a banda del seu ramat, prop de 200 persones van acompanyar aquesta expedició. El pastor és Salvador López qui, acompa nyat de les seves 144 ovelles, va decidir iniciar aquest recorregut per rememorar l’essència de la ruta centenària. «M’he sentit molt bé, he recuperat un camí per on no em deixaven passar» va expressar López. A l’Arboç, prop de 200 persones espera ven el grup per acompanyar-lo en el tram final de l’itinerari. La iniciativa impulsada pels ajun taments de la comarca del Baix Penedès pretén transformar i convertir aquest antic camí en una ruta turística.

En Salvador López va comen çar a fer de pastor quan era ben petit i s’hi ha dedicat tota la vida. Tot i que els anys ja li pesen, no

va dubtar a sumar-se a la inici ativa per recuperar l’antic camí ramader entre Santa Coloma de Queralt i Cunit. Així, el pastor va rememorar els dotze anys de pastura per aquestes contrades.

«Pujava al juny i m’hi estava fins al setembre, passava l’hivern aquí i tornava amunt. Anàvem a peu i dormíem al carrer, ara, ho fem al llit com senyors», va afirmar. El grup va caminar una mitjana de vint quilòmetres du rant els quatre dies de travessa. «Estic una mica cansat, les ca mes ja fan mal, però ha anat bé», va assegurar el pastor. També va celebrar que s’hagi recuperat aquest camí històric de transhu mància, però a la vegada, va la mentar que cada vegada hi hagi menys pastors. «No et guanyes bé la vida, aquest és el mal», va opinar. Així mateix, l’estu diós de camins ramaders, Joan Rovira, també va reivindicar el dret de pas dels pastors, així com la necessitat de potenciar «aquesta gran ruta perduda en el temps» entre els excursionis

a provocar vibracions a l’interior d’algunes cases de l’Arboç. «Tant se val que tinguis les finestres obertes o tancades. El brunzit se sent igualment. Molts veïns pensaven que eren els seus elec

trodomèstics, però no. En alguns habitatges es nota la vibració», explica el mateix veí, qui prefe reix mantenir-se en l’anonimat. Tot i que no descarten que el soroll pugui arribar al municipi en funció del vent que bufa cada

TRÀNSIT

Gairebé es dupliquen les víctimes mortals a Tarragona en un any

Redacció

dia, els veïns asseguren que la fà brica no és nova i que, abans, no patien aquest problema. «Potser és el desgast de la maquinària, no ho sabem», diu el veí. «A més, a segons quines zones se sent més o menys fort. Jo visc més a prop de la fàbrica que un familiar meu. Això no obstant, el soroll se sent molt més fort a casa seva», afegeix.

Farts de la situació els veïns tenen previst organitzar-se re clamar que algú posi fi al soroll, estressant durant el dia i que no els deixen dormir a les nits.

La demarcació de Tarragona gairebé ha duplicat les vícti mes mortals d’accidents de trànsit en un any. Segons les últimes dades del Servei Català de Trànsit, Tarragona acumula 35 morts a les carreteres fins al 31 d’octubre. Aquesta dada és molt més àmplia que la de l’any passat quan, en les mateixes dates, va haver-hi 19 víctimes mortals. Tot i això, el balanç a finals d’octubre és menor al que es va veure l’any 2019, abans de la pandèmia, quan es van regis trar un total de 39 morts. D’en tre les comarques tarragonines, la que ha tingut més víctimes enguany ha sigut el Baix Ebre amb un total de 10 morts, men tre que el Tarragonès es queda en segona posició amb 8 vícti mes. D’aquesta manera, la de marcació de Tarragona se situa la segona amb més víctimes mortals. Dels 119 morts a les carreteres catalanes, 52 es van produir a Barcelona, 35 a Tar ragona, 31 a Girona i 13 a Lleida.

Pel que fa a les carreteres, l’au topista AP-7 continua encapça lant un any més el rànquing de les vies amb més morts de tot l’any amb un total de 23 morts, concentrant el 17,5% d’acci dents. Segons Trànsit, aquestes dades estan directament relaci onades a l’augment de la mo bilitat que ha registrat aquest corredor des de l’últim any amb la gratuïtat de la via. En aquest eix viari, l’any passat es van registrar un total de 10 morts a finals d’octubre. Del conjunt de víctimes mortals de tota Ca talunya, des de Trànsit s’ha de tectat un augment de col·lisions frontals amb un total de 38, el que representa un 29% dels sinistres mortals d’enguany. Pel que fa a la sinistralitat per tipus de dia de la setmana, 73 de les víctimes mortals han estat en dies feiners (55,7%) i 58 en cap de setmana (des de divendres a les 15 h) o festiu (44,3%). Fins al 31 d’octubre, el 79% de les víc times mortals registrades són homes i el 21% són dones.

tes. «Aquest camí el feien servir els transhumants que venien del Pirineu i era un camí importan tíssim per anar a la fira de Santa Coloma», va destacar. Alhora, va manifestar que promoure turísticament aquest itinerari permetria promocionar els pro ductes ramaders i agrícoles de la zona i revitalitzar l’hostaleria.

L’alcalde de l’Arboç, Joan Sans, es va mostrar il·lusionat de reviure el pas de les ovelles pel centre del municipi, ja que va recordar, que quan era un nen hi

havia dos ramats a la població. A més, va remarcar la bona acolli da que ha tingut la Carrerada de Santa Coloma, amb la partici pació de gairebé 200 persones.

Totes elles van acompanyar l’expedició en els últims catorze quilòmetres de la ruta, que van culminar a Cunit on han conflu ït tots els ciclistes i excursionis tes. Sans també va defensar el pas dels ramats pels municipis i no va descartar repetir l’activitat el pròxim any amb un format si milar o una ruta reduïda.

La Pobla clou les Decennals 2020 al Santuari de Montserrat

La Pobla de Mafumet va cloure les festes Decennals 2020 amb la benedicció d’una majòlica de la seva patrona a Montser rat. Dos anys després de la data prevista a causa de la pandèmia de la covid, unes 250 perso nes del municipi van celebrar una visita cultural i litúrgica al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat. L’acte es va cele brar el darrer dissabte 22 d’oc tubre i la comitiva pobletana va estar encapçalada per l’alcalde

del municipi, Joan Maria Sar dà, i pel rector de la parròquia el mossèn Joan Antoni López Díaz-Cano. El grup desplaçat va participar en la missa i, pos teriorment, va tralladar-se fins al Camí dels Degotalls, on va assistir a la inauguració i be nedicció d’una majòlica de la patrona pobletana, la Mare de Déu del Lledó. La peça beneïda reprodueix la venerada imatge de fusta de la patrona, així com detalls del municipi. Redacció

Sílvia Jiménez

Fa un any que pateixen el so persistent dia i nit segons els dies i han presentat instàncies AJ. ARBOÇ

Imatge de la fàbrica Omya Clariana, l’origen dels sorolls.

L’empresa es va comprometre a adquirir silenciadors i a instal·lar-los

ACN

El pastor Salvador López durant el recorregut.

El Baix Ebre és la comarca que més acumula

SOCIETAT

CEDIDA

Els membres de la comitiva pobletana a Montserrat.

Gemma Solé i Francisco Griñant, campions de Catalunya

Els membres del Club Atletisme Tarragona Gemma Solé i Fran cisco Griñant es van proclamar campions de Catalunya en el torneig de Pentatló Màster que es va celebrar el passat dissabte a Tarragona. Solé va acabar el pentatló amb 2541 punts i va destacar a la prova dels 80 me tres tanques, on va aconseguir un registre de 15,64’’. L’atleta lila va participar en la catego ria F50. L’altre campió va ser Francisco Griñant en la moda

ATLETISME

litat M75 i va ser el més veterà del campionat amb 75 anys. Griñant va obtenir 2215 punts i va destacar en el salt de llarga da, on va assolir una marca de 3,48 metres. A la competició, també van participar atletes del club lila com Josep Maria Ma teo en la categoria M55, que va obtenir el subcampionat, Lluís Sáez, que va ser quart a la ca tegoria M70, i també Francesc Mosquera, que va ser quart a la modalitat M65. Redacció

Mireia Guarner i Marina Freixa guanyen el Campionat de Cros

L’atleta tortosina, Mireia Guar ner, va guanyar el Campionat de Catalunya de Cros per Club. L’ebrenca del Club Atlètic Man resa es va imposar durant les quatre voltes al circuit de 2 km celebrat el passat dissabte a Mollerussa. Guarner va acon seguir aturar el cronòmetre als 28’59’’m, a més d’un minut i mig de diferència respecte a les dues atletes que van completar el podi. A la cursa femenina sub23, destaca la primera posi

ció de l’atleta de Corbera d’Ebre Marina Freixa. Freixa, de l’AA Catalunya, va seguir el rastre de Mireia Guarner durant la cursa fins que va completar el recor regut amb la victòria en la seva categoria aturant el cronòmetre en 29’33”. A la categoria mas culina, l’atleta de la Galera Llo renç Sales va acabar en desena posició, completant la prova en 25’20”. Tot i això, va pujar al se gon esglaó del podi a la classifi cació per equips. Redacció

Marc Montalvo s’apodera del mig del camp amb esforç i constància

Arnau Montreal Quesada

La història de Marc Montalvo, Monti, amb el primer equip del Nàstic és un relat sobre la constàn cia. El de Riudoms s’ha convertit en la parella ideal de Pedro del Campo al mig del camp grana i contra l’SD Logroñés va ser una de les condicions de victòria de l’equip.

Montalvo va passar tota la darrera temporada en dinàmica del primer equip, però només va tenir tres minuts sobre la gespa. Raül Agné tenia un pla amb el debut del jugador del planter, sabia que el jugador tindria un lloc assegurat enguany i va ser durant la pretemporada quan el jugador va donar un fort cop

sobre la taula per guanyar-se la fitxa del primer equip i la titu laritat. Montalvo va ser l’escollit per marcar el ritme grana durant l’absència de Pedro del Campo. Ell era l’encarregat de connec tar pilotes de la línia defensiva a l’atac i, en tots els partits, se situa entre els dos centrals per sortir amb la pilota jugada. Amb la re cuperació de Pedro del Campo, el riudomenc va perdre la titulari tat mentre Agné feia proves amb Gorostidi i Montes Arce per bus car la parella que millor s’adeqüi al 8 del Nàstic a la medul·lar. Contra el Real Murcia, Monti, va tenir una nova oportunitat i les peces van encaixar. El Nàstic va millorar el seu joc i, a la sala de màquines, les peces funciona ven. El tècnic grana va elogiar el sacrifici i l’entrega que fa el juga

Els vehicles clàssics aterraran a Reus amb el Rally Legend

La setena edició del Rally Costa Daurada Legend se celebrarà aquest divendres i dissabte a Reus. Aquesta cursa entra a la competició de la Copa d’Espa nya d’Escuderies de la RFEA, un pas previ a l’entrada de la prova en el Campionat d’Espanya de Ral·lis de Vehicles Històrics de cara a la pròxima temporada. El gran atractiu de la competició són els seus vehicles. El Rally Legend reuneix cotxes que van marcar una època i que, actual

ment, són molt difícil de veure en una competició. Com a no vetat, a banda de concentrar els vehicles en les sortides i arriba des, també es faran a la ciutat tots els parcs d’assistència, els quals estaran ubicats al polígon Tecnoparc, al voltant del com plex de la Fira. La prova està programada a doble jornada, amb 12 especials en carretera tancada. En total, s’han progra mat 166 km de crono i 420 km de recorregut. Redacció

dor del planter grana cada partit i va destacar que «juga com si fos un home de 30 anys, té molta maduresa i sap el que ha de mi llorar». D’aquesta manera, el jove de 20 anys s’ha convertit en una prioritat per sobre d’Èric Montes i Ander Gorostidi.

Com sempre diu Agné, la tem porada és molt llarga i que un ju gador comenci a la banqueta no vol dir que sempre hi sigui. De la mateixa manera, Monti encara té més cartes per mostrar sobre el terreny de joc. Com es va veure

contra l’SD Logroñés, a banda de connectar el joc, també és valent de cara a porteria.

Racing Rioja-Nàstic, el dissabte 12

La Real Federació Espanyola de Futbol va donar a conèixer els horaris de la primera eliminatò ria de la Copa del Rei. El Nàstic de Tarragona s’enfrontarà al Racing Rioja el dissabte 12 de novem bre a les 18.00 hores. Els grana tornaran a viatjar a Logroño la setmana que ve per jugar contra l’equip de Segona Federació.

El de Riudoms ha guanyat la partida als fitxatges d’estiu Ander Gorostidi i Èric Montes

Marc Montalvo durant un partit del Nàstic al Nou Estadi.

MOTOR

CEDIDA

Els diferents representants durant la presentació de la cursa.

Els atletes liles Griñant, Sáez, Solé, Mateo i Mosquera.

Catalunya és la segona comunitat on és més car que els joves s’emancipin

EFE

Catalunya és la segona comuni tat autònoma on els joves dedi quen un percentatge més elevat del seu sou a llogar un pis de tota Espanya. Després de les Illes Balears, on els joves d’entre 16 i 29 anys inverteixen el 95,7 del seu sou de mitjana per pagar el lloguer, a Catalunya es deixen un 94,9%. Un fet que contrasta amb la realitat de la joventut de Castella la Manxa, que de mit jana paga al voltant d’un 47,9%. Són les xifres que reflecteixen l’informe del segon trimestre del 2021, elaborat per l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), amb les últimes dades disponibles en aquesta comparativa, que mos tren que els joves han de destinar una mitjana del 79,2% del seu sou per al lloguer, quan aquest percentatge no hauria de passar del 30%.

Aquesta incapacitat per a accedir a un habitatge té conse qüències socials i econòmiques, segons recull un altre informe elaborat per l’Institut de la Jo ventut el 2020, en el marc de l’Agenda 2030, segons el qual «la joventut s’ha vist exclosa del dret a l’emancipació i a l’exercici d’una vida autònoma». El mateix informe reflecteix que els joves s’emancipen amb 29,5 anys, però si el 2010 un 53,3% de joves entre 18 i 34 anys vivia encara amb els seus pares, el percentatge va pu jar el 2019 fins al 64,5%. A això s’agrega la «impossibilitat d’ac cedir a un habitatge estable en règim de lloguer» quan l’habitat ge en propietat, «que constitueix un complement a la pensió del qual gaudeix la immensa majo ria de la tercera edat del nostre país, està vetada de facto a tota la nostra joventut, la qual cosa afegeix encara major incertesa al

seu futur».

El vicepresident del Consell de la Joventut d’Espanya, Anto nio Báez, insisteix en el fet que la mitjana del lloguer a Espanya estava en 848 euros en el segon semestre de 2021, mentre que un jove només podia pagar 320 per a no «sobreendeutar-se», un fet que, al seu judici, fa col·locar una «barrera d’entrada» cap a la seva independència. No obstant això, assegura que els joves estan «so brequalificats» per als seus llocs de treball, en els quals domina la parcialitat, sobretot en les dones, dos factors que ajuden al fet que només el 15% de les persones entre 16 i 29 anys estiguin inde penditzades al nostre país.

Catalunya, Canàries, la Co munitat de Madrid i el País Basc són, a més de les Illes Balears, les regions espanyoles en les quals el lloguer està per sobre de la mitjana (79,2%), mentre la

Regió de Múrcia, Extremadura i Castella la Manxa són les regions en les quals llogar és més barat. Malgrat això, cap està per sota del 30% del salari d’un jove, un llindar per sobre del qual l’accés

Bolsonaro admet la derrota i desautoritza als camioners que demanen un cop d’estat

a un habitatge implicaria un de semborsament molt superior al màxim tolerable, ressalta el CJE.

Davant aquest escenari, hi ha dues sortides per a «alleujar» la butxaca dels joves: una d’aques

tes és la de compartir pis i una al tra és la de comprar un habitatge. I és que així com llogar un pis a Espanya suposa un 79,2% del sa lari per a un jove, una hipoteca és una mica menor, i de mitja cos ta un 51,1%. De fet, mentre deu comunitats estan per sobre del 60% en el lloguer, en el cas de les hipoteques és molt menor, i no més tres (Balears, Madrid i País Basc) estan per sobre del 60%.

El president brasiler, Jair Bolso naro, va donar a entendre ahir que admet la seva derrota elec toral, encara que sense ser del tot explícit, i va desautoritzar els mètodes dels camioners que bloquegen carreteres i demanen un cop militar per la victòria de

SUCCESSOS

Lula da Silva. Bolsonaro, unes 45 hores després de la confirmació del resultat de les eleccions del passat diumenge, va trencar el silenci amb un breu pronunci ament de quatre minuts en el qual va agrair els 58 milions de vots que va rebre de l’electorat.

El líder de la ultradreta va per

dre els comicis per una estreta diferència d’1,8 punts enfront de Lula, i no havia estat vist en pú blic des del matí del diumenge, quan va votar a Rio de Janeiro, i fins i tot havia deixat mudes les seves xarxes socials, que han tingut una febril activitat. En comparèixer, no va fer al·lusió al

RECURSOS

resultat, no va reconèixer la seva derrota ni va cantar victòria, ni va tenir el gest democràtic de felicitar el líder progressista, ja proclamat com a president elec te. No obstant això, va afirmar que mentre sigui president i com a ciutadà, continuarà «sent fidel a la Constitució».

ISRAEL

Benjamín Netanyahu guanya amb majoria per a governar

La Guàrdia Urbana de Barce lona va detenir la matinada d’ahir a un menor com a pre sumpte autor d’una agressió sexual a una jove de 19 anys, la qual s’hauria comès a l’interior d’un local d’oci situat a la Ram bla. L’agressió sexual s’hauria produït al voltant de les sis de la matinada a l’interior de la discoteca Colors Club de Bar celona. Després de l’agressió sexual, el personal de segure tat de la mateixa discoteca va

col·laborar en la identificació del sospitós, un menor d’edat, que va ser detingut per la poli cia municipal barcelonina. La Guàrdia Urbana va activar el protocol d’agressions sexuals, i la jove va ser traslladada a un centre hospitalari. Després que la Guàrdia Urbana hagués prac ticat les primeres diligències policials, el menor detingut va passar a disposició dels Mossos d’Esquadra, que seguiran a par tir d’ara la recerca. EFE

Les reserves de gas al conjunt de la Unió Europea han supe rat, amb escreix, l’objectiu del 80% que va fixar la Comissió Europea i al qual s’havia d’arri bar abans de l’1 de novembre de 2022 per a garantir el subminis trament durant l’hivern. Segons les últimes dades recollides per l’associació Gas Infrastructu re Europe, els dipòsits de gas als estats membres es troben a gairebé el 94% de la seva capa citat, molt per sobre els nivells

del 35% just abans de l’inici de la guerra d’Ucraïna i també superior als registres de l’any passat, que se situaven al vol tant del 75%. No obstant això, els experts alerten que l’estalvi energètic continuarà sent igual de necessari i vaticinen que els preus es mantindran elevats. A la Unió Europea, pràcticament tots els estats han assolit el pro pòsit del 80%. Per als consumi dors no suposarà grans canvis en la factura.

L’ex primer ministre Benjamín Netanyahu va guanyar ahir les eleccions a Israel, amb el seu partit Likud com el més votat, i el bloc de formacions dretanes i religioses, que li donen suport, sumaria entre 61 i 62 diputats, suficients per a formar un go vern, segons les enquestes a peu d’urna. El bàndol antiNetanyahu, liderat per l’actual cap de govern en funcions, Yair Lapid, es va quedar en 54-55 es cons, segons els primers sonde

jos publicats al tancament dels col·legis electorals. La formació de Lapid, el centrista Yesh Atid, va aconseguir com a mitjana 23 escons, el seu millor resultat, però l’amalgama de partits de dreta, centre i esquerra que li faria costat per a crear un front anti-Netanyahu no va conjumi nar suficients suports. No obs tant això, es tracta de xifres pre liminars, prèvies al tancament d’aquesta edició, que encara podrien ballar. EFE

És la regió espanyola on el jovent dedica un percentatge més elevat del seu sou per a pagar el lloguer d’un pis, amb una mitjana del 94,9%

Per a pagar una hipoteca, els joves dediquen una mitjana d’un 51,1% del seu sou a Espanya

La situació catalana contrasta amb la de Castella la Manxa, on el joven dedica el 47,9%

Catalunya és una de les regions on el lloguer està per sobre de la mitjana, que és del 79,2%.

Detenen un menor com a autor d’una violació a Barcelona

Les reserves de gas de la UE superen l’objectiu del 80%

Redacció

Membres de la policia custodiant els camioners a la carretera.

OBITURARI

L’Església de Sant Pau de Tarragona va acollir ahir el funeral de Maria Creu Gó mez, dona de l’exalcalde del PSC, Josep Fèlix Ballesteros. Gómez morí el passat diu menge als 61 anys, després d’una llarga malaltia. Famí lia, amics i representants de diversos àmbits de la societat van donar l’últim adeu a qui, segons l’entorn de Ballesteros, era un mo del d’entrega i discreció que treballava a l’escola Solc.

ART La figura del compositor Robert Gerhard és des de fa unes set manes més present al seu Valls natal. L’Institut d’Estudis Va llencs ha creat l’Espai Gerhard, un projecte multimèdia que vol acostar el músic «al públic, al carrer i a la gent que pugui ve nir de fora», explica Jordi Man doli, vicepresident de l’entitat. Situat a la capella de Sant Roc –que s’ha remodelat expressa ment-, l’espai permet el visitant conèixer la seva música, trans

Un nou espai recorda Gerhard, el músic «oblidat» de Valls

cendència i vida mitjançant panells dinàmics amb els quals es pot interactuar. La mostra quedarà de forma permanent i la capella vol convertir-se en un punt de dinamització cultu ral de la ciutat a partir d’acollir presentacions de llibres o con certs de petit format. Els itine raris responen en bona part als principals fets del segle XX, que el compositor va viure amb in tensitat, i a les relacions que va establir amb altres artistes. ACN

Inmaculada Olivé Plana «MIMA»

La família vol agrair les mostres de condol, suport i afecte rebudes per la mort de la Mima, que va esdevenir el passat divendres 28 d’octubre, a l’edat de 67 anys.

Família Carles - Olivé

DEFUNCIONS

Tarragona

Antonia Rodriguez Padilla. Ha mort a 71 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tanatori.

Jose Antonio Robeldo Herrera. Ha mort a 82 anys. El seu fune ral serà avui a les 17 h. al Tanatori.

Antonio Marcos Borgio. Ha mort a 96 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a la parròquia de Sant Fructuós.

Reus

Carmen Jiménez Durán. Ha mort a 78 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tanatori.

Fina Domènech Miquelay. Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h. a Sant Francesc.

Magda Mateu Llanes. Ha mort a 81 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. al Tanatori.

Valls

Abel Cano Palomares. Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia de la Verge del Lledó.

Sempre la tindrem en els nostres cors.

ACN Imatge de l’Espai Gerhard, a la capella de Sant Roc de Valls.

L’últim adeu a Maria Creu Gómez

GERARD MARTÍ

La ràpida recuperació del turisme després de la pandèmia

La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme presentava el balanç d’ocupació turística entre els mesos de gener al setembre i es constatava que les destinacions de la demarcació de Tarra gona han registrat un 7,5% menys de pernoctacions que es van registrar l’any 2019, l’últim que es va desenvolupar amb total normalitat abans de la pandèmia. Tot i això, des de la federació es destacava la ràpida recuperació que ha experimentat el sector d’ençà que es van eliminar totes les restriccions imposades durant els dos anys posteriors a la covid-19. El sector constata un intangible: la pandèmia ha desfermat les ganes d’explorar i d’aprofitar el temps, de gaudir del temps lliure tot i la crisi eco nòmica a on Europa es veu abocada per la guerra a Ucraïna i la consegüent inflació. La FEHT destacava l’increment del turisme irlandès i la caiguda d’altres més tradicionals, com el francès, el britànic i l’alemany, així com la desaparició del turisme rus. A mitjà termini, però, el sector haurà d’analitzar no només els aspectes quantitatius, sinó també qualitatius del turisme per valorar com de lluny es troben algunes destinacions de la Costa Daurada d’esdevenir destinacions de turisme de qualitat i què s’ha sacrificat en aquesta recuperació.

+ CONFIDENCIAL

Feliç ‘Avellanada’!

El Nàstic de Tarrago na va desitjar a través de les seves xarxes socials una «Bona castanyada!» a tots els nastiquers. El pro blema, però, va ser que qui va dissenyar la imatge publicada es va confondre de fruit sec i, en comptes de castanyes, va posar avellanes. Sembla que les úniques castanyes que s’han vist du rant els darrers dies a la parròquia grana són les que ha aconse guit treure del foc l’entrenador Raül Agné després de guanyar al camp de l’SD Logroñés i salvar el seu lloc a la banqueta.

TRIBUNA

Tarragonines i tarragonins: pagarem un 28% més

no ha estat capaç d’arribar a consensos per aprovar uns pressupostos i d’un govern que no ha sabut gestionar amb eficiència les fi nances de l’Ajuntament, que al final del dia, són les finances de totes i tots nosaltres.

El dijous passat, el govern municipal va deci dir augmentar un 28% la taxa de la brossa a tots els tarragonins i les tarragonines. Gràcies als vots a favor d’ERC, Junts i la CUP, a la nos tra ciutat pagarem 50 euros més a l’any per la recollida de la brossa.

Aquest increment, que ens afectarà a totes i a tots en un moment on tantes famílies pa teixen seriosos problemes per arribar a final de mes, era absolutament innecessari. És per això que ens sembla inacceptable que amb unes circumstàncies econòmiques i socials com les actuals, la ciutadania hagi de supor tar aquesta pujada tan forta.

La mala gestió d’aquest govern a tots els nivells municipals ens està sortint molt cara. És evident que es podia esperar al nou con tracte de la neteja, que en teoria, o això ens han explicat, serà més just i eficient. Era com pletament possible confiar en aquest nou contracte, i segurament no haver d’aprovar un increment de diners tan gran per les nos tres butxaques. Però aquí no estem parlant d’això. Aquí estem parlant, d’un govern que

TRIBUNA

de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Distribució controlada:

Especials:

Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

de

Publicitat:

Olívia Molet

Molleda,

Imprimeix: Indugraf Offset,

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Amb la col·laboració de:

esforços als ciutadans amb un increment d’un 28% de la tassa de la brossa. Doncs fàcil, perquè estem davant d’un equip de govern que ens demostra dia a dia que són uns mals gestors. Un alcalde que disposa de cinc mili ons d’euros a les arques municipals per evi tar afectar a l’economia dels ciutadans, però que no és capaç d’impedir-ho. Un alcalde que compta amb recursos econòmics per millo rar la ciutat, però que no para de repetir-nos que no ho fa perquè no pot.

Cal recordar que el 3 d’octubre Ricomà va anunciar que no tenia intenció d’apujar taxes

I com això no són només opinions, sinó fonamentalment fets, cal recordar que el 3 d’octubre, Ricomà va anunciar que la seva in tenció no era apujar ni taxes ni impostos. Un cop més, doncs, promeses incomplertes per part d’aquest govern municipal. ERC, Junts i la CUP parlaven del canvi, de la necessitat de fer les coses millor. Però si una cosa està clara el dia d’avui és que la manca de lideratge, la ineficiència política i l’absència d’un projecte de ciutat, ens ha portat als tarragonins i tarra gonines a haver de pagar-ho amb els nostres diners.

I un cop més, com això no són opinions sinó fets, és important que tots tinguem constància què l’Ajuntament encara té uns 5 milions d’euros per poder gastar. Així, és de justícia que ens plantegem, perquè en aquest context, prefereixen continuar demanant

I en qualsevol cas, no ens parlin de pro blemes sinó de solucions, perquè per això els ciutadans i les ciutadanes ens voten cada quatre anys. Parlin d’apostar per la creació de nova activitat econòmica per la nostra ciutat que generi riquesa i sous dignes. Expliqui com optimitzar millor la gestió dels recursos financers que disposa l’Ajuntament per re vertir-lo en els nostres carrers, els nostres co merços o la nostra seguretat. Senzillament, si volien governar, comencin a fer-ho perquè s’acaba el mandat i Tarragona està pitjor que mai.

La mala gestió d’aquest govern a tots els nivells ens està sortint molt cara

La salut acústica, la gran oblidada de l’AP-7

LAURA CASTEL Senadora d’ERC

Amb l’eliminació dels peatges de l’AP-7 l’agost de 2021, molts vehicles -sobretot pe sats- van començar a utilitzar aquesta via de manera preferent. I com a conseqüència, aquest augment de trànsit es va traduir en una major sinistralitat.

Per tal de minimitzar aquesta alta sinistra litat es van instal·lar bandes sonores, en els 51 quilòmetres que van dels termes de Cas tellet i la Gornal a Vila-seca. Es tracta d’uns dispositius que, en ser trepitjats pels vehicles, emeten un soroll i una vibració intensos, que posen en alerta als conductors.

Ara bé, aquest soroll és tan intens que els veïns que viuen al voltant de l’autopista no poden descansar correctament per la conta minació acústica que generen les bandes. Es tracta d’un so tan potent que es pot percebre fins i tot a un quilòmetre de distància del fo cus des d’on es produeix.

A més a més, no es tracta de sorolls aïllats

CARTES

Antonio Garamendi

Antonio Garamendi es empresario, abogado y presidente de la CEOE, que es famoso por sus declaraciones contra la ministra de Tra bajo, contra la subida del SMI y ultimamente ataca a los trabajadores de España, especial mente a los que ya no se quieren dedicar a la hostelería. Entiendo que para ser presidente de la CEOE, hay que tener mucha más empa tía con los trabajadores de este país llamado España. Alguien debería recordarle al senyor

o escassos, al contrari, la continuïtat de la molèstia els fa insuportables. La intensitat mitjana diària de l’AP-7 és de més de 50.000 vehicles, que circulen sobretot de dia però també de nit. Una dada, per cert, que el Mi nisteri de Transports no té actualitzada des de desembre de 2019, o sigui molt abans de la supressió dels peatges. Per tant, sabem que, avui dia, aquesta xifra és molt més elevada. El mateix Ministeri parla d’augments del trànsit del 40%. Facin càlculs. Per tot això, la situa ció ha provocat una allau de reclamacions d’entitats veïnals i ajuntaments.

El soroll és tan intens que els veïns que viuen al voltant no poden descansar

Tenint en compte el context, els veïns, els ajuntaments i ERC reclamem que el proble ma se solucioni al més aviat possible. Amb això no volem dir que s’hagin d’eliminar les mesures de seguretat. Però creiem que hi ha altres maneres d’evitar la sinistralitat a les carreteres sense molestar els veïns. De fet, si les bandes sonores fossin la solució definiti va a la sinistralitat viària, s’haurien instal·lat a

tota l’AP-7 i no només en 51 quilòmetres. Cal combinar, doncs, la seguretat a la car retera amb la salut dels veïns per on transcor re la infraestructura. És possible. Per aquest motiu, en el ple del Senat del dia 25 d’octubre ERC vàrem reclamar solucions per pal·liar els efectes de les bandes sonores i que, en el cas que no sigui possible la retirada de les dites bandes, es rebaixi el seu nivell de fricció i que s’instal·lin pantalles acústiques protectores. És de vital importància vigilar la conta minació acústica, l’exposició al soroll. No es tracta d’un caprici o d’una simple molèstia.

És de vital importància vigilar la contaminació acústica, l’exposició al soroll

És una qüestió de salut pública. I en qüestió de salut, cal tenir en compte el descans. Hi ha molts estudis que demostren com n’és de perjudicial per a la salut un descans o un son deficient o escàs i les afeccions i conseqüèn cies que generen.

Per tant, esperonem el Ministeri de Trans port perquè es posi a treballar com més aviat millor. Ens hi va la salut de totes.

Garamendi que en 2019 España era el se gundo país más turístico del mundo gracias a los miles de trabajadores de la hostelería que aguantaban unas condiciones precarias y unos salarios bajos. El señor Garamendi tampoco debe usar el discurso de Vox de que los parados son unos vagos que no quieren trabajar. Hay que recordar que el consejero de industria de CyL (Vox), vive del dinero público. Y al señor Garamendi me gustaría verlo una semana trabajando en un bar, ca

fetería, restaurante, hotel, etc con las mara villosas condiciones laborales y con el exce lente salario de esos camareros con falta de actitud para trabajar. Son pocos los ciudada nos que vienen de familia adinerada, como Antonio Garamendi, que ha sido rico toda su vida y no sabe como piensa o como sufre un trabajador. De ahí su total falta de empatía.

Andrés J. Moreno Vila-seca

SANDRA RAMOS

Regidora del PSC a l’Ajuntament de Tarragona

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

nit tan especial no et trobaràs amb el dinamisme comú en tu però el con tacte amb els sers estimats, sobretot el sexe oposat.

TAURE

21/04 al 21/05

Sorpreses t’arri baran en aquest dia que promet ser molt mogut. Seràs el centre d’atenció de molts i notaràs canvis importants.

BESSONS

22/05 al 21/06

Els teus dots co municatius es veuran molt po tenciats en la jor nada. Les amis tats i la sort et faran recordar bons vells temps.

CRANC

22/06 al 23/07

Sentiràs durant la nit una molt agra dable sensació de renovació en la teva persona i en les circumstànci es. L’amor estarà de la teva part.

Venda/Lloguer

ALQUILO PARQUING. Avgda. Catalunya, 31. Tel: 639.966.559

ENSENYAMENT

LLEÓ

24/07 al 23/08

Al teu voltant gi raran avui molts esdeveniments feliços. Ves amb compte amb els excessos o ho pa garàs car. Sorpre sa a la nit.

VERGE

24/08 al 23/09

El costat creatiu de la teva persona es veurà molt ac centuat. Controla els teus nervis i no et precipitis en l’acció. Calma i no t’acceleris.

BALANÇA

24/09 al 23/10

Brillaràs en total plenitud. Sabràs atreure la mirada de molts i el teu magnetisme serà especial. L’amor i els afectes es po tenciaran.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

El contacte amb la gent et serà en la jornada molt útil. Trauràs pro fit d’això. Sort en l’atzar i viatges. Moment de can vis.

PROFESSORA IMPARTEIX CLASSES d’anglès, català i castellà i fa traduccions. Tel. 622.317.707

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA Tel. 623.387.479

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

PINTOR PROFESIONAL. Ba rato. Tel. 667.471.534

REFORMES

FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

TAROT

TAROT DE MARIA. Tarot + péndulo. Pide cita tel: 633.670.797

TARIFES

Mostra d’anuncis

SAGITARI

23/11 al 21/12

Notaràs vibraci ons molt positi ves de l’entorn. La teva salut t’acom panyarà bé però cuida els exces sos. La teva imat ge brillarà.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Intenta controlar un cert mal hu mor que avui et vindrà. Oblida’t dels problemes i viu intensament les emocions. No t’acceleris.

AQUARI

21/01 al 19/02

S’ampliaran els teus contactes socials és molt possible que nei xi una relació. Els canvis en l’amor seran forts molt apassionats.

PEIXOS

20/02 al 20/03

Serà una jornada molt activa des del punt emoci onal. Qui en rea litat t’estima t’ho demostrarà apas sionadament. Controla’t.

Fullana Fiol, Bartomeu. Cristófor Colom, 1. Telèfon 977 214 517.

Ciutat, Rosa M. - Molero, Helena. Urb.La Granja, Gran Canaria, 11. Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Pellicer , cb. Av. Mediterrani, 1. Telèfon 977 757 623.

SALOU: Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.

VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Avinguda Verge de Montserrat, núm. 24. Telèfon 646 37 3877.

CAMBRILS: Gomez Sanchez, Sonia. Pais Basc, 18 baixos. Telèfon 977 369 912.

VALLS: Rull Ferre, Consol. De la Cort, 26 . Telèfon 977 612 517.

EL VENDRELL: Mestres Català, Mª Carme. Prat de la Riba, 2. Telèfon 977 666 084.

12

MASSATGES RELAX

CHICO PARA CHICO. MASAJE erótico. Tel: 613.361.001

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259

EXCELENTE MASAJISTA. Volve réis!!!. Tel: 671.715.779

LAURA 45 AÑOS. Reus Una com pañía para señores muy discretos. MASAJE Y ALGO MÁS… Tengo la titulación para ejercer como masajista. 1 HORA - 70€. Tel: 600.483.293

MAYCA DIPLOMADA. Libera ten siones, disfruta tu momento. Final feliz!!! Tel: 692.780.087

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madu rita - Jovencita. Tarragona Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

ANA RUSA. Masajes profesiona les, eróticos, en camilla. Con final feliz!!! Tarragona. Tel: 600.853.460

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

TERE MADURITA. Rellenita. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gra tis. Tel: 610.208.696

MADURA SEXY. Tarragona. Tel: 643.136.495

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

AMIGAS PECHUGONAS ARDIEN TES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. Complaciente. Reus. Tel: 643.027.432

REUS. MARITXELL. Atractiva cata lana madura. Tel: 602.393.335

SINDY MORENITA, madu rita, complaciente. Reus. Tel. 688.238.113

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delga dita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

ANA. ¡MADURITA PERFECTA! Ta rragona. Tel: 602.033.898

CARMEN. DISCRECIÓN. Tar-rago na. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. españolas. 25€. Tel: 977.32.15.68

MASAJES SEGUR-TORREDEM BARRA. Particular, discreto. Horas

FORMA DE PAGAMENT

concertades. Tel. 613.562.265

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ardiente Tel. 612.594.049 Reus.

HOLA SOY LAURA, una chica que busca compañía. ¡¡¡LLÁMAME!!! Tel. 613.501.155

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

ANGÉLICA.. Cachonda. To dos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI. Joven, guapa, ca riñosa, complaciente, potente, be sucona. Tel. 624.392.077 -CITAS-

MIRIAM. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróti cos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

REUS. TRAVESTI activa, pasiva, potente, dotada y complaciente. Tel: 666.030.929

MADURITA. Griego, francés, vicio sa. Tel. 631.826.173

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona. Complaciente. Todos los Servicios. Reus. 669.744.163

PALOMA REUS. Tel: 632.406.591

TARRAGONA. CATALANA MADU RETA. SI TOT. TEL: 604.260.384

TARRAGONA. MARGA. RUBIA MADURITA. Todos servicios. Sali das. Tel: 641.511.721

PARA TU PLACER I VICIOS… 24h. Tarragona. Tel. 651.412.408

CALAFELL. YENNY. JOVENCI TA PICANTONA. Transgénero. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618

ANITA, SALIDAS ESCORT. ALTO standing, noches estrellas. 24 ho ras. Tel. 624.124.250.

AVUI Felicita als que es diuen: Tobies.

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

Cristina Serret serret@diarimes.com

—Mil i una nits i uns quants dies és el primer disc que publiqueu amb temes nous des prés de 24 anys. És un capítol important en la història de la banda. Ho viviu així?

Pep Sala: No, no, no. Nosal tres tenim una visió molt menys transcendent de tot plegat. Tot va sorgir perquè el 2017 ens vam ajuntar per commemorar i reproduir el primer disc de la història de Sau. Allà, hi convi do el Jonathan, que estava fent de cantant en una banda de tribut de Sau, i resulta que ens ho passem molt bé i que veiem que entre nosaltres encara hi ha aquella màgia. Vam decidir fer un concert al Liceu, que era un lloc on no havíem tocat mai, però no estava disponible fins al cap d’un any. Així que vam pen sar a anar fent algun concert, i, sense voler, estàvem fent una gira. Som una banda que ens ho passem molt bé. Això sí, amb molta exigència professional, però sense pretensions. Som el que som, no volem ser ni més ni menys que això Com neix el disc?

Jonathan Argüelles: Aquest disc no estava previst. La idea era que els concerts de Sau30 acabarien el 2019. Però arriba la pandèmia i estem molts mesos tancats. I una de les pitjors coses que pot passar en aquesta vida

és tenir el Pep Sala tancat a casa amb un instrument, perquè va fent cançons. La idea no era fer disc de Sau30, però un dia el Pep em truca i em diu que m’envia una cosa que ha fet: era l’esbós que al disc es diu Trossets de mi Després van anar venint altres cançons i, al final, vam decidir posar-les en un disc.

Pep Sala: Normalment, quan fas un disc, et poses en una mena de mode disco i treballes perquè hi hagi una coherència, que hi hagi una cançó més ver

«EL FORTUNY ÉS UN DELS TEATRES QUE ENS AGRADEN MÉS»

mella, una de més blava... Bus ques l’equilibri, una coherència estilística. En aquest cas no va ser així. Hi ha cançons que pot ser no les hauria posat mai en un disc de Sau, com la que de dico al Jordi, un company meu d’infància que va morir.

Però el cert és que el disc sona molt Sau.

—Pep Sala: Clar, sona molt Sau perquè els músics que l’han gra vat són molt Sau. Hi ha el Quim Benítez, per exemple, que té un so molt particular (el latigasso

de la caixa d’Envia’m un àngel té el seu toc), o el Ramon Alti mir, el Pep Sánchez... Sona Sau perquè som nosaltres. Per fer un disc que no sonés així ens ho hauríem de plantejar. I com que el Jonathan té una veu amb una tessitura molt semblant a la del Carles, fa que quan cantem tots junts encara agafi més el timbre de Sau.

Jonathan, fins ara havia cantat els temes de Sau. Com ha anat això de tenir cançons noves?

Jonathan Argüelles: Molt bé. Això d’agafar les cançons des de zero ha sigut un exercici di ferent. Les hem anat construint amb el Pep, i ha sigut molt bo nic.

Com serà el concert de Reus?

Pep Sala: Ara estem comen çant la gira de teatres. Fem unes quantes cançons del disc nou, però sabem que el públic tam bé vol sentir Boig per tu, El tren de mitjanit o Envia’m un àngel Intentem que la gent surti con tenta. Tenim molt bon record de Reus, vam tocar el 2019 i va ser molt maco, el recordo molt, aquell concert. I després el For tuny m’agrada molt, tots els ar tistes tenim espais que ens agra den més que altres, hi ha teatres on et trobes molt bé, i el Fortuny és un d’aquests.

Nivell mitjà

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

del cel

Predominarà l’ambient assolellat o poc ennuvolat pel pas d’algunes bandes de núvols alts que creuaran d’oest a est del territori, més abundants a partir de mitja tar da. A banda, al llarg de la jornada hi haurà intervals de núvols baixos al terç sud del territori on el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat. A partir del final del matí creixeran núvols d’evolució diürna al prelitoral que aca baran afectant també punts del litoral.

Precipitacions

Són probables alguns ruixats febles o localment mode rats a l’extrem sud. De forma més aïllada podrien afectar altres punts del prelitoral sud. En general s’acumularan quantitats minses de precipitació.

EXPOSICIÓ

Av Verge Montserrat, 28 Cambrils Tel. 977 360 877

Prat de la Riba, 10. Tarragona Tel. 620 474 207

EL TEMPS

Màxima Mínima

SUDOKU

GERARD MARTÍ

El músic Pep Sala i el cantant Jonathan Argüelles, a Tarragona.

Aquest dissabte 5 de novembre la banda presenta ‘Mil i una nits i uns quants dies’ a Reus MÚSICA

Pep Sala i Jonathan Argüelles Músics, membres de Sau30