Dilluns 2 de gener de 2023

TARRAGONA

El 2023 inicia amb rebaixa de l’IVA del menjar i pujada de les pensions

En l’altre costat de la balança, ha augmentat la tarifa del gas i s’ha eliminat el descompte de 20 cèntims en la gasolina

EFE/Sergi Peralta

«Any nou, vida nova», diu el refrany. L’arribada del 2023 no implica només que es pot estrenar un nou calendari, amb dotze mesos al davant, sinó que també comporta la introducció d’una sèrie de canvis que, d’una manera o una altra, afectaran la població i que causaran un impacte en les seves carteres i els seus comptes corrents.

Des d’ahir, diversos productes i serveis que formen part de la vida quotidiana han modificat el seu preu a Espanya. És el cas de l’import dels aliments de primera necessitat, com el pa, les farines, la llet, el formatge, els ous, la fruita, la verdura, els llegums, les patates i els cereals. L’IVA d’aquests productes s’ha eliminat, mentre que s’ha reduït fins a la meitat, d’un 10% a un 5%, en el cas de l’oli i la pasta. Aquestes mesures van ser aprovades pel Consell de Ministres en el nou paquet anticrisi creat per pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna i que es preveu que tinguin un impacte econòmic de 10.000 milions d’euros, després de la flagrant inflació patida el 2022.

Pensions i salaris

La baixada de preus dels aliments ve acompanyada d’una pujada de les pensions –d’un 8,5%, o d’un 15% si no són contributives– i del salari mínim interprofessional, que ascendirà entre un 4,6% i un 8,2%, de manera que dels 1.000 euros mensuals actuals es podria passar a 1.082 euros, repartits en 14 pagues. No obstant això, les negociacions entre els sindicats i la patronal continuaran durant el mes de gener per arribar a un acord definitiu i determinar finalment l’increment.

L’ingrés mínim vital augmenta

un 15% fins a arribar als 565,37 euros mensuals, quota a la qual s’hauran de sumar partides addicionals segons el nombre de menors que habitin al mateix domicili i les seves respectives edats. Així mateix, s’ha recuperat el 60% de la base reguladora per a la prestació de l’atur des dels sis mesos sense treball. Aquesta mesura beneficia 300.000 persones a l’Estat, que veuran millorada en 100 euros l’ajuda mensual que perceben. Per la seva banda, la base de cotització també s’ha revalorat, fins a un 8,5%.

En el cas dels funcionaris, per aquest 2023 es contempla una pujada salarial del 2,3%, al qual s’ha d’afegir un altre valor variable que dependrà de la inflació i de l’avenç del Producte Interior Brut (PIB).

El preu de l’energia L’any comença amb una pujada a la tarifa regulada del gas individual, la tarifa d’últim recurs (TUR), que augmentarà de mitjana un 8,67% durant el primer trimestre del 2023. La bombona de butà ha començat l’any en 18,58 euros i el seu preu serà revisat el tercer dimarts de gener, si bé l’import continuarà limitat als 19,55 euros fins al 30 de juny.

Respecte de l’electricitat, es pretén que els peatges que s’inclouen en la factura baixin un 1,05% de mitjana aquest any, mentre que el Ministeri per a la Transició Ecològica va proposar que l’import dels càrrecs caiguin un 9,21%.

La retirada de la bonificació generalitzada de 20 cèntims el litre de combustible ha suposat que el preu de la gasolina i del gasoil pugi per a la població general, malgrat que es manté el descompte per a transportistes i

Els nous preus de l’autobús marquen el dia 1 a Tarragona

La ciutat no és aliena a les modificacions de la resta de l’Estat, però també ha viscut episodis particulars. El bitllet senzill dels autobusos municipals costa, des d’ahir, 1,60 euros, deu cèntims més que a finals d’any. Aquesta mesura va entrar en vigor després que al passat Consell Plenari s’aprovés l’esmena d’ECP per evitar apujar el preu a 1,90 euros. Per la seva banda, els abonaments i els títols multiviatge gaudiran d’una bonificació del 50% fins al 30 de juny. L’Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) de Tarragona també va aprovar ampliar les reduccions de la T-10 i la T-10/30 a un 50%, equiparant els títols amb la T-50/30 i la T-Mes. En l’àmbit dels transports, aparcar a la ciutat ja és més car. La primera mitja hora a la zona blava costa 30 cèntims, pels 20 de finals del 2022,

mentre que estacionar en un aparcament municipal tot el dia val 4,95 euros en lloc de 4,50. A més, el Patronat Municipal d’Esports ha apujat les tarifes dels abonaments de les piscines vora d’un 6% per adequar-les a la despesa energètica actual. En aquesta línia, les quotes dels cursets de natació augmenten uns 2 euros. Pel que fa a la taxa de la brossa, s’ha incrementat un 28%, és a dir, uns 2 euros mensuals de mitjana, per donar compliment a la nova llei de residus, que determina l’obligatorietat de cobrir el cost del servei a través de la quota que paguen els ciutadans. La mesura va ser aprovada a l’octubre amb els vots favorables dels regidors no adscrits Sònia Orts i José Luis Calderón. També es preveu un ascens del preu dels espais del Museu d’Història.

professionals de l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Entre el 31 de desembre i l’1 de gener, la gasolina sense plom de 95 i de 98 i el dièsel han incrementat el seu import a l’Estat, si bé encara estan lluny del seu màxim històric. D’altra banda, el gasoil A+ ha rebaixat el preu amb l’entrada de l’any. En el cas de la província de Tarragona, la gasolina de 98 també ha viscut un lleuger descens.

Transport i comunicacions

Pel que fa a les tarifes aeroportuàries, que es veuen reflectides en el preu dels bitllets d’avió, es congelaran a partir del mes de març, establint que l’ingrés màxim per passatger ajustat sigui de 9,77 euros. Tampoc canviaran de tarifa els bitllets senzills de tren de Rodalies, Mitjana Distància i Avant, després que es decidís prorrogar un any més la gratuïtat i els descomptes en el transport públic per als passatgers habitu-

El salari mínim interprofessional augmentarà entre un 4,6% i un 8,2%

Estacionar a Tarragona, sigui en un aparcament municipal o a la zona blava, és més car

als. Respecte dels autobusos, el Govern central ha finançat descomptes de fins a un 50% en els abonaments i títols multiviatge.

Des d’ahir, també van entrar en vigor les noves tarifes de Correus. El preu del producte més utilitzat, la carta nacional ordinària, que pesi com a màxim 30 grams, s’incrementarà un 4% –tres cèntims–, passant a costar un total de 0,78 euros.

Finalment, el sector de les telecomunicacions serà més car a finals de gener. L’operadora Movistar apujarà de mitjana un 6,8% els preus a conseqüència de l’increment dels costos que s’han viscut els últims mesos. Al seu torn, Vodafone augmentarà, de mitjana, 4 euros les seves tarifes en acabar el mes.

GERARD MARTÍ

L’IVA dels aliments de primera necessitat, com el pa, la llet o la fruita, s’ha eliminat.

Casa Fontanals serà en menys de dos anys un centre d’interpretació del vi

Roger Freixa

El govern de l’Ajuntament de Tarragona ja compta amb un avantprojecte per tal de rehabilitar i adaptar Casa Fontanals, al barri del Port, per tal que esdevingui un centre d’interpretació del vi i del segle XIX. L’objectiu del consistori, que treballa conjuntament amb la propietat, és poder obrir-lo a la ciutadania el 2023 o el 2024, durant el pròxim mandat.

El propietari de Casa Fontanals, Francesc Gassó, la va heretar l’any 2017. L’immoble, ubicat al carrer Lleó, disposa d’un soterrani (on hi havia un celler), una planta baixa i una planta noble, a banda d’altres dues que es destinaven al negoci immobiliari. «Aquí hi ha molta part d’història de Tarragona del segle XIX i de la família de comerciants que hi vivia», expressa Gassó en referència a l’edifici prop de la plaça dels Carros, l’eix neuràlgic del comerç de l’època. Per això, considera important treure profit a l’espai donant a conèixer la història del comerç del vi, de la indústria portuària i del creixement del barri del Port i de la ciutat. «No tenim cap lloc a Tarragona dedicat a explicar el sector del vi avui dia», defensa.

La intenció i el desig de Gassó és rehabilitar l’espai per poder obrir-lo al públic com a centre d’interpretació del segle XIX.

SOCIETAT

L’Ajuntament, en sintonia amb la iniciativa, té la intenció de tirar endavant el projecte en els pròxims dos anys per tal que Casa

Fontanals passi a formar part de l’itinerari patrimonial de la Part Baixa i, així, revitalitzar la zona. «Formaria part d’una ruta visi-

table de la Part Baixa, on també trobem la fàbrica de Chartreuse i els Magatzems de Muller», expressa el propietari.

Segons detalla, el projecte d’adaptació de Casa Fontanals hauria d’incloure, a grans trets, una inspecció arqueològica i la reforma del celler del soterrani per fer-lo visitable. «Per exem-

ple, s’haurien de tornar a posar politges perquè es veiés com funcionava antigament el celler i per què va ser tan important», comenta Gassó. Entre les característiques del soterrani, destaca que, a banda de tenir un pou d’aigua dolça, es va arribar a utilitzar com a refugi antiaeri i conté elements d’època romana i diverses obertures cap al carrer que permetien la ventilació i la descàrrega directa de determinades mercaderies.

DO Tarragona

Més enllà del soterrani, la planta baixa, per on entraven carruatges i hi ha la recepció, també seria un espai que Gassó pretén dinamitzar. En aquest sentit, la Denominació d’Origen Tarragona, amb seu a Valls, estaria interessada a utilitzar-lo. «Existeix la possibilitat de crear un viver de vins», manifesta el president de la DO Tarragona, Vicenç Ferré, qui també subratlla «l’essència» de l’edifici. «La Part Baixa és el centre històric del vi a Tarragona», afegeix.

El mateix Gassó, per promoure la història de l’immoble i la seva importància per a la ciutat, va publicar un llibre titulat Els Fontanals i Vidal. Una família influent al Barri del Port de Tarragona (1825 - 1960) i ha convidat diferents entitats tarragonines a fer-hi una visita guiada.

ofertes

Els espais joves de Tarragona es van consolidar durant el 2022 com a equipaments de referència en activitat educativa i cultural, segons apunta el balanç de l’any de la conselleria de Joventut de l’Ajuntament. L’Oficina Jove, l’Espai Jove Kesse i l’Espai Jove la Palmera sumen més de 23.000 participants en els diferents serveis i activitats que es van oferir durant el passat curs. «En aquests espais, les persones joves usuàries han incrementat les seves demandes i inquietuds durant l’últim any i, a més d’assistir a les activitats que s’hi ha programat, també han estat, en molts casos, els impulsors i els creadors», va afirmar el conseller de Joventut, Hermán Pinedo. En concret, l’Oficina Jove del Tarragonès, que ofereix informació i assessorament a les persones en qualsevol àmbit d’interès i amb serveis especialitzats de treball, educació, garantia juvenil i salut, va atendre 3.453 joves i 7.926 consultes durant l’any passat. Per la seva banda, l’Espai Jove Kesse va rebre més de 16.586 visitants a través dels diferents serveis oferts: programació d’activitats trimestrals, cessió d’espais i materials per a collectius, entitats i joves o els espais d’oci educatiu per a gent de 12 a 19 anys. L’Espai Jove la Palmera, al seu torn, va finalitzar la programació estival després d’haver congregat 3.200 persones en 20 dies d’espectacles, cinema i concerts.

El projecte per a l’edifici permetria explicar el desenvolupament de la zona al segle XIX

PATRIMONI

L’Ajuntament ha elaborat l’avantprojecte i treballa amb la propietat per adaptar l’espai i obrir-lo al públic el 2023 o el 2024

GERARD MARTÍ

Casa Fontanals es troba al carrer Lleó, 3, a la Part Baixa de Tarragona.

La DO Tarragona ha mostrat interès a utilitzar la planta baixa com a viver

La platja del Miracle es va tornar a omplir dissabte, després de dos anys de pandèmia, per acomiadar l’any amb el tradicional Bany de Sant Silvestre, que va arribar a la seva 37a edició.

CEDIDA CAP D’ANY

obra eclèctica situada al dic de Llevant, amb actes culturals i socials, concerts, visites guiades i publicacions.

L’Home dels Nassos visita el Rellotge del Port pels seus 100 anys

CEDIDA

Els espais joves sumen el 2022 més de 23.000 usuaris en els serveis i activitats

Els veïns de l’Arboç ja han obtingut la resolució dels Pressupostos Participatius de 2022 ja que, el passat dimarts, va finalitzar el període de votació. Enguany, compten amb una dotació total de 50.000 euros.

Fins a 296 veïns del municipi van fer ús de la plataforma de votació electrònica habilitada per a aquesta finalitat i van manifestar les seves preferències d’entre les 22 propostes finalistes del procés.

Finalitzada la franja de votacions, la proposta que va obtenir més suport entre els veïns de l’Arboç és la referent a l’arranjament dels parcs del barri de Santa Llúcia, amb 139 vots en total. La segona posició va ser per a la proposta que fa referència a la instal·lació d’un pas de vianants elevat a nivell de vorera a l’Avinguda Tarragona, amb 106 vots. La tercera proposta amb més suport popular és la que fa referència a la construcció d’una arqueta sifó al camp municipal de futbol, que ha recollit 105 vots. Aquestes tres propostes són les que l’Ajuntament, per voluntat popular, durà a terme aquests pròxims mesos.

Els Pressupostos Participatius de l’Ajuntament de l’Arboç són una iniciativa sorgida, ara fa ja alguns anys, des de la Casa de la Vila. Actualment, estan plenament consolidats al municipi on, els mateixos veïns, son els que han fet les propostes i els que han votat en el marc dels Pressupostos Participatius. Redacció

CAMP DE TARRAGONA

Les carreteres de Tarragona van registrar 39 víctimes mortals el 2022

la

Redacció

El Servei Català de Trànsit (SCT) va informar que fins al 31 de desembre de 2022, 157 persones van morir en 142 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya. Quant a les víctimes mortals per demarcacions 70 s’han produït a Barcelona; 39, a Tarragona; 34, a Girona, i 14, a Lleida.

A la demarcació de Tarragona, enguany, s’ha registrat una víctima mortal menys que el 2019 (40 morts). La comarca del Baix Ebre és la que ha tingut més víctimes mortals enguany (11), seguida del Tarragonès (8). A la província de Barcelona, hi ha un descens de la mortalitat, ja que s’ha passat de 80 víctimes el 2019 a 70 aquest 2022. La comarca del Vallès Oriental és la que ha registrat més víctimes mortals enguany (15), seguida del Baix Llobregat (14) i del Vallès Occidental (9). Les 9 víctimes mortals del mes de desembre han estat totes en aquesta demarcació. A la demarcació de Girona, amb 34 víctimes mortals, hi ha un augment en 7 víctimes respecte al 2019 (27). La comarca de l’Alt Empordà, amb 13 morts, és la que registra més sinistralitat enguany. Per darrere, la Selva i el Gironès, sumen 6 persones mortes cadascuna. Finalment, a Lleida, amb 14 morts en el conjunt de l’any, es consolida una reducció considerada

respecte abans de la pandèmia, quan hi va haver 28 persones mortes. El Segrià (6), la Noguera (3) i l’Alt Urgell (2), concentren bona part dels morts en aquesta

demarcació. El 2019, abans de la pandèmia, van perdre la vida 175 persones en 161 sinistres mortals. Això, indica un descens aquest 2022, respecte al 2019, del 10,3% en el nombre de víctimes mortals. Pel que fa als accidents mortals, es registra una reducció de l’11% respecte al 2019. D’altra banda, el conjunt de persones mortes o fe-

rides greus aquest 2022 a les carreteres catalanes han estat 865, un 9% menys que el 2019, quan n’hi van haver 953. El nombre d’accidents mortals o greus també s’ha reduït un 13% en comparativa amb el 2019 (de 698 a 800). Durant el mes de desembre de 2022 van morir 9 persones a la xarxa viària interurbana, una més que el desembre del 2019

(8), any de referència abans de la pandèmia, i 4 menys respecte al mateix mes de l’any passat (13). Fins al 31 de desembre, el 76% de les víctimes mortals han estat homes (119) i el 24% dones (38).

D’entre els 119 homes morts en accident de trànsit, 102 eren conductors, tres passatgers i 14 eren vianants. Pel que fa a les dones, 18 eren conductores, 15 eren passatgeres i quatre eren vianants.

Per franja d’edat, convé destacar que el rang que ha registrat el nombre més elevat de persones mortes a causa d’accidents és la de 55 a 64 anys, en concret amb 31 morts (un 55% més respecte al 2019), seguida dels que tenen entre 35 i 44 anys, amb 30 morts (un 30,4% més que al 2019).

Aquestes són les dues franges on hi ha hagut un augment de mortalitat respecte al 2019, junt amb els joves de 15 a 24, que han passat de 18 a 22 morts. A la resta de franges, per contra, hi ha hagut reducció en el nombre de morts.

Dels 142 sinistres mortals registrats l’any 2022, 44 han estat col·lisions frontals, xifra que representa el 31% del total i, per tant, és, pràcticament, un de cada 3 accidents a les carreteres catalanes. Aquest 2022 se n’han registrat 9 més que el 2021 i 5 més que el 2019. A més, del total d’accidents mortals, 101 han estat col·lisions amb més d’un vehicle implicat i 41 en solitari.

El Comitè de Direcció de Mercadona acorda, per coherència amb el seu Model de Qualitat Total, incrementar el sou de tota la plantilla d’acord amb l’IPC, no només sobre el salari base com indica el Conveni d’Empresa, sinó sobre el total del salari, incloent-hi els complements corresponents. Aquesta mesura entrarà en vigor a partir de la nòmina de gener dels més de 96.000 treballadors que Mercadona té a Espanya i Portugal, segons l’IPC del mes de desembre de cada país. L’objectiu és mantenir el poder adquisitiu de totes les persones que formen part de la companyia, perquè són el millor actiu dels clients: «Com més satisfan el client, més avança Mercadona» assegura l’empresa. Redacció

MÚSICA Les

Salou acollirà el Concert d’Any Nou de la Jove Orquestra de Catalunya

Culturals

La Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) actuarà el dimecres vinent, dia 4 de gener, al Teatre Auditori de Salou (TAS), a partir de les 19 h. L’entrada és gratuïta, però cal recollir la invitació per assistir al concert, que es podrà adquirir fins al mateix dia 4 a l’Àrea de Serveis Culturals de l’Ajuntament de Salou, de 10 a 14 h., en dies laborables. L’adquisició de la invitació va condicionada al lliurament d’una joguina nova, no bèl·lica i no sexista per a la campanya de la joguina educativa Els seus drets en joc, de Creu Roja Joventut, que es lliurarà el mateix dia del concert, juntament amb la invitació prèviament reservada.

El programa que interpretarà la JONC està conformat per obres de música de cambra. El repertori serà el següent: Les Metamorfosis d’Strauss, Serenata per cordes de Txaikovski, Serenata per cordes de Dvórak, Simfonia per instruments de vent d’Stravinsky, 1r moviment de la 5a Simfonia de Mahler arranjat per grup de metalls, Sis bagatel·les de Ligeti, Wind Quintet de Nielsen, Wind Quintet de Taffanel i Kroumata de Daniel Berg.

La Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) va néixer el setembre de 1993 amb el nom de Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC). No va ser fins al 1999 que va passar a anomenar-se com ara, JONC.

La Jove Orquestra Nacional de Catalunya va estar dirigida per Josep Pons i Viladomat des de la seva fundació fins al 2001, any en què Manel Valdivieso en va agafar el relleu com a director artístic.

La JONC ha participat en els festivals i sales de concerts més importants del país, sota la direcció de mestres del prestigi de Josep Pons, Guy van Waas, Ernest Martínez-Izquierdo, Manel Valdivieso, Barry Sargent, Jan Caeyers, Robert King, Paul Goodwin, Andrew Parrott, Antoni Ros-Marbà, Lutz Köhler i Salvador Mas, Edmon Colomer, Karl Anton Rickenbacher, Valery Ovsyanikov, Gordan Nikolic i Pablo González.

Un de cada tres accidents a les carreteres ha estat provocat per una col·lisió frontal

De

demarcació, la comarca del Baix Ebre és la que ha tingut més víctimes mortals seguida del Tarragonès ACN

Un dels camions accidentats al pont de l’AP-7 sobre l’Ebre a Amposta.

Redacció

Els arbocencs aposten per l’arranjament dels parcs del barri de Santa Llúcia

Mercadona aprova incrementar el sou de la plantilla d’acord amb l’IPC

SEGURETAT QUÍMICA

Demanen que Protecció Civil usi Twitter només per emergències reals

ACN

Alcaldes de la comarca del Tarragonès demanen que el compte oficial de Twitter de Protecció Civil (@emergenciescat) s’utilitzi només per comunicar situacions d’emergència i no per processos de funcionament habituals de la indústria química o els denominats «incidents». Així ho han manifestat en declaracions a l’ACN els batlles del Morell, Eloi Calbet, i de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Sardà.

Des de setembre, el canal informa de qualsevol incidència que les empreses del sector comuniquen al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), com arrencades programades d’una planta. Segons els alcaldes, aquesta pràctica pot crear «alarmisme o confusió». Protecció Civil ja ha anunciat que estudia crear un perfil específic pel Plaseqta.

A tall d’exemple, durant la primera quinzena de desembre, Protecció Civil ha publicat fins a catorze tuits relatius a la petroquímica tarragonina. S’ha informat de simulacres, proves de sirenes o la posada en marxa d’alguna planta que pot causar l’encesa puntual d’una torxa o d’emissió de sorolls. L’alcalde del Morell creu que «hem passat d’un extrem a un altre i ens trobem en un moment que les pròpies empreses comuniquen gairebé totes les activitats extraordinàries». Calbet assegura que són un «ajuntament crític, demanem que les coses es facin ben fetes i que es comuniquin quan toca i com toca». Tot i això, insisteix que «cap dels dos extrems és positiu. Entenem que hi ha d’haver transparència i comunicació d’episodis puntuals no programats o incidents que no estiguin previstos. Ara bé, si es comuniquen procediments

ALCOVER

Els Patges reials recullen les cartes

L’Església Vella d’Alcover va ser l’indret, ahir, per a rebre els Patges reials de Ses Majestats s d’Orient al municipi d’Alcover. Centenars de nens, acompanyats de les seves famílies, van fer-hi cap a la una del migdia per veure’ls arribar en vehicles descapotables. Els tres Patges reials van recollir les cartes de tots els assistents i les van dipositar a les tres grans bústies reials que es van instal·lar a la plaça.

normals com posades en marxa de les plantes, a la ciutadania li creem alarmisme». També tem que la societat «no sigui capaç de desgranar el gra de la palla» en cas d’una emergència real.

L’alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Sardà, coincideix amb el batlle de la població veïna: «Entenc que s’hauria de comunicar quan és realment necessari» i no processos «habituals». Sardà creu que «tanta informació pot crear confusió» entre la ciutadania, tot i que veu amb bons ulls que es publiqui en cas d’haver afectacions a l’exterior com l’encesa d’una torxa. «No voldria que els veïns ho veiessin com una rutina», diu l’alcalde de la Pobla. «Els canals d’emergència s’han d’utilitzar en cas d’emergència», acaba Calbet. «Ens ho hauríem de replantejar», afegeix.

Des del mes de setembre, Protecció Civil va canviar la comunicació dels incidents de la química arran del retorn de la gestió del Pla d’Emergències Químiques a Tarragona. Ara per ara, s’informa de tots aquells «incidents» que es pugin percebre des de l’exterior dels recintes. Segons es recull al Plaseqta, un incident és «qualsevol disfunció de la planta en què no està implicada una substància perillosa i que es pot controlar amb els mitjans habituals establerts sense afectar la seguretat de les instal·lacions ni de les persones ni del medi ambient», incloent també «qualsevol fet que pot ser percebut per la població i especialment si és susceptible de crear una alarma, com és el cas d’emissions de sorolls, fums, flama als equips de seguretat com torxes o altres situacions similars.»

Sobre la queixa dels alcaldes del Morell i de la Pobla, fonts de Protecció Civil han valorat que «tot és millorable». Tot i això, han assegurat que «el canal d’@ emergenciescat no és només per

informar d’accidents greus» i han indicat que fins fa pocs mesos només es comunicaven els incidents que tenien una afectació exterior allargada en el temps i en aquests casos «s’anava tard».

Ara estudien obrir un compte específic de Twitter del Plaseqta, és a dir, per incidències, consells o simulacres relacionats amb la petroquímica de Tarragona, seguint l’exemple dels comptes de trànsit de carreteres concretes.

Distingir una emergència

L’investigador d’Asterisc, el grup de recerca en comunicació de la URV, Jan Gonzalo, sobre aquest canvi de protocol apunta que Protecció Civil «s’està posant un repte molt alt com és voler informar de tot». Tot i això, manifesta que «la gent és capaç de distingir quan és una aturada o un procés normal» i justifica el canvi dels últims mesos: «Fan els tuits perquè pot tenir una afectació exterior i generar alarma: uns sorolls, unes flames o unes sirenes. Llavors l’usuari mira a Twitter i veu què passa».

La ciutadania del Camp de Tarragona té més consciència sobre el risc d’emergència, segons l’expert de la URV, i «sap distingir entre un tuit que posa ‘emergència, confineu-vos’ a un que digui ‘aturada, sorolls’».

L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) diu que «és important distingir entre el que s’anomena incident menor, i situacions d’emergència. Els incidents menors són situacions habituals, sovint fins i tot programades o que formen part dels processos, i que no impliquen una situació de risc o d’emergència». El president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, emmarca aquestes comunicacions en una «aposta per la transparència» del sector químic.

Torredembarra es capbussa en

el Primer bany de 2023

Centenars de persones es van aplegar ahir, el primer dia de l’any 2023 a la platja de Baix a Mar de Torredembarra, davant de l’Església, per participar en el primer bany de l’any, una tradició que segueixen molts municipis del litoral, entre els quals, també el de Roda de Berà.

A dos quarts de dotze, els participants van escalfar-se i van agafar forces amb una sessió d’aeròbic per, poc després,

POLÍTICA

treure’s la roba i quedar-se en banyador per capbussar-se a l’aigua amb més o menys diligència. Mentre uns es banyaven, un bon grapat de persones va acudir a la platja per fotografiar el moment des de la sorra. El bany es va realitzar conjuntament cap a les dotze del migdia. Després, tots els participants van poder gaudir de xocolata i coca per entrar en calor i d’un ambient festiu amenitzat per un dj.

El PSC negocia una partida pel Teatre Auditori de Cambrils

El grup municipal del PSC de Cambrils afirma que ha estat negociant la inclusió d’una partida de 6 milions d’euros per a continuar amb els treballs aturats del Teatre Auditori. Segons els socialistes, aquesta partida, s’inclou en un document que ha traslladat el partit a nivell de Catalunya, «amb unes condicions econòmiques que beneficiïn Cambrils com a condició per donar suport als comptes del govern de Pere Aragonés». El

LLEURE

portaveu del PSC, Alfredo Clúa, veu molt interessant que aquest impuls es materialitzi a Cambrils en forma d’una important injecció econòmica que permeti continuar amb el projecte aturat. «Tenim un pressupost previst d’uns 8 milions d’euros per convertir l’actual teatreauditori en una infraestructura que pugui estar en funcionament. Estem disposats a lluitar-lo i, si cal, repensar el cost del projecte i ajustar-lo», deia.

Mont-roig i Vandellòs posen en marxa el programa ‘Tok’l

2’

Aquest mes de gener s’estrenarà el nou programa Tok’l 2, que organitzen conjuntament les regidories de Joventut de Mont-roig del Camp i de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Aquest programa semestral posa a l’abast del col·lectiu jove dels dos municipis una sortida o activitat cada mes, a uns preus molt assequibles. La primera sortida és prevista el dissabte 21 de gener, per anar a visitar l’exposició del programa

de Tv3 Crims a Barcelona. Les persones a partir de 12 anys que estiguin interessades a participar en aquesta sortida, que és gratuïta, s’hi poden inscriure fins al 13 de gener als Casals de Joves. Al mateix tipus de públic s’adreça la sortida a Barcelona que tindrà lloc el diumenge 26 de febrer, per anar a veure el nou espectacle del Mago Pop. La data límit per apuntar-se a aquesta proposta és el 20 de gener.

Els alcaldes consideren que aquesta pràctica pot provocar alarmisme i confusió

Amb el nou protocol, Protecció Civil està comunicant processos de funcionament habituals ACN

Des del setembre, el canal informa de qualsevol incidència.

Alguns dels banyistes sortint de l’aigua.

CLÀUDIA RIBELLAS

Marta Camps i Ángel Martínez guanyen la Sant Silvestre de Tarragona

Va haver-hi 2.153 participants en la cursa

Redacció

Marta Camps i Ángel Martínez van ser els guanyadors de la 18a edició de la Cursa de Sant Silvestre de Tarragona. El tradicional esdeveniment va ser tot un èxit de participació. Uns 2.153 tarragonins es van aplegar per acomiadar l’any, ja sigui buscant una millor marca competitiva, complint un repte personal i aportant un acte solidari o fent de la cursa tot una festa participant en grup o disfressat. El circuit constava de 6,5 quilòmetres per carrers de la part baixa de la ciutat amb sortida i arribada a la Llotja de Pesca-

dors del Serrallo. Marta Camps es va coronar com a campiona a la categoria femenina. L’atleta del Club Pentatló de Torredembarra va aturar el crono amb una marca de 23’44’’, amb una àmplia distància respecte a Sira Bo i Cristina Polanco, que van tancar el podi. Pel que fa a la categoria masculina, Ángel Martínez va ser el més ràpid i va fer una marca de 20’30’’. Álvaro Baceiredo i Adrián Navarro van completar el podi. La regidora d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, María José López, va tancar l’acte repartint els trofeus als guanyadors.

El Nàstic comença el 2023 amb la il·lusió d’aconseguir l’ascens

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona deixa enrere un 2022 tacat amb l’amarg partit de Balaídos per encarar-ne un de nou amb la il·lusió de completar enguany l’objectiu de l’ascens que es va quedar a tocar el 2022.

A la recent Junta d’Accionistes de desembre, el president grana, Josep Maria Andreu, va destacar que el futbol li deu una al Nàstic. De la mateixa manera que després de l’incident de Llagostera el club va ascendir, enguany el desig principal és tornar a la categoria de futbol professional i deixar enrere la Primera RFEF.

Llavors, el Nàstic va quedar líder del seu grup a Segona B i el bitllet de l’ascens va passar per superar al Huesca. Amb el temps, les condicions han canviat, el líder de Primera RFEF ascendirà directament sense passar per tràmits. Aquesta seria una posició idíl·lica, però la categoria torna a mostrar un any més la igualtat constant entre els seus equips i el Nàstic haurà de trobar la desitjada regularitat per arribar a les últimes jornades amb opcions de fer, com a mínim, play-off

L’any 2022 es va acomiadar amb la gran alegria de superar el Málaga CF i passar de ronda. El 2023 començarà amb la mateixa competició, la Copa del

ATLETISME

El primer repte grana del 2023 serà el partit de Copa del Rei contra l’Osasuna al Nou Estadi

Rei, i el Nàstic somia amb seguir sorprenent per atraure rivals de superior categoria al Nou Estadi Costa Daurada. Tot i que l’objectiu principal de l’equip és la lliga, la Copa sempre ha sigut un alicient i, a partit únic, sempre hi ha una oportunitat per tornar a fer embogir el temple grana. El 5 de gener, a les 16 hores, el Nàstic buscarà colpejar l’Osasu-

na de Primera Divisió. La Real Federación Española de Fútbol va anunciar ahir que el manxec Isidro Díaz de Mera Escuderos, àrbitre de Primera Divisió, xiularà un duel assenyalat en vermell al calendari del Nàstic.

Un desig que segur que Raül Agné també comparteix és que la mala sort amb les lesions doni una treva a l’equip. El tècnic grana encara no ha aconseguit gaudir de tota la plantilla aquesta temporada i això ha forçat diversos moviments i apostes per quadrar els onzes inicials. Amb l’arribada de Marc Fernández per completar l’equip aquest

mercat d’hivern, Agné reforçarà una de les posicions que encara no tenia fixa a l’onze.

Finalment, la regularitat a la plantilla se suma al nivell de joc durant els partits. Els d’Agné solen mostrar, durant els partits, dues cares ben diferents: una més desconnectada i una altra amb l’empenta per vèncer el partit. Contra el Màlaga, es va veure un Nàstic complet des del primer fins a l’últim minut, més enllà de l’errada del gol de l’empat. Aquesta setmana Tarragona té doble ració de futbol i el Nàstic buscarà trobar aquesta bona cara contra Osasuna i el Baleares.

Marta Galimany i Mireia Guarner pujen al podi de la Cursa dels Nassos

Van ser segona i tercera classificada als 10 km

Redacció

L’atletisme tarragoní va acabar l’any amb nota a la Cursa dels Nassos de Barcelona. En el circuit urbà on van participar 10.000 corredors, la vallenca Marta Galimany i la tortosina Mireia Guarner van pujar plegades al podi en la modalitat de cursa de 10 quilòmetres en segona i tercera posició respectivament. Galimany completava la seva primera prova després de batre el rècord a la mitja marató. La vallenca va aturar el crono a 32’36’’ i es va quedar a quatre segons de la manresana Meritxell Soler, que va ser la guanyadora de la cursa de 10 quilòmetres.

Mireia Guarner va realitzar una cursa molt regular, amb un inici controlat i una segona part més exigent que va completar en menys temps que la primera. L’atleta de Vinallop va acabar la cursa amb una marca de 34’11’’. Guarner va arribar a la tercera posició al setè quilòmetre de la cursa i va mantenir l’avantatge respecte a la quarta classificada amb solvència.

En categoria masculina també va haver-hi bons resultats per a atletes tarragonins. Adam Maijó també va pujar al podi en la categoria de 10 km. L’esportista de Batea va ser segon amb una marca de 28’48’’ i es va que-

dar a només dos segons de proclamar-se campió de la cursa. D’altra banda, el reusenc Abdessamad Oulkhefen va participar en la modalitat de 5 quilòmetres i es va quedar a tocar del podi. Oulkhefen va acabar la cursa

quart amb una marca de 13’37’’, a sis segons del tercer classificat. D’aquesta manera, els atletes tarragonins clouen a Barcelona un any molt exigent i es preparen per afrontar els seus reptes de cara a l’any 2023.

Seguir sorprenent a la Copa i més sort amb les lesions, alguns dels desitjos grana d’aquest any

Els jugadors del Nàstic en el primer entrenament després de les vacances de Nadal.

GERARD MARTÍ

FUTBOL AMERICÀ

Els Barcelona Dragons incorporen el seu tercer jugador nordamericà per a la pròxima temporada. Luke Glenna, de Minnesota, arriba procedent del University of Sant Thomas i ocupa la posició de Defensive Back. Glenna va ser guardonat com un dels millors jugadors de l’All-Pioneer League 2022. Redacció

Els Dragons incorporen Luke Glenna

CEDIDA

SANDRA LLEONART BRUSEL

L’inici i final de la cursa va ser a la Llotja de Pescadors.

CEDIDA

Marta Galimany, a l’esquerra, i Mireia Guarner, a la dreta.

Ucraïna entra al 2023 sota una allau de míssils però amb fe en la victòria

EFE

Ucraïna inicia el 2023 sota una allau de míssils russos i drons iranians, però sense perdre la fe en la victòria i l’expulsió de les tropes russes del seu territori. Només a la nit de Cap d’Any, 45 drons de producció iraniana van ser enderrocats per les defenses aèries. L’Estat major va informar en el seu comunicat de guerra que en les últimes 24 hores «l’enemic va llançar 31 atacs amb míssils i 12 atacs aeris», causant danys en vuit regions del país, sense donar ni un dia de treva en ocasió de l’Any Nou. A més, els russos van llançar 13 drons Shahed-136 iranians, que van ser derrocats per la defensa antiaèria ucraïnesa, segons les Forces Armades d’Ucraïna.

El cap de l’administració militar de la regió de Kiív, Oleksiy Kuleba, va informar que en les primeres hores de l’1 de gener la defensa antiaèria local «va repellir un atac de drons suïcides» que Rússia va llançar contra les

RELIGIÓ

instal·lacions de la infraestructura energètica ucraïnesa. «Prèviament, no hi va haver víctimes. Hi ha danys en les instal·lacions d’infraestructura», va afegir el cap de l’administració militar de la regió de Kiív. Natalia Humeniuk, cap del centre de premsa conjunt del Comando Operatiu Sud, va afirmar a la televisió local ucraïnesa que els recents atacs de míssils es van dur a terme des de portamisils des del Caspi. «És la primera vegada que això succeeix des de l’inici de la invasió. Probablement, això es deu al fet que cada vegada els costa més proveir-se en el litoral del mar Negra», va opinar.

El Ministeri de Defensa de Rússia va informar per part seva que, els atacs massius perpetrats durant l’última jornada contra Ucraïna, van tenir com a objectiu principal les instal·lacions del complex militar industrial i els magatzems de drons d’assalt.

«Les Forces Armades de Rússia van atacar amb armes de llarg

abast i llarga precisió d’emplaçament aeri objectius del complex militar industrial d’Ucraïna que participaven en la fabricació de drons d’assalt usats per a dur a

Rússia van fracassar», va indicar l’alt comandament rus.

Malgrat que el 2023 ha començat sota el foc dels míssils, Ucraïna manté ferm la seva aposta per la victòria. «Només vull desitjar a tots una cosa: la victòria. I això és el principal. Un sol desig per a tots els ucraïnesos. Que enguany sigui l’any de retornar. Portar de tornada a la nostra gent. Retornar els nostres soldats a les seves famílies. Retornar als presoners a les seves llars. Als refugiats, de tornada a Ucraïna», va declarar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en el seu missatge d’Any Nou.

escoltat a Ucraïna», va dir Zelenski. No obstant això, es tracta d’un camí llarg i dur, va admetre en una entrevista a la televisió local ucraïnesa el cap de la Intel·ligència Militar ucraïnesa, Kyrylo Budánov, qui va augurar la derrota de Rússia 2023 i va afirmar que el Kremlin canviarà aviat d’inquilí. «Des del punt de vista pràctic, primer la sortida a les fronteres administratives de l’any 1991 i després la resta», va assenyalar.

terme atacs terroristes contra la Federació Russa», va indicar l’entitat. Segons Igor Konashénkov, portaveu de Defensa, els míssils «van impactar contra els magatzems i els sistemes de llançament dels drons d’assalt. El propòsit principal de l’atac es va aconseguir». «Els plans del règim de Kíev de dur a terme pròximament atacs terroristes contra

El mandatari va expressar la seva confiança que 2023 serà l’any en què Ucraïna recuperarà les seves terres fins a les fronteres de 1991 i «tornarà a la vida normal», va afegir. «Ens parlaven de capitulació. Però triem la contraofensiva! Ens parlaven de concessions i compromisos. Però avancem cap a la Unió Europea i l’OTAN. El món ha

A això, segons el cap de la Intel·ligència Militar ucraïnesa, seguirà la reconstrucció del país i buscar respostes a «què fer amb la gent que va viure durant vuit anys sota l’ocupació i, sobretot, què fer amb aquells que van combatre contra nosaltres», va afegir. «Rússia detindrà les seves polítiques de terror? En realitat ells podrien continuar atacant-nos a la frontera o llançar entre dos o tres míssils mensuals. Queden encara moltes preguntes», va assenyalar Kyrylo Budánov.

El Vaticà es prepara per acomiadar solemnement el papa emèrit Benet XVI

Els ritus comencen avui quan les restes siguin exposades a la basílica de Sant Pere del Vaticà

EFE

El papa emèrit Benet XVI, mort dissabte amb 95 anys, serà acomiadat pels fidels i pel seu successor, Francesc, aquesta setmana, amb una capella ardent de tres dies i un funeral solemne a la plaça de Sant Pere. Els ritus començaran avui quan les restes

del pontífex alemany siguin exposades en una capella ardent de tres dies a la basílica de Sant Pere del Vaticà a partir de les 9 h. perquè es puguin acomiadar els fidels. Avui la basílica romandrà oberta durant deu hores, però aquest termini augmentarà demà i dimecres, ja que els fidels

podran passar davant del cos del papa difunt des de les 7 fins a les 19 h. Dijous a les 9.30 h. el seu successor, Francesc, presidirà el funeral a la plaça de Sant Pere, davant de la presència de fidels i delegacions oficials d’Itàlia i del país natal de Ratzinger, Alemanya. Altres autoritats hi poden

assistir a títol personal. Després, el cos del teòleg serà inhumat a la cripta sota la basílica de Sant Pere, on reposen molts altres pontífexs de la història de l’Església catòlica. La intenció és donar-li un comiat solemne però sobri, respectant l’exprés desig del difunt. En tot cas, aquest ritu

ECONOMIA

funerari ha suscitat un gran interès, ja que el Vaticà encara no ha regulat un protocol que cal seguir en cas de la mort d’un papa emèrit, ja que Benet XVI va ser el primer a renunciar des de temps de Gregori XII, fa sis segles. No seran unes exèquies pontifícies «normals», de fet no aniran seguides per un conclave per triar un nou papa. Entre altres coses, el cos de Ratzinger no serà portat en processó per la plaça com es va fer amb Joan Pau II. Un dia després de la seva mort, es desconeix si se seguirà a ulls clucs la litúrgia i si es respectarà l’estricte protocol i simbolisme d’altres morts «petrines».

Luiz Inácio Lula da Silva, va pronunciar ahir el seu primer discurs com a president de la República Federativa de Brasil. «Les nostres primeres accions apunten a rescatar de la fam 33 milions de persones i rescatar de la pobresa més de 100 milions de brasilers, que van suportar la més dura càrrega del projecte de destrucció nacional que avui es tanca», va dir Lula. En la mateixa línia, va prometre «reconstruir» el país de les ruïnes» en què, segons va apuntar, va quedar després de la gestió de l’ultradreta. «Sobre aquestes terribles ruïnes assumeixo el compromís de, juntament amb el poble brasiler, reconstruir el país i fer novament un Brasil de tots i per a tots», va afirmar el líder progressista. EFE

EFE

La nova Política Agrícola Comuna (PAC) que regirà el camp entre el 2023 i el 2027 va entrar en vigor ahir, 1 de gener, amb canvis profunds que afecten més de 650.000 agricultors i ramaders a Espanya, tercer país

beneficiat, amb una assignació superior a 47.000 milions d’euros. La Unió Europea aplica, des d’aquest diumenge, la que es considera la reforma agrària més ambiciosa de la seva història des del punt de vista ambiental, i la segona més profunda pel

que fa a transformacions en la gestió dels fons que arriben de les arques comunitàries. Entre les novetats, destaquen l’increment dels objectius mediambientals a l’hora de distribuir els fons per als ajuts i un disseny on els governs tindran més responsabilitat perquè cada país decideix com aplica aquesta política mitjançant un pla estratègic. La PAC té dos pilars, el primer de suports directes i mesures de mercat, i el segon, dedicat al desenvolupament rural, amb programes cofinançats pels Estats membres per potenciar al camp activitats diferents o complementàries a l’agricultura.

Entra en vigor el nou sistema de cotització pels autònoms

El nou sistema de cotització dels treballadors autònoms va entrar en vigor ahir. El mecanisme es basa en els rendiments nets, és a dir, en els ingressos reals que esperen obtenir els treballadors per compte propi durant l’any, descomptant tot allò que es poden deduir. Fins al moment les cotitzacions es feien a partir d’una base escollida voluntàriament. Pel 2023 el nou sistema fixa una forquilla d’entre 230 i 500 euros al mes,

en funció del tram. Els canvis s’aplicaran de manera progressiva fins al 2025 i tot plegat té per objectiu a llarg termini equiparar les prestacions entre el règim general i el règim especial de treballadors autònoms (RETA). El Govern va indicar que amb el nou sistema estalviaran diners els autònoms que ingressin fins a 1.300 euros. En canvi, a partir dels 1.700 euros de rendiment mensual les quotes s’incrementaran.

ACN

L’eurozona comptarà amb vint membres aquest 2023, després de vuit anys sense adhesions. Des d’ahir l’euro ha començat a circular per Croàcia en substitució de la kuna, una moneda introduïda al país l’any 1994. L’estat balcànic ha adoptat la moneda única en un escenari encara marcat per la guerra d’Ucraïna i els seus efectes, els quals amenacen el conjunt de l’eurozona amb una nova recessió tècnica. No obstant això, els experts consideren que, tot i la desacceleració, l’economia al conjunt de la zona euro es manté «resilient» i que la moneda única continua gaudint de bona salut. Tot i que el compromís dels països de la Unió Europea és el d’adoptar l’euro –l’única excepció és Dinamarca, que va signar una clàusula d’exclusió voluntària per mantenir la corona danesa–, els experts consideren que caldrà esperar uns quants anys per presenciar una nova adhesió a l’eurozona. A hores d’ara hi ha sis països en procés d’unir-s’hi. Es tracta de Bulgària, Hongria, Polònia, la República Txeca, Romania i Suècia. ACN

Voldímir Zelenski:

«Només vull desitjar a tots una cosa: la victòria. I això és el principal»

Rússia va atacar diversos punts del país amb més de 100 míssils, entre els punts afectats hi ha la capital, Kiív

Rússia va complir amb el seu objectiu d’atacar el complex militar industrial ucraïnès

Lula promet rescatar de la fam 33 milions de persones en el seu primer discurs

Croàcia es converteix en el vintè membre de la zona euro a les portes d’una recessió

www.diarimes.com

Museu de Valls arrenca l’any 2023 amb molta feina feta. El passat mes de desembre la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, inaugurava l’ampliació, remodelació i nova col·lecció permanent de l’equipament en un acte amb marcat accent femení, ja que també hi van ser la directora general de Patrimoni Cultural, Sònia Hernández; l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i la presidenta del Museu de Valls i regidora de Cultura de l’Ajuntament, Laia Castells.

Amb aquest acte oficial el Museu de Valls ha obert portes a la nova col·lecció permanent De Jaume Huguet a Robert Gerhard. L’aportació de Valls al món de l’art, formada per més de 120 peces de 14 artistes amb noms com Jaume Huguet, la nissaga dels Bonifàs, Anselm Nogués, Francesc Galofre Oller, Francesc Guasch Homs o Pere Català i Pic.

La mostra, que ha estat comissariada pel director del Museu de Valls, Jordi París, és un recorregut del segle XV al segle XX a través de l’obra de diversos artistes vallencs que van destacar de manera rellevant en diversos camps de l’art. Tot plegat, amb obres del fons del Museu, però també del MNAC, del MUHBA, del Museu Diocesà de Tarragona, del Museu de Sitges,

El primer àmbit de l’exposició està dedicat a Jaume Huguet, a qui es presenta com El primer vallenc universal. És destacable el fet que en aquest espai s’hi poden veure també per primera vegada les grans bigues policromades de principis del segle XV de l’antic convent del Carme, que el Museu va salvaguardar i

EXPOSICIONS

EL MUSEU DE VALLS ENCETA UNA NOVA ETAPA

que s’han restaurat recentment. El segon apartat està dedicat a la nissaga dels Bonifàs, amb quatre escultors de generacions diferents de la família Bonifàs, i al compositor Mossèn Jaume Casellas. A continuació es mostren les obres de Francesc Guasch Homs, Bonaventura Casas Pàmies, Anselm Nogués i Francesc Galofre Oller. Precisament, d’aquest últim artista, ocupa un lloc destacat el Bòria Avall, un quadre de 5 metres d’ample per 3 metres d’alçada

que és considerat una de les peces emblemàtiques del fons del Museu. La nova mostra permanent es clou amb l’apartat La generació prodigiosa (Segle XX), amb obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, fotografia de Pere Català i Pic, pintura i joieria de Jaume Mercadé i música de Robert Gerhard Ottenwaelder.

Pel que fa a la reforma arquitectònica de l’edifici, les obres s’han centrat sobretot en la primera planta, espai que ocupa la nova exposició permanent.

Estat del cel

La nuvolositat augmentarà d’oest a est. Durant el matí, el cel quedarà molt ennuvolat o cobert a la meitat oest i poc o mig ennuvolat a la resta. Durant la segona meitat del dia el cel quedarà molt ennuvolat o cobert arreu.

Precipitacions

Durant el matí és possible alguna precipitació feble al vessant sud del Pirineu Occidental. A partir de migdia, s’espera precipitació al Pirineu i Prepirineu, sobretot al sector occidental, així com a altres punts del terç oest. La precipitació serà feble i acumularà quantitats entre inapreciables i minses, si bé localment serà poc abundant al vessant sud del Pirineu Occidental. La cota de neu se situarà al voltant dels 2.000.

dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

EL TEMPS

Màxima Mínima

Completeu el taulell,

Nivell mitjà

SUDOKU

TARRAGONA

Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos 977 21 11 54 REUS Carrer Llovera, 18. 1r. 1a. 977 32 78 43 www.diarimes.com

Cristina Serret serret@diarimes.com

El

del Museu de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, de la Diputació de Tarragona i de dues col·leccions particulars.

MUSEU DE VALLS

‘Bòria Avall’ de Francesc Galofre Oller, i ‘Aixafem el feixisme’, de Pere Català i Pic.