




L’encariment dels preus del mercat elèctric ha provocat un increment en la demanda d’instal·lacions d’autoconsum. El creixement de la indústria, però, s’està veient obstaculitzat per la manca de professionals qualifi cats. Un estudi elaborat per la Fe deració de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (FEGICAT) mostra que a la província de Tarragona, seria necessari incorporar de manera immediata 2.300 treba lladors. El Tarragonès i el Baix Camp són les comarques més afectades. «La situació es podria classificar com d’emergència, hi ha un fort desequilibri entre l’oferta i la demanda laboral», as segura el director general de FE GICAT, Raúl Rodríguez. Tot i que el nombre d’alumnes inscrits al grau superior d’Energies Reno vables de l’Institut Pere Martell també ha pujat considerable ment, les empreses creuen que aquest augment no és suficient.
«És un problema endèmic del sector, amb el preu de la llum disparat la demanda ha crescut exponencialment, però aquesta no ha vingut acompanyada de la disponibilitat de treballadors», comenta Òscar Aduà, responsa ble de l’Àrea d’Autoconsum de Sun Systems Group a Catalunya, que està present a Tarragona amb una sucursal de la companyia. «Hem apostat per contractar joves que acaben de sortir dels cursos de formació», comenta. La qüestió és que «venen amb un nivell de coneixement bàsic». És per això, que des de la mateixa empresa ofereixen una formació continuada sobre la instal·lació de plaques fotovoltaiques men tre treballen: «Cada setmana van aprenent coses noves fins que
poden ser autònoms. Potser un dia treballen l’àrea de captació i, a l’altre, la connectivitat de qua dres». Sun Systems Group treba lla actualment amb onze instal· ladors, però Aduà assegura que «faria falta un equip de treball més, que seria de, com a mínim, tres persones».
El director general de FEGI CAT assenyala que la província
de Tarragona té, a hores d’ara, 5.627 instal·lacions fotovoltai ques d’autoconsum registrades, 3.190 executades durant el 2022. Rodríguez assegura que cada cop n’hi haurà més i que si continua havent hi falta de personal, es pot produir una «inflació salari al». «El desequilibri entre oferta i demanda provoca que hi hagi una lluita en el sector per acon
seguir treballadors qualificats entre les mateixes empreses, que en la major part dels casos, s’aconsegueix a través d’una alça en els incentius econòmics», diu.
Falten places al Pere Martell
La solució a la manca d’operaris passa en gran part pels centres de formació. Des de l’Institut Pere Martell noten que cada ve gada hi ha més interès per aquest sector i ho evidencia el nombre de sol·licituds que han rebut en guany per cursar el grau superior d’Energies Renovables. «És un cicle que s’ofereix des de fa nou
anys. Fa quatre, hi havia 15 alum nes, l’any passat es va arribar als 22, i enguany tenim la classe plena», apunta Adolf Iglesias, professor del cicle formatiu, qui afegeix que «hi ha hagut perso nes que s’han quedat fora perquè només hi ha 28 places i hem re but unes 35 inscripcions». A més, creu que «la tendència en creixe ment continuarà almenys durant els pròxims dos o tres anys».
Des del centre s’ofereix una Formació Professional Dual, la qual permet als alumnes tenir contacte amb les empreses men tre estudien. «Som conscients de
les necessitats del sector perquè treballem amb ells. La majoria d’estudiants, per no dir tots, aca ben inserits laboralment», indica Iglesias. Joan Antoni Coronado és un dels que va aconseguir pla ça aquest any: «Vaig fer un grau d’assistència a la direcció, però com encara no tenia feina, vaig decidir que m’apuntaria a aquest grau». La decisió va ser fàcil per a ell, ja que «és un mercat que està creixent i m’atrau que hi hagi molta sortida laboral».
Tot i això, Josep Miró, presi dent del Gremi d’Instal·ladors de Tarragona, assegura que no és suficient: «Que hi hagi perso nes interessades que es quedin fora del grau evidencia encara més que aquí anem tard». Per una altra banda, també creu que és necessari crear «un conveni marc a nivell nacional que po tenciï la formació professional, enriquir els centres, fer els graus més atractius i estrènyer el vincle entre aquests i el teixit empre sarial». El director general de FEGICAT coincideix amb Miró i defensa que «fan falta més cen tres i hi ha una manca important de polítiques actives que traslla din i comuniquin les necessitats laborals i oportunitats que els sectors, com el de les energies renovables, ofereixen». A més, remarca el paper crucial que hi juga la Generalitat.
Des del Gremi d’Instal·ladors de Tarragona ja van impulsar el 2016 una iniciativa privada, amb la creació d’unes aules i tallers, per tractar de millorar la situació. «Ara volem fer cursos de forma ció específica, on els alumnes puguin alternar la teoria amb les pràctiques, tocant maquinària. Cal esforçar se per fer convenis amb Empresa i Treball».
Els pacients han d’esperar, de mitjana, 130 dies per sotmetre’s a una operació de pròtesi de ge noll en els hospitals catalans. Per rebre una pròtesi de maluc, la demora es redueix fins als 118 dies. «L’Hospital Joan XXIII té el temps d’espera més alt de Cata lunya», avisa, però, Josep Maria Serra, representant a Tarragona del sindicat Metges de Catalu nya –que ha convocat la vaga de sanitaris del 25 i el 26 de ge ner–. Segons les dades publica des pel Servei Català de la Salut el novembre, una persona ha d’esperar més d’un any perquè li col·loquin una pròtesi al centre tarragoní –374 dies en el cas del genoll, 454 en el del maluc–.
La metgessa Rosa Pérez, secre tària de Sanitat d’UGT Tarrago na, detalla que aquesta situació s’explica per la falta d’aneste siòlegs i traumatòlegs i per «la
pressió assistencial i les jornades extenuants sense quasi descans» que han de suportar els profes sionals. Aquests fets han provo cat que s’hagin de doblar torns i, juntament amb l’esgotament agreujat per la pandèmia, això «acaba tenint conseqüències en la salut del personal sanitari». «El desgast i el dèficit de profes sionals influeix en la qualitat de l’assistència i, per això, les llistes d’espera presenten xifres vergo nyoses. Això fa que els pacients optin per assegurances privades, accelerant la mort del sistema sa nitari públic», assevera.
Josep Maria Serra és, precisa ment, anestesiòleg, però treballa al Pius Hospital de Valls. «Fa més de 20 anys que els anestesiòlegs vam advertir de la manca de professionals i ningú ha fet res», valora. «Ens han espremut com una llimona i, al final, hem dit prou», afegeix.
En aquest escenari, Pérez con sidera que s’ha naturalitzat «fer feina extra per la falta de perso nal a canvi de res». El cansament generalitzat, acompanyat d’unes «ràtios inadequades» i unes condicions laborals «precàries», provoquen que el sistema sani tari «que coneixem» es trobi «en veritable perill», afirma la repre sentant d’UGT. La vaga s’ha con vocat amb l’objectiu de millorar les condicions laborals i retribu tives abans que sigui massa tard.
Les reclamacions no han recai gut només en mans dels sindi cats. Un grup d’infermeres i au xiliars d’infermeria de l’Hospital Joan XXIII ha conformat el movi ment Aturem Joan XXIII. Segons exposa el seu portaveu, Carlos, el col·lectiu reclama recuperar la jornada laboral de 35 hores set manals; que els sanitaris puguin
disposar de nou dies personals, en lloc dels sis actuals; que se’ls reconegui en el grup professional A –corresponent a graduats uni versitaris– i que es retribueixi la superposició horària entre torns.
Segons explica el portaveu, els problemes interns al centre, com l’oferta de contractes més «pre caris» un cop superada l’etapa crítica de la pandèmia, ha fet «explotar» una situació de ma
lestar que ja feia anys que s’esta va gestant, des de les retallades del 2010.
Coincidint amb la vaga de sanitaris, Aturem Joan XXIII té previst organitzar una mobilit zació que portaria els infermers des de l’hospital fins a la plaça de la Font, on farien entrega d’un manifest a l’alcalde, Pau Ricomà. «Tenim la intenció que només sigui el principi», conclou Carlos.
El jutge va decretar dissabte l’ingrés a presó del suposat lladre, amb nombrosos antecedents
ACN
Els Mossos d’Esquadra van dete nir el 12 de gener un home com a presumpte autor de quatre atracaments a punta de pistola a benzineres de Tarragona, en només 48 hores. El suposat lla dre, de 25 anys i amb nombrosos antecedents, utilitzava una arma
de foc simulada per intimidar les víctimes, i ja ha ingressat a presó. La investigació policial va iniciar el 21 de desembre arran d’un pri mer atracament amb pistola. En aquest cas, el delinqüent va ac cedir a la botiga de la gasolinera pels voltants de les 20.15 hores. Un cop a l’interior, va apropar se
al treballador i va exhibir una arma de foc per intimidar lo i reclamar li la recaptació de la caixa. Una hora més tard, es va desplaçar fins a una segona ben zinera, on va emprar el mateix modus operandi. Dos dies des prés, el detingut va perpetrar un tercer i quart atracament. La in
vestigació va permetre esbrinar la identitat del presumpte autor dels atracaments i, en el marc d’un dispositiu policial al barri de Bonavista, van detenir lo el 12 de gener al matí. El detingut va passar dissabte a disposició judicial i el jutge va decretar el seu ingrés a presó.
El Consell Plenari, en la sessió extraordinària del dia 30 de desembre de 2022, va adoptar, entre d’altres, l’acord d’aprovar provisionalment la modificació del subapartat a) de l’apartat 8 de l’annex de tarifes de l’Ordenança fiscal núm. 15, reguladora de les taxes per prestació de serveis per utilització privativa aprofitament especial del domini públic.
L’esmentat acord d’aprovació es fa públic per a general coneixement en compliment del que disposen l’article 17 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, l’article 178.1 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i es fa avinent que en el termini de trenta dies, comptats a partir de l’endemà de la publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, les persones interessades podran examinar l’expedient respectiu a les dependències de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (Rambla Nova, núm. 59) i presentar les reclamacions els suggeriments que estimin oportuns.
Si dins del termini d’exposició al públic no es produeixen reclamacions contra l’acord esmentat, aquest s’entendrà definitivament adoptat. Tarragona, 2 de gener de 2023
La secretària general, e.f. Núria Pallarès Martí
El Consell Plenari, en la sessió extraordinària del dia 30 de desembre de 2022, va adoptar, entre d’altres, l’acord d’aprovar provisionalment la modificació dels subapartats A i b.2 de l’epígraf 21, apartat 1, de l’annex de tarifes de l’Ordenança fiscal núm. 15, reguladora de les taxes per prestació de serveis i per utilització privativa i aprofitament especial del domini públic.
L’esmentat acord d’aprovació es fa públic per a general coneixement i en compliment del que disposen l’article 17 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, i l’article 178.1 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, es fa avinent que en el termini de trenta dies, comptats a partir de l’endemà de la publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, les persones interessades podran examinar l’expedient respectiu a les dependències de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (Rambla Nova, núm. 59) i presentar les reclamacions i els suggeriments que estimin oportuns.
Si dins del termini d’exposició al públic no es produeixen reclamacions contra l’acord esmentat, aquest s’entendrà definitivament adoptat. Tarragona, 2 de gener de 2023
La secretària general, e.f. Núria Pallarès Martí
Els sindicats denuncien que els pacients han d’esperar més d’un any per rebre una pròtesi de genoll o maluc al Joan XXIII per la falta de personal
Infermers i auxiliars del Joan XXIII exigeixen recuperar la jornada laboral de 35 hores
La vaga dels dies 25 i 26 de gener reclama que millorin les condicions laborals i retributivesInfermers i auxiliars de l’Hospital Joan XXIII s’han unit per formar el moviment Aturem Joan XXIII. ACN/MOSSOS D’ESQUADRA Les càmeres de seguretat van captar l’atracador amb l’arma.
Els espais de Setmana Santa fi nalment obriran portes aquest 2023. L’Agrupació d’Associaci ons de Setmana Santa fa anys que treballa en el projecte de confecció d’un itinerari entre el Museu Bíblic i les cinc esglési es que custodien passos per tal d’exposar el patrimoni que guar den les confraries i donar lo a conèixer a la població. L’any pas sat s’havia de recórrer per prime ra vegada, però una deficiència estructural a l’església de Sant Agustí va obligar a suspendre’n l’edició inaugural. El 2023, els tresors ja veuran la llum.
Les esglésies de Sant Natzaret, Sant Miquel del Pla, Sant Nico lau de Bari, Sant Llorenç i Sant Agustí, així com el Museu Bíblic, seran els sis centres de l’itinerari. «Cada espai tindrà una funció, no seran tots iguals. Uns només tindran passos; altres, elements
explicatius sobre la història de les entitats o la simbologia de Setmana Santa, per exemple», detalla el president de l’agrupa ció i, alhora, del Gremi de Ma rejants, Francesc Seritjol, qui s’atreveix a qualificar la iniciativa de «projecte de ciutat».
La presidenta de la Germandat del Sant Ecce Homo, Elvira Fer rando, considera que serà «un revulsiu» per a la Setmana Santa que permetrà descobrir uns «tre sors» que té Tarragona «que a vegades desconeixem». «La Set mana Santa no és només religió, sinó que també és cultura i patri moni. Es podrà fer un recorregut per aquests sis espais on cada en titat mostrarà coses que, si no les exposéssim, estarien en un arxiu o en un despatx», afegeix.
Per la seva banda, el president de la Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona, Joan Rossell, que qualifica el projecte
de «gran iniciativa» perquè per met «obrir la Setmana Santa al públic», detalla que a l’església de Sant Agustí es podrà observar l’acta de benedicció del seu pas.
Obrir les entitats
Després de molts esforços, s’es pera que la Setmana Santa del 2023 ja se celebri amb total normalitat. Això no treu, però, que hi hagi una sèrie d’elements que faran que sigui especial. El Gremi de Pagesos i el Gremi de Marejants continuaran amb les celebracions dels seus 700 anys d’història, després que la pan dèmia obligués a restringir els actes festius pensats per al 2021 i el 2022. Seritjol assenyala que es preveu presentar un llibre i programar una processó extra ordinària conjunta, entre altres sorpreses pendents per definir.
Al seu torn, les confraries treballen per garantir el relleu
generacional. Ferrando expressa que és necessari «que la joventut s’entusiasmi de nou», ja que les noves promocions «són el futur» de les entitats. Per aquest motiu, la Germandat del Sant Ecce Ho
Tres d’aquests casos inclouen l’agreujant d’haver involucrat persones menors d’edat
L’Audiència Provincial de Tar ragona jutjarà aquesta setmana quatre casos d’agressió sexual. El fiscal detalla que, en el primer dels casos que passarà pel tribu nal, avui a les 9.30 hores, l’acusat va agafar fortament la seva víc tima trobant se en una sala de
ball a Reus. A continuació, la va portar als lavabos masculins i la va agredir sexualment. Els fets es remunten al 2016. El fiscal de mana una pena d’11 anys de pre só per a l’acusat. Dimarts, a les 9.30, començarà el judici con tra dues persones, una d’elles acusada d’un delicte d’omissió
Els Xiquets de Tarragona van renovar el passat dissabte els seus principals càrrecs direc tius. En una assemblea general extraordinària, es va escollir que Roger Peiró –cap de colla–, Aix Sabater –sotscap– i Oriol Olivé –president– dirigiran el projecte matalasser durant els pròxims dos anys. La candida tura de Peiró, Sabater i Olivé va ser l’única que es va sotmetre a votació, però va rebre el su port majoritari dels membres
de l’entitat per rellevar en la direcció a Alfredo González i Rafel Segarra. Els nous càrrecs directius són tres figures amb una àmplia trajectòria dins dels Xiquets de Tarragona. Peiró va encapçalar l’entitat entre el 2010 i el 2015, Sabater fa 19 temporades que vesteix la ca misa ratllada, mentre que Olivé, qui va accedir a la colla el 2011, va arribar a liderar la colla de gralles fins a la darrera tempo rada. Redacció
del deure de denunciar i l’altra acusada d’un delicte continuat d’agressió i abús sexual a una menor. Els fets van ocórrer en tre el 2001 i el 2019. Segons el fiscal, els acusats tenien una relació sentimental i dues filles en comú, així com una tercera, la víctima, fruit d’una relació
prèvia de la mare. L’acusat va abusar sexualment durant 18 anys de la filla de la seva parella i, quan aquesta no accedia als actes sexuals, l’amenaçava de fer li el mateix a la seva germana més petita. L’acusada, mare de la víctima, va veure en una ocasió el que l’acusat feia a la seva filla
mo vol potenciar la seva presèn cia a les xarxes socials i ha obert la secció Ecce Jove, on es debat sobre aspectes com la música, per tal d’obrir les portes als ado lescents. Enguany, per segona vegada, se celebrarà la gala d’en trega de medalles als nounats. A més, en el primer assaig del 2023, que es va celebrar ahir, es van in corporar quatre nous portants menors de 25 anys. «S’han de
donar responsabilitats a la gent jove, s’ha d’obrir la germandat. La tradició no cal que sigui ve lla», expressa Ferrando.
«El futur immediat sembla que està assegurat. Després, Déu dirà, ja que els que estem al cap davant som tots grans ja. Sembla que hi ha una consolidació del traspàs de la tradició de pares a fills, i això ens fa ser optimistes», conclou Rossell.
i no va dir res. A més, l’acusat va abusar sexualment de dos amics de la filla mitjana, també menors d’edat. El fiscal demana 43 anys de presó per a l’acusat i 20 me sos de multa per l’acusada. Di jous jutjaran una persona per un presumpte delicte d’abús sexual a una menor d’edat el 2012. Se gons l’escrit del fiscal, l’acusat, aprofitant que la menor es tro bava sola en un banc, i sent co neixedor de la seva discapacitat, li va realitzar tocaments. El fiscal demana cinc anys de presó. Fi nalment, divendres jutjaran una persona acusada de quatre delic tes d’abús sexual, que van succe ir a Tarragona el 2021. Segons el
fiscal, l’acusat va assistir a la fes ta d’aniversari d’una menor, va entrar a l’habitació on es trobava jugant amb tres amigues i els va fer tocaments. El fiscal demana tres anys de presó per cadascun dels delictes. Cal recordar que el número de telèfon 016 dona assistència a les víctimes de vi olència de gènere i qualsevol mena d’agressió sexual. Aquest recurs està actiu durant tot l’any, les 24 hores del dia, i permet a les víctimes posar se en con tacte amb un equip de profes sionals que l’assessoraran. Les víctimes també es poden dirigir al correu electrònic 016-online@ igualdad.gob.es.
Un motorista va morir ahir a la matinada en un xoc amb un cotxe a la C 32 a Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf, segons va informar el Servei Català de Trànsit (SCT). L’avís del sinistre es va rebre a les 1.28 hores, al quilòmetre 25,5 de la C 32, en sentit Tarragona. Per causes que encara s’estan investigant, es va produir una col·lisió per envestida posterior entre un turisme i una motoci cleta. A conseqüència del xoc,
va morir el motorista, C. P. G., de 44 anys i veí de Tarragona. Els dos ocupants del turis me van resultar il·lesos. Amb aquesta nova víctima, ja són nou les persones que han mort en accident de trànsit enguany a la xarxa viària interurbana de Catalunya. Arran de la incidèn cia, es van haver d’activar cinc patrulles dels Mossos d’Esqua dra i tres ambulàncies del Sis tema d’Emergències Mèdiques (SEM). ACN
— Quins objectius persegueix la CUP en el final de mandat?
— Els objectius es troben en les nostres tasques de govern. Per exemple, continuar amb les polítiques d’habitatge, que gràcies a l’aprovació dels pres supostos hem consolidat parti des que permeten entendre les des d’una faceta social. Tenim mig milió d’euros per ampliar el parc públic d’habitatge, que ja hem aconseguit comprometre, i executar dos milions que tenim de partides anteriors. També traurem la segona convocatòria d’ajuts a la rehabilitació perquè els pisos en qüestió es puguin destinar a la borsa de mediació, la qual permet posar a disposició de la ciutadania lloguers més as sequibles i per sota del preu del mercat privat.
— En aquest sentit, es continua buscant un acord amb la Sareb per obtenir pisos i poder gestionar-los des de l’administració local?
— La Sareb té un parc d’habitat ge bastant ampli i en diferents converses hem intentat arribar a un conveni que permeti l’Ajun tament tenir a la seva disposició pisos que ara mateix estan buits o que la gent que hi viu està en si tuació de vulnerabilitat. Aquests convenis, la Sareb els ha pogut signar amb altres municipis i nosaltres, fins al moment, no hem estat capaços perquè hem trobat una negativa per part seva.
— Per què?
— Està potenciant la faceta co mercial i no pas la social. Recor dem que la Sareb, en gran part, és pública i s’haurà de liquidar en els pròxims anys, per la qual cosa no tenim la certesa de què pas
sarà amb aquests pisos ni tenim resposta de l’Estat sobre les seves intencions una vegada es liqui di. Treballem el màxim possible per obrir aquells que estan buits i intentar blindar la gent que hi viu. Continuem negociant per arribar a un acord i analitzem les propostes que se’ns posen sobre la taula. Ens ofereixen la possi bilitat de comprar pisos que a la Sareb no l’hi interessen, la qual cosa ens sembla bastant pervers. — Pel que fa als acords que van signar quan van entrar al govern, s’han pogut complir?
— Vam signar un acord bastant ambiciós. Érem conscients que no arribaríem a materialitzar tots els punts, però almenys ne cessitàvem que la maquinària
comencés a rodar perquè aca bessin sent una realitat. Molts d’aquests acords s’han assolit, altres estan molt madurs, altres s’han començat a treballar i al tres no els hem pogut executar. Venim d’un any de pressupos tos prorrogats, d’inflació i totes les conseqüències econòmiques que ha tingut. Hi havia partides que s’havien programat en el pressupost de 2021 que al final no vam poder tirar endavant.
— Quines inversions eren?
— Obrir una oficina d’assessora ment perquè la gent tingués un punt referencial a la ciutat per a qualsevol qüestió de vulneració de drets. S’havia de condicionar un espai, s’havia de posar perso nal i fer tota una sèrie de qüesti
Continuem negociant amb la Sareb per arribar a un acord i poder obrir aquells pisos que estan buits
ons que no s’han fet. És un acord que no s’ha pogut materialitzar, ja que no s’han tingut els recur sos necessaris. És un dels punts que ens sap més greu que no s’hagi tirat endavant.
— Recentment, l’Oficina d’Antifrau de Catalunya va decidir arxivar el cas de la venda d’entrades als Jocs Mediterranis. Tot i això, a la resolució indica que Societat Civil Catalana sí que havia tingut accés al siste-
ma de venda. Com valora això?
— Constata tot el que s’ha de nunciat de manera pública a tra vés del mitjà Porta Enrere i que acredita que els fets van succeir. També es diu de manera literal que hi va haver una mala gestió d’un esdeveniment que man cava d’interès públic. D’aquí la poca participació de la població. Són frases molt contundents. Després se’ns diu que, degut a la manca d’informació i a la li mitació de les competències de l’Oficina d’Antifrau, no es pot continuar estirant el fil.
— Creu que es pot continuar investigant el cas?
— Hem portat la resolució a la secretaria de l’Ajuntament per què els serveis jurídics l’analitzin i ens diguin quin recorregut pot tenir. Hi ha una frase de la reso lució que diu que l’Ajuntament no havia proporcionat docu mentació que se l’havia requerit. Vam tenir una reunió amb la res ta d’equip de govern i amb el ga binet d’alcaldia on se’ns va faci litar totes les anades i vingudes i els correus electrònics que es van anar facilitant en cada moment a Antifrau. No s’ha facilitat res més perquè la documentació no exis teix, la qual cosa denota el des gavell que hi havia al voltant del que passava amb les entrades.
— Aquest assumpte és una altra de les seves desavinences amb el PSC, que recentment ha denunciat que des que són al govern «han beneficiat cooperatives afins».
— El PSC ha intentat atacar la CUP i, de retruc, ha carregat con tra unes cooperatives d’una ma nera menyspreable. No entenem aquesta cacera. Ens consta que s’ha estat passant un llistat de
noms de persones que, en teoria, tenen una afiliació de militància amb la CUP, la qual cosa és in certa. S’està perseguint gent per la seva ideologia política. A més, la major part de les contractaci ons ni tan sols estan vinculades a les àrees que porta la CUP. I són cooperatives que, quan estava el PSC al govern, ja treballaven amb l’Ajuntament. I altres no treballa ven perquè són de nova creació, aleshores clar que s’ha multi plicat la seva facturació, perquè abans era de zero. No entenem l’atac i s’està fent un perjudici cap a professionals que tiren en davant projectes d’interès públic. — I quina explicació troba que es facin aquestes acusacions si, segons comenta, són sense motius justificats?
— No han trobat res per atacar la gestió de la CUP. Desitjaven que no fóssim capaços de fer les coses bé estant al govern i que existís una confrontació interna entre els partits que el formem. Davant la desesperació de no tro bar res, s’inventen coses.
— La CUP també ha denunciat casos que afecten directament el PSC. Creuen aleshores que es tracta d’una venjança?
— Evidentment, hi ha una vendetta política. I és coincident amb el temps amb fases del pro cediment d’Inipro i amb el cas de les entrades dels Jocs Medi terranis. Això denota ràbia d’un partit en el qual les seves vaques sagrades seuran a un banc dels acusats per un llistat de delictes que presumptament van fer, re cordem, per ficar la mà a les ar ques de Serveis Socials per pro mocionar una campanya política del senyor Josep Fèlix Ballesteros [exalcalde de Tarragona].
El Francolí va acollir dissabte el primer itinerari d’exploració del procés participatiu del Pla d’Ordenació Urbanística Mu nicipal (POUM) de Tarragona. Els assistents van començar aquesta modalitat de partici pació amb un recorregut per la zona del riu que els va perme tre conèixer sobre el terreny les possibilitats i reptes d’ordena ció urbanística i compartir les seves impressions. La ruta a peu va servir per treure a debat
aspectes com la potencialitat del Francolí per generar con nexions entre els barris ubicats al nord i el centre de la ciutat o les maneres de recuperar els entorns naturals del riu i facili tar el pas d’una banda a l’altra a peu i en bicicleta. La caminada va acabar al Pont del Diable. Els següents itineraris previstos són per l’Anella Verda i la Bu dellera, el pròxim 28 de gener, i per la carretera N 340 i l’Horta Gran, l’11 de febrer.
Després de dos mesos de prova pilot, vol presentar a l’Ajuntament el projecte destinat a la gent gran CEDIDA
Roger FreixaLa cooperativa L’Escamot tre balla per portar en les pròximes setmanes el projecte En Bici Sense Edat a l’Ajuntament i fer lo extensiu a tota la ciutat. L’Es camot va importar a Tarragona aquest projecte per fer una pro va pilot fa uns dos mesos amb la residència Mare de Déu de la Mercè. Aquesta iniciativa, que ja està consolidada a altres munici pis catalans, permet la gent gran fer un tomb per la ciutat de la mà dels voluntaris de la cooperativa, els quals condueixen el tricicle que els passeja.
«En els pròxims dies anirem veient com plantejar el tema. L’estem preparant», assenyala el coordinador del projecte a Tarragona, Roger Vives. Després d’un període de formació als quinze voluntaris de L’Escamot que s’han encarregat de dur a terme les passejades, es va inici ar la prova pilot que va permetre persones de la tercera edat sor tir durant una hora i mitja de la residència i mantenir converses amb els dos voluntaris presents a cada sortida.
L’ampliació del programa comportaria encetar un altre procés de formació i ampliar el nombre de voluntaris per tal d’oferir la possibilitat a més re sidències de la ciutat, tot i que des de L’Escamot també es va expressar la intenció d’acompa nyar particulars i persones amb mobilitat reduïda.
La prova pilot va començar amb les persones de la residència Mare de Déu de la Mercè
Alhora, caldria augmentar la flota de vehicles. Tal com apun tava Vives, els tricicles elèctrics de segona mà valen uns 3.000 euros, mentre que els nous po den sobrepassar fàcilment els
Les passejades s’han fet per la Part Alta, la Rambla Nova i la plaça Corsini, principalment
5.000. Fins ara, el servei ha estat gratuït, tot i que la seva consoli dació a la ciutat obligaria a bus car fórmules de finançament per fer lo sostenible econòmi cament.
Les passejades han estat pels carrers de la Part Alta, el passeig de Sant Antoni, la Rambla Nova i la plaça Corsini, principalment. Ara, l’objectiu de l’Escamot és recollir imatges, dades i opinions sobre l’experiència a Tarragona de l’En Bici Sense Edat, que va començar a rodar l’any 2016 a Barcelona i s’ha anat estenent per ciutats, com Granollers o Terrassa.
ACN
La plataforma Pro Llevant va organitzar dissabte la quarta i darrera consulta sobre el pro jecte de conversió de la Ciutat de Repòs i Vacances de Tarra gona en un alberg juvenil. En aquesta ocasió, es va fer al parc de l’Arrabassada i fins a 927 ve ïns de la zona es van apropar per participar en la votació. El resultat va ser de 902 vots en contra, 17 a favor i 8 nuls. D’al tra banda, i com ha sigut habi tual en les diferents consultes
que s’han realitzat, els votants també van haver de contestar en què volen que es converteixi la Ciutat de Repòs. L’opció més votada va ser la d’equipaments esportius (56,5%), seguida de centres de salut (26,3%) i cen tres educatius (8,3%). Segons expliquen des de la plataforma, després de les quatre consul tes fetes als diferents barris i urbanitzacions de Llevant, el 97,32% dels veïns han dit que no volen un alberg.
ACN
El Camp de Tarragona estrena la primera Biblioteca de les Coses, que s’instaura al casal d’entitats del barri de Sant Salvador de Tarragona. La iniciativa, que es va presentar dissabte, es basa en un servei de préstec d’objectes d’ús quotidià. Per ser ne usua ri, caldrà donar se d’alta com a soci amb una quota a preu po pular. El material en préstec es podrà cedir o donar i els impul sors esperen oferir un servei a la comunitat. En aquest espai es podran demanar articles sani taris, com ara crosses o cadires de rodes, però també eines de bricolatge o neteja. El projecte
cooperatiu i d’economia circular també inclou un calendari de ta llers de reparació per allargar la vida útil dels articles.
Sant Salvador va donar la benvinguda al projecte amb una jornada de portes obertes on es van captar els primers socis. En les pròximes setmanes, els im pulsors auguren sumar noves adhesions i, alhora, encetar el catàleg de material per deixar en préstec. La iniciativa funciona de forma similar a una bibliote ca convencional, de manera que caldrà ser soci per emportar se a casa un objecte durant un temps determinat. La proposta, basada en un model d’economia circu
Durant la inauguració es va fer un taller de reparació de bicis.
lar, busca reduir els residus a la vegada que s’enforteix la xarxa de suport veïnal.
Dues entitats han estat les impulsores d’aquesta proposta, amb el suport econòmic d’una subvenció de la Diputació de
Tarragona. D’una banda, el Far Cooperatiu s’hi ha implicat a través del projecte Circulars, mentre que l’associació Ariad na –vinculada a la comunitat del barri– s’encarregarà de gestio nar el dia a dia del servei.
El parc inflable Big Jump Park va aterrar dissabte a Tarrago na. Des d’aleshores i fins al pròxim 5 de febrer, la Tàrraco Arena oferirà «una experiència única per a un públic de totes les edats», segons manifes ten fonts de l’esdeveniment. Aquest concepte de parc per met dur a terme diferents ac tivitats, com escalar, fer curses d’obstacles, nedar a piscines de boles o jugar partits de futbol i bàsquet. L’espai compta amb
més de 1.000 metres quadrats i, a banda dels circuits, també se celebraran sessions Only Adults Party els dissabtes 21 i 28 de gener i 4 de febrer entre les 21.10 i les 22.30 hores. Aquestes sessions, destinades als majors de 16 anys, convertiran el parc en una discoteca amb llums i música de la mà de DJs locals. A més, el parc es pot llogar per celebrar esdeveniments privats o jornades Team Building per a empreses.
Representants de les entitats socials de Reus van assistir el passat divendres al Teatre Bar trina a la presentació de les ac tivitats del programa Apropa Cultura del primer semestre del 2023, en el qual els teatres Bartrina i Fortuny faciliten l’accés a les persones en situ ació de vulnerabilitat. Per pri mera vegada, també es va pre sentar la programació de dos altres equipaments del terri tori que formen part d’Apropa Cultura: la Fundació Mas Miró de Mont roig del Camp i el Museu de la Vida Rural de l’Es pluga de Francolí. Pel que fa a la programació del Teatre Bar trina, destaca l’obra Animal negre tristesa, d’Anja Hilling, dirigida per Julio Manrique. A més, aquest teatre ofereix tota la programació amb bucle magnètic i so de sala ampli ficat, que millora de manera considerable la qualitat de la recepció de l’espectacle del públic amb dificultats auditi ves. Al Teatre Fortuny es podrà veure, entre molts altres es pectacles, Yerma, la coneguda obra de Federico García Lorca, dirigida, en aquesta ocasió, per Juan Carlos Martel Bayod.
L’any Nativitat Yarza, la pri mera alcaldessa escollida de mocràticament a Catalunya, amb motiu dels 150 anys del seu naixement, ha estat clau surat aquest cap de setmana. Es tracta d’una commemora ció de la qual el Palau Bofarull de Reus n’ha estat una de les seves seus. Concretament, amb la trobada d’alcaldesses per a inaugurar l’exposició de dicada a Yarza que es va realit zar el passat mes de desembre.
Anna González
L’alta activitat del servei d’ur gències de l’Hospital Universi tari Sant Joan de Reus, provoca da per l’increment d’infeccions respiratòries agudes, va causar que, a principis del passat mes de desembre, s’activés el Pla de Contingència que continua en marxa i permet agilitzar l’ingrés dels pacients que requereixen hospitalització. Fonts de l’hos pital reusenc asseguren que, tot i que la setmana més forta va ser l’anterior a Nadal, el servei d’urgències continua notant una «molt alta incidència» de malal ties respiratòries. Ara bé, des del centre sanitari asseguren que en cap moment han mancat llits ni s’ha col·lapsat el servei. Segons les mateixes fonts, la grip és la més freqüent, mentre el corona virus va perdent intensitat. Tot i l’alta incidència actual, l’hospital confirma que el conjunt d’infec cions respiratòries a hores d’ara està en descens.
Des del mes passat, les malal
ties respiratòries han represen tat un 14% del total d’atencions realitzades al servei d’urgències als pacients adults, mentre que han estat el 40% dels pacients
de pediatria. Davant de l’incre ment d’urgències, els principals serveis mèdics del centre, com són medicina interna, atenció intermèdia, pneumologia i pedi atria, s’han implicat en el Pla de Contingència perquè, a banda d’agilitzar les hospitalitzacions, s’incrementi el nombre de pro fessionals disponibles, adap tant se a les necessitats de cada
moment.
El pla de contingència de l’Hospital Sant Joan també in
clou un seguiment diari de la si tuació i, segons fonts del centre, «si bé s’han donat pics puntuals
Lamenten «manca d’informació» per part de les administracions i reclamen que s’aturi el projecte
Un grup de veïns de Reus ha impulsat una campanya de re collida de firmes en contra de la construcció del pàrquing de la Hispània. La iniciativa, que s’allargarà durant un mes i mig, demana que l’Ajuntament atu ri el projecte de construcció
d’un aparcament soterrat de tres plantes. L’octubre passat, l’Agència Catalana de Residus va admetre a tràmit una denúncia de la CUP que incloïa un infor me mediambiental que alertava de la contaminació dels ter renys. Una de les impulsores de la iniciativa, Lourdes Ramon, la
menta la «manca d’informació» sobre aquest projecte per part de les administracions i ha dema nat que el consistori recuperi la proposta de fer una zona verda en aquest espai. En un comuni cat, els impulsors de la campa nya critiquen que el veïnat no va tenir accés als informes me
La comissió executiva del CTESC es reuneix a l’Ajuntament
L’alcalde de Reus, Carles Pe llicer, i els regidors Teresa Pallarès, d’Economia i Conei xement i Habitatge, i Carles Prats, d’Empresa i Ocupació, van assistir divendres a la re unió de la comissió executiva que va celebrar el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) a l’Ajunta ment. Es van tractar temes de funcionament intern com el tancament i valoració del pla de treball del 2022.
L’Ajuntament de Reus ha con firmat que més de 35.000 per sones van acompanyar la Ca valcada de Reis d’enguany, que va anar des del carrer Ample fins que van arribar al Mercadal, on se’ls va lliurar les claus de la
ciutat. A més, el regidor de Cul tura i Política Lingüística, Daniel Recasens, confirma el bon fun cionament del Campament Re ial a La Palma, per la qual cosa treballaran per «repetir el lloc cada any, ja que ens permet or ganitzar totes les persones que
hi prenen part i sobretot el pú blic, amb un horari més ampli, amb adaptacions a les perso nes amb necessitats especials, i un espai que permet rebre més nens i nenes a la vegada». Des de Reus Cultura també es valo ra positivament l’acollida que han tingut enguany el recorre gut de l’Home dels Nassos i del Ball dels 12 mesos, representat per un personatge de cada mes. Acompanyat de la figura del temps, va recórrer els carrers de la ciutat amb ambient musical. És un ball que crida molt l’aten ció dels vianants i que s’espera perquè només surt un únic dia a l’any, el 31 de desembre.
diambientals durant el període d’al·legació al projecte, fet que els ha provocat «indefensió da vant el govern». La recollida de signatures va començar la set mana passada entre els comer ços de la zona i s’allargarà fins a mitjans de febrer, quan està previst que el grup de veïns les
d’activitat, especialment la pri mera setmana de desembre i just abans de Nadal, no hi ha ha gut situacions de col·lapse ni de manca de llits». Es tracta d’un pla que ja s’ha aplicat anteriorment, en moments d’alta activitat a l’hospital, com quan va arribar la pandèmia i va permetre donar resposta als casos de coronavirus a la comarca. En aquell moment, també es van fer adaptacions dels serveis i del personal per a atendre volums d’afectats que van ser molt nombrosos.
Des del centre sanitari reu senc expliquen que, en aquest moment, amb les festes de Nadal acabades, l’activitat d’urgènci es continua sent molt alta, tot i que la presència de les infeccions respiratòries està en descens. La grip és la més freqüent, mentre que la del coronavirus fluctua en nivells més baixos. El global de la intensitat de les malalties res piratòries és l’equivalent a la de l’any 2019, abans de l’arribada de la pandèmia.
presenti a l’Ajuntament de Reus, si bé no descarten portar les a altres institucions, com el Sín dic de Greuges. Cal recordar que l’informe ambiental del projec te, sol·licitat pel mateix Ajunta ment, mostra que el terra que s’hauria d’aixecar compta amb components que podrien ser molt contaminants per a la salut del veïnat, segons va informar el grup municipal de la CUP el pas sat mes d’octubre. La contami nació seria a causa de l’empresa de l’antiga Hispània, on hi havia cotxeres d’autobusos i s’haurien fet canvis d’oli que s’han anat filtrant al subsol, concretament a tres metres sota terra.
El 40% d’atencions dels pacients de pediatria ha estat per infeccions respiratòries
Tot i que fonts del centre asseguren que no s’ha col·lapsat, s’han incrementat molt les atencions per infeccions respiratòries
OLÍVIA MOLETImatge
d’arxiu de l’HospitalUniversitari Sant Joan de Reus.
S’ha augmentat el nombre de professionals disponibles dels principals serveis mèdics
‘Apropa Cultura’ presenta la nova programació del Bartrina i el Fortuny
El concurs públic per a l’obra civil de la instal·lació de 21 estacions i 1.000 ancoratges del sistema pú blic de bicicletes compartides de la ciutat ha rebut una única ofer ta, segons confirmen fonts mu nicipals. És la tercera vegada que Reus Mobilitat i Serveis (RMS) publica la licitació d’aquest lot en concret, ja que sempre ha quedat deserta perquè no s’ha rebut cap oferta. Ara caldrà esperar que el servei tècnic municipal estudiï la proposta i, si s’adjudica aquest últim lot, es podria completar el servei de bicicletes reusenques, que hauria d’entrar en funcio nament el pròxim mes de juny, segons va avançar la regidora d’Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui.
De la mateixa manera que el subministrament de les bici cletes, les obres per a instal·lar les bases d’aparcaments podria completar se en el seu tercer intent. El consistori atribuïa la nul·la participació d’empreses, a la crisi global de subminis traments, a la pandèmia del
SETMANA SANTAcoronavirus i a la invasió russa a Ucraïna. Finalment, al novem bre, l’empresa Wolf Factory Bike SL, va ser l’adjudicatària, amb un
import de 160.888,72 euros, per a subministrar les 250 bicicletes amb les quals s’iniciarà el servei reusenc. En aquest cas, van ser
tres les empreses que van pre sentar propostes. En canvi, ara, RSM només té dues opcions: adjudicar les actuacions per a fer les estacions a l’única oferta presentada o, de nou, declarar deserta la licitació, un fet que podria endarrerir la posada en marxa del sistema.
Quan l’empresa municipal va publicar la licitació de l’últim lot va dur a terme una anàlisi per saber si calia modificar el plec de condicions. Finalment, es va refer, però mantenia les carac terístiques del projecte intactes, mentre es van escurçar els termi nis d’execució. El contracte de la implantació de les bases d’apar cament té un pressupost de lici tació de 892.939,65 euros (IVA inclòs) i el termini total de l’exe cució és de set mesos, dividit en dues fases. La primera fase con templa l’obra civil corresponent a 14 estacions, mentre que la segona correspon a set estacions més. El projecte s’emmarca dins del Pla de Recuperació, Transfor mació i Resiliència finançat amb fons Next Generation.
Les tres confraries organitzado res de la Solemne Processó del Prendiment han decidit convo car, per primer any, el concurs de fotografia El Prendiment. Un concurs que ha de servir per a trobar i premiar la imatge que serà la protagonista del cartell de la Solemne Processó del Di
mecres Sant. En aquesta prime ra edició, el tema de la imatge ha de ser la Confraria de Sant Pere Apòstol, una de les organitza dores. Amb aquest concurs, els organitzadors busquen la par ticipació d’aquells aficionats a la fotografia que any rere any immortalitzen les solemnes processons amb les seves cà
L’Institut Baix Camp partici pa al Pla d’impuls de llengües estrangeres, un projecte finan çat pel Ministeri d’Educació i Formació Professional i per la Unió Europea Next Generation EU. En total, hi participen 180 alumnes repartits en sis grups; tres de Grau Mitjà i tres de Grau Superior. Aquest pla de l’impuls de les llengües inclou, entre d’altres, un mòdul professional realitzat en llengua estrange ra i estades a diversos països
europeus per a l’alumnat, amb professorat acompanyant que, a la vegada, es forma en llengua anglesa. De fet, el passat diven dres, una vintena d’alumnes de l’institut reusenc van volar a Malta, que ha estat el destí tri at per tots els grups d’alumnes per a fer un viatge finançat pel pla lingüístic. També alguns professors del Baix Camp viat jaran aquest curs a Irlanda per a millorar les seves competències lingüístiques. Redacció
meres fotogràfiques. Per partici par en el certamen s’han de fer arribar les fotografies, segons especificacions en les bases, al correu electrònic de l’organitza ció abans de la data màxima de lliurament de les obres, el dia 5 de febrer. Hi haurà tres premis, la proposta que tingui més vots serà la protagonista del cartell
i es farà entrega d’un trofeu al seu autor, les dues següents en nombre de vots també rebran un trofeu en l’acte d’entrega de premis es realitzarà a la so cietat El Círcol el divendres 10 de febrer, a les 20 h. «Busquem trobar una imatge representa tiva d’una de les tres confraries que organitzem la processó, enguany l’escollida per a ser la protagonista del cartell és la Confraria de Sant Pere Apòstol, que surt amb el pas processional de la Negació de Pere, obra de l’escultor reusenc Joan Rebull i Torroja» comenta el secretari de la Solemne Processó, Jaume Piñol de la Mata.
ACN
La fiscalia demana 17 anys de presó per a l’home acusat d’in tentar assassinar el seu veí a Reus l’any 2021. Concretament, sol·licita catorze anys per un delicte d’assassinat en grau de temptativa i els tres restants per tinença il·lícita d’armes de foc. Segons l’escrit d’acusació de la fiscal, el processat va disparar dues vegades contra la víctima, sense que tingués èxit, i li va propinar punyalades amb un ganivet de «grans dimensions».
Un altre veí va ajudar l’agredit i va desarmar l’acusat, que està en presó preventiva des dels fets. L’acusació particular eleva a 26 anys la petició de presó i sol·licita una indemnització de mig milió d’euros pels danys ocasionats a la víctima i a un familiar seu. Els fets van pas sar en un habitatge situat a la carretera d’Alcolea del Pinar, el 5 de novembre de 2021. Se gons l’escrit d’acusació de la fiscal, l’acusat va increpar la víctima perquè tenia la música
molt alta. Durant la discussió veïnal, l’home va agafar un ganivet de la seva cuina i una pistola Baretta que contenia vuit cartutxos al carregador. La interlocutòria indica que l’investigat va disparar contra la víctima, tot i que el primer tret va impactar contra un pal de fusta. Tot seguit, l’acusat va apuntar al pit de l’home que estava agredint i va accionar el gallet, però la munició no es va detonar. Després de disparar, el processat va començar a propi nar ganivetades al tors i abdo men de la víctima que va oferir resistència. Finalment, un altre veí va intervenir i va aconseguir desarmar lo. A conseqüència de l’agressió, la víctima va patir ferides a la zona del tòrax i a la cara «mínimament incisives», que van necessitar cinc dies per a la seva curació, segons recull l’escrit de la fiscalia. Els Mossos d’Esquadra van detenir l’home el mateix dia dels fets i li van requisar una escopeta de caça i dotze cartutxos del calibre 12.
La Guàrdia Urbana de Reus im pulsa una campanya preventiva de control de ciclistes i vehicles de mobilitat personal (VMP) a partir d’avui. Durant sis dies, una patrulla no uniformada s’encarregarà exclusivament de la detecció i denúncia d’in fraccions viàries. L’objectiu de la iniciativa és reduir l’acciden talitat en voreres i espais de via nants i conscienciar als usuaris d’aquests vehicles sobre la nor mativa que els afecta. També
JOVENTUT
s’incidirà en conductors d’al tres vehicles que cometen in fraccions contra els VMP. Entre altres mesures, els agents faran controls d’alcoholèmia i dro gues aleatoris per verificar que les persones que condueixen VMP no superen la taxa de 0,25 mil·ligrams per litre permesa i que no han incorporat drogues al seu organisme. La campanya s’emmarca en un projecte coor dinat pel Servei Català de Tràn sit al conjunt del país. ACN
Imatge d’alguns dels alumnes que participen en el pla d’impuls.
L’ofici d’educar, el programa de Catalunya Ràdio amb Elisa bet Pedrosa, Premi Marta Mata 2021, al capdavant, serà avui al Centre de Lectura per a gra var una edició especial sobre la generació fora tabús, la que actualment té entre 14 i 16 anys. Hi participaran representants de cinc instituts d’arreu de Ca talunya, els quals formen part del programa d’innovació pe dagògica Recerca, Creació i Ser vei, impulsat pel departament
d’Educació de la Generalitat. L’auditori acollirà més de 150 alumnes de tercer i quart d’ESO i els seus professors. Tots ells han creat un projecte radiofò nic per poder entrenar se com a periodistes, i han expressat, «sense pèls a la llengua, com són, què pensen, què els pre ocupa i què els mou de debò».
L’edició de L’ofici d’educar sobre la generació fora tabús s’emetrà el diumenge 22 de ge ner. Redacció
‘L’oficiLa vencedora serà la imatge del cartell de la Processó del Dimecres Sant Els fets es van produir a Reus el 2021 CEDIDA
Salou tancarà els contenidors de la fracció orgànica en tot el municipi i utilitzarà el sistema d’identificació en les illes que hi ha a les zones on viu la població estable a mitjà termini. Aques tes són algunes de les millores que s’incorporaran amb el nou servei de neteja del municipi, que es licitarà amb un pressu posto de 5.978.461 d’euros pels dos primers anys i de 9.723.102 euros pels deu anys següents. A banda del nou sistema de conte nidors intel·ligents, s’instaurarà el sistema porta a porta en les urbanitzacions amb habitatges unifamiliars i es farà una prova pilot de recollida selectiva al sec tor HORECA de la zona turística durant els dos primers anys del nou contracte.
L’Ajuntament de Salou va exposar la informació relativa al nou contracte de recollida de la brossa al municipi el passat divendres en la comissió infor mativa de Serveis Generals, amb l’assistència de tots els grups po lítics.
Segons l’equip de govern, el nou contracte pretén incremen tar el percentatge de recollida de residus per alinear el municipi amb els requisits normatius que marca Europa, d’una banda, i per millorar el rendiment del servei, de l’altra. Per això, un dels ob jectius del nou servei de neteja que s’implementarà serà el de reduir la fracció de rebuig per abaixar els costos de tractament d’aquesta fracció, ja que la mala gestió de la recollida selectiva estarà penalitzada. L’àmbit del nou contracte contempla dos lots. El primer fa referència als serveis de recollida i transport de les fraccions –resta, orgànica, envasos lleugers, paper i cartó,
COSTA
vidre, mobles, voluminosos i piles, poda i jardineria, neteja viària, neteja de platges, recollida selectiva de platges i gestió de la deixalleria fixa; deixalleries mò bils i minipunts nets–. La durada del contracte per a aquest lot és de dotze anys. El segon lot es licitarà per als serveis de gestió de les fraccions d’oli domèstic usat i roba i calçat. La durada del contracte per a aquest és de cinc anys.
Els dos primers anys del con
L’alcalde de Salou, Pere Grana dos, ha traslladat a l’Autoritat portuària la necessitat d’obrir al públic la pedrera petita que dona servei a la platja del Racó. Ho va fer durant la reunió que va mantenir, el passat dime cres, amb el nou president del Port, Saül Garreta. L’alcalde Pere Granados va explicar que «la pedrera petita dona servei a la platja del Racó de Salou. Seria molt interessant poder la obrir al públic per als usuaris de la
platja, perquè ara l’accés és per un camí estret i el que volem és dotar la d’equipaments, com la resta de cales que tenim al municipi de Salou». A la reunió també es va parlar de coordinar entre l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària la petició de finança ment per a la restauració, con solidació, difusió i museïtzació dels elements patrimonials a Kal·lípolis (jaciment de la Cella) i a l’espai on es troben les restes defensives de la Guerra Civil.
tracte es realitzaran els mateixos serveis que en l’actualitat, i se sumaran diverses millores per què s’aconsegueixin uns millors resultats de reciclatge, control i servei.
Es farà una prova pilot de re collida selectiva els dos primers anys al sector HORECA (restau ració) a la zona turística i també s’ampliarà la recollida porta a porta als hotels, pel que fa a les fraccions que no es recollien, per
drà a la resta del municipi, durant la segona fase (del tercer al dotzè any). Actualment, es presta el
ta als establiments hotelers per
a totes les fraccions, menys els envasos i, amb el nou contracte, s’incorporarà aquesta fracció. A partir del tercer any, s’inclouran una gran quantitat de millores en els serveis de neteja i en re collida de residus. S’implanten nous sistemes per a la recollida domiciliària, que són el porta a porta en urbanitzacions amb habitatges unifamiliars. Es tan caran contenidors equipant los amb sistemes d’identificació en un sector delimitat del municipi (població estable); i es tancaran els de la fracció orgànica en tot el municipi.
Amb la voluntat de selecci
compte la seva tipologia, s’im plantarà un nou servei de recolli da per a les activitats comercials. S’ampliarà la recollida de poda (6 cops per setmana) els mesos d’abril, maig i octubre.
Pel que fa a neteja viària, s’instal· laran papereres d’envasos de més capacitat a la franja marítima. D’altra banda, també es millora rà el rendiment en circuits llargs i el reforç en època de caiguda de les fulles així com els repassos de tarda i matí. Hi haurà un equip de neteja exclusiu per als parcs in fantils i s’ampliarà també l’equip de neteja manual dels punts més necessaris. Les papereres es bui daran dues vegades al dia i es ne tejarà la zona dels penya segats dos cops a l’any.
El sistema per netejar la via pública serà el d’hidroneteja i la nova contracta haurà de reforçar el servei quan finalitzi l’activitat de l’oci nocturn.
Finalment, l’accés a la dei xalleria municipal es farà amb identificació d’usuari i s’instal· larà una deixalleria modular de proximitat a banda de mupis (contenidors per a petits resi dus). L’Ajuntament de Salou po drà monitorar el servei a través d’una aplicació específica per tal de garantir que es compleixen els acords contractats amb l’em presa concessionària i les seves condicions.
«Estem davant d’un nou con tracte necessari per a l’Ajunta ment i per a la ciutadania que permetrà un canvi substancial en les prestacions de neteja i hi giene de la ciutat; oferir un mi llor servei a les persones i una millora de la imatge del nostre municipi», diu l’alcalde, Pere Granados.
La cooperativa de productors i elaboradors de productes agroalimentaris Fet a la Con ca ha assumit la gestió de la botiga emplaçada al Sindicat de Vinyaters de Montblanc. Fet a la Conca pren el relleu a la Cooperativa de Sarral, que durant els darrers anys ha dut a terme la gestió d’aquest espai municipal «amb molta cura i professionalitat» apuntava l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, mentre agraïa la seva col·laboració. Fet a la Conca, una cooperativa formada per disset socis de la Conca de Bar berà, va ser fundada l’any 2018 amb la «voluntat de promoure la producció agroalimentària de la Conca de Barberà i, a la vegada, donar a conèixer la nostra comarca com a territori destacat en el marc del cultiu, la producció i la comercialit zació de productes agraris de gran qualitat» apuntava Joan Cartanyà, president de Fet a la Conca. En l’actualitat Fet a la Conca disposa d’una botiga física emplaçada en el conjunt del monestir de Santa Maria de Poblet i també comercialit za els seus productes a través de la seva pàgina web.
Cunit ja ho té tot a punt per a la celebració de la Festa Major d’Hivern. Serà els dies 20, 21 i 22 de gener quan el municipi dediqui diferents activitats a commemorar la festivitat de Sant Sebastià. La programació compta amb la participació de diverses entitats culturals que complementen els actes organitzats per l’Ajuntament i es recuperaran les activitats col·lectives, com el dinar de la Societat d’Avis Sant Sebastià.
S’implementarà la recollida de la brossa porta a porta a les urbanitzacions
L’Ajuntamentlicitarà
aviat el nou servei de neteja del municipi, el qual incorporarà els contenidors tancats de fracció orgànicaAJ. SALOU El nou contracte pretén incrementar el percentatge de recollida selectiva.
ACN
Els Tres Tombs de Valls van recu perar l’itinerari tradicional i ahir una trentena de carros i més d’un centenar de cavalls van recorrer els carrers del centre històric, inclòs el complicat retomb de la plaça del Blat. Com a novetat, s’hi van sumar dos carruatges restaurats del segle XX: un carro fúnebre de la col·lecció de Cal Xolo i un de vuit botes, propie tat de Daniel Bové. La relacions públiques de la Societat de Sant Antoni, Tània Guasch, va valo rar positivament l’aplicació per segon any del protocol de ben estar animal i va lamentar que la pandèmia hagi afectat el sector. L’apunt dolç de la jornada el van posar els 300 tortells de Sant An toni elaborats per tres forns de la ciutat, una recepta reintegrada a la festa l’any 2019. Carros, ge nets, cavalls i carruatges van ser els grans protagonistes d’ahir a la capital de l’Alt Camp, on es va celebrar la 44a edició dels Tres Tombs tal com marca la tradició.
En l’últim tomb, que passa per la baixada de la plaça del Blat, els genets van haver de demostrar la seva destresa a l’hora de domi nar els animals, que van superar amb escreix les dificultats. «Han de vigilar molt que els cavalls de davant s’obrin bé perquè el carro pugui girar sense tocar la vorera. No et sabria explicar quina és la complicació, és tècnic, però tam bé hi té a veure la pressió de la plaça, has de saber molt bé el que fas», va apuntar Guasch.
Més enllà de l’espectaculari tat del recorregut, compten amb una col·lecció de carros i carru atges que enguany s’ha ampliat amb dues noves peces. El pri mer pertany a Cal Xolo i és una rèplica de l’últim carro fúnebre vallenc. Pintat de negre, s’ha res
taurat després de ser comprat a un antiquari de Barcelona. De fet, és el segon carruatge mortu ori, ja que l’any passat va estre nar ne una altra rèplica del segle XIX. L’altre dels carros estrenats per a l’ocasió és un de vuit botes, propietat del soci de la Societat de Sant Antoni, Daniel Bové.
Tot i que enguany el nombre de cavalls i carros ha estat lleuge rament superior a l’edició pas sada, des de la Societat de Sant
Antoni de Valls lamenten que l’aturada de dos anys provocats per la pandèmia no ha afavorit al sector. «Ens està costant ar rencar. Nosaltres tenim uns Tres Tombs que el 80% dels carros de la recreació històrica són de l’entitat o dels seus socis, tenim molta feina avançada. Però ens ha costat trobar cavalls i par ticipants, pel fet d’haver estat aturats durant dos anys», va as senyalar Guasch. D’altra banda, i per segon any consecutiu, s’ha aplicat el protocol de benestar i
qualitat animal. Abans d’iniciar els Tres Tombs, un equip de ve terinaris va comprovar que tots els animals tinguessin la docu mentació necessària i gaudissin d’un bon estat de salut. Guasch va assenyalar que és una eina amb la qual es garanteix unes bones condicions per als èquids, però també el rigor històric de la celebració, la qual és considerada Festa d’Interès Nacional.
La celebració es va poder veure des de diferents punts d’interès, com és el cas de l’església de Sant Antoni, on es va fer la benedicció dels animals i els carros. Després del primer tomb, un dels carros de l’organització es va instal·lar
a la Font de la Manxa per vendre els més de 300 tortells de Sant Antoni elaborats per tres forns de la ciutat. El forn Pa i Degusta ció Manel, la Fleca Pastisseria Cal Cesc i Pa i Pastisseria Ca l’Estevet van ser els encarregats d’aportar el toc dolç a la jornada, amb una recepta recuperada el 2019 i que la pandèmia va posar en pausa. A diferència d’altres tortells, el de Sant Antoni es fa amb mata faluga, una herba aromàtica. La recepta original inclou una fava, que s’anomena del ruc, però al llarg d’aquesta setmana els pastissers també n’han fet amb variacions. Així, els més llépols han pogut tastar tortells de Sant Antoni farcits amb crema, nata o cabell d’àngel.
Sense gaire temps per recu perar l’alè festiu, a les Borges tornen les celebracions amb la Festa Major en honor a Sant Antoni Abat. Divendres la fes ta comença per la mainada amb un espectacle a la pista del Centre Cultural amb Tu màcat Músic Xou. A les 19.30 h. començarà el correfoc in fantil amb finalització a la pla ça de l’Església i donarà pas al correfoc major. La nit acabarà amb el concert jove a les 23.30 h. amb el grup Cocktail Tribu tov. Dissabte, després de l’Ofici solemne, es podran portar les mascotes a beneir. Després, la festa continuarà amb la cerca vila dels gegants Serè i Mari nada acompanyats de la Colla de Grallers i Timbalers que aniran fins a la pista del Centre Cultural Marinada. A la tarda, a la Sala Polivalent, a les 19 h. hi haurà màgia i humor amb Jammes Garibo i Mayte Car reras Show. Finalment, diu menge, la jornada començarà amb una Caminada i Pujada al Campanar que sortirà a les 10 h. de la plaça de l’Església. L’úl tim acte serà a les 18.30 h. amb el Ball de Festa Major a càrrec del duet Lluna Blava. Redacció
La campanya El comerç de Valls s’ho val, va finalitzar amb el sor teig dels 300 vals de compra, valorats amb un import total de 30.000 euros. Aquesta inicia tiva es va dur a terme durant la campanya de Nadal i Reis amb l’objectiu de premiar la ciuta dania que realitza les compres en els serveis de proximitat va
llencs. En aquesta campanya es van distribuir un total de 40.000 butlletes en un projecte que va comptar amb la participació de 120 establiments, el que va su posar un retorn d’un milió d’eu ros durant la campanya als co merços i restaurants adherits. La campanya es va consolidar amb un 50% més de butlletes valida des respecte a l’anterior edició.
Els premiats rebran els vals de 100 euros fraccionats en tiquets de 10 euros que podran utilitzar, fins al 31 de març, per comprar, la meitat en establiments de restauració i l’altra meitat en comerços. Els guanyadors dels vals de compra han de passar a recollir els premis per l’Oficina Municipal de Turisme situada al carrer de la Cort, 3.
La Regidoria d’Esport de l’Ajuntament de Torredem barra organitza, amb la col· laboració del Consell Esportiu del Tarragonès, un curs d’ini ciació a l’escalada infantil di rigit a nens de 4 a 13 anys. Es durà a terme els dijous del 2 de febrer al 25 de maig, al Pavelló Municipal Sant Jordi, en dos grups, de 17 a 18 h. (4 a 7 anys) i de 18 a 19 h. (8 a 13 anys). El curs es dirigeix als infants que vulguin conèixer el món de l’escalada, aprendre les tècni ques bàsiques per escalar vies amb seguretat al rocòdrom, i tenir un primer contacte amb el medi vertical, així com als que han escalat poc i volen perfeccionar i resoldre dubtes. No és un curs destinat a per sones que vulgui fer sortides a roca. El curs té un preu de 22,40 euros que inclou l’asse gurança, els materials i els mo nitors. Serà necessari portar de casa uns peus de gat per po der dur a terme l’activitat. Les inscripcions ja estan obertes al web de l’Ajuntament. Si es ne cessita més informació, es pot contactar a través del correu electrònic esports@torredembarra.cat. Redacció
Els tortells de Sant Antoni s’elaboren amb matafaluga, però se’n van fer amb altres variacions
La Societat de Sant Antoni ha estrenat dues peces: un carro fúnebre i un altre de vuit botesTres forns de la capital de l’Alt Camp elaboren 300 tortells de Sant Antoni reintegrats a la festa abans de la pandèmia GERARD MARTÍ Un carro participant als Tres Tombs de Valls en un moment del recorregut a la plaça del Blat.
—Per fi deixem enrere definitivament les restriccions. Com es presenta enguany aquesta Festa Major?
—A tope! Ens hem alliberat, en el sentit que hem pogut elaborar un programa sense cap mena de restricció ni preocupació com les que hi havia durant la pandèmia, i que ens obligaven a mesurar molt els aforaments i a preveure plans B. Enguany podrem gau dir de la festa com ho havíem fet abans, i això ha sigut un allibera ment important per als respon sables del Patronat Municipal de Turisme, que són els programa dors.
—La programació arrenca amb el pregó, que enguany anirà a càrrec de Josep Maria Cruset, fins fa poc president del Port de Tarragona. Per què aquesta elecció?
—Penso que, com a president del Port, Josep Maria Cruset va fer una evolució en relació amb Vila seca, de manera que vam poder arribar a consensos i acords beneficiosos per a les dues parts. Les institucions han de saber posar en valor qüestions com aquestes, i ser agraïdes amb les persones que, com ell, les van liderar. El Port és una infraes tructura cabdal per al territori, i Cruset va ser el primer president que va veure que calia tenir una sensibilitat màxima amb Vila seca i la Pineda, tal com ja es feia amb el Serrallo o altres sectors de la ciutat de Tarragona. —El programa està farcit de música, un dels pilars de la festa de Vila-seca.
—Música i tradició són l’ADN de la nostra ciutat. Sobretot, la nostra Festa Major pivota sobre
la tradició, amb el Cos de Sant Antoni i els elements festius i les entitats que enriqueixen el nos tre teixit cultural. A partir d’aquí, la farcim amb altres activitats que s’adapten a les tendències. Les festes van mutant i canviant segons l’interès i l’evolució de la mateixa societat. Però sem pre treballem per dissenyar una Festa Major per a tothom, per a
totes les franges d’edat i tots els gustos. I, en l’àmbit de la música, sempre busquem que sigui di versa i que tothom pugui trobar alguna proposta que li pugui in teressar.
—Enguany Vila-seca està d’aniversari: els gegants Ton i Pineda fan 40 anys. Això vol dir que comencen a ser veterans… —Sí, gairebé tenim la mateixa
edat. Ells van néixer quan jo tenia un anyet. Aquest aniversari s’ha de posar molt en valor, i sobretot felicitar els portadors i tota la Co lla gegantera, persones que parti cipen en la festa des de fa molts anys i que han aconseguit que els gegants siguin tan estimats. Per això volem celebrar ho com cal, amb una trobada gegantera de màxims.
Com a president del Port, el pregoner Josep Maria Cruset ha demostrat una sensibilitat màxima amb Vila-seca
Música i tradició són l’ADN de la nostra ciutat i també del programa de festes, pensat per a tots els gustos i edats
Penso que, al final, la Festa Major no deixa de ser una manifestació d’estima pel lloc on vivim
—El Ball de Diables, per la seva banda, també té alguna cosa per celebrar: estrenen nous ceptres per al Ball infantil. I, a més, signats per Antoni Mas. —L’Antoni Mas és una institu ció. A més de ser un gran artista és tot un referent, i els seus cep tres són una peça cobejada. Men tre li puguem demanar que ens faci coses, ho farem. Els ceptres que tenim a Vila seca són molt més que un objecte, són patri moni artístic de la pròpia entitat i, en definitiva, de tots els veïns i veïnes. D’altra banda, també penso que és important destacar la gran projecció del nostre Ball de Diables. Aquesta és una enti tat que està fent pedrera, i això és un fet molt satisfactori.
—En aquesta Festa Major el Celler acabarà de consolidar-se com a espai idoni per acollir actes que també poden ser popu-
lars.
—Sempre hem defensat que el Celler havia de ser un espai mul tifuncional, i aquesta idea, que es podia haver quedat en paper mullat, ha acabat sent una reali tat. Penso que ja podem dir que els objectius que es van marcar per a aquest equipament s’han complert: tant pel que fa a la recuperació d’un patrimoni ar quitectònic com per la revalorit zació cultural del propi edifici. I, tot plegat, en un espai que defu gís l’especialització, anant cap a la multifuncionalitat. El Ball de Festa Major, que és un acte molt tradicional, quedava una mica fred al Pavelló. Ara, al Celler, serà tota una altra cosa.
—En el programa s’insisteix molt en el concepte de festa segura. Com es treballa en aquest sentit?
—Perquè les coses surtin bé, cal fer molta feina. I, tot i això, de vegades les coses no van com un voldria. Els paràmetres de se guretat d’avui dia no tenen res a veure amb els de fa vint anys, hi ha un control del risc molt més gran, i tot plegat permet evitar molts problemes inesperats. Però, a la vegada, això suposa un gran esforç d’organització i una feina importantíssima dels equips tècnics i del Patronat de Turisme.
—Abans d’acabar, el convido a que faci una crida a la festa.
—Doncs aprofitaré per dir als vila secans i vila secanes que surtin, que es diverteixin, que comparteixin i que s’alliberin una mica dels problemes del dia a dia. I que facin ciutat. Perquè al final, la Festa Major no deixa de ser una manifestació d’estima pel lloc on vivim.
El cavall és l’element festiu in sígnia de Vila seca i també el protagonista per excel·lència de la Festa Major de Sant Antoni, per la seva vinculació al món de la pagesia i perquè és l’eix de dues de les activitats populars més estimades de la programa ció. La primera és la celebració dels Tres Tombs, que enguany es farà demà dimarts, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni, com ja és tradició. La concen tració de carruatges i cavalleries està programada per a les 11.30 h. a l’avinguda de la Generalitat, però abans ja s’haurà fet l’es morzar popular i una Canonada Matinera amb la Charanga Los Mataos. A partir de les 12 del migdia arrencarà la cercavila, que recorrerà els carrers del cen
tre de la vila acompanyada per la Banda Sones de Pasión. També es realitzarà la tradicional bene dicció de mascotes i altres ani mals domèstics. La concentració serà entre les 12.45 i les 13 hores a la cantonada del carrer de Sant Antoni amb el carrer de la Font, i passaran a la benedicció davant dels Tres Tombs.
El tradicional Cos de Sant Antoni arribarà el diumenge 22 de gener al Parc de la Torre d’en Dolça, amb un total de tres curses on, com dicta la norma, hi partici paran cavalls pura sang anglesos.
A les 11 del matí ja obriran les Parades d’artesans, i al punt de les 12 arrencarà la primera de les curses: el Premi Torre d’en Dol ça, amb una distància de 1.700 metres. La segona cursa, el Gran Premi Ajuntament de Vila seca, de 2.500 m, es farà a les 12.30 h., i la tercera i última cursa, el Premi Patronat Municipal de Turisme de Vila seca, de 1.700 m, serà a les 13h. Com sempre, l’entrada al recinte és gratuït i el públic podrà apostar pels seus cavalls prefe rits. En acabar la competició es procedirà a l’entrega dels premis i els trofeus, que enguany supo sen un import total de 30.000 euros. El Cos de Sant Antoni és un Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional i els seus orí gens es remunten a la segona meitat del segle XIX.
Actuació del Ball de Diables de Vila-seca.
Dissabte 21 de gener Vila seca acollirà la Nit del Foc, que en guany arriba amb dues estre nes importants. La primera és la presentació dels nous ceptres del Ball de Diables Infantil. Es tracta dels ceptres de Llucifer i la Diablessa, que són obra de l’escultor vila secà Antoni Mas. La presentació es farà just abans del Correfoc Petit, que té previst arrencar a les 18 h. des de la plaça d’Estudi. L’altra no vetat és que el Ball de Diables
de Vila seca encetarà enguany una nova tradició: mostrar a la vila alguns dels balls parlats de diables més emblemàtics del país. Per començar, han con vidat el Ball de Diables de Vi lafranca, que a les 19.30 h. farà una mostra del seu Entremès a la plaça de Voltes. Tot seguit, els de Vila seca escenificaran el Ball de Sant Miquel i Diables (19.45 h.). Clouran la Nit la Ta balada (20.15 h.) i el Correfoc (20.30 h.). Redacció
La Festa Major d’Hivern arren carà, oficialment, dilluns 16 de gener a les 20.15 h. a l’Auditori Josep Carreras. El pregó d’en guany anirà a càrrec de Josep Maria Cruset i Domènech, qui ha estat president de l’Autori tat Portuària de Tarragona en tre els anys 2018 i 2022. Cruset també havia estat alcalde de Riudoms durant onze anys i diputat i vicepresident de la Diputació de Tarragona durant nou anys. Després de la seva intervenció, l’acte es clourà amb l’actuació de l’Orquestra Händel del Conservatori Mu nicipal de Música, que oferirà un concert sota la direcció de Rafael Fabregat. Redacció
Les bandes oferiran els seus concerts al Pavelló Municipal d’Esports de Vila-seca
Juntament amb la tradició po pular, la música ocupa un espai fonamental en la programació de la Festa Major de Sant Anto ni. Com cada any, els programa dors portaran fins a Vila seca una selecció de bandes i músics que abasten tots els estils i tots els gustos musicals. Com a caps de cartell, el programa compta amb Doctor Prats, que es troben immersos en la gira del seu últim treball, Pel cantó bo, i que actua ran divendres 20 de gener al Pa velló d’Esports, juntament amb la formació del Maresme Arc de Triomf.
Tot just l’endemà, dissabte 21,
serà el torn de Tremenda Jauría, la banda madrilenya coneguda per la seva fusió de rock, punk, reggaeton i electrònica. Aquell mateix vespre actuarà també la banda valenciana Mafalda.
També s’han programat algunes festes disco, com la Nit Top Festa que es farà aquest mateix dilluns al Pavelló Municipal d’Esports amb els DJs G Monty i Rubén Ro mero, o la Festa Menéalo on Tour Mas&Mas Show, de divendres 27, amb el DJ Nacho Lascasas.
El Ball de Festa Major estarà amenitzat per la popular Or questra Nueva Alaska, mentre
DILLUNS, 16 DE GENER
11:30 h. A la plaça de l’Església Repic de campanes
Toc de vigília de Festa Major.
20:15 h. A l’Auditori Josep Carreras Pregó de Festa Major
Concert amb l’Orquestra Händel del Conservatori Municipal de Música
Director: Rafael Fabregat.
23:30 h. Al Pavelló Municipal d’Esports
Nit Top Festa
Fins a les 5 h. de la matinada. Els me nors de 16 anys han d’anar acompa nyats d’una persona adulta i entregar el full d’autorització signat. Preu entrada: 8€ a taquilla (1 hora abans), 5€ antici pada. Aforament limitat. Compra d’en trades a: https://entrades.vila-seca.cat.
DIMARTS, 17 DE GENER
Pasión. Itinerari: c. de Reus, c. de Sant Jordi, c. del Castell, c. del Tenor Josep Forasté, c. de Tarragona, rambla de Catalunya, c. de Vic, plaça dels Països Catalans, av. de Ramon d’Olzina, av. de Francesc Macià, c. de la Font. Bene dicció dels animals pel c. de la Font, pl. de l’Església, c. Major, c. del Comte de Sicart i c. del Castell.
11:30 h. A la plaça de l’Església Repic de campanes Toc de Festa Major.
12 h. A l’Església Parroquial de Sant Esteve Missa Major Amb la participació de la Coral Nova Unió.
17.30 h. A l’Església Parroquial de Sant Esteve Benedicció de Sant Miquel
18.30 h. Al Pavelló Municipal d’Esports Gran Gala de Dansa Sant Antoni
Mag Ferbuch, Mag Rovi i Mag Igor.
També s’han programat festes disco, així com el tradicional Ball de Festa Major amb Nueva Alaska
que els petits de la casa podran passar una estona molt divertida amb les activitats que s’han pro gramat al Celler els dies 20, 27 i 29. Així, divendres 20 hi haurà una Gran Festa Infantil amb la Cia Ballaruga. El dia 27 es farà una sessió de Teatre visual amb Kle Addaura i dos dies després, diumenge 29, hi haurà una Tarda de màgia jove dirigida per Aleix Vidal amb els mags Màgic Pol,
La música també tindrà un paper important en la celebració del 40 aniversari dels Gegants Ton i Pineda, que es farà dissabte 28 de gener. Si a primera hora hi haurà un Bon dia musical amb la Txaranga Juvenil Toca Trons, durant la festa familiar de la tar da actuarà el grup Folk Folkatr3s, que oferirà una sessió de can çons i danses tradicionals per gaudir i ballar en grup.
Per a les compres i reserves d’entrades es pot consultar la pàgina web https://entrades.vilaseca.cat. Algunes activitats són gratuïtes i altres de pagament.
05: 30 h. Des del Pavelló Municipal d’Esports Cercavila cap a la Canonada Matinera Amb la Charanga Los Mataos.
06 h. A la plaça de l’Església Canonada Matinera Amb la Charanga Los Mataos.
08 h. Jardí del Castell de Vila-seca Esmorzar popular
11:30 h. A l’avinguda de la Generalitat Concentració dels Tres Tombs
12 h. Des de l’avinguda de la Generalitat Els Tres Tombs Acompanyats per la Banda Sones de
19 h. A l’hotel Raval de la Mar Cata de Caves Codorniu, celler amb més de 450 anys d’història Preu de la consumició: 5 €. Organitza: Palas Pineda.
18 h. Al Celler de Vila-seca Gran Festa Infantil
La Cia Ballaruga presenta La Festa. Entrada lliure amb invitació a https:// entrades.vila-seca.cat. A partir dels 3 anys. Per assistir als espectacles famili ars, cada adult acompanyant haurà de portar 1kg de llegums, cereals o pasta que es recolliran en benefici del Banc d’Aliments de Vila seca.
22 h. Ateneu Pi i Margall Assaig de castells
Amb Romina R i Sara Escudero. No recomanat per a menors de 16 anys.
Preu de l’entrada: 8€ a taquilla (1 hora abans), 5€ anticipada. Aforament li mitat. Compra d’entrades a: https:// entrades.vila-seca.cat.
Música disco fins a les 4 h. de la ma tinada. Preu de l’entrada: 15€ a ta quilla (1 hora abans). 10€ anticipada. Aforament limitat. Els menors de 16 anys han d’anar acompanyats d’una persona adulta i entregar el full d’au torització signat. Compra d’entrades a: https://entrades.vila-seca.cat.
10 h. A la plaça de Voltes
Cursa de Pallassos i Pallasses “Joan Busquets” - Taller de Maquillatge de Pallass@s
11 h. Sortida de la XI Cursa
La festa estarà animada per la Cia. Puça Espectacles.
11 h. A la plaça de l’Església. Xocolatada popular infantil A càrrec de la colla castellera Xiquets de Vila seca.
12:30 h. A la plaça de l’Església. Actuació Castellera amb els Xiquets de Vila-seca
17:30 h. A la Sala Polivalent de l’Ajuntament Lliurament dels Premis X Concurs de Fotografia Albert Iturria
17:55 h. A la plaça d’Estudi Bateig de foc dels nous ceptres de Llucifer i la Diablessa del Ball de Diables Infantil, obra d’Antoni Mas
18 h. A la plaça d’Estudi
Correfoc Petit
Amb la participació del Ball de Diables Infantil de Vila seca. Itinerari: C. de la Verge de la Pineda, c. dels Bons Aires, c. de Sant Antoni, c. de la Font, pl. de l’Església, c. Major i pl. de Voltes.
19:30 h. A la plaça de Voltes
Entremès del Ball de Diables de Vilafranca
19:45h. A la plaça de Voltes
Ball de Sant Miquel i diables
20:15 h. A la plaça de Voltes
Tabalada
Amb la participació dels Tabalers del
12 h.
20:30 h. A la plaça
Amb el Drac de Reus, el Ball de Diables dels Monjos, el Ball de Diables de Ma taró, el Ball de Diables de Vilafranca i el Ball de Diables de Vila seca. Itinera ri: Pl. de Voltes, c. de Sant Bernat Cal vó, c. de les Creus, c. de Sant Antoni, c. dels Bons Aires, c. de la Verge de la Pineda, c. dels Ferrers, c. de Sant Pere, c. de Santa Bàrbara, c. de Sant Antoni, c. de la Mola i pl. d’Estudi.
22:30
Concert amb Tremenda Jauría i Mafalda Música disco fins a les 4 h. de la ma tinada. Preu de l’ entrada: 15€ a ta quilla (1 hora abans), 10€ anticipada. Aforament limitat. Els menors de 16 anys han d’anar acompanyats d’una persona adulta i entregar el full d’au torització signat. Compra d’entrades a: https://entrades.vila-seca.cat.
23 h. Celler de Vila-seca
Gran Ball de Festa Major Amb l’orquestra Nueva Alaska. Fins a les 3:30 h. de la matinada. Preu de l’en trada: 5€. Aforament limitat. Entrada gratuïta per als menors de 13 anys (hauran d’anar acompanyats d’una persona adulta). Reserva de taules: 15€. Compra d’entrades a: https://entrades.vila-seca.cat.
A partir de les 11 h. Al Circuït Hípic del Parc de la Torre d’en Dolça Tradicional Cos de Sant Antoni - Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional 11 h: Parades d’Artesans. 12 h: Inici de les curses.
18 h. Des del jardí del Castell de Vila-seca Cercavila del Seguici Tradicional amb Elements Festius i Balls i amb la participació de la Mulassa de Barcelona, de 450 anys d’història Concentració: a les 17.30 h. al jardí del Castell de Vila seca. Itinerari: c. del Comte de Sicart, pl. de Voltes, c. Major i pl. de l’Església.
DIMARTS, 24 DE GENER
20 h. A l’hotel Raval de la Mar Vins singulars de producció limitada
Tast de vins Genium Celler de la DOQ Priorat Preu: 5€. Organitza: Palas Pi neda.
17:30 h. Al Centre Cívic del Colomí
Sortida de la XLI Cursa Atlètica de Sant Antoni i XXV Milla Local Circuit urbà del Barri del Colomí. Or ganitza: Club Atletisme Vila seca.
18 h. Al Celler de Vila-seca Espectacle familiar Kle Addaura teatre visual
Entrada lliure amb invitació a https:// entrades.vila-seca.cat. A partir dels 3 anys. Per assistir als espectacles fami liars, cada adult acompanyant haurà de portar 1kg de llegums, cereals o pasta a benefici del Banc d’Aliments de Vila seca.
22 h. Al Celler de Vila-seca Nit d’humor: Spasmo Teatro presenta Galerías Tonterías (amb la veu de Josema Yuste)
Preu de l’entrada: 8 € a taquilla (1 hora abans), 5 € anticipada Aforament li mitat. No recomanat per a menors de 18 anys. Compra d’entrades a: https:// entrades.vila-seca.cat.
23:30 h. Al Pavelló Municipal d’Esports
Festa Menéalo on Tour Mas&Mas Show. Música amb el Dj Nacho Lascasas
Fins a les 4 h. de la matinada. Preu en trada: 8€ a taquilla (1 hora abans), 5€ anticipada Aforament limitat Els me nors de 16 anys han d’anar acompa nyats d’un adult i entregar el full d’au torització signat. Compra d’entrades a: https://entrades.vila-seca.cat
DISSABTE, 28 DE GENER
9:30 h. Des del Celler de Vilaseca
Bon dia musical amb la Xaranga juvenil Toca Trons
Itinerari: c. del Celler, c. del Comte Sicart, c. del Requet de Fèlix, c. de Tar ragona, rbla. de Catalunya, c. de Vic, pl. dels Països Catalans, av. de Ramon d’Olzina, Parc de la Riera, c. de Balmes, av. de la Verge de Montserrat, c. de la Riera, c. de la Font, i pl. de l’Església.
10:30 h. A la plaça de l’Església XII Trobada dels Amics dels Gegants i Grallers de Vila-seca i 40 aniversari dels Gegants Ton i Pineda Plantada de capgrossos, gegantons i elements festius.
11:30 h. Cercavila Itinerari: c. Major, pl. de Voltes, c. del Comte de Sicart, c. de l’Hort, c. del Requet de Fèlix, c. de Tarragona, c. de la Verge de la Pineda, pl. de l’Església, c. de la Font, c. de Sant Antoni, c. dels Ferrers, c. de Sant Pere i pl. d’Estudi.
12:45 h. A la plaça de l’Església. Ballades finals de lluïment i lliurament de records
12 h. A la plaça de l’Església Cercabirra amb la Txaranga Band Tocats
18 h. Al Pavelló Municipal d’Esports Festa familiar d’aniversari del Ton i la Pineda La companyia Cosinsart presenta ‘Agegantats’.
18:45 h. Berenar Popular Infantil
19: 30 h. Concert Ball Folk amb el grup
Entrada lliure. Aforament limitat. Or ganitza: Colla Gegantera i Grallers de Vila seca.
20: 30 h. A la plaça d’Estudi. Carretillada del Ball de Diables de Vila-seca
22 h. Celler de Vila-seca Teatre improvisat amb Improshow
Preu de l’entrada: 8€ a taquilla (1 hora abans), 5€ anticipada. Aforament li mitat. No recomanat per a menors de 14 anys. Compra d’entrades a: https:// entrades.vila-seca.cat.
09 h. Parc de la Torre d’en Dolça XVII Duatló Cross Popular de Vila-seca Informació: https://www.naturetime. es/ca/duatlo-cros-vila-seca-3/. Orga nitza: Secció de Muntanya de l’Agru pació Cultural.
40è Aniversari del Ton i la Pineda. XL Trobada Gegantera amb la participació de 40 colles geganteres
08:30 h. Pels carrers de la vila Matinades galejades amb el grup de Grallers i Trabucaires del Comú
10 h. Al jardí del Castell Concentració i Plantada de les
Cercavila de Gegants i
Itinerari: jardí del Castell, c. del Comp te Sicart, c. de Requet de Fèlix, c. de Vic, rbla. de Catalunya, c. de Tarra gona, rbla. de Catalunya, c. de Vic, pl. dels Països Catalans, av. de Ramon d’Olzina i Parc de la Riera.
13.30
10 h. a la plaça de l’Església.
Joc de Descoberta en Família: “El porquet de Sant Antoni es vesteix de festa”
Inscripcions fins al 26 de gener a: es plaiesclop@gmail.com. Preu: 1€ per persona a benefici de Sosciathlon.
Organitza: Esplai l’Esclop de Vila seca.
18:30 h. Al Teatre del Centru.
La Teca presenta P.I.G.S.
Preu de l’entrada a partir dels 3 anys: 5€.
19 h. Al Celler de Vila-seca
Dirigida per Aleix Vidal amb la col· laboració dels mags Màgic Pol, Mag Ferbuch, Mag Rovi i Mag Igor. Preu de l’entrada: 8€ a taquilla (1 hora abans), 5€ anticipada. Aforament limitat. Compra d’entrades a https://entrades. vila-seca.cat.
L’Ajuntament de Calafell va ad judicar la realització del projec te del Parc de Circ a l’empresa Espai Visual. Aquesta fa avan çar la instal·lació al municipi del fons històric del Circ Raluy Legacy, que oferirà una expe riència cultural i turística. En paral·lel, ja s’està redactant el projecte de gestió de l’escola de circ. Aquesta serà un servei artístic formatiu, relacionat amb l’arrelament a Calafell de la trajectòria històrica del Circ
Raluy Legacy. L’escola es de senvoluparà en relació directa al projecte d’escola de música i arts de Calafell. «El circ és art i al nostre municipi es farà ben evident», va dir l’alcalde, Ra mon Ferré. La família Raluy va explicar que el projecte crearà un museu sense precedents. Van destacar que serà un lloc on no tan sols es coneixerà la història centenària d’una nissa ga com la dels Raluy, sinó tam bé la història del circ. Redacció
Els dies 15 i 16 de març, els jardins de l’Alberg Santa Maria del Mar de Coma ruga acolliran la prime ra edició de la Fira de Formació Professional del Baix Penedès, que té com a objectiu difondre l’oferta formativa comarcal, tant reglada impartida pels centres de secundària com la no reglada que ofereixen els serveis d’ocu pació de la comarca. Aquesta fira de formació professional és un projecte que sorgeix de la cooperació aquests últims anys entre els municipis de la comar ca i el Consell Comarcal del Baix Penedès en matèria d’ocupació i desenvolupament econòmic. La fira va dirigida principalment als alumnes que cursen l’ESO i que aviat hauran d’orientar la seva continuïtat formativa. Les accions previstes s’agrupen en tres àrees i espais: una a la Car pa I, on s’hi trobaran els estands informatius, un espai habilitat a les carpes perquè les entitats participants –majoritàriament centres de formació– puguin atendre i respondre preguntes
dels assistents i informar de les famílies professionals imparti des. A la Carpa II i a l’escenari exterior hi haurà exhibicions i demostracions d’activitats i pro jectes desenvolupats per les enti
tats educatives. L’últim espai ha bilitat serà l’Aula externa, on s’hi duran a terme xerrades informa tives per als assistents. També es preveuen punts d’informació de centres amb batxillerat, de
gremis, de la Fundació Inform, del Consell Comarcal del Baix Penedès, de l’Escola d’Hostaleria del Baix Penedès, de l’Oficina de Treball de la Generalitat de Cata lunya (OTG), de l’Oficina Jove del Baix Penedès, de la Cambra de Comerç de Tarragona i dels Ser veis d’Ocupació de la comarca. Els instituts de la comarca que imparteixen formació professi onal són l’Institut Andreu Nin i l’Institut Mediterrània, ambdós situats al Vendrell, l’Institut Camí de Mar de Calafell, l’Insti tut Ernest Lluch de Cunit i l’Ins titut La Talaia a Segur de Calafell. L’alcalde del Vendrell, Ken neth Martínez, va posar de relleu que «és evident que la formació professional és un dels grans reptes que té el país per ampliar notablement el seu nombre de places. També cal augmentar l’oferta d’opcions i ajustar la més i millor al mercat laboral. I amb aquesta fira es vol donar a conèixer als alumnes que acaben l’ESO l’àmplia oferta de cicles formatius que ja hi ha a la comar ca», destacava Martínez.
Montreal
El Consell d’Ad ministració del Nàstic va anunci ar ahir la destitu ció de Raül Agné de la banqueta grana. Després d’una reunió de gairebé dues hores, la directiva grana va decidir «rescindir el contracte de l’entrenador del pri mer equip després dels resultats esportius aconseguits». L’entitat grana ja està buscant el recanvi. Tenen moltes opcions disponi bles, però entre totes elles la que més sona és la de Munitis.
Aquesta decisió es va fer públi ca ahir, però el futur del ja extèc nic grana va estar segellat quan l’àrbitre va xiular el final del duel contra el Cornellà. L’equip tenia programat ahir un entrenament a les 10 hores, però es va cancel· lar. El darrer dissabte, els grana van tenir moltes ocasions durant la primera meitat per a, com a mínim, no perdre, però la fragi litat defensiva i la sensació d’un Nàstic gris, sense idees i incapaç de remuntar en el segon temps van acabar per posar l’últim clau al taüt.
D’aquesta manera, Raül Agné s’acomiada de l’entitat amb un balanç de 26 victòries, 19 empats i 18 derrotes a Primera Federació. En aquesta etapa a la banqueta grana, el tècnic mai s’ha acabat
de guanyar la confiança de tots els aficionats. Sigui pel seu estil de joc o per la irregularitat de l’equip durant les dues tempo rades, Agné sempre ha tingut els seus detractors. De fet, tampoc ha estat còmode en l’aspecte es portiu, perquè va haver de supe rar més d’un i de dos ultimàtums
El CBT de Berni Álvarez con tinua amb el seu idil·li amb la victòria una setmana més. Els tarragonins van superar el Mar tinenc per 70 82 en un partit que van trencar al segon quart a favor seu. El partit va començar amb molta intensitat per part dels dos equips, que van impri mir un ritme alt. El Martinenc imposava el seu joc com a local, però els cebetistes estaven espe cialment encertats des de la línia de tres. La igualtat era màxima i, al final del primer període, el marcador marcava 19 19. Sisco Moreno, últim fitxatge del CBT, va fer el seu debut oficial amb
l’equip i a l’inici del segon quart va fer el primer triple amb la samarreta blava. Els locals res ponien, però el dissabte era el dia de gràcia dels de Berni Álva rez. Ofensivament els sortia tot, sobretot des de la línia de tres punts, però també patien en de fensa amb un joc de transicions que va dominar el Martinenc. Tot i això, els cebetistes van passar per sobre dels locals com un tren i van marxar al descans amb onze punts d’avantatge.
A la represa, el CBT no va abaixar els braços i Ousmane Ndour es va convertir en un mal son per als locals. El jugador del CBT es va fer enorme tant sota
per a continuar a les regnes de l’equip. La darrera temporada, el seu càrrec va estar al límit des prés de la derrota contra l’An dorra per 0 3 en el primer duel de la segona ronda. El tècnic va saber revertir la situació i, amb dues grans dinàmiques positi ves, va ficar el Nàstic a la final
del play-off d’ascens. Els grana van tenir el somni a tocar, i, sigui per un arbitratge ridícul o per un gran Villarreal B, es van quedar a les portes.
Aquesta temporada, el Nàstic va aconseguir renovar el gran bloc sòlid de la darrera, però, fins al moment, ha esdevingut l’om
Jornada 19, Primera RFEF
Eldense-Real Murcia 1-0 Cornellà- GIMNÀSTIC 1-0 Alcoyano-Osasuna Prom. 0-1 At.Baleares-Sabadell 0-1 Amorebieta-R.Sociedad B 1-2 Intercity-Calahorra 1-0 SD Logroñés-Numancia 1-1 Bilbao Ath.-Real Unión 0-1 Barça Atlètic-La Nucía 2-1 Castellón-UD Logroñés 0-0
Calahorra-Barça Atlètic Real Unión-Eldense Real Murcia-Bilbao Ath. GIMNÀSTIC-SD Logroñés R.Sociedad B-Intercity UD Logroñés-At. Baleares Numancia-Amorebieta La Nucía-Cornellà Sabadell-Alcoyano Osasuna Prom.-Castellón
bra del que va ser. L’any passat, el Nàstic no rebia gairebé cap gol i el problema era marcar. De fet, en tota la temporada pas sada el conjunt grana només va acumular 30 gols en contra en 38 partits. Enguany, només en la primera volta en suma 25.
Aquesta temporada, el Nàstic
va tenir un inici dramàtic que va posar, aviat, tot el focus a la figu ra d’Agné. Fins i tot, el club li va marcar un ultimàtum de dos par tits, però el va superar amb una dinàmica positiva que semblava definitiva. Malgrat tot, el Nàstic no va aconseguir la regularitat en cap moment i, tot i el miratge de l’actuació a la Copa del Rei, els grana només han sumat 4 dels últims 18 punts. Aquesta dinàmi ca ha fet que el Nàstic baixi fins als inferns i acabi la primera vol ta més a prop del descens que del play-off. L’objectiu és l’ascens, i l’entitat considera que l’equip te les peces capaces d’aconse guir ho, però la derrota contra el Cornellà va ser definitiva.
En el comunicat publicat ahir, l’entitat grana va anunciar que l’equip torna als entrenaments avui a les 10.00 hores sota la di recció de Dani Vidal. L’actual se gon entrenador grana dirigirà la sessió, però el seu futur tampoc està garantit.
El Consell d’Administració es reunirà avui per establir quin serà el futur grana a la banqueta. El club té una sèrie de candidats, però tots amb les seves condi cions particulars que podrien incloure canvis a l’actual cos tècnic del Nàstic, un factor que el Consell no voldria alterar. En tre tots ells, el que sembla estar més a prop és Pedro Munitis. El tècnic va entrenar l’any passat al Sabadell. Munitis va agafar l’equip català en zona de descens i el va deixar a un pas d’entrar al play-off d’ascens. Amb tot, el Consell prendrà una decisió en les properes hores entre totes les opcions.
Sigui qui sigui el tècnic nou, s’estrenarà al Nou Estadi el diu menge contra l’SD Logroñés.
la cistella rival com en defensa, on a aconseguir més d’un tap d’aquells que fan mal. Els locals no donaven el seu braç a tòrcer, però el CBT els mantenia a una distància còmoda. L’últim quart va seguir el mateix guió, amb un
conjunt blau precís amb els tri ples que va segellar una victòria que els col·loca a la batalla per les primeres places. El pròxim partit torna a ser decisiu perquè els tarragonins s’enfrontaran al Barça, el segon classificat.
Redacció
El CV Sant Pere i Sant Pau va estrenar la nova pista del seu pavelló amb una gran victòria contra el Mediterráneo Caste llón per 3 1. El darrer dissabte, els cooperativistes van jugar el seu primer partit de l’any. Des prés de gairebé un mes amb la lliga aturada per les vacances de Nadal, els vermells van tor nar amb la mateixa força del primer dia. Malgrat tot, el Me diterráneo Castellón va posar les coses difícils. El primer set el van començar dominant els visitants, però els de Vlado Ste vovski són experts a l’hora de remuntar les adversitats. Samu
el Pacheco va liderar la remun tada i es van emportar el set per 25 23. El segon va ser més còmode i els locals van guanyar per 25 20. El conjunt visitant va guanyar el tercer set i va allar gar el duel una mica més, però els d’Stevovski van establir el seu domini absolut en un últim quart que van dominar sense pietat (25 16). Els tarragonins es mantenen segons amb quatre punts de diferència respecte a l’Illa Grau, el primer classificat, que segueix sense fallar. Per la seva banda, el CV Roquetes es va emportar el duel provincial contra el Cèvol Torredembarra per 3 2.
El Reus Deportiu va trencar d’una vegada la maledicció dels partits fora de casa amb una nova victòria com a visitant. Els roig i negres van sumar la segona victòria seguida en un partit mogut que van haver de treballar malgrat l’avantatge que van aconseguir en els pri mers minuts. Enfrontar se a l’Igualada sempre és sinònim d’anar a la batalla i els de Jordi Garcia ho van aprendre aviat. El joc del conjunt local era intens
HOQUEI PATINSi l’àrbitre va haver d’amones tar amb targeta blava a un dels seus jugadors. Els reusencs van aprofitar la superioritat numè rica i, en un tres i no res, es van posar 0 2 amb gols d’Aragonès i Gelmà. Amb el pas dels minuts, el partit es va intensificar i les faltes volaven a banda i banda. L’Igualada va aconseguir empa tar, però, a deu minuts del final, Rojas va tornar a posar per da vant al Reus i Marc Julià va sen tenciar. Redacció
El CP Calafell de Ferran López va aconseguir la primera victò ria del 2023 al Joan Ortoll des prés de superar el CH Caldes per 3 1. Els verd i blancs van recuperar el somriure a casa, perquè no guanyaven des del mes d’octubre davant de la seva afició. El partit no va ser gens fàcil, el CH Caldes va establir tot un mur defensiu que els de Ferran López van trigar a tren car. Quan més falta feia, va apa rèixer el de sempre. Martí Ca
sas va marcar el primer gol i el partit va marxar al descans amb 1 0. L’inici de la segona part va ser accidentat, els calafellencs es van quedar amb un home menys després de la blava a Francisco Ávila i el conjunt visi tant va aprofitar la superioritat numèrica per empatar el duel amb un tir llunyà. El partit va tornar a l’inici, però Sergio Mi ras va tornar a trencar el mur i Martí Casas va sentenciar mar cant el 3 1 final. Redacció
El CB Valls de Víctor Neila va guanyar contra el Sese al Joana Ballart en un partit que van ha ver de remuntar. El conjunt rival va dominar el primer període, però els vallencs van contestar i van fer del partit un monòleg blanc i vermell. La remuntada, però, va ser treballada durant el segon quart. Els locals comen çaven el duel cinc punts per sota. Guillem Fàbregas i Jordi Llagostera es van posar l’equip a l’esquena i van retallar dis
tàncies a poc a poc. Els vallencs es van fer forts en defensa i van acabar donant la volta a l’elec trònic per marxar al descans amb avantatge (48 42). A l’inici del tercer quart, el Sese va tor nar a posar se per davant, però l’alegria els va durar poc i el CB Valls va establir un domini que va arribar fins al final del partit. Amb aquest triomf, els de Neila van aprofitar l’ensopegada del Martinenc i es van situar tercers en solitari. Redacció
CB Salou. Oscar Ngomo (15), Iker Montero (3), Jabs Newby (15), Ron nie Gombe (0) i Xavi Hernández (11). També van jugar Gonzalo Baltà (2), Justinas Olechnavicius (11), Ar tur Alaminos (4), CJ Barksdale (15) i Adrià Aragonès (13).
Gran Canaria. Serrano (3), Pérez (11), Redondo (2), Fernández (4) i Bordon (12). També van jugar Dus cak (17), Etxeguren (13), Montero (11), Paunov (5) i Kulishenko (2). Parcials. 18 21, 17 12, 28 21, 12 21 i 14 5
Àrbitres. Israel Chacón i Francisco Olmos.
Redacció
El CB Salou va fer un pas de ge gant per continuar amb la sal vació després d’una victòria de gran esforç contra el Gran Ca naria. Els de Jesús Muñiz van treballar un partit difícil on les dinàmiques eren canviants, però al final, tot i arribar a la pròrroga, van aconseguir imposar la seva llei gràcies a Oscar Ngomo i CJ Barksdale.
Els de Jesús Muñiz van comen çar el duel amb bon peu. Oscar Ngomo i Xavi Hernández van re vertir els punts inicials del Gran Canaria i van posar el Salou amb cinc punts d’avantatge a l’elec trònic. El partit semblava que te nia un inici còmode, però la falta d’encert en els atacs dels locals va aparèixer i el Gran Canaria va aprofitar les seves ocasions per a girar la truita al final del pri
mer temps. Aquest no era el dia d’abaixar els braços. El CB Salou va encetar el segon quart amb les piles carregades i en qüestió de tres minuts van tornar a ficar se en el partit. Els de Jesús Muñiz van afinar i van passar com un huracà per establir un parcial d’onze punts. Després d’aquest període d’energia màxima, el CB Salou es va descarregar. El Gran Canaria va iniciar la remuntada i Jesús Muñiz va voler aturar el parcial en contra amb un temps mort. La jugada va servir i, gràci es a un triple final de Xavi Her nández, el CB Salou va marxar al descans amb 35 33 a l’electrònic.
El partit estava al màxim d’igualtat, però els torns d’atac s’intercanviaven entre un equip i l’altre. L’inici del tercer quart va ser pel Gran Canaria. El CB Salou estava especialment encertat des de la línia de tres, però el filial canari va aconseguir un parcial de cinc punts per establir cert domini. Malgrat això, la dinàmi ca del partit es va trencar a favor del CB Salou gràcies a un triple de CJ Barksdale. Els salouencs van remuntar de nou el duel i, tot i el temps mort del Gran Ca naria, van acabar de trencar el partit. Els de Muñiz van passar per sobre dels canaris com un
tren i van aconseguir un parcial de 14 punts demolidor. Tot i tenir el còmode coixí de nou punts, va tocar patir. Era el torn d’anotar dels rivals i aquests van posar se a un punt sense cap impediment. Muñiz va fer reaccionar a l’equip amb un temps mort, però el duel va acabar anant a la pròrroga gràcies a un tir a l’últim segon dels rivals. S’afegien cinc minuts i les cames començaven a fallar. Tocava l’última empenta i el CB Salou va agafar la iniciativa. Amb el pas dels minuts, el físic del CB Salou va ser superior, van acabar per destrossar els canaris i fer un pas de gegant per a la salvació.
Un avió de l’aerolínia nepalesa Ieti Airline amb 72 persones a bord va patir un accident ahir, quan cobria una ruta domèsti ca que sortia des de Kàtmandu. A la tarda, eren 68 les morts confirmades per les autoritats del Nepal segons el Centre de Coordinació de Rescat de l’Ae roport Internacional de Tribhu van, a Kàtmandu. Les autoritats van suspendre les operacions de recerca i rescat de les quatre víctimes restants fins avui, però l’aerolínia va avançar que no s’esperen supervivents i van des mentir la possibilitat que hi ha guessin ferits greus. Segons l’Au toritat d’Aviació Civil, entre els passatgers hi havia 53 nepalesos, cinc ciutadans indis, quatre rus sos, un irlandès, un australià, un argentí, dos coreans i un francès. A més, hi havia quatre tripulants a bord. Nepal va declarar un dia de dol nacional per les víctimes. L’avió, un ATR 72, es va esta vellar vint minuts després d’en
lairar de Kàtmandu, cap a les 10.30 h. –les 4.45 h. a Catalunya–quan es dirigia a l’aeroport del districte de Pokhara, un centre turístic molt popular del país, a uns 200 quilòmetres a l’oest de la capital nepalesa. L’aeroport de Pokhara serveix de connexió per als viatgers que es dirigeixen a la localitat de Jomsom, situat en ple Himàlaia, un destí popu lar entre els turistes estrangers que visiten el pic Annapurna o la regió de Mustang, així com entre pelegrins hindús. Amb una ruta estimada de menys de mitja hora, el sinistre va ocórrer quan l’avió intentava aterrar a la seva destinació, segons va informar el portaveu de Ieti Airlines, Sudars han Bartaula.
Alguns dels vídeos publicats en les xarxes socials, atribuïts a l’accident d’ahir, mostren co lumnes de fum sortint de l’àrea on va tenir lloc el sinistre, i restes de l’avió en flames. El Govern nepalès va convocar una reunió d’emergència després de l’acci
dent i va constituir una comissió de recerca de cinc membres sota la direcció de l’autoritat d’aviació
civil.
Aquest és el segon accident aeri al país en menys d’un any,
La nova portaveu carrega contra un govern espanyol «nefast» i una oposició «negligent»
ACN
La nova líder de Cs, Patricia Guasp, s’ha estrenat en el càr rec reivindicant la renovació de la formació liberal i llançant un missatge contundent als dos grans partits espanyols: «Tinc una mala notícia per a Feijóo i per a Sánchez, els nostres prin
GUERRA UCRAÏNAcipis ni es venen ni es compren» va alertar Guasp en la cloenda de la 6a Assemblea General de Cs, que es va encarregar de refundar el partit després de la patacada electoral a Andalusia. La por taveu política de Ciutadans va voler així marcar distàncies amb un PSOE que considera màxim
La xifra de víctimes mortals de l’atac rus amb un míssil Kh 22 en la tarda de dissabte a un edifici residencial de diverses plantes en Dnipró augmenta a 29, amb altres 73 persones ferides, segons van informar ahir les autoritats ucraïneses. «El míssil enemic va matar a 29 persones», va escriure el cap de l’administració militar de la re gió de Dnipropetrovsk, Valentin Reznichenko, en un missatge en Telegram. Va agregar que
73 persones van resultar feri des, de les quals 30 es troben hospitalitzades i 12, en estat crític. També va recordar que l’operació de rescat a Dnipró dura més d’un dia i va destacar que «més de 550 socorristes, policies, metges, treballadors dels serveis públics i voluntaris treballen sense descans». Va as senyalar que els bombers han extingit l’incendi i que ja han desmantellat prop de la meitat de les estructures destruïdes.
responsable d’un govern espa nyol «nefast» i d’un PP que prac tica una oposició «negligent». «És un partit entotsolat que més que voler canviar el país, està en una sala esperant governar», va etzibar Guasp. La nova líder de Cs també va tenir paraules d’agraïment cap a la seva prede
Els 17 radars de trànsit de l’in terior de Barcelona que es van estrenar l’any passat comen çaran a sancionar els conduc tors que superin la velocitat permesa a partir d’avui. Des de setembre, s’han limitat a avi sar els qui circulaven a més de 30 quilòmetres per hora per 12 punts de la ciutat o bé a més de 50 quilòmetres per hora en cinc grans avingudes, com el carrer d’Aragó, la Gran Via de les Corts Catalanes, l’avinguda Diagonal,
cessora, Inés Arrimadas. «Gràci es per la teva valentia, generosi tat i per entendre el moment que està passant el nostre partit», es va dirigir Guasp. «Aquest partit es renova, però no comencem de nou. Benvinguts al nou Cs, una formació que no abaixa el cap i no demana perdó», va exclamar.
després que el 29 de maig un avió de la companyia Tara Air s’esta vellés a la localitat de Jomsom i
morissin els 22 passatgers a bord. Nepal, amb freqüents accidents aeris, ha estat objecte de reite rades sancions internacionals per la falta de controls. De fet, la Unió Europea té vetat l’accés al seu territori a les aerolínies ne paleses des de 2013.
Des de novembre de 1960, quan es va registrar el primer accident aeri al país, més de 900 persones han mort en accidents d’aquest tipus, segons les esta dístiques de l’organisme d’avi ació civil de Nepal. Tot i això, el
d’ahir va ser l’accident més greu dels últims 10 anys a la zona. Fins ara, la pitjor tragèdia aèria dels últims anys va tenir lloc el març de 2018, quan un avió de l’aero línia bangladesí US Bangla, pro cedent de Dacca, es va estavellar durant la maniobra d’aterratge en l’aeroport internacional de Kàtmandu, amb 67 passatgers i quatre tripulants a bord, i va pro vocar la mort de mig centernar de persones.
i entre la plaça de Pius XII i el Palau de Pedralbes, i al número 70 del passeig de la Bonanova. 12 dels 17 radars estan situats en entorns escolars i la resta són en ubicacions considerades de risc a causa de la circulació a velocitat inadequada. La seva posada en funcionament s’em marca en l’objectiu de l’Ajun tament de Barcelona de reduir la velocitat habitual del trànsit rodat a la ciutat fins als 30 qui lòmetres per hora. ACN
Protecció Civil ha emès diver ses prealertes davant l’arribada d’una potent borrasca hivernal acompanyada de fortes ratxes de vent arreu de Catalunya, neu que pot baixar fins als 600 metres al Pirineu i temporal de mar, amb onades de 2,5 metres al litoral. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) assenyala que el canvi de temps s’iniciarà avui i que fins demà dimarts les ratxes de vent podran superar els 70 quilòmetres per hora i
apropar se als 100 quilòmetres per hora a gran part del territo ri, especialment a les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, Penedès, Catalunya Central i àmbit metropolità. Pel que fa a la nevada, afectarà principal ment el Pirineu i Prepirineu Occidental amb acumulacions a partir dels 700 metres. Pel que fa a la situació de mala mar, l’SMC alerta que l’episodi va iniciar ahir, però serà dimarts quan serà més intens. ACN
És el segon accident aeri en menys d’un any i el més greu de l’última dècada
L’avió es va estavellar quan intentava aterrar a la seva destinació, PokharaImatge del lloc de l’accident aeri, amb els equips de rescat i recerca de les víctimes.
Els nous radars de Barcelona comencen a sancionar avuiLa nova líder de Cs davant d’una imatge renovada del partit.
L’esportista va posar fi a la seva carrera al 2017
L’exciclista holandès Lieuwe Westra, va morir dissabte a 40 anys, segons va informar ahir el biògraf, Thomas Sijtsma. «L’ex ciclista va lluitar amb ell mateix els últims anys i va perdre», va escriure Sijtsma a Twitter, sen
se que s’hagi donat a conèixer la causa de la mort de l’espor tista, conegut com la bèstia. La seva família va informar a través de Facebook que va ser trobat dissabte a la tarda a les instal· lacions de la seva empresa a Zwaagdijk. Westra, que va cór
rer amb els equips Vancansoleil DCM, Astana i Wanty Groupe Gobert, va ser dues vegades campió del Campionat de Ci clisme Contra rellotge dels Pa ïsos Baixos i va guanyar etapes el 2012 a París–Niça, el Tour de Catalunya i el Dauphiné el 2014, any en què va formar part de l’equip del guanyador del Tour d’Astana, Vincenzo Nibali, així com al Driedaagse de De Panne. El ciclista va posar fi a la seva carrera a principis del 2017 des prés d’informar que patia una depressió que, com va explicar mesos més tard en una entre vista televisiva, li impedia con tinuar corrent.
L’única filla d’Elvis Presley, Lisa Marie Presley, va morir a 54 anys després d’haver estat hospitalitzada a causa d’una aturada cardíaca. «Amb el cor encongit he de compartir la de vastadora notícia que la meva
bella filla Lisa Marie ens ha deixat. Era la dona més apassi onada, forta i afectuosa que he conegut», va expressar Priscilla Presley, mare de Lisa Marie, en un comunicat enviat a la revista People. La setmana passada, la filla del rei del rock va ser vista
a la gala dels Globus d’Or amb la seva mare, Priscilla Presley, com a acompanyants de l’actor Austin Butler, que va guanyar el premi a millor actor de drama pel paper d’Elvis Presley al film de Baz Luhrmann. Lisa Marie Presley va ser l’única filla de l’icònic cantant i mare de quatre fills, entre ells l’actriu i el cineas ta nord americà Riley Keough. Presley va seguir els passos del seu pare i el 2003 va llançar el seu primer àlbum, To Whom it May Concern. L’artista serà en terrada als jardins de Graceland, la mansió que la família d’Elvis Presley manté a la ciutat de Memphis (Estats Units).
Javier Cubells Saludes. Ha mort a 61 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia de Sant Salvador.
Nuria Mestres Piñol. Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. al Tanatori.
Josep Guell Salvat. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h. a la parròquia de Sant Pau.
Josep Maria Aguiló Pascual. Ha mort a 80 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h. a la parròquia del Serrallo.
Salvador Tallardà Castells. Ha mort a 79 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tanatori.
El sindicat Metges de Catalunya ha alertat que l’hospital Joan XXIII és que té el temps d’espera més alt de Catalunya per a les intervencions de pròtesi. Segons les dades publicades pel Servei Català de la Salut el novembre, una persona ha d’esperar més d’un any perquè li col·loquin una pròtesi al centre tarragoní –374 dies en el cas del genoll, 454 en el del maluc–. Els metges han convocat aturades els pròxims dies 25 i 26 de gener per a reclamar millores en les seves condicions laborals i retributives. Acusen la manca d’alguns especialistes i les llargues jornades que han d’assumir sense descans. El sistema sanitari ve d’estar molt ten sat després d’una pandèmia, llur impacte en el mateix ha durat més de dos anys. Ve d’encaixar unes retallades en el sistema que mai han estat revertides perquè la pandèmia obligava a aguantar i deixar les reivindicacions per un altre moment. El sistema sani tari, a tots els nivells, està disposat a sortir al carrer i a dir «prou», però necessita el suport de la ciutadania, a la qual l’afecten totes les deficiències que els professionals estan denunciant. Són ells la cara del sistema sanitari, i els primers a encaixar les queixes dels usuaris davant les mancances que detecten. Per això, la ciutada nia no hauria d’observar les seves protestes com quelcom aliè.
L’Ajuntament
ubicat a la Torre Romana de l’Antiga Audiència, tal com va anunciar el conseller de Patrimoni His tòric, Hermán Pinedo. «Fa anys que teníem pendent netejar la. Petits detalls per continuar dignificant el nostre patrimoni», ex pressava Pinedo.
El període de consens que va comportar el traspàs de l’autocràcia a una democràcia i que ens va portar la Constitució de 1978, ha entrat, per molt que vulguem debatre, en un nou marc que, ben segur, comportarà, més aviat que tard, la necessitat de fer adequa cions per adaptar la als nous temps, fruit d’una evolució lògica, i on els canvis de men talitat de la gent, i la seva concepció de les coses, ha anat mutant després de més de 40 anys de vigència. No seré jo qui faci un cúmul de crítiques a un text que, per damunt de la seva transcendència, ha fet el seu servei, amb encerts i defectes, però que, en tot cas, ha comportat un marc bàsic d’entesa, per una jove democràcia que ha vist com tot ha anat evolucionant a velocitat imparable.
Deixant de costat el text constitucional, que mereixeria una àmplia discussió a fer quan arribi el moment del seu balanç, a ser possible objectiu, el que també ha estat modificat els darrers anys, és el «model de govern a l’Estat», on hem passat de les ma jories semi absolutes, del bipartidisme a una evidència que suposa que els futurs governs, seran fruit de coalicions, el que comportarà una manera diferent de fer política i on serà necessari molt diàleg per conquerir objec tius en positiu; això suposarà una manera diferent d’exercir el govern i l’oposició, amb pressions reals partidistes, que ens portaran períodes de dubtes importants, a l’hora de veure els resultats desitjats, tant a dreta com a esquerra, independentment de qui exercei xi la feina de govern. Sembla evident que les decisions ja no podran ser fruit d’una única opció política, sinó que la seva tasca, amb gestió o sense, comportarà negociacions per exercir com tal, i a més, treballar per mante nir unes expectatives electorals rellevants. El
que sembla evident és que res serà com quan els partits majoritaris exercien unilateral ment la seva tasca, amb acords puntuals amb altres opcions, sinó que ara, veurem com «els pactes de govern» es tancaran amb la presèn cia als executius d’opcions que per la seva «transcendència numèrica» exigiran formar part dels governs de torn, com ja és una reali tat amb la vigent legislatura, i està normalit zat en l’àmbit municipal i autonòmic, des de fa molts anys.
Aquesta dinàmica, a més, es traslladarà a tots els nivells de poder, i així, polèmiques com la viscuda, pel que fa a la mateixa com posició dels màxims òrgans del «poder ju dicial», també es veuran condicionats, com mai, per aquesta fórmula nova d’equilibris, cada cop més fràgils.
No oblidem un altre factor, també emble màtic, com és el que fa referència als «dis cursos mediàtics», cada cop més polièdrics, i amb múltiples mitjans que marquen l’opinió, i on els clàssics «influents mitjans de comu nicació de sempre», es veuran superats per un marc, obert a tothom, i pràcticament gra tuït, arribant a nivells insospitables en el seu moment, per aquells que creien que tenien el monopoli de la mateixa opinió general. Suposo que aquesta situació és evident, i que ha vingut per quedar se, sent el marc d’entesa en els mesos vinents, on veurem als màxims òrgans de gestió, pactes insospitats només fa uns mesos, per tant, l’adaptació que s’haurà de fer a tots els nivells, suposa ran modificacions que esperem que siguin en positiu i ens portin esperances per supe rar vicis evidents, que el mateix bipartidis me, avui superat, suposava a tots els nivells. Segurament, tot el que esmento, també ens portarà a moments de difícil entesa, o inclús
desqualificacions de decisions complicades d’entendre per una part de la societat, que pugui «no ser de la corda de qui mana» en cada moment, però el que és inapel·lable és que aquesta fórmula de futur, suposarà can vis en els diferents poders de l’Estat, que hau ran d’adaptar se a la nova situació.
D’ençà que els germans Escipions van decidir ocupar la part més elevada del turó que aco lliria Tàrraco, tot plegat ara fa 2240 anys, que aquesta porció de territori ha tingut distribu cions diverses. D’instal·lació militar, a acrò polis monumental, a ciutat fortificada, una part d’una ciutat molt més ampla que, per ser la de més altura, ara és la Part Alta de Tarra gona. Per un temps bastant llarg, el recinte emmurallat era l’únic que era Tarragona.
Quan l’ajuntament es troba en la necessi tat de redactar un nou Pla d’Ordenació Ur banística Municipal (POUM), a causa de les dificultats administratives de l’anterior per no ajustar se a alguns condicionaments le gals, ha optat per fer ús de la prerrogativa de convidar a participar la ciutadania.
Un POUM serveix per classificar el sòl, amb la finalitat d’establir ne el règim jurídic corresponent, definir el model d’implanta ció urbana i el desenvolupament urbanístic,
dissenyar l’estructura general de l’ordenació urbanística i el seu desenvolupament, i tam bé, per determinar les circumstàncies que es poden produir per la seva modificació o revisió. L’opció que els habitants del munici pi puguin dir la seva és un exercici de bona voluntat, tot tenint en compte que la com plexitat, sobretot de caràcter legal, requereix que hi hagi una redacció tècnica avançada. I, a més, ha de contenir el plantejament d’idees generals sobre el que es vol fer en un futur previsible.
Fa uns dies, veïns i interessats de la Part Alta hem tingut l’oportunitat de participar i expressar el que pensem de la Part Alta. Vagi pel davant que la Part alta es considera popu larment i administrativa una “part especial” del municipi, per la seva història i la seva con formació. De fet, ja fa unes dècades (almenys tres) que es va proposar un Pla Especial, co negut per les seves inicials un xic frívoles com el PEPA. Visca la Pepa! El tal pla especial es va veure interromput
No oblidem que aquesta parafernàlia que suposa la influència comentada de les mino ries a les grans decisions de govern, ens po sicionarà en un marc, on el desacord també estarà a l’ordre del dia, i on l’oposició, sigui la que sigui, gaudirà d’un poder fins a la data, més difuminat del que tocaria, i que ara es veurà reflectit, cada cop més, en totes les op cions de gestió que es portin a terme.
En definitiva, no oblidem d’on venim, i que el que va suposar la transició democràtica, va ser un encert, malgrat totes les mancances i les mateixes conseqüències d’aquestes, per molt de temps, però el que és inapel·lable és que, igual que aquell pas va significar avan çar, ara, la nova situació també ha de perme tre buscar el millor per una ciutadania desen ganyada, i que pot veure la tasca pública com un «mal menor suportable», on les grans de cisions globals, a les que haurem de fer front des del realisme pràctic, si realment volem subsistir i mantenir els avanços conquerits, a tots els nivells, en els darrers anys, exigiran acords majoritaris, en temes vitals. Poden ve nir «gestors polítics» més o menys encertats, però el que hauria de ser vital és que, com a societat, tinguem la veu per poder canviar o ratificar el que millor creguem, malgrat to tes les influències que ens condicionaran, en una convivència, on els sacrificis compartits, haurien de ser bàsics, si persistim en l’anhel de viure en democràcia com experiència con junta millorable.
per no ajustar se a disposicions legals ja vi gents des del 1993 i pràcticament no s’ha fet res. Això sembla que es repeteix històrica ment.
Ara la proposta és que, dins del POUM, s’està proposant un PEPA 2.0, que de mo ment no ens va ser presentat.
L’exercici de participació, una mica prees colar, va consistir a aportar les opinions en uns paperets manuscrits, degudament reco llits i amb un destí, almenys, incert. Això és el que dona de si la participació.
El que sí que es va recollir de les diverses, interessants, interessades també, més que respectables aportacions, va ser una col· lecció de realitats que tenien més a veure amb la gestió urbanística que no tant amb la planificació. Hi va haver de tot: des de més que raonables reivindicacions de distribució d’espais i circulacions, de temps tan horaris com calendaris, fins a voluntats exposades de desamortització immobiliària en el més clar esperit d’en Mendizábal, enyorat de dos segles.
El resum més objectiu, desconeixent PE PA’s de diverses generacions, és que si es fessin efectives les ordenances municipals (TOTES!) actualment vigents, ja en tindríem prou per als pròxims trenta anys.
L’opció que els habitants del municipi puguin dir la seva és un exercici de bona voluntat
Les decisions ja no podran ser druit d’una única opció política
LLUÍS BADIA Advocat
neta per als advocatsde Tarragona ha netejat la placa de l’antic Col·legi d’Advocats de Tarragona,
ÀRIES
21/03 al 20/04
L’HORÒSCOP Papers mantindran la teva atenció durant tot el dia. No t’impacientis, l’única cosa que aconseguiries seria perdre el control.
TAURE
21/04 al 21/05
No et precipitis en la teva manera d’actuar en la resolució dels teus assumptes. Quedaràs bé i et solucionaran els teus problemes.
BESSONS
22/05 al 21/06
Hi haurà fluctuacions en el teu humor. Interessos materials alteraran la teva relació de parella i crearan frecs amb els pròxims.
CRANC
22/06 al 23/07
S’aguditzarà el teu poder de concentració els teus reflexos. El rendiment professional serà màxim reconegut.
LLEÓ
24/07 al 23/08
Ves amb compte amb el moviment de persones que treballen prop de tu, ja que complicaran els teus resultats accions professionals.
VERGE
24/08 al 23/09
Serà una jornada molt activa en tots els plans. La teva imatge personal emetrà un magnetisme especial i captivaràs el cor de molts.
24/09 al 23/10
Procura en el dia i sobretot a la tarda de no atabalar molt a la parella amb els teus plans pensaments. Deixa més llibertat.
ESCORPÍ
24/10 al 22/11
Molta gent t’envoltarà i estaràs molt sol·licitat tant professionalment com sentimentalment. L’atzar la sort t’acompanyen.
REUS LOCAL-TRASTER-GUARDAMOBLES. 13 M2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
CARPINTERO, EBANISTA. TL. 623.387.479
INSTALACIONES Y REPARACIONES J.M en telecomunicaciones y electricidad. Tel: 670.600.251
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
TAROT MARIA. Lectura cartas + péndulo. Cita 633.670.797
TAROT Y VIDENCIA MONTSE. Te quiero ayudar!!. Tel: 977 83 89 52 VISA. 806.402.439 Mayores 18 años
23/11 al 21/12
Se’t presentarà una jornada tranquil·la sempre que no et fiquis en assumptes aliens o facis de tu interessos d’uns altres.
TARRAGONA:
22/12 al 20/01
Si pots posterga les teves reunions i decisions per a últim moment, així trobaràs als altres amb una predisposició més positiva cap a tu.
AQUARI
21/01 al 19/02
La jornada es dividirà en dues parts molt diferenciades, en la primera acusaràs mandra i desencantament per després passar.
PEIXOS
20/02 al 20/03
Serà un matí pesat, les responsabilitats et pesaran més del normal, però hi haurà un esdeveniment que elevarà el teu humor.
Salazar Mena, Manuel. Av. Catalunya, 17. Telèfon 977 223 020.
Garcia, M. Teresa - Plana, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Paisos Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Ornosa Gispert, M.Teresa. Raval de Santa Anna, 58. Telèfon 977 343 018.
SALOU:
Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Diaz Marti, Maria. Av. Diputació, 12. Telèfon 977 364 510.
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13. Telèfon 977 609 370.
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme. Prat de la Riba, 2. Telèfon 977 666 084.
MAYCA DIPLOMADA. Libera tensiones, disfruta tu momento... Exquisito final!! Tel: 692.780.087
MASAJISTA TITULADA. Discretísima!! Tel: 671.715.779
MASAJISTA MADURO PARA HOMBRES. 10€. No sexo. Tel: 669.235.848
REUS. LAURA 45 AÑOS. Quiromasajista titulada. Masajito en camilla y algo más…Tel: 610.326.292
CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 613.361.001
CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131
NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062
DOMINATRIX TARRAGONA (no escort). Tel: 644.644.437
MADURA REUS. Para caballeros educados. Todos servicios. Tel: 642.900.956
MICHELY BRASILEÑA. De vuelta a Reus!!!! Tel: 612.489.404
MARÍA MADURITA. Recibo sola. Tarragona. Tel: 634.690.215
TARRAGONA. CATALANA VICIOSA. Tel: 604.260.384
VICTORIA. PARA TU PLACER Y VICIOS… 24h. Tarragona. Tel: 643.106.380
DÚPLEX 2 AMIGUITAS RUSAS. Masaje 4 manos... para disfrutar!!. Tarragona. Tel: 600.853.460
CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12
MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel: 623.267.323
TERE MADURITA, rellenita. Todo de todo. Reus. Tel. 602.807.631
DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874
EIGOR, SÓLO PARA MUJERES. Tel: 644.468.289
SOFIA APASIONADA, ardiente, sensual... REUS. Tel: 658.065.024
REUS. MARITXELL. Atractiva catalana madura. Tel: 602.393.335
ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898
VENDRELL. ORIENTALES. Tel: 722 506 866
REUS LINDAS CHICAS. 20€VISA. 24 horas. Tel. 618.037.511
ORIENTALES SALOU. Tel. 688.076.092
REUS TRAVESTI activa, muy potente, dotada y complaciente. Tel. 666.030.929
SANDRA MADURITA ESPAÑOLA. Reus Tel: 643.027.432
CASA SUSANA. Recién llegadas!!!. Tel: 977 32.15.68
CALAFELL. JENNY. JOVENCITA PICANTONA. Transgénero. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618
www.diarimes.com
Ahir, diumenge, es va inaugurar al parc infantil de la plaça de la Constitució de Bonavista un mural artístic d’homenatge al moviment veïnal de Tarra gona. Es tracta d’una obra que ha anat a càrrec del col·lectiu d’artistes 27.7 Art Group, amb l’il·lustrador Álvaro Hernández al capdavant, i que ha comptat amb la participació d’alumnes de l’Escola Bonavista i l’Escola Joan XXIII. El treball, detallen els seus impulsors, representa el moviment veïnal existent al barri de Bonavista i a la resta de barris de Ponent en tre els anys 1964 i 1979.
Aquesta és una de les activi tats de divulgació incloses en el projecte de recerca El moviment veïnal a Tarragona 19641979, liderat per la catedràtica d’Història Contemporània de la URV, Montserrat Duch, i fi nançat per la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica del Govern de l’Estat espanyol. En el marc d’aquest treball, també es va presentar un documental elaborat per la periodista Berta Ramos, el qual compta amb en trevistes a testimonis, fotografi es inèdites de famílies dels bar ris i imatges d’arxiu dels NO DO de la Filmoteca Espanyola, així com d’arxius de l’Ajuntament de Tarragona i de l’Arxiu Histò ric de Tarragona de la Generali tat de Catalunya. L’acte, que va
tenir
Aquestes dues accions van servir per donar el tret de sorti da al Programa de Memòria De mocràtica que impulsa l’Ajunta ment de Tarragona. Amb el títol Bombes sobre Tarragona, ara fa 85 anys, enguany es vol fer memòria dels bombardejos fei xistes que va patir la ciutat entre el 1937 i el 1939, amb un total de 144 atacs aeris durant els quals
van caure sobre la ciutat més de 3.800 bombes.
S’han programat 35 activitats que s’allargaran fins al pròxim 9 de juny. Entre aquestes hi ha passejades guiades, exposici ons, conferències i actuacions.
També es preveuen diversos ho menatges, com el del 4 de març en memòria a 15 dones que van morir per les condicions carce ràries del convent de les Oblates i a Elisa Cardona Ollé, l’única dona afusellada a Tarragona; o el del 14 d’abril, quan es farà un acte d’homenatge a les víctimes de la repressió franquista de les comarques tarragonines a la fossa comuna del Cementiri.
«L’acció indiscriminada de l’aviació feixista va causar a Tarragona 230 víctimes mortals (166 homes i 54 dones, 15 dels quals eren menors de 14 anys) i més de 350 ferits», va recordar el conseller de Memòria Demo cràtica, Manel Castaño, durant la presentació del Programa aquest passat dijous. A continu ació, Castaño va subratllar que l’objectiu del programa és «di fondre la nostra història recent, rebutjar la irracionalitat de les guerres i valorar un present i un futur de convivència democrà tica i pacífica».
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
Estat del cel El cel estarà mig o molt ennuvolat, sobretot al Pirineu i al Prepirineu occidental, on localment estarà cobert. Malgrat tot, al litoral i al pre litoral estarà a estones transitòriament entre poc i mig ennuvolat. In dependentment, de matinada estarà molt ennuvolat o cobert a punts del sector central del litoral.
De matinada, s’espera precipitació feble a punts del sector central del litoral. A partir del final de la matinada, se n’espera al Pirineu, Prepi rineu, sobretot del sector occidental, i a punts de la depressió Central. Durant la segona meitat del dia la precipitació també podrà arribar a punts del prelitoral sud. Serà d’intensitat feble o localment moderada i acumularà quantitats entre minses i poc abundants.