Dimecres 15 de febrer de 2023

Dimecres, 15 de febrer de 2023 núm. 4.732 www.diarimes.com

Els promotors alerten de la manca d’habitatge nou a les comarques d’interior

CAMP Asseguren que els joves i les famílies no tenen prou oferta a la Terra Alta, el Priorat o la Ribera d’Ebre. P8

El Ninot i la Ninota fan la seva primera aparició

TARRAGONA Presenten la Bota com a preludi de l’inici del Carnaval. P5

ENTREVISTA

Lídia Bartra, cap de gestió de Serveis Públics

«El contracte del servei de Neteja ha quedat desert per la inflació». P4

CAMP Vint-i-vuit ens locals signen el Conveni Córner de la Costa Daurada

El Patronat Municipal de Turisme de Salou se’n desvincula. P9

La Pastisseria Velvet elabora un nou croissant amb botifarra d’ou

El pastisser s’alia amb Bardolet per oferir el nou producte especial per al Dijous Gras. P5

TARRAGONA

Ponent i els eixamples concentren el major nombre de robatoris a l’interior

de vehicles

Aquests barris acumulen 74 de les 141 denúncies interposades al cos de la Guàrdia Urbana durant el 2022. P2

CAMP

Els Amics de les Arts, Rosario i Pablo López, els plats forts del FIMC

El Festival de Música se celebra del 28 de juliol al 6 d’agost a Cambrils P10

GERARD MARTÍ

Marc García i Vicenç Bardolet mostrant la seva creació.

GERARD MARTÍ

TARRAGONA

GERARD MARTÍ

SEGURETAT

Robatoris a interiors de cotxes durant el 2022 a Tarragona

Ponent i els eixamples concentren els robatoris a l’interior de vehicles

Entre les dues zones acumulen 74 de les 141 denúncies per aquest tipus de fet delictiu que la Guàrdia Urbana va registrar durant el darrer 2022

La Guàrdia Urbana va registrar, a Tarragona, 141 denúncies per robatoris a l’interior de vehicles durant el 2022. Segons les dades que ha facilitat el cos policial a diari més, aquests delictes es van concentrar als eixamples, on van tenir ne lloc 41, i a Ponent, on van ocórrer 33. «Normalment, els lladres trenquen els vidres o forcen les portes», detalla la con sellera de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona, Cristina Guzmán, que apunta que si es recollissin les dades dels altres cossos policials, aquestes xifres augmentarien.

L’Eixample Nord, sobretot la

zona del cementiri, és el barri on més furts en vehicles s’han produït, concretament, 21. A la zona de la Rambla Nova, just al centre de la ciutat, van tenir lloc 9; mentre que a l’Eixample Sud, 11 vehicles van ser objectes d’un robatori. Pel que fa als bar ris de Ponent, entre Torreforta i la Granja acumulen gran part de les denúncies (11). A aquests barris, els segueixen Bonavista (7), Campclar (5) i el bloc format per la Floresta, l’Albada, Icomar, Riuclar i Parc Riuclar (5).

Per una altra banda, la Guàr dia Urbana va registrar dues de núncies per furts que van tenir lloc a Les Gavarres. Pel que fa als

polígons, al del Francolí es van produir tres i, al de Riu Clar, no va tenir ne lloc cap. Al Nord de la ciutat, entre Sant Pere i Sant Pau (6) i Sant Salvador (9), van ocór rer 15 robatoris.

Un altre dels punts calents que hi ha a la ciutat es troba al districte de Llevant, tot i que no en un barri concret. Entre la Vall de l’Arrabassada i les diferents platges de la zona, concentren 19 furts. «Aquest tipus de delicte augmenten a l’estiu, les platges són zones molt propícies perquè els lladres robin, ja que molts tu ristes deixen les seves pertinen ces dins del vehicle», comenta Guzmán. Segons les dades de

BIODIVERSITAT El Port de Tarragona ha instal· lat una caixa niu a la sitja del moll de Reus per a la nidificació del falcó pelegrí, una espècie protegida i en perill d’extinció. La incorporació d’aquests ele ments els ofereix un espai segur i propici per niar i reproduir se i pretén ser un exemple de com es poden prendre mesures per protegir el medi ambient al ma teix temps que es continua amb l’activitat econòmica. El Port, per la seva situació estratègica,

Molts d’aquests robatoris es produeixen a les platges de la ciutat, sobretot a l’estiu

la Guàrdia Urbana, a la Via Au gusta van tenir lloc 13 robatoris, mentre que a La Móra i Tamarit i Ferran es van produir cinc i, entre les urbanitzacions de Soli mar i Escorpí, es va recollir una sola denúncia. La resta es van registrar als barris marítims (6), el centre històric (4) i altres des campats sense determinar (4).

Pel que fa a la zona de Llevant, un dels aspectes a destacar és

El Port instal·la una caixa niu per a falcons pelegrins

es troba en la ruta de pas de les migracions de nombroses aus, entre elles les aus rapinyaires. Falcons, àguiles i calçades, en tre altres, es poden veure pels espais portuaris durant l’hi vern. Aquests són un bon lloc per als falcons, que busquen les talaies i nidifiquen únicament en llocs de gran alçada. El pro jecte fa un seguiment de l’ús de les caixes i no descarta el mar catge d’exemplars per estudiar l’adaptació d’aquestes aus.

que no es va registrar cap furt a Cala Romana i Boscos, on es van instal·lar càmeres de videovigi lància durant el darrer any. De fet, els mateixos veïns de la zona asseguraven el passat novem bre que, amb aquesta mesura, s’havia aconseguit eliminar els robatoris. «L’objectiu de les cà meres de videovigilància és tenir un efecte dissuasiu per als lladres o, en cas que es produeixi un de licte, facilitar la investigació per atrapar els autors», indica la con sellera de Seguretat Ciutadana.

Guzmán assegura que des de la Guàrdia Urbana tenen di versos punts calents detectats, zones on, de manera recurrent,

pateixen aquesta tipologia de fets delictius. «Tot el que són zo nes aïllades i poc concorregudes, són llocs propensos a tenir més robatoris», comenta la regidora, qui posa com a exemple la de Joan XXIII, on hi ha una gran es planada on estacionen vehicles, el cementiri, el pàrquing de la Floresta o el del Pont del Diable, on l’Ajuntament està treballant per instal·lar hi càmeres.

«Tenim un servei planificat en aquests punts, amb les nostres patrulles», detalla Guzmán, qui afegeix que «l’objectiu és reduir els robatoris dia a dia, posant tots els mitjans i recursos necessaris, com drons o càmeres».

Les caixes niu s’han posat a la sitja del moll de Reus.

John Bugarin

El TIC i l’ETSE de la URV organitzen la primera jornada de Talent TIC

El Clúster TIC Catalunya Sud i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) de la Uni versitat Rovira i Virgili orga nitzen la primera jornada TIC Talent. L’activitat està dirigida als 3.900 estudiants de graus i màsters de l’ETSE i compta rà amb la participació d’una vintena d’empreses tecnològi ques associades al TIC Sud. La primera edició d’aquesta inici ativa tindrà lloc demà a l’aula 204 del campus Sescelades de la URV, a Tarragona, de 15 a 18 hores. Cada empresa partici pant disposarà de cinc minuts per presentar se i exposar les tecnologies i projectes que desenvolupa, les oportunitats laborals que ofereix i els per fils formatius més buscats i proposarà temàtiques i reptes per als Treballs de Fi de Grau o Màster que l’alumnat podria triar i desenvolupar mitjan çant estades de pràctiques a l’empresa. Un cop finalitzades les presentacions, es passarà a un espai de networking on l’alumnat i les empreses po dran contactar i interactuar de manera personal. Les inscrip cions es poden fer a través de la web urv.jobteaser.com/

POLÍTICA

incorpora la música i professora Marta Lewko a la seva llista electoral

Ocuparà una de les deu primeres places i podria assumir la cartera de Nova Ciutadania

Roger Freixa

Esquerra Republicana té gairebé tancats els deu primers noms de la seva llista per a les eleccions del pròxim maig. La professora de secundària, música i activista

Marta Lewko se suma al projec te i tindrà un lloc de sortida als pròxims comicis. En cas d’entrar dins del govern, podria encar regar se de la cartera de Nova Ciutadania, entre altres respon sabilitats que assumiria.

Lewko serà la tercera inde pendent d’ERC entre les deu primeres posicions, a banda de Maria Roig i Gemma Fusté. A més, acompanyarà l’empresari i membre de l’executiva local, Carles Farré, qui serà número 7, i Manel Castaño, actual regidor d’Educació, qui, finalment, ocu parà la novena posició.

Lewko és polonesa i té des

cendència ucraïnesa, però viu a Tarragona des del 2007, quan va aterrar per fer un Erasmus. Des d’aleshores, va fixar la seva residència a la ciutat, on és pro fessora d’anglès de secundària. Ha treballat sis anys a La Salle i, actualment, imparteix clas ses a l’Institut Vidal i Barraquer. Paral·lelament, toca a la banda Ellas Music Band i ha participat en manifestacions feministes i a favor dels docents. Durant el confinament per la pandèmia de covid 19, va coorganitzar un festival en línia anomenat AislaMente

Avui dia, la cartera de Nova Ciutadania és competència de la regidora Paula Varas (ERC), qui podria ocupar un càrrec de responsabilitat vinculat, precisa ment, a la interculturalitat, però fora de l’àmbit local. D’altra ban

Varas podria aspirar a altres càrrecs vinculats a Nova Ciutadania fora de l’àmbit local

da, encara és una incògnita el fu tur de Cinta Pastó, actual regido ra de Domini Públic, Feminismes i Benestar Animal, qui podria formar part de la candidatura, tot i que en una posició diferent

Castaño, actual regidor d’Educació, serà el número 9 de la candidatura

de la del 2019.

L’actual alcalde, Pau Ricomà (1), Maria Roig (2), Xavier Puig (3), Mary López (4), Jordi For tuny (5), Gemma Fusté (6), Car les Farré (7) i Manel Castaño (9)

acompanyaran Lewko, qui serà la número 8 o la 10. D’aquesta manera, la llista d’ERC estarà formada per gent que conforma el govern, militants i indepen dents que intentaran donar valor afegit a la formació. Amb aques ta combinació, el partit buscarà repetir o millorar els resultats obtinguts el 2019, quan va treure set consellers i va poder arribar a l’alcaldia.

ES POT INCREMENTAR LA QUOTA PER LA COMUNITAT DE PROPIETARIS ALS HABITATGES

TURÍSTICS

Aquesta és una pregunta recurrent que sempre es fa a l’administrador de finques en les comunitats de propietaris on hi ha pisos turístics. És legalment possible augmentar a aquesta mena d’habitatges la quota davant l’elevat flux de persones que passen per l’immoble i que generen un major ús dels elements comuns com a ascensor, electricitat, piscina, serveis de neteja, etc.

La Llei catalana possibilita efectivament que la junta de propietaris aprovi un increment raonable de quotes perquè l’activitat de negoci del pis turístic implica un major ús dels elements i serveis comuns que provoca un augment de la despesa comunitària. Per tant, el titular del pis turístic s’està lucrant legítimament d’aquesta activitat sense tenir en compte que els clients que li arrenden l’apartament han d’utilitzar elements i serveis de l’edifici que paguen tots els propietaris. Per a compensar aquesta situació que pot resultar notablement injusta, la Llei preveu que la junta decideixi que el sobrecost econòmic de la despesa comuna el compensi el propietari de l’habitatge turístic augmentant-li la seva quota en el manteniment de l’edifici fins a un màxim del 50% de la qual li correspongui.

No obstant això, l’anterior, la llei peca d’absoluta ambigüitat perquè per a viabilitzar l’increment de la repercussió i no incórrer en abús de dret, la norma parla de “provar la desproporció en les despeses”, la qual cosa suposa per a la junta de propietaris una càrrega onerosa i sens dubte complexa.

Plantejades així les coses, la comunitat haurà de fer una estimació objectiva, detallada i contrastada sobre consums i eventuals perjudicis de l’activitat, que justifiquin l’increment percentual de la quota aprovat, perquè en cas contrari es podria incórrer en abús en l’exercici del dret propi que possibilitaria la seva impugnació pel titular del pis turístic, sostenint que com l’increment no atén cap criteri objectiu resulta injustificat i abusiu.

En suma, a la pregunta de si pot incrementar-se la quota quan en l’edifici hi ha habitatges turístics la resposta és clarament sí, però la comunitat haurà d’anar a criteris de ponderació prèvia en cada cas que evidenciïn que l’augment percentual de la quota que s’hagi decidit no és arbitrari sinó raonable i just.

Truca’ns i t’informarem. Col·legi d’Administrador de Finques de Tarragona.

Marta Lewko ocuparà la vuitena o la desena posició de la candidatura d’ERC.

Lídia Bartra

Cap de gestió de Serveis Públics de l’Ajuntament de Tarragona

«Estem licitant el nou contracte de la neteja durant la tempesta perfecta»

Lídia Bartra analitza els possibles escenaris de l’Ajuntament a partir d’ara, així com l’impacte mediàtic i la influència política de la renovació del servei

GERARD MARTÍ

Roger Freixa

La cap de gestió de Serveis Pú blics de l’Ajuntament, Lídia Bar tra, ha rebut recentment el premi Ruiz de Castañeda al millor arti cle sobre contractació pública. El seu treball analitza els recursos especials en la contractació dels serveis de recollida de residus urbans i neteja viària. La seva elaboració li va permetre prepa rar se per al disseny del nou con tracte de la neteja de Tarragona.

— Quants anys fa que treballa a l’Ajuntament?

— Des del 2009.

— I des del 2009 ha estat exercint el mateix càrrec?

— Vaig entrar com a tècnica de medi ambient, però he anat evo lucionant. El 2012 és quan entro a Neteja Pública, on estic com a tècnica fins al 2019, acompa nyada de la meva cap de Serveis Públics d’aquell moment i un cap de gestió de residus. Tots dos es van jubilar i vaig quedar com a relleu natural. El 2019 estava sola, fins que va entrar un tècnic amb contracte programa. Des prés, ja amb el nou govern, van entrar tres tècnics més. Ara hi ha tres A1, dos inspectors i jo.

— S’ha notat força l’increment de recursos humans?

— Molt. Hem incrementat el control. Hem passat de no po der fer res en absolut a poder fer moltes coses. El que ens ocupa més temps és el contracte de la brossa. No pots tenir 20 milions d’euros al lliure albir d’una em presa. L’empresa ho fa bé, però si no vigiles, per a qui ho fa bé? Per a tu o per a ella?

— Què li sembla l’enrenou mediàtic que hi ha al voltant del nou contracte?

— El missatge que s’està venent

EMPRESES

és que l’Ajuntament necessita una enginyeria per fer un con tracte perquè no el sap fer. El contracte ha quedat desert no perquè estigui mal fet, sinó per què hi ha hagut una situació d’inflació. L’interès que nosaltres havíem calculat al gener ha va riat més de tres punts respecte al que hi havia el desembre. Uns tancaments de contenidors que nosaltres havíem previst a un preu han augmentat en un 35%. I així diverses coses que han de sajustat el cost de les inversions. Hem fet un plec de condicions ben fet i el mantenim. I no no més ho diem des de neteja, sinó també contractació pública, in tervenció, economistes…

— Totes les àrees coincideixen que s’ha fet bé la feina?

— Sí, totes. Hem rebut felicitaci ons de l’Ajuntament de Barcelo

na. El nostre plec també l’ha vist l’Àrea Metropolitana de Barcelo na i gent del Vallès Occidental i estem intercanviant informació.

— Un dels aspectes innovadors és el control, tant intern com extern.

— Té aspectes innovadors, i un és el sistema de control amb pla taforma informàtica. Ara, tenim una pantalla vinculada al GPS on veiem el recorregut que fa un vehicle. Però aquest recorregut és el que havia de fer? Porta els operaris que ha de portar? Això no ho sé. La plataforma permet comparar el servei planificat amb l’executat. Si has guanyat el concurs perquè vas dir que nete jaries més quilòmetres, però des prés veig cada dia que estàs fent la meitat del recorregut, cobres la meitat. Cobres pel que neteges, i això no és nou, el que és nou és

Antonio Logroño, nou director general de Dow per a Espanya i Portugal

Substituirà a Jon Bilbao en el càrrec a partir de l’1 de març

Redacció

Antonio Logroño, Director de Vendes per a Mercats Industri als de Poliuretà per a Europa i Director del Centre de Desen volupament i Servei de Dow Polyurethanes a Ribaforada, ha estat nomenat Director General de Dow per a Espanya i Portugal. Logroño afegirà aquest rol a les seves actuals responsabilitats

i substituirà a Jon Bilbao, qui deixarà el seu càrrec a finals de febrer. Així mateix, s’incorpo rarà a l’equip directiu de Dow EMEAI (Europa, Orient Mitjà, Àfrica i l’Índia). «Assumeixo aquest rol sabent que no només Dow, sinó tot el sector químic, es troba en un moment clau de la seva història. La sostenibilitat i la circularitat dels materials,

la seguretat, la innovació i l’en focament en els nostres clients són, i continuaran sent ho, les nostres prioritats. Des d’aquesta posició, no només vull impul sar les, sinó que ofereixo la mà a institucions, governs, comu nitat, acadèmia, clients i associ acions, perquè, junts, fiancem la indústria i li donem el valor que mereix». ha assegurat Logroño.

els procediments de contractació perquè les empreses del sector presenten recursos especials i els tribunals no tenen prou gent per traure’ls de forma àgil… Reus va trigar vora tres anys, des que va començar a treballar fins que va entrar en vigor el nou contracte. Si hi ha més control, han de vigi lar més l’oferta que fan. Els bene ficis estan més pautats.

— S’havia especulat que el control era un dels motius de rebuig. Creu que és així?

— No ho sé dir. És possible, però també hi ha altres coses, com l’increment de preus.

— La situació que es va produir a Reus, creu que es podria produir a Tarragona?

Si tenim sort, podríem començar a aplicar el nou contracte a partir del gener de l’any vinent

fer ho amb el suport d’una pla taforma que també permet saber el personal emprat. Un servei d’esbandiment dual requereix una persona que condueix i dos operaris. Si aquest servei el fas amb un operari, no t’he de pagar els dos, sinó un.

— Com valora la postura de l’adjudicatària actual? I el camí que està seguint el contracte?

— L’empresa no vol perdre el contracte, i és lícit. Si tens un contracte amb el qual et guanyes bé la vida, el vols mantenir. En aquests casos, s’allarguen molt

— Sí. Desert no quedarà. Si mi res l’acta de la mesa de quan es va declarar desert el primer con curs, hi va haver algun funciona ri que apuntava a possibles pràc tiques col·lusòries, que és quan les empreses acorden repartir se el mercat. Jo no aniré a Alacant i tu no vindràs a Tarragona, per exemple. Nosaltres hem fet el possible per adaptar tots els cos tos a la realitat actual, per tant, no pot quedar desert. Els núme ros són correctes.

— Tarragona entraria dins d’aquest joc de repartir-se el mercat?

— No ho crec, perquè aquí el principal motiu ha estat la in flació. Ara bé, si torna a quedar desert, amb tots els ajustos eco nòmics, ho creuré. Amb l’ante rior plec, estava agafat amb pin ces que no es presentessin, però aquesta vegada han de fer ho. Si queda desert, sospitarem i farem el que calgui.

— Quina influència ha tingut la política en aquest tema?

— És la tempesta perfecta. Estem licitant en la tempesta perfecta.

— Per les eleccions?

— Clar. Tenim un contracte del 2002, prorrogat dotze anys el 2010, i estem molt lligats de mans i peus. Tenim una maqui nària vella i no podem fer inno vacions, així que necessitem lici tar com més aviat millor. L’estiu passat hi va haver quatre o cinc vehicles que no tenien aire con dicionat en plena onada de calor. No podem tenir els treballadors així. Estem en un moment que no és ideal licitar, però ho hem de fer. I com estem enmig de la tempesta perfecta, això s’utilit zarà. Serà una guerra, però els números són bons.

— Quan podria adjudicar-se?

— Calculo que podrem treure el concurs públic cap a l’abril. Penso que licitarem i ens presen taran un recurs especial als plecs al·legant qualsevol assumpte no fonamentat, perquè ho hem analitzat molt bé. Hi haurà al guna empresa que ho farà, i això allarga el procés, però no se sus pendrà perquè està ben fet. Arri baran les ofertes al juny i podem tenir una adjudicació al setem bre. Tanmateix, a l’adjudicació sempre reps un recurs perquè les empreses que no guanyen acos tumen a analitzar ho tot. Són contractes tan complexos que és molt fàcil trobar una petita errada. Això paralitza el procés i podem estar nou mesos més pa rats esperant. Amb sort, el gener del 2024 podríem aplicar el nou contracte.

— Algú de l’equip de disseny del nou contracte ha rebut pressió per part de les empreses o dels col·lectius sindicals?

— Pressió no, però trucades, sí.

Aspercamp i el Col·legi de l’Advocacia faran demà una conferència

L’Il·lustre Col·legi de l’Advoca cia de Tarragona i Aspercamp organitzen una conferència demà, a les 18 hores, a la seu del mateix Col·legi, al carrer d’Enric d’Ossó, 1 de la ciutat. L’activitat serà gratuïta i trac tarà sobre la modificació legal dels suports per a les persones amb discapacitat i com es pot aplicar a les persones amb Asperger. Les entitats recoma nen reservar al correu formacio@icatarragona.com

Bartra ha guanyat el premi Ruiz de Castañeda al millor article sobre contractació pública.

CARNAVAL El Ninot i la Ninota presidiran el Carnaval representant el bé i el mal

La Bota d’enguany critica com la digitalització que regna a la societat actual emmascara la vida real

John Bugarin

La Pastisseria Velvet ‘estrena’ croissant pel

Dijous Gras de Carnaval

La botifarra està feta a Bardolet Cansaladers

La Pastisseria Velvet està ve nent aquests dies croissants de botifarra d’ou amb motiu de celebració del Dijous Gras de Carnaval.

A banda de la tradicional coca de llardons, enguany la pastisseria ha volgut involu crar se més en el Carnaval, tal com explica el propietari de l’establiment, Marc Garcia Llauradó. «Vam pensar que era una idea innovadora de cara al Dijous Gras de Carnaval i li vam comentar al Vicenç Bar dolet, propietari d’una car nisseria ubicada just davant nostre i amb qui hi tenim molt bona relació, i li va semblar una bona iniciativa, així que traiem aquest croissant, que per a nos altres, ha implicat fer el procés

de cocció una mica diferent, l’hem fet d’una mida concreta i hem utilitzat una botifarra especial a càrrec del Bardo let. Hem pensat que fer ho de manera conjunta amb un altre establiment local era una bona forma de fer barri i impulsar productes propis», comenta. De fet, si la resposta és bona, afirma que s’atrevirà amb co ses noves. «El primer dia ja en vam vendre més d’una desena, i també tenim diverses coman des pendents, així que estem molt contents perquè això vol dir que a la gent li està agradant, així que, de cara a l’any que ve ja, pensarem com podem sor prendre. Això sí, conservant tots els altres productes que ja tenim», afirma el propietari de la pastisseria.

La lluita entre el bé i el mal sem pre ha estat present en la història de la humanitat. Aquest binomi tan clàssic també estarà repre sentat en el Carnaval de Tarrago na, de la mà del Ninot i la Ninota, que ahir van fer la seva primera aparició en públic. El primer evocarà la cara més malvada de la societat, mentre que la sego na encarnarà el bé. Tot i això, els tarragonins no podran abaixar la guàrdia i hauran d’estar atents, ja que no tot serà el que sembla.

El Ninot, corpulent i amb un rostre molt característic, en guany ha decidit deixar se el bi goti. El grana i el daurat han sigut els colors escollits per crear la vestimenta de la bèstia, que com bon rei que és, llueix una enorme capa peluda. Els tons vermells i el negre, que estan ben presents en la imatge del Ninot, sempre han estat associats al món més obscur i infernal, on impera el di moni. De fet, el Carnaval sempre porta la picardia, el descontrol i la disbauxa a la ciutat.

En aquesta edició, el bé també farà acte de presència, i ho farà a través de la Ninota, que ves teix un llarg vestit de color blau turquesa, un color que desprèn calma i tranquil·litat. Ella també porta una capa, però rosa i molt més fina. Les flors també estan molt presents en la figura, tant per les que estan en la seva roba, com per les petites roses que porta enganxades als seus dits.

En definitiva, la Ninota presenta una imatge bastant més amable. El Carnestoltes i la Concubina, de les comparses Colours Fan tasy i Disc 45, van recordar, però, que ni el bo és tan bo, ni el dolent és tan dolent.

Ahir també es va representar

la Bota, elaborada per l’artista Aleix Antillach. Com cada any, aquesta figura s’aprofita per fer una crítica social. En aquest cas, Antillach comenta que la seva obra és «una representació d’una mena de vida digital que tots ens estem muntant i que no fa més que emmascarar la vida real». La Bota d’aquest Carnaval està ama gada sota una gran caixa negra, on es pot escanejar un codi QR i es pot llegir els diferents passos que s’han de seguir per «veure

la en realitat augmentada». «La Bota està oculta sota una burro cràcia», detalla l’artista. Durant la presentació, la con sellera de Cultura de l’Ajunta ment, Inés Solé, va anunciar que enguany es recupera la figura del Boter d’Honor. Alicia Navarro, Quico Pérez i Enric Parès rebran aquest reconeixement per haver contribuït a aconseguir que el Carnaval de Tarragona sigui un dels més importants «a nivell na cional i internacional».

Alicia Navarro, Quico Pérez i Enric Parès seran reconeguts amb el Boter d’Or, recuperat enguany

La presentació del Ninot, la Ninota i la Bota dona el tret de sortida als actes principals del Carnaval.

Marc Garcia i Vicenç Bardolet amb croissants de botifarra d’ou.

Joel Ramos

SETMANA SANTA

Les confraries de Reus treballen per garantir el relleu generacional

Potenciar les xarxes socials i les bandes musicals i plantejar el repte de portar el pas a espatlles són algunes de les propostes CEDIDA/NIEPCE

Sergi Peralta Moreno

Ramon Pérez tenia 20 anys quan va assumir la presidència de la Confraria de Sant Bernat Calvó. «La resta de confrares van rebre la notícia amb completa nor malitat. Ja estaven acostumats a veure’m rondinar per la parrò quia i deixant nos la pell i treba llant en tots els actes previs a la Setmana Santa», recorda. Vin culat amb la capella del seu barri d’origen, el Montserrat, des que era ben petit, ara ja té 25 anys. És un dels confrare major president més joves de Reus, però «no soc únic en la meva espècie», alerta. «Hi ha altres confraries en què els presidents són joves i tenen les mateixes ganes de treballar», assegura.

Les entitats de Setmana Santa fa anys que s’esforcen per atreure cares noves i garantir el relleu ge neracional. El mateix president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus, Josep Domene, té 37 anys, però ostenta el càrrec des dels 29. «Qualsevol entitat té el repte d’arribar a la gent i, sobretot, als joves. Es bus ca tenir un futur per avançar i mantenir una tradició», comenta Domene.

Per assolir l’objectiu de cap tivar adolescents, les confraries estan ideant iniciatives que els suposin nous incentius. En defi nitiva, en paraules de Domene, es tracta d’«adaptar se a la re

SEGURETAT

alitat sense perdre l’essència». La inclusió i potenciació de les bandes musicals a les proces sons és un dels grans baluards de l’actualitat. «La idea és anar por

tant gent jove que pugui aportar coses noves. L’experiència és un grau, però, a vegades, inten tar innovar és bo», considera el confrare major president de la Confraria Jesús de l’Amargura, Xavi Simó. Té 47 anys i valora que, a l’entitat, hi ha tant adoles cents com octogenaris que són membres actius de l’associació. Pérez afegeix que «un jove por

ta a l’altre» i que tenir cares no ves al capdavant dels projectes sempre ajuda a seduir futuribles incorporacions.«Sempre tenint en compte que no es tracta de deixar perdre la gent que hi ha via fins ara, sinó de valorar d’on venim i on anem», incorpora al debat Domene.

Amb la voluntat d’adaptar se als nous temps, una de les in

Preacord per ampliar la plantilla de la Guàrdia Urbana fins als 182 agents

Hi ha el compromís d’incrementar progressivament els efectius fins a arribar a la xifra el 2026

Els representants sindicals de Comissions Obreres (CCOO), el comitè d’empresa i la junta de personal van signar dilluns, després de diverses jornades de negociació, un preacord amb l’Ajuntament de Reus per aug mentar la plantilla de la policia local. Des de CCOO, asseguren que el compromís hauria de po sar fi al conflicte col·lectiu que ha posat en una situació tensa el desenvolupament de les funci ons del servei de Guàrdia Urba na les darreres setmanes. Segons fonts sindicals, l’acord hauria de permetre tornar a la normalitat el funcionament del servei, que realment s’aconse

guirà, expliquen, en el moment en què el consistori aconseguei xi dotar el cos d’una plantilla conformada per 182 efectius –en l’actualitat, en son 152–. A aquest nombre òptim d’agents s’hauria d’arribar, de manera gradual i amb els corresponents processos selectius, el 2026. CCOO afirma que aquesta mesura permetrà «una rota ció de torns assumible i racio nal, sense haver de realitzar el nombre tan elevat d’hores ex traordinàries que l’Ajuntament necessita per cobrir els serveis i activitats actuals». Així mateix, valora que el preacord «referma la interpretació que feien els re presentants del personal sobre

alguns aspectes del pacte de condicions i annex de la Guàrdia urbana, que quedaran totalment aclarits i aplicables sense res triccions». Aquests elements es resumeixen en l’aplicació del re glament de la segona activitat de la llei 16/91 –que permetria als policies desenvolupar altres tas ques fora del carrer a partir dels 57 anys–, la realització d’hores extra per cobrir serveis essen cials de seguretat ciutadana i la preparació d’equipació com a temps efectiu de treball.

El preacord va ser sotmès al coneixement i votació del col· lectiu, que va ratificar la pro posta gairebé per unanimitat. Ara només quedarà esperar que

tencions de l’Agrupació d’As sociacions de Setmana Santa, amb l’ajuda de la regidoria de Promoció de Ciutat, és potenciar les xarxes socials per donar a co nèixer els actes que se celebren a la ciutat. «La Setmana Santa, evidentment, té el seu prisma religiós, però també implica un vessant cultural, popular, de tra dició. Hem de posar en relleu el patrimoni artístic», valora.

Encomanar la motivació

«En el nostre cas particular, veiem el futur amb l’ai al cor», reconeix el confrare major de la Confraria dels Sants Just i Pastor, Marià Gil. Quan la nova junta directiva va assumir el repte el 2021, es va plantejar l’objectiu de garantir el relleu generacional de l’entitat. Per fer ho, enguany, recuperarà la tradició de portar el pas a espatlles durant el Di mecres Sant, 22 anys després de l’últim intent. «Busquem que el jovent vegi la Setmana San ta d’una manera més atractiva, com pot ser aplicant reptes que requereixen esforç i coordinació.

Portar un pas és com portar un Gegant, l’Àliga o un Nano, té les seves coreografies i la seva mú sica», reconeix Gil. «Volem que sigui un granet de sorra d’aques ta gran muntanya que és la reli giositat popular de Reus, que a través d’això surtin idees per en comanar la motivació», conclou.

Pallarès i Giró subratllen el seu compromís amb el teixit econòmic

La candidata a l’alcaldia de Reus per part de Junts, Teresa Pallarès, i l’exconseller d’Eco nomia i Hisenda de la Genera litat, Jaume Giró, van celebrar ahir un dinar col·loqui amb empresaris, comerciants i re presentants del teixit econò mic de la ciutat. En la trobada, la cap de llista va subratllar que donarà «el màxim suport a les empreses locals, per acom panyar les i per ajudar les». «Retenir i captar talent, que en tenim molt, també serà una prioritat», va assenyalar. Així mateix, va apuntar que treba llarà per «refermar» el liderat ge «tecnològic, en innovació i en comerç» que té la ciutat. En aquest context, Pallarès va aprofitar per repassar la feina que ha fet al capdavant de la regidoria d’Economia. Entre altres accions, va destacar l’aprovació d’un «ambiciós pla de reactivació de 4,5 mili ons d’euros» i va afirmar que s’esforçarà per agilitzar els tràmits administratius. Per la seva banda, Giró va valorar «el bagatge, el coneixement i l’expertesa de Pallarès, que és la garantia que el teixit comer cial, productiu i industrial de la ciutat continuarà comptant amb el suport de l’Ajunta ment». «Amb Pallarès d’alcal dessa, s’hi continuarà creient i s’impulsaran aquests sec tors», va comentar. L’excon seller també va esmentar que el compromís de l’alcaldable amb Reus «és un valor segur per al futur de la ciutat i per a tots els reusencs». Redacció

sigui ratificat en mesa negocia dora i, posteriorment, pel ple de la corporació.

Cal recordar que, fa una set mana, el sindicat CSIF va adver tir que no hi hauria suficients agents de la Guàrdia Urbana per garantir la seguretat durant els dies de Carnaval, ja que la planti lla es negava a fer hores extra per poder cobrir un servei que, en paraules del responsable sindi cal a Reus, Adrián Bareas, ja està «sota mínims» després «d’anys de falta d’agents». Bareas va de tallar a Diari Més, en l’edició del 7 de febrer, que el fet de no ser suficients professionals per la festivitat de les disfresses no era més que la punta de l’iceberg. Va

declarar que la policia local de Reus es negava a fer hores extra des del 20 de gener i que la de cisió continuaria ferma fins al 28 de febrer si la situació no canvia va. El detonant d’aquest escena ri hauria estat una campanya de desprestigi entre empleats del consistori, que haurien explicat que el fet que l’Ajuntament s’ha gués hagut de gastar 800.000 euros per pagar les hores extra dels agents suposava que no es poguessin comprar «llapis, llibretes ni contractar gent», se gons Bareas.

El portaveu sindical també va posar com a exemple que dis sabte 4 a la tarda només hi havia tretze agents de servei al carrer i preveia que, si la cosa no millo rava, durant la rua de lluïment d’enguany, no en serien gaires més. Finalment, va remarcar que el cos està disposat a fer ho res extra en dies excepcionals, com Sant Pere, Misericòrdia o Carnaval, però no cada dia per pal·liar un dèficit de plantilla que s’arrossega des de fa anys.

Alumnes del CNL expliquen en català paraules

de la seva llengua materna

Els alumnes del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus ja han començat a treballar per com memorar el Dia Internacional de la Llengua Materna, que se celebra el 21 de febrer. La pri mera activitat, en la qual van participar 230 alumnes dels cursos de nivell Bàsic i Bàsic 2, va consistir a triar una parau la en la seva llengua materna i explicar ne el significat en català. A partir d’aquí, es van elaborar una vintena de pòs ters amb paraules en ruandès, quítxua, turc, wòlof, euskera, àrab, panjabi, romanès, nasa yuwe, amazic, castellà, ucra ïnès o fang que s’exposen a la seu del CNL. Algunes de les paraules, i les seves explicaci ons, es poden sentir a través de la web del centre. Redacció

Josep Domene considera que es tracta d’«adaptarse a la realitat sense perdre l’essència»

Josep Domene, al centre, i Ramon Pérez, a la dreta, són dues de les cares joves de les confraries.

Sergi Peralta Moreno

Benestar Social facilita l’accés al servei d’alimentació del Roser a 2.450 usuaris

La regidoria de Benestar Soci al va facilitar l’accés al servei d’alimentació del Centre So cial El Roser a 2.450 persones durant el primer any de fun cionament. En concret, 1.913 persones van ser prescrites al rebost social i 537, al menja dor social, en les seves diver ses modalitats: a domicili, per emportar se i presencialment –l’opció majoritària–. En total, el menjador social va prescriu re 59.939 àpats. Pel que fa al rebost social, s’ha consolidat com un dels grans centres de distribució d’aliments de la ciutat, representant el 38% de l’atenció total que ofereix la xarxa. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, afirma que «la posada en funcionament del Centre Social El Roser està complint amb el seu objectiu de donar una atenció social més intensiva i, per tant, més eficaç i eficient. És un equi pament de referència, pioner a tot Catalunya i que ofereix un servei integrador, inclusiu i innovador a les persones en situació de vulnerabilitat». Per la seva banda, des de la direcció del Roser també es fa una valoració molt positiva del primer any de funcionament del servei, ja que s’ha guanyat en espai, en qualitat dels àpats i en atenció social. Pel que fa al rebost social, la creació d’aquest nou punt d’entre ga d’aliments ha contribuït a reduir la pressió d’atenció i suport de la resta d’entitats que formen part de la xarxa de distribució. Redacció

El Mercat Central acull demà un esmorzar popular per degustar la botifarra d’ou

El Mercat Central celebrarà demà el Dijous Gras amb la degustació popular de boti farra d’ou. Els paradistes ofe riran, a partir de les 11 hores, un esmorzar a l’interior del recinte amb l’embotit com a protagonista, fins a esgotar existències. Es repartiran més de 30 quilos de botifarra d’ou, elaborada per les cansalade ries i xarcuteries del Mercat Central. A més, aquests dies, l’esperit del Carnaval envairà els mercats. Algunes parades es decoraran per a l’ocasió i força venedors no perdran l’oportunitat de disfressar se.

L’esmorzar és gentilesa de les xarcuteries i cansaladeries del Mercat Central, amb la col· laboració de la fleca Daniel Sa linas i del consell regulador de la DOP Siurana. Redacció

CULTURA

Conclou la primera fase de les obres d’ampliació del Centre de Lectura

El president de l’entitat explica que queda distribuir els espais i adequar l’interior de les instal·lacions

GERARD MARTÍ

L’Hospital Sant Joan vol sensibilitzar sobre les cardiopaties congènites

Sergi Peralta Moreno

La fase constructiva de les obres d’ampliació del Centre de Lec tura ja ha conclòs. Ben aviat, s’iniciarà l’etapa d’adequació de l’interior de les instal·lacions i de distribució dels espais. «Estem treballant amb l’objectiu que les actuacions acabin al setembre. No sé si, llavors, ja es podrà uti litzar tot, però anem avançant», valora el president de l’entitat, Lluís Miquel Pérez. Els treballs, consistents en la construcció d’un edifici de 1.000 metres quadrats annex a l’actual, van començar a finals del 2020, amb la voluntat de començar el curs 2022 23 amb les noves instal·lacions ja operatives. Això no obstant, l’augment de preus dels materials i les condicions meteorològiques de la darrera primavera van ocasionar un pri mer retard. La següent previsió era que l’edifici quedés enllestit a finals d’any. «Les obres van al seu ritme. Menys ràpid del que vol dríem, però estan complint. En el tema de la construcció, tot acaba tardant més del que penses, però això no és una cosa que ens faci capgirar les expectatives», co menta Pérez, qui afegeix que el carrer de la Puríssima Concep ció, on s’ha efectuat la primera fase de la intervenció, és «una ubicació molt dolenta per treba llar, un carrer estret».

La segona fase de l’amplia ció, que començarà ben aviat, preveu l’adequació de l’interior

PROMOCIÓ

Imatge d’arxiu de la primera fase de la intervenció, consistent en la construcció de l’edifici.

L’actuació pretén guanyar «polivalència» i disposar de més espais per a la dansa

dels nous espais per deixar los llestos per acollir activitats de qualsevol mena. Entre altres operacions, es preveu completar les instal·lacions elèctrica i de l’aire condicionat, així com col· locar finestres hermètiques, per no molestar els veïns si s’acullen actuacions musicals.

«El que volem guanyar és po livalència i més espai per a la dansa. El leitmotiv de l’edifici

La idea original era que les noves instal·lacions estiguessin llestes per iniciar el curs 2022-23

és aquest», expressa el presi dent del Centre de Lectura. En els nous espais, assenyala que s’instal·laran aules, la cafeteria i sales polivalents per acollir ex posicions, conferències i diver ses activitats. Pérez afegeix que, en l’actualitat, per a celebrar presentacions a la sala d’actes, ja estan donant dates per al maig perquè pràcticament la totalitat de l’agenda està completa.

Entreguem la cistella Caprabo del sorteig quinzenal del Diari Més

La Muntsa Berdún Rivas, de Tarragona, ha reco llit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment i ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen al cistell. La Muntsa va aconseguir el

premi en participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www. diarimes. com. Actualment, està en marxa un nou sorteig, el guanyador del qual es donarà a conèixer el pròxim 24 febrer.

Amb tot, queda un darrer mal decap que marcarà els últims trams de les obres: el finança ment. «Per a la culminació total, com que els materials han pu jat de preu, ens falta una petita part», revela Pérez, qui, alhora, assegura que s’està «negociant» per poder pal·liar el dèficit. Els treballs tenien, originalment, un cost aproximat de 500.000 eu ros. Una part d’aquesta quantitat va ser abonada per l’entitat amb la venda d’una casa que estava en desús i, una altra, a partir d’aju des de la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Reus i la Gene ralitat de Catalunya.

La rambla de l’Hospital Uni versitari Sant Joan acull, des d’ahir, un audiovisual i diver sos plafons informatius amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Cardiopaties Congènites, per tal de donar a conèixer l’im pacte que tenen aquestes malalties i el treball que es fa des del centre. La cardiopatia congènita és una malforma ció de l’estructura del cor que apareix durant l’embaràs i que es pot detectar tant en la ges tació com en els primers anys de vida del nadó o, fins i tot, a l’edat adulta. És considerada una malaltia de llarga dura da, si bé només un 20% dels adults amb la patologia manté un control mèdic o un tracta ment. L’Hospital treballa per unificar criteris i mètodes per pal·liar l’impacte de les reper cussions que pot tenir l’afec tació en el dia a dia de les per sones i contribuir a millorar la seva qualitat de vida. Aquesta tasca es realitza conjuntament amb l’Associació de Cardio paties Congènites, entitat que des del 1994 treballa per millo rar la qualitat de vida dels in fants i adolescents amb cardi opatia i la de les seves famílies. Al centre, aquestes malforma cions són diagnosticades pre natalment a la Unitat d’Eco cardiografia Fetal i controlades amb posterioritat a la Unitat de Cardiologia Pediàtrica i a la Unitat de Cardiopaties Congè nites de l’Adolescent i l’Adult, operativa des del setembre del 2021. Redacció

DIARI MÉS

HABITATGE

L’APCE alerta de la manca de noves promocions a comarques d’interior

El Priorat, la Ribera, la Terra Alta, l’Alt Camp o la Conca de Barberà són les comarques que més construcció nova necessiten

Redacció

Els promotors alerten de la ne cessitat de construir nous habi tatges a comarques com el Prio rat, la Ribera, la Terra Alta, l’Alt Camp o la Conca de Barberà per què, a la llarga, si no s’hi instal·la gent, qui ho acabarà pagant serà la població juntament amb els equipaments municipals i els comerços locals. D’altra banda, destaquen que a la demarcació quasi no s’ha fet cap habitatge protegit en els darrers 15 anys.

El president de la Comissió Territorial a Tarragona de l’As sociació de Promotors de Catalu nya (APCE), Daniel Roig, ha insis tit en què hi ha moltes zones de la demarcació de Tarragona en les quals no s’està construint tot i que, cada cop més, la necessitat va en augment: «Calen habitat ges per joves, per la gent gran, per a famílies de nova creació al Priorat, la Ribera, la Terra Alta, l’Alt Camp o la Conca de Barberà. Els col·lectius que no poden ac cedir a habitatges han de marxar per aquesta manca d’oferta. Si les famílies no es poden assentar en aquests territoris, de retruc se’n ressentirà el comerç local, les escoles i els equipaments, que acabaran decaient».

Les declaracions de Roig van ser en el marc de la presentació que va fer ahir l’APCE sobre l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge de Nova Construcció a Catalunya

BISBAL DEL PENEDÈS

2022, que publica anualment en col·laboració amb Catchment AMR, i que analitza les variables de la producció, la superfície, el preu de venda, el preu per metre quadrat útil i les característiques dels habitatges, tant a nivell pro vincial com municipal.

Declaren culpable l’home que va assassinar a la seva parella calant-li foc

Les penes superen els 20 anys de presó

ACN

El jurat popular de l’Audiència de Tarragona va declarar ahir culpable d’assassinat per una nimitat l’home que va ruixar amb gasolina la seva parella i va calar li foc a la Bisbal del Pene dès l’any 2021. El tribunal con sidera provat que les cremades de tercer grau ocasionades a la víctima li van causar la mort i que el trastorn de personalitat i de dependència a l’alcohol i a les drogues no minvaven la capaci tat del processat per comprendre la situació. Per unanimitat, els membres del tribunal van acor dar que la víctima, que estava conscient quan van arribar els

cossos d’emergències i policials, va patir moltíssim. Per això, van assegurar que l’acusat li va cau sar «més dolor del necessari».

Amb tot, el jurat va considerar que no va quedar provar que l’home intentés apagar les fla mes de la seva parella amb una mànega perquè no hi havia aigua a l’interior de la casa, segons in diquen les proves pericials.

Per tot plegat, el ministeri públic va demanar una pena de 22 anys i sis mesos de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria i acarnissament, amb l’agreujant de parentesc pel fet que fossin parella. Per la seva banda, el lletrat de l’acusació

Pel que fa a la província de Tarragona, Cambrils (3.982 eu ros) i Tarragona (3.628 euros) són els municipis amb un preu per metre quadrat útil més alt, mentre que Móra d’Ebre (951 euros) i Deltebre (1.029 euros) registren un preu per metre qua drat de superfície útil més baix. Amb les dades registrades per l’APCE i Catchment AMR, queda demostrat que l’àrea turística de la Costa Daurada té un gran pes de producció en la demarcació. Tot i això, els diferents sectors

mostren diferències de superfí cie i de preu per metre quadrat entre ells. Els municipis turístics estudiats de la Costa Daurada del Delta de l’Ebre, format per Amposta, Deltebre, Móra d’Ebre, Tortosa i Sant Carles de la Ràpita, són els que registren la super fície mitjana més alta (116,7 m2) amb un preu per metre quadrat de superfície útil de 1.484 euros.

A l’àrea turística de Costa Dau rada Nord, definida a l’estudi per Calafell, Cunit i el Vendrell, la superfície mitjana és de 83,5 m2,

amb un preu per metre quadrat útil de 2.886 euros. Per últim, l’àrea turística de Costa Daurada Centre, que compta amb Cam brils, Mont Roig, Salou, Vila se ca i Torredembarra, registra una mitjana de superfície de 76,4 m2, amb un preu per metre quadrat de superfície útil de 3.276 euros.

Habitatges protegits oficials

Pel que fa a la producció d’habi tatge protegit oficial (HPO), fins al tercer trimestre de 2022 s’han construït 1.138 habitatges d’HPO a Catalunya, una xifra que repre senta un 11,1% del total d’habi tatges acabats en aquest període.

El 76,4% de l’HPO l’ha construït el sector privat (869 unitats), mentre que el sector públic va fer el 23,6% restant, 269 unitats.

Daniel Roig va lamentar la manca de promoció d’HPO a Tarragona: «Gairebé no s’ha fet cap habitatge protegit a la pro víncia en els darrers 15 anys. I el poc HPO que es fa a la demarca ció el construïm el sector privat, i aquest tipus de promocions són inviables econòmicament i ara més amb l’augment de costos».

Per a Roig, cal que les adminis tracions desenvolupin nous plans d’HPO amb revisió del mò dul, rebaixa dels costos associats al sòl i ajuts a fons perdut, així com fórmules de col·laboració publicoprivada que incentivin la construcció al territori.

CASTELLS

El Gepec demana la definició d’una anella verda al front litoral de la Pineda

L’organització ecologista GE PEC EdC ha celebrat la creació del projecte per remodelar i protegir el front litoral de la Pi neda però demanen la defini ció d’una anella verda. Segons els ecologistes, cal anar més enllà amb la definició d’una anella verda per a la Pineda de Vila Seca: el Parc Ecohis tòric dels Prats de La Pineda i Cal·lípolis. En aquest sentit el GEPEC EdC posa de manifest que, per a poder assolir ple nament l’èxit, cal recuperar la connectivitat territorial hidro lògica i ecològica dels Prats i asseverar el correcte drenatge de la zona humida en previsió d’inundacions. Afirmen que «la part de la Sèquia Major (també integrada a la Xarxa de Natura 2000) malaurada ment roman aïllada hidrològi ca i biològicament a causa del desenvolupament urbanístic desaforat dels darrers anys, amb la qual cosa seria neces sari arranjar un nou braç de la Sèquia Major des de la zona de l’entorn del golf de Port Aven tura fins al mar a través dels Prats d’Albinyana.». El GEPEC recorda que els fons de recu peració de la Unió Europea identifiquen la zona com una de les línies prioritàries la re naturalització i la constitució de corredors verds en àmbits urbans i, per tant, «no creuen que tingui sentit deixar aïllats, tal i com es proposa ara els dos sectors protegits, constituint simples zones verdes amb ben poc valor afegit, sense funcio nalitat ecològica».

Un

particular va demanar presó permanent revisable i, alternati vament, una pena mínima de 25 anys. Tant el fiscal com l’acusa ció particular van demanar que es prorrogui la presó provisional, almenys fins a la meitat de la

condemna, fins que no hi hagi sentència ferma. L’advocat de la defensa va sol·licitar una pena de 15 anys. El lletrat va afirmar que no s’ha acreditat la traïdoria, fet que compensaria, va apuntar, l’agreujant de parentesc.

Anuncien les colles de la Diada de Sant Fèlix

Els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa participa ran en la Diada de Sant Fèlix 2023. L’objectiu dels organitzadors és «recuperar l’esperit de les grans diades castelleres que s’havi en viscut els Sant Fèlix d’abans de la pandèmia». ACN

Daniel Roig: «Gairebé no s’ha fet cap habitatge protegit a la província en els darrers 15 anys»

Fotografia d’arxiu d’un edifici en construcció a la ciutat de Tarragona.

agent, el magistrat, el secretari i els advocats presents.

CAMP DE TARRAGONA

TURISME

Una trentena d’ens locals revaliden el conveni turístic Córner

Enguany es participarà en 11 fires arreu d’Europa amb l’objectiu de promocionar el turisme local i establir acords comercials

GERARD MARTÍ

Salou espera signar un acord bilateral

Redacció

El conveni Córner de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre 2023 es va signar amb la participació de 28 ens locals i associacions empresarials que es promocio naran conjuntament en fires tu rístiques estatals i internacionals sota el paraigua de la Diputació de Tarragona.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és promocionar el turisme a Tar ragona i donar protagonisme a les entitats locals donant se a co nèixer i podent establir contactes comercials amb altres empre ses del mateix sector. D’aquesta manera, es facilita que diferents entitats turístiques públiques i privades puguin participar en aquestes accions independent ment de la seva dimensió i a preus competitius.

Durant el matí d’ahir, la pre sidenta de la Diputació de Tar ragona, Noemí Llauradó i la pre sidenta del Patronat de Turisme de la institució, Meritxell Roigé, van formar part de la presen tació del Conveni Córner 2023, que enguany comptarà amb 28 entitats i associacions locals de la Costa Daurada –dos més que l’any passat– i es participarà en 11 fires tant de caire nacional, com estatal com internacional.

Meritxelll Roigé, va detallar que sis de les onze fires en les que es participarà, són a l’extran ger, a fires i ciutats europees de

SUBMINISTRAMENTS

renom i importància en el sector turístic com l’WTM de Londres, el Holiday World de Dublín (Ir landa) o la ITB de Berlín (Alema nya). A més a més també es vi

sitarà França, Païssos Baixos, i el principat Andorra, entre altres. A nivell nacional, s’acudirà a Ma drid, Barcelona, Bilbao, Astúries i Pamplona.

La inversió global i conjunta que suposarà el Conveni Cór ner 2023 en fires, promocions, comunicació i màrqueting serà de 370.570 euros. D’aquesta in versió que assumeix el patronat,

El consum d’aigua del minitransvasament supera els volums de prepandèmia

L’abastament de les indústries és el que més va créixer aquest 2022

ACN

El consum d’aigua del mini transavasament de l’Ebre al Camp de Tarragona no només ha recuperat sinó que ja ha superat els volums previs a la pandèmia. Segons ha fet públic el Consorci d’Aigües de Tarra gona (CAT) en la presentació del seu balanç anual, durant 2022 van subministrar als abonats 76,48 hectòmetres cúbics, un 9,04% més que l’any anterior, i per sobre dels 73,79 hectò metres cúbics de l’any 2019. La indústria ha estat el principal responsable d’aquest augment, amb 28,63 hectòmetres cúbics i

un increment de l’11,33%. Entre els projectes del CAT per 2023, destaquen les obres per garan tir l’abastament dels municipis ebrencs al sud de la planta de potabilització de l’Ampolla en cas d’incident.

El consum d’aigua del mi nitransvasament de l’Ebre al Camp de Tarragona segueix remuntant, mantenint la línia iniciada el 2021, en un context de recuperació de l’activitat eco nòmica, però també de la plu viometria i la sequera, així com de la disponibilitat de recursos propis. «Abans de la pandèmia teníem una xifra consolidada

de consums de 75 hectòmetres cúbics a l’any. Amb 76, estem per sobre de la prepandèmia. Al 2020 va caure a 63 hectòmetres cúbics, al 2021 va recuperar i al 2022 estem amb xifres d’abans», ha certificat el gerent del CAT, Josep Xavier Pujol.

Els municipis continuen su posant el gruix de l’abastament, amb 47,85 hectòmetres cúbics aquest 2022, un 7,72% més que l’anterior. Els responsables de l’ens han reconegut que en al guns casos s’han sobrepassat les dotacions efectives que teni en assignades. Un fet que s’han proposat «actualitzar i corregir».

tisfeta per l’acord signat, «ja que és una molt bona oportunitat per donar se a conèixer com a desti nació, sent més eficients i com petitius en materia turística».

Pel que fa als ens locals parti cipants, la 19a edició del conveni compta també amb la participa ció d’ens locals d’Altafulla, Ca lafell, Creixell, Cambrils, Cunit, Mont roig del Camp, Reus, Roda de Berà, Tarragona, Torredem barra, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, la Selva del Camp, el Vendrell, Vila Seca, i el Consell Comarcal del Baix Camp, i el de la Conca de Barberà (la Ruta del Cister).

es destinaran 162.470 euros a la inversió en fires i promocions i 208.100 a comunicació i màr queting, segons Roigé l’acord «reforça l’estratègia al servei de les 4D: la desestacionalització, la descentralització, l’augment de la despesa i la diversificació de productes».

Noemí Llauradó, per la seva banda, va afirmar estar molt sa

Finalment, hi participaran també nombroses associacions empresarials de la zona de Tar ragona com l’Associació Hote lera de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre, l’Associació Ho telera de la Província de Tarrago na, l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, Apartaments Turístics de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, l’Associació d’Empresa ris d’Hostaleria de la Província de Tarragona, el Nàutic Parc, Priorat Enoturitme, Aquopolis, PortAventuraWorld, Federació d’Empresaris d’Hosteleria pro víncia Tarragona, Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Na vegació de Reus, i Patronat de Turisme de la Diputació de Tar ragona, entre d’altres.

L’Ajuntament de Salou ha rebutjat signar el Conveni Corner de la Costa Daurada. L’alcalde de Salou, Pere Granados, justificava aquesta decisió, tot assegurant que està a l’espera de formalitzar, amb el Patronat de Turisme Costa Daurada, un conveni bilateral que permeti, per una banda, que Salou tingui una presència més destacada a les fires de promoció més importants d’Europa i d’Espanya. Granados defensa que qualsevol municipi turístic de la província de Tarragona, tant de costa com d’interior, que vulgui promoure la seva oferta turística pugui formar part del Conveni Córner, de forma totalment gratuïta. L’alcalde ha estat crític amb el Patronat de Costa Daurada en relació a la marca Salou, que a la darrera edició de FITUR no tenia cap visibilitat dins de l’estand de Catalunya, «essent una marca potent com ho és Barcelona, per exemple, que sí que va tenir una presència molt important». Per contra, va posar en valor el suport de Turespaña i altres institucions, les quals donen impuls a la marca Salou. Les negociacions amb el Patronat de Turisme Costa Daurada i el municipi de Salou van iniciar-se la setmana passada i van tractar sobre les fires turístiques més importants i la promoció d’ambdues marques en mercats rellevants.

L’organisme treballa per evitar incidents en la canonada que interrompen el servei

De moment, han apuntat, no hi ha peticions de nous consorciats més enllà dels casos coneguts de la Conca de Barberà. Tot i això, són les indústries les que mar quen una tendència més acusa da de volums d’aigua, amb 28,63 hectòmetres cúbics.

De cara a aquest 2023, l’or ganisme treballarà per evitar que incidents en la canonada que interrompen el servei –com els que s’han produït els últims anys– puguin afectar els muni cipis abonats del Baix Ebre i el Montsià més al sud de la planta de l’Ampolla. D’altra banda, el CAT preveu executar les obres de dos dipòsits de regulació de finals de 2021– Cunit i Vila se ca– que es van haver de posposar després que l’encariment sobtat de preus per la guerra d’Ucraïna deixés obsolet els costos.

El president del CAT, Joan Alginet, i Josep-Xavier Pujol.

«Més de la meitat de les fires a les que assistirem són de caire internacional»

Noemí Llauradó, i Meritxell Roigé, durant l’acte celebrat ahir a Tarragona.

El Festival de Música de Cambrils porta Rosario, Pablo López i Stay Homas

El Parc del Pinaret serà l’escenari de 10 propostes musicals de referència, on també en destaquen Miki Núñez, Els Amics de les Arts o Luz Casal

Anna Ferran

El Festival Internacional de Mú sica de Cambrils (FIMC) ja es calfa motors. Ahir, la promotora Clipper’s Live i l’Ajuntament pre sentaven el cartell de la 48a edi ció, que se celebrarà entre el 28 de juliol i el 6 d’agost al Parc del Pinaret. Entre les propostes des tacades s’hi troben els concerts de Pablo López, Stay Homas, Rosario, Miki Núñez o Luz Casal. «Portem deu propostes d’artis tes referents en un cartell que compagina tots els gèneres per a obrir se al públic i que sigui un èxit», explicava el president del grup Clipper’s, Juli Guiu. Les en trades es posen a la venda demà. La rumba de Gipsy Kings by André Reyes donarà el tret de sortida al festival el divendres 28 de juliol. L’endemà serà el torn dels Amics de les Arts que toca ran les cançons del seu pròxim àlbum, l’avançament del qual,

ACTUALITAT

Citant a Mercè Rodoreda ha cap tivat al públic. El primer cap de setmana de festival clourà amb una monstrua sobre els escena ris: Rosario, que arribarà amb la gira Te lo digo todo y no te digo na

Gires de presentació

Un dels concerts més desta cats d’enguany serà el de Pablo López, el 31 de juliol. El mala gueny torna als escenaris amb nou material. El primer tastet n’ha estat el tema Quasi, una cançó valenta que demostra perquè López és un dels artistes amb més reconeixement del pa norama espanyol. L’èxit i la bona acollida que va tenir el violinista libanès Ara Malikian l’any passat al recinte del Parc del Pinaret ha fet que enguany repeteixi com una de les propostes internaci onals del festival. La cita amb aquest virtuós serà l’1 d’agost.

Salou obre la borsa de treball del Patronat Municipal de Turisme

La data límit d’inscripció es el 23 de febrer

Redacció

L’Ajuntament de Salou ha obert una nova convocatòria per pre sentar les sol·licituds per a les borses de treball permanent del Patronat Municipal de Turisme.

L’acció va adreçada sobretot per als informadors i auxiliars d’informació. El període d’ins cripció per a les persones inte ressades ja està obert. El pròxim dijous dia 23 d’aquest mes com la data límit per a dur a terme aquest procediment.

És important mencionar que la presentació de les sol·licituds es poden realitzar de forma telemàtica, a través de la Seu Electrònica de l’Ajuntament de

La 48a edició del FIMC serà l’escenari de presentació dels nous treballs d’estudi de diversos solistes i formacions. Aquest és el cas dels Stay Homas. La banda, que es va fer coneguda arreu du rant el confinament i que amb el seu primer disc va confirmar que eren molt més que un fenomen passatger, portaran a Cambrils el 2 d’agost els temes del seu segon disc d’estudi, que sortirà al carrer aviat i del qual ja podem gaudir d’un primer single, La Noria El públic familiar també tindrà una cita dins del festival, que en guany anirà de la mà de Dàmaris Gelabert, qui, el 3 d’agost, porta rà la seva gira de celebració dels 25 anys de carrera. D’altra banda, els amants de Michael Jackson podran gaudir de l’espectacle This Is Michael, un muntatge es cenogràfic impactant que ha tri omfat arreu del món i que ara ho farà a Cambrils el 4 d’agost.

El festival se celebrarà del 28 de juliol al 6 d’agost i les entrades es posen demà a la venda

El programa es tancarà amb dues cites que faran vibrar el Parc del Pinaret. El dia 5 d’agost Miki Núñez presentarà les can çons del seu nou disc, en el qual encara està treballant. Aquest concert serà solidari, i és que part de la recaptació anirà desti nada a Swim for ELA. Luz Casal

serà l’encarregada de clausurar el festival el 6 d’agost, en una nit on interpretarà nous temes i farà un repàs als clàssics de sempre.

Més que concerts

A banda dels 10 concerts, el Fes tival Internacional de Música de Cambrils consolida el format de l’any passat amb una zona village, on hi haurà una variada oferta gastronòmica i actuacions d’artistes emergents del territori. La regidora de Turisme, Yo landa Burgos, va destacar que

SERVEIS

«el festival reforça la marca Cambrils» i va posar l’accent en el fet que actualment els visi tants aposten per destinacions on s’ofereixin aquesta mena de programacions d’alt nivell. Per la seva banda, l’alcalde, Oliver Klein, va remarcar la llarga tra jectòria del festival, el més antic de Catalunya: «És un emblema, el màxim festival del sud de Ca talunya». I concloïa que els es forços fets gràcies a la unió amb Clipper’s asseguren el futur del festival.

El 6 de març es reprèn el servei descentralitzat del DNI a Valls

Salou, a més de al registre gene ral del consistori, corresponent a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), que es troba oberta set manalment en horari de matí de dilluns a divendres, de 8.30 a 14 h., o bé a les oficines de correus, mitjançant correu ad ministratiu.

Cal destacar que les bases per als informadors i les dels auxiliars d’informació també es poden visualitzar a través de la Seu Electrònica. Properament, s’obrirà una nova convocatòria adreçada als xofers del Trenet, per tal de que puguin dur a ter me el mateix procediment amb el plaç establert.

Fotografia d’una conferència de Caixabank a Tarragona.

CaixaBank analitza la situació econòmica amb 60 clients

CaixaBank va reunir a Tarrago na més de 60 clients de l’entitat per analitzar la situació econò mica actual i va abordar l’evo lució que poden experimentar els mercats enguany. La jorna da s’emmarcava en el cicle de conferències sobre les Perspectives econòmiques del 2023, que CaixaBank durà a terme a tota Espanya. La jornada, celebra da a Casa Miret de Tarragona, va comptar amb la presència de Joan Ignasi Prat, director de

Banca Privada de CaixaBank a la direcció territorial Catalu nya. En aquest sentit, Rubio va reconèixer la complexa situació actual, fruit de la combinació d’inflacions excepcionalment elevades i una forta creació d’ocupació. Durant l’acte, es va fer una presentació de la si tuació econòmica actual i una valoració del risc de recessió, de l’impacte en els mercats finan cers i dels tipus d’interés posi tius i els seus efectes.

Els dies 6 i 8 de març es reprèn a Valls el servei descentralitzat d’expedició del Document Na cional d’Identitat (DNI), que l’any 2020 es va interrompre a causa de la pandèmia. Les persones interessades en reno var se el DNI es poden dirigir a l’Oficina d’Atenció a la Ciuta dania de l’Ajuntament de Valls trucant al telèfon 977 636 010 (de dilluns a divendres de 9 h. a 14 h.) on se’ls hi donarà l’ho ra per efectuar el tràmit i se’ls

TORREDEMBARRA

informarà de la documentació necessària que cal presentar. Una unitat mòbil de la Direcció General de Policia es desplaçarà a la planta baixa de l’Ajunta ment el dilluns 6 de març i el dimecres 8 de març, de 9 h. a 12 h, i es preveu que puguin reno var el DNI a una cinquantena de persones. En la represa del servei descentralitzat d’expe dició de DNI es prioritzaran les persones grans o amb dificultat per desplaçar se.

Detingut un home per intentar atropellar un agent policial

La Policia Local va detenir aquest cap de setmana passat un home com a presumpte autor d’un delicte contra la se guretat del trànsit, resistència i desobediència i atemptat a agents de l’autoritat i amena ces. Els fets van tenir lloc dis sabte, 11 de febrer, al voltant de les vuit del vespre, quan una parella d’agents van veure un home que conduïa un vehicle al mateix temps que parlava per un telèfon mòbil que subjectava

amb la mà. Van donar li ordre d’aturar se, però no ho va fer i un agent es va haver d’apartar per no ser atropellat per l’in fractor. Malgrat les indicacions d’aturar se, el vehicle va conti nuar la marxa cap al carrer de Lleida i els agents van demanar reforços. El conductor va tornar aparèixer caminant i amena çant. Finalment els agents el van detenir, comprovant que no estava autoritzat a conduir ja que no tenia punts al carnet.

El director del grup Clipper’s, Juli Guiu, amb Yolanda Burgos i Oliver Klein, ahir a la presentació.

Santi Guzmán, durant l’últim partit contra l’Europa.

Guzmán, Torrents i Querol, protagonistes de la bona ratxa de la Pobla

Els d’Adolfo Baines sumen tres triomfs seguits

Redacció

La Pobla de Mafumet està de dolç. Els d’Adolfo Baines acu mulen tres victòries seguides i, en aquesta ratxa, hi ha tres noms propis que destaquen sobre la resta: Santi Guzmán, Joan Torrents i Albert Querol. Aquests tres, junt amb Nil Gar rido, estan aprofitant les absèn cies de Víctor Valverde, cedit a l’Olot, i Marc Álvarez, al primer equip, per fer un pas endavant.

Santi Guzmán és un dels pitxit xis de l’equip amb quatre gols, dos dels quals, en els últims dos partits. L’extrem esquerre és el revulsiu de luxe de Baines i des

NATACIÓ

taca per la seva verticalitat. Joan Torrents, el davanter referència, va arribar el darrer estiu del ju venil A del Villarreal i també acumula quatre gols. El punta és un rematador nat que com plementa els punyals a les ban des. Finalment, Albert Querol, ha sigut una de les peces cruci als. Contra l’Europa, va sumar una assistència i va provocar el segon gol. Querol no va poder començar la temporada fins al novembre per una lesió, però el seu potencial no ha passat desapercebut i, per això, és un habitual en els entrenaments d’Iñaki Alonso.

CEDIDA

FUTBOL TERRITORIAL

El CF Canonja arriba llançat per aconseguir un ascens històric

El club començarà la segona fase de Segona Catalana com l’equip amb millor coeficient del grup

Arnau Montreal Quesada

El CF Canonja arriba com l’equip més endollat a la segona fase de Segona Catalana. Aquesta començarà la setmana que ve i enfrontarà els millors equips de l’Ebre i Tarragona. Els homes entrenats per Víctor Quiñones es van quedar a les portes de l’ascens la darrera temporada lluitant contra el Reus FC Reddis i el Cambrils Unió. Enguany, ho tornen a intentar per aconseguir un ascens que seria històric.

Els grans canvis d’aquesta segona fase respecte a la tem porada passada són la suma de dos clubs més, els quarts de cada subgrup, i, el més important, que els equips mantenen els punts aconseguits durant la primera fase. D’aquesta manera, el CF Ca nonja arriba com el més potent amb 45 punts.

Els de Víctor Quiñones van arrasar durant aquesta primera part de la temporada, només van perdre en una ocasió i van empa tar en tres. «Tot i que ara sembla fàcil, el camí no ho ha estat, per què aconseguir tantes victòries en poques jornades té el seu mè rit», va assenyalar. El tècnic de l’equip canongí suma la seva tercera temporada a la banqueta. Amb la seva arri bada, l’entitat va iniciar un pro jecte, que, a poc a poc, va acon seguir els seus fruits. «Quan em vaig incorporar al projecte vam apostar per rejovenir la plantilla

FUTBOL

Martí i Ona Rosell, campions d’Espanya

Els nedadors del CN Tàrraco, Martí Rosell i Ona Rosell es van coronar com a campions del XI Campionat per Federacions. Martí Rosell va aconseguir cinc medalles d’or i una de plata a les proves de 200 metres lliures, 400 metres lliures i relleu 4x200 metres lliures, entre d’altres. D’altra banda, Ona Rosell es va penjar un or al relleu 4x200 metres lliures i dues plates a les proves de 200 metres papallona i 400 metres estils. Redacció

amb jugadors de la casa i amb ex periència a la categoria. També vam reforçar el futbol base i, amb tot, es va fer un còctel que ens ha portat on som ara», va destacar el tècnic tarragoní. Enguany, l’equip manté la columna verte bral de l’any passat i s’ha reforçat amb jugadors experimentats per donar un salt de qualitat. Amb la creació de la Superlli ga, un ascens a Primera signifi caria, a efectes pràctics, mante nir se a la mateixa distància de Tercera RFEF que ara a Segona Catalana. Aquest factor no pre

Els menys habituals demanen una oportunitat a l’onze del Nàstic

Els canvis de sistema els poden beneficiar

Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona va tornar ahir a la dinàmica de treball després dels dos dies de descans amb l’objectiu de millo rar la imatge del darrer dissabte aquest diumenge contra el Nu mancia. Segons les seves decla racions, Alonso té identificats els problemes i els ha intentat solucionar amb diversos canvis en el seu dibuix, però encara no ha trobat la manera. Contra el Murcia, jugadors menys habi tuals van tenir una oportunitat, com és el cas d’Andy Escude

ro, que va millorar la proposta inicial al segon temps. Des de l’arribada d’Iñaki Alonso, els onzes titulars de l’equip han donat continuïtat als jugadors que tenien més pes a l’equip i ha tret minuts als menys habi tuals. Sense tenir en compte els 45 minuts d’Escudero contra el Murcia, l’alacantí només va jugar vuit contra l’SD Logroñés. D’altra banda, Maurizio Pochet tino va jugar els primers vuit minuts sota les ordres de l’en trenador basc, però no va tenir temps de tocar pilota. De cara al partit contra el Numancia, l’úni ca baixa confirmada és la de Pe dro del Campo per sanció, a falta

ocupa Quiñones i va assegurar que «no ens hem parat a pensar en això perquè superar la Segona Catalana és un fet històric per a la Canonja. El nostre objectiu és pujar a Primera Catalana i cele brar ho amb tota la il·lusió i ale gria del món. Per aconseguir el somni, hem de seguir treballant de valent aquesta segona fase». Els tres primers classificats de la segona fase i el millor quart formaran part de Primera Catala na el pròxim any. Per a l’entrena dor tarragoní, l’equip a batre és el CD Tortosa, líder del subgrup B:

«És el gran favorit, arriben amb una gran dinàmica de resultats i tenen el millor entrenador, Jordi Fabregat, que té experiència en categories superiors».

La Canonja està destacant enguany en el futbol perquè, a banda de l’èxit del CF Canonja, el seu equip filial, l’España Canon ja, també lidera amb mà de ferro el seu grup de Tercera Catalana i aspira a pujar a Segona. Segons Quiñones, queden 14 finals per assolir el somni de posar el poble de la Canonja, per primera vega da, a Primera Catalana.

de l’evolució d’Andrei Lupu. La falta d’aquesta peça al mig del camp podria canviar de nou el sistema premiant amb la titula ritat els jugadors que van ressal tar durant l’anterior partit i amb una oportunitat a d’altres que no han gaudit de tantes, com és el cas de Javi Bonilla. El sorià no

més ha disputat 23 minuts en els dos primers partits d’Alonso i ha perdut completament el seu pa per de revulsiu de luxe. Durant aquesta setmana, el tècnic de Durango tornarà a moure fitxes per buscar la solució i donar una oportunitat als menys habituals podria ser una opció.

OLÍVIA MOLET

Javi Bonilla en el partit contra l’SD Logroñés al Nou Estadi.

Els jugadors i cos tècnic de la Canonja celebrant una victòria aquesta temporada.

CF CANONJA

POLÍTICA

Tomben les esmenes a la totalitat i els pressupostos

Els vots del PSC, ERC i En Comú Podem tomben les propostes de Junts, Vox, CUP, Ciutadans i PP

ACN

Els grups d’ERC, PSC Units i En Comú Podem van votar en con tra de les esmenes a la totalitat dels pressupostos de la Generali tat per al 2023. Els vots de les tres formacions van ser suficients per tombar els textos de Junts, Vox, CUP, Ciutadans i PPC, de manera que els comptes van superar el debat a la totalitat i continuen la seva tramitació al Parlament. La consellera d’Economia, Natàlia Mas, va instar els grups a «aban donar posicions maximalistes i del tot o res» i sumar se al suport als pressupostos. La conselle ra va tornar a «estendre la mà» a Junts. Però la seva portaveu, Mònica Sales, va rebutjar de nou els comptes i va carregar contra ERC: «Mai no han prioritzat el 52% per sobre del seu partit».

La consellera Mas Guix va convidar els grups que van pre sentar una esmena a la totalitat als comptes que permetin que continuï la tramitació parlamen tària perquè «els pressupostos

POLÍTICA

més expansius de la història de la Generalitat» entrin en vigor.

En el seu discurs al Parlament, la consellera es va dirigir espe cíficament als partits indepen dentistes que no donen suport als comptes. «La porta és oberta i la mà és ben estesa especialment per aquells els grups amb qui compartim l’objectiu d’assolir la independència», va dir en el dis curs que va encetar el ple.

Junts contra ERC

La portaveu de Junts va rebutjar el projecte pressupostari. De fet, Sales va acusar ERC de preferir el pacte amb els comuns i el PSC en un intent d’aconseguir l’he gemonia del partit. «No fos cas que fer ho amb Junts els fes més forts», va criticar. La diputada va aprofitar la seva intervenció per carregar contra el Govern tant pel contingut dels comptes com per la negociació que va dur a terme i que va acabar amb un do ble pacte –amb ECP i amb els so cialistes– que els va deixar fora.

Per la seva banda, la CUP va acusar ERC de lligar la legislatu ra i el futur del país al PSC «més gris, de dretes i espanyolista» de

la història del partit. La diputada Eulàlia Reguant va advertir que els comptes són els de «la croni ficació de la pobresa», i va criti

Llum verda a l’augment del salari mínim interprofessional als 1.080 euros mensuals

L’increment del 8% pactat amb els sindicats no compta amb l’aval de la patronal

ACN El Consell de Ministres d’ahir va donar llum verda a l’augment del salari mínim interprofessi onal (SMI) fins als 1.080 euros bruts mensuals en 14 pagues. L’increment del 8% per a aquest 2023 s’aplicarà de forma re troactiva des de l’1 de gener. El

ECONOMIA

govern espanyol va pactar la pu jada de 80 euros al mes de l’SMI amb els sindicats CCOO i UGT, però la decisió té el rebuig de la patronal. La CEOE s’hi va oposar, va declinar participar presenci alment en les negociacions i va manifestar per escrit que només acceptava un increment de 40

Es prohibeix la venda de cotxes de gasolina i dièsel al 2035

El Parlament Europeu (PE) va donar ahir llum verda a prohi bir la venda de vehicles de ga solina i dièsel a partir del 2035. Amb 340 vots a favor, 279 en contra i 21 abstencions, el ple va aprovar l’acord al qual s’havia arribat amb el Consell perquè a partir del 2035 només es puguin vendre vehicles de zero emissi ons. La mesura forma part del paquet de la Unió Europea per reduir en un 55% les emissions de gasos d’efecte hivernacle

l’any 2030. Abans del 2035, la legislació, que encara ha de ser ratificada pel Consell, estableix dos objectius intermedis: redu ir en un 55% en el cas de cotxes i en el 50% en el de furgonetes les emissions de CO2 el 2030. La Comissió Europea haurà de presentar al 2025 una metodo logia per avaluar i comunicar dades sobre les emissions de CO2 durant el cicle de vida dels cotxes i les furgonetes venudes a la Unió Europea. ACN

euros mensuals. La vicepresi denta segona i ministra de Tre ball, Yolanda Díaz, va reivindicar que l’executiu espanyol «com pleix amb la seva paraula». Díaz va destacar que des que el presi dent del Govern, Pedro Sánchez, va arribar a La Moncloa el salari mínim ha augmentat 344 euros

SOCIETAT

més (47%). «L’SMI és la millor eina per combatre la pobresa laboral, la desigualtat laboral i la millor eina de gènere per cami nar cap a la igualtat retributiva», va argumentar. Díaz va explicar que afecta uns 2,5 milions de treballadors a l’Estat que princi palment són joves i

Citen Colau per la querella d’un fons d’inversió sancionat

Un jutjat ha citat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, els regi dors Marc Serra i Lucía Martín i una funcionària municipal a declarar com a investigats per la querella d’un fons d’inversió sancionat pel consistori per in tentar desnonar el Bloc Llavors i no oferir una alternativa a fa mílies vulnerables. Els regidors i la funcionària hauran de de clarar el 10 de març i Colau ho farà el 13. Els fets es remunten al 2020 quan el fons Vauras va

interposar una querella contra l’alcaldessa i altres càrrecs per la sanció interposada el 2019 per l’Ajuntament per incomplir la normativa vigent. La querella va ser arxivada en un primer moment, però a l’abril l’Audi ència de Barcelona va ordenar reobrir la. L’alcaldessa es va mostrar «molt tranquil·la», va assegurar que col·laborarà amb la justícia com sempre ha fet i es va mostrar convençuda que el tema s’acabarà arxivant. ACN

que l’esmena a la totalitat que van presentar «defensa els cata lans d’uns números que suposen continuar los espoliant i malgas tant els seus diners».

Per la seva banda, el portaveu de Ciutadans, Nacho Martín Blanco, va denunciar que els pressupostos són «sectaris». El líder del partit, Carlos Carrizosa, va avisar que «no són bons ni per als catalans ni per a la convivèn cia» i va afegir que «són pa per avui i fam per demà».

car que es privatitzi l’educació a base d’infrafinançar la.

Al seu torn, el portaveu de Vox, Joan Garriga, va afirmar

Finalment, el president del PPC, Alejandro Fernández, va acusar el Govern, el PSC i els comuns d’haver tancat un pacte de pressupostos per «supervi vència». «No estem davant d’un moviment polític que generi es tabilitat a Catalunya», va afegir. Una vegada els pressupostos hagin superat la votació de les esmenes a la totalitat, els comp tes continuaran la tramitació. Un mes després se celebrarà el ple del debat i les votacions finals del projecte de pressupostos i la llei d’acompanyament. Es cal cula que la data podria ser el 10 de març. En cas que dos grups parlamentaris o una desena part dels diputats recorrin al Consell de Garanties Estatutàries, no es podria fer la votació final fins que l’òrgan consultiu emeti dic tamen, que té un mes per fer ho. En aquest cas, els pressupostos difícilment quedarien aprovats al març.

INTERNACIONAL

Estimen en 20.000 milions de dòlars les pèrdues pel sisme

L’empresa americana de mo delització de riscos Verisk ha estimat que les pèrdues econò miques associades als terratrè mols que van sacsejar Turquia i Síria superaran els 20.000 milions de dòlars. Verisk cal cula que les pèrdues cobertes per les asseguradores pujaran a 1.000 milions de dòlars i as senyala que la diferència entre les pèrdues econòmiques i les assegurades «representa el cost de les catàstrofes per a la socie

tat». Per estimar el cost assumit per les asseguradores, la com panyia ha tingut en compte els danys físics derivats de la sac sejada sísmica a les estructures i els interiors d’edificis i la inter rupció de negocis. El president de l’empresa, Bill Churney, re corda que bona part del cost de les catàstrofes és assumit pels governs, i en aquest sentit opi na que «incrementar la pene tració de les assegurances pot alleujar part de la càrrega». EFE

El ple del Parlament després de tombar les esmenes a la totalitat de Junts, Vox, CUP, Cs i PPC.

ACN

dones.

Sánchez i Díaz en una reunió prèvia al Consell de Ministres.

FELICITACIONS

INVESTIGACIÓ

La família de Pablo Neruda assegura que el poeta «va ser enverinat»

Els pèrits que investiguen la mort del premi Nobel xilè tenen previst lliurar avui l’informe pericial

EFE

Els pèrits internacionals que in vestiguen la mort del poeta xilè, Pablo Neruda, tenen previst lliurar avui l’informe pericial, un estudi que, segons va revelar ahir la família en exclusiva a Efe, demostraria que Pablo Neruda «va ser enverinat». Aquesta és la tercera vegada que es programa el lliurament de l’estudi en menys de dues setmanes i, segons les darreres informacions, el jutge no in formarà sobre el contingut. La primera audiència estava pre vista per al 3 de febrer, però es va cancel·lar a causa de problemes tècnics per part dels pèrits, amb dificultats per poder connec tar se per internet a la video conferència programada. Es va ajornar al 6 de febrer, data en què es va tornar a posposar.

En aquest clima de confusió, la família i els advocats del poeta van contactar amb EFE i van re velar que el bacteri trobat al cos del poeta, mort en estranyes cir cumstàncies 12 dies després del cop d’estat contra el seu amic,

el president socialista Salvador Allende, «estava al seu cos en el moment de la mort», cosa que demostraria que va ser «enveri nat». El bacteri, responsable del

botulisme, va ser trobat el 2017 en un queixal de Neruda per un altre panell d’experts. El clostridium botulinum és un bacil que es troba en general a la terra,

però els experts de la Universitat de McMaster (Canadà) i la Uni versitat de Copenhaguen (Dina marca) van concloure a l’infor me que es presentarà aquesta setmana que «no es va filtrar al cadàver de Neruda des de dins o al voltant del seu taüt», sinó que ja el tenia abans de morir. La in cògnita continua sent com i qui va introduir la toxina botulínica al cos de Neruda. «Es va trobar la bala mortal de Neruda, que la tenia al seu cos. Qui la va dispa rar? Això es veurà pròximament, però no hi ha dubte que a Neru da el van matar. Intervenció de tercers», va assegurar Rodolfo Reyes, nebot del poeta. La família de Neruda dona suport a la versió de Manuel Araya, el xofer, qui sosté que va ser enverinat mitjançant una in jecció a l’abdomen per un agent secret del règim que es va fer passar per metge a una clínica de Santiago. «Neruda no estava greument malalt, només tenia càncer, no estava per morir», va indicar a EFE Elizabeth Flores, advocada de la família.

DEFUNCIONS

Tarragona

Maria Catalina Marti Buendia. Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.

Reus

Mercè Joaquin Roig. Ha mort a 73 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h. al Tanatori. Magda Ricart Vilaltella. Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a Sant Pere.

Avui l’Eloi fa 10 anys, moltes felicitats!! L’àvia.

Rodolfo Reyes, nebot de Neruda, amb Elizabeth Flores, advocada.

diarimés 15/02/2023

L’Associació de Promotors de Catalunya ha posat l’accent en dos fenòmens a través d’un estudi que es va presentar ahir i amb el que concloïa que gairebé no s’ha fet cap habitatge protegit a la província de Tarragona en els darrers quinze anys. Els promotors asseguren que el poc habitatge protegit que s’ha fet, ha estat a través del sector privat. Afegeixen que aquestes promocions són inviables econòmicament, especialment ara, amb la inflació. Alertaven, d’altra banda, que hi ha a zones de Tarragona on no s’està construint, malgrat que la necessitat d’habitatge nou per sisteix. Els promotors posen l’accent en la necessitat de construir immobles per a joves, per a la gent gran i per a famílies de nova creació al Priorat, la Ribera, la Terra Alta, l’Alt Camp o la Conca de Barberà, col·lectius que no poden accedir a habitatges que s’han de rehabilitar i que es troben que han de marxar per aquesta manca d’oferta. Els promotors ofereixen una nova perspectiva sobre les causes del despoblament progressiu a les comarques d’interior. Aquesta és, però, només una part del problema, ja que, malauradament, aquestes comarques continuen sent les grans oblidades en la modernització en serveis, transports i comunica cions.

+ CONFIDENCIAL

Retrats antics a la Part Alta

Unes imat ges de dues persones han aparegut re centment a una casa en ruïnes a la Part Alta de Tarragona.

Un usuari (Informer de El Vendrell 3.0) ha publicat les fotografies a través de xarxes so cials per veure si algú reconeix les persones retratades. A més, afegeix que porten la signatura Güixens. «Podria ser d’alguna família del Vendrell», exposa.

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Els caixers automàtics i el 8 de maig de 1974

DÍDAC BERTRAN & MIXETA

Vaig arribar a casa traient foc pels queixals. Mixeta (Què en són d’intel·ligents els felins que pots adoptar a l’Associació Vallsgat a través d’adopcionvg@gmail.com!) em va preguntar què em passava. «Res –vaig dir–, que acabo d’ajudar un ancià!» «I per fer una obra bona estàs enfadat?», preguntà amb el seu dolç miolar. «Passa que he anat al caixer automàtic i, davant meu, hi havia un senyor molt gran barallant se amb l’endimoniada màquina. Com que no s’aclaria, em diu: Jove –com que encara porto la mascareta no ha pogut veure la meva barba blanca–, sap com va aquesta cosa?». Jo vaig fer les operacions que necessitava i, mentre ho feia, vaig preguntar per què no anava a finestreta. Aleshores em va dir que li cobraven comissió si treia o po sava diners i no ho feia pel caixer, i que no admetien moneda de metall. «I què s’ha de fer amb les monedes? –vaig inquirir. «M’han dit que les doni a l’església o les canviï en un supermercat i, a sobre, m’han informat que si no demano cita per via telemàtica no em poden atendre». Quan venia cap aquí, per la ràdio del cotxe he sentit una senyora, repre sentant de no sé quin banc, afirmant que ho fan tot per facilitar les gestions a les persones grans: que si han fet més grossos els núme ros dels caixers, que si... A més, ha dit que el futur serà de la moneda electrònica, ja que el paper i el metall tendiran a desaparèixer. He apagat la ràdio perquè hauria dit alguna cosa grossa!».

Mixeta, Boni i Kedi es miraren arrufant els seus musells i Mixeta va prendre la paraula (vull dir el miol): «Moneda electrònica? Ens sembla que ni els banquers ni els polítics han llegit llibres d’Història. Diríem que estem tor

CARTES

El CO2

nant als temps dels Lluïsos XIV, XV i XVI.» «Què voleu dir?», vaig preguntar. «Resulta que Lluís XIV, com que la guerra de Successió espanyola anava molt malament, no tenia di ners i no podia pagar l’exèrcit ni res. No hi ha via un franc a la caixa, però el seu ministre de Finances es va empescar de pagar amb «pa garés» per valor de mil francs. La gent no vo lia papers i deia: Si algú em dona cent francs en or per aquest paperot, seu! Fou un desastre i, aleshores el rei va decidir augmentar els impostos. El ministeri de Finances no tenia suficients funcionaris per recaptar les taxes i

El ministeri de Finances no tenia suficients funcionaris per recaptar les taxes

ho va arrendar a una mena de banquers que en tenien un exèrcit. El mal és que tothom es tava aclaparat pels impostos, però els diners es perdien pels forats de les butxaques dels recaptadors. El Sr. Desmarets, el ministre, va tenir una idea genial: Cal que tothom faci una declaració patrimonial –avui en diríem de la renda–, i així suprimirem tots els impostos! Va crear una comissió d’experts –et sona això?–, formada pel seu germà, el seu gendre i dos cunyats, i va redactar un informe que va presentar al rei, qui va convocar els repre sentants de la noblesa, el clergat i la burgesia, que no ho veieren clar. Lluís XIV, que era un monarca absolut, va determinar que es fes la declaració patrimonial. Fou un fracàs per què tothom va amagar el que va poder. Tot és culpa de la guerra!, digueren –et sona?–. Aleshores el rei va determinar que s’apliqués la patrimonial a més dels impostos habituals. L’estat de l’economia continuava sent desas trós. El 1715 puja al tron Lluís XV i es planteja declarar la bancarrota, única manera de no pagar els deutes; però va sorgir un mag de les finances que es deia John Law i va proposar suprimir la moneda metàl·lica i substituir la per bitllets de paper. Recordes els bitllets de

quant comptàveu amb pessetes?El Banco de España pagará al portador... Es va prohibir tenir a casa més de cinc cents francs en or –et sona la mesura?–. Tot va anar bé durant un temps. El deute es va esfumar, fins que l’Estat es va embolicar en una aventura colo nial que prometia uns guanys fabulosos can viant els bitllets per accions de la Companyia del Mississipí. La cosa va anar de mal borràs –va ser la primera bombolla de la Història– i el duc de Borbó, cosí del rei, valent se d’una informació privilegiada –et sona?– va decidir treure’s de sobre tots els paperots i exigir el seu reemborsament en bons lluïsos d’or. Fou el pànic! El Banc General va anar pagant fins que va quedar una moneda. Un munt de gent arruïnada. Puja al tron Lluis XVI, qui es troba amb les arques buides. Bancarrota? No, diu el ministre Turgot –una mena de neoliberal–. Reduïm despeses, rebaixem els impostos, no ens endeutem. La cosa no funciona. Se suc ceeixen els ministres de Finances. El deute cada cop és més gros, fins que apareix un tal Calonne, un ultraliberal, que troba la fórmula màgica: El deute públic és indispensable. Oi que som una potència? Doncs hem d’aparentar que som rics, molt rics. Gastem sense mesura, així aconseguirem crèdit arreu gràcies a la nostra potència! –no et fa pensar això en el dòlar i en l’euro?–. L’invent funciona durant un temps, fins que el poble –que les passa magres i que a ell no li arriben els bene ficis– no es creu totes aquelles falòrnies i diu Prou!: és la Revolució Francesa. La història del caixer automàtic i la moneda electrònica s’acaba el 8 de maig de 1794». «Què dius ara... –vaig exclamar– Si ni tan sols s’havia inven tat l’electricitat!».«No –va fer Mixeta–, però aquell dia 28 banquers van ser escapsats a la guillotina».

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea

digital: Carles Magrané

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger

Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

El Govern Espanyol, l’any 2021 va donar gra tuïtament 47,6 milions de tones cada any, durant el període 2021 2025 de gasos d’efec te hivernacle (GEI) a 734 empreses, el valor actual de les quals l’any 2022 és de 3.808 milions d’euros, és una forma de premiar als que contaminen, això ja es ve fen des de fa uns quinze anys, aquestes assignacions s’han reduït des del principi un 56%. A la Re gió de Murcia es va fer un estudi als diferents cultius arbres fruiters i plantes, que a part de fer aliments eviten la desertificació, aquests cultius són emissors d’oxigen a l’atmosfera, ajudant a regular el clima i la hidrologia, i sobre tot actuant com embornals de CO₂. Aquest estudi es va fer segons les normes ISO 14064, va estar coordinat per Dr. Fran cisco Victoria Jumilla, Doctor en Ciències Biològiques, i Coordinador de l’Observatori Regional del Canvi Climàtic, acompanyat de cinc llicenciats més, un en química, dos amb biologia, un en ciències ambientals i un enginyer industrial. Segons aquest estudi, molts arbres fruiters i plantes en regadiu es caracteritzen per tenir un creixement molt

ràpid, superior a les espècies de vegetació natural com per exemple els pins, o les alzi nes, etc. el que es tradueix amb una major fi xació de CO₂. El resultat de l’estudi és el CO₂ que absorbeixen els arbres o plantes, menys el que emeten com la preparació del terreny, els tractaments, la fertilització, el reg, la recol· lecció, i el transport fins al magatzem, dona un resultat positiu d’unes 15 tones ha/any en els arbres, i menys en les plantes. D’aquestes tones el pagès no en rep res, el preu mitjà al mercat de CO₂ l’any 2022 estat de 80 euros/ tona.

Josep Tombas Alcover

Sant Valentí

És aquesta una data assenyalada, en la qual els enamorats recorden a les seves parelles quant les estimen. Potser una mica més pe sada per a aquells que no tenen a ningú. Una excusa estupenda per a reconciliacions o per a demostrar que l’amor és una cosa me ravellosa. Hauríem de demostrar el nostre amor durant tot l’any, encara que reconec que a vegades el dia a dia ens menja. Aprofi

tem doncs per a demostrar que fins i tot ens apassiona la persona amb la qual compartim l’amor. Convertim Sant Valentí en un dia per a recordar i per a rememorar. Convertim aquest dia en un pretext per a celebrar ho cada any. Si la parella amb la qual compar teixes passió està realment enamorada, no li importarà el cost d’allò que facis per a de mostrar li el teu amor. Regala li emocions i sensacions que recordi per sempre. Dedica li un poema, fes li un escrit, converteix te en un aprenent d’artista i crea alguna cosa per a la persona que t’inspira. Realment no hi ha res més senzill que poder passar l’estona amb algú a qui estimes, amb algú amb qui pots tenir relacions i sentiments superfici als, profunds i silencis no incòmodes. Si no teniu a ningú, no passa res la vida més tard o més d’hora us portarà algú al vostre costat. La vida és per a viure la en companyia i més tard o més d’hora apareix sempre algú. Tam poc us quedeu esperant al príncep o princesa perfecta. El perfecte és aprendre a suportar les petites imperfeccions de la persona a la qual estimes.

Juan Juncosa

El 1715 puja al tron Lluís XV i es planteja declarar la bancarrota

Els promotors alerten de la necessitat de promoure l’habitatge nou a l’interior

CEDIDA CEDIDA

El samaruc és una espècie de peix que habita les llacunes litorals del sud de Catalunya i el nord del País Valencià. Des de fa uns anys està en greu pe rill d’extinció, sobretot, per la degradació dels ecosistemes d’aigua dolça i per l’amenaça d’espècies invasores com la gambúsia.

Cristina Serret serret@diarimes.com

Per tot plegat, el 2014 es va posar en marxa el projecte SOS Samaruc, impulsat per la Fun dació Andrena, juntament amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre i de l’Associació Paisatges Vius. El projecte s’ha centrat en dues grans accions. D’una ban da, la cria en captivitat d’aques ta espècie salvatge i, de l’altra, la restauració de cinc llacunes al litoral de les Terres de l’Ebre (Estany Tort, Torrent del Pi, Port de l’Estany, Cala Justell i l’Illa de Buda), les quals són hàbitats adequats per a la reproducció natural d’aquesta espècie. Grà cies a aquestes intervencions, les llacunes estan en un excel· lent estat de conservació, amb aigües cristal·lines i poblades per plantes aquàtiques que els donen oxigen i contribueixen al seu equilibri.

És aquí on s’han alliberat samarucs procedents del pro grama de cria en captivitat que es realitza al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Es tracta d’un programa de gran complexitat,

que s’ha anat perfeccionant en aquest període de gairebé 10 anys, expliquen des del centre. Dues vegades a l’any, a la primavera i a la tardor, els ma teixos tècnics del Parc Natural del Delta fan el seguiment de les poblacions de peixos. L’úl tim mostreig es va fer fa menys d’un mes i, tal com confirma Nati Franch, biòloga i directo ra del centre de cria, «totes les llacunes han mostrat nivells òptims en la qualitat de l’aigua i continuen sent llocs segurs per

OPERACIÓ: SALVAR EL SAMARUC

Aquesta espècie de peix en greu perill d’extinció ha tornat a reproduir-se de manera natural gràcies a la recuperació de cinc llacunes del litoral tarragoní

al samaruc». I, el que és millor, han aconseguit que els sama rucs ja s’estiguin reproduint en les noves llacunes restaurades, allunyant se una mica més de l’extinció.

Així i tot, Anna Gallés, direc tora d’Andrena, subratlla que encara els queden reptes per en davant, «com les sequeres pro vocades pel canvi climàtic i la introducció de peixos invasors per part de persones». Actual ment, explica, «estem treballant de valent per eliminar un peix molt nociu per al samaruc: la gambúsia».

Andrena és una fundació privada que es va constituir el

Els samarucs alliberats en aquestes llacunes s’havien criat en captivitat al Delta de l’Ebre

2014 amb l’objectiu de treballar per la restauració ecològica fo namentada en el coneixement científic, així com per millorar el funcionament i la resiliència d’ecosistemes aquàtics degra dats. I, tot plegat, treballant amb organitzacions, científics i tècnics especialitzats en la res tauració d’ecosistemes aquàtics. Durant aquests gairebé 10E anys, Andrena ha invertit més de 90.000 euros de recursos propis en la conservació de les llacunes litorals i en la creació d’aquests espais segurs per a la reproducció del samaruc.

SUDOKU 13º

EL TEMPS Mínima

Nivell mitjà Nivell alt

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Estat del cel Cel poc ennuvolat per núvols alts fins a primera hora del matí. A par tir d’aleshores arribaran núvols mitjans de sud a nord que tendiran a deixar el cel entre mig i molt ennuvolat. A més, fins al final del matí i a partir de mitja tarda hi haurà núvols baixos a punts del litoral i preli toral sud, de l’Empordà i de l’interior de la vall de l’Ebre i que deixaran el cel mig ennuvolat, puntualment molt.

Temperatura