REUS
Els Armats de la Sang fan una crida per reclutar joves a la cohort
Ara són entre 35 i 38, però volen arribar a la cinquantena. P7
CAMP
El Govern de Cambrils presenta un pressupost de 48,3 MEUR
Se sotmetrà a aprovació inicial en el ple extraordinari d’avui. P8
REUS
Teresa Pallarès (Junts) ‘repta’ Sandra Guaita (PSC) amb «Som capital»
La seva pancarta respon a la de «Recuperem la capitalitat» del PSC. P6
TARRAGONA Cap de les entitats andaluses es presentarà al concurs per organitzar-la. P2
Polèmica oberta per l’«enaltiment de l’esclavatge» dels gegants
TARRAGONA Change (CUP Barcelona) proposa retirar els elements que «banalitzen» el colonialisme. P3
CEDIDA
Gemma Fusté, número 6 de la llista d’ERC
TARRAGONA «La Residencial serà un alberg o seguirà 20 anys tancada». P4
TARRAGONA El Port acaba les obres del vial de la Zona d’Activitats Logístiques
Envolta el perímetre i s’ha executat en 15 mesos. P5
La Casa de Andalucía, que s’ha fet càrrec de les darreres edicions, creu que el pressupost de la contracta és massa baix
GERARD MARTÍSe substituiran els senyals de la TP-2031 que prohibeixen la circulació de bicicletes
John BugarinFalten poc més de dues setmanes per saber quines entitats o empreses han presentat la seva oferta per organitzar la Fira d’Abril de Bonavista, del 28 d’abril a l’1 de maig. La Casa de Andalucía, que s’ha encarregat de muntar aquest gran esdeveniment en les darreres edicions, enguany farà un pas al costat. Després que la junta de l’entitat es reunís aquest dimecres, han decidit, de manera unànime, no participar en la licitació que va presentar l’empresa Mercats de Tarragona el passat 14 de febrer. «Hem demanat un pressupost per saber el que ens costaria i el preu se’ns dispara, no ho podem assumir», reconeix Charo García, presidenta de la Casa de Andalucía. Aquesta situació deixa camí lliure a altres entitats, que podrien organitzar aquest esdeveniment per primera vegada. Algunes haurien rebut una invitació per presentar-se a la licitació, com per exemple, la Asociación Cultural y Folklorica Andaluza. Segons ha pogut saber diari més, tampoc presentaran cap oferta. L’entitat continuarà celebrant la Fira d’Abril en el seu local, al carrer de Sant Josep, com ha fet fins ara. L’altra associació andalusa de la ciutat és l’Asociación Cultural Amigos de Andalucía del barri de Sant Salvador. Ells, però, asseguren que no han rebut cap
Anunci de l'Autoritat Portuària de Tarragona pel qual es deixa sense efecte el tràmit d'informació pública del projecte d'urbanització de la Zona d'Activitats Logístiques del Port de Tarragona.
El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Tarragona, en la seva sessió de 25 de gener de 2023, va acordar aprovar l'inici del projecte d'urbanització de la Zona d'Activitats Logístiques del Port de Tarragona, i l'inici del període d'informació pública de conformitat amb l'art. 25.1. del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana 119.2.c) del TRLUC.
Per tal motiu de conformitat amb el que s'estableix en la normativa citada, l'Autoritat Portuària de Tarragona va sotmetre a informació pública el projecte d'urbanització de la Zona d'Activitats Logístiques del Port de Tarragona durant un període d'un (1) mes, perquè el públic en general aquelles persones físiques o jurídiques que es consideressin interessades, d'acord amb l'article 4 de la Llei 39/2015 d'1 d'octubre del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, poguessin realitzar les al·legacions suggeriments que consideressin convenients.
Tenint en compte un error material comés en la tramitació d'aquest projecte, mitjançant el present es noti ca que el trasllat conferit per a consulta i formular al·legacions, queda sense efecte.
Una vegada es disposi de la informació objecte de la consulta, es donarà el degut trasllat als efectes oportuns per poder manifestar formular les al·legacions que s'estimin convenients.
El que es publica per al general coneixement.
notificació sobre el concurs públic i, per tant, no s’han plantejat presentar-s’hi.
El pressupost de licitació proposat per Mercats és de 14.900
Anuncio de la Autoridad Portuaria de Tarragona por el que se deja sin efecto el trámite de información pública del proyecto de urbanización de la Zona de Actividades Logísticas del Puerto de Tarragona.
El Consejo de Administración de la Autoridad Portuaria de Tarragona, en sesión celebrada el 25 de enero de 2023, acordó aprobar el inicio del proyecto de urbanización de la Zona de Actividades Logísticas del Puerto de Tarragona, y el inicio del periodo de información pública de conformidad con el art. 25.1. del Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana y 119.2.c) del TRLUC.
Por tal motivo y de conformidad con lo establecido en la normativa citada, la Autoridad Portuaria de Tarragona sometió a información pública el proyecto de urbanización de la Zona de Actividades Logísticas del Puerto de Tarragona durante un periodo de un (1) mes, para que el público en general y aquellas personas físicas o jurídicas que se considerasen interesadas, de acuerdo con el artículo 4 de la Ley 39/2015 , de 1 de octubre del Procedimiento Administrativo común de las Administraciones Públicas, pudieran realizar las alegaciones y sugerencias que tuvieran por convenientes.
Habida cuenta de un error material cometido en la tramitación de dicho proyecto, mediante el presente se noti ca que el traslado conferido para consulta y formular alegaciones, queda sin efecto.
Una vez se disponga de la información objeto de la consulta, se dará el debido traslado a los efectos oportunos para poder manifestar y formular las alegaciones que se estimen convenientes.
Lo que se publica para el general conocimiento.
euros, IVA no inclòs, una quantitat que García veu insuficient, ja que estimen que muntar la Fira d’Abril a Bonavista podria costar entre 80.000 i 100.000 euros. «Aquest és el principal problema. Tots els preus han pujat i sembla que no s’ha tingut en compte», lamenta la presidenta de la Casa de Andalucía. A més, assegura que no hi ha cap altra
POLÍTICA
subvenció disponible i que encara estan esperant «un ajut de la Diputació de Tarragona per a entitats culturals, la vam demanar l’any passat i segurament no la rebrem fins d’aquí a uns mesos».
A la Casa de Andalucía hi havia molta il·lusió per tornar a organitzar aquest esdeveniment tan especial per a la ciutat, però «no podem hipotecar una entitat
per muntar una fira», comenta García. «Portem tota la vida ajudant amb el muntatge, sempre hi hem participat, però enguany no podem assumir-ho econòmicament», explica la presidenta de l’entitat, que també reconeix que «si al final es fa, nosaltres tindrem la nostra caseta, com sempre». El 13 de març, fins a les 13.00 hores, serà el darrer dia per presentar ofertes a la licitació que va publicar Mercats de Tarragona al seu tauler d’anuncis.
Dos anys sense Fira d’Abril
La presidenta de l’Associació de Veïns de Bonavista, que sempre ha col·laborat en la Fira d’Abril, ha mostrat la seva preocupació perquè pugui quedar desert el concurs públic. A més, creu que s’hauria d’incrementar el preu i que la licitació s’hauria d’haver fet al gener, ja que, quan s’adjudiqui, «només quedarà un mes per fer-ho tot». Cal recordar que les darreres dues edicions no es van celebrar: «No és possible que no se celebri tres anys seguits». Des de Mercats de Tarragona es mostren tranquils respecte a la licitació, perquè encara queda temps perquè finalitzi el termini de presentacions d’ofertes i no es plantegen que quedi deserta. Des de l’empresa municipal asseguren que s’ha fet un gran esforç per aconseguir el pressupost per a poder recuperar la Fira d’Abril.
La conselleria de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona va ordenar fa unes setmanes la instal·lació d’uns senyals a la carretera TP-2031, en el tram que hi ha entre el Cementiri de Tarragona i la benzinera BP que hi ha a l’entrada del barri de Sant Pere i Sant Pau, per avisar de la prohibició de circular en patinet per aquesta via. La senyalització, però, és incorrecta, ja que també prohibeix la presència de bicicletes a la calçada, quan no hauria de ser així. Des de la conselleria de Mobilitat expliquen que se substituiran aviat i que «la prohibició per circular en aquesta via fa referència exclusivament als patinets, ja que en els trams on la velocitat màxima permesa és de 40 km/h, com és el cas d’aquesta carretera, no està permesa la circulació dels patinets». Les bicicletes, per tant, sí que poden circular per la carretera de Sant Pere i Sant Pau. Com a alternativa, aquells qui vagin en patinet i vulguin anar de Sant Pere i Sant Pau a la ciutat, o viceversa, podran fer-ho pel carril bici que es va inaugurar el 2021, que connecta el campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili amb la plaça Imperial Tàrraco. Els ciclistes van mostrar la seva incomprensió per la instal·lació dels senyals, ja que no els permetia passar per aquesta via tan utilitzada pel gremi, però ara respiren amb tranquil·litat en saber que tot ha sigut un malentès. Redacció
Els socialistes també defensen la necessitat que es pugui estudiar el grau d’INEF a Tarragona
John
BugarinEl candidat del PSC a l’alcaldia de Tarragona, Rubén Viñuales i el conseller del grup municipalista, Berni Àlvarez, van presentar ahir les propostes del partit socialista destinades a apostar per l’esport com una eina de transformació social. Una de les principals és obrir les escoles en horaris no lectius. Per fer-ho, Àlvarez va explicar que s’hauran de «tancar convenis amb Ensenyament» i va assegurar que es comptaria amb l’acompanyament de monitors, activitats i materials que facilitaria el mateix Ajuntament.
Àlvarez també va defensar la necessitat de poder estudiar
el grau d’INEF a la ciutat. «No podem ser l’única capital de província on no es pugui estudiar aquest grau», afirmava. Des del PSC asseguren que és una prioritat del partit i que ja estan conversant amb la Universitat Rovira i Virgili i la Generalitat per posar-hi remei.
Els socialistes també volen que des de les diferents federacions i clubs de la ciutat s’impulsin cursos de monitors esportius. Per una altra banda, Àlvarez va advocar per crear programes específics perquè cap infant es quedi sense practicar esport de la mà de les diferents entitats esportives de la ciutat. «Volem que tots els joves puguin
practicar l’esport que els agrada sigui quin sigui el seu nivell social o econòmic», va assegurar el conseller del grup municipal socialista.
El PSC es vol centrar també a fomentar l’activitat física entre la gent gran, habilitant els espais públics per fer esport a l’aire lliure amb acompanyament específic. Per aconseguir-ho, Àlvarez va explicar que s’organitzaran diferents xerrades a les llars de jubilats i als centres cívics per informar-los sobre diversos temes com hàbits saludables o estiraments que poden fer per millorar la seva salut.
Una altra de les àrees en les que volen treballar els socialistes és
en el foment de l’esport inclusiu: «Amb aquest propòsit s’adaptaran les instal·lacions esportives municipals perquè siguin 100% accessibles». A més, Àlvarez va assegurar que s’acompanyarà els clubs i entitats que impulsin el creixement de l’esport inclusiu i la seva visibilitat.
«El PSC entén el foment de l’esport com una eina de cohesió i d’integració social», va apuntar Viñuales, que va remarcar el paper de l’esport com a transformador social. L’alcaldable del PSC va indicar que els objectius de les seves propostes són «minimitzar el risc d’exclusió social i aconseguir la igualtat d’oportunitats».
«Hem demanat un pressupost per saber quant ens costaria i no ho podem assumir»Imatge d’arxiu d’una edició passada de la Fira d’Abril, que se celebra al barri de Bonavista.
La candidata de la CUP per Barcelona, Basha Changue, creu que són «una cosificació de les persones negres» i que representen esclaus
John BugarinLa polèmica sobre l’origen esclavista d’alguns gegants ha posat els Negritos de Tarragona, com altres figures del país, en el punt de mira. La candidata de la CUP per Barcelona, Basha Changue, ha demanat l’eliminació dels dos gegants perquè «són un enaltiment del colonialisme i una cosificació de les persones negres», no pel seu color de pell, sinó perquè són esclaus. Aquestes paraules no han estat ben rebudes pels tarragonins, que han omplert les xarxes socials de missatges en contra de la petició de l’alcaldable per Barcelona. «El Negrito i la Negrita no es toquen, per l’afecte que els tenim els tarragonins de totes les edats», expressava un dels molts usuaris que van voler mostrar la seva disconformitat.
La consellera de Cultura i Festes de Tarragona, Inés Solé, va respondre ahir a les paraules de
la seva companya de partit, que ha demanat «retirar de les celebracions populars els elements que banalitzen el colonialisme i l’esclavatge com els gegants», remarcant que els Negritos «són figures que formen part del nostre Seguici i, com a tal, són inqüestionables», però que és necessari que la societat faci un exercici de reparació i pedagogia.
L’alcaldable per Barcelona ha fet èmfasi en la «reparació» i ha demanat «prohibir l’enaltiment dels colons indians per l’explotació i la violència que practicaven intencionadament sobre les comunitats africanes que esclavitzaren, deixar de pagar amb diners públics festes populars que enalteixen el colonialisme». Una altra de les seves peticions és la supressió d’elements populars, com els Negritos, no pel seu color de pell, sinó perquè són «negres esclavitzats». Alhora, veu
indispensable «dedicar finançament públic a l’arxiu històric per poder catalogar i significar la petjada de l’esclavisme i del colonialisme». En cas que aquests fossin eliminats, s’hauria de fer el mateix amb les seves rèpliques més menudes, que formen part del Seguici Petit.
Solé, per la seva part, va assegurar que els gegantons Negritos «són elements clau del nostre Seguici». La consellera de Cultura i Festes reconeix que «la ciutat els hi té una estima considerable». Això sí, creu que el debat que s’ha creat amb les demandes de Changue «és una gran oportunitat» per fer entendre la ciutadania l’origen d’aquestes figures. «És correcte que com a ciutat fem un exercici de reparació i pedagogia», creu la regidora del consistori tarragoní. En el seu cas, però, no demana l’eliminació de les figures. Solé vol «apro-
«És correcte que com a ciutat fem un exercici de reparació i pedagogia», assegura Inés Solé
fitar l’avinentesa» per explicar als tarragonins l’origen dels Negritos, així com el context en el qual van sorgir. «Cal construir un relat històric per entendre aquestes figures, saber per què
La consellera de Cultura de Tarragona reconeix que «són elements clau del nostre Seguici»
sorgeixen i, a partir d’aquí, entendre per què les tenim avui dia en el nostre seguici», va afegir.
El Negrito i la Negrita van ser creats el segle XIX per Bernat Verderol. L’any 2006, Àngels
Cantos va fer rèpliques de les dues figures, que són les que actualment surten participen en el Seguici Popular. Són figures molt estimades pels tarragonins, sobretot pels més petits de la casa. Solé creu que fer aquest exercici de reparació i pedagogia és important, «sobretot per la canalla, tots creixem amb els elements del seguici popular interioritzats i ho hem de contextualitzar».
Candidata número 6 de la llista d’Esquerra Republicana a Tarragona
Gemma Fusté, després d’acceptar la proposta d’Esquerra, analitza el projecte per a la Ciutat de Repòs i l’actual mandat
GERARD MARTÍLa BUMT celebra els seus 30 anys amb un seguit d’actes commemoratius
Roger Freixa
Gemma Fusté ha estat vuit anys presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Àrea de Llevant, un càrrec que va ocupar fins a mitjan 2022. Es considera una petita empresària amb una gran vocació social, motiu pel qual forma part del Club Vaixell, una entitat per a gent amb capacitats diverses. Recentment, ha acceptat la proposta de l’alcalde, Pau Ricomà, de ser la número sis de la llista d’Esquerra Republicana de cara a les eleccions del maig.
— Per què ha decidit fer el pas endavant i entrar en política municipal?
— M’ho va proposar Pau Ricomà i, després de recapacitar-ho, vaig acceptar. No és definitiu perquè ha de passar per la comissió, però és un repte per a mi i considero que puc aportar el meu granet de sorra a la ciutat. Jo no soc de cap partit perquè no crec en els partits a nivell municipal, sinó en els grups de treball.
— Per què creu que ERC de Tarragona s’adapta a vostè?
— Durant els vuit anys que he estat presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Àrea de Llevant hem coincidit en tots els objectius, així que no puc anar amb altra gent que no sigui la d’ERC. Hem coincidit en temes com la Budellera, la Ciutat de Repòs i Vacances, el carril bici a l’N-340…
— Quin pes té Llevant a la ciutat?
— Hem assolit una de les coses més importants en els darrers anys, que és ser reconeguts dins de Tarragona. Fa uns anys, érem una zona de segones residències. Ara, ens perceben com una
estat presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Llevant durant vuit anys.
part important de la ciutat. Tot Tarragona és important: des de Bonavista fins a la desembocadura del riu Gaià. Pel que fa a la urbanització de la Budellera, hem lluitat a mort perquè sigui un espai natural, un pulmó i no un macroprojecte. Ja ha passat el moment de la política del totxo… L’altre punt crucial és la Ciutat Residencial. És un gran projecte per a Tarragona, molt bo per a Llevant. I l’espai continuarà sent el que era, que la gent no s’oblidi: un alberg on la gent va de vacances i a reposar.
— Entén l’enrenou mediàtic que s’ha format al voltant d’aquest tema?
— No l’entenc, però l’he viscut en les meves carns. Crec que s’ha volgut fer política, o una antipo-
VINE AL PORT!
Activitats
lítica, venent el que no és. Qui critica un alberg és perquè no hi ha anat. Convido tothom que vagi a qualsevol alberg juvenil de Catalunya. Aneu-hi, parleu amb els veïns del voltant a veure quin problema tenen. Cap ni un. Aleshores, per què aquí el critiquem?
Suposo que és perquè, al capdavant, s’ha posat gent d’ultradreta. Gent que no és que no vulgui això, sinó que no vol res. Potser si els hi diguessin que fan un hospital, també es queixarien, no ho sé. I no és que pugui ser un alberg o una altra cosa… És un alberg juvenil o no és res.
— Els fons europeus obliguen a executar aquest projecte i no cap altre. És així?
— Exacte. Estan enganyant la gent preguntant si vol un alberg
- Visita comentada de l’exposició ‘Gairebé tots els fragments’ amb l’artista Elena Kervinen. Tinglado 2. Diumenge 26 febrer de 2023, a les 12 h. Accés lliure.
- Presentació del llibre ‘Vida i afusellament de Mariano Borrell Aguilà (Marian de la fàbrica)’ de Xavier Borrell Martí. Impulsat per l’Arxiu i el Museu del Port dins del ‘Programa Memòria Històrica’. Sala d’actes de l’Arxiu del Port de Tarragona. Dijous 2 de març de 2023 a les 19 h. Accés lliure. Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
Exposicions
- ‘Gairebé tots els fragments’ d’Elena Kervinen. Tinglado 2. A partir dels derelictes d’aquest món debolit, Kervinen construeix el seu. Fins al 19 de març de 2023.
- ‘Intervals’ de Josep M. Codina. Tinglado 1. L’artista focalitza el seu univers creatiu d’una visió molt personal de la pell humana. Fins al 16 d’abril de 2023.
no es va pronunciar.
— Un canvi de govern podria aturar el projecte?
— No és possible.
— Per què?
Agenda del Port del 17 al 23 de febrer
Entrada lliure. Horari expositiu: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diumenges i festius d’11 a 14 h. Segueix-nos!
juvenil o una residència de la tercera edat o una escola… Serà un alberg o continuarà 20 anys més tancat, amb ocupes, rates, risc d’incendi… No ens queixem tant perquè està tot tancat? I quan tenim un gran projecte ens posem de cul? Hem de ser valents.
— Quin valor dona als resultats de les consultes organitzades per la Plataforma Pro-Llevant sobre si s’accepta la proposta?
— Jo, zero. I em fa ràbia quan es diu que l’administració no va consultar als veïns. No és veritat. Clar que ho va fer. Es van fer reunions amb les associacions, amb la federació, amb les persones que han estat escollides per ser representants veïnals. I vam estar d’acord totes les associacions de Llevant, menys Boscos, que
— Primer de tot, perquè depèn de la Generalitat. I, a més, qui podria governar, si no és ERC, que esperem que no passi, ha votat a favor d’uns pressupostos de la Generalitat on s’inclou el projecte de la Ciutat de Repòs. Això és similar al tema de les mercaderies per l’interior. L’altre dia vaig sentir el candidat del PSC dir que si és alcalde faria que les mercaderies passessin per l’interior. Disculpi? Si fa deu anys va ser el seu partit el qual va decidir que el tercer fil passés pel mig de la ciutat. En política no val tot, les coses s’han de dir com són. Les mercaderies perilloses no poden passar per la nostra costa, clar que no. I, quan es va dir que era un projecte provisional, ja sabíem que seria per a molts anys. I això va passar quan estaven al govern els socialistes. Ara costa molt més revertir la situació.
— Creu que ERC ha fet bona feina aquests quatre anys?
— Dels quatre anys de mandat, ha pogut governar dos, tot i que la gent de vegades s’oblida que va arribar la pandèmia. L’hem de valorar pels últims dos anys, en els quals crec que Tarragona ha fet un canvi. A tothom no agrada, perquè no pots agradar a tothom, però has de fer política per al conjunt de la ciutadania, no per a un o dos. Jo valoro la seva feina positivament i em faria ràbia que no governés els quatre pròxims anys, perquè és quan podrà recollir els fruits pels quals ha estat lluitant. ERC té dret a recollir-los. I no un altre.
La Banda Unió Musical de Tarragona fa 30 anys i ho celebra durant el 2023 amb un seguit d’actes commemoratius. Ahir, l’entitat i l’Ajuntament van presentar tota la programació especial. El pròxim 20 de maig, el Teatre Tarragona serà l’escenari del concert dels 30 anys amb tres artistes convidats representant cada dècada. I, emmarcat dins del Festival d’Estiu, els carrers de la ciutat viuran la cercavila homenatge a tots els músics que han passat per l’entitat. L’alcalde, Pau Ricomà, va agrair «el seu paper d’altaveu importantíssim de la nostra cultura popular». Per la seva banda, el director de la banda simfònica, Jordi Masip, va explicar els detalls del concert Tres, una producció amb l’obertura Trentum, la Divina Comèdia, cançons populars catalanes i un concert per a flauta. També va anunciar que a la cercavila s’inaugurarà una escultura de pedra feta per un membre actual de l’entitat. D’altra banda, la cloenda dels 30 anys serà el tradicional concert de Santa Cecília, on les quatre bandes de la BUMT actuen conjuntament.
El Museu d’Història proposa una quinzena d’activitats sobre el passat de la ciutat
El Museu d’Història de Tarragona torna a presentar enguany quinze propostes de divulgació i difusió del patrimoni de la ciutat. «Per primera vegada, s’ha establert un calendari d’activitats del museu que no s’havia fet mai, amb la voluntat d’apropar el patrimoni als tarragonins», va expressar el conseller Hermán Pinedo. Pel que fa a les activitats comentades i visites guiades, en el marc de Quan els objectes parlen, la Casa Castellarnau presenta la peça del mes d’una manera dinàmica i didàctica, ja que va acompanyada d’un audiovisual i postals editades. També se celebrarà un passeig modernista, per gaudir d’espais com el Metropol i l’església de Sant Llorenç, i una visita teatralitzada per conèixer Tarragona amb els ulls del Canonge Fuguet, entre altres. D’altra banda, també s’incorporen activitats escolars. I per a les famílies, s’oferirà, per exemple, l’activitat Protagonistes de la història, que permet endinsar-se en el món de la família Canals, propietària de l’edifici noble que acull el Mèdol Centre d’Arts Contemporànies.
Fusté ha
Creu Roja atén més de 2.800 persones en el primer any de conflicte a Ucraïna
Creu Roja ha atès més de 2.800 persones a la demarcació de Tarragona durant el primer any de conflicte a Ucraïna. Aquest suport inclou des de l’assistència humanitària (aliments, aigua, articles d’higiene, mantes, roba, articles de cuina, estoretes, ajudes econòmiques, primers auxilis i suport psicosocial) a l’acompanyament per a facilitar la integració en països d’acollida (allotjament, acompanyament en procediments oficials, aprenentatge de l’idioma i altres) o el restabliment de contactes familiars. De les
2.862 persones ateses a la província, un 63% són dones i 753 menors. A més, n’ha allotjat en dispositius d’emergència
2.163 sota el marc del Programa d’Acollida i Integració de la Secretaria d’Estat i Migracions que gestiona. Actualment, 566 persones continuen allotjades sota el paraigua de l’entitat a les comarques tarragonines, de les quals 201 ja es troben residint en allotjaments de manera autònoma. I 161 persones han rebut ajuda per millorar la seva ocupabilitat i inserció laboral.
Els treballs, amb un pressupost de 3,3 milions d’euros, han durat quinze mesos
ACN
El Port de Tarragona ha acabat les obres del vial perimetral de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). L’actuació, que va començar l’octubre del 2021 i s’ha executat durant quinze mesos, ha tingut un cost de 3.337.868,96 euros (sense IVA) i ha consistit a generar 1.300 metres de carretera, quatre carrils, dos per sentit, amb dues rotondes intermèdies. Es tracta del primer dels tres projectes d’accessos que connectaran la ZAL a les carreteres de l’entorn. «És un gran impuls per al desenvolupament d’aquesta nova zona d’activitats portuàries», va afirmar el president del Port, Saül Garreta. La ZAL és un espai d’un milió de metres quadrats i de 250.000 metres quadrats de sostre disponible per acollir inversions
empresarials d’alt valor afegit. Ara mateix, s’estan ultimant els treballs finals de les obres del vial perimetral i s’està a l’espera dels tràmits administratius per recepcionar-les. A banda, el Port continua amb tres projectes d’obres més. El primer és la nova rotonda, que se situarà en l’encreuament entre la C-31B, la TV-3146 i el nou accés a la ZAL. D’aquesta manera, es facilitarà l’entrada de tota mena de vehicles, especialment camions, cap a les empreses logístiques que en un futur s’hi instal·laran.
L’actuació en aquest encreuament de carreteres connectarà amb el vial perimetral de la ZAL. La Generalitat de Catalunya serà l’encarregada de licitar, adjudicar i executar els treballs, els quals es preveu que s’executin durant l’últim quadrimestre de
l’any. La intervenció tindrà una inversió de 3,4 milions d’euros, que finançarà íntegrament el Port de Tarragona.
Pel que fa a la segona actuació en marxa, es tracta del pas inferior sota la C-31b, la carretera que uneix Tarragona i Salou. És el projecte d’accessos que té per finalitat continuar el vial que ara s’ha finalitzat i que permetrà connectar la ZAL amb el vial de vehicles pesants que dona accés a l’A-7 (vial dels Prats). L’obra
s’ha adjudicat a les empreses Lantania, S.A.U i Roma Infraestructures i Serveis, S.A.U per un import de 5.258.338 euros (abans d’impostos). Els primers treballs començaran el pròxim març i s’allargaran uns dotze mesos.
El port tarragoní també treballa en el desviament del canal de drenatge de les aigües pluvials de Vila-seca i de les carreteres A-7, C-31b i TV-3146, el qual està situat a l’espai portuari destinat a acollir la Zona d’Activitat Logís-
tiques. El projecte té un termini d’execució de vuit mesos i es preveu que estigui enllestit abans de l’estiu. Disposa d’un pressupost de més d’1,2 milions d’euros. Actualment, aquest canal transcorre pel mig dels terrenys que es rehabilitaran mitjançant el projecte de restauració i ordenació dels Prats d’Albinyana, integrats dins de la Xarxa Natura 2000. Per això, s’ha de desviar, per tal d’evitar que passi pel mig d’aquesta zona natural.
Una pancarta amb el rostre de l’alcaldable de Junts i el seu lema de campanya presideix des d’ahir l’avinguda Vidal i Barraquer
Sergi Peralta Moreno
L’alcaldable del PSC, Sandra Guaita, va ser la primera a disparar. «Recuperem la capitalitat, recuperem l’orgull de Reus», promulgava en la pancarta que va penjar a l’estació d’autobusos de Tarragona, al·legant que el municipi del Baix Camp ha perdut la seva posició capdavantera. El seu atreviment va tenir, ahir, una rèplica. Un cartell de la candidata de Junts, Teresa Pallarès, ja presideix l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer de Reus. El seu rostre i les seves inconfusibles ulleres, imatge de la campanya, hi eren presents, però també un missatge clar, directe i contundent: «Som capital». «Som capital, ningú ens ho ha d’explicar. No reivindiquem res, exercim aquesta capitalitat», va reblar Pallarès en la presentació de la primera acció de campanya de la candidatura de Junts per als comicis del 28 de maig. L’actual regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge va assenyalar que Reus és un referent històric per als municipis del voltant en àmbits com el comerç, la sanitat, l’economia i el sector terciari.
«Reus té gent dinàmica, treballadora, que s’ha guanyat aquesta capitalitat al llarg dels anys», va comentar. Així mateix, va fer referència als deures pendents de posar en relleu el potencial de la capital del Baix Camp per
POLÍTICA MUNICIPAL
i que cadascú desplega les seves «estratègies»
convertir-se en el motor de l’àrea metropolitana del sud de Catalunya, en «un nucli de prosperitat per al nostre territori» i en una «ciutat atractiva».
És l’actual presidenta de la Unió de Botiguers
L’actual presidenta de la Unió de Botiguers i regent de Tomàs Barberà, Meritxell Barberà, serà la número 7 de la llista electoral d’ERC de cara als comicis del 28 de maig. «Em toca fer un pas més i continuar treballant per al comerç de proximitat des del govern municipal», va assenyalar ahir Barberà durant l’acte de presentació.
L’alcaldable dels republicans, Noemí Llauradó, va destacar de la nova número 7 que representa «un dels sectors més estratègics de la ciutat, el comerç de proximitat», així com va subratllar la seva «capacitat de lideratge».
radó i ERC s’han mantingut, de moment, aliens a la disputa propagandística.
Amb tot, Pallarès va assenyalar que no té «cap mena d’intenció» d’enfrontar-se amb ningú i que, simplement, cada candidatura té «les seves estratègies». «El més important en aquesta campanya és jugar net, compartir, la complementarietat. El ciutadà vol veure gent que parla directament, no gent que s’enfronta», va assegurar. Addicionalment, va expressar que té ganes «de collaborar, de compartir i de fer una campanya al nivell que es mereix la ciutadania».
Una llista de persones
L’actual regidora de Seguretat, Convivència i Civisme, Dolors Vázquez, va ser presentada ahir com a número 2 de la llista d’Ara Reus. En l’acte, va remarcar que, durant el mandat, es va crear la Unitat de Proximitat. «La voluntat és poder acabar la feina feta fins ara i apropar encara més la Guàrdia Urbana a la ciutadania, que hi hagi una relació de tu a tu», va subratllar, abans d’afegir que fan falta «quatre anys més» per completar la seva planificació. A més, Vázquez va assenyalar que preveu incrementar el nombre d’agents de la Guàrdia Urbana, augmentar la ràtio de dones al cos i desenvolupar una aplicació mòbil perquè el ciutadà pugui informar directament sobre les incidències que detecti. Redacció
La candidata va emfatitzar que Reus s’ha de convertir en el motor de l’àrea metropolitana
Just sota del missatge «Som capital», reposa el lema de la campanya de Pallarès: Reus, primer. «Les persones, primer. El comerç, primer. El teixit empre-
sarial, primer», va afegir l’alcaldable. Mentre la candidata del PSC decidí viatjar fins a Tarragona per expandir el seu missatge, des de Junts per Reus es va optar per centrar tota l’atenció en els ciutadans que hauran de decidir si deleguen la seva confiança per governar-los en Pallarès, Guaita o qualsevol dels altres candidats. Per la seva banda, Noemí Llau-
A diferència de Llauradó, Pallarès encara no ha oficialitzat les persones que l’acompanyaran al capdamunt de la llista electoral dels pròxims comicis. En aquest escenari, l’alcaldable de Junts va declarar que «molt aviat» es començaran a revelar els noms que conformaran el seu equip, si bé va avançar que es tractarà de gent «diversa, de sensibilitats diferents, curiosa, responsable, il·lusionada i que tingui ganes de treballar per a la ciutat», on tothom serà important independentment de la posició que ocupi a la graella de sortida. «No vull una llista de números. Vull una llista de persones, de compromís i d’actitud», va concloure.
SALUT
En l’edició del Diari Més del 23 de febrer, es publicà que el cartell d’enguany de Setmana Santa, que retrata el misteri Pere nega a Jesús amb la Prioral de Sant Pere de fons, es basa en una fotografia capturada per Francesc Martí, guanyador del concurs El Prendiment. Si bé Martí va participar en el certamen, va quedar en tercera posició. El primer premi va anar a parar a mans de Cesc Escoda. Redacció
Es vol incidir sobre els seus factors de risc
«El fet d’incorporar-la al nostre equip és un dels revulsius perquè el comerç de la ciutat continuï sent tan emblemàtic», va expressar Llauradó, qui també va avançar que, en cas d’assolir un mínim de set regidors i formar part de l’equip de govern, Barberà ocuparia alguna cartera relacionada amb el comerç. A més, va remarcar la seva concepció del «Reus sencer», treballant no només per impulsar el centre, sinó també la perifèria.
Per la seva banda, la regent de Tomàs Barberà va destacar que va néixer «darrer del taulell» i que no li va suposar cap esforç posar-se al capdavant de la Unió
de Botiguers. «Som la primera activitat econòmica. S’ha fet molta feina, però en podem fer molta més», va afirmar, tot afegint que no li va costar sumar-se al projecte de l’actual presidenta de la Diputació de Tarragona
perquè «és la millor alcaldessa que Reus pot tenir». Amb tot, Barberà va apuntar que, en les pròximes setmanes, s’anunciarà «algun canvi» pel que fa a la Unió de Botiguers, ja que no podrà fer «les dues coses alhora».
Redacció
La regidoria de Salut i Ciutadania va presentar ahir el Pla Local de Prevenció de la Conducta Suïcida 2023-2027, un document que té els objectius de promoure el benestar emocional, incidir sobre els factors de risc que determinen l’estat de salut mental de la població i facilitar sistemes de detecció, atenció, orientació i suport, així com coordinar tots els actors del sector sanitari i impulsar l’empoderament de les persones i les comunitats pel que fa a la seva pròpia salut. En concret, la iniciativa preveu accions com augmentar els espais de treball
col·laboratius, incrementar l’oferta d’accions de formació i divulgació en matèria de salut i benestar emocional, millorar l’atenció a la persona disposant d’estratègies de detecció i actuació o tenir una xarxa activa de professionals en benestar emocional i prevenció de la conducta suïcida. Segons va explicar el regidor de Salut i Ciutadania, Òscar Subirats, «pertoca que institucions i organismes assumim responsabilitats, posant en marxa un seguit d’actuacions amb l’objectiu de protegir, promoure i recuperar la salut de les persones, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu».
Assegura que no vol enfrontar-se amb ningúGERARD MARTÍ Teresa Pallarès va remarcar que, per a ella, Reus i els seus ciutadans són una prioritat. Sergi Peralta Moreno GERARD MARTÍ Barberà i Llauradó, al raval de Santa Anna.
Vázquez vol «apropar encara més la Guàrdia Urbana a la ciutadania»CULTURA GERARD MARTÍ
SETMANA SANTA
Els menors de 27 anys ja representen entre un 30 i un 40% del total de membres de la formació
Els documents es podran veure al vestíbul fins al 2 de març.
Forma part de la documentació d’Isidre Fonts
Redacció
L’Arxiu Municipal va rebre ahir formalment el fons d’Isidre Fonts Masdeu que, a banda de documentació sobre la seva vida personal, i, en especial, del seu vessant com a activista social i cultural, també inclou arxius relacionats amb la creació de la Llibreria Gaudí, nascuda l’any 1965 en un context general de voluntat de redreçar Catalunya a partir de la llengua, els llibres i la música. La regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Montserrat Flores, va intervenir en l’acte de signatura de la donació. La mostra documental sobre el
fons es podrà visitar al vestíbul de l’Arxiu del 23 de febrer al 2 de març. Aquest fet s’emmarca dins del cicle sobre memòria històrica que acompanya l’exposició Després de la guerra. La vida quotidiana sobre el franquisme, que acull el Museu Salvador Vilaseca. En el seu origen, la llibreria era un establiment de referència cultural, on es trobaven llibres, discos, joguines i revistes, però, més endavant, es va convertir en lloc de trobada de militants antifranquistes. En conseqüència, va ser objecte de constant vigilància per part de la policia, que hi va efectuar nombrosos registres.
El passat dimecres, Dimecres de Cendra, el Carnaval va arribar al seu desenllaç final i va deixar pas a la Quaresma. Les Set Virtuts van redirigir Reus cap al bon camí i els Diables van cremar el Braç Incorrupte de la Reina Carnestoltes. Això no obstant, no van ser els únics protagonistes del vespre. A l’escola Eduard Toda, els Armats de la Sang van començar els seus assajos.
El Capità Manaies de la formació, Toni Sánchez, explica que, en aquests moments, són entre 35 i 38 armats, una xifra «correcta» i «suficient», però encara lluny per omplir els 50 uniformes de què disposen. Per aquest motiu, van iniciar una campanya a través de les xarxes socials per intentar que més gent s’inscrigui i formi part dels actes de Setmana Santa. En concret, tenen la mirada posada en «engrescar» el jovent, «que considerem que és el futur dels Armats», en paraules del Capità Manaies. En aquests moments, entre un 30 i un 40% del cos ja està compost per persones de 27 anys o menys, però també hi ha jubilats i, per tant, s’ha de continuar treballant per garantir el relleu generacional. «És una forma d’apropar el jovent a la Setmana Santa en si, que és cultura, és tradició i s’ha d’intentar mantenir», valora.
Sánchez assenyala que els Armats, reconeguts pel pas de la cadena que executen durant la
La pandèmia feu que el cos patís «les baixes habituals», però que no registrés tantes altes
Processó del Sant Enterrament, acostumen a topar-se amb el prejudici que formen part d’un «món tancat» al qual és impossible accedir. «Rebem a la gent amb els braços oberts. Si es veuen en condicions de formar part dels Armats i tenen la seri-
etat i la formalitat necessària per a un acte solemne com els que fem, tothom és benvingut», expressa. Fins i tot, celebra que, en l’actualitat, ja hi ha dues dones a la formació, la primera de les quals va accedir-hi el 2019.
Quan Sánchez va tornar a la secció el 2007, hi havia 25 membres. Va ser durant els anys 2016 i 2017 que es va arribar a l’època «gloriosa», en què una cinquantena de congregants es reunien sota l’uniforme, però la pan-
dèmia va estroncar la voluntat de mantenir l’estabilitat. «Hem patit les baixes habituals que hi ha cada any, però no hem tingut tantes altes», detalla el Capità Manaies. En tornar a l’acció el 2022, van poder comptar amb 36 persones i el desig és mantenir-se i, a poc a poc, continuar creixent. «Molts comencen perquè els atrauen els armats pròpiament, més enllà de la seva devoció. Només es demana respecte», conclou Sánchez.
L’Arxiu Municipal
fons sobre la creació de la Llibreria Gaudí
Augmenten les partides de Territori, Serveis a la Persona, d’Activitat Econòmica i el capítol de personal se n’emporta el 40%
Redacció
El pressupost de Cambrils de 2023 ascendirà als 48,3 milions d’euros, un 3,48% superior al de l’exercici anterior, si no es té en compte l’import dels crèdits destinats a pagaments de les obres de la Rambla Jaume I i l’avinguda de l’Esport. El ple extraordinari d’avui sotmetrà a votació l’aprovació inicial dels comptes, però també per donar compte dels canvis en el cartipàs després que el, fins fa poc, regidor d’Urbanisme de Cambrils –qui es presentarà com a cap de llista de Junts a les pròximes eleccions municipals– hagi passat al grup de no adscrits.
La proposta de pressupostos de l’equip de govern suposa que augmenta la despesa dels capítols de serveis i territori, l’àrea de la persona i l’impuls de l’activitat econòmica. Així, la despesa en activitat econòmica puja un 29%, els Serveis a la Persona un 10,5% i els Serveis i Territori un 9,74%. El capítol de personal, que puja un 2,69%, s’emporta el 40% del pressupost.
D’altra banda, el pressupost de l’àrea de recursos interns es redueix en un 25,66%, en bona part gràcies a la reducció de la despesa per l’amortització del deute, que significa una rebaixa del 37% del capítol 9 (passius financers) i permet dedicar més recursos a accions amb un im-
pacte directe a la ciutadania, segons s’avançava ahir en la presentació. El regidor d’Hisenda, David Chatelein, destacava la política de contenció i prudència
del govern per reduir el deute heretat i va explicar que la previsió del deute viu a 31 de desembre de 2023 és del 18,98% quan el del 2022 era de 23,32%.
L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, assegurava ahir que el govern ha fet un exercici de realisme i una aposta ferma per continuar treballant fins a l’últim dia i deixar unes polítiques ben en-
MUNICIPAL Amb la voluntat de continuar alleugerint la situació de desocupació que pateix una part de la població del municipi, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha obert el pla d’ocupació municipal de 2023, al qual destinarà gairebé 387.000 euros. Aquest pla s’anomena, des de fa dos anys, Acció d’Ocupació i Professionalitat perquè els contractes laborals estan vinculats a accions formatives que es duen a terme
caminades pel següent mandat. «És un pressupost realista, però ambiciós pensat per governar els quatre anys vinents», ha afirmat l’alcalde. «Hem posat ordre al desordre heretat en les finances municipals, i ho hem fet amb consciència, rigor, continuïtat, consens i pensant en el dinamisme econòmic, la cohesió social i la sostenibilitat», afegia Klein.
en paral·lel a l’activitat laboral. D’aquesta manera, el consistori vol millorar la capacitació i preparació per al mercat de treball dels veïns en situació d’atur contractats. Qui vulgui participar en la primera convocatòria, amb què l’Ajuntament preveu contractar una quarantena de persones, pot presentar la sol·licitud fins al 12 de març a través de la Seu electrònica o presencialment a les oficines d’atenció ciutadana. Redacció
El regidor d’Hisenda, David Chatelain, ha enumerat alguns dels punts de l’escenari macroeconòmic que han complicat l’elaboració dels pressupostos, com són la guerra d’Ucraïna amb la consegüent escalada dels preus de l’energia que ha disparat la inflació; els efectes de la sentència de la plusvàlua o l’aplicació de la llei d’estabilització del personal. Per contra, els pressupostos s’han vist afavorits per altres factors com la recuperació del mercat turístic i l’activitat del sector de la construcció del municipi, segons l’edil. El gruix de les inversions es donaran a conèixer més endavant, «ja que el finançament vindrà determinat pel romanent de tresoreria, quantificat una vegada feta la liquidació del pressupost de 2022». Així i tot, en els pressupostos del 2023 s’han inclòs 171.000 euros en inversions per materials per les platges, ordinadors, plaques solars per la coberta de l’Ajuntament, mobiliari urbà per la plaça de Catalunya, telefonia i xarxes, entre altres. Entre les inversions pendents de desenvolupar hi ha la construcció del nou pavelló esportiu, la remodelació del carrer Orquídies i del Mercat Municipal, el nou pas provisional de l’antiga via de tren al carrer Andalusia, la nova nau de la brigada, un nou pàrquing o zones de jocs infantils.
EL MORELL
La Policia Local de Roda de Berà va detenir dimecres una jove de 18 anys, sense antecedents, veïna de Santa Perpètua de Mogoda, per un presumpte delicte de robatori amb força en grau de temptativa. Va ser gràcies a la col·laboració d’un veí, qui es trobava al seu habitatge i en sentir sorolls i cops al pis de sota va trucar a la Policia Local. Es van comissionar dues dotacions per comprovar els fets i van trobar una jove intentant forçar la porta d’un dels pisos al carrer Sant Salvador. Els agents van identificar-la i donat que no vivia a l’habitatge, van procedir a la detenció per un presumpte delicte de robatori amb força i la van traslladar al Vendrell per a la compareixença davant l’autoritat judicial. Redacció
Valls
Valls ha formalitzat l’adhesió a l’Agenda digital dels Municipis de Catalunya, impulsada pel consorci Localret. L’agenda té per objectiu articular la transformació digital dels municipis adherits per fer front als reptes de present i futur, assolir cotes de qualitat en els serveis oferts, eficiència en la gestió dels recursos públics i satisfacció de la ciutadania i les empreses en la seva relació amb l’administració. Redacció
La iniciativa compta amb dues línies
Redacció
L’Ajuntament del Morell convoca la III edició de la beca de recerca i investigació Xavi Catà
Pros. Una iniciativa que s’atorgarà al millor projecte d’investigació inèdit en els camps del medi ambient, la salut, la sostenibilitat territorial, la cultura, l’antropologia, la sociologia i la música en l’àmbit de la Vall del Francolí i amb relació amb el municipi del Morell. L’ajut es divideix en dues línies: d’una banda, un projecte professional individual o col·lectiu elaborat tant per morellencs com per veïns d’altres municipis, que rebrà 2.500 euros i, de l’altra, cinc tre-
balls de recerca, de l’alumnat de primer i segon de batxillerat de l’INS El Morell del darrer curs lectiu en el moment de la convocatòria, que hagin obtingut almenys una qualificació de 8 sobre 10. En aquest últim cas, es repartiran 1.500 euros, repartits per ordre de projectes guanyadors segons el criteri del jurat (500 euros, 400 euros, 300 euros, 200 euros i 100 euros). Les propostes ja es poden presentar, la convocatòria estarà oberta durant 60 dies a comptar a partir de l’endemà de la seva publicació. Les bases es poden consultar a la seu electrònica de l’Ajuntament.
El finançament de les inversions vindrà determinat pel romanent de tresoreria
RENOVABLES
Un segon estudi proposa instal·lar plaques fotovoltaiques a l’AP-7 per generar el 4% de la demanda elèctrica a Catalunya
ACN
La producció d’energia renovable en espais urbans de la demarcació de Tarragona cobriria el 134% del consum elèctric actual. És una de les conclusions de l’estudi del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, que analitza el potencial energètic d’espais urbans i periurbans per instal·lar plaques solars. Els geògrafs Sergi Saladié i Lluís Salvat també han presentat un segon informe que subratlla que es podria cobrir el 4% de la demanda elèctrica de Catalunya amb la instal·lació de 3,5 milions de plaques solars a l’AP-7. Segons Saladié, els documents demostren que el model actual de macroprojectes «no és necessari» per fer una transició energètica d’acord amb la llei del canvi climàtic.
El primer dels estudis presentats se centra en el potencial d’instal·lació d’energies renovables en cobertes d’edificis, espais urbans i periurbans. Així, s’ha calculat que, en total, es podrien col·locar més de 13.000 plaques solars en aquests espais, majoritàriament en zones periurbanes, amb una potència instal·lada pròxima als 5.000 MW. Els experts han indicat que aquest model podria cobrir el 134% del consum actual elèctric del conjunt de la demarcació tarragonina. La investigació també apunta que més del 90% dels municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre podrien ser excedentaris en tots els escenaris de consum i alhora, es compliria de llarg l’objectiu per a l’any 2030 de cobrir la meitat del consum amb energia renovable. Per contra, aprofitar el potencial energètic de prop de 5.000 MW
només representaria utilitzar el 0,4% de la superfície disponible. La proposta té en compte tant la instal·lació de plaques solars com aerogeneradors d’energia minieòlica. El document ha estat elaborat pel Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics del departament de Geografia de la URV. Pel que fa a l’altre informe, encarregat als geògrafs Sergi Saladié i Lluís Salvat, analitza el potencial de generació elèctrica mitjançant plaques fotovoltaiques a l’autopista AP-7, des de la Jonquera fins a Ulldecona. Per fer-ho possible, es proposa collocar aquestes plaques en talussos de la calçada i accessos, cobertes d’edificacions en àrees de servei, ponts, suports de senyals indicatives, pas per àrees de servei o descans i les antigues àrees de peatges. Segons els càlculs, es podria ocupar fins a 704,4 hec-
Es calcula que, en total, es podrien col·locar més de 13.000 plaques en zones periurbanes
tàrees, el que equivaldria al 24% de la superfície d’aquesta via i a la col·locació de més de tres milions i mig de plaques solars. Tot plegat, cobriria entre el 3 i el 5% de la demanda elèctrica actual.
Un dels estudis proposa generar renovables a l’AP-7 des de la Jonquera fins a Ulldecona
Ambdós estudis han estat presentats a les administracions locals i «bastants Ajuntaments s’han mostrat molt interessats» en les conclusions que s’exposen. De moment, cap dels dos docu-
ments s’ha fet arribar al Govern. Per la seva part, la membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica, Andrea Vides, ha remarcat el paper «clau» dels consistoris per fomentar la participació ciutadana per acostar la sobirania energètica a la població, mentre que Saladié ha subratllat que si es fes ús del potencial demostrat en els dos estudis, «no faria falta cap gran projecte» energètic.
Demanen als grups que s’abandoni el projecte
ACN
La plataforma Aturem Hard Rock va denunciar ahir que el contracte de compravenda dels terrenys on s’ha d’ubicar el futur macrocasino «no és vigent». Segons els activistes, el quart punt d’aquest document establia que l’aprovació definitiva del Pla de Desenvolupament Urbanístic (PDU) del CRT de Vila-seca-Salou s’havia de fer en els 20 mesos posteriors a la signatura del contracte, feta el 2016. Set anys després, però, la Comissió d’Urbanisme del Camp de Tarragona encara no ha aprovat el PDU. El contracte pujava fins als 120 milions d’euros. El seu portaveu, Eloi Redón, ho va fer públic ahir al Parlament de Catalunya.
La plataforma va fer referència a una informació de Crític segons la qual no es complia una clàusula temporal del contracte de compravenda dels terrenys entre l’Incasòl i la Caixa, i que el Departament de Territori no ha confirmat. En tot cas, la
plataforma considera que aturar-lo «només és qüestió de voluntat política» si no és que «hi ha compromisos adquirits», com sospiten. «És un projecte que està caient pel seu propi pes», va defensar Redón. El portaveu va qüestionar si existeix un «nou contracte» entre el Govern i la Caixa i va insistir que el text que es coneix és «invàlid» perquè «no es compleixen ni els terminis ni les dates que aquest contracte marca». Redón va demanar al Govern i al conseller de Territori, Juli Fernández, que «certifiqui per escrit aquesta invalidesa i abandoni la construcció del casino».
La plataforma es va reunir ahir amb els grups parlamentaris d’ERC, ECP i la CUP per demanar-los que «s’abandoni aquest megaprojecte definitivament». Els progressistes i els cupaires els van donar «suport», mentre que els republicans van assegurar que «estudiaran les possibles pèrdues» de la Generalitat si el rebutgessin ara.
El centre logístic no és gestionat directament per la multinacional nord-americana, sinó per una empresa subcontractada, Kuehne+Nagel
ACN
Amazon tancarà un centre a Constantí on hi treballen unes 150 persones. El centre logístic no és gestionat directament per la multinacional nord-americana, sinó per una empresa subcontractada, Kuehne+Nagel. L’operació no afectarà, però, a l’altre magatzem logístic d’Amazon al municipi, que va obrir l’any 2021. Fonts sindicals van confirmar que van rebre la notificació del tancament del centre subcontractat i que estan a l’espera de constituir la mesa negociadora amb l’empresa per aclarir el futur dels treballadors. Kuehne+Nagel va iniciar la seva activitat fa set anys al polígon de Constantí i va ser un dels primers centres logístics d’Amazon a Catalunya. El secretari del comitè d’empresa, José Orellana, va explicar que els van notificar oficialment la setmana passada que la multina-
CONSELLS
El Vendrell habilita un espai de dol neonatal al passeig marítim de Masia Blanca
cional nord-americana prescindia dels seus serveis. Amazon és l’únic client de Kuehne+Nagel, a qui li fa serveis de logística –recepció de comandes, preparació i enviament– en dues naus que sumen uns 40.000 metres quadrats. Davant la decisió d’Amazon, Kuehne+Nagel acomiadarà els treballadors, uns 140 per cessament de l’activitat. Els acomiadaments afectaran també a una vintena d’empleats subcontractats a l’empresa CTC, va concretar Orellana. El comitè d’empresa començarà a negociar dimarts vinent les condicions dels acomiadaments. «Esperem que l’empresa estigui oberta a negociar i fer bons pactes, sabem que és molt difícil reubicar el personal perquè els dos centres de Barcelona estan baixant la producció», va manifestar el representant de la plantilla. Orellana va afirmar que demanaran
indemnitzacions de 39 dies per any treballat i la possibilitat que els treballadors siguin reubicats en altres centres com els de Barcelona, Saragossa o Madrid. A la vegada, va carregar contra Amazon: «Està destruint llocs de feina directes i indirectes, destrueix més dels que crea. Ens han fet treballar dissabtes i diumenges, festius perquè el client es quedi i ha decidit marxar, les condicions laborals són molt precàries», va dir. L’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez, en unes declaracions a altres mitjans, va avançar que la nau que ara tanca podria ser gestionada per una nova empresa en les pròximes setmanes. Per la seva banda, Orellana va assegurar que ningú s’ha posat en contacte amb ells i que per ara no han rebut cap oferta. «És un any electoral, queda molt bé dir que hi ha una oferta damunt de la taula», va concloure.
Les seves propietats hidratants i nutritives són ideals per al cutis després de l’agressió que suposa l’afaitat
Redacció / AMIC
Cuidar la pell abans, durant i després de l’afaitat és molt important. És essencial garantir que el cutis no pateixi cap mena d’agressió durant el procés, apostant per aliats de qualitat. En primer lloc, una fulla o maquina elèctrica (per als professionals, navalla) i un cosmètic de cura facial, normalment una escuma. No obstant això, fa anys que els olis d’afaitat s’obren camí com una opció molt interessant en aquesta equació. Per què? T’ho expliquem.
L’oli d’afaitat ha desbancat en molts banys a la tradicional escuma o sabó d’afaitar. Però no només això. També s’alça com un producte ideal per al preafaitat i aftershave. Les seves propietats hidratants i nutritives són ideals per al cutis després de l’agressió que suposa l’afaitat, però també protegeix la pell i la repara. Aquests són els avantat-
ges respecte a l’escuma o al sabó segons els experts.
En primer lloc, l’oli reté l’aigua en la pell, de manera que la fa més flexible quan entra en contacte amb la fulla. Així mateix, aquesta mena de productes eviten talls i irritació, garantint
un afaitat molt més segur.
Per abans, durant i després del shave: els olis d’afaitat són tan versàtils que és impossible resistir-se a tenir-ne un a casa. En el preafaitat, aconsegueix estovar el pèl, protegir la pell i en el «després» repara el cutis i
aporta suavitat i hidratació. Tot això sense comptar els beneficis que ja hem comentat.
A més a més, si amb l’escuma o el gel d’afaitat necessitaràs una cura extra per a l’aftershave, amb els olis d’afaitat no és necessari: la pell queda tan suau i hidratada que estarà molt cuidada. Això sí, la pell també requerirà protecció solar per a cuidar-nos dels efectes de la radiació.
Cal tenir en compte que alguns contenen olis essencials d’arbre del te i llimona, que són antibacterians i cicatritzants, ideals per a la cura de les petites ferides de l’afaitat.
A tot això, se li ha de sumar el fet que els olis d’afaitat també són molt recomanables per a les barbes, ja que es crea una barrera que evita l’evaporació d’aigua. D’aquesta manera la zona apareix completament hidratada, sense sensació grassa.
La glorieta del passeig marítim de Masia Blanca del Vendrell serà un espai de dol gestacional, perinatal, neonatal i per interrupció voluntària de l’embaràs (ILE). Aquest espai té com a objectiu reconèixer aquest dol, que sovint és invisible, i permetre a les famílies que han passat o que estan passant per aquest dol disposar d’un lloc on emocionalment es pugui tenir un record. Després de diverses trobades amb el grup de dol format per quatre famílies del Vendrell s’ha format un Grup d’Ajuda Mútua per compartir experiències i poder parlar de les emocions. D’altra banda, l’associació A Contra Cor també dona suport al servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital del Vendrell en el procés d’atenció a les famílies del dol gestacional i perinatal. La regidora de Salut, Montse Martín, va explicar que «es tracta de tenir un lloc per a aquestes famílies i tothom que es vulgui apropar per tenir un record, i també de visibilitzar i d’integrar a la societat una realitat que fins ara no se’n parlava i era un tema tabú». Redacció
Les mans són una de les parts que més capten l’atenció. I és que les movem constantment, quan parlem, al treballar, al menjar, etc. Ara bé, quina és la impressió que donen les teves mans? Si vols lluir unes mans i uns peus perfectes, apropa’t a Nails Factory. Aquest centre de bellesa, situat al carrer Unió de Tarragona, forma part de la franquícia líder a nivell estatal en ungles. Destaquen per a estar a l’última en les darreres tècniques del sector. Una mostra d’això és GEILS REVOLUTION. Es tracta d’un revolucionari servei d’extensió d’ungles, que proporciona unes ungles súperresistents i lleugeres i amb un resultat molt natural. Aquest tractament és ideal per a ungles encapsulades i baby boomer i és perfecte per a reconstruir ungles mossegades.
A Nails Factory utilitzen sempre esmalts vegans, animal friendly i sense compostos químics danyins, de manera que no generen al·lèrgies. Els productes i tractaments són altament recomanats per la seva excel·lent relació qualitat preu. El bon servei, l’atenció als detalls i la preocupació per la higiene fan d’ells una referència a la ciutat.
L’equip del CA Tarragona després de la competició.
Francisco Griñant va establir un nou rècord
Redacció El Club d’Atletisme de Tarragona va tancar amb èxit la seva participació al Campionat de Catalunya Màster d’Atletisme celebrat a Sabadell. Els veterans van guanyar un total de 33 medalles, de les quals 16 van ser d’or. Entre els atletes, va destacar Francisco Griñant. Aquest es va proclamar campió de Catalunya en tres proves de salt diferents, la d’alçada, la de llargada i el salt amb perxa. En aquesta última prova va assolir una marca d’1,91 metres, un nou rècord autonòmic a la categoria M-75. Gemma Solé, Josep
HOQUEI PATINS
El resultat d’aquest partit podria acabar de condicionar els objectius grana d’aquesta temporada
El Nàstic de Tarragona té aquest diumenge un duel que es podria considerar una final. Després de dues derrotes consecutives, els grana necessiten reivindicar-se davant la seva afició en un partit que servirà per acabar de definir les aspiracions de l’equip aquesta temporada. Davant una necessitat extrema tant de resultats com de millorar la versió sobre la gespa, el Nàstic té al davant el pitjor rival possible, l’aclaparador líder de Primera Federació, l’Eldense.
Maria Puig i Patri Amador van assolir un parell de medalles d’or cadascú en les diferents categories que van participar. La resta de primers llocs del club els van aconseguir Maite Gargallo als 3.000 metres marxa amb un nou rècord d’Espanya de 15’44,07” a la categoria F-50, Antònia Royo (3000 marxa), Francesc Mosquera (pes), Josep Maria Mateo (perxa) i el relleu mixt de 4x200 format per Josep Maria Mateo, Pilar Fernández, Josep Maria Puig i Gemma Solé, el qual, amb un temps de 2’8,89’’ va establir un nou rècord català a la categoria MF-55.
L’equip alacantí entrenat per Fernando Estévez domina la categoria amb mà de ferro des de la jornada 17. Des de finals de l’any passat, l’equip no ha perdut la corona i l’únic rival que li segueix la pista és el Castellón. De fet, aquest ha sigut l’únic equip que els ha aconseguit guanyar aquest 2023 i el duel va tenir unes condicions especials. Els alacantins es van quedar amb un home menys a la primera meitat per l’expulsió d’Álex Martínez. El lateral no s’havia perdut ni un sol minut aquesta temporada i, diumenge, tornarà a estar disponible. De la mateixa manera que Soberón, el seu pitxitxi amb 8 gols.
L’Eldense és un equip opressiu sobre la gespa. Amb la mínima escletxa és capaç de generar
HOQUEI PATINS
El partit va ser mogut i van abundar les faltes
Redacció El CP Calafell es va quedar a les portes de la remuntada contra el Deportivo Liceo i va caure per 3-4. Els de Ferran López van superar les adversitats d’un partit calent que es va posar en contra ben d’hora. L’inici del duel va ser tota una declaració d’intencions. Als dos minuts de joc, Pol Manrubia, defensor visitant, i Sergi Miras van topar i va començar una picabaralla que va acabar amb els dos jugadors expulsats temporalment amb una targeta blava. Poc després, els gallecs es van avançar i l’ambient es va començar a escalfar. Ferran López va aturar el
duel amb un temps mort i, a la represa, Jordi Ferrer amb un xut enverinat des del centre de la pista del Joan Ortoll va marcar l’empat. L’eufòria va durar poc, i els visitants van marcar l’1-2, un resultat que va arribar fins al descans. A la sortida, Arnau Canal, amb un xut des de l’exterior i Lluís Ricart van posar l’1-4 a favor dels visitants. El partit es va transformar en un assalt calafellenc i això es va traduir amb faltes. D’aquesta manera, Sergi Miras va fer un doblet des del punt de penal per posar el 3-4, però els verds no van tenir temps per més. Els calafellencs es queden com a cuers del grup.
En el partit d’anada el Nàstic va acabar perdent en els últims cinc minuts de partit.
perill amb atacants com Nieto o Fran Carnicer, tot i que la seva principal fortalesa és la defensa, perquè és l’equip que menys gols ha rebut. En el partit d’anada, el Nàstic va acabar patint una altra de les seves virtuts: la seva habilitat de remuntar duels. Molt ha de passar perquè els de Fer Estévez donin el seu braç a tòrcer durant els 90 minuts. Contra el Nàstic, de fet, es van acabar emportant els tres punts al Nuevo Pepico Amat en qüestió de cinc minuts.
Com va destacar Iñaki Alonso,
Sergi Aragonès va destacar amb un ‘hat-trick’
Arnau Montreal Quesada
El Reus Deportiu va pintar el Pavelló Joao Rocha de roig-i-negre en una nit de Champions màgica. Els de Jordi Garcia van vèncer al temut Sporting de Portugal per 5-7 en un partit en el qual Sergi Aragonès va fer un pas endavant per assolir una victòria que manté viu el somni de passar a la següent fase. El partit va començar mogut des de l’inici. L’Sporting de Portugal no era un rival fàcil i es va veure a la primera jugada. Nolito va encarar la defensa roig-i-negra i amb dos tocs subtils va avançar els locals en els primers minuts de partit. Els reusencs, però, estan fets
d’una altra pasta i van reaccionar immediatament a través de Sergi Aragonès. Els portuguesos van prémer l’accelerador. Nolito va marcar el 2-1 en un ràpid contraatac i Ferran Font va anotar el 3-1 en una falta directa comesa per Càndid Ballart. El partit es va tornar a posar complicat, però, entre el domini local, el Reus va veure una escletxa. Els de Jordi Garcia superaven la pressió rival amb ràpides escomeses i va ser la connexió entre Aragonès i Checco Compagno la que va iniciar la remuntada. L’italià va rematar un centre xut d’Aragonès i, poc després, la jugada es va repetir però amb Rojas i Gelmà.
més enllà del rival, el Nàstic ha de centrar-se a millorar ell mateix. Aquest duel és, per l’entrenador, l’oportunitat perfecta per reivindicar-se. Els grana són a la corda fluixa. Una nova jornada sense guanyar podria deixar-los a un pas de l’abisme i a anys llum del play-off d’ascens. A més, una nova derrota suposaria la tercera consecutiva i aquesta situació no es viu a can Nàstic des del curs 2019-2020 amb Toni Seligrat a la banqueta. Aquella ominosa temporada, però, va acabar suspenent-se a causa de la pandèmia.
45 1 13 6 5 17 30
Amb el gol de l’empat, el Reus va establir el seu domini i Aragonès va culminar la remuntada després d’un ràpid contracop en el qual va tenir el luxe de driblar el porter per marcar el 3-4. Ballart feia la feina sota els pals i Gelmà, abans del descans, va marcar el cinquè. El show va continuar a
la segona meitat i Aragonès va marcar el 3-6 amb un altre detall de qualitat. Els minuts passaven i el Reus no aprofitava les faltes directes que tenia per rematar el duel. Tocava patir, perquè l’Sporting va arribar a posar-se 5-6. Finalment, Julià, de falta directa, va certificar la victòria.
El Calafell es queda a les portes de la remuntada contra el Liceo (3-4)
INTERNACIONAL
Zelenski adverteix que no té sentit pressionar el seu país per fer concessions a canvi de la pau
ACN
El president espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre ahir amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a enviar «en les pròximes setmanes i mesos» a Ucraïna 10 tancs Leopard, quatre més dels previstos. En la seva visita a Kíiv en motiu del primer aniversari de l’inici de la guerra, Sánchez també va prometre al president ucraïnès que provarà d’aprofitar la presidència de torn de la Unió Europea (UE) de la segona meitat del 2023 per accelerar la integració d’Ucraïna a la UE. Zelenski, per la seva banda, va agrair a l’Estat el suport en munició, vehicles de combat i entrenament, així com el tractament de soldats ferits en combat, i va apuntar que no sent pressió per fer concessions a Rússia en el marc d’una negociació.
POLÍTICA
Zelenski va advertir que és immune a suposades pressions a Ucraïna perquè faciliti un acord de pau. Ucraïna, va dir, és només el primer pas per a l’expansionisme rus, i per tant «no té sentit pressionar» el seu país perquè faci concessions a Rússia per a la fi del conflicte, perquè després del seu país «en vindran d’altres». Sánchez li va donar la raó: «Clarament, estem davant un exemple clàssic d’imperialisme i d’un afany expansionista on no es reconeix la identitat nacional d’Ucraïna i la seva llibertat d’elegir què vol ser en el present i en el futur». Segons Sánchez, «estem parlant de la seguretat europea i mundial» i, per tant, la cooperació amb Ucraïna té un valor «defensiu» contra Rússia.
En aquest marc, el president ucraïnès va agrair el suport de
«En la nostra història hauria estat molt important comptar amb solidaritat internacional»
l’Estat tant en el pla militar com en l’acollida de refugiats. Va destacar especialment l’enviament de sistemes de defensa antiaèria, que protegeixen de «l’horror» dels míssils russos. El president
espanyol va apuntar que l’Estat entén que ha d’enviar més suport militar a Ucraïna. Fins ara, va apuntar, l’Estat ha enviat municions, vehicles i armes, «però entenem que en calen més per aturar Rússia», i per això l’Estat «farà un pas més» amb l’enviament de carros de combat Leopard. Sánchez va justificar aquest enviament de tancs fent un paral·lelisme amb la Guerra
Civil. «Ho hem de fer, perquè fins i tot si mirem enrere en la nostra història, hauria estat molt important haver comptat amb la solidaritat internacional que no vam tenir». En aquest marc, ha apuntat que la intenció del govern espanyol és «veure si en les pròximes setmanes i mesos podem escalar a un total de 10 tancs» mentre es formen les tripulacions també a l’Estat.
Educació no descarta cap hipòtesi en el cas de les bessones de Sallent i activa la USAV
El Departament d’Educació no descarta ara cap hipòtesi en el cas de les bessones de Sallent que es van tirar pel balcó dimarts i ha activat la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV). Així doncs, si bé en les primeres hores no es contemplava el bullying com a motiu que pogués haver portat les germanes a actuar d’aquesta manera, s’ha decidit que la USAV es posi en marxa per abordar el cas a fons davant de la informació recollida en les últimes 24 hores, segons han explicat fonts del departament. Així doncs, no es descarta ja cap hipòtesi, tot i que com és habitual en aquest tipus de situacions, es treballa amb un escenari multifactorial, amb condicionants socials i familiars. En paral·lel l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògic està fent atenció d’urgència en el dol i la pèrdua des del primer moment i el Programa de Benestar Emocional està en contacte amb el centre des de dimecres i hi ha pactat un acompanyament periòdic amb trucades i videotrucades diàries, i visites si el centre ho demana. ACN
Junts registra tres esmenes a la llei de mesures dels pressupostos
Els votants de Junts el valoren amb un 4,8 i els del PSC, amb un 4,7
ACN
Els catalans posen de mitjana una nota de 4,4 sobre 10 al Govern, segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Tot i així, el 53% dels enquestats aprova la gestió de l’executiu presidit per Pere Aragonès. Pel que fa als simpatitzants dels partits, els d’ERC són els únics que aproven el Govern amb un
5,4. Els votants dels exsocis del Govern, Junts, li posen un 4,8; els del PSC, un 4,7; i els d’En Comú Podem, un 4,6. Els que menys valoren l’executiu són els simpatitzants de Vox (3,2) i del PPC (3,3). La valoració dels enquestats pel que fa la gestió del govern espanyol és inferior, d’un 4 sobre 10 de mitjana. En el cas de l’executiu presidit per Pedro
Sánchez, només l’aproven els simpatitzants dels partits que formen part de la coalició: PSC (5,8) i En Comú Podem (5,2). Els votants d’ERC, formació política que dona suport parlamentari al govern espanyol, el suspenen amb un 3,9. Mentre que els que donen una nota més baixa són els simpatitzants de la CUP (2,7) i de Vox (2,7).
L’ENHORABONA!
Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos
JxCat registrarà tres esmenes a la llei de mesures fiscals dels pressupostos per a garantir que s’impulsa la B-40, l’ampliació de l’aeroport del Prat i el Hard Rock. Aquests són projectes inclosos en el pacte de pressupostos del Govern amb el PSC, però que per ara no queden reflectits a les lleis. Pel que fa a la Ronda Nord, volen concreció per al tram Sabadell-Granollers. Per a l’aeroport, reclamen un dictamen de tots els espais protegits; i sobre el Hard Rock, aprovar el Pla Director Urbanístic durant el primer quadrimestre. En total, Junts entrarà 840 esmenes, 86 de les quals corresponen a la llei de mesures. El president de grup, Albert Batet, va defensar que «calen garanties» perquè els compromisos, ara «ambigus», tirin endavant. Batet va destacar que han parlat «amb tothom qui vol parlar» amb ells. Tot i això, també va insistir que des de JxCat no han negociat les esmenes amb altres formacions polítiques. Per a Junts cal introduir aquests tres projectes a la llei «perquè siguin d’obligat compliment». ACN
Els catalans posen una nota de 4,4 sobre 10 al Govern segons el CEO
MÚSICA
La súper YAYI, MAMA y NENA más guapa el domingo cambia de década. Este finde toca celebrarlo. Por muchos años más. ¡¡¡Te queremos!!!
Muchas felicidades Eric!!! Ya son 14 añazos eh! Estás hecho todo un hombretón. Un besazo muy fuerte de parte de todos, te queremos mucho!!!
Aquesta nena tan guapa demà dissabte farà 11 anys. T’estimem molt Estel!
Moltes felicitats Uri! Diumenge fas vuit anys ja! Una abraçada dels papis, la Jana, els avis, el Max i Pica.
Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com
distància, durant la pandèmia van gravar la seva primera cançó, Nuvolosa, la qual els va obrir les portes a la indústria musical. L’octubre de 2022 van publicar el seu primer disc, Momentani, format per vuit cançons que, a través de lletres introspectives, sintetitzadors i melodies amb influències pop i soul, desperten el costat més íntim i nostàlgic dels lleidatans. Selva Nua ha arribat com un glop d’aire fresc a l’escena musical catalana.
Edgar, ja tens els 12 anys!!! ¡¡Y de parte de toda tu familia te deseamos muchas felicidades!! Molts molts petonets i per molts anys carinyet!!!!
Moltes felicitats de part de tota la teva familia que t’estima molt.
Pol ja et fas gran avui 17 per molts anys i que gaudeixis del dia et desitgem tota la familia.
Moltes felicitats Lea!! Estem molt orgullosos de tu i amb moltes ganes de celebrar els teus 10 anys. Els teus pares i avis. T’estimem molt!!!
Tarragona
Maria Fernandez Rubio. Ha mort a 81 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori. Dolores Cadenas Baeza. Ha mort a 81 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parròquia de Santa Maria.
Valls
Dolores Romero González. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia de la Verge del Lledó.
diarimés 24/02/2023
EDITORIAL
Jutjar amb ulls del segle XXI elements del passat
Les rajoles ja no esquitxen
Edita: Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
TRIBUNA
Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.
Carta abierta a «la gente de bien»
JOAN RUIZ
Diputat del PSC per Tarragona
Es evidente que el señor Tamames ha cambiado radicalmente su antigua forma de pensar. Es evidente que al aceptar ser el candidato de un partido de exhibe el franquismo como «un período de progreso en la historia de España» y que canta-baila en sus concentraciones una canción que lleva por título Vamos a volver al 36 (para la gente más joven: 1936, inicio de la Guerra Civil que conllevó medio millón de muertos y el establecimiento de una dictadura fascistoide que aplas-
tó las libertades democráticas durante 40 años), el señor Tamames habrá adjurado de los ideales que tuvo otrora. Es evidente también que, si ha leído ni que sea someramente el programa de Vox, debe tener la conciencia lacerada por haber apoyado en el pasado medidas que excitan el ánimo y sublevan el espíritu de los diputados que votaran a favor de su investidura. Tal vez todo sea una manifestación totalmente inconsciente de una fascinante paradoja, digna de un relato de Baroja…
Pese a que tan sorprendente evolución política mueva a irrisión, cuidado, que nadie se equivoque y desprecie la moción de censura. Hay que seguirla, hay que escuchar a los corifeos de la extrema derecha con atención, para saber qué nos vamos a jugar como ciudadanos de una democracia cuando vayamos a votar las próximas elecciones generales. Nuestro pueblo no tiene, en su inmensa mayoría, simpatías por el fascismo. Cierto. Sin embargo, Vox sí puede llegar al poder de la mano del PP del señor Feijoo. Así de claro. Porque aquí lo que nos distingue de Europa es que la derecha, digamos, tradicional no tiene ningún reparo en acordar-pactar-establecer gobiernos de coalición con la extrema derecha nostálgica de regímenes anteriores. Cosa que no pasa en Alemania, dónde la señora Merkel no quiso –ni quiere– oír hablar de los ultras de Alternativa por Alemania. Cosa que no pasa en Francia, dónde el señor Macron se erige en el bastión que barra el paso al poder de los populistas del Frente Nacional. Cosa que sí pasa en España, dónde el moderado señor Feijoo lo primero que hizo
cuando tomó las riendas del PP fue validar el Gobierno de coalición Vox-PP en Castilla y León (algo a lo que no se había atrevido ni tan siquiera Pablo Casado). Esto es lo triste…y lo peligroso. Por tanto, no olvidemos ni un por un momento que dentro de un año podemos tener, por ejemplo, al señor Abascal de ministro del Interior, al señor Ortega Smith de ministro de Igualdad, incluso –quién sabe– al señor Tamames de ministro de administraciones públicas (tal vez para que puede explicar al lehendakari del Gobierno vasco como se puede pasar de defender la independencia del País Vasco a proponer la eliminación de las autonomías en menos de 40 años).
El Gobierno progresista sigue desarrollando su programa socialEn política hay que saber siempre todo lo que se puede ganar recordando al mismo tiempo lo que se puede perder. El Gobierno progresista y feminista del presidente Pedro Sánchez sigue desarrollando su programa social: augmento de las pensiones públicas, incremento del salario mínimo para los trabajadores, inversión sin precedentes de las becas para los jóvenes, por citar tan solo algunas de las últimas medidas aprobadas. Pero todo esto esta en peligro si dejamos que un eventual Gobierno de coalición Vox-PP retrotraiga el reloj de la historia a 1975. Circunstancia que solo pasará si los ciudadanos y ciudadanas progresistas y de cultura democrática, la «gente de bien» que diría alguien, «pasan» de ir a votar y se quedan en casa el día de las elecciones. Y entonces, amigos y amigas, sería demasiado tarde para lamentarlo… Repito, sigan con mucha atención los debates de la moción de censura.
JOAN PLANELLAS Arquebisbe de Tarragona
Director General: Marc Just
Directora de publicitat: Contxi Joan
Director de l’àrea
digital: Carles Magrané
Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]
Redacció: Arnau Montreal, Roger
Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.
Especials: Anna Ferran.
Tancament: Jordi Ribellas.
Fotografia: Gerard Martí.
Edició de publicitat: Juan Padilla.
Distribució: Marta López.
Administració: Núria Clos.
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:
donar el cor. Ho afirmava el papa Benet XVI a l’inici de la seva encíclica Deus caritas est en un passatge d’una profunditat teològica extraordinària: «Hem cregut en l’amor de Déu [que s’ha manifestat en Jesús]: així el cristià pot expressar l’opció fonamental de la seva vida. No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, la direcció decisiva» (n.1).
do» suposa una fortalesa interior que fa sortir de les pròpies cabòries, que allibera de les temptacions a les quals els humans ens exposem. Vet aquí: trobada amb Jesús, conversió, fe, donació. La persona feble, apegalosa, que només pensa en ella, no és capaç d’obrir-se, no és capaç ni tan sols d’iniciar el procés de conversió quaresmal.
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes
L’Evangeli crida a fer aquesta experiència en el seguiment de Jesús. L’Evangeli no és una teoria sàvia; és l’anunci d’una persona que dóna un sentit nou a la vida, cosa que implica
La vàlua d’una persona es mesura per la qualitat del seu amor, per la seva capacitat de donar-se, que ha après a compartir de petit. El do que Jesús fa de la seva vida no és motivat per interessos creats. És un do gratuït. I veiem que la seva personalitat no té parió. Déu mateix deixa entreveure que troba la felicitat a donar-se gratuïtament. I així fa dir a Jesús: «Quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitin els justos» (Lc 14,13). «Fer de la vida un
Podem «fer de la vida un do» també en el silenci, en el recolliment, en l’experiència de conversió. Sí, ho he dit així, «experiència de conversió». Perquè el resultat és la donació que ens fa més semblants a Déu. I Déu és magnanimitat. El qui vol aconseguir la seva plenitud per aquest camí s’ha de posar a pregar i a ajudar. Per demanar força i sentir
L’Evangeli crida a fer aquesta experiència en el seguiment de Jesús
Déu a prop, per sentir-se estimat ni que sigui en el silenci i l’aridesa de la creu. Què en faig de la meva vida? És la pregunta dels esperits desperts. En nom de l’Evangeli i, a l’inici de la Quaresma, us faig aquesta proposta: «Fem de la vida un do.» «Fem de la vida una experiència de conversió.»
Ben vostre.
Fem de la vida un do
CARTA DOMINICALLa vàlua d’una persona es mesura per la qualitat del seu amor
+ CONFIDENCIALCristina Serret serret@diarimes.com
La millor perspectiva del poble de Miravet –i, per descomptat, per fer-ne una fotografia digna de publicar– es té des de l’embarcador de lo pas de barca. Des d’aquest punt, a tocar de l’aigua, el visitant té una perspectiva que engloba tot allò que és el poble: un llogarret que sembla despenjar-se avall pel turó, amb una església singular per la seva arquitectura i dimensions, i tot plegat coronat amb un castell d’aparença clarament inexpugnable.
Des d’aquest punt, i abans de pujar cap al Cap de la Vila, val la pena aturar-se a contemplar el mateix pas de barca, si és que coincideix que l’embarcació es troba a la riba miravetana. Aquesta nau és l’única que queda a l’Ebre funcionant per la força de l’aigua. L’embarcació la formen dos llaguts units per una plataforma amb capacitat per transportar fins a sis tones de pes. I, encara que pugui semblar una atracció turística, no ho és: gràcies a ella, els cotxes s’estalvien fins a vint quilòmetres de carretera. Que la distància més curta entre dos punts és la línia recta és una evidència que se sabia ja al segle XII, quan apareix documentat aquest transport.
La visita a Miravet fa pujada, perquè el destí final del viatger és el castell templer que s’alça
al capdamunt de la vila, dominant el curs del riu i el territori del voltant. Encara que s’hi pot arribar amb cotxe, val la pena i fer el trajecte caminant, perquè d’aquesta manera es passa per racons com lo Salt, des d’on es té una perspectiva excepcional sobre el meandre de Tamarigar, anomenat així perquè compta amb una de les extensions de tamarius més grans de Catalunya. Una mica més amunt, al pati de l’Església Vella, hi ha un altre mirador, el de la Sanaquta,
ESCAPADES
Aquest poble de la Ribera d’Ebre és conegut, sobretot, pel seu castell templer i pel seu passat, que ha deixat petja en el paisatge
amb vistes també excepcionals sobre l’Ebre. L’Església Vella és un temple monumental construït on antigament hi havia la mesquita, perquè Miravet és d’origen musulmà. Després de la conquesta d’aquestes terres per part de Ramon Berenguer, l’any 1153, el poble i el castell que els primers habitants havien aixecat van ser entregats a l’ordre del Temple, que els van convertir en la seva possessió més preuada a la corona d’Aragó. Els cavallers de la creu i l’espasa van viure una època de gran esplendor fins que l’ordre va ser acusada d’heretgia i traïció. El castell de Miravet va ser
La pujada al castell es pot fer a peu o amb cotxe, però val la pena fer-ho caminant i contemplar el paisatge
l’últim bastió on van resistir fins que es van acabar rendint, al cap d’un any de setge. El Castell és ara un testimoni viu de tota aquella època, que si bé ha estat reformat i reconstruït, manté encara bona part de l’estructura templera. Se’n poden visitar els patis i estances com el refetor, les cavallerisses o l’església romànica.
La bellesa de Miravet va atraure el pintor barceloní Joaquim Mir, que va pintar el poble en prop de quaranta treballs, i el qual també apareix referenciat arreu del poble.
SUDOKU 16º
Estat del cel
Nivell mitjà Nivell alt
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
De matinada es mantindrà molt ennuvolat o cobert en general, amb nuvolositat menys compacta i abundant a les Terres de l’Ebre i resta del litoral sud. Fins a migdia s’obriran clarianes de sud a nord i el cel quedarà enteranyinat, si bé persistiran núvols baixos al quadrant nord-est i a la depressió Central. A partir de llavors arribaran núvols mitjans que deixaran el cel mig ennuvolat o localment molt ennuvolat.
Precipitacions
De matinada s’espera precipitació a qualsevol indret, tret de les Terres de l’Ebre, i a partir de llavors es restringirà a l’extrem nord-est. Serà entre feble i moderada i acumularà quantitats entre minses i poc abundants.
