Tarragona
Avui amb el diari
Edició especial dedicada a les noves eines de formació de què disposen els joves
Reus 9
Una trentena de marques estaran presents a la nova edició de la mostra del vehicle elèctric i híbrid el 24 i 25 de maig
Hard Rock, sí, no?: «Una dècada després el projecte continua encallat en tràmits administratius»
El professionals del sector afirmen que la competència que s’ofereix a ‘cost zero’ dona continguts erronis o fora de context
L’Ajuntament afirma que s’enduriran les mesures d’accés als monuments de la ciutat per impedir l’entrada de guies no oficials 2 i 3
Camp de Tarragona 12
L’Ajuntament de la Canonja ha començat l’enderroc de l’antic prostíbul Vicente Ferrer que des dels anys setanta ha presidit l’accés al municipi per l’N-340
Fantasia
Animación, a judici pels acomiadaments a PortAventura
Els cinc treballadors del Far West que van ser acomiadats després de demanar millores han denunciat l’empresa 11
144.047
habitants empadronats
Tarragona supera les xifres que va assolir abans de perdre la Canonja
Tarragona 4
Avui amb el diari
Activa’t a l’estiu
Patrimoni L’associació de Guies de Catalunya assegura que l’oferta s’ha disparat des de la pandèmia
Els guies turístics oficials de Tarragona alerten del perill de l’arribada dels free tour a la ciutat. D’una banda, els guies titulats denuncien una competència deslleial pel fet que s’ofereixen rutes que, teòricament, són gratuïtes. De l’altra, des del sector manifesten que les explicacions dels free tour durant les rutes tenen continguts erronis, dits fora de context o amb poca profunditat. «Reivindiquem la figura dels guies oficials perquè els free tours no dignifiquen el turisme. Tot això ha anat a més des de la pandèmia», indica la portaveu de l’associació de Guies de Catalunya (AGUICAT) i guia a Tarragona, Carme Granados.
És diumenge al matí i la
plaça del Pallol s’omple de turistes amb el desig de conèixer la ciutat. Des d’aquest punt comencen algunes de les rutes organitzades que passejaran per punts clau del nucli antic com el pla de la Seu, el carrer Comte (ara conegut com Pilon’s street), la plaça del Rei o la plaça del Fòrum. Els visitants ja han escollit: pagar per una ruta amb guies titulats o inscriure’s en un free tour. Pedro Rodríguez i Maria Angeles Guillén, que venen des de Cerdanyola del Vallès, han decidit contractar una ruta amb Itinere, una de les cinc empreses de guies titulats recomanades per Tarragona Turisme. «Preferim pagar i assegurar-nos que ens ho explicaran bé», indiquen minuts abans de començar la visita guiada.
A la plaça, una de les rutes dirigides per guies no titulats ja ha arrencat. Al portal del Roser, està a punt de començar-ne una altra. «Ens està
Reservar per internet amb la promesa d’una visita a cost zero
Els free tour són una opció per a visitar ciutats que fa molts anys que s’ha estès arreu d’Europa. A través de pàgines web, és possible fer una reserva o inscriure’s en una visita guiada amb la promesa de fer-ho gratuïtament. Aquest és un dels
afectant perquè des de la pandèmia hi ha moltes més opcions de free tour, però el que més ens preocupa no és això, és el contingut que ex-
pliquen», diu Xavier Mejuto, CEO d’Itinere.
Confusions i errors Des del sector de guies titu
principals atractius per als turistes que compten amb poc temps o amb un pressupost ajustat. A Tarragona, l’oferta és diversa: Guru Walk, Spain Free Tours, Civitatis, Free Tour o Strawberry Tours són algunes de les empreses més ben posicionades a Google. És possible reservar en diverses franges horàries i fins i tot amb una àmplia tipologia de rutes. En totes, la gratuïtat es destaca en el primer cop d’ull. Un
cop arriba el dia de la ruta, però, les persones que gui aran els turistes avisen d’un fet: es tracta d’una visita gra tuïta, però cal pagar alguna cosa a elecció dels usuaris. Habitualment, 10 euros per persona. La situació de les treba lladores dels free tour no és l’adient: la majoria no tenen contracte i no se’ls dona d’al ta a la seguretat social. «I els diners que reben després de la visita no es tributen»,
«Els ‘free tour’ confonen el castell del Patriarca amb Ca l’Ardiaca»
lats s’han elaborat alguns informes per tal de valorar els continguts dels free tour. S’acostumen a oferir rutes on es destaquen els «principals atractius turístics», amb una durada de dues hores com a màxim i que «tenen explicacions errònies, esbiaixades, fora de context o molt superficials», subratllen fonts del sector.
«Donen a conèixer versots de Dames i Vells al davant de la Catedral, quan no té sentit per a persones que acaben d’arribar a la ciutat. Confo-
A la ciutat hi ha cinc empreses de guies oficials recomanades i 23 guies habilitats
nen el Castell del Patriarca, volat l’any 1813 per les tropes napoleòniques, amb Ca l’Ardiaca. O expliquen la Catedral, però des de l’època Gòtica i no fan referència a la història romana», manifesta Mejuto.
En els informes també es posa en dubte la preparació de les persones que dirigeixen els free tour. Des del sector tenen clar que és «imprescindible» una formació adient, que passa per un grau universitari o bé per una preparació extensa i reglada, a més de comptar amb l’habilitació de Guies Habilitats per Turisme de Catalunya, expedida per la Generalitat. «Si volem un turisme de qualitat, hem de vetllar per la figura dels guies titulats i oficials. Està en joc el nostre patrimoni», recalca Carme Granados. En el mateix sentit s’expressen des d’Itinere: «Tenim una responsabilitat a l’hora d’explicar el patrimoni. Nosaltres ens formem diàriament, i és necessari que els guies ho facin per poder respondre els dubtes i preguntes dels visitants», diu Mejuto.
Hi haurà més control als monuments
Normativa El conseller de Patrimoni de l’Ajuntament, Nacho García, va explicar a aquest mitjà que s’enduriran els controls d’accés als monuments per impedir que hi accedeixin guies no oficials. A l’entrada del Passeig Arqueològic, per exemple, ja s’hi ha instal·lat aquest cartell. Malgrat tot, el sector demana «més control». Segons la normativa, només els guies oficials o persones treballadores dels monuments tenen permís per poder oferir explicacions en l’interior. Per aquest motiu, la gran majoria dels free tour es realitzen en via pública, on se’ls permet treballar segons normativa europea. C.D/G.M
«Cal fer alguna cosa abans que passi com a Barcelona»
Via Pública La nova instal·lació recollirà les aigües pluvials de la Part Baixa i les conduirà cap al riu Francolí
A Tarragona, segons el portal de Tarragona Turisme, hi ha 23 guies oficials autònoms. A banda, en el mateix portal es reconeixen cinc empreses oficials recomanades: Auriga Serveis Culturals, Argos Serveis Culturals, Còdol Educació, Itinere
Marc Viñolas és Guia Habilitat de Turisme de Catalunya amb número de carnet 2.398. Desenvolupa la seva tasca professional com a guia autònom a Tarragona, però també a la ciutat comtal. «Hem de fer alguna cosa abans que passi com a Barcelona. Allà és horripilant», assegura. Diàriament, és testimoni d’episodis de «massificació» i «turisme de baixa qualitat»
a la capital catalana, on la problemàtica dels free tour és molt més evident que a Tarragona. «A Barcelona, en espais com la Sagrada Família o el Park Güell, el control és exhaustiu i només deixen entrar guies titulats. És una de les primeres mesures que han implementat», explica. A Tarragona, però, assegura que cal fer quelcom més: «Aquí cal que aquest control sigui major. És cert que els cartells prohibeixen l’entrada als guies no titulats, però després hi ha molt poc filtre als accessos dels monuments».
Redacció
L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona va adjudicar ahir la redacció del projecte per a la construcció del nou col·lector d’aigües pluvials a la Part Baixa. Es tracta d’una nova galeria que recollirà l’aigua provinent de la pluja i millorarà la capacitat de drenatge actual de la zona en cas de forts aiguats. El president d’Ematsa i alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va assegurar que «aquest nou col·lector és una infraestructura clau per la Part Baixa i per la zona centre de Tarragona i ineludible davant l’emergència climàti-
ca, ja que tot i que ara estem patint una sequera greu, l’altra cara de la moneda són les pluges torrencials i aquesta zona de la ciutat les pateix de manera greu». Actualment, aquests episodis de pluja intensa deixen els barris marítims inundats. Per això, va afegir, «Ematsa ha impulsat el projecte d’aquesta galeria que ha de permetre una millor evacuació de l’aigua cap al riu Francolí».
«Aquest nou col·lector és ineludible davant l’emergència climàtica»
La redacció del projecte és el pas previ per a l’execució d’aquesta galeria pluvial que està previst que vagi pel carrer Smith, avinguda Vidal i Barraquer i carrer Torres Jordi fins al passeig de la Independència. Aquesta actuació tindrà un cost estimat de 1,3 MEUR (sense IVA). Així mateix, es projectarà una segona fase que, en cas de ser necessari, perllongaria la galeria.
La connexió es farà a l’actual calaix de pluvials que va a la desembocadura del riu Francolí al passeig Independència El termini per a la redacció del projecte és de cinc mesos amb un cost de 48.750 euros (sense IVA).
Demografia Segons les dades de l’INE, la ciutat ha registrat les xifres més altes des que es tenen dades
El ple de l’Ajuntament de Tarragona aprovarà avui la rectificació del padró municipal. Després d’aplicar les altes, baixes i modificacions produïdes durant tot l’any 2023, el nombre total d’habitants ha crescut enguany fins als 144.047. La ciutat ha registrat xifres rècord, ja que hi ha més tarragonins que mai. Segons les dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadístiques (INE), el cens oficial de població només ha pujat fins als 140.929. Tot i això, continua sent la suma més alta, almenys, des del 1996 primer any del que tenen dades. En aquella època, el total rondava els 112.000 habitants.
La diferència que existeix entre el padró municipal i les xifres de l’INE radiquen en els
estrangers. Quan no realitzen la seva renovació o confirmació (en cas de ser comunitaris), l’organisme autònom
adscrit al Ministerio de Economía y Hacienda no els computa com a residents, mentre que l’Ajuntament sí que ho
Fauna Es realitzarà un seguiment diari per fer l’anellament dels polls
ACN
El recompte de gavines corses al Port de Tarragona ha revelat enguany la presència de 694 nous nius, un 6,91% més respecte 2021. La gran majoria d’aquests nius nous ha aparegut a la zona del far de la Banya, 694, i només dos
més a l’embarcador dels pràctics. L’operació la van efectuar el 10 de maig passat professionals del departament de Medi Ambient del Port i de Medi Natural de la Generalitat. Segons l’entitat portuària, el creixement és un «signe positiu» de les mesures de protecció i gestió de l’espè-
Tarragona Impulsa inicia el cicle de ponències ‘TGN Digital-Green’ per ajudar el teixit comercial
Comerç Tarragona Impulsa va iniciar ahir, a la sala Green, el cicle de ponències TGN Digital-Green, amb el qual el Servei d’Emprenedoria i Desenvolupament Local vol ajudar el teixit empresarial del territori a incorporar les estratègies de sostenibilitat i digitalització a la gestió dels negocis. En l’inici del programa, la consellera de Promo-
ció Econòmica, Montse Adan, va donar la benvinguda a l’alumnat de la primera ponència Integra el programari lliure a la teva empresa. Per què no?. Va començar a les 9.30 hores i va anar a càrrec d’Adrià Garcés, director de projectes al Clúster TIC Catalunya Sud. El cicle tindrà 10 ponències que s’allargaran fins al 17 d’octubre. Redacció
cie implementades. Un cop detectat els nius, els tècnics verificaran diàriament l’estat de la colònia de gavines per poder detectar el naixement dels primers polls i establir una data d’anellament.
Durant aquestes inspeccions, a més, es recullen dades importants que permeten
fa. «El programa els comptabilitza i se suposa que encara estan a la ciutat», argumenten fonts municipals. Del 2000 al
ajustar les estratègies de conservació i garantir la protecció efectiva de l’espècie, considerada vulnerable. Segons el Port, els esforços conjunts amb les entitats que collabora per a la seva protecció han permès la creació d’un entorn favorable per a la nidificació i la cria d’aquesta espècie. Les primeres dades que es tenen al Port són del 2013, amb un total de 18 nius i 16 polls anellats. Des de llavors la presència d’aquestes aus ha estat augmentant fins a arribar, durant l’any 2019, als 1.043 nius i 350 polls anellats.
Amb la separació de la Canonja el 2010, es va passar dels 140.000 als 134.000
2010, la població tarragonina va augmentar considerablement i va passar dels 114.000 als 140.000 habitants. El 2011, però, després que la Canonja s’independitzés, la xifra va baixar fins als 134.000. Els darrers dos anys han estat de recuperació, ja que s’ha tornat a superar la barrera dels 140.000. En el nou POUM, s’estima que la població podria arribar, en el pròxim mig segle, als 180.000 habitants.
Mocions al ple
El grup municipal d’En Comú Podem portarà una moció al ple per demanar un sistema
de plaques commemoratives que «reivindiqui llocs de Tarragona, dates i personatges il·lustres que han modificat el dia a dia de la ciutat», tal com explicava ahir el conseller Toni Carmona. «No fa falta crear una nova comissió o infraestructura», assegurava l’edil, qui assenyalava que la Comissió de Nomenclàtor podria ampliar les seves funcions i assumir el nou sistema. Els comuns també han assumit, juntament amb ERC, la moció de l’AV de Parc Riu Clar, per reclamar la dignificació dels Montgons. El portaveu, Jordi Collado, assenyalava que cal «defensar» l’espai i «millorar l’entorn per a l’accés ciutadà». L’edil remarcava la importància del jaciment medieval: «És la primera llavor dels barris de Ponent». El Partit Popular, per la seva banda, defensarà al ple la capitalitat de Tarragona en la futura Àrea Metropolitana, mentre que Junts per Catalunya assumirà la moció municipalista en commemoració del dia d’Europa. «Demanem que les pròximes convocatòries dels Next Generation tinguin una vocació més municipalista», deia el portaveu, Jordi Sendra.
Anellament d’un
El Port celebra la tercera edició de les Jornades de Seguretat i Gestió d’Emergències
Seguretat El Port de Tarragona organitzarà, els dies 30 i 31 de maig, la tercera edició de les Jornades de Seguretat i Gestió d’Emergències en l’àmbit portuari. Aquest esdeveniment reuneix persones expertes en seguretat portuària, gestió d’emergències i protecció civil. Les jornades tenen com a objectiu principal millorar la coordinació i l’eficàcia en la resposta a situacions d’emergència dins de l’entorn portuari. Les persones que hi assisteixin podran participar d’una desena de conferències i 3 taules rodones, on es debatran i s’analitzaran les últimes novetats i tecnologies en aquesta matèria. Hi haurà ponents de reconegut prestigi nacional i internacional. Redacció
Economia
ACN
La Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona (FEAT) va advertir que electrificar la flota de vehicles és inassumible a nivell econòmic. Davant la normativa europea que fixa que a partir del 2035 es deixaran de vendre camions amb motor de combustió interna, els transportistes tarragonins hi veuen «un daltabaix».
El president de l’entitat, Joaquim Riudeubas, va recordar que a la demarcació hi ha una flota de més de 4.000 taxis, autobusos i camions. «Això s’ha de llençar a la brossa i s’ha de fer de nou», va exemplificar. També va afirmar que una PIME o un autònom «no pot assumir el cost de canviar el seu vehicle». A més, Riudeubas va assenyalar que un camió de gasoil val «uns 120.000 euros, mentre que un d’elèctric s’acosta als 500.000».
Aquestes declaracions les va fer ahir durant una jornada que la FEAT va organitzar davant la «preocupació» que genera al sector aquest escenari. Aquesta, titulada ‘El sec-
tor del transport a Tarragona’, anava destinada a analitzar les perspectives de futur de la indústria. En la taula rodona hi van participar experts d’empreses i entitats vinculades a l’automoció, l’hidrogen o els combustibles. També va estar present el degà del Collegi d’Enginyers Tècnics i In-
dustrials de Tarragona, Joan Gabriel Talarn, que va indicar que en el futur «cada sector tindrà la seva tecnologia i encara som a l’inici del desenvolupament».
La consolidació de l’elèctric «Els pròxims anys seran clau per definir si s’acaba
imposant el vehicle elèctric o si l’hidrogen acaba sent un vector vàlid per al transport», va exposar Talarn. En aquest sentit va comentar que per a l’ús domèstic el vehicle elèctric ja «està consolidat» però que «encara no ho està per fer trajectes de més de 1.000 quilòmetres o per moure
«Els pròxims anys seran clau per definir si s’acaba imposant el vehicle elèctric»
mercaderies». Per Talarn «la implantació del vehicle de pila de combustible pot ser un complement per a les empreses de transports que els pugui dotar de l’autonomia que necessiten i que els temps de recàrrega siguin més curts que els del vehicle elèctric». De fet, va comentar que ja existeix la tecnologia per reconvertir els vehicles de combustió en impulsats per hidrogen, però que «l’Estat espanyol va endarrerit en l’homologació». «És una dificultat que esperem que es pugui resoldre en els pròxims anys», va afirmar. Per la seva banda, Riudeubas va posar el focus en els biocombustibles, que són combustibles renovables obtinguts a través de recursos naturals o residus orgànics. És per això que va afirmar que aquests «poden ser una solució per reduir les emissions de CO2».
festa Sambori arriba a Tarragona aquest dijous
Cultura Demà 800 infants de 17 centres educatius del Camp de Tarragona i Baix Penedès participaran en la Festa Sambori. El Sambori és un dels principals projectes de cohesió d’Òmnium Cultural per fer front a les desigualtats educatives en una etapa vital, la infància i la joventut. L’objectiu d’aquest és enfortir les expectatives de futur, potenciar la creació de vincles i el sentiment de pertinença de forma col·lectiva, promovent l’esperit crític, el treball en equip i l’emancipació cultural, a través de la creació de propostes artístiques audiovisuals, teatrals, literàries i plàstiques en català. El projecte es realitza a les aules d’escoles i instituts de Catalunya, Andorra, la Franja, l’Alguer i la Catalunya Nord. Per tant, la Festa Sambori és la culminació de la Mostra Sambori que s’ha celebrat durant aquest curs escolar i comptarà amb una mostra de projectes que han realitzat els estudiants dels centres assistents a la Festa, un esmorzar, i tallers de jocs tradicionals, estampació i llata per tot l’alumnat. La festa, que arrencarà a les 10 h, tindrà lloc al Campus Educatiu Laboral de Tarragona. Redacció
Anna Ferran
Bendinat, un dels establiments de cuina casolana per emportar de Tarragona, viu un punt d’inflexió en la seva trajectòria. I és que 19 anys després d’obrir les portes, ara encara un relleu generacional. El cuiner Jordi Barrera, impulsor de l’establiment, es jubila, després de tota una vida dedicada a la gastronomia i a la restauració. Però lluny de suposar el tancament de Bendinat,
Barrera ha traspassat el negoci a Gerard Martínez, un jove cuiner que, amb el seu equip, engegarà una nova etapa en aquest comerç del carrer Sevilla.
«En Gerard i el seu equip donaran un nou impuls a la botiga. Continuaran oferint els plats de sempre, però també aportaran el seu toc personal.
La seva arribada suposarà l’arribada de noves idees a Bendinat, que seran molt positives pel negoci», assegura Jordi Barrera.
Posar un punt i a part en un negoci no és una decisió fàcil, comenta el responsable de Bendinat. I és que hi ha sentiments contraposats: «Sento tristor per deixar bons clients, que amb els anys s’han convertit en amics, però estic content de saber que el negoci al qual hi he dedicat tants esforços continuarà». Quan se li pregunta amb què es queda d’aquestes gairebé dues dècades al capdavant de Bendinat, Barrera no dubta: «Em quedo amb la cliente-
la, que ha estat fidel. El barri ens ha acceptat molt bé i la gent ens valora per la nostra professionalitat, la feina ben feta i el bon tracte».
El cuiner, però, no s’oblida de l’equip que l’ha acompanyat al llarg d’aquests anys: «Gràcies a l’esforç de l’Imma, i de la resta de companys que han passat Bendinat durant tot aquest temps, hem pogut anar superant totes les dificultats i arribar fins aquí».
Jordi Barrera continuarà al capdavant de Bendinat fins a finals de maig i, a partir de juny, el nou equip n’assumirà la gestió.
Mostra de Teatre Jove El grup Vis de Vanadi va posar en escena una adaptació de ‘Gente bien’, de Santiago Rusiñol
Ja no els servia la burgesia. Per això l’adaptació de la companyia Vis de Vanadi de Gente bien (1917), de Santiago Rusiñol, representada dilluns passat al Teatre Tarragona, canvia d’aires. La casa senyorial es transforma en un plató de televisió, el majordom en un ajudant de regidor que repeteix «sí, senyor» i les amigues xafarotes en unes tertulianes escandaloses. Fins i tot el títol de l’obra, que simbolitza el nom d’un programa de premsa rosa, pren un ritme actual, de reggaeton. Però encara que les modes passin, i els vents del present s’hagin emportat els barrets de copa alta dels carrers, el provincianisme de fons, a Equasión del coraçón, és el mateix de sempre: el dels catalans que per fer-se d’or depenen del suport de la metròpoli.
calçots). I, com en l’obra berlanguiana, el fracàs del subordinat, entre aristòcrates i folklòriques, es veu d’una hora
Estudiants
La companyia està formada per alumnes de l’Institut Antoni de Martí i Franquès
nat reina de vodevils— aconsegueixen exprimir la comicitat de les situacions. S’emporta la palma, en aquest sentit, l’actriu que encarna una padrina de comentaris genuïns que sembla treta d’un creuament genètic entre les germanes de Teresines S.A. i Karmele Marchante.
Qui porta la batuta del programa, en aparença, és l’home que lidera el trasllat a Madrid, i a qui el somni de l’èxit fa perdre el senderi. Com David Güell a Plats Bruts, es pensa que a la capital l’espera la fama. Com Jaume Canivell, el burgès industrial de La escopeta nacional (1978) de Berlanga, està disposat a abaixar-se els pantalons, ser el cornut i pagar el beure (en concret, amb cinc ampolles de xartrès, acompanyades d’uns carquinyolis i un centenar de
lluny. Des de l’escenari, s’evidencia també la complicitat entre els actors. Després de la funció confessen que, durant els assajos, han hagut d’enfrontar-se a dificultats com la projecció de la veu o la dicció, i que no tot han estat flors i violes. Dirigits, però, per Vanesa Ureta —actriu d’(H)istrionis Teatre, s’ha coro-
Èxit en el curs dels Graduats Socials
Societat El Col·legi Oficial de Graduats Socials de Tarragona va tancar amb «èxit» un curs de Pràctica Jurídica Laboral. Segons informa el col·legi, la jornada va tenir molt bona acollida entre els professionals. Redacció/Col·legi Graduats Socials
L’obra constata la debilitat dels humans envers el diner, les dosis de ridícul assumibles per ascendir d’estatus i la buidor eixordadora de la telebrossa. La companyia, però, posa en el centre de la reflexió la qüestió lingüística. Els espectadors es desfan en riallades amb l’esforç que els personatges fan, sense èxit, entre canvis d’idioma constants i catalanades formidables. Un esforç que el poeta Salvador Espriu va reconèixer, en l’entrevista amb Joaquín Soler Serrano, que preferia estalviar-se: el de renegar de la pròpia fonètica, reveladora d’orígens, i posar la boca, a l’hora de parlar castellà, en forma de cul de gallina.
Enric Garcia Jardí
Crònica escrita amb les aportacions de Noa Real Galera, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.
Emprenedoria Les xerrades les porten a terme emprenedors que aporten la seva experiència personal
Miquel LlaberiaL’Ajuntament de Reus ofereix xerrades per alumnes dels instituts de la ciutat per fomentar l’emprenedoria entre els més joves. Es tracta d’un servei a demanda, tal com explica el regidor de l’àrea d’Empresa i Ocupació, Òscar Subirats: «Hi ha instituts que tenen assignatures dedicades a l’emprenedoria. Aleshores, és un recurs pedagògic que ho pot sol·licitar el professor encarregat». El regidor assegura que, actualment, és una sessió que porten a terme «una o dues vegades al mes». Per a afegir més valor a la xerrada, aquesta la fan un tècnic de la regidoria i, principalment, un jove emprenedor o emprenedora. «És una manera de fer una sessió més experiencial. El que volem no és tan sols sensibilitzar l’esperit emprenedor, que també, sinó compartir valors com la resiliència, la tenacitat o la planificació, que van molt més enllà d’emprendre», recalca Subirats.
Per aquest motiu, la regidoria confia aquestes sessions a emprenedors ‘de la casa’, ja que ofereixen suport i asses-
La dissenyadora gràfica, Laura Lázaro, va oferir una xerrada a un grup d’alumnes de l’Institut Lluís Domènech i Montaner. Gerard Martí
«Volem compartir valors com la resiliència, la tenacitat o la planificació»
sorament a joves autònoms. «Una vegada a la setmana atenem entre un i tres emprenedors que tenen una idea, però no saben com portar-la a terme o gent que decideix fer un
Policial Els Mossos d’Esquadra han desmantellat un grup especialitzat en furts a gent d’edat avançada quan aquests retiraven diners de caixers automàtics. Dels cinc investigats, quatre van ser detinguts el passat 25 d’abril. Aquest grup van actuar a Reus i a altres ciutats de Catalunya com Barcelona, Badalona, Hospitalet de Llobregat,
Girona, Argentona i Mataró. Ho feien mitjançant la tàctica de la ‘sembra’. Aquesta consisteix a fer que un membre del grup observi el codi de seguretat de la llibreta o targeta de la víctima. Seguidament, un altre distreu a la víctima fent caure un bitllet i preguntant-li si és seu. En aquell moment, l’observador li roba la llibreta o targeta del caixer
mentre altres membres del grup s’encarreguen de distreure a la gent del voltant. Aleshores, amb la targeta robada extreien els diners en un altre caixer. Aquest grup hauria robat un total de 21.000 euros i Mossos d’Esquadra assegura que la investigació continua oberta i que hi podrien haver noves detencions en un futur. Redacció
gir de 180 graus a la seva vida laboral i decideix emprendre. Aleshores, els ajudem en alguns casos per coses puntuals i, d’altres vegades, fem seguiments més extensos, ja
sigui per temes de concepte del negoci o més aviat administratius», detalla el regidor d’Empresa i Ocupació.
Una d’aquestes joves emprenedores a qui la regido-
ria va assessorar és la Laura Lázaro, dissenyadora gràfica provinent de les Terres de l’Ebre que, quan va finalitzar els seus estudis, va decidir emprendre. «Primer ho vaig intentar a Barcelona, però va arribar la Covid i vaig tornar a Amposta. Aleshores, vaig estar treballant durant dos anys en una empresa de màrqueting, però va ser molt difícil per mi perquè jo ja havia tastat la llibertat, i per a mí és molt important», relata Laura Lázaro davant d’un grup d’alumnes de l’Institut Lluís Domènech i Montaner. «Ser autònom té les seves coses, però quan treballes pel teu compte ets tu qui decideix quan portar a terme la teva idea, no has d’esperar al fet que al teu superior li sembli bé», valora la dissenyadora gràfica, tot i que també reconeix que «hi ha mesos que són molt difícils i que també t’obliguen a acceptar feines que potser no són el que més t’agrada, però tots hem de pagar al lloguer». «No recordo com vaig arribar aquí a la regidoria», reconeix amb una rialla «però m’han ajudat molt, en coses tan importants com els hàbits o coses més tècniques. Però, sobretot, em van agradar molt els companys. Poder compartir amb altres persones tota mena d’experiències t’ajuda, et motiva i crea oportunitats. Per exemple, feia temps que volia fer tallers i va ser una companya qui em va cedir el seu espai». «També et serveix per posar-te a tu mateix a prova. De vegades, quan entres en una plantilla vas fent sense pensar molt, i això no passa quan ets autònom», adverteix Lázaro.
El grup feia ús de la tàctica de la ‘sembra’, amb la qual van robar fins a 21.000 euros. ACN
Sostenibilitat La mostra comptarà amb la presència d’un cotxe d’hidrogen, una tecnologia poc desenvolupada al sector
La VIII edició de la mostra del vehicle híbrid i elèctric Velèctric torna el 24 i 25 de maig a la plaça de la Llibertat amb la voluntat d’apostar per les tecnologies alternatives als carburants fòssils. Enguany hi haurà més d’una dotzena de carpes amb expositors de concessionaris de la ciutat amb marques com Hyundai, Volkswagen, Suzuki, Toyota, Land Rover, Peugeot, Fiat, Ford, Honda, Renault, entre altres. Aquests oferiran la possibilitat de provar els seus models, tot i que s’haurà de fer una reserva prèvia a través de la pàgina web de l’Ajuntament de Reus. «Sembla mentida, perquè quan vam començar fa vuit anys érem quatre expositors i amb molt pocs vehicles exposats, i avui disposem de més de dotze carpes i una trentena de marques. Per tant, això significa que el mercat automobilístic ha anat avançant en una fita que és la mobilitat sostenible», valora el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio.
Els expositors tindran l’energia subministrada a través d’un generador de pila de combustible d’hidrogen. Diari Més
A més, el regidor posa l’accent en què la voluntat d’enguany és que la fira ofereixi un aspecte més divulgatiu: «Velèctric va néixer com una fira única i exclusivament de vehicles elèctrics i ara comença a caminar amb un enfocament més obert. Parlarem de sostenibilitat i medi ambient, que no només se centri en el mercat automobilístic, sinó també de les fonts d’energia sostenibles que ens poden marcar el full de ruta a la ciutat de Reus, a l’estat i al món». Per aquest motiu, una de les novetats d’enguany és que els expositors dels concessionaris estaran alimentats energèticament amb un generador de pila de combustible d’hidrogen que subministrarà l’empresa H2Biotech i
La mostra comptarà amb una dotzena de carpes amb diferents marques de cotxes
Innovació Es busquen solucions per millorar l’experiència turística
Redacció
Aquest matí a partir de les 9 el Tecnoparc de Reus obre les portes amb Resetting Hackaton, un esdeveniment destinat a treballar al voltant de les solucions que les tecnologies digitals poden aportar al sector del turisme. Aquest
iniciarà amb la inauguració a càrrec de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que precedirà a tota una sèrie d’activitats a càrrec d’experts i professionals del sector que s’allargaran fins a les 14 hores. Les temàtiques que es tractaran seran variades per a donar resposta a reptes com la re-
ducció de les empremtes de carboni, la minimització de l’impacte ambiental i la promoció d’opcions de viatge ecològiques. A la vegada, es buscarà encoratjar als i les participants a innovar i proposar solucions, amb la voluntat que l’acte serveixi com a trampolí per a una solució
que la companyia Carburos Metálicos s’encarregarà de garantir el seu combustible. A la vegada, també s’exposarà un cotxe d’hidrogen, una tecnologia poc desenvolupada i amb pocs exemplars, per ara, en el món de l’automoció. A més, també es duran a terme activitats com jocs, conferències o xerrades. Rubio considera que ha crescut l’interès per aquesta tipologia de vehi-
amb potencial de convertir-se en un producte o servei viable en el mercat tecnològic. Per tant, es proposarà la utilització de tecnologies com la realitat augmentada, la realitat virtual, les aplicacions mòbils i els sistemes intel·ligents de gestió de destinacions. Aquest acte compta amb la coordinació del Centre Tecnològic Eurecat, el Clúster TIC Catalunya Sud i la federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona, així com la col·laboració de la Diputació de Tarragona.
cles: «Fa vuit anys, al principi hi havia dubtes sobre temes com l’autonomia, per si la bateria aguantarà o no, era una barrera. Però aquests cotxes avui en dia estan provats i qui no ha fet ja el pas, segur que té un familiar o conegut que ja n’ha comprat un. És una tecnologia provada i això es veu com, en les matriculacions de vehicles a la nostra ciutat, els cotxes elèctrics o híbrids
endollables van cada vegada a més».
Inauguració
La inauguració tindrà lloc a les 9.30 hores el 24 de maig i comptarà amb la presència de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Els horaris seran de 9.30 a 14 hores i de 17.30 a 20 hores el divendres i el dissabte de 10.30 a 14 hores i de 17.30 a 20 hores.
Teatre Enguany l’espectacle tractarà sobre la intel·ligència artificial i la consciència mediambiental
Miquel Llaberia
La 4a edició del ‘Cap infant sense Fortuny’ arriba amb la voluntat de continuar oferint als més joves de la ciutat l’oportunitat de poder gaudir d’un espectacle en un dels equipaments culturals de referència de la ciutat. Aquest tindrà lloc el dijous 30 de maig amb les dues sessions de l’espectacle teatral que podran gaudir gairebé un miler d’alumnes i 85 docents, provinents de 22 escoles diferents, dues d’elles centres d’educació especial. Eliseu Bàrcena, membre de la comissió executiva de la Fundació Teatre Fortuny, organitzadors de la iniciativa, explica que els dos objectius a aconseguir en aquesta quarta edició són «que els nens tinguin accés al teatre com un espai d’ús i gaudi, com a mínim un cop a la seva vida» i que gaudeixin «d’un espectacle que, a la vegada, els faci reflexionar». «Un teatre com el Fortuny podria viure a qualsevol altre
indret, però Reus no podria viure sense el teatre Fortuny», destaca el membre de la fundació.
«Dona molta satisfacció
Judicial Entre els casos arxivats hi ha Edgar Fernández, exregidor de la CUP
El jutjat número 4 de Reus ha arxivat la causa contra 4 de les 6 persones encara investigades per les protestes contra la sentència del procés l’any 2019. A finals de l’any 2021, 17 persones van quedar fora del cas, quedant les 6 que hi havia fins ara. Per tant, amb aquestes 4 persones més que han quedat apartades, ja són 21 de les 23 persones investigades en un inici que han quedat fora del cas. D’aquesta manera, tan sols queden dues persones investigades per
aquests fets. Segons consta en la interlocutòria, aquestes dues persones continuen sent investigades pels suposats delictes d’atemptat i lesions a dos agents de la policia espanyola que, suposadament, s’haurien produït pels voltants de la comissaria del cos el vespre del 16 d’octubre de 2019. Per altra banda, els que han quedat fora del procediment són aquelles persones investigades inicialment per suposats desordres públics. Entre les persones que han quedat fora de la causa judicial hi ha Edgar Fernández,
quan fas balanç dels tres anys anteriors, per l’evolució que ha tingut el projecte. Per una banda, quantitativa, ja que s’ha passat dels 500 partici-
pants als 1.000. Però també ha estat una evolució qualitativa, pel fet que s’oferirà un espectacle de nova creació que permetrà tractar temes d’ac-
tualitat com la intel·ligència artificial o la sostenibilitat», detalla Bàrcena, que afegeix que «la proposta didàctica sorgeix de les aules, perquè
L’espectacle és de nova creació i de la mà d’un equip de professionals locals
s’ha proposat a membres de la comunitat docent d’educació primària l’elaboració de continguts per treballar abans de l’activitat, i concretament han estat tres docents els que s’han encarregat». Per la seva banda, el director de l’Orquestra Camerata XXI, Guillem Cabré, comenta que després de copsar l’opinió dels mestres, que trobaven a faltar espectacles que parlessin sobre problemàtiques actuals, van decidir posar fil a l’agulla. «Estrenem una producció de nova creació, donant resposta a aquestes mancances i, a més, a través de la promoció de talent local», subratlla Cabré, que assegura que darrere de l’espectacle, anomenat L’invent de la Dra. Larsen, hi ha un equip local amb un gran talent.
Per un altre costat, la regidora en l’àmbit d’Educació a l’Ajuntament de Reus, Pilar López, felicita els organitzadors per continuar portant a terme el projecte. «No és una visita qualsevol, hi ha un gran treball al darrere», valora la regidora, que afegeix que «aquestes iniciatives el que fan és treballar per una educació de qualitat, per una cohesió social més reeixida i també per lluitar contra la segregació escolar».
exregidor de la CUP de Reus, que es va negar a assistir a les citacions i va acabar sent
detingut el 7 de juliol de 2022. En un comunicat emès per l’entitat Alerta Solidària, cri-
tiquen la «lentitud interessada de la justícia espanyola» i han mostrat el seu suport als
dos investigats, un dels quals ha estat citat a declarar l’11 de juny, i a les seves famílies.
Laboral CCOO apunta que l’indemnització que els van oferir està per sota de la xifra que els pertocaria
Els cinc actors de l’antic stunt show Bang Bang West de PortAventura que van ser acomiadats després de demanar millores laborals aniran a judici amb l’empresa subcontractada pel parc temàtic, Fantasia Animación, per la que treballaven. La secretària general de CCOO a Tarragona, Mercè Puig, explica que es té previst que el judici se celebri el gener de 2025, després que no s’arribés a cap acord en el procés de conciliació.
Segons van explicar els actors acomiadats, el conflicte laboral va començar quan Fantasia Animación els va comunicar que l’stunt show Bang Bang West no es realitzaria a la temporada 20242025 del parc, i que se’ls acomiadava per aquest motiu. Amb tot, l’espectacle s’ha reprogramat amb un altre nom (West Gold Frenzy), cinc nous actors i un argument molt semblant al show anterior.
Un dels actors afectats, Joan Manel Brunet, apunta que el motiu «real» de l’acomiadament van ser un conjunt de millores laborals, dins el conveni, que tant ell com els
L’’stunt show’ ‘Bang Bang West’ es va poder veure a la zona del Far West de PortAventura des de 2010 fins a 2023. Cedida
Un dels actors al·lega que l’empresa està creant una mala imatge d’ells
seus quatre companys havien reclamat a l’empresa.
Falta de conciliació
Segons explica Puig, els afectats van interposar una de-
manda perquè no estaven d’acord amb l’acomiadament: «L’empresa va al·legar que se’ls acomiadava perquè l’espectacle no es feia, i així poder tenir un motiu objectiu», afe-
gint que deixar de fer l’stunt show tampoc era una raó: «Els actors realitzaven altres activitats durant Halloween i Nadal».
Així, durant la conciliació,
l’empresa els va proposar una indemnització que, declara Puig, «no coincideix amb els números que el gabinet jurídic de CCOO va fer. El que van oferir està per sota de la indemnització per acomiadament improcedent que tocaria». Amb tot, la delegada de CCOO recalca que «nosaltres anem per la nul·litat, que significa que els extreballadors poden triar entre que se’ls readmeti o acceptar la indemnització corresponent». Per tant, sense arribar a un acord, ambdues parts es veuran les cares en els tribunals el gener de 2025.
L’espera fins el judici Actualment, els actors afectats estan buscant feina. A un d’ells, Adrián Cabezas, el van contractar com a animador en una cadena d’hotels. Amb tot, el conflicte amb PortAventura va arribar a orelles del director de l’establiment, possiblement a través d’un membre de Fantasia Animación: «Va trucar a la meva cap el meu primer dia de treball per dir-li que no m’hi volia perquè era problemàtic», explica Cabezas.
L’endemà, el mateix director el va readmetre: «Va veure una entrevista en què explicàvem el que ens havia passat, i va entendre que el que havíem fet era per justícia. També em va confessar que explicaven barbaritats sobre nosaltres». Cabezas declara que Fantasia Animación també ha creat una mala imatge dels actors entre els seus excompanys de PortAventura.
El parc temàtic no ha volgut fer cap declaració en relació a la celebració del judici.
La Canonja Es vol dignificar l’entrada al poble amb el possible Centre de Descarbonització de la Indústria
ACN
Durant la jornada d’ahir va començar l’enderroc de l’edifici on s’ubicava l’antic prostíbul Sant Vicente Ferrer ubicat a la carretera N-340, a l’entrada de la Canonja. L’Ajuntament va adquirir l’immoble l’any 2021 amb la voluntat de dignificar l’entrada al poble i poder construir-hi algun equipament d’interès municipal com, per exemple, el possible Centre de Descarbonització de la Indústria, un espai per investigar com les fàbriques i les indústries químiques podrien contaminar menys. La compra d’aquest edifici va anar acompanyada de l’adquisició d’una nau industrial i també d’unes oficines adjacents. En total, tots aquests espais equivalen a una superfície de gairebé 5.000 metres quadrats.
L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, explicava que «no tinc la sensació de dir: per fi ens carreguem el Sant Vicente Ferrer, sinó que tinc sentiments trobats, ja que és una obra que ha estat molts anys presidint l’entrada de la Canonja, però el volem treure». Pel que fa al futur de l’espai és incert, ja que depen de la Generalitat de Catalunya. El batlle explicava que «és necessari que la Generalitat de Catalunya ho assumeixi. És una ubicació privilegiada, als peus de la carretera N-340 i de tota l’indústria química del polígon sud, on, segons diuen,
L’Ajuntament va adquirir l’immoble el 2021 per dignificar l’entrada al poble
en un futur hi ha de passar el tramvia també. Per tant, aquesta ubicació és immillorable».
L’edifici del club Sant Vicente Ferrer es va construir a principis dels anys setanta i durant tots aquests anys ha tingut diversos usos, des d’hotel, bufet lliure fins a prostíbul.
Entra en funcionament el reforç
de policies
d’estiu amb vuit nous agents a la platja de la Pineda
Vila-seca Han entrat en servei els tradicionals policies d’estiu com a reforç de la Policia Local de Vila-seca. Un total de vuit agents es troben ja en funcionament al nucli de la Pineda, concretament sis duran a terme el servei de platja i dos el del passeig marítim del municipi. De dilluns a diumenge des de les 8.30 a les 21 hores, els nous policies
d’estiu estaran en patrulla permanentment a la Pineda, sobretot en funcions de servei a la platja, al passeig marítim i com a reforç també a les diverses patrulles. A banda dels servei a peu, aquests agents es podran desplaçar en bicicleta o patinets i tindran un contacte permanent amb el post central de la Policia Local. Redacció
El Cicle de Cinema Solidari encara la sisena edició
Cambrils La sisena edició del Cicle de Cinema Solidari de Cambrils La mar de cinema, la mar de solidaritat ha programat una pel·lícula de ficció georgiana sobre l’absurd de les guerres, un documental mexicà sobre la destrucció física i cultural d’un territori maia en nom del progrés, i un altre documental francès sobre una família afganesa que vol començar una nova vida a Europa. Les projeccions es realitzaran els dies 29 de maig i 5 i 12 de juny, a les 20:30 hores, al cinema Rambla de l’Art. Com és habitual, després de cada sessió s’obrirà un debat entre les persones assistents per compartir diferents mirades i impressions. La regidora de Participació, Neus Cárdenas, les representants d’ACTE, Arantxa Uranga i Barbara Celada, i la presidenta del Banc del Temps, Montse Mañé, han presentat avui la nova edició d’aquest cicle, que vol mostrar realitzats diferents per despertar la consciència social i valors com la tolerància, la reflexió, l’empatia i la solidaritat. En aquest sentit, la regidora ha apuntat que la programació d’enguany «ens acosta a situacions de guerres, d’emergència climàtica o d’exclusió social però també d’anhels, esperança, resiliència i lluita per transformar vides». Neus Cárdenas ha posat en valor la feina de les dues entitats implicades i ha afirmat que cal seguir treballant per enderrocar les fronteres mentals i connectar realitats. Redacció
Tallat el carrer Hort de la Barra d’Alcover demà
Trànsit L’Ajuntament d’Alcover tallarà la circulació al carrer Hort de la Barra demà dijous, 23 de maig. El consistori alcoverenc recorda que que durant el tall de trànsit, a l’avinguda de Maria i el carrer Fonts del Glorieta, en el tram comprès entre l’avinguda Maria i l’Hort de la Barra, els vehicles podran circular en doble sentit. Redacció
EDUCACIÓ
Divendres és el dia D per a molts joves catalans. I és que s’obrirà el perío de de preinscripcions als cicles formatius de grau mitjà i supe rior. Enguany, s’han introduït canvis en el procés d’inscripció i matriculació amb l’objectiu de fer el procés més just. A continuació t’expliquem les principals novetats.
Calendari unificat Enguany, s’han unificat les dates de presentació de sol· licituds per a cursar cicles for matius de grau mitjà, grau su perior i cicles d’arts plàstiques i disseny tant de grau mitjà com de grau superior. Totes elles s’hauran de presentar entre el 24 i el 30 de maig. L’objectiu d’aquest canvi és simplificar el procés i fer ho més fàcil als estudiants.
Assignació segons la nota La novetat més destacada, però, fa referència a l’assigna ció de les places. Enguany, es farà tenint en compte la nota, no l’ordre de petició com es feia fins ara. L’objectiu és as similar el procediment al que s’empra en la universitat i, per tant, beneficiar aquells estu diants amb millor nota. El De partament d’Educació defensa que això permetrà que s’assig ni la millor opció que ha de manat un alumne, ja que ara, aquesta nota servirà tant per a la teva primera opció com per a
la resta. Fins ara, la nota servia per ordenar en la primera op ció, però en el cas de la segona, passaven per davant aquells alumnes que havien demanat en primera opció aquells estu dis.
Dues tandes de matriculació El canvi en l’assignació de les places comporta la creació de
dues tandes de matriculació.
Una primera on només es ma tricularà l’alumnat que hagi obtingut plaça en la primera opció sol·licitada. La publica ció de les assignacions en pri mera opció d’aquesta primera tanda es farà el 15 de juliol per als cicles de grau mitjà i l’11 del mateix mes per als superiors. El sistema només permetrà
que es matriculin aquells es tudiants que han obtingut la primera opció que havien de manat, els que han obtingut la segona o posteriors aniran a la segona tanda directament. La matriculació d’aquestes pri meres opcions es farà del 17 al 22 de juliol per al grau mitjà i del 15 al 18 de juliol per al su perior.
La segona tanda servirà per millorar les assignacions de la primera. D’aquesta mane ra, aquells estudiants que no obtinguin la primera plaça que havien demanat o que no n’havien obtingut cap potser ho podran fer ara si han quedat vacants lliures del primer ter mini. Educació ha garantit que els alumnes mantindran, com
a mínim, la plaça obtinguda en el primer procés, de tal mane ra que l’únic que poden fer és millorar la.
Aquesta segona tanda d’as signacions es publicarà el 31 de juliol per al grau mitjà i el 30 del mateix mes per al superior. La matriculació per a les assigna cions d’aquesta segona tanda es farà del 2 al 6 de setembre.
Una investigació alerta de les dificultats que tenen les empreses a l’hora de trobar els professionals que necessiten
Són molts els factors que ajuden a escollir uns estu dis professionalitzadors. Els interessos personals i la vocació són bàsics, però també es tenen en compte qüestions més pràctiques com les sorti des laborals que uns estudis ofereixen. En aquest sentit, és molta la gent que vol orientar la seva formació cap a sectors amb una alta demanda de pro fessionals. Ara bé, quins sec tors necessiten professionals? ManpowerGroup ha elaborat un nou estudi, titulat Desajuste de Talento, que identifica quins són els sectors amb més dificultats per a cobrir les seves vacants. El ram de la logística, el transport i l’automoció és el que té més problemes. Segons les dades de l’estu di, el 86% de les empreses de transport, logística i automo ció no troben els professionals
que necessiten. Els motius? «Les empreses de logística i transport estan creixent i, a la vegada, vivint un profund pro cés de transformació. Per això, és cada vegada més complex per a aquestes companyies tro bar els perfils que necessiten: han de resoldre l’avui i cons truir el demà», explica el direc tor comercial sectorial de Lo gística i Transport de Manpower, Antonio Holgado. La mitjana espanyola de de sajustament de talent se situa en un 78%. A banda de la logística, la indústria (84%) i el sector de la salut i la farmà cia (81%) també es troben per sobre de la mitjana estatal pel que fa a dificultats per a trobar candidats. En els mateixos va lors que la mitjana, s’hi troben sectors com la tecnologia o els
Els processos de transformació que estan vivint alguns sectors dificulten el relleu generacional
béns i serveis de consum. Pel que fa a aquest últim sector, el director comercial sectorial de Manpower, Fernando Sobrino, assegura que «el sector neces sita professionals qualificats, però també ha de repensar les seves estratègies per a fer se més atractiu. Amb un consu midor cada vegada més infor mat, és crític comptar amb els millors perfils per a continuar sent competitius».
‘Soft i green skills’ La falta d’atrac ció dels joves que s’incorporen al mercat laboral i la manca d’habi litats són dos dels motius que expliquen aquest desajusta ment. Ara bé, les habilitats que manquen no són només les tècniques, sinó les generals. Així passa en el sector de l’ener gia i els subministraments, que
té un desajustament del 77%. El director comercial sectorial d’Energia de ManpowerGroup, Oscar Lupión, afirma que el sector energètic «busca profes sionals que combinin les capa citats soft amb altres de l’àmbit green». I afegeix: «hi ha moltes oportunitats, però hem d’acce lerar la preparació dels perfils per a no desaprofitar les». El ram amb menys proble mes per a trobar professionals és el financer i immobiliari. Amb tot, l’índex de desajus tament és del 70%. En aquest sentit, des de ManpowerGroup insisteixen en el fet que «el sec tor no està completant els seus equips per l’avui. S’està prepa rant per el demà. I necessitat perfils qualificats».
FORMACIÓ
Preinscriu-te a un dels seus cicles formatius de grau mitjà o superior del 24 al 30 de maig
Estàs pensant a de dicar te professio nalment al món de paisatgisme, el medi rural, la jardineria, el medi na tural, l’educació ambiental o la prevenció de riscos? Si és així, del 24 al 30 de maig preinscriu te a una de les titulacions de l’Institut d’Horticultura de Reus. Im parteixen cinc cicles de grau superior, dos d’ells en horari de tarda, i tres cicles de grau mitjà. Aquesta organització permet compaginar estudis i treball sense incompatibili tats horàries. Els cicles de grau superior
tins; i Prevenció de riscos professionals i Química i Salut Ambiental a les tar des. Els cicles de grau mitjà que fan són Aprofitament i conservació del medi natu ral, Jardineria i floristeria i Producció agroecològica, als matins. Tots tenen un índex d’inserció laboral molt ele vat i, de fet, són moltes les empreses del territori que cerquen aquests perfils. L’Institut d’Horticultura no només es caracteritza per la seva especialització formativa sinó també per la la innovació. Ofereixen la possibilitat de fer una esta da en un país europeu amb un Erasmus+. Fomenten
TARRAGONA
La innovació i la transferència a la societat són la seva raó de ser
RedaccióUna docència de qualitat estretament lligada a la innovació, la recerca i la transmissió a la societat del coneixe ment científic, tecnològic, cultural i formatiu. Aquesta és la filosofia del Campus Educatiu de Tarragona (CET), conegut com l’antiga Universitat Laboral. Depenent del Departa ment d’Educació de la Generalitat, el Campus proporciona serveis, recursos, programes, projectes afavorir els objectius educatius fi xats per Educació alhora que impulsa sinergi es de col·laboració amb el teixit empresarial i emprenedor, amb la ciutadania i les administraci ons del territori. «Treballem per promoure el potencial del capi tal humà impulsant la formació inclusiva al llarg de la vida i ges tionant els recursos disponibles de forma responsable i sosteni ble», asseguren.
CFGM Jardineria i floristeria
versos projectes que estan impulsant. «Ens hem proposat arribar al 2030 sent el Campus Educatiu d’excel·lència de la regió sud del co neixement de Catalunya, capdavanter en la recerca, amb docència reconeguda i interna cionalitzada, amb capacitat de transferència i d’intervenció innovadora en el territori, que permeti empoderar a la ciutadania per reduir desigualtats socials i de gènere mitjançant el desplegament dels objectius de desenvolupa ment sostenible», expliquen els seus respon sables.
En els 68.000 m2 edificats, hi ha aules, laboratoris, tallers, espais de reunions i serveis de residència i menjador
La CET és un espai holístic formatiu, rellevant en la dinamització del ter ritori a través de la millora de les competènci es professionals del jovent i dels treballadors atès la seva especialització en la formació pro fessional. Amb tots els seus serveis formatius, contribueix fermament a la competitivitat de les empreses que conformen el teixit produc tiu local, i al progrés social dels ciutadans.
La innovació és una de les pedres angulars del Campus i bona mostra d’això són els di
En aquest sentit, és especialment rellevant un dels darrers projectes que han impulsat i que els ha permès ficar en funcionament la primera aula pel futur a Catalunya, gràci es al conveni entre el Departa ment d’Educació i el Ministerio de Educación, Intef. En aquesta aula, empreses tecnològiques de primer nivell han aportat tecno logia de suport a la pedagogia i l’aprenentatge dels formadors i alumnes.
El Campus és un espai amb història. Dins del seu recinte, s’hi troba el jaciment arque ològic Vil·la Mas dels Canonges així com una Torre de Guaita que és BCIN. A més, l’edifici principal del Campus destaca com un dels paradigmes de modernitat arquitectònica i constructiva de la dècada de 1950. I tot en un entorn verd, que ofereix un espai d’estudi i re sidència a més de 4000 persones.
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
FP dual i reforç a l’orientació, les claus per reduir la bretxa de talent tecnològic ESTUDI
El 25% d’alumnes d’es tudis superiors es cullen titulacions de ciència i tecnologia (STEM) a Espanya, però l’alt índex d’abandonament tant en l’FP com en la universitat fa que el 30% de les places formatives quedin vacants a la meitat de completar el programa for matiu. Això, suposa un cost de 1.000 milions d’euros a la societat espanyola, segons un estudi de la Fundación BBVA i IVIE. Amb l’objectiu d’analitzar aquesta situació i buscar solucions, la patronal tecnològica DigitalES, junt amb la Fundación Bertels mann han elaborat l’informe Anatomía de la brecha de talento tecnológico. El treball apunta que cal una orientació acadèmica més completa i realista, tant en les etapes prèvies a l’elec ció dels estudis, com en els primers anys de formació superior. Segons l’OCDE, caldria un orientador per cada 250 alumnes, però a Espanya la xifra se situa en un orientador per cada 750 alumnes. L’impuls de l’FP, especialment de la formació en modalitat dual, és una al tra de les eines essencials per a evitar l’abandonament, ja que apropa els estudiants al mercat laboral real.
CFGM Aprofitament i conservació del medi natural
CFGM Producció agroecològica
CFGS Paisatgisme i medi rural
CFGS Gestió forestal i del medi natural
MANTENIMENT
CFGS Prevenció de riscos professionals
SEGURETAT I
CFGS Educació i control ambiental
CFGS Química i salut ambiental
PROGRAMES DE FORMACIÓ I INSERCIÓ (PFI)
Auxiliar de vivers i jardins DUAL DUAL
Preinscripció del 24 al 30 de maig
Aquesta és una de les novetats dels estudis d’FP per al pròxim curs
El pla d’estudis del cicles formatius tindrà algu nes variacions de cara al pròxim curs. Concretament, els canvis afectaran els estu dis vinculats a totes aquelles famílies professionals que impliquin dur a terme una atenció a les persones. I és que a partir del pròxim curs 2024 2025, inclouran un mòdul de Català Professional. Es tracta d’una decisió que el govern de la Generalitat ha pres en els darrers temps amb l’objectiu de fomentar l’ús de la llengua catalana en aquests estudis, però també amb la fita final de «millorar l’ocupabilitat de l’alumnat». Segons la conse llera d’Educació en funcions, Anna Simó, la introducció d’un mòdul de català profes
L’objectiu és fomentar l’ús de la llengua i millorar l’ocupabilitat. ACN
sional ha estat una «demanda» que l’executiu arrossegava des de feia anys.
Així, a partir del setembre, els cicles dels àmbits d’ad
ministració i gestió; comerç i màrqueting; hostaleria i turis me; sanitat; i serveis sociocul turals i a la comunitat imparti ran aquest mòdul.
És un dels set instituts de l’Estat que forma part de la Xarxa de Centres d’Excel·lència de Formació Professional en l’àmbit de Química
Redacció
Amb gairebé un segle d’història, l’Insti tut Comte de Rius s’ha consolidat com un referent indiscutible en l’educació tècnica i professional a Tarragona. Aquest centre ofereix una àmplia gamma d’estudis de Batxillerat i Formació Professional, espe cialitzant se en sectors clau com la química, l’electromecànica de vehicles, l’electrònica i l’electricitat, la fa bricació mecànica i l’edificació. Destaca per la seva forta vincu lació amb el teixit empresarial de l’entorn, implementant les pràc tiques duals que permeten als estudiants combinar l’aprenen tatge teòric amb experiències pràctiques reals en empreses, fa cilitant així la seva inserció al mercat laboral. Des del 22 de desembre de 2023, el Comte de Rius forma part de la Xarxa Estatal de Cen tres d’Excel·lència de Formació Professional acompanyat de sis centres d’Excel·lència en Química d’altres comunitats autònomes. Els set centres seran els encarregats de desenvo
Ofereixen pràctiques duals, cosa que facilita la inserció laboral dels seus estudiants
lupar, a nivell estatal: la transformació digital i les noves metodologies aplicades a l’aula, a través de la realitat virtual (VR) i augmentada (AR); realitzar accions formatives a professo rat de tot l’Estat en tècniques pedagògiques innovadores; executar projectes d’innovació i investigació aplicada, per a desenvolupar solucions sostenibles a problemes actuals mitjançant l’ús de futures tecnologies en la indústria 4.0; la identificació de les tendències emergents en el sector químic i de les necessitats de nous perfils professionals, que incloguin la transició ecolò gica i digital, així com la cohesió social i la igualtat de gènere. El nomenament de l’institut tarragoní com a part d’aquesta prestigiosa xarxa marca una fita significativa en el seu compromís amb la in novació i l’excel·lència educativa. El Comte de Rius no només educa, sinó que forma futurs professionals connectats amb les necessitats contemporànies del sector productiu i del comerç. Per a més detalls, visiteu el seu lloc web: www.comtederius.cat
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
Ets jove i t’estàs plantejant com enfocar el teu futur? O potser ets un familiar o conegut d’un noi o noia que es troba en un dels moments més decisius de la seva curta vida? Escollir el camí formatiu i laboral a seguir no sempre és senzill. L’oferta és gairebé infinita i amb 16 o 18 anys és fàcil perdre’s i guiar se més per les preferències d’un mo ment concret que no pas per la pos sibilitat d’establir un itinerari profes sional amb futur.
Aquest context està afectant nom brosos sectors, que veuen com cada vegada és més complicat trobar tre balladors qualificats, que els perme tin mantenir se, donar resposta a les demandes del mercat i garantir el re lleu generacional dins de les empre ses. Un dels rams que està patint una situació límit és el de les empreses de serveis auxiliars i manteniment in dustrial. Així ho explica el president d’AEST, l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona, Javier Alman doz. Des de l’associació, que agrupa a un centenar d’empreses del territori, fa temps que alerten d’aquesta situ ació i que treballen per a revertir la. «És absurd que hi hagi les xifres d’atur juvenil i que les empreses no cobrim vacants», afirma categòric Al mandoz. Quan se li pregunta quines són les causes que hi ha al darrere d’aquest fet, el president d’AEST in dica diversos factors com problemes en els processos d’orientació laboral dels joves o el desconeixement sobre les sortides professionals i el grau d’inserció que ofereix l’FP, especial ment la modalitat dual, que és la que l’associació fa anys que promou junt amb diversos instituts, com el Pere Martell de Tarragona, i una concep ció negativa de treballar en el sector de la indústria. «La indústria no està de moda», assegura.
Un sector divers i amb futur Les empreses d’AEST treballen en àmbits diversos que van des de la
Les empreses de manteniment industrial i serveis auxiliars no troben professionals qualificats i això complica el relleu generacional
instal·lació i manteniment d’equips fins a les neteges industrials, passant per la construcció, els aïllaments. Al territori, aquestes empreses treba llen especialment per a les indústries químiques –són les encarregades de fer ne el manteniment diari, les atu rades programades i la construcció de noves unitats de producció i tam bé en entorns com el Port. En aquest sentit, des d’AEST, alerten que si no aconsegueixen garantir el seu relleu generacional, les seves empreses clients del sector petroquímics s’en frontaran a un greu problema de
XIFRES
manca de professionals qualificats que garanteixin que les plantes es tan en les condicions òptimes per a operar.
Les xifres de les empreses AEST acaben d’evidenciar la seva rellevàn cia. I és que sumen una facturació de 690 milions d’euros anuals, con tribuint al 3,1% del PIB provincial. Sumen més de 7.500 treballadors di rectes, amb un salari anual que oscil· la entre els 25.000 i 35.000 euros. A més, tenen un compromís ferm amb la formació contínua, i duen a terme de mitjana, un mínim de 40 hores a
S’incrementa un 10% la despesa de la Generalitat en formació contínua
El Departament d’Em presa i Treball de la Ge neralitat de Catalunya ha incrementat la inversió en matèria de formació professi onalitzadora per aquest 2024. En total, destinarà 231,3 mi lions d’euros, un 10,1% més que el 2023, amb l’objectiu de
reforçar la proposta formativa que es dona a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. En el cas de la formació impartida mitjançant el SOC, l’executiu incrementarà els cursos per a l’obtenció de cer tificats de professionalitat, que passaran de 2.236 a 2749
durant aquest 2024. Segons ha detallat el conseller d’Em presa i Treball, Roger Torrent, l’increment es concretarà, so bretot, en especialitats com l’atenció a les persones (346 certificats), l’economia verda (116) o la digitalització (133). A aquest paquet formatiu el Go vern destinarà 130,8 milions d’euros, un 4,3% més que l’any
baixa matrícula ho fa, de moment, inviable.
Unint esforços
l’any. A aquestes, cal sumar hi que s’està treballant per a establir itine raris formatius professionalitzadors, flexibles i acumulables, que perme tran que els treballadors i treballado res puguin anar especialitzant se al llarg de la seva carrera, amb una for mació acreditada i adaptada als nous perfils que sorgeixen.
La diversitat de serveis que pro porcionen fa que fins a 10 cicles for matius, entre graus mitjans i supe riors, puguin oferir el personal que les empreses de l’AEST necessita. Energies renovables, Prevenció de Riscos Laborals, Mecatrònica Indus trial, Construccions Metàl·liques, Or ganització i control d’obres de cons trucció, Construcció, Automatització i robòtica industrial, Sistemes elec trotècnics automatitzats, Manteni ment electrònic i Disseny i fabricació mecànica són els graus en modalitat dual dels quals sortiran els futurs tre balladors d’aquest sector.
Al territori, per aquestes titulaci ons s’ofereixen al voltant d’un miler de places que, de vegades, no es co breixen totalment. Des d’AEST expli quen que les empreses membres de l’associació, que representen un 15% del total del sector a la província, ne cessiten 350 nous graduats cada any per a donar cobertura a les seves ne cessitats de personal. Segons càlculs fets per la Cambra de Tarragona, si s’engloba el conjunt del ram, la de manda de professionals pot ascendir a més de 1.500 nous professionals cada any, cosa que comportaria am pliar places formatives. Ara bé, la
passat. En total, oferirà 38.570 places, gairebé 2.000 més que el 2023.
Pel que fa al Consorci per a la Formació Contínua de Ca talunya, el Govern de la Gene ralitat invertirà 110,5 milions d’euros en formació i orienta ció, un 37% més que l’any pas sat quan la inversió va ser de 80,6 milions. Així mateix, du plicarà l’oferta en nombre de places amb la previsió d’oferir 252.892 en formació contínua (un 12% més que l’any passat) i 20.000 més de Certificats de Professionalitat per a persones ocupades.
Per a intentar trobar solucions que permetin desenrocar aquesta situa ció, AEST fa temps que treballa amb el Departament d’Educació de la Ge neralitat, amb instituts del territori i amb la Cambra de Tarragona. L’ob jectiu és comú: fer créixer l’FP dual i omplir places en aquelles titulacions amb una alta inserció laboral –que ronda el 100% , com és el cas de les titulacions vinculades als serveis au xiliars i al manteniment. Des de la Di recció General d’FP i des de la Coor dinació Territorial d’FP, coincideixen que cal millorar l’orientació i guiar als joves cap a sectors amb més ocupa bilitat. I afegeixen que és fonamental incidir en les dones com a col·lectiu clau per a revertir la situació. Malgrat que progressivament les dones es van incorporant al sector, es tracta encara d’un ram molt estereotipat. Les xerrades a estudiants, i també a famílies, són una de les eines que utilitzen per a arribar a aquest públic. Les fires de formació són una altra acció. Així mateix, estan impulsant programes amb ambaixadors de l’FP (joves que han passat per la dual) i amb referents (persones que van començar la seva carrera amb una titulació de formació professional i que actualment tenen una posició de responsabilitat). En aquest sentit, incideixen tots en el fet que el sector facilita la projecció professional dels treballadors i treballadores, per tal que puguin desenvolupar una carre ra i avançar en l’empresa.
Així mateix, des del projecte del Centre de Recerca, Innovació i Transferència del Coneixement (CRITC), ubicat al Campus Educa tiu de Tarragona es treballen, entre altres aspectes, línies d’acompanya ment als centres d’FP relacionades amb l’establiment d’aliances, per donar resposta a les necessitats de persones qualificades per part de les empreses.
~ CONTINGUT especial ~
OCUPACIÓ
L’Observatorio de la FP, de Caixabank Dualiza, alerta de la falta d’atracció d’aquestes titulacions
El salari és un dels prin cipals indicadors per a determinar la qualitat del treball. És per això que l’Observatorio de la FP, impul sat per Caixabank Dualiza, ha dut a terme una anàlisi sobre les condicions salarials dels ti tulats en FP, els resultats dels quals va publicar a principis de mes, coincidint amb la celebra ció de l’1 de maig.
El salari base dels titulats en grau mitjà, al cap d’un any de finalitzar els estudis és de 18.000 euros, mentre que en el
cas del grau superior, puja fins als 20.000 euros anuals.
L’estudi, però, analitzat com evoluciona el salari d’aquests titulats al llarg del temps. Qua tre anys després d’haver se titulat, les tres famíli es professionals amb millors sous són: en el grau bàsic, Fabricació mecànica (18.684 euros), Transport i manteniment de vehicles (18.580 euros) i Elec tricitat i electrònica (17.968 eu ros); en el grau mitjà, Seguretat
Les deu titulacions d’FP amb els salaris més baixos agrupen el 27% dels estudiants
i medi ambient (26.116 euros), Marítimo pesquera (23.638 euros) i Instal·lacions i man teniment i Fabricació mecà nica, (ambdues empatades en 23.300 euros); per últim, en el grau superior, Marí timo pesquera, Instal·lacions i manteniment i Química (les tres superant els 27.000 euros).
L’anàlisi evi dencia que les famílies que ja parteixen d’una bona base el primer any i es mantenen en
nivells alts quatre anys des prés, amb bases salarials supe riors a la mitjana, són aquelles vinculades amb l’àmbit indus trial i STEM. Concretament, es tracta d’Electricitat i elec trònica, Fabricació mecànica, Instal·lacions i manteniment, Marítimo pesquera i Química.
Malgrat aquestes xifres, l’es tudi fet l’Observatorio de la FP evidencia un dels principals desafiaments del mercat la boral: la falta d’atracció entre els estudiants de famílies in dustrials i tecnològiques, tot i oferir les millors condicions un cop titulats i uns alts índexs
d’inserció laboral. En l’any acadèmic 2020 2021 (el que s’ha pres de referència per a poder fer la comparativa a quatre anys vista), només el 0,5% de l’alumnat va optar per cicles com Química Indus trial i Fabricació de Productes Farmacèutics, malgrat que els sous ronden els 30.000 euros anuals. Situacions similars s’observen en altres cicles de grau superior com el de Coor dinació d’Emergències i Pro tecció Civil, amb un salari de 27.000 euros, o Programació de la Producció en Fabricació Mecànica, amb 24.500 euros a l’any, escollits només per 0,2 i l’1,3% dels titulats respectiva ment. Altres cicles destacats pels seus salaris i amb poca de manda entre els estudiants són el de Mecatrònica Industrial (24.288 euros) i Audiologia Protèsica (24.247 euros). Per contra, els deu cicles de grau superior amb els salaris més baixos agrupen el 27% dels estudiants titulats. De fet, els tres cicles que estan a la cua del rànquing pel que fa a retri bució, Estètica Integral, Pròte sis Dentals i Administració i Fi nances, titulen a més persones (13,5%) que els 10 amb millors sous.
José Luís Aymat Director de FEATFederació d’Empreses d’Autotransport de Tarragona
El transport ha canviat molt en els últims anys. Ni els vehicles –ara autèntics centres de treball– ni les necessitats dels clients ens permeten fer les coses com abans. Les empreses de transport han efectuat una evolució que ens obliga a dotar-nos de més i millor formació. Les companyies amb una certa dimensió s’han convertit majoritàriament en operadors logístics, capaços d’adaptar-se per a cobrir totes les necessitats dels clients, no només el transport, sinó també l’emmagatzematge, l’etiquetatge i empaquetat, la distribució a la demanda, el control de qualitat i altres serveis de valor afegit. Els clients exigeixen als proveïdors de transport certificar-se en múltiples àmbits i gestionar els productes i serveis sol·licitats en una estreta comunicació, utilitzant múltiples plataformes de documentació i tecnologia per al tractament de dades en temps real. Tota aquesta activitat només pot realitzar-se si els transportistes ocupen un personal molt competent, professional i format de manera permanent per a estar a l’altura dels canvis accelerats que ens imposa no només l’economia, sinó també una sèrie de normatives amb
AA. Ferran
mb més de 35 anys d’experi ència en el món dels ensenya ments professionalitzadors, Educapractic és tota una referència. Aquest centre de formació professio nal i contínua està autoritzat pels de partaments d’Educació, d’Empresa i Treball i d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Estan especialitzats en àmbits amb molta sortida professio nal, com el sanitari, l’automoció, les instal·lacions i la seguretat.
objectius diversos, però que bàsicament busquen la seguretat en el treball, la reducció de les jornades laborals i la reducció de les emissions.
En aquest escenari, la formació, tant professional com contínua, és fonamental. En aquest sentit, volem destacar la tasca que alguns Instituts d’Educació Secundària estan fent a Catalunya, impartint cicles sobre Transport i formant, des de fa només dos anys, conductors professionals, dels que tan necessitats estem i que cada vegada escassegen més. Per això, l’atenció a la formació és fonamental si volem atreure talent jove i, especialment realitzat un canvi amb l’objectiu d’incorporar dones a la nostra activitat.
La nostra federació de transport (Feat) també té un paper important en aquest camp. Gràcies a uns fons tant de la Generalitat com del Ministeri de Transport destinats a formació, dediquem un gran esforç perquè les nostres empreses puguin accedir a tota la formació contínua i específica que requereixen les seves plantilles, facilitant-los la realització en les millors condicions per a no interrompre una activitat de la qual els clients
no poden prescindir. En les nostres instal·lacions situades a l’aparcament de vehicles pesants del Polígon Riu Clar, s’han format, des de la seva posada en servei, més de 5.750 persones. Aprofitant que disposem d’un simulador de conducció d’alt nivell, a més de cursos CAP, de transport de matèries químiques ADR, de consellers de seguretat, competència professional, etc podem impartir també cursos en conducció racional i econòmica, així com perfeccionament en conducció segura i altres continguts fets a demanda de les empreses, que poden confiar plenament en el nostre compromís per a ser referents en matèria formativa i per a continuar exigint, a les diferents administracions, l’atenció que necessitem. Sense la dignificació que ofereix la formació, i altres múltiples mesures que Feat no es cansa de reivindicar, el nostre transport no té cap futur en el qual puguem desenvolupar les nostres activitats en condicions que garanteixin, a l’economia productiva i a tota la societat, la satisfacció de les necessitats bàsiques, que és impossible sense el transport per carretera.
Forma’t en els sectors amb més sortida professional amb els cursos d’Educapractic
Imparteixen un nou curs subvencionat en instal·lacions elèctriques
Pel que fa a les titulacions d’FP, en l’àmbit sanitari, en destaquen el grau mitjà de Cures Auxiliars d’In fermeria, el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Higiene Bucodental i el de Pròtesis Dentals entre altres titulaci ons. En l’àmbit de l’automoció, s’im parteixen els cursos de Mecànica de l’Automòbil, Electricitat i Eletrome
cànica de l’Automòbil.
Una de les novetats que ofereix ara el centre és el curs de Muntatge i Manteniment d’Instal·lacions Elèc triques de Baixa Tensió. Aquest curs de formació contínua està subven cionat per a totes aquelles persones
que estiguin aturades. La formació prepara als alumnes per a dur a ter me instal·lacions elèctriques en tota mena de contextos: habitatges, ofi cines, comerços i indústries, auto matitzacions, xarxes aèries, xarxes subterrànies, maquinària, etc. Cal
Creen
destacar que el darrer mòdul són pràctiques professionals; un element diferencial que reforça la preparació dels alumnes en un àmbit amb una alta demanda de professionals. A més a Educapractic es poden obtenir diversos certificats de l’àmbit de les instal·lacions elèctriques, de gas, climatització i calefacció, gasos fluorats, així com el seu manteni ment i seguretat. Educapractic ja té la matrícula oberta per als cursos 2024 2025. In forma’t al C/Zamenhoff nº3 de Tarra gona, a www.educapractic.es o al 977 220 890/628 418 873 .
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
Permetrà dinamitzar les famílies professionals, impulsar la innovació i transferir-la als centres
El Departament d’Edu cació crea el Centre de Recursos Pedagògics de la Formació Professional (CRPFP). Es tracta d’un servei educatiu que col·laborarà amb els centres d’FP i amb el pro fessorat amb l’objectiu de con vertir se en palanca de canvi a la formació professional. El nou centre permetrà di namitzar les famílies profes sionals, impulsar la innovació tecnològica, investigar en els àmbits prioritaris i transfe
rir ho al professorat i als cen tres. Durà a terme actuacions, com ara la implementació dels programes, projectes i xarxes impulsades per Educació, concursos i competicions; im puls d’espais per al foment de l’emprenedoria i vivers d’em preses; foment de l’impuls de l’estada en empresa d’alum nat i professorat; impuls de l’orientació personalitzadora i coordinació de la figura d’ori entador d’FP; o col·laboració amb empreses, taules sectori als i professionals, associaci ons i universitats.
Falta un mes perquè in fants i joves comencin les esperades vacances d’estiu. Aquests dos mesos es presenten com una opor tunitat per a desconnectar, però al mateix temps, com un moment únic per viure experiències inoblidables i adquirir nous coneixements que enriqueixin els nens i ado lescents personalment i intel· lectualment.
Com és habitual en els me sos de maig i juny, els pares i mares ja comencen a planificar quines seran les activitats que els seus fills realitzaran durant aquest període, aconseguint així treure el màxim partit de les vacances a la vegada que es facilita la conciliació familiar, que acostuma a ser especial
ment complicada durant els períodes de vacances escolars.
La diversitat de propostes que s’ofereixen obre un ven tall d’allò més ampli a l’hora de triar quines activitats d’es tiu es volen fer. En el moment de fer aquesta tria cal tenir en compte diferents factors, com les preferències dels més pe tits, la possibilitat de combinar oci i aprenentatge, els horaris i la facilitat a l’hora de conciliar les vacances dels infants amb les de la resta de membres de la família, i les butxaques.
Les estades esportives, l’aprenentatge d’idiomes, els casals d’estiu o les colònies són unes de les opcions clàs siques per aquests mesos. Ara bé, cada cop més es plante gen propostes que uneixen diverses modalitats, com per exemple l’esport i els idiomes,
de manera que una mateixa activitat cobreix més d’una de manda. Les opcions, però, són molt més àmplies. Activitats relacionades amb les arts, com tallers de pintura, dansa, foto grafia o música, les estades a l’es tranger, els camps de treball, on es combina el lleure amb els serveis a la comunitat, els viatges solidaris, el voluntariat o els intercanvis amb famílies estrangeres es presen ten com a alternatives a tenir en compte a l’hora de cercar l’activitat que millor encaixi amb la personalitat de l’infant o jove.
Ofereixen activitats diverses dirigides a infants i joves de totes les edats
El Club Natació Tàrraco ofereix diverses activitats durant l’estiu dirigides a in fants i joves de totes les edats! El Sum mer Camp, de la mà del Col·legi Lestonnac, amb activitats esportives i de lleure per a nens i nenes de 3 a 14 anys. Amb els millors moni tors i monitores, el Summer Camp és diversió, esport, amistat, encert...!
El Campus de Triatló, per a infants i joves que ja fan triatló o que es volen iniciar: un,
dos, TRI! I el Campus de Natació Artística, on el ritme, la música i la natació en són les pro tagonistes. Per a aprendre o seguir aprenent a nedar: Cursos Intensius de Natació! Al CN Tàrraco hi han après a nedar milers de tarra gonins i tarragonines: són el club de natació de referència a la demarcació! I per al jovent, Swim&Gym: una nova proposta que combina la natació i la iniciació al fitness per a joves de 14 a 18 anys! El millor estiu, al Tàrraco!
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
un estiu entretingut, que no s’avorreixin i que l’aprofitin per fer noves amistats, que coneguin nous paratges, que es moguin, que portin a terme hàbits de vida saludable i so bretot que apren guin molt.
Les activitats d’estiu faciliten la conciliació familiar a la vegada que els infants gaudeixen
El més important en totes i cadascuna d’elles és que els infants i joves puguin passar
Diari Més sap que triar aques tes activitats d’es tiu és una tasca difícil pels pares i mares que han de valorar, no només amb els gustos dels seus fills sinó tam bé l’aportació educativa de les activitats, els horaris familiars i el pressupost. Per això, en les pàgines següents trobareu l’oferta que algunes empreses, entitats i clubs esportius posen a l’abast per aquestes vacances d’estiu.
Toques un instrument o vols aprendre’n? Segueix el ritme aquest estiu amb l’Estudi de Música
Si toques un instrument o sempre has volgut aprendre’n i iniciar te en el món de la música, aquest juliol podràs seguir el ritme amb l’Estudi de Música. L’escola, que és centre autoritzat pel Departament d’Edu cació de la Generalitat, oferirà classes d’ins trument individuals. Aquestes es dirigeixen tant als alumnes del centre o d’altres escoles de música que vulguin fer perfeccionament i ampliar així els seus coneixements i habilitats amb l’instrument, com a nous alumnes que
vulguin aprofitar el juliol per a fer una primera aproximació al món musical. Totes les classes es personalitzen segons les necessitats i peti cions de l’alumne. I pel que fa als horaris, tam bé es concreten de manera individualitzada per adaptar se a la disponibilitat de l’alumne. I si ja estàs pensant en el pròxim curs, l’Es tudi de Música ja té la matrícula oberta. Visita el centre, al carrer Sant Francesc 4, o el seu web i informa’t. No t’ho pensis i endinsa’t en un univers musical amb l’Estudi. A. Ferran
Ofereixen un campus d’estiu flexible als horaris de les famílies on els infants i joves poden descobrir l’apassionant món dels cavalls
LAnna Ferran’estiu és per a diver tir se, passar estones inoblidables, fer nous amics, gaudir del sol, desco brir la natura; en definitiva, és el moment d’activar se i no parar. Si és així com t’agrada ria que els teus fills visques sin les pròximes vacances, inscriu los al Campus d’Es tiu del Club Hípic Catllar. Aquesta escola organitza en els períodes de vacances escolars uns campaments d’equitació per a infants i joves de 4 a 17 anys. En ells, els participants no només apre nen a muntar a cavall, sinó que s’ho passen pipa descobrint aquests apassi onants animals i estrenyent lla ços de respecte i coneixement amb la natura. El Campus d’Estiu comen ça el 25 de juny i s’allarga fins al 30 d’agost. Els infants po den inscriure’s per per dies, setmanes, quinzenes o me sos. Amb la voluntat d’oferir la màxima flexibilitat i facili tats a les famílies, el campus es pot fer en horari de matí (amb esmorzar inclòs), en horari de tarda (amb dinar o sense) o tot el dia (amb l’es morzar i el dinar inclosos).
No cal tenir experiència prèvia; el campus pot ser l’ocasió perfecta per a iniciar-se en el món de l’equitació
A banda del campus, aquells que vulguin viure una experiència diferent poden fer rutes pel bosc en cavall
ja tenen coneixements, el Campus serà el moment per a divertir se i establir una con nexió més intensa amb els cavalls i la natura. En aquest sentit, cal destacar que el cen tre duu a terme les activitats d’una manera lúdica i diver tida. I és que el seu objectiu és que els nens i adolescents gaudeixin al màxim de l’ex periència. Pel que fa a les activitats que s’imparteixen en el campus, s’in clouen classes d’equitació de tots els nivells, rutes pel camp, classes teorico pràctiques per a aprendre i conèi xer les necessitats fonamentals dels animals, activi tats a l’aire lliure i amb contacte amb la natura i jocs i diversió amb els cavalls, com per exemple gimcanes, exhibi cions, carrusels, etc.
Rutes i excursions a cavall
Des de Club Hípic Catllar expliquen que no és necessari haver muntat prèviament. El seu equip de professors està titulat i té una llarga experi ència en la docència, així que el campus pot ser l’ocasió ide al per a iniciar se en món de l’equitació. I si els participants
A banda del Campus d’Es tiu, Club Hípic Catllar també ofereix la possibilitat de fer rutes pels boscos de la zona del Catllar. Aquesta mena d’excursions permeten gau dir d’una jornada diferent i en connexió total amb la natura. Les rutes tenen una durada mínima d’una hora i es po den adaptar i personalitzar a les peticions de cadascú. Es poden fer sol, amb amics o en família. A més, Club Hípic Catllar ofereix la possibili tat de fer passejades en poni pensades per als més menuts de casa. Informa’t i desco breix l’apassionant món dels cavalls.
Més enllà de l’activitat física, l’esport ensenya valors i actituds
Redacció - AMIC
L’esport ofereix una àm plia gamma de valors i beneficis per als nens que van més enllà de l’activitat física en si mateixa. Per això, és una de les opcions més comu nes a l’hora d’escollir activitats extraescolars i també activitats per a dur a terme durant les va cances d’estiu. Aquests són al guns dels seus avantatges. En primer lloc, practicar un esport ensenya als nens i ne nes la importància d’establir metes, seguir regles i compro metre’s amb la pràctica regular per a millorar les seves habili tats i rendiment. De la mateixa manera, participar en equips esportius fomenta el treball en equip, la col·laboració i la capacitat de comunicació. Així mateix, els esports promouen el respecte cap als companys d’equip, entrenadors, àrbitres i oponents, ensenyant als in
fants a valorar les diferències individuals. Els nens i nenes aprenen a assumir la responsabilitat de les seves accions, tant en el camp de joc com fora d’ell, comprenent la importància de complir amb els compromisos i de ser honestos i justos en to tes les seves interaccions.
Finalment, la participació en l’esport promou un estil de vida actiu i saludable, ajudant els nens a mantenir se física ment en forma, a millorar la seva coordinació i habilitats motores, i a reduir el risc de malalties relacionades amb el sedentarisme, com l’obesitat i la diabetis.
Es durà a terme durant el juliol a les instal·lacions de la Laboral
Anna FerranEl campus multiespor tiu per excel·lència de les comarques tar ragonines. Pot semblar un simple eslògan més, però, després de quatre dècades i més de 10.000 participants, el Campus Multiesportius d’Estiu de l’ADT té més que merescuda aquesta etique ta. Enguany, es durà a terme la 40a edició del campus, que tornarà a omplir els es pais esportius del Complex Educatiu de Tarragona (l’an tiga Laboral) d’infants i joves amb moltes ganes de practi car esport i passar s’ho d’allò més bé. Ara bé, quines són les claus que han aconseguit que aquesta proposta esportiva i educativa perduri en el temps fins a celebrar el seu 40è aniversari? En parlem amb el president del club, Robert Hernández. «Si acumulem 39 anys de confiança conti nuada per part de la ciutadania és per algun motiu», apunta Hernández. Per al president, un dels elements diferenciadors del Campus ADT és l’espai on es desenvolupa. «A la La boral disposem de bons equi paments, piscina i zones verdes que són idònies perquè la cana lla i els adolescents gaudeixin mentre fan esport», detalla. A més, el club ofereix la possibili tat de matricular se amb el ser vei de transport en bus inclòs. S’ofereixen línies des de Tarrago na, Reus, Salou, Vila seca, Torre dembarra, entre altres localitats, cosa que fa cilita que participants de tot el territori puguin arribar hi, estenent el Campus més enllà de la ciutat de Tarragona i convertint lo en una pro posta pensada per a tot el territori.
i esportives que s’hi fan. En ser un campus multiesportiu, els infants i joves poden prac ticar diverses disciplines. Enguany, seran el futbol, futbol sala, patinatge i bàsquet, sent aquest últim el gran emblema i un altre dels punts forts del Campus ADT.
La qualitat i el vessant social han fet que el Campus hagi rebut nombrosos reconeixements
Ara bé, res d’això seria important si la pro posta esportiva que fa l’AD Torreforta al cam pus no destaqués per la seva qualitat espor tiva i, a la vegada, pel seu vessant social. I és que el campus treballa valors com el treball en equip, el respecte, la cohesió o el coope rativisme mitjançant les activitats lúdiques
A més, cal destacar que l’AD Torreforta no només organitza el Campus ADT a la Labo ral, sinó que també impulsa el Campus SEA, dirigit a infants amb altres capa citats. Les trenta places que ofe reix per aquest segon campus, però, explica el president ja han quedat totes plenes.
El seu plantejament i la seva llarga trajectòria han fet que el campus d’estiu que organitza el club de Torreforta hagi rebut al llarg dels anys nombrosos re coneixements per part de diverses instituci ons públiques, inclosa la Secretaría General de Deporte, vinculada al ministeri. Amb tot, el millor reconeixement és el que reben per part dels milers de participants que hi han pres part al llarg de tots aquests anys i amb els quals s’està preparant una trobada, de la mà de Repsol, que des dels inicis ha donat suport a aquest campus.
El Campus 2024 es farà al juliol i va dirigit a infants i joves de 5 a 16 anys. S’ofereixen 200 places i les matrícules ja estan obertes. ESPORTS
«Volem donar als vostres fills i filles la possibilitat de gaudir d’un estiu amb activitats esportives i de lleure que els ajudin a crèixer i a aprendre mentre juguen, es diverteixen i comparteixen»
Amb les vacances d’estiu arriba el temps necessari de descans i també el temps de lleure per gaudir d’uns dies divertits amb els amics i amigues. Una de les millors formes de fer ho és amb els CASALS
D’ESTIU: Ready, Set, Go! 2024 del Consell Esportiu del Baix Camp.
Els casals tenen dues finalitats: donar resposta a la necessitat de
moltes famílies durant les vacances escolars d’estiu i organitzar activitats esportives, educatives i de lleure per a infants i joves d’una manera en grescadora. Aquest és un projecte d’activitats que pren com a punt de referència la pràctica esportiva, una eina molt important per a l’evolució dels infants i joves, de 3 a 14 anys Als seus casals d’estiu es propo saran diferents activitats entre les quals destaquen: jocs preeesportius,
locs tradicionals i jocs cooperatius, esports convencionals, esports alter natius, esports adaptats, 1 dia de pis cina a la setmana, activitats lúdiques i de lleure, sortides fora del Casal i moltes més propostes… I a més re galen una samarreta del Casal a cada participant inscrit/a. Els Casals que organitzarà el Con sell Esportiu del Baix Camp durant l’estiu 2024 seran els següents: Ca sal de l’Escola Cèlia Artiga de Reus, Casal de l’Escola Montsant de Reus, Casal del Pi del Burgar de Reus, Casal Suport: Go! de Càrites Reus (a l’Esco la Prat de la Riba de Reus), Casal de Les Borges del Camp, Casal d’Alforja, Casal de l’Albiol, Casal de Duesaigües i Casal de Vilaplana.
Més informa ció i inscripci ons escanejant el codi QR o al web https:// www.cebc.cat/ families/casals-i-colonies-d-estiu
què hi ha un màxim de 12 alumnes per classe. Des de l’acadèmia, expliquen que hi ha molta demanda d’aquests cursos i que no són fàcils. Durant les quatre set manes els alumnes han de treballar dins i fora de classe. La recompensa: l’èxit en l’examen.
Cambridge English Centre et prepara per als exàmens oficials dels nivells PET (B1), FIRST (B2) i ADVANCED (C1) del dilluns 1 al divendres 26 de juliol
Redacció
Tenir un bon nivell d’anglès sempre ha estat un avantatge. Ara, és un imprescindible que marca la dife rència a l’hora d’estudiar i trobar feina, dins i fora de les nostres fronteres. Cam bridge English Centre ofereix cursos in tensius de 40 hores al juliol per preparar els exàmens PET (B1), First (B2) i Advan ced (C1) de Cambridge.
Tots els cursos són de dues hores al dia durant quatre setmanes als matins de 9.15 a 11.15 i d’11.30 a 13.30 h. L’objec
tiu és estudiar la gramàtica i el vocabula ri i practicar els exercicis de l’examen i la part oral. Els alumnes que tinguin el ni vell podran presentar se a l’examen ofi cial de Cambridge a finals de juliol. Tam bé hi ha un curs al matí, de 9:15 a 11:15 de repàs d’anglès per a adolescents a partir de 6è de Primària. Tots els professors del centre són nadius, tenen formació com a docents i molta experiència en la prepa ració dels exàmens de Cambridge. Els cursos intensius de 40 hores valen 375 euros (més 50 euros de matrícula i material). Les places són limitades, per
Pels que prefereixen estudiar de ma nera menys intensiva, Cambridge En glish Centre, dirigida pel matrimoni britànic format per Tim Bowring i Julia McDermott, ofereix cursos d’anglès tot l’any per a nens, joves i adults.
Des de la seva obertura el 2010, l’aca dèmia ha crescut molt. Milers de tarra gonins han estudiat anglès al Cambridge English Centre i han obtingut excel·lents resultats. El curs passat 90 dels seus alumnes van fer un examen oficial de Cambridge. Des del centre afirmen que el seu èxit es deu a un equip molt profes sional, però familiar amb alts estàndards d’ensenyament a un preu competitiu.
Els cursos 2024 25 començaran el 30 de setembre i la matrícula ja està oberta.
~ CONTINGUT ESPECIAL~
A. Ferran
L’anglès és fonamental.
És per això que des de ben petits els infants ja l’aprenen. Més enllà d’acon seguir un aprenentatge més natural, similar al de la llengua
materna i d’estar familiaritzat amb l’idioma, les expressions i la pronunciació, iniciar se en l’anglès en la infància aporta importants avantatges. Així ho constaten molts estudis.
L’aprenentatge d’una se gona (o tercera llengua) de
Vòlei, platja i diversió al 13è Campus del Club
senvolupa la memòria i altres habilitats cognitives, com la concentració, cosa que té un impacte positiu en la seva edu cació en general.
Així mateix, el fet d’apren dre una llengua estrangera des de la infància facilita l’apre
nentatge posterior d’altres idi omes. I ho fa per dos motius. En primer lloc, quan s’és petit és quan es modela l’estructura física del sistema auditiu per a identificar tota mena de sons. Com més fonemes, sentin, més sensibilitat es té. D’altra banda, el multilingüisme afavoreix la identificació d’arrel etimològi ques, cosa que també es tras llada en una millor comprensió lectora d’altres idiomes. Per últim, aprendre una ter cera llengua els permet ampliar horitzons en estar en contacte amb altres llengües i cultures que no són les pròpìes.
L’estiu és un moment excel·lent per a descobrir el volei bol o per a perfeccionar el teu estil, si ja saps jugar hi. I què millor que fer ho a la platja de l’Arrabassada de Tarragona i de la mà del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau? El club ja ho té tot a punt per al seu 13è Campus de Vòlei Plat ja, que enguany se celebrarà del 24 de juny al 26 de juliol. El campus, que va adreçats a infants i joves nascuts entre 2007 i 2016, es durà a terme de dilluns a divendres de 9 a 13 hores, si bé s’ofereix l’opció d’acollida des de les 8:30. Cal destacar que es pot inscriure al Campus per setmanes, cosa que ofe reix més flexibilitat a les famílies. El programa d’activitats s’ajusta segons l’edat dels participants i inclou propostes lúdiques i educatives en ambients dinàmics i participatius, perquè els infants i joves visquin uns dies inoblidables on no només progressin com a jugadors de vòlei, sinó que interio ritzin valors com la solidaritat i la igualtat. A. Ferran ESPORT
Prepara’t els exàmens de Cambridge aquest estiu amb
És ideal per descobrir o progressar en aquest esport en un entorn com la platja de l’Arrabassada
Ofereixen intensius de PET, FCE i CAE i els Mini Summer Camps
Aprofita l’estiu! In Use Academy & Bookstore ha prepa rat dues activitats perquè els infants i joves millorin les seves habilitats en llengua anglesa. D’una banda, ofereixen els intensius per a la preparació dels exàmens de Cambridge (Preliminary, First i Advanced). La d’enguany serà la 17a edició. Justament la llarga trajectòria i el professo rat altament especialitzat garanteixen uns bons resultats. De fet, obtenen un 100% d’aprovats en gairebé totes les convo catòries. La clau d’In Use? Aconseguir que els joves s’ho pas sin bé preparant l’examen. Organitzen cles habilitats comu nicatives com a assignatures, per treballar les totes per igual. L’altra proposta d’In Use són els Mini Summer Camps. Di rigits a infants de 5 a 14 anys, combinen activitats divertides en anglès, com robòtica, esports, manualitats, teatre, per a mantenir el contacte amb l’idioma durant les vacances, i sempre sota la supervisió de mestres de primària. A. Ferran
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
Convoquen campus multiesportius i cursets de natació a Vilallonga, Perafort i Puigdelfí, la Pobla de Mafumet i el Catllar
El Consell Esportiu del Tarragonès desenvo lupa cada any, conjun tament amb els ajuntaments sol·licitants, diferents Cam pus Multiesportius i Cursets de Natació d’estiu arreu de la comarca. Els campus d’estiu convocats aquesta edició són el de Vilallonga del Camp (darrera setmana de juny, juliol i agost), el de Perafort i Puigdelfí (juliol) i el de La Pobla de Mafumet (1a setmana de setembre).
Els infants podran gaudir de moltes activitats esportives i jocs ludicoesportius, així com d’altres activitats didàc tiques, musicals i plàstiques i de refrescants a la piscina. Alhora, la canalla que ho vulgui també podrà inici ar se o perfeccionar les se ves habilitats aquàtiques en els Cursets de Natació d’Es tiu del Catllar i de Vilallonga del Camp que es desenvolu paran al mes de juliol, també dins la seva àrea de suport als ajuntaments de la comar ca.
Informa’t sobre els Campus i cursets de natació del Consell Esportiu del Tarragonès www.cetarragones.cat | 977 24 94 84
EDUCACIÓ
El seu origen es remunta a la Il·lustració francesa i malgrat els segles que han passat, els avantatges són els mateixos
A. Ferran / AMICLes colònies d’estiu són un dels clàssics amb l’arribada de les vacan ces. Infants i joves agafen les motxilles i passen una o dues setmanes lluny de casa i, so vint en un entorn natural, per aprendre noves habilitats, fer amics i passar s’ho bé. Malgrat que pugui semblar una activi tat nova, nascuda en les dar reres dècades del segle XX, el cert és que les colònies d’estiu tenen segles d’història. Rousseau, el filòsof francès pare de la democràcia moder
na, va introduir aquesta mena d’activitats pedagògiques, amb la idea de reforçar l’en senyament fora de les aules i fomentar l’obser vació directa de la natura. Va haver de passar més d’un segle fins que no s’organit zessin les prime res colònies de l’Estat espanyol. Concretament, les va organitzar el Museu Pe dagògic Nacional de Madrid, l’any 1887 i en elles van portar a 18 nens a San Vicente de la
A les colònies, els infants i joves aprenen a respectar els altres i superen les seves pors
Barquera (Cantàbria). Si bé ha plogut molt des d’aquestes pri meres experiències, el cert és que els beneficis de les colòni es continuen sent els mateixos que ja es van observar durant el segle de les Llums. La primera de les grans aporta cions de les colò nies a l’educació dels infants està relacionada amb la coopera ció i la disciplina. En aquesta mena d’activitats, el treball en equip és bàsic per aconseguir
«A La Martina Kids&Us ens caracteritzem per ensenyar els nostres alumnes a expressar-se de manera fluida des del primer any de vida amb el mètode Kids&Us. Les nostres claus de l’èxit: uns professors altament preparats, una metodologia única i una dedicació que va més enllà del pla acadèmic. Ens apassiona el que fem i com ho fem».
La Martina Kids&Us és un referent en el Camp de Tarragona en l’ensenyament d’idiomes. Amb 17 anys de consolidació, ofereixen cursos d’anglès per a nadons a par tir d’un any a través del mètode Kids&Us, una metodologia contrastada i innovadora que fa que els més menuts aprenguin una llengua estrangera com si es tractés de la materna. Tot això és possible gràcies a la immersió 100% en anglès i a l’exposició continuada i rica en con tinguts, presentats a través d’uns personatges que tenen la mateixa edat i vivències que els alumnes i amb els quals s’identifiquen.
El mètode Kids&Us ofereix una continuïtat fins als 18 anys, on els alumnes assoleixen un nivell similar al C2 del Marc Europeu de Llen gües. També són coneguts pel mètode comu
arribar als objectius fixats, per tant, no val badar, buscar excu ses o no fer cas a les directrius. Aquesta actitud cooperativa es tradueix en un increment del respecte envers els altres, ja que la canalla no només té en compte allò que l’importa sinó que aprèn a pensar en el con junt del grup i, per extensió, en la resta de membres. Així mateix, aprenen a compartir espai i activitats del dia a dia que no acostumen a fer fora de casa, com sopar, vestir se o dormir. De fet, aquesta mena
de situacions afavoreixen la creació de nous vincles d’amis tat i l’enfortiment amb aquells nens i nenes a qui ja es conei xia d’abans.
Tots aquests beneficis fan referència a la seva relació amb el grup, a les anomenades competències interpersonals. Però les colònies d’estiu també treballen diversos aspectes de les competències intraperso nals i la relació amb un mateix. I és que aquesta mena d’activi tats promouen que els infants i joves aprenguin a valer se per ells mateixos i, per tant, es con verteixen en un gran impulsor de la seva autonomia. Els ajuda a afrontar les seves pors en tro bar se en un ambient estrany. El més habitual és l’angoixa a dormir fora de casa i allunyats dels pares, per la qual cosa els va molt bé compartir gestionar aquestes emocions al costat d’altres nens que estan pas sant per la mateixa situació. I a tot això, cal sumar hi que fan créixer el seu respecte per la natura.
Malgrat els múltiples avan tatges, els experts recomanen als pares que respectin els de sitjos dels seus fills i que les colònies no es converteixin en una imposició.
nicatiu amb adolescents i adults, on es prima la capacitació oral des del primer moment i, al llarg del curs lectiu, les habilitats comunicati ves dels alumnes (entendre, parlar i escriure) es veuen incrementades i reforçades enorme ment.
L’estiu també és sinònim d’anglès i oferei xen uns immillorables programes amb con tinguts adequats segons l’edat dels alumnes: cursos intensius de diferents nivells, una esta da de 3 dies de cap de setmana i les setmanes temàtiques urbanes o Fun Weeks. Tot això per fer de les vacances un període de diversió sense límits però també d’aprenentatge amb l’anglès com a llengua vehicular. No dubteu a visitar los i conèixer els seus centres, que són un univers de colors i els materials són únics i originals. Els trobareu a Tarragona, Reus, Cambrils i Salou.
EDUCACIÓ
«Pares,
La música desperta emocions en els infants i és un gran estímul cognitiu que impacta positivament en altres àrees
LA. Ferran / AMIC
a música és un dels mi llors estímuls per a la ca nalla. Els activa el cervell i els ajuda a crear noves conne xions. A més, la seva capacitat per a despertar emocions i per aportar grans dosis de felicitat fa de la música un dels ele ments indispensables que no pot faltar en totes les etapes evolutives dels més petits. Ara bé, és probable que, com a pares, tinguem dubtes sobre quan començar, amb quins instruments. Per això, us ofe rim consells a tenir en compte. No hi ha una edat concreta perquè un nen/a aprengui a tocar un instrument, però és
a partir dels 5 o 6 anys quan s’aconsella començar a acos tar los a la música perquè l’es coltin i puguin seguir el ritme, i després dels 7, quan es con sidera pels experts el moment ideal, perquè ja són capaços d’entendre el funcionament de les notes musicals i tenen la suficient força per a prémer les tecles o tocar les cordes dels instruments. Tot i això, sumat al fet que és una edat en la qual ja poden mantenir la concen tració durant més temps. Abans d’aquesta edat, i atès que la psicomotricitat és més limitada, si ho desitgem po dem iniciar los amb instru ments més senzills com la flau ta, el tambor o el xilòfon.
No obstant això, s’ha de te nir molt en compte que prèvi ament a l’elecció d’un instru ment, és necessari que el nen/a posseeixi coneixements gene rals de música. I una vegada els tingui, que sigui ell mateix qui decideixi què vol tocar, perquè només així estarà motivat i tin drà més estímuls en l’aprenen tatge. El professor podrà això sí, orientar nos en funció de l’habilitat del petit i de les se ves característiques personals, i sobretot, adaptar el mètode al nen i no a l’inrevés.
Els beneficis que aporta la música als infants són múlti ples. D’una banda, millora la concentració i l’atenció. Així mateix, posa en marxa dife
rents àrees cerebrals al mateix temps, perquè obliga a fixar la vista en les partitures, sentir els sons, coordinar braços, mans i dits o fins i tot llavis (en el cas dels instruments de vent) o els peus (en el cas de la bateria).
Els ensenyaments musicals potencien la memòria (perquè cal tractar de recordar el signi ficat de les notes i les seves po sicions i acords). A tot això, cal sumar hi que s’aprèn a contro lar els ritmes, i a més, relaxa.
La Fundació Pere Tarrés engega la campanya ‘Cap motxilla buida’ SOLIDARITAT
ACatalunya, el 28% dels menors de 16 anys es troben en risc de pobresa o exclusió social. Per tal de res pondre a aquesta situació, la Fundació Pere Tarrés cada any ofereix beques perquè infants i joves puguin par ticipar de casals i colònies a l’estiu. En els darrers anys, l’entitat ha constatat que en molts casos, quan aquests nens i nenes arriben a les co lònies molts d’ells no dispo sen de l’equipament adequat per passar una o dues setma nes en una casa de colònies. Per això, la Fundació ha im pulsat la campanya solidària Cap motxilla buida. L’objec tiu és recaptar fons per ajudar les famílies que participen en les colònies becades d’estiu a finançar el cost complet del que suposa una activitat de colònies. L’acció es vehicula a través de la web peretarres. org/capmotxillabuida. L’ob jectiu és aconseguir els recur sos per a 200 infants.
EOInamora’t dels idiomes aquest estiu amb els cursos de l’Escola
Per al juliol han preparat cursos especials d’anglès, francès, alemany, àrab, català avançat i un monogràfic de periodisme literari
Redacció
T’agraden els idiomes?
Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T’agrada viatjar i poder te entendre amb tothom? Tens l’oportunitat d’aprendre una llengua es trangera a l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona, un centre públic, oficial i de qualitat. La formació en idio mes és clau i estan encantats de donar te un cop de mà. Ofereixen una àmplia gamma de cursos: pre sencials, semipresencials, híbrids, intensius… al matí, al migdia o a la tarda. I a preus públics!
A banda dels cursos oficials, també propo sen cursos especials de tots els idiomes, tant durant l’any, com a l’estiu. L’oferta per aquest juliol és: anglès nivells B1, B2, C1, C2 i pronun ciació, alemany i francès per a principiants, àrab nivell A2, espanyol per a estrangers nivell
A1, català nivell avançat C1 C2 i un monogrà fic de periodisme literari en català. Visita’ls i veuràs el seu edifici històric. Han preparat un recorregut a través de codis QR per explicar te la història de l’antiga fàbrica de la Chartreuse, que avui acull l’EOI. «És el nostre granet de sorra per difondre l’increïble patrimoni tarragoní», expliquen. «Vine i EOI namora’t dels idiomes! T’hi esperem!».
Adjudicat l’estudi de viabilitat per atorgar llicències temporals de taxi a Salou
Municipal S’ha adjudicat a l’empresa Movea Consulting Mobility per un import de 5.989,50€
L’Ajuntament de Salou ha adjudicat per 5.989,50 euros (IVA inclòs) a l’empresa Movea Consulting Mobility SL un estudi de viabilitat i implantació per atorgar llicències temporals de servei de taxi al municipi. En aquesta línia, segons la proposta de contractació, el consistori es planteja «la possibilitat d’atorgar llicències temporals de taxi per tal d’augmentar la flota de vehicles els mesos d’estiu, que és quan hi ha molta més demanda». Actualment, Salou disposa de 47 llicències de taxi i 12 parades repartides pel terme municipal. Tot i això, tal com s’apunta al document, durant els últims anys, l’increment progressiu del turisme ha fet que aquest servei es veiés afectat i que fos insuficient. Aquest fet fa que l’activitat dels taxistes
Csigui molt variable al llarg de l’any. De novembre a març tenen poca activitat i gairebé no operen en franges nocturnes, mentre que des de Sant Joan fins a mitjan setembre la demanda supera l’oferta. En aquest sentit, el document apunta que l’objectiu de l’estudi ha de ser avaluar l’oferta i la demanda durant els mesos d’estiu, valorant les zones, franges horàries i usuaris no servits i fer una proposta de quins augments de flota serien necessaris per cobrir aquesta demanda extra temporal. Així doncs, l’empresa adjudicatària tindrà dos mesos per presentar un estudi que també contempli l’anàlisi d’altres serveis de transport al municipi, la valoració de la demanda durant l’estiu, els nivells de cobertura i l’anàlisi de vehicles adaptats, entre altres aspectes proposats pel consistori.
ovestro reforça el seu compromís amb la diversitat mitjançant la seva adhesió a la Red Empresarial por la Diversidad e Inclusión LGTBI (REDI), el primer ecosistema d’empreses i professionals d’Espanya que treballa per a fomentar entorns laborals segurs i respectuosos amb totes les persones, independentment de la seva identitat, característiques sexuals, expressió de gènere o orientació sexual. Aquest compromís, que coincideix amb el Mes Europeu de la Diversi-
Turisme A més de la ruta verda, es van explorar altres possibilitats de col·laboració que podrien unir les dues poblacions per crear experiències i sinergies turístiques
Salou i Prades estudiaran reprendre l’antic camí que unia ambdós municipis. L’alcalde de Salou, Pere Granados, i l’alcalde de Prades, Llorenç Torruella, van mantenir una reunió de treball per impulsar un projecte de col·laboració centrat en la història i la cultura que uneixen les dues localitats. Ambdós alcaldes van discutir la creació de projectes que podrien esdevenir propostes turístiques de valor afegit. Un dels principals temes tractats va ser un projecte de recerca i recuperació de l’antic camí que unia Salou amb Prades, amb la intenció de convertir-lo en una ruta verda que aniria des de Cap Salou fins a les muntanyes de Prades. Aquesta ruta no només fomentaria el turisme sostenible, sinó que també oferiria als visitants una experiència única que combina natura i patrimoni històric. A més de la ruta verda, es van explorar altres possibilitats de col·laboració que podrien unir les dues poblacions per crear experiències i sinergies turístiques. Amb aquest objectiu, els ajuntaments de Salou i Prades busquen potenciar els seus recursos històrics i culturals per atreure un turisme de qualitat que beneficiï ambdues localitats. Es durà a terme un estudi arqueo-paisatgístic de la mobilitat i la itinerància entre el cap Salou i les muntanyes de
La ruta verda aniria des de Cap Salou fins a les muntanyes de Prades
Prades. L’objectiu d’aquest estudi és identificar els eixos comunicatius, itineraris, traços viaris i espais de trànsit emprats a l’àrea geogràfica entre el cap Salou, el Baix Camp i les muntanyes de Prades. La intenció és realitzar una restitució el més versemblant possible dels principals eixos de desplaçaments, itineraris i trams de camins fossilitzats en el paisatge actual, segmen-
tats per grans períodes històrics. Un cop conclosa aquesta fase inicial, es duran a terme tasques arqueològiques prospectives per verificar les hipòtesis sorgides de l’estudi preliminar. Aquestes iniciatives conjuntes reflecteixen la voluntat de reforçar la seva identitat cultural i històrica, alhora que impulsen el desenvolupament turístic basat en un relat històric.
Connexió Salou-Prades Granados recorda que Salou posseeix un patrimoni històric mil·lenari, com demostra la ruta en desenvolupament que uneix Salou amb Prades,
una connexió que data del Neolític. Històricament, Salou ha estat connectat amb Prades, no només per aquesta ruta, sinó també perquè el rei Alfons II d’Aragó va dictar la carta de població al port de Salou l’any 1194. Aquests fets històrics subratllen la profunda connexió entre Salou i Prades. Per la seva banda, Torruella afirma que és una iniciativa molt interessant i beneficiosa per ambdós municipis. Aquest projecte, de gran valor territorial, permet, segons l’alcalde, recordar el passat i té un gran potencial turístic, ja que combina mar i muntanya.
tat, se suma a altres iniciatives que la companyia està impulsant per a continuar fomentant una cultura empresarial més inclusiva i compromesa. Covestro renova també un any
Andrea Firenze, director general de Covestro Espanya, apunta que «és el nostre deure treballar conjuntament per crear comunitats cohesionades. Impulsem Covestro com un espai segur, inclusiu i de trobada, que obre les seves portes a tothom sense deixar a ningú enrere». La directora de Recursos Humans, Maria Cinta Perolada, explica que per a Covestro «és essencial comptar amb un entorn laboral divers i inclusiu que ens permeti créixer. El nostre compromís va més enllà del Mes Europeu de la Diversitat; es tracta d’un esforç diari per a promoure aquests valors». Han engegat uns grups de treball per promoure el respecte
més la seva adhesió a la Carta de la Diversitat. Amb la signatura d’aquesta carta, la companyia mostra el seu compromís amb la inclusió social i laboral i totes les accions que duu a
terme per a crear un entorn divers. L’empresa també ha començat a implementar els Employee Resource Group (ERG), uns grups de treballadors i treballadores que, de forma voluntària, treballen per a promoure accions que contribueixin a avançar en els objectius de diversitat, equitat i inclusió de l’empresa. Els ERG són rellevants per a l’empresa perquè ofereixen espais segurs per a totes les persones que la formen, fomentant un clima on puguin sentir-se còmodes. Covestro ha incorporat un ERG en tots els seus centres productius que té Espanya, inclòs Tarragona.
Mobilitat Els nous Avlo tenen més de 500 places i faran parades a l’estació
Renfe ha posat en circulació el tren d’alta velocitat amb més capacitat dels que presten servei a Espanya. Els nous Avlo S106, que es posen en funcionament al corredor Figueres Vilafant-BarcelonaMadrid, tenen 581 seients i suposen un augment de places en l’àmbit dels serveis ferroviaris de baix cost de l’operadora.
La companyia ha emprès un procés de renovació de la seva flota d’alta velocitat després de rebre de Talgo les primeres 10 unitats del model S106, de les 30 encarregades. Aquesta renovació suposa l’estrena de la circulació d’aquests trens Avlo en les connexions de Catalunya amb Madrid, passant per Aragó; les connexions entre la Comunitat Valenciana, Múrcia i la capital espanyola; així com l’estrena de l’AVE a Astúries i noves destinacions a Galícia. En el cas del trajecte Figueres Vilafant-BarcelonaSaragossa-Madrid, la companyia substitueix en aquest corredor trens de la sèrie 112 pels S106 de més capacitat:
581 places. Això els converteix en els trens d’alta velocitat amb més capacitat de tots els que circulen per Espanya, i es destina als serveis Avlo, que són els de baix cost de Renfe. De moment, s’han venut per a aquests Avlo S106 més de
Dos trens Avlo faran parada al Camp de Tarragona cada dia i per sentit
Cultura Les figures s’han sotmès a un procés de conservació
El Gegant de la Porra i la Geganta de Valls estrenaran una imatge renovada el dissabte 1 de juny a la tarda, vigília de la festivitat de Corpus de 2024. En els darrers mesos, les figures originals de 1947 s’han sotmès a un procés de conservació i restauració complet. A més, els gegants també estrenaran nova indumentària, però mantenint l’estètica de reis medievals que han lluït des dels seus inicis.
La parella de gegants grossos de Valls va ser construïda el 1947 a Casa Paquita, a Barcelona, i al llarg d’aquests
anys han anat experimentant diverses intervencions, de major o menor envergadura.
Aquesta vegada, els treballs de conservació i restauració dels gegants de Valls han anat a càrrec de Carlos Morillo i Paula Briones, imatgers que ja van intervenir l’any passat el Lladrefaves i la Gegantona. Els treballs han servit per retornar la volumetria original dels bustos i les mans, alterada al llarg dels anys fruit de l’ús, caigudes i intervencions més o menys curoses.
També s’han retirat afegits de fibra de vidre que s’han anat aplicant puntualment al llarg dels anys per tal de conservar
el cartrò original manufacturat com a material tradicional a les peces més escaients per la seva antiguitat.
D’altra banda, s’ha descobert i protegit la policromia original de 1947 removent repints de diversa qualitat diferent a la d’origen. Així, es recupera la pigmentació i estètica primigènia d’ambdues figures amb una policromia a l’oli amb els matisos corresponents. A més, també s’ha aprofitat per intervenir puntualment cossos i braços efectuant el canvi d’ancoratges pertinents i les bases del bustos per una millor preservació de les peces.
121.200 bitllets fins al desembre.
Augment de freqüències
L’alta capacitat del nou material suposarà un augment tant de places i com de freqüències dels serveis de baix
cost de Renfe entre Barcelona-Saragossa-Madrid. En total, es tracta d’un increment global del 17% de les places per a tot el corredor.
Amb una composició de 12 cotxes i dos caps motrius, aquests trens tenen butaques
abatibles i amb reposapeus; panells d’informació en sala; màquines vending; connectivitat wifi; espai per a cotxes de nadó; i maleters de gran capacitat. La distribució de seients és de 3+2 i són trens accessibles, amb espai per a persones amb mobilitat reduïda (PMR) i banys adaptats.
Pel que fa a l’increment de freqüències, a Catalunya se’n programen de noves per al Camp de Tarragona i Lleida i, a partir d’ara, hi faran parada dos trens Avlo al dia i per sentit.
Simulacions del nou servei D’altra banda, en els darrers dies, Renfe ha dut a terme viatges de simulació a l’Avlo S106 per comprovar-ne totes les fases de l’explotació comercial. Concretament, el passat 9 de maig, es va iniciar els viatges de simulació de l’Avlo106 en el corredor Figueres Vilafant-BarcelonaMadrid.
Aquestes primeres proves els van permetre ajustar detalls i implementar mesures addicionals per garantir la qualitat, el compromís i l’excel·lència de la marca Renfe en aquests serveis. Concretament, el passat 9 de maig, es van començar els viatges de simulació de l’Avlo 106 en el corredor Figueres VilafantBarcelona-Madrid. Els S106 formen part del paquet d’inversions de més de 5.000 milions d’euros que Renfe té en marxa per a la renovació del servei.
Els balcons vallencs es tornen a obrir per a la festa major de Sant Joan
Municipal Se sortejaran invitacions per al Tomet i els castells
Redacció
Els vallencs i vallenques podran veure el Tomet del poble i les diades castelleres de la Festa Major de Sant Joan des dels balcons i finestres de l’Ajuntament. Concretament, es sortejaran 21 invitacions triples pels infants que vulguin gaudir del Tomet que tindrà lloc el dimarts 25 de juny a partir de les 18 hores. Per altra banda, també es sortejaran quatre invitacions dobles per l’actuació castellera de Completes, el dia 23 de juny a les 23 hores, i quatre més per la Diada castellera de Sant Joan, 24 de juny a les 13 hores.
Pel que fa a les invitacions per al Tomet són per a dos menors d’edat i un acompanyant major de 18 anys, que és la persona que formalitza la sol·licitud. Les persones guanyadores podran seguir des de l’Ajuntament la sortida del seguici petit, les colles Vella i Joves Xiquets de Valls i els grups de sonadors, a més de les balladetes finals a la plaça a la tornada. Per altra banda, les invitacions per a les actuacions castelleres són dobles i hi podrà assistir la persona guanyadora del sorteig acompanyada per algú major o menor d’edat.
El període d’inscripcions per participar en els sortejos s’iniciarà el proper dilluns 27 de maig i es mantindrà obert fins al dimecres 12 de juny, a les portes ja de la Festa Major de Sant Joan. Poden participar als sortejos totes les persones empadronades a Valls i majors d’edat. La inscripció es podrà realitzar telemàticament a través de l’adreça https://participa.valls.cat o bé presencialment a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC) de l’Ajuntament en l’horari habitual d’atenció al públic. Els sortejos entre els inscrites se celebraran el dijous 13 de juny.
ACN
El violoncel·lista Mischa
Maisky i la pianista Martha Argerich encapçalen la 43a edició del Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell. Sota el títol ‘Un duo llegendari’, els dos artistes oferiran un concert format per sonates de Beethoven, Brahms i Franck. «És del millor que hi ha a nivell mundial», ha subratllat el director del festival, Oriol Toldrà. Enguany, el festival se centra en el romanticisme i el seu vincle amb Pau Casals. Carolin Widmann, Gabriel Carcano, Jonathan Brown, Erica Wise, Antje Weithaas, Anne Gastinel, Claire Désert, Benjamin Appl, Jorge Viladoms i Benjamin Alard són altres dels d’artistes que protagonitzaran els vuit concerts programats del
12 al 20 de juliol. La violoncel·lista Anne Gastinel i la pianista Claire Désert seran les encarregades d’in-
terpretar el concert inaugural el 12 de juliol a les 20 h amb obres de Schumann, Chopin i Grieg, sota el títol Un periple
per l’Europa romàntica. El 13 de juliol serà el torn del baríton Benjamin Appl i el pianista Jorge Viladoms amb Pau i
Des de les intel·ligents fins a les ecològiques, n’hi ha per a tots els gustos
Redacció/AMIC
Les piscines s’han convertit en un element comú en moltes llars i installacions recreatives. Hi ha una gran varietat de piscines disponibles en el mercat, cadascuna amb les seves característiques úniques.
Les piscines convencionals són les més comunes, i són construïdes amb formigó o fibra de vidre. Són duradores i poden ser personalitzades en forma i mida. D’altra banda, les piscines d’aigua salada estan guanyant popularitat per la seva facilitat de manteniment i els beneficis per a la pell.
Pel que fa a les piscines naturals, són una alternativa ecològica i estèticament atractiva, ja que usen plantes aquà-
tiques per filtrar i purificar l’aigua, eliminant la necessitat de productes químics. En la mateixa línia, les piscines ecològiques combinen el disseny i la tecnologia per aconseguir una eficiència energètica i una
empremta ecològica mínima, amb l’ús de sistemes de calefacció i il·luminació sostenibles. Amb relació als dissenys més moderns, trobem les piscines desbordants, en què
l’aigua flueix sobre els marges, creant un efecte visual impressionant. Les piscines d’acabat infinit són similars a aquestes, però es destaquen per la seva ubicació en llocs elevats, oferint unes vistes espectaculars. D’altra banda, les piscines de vidre són una innovació pel que fa a disseny: utilitzen parets de vidre acrílic transparent per crear una sensació de lleugeresa i espai. Un exemple de l’impacte de la tecnologia són les piscines intel·ligents, que permeten ser controlades des de dispositius mòbils, i controlar aspectes com la temperatura de l’aigua. Si cap d’aquestes opcions et convenç, sempre et queden les piscines modulables, que s’adapten a espais petits o temporals.
Enguany Mischa Maisky i Martha Argerich són els caps de cartell
Victòria, «una proposta exclusiva feta per al festival», segons ha detallat el director del festival, Oriol Toldrà. El diumenge 14 de juliol, els alumnes de l’Escola Municipal de Música Pau Casals (EMMPC) interpretaran diverses obres de compositors romàntics. El dilluns 15 de juliol, Benjamin Alard tornarà a tocar l’orgue de l’Església Parroquial del Vendrell, de qui es va enamorar el 2017 en el marc del festival, amb un programa centrat en obres de Bach. El 16 de juliol serà el torn del violoncel·lista Mischa Maisky, qui després de més de
50 anys de fer una audició davant de Pau Casals, oferirà un concert format per sonates de Beethoven, Brahms i Franck acompanyat per la pianista Martha Argerich. El dimecres 17 de juliol, els Solistes i l’Orquestra del Festival Pau Casals oferiran Música al Cor del Vendrell, un recital d’obra de Schubert, Mendelssohn, Brahms, Dvorak i Txaikovski. Antje Weithaas, Jonathan Brown, Erica Wise i els Solistes de l’Orquestra del Festival Pau Casals seran els intèrprets del concert Oda a la joventut el 18 de juliol. Weithaas i els Solistes de l’Orquestra del Festival Pau Casals també seran els responsables de posar el punt final al festival amb La cara brillant del Romanticisme el 20 de juliol. Abans, però serà el torn d’El violí romàntic de la mà del duo Carolin Widmann i Gabriele Carcano el 19 de juliol.
Paral·lelament, el festival també acollirà dos concerts «exclusius» de la mà dels alumnes de l’EMMPC i dels Solistes de l’Orquestra del Festival Pau Casals. A més, en aquesta edició també s’oferirà una classe magistral protagonitzada per Benjamin Alard.
Casa Llaveria, especialistes en tendals
Casa Llaveria prepara la llar per l’arribada del bon temps. Tenen una àmplia trajectòria en el sector dels tendals i les pèrgoles i posen a l’abast un gran ventall de models. Són experts en la marca Somfy, especialitzada en la motorització i automatització de tendals, pèrgoles, cortines, persianes i dispositius d’accionament automàtic.
CONTINGUT especial ~
Futbol Els possibles rivals de la fase d’ascens poden canviar depenent si els grana acaben la temporada tercers o segons
després de la pròrroga.
Només queda una jornada per tancar definitivament la lliga regular i encara poden haver-hi molts canvis pel que fa al play-off d’ascens a Segona Divisió. Vuit equips es dividiran en dos grups de quatre per lluitar per aconseguir les dues últimes places de l’ascens. El format serà de dues eliminatòries a partits d’anada i tornada i sense la possibilitat dels penals: els equips més ben posicionats a la classificació seran els guanyadors si els duels acaben en empat
Nàstic
Actualment, el Nàstic, el Barça Atlètic i el Celta Fortuna són equips de play-off. A l’altre grup, els classificats són el Córdoba, l’Ibiza, el Málaga i el Ceuta. El Nàstic té entre cella i cella rematar la feina aquest cap de setmana contra el Rayo Majadahonda. Els grana s’enfronten contra el darrer classificat de la categoria per obtenir un triomf que els certifiqui la segona posició. En el pitjor dels casos, en cas de no aconseguir els tres punts, el Nàstic acabaria tercer, amb la tornada a casa en
Tarragona: 138.326 habitants
Any fundació: 1886
Estadi: Nou Estadi Costa Daurada
El Nàstic arriba amb bones sensacions recuperant l’aspecte ofensiu i mantenint la defensa fèrria
El Nàstic de Dani Vidal ha demostrat durant aquesta temporada ser un os dur de rosegar. Els grana són la millor defensa de la categoria, només han rebut 24 gols en contra i, ara, arriben amb les sensacions recuperades. En les darreres dues jornades l’equip s’ha retrobat amb el gol amb la nova combinació d’Alan Godoy i Pablo Fernández a la punta d’atac. D’altra banda, els grana han mantingut la defensa fèrria amb un recuperat Nacho González, però que es complementa amb la pressió de tot l’equip. Si el Nàstic aconsegueix marcar el primer gol, té la capacitat de patir per tancar el resultat. Amb tot, encara té el repte de completar una remuntada perquè els grana es mostren incòmodes quan necessiten remuntar un marcador en contra.
Alan Godoy
Les dades En millor forma
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
Gols a favor
És el jugador que arriba en millor forma del conjunt grana. Ha marcat dos gols consecutius i és un maldecap per la defensa rival.
Gols en contra Diferència de gols 19 10 8
la primera eliminatòria, però amb rivals completament diferents respecte als que es trobaria en cas de quedar en segona posició.
Ara mateix, el Nàstic, segon, s’enfrontaria al Ceuta en la primera eliminatòria i jugarien en una hipotètica final contra el guanyador entre el Celta Fortuna i l’Ibiza. Malgrat això, tot pot canviar a la darrera jornada.
Només dos equips es disputen l’últim bitllet per participar en la fase d’ascens de categoria. La Ponferradina i la Cultural Leonesa competiran
La Ponferradina i la Cultural Leonesa lluiten per assegurar el bitllet al ‘play-off’
Sant Joan Despí: 34.552 habitants
Any fundació: 1903
Estadi: Estadi Johan Cruyff
El Barça Atlètic, un filial ple de talent i gol que ha demostrat que li pot guanyar la possessió a tothom
El Barça Atlètic es presenta al play-off d’ascens com un dels equips més dominadors amb la pilota. A més, això se suma a les velocitats dels seus extrems com és el cas de Pau Víctor. Aquesta combinació li ha valgut per ser el pitxitxi de la categoria. El Nàstic va anul·lar el seu joc associatiu al complet i, malgrat això, els blaugrana van saber trobar uns forats per estavellar una pilota al travesser i retallar distàncies a l’últim minut. Aquesta facilitat de cara a porta fa que els de Rafa Márquez siguin tot un perill quan dominen la pilota. Quan el Barça Atlètic porta la batuta, en rares ocasions deixa el marcador amb només un gol a favor. A Pau Víctor se li sumen jugadors que han entrat en dinàmica del primer equip com Marc Guiu.
Pau Víctor
Les dades L’estrella
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
Gols a favor
És el pitxitxi de la categoria amb un total de 17 gols. Contra el Nàstic va demostrar que, tot i ser anul·lat, sempre és un perill.
Gols en contra Diferència de gols 20 7 10 57 41 +16
per acabar cinquens aquesta jornada. La Ponferradina depèn de si mateixa per classificar-se, només haurà d’empatar o guanyar a casa contra el Teruel –ja descendit– al seu estadi. D’altra banda, la Cultural Leonesa ha de guanyar el Sestao River a casa –equip
que es juga la permanència– i esperar la punxada de la Ponferradina. L’última jornada també servirà per distribuir la taula. Málaga i Ibiza es disputen la tercera o la quarta posició, mentre que els filials i el Nàstic competeixen per la segona, tercera i quarta plaça.
Celta Fortuna
Vigo: 300.997 habitants
Any fundació: 1923
Estadi: Balaídos
El Celta Fortuna, pur potencial golejador que només el Nàstic ha sabut aturar en els dos
El Celta Fortuna és l’equip més golejador de tot el grup I de Primera Federació. El filial gallec ha demostrat durant tota la temporada la seva facilitat de cara a porta. Els gallecs són veloços, experts en les transicions que culminen amb les seves bales als extrems. A més, també han demostrat un especial talent amb els gols des de fora de l’àrea. D’aquesta manera, Alfon González, Pablo Durán i Raúl Blanco competeixen per ser el pitxitxi amb 13, 12 i 11 gols respectivament. A més, de cara al play-off els gallecs podrien comptar amb el reforç d’Hugo Álvarez, jugador del filial que s’ha perdut el tram final de temporada per pujar a ajudar al primer equip. Només hi ha un equip que ha deixat la porteria a zero contra el Celta en els dos partits de lliga: el Nàstic.
Pablo Durán
Les dades L’estrella
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
Gols a favor
És un dels homes més desequilibrats del filial gallec i acumula 12 gols i 5 assistències. Té molt de perill amb xuts des de fora de l’àrea.
Gols en contra
Diferència de gols
19 8 10 66 36 +30
Ponferradina
Ponferrada: 62.941 habitants
Any fundació: 1922
Estadi: El Toralín
La Ponferradina, un segur en defensa amb dificultats en atac que ha de certificar el ‘play-off’
La Ponferradina va caure davant la intensitat i la necessitat per assolir la permanència del Sabadell en la darrera jornada de lliga. Això ha fet que tingui pendents els deures d’entrar en el playoff a l’última jornada contra el Teruel. Amb Juanfran Moreno a la banqueta, els del Bierzo van retrobar-se en el bon camí deixant la porteria a zero en quatre ocasions. Malgrat això, els de Castella i Lleó continuen tenint dificultats de cara a porta amb Yuri com el màxim golejador amb cinc dianes. D’aquesta manera, les sensacions no són les millors, perquè han anat perdent de manera progressiva el coixí de punts per arribar a l’última jornada sense completar l’objectiu. La Ponferadina només seria rival d’un Nàstic segon classificat si guanya dissabte i perd el Celta Fortuna.
Les dades L’estrella
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
Gols a favor
El davanter és l’home insígnia de la Ponferradina. Tot i que no està sent el seu any més golejador, té l’experiència per brillar en un play-off
UD Ibiza
Cultural Leonesa
Lleó: 121 281 habitants
Any fundació: 1923
Estadi: Reino de León
El millor local de la categoria necessita una carambola per poder arribar al ‘play-off’ d’ascens
Si la Cultural Leonesa ha arribat al darrer partit de la temporada sense poder entrar en el play-off d’ascens no és per una sagnia golejadora en contra. Els de Raul Llona només han rebut 25 gols i se situen com el millor local del grup I amb només una derrota en contra, el 17 de setembre, contra l’Osasuna Promesas. Des de la greu lesió de Santi Samanes, els lleonesos s’han vist frenats completament en atac. Ni els exgrana Aarón Rey i Guillermo Fernández van aconseguir suplir el potencial de l’extrem. D’aquesta manera, amb 35 gols a favor, són l’equip que podria entrar al play-off amb les pitjors dades ofensives. Aquesta falta de gol els ha deixat en la complicada situació actual, amb empats a zero dolorosos contra el Real Unión i el Teruel a casa.
Diego Barri
Les dades El destacat
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
Gols a favor
Gols en contra Diferència de
Eivissa: 51 996 habitants
Any fundació: 1991
Estadi: Can Misses
L’UD Ibiza vol que l’entrada d’Onésimo Sánchez a la banqueta els propulsi en el ‘play-off’
Després de bregar amb el Castellón per la primera posició durant gairebé tota la temporada, l’UD Ibiza va perdre pistonada a la segona volta. De tocar el cel, els illencs es van haver de conformar per lluitar pel play-off. Dues victòries en dotze partits van ser el detonant per a la directiva illenca per fer fora al llavors entrenador Guillermo Fernández Romo. Onésimo Sánchez va ser l’escollit per propulsar l’equip i fer tornar la il·lusió a un equip frustrat per no poder lluitar per l’ascens directe fins al final. Amb el nou tècnic acumulen dos empats i una victòria. Ja sense opcions de segons, l’Ibiza vol recuperar el domini i la superioritat que van demostrar a la primera volta. Això passa per reactivar un dels millors mig del camp de la lliga amb els exgrana Eugeni i Fausto Tienza.
Les dades L’estrella
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
Eugeni Vallderrama
L’ex del Nàstic és un dels homes que mou el mig del camp amb Fausto Tienza. Quan el tarragoní funciona, l’Ibiza brilla.
Gols a favor
Gols en contra Diferència de gols
Va ser el botxí del Nàstic en el partit al Reino de León i un home fix al mig del camp. Un dels únics que aporta llum al poc gol de la Cultural.
Córdoba
Còrdoba: 323 763 habitants
Any fundació: 1954
Estadi: Nuevo Arcángel
El Córdoba, un dels favorits per assolir l’ascens que arriba al ‘play-off’ amb embranzida
L’equip entrenat per Ivan Ania arriba amb embranzida al play-off d’ascens. Els cordovesos estan completant una segona volta de vertigen amb onze victòries i només dues derrotes en els divuit partits disputats a la segona volta. Aquesta ratxa de triomfs va ser suficient per desbancar l’Ibiza i amenaçar el Castellón, però l’avantatge acumulat dels orelluts va impossibilitar la gesta. El Córdoba brilla pel seu atac, sobretot per les bandes. Kuki Salazar i Cristian Carracedo són dues màquines de generar ocasions de gols. Això, sumat a la qualitat de Kike Márquez i un Antonio Casas encertat, fa que el problema amb el gol no existeixi. L’extrem Adilson també és una de les sorpreses. En defensa, brilla l’exgrana Carlos Albarrán, que és l’amo i senyor de la banda dreta.
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
Gols en contra Diferència de gols
Màlaga: 586.384 habitants
Any fundació: 1941
Estadi: La Rosaleda
El Málaga, la suma d’un bon atac amb una forta defensa que ha
El Málaga CF ha viscut un camí similar al del Nàstic en les darreres jornades. Els andalusos van poder certificar el play-off amb més marge que els tarragonins, però, amb la feina feta, van entrar en una voràgine de males sensacions. El mes d’abril va ser complicat, només va sumar una victòria, dos empats i una derrota. A més, el darrer empat va arribar amb un gol a l’últim minut del porter Alfonso Herrero. El meta és un dels homes forts dels de Sergio Pellicer i candidat al Zamora amb 18 porteries a zero. De fet, el Málaga, igual que el Nàstic, és un dels menys golejats, amb 24 dianes en contra. De gol no en falta, Roberto n’acumula 15 i Dioni, 8. En la darrera jornada van recuperar les bones sensacions amb un 3-0 contra l’Antequera, on van ser superiors.
Les dades L’estrella
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
Alfonso Herrero
És un dels competidors de Varo al Zamora. Acumula 18 porteries a zero en un Málaga que, igual que el Nàstic, és un dels equips menys golejats.
Gols a favor
Gols en contra Diferència de gols 18 13 6 49 24 +25
Cristian Carracedo
És un dels punyals del Córdoba per la banda juntament amb Kuki Salazar. És un habilitador, aquesta temporada suma 10 assistències.
Ceuta
Gols a favor
Gols en contra Diferència de gols
22 8 7 65 32 +33
Ceuta: 83.284 habitants
Any fundació: 1956
Estadi: Municipal Alfonso Murube
un cinquè enganyós que arriba
L’AD Ceuta només podrà acabar la temporada en cinquena posició. Amb tot, no és un equip gens feble i arriba a la fase d’ascens amb la fortalesa de les darreres victòries, enfront dels dubtes dels equips del grup I com la Ponferradina i la Cultural Leonesa. Des del retorn de la seva estrella, el davanter Rodri Ríos, l’equip entrenat per José Juan Romero s’ha reforçat en un atac en el qual també hi és present Dani Romera. L’exgrana té el paper de revulsiu i no ha tingut la temporada més golejadora, però en el darrer duel va recuperar l’olfacte. El punt fort del Ceuta és el seu estadi. Al Alfonso Murube suma set victòries consecutives i es troba invicte des del 3 de desembre. El fortí del Ceuta el podria patir el Nàstic si acaba segon.
Rodri Ríos
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
Gols a favor
L’home gol del Ceuta. Després de mitja temporada convulsa al Real Murcia, al gener va tornar a l’equip i, fins llavors, ha marcat sis gols.
Gols en contra
de gols
Natació La prova del CN Tàrraco serà dissabte a l’Arrabassada
Aquest dissabte Tarragona acollirà el primer Aquatló a la platja de l’Arrabassada. La prova, organitzada pel CN Tàrraco, espera acollir un total de 200 esportistes d’arreu de Catalunya en una competició que compta amb diferents recorreguts segons la categoria. La prova combina dues disciplines: la natació en aigües obertes i la cursa a peu. En ambdues proves hi participaran esportistes de totes les edats entre les categories benjamina i absoluta. La part
de natació es durà a terme a la platja de l’Arrabassada. Tant la categoria sub-23 com l’Absoluta haurà de recórrer un quilòmetre nedant. En altres categories la natació en aigües obertes es redueix des de 50 metres per als benjamins fins als 300 metres per als cadets. D’altra banda, la cursa a peu serà pels voltants de l’Arrabassada arribant a la platja del Miracle fent el recorregut més llarg, de cinc quilòmetres, que comptarà amb trams exigents. Pere Mallafrè, coordinador esportiu del CN Tàrraco, va assenyalar que «és una prova que està feta per apropar l’Aquatló a Tar-
ragona, així que també convidem als atletes que es vulguin iniciar en aquesta disciplina».
A més, va afegir que «també hi han trams exigents, el més divertit serà el de les corbes del Fortí de la Reina», va sentenciar.
El conseller d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, Berni Álvarez, va destacar que «una de les coses que volíem des del principi a Tarragona és que l’esport estigués molt actiu i, amb la participació dels clubs com és el cas del CN Tàrraco, ho estem aconseguint». A més, va afegir que «el fet de poder gaudir de les nostres platges i parcs, a tra-
La cursa comptarà amb categories que aniran des de benjamina a absoluta
vés de l’esport a l’aire lliure és un luxe».
El president del CN Tàrra-
Atletisme Aquesta va ser la tercera participació de l’entitat en un torneig estatal per clubs
Redacció
El Club Atletisme Tarragona va participar en la Final A de la 2a Divisió del Campionat d’Espanya de Clubs a Pamplona amb l’equip femení. Les tarragonines van completar un torneig intens competint contra les millors atletes d’arreu de l’estat i, finalment, han aconseguit acabar en sisena posició. Aquesta és la tercera participació, i de manera consecutiva, del Club Atletisme Tarragona en un Campionat d’Espanya de clubs des que el club es va crear el 1990.
L’equip lila va fer un bon paper. Laurine Elisa Marimón en el concurs del triple salt (12,22 metres), Mireia López en la cursa dels 100 metres tanques (13,84’’), Júlia Suárez als 5000 metres marxa (26’03,78’’) i Clàudia Mir en el 400 tanques (1’02,70’’) van proclamar-se subcampiones en les seves respectives pro-
L’equip femení del CA Tarragona en el campionat d’Espanya. CA Tarragona/Pere Tibau
Laurine Marimón, Mireia López, Clàudia
Mir i Júlia Suárez van ser segones
ves. A més Alícia Vázquez en el concurs de perxa (2,91 m) i Maria Álvarez a l’alçada (1,50 m) van ser terceres. Va ser un campionat on el club va desplaçar a Pamplona un equip molt jove, gairebé
tot format des de les categories de promoció al club. Hi havia atletes des de sub-16 a absolutes més veteranes. El guanyador d’aquesta Final A va ser el Aldahra Lleida amb 112.5 punts.
co, Alex Jerez, va apuntar que «enguany ens aventurem a muntar un Aquatló a la platja de l’Arrabassada com a punt idíl·lic per a la pràctica esportiva». A més, va explicar que a Tarragona no s’ha fet mai cap prova similar i que aquesta en serà la primera. Jerez no va descartar que, en un futur
i amb l’Aquatló consolidat, la prova es pugui ampliar amb un recorregut amb bicicleta i acabar organitzant un triatló. La prova compta amb 170 participants inscrits i tothom que hi vulgui participar ho podrà fer fins demà apuntant-se a través del portal web del CN Tàrraco.
Els participants del III Memorial al Golf Costa Daurada. Cedida
Rècord de participació en el III Gerard Gibert de tennis adaptat del Golf Costa Daurada
Tennis Prop d’un centenar de tenistes es van aplegar en el III Memorial Gerard Gibert, el torneig de tennis adaptat que va organitzar el Golf Costa Daurada. La competició es va dividir en cinc categories, en funció de l’habilitat de cada jugador: avançat masculí, avançat femení, intermedi masculí, inicial mixt i destresa que compta-
ven amb les normes del tennis mentre que la categoria destresa disposava de diferents proves d’habilitat. En la categoria avançat femení, Raquel Grados va ser la guanyadora i Marc Julià el d’avançat masculí. D’altra banda, Berni Sánchez i Gerard Bonachí van guanyar les categories intermedi masculí 1 i 2 respectivament. Redacció
Política Albares recorda que les institucions espanyoles «no fan política amb tuits»
ACN
El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va anunciar aquest dimarts que el seu executiu ha acordat retirar permanentment l’ambaixadora d’Espanya a Buenos Aires, María Jesús Alonso, que ja havia estat cridada a consultes fruit dels atacs del president argentí, Javier Milei, al president espanyol.
Segons Albares, l’ambaixadora «es quedarà definitivament a Madrid, i Argentina es quedarà sense ambaixadora». El ministre va afirmar que el seu executiu «es manté vigilant» perquè la situació respecte a Argentina «no ha canviat». Les institucions espanyoles, va dir, «no fan política amb tuits ni participen en cap xou», i «la col·laboració sempre és més poderosa que
la confrontació». Aquesta és la resposta que l’Estat dona a Milei un cop ha expirat el termini que l’execu-
tiu havia donat al president argentí per retirar les paraules sobre la dona de Sánchez, Begoña Gómez.
Albares va apuntar que la retirada de l’ambaixadora suposa que d’ara endavant «no hi haurà una ambaixadora d’Es-
Societat Així ho va informar el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto
Els cossos de les tres víctimes catalanes de l’atemptat a l’Afganistan seran repatriats aquest dimecres, segons va informar el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, després del minut de silenci a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. En declaracions als periodistes, Prieto va afirmar que els cossos de les tres víctimes de l’atemptat a l’Afganistan comès divendres seran repatriats aquest dimecres perquè els «familiars puguin continuar el dol i donar sepultura als éssers estimats». El delegat del govern espanyol a Catalunya no en va donar més detalls, i va demanar molta cura en les informacions sobre les víctimes pel dret a la intimitat en uns moments molt dolorosos per a les famílies. Les víctimes catalanes de
Minut de silenci a la plaça Sant Jaume de Barcelona, aquest dimarts. ACN
Prieto va demanar molta cura en les informacions sobre les víctimes
l’atemptat, reivindicat per Estat Islàmic al Gran Khorasan -una branca de l’organització terrorista-, són Susana V. i la seva filla Elena S., farmacèutiques i de Terrassa. L’altra per-
sona assassinada és Ramon B., nascut a Girona. Terrassa i Girona van expressar el seu dol per les víctimes en sengles minuts de silenci els darrers dies.
nacional ultradretana», va dir, afegint que «després d’aquestes declaracions és més necessari que mai el feminisme en política, a les institucions i a les relacions internacionals».
L’executiu estudiarà la visita que Milei tenia planejada al juny per a rebre un premi
panya a Buenos Aires i l’ambaixada continuarà a nivell d’un encarregat de negocis». La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, també va retreure a Milei les seves manifestacions sobre el fet que Sánchez s’ha amagat «sota les faldilles de dones» del govern espanyol en un gest de «covardia».
Alegría li va recordar que «al segle XXI la política no és una qüestió de faldilles o pantalons, sinó de respecte» «No és casualitat que un govern feminista d’un país feminista com és Espanya rebi desqualificacions i atacs de la inter-
Pel que fa a la possible visita de Milei a l’Estat el 21 de juny per rebre un premi, Albares va afirmar que el seu executiu estudiarà «quin tipus de visita vol fer Milei a Espanya», tot recordant que aquest cap de setmana l’Estat havia posat a la seva disposició «tots els mitjans» per acollir-lo.
Crítiques a PP i Vox Albares va afegir que personalment «li va doldre» veure que els insults de Milei al president espanyol van rebre «l’aplaudiment i els somriures» d’altres espanyols «que el que haguessin hagut de fer és suspendre l’acte immediatament i defensat les institucions espanyoles».
El ministre d’Exteriors també va criticar la «tebiesa» del PP, que va posar «peròs» a la crítica a Milei, perquè «hi ha moments per ser oposició, però alguns per ser Espanya, i el diumenge era moment de ser Espanya».
El Govern es planteja investigar les agències que ofereixen viatges a països com l’Afganistan
Polítca Plaja recorda que «no és recomanable» visitar zones en conflicte
ACN
Ahir la portaveu del Govern en funcions, Patrícia Plaja, va explicar que està obert a «investigar» les agències de viatges que ofereixen paquets turístics a països amb una seguretat en qüestió o sense recomanació per a visitar, com és el cas de l’Afganistan, on tres turistes catalans van perdre la vida la setmana passada en un atemptat. Tot i remarcar que en la situació actual «el que pertoca primer és treballar per la repatriació i acompanyar les famílies», Plaja va admetre que caldrà «fer una valoració i investigar les circumstàncies en què es va produir el viatge i si hi ha de similars». D’aquesta manera, l’executiu en funcions obre la porta a esbrinar quines agències ofereixen aquestes visites, i amb quines garanties, per a poder valorar
La portaveu del Govern en funcions, Patrícia
futures accions que evitin noves víctimes. Igualment, Plaja va recordar que ara mateix «no es recomana» viatjar a l’Afganistan «per la complexa situació del país». «Cal recordar que abans de viatjar cal mirar amb atenció les recomanacions de seguretat dels països de destí», va insistir la portaveu.
Editorial
Reus acollirà aquest cap de setmana una nova edició del Velèctric, on hi haurà una trentena de marques que mostraran els seus vehicles elèctrics o híbrids. Vista l’evolució des de la primera edició de la mostra –quan la mobilitat elèctrica eficaç era encara un producte exòtic– fins ara en què fins i tot hi ha marques que ofereixen la instal·lació de punts de càrrega particulars amb l’adquisició d’un dels seus cotxes, el salt ha estat prodigiós. I, així i tot, encara estem lluny d’enfilar un procés de substitució real de la mobilitat amb combustibles fòssils a la de les energies renovables. En l’àmbit del vehicle particular s’ha avançat de manera pronun-
ciada, tot i que de vegades sembla que l’evolució tecnològica sigui en realitat més lenta del que les possibilitats de les empreses del sector poden assumir. Allí on encara no hi ha un avanç significatiu és en els vehicles de transport professional –sobretot els camions–que, de fet, representen un gruix important de les emissions actuals. La tecnologia no permet assolir autonomies prou llargues perquè siguin eficaces pel sector i els costos dels vehicles estan fora del mercat real de la rendibilitat d’empreses o autònoms. Quan hi hagi un desenvolupament real en aquest mercat es podrà començar a parlar seriosament de renovació.
La premsa del 14 de març titulava: “El veto a Hard Rock avança les eleccions al 12 de maig”. El fracàs en el Parlament, al no poder tirar endavant els pressupostos de 2024, fa que el president Pere Aragonès decidís convocar les eleccions. Els comuns havien recolzat els pressupostos anteriors amb aquest projecte de la Costa Daurada. Ara la sequera el fa més insostenible, ja que es necessiten més de cent litres d’aigua per persona i dia. Els pressupostos fallits contemplaven les següents partides: Hospital Joan XXIII, 20.6 M€; TramCamp, 19.8 M€; Ampliació HTVC, 16.4M€; Polígon Logis Montblanc, 9.6 M€; Planta valoració energètica, 8.2 M€; Cala regadiu Xerta-Sènia, 7 M€; Conservació carreteres Conca de Barberà i el Tarragonès, 5.2 i 3.9 M€, respectivament; Reforma Alberg Ciutat de Repòs, 4.1 M€, entre altres partides. Si retrocedim més de trenta anys enrere i anem a la hemeroteca comprovarem també totes les notícies periodístiques negatives vers la construcció del parc temàtic PortAventura. La tribu americana dels indis semínoles és la propietària de Hard Rock, que té adjudicat el projecte des de 2018, però la propietat dels terrenys segueix sent avui en dia la Caixa, a través de la societat inversora Criteria, que el va taxar. inicialment, en 120 milions. H. R. va dipositar una fiança de 10 milions per aquesta adjudicació i aquest és, fins avui, l’única despesa coneguda per tirar endavant el complex d’oci.
Les similituds dels dos projectes són altíssimes. PortAventura va suposar un salt qualitatiu cap a l’actual model de turisme familiar, tots els sectors comercials i turístics, també els dos municipis, Salou i Vila-seca, estan a favor i veuen el complex d’oci, com l’oportunitat perfecta i un revulsiu per captar nous mercats, consolidar els existents i allargar una mica més la temporada. A nivell local, la correlació de forces és molt favorable. La classe política ha manifestat opinions diverses: PSC, “Ha que seguir la tramitació administrativa i que sigui medioambientalment rigorosa”. “El projecte és molt ampli i diversificat; només un 3% està destinat a jocs d’atzar”; Junts, “Hi ha hagut un retard voluntari en el projecte causat pel Govern, que ha fet cas omís al consens social d’alcal-
des, cambres de comerç i teixit social i econòmic del territori”; ERC, “No és el model d’ERC. Però som conscients de les majories parlamentàries. No el volem ni el podem defensar”; PP, “Farà créixer els llocs de treball. El projecte és més que un casino i el convertirà en un pol d’atracció”; Vox, “A favor si compleix la normativa urbanística i es garanteixi que no s’evadiran els impostos”; Comuns, “Els llocs de treballs no seran de qualitat. Volem fomentar un tipus de turisme no massificat i sostenible; CUP, “Si es dona permís, s’estarà prevaricant. La implantació de botigues de luxe provoca la concentració en aquests centres i provoca el ‘forat negre’ quedant desert el teixit comercial de l’entorn”.
La realitat és que una dècada després que Hard Rock anunciés la intenció de construir un complex d’oci amb casinos a tocar de PortAventura, el projecte continua encallat en tràmits administratius i dividint els partits polítics
La realitat és que una dècada després que H. R. anunciés la intenció de construir un complex d’oci amb casinos a tocar de PortAventura, el projecte continua encallat en tràmits administratius i dividint els partits polítics. Estan a favor PSC, Junts, Vox i Ciutadans, mentre que ERC, Comuns Sumar i CUP s’hi posicionen en contra. També es manifesta en contra la Plataforma Hard Rock que, a més, afegeix que el Govern va poder enterrar el projecte i no ho va fer.
Crònica de la desesperació Tinc un bitllet per l’AVE de dimecres 15 de maig a les 13:45, BarcelonaGirona. Com que els trens van com el cul i visc a Altafulla, a les 10.27 ja estic a l’estació del meu poble per procurar arribar a temps a Barna. Renfe que se les sap totes, avui arriba puntual. Hora i mitja d’espera a Sants. Caos. L’AVE arriba a Girona amb 20’ de retard. Pregunto al personal del tren per reclamar indemnització. Ho he de fer passades 24 hores per internet. I si no en tinc? L’opció està convenientment amagada a la web però la trobo. No em coneixen, a mi. No funciona. L’estan millorant, diuen. Provi més tard, diuen, Ho provo. 12 vegades. Segueixen millorant-la. Segur que queda de luju. Ahir vaig a Tarragona a reclamar. Una senyora molt enfeinada diu que no em pot atendre, que té l’ordinador col·lapsat. De què? Per qui? Si no hi ha ningú. Que torni un altre dia. Quan? Ni idea. Això de la informàtica ja se sap. I ara si em permet. Em queixo. M’ignora. I aquí estic. Em llenço a les vies? No. Només faltaria això. A Renfe no només no funcionen els trens. No funciona res. Toni Capell Altafulla
El drama palestino
Al asistir a la charla titulada “Claves para entender el conflicto del Próximo Oriente”, me pareció que el título (coincidí también con el comentario hecho por el ponente) sonaba un tanto pretencioso. Me resulta difícil de comprender cómo un conflicto que empezó hace años y que ha sido seguido por propuestas y conversaciones intermitentes mantenidas por israelís y palestinos, con la intención de resolverlo, aún puede seguir vigente durante mucho tiempo. De todos esos esfuerzos que se han hecho desde 1970 para acordar una paz, nunca ha
habido una gradual aproximación para solucionar uno de los enfrentamientos más difíciles del mundo. Conseguir la conciliación parece inviable sin una Europa con más poder y sin unos Estados Unidos que puedan acercar las posiciones entre unos y otros. Lo que creo que es más probable es que Israel siga rechazando cualquier solución que implique la creación de un Estado palestino y que Hamás sobreviva a la guerra en curso. Mientras, la comunidad internacional seguirá sin tomar medidas concretas para poner fin a la ocupación israelí, que no ha respetado los principios fundamentales del derecho internacional humanitario. Como siempre, el verdadero drama de una guerra es la pérdida de personas, de su identidad y de no poder recuperar lo que uno era antes del conflicto. Gema Abad Reus
Gladiadors a Vila-rodona
La lluita de gladiadors a Vila-rodona, davant del Columbari, (edifici funerari del segle I, on es depositaven les cendres dels difunts), va ser tot una novetat. Ens van explicar que res no té a veure amb el que es veu a les pel·lícules. Ells van lluitar com els gladiadors de debò. Les armes no podien matar, ja que només tenien una punta esmolada per traspassar la pell i deixar rastre de sang, però no matar. Això de viure o morir ho decidia el poble. També hi va haver lluita de dues dones gladiadores. El públic totalment entregat fent els senyals romans que ens ensenyaven, si volíem que seguís la lluita o demanàvem la mort o la vida del gladiador. Va guanyar la vida.
Elisa Aragonès Tarragona
Entitats La demarcació rebrà una aportació de 901.100 euros per atendre un total de 18.689 persones
La Convocatòria de Projectes Socials Catalunya 2023 de la Fundació la Caixa ha seleccionat un total de 347 projectes d’entitats socials, als quals destinarà 10.507.460 euros. La dotació d’enguany té l’objectiu d’impulsar l’acció del tercer sector i permetrà atendre 165.591 persones en situació de vulnerabilitat. Del total, 34 iniciatives són d’entitats de la província de Tarragona, que rebran una aportació de 901.100 euros per atendre 18.689 persones.
Amb l’objectiu de continuar promovent la igualtat d’oportunitats, de millorar la qualitat de vida i de continuar donant resposta a les necessitats emergents de la societat, els diferents projectes seleccionats en aquesta nova edició de la convocatòria de projectes socials s’emmarquen en un dels set àmbits d’actuació següents: pobresa i inclusió social, persones amb disca-
pacitat o trastorn mental, inserció sociolaboral, salut i malaltia, gent gran, així com acció social i convivència i interculturalitat.
«El model territorial que vam posar en marxa fa dos anys ens està permetent estar més a prop de les persones en situació de vulnerabilitat i
Premien al PortAventura Convention Centre
Entitats PortAventura Convention Centre ha estat premiat amb dues distincions als Global Eventex Awards 2024. Ha guanyat l’or a la categoria de Large Venue i la plata a la People’s Choice Hotel. Aquests guardons han reconegut el compromís de PortAventura Convention Centre amb l’excel·lència en la prestació de serveis a nivell nacional i internacional Redacció/PortAventura
de les entitats sense ànim de lucre de cadascun dels territoris, en aquest cas de la demarcació de Tarragona», explicava la directora de l’Àrea
«Volem avançar cap a una societat més justa i ho fem impulsant projectes»
Entre 1999 i 2023, la convocatòria ha impulsat 5.075 projectes a Catalunya
de Relacions amb Entitats Socials de la Fundació la Caixa, Joana Prats. «Amb aquestes ajudes al tercer sector social volem continuar avançant cap a una societat més justa, i ho fem a través de l’impuls del nombre més gran possible de projectes que promoguin la igualtat d’oportunitats, la inclusió social i la millora de la qualitat de vida de les persones» destacava Prats, a la presentació de la resolució de la convocatòria que va tenir lloc ahir al CaixaForum de Tarragona.
També van assistir em aquest acte el director d’institucions de CaixaBank, Joaquim Macià; la responsable territorial de la Fundació la Caixa a Catalunya, Patrícia Alocén; i els representants de quatre entitats seleccionades, que aprofitar la jornada per exposar els seus projectes. Així doncs, van participar en l’acte la Fundació Privada Mare de Déu de Misericòrdia, APASA - Associació de Famílies de Persones amb Discapacitat Intel·lectual i Diversitat Funcional de la Comarca del Montsià, l’Associació Aurora i Fites Terres de l’Ebre SCCL.
Un programa amb 25 anys d’història
Entre l’any 1999 i el 2023, les Convocatòries de Projectes Socials de la Fundació la Caixa han impulsat 5.075 projectes a Catalunya, a través dels quals s’han atès més de 2,6 milions de persones, amb una aportació acumulada de més de 115 milions d’euros.
‘Els càmpings es posen la gorra’ recapta 5.630 euros
Solidaritat L’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre ha recaptat 5.630 euros amb la venda de 1.910 gorres amb la iniciativa solidària Els càmpings es posen la gorra, on tots els diners recaptats es destinen a l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) Redacció/Cedida
Tarragona
Dolors Cunillera Sala.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral
serà avui a les 11 h a la parròquia del Sagrat Cor.
Reus
Purificación García Vázquez.
Ha mort als 97 anys. El seu funeral
serà avui a les 11 h al Tanatori.
SERVEIS FUNERARIS REUS I BAIX CAMP (CEMENTIRI) – REUS EDICTE
En/Na JOSÉ ANTONIO MORENO MORENO sol licita que se li expedeixi el títol acreditatiu del dret funerari, en caràcter 'Provisional', corresponent a la sepultura l'Illa 8 número 121 del Cementiri General de Reus, la qual cosa es comunica d'acord amb el/s article/s 50 i 51 de l'Ordenança Municipal de Cementiris per tal que en el termini de quinze dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació, puguin oposar-s'hi els qui creguin de tenir el dret legítim amb la manifestació de les al legacions davant de les o cines d'aquesta entitat.
José Antonio Álvarez Muñoz Director de la divisió de Serveis Funeraris Reus Baix Camp Reus Serveis Municipals SA 21 de maig de 2024
‘El primer dia d’escola’
Cambrils Més de 400 alumnes de tercer de primària de les set escoles de Cambrils i una escola de Vinyols van unir les veus ahir al matí per interpretar la cantata El primer dia d’escola al Palau Municipal d’Esports de Cambrils. Aquesta és la novena edició del projecte i, com cada any, la representació teatral va anar a càrrec d’actrius i actors de quart d’ESO del Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer i la música en directe la va posar una orquestra formada per professorat i alumnat de l’Escola Municipal de Música de Cambrils (EMMC). L’espectacle va ser creat expressament per ser estrenar-se ahir, i va comptar amb la música de la compositora Carolina Molares i els textos de Laia Pérez, especialista de música de l’escola Guillem Fortuny, i Maria José Bolart, professora de l’Escola Municipal de Música de Cambrils. Redacció/Aj. Cambrils
Avui felicita als que es diuen:
21/03 al 19/04
En la jornada haurà de prevaler la concentració la constància, tens una cosa important entre mans has de cuidar-ho al màxim.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Atenció a les teves bromes o sentit de l’humor, la gent en general no estarà avui molt receptiva. No obstant això, la nit et permetrà l’esplaiar-te en tot.
22/11 al 21/12 SAGITARI
No t’esforcis a voler aconseguir l’aprovació fàcil dels teus superiors o familiars, hauràs de guanyar-te en principi la confiança d’ells.
TV local
20/04 al 20/05
El teu magnetisme augmentarà els teus dots de conqueridor es farà sentir. Bon dia per a reorganitzar temes familiars d’amor.
23/08 al 22/09 VERGE
Avui rebràs una ajuda molt apreciable d’un ser estimat, et resoldrà una cosa pendent et farà sentir més feliç. Tindràs una nit boja.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
A poc a poc aniràs notant que la teva imatge personal comunicació amb els altres anirà millorant. No deixis que la timidesa sigui font de conflictes.
12:00 Gastromòbil
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Teló de fons
16:00 Fet a mida
18:00 Pica lletres
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Aprofita avui el teu gran magnetisme per a conquistar a aquesta persona que anheles o per a viure una intensa vetllada amb la parella.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Avui no deixis en mans de tercers assumptes d’importància molt menys si tenen a veure amb diners. Confia només en els pròxims.
20/01 al 18/02 AQUARI
No et precipitis en la realització de plans antics molt menys en el començar nous, consulta abans amb el coixí els passos a realitzar.
21/06 al 22/07 CRANC
Jornada amb nombrosos importants canvis en la teva vida familiar fins tot emocional. Tot arribarà al seu temps amb grans beneficis per al teu futur.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Si tot no ha estat resolt com tu esperaves avui tens una nova oportunitat, no permetis que la depressió sigui la teva aliada. Nit passional.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Pensaments de venjança apareixeran en la teva ment, com més aviat millor els llevis en menys problemes et veuràs ficat. Mostra amor.
TARRAGONA:
Iáñez Burgos, Oliva Maria. Passeig Maritim Rafael de Casanova, 1. Telèfon 977 591 384. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Feliu Llovera, Ernest. Ample, 38 baixos. Telèfon 977 314 062.
SALOU:
Arque, Montserrat. Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40. Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
L´ALEIXAR. VENDO TERRENO RÚSTICO. 1 hectárea. Casita herramientas. 15.000€. Tel: 653.490.117
ALQUILO PARQUING Rambla Nova, zona balcón mediterraneo. Tel: 626.420.778
DOS PLACES CONSECUTIVES pàrquing a Torreforta, carrer Montblanc. Tel.625.934.624
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
MASAJES RELAJANTES 24h. Tarragona ciudad. Tel: 631.695.107
678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... SegurTorredembarra. Particular.
MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 641.511.721
MASAJES REUS. Tel: 672.883.661
10:00 Fet a Mida
11:00 Com la Nit i el Dia
12:00 Quina Animalada!
12:30 Com la Nit i el Dia
13:30 SPi+TV
14:00 Notícies 12
14:30 Com la Nit i el Dia
15:30 SPi+TV
16:00 Fet a Mida
18:00 PicaLletres
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 30 Com la Nit i el Dia
21:30 Va passar aquí Catalunya
22:00 Notícies 12
22:30 Com la Nit i el Dia
23:30 Va passar aquí Catalunya
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Eines consistents en una fulla d’acer proveïda d’una sèrie contínua de dents agudes. Poso a punt quelcom. 2. Elevador. Mots crucificats. 3.Viu a la vinya. La cresta de la pelvis. Està en forma. 4. Mancat de testicles. Cicle avocàlic. S’allunya. 5. Central nuclear. Prega. Estris. 6. Extres nadalenc. Emplenar les entranyes. 7. Actes teatrals. Jo, jo i jo. 8. En ple acte. Un home cruel. Oasi d’aigua. 9. El cor, per exemple. Martell de picapedrer. Fa un trio. 10. Abandonen el palau a la recerca de pa. Untarà de sèu. 11. Ocupada a matar el temps. Recupera el valor de les entrades del cinema. 12. Crit de gata. Camins del barri. VERTICALS: 1. Magre i eixut. Va deixant un rastre indesitjable per la ciutat. 2.Tenien un passat. Com una ostra. 3. Explica les novetats. El que passa a la pel·lícula. 4. Peus de porc. Essència del pi. Dins la gola. 5. Són d’una formen els mots. moralitat indiscutible. Les dones del futur. 6. No li cal companyia per brillar amb llum pròpia. Assumpte que es refà del revés. Avancen en direcció contrària. 7. Me’n fumo del pobre. Minúcies moleculars. Surt de mare. 8. Entra en acció. Poden presumir de ser més durs que el ferro. Telecabina. 9. Tot just acaba que ja torna a començar. Resplendeixen. 10. Avançà pel canal. Esmaltava els buits fets al metall. 11. Brom. Vara viril. Arrel desarrelada. 12. Captaràs el missatge. Alcans que valen per vuit.
Hernández Marimón, Maria Blanca. Golf Sant Jordi, 2 (Urb. La Llosa). Telèfon 977 365 153.
VALLS:
Galimany, RomanMurillo, Adelina.
Plaça Portal Nou, 4. Telèfon 977 600 597.
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme. Prat de la Riba, 2. Telèfon 977 666 084.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel De matinada el cel començarà molt ennuvolat en general, amb estones de cobert, però tendirà a minvar la nuvolositat d’oest a est i a quedar el cel amb predomini de l’ambient assolellat, tret del quadrant nord-est i la resta del sector central del litoral i prelitoral on persistiran intervals de núvols. Precipitacions
De matinada i fins a mig matí s’esperen alguns ruixats dispersos al sector central del litoral i prelitoral i en són possibles a altres punts del territori. A partir del final del matí s’esperen ruixats i tempestes a punts del quadrant nord-est i del Pirineu.
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Especial NURU. Atrévete!! Tel: 692.780.087 Tarragona
MASAJE RELAX SALOU. Tel: 663.195.232
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
Llibres La cançó ‘Paraules d’Antes’ del duet
Arribar i Ploure, que es va fer viral el 2021, ara és un conte per a tota la família
Si et fa mal el ‘ginoll’, demana que et posin una ‘indicció’
«Quan en Miquel surt del col·lègit, té un fotimer d’activitats extraescolars. La seva agenda sembla la d’un ministre! Fa deport, teiatru, inglès, taller de retratus i gitnàssia».
Aquest és un fragment del llibre Paraules d’Antes, publicat aquesta mateixa primavera per l’editorial Cossetània, i que signen Ricard Farré i Àlex Pujols, integrants del duet musical Arribar i Ploure. Paraules d’Antes arriba a les llibreries després que l’any 2021 el músic i exbaixista de Txarango, Àlex Pujols, i l’actor vallenc Ricard Farré es fessin virals amb la cançó homònima. El tema, compost per ells, era un reguitzell de paraules ja en desús, que no surten ni han sortit mai als diccionaris de la llengua catalana, però que s’han fet servir sempre, i que alguns encara escoltem de la boca dels nostres avis o gent gran: ginoll, iclésia, cintislan, istiu, indicció, juriol, dumenge La cançó, que ja acumula més de 180.000 reproduccions a YouTube, es va convertir en un fenomen més enllà de les xarxes, i diversos mitjans de comunicació del país se’n van fer ressò. La cançó es va presentar amb un videoclip que va ser enregistrat a Santa Eugènia de
Berga i Conesa.
Ara, aquella mateixa idea –o, més ben dit, ideia–, s’ha transformat en un conte il·lustrat, que signen els mateixos autors acompanyats de Toni Galmés, el qual s’ha encarregat de fer-ne les illustracions.
Paraules d’Antes té el mateix esperit que la cançó original: recordar tot aquell vocabulari que feien servir els nostres avis i àvies i que, puntualment, per herència lingüística, de tant en tant encara se senten per boca dels jóvens A la vegada, igual que quan es va presentar la cançó, aquest treball vol ser un homenatge a una manera de parlar pròpia de la nostra llengua, encara que totes aquestes paraules que tant ens estimem i tant hem sentit a dir no siguin altra cosa que barbarismes, colloquialismes i arcaismes. Per tot plegat, es tracta d’un conte per a infants que pot gaudir tota la família, especialment els més grans de casa.
La història també reflexa aquest punt de trobada entre generacions, i ho fa mitjançant el relat, que està protagonitzat per una àvia, la Remei, i el seu net Miquel. Un bon dia, la iaia, que viu en un poble tan petit que només hi ha un colmadu i un bart, decideix fer una bufanda al
Alonso
nen, però com que no té prouta llana verda, haurà d’agafar el cotxe de línia per anar a la ciutat a comprar-la. Arribar i ploure són un duet que reivindica una recepta pròpia: música i humor. El seu pop còmic, fresc i enganxadís ha connectat amb moltes generacions. El primer discu (Halley Records, 2023) és el seu primer treball d’estudi, i consta de vuit cançons en què parlen de qüestions com l’amor de verí-tat, l’esport o els personatges històrics.
Acabem de tornar de Brussel·les. Com Tintin però en contra direcció. I, si comparo la Regió de Brussel·les-Capital (una de les tres que formen Bèlgica) amb la possible Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona només puc dir, com el filòsof Diògenes Laporta: “¡Al loro, que no estamos tan mal!” La Regió és la meitat del Tarragonès, el municipi de Brussel·les és la meitat del de Tarragona i no hi viu gaire més gent, a la Ville, que a la nostra ciutat. No ha absorbit, com París o Barcelona, els municipis del voltant, i hi ha poques polítiques de gestió comú. A la teva vorera poden fer recollida porta a porta de brossa però a la del davant no, perquè és un altre municipi. Hi ha força tramvies però no perquè siguin moderns i l’hagin recuperat, sinó perquè no el van treure quan era modern fer-ho. És la capital d’Europa però ho és perquè ha anat venint així. Hi havia altres candidates, i ningú no ha dit a aquestes ciutats que no són la capital. De fet, els francesos continuen pensant que és Estrasburg. Pobres, no els desenganyeu! Aquesta capital que no és capital, però que sí, és un exemple que podríem aplicar al Camp de Tarragona. A més, Brussel·les belga i la capital europea comparteixen espai, però són dues ciutats diferents. A la de la UE s’hi mana més del que creieu. I en això tampoc no ens podem queixar: el nombre de persones del Tarragonès (què dic jo, del Baix Gaià!) que hi treballen és prou alt. I el Tintin original, fa temps que se sap, és al museu arqueològic de Tarragona!
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Amb la col·laboració de: