Tarragona 7
Els alumnes de tots els centres de Sant Pere i Sant Pau participen en un mural reivindicatiu
Camp 15
Proposen construir una xarxa tancada d’hidrogen que uneixi el port i els dos polígons químics
Opinió 21 Josep Oriol Pujol. El dret a l’educació també a l’estiu: «El 38% de les famílies becades es troba en situacions de pobresa extrema o severa»
Tarragona
En un informe jurídic defensen els criteris seguits per l’Ajuntament i consideren que el Tribunal
Català de Contractes va interpretar de manera errònea els plecs de contractació que va tombar 2-3
Tarragona
El consistori espera l’ajut del 2% cultural per finançar els futurs treballs de restauració i museïtzació 4
Reus 10
El tradicional ‘Hola Sant Pere!’ de Canal Reus al Mercadal és l’avantsala de la Festa Major reusenca
El carrer Doctor Ferran es remodelarà amb una inversió de 450.000 euros
Reus 8
La llei d’amnistia podria beneficiar fins a vuit persones a la demarcació de Tarragona Camp 11
ERC denuncia que el carril bici de Llevant arribarà a la Móra i no fins a Altafulla Tarragona 6
Manuel Oliva: «Podem assolir l’ascens a Tarragona, però no el podem perdre a Málaga»
Esports 16 i 17 Ca l’Agapito es convertirà en la nova seu del Museu d’Història
Neteja Els tècnics municipals consideren que el Tribunal de Contractes ha incorregut en «una errada interpretativa dels plecs»
John Bugarin
La resolució del Tribunal Ca talà de Contractes del Sector Públic (TCCSP) que ha obligat l’Ajuntament de Tarragona a anul·lar l’adjudicació del con tracte de la brossa i excloure GBI Paprec —l’empresa gua nyadora— ha posat el consis tori cap per avall. Després de conèixer la notícia, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñua les, va encarregar un informe jurídic per valorar el dicta men de l’òrgan català. En el document, els tècnics muni cipals avalen la proposta del govern municipal d’adjudicar el servei de neteja a Urbaser —que va quedar en segona posició en el concurs públic—. «L’anàlisi simple de la re solució és prou aclaridora del
seu abast, limitat a l’exclusió de l’oferta de GBI Paprec i, per tant, a emetre nova resolució d’adjudicació a la següent empresa classificada per or dre de puntuació», assenyala l’informe, que conclou que el veredicte del Tribunal «no anul·la la licitació».
Acatar la resolució
Els tècnics consideren, «tot i discrepar en els termes expo sats» pel TCCSP, que «el més adient des del punt de vista de l’interès públic, que requereix l’inici de la prestació del con tracte i que coincideix amb el que jurídicament és més correcte, és acatar la resolució en els seus estrictes termes». Els funcionaris assenyalen, a més, «la dificultat d’obtenir la suspensió de la seva eficàcia».
Tot i que dona llum verda a adjudicar el contracte a Urba ser, l’informe jurídic deixa clar els possibles escenaris que es poden donar a partir d’ara. Per una banda, es podrien presentar «incidents d’execu ció» contra l’acord que adopti el ple de l’Ajuntament davant el propi Tribunal Català de Contractes. Tanmateix, les re solucions de l’òrgan «podrien ser recurribles en via conten ciós administrativa».
Respecte a la possibilitat de revisió d’ofici per anul·lar l’expedient de contractació, el document explica que no més seria obligatori en el cas que es detectessin «vicis in validants en grau de nul·litat o d’anul·labilitat». En aquest cas, però, es remarca que el Tribunal no s’ha pronunciat
sobre l’existència d’aquests. Davant aquesta situació, els serveis jurídics de l’Ajunta ment coincideixen amb la interpretació de la mesa de contractació i consideren que «l’actuació ha estat del tot correcte». Per tant, «no hi ha cap motiu jurídic ni fàctic per iniciar un expedient de revi sió d’ofici», diu l’informe.
Principi de proporcionalitat Els tècnics municipals ex pressen que els criteris uti litzats per part de la mesa de contractació s’ajusten a la normativa i que s’ha aplicat en tot moment el principi de proporcionalitat en la valora ció de les ofertes—«tenint en compte raons d’interès públic i eficiència» i «mantenint viu el procediment de licitació»
El document diu que podrien presentar-se recursos contra la decisió del ple
Consideren que l’actuació de la mesa de contractació «ha estat correcta»
per «no endarrerir el nou con tracte»—. L’informe recorda que la mesa va acordar que «les petites no coincidències de les ofertes amb les previsi ons dels plecs tècnics no són ni importants ni substanci als» i interpreta que «en l’apli cació del principi de propor cionalitat», no comportaven
l’exclusió de GBI Paprec. En aquest sentit, els tècnics municipals defensen que ex cloure una oferta per defectes lleus seria aplicar una pena màxima que no seria pro porcional i perjudicaria les empreses participants. Així, argumenten que el mateix Tribunal avala aquest crite ri en la seva resolució quan afirma que «seria despropor cionat fer fora una empresa perquè presenta un defecte que suposa menys d’un 1% del cost global del contracte». El document assenyala que el Tribunal Català de Contrac tes ha aplicat «rigorosament» les previsions del plec i ha interpretat que «els defectes poc significatius suposen un incompliment del plec de clàusules tècniques, [...] fet
que comporta l’exclusió». En aquest sentit, els funcionaris municipals consideren que l’òrgan autonòmic «incorre en una errada interpretativa dels plecs» respecte a aquells punts que tenen a veure amb el servei de taller i que han provocat l’estimació el recurs interposat per Urbaser.
Les discrepàncies
Segons l’informe jurídic, el Tribunal considera que el plec no permet que els vehicles vagin al taller extern, mentre que l’Ajuntament veu clar que no només ho permet, sinó que obliga a fer ho. De fet, s’expli ca que hi ha una clàusula que conclou que «al contracte hi hauran d’intervenir tallers oficials». «No es tracta d’un incompliment ni tampoc d’una variant, simplement és una millora de les prestaci ons», exposa el document. Tot i les discrepàncies, els tècnics saben que és neces sari acatar la resolució del Tribunal de Contractes i, per tant, avalen la proposta d’ad judicar el concurs a Urbaser. A partir d’aquí, caldrà veure si l’oposició dona llum verda i si les parts implicades decidei xen interposar recursos.
Economia Es portarà al ple un modificatiu de crèdit per distribuir els diners entre altres partides
John BugarinEl govern municipal de l’Ajun tament de Tarragona portarà al ple de la setmana vinent un nou modificatiu de crèdit. Aquesta operació servirà per reassignar a altres partides gairebé mig milió d’euros, els quals estaven pressupostats per al servei de neteja i que no s’han executat perquè el nou contracte de la brossa encara no ha entrat en vigor. Concretament, són 485.100 euros, els quals es destinaran a diferents partides.
Imatge d’arxiu de maquinària de neteja i contenidors de brossa. Cristina Aguilar
Gran part dels diners ser viran per pagar diversos contractes i sistemes d’infor mació (120.000 euros) i per fi nançar la campanya de Nadal (105.000 euros). Igualment, es farà una aportació de 35.000 euros l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona i s’assignaran 69.000 euros al pagament del contracte de la grua mu nicipal. També es preveuen despeses per al patrimoni històric (25.000 euros) i per al Magatzem Reial (20.600).
El mig milió d’euros del servei de neteja que ha que dat pendent d’executar cor respon als primers cinc me sos d’enguany. Segons fonts de l’equip de govern, aquesta
situació és deu al fet que «en cara no s’ha adjudicat el nou contracte». Així, assenyalen que no es poden utilitzar per ampliar l’actual servei de ne teja perquè «no es pot modi
ERC lamenta que no s’hagi adjudicat i ECP vol que els diners es destinin a la neteja
ficar». També ho comenta la portaveu d’ERC, Maria Roig, qui està d’acord «en traspas sar els diners a altres partides on puguin ser més útils ara mateix» i a «accions més im mediates que sí que es poden realitzar». Això sí, lamenta que «això vol dir que el nou contracte no està en vigor» i demana que «es resolgui el més aviat possible». «Cal ce leritat perquè Tarragona està bruta», reclama. Jordi Collado (ECP) veu «molt difícil explicar a la gent que, en la situació de brutícia en la que es troba la ciutat, no siguem capaços d’utilitzar aquests diners per netejar». L’edil demana que davant el perill d’una «adjudicació tar dana», es busqui «una fórmu la per utilitzar aquests recur sos». Tot i això, celebra que el modificatiu inclogui una aportació a Ucraïna i Palesti na, així com un conveni de col· laboració amb Open Arms.
Patrimoni Durant els pròxims mesos, es licitarà la definició del guió museològic i del pla funcional
John Bugarin
Ca l’Agapito es convertirà en la nova seu del Museu d’Història de Tarragona (MHT). Just fa un any, finalitzaven les obres de restauració de la façana i de l’interior de l’emblemàtic edi fici de la plaça del Pallol. Un cop rehabilitada l’estructura, la conselleria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarrago na treballa per donar li vida. El conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García, explicava ahir que, després de fer la primera visita a Ca l’Agapito, van deci dir que era «l’espai idoni» per ubicar hi l’MHT.
L’alcalde, Rubén Viñuales, indicava que aquest futur es pai servirà per fer «un repàs dels més de 2.000 anys d’his tòria de la ciutat» i «presidirà la Part alta com a porta d’ac cés a Tarragona». García co
mentava que no se centrarà només en la Tàrraco romana, sinó que explicarà l’evolució de la ciutat «des de la seva fundació fins a l’arribada de la química i la creació dels bar ris». L’objectiu final, apuntava el conseller de Patrimoni, és «formar part de la xarxa de museus de la Generalitat de Catalunya». Això permetria a l’Ajuntament optar a les sub vencions de l’ens autonòmic. Viñuales assenyalava que en el pressupost d’enguany hi ha reservada una partida 100.000 euros que es desti naran a la redacció del guió museològic, per acabar de definir els continguts que s’exposaran, i la finalització del pla funcional del futur equipament, que contempla també les parts arquitectòni ques que falten. Des de l’Ajun tament tenen clar que es trac ta d’un projecte a llarg termini
i esperen que, al llarg d’aquest mandat, puguin aconseguir la subvenció del 2% cultural per finançar els futurs treballs de restauració i museïtzació. Per fer ho possible caldrà complir diversos requisits, com tenir una exposició permanent o disposar d’una sala de reserva amb les condicions necessà ries per conservar de forma òptima la col·lecció.
La configuració de l’edifici
El museu comptarà amb una planta baixa, on hi haurà l’entrada i els serveis per als visitants, així com l’ascensor. En aquest mateix nivell, hi ha una antiga capella que es convertirà en una sala d’ac tes «polivalent», que podrà acollir petits esdeveniments. D’altra banda, el jardí es con vertirà en «un espai de lleure i descans» per a la ciutadania. Igualment, el consistori apos
ta per posar en valor les restes arqueològiques que hi ha en aquesta zona. Concretament, s’hi pot observar un mur de pilastres del fòrum provincial romà, així com restes de pa laus gòtics i de projectils de la Guerra del Francès. «Han de servir per ser un pol d’atracció», afirma va Nacho García, qui afegia que aquests dos espais —que comptaran amb entrades in dependents des del carrer— serviran per «irradiar tot l’en torn de la Part Alta que pateix una certa degradació». De fet, creu que amb el trasllat de l’MHT a Ca l’Agapito conver tirà la plaça del Pallol en un «hub cultural i patrimonial». I és que el nou museu es tro barà al costat de la Casa Sefus, l’Antiga Audiència i el video mapping de la Volta del Pallol. L’edifici acollirà una expo sició permanent que donarà a
El futur museu comptarà amb un jardí obert i una sala d’actes «polivalent»
El consistori espera aconseguir l’ajut del 2% cultural per finançar els treballs
L’apunt
Un edifici amb molta història
Ca l’Agapito és «un dels quilòmetres 0 de Tarragona», assenyalava l’arqueòleg municipal Joan Menchón, qui destacava que l’edifici es troba «damunt unes restes romanes com les de la Volta del Pallol». En el passat, va ser convent dels Dominics, el qual va passar a ser de les Dominiques fins ben entrat el segle XX. Posteriorment, el conegut antiquari de la ciutat Agapito Franquet va convertir l’equipament en uns magatzems. Després de la seva mort, a principis dels anys 90, l’edifici va passar a mans de l’Ajuntament.
conèixer l’evolució de la ciutat al llarg dels segles. Aquesta es dividirà en les sales d’exposi ció que hi ha en les tres plan tes superiors, els quals sumen una superfície total de 600 metres quadrats. El director de l’MHT, Cris Salom, expli cava que es farà un recorre gut des de la Tàrraco romana fins a la Tarragona del segle XX, passant per la medieval, moderna i contemporània, a través d’una «història diacrò nica». «No volem que sigui un museu on només hi hagi pe ces per exposar», indicava el conseller García, qui as segurava que s’apostarà per un model «interactiu» amb diorames i maquetes. Així, a partir de peces originals o reproduccions, es podran ex plicar diferents moments de la història de la ciutat.
Comunicació
Els
guanyadors de les ‘Petxines de la Informació’, els premis del Col·legi de Periodistes a la demarcació de Tarrago na, es donaran a conèixer aquesta tarda. Els col·legiats votaran a la mateixa festa, que arrencarà aquest ves pre, a les 20 h, al Teatret del Serrallo. En la categoria Km O, el Diari Més està nominat al guardó per la seva renova ció de continguts. Compar teix nominació amb Ràdio Cambrils i les Diades Cas telleres de Tac12. En la cate goria de ‘Petxina Oberta’ les entitats nominades, distin gides per les seva diligència informativa, són la Unió de Pagesos i Revolta Pagesa, la Universitat Rovira i Virgili i la Fira del Circ de Catalunya Trapezi. Per últim, en la ca tegoria de ‘Petxina Tancada’, que distingeix la font infor mativa pel seu hermetisme, estan nominats el PortAven tura, l’Ajuntament de Salou i Adif. Redacció
Societat La voluntat del consistori és llogar un nou centre i que l’atenció ciutadana es faci a la plaça de la Mitja Lluna
L’Institut Municipal de Ser veis Socials de Tarragona (IMSST) abandonarà el local que lloga a la rambla Vella i buscarà un nou local. «Aquest centre fa més de 15 anys que el lloguem. Però se’ns ha quedat petit», explica Cecilia Mangini, consellera de Ser veis Socials, al Diari Més El centre d’atenció en qües tió és el que aixopluga més ciutadans, ja que cobreix des de la Part Alta i l’Eixample fins a la Móra i Ferran. «És un local obsolet per a tota la gent que s’hi atén. A més, no és accessible per a persones amb cadira de rodes», apun ta Mangini. El centre tampoc
compleix amb les caracterís tiques d’eficiència energètica desitjables per l’administra ció pública.
Per tant, l’Ajuntament bus carà un nou local per a llogar. «L’ideal seria que el centre fos de titularitat municipal però no és possible. Busquem la solució més immediata per a donar la millor atenció als tarragonins», expressa la con sellera. Mangini i el seu equip fa un any que rumien sobre la millor solució pel centre. La licitació pública de lloguer es preveu que sortirà les pròxi mes setmanes.
Redistribució de serveis
Un cop es trobi el nou local, es farà una reestructuració dels
El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent,
Cultura El conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Roger Torrent, va ser l’encarregat de presidir ahir, al Restaurant Mas Rosselló, el tradicional sopar de l’Olla, un grup d’opinió i debat tarragoní. El conseller va estar acompanyat de Ferran Milà Rosell i de Clara Brull Sardaña, que van exercir de moderadors de la jornada. Redacció/Cedida
Mangini: «Busquem una solució immediata per a donar el millor servei»
serveis i àrees de l’IMSST. «La nostra voluntat és que el cen tre d’atenció passi a ubicar se a l’edifici de la plaça de la Mit ja Lluna. És un lloc magnífic per atendre els ciutadans», indica Mangini. D’aquesta forma, el personal directiu i administratiu, que no està de cara al públic, es traslladaria al futur espai que sortirà de la licitació.
L’IMSST té altres centres d’atenció a la ciutadania re partits per la ciutat. Un es tro
L’Ajuntament explica que el centre no és accessible. Adrian Disch
ba al centre cívic de Sant Sal vador. Un altre a Sant Pere i Sant Pau, al camí del Pont del Diable. L’últim centre de ser veis socials és el de Ponent, que està situat a Torreforta, al carrer del Gaià.
Enguany, l’institut muni cipal disposa del pressupost més alt de la seva història,
amb un increment del 3,8% respecte als comptes de l’any anterior. És un pressupost de 13.051.568,52 euros, el que representa més de 506.000 euros que el de l’any passat. La partida que més ha incre mentat és la d’ajuts puntuals d’urgència i als convenis amb entitats socials.
Mobilitat
Els republicans lamenten una actitud «acrítica» de Viñuales i li reclamen «ambició» per mantenir el projecte inicial
El carril bici a la zona de Lle vant de Tarragona, que es projectava que arribaria a Altafulla, finalment acabarà a la Móra. El Ministeri de Trans ports ha decidit retallar el re corregut, que havia de passar per Ferran, i també retardar uns mesos les obres.
Davant aquestes mesures, el grup municipal d’Esquerra Republicana denuncia que el govern socialista ha tingut una actitud «acrítica» i que no ha protestat en conèi xer aquestes decisions. «En la comissió de Territori de l’Ajuntament, hem demanat a l’executiu que es respecti el projecte inicial, que ja es va
acordar en l’anterior mandat amb els veïns i amb l’Estat», va expressar Xavi Puig, por taveu adjunt del grup. En aquest sentit, l’anterior con seller de Territori del consis tori va posar en valor que el carril bici és «un projecte de ciutat». «Era una reivindica ció de diferents entitats de la ciutat i es va forjar amb dià leg», va destacar Puig.
Connectar barris i Europa
El projecte que va impulsar l’anterior govern municipal planteja una gran avinguda per a vianants i bicicletes que s’ha de construir a l’N 340 i que enllaçarà totes les platges, barris i càmpings de Llevant amb el centre i amb
Un càmping a Tamarit ha al·legat que el pas per la via del tren podria ser conflictiu
Altafulla. «És important aca bar tot el recorregut no no més a nivell local, sinó també a nivell de tota Europa», va dir Puig. «Com a capital, hem de fer la part que ens toca en el fil que connecta Cadis amb Atenes», va afegir el portaveu adjunt.
Els republicans consideren que la iniciativa, si s’acabés, atrauria cicloturisme, una mena de visitants «amb po der adquisitiu i amb interès cultural». El carril es preveu
Judicial Segona sessió del judici pel crim comès l’any 2021
Ahir un agent dels Mossos d’Esquadra va declarar que van trobar fotografies del cadàver amb les dues mans i de la mà seccionada de la víctima en el mòbil d’un dels acusats de l’assassinat d’un home, de 23 anys, la matinada
del 26 d’agost de 2021 a Tar ragona. En la segona sessió del judici, que es va celebrar ahir a l’Audiència, també van intervenir altres agents dels Mossos, els quals van certifi car que van localitzar restes de sang en les dues edificaci ons de la finca situada al barri de Sant Pere i Sant Pau, on es
va produir el crim. També van explicar que van trobar la mà esquarterada en la inspecció ocular del cotxe. En la seva declaració, l’agent va expli car que també van trobar un vídeo, on es veia el cos de la víctima movent se. «Teníem la impressió que el cos feia un moviment i el vam enviar
que acabi el 2025, però ERC no confia en què es complei xin les dates.
Al·legació d’un càmping D’altra banda, el grup munici pal va explicar que la modifi cació del projecte s’ha fet des prés de rebre una al·legació d’un càmping. «L’empresa
a analitzar. L’informe pericial indica que el cos encara es mou, tot i no saber com», va dir.
El mateix testimoni va des tacar que van geolocalitzar a través d’un dels telèfons els moviments fets per un dels acusats, des del Tarragona fins a la zona propera del ca nal de l’Ebre, on es van desfer del cos. Ubiquen el vehicle a La Ràpita i a Sant Jaume d’Enveja, on es va localitzar el cadàver. A més, un dels testimonis va dir que una de les processades va veure com baixaven el cos embolicat.
creu que el pas per sobre de la via del tren a la zona de Ta marit seria estret i el trànsit podria ser conflictiu en hores puntes. Però es poden trobar altres solucions. No retallar una part del projecte», va re blar Puig. Els republicans cre uen que encara s’és a temps de refer la decisió.
A presó l’home que es va passejar amb un bat de beisbol
Successos El jutjat de guàrdia de Tarragona va decretar ahir presó provi sional per a l’home que la setmana passada va provo car aldarulls amb un bat de beisbol i, cinc dies més tard, va agredir ne un altre amb arma blanca al centre de la ciutat. El primer fet va tenir lloc el 3 de juny, a les sis del matí, quan els Mossos van detenir l’individu, qui, des prés de provocar aldarulls, va colpejar amb un bat de beisbol una altra persona. Fins i tot, es va enfrontar a set agents. El 8 de juny al migdia va protagonit zar el segon incident, quan va agredir amb una arma blanca un altre home, a qui li va fer un tall a la cara. Mi nuts després, va amenaçar amb el mateix ganivet dues persones que estaven en un banc per robar los les perti nences. La Guàrdia Urbana el va detenir i el passat di marts va passar a disposició judicial. Redacció
Societat Un nou mu ral col·laboratiu ja decora el barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. Es tracta d’una iniciativa on han participat alumnes de totes les escoles del barri. Concretament, és la primera acció del projecte de ciutat que amplia l’aposta per l’art urbà. El projecte, que es durà a terme a altres zones de la ciutat, s’ha iniciat aquest curs escolar amb tallers par ticipatius de pintura mural a les escoles a càrrec de l’il· lustrador Miki Pérez. L’obra es va inaugurar amb una festa que va fusionar diverses te màtiques. Redacció/Adrian Disch
Tarragona commemora el Dia Internacional de l’Orgull amb una marxa
Societat L’esdeveniment també comptarà amb activitats gratuïtes per a tots els públics
Redacció
El Pride Tarragona arribarà a la ciutat aquest dissabte amb diverses activitats dissenya des per donar visibilitat al col·lectiu LGTBI+. Aquestes es desenvoluparan a la pla çaCorsini des de les 10 del matí a les 2:30 h de la nit. Du rant la jornada, la ciutadania podrà gaudir d’actuacions musicals, espectacles de mà gia, drag shows, concerts, fira d’entitats, gravació de podcast en directe, punts d’informació i espais de can guratge, així com una marxa reivindicativa circular per
tota la Rambla Nova i la lectu ra d’un manifest comunitari i pregó. «Es tracta d’una gran festa reivindicativa que serà reali tat gràcies a l’aliança de nom broses entitats i institucions del territori. Aquest dissabte, Tarragona evidenciarà que és una ciutat orgullosament diversa», ha manifestat la consellera d’Igualtat, Cecilia Mangini, qui ha recordat la importància de continuar apostant per accions enca minades a lluitar «contra tota mena de discriminacions» i «promoure i garantir la igual tat real i efectiva».
Tarragona oferirà una trentena
Festes La Capsa de Música acollirà un concert tribut del grup de rock Led Zeppelin
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona presenta una trentena d’ac tes per aquest Sant Joan, una programació que inclou tam bé, el Dia Internacional de la Música. Entre les activitats es troben els concerts de jo ves promeses del territori i el sopar a la fresca amb food trucks i punxadiscos, que tindran lloc el divendres 21 de juny al Parc de la Ciutat. El mateix dia, la Capsa de Música acollirà una activitat formativa sobre la música de Led Zeppelin, ja que el grup
serà el protagonista del con cert tribut que se celebrarà al mateix espai l’endemà. El ma teix divendres el Cós del Bou donarà la benvinguda a l’estiu amb la Colla Jove, en aquesta ocasió, de mà del grup de ver sions Cat Rock per celebrar el Dia de la Música. Dissabte 22 de juny a mig matí, la festa en gegarà amb el vermut davant del local dels Xiquets del Ser rallo, que continuarà a les 19 h a la plaça del Rei.
Com sempre, la revetlla de Sant Joan arribarà el 23 de juny a la matinada, amb l’ar ribada de la flama del Canigó,
La foguera i la Cercavila de foc de Sant Joan d’un any anterior. Cedida
La revetlla de Sant
Joan engegarà a mitjanit a la plaça Corsini
la Cercavila de foc, i la revet lla, que engegarà a mitjanit a la plaça Corsini. L’endemà se celebrarà la tradicional diada Castellera a la plaça de la Font amb les 4 colles de la ciutat.
Via Pública Les actuacions del pla en conjunt preveuen una inversió total de 2,1 milions d’euros
Miquel LlaberiaL’Ajuntament de Reus inver tirà 2,1 milions d’euros en el manteniment de la via pú blica en aquest 2024. Aquest pla recull actuacions especí fiques en diverses localitzaci ons de la ciutat com arreglar voreres, passos de vianants, asfalt, parcs per a gossos, jocs infantils, jardineria i rajoles guia. Un pla d’inversions que el regidor de l’àrea de Via Pú blica de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, ha qualificat «d’ambiciós» i assegura que per al govern «una de les prio ritats és el manteniment de la via pública». A més, afirma que les me sures s’han pres d’acord amb l’escolta activa de la ciutada nia i seguint criteris tècnics. «Actualment, els plans direc tors estan en diferents fases, alguns ja tenim la redacció del projecte, d’altres ja es tem en fase de redacció de la licitació, així que en les set manes vinents es publicaran bona part de les licitacions dels diferents projectes», ex plica el regidor. Per un altre costat, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, puntualitza que «hi ha moltes altres acci ons pel que fa a la via pública, però enguany hem prioritzat aquestes perquè des del punt de vista tècnic són les més ur gents».
Mesures en concret
La mesura més important de tot el pla és la remodelació del carrer del Doctor Ferran amb una partida pressupos tària de 450.000 euros. Actu alment, el projecte de refor ma integral s’està redactant, i Marcos comenta que «en aquell carrer hi ha una esco la (General Prim), per tant, també pacificarem l’entorn escolar amb un arranjament del carrer amb noves voreres més amples, arbrat i nova il· luminació».
Per un altre costat, el pla
Actualment, s’està redactant el projecte de
Està prevista l’execució de les diferents accions entre 2024 i 2025
Es preveuen accions com l’asfaltatge de carrers o l’ampliació de les voreres
també contempla l’asfaltatge de carrers amb el paviment en mal estat amb un pres supost de 367.000 euros que implicarà zones com el carrer d’Antoni Rius, l’avinguda dels Països Catalans, el passeig dels Platans, entre altres. A la vegada, es preveu la renovació de les zones de jocs infantils a la plaça d’Europa i el parc del Trenet amb una partida de 240.000 euros i una inversió de 225.000 euros dedicats a jardineria, amb actuacions importants a la plaça de la Llibertat i el parc Gandhi. A
Imatge de la presentació del pla d’inversions en la via pública. Diari Més
més, també es contemplen 208.730 euros pel pla d’arran jament de voreres i millora de l’accessibilitat a zones com l’avinguda de Marià Fortuny o la rotonda de la Pastoreta i 200.000 euros es destinaran
a la substitució dels llums per models LED més eficients al tomb de ravals, a la Riera de Miró i altres carrers.
L’alcaldessa considera que, tot i que l’actuació al carrer Doctor Ferran és la més no tòria, totes les accions del pla «són igual d’importants i necessàries». Per la seva ban da, el regidor de Via Pública preveu que les diferents ac cions esperen poder se veure portades a terme entre l’any 2024 i 2025: «L’asfaltatge és un projecte que ja està redactat i que ara passarà a licitació, així que ho veurem aquest 2024. Jocs infantils també és un dels projectes bastant avan çats i també part del tema de la il·luminació. Nosaltres ens esforçarem perquè estiguin enllestits com més aviat pos sible».
L’apunt
Instal·lació de rajoles guia
El pla també contempla la col·locació de rajoles guia en diferents punts de la ciutat. Aquestes serveixen per guiar a les persones invidents o amb poca capacitat visual de diferents elements al carrer. Aquestes es col·locaran gràcies a un estudi fet conjuntament entre l’Ajuntament de Reus i la Fundació la Once. Les localitzacions escollides són el passeig de Mata, el passeig de Sunyer, plaça de les Oques, plaça de la Llibertat, avinguda de Marià Fortuny, plaça de la Patacada, entre altres.
L’Aeroport de Reus supera els 160.000 viatgers el mes de maig
Mobilitat L’Aeroport de Reus ha registrat durant el mes de maig 161.912 pas satgers, un 17,2% més en comparació amb el mateix període de l’any passat. En l’acumulat dels cinc primers mesos del 2024, 272.123 persones han passat per les instal·lacions aeroportuà ries de la capital del Baix Camp, un 19,4% més que en tre gener i maig de l’any pas sat. Aquest maig, l’aeroport va arribar a 2.374 operaci ons, xifra un 29,9% més gran en relació amb els movi ments durant el mateix mes de 2023. Des de principis d’any, el total de moviments és de 8.859. Redacció
El fum d’un incendi en un quadre elèctric afecta un edifici
Successos Els Bom bers de la Generalitat van haver d’actuar ahir al matí per un foc que es va desen volupar en un magatzem a l’avinguda de Pere el Ceri moniós. L’avís es va rebre a les 9.24 hores i es tractava d’un problema derivat d’un quadre elèctric. El fum que havien generat les flames va afectar també un edifici de cinc plantes. Quatre do tacions de Bombers es van desplaçar al lloc dels fets i van extingir les flames, així com van ventilar les plantes de l’edifici afectat. No hi va haver persones ferides ni el foc causà danys estructurals a l’immoble. Pep Santos
Premis
Gresol tindran lloc el 13 de juny
Societat La gala d’en trega dels Premis Gaudí Gresol d’enguany tindrà lloc avui mateix, 13 de juny, i no el 6 de juny, com errò niament sortí publicat en l’edició de Diari Més d’ahir. L’acte tindrà lloc a l’auditori Gaudí de firaReus i servirà per distingir la notorietat i excel·lència de persones com Gemma Mengual o Ser gio i Javier Torres. Redacció
Política Municipal El grup municipal assegura que no s’estan prenent les mesures de seguretat idònies
Sergi Peralta MorenoEl grup municipal de la CUP ha presentat una denúncia davant d’Inspecció de Treball arran de la detecció que «no s’estan respectant les mesu res de seguretat laboral» en el desenvolupament del projec te de la Hispània, en paraules de la portaveu, Mònica Pàmi es. La regidora va comentar ahir, tot fent balanç del pri mer any del mandat 2023 27, que els treballadors haurien d’anar protegits amb màniga llarga, mascareta i ulleres per la contaminació de sòl i aigua, segons determina una anàlisi externa, unes mesures que haurien vist que s’han incom plert. Pàmies especificà que el document concreta que la contaminació pot produir se no només via respiratòria, sinó també a través del con tacte de la pols amb la pell. «Hem vist treballadors sense cap protecció, no són condi cions de treball acceptables», asseverà, tot afegint que els treballadors s’han d’anar tor nant cada 60 dies. «Dubtem molt que Garcia Riera —l’ad judicatària del contracte d’obres— tingui una borsa de
treball per seguir el ritme de cada 60 dies canviar l’equip», plantejà la regidora. Diari Més ha intentat contactar amb l’Ajuntament i l’empresa per conèixer la seva versió, però, al tancament de l’edició, no ha obtingut resposta.
La CUP també valorà el pri mer any del trinomi confor
Laboral Ho feu en una taula rodona amb representants de sanitat, sindicats i patronal
Umivale Activa va analitzar les causes de l’empitjorament de la incapacitat temporal la setmana passada a través d’una taula rodona junt amb representants de sanitat, dels sindicats i de la patronal. «La taxa d’incapacitat temporal per contingència comuna està en xifres desorbitades i mai vistes. Això es tradueix en una situació econòmi cament insostenible i que requereix que tots els actors socials actuem de manera conjunta», va afirmar Josep
Nogués, membre de la junta directiva d’Umivale Activa i president de la seva junta ter ritorial a Tarragona. La tro bada va reunir entorn d’una mateixa taula representants de l’Institut Català d’Avaluaci ons Mèdiques, la Xarxa Santa Tecla, PIMEC, CCOO i UGT. «El fort creixement del fenomen de l’absentisme re quereix una anàlisi detallada i seriosa. L’absència al treball per incapacitat temporal sol ser un fenomen complex que, quan mires d’explicar lo, té moltes causes: personals, organitzatives de l’empresa,
mat per PSC, ERC i Ara Reus al govern de la ciutat, dotze mesos d’una opció «conti nuista» en què ha destacat la «manca de transparència», començant per unes comissi ons informatives que «no ser veixen per informar». Pàmies va criticar que s’està desviant «tot» a Junta de Govern Local.
En el mandat anterior, «ens queixàvem que ens enterra ven en documentació; ara, ens trobem el contrari», la mentà la portaveu cupaire.
En aquesta direcció, els regidors Mònica Pàmies i Ar nau Martí acusaren l’executiu d’anar «improvisant calenda ris», de forma que regna una
Fotografia de la taula, que va tenir lloc la setmana passada. Cedida
Peiró: «L’absència al treball és un fenomen complex que té moltes causes»
del sistema de salut…», va de tallar José María Peiró, cate dràtic de Psicologia Aplicada a l’Empresa de la Universitat de València i moderador de la taula rodona.
També critica la «manca de transparència» d’un govern «continuista»
«sensació de descontrol». Martí assenyalà que el govern «s’omplia la boca de dir ‘vo lem treballar amb l’oposició’, però ens hem trobat una falta de transparència enorme», tot remarcant que quan el grup municipal aplica el pa per de «corcó», moltes vega des es responen les peticions amb expressions com «això no toca», «és competència de la Generalitat i no podem fer res», «ja ho valorarem» o «no sé la resposta ara mateix, li passarem per escrit». Així mateix, digué que es dene guen «per sistema» les moci ons que «requeririen feina o que poden fer perillar l’statu quo». «És la perspectiva d’un desengany», lamentà.
A més, els cupaires denun ciaren la manca d’inversió en la xarxa d’aigua de boca i de clavegueram, atès que es re queririen 25 milions d’euros i 60 milions, respectivament, per tenir les «en condicions».
Festa Major L’acte ha comptat amb el mosaic fet pels alumnes dels diversos centres de la ciutat i les ballades del Carrasclet
Miquel Llaberia
Els nens i nenes d’una trente na de centres educatius de la ciutat van participar ahir al matí en l’Hola Sant Pere! or ganitzat conjuntament entre Canal Reus TV i l’Ajuntament de Reus a la plaça Mercadal. Prop de 1.200 infants es van reunir, vestits de rosa, lila i negre, per formar un mosaic gegant de la cara del gegant Carrasclet al mig de la plaça i així donar la benvinguda a la Festa Major de Sant Pere que
arrenca la seva programació. Després d’una bona estona per organitzar els diversos grups escolars, aquests han començat els primers assajos. Sacsejaven a l’aire les cartoli nes amb els seus respectius colors, per finalment acabar amb un crit unànime d’«Hola Sant Pere!» que ressonava per tota la Mercadal. Per acabar, el gegant del Carrasclet ha oferit diverses ballades tradicionals pels nens i nenes presents. En edicions anteriors s’havien fet els mosaics de les figures
Imatge de la preparació del
Gent gran Els resi dents i familiars de la resi dència de l’avinguda segle XX han emès un comunicat cri ticant directament al secre tari d’UGT Serveis Públics de Tarragona, Joan Reinaldo, per la desconvocatòria de les mobilitzacions organitzades per a defensar la residència. Segons van anunciar fa una setmana des d’UGT, descon
vocaven la manifestació del 7 de juny després d’arribar a un acord amb el departament de Drets Socials en què, entre altres coses, asseguraven que vetllaran perquè la residència continuï sent «100% pública». Un acord pel qual, aquests familiars no se senten repre sentats. «Siguem seriosos, si us plau, no ens prengui per ig norants i sigui una mica més
respectuós amb les persones que estan lluitant des del 27 d’octubre del 2023 perquè no es produeixi el tancament de la residència», exigeix el co municat. A més, també criti quen que UGT s’adjudiqui el mèrit d’haver arribat a l’acord per a reubicar als treballadors quan havia estat una feina feta entre els sindicats CCOO, IAC CATAC i UGT. M.Ll
d’altres elements del seguici festiu de la ciutat com el Bou, la Mulassa, l’Àliga, el Drac, el Basilisc, el Lleó, la Víbria i el Ball de Cavallets.
Aquest acte va donar el tret de sortida a la Festa Major de Sant Pere, i és que ja hi ha a partir d’avui activitats previs
L’’Hola Sant Pere!’ ha donat el tret de sortida a la programació festiva
tes fins a la setmana forta del 24 al 29 de juny. Avui, la Casa Navàs organitza el IV Cicle de Conferències Casa Navàs, testimonis modernistes. Aquest és d’entrada gratuïta a les 19.30 h. També, demà hi haurà la visita de la Somera a les Es coles de la ciutat per celebrar l’arribada de la Festa Major de Sant Pere. Per aquest motiu, es passejarà per les escoles Pare Manyanet, la Prat de la Riba i la Vitxeta per saludar als infants dels tres centres educatius.
Judicial La fiscal apunta que els casos creixeran i considera que els límits de la norma «són difusos»
ACN
Fiscalia xifra en vuit els pro cediments que es podran be neficiar de la llei d’amnistia a la demarcació de Tarragona, després de publicar se la nor ma aquest dimarts al BOE. Es tracta de casos relacionats amb delictes d’atemptats contra agents de l’autoritat o desobediència emmarcats en les protestes i aldarulls post sentència o vinculats a l’or ganització del referèndum. Concretament, són tres casos als jutjats de Tarragona, dos als d’Amposta, dos més als de Reus i un als de Tortosa. La fiscal en cap de Tarrago na, María José Osuna, apunta que les peticions per dema nar l’aplicació de l’amnistia creixeran a instàncies de les defenses. També considera que els «límits –de la llei– són difusos, però que es poden in terpretar adequadament».
«Aquest primer llistat és els dels casos segurs, però això no vol que siguin els únics, ja que en poden sortir més», afirma la fiscal en cap de Tar ragona en una entrevista a l’ACN. A tall d’exemple, expli ca que es poden trobar altres procediments per delictes de
Són tres casos als jutjats de Tarragona, 2 a Reus, 2 a Amposta i 1 als de Tortosa
desobediència, que no tenen controlats, perquè els inves tigats no s’han presentat als jutjats quan els han citat o bé perquè en altres situacions hi poden haver persones con
Territori Les actuacions han tingut un cost de 253.000 euros
Redacció
El Consorci d’Aigües de Tarra gona (CAT) ha finalitzat amb èxit les primeres obres de re novació de la seva canonada principal d’aquest any. Entre els mesos de maig i juny s’han retirat i substituït tres tubs d’un tram de canonada als
termes municipals de l’Amet lla de Mar i l’Ampolla, al Baix Ebre. Cada actuació s’ha exe cutat en menys de 24 hores i en cap cas s’ha registrat afec tació en el subministrament d’aigua als municipis i indús tries consorciades. Concre tament, s’han substituït tres tubs de 6,20 metres de llar
gària i 1600 cm de diàmetre nominal de formigó posttesat per uns de xapa d’acer de les mateixes dimensions. El nou material ofereix una major durabilitat de la infraestruc tura i, per tant, més garanties de qualitat i eficiència de la xarxa de distribució del Con sorci d’Aigües de Tarragona.
demnades que encara no ha complert la pena imposada. «Hi ha tres casos als jutjats de Tarragona que estan fets els escrits de conclusions, també tenim qualificats dos
Aquestes actuacions, que han tingut un cost total de 253.000 euros, s’han impulsat d’acord amb les dades obtin gudes a través del sistema de monitoratge de fibra òptica (AFO), que ha permès al Con sorci d’Aigües de Tarragona identificar amb antelació els trams de canonada amb més desgast. La finalització d’aquestes obres de mante niment coincideix amb les setmanes prèvies a l’inici de la temporada de major con sum d’aigua tant al Camp de Tarragona com a les Terres de l’Ebre.
Així mateix, Osuna explica que aquest dimarts han de manat la suspensió d’un pro cediment pendent de jutjar fins que no tinguin l’informe de fiscalia per determinar si se li pot aplicar la llei d’amnis tia. «L’ambient de crispació de 2017, podria haver motivat el fet que hi hagués un en frontament veïnal per raons polítiques i que un dels inves tigats fes servir la bandera per colpejar a un altre», subratlla. «Sortiran més peticions a ins tàncies de la defensa, crec que no tots seran subsumibles amb la llei, potser algú tindrà la temptació de dir que allò està relacionat quan no ho es tarà», argumenta.
«Instrucció senzilla i clara»
Segons la fiscal en cap les instruccions de la fiscalia general per aplicar els matei xos criteris a tots els procedi ments són «senzilles i clares», exactament igual que les «ex cepcions» per als casos més complicats. Malgrat això, ha opinat que «algunes expres sions són molt àmplies» i ha opinat que hi ha «límits una mica difusos». «Això és el que crea una mica d’inseguretat als professionals, aquesta crítica és la mateixa que fan altres professionals, això no vol dir que no es pugui inter pretar adequadament», sosté Osuna.
més als d’Amposta», exempli fica. Tot i que assegura que és difícil trobar causes que enca ra s’estiguin investigant dels anys 2017, 2018 i 2019, sosté, que no es poden descartar.
«Tampoc vol dir que el jut ge faci una interpretació més àmplia que la nostra, això ha passat moltes vegades; si es consolida la jurisprudència, nosaltres acceptem la inter pretació que fa el tribunal», assevera. Alhora, ha fet una crida als fiscals a seguir els paràmetres marcats».
Imatge d’un dels trams substituïts. CAT
Treball Han reclamat una normativa davant la Generalitat
Socorristes de Barcelona, Gi rona i Tarragona, juntament amb la plataforma sindical SOS Socorristes, es van mo bilitzar ahir al matí a plaça Sant Jaume per exigir a la Generalitat de Catalunya una normativa que reguli el sec tor i la seguretat a les platges catalanes. Els manifestants i la plataforma sindical dema naven una llei o un decret que reguli la seguretat a les plat ges, plantegi una temporada més llarga –concretament del mes de maig al d’octu bre–, i que també marqui uns mínims que els ajuntaments
hagin de respectar. Alhora, els socorristes també dema naven durant la manifestació unes condicions de treball i infraestructures millors, com ara les vinculades a les torres de vigilància, «que són una simple cadira de fusta eleva da».
Ariadna Grau, una de les socorristes que s’estaven ma nifestant ahir a la plaça Sant Jaume, va explicar en decla racions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que volen que la Generralitat de Cata lunya els escolti. «Portem des de l’any 2018 manifes tant nos per aconseguir una llei que reguli la seguretat a
les platges», va indicar. Nacho Ibáñez, també socorrista manifestant, es queixava que han de vigilar sectors «llarguíssims» de litoral amb només una cadi ra i recorda que són ells els que han treure una persona inconscient de l’aigua, fer una maniobra de reanima ció cardiopulmonar (RCP) o utilitzar desfibril·ladors. «Necessitem una regulació del socorrisme a Catalunya», va dir Ibáñez a l’Agència Ca talana de Notícies. Segons ell, aquesta normativa que reclamen hauria de preveu re un mínim de socorristes per tal de fer la prevenció,
Policial Hi havia 50 quilos de cabdells per valor de 250.000 euros i han detingut un home com a presumpte autor del delicte
ACN
Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 29 anys com a presumpte responsa ble d’un punt d’emmagatze matge de droga a Salou. Els fets van tenir lloc aquest di marts al migdia, quan el cos policial va rebre l’avís d’unes persones sospitoses a les immediacions d’un edifici del Cap de Salou. Els agents del cos policial van seguir un home fins a l’interior de l’edi fici on van observar diverses bosses amb grans quantitats de marihuana. Posterior ment, els Mossos d’Esquadra van procedir a escorcollar el domicili de l’arrestat. Dins de l’habitatge hi van trobar més de 50 quilos de cabdells de marihuana envasats i pre parats per a la seva distribu ció, així com una balança de precisió, dues màquines per envasar i documentació. Se
Un agent dels Mossos d’Esquadra amb la droga intervinguda. ACN
Han detingut un home acusat d’un delicte contra la salut púbñica
gons apunten fonts policials a l’Agència Catalana de Notí cies (ACN), el valor de la droga intervinguda tindria un valor
«Des de 2018 que ens manifestem per reclamar una llei que reguli la seguretat»
seguretat i el rescat de ma nera eficient. L’any passat, va destacar el socorrista, es van
fer més de mil rescats a tot el litoral català. Per tot plegat, el socorrista va reclamar que Catalunya reguli la vigilància a les platges com ja han fet a altres llocs com és el cas de les Balears o les Canàries. Tots els socorristes con centrats, juntament amb la plataforma sindical SOS
Ecologistes en Acció posa bandera negra als pèl·lets de la
aproximat de 250.000 euros.
En el tancament d’aquesta edició, la investigació conti nuava oberta per determi nar l’origen i destinació de la substància estupefaent. El detingut, de 29 anys, va pas sar, durant la jornada d’ahir, a disposició judicial, acusat d’un delicte contra la salut pública.
Platges Alerten de l’impacte del camí de ronda al seu pas pel preventori de la Savinosa
Sis punts de la costa catalana han rebut una bandera negra en l’informe anual d’Ecolo gistes en Acció que analitza 8.000 quilòmetres del litoral de tot l’Estat. El document
denuncia els «casos flagrants de contaminació i mala ges tió ambiental». Entre les banderes negres que han recaigut sobre Catalunya hi destaca la que fa referència a la contaminació que patei xen la platja de la Pineda de
Socorristes, ahir a la plaça Sant Jaume van plantar una torreta de vigilància de fusta davant de la Generalitat de Catalunya i es van manifes tar envoltats de pancartes re ivindicatives, llaunes de res cat aquàtiques i maniquins per tal de simular les morts a les platges.
La platja de la Pineda rep una bandera per l’acumulació de microplàstics
Vila seca en particular i la Costa Daurada en general. Segons els responsables de l’informe, aquestes zones són «proporcionalment» les que acumulen major quantitat de microplàstics i pèl·lets de tot el litoral català. «Són platges gairebé més plàstiques que sorrenques, afectades pel gran problema ambiental de rivat dels abocaments de pèl· lets del complex petroquímic del Camp de Tarragona», han explicat els responsables de l’informe.
D’altra banda, el document també alerta de l’impacte del camí de ronda al seu pas per la finca del preventori de la Savinosa de Tarrago na. L’ONG ha apuntat que la Diputació de Tarragona, en conveniència amb Costes de l’Estat, preveu construir un vial de cinc metres en aquest espai. «Afectarà greument els hàbitats d’interès natural existents», ha considerat Eco logistes en Acció.
Societat Hi participaran 35 entitats del municipi
La Fira d’Entitats torna un any més a Salou, concre tament alpasseig Jaume I. Serà el dissabte, 15 de juny, i estarà oberta de les 10 de matí a les 20 hores de mane ra ininterrompuda.
La fira l’organitza la Re gidoria de Participació Ciu tadana, i té com a objectiu principal fomentar la cohe sió social i la participació ciutadana a través d’una plataforma que ofereix vi sibilitat a les associacions locals, promocionant les se ves tasques i projectes. Dirigida a públics de totes
Un centenar de nens participen al concurs de dibuix de l’IISPV
Societat Prop d’un centenar de nens i nenes han participat en la pri mera edició del concurs de dibuix infantil de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. Marina Mar tos Mira (Tarragona) s’ha emportat el premi al millor dibuix de la categoria d’en tre els 5 i els 8 anys. Ema Guadalupe Lembeye Plan tié (Roda de Berà) ha estat la guanyadora de la cate goria d’edats d’entre els 9 i els 12 anys. En aquest con curs hi han participat nens i nenes atesos pels serveis de pediatria de l’Hospital Universitari Joan XIII i del Hospital Universitari Sant Joan de Reus, usuaris de les cafeteries dels ma teixos centres sanitaris i alumnes de 3r de primària del Col·legi Sant Pau Apòs tol de Tarragona. Les gua nyadores d’aquest concurs han estat premiades amb un equip de dibuix i un joc i un llibre divulgatiu.
les edats, la fira inclou acti vitats per als més petits i ac tuacions per als més grans, servint d’espai informatiu sobre la labor social de les associacions i com a punt de trobada per captar nous voluntaris.
Dins dels estands, els visi tants podran gaudir d’acti vitats permanents com jocs educatius a la ludoteca de la Creu Roja; un concurs de cistelles al Club Bàsquet de Salou; tecnificació de finan çament al Club d’Handbol de Salou; partides simul tànies d’escacs a l’estand d’Escacs Salauris; una expo sició sobre l’evolució de Cap
Salou per l’associació de ve ïns Zona Estival; passejades de centurions romans per l’associació Arrels al Cel i una exposició de motos del Moto Club Barenys.
A més, les persones que assisteixin podran partici par en una masterclass d’Art Teràpia a càrrec de l’Associ ació Centre de Llengua i Cul tura Russa Dostoïevski; una cercavila de Gegants de Sa lou a càrrec de l’associació cultural Tres Mall; la creació de quadres de sorra del Se negal per la Cooperativa Al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, i una actuació del Xaloc de Salou.
Diferents entitats oferiran activitats i tallers al llarg de tota la jornada
L’escenari principal aco llirà durant gairebé tot el dia activitats com el ball ‘La fantasia russa’ per a nens
de 4 a 6 anys; ‘Una kadril alegre’ per a infants de 9 11 anys i ball de ‘Gitanas’ per a mares d’alumnes. A mig dia, el Club Judo Dojo Salou realitzarà una demostració de judo, mentre que l’as sociació búlgara de Salou mostrarà un ball folklòric de Bulgària. Després d’un dinar popu
lar d’associacions a les 14 hores, la tarda continuarà amb un Ndjembé Show per l’associació de senegalesos de Salou i rondalles i jotes aragoneses per l’associació cultural Aragonesa. Cap al vespre, l’Associació de Cu bans a Catalunya 2013 ofe rirà una tarda de copla amb Gracia de Triana.
Societat Els Pallaresos sacrifica la gramàtica per aconseguir que li quadri una campanya ‘pionera’
Ni el més expert en qualse vol matèria pot garantir que mai no la cagarà –una expressió que ve a tomb, ja ho veuran després–. En qüestions lingüístiques no soc pas cap expert, així que d’entrada ja reconec les me ves limitacions. Amb els anys i les necessitats de la feina he intentat polir allò que, en definitiva, és la meva eina de treball, que és la llengua.
Així i tot, de tant en tant, en cau alguna. No fa gaire vaig escriure que Salou sorteja la pluja per culminar la celebració de la festa del rei Jaume I en un titular de portada.
I em vaig quedar tan
ample, fins que un lector em va recor dar que, en tot cas, Salou va esquivar la pluja. L’única cosa que se sortejava en el titular era una castellanada, i jo en tenia tots els números. Confio que és una errada que mai més no tornaré a repetir –en faré d’al tres, però aquesta, no– i, en qualsevol cas, n’he de respondre davant l’empresa que em paga i assumir la crítica dels milers de lectors que acumulem diàriament.
Tot plegat ve a tomb perquè crec que, si una errada d’aquests tipus, que pot resultar anecdò tica, es comet des d’una institució, que re presenta interessos
públics, té una altra dimensió. L’Ajuntament dels Pallaresos anunciava fa pocs dies que ha posat en marxa una campanya ‘pionera’ –no ho dic jo, ho diu el consistori– de prevenció d’incendis per Sant Joan. El lema és Petards En Compte (PEC), i ja d’entrada es fa evident que alguna cosa no quadra. No és el mateix ‘anar amb compte’ que ‘tenir en compte’. L’Ajuntament n’ha fet, diu, flyers i cartells i promociona la campanya amb un vídeo a les xarxes socials. Un vídeo que retrona a les oïdes quan la noia que hi apareix proclama que cal anar ‘en compte’ amb els petards. La raó del despropòsit es troba en el joc de paraules que es deriva de l’abreviació PEC, que potser és el que l’Ajuntament troba pioner de la campanya. Se’ns diu: «Sant Joan PEC
URV és la universitat espanyola millor valorada en Igualtat de Gènere
Societat Segons el rànquing Times Higher Education
La revista Times Higher Edu cation (THE), ha presentat la sisena edició del rànquing que determina l’impacte que tenen les universitats sobre els objectius de desenvolupa ment sostenible (ODS) fixats per les Nacions Unides. El rànquing estableix el po sicionament global arreu del món i la URV ha aconseguit situar se a les posicions 101 200 entre les 1.963 universi tats que hi han format part. La Universitat es manté en la mateixa posició de l’any passat —tot i que enguany
hi ha 372 noves institucions al rànquing— i destaca en les categories Igualtat de gè nere, Educació de qualitat, i Acció climàtica. En Igualtat de gènere la URV es troba a la posició 47 a nivell mundial de 1.361 institucions que s’han avaluat en aquest objectiu i és la primera universitat de l’Estat espanyol classifica da en aquesta categoria. El passat 15 de maig la Comis sió Europea va guardonar la Universitat amb el premi Gender Equality Champions, que la reconeix per l’alt nivell d’assoliment en la imple mentació dels plans d’igual
tat.
La primera posició del ràn quing l’ocupa la Universitat de Western Sydney, d’Aus tràlia. La URV comparteix posició (101 200) amb dues universitats catalanes més, la Universitat de Barcelona i la de Girona i amb tres uni versitats de l’Estat: Politèc nica de València, Universitat de Jaén i Universitat de Vigo. Totes han obtingut la matei xa puntuació i són les prime res universitats de l’Estat en aquest rànquing.
A banda de destacar en Igualtat de gènere, els ODS en què la URV està millor posi
és un retret a les persones que, per passar ho PEC (molt bé, per als boomers), cometen imprudències».
Ep! ‘Petards Amb Compte’ ens hauria deixat un ‘PAC’, menys ‘pio ner’, és clar. El missatge m’interpel·la, per boomer i, efectivament, no tinc ni idea de què vol dir PEC en el llenguat ge que utilitzen els joves. Segons diu la campanya, PEC es refereix a algu na cosa molt bona.
Jo, com a boomer en tota plenitud, tot just sé què volen dir les abrevia cions WTF o ACAB, tot i que també recordo perfectament que Talgo era ‘Tren Articulado Ligero Goicoechea Oriol’, però això és l’acrònim d’una marca, no una expressió. En el nos tre entorn cultural les abreviacions no han estat d’ús comú, tot i que n’hi ha de força esteses com ACS –surt a
Abreviació
Literalment, l’Ajuntament està anunciant un Sant Joan Por El Culo
les esqueles, no al directori d’empre ses– o BCN. A mi, personalment, la de TGN mai no m’ha fet el pes. Tornant al tema. Aconsegueixo documentar me una mica sobre l’ar got juvenil i resulta que PEC prové de l’expressió, en castellà ‘Por El Culo’ i en la seva versió més nostrada, ‘Pel Cul’ –bé, aleshores seria PC, però es perdria l’acrònim, ves...–. I com ha estat, que ‘Por El Culo’ hagi acabat te nint connotacions positives? Doncs perquè, pel que sembla, va sorgir dels col·lectius LGTBI. En una giragonsa més d’allò que es va iniciar amb ‘po líticament correcte’, i que ara va de trencar les perspectives de gènere, ha esdevingut una manera positiva de referir se a qualsevol qüestió, cosa o el que es presenti. És a dir, que els Pallaresos va haver de sacrificar la gramàtica catalana per posar en sol fa la campanya ‘Sant Joan Por El culo’. No seré pas jo qui m’escandalitzi d’expressions com aquesta. En ge neral, els catalans tenim una relació empàtica amb l’escatologia. Sense anar més lluny, penso que Els Pets sempre serà el millor grup de rock en català, i hi ha dies que tinc la sensació que he aixafat merda. Però en el cas dels Pallaresos, com de vegades pas sa amb els petards, em sembla que la campanya ha fet llufa. Potser ara hi haurà qui em vol drà engegar a cagar a la via o, en el pitjor dels casos, a prendre pel cul. Però allà on m’enviïn, miraré de pas sar ho PEC o, en una versió que ara se m’acut, ACEM, ja que, com diuen al País Valencià, Al Cul Està la Mel.
Imatge d’arxiu d’instal·lacions de la Universitat Rovira i Virgili al campus Catalunya. URV
Malgrat la inclusió de més universitats la URV es manté a la posició que ja tenia
cionada en aquest rànquing són Educació de qualitat (top 31 a nivell mundial, de 1.681 institucions) i Acció climàti ca (top 65 a nivell mundial, de 924 institucions). Dels ob
jectius restants, cinc s’han si tuat al top 101 200, dos s’han situat al top 201 300, cinc en el top 301 400 i dos entre la posició 401 600 de la classifi cació per ODS.
La Vall de l’Hidrogen de Ca talunya i Enagás van propo sar ahir construir una xarxa tancada d’hidrogen per donar servei al clúster petroquímic de Tarragona i al port, amb la voluntat «d’afavorir la trans ició energètica» i «assegurar el futur de les empreses i dels llocs de treball de la indús tria química tarragonina».
L’anunci el van fer el director de la Vall de l’Hidrogen de Ca talunya, Isaac Justícia; Jesús Gil, representant d’Enagás, en el marc de la Setmana de l’Hidrogen que se celebra al port de Tarragona. Els impul
sors van convidar a participar «a tots els agents públics i privats per formar un eco sistema industrial al voltant de l’hidrogen verd» i han dit que es podria connectar amb la xarxa troncal Barcelona Marsella. El projecte planteja en dues fases. Una a curt, amb horitzó 2030, per construir una xarxa que doni servei al clúster químic tarragoní i, un altra a llarg, que consistiria en la connexió d’aquesta xar xa tancada a la xarxa troncal que està previst que connecti Barcelona amb Marsella. Els ponents basen la viabilitat del projecte en unes estimacions
de les necessitats d’hidrogen molt importants: 41.225 tines de producció a l’any i 34250 tones a l’any d demanda, no més Tarragona. «Unes xifres que podrien ser encara més optimistes si aquesta infra estructura es fa», va explicar Justícia. «La creació d’aquesta infraestructura per part d’una entitat com Enagás, ha expli cat Gil, és garantir que estigui oberta a tothom». Primer a les empreses de l’AEQT i al Port. I a zones limítofes, i després més enllà, la qual cosa contri buiria a crear un ecosistema que es podria autoabastir i ex portar aquest element ener gètic estartègic.
La iniciativa preveu la possibilitat de connectar-se amb Barcelona-Marsella
Des del Port de Tarragona apunten que el desenvolupa ment del projecte passaria per
un procés comercial vincu lant per detectar necessitats; per la firma d’un acord entre productors, consumidors i administracions; per l’impuls d’un estudi de viabilitat de la infraestructura; i per la cer ca de finaçament. En aquest darrer cas, l’entitat portua ria explica que els ponents
confien en aconseguir finan çament a través del proper PERTE de descarbonització industrial. Segons represen tant d’Enagás, a tarragona «hi ha in alt grau de maduresa i hi ha altes possibilitats d’acon seguir el finançament per construir la xarxa confinada d’hidrogen».
Futbol L’entrenador de porters del Nàstic reflexiona sobre les claus del partit de dissabte contra el Málaga, sobre les seves nou temporades a l’entitat grana i també sobre el secret per entrenar dos Zamora en tres temporades a Primera Federació
Com fa dues temporades, torna a estar en la setmana decisiva per ascendir a Segona Divisió. Com se sent?
«Amb la mateixa energia que transmet tot el que ens envol ta. Com l’afició i la ciutat, tinc il·lusió i poder viure aquest moment és una meravella. Em toca viure la mateixa situ ació que fa unes temporades, però la veritat és que ara és una mica més factible grà cies al factor camp i jugar la tornada a Tarragona. El que està clar i tenim tots present és que podem assolir l’ascens a Tarragona, sí, però el que no podem permetre de cap ma nera és perdre’l a Màlaga».
Què espera del partit de dissabte?
«Ens trobarem un estadi de 30.000 persones ple. El més important serà l’inici del par tit. Si aguantem la empenta inicial, podrem contrarestar el seu impuls amb el pas dels minuts amb el nostre pla de partit. L’energia que els trans meten els seus aficionats els pot anar afectant negati vament si nosaltres fem un partit molt seriós. Hem de controlar els temps i saber afrontar els minipartits dins dels 90 minuts. La clau és aconseguir un bon resultat que ens permeti rematar l’as cens a casa».
Serà un duel d’alta intensitat. Ha de jugar el Nàstic amb aquesta tensió?
«Sí. Nosaltres sabem la classe de rival que és el Málaga, amb les seves virtuts i defectes.
Gestionar les emocions serà clau. Pel que fa al Málaga, tin drà tota la ciutat al seu costat i un camp ple fins a la bandera. Amb tot, això no ens afecta, perquè ja tenim experiència en camps importants. L’equip s’ha mostrat resolutiu contra els rivals grans». Com s’ha viscut la setmana?
Dani Vidal
«Té energia, té joventut, té personalitat i, sobretot, té ganes d’assolir coses boniques»
«Hem treballat amb la nor malitat de sempre, preparant els detalls com qualsevol altre partit. Està clar que hi ha un factor emocional al darrere, però aquest ja sortirà una ve gada trepitgem la gespa de la Rosaleda».
Quin va ser el primer dia que va començar a preparar a analitzar el Málaga?
«L’informe i el treball d’anàlisi del Málaga fa dues setmanes que està fet, només faltaven els detalls dels darrers par tits de l’eliminatòria contra el Celta. Com ja teníem con trolat el filial gallec, això ens va permetre treballar amb el
Málaga. Normalment, des del cos tècnic anem una setmana avançats com a mínim. Ara, el que ens queda és que totes aquestes conclusions que hem donat a la plantilla es traslladin sobre la gespa». El Málaga, com el Nàstic, destaca pel seu porter. Alfonso Herrero va ser qui va competir amb Alberto Varo pel trofeu Zamora. «Que es trobin fa que el duel sigui més bonic, serà un al· licient més. Veure com res ponen els dos sobre la gespa i qui es fa més fort és mera vellós. Amb tot, més enllà de l’aspecte individual, el més
important és el factor equip. Això és el que ens ha portat fins aquí. Això és el que ha enganxat a la gent a l’equip i el que ha fet que el Nou Estadi registri unes assistències de rècord. Tornar al futbol pro fessional és el nostre somni, però al davant tenim un rival de categoria amb una ciutat i una massa social important». Ja té controlats els llançadors de penals del Málaga? «Tot preparat. Des del cos tèc nic ens agrada anar al detall i tots els aspectes que podem controlar, els intentarem controlar. Evidentment, en el futbol poden passar moltes situacions inesperades, però tot el que siguin jugades ABP, com les faltes, els penals, els córners i qualsevol circum stància que entenem que és perillosa, la tenim controlada.
Ara toca que es compleixi i encertem sobre la gespa».
I per on es llança Alfonso Herrero quan li xiulen un penal? Tot i que al Nàstic això no succeeix des de fa més d’un any.
«Doncs això fa que sigui més difícil per a ells. Tenim l’avan tatge que el Málaga no té ma terial per analitzar els nostres penals, perquè aquesta tem porada no ens han xiulat [riu]
Sí, també tenim controlats els penals, ara ens falta que ens en xiulin un».
Fa nou temporades que és a Tarragona. Què significa el Nàstic per a vostè?
«Sempre he dit que vaig venir per un any i ja en porto nou.
Jo he treballat en dos clubs, el Xerez Deportivo i el Nàs tic. Per a mi, el Nàstic és casa meva. Sempre estaré agraït de
l’oportunitat que em van do nar l’Emilio Viqueira i Vicente Moreno per conèixer aquest club, aquesta ciutat i la seva gent. Les he vist de tota mena. El primer any gairebé pugem a Primera, després vam salvar la categoria un parell d’anys i vam patir la desgràcia del des cens. Després d’anys a Segona B o Primera RFEF, he vist com ens hem quedat molt a prop en una final i ara estem en una altra. El Nàstic té aquesta essència d’equip de lliga pro fessional i és el que busquem. Tornar a Segona». Com ha sigut treballar amb Dani Vidal i Iván Moreno?
«A Dani Vidal el conec de fa molt de temps. El conec des que estava al planter grana. Moltes vegades coincidíem quan treballàvem amb els porters de la base. He vist com
Els penals
«Que no ens hagin xiulat cap en tot l’any és un avantatge, perquè el rival no té informació»
El Nàstic
«Per a mi, el Nàstic és casa meva. Les he vist de tota mena i vull tornar a pujar a Segona»
ha crescut a la Pobla de Ma fumet fins a arribar al primer equip. Vidal és un entrenador que té moltes capacitats, però sobretot té ganes. Té energia, té joventut, té coneixements, té personalitat i té ambició.
A més, el secret també està en tots els que estem amb ell. Jaume Garcia també ha pujat amb la mateixa gana. I tant Jordi Abella, com Iván More no i jo aportem l’experiència necessària en segons quines situacions. Som un còctel que ens pot portar a la màxima categoria».
Quin és el secret per haver entrenat dos porters Zamora en tres anys?
«Estic molt content amb el seu treball i els èxits perquè s’ho mereixen. Ells saben que la porteria del Nàstic és exigent. Potser és una frase típica, però aquí és veritat perquè el treball és innegoci able. Ells creen el que propo so, parlem i reflexionem ple gats i treballem cada detall per donar el màxim. No hi ha fórmula màgica, no hi ha una píndola de l’èxit, sinó que és treball, treball, treball i més treball, creure i anàlisi. Hi ha moltes hores de treball dar rere de cada partit. Aquesta
L’apunt
és l’essència del mateix Nàs tic. Sempre he dit que si tots els entrenadors diuen que es guanya o es perd per detalls, nosaltres els hem de trobar i treballar los».
Alberto Varo va dir en una entrevista que quan acaba el partit, ja li envies vídeos del següent.
«El futbol professional ha evolucionat molt i hem d’aprofitar la tecnologia. Les dades estan a l’ordre del dia, i nosaltres les generem perquè els jugadors la puguin tenir. Jo vull que en el seu dia lliure el porter ja tingui la infografia del partit i tota la informació del rival en el seu mòbil». Durant el partit sempre està molt pendent dels porters.
«Sí, a vegades marquem un gol i li he de preguntar a l’Iván Moreno qui l’ha marcat. Quan ataquem, jo estic mirant la lí nia defensiva i la posició del porter per si ens prenen la pi lota. També tenim treballada la nostra comunicació. Tenim una sèrie de signes i senyals amb les mans que indiquen diferents situacions. És un llenguatge que hem creat i hem treballat i només ente nem nosaltres».
El Juez Disciplinario Único de la Real Federación Española de Futbol ha imposat un partit de sanció per al tècnic del Nàstic, Dani Vidal. D’aquesta manera, l’entrenador grana es perdrà el duel a la Rosaleda del dissabte, però podrà asseure’s a la banqueta en el segon duel de l’eliminatòria al Nou Estadi Costa Daurada. Vidal va ser expulsat després d’una picabaralla amb Rodri Ríos que el va espentar i va tractar de prendre-li la pilota de les mans en una situació amb el joc aturat. L’àrbitre
Futbol Tant el davanter com el central Nélson Monte estan a una groga de perdre’s el partit de tornada al Nou Estadi
Arnau Montreal Quesada
El Málaga de Ser gio Pellicer des taca, com el Nàs tic, per la seva fortalesa defensiva amb un gran porter com és Alfonso Guerrero. Amb tot, el princi pal maldecap del Nàstic d’aquest dissabte és Roberto
Fernández. El pitxitxi del Málaga, que suma 15 gols en temporada regular i 3 més en aquest play-off d’ascens, és el principal argument de l’equip andalús. Amb tot, no tindrà un partit gens còmode, no no més per haver d’enfrontar se a la parella Nacho González i Pablo Trigueros, sinó perquè està apercebut de sanció.
El Parc Francolí tindrà una pantalla encara més gegant per retransmetre el Málaga-Nàstic
Futbol L’activitat començarà a les 17 h del dissabte i s’allargarà fins al final del partit
Segons apunta la norma tiva, en el play-off d’ascens de Primera Federació se suspendrà amb un partit de sanció amb l’acumulació de tres targetes grogues. Rober to Fernández en va veure una targeta groga en l’anada a Ba laídos i també en la tornada a la Rosaleda i, si veu una targe ta groga dissabte, es perdria
Roberto ha sigut clau contra el Celta Fortuna marcant 3 dels 4 gols del Málaga
l’últim partit de l’eliminatòria al Nou Estadi Costa Daurada. L’absència de Roberto Fernández seria una baixa molt sensible a l’esquema de Sergio Pellicer. El de Puente Genil és l’ànima de l’atac ma lagueny, els seus companys juguen per a ell i aprofiten la seva excel·lent capacitat de definició i l’olfacte golejador. Fernández s’ha mostrat in dispensable també en aques ta primera eliminatòria con tra el Celta Fortuna. Amb 3 gols, va encarrilar el bitllet a la final per al seu equip. Roberto té un suplent de luxe: Dioni. El davanter ma lagueny és una de les bèsties negres particulars del Nàstic, sent un maldecap especial ment amb l’Atlético Baleares la darrera temporada. Amb tot, és poc probable que Ro berto es quedi a la banqueta. Tant el club com el jugador són conscients del perill d’una targeta groga, així que és un factor que pot condicio nar el joc del de Puente Genil. D’altra banda, el central titular Nélson Monte també està apercebut, però el portu guès té un recanvi que ofereix el mateix o un millor rendi ment: Einar Galilea. De fet, el central basc va ser un dels destacats del darrer partit contra el Celta.
El Nàstic convoca una Junta General d’Accionistes extraordinària al juliol
Futbol S’aprovarà una ampliació de capital per compensació de crèdits
del partit, Conejero Sánchez, va reflectir l’expulsió del tècnic a l’acta de la següent manera: «Retenir la pilota endarrerint la represa del joc quan li corresponia fer-ho a l’equip rival». De la mateixa manera, el jutge disciplinari únic ha desestimat les al·legacions presentades pel Nàstic per l’expulsió del tècnic català i ha reafirmat l’expulsió de l’entrenador que ha estat sancionat amb un partit de suspensió. Dissabte, Iván Moreno, segon entrenador grana, estarà a càrrec de l’equip sobre la gespa.
ReadccióEl Parc Francolí tornarà a acollir aquest dissabte una pantalla gegant per retrans metre el primer duel del final del play-off d’ascens entre el Málaga i el Nàstic. En aquesta ocasió, segons apunta l’Ajun tament de Tarragona, es col· locarà una pantalla de majors dimensions amb l’objectiu de generar més espai per donar cabuda a més aficionats.
L’activitat a l’Espai Nàstic començarà amb música a les 17 h i el ritme i el bon ambient no acabarà fins que acabi el partit. Com en l’anterior oca
sió, l’espai tindrà una fanzone i disposarà d’un servei de bar amb barres portàtils. Abans del partit i des de l’escenari, començarà el programa en directe de Tarragona Ràdio i quan s’apropin les 20.30 h, serà el torn dels periodistes Laura Casas i Joan Merca dé, que faran la prèvia amb connexions en directe amb Màlaga. La Guàrdia Urbana s’informa que a partir de les 18.00 h es tallarà el trànsit a la plaça Corts Catalanes amb el carrer Josep Maria Terrassa, el carrer Ernest Vilches amb Josep Maria Terrassa i el car rer Joan Miró.
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona con vocarà una Junta General d’Accionistes extraordinària per al 10 de juliol a la Sala Eutyches del Palau de Con gressos de Tarragona per aprovar una ampliació de capital, tal com s’apunta en un document oficial penjat al portal de transparència del Nàstic de Tarragona. El Consell d’Administració de la SAD es reunirà amb els accionistes el 10 de juliol per proposar aprovar una ampli ació de capital de tres milions vint mil euros que té com a
objectiu ser una compensa ció de crèdits. Concretament, segons s’apunta en l’ordre del dia: «Ampliar el capital social mitjançant una compensa ció de crèdits, en la quantitat màxima de 3.020.000 euros mitjançant l’emissió i posada en circulació de 30.200 acci ons nominatives de 100 euros de valor nominal cadascuna d’elles».
D’aquesta manera, des de l’entitat es procediria a con vertir els préstecs en fons propis i augmentar el capital social de la SAD, és a dir, els prestataris rebrien accions de la SAD.
Hoquei Patins El conjunt verd-i-blanc va presentar dimarts el seu nou entrenador i quatre noves incorporacions
El CP Calafell ja ha iniciat una nova era. Guillem Cabestany, actual selecciona dor d’Espanya d’hoquei pa tins, omple el buit que va dei xar Ferran López a la banqueta i es converteix en el líder del nou projecte del club penedesenc.
L’entrada de Cabestany a la banqueta estava decidida des del mes de gener, quan es va anunciar oficialment que Ferran López deixaria l’enti tat verd i blanca. D’aquesta manera, Cabestany s’ha po sat a les regnes del projecte i deixarà d’ocupar el càrrec de seleccionador després de
completar els World Skate Games que se celebraran del 15 al 22 de setembre a Novara (Itàlia). Abans de ser seleccio nador espanyol, Cabestany va dirigir el Vendrell, amb qui va guanyar dues copes del Rei i una Copa CERS i també va di rigir el Breganze italià i el FC Porto, amb els quals va sumar fins a deu títols més entre els dos equips. El de Sant Pere de Riudebitlles arriba amb qua tre reforços per construir un nou CP Calafell.
L’argentí Jero Garcia arriba del Sarzana italià després de tancar un any amb 34 gols en 40 partits, el jove Sergi Folguera s’uneix al projecte després de cinc temporades al Lleida Llista així com Aleix
Jero Garcia, Folguera, Aleix Marimón i Josep Maria Virgili s’uneixen al projecte
Marimón, que se suma al pro jecte després de sis tempora des a l’Igualada. A més, el por ter Josep Maria Virgili aterra al Calafell procedent del CH Vila seca per competir a la porteria amb Gerard Camps. D’aquesta manera, el CP Ca lafell suma quatre nous noms joves i amb ganes de créixer en un nou projecte que aspi ra a continuar lluitant per la part alta de la classificació. Els quatre fitxatges se su men a les renovacions de Car
les Domènech, Jepi Selva, Jan Escala i Sergio Rivas, que es converteix en el nou referent de l’equip. La darrera tempo rada, el Calafell va aconseguir la cinquena posició a la lliga regular i va caure en quarts de final contra el Reus Deportiu. Els verd i blancs també van participar a la Champions,
Bàsquet
El base es va convertir en un dels homes forts al vestidor des de la seva arribada
Arnau Montreal Quesada
El CB Tarragona i Dani Tu gores separen els camins. El base mallorquí no renovarà i no formarà part de la plan tilla de Borja Comenge de cara a la pròxima temporada. D’aquesta manera, Tugores deixa el Serrallo després de set temporades vinculat al club. Tugores, de 29 anys, es va incorporar al primer equip masculí la temporada 2017 2018 i durant aquests anys ha tingut sempre un paper destacat dins i fora de la pis ta. El club ha agraït al base mallorquí el seu compromís amb l’entitat durant aquests set anys en què Tugores ha estat «un referent de la plan tilla, tant a nivell purament esportiu com en l’àmbit del compromís i el lideratge».
Dani Tugores es va incor porar al primer equip la tem porada 2017 2018 després de jugar dues temporades al CB
Dani Tugores aquesta temporada en el derbi contra el CB Salou. Cedida
Dani Tugores va debutar la temporada 2017-2018 al CBT de Berni Álvarez
Cimbis de San Fernando. El base mallorquí va aterrar a Tarragona de la mà de Ber ni Álvarez, llavors tècnic del CBT, i sota el seu càrrec va jugar a l’EBA i també a la LEB Plata. La darrera tempora
da David Tugores va jugar 2 minuts de mitjana anotant 6,5 punts i repartir 2,9 as sistències per partit. El ma llorquí també va ser una de les peces clau en l’ascens del CBT a Llucmajor. Després de patir una greu lesió durant la pretemporada, el base va ar ribar a punt a la fase d’ascens i va ser un dels revulsius que l’equip va necessitar per com pletar la cita.
L’extècnic del CBT, Berni Álvarez, va destacar per X que «sempre l’estimaré, sempre ho va donar tot, va tenir sense cobrar un euro, fent li canviar de posició i mai va ficar cap pega. Sempre amb bon ànim i el que va fer a la fase d’as cens em queda per sempre». Al mateix temps, Tugores li va respondre destacant que «no tinc paraules per descriu re el jugador en el qual m’has convertit, moltes gràcies per tots aquests anys, sobretot el primer».
però van ser eliminats a la fase de grups. A la Copa del Rei, van caure a semifinals contra el Sant Just i l’objectiu és millorar els resultats.
D’altra banda, els que no segueixen a la plantilla són l’actual capità Arnau Xaus, Joan Pascual, el vendrellenc Jordi Ferrer i Uri Vives.
Atletisme El Consell Esportiu del Tarragonès i el Club Gimnàstic, juntament amb l’Ajuntament de Torre dembarra, han organitzat les VII Jornades Atlètiques, que tindran lloc aquest diu menge. Des de l’organització destaquen que es vol promo cionar la pràctica de l’atle tisme local, dins de l’àmbit territorial del Tarragonès i de les comarques del vol tant, tant als infants com als adults. A més, de donar con tinuïtat a un projecte d’anys de trajectòria amb la impli cació de clubs locals i per sones dins d’aquest camp i el suport d’altres entitats. Diumenge, la pista d’atle tisme de la Zona Esportiva Municipal de Torredembar ra s’omplirà de diferents proves d’atletisme, com per exemple el salt de llargada o córrer els 60 m llisos, entre d’altres de 10 a 13 hores. Les jornades estan obertes a at letes federats i alumnes de les escoles locals. Redacció
Carlos Segura durant un partit d’enguany. CV Sant Pere Sant Pau
Carlos Segura renova i és el segon jugador confirmat del CV Sant Pere i Sant Pau a Superlliga 1
Voleibol El CV Sant Pere i Sant Pau de Vlado Stevovski continua amb les renovaci ons per confeccionar la plan tilla que afronti el repte de la Superlliga 1. Després de la renovació del jove col·locador Pablo Rosales, el club coope rativista va confirmar ahir la continuïtat de Carlos Segura. El lliure tarragoní va ser una de les peces clau de l’equip la
darrera campanya compar tint la posició amb Cristian Rodríguez i es va convertir en l’aranya cooperativista, un seguir en defensa i en les re cepcions. Segura ha comple tat 11 anys militant al CV Sant Pere i Sant Pau i formarà part de la plantilla que afrontarà el repte de la Superlliga 1 amb Vlado Stevovski liderant el projecte. AMQ
Política Els populars rebutgen «l’ultimàtum» per renovar-lo i l’acusa de voler «controlar els jutges»
El president del govern es panyol, Pedro Sánchez, va llançar ahir un ultimàtum al Partit Popular per a la reno vació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). «Si al juny el Partit Popular conti nua amb el bloqueig, les ne gociacions s’han acabat i el PSOE i Sumar presentaran una proposta per desbloque jar amb aquesta situació ab solutament inacceptable», va sentenciar en una entrevista a TVE. «El dia de la marmota ha durat massa, més de 2.000 dies, i això s’ha acabat», va dir, perquè «després d’acceptar totes les mediacions que ha proposat el Partit Popular ens donem com a govern fins a final de mes, de juny, i si el Partit Popular no desbloque ja aquesta situació, el govern d’Espanya donarà una res posta». Sánchez va apuntar ja la direcció de la seva proposta de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial si el Partit Popular no s’avé a l’acord. Una de les coses que es pot fer, va dir, és una modificació de la facultat del Consell General del Poder Judicial de nome nar els magistrats del Tribu nal Suprem i dels Tribunals Superiors de Justícia.
Segons el president del govern espanyol, «el Partit Popular vol seguir contro lant aquests nomenaments» i aquesta facultat és un dels elements que fan que els po pulars s’oposin a la renovació del Consell General del Poder Judicial. Per tant, segons Sán chez, es tractaria de revisar aquesta facultat per fer que els nomenaments es facin de forma «més transparent», i per tant «eliminar aquest in centiu pervers perquè mai es repeteixi aquest abús consti tucional. Parlant de les denún cies contra la seva dona i el seu
del PSOE al Congrés dels Diputats. ACN
Bolaños contacta amb González Pons per reactivar la negociació
El Partit Popular acusa a Sánchez de voler «controlar els jutges»
germà que impulsen organit zacions d’ultradreta i que han acceptat alguns jutges, el pre sident del govern espanyol va afirmar que no considera que es tracti de casos de lawfare En tot cas Sánchez va admetre
que a l’Estat hi ha hagut casos «claríssims» de lawfare. «Vull pensar que en el meu cas no n’hi ha», però «crec que és im portant donar temps al temps i posar coses al seu lloc». Paral·lelament a la renova ció del Consell General del Poder Judicial, el president del govern espanyol va afir mar durant la jornada d’ahir que el seu govern impulsarà abans que acabi juliol un pa quet de reformes de regenera ció democràtica. Entre altres, inclourà la transposició de la directiva de la Unió Europea en forma d’una llei de llibertat de mitjans de comunicació. Aquesta llei, segons el presi dent del govern espanyol, in clourà mesures sobre la trans
El PP demana una reunió «urgent» amb el PSOE i el mediador europeu
El vicesecretari institucional del PP, Esteban González Pons, ha demanat una reunió «urgent» amb el PSOE i amb el mediador de la Comissió Europea (CE) davant del «xantatge» de Pedro Sánchez per renovar el Consell General del
parència i el finançament dels mitjans de comunicació. «El govern i el Congrés podem
chez. El president espanyol també va avançar que els so cialistes i Sumar ja negocien aquesta llei per «llançar la al mes de juliol».
Félix Bolaños contacta amb González Pons
Per la seva banda, el ministre de la Presidència, Félix Bo laños, va contactar ahir amb el vicesecretari Institucional del Partit Popular, Esteban González Pons, per repren dre les negociacions entre els socialistes i el Partit Popular per a la renovació del Consell General del Poder Judicial, que actua des de fa més de 2.000 dies amb el mandat caducat. Bolaños va fer el pas durant la jornada d’ahir després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, hagués adver tit al Partit Popular que si no s’activa la renovació aquest mes de juny els socialistes i Sumar obriran una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judi cial que eliminarà la potestat del Consell General del Poder Judicial de fer nomenaments al Tribunal Suprem.
Poder Judicial. El popular es va adreçar ahir a la vicepresidenta de la CE, Vera Jourová, per informar-la de «l’intent» de Sánchez de «desestabilitzar la negociació» amb el PP i amb la supervisió del govern comunitari per a la «millora del model judicial», segons onts del PP. «Davant l’ultimàtum i el xantatge verbalitzat avui per Pedro Sánchez, González Pons ha sol·licitat una trobada a tres amb caràcter urgent».
fer coses per incrementar la transparència» per «tenir un debat públic sa», va dir Sán
El Partit Popular rebutja «l’ultimàtum» de Sánchez El Partit Popular va rebutjar durant la jornada d’ahir «l’úl timàtum» del president del govern espanyol, Pedro Sán chez. «No acceptem ultimà tums de ningú», apuntaven ahir fonts del Partit Popular, que van acusar el president espanyol de pretendre «con trolar els jutges per evitar que prenguin decisions que el portin, després, a haver d’insultar los». Des del Partit Popular van advertir al pre sident del govern espanyol que la seva «precarietat par lamentària no és compatible amb la xuleria» i adverteixen que contràriament al que defensa Sánchez, el plante jament per a la reforma del Consell General del Poder Judicial ha de passar per «re baixar el control dels par tits» sobre l’òrgan de govern dels jutges. En tot cas, des del Partit Popular afirmaven ahir que, actualment, estan disposats a mantenir les ne gociacions obertes a Europa. «Seurem amb la persona que designi la comissió, quan di gui la comissió, i ens dirigirem a ells el més aviat possible», explicaven ahir des del Partit Popular.
Política El president francès fa una crida als moderats «de bona fe» a unir-se a ell
ACN
El president francès, Emma nuel Macron, va acusar ahir la dreta tradicional francesa d’haver fet un «pacte amb el diable» després que el líder dels Republicans, Eric Ciotti, hagués anunciat una aliança amb el partit ultra de Marine Le Pen. Macron va fer una cri da als moderats i a la gent «de bona fe» de França a aliar se «contra els extremistes». De fet, també va carregar contra els plans de coalició de l’es querra. Segons ell, cal triar en tre «les aliances antinaturals dels dos extrems» o una visió unitària de França moderada que considera que represen ta el seu projecte. Macron va acusar la dreta de «girar l’es quena» al llegat de De Gaulle, mentre el partit s’esquerda per la decisió del líder d’ali ar se amb l’extrema dreta.
Durant la seva intervenció, el president francès va ani mar al seu electorat a acudir a les urnes el pròxim 30 de juny i 7 de juliol i va assegurar que surt a les eleccions legislati ves a guanyar. «No a l’esperit de la derrota i sí al despertar republicà», va manifestar. Al mateix temps, Macron va descartar dimitir encara que l’extrema dreta s’imposi en aquests comicis. «No vull lliurar les claus del poder el 2027», va dir, referint se a l’any en què França ha de ce
Més enllà de les croquetes de tota la vida, hi ha altres receptes per aprofitar les restes dels menjars? La resposta és que sí. Una bona pila d’aquestes fórmules les recull la periodista i
escriptora Núria Gispert en el seu últim llibre, Aquí no es llença res!, recentment publicat per l’editorial Cossetània. En aquest llibre Gispert ofereix més de setanta receptes originals per, tal com ella mateixa afirma, estalviar, reconvertir i aprofitar. Les propostes
es presenten ordenades per estacions de l’any, i inclouen tota mena de trucs per fer conserves, melmelades, confitats assecats i, per descomptat, croquetes.
A més, Gispert anima el lector a buscar, comprar i aprofitar tots els productes
Restaurant Ca l’Anna, brasa, plats combinats, tapes i entrepans amb el gust de la bona
cuina de casa
Tots els sabors de la cuina de casa, feta amb dedicació i bona mà, combinat amb un servei atent i ràpid. Aquesta és la combinació guanyadora que ofereix el Restaurant Ca l’Anna, de la Selva del Camp. L’establiment ofereix servei d’esmorzars, dinars i cafeteria de dilluns a divendres (nou horari de 6 a 20 h) i els dissabtes es caracteritzen pels seus esmorzars de forquilla. Dins
de la seva extensa carta, s’hi poden trobar gran varietat de tapes, plats combinats i entrepans complets que destaquen per la seva mida. Alguns dels plats estrella de la cuina de Ca l’Anna són el pop a la brasa, els callos o la sèpia amb allioli. L’aposta per mantenir les receptes i els gustos de sempre amb una atenció de caràcter familiar fa que tothom qui visita i menja a Ca l’Anna se senti com a casa.
L’OTAN accepta que Hongria quedi fora de l’ajuda de l’aliança a Ucraïna a canvi de no vetar-la
Macron ha acusat la dreta de «girar l’esquena» al llegat de De Gaulle
lebrar eleccions presidencials i on Marine Le Pen aspira a prendre li el càrrec. A propòsit de les coalici ons d’esquerres i dretes que s’estan formant, el dirigent va manifestar el seu desig de liderar una «federació de per sones de bona voluntat» que agrupi les forces de centre, socialistes, ecologistes, de mocristians i conservadors moderats. «Confio en Fran ça i en el futur», va resumir, apuntant que, sigui quin sigui el resultat de les eleccions legislatives, caldrà governar el país «d’una altra manera, amb respecte, calma, dignitat i al servei de la pàtria».
Món L’OTAN accepta que Hongria no participi en els pròxims esforços de l’OTAN per ajudar Ucraïna davant la invasió russa, a canvi de no vetar que la resta d’aliats ho facin. Així ho va anunciar ahir el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg. El líder hongarès va dir haver rebut «garanties» per part d’Stoltenberg que el país no
hauria d’aportar ni fons ni personal en el suport a Ucra ïna. «Hem tingut garanties de tot el que considerem necessari», va dir Orbán, tot subratllant que Budapest continuarà tenint «marge de moviment» en el suport a Kíiv. Al seu torn, Stoltenberg va apuntar que «no és una obligació» per als aliats parti cipar hi. ACN
Demanen un posicionament «més contundent» del l’OTAN a favor de l’adhesió d’Ucraïna
Món El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va demanar un posiciona ment «més contundent» als països de l’aliança a favor de l’adhesió d’Ucraïna. El dirigent espera que les con clusions de la reunió siguin «fortes» i que deixin «clar» que Ucraïna es convertirà «en un membre més de l’aliança». Per altra banda, Stoltenberg
va assenyalar el rol «clau» que té la Xina en l’exporta ció de materials que Rússia després utilitza per fabricar armament. «La Xina permet que Rússia dugui a terme la seva guerra contra Ucra ïna», va apuntar, recordant que vora el 90% dels produc tes electrònics utilitzats pel Kremlin en el conflicte venen del gegant asiàtic. ACN
de proximitat i de temporada per convertir-los en un fons bàsic de rebost. També ofereix trucs i consells per organitzar un rebost perfecte, així com per gestionar correctament els productes a la nevera i al congelador. Fins i tot presenta un llistat de trucs i consells per anar a comprar, així com taules amb els productes de cada temporada.
Aquest és el tercer receptari de Gispert, després de Cuina en menys de tres hores per a tota la setmana i Carmanyoles
Editorial
Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou. Aquesta dita es pot aplicar a l’Ajuntament de Tarragona, quan el maig passat ja va anunciar com seria la campanya de seguretat a les platges aquest estiu. Es va anunciar l’ampliació d’efectius i d’horari diari, que s’estirarà fins a les 20 hores. Aquesta mesura es va prendre ja la temporada passada en una resposta urgent a la dramàtica situació que es va donar a les platges tarragonines. Onze persones van perdre la vida a la Costa Daurada i d’aquests diversos a la costa de la ciutat. La capital tarragonina, doncs, ha pres bona nota del passat i ha adoptat mesures, com a mínim, reduir el risc que es re-
peteixi la situació. Però no tots els municipis costaners tenen tan clares les coses i sovint la manca d’una regulació pel conjunt de Catalunya fa que siguin els ajuntaments, alguns sense la capacitat de gestió necessària, els que acaben configurant els serveis a les platges. Per això aquest dimecres el sector dels socorristes s’ha manifestat a Barcelona, davant la Generalitat. Reclamen una normativa global, millors equipaments i també estirar encara més la temporada, de maig a octubre. Són els que estan cada any a peu de platja i com a mínim es mereixen que s’estudiïn les seves propostes. Per evitar que cap altre consistori en surti escaldat.
TribunaS’apropen les vacances escolars. A la sortida dels col·legis comences a escoltar els plans, una majoria reproduint el que senten a casa. Queden, però, unes setmanes en què una majoria gaudiran del casal d’estiu, de les colònies i campaments. Cada vegada se’ns ofereixen més per l’atractiu de les activitats o del destí, però el veritablement important és el projecte educatiu. Qui hi ha darrere del casal? Quina consciència de responsabilitat tenen els educadors? Com les activitats responen a un ideari, i a una forma de ser i fer, que es vol traslladar als participants? Certament l’escola, juntament amb la família, són els estaments educatius per excel·lència, però el centre d’esplai, l’agrupament escolta, el club esportiu o l’escola de música també incideixen en el creixement dels nostres fills. Com l’entrenador els motivi i avaluï quan les coses no van bé, com el professor valori l’esforç en l’ús de l’instrument o el model d’intervenció
Dels lectors
Educar en el respeto a los mayores
Alguna vez, yendo por la calle, he oído a algunos jóvenes pronunciar la palabra “viejo” para referirse a personas mayores y no he podido evitar una expresión de asombro en mi rostro al escuchar un calificativo que para mí, y supongo que para muchos otros, tiene una connotación un tanto despectiva. Soy consciente, como abuela que soy, que mis nietas me ven mayor y, en alguna ocasión, también han aludido a este grupo de población de más de sesenta años utilizando el mismo término. Tal vez se
Josep Oriol Pujol i Humet
Director General Fundació Pere Tarrés
dels monitors en una baralla forma els infants i omple el seu temps lliure de sentit. I aquest dret universal a l’educació en el lleure és només per als que les seves famílies ho poden pagar? Són les activitats d’estiu només per a les famílies més acomodades? A la Fundació Pere Tarrés vam poder becar les activitats de 6.407 infants l’estiu de 2023. Vam invertir un milió dos cents mil euros perquè infants que viuen en situació de vulnerabilitat social tam-
han quedado con la primera acepción del diccionario de la Real Academia Española: Dicho de un ser vivo: De edad avanzada. Aplicado a persona, usado también como sustantivo. No se puede decir, por tanto, que hagan un mal uso de su significado, pero suena mejor “mayores”, sustituyendo con este eufemismo al adjetivo o nombre “viejo”. Sin embargo, creo que lo que realmente importa es la manera de tratar a este colectivo. Vivimos en una sociedad muy cambiante, donde los valores que teníamos van desapareciendo para dar paso a argumentos más materiales. Mi temor es que este grupo de personas de edad
bé poguessin gaudir de l’estiu. El 38% de les famílies becades per participar en les activitats d’estiu es troben en situacions de pobresa extrema o severa. I aquesta xifra és encara més preocupant a les comarques de Tarragona, on arriba al 67%. La renda per càpita mitjana a Catalunya és de 15.830 euros, en el cas d’aquests infants la mitjana és de 7.605 euros, arribant als 3.000 euros/any en una tercera part dels nens i nenes.
El 38% de les famílies becades per participar en les activitats d’estiu es troben en situacions de pobresa extrema o severa
Mentre una majoria podrem fer uns dies de vacances o si més no ens traslladarem al poble d’origen, hi ha moltes famílies, i com a conseqüència els seus fills, que viuen en situacions força precàries. Que la nostra societat i els seus governants no oblidin que el dret a l’educació també és vigent a l’estiu i que a tots ens convenen unes vacances des d’un projecte educatiu.
avanzada empecemos a ser vistas como algo excluyente en esta sociedad, reduciendo nuestra participación en la vida cultural, económica y social, debido a tener una gama de recursos más limitada y capacidades básicas, sobre todo al no estar incluidos en el mercado laboral y principalmente en lo que al uso de las tecnologías se refiere. Así que, dirijo la mirada a los países orientales que tienen una posición muy diferente a la de las culturas occidentales. Allí, los mayores se convierten en el pilar de la sociedad, una figura respetada y admirada por todos los miembros. Revisando mis escritos, he
El meu gat i jo
Ara que ja ha passat la febre de les eleccions europees, Mixeta i les seves companyes, després de fer-me memòria que cal fer alguna cosa per ajudar a bigotisdepica@gmail.com mitjançant adopcions de mixos, em van recordar el que van gaudir el passat dia 8 a l’Aula Magna de la URV, al campus Catalunya, de Tarragona. Les hi vaig portar en el meu sarró, que pesava el que no s’ha dit, perquè tretze quilos de gates són... tretze quilos. Anaven al sarró per tal que no les veiessin perquè els mixos no estan gaire ben vistos en segons quins actes.
–Fou un acte magnífic i una bona pensada això de «L’harmonia dels sentits», organitzat per l’Orquestra Simfònica i la Facultat d’Enologia de la URV! –exclamà Mixeta- Això de maridar música i vi és una bona pensada!
–I tant! –va fer Boni– La idea de fer un tast de vins acompanyada d’una audició musical va tenir un resultat magnífic. L’acudit del mestre Miquel Massana, director de l’Orquestra Simfònica, i del professor Fernando Zamora, enòleg, mereix un aplaudiment entusiasta.
–Presentar un vi blanc mentre sonava música de György Ligeti fou una bona selecció. Per cert, el Quintet de vent-fusta de la URV, que feia la seva presentació al públic, no va poder ser més reeixida -reflexionà Kedi-. I això de tastar un vi escumós als sons de les sempre espurnejants composicions de Mozart fou un encert! Com també ho fou la d’un vi negre criança (collita 2020) als compassos de fragments d’òperes de Wagner. Un vi potent per a una música potent!
–Així que us va agradar el concert? –vaig preguntar.
–Fou quelcom sublim, com va dir el professor Zamora! Ara, això que ens haguessis de passar d’amagat i haver de tastar els vins amb una palleta. A veure si una altra vegada deixen entrar als gats obertament! –esbufegà Boni.
–Teniu raó –vaig admetre– i us hauré de posar a dieta, que ja peseu massa!
–Bromes a banda, l’Orquestra Simfònica de la URV cada dia sona millor -sentencià
El Quintet de vent-fusta de la URV, que feia la seva presentació al públic, no va poder ser més reeixida
Mixeta-. El que no sé és, si deixant a banda la Universitat, reben prou suport oficial per part de les autoritats. I la tasca de la Facultat d’Enologia és formidable. Aquests vins, elaborats al celler de la URV ubicat a Mas dels Frares a Constantí, són una bona mostra de la qualitat de l’ensenyament d’una Facultat on els estudiants completen una formació eminentment pràctica i orientada vers el seu futur professional.
–Les activitats de la URV haurien de ser un exemple per a Tarragona. Realitats i no projectes que no s’executen mai és el que ens fa falta! –digué Boni.
encontrado una felicitación que le hice a mi madre en su noventa cumpleaños. La frase es de Ingmar Bergman, guionista y director de teatro. Me gustó mucho, y creo que es apropiada para poner fin a esta especie de alegato en favor de las personas mayores:
“Envejecer es como escalar una gran montaña: mientras se sube las fuerzas disminuyen, pero la mirada es más libre, la vista más amplia y serena”. Gema Abad Reus
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com
–Sí, ens calen realitzacions i iniciatives com les que, una rere l’altra ens ofereix la URV. Si tothom tingués la seva empenta no hauríem de lamentar, posem per cas, l’abandó i la inutilitat d’edificis emblemàtics com ara el Banc d’Espanya, la Tabacalera, la Quinta Sant Rafael o la Savinosa, que el que no van fer les bombes ho farà la deixadesa –roncà, empipada, Kedi– I sabeu una altra cosa que no m’agrada (i no tinc res contra el senyor Rovira i Virgili)? Que no es digui Universitat de Tarragona, malgrat que el seu claustre, per acord unànime, així ho volia. –Deixem-ho córrer –vaig tallar– no voldria malparlar de consellers de la Generalitat ja difunts!
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Cambrils La Gran Festa Remember Black Bear de Cam brils, que es va celebrar el 24 de maig en el marc de la Festa de la Primavera, va recaptar 1.200 euros per les entitats cambrilen ques Swim for ELA i Cambrils pels Valents. Aquests diners són
part dels beneficis del servei de barra de l’esdeveniment, que va anar a càrrec de l’entitat juvenil Els Molla’ls. La Festa Remem ber s’havia de celebrar el 27 d’abril a l’avinguda Horta de Santa Maria, però es va haver d’ajornar per la pluja. Redacció/Aj. Cambrils
Reus
recepció fins a les 22.30 h. Necrològiques
Avui felicita als que es diuen: Antoni, Fandila, Aventí Aquil·lina.
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04 ÀRIES
Els teus somnis avui es faran realitat. Podran sorgir propostes de viatges o desplaçaments de plaer. De nous coneguts trauràs rendibilitat.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Llegarán agradables notícies de familiars. Els desplaçaments t’aportaran bones experiències situacions sorpresa. En treball èxits.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Sorpreses dins de la família o amistats t’obligaran a realitzar unes despeses poc oportunes, compte. Vells assumptes amorosos es resoldran.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
La teva energia es farà molt visible demostraràs que estàs en condicions bones tant físiques com psíquiques. L’amor anirà creixent.
23/08 al 22/09 VERGE
Arribaran propostes que se sortiran del normal però que has d’acceptar tal com són. Esforça’t per mantenir una mentalitat oberta.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
No rebutgis consells de les persones amb major experiència. De les seves paraules podràs obtenir veritables respostes per als teus futurs.
21/05 al 20/06 BESSONS
Controla els teus instints i ordena els teus sentiments per a no caure en excessos amorosos. Compte amb la gelosia i enveges que despertaràs.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva forta imaginació una gran necessitat de gastar energies, et portarà a estar impulsiu directe amb la gent. Dominaràs sobre els altres.
20/01 al 18/02 AQUARI
En la parella les situacions avui seran bastant fortes. Tant per a bé com per a mal les discussions comportaran a enfrontaments, calma.
21/06 al 22/07 CRANC
Si segueixes en la línia de conqueridor causaràs forta gelosia amb la parella si la tens, si no avanci. Podràs aconseguir el que més desitges.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
Tot tema que tingui relació amb l’intellectual li trauràs el major dels beneficis. Els pròxims ho reconeixeran, segueix així. Bon moment per a l’atzar.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Trobaràs equilibri en l’ambient que t’envolta si poses en pràctica els teus plans idees, no oblidis a la família, ella t’obligarà a canviar plans.
CANAL REUS TV
13:00 180 Graus
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Quina animalada!
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 La comarcal (r)
16:00 Fet a mida
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Especial informatiu. Guaita - Viñuales
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Especial informatiu. Guaita - viñuales (r)
El temps
10.00 Fet a Mida
11.00 Com la Nit el Dia
12.00 Impuls
12.30 Com la Nit el Dia
13.30 Va passar aquí 14.00 Notícies 12 14.30 Com la Nit el Dia
15.30 Va passar aquí Catalunya
16.00 Fet a Mida
18.00 Impuls
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Saló de Plens
21.30 Gaudeix la Festa
21.45 Gastromòbil
22.00 Notícies 12
22.30 Saló de Plens
23.30 Gaudeix la Festa
23.45 Gastromòbil
00.00 Notícies 12
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Viure a càrrec dels qui treballen, per exemple. Verdura de fulles amples. 2. Deixaries a tothom boig per tu. 3. A més que som. Faltar alguna cosa. 4. Extensió de camp. Mitges de mil euros el parell. Una del cor. 5. Marxa per la dreta. Tresors públics. Sac tallat. 6. No és meu. Teixit del segle XV. 7. Donaran un cop a la pilota. Mata papi- lionàcia. 8. Extrem de la cara. Espais celestes. Tria el millor. 9. Que rarifi- ca. Dau d’un punt. 10. Dónes un cop d’ull. Ambient molt calent. 11. Dones amb salut. Tros de vidre. 12. Cercle tancat. Un cas sense cap base. Cavalls escurçats. Vocal. Grups especialistes en exterminis crematoris. VERTICALS: 1. Fer fora algú d’una empresa. Soroll musical. 2.Altereu a tot- hom. Estima. 3. No deixa passar. Qüestió de l’úter. 4. Posà en circulació una moneda. Atreus algú. 5. Davant del cognom. Rarifiqués. 6. Metge escurçat. Ocells molt vistosos. Zero partit pel mig. 7.Trauran branques els arbres. Cent romans junts. Les dues juntes fan deu. 8. Els diners de l’Estat. Recipient sota les moles d’aigua. 9. Qüestió que mai no ha estat estudiada. 10. Privats de la visió. Són de gallina, segur. Consonants. 11. És una cosa tallada. Assaltades. 12. Un angle recte. Pedra gran. Estan en matrimoni.
23º 14º
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Sole Pons, Mª Mar. Av. d’Andorra, 11. Telèfon 977 215 572. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Robuste Folch, Xavier. Avinguda Països Catalans, 207. Telèfon 977 345 901.
SALOU:
Magriña Ferrando, Esteve. Punta del Cavall, 4 ( Cap Salou).
Telèfon 977 371 170.
VILA-SECA:
Mas Castelltort, Lourdes. Avinguda Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic. Av. Independència, 1. Telèfon 977 360 466.
VALLS:
Miquel Alonso, Angeles. Plaça del Pati, 9. Telèfon 977 600 606.
EL VENDRELL:
Rovira Ribas, Jaume. Prat de la Riba, 8 . Telèfon 977 660 873.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins al final del matí el cel estarà entre mig i molt ennuvolat al quadrant nord-est, a la resta del sector central del litoral i prelitoral i a bona part de la depressió Central, amb intervals de cobert al nord-est; a la resta s’imposarà el cel serè. A partir de llavors la nuvolositat minvarà i quedarà serè en general, tot i que persistiran intervals de núvols baixos al litoral central i nord.
Precipitacions
De matinada no es descarta algun xàfec moderat al litoral i prelitoral central i del Camp de Tarragona, mentre que fins a mig matí són possibles alguns ruixats febles.
TRASPASO BAR CENTRO TARRAGONA. En pleno funcionamiento. Económico. Tel. 659.380.211
ES TRASPASSA CAFETERIA-PASTISSERIA en plena activitat, per jubilació a Calafell. Tel. 687.906.690
VENDO DOS PLACES
CONSECUTIVES pàrquing a Torreforta, carrer Montblanc. 7.500€. Tel.625.934.624
VALL DE L’ARRABASSADA
Párkings en venta. Diferentes tamaños y ubicaciones. Tel. 619.411.627
MOTOR
VENDO VESPA 300GTI. Totalmente nueva, guardada en garaje, 900kms. Con maleta y parabrisas. Precio a convenir. Tel: 650.015.002
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115
TAPICERO Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente TERÀPIES
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
ANA MASAJE.
instalación. Precio justo. Huertoscolgantes@proton.me o al Tel.662.423.403
ARQUITECTE. Informes certificats cèdules. Tel. 657.989.467 ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085 PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Entrevista L’escriptora presenta aquest dijous a les 19 h al Centre Cultural Antic Ajuntament de Tarragona ‘Les torres del cel’
Vas publicar aquesta novel·la el 2013. Com ha estat que ara s’hagi reeditat?
«L’any vinent se celebra el mil· lenari de la fundació de Montser rat, que va ser el 1025, i aquesta era una excusa boníssima perquè Les torres del cel tornessin a les llibre ries. La novel·la explica la història fundacional de Montserrat, quan tres monjos reben el mandat de conquerir la muntanya per ordre de l’Abat Oliba. Jo, personalment, hi torno amb més experiència de vida, perquè des de llavors he escrit set o vuit llibres més, però també amb la il·lusió intacta». Per què et vas fixar en Montserrat, en aquell moment, per ambientar la novel·la?
«Perquè és una muntanya emble màtica, que ha sigut sempre un fo cus d’esperança. Durant la Guerra del Francès, les tropes de Napoleó van cremar el monestir, l’església i la biblioteca pensant que, si re bentaven el centre neuràlgic del poble català, també ens rebentari en a nosaltres. Però ens coneixien poc, perquè som com l’au Fènix: ressor gim de les cendres. Montserrat és una muntanya sagrada en molts aspec tes. Molta gent no sap que fa milions d’anys allà hi ha via hagut un mar.
Amb els anys, l’aigua es va enreti rar i van sorgir les muntanyes que apunten cap al cel. Però el ventre de la terra, com un úter, està fora dat i el recorre l’aigua i, d’alguna manera, la muntanya s’ionitza. Després també perquè, de petita, el papa ens explicava que Mont serrat era un drac adormit. Quan en vaig conèixer la història, vaig voler despertar aquest drac per què m’expliqués com es va formar i qui hi va transitar».
A la novel·la hi apareixen personatges històrics cabdals, com el mateix Abat Oliba, però també de ficció. Com construeixes la història amb els uns i els altres?
Camí de ronda
ETamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
«De documentació del 1025 no hi ha res, però hi ha dos pares, Anselm Maria Albareda i Ma nel Ribas, que han recollit molta informació. També em vaig do cumentar a l’Arxiu de Monistrol de Montserrat, però, al final, el més important en la literatura, és la versemblança. Sabem que l’Abat Oliba envia uns monjos a Mont serrat. No sabem quants són, però sí que havien de ser persones amb empenta. Literàri ament, necessitava tres personatges que em servissin per mostrar la Regla de Sant Benet,
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
així que penso en Dalmau Sava rés, un monjo amb un passat com plex, i contradictori en les seves creences, el germà Simó, que és el guardià de la Regla, i un germà llec, el Maties, que és l’alegria de la casa i representa aquell fill de famílies que tenen massa boques per alimentar i n’envien algun al monestir. També reconstrueixo el poble de Guadvachet, que és l’ac tual Monistrol, i incloc un eremita que viu a la muntanya, en Basili, que de manera subtil, però con tundent acaba influint molt en els tres monjos».
I, com en tota novel·la medieval, hi ha intrigues, traïcions i rivalitat entre nobles i Església.
«A l’edat mitjana, la muntanya era un lloc estratègic: qui la con queria, tenia el poder. Hi havia un altre monestir, el de Santa Cecília, a qui no li interessa gens que se’n fes un altre, perquè això voldria dir haver de repartir les deixes testamentàries que els feia la gent
del poble en morir, per la pregària per les seves ànimes. Després, el senyor de Manresa (que és el do lent de la pel·lícula), també vol i aconquerir el territori… Església i senyors feudals eren dos poders fàctics, cadascun amb molta for ça».
Com ha sigut per a tu el retrobament amb la Coia Valls escriptora del 2013?
«M’ha portat a aquell moment de la meva vida. El meu pare havia tingut un infart amb 79 anys i va estar dos anys agonitzant. Vaig es criure aquesta novel·la en aquells dos anys, i va ser l’última que li vaig llegir. Per a mi, allò tenia un poder curatiu i, per tant, ha sigut el meu llibre més espiritual, tant per la matèria primera de la his tòria com pel meu moment vital. Després, m’ha tornat a despertar les ganes que tots aquells lectors i lectores que la van llegir en el seu moment engeguin el boca orella. I també d’acostar la a totes les per sones que encara no la coneixen».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
nguany es compleixen vuitanta anys de la introducció del Document Nacional d’Identitat com a carta d’identificació obligatòria per a les persones de nacionalitat espanyola. Aquest sistema d’identificació, que avui hem normalitzat, es va crear en la fase inicial del franquisme i, de fet, el DNI número 1 va correspondre, és clar, al mateix dictador. No és difícil fer la connexió entre la introducció d’un document d’identitat obligatori i la implantació d’un estat autoritari. Sense anar més lluny, la carta d’identitat francesa va ser introduïda pel règim de Vichy el 1940 i ha estat mantinguda fins al moment present, encara que al 1955, en el marc de la Quarta República, es va suprimir el seu caràcter necessari. Al Regne Unit, no hi ha sistema d’identificació obligatori. Certament, el DNI facilita molt les coses en la realització dels múltiples tràmits de la vida diària, però, com sempre que compartim les nostres dades, facilita així mateix el control de la nostra activitat i, en última instància, és un forat en la nostra intimitat. Ens hem acostumat a acceptar això, com passa amb l’ús del telèfon mòbil, però potser no s’hauria de donar per evident la necessitat d’identificar-nos amb aquest document en les múltiples activitats privades en què l’utilitzem amb normalitat.
En aquest sentit, sempre m’ha sobtat com entitats catalanes, en moltes ocasions més aviat poc entusiastes amb l’espanyolitat, demanen el DNI de manera sistemàtica a socis o clients. Em fa l’efecte que aquesta normalització del DNI és una metàfora de com bona part de la nostra vida quotidiana està marcada per l’herència de la dictadura, que hem normalitzat fins a banalitzar-la, de manera que acaba essent impossible sortir de l’imaginari que va generar i que la Transició va consolidar.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
