Dimecres 30 d'octubre de 2024

Societat

Cultura popular 8

L’Ajuntament de Reus es presentarà com acusació particular contra l’autor dels danys al Gegant Indi

Més del 75% de la població de Tarragona i la Canonja ha de suportar soroll ferroviari

La Generalitat ha elaborat un mapa de l’exposició sonora de la població i la Diputació ha creat un pla per a reduir l’impacte acústic del trànsit 2 i 3

Botigues que també són patrimoni

L’Ajuntament de Tarragona ha engegat una campanya per a fer valdre comerços emblemàtics de la ciutat Tarragona 4

Opinió 17 Josep Maria Buqueras Bach. Gaudí i els Vilella: «Joan Vilella volia que a Reus hi hagués una obra de Gaudí»

Avui amb el diari

Química, cap a la neutralitat climàtica

Tres de cada quatre veïns de Tarragona i la Canonja es veuen afectats pel soroll ferroviari

Mediambient El soroll d’alta potència s’ha vist reduït respecte a 2021 però encara afecta especialment als barris de Ponent, el Francolí, Sant Pere i Sant Pau i la Móra

Álvaro Rodríguez

El departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha fet pública aquest any la quarta fase dels mapes estratègics de soroll. Aquests són una eina que avaluen l’exposició de la població al soroll i que deuen elaborar cada cinc anys les aglomeracions de més de 100.000 habitants. Un d’aquests punts és el que conformen Tarragona i la Canonja, amb una població de 142.452 habitants i una superfície de 65,2 kilòmetres quadrats.

Aquest nucli va publicar per primer cop el seu mapa estratègic l’any 2021, amb un estudi que analitzava l’impacte del soroll durant el període 2017-2022. Enguany ha sortit a la llum la nova fase que exposa les dades corresponents als anys entre el 2022 i el 2027. Si comparem les dades totals dels dos informes, podem trobar que les persones afectades per potències entre els 55 dB i els 75 dB s’ha vist lleugerament reduïda. No obstant això, hi ha hagut un considerable augment de les persones afectades pel soroll per sota dels 55 dB, el nivell més baix que mesura l’estudi. Anant al detall, les darreres xifres disponibles mostraven a un 4,6% de la població afectada per sorolls de menys de 55 dB, en canvi, el nou mapa exemplifica que un 30% dels habitants estan exposats a aquesta potència. Per contra, si mirem els valors més alts registrats –entre 70 dB i 74 dB– el percentatge s’ha vist reduït d’un 3,5% a un 2,5% de població afectada. Aquest

canvi es veu reflectit en la resta de nivells a excepció de la compresa entre els 64 dB i els 69 dB, on es reflecteix un petit augment respecte al darrer estudi.

Soroll ferroviari

Si ens fixem en les diferents fonts, la diferència del soroll total coincideix bastant amb l’evolució patida pel soroll del trànsit ferroviari. L’afectació de menys de 55 dB en aquest àmbit ha crescut de 5.700 persones a 109.000, implicant que, amb les noves dades, implicant que un 76,5% de la població es veu afectada per l’impacte d’aquest soroll. El trànsit viari continua sent el soroll que afecta a més persones, però aquest s’ha vist lleugerament reduït.

A la resta de nivells de soroll també podem trobar un notable increment, ja que en els valors per damunt dels 55 dB es trobaven zero persones afectades a l’estudi publicat l’any 2021. En canvi, en el nou mapa de soroll, es troben per-

Afectació a la població segons font del soroll

sones afectades en tot el rang per sota dels 75 dB. Més concretament, hi ha un 2% de la població afectada per senyals entre els 55 dB i els 59 dB, una xifra que es va reduint fins al centenar de persones perjudicades per valors entre els 70 dB i els 74 dB, els valors més alts registrats dins l’estudi. Els punts més afectats per aquesta tipologia de soroll són els barris de Ponent de Tarragona i el sud de la Canonja. També cal remarcar que el mapa de soroll distingeix durant els diferents períodes del dia, amb especial atenció a la nit. Atesa aquesta variable podem observar com el trànsit ferroviari provoca sorolls de major intensitat durant la nit, on es registren les afectacions de major intensitat.

Punts calents

Deixant de banda el trànsit ferroviari i tornant a les afectacions generals, el mapa de soroll permet identificar alguns punts calents on es concentren la majoria de les afec-

tacions. Un dels principals és la zona on es creuen les carreteres A-27, A-7 i T-11, afectant sobretot, als barris de Torreforta i a la zona del Francolí. Molts habitatges d’aquesta zona s’exposen a nivells d’entre 65 dB i 70 dB, sorolls especialment molestos, i fins i tot superant aquesta potència.

En general, els barris de Ponent i la Canonja es troben sotmesos a un alt nivell de soroll, provocats principalment per les tres carreteres que creuen aquesta zona i la proximitat amb les vies del tren.

La producció industrial no planteja pràcticament problemes de soroll a les zones poblades, no obstant això, dins del mapa publicat hi ha un punt calent amb valors per sobre dels 70 dB al polígon entrevies, tot i que aquest pràc-

El soroll més intens s’ha reduït, però augmenten els afectats en general

Mapa del soroll general a l’aglomeració de Tarragona i la Canonja durant totes les hores

Dades expressades en centenars d’habitants

Decibels Total Trànsit viari Trànsit ferroviari Oci

Indústria

Els barris de Ponent i la Canonja són els punts més afectats pel soroll ferroviari

ticament no arriba a les zones residencials. Si mirem cap a llevant, és destacable la gran afectació que té l’entorn de l’AP-7 al barri de Sant Pere i Sant Pau, submergint pràcticament tot el barri en nivells per sobre dels 65 dB. La situació és també greu al barri de la Móra, on

Moltes zones de Torreforta i Sant Pere i Sant Pau s’exposen a més de 65 dB

conflueixen les vies del tren i l’AP-7, creant així una tempesta perfecta que genera més de 65 dB en bona part del barri. Tots aquests sorolls disminueixen a la nit, tot i això, es mantenen per sobre dels 55 dB a Torreforta, la Floresta, Bonavista, el nord del Francolí i part de la Mora.

L’afectació del soroll del trànsit ferroviari ja afecta a un 76% de la població. Gerard Martí

L’apunt

El soroll de l’oci

A diferència del mapa publicat a 2021, l’edició d’enguany contempla la variable del soroll d’origen comercial i d’oci. D’aquesta manera, es pot observar com un 54% de la població que forma part de l’estudi es veu afectada d’alguna manera per aquesta font. Durant la nit, aquesta xifra es veu reduïda a un 24% de la població.

Aquesta variable mostra un comportament diferent amb un únic punt calent, ubicat al centre de Tarragona i la Part Alta. En grau més baix, també s’observa alguna afectació al Port Esportiu.

Dins d’això, hi ha tres punts del mapa on es generen sorolls per sobre dels 70 dB, la plaça del Fòrum, la rambla Vella i la plaça de la Font. Durant la nit el soroll disminueix, però es manté per sobre dels 65 dB als dos últims.

La Diputació crea un Pla d’acció per reduir el soroll a les carreteres

La Diputació de Tarragona ha elaborat un Pla d’acció per reduir el soroll a les carreteres del territori. L’òrgan supramunicipal s’ha vist obligat per la Unió Europea a actuar en aquelles vies que superen els 3 milions d’usuaris a l’any. Concretament, s’actuarà a 8 carreteres: la T-722 i la T-750, a La Pobla de Mafumet; la TP2301, a Tarragona; la TP-7049, a Reus; la TV-2041, a Creixell i la Roda de Berà; la TV-3025, a l’Ametlla de Mar; i la TV-3146 i la TV-3148, a la Pineda. «Mai s’havia estudiat tan a fons la immissió sonora a les nostres carreteres. Era un fons desconegut. Ara, l’objectiu és millorar», explica Iris Castell, diputada delegada d’Infraestructures del territori a la Diputació. Segons la normativa vigent, tres d’aquestes carreteres, les de La Pobla de Mafumet, Creixell i la Pineda, superen els objectius de qualitat acústics fixats. «Surten per sobre del que marca la llei, però estem parlant de poques diferènci-

es», exposa Castell. Segons dades de l’estudi del Pla de la Diputació, el nombre estimat de persones que poden tenir molèsties intenses en les zones d’aquestes carreteres és de 9.176.

Alteracions greus del son A part, l’estimació és que 4.548 tarragonins poden patir d’alteracions greus del son pel soroll que provoquen els vehicles a les vies. El càlcul també estima que 25 persones poden patir casos de malaltia cardíaca isquèmica a la zona. Les dues vies a la Pineda són les que presenten pitjors resultats. «No tenim cap queixa registrada de veïns o d’algun Ajuntament sobre el soroll que es genera en aquestes carreteres», indica la diputada.

Més enllà de Vila-seca, Castell assegura que «les dot-

«Mai s’havia estudiat tan a fons la immissió sonora a les nostres carreteres»

ze vies són prioritàries per la Diputació». Cal destacar que la carretera TV-3146 està pendent de traspàs a l’Ajuntament de Vila-seca.

Per a millorar la situació, s’apostarà per fer reductors de velocitat de formigó, de pas elevat. «Els de plàstic són molt més sorollosos», diu la diputada. A més, Castell destaca el treball de «precaució» que es fa des de l’òrgan supramunicipal.

El pla contra el soroll de la Diputació arribarà fins al 2029. «Tot el que es pugui fer per a millorar es farà», diu Castell. En aquesta línia, s’obre la porta a analitzar altres carreteres i actuar-hi per a reduir el soroll que s’emet. «Seguirem les directrius que ens marquin des d’Europa. En les primeres fases del pla de la UE no estàvem inclosos i en aquesta darrera sí», explica la diputada.

En total, les accions previstes tindran un cost de 210.000 euros. A part d’instal·lar i millorar els reductors de velocitat, s’establiran també radars pedagògics.

Dues carreteres a la Pineda són les que presenten pitjors resultats segons el pla de la Diputació. Gerard Martí

Oriol Castro

Societat Les vies més problemàtiques són a la Pineda

Oriol Castro

Tarragona pot presumir de ser patrimoni mundial de la humanitat pel conjunt arqueològic de Tàrraco. Monuments que turistes d’arreu del món venen a visitar. Però a la ciutat hi ha un altre tipus de patrimoni, d’un gran valor, que és sovint desconegut i que ara es vol realçar. Es tracta dels comerços singulars i històrics de Tarragona. Ara, des de l’Ajuntament es vol reivindicar aquests establiments amb una campanya de promoció i transformació comercial.

«Una ciutat forma la seva identitat per la seva gent. I una gran part són els comerços locals», va explicar Montse Adan, presidenta de Mercats i consellera de Comerç. Adan va presentar el programa davant dels representants dels 38 comerços que formaran part de la iniciativa. Els establiments s’han agrupat en quatre categories diferents. Els comerços amb història, que porten més de 45 anys oberts; els comerços amb patrimoni, que estan ubicats en edificis amb un alt valor arquitectònic; els comerços singulars, que tenen una activitat diferencial; i els comerços emblemàtics, que tenen més d’un dels requisits. «A Tarragona tenim la sort de comptar amb molts comerços emblemàtics que volem posar en valor», va exposar Adan. Per a aconseguir-ho,

Societat

L’altre patrimoni de la ciutat es reivindica

L’Ajuntament impulsa una campanya sobre els comerços emblemàtics de Tarragona

des de Mercats s’ha impulsat una pàgina web on es poden consultar els comerços. També, els establiments comp-

taran amb un segell identificatiu. «És un orgull a nivell familiar i per Tarragona», va expressar Imma Ortiz, del co-

merç Efectos Navales Ortiz, al Serrallo. La botiga va obrir el 1945 i hi han treballat tres generacions familiars. «Avui en

El consell d’administració aprova el nomenament de Milà com a gerent de l’EMDET

Municipal Substituirà Jordi Dies i mantindrà el seu càrrec com a gerent de Mercats

J. Bugarin

Dani Milà es va convertir ahir en el nou gerent de l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona (EMDET), després que el consell d’administració aprovés el seu nomenament. Tal com va avançar el Diari Més, l’actual gerent de Mercats s’encarregarà també de la gestió de l’EMDET, que fins ara havia recaigut en mans de Jordi Dies. Segons el comunicat de l’Ajuntament, aquest nomenament es produeix després de comprovar que

Milà ha demostrat un ampli coneixement del funcionament del sector públic empresarial. També es considera que compta amb la suficient capacitat i idoneïtat per al seu nomenament provisional, que serà d’un any.

A més a més, s’ha tingut en compte a l’hora de prendre aquesta decisió que l’empresa de Mercats i l’EMDET comparteixen la mateixa presidència — assumida per la primera tinent d’alcalde i consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan— i, «tot i no te-

«Moltes parts del nostre procés continuen sent analògiques»

els hem de fer grans», va afegir Ortiz. Precisament, una de les iniciatives de la campanya és un servei d’assessorament per a impulsar la digitalització dels comerços. «Volem estar al vostre costat a l’hora d’afrontat noves etapes», els va dir Adan.

D’analògic a digital «Cal fer aquest pas cap a la digitalització perquè moltes parts del nostre procés són analògiques», va comentar Goretti Rion, del comerç Sant Jordi Art. La seva botiga, on venen articles religiosos i records artesanals, va obrir el 1967. «Quan ets un comerç petit, no encaixes amb segons quines coses i que ens donin un cop de mà s’agraeix», va expressar Rion.

dia, que tot s’ha de comprar per internet, els comerços de proximitat tenim un paper molt important. I a Tarragona

Nova ruta turística A més, la consellera va compartir la voluntat d’impulsar des de Turisme una ruta per a visitar aquests establiments. «Els turistes podran localitzar més fàcilment els comerços i fer-hi gasto. Volem mantenir la campanya els anys vinents i que cada cop s’hi sumin més establiments», va sentenciar Adan. «El turisme s’enfoca a la Part Alta. Però tot el que sigui ajudar a visibilitzar els comerços pot ser una bona eina», va concloure Rion.

nir objectes ni negociats idèntics, sí que és cert que en són els més propers entre ells de l’organització».

El nomenament de Milà va ser ratificat ahir pel consell d’administració de l’EMDET. Al llarg de la tarda, es van anar encadenant les reunions dels diferents òrgans representatius de les empreses municipals, les quals es van acabar allargant més enllà de les nou de la nit.

Els comerços disposaran d’assessorament per a impulsar accions de digitalització als seus establiments. David Oliete

Foto de Daniel Milà, que el 2019 va ser nomenat gerent d’Espimsa. Mercats

El Govern ho fa oficial: Castellà, nou president del Port

Política El fins ara subdelegat del Govern central substituirà Saül Garreta

Ja és oficial. El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va nomenar ahir

Santiago Castellà com a nou president del Port de Tarragona. D’aquesta manera, el fins ara subdelegat del Govern central a la província de Tarragona rellevarà Saül Garreta, qui va assumir el càrrec el novembre de 2022.

Castellà és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i en Ciències Polítiques per la UNED. Del 2003 al 2006, va ser degà de la Facultat de Dret i vicerector de

Relacions Externes entre el 2006 i el 2010. Va iniciar la seva vida política de la mà d’Adolfo Suárez com a Secretari General de les Joventuts del Centre Democràtic i Social. Posteriorment, va ser Secretari General del Moviment

Laic i Progressista. Des del 2016, és Primer Secretari a la ciutat de Tarragona. A partir del 2020, va ser senador i va ocupar la vicepresidència primera de la Comissió Constitucional del Senat i va ser el portaveu de la comissió de Funció Pública. El desembre del 2023, va prendre possessió com a sub-

delegat del Govern central a Tarragona, Joan Sabaté. Castellà marxa ara per ser el nou president del Port, i el diputat al Congrés i Primer Secretari de l’agrupació del PSC a Reus, Andreu Martín, apunta a ser el seu substitut a la subdelegació del Govern estatal. Està previst que el relleu

es produeixi oficialment en els pròxims dies.

Altres nomenaments

El Govern de la Generalitat també va nomenar ahir José Alberto Carbonell nou president del Port de Barcelona, on va ser nomenat director general el 2009. A banda, va

aprovar el nomenament d’Isidor García com a nou director de l’Agència Catalana del Consum, de Jaume Magré com a nou director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i de José Luís Duran com a president de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals.

Fortuny dirigirà els Serveis Territorials d’Educació

Política Montserrat Fortuny serà la nova directora dels Serveis Territorials d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya a la demarcació de Tarragona. Segons ha pogut saber Diari Més, Fortuny rellevarà, a partir d’aquest dimecres, Joan Manel Audí, qui ostentava aquest càrrec des del juliol de 2021, quan va ser nomenat pel llavors conseller d’Educació Josep Gonzàlez-Cambray. Amb l’arribada de la nova titular de la conselleria, Esther Niubó, la direcció dels serveis territorials passarà a mans de Fortuny, qui ja formava part del Departament com a inspectora. Militant del PSC, va ser nomenada directora de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) a partir del 2017. Dos anys després, amb l’entrada d’un nou govern —ERC i ECP— a l’Ajuntament tarragoní, no va ser renovada per continuar en el càrrec. J.B.

Imatge d’arxiu de Santiago Castellà, nou president del Port, a la subdelegació del Govern estatal. Gerard Martí

Les obres de reforma del Parc de Bombers de Reus ja tenen data d’inici

Infraestructures El Departament d’Interior ha fixat la data d’inici de les obres de reforma en el 16 de juny de 2025

Miquel Llaberia

La reforma del Parc de Bombers de Reus ja té data d’inici d’obres. El dia fixat pel Departament d’Interior és el 16 de juny de 2025. Això suposa un lleuger endarreriment a la darrera actualització que fixava l’inici de l’actuació en el mes d’abril de l’any vinent. En conseqüència, probablement també significarà endarrerir la data de finalització d’obres que estava prevista pel mes d’agost de 2026. Actualment, la Generalitat ja disposa del projecte executiu redactat i està en procés de validar finalment la maqueta.

Aquest projecte, que compta amb un pressupost total de 4.464.999 euros, té com a objectiu «millorar la funcionalitat i sostenibilitat del parc», tal com apunta el cap de la Unitat d’Infraestructures i

Sostenibilitat del Cos de Bombers de la Generalitat, Guillem Recio. A més, també augmentarà la superfície total del parc en 600 metres quadrats. Aquesta ampliació serà gràcies al fet que l’Ajuntament de Reus va cedir el terreny adjacent situat entre el Mas Carpa i el Mas Tallapedra. A més, en el recinte es construirà un segon edifici independent destinat a formació que anirà junt amb la torre de pràctiques ja existent.

Guanyar en eficàcia

«Per un costat, millorem pel que fa a la sostenibilitat mediambiental del parc segons criteris tant del departament com de bombers», comenta Recio. Per tal d’aconseguir aquesta millora en la sostenibilitat de l’equipament treballaran en la implementació d’energies renovables que els

facin autosuficients: «Volem ser sostenibles i, per aquest motiu, s’instal·laran plaques fotovoltaiques que garantiran l’energia de totes les installacions del parc, exceptuant la cuina que continuarà sent amb gas».

«Per un altre costat, la reforma sobretot servirà per millorar la funcionalitat. Tot i que l’exterior quedarà bastant igual a com és ara, l’estructura interior quedarà alterada per millorar l’efectivitat i comoditat dels bombers», explica el cap. Per aconseguir-ho, la sala de formació que «ocupava un gran espai en l’antic edifici», es ressituarà al nou edifici.

«Això és un canvi important, perquè és un espai el qual no tan sols utilitzen en el parc de Reus, sinó també bombers d’altres parcs o zones com Montblanc, Lleida o Tarragona que van a fer formació»,

Caldrà que el Reus Ocult torni a visitar el Parc de Bombers

El cap de setmana del 5 i 6 d’octubre d’enguany, amb la desena edició del Reus Ocult, alguns ciutadans van tenir l’oportunitat de visitar, entre altres espais, el Parc de Bombers de Reus. Pel que sembla, amb aquestes obres que reordenaran l’interior, caldrà fer una nova ruta en pocs anys.

remarca.

El nou edifici estarà vinculat a la torre de pràctiques que existeix en l’actualitat. La

El Departament d’Interior està acabant de validar la maqueta

L’objectiu és que el parc guanyi en funcionalitat, eficàcia i sostenibilitat

seva funció serà la d’oferir un espai destinat a la formació tant teòrica com pràctica. «A part de tenir les aules en l’edifici, també hi haurà un espai exterior per fer les maniobres de pràctiques que pertoquin o una sèrie d’aules per a portar a terme simulacions o pràctiques més tecnològiques», afirma Guillem Recio.

A la vegada, el cap de la Unitat d’Infraestructures i Soste-

nibilitat del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya també comenta que un dels punts més importants en tenir en compte serà dur a terme de les obres, que duraran més d’un any, sense interrompre l’activitat del parc de bombers que continuarà en paral·lel. «Són unes obres importants, per aquest motiu s’han establert una sèrie de fases a través d’un estudi que busca la manera que l’impacte sobre la funcionalitat del parc sigui el menor possible», subratlla. D’aquesta manera, es garantirà la mateixa operativitat que té ara, «tot i que no amb la mateixa comoditat pels bombers». Per una altra banda, reconeix que «segur que el parc de Reus, com altres parcs, haguessin necessitat abans una millora, però això és un tema pressupostari».

Imatge digital de com preveuen que serà l’exterior del Parc de Bombers de Reus després de les obres de reforma que han d’iniciar al juny de l’any vinent. Departament d’Interior

L’apunt

L’Ajuntament es personarà com acusació particular pels danys al Gegant Indi

Successos Un turista va intentar aixecar la figura sense permís i la va fer caure, causant greus danys a la cara del gegant

Miquel Llaberia

L’Ajuntament de Reus es personarà com acusació particular contra el turista que va tirar a terra el Gegant Indi, causant-li greus danys especialment a la cara, tot i que també en altres parts com la perruca o la corona. Un fet que recorda quan, el matí de Sant Pere de 1958, un grup de joves que tornaven de revetlla van voler fer ballar els gegants amb tanta mala sort que l’Índia va caure i va patir greus danys a la cara. El jove va ser detingut i la seva família va haver de pagar la reparació que va ascendir fins a les 2.000 pessetes. Els fets van tenir lloc després de la Ballada de gegants històrica de Santa Maria del Mar, al vespre del dissabte 26 d’octubre, que, a més, enguany celebrava els 600 anys de la primera referència d’un gegant a la ciutat de Barcelona.

La presidenta de la Colla Gegantera de Reus, Àstrid Martín, explica que els geganters estaven al costat dels gegants menjant-se un entrepà per sopar abans de carregar-los. «Els gegants sempre estan vigilats», subratlla la presidenta, que afegeix que just darrere dels indis unes persones estaven vigilant mentre sopaven quan un turista de nacionalitat estrangera se’ls va atansar. «Va vindre aquest personatge i en anglès va preguntar l’alçada i el pes del gegant i, finalment, va

d’arxiu

preguntar si podia aixecar-lo i aquelles persones li van dir que no», continua explicant. Malgrat la negativa dels geganters, en aquell moment es va acostar una senyora a aquests demanant almoina i el turista va aprofitar la distracció per acostar-se al gegant per darrere i intentar aixecar-lo. «Els gegants de Reus sempre s’aixequen per davant, ja que darrere hi ha un

Martín: «El pitjor de tot va ser escoltar el cop, girar-nos i veure l’indi a terra»

Huguet (PP) preguntarà què vol fer la Generalitat amb l’estació de busos

Política Una representació del Partit Popular (PP) va visitar ahir Mas Iglesias per conèixer de primera mà les reclamacions i opinions dels veïns respecte del trasllat de l’estació d’autobusos. El diputat Pere Lluís Huguet va explicar a Diari Més que presentarà una pregunta al Parlament de Catalunya per saber «quina és la intencionalitat real de la

Generalitat» al respecte. «És una estació d’autobusos de la Generalitat i també hi té alguna cosa a dir, volem que es pronunciï sobre si la intenció és mantenir-la on és ara, construir-la a un altre lloc o carregar-se una zona verda, que Reus tampoc és que en tingui gaires i crec que hem de conservar-les», va precisar Huguet. El regidor Sebastià

Domènech va afegir que «crec que, al final, entre tots, ho aconseguirem aturar», tot recordant que l’oposició en bloc va presentar al ple una moció en contra de la ubicació proposada per moure l’equipament, és a dir, el parc de Mas Iglesias. Els populars van reunir-se amb representants de la Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias. SPM

travesser. Aleshores, en posar una cama i intentar aixecar el gegant, va ensopegar i el va fer caure cap endavant», apunta. L’home va fugir, però alguns geganters el van perseguir i el van arraconar en un portal mentre alertaven a la Guàrdia Urbana que el va detenir.

«Respecteu el nostre dol»

«El pitjor de tot va ser escoltar el cop, girar-nos i veure l’indi a

terra», recorda la presidenta de l’entitat, dolguda. «Hi ha gent que no entén el nostre dol, perquè és un dol, però, al cap i a la fi, és com si fos part de casa nostra», reivindica la presidenta de la colla, a la vegada que reclama que es respecti el seu dol.

Per un altre costat, ha volgut agrair el suport que els ha arribat, en primer lloc, per part de l’Ajuntament de Reus:

«Aquella nit, eren les dues de la matinada i parlava per telèfon amb el regidor de Cultura, amb la directora de l’Institut Municipal Reus Cultura i amb l’alcaldessa. Des del minut zero es van bolcar, no pel que necessitéssim, sinó el que demanéssim, així que dono les gràcies a l’Ajuntament». A més, també ha volgut donar les gràcies a totes les mostres de suport rebudes en els darrers dies per part d’altres colles geganteres i entitats culturals de tot arreu, però en especial als geganters allí presents. «En aquell moment, quan cau l’indi, va ser una massa posant tovalloles damunt del cap per evitar que sortís cap imatge i per protegir-lo. La gent d’altres colles s’hi va llençar, deixant els seus gegants per ajudar-nos. Va ser una unió brutal», recorda emocionada Àstrid Martín.

Restauració i judici

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, informa que el gegant s’ha traslladat al taller de Manel Llauradó, que s’encarregarà d’estudiar els danys i dur a terme la reparació que, per ara, pronostiquen que no superarà els 10.000 euros. «S’ha obert un procediment judicial i és important fer una valoració econòmica dels danys», destaca Recasens, alhora que confirma que l’Ajuntament de Reus es personarà com acusació particular en aquest judici.

Els regidors Sílvia Virgili i Sebastià Domènech, parlant amb el diputat Pere Lluís Huguet. Diari Més

Fotografia

dels gegants indis durant la ballada de Corpus a la plaça del Mercadal. Gerard Martí

Les memòries selectives, l’amor i el dolor centraran el festival Memorimage

Cinema La XIX edició tindrà lloc del 6 al 9 de novembre

El XIX Memorimage–Festival Internacional de Cinema de Reus abordarà les memòries selectives, la força inspiradora de l’amor i la redempció al dolor individual i col·lectiu en la nova edició, que se celebrarà del 6 al 9 de novembre al Teatre Bartrina, amb totes les sessions gratuïtes. Dedicat al cinema amb imatges d’arxiu, el certamen proposa un programa de 20 pel·lícules, deu de les quals celebraran la seva estrena a Catalunya. A més, catorze comptaran amb col·loqui posterior amb els respectius directors.

Ballesté:

La Secció Oficial, que reuneix les millors pel·lícules del panorama nacional i internacional, interpel·la el valor emocional del llegat de les memòries selectives amb dos films que indaguen en l’amor i el seu efecte inspirador en les vides dels seus protagonistes: Echo of You, de Zara Zerny, on persones de 80, 90 i 100 anys parlen amb franquesa i eloqüència sobre l’amor, la soledat, el dol, la vida i la mort, i Frammenti di un percorso amoroso, de Chloé Barreau, un film on la directora recorda els tipus d’amor viscuts al llarg de la seva vida, de l’enamorament adolescent i

«La ràdio

l’amor a distància a la passió carnal i el vincle profund, i que li ha merescut reconeixements arreu del planeta. Completen la Secció Oficial tres llargmetratges que, per contra, ofereixen un espai fílmic de sanació i redempció a la memòria del dolor per uns fets o un passat traumàtic, sigui a títol individual o col·lectiu: Home Sweet Home, d’Annika Mayer, un film sobre la invisibilitat de la violència domèstica basat en arxius de Súper-8 i en entrevistes de la directora a la seva àvia; Pepi Fandango, de Lucija Stojevic, en la que un supervivent de l’Holocaust viatja al sud

era un nou univers engrescador i de pors, com la IA»

Cultura «Fa 100 anys, aquí, al Teatre Bartrina, uns socis emprenedors van aconseguir que d’un aparell que semblava una caixa sortís so. Van fer gairebé màgia sentint uns senyals horaris que venien de París». La periodista Coia Ballesté feia referència a la primera recepció radiofònica a Reus. «La gent no s’explicava com podia ser que es poguessin enviar paraules, sons, per l’espai, sense fils», continuava. Amb Reus, París i Londres, un segle de màgia, la corresponsal de la CCMA al Regne Unit va inaugurar el curs del Centre de Lectura. Va recordar els seus inicis, treballant els caps de setmana a la COPE i, posteriorment, a Esports a la SER. I va analitzar un aparell que va «transfor-

L’Ajuntament de Reus destinarà 200.000 euros a arranjar cinc trams de voreres en mal estat

Via Pública L’Ajuntament de Reus engega el Pla de Voreres 2024 amb l’aprovació del projecte de millora. El pla té un pressupost de 200.000 euros. Una vegada licitat i adjudicat el contracte d’obres, s’actuarà en voreres escollides amb criteris tècnics pel seu mal estat. Les obres es portaran a terme en cinc trams: l’avinguda Marià

Fortuny —entre els carrers Segimon i Roser—, l’avinguda President Macià —entre els carrers del Gas i Cambrils—, la plaça de la Pastoreta —part de l’Escola La Salle—, l’avinguda Pere el Cerimoniós, entre els carrers Vidal Barraquer i Monestir de Poblet, i el carrer Dom Bosco —entre el carrer Muralla i l’avinguda Marià Fortuny—. Redacció

El certamen presenta 20 pel·lícules, deu de les quals s’estrenaran a Catalunya

d’Espanya per escriure el seu propi fandango en record dels nens gitanos que cantaven

flamenc al camp de concentració de Rivesaltes, i Le Mans 55, d’Emmanuel Reyé, on el director investiga la cursa de cotxes esportius que ha provocat més morts en el món de l’esport, un esdeveniment que va afectar personalment la seva família i que va commocionar tot Europa.

Així mateix, com es habitual, el festival reivindica el seu compromís amb el territori amb la Secció MemoriReus, que acull tres produccions del Camp de Tarragona sobre personalitats destacades de la zona: Gabriel Ferrater, Dolors Vives Rodon i Josep Maria Cañellas.

mar una societat, que va connectar més enllà de les fronteres físiques i temporals». «La ràdio va suposar un nou univers engrescador i, també, de pors», va considerar. «Com ara ens passa amb la intelligència artificial», reflexionà, que genera «fascinació, incògnites, una miqueta de respecte i, per què no, por perquè no s’escapi de les mans». SPM

Redacció

Fotografia de l’acte de presentació de la programació del XIX Memorimage. Aj. Reus

La periodista Coia Ballesté, durant la seva intervenció al Centre de Lectura. Gerard Martí

Una trentena d’actes culturals per a reflexionar sobre el despoblament

Cultura Vuit espais de la Diputació de Tarragona acolliran la programació del projecte ‘Pobles mudats’

La Conca de Barberà millorarà els serveis socials

La Diputació de Tarragona impulsa Pobles Mudats, un projecte artístic transversal que abordarà la problemàtica del despoblament rural a través de 29 propostes culturals. La iniciativa, que arrencarà el 7 de novembre i finalitzarà el 15 de febrer de l’any vinent, tindrà lloc en 8 espais de la nova Xarxa d’Espais Culturals de la Diputació, a Tarragona, Reus, Tortosa i Valls. També s’organitzaran activitats en altres indrets, com la Fàbrica de la Transició, al Catllar, o a la Joncosa del Montmell.

«L’objectiu de la Xarxa és impulsar una acció cultural pròpia i proactiva mitjançant la programació de projectes conjunts multidisciplinaris que connectin agents culturals públics i privats, artistes, recursos i talent de tot el territori», va afirmar ahir la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, durant l’acte de presentació

La

del projecte. Aquest, va afirmar, és un exemple que «des de la cultura també es pot abordar el despoblament», ja que «utilitza l’art com a eina de reflexió».

Un projecte multidisciplinari Pobles mudats comptarà amb més de 120 participants i inclourà activitats de diverses disciplines artístiques, des de

les arts visuals i la dansa fins a la literatura, la música i la gastronomia. Entre els artistes que hi participen es troben Manuel Moranta, els fotògrafs del col·lectiu Photo KM 0, el videocreador Nacho Mayals, l’escriptora Gemma Ventura, membres de la companyia de dansa La Im.perfecta i el pastisser Oriol Rossell, a més d’altres creadors del territori.

Joves aparta un casteller acusat d’agredir a membres de la Colla

Vella

Castells El conflicte es va produir durant la diada de Santa Úrsula

La diada de Santa Úrsula, a Valls continua portant cua i no només a causa de l’abandonament de l’actuació a causa de la pluja per part de la Colla Joves Xiquets de Valls.

El dimarts al matí la Colla Vella, a través de les seves xarxes socials, denunciava una agressió física i un altre intent d’agressió a tres membres de l’agrupació rosada, dos d’ells menors, per part d’un casteller de la Joves.

Els fets es van produir després que la Vella va descarregar el 4de9 sense folre. Ales-

hores un casteller de la Joves dona un cop de puny a un dels integrants del tronc de la Vella, que estava celebrant-ho en direcció a la colla vermella. L’intent d’agressió es va repetir i va afectar altres dos integrants dels rosats.

La situació de tensió fins i tot va obligar a intervenir un agent de la policia local, que es va col·locar entre les dues formacions.

La Colla Vella ha anunciat que emprendrà accions, sense concretar-les, «a fi de garantir la protecció i la seguretat dels seus membres i que accions com aquestes no que-

din impunes».

Per la seva banda, la Colla Joves Xiquets de Valls va convocar ahir a primera hora de la tarda una roda de premsa en què responia a les denúncies de la colla rival.

Francesc X. Ramon, cap de colla destacava l’absolut rebuig i condemna de qualsevol intent d’agressió física i comunicava que s’havia decidit, «mentre no es resolgui tota la situació», demanar al casteller que no continués, temporalment, en el dia a dia de la colla. Amb tot, Ramon afegia que «no és una acció fortuïta, ni que sorgís del no-res, sinó

La primera acció s’inaugurarà el 7 de novembre al Pati del Palau de la Diputació

«L’oferta és molt àmplia, i permet abordar el despoblament des de diferents perspectives i de la mà de destacats professionals del món de l’art i de la cultura», va explicar el diputat de Promoció Social i Cultural, Óscar Sánchez. El projecte, va afirmar, ha estat fruit d’un any i mig de «treball, reflexió i diàleg» amb els diferents creadors participants.

Un homenatge a Marmellar La primera acció, titulada Terraplena, s’inaugurarà el 7 de novembre al Pati del Palau de la Diputació. Aquesta ha estat ideada i comissariada per l’artista Manuel Moranta, i té com a protagonista Marmellar, un poble abandonat al Baix Penedès, un dels 58

deshabitats de la demarcació. La proposta ha comptat amb la participació d’antics veïns del poble, que van elaborar un inventari de paraules sobre aquest. Són aquests mots els que han inspirat al col·lectiu d’artistes a l’hora de crear les seves peces. «La terra no és buida, sempre està plena. Només hem de saber mirar», aquestes són les paraules que va utilitzar Moranta per descriure l’essència del projecte. A part de Terraplena, Pobles mudats també inclou Els pobles acampen a l’Escola, que tindrà lloc a les seus de Tortosa i Valls de l’Escola d’Art i Cultura de la Diputació; la jornada, Derives a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona; el cicle L’art com a experiència per estimar el territori, al Museu d’Art Modern de la Diputació, i un cicle d’activitats al voltant de la Fàbrica de la Transició al Catllar. La programació es pot consultar a www.dipta.cat/ poblesmudats.

Social El Consell Comarcal de la Conca de Barberà desplega una línia d’intervenció socioeducativa per a famílies amb infants de 0 a 3 anys en situació de risc o vulnerabilitat. El servei d’intervenció socioeducativa forma part dels serveis socials bàsics que es porten a terme al Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Dins d’aquest servei, pròximament es desplegarà una línia del servei d’intervenció socioeducativa, a escala comarcal, per progenitors, tutors o guardadors amb infants de 0-3 anys en situació de vulnerabilitat o risc que, mitjançant activitats de suport i de formació, vetllarà per un adequat desenvolupament integral i benestar dels infants, i per la permanència amb la seva família. Tanmateix, podran ser perceptores del servei aquelles dones que, en estat prenatal, siguin derivades pels serveis de salut o de Serveis Socials Bàsics per considerar-se una situació de vulnerabilitat o risc per tal que es pugui fer un seguiment i intervenció amb la família. Redacció

que hi ha antecedents que van caldejar l’ambient perquè el nostre casteller prengués una decisió que no va ser encertada».

Respecte de les diferències de criteri amb la Colla Vella durant Santa Úrsula a causa de la pluja, tant la Colla Vella com la Joves han expressat la

seva voluntat de trobar-se per a discutir un protocol molt més clar per quan es produeixin situacions meteorològiques com les de diumenge.

Marta Omella Blanco

Llauradó, Sánchez i Moranta a la presentació del projecte. Gerard Martí

Redacció

La tensió entre les colles durant la diada de Santa Úrsula va obligar a intervenir un policia local. Gerard Martí

QUÍMICA

cap a la neutralitat climàtica

el sector químic

Compte enrere per un futur net i pròsper

Anna Ferran

Ara sí. El compte enrere ha començat. Tenim 25 anys per a revertir la generació massiva d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i establir les bases d’un futur net. Si no ho fem, ens veurem abocats, com a planeta, a la catàstrofe derivada d’una emergència, la climàtica, que no haurem sabut resoldre.

Ara bé, el repte no és senzillament reduir emissions fins que no se’n generi cap. Si fos aquest, la solució seria relativament fàcil. Ho aturem tot, d’una manera encara més extrema del que ens vam veure obligats a fer quan va esclatar la pandèmia, i aconseguiríem recular fins a nivells preindustrials. Aturar-ho tot comportaria tirar enrere en el temps i abandonar no només molts

avenços científics i tecnològics que ens han fet arribar aquí sinó també tot el nostre estil de vida. Evidentment, això no ho vol ningú. Per tant, cal trobar fórmules que ens permetin reduir emissions a la vegada mantenim o, fins i tot millorem la nostra qualitat de vida. És aquí on la indústria química hi té un rol essencial.

El fet de situar-se a l’inici de la cadena de valor de molts

processos productius, elaborant solucions per a tota mena de sectors d’activitat, com l’automoció, la construcció, el tèxtil o l’alimentari, fa que la descarbonització de la indústria química tingui un efecte de reacció en cadena amb un impacte que s’eixampla i s’irradia a tota l’economia.

Coneixedors del seu rol, el sector químic ja ha posat en marxa un full de ruta que l’ha

de dur a assolir la neutralitat climàtica –és a dir, a no generar més emissions de les que és capaç de compensar– de cara al 2050, amb diverses fites intermitges. Aquest full de ruta passa per millorar l’eficiència energètica de les plantes, electrificar maquinària i processos, utilitzar materials circulars, i avançar en tecnologies com l’hidrogen verd o la captura, emmagatzematge i ús de CO2.

Materialitzar aquest full de ruta comporta unes inversions multimilionàries que les empreses estan compromeses a fer. Ara bé, necessiten un entorn que remi en la mateixa direcció per avançar plegats i sortir d’aquest camí que és la transició energètica, com un sector reforçat i més competitiu que pugui continuar sent el motor econòmic principal de Tarragona.

Cuidem el medi amb tu, innovant constantment per millorar el nostre compromís amb la sostenibilitat, l’entorn i les persones aeqtonline.com

el sector químic

INICIATIVA DESTACADA

El nou full de ruta de l’AEQT: guanyar competitivitat amb un model descarbonitzat i circular

L’Associació

Anna Ferran

L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha engegat enguany un nou període estratègic que l’ha de dur a guanyar més competitivitat a la vegada que reforça els vincles amb el seu entorn. Aquestes són les bases que fonamenten el seu nou Pla Estratègic per al període 2024-2028. La missió principal d’aquest nou full de ruta és potenciar la «competitivitat de la indústria química de Tarragona a través d’un nou model d’economia circular i descarbonitzada». I fer-ho «amb la màxima transparència, per a contribuir al desenvolupament segur i sostenible del territori». Tenint com a meta aquest

plantejament, l’AEQT presentava les línies en les quals treballaran en aquests pròxims quatre anys. El Pla Estratègic, doncs, s’articula en cinc àmbits: seguretat i protecció del medi ambient, descarbonització i circularitat, competitivitat i innovació, territori i societat, i, per últim, comunicacions i posicionament.

En l’àmbit de la seguretat i la protecció del medi ambient, l’AEQT vol continuar aprofundint en el sistema de millora contínua en seguretat, una de les iniciatives fruit de l’anterior pla estratègic. Així mateix, vol promoure un centre de coneixement en seguretat i salut i un sistema de millora contínua en medi ambient, a més de ser referència industrial en qualitat

de l’aire. Pel que fa a la descarbonització i la circularitat, volen impulsar l’hidrogen renovable, la circularitat i la gestió sostenible de l’aigua així com la creació d’un model elèctric sostenible.

Respecte a la competitivitat i la innovació, són moltes les fites que vol assolir l’associació. En destaca el desenvolupament de la digitalització i la indústria 4.0, el desenvolupament d’infraestructures comunes per a tots els associats, l’impuls a l’R+D+i, però també l’impuls de l’FP dual, la interacció amb centres de formació o la parti-

cipació mitjançant el clúster ChemMed en esdeveniments que permetin guanyar posicionament.

La digitalització, la promoció de l’FP Dual o la divulgació són alguns dels àmbits a treballar

Pel que fa al treball amb el territori i la societat, l’AEQT es proposa en aquests pròxims quatre anys reforçar la seva relació amb altres sectors estratègics, la presència en espais de decisió territorial i el compromís amb la formació. Per últim, l’eix de comunicació i posicionament planteja intensificar el treball de divulgació dels valors del sector així com la relació amb els diferents grups d’interès de l’entorn.

La seguretat i la protecció del medi ambient continuen sent essencials.

el sector

maria mas

Directora Gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT)

«Tenim un pla per a descarbonitzar-nos

i

podem implementar-lo, però necessitem els suports de l’administració i

el territori»

Descarbonitzar-se és un camí pel qual hem de transitar. Aquesta és una de les idees, des de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), que volen transmetre i remarcar. L’entitat, que agrupa a una quarantena d’empreses ubicades als polígons Nord i Sud, així com les que ofereixen serveis de logística portuària al moll de la Química, és conscient que tenen un paper central a l’hora d’assolir la fita que ens hem posat com a continent de ser climàticament neutres el 2050. La seva directora gerent, Maria Mas, explica que, com a sector tenen un pla, però que els caldran suports de l’entorn per a dur-lo a terme.

—Quin és el camí cap a la descarbonització de la indústria química?

—Des de l’Associació, tenim un pla que se sustenta en quatre pilars. El primer és millorar l’eficiència energètica. Fa molts anys que hi treballem. Totes les empreses tenen departaments especialitzats en aquest àmbit i moltes de les empreses associades han rebut reconeixement per la feina feta en aquest àmbit. És un pilar molt important, perquè constantment sorgeixen millores que feia uns anys no eren possibles. Per tant, és una porta oberta en la qual sempre hi hem d’anar treballant. Molt relacionat amb aquest primer pilar tenim l’electrificació, que seria el segon pilar. No només ens permet reduir emissions,

sinó que els processos electrificats són més eficients energèticament parlant. Per tant, els dos primers pilars podríem dir que són complementaris.

—Quins serien els altres dos pilars?

—El tercer és l’ús de matèries primeres bio i circulars. En substituir les matèries primeres d’origen fòssil per altres de circulars redueixes la teva petjada de carboni. Calculem que aquests tres pilars, eficiència, electrificació i circularitat, suposarien cadascun d’elles una reducció d’entre un 10 i un 20% de les emissions. Per tant, en conjunt podrien suposar com a mínim una reducció del 30% i com a màxim del 60.

—I què passa amb el 40-70% restant?

—Es correspon al quart pilar, que és l’ús de les noves tecnologies, és a dir, l’hidrogen i la captura i ús del CO2. Pel que fa a l’hidrogen, el volem com un vector energètic renovable. Però, en una transició com la que estem, hem de començar amb un hidrogen de baixa petjada de carboni i anar evolucionant conforme, competitivament, sigui accessible l’hidrogen totalment renovable.

—No es pot passar de 0 a 100.

—Exacte. Per això, insistim en el fet que és una transició i, per tant, s’ha de transitar.

—També mencionava la captura de carboni.

—Sí, l’ús de les tecnologies de captura de carboni per al seu posterior ús o emmagatze-

matge. Seran molt importants en tant que permetran que processos de difícil descarbonització puguin minimitzar les seves emissions. La captura de carboni és l’única opció quan no tens cap altra alternativa. En el cas de Tarragona, és molt rellevant en els dos crackers. Ara bé, és una tecnologia necessària en altres sectors com el del ciment, la siderúrgia o la incineració de residus. S’ha d’entendre des d’un punt de vista social, perquè tecnològicament no hi ha alternativa.

—I també des d’un punt de vista regulador, oi?

—Efectivament. I l’exemple més clar és el de l’hidrogen

baix en carboni. Necessitem que el marc regulador reconegui que és una millor solució que l’hidrogen que anomenem gris, que té un origen fòssil. Per arribar a utilitzar 100% hidrogen renovable, haurem hagut de fer un camí, una transició, fins a arribar a un punt on l’hidrogen renovable tingui un preu competitiu, que ens garanteixi que puguem subsistir. La indústria té un objectiu clar: generar riquesa. Si no generem benefici, no generarem riquesa. És de sentit comú. Hem de tenir clar que la demanda de productes químics, a escala mundial, continuarà creixent, perquè la societat necessita les solucions que produeix la

indústria química. En el nostre cas no es pot aplicar la teoria del decreixement. Per tant, si aquí no som capaços de produir de manera competitiva, ho faran en un altre lloc. Aquest és l’escenari. Hem de ser capaços de ser competitius a casa nostra.

—Ser competitiu també implica desenvolupar tecnologia que acceleri la descarbonització. En quin punt es troba el Centre de la Descarbonització de la Indústria?

—Quan es parla del Centre de Descarbonització, s’associa a un edifici. Preferim parlar de projectes de descarbonització més que d’un centre. Pel

sector, és prioritari disposar de plantes pilot que es puguin connectar a peu d’unitats industrials per a poder fer desenvolupaments i millores sobre els elements de procés actuals. Actualment, disposem de tres catalitzadors comercials per a capturar carboni. Nosaltres creiem que es poden superar i, de fet, l’ICIQ hi està treballant. Tenim una proposta d’un catalitzador que pot ser més eficient, però s’ha de testar. El projecte amb l’ICIQ i l’Eurecat comporta la instal·lació de tres plantes pilot de desenvolupament i millora dels processos de captura i un projecte pilot d’una planta per a transformar aquest CO2 en productes d’alt valor afegit que puguin ser base per a la síntesi química.

—I el Centre que es va anunciar? L’Ajuntament de la Canonja ha ofert uns terrenys. —Sí, i està molt bé en la fase en la qual sigui necessari i imprescindible. Per nosaltres, ara mateix, l’imprescindible és arrencar els pilotatges. Ajudar a testar i desenvolupar tecnologia pròpia i consolidar l’existent. Ara per ara, als laboratoris i espais actuals és possible. Quan calgui un espai físic addicional serà el moment de parlar d’un edifici, però, ara per ara, no és el més important. El més important és posar eines a disposició de la indústria i a disposició dels desenvolupadors de tecnologia que puguin ajudar a incorporar la tecnologia existent i les millores plantejades als nostres processos de manera sostenible. I tot el que econòmicament no és vi-

Anna Ferran

La directora gerent de l’AEQT alerta que, si el territori no és competitiu, la producció marxarà. A. FERRAN

able, no és sostenible.

—Per tenir hidrogen verd o per electrificar i que comporti una descarbonització, cal energia neta. Disposem d’ella?

—Totes les indústries tenen projectes per posar instal·lacions fotovoltaiques. Ara bé, aquesta producció d’autoconsum té una capacitat limitada. Pot cobrir entre un 20 i un 30% del consum total. Per tant, és un bon complement, però no és suficient. El que ja estem fent ara és comprar energia amb garanties d’origen.

sumidors industrials suficient energia?

—La tenim?

«Quan es parla de Centre de Descarbonització s’associa a un edifici. L’imprescindible ara és arrencar les plantes pilot a peu d’indústria»

—No. Amb les previsions d’electrificació, multiplicarem el nostre consum elèctric per quatre. I si afegim inversió nova, encara més. La infraestructura elèctrica del país no està preparada.

«Amb les previsions d’electrificació, multiplicarem per 4 el nostre consum elèctric. La infraestructura no està preparada»

I la paguem més cara. Fins a on pot créixer l’electricitat amb garanties d’origen? No t’ho sabria dir, però hem de pensar que estarà disponible sense limitacions.

L’altra pregunta és: tenim una infraestructura elèctrica capaç de posar a disposició dels con-

—Aquesta ha estat sempre una de les grans reclamacions de l’AEQT.

—Veiem una necessitat que, ara per ara, no està coberta. Ho hem parlat amb Red Eléctrica Española, amb el Govern estatal i el local. És un tema que el país ha d’agafar com a seu, perquè no només afecta la indústria química, sinó al conjunt de la societat. El consum elèctric creixerà i les plaques donaran el que

el sector químic

donin de si, però hi ha necessitats, com ara a la nit, que cal garantir. I és fonamental que el subministrament elèctric sigui molt segur i fiable.

—Veuen una intenció proactiva de fer les millores necessàries?

—Red Eléctrica és conscient d’aquestes necessitats. El Ministeri també. Ara bé, Red Eléctrica ens diu que necessiten els suports locals, perquè s’han de passar xarxes, línies d’alta tensió. Cal infraestructura elèctrica i això comporta afectacions als municipis. Per tant, necessiten el suport dels municipis perquè pugui ser una realitat.

—Calen renovables, però la ciutadania rebutja les implantacions massives. Calen noves infraestructures elèctriques, però també tenen oposició social. Què es pot fer per evitar que s’acabi produint un conflicte social?

—Com a societat, necessitem multiplicar el consum elèctric si ens volem descarbonitzar. Si volem atraure nova inversió, ens calen nous punts de connexió que ara no hi ha. Hi ha inversió que està marxant perquè no tenim capa-

citat elèctrica. Hem de tenir en compte aquestes coses per plantejar-se què és bo pel territori. Personalment, crec que la implantació d’indústria és bona. El Govern parla de reindustrialitzar el país. Però no podem desvincular l’energia i la indústria. S’han de casar tots els interessos. Si no som capaços d’integrar-los tots, algú es quedarà fora.

—Han trobat alternatives per a adaptar la nova regulació de xarxes tancades a les necessitats que tenen els polígons químics tarragonins?

—Com a positiu, hem aconseguit que existeixi la possibilitat de crear xarxes tancades. En un polígon nou, que es creés ara des de zero, seria molt bo. Ara bé, en uns polígons que ja existeixen, el nou reglament no va ser capaç de recollir les situacions especials que s’hi produeixen. I això ens ha penalitzat, perquè ja ho podríem tenir en marxa i no és el cas. Per adaptar-nos al reglament, hauríem de fer com si comencéssim des de zero. Això suposa una inversió molt gran. És un mega projecte. Ara estem fent estudis tant al polígon

Nord com al Sud per a determinar la viabilitat econòmica i tècnica de desenvolupar les xarxes tancades.

—Quan estaran enllestits aquests estudis?

—Al llarg de 2025.

—Per acabar, han presentat el seu nou Pla Estratègic per al període 2024-2027. Quins objectius persegueix?

—El nostre gran objectiu és continuar sent una font de riquesa pel territori. Volem continuar aquí i que la nostra societat ens consideri uns bons veïns. Dins d’això, hem de treballar tots els aspectes per a fer que la nostra petjada al territori sigui tan baixa com sigui possible. Ara bé, també necessitem que el nostre entorn treballi per a reduir la burocràcia administrativa i que la regulació estigui alineada amb les nostres necessitats. Necessitem una infraestructura elèctrica adequada en temps i forma. Nosaltres estem i estarem compromesos amb el nostre entorn i volem fer arribar a tothom que la descarbonització és possible. Tenim un pla i podem implementar-lo, però necessitem tots aquests suports per a fer-ho.

Mas remarca que el seu objectiu és ser una font de riquesa pel territori.

el sector químic

a fons

Espanya i Europa fixen les noves regles del joc en el camí cap a les zero emissions netes de la indústria

El sector químic fa una valoració positiva, si bé demana revisar aspectes com l’hidrogen baix en carboni

Anna Ferran

Energia i indústria són dos àmbits indissolubles, que van de bracet. I és que la gestió i les polítiques energètiques tenen un impacte directe en la competitivitat de la indústria. És per això que al parlar de la transició energètica que estem emprenent com a continent amb l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica el 2050 es fan contínuament referència a la indústria. I, a la vegada, quan la indústria explica els seus plans per a convertir-se en un sector net zero parla sempre d’energia. No es pot entendre l’una sense l’altra, així que no és d’extranyar que, al presentar els fulls de ruta en matèria energètica, tant a nivell estatal com europeu, s’acabi parlant d’alguna manera o altra de la indústria. Això és el que ha passat fa poques setmanes. El Consell de Ministres aprovava el passat 24 de setembre el nou Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC). Aquest document és el full de ruta que ens ha de guiar fins el 2030 en matèria d’energia i clima i, per tant, de descarbonització. El Pla marca les fites finals a assolir i planteja quins són els itineraris per a fer-ho possible. Pel que fa a les grans fites, el nou PNIEC se’n planteja tres.

La primera, reduir un 32% la reducció de Gasos d’Efecte Hivernacle de cara a 2030. La segona, reduir la dependència energètica de països tercers i fer-la baixar del 73% que teníem el 2019 al 50% el 2030. Molt vinculada a aquesta segona fita, hi trobem la tercera, que fa referència al consum d’energia renovable, que proposen que

pugi al 48% –amb un 81% de generació elèctrica– i l’objectiu final d’eficiència energètica, que estableixin que augmenti fins al 43%.

Eines i diners

Les metes són clares. El que calen per aconseguir-les són eines i diners. Pel que fa a aquests últims, el PNIEC con-

templa un gran esforç inversor fins al 2030, de 308.000 milions d’euros, el 82% dels quals serien de capital privat. Ara bé, què passa amb les eines?

La novetat del Pla d’Energia i Clima és que reconeix la captura i ús del CO2 com a alternativa

N’hi ha algunes que ja estan totalment consolidades.

Aquest seria el cas de les energies renovables, com l’eòlica o la fotovoltaica, que es preveu que experimentin un important creixement fins al final de la dècada, passant dels 36GW d’eòlica i dels 46GW de

solar fotovoltaica, als 62GW i 76GW, respectivament. També es preveu comptar amb 12 GW instal·lats d’hidrogen renovable i que l’electrificació de processos acabi suposant un 35% del consum energètic final. Ara bé, què passa quan l’electrificació no és possible i l’hidrogen renovable no és competitiu? Aquí és on apareix la captura, ús i emmagatzematge de CO2 (CCUS per les seves sigles en anglès), una de les grans novetats que s’han incorporat en la revisió del PNI-

El PNIEC remarca que la captura, emmagatzematge i ús del CO2 només es farà quan no hi hagi cap altra alternativa possible i ja no es pugui millorar més l’eficiència energètica. CEDIDA / G.M

el sector químic

EC, que té un impacte directe en el sector químic i en tots aquells que tenen processos de difícil descarbonització.

Avançar en la captura, ús i emmagatzematge del CO2 Concretament, el nou PNIEC indica que les CCUS tindran un paper en aquells sectors on no existeixin millors alternatives per a reduir la seva petjada de

carboni. Amb tot, el Pla ressalta que aquesta mena de tecnologia només s’implantarà com a últim recurs, quan la millora de l’eficiència energètica ja no tingui més recorregut i sense que es desincentivi l’eliminació dels combustibles fòssils. El document també menciona la necessitat de planificar i regular el posterior ús d’aquest diòxid de carboni capturat. Per

a la indústria química, aquest residu, però, està cridat a convertir-se en una matèria primera de gran valor. I és que del CO2 se’n poden obtenir molècules d’alt valor com el metanol, que serveixen de base en la fabricació de polímers, plàstics, escumes o dissolvents. Però no només això, sinó que el diòxid de carboni capturat i combinat amb hidrogen re-

novable permet la fabricació de combustibles sintètics, que són circulars i de baixa petjada de carboni, cosa que podria servir per a ajudar a un altre sector que té com a urgència la descarbonització com és el sector del transport.

Bona rebuda del sector L’actualització del PNIEC ha estat ben rebuda pel sector químic, ja que ha inclòs diverses de les propostes que van presentar a través de la Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique). Amb tot, des de la patronal química, expliquen que continuaran treballant amb els diferents ministeris implicats per a assolir el reconeixement d’altres qüestions necessàries per a impulsar la descarbonització del sector, com són el reconeixement de l’hidrogen baix en carboni i el desenvolupament legislatiu sobre la gestió industrial del carboni.

Nous fulls de ruta europeus en redacció Ara bé, el PNIEC no és l’únic full de ruta que té un impacte directe en la forma com es descarbonitzarà la indústria química. L’inici de la nova legislatura europea marca una nova etapa on la millora de la competitivitat i els avenços en matèria de neutralitat climàtica seran crucials. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anunciava en el seu primer discurs després d’haver estat reelegida com a màxima dirigent de l’executiu

europeu que, en els 100 primers dies de mandat presentarien un Clean Industry Deal, un acord per a descarbonitzar i reindustrialitzar simultàniament l’economia, assegurant l’accés als subministraments energètics i a matèries primeres sostenibles.

Von der Leyen anunciava que es crearia un Fons Europeu de Competitivitat per a invertir en tecnologies netes i estratègiques, donant suport a les indústries energèticament intensives. En aquesta línia, la presidenta de la Comissió avançava que s’impulsaria una nova Llei d’Acceleració de la Descarbonització Industrial, amb l’objectiu de prioritzar la inversió en infraestructures i tecnologies energèticament netes. Des del sector químic es valoren molt positivament aquests anuncis, ja que consideren que permetran mantenir i, fins i tot, reforçar, la competitivitat a la vegada que es va avançant en la consecució del Pacte Europeu, que és el gran full de ruta continental on es recullen, entre altres, l’objectiu de ser climàticament neutres de cara al 2050.

Espanya s’ha proposat reduir les seves emissions en un 32% el 2030 respecte del 2019

La Comissió Europea està treballant en un Clean Industry Deal que presentarà aviat

En aquest nou mandat europeu s’elaboraran lleis per accelerar la descarbonització i la circularitat

La nova Comissió indicava altres canvis legislatius que tindrien un impacte directe en el sector químic. Un d’ells és un nou paquet legislatiu per a simplificar el Reglament REACH i aportar claredat sobre substàncies químiques persistents. També es vol tirar endavant una nova Llei d’Economia Circular, que tindrà com a objectiu fomentar un mercat únic de residus i materials secundaris, protegint les matèries primeres. Von der Leyen apuntava que durant aquest nou mandat augmentaria la inversió en infraestructures i tecnologies energètiques netes, es promourà l’eficiència energètica, la digitalització del sistema energètic a la vegada que es desenvoluparà una xarxa d’hidrogen. A més, es volen simplificar els procediments burocràtics per a facilitar l’activitat econòmica. Si acaben tirant endavant, totes aquestes mesures tindran un impacte positiu directe per al sector químic i li permetran fer importants passes envers els objectius de neutralitat climàtica que, a aquestes alçades, s’ha fet del tot seus.

el sector químic

Inversió o ruïna: la fórmula Draghi per a reduir dependències i enfortir Europa

Anna Ferran / ACN

Europa té molts reptes de futur, però n’hi ha un que, si no es resol, no permetrà que la resta s’assoleixin. Parlem de la competitivitat. Els Estats Units i la Xina han anat dominant cada vegada més la partida de la competitivitat i, si no es fa res per a revertir-ho, Europa quedarà relegada a un tercer lloc cada vegada més insignificant econòmicament parlant. Amb aquest panorama de futur força fosc, l’expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va presentar a principis de setembre un informe en el qual presenta tot un plec de propostes mitjançant les quals el continent podria no només recuperar la competitivitat, sinó sortir-ne enfortida. En elles, remarca el paper de la indústria química com un exemple de lideratge a Europa i que a la vegada li dona més protagonisme en la seva estratègia de futur.

D’on venim?

Per a Draghi, la situació que viu la Unió Europea és «preocupant» i en el seu informe posa de manifest que cal actuar «d’urgència». Un exemple d’això, es veu en la bretxa entre el PIB per càpita dels Estats Units i la Unió Europea, que s’ha eixamplat notablement des de l’any 2000. De fet, el poder adquisitiu dels nord-americans s’ha incrementat el doble que el dels europeus. A la vegada,

l’increment de productivitat a Europa ha estat molt menor que el dels EUA, principalment a causa de la manca d’inversió del sector tecnològic. Si no es reverteix aquesta situació, els càlculs fets per Draghi indiquen que de cara al 2040, la UE perdrà dos milions de treballadors cada any.

A tot això, cal sumar-hi les debilitats geopolítiques que acumula Europa. «En un món d’estabilitat geopolítica, no teníem motius per estar preocupats sobre una major dependència dels països que

esperaven que es mantinguessin amics», assenyalava en la seva presentació Draghi, fent referència a la dependència europea del gas rus. I afegia que a mesura que l’estabilitat s’ha anat debilitant, «les dependències s’estan convertint en vulnerabilitats».

Duplicar el pla Marshall

La recepta que proposa el dirigent italià per a sortir d’aquesta complicada situació passa per mobilitzar 800.000 milions d’euros addicionals a l’any –una xifra equivalent al 4,7%

del PIB de la Unió Europea–. Aquesta xifra duplicaria la inversió que va suposar el pla Marshall per a regenerar una Europa devastada després de la Segona Guerra Mundial.

Europea– posa l’accent en tres àmbits que han de rellançar el creixement europeu.

L’informe

Aquesta mobilització de deute públic sense precedents a Europa que planteja Draghi –i que està cridat a ser un dels fulls de ruta del nou mandat d’Úrsula von der Leyen al capdavant de la Comissió

Draghi proposa mobilitzar

800.000 MEUR a l’any, el 4,7% del PIB de la Unió

El primer d’aquests àmbits és la innovació. «El problema no és la manca d’idees o d’ambició a Europa, [...] sinó que estem fallant a l’hora de traslladar la innovació cap a la comercialització», indica. El segon àmbit, és la descarbonització. Per a Draghi és una gran oportunitat, però remarca que cal

coordinar les polítiques de cadascun dels estats i dissenyar un pla industrial comú per al bé del continent. Si no es fa, l’expresident del BCE creu que «la descarbonització acabarà anant en detriment de la competitivitat i el creixement». L’últim àmbit és la seguretat i la reducció de les dependències; dues condicions «indispensables».

El paper de la química Per a reduir dependències i enfortir la innovació, l’informe Draghi aposta per una reindustrialització del continent. Entre els sectors que identifica com a claus, l’informe remarca clarament el químic, que apareix com un pilar essencial tant pel que fa a valor afegit com pel que fa a la competitivitat i a la seva contribució a la transició energètica cap a tecnologies netes, que tenen un impacte en altres sectors, consumidors dels seus productes i materials. Des del sector valoren positivament que l’informe destaqui el paper de la indústria química en el conjunt de l’economia europea i que es contemplin mesures per a estimular la demanda de productes circulars i de baixes emissions de carboni, si bé creuen que caldria haver inclòs altres incentius relacionats amb el preu, com la reducció de l’IVA, que podrien accelerar l’adopció d’aquests productes o la inclusió de matèries primeres rellevants com les derivades de la biomassa.

Draghi explica que cal coordinar les polítiques de descarbonització de cadascun dels 27 i dissenyar un pla industrial comú o es perdrà competitivitat. ACN

el sector químic

SOSTENIBILITAT

ELIX Polymers fa avenços en la reducció de la seva petjada de carboni i l’ús d’aigua en les seves operacions

És una de les conclusions que es desprèn de la Memòria de Sostenibilitat 2023, que ha fet pública per novè any consecutiu

Redacció

ELIX Polymers ha fet pública la seva Memòria de Sostenibilitat i Responsabilitat Social 2023, un document que reflecteix de manera contundent els compromisos de la companyia en matèria de sostenibilitat, innovació responsable, aspectes socials i governança. Aquest informe ha estat elaborat tenint com a referència els estàndards universals de la Global Reporting Initiative (GRI).

El 2023, la companyia va assolir avenços significatius en les seves iniciatives de desenvolupament sos-

tenible, fent importants passes cap al compliment dels objectius establerts en el seu pla estratègic de sostenibilitat. Aquest pla, actualment en fase de revisió, té com a horitzó els compromisos que ELIX Polymers aspira a assolir el 2030.

Conscients que la sostenibilitat és un procés continu, ELIX Polymers es compromet a liderar amb l’exemple, innovant i col·laborant per a construir un món millor. La companyia ha progressat notablement en el seu programa d’economia circular i ha establert aliances estratègiques en tota la cadena de subministrament, cosa que li permet continuar avan-

çant en els seus compromisos. La col·laboració amb proveïdors i clients és fonamental per a assolir les seves metes i objectius futurs. Entre les fites assolides el 2023, es destaca la reducció de la petjada de carboni i la intensitat hídrica de les seves operacions, aconseguint avenços significatius en aquests indicadors. A més, ELIX Polymers ha tingut un impacte positiu en les comunitats locals on opera, gestionant les seves activitats de manera segura i responsable, i promovent l’educació, la salut i el benestar a través de programes i projectes de col·laboració amb entitats i centres formatius locals.

La seva gestió segura i responsable ha tingut un impacte positiu en la comunitat. CEDIDA

Aquests assoliments han permès a ELIX Polymers obtenir la medalla d’Or d’Ecovadis, un reconeixement als avenços en la integració de la sostenibilitat en l’estratègia de la companyia.

Per a més informació, la Memòria de Sostenibilitat 2023 es pot trobar al web de la companyia, igual com les edicions anteriors: https://www. elix-polymers.com/es/descargas/sostenibilidad

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

«La

el sector químic

PROFESSOR EMILIO J. PALOMARES GIL Director de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)

nova revolució industrial només s’assolirà si col·laborem centres de recerca, tecnològics, empreses i administració»

El professor remarca la importància del treball conjunt de tota la cadena de valor per aconseguir la descarbonització

Tarragona compta, des de fa 20 anys, amb un centre pioner en la investigació química: l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). L’ICIQ, que és un centre CERCA i ha obtingut dues acreditacions d’excel·lència Severo Ochoa, compta amb 250 investigadors i investigadores i 19 grups de recerca que investiguen com la química pot donar resposta als reptes que tenim com a societat. Un dels grans reptes és justament la descarbonització. Parlem amb el seu director, el professor Emilio J. Palomares, per a saber quin rol juga l’ICIQ en la cursa cap a la neutralitat climàtica.

—Quina és la missió de l’ICIQ?

—Sempre dic que l’ICIQ és la casa dels químics i, per tant, totes les nostres investigacions estan relacionades amb la química. Treballem en la investigació de reaccions sostenibles, qüestions vinculades amb l’energia i, més recentment, hem obert una línia de recerca en temes de salut.

—Un dels seus projectes estratègics és la descarbonització. Com estan treballant-la?

—A l’ICIQ sempre hem treballat en l’àmbit de la descarbonització. Des dels nostres inicis hem tingut línies de recerca en energia, amb l’objectiu d’electrificar les reaccions químiques. A més, també tenim línies de recerca que treballen en la captura, emmagatzematge i ús del CO2, per a utilitzar-lo com a reactiu i obtenir productes de va-

lor afegit per a la indústria com el metanol o l’etilè.

—Per tant, electrificar i aprofitar el diòxid de carboni són les dues vies perquè la descarbonització sigui un fet. —Exacte. Hem de tenir en compte que Tarragona és un lloc paradigmàtic. En el seu moment, es va decidir aprofitar l’energia de les nuclears per a tenir un pol industrial

químic molt potent amb dos crackers. Els crackers utilitzen derivats del petroli i ara es tracta que facin la mateixa activitat però amb emissions neutres de carboni. Això et deixa dues opcions. La primera, que és caríssima i tecnològicament un repte, seria electrificar els crackers. Ara per ara, no és possible. Per tant, només et queda l’altra opció que és capturar tot el diòxid de car-

boni que generes, electrificar la resta de processos i, amb el CO2 fer nous productes. La captura, emmagatzematge i ús del CO2 tampoc és barata; comporta una gran inversió. Però et dona un marge de temps per a avançar en l’electrificació dels crackers. Per mi, la dificultat és poder aprofitar les inversions públiques que venen a través dels Next Generation, perquè el calendari de les administra-

cions i de les indústries no coincideix i s’ha convertit en un coll d’ampolla.

—Caldria un replantejament per ambdues bandes per fer coincidir els tempos. —S’ha de conscienciar l’administració que cal una inversió de diners públics. Ho ha dit Mario Draghi en el seu últim informe, on explica que l’únic que ens salvarà és la inversió en innovació per fer que la nostra indústria continui sent competitiva. Un exemple d’això és l’iPhone.

—L’iPhone?

el rol d’un centre com l’ICIQ?

«La velocitat que marca Europa amb els Next Generation és inassumible per a les indústries i així és difícil aprofitar-los»

«Participem en una associació publicoprivada per a crear plantes pilot per a estudiar la captura i transformació del CO2»

—Sí. Les peces més importants per al seu desenvolupament s’han finançat amb inversions públiques. Quan aquestes innovacions van assolir una maduresa, va entrar la inversió privada que va convertir la inversió pública en llocs de feina qualificada i en un producte. Amb la descarbonització hauria de passar el mateix. Cal que l’administració s’adoni que les indústries necessiten els diners dels Next Generation en un període de temps superior al marcat. Si no, no els podrem aprofitar, perquè la velocitat que marca Europa és inassumible.

—En aquest escenari, quin és

—És impossible fer un desenvolupament industrial innovador si no parteixes de la recerca fonamental, que és el que fem nosaltres. La recerca fonamental et dona la informació que necessites per a discriminar entre processos que són efectius i processos que no duen enlloc. Un cop ho has identificat necessites altres actors del món del coneixement que agafen els resultats i els converteixen en tecnologia, de manera que es demostra que la recerca fonamental té possibilitats de convertir-se en un producte. I, quan ja està madur, és quan entra el món industrial i ho porta a escala macro. Això és la cadena de valor. Per això és molt important l’associació publicoprivada que tenim a Tarragona, finançada per la Generalitat, per a la creació d’unes plantes pilot que ens permetran estudiar i millors els processos de captura i transformació del carboni.

—Unes plantes pilot?

—Es vol aprofitar tota la recerca fonamental feta a Catalunya i aplicar-la a diferents plantes pilot que responen a les necessitats de quatre tipus d’indústria: la petroquímica,

Anna Ferran

Emilio Palomares destaca el compromís amb la recerca d’excel·lència del centre. CEDIDA

la cimentera, la siderometallúrgica i la de residus. Gràcies a l’associació amb centres tecnològics, podem fer assajos a les plantes i, en el millor dels casos, si un dels processos que estem assajant funciona bé, les empreses hi donaran suport i el portaran a planta industrial. Aquest és un projecte que potser s’hauria d’haver engegat fa 10 anys, però, sempre dic que l’important és que es faci. Si no, les empreses hauran d’esperar que altres països desenvolupin la tecnologia i si aquesta no arriba en el temps i el preu adequats, pot passar que les empreses liquidin actius i que un dels afectats sigui Tarragona, amb el que implicaria pels llocs de feina, PIB i productivitat perduda. Seria un desastre. Avui en dia, no hi ha res més important que la recerca i el coneixement per a evitar

el desastre de l’emergència climàtica. Res més importarà si el planeta se’n va en orris.

—Quin paper té l’hidrogen en aquest procés?

«No hi ha res més important que la recerca i el coneixement per a evitar el desastre de l’emergència climàtica»

«Necessitarem una implantació massiva de renovables i per això cal conscienciació social i compensacions»

—L’hidrogen és la tecnologia pont que permet l’ús del CO2 com a reactiu. Perquè la indústria faci els deures, cal tenir electricitat verda a dojo. Sense una implantació massiva, no serà possible. No n’hi ha prou posant plaques solars a les teulades.

—Les implantacions massives de renovables s’estan trobant amb molta resistència social. —És totalment comprensible. Si ens en volem sortir, cal conscienciació social. I això s’aconsegueix a través de comunicació científica i social, per a convèncer a la ciutadania que no hi ha alternativa. Ara bé, també s’ha de compensar.

el sector químic

És una ferida sagnant que territoris com Tarragona estiguin trinxats per nuclears, parcs eòlics i fotovoltaics, mentre altres territoris no volen les implantacions, però volen tenir accés a l’electricitat.

—Mencionava compensacions. Quines?

—Una possibilitat seria que els territoris generadors d’energia tinguin una tarifa de km0, que ha de ser assumida pels territoris que són consumidors i no productors. A Galícia ja s’està fent. El que és clar és que ens haurem d’acostumar a veure aquests parcs si realment volem complir amb els objectius de descarbonització. Si no, acabarem morint per les conseqüències de l’emergència climàtica. Si volem anar més ràpid cap a la nostra extinció, com diu l’Eudald Carbonell, ho tenim fàcil, continuem com estem i ja ens ho trobarem.

—Tornant a l’hidrogen verd, deia que és el que actuarà com a pont. En quin sentit?

—L’hidrogen és la molècula de partida de moltes de les reaccions que es fan amb CO2. Combinant-les, s’obtenen altres molècules que tenen sortida

dins del mercat de la indústria petroquímica. Actualment, ja existeixen electrolitzadors industrials. Però l’hidrogen que se’n obté és molt car. La implementació de l’hidrogen verd massiu només passarà quan sigui més barat que el gas natural.

—En quins àmbits estan treballant en matèria d’hidrogen verd a l’ICIQ?

—Diversos grups de recerca estan enfocats en la millora dels materials que s’utilitzen en els electrolitzadors per a

fer aquesta reacció electrocatalítica de dividir l’aigua en hidrogen i oxigen. De fet, arran d’una d’aquestes investigacions, ha sorgit Jolt, un spin-off de l’ICIQ, que aviat començarà a construir els panells que van dins dels electrolitzadors substituint els metalls preciosos que ara porten, com el platí, per d’altres de més barats, com els derivats del coure. Altres grups de recerca treballen per entendre com funcionen les reaccions fotocatalítiques i electrocatalítiques, perquè hi ha catalitzadors que funcionen

millor que d’altres i trobar-ne de nous que funcionin millor que els hi ha.

—Ha parlat de la importància de les col·laboracions publicoprivades. Com accepten encàrrecs a l’ICIQ?

—Som bastant selectius. La nostra funció és fer recerca d’excel·lència i donar solucions als reptes que té la societat. Evidentment, un dels reptes és millorar la competitivitat de les nostres indústries. Per tant, quan alguna truca a la nostra porta perquè vol que l’ajudem a resoldre un problema, mirem si podem donar resposta. Aquest, però, no és l’únic rol de l’ICIQ. Treballem per apropar el coneixement a la gent i, sobretot, per marcar un camí cap a l’excel·lència en recerca. Volem ser a la Champions de la investigació i crec que ens n’estem sortint. Com a director, estic content dels 20 anys de trajectòria. El repte de país que suposa la nova revolució només es podrà assolir si tenim tota aquesta cadena de valor, amb centres d’investigació, centres tecnològics, empreses i inversió pública. Si no la tenim, es faran nyaps. La clau és ferho bé i a temps.

Treballen en l’àmbit de la sostenibilitat, l’energia i la medicina molecular.

el sector

EMPRESA DESTACADA

Tecnologia i compromís, els motors de la transformació industrial de Repsol

La companyia està implementant un full de ruta basat en l’ús de tecnologies múltiples per assolir la neutralitat climàtica

Anna Ferran

Què cal per a ser climàticament neutres? Aquesta pregunta, que cada cop està més present a la societat, fa anys que se la va plantejar Repsol. La companyia multienergètica és conscient que juga un rol destacat en el procés de descarbonització de l’economia i, per això, ha establert un full de ruta clar amb una fita final: assolir les zero emissions netes de CO2 l’any 2050. La clau per aconseguir-ho? Una estratègia ben definida amb un model inclusiu que integra totes les tecnologies que poden permetre que la reducció d’emissions sigui una realitat.

Als anys 90, quan encara no havíem sentit a parlar del canvi climàtic, Repsol va començar a apostar per a millorar l’eficiència energètica dels seus processos; un compromís que actualment es troba més vigent que mai. Al 2004, van donar suport al famós protocol de Kyoto i el 2015 van adherir-se a l’Acord de París. Quatre anys més tard, el 2019, es convertien en la primera companyia del sector oil&gas en comprometre’s a ser zero emissions netes al 2050, passes, totes elles, que demostren el seu compromís.

Amb aquesta fita a l’horitzó, Repsol ha dissenyat un full de ruta que es proposa arribar al 2030 havent reduït un 28% les emissions el 2030 (respecte de les de 2016) i plantar-se

al 2040 amb un 55% menys d’emissions, també respecte a les que es generaven el 2016.

Ser multitecnològic o no ser

Amb el calendari clar, l’empresa ha definit una estratègia basada en aprofitar els avantatges que poden proporcionar totes les tecnologies actuals i en vies de desenvolupament per a convertir els seus grans centres productius, com el de Tarragona, en hubs multienergètics capaços de tractar una àmplia varietat de matèries primeres i residus i fabricar productes amb baixa petjada de carboni. Les tecnologies que ha identificat Repsol com a essencials en aquest procés de transformació industrial són l’eficiència energètica, l’electrificació, els combustibles renovables, la digitalització, la circularitat, l’hidrogen renovable i la captura i ús del CO2

Des de la companyia expliquen que l’eficiència energètica i l’electrificació de grans màquines del Complex són les dues palanques que es poden utilitzar en el curt termini, oferint resultats molt destacats, que es tradueixen en una millora de la competitivitat de les seves instal·lacions. El cas més clar d’això el trobem en la parada de la planta d’OPSM, que es va viure entre gener i febrer d’enguany. Dels 150 milions d’euros d’inversió, 100 van estar destinats a millores tecnològiques en

matèria d’eficiència i electrificació. La instal·lació d’uns nous oxidadors ha permès l’eliminació del 99% de COV i l’electrificació d’un compressor suposarà un estalvi d’emissions equivalent a les que genera una població de 35.000 habitants en un any. Ja estan aprovades inversions per les pròximes parades que permetran continuar en aquesta línia.

Paral·lelament, Repsol a Tarragona té previstos projectes pioners al conjunt del continent europeu, que, de materialitzar-se, reforçarien encara més el pol químic. Aquests projectes són l’Ecoplanta, que tractarà residus urbans no reciclables per a convertir-los en metanol circular i biometanol, i l’electrolitzador T-HYNET, que suplirà d’hidrogen verd no només el Complex Industrial de Repsol, sinó també altres indústries del territori.

drà disposar de clients i d’un marc legal i fiscal estable que garanteixi la viabilitat a curt i mig termini dels projectes. «La falta d’estabilitat en el marc regulador i fiscal podria condicionar les inversions futures en els nostres actius industrials a Espanya. És a dir, abans de prendre qualsevol decisió, analitzarem si les condicions són estables i atractives per a garantir els retorns d’aquestes inversions», avançava, tot just fa un any, el CEO de Repsol, Josu Jon Imaz. Unes de-

De cara al 2030, volen reduir un 28% les emissions respecte el 2016; i un 55% de cara al 2040

Inversions en ‘standby’ Tots aquests projectes s’han de fer mantenint competitivitat, i per això també Repsol està desenvolupant nous processos per a fabricar productes d’alt valor afegit, que donin solució a necessitats del mercat.

Ara bé, des de Repsol alerten que per a assegurar les inversions que garantiran la descarbonització no només cal disposar de tecnologia –que en alguns casos encara es troba en una fase incipient– sinó que cal-

ja ha avançat que deixa en standby diversos projectes estratègics que tenia programats en els seus complexos espanyols, entre ells el de l’Ecoplanta i T-HYNET. «El posicionament de Repsol és clar. Si es penalitza a les empreses que aposten per Espanya, inverteixen al país, creen riquesa i llocs de treball i no ens deixen competir en igualtat de condicions, es paralitzaran les nostres inversions», asseguren des de la companyia.

Projectes com l’Ecoplanta o l’electrolitzador estan en standby per les incerteses fiscals

claracions que ara prenen especial rellevància, després de conèixer-se la intenció del Govern de l’Estat de convertir en permanent el gravamen especial a les grans companyies energètiques i a la banca, el conegut com a impuestazo. Repsol sempre ha defensat –ja ho feia quan l’impost tenia únicament caràcter temporal– que el gravamen és «arbitrari, anticonstitucional i discriminatori». El fet de voler-lo convertir en permanent ha reforçat el posicionament de la companyia, que

A falta del que pugui passar avui mateix al Congrés dels Diputats –és l’últim dia perquè es pugui presentar l’esmena de la pujada fiscal en un projecte de llei relatiu a l’Impost de Societat i el Govern no té assegurats els suports necessaris per a tirar-ho endavant–, si aquests projectes finalment cauen, el que està clar és que s’ajornarà la descarbonització no només d’una gran empresa, sinó del conjunt de la indústria petroquímica, a la vegada que s’aprofundirà en el procés de desindustrialització, anant en la direcció oposada a les directrius que marca Europa. En aquest sentit, Josu Jon Imaz, assegura: «la indústria és clau per a la solució. Per això, lluitarem amb dents i ungles per a continuar transformant i continuar millorant les nostres refineries, per a reduir la seva petjada de CO2 i per a mantenir i fer créixer l’ocupació industrial a Espanya».

Els complexos industrials de Repsol, com el de Tarragona, es convertiran en hubs multienergètics que tractaran una àmplia varietat de matèries primeres i residus per a fer productes amb baixa petjada de carboni. CEDIDA

el sector químic

Les sis palanques que accionaran el camí cap a la neutralitat climàtica al Complex Industrial de Repsol

Eficiència energètica i electrificació

Optimitzar el consum d’energia i electrificar processos industrials. Aquesta és la primera de les palanques que està accionant Repsol per a reduir la seva petjada de carboni. La companyia aprofita les grans parades dels blocs operatius del Complex per a fer-hi inversions que permetin reduir consums energètics. El cas més recent és el de la parada de la planta d’OPSM, a principis d’any, en la qual Repsol va invertir 100 milions d’euros per a la instal·lació de tecnologies avançades, com per exemple l’electrificació dels compressors, cosa que permet reduir 100.000 tones d’emissions CO2, xifra equivalent a les emissions d’una població de 35.000 habitants durant 1 any.

T-HYNET, l’electrolitzador més gran de tot l’Estat

Tarragona està cridada a ser l’epicentre de l’economia de l’hidrogen verd de l’Estat i un dels principals hubs al conjunt d’Europa. I el projecte, si la pressió fiscal no ho impedeix, que ho permetrà és T-HYNET. Un consorci liderat per Repsol i del qual també en són membres Enagás Renovable i Messer construirà l’electrolitzador més gran d’Espanya, amb capacitat de 150MW, que podrà produir 2,7 tones d’hidrogen verd a l’hora. L’electrolitzador descarbonitzarà part de l’activitat de la refineria, subministrarà alimentació a l’Ecoplanta i afavorirà la descarbonització de tot el pol químic. Aquesta iniciativa, igual com l’Ecoplanta, han rebut finançament del Fons d’Innovació de la Comissió Europea.

Combustibles renovables i biomaterials

L’ús de matèries primeres alternatives als derivats del petroli és una altra de les claus de la descarbonització. De fet, una de les estratègies de Repsol és transformar complexos industrials com el de Tarragona en centres multienergètics, que rebin inputs renovables o circulars per a fer nous productes, com combustibles i materials amb baixa petjada de carboni. El cas del combustible és el més paradigmàtic. A Tarragona fa 20 anys que fabriquen biocombustibles. Des de 2021, el complex del polígon Nord va començar la producció de biojet, un combustible per aviació fabricat a partir d’oli de cuina usat, que permet una reducció d’emissions en els vols del 80%. Companyies com Vueling ja s’abasteixen amb biojet fet a Tarragona.

Tancar el cercle dels plàstics i de l’aigua industrial

Ser circular i optimitzar tota mena de residus és fonamental per a reduir la petjada de carboni. Més enllà de grans projectes com l’Ecoplanta, Repsol ha fet seus els principis de l’economia circular i així es demostra en projectes que ja fa uns anys que estan en actiu com Reciclex. En ell s’incorporen residus plàstics a polímers verges per a crear materials amb els quals es poden fabricar peces per a automoció, envasos no alimentaris, teixits no teixits o films retràctils. L’aposta per la circularitat també es veu en el consum d’aigua. Actualment, el 15% de l’aigua que utilitza el Complex Industrial de Repsol a Tarragona és regenerada i l’objectiu és incrementar aquest percentatge i que al 2030 representi més del 40%.

L’Ecoplanta , la innovació circular

més rellevant

L’Ecoplanta és una de les innovacions més rellevants en les quals està treballant Repsol, juntament amb Enerkem com a soci tecnològic. Aquesta futura instal·lació, que s’ubicarà al Morell, s’abastirà de residus urbans no reciclables generats al territori –podrà gestionar l’equivalent als residus generats per una població de 800.000 persones– i, mitjançant un procés de gasificació, els transformarà en metanol circular i biometanol, que es podrà utilitzar tant com a combustible renovable com per a la fabricació de materials circulars. Suposarà una reducció de 3,4 milions de tones de CO2 en els seus primers 10 anys. Es preveu que entri en funcionament el 2028, si finalment no s’aproven impostos especials que puguin fer caure la inversió.

Noves tecnologies per a un futur baix en carboni

Conscients que la descarbonització és una cursa de llarga distància en la qual cal valdre’s de diverses tecnologies per a assolir l’objectiu final de ser climàticament neutre, Repsol ja està treballant en nous desenvolupaments i noves fites. La primera d’elles arribarà el 2026, amb la parada del cracker. Aquí ja s’ha previst una gran inversió per a electrificar grans màquines de la planta d’olefines, que els permetrà reduir entre 140.000 i 150.000 tones de CO2 a l’any. Les aturades de refineria del 2028 i del cracker de 2032 suposaran noves passes cap a l’electrificació i l’eficiència. Així mateix, estudien la integració de la calor de l’Ecoplanta al Complex, i l’ús d’electricitat renovable, biometà i vapor de fonts alternatives baixes en carboni.

SOSTENIBILITAT

Descarbonitzar el cracker, l’efecte dòmino cap a la neutralitat climàtica

Dow posa el focus en l’impuls de les tecnologies pont com l’hidrogen circular i la captura i ús del CO2 per assolir una descarbonització competitiva del seu cracker i la resta d’instal·lacions que té a Tarragona

Anna Ferran

Tarragona compta amb dos dels tres crackers de vapor que hi ha al conjunt de l’Estat. Disposar d’aquestes infraestructures industrials estratègiques és el que ha convertit el pol químic en una referència al conjunt de continent europeu. I és que és en els crackers on comença tot. Aquestes instal·lacions funcionen com un forn de vapor a gran escala que, gràcies a les altíssimes temperatures que assoleix –que ronden els 850°C–, permet separar la nafta en components bàsics, com l’etilè o el propilè, molècules a partir de les quals es desenvolupen components químics que es transformen en productes de consum de múltiples àmbits.

Per a assolir la potència calorífica necessària per a funcionar, els crackers consumeixen grans quantitats d’energia que, actualment, obtenen dels combustibles fòssils. Aquesta forma de funcionar, que els ha fet altament eficients i competitius, presenta un problema en l’escenari d’emergència climàtica en el qual ens trobem: l’emissió a gran escala de diòxid de carboni. És per això que Dow, propietària d’un dels dos crackers que hi ha Tarragona, està centrant el seu full de ruta cap a la neutralitat climàtica en assolir la descarbonització del cracker.

Reduir 1 milió de tones de CO2 La companyia té com a fita final arribar a les zero emissions netes el 2050. En el cas dels seus dos centres industrials al territori, això suposa reduir prop d’un milió de tones d’emissions de CO2; bona part de les quals estan generades pel funcionament del cracker. Per tant, si s’aconseguís reduir al màxim les emissions del cracker, es faria una passa de gegant que marcaria un abans i un després.

El repte, però, és trobar la tecnologia idònia que ho permeti de manera competitiva.

Des de Dow expliquen que l’electrificació i l’hidrogen renovable, dues de les tecnologies que s’estan contemplant actualment com a palanques per a activar la descarbonització de l’activitat industrial no són vàlides, com a mínim en el present i en un futur pròxim, per a descarbonitzar el cracker. Pel que fa a una possible electrificació del cracker, remarquen que actualment és econòmica i tecnològicament inviable. Si bé se sap que aquest és el futur, cal molta innovació fins que l’electrificació sigui una opció viable.

Pel que fa a l’hidrogen renovable, malgrat que estigui cridat a ser el vector energètic del futur, a curt termini tampoc és una opció viable a l’hora d’alimentar el cracker, ja que es tracta d’una tecnologia poc madura. Davant d’aquest panorama i tenint sempre present l’horitzó del 2050 i el context de canvi climàtic, toca preguntar-se què es pot fer per a descarbonitzar crackers com el de Dow?

és ferotge i podem quedar-nos enrere», alerta el director del Complex Industrial de Dow Tarragona, Ignasi Cañagueral.

És per això que la companyia, totalment alineada amb les idees que defensa el conjunt del sector, remarca la necessitat d’apostar per tecnologies pont, que progressivament vagin reduint les emissions, a la vegada que es va avançant en el desenvolupament de les tecnologies descarbonitzades que actualment es troben en una fase poc madura. Dit d’una altra manera, no es tracta de passar de 0 a 100, sinó viure una transició en etapes.

Dow vol reduir les emissions un 20% el 2030 gràcies a mesures d’eficiència energètica

La captura, emmagatzematge i ús de CO2 és una pràctica que ja es fa als Estats Units i al nord d’Europa

Descarbonitzar el cracker reduiria, de retruc, les emissions d’altres sectors productius

Tecnologies pont «Si volem i se’ns demana rebaixar les emissions de CO2 no podem esperar fins a l’any 2050 a disposar de les fonts d’energia òptimes. Hem de ser competitius durant tot el procés, mentre afrontem aquesta transformació tan rellevant. Si no garantim la producció d’un etilè de qualitat a un preu raonable, la competència

Un full de ruta clar A principis d’octubre, Dow feia públic el seu full de ruta perquè el complex de Tarragona ja no emeti CO2 a l’atmosfera el 2050. Aquest full de ruta té tres fases. La primera, que ja es troba en marxa, contempla una reducció de les emissions d’un 20% el 2030, respecte a les generades el 2020. Per aconseguir-ho, la companyia està apostant per a millorar l’eficiència energètica, no només per a reduir costos, sinó per a minimitzar els consums energètics i, així, les emissions derivades d’aquests. Així mateix, també es contempla l’electrificació de maquinària i processos de la planta. Cal destacar que en la parada del cracker de 2021 ja es van introduir importants millores i en la parada de 2029 se n’executaran més que permetran arribar a aquesta reducció del 20%. A la segona fase del full de ruta,

el sector químic

que s’estendrà durant les dècades de 2030 i 2040, les tecnologies pont han de jugar un paper fonamental. Dow contempla aquí l’ús d’hidrogen circular –obtingut a partir del reformat del metà residual de procés de crackeig–, i la captura i emmagatzematge del CO2 per evitar la seva emissió a l’atmosfera.

«Tant la nova Comissió Europea, que ja contempla la captura i emmagatzematge de CO2 com una tecnologia clau per avançar en la descarbonització de la indústria; com el PNIEC espanyol, que menciona la tecnologia per a les indústries hard to abate i les emissions de procés, faciliten el desplegament tecnològic necessari per poder invertir», explica la directora de Relacions Institucionals de Dow a Espanya, Marianne Berthelot.

Així mateix, en la presentació del full de ruta de Dow Tarragona, la investigadora Paula FernándezCanteli, cap de projecte de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, constatava que l’emmagatzematge de CO2 és una «tecnologia fiable, segura i contrastada, com ho demostren els nombrosos projectes ja en funcionament o en desenvolupament a diversos llocs del món, principalment als Estats Units i el nord d’Europa».

En finalitzar aquesta segona fase, Dow estima que haurà assolit una reducció de fins al 90%. Parallelament, ja s’hauran desenvolupat i consolidat noves tecnologies que permetran electrificar el cracker i utilitzar l’hidrogen verd arribant a 2050 sent un complex industrial climàticament neutre.

Una reacció en cadena «La societat ens ha demanat que ens transformem i entomem el repte com un desafiament i una necessitat. Com que Dow i, més concretament, el nostre cracker, es troba a l’inici de la cadena de producció, la nostra descarbonització facilitaria en cadena l’eliminació o disminució d’emissions en molts altres processos», destaca el president de Dow Chemical Ibèrica, Antonio Logroño. La reflexió que fa el màxim responsable de Dow a la Península és clau per a adonar-se de la magnitud del repte i de la importància de ferho bé. I és que no només es tracta de la descarbonització d’un equipament industrial estratègic pel territori, ni de la descarbonització d’un complex industrial que ocupa gairebé 700 persones, es tracta de descarbonitzar les matèries primeres que utilitzen molts altres sectors, des de l’automoció a la cosmètica. Per tant, aconseguir un cracker zero emissions suposaria una reacció en cadena que impulsaria una descarbonització de l’economia a gran escala.

Com fer que reduir emissions i créixer siguin dues cares de la mateixa moneda en detall

Descarbonitzar és sinònim d’un canvi de paradigma; d’un nou model productiu que s’allunya de les matèries primeres d’origen fòssil per a apostar per la circularitat i les energies i matèries renovables. Una transformació d’aquesta magnitud, que, a més, porta associada, una enorme inversió en tecnologia i en desenvolupament de nous productes i processos, pot semblar, a primer cop d’ull que suposarà un llastre a la rendibilitat econòmica de les empre-

ses. A Dow, però, expliquen que és, justament el contrari. Davant d’una societat que sap que descarbonitzar-se és la única sortida per aturar l’emergència climàtica, la demanda de productes que estiguin descarbonitzats anirà a l’alça, de manera que, la solució a un problema s’acabarà convertint en una oportunitat de negoci. Ara bé, perquè sigui així, cal tenir una estratègia definida. En el cas de Dow aquesta se centra en cinc aspectes clau del seu negoci:

Optimització de les instal·lacions i processos de fabricació

Augment de l’ús d’energia neta i de vapor

Inversió en tecnologia de producció transformadora

Desenvolupament de productes i serveis amb baixes emissions de gasos d’efecte hivernacle

Desenvolupament d’un full de ruta de descarbonització de l’abast 3

el sector

sostenibilitat

Avançar en la circularitat del plàstic: menys frens burocràtics i mesures que l’incentivin

La cadena de valor del plàstic reclama noves maneres de fer si es vol avançar

Anna Ferran

Hi ha qui, en lloc de parlar de descarbonització de l’economia, parla de desfossilitzar-la, és a dir, eliminar progressivament tots els recursos fòssils per a quedar-nos únicament amb aquells qui siguin renovables o circulars. Aquest plantejament, que sovint és sinònim i si més no complementari de la descarbonització, no posa l’accent en les emissions que generem sinó en les matèries primeres que s’utilitzen i que són les «culpables» de generar emissions. Per a avançar envers la desfossilització, cal sobretot trobar matèries que permetin continuar produint les mateixes solucions, amb les mateixes característiques i qualitat, però garantint que tenen un origen alternatiu amb una petjada de carboni baixa o nul·la. És aquí on apareix en joc una altra de les palanques clau en el camí cap a la neutralitat climàtica: la circularitat. Els models circulars no són res nou. La natura ha funcionat sempre de manera circular, convertint els residus en recursos per a tenir nous fruits. Ara bé, el problema el tenim en el fet que el nostre model productiu i el nostre estil de vida actual es fonamenta sobre els materials plàstics. Fins fa poc, la seva producció s’havia basat en el model econòmic lineal

de produir, utilitzar, llençar, generant un problema afegit a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el de la contaminació del medi per plàstics.

En els últims temps, el sector dels plàstics ha estat treballant de valent per promoure innovacions que permetin que el plàstic també pugui ser circular. No estem parlant només de reciclar i convertir ampolles d’aigua en una peça de roba tècnica esportiva, sinó d’utilitzar plàstics el reciclatge mecànic dels quals no és viable –i que, per tant, acaben en plantes incineradores– i reintroduir-los a la cadena productiva com a noves matèries primeres d’origen alternatiu.

Aquest és el futur. El sector

ho té clar. Però per a convertir aquestes innovacions que, en la molts de casos es troben en producció en plantes pilot, en processos a escala industrial cal suport i una regulació clara que validi l’ús d’aquests nous plàstics circulars.

I aquesta és justament una de les peticions que està fent la indústria del plàstic, que engloba des de la química bàsica fins als transformadors finals.

lanques, que ja ha presentat tant a les autoritats nacionals com europees, per a avançar en matèria de circularitat. La primera és la creació d’instruments polítics que permetin desbloquejar inversions i accelerar la circularitat del sector. Per aconseguir-ho defensen que cal simplificar tràmits per a donar llum verda a noves instal·lacions industrials i més claredat en la metodologia del balanç de masses que s’utilitza per a determinar les quantitats de plàstic reciclat. També volen que s’incentivin els models de negoci circulars amb baixes emissions, creant demanda mitjançant legislació, és a dir, establint un mínim obligatori de contingut de plàstic circular.

Com que usa residus com a matèria primera, el plàstic circular té una petjada de carboni menor

Cinc palanques

Plastics Europe, l’associació que agrupa tot el sector del plàstic, ha establert cinc pa-

A més, demanen que es desenvolupi un sistema de gestió de residus apte per a una economia circular, cosa que comporta eliminar l’abocament o la incineració de residus plàstics que són reciclables. Així mateix, proposen promoure més col·laboració entre tots els actors, aprofitant el mercat únic europeu i se sumen a les reclamacions per a restablir la competitivitat de la indústria, cosa que comporta uns preus de l’energia que també siguin competitius.

L’atrill

La química, un sector clau pels objectius climàtics d’Europa

En la cerca d’una Europa climàticament neutra i competitiva, el sector químic emergeix com un pilar fonamental. Aquest sector no sols és un dels més grans i diversificats de l’economia europea, sinó que també té el potencial de liderar la transició cap a un futur sostenible. La Canonja condensa un dels polígons químics més importants del Sud d’Europa i com alcalde, estic convençut que la química pot contribuir a aconseguir els objectius climàtics i al mateix temps mantenir la seva competitivitat en el mercat global.

El sector químic és conegut per la seva capacitat d’innovació. A través de la recerca i el desenvolupament, les empreses químiques estan creant solucions sostenibles que poden reduir la petjada de carboni de múltiples indústries. Des de bioplàstics fins a productes químics derivats de fonts renovables, la innovació en aquest sector està impulsant l’economia circular i minimitzant l’ús de recursos no renovables.

Per exemple, la producció de biocombustibles i productes químics a partir de biomassa no sols redueix les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, sinó que també promou l’agricultura sostenible. Aquestes innovacions són essencials per a complir amb el Pacte Verd Europeu, que busca reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en almenys un 55% per a 2030.

La indústria química és intensiva en energia, el que significa que qualsevol millora en l’eficiència energètica pot tenir un impacte significatiu en la reducció d’emissions. La implementació de tecnologies avançades, com l’electrificació de processos i l’ús de renovables, pot transformar la forma en què es produeixen els productes químics. A més, la digitalització i l’automatització estan permetent optimitzar els seus processos, reduint el consum d’energia i millorant la sostenibilitat.

El sector químic no opera en un buit; el seu èxit està intrínsecament lligat a altres sectors, com l’energia, la construcció i l’automoció. La col·laboració entre indústries és crucial per a desenvolupar solucions integrades que abordin els desafiaments climàtics. Per exemple, la química pot exercir un paper clau en la producció de materials de construcció sostenibles i en el desenvolupament de bateries més eficients per a vehicles elèctrics.

Roc Muñoz

Alcalde de la Canonja

Demanen un sistema de gestió de residus que fomenti la circularitat. CEDIDA

el sector

INICIATIVA DESTACADA

Una oportunitat de futur per a créixer i desenvolupar la teva carrera professional

L’FP Dual Transnacional de BASF ha engegat aquest setembre la 12a edició, com un programa totalment consolidat

Anna Ferran

Després de 12 edicions i uns

240 participants, el programa d’FP Dual Transnacional de BASF s’ha convertit en un paradigma de l’aposta ferma que la companyia, en particular, i la indústria química, en general, fa per promoure la formació professional dual i una ocupació de qualitat. Aquest programa pioner ofereix cada any una veritable oportunitat de futur a una vintena d’estudiants. I és que aquesta opció formativa no només inclou un ensenyament professionalitzador de primer nivell, com és el grau superior de Química Industrial impartit per l’Institut Comte de Rius, i l’oportunitat d’aprendre un idioma com l’alemany, sinó que en finalitzar amb èxit el segon i últim curs, els estudiants s’incorporen a la companyia com a operadors de planta al site de Ludwigshafen, on BASF té la seva central.

Com funciona?

A principis d’any, s’obre la convocatòria per a presentar la candidatura per a formar part d’aquesta experiència formativa. L’empresa entrevista els candidats i escull els 20 que creu que encaixen millor amb el programa i els valors de BASF. Un cop escollits, al setembre, coincidint amb l’inici del curs escolar, comencen les classes a Tarragona. En total, el programa té una durada de dos anys i quatre mesos, amb deu mesos de pràctiques (quatre a Tarragona i sis a Ludwigshafen). El segon curs, també es comença aquí, però es finalitza a Alemanya. Les pràctiques estan remunerades amb assignació de beca i les despeses d’allotjament dels sis mesos a Ludwigshafen estan coberts per la companyia.

Col·laboració més enllà de l’aula L’Institut Comte de Rius duu a terme un paper fonamental en el desenvolupament d’aquest programa, ja que no només proporciona les bases teòriques necessàries en química industrial, sinó que fomenta un ambient d’aprenentatge dinàmic i col·laboratiu que prepara a qualsevol estudiant per als reptes del món laboral. Des de BASF, expliquen que «la nostra col·laboració amb el Comte de Rius va més enllà de l’aula. Treballem plegats amb l’equip docent

per a dissenyar un pla d’estudis que s’adapti a les necessitats del mercat i que prepari els i les estudiants per a afrontar la realitat que es trobaran un cop passin a ser treballadors de la companyia a Alemanya».

En aquesta línia, el professor i coordinador de l’FP a l’institut tarragoní, Joan Daniel, explica que en l’FP

Dual Transnacional de BASF «es prepara profundament als alumnes des d’un punt de vista tècnic: pràctiques a la fàbrica de BASF a Tarragona, classes d’alemany, visites al centre de producció de Ludwigshafen, activitat interdepartamentals, pràctiques a laborari, etc. perquè quan arribin a Alemanya estiguin més que

preparats i preparades i tinguin tots els processos assimilats.

«L’alemany no és un problema» Una de les particularitats d’aquest programa formatiu, tal com mencionava Joan Daniel, és que, els alumnes que hi participen, no només aprenen totes les habilitats relacionades amb la química i la tecnologia que els habiliten per a treballar com a operadors de planta, sinó que també aprenen alemany. Al llarg dels dos cursos s’imparteix classes regulars d’aquesta llengua, de manera que en finalitzar els estudis i just abans de començar la seva nova etapa com a treballadors de BASF a Ludwigshafen, han assolit un nivell B1 d’alemany.

remunerades a Alemanya. Ara bé, mentre les estan duent a terme, el seu aprenentatge d’alemany continua fins a assolir el nivell B2, que els permetrà moure’s sense complicacions en els seus primers temps a la seva nova llar.

«Qualsevol pot fer-ho, per alguns potser ens és més fàcil, però comencem aprenent-lo des de zero», explica Raquel Cluse, alumna de la cinquena promoció de l’FP Dual Transnacional de BASF, quan se li pregunta sobre les possibles dificultats que té l’aprentatge d’una nova llengua. En una línia similar, Isabel Meneses, alumna de la sisena promoció, afirma categòrica que «l’idioma no és un problema».

Una experiència única «A la vida, els èxits no depenen d’una alineació dels astres, sinó de bones decisions i molt d’esforç», reflexiona Meneses. Per a ella, una d’aquestes bones decisions va ser presentar la seva candidatura per formar-se i preparar-se pel futur de la mà de BASF i la seva FP Dual Transnacional. «T’ofereix una sortida laboral molt bona. Tens un lloc de treball fix a Alemanya, en un entorn on aprens i et formes constantment. A més, fas bons amics i, gràcies al fet de treballar a torns, tens una bona conciliació que et permet aprofitar bé el temps lliure», explica, detallant els punts forts que ha tingut per a ella participar en el programa.

Al llarg dels dos cursos es fan 10 mesos de pràctiques, 4 a Tarragona i 6 a Alemanya

El programa inclou un curs d’alemany amb el qual els alumnes acaben assolint un nivell B2

En el programa del curs, es combina alemany general i tècnic. S’inclouen classes de conversa, intercanvi d’idiomes i un curs intensiu abans de viatjar a Alemanya, a més de múltiples exàmens preparatoris per als certificats A2 i B1 de l’Institut Goethe. Amb aquest nivell, és amb el que marxen els estudiants a Ludwigshafen quan inicien el seu període de pràctiques

Antonio López Godoy, un dels alumnes que ara es troba a Alemanya fent el segon curs, comenta que està «molt il·lusionat amb aquesta nova etapa. És una experiència única. M’he preparat molt per aquest moment i sé que podré enfrontar-me a qualsevol desafiament que es presenti». En una línia similar, la seva companya de promoció Erika Martínez Ciudad, conclou: «la idea de traslladar-me a Alemanya per a treballar a BASF després de completar l’FP Dual a Tarragona m’emociona molt. Sé que hi haurà dificultats, però estic llesta per a enfrontar-les i aprofitar al màxim aquesta oportunitat».

Alumnes d’una de les edicions passades, al site de BASF a Tarragona, on fan el primer període de pràctiques. CEDIDA

La formació del Comte de Rius prepara els alumnes pels reptes del món laboral. CEDIDA

el sector químic

EMPRESA DESTACADA

Messer impulsa solucions viables basades en l’hidrogen i la captura de CO2 per a empreses i municipis

La companyia ha desenvolupat serveis innovadors i econòmicament assumibles

Anna Ferran

Hidrogen i diòxid de carboni. Aquests dos gasos són la clau cap a una veritable descarbonització. L’hidrogen renovable es postula com el vector energètic del futur. Pel que fa al diòxid de carboni, tots els esforços científics i tecnològics estan centrats en evitar la seva emissió a l’atmosfera per a frenar així l’escalfament global. En aquest context, empreses gasistes, com és el cas de Messer, hi tenen molt a dir i a fer. La companyia ha utilitzat tota la seva experiència acumulada al llarg de més de 125 anys de trajectòria i el seu esperit innovador per a oferir solucions que, des d’ara, redueixin la petjada de carboni de sectors com el transport o la gran indústria.

Flotes de vehicles d’hidrogen Una d’aquestes solucions és SympH2ony. Messer i Toyota han unit esforços per a oferir a empreses, municipis i operadors portuaris, una solució de mobilitat basada íntegrament en l’hidrogen. Així doncs, SympH2ony inclou vehicles zero emissions propulsats per pila d’hidrogen, estacions de repostatge d’hidrogen i el subministrament d’aquest, amb la possibilitat de produir-lo in situ, i tots els serveis necessaris per a un funcionament fiable. A més, el fet de poder facturar la despesa en funció dels quilòmetres recorreguts per la flota garanteix uns costos operatius calculables, donant resposta així a les incerteses que sorgeixen a l’hora de fer inversions per a reconvertir flotes de vehicles a l’hidrogen.

«Oferim als operadors de flotes privades i públiques l’oportunitat d’assolir amb seguretat els seus objectius de mo-

bilitat amb zero emissions. SympH2ony supera obstacles com la incertesa tecnològica, la complexitat econòmica i la disponibilitat de capital», explica Tim Evison, vicepresident executiu d’Hidrogen Renovable de Messer.

La captura de carboni ja és una realitat L’hidrogen és una excellent alternativa per a reduir i, fins i tot, eliminar la petjada de carboni del transport. Ara bé, què es pot fer en aquells sectors de difícil descarbonització? La resposta la trobem en les sigles CCUS, que responen a la veu anglesa de Captura, Ús i Emmagatzematge de Carboni. Messer ha llençat enguany un nou servei anomenat ZeCarb, que recull dècades d’experiència de la companyia en el camp de la recuperació del CO2 per a oferir un servei a indústries amb altes emissions.

ZeCarb és una opció per a sectors amb altes emissions com el cimenter, el de l’acer o l’energètic

Amb ZeCarb, Messer captura el diòxid

de carboni generat en processos industrials abans que s’alliberi a l’atmosfera i el processa perquè pugui ser utilitzat, per exemple, en la producció de combustibles sintètics. Com a alternativa, el CO2 capturat es pot emmagatzemar en formacions geològiques subterrànies, com jaciments esgotats de petroli i gas i emmagatzemar-lo. Sobre aquest nou servei de captura, el CEO de Messer, Bernd Eulitz, assegura que: «estem canviant la forma com les empreses de tots els sectors redueixen la seva petjada de carboni, alineant-se als objectius globals de sostenibilitat i aprofitant al màxim les noves oportunitats de creixement». I afegeix: «Amb ZeCarb oferim a empreses i municipis una forma d’assolir els seus objectius de CO2 des d’un punt de vista econòmic i, a la vegada, complint amb la seva responsabilitat ecològica».

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

L’atrill

Liderant la digitalització de la gestió de l’aigua

Invertir en digitalització és invertir en el futur. Al Consorci d’Aigües de Tarragona ho tenim clar i ja fa uns anys que hem iniciat un procés important per esdevenir una organització 4.0. Per aconseguir-ho, hem traçat un full de ruta en forma de projecte integral que inclou una quarantena d’accions per a la nostra transformació digital amb un pressupost de 23,3 milions d’euros, dels quals 9,5 estaran subvencionats amb fons europeus.

El Pla de Digitalització del CAT cobreix tots els nostres àmbits d’actuació: captació, potabilització i distribució d’aigua. Ja hem implantat la plataforma SagedCAT, que centralitza i processa dades, i el bessó digital de la canonada principal, que permet monitorar la conducció d’aigua de manera ininterrompuda per evitar incidències. La introducció d’eines pioneres com aquestes ens permeten millorar l’eficiència del nostre sistema i optimitzar processos per tal de reduir costos, i minimitzen els riscos associats a la gestió de recursos hídrics.

El Consorci d’Aigües de Tarragona inverteix més de 23 MEUR en un pla de digitalització que el situarà al capdavant del sector hídric a nivell estatal

El CAT és l’únic ens de la demarcació que ha resultat beneficiari de la segona convocatòria del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de Digitalització del Cicle de l’Aigua, una iniciativa del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic finançada per la Unió Europea a través dels Fons Next Generation. Un fet que prova la clara aposta del Consorci per la transformació i l’avenç constant.

L’execució total del pla de digitalització ens posicionarà al capdavant del sector hídric de l’estat i ens convertirà en una organització optimitzada i més transparent. En conseqüència, gaudirem d’eines que ens permetran abordar millor els principals reptes globals, com el canvi climàtic i la gestió sostenible dels recursos naturals. Al Consorci d’Aigües de Tarragona som conscients que ens trobem en un moment de canvi i volem formar part activa d’aquesta transformació vers un futur més sostenible per a tothom.

Joan Alginet Aliau President del Consorci d’Aigües de Tarragona

Amb Toyota, han promogut una solució de mobilitat integral per a flotes basades en l’hidrogen.

EMPRESA DESTACADA

el sector químic

La indústria química: un sector clau per a una Europa descarbonitzada i competitiva

Covestro lidera la transició cap a una economia circular i climàticament neutra amb l’impuls de tecnologies netes i el reciclatge químic

Redacció

El sector químic és un dels pilars fonamentals per al desenvolupament econòmic i industrial d’Europa, i es troba en un moment crucial per liderar la transició cap a una economia climàticament neutra. Per convertir-se en el primer continent a assolir la neutralitat climàtica el 2050, la Unió Europea va definir el Pacte Verd, on la reducció de les emissions i l’eficiència energètica són prioritàries. Per aconseguir-ho, indústries com la química han d’adoptar mesures significatives i Tarragona, amb un dels pols més importants del sud d’Europa, juga

un paper decisiu en aquest camí cap a la sostenibilitat.

Una de les claus per assolir la neutralitat climàtica és l’economia circular. El reciclatge químic és una de les solucions més prometedores en aquest àmbit, ja que permet transformar residus en nous materials útils, reduint així la dependència de matèries primeres i disminuint les emissions associades al cicle de vida dels productes. Per exemple, Covestro amb la col·laboració de Neste i Borealis ha aconseguit reciclar pneumàtics en plàstics d’alta qualitat per al mateix sector de l’automoció, com ara peces de fars o reixetes de radiadors. Així, aquests projectes perme-

ten tancar el cercle en la producció de plàstics, avançant cap a una producció més sostenible. L’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables són els altres eixos fonamentals per a la descarbonització de la indústria. Les tecnologies netes, com

l’ús d’energia solar, eòlica o biomassa, permeten reduir el consum de combustibles fòssils i, conseqüentment, les emissions de CO2

Les plantes químiques de Tarragona, com les instal·lacions de Covestro, estan adoptant cada cop més

aquestes tecnologies, amb l’objectiu d’optimitzar els seus processos productius i reduir la seva petjada de carboni.

Una transformació integral I, és que el repte de la descarbonització no només implica reduir emissions, sinó que també requereix transformar els processos productius de manera integral, millorant l’eficiència energètica i apostant per una economia circular. En aquest sentit, la química es posiciona com un referent per liderar el camí i demostrar com el sector pot ser un motor de canvi positiu i sostenible.

Així, projectes, com els impulsats per Covestro, són claus per reduir la petjada de carboni, garantir una producció circular i, alhora, augmentar la competitivitat europea a escala global. A mesura que el continent avança en aquesta transició sostenible, Tarragona té l’oportunitat de consolidar-se com un nucli estratègic d’innovació. Iniciatives com les de la companyia, doncs, no només ajuden a crear un futur més respectuós amb l’entorn, sinó que també impulsen el creixement econòmic local, generant ocupació de qualitat i contribuint al benestar global de tota la comunitat.

Covestro està innovant en àmbits com el reciclatge químic o l’eficiència energètica ~ CONTINGUT ESPECIAL

La innovadora tecnologia que utilitza la nova planta de clor de Covestro a Tarragona permet una important reducció dels consums elèctrics. CEDIDA

COMPETITIVITAT

el sector químic

Nou accions per a impulsar el lideratge de la química i atreure noves inversions

El Consell Europeu per a la Indústria Química (Cefic) acaba de presentar els punts a Brussel·les

Redacció

La innovació és un pilar fonamental per a la competitivitat de la indústria química europea, també per a complir amb els objectius del Green Deal i reforçar l’autonomia estratègica. El Consell Europeu de la Indústria Química ha presentat un pla d’acció de nou punts, dirigit als responsables polítics i a la Unió Europea, amb l’objectiu de posicionar el sector químic com a líder global en innovació. Aquest pla respon a la proposta d’un marc d’innovació intel·ligent recollit

a la declaració d’Anvers, que van signar 20 sectors estratègics amb l’objectiu d’impulsar la competitivitat i reindustrialitzar el continent. El director executiu d’innovació del Cefic, Daniel Witthaut, destaca la necessitat urgent d’actuar: «La innovació és la columna vertebral de la transformació de la nostra indústria. Reduint les càrregues administratives i fomentant la col·laboració a tota Europa, podem accelerar el desenvolupament de tecnologies disruptives. Això no només enforteix la competitivitat de la indús-

tria química europea, sinó que també ens apropa als ambiciosos objectius del Green Deal». En aquesta línia, assegura que perquè Europa mantingui el seu lideratge global en innovació química, és essencial que els responsables polítics adoptin mesures que generin un entorn favorable per a la inversió i el desenvolupament. I afegeix que amb un clima d’inversió desafiant i els alts costos energètics, és crucial simplificar els processos reguladors, incentivar l’I+D i fomentar l’impuls de tecnologies sostenibles.

Tenint en compte aquest es-

cenari, el Cefic ha plantejat un total de 9 accions a dur a terme per impulsar la innovació de la química europea. La primera és justament reduir la càrrega administrativa, és a dir, menys

burocràcia. La segona és donar prioritat a la infraestructura de plantes pilot, incloses installacions compartides, en el futur programa Horitzó Europa. El tercer punt és fomentar la

empresa destacada

Acol·laboració a tota la Unió entre indústries i universitat i centres de recerca per a desenvolupar i compartir la propietat intel·lectual. La quarta proposta demana simplificar les sol·licituds de finançament, enfocant-se en tecnologies madura i la seva entrada inicial al mercat. Així mateix, també defensen que cal fer de la sostenibilitat i la competitivitat industrial motors estratègics per a la innovació i el desenvolupament de noves tecnologies i productes. Consideren que s’haurien d’implementar mesures efectives i eficients d’impuls al mercat i que cal establir estàndards clars sobre l’intercanvi de dades i protocols de càlcul. Les dues últimes propostes busquen, d’una banda, enfortir l’ecosistema d’innovació a Europa per a retenir i atreure talent mitjançant un enfocament col·laboratiu entre indústries, startups, entitats de recerca, institucions educatives i organismes de finançament. I de l’altra, promoure la innovació de la indústria química com un benefici per a la societat mitjançant tota mena d’esdeveniments, per a generar un clima d’opinió favorable.

AFEPASA, innovant per a una agricultura sostenible

FEPASA, una empresa familiar amb més de 130 anys d’experiència, s’ha consolidat com a líder oferint solucions de biocontrol, nutrició i bioestimulació vegetal. El seu objectiu és impulsar pràctiques agrícoles responsables, promovent l’ús innovador del sofre per augmentar la resiliència climàtica i garantir un futur més sostenible. El compromís amb el medi ambient és ferm. Es desenvolupen productes ecològics

d’alta qualitat que respecten els recursos naturals, vetllant per la seguretat dels usuaris i de l’entorn. Es fa una inversió significativa en investigació i desenvolupament (R+D) per crear solucions que no només anticipen les necessitats del mercat global, sinó que també aporten beneficis tangibles i duradors. Es busca millorar contínuament l’eficiència agrícola i generar confiança, sempre amb la sostenibilitat com a eix fonamental.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Demanen simplificar els processos administratius i de finançament. CEDIDA

el sector

NOVA IMPLANTACIÓ

Nedschroef millora serveis i competitivitat amb una nova instal·lació de producció a Tarragona

El nou centre de la companyia holandesa, que es troba al polígon de Constantí, els permetrà reforçar la seva excel·lència operativa en l’àmbit de les solucions de fixació a la vegada que suposarà un nou impuls a l’economia del territori

Redacció

El Consell d’Administració de Royal Nedschroef Holding B. V. anuncia l’obertura oficial d’una nova instal·lació de producció a Tarragona. Amb aquesta installació, Nedschroef fa un pas més en el seu compromís per enfortir els seus nivells de servei als clients i la seva eficàcia en les operacions de productes predominantment estàndard. La decisió d’expandir-se a Tarragona està impulsada pel ferm compromís de Nedschroef d’oferir productes d’alta qualitat als seus clients, optimitzant al mateix temps les expectatives del nivell de servei dels seus clients. Nedschroef Tarragona servirà com a centre de producció per a produir una gamma de solucions de fixació. Equipat amb maquinària i tecnologia d’eines d’última generació, el nou centre permetrà a la companyia aprofitar la força labo-

ral competent disponible per a oferir solucions de fixació d’alta qualitat que satisfacin les necessitats canviants de la seva base de clients global.

En establir-se a Tarragona, junt amb les instal·lacions ja existents a Barcelona, Nedschroef reforça la seva dedicació a l’excel·lència operativa i la satisfacció del client. La infraestructura de transport facilitarà entregues ràpides, més flexibilitat i operacions optimitzades de la cadena de subministrament. A més, l’expansió de l’empresa holandesa estimularà l’economia local, generant oportunitats de feina que contribuiran al creixement general de la regió. «Apostar per establir una nova planta de producció a Tarragona marca una fita emocionant en l’estratègia de la nostra empresa», afirma el director general Paul Raedts. I afegeix: «Estem segurs que produirà un resultat positiu tant per a Nedschroef com per a la comunitat local».

L’establiment de la planta de producció de Tarragona encaixa en l’estratègia de la companyia de buscar contínuament l’excel·lència, el creixement i la innovació. L’empresa manté el seu compromís d’oferir solucions de fixació d’avantguarda que impulsin la mobilitat futura i l’èxit dels clients, avui i demà.

130 anys d’enginyeria Koninklijke Nedschroef Holding B. V., amb seu a Helmond (Països Baixos), és sinònim de tecnologia de connexió innovadora en tot el món des de fa 130 anys. L’enginyeria intelligent, les fixacions d’alta qualitat i les solucions tecnològiques de conformat individuals de Nedschroef s’utilitzen a la indústria automobilística, del transport i aeroespacial, així com en enginyeria mecànica i energia. L’empresa combina la tradició d’un profund coneixement d’enginyeria amb moderns processos de

fabricació i tecnologia digital. Com un dels principals fabricants d’elements del món, Nedschroef ocupa a 2.400 persones en 11 països i va assolir un nivell de vendes de prop de 730 milions d’euros el 2023.

Les solucions de Nedschroef s’usen en sectors com al de l’automòbil, l’energia o l’enginyeria mecànica

Des de 2014, Nedschroef pertany a Shanghai Prime Machinery Company Ltd. (PMC Group), un gran grup empresarial xinès especialitzat en la fabricació i servei de peces i components mecànics bàsics.

La nova instal·lació optimitza la cadena de subministrament de l’empresa. CEDIDA

iniciativa destacada

el sector químic

ChemMed celebra 10 anys amb una nova estratègia centrada en la innovació i la sostenibilitat

El clúster ha presentat un nou Pla Estratègic, per al període 2024-2027, que vol potenciar el seu rol social i econòmic

El clúster Chemmed ha celebrat aquest octubre el 10è aniversari des de la seva fundació. L’aliança al voltant de la indústria i la logística de la petroquímica va començar el 2014 amb objectius orientats a la promoció i la competitivitat. Una dècada després, el nou pla estratègic de ChemMed, posa èmfasi en la innovació, l’economia circular i la descarbonització per continuar sent competitius i ser líders a Europa. El passat dia 18, el Port de Tarragona acollia l’acte de commemoració d’aquests 10 anys, que va estar presidit per Jaume Baró, secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i conseller delegat d’ACCIÓ, acompanyat per Oriol Alcoba, director general d’Indústria. Va comptar amb la participació

del president del Port i també president del clúster, Saül Garreta, el president de l’AEQT i vicepresident de ChemMed, Ignasi Cañagueral, representants del sector químic i alcaldes dels municipis on estan ubicats els polígons Nord i Sud.

El secretari d’Empresa i Competitivitat reivindicava en l’acte la vocació industrial del Govern de la Generalitat: «la indústria ens agrada, som industrialistes». I explicava que «entre les noves prioritats del govern de Catalunya està la consolidació d’aquest important teixit industrial de Tarragona».

En el seu parlament, el president del Port de Tarragona, destacava l’orientació cap a la neutralitat climàtica que en els darrers temps ha adoptat el clúster de la química tarragonina. Garreta subratllava que «10 anys en la història de la humanitat no són res, però la transformació global en només una

dècada ha estat vertiginosa i l’emergència climàtica, s’ha fet, any rere any, més emergència que mai». En aquest sentit, demanava que s’acceleri la cooperació i el finançament publicoprivat per potenciar la transició energètica, en general, i la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, en particular.

Ignasi Cañagueral, per la seva part, posava en valor «la contribució del sector químic al territori i a la societat» i remarcava, en clau de futur, que «per al clúster ChemMed, la innovació, el desenvolupament i la neutralitat climàtica són les claus per a la creació d’un ecosistema que doni resposta a la societat».

Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, tancava l’acte reivindicat ser «l’alcalde de la química». Així mateix, coincidia amb els assistents a destacar que «10 anys són motiu d’orgull i de satisfacció per a la química: pel treball fet junts amb l’ajut de

l’administració i amb la força de les nostres empreses».

Però també enviava un missatge reivindicatiu als presents: «Cal posar-se les piles per ser un hub de l’hidrogen perquè existeix el perill que acabi instal·lant-se a altres indrets de la Península».

Nou pla estratègic Més enllà de l’acte commemoratiu, el clúster ChemMed ha volgut que el seu 10è aniversari marqui l’inici d’una nova etapa amb un nou pla estratègic, elaborat durant l’any 2023. Aquest nou període s’enfronta

al futur posant èmfasi en la innovació i la sostenibilitat per assolir una posició de lideratge a Europa a través d’accions que impulsin la innovació, el desenvolupament i la competitivi-

En el nou període es vol promoure la circularitat i la descarbonització per a millorar la competitivitat

En l’acte de commemoració es reivindicava la necessitat d’impulsar la Vall de l’Hidrogen

tat. El clúster aspira a crear un ecosistema que doni respostes a la societat i contribueixi a crear un futur marcat per la neutralitat climàtica.

CENTRE FORMATIU RECOMANAT

Per a ChemMed aquestes fites es poden aconseguir posant l’accent en l’economia circular i en la descarbonització. El camí el marca aquest nou Pla Estratègic 2024/2027, elaborat amb la participació de tots els membres del clúster, que s’ha proposat com a principals objectius: potenciar el rol social i econòmic com a clúster, «Ser més clúster», millorar la imatge i la reputació del sector, contribuir activament al desenvolupament del territori, enfortir la xarxa de relacions institucionals i assolir la neutralitat climàtica.

Comte de Rius: el futur de la química es forma a Tarragona

Amb gairebé 100 anys d’experiència, l’Institut Comte de Rius impulsa la formació química a Catalunya, apostant per la realitat virtual, l’hidrogen verd i la sostenibilitat

El recent reconeixement, com a Centre d’Excel·lència en Química dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, posiciona a l’Institut Comte de Rius com a referent nacional en formació química. Aquest títol, atorgat pel Ministeri d’Educació, confirma el lideratge del centre, que és part d’una xarxa estatal de set centres d’excel·lència dedicats a la química.

Amb 96 anys d’experiència, el Comte de Rius s’ha consolidat com un referent en formació química a Tarragona i a Catalunya. Més de 600 alumnes cada any

es formen aquí en cicles de grau mitjà i superior d’Operacions de Laboratori, Planta Química, Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat i Química Industrial, una oferta que prepara professionals en operacions de planta i anàlisi de laboratori amb el suport i col·laboració de les empreses del sector. El vincle amb la indústria els ha permès adaptar-se a les necessitats canviants del mercat laboral i integrar innovacions tecnològiques en la seva oferta formativa. Entre aquestes, destaca l’ús de la realitat virtual (RV) a través de les

Més de 600 alumnes cada any es formen en cicles relacionats amb la química

Digital Twin Boxes (DTB), un sistema que permet als estudiants operar en entorns virtuals segurs que reprodueixen una planta química. Aquesta experiència gamificada millora l’aprenentatge, reduint errors humans i accidents i facilitant una formació més ràpida i atractiva.

A més, són un dels centres d’FP de l’Estat dedicats a la formació en hidrogen verd. Mitjançant un electrolitzador que produeix hidrogen a partir d’aigua, el projecte fomenta la formació en tecnologies sostenibles entre professorat i alumnat.

Redacció

Representants del clúster ChemMed i de les institucions públiques assistents a l’acte del 10è aniversari. CEDIDA

Redacció

el sector químic

LABORAL

ELIX Polymers celebra la 1a edició dels CLUBS ELIX

En el marc de la seva missió de donar reconeixement als seus col·laboradors, ELIC Polymers ha celebrat durant aquest mes d’octubre la primera edició dels CLUBS ELIX, que s’han dut a terme a L’Avellana - Mas d’en Cabrer (Riudecols), amb l’objectiu de reconèixer el compromís, dedicació i lleialtat de les persones que fa més de 25 que treballen a la companyia, a la vegada que ha servit per a donar la benvinguda i acollir a les persones que fa menys de tres anys (amb una antiguitat mínima de 6 mesos) que formen part de la plantilla. Durant la jornada, els membres d’ambdós clubs van gaudir d’una sèrie d’activitats a l’aire lliure, on van poder compartir temps i experiències plegats. Entre les activitats, van destacar la cerca del tresor, relacionada amb els valors d’ELIX, un taller de percussió i la construcció d’una piràmide amb canyes de bambú. Aquestes dinàmiques grupals i moments de convivència enforteixen els llaços entre els diferents membres dels CLUBS. «Aquesta mena de trobades ens recorden que, encara que les nostres trajectòries siguin diferents, tots formem part d’un mateix equip, compartint els mateixos reptes i desafiaments», expliquen alguns dels participants en l’activitat. Des d’ELIX continuaran apostant pel benestar i la cohesió dels seus col·laboradors amb més iniciatives en aquesta línia. Redacció

EMPRESA DESTACADA

ZARTU es posiciona com a soci estratègic a la indústria química

Tenen un compromís ferm amb la sostenibilitat i la reducció de la petjada de carboni

ZARTU és una empresa situada a Perafort que s’especialitza en la transformació i la manipulació de materials plàstics, cautxú i productes químics basats en polímers, dirigits a la indústria química en general. La companyia opera una planta productiva que compta amb més de 13 línies de producció, on els processos estan dissenyats i estandarditzats per a cada referència, garantint que el producte final compleixi els objectius del mercat. A més, ZARTU implementa procediments i estàndards de qualitat que asseguren la traçabilitat amb els principals fabricants i distribuïdors del sector. En el compromís amb la sostenibilitat i la reducció de l’empremta de carboni, l’empresa ha desenvolupat el seu propi parc de plaques solars i ha optimitzat l’eficiència de les màquines. Així mateix,

ZARTU s’adhereix al programa OCS (Operation Clean Sweep) i participa en iniciatives destinades a eliminar les pèrdues de pèl·lets. En els darrers cinc anys, ZARTU s’ha consolidat com un actor fonamental en processos únics que aporten valor afegit a materials d’alt rendiment. A l’últim exercici, l’empresa ha reafirmat el seu rol com a soci estratègic, creant sinergies competitives entre grans multinacionals.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Redacció

En l’últim any, han promogut sinergies amb grans multinacionals. CEDIDA

Es van fer diversos tallers i activitats per a enfortir els llaços entre els membres de la companyia. CEDIDA

el sector

LOGÍSTICA

Els ports, cridats a convertir-se en hubs energètics per a donar resposta a la transició

El de Tarragona ja està treballant per reforçar aquest rol i posicionar-se a l’exterior

Una transformació com la que està engegant el pol químic tarragoní no serà possible si la seva principal porta d’entrada de matèries primeres i sortida de productes, que és el Port de Tarragona, no evoluciona també cap a aquest futur descarbonitzat i desfossilitzat. Així doncs, el Port haurà d’ajustar-se als nous tràfics derivats d’una activitat cada cop més descarbonitzada. Dit d’una altra manera, els combustibles fòssils aniran, progressivament, perdent importància i altres productes químics i altres vectors energètics, com l’hidrogen i altres molècules que en faciliten el transport, com l’amoníac, guanyaran cada cop més protagonisme.

Materialitzar aquest canvi requereix planificació i anticipació per a no perdre competitivitat i aconseguir reforçar el paper de hub químic estratègic a la Mediterrània. En aquest sentit, tant les concessionàries del moll de la Química com l’Autoritat Portuària ja estan treballant en els últims anys per engegar aquest canvi i estan preparats per a poder continuar donant respostes a les demandes del pol químic a mesura que la seva activitat es vagi descarbonitzant. A principis d’octubre, una delegació del Port de Tarrago-

na, encapçalada pel president de l’APT i del clúster ChemMed, Saül Garreta, assistia a la trobada anual de l’Associació Europa de Petroquímics (EPCA). En aquesta cita, que està considerada l’esdeveniment més important de l’any per al sector, el Port va mantenir nombrosos contactes amb diferents agents de la cadena logística de líquids, com clients finals, consignataris, terminals, operadors logístics i proveïdors de bunkering, de diferents indrets del món, principalment d’Europa, però també de Nord-amèrica i d’Àsia. A la trobada de l’EPCA no només es va presentar les instal·lacions actuals i els projectes que estan en desenvolupament, sinó que es va poder

conèixer de primera mà quines són les inquietuds del sector en matèria logística. I aquestes passen per la transició energètica, justament una de les estratègies de futur que el Port ja està començant a treballar.

Una bona mostra d’això és la nova edició del Med Hub Day, que es durà a terme el 14 i 15 de novembre al Tinglado 1 del Moll de Costa. En aquestes jornades, diferents actors vinculats a la logística petroquímica comparteixen visions i noves tendències en el transport marítim i la gestió portuària d’aquesta mena de tràfics. La que se celebrarà en dues setmanes porta per lema Preparant els ports per a la transició energètica i es parlarà d’hidrogen de captura i ús de

CO2, s’explicaran casos d’èxit d’altres regions i es promourà el debat i el networking entre els assistents, a la vegada que es reforça el posicionament del Port de Tarragona.

El vector energètic del futur En aquesta transició, l’hidrogen renovable tindrà un paper clau. Aquest element, que està cridat a ser el vector energètic del futur, comportarà una transformació de la forma com s’entenen actualment els ports, reforçant el seu rol de hubs energètics. Aquesta va ser una de les conclusions que es va poder extreure en una altra cita internacional destacada a la qual ha participat el Port de Tarragona aquest mes: el World Hydrogen Congress de Copenhaguen. El port tarragoní va estar convidat a participar en taula rodona junt amb els ports d’Anvers i de Singapur, en la qual es va remarcar la necessitat d’establir sinergies entre diversos actors públics i privats per a impulsar veritablement la transició energètica. Tarragona, justament, va poder explicar projectes com el clúster ChemMed o la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, l’oficina tècnica de la qual es troba dins de la seu de l’APT, reforcen aquest plantejament i posicionen fortament el Port com a referent en futurs tràfics d’hidrogen i derivats.

L’atrill

De química i economia

Qualsevol persona que està a l’administració pública sap que cada dia es necessiten més i millors serveis, i que això necessàriament es paga amb impostos. Lògicament, ha de pagar més qui més tingui, ja que és qui més riquesa genera i qui més capacitat té per generar-la.

Però si la recaptació d’impostos es fa sense criteri i sense calcular, el recaptador es converteix en un perill per moltes raons. Entre altres, perquè les companyies -per grans que siguin- tenen accionistes que han d’obtenir un benefici. I quan aquest benefici no apareix, l’accionista deixa d’invertir i l’activitat o l’empresa, tan aviat com no obté beneficis, busca a on aconseguir-los o desapareix.

D’igual manera com cap persona treballaria a un lloc a on no li paguin, cal tenir present que quan una empresa desapareix es destrueixen llocs de treball. I com més gran és

Impostos sí, però que siguin assumibles, si no posem en risc la localització o l’existència de les empreses

l’empresa que tanca, més persones es queden sense ocupació i sense ingressos, passant a dependre d’uns subsidis que s’acabaran tan aviat com desapareguin aquells que els generen i que paguen grans sumes en impostos.

Això, explicat d’una manera tan planera, ens porta a una conclusió: impostos sí, però que siguin assumibles i que no perjudiquin la competitivitat de l’empresa, perquè si no correm el perill de posar en risc la localització o l’existència d’aquella empresa.

L’exemple d’impost desmesurat i inoportú el tenim en l’anomenat impost a les grans petroquímiques, que podríem denominar també com l’impost a la indústria petroquímica de Tarragona.

En un món global en què el consumidor acudeix a qui li ven el producte més econòmic, està clar que els impostos i les traves que facin que invertir a Tarragona sigui més car, suposa un problema competitiu per a la nostra indústria i, per tant, genera un problema estructural a la nostra economia. Perquè, qui espera que una companyia inverteixi a Tarragona, si pot fer-ho en un altre lloc més barat? Cal pensar molt bé la resposta, perquè ens hi juguem el futur.

Joan Maria

Sardà i Padrell

Alcalde de la Pobla de Mafumet

Anna Ferran

Vista aèria de dos bucs atracats al moll de la Química. CEDIDA

EMPRESA ESPECIALITZADA

el sector químic

Obres d’emergència per a gestionar la crisi de l’aigua

Llaberia Group està executant projectes que no només donen resposta a les necessitats actuals, sinó que posen les bases per a un futur més sostenible

Redacció

La crisi de l’aigua és un dels desafiaments més urgents del nostre temps, i les comunitats estan buscant solucions immediates i sostenibles. En aquest context, Llaberia Group ha emergit com un actor clau en la implementació d’obres d’emergència que aborden la falta d’aigua i la gestió dels recursos hídrics. Amb una tradició d’innovació i compromís l’empresa ha dissenyat i executat projectes que no només responen a les necessitats immediates, sinó que també posen les bases per un futur més sostenible.

Un d’aquests projectes ha estat el de la reutilització de l’aigua regenerada de l’EDAR de Figueres. Aquest

projecte busca derivar aigua depurada cap a la resclosa de Pont de Molins mitjançant una nova canonada d’uns 10 km. Aquest sistema permetrà mantenir el cabal del riu Muga sense necessitat de desembassament, contribuint així a la sostenibilitat hídrica de la zona. Actualment, Figueres depèn de l’Embassament de DarniusBoadella, que està a l’11% de la seva capacitat, i ha implementat mesures alternatives com l’ús d’aigua freàtica per a neteja i reg. Per altra banda, hi ha el projecte de la comunitat de regants Regadius del Francolí. En ell s’ha modernitzat tot el sistema de reg, que s’ha automatitzat i ha passat a ser de pressió. Aquest nou sistema permet un ús més eficient de l’aigua, augmentant

la freqüència del reg a tres vegades per setmana. El projecte, amb un cost total d’1.200.000 euros, ha estat finançat al 50% pel Departament d’Acció Climàtica i l’altra meitat pels regants. A més, s’ha treballat en la restauració d’una bassa a la Masó, amb capacitat per a 200 milions de litres, que s’omplirà durant l’hivern per reduir la captació d’aigua del riu Francolí a l’estiu. La nova infraestructu-

Han participat en el projecte de reutilització de l’aigua regenerada de l’EDAR de Figueres

Han dut a terme treballs per a diverses Comunitats de Regants del Camp de Tarragona

ra abasta un total de 210 hectàrees. Llaberia Group s’ha encarregat de la completa installació i renovació de tots els sistemes de bombeig, canonada, hidrants, col·lectors, valvuleria i electrovàlvules, automatització del reg i la impermeabilització de la bassa de la Masó.

Un altre projecte que estan duent a terme és la millora del sistema de reg a pressió dels

termes municipals de San Asensio, Torremontalbo i Hormilleja (La Rioja), optimitzant així l’ús d’aigua a les 1.366 ha de la zona d’actuació. El projecte preveu la construcció d’una nova bassa amb una capacitat de 21.427 m3 que, juntament amb els 32.000 m3 de capacitat de la Bassa de San Asensio, seran suficients per abastir les 1.366 ha. La xarxa de reg principal per a aquesta actuació té una longitud d’uns 71.000 metres. Un darrer projecte a mencionar és la transformació de la xarxa d’antigues séquies dels termes municipals de Valls i Vallmoll que abasten 384,32 ha. Aquesta millora, junt amb la implementació de tecnologies de telecontrol, permet un transport de l’aigua més eficient. La segona fase del projecte serveix per millorar la xarxa de reg de la Comunitat de Regants de Valls, que modernitzarà el sistema a la zona dels Torrents de Valls. Les obres serviran a 202,7 ha i inclouran la implementació del reg per degoteig a nivell de parcel·la. També es construiran una bassa de regulació d’aigua i un sistema d’automatització del reg per gestionar millor els recursos hídrics. Aquesta modernització igual que les anteriors és una resposta a la sequera severa actual i al canvi climàtic.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Els projectes de Llaberia Group permeten una gestió més eficient de l’aigua. CEDIDA

el sector químic

La química haurà d’invertir 3.000 milions a l’any per assolir la neutralitat climàtica

Redacció

El sector químic espanyol ha xifrat en 75.000 milions d’euros la inversió que haurà de fer en el període 2025-2050 per a descarbonitzar-se i assolir la neutralitat climàtica. Això suposa una inversió anual de 3.000 milions d’euros. Aquestes són dades que presentava el passat dijous Teresa Rasero, la presidenta de la Federació Empresarial de la Industria Química Española (Feique), en el marc de l’assemblea general de la federació. D’aquests 3.000 milions, 1.700 farien referència estricta a l’adquisició d’actius (CAPEX), 850 als costos de parada de les operacions per a dur a terme les modificacions tecnològiques i 450 milions que inclourien els costos de manteniment així com altres necessaris per a adaptar-se a les modificacions reguladores que afectin a les instal·lacions.

«El sector químic hem d’abatre 12,4 milions de tones de CO2, que és la xifra que consta en l’últim inventari d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle de 2022, i no serà senzill, perquè el principal problema no està en la inversió necessària per a incorporar noves tecnologies, que, per descomptat, és important, sinó que avui els costos d’operació d’aquestes tecnologies són superiors a les tecnologies fòssils que continuaran utilitzant els nostres competidors internacionals»,

assegurava la màxima representant de la federació química.

Fons per a donar suport a la inversió

En aquest context, Rasero ha assenyalat que, si bé el sector valora positivament l’avantprojecte de Llei d’Indústria i Autonomia Estratègica en aspectes com el nou model de

governança i els nous mecanismes i instruments que contempla per al desenvolupament de la política industrial, també considera que hauria de completar-se amb la creació d’un

Fons per a la descarbonització.

brosos projectes d’inversió

Els costos d’operació de les noves tecnologies són superiors i això llastra la competitivitat

Aquest Fons hauria d’incorporar el suport a nom-

Proposen finançar el fons per a la descarbonització amb els diners recaptats dels drets d’emissions

existents, però encara latents,

i molt especialment, als costos d’operació, per a poder activar amb seguretat els projectes i garantir que les empreses continuïn sent competitives davant de tercers països.

Pel que fa al finançament del Fons, segons

les estimacions del sector químic, almenys el 50% dels ingressos procedents dels drets d’emissions, que l’any passat van assolir els 3.500 milions d’euros, haurien de constituir la font principal d’ingressos, ja que és la mateixa indústria qui els abona directa o indirectament. «Calculem que el fons hauria d’asprar a una xifra pròxima als 2.500 milions d’euros anuals, cosa que contribuiria a garantir la continuïtat dels actius industrials estratègics del nostre país de forma competitiva», assenyalava la presidenta de Feique.

Assimilar-se als competidors Així mateix, Teresa Rasero anunciava, durant la seva intervenció posterior a l’assemblea general de la Federació que, a principis de 2025, Feique traslladarà el Ministeri d’Indústria un informe detallat sobre el disseny dels contractes per diferència a Espanya. Encara d’abast i formats diferents, aquests models ja es troben operatius a Alemanya, Països Baixos i Dinamarca. «El nostre objectiu és que els contractes per diferència de carboni puguin aplicar-se a les tecnologies essencials per a la descarbonització, com la CCUS -Captura, Ús i Emmagatzematge de Carboni en les seves sigles en anglès–, l’electrificació, l’hidrogen i els gasos renovables, orientats tant a l’oferta com a la demanda quan sigui precís», concloïa.

S’ha xifrat en 75.000 milions la inversió que s’haurà de fer en els pròxims 25 anys per a abatre els 12,4 milions de tones de CO2 que genera el sector. CEDIDA

el sector químic

La productivitat del sector creix un 7,1%, però l’alt cost de l’energia

estanca la química bàsica

S’estima que enguany la xifra de negoci pujarà un 4,8% i el 2025 un 4,4% més, fins a assolir els 90.000 MEUR

El sector químic espanyol estima tancar l’exercici 2024 amb un creixement productiu del 7,1%, recuperant un fort dinamisme, i del 4,8% en el cas de la xifra de negocis, fins als 86.453 milions d’euros. La principal causa radica en la reactivació de la demanda, que també s’ha reflectit en un fort repunt del volum d’exportacions, així com en la baixada de la inflació i els tipus d’interès. Aquest comportament contrasta amb la caiguda experimentada l’any passat, quan la

producció del sector va retrocedir un 0,7% i la xifra de negocis un 6,8% per la contracció dels preus i la demanda. De cara al 2025, les previsions del sector estimen mantenir un bon ritme de creixement productiu del 3,2%, amb l’expectativa que continuï la retallada dels tipus d’interès i s’impulsi el consum de béns de llarga durada. Així mateix, s’espera que a aquestes variables favorables se li sumin el creixement de la construcció i l’automoció, dos dels sectors que exerceixen més un efecte tractor sobre l’economia espa-

nyola i, particularment, sobre la indústria química, en ser altament demandants de productes químics. Respecte a la xifra de negocis, s’espera que, a l’increment del 4,8% d’aquest 2024, s’afegeixi el pròxim any un nou creixement del 4,4%. Amb aquestes previsions, les vendes de productes químics superaran per primera vegada la xifra de 90.000 milions d’euros, cosa que permetrà recuperar per complet el retrocés experimentat el 2023 per l’ajustament de preu i assolir un creixement acumulat del

35,7% des de 2019, l’any previ a la pandèmia.

Aquestes xifres positives repercutiran també en la creació d’ocupació, que previsiblement creixerà un 4% fins als 242.000 llocs de feina directes al tancament d’aquest any i un 3% per al pròxim fins a assolir la xifra històrica de les 250.000 persones assalariades directes. Es tracta, a més, d’una ocupació d’alta qualitat: qualificada, estable i d’alta remuneració

(amb una mitjana superior als 42.000 euros a l’any el 2023), que previsiblement superarà els 45.000 euros el 2024.

La química bàsica, estancada

En un sector tan heterogeni, els seus diferents subsectors estan projectant un comportament molt dispar. Mentre que la química de consum i d’especialitats (detergència, cosmètica, pintures), junt amb la química de la salut, són les responsa-

bles directes del creixement, la química bàsica, que agrupa les grans plantes de producció i es troba a l’inici de la cadena de valor, es mostra molt estancada a nivell productiu i tot el seu creixement se sustenta en l’efecte dels preus. El motiu d’aquest comportament és el mateix que afecta el conjunt de la indústria europea: l’alt cost energètic. En aquest sentit, Teresa Rasero, la presidenta de Feique, la patronal química espanyola, assenyala dos factors que tenen un profund efecte negatiu a Europa, els alts preus del gas i l’electricitat i el cost dels drets d’emissió, que són «inexistents o ínfims respectes als pocs països que tenen establert un règim comparable».

En aquesta línia, subratlla: «El problema és que són precisament les produccions de química bàsica o d’altres sectors industrials similars, els essencials per a mantenir la nostra autonomia estratègica. Necessitem, per tant, preus energètics més competitius i accelerar els processos de descarbonització, que són els aspectes clau per al futur de l’economia productiva europea».

Redacció

XIFRES

Recorden que la química bàsica és essencial per a l’autonomia estratègica.

Àrea Metropolitana La Canonja ha acollit la primera ponència de Mirades Metropolitanes dedicada a la perspectiva de gènere

Construir ciutats feministes per a viure millor

Construir una àrea metropolitana és un projecte ambiciós, transformador i que requereix la participació i de la veu de tothom. Aquesta és una de les premisses sobre la que s’ha plantejat la primera xerrada del cicle Mirades Metropolitanes, una iniciativa de la Diputació de Tarragona per abordar, des de diferents perspectives, la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona.

Ahir, l’espai Època de la Canonja va acollir la primera d’aquestes trobades, dedicada a la perspectiva de gè-

nere. Tot i que aquest pugui semblar un concepte menor, només un 20% de les persones que van formar part del primer procés participatiu sobre aquest projecte van ser dones. Així ho va posar de manifest Coia Poblet, cap de projectes a Gabinet CERES, qui defensa que «s’ha de dissenyar la participació i els debats per tal que impliquin a les dones». Per fer possible un autèntic projecte compartit, Poblet destaca la importància d’iniciatives com marxes exploratòries, mapes percentils o diagnosis de la vida quotidiana que expliquin com

Moment de la presentació de la primera xerrada de Mirades Metropolitanes. Gerard Martí

es mouen i com se senten les dones als espais urbans. Sobre aspectes pràctics va parlar també Sílvia Casorran, treballadora de l’àrea de mobilitat de l’AMB. Casorran manifesta que «les ciutats han estat majorment dissenyades per homes, qui són els principals usuaris de cotxe i els que menys fan servir el transport públic». Segons les dades mostrades per la ponent, el 54% de les dones es mou de manera sostenible i només un 34% dels ho-

Diferent mobilitat

El 54% de les dones es mouen de manera sostenible

mes ho fa.

Per aquest motiu, Casorran considera que «repensar els models d’urbanisme des d’una perspectiva femenina és posar a les persones al centre de la ciutat». Com a exemple, la ponent va explicar que «la trans-

formació de la ciutat de Barcelona cap a un espai més pensat pels vianants va estar liderada per un equip de dones». Els espais de joc i els horts urbans són alguns dels elements que poden ajudar a transformar les ciutats. Segons va explicar la ponent, la inversió per canviar, per exemple, les zones properes a les escoles, «té un cost de 50 euros per metre quadrat». L’àrea metropolitana és un projecte ambiciós, per això necessitarà comptar amb totes per ser realitat.

Álvaro Rodríguez Moliner

El CAT incrementarà un 1,15% la tarifa de l’aigua de l’Ebre per afrontar noves inversions

Serveis El Consorci preveu invertir 25,3 milions sobretot en infraestructures

L’assemblea general del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha aprovat el pressupost de 2025 aquest dimarts. Amb la previsió de mantenir els consums d’enguany, el CAT aplicarà una tarifa efectiva als consorciats de 0,5495 euros per metre cúbic, un increment de l’1,15% respecte enguany amb què es vol incrementar l’aportació de capital a les inversions. El pla d’obres, instal·lacions i serveis de l’any que ve preveu 25,3 MEUR d’inversió, «un dels més ambiciosos dels últims anys».

Una de les principals actuacions, de 13 MEUR, és el nou dipòsit d’emmagatzematge d’aigua no tractada de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de l’Ampolla, al Baix Ebre, «per incrementar les garanties de subministrament i optimitzar el consum energètic».

El CAT executarà l’any que ve un pressupost de 48.848,450 euros, uns nú-

Actualment el CAT subministra aigua a 69 municipis i 27 indústries

meros que representen una variació de costos del 2,9% respecte a 2024. El Consorci potabilitza i subministra aigua des del minitransvasament de l’Ebre, a 69 municipis i 27 indústries, sobretot de les comarques de Tarragona i

Trobada anual de famílies amb pacients de retinoblastoma

també de les Terres de l’Ebre. El consum previst l’any que ve és 76,6 hectòmetres cúbics d’aigua potable, molt similar al dels últims anys. També es manté així la despesa derivada de la compra de reactius químics per potabilitzar l’ai-

gua, amb una partida d’uns 2 milions d’euros. Amb l’estalvi energètic de mig milió d’euros que s’aconseguirà amb les dues plantes d’autoconsum fotovoltaiques i la reducció de la despesa de reactius, el CAT estalvia prop d’un milió d’euros.

Les inversions

En l’assemblea general s’ha aprovat el pla d’obres, installacions i serveis, una quarantena d’actuacions per un import de 25,32 milions d’euros. 17 milions d’euros es destinaran a infraestructures i equipaments ubicats a les Terres de l’Ebre, com el nou dipòsit d’aigua a l’ETAP de l’Ampolla, el segon de la planta. Emmagatzemarà aigua sense tractar amb una capacitat màxima de 185.000 mestres cúbics.

Així, el CAT podrà arribar a disposar de 360.000 metres cúbics d’aigua no tractada a l’ETAP de l’Ampolla, sense cap variació en els cabals de captació. La nova infraestructura permetrà reduir «notablement» la despesa energètica en el punt de captació i en els processos de potabilització.

Les intervencions de garantia i seguretat de la xarxa del CAT acumulen prop de 20 milions d’euros d’inversió, i el Consorci preveu dedicar més de 4,6 milions d’euros en iniciatives estratègiques vinculades a la digitalització, la renovació i millora dels equipaments.

Jornades contra les Violències Masclistes a Cambrils

Societat L’Ajuntament de Cambrils impulsa una nova edició de les Jornades per als Bons Tractes i contra les Violències Masclistes, que s’organitzen cada any al voltant del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, per prevenir, identificar i visibilitzar les violències masclistes. La regidora d’Igualtat, Gemma Balanyà, i la tècnica d’Igualtat, Mònica Romano, han presentat avui el programa d’activitats de les jornades, que es portaran a terme del 19 al 28 de novembre, amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la importància de construir relacions basades en la igualtat de gènere, el respecte i la no-violència, tot oferint un ampli ventall d’activitats, amb formats diversos, adreçades a tots els públics. El programa ofereix un total de 15 activitats organitzades de forma transversal per part de diversos departaments municipals, com són els departament de Polítiques d’Igualtat, Cultura, Nova Ciutadania i Benestar Social, Joventut, i ha comptat també amb la col·laboració de l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat. Redacció

Societat La Fundació La Nineta dels Ulls ha organitzat la 4a trobada anual de famílies amb pacients de retinoblastoma. L’esdeveniment es va celebrar del 18 al 20 d’octubre al Xalet de Prades i va comptar amb la participació de 17 famílies de diferents parts d’Espanya i Bèlgica, amb un total de 17 pacients de diverses edats. L’objectiu d’aquesta trobada anual és crear un espai de trobada i intercanvi per a les famílies afectades, alhora que es proporciona assessorament i suport especialitzat. La propera edició està prevista per al 17-19 d’octubre de 2024, al mateix emplaçament. Redacció/Cedida

Presentació del pressupost 2025 del CAT amb el president Joan Alginet al centre. CAT

La fiscalia vol condemnar a divuit anys de presó l’informàtic de

Justicia

Vila-rodona, Joel Muñoz

L’acusen d’haver participat en una operació d’Anonymus durant l’1 d’Octubre

Redacció

La fiscalia de l’Audiència de Tarragona, tal com ha avançat VilaWeb, ha sol·licitat divuit anys de presó i una multa de 10.000 euros per a Joel Muñoz per delictes informàtics i revelació de secrets. Tot i que era previsible que fos cobert per la llei d’amnistia, en aquesta causa s’oposen a concedir-li.

La fiscalia, en l’escrit sobre l’amnistia a què ha tingut accés VilaWeb, defensa que els delictes de què l’acusen no són amnistiables. El seu grup de suport fa una crida urgent a la solidaritat per cobrir les despeses legals que això suposa.

La fiscalia assegura que el jove de Vila-rodona va participar en l’anomenada #OpCatalonia, una operació d’Anonymous i més grups que va consistir en atacs informàtics a webs d’empreses

Gairebé 600 escolars visiten les exposicions del Castell de Vila-seca

Cultura Gairebé 600 alumnes han passat per les exposicions del Castell de Vila-seca. En total han visitat les exposicions els alumnes de 5è i 6è de Primària de les escoles del municipi, així com els alumnes del Centre de Formació d’Adults, els de l’Aula de la Gent Gran i els de l’Aula 15. Redacció/Cedida

L’informàtic Joel Muñoz, a qui la fiscalia vol condemnar a divuit anys de presó. Cedida

La fiscalia també ha demanat per a Muñoz una multa de 10.000 euros

i serveis governamentals espanyols els mesos posteriors a l’1-O per protestar contra la repressió. La fiscalia l’acusa d’atacs informàtics a webs com ara les de la Fundació

de Ferrocarrils Espanyols, d’Indra –responsable de la infraestructura per al recompte del 21-D– i del Centre Superior d’Investigacions Científiques (SIC).

L’Institut de Constantí renova la seva biblioteca convertint-la en un espai polivalent

Societat L’Institut de Constantí renova la seva biblioteca, convertint-la en un espai polivalent i modern. Tot i que el centre ja comptava amb una biblioteca des de la seva inauguració fa 25 anys, a finals del curs 20232024 es va renovar gairebé el seu disseny, funcionament i estructura. Això ha estat possible gràcies a una ajuda

i modern

econòmica rebuda del fons europeu del Pla de millora d’oportunitats educatives PMOE PROA+. S’ha creat una nova zona de descans amb butaques, sofàs, catifes i també s’han adquirit prestatgeries, cadires i taules modulars. La biblioteca compta actualment amb 2.000 llibres tant de gènere de ficció com de coneixement general. Redacció

ANUNCI

El Ple de l’Ajuntament, en la sessió del dia 28 d’octubre de 2024, ha acordat provisionalment la modificació de les següents ordenances fiscals: núm. 5 (impost sobre construccions), núm. 9 (taxa per la prestació del servei de gestió de residus municipals), núm. 11 (taxa expedició de documents), núm. 17 (taxa retirada o immobilització vehicles) i núm. 23 (taxes ús privatiu o aprofitament especial domini públic). També s’ha aprovat la imposició i ordenació de la nova taxa per la prestació de serveis relacionats amb els animals de companyia a través de l’Ordenança fiscal número 12.

D’acord amb el que estableix l’article 17.3 del RDL 2/2004 de 5 de març, que aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, i de l’article 49.c) de la Llei 7/85, reguladora de les bases de règim local, s’exposen al públic els presents acords mitjançant anunci al tauler d’edictes de la seu electrònica municipal, al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona en un diari dels de major difusió en aquesta província, per un termini de 30 dies hàbils, dins els quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que creguin adients. Cas de no presentar-se’n cap s’entendran aprovades definitivament les modificacions i la nova Ordenança 12 d’acord amb l’establert en l’article 17.3 del RDL 2/2004 de 5 de març, que aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, i entraran en vigor el dia 1 de gener de 2025 prèvia publicació al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona del text íntegre de les modificacions de la nova Ordenança aprovades.

Regidor d’Hisenda, Eduard Rovira Gual Torredembarra, a 28 d’octubre de 2024

Imatge

Comèdia de quilòmetre zero al Teatre de l’Orfeó Canongí els pròxims dissabtes

Cultura Riudoms i la Selva del Camp són els punts d’origen de les obres que protagonitzen enguany la proposta KM 0, una petita mostra del teatre que es fa al voltant de la Canonja. En aquest cas, els dissabtes 9 i 16 de novembre, dues comèdies trepitjaran l’escena del Teatre Municipal Orfeó Canongí.

Dramèdia Teatre presenta el dia 9, Odiaràs el teu jefe (per damunt de totes les coses), on sis personatges fantasiegen en demanar un augment de sou. El dia 16, és el torn de Clownic, que presentaran Tomàs, l’extraordinari home normal. Un relat emotiu i entranyable on la comèdia i la tragicomèdia s’entrellacen.

«Repetim aquesta experiència que vam iniciar l’any passat amb molt bona collida i acceptació per part del públic amb l’objectiu de donar a conèixer l’excel·lent treball que fan moltes companyies del nostre territori», manifesta el regidor de cultura, Salvador Ferré, a l’hora que afegia, «la voluntat d’apropar la cultura de qualitat i de proximitat a la Canonja i aprofitar al màxim el magnífic equipament de que disposem». Les entrades ja son a la venda a codetickets.com o bé al Castell de Masricart. El preu de cada obra és de 8 i 10 euros respectivament, però també es pot aconseguir un abonament per 15 euros. Redacció

AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA

d’arxiu d’una actuació de la companyia Clownic. Cedida

L’SD Ibiza en ratxa, la primera pedra en el camí del Nàstic a la Copa del Rei

Futbol El conjunt balear en el qual milita Maurizio Pochettino arriba al duel sumant dos triomfs consecutius

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona s’estrena aquest vespre a la Copa del Rei amb la intenció clara de passar a la següent ronda. La primera pedra en el camí dels grana és l’SD Ibiza Islas Pitiusas, el segon equip de l’illa que milita actualment a la Segona RFEF, una categoria inferior al conjunt tarragoní. El conjunt balear arriba en el seu millor moment de la temporada. Després d’un començament dubtós amb cinc partits consecutius sense guanyar, els eivissencs han trobat el seu camí i sumen dues victòries consecutives que els han situat a només un punt de sortir del pou del descens. L’SD Ibiza va tornar enguany a la Segona RFEF després només una temporada a la Tercera Federació. L’any passat, van recuperar la categoria amb una temporada aclaparadora en la qual només van perdre un partit. A més, van establir un balanç de 73 gols a favor i 15 en contra amb el seu killer Xesc Navalón com un dels màxims golejadors de tota la Tercera RFEF amb 19 gols anotats. Enguany, els eivissencs han mantingut el bloc de que va assolir l’ascens, un equip

Wendy de la Fuente guanya el bronze a la Super Copa d’Espanya Absoluta

Judo Wendy de la Fuente, del Club Judo Dojo Tarraco, va assolir el darrer cap de setmana la medalla de bronze en la Super Copa d’Espanya de Judo Absoluta celebrada el darrer cap de setmana a Getafe. De la Fuente va guanyar el bronze contra Pardo Iglesias en la categoria -70 kg. Redacció/Cedida

Sis dels darrers deu partits de primera ronda del Nàstic s’han decidit als penals

ja estructurat amb jugadors amb experiència a la categoria. Al capdavant del projecte hi ha un entrenador amb experiència a la Primera Federació. Raúl Casañ, extècnic del Cornellà i de l’Unionistas de Salamanca, està al capda-

vant de l’equip. El valencià estableix en els seus equips un sistema capaç d’establir un atac vertical i efectiu en el qual el davanter referent sol gaudir d’oportunitats de brillar. A més, també ha mostrat capacitat d’adaptar-se a un sistema més defensiu amb cinc defensors.

Entre els seus jugadors més destacats, a banda del davanter Xesc Navalón, hi ha els extrems Fran Núñez i Jorge Bengoetxea, que han

demostrat tenir arribada a l’àrea amb eficàcia i gol. Tots dos acumulen dues dianes cadascú, les mateixes que Navalón.

A més, l’SD Ibiza té un exgrana entre les seves files. Maurizio Pochettino, qui va ser jugador del Nàstic les darreres dues temporades, va trobar el darrer estiu una nova oportunitat al conjunt eivissenc. Pochettino, de moment, té la funció de revulsiu i ha disputat vuit dels nou par-

Iván Villas, subcampió nacional del Màster Marca Challenge

Tennis L’alumne del CT Tarragona, Iván Villas, va assolir el subcampionat del Màster Marca Challenge disputat el darrer cap de setmana a Ceuta. Villas va disputar en la categoria Sub-14 contra els vuit millors jugadors del país i va caure a la final contra Jorge Garceran, el cap de sèrie. Redacció/Cedida

El rival

Grup 3 Segona RFEF

PG 3 12 punts PE 3 PP 3 GF 8 GC 8

Dimecres, 19.00 h

Estadi Sánchez y Vivancos Tarragona Ràdio 14è

tits de lliga, la majoria des de la banqueta.

Compte amb els penals

El curs passat, el Nàstic va caure eliminat en el primer partit de Copa al camp de l’Orihuela. De fet, els grana van caure a la tanda de penals, després de tancar els 90 minuts i la pròrroga amb 0-0. Aquest escenari sembla el més habitual en la història recent del Nàstic, perquè en 6 dels darrers 10 partits de la primera ronda de Copa del Rei s’han decidit als penals, amb les darreres tandes sent eliminats. El curs 22-23, en el qual el Nàstic va avançar fins a setzens de final, els grana van guanyar en els 90 minuts contra el Racing Rioja. Enguany, els grana volen emular aquest camí.

Dani Vidal: «Volem passar l’eliminatòria i establirem un onze de garanties»

El Nàstic comença avui el seu camí a la Copa del Rei, una competició que, segons Dani Vidal «és atractiva i l’afrontem amb la màxima il·lusió i la intenció de passar l’eliminatòria». El duel de Copa és un bon moment per donar oportunitats als menys habituals a l’onze. En aquest sentit, Dani Vidal va assenyalar que «tindrem en compte que jugarem tres partits en una setmana. Entraran alguns jugadors que han gaudit pocs minuts, però no canviarem l’onze. Volem passar l’eliminatòria i actuarem en conseqüència a l’onze alineant un equip de garanties preparat per guanyar el partit». A més, el tècnic va assenyalar que «és l’oportunitat perfecta de retrobar-nos amb la nostra millor versió fora de casa».

Els jugadors de l’SD Ibiza celebrant el gol de Jorge Bengoetchea contra l’Europa. SD Ibiza

SD Ibiza Islas Pitiusas

Sala de premsa

Arnau Montreal Quesada

«Transmeten una passió per l’hoquei molt pura, centrats en passar-s’ho bé sense mirar res més. Aquesta naturalitat és la que ens hem d’encomanar tots», va apuntar el coordinador de la base del CP Calafell, Roger Molina, ahir, presenciant el primer entrenament del nou equip verd al pavelló Joan Ortoll. L’entitat penedesenca va estrenar el seu primer equip d’hoquei adaptat format per una desena de persones amb diversitat funcional.

Ahir, va ser el primer entrenament i la il·lusió i l’emoció van regnar sobre la pista del Joan Ortoll. Va ser un primer tast, però també tot un èxit que s’espera que es repeteixi una vegada a la setmana.

Aquesta primera sessió va comptar amb material cedit pel CH Vila-seca, un club que també disposa d’un equip de floorball, una variant de l’hoquei que no fa ús de patins i que l’estic i la bola estan fets de materials més lleugers.

Aquesta iniciativa va arribar de la mà del Centre la Sínia, que es dedica a oferir atenció i integrar persones amb diversitat funcional, que es troba a uns pocs metres del pavelló Joan Ortoll de Calafell. La directora del Centre, Carmina Balaguer, va destacar que «quan vam fer la proposta de poder tenir un equip de floorball, Roger Molina ens va obrir les portes del CP Calafell de bat a bat». Balaguer va afegir que «la intenció del projecte és entrenar un cop a la setmana, però no volem aturar-nos aquí, sinó que també volem jugar partits. A més, volem participar en el dia a dia del club».

Des d’ahir, una desena de

El TGN Bàsquet suma la primera victòria a domicili a la Supercopa

Bàsquet El TGN

Bàsquet va aconseguir el darrer cap de setmana la seva primera victòria fora de casa superant el Sant Gervasi per 51-66. Les tarragonines es van mostrar més intenses en atac i en defensa. Les liles se situen en sisenes a la Supercopa, la màxima categoria catalana. Redacció/Cedida

Floorball

La passió per l’hoquei s’amplia a Calafell

El CP Calafell va engegar ahir el primer entrenament de l’equip de floorball format per persones amb diversitat funcional

persones van participar en els primers entrenaments. La directora del Centre la Sínia va destacar que «per a ells

els beneficis van més enllà de tota l’activitat esportiva. El principal és el sentiment que formen part d’una entitat im-

Un dels participants de la sessió al pavelló Joan Ortoll. Gerard

portant, sentir-se en societat i formar part d’un club en el qual molts dels participants ja gaudien des de les grades

Joan Domingo, del Club Nàutic Cambrils, guanya l’Opti Cup a França

Regata El regatista del Club Nàutic Cambrils, Joan Domingo, es va proclamar campió de l’Opti Cup Cap d’Agde celebrada a França el darrer cap de setmana. Domingo va disputar sis proves per assolir la corona en la darrera competició abans d’afrontar el repte del Mundial al desembre. Redacció/Cedida

El projecte no es vol acabar en només entrenaments, sinó en tenir una lliga

L’equip de ‘floorball’ compta amb una desena de participants

lina. El reusenc ja va impulsar en el passat, de la mà de la Fundació Ginac, un equip d’hoquei adaptat a Valls, un projecte que es va estendre a Vila-seca i també al Vendrell. Molina va destacar que «tenir aquest equip era una necessitat nostra. A nivell de club té uns beneficis molts grans». A més, va afegir que «les ganes que han mostrat per entrenar no tothom de la base les mostra. Després de passar una estona presenciant l’entrenament, s’han vist múltiples somriures que s’encomanen. Mostren uns valors que volem portar a tots els jugadors de la base i també els entrenadors».

els caps de setmana». L’impulsor del projecte per part del CP Calafell és el coordinador de la base Roger Mo-

Una lliga interprovincial Ahir, el conjunt calafellenc va executar el primer entrenament, però l’objectiu és que el projecte gaudeixi d’una regularitat setmanal i que també passin dels entrenaments als partits. «Volem que, a la llarga, poder formar una lligueta dels equips del territori o, si més no, organitzar un torneig o una trobada perquè tots ells puguin jugar amb regularitat», va afegir Molina. El conjunt calafellenc suma un nou equip per a la història de l’entitat. Ahir es va viure només un primer pas d’un fort vincle que amplia una mica més la passió de l’hoquei a un municipi en el qual és l’esport rei.

Martí

Els membres del nou equip de floorball adaptat del CP Calafell, ahir, durant el seu primer entrenament al pavelló Joan Ortoll. Gerard Martí

El jutge investiga Begoña Gómez per intrusisme i apropiació indeguda

Judicial S’ha ampliat la investigació per uns fets relacionats amb un programari de la Complutense

ACN

El magistrat Juan Carlos Peinado va ampliar ahir la investigació oberta a Begoña Gómez, esposa del president espanyol, Pedro Sánchez, i li imputa un nou delicte d’apropiació indeguda i intrusisme en relació amb el programari de la Universitat Complutense de Madrid. Gómez està investigada perquè com a codirectora de la càtedra Transformació Social Competitiva va inscriure a favor d’una empresa seva una marca i un software de la Complutense. En una interlocutòria l’instructor acorda a més citar Gómez el proper 18 de novembre. El jutge, que admet a tràmit la querella de l’associació ultra Hazte Oír, rebutja investigar Gómez per malversació de fons públics i administració deslleial.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va mostrar convençut ahir en conèixer la notícia que la nova imputació de la seva dona, Begoña Gómez, per part del jutge Peinado fruit d’una querella d’Hazte Oír no tindrà cap mena de recorregut. En roda de premsa a Bombai, on va tancar el seu viatge oficial a l’Índia, va expressar la seva «absoluta tranquil·litat» i va recordar que el cas l’impulsen «les mateixes organitzacions d’ultradreta» que han presentat les denúncies anteriors, «i tindrà el mateix recorregut».

«Cada vegada estic més con-

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Muchas felicidades Alba por tus 9 años. Sigue así de sonriente,  no cambies nunca. Tus papis que te quieren mucho.

Sánchez: «Estic convençut que el temps posarà les coses al seu lloc»

vençut que el temps posarà les coses al seu lloc», va sentenciar.

«Sense justificació»

També ahir el ministre de Justícia, Félix Bolaños, va reiterar que «no hi ha res» que

Moltes felicitats en el teu quart aniversari, de part del teus pares que t’estimen molt.

justifiqui la causa que el jutge Peinado manté contra Begoña Gómez. Preguntat per la nova imputació contra Gómez, Bolaños es va mostrar «convençut» que el cas s’acabarà arxivant, perquè «no hi ha cap informe ni cap testimoni, ni cap opinió del Ministeri Fiscal» que justifiquin la imputació. «Tota la documentació, els testimonis i els informes posen de manifest que no hi ha res, i com més s’investiga més es demostra

que no hi ha res de res», va dir. Des de l’oposició, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va vaticinar el passat dilluns que el govern de Pedro Sánchez «es courà en la seva pròpia hipocresia» enmig dels escàndols que afecten el seu executiu, des del cas Koldo fins a les acusacions contra Begoña Gómez o Íñigo Errejón. «Espanya mereix un futur amb més ambició que conèixer quin serà el següent engany, cessió o escàndol. La

legislatura durarà el que hagi de durar tot i que s’hauria d’haver acabat ja. A tots els espanyols se’ns farà llarga cada dia que la prolonguin, però a ells se’ls farà més llarga. Es couran en la seva pròpia hipocresia», va ressaltar el cap de files dels populars en una reunió amb la direcció del partit a Madrid.

En aquest sentit, Sánchez va reiterar que no tenia coneixement de les activitats d’Ábalos.

Aída Nízar també presenta una segona denúncia contra Íñigo Errejón

Política Els fets haurien tingut lloc l’any 2015 en un acte a Madrid

L’exconcursant de Gran Hermano Aída Nízar ha presentat una denúncia contra Íñigo Errejón per un episodi de presumpta agressió sexual que va tenir lloc l’any 2015. Es tracta de la segona acusació que hi ha contra l’exdirigent

de Sumar després de la que va fer la setmana passada l’actriu Elisa Mouliaá. Segons consta a l’atestat elaborat per la Policia Nacional, consultada per l’ACN, Nízar i Errejón van coincidir en un acte a Madrid on també hi havia l’exdiputat dels comuns Xavier Domènech i l’exalcaldessa

Espanya nomena un nou ambaixador a l’Argentina

Política El Consell de Ministres va aprovar ahir el nomenament de Joaquín María de Arístegui com a nou ambaixador d’Espanya a Argentina. L’Estat recupera d’aquesta manera la representació diplomàtica després de sis mesos vacant. El passat 21 de maig el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va anunciar la «retirada definitiva» de la seva representant, María Jesús Alonso Jiménez, fruit dels insults que el president argentí, Javier Milei, va fer contra la dona de Pedro Sánchez, Begoña Gómez, en un míting a Madrid. Redacció

Almenys set desapareguts a Espanya a causa de la DANA

Successos Ahir la DANA va provocar inundacions, talls de trànsit, cultius destrossats i fins i tot el descarrilament d’un comboi de l’AVE. A més, al tanctament d’aquesta edició, es busca a un camioner desaparegut a l’Alcúdia (València) i a sis persones que estan «no localitzades» a Letur (Albacete). Les pluges torrencials i les tempestes elèctriques van afectar especialment la meitat sud peninsular i la major part de Llevant, amb alerta vermella a València i Màlaga i previsió d’entre 120 i 180 litres d’aigua caiguda en 12 hores. EFE

Ada Colau. A la denúncia que dilluns va presentar davant la policia, Nízar exposa que en finalitzar l’acte, Errejón es va dirigir a ella i li va dir que havia de canviar les seves idees «retrògrades». Posteriorment, afegeix, li va donar una abraçada, acostant-la «amb força»

contra les seves parts íntimes. «Davant d’aquesta situació, la denunciant l’aparta bruscament d’ella, tornant-se a acostar aquest donant-li un fort cop a les natges, en presència de tots els allà presents», indica la denúncia. Així mateix, explica que l’exdirigent de Sumar li va dir que potser trigaria a tornar a treballar a Catalunya, fet que la va fer sentir «humiliada i bavejada». Segons Nízar, moltes persones s’han posat en contacte amb ella per haver patit fets de la mateixa índole.

El president espanyol, Pedro Sánchez, i la seva dona, Begoña Gómez, en un acte de campanya europea del PSOE. ACN

Tribuna

John F. Kennedy y el problema de la vivienda

Nadie duda de que el problema de la vivienda sea uno de los más acuciantes de la sociedad actual. No se trata de una cuestión nueva, como podemos comprobar en diferentes épocas y países. John F. Kennedy, conocido por muchas razones, no lo es en relación a este tema. Sin embargo, cuando era congresista, en los años cuarenta, no dudó en asumir riesgos políticos para solucionar una de las carencias más graves de Estados Unidos.

Pese a sus puntos de contacto con los conservadores, el joven JFK se opuso con decisión a la hegemonía de las grandes empresas. Rechazaba dejar un asunto tan urgente en manos de la iniciativa privada, tal como pretendían las grandes inmobiliarias y las asociaciones de constructores. Reclamaba, por el contrario, un programa de edificaciones con fondos federales que permitiera erradicar el chabolismo y otras formas de precariedad. Había que darse prisa porque, según los datos que manejaba referidos a Boston, más de un cuarenta por ciento de los veteranos de la Segunda Guerra Mundial casados se veían obligados a habitar en casas -casuchas, más bien- alquiladas o compartidas con otras familias. Por tanto, según palabras del propio Kennedy, existía una necesidad “drástica”.

Para defender su postura, el futuro presidente tomó una iniciativa arriesgada, sobre todo para un político novato: en 1949 atacó a la Legión Americana, la poderosa entidad que agrupaba a los veteranos, opuesta al empleo de dinero público para atajar el déficit de vivienda. En esta postura, por tanto, la Legión actuaba en la misma dirección que los constructores. Para escándalo de muchos, el congresista Kennedy se atrevió a acusarla de no haber propuesto una idea positiva en beneficio del país durante las últimas tres décadas.

UEditorial

Comerç per a turistes

n total de 38 establiments han estat inclosos en la campanya ‘Ets emblemàtic’ que Mercats de Tarragona ha engegat per intentar promocionar comerços que tinguin alguna mena de singularitat, ja sigui per la seva antiguitat, la seva ubicació o la seva tipologia. En són 38 i segurament si anéssim uns pocs anys enrere en serien força més. Les diferents crisis que s’han anat succeint i la pandèmia han fet estralls en un teixit comercial que a Tarragona no ha aconseguit mai assolir un nivell que Tarragona mereixeria. Ni tan sols la conversió de diverses zones en espais només de vianants ha

aconseguit donar una empenta significativa al creixement del petit comerç, que ha hagut de competir també amb la inexorable aparició de grans superfícies comercials. Qualsevol ajuda que els establiments considerats emblemàtics serà encertada, tot i que no n’hi ha prou amb fer formació en digitalització o simplement incloure’ls en una ruta que pot arribar a semblar que entrin a formar part d’un parc temàtic per a turistes. Cal incentivar que entrin i comprin, potser amb productes específics o ajudes reals en forma de descomptes que puguin aprofitar, a més dels turistes, també els compradors locals.

VAquellas palabras fuertes provocaron un considerable revuelo. Aquel jovenzuelo insensato se había atrevido a tocar lo intocable, a cuestionar a una asociación que encarnaba el patriotismo prácticamente por definición. Criticarla, en palabras de Kenneth O’Donnell, uno de sus futuros ayudantes, era como estar en contra de los boy-scouts, del FBI o del predicador evangelista Billy Graham. Por tanto, llovieron las andanadas contra los inapropiados comentarios de tan insolente advenedizo. La tendencia general fue dar supuesto que daría marcha atrás. Pero Kennedy aguantó contra viento y marea y se negó en redondo a retractarse. De nada sirvieron los consejos de su padre, un influyente multimillonario, que le aconsejó que rectificara para no poner en peligro su carrera política. JFK hizo algo más que no escuchar a aquellos que le recomendaban prudencia. Volvió a la carga y atacó, una vez más, la política de la Legión Americana. Se temió entonces por un momento que hubiera arrojado él mismo a la basura su futuro. Su valentía, por suerte, se vio recompensada. Ganó las simpatías de muchos veteranos de guerra que esperaban que un político, por fin, se hiciera eco de sus inquietudes. No en vano, como le dice Martin Sheen a Michael Douglas en El presidente y Miss Wade, había elegido luchar donde se debe luchar y no solamente donde se puede ganar.

Aquel jovenzuelo insensato se había atrevido a tocar lo intocable, a cuestionar a una asociación que encarnaba el patriotismo prácticamente por definición

aig estar a la presentació del llibre del periodista Josep Cruset Vallverdú “La Pensilvània, l’or negre dels Vilella. Dels pioners i les batalles pel negoci del petroli al segle XIX, a Reus i Tarragona, a la Banca Vilella”, publicació número 137 de l’Associació d’Estudis Reusencs, de la qual soc soci. L’Espai Boule estava ple de gom a gom: persones a peu dret en els passadissos. Increïble. El llibre descriu “al llarg de més d’un segle, la trajectòria de la Casa Vilella ... i fa referència a sis generacions de la família ... resulta excepcional trobar-ne un que hagi fundat i dirigit alhora companyies dedicades a la fabricació i venda de teixits; al comerç agroalimentari; a les indústries del petroli, el vidre i l’alcohol; al transport per mar, ferrocarril i carretera; a la banca i a la salut. I que també ha participat en la política i el mecenatge cultural”.

El reusenc Joan Vilella Llauradó (1842/1894) és fill d’una família de petits menestrals i el 1866 va fundar «Vilella hermanos», que es dedicava bàsicament als fruits secs i a les farines. El 1880, fundà ‘La Pensilvània’, que fou una de les primeres refineries d’Espanya i s’ubicà a Reus on en l’actualitat hi ha Redessa Viver. Es tractava d’una de les instal·lacions més importants i millor organitzades de l’estat espanyol, amb la qual acumulà una gran fortuna.

El llibre conta de tretze capítols i el vuitè porta el títol ‘D’un enigmàtic en-

càrrec a Gaudí als primers autobusos del sud de Catalunya’. A la pàgina 127 llegim que «Josep Maria Guix Sugranyes, advocat, escriptor i secretari de la Cambra de la Propietat Urbana, és l’autor d’un conegut llibre titulat ‘Defensa de Gaudí’, publicat el 1960 per preconitzar que l’arquitecte va néixer a Reus i rebatre les conjectures sobre una possible naixença en un mas de Riudoms ... no va poder realitzar-se el projecte d’una acabalada casa comercial i bancària».

Joan Vilella Estivill (1867/1925) volia que a Reus hi hagués una obra de l’arquitecte Gaudí i li va encarregar els plànols de la seva nova casa

Joan Vilella Estivill (1867/1925) volia que a Reus hi hagués una obra de l’arquitecte Gaudí i li va encarregar els plànols de la seva nova casa.«...Aquesta havia d’aixecar-se en un lloc molt cèntric de la ciutat... s’havia d’agregar una altra casa que, per pertànyer a un altre propietari i no aconseguir convèncer-lo que la vengués, es va desbaratar els plans de la casa comercial i de l’arquitecte. Reus hauria tingut un exemple del modernisme de Gaudí en un dels car-

rers més cèntrics i amples». Al respecte no es disposen de més dades en què es basa Guix per a fer aquestes afirmacions en el llibre esmentat. Cruset escriu, després d’una sèrie de comprovacions d’escriptures, que Guix tenia raó. Estem parlant dels números 78, 80 i 82 del Raval de Santa Anna. El 80 correspon a la Casa Fàbregas, actual Casa Busquets, de Josep Simó Bofarull. Guix assegura que hi va haver un altre projecte de Gaudí a Reus que va quedar en un no res i que situa també cap al 1902. Diu que «la Junta del Banc d’Espanya, al tractar d’aixecar l’edifici del raval de Santa Anna, va encarregar el projecte a Gaudí, però aquest no va admetre limitacions, es va oposar a fer pressupostos, per voler construir un edifici original que fins i tot els estrangers haurien vingut a admirar». L’edifici bancari és el número 59 del Raval citat, projecte de Pere Caselles i datat 18901903.

Gaudí sols va fer l’esbós de la façana del Santuari de Misericòrdia, però els poders fàctics reusencs van premiar el disseny de l’arquitecte municipal Pere Caselles. Amb els Vilella tampoc va poder portar terme cap projecte. Òbviament, Reus lamenta no disposar de cap obra del seu fill il·lustre i conegut arreu del món.

Francisco Martínez Hoyos Historiador

Gaudí i els Vilella

Tribuna

Josep Maria Buqueras Bach

Necrològiques

Tarragona

Francisco Esteban Vallecillos.

Ha mort als 70 anys. El seu funeral

serà avui a les 17:30 h al Tanatori.

Valls

Carme Oliva Bonet.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral

serà avui a les 10 h a Sant Jaume.

L’Hotel

Olympus Palace i la URV

entreguen

la

‘Beca

Olympus’ a l’estudiant Maira Isaura Rojas

Societat L’Hotel Olympus Palace 4 i la Universitat Rovira i Virgili han entregat la ‘Beca Olympus’ a l’estudiant de comunicació de la URV, Maira Isaura Rojas. Ho van fer en un acte celebrat a la Sala de Graus del Campus Catalunya i que va congregar diferents autoritats i estudiants universitaris. La beca tenia com a punt de partida

el sopar solidari que cada any realitza l’establiment hoteler referent a Salou, i que enguany ha estat en benefici dels projectes de recerca i la investigació de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari Joan XXIII. Una ajuda que suma un total de 23.455 euros. Redacció

L’equip SOLC Golf Costa Daurada participarà a la Rafa Nadal Academy

Societat L’equip SOLC Golf Costa Daurada ja entrena amb la ment posada en el principal objectiu de l’any: el IX Torneig Nacional Special Olympics Més que Tennis 2024. Serà el quart any que participen en la Rafa Nadal Academy, a Manacor, Mallorca. Ho faran entre el 8 i el 10 de novembre. Redacció/Golf C.D.

Entrega de la ‘Beca Olympus’ a l’estudiant de comunicació de la URV, Maira Isaura Rojas. Cedida

Espai patrocinat per:

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Relaciona’t el més possible ja que si ho fas aconseguiràs connectar amb persones d’allò més pintoresques que alegraran a la teva persona.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Enfrontaments amb el sexe oposat per disparitat de caràcters. No corregeixis tant als altres, no val la pena. Tindràs una nit activa.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Avui has de controlar més la teva imaginació, en cas contrari et veuràs embolicat en una història que més tard no entendràs ni tu mateix.

TV local

11:30 Fot-li (r)

20/04 al 20/05 TAURE

Són possibles els viatges o desplaçaments sorprenents. Tot això t’ajudarà a trobar-te millor a descobrir moments nous.

23/08 al 22/09 VERGE

Una jornada agradable en el que correspon a la teva relació amb la societat i els seus jocs. Estaràs envoltat de gent sent atracció de molts.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

Grans ganes d’aventures i d’experimentar coses distintes et portaran a córrer alguns riscos fins tot a associar-te amb persones.

12:00 Qui cuina avui?

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies

14:30 Caminant per catalunya

15:00 Notícies (r)

15:30 Fot-li (r)

16:00 Notícies (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 + Xarxa + sostenibilitat

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies (r)

20:30 La comarcal

21:00 Notícies (r)

21:30 La comarcal (r)

22:00 Notícies (r)

BESSONS

21/05 al 20/06

El teu estat anímic una miqueta alterat per nervis o ansietats de dies passats et tornaran una miqueta exaltat en la manera d’expressar-te.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Forta activitat en la llar poca compensació emocional t’aportarà cert grau depressiu que hauràs de controlar per a no perdre altres ocasions.

20/01 al 18/02 AQUARI

Des de primeres hores del dia compleix ordenadament amb tot el teu treball. Algú pròxim espera que cometis algun petit error criticar-te.

CRANC

21/06 al 22/07

Es van esvaint les tensions i sobresalts dels problemes passats. La teva intel·ligència torna a funcionar et trobaràs en plena forma.

23/10 al 21/11

Necessites unes sortides al camp o qualsevol activitat que et porti a oblidar-te de responsabilitats equilibraran les teves ansietats.

19/02 al 20/03 PEIXOS

No esperis de la parella o de les persones que t’envolten un total assentiment a les coses que tu penses. Demostra amor als teus.

10:00 Efecte Mosaic. Matí

10:30 La Post – Diada

11:30 Qui cuina avui?

12:00 Caminant per Catalunya

12:30 Qui cuina avui?

13:00 La Post – Diada 14:00 Notícies 12

14:30 La Post – Diada

15:30 Qui cuina avui?

16:00 Notícies 12

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 + Xarxa + Sostenibilitat

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

20:30 Com la nit i el dia

21:00 Teló de fons

21:30 Hospital de Proximitat

22:00 Notícies 12

22:30 Com la nit i el dia

23:00 Rocket Talent Fest

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Es dediquen a matar llengües, cultures i pobles imposant el seu pensament amb el poder de la violència i les armes. Societat anònima. 2. Ven olles. Impedir de continuar. 3. Llibre jueu. Color terrós. 4. Vocal. Obsessió, al revés. Apòcope de sàtira. 5. Convenciment d’alguna cosa. Xifra cent. Moure’s suaument sobre una superfície. 6. Moviment de l’aigua. Dues vocals. Contracció de mot article. Carboni. 7. Ball tallat. Estança de la casa, al revés. Una de feble i una d’oberta. 8. Trenta dies. Llaminera. 9. Té bellesa. Negació. Conjunció, al revés. 10. Metall.Vocal. Romans. Impost que apuja els preus. 11. Perd l’equilibri. Causar despit a algú, al revés 12. Gos pastor català. Existeix. En aquest instant. VERTICALS: 1. No tolera en absolut la llum. Està a la cara. 2. Lletra. Viu dins de l’amor. 3. Terra voltada d’aigua. Vocal. Preposició. Dues de febles iguals. 4. Tros de fil sense una metxa de fibra. Continent. Enmig de París. 5. Població de Guipúscoa prop de França. Negació, al revés. Carboni. Déu egipci. 6. Sofre. Cap espiritual del Tibet desterrat del seu país pels xinesos. 7. Tàntal. Dues de mil. Ull tallat. Infusió. 8. Existeixes. Focs incontrolats. 9. Està a Europa, però no a la Unió Europea. Riu d’Itàlia. Fòsfor. 10. Força que s’oposa a una acció. Dansa de les Canàries. 11. Persona venerable. Arbre de fruits comestibles. 12. Formarà, al revés. Sortida, excursió.

TARRAGONA:

Pujol Perpiña , Artur Eivisa, 7-9 Telèfon 977 221 323

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Padilla Papaceit, Olga

Ronda Subirà, 12 Telèfon 977 756 967.

SALOU:

Calatayud, M. Dolors Via Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11 Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS:

Gomez, Sonia

Guillen, Núria Joana Telèfon 977 364 512.

VALLS:

Granell, Jose Carlos Av. del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435.

EL VENDRELL:

Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Cel molt ennuvolat o cobert al litoral i prelitoral durant tota la jornada i entre mig i puntualment molt ennuvolat a la resta del país, on localment quedarà cobert.

Previsió pel Camp de Tarragona

Precipitacions

S’espera precipitació de matinada al terç sud del país, que a partir del matí i fins a mitja tarda arribarà a la resta del territori, sobretot al litoral i prelitoral, avançant de sud-oest a nord-est. A partir de llavors, els ruixats seran més dispersos. La precipitació serà d’intensitat feble o moderada, tot i que podrà ser forta, sobretot al litoral i prelitoral.

IMMOBILIÀRIA

PLAÇA LA FONT LOCAL VENDA 608.933.228

Tarragona. ALQUILO HABITACIÓN Tel: 977 24 34 69

PÀRQUING

Tarragona. VENDO PARQUING 20m2. C/ Smith,4. 18.500€.Tel: 686.804.385

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

AMISTAT

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165

Tarragona. PEQUEÑO EMPRESARIO VIUDO JUBILADO sin vicios. BUSCA MUJER sólo con fines de vivir en pareja. Mayor de 60a y menor de 70a. Sin mascotas. Tel: 699.905.878

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MAYCA MASSATGES. Teràpia i plaer assegurat. Tel. 692.780.087

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813

JAVI MASAJE PROFESIONAL. 10€. (Sólo señoras) Tel: 630.430.736

MASAJISTA PROFESIONAL. Salou. Tel. 641.492.358

MARITXELL catalana. Lindos masajes. Reus. Tel: 602.393.335 SENIOR CARLOS. MASAJES. Tel:

També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

Avui felicita als

Marcel, Eutròpia Zenòbia.

Els Amics de les Arts:

«Un grup de pop ha d’explicar el seu pas per la vida»

Entrevista Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué van actuar al Cau de Tarragona en la gira de celebració del 20è aniversari

Una de les primeres coses que heu fet per celebrar el 20è aniversari és una gira per sales petites. Com ha estat això?

Ferran Piqué: «La idea era anar-hi per presentar el concert d’aniversari que farem el 25 de juliol de 2025. I també fer valdre les sales de concerts, perquè cada dia n’hi ha menys. Nosaltres vam fer les primeres passes i vam aprendre a ser grup en llocs com aquests, així que volíem tornar a posar-los al mapa. A Tarragona havíem tocat al Cau, a la Zero, al Camp de Mart… El Cau va ser el primer lloc, i tots en tenim un bon record. Per això vam voler tornar-hi i tornar a tenir el públic a la vora». Com éreu fa vint anys?

Dani Alegret: «Com a grup, hem canviat. Ens hem anat formant i hem escoltat molta música, per aprendre i millorar, i mai ens hem conformat a quedar-nos on érem. Amb els discos igual, hem treballat amb productors boníssims i diferents, i hem evolucionat molt. Aquesta és la part lògica, la que s’espera d’un músic professional. Però, com a banda, hi ha coses dels inicis que encara queden. Primer, l’amistat, perquè per aguantar vint anys amb aquests dos d’aquí, hi has d’estar bé. Després, hi ha ele-

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

ments del principi que encara els estem replicant. Tots tres volíem cantar, i quan vam crear el grup vam haver d’inventar això de passar-nos la pilota, que és una cosa molt Amics de les Arts. En algun moment vam pensar de canviar-ho, però no funcionava del tot bé, perquè jugar amb les harmonies vocals i treballar el tema coral de manera més ambiciosa forma part del nostre ADN». Fem una mica d’història: en quin moment vau ser conscients que allò d’Els Amics de les Arts s’estava posant seriós?

F.P.: «Hi ha dos moments. Un, quan decidim gravar un disc en un estudi de gravació. Era l’estiu del 2009, i vam dir Aquest any no farem vacances, i tots els estalvis ens els gastarem en això L’altre moment va ser al desembre d’aquell mateix any, a la festa major de Sant Andreu. El disc havia sortit feia un mes i mig, i érem a l’escenari cantant L’home que treballa fent de gos. De sobte, vam veure que la gent l’estava cantant. Ens vam mirar, i ens vam preguntar els uns als altres si aquells que cantaven eren amics d’algú de nosaltres. I no, tu! Va ser molt bèstia».

Qui és el vostre públic?

Joan Enric Barce-

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Llegeix l’entrevista ampliada

ló: «Una de les nostres grans sorts és que sempre hem entès que el públic era el nostre tresor. Fos una persona, dues, o 100.000. És igual. L’hem de valorar, respectar i cuidar musicalment. El nostre compromís com a grup ha sigut no fer el mateix disc cada any. Seria perfecte, perquè al públic li sonaria a casa, però encara que l’ADN sempre és Amics de les Arts, volem ser tastaolletes, picotejar d’aquí i d’allà en l’àmbit de la producció, de la composició i de la lírica. Hem volgut que cada disc fos diferent i reflectís coses diferents. Pensem que un grup de pop ha d’explicar el seu pas per la vida als seus seguidors. I que ells, tinguin 20 anys, 40 o 60, puguin anar enganxant-se a segons quins versos, frases o estrofes».

Celebreu l’aniversari amb un gran concert al Poble Espanyol.

J.E.B.: «Sí, hem decidit fer un concert que apel·li a tothom que ens ha seguit aquests vint anys i que té els Amics en algun racó de la

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

seva vida. Aplegar tota aquesta gent de diferents generacions i dedicar-los una gran nit. Després, ho complementarem amb un disc de col·laboracions, amb vint cançons d’Els Amics cantades per nosaltres, amb vint artistes diferents. Hi ha gent que ja coneixíem i també gent que volíem conèixer, d’edats que van dels vint als vuitanta i pico ».

Vosaltres feu 20 anys, però aquí a Tarragona tenim Els Pets que en fan 40. Com us veieu d’aquí a dues dècades?

J.E.B.: «Els Pets sempre han sigut un referent. Són un exemple, no han parat mai de tocar, han anat creixent i han sabut reinventar-se, fent discos millors com més grans es feien. Això és molt difícil. Tant de bo puguem fer anys com ells».

D.A.: «De fet, el primer cop que vam tocar al Poble Espanyol va ser fent de teloners d’Els Pets, i el Lluís va pujar a cantar Reykjavík Ves que no sigui que ara canti al disc d’aniversari… [Riuen tots].

Golfus de Tàrraco

Tots Sants i Balduí, beat

Al cantó de Jordi, de Torredembarra, ens trobem la Maria Teresa (ella ja sap qui vull dir). Si no sabeu on és el cantó de (o del?) Jordi, no sou torrencs de tota la vida. La Maria Teresa, culta i observadora, ens explica que el Papa Francesc vol beatificar el Balduí, que va ser rei dels belgues. Que no “rei de Bèlgica”, títol que no existeix, afegeixo jo. El Balduinu, com en dèiem. Quan era jovenet, de vint-i-pocs anys, el Balduí va passar un temps a la platja de la Torre. S’hostatjava a l’hotel Augustus, al costat del xiringuito. Es trobava malaltó, o tristó. Com que hi venien molts belgues, algú li va recomanar banyar-se en aquesta platja, ‘la más sana del mundo’, per les posidònies. Llegeixo en publicacions belgues que els rumors deien que en aquell temps volia abdicar i fer-se monjo.

D’aquí la tristor i una primera pista de per què el Papa el vol fer beat. Després es casaria amb la Fabiola. Tornem al 1957: Balduí passejava capcot, amb un senyor alt, un escorta o ajuda de camp que al Roquer li posava una manta per sobre i li posava l’esquer, a la canya de pescar. Les jovenetes, com la Maria Teresa i les seves amigues, i d’altra gent, corrien a la platja per veure’l. Al principi se sorprenien que un rei no portés corona i fos tan esprimatxat. Anys més tard, deixaria la corona – metafòricament – dos dies per no signar la llei de l’avortament. Ja ho veieu: Reus va tenir un Papa, Roger de Belfort, però a la Torre tindrem un sant! Bé, per ara un beat, si no es produeix un miracle.

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Ferran Piqué, Joan Enric Barceló i Dani Alegret, al Cau de Tarragona. Gerard Martí