Formació

FORMACIÓ

EDUCACIÓ

Les novetats que has de tenir en compte al fer la preinscripció als cicles d’FP

Anna Ferran / ACN

Divendres és el dia D per a molts joves catalans. I és que s’obrirà el perío de de preinscripcions als cicles formatius de grau mitjà i supe rior. Enguany, s’han introduït canvis en el procés d’inscripció i matriculació amb l’objectiu de fer el procés més just. A continuació t’expliquem les principals novetats.

Calendari unificat Enguany, s’han unificat les dates de presentació de sol· licituds per a cursar cicles for matius de grau mitjà, grau su perior i cicles d’arts plàstiques i disseny tant de grau mitjà com de grau superior. Totes elles s’hauran de presentar entre el 24 i el 30 de maig. L’objectiu d’aquest canvi és simplificar el procés i fer ho més fàcil als estudiants.

Assignació segons la nota La novetat més destacada, però, fa referència a l’assigna ció de les places. Enguany, es farà tenint en compte la nota, no l’ordre de petició com es feia fins ara. L’objectiu és as similar el procediment al que s’empra en la universitat i, per tant, beneficiar aquells estu diants amb millor nota. El De partament d’Educació defensa que això permetrà que s’assig ni la millor opció que ha de manat un alumne, ja que ara, aquesta nota servirà tant per a la teva primera opció com per a

la resta. Fins ara, la nota servia per ordenar en la primera op ció, però en el cas de la segona, passaven per davant aquells alumnes que havien demanat en primera opció aquells estu dis.

Dues tandes de matriculació El canvi en l’assignació de les places comporta la creació de

dues tandes de matriculació.

Una primera on només es ma tricularà l’alumnat que hagi obtingut plaça en la primera opció sol·licitada. La publica ció de les assignacions en pri mera opció d’aquesta primera tanda es farà el 15 de juliol per als cicles de grau mitjà i l’11 del mateix mes per als superiors. El sistema només permetrà

que es matriculin aquells es tudiants que han obtingut la primera opció que havien de manat, els que han obtingut la segona o posteriors aniran a la segona tanda directament. La matriculació d’aquestes pri meres opcions es farà del 17 al 22 de juliol per al grau mitjà i del 15 al 18 de juliol per al su perior.

La segona tanda servirà per millorar les assignacions de la primera. D’aquesta mane ra, aquells estudiants que no obtinguin la primera plaça que havien demanat o que no n’havien obtingut cap potser ho podran fer ara si han quedat vacants lliures del primer ter mini. Educació ha garantit que els alumnes mantindran, com

a mínim, la plaça obtinguda en el primer procés, de tal mane ra que l’únic que poden fer és millorar la.

Aquesta segona tanda d’as signacions es publicarà el 31 de juliol per al grau mitjà i el 30 del mateix mes per al superior. La matriculació per a les assigna cions d’aquesta segona tanda es farà del 2 al 6 de setembre.

A partir d’enguany, el procés d’assignació de places dels estudis de formació professional s’assimilarà al que fa anys que es fa a les universitats. CEDIDA

La logística, la indústria i els subministraments són els sectors on costa més cobrir les vacants

Una investigació alerta de les dificultats que tenen les empreses a l’hora de trobar els professionals que necessiten

Són molts els factors que ajuden a escollir uns estu dis professionalitzadors. Els interessos personals i la vocació són bàsics, però també es tenen en compte qüestions més pràctiques com les sorti des laborals que uns estudis ofereixen. En aquest sentit, és molta la gent que vol orientar la seva formació cap a sectors amb una alta demanda de pro fessionals. Ara bé, quins sec tors necessiten professionals? ManpowerGroup ha elaborat un nou estudi, titulat Desajuste de Talento, que identifica quins són els sectors amb més dificultats per a cobrir les seves vacants. El ram de la logística, el transport i l’automoció és el que té més problemes. Segons les dades de l’estu di, el 86% de les empreses de transport, logística i automo ció no troben els professionals

que necessiten. Els motius? «Les empreses de logística i transport estan creixent i, a la vegada, vivint un profund pro cés de transformació. Per això, és cada vegada més complex per a aquestes companyies tro bar els perfils que necessiten: han de resoldre l’avui i cons truir el demà», explica el direc tor comercial sectorial de Lo gística i Transport de Manpower, Antonio Holgado. La mitjana espanyola de de sajustament de talent se situa en un 78%. A banda de la logística, la indústria (84%) i el sector de la salut i la farmà cia (81%) també es troben per sobre de la mitjana estatal pel que fa a dificultats per a trobar candidats. En els mateixos va lors que la mitjana, s’hi troben sectors com la tecnologia o els

Els processos de transformació que estan vivint alguns sectors dificulten el relleu generacional

béns i serveis de consum. Pel que fa a aquest últim sector, el director comercial sectorial de Manpower, Fernando Sobrino, assegura que «el sector neces sita professionals qualificats, però també ha de repensar les seves estratègies per a fer se més atractiu. Amb un consu midor cada vegada més infor mat, és crític comptar amb els millors perfils per a continuar sent competitius».

‘Soft i green skills’ La falta d’atrac ció dels joves que s’incorporen al mercat laboral i la manca d’habi litats són dos dels motius que expliquen aquest desajusta ment. Ara bé, les habilitats que manquen no són només les tècniques, sinó les generals. Així passa en el sector de l’ener gia i els subministraments, que

té un desajustament del 77%. El director comercial sectorial d’Energia de ManpowerGroup, Oscar Lupión, afirma que el sector energètic «busca profes sionals que combinin les capa citats soft amb altres de l’àmbit green». I afegeix: «hi ha moltes oportunitats, però hem d’acce lerar la preparació dels perfils per a no desaprofitar les». El ram amb menys proble mes per a trobar professionals és el financer i immobiliari. Amb tot, l’índex de desajus tament és del 70%. En aquest sentit, des de ManpowerGroup insisteixen en el fet que «el sec tor no està completant els seus equips per l’avui. S’està prepa rant per el demà. I necessitat perfils qualificats».

Anna Ferran

La indústria té un desajustament del talent del 84%. CEDIDA

El sector financer és el que té menys problemes per cobrir vacants. CEDIDA

FORMACIÓ

T’apassiona el medi natural? Forma’t a l’Institut d’Horticultura

Preinscriu-te a un dels seus cicles formatius de grau mitjà o superior del 24 al 30 de maig

Estàs pensant a de dicar te professio nalment al món de paisatgisme, el medi rural, la jardineria, el medi na tural, l’educació ambiental o la prevenció de riscos? Si és així, del 24 al 30 de maig preinscriu te a una de les titulacions de l’Institut d’Horticultura de Reus. Im parteixen cinc cicles de grau superior, dos d’ells en horari de tarda, i tres cicles de grau mitjà. Aquesta organització permet compaginar estudis i treball sense incompatibili tats horàries. Els cicles de grau superior

tins; i Prevenció de riscos professionals i Química i Salut Ambiental a les tar des. Els cicles de grau mitjà que fan són Aprofitament i conservació del medi natu ral, Jardineria i floristeria i Producció agroecològica, als matins. Tots tenen un índex d’inserció laboral molt ele vat i, de fet, són moltes les empreses del territori que cerquen aquests perfils. L’Institut d’Horticultura no només es caracteritza per la seva especialització formativa sinó també per la la innovació. Ofereixen la possibilitat de fer una esta da en un país europeu amb un Erasmus+. Fomenten

TARRAGONA

El Campus Educatiu de Tarragona, impulsant el territori des de la formació

La innovació i la transferència a la societat són la seva raó de ser

Redacció

Una docència de qualitat estretament lligada a la innovació, la recerca i la transmissió a la societat del coneixe ment científic, tecnològic, cultural i formatiu. Aquesta és la filosofia del Campus Educatiu de Tarragona (CET), conegut com l’antiga Universitat Laboral. Depenent del Departa ment d’Educació de la Generalitat, el Campus proporciona serveis, recursos, programes, projectes afavorir els objectius educatius fi xats per Educació alhora que impulsa sinergi es de col·laboració amb el teixit empresarial i emprenedor, amb la ciutadania i les administraci ons del territori. «Treballem per promoure el potencial del capi tal humà impulsant la formació inclusiva al llarg de la vida i ges tionant els recursos disponibles de forma responsable i sosteni ble», asseguren.

CFGM Jardineria i floristeria

versos projectes que estan impulsant. «Ens hem proposat arribar al 2030 sent el Campus Educatiu d’excel·lència de la regió sud del co neixement de Catalunya, capdavanter en la recerca, amb docència reconeguda i interna cionalitzada, amb capacitat de transferència i d’intervenció innovadora en el territori, que permeti empoderar a la ciutadania per reduir desigualtats socials i de gènere mitjançant el desplegament dels objectius de desenvolupa ment sostenible», expliquen els seus respon sables.

En els 68.000 m2 edificats, hi ha aules, laboratoris, tallers, espais de reunions i serveis de residència i menjador

La CET és un espai holístic formatiu, rellevant en la dinamització del ter ritori a través de la millora de les competènci es professionals del jovent i dels treballadors atès la seva especialització en la formació pro fessional. Amb tots els seus serveis formatius, contribueix fermament a la competitivitat de les empreses que conformen el teixit produc tiu local, i al progrés social dels ciutadans.

La innovació és una de les pedres angulars del Campus i bona mostra d’això són els di

En aquest sentit, és especialment rellevant un dels darrers projectes que han impulsat i que els ha permès ficar en funcionament la primera aula pel futur a Catalunya, gràci es al conveni entre el Departa ment d’Educació i el Ministerio de Educación, Intef. En aquesta aula, empreses tecnològiques de primer nivell han aportat tecno logia de suport a la pedagogia i l’aprenentatge dels formadors i alumnes.

El Campus és un espai amb història. Dins del seu recinte, s’hi troba el jaciment arque ològic Vil·la Mas dels Canonges així com una Torre de Guaita que és BCIN. A més, l’edifici principal del Campus destaca com un dels paradigmes de modernitat arquitectònica i constructiva de la dècada de 1950. I tot en un entorn verd, que ofereix un espai d’estudi i re sidència a més de 4000 persones.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

FP dual i reforç a l’orientació, les claus per reduir la bretxa de talent tecnològic ESTUDI

El 25% d’alumnes d’es tudis superiors es cullen titulacions de ciència i tecnologia (STEM) a Espanya, però l’alt índex d’abandonament tant en l’FP com en la universitat fa que el 30% de les places formatives quedin vacants a la meitat de completar el programa for matiu. Això, suposa un cost de 1.000 milions d’euros a la societat espanyola, segons un estudi de la Fundación BBVA i IVIE. Amb l’objectiu d’analitzar aquesta situació i buscar solucions, la patronal tecnològica DigitalES, junt amb la Fundación Bertels mann han elaborat l’informe Anatomía de la brecha de talento tecnológico. El treball apunta que cal una orientació acadèmica més completa i realista, tant en les etapes prèvies a l’elec ció dels estudis, com en els primers anys de formació superior. Segons l’OCDE, caldria un orientador per cada 250 alumnes, però a Espanya la xifra se situa en un orientador per cada 750 alumnes. L’impuls de l’FP, especialment de la formació en modalitat dual, és una al tra de les eines essencials per a evitar l’abandonament, ja que apropa els estudiants al mercat laboral real.

CFGM Aprofitament i conservació del medi natural

CFGM Producció agroecològica

CFGS Paisatgisme i medi rural

CFGS Gestió forestal i del medi natural

MANTENIMENT

CFGS Prevenció de riscos professionals

SEGURETAT I

CFGS Educació i control ambiental

CFGS Química i salut ambiental

PROGRAMES DE FORMACIÓ I INSERCIÓ (PFI)

Auxiliar de vivers i jardins DUAL DUAL

Preinscripció del 24 al 30 de maig

Redacció

NOVETAT

L’FP de sectors amb atenció a les persones inclourà un mòdul de català professional

Aquesta és una de les novetats dels estudis d’FP per al pròxim curs

El pla d’estudis del cicles formatius tindrà algu nes variacions de cara al pròxim curs. Concretament, els canvis afectaran els estu dis vinculats a totes aquelles famílies professionals que impliquin dur a terme una atenció a les persones. I és que a partir del pròxim curs 2024 2025, inclouran un mòdul de Català Professional. Es tracta d’una decisió que el govern de la Generalitat ha pres en els darrers temps amb l’objectiu de fomentar l’ús de la llengua catalana en aquests estudis, però també amb la fita final de «millorar l’ocupabilitat de l’alumnat». Segons la conse llera d’Educació en funcions, Anna Simó, la introducció d’un mòdul de català profes

L’objectiu és fomentar l’ús de la llengua i millorar l’ocupabilitat. ACN

sional ha estat una «demanda» que l’executiu arrossegava des de feia anys.

Així, a partir del setembre, els cicles dels àmbits d’ad

ministració i gestió; comerç i màrqueting; hostaleria i turis me; sanitat; i serveis sociocul turals i a la comunitat imparti ran aquest mòdul.

CENTRE RECOMANAT

Institut Comte de Rius, motor educatiu de Tarragona

És un dels set instituts de l’Estat que forma part de la Xarxa de Centres d’Excel·lència de Formació Professional en l’àmbit de Química

Redacció

Amb gairebé un segle d’història, l’Insti tut Comte de Rius s’ha consolidat com un referent indiscutible en l’educació tècnica i professional a Tarragona. Aquest centre ofereix una àmplia gamma d’estudis de Batxillerat i Formació Professional, espe cialitzant se en sectors clau com la química, l’electromecànica de vehicles, l’electrònica i l’electricitat, la fa bricació mecànica i l’edificació. Destaca per la seva forta vincu lació amb el teixit empresarial de l’entorn, implementant les pràc tiques duals que permeten als estudiants combinar l’aprenen tatge teòric amb experiències pràctiques reals en empreses, fa cilitant així la seva inserció al mercat laboral. Des del 22 de desembre de 2023, el Comte de Rius forma part de la Xarxa Estatal de Cen tres d’Excel·lència de Formació Professional acompanyat de sis centres d’Excel·lència en Química d’altres comunitats autònomes. Els set centres seran els encarregats de desenvo

Ofereixen pràctiques duals, cosa que facilita la inserció laboral dels seus estudiants

lupar, a nivell estatal: la transformació digital i les noves metodologies aplicades a l’aula, a través de la realitat virtual (VR) i augmentada (AR); realitzar accions formatives a professo rat de tot l’Estat en tècniques pedagògiques innovadores; executar projectes d’innovació i investigació aplicada, per a desenvolupar solucions sostenibles a problemes actuals mitjançant l’ús de futures tecnologies en la indústria 4.0; la identificació de les tendències emergents en el sector químic i de les necessitats de nous perfils professionals, que incloguin la transició ecolò gica i digital, així com la cohesió social i la igualtat de gènere. El nomenament de l’institut tarragoní com a part d’aquesta prestigiosa xarxa marca una fita significativa en el seu compromís amb la in novació i l’excel·lència educativa. El Comte de Rius no només educa, sinó que forma futurs professionals connectats amb les necessitats contemporànies del sector productiu i del comerç. Per a més detalls, visiteu el seu lloc web: www.comtederius.cat

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

ACN

Anna Ferran

Ets jove i t’estàs plantejant com enfocar el teu futur? O potser ets un familiar o conegut d’un noi o noia que es troba en un dels moments més decisius de la seva curta vida? Escollir el camí formatiu i laboral a seguir no sempre és senzill. L’oferta és gairebé infinita i amb 16 o 18 anys és fàcil perdre’s i guiar se més per les preferències d’un mo ment concret que no pas per la pos sibilitat d’establir un itinerari profes sional amb futur.

Aquest context està afectant nom brosos sectors, que veuen com cada vegada és més complicat trobar tre balladors qualificats, que els perme tin mantenir se, donar resposta a les demandes del mercat i garantir el re lleu generacional dins de les empre ses. Un dels rams que està patint una situació límit és el de les empreses de serveis auxiliars i manteniment in dustrial. Així ho explica el president d’AEST, l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona, Javier Alman doz. Des de l’associació, que agrupa a un centenar d’empreses del territori, fa temps que alerten d’aquesta situ ació i que treballen per a revertir la. «És absurd que hi hagi les xifres d’atur juvenil i que les empreses no cobrim vacants», afirma categòric Al mandoz. Quan se li pregunta quines són les causes que hi ha al darrere d’aquest fet, el president d’AEST in dica diversos factors com problemes en els processos d’orientació laboral dels joves o el desconeixement sobre les sortides professionals i el grau d’inserció que ofereix l’FP, especial ment la modalitat dual, que és la que l’associació fa anys que promou junt amb diversos instituts, com el Pere Martell de Tarragona, i una concep ció negativa de treballar en el sector de la indústria. «La indústria no està de moda», assegura.

Un sector divers i amb futur Les empreses d’AEST treballen en àmbits diversos que van des de la

Joves, la indústria us necessita

Les empreses de manteniment industrial i serveis auxiliars no troben professionals qualificats i això complica el relleu generacional

instal·lació i manteniment d’equips fins a les neteges industrials, passant per la construcció, els aïllaments. Al territori, aquestes empreses treba llen especialment per a les indústries químiques –són les encarregades de fer ne el manteniment diari, les atu rades programades i la construcció de noves unitats de producció i tam bé en entorns com el Port. En aquest sentit, des d’AEST, alerten que si no aconsegueixen garantir el seu relleu generacional, les seves empreses clients del sector petroquímics s’en frontaran a un greu problema de

XIFRES

manca de professionals qualificats que garanteixin que les plantes es tan en les condicions òptimes per a operar.

Les xifres de les empreses AEST acaben d’evidenciar la seva rellevàn cia. I és que sumen una facturació de 690 milions d’euros anuals, con tribuint al 3,1% del PIB provincial. Sumen més de 7.500 treballadors di rectes, amb un salari anual que oscil· la entre els 25.000 i 35.000 euros. A més, tenen un compromís ferm amb la formació contínua, i duen a terme de mitjana, un mínim de 40 hores a

S’incrementa un 10% la despesa de la Generalitat en formació contínua

El Departament d’Em presa i Treball de la Ge neralitat de Catalunya ha incrementat la inversió en matèria de formació professi onalitzadora per aquest 2024. En total, destinarà 231,3 mi lions d’euros, un 10,1% més que el 2023, amb l’objectiu de

reforçar la proposta formativa que es dona a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. En el cas de la formació impartida mitjançant el SOC, l’executiu incrementarà els cursos per a l’obtenció de cer tificats de professionalitat, que passaran de 2.236 a 2749

durant aquest 2024. Segons ha detallat el conseller d’Em presa i Treball, Roger Torrent, l’increment es concretarà, so bretot, en especialitats com l’atenció a les persones (346 certificats), l’economia verda (116) o la digitalització (133). A aquest paquet formatiu el Go vern destinarà 130,8 milions d’euros, un 4,3% més que l’any

baixa matrícula ho fa, de moment, inviable.

Unint esforços

l’any. A aquestes, cal sumar hi que s’està treballant per a establir itine raris formatius professionalitzadors, flexibles i acumulables, que perme tran que els treballadors i treballado res puguin anar especialitzant se al llarg de la seva carrera, amb una for mació acreditada i adaptada als nous perfils que sorgeixen.

La diversitat de serveis que pro porcionen fa que fins a 10 cicles for matius, entre graus mitjans i supe riors, puguin oferir el personal que les empreses de l’AEST necessita. Energies renovables, Prevenció de Riscos Laborals, Mecatrònica Indus trial, Construccions Metàl·liques, Or ganització i control d’obres de cons trucció, Construcció, Automatització i robòtica industrial, Sistemes elec trotècnics automatitzats, Manteni ment electrònic i Disseny i fabricació mecànica són els graus en modalitat dual dels quals sortiran els futurs tre balladors d’aquest sector.

Al territori, per aquestes titulaci ons s’ofereixen al voltant d’un miler de places que, de vegades, no es co breixen totalment. Des d’AEST expli quen que les empreses membres de l’associació, que representen un 15% del total del sector a la província, ne cessiten 350 nous graduats cada any per a donar cobertura a les seves ne cessitats de personal. Segons càlculs fets per la Cambra de Tarragona, si s’engloba el conjunt del ram, la de manda de professionals pot ascendir a més de 1.500 nous professionals cada any, cosa que comportaria am pliar places formatives. Ara bé, la

passat. En total, oferirà 38.570 places, gairebé 2.000 més que el 2023.

Pel que fa al Consorci per a la Formació Contínua de Ca talunya, el Govern de la Gene ralitat invertirà 110,5 milions d’euros en formació i orienta ció, un 37% més que l’any pas sat quan la inversió va ser de 80,6 milions. Així mateix, du plicarà l’oferta en nombre de places amb la previsió d’oferir 252.892 en formació contínua (un 12% més que l’any passat) i 20.000 més de Certificats de Professionalitat per a persones ocupades.

Per a intentar trobar solucions que permetin desenrocar aquesta situa ció, AEST fa temps que treballa amb el Departament d’Educació de la Ge neralitat, amb instituts del territori i amb la Cambra de Tarragona. L’ob jectiu és comú: fer créixer l’FP dual i omplir places en aquelles titulacions amb una alta inserció laboral –que ronda el 100% , com és el cas de les titulacions vinculades als serveis au xiliars i al manteniment. Des de la Di recció General d’FP i des de la Coor dinació Territorial d’FP, coincideixen que cal millorar l’orientació i guiar als joves cap a sectors amb més ocupa bilitat. I afegeixen que és fonamental incidir en les dones com a col·lectiu clau per a revertir la situació. Malgrat que progressivament les dones es van incorporant al sector, es tracta encara d’un ram molt estereotipat. Les xerrades a estudiants, i també a famílies, són una de les eines que utilitzen per a arribar a aquest públic. Les fires de formació són una altra acció. Així mateix, estan impulsant programes amb ambaixadors de l’FP (joves que han passat per la dual) i amb referents (persones que van començar la seva carrera amb una titulació de formació professional i que actualment tenen una posició de responsabilitat). En aquest sentit, incideixen tots en el fet que el sector facilita la projecció professional dels treballadors i treballadores, per tal que puguin desenvolupar una carre ra i avançar en l’empresa.

Així mateix, des del projecte del Centre de Recerca, Innovació i Transferència del Coneixement (CRITC), ubicat al Campus Educa tiu de Tarragona es treballen, entre altres aspectes, línies d’acompanya ment als centres d’FP relacionades amb l’establiment d’aliances, per donar resposta a les necessitats de persones qualificades per part de les empreses.

~ CONTINGUT especial ~

FORMACIÓ

Només les empreses d’AEST necessiten 350 nous treballadors a l’any. CEDIDA ACN

OCUPACIÓ

Les famílies d’FP amb els millors salaris un cop graduats només atrauen el 7,8% dels estudiants

L’Observatorio de la FP, de Caixabank Dualiza, alerta de la falta d’atracció d’aquestes titulacions

El salari és un dels prin cipals indicadors per a determinar la qualitat del treball. És per això que l’Observatorio de la FP, impul sat per Caixabank Dualiza, ha dut a terme una anàlisi sobre les condicions salarials dels ti tulats en FP, els resultats dels quals va publicar a principis de mes, coincidint amb la celebra ció de l’1 de maig.

El salari base dels titulats en grau mitjà, al cap d’un any de finalitzar els estudis és de 18.000 euros, mentre que en el

cas del grau superior, puja fins als 20.000 euros anuals.

L’estudi, però, analitzat com evoluciona el salari d’aquests titulats al llarg del temps. Qua tre anys després d’haver se titulat, les tres famíli es professionals amb millors sous són: en el grau bàsic, Fabricació mecànica (18.684 euros), Transport i manteniment de vehicles (18.580 euros) i Elec tricitat i electrònica (17.968 eu ros); en el grau mitjà, Seguretat

Les deu titulacions d’FP amb els salaris més baixos agrupen el 27% dels estudiants

i medi ambient (26.116 euros), Marítimo pesquera (23.638 euros) i Instal·lacions i man teniment i Fabricació mecà nica, (ambdues empatades en 23.300 euros); per últim, en el grau superior, Marí timo pesquera, Instal·lacions i manteniment i Química (les tres superant els 27.000 euros).

L’anàlisi evi dencia que les famílies que ja parteixen d’una bona base el primer any i es mantenen en

nivells alts quatre anys des prés, amb bases salarials supe riors a la mitjana, són aquelles vinculades amb l’àmbit indus trial i STEM. Concretament, es tracta d’Electricitat i elec trònica, Fabricació mecànica, Instal·lacions i manteniment, Marítimo pesquera i Química.

Malgrat aquestes xifres, l’es tudi fet l’Observatorio de la FP evidencia un dels principals desafiaments del mercat la boral: la falta d’atracció entre els estudiants de famílies in dustrials i tecnològiques, tot i oferir les millors condicions un cop titulats i uns alts índexs

d’inserció laboral. En l’any acadèmic 2020 2021 (el que s’ha pres de referència per a poder fer la comparativa a quatre anys vista), només el 0,5% de l’alumnat va optar per cicles com Química Indus trial i Fabricació de Productes Farmacèutics, malgrat que els sous ronden els 30.000 euros anuals. Situacions similars s’observen en altres cicles de grau superior com el de Coor dinació d’Emergències i Pro tecció Civil, amb un salari de 27.000 euros, o Programació de la Producció en Fabricació Mecànica, amb 24.500 euros a l’any, escollits només per 0,2 i l’1,3% dels titulats respectiva ment. Altres cicles destacats pels seus salaris i amb poca de manda entre els estudiants són el de Mecatrònica Industrial (24.288 euros) i Audiologia Protèsica (24.247 euros). Per contra, els deu cicles de grau superior amb els salaris més baixos agrupen el 27% dels estudiants titulats. De fet, els tres cicles que estan a la cua del rànquing pel que fa a retri bució, Estètica Integral, Pròte sis Dentals i Administració i Fi nances, titulen a més persones (13,5%) que els 10 amb millors sous.

Anna Ferran

L’àmbit industrial i STEM ofereix inserció laboral de qualitat CEDIDA

Tribuna

José Luís Aymat Director de FEATFederació d’Empreses d’Autotransport de Tarragona

Formació i futur

El transport ha canviat molt en els últims anys. Ni els vehicles –ara autèntics centres de treball– ni les necessitats dels clients ens permeten fer les coses com abans. Les empreses de transport han efectuat una evolució que ens obliga a dotar-nos de més i millor formació. Les companyies amb una certa dimensió s’han convertit majoritàriament en operadors logístics, capaços d’adaptar-se per a cobrir totes les necessitats dels clients, no només el transport, sinó també l’emmagatzematge, l’etiquetatge i empaquetat, la distribució a la demanda, el control de qualitat i altres serveis de valor afegit. Els clients exigeixen als proveïdors de transport certificar-se en múltiples àmbits i gestionar els productes i serveis sol·licitats en una estreta comunicació, utilitzant múltiples plataformes de documentació i tecnologia per al tractament de dades en temps real. Tota aquesta activitat només pot realitzar-se si els transportistes ocupen un personal molt competent, professional i format de manera permanent per a estar a l’altura dels canvis accelerats que ens imposa no només l’economia, sinó també una sèrie de normatives amb

AA. Ferran

mb més de 35 anys d’experi ència en el món dels ensenya ments professionalitzadors, Educapractic és tota una referència. Aquest centre de formació professio nal i contínua està autoritzat pels de partaments d’Educació, d’Empresa i Treball i d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Estan especialitzats en àmbits amb molta sortida professio nal, com el sanitari, l’automoció, les instal·lacions i la seguretat.

objectius diversos, però que bàsicament busquen la seguretat en el treball, la reducció de les jornades laborals i la reducció de les emissions.

En aquest escenari, la formació, tant professional com contínua, és fonamental. En aquest sentit, volem destacar la tasca que alguns Instituts d’Educació Secundària estan fent a Catalunya, impartint cicles sobre Transport i formant, des de fa només dos anys, conductors professionals, dels que tan necessitats estem i que cada vegada escassegen més. Per això, l’atenció a la formació és fonamental si volem atreure talent jove i, especialment realitzat un canvi amb l’objectiu d’incorporar dones a la nostra activitat.

La nostra federació de transport (Feat) també té un paper important en aquest camp. Gràcies a uns fons tant de la Generalitat com del Ministeri de Transport destinats a formació, dediquem un gran esforç perquè les nostres empreses puguin accedir a tota la formació contínua i específica que requereixen les seves plantilles, facilitant-los la realització en les millors condicions per a no interrompre una activitat de la qual els clients

no poden prescindir. En les nostres instal·lacions situades a l’aparcament de vehicles pesants del Polígon Riu Clar, s’han format, des de la seva posada en servei, més de 5.750 persones. Aprofitant que disposem d’un simulador de conducció d’alt nivell, a més de cursos CAP, de transport de matèries químiques ADR, de consellers de seguretat, competència professional, etc podem impartir també cursos en conducció racional i econòmica, així com perfeccionament en conducció segura i altres continguts fets a demanda de les empreses, que poden confiar plenament en el nostre compromís per a ser referents en matèria formativa i per a continuar exigint, a les diferents administracions, l’atenció que necessitem. Sense la dignificació que ofereix la formació, i altres múltiples mesures que Feat no es cansa de reivindicar, el nostre transport no té cap futur en el qual puguem desenvolupar les nostres activitats en condicions que garanteixin, a l’economia productiva i a tota la societat, la satisfacció de les necessitats bàsiques, que és impossible sense el transport per carretera.

Forma’t en els sectors amb més sortida professional amb els cursos d’Educapractic

Imparteixen un nou curs subvencionat en instal·lacions elèctriques

Pel que fa a les titulacions d’FP, en l’àmbit sanitari, en destaquen el grau mitjà de Cures Auxiliars d’In fermeria, el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Higiene Bucodental i el de Pròtesis Dentals entre altres titulaci ons. En l’àmbit de l’automoció, s’im parteixen els cursos de Mecànica de l’Automòbil, Electricitat i Eletrome

cànica de l’Automòbil.

Una de les novetats que ofereix ara el centre és el curs de Muntatge i Manteniment d’Instal·lacions Elèc triques de Baixa Tensió. Aquest curs de formació contínua està subven cionat per a totes aquelles persones

que estiguin aturades. La formació prepara als alumnes per a dur a ter me instal·lacions elèctriques en tota mena de contextos: habitatges, ofi cines, comerços i indústries, auto matitzacions, xarxes aèries, xarxes subterrànies, maquinària, etc. Cal

Creen

destacar que el darrer mòdul són pràctiques professionals; un element diferencial que reforça la preparació dels alumnes en un àmbit amb una alta demanda de professionals. A més a Educapractic es poden obtenir diversos certificats de l’àmbit de les instal·lacions elèctriques, de gas, climatització i calefacció, gasos fluorats, així com el seu manteni ment i seguretat. Educapractic ja té la matrícula oberta per als cursos 2024 2025. In forma’t al C/Zamenhoff nº3 de Tarra gona, a www.educapractic.es o al 977 220 890/628 418 873 .

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

el Centre de Recursos Pedagògics de la Formació Professional INNOVACIÓ

Permetrà dinamitzar les famílies professionals, impulsar la innovació i transferir-la als centres

El Departament d’Edu cació crea el Centre de Recursos Pedagògics de la Formació Professional (CRPFP). Es tracta d’un servei educatiu que col·laborarà amb els centres d’FP i amb el pro fessorat amb l’objectiu de con vertir se en palanca de canvi a la formació professional. El nou centre permetrà di namitzar les famílies profes sionals, impulsar la innovació tecnològica, investigar en els àmbits prioritaris i transfe

rir ho al professorat i als cen tres. Durà a terme actuacions, com ara la implementació dels programes, projectes i xarxes impulsades per Educació, concursos i competicions; im puls d’espais per al foment de l’emprenedoria i vivers d’em preses; foment de l’impuls de l’estada en empresa d’alum nat i professorat; impuls de l’orientació personalitzadora i coordinació de la figura d’ori entador d’FP; o col·laboració amb empreses, taules sectori als i professionals, associaci ons i universitats.

TARRAGONA

Redacció