29 de novembre de 2016

Dimarts, 29 de novembre de 2016 núm. 3.179 www.diarimes.com

Tarragona aprova un pressupost de 152 MEUR i acomiada Fernández (PP)

TARRAGONA

AJUNTAMENT Llum verda als comptes, tot i que l’oposició es va mostrar en contra perquè «les prioritats no corresponen a la realitat». P2

CAMP DE TARRAGONA

CRistina aguilar

Manel Albiac i Xavier Tarrés mostren el seu programa per liderar l’ICAT La millora del torn d’ofici és una de les seves aspiracions. P7

Allau de crítiques pel procés participatiu del Vendrell Només han votat 198 persones d’un cens de 4.870. P13

CATALUNYA

El Govern proposa la reforma horària laboral de 8 a 16 hores Munté assegura que està prevista una campanya publicitària. P16

ESPECIAL

Representants de la Generalitat de Catalunya, del govern Espanyol i de l’Ajuntament, van participar en l’acte simbòlic.

Col·locada la primera pedra del nou centre de La Muntanyeta a Bonavista TARRAGONA La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, es va comprometre a què l’Estat pagui el 50% del cost del centre. P6

2

diarimés 29/11/2016

TARRAGONA

POLÍTICA

El govern aprova els pressupostos sense comptar amb el vistiplau de l’oposició Les formacions critiquen que la partida d’inversions estigui condicionada a la venda de patrimoni i que «les prioritats no corresponguin a les necessitats» cristina aguilar

Carla Pomerol

L’Ajuntament de Tarragona va aprovar ahir els pressupostos de l’any 2017 amb el rebuig unànime de tots els grups de l’oposició.

L’equip de govern comptarà amb 152 milions d’euros que, segons el regidor d’Economia i Hisenda, Pau Pérez, «s’han repartit tenint en compte la realitat dels ciutadans». Pérez va destacar, durant la sessió plenària extraordinària, l’increment de recursos en l’àrea dels Serveis Socials i un augment del 10% de la partida pressupostària dedicada a l’Ocupació.

També incrementa la dotació econòmica en Educació, Festes, Cultura, promoció turística de la ciutat i esports.

Els comptes només van rebre el suport dels catorze regidors de l’equip de govern, –PSC, PP i Unió–, mentre que la resta de grups de l’oposició es van mostrar contraris a l’aprovació. Els dos aspectes més criticats per part dels portaveus de les formacions de l’oposició van ser que gran part de la partida d’inversions estigui condicionada a la venda de patrimoni i que la partida d’ingressos confiï en 1,4 milions d’euros, corresponents a la previsió de l’actualització de l’IBI, que depenen de l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat espanyol.

Els pressupostos tarragonins van rebre una sèrie d’adjectius per part dels portaveus dels grups de l’oposició, com per exemple, «tristos», «opacs», «virtuals», «poc socials», entre altres.

Per la seva banda, l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, va assegurar que aquests pressupostos ajudarien a reduir l’endeutament de l’Ajuntament i va destacar l’estabilitat del govern.

Pau Ricomà, portaveu d’ERC, durant la seva intervenció en el plenari, celebrat ahir.

Els comptes només van rebre el suport dels catorze regidors de l’equip de govern

Segons l’alcalde, aquests pressupostos contribuiran a reduir l’endeutament

La primera a valorar els comptes del 2017 va ser la portaveu d’ICV-EUiA, Arga Sentís, que va definir els pressupostos de «continuistes i virtuals», ja que «confieu en els ingressos que aportarà la venda de patrimoni». Sentís va trobar a faltar una partida més extensa pels lloguers socials i va assegurar que «aquests comptes constaten que les prioritats de

l’equip de govern són els Jocs Mediterranis i el Mercat Central, i les escorrialles van destinades a les ajudes socials», assegurava Sentís.

Per la seva banda, la portaveu de la CUP, Laia Estrada, va lamentar que el govern no hagi fet cas a les seves propostes socials, com per exemple, portar a terme un procés de participació ciuta-

dana. Estrada va apuntar que, mentre a l’àrea de Cultura, Patrimoni, Turisme i Joventut, s’emporta el 5% del pastís, el 18% va destinat als contractes de les grans empreses, com per exemple FCC, que s’emporta 20 milions d’euros anuals. Finalment, la CUP va demanar una auditoria de l’endeutament i que es remunicipalitzin els serveis bàsics.

El portaveu de CDC, Albert Abelló es va mostrar molt convençut a l’hora de votar no als pressupostos, ja que «res del que vam pactar l’any 2016 s’ha portat a terme, per tant, tampoc apro-

varem aquests. Ens han enganyat i no només a nosaltres, també als ciutadans», assegurava Abelló.

Segons Abelló, aquests pressupostos són «apàtics i tristos», i «tot i que Tarragona és ostatge del seu endeutament, l’equip de govern ha de fer un mínim esforç per fer uns comptes dignes».

Finalment, Abelló va posar en dubte que la venda de patrimoni sigui un èxit.

El dubte estava en el vot d’ERC i Ciutadans, però finalment, les dues formacions van decidir girar l’esquena als pressupostos presentats. Pau Ricomà, portaveu d’ERC, va assegurar que «aquests comptes demostren la manca d’empenta i les poques ganes de treballar de l’equip de govern. Són els de sempre, amb alguns retocs». Ricomà es va mostrar contrari a les pròrrogues de contractes amb empreses grans i va reivindicar una partida per la construcció de l’anella verda.

Finalment, Ciutadans va titllar de «temerari» el fet de confiar en la inversió de la venda de patrimoni i va assegurar que l’increment dels plans d’ocupació «només serveixen per endollar a gent o tornar favors». Rubén Viñuales va reivindicar un pla de xoc pels barris i uns pressupostos participatius.

La piscina olímpica i el Pla Estratègic de Subvencions

Reduir l’endeutament Per la seva banda, el tinent d’alcalde d’Economia i Hisenda, Pau Pérez, va assegurar que «ara no és moment de disputes ideològiques, és hora d’anteposar els interessos de la ciutat». L’alcalde Ballesteros va definir els pressupostos de «creïbles» i va assegurar que «contribuiran a reduir l’endeutament».

Abelló compara el dinar de Nadal amb el pressupost

L’oposició

Arga Sentís ICV-EUiA

Laia Estrada CUP

Albert Abelló CDC

Pau Ricomà ERC-MES-MDC

Rubén Viñuales Ciutadans

«Aquests comptes són continuistes i virtuals, perquè confien en l’augment d’ingressos a una actualització de l’IBI i a la venda de patrimoni. Els pressupostos constaten que les prioritats del govern són els Jocs i el Mercat Central»

«Són uns pressupostos hipòcrites, foscos, opacs i incapaços de donar resposta a les necessitats dels ciutadans.

Reivindiquem una auditoria municipal del deute i una remunicipalització dels serveis bàsics»

«Votem en contra dels pressupostos perquè el govern no ha portat a terme cap dels acords que es van pactar l’any 2016.

Tarragona és ostatge del seu endeutament, per això tenim aquests comptes tan apàtics i tristos»

«Aquest govern recorda als hàmsters que pedalen sense sentit, donant tombs sense cap direcció definida. No podem aprovar els pressupostos de la grisor i de la mandra.

Heu de sortir del búnquer d’una vegada»

«L’increment en la partida dels plans d’ocupació serviran per endollar a gent o per tornar favors, per això votem en contra. Aquests comptes giren l’esquena a les necessitats reals i tenen massa forats en la credibilitat dels ingressos»

En el ple extraordinari d’ahir també es va aprovar el projecte executiu de la piscina olímpica descoberta de Campclar per als Jocs Mediterranis. El govern va rebre el suport de Ciutadans i CDC, mentre que ERC es va abstenir, i ICV i la CUP s’hi va oposar. A més, el ple també va avalar la votació del Pla Estratègic de Subvencions 2017-2019 i l’aprovació inicial de l’Ordenança del Servei de Transport Urbà de Tarragona. Per altra banda, el govern també va aprovar el nou catàleg de personal de l’Ajuntament, que preveu una nova plaça de director de Recursos Humans. Ciutadans, ERC i la CUP es van oposar i CDC i ICV-EUiA es van abstenir.

L’oposició va alertar que el nou càrrec directiu pugui percebre més de 80.000 euros anuals i que el nomenament es faci «a dit». L’alcalde va justificar que donen resposta a una petició de l’oposició.

L’anècdota de la jornada va ser protagonitzada pel portaveu de CDC, Albert Abelló, que va comparar «la mandra que em fa parar la taula durant els preparatius del dinar de Nadal amb la mandra que us fa, –referint-se a l’equip de govern–, fer els pressupostos». La comparació va treure un somriure als regidors i periodistes presents al Saló de Plens. «Quan s’acaba el dia de Nadal estic content i reconec que m’ho he passat bé, però la preparació se’m fa pesada i em fa mandra.

A vostè, –referint-se al tinent d’alcalde d’Economia i Hisenda, Pau Pérez li passa el mateix amb els pressupostos», deia, entre riures, el portaveu de CDC, Albert Abelló, que ahir estava fixat amb Pérez, després de dir-li que «a vegades no se l’entén quan explica quelcom».

TARRAGONA

29/11/2016 diarimés

3

POLÍTICA

Fernández a Ballesteros: «Passaràs a la història com un bon alcalde»

CRISTINA AGUILAR

El nou portaveu del Partit Popular al Parlament de Catalunya va acomiadar-se dels companys de consistori amb un emotiu discurs Carla Pomerol

«Ets una persona de fiar. Mai m’has fallat i ha estat un luxe poder treballar amb tu». Amb aquestes emotives paraules es va acomiadar l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, del seu soci de govern, Alejandro Fernández, en l’últim plenari del popular, que es va celebrar ahir. Fernández ha estat nomenat portaveu del Partit Popular al Parlament de Catalunya i avui mateix deixarà de ser el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona.

Després de l’aprovació dels pressupostos, Alejandro Fernández va voler acomiadar-se dels seus companys del grup municipal i de govern amb un discurs marcat per l’emoció i on va destacar la bona sintonia que comparteix amb Ballesteros. En primer lloc, va assegurar que «acceptar el càrrec de portaveu

al Parlament no ha estat una decisió fàcil. No es tracta de cap estratègia ni vull traslladar-me a cap zona de confort. És una situació complicada des del punt de vista sentimental», deia Fernández, qui va afegir que «he pres la decisió perquè sóc un polític de veritat i ho sóc des d’adolescent».

Després de 13 anys com a regidor de l’Ajuntament de Tarragona, Fernández va voler agrair la confiança que va dipositar en ell Francesc Ricomà, –qui va ser secretari general del PP a Tarragona–. Després de la seva primera etapa al govern, Fernández va protagonitzar una oposició dura contra l’actual alcalde. «Ens vam consolidar com l’alternativa», assegurava. Però uns anys després, el Partit Popular, capitanejat per Fernández, va decidir donar suport al govern de Ballesteros per tirar endavant una de les èpoques més difícils del

govern socialista.

«Quan queies bé a tothom, jo no et podia veure. En canvi, ara, he aprés a valorar-te com amic i com a alcalde», va dir Fernández a Ballesteros. «Passaràs a la història com un bon alcalde. Tens el meu reconeixement», s’acomiadava el nou portaveu del PP al Parlament.

En va tenir per a tots Alejandro Fernández va dedicar paraules a gairebé tots els que estaven al Saló de Plens de l’Ajuntament. En primer lloc, es va dirigir als mitjans de comunicació, definint «d’enriquidora» la seva relació amb els periodistes. També va dedicar uns minuts a cadascun dels actuals regidors del consistori. La portaveu d’ICV-EUiA, Arga Sentís, es va emportar la millor part.

«Gràcies per la teva honestedat intel·ligent», va dir Fernández a

Alejandro Fernández va dedicar unes paraules a Josep Fèlix Ballesteros, ahir, al Saló de Plens.

L’alcalde va destacar que Fernández és una persona de fiar i que mai l’ha fallat Sentís. El popular va destacar els debats apassionats que ha compartit amb els representants de la CUP i va aprofitar per donar un consell als anticapitalistes.

«Compteu fins a tres abans de

parlar d’algun regidor, perquè podeu fer molt de mal», deia Fernández, que va afegir que ERC i Ciutadans coincideixen amb ell en el projecte de ciutat. Pel que fa al seu soci de govern, Josep Maria Prats (UDC), Fernández va destacar la seva personalitat irònica, divertida i intel·ligent. A Javier Villamayor va recomanarli que no patís tant i a la regidora Ivana Martínez li va agrair el seu

tracte amb els veïns.

Finalment, Fernández va donar les gràcies a la seva família i, sobretot, a la seva dona, ja que «només les parelles dels polítics saben de què va això». El nou portaveu del Partit Popular al Parlament va abandonar el Saló de Plens entre els aplaudiments, tant dels seus companys de partit com de la totalitat dels regidors del consistori tarragoní.

4

diarimés 29/11/2016

TARRAGONA

POLÍTICA

L’equip de Govern es distancia dels partits de l’oposició municipal

CRISTINA AGUILAR

El tripartit defensa el pacte signat per PSC, PP i Unió i afirma que aquesta fòrmula és la norma a l’Ajuntament de Tarragona des de fa anys Carles Gosálbez

El portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández, ha iniciat el camí de sortida del consistori parlant de radicals, de casta i de moderació. Fernández serà el nou portaveu dels populars en el Parlament de Catalunya en substitució de Xavier Garcia Albiol.

L’encara regidor va compartir ahir una roda de premsa amb l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el membre d’Unió en l’equip de Govern Josep Maria Prats.

Alejandro Fernández va manifestar que «en 2012 es va inaugurar un cicle polític que suposadament anava a posar fi a la carrera política de Mariano Rajoy i del Partit Popular, i ara veiem que els que sofreixen són els altres. Aquí, a Tarragona, el cicle finalitzarà el 2019 i acabarà amb els radicals, amb aquells que diuen que són caspa als qui no els voten, i el que

passarà serà que s’acabarà amb els que no accepten l’opinió dels altres i reforçarà als moderats».

Alejandro Fernández va defensar el pacte subscrit amb PSC i Unió, i va manifestar que «hi ha gent radical que pensa que per insultar es portaran l’acord per davant, quan serà al revés.

Tarragona és una ciutat plural, meravellosa i els radicals són els casposos». En cap moment, Fernández va pronunciar el nom de cap formació política. Sí va recordar que en les últimes eleccions municipals a Tarragona «Esquerra va ser cinquena i CiU va quedar en sisè lloc i, per tant, no ens han de donar lliçons de tarragonisme: el que han de fer és tenir més respecte cap als altres».

Ballesteros defensa el pacte L’alcalde Ballesteros també va defensar el pacte de Govern amb contundència i va assegurar que

«des de 1979 ha estat la norma al nostre Ajuntament. Jo mai he tingut majoria absoluta quan he encapçalat una llista i he hagut de teixir acords amb altres forces». Va recordar que unes legislatures enrere «l’acord va ser amb Esquerra Republicana».

Ballesteros també va criticar, sense citar-los, als partits de l’oposició. «Aquest acord no és cap decisió estranya entre tres partits. El que és difícil és mantenir una falsa coherència i no donar la cara. Aquest pacte té una salut de ferro i no és resultat d’una febre». El pacte és la mostra que «érem capaços de trobar espais comuns pel bé de la ciutat», va dir.

D’altra banda, Ballesteros va assegurar que la presència del popular Alejandro Fernández al Parlament de Catalunya en qualitat de portaveu del seu grup «anirà bé a la ciutat de Tarrago-

Josep Maria Prats, Alejandro Fernández i Josep Fèlix Ballesteros, abans de la roda de premsa.

Fernández: «Hi ha gent radical que pensa que per insultar es portaran l’acord per davant» na; necessitem tenir influència a Barcelona i en altres fòrums perquè Barcelona no mira cap al sud». Mentrestant, Fernández va dir que «a Tarragona sempre hem estat endogàmics i penso

Ballesteros: «Aquest pacte té una salut de ferro i no és resultat d’una febre» que la influència no te la regalen, has d’intentar estar el més alt possible, en les esferes de poder» per poder aconseguir coses «per a la teva ciutat». Dos dels assumptes pendents pels quals

treballarà Fernández són la Ciutat Judicial i la Tabacalera.

Per la seva banda, l’únic representant d’Unió, Josep Maria Prats, va comentar que amb la marxa d’Alejandro Fernández «hem de canviar una persona, però els objectius segueixen sent els mateixos. Només tenint confiança entre persones ideològicament diferents es pot fer el futur».

JOCS MEDITERRANIS

Retiren el punt de venda de marxandatge dels Jocs, situat a la Rambla Nova Miguel Cardenal obre un blog a Internet per parlar sobre l’evolució de l’esdeveniment esportiu OLÍVIA MOLET

Redacció

CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA ORDINÀRIA DE SOCIS Es convoca als socis de l’entitat a l’Assemblea general que es celebrarà el dia 14 de desembre de 2016 a les 19:30h. en primera convocatòria i a les 20:00h. en segona al Saló d’Actes de la Cambra de Comerç de Tarragona, c/ Pau Casals nº 17 de Tarragona i que es desenvoluparà amb el següent: ORDRE DEL DIA: 1. Lectura i aprovació, si s’escau de l’acta de l’assemblea anterior.

2. Lectura memòries esportives de les seccions del Club de la temporada 2015-2016 a càrrec dels delegats de les Seccions.

3. Lectura i aprovació, si s’escau, del balanç de l’exercici 2015-2016.

4. Lectura i aprovació, si s’escau, del pressupost del Club per a l’exercici 2016-2017.

5. Modificació dels Estatuts Socials.

6. Situació patrimonial PMU 34. Apoderaments especials.

7. Torn obert de paraules.

José Mª Andreu Prats President de la Junta Directiva

El comptador dels Jocs Mediterranis va ser retirat ahir del capdamunt de la botiga oficial de marxandatge del certamen, mentre que el punt de venda desapareixerà avui a les quatre de la tarda. Així ho confirmen des del consistori tarragoní, que asseguren que l’ajornament de l’esdeveniment obliga a replantejar el calendari d’obertura de la botiga i punt d’informació del certamen esportiu. Ubicada a l’última coca de la Rambla Nova de Tarragona, segons el mateix consistori, «un cop es disposi del disseny del nou marxandatge es definirà la data de la nova obertura».

Aquest fet contradiu les paraules del coordinador general de Tarragona 2017, ara Tarragona 2018, Javier Villamayor, que fa uns dies assegurava, en roda de premsa, que la botiga no tancaria i l’establiment romandria obert tot i l’ajornament dels Jocs. La botiga va ser inaugurada el passat 30 de juny, i al mateix temps es va posar en marxa el

La mascota dels Jocs davant del punt d’informació, ubicat al centre de la ciutat.

comptador que informava dels dies, hores, minuts i segons que quedaven per la inauguració del certamen. Aquell 30 de juny faltava tot just un any pel tret de sortida originari dels Jocs.

Per altra banda, ahir, durant la sessió plenària extraordinària dels pressupostos, algunes formacions polítiques de l’oposició

van preguntar a l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros si es canviaria el nom de la marca registrada o continuaria com fins ara. La resposta de l’alcalde va ser que aquesta és una decisió que haurà de prendre l’equip de marxandatge.

Si no n’hi havia prou, l’etern enemic de Ballesteros, Miguel

Cardenal, –expresident del Consejo Superior de Deportes–, ha obert un blog a Internet, per poder donar el seu punt de vista sobre l’evolució dels Jocs Mediterranis. En el blog, Cardenal assegura que ell no és responsable del fracàs de l’esdeveniment esportiu i denuncia els insults que ha rebut de Ballesteros.

TARRAGONA

29/11/2016 diarimés

5

PATRIMONI

La CUP denuncia «una permuta en coberta» per la Font dels Lleons

MNAT

Un informe de la Generalitat de Catalunya considera contradictori el procés d’alteració de la qualificació de les finques per part del consistori Carla Pomerol

La Generalitat de Catalunya ha emès un informe desfavorable a la permuta que l’equip de govern volia portar a terme per recuperar la Font dels Lleons, unes restes romanes ubicades a un subsòl d’un edifici del carrer Eivissa. La intenció de l’Ajuntament era donar dues finques situades a Les Gavarres al propietari de l’edifici on es troben les restes romanes a canvi de recuperar la Font dels Lleons. Finalment, però, i tal com ha explicat el regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà, «s’ha decidit posar en subhasta els dos terrenys de Les Gavarres, seguint les directrius de la Generalitat».

Per poder vendre aquestes finques, –que en un principi eren de domini públic–, el plenari va modificar el POUM (Pla General d’Ordenació Urbana), convertint els terrenys en béns patrimonials, amb la intenció de poder SUCCESSOS

Despreniment a una façana Una casa de la Part Alta de Tarragona, situada a la plaça d’en Ripoll, prop de la plaça de Dames i Vells, va patir ahir un despreniment de façana. Els fets van tenir lloc al voltant de les cinc de la tarda, i el mal estat de l’edifici, situat al número 12, hauria estat la principal causa de l’afectació. El despreniment no va causar ferits. El carrer en qüestió va estar tallat pels Bombers de la Generalitat.

fer la permuta. Aquest procediment és el que denuncia la CUP, ja que «la Generalitat ha renyat el consistori perquè no justifica que uns terrenys d’ús públic es converteixin en terrenys susceptibles de ser venuts o permutats, amb la intenció de fer front a les indemnitzacions als propietaris de la Font dels Lleons», assegura la portaveu de la CUP, Laia Estrada, qui desconfia «tant del canvi de qualificació, com de la taxació i de l’ús que finalment es donarà als diners aconseguits».

La formació independentista ja va denunciar, fa uns mesos, l’intent de permutar la Font dels Lleons per aquestes parcel·les de terra situades a Les Gavarres, –les 1371/0 i la 1371/1, que pertanyen al PP8–. Aquesta zona tenia una qualificació urbanística d’equipament públic, ja que l’Ajuntament els va obtenir mitjançant la cessió obligatòria i, per tant,

s’han de destinar íntegrament a l’ús públic previst. Però el setembre del 2015, el plenari va decidir modificar el POUM, i qualificar els terrenys com a béns patrimonials per poder vendre’ls.

L’informe de la Generalitat considera que el procés d’alteració de la qualificació de les finques, que passen de públiques a privades, «és contradictori».

Entre les conclusions de l’informe, es contempla que «s’informa desfavorablement l’alienació mitjançant permuta directa, per part de l’Ajuntament, de les finques de Les Gavarres per la finca on es troba la Font dels Lleons».

Però l’informe és preceptiu i no vinculant, la qual cosa vol dir que l’Ajuntament no ha d’obeir la valoració de l’administració catalana. «L’informe en qüestió diu que no és correcta la permuta i que la finca on es troba la font s’ha de comprar», explica el reCEDIDA

La Font dels Lleons, ubicada al subsòl d’un edifici situat entre el carrer Eivissa i Pere Martell.

La formació anticapitalista demana que es procedeixi a l’expropiació forçosa gidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà. A més, l’informe de la Generalitat contempla que «encara que la finca de Les Gavarres s’entengués com un bé patrimonial, no ha quedat acreditada la con-

Segons el regidor d’Urbanisme, s’ha decidit posar a subhasta els dos terrenys veniència que justifiqui degudament l’interès municipal».

Per tot això, la formació anticapitalista demana que s’expropiï la Font dels Lleons als propietaris actuals, «perquè es tracta

d’un bé d’interès arqueològic que és museïtzable i en cap cas una permuta no respon gens als interessos dels ciutadans», explica Estrada, que afegeix que «encara que l’Ajuntament asseguri que es farà una subhasta, la gestió es tracta d’una permuta en coberta, ja que ens consta que l’únic interessat en la compra dels terrenys és el propietari de la Font dels Lleons».

COOPERACIÓ

Tarragona presenta la seva experiència com a ciutat refugi Martínez participarà en el segon Taller Europeu Redacció

La regidora de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona, Ivana Martínez, participarà en el 2n Taller Europeu d’experts sobre migració i desenvolupament local, que se celebrarà a la ciutat alemanya de Colònia,

que se celebrarà el 29 i 30 de novembre. L’objectiu d’aquesta jornada és analitzar i posar en comú els reptes que assumeixen els municipis que són ciutats refugi i debatre com, a través dels ajuntaments i la societat civil organitzada, és possible assu-

mir la responsabilitat adquirida per fomentar la consciència i la justícia vers la problemàtica de les migracions en l’àmbit local.

En la trobada hi participaran diferents actors de la cooperació procedents d’arreu d’Europa.

La regidora presentarà l’experiència que està portant a terme Tarragona, tant en la línia d’ajut humanitari, com en la sensibilització directa amb les dues exposicions fotogràfiques sobre Síria que s’han produït des de la nostra ciutat i els reptes que s’estan afrontant, conjuntament amb Creu Roja i la taula local per atendre el grup de refugiats que resideixen a Tarragona.

6

diarimés 29/11/2016

TARRAGONA

BONAVISTA

Promeses i il·lusió en la primera pedra de la futura Muntanyeta La ministra Montserrat diu que intentaran finançar el 50% del que costa i la consellera Bassa anuncia 12 places concertades cristina aguilar

Moisés Peñalver

La recentment nomenada ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, va anunciar que intentaria arribar a finançar aquest any el 50 per cent dels 3,2 MEUR que costa la rehabilitació de l’antic institut de Bonavista per convertir-lo en el nou centre de La Muntanyeta a Tarragona.

Ahir es va representar l’acte simbòlic de col·locació de la primera pedra del nou centre, Montserrat va afirmar que entre 2014 i 2015 el projecte va rebre un milió d’euros procedent del que l’Estat recaptava mitjançant el 0,7% de la casella de l’IRPF. «Aquest any, aquest projecte ens ha demanat 967.000 euros.

L’únic que fa el govern d’Espanya és distribuir en projectes equitatius i de cohesió, com és el de La Muntanyeta».

A aquest anunci de bones voluntats li va seguir un altre, la que va fer la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, que va anunciar a bombo i platerets que s’ha aconseguit la concertació amb finançament públic de les 12 noves places de la primera fase del projecte «perquè es puguin fer aquí, a La Muntanyeta» i, d’aquesta manera, cobrir el dèficit que hi ha a la demarcació de places per aquest tipus de discapacitats psíquics.

Es va felicitar també de l’acord al qual s’ha arribat amb l’Institut Pere Mata de Reus per tal que es derivés al centre de Bonavista malalts mentals, que conviurien amb els pacients de Paràlisi Cerebral.

L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va remarcar, per la seva banda, la disposició que sempre ha tingut respecte a aquesta ini-

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, no va voler desaprofitar l’ocasió de tenir al seu costat una ministra per fer dues reivindicacions.

D’una banda s’ha referit que els catalans aporten un 25 per cent del 0,7 de l’IRPF «i el que torna aquí en decisió només del ministeri és un 14 per cent». La segona reivindicació feia referència a l’incompliment de la territorialització que una vintena de sentències del Constitucional «que tenim guanyades» obliguen a que els diners provinents d’aquest 0,7 que els catalans paguen, haurien de ser distribuits territorialment, «com demanem els que marquen el 0,7 a al casella». La nova ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, ha contestat amb un escuet «el que farà el Govern d’Espanya és estudiar les sentències i complir-les, però vull deixar ben clar que qui paga els impostos son les persones i no els territoris».

Si aquíha arribat un milió ha estat gràcies a gent de Catalunya i de la resta d’Espanya. M. Peñalver

Els usuaris de La Muntanyeta van gaudir d’un dia festiu en el que ells eren els protagonistes i on es va veure una imatge singular que unia Generalitat, Govern Espanyol, Municipal.

ciativa i a totes les que el Jaume Marí, director de l’Associació provincial de paralisis cerebral de Tarragona, li ha proposat «farcides d’idees, il·lusió i projectes sòlids». Va lloar la iniciativa dels pares que van decidir el 1977 impulsar aquesta iniciativa.

Necessitats urgents César Puig, president de la Fundació La Muntanyeta, ha fet menció en les seves paraules a la necessitat i la urgència d’aquestes instal·lacions, els treballs dels quals començara en breu la

Polémica entre Bassa i la Ministra pel 0,7 de l’IRPF

constructora Carbonell Figueres, que ha signat un contracte d’obres, que va ser agraït pels organitzadors a l’acte per les bones condicions a que es va prestar l’empresa.

Els treballs de rehabilitació de

l’antic institut de Bonavista s’iniciaran per la part baixa i acollirà la residència per a les 12 persones que Bassa ha anunciat que tindrien un finançament complert per part de l’Administració.

També és construirà un cen-

tre de dia amb mig centenar de places. L’edifici constarà de sales comunes, de tractaments especialitzats, cuina, administració, a més d’altres de serveis generals.

Està previst que les obres finalitzin en vuit mesos, tot i que

algun dels oradors ha fet menció a què podria allargar-se fins al 2018. César Puig ha fet menció als orígens de l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta, un «grup de famílies de Sant Pere i Sant Pau que fa quaranta anys van decidir dignificar la vida dels seus fills».

L’Oliva es va quedar petita Les instal·lacions de La Muntanyeta ubicades a la Muntanya de l’Oliva «es van quedar petites», va dir Puig, que va afegir que sense l’ajuda de la Generalitat «hagués estat difícil fer-ho».

El primer ajut que es va rebre va venir de la mà de l’ONCE (Organización Nacional de ciegos Españoles), que també va contribuir a la construcció d’aquest centre mitjançant 1.800.000 euros, que han sortit del Cupó, perquè –va dir José Luis Mar-

Un acord amb l’Institut Pere Mata permetrà admetre malalts psíquics al nou centre tínez Donoso, director general de la Fundación ONCE— «vam considerar que era un projecte que valia la pena».

L’acte va tenir també un record especial pels voluntaris i treballadors que cuiden de les persones amb paràlisi celebral sense els que La Muntanyeta no hagués pogut existir, va dir la consellera Bassa.

De les 100 persones que cuiden els usuaris, 50 ho fan de forma voluntària. La consellera es va felicitar de què pogués «reivindicar en català», referint-se a la nova ministra Dolors Montserrat, a la que va posar contra la paret fent menció a diferents reivindicacions. La ministra va remarcar que «Rajoy està amb vosaltres», una frase que poques vegades és sentida a Catalunya, com tampoc era habitual que una ministra catalana fes especial defensa de Madrid, intentant esborrar prejudicis. «Som 47 milions d’espanyols que, de forma conjunta i solidària contribuïm amb la creueta perquè projectesaixí arribin a ser una realitat».

VIDEO

L’Institut Sant Pere i Sant Pau guanya el Concurs ‘Mediterraneamos’ Es van presentar 47 centres educatius Redacció

Els alumnes de 4t d’ESO B, de l’Institut Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, juntament amb la seva professora Cristina Arroyo, han guanyat el Concurs Mediterraneamos, impulsat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca,

Alimentació i Medi Ambient.

Aquest concurs anava dirigit a alumnes d’Educació Secundària de tots els centres educatius d’Espanya i consistia en fer un vídeo selfie original, divertit, creatiu i d’una durada màxima de dos minuts, fent promoció

d’algunes recomanacions bàsiques de la Dieta Mediterrània.

El desenvolupament del concurs va constar de 4 fases: inscripció i enviament del vídeo, preselecció dels 20 millors vídeos selfies participants, votació popular a través del Facebook (sent els més votats amb 605 ) i elecció i publicació del guanyador del Concurs per part d’un jurat format per tres membres designats pel MAGRAMA. Es van presentar 47 centres educatius. Demà, a les 12h, tindrà lloc el lliurament dels diplomes i els premis (entrades al Port aventura per a tot el grup escolar) i un xec regal de 500 euros.

TARRAGONA

29/11/2016 diarimés

7

ELECCIONS AL COL·LEGI D’ADVOCATS

Xavier Tarrés titula el seu programa: ‘Emparament, servei i fraternitat’

cristina aguilar

El membre número 15 de la seva junta l’ocuparà un dels components del Grup d’Advocats Joves, com a mostra de l’interès en aquest col·lectiu cedida

Moisés Peñalver

Xavier Tarrés és l’única candi· datura que s’oposa a l’actual degà, Manel Albiac. Tarrés ha escollit un lema de campanya que engloba les seves inten· cions de futur: Emparament, servei i fraternitat. Però el que més sorprèn de les seves deci· sions és la de deixar el càrrec de diputat número 15 en mans d’un advocat jove, que haurà de decidir el GAJ (Grup d’Advocats Joves). Tot i que aquest membre no tindrà vot, Xavier Tarrés vol que estigui dins la junta en un gest que té tendència a donarli valor a les noves generacions que arriben a la professió o amb poca experiència. Aquesta me· sura comporta que la vicedega· na, Marta Abella, hagi de fer tas· ques de la diputada 2a. A més de Tarrés i Abella, la candidatura la completen Manuela Perea, Isa· ble María Cobaleda, Josep Maria Ventosa, Roser García, Araceli Molina, Òscar Busquets, Ale· jandro Llorens, Víctor Noguera, Esther López Noriega, Carme Domingo (Valls), Francesc Xa· vier Forcada i Antoni Porta (El Vendrell).

Tarrés no critica l’actuació econòmica del seu competidor en aquestes eleccions, però sí que considera que la bona salut econòmica del Col·legi acon· sellarien una valent reducció de quotes pels col·legiats, que, segons afirmen, també experi· menta les conseqüències de la crisi, com altres sectors.

Emparar al professional da· vant les situacions que ho re· quereixin i defensar-lo davant dels cossos policials o dels jut· ges és una part important del

Albiac, ahir a l’acte de presentació de la candidatura a la sala de l’Autoritat Portuària.

Manel Albiac aposta pels drets econòmics, torn d’ofici i noves tecnologies Tarrés, acompanyat de tretze dels membres de la candidatura.

seu programa. El torn d’ofici preocupa també a la candidatu· ra de Tarrés, que considera que s’han de fer importants millores en aquesta activitat. Especial· ment la revisió, augment i rea· parició dels mòduls concertats amb la Generalitat, exigint el pagament de la disponibilitat en tots els casos.

La candidatura de Tarrés té un caire clarament humà, d’ajuda i defensa de la professió davant les circumstàncies nega· tives que afecten el professional.

Fins i tot arriba a comprendre la necessitat de connectar amb empreses i importants centres de producció, com les que té el Camp de Tarragona, per tal de facilitar temes laborals i inter· connectar la necessitat d’un advocat amb la disponibilitat

d’un col·legiat. En aquest sentit també va dirigida la millora de la Borsa de Treball, que proposa.

Xavier Tarrés arriba amb ganes d’innovar i de crear iniciatives, entre elles es troba la creació d’un departament denominat «Atenció i Escolta activa» on es puguin recollir les queixes i suggeriments. També té previst, si guanyés el deganat, d’ iniciar una activitat tendent a millo· rar la comunicació i la relació amb els jutjats, òrgans policials i les institucions, que evitin els problemes habituals com les esperes, els endarreriments de judicis i millorar el tracte cap al col·legiat.

La candidatura de Tarrés pre· tén ajudar els professionals que pateixin situacions socials difí· cils d’una forma confidencial.

CULTURA

Es preten donar visibilitat als autors locals El Teatre El Magatzem tornarà a obrir les portes dijous vinent, dia 1 de desembre, per represen· tar un cicle de lectures drama· titzades que s’han batejat com Zona Drama per l’entitat. Amb aquesta activitat cultural és pre·

Moisés Peñalver

Manel Albiac, actual degà del Col·legi d’Advocats de Tarrago· na, va donar a conèixer ahir els quatre pilars bàsics de la seva candidatura a la reelecció del càrrec, que va resumir en drets econòmics, torn d’ofici, forma· ció i noves tecnologies.

L’acompanyen en la candida· tura els advocats Julio Francis· co de Parellada, Maite Jiménez González, Rocío de Mantaras, Javier gutiérrez, Marta Virgi· li, Ramon Setó, Ramon Maria Sans, Lorenzo Santos, Irma Roldán, Estela Martín, Alberto García, de Tarragona; als quals s’afegeixen Esther Girol i Jen· nifer Maciá, del Vendrell; i Fina Méndez que serà vocal per Valls.

Albiac destaca en el seu «pro·

grama» les prioritats que vol im· plantar els quatre anys vinents.

La tendència és estar al costat dels col·legiats «que és la raó de ser del Col·legi».

La millora del Torn d’Ofici, una de les activitats de defensa que més polèmica ha provocat des de fa dècades, és un dels seus objectius, especialment que tingui una remuneració adequada i una puntualitat en els pagaments. La necessària formació continuada d’aquests professionals és un altre punt del seu programa, inclosa la necessitat de què sigui gratu· ïta, «posant al seu abast tot el material necessari per desen· volupar la seva professió». La reducció de les quotes i serveis de l’entitat és un altre dels an·

hels d’Albiac, intentant que «siguin els menys possibles i que tallarem al màxim si és ne· cessari». El degà considera que s’ha d’augmentar la participació dels col·legiats a les comissions i seccions; mostrant interès en la creació de noves activitats.

També considera bàsic poten· ciar el suport als advocats joves, al mateix temps que considera adequat que el col·legi sigui una entitat avançada pel que fa a les noves tecnologies i, fins i tot, ser pioners en aquest sentit. El Col· legi d’Advocats integra als pro· fessionals del Tarragonès, però també de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Baix Penedès. Per això, l’actual degà creu que s’ha de potenciar aquests professio· nals dins l’entitat.

MÚSICA

Nova temporada de lectures dramatitzades al Teatre El Magatzem Redacció

La candidatura de l’actual degà aposta també per la formació i vol que els territoris, Alt Camp, Conca i Baix Penedès, tinguin presència

tén posar a prova les qualitats escèniques d’obres encara no estrenades per autors tarrago· nins. Al mateix temps s’intenta donar major visibilitat a la feina de tots els implicats en el procés creatiu, com són els autors, ac· tors i directors.

El cicle ja ha acollit vuit textos i hi han intervingut cinc direc· tors i 27 actors. El pròxim dijous es pot assistir gratuïtament a la lectura de Retorn a Betlan, de Ramon Gomis, un metge i dra· maturg reusenc que ha escrit l’obra que interpretaran els ac· tors Cerca Piñon, Àngela Jové, Doctor Soler i Enric Auquer. La representació s’iniciarà a les 20 hores. Gomis té una llarga tra· jectòria dins el teatre, primer com a aficionat, fundant el grup La Tartana, a Reus i, posterior· ment, com a autor vinculat al Teatre Lliure. L’obra ha estat es· crita especialment per aquesta iniciativa.

bROTHERS IN bAND, un tribut a Dire Straits al Palau de Congressos La banda gallega actuarà el proper dijous Redacció

El proxim dijous, 1 de desembre, arriba a l’escenari del Palau Firal i de Congressos un homenatge a Dire Straits, amb bROTHERS iN bAND, considerada com la millor banda tribut europea al grup de Mark Knopfler. Un gran

concert que repassarà les can· çons de la banda britànica amb una gran posada en escena, amb de 20 temes imprescindibles entre els quals no podran faltar Down to the Waterline, Sota Far Away, Sultans of Swing o Mo· ney For Nothing entre d’altres.

Les entrades ja estan a la ven· da a través de ticketmaster.es, Botigues Fnac, Halcón Viajes, Centres Comercials Carrefour i yalastengo.com. Un especta· cle que triomfa als escenaris amb gairebé 3 hores de durada. bROTHERS iN bAND va néixer a la Corunya el 2008 en for· mat quartet, cridant en molt poc temps l’atenció del públic concert rere concert. La seva fidelitat a l’hora d’interpretar els temes va fer que fins i tot el mateix Guy Fletcher, teclista de Dire Straits, i Mark Knopfler els confonguessin amb els originals tal com aquest va explicar al di· ari de gira de la seva pròpia web.

8

diarimés 29/11/2016

TARRAGONA

CULTURA CEDIDA

L’arqueòleg Eudald Carbonell guanya el Premi Tarragonès Eutyches Va dirigit a l’Institut Català de Paleoecologia Huamana i Evolució Social Redacció

Eudald Carbonell, arqueòleg i investigador de l’IPHES, codirector del Projecte Atapuerca i catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha guanyat el XVIè Premi Tarragonès de Difusió Eutyches, que concedeix el Consell Comarcal del Tarragonès.

L’ha rebut de mans del president d’aquesta institució, Pere Virgili, en l’acte conjunt de lliurament dels Premis Tarragonès celebrat en la present edició al Casino Municipal de Roda de Berà. El

guardó, casualment una escultura del seu amic l’artista Rafel Bartolozzi, li ha estat concedit per la seva feina al capdavant de l’IPHES, on va exercir com a director durant els primers 10 anys de vida d’aquest centre de recerca, i pel projecte de recerca que ha impulsat sobre el Barranc de la Boella, a La Canonja.

Eudald Carbonell ha manifestat: «És un premi de la terra, vaig venir aquí fa quasi 30 anys i des d’aquí he impulsat un equip i un centre de recerca de primer nivell com és l’IPHES». L’arqueò-

leg ha dedicat el premi «a la gent, perquè sense els seus impostos no podríem fer aquest treball de recerca. Aquests diners fan que funcionin les universitats i els centres d’investigació com l’IPHES, i que els qui hi treballem tinguem oportunitat de fer recerca, pensar i posar en comú el que aprenem, retornant-t’ho així a la societat».

El Premi Eutyches té per objectiu assenyalar una personalitat, entitat o associació, reconeguda en el seu sector professional, que hagi difós o incentivat aspectes

Eudald Carbonell, en un moment de l’acte en el qual va rebre el Premi Eutyches.

culturals, mediambientals o patrimonials del Tarragonès. Els guanyadors d’edicions anteriors han estat Manel Sanromà, Club Gimnàstic, Òscar Cadiach, Agrupació Cultural de Vila-seca, Ball

del Sant Crist de Salomó, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, GEPEC, Walfida Pérez, Associació Mediambiental La Sínia, Associació Projecte Phoenix de Tarragona, Centre d’Es-

tudis d’Altafulla, Associació Sant Fructuós de Tarragona, Rafael López-Monné, Associació Cultural l’Embruix del Morell i Associació Cultural Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès.

SOLIDARITAT cedida

La Catedral acull el Concert Benèfic en motiu dels 50 anys del Col·legi Sant Pau Els beneficis de l’acte aniran destinats al projecte Llar Natalis Redacció

El proper 2 de desembre la Catedral de Tarragona acollirà el Concert Benèfic que realitzarà l’Schola Cantorum en motiu del 50é aniversari del Col·legi Sant Pau Apòstol. Els beneficis aniràn destinats a la campanya ‘Posa-li el xumet!’ del projecte diocesà

Llar Natalis, que acull dones en estat de gestació sense recursos.

El projecte Llar Natalis neix amb l’objectiu de crear consciència del valor de la vida humana, posar de manifest les dificultats que comporta l’embaràs i els primers anys de vida dels fills, especialment per a moltes

famílies, i aconseguir mitjans materials per tal que els projectes d’acollida, ajuda i solidaritat amb les famílies puguin tirar endavant. El Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral posa el seu talent a disposició d’aquest projecte.

Les entrades ja estàn a al ven-

da, es poden aconseguir aconseguir anticipadament a la consergeria del Col·legi, a preu de 5 euros per a adults i 3 euros per a infants fins a 12 anys. També es podran recollir entrades una hora abans del concert a la mateixa Catedral de Tarragona, a 6 euros.

L’escola celebra el seu 50è aniversari amb un seguit d’actes.

FORMACIÓ

La URV, qualificada com a universitat transparent per segon any consecutiu Així ho determina un informe anual de la Fundación Compromiso y Transparencia Redacció

L’Informe de transparència voluntària en la web de les universitats espanyoles 2015, de la Fundación Compromiso y Transparencia, qualifica la URV com a universitat transparent per haver complert amb els criteris quantitatius i qualitatius d’informació pública al web.

La URV ha complert amb 22 dels 26 indicadors de transparència analitzats per l’Informe, entre ells els indicadors econòmics que en són condició obligada: els estats financers i l’informe d’auditoria. Per tant la Universitat ha estat avaluada positivament tant en aquest requisit qualitatiu com amb el

quantitatiu: complir amb un mínim de 20 indicadors de transparència.

En l’Informe d’enguany, 26 universitats públiques obtenen la qualificació de transparents.

Aquest és el cinquè informe anual de la Fundación Compromiso y Transparencia, i per primer cop les universitats públiques transparents (25) són majoria entre les analitzades (49). La Fundación ha destacat que la universitats públiques són el sector que ha avançat més en transparència, tenint en compte que en el primer informe de l’any 2009 cap d’elles obtenia aquesta qualificació. La segona qualificació que les uni-

versitats poden aconseguir en l’Informe és de translúcides, per al grup que compleixen almenys 15 indicadors, on enguany hi ha 17 universitats públiques; i opaques, que en compleixen menys de 15, que en són 7. De les 26 universitats privades analitzades n’hi ha dues de transparents, 9 de translúcides i 15 d’opaques.

L’Informe valora la transparència voluntària en la web, que ha de reunir unes condicions indispensables: que sigui visible, que estigui accessible, que la informació que dóna estigui actualitzada, i que s’inclogui íntegrament. L’han elaborat Javier Martín i Esther Barrio i les àrees que examina, cadascuna amb

els corresponents indicadors, són: la missió, el pla estratègic, el personal (informació general, bandes salarials); el govern (composició, estatuts); l’oferta i la demanda acadèmica (titulacions, demanda i oferta anual, evolució); el Claustre (perfil, professors estrangers); alumnes (matriculacions, canals de comunicació, beques i ajuts); informació econòmica (pressupost, estats financers, memòria dels comptes anuals, auditoria, desglossament d’ingressos, desglossament de despeses); i resultats (investigació, resultats acadèmics, satisfacció dels estudiants, rànquing, estudiants de fora de a comunitat i ocupació).

PUBLICITAT

29/11/2016 diarimés

9

10

diarimés 29/11/2016

REUS

MUNICIPAL

IMAC i Institut de Museus s’uniran en un sol organisme «més eficient» El govern inicia un procés de reorganització de l’Àrea de Cultura que hauria de culminar l’any vinent coincidint amb Reus 2017 CEDIDA

Mónica Pérez

L’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC ) i l’Institut Municipal de Museus de Reus (IMMR) quedaran fusionats en un organisme únic i autònom a principis del 2017 per tal de «racionalitzar recursos, modernitzar l’estructura de gestió, afavorir la polivalència dels equips de treball i millorar-ne l’eficiència pressupostària», tal com concretava ahir la regidora de Cultura, Montserrat Caelles. El govern de Reus engega tot un procés de reorganització de l’Àrea de Cultura que no preveu, almenys d’inici, «cap repercussió significativa» en els pressupostos i que segueix l’estela de la creació de l’Agència Reus Promoció, ara coincidint amb la capitalitat de la cultura catalana que la ciutat ostentarà en pocs mesos. L’organisme que sorgeixi d’aquesta fusió comptarà amb 26 treballadors –24 dels quals ja integraven les respectives plantilles de l’IMAC i l’IMMR– i la nova estructura implicarà la creació d’una plaça de gerència i l’obertuRa d’un concurs públic per cobrir-la, així com la convocatòria d’una nova plaça de tècnic. D’aquests, n’existiran tres d’especialitzats dins l’Organisme: de festes i festivals, de restauració i de patrimoni.

El projecte, condicionat al llum verd del ple municipal, és el fruit

Una imatge d’arxiu dels jardins de la Casa Rull, que acull l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC).

Es crearà una plaça de gerència i una de tècnic que se sumen a una plantilla de 24 empleats d’un «llarg estudi», en paraules de Caelles, que culmina en el que es pretén que esdevingui «un impuls a la cultura» a través de la «millora de la gestió» i de l’«optimització de tots els recursos».

La decisió de materialitzar-lo,

que busca «més activitat cultural i de més qualitat» al municipi es comunicava ahir mateix als Consells Generals dels dos organismes. El que en resulti d’aquesta reorganització està pendent encara de definir el nom, segons detallava ahir la mateixa regidora, que mantenia que «el procés iniciat és important i per això ha requerit un anàlisi profund i estem en disposició de portar-lo a terme. Reus Capital de la Cultura

Catalana és un dels reptes que ara hem d’afrontar».

Es mantindran ambdues seus Pel que fa a les seus on s’ubicarà a partir del gener del 2017 el nou organisme autònom, Monserrat Caelles precisava durant l’anunci de l’operació que «seguiran sent, per a cada àrea, les que ara eren» i recordava que «el principal avantatge» no estarà en aquest capítol sinó en el dels

ECONOMIA

La tercera onada del Radar Cambra 2016 radiografia la «prudència» i la «incertesa» del col·lectiu «Els empresaris tenen una percepció que l’economia es desenvolupa com una dent de serra: va creixent però no de manera sostinguda i clara. Això genera una incertesa, cosa que fa que els empresaris no siguin massa arriscats a l’hora d’invertir i crear ocupació. Hi ha molta prudència». És, en paraules del president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, una de les principals conclusions de la tercera onada del Radar Cambra aquest 2016, que reflecteix un aire d’optimisme a l’àmbit empresarial tot i que encara prou conservador.

A trets generals, els empresaris veuen la situació econòmica

La Fundació PRivada Reddis va lliurar, el passat 25 de novembre, un total de 17 beques de mobilitat a estudiants de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV que han realitzat una estada a l’estranger durant el curs 2015-2016. Unes beques que, com cada any, premien l’excel·lència i permeten que diversos estudiants puguin gaudir de l’experiència d’estudiar en una universitat estrangera. Enguany la dotació total de la beca ha estat de 9.000 euros, la qual es reparteix entre els 17 estudiants que l’han rebut en funció del nombre de mesos que han realitzat l’estada. Aquest curs hi ha hagut un total de quatre alumnes que han gahydit d’una estada d’un any i 13, d’un quadrimestre.

Sessió sobre el procés pel Reglament de Participació Ciutadana Avui a les set de la tarda i a la sala d’actes de l’antic hospital (carrer de Sant Joan, 27) es portarà a terme la sessió de retorn a les persones que han participat als tallers i debats dedicats a l’elaboració d’un nou Reglament de Participació Ciutadana. En aquesta sessió, que és oberta al conjunt de la ciutadania, es presentarà l’informe final elaborat durant tot el procés que s’ha seguit durant els darrers mesos.

SOLIDARI

Empresaris veuen el desenvolupament de l’economia local «com una dent de serra» Redacció

treballadors, amb què «guanyarem polivalència» ja que «l’estructura actual feia molt més complicada la mobilitat». Tot plegat podria suposar, per exemple, que es deixin de contractar tècnics específicament per oferir assistència en l’organització d’esdeveniments rellevants o per festes. «Els recursos que hi ha a la plantilla es podran aprofitar i els professionals podran dedicar-se a diferents àmbits», concloïa la regidora de Cultura.

La nova mesura no afectarà les estructures de la Regidoria de Cultura, la xarxa de Biblioteques Municipals, el Consorci del Teatre Bartrina i el Consorci del Teatre Fortuny. El pas que es dóna per «potenciar i millorar el funcionament de l’Àrea de Cultura» obeeix, tal com apunten fonts municipals, a «allò que estableix el Pla de Modernització de l’Administració municipal que porta a terme el govern amb l’objectiu de millorar els serveis als ciutadans». L’IMAC és un organisme autònom local creat el 1988 per l’Ajuntament amb l’objectiu d’impulsar els diferents i variats aspectes de la vida cultural de la ciutat. L’IMMR, per la seva banda, és un organisme autònom local de l’Ajuntament de Reus creat el novembre deL 2001, dedicat a la gestió, investigació, conservació i difusió del patrimoni cultural de Reus i la seva àrea.

La Fundació Privada Reddis lliura 17 beques de mobilitat a estudiants de la URV

ctual de manera positiva, segons es desprèn d’aquest estudi. De cara al futur, tenen moltes esperances, ja que la tendència segueix a l’alça, amb índexs de creixement. En aquest punt es poden agrupar els empresaris en dues tendències ben definides: optimistes, amb previsions de millora; o els estables, amb una visió de continuïtat, aquells que pensen que tot seguirà igual.

Tal com explicava ahir, en la presentació de l’informe, Hildebrand Salvat, del gabinet d’estudis Ceres que materialitza el Radar Cambra, aquest conservadorisme de què també parlava Sanromà es pot justificar en el moment d’incertesa que hi havia

quan es va fer la consulta. «Cal tenir en compte que va coincidir amb un govern en funcions. I a Catalunya el procés polític en el que estem immersos fa que l’empresari sigui més conservador. Dades com l’atur i la situació actual de les famílies afecta negativament», apuntava Salvat.

Les previsions són bones Això bé, els panelistes del Radar estan d’acord que les previsions són bones: «a poc a poc, anem amunt. Les expectatives empresarials negatives es van reduint amb el pas del temps i deixen pas a l’optimisme», afirmava també ahir Isaax Sanromà. Aquesta és una dada a tenir en compte con-

siderant que «si hi ha optimisme en el sector empresarial, seran els seus actors els que tirin endavant l’economia fomentant llocs de treball, afavorint la motivació dels treballadors i impulsant l’economia en general». L’estudi Radar Cambra, que aha fa pública la tercera onada del 2016, ha extret dades recollides a partir de diferents tipus d’empreses tenint en compte el nombre de treballadors amb què aquestes compten, el sector de l’activitat de l’empresa, l’àmbit comercial o la facturació. Cal destacar que la gran majoria de les enquestes rebudes són de càrrecs directius, amb responsabilitat directe a les diferents empreses.

Recullen material d’escriptura gastat contra la Distròfia Muscular La Fundació Noèlia cerca punts per col·laborar Redacció

La recollida de material d’escriptura gastat és una nova activitat que emprèn la Fundació Noèlia, juntament amb la recollida de taps de plàstic, amb la finalitat de recaptar fons perquè s’investigui la malaltia de la Distròfia Muscular Congènita per Dèficit de col·làgen VI. Un gest simple com guardar tot aquell material d’escriptura que ha quedat inservible es pot convertir en un gest solidari que, per als nens que pateixen aquesta malaltia, es converteix en una persona més que es fa ressó de la seva situació i alhora contribueix a que la investigació per cercar una

cura sigui possible. La Fundació Noèlia mirarà que s’habilitin als diferents centres escolars petites caixes, com pot ser una de les de sabates, per anar dispositant el material gastat. A final de curs, només caldrà trucar a la mateixa fundació per tal que algun dels seus membres passi a fer-se càrrec del material acceptat: bolígrafs, retoladors, fluorescents, marcadors, portamines, correctors de cinta, correctors líquids i plomes i els seus cartutxos. No serà d’utilitat pegaments, gomes, regles, llàpissos ni estris per tallar. Per ser punt de recolida cal escriure a materialescolarsolidarinoelia@gmail.com.

PUBLICITAT

29/11/2016 diarimés

11

12

diarimés 29/11/2016

REUS

JUDICIAL

El Col·legi d’Advocats crea una Comissió per la defensa dels drets dels animals

OLÍVIA MOLET

Professionals oferiran assessorament jurídic a entitats i particulars en casos de maltractament, recolliran estadístiques i treballaran en un «canvi social» Mónica Pérez

Un grup d’advocats dedicats a la causa animalista han donat lloc, en el marc del Col·legi d’Advocats de Reus, a la nova Comissió per la defensa dels drets dels animals, constituïda fa dos mesos arran de diverses peticions de la Junta de Govern i que ha dedicat les darreres setmanes a definir com materialitzarà la voluntat d’«aportar els nostres coneixements per contribuir a millorar les condicions de vida dels animals, vetllar perquè la legislació es compleixi, lluitar per la creació de noves lleis que puguin protegir-los encara més i promoure la conscienciació social de manera que hi hagi un canvi en com la ciutadania percep els animals i com els tracta».

A falta que acabin de perfilarse les línies d’actuació de la nova Comissió, encara amb reunions pendents i programades abans

d’entrar en ple funcionament, la idea principal passa per «oferir assessorament jurídic a associacions o persones que potser tenen constància d’algun cas de maltractament i que no saben què poden fer», apunta la responsable d’aquesta nova eina, Yvonne Figueras, que treballarà braç a braç amb una quinzena de professionals del dret implicats en el projecte. Un altre dels propòsits que ara es defineixen en aquest punt incipient és el de sondejar una col·laboració estreta amb Fiscalia per analitzar les denúncies que en aquest sentit s’hi presentin i «elaborar estadístiques» que permetin així conèixer més a fons la problemàtica.

Una «xacra» que, en els darrers temps, «ha viscut un increment sobretot pel que fa als animals domèstics, als gats i als gossos, i que especialment ens preocupa en la qüestió dels abandona-

GASTRONOMIA

dels establiment. L’Ajuntament i l’Agència de Salut Pública de Catalunya, juntament amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Reus ha volgut reforçar la formació dels professionals restauradors amb un curs que ha constat d’una sessió teòrica i una part pràctica. En la primera part es va informar sobre la normativa i la gestió en seguretat alimentària. En la part pràctica es van elaborar models de fitxes tècniques de plats.

ENSENYAMENT

La consellera Meritxell Ruiz, al ‘cicle 0-6’ del Centre de Lectura La cloenda del Curs Projecte Infància 0-6 anys que impulsa el Centre de Lectura comptarà, avui dimarts 29 de novembre a partir de les set de la tarda a la sala d’actes, amb la presència de la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, que tancarà aquest cicle de sis sessions iniciat el passat 18 d’octubre.

Abans de la seva intervenció, es podrà escoltar la ponència Pares i mares, avui a càrrec de Josep Sanahuja Bella, psicoa-

«Val la pena denunciar» Tot plegat, afegeix Figueras, en direcció a la meta que esdevindria «eradicar el maltractament animal», un objectiu que haurà de passar per «no treballar únicament amb els instruments legislatius» sinó fer-ho «a través de la conscienciació social, ja que el que hi ha d’haver realment és un canvi social. No és només dir que els animals tenen uns drets, que és així, sinó que s’ha de veure des d’un punt de vista de fer-ne una socialització: sovint són molt beneficiosos per a les persones». És per això que la Comissió per

Una imatge d’arxiu de la façana i un dels accessos als Jutjats de Reus.

El col·lectiu ha detectat un augment de la problemàtica pel que fa a animals domèstics la defensa dels drets dels animals impulsarà paral·lelament a l’acció que els seus membres puguin impulsar com a advocats també «campanyes de sensibilització, xerrades o col·loquis» que

El projecte vol emprar tant els «instruments legislatius» com els de «conscienciació» complementin aquesta primera vessant.

De fet, des d’aquest grup de professionals del dret dedicats a la causa animalista recorden que, en possibles situacions de

maltractament, abandonament o similars, «sí que val la pena denunciar». I és que «hi ha hagut una reforma del codi penal que ha endurit les penes i de mica en mica s’estan fent passes per continuar avançant». A partir de la setmana vinent hi ha prevista una nova reunió d’aquesta Comissió per la defensa dels drets dels animals que continuarà incidint en el caràcter de la mateixa.

SOCIETAT

Negocis de la Ganxet Pintxo es formen en al·lèrgies al menjar Una quinzena d’establiments de la Ganxet Pintxo, amb altres professionals, propietaris i treballadors de bars i restaurants de Reus, van assistir ahir a un curs de formació sobre al·lèrgies alimentàries celebrat a les aules de la Cambra. L’augment en la prevalença de l’al·lèrgia alimentària en el nombre d’aliments i en la gravetat de les reaccions és motiu de preocupació tant per les autoritats sanitàries com pels consumidors i propietaris

ments». Pel que fa precisament a aquest àmbit, i en relació «als llocs de recollida» de les mascotes, una de les metes que la Comissió per la defensa dels drets dels animals que ara estrena el Col·legi d’Advocats de Reus s’ha fixat és «el sacrifici zero».

nalista, membre de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi. A dos quarts de vuit del vespre, a la sala Miquel Ventura de la Biblioteca, Albert Nolla presentarà la traducció de L’avinguda dels misteris, de John Irving.

La sessió de lectura En Veu Alta comptarà amb les veus de Montserrat Auqué i Jordi Francesch del Col·lectiu En Veu Alta del Centre. Albert Nolla Cabellos (Reus, 1974) és traductor del japonès i de l’anglès.

Joan Pahisa parla de superació als centres educatius de Reus

El matrimoni serbi absolt de robatori denunciarà l’Estat per perjudicis

L’orador i esportista de talla baixa explica la seva experiència als escolars

La parella de serbis residents a Reus des de fa més de quinze anys que fa poques setmanes va sortir del Centre Penitenciari de la Comella, a Andorra la Vella, on romania des de feia dinou mesos acusada d’encobrir un robatori que es va produir en una joieria d’Andorra al 2014, demandarà l’Estat per danys i perjudicis. Segons publica el Diari d’Andorra, que cita l’advocat del matrimoni, la parella demanarà una reparació econòmica a l’Estat ja que l’estada a presó hauria provocat que ambdós perdessin l’habitatge amb què comptaven a Reus i del qual estaven encara pagant la hipoteca. Tal com publica el mateix rotatiu, la parella tampoc no hauria pogut reunir-se amb els seus fills des que ingressés a pressó i aquests es trobarien ara instal·lats als Estats Units, sota la tutel·la de la germana de la dona, que no aconsegueix el visat per visitar-los. Els fets es remunten al 8 de novembre d’ara fa dos anys a l’establiment L’Art d’Or, de l’avinguda Meritxell, quan va tenir lloc el fet delictiu que va tenir lloc a Andorra i que ha acabat en absolució.

OLÍVIA MOLET

Redacció

La Biblioteca Xavier Amorós va esdevenir ahir escenari per a l’acte central del conjunt d’activitats orgfanitzades a Reus amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una ponència a càrrec de l’orador i esportista polifacètic de talla baixa Joan Pahisa sota el títol Attitude, Aptitude, Altitude. El programa, però, no acaba aquí, i avui, a dos quarts de sis de la tarda, el Centre Cívic Llevant acollirà la xerrada Però... Què és el TDA-H? sobre aspectes generals en relació al Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat. Organitza: Associació APYDA, en el marc d’un calendari d’actes que s’allarga durant tota la setmana.

El nou ‘Ability School Day’ La Regidoria d’Ensenyament i Política Lingüística oferirà als centres educatius el programa Ability School Day (ASD). L’ASD és una iniciativa educativa i social orientada a grups d’ESO amb l’objectiu d’apropar la realitat de la discapacitat, superar

Pahisa, amb les regidores Sardà i Vilella, a la Biblioteca Central.

les barreres i estereotips socials, conscienciar i sensibilitzar als adolescents en el sí del propi grup i centre educatiu i promoure valors com superar els límits, la diversitat i la igualtat d’oportunitats. El programa de l’ASD es concreta en una jornada educativa a cada centre educatiu que ho sol·liciti amb el format

següent: una xerrada general a tots els alumnes a càrrec de Joan Pahisa, esportista professional amb discapacitat, i tres tallers simultanis i rotatius a continuació. El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat té com a objectius sensibilitzar l’opinió pública sobre els temes relacionats amb la discapacitat.

i el Baix Camp

1 josep m. torras

REUS,

29/11/2016 diarimĂŠs

2

diarimés 29/11/2016

REUS I EL BAIX CAMP

REUS

BAIX CAMP CEDIDA

Mancomunar serveis, estratègia de futur Joaquim Calatayid President del Consell Comarcal del Baix Camp

La comarca del Baix Camp ofereix una diversitat geogràfica, econòmica i social plena de contrastos i una realitat polièdrica sovint molt enriquidora tot i que, en altres ocasions, suposi una debilitat.

El fet és que el Baix Camp té una gran potencialitat com a territori i hem de ser capaços de fer-la sorgir i brollar perquè el desenvolupament que pot aportar sigui el màxim possible.

Perquè això sigui així és necessari un treball en xarxa en què les diferents administracions i les entitats empresarials i socials establim línies de col·laboració i de desenvolupament de projectes que vagin en benefici de tota la comarca. Aquesta declaració de principis no és una frase més o menys bonica i prou. De fet, en diversos aspectes, és una realitat que fa temps que funciona, tot i que hem d’aprofundir en aquest treball conjunt en benefici de tota la ciutadania. Alguns exemples són la delegació de competències de municipis de la comarca cap al Consell Comarcal per mancomunar serveis com la gestió dels redius, tant pel que fa a la recollida com el tractament, però també altres acords com el que vam subscriure ja fa dos anys amb l’Ajuntament de Reus perquè els serveis funeraris de la ciutat també ho siguin del conjunt de la comarca, la qual cosa ha permès millorar l’atenció al ciutadà i que baixessin els preus d’aquest servei.

Encara en l’àmbit de la gestió pública, també treballem amb diversos municipis en la contractació conjunta de béns i serveis, la qual cosa també permet a les administracions locals amb menys recursos ser més eficients i obtenir un estalvi econòmic interessant.

D’altra banda, ja estem en converses també amb l’ajuntament de la capital comarcal sobre com resoldre el problema de la recollida i la manutenció dels animals abandonats a la comarca, per tal que tots els municipis puguem complir la normativa també en aquesta matèria. En aquest cas es tracta de resoldre una greu problemàtica que és molt difícil d’afrontar individualment, poble a poble, i esperem entre tots trobar la millor solució.

Més enllà d’aquests serveis bàsics, el Consell Comarcal està treballant conjuntament amb tots els ajuntaments i amb altres administracions veïnes com el Consell Comarcal del Priorat en polítiques actives d’ocupació adreçades a millorar les taxes d’ocupació i l’ocupabilitat de persones joves, de majors de 45 anys però també de persones en situacions de major vulnerabilitat.

Tots aquests exemples són ja realitats. Algunes fa més temps que altres que són aquí, però són estacions d’un camí que s’ha començat a recórrer sense que hi hagi possibilitat de tornar enrere. En altres àmbits, com en el dels equipaments i les infraestructures, encara queda camp per córrer perquè encara som tots molt gelosos de poder tenir al nostre poble els màxims serveis possibles. Però sense cap mena de dubte serà també un àmbit d’actuació en el que acabarem entrant totes les administracions per ser més eficients i més eficaces. En definitiva, mancomunar serveis és una vella pràctica que cada cop està més present en el nostre dia a dia i que és, sense cap mena de dubte, la millor estratègia de futur per al Baix Camp.

La comarca del Baix Camp vista des de les Muntanyes de Prades.

Anna Ferran

una terra diversa, emprenedora i tocada pel vent

només ha quedat imprès en l’activitat econòmica, Mar i muntanya. Camp sinó que també ho hagi i indústria. Pobles i ciufet en el teixit cultural i tats. La comarca del Baix associatiu del territori.

Camp es caracteritza La riquesa i la diversiper la diversitat que la tat sempre han marcat fonamenta. La seva loaquest vessant de Reus calització estratègica ha i el Baix Camp. Un altre configurat un territori La tenacitat, la visió de futur i l’esforç són tres de les exemple més el trobem marcat pel dinamisme i l’emprenedoria, avui, característiques que defineixen la gent de la comarca en el teatre, les programacions dels teatres ahir i sempre. Un dels reusenc són de primer exemples més clars d’aquest fet és la posició estratègica que va se val si fa anys que visquin en qualsevol nivell, i de fet són moltes les companyies tenir Reus en la comercialització d’aiguar- indret del món, quan se’ls hi pregunta d’on que vénen a estrenar els seus espectacles a dent a Europa, fet que ha valgut una de les són, contesten gairebé de manera automà- Reus. De fet, es diu que si una obra triomfa expressions més conegudes i repetides de la tica i amb la veu ben alta, un enèrgic «de a Reus, ja té el camí fet.

Ara bé, què és el que fa que la gent de la Reus!», per fer seguidament un breu —o no ciutat, el clàssic Reus, París, Londres.

Però la geografia no ha estat l’única en tan breu— repàs per alguns dels personat- comarca sigui tal com és? Aquesta pregunta intervenir en la definició de l’essència ges il·lustres que ha donat la ciutat, encap- se la plantejada molta gent. Una de les últimes persones va ser l’escriptora reusenca del Baix Camp. La seva gent i el tarannà çalats per Gaudí.

La tenacitat, l’esforç, el treball dur i la Marta Magrinyà en el pregó de les festes de d’aquests és segurament l’element que ha deixat una empremta més clara en la quo- visió de futur han marcat, sens dubte, l’es- Sant Pere. La resposta, per a Magrinyà, està tidianitat, però també en els grans fets que perit comercial i industrial de la comarca i en el Mestral. L’autora assegurava que és un han marcat la història de la comarca i els l’han impulsat com un dels eixos neuràlgics territori que s’ha construït sobre el vent. seus indrets. Un tarannà que es caracterit- de l’activitat econòmica de la província i Remarcant la diferència de la gent d’aquesza per l’esforç, la visió de futur, la tenacitat també de Catalunya. Un fet que va comen- tes contrades assegurava: «L’ara i el tothom i l’orgull de néixer i viure, en definitiva, de çar a notar-se a mitjans del segle XIX, quan no són propis dels fills del mestral» i conser del Baix Camp. Aquest últim és un dels Reus era la segona ciutat catalana i que ha cloïa: «Serem fidels al nostre pacte amb el trets indissolubles del caràcter dels habi- continuat fins als nostres dies, tot i l’ex- vent i ell, en resposta, ens donarà sempre la tants de la comarca i especialment dels reu- pansió i el creixement d’altres nuclis de po- força per ser una gent única des de la unisencs. Una bona mostra d’això és que tant blació d’arreu del país. Aquest caràcter no versalitat que portem al cor».

REUS I EL BAIX CAMP

29/11/2016 diarimés

3

Carles Pellicer Alcalde de Reus

«La Generalitat ha d’ajudar al Sant Joan i és conscient de la problemàtica » Pellicer defensa la despesa en la campanya de Nadal i diu que si tingués més diners els seguiria invertint pel què suposa per la ciutat OLÍVIA MOLET

Albert Sunyol

—Com està la ciutat, alcalde?

—Les coses han canviat molt del 2011 cap aquí. Gairebé tenim el 80% dels problemes grans solucionats: Innova, Metrovacesa o la Fira. Ara ens queda la problemàtica més grossa que és l’Hospital, n’estic segur que la solucionaré.

—Un hospital amb una situació deficitària. Quines mesures prendrà per posar-hi fre?

—Cal que la Generalitat ens ajudi; que participi econòmicament o la via més convenient. A nivell intern cal buscar fórmules que el facin més sostenible. I a nivell municipal cal cercar també fórmules per baixar la pressió.

—Reus té massa hospital o té un hospital poc aprofitat ?

—Ni una cosa ni una altra. Tenim un centre magnífic que cal fer-lo sostenible i tots els grups hem de trobar un acord. No només és una cosa de l’Ajuntament.

—Dit d’una altra manera, pot tenir més activitat de la que té, el Sant Joan ?

—Pot tenir-ne. Però la que té ara és de referència com passa amb la oncologia.

—La Generalitat ha d’assumirne el control?

—Ja ho veurem. Cal cercar també sinergies amb el Joan XXIII per mantenir un territori que doni els millors serveis als ciutadans.

—Veu més o menys compromís que abans per part de la Generalitat?

—Veuen que hi ha una situació problemàtica i en són conscients. L’ajuda s’ha de donar perquè tenim un hospital amb uns treballadors que són un puntal.

—La inversió de 1,35 milions d’euros de contractació d’activitat ha estat un pedaç?

—Ha estat una ajuda per pal·liar el dèficit, igual que vam agafar reserves del fons de Móra.

Això complementa accions com l’exempció de l’IBI. Hem parat el cop però no vol dir que aquests diners solucionin el futur. Estem elaborant un pla de viabilitat amb la Generalitat perquè puguem tenir negociació amb els bancs per tenir un lloguer més econòmic.

—Dijous passat els treballadors del Sant Joan acudien al Saló de Plens. Li recordaven les DPO pendents de pagament.

—Tenim uns informes d’interventor i secretari que permeten liquidar les DPO que podem. Hi ha algunes que haurem d’esperar una mica més. Crec que s’aca-

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, al despatx d’Alcaldia.

Ni tenim massa hospital ni està poc aprofitat; hem de buscar sinergies amb el Joan XXIII baran pagant en el seu moment, fem tot el possible i hem de fer les coses ben fetes. No em puc saltar els informes.

—I les de 2016, es pagaran?

— Haurem de tornar-ho a parlar, ja ho veurem. Em remetré als informes del secretari i interventor.

—Serà el darrer any que es podran cobrar unes DPO, si així es confirma amb les de 2016?

— S’haurà de tornar a parlar amb el Comitè, la Generalitat i l’interventor.

—Què passa amb els diners de la caixa de Móra d’Ebre?

— Hem de tornar a parlar i s’han

Cal donar més vida a la plaça de la Llibertat a través de les terrasses i la restauració de fer unes inversions allà. Hi ha un fons de reserva que pertany al Sant Joan, no hem d’oblidar que Móra depèn del Sant Joan. La concessió s’acaba al 2018 i s’ha de fer un plantejament.

—L’Ajuntament ha fet prou amb el cas de la dona morta al carrer de Santa Anna?

—Ha fet tot el que havia de fer perquè tenim uns serveis socials molt professionals. L’atenció a aquesta família es va fer correctament. No totes les famílies volen ser ajudades. Les que hi ha en risc les tenim controlades.

Com és lògic, això ens obligarà a fer ara una atenció més acurada.

Ens remetem a una llei que diu que les elèctriques han de comunicar els talls i això no es va fer.

Si s’hagués fet, haguéssim actuat amb el fons social.

—Li recriminen que sent coneixedor del cas de l’aigua, no actuessin també en el cas de la llum.

—A l’aigua la companyia ho va comunicar. En aquest cas, ni la companyia ni la família van comunicar el tall. Quan tenim informació d’una família amb una situació precària actuem d’immediat. Portarem a Fiscalia la documentació, no podem sancionar les elèctriques perquè li correspon a la Generalitat, la qual ja ha dit sancionarà.

—S’acabarà municipalitzant la brossa?

—L’informe sobre aquest tema no està tancat. És un debat que a dia d’avui encara no està obert.

—Els sindicats s’estan posicio-

nant en les darreres setmanes i temen pels seus llocs de treball.

—Farem el que hem de fer quan toqui. No hi ha el debat obert.

—Parlem de pressupostos.

Cercaran el suport del PSC, després dels darrers precedents amb el Pacte de Salut o l’acord puntual sobre l’IBI en les ordenances?

—Parlarem amb tots plegats, obrim negociacions per cercar suports amb tots els grups que li interessi fer-ho. Intentaré aprovar-los, he d’intentar-ho.

—Fa pocs dies s’han encès els llums de Nadal. Durant aquest 2016 li han recordat la inversió excessiva en la campanya d’ara fa un any.

—Si tingués més diners els continuaria invertint en la campanya de Nadal. Enguany hi destinem 150.000 euros, una xifra inferior a l’any passat. Ens equivocaríem si féssim ciutat sense esplendor.

La inversió vol dir que vindrà més gent a la ciutat i es generarà més riquesa.

—Quin impacte econòmic ha tingut la Fira Centre Comercial?

—Ells saben els seus números.

L’any passat la campanya de Nadal va anar a contenir una possible competència amb la ciutat. Al cap d’un any s’ha vist que hi ha convivència.

—S’havia creat un rebombori excessiu?

—Si. Fins i tot la Fira Centre Comercial s’ha integrat a la taula de comerç. És un carrer més de la ciutat.

—Vostès van parlar en aquest sentit de la connexió de la Fira amb el centre. En quina fase està?

—Si tinguéssim diners ja ho hauríem fet per cercar aquest moviment circular de gent. Ara posem la pista i el tobogan a la Llibertat.

Tant de bo a la Llibertat puguem donar-li més vida, més enllà dels esdeveniments que ja es fan.

—I això com es concretaria?

—Amb restauració, terrasses de bar. Que no quedi només aquella fredor a vegades del terra.

—És important que es materialitzi la unió de les associacions de comerciants?

—Seria interessant la fusió. Depèn d’ells i el seu propi tarannà o objectius. Hi ha una molt bona sintonia entre elles. La taula de comerç es reuneix i tot ho consensuem.

—Fa pocs dies anunciaven que s’han presentat més de 200 projectes per la Capitalitat de la

Cultura Catalana. Amb quants se’n quedaran finalment?

—Veurem el pressupost com queda per agafar-ne els màxims possibles. Ho veurem al gener. Hi haurà molta aportació privada.

—Què ha de suposar aquesta capitalitat per Reus, més enllà de la nomenclatura?

—Com a ciutat de referència que som, que ens projectem molt més. Volem que la gent s’emmiralli en Reus com ja passa a nivell comercial i social. A nivell cultural donarà més força a la ciutat, som una de les deu ciutats més importants del país.

—Va anunciar que abans d’any obriria la segona planta de la biblioteca Pere Anguera.

—Tenim tot el fons ja. Serà abans de Nadal. Ens ha costat molt d’esforç obrir la biblioteca després de cinc anys.

—Què passarà amb el solar de la Sedera?

—És particular i estem parlant.

Hem d’acabar d’arreglar la tanca i els arbres que es van malmetre.

Això forma part del Pla Urbanístic.

—Què s’hi farà?

—Hi haurà d’haver una combinació: zona verda, habitatges i zona comercial.

—Els veïns reclamen habitatges de planta baixa.

—Entenc que reclamen el que han de reclamar. Les negociacions amb l’empresa tindran en compte l’entorn. Quan sigui el moment parlarem i decidirem què és el millor.

—Estan treballant amb el Pla Específic de la Bicicleta. Què queda per fer?

—Ara estem amb el tram d’Alcolea fins el camp de futbol. Farem alguns carrils amb algunes voreres que són amples. Encarregarem un estudi sobre bicicleta que està a punt de licitar-se per acabar de tancar totes les connexions.

—Posarà càmeres de seguretat en altres punts de la ciutat?

—No. Ja ha costat molt de posarles. No es posen càmeres a tot arreu i on vols tu, sinó on t’autoritzen. Només la precisa Sant Josep Obrer pel tema de la conflictivitat i el tràfic de drogues que s’ha de controlar.

—Episodis com el de l’Estelada el distancien de la CUP? —No. Els consensos s’han de tirar endavant entre tots plegats.

De vegades ens hem entès i altres no. El que no faré és claudicar a totes les peticions que faci la CUP.

4

diarimés 29/11/2016

REUS I EL BAIX CAMP Isaac Sanromà President de la Cambra de Comerç de Reus

«Reus dibuixa una cruïlla de camins que afavoreix les dinàmiques econòmiques» Sanromà assegura que «cal ser combatius» en les demandes a les administracions per exigir millores en les infraestructures del territori CEDIDA

Redacció

Mantenint el mateix esperit de suport a l’empresariat i de dinamitzador econòmic de referència al territori, la Cambra de Comerç de Reus celebra el 130è aniversari, una efemèride que pel seu president, Isaac Sanromà, ha de servir per mirar al futur. Sanromà afirma rontundament que Reus es manté a pol de referència en l’àmbit econòmic del territori i assegura que cal reivindicar amb contundència la manca d’inversions en les infraestructures.

—La Cambra compleix 130 anys. Què significa per la corporació aquesta efemèride?

—És una fita d’una gran transcendència històrica atenent el paper que ha jugat la Cambra com element dinamitzador en l’economia del territori que li és propi i que abraça les comarques del Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta. Però més enllà d’aquesta evidència històrica, l’aniversari ha de servir per valorar el present i molt especialment mirar cap al futur. Sempre ens agrada dir que més enllà del que hem estat i del que som, l’important és el que serem. I aquesta mena d’aniversaris serveixen, precisament, per fer aquesta projecció de futur amb la convicció del

Isaac Sanromà comenta que el 130è anivesari de la corporació ha de servir per mirar cap al futur.

paper important que juguem per donar suport a les empreses.

—En el moment que es va fundar la Cambra, Reus era un referent comercial i industrial a les comarques tarragonines.

Creu que encara es manté això?

—Indubtablement. La ciutat sempre ha jugat un paper deter-

minant en les relacions comercials del territori considerant la seva pròpia situació geogràfica que li atorga un valor estratègic indubtable. La ciutat dibuixa una cruïlla de camins que genera un gran valor afegit a l’hora d’afavorir aquestes dinàmiques econòmiques que expliquen el ric

teixit productiu de la ciutat. Una evidència que també s’explica per les sinergies que els nostres emprenedors han estat capaços d’establir amb les comarques veïnes. Per això és important valorar un territori privilegiat com el nostre en la seva globalitat, el que permet retroalimentar les

Les empreses de l’àmbit de la Cambra sempre s’han mostrat convençudes que el seu mercat és el món diverses realitats en benefici de la pròpia economia.

—Com afecta en el desenvolupament econòmic de la ciutat i la comarca els retards en les inversions en les infraestructures?

—Aquest és un mal endèmic que pateix la demarcació en el seu conjunt. Costa entendre que la segona realitat metropolitana del país, atenent el seu pes demogràfic i econòmic, tingui algunes mancances palmàries pel que fa a les infraestructures.

Aquesta realitat afecta, de manera determinant, a la competitivitat de les empreses. Si no tenim bones vies de comunicació això afecta el transport de mercaderies i, per tant, genera un sobrecost en la producció. És per això que cal ser combatius a l’hora de demanar que es corregeixi aquesta situació. Una de les responsabilitats de la Cambra és, precisament, procurar per corregir aquesta mancança demanant a l’administració competent en cadascuna de les vies que les ade-

qüi a les necessitats d’un territori com el nostre.

—En els últims anys la Cambra ha estat fet una tasca important per fomentar la internacionalització de les empreses.

El futur per a les empreses del territori està fora d’aquest?

—Ens agrada recordar que ara fa 130 anys el primer acord que va prendre la Cambra just després de la seva constitució va ser renovar l’acord amb la companyia transatlàntica per reforçar, precisament, l’exportació de les empreses. Això explica que les empreses de l’àmbit de la Cambra sempre han tingut una voluntat manifesta d’internacionalitzar-se convençudes que el seu mercat és el món. La crisi que hem patit aquests últims anys ha comportat que moltes empreses s’hagin decidit a donar el pas per buscar noves oportunitats sortint de l’àmbit que els hi és propi.

I el resultat és la descoberta de nous horitzons que els ha permès no només sobreviure sinó ampliar línies de negoci. L’empresari, en línies generals, ja té molt assumit que de la mateixa manera que no pots dependre d’un únic client, tampoc pots limitar el teu desenvolupament en un únic espai. I per això és important generar aquestes dinàmiques internacionals.

ESTABLIMENT RECOMANAT

cedida

Finques Pàmies, experts en inversions immobiliàries Aquesta agència està especialitzada en la rendibilització dels béns immobles Anna Ferran

Conèixer la demanda i adaptar-se als canvis que sorgeixen és un factor clau en qualsevol sector econòmic, i l’immobiliari no se n’escapa. Conscients d’això, Finques Pàmies ha fet una aposta per diferenciar-se dels negocis tradicionals de la compravenda i/o el lloguer d’immobles. L’empresa, situada a Reus però amb un mercat obert a tota la demarcació tarragonina i també a Barcelona, està dirigida pels germans Joan i Ramon Pàmies. Ara bé, compten amb els més de 45 anys de trajectòria en el ram del seu pare, Joan Pàmies, que garanteixen l’experiència, la professionalitat i la dedicació

en el tracte amb els clients així com l’assessorament i un servei integral en les operacions immobiliàries.

Clients estrangers A Finques Pàmies són especialistes en la inversió immobiliària, és a dir, en trobar immobles per a clients que després d’haver-los comprat vulguin vendre’ls per obtenir un rendiment. Aquesta aposta fa necessari disposar d’una xarxa de contactes àmplia i d’un coneixement profund del mercat i dels clients, per ajustar-se a les seves necessitats i peticions. En Joan i en Ramon Pàmies comenten que els principals clients per

aquest tipus d’operacions són estrangers que busquen invertir al territori. Entre aquests, destaquen els d’origen rus, xinès i francès. Pel que fa als clients russos, expliquen que alguns

El coneixement del mercat i una bona xarxa de contactes són claus en aquest tipus d’inversions els aconsegueixen aquí i d’altres gràcies en fires a Moscou i Sant Petersburg. I afegeixen que els contactes amb les immobiliàries russes són també molt importants, ja que els truquen quan

Els germans Pàmies, amb el seu pare, a les oficines que tenen al carrer Gaudí de Reus.

busquen algun tipus de producte immobiliari que ells no tenen.

Cartera diversificada La cartera de Finques Pàmies es

caracteritza per la diversificació.

Així doncs, inclou cases, xalets d’alt standing, apartaments a primera línia de mar, masies, naus, solars, finques rústiques,

locals comercials, hotels, cellers i restaurants. De fet, apunten que els clients russos i xinesos estan molt interessats en el món del vi i dels cellers.

REUS I EL BAIX CAMP

29/11/2016 diarimés

5

ECONOMIA

Un empresariat centrat en el sector serveis i amb una visió del futur optimista

OLÍVIA MOLET

Les empreses establertes al Baix Camp suposen el 24% del total de la demarcació Anna Ferran

Gairebé un quart de les empreses de la demarcació de Tarragona estan concentrades al Baix Camp, segons dades recollides pel Sistema d’Informació Socioeconòmica Local de la Diputació de Tarragona, Mercuri. Així doncs, de les 25.717 empreses donades d’alta a la província al tercer trimestre d’aquest 2016, 6.188 són de la comarca. La radiografia econòmica mostra que el sector serveis aglutina el 80% d’aquestes empreses (4.963), dada estretament vinculada al caràcter comercial de Reus i a l’aposta turística que s’ha fet en els municipis de costa. La resta de sectors econòmics

disten molt de les xifres del sector terciari. Així doncs, un total de 682 empreses es dediquen a la construcció, 461 a la indústria i 82 duen a terme activitats agrícoles.

Optimisme moderat Aquest empresariat veu la conjectura econòmica actual al Baix Camp amb cert optimisme, segons es desprèn de l’últim Radar Cambra, fet per la Cambra de Comerç de Reus. L’estudi mostra una lleugera repuntada de l’Índex de Confiança Empresarial, fet vinculat a un augment de les vendes al llarg d’aquest últim any i a la percepció d’una petita

La radiografia econòmica mostra que el sector serveis aglutina el 80% de les empreses de la comarca.

L’augment de les vendes encara no s’ha vist reflectit en el creixement de les inversions millora en la situació. Malgrat que la majoria dels participants en aquest observatori trimestral considerin que el context és regular, la comparativa amb les passades edicions posa sobre la taula que s’ha reduït el nombre

d’empresaris que perceben la situació econòmica com a dolenta i que al mateix temps ha augmentat el número d’aquells que la perceben com a bona.

Així mateix, el 46% de l’empresariat participant en el darrer Radar Cambra creu que l’estat de l’economia serà millor d’aquí a un any, cosa que també reafirma aquest optimisme moderat.

Més enllà de les percepcions, un dels indicadors empírics que

mostra aquesta tendència positiva és l’augment en les vendes.

Així doncs, un 37,29% de les empreses participants ha augmentat la seva xifra de vendes.

Part d’aquest increment es troba en el creixement de les exportacions, que ha augmentat un 15,25% respecte de l’anterior Radar Cambra publicat. Aquestes xifres, pels elaboradors de l’informe, mostren que de mica en mica i a base d’un esforç im-

portant se superen els efectes que ha tingut la crisi sobre el teixit empresarial del Baix Camp.

Tot i així, aquesta certa millora econòmica no s’ha vist traduïda en un augment de les inversions ni de les contractacions, cosa que demostra un cert conservadorisme en les decisions que prenen els negocis de la comarca, que prefereixen recuperar-se i donar temps abans d’emprendre noves inversions.

6

diarimés 29/11/2016

REUS I EL BAIX CAMP

COMERÇ

Un comerç «viu i fort» tanca un 2016 marcat per l’arribada de La Fira CC Els botiguers asseguren que els esforços que s’han fet per reactivar el sector han estat claus Anna Ferran

Capital comercial de la província. Aquest és un dels títols que ostenta amb més orgull la ciutat de Reus. La tradició històrica del comerç juntament amb una varietat d’establiments de tot tipus l’ha convertida en tot un referent a Catalunya. La regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles, explica que «Els punts forts del nostre sector comercial tenen a veure amb la gran tradició històrica del sector, que arrenca amb el lideratge de la ciutat a Catalunya de finals del segle XVIII i durant tot el segle XIX. El model d’urbanisme comercial de Reus

és sens dubte un gran actiu de la ciutat. Disposem d’un centre històric amb més de 600 comerços». Fent referència a aquest model d’urbanisme comercial, la presidenta de l’associació de comerciants El Tomb de Reus, Gemma Molner comenta: «Reus té una particularitat i és que és molt fàcil caminar-hi. El centre compta amb molts carrers per a vianants, és una ciutat bastant planera i la distribució dels comerços facilita les compres», En aquesta línia, el president de la Unió de Botiguers de Reus, Àlfred Pitarch afirma que «Reus és un gran centre comercial en si mateixa».

Malgrat el dinamisme comercial que caracteritza la capital del Baix Camp, 2016 ha estat un any de contrastos. L’arribada de La Fira Centre Comercial a la ciutat —va inaugurar-se el novembre del 2015 coincidint amb l’inici de la campanya nadalenca— va suposar que moltes de les cadenes de roba que abans ocupaven grans espais comercials al centre de la ciutat abandonessin aquesta zona per instal·lar-se al nou colós de les compres amb la

posterior desertificació d’alguns carrers. Així doncs, la situació d’aquestes vies a principis d’any distava molt de la imatge característica de locals oberts, aparadors guarnits i clients entrant i sortint. Si ara es fa una curta passejada, els carrers tornen a lluir amb el mateix esperit de sempre. I és que el petit comerç s’ha sabut reinventar i recuperar-se amb una rapidesa espectacular i ara tant Molner com Pitarch coincideixen al constatar que el co-

merç de Reus gaudeix de «bona salut».

Superar l’impacte de La Fira «La implantació del centre comercial ha propiciat noves estratègies de tot el sector que en definitiva afavoreixen un millor posicionament de la ciutat en l’àmbit del comerç», explica la regidora de Projecció de Ciutat.

La clau d’aquesta recuperació per a la presidenta del Tomb de Reus es troba en l’activisme comercial

ESTABLIMENT RECOMANAT

Elèctrica Ramon Martí, experts en bombetes i electricitat des del 1950 La botiga va traslladar-se a un nou local al carrer Doctor Gimbernat el passat mes de març Anna Ferran

Des de l’any 1950, Elèctrica Martí ofereix tot tipus de material relacionat amb la il· luminació i l’electricitat. Aquest establiment familiar va canviar el seu antic local del carrer Sant Jaume, per un de nou al carrer del Doctor Gimbernat, el passat

més de març. Sefa Blanch explica que la primera botiga era un espai més petit i que l’evolució que ha patit en els darrers temps tot el món de l’electricitat i les bombetes feia necessari disposar d’un local més gran, en el qual poder exposar l’àmplia varietat de material de què

disposen.

Així doncs, Elèctrica Martí ofereix tot tipus de bombetes —amb una àmplia gamma de les de tipus led—, cablejat elèctric, interruptors. A més han diversificat el seu ventall de productes incloent també material de lampisteria i d’electrònica.

ESTABLIMENT RECOMANAT

Erotisme, sensualitat i exclusivitat en les propostes de Cupidón Aquest sexshop renova constantment els artícles del seu catàleg per millorar les experiències Redacció

Cupidón és una empresa amb una àmplia experiència professional que té com a premissa el fet que els petits detalls marquen la diferència. L’establiment va obrir el 2007 com a botiga d’articles eròtics. Cada cop més hotels, paradors, cases rurals i balnearis

ofereixen als seus clients detalls romàntics i experiències amb la finalitat d’oferir un valor afegit.

En aquest sentit, Cupidón els brinda la seva cooperació i experiència per aportar productes de qualitat a preus competitius, ja que són fabricants i majoristes. Disposen d’un catàleg amb

articles sensuals en constant renovació. Així fabriquen i distribueixen confiteria personalitzada, productes de benvinguda romàntics, Love Packs sensuals, estoigs d’experiències temàtiques i sofàs tantra. Més informació a www.sexshopcupidon.com o al carrer Jurats 2 de Reus.

que han dut a terme les associacions del sector juntament amb l’Ajuntament, llençant campanyes que han mostrat que la ciutat no s’ha adormit. «La gent ha vist que aquí ens movem, que no parem de fer coses i això ha animat a nous establiments a obrir les seves portes a Reus perquè saben que és un lloc on hi poden guanyar molt». A banda d’aquest moviment constant, el president de la Unió de Botiguers apunta que el fet de comptar amb bons

REUS I EL BAIX CAMP OLÍVIA MOLET

«La gent ha vist que ens movem i això ha animat a obrir nous comerços», comenta Gemma Molner

Posicionar Reus com un referent comercial i cultural

«No hem de defallir en donar un bon servei de qualitat», assegura Àlfred Pitarch

Aquest és l’objectiu de la campanya «Reus, un Nadal de somni»

«Els reptes del sector passen per l’adaptació constant», afirma Montserrat Caelles

El model d’urbanisme comercial de Reus és un dels elements que ha afavorit el lideratge d’aquest sector al llarg de tota la demarcació.

professionals que treballen sempre per oferir un comerç de qualitat i un bon servei ha ajudat la reactivació del sector.

Campanyes i treball conjunt Aquesta reactivació, però, no

s’ha dut a terme com a resposta a l’obertura de La Fira Centre Comercial sinó que el mateix Àlfred Pitarch assegura que la crisi econòmica i la pèrdua de poder adquisitiu per part de les famílies va propiciar el tancament d’establiments. Montserrat Caelles apunta que «actualment detectem una incipient recuperació del consum després d’una llarga etapa de crisi econòmica». I afegeix que: «els reptes principals que afronta sector comercial

passen per l’adaptació constant a les necessitats dels compradors i als nous hàbits de consum».

Aquesta adaptació, però, pels botiguers s’ha de fer mantenint sempre l’essència que sempre ha definit el comerç reusenc. «No hem de defallir en donar un bon servei de qualitat. Hem de continuar fent el que fem ara», opina Pitarch. Així mateix, Gemma Molner assegura que «cadascú ha de seguir sent el que és, establiments petits, però especialitzats». Ambdós representants també coincideixen en la importància de treballar conjuntament per aportar vitalitat i atractiu al comerç mitjançant campanyes i accions: «si no anem tots a una, no aconseguirem ser competitius. Cada negoci no pot fer res per si sol».

ESTABLIMENT RECOMANAT

Conrad Tomàs, diversitat i qualitat en la reforma de banys i cuines Porten més de 25 anys com un dels negocis de referència del sector de la construcció a Reus CEDIDA

Anna Ferran

Experts en material de construcció i reformes de la llar.

Conrad Tomàs porta més de 25 anys com a establiment de referència d’aquest sector a la ciutat de Reus, si bé la família Tomàs fa més de 80 anys que està vinculada amb el món de la construcció, primer fabricant materials de construcció i posteriorment comercialitzantlos. La botiga, situada al carrer Doctor Robert, s’ha renovat per complet per poder mostrar als clients l’àmplia varietat de mobles per a cuina i banys, rajoles, paviments, aixetes i parquets.

Aquesta diversitat de productes fa que a Conrad Tomàs es puguin trobar des dels materials més bàsics fins a les últimes novetats en disseny per a la reforma de banys i cuines, cosa que permet trobar solucions per a totes les butxaques.

L’experiència que tenen en el sector de les reformes i la decoració els permet oferir un servei integral, en el qual ofereixen des de la tria de materials

Ofereixen les últimes tendències en el sector de la decoració.

Han renovat la botiga per poder mostrar una àmplia varietat d’ambients decoratius fins a la instal·lació i col·locació d’aquests. Així doncs, els clients poden dipositar la seva total confiança en l’equip de

29/11/2016 diarimés

professionals de Conrad Tomàs i no cal que es preocupin per cap dels passos a seguir durant tot el procés, des de l’elecció de material i la presa de mides fins a l’entrega del projecte finalitzat. A més a més, des de fa un temps compten amb un expert en interiorisme que elabora els projectes i assessora els clients en tot moment.

D.M.

A. Ferran

La ciutat ja es troba immersa en la campanya de Nadal, que enguany porta per nom «Reus, un Nadal de somni». El passat divendres es va donar el tret de sortida amb l’encesa dels llums nadalencs que il·luminaran els carrers de les principals zones comercials i la campanya s’allargarà durant totes les festes fins al dia 8 de gener. L’objectiu d’aquesta iniciativa, ideada per l’Ajuntament i impulsada amb la col·laboració de les entitats comercials i el patrocini de quatre empreses de la ciutat, és contribuir a posicionar la ciutat com a centre comercial i cultural de referència, amb un impacte més enllà de les festes de Nadal.

La campanya és una experiència que vincula el comerç i la cultura amb les tradicions del Nadal i ho fa a través de diferents somnis, on es desenvolupa l’extensa agenda d’activitats que s’han programat. Les places del Mercadal, Prim i de la Llibertat seran els principals escenaris d’atracció de visitants i l’exten-

7

La campanya d’enguany vincula comerç, cultura i tradicions.

sa oferta del comerç de proximitat i la implicació del sector contribuirà a la distribució dels visitants pel conjunt de carrers i places.

El centre de Reus és l’escenari de sis somnis de Nadal. Quatre tenen un emplaçament concret: «Somni polar» a la plaça de la

Llibertat, «Somni festiu» a la plaça del Mercadal, «Somni al mercat», als Mercats de Reus, i «Somni d’Orient» al jardí de la Casa Rull. La resta «Somni creatiu» i «Somni viatger» agrupen els espectacles i activitats programades durant els dies de la campanya en diferents carrers.

8

diarimés 29/11/2016

REUS I EL BAIX CAMP

TRIBUNA

El modernisme al Baix Camp josep m. torras

Josep Maria Buqueras Bach Reusenc i president executiu del Consell del Modernisme de Tarragona

Reus, capital del Baix Camp, disposa d’un gran tresor de riquesa patrimoni· al, que amb el modernisme i la figura de Domènech i Montaner han posat a Reus, des de fa més de quinze anys, en el mapa de la Ruta Europea del Moder· nisme Hi ha altres poblacions de la co· marca amb obres modernistes com són L’Albiol, Les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Riudoms, La Selva del Camp, Alforja.

El Modernisme a les comarques me· ridionals es va anar configurant amb els corrents premodernistes i abans del Noucentisme. Aquest nou estil importat de ciutats com Barcelona, París, Brussel· les, Viena i Budapest de la fi de segle XIX, ben aviat va arribar al Camp de Tar· ragona. A on comencen i acaben el Mo· dernisme i el Noucentisme? Doctors té l’església. El Modernisme de Glasgow o de Melilla, per exemple, no té res a veure amb el modernisme tal com l’entenem a Catalunya.

El Modernisme també respon a una època, Oriol Bohigas en el seu llibre Reseña y Catálogo de la Arquitectura Modernista (1973) marcava la cronolo· gia des de 1878 fins el 1926, quan moltes obres inicials d’aquest període, pels eru· dits/investigadors modernistes actuals diuen que són historicistes. Crec que hi ha edificis que són, sense cap mena de dubte, modernistes i altres que tenen elements modernistes. Aquests poden ser cúpules/puntxes folrades o no amb trencadís ceràmic, esgrafiats, mosaics, paviments, decoracions dels trencaai· gües i escultòriques, motius florals i amb coup de fouet, forja i ferreria wag· nerianes, garlandes als llindes de les finestres o a les portes balconeres, cerà· miques acolorides, balcons propis de la Sezession vienesa, medallons, sanefes granulades, arcs apuntats i pinacles.

A l’entorn de 1900, Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), l’introductor del Modernisme arquitectònic a la Catalu· nya meridional i que va significar l’arre· lament de l’estil al Camp de Tarragona,

realitzà a Reus tres obres molt significa· tives: l’Institut Pere Mata (1897–1908), la Casa Rull (1900–1901) i la Casa Navàs (1901–1908). Altres obres reusenques de Domènech per orde cronològic són: Biblioteca de Pau Font de Rubinat (18981910), la Casa Gasull (1911-1912) i la cape· lla al cementiri de la família Margenat (1905).

Sens dubte l’arquitecte reusenc Pere Caselles Tarrats és el que té més obres (moltes van ser atribuïdes durant molts anys a l’arquitecte tarragoní Pau Mongió Segura) i són cronològicament les se· güents: les Cases Punyed (1900–1902), Querol (1901), Laguna (1904), Mun· né (1904), Iglésias (1908), Tomàs Jordi (1909 – 1910) i Grau, i també l’Escorxa· dor (1892-1898), l’Escola Prat de la Riba (1908 – 1917) i l’Estació Enològica (1910).

Altres arquitectes amb edificis són Joan Rubió Bellver: Xalet Serra a la carretera de Castellvell (1911–1912) amb el sos· tre floral decorat per Tomàs Bergadà, la Casa Serra/Cuadrada (1924-1926) i el dispensari tuberculós (1926); Josep Simó

A on comencen i acaben el Modernisme i el Noucentisme? Doctors té l’església. El Modernisme de Glasgow o de Melilla, per exemple, no té res a veure amb el modernisme tal com l’entenem a Catalunya.

Bofarull Centre de Lectura (1916-1921), l’antic Hotel Europa (1920), la Casa Fà· bregas (1920) i Josep Subietas Ferrater la Casa Bartolí (1903).

Les poblacions de la comarca del Baix Camp que tenen obres són: L’Albiol a la urbanització de les Masies Catalanes tenim la Villa Urrutia (1913-1916) d’autor desconegut, possiblement de l’arquitec· te Aubí, amb mobles de Gaspar Homar; Les Borges del Camp, l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera (1903-1904), projec·

SERVEI RECOMANAT

Salut i Treball reforça la seva vocació de servei integral i consultoria Està preparant un pla estratègic per consolidar el seu servei de prevenció de riscos laborals Redacció

Salut i Treball està ultimant l’elaboració d’un ambiciós pla estratègic que l’hi ha de per· metre consolidar el seu ven· tall de serveis en el camp de la prevenció de riscos laborals i, alhora, reforçar la seva vocació d’atenció integral i de consulto·

ria. Salut i Treball és un Servei de Prevenció Aliè degudament acreditat i amb reconeguda ex· periència capaç d’oferir, amb les màximes garanties, un servei acurat en el camp de les àrees preventives de: Seguretat, Hi· giene industrial, Ergonomia i psicosociologia i Medicina del

treball. Val a dir que els ser· veis específics pel sector de la Construcció (formació segons conveni, coordinació de segu· retat a les obres i elaboració de plans de seguretat) més el fo· ment d’hàbits saludables a les empreses fan de Salut i Treball un referent dins el sector, tot i la

tada per l’arquitecte reusenc Francesc Berenguer Mestres, deixeble de Gaudí, durant la guerra civil va ser dinamitada l’any 1939 i l’arquitecte de la recupera· ció va ser Francesc Adell Ferré (1954) i la Torre Sans (1911) projectat pels mestres d’obres Mateu Sans i el seu fill Eduard Sans Ferran per viure el fill/germà Jau· me; Botarell, el Mas d’en Perdiu de Joan Rubió Bellver, que va rebre l’encàrrec de l’industrial farmacèutic Antoni Serra Pamies, propietari de les propietats reu· senques ja citades, amb una xemeneia espectacular i La Selva del Camp, l’Ho· tel Monument Mas Passamaner (19221923), que Joan Boqué Reverter, acabalat empresari i president de la Cambra de Comerç de Reus encarrega a l’arquitec· te Lluís Domènech un mas senyorial i ostentós, però en morir l’any 1923 l’obra es dirigida i atribuïda més al seu fill Pere Domènech Roura.

L’Any Internacional Gaudí es va cele· brar una exposició, als locals de la Caixa de Tarragona a la plaça de Prim, amb el títol “Gaudí sense Gaudí”, comissariada

seva joventut —es va constituir fa poc més de quatre anys.

L’equip de professionals, dirigits per Paco Lari, opera al conjunt de l’Estat des de les Co· marques de Tarragona, gràcies a unes modernes instal·lacions i al valor afegit d’una organit· zació multidisciplinària capaç d’atendre ràpida i eficientment les necessitats dels clients. Sa· lut i Treball, que està impulsant també la seva imatge de marca, és una empresa molt activa als canals digitals, tant a la plana web (www.sitprevencio.cat) com a les xarxes socials: Face· book, Twitter, LinkedIn i Insta· gram.

per l’arquitecte Joan Figuerola Mestre i el fotògraf Josep Maria Ribas Prous. Va ser una aproximació als projectes dels arquitectes tots nascuts al Camp de Tar· ragona: els reusencs Francesc Berenguer Mestres (1866-1914) i Joan Rubió Bellver (1871-1952), els tarragonins Josep Maria Jujol Gibert (1879-1949) i Pau Monguió Segura (1865-1956) i el vallenc Cèsar Martinell Brunet (1888-1973). Aquest grup de cinc arquitectes van compartir amb Gaudí no només una manera d’en· tendre l’arquitectura, sinó també la pro· cedència del Camp de Tarragona, Reus -Tarragona- Valls. La natura, els paisat· ges, la gent i el passat patrimonial arqui· tectònic que havien conegut durant els seu anys de infància i joventut.

En definitiva, hi ha llibres sobre el Modernisme de moltes ciutats mundi· als que podríem aplicar aquella frase de que “tots els que estan són modernistes, però no són modernistes tots els que estan”, en aquesta crònica modernista demano que es tingui present aquesta reflexió.

CEDIDA

Es caracteritza per la seva organització multidisciplinària.

REUS I EL BAIX CAMP

29/11/2016 diarimés

9

10

diarimés 29/11/2016

REUS I EL BAIX CAMP Xavier Filella President del Centre de Lectura

«Cal redefinir l’IMAC perquè recuperi el seu paper d’aglutinador cultural» Filella considera que el fet que Reus sigui la Capital de la Cultura Catalana el 2017 hauria de servir per «recuperar el teixit cultural» de la ciutat OLÍVIA MOLET

Anna Ferran

—Què és el que defineix el Centre de Lectura com a entitat?

—De fet, podríem dir que el Centre de Lectura és més que una entitat, és una institució. A base de molts anys, no funciona només com a ateneu, sinó que a partir de la seva biblioteca ha creat una estructura molt consolidada, sòlida, i professional que dóna molts serveis. Tenim una estructura amb personal, amb bibliotecaris, i a més a més tenim les escoles. Per tant, no és una entitat com les altres, en el sentit que no és només un edifici amb una sèrie d’activitats culturals, sinó que dóna molts serveis com a centre cultural distintiu de Catalunya.

—Parlant dels serveis, un dels fets que més destaquen són per les activitats i propostes que organitzen temporada rere temporada.

—Programem moltes activitats, unes 150 cada temporada. El cor d’això és la biblioteca —que es va crear el 1859 i és la primera biblioteca moderna de Catalunya—. La biblioteca compta amb un fons molt important de 260.000 volums. A partir dels serveis que la mateixa biblioteca ha anat creant, s’han generat moltes activitats. A més, a través de les diverses seccions, tothom organitza cicles i altres propostes. Això complementa les activitats que fan les diverses escoles del Centre de Lectura i la suma de tot vesteix les programacions.

De cara a la d’hivern —entre gener i Sant Jordi—, tenim molts actes ja programats i pràcticament totes les sales ocupades. A més, el fet que el 2017 sigui l’any de Reus Capital de la Cultura fa que estiguem organitzant una

Hauríem de donar més sortida a espais com Cal Massó o el Centre de la Imatge, que ara estan desaprofitats No demanem uns grans pressupostos per cultura sinó que es destinin uns percentatges que siguin dignes

Xavier Filella destaca l’àmplia varietat d’activitats que s’organitzen des del Centre de Lectura.

sèrie d’activitats especials.

—Quin impacte creu que tindrà aquesta capitalitat?

—Ens agradaria que el 2017 servís per recuperar totes aquelles parts del nostre teixit cultural que amb la crisi han tirat enrere. Reus fa vuit o deu anys tenia un centre de producció teatral, estava molt avançat en art contemporani, tenia moltes propostes de festivals, com el festival de jazz, que ara no es fa. Per

tant, ens agradaria que el 2017 suposés la recuperació d’algunes d’aquestes coses que la crisi s’ha emportat i que ens situen com el que ha de ser Reus, una de les primeres ciutats de Catalunya a nivell cultural. En aquest sentit, esperem Reus Capital de la Cultura catalana 2017 no sigui només una allau d’activitats, sinó que sigui útil per acabar de superar aquesta crisi que encara perjudica el món de la cultura

i així poder tornar a ser capdavanters en teatre, música i altres activitats culturals.

—En quin estat es troba la cultura a la ciutat de Reus?

—Està en un impàs. Algunes coses s’han pogut mantenir com els teatres, que continuen oberts tot i que ara no produeixen espectacles. Els elements hi són, tenim uns espais que potser estan una mica desaprofitats i potser els hi hauríem de donar més sor-

tida com el Centre de la Imatge Mas Iglesias o el Centre d’Art Cal Massó, l’edifici del Museu de Reus a la plaça Llibertat, i els teatres. Penso que podem recuperar aquella potència amb la qual es van crear. L’avantatge és que ja les tenim totes aquestes infraestructures i crec que, quan es pugui, caldria donar-hi benzina, més d’empenta.

—Aquesta empenta fa referència a una major inversió en cultura per part de l’Ajuntament?

—No es tracta d’uns grans pressupostos. De fet, cultura mou uns pressupostos molt baixos.

El que reclama la gent que està vinculada amb el món de la cultura és que siguin uns percentatges dignes. I els percentatges que s’han destinat a cultura a la ciutat, sigui per la crisi o perquè s’han tingut altres prioritats, estan per sota del que hauria de ser un percentatge adequat. Per tant, no demanem grans quantitats, però sí que s’adeqüin a una normalitat, que és la que hauríem de recuperar, que hauria de representar entre un 5 i un 7%.

—Creu que els reusencs coneixen i són conscients del patri-

moni cultural de la ciutat?

—Crec que sí. Potser està poc reivindicat, perquè la gent té les seves preocupacions i les seves prioritats. Però la trajectòria i la història cultural de la ciutat és molt destacada i la gent ho sap. Potser faltaria reforçar-ho de cara el jovent. S’ha d’aprofitar la feina feta i recordar que el patrimoni que tenim hi és per gaudir-lo i per fer-lo servir. Al Centre de Lectura, pràcticament cada dia oferim activitats, i en un moment de crisi hem intentat donar-hi un tomb. Pensem que falta una feina de pedagogia amb la gent jove perquè se’l facin seu.

Nosaltres estem contents perquè a la biblioteca hi ve molta gent, molta gent jove, i a les escoles també hi ha molts alumnes que vénen a aprendre dansa o teatre o música. Així doncs, crec que convé que s’aprofiti la feina que s’ha fet i que sobretot la gent més jove ho aprofiti i no quedi al marge de tot el que hi ha.

—Quins són els reptes de futur que encara la cultura a Reus?

—Penso que ara el que tocaria és redefinir l’IMAC. Es va crear l’any 1983 per dinamitzar la cultura i integrar-la, al llarg dels temps ha evolucionat molt, s’hi van integrar altres activitats i actualment només porta cultura. Caldria redefinir-lo perquè torni a recuperar el seu paper aglutinador de tot el moviment cultural de la ciutat. S’hauria de tornar a l’esperit amb el qual va fundar i que realment aglutinés i que consolidés les propostes culturals, perquè no passi com ha passat ara que hi ha festivals que apareixen i desapareixen i que tothom pugui tenir la tranquil· litat de pensar de cara al futur.

REUS I EL BAIX CAMP

29/11/2016 diarimés

11

CULTURA

Els reusencs escullen les ‘set meravelles’ culturals de la ciutat

CEDIDES/ DIARI MÉS/ JM TORRAS

La votació ha servit per reivindicar el patrimoni coincidint amb la Capital de la Cultura Redacció

Trenta candidatures que agrupaven el bo i millor, el més característic de la cultura, les tradicions i el patrimoni reusenc han estat sotmeses a votació popular per ser escollides com un dels set tresors cultural de la ciutat. La iniciativa va sorgir com acte previ en el marc de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017. Un total de 1.226 persones van emetre el seu vots i van triar els que per ells representen els elements més emblemàtics de Reus. El resultat es va fer públic la setmana passada i coronava els Gegants de la ciutat com el tresor cultural més apreciats pels reusencs. La resta

de candidatures que han entrat a formar part d’aquest grup selecte són la tronada, les Tres Gràcies, el Campanar, el Ball Solemne curt de l’Àliga a la Mare de Déu de Misericòrdia, el vermut de Reus i la plaça del Mercadal. L’objectiu de la campanya és el de promoure i divulgar el patrimoni cultural de la Capital de la Cultura Catalana 2017 d’una manera didàctica, pedagògica, lúdica i motivar la visita als llocs seleccionats i elegits.

A més a més, es pretén establir noves rutes turístiques que permetin als visitants conèixer la riquesa patrimonial de Reus alhora que es promou la participació Per ordre de votació, els Gegants, la Tronada, les Tres Gràcies, el Campanar, el Ball de l’Àliga a Misericòrdia, el vermut i el Mercadal. ciutadana.

ESTABLIMENT RECOMANAT

Bufet Gerard Salom, assessorament i professionalitat en dret laboral El despatx reusenc fa més de 20 anys que treballen amb conflictes de l’àmbit del treball CEDIDA

Redacció

Bufet Gerard Salom SLP és un despatx d’advocats laboralista amb més de 20 anys d’experiència a la jurisdicció social, assessorant treballadors, empreses, i administracions públiques. Comptem amb un equip d’advocats especialitzats en Dret del Treball i Seguretat Social, que està i es posa a disposició del client per oferir-li el millor i més complert assessorament per al seu assumpte.

La vocació del despatx és ser un referent de qualitat i excel·lència dins la professió, en un sector que està en constant canvi i exigeix una formació continua. Al despatx tracten des d’accidents de treball, danys i perjudicis, acomiadaments, reclamacions de quantitat o assetjament laboral (mobbing), fins a jubilacions, incapacitats o invalideses, tramitacions a FOGASA o procediments davant la inspecció de treball.

Sempre defensen els interessos dels seus clients amb la

L’equip es caracteritza per un tracte personalitzat i proper.

major professionalitat, tant en l’àmbit extrajudicial, al Jutjat, o davant la inspecció de treball així com organismes públics.

Posant-se a les mans del seu equip, ofereixen un tracte personalitzat i proper, transmetent-te confiança, i la tranquil· litat de comptar amb els millors professionals.

La seva finalitat sempre serà satisfer les seves expectatives, obtenint la millor solució al seu cas.

Els pots trobar a la Plaça Teresa Miquel i Pàmies 2-4 Baixos de Reus, al telèfon 977340079, al mòbil: 629363477 o al seu portal web www.bufetsalom. com.

12

diarimés 29/11/2016

REUS I EL BAIX CAMP

TURISME

Recórrer pas a pas la natura i els paisatges interiors del Baix Camp La diversitat natural ha convertit moltes localitats en destinacions de turisme actiu Anna Ferran

Associar el Baix Camp amb el turisme de litoral és un fet inevitable. La qualitat i el renom de les seves platges ha atret visitants nacionals i estrangers des de fa més de 50 anys, quan el boom turístic va començar. Ara bé, més enllà d’un paisatge de costa que reuneix tots els atractius del Mediterrani, el Baix Camp compta amb un ric patrimoni natural a l’interior que ha suposat des de fa un temps una aposta pel turisme de natura. Aquestes propostes s’han agrupat sota la marca Muntanyes Costa Daurada, que reuneix bona part dels municipis d’interior de la comarca, que es troben situats en les serralades de Llaberia, de Pradell - l’Argentera i de Prades. Lluny de mostrar un mateix paisatge d’interior, cadascun d’aquests conjunts muntanyosos ofereixen uns paisatges d’allò més diversos, on la vegetació mediterrània de pins, alzines i garrigues, els cultius d’avellaner i d’olivera i els masos i ermites defineixen aquest indret. Aquesta diversitat les ha convertit en un indret ideal per al turisme actiu, on s’hi pot practicar senderisme, escalada, BTT, touring, hípica i altres activitats.

senders que els habitants coneixien a la perfecció i que utilitzat per desplaçar-se entre masos, finques i pobles. Uns camins que fins a principis del segle XX eren com autèntiques autopistes de comunicació entre els pobles.

Aquests camins de carro, que s’estrenyen en els camins de ferradura, sovint empedrats per superar el desnivell de les zones muntanyoses, o en corriols estrets i costeruts, parlen de la història de la comarca, dels pagesos i l’esforç, d’exèrcits i bandolers, de la memòria col·lectiva lligada a aquest territori i a la seva gent.

Ara bé, amb la creació de les infraestructures modernes, alguns d’aquests camins havien quedat en desús fins que l’auge del turisme actiu va tornar a portar caminants per aquestes sendes. Conscients del seu nou ús, el Consell Comarcal del Baix Camp va emprendre un projecte de senyalització dels diversos camins que hi ha a la comarca així com la creació de rutes perquè els viatgers puguin gaudir-ne al màxim.

D’aquesta manera, la xarxa de camins permet descobrir el territori a un ritme tranquil, gaudint del paisatge, dels pobles i de la gent.

Els camins de la història Tots els racons que conformen les Muntanyes de la Costa Daurada han estat connectats des de temps immemorials per camins i

Rutes a peu i en bicicleta En total, s’han creat vint-i-una rutes pels amants del senderisme i de la BTT. L’objectiu d’aquestes propostes és que es

Darrerament s’han senyalitzat els camins i senders de la comarca i s’han creat rutes

Senderisme, escalada, BTT o hípica són alguns dels esports que s’hi poden practicar

pugui viure una experiència única mentre es recorre la comarca.

El web de Muntanyes de la Costa Daurada posa a l’abast dels usuaris un cercador de rutes en funció de la durada, la llargada i la dificultat. En aquest sentit, s’ofereixen rutes per fer a peu i en bicicleta, d’altres que només es poden fer caminant, algunes que estan pensades per fer en fa-

mília, unes que són d’un dia, de dos i fins i tot de sis dies, de manera que es pot conèixer des d’un únic municipi, passant per tota una serralada, fins a recórrer el conjunt dels diferents paisatges que conformen l’interior del Baix Camp. Les llegendes dels dips de Pratdip, les aventures del bandoler comarcal per excel·lència, el Carrasclet, els naixements dels

rius Brugent i Siurana, les ermites de Mont-roig, els amagatalls dels carlins, la Baronia d’Escornalbou, els miradors al Mediterrani o els paisatges d’avellaners i oliveres són algunes de les propostes que podran gaudir tots aquells que decideixin emprendre una o més rutes.

Patrimoni inigualable Des de pintoresques ermites envoltades de natura fins a un imponent monestir carregat d’història, les Muntanyes de la Costa Daurada són dipositàries d’un important llegat històric i

monumental que dóna forma i embelleix el paisatge d’aquestes contrades. La història hi ha estat generosa i hi ha deixat l’empremta de diferents cultures i estils arquitectònics: torres romanes i sarraïnes, temples romànics, gòtics, renaixentistes i barrocs, arquitectura industrial del segle XIX. De tots els elements patrimonials de més renom, en sobresurt l’arquitectura tradicional i popular característica de les petites localitats de la comarca, adaptats a les imposicions d’un terreny irregular, on la pedra a les façanes de les cases i els car-

REUS I EL BAIX CAMP

29/11/2016 diarimés

13

CEDIDES / RAFAEL LÓPEZ MONNÉ

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, dos infants a les muntanyes de Prades amb el poble de Capafonts al fons; vistes del castell d’Escornalbou i l’ermita de l’Abellera a Prades. Tots tres paratges localitzats a l’interior del Baix Camp.

rers estrets i costeruts generen uns pobles de postal.

A banda de l’atractiu que tenen els pobles situats a les Muntanyes de la Costa Daurada per

la seva configuració —una bona mostra és el municipi d’Alforja, que conserva el seu encant medieval gràcies als porxos i al portal de la muralla—, hi ha indrets d’especial interès arquitectònic. A Prades, l’ermita de l’Abellera s’ha convertit en un dels màxims exponents de les ermites construïdes en plena muntanya a la demarcació. A més, la vila vermella destaca per la seva plaça Major fortificada i la font renaixentista. Una altra ermita que destaca en el conjunt dels paisatges d’interior del Baix Camp és la de la Mare de Déu de

la Roca. A sobre, s’alça la capella de Sant Ramon, que està pintada de blanc i serveix de guia als mariners. D’un estil totalment diferent és l’església de Sant Martí de l’Aleixar. Aquest temple destaca perquè és un dels pocs exemples que mostra com eren les esglésies catalanes abans que fossin cremades durant la Guerra Civil.

En el seu interior, s’hi conserven uns magnífics retaules barrocs i un orgue monumental de la mateixa època.

Castells, ermites i llegendes Al parlar de les Muntanyes de

SERVEI RECOMANAT

Trasteros Reus: el nou centre especialitzat en el lloguer de trasters La seguretat i el servei integral caracteritzen aquest espai pensat per a particulars i empreses Anna Ferran

Trasteros Reus és un centre especialitzat en el lloguer de trasters dins de la cuitat. Aquest negoci ha obert les seves portes enguany i presenta un nou concepte dins del sector. La seguretat és una de les característiques que defineixen el seu

servei. Disposa d’un sistema de màxima seguretat , amb quatre barreres, un avançat control d’accés amb dos punts de control biomètric mitjançant l’empremta digital, CCTV les 24 hores del dia, alarma general i alarma individual a cada traster. A més, tenen un sistema

contra incendis i assegurança.

Per realitzar un servei integral, ofereixen servei de mudances i guardamobles, una botiga física amb solucions d’embalatge, control domotitzat de llums, zona de coworking, zona de càrrega i descàrrega, servei d’assessora-

Prades, de ben segur que a molts el primer que els passa pel cap és el poble de la Mussara. El misteri i les llegendes que envolten aquest indret deshabitat des de 1951 li han valgut la fama que té.

Actualment, només resten dempeus les parets i el campanar de l’església de Sant Salvador que es troba en procés de restauració.

Les llegendes també caracteritzen el municipi de Pratdip. Més enllà de les històries dels dips, s’hi pot visitar un castell que corona vila i del qual en destaquen les dues torres de defensa quadrades. ment per optimitzar l’espai a contractar, facilitat de canvi de traster i servei de recepció de paqueteria.

Les instal·lacions de Trasteros Reus estan dirigides tant a particulars que necessitin espai a casa, com a empreses que requereixin un magatzem o per botigues que vulguin aprofitar el seu espai de venda, reduint el destinat a magatzem. També posen els seus trasters a disposició de negocis online que necessitin espai per guardar l’estoc o empreses de fora del Camp de Tarragona amb delegació aquí que necessitin un espai físic.

De visita obligada és també el castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou, originari del segle XII i restaurat a principis del segle XX, està obert a les visites en les quals s’hi pot contemplar l’església romànica, la sala capitular, les restes del claustre i diverses estances senyorials.

Un altre castell és el que hi ha a l’Albiol. Situat al cim d’un turó de 867 metres, és un mirador excel·lent des d’on es pot gaudir d’una impressionant panoràmica. Les vistes també van ser un element clau en la construcció de les torres de defensa de l’Ar-

bocet. Aquest nucli pertanyent a Vilanova d’Escornalbou té dues torres de guaita: la rodona, que segons la tradició hostatjava els cristians, i la quadrada, que va ser habitada pels musulmans.

Tots aquests espais, juntament amb la natura en estat pur que els envolta i els camins que els connecten fan de les serralades interiors del Baix Camp un indret únic que ofereix la possibilitat de poder viure i gaudir unes experiències úniques al costat de casa.

Un indret on es pot recórrer el passat i el present amb calma, pas a pas.

14

diarimés 29/11/2016

REUS I EL BAIX CAMP GASTRONOMIA

CEDIDA/CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP

L’avellana protagonitza moltes de les creacions gastronòmiques del Baix Camp.

Anna Ferran

UNA COMARCA PER LLEPAR-SE’N ELS DITS

pròpies del Baix Camp estan vinculades amb Tots els territoris tealgunes celebracions nen algunes receptes i en concret. Un exemaliments que els caracple clar és la coca amb teritzen i els donen encireres. Originària de la titat pròpia. Al cap i a la comarca i també d’alfi, la gastronomia és un guns municipis de les element cultural més Terres de l’Ebre, la coca que defineix qualsevol indret, indiferentment L’oli i l’avellana són dos dels productes de la terra més amb cireres és una de les de si és gran o petit. El característics que conviuen amb d’altres com el vermut tradicions de la festivitat de corpus. Uns altres Baix Camp no és cap exdolços molt arrelats a la cepció, més aviat tot el comarca i que s’elaboren contrari. La importància coincidint amb una ceque va tenir en el passat lebració són els blaiets. l’agricultura i que enAquestes galetes deuen cara continua tenint en el seu nom a Sant Blai, alguns municipis ha deia qui van dedicades, i xat la seva petjada en el es fan coincidint amb paisatge però també a la l’onomàstica, el 3 de fecuina. Així doncs, l’avebrer. Tradicionalment, llana i l’oli d’oliva són es compraven a les pasdos dels fruits de la terra tisseries o forns de pa i més característics de la es portaven a l’església comarca. Ho són fins al perquè rebessin la bepunt de comptar cadasnedicció dels aliments cun d’ells amb un segell que es fa per aquesta de qualitat com és una festivitat. denominació d’origen —DO Avellana de Reus i El vermut, un tresor DOP Siurana—. A la cuiParlar dels productes na, això s’ha traduït amb Reus està reconeguda internacionalment com la capital del vermut. més característics del un predomini de l’oli Baix Camp és parlar d’oliva verge extra en la majoria de les receptes, tant a casa com als apreciades pels elaboradors d’aquests dol- obligatòriament del vermut. La relació enrestaurants, i d’una proliferació de festes i ços, fins al punt que els compradors les ex- tre el territori i la beguda és indissoluble, fires de l’oli, que des de mitjans d’octubre i porten arreu del món per delectar a tothom i bona mostra d’això és que els reusencs fins a finals d’any, permeten degustar el sa- qui tasti aquestes delícies de la xocolateria. l’han escollit com un dels set tresors cultuAra bé, l’avellana no és l’única fruita seca rals de la ciutat. bor inconfusible de l’oli del raig.

El fet de comptar amb algunes de les que es cultiva a la comarca. I és que l’ametlla també té tradició al Baix Camp, una cases de vermut més importants de l’Estat Avellana, sempre de Reus Pel que fa a l’avellana, n’hi ha per a tots els tradició que s’ha materialitzat amb la que juntament amb una tradició vermutera que gustos. Uns les volen crues, els altres, torra- és probablement la recepta més autèntica arriba fins als nostres dies li han valgut codes i n’hi ha a qui els hi és indiferent, men- de Reus: el menjablanc. Aquestes postres lar-se en el rànquing. Ara bé, els reusencs tre sigui avellana de Reus. Més enllà de les tradicionals —la recepta ja estava recollida no són els únics que reconeixen la imporpreferències de cadascú, el cert és que l’ave- en un llibre del segle XIV— porten amet- tància cabdal que té aquesta beguda dins i llana forma part d’algunes de les salses, lla, arròs i uns tocs de canyella i llimona. El fora del tomb de Ravals. I és que el passat cassoletes i suquets amb més tradició de la menjablanc es menjava habitualment als mes de setembre, el diari italià La Stampa gastronomia de la zona, convertint-se així mesos d’hivern i durant la Quaresma, tot i afirmava en un article que Reus s’ha conen aquell punt distintiu que dóna un sabor que actualment es pot trobar tot l’any a les vertit en la capital contemporània del verúnic als guisats. Ara bé, on l’avellana té un pastisseries de Reus. Aquells que vulguin mut, malgrat que aquest s’inventés a Torí en protagonisme especial és en les xocolates i fer-lo a casa poden seguir tota la recepta al ple segle XVIII pel mestre Antonio Carpapralinés. El sabor i la qualitat de les varietats peu de la lletra o pels que siguin més pràc- no. Aquest mateix article destacava la febre conreades aquí fa que les avellanes de tota tics poden preparar-lo mitjançant un sobre que hi torna a haver pel vermut, i que s’ha materialitzat amb fires, vermutades i l’exisl’àrea geogràfica que engloba la denomina- de pols de menjablanc ja preparat.

Moltes de les propostes gastronòmiques tència del Museu del Vermut. ció d’origen Avellana de Reus estiguin molt

REUS I EL BAIX CAMP

29/11/2016 diarimés

15

OCUPACIÓ

El Consell Comarcal assoleix un 70% d’inserció laboral de joves aturats

CEDIDA

S’han dut a terme diversos programes amb finançament europeu i de la Generalitat Redacció

Durant el 2015, el Consell Comarcal del Baix Camp ha aconseguit un 70% d’inserció laboral de persones joves demandants d’ocupació a través de diversos programes de formació i d’inserció laboral, que s’han desenvolupat gràcies als ajuts rebuts per la Generalitat i cofinançats pel Fons Social Europeu i per la Conferencia Sectorial de Empleo y Ocupación. En la majoria dels casos els contractes tenen una durada mínima de 6 mesos.

En total s’ha aconseguit feina en diverses empreses del territori per a un total de 44 persones joves de les 65 que han participat

en aquests dos programes que combinen la formació amb l’experiència laboral mitjançant la contractació en empreses. Dels 44 joves, 28 formen part del programa Joves per l’Ocupació 2015 i 16 participen en el programa Fem Ocupació per Joves.

El primer s’adreça a persones joves d’entre 16 i 24 anys que no tinguin l’ESO o que tinguin aquest certificat però que presentin mancances formatives.

A banda de donar-los formació en ajudant de cuina, auxiliar de la indústria agroalimentària o fabricació mecànica, els que no tenen l’ESO se’ls matricula i se’ls dóna suport perquè puguin ob-

Dos dels participants que han format part del programa Joves per l’Ocupació 2015.

Un total de 44 persones joves han aconseguit feina en diverses empreses del territori tenir el certificat. En altres casos els joves tornen al sistema educatiu en acabar la seva participació en el programa.

Pel que fa al Fem Ocupació per Joves, s’adreça a joves amb estudis d’ESO o cicle formatiu de

PATRIMONI

La ruta Mir-Manent de l’Aleixar celebra el 10è aniversari S’ampliarà al públic familiar i escolar Redacció

L’Aleixar ha celebrat el 10è aniversari de la posada en marxa de la ruta Mir Manent que recrea la relació entre el pintor Joaquim Mir i l’escriptor Marià Manent amb els municipis de l’Aleixar i Maspujols. El recorregut

compte amb 27 espais d’interès, que es divideixen en 17 centres a l’Aleixar i 10 a Maspujols.

Aquesta ruta, que es va posar en marxa el 2006, pretén difondre el llegat d’aquests dos personatges en el territori i atreure el turisme cultural a la zona.

En motiu del aniversari, està previst presentar nous formats que englobin més públic, com és el familiar i l’escolar. L’empresa Còdol és l’encarregat de presentar aquestes modificacions. Per el municipi de l’Aleixar, la ruta Mir/Manent és un símbol del territori i li dóna el seu suport. Per aquest motiu, des de l’inici, l’Aleixar ha gestionat els canvis dels plafons de la ruta, el manteniment d’aquesta i la subvenció per adaptar la ruta a grups escolars. A més, l’ens local ha col·laborat en la edició del llibre Un passeig amb els sentits i en la realització d’un nou projecte

grau mig, d’entre 18 i 29 anys, que a més de facilitar-los la inserció laboral en empreses han rebut formació a mida relacionada amb el lloc de treball.

A més d’aquests programes, el Consell Comarcal ha participat en el Programa Integral, adreçat a persones joves inscrites en el sistema de Garantia Juvenil que buscaven feina i que s’ha realitzat conjuntament amb Mas Carandell, l’Ajuntament de

Cambrils, IDETSA de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Del total de 45 persones joves participants en aquest programa, el Consell Comarcal ha fet l’orientació a 15 persones, de les quals 4 han trobat una feina. El Programa Integral també oferia formació de certificat de professionalitat.

En el seu conjunt, i entre totes les entitats participants s’ha superat el 21 per cent d’inserció previst a l’inici del programa.

Per últim, el mateix Consell Comarcal ha contractat durant 6 mesos 8 persones joves beneficiàries de la Garantia Juvenil per a fer pràctiques en diverses àrees d’actuació de l’ens comarcal, mitjançant un ajut econòmic de la Generalitat. En concret, les noves incorporacions del Consell Comarcal treballen en àmbits com Serveis Socials, Arxiu Comarcal, Secretaria, Turisme, i Comunicació i Transparència.

16

diarimés 29/11/2016

REUS I EL BAIX CAMP

CAMP DE TARRAGONA

29/11/2016 diarimés

13

BAIX PENEDÈS

El procés participatiu del Vendrell rep les crítiques dels veïns de Coma-ruga Denuncien l’exclusió dels residents de diverses urbanitzacions i que només han votat 198 persones d’un cens de 4.870 CEDIDA

Sílvia Jiménez

Era una prova pilot però l’Ajuntament del Vendrell ha hagut d’encaixar les crítiques de part del veïnat, la baixa participació en el mateix, a més de reconèixer alguns errors en la comunicació del procés. L’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, i el regidor de Participació Ciutadana, Ferran Trillas, feien ahir una valoració de les votacions del pressupost participatiu a les platges, que s’han dut a terme entre el divendres i el dissabte al Centre cívic de Coma-ruga. Els veïns de les platges estaven convocats per decidir les propostes d’inversió i manteniment que desitgen per als seus barris: tres de fins a 6.000 euros relatives a actuacions de manteniment i tres de fins a 15.000 euros relatives a inversions, una actuació de cada import a cadascuna de les tres platges.

Al marge dels resultats i de la baixa participació –només han votat 198 persones de les 4.870 convocades– el regidor de Participació Ciutadana, Ferran Trillas, va haver d’admetre un error important en la comunicació que va fer que veïns que viuen per damunt de la carretera N-340 també creguessin que podien participar. Al mateix temps, l’Associació de Veïns Sant Ramon de Coma-ruga emetia un comunicat a través del qual feia

Divendres i dissabte els veïns de les zones de platja van poder anar a les urnes.

Ni els veïns dels Massos ni els de Masia Blanca, Garrofers, Torreblanca i Nivarna poden votar pública la seva disconformitat envers aquest procés. Els veïns d’aquesta zona critiquen que

El regidor Ferran Trillas va haver de reconèixer errors en la comunicació del procés s’hagi exclòs els veïns dels Massos, Massos II, Massos III, Masia Blanca, Els Garrofers, Torreblan-

ca i Nirvana, així com als propietaris que no estan empadronats al municipi. Els veïns d’aquesta zona qualifiquen de «vergonyós» i de «caòtic» tot el procés.

L’agrupació veïnal denuncia els terminis amb què el consistori ha recollit les propostes de les entitats. «Es convoca a les

Els resultats Més enllà de les crítiques, les propostes guanyadores pel que fa a les inversions han estat les d’instal·lar un circuit d’aparells biosaludables a Sant Salvador i a Coma-ruga, així com la col· locació de papereres, panells informatius i senyalització al barri del Francàs.

Pel que fa a les propostes de manteniment, les guanyadores han estat: el manteniment dels parcs infantils de l’Ermita i/o del carrer Marinada, a Sant Salvador; el manteniment del pas subterrani per a vianants del carrer de l’Estació de Coma-ruga –el que implica il·luminar, sanejar parets i pintar-les–; i, per últim, el manteniment del pas per sota la via entre el carrer de Joan Puig i Ferreter i el passeig Marítim Masia Blanca perquè no s’entolli l’aigua al Francàs.

Ferran Trillas va agrair l’esforç de tècnics municipals i de les associacions de veïns per la col· laboració per dur a terme aquesta iniciativa.

MUNICIPAL

URBANISME

Torredembarra repara els fanals i les voreres a diversos carrers

Cambrils aconsegueix els millors resultats contra la venda ambulant

S’estan reparant les bases dels punts de llum

Ho són dels darrers vint anys, segons diuen

Redacció

Redacció

L’Ajuntament de Torredembarra està duent a terme diverses tasques de millora, tant de voreres com de fanals en diversos carrers de la població. Les actuacions a les voreres consisteixen a treballar amb una màquina específica sobre aquestes on el desgast causat pel temps provoca que siguin perilloses ja que el paviment cada cop és més lliscant. Un cop feta l’actuació, el paviment queda convertit en una vorera més segura i antilliscant, segons informa el consistori. Els carrers on tenen lloc aquesta actuació han estat Pere Badia, Ferran de Querol,

associacions el 8 de novembre, perquè amb data límit del dia 14 presentin les seves propostes.

Així, els tècnics van valorar i van filtrar aquestes propostes, les resultants van ser comunicades en una última reunió el 22 de novembre. L’Ajuntament convoca el procés els dies 25 i 26. Així no

han existit els terminis necessaris per recollir les seves propostes ni d’informar després dels finalistes», diu l’Associació de Veïns Sant Ramon de Coma-ruga. «No entenem on van a parar els nostres impostos i no entenem l’endeutament d’un ajuntament que durant anys no realitza cap inversió, ni el manteniment de zones que haurien de ser un reclam turístic», afegeixen. Pels mateixos motius, el grup de Plataforma per Catalunya demanava ahir la dimissió del regidor responsable del procés, Ferran Trillas. Per la seva banda, l’edil, demanava ahir disculpes pels errors en el procés i instava a les entitats a una trobada de valoració.

Pompeu Fabra, Filadors, Escaletes, Francesc Moragas, Nord i Capella. La inversió és de 1.113 euros. En relació a les actuacions que s’estan duent a terme als fanals es fan sobretot a les seves bases. La humitat que es concentra a la part baixa dels fanals –i a la qual contribueix de manera molt nociva l’orina dels gossos– es poleix. Els carrers on es realitzen els treballs són Camí de l’Era, Indians, Rodes i Filadors, actuant en un total de 20 fanals i amb una inversió de 5.263,50 euros, segons s’informava ahir des de la regidoria de Vía Pública de l’Ajuntament de Torredembarra.

Els dispositius policials contra la venda ambulant il·legal de Cambrils de la darrera temporada turística han aconseguit els millors resultats dels últims 20 anys. «La campanya ha estat excepcionalment bona en quant a resultats de la davallada de la venda ambulant», afirmava ahir el cap de la Policia Local, qui també va explicar que 2017 caldrà començar de zero i que el més important dels primers quatre mesos serà engegar una campanya de conscienciació ciutadana. L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, la regidora de Protecció Ciutadana i

Mobilitat, Yolanda Quílez, i el cap de la Policia Local, el sotsinspector Josep Muñoz, es van reunir ahir amb representants de la Unió de Botiguers de Cambrils i la Federació empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT) per fer balanç dels resultats de la campanya policial.

El treball conjunt de la Policia Local i els Mossos d’Esquadra ha estat clau per trobar les maneres més eficients d’abordar aquest fenomen que afecta als drets de comerciants i consumidors. La recollida d’informació i el treball en equip ha permès trobar solucions i tirar endavant un opera-

cedida

L’alcaldessa, Camí Mendoza, durant la reunió d’ahir.

tiu d’actuació conjunt novedós dels dos cossos policials.

El cap de la Policia Local va explicar que tot i que el problema és complex i no ha desaparegut completament, el 2016 ha estat el millor any amb diferèn-

cia en aquest sentit. «Gràcies a la suma d’esforços, hem aconseguit controlar-lo i minimitzar-lo substancialment, sobretot a la zona del Cap Sant Pere, un dels punts crítics temporada rere temporada», finalitzava.

14

diarimés 29/11/2016

CAMP DE TARRAGONA INFRAESTRUCTURES

Detenen un home com a autor de 37 robatoris, alguns a l’Alt Camp i al Baix Penedès Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat 17 de novembre un home de 28 anys, de nacionalitat albanesa i veí de l’Hospitalet de Llobregat, com a presumpte autor de 37 robatoris amb força a l’interior de domicilis arreu de Catalunya i pertinença de grup criminal. Els habitatges assaltats, sempre entre cinc de la tarda i onze de la nit aprofitant la foscor, tenien en comú que eren cases unifamiliars, adossades o xalets, ubicades en zones perimetrals dels nuclis urbans.

Els Mossos investiguen una sèrie de robatoris a les Garrigues i Segrià des de finals de l’octubre passat i van determinar que els lladres formaven part d’un grup especialitzat que actuava a tot Catalunya i sostreien, principalment, joies i diners en metàl·lic. Finalment, els Mossos en van poder arrestar un d’ells, que ja ha ingressat a la presó. Actuaven de manera coordinada amb quatre individus en cada assalt. Un feia de conductor, un altre vigilava el lloc i els altres dos entraven a l’habitatge. Per fugir amb rapidesa disposaven de dos turisme de gran cilindrada i anaven en parelles. De moment, els investigadors han trobat indicis que relacionen el detingut amb trenta-set robatoris comesos a les comarques del Segrià, Garrigues, Noguera, Segarra, Gironès, La Selva, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Osona, Anoia, Alt Camp i Baix Penedès. La investigació continua oberta.

L’excavació del Coll de Lilla per fer el túnel de l’A-27 començarà el 2017 El Govern realitza els estudis per saber quina és la solució per resoldre els problemes geotècnics CEDIDA

ACN/Redacció

El Govern central està realitzant els estudis tècnics corresponents per saber quina és la millor solució per a resoldre els problemes geotècnics al Coll de Lilla i quines alternatives existeixen per a la construcció del pas de mercaderies perilloses. És una de les tasques que s’està duent a terme en la reanudació de les obres de l’A-27.

Segons informava ahir el subdelegat del govern en funcions a Tarragona, Emilio Ablanedo, el que queda d’aquest any es faran unitats d’obra exterior i no serà fins entrat l’any 2017 que es procedirà a l’excavació del túnel al Coll de Lilla. Els estudis tècnics determinaran sota quines condicions podran passar pel túnel mercaderies perilloses.

El subdelegat del govern espanyol a Barcelona i en funcions a Tarragona, Emilio Ablanedo, acompanyat del Cap de la Demarcació de Carreteres a Catalunya del Ministeri de Foment, Juan Barios, es va reunir ahir amb l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, l’alcalde de l’Espluga de Francolí, David Rovira, i el tinent alcalde de Valls, Martí Barberà.

Després del pas pel Coll de Lilla, les obres de l’A-27 continuaran amb la connexió de l’autovia amb l’AP-2 a Montblanc, un tram de cinc quilòmetres més amb una inversió de 20 milions d’euros. A hores d’ara, està

tram de Tarragona al Morell, de 7,8 quilòmetres va suposar una inversió de 70,63 milions d’euros i va entrar en servei l’agost de 203. El segon va ser fins a Valls, de 9,5 quilòmetres, i 70,4 milions d’euros d’inversió que va entrar en servei a l’octubre del 2015.

El darrer tram executat va ser la variant de Valls, de cinc quilòmetres i un cost de 30, 3 milions d’euros, que va obrir-se el desembre de 2015.

Les obres de la variant entre

Valls i Montblanc de l’A-27 es van reprendre divendres passat després de l’anunci fet la setmana passada pel mateix ministre de Foment, Íñigo de la Serna.

Ahir dilluns, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Emilio Ablanedo, es va reunir amb els representants polítics del territori per donar-los detalls d’aquestes obres que tenen un pressupost d’execució de 84,53 milions d’euros per a un tram de poc més de cinc quilòmetres.

CATALUNYA acn

Josep Rull denuncia el «bloqueig» del Corredor del Mediterrani

La Universitat Rovira i Virgili ha organitzat un «Dimarts Emprenedor» al municipi de Cambrils sobre el Comerç update dirigida al comerç minorista avui dimarts a les vuit del vespre al Centre Cívic Les Basses (carrer Sant Pere, 32).

La ponència anirà a càrrec Ferran Herraiz i Faixó, economista, professor associat del Departament d’Economia i Organització d’Empreses de la Universitat de Barcelona, directiu de multinacionals de gran consum, assessor per a diverses empreses i soci director de Newfman. Aquesta ponència tractarà sobre quins son alguns dels pilars fonamentals del nou entorn, des dels vessants de l’anàlisi de la situació actual del comerç minorista.

Salut inicia una campanya per detectar l’arítmia cardíaca i evitar l’ictus

El subdelegat del govern en funcions, Emilio Ablanedo, amb els tres alcaldes.

aprovada l’ordre d’estudi per a la redacció del projecte i està pendent la licitació de la seva redacció. En aquesta obra, es duplicarà la calçada de la carretera N-240 entre el final de l’A-27 a l’entorn de Lilla i la calçada ja duplicada de l’N-240 a la variant de Montblanc per tal de connectar l’autovia amb l’autopista.

Un cop acabada, l’A-27 unirà Tarragona i Montblanc mitjançant quatre trams, dels quals tres ja estan en servei. El primer

«Dimarts Emprenedor» sobre el ‘Comerç up-date’, avui a Cambrils

Unes 370 farmàcies de la demarcació de Barcelona, Osona i a les Terres de l’Ebre, així com 40 ajuntaments i 105 centres de salut s’han adherit a la primera fase de la campanya «Pren-te el pols», una iniciativa del Departament de Salut per detectar de manera precoç la fibril·lació auricular, una arítmia cardíaca que causa 1 de cada 5 ictus. L’objectiu és detectar l’arítmia abans que faci símptomes i actuar abans de l’ictus, la primera causa de mort entre les dones i la tercera entre els homes. Amb la campanya, les persones majors de 60 anys es podran prendre’s el pols de manera gratuïta a les farmàcies col·laboradores i, si es detecta arítmia, seran derivades al CAP per seguir els controls establerts.

El projecte està en una situació complicada ACN

El Corredor del Mediterrani continua en una situació de «bloqueig» i per tant la construcció d’aquest eix estratègic per a l’economia europea i de les regions del Mediterrani es troba en una situació «complicada», segons afirmava ahir Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat en el transcurs d’una intervenció davant l’auditori d’una nova sessió dels «Esmorzars. alcaldes.eu» que organitza El Punt Avui. Rull va explicar que aquest «bloqueig» ja no és només una apreciació del Govern sinó que també ho reconeix la mateixa Unió Europa que de-

nuncia que la manca de connexions dels ports del mediterrani amb el Corredor del Mediterrani impedeixen la viabilitat del túnel ferroviari del coll del Pertús.

La sessió dels «Esmorzars.alcaldes.eu» que organitza el diari El Punt Avui es va dedicar a reflexionar a l’entorn de la situació del Corredor del Mediterrani, una infraestructura que els assistents a la sessió van qualificar d’estratègica no només per la Unió Europea sinó que també per l’economia de totes les regions del litoral del Mediterrani i territoris adjacents en aquesta columna vertebral. La primera intervenció va anar a càrrec de

Quintet Camerata XXI al darrer concert de tardor al Pau Casals

El conseller, Josep Rull, va participar ahir a «Esmorzars. alcaldes.eu».

Josep Rull que va defensar que aquesta infraestructura és sens dubte un exemple d’una construcció estratègica amb retorn econòmic, social i mediambiental. Pel conseller, ja abans de la crisi, però encara amb més raó després de la crisi, les inversions públiques han d’estar condicionades al retorn econòmic de la

inversió. Rull va dir que «l’economia no s’activa en base a la construcció d’infraestructures sinó que les infraestructures es construeixen per generar activitat econòmica amb sostenibilitat ambiental». El conseller va subratllar que el Corredor del Mediterrani no només suposa la construcció d’una columna

vertebral ferroviària i de passatgers a través del recorregut pel litoral del Mediterrani replicant el trajecte de l’AP-7, sinó les connexions que connecten els ports amb el corredor i amb l’interior de les diferents autonomies beneficades per aquest eix, com seria el cas de Lleida, va recordar.

El darrer concert a l’Auditori Pau Casals del Cicle de Tardor d’enguany serà el concert familiar Mirant al Mar, a càrrec del Quintet Camerata XXI i David Puertas com a narrador, i tindrà lloc el diumenge 4 de desembre, a les 12 del migdia.

El Quintet Camerata XXI presentarà un programa amb música feta de cara al mar, on les notes i les paraules acompanyaran l’afany d’explicar què és allò que fascina del mar.

CAMP DE TARRAGONA

29/11/2016 diarimés

15

TRADICIÓ

Un centenar de pescadors participen al concurs de pesca del calamar de Salou

olívia molet

Per un 70% de la plantilla suposa la reducció de dies de descans i treballar 30 dies més a l’any Redacció

A un quart de quatre de la tarda es llençava ahir el cohet que servia per donar el tret de sortida del 42è concurs de pesca del calamar a Saou. Un centenar de pescadors en 28 embarcacions es feien a la mar per intentar capturar el màxim d’exemplars possible. El concurs del calamar començava ahir amb una setmana de retard. Les condicions metereològiques van obligar a ajornar l’esdeveniment, emmarcat, en la Festa del calamar, que inclou altres activitats, com ara la jornada popular, que se celebrarà el pròxim diumenge, 4 de desembre, a l’Espigó del Moll de Salou. Els trofeus del concurs de pesca es lliuraran dissabte, dia 3, en el decurs del tradicional sopar social al restaurant del Club Nàutic. Es repartiran trofeus al primer, al segon i al tercer guanyador del concurs, al patró de cada cate-

goria i record commemoratiu a la resta de participants. A més s’atorgaran diferents trofeus segons les categories: el calamar més gran (per part del Club Nàutic) i un altre premi per a aquell que pesqui el major nombre de calamars (per part de la Societat de Pesca de Salou). També s’adjudicarà la calamarera d’or a aquell patró que hagi guanyat el concurs durant dos anys seguits o bé quatre alterns, a comptar des del 2010.

L’activitat, organitzada des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Salou va comptar, ahir, amb la visita de la regidora de Cultura, Mª José Rodríguez.

Aquesta va ser l’encarregada de lliurar un record de la festa als assistents, tot desitjant-los bona sort amb les captures. «Estem molt satisfets que en aquesta 42a edició segueixi havent-hi tant d’interès com en les anteriors i

TERRES DE L’EBRE

FELICITACIONS

Festa popular, diumenge Enguany, l’Ajuntament de Salou ha intentat obrir aquesta tradició del municipi, de les més antigues amb 42 anys de vigència, a la ciutadania i a les escoles, tot organitzant un seguit d’actes

Les barques van sortir a la mar a un quart de quatre de la tarda.

Els trofeus es lliuraran el pròxim dissabte en el decurs del tradicional sopar al Club Nàutic que buscaran ampliar-ne la difusió entre els salouencs. Així, el diumenge 4 de desembre, a les deu del matí, es donarà el tret

Diumenge, 4 de desembre, hi haurà una festa popular amb degustació d’arròs negre de sortida a la part més popular d’aquesta festa amb l’actuació dels Gegants de Salou, la Morera de Salou a l’espigó del Moll. Tam-

restauració per a fer front al deteriorament produït per les condicions climatològiques, el pas del temps i les avingudes del riu. L’informe tècnic elaborat per la Diputació a petició de l’Ajuntament recollia els elements necessaris per aquesta actuació amb la restauració dels dos antics llaguts i la plataforma que integren l’estructura.

La Diputació contribueix en els treballs amb una aportació de 25.000 euros.

L’Ajuntament comença a apuntalar l’edifici de Ca Padró La pluja va provocar que s’ensorrés part de la coberta del vell immoble Redacció

L’Ajuntament de Valls iniciarà avui les obres d’execució subsidiària a l’edifici de Ca Padró, després que, diumenge, a causa de la pluja s’ensorrés part de la coberta i afectés una part de les plantes interiors d’aquest immoble deshabitat situat al carrer de la Cort. Ahir mateix, després

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

de les inspeccions tècniques realitzades, els tècnics municipals van decretar l’emergència de les actuacions per garantir l’actuació ràpida i l’inici avui mateix de les obres. D’aquesta manera, l’Ajuntament mateix executarà de manera immediata el projecte redactat aquest mes de novembre amb l’objectiu de

garantir l’estabilitat i seguretat d’aquest immoble, després que la propietat no hagi actuat ni realitzat les obres ordenades a través dels diversos requeriments i ordres d’execució tramitats pel consistori. Les obres consistiran principalment en la retirada del 70% de la coberta original que es substituirà per una nova co-

La policia decomissa 44 dosis d’heroïna Redacció

Si veieu al Unai feu-li una bona estirada d’orelles que avui és el seu aniversari, ja son 7 anyets. Molts petons de tota la família!!!

¡Gerard 10 años ya! Te deseamos que pases un feliz cumpleaños junto a tus padres, hermana, primo, abuelos y titos que te quieren mucho.

berta que garantirà l’estanquitat de l’edifici i evitarà l’entrada d’aigua. A la resta de la coberta també s’hi realitzaran obres, amb actuacions també d’impermeabilització. El projecte també preveu a l’interior la retirada de tots els elements que estiguin en mal estat de conservació i l’enderroc de dos trespols, en concret les parts dels sostres de la planta baixa i planta primera que estan també en molt mal estat. El projecte també preveu reforçar els apuntalaments en una zona desdoblada de la planta primera i planta golfa situada a la banda de l’edifici que toca al carrer Forn Nou.

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Detenen quatre persones d’un clan dedicat a la venda de droga

Moltes felicitats Pedro! T’estimem molt... que tinguis un any molt feliç et dessitgem. La teva família!

bé s’instal·laran diversos inflables per als més petits, i el grup d’havaneres, Port Salou, oferirà un concert. A la una del migdia, s’oferirà una degustació d’arròs negre al mateix Espigó del Moll al preu de 2 euros, que aniran destinats íntegrament a entitats socials del municipi, Càritas Salou i Eluzai.

ALT CAMP

L’antic pas de barca de Miravet tornarà a tenir activitat L’antic pas de barca del municipi de Miravet reemprendrà l’activitat, avuit. La Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Miravet han signat un conveni que regula l’aportació de la institució supramunicipal en la reparació i la represa de l’activitat del pas de barca que permet creuar el riu Ebre a l’alçada d’aquest municipi. L’antic pas de barca és un element patrimonial molt apreciat que ha estat sotmès a treballs de

que no decaigui el nombre d’inscrits», apuntava la regidora.

La sortida es va dur a terme amb un clima marcat pel sol i amb l’expectació que genera poder encetar una setmana de captures de calamar, pop i sípia, les tres úniques espècies que computen en el pesatge que es durà a terme cada dia als voltants de dos quarts de set de la tarda quan es fa la posta de sol. Un cop arribin les diverses embarcacions a port es durà a terme el pesatge i calibrat dels diferents exemplars de calamar, pop i sípia i s’anotaran a un quadre que s’anirà omplint al llarg dels sis dies de concurs.

Una operació de la Guàrdia Civil el passat divendres al matí a Sant Carles de la Ràpita es va saldar amb la detenció de quatre persones d’un clan que, suposadament, regentava en un punt de venda de drogues en un

domicili de la població. L’operatiu, en el qual van col·laborar també agents de la policia local, va permetre decomissar 44 dosis d’heroïna i 22 de cocaïna, preparades en dosis individuals per a la venda, així com instruments per a la seva distribució

i documentació diversa. Segons l’institut armat, la investigació es va iniciar el passat mes d’octubre després de les queixes d’un grup de veïns pel deteriorament de la zona per la venda de drogues. Asseguren que els detinguts, membres d’un clar d’ètnia gitana que hauria abandonat Amposta fugint de la pressió policial sobre la seva activitat, van llogar un habitatge que funcionava com a punt de venda. L’operació policial del passat divendres, autoritzada pel jutjat número 3 d’Amposta, va suposar l’entrada també a un segon habitatge que el clan utilitzava per a la venda al detall.

16

diarimés 29/11/2016

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

POLÍTICA

El Govern fa una campanya en suport de la reforma horària

FOTÒGRAF

La consellera Munté diu que canviar el hàbits serà bo per la salut, el treball, la família i l’oci ACN

El Govern de la Generalitat porta a terme des d’ahir dilluns i la farà durant tres setmanes, fins el 18 de desembre, una campanya publicitària a televisió, ràdios i mitjans escrits per convèncer la ciutadania dels beneficis de la reforma horària, que bàsicament pretén compactar els horaris laborals i avançar l’hora dels àpats i del descans. La consellera de Presidència, Neus Munté, va assegurar que cal arribar a un gran pacte nacional per poder aplicar l’anomenat «moment zero» el setembre del 2018, que suposarà, segons ella, grans beneficis per la salut, el benestar, el descans, la conciliació laboral i familiar o l’oci, entre altres.

Munté i el director general de Difusió, Ignasi Genovès, van presentar la campanya «ama-

ble» que porta per lema general Trobarem temps dins del temps i altres més específics com Més temps és més cultura o Més temps és aprendre més.

Les peces han d’encaixar La consellera Munté creu que perquè la reforma sigui viable «totes les peces han d’encaixar alhora», i per això ha recordat que el Parlament està tramitant la futura llei de la reforma horària, que es podria aprovar en els propers mesos. Per conèixer millor la situació actual, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) també publicarà a principis del 2017 una enquesta a mil persones sobre els seus hàbits horaris i els seus desitjos i preferències en aquest àmbit. En aquest sentit, Munté va dir que cal que els agents socials arribin a un gran acord sobre

La consellera Munté, durant la roda de premsa de presentació de la campanya

A principis del 2017 es publicarà una enquesta a mil persones sobre hàbits horaris la qüestió, com el que van signar al setembre per als futurs convenis col·lectius, per tal de permetre una major conciliació entre l’horari laboral i la vida personal.

Així, va dir que hi ha sectors,

com el del teatre, que ja han dut a terme experiències positives per avançar els horaris i fer-los més adequats al cicle biològic humà, però ha admès que la Generalitat només podrà fer recomanacions més enllà de la seva pròpia normativa interna amb els funcionaris de l’administració catalana o els horaris de TV3.

L’adaptació dels horaris a la nova realitat i la necessitat de

racionalitzar-los és una qüestió de la que fa temps se’n parla. Tot fa pensar que el camí serà llarg, però campanyes com la que ha iniciat el Govern poden contribuir a agilitzar aquesta política i conscienciar la societat i els sectors que s’han d’implicar per aconseguir aquest objectiu. La meta és compactar horaris i evitar la dispersió que hi ha en l’actualitat.

POLÍTICA

Els cubans accedeixen a la plaça de la Revolució per acomiadar-se de Fidel Milers de persones fan cua per rendir tribut a qui durant més de mig segle a manat a l’illa EFE

El memorial dedicat a José Martí de la plaça de la Revolució va obrir ahir les seves portes perquè els cubans puguin acomiadar-se de l’expresident Fidel Castro, mort el passat dia 25 i les cendres del qual han estat instal· lades en aquest emblemàtic lloc

de l’Havana, on romandran dos dies. Centenars de persones van fer cua des de primera hora esperant al fet que donessin les nou del matí per rendir tribut al dirigent cubà en el mateix escenari en el qual va pronunciar la major part de les seves llargues arengues. A la mateixa hora en

SUCCESSOS

habilitat tres accessos diferents per agilitar l’entrada de la població, i tres punts d’homenatge exactament iguals, en cap dels quals s’observa a simple vista la presència de les cendres del comandant.

Tots aquests punts estan presidits per una gran fotografia de

L’Exèrcit sirià va prendre ahir el control del sector nord de la meitat oriental de la ciutat d’Alep (nord), amb el que va arrabassar als rebels el 30 per cent de les zones que dominaven en aquesta part de la localitat. El director de l’Observatori Sirià de Drets Humans, Rami Abderrahman, va dir a Efe per telèfon que «el règim controla ara el 30 per cent de l’est d’Alep, mentre que les Forces de Síria Democràtica (FSD, una aliança armada kurd-àrab) han conquistat també alguns barrisi estan avançant». Les fonts van agregar que els soldats també van conquistar punts clau com l’estació de bombament d’aigua de Suleimán al Halabi, al centre, i el complex d’habitatges de Buhuz al Alamia. EFE

El nou impost a actius no productius s’aplicarà a partir de 500.000 euros El nou impost per gravar els actius nou productius que estan a nom d’una empresa però tenen un ús particular per evitar pagar l’impost de patrimoni serà progressiu amb un màxim de l’1%. S’aplicarà a quatre tipus d’actius: béns immoles, vehicles de motor igual o superior a 200 cavalls, embarcacions de lleure de 8 metres d’eslora o més i aeronaus. Segons un comunicat conjunt de JxSí i la CUP, el text de la proposició de llei que han presentat els dos grups parlamentaris estableix que la base imposable es calcularà sumant el valor de tots els actius no productius. No es pagarà aquest nou impost si la suma no arriba a 500.000 euros o 100.000 si no incorpora cap immoble. ACN

EDUCACIÓ

Troben el cos de la noia desapareguda al riu Anoia El cos trobat ahir dilluns al matí al riu Anoia, al seu pas per Martorell, correspon a la jove de 20 anys de Sant Joan Despí desapareguda dissabte passat després de ser arrossegada per una riuada al Torrent de Can Francisquet, al terme municipal de Sant Llorenç d’Hortons, segons els Mossos d’Esquadra. Passades les nou, uns treballadors de la brigada de manteniment de Martorell van localitzar el cos sense vida de la noia al camí

què començava aquest homenatge es van disparar simultàniament a l’Havana i Santiago de Cuba 21 salves d’artilleria en homenatge al comandant en cap de la Revolució, que va morir als 90 anys, allunyat del poder des del 2006 per problemes de salut.

A la plaça de la Revolució s’han

Fidel, en la qual se li veu de cos sencer mirant a l’horitzó i abillat amb el seu icònic uniforme verd olivera. També hi ha dues ofrenes florals, una del Partit Comunista de Cuba (PCC, únic) i una altra en nom del poble cubà, així com un expositor amb les principals condecoracions que va rebre Castro en vida. Flanquejant aquesta sort d’altars, rendeixen guàrdia d’honor membres del batalló de cerimònies de les Forces Armades Revolucionàries.

En el lloc no s’ha vist de moment al president cubà, Raúl Castro, ni a altres familiars del capdavanter mort com la seva vídua, Dalia Soto del Valle, o els seus fills.

L’exèrcit sirià assesta un cop als rebels i els arrabassa el 30 per cent de l’est d’Alep

del Pontarró, el vial que comunica amb el barri de La Vila, tot i que durant les primeres hores no es va confirmar oficialment que es tractés de la jove, que en el moment de ser arrossegada per l’aigua acabava de sortir del vehicle amb què viatjava junt amb un altre noi, que es va poder salvar. Des que es va tenir notícia de la desaparició, els Bombers de la Generalitat van engegar un dispositiu de recerca des del lloc dels fets. ACN

Pacte per fer una nova prova com la selectivitat en lloc de la revàlida El Govern no signa l’acord amb el Ministeri ACN

El Ministeri d’Educació i totes les comunitats autònomes, tret de Catalunya, van acordar ahir dilluns el nou model de proves de revàlida i d’accés a la universitat, en el que el Ministeri apunta que és el primer pas cap

a un acord d’Estat per a l’Educació. El ministre Íñigo Méndez de Vigo va apuntar després de la reunió que les proves d’accés a la universitat seran «pràcticament iguals» a les de selectivitat, mentre que les avaluacions de final de primària i secun-

dària tindran caràcter mostral.

L’acord no compta amb el vist i plau de la Generalitat. La consellera Meritxell Ruiz va protestar per la negativa del Ministeri a incloure al decret que sortirà d’aquesta reunió una menció explícita a les competències de la Generalitat. L’acord signat per la majoria de les comunitats autònomes implica un retorn a la pràctica al model de la selectivitat i una marxa enrere en les revàlides de la LOMCE, que passen a ser mostrals. La discrepància amb la Generalitat de Catalunya continua essent quí fixa els continguts d’aquestes proves.

Condemnen l’ICS per trigar nou mesos en detectar un càncer L’Audiència de Barcelona ha condemnat l’Institut Català de la Salut a pagar la quantia de 25.000 euros per la mort d’una anciana a qui van trigar nou mesos en diagnosticar un càncer colorectal, tot i que la dona va acudir nombroses vegades a Urgències de Vall d’Hebron. La dona va anar el juny del 2011 al metge per problemes abdominals, i li van programar una colonoscòpia per l’abril de l’any 2012. ACN

ESPORTS

29/11/2016 diarimés

17

Mohammed Djetei Jugador del Gimnàstic de Tarragona

Diari Més

«Els jugadors estem motivats i crec que el Nàstic acabarà en cinquena posició» El jugador de Camerún assegura que l’equip anirà cap amunt per què treballa dur i està convençut que té classe i categoria per lluitar per una bona posició» Djetei va ser el darrer jugador en incorporar-se als entrenaments sota la batuta de Vicente Moreno i en els darrers partits ha demostrat que pot lluitar per la titularitat.

Carles Gosálbez

Mohammed Djetei és un dels jugadors incorporats aquesta temporada pel Nàstic de major projecció. Així ho creu el tècnic Vicente Moreno.

El defensa camerunès, de vinti-dos anys, va fer un gran partit contra el Rayo Vallecano, a la Copa del Rei, i des de llavors l’entrenador ha confiat en ell.

—Tot i portar poc temps a la ciutat, com es troba a Tarragona?

—Estic molt content. Treballo cada dia per donar el millor de mi i ajudar l’equip. Estic molt bé amb els companys i sóc feliç.

—Li ha costat integrar-se a la ciutat i al futbol que es practica a LaLiga 1|2|3?

—M’agrada molt la ciutat. És com a l’Àfrica. No fa massa fred.

M’he aclimatat molt bé, tant a la ciutat com al futbol d’aquí.

—L’idioma i el desconeixement dels companys és una barrera al principi?

—En l’equip hi ha jugadors africans com Madinda, Jean Luc,

Emaná o Zahibo que parlen francés. Amb ells parlo molt de futbol i ajuden a la meva adaptació, en general.

—Quina diferència troba entre el futbol africà i l’europeu?

—El futbol espanyol i, per tant, l’europeu, no és com el d’Àfrica.

El d’aquí és molt més ràpid, tècnic i agressiu. És molt diferent al que es practica a l’Àfrica. Jo treballo tots els dies per millorar i aprendre.

—Vostè va començar a jugar un cop iniciada la competició i força avançada. Fins a quin punt l’ha perjudicat?

—Va ser una dificultat, per una qüestió de papers, però al meu país vaig treballar seguint les instruccions que em van donar els entrenadors per poder arribar en bona forma. Vaig treballar molt físicament i vaig fer tot el que em van dir els tècnics.

—El va fitxar un equip, el Nàstic, que la temporada passada va tenir a tocar l’ascens a Primera Divisió. L’inici d’aquesta temporada ha estat negatiu.

Com ho viu?

—Aquesta temporada no hem començat bé, però treballem

El futbol europeo molt més ràpid, tècnic i agressiu que el que es fa a l’Àfrica i treballo per millorar i aprendre cada dia per millorar i ho estem aconseguint. Estic convençut que mantindrem la categoria.

De la temporada passada, van marxar jugadors molt importants, referències de l’equip com Emaná i Naranjo i s’ha de donar temps als nous. Tot arribarà. Es van fer molts fitxatges i aquests s’han d’adaptar. Ho estem aconseguint. L’equip ha millorat en els darrers partits i encara millorarà més.

—Hi ha qui diu que vostè pot ser el pròxim Eric Bailly.

Aquests comentaris li generen pressió?

—Bailly és un bon jugador, molt fort, agressiu i que va molt bé de cap. Cada dia em miro els seus vídeos perquè m’agradaria jugar com ell. M’agrada molt com juga. És un exemple a seguir i mirant aquests vídeos corregeixo errors.

—Contra el Rayo Vallecano, a

L’equip ha millorat, com ho demostren els ùltims resultats, i estic convençut que mantindrem la categoria la Copa, va fer un gran partit.

Aquella actuació li va obrir les portes de la titularitat a la Lliga?

—Va ser el meu primer partit com a titular. Venia de jugar amb la meva selecció abans de viatjar a Madrid. Vaig jugar els 120 minuts. No va ser fàcil. Vaig tenir un problema amb els bessons a causa de la càrrega de treballs.

Vam guanyar i vaig acabar aquell partit molt content. Em va donar força per continuar lluitant per entrar en l’equip de la Lliga, tot i que hi ha molta competència.

—Perquè l’equip no acaba de funcionar?

—Estem anant cap amunt, com ho demostren els darrers resultats. Ara tenim molta motivació per sortir-ne dels llocs baixos.

Estem conscienciats de la nostra classe i categoria i treballem per acabar a la part alta.

—En quina posició estarà l’equip quan acabi la present temporada?

—Segur que acabarem a la part alta. Crec que serem cinquens.

Queden molts partits per jugar i la competició està molt igualada.

Els meus companys i jo treballem amb el convenciment que aquest equip millorarà molt i que aviat el veurem en una altra zona de la classificació.

—Imagino que s’ha posat com a objectiu jugar a Primera Divisió?

—Sí, és clar que l’objectiu és pujar a Primera i per aconseguir-ho he de jugar molt bé a LaLiga 1|2|3.

El somni de tots els jugadors és poder jugar en la màxima categoria.

—Ha tingut l’oportunitat de conèixer la ciutat? Què és el que més li agrada?

—Tarragona és una ciutat bonica i m’agrada la seva gent. El que més m’agrada és la platja. Està molt bé.

—Ha visitat algun monument d’època romana, dels molts que tenim a Tarragona?

—Encara no ho he fet, però ho faré.

Álex López, tres setmanes de baixa per un esguinç El davanter centre titular del Nàstic, Álex López, causarà baixa durant un temps aproximat de tres setmanes a causa de la lesió en el lligament lateral extern del turmell dret. La lesió és de grau 1 i, per tant, el temps estimat és d’aquestes tres setmanes, amb què el més probable és que el futbolista no pugui jugar fins el 2017. López va caure lesionat durant el partit del passat divendres, en la victòria del Nàstic contra el Cadis. Va abandonar el camp ajudat per les assistències i se’l va veure abandonar el Nou Estadi amb crosses. Es perdrà els partits d’Oviedo i de Girona, i el del Rayo Vallecano a casa. A més, tampoc podrà jugar aquest dijous el partit de Copa del Rei contra l’Alabès. Podria estar disponible pel duel de tornada.

18

diarimés 29/11/2016

ESPORTS

FUTBOL TWITTER/CEDIDA

El Còrdova visitarà l’Estadi sense José Luis Oltra i enfonsat per la mala ratxa El conjunt verd-i-blanc destitueix el seu entrenador després de 9 jornades sense victòria, des que s’imposés per 2-0 al Nàstic el 24 setembre Mónica Pérez/EFE

El feu del CF Reus serà el primer on el Còrdova es posi a prova, aquest diumenge a partir de les vuit del vespre, sense José Luis Oltra al capdavant de la banqueta.

L’entitat verd-i-blanca oficialitzava ahir al matí la destitució de l’entrenador al desenllaç d’una dinàmica de nou jornades consecutives sense victòria que han traslladat l’equip fins a la setzena plaça de la classificació, amb 19 punts al compte i dos de marge sobre la permanència. El darrer cop que els andalusos van guanyar ho van fer com a locals i contra el Nàstic, el passat 24 de setembre en una cita que acabava amb el 2-0 brillant al marcador. Des de llavors, cinc empats i altres quatre derrotes que culmi-

naven en un 1-3 contra el Getafe, aquest cap de setmana, i en l’adéu a Oltra.

L’entrenador valencià apuntava ahir en la roda de premsa del seu comiat tenir la «consciència tranquil·la per haver fet la feina» i es mostrava «convençut» que la ratxa del Còrdova podria revertir-se abans del punt i final a la temporada. La plantilla del conjunt verd-i-blanc oferia també el seu suport al seu ja extècnic, que és el cinquè de la Segona Divisió acomiadat en el que portem de campanya, succeint Juan Eduardo Esnáider, del Getafe; Cosmin Contra, de l’Alcorcón; Luis Milla, del Saragossa; i a Sandoval, del Rayo Vallecano. Oltra assegurava també en la seva compareixença que «no és moment de lamentarme i prefereixo quedar-me amb el positiu d’aquest any i mig. Tinc la sensació d’haver-ho donat tot

Aritz López Garai es retroba amb l’equip on va pujar a Primera El partit d’aquest diumenge a l’Estadi posarà el migcentre roig-i-negre López Garai davant un Còrdova diferent però també el mateix amb què, la temporada 2013-14, assolia el salt a la Primera Divisió, on va viure una etapa abans de fer les maletes, en el mercat d’hivern, en direcció a Romania per competir al Rapid Bucarest, des d’on faria el pas al Doxa Katokopias xipriota i al CF Reus. El de Baracaldo, que recalava a la capital del Baix Camp com una de les

apostes personals del tècnic Natxo González i avalat pel seu passat al futbol professional, és un dels recursos que la direcció esportiva va adjudicar-se per garantir l’ascens a la Segona Divisió, on ara es retroba amb el Còrdova, que hi tornava a les acaballes de la campanya 201415. López Garai ha estat un dels imprescindibles als esquemes roig-i-negres camí del futbol professional i manté un pes rellevant a la plantilla en aquest periple pèr la categoria de plata.

i haver fet el que correcte a cada moment, amb autocrítica perquè sé que m’he pogut equivocar, però totes les decisions van ser pel bé del col·lectiu». L’entrenador desvetllava que va «intentar canviar» la decisió de la directiva de prescindir dels seus serveis, tot i que sense èxit, només hores abans de consumar-se la destitució.

L’estat anímic de les plantilles L’ambient que envolta els últims dies per a la plantilla del Còrdova convertirà de ben segur l’Estadi en l’objectiu per a una desitjada reacció per part dels andalusos, que s’han vist caure a la taula classificatòria fins a llindars perillosos i ahir lamentaven amb un «la culpa és nostra» l’adéu a José Luis Oltra. Abans de visitar Reus, però, el proper rival dels roig-i-negres haurà de fer front

El tècnic José Luis Oltra, en la roda de premsa de comiat a una etapa al capdavant del Còrdova.

La sequera d’aquest tram deixa el proper rival dels roig-i-negres dos punts per damunt de la salvació

Abans d’enfrontar-se al CF Reus, els andalusos es veuran les cares amb el Màlaga en Copa

a un altre compromís, el de Copa del Rei en què l’equip es posarà davant del Màlaga, i que pot suposar un nou gir en l’estat anímic de la plantilla.

Molt allunyada d’aquesta està la situació del CF Reus, que encara la cita encara empès pel vent favorable del derbi i de l’excel·lent paper que va servir als reu-

OLÍVIA MOLET

El migcentre, en un dels entrenaments d’aquesta temporada.

sencs per recollir un punt al pas per La Romareda. Precisament fa pocs dies, i després de resoldre en un històric 1-0 el duel contra el Nàstic, l’entrenador roig-i-negre Natxo González confessava viure «un moment de satisfacció» en el marc d’una trajectòria en què «un en té de complicats i de millors, i ara puc dir que n’estic passant un de bo, sense perdre de vista què és el futbol».

Folch, candidat al millor jugador de la jornada 16 a la plata El capità roig-i-negre Ramon Folch, artífex de les dues dianes que servien al CF Reus per acumular un punt en la visita a La Romareda, el passat cap de setmana, és un dels candidats al millor jugador de la jornada 16 en l’enquesta que realitza periòdicament LaLiga i que es resol per votació popular. Folch pugna per aquest títol amb David Rodríguez, de l’Alcorcón; Suso Santana, del Tenerife; Pablo Valcarce, del Numància; i Jorge Molina, del Getafe. El mig-

centre, amb tot, sí que podrà prendre part del partit que el CF Reus disputi aquest diumenge contra el Còrdova. Tot i que en un principi es va informar que el futbolista havia vist la cinquena groga en la cita amb el Saragossa i que hauria de complir cicle en la jornada vinent, Folch n’acumula sis, de targetes, i estarà per tant disponible per ser alineat per Natxo González de cara al partit. Aquesta temporada, el reusenc està sent un dels que més minuts atresora.

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

OPINIÓ

29/11/2016 diarimés

19

EDITORIAL

Globalització-Defensa-Terrorisme -Pressupostos públics Lluís Badia Advocat

Per aquells que no creuen en la globalització, o que demagògicament els interessa no fer-li cas, la nova situació política als Estats Units comportarà «decisions obligades», agradin o no, per una Europa cada cop més dèbil internacionalment, si no és capaç de reivindicar, amb fets clars, un protagonisme, sota mínims en els darrers temps, amb motivacions de tot tipus però especialment de caràcter partidista amb opcions polítiques properes al populisme teòric i lluny d’una realitat mundial que pot deixar el nostre Continent com un «comparsa» en una nova partida global on es juga el futur per a tots. Concretant, un dels punts emblemàtics que la nova administració Trump, segurament posarà sobre la taula, més aviat que tard, és el que fa referència al tema de la «defensa europea», on fins a la data, el President Obama, havia col·laborat estretament amb aportacions multimilionàries de diners per la seva pervivència amb garanties.

A ningú se li pot escapar, si no és que no vol reconèixer el fet de la necessitat de disposar d’un model d’exercit amb garanties, que el cost de tot això «ataca» directament

sobre uns pressupostos públics sota mínims; per tant, el nou marc previsible en aquest punt, suposarà aportacions econòmiques insospitades que comportaran «més retallades evidents», per molt que el que dic sigui poc correcta políticament, i es pugui abonar a la crítica fàcil, deixant de costat els arguments objectius.

Segons dades publicades, si bé de manera poc cridanera, sembla que el cost suplementari per la Unió Europea, respecta de la seva aportació a l’OTAN, pot rondar als 90.000 milions d’euros, sent la quota per Espanya propera als 10.000 milions d’euros, és a dir, una previsió que ningú havia fet fins a la data; però és que darrere el tema purament crematístic existeix una altra discussió més complicada, que és la viabilitat o no del model vigent del model de defensa europeu i la seva implicació en la conflictivitat global, així com la presència a determinats territoris.

Si, a més, entrem a fons en els números estrictes de la viabilitat econòmica de l’organització militar transatlàntica, comprovarem que l’aportació d’Amèrica ha arribat, en els darrers anys, a prop de 650.000 milions de dòlars, mentre que la majoria de socis europeus han posat poc més del 2% que teníem compromès, per tant, si el nou President dels EUA opta per buscar sortides a la seva «aposta de seguretat», tal com ha dit recentment, exigint a tothom la implicació real, ens podem trobar en un panorama

La majoria de socis europeus han posat poc més del 2% compromès

L’abús dels pressupostos participatius

L’aportació d’Amèrica ha arribat a prop de 650.000 milions de dòlars

Els pressupostos participatius és una nova eina que estan posant en marxa a molts ajuntaments. Consideren que és una nova eina democràtica que dóna més protagonisme a la ciutadania, als votants. És el cas de l’Ajuntament del Vendrell. Ha posat en marxa una prova pilot amb el pressupost participatiu a les platges. Els veïns de les platges estaven convocats per decidir les propostes d’inversió i manteniment que desitgen per als seus barris: tres de fins a 6.000 euros relatives a actuacions de manteniment i tres de fins a 15.000 euros relatives a inversions. Tot i que el mateix ajuntament aclareix que és una prova pilot, aquesta ha servit per posar en evidència diverses carències. La primera és que resulta difícil acotar el nombre de persones que tenen dret a vot. En aquest cas votaven només els veïns de les platges, però alguns s’han sentit exclosos i això ha fet que el consistori hagi d’encaixar les crítiques i, fins i tot, reconèixer alguns errors de comunicació.

D’altra banda, s’ha utilitzat aquest mecanisme per decidir tasques rutinàries de qualsevol consistori: com és el manteniment dels espais públics.

Per què un barri distant de l’indret que se sotmet a votació no pot decidir sobre una mesura que, al cap i a la fi, pertany al seu terme municipal? Fins a quin punt un ajuntament pot sotmetre a votació tasques que li han estat encomanades per mandat?

En parlar de defensa, no podem oblidar el que suposa el nou «terrorisme» amb greus problemes en pocs mesos i amb repercussions inimaginables.

Tampoc podem oblidar a l’hora de parlar de «defensa», del que suposa el nou «terrorisme», que ens pot avassallar més del que podem creure, per tant, segurament, és necessari discutir obertament d’un model de futur valorant totes les variables polièdriques que existeixen i veure si es pot seguir en el model vigent o serà necessari començar a dissenyar un nou marc de defensa europeu interdependent, els reptes són sobre la taula, encara que no siguin a la primera línia de l’interès mediàtic, però les despeses esmentades suposen la urgència de parlar amb transparència com més aviat millor. Ja sé que les meves reflexions no són amables i segurament el fàcil és seguir parlant del que passa a casa, obviant qüestions com aquestes, però la realitat dels fets no s’atura i el que avui refereixo constituirà un punt vital a l’hora de conformar uns pressupostos públics possibles, encara més lluny del que tots desitjaríem.

+ CONFIDENCIAL

Una muntanyeta a La Muntanyeta

TRIBUNA

Llum verda al Pacte de Salut a Reus.

Qüestió de compromís i responsabilitat Andreu Martín Portaveu del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Reus

Via lliure al Pacte de Salut que el PSC va posar damunt la taula a l’inici del mandat per poder afrontar els reptes que té la ciutat en matèria sanitària i salut pública. Aquest és principal resultat del Ple de Salut que va tenir lloc el passat dijous, amb l’aprovació d’una moció conjunta del nostre grup municipal i els grups de govern, que va comptar amb el vot favorable de Ciutadans, l’abstenció del PP i el vot en contra de la CUP. Des del PSC estem molt satisfets de la moció que estableix les bases per a la signatura d’aquest document en un termini màxim de tres mesos. De fet, aquesta proposta ja figurava en el nostre programa electoral, fruit de la participació de moltes persones i entitats a qui aprofitem aquest espai per agrair la feina feta.

També és el moment d’agrair la implicació de tots els grups favorables a la moció.

El debat al voltant del document ha estat un dels millors exercicis de negociació sincera que hem vist els darrers temps al consistori. És per una qüestió de responsabilitat i de compromís que cal sumar esforços i treballar tots en la mateixa direcció per a la qualitat de la salut pública i la competitivitat del

nostre hospital.

L’ampli consens visualitzat al Ple és l’única fórmula que ens permetrà posar en valor en nostre model sanitari i tornar a ser referents al territori. Ha quedat sobradament demostrat que sense consens l’hospital no funciona i esdevé vulnerable.

El Pacte Municipal de Salut establirà una estratègia per preservar tot el que significa l’hospital i definirà un full de ruta clar per rellançar-lo i explotar les seves potencialitats, amb la complicitat de tots els actors de l’àmbit sanitari. És per això que, en aquests propers tres mesos, treballarem per buscar fórmules que permetin a tots els grups veure-s’hi reflectits i, en conseqüència, sumar-s’hi.

I de la mateixa manera, les entitats i grups d’interès en l’àmbit de la salut. Perquè junts serem més forts a l’hora de defensar els interessos municipals davant d’altres institucions quan hi hagi en joc l’atenció sanitària a la ciutat, en benefici dels reusencs i amb la voluntat de recuperar el prestigi de l’hospital; a l’hora de trobar solucions al desequilibri financer; a l’hora de promoure unes condicions laborables satisfactòries pels seus treballadors; a l’hora de reforçar les relacions entre l’hospital i la Facultat de Medicina, per tal de garantir la trajectòria docent i científica dels professionals i estudiants. Treballar conjuntament ens permetrà consensuar quin és el model assistencial i de gestió del grup Salut i quin paper ha de tenir dins l’entorn de salut català, adaptat al

El Pacte de Salut establirà una estratègia per preservar tot el que significa l’hospital

La normativa que obliga a equipar casc i armilla reflectant als visitants d’una obra fa que es creïn curioses imatges de grup uniformat. Així que el periodista «vesteix» com la ministra. Al final, com ahir a la primera pedra de La Muntanyeta, en deixar l’equipament per marxar es crea una segona muntanyeta més petita.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Pel nostre grup, el valor i la transcendència radica en haver fet aquest pas Junts serem més forts a l’hora de defensar els interessos municipals nou mapa sanitari; vetllar perquè l’hospital mantingui el paper de centre capçalera en el Pla estratègic Sanitari del Camp de Tarragona; promoure una acció de territori a partir d’un eix Reus-Tarragona d’estructura en xarxa, entre altres. Ja hem fet el primer pas. Potser alguns poden pensar que només és un simple pas i dubtar del valor i la transcendència que, al nostre entendre, té la proposta aprovada pel Ple. Pel nostre grup, el valor i la transcendència radica, precisament, en haver fet aquest pas i haver-lo fet juntament amb els representants de la majoria dels ciutadans en aquest consistori. Solidàriament, corresponsablement i units pel valor del consens en benefici d’un dels majors béns als quals tenen dret els ciutadans: la salut individual i col·lectiva.

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Carla Pomerol, Anna Fortuny, Vicente Izquierdo, Moisés Peñalver, Mònica Pérez i Albert Sunyol.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Mario López.

Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Silvia Sanjuan i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Monterols, 36, 2n.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

20

diarimés 29/11/2016

DEFUNCIONS DEFUNCIONS

Tarragona Lorenzo Calero Martínez.

Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Sebastià a la Canonja.

Miguel Núñez Trujillo. Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau. Claudio Guinea Sarachaga.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tanatori.

Reus Antonio Soler Torrente. Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avuia les 10 h. a la capella del Tanatori Municipal.

Emilio Roig Montes. Ha mort a l’edat de 67 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 9.15h a l’Església de Sant Francesc.

Domingo Valdés Mendoza.

Ha mort a l’edat de 80 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 12h a l’Església de Sant Francesc.

Primitiu Vallverdú Roca. Ha mort a l’edat de 80 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 15.30h al Tanatori.

Paulino Güell Calaf. Ha mort a l’edat de 92 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 17h al Tanatori.

Ramon Sisteré Pàmies. Ha mort a l’edat de 87 anys.

SERVEIS

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Sadurní, Demetri, Il.luminada i Àlvar.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

TELEVISIÓ. Programació

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Treballeu dur en una causa en què creieu. Entreu en acció, però no arrisqueu la posició actual o la relació amb algú que us estimeu.

No deixeu que us atrapin els problemes rutinaris.

Doneu a tots els del vostre entorn la llibertat de fer les seues coses amb llibertat.

Algú s’aprofitarà de vosaltres.

Preneu-vos seriosament el futur i com podeu iniciar plans que siguin del vostre interès familiar.

Participeu en un esdeveniment o en un viatge d’un dia que us inspiri a acceptar projectes creatius o que us atansi a algú que us estimeu.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

No discutiu: entreu en acció. Seguiu el cor i continueu amb els vostres plans, si creieu que us donaran satisfacció i felicitat.

Pareu més atenció a les relacions professionals importants. Les accions marcaran una diferència, però les promeses buides, no.

Apreneu dels errors passats i escolteu la raó. Encarareu algú que vol entrar en una cosa que no és segura ni productiva.

Busqueu anar a un lloc que us ofereixi pau. Planejar la pròxima aventura o recerca us motivarà a treballar dur i amb noves il·lusions.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Apreneu mitjançant l’observació. Mantingueu la ment oberta, però preneu un enfocament intel· lectual per no ser explotat per algú.

Alimenteu l’ego fent alteracions saludables al vostre aspecte. No deixeu que ningú us faci sentir culpables per les coses que voleu fer.

La ira serà difícil de controlar. Accepteu un desafiament que requereixi alts nivells d’energia, plans estratègics i molta habilitat.

La bona sort provindrà d’una font misteriosa. No deixeu que la falta de visió o d’adaptabilitat s’interposi entre vosaltres i el que podeu ser.

FARMÀCIES TARRAGONA: Alustiza Masot, José Ignacio. Torres Jordi, 14 (prolongació carrer Reial). Tlf. 977 211 878 (servei diürn i nocturn).

Garcia, M. Teresa - Plana, Virginia. Sant Benildo,10 La Granja (Torreforta). Tlf. 977 549 790 (servei diürn).

REUS: Freixes Bazaco, Maria. Camí de Riudoms, 14. Tlf. 977 311 359 (servei diürn).

Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. 977 322 751 (24 hores).

29/11/2016 diarimés

21

CINEMA. Cartellera

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 07:57 Els Matins 13:24 Espai Terra 14:00 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:40 Cuines 15:49 La Riera 16:34 Divendres 19:16 Unitat d’investigació 20:13 El gran dictat 21:00 Telenotícies vespre 21:58 Sense ficció 23:06 Sense ficció 00:11 Món 324 00:44 El Faro, cruïlla de camins 01:34 KMM 02:32 Ritmes a l’estudi 03:32 Blues a l’estudi 04:32 Jazz a l’estudi

13:20 Shin Chan 14:22 Tom i Jerry 15:02 Bola de drac GT 15:52 Sailormoon 16:38 L’hora del Timmy 17:58 El Mic i els seus amics 18:28 Tex 18:54 Bola & Bill 19:30 Info K 19:42 Quin crac, l’Angelo!

20:11 Tom i Jerry 20:52 El detectiu Conan

21:23 La Riera 22:05 Tria33 22:16 Quèquicom 23:15 33 i pel.lícules de teatre 00:32 El cervell automàtic 01:24 El món des de l’aire

12:45 Flaix 13:37 Cuiner sota pressió 14:01 Les aventures culinàries de Sarah Wiener 15:00 Les cases dels animals 15:50 Les muntanyes del món 16:33 Thalassa 17:00 Xarxa Natura 17:06 GR. Cami de Sant Jaume 17:32 Trens singulars 18:24 Cuiner sota pressió 18:48 Les aventures culinàries de Sarah Wiener 19:31 Weekly Euroleague Magazine 20:00 Esport Club 21:01 Zona UFEC 21:17 Barça-Madrid 23:00 El Club de la Mitjanit 01:01 324 Esports

TVE1

TV2

ANTENA3

06:00 Noticias 24H 06:30 Telediario matinal 08:30 Los desayunos de TVE 10:05 La mañana 13:25 Torres en la cocina 14:00 Informativo territorial 14:30 Corazón 15:00 Telediario 1 15:55 Informativo territorial 16:00 El tiempo 16:25 Acacias 38 17:25 Seis hermanas 18:25 Centro médico 19:35 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:50 El tiempo 22:05 Hora punta 22:40 MasterChef Celebrity 01:10 Un país para comérselo

09:00 España en comunidad 09:30 Aquí hay trabajo 10:00 La aventura del saber 11:00 Documenta2 12:00 Mañanas de cine: ‘La esfinge de cristal’ 13:35 ¡Cómo nos reímos!

14:05 Cougar Town 14:50 Documental 15:45 Saber y ganar 16:20 Grandes documentales 18:05 Documenta2 19:00 Tips 20:00 Cougar Town 20:50 La mitad invisible 21:25 Página Dos 21:55 Historia de nuestro cine: ‘Alba de América’ 23:50 La 2 Noticias 00:10 Órbita Laika

06:00 Minutos musicales 06:15 Las noticias de la mañana 08:30 Espejo público 12:20 Karlos Arguiñano en tu cocina 12:45 La ruleta de la suerte 14:00 Los Simpson 15:00 Noticias 15:45 Deportes 16:00 El tiempo 16:30 Amar es para siempre 17:30 El secreto de Puente Viejo 18:45 Ahora caigo 20:00 ¡Boom!

21:00 Noticias 21:30 Deportes 21:40 El tiempo 21:45 El hormiguero 22:40 Cine: ‘Red de mentiras’ 01:00 Cine: ‘Huida al infierno’

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

07:00 El zapping de Surferos 08:00 Gym Tony XS 09:30 Alerta Cobra 11:30 Las mañanas de Cuatro 14:15 Noticias Cuatro 14:45 El tiempo 15:00 Deportes Cuatro 16:00 Hazte un selfi 17:00 Hazte un selfi más 17:30 Hawai 5.0 19:15 NCIS: Los Ángeles 20:10 Noticias Cuatro 21:00 Deportes Cuatro 21:20 El tiempo 21:30 First Dates 22:45 Amores perros 00:00 Por determinar 03:00 Puro Cuatro 04:00 La tienda en casa 05:15 Puro Cuatro

06:30 Informativos Telecinco 08:55 El programa de Ana Rosa 12:45 Mujeres y hombres y viceversa 14:15 Cámbiame 15:00 Informativos Telecinco 15:35 Deportes 15:45 El tiempo 16:00 Sálvame limón 17:00 Sálvame naranja 20:10 Pasapalabra 21:05 Informativos Telecinco 21:35 Deportes 21:45 El tiempo 22:00 Lo que escondían sus ojos 00:15 Lo que escondían sus ojos 02:15 Premier Casino 04:00 Fusión sonora

06:00 Minutos musicales 07:15 ¿Quién vive ahí?

09:05 Crímenes imperfectos 10:15 Las primeras 48 horas 12:10 Al rojo vivo 14:00 La Sexta Noticias 14:55 Jugones 15:30 La Sexta meteo 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 La Sexta Noticias 20:45 La Sexta Meteo 21:00 La Sexta deportes 21:30 El intermedio 22:30 El club de la comedia 02:30 Canal bingo 03:00 Minutos musicales

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

14:30 Cercle central 15:00 Notícies migdia 15:30 Etiqueta negra 16:00 Notícies migdia 16:30 La setmana mira’t 17:00 Notícies migdia 17:30 Cercle central 18:00 Notícies migdia 18:30 Pica lletres 19:00 Notícies en xarxa 19:30 Esports en xarxa 20:00 Notícies vespre 20:30 Avui per demà 21:00 Notícies vespre 21:30 Actius 22:00 Notícies vespre 22:30 Avui per demà 23:00 Notícies vespre 23:30 Pica lletres 00:00 Notícies vespre

10:00 Ben Trobats 12:00 Enderrock 12:30 Dosos Amunt 13:00 Dorsal 12 14:00 Notícies 12 14:30 Dosos Amunt 15:00 Dorsal 12 16:00 Notícies 12 16:30 Reemissió 18:00 Notícies 12 18:30 Dosos Amunt 19:00 Dorsal 12 20:00 Notícies 12 20:30 Magazine. Fem que passi 22:00 Notícies 12 22:30 Magazine. Fem que passi 00:00 Notícies 12

08:30 Televenda 10:30 Resum 8 al dia 12:00 Parenthood 13:45 8 al dia migdia 14:00 Arucitys 18:00 Parenthood 19:30 8 al dia 22:30 CSI Las Vegas

CANAL 33

Paramount Channel 07:21 Cinexpress 07:23 Teletienda 10:36 Cinexpress 10:51 Pío XII, bajo el cielo de Roma 15:06 El superpoderoso 17:13 Entrenador Carter 20:04 Turbulence 22:00 El búnker 23:57 Cyborg

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA 1 Ozzy 16:00 / matinal dg: 12:00 1 El hogar de miss Peregrine para niños peculiares 17:45 1 El ciudadano ilustre 20:15 22:30 1 Inferno 2 La llegada 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / matinal dg: 12:00 / golfa dv, ds i vigílies: 00:45 3 Animals fantàstics i on troba’ls -català- 16:30 3 Aliados 19:15 - 21:45 / matinal dg: 12:15 / golfa dv, ds i vigílies: 00:15 4 Peppa Pig: las botas de oro ds i dg: 17:00 / matinal dg: 12:00 4 Sully 18:30 - 20:30 - 22:40 4 Sully 16:30 - 18:30 - 20:30 - 22:40 / golfa dv, ds i vigílies: 00:45 5 Peter y el dragón matinal dg: 12:00 5 Doctor Strange 16:00 - 18:15 / golfa dv, ds i vigílies: 00:45 5 100 metros 20:30 - 22:40 6 Un monstruo viene a verme 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:40 / golfa dv, ds i vigílies: 00:45 7 Trolls -3D- matinal dg: 12:00 7 Trolls 16:00 - 18:00 7 La chica del tren 20:00 8 One piece gold matinal dg: 12:00 8 No culpes al karma de lo que pasa por gilipollas 16:00 - 18:00 - 20:10 - 22:15 / golfa dv, ds i vigílies: 00:45 8 La doctora de Brest 22:15 9 Mascotas matinal dg: 12:15 9 Un traidor como los nuestros 16:00 - 18:15 9 Jack Reacher: nunca vuelvas atrás 20:30 - 22:45 10 Animales fantásticos y dónde encontrarlos 16:45 - 19:30 - 22:15 / matinal dg: 12:00 10 Jack Reacher -atmos- golfa dv, ds i vigílies: 00:45 11 Marea negra 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:40 / golfa dv, ds i vigílies: 00:45 12 Trolls -català- 17:00 - 19:00 / matinal dg: 12:15 12 Ouija 2 20:45 - 22:45 / golfa dv, ds i vigílies: 00:45 13 Aliados 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 16:00 / matinal dg: 12:00 14 Cigüeñas 14 Animales fantásticos y dónde encontrarlos 17:45 14 Animales fantásticos y dónde encontrarlos 20:15 - 22:45 15 La reina de España 17:00 - 19:45 - 22:30 / matinal dg: 12:00 / golfa dv, ds i vigílies: 00:30 16 Animales fantásticos y dónde encontrarlos 16:00 - 18:45 - 21:45 / golfa dv, ds i vigílies: 00:15 2 La llegada -dimarts versió original- 20:30 3 Aliados -dimarts versió original- 21:45 4 Sully -dimarts versió original- 22:40 5 Doctor Strange -dimarts versió original- 18:15 9 Un traidor como los nuestros -dimarts versió original- 16:00 20:30 9 Jack Reacher: nunca vuelvas atrás -dimarts versió original- 16 Animales fantásticos y dónde encontrarlos -dimarts versió original- 18:45 YELMO PARC CENTRAL 100 metros dv: 16:00 / dl, dt, dc i dj: 16:00 - 18:30 Aliados diariament excepte dt: 16:50 - 19:25 - 22:00 / dt: 19:25 - 22:00 Aliados VOSE dt: 16:50 Animales fantásticos y dónde encontrar diariament excepte dl i dj: 17:00 - 18:25 - 19:40 - 21:00 - 22:20 / dl i dj: 17:00 - 19:40 - 21:00 - 22:20 dl i dj: 18:25 Animales fantásticos y dónde encontrar 3D Doctor Strange (Doctor Extraño) 16:05 Jack Reacher: Nunca vuelvas atrás dv, ds i dg: 22:30 / dl, dt, dc i dj: 22:45 La chica del tren dl, dt, dc i dj: 16:10 diariament excepte ds i dg: 20:20 - 22:40 / ds i dg: 20:05 - 22:40 La llegada La Reina de España 16:40 - 19:15 - 21:50 Peppa Pig: Las botas de oro ds i dg: 16:15 Sully dv i ds: 20:25 - 23:40 / dg: 20:25 / dl, dt, dc i dj: 20:40 Trolls dv, ds i dg: 16:10 - 18:15 Un monstruo viene a verme diariament excepte ds i dg: 18:10 / ds i dg: 17:50 VILA-SECA / OCINE VILA-SECA 1 Trolls ds i dg: 16:00 - 18:00 - 20:15 / la resta: 18:00 - 20:15 1 Un monstruo viene a verme 22:15 1 Mechanic 2: resurrection dv i ds: 00:15 2 La reina de españa dv: 19:30 - 22:00 / ds i dg: 17:00 - 19:30 - 22:00 / dl a dj: 17:30 - 20:00 - 22:15 / dv i ds: 00:30 3 Cigüeñas ds i dg: 16:00 3 100 Metros 18:00 3 Jack reacher: nunca vuelvas atrá dv, ds i dg: 20:15 - 22:30 / dl a dj: 20:00 - 22:15 3 Ouija dv i ds: 00:45 4 Animales fantasticos y donde encontrarlos dv: 19:15 - 22:00 / ds i dg: 16:30 - 19:15 - 22:00 / dv i ds: 00:30 5 Peppa pig: las botas de oro ds i dg: 16:15 5 Animales fantasticos y donde encontrarlos dv, ds i dg: 17:45 - 20:15 / dl a dj: 17:30 - 20:00 5 Dr strange dv, ds i dg: 22:40 / dl a dj: 22:30 / dv i ds: 00:45 6 Un traidor como los nuestros ds i dg: 16:00 - 22:15 / la resta: 22:15 / dv i ds: 00:30 6 Sully 18:15 20:15 6 Un monstruo viene a verme 7 Marea negra ds i dg: 16:10 - 18:15 - 20:20 - 22:30 / la resta: 18:15 - 20:20 - 22:30 / dv i ds: 00:40 8 La llegada dv: 18:00 - 20:15 - 22:30 / ds i dg: 15:50 - 18:00 - 20:15 - 22:30 / dl a dj: 17:30 - 20:00 - 22:15 / dv i ds: 00:45 9 No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas dv: 22:00 / ds i dg: 17:15 - 22:00 / dl a dj: 17:30 - 19:30 9 Aliados dv, ds i dg: 19:30 / dv i ds: 00:15 9 Animales fantasticos y donde encontrarlos dl a dj: 22:00 10 Aliados dv: 18:15 - 20:30 - 22:45 / ds i dg: 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / dl a dj: 17:30 - 20:00 - 22:15 REUS / REUS PALACE (Més informació al telèfon 977 776 638) La reina de España 16:00 - 18:15 - 22:15 Aliados 16:00 - 20:30 - 22:40 Animales fantásticos 18:10 - 20:30 - 22:40 La llegada 18:00 - 20:05 Trolls 16:00 16:00 - 18:10 - 20:20 - 22:30 100 metros Como reinas 16:00 - 18:00 - 20:00 Call Black 22:15 EL VENDRELL / OCINE (OCINE. 902 170 831 / 977 660 778) La reina de España 15:50 - 18:10 - 22:30 100 metros 20:30 Trolls 16:30 - 18:30 Sully 20:15 - 22:15 Marea negra 16:15 - 18:15 - 20:15 - 22:15 Un monstru viene a verme 16:00 - 18:00 Jack Racher: nunca vuelvas atras 20:10 - 22:30 15:50 - 18:00 - 20:15 - 22:30 La llegada Animales fantasticos y donde encontrarlos 16:30 - 19:15 - 22:00 Aliados 15:50 - 18:00 - 20:15 - 22:30 16:00 - 20:30 No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas Animales fantasticos y donde encontrarlos 18:00 Un traidor como los nuestros 22:30 VILALLONGA DEL CAMP / de Cinema del Centre Recreatiu El contable dg: 16:45 - 19:15 dt: 18:30 / dc: 22:00 / dj: 17:00 Un monstruo viene a verme Que dios nos perdone dg (11 de des.): 16:45 - 19:15

22

diarimés 29/11/2016

IMMOBILIÀRIA • Venda Tarragona SE VENDE CASA UNIFAMILIAR en el centro de Tarragona. Dispone de tres plantas con una exclusiva bodeguilla rústica en la planta sótano, jardín y terraza. Cocina y salón amplios, además de 3 dormitorios dobles tipo suite y uno simple. Más información 977.21.47.13

Particular vende piso en San Salvador para entrar a vivir. Reformado, amueblado, electrodomésticos, calefacción, Gas, A/A, 3 dormitorios, amplia terraza cerrada, 1 baño. Piso intermedio, buen entorno, frente al CAP. Precio: 50.000 euros.

Tel. 629.449.076

CLASSIFICATS chimenea. Buhardilla de 60m2 . 3 Terrazas. Armarios empotrados. Suelos de mármol, carpintería lacada en blanco, calefacción, instalación hilo musical, garaje y bodega con chimenea y cocina. Semiamueblado, para entrar a vivir. Muy luminoso y soleado. 550.000€.

Tel: 670.449.178

SE VENDE PISO EN TORREFORTA totalmente reformado, 3 habitaciones, 2 baños completos, galería, trastero y 2 terrazas. también dispone de a/a y calefacción. precio negociable. tel: 615.891.932

VILAFORTUNY ESPECTACULAR ÁTICO. 175m2. 3 habitaciones, 2 baños completos. Solarium. Parquing.

Piscina comunitaria.

184.000€. Tel: 636.065.107

• Lloguer VENTA DE OBRA NUEVA EN PLENO CENTRO DE TARRAGONA, RAMBLA NOVA. 110m2, 3 dormitorios y 2 baños.

Primeras calidades. ..¡UNIDADES LIMITADAS! 3 últimos pisos a la venta, Infórmese en 977.21.47.13

TARRAGONA. Vendo piso céntrico, 100m2, 4 habitaciones, 2 baños, calefacción.

128.000€. Tel. 696.579.030 c/ Castellarnau, pis reformat de 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina, 1 bany, ascensor, sol, amb pàrking i traster (al terrat) 85.000 € www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 – 639 427 018

Cada DIA MILERS DE PERSONES LLEGEIXEN EL DIARI MÉS A TOT EL CAMP DE TARRAGONA.

Altres poblacions MAGNIFICO CHALET INDIVIDUAL en COVAMAR (Salou). 600m2 de parcela, piscina privada, comedor exterior con barbacoa. 400m2: 6 habitaciones dobles (1 suite), 3 baños com pletos, cocina-office, gran salóncomedor a dos alturas con

Tarragona c/ Rovira i Virgili, pis reformat de 2 dormitoris, salamenjador, cuina amb vitro, 1 bany, ascensor, exterior, sol, calefacció de gas, comunitat inclosa. 380 €/mes. (a partir 20-11-16) www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

SE ALQUILAN PISOS NUEVOS en Tarragona.

Pisos exteriores de 1 y 2 habitaciones en el complejo Royal Tarraco, cercano a la universidad. Gimnasio y piscina. Comunidad incluida. Descuento para residentes en el gimnasio. Desde 450€/ mes., 977214713, www. promysa.com

C/ Unió, pis reformat de 4 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina de gas natural amb galeria, 1 bany, 1 lavabo, a/condicionat, exterior, sol, ascensor. 550 €/ mes www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 Pau Clarís (zona Joan XXIII), pis reformat de 4 dormitoris, sala-menjador amb terrassa de 12 m2, cuina office amb galeria, 2

banys, ascensor, calefacció ind a gas, a/condicionat, pk gran, traster, exterior, grans vistes, solejat i zona comunitària amb pista de tenis.

Comunitat inclosa. 850 €/ mes www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Altres poblacions Cambrils –Av Diputació (al costat de la platja) pis semi-nou de 2 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina amb electrodomèstics, 1 bany, ascensor, assolellat, mobles i pk. Comunitat inclosa. 550 €/mes www. nouhabitatconfort.com Telf.

977 22 90 96 - 609 309 507.

SALOU, xalet semi-nou de 3 plantes, 3 dormitoris dobles i 2 individuals, cuina officce amb galeria, 3 banys, armaris encastats, exterio, sol, vistes, calefacció ind a gas, pk 3 cotxes, i golfa acondicionada. 1200 €/mes www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 Alcover (Alt Camp) c/ Major, casa reformada de 3 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina officce amb vitro i galeria, 2 banys, calefacció a gas natural, amb goles, estudi i traster soterrani. Comunitat inclosa 550 €/ mes www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 Cambrils-Vilafortuny, pis de 2 dormitoris, salamenjador amb terrassa, cuina americana amb vitro i galeria, 1 bany, exterior, sol, amb 2 pk. Zona comunitària amb piscina. 480 €/mes www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 Creixell - c/ Major , pis nou a estrenar de 2 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina oficce amb electrodoméstics, 1 bany, armaris encastats, calefacció, a/condicionat, exterior, assolellat, ascensor, pàrquing, zona comunitaria amb piscina. Comunitat inclosa. 450 €/mes www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Venda Oficines, Terrenys, Naus,

Pàrquings ES VEN PARKING gran + traster Joaquima Vedruna. Tel. 636.440.204

venC plaça de parquing c/Violant d’Hongria, de Sant Pere i Sant Pau. Tel. 619.802.730

Lloguer Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings LLOGO PÀRQUING Av. Andorra. Tel. 690.726.633

URIBET. Encontrar amistad, pareja y cenas.

Tel: 671.327.565

ALTRES ARQUITECTE, cèdules d’habitabilitat, certificats eficiència energètica, des de 85€+IVA. Tel: 657.989.467

CARPINTERO, EBANISTA. Económico. Tel: 693.775.316

MOTOR DESGUACE y COMPRAVENTA de VEHÍCULOS. Gestor Autorizado. Tramitamos su baja inmediata y pago al momento. Tel. 977 54.86.11 – 678.745.822

PINTURAS INDUSTRIALES Y DECORATIVAS HERRERA, S.L. Tel. 626.869.583 - Presupuestos sin compromiso.

TAPICERO RÁPIDO. Económico. Clásico profesional. Muebles hostelería.

Tel. 691.586.879 PINTOR PROFESIONAL. Todo tipo de trabajos de pintura. Seriedad. Presupuesto s sin compromiso.

Tel: 620.019.873

TREBALL ¡¡GANA DINERO RÁPIDO!!

Si eres chica joven, atrevida te puede interesar. Información whatsApp 645.503.078

AMISTAT AGENCIA MYSOL TE ENCUENTRA TU PAREJA a través de presentaciones individuales. Tel.695.410.052 www.maisol.com

MAYCA CATALANA. Tus mejores masajes corporales... Especial Body&Body.

Tel. 644.856.593 MASAJES PROFESIONAL y RELAX Estimulante.

Completo. Tel: 647.757.630 Asequible. Repetirás!!!

RELAX AVRIL. PARTICULAR. Culo, buen pecho, cariñosa. 30€.

REUS. Tel: 603.106.676

ANASTASIA ESPAÑOLA. 40€. 1 Hora. Tel. 642.172.192 CASA MARGA. Nuevas Señoritas !!! Españolas- latinas.

Tel: 977 21.26.12

TAROT TAROT CARLA. Sólo necesito fecha de nacimiento. Te atiendo personalmente. Precio máx: red fija 1.21€/ min. – red móbil 1,51€/min.

806.517.132 MAESTRO TOURENA Soluciona todos problemas: amorosos, enfermedades, trabajo, impotencia sexual. ¡¡RESULTADOS 2 DÍAS!! Tel. 610.324.179

MASSATGES CATALANA MADURITA. Masajes profesionales. Final feliz. Tarragona. Tel: 688.212.405 MASAJISTA ERÓTICA. Madurita. Discreta. Particular.

Calafell. Tel: 698.322.156 NATALIA. Masaje profesional erótico. Económico. Discreto. Salidas.

Final feliz… a tu gusto. Tel. 628.892.397 –SALOU–

KAREN CUBANA. Conejito peludito. Tel. 698.207.674 Reus Reus. RUBIA MADURITA. 20€ Tel: 654.499.093

LA PINEDA. Española. Discreto. Tel. 689.948.342

CASA NICOL 30€. Reus. Tel. 698.788.062

PROFESSIONALS

DIANA RUBIA FIESTERA. Placer sin límites. 24h. Tel: 648.514.855

¡¡CON CLASE!! Madura catalana. Concertadas. Recibo sola. Señores discretos. Tel: 635.365.209

FACHADAS-REHABILITACIONES. Tel. 610.866.909 / 977 33.03.83

Reus, c/ Riera d´Aragó /Raseta de Sales, local de 300 m2 en 3 plantes. Instal. lacions. 800 €/mes www. nouhabitatconfort.com Telf.

977 22 90 96 - 609 309 507

FONTANERÍA, ELECTRICITAT, CALEFACCIÓ. Tel. 643.176.271

MASAJES Reus. ¡¡20€!!.

20 minutos. Particular. Tel: 603.106.676

REFORMES

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 600.776.788 CENTRO DE NEGOC I O S TA R R A G O NA equipado con recepción, sala de juntas, baños, sala de espera, oficinas, despachos y espacio de co-working.

Desde150€/mes , www.promysa.com.

977.21.47.13

MADURITA. MASAJISTA ATRACTIVA. Todos los servicios. Particular. Calafell. Tel. 652.661.163

MADURITA. Recibo sóla.

Máxima discreción. Tel. 698.390.293 CASA SUSANA. 24 hrs. Económico. Tel: 977. 32.15.68 CASA MONTSE. Jovencita, maduritas. 20€. Tel: 977 07 57 74 REUS. MARITXELL catalana, madura. Tel. 688 313 590 MUÑEQUITA CHOCOLATE. Dulce masaje 25€ completo. Reus. Particular. Tel: 631.876.964 MADURITA FRANCÉS COMPLETO. Pasión, sexo...

Lengua juguetona. Te haré disfrutar... Tel. 632.748.467 COMPLETA MARI REUS. Griego, Francés, Beso negro.

Salidas. Tel: 673.869.662 ¡¡¡NAOMI. NOVEDAD!!! Joven brasileña 23 añitos. Vicio total. 24h.Tel: 698.344.704 MULATA, VENEZOLANA, CATALANA y JOVENCITA 20a. Muy complacientes.

Tarragona. Tel: 977 21 49 29

REUS. ALQUILO HABITACIONES POR HORAS. Suites confortables para relax, especial parejas.

Climatizado. Discreto.Tel: 654.499.093 ¡¡¡NOVEDAD!!!

SORAYA árabe. Viciosa juguetona.

24hrs. Tel: 636.737.720 MORENA ESPECTACULAR. BÚLGARA. Todos los servicios. Tel: 605.065.805

EVA ESPAÑOLA. Guapa, completa.

Privado.

REUS - 634.624.182

ANA POLACA 20 añitos.

Joven niñata fiestera. 24hrs.

Tel: 650.801.498 MONTBLANC. CHICA ESPAÑOLA Para pasar un buen ratito... Tel: 669.436.810 MADURITA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 603.579.184 HERMOSOS PECHOS ... te darán placer!! CARLITA. 24h.

Tel: 626.274.652

SEXY ESCORT INDEPENDENT. EXOTIC MASSAGE... WITH A HAPPY END!!. ALTAFULLA. Tel: 631.862.979

VICTORIA. LA PINEDA. Dulce cariñosa completísima.

Económico. Tel: 631.976.300 MUÑEQUITA 26a. Morena, sexy, complaciente. Tarragona. Tel: 698.221.422 JESSY 27a. Atractiva. Reus.

Tel: 635.114.689 NUEVA MUÑEQUITA VENEZOLANA. Delgadita 120p natural. 20€. Reus. 24h.Tel: 634.838.843 TERE MADURITA RELLENITA. Todo lo que te guste...

Reus. Tel: 612.413.959

CLASSIFICATS SARAY 54a. MASAJES. Discreción. LA MORA. Tel: 634.690.215 MARÍA CARIÑOSA. ¡¡NUEVA DIRECCIÓN!! Reus. Tel: 604.127.504 ¡¡NOVEDAD!!

PALOMA explosiva portuguesa calentorra total!! 24h. Tel: 638.076.098 SEGUR CRISTAL. Viciosa.

Todos los servicios. Tel: 602.617.297 ¡¡30€!! NOVEDAD CATALANA. Reus. Tel: 635.322.367 NOVEDAD TARRAGONA. Para maduritos y jubilados.

20€. Tel. 688.324.531 CATALANA, ESPAÑOLA y AMIGAS. Francés natural. SEGUR-CREIXELL. Tel: 653.103.491 CAROL 30a. Reus. Delgadita. Tel: 603.254.131 MICHELL FRANCESA 40€ - 1h. Penetración sin goma.

Tel: 688.206.718 ABUELA CACHONDA Todo sí. Tel: 642.740.412

.

BESOS AUTÉNTICOS. Francés natural. Tel: 648.132.051

29/11/2016 diarimés

23

24

diarimés 29/11/2016

A L’ÚLTIMA

L’ACUDIT

FORMACIÓ CEDIDA

Napi

EL TEMPS

Estat del cel De matinada hi haurà un augment progressiu dels núvols d’est a oest del país que al llarg del matí deixaran el cel molt ennuvolat o a estones cobert, sobretot al nord-est i a la resta del litoral i prelitoral. A partir del vespre la nuvolositat començarà a minvar pel litoral nord.

14º

Màxima

10º

Precipitacions S’esperen precipitacions febles i disperses a la meitat est del país i a la resta del litoral i prelitoral. S’iniciaran de matinada per l’extrem nord-est i al vespre es restringiran al terç sud i l’oest. A banda, a la resta del territori en seran possibles. Les quantitats Mínima acumulades seran minses en general, localment poc abundants al quadrant nord-est i a l’extrem sud del litoral i el prelitoral (fins a 20 mm en 24 hores).

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell fàcil

Nivell mitjà

L’exdirector, l’autor i coautor del llibre, la presidenta del centre i l’actual director de l’escola van pronunciar els parlaments.

Redacció

L’ESCOLA ELISABETH CELEBRA 50 anys

pedagògics i amb una clara voluntat Escola Elisabeth. de donar resposta a 50 anys d’història les especificitats de (1967-2017). Aquest cada alumnes mités el títol del llibre jançant el seguiment que s’ha publicat personalitzat dels per commemorar seus educadors en el 50è aniversari de col·laboració amb l’Escola Elisabeth de l’equip de psicopeSalou. dagogs del centre.

A l’Auditori AnL’Escola Elisabeth ton Ribas de la matambé disposa d’una teixa escola, i davant llar d’infants, i semde més d’un centepre ha potenciat àrenar de persones, es Per commemorar l’aniversari, s’ha es poc reconegudes va fer la presentació d’aquest llibre per publicat un llibre que recull la història com ara la plàstica, la música i els esretre homenatge als del centre ports.

50 anys d’aquesta L’any 2008, l’Eliinstitució educativa.

En cinquanta anys d’història, l’Escola Elisa- sabeth traslladava tota la seva activitat escolar a beth ha esdevingut un referent de l’ensenyament l’actual complex educatiu, en una operació que cooperatiu al Camp de Tarragona. D’ençà que va servir per assolir el projecte de la segona línia Carme Amat va decidir emprendre el projecte per classe i per donar cobertura a tota l’etapa de l’International Collegium Elisabeth, moltes educativa, de 0 a 18 anys, amb la incorporació altres persones s’hi ha anat sumant per fer pos- dels nous batxillerats. D’aquesta manera, tot sible la pervivència d’una manera d’ensenyar al- l’alumnat de l’Elisabeth té actualment l’oportunitat de completar la seva escolarització al centernativa en relació a les poblacions de l’entorn.

L’Escola Elisabeth va néixer a mitjans de la tre. L’escola salouenca, d’altra banda, ja està en dècada dels anys seixanta i, en aquell context, procés de consolidar una tercera línia per curs i la inversió del govern franquista en educació ar- que també ofereix un ampli ventall d’activitats rossegava un dèficit important. Amb tot, el mi- formatives extraescolars, amb especial atenció nistre Villar Palasí inicià un seguit de reformes a l’assumpció de l’anglès com a tercera llengua que forçaren a molts centres d’ensenyament a natural.

Amb més de mil cent alumnes matriculats i haver d’assumir canvis importants per poder prosseguir amb la seva activitat. L’adequació de un equip de més de cent professionals de l’ensenyament al capdavant, l’Escola Elisabeth esdevé, les instal·lacions es feia imprescindible.

Gràcies a la implicació de molts pares i profes- avui per avui, una institució educativa de refesors, l’Escola Elisabeth de Salou va poder tirar rència a tota la demarcació.

La història de l’escola la recull el llibre que va endavant com a societat cooperativa, però es va haver de construir un nou centre que donés ca- ser presentat en un acte on la presidenta de l’esbuda a la demanda de nous alumnes i, a la ve- cola, Anna Salvia, l’exdirector i impulsor del progada, que rebés el vistiplau de l’Administració. jecte, Anton Ribas, l’actual director, Enric Masià, Era l’any 1973 i l’escola per fi comptava amb unes i l’autor i el coautor del llibre, Xavier Royes i Josep instal·lacions pròpies a la partida dels Estanyets, Maria Raventós, van ser els encarregats de reai es deixava així enrere tot un periple d’ubicació litzar els parlaments. Carme Amat, fundadora de en xalets: Villa Sant Rafael, Villa Enriqueta i el l’escola, no es va voler perdre la presentació del llibre, tot i els seus 97 anys. xalet del carrer de l’Església.

A la secretaria del centre, el llibre està a disSegons la mateixa escola, el que fa a la línia educativa, l’Escola Elisabeth sempre s’ha des- posició de totes aquelles persones que estan o tacat per emprar una metodologia de treball han estat relacionades amb l’Escola Elisabeth de avançada, que para atenció als nous corrents Salou.