CIENTIFICS I NATURALISTES AL MONTSENY by mgciencies tela

Museu de '<"\-: Granollers Ciéncies Nalurals

Científícs i naturalistas al Montseny (les generacions del s. XIX)

CientĂfics i naturalistes al Montseny (les generacions del s. XIX)

Museu de Granollers Granollers, 1993

Realització: Museu de Granollers - Ciéncies Naturals Guió: Centre de Documentado del Pare Natural del Montseny, secció ciéncies naturals Textos: Antoni Arrizabalaga, Josep M. Camarasa, Élia Montagud, Ignasi Oró i Rosa Sánchez Assessorament lingüfstic: Consorci de Normalització Lingüística del Valles Oriental Fotografíes cedidos per: Arxiu fotografíe del Centre Excursionista de Catalunya Arxiu Tobella de Terrassa Arxiu fotografíe de l'lnstitut Municipal d'História de Barcelona Biblioteca deis JesuTtes de Casp, Barcelona Centre Excursionista de la Garriga Élia Montagud Familia Maluquer i Maluquer Instituí Botanic de Barcelona Museu Geológic del Seminan de Barcelona Museu de Zoología de Barcelona Reial Academia de Ciéncies i Arts de Barcelona

Tractament fotografíe:

Agraíments: Biblioteca Popular F. Tarafa de Granollers Josep M. Camarasa Diputado de Barcelona, Servei de Pares Naturals Editorial Labor Institució Catalana d'História Natural Instituí Botanic de Barcelona JesuTtes de Casp de Barcelona Jaume Josa Salvador Maluquer i Maluquer Manel Mas Josep M. Montserrat Museu Geológic del Seminari de Barcelona Museu de Zoología de Barcelona Reial Academia de Ciéncies i Arts de Barcelona Jordí Roca Francesc Uribe Lluís Via (f) Edició del catáleg: Museu de Granollers i Centre de Documentado del Monlseny. Entitats col.laboradores en l'edició: Museu Etnológic del Montseny, la Cabella, Arbúcies Centre d'lniciatives Ambientáis del Montseny i Montnegre, la Rectoría Vella, Sant Celoni Fotomecánica: Repro-Mon

Francesc Sánchez (Siqui) Disseny grafio: Miquel Llach

Impressió: Impremía Municipal de Granollers Tiratge: 1.000 exemplars ISBN: 84-87790-06-2 Dipósit legal: B-18.023-93 Granollers, abril de 1993

Fotografía ontenor Junto de Ciéncies Noturols de Barcelona, Museu Martorell, 1917.1. de Sagarra, M. Bohigas, Soez i Sánchez (Arxiu fotografíe del Centre Excursionista de Catalunya. Có de Trióla núm. 540).

Presentado

Una incursió per la historia de la recerca naturalística al Montseny i una reflexió sobre la historia de la ciencia * Preliminar* He de comencar aquesta conferencia amb un regraciament ais organitzadors ¡ ais ¡mpulsors d'aquesta exposidó perqué m'han donat l'oportunitat d'adrecar-vos aqüestes paraules i participar d'alguna manera en l'acte d'homenatge i record a alguns deis naturalistes mes distingits que han estudiat la fauna, la flora i la geología del Montseny. Alhora també em voldria excusar per tal com m'hauria agradat teñir una disponibilitat mes gran per ser mes actiu en la preparado de l'exposició, cosa que les meves circumstáncies personáis deis darrers mesos no m'han permés. I probablement encara m'hauria d'excusar (o potser no, al contrari, així potser no seré tan avorrit) perqué m'he permés aprofitar el pretext de la historia de la recerca naturalística al Montseny per estendre'm en algunes consideracions de mes ampli abast, tant temátic (sobre la historia de la ciencia en general) com territorial (per parlar en general de la ciencia a Catalunya i, fins i tot, en alguns aspectes, deis páísos véíns). Una considerado sobre l'exposició que avui s'inaugura ens donará el punt d'arrencada del que voldria explicar. L'exposició, en efecte, ens ensenya, entre altres, una cosa molt important tant per al científic (i, en concret, el naturalista), com pera l'afeccionat, l'ecologista o el ciutadá comú. Una cosa que hauria de ser perfectament sabuda, pero que es sovint oblidada: que el Montseny, amb els seus components i valors naturals, no ha estat descobert abans-d'ahir. Ja fa mes de cent anys (com mostra directament l'exposició) i forca mes i tot (com explicaré mes tard) hi havia "naturalistes" que el coneixien i que s'hi interessaven, i el mateix passa amb molts d'altres indrets que ara ens esforcem a "salvar". Des del meu punt de vista, posar de relleu aquesta observado, que sembla -i probablement es- una obvietat, es ¡mportant perqué hi ha molta gent, fins i tot veritablement interessada per la natura, ¡nclosos molts científics de la natura, que pensa de bona fe que fins fa ben poc no se'n coneixia gairebé res, i que tot ha estat descobert de pocs anys enea.

La ciencia té historia, la natura també Per explicar aquest punt de vista erroni -no tan sois per al cas concret que ens serveix de pretext, sino de manera mes genérica- ens hem de fixar com la imatge que generalment es transmet a la societat de la ciencia i de l'activitat científica, i també la imatge que en reben els futurs científics a través de l'ensenyament universitari, es la d'un eos coherent i acabat, sense fisures i sense historia o, en tot cas, amb una historia finalista, orientada a arribar al punt on es avui, ignorant la contingencia inherent a tot fet que

* Conferencia inaugural de l'exposició. Granollers, 5 de setembrede 1991

té un desenvolupament en el temps. La presentado deis temes que fa un manual de qualsevol ciencia no els relaciona mai en funció de com les descocerles en un aspecte determinat han estimulat les recerques que han condu'ít a troballes posteriors. Només en casos molt sonats (Darwin i l'evolució, Pasteur i els microbis) apareixen alguns "herois" de la ciencia; molt sovint en contextos equivocats. L'evolucionisme darwiniá, per exemple, en un context de genética de poblacions (que Darwin no va poder ni intuir); o Pasteur en mig d'una discussió sobre morfología de la cél.lula procariota (concepte que es molt posterior a l'obra de Pasteur). Quan veiem un llibre que es titula, per exemple, "La vegetado del Montseny" o "La fauna del Montseny", encara que els autors ens adverteixin, com imposen els usos académics, que es tracta d'un treball encara perfectible, empesos per aquella imatge de la ciencia, tendim a prendre'l com l'expressió -única i acabadade la vegetado o la fauna del Montseny, fent abstracció deis moments histories en qué ha estat redactat i en qué ha estat publicat (no sempre coincidents) i deis métodes seguits en l'estudi o en la compilado de dades. Prescindim així: 1) Del fet que fa mil anys (o deu mil, o el mes passat, o el segle vinent) la vegetació o la fauna poden haver estat o poden esdevenir diferents. Que, com tot el que es viu, teñen historia.

B Café, Montseny. (E. Montagud)

2) Del fet que la interpretado deis fenómens o deis objectes estudiáis podría ser diferent si haguessin estat diferents els criteris o la metodología deis autors (per exemple, si s'hagués aplicat el métode del continuum en comptes del fitosociológic en la descripció de la vegetació.o si la fauna hagués posat l'accent en determinats grups d'invertebrats, en comptes d'uns altres). Altrament dit, deixem de teñir en compte que: a) La ciencia, com tota activitat humana, té un esdevenir, una historia, i que aixó mateix la fa contingent (cada fet pot esdevenir-se o no en funció deis que l'han precedit en el temps). b) Que també la natura i cada una de les seves parts teñen historia. O, per dir-ho amb una sola frase, que la natura té historia i els humans, com a part de la natura, també en tenim.

Els humans i la natura o els humans en la natura? Potser el problema rau en el fet que els humans, tot i que cada vegada trobem nosaltres mateixos mes evidencies de la vanitat d'aquesta presumpció, encara estem massa avesats a situarnos conceptualment fora de la natura, i ens costa d'acceptarnos-en com a part, tant si es per conéixer-la, dominar-la,

explotar-la i destruir-la, com si es per protegir-la o "salvar-la". I aixó que ja fa uns quants segles que Descartes, encara que fos des d'una perspectiva mecanicista, va fer observar que no es menys "natural" el moviment d'un rellotge (o, vist amb ulls d'avui, l'acció de qualsevol giny electrónic) que la migració d'una oreneta. Val la pena recollir les seves belles frases: "Et /'/ est certoin que toutes /es regles des Méchaniques appartiennent a la Physique, en sorte que toutes les dioses qui sont artificie/tes, sont avec cela naturelles" (...) "Et sans doute que lorsque les hirondelles viennent au printemps, e/íes agissent en cela comme les horloges". ("I no hi ha dubte que totes les Neis de la mecánica son part de la física, de manera que totes les coses que son artificiáis, son per aixó mateix naturals" (...) "Sens dubte quan les orenetes venen a la primavera, actúen en aixó com els rellotges".) I es potser per aquest hábit de situar-se fora de la natura que son encara molts mes els humans que, sense amoTnar-se ni poc ni gaire de les repercussions a mig o a llarg termini de les seves accions, s'esforcen a treure el máxim profit possible a curttermini del bocí de planeta que els es mes a l'abast, encara que per fer-ho hagin d'arranar milers d'hectárees de bosc tropical o malmetre les aigües d'algun riu o algún paratge singular, o fins i tot els que, sovint amb mes bona voluntat que encert, intenten "salvar" tal o tal indret "valuós" o "amenacat", que els qui es plantegen -ens plantegem- la reflexió que aquest planeta en qué vivim es l'únic que coneixem que ofereixi, de moment, condicions d'habitabilitat per a la nostra especie (sense la qual la Terra ha campat -i podría tomar a campar, tranquil.lament- molts milions d'anys), hem d'assegurar la persistencia sostinguda de les condicions que en fan un habitat apte per ais humans i per a totes les especies que conviuen amb aqueste. Caldría estendre aquesta consciéncia entre els humans. Pero aquesta consciéncia només es pot obrír pas amb un coneixement majorítáriament ¡nteríoritzat i socialment compartit deis elemente, de l'estructura, de l'organització, del funcionament i de la historia del nostre planeta, i molt particularment de la biosfera i del lloc i el paperque hi fan els humans. I es predsament a l'accés a aquest coneixement i a la seva difusió que han contribuít -i contribueixen, al costal d'altres científics i pensadors- els naturalistes.

Ciencia normal versas revolucions científiques Malauradament, el procés d'avenf en el coneixement i el de transmissió i difusió d'aquest avene al si de la societat no son processos simples lineáis i acumulatius, sino que son complexos i están sotmesos a les circumstáncies históriques generáis de cada moment i a les peculiars de la comunitat científica, tant a escala global com local. Ja fa anys que Thomas S. Kuhn, l'historiador de la ciencia nord-americá, posa en relleu com la historia de la ciencia (es a dir, la historia de la producció de coneixement) passa per dos tipus de períodes: - Uns, que Kuhn anomena de ciencia normal, en els quals s'acumulen coneixemente, d'acord amb unes determinades pautes teóriques i metodológiques acceptades de manera general peí col.lectiu de la

comunitat científica, d'una determinada disciplina o determinat camp específic de recerca. Aqüestes pautes comunes, compartides per una comunitat científica determinada, les anomena paradigmes. - Uns altres, les revolucions científiques, en els quals es qüestionen els paradigmes vigents i n'emergeixen de nous, que també son discutits, fins que se'n consoliden alguns, i tots els coneixements referents a la disciplina afectada es reconstrueixen de nou a l'entom deis nous paradigmes. Semblaría com si les revolucions científiques fossin el preu a pagar per poder evitar l'encarcarament de la recerca en el pur formalisme o la repetició. Aixó, pero, com en el cas d'altres menes de revolucions menys ¡ncruentes, no es fa sense pérdues. Els coneixements que per una o altra rao no arriben a incorporar-se ais corpus regits pels nous paradigmes acaben essent bandejats i caient en l'oblit

La recerca naturalística al Montseny, un exemple a petita escala deis efectes de les revolucions científiques deis darrers segles, en l'ámbit de les ciéncies de la natura Potser us demanareu (i, a primera vista, no sense rao) quina relació h¡ pot haver entre les aportacions de Kuhn sobre les revolucions científiques i la historia de la recerca naturalística al Montseny. De seguida hi arribem. Sens dubte els primers "naturalistes" del Montseny foren els primers humans que el recorregueren i que s'hi establiren. Els primers cacadors paleolítics que s'aventuraren per les seves boscúríes (ben diferents, per la seva flora i fauna, de les actuáis, per cert) per pura necessitat de supervivencia havien de saber un munt de coses de la natura en qué vivien, havien de conéixer molt be l'anatomia de les seves preses per colpir-les al lloc just, al moment precís i de la manera mes segura, com també la seva etologia per localitzarles i perseguir-les amb eficacia; també havien de conéixer les plantes útils com a aliment, per guarir les malalties i mil usos mes, i les pedrés útils peral seu utillatge. Semblantment, els primers agricultors havien de teñir uns coneixements sobre la flora i la fauna que avui ens sorprendrien. Pero aquests coneixements, de base empírica i transmesos exclusivament per comunicació oral, s'integraven a poc a poc, com arreu del món, a la cultura comuna de les poblacions humanes establertes al Montseny i al seu entom. Possiblement la primera "revolució científica" ha estat arreu del món aquella que relega tots aquests coneixements integráis a la cultura tradicional de cada poblé, a una categoría "inferior" de coneixement i declara que el coneixement "superior" era privilegi d'una classe (o unes classes) determinada d'homes, es diguessin mags, sacerdots, metges o filósofs. El resultat ha estat que un gran nombre de coneixements o be s'han transformat en regles técniques de determinats oficis o activitats, o be s'han perdut o han quedat relegats a una transmissió entre grups reduíts. Així, per exemple, mentre el coneixement sobre les plantes medicináis passaren a ser patnmoni deis metges i tingueren considerado "científica" des de molt antic, els coneixements sobre els animáis, llevat d'excepcions com els doméstics 0 els de falconeria, no la tingueren. Tomant a la concreció del Montseny, no hi ha referéncies escrites d'activitat d'estudiosos de la natura en aquesta área, ni tan sois descripció d'elements naturals (llevat, es ciar, deis que apareixien en testaments 1 altres documents referents a propietats o vineles feudals) fins al segle XVI. Les prímeres referéncies les trobem en el Llibre primer de la historia Cathalana en lo cual se tracto de Historia o descripció natural, co es

de cosos de Cathaluña, del jesuíta reusenc Pere Gil (155 I -1622), el manuscrit del qual (publicat el 1949 a cura de josep Iglesias) porta la data de l'any 1600. Es tracta només de breus referencies a algunes produccions minerals (cristalls de roca, galena, or (al riu Tordera, prop de Palautordera) ¡ vegetáis (pins, avets ¡ roures, deis quals "se fan arbres i antenes de naus i galeres"). Aquesta darrera referencia ("es abundantíssim en avets i altres llenyes per a la fabrica de les galeres") la trobem repetida en la Crónica Universal del Principal de Catalunya, publicada el 1609 per Jeroni Pujades (1568-1635). Esteve de Corbera (1563?-1631), en la seva Cataluña ilustrada (redactada els darrers anys de la seva vida -la deixá incompleta- i publicada póstumament en castalia a Nápols el 1678), fa esment concret de la importancia deis boscos de Vallfomers i del Molar. Pero aixó no eren sino pinzellades, referencies fugisseres en textos descriptius ("histories") d'un ámbit geográfic mes ampli: el de tot Catalunya. Eren, per altra banda, mes mostres d'erudició que no pas d'observació que pogués conceptuar-se de "científica" amb ulls d'avui. No es pas estrany que fos així. La ciencia, entesa com a producció de coneixements, era quelcom molt precari a la Catalunya decadent deis segles XVI i XVII. Practicament es reduTa a l'activitat d'uns quants metges i apotecaris ais quals es pot afegir, no sense prevenció, algún erudit com els que acabem d'esmentar. En alió que afecta les ciéncies de la natura (en especial la botánica), el canvi substancial es produina a Catalunya entorn deis anys de la Guerra deis Segadors i els seus protagonistes señen alguns apotecaris de Barcelona. No sois els Salvador, com fins fa poc es creía, sino probablementtambé els Sala, emparentáis amb ells, protagonitzen en aquest camp el tenue reflex que té a Catalunya la revolució científica del segle XVII, la qual es manifesta en el camp de la botánica, en la renovado de la sistemática per part de personatges com l'anglés Ray, l'escocés Morrison o l'occitá Magnol (que fou mestre de Jaume Salvador i Pedral i del seufilljoan Salvador i Riera, dos deis protagonistes d'aquest episodi de la historia de la ciencia a Catalunya). Pero, curiosament, el primer naturalista "modern" de qui ens ha pervingut noticia que visites el Montseny es un deis protagonistes de la renovado de la sistemática del darrerterc del segle XVII, en aquest cas de la zoología: l'anglés sir Francis Willughby(l635-l672). Sir Francis Willughby era home de familia aristocrática i de fortuna considerable. Havia estat deixeble a Cambridge de John Ray, abans que aquest hagués d'abandonar la cátedra (1662), com a conseqüéncia del seu refús a sotmetre's a I' Act ofUniformity (era clergue de l'església d'Anglaterra i no acceptá la ¡mposició, per aquesta disposició reial, del Common Prayer Book i altres mesures limitadores de la llibertat de pensament, que anaren lligades a la restaurado de la monarquía anglesa, després del govem de Cromwell). Fou Willughby qui oferí a Ray mitjans de vida i l'oportunitat d'acompanyar-lo en un viatge peí continent europeu (1663-65), en el marc del qual, al final d'estiu del 1664, mentre Ray romanía a Montpeller, per traslladar-se després a París ¡ Calais, abans del definitiu retom a Anglaterra, Willughby emprenia un recorregut pels reialmes

Les Agudes, Montseny. (L Montagud)

híspanles que comencá peí Coll de Banyuls, per dlrigir-se després a Vic (per Llanca, Roses, Figueres, Castellfolllt de la Roca, Olot i Roda de Ter), des d'on arriba a Sant Seglmon (després seguí cap a Mola, Montserrat, Cardona, Calaf, Santa Coloma de Queralt, etc.). Willughby, juntament amb Ray, fou un deis renovador; de la sistemática zoológica (foren els primers a ¡ntroduir el concepte de genere i a descnure'n), pero també s'interessá pertots els altres aspectes deis que llavors es consideraven els tres regnes de la natura, com queda en relleu a la narrado detallada del seu viatge, que Ray publica, juntament amb la deis seus viatges i la del que havien fet en comú, l'any després de la prematura mort de Willughby. "We went to the hilí where the amethysts or violet-stones are found distant two leagues from Vich , callea St Sigmimont (sic). On the top of the hill is an hermitage and place ofdevotion, where Sigmimont, a Burgundion King did penance. The amethysts are found lowerin the side ofthe hills. Viscountjacque is lord ofthe soil, and whoever opens a mine pays him a pistóle and a halfper mensem. They find the stones by following a vein of reddish or black earth or a vein In the rock so coloured. They are all hexangular and pointed like a chrystal. There are three sort, the best are the blackest or deepest violet 2.Others are almost quite white. S.Some, butvery rarely, are found tinctured with yellow. They sometimes stick a great many together to the rock, like the Brístol diamonds, but those are nevergood: the best are found loóse in the chinks on the rock, in a fat yellowish or reddish earth. They scrape out this earth with long narrow knives, that enter into the chinks, and then crumble it into pieces vv/th the fingers to feel for the stones. They are afterwards ground and polished upon leaden moulds after the same manner as chrystal is. First they use the dust ofSmiríl or emery, and at last of Trípoli. All along the way to this hill, we saw abundance ofArbutus and Rhus coriariorum callea Rhondo. In this country, they use not bark ofoak to tan their leather, as we do, but the leaves and branches ofthis shrub, which they first bruise with o perpendicular stone, and then mingle with water, and, heating the water lukewarm, steep the skins in it three or four days. In these mountains are also found emeralds, gold and other sorts ofminerals and stones, but it doth not tum to account to search for them." (Anárem al turó on es traben les ametistes o pedrés violeta, que es traba a dues llegues de Vic i s'anomena Sant Segimon. Al cim es traba una ermita i un lloc de devoció, en el qual Segimon, un rei de Borgonya, féu penitencia. Les ametistes es traben mes avall, al vessant de la muntanya. El vescomte Jaque (sic) es el senyor de la térra, i cadascú que obre una mina, li paga una pistola i mitja per mes. Traben les pedrés seguint una vena de térra rogenca o negra, o una vena a la roca colorejada així. Totes son hexangulars i apuntades com el cristall. N'hi ha de tres menes, les millors son les mes negroses o profundament violetes. 2.Altres son gairebé blanques. 3.Algunes, pero molt rarament, es traben tintades de groe. Algunes vegades se'n traben una colla juntes a la roca, com si fossin diamants de Bristol, pera aqüestes mai no son bones: les millors es troben perdudes en esquerdes de la roca, en una térra grassa groguenca o rogenca. Remenen aquesta térra amb ganivets llargs i estrets i després l'esmicolen amb els dits per trabar les pedrés. Després les munten i les poleixen sobre suports de plom, tal com es fa amb el cristall. Primerian servir pólvores d'esmeril i després de Trípoli. Al llarg del camí cap aquestturó, veiérem abundancia d' Arbutus i de Rhus coryariorum, que s'anomena Rhondo (sic, per roldor). En aquest país no fan servir l'escorca de roure per adobar les pells, com fem nosahres, sino les fulles i les branques d'aquest arbust, que primer aixafen en una pedra perpendicular, i després el posen en aigua tébia, en la qual es posen a marinar les pells tres o quatre dies. En aqüestes muntanyes també es troben maragdes, or i altres menes de minerals i de pedrés, pero no surt a compte buscar-les.).

Tot plegat, cita tres minerals (dos sense gran precisió) i dues plantes. El just per projectar fora del nostre país la imatge del Montseny com a muntanya d'ametistes (reputació que ja devia teñir, altrament Willughby no s'hagués desviat del seu camí per pujar a Sant Segimon), i per donar-nos una idea de com funcionaven, al segle XVII, les "concessions" de mines al Montseny (el preu de trenta sous al mes -una pistola i mitjade la concessió equivalía aproximadament al preu de mitja quartera de blat) i la industria pelletera de Vic. El sorprenent es que aquesta narrado hauria passat desapercebuda fins ara a casa nostra, tot i que el llibre de Ray en el qual es recull (Trovéis through the low-countries, Germany, Italy and France... to wich is added "An account ofthe trovéis of Frands Willughby, Esq. through great parí ofSpaln") conegué, almenys, dues edicions (1673 i 1738). Willughby no passá per Barcelona, on era actiu en aqueste anys Joan Salvador i Boscá. Tot i que no figura cap visita seva al Montseny, costa d'imaginar que un botánic viatger i inquiet com ell no s'hi acostés mai, des de la seva Calella natal o des de Barcelona. Joan Salvador i Boscá fou el pare dejaume Salvador! Pedral, i l'avi de Joan i de Josep Salvador i Riera, les tres figures cabdals de la nissaga deis Salvador barcelonins. De fet, entre el 1680 (data de la primera visita de Toumefort ajaume Salvador) i el 1761 (data de la mort de Josep Salvador i Riera) s'escola una etapa particularment brillant de la botánica catalana, que encara traba continuació fins a la fi del segle XVIII en alguns deis professors del Real jardín Botánico de Madnd. L'encapcalen els tres Salvador que hem esmentat abans i hi té un paper que val la pena de recordar Joan Minuart, nat -o si mes no, originan- a Sant Celoni. En aquest marc se sitúa la primera exploració expressament preparada peral reconeixement botánic de les diferents árees representatives del Montseny. La dugueren a terme tres apotecaris: Antoni Bolos, d'Olot; Joan Minuart, de Sant Celoni; i Josep Quer, de Perpinyá. Aquests dos darrers, apotecaris militars, eren a Barcelona circumstancialment l'estiu de 1741, tot esperant d'embarcar-se cap a Italia (amb motiu de la guerra de Successió), mentre que Antoni Bolos era gendre de Minuart (s'havia casat el 1735 amb la filia gran d'aquest). Tots tres, juntament amb un dibuixant, recorregueren sistemáticament el Montseny al llarg de prop d'un mes, l'agost de 1741; travessaren tota la muntanya, de Palautordera al Brull, i des de tres centres escollits (Santa Susanna, Sant Marcal i Sant Segimon) n'exploraren les árees mes representatives. Moltes dades d'aquesta exploració sistemática d'una part considerable del Montseny foren publicades anys després (1762-84) a la Flora Española de Quer, pero malauradament aquest autor es mantingué refractari a les innovacions nomenclaturals i sistemátiques proposades per Linné, que es constituíren en paradigma de la botánica sistemática de la segona meitat del segle XVIII i, mancat de deixebles que la reprenguessin i l'adaptessin a les noves circumstáncies, la Flora Española de Quer ha romas un deis llibres mes citats i menys llegits de la historia de la botánica catalana i hispánica. L'oblit (prou pietós, ates que,

Fotografía de la Calma feto per Mn. 0/iveres, de la

Ganiga. a pnnápís de segle. (Original al Centre Excursionista de la Corriga)

com diu discretament Bolos, "malauradament /'obra de Quer, exemple del retoriásme ampul.lós que aleshores imperava, ens dona barrejades d'una manera inextricable, dades verítables i apreciadons errades") del llibre de Quer es un exemple deis resultats de les revolucions científiques, fins i tot quan l'abast d'aquestes es redueix, com en el cas de Linné, a aspectes molt limitáis o fins i tot margináis de la ciencia. Al mateix oblit s'haurien vist condemnades les etiquetes de l'herbari Salvador, Túnica "obra" botánica escrita que ens ha pervingut de la il.lustre nissaga de naturalistes del XVI i del XVII, si la má -no del tot desinteressada- de l'obbé Peire Andreu Pourret (1754-1818) no hagués ¡dentificat, en general amb forca encert, el nom linneá al qual corresponia cada plec de l'herbari i l'hagués anotat a la mateixa etiqueta. En aquest cas, un continuador diligent adapta a les noves condidons de la ciencia, el coneixement acumulat en el marc d'uns paradigmes ja periclitáis en els dies de Testada de Pourret a Barcelona (1792-98). El mig segle que segueix a Tactivitat de Pourret (que no fóra estrany que hagués visitat el Montseny, ates el seu interés per la flora muntanyenca), no h¡ ha documentada cap visita. De fet, del comencament de la Guerra del Francés fins a l'acabament de la Primera Guerra Carlina (1808-1840), la ¡nseguretat de la muntanya catalana fou proverbial. Fins a Colmeiro i Costa, avancada la década de 1840, no hi torna a haver naturalistes que s'aventurin peí Montseny. D'aquesta etapa de segle XIX i de la primera meitat del segle XX s'ocupa abastament Texposició i no cal repetir aquí el que ja s'hi ha prou ben expressat. Afegim-h¡ només la visita del botánic romanyol Pietro Bubani, el 1851, i els treballs per a la realització del mapa geológic a escala 1:400.000, a carree de Lluís Maria Vidal (provincia de Barcelona) i Silvi Thos i Codina (provincia de Girona), entre 1874 i 1882, i també la tesi de L. Carez (1881) sobre els Pirineus, que abasta també el Montseny. Per a tots aquests naturalistes ja no hi ha hagut própiament ruptura de la continu'ítat de la transmissió. Tot i que les ciéncies de la natura han experimental considerables convulsions en el darrer segle i mig, des de Temergéncia del darwinisme fins a la de la tectónica de plaques, des del naixement de la genética fins al de Tecologia, i tantes d'altres, totes les aportacions deis nostres naturalistes han anattrobant encaix en els nous paradigmes, perqué la comunitat científica del nostre país s'ha anat consolidant i ampliant practicament sense interrupcions precisament al llarg d'aquest període, i cada generado de naturalistes ha anat construint el coneixement sobre la base de Tadquirit per la precedent, encara que en alguns aspectes hagi hagut d'adaptar-lo ais paradigmes emergents o ja consolidats. A ritmes, aixó sí, molt diferents. L'evolucionisme darwinista, per exemple, triga molt a arrelar a casa nostra; en canvi, Tecologia, ja en els seus estadis incipients del primer quart del segle XX, gens. Pero aixó ja fóra el tema d'una altra conferencia. La d'avui, ja s'ha acabat. Moltes grades per la seva atenció.

Josep Maria Camarasa, President de la Societat Catalana d'História de la Ciencia i de la Técnica

Introdúcelo

La geología, la meteorología, la flora i la vegetado i la fauna del Montseny van ser objecte d'estudis metódics ara fa cent anys. L'exposició que us presentem recull tan sois alguns deis nombrases homes de ciencia nascuts el segle XIX que, tot comengant a fixar les bases de la recerca naturalística a Catalunya, van dedicar algún moment de la seva vida a estudiar algún

Font d'en Munné a St Pere de Vilamajor, Tots Sonts de 1930. D 'esquerra a dreta: Cuaírecoses, Font i Quer / A. Peorcon

aspecte del massís del Montseny.

(Original a ¡'Instituí Botánic de Barcelona)

N'hi va haver molts mes, en efecte. Pero s'havia de fer una tria, tot i el risc de ser injustos. Que aquesta exposició serveixi, dones, com a modest homenatge a tots aquells estudiosos que han treballat o treballen per incrementar el coneixement del patrimoni natural del nostre país.

Tots ells van estar vinculáis d'una manera o una altra a una mateixa área d'estudi: el Montseny, que fou - i encara es- objecte d'interés de molts estudiosos de les ciéncies naturals de tota la península i també d'altres pa'ísos. El ressorgiment científic que es dona a Catalunya ais darrers decennis del segle XIX reposa en un passat fecund. Catalunya ha tingut, en el transcurs deis segles, molts homes preocupáis per entendre el món a través de les ciéncies al seu abast: astronomía, cartografía, medicina, botánica, zoología, etc. Totes aqüestes disciplines, a vegades dificils de separar entre elles, i moltes d'altres han deixat noms tan ¡I.lustres com Amau de Vilanova, Ramón Llull, Joan Alemany, Bemat de Granollachs, Anselm Tumneda, Viladestes o Jaume Ferrer, per c¡tar-ne només alguns. En el segle XVII es comencen a trobar al nostre país escrits d'una certa relleváncia en Mapa italia de l'any 1690.

el camp de la historia natural. La primera

Detall. (Original a l'lnstitut

historia natural coneguda fou escrita per Pere Gil, que dedica un capítol al Montseny.

Cartógrafo de la Generalitat de Catalunya)

El moviment científic i naturalista de la fi del

Esteve de Corbera, en l'obra "Cataluña

segle XIX tingué una gran importancia a

¡lustrada con su descripción en común y

Catalunya. Els estudiosos que es presenten

particular..." narra la situado i les principáis

en aquesta exposició en son, entre molts

produccions del Montseny i remarca la

d'altres, un bon exemple.

importancia deis boscos de Vallforners i del

Molar. Dins del mateix segle, la familia Salvador inicia l'anomenat renaixement

-,JC Sania Fe. i : 3in qros y Torra Casade

botánic espanyol. Ja en el segle XVIII trobem noms tan significatius per a les ciéncies naturals com Joan Minuart, Josep Quer i Martínez, Miquel Bemades, Antoni Bolos i Ferrussola, Caries de Gimbernat, Antoni Martí, Jaume Menos de Llena, Antoni Palau i Verdera, etc. Antoni Bolos, juntament amb Minuart i Quer, dugué a terme una intensa herboritzadó peí Montseny i pels Pirineus.

XIX i XX quan la historia natural conegué

Posto/ escrita per P Font /

Es també al principi del mateix segle quan el

un moment de plenitud amb un gran nivell

Quer des de Santo Fe del

Dr. Clarassol deixá escrit un manuscrit

de desenvolupament científic. La base

Montseny i odrecado al Dr.

titulat "Singularidades de la Historia Natural

principal la varen bastir naturalistes com

Pau. Any 1918. (Original a

del Principado de Cataluña", on trobem

els que es presenten a continuado.

/'Inst/tut Botóme de

referencia ais avets, vems, til.lers i altres arbres del Montseny, a mes de parlar de les aigües termals de la Garriga. Quant a la mineralogía, trobem la "Memoria sobre los ametistes de la montanya del Montseny", escrita per Juan Antonio de Fivaller. Al principi del segle XIX cal fer esment de Francesc Xavier Bolos, Francesc Campderá, Jaume Llansó, Mn. Francesc Mirambell i Francesc Oliveres, entre d'altres. Fou precisament a cavall entre els segles

Barcelona)

Antoni Cebríá Costa i Cuxart (Valencia 1817 - Barcelona 1886)

Botánic. Fou catedrátic de botánica general de la Universitat de Barcelona. Recorregué diverses comarques del Principat per compilar i revisar la flora catalana i aplegá un gran herbari. Amb el seu mestratge assegurá la continu'itat deis estudis botánics amb rigor dentífic Entre els seus deixebles es troba Joan Cadevall i Diars. Publica entre altres treballs: "Programa y resumen de las lecciones de botánica general" (1859) "Introducción a la flora de Cataluña y catálogo razonado de plantas observadas en esta región" (1864). Fotografía d'Anfoni Cebrió Costa a partir d'un reírat Sense autor ni doía. (Instituí Bofanic de Barcelona)

INTRODUCCIÓN

CATÁLOGO RAZONADO do loa planta* obscrradafl en esta

D. ANTONIO CIPRIANO COSTA Y CÜXART,

l O C l d HWtUM D E L I N S T I T U T O A6ÍÍCOU ClTlliX

DI Ll S O C ' . E D J D riTOÍ-ÍCICA DC UIEUM , £ T C ,

socio eoiiurfixdL DEL xctco BI niireau Miotit os I

BARCELONA. 1864.

cu.» nnri D: ,,^ TI^CIICO, KnXMo 17

LMPRE2ÍTA DEL DIARIO DE BARCELONA,

Portada de la "introducción a la (lora de Cataluña" d'A.C Costa. Barcelona, 1877. (Original a ¡'Instituí Botóme de Barcelona)

A « . r . . DI LA Soc. E»r. DB Hm. NAT.

l/.lustració de la "Introducción

Costa. Barcelona, 1877.

a ¡a flora de Cataluña" d'A.C

(Original a /'instituí Botánic de Barcelona)

TOMO XXX. I-i». X.

Miquel Cuní i Martorell (Calella, el Maresme 1827 - Barcelona 1902)

Naturalista. Tot i que ¡nidalment també es dedica a l'estudi de la botánica, s'acabá inclinant per l'entomologia. Sembla que la influencia del seu cosí. Manel Martorell i Peña fou decisiva en aquest sentit Forma part de diverses institucions excursionistes i científiques, entre les quals podem citar el Centre Excursionista de Catalunya, la Reial Academia de Géncies i Arts de Barcelona i la Institució Catalana d'História Natural, en qué col.labora en la fundació, i va ser-ne el primer soci protector i honorari. La seva primera publicació fou el "Catálogo de Lepidópteros de Cataluña" (1874). Hi enumera mes de 700 especies trobades al nostre territori. Dos anys després publica, Miquel Cuní. Fotografía de 5. Sovo// apareguda al But//etí de la

conjuntament amb el seu cosí Manel

Institució Catalana d'História Natural, núm. 12. Barcelona, 1902.

Martorell, el "Catálogo de los Coleópteros

(Museu de Zoología de Barcelona)

observados en Cataluña" (1876). Aquest treball tingué una gran ressonáncia a l'estranger. Explora el Montseny com queda reflectit en aqüestes publicacions:

"Catálogo metódico y razonado de los

lepidópteros que se encuentran en los

término de la Garriga" (1883)

alrededores de Barcelona, de los pueblos

"Excursión entomológica y botánica a San

cercanos y de otros lugares de Cataluña"

Miguel del Fay, Arbucias y cumbres del

(1874)

Montseny"(l887)

"Catálogo de los lepidópteros de Catalu-

"Insectos observados en los alrededores de

ña" (1876)

Barcelona" (1888)

"Datos para una flora de los insectos de

"Recorts d'una explorado entomológica en

Cataluña" (1881)

Arbúcias"(l899).

"Excursión entomológica y botánica por el

Portado de "Las quatre

LAS QUATRE

ESTACIONS DEL ANY s-:t::.i i:¡:s f!«ni;s t IMÍÜÍ: ift urmtUstt

estocions de/ any". Butíletí

RECORTS

Mensual de /'Assoa'ació d'Excurs/ons Catalana. Bajetona, 1886. (Original a

EXPLORAGIÚ ENTOMOLÓGICA

la Reial Academia de

EN LA B A I X A CATALUNYA

Gene/es / Arts de Barcelona)

i ?UIUWT EK L' ART DEL PACES

MIQfEL CUXl Y MARTOREU

Fi¡r«I dil guflfcti

Miquel Cuní y Martorell.

u .-i- i:.j.' Je I» A»f SCIACIÓ o' IXClrMWKI C*TAUXA, «." Mr fi)

Portada de /'obra "Recorts d'una explorado entomológica en Arbucias", de M. Cuní. /mprempta Barce/onesa. Borce/ono,

B A R C E LO N ESA

C«nrr te las Tapias, *•*. 4.

BARCELONA 1899. (Original a la Reial f »•,•.:•: u «0*1 01 N. R««I«I 1 C.*—PAIIATJI l>' t 1836

BARCKLONA P R E M PTA

Academia de Ciéndes i Arts de Barcelona)

1898.

Artur Bofill i Poch (Barcelona 1844 - 1929)

Naturalista. Cursa estudis de dret i de filosofía i lletres a la Universitat de Barcelona. Ais vint anys fou iniciat en l'estudi de les ciéncies naturals per l'afeccionat i col.leccionista Santiago Ángel Saura. Conrea les ciéncies naturals, s'especialitzá en paleontología i, sobretot, en malacologia. En aquesta especialitat zoológica arriba a ser una autontat de reconegut prestigi internacional. Col.labora amb el Dr. Almera en l'elaboració deis mapes geológics. Els uní una forta amistat que es traduí en la realització conjunta de molts treballs de recerca. Esdevingué membre de les societats científiques mes prestigioses de l'época. Fou secretan perpetu de l'Académia de Ciéncies i Arts de Barcelona. La seva carrera científica está íntimament Hígada a les institucions situades al Pare de la Artur Bofill i Poch. Fotografía sense autor ni data. (Museu de Zoología de Barcelona)

Ciutadella. Conservador del Museu Martorell (1888); pocs anys després passa a ser-ne director (1891). Tot i que l'any 1917 el Museu Martorell passa a formar part del Museu de Ciéncies Naturals, fins l'any 1920 Artur Bofill exerceix la direcció d'aquest darrer. Vint-i-nou anys, per tant, de dedicado continuada.

Publica, entre d'altres treballs: "Límites del Triásico superior con el

l'UBLICACIQNS D E L A J U N T A D E C I E N C I A S N A T U R A L S DE B A R C E L O N A - i 9 1 7 .

Garunniense en Aiguafreda y el Cairat de Llobregat"(l89l) "Nota sobre el mapa topográfico geológico del medio y alto Valles, descubrimientos

Musei Barcinonensis Scientiarum Naturalium Opera SERIES ZOOLÓGICA

paleontológicos en el Trías de dicha región" (1893)

Instruccions per a la recol lecció de Moluscs

"Nova fauna malacológica terrestre i

terrestres i d'aigua dolca m

d'aigua dolca de Catalunya" (1898)

A. BOFII.I. i Poc u

"Estudi sobre la malacologia de les Valls

Oufclot i\rí Muí' :

Pirinenques" (1881 -1921), en col.laboració amb Fritz Haas i J.B. Aguilar-Amat "Instruccions per a la recol.lecció de Moluscs terrestres i d'aigua dolca" (1917).

Muser M A H T O H K L I l'ASSKir, |>K LA IN'1'1 VI1OA kARCKI.ONA

"/nsfrucc/ons pera la recoUecáó de Moluscs terrestres / d'aigua dolc.a", d'A. Bofill. Publ. de la Junta de Gene/es Notarais de Barcelona, 1917. (Original al Museu de GranollersCiénáes Naturals)

Jaume Almera i Comas (Vilassar, el Maresme 1845 - Barcelona 1919)

Geóleg i eclesiástic. Pren el títol de doctor en Oéncies Naturals (1874) amb la memoria titulada "Sobre la teoría de la nutrición vegetal". En col.laborado amb Artur Bofill i Poch reprén els treballs del "Mapa Geológic" (1886) iniciats per la Diputació Provincial de Barcelona l'any 1869. L'any 1878 publica el seu tractat de "Cosmogonía i geología", reeditat l'any 1904. Aquell mateix any funda el Museu de Geognósia i Paleontología del Seminari de Barcelona. Fou membre de les societats geológiques mes prestigíoses de I'época. Fou president de l'Académia de Cíéncies ¡ Arts de Barcelona (1907). Publica un gran nombre d'articles sobre els seus treballs, alguns d'ells relacionáis amb el jaume Almera. Fotografía sense autor ni data que apareix al llibre "Recuerdo de la peregrinación a Roma". Barcelona, 1903. (Museu Geológic del Seminan de Barcelona)

Montseny: «Época de levantamiento del Montseny fijado por los depósitos de cemento de Campins»(l883) «Excursión al Montseny, descripción de sus faldas y de sus cumbres y época de su

levantamiento final» (1884)

"Excursión al Montseny y

«Estudio de un lago oligocénico en

descripción física de sus

Campins» (1907)

faldas y cumbres, época de

"Descobriment d'una de las antiguas floras

su levantamiento final", dej.

triásicas al Nord de Barcelona" (1909)

A/mero. Real Academia de

"Ensayo de una síntesis de la evolución

Gencias Naturales y Artes de

geológica de la comarca de Barcelona"

Barcelona, 1884. (Original al

(1909)

Museu Geológic del Seminan

"Dictamen razonado referente a las

de Barcelona)

^*f

1 "

. "^— *^ :,.^•^ í1 * EXCURSIÓN AL MÜNISLNi. *1 DESCSIKI'JK FÍSICA DE SUS FALDAS t CL'ÜBREi;

ÉPOCA DE Su LEVANTAMIENTO FINAL RDO. DH. JAIME ALMEHA, Puno.

•—

funestas consecuencias de la traída de aguas del Mogent i Congost a Barcelona sobre el Valles" (1910) «Mapa geológico y topográfico de la Provincia de Barcelona. Región quinta o del Montseny, Valles y Litoral. Escala 1/40000» (1914 i l'edició en cátala de 1915) "Descripción físico-geológica del bajo vizcondado (Tordera) y sus valles de hundimiento y de erosión" (1915)

»"~.

KUL IfABEMH liE tIBflAS MltRALIS V ARTIS D! BARCElOit. •

"Mofta geológich y

topográfich de la provincia de Barcelona. Regió quinta o del BARCELONA, l l l l ' H K X r . V !>!• J A I M I i J E I ' Ú Í .

Montseny, Valles y Litoral". Diputado de Barcelona, 1915. Detall del Montseny.

fes

188<-

(Original al Museu Geológic del Seminan de Barcelona)

"Mapa geológich y topográfich de la provincia de Barcelona. Regió quarta o del nú Tordera. E: 1:40.000" (1915).

""V *5 "~r.fe: - . - V : . , . Li dedicaren una especie de briozou fóssil del neozoic eocénic recollida a Aiguafreda: la Membranipora almeme.

- - -

^--:>, ' •

••^V'/

; ^-, 'i^-;-.;_ r---' -

• :.

4*.

•^

•""r-íí " . '

x^v>1i-•,.

Joan Cadevall i Diars (Castellgalí, el Bages 1846 - Terrassa 1921)

Botánic i geógraf. Llicenciat en ciéncies exactes i llicenciat i doctor en ciéncies naturals. Es dedica tota la vida a 1'ensenyament. Deixeble d'Antoni Cebríá Costa. Estudia profundament el Valles. Es proposá completar l'obra del seu mestre A.C. Costa i emprengué la revistó i compilado de la flora catalana. Durant el període 19131937, publica en col.laboració amb A. Sallent la "Flora de Catalunya". Els volums póstums els dirigí Pius Font i Quer. Obtingué el primer premi en el certamen de Granollers (1886) amb la memoria "Geografía física, descriptiva é histórica del Valles", que es va publicar com a. ¡ntroducció a la seva "Flora del Valles", a les Memóries de la Reial Academia de Ciéncies i Arts de Barcelona. Publica, a Joan Cadevall. Fotografía sense data ni autor. (Arxiu Tabella de Terrossoj

mes, els "Elements de botánica popular" (1907), el primer manual de botánica del nostre segle.

25 INSTITUÍ D'ESTÜDIS CATALANS SECCIÓ DE C I K N C I F . S PUBLICACIONS

FLORA

2.S87-

AMB LA COL'!,AM»AC)Ó DEL

DR. P1US FONT I Q U E H i on»(f vuiot de Bul laica <M MutrU di CMaevi Kjtur.ili rt- ll4T«I>«i

VOLUM V

CIENCIES

- N. poéticus L.

Sinonimia. — Meniíies, a Aran, segons Costa ; grandallcs, a Andorra (F. Q.) ; cast., narciso de los poetas ; jr., jeannette, herbé i U

K N U M E R A C I Ó I DESCRIPCIÓ DE LES PLANTES VASCULARS ESPONTANIBS QUE MNS A V [ J t III HA CON'EGUDES I DE LES MES IMPORTANTS QUE S'HI CfLTIVRN

Dottor n OtaCH N'ilunli. LUtneUt en Citatfci En. i . ProkiMí i 1'Etcub lodutrlil de Tatma. Hrtite* d* U . Ac.drnti» it* CtauiM y A/m> di Bucrl-mi

(ilfl llalí. poéticas, propt dds poetes o digne tl'ésser cantal p.-r flls, per ¡a bellesa de les sevts flors.)

CATALUNYA JOAN CADEVALL I DIARS

L'INSTITUT

l i u l b ovoide, bastan! grof, tija de 4^ din, d r f t a , ancipital, foriamfnl estriada, amh 3-5 fullcs amplament linears (7-8 mm}, obtuses, ent carenadcs, glauccsccnU, quasí de la longitud de la tija, flors f>nls, d'»n blatic fur nmb la corona f¿Uida»ienl ¡¡Tiifa voretada de verincll víu, crenato-crespa, gran (4-6 cm de dílm.l, solitáríes, rarament g*minades, d'olor agradable, perigoni hipocratCTiforme, de tub tnolt estret (2-3 miHfmetres de diám.), lepáis ovalo-obfangs, mucronata, estctof. corona ciatiforme, de 2-3 cm d'al(¿ria, cápsula /i.tusuí'oirfe, subconiprimida. Subcspecie \ Injieras Curt. - Bulb subgloljul/«, lija (.t/f.-ru (rarament uni- trifloral. jtMemenl estriada, fulles a penes glaucescents, amplamfnt ¡itiears (8-15 mm cf'ample), generalment mes llargues que la tija, típals ÍMHÍrtt/flíi arro,¿t.i(tí,í, mucronata!.-;, d'un í>í.iwr trema nial, corona d'un grot bonic, de marge coiicolor u l'antesi, pero aviat blanquinós i ,'.í,-iirr,(>. de 4-5 milfmctrcs d'alcaria, rrfnat,-crefl*, •

tiwgrafia. - l'ral* i Hocs frncal»; Ht>*t- i I-.^IK-.. de Hrtigim*, sobre Gavi, i MontMBy, aliniiilanl al |KII rfe Cin R.IUIIÍ. rap a Santa Fe . A;«dc* del Mont*«ny; Ccrdany», fi,i-. a la Vnll ,1'Einn (r.aut.); Pral* de l.t Valí il'Arau (Cnb, /etl.. ViMk-r-]. . i t ) i i M i l , i i H i - . i i i i lilis ¡i \l,.nti;.iríi il.leil.). Porl ik- Vwlla, SaUnlu. Trtdiin |C. vi S.). Iji siibeKp. .V. l<itl,<ri,. Ctirt.. a Montserrat, a !«• ctmiten de S,nt Antoni i la Trinibit iCo»tn, Vay.]. i de Snnt Rctiet (M«rcct', C.T!.). »*itur«w«>t natural ituuta. — Ahr.-MniK.

"Flora de Coto/uño" de/ Cadevall. instituí d'Estudis Catalans,

Página de lo "Flora de Cataluña", de]. Cadevall, Instituí d'Estudis

borcelana, 1913. (Original a la Biblioteca Popular F. Tarafa de

Catalans, Barcelona, 1913. (Original a la Biblioteca Popular F.

Granollers)

Tarafa de Grano/tere)

Estanislau Vayreda i Vila (Olot, la Garrotea 1 8 4 8 - 1 9 0 1 )

Botánic, Ilicenciat en farmacia. Fou deixeble i col.laborador d'A.C. Costa. Es dedica ais estudis florístics, preferentment del Pirineu Oriental, la Garrotxa i l'Empordá. L¡ van dedicar l'espécie Saxífraga vayredana, coneguda com l'herba de Sant Segimon, endémica del massís del Montseny. La seva bibliografía es molt extensa, d'entre la qual podem citar "Plantas notables por su utilidad o rareza que crecen en Cataluña" (1879) "Excursión botánica al Montseny y Guillerías"(l880) "Nuevos apuntes para la flora catalana" (1882) "Plantas de Cataluña" (1902). I sobre temes de zoología: "Fauna ornitológica de la provincia de Gerona" (1883). Estanis/ou Vayreda. Fotografía d'E. Morer, Olot sense data (Instituí Botante de Barcelona)

"Plantas de Cataluña", d'E.

P L A N T A S DE CATA LUX A

Va/reda. / 902. (Original a l'lnstitut Botánic de Barcelona)

D. E S T A N I S L A O V A Y R E D A Y V I L f t .

iüoiuii u.-l 7 do Abril de 1807.)

('un ente Ululo U'iii;i tuincnxjulu el dislinyiiidu botánico catalán, rtiyu reciente pérdidu lamentamos, un trabajo inleresanlr. del cual HUM había remitido una parte, compuesta ya lince Ik'inpo y que lio se liubía publicado cu espera de la couliiitiucióii y Uc las consideraciones pretiinimirc» con que .su aiilur pen.*ab¡i encube/a rl», según repetidas veces nos habiu IIKUUlVslilllu.

Di-syTariailameule, el coludo de salud del Sr. Vayreda cu los últimos años no le permito continuar su labor coa la asiduidad cu él acostumbrada, y esta circunstancia ha dado lugar u qiK> hi muerte le hay/n sorprendido sin ultimar su estudio. Nú o este el único trabajo del Sr. Yayrcda q u e habrá de ijueditr incompleto, pues eu el mismo caso se bulla el titulado j\W'« ¡/íut/1'ti/icu-bottinicas, cuy u primera parte se publicó rii < • ; tumo x\i\ cuaderno 3.° de nuestros A N A M ; S , dudo ú luz cu ¡11 de Manto de 1001. Ambo» trabajos lus componía simultáneamente el Sr. Vayredtt cou los datos que había logrado reunir cu su herbario, dul cual estaba efectuando una detenida revUiúu, extrayendo do ól cuantos datos resultaban de alguna novedad é ilustrándolos cou notas interesantes. Habíase propuesto el Sr. Vayroda constituir con estas noticias dos trabajos diferentes, ambos dispuestos cou arreglo á la i'laüiÜctu'iúii de Ducuudullc, incluyendo cu el que va precedido de esta uoticia cuanto se refería á localidades de Cutaluña (1), ••' iparcc* tl^UM vei ciUdo el pwen* de IX:BU¡UF <l AllUade»U* Mte InlMio eiUn «tudu tn

Herbó de St Segímon Saxífraga vayredana (E. Montagud)

Joaquim María de Barnola i Escrivá de Rornaní (Barcelona 1870- 1925)

JesuTta. Botánic, especialitzat en falgueres. Es dedica a l'ensenyament i a l'estudi de la flora catalana i d'altres ¡ndrets de Catalunya. Herboritzá peí Montseny en diverses ocasions. Aplegá un ¡mportant herbari. D'entre les seves obres destaquen: "Manual práctico del botánico herborizador" (1908) "Els generes Pteris i Pteridium a la Península Ibérica" ( 1 9 1 1 ) "Excursió botánica a Sant Pere de Vilamajor"(l9l5) "Notholaena mamnteae R. Br. i Blechnum spicant Both. al Sot de Gualba" (1915) "Contribució a l'estudi de les falgueres de Catalunya" (1915) joaquim M. de ñamóla. Fotografía que opareix al llibre "El Rdo. P.Joaquín Ma. de ñamóla, S.j. (18701925)". Barcelona, 1931. (Biblioteca de/sjesuites de Cosp, Barcelona)

"Resum de botánica" (1918) "Notes criptogámiques" (1918) " Hepátiques recollides ais alentoms de Breda. Una especie nova per Catalunya" (1919) "Sphagnum c/mbifolium al Montseny" (1921)

" Quatre hepátiques del Montseny" (1922) També va fer traduccions de l'alemany: "Tratado de botánica", d'E. Strasburger (1923) "La teoría de la relatividad de Einstein", de Wulf(l925).

JOAQUÍN M.-1 DE BARXOLA, S. J.

MANUAL PRÁCTICO DEL

Botánico Herborizador "Manual práctico del botánico herboñzador", de j.M. de Borno/o. M. Marín,

/I AHBELrtARIH BARCELONA

Barcelona, 1908. (Original a ¡'Instituí Botdnic de Brace/onaj

Barcelona - J9o8 MANUEL MARÍN — EDITOR Corles, 594

Eduard Fontseré i Riba (Barcelona 1870-1970)

Meteoróleg í sismóleg. Es llicendá en déncies fisico-matemátiques el I 891, i es doctora l'any 1894. Organitzá el Servei Horari, que fixava l'hora oficial a la ciutat de Barcelona. Elabora el projecte per a la construcció de l'Observatori Fabra, presentat a l'Académia de Ciéncies i Arts de Barcelona, que s'iniciá l'any 1905. Exercí diverses cátedres a la Universitat de Barcelona. Des de la Granja Experimental de la Diputado de Barcelona, organitzá la Xarxa Pluviométrica de Catalunya i Balears. Amb l'ajut de l'lnstitut d'Estudis Catalans (1913) crea l'Estació Aerológica de Barcelona, inici del Servei Meteorológic de Catalunya, constiturt com a tal l'any 1921. Fou membre de diverses institucions Eduard Fontseré. Fotografía sense dala ni autor. (Arxiu fotografíe de l'lnstitut Municipal d'História de Barcelona)

científiques de l'época: Academia de Ciéncies i Arts de Barcelona, Junta Municipal de Ciéncies Naturals i Societat Astronómica de Barcelona. De la seva bibliografía, extensíssima, cal citar: "Sobre els vents estivals de convecció a la costa catalana" (1917)

"Catálogo provisional de los terremotos

l'Home" (1950)

catalanes ocurridos en los siglos XVIII y

"Meteorología de l'excursionista" (1962)

XIX" (1917)

"Recopilado de dades sísmiques de les

"El nou observatori del Turó de l'Home"

terres catalanes entre I 100 i 1906" (1970).

(1923) "Atlas elemental deis núvols" (1925)

El 1970, l'Académia de Ciéncies i Arts de

"La carta pluviométrica de Catalunya"

Barcelona publica árdeles seus de difícil

(1926 i 1930)

consulta, amb el títol "Obra dispersa".

"L'anomalia térmica de la Plana de Vic" (1937) "Una visió meteorológica del Turó de

E. fOHTSERE. ESTACIÓN» DE UUNTANYA

"Les estoc/ons meteorológiques de muntanya". d'£ Fontseré. instituí d'Estud/s Catalans, Barcelona, 1933. (Original oí M.TOOOWKUI M.lll~,H\. .llft-l"

/".U, /.i/,.

Museu de Grano/íers-C/énc/es Naturals)

Norbert Font i Sagué (Barcelona 1874-1910)

Sacerdot. Geóleg, espeleóleg i escriptor. Guanyá diversos premis ais jocs floráis, entre ells a Granollers (1896) amb "Lo Valles". S'iniciá a l'espeleologia amb E.A. Martel ¡ sel considera l'introductor d'aquesta ciencia a Catalunya. Fou membre de la Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona i un deis seus mes fervorosos ¡mpulsors. Crea el Museu Petrográfic a Taire lliure del Pare de la Ciutadella. Va ser deixeble del Dr. Jaume Almera, amb qui contribuí a la col.lecció paleontológica i mineralógica de la Institució Catalana d'História Natural. Entre les seves obres, cal citar "Lo Valles. Circunstancias naturals y históriques que determinen aquesta comarca" (1904) "Curs de geología dinámica i estratigrafica aplicada a Catalunya" (1905) "Historia de les ciéncies naturals a Catalunya Norbert Font i Sagué. Fotografía que apareix al Butileti del Centre Excursionista de Catalunya,

del segle IX al XVIII" (1908)

núm. 184. Barcelona, 1910. (Museu Geológic del Seminan de Barcelona)

"Carta geológica de Catalunya" (1908) "Notes científiques" (1909), que inclou la "Troballa de tremolita a Gualba (Montseny)". Morí ais trenta-set anys, víctima d'un tifus agafat en una de les seves excursions.

Panada de "Lo Valles", de Font i Sagué. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1904. (Original al Museu Geológic del Seminari de Barcelona)

Mapa a "Lo Valles", de Font i Sagué. Barcelona. 1904.

N'ORBERT FOXT Y SAGUÉ, PBKE.

LO V A L L E S

BAKCKI.O.SA

U/ffiJ*

Joan Baptista d'AguilarAmat ¡ Banús (Barcelona 1882- 1936)

Zoóleg, dedicat a la malacologia ¡ a la mastozoologia. Home de vasta cultura i coneixedor d'idiomes. Totes les ciéndes l¡ eren familiars. Ingressá al Museu Martorell (1907) amb carácter eventual. L'any 1916 obtingué la placa de Regent d'Anatomia Comparada ¡ Mastozoologia. L'any 1929 se l¡ acumula la placa de Regent de Malacologia. Estábil un catáleg de mamífers trabáis i citats a Catalunya fins l'any 193 I. Féu estudis de malacologia amb Artur Bofill i Fritz Haas. Fou membre actiu en la Institució Catalana d'História Natural. Actúa de president (191 I) i en fou secretan durant el període 1924-27. Fou pres a Barcelona la nit del 17 de setembre de 1936 i executat al cap d'uns Joon Bapfjsto Aguilar-Amat Fotografía sense autor ni data.

mesos.

(Museu de Zoología de Barcelona)

D'entre la seva bibliografía cal destacar "Mamífers trobats i citats fins ara a Catalunya" (1916) "Instruccions per a la preparado i envió de Mamífers amb destí al Museu" (1917) "Alguns mol.luscs de Tona" (1925).

"Notes Mastológiques 2", de

"Instrvccions per a ia

j.E>. Aguilar-Amot. Sutlleti de

preparado i envió de mamifers amb desti al

la Instituóó Catalana

Museu", deJ.B. Aguilar-Amot

d'Históno Natural. Barcelona,

Junta de Oéncies Naíurals de

1921 (Original al Museu de

Barcelona, 1917. (Original al

Zoología de Barcelona)

Museu de Granollers-Génáes Naturals)

P U B L I C A C I O N E S DE LA J U N T A DE C1ENCIES N A T U R A L S DE B A R C E L O N A - 1917.

Musei Barcinonensis Scientiarum Naturalium Opera

TIJCIÓ CATALANA n'Hisrow* NATURAL

SERIES ZOOLÓGICA

Notes mastológiques I

Instruccions per a la preparnció i envío de Mamífers

Segona Mista de Quirópters calalans

amb desti al Museu ru

J. B. d AGUILAR - AMAT J. B. D'ACI'ILAR-AMAT I BAN'OS Pnrairrca! d<l Drpirtuntnt d* Z/w)nt¡» d.1 Mu--, M - - , I

MUSKU MAKTORttL I'ASSKIU DI! I.A INhlVI'H llAHCtÜ.ONA

Knel &TII.HI de novembre - desembre de 1910 <,-aig public primera Iluta de Qnir&pKrs de loralitals eaialam i d'allavoi lltsta ha sofert liguas augments tañí en e) número des,tecles eom ei de localKat», per k> qual cree oportii publicar una segona Mista, que ore q»e no «olí nombro», augmentará les dades conegudes fms sobre !• fauna deis «Jkromamifers calalans 1.

KhinolopHas femm - eqainom obscuras Cabr. Si«. Creu d'Olorde, en una covn; 20. XI r.n-> (J de Bañóla) 1 Viladrau, Montseny; ¡3. Vil. 1919. (5. Novellas) I ex másele.

A'A. hippostderos mínimas (Heugl.). Capelladas; (Romaní) I ex. Carobríls, Pare Sama; 10. V!, 1917 (Aguilar-amat) 1 ex másele Seu d'UrRetl. binys de St. Viceni; Vil. 1915 (Busca) 2 ei. mas i remella. Viladrau. Montseny, 8. VIH. 1919 (S. Novellas)2 ex. masel remella.

.1,

Alfotis myotiü (Borkh.) Barcelona, Pare; XM. 1919|S. Novelias) I ex. másete. Barcelona, Sarriu, 19. V. 1<JI9(J. de Humóla) 1 ti. máselo Pral del L lóbrega I (Aguilar-amat) < ex. Capelladas: XI. 1919 (Soler i Pujol) 1 ex fi'mclla M. (Lenconot) capdccinii (Bp ) Ibars d'UrRell; 6. 1. 1919 (S. Novell si ! ex. másele. Aquesta esptcie no stiavia trobat fins era t Catalunya ¡ no s'ha citai

Josep Maluquer i Nícolau (Barcelona 1883- 1960)

Enginyer ¡ bióleg. Fou secretan ¡ president de la Institució Catalana d'História Natural(1900-01 i 1905). Fou secretan técnic de la Junta de Géncies Naturals de Barcelona ¡ sota la seva direcdó es van fer les reformes de les ¡nstal.lacions científiques del Pare de la Ciutadella (Barcelona, 1917). Fou editor de la revista "Physis" (1918) dedicada a la divulgado científica. Publica, entre altres, els estudis següents: "Moluschs recullits a Gualba en desembre de 1900" (1901) "Líquens del Montseny" (1903) "Contribució a la fauna malacológica de Catalunya" (1906-1912) "Oceanografía" (1916) Josep Maluquer. Fotografía cedida per la familia Maluquer.

"Instruccions per a la recol.lecció, preparació i conservado d'animals marins" (1917).

"Instrucción* per a la

"Descripüó d'una especie

recoUecdó, preparado ¡

nova de Umnaea de

conservado d'animals

Catalunya", dejosep

marins", dejosep Maluquer.

Maluquer. Butlletí de la

junta de Géndes Naturals de

Institudó Catalana d'História

borcelana, 1917. (Origina/ al

Natura/. Barcelona, 1901.

Museu de Granollers-Ciénóes

(Original al Museu de

Naturals)

Zoología de Barcelona)

P U B L I C A C I O N S DE LA J U N T A DE CIENCIES NATURALS DE BARCELONA - 191 7.

Destriptio 4'uoa especie nova de Limosa de Catalunya Musei Barcinonensis Scientiarum Naturalium Opera SIÍRIES "OIOLOGICO-OCEANOGHAPICA

Instruccíons per a la rccol'lcccíó, prcparació i conscrvació d'animals marins JOSBP MALUQUE

MUSEU MARTORELL PASSEIG DE LA INDUSTRIA BARCELONA

I..IMN.I-.A MALUQUEIU, FAGOT Entréis moluschs recullilsen una de mas allí mas cxcursions peí Montseny, hi figuran unas I.immras baslantpelitas y rnííils qne'm cridaren desseguít 1'alenclA, per no tenlrlas present ni haverlas vistas citadas en els diferente catúlechs que directa o i nd i reclamen t parlan de la fauna malacológica de Catalunya. En robra de M. Locard, sobre Les coquilifs des eau.i doufc.s <•( nattnifiíi-1-a de la í-'rance. M está representada la Liinmi-a /istlia. Bourg., ab la que té baslanta semblansa raspéele de que'ns ocupen^ mes ab un lleuger examen exterior, per poch que un se fixi en els marges de la yora, columela, espira, sutura y vértex, se nota una discrepancia tant gran de can'iclers que indican que ni sisquera a un matelx grupo pertanyen abxluas formas de moluschs fluviáüla. Consulbirem en la matelxa obra la Limnav limosa. Un.. conTronüintla ab la que havlam raculllt en el MonLseny, deduinl que, si he podia aquesta pertányer al grupo de la primera, de aip manera podía confóndres ab ella. Alguns exemplars i-econlavan la /,. niralm, Dourg.. del grupo pcrrí/riaiiH. |ii'j-i"í LI t>(K':i mes nlta, trinn^ular y complorla do marges, evidcnriavnn la diferencia de las doi atpecle* A mes d'altrcs ciir.icicrs dístintiun y molí dignes de teñir en compte. Vcyeirt que ni i'oi.ni de M. Lwjird, ni )n de Ronmar-slor, ni la cl'Alijert (u-.np-f.-i-, citaran especie alguna a que pogue* referh-Kc la qnc'ns ocupa, y f-onslderant, per nllra parí, que nl en Ins Colección» deis Srs. Bofll), Salvnim, Musen Muí torcí! \a do Ciencias hi flgurava aquesta l-imim-a, hem dclcrminatconsullarlaa M. Paul Fagot, eminent niulnciilech n-ancés, resldent a Vlllefranclicr,r. nat. (|c,Laui'ngu;iis (Dó[inrtemetU Haute-Garonne), qul'ns < , . , i < ¡ - M nnviantnns la sc^iieiit nota:

Pius Font i Quer (Lleida 1888 - Barcelona 1964)

Botánic. Llicenciat en Ciéncies Químiques i doctor en Farmacia. Exercí com a farmacéutic militar del 191 I al 1930. Professor de botánica a la Universitat de Barcelona i a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. Naturalista agregat a la secció de Botánica del Museu de Ciéncies Naturals de Barcelona (1916). Ocupa diversos carrees directius dins deis servéis dependents de la Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona. L'any 1935 es constitueix l'lnstitut Botánic com a entitat autónoma respecte al Museu abans citat. El Dr. Font Quer en fou l'impulsor i el principal responsable a partir d'aquell moment. L'any 1939 fou separat del servei com a conseqüéncia de la resolució del Consell de Guerra on sel processá com a desertor. D'encá de l'any 1941 fou cap de redacció Plus Font i Quer al camp. Fotografía sense autor ni doto. (Instituí Botánic de Barcelona)

de ['Editorial Labor de Barcelona. Fou membre de l'Académia de Ciéncies i Arts de Barcelona i president (1931 -34) de la Institució Catalana d'História Natural. Funda, amb Caries Pau i Josep Cuatrecases, la revista botánica "Cavanillesia" (Barcelona 1928-38).

Publica, entre altres, els treballs següents:

dispersió geográfica" (1926)

"La valí de l'Avencó. Nota de geografía

"Una nova especie Va/redaño" (1926)

biológica" (1916)

"Resultáis del pía quinquenal micológic a

"Sobre la flora de la Selva"( 1916)

Catalunya 1931-1935" (1937)

"D'una excursió al Montseny"( 1918)

"Iniciado a la botán¡ca"(!938)

"Una excursió de geografía botánica al

"Diccionario de botánica" (1953)

Montseny" (1918)

"Tratado de plantas medic¡nales"(l96l)

"El Dr. Cadevall i la seva obra" (1921)

"Objecte del Pare Nacional del Montseny"

"El Galanthus nivalis a Catalunya i la seva

(1918, publicatel 1986).

190.

Descripoo de /'herbó de Sont Seg/mon al ííibre "Plantos Bálsamo del Montseny fSui/raga l'*\rfjmxajr de Coll Formic (Montseny). representado por dos formas de la montarla, reducidas a la mitad. (Original; de NúOei)

med/c/no/es", de P. Font i Quer. Ed. Labor. Barcelona,

1961.

BÁLSAMO DEL MONTSENY (Saxífraga Vayredana Luizet) Sinonimia cat.. herba de Sant Scgimon. segimona Deicrfpclón. Esta balsámica hierba, más o menos viscosa o pegajosa, crece formando densas almohadillas de color rojizo. Si se examina la maraña de su ramaje, se ve que está formada por gran número de prolongadas ramitas entrelazadas y frágiles, las cuales conservan, ya secas, las hojas viejas de otros años, unas sobre otras, pero espaciadas de manera diversa, porque, a trechos, nacen muy juntas, y a trechos, a cierta distancia y con más separación. Las nacidas a un mismo nivel o casi a un mismo nivel, tienen forma de cuña, con la parte superior dividida en tres lóbulos, como si fueran otros tantos deditos ; las otras son mayores, con el rabillo más largo, ensanchadas en lo alto a modo de abanico y divididas en cinco gajos, alguno de ellos, a" veces, con un diente por añadidura. Unas y otras, las hojas tienen pelitos glanduliferos, y de ahi la viscosidad de la planta. Cuando están secas, toman color pardorrojizo. y su nervadura, en resalto, queda más marcada. Echa unos ramilletes de flore* blancas, en corto número, cada una con dnco pétalos y diez estambres.

Ignasi de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona 1890- 1940)

Zoóleg, coneixedor de l'omitologia, pero la seva afecció principal va ser l'entomologia. Arriba a ser un especialista en lepidopterologia. Ful de Ferran de Sagarra i de Sisear i germá de l'escriptor Josep Mana de Sagarra.

L'any 1916 ingressá al Museu Martorell com a naturalista agregat a la Secció de Zoología. Mes endavant fou conservador del Museu de Ciéncies Naturals i director de l'aquari i del Pare Zoológic. Reuní uns 60 000 exemplars de lepidópters que constitueixen la base de Tactual col.lecció del Museu de Zoología de Barcelona. Tenia una gran aptitud per al dibuix i la pintura, com es pot veure en els seus treballs científics. Fou secretan de la junta de la Institució Catalana d'História Natural (1908) i va ser-ne el president uns anys mes tard.

Durant la guerra civil (1936-39) s'exiliá a Franca per acompanyar el seu pare. Allí ensenyá Ignasi de Sagarra. Fotografía publicada al Butlleti de la Institució Catalana d'História Natural.

entomología agrícola a "L'École d'Agriculture de Barcelona, 1984. (Museu de Grono//ers-Gencies Noturals)

St. Sulpice" (Dep. de Tam).

Publica, entre altres treballs: "Contribució a un catáleg de lepidópters de Catalunya" ( 1 9 1 1 - 1 9 1 5 )

"Lepidópters nous per a la fauna catalana"

"Una Rhopalocera nova per a Catalunya i una

"Instrvcáons ais recol.lectors

(1915)

Erebia no citada encara de la regió del

d'Aus", d'/. de Sagarro. Junta

"Nota preliminar a l'estudi del genere Erebia"

Montseny" (1922)

de Géndes Naturals de

(1916)

"Anotacions a la lepidopterologia ibérica"

Barcelona, 1917. (Original al

"Instruccions per ais recol.lectors d'Aus" (1917)

(1925-1930)

Museu de Gmnollers-Qénóes

"Pterophorídae i Omeodidae de Catalunya"

"Valorització deis tipus zoológics catalans"

Naturals)

(1917)

(1926)

"Orientacions peral futur Pare Nacional del

"El Montseny. Glossa deis valors naturals de la

Fitxa manuscrita d'lgnasi de

Montseny" (1918, publicatel 1986)

contrada"(!927).

^agarra. Sense doto. (Original al Museu de Zoología de Barcelona)

PUBL1CACIONS DE LA JUNTA DE CIENCIES NATURALS DE B A R C E L O N A - 1 9 1 7 .

{ ^. )

Musei Barcinonensis Scientiarum Naturalium Opera SERIES

ZOOLÓGICA

Jnstruccions ais recoHectors d'Aus amb desti al Museu I. DE S A G A R R A EncuTtfal del Dcplrtlmeat de Zoolofi* del MUHU de Calalunyi

a-s***MUSEU MAKTORKLL PASSEIG DE LA INDUSTRIA BARCELONA

Joaquim Maluquer i Nicolau (Barcelona 1892- 1986)

Zoóleg, especial rizal en herpetologia. Fou secretan de la Institució Catalana d'História Natural (1912, 1 9 1 5 - 1 9 1 6 i 1918-1919) i president honorífic de la Sociedad Herpetológica Española des de la seva fundado, el 1982, fins la seva mort. D'entre les seves publicadons sobresurten les següents: "Les serps de Catalunya" (1917) "El Bufo calamita Laur. a Seba (Montseny)" (1916) "Les tortugues de Catalunya" (1917) "De re herpetológica. Excursió a Sta. Fe del Montseny, Catalunya" (1917).

joaquim Maluquer. Fotografía cedida per la familia Maluquer.

Tes serps de Catalunya", de joaquim Maluquer. junta de Génc/es Noturo/s cíe Barcelona, 1917. (Original al Museu de Granollers-Qénóes Naturals)

Junta de delicies Nalurals ues Serps de Catalunya

'I'reballs tgi LAM. VI

PIIBLICACIONS DE LA J U N T A DE CIENCIES NATURALS DE BARCELONA-1917.

Musei Barcinonensis Scientiarum Naturalium Opera SERIES ZOOLÓGICA

VII LES SERPS DE CATALUNYA NOTA MONOGRÁFICA

JOAQUIM M A I U Q U E R i NICOLAO Agr'g't a U sccciú llerpuUilÓK'Cf

MUSEU MARTORELL PASSEIG DE LA INDUSTRIA BARCELONA

1 S 'Si

Els darrers 50 anys En aquest segle es continua la tasca ja iniciada pels científics i naturalistes catalans del segle anterior en totes les branques de les ciencias. L'estudi íitogeográfic de la vegetació del Montseny comenca realment amb Pius Font i Quer i els seus deixebles S. Cuixart, J.M. Suaña i F.A. Rubio. L'any 1947 es publica l'estudi geográfic de Salvador Llobet titulat "El medio y la vida en el Montseny", que va ser molt innovador peí Mapa de mantells de vegetado de Salvador LlobeL CSIC,

fet de ser el primer estudi de geografía regional a Catalunya. Altres

Madrid. 1947

geógrafs com Pau Vila, Solé i Saban's, Noel Llopis... van estudiar el Montseny. També els botánics Antoni de Bolos, Francesc Masclans, josep Vigo,

Mapa de vegetado d'Oñol de Bo/ós. Diputado de Barcelona, 1983

Oriol de Bolos, Pere Montserrat,... han contribu'ft i contribueixen a l'estudi de la nostra muntanya. Un gran científic i naturalista d'aquest segle es Ramón Margalef, que en els anys setanta, amb la creació de la cátedra d'ecologia de la Facultat de Ciéncies de la Universitat de Barcelona, va donar una gran empenta ais estudis d'ecologia, que han tingut continuado al Montseny amb jaume Terradas. Quant ais zoólegs, han fet una gran tasca els Maluquer, entre d'altres, i, mes recentment, l'equip de la Universitat Autónoma de Barcelona, amb el Dr. Barrientes al capdavant. Actualment son molts els estudiosos del Montseny. Els estudis en curs podrien ser objecte d'una nova exposició.

Bibliografía AA.W. (1984); Commemoratiu. Butíl. Inst Cat Hist Nat 50: 1-397 . Barcelona. AA.W. (1986); El patrimoni biológic del Montseny. Catálegs de flora i fauna, I. Diputado de Barcelona, Barcelona. AA.W. (1986); Aspectes histories deis estudis geológics deis Paísos Catalans. In: Historia Natural, Geología, Vol.l: 38-49. Enciclopedia Catalana, Barcelona. AA.W. (1987); Historia Natural. Amfibis, réptils i mamífers, Vol.l3: 256-262. Enciclopedia Catalana, Barcelona. M.W.

(1987); Actuacions de la Institudó Catalana d'História Natural (1899-1987). Inst. Cat. Hist. Nat, Barcelona.

AA.W. (1988); Aspectes histories deis estudis florista ais Paísos Catalans. In: Historia Natural, Plantes Superiors, Vol.6: 76-92. Enciclopedia Catalana, Barcelona. BAÚLES, J. (1969); El Dr. Cadevall, botánic i geógraf del Valles. Caja de Ahorros de Tarrasa, Terrassa. BOLOS, O. (1983); Desenvolupament historie deis estudis botanics en el Montseny. In: La vegetado del Montseny. pp: 3-6. Diputado de Barcelona, Barcelona. CAMARASA, J.M. (1989); Botánica i botánics deis Paísos Catalans. Enciclopedia Catalana, Barcelona. ELIAS de MOLINS, A. (1889); Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. 2 v. Imp. de Fidel Giró, Barcelona. FONT i SAGUÉ N. (1908 i 1978); Historia de les ciéncies naturals a Catalunya del segle IX al segle XVIII. Ed. Attafulla, Barcelona. GRAN ENCICLOPEDIA CATALANA (1981-89); Gran Enciclopedia Catalana. 15 + 2 v. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1983); Eduard Fontseré, relació de fets. Fund. Vives Casajuana, Barcelona. MALUQUER i NICOLAU, S. (1902); Noticia necrológica de D. Miquel Cuní y Martorell. Butíl. Inst Cat Hist Nat, \: 60-65. Barcelona. MALUQUER i NICOLAU, J. (Ed.) (1918); Physis . Barcelona. MALUQUER i NICOLAU, S. (1937-1949); Necrología. Joan-Baptista Aguílar-Amat i Banús. Butíl. Inst Cat Hist Nat 37: 108. Barcelona. MALUQUER i NICOLAU, S. (1937-1949); Necrología. Ignasi de Sagarra i de Castellamau. Butíl. Inst Cat Hist Nat 37: 129. Barcelona. SENENT-JOSA, J. (1979); Les cíéndes naturals a la Renaixenca. Dopesa 2, Barcelona. SÚRIA, C; SALA, I. (1931); El Rdo. P. Joaquín Ma. de Barrióla, S.J. (1870-1925). Ed. Librería Religiosa, Barcelona

Centre de Documentació del Pare Natural del Montseny

Centre d'lniciatlves Ambientáis del Montseny-Montnegre

LA CABELLA

museu etnología del montseny • arbúcies •