Grup de Recerca Emergent del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Grup de Recerca Emergent (GRE) Biodiversitat mitjançant l’ús de bioindicadors Granollers, febrer del 2015

El Museu

El 1987 la casa Pius Anfres, una torre modernista construïda l’any 1912, es converteix en Museu de Ciències Naturals de Granollers. El 2013 el museu fa una ampliació i actualment compta amb: despatxos, jardí, planetari, sala d’Actes, sales d’exposicions, magatzems per col·leccions i laboratori.

Missió i objectius del Museu

El museu té com a missió incorporar coneixement sobre la natura i ajudar a interpretar i a popularitzar aquesta informació. Per fer-ho el museu compta amb les Àrees de Recerca, centrades en obtenir dades, analitzar-les i difondre-les i també compte amb un equip educatiu.

Xarxes Socials

Creixement www.museugranollersciencies.org

2000

1322 1000

200

NĂşmero de visites

2012

2013

2014

18000

16000

14000

12000

10000

8000

6000

Grup PĂşblic Total

4000

2000

0

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Impactes

als mitjans de comunicació

ARTICLES CIENTÍFICS

Què és el BiBIO? És un grup de recerca emergent que

compleix els requisits demandats per la Generalitat de Catalunya que reconeix i promou la recerca de qualitat, la transferència de coneixement i la internacionalització de les activitats científiques.

Objectius

Aprofundir en els factors que governen la biodiversitat al nostre país, a partir d’estudis focalitzats en l’ús d’organismes bioindicadors.

El BiBIO busca respostes a preguntes com: 1

Com es veu afectada la biodiversitat pels canvis del paisatge?

L’equip Toni Arrizabalaga

Director i Conservador del Museu.

Llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, és la persona que ha aconseguit aglutinar un bon equip al seu entorn per tal de fer créixer el Museu des dels seus inicis.

Constantí Stefanescu

Coordinador de l’Àrea de Recerca en Lepidòpters i Director del Grup de Recerca Emergent, Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador associat del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF); vinculat al Museu des de l’any 2000, des d’on coordina el projecte de seguiment de lepidòpters i altres recerques sobre papallones amb equips nacionals i internacionals.

Ignasi Torre Coordinador de l’Àrea de Recerca en Petits Mamífers i estadístic.

Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, està vinculat al Museu des del 1994 centrat en la coordinació de la línia de recerca en petits mamífers. Especialitzat en estadística, dóna suport en anàlisis de dades de gran part dels projectes.

Fèlix Amat Orriols

2

Com es veu afectada la biodiversitat pel canvi climàtic?

3

Com es veu afavorida la biodiversitat per l’agricultura

Coordinador de l’Àrea de Recerca en Amfibis i Rèptils Llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona i vinculat al museu des del 2004. Es dedica a la recerca científica i la conservació dels amfibis i rèptils (herpetologia), i especialment del tritó del Montseny, únic vertebrat endèmic de Catalunya.

ecològica?

Carles Flaquer

4

Quins factors ambientals influeixen en la migració de lepidòpters que es comporten com a plagues agrícoles, i quin paper juguen els depredadors naturals com a reguladors d’aquests insectes?

Coordinador de l’Àrea de Recerca en Quiròpters i de campanyes de comunicació i promoció.

Doctor en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, vinculat al Museu des del 1999 dirigint els projectes relacionats amb els quiròpters.

Les 4 Àrees

El Museu té 4 àrees dedicades a grups faunístics diferents amb línies pròpies de recerca però amb projectes transversals.

Foto: Jordi Bas

Des de l’any 2000 s’ha centrat a donar a conèixer aquest grup tan desconegut i enigmàtic mitjançant campanyes de recerca i de comunicació. En els darrers anys s’ha especialitzat en línies de recerca aplicada, sobretot en relació a l’agricultura i al control de plagues.

Línees bàsiques de recerca: Faunística i història natural (investigació del funcionament i característiques rellevants de les espècies de Catalunya, com ara la dieta, la reproducció, comportament, etc.).

Control de plagues d’insectes.

Dinàmica de poblacions, exploració en l’aplicació de plans de seguiment.

Participació en programes de seguiment de zoonosis i bioètica.

Línees bàsiques de divulgació: Elaboració del “Vi ratpenat” (en col·laboració amb el Celler Credo) Producció del documental “Humans i Ratpenats” Elaboració de l’exposició “Descobreix els Ratpenats” Organització de la “Nit dels Ratpenats” (11 edicions) Xarxa de voluntariat de seguiment de ratpenats aquàtics “QuiroRius” Edició de la revista “Barbastella”

Foto: Andreu Ubach

Aquesta Àrea gira entorn del Seguiment de Papallones Diürnes a Catalunya iniciat el 1994 i que es basa en la participació de voluntariat constituint un dels programes de monitoratge de la biodiversitat més extensos i antics al nostre país, i una de les bases de dades més importants de la Mediterrània. Els treballs que genera el CBMS es publiquen regularment en revistes científiques d’alt impacte, com ara Nature, Nature Climate Change, Global Change Biology, Ecography, etc.

Línees bàsiques de recerca: Monitoratge de les poblacions de papallones diürnes de Catalunya mitjançant el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS).

Impacte del canvi climàtic i del canvi en els usos del sòl sobre la biodiversitat.

Estudi de les migracions de lepidòpters.

Estudi de la biologia de les papallones (depredadors naturals, recursos tròfics, dinàmica poblacional, etc.).

Línies bàsiques de divulgació: Publicació de la revista Cynthia.

Desenvolupament del web catalanbms.org Edició de pòsters sobre la fauna catalana de papallones Elaboració dels noms en català de les papallones (en col·laboració amb el TERMCAT) Participació en documentals i reportatges sobre la natura.

Exposicions temporals.

Organització del Dia de les papallones.

Foto: Lidia Freixas

Aquesta Àrea es crea durant la dècada dels 80. Els petits mamífers són peça clau en la dinàmica dels ecosistemes, tant pel seu paper de presa, com pel seu paper depredador, que en ocasions pot suposar un flagell per a l’agricultura i per a altres espècies.

Línees bàsiques de recerca: Projecte de Seguiment de petits mamífers comuns d’Espanya (SEMICE) Projecte de Seguiment del liró gris (Glis glis) Estudi de la distribució dels petits mamífers mitjançant indicadors indirectes: la dieta de l’òliba i la geneta Estudi de l’eficiència dels mètodes de mostreig de petits mamífers: comparació de mètodes directes (trampeig) i indirectes (dieta dels depredadors, ampolles abandonades).

Estudis sobre els efectes del canvi ambiental (canvi climàtic i dels usos del sòl) sobre les comunitats de petits mamífers Estudis genètics i morfològics sobre el ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) i altres espècies d’identificació conflictiva (ex. Sorex araneus/coronatus)

Línees bàsiques de divulgació: Més enllà de la comunicació científica - inherent a les línies de recerca- , es promou la dimensió social del projecte a tres nivells Propostes adreçades a públic general i familiar, d’aproximació a la recerca mitjançant formats d’animació a la natura.

Cursets de formació teòrica i pràctica Estades de formació i treball Xarxa de voluntariat del projecte SEMICE Xarxa de voluntariat del projecte LIRÓ

Foto: Oriol Massana

Aquesta Àrea s’incorpora al Museu el 2004 amb l’objectiu de conèixer diversos aspectes de la biologia dels amfibis i rèptils tan a Catalunya com a nivell internacional, i en col·laboració amb altres equips de recerca. Es duen a terme actuacions de conservació dels amfibis i rèptils, i de gestió dels seus hàbitats en els espais naturals, així com de divulgació d’aquests animals sovint menystinguts per la societat.

Línies bàsiques de recerca: Demografia, ecologia i genètica d’amfibis i rèptils pirinencs.

Evolució: anàlisis de processos macroevolutius i patrons de radiació adaptativa.

Taxonomia d’amfibis i rèptils fonamentada en morfologia i genètica.

Biologia i conservació del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi).

Línees bàsiques de divulgació: Projecte SerpCat: web informativa, formació de les guarderies dels espais naturals protegits i assessorament sobre problemàtiques entre humans i serps.

Projectes El Museu treballa en xarxa amb diferents equips d’investigadors internacionals. Actualment, s’està duent a terme un seguiment de papallones a Europa i Àfrica amb l’objectiu de veure el seu paper com a bioindicador del canvi climàtic. Per altra banda, també s’ha filmat el documental Humans and Bats que mostra la importància dels ratpenats i la seva interacció amb l’ésser humà. A més, es treballa a l’Orient Mitjà per conèixer millor els rèptils que hi habiten.

Aquestes línies de recerca formen part d’un projecte global en expansió.

Cecilia Vilarassa

David Sabatés

Pilar Saborit

Belen Fernández

Sandra Miquel

Xavier Puig

Maria Mas

Adrià Lopez

Catalina Restrepo

Ferran Pàramo

Lídia Freixas

Alba Coronado

salvadorvinyes/silviamassana

Patrocinadors

Col·laboradors

Alba Ventura

Helena Pujades

Jaume Sañé

Laura Torrent

Melchora Prior

Miquel Pasqual

Oriol Massana

Sílvia Minguez