Diari d'Avià - Festa del Segar i el Batre 2007

Número 1 Època 1 Juliol del 2007 Distribució gratuïta Publicació informativa del Berguedà

Les eines, un patrimoni lingüístic La feina del segar enriqueix el diccionari Pàgina 13

Avià recorda l'esforç dels antics segadors UTILLATGE PRIMITIU

La festa del segar i el batre mostra aquest any els àrgans amb què es transportaven les garbes. Pàgina 5

ESMORZAR ENERGÈTIC

Les mestresses de casa preparen un àpat carregat de calories perquè els pagesos recuperin forces. Pàgina 8

Un conjunt de pastissos del segador. ARXIU

POSTRES

Un berenar popular amb pastís del segador per a unes 1.000 persones La plaça de l'Ateneu d'Avià acollirà una degustació gratuïta del pastís tradicional del segar i el batre, acompanyat de porrons de moscatell. Pàgina 11

ARTESANS

Una família mostra com es feien les cordes antigament Els germans Clop tornaran a portar a l'era de Santa Maria el seu art com a corders. Fan cordes com es feien fa quatre generacions. Pàgina 9

MÚSICA

Cançons de llaüt, mandola i tenora Els pagesos fan la feina del segar a l'era de Santa Maria, el lloc on se celebra la festa, davant la presència d'un públic molt nombrós. RAMON VILLARÓ

El segar i el batre s'escampa pel país Deu municipis catalans celebren festes semblants a la d'Avià.iPàgina 3

La Fuliola té una tradició que arrenca a principis dels anys 80.iPàgina 4

El grup garrotxí Sol i Serena posa música a la feina dels segadors, i ofereix un concert de música tradicional. Pàgina 10

FIRMES FÈLIX PI Pàgina 16 M. DEL AGUA CORTÉS Pàgina 17 FRANCESC MURGADAS Pàgina 18

juliol 2007

2

3

juliol 2007

PORTADA

La Fuliola, festa de Les altres celebracions a pagès >> tradició

El municipi de l'Urgell va rememorar per primer cop les feines de pagès l'any 1980, i la celebració es manté viva. Pàgina 4

Deu pobles catalans fan festa del Segar i Batre

DIVERSITAT Hi ha festes de

LES DATES

segar, de batre i de totes dues SEGAR coses alhora arreu del país GÓSOL (Berguedà) duu a terme el segon diumenge DELTA Municipis del Baix Ebre Esd'agost.

Aquest any, el dia 12 L'AMPOLLA (Baix Ebre) seguen l'arròs al setembre Seguen l'arròs el tercer diumenge Redacció

AVIÀ

A Catalunya, hi ha, com a mínim, deu municipis que celebren festes del segar i el batre. Alguns fan només la festa de la sega, i d'altres tan sols la del batre. Entre els que es fixen en tots dos aspectes, hi ha pobles, com Avià, que fan la festa en un sol dia, i altres, com La Fuliola (Urgell), que la celebren en dues jornades separades.

Al Berguedà, a més d'Avià, hi ha també Gósol, que commemora la seva festa del segar a mitjan agost. S'hi recorden els treballs dels avantpassats de la població, amb estris de l'època.

Se surt de la plaça Major del poble, amb tots els segadors, cap al camp on es fa la sega. S'empra la falç i l'esclopet, una protecció de mà en forma d'esclop.

En altres municipis, la festa no se celebra de forma autònoma, sinó que està inclosa en un programa d'actes més ampli, que, en el cas del Vilosell (Garrigues), és el de la festa major.

Altres municipis, han celebrat la festa del segar i el batre en els últims anys, però la falta de

relleu generacional n'ha complicat la continuïtat. És el cas de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), que, durant uns anys, ha recordat les antigues jornades rurals durant les quals es batia el blat.

A Cabra del Camp (Alt Camp), s'han recuperat unes festes que també ensenyen com era la feina del segar i el batre, representant els antics costums d'una manera molt fidel, ja que els participants van vestits amb roba d'època.

Més enllà dels cereals, hi ha alguns municipis que també celebren la festa de la sega, sobretot a la zona del delta de l'Ebre. En aquests casos, no se sega el blat, sinó l'arròs.

Les dates també són molt variades. L'arròs se sega a mitjans o finals de setembre, mentre que, en el cas del blat, "al juny, la falç al puny". Al juny o, com a màxim, al juliol o a l'agost.

Avià és dels municipis en què la tradició es manté més arrelada i fa més anys que se celebra la festa. La Fuliola va fundar la seva festa l'any 1980, en commemoració dels nou segles de vida del municipi.

de setembre DELTEBRE (Baix Ebre) També seguen l'arròs el tercer diumenge de setembre

SEGAR I BATRE CABRA DEL CAMP (Alt Camp) El primer diumenge d'agost fan la jornada de la batuda GOMBRÈN (Ripollès) Se celebra l'últim diumenge de juliol; aquest cop, s'escau el dia 29 LA FULIOLA (Urgell) Baten el segon diumenge de juliol, i seguen quinze dies abans CENTELLES (Osona) Aquest 2007, van segar el 23 de juny, i baten el dia 15 de juliol, com a Avià

Esmorzar típic de pagès a La Fuliola, a la comarca de l'Urgell. RAMON PANÉ

BATRE

SANT CLIMENT DE PERALTA (Vulpellac, Baix Empordà) Es fa el darrer diumenge de juliol.

S'anomena Festa del Batre de Forallac VILOSELL (Garrigues) Es realitza el segon diumenge d'agost

Uns pagesos fan les feines de la sega i la batuda, a La Fuliola. RAMON PANÉ

portada

juliol 2007

4

Les altres celebracions a pagès

Dalles i trills a La Fuliola

Les festes del Segar i Batre de l'Urgell tenen gairebé 30 anys de vida Manel Carrera

FESTES.ORG

Una gran festa en dos caps de setmana per rememorar els tradicionals mètodes de treball i les tasques agrícoles de les famílies pageses a les terres de secà fins a mitjans del segle XX, abans que la modernització transformés el camp català.

Els orígens de la festa La història de la Festa del Segar i el Batre comença l any 1980, quan la Fuliola va celebrar noucents anys de vida amb una gran festa que va ser tot un èxit. En motiu d'aquella festivitat es van fer mostres d algunes de les activitats pageses, tal i com es feien a la vila.

L'interès que van despertar entre els assistents van decidir als protagonistes de iniciar una festa centrada en aquestes tasques i mirar de donar-li un caràcter anual.

Des d´aleshores, la festa no ha parat de millorar, incorporant activitats musicals, balls i gastronomia, fins a esdevenir una de les festes importants en

el calendari festiu de les terres de Lleida.

La festa està centrada en recordar, en dos caps de setmana diferents, com eren les tasques al camp fins no fa gaire.

La festa del segar La festa del segar se celebra l'últim diumenge de juny i intenta recrear amb la màxima fidelitat possible el procés de sega.

El cicle dels cereals i els farratges, especialment del blat, comença a la tardor amb la preparació de la terra i el sembrat. Amb les primeres calors de l'estiu s'inicien les dues tasques més importants i les que tanquen aquest cicle: el segar i el batre.

El segar era una activitat que, més enllà del seu component estrictament productiu, era una activitat de socialització que aplegava tots els pagesos en els camps en un període molt curt de temps i canviava, així, el ritme quotidià de les famílies.

La jornada començava ben de matinada, després d´un bon àpat i un glop d´aiguardent.

LES XIFRES

1980

és l'any en què La Fuliola va fer la primera mostra d'activitats pageses que es feien antigament a la vila

900

anys celebrava el municipi, i l'efemèride va servir per recuperar l'antic ofici del segar i el batre al poble

2

caps de setmana dura la festa: primer, es fa la sega, i al cap de quinze dies, la batuda

S enganxaven els carros i, amb les primeres llums del dia, s'arribava al tros. Els dalladors, amb les seves eines ben afilades, començaven a marcar el ritme de la sega. Treballaven tan ràpid com podien i de tant en tant s aturaven, treien la pedra d esmolar que duien en un pot d aigua penjat a la cintura i tornaven a afilar la dalla.

Els lligadors seguien els dalladors recollint i lligant les rengles d espigues tallades i fent garbes, feixos d espigues tallades que es deixaven al sol per tal d'enrossir-les.

Després s utilitzava un estri amb pues arrossegat per un animal o una persona anomenada diable per tal de recollir les espigues més difícils. Tot seguit, arribava el torn de les espigadores, que recollien de manera manual les restes de la collita, que s'aprofitava com a pinso per les aus de corral.

La festa del batre La festa del batre se celebra dos caps de setmana després, sempre el segon diumenge de juliol. En aquesta segona part

de la festa s'escenifiquen les tasques del batre.

Dues setmanes després d acabar el segar, aprofitant la bonança del mes de juliol, arriba el moment de batre, és a dir, el procés mitjançant el qual se separa el gra de la palla.

Antigament aquesta tasca era un dels processos productius més amplis i complexos del món pagès i consistia a aixafar manualment les espigues de les garbes per tal de separar tots dos productes i preparar-los perquè es conservessin el millor possible.

Primer hom anava a buscar les garbes al tros i les portava a les eres, els terrenys d argila endurida situats en espais oberts on el vent pot circular amb facilitat.

Allà s'assecaven bé les espigues.

Després d esmorzar, s enganxaven els trills i rodets a les bèsties i es deixava ben plana la batuda. Amb l arribada de la tarda i l ajuda dels vents de marinada es feia la palla i els batedors treballaven el més ràpid possible per separar el gra abans de guardar-los als sacs.

La festa del Segar i el Batre de La Fuliola se celebra en dos caps de setmana diferents: la primera part té lloc l'últim cap de setmana de juny, i la segona, quinze dies més tard, ja al juliol. RAMON PANÉ

5

juliol 2007

FESTA

Preservar els noms de les eines

Els estris històrics que empraven els pagesos, tot un patrimoni lingüístic en català. Pàgina 13

Homenatge als pagesos

TRADICIÓ La festa del segar i el batre d'Avià rememora la feina dels segadors i de les mestresses de casa NOVETAT S'exhibeixen

els àrgans, que servien per transportar les garbes fins a l'era

Un grup de pagesos participa en les tasques de la sega a l'era de Santa Maria, el lloc on se celebra la tradicional festa del segar i el batre, davant de la mirada de nombrosos assistents. RAMON VILLARÓ Fermí Riu

AVIÀ

Avià celebrarà el diumenge, 15 de juliol, la festa ja tradicional del segar i el batre. Un cop més, l'era de Santa Maria reunirà els pagesos més vetarans, que mostraran com segaven i com batien abans que les màquines comencessin a entrar als camps.

La festa d'Avià concentra en un sol dia les feines del segar i del batre. Entre una tasca i l'altra, és imprescindible transportar les garbes. I, aquest cop, la festa presenta una novetat: una exhibició de com es portaven antigament les garbes del camp a l'era. Es podran veure a Avià per primera vegada els àrgans, uns instruments gairebé ancestrals, que han cedit els

traginers de Balsareny per incorporar-se a la festa.

A més, també hi haurà una segadora-lligadora petita. És una de les primeres màquines que van entrar als camps d'Avià durant la dècada dels 40.

Precisament, la irrupció d'aquells aparells va suposar la desaparició dels mètodes tradicionals de treball al camp.

Irrupció de les màquines "Però hem volgut tenir una visió de com va ser el procés de transformació i, per això, aquest any, podrem veure les màquines més primitives", explica Joan Llaugí, membre de la Comissió del Segar i el Batre de l'Ateneu d'Avià.

Els organitzadors de la festa, diu Llaugí, són només uns trans-

Joan LLAUGÍ MEMBRE DE LA COMISSIÓ DEL SEGAR I EL BATRE

"Sense els segadors, no hi hauria festa" "Hem sabut mantenir la unió i l'harmonia"

missors de la tradició, però els veritables protagonistes de la celebració són els segadors, i la gent de més edat, que encara recorda com es treballava al camp ara fa dècades. "Sense ells, no hi hauria festa", assegura.

La Comissió del Segar i el Batre va néixer de l'Ateneu d'Avià per organitzar la primera edició de la festa, l'any 1989. Va ser una proposta de l'enginyer tècnic agrícola Fèlix Pi, establert a Avià, que ha anat creixent i s'ha anat desenvolupant en les dues últimes dècades.

Primer, van ser conferències i actes relacionats amb el món de la pagesia, i després, un concurs de cuina del confitat. En l'actualitat, la festa del segar i el batre d'Avià es complementa amb una trobada de puntaires, cada

vegada més nombrosa, i amb una mostra de productes artesans.

També hi ha música tradicional, que troba l'arrel en les cançons que cantaven antigament els segadors.

Sense temps "La festa ha anat canviant al llarg dels anys, però s'ha mantingut l'harmonia i la unió, i aquesta n'ha estat la principal virtut", assegura Llaugí.

Una "companyonia" que considera que encara prové del temps dels segadors. "Abans, els pagesos treballaven molt, però tenien una mica més de temps per compartir; ara, en canvi, tot va massa de pressa, i no hi ha ocasió de fer les xerrades i els esmorzars que feien els pagesos d'anys enrere", conclou.

juliol 2007

6

festa

juliol 2007

Avià reuneix segadors experts per mostrar l'ofici

Els segadors fan les feines del camp a l'antiga, sense intervenció de cap tipus de maquinària. RAMON VILLARÓ F. R.

AVIÀ

Pere Casafont ha participat en les festes del segar i el batre des del primer dia. "He segat més a Avià, per les festes, que en tota la meva vida", reconeix. D'ofici, no n'hi falta, però mai no s'ha dedicat a les feines de pagès de manera professional. "Jo sóc mecànic, però segar m'agrada", diu.

Anys enrere, ho havia fet diverses vegades, cada cop que li ho demanava un amic o un familiar.

"Sempre m'hi oferia. Això sí, hi posava una condició: plegar abans que sortís el sol", explica Casafont, que assegura que "el sol és el pitjor enemic del segador".

Segar a Santa Eulàlia Recorda que, cap als anys 50 o 60, va ajudar a segar manualment uns camps de la zona de Santa Eulàlia, a Berga, quan encara no hi havia edificis.

"Treballava a Fígols, però, si m'ho demanaven, mai no deia que no."

No dubtava a agafar el volant, que és "l'eina més important del segador". "I que talli!", reclama.

Després, fa falta la pedra, per

Pere

CASAFONT SEGADOR D'AVIÀ

"El volant és l'eina més imporant, i que talli!"

"El sol és el pitjor dels enemics per a un segador" esmolar l'eina, i l'esclopet, per no tallar-se els dits. "Fixa't en un esclopet que hagi passat pel camp: tots tenen talls del volant, i això vol dir que és molt important posar-se'l", adverteix.

Amb les eines a punt, només fan falta "ganes de treballar" i una mica d'ajuda. "A pagès, les cases petites s'ajudaven les unes a les

altres. Batien potser dues o tres setmanes seguides, tres o quatre dies a cada lloc, i entre tots ho feien tot. A les cases més grans, en canvi, hi havia més feina, i hi feien falta reforços."

Casafont diu que la festa d'Avià ha aconseguit captar la "germanor i la companyonia" que hi havia a pagès durant l'època del segar i el batre.

Reconeix que ell mateix no va viure en primera persona la intensitat de la feina, perquè l'epoca manual de la sega correspon, més aviat, a la generació del seu pare. Àrgans o carro "Jo anava al camp sobretot per veure els animals, que m'agradaven molt", recorda. I, quan era allà, hi donava un cop de mà: "moltes vegades, jo carregava els àrgans, un estri que anava col·locat sobre el vast de l'animal, amb uns travessers i uns cordills a cada cantó per posar-hi les garbes". Amb l'animal carregat, transportaven les garbes només als llocs per on no passava el carro.

Justament, la festa d'aquest any a Avià permetrà descobrir com eren aquells estris primitius.

7

festa

juliol 2007

8

Un àpat hipercalòric Els segadors carregaven forces amb vianda abundant i amb quilos de carn confitada

Els organitzadors de la festa preparen les taules en què se serveix el tradicional esmorzar del segador. RAMON VILLARÓ F. R.

AVIÀ

Sense un bon combustible, la màquina no funcionaria. La feina dels pagesos a l'estiu era duríssima, abans que arribés la mecanització. A més, el segar i el batre es feien en condicions molt dures de sol i de calor.

Calia, per tant, un bon reconstituent.

D'això, se n'encarregaven les dones de la casa. "I amb una dona, no n'hi havia prou; en feien falta, com a mínim, dues: una es quedava a la cuina preparant la vianda, i una altra havia d'anar fent viatges de la casa al camp o a l'era", recorda Ermínia Badia.

Més que un esmorzar Cada any, Badia participa amb d'altres dones en la preparació de l'esmorzar de la festa del segar i el batre, que aquest any es repartirà a partir de les 10 del matí. Diu que no es pot parlar d'esmorzar, "perquè els segador es passaven tot el matí menjant".

A primera hora, feien el primer mos; a mig matí, feien un àpat fort; cap a migdia, tornarven a menjar, i després, arribava el moment del dinar.

Les dones preparaven un cistell en què hi havia costella de porc, tastet, botifarra, llonganissa, bull, formatge, pa, patates i

Últims preparatius abans de servir la vianda als pagesos. RAMON VILLARÓ

Ermínia

BADIA

MESTRESSA DE CASA

"Per al segador, es guardava la millor vianda de l'any" "Una dona sola no podia preparar tot l'esmorzar"

cigrons i, per postres, pets de monja. Bona part del menjar es conservava confitat.

"Per al segar i el batre, sempre es guardava el millor. Al llarg de l'any, quan es feia la matança del porc o hi havia carn bona a la casa, la mestressa deia: 'això, guardem-ho per als segadors'", explica Badia. Com que no hi havia congeladors ni cap màquina per refrigerar els aliments, tot s'havia de guardar confitat. D'aquí que moltes vegades s'hagi relacionat la cuina dels segadors amb la cuina del confitat.

Durant les tasques de la sega, també era molt important la beguda. S'havia de servir fresca, per combatre les temperatures altes, i per això les dones feien molts viatges de casa al camp carregades d'aigua i vi.

festa

juliol 2007

Cordes amb història

La família Clop i Riu ha rescatat el vell ofici dels corders i l'exhibeix arreu de Catalunya Redacció

AVIÀ

Els germans Josep, Valentí i Joan Clop, i la dona d'aquest, Maria Riu, han format un quartet únic.

Han recuperat l'antic ofici dels corders, amb les tècniques més ancestrals, i han començat a fer cordes a l'antiga.

Són, de fet, la quarta generació de la mateixa família que es dedica a la fabricació de cordes, en aquest cas com a afició, però l'habilitat s'havia perdut, i ells són autodidactes.

El besavi dels germans Clop, Joan Clop Torrentallé, va morir l'any 1848, i s'hi havia dedicat, igual que el seu descendent, Ramon Clop i Subirà. Però ni el pare ni els tres germans no havien fet mai cordes.

Cordes per al consum propi A mitjan segle passat, s'hi van tornar a posar gairebé per necessitat: "ens feien falta cordes per lligar les garbes i la llenya, i ens vam plantejar la possibilitat de fer-les nosaltres mateixos, per no haver-les de comprar". Així

LES XIFRES

159

anys fa que va morir el primer artesà de la família, Joan Clop Torrentallé, que ja feia cordes

4

generacions de la família Clop han passat des dels primers corders, tot i que l'ofici s'havia perdut

va ser com la família Clop i Riu va desempolsar els estris antics que tenia guardats, i va començar a investigar com devien fer les cordes els seus avantpassats.

La feina no va ser fàcil. Va caldre observar molt bé com estaven fetes les cordes, i regirar els instruments per determinar com funcionaven. Però ho van aconseguir.

Amb els anys, aquella descoberta de fa més de mig segle s'ha convertit en una atracció de fires i festes. Hi ha altres corders artesans a Catalunya, però cap no ho fa d'una manera tan remota com la família Clop i Riu. Per elaborar les cordes, utilitzen espart, cànem, fil de plàstic, fils de teixir roba, i qualsevol altre tipus de material. "Fins i tot els cordills de lligar pernils van bé", diu la família. Per a l'elaboració de les cordes, necessiten tres persones: una aguanta, l'altra roda, i la tercera s'ocupa del regulador, que és la peça que entrecreua els fils.

Des que van recuperar l'ofici perdut per a les festes del Segar i el Batre d'Avià, han anat a desenes de fires i festes d'arreu del país: Taradell, Manlleu, Castellcir, Castellar del Vallès, Santa Eulàlia de Riuprimer, i molts altres llocs.

Diumenge, 15 de juliol, tornaran a ser a l'era de Santa Maria per demostrar a avianesos i a visitants com es feien les cordes segles enrere.

Diverses demostracions dels germans Clop en fires i festes arreu de la comarca del Berguedà. M. DEL A. CORTÉS

9

festa 10

juliol 2007

Membres de la formació 'Sol i Serena', que tocaran a la festa del Segar i el Batre d'Avià. VESC

Música d'arrel i instruments d'antiquari

El grup Sol i Serena porta a Avià un repertori de cançons tradicionals reinventades Redacció

AVIÀ

El grup Sol i Serena posarà la música tradicional a les tasques de la sega i la batuda i tocarà també a la tarda al Tossal. Serà una doble sessió per conèixer la proposta musical de la formació.

Són cinc músics que toquen més de vint instruments diferents, alguns d'antics: el llaüt, la mandola, el tible, la tarota, el sac de gemecs, etc.

"En un moment en què tothom mira cap a la fusió, el jazz o la música electrònica, nosaltres intetem renovar les idees de la música tradicional fent-la més fresca i més propera", expliquen.

Des de la Garrotxa, Sol i Serena treballa a partir de la música d'arrel de tots els racons dels Països Catalans, i hi aporta la seva visió particular.

A Avià, el quintet hi presentarà peces del seu últim disc, Grapat de ruda. El treball "parteix de la

música tradicional, que ha superat la prova del pas del temps". La interpreten a la seva manera, i hi afegeixen composicions pròpies per seguir "aquesta cadena de transmissió popular que sobreviu, malgrat tot, encara amb prou força".

Col·laboracions excepcionals Sol i Serena és un grup compost per Marta Rius (veu, acordió diatònic i percussions), Francesc Tomàs (mandola, guitarres, veu), Jordi Barbet (percussions), Jordi Comas (vents) i Guillem Ballaz (cordes).

En l'enregistrament de la seva última proposta discogràfica, han comptat amb la col·laboració d'Eliseo Parra, divulgador de la música tradicional espanyola; l'acordionista Carles Belda, i Jordi Molina, un dels virtuosos de la tenora.

En els últims anys, la festa del Segar i el Batre ha incorporat la música tradicional tant a l'era de Sant Maria, al matí, com a l'Ateneu, a la tarda, com a mostra de la vinculació de la feina de pagès amb la cançó.

EL BALL

Duet musical a la tarda Un any més, Avià posarà el punt final a la festa del segar i el batre amb un conjunt de ball.

Un cop feta l'actuació del grup de folk i repartit el pastís del segador, començarà a la plaça de l'Ateneu un ball amb la presència del duet de Puig-reig

format per Pep i Maria José.

La parella té una llarga trajectòria en la música de ball a la Catalunya central, i s'ha especialitzat en tangos, merengues i cúmbies. Pep i Maria José han enregistrat sis discos.

Pep i M. José.

IGLESIAS FOTÒGRAFS

festa

juliol 2007

El pastís del segador, la part dolça de la festa Albert Garcia

AVIÀ

"De la barreja de la nyoca o fruits secs, amb el perfum de la mel del romaní, tan apreciada a casa nostra pels amants dels productes naturals, n'ha sorgit un maridatge perfecte". És la descripció que fa el xef berguedà Miquel Màrquez del pastís del segador, convertit en les postres típiques de les festes del Segar i el Batre d'Avià.

Diumenge, 15 de juliol, se'n farà una degustació gratuïta a la plaça de l'Ateneu. Com és habitual, els pastissos se

serviran acompanyats amb porrons de moscatell.

El producte va néixer durant la dècada dels 90, obra de Sebastià Silvestre, elaborador de pastisseria i fleca artesanal. El pastís es va crear per homenatjar les postres que acompanyaven les cistelles dels segadors.

Convertit ara en unes postres per a tots els públics, se serviran racions per a unes mil persones, amb la col·laboració de Productes Artesans del Berguedà.

Un pastís del segador, les postres més tradicionals de la festa del Segar i el Batre. J.F./ARXIU

LA RECEPTA INGREDIENTS Avellanes, ametlles, nous i pinyons Ous frescos Sucre Mantega Essència de llimona Panses, prunes i moscatell Farina i llevat PREPARACIÓ

Es torra i es tritura l'avellana. Es baten juntament els ous frescos i el sucre.

S'hi afegeix la mantega, l'essència natural de llimona, les panses, les prunes i el moscatell. Es bat tot junt de nou fins que les panses i les prunes es desfan una mica. S'hi afegeixen les avellanes, la farina i el llevat. Es bat tot junt fins que s'obtingui una massa espessa que es diposita en motlles i s'empolsa pel damunt amb la cobertura a base de nyoca: ametlles, nous i pinyons. Es fica al forn durant 40 minuts. Quan és fred s'embolica.

El concurs de fotografia, un testimoni del valor plàstic de la sega F. R.

AVIÀ

El concurs de fotografia d'Avià arriba aquest 2007 a la quinzena edició. El certamen se celebra cada dos anys, i té dos temes centrals: el municipi d'Avià, i les festes del Segar i el Batre. Per a cadascuna de les categories, hi ha un primer premi, dotat amb 200 euros, i tres premis complementaris, de 80 euros cadascun.

Aquest any, s'hi poden presentar fotografies preses en les dues últimes edicions del Segar i el Batre, els anys 2005 i 2006.

Els concursants han de presentar un conjunt de tres obres. Totes les que es presentin es podran veure en una exposició els dies 14 i 15 de juliol a l'Ateneu.

Imatge guanyadora del concurs de l'any 1989. SUSANNA SÁEZ

Fotografia guardonada l'any 1990 com a millor imatge de la festa. JOSEP M. VILÀ

11

juliol 2007

12

festa 13

juliol 2007

Cada eina, pel seu nom M. del Agua Cortés Elía

AVIÀ

L'ofici del segar i el batre té unes eines tradicionals, que es poden veure durant la festa d'Avià.

Les eines del segar La falç o volant és l eina principal dels segadors, serveix per segar les messes o tallar herba, té una fulla de ferro acerat corba i dentada fixada a un mànec de fusta. Si la part tallant no és dentada es coneix com volant. Per protegir el tall, s utilitzava l embós, generalment de fusta. Els segadors han de protegir els dits de la mà esquerra amb uns didals o esclopet, fet de fusta.

El tall del volant s esmolava amb una pedra que es duia en un pot amb aigua penjat a la cintura. Si s'havia d'aprimar o fer sortir el tall, s'utilitzava una petita enclusa de ferro clavada al terra i es picava amb un martell.

Finalment, el garrot, pal fort, més o menys llarg acabat en punta, servia per lligar la garba, passant-lo per sota el lligam i donant-li una o més voltes.

Les eines per batre Es batia a l era, que generalment tenia el paviment enllosat i prèviament escombrat amb una

APUNTS Música antiga a Santa Maria L'església de Santa Maria d'Avià acollirà un concert de música antiga en el marc dels festivals de música antiga Trobadories d'en Guillem de Berguedà, que se celebren a Berga. El recital, l'oferirà un duet de flauta i organetto, i es podrà sentir el dia abans de la festa del segar i el batre, dissabte, 14 de juliol, a les 7 de la tarda. El duet interpretarà música medieval del segle XIII.

granera, cosa que facilitava la feina. En algunes zones, es feia servir prèviament un corró, cilindre de fusta, metall o pedra travessat per un eix què servia per aplanar i separar el gra de la palla.

La manera més antiga de fer saltar el gra era amb les batolles, eina formada per dos bastons de fusta lligats amb cuir o corda amb les que es picava sobre les espigues.

També es podia trillar amb animals arrossegant un trill de fusta amb puntes de pedra.

La palla es va girant amb una forca, pal amb dues, tres o cinc puntes fet de fusta de bedoll i també utilitzat per apilotar la palla a un costat i poder escombrar el gra que queda i recollir-lo. Després, la palla es torna a trillar amb animals, generalment un mul o una euga.

Quan la palla queda neta de gra es va posant al paller que es construeix al voltant d un pal vertical.

Les formes més antigues de ventar consistien a aixecar el gra a l aire de manera que el vent s emportava la palla restant, passant-lo finalment per un sedàs per treure les restes més gruixudes. Més tard, la màquina de ventar facilitava aquesta feina.

Les eines del camp han deixat un patrimoni de paraules pròpies. RAMON VILLARÓ

LA MÚSICA

Cançons per segar En els últims anys, Abel Tarrés ha treballat en recerques sobre el segar i el batre. Ha estudiat les paraules pròpies de la feina a pagès. La majoria són noms d'eines, que s han anat perdent a mesura que el camp s ha mecanitzat. Han quedat, això sí, determinats refranys, gairebé 200. Alguns són molt populars, com "no es pot dir blat fins que

és al sac i ben lligat" o "pel juny, la falç al puny".

Pel que fa a la música, les feines del camp també tenen algunes cançons associades. Per al batre, no hi ha unes cançons específiques, però sí per al segar. De totes les músiques, algunes s han conservat bé. Però, al Berguedà, s han perdut gairebé del tot.

Les puntaires es troben al costat de l'era Més de 150 puntaires es trobaran molt a prop de l'era de Santa Maria, el lloc on se celebra la festa del segar i el batre. Serà ja l'onzena vegada que les artesanes del fil es troben a Avià coincidint amb la seva festa de juliol.

La trobada de puntaires coincidirà amb una fira de productes artesans. Tots dos actes es faran durant el matí, mentre els segadors fan les seves tasques al camp.

BONA FESTA A TOTHOM!

14

juliol 2007

FESTA DEL SEGAR I EL BATRE

PROGRAMA D'ACTES Dissabte, 14 de juliol Església de Santa Maria 19:00h CONCERT Duet Flauta i Organetto Preu: 3 euros Trobadories d'en Guillem de Berguedà Diumenge, 15 de juliol Església de Santa Maria

10:00h ESMORZAR DELS SEGADORS Després de l'esmorzar, DEMOSTRACIÓ DE COM FER CORDES I DE COM FILAR LLANA Família Clop i Riu Família Fitó-Muntada Prop del lloc de la batuda

8:00h MISSA

Durant tot el matí FIRA DE PRODUCTES ARTESANS

Era de Santa Maria

XI TROBADA DE PUNTAIRES

9:00h DEMOSTRACIÓ DE LA FEINA DEL SEGAR I EL BATRE

AMBIENTACIÓ MUSICAL Grup Sol i Serena Música tradicional

Tossal d'Avià 18:30h CONCERT Grup Sol i Serena Música tradicional A continuació DEGUSTACIÓ GRATUÏTA DEL PASTÍS DEL SEGADOR Per a 1.000 persones Remullat amb porrons de moscatell Amb la col·laboració de Productes Artesans del Berguedà Plaça de l'Ateneu Tot seguit BALL FI DE FESTA Duet Pep i Maria José, de Puigreig Música de ball

ORGANITZADORS Comissió Festes del Segar i el Batre

Ateneu d'Avià

Ajuntament d'Avià

COL·LABORADORS

AGRAÏMENTS Els organitzadors de la festa, Ateneu d Avià, la Comissió de les Festes del Segar i el Batre d Avià i la Regidoria de Cultura de l Ajuntament d Avià agraeixen la col·laboració de: La família de Santa Maria per l arrendament del camp, la cessió de l era i espais de l entorn; Lluís Dachs, per la cessió de la màquina de ventar; a la Colla de Segadors i Mestresses d Avià; a la família Pujols, per la cessió del carro; a Ramon Rial i família, per la cessió de la mula; a Agulles El Pi i Merceria Salvans; i a totes les persones que han col·laborat en la festa.

REFRANYS >> Sant Vicenç serè, blat sencer; Sant Vicenç tronat blat neulat

>> Per la Mare de Déu del Pilar, el blat, ni eixit ni per sembrar

>> La civada, com l'espelta, per Sant Isidre es desperta

>> Per Sant Miquel, sembra el blat i no miris al cel

>> Per Sant Jordi, la piula pica l ordi

>> Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots

>> Per Sant Urbà, el blat ja és gra >> Per Sant Joan, blat segaran

>> De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir

>> El que sega a Sant Joan no li ampra a Sant Pere

>> Per Santa Caterina, del bon blat la farina

>> Per Sant Pere, garbes a l era

juliol 2007

festa 15

16

juliol 2007

OPINIÓ EDITORIALS

Patrimoni

La festa del Segar i el Batre d'Avià és més que una festa. Ha estat, en els últims anys, un instrument eficaç per recuperar la memòria recent del municipi. Tot un homenatge a una generació de pagesos que han fet sobreviure l'ofici i han ajudat a tirar endavant el poble.

La festa també ha tingut l'encert de fixar-se en les dones. La presència femenina ha estat clau a les cases de pagès al llarg de dècades. A la festa d'Avià, les mestresses de casa han treballat sobretot a la cuina, i han ajudat a mantenir receptes tradicionals i menges típiques del país, que avui es recorden en l'esmorzar del segador. Ara, l'assignatura pendent és la investigació. Cal fer una recerca decidida per mantenir el llegat dels pagesos, i que en quedi constància pels pròxims segles.

"La festa és un instrument eficaç per recuperar la memòria recent del poble d'Avià"

"Ha tingut l'encert de fixar-se en les dones, que han estat clau a les masies"

Feina a pagès

Els pagesos insisteixen: treballar al camp encara és més una opció de vida que una manera de guanyar-se la vida. Les dificultats són enormes, i és complicat arribar a final de mes en un mercat alimentari cada cop més globalitzat i competitiu.

Per fer front a les exigències del sector, les explotacions es mecanitzen, i es fan més productives. Amb menys agricultors, es conreuen més hectàrees, i sembla que el sector ha arribat a un punt d'estabilitat que permet fer campanyes dignes, malgrat les traves.

El repte ara és la construcció d'un sector amb valor afegit: una aposta per una indústria agroalimentària competitiva, que presenti productes amb segell berguedà i de qualitat. En l'era de la gastronomia, els pagesos tenen camp per recórrer.

"Treballar al camp encara és més una opció de vida que una manera de guanyar-se-la"

"El repte ara és la construcció d'un sector amb valor afegit i competitiu"

LA PREGUNTA Valorem prou la feina dels agricultors? Venerem només els pagesos del passat o també els d'ara?

Número 1. Etapa 1. Juliol del 2007 Edita Bífidus Produccions. Ap. Correus, 30, 08600 Berga T. 938210562 Redacció Anna Costa, Albert Garcia, Fermí Riu, Xavi Rosiñol Col·laboracions Joan Llaugí, Ramon Villaró, Abel Tarrés, Ramon Xandri

Fèlix Pi

ENGINYER TÈCNIC AGRÍCOLA

Disseny gràfic i composició Emma Costa Departament comercial Jaume Fíguls, Dolors Sànchez, Anna Pons, Raquel Pelfort Impressió Imprintsa. C16, km 3,4, 08272 Sant Fruitós de Bages (Barcelona) Distribució 8.000 exemplars Dipòsit legal B.41946-2006

L'EVOLUCIÓ DE L'OFICI DELS AGRICULTORS

Màquines infernals 6.356,98 hectàrees de cereals són les conreuades actualment al Berguedà, 3.879 són d ordi, 1.350 de blat i 865 de civada i la resta de cereals. No cal que memoritzeu aquestes xifres, només us les faig avinents per dir-vos que, de cereal, encara se n fa molt al Berguedà i de ben segur que molt més del que se n feia en les èpoques que ens volen fer present la festa del Segar i el Batre.

En aquests dies de primers d estiu, si sortiu a passejar a fora vila, o tot passant amb cotxe per la carretera, podreu observar al bell mig d una espessa polseguera una silueta inconfusible, que recorda la d una ferotge criatura infernal.

De mig matí fins a l'entrada de fosc, sentireu el seu potent ronc, esgarrifós, inconfusible. Elles, les recol·lectores, aprofiten les hores més seques del dia per pasturar els camps i empassarse a grans mossegades, amb fam insaciable, les plantes ja mortes de cereal.

Dins el seu ventre gros, la màquina bat la planta i tria el gra, i defeca llargues corrues de palla. Sovint veureu que la màquina s atura. No ho fa per descansar, no us ho penseu, no li cal, sinó per vomitar la seva menja de gra dins dels remolcs que ja l esperen, per marxar

Una recol·lectora substitueix la feina de desenes de persones. ARXIU

curulls cap a les sitges.

Encara que no us ho sembli, la màquina no té vida pròpia, no seria res sense el maquinista, que, instal·lat en un seient ergonòmic i dins d'una cabina de vidres tintats climatitzada i innsonoritzada i amb uns comandaments digitalitzats, mena la màquina amb destresa perquè segueixi l entallada. El maquinista, el pagès modern, potser és el nét d un segador avianès, però no se li assembla gaire ni en la feina ni el vestuari ni en la forma de viure.

El nét maquinista fa ara la feina de cent avis segadors.Moltes coses han canviat en el nostre

entorn en només dues generacions. Les recol·lectores no solament han arraconat el volant, el garrot i l esclopet sinó també una forma de viure i treballar, una cultura, en definitiva. Pels camps del nostre país, no veurem mai més les colles de segadors, ni assegut en una ombra reposant, tot fent una beguda, només maquines i cada cop més grosses, però si us voleu deixar endur per la nostàlgia, i conèixer la cultura de les persones que durant molts segles han configurat el nostre paisatge rural, aneu a Avià a la festa del Segar i del Batre. És un privilegi que no podeu desaprofitar.

opinió 17

juliol 2007

M. del Agua Cortés PROFESSOR D'ESADE ALCALDE HISTORIADORA DE BERGA

EL PATRIMONI CULTURAL DEL SEGAR I BATRE

Una feina que es perd en el temps

Les tasques de sega i batuda no han patit canvis al llarg dels segles, fins a la introducció de les màquines. ARXIU

Les tasques de sega i batuda de cereal s han mantingut quasi invariables des del neolític fins a la recent introducció de maquinària agrícola intensiva a mitjans del segle XX; tractem, per tant, d un tipus de feina agrícola amb molts segles de vida. Són moltes i diverses les fonts històriques que ens permeten testimoniar les poques variacions en el desenvolupament de la feina, des de vestigis arqueològics fins a fonts documentals i iconogràfiques (pintura, escultura, miniatura....), en què veiem que al llarg de la història de la humanitat, la sega i la batuda de cereal així com les eines utilitzades, pràcticament no han canviat.

Aquesta reflexió històrica ens porta a la situació actual, en què

l avenç lògic i necessari de la tècnica ha provocat la pèrdua d aquests sistemes de treball tradicional quasi manual i, tot i que es conserven les eines del treball agrícola de diferents èpoques i que aquestes són molt semblants, no van acompanyades de la forma d utilitzarles, amb la qual cosa queden mancades d una part important del seu contingut, tot i tractarse d objectes de museu. És per això que podem dir que vivim una època privilegiada ja que encara podem veure persones que saben utilitzar amb mestratge aquestes eines donant-los tot el seu contingut i, a més, disposem del mitjans tecnològics que ens permeten deixar constància d aquestes tasques que no han variat al llarg

dels segles. Però també ens trobem en un període d impass, en un moment històric en què aquesta memòria es perdrà per la lògica de l evolució, es perdrà potser per sempre, després de tants segles sense canvis. És per això que la festa que rememora la feixuga tasca de segar i recollir el gra, base de l aliment d homes i animals, és ja part del patrimoni històric de la nostra civilització i, com a tal, hem de veure-la amb ulls d aprenentatge, de retrospecció, de respecte, com aquella feina anual que la constància ha permès que avui la puguem veure. Que per molts anys hi hagi pagesos que ens facin memòria d on venim i com hem arribat al lloc on som cadascú de nosaltres!

opinió 18

juliol 2007

Francesc Murgades

D'ESADE BIÒLEG, PROFESSORPROFESSOR DE GASTRONOMIA I PERIODISTA ALCALDE DE BERGA

L'ÈPOCA DE LA SEGA, A LA TAULA

Segar i batre...?

Doncs, també

El gaspatxo i altres menges van ser en origen plats de segadors i avui s'han incorporat a la dieta més habitual. ARXIU

No seré jo ara qui descobreixi que segar i batre devia ser una feina força dura quan es feia de debò, tal com mostren els que aquests dies, a Avià, rememoren temps antics en què el pa era ingredient primordial en la dieta de la gent del Berguedà. Hores i hores ajupit, tallant i fent garbes, mentre el sol, implacable, feia fumejar la terra escampant una olor d estiu inconfusible, no era una feina apta per a tothom. Com tampoc llençar els grans de blat a l aire un cop batuts, perquè el vent, com la vida, separés el gra de la palla.

Per tant, no hem d estranyar-nos de que les feines de segar i batre acabessin amb una festa que, segurament, recordava la festa major. De fet, més d un especula amb què aquestes darreres no són altra cosa que la ritualització de les primeres.

El cas és, doncs, que unes i altres, després d uns dies de feina intensa, acabaven de forma especial. Destacada. Tallant el coll d algun gall del corral o arrencant la pell d algun conill per, un cop net i polit i malgrat la calor, passar-lo per la cassola i rostir-lo. Bàsicament, perquè el rostit era símbol de poder,

senyal de festa. Però també perquè, en el fons, com diu en Miquel Giménez, nosaltres tot ho acabem al voltant d una taula, amb la millor menja i el vi més selecte. Amb uns antecedents com aquests, a qui estranya que tinguem tanta tradició d àpats de festa major?

Cert que, ja que la cosa anava de blat, amb el d aquestes festes haurien pogut fer una coca amb verdures del temps, però calia deixar assecar el gra una mica.

No impacientar-se. A més, hi hauria temps per fer aquestes primeres i nostres pizzes, amb la farina guardada i els altres productes del rebost. Un cop acabat l estiu i, sobretot, aprofitant les delícies del porc els dies abans del Carnaval. Per tant, era moment d estar agraïts als déus que havien protegit la collita en la forma en què ells valoraven. Sacrificant-los un parell de besties del corral i, de retop, compartir-les amb amics, parents i coneguts tot brindant per la propera collita.

Avui les coses han canviat. La majoria de gent només sap de segar i batre pel que li expliquen festes com les d'Avià. La seva feina no implica, ni de bon tros,

el desgast dels nostres besavis pagesos. Per tant, aquelles menges potents i saboroses que la dura vida de pagès reclamava i que, en dates com aquesta, assolien l excelsitud del rostit, han estat substituïdes per coses més suaus, lleugeres i saludables. No seré jo qui ho critiqui. Però resulta curiós, i voldria destacar-ho, que les sopes fredes a què ens tenen a c o s t u m a t s a l e s t i u e l s restaurants de copa de vidre i tovalló de fil siguin també menges associades a la dura feina de segar i batre en altres latituds. Convé recordar que gaspatxos, ajo blancos i altres plats similars foren en el seu origen menges de segador. De gent que, arribat el migdia i amb permís de l amo o el cap de colla, deixava la falç per aixafar al morter un parell de grans d all, uns quants tomàquets i alguna verdura més que tenia a mà, afegir-hi un parell de llesques de pa amb oli per donar cos a la menja i encarar la tarda amb energia, i refredar-ho ja fos amb l aigua del rierol on s havia refrescat o amb un bon raig de vinagre de vi. I és que el blat és molt blat.

juliol 2007

19