Joventut i gent gran
PISOS DE PROTECCIÓ OFICIAL I MÉS PLACES RESIDENCIALS PER A ANCIANS
N. 1 Febrer del 2008 Edició gratuïta Publicació informativa del Berguedà
Una fundació privada construeix 24 habitatges públics en un solar de propietat municipal. Pàgina 12
La residència Salarich Calderer, a punt de començar les obres per oferir fins a 80 places. Pàgina 15
Un plat de diumenge per a totes les famílies L'ARRÒS A MUNTANYA
Pàgina 3
FESTES ARROSSAIRES
NYAM! L'arròs baganès, amb carn i peix, era un àpat només per a rics i avui fa les delícies de tothom
Pàgina 4
DE LA XINA AL MÓN
Pàgina 5
Festa de l'Arròs 2008 La festa de l'Arròs de Bagà reuneix milers de persones de tot el Berguedà. Pàgina 7 Els geganters de Bagà participen a la festa tot pensant ja en el vintè anviersari. Pàgina 8 L'Esbart Cadí afronta el calendari d'actuacions amb un dèficit de personal masculí. Pàgina 9 FOTO: FRANCESC CABALLÉ
INFRAESTRUCTURES BAGÀ IMPULSA LA MOBILITAT I EL TURISME
S'obre al trànsit el nou carrer Circumval·lació
El vial s'estrena coincidint amb la festa de l'Arròs i el carrer Raval es convertirà en un passeig comercial per a vianants. Pàgines 10 i 11
Els canons de neu de Coll de Pal, en marxa a l'estiu
L'Ajuntament ja ha atorgat les llicències d'obres a l'empresa propietària de La Molina per posar al dia la pista de Comabella. Pàgina 13
febrer 2008
Nou servei de sedaci贸 conscient amb anestesi貌leg
2
3
febrer 2008
PORTADA Febre per l'arròs >>
Des de l'Extrem Orient a tot el món
Procedent de la Xina, l'arròs aporta un 50% de les calories diàries a la meitat de la població mundial. Pàgina 5
Un plat per als diumenges
TRADICIÓ Antigament, l'arròs era un plat gairebé de luxe que es menjava per fer festa grossa MUNTANYA La cassola d'arròs amb
conill és una recepta més pròpia de les zones del Pirineu
Ingredients a punt per a la preparació de l'arròs. OFICINA DE TURISME DE BAGÀ Redacció
BAGÀ
L'arròs és un aliment molt arrelat a la cultura culinària catalana. A Bagà, va ser durant anys l'àpat dels pobres o, més aviat hauríem de dir que era el menjar dels rics que, un cop l'any, se servia als menys afortunats. I de la mateixa manera s'ha conservat a Olvan i a Sant Fruitós de Bages, entre d'altres localitats, que encara celebren les seves festes de l'Arròs. Segons el gastrònom berguedà Toni Massanés, "els arrossos són una part fonamental de les nostres tradicions". Al seu llibre
La Cuina del Berguedà, apunta que "si totes les receptes són obertes, els arrossos encara en són més". Hi ha varietats infinites de preparar l'arròs: d'entre les autòctones, en destaca l'arròs amb conill i l'arròs amb perdiu, que proposa el mateix Massanés, i l'arròs amb colls i punys, que recull el xef del restaurant Sala de Berga, Miquel Màrquez, a La Cuina del Miquel. Tot i que, a secà, l'arròs es cuina habitualment amb carn de caça, tampoc no són estranyes les receptes amb marisc o amb peix, especialment l'arròs amb bacallà, fortament arrelat al Berguedà i comarques veïnes.
Un dels cuiners de l'arròs de Bagà en fa el tast abans de servir l'arròs a tots els assistents. FRANCESC CABALLÉ
A Bagà, l'arròs se serveix amb carn i amb peix. Hi ha musclos, sèpia, llagostins i gambes, però també tastet, costella de porc, cansalada, pollastre i conill. Una mica de tot, i en abundància, com acostumaven a fer dècades enrere les cases més riques de la vila. Per als pobres, evidentment, un plat com aquest era de festa grossa. Recepta tradicional Tal com recollien en un llibre culinari Néstor Luján i Joan Perucho, "l'arròs amb pollastre a la cassola i costelles de porc, amb un afegit de musclos i crustacis és un plat generalitzat de la
gastronomia catalana. Antigament, en moltes cases, menjaven escudella sis dies de la setmana, i el diumenge, aquest arròs amb pollastre per solemnitzar la festa. Els pobres menjaven arròs amb conill". Per això mateix, l'àpat de Bagà es podia considerar gairebé un luxe, propi només de les classes adinerades i del menú dels diumenges. Arreu de la geografia dels Països Catalans, l'arròs es cuina amb diferents acompanyaments, tant de mar com de muntanya. En aquest àmbit, segurament la paella és el plat més reconegut. Però, en contra del que pugui semblar, la paella original, la de
l'Horta valenciana, es feia amb carn, i no amb peix. S'elaborava amb pollastre, conill, mongeta perona, mongetes grans, tomàquet, arròs, oli i safrà. Després, segons el gust del cuiner, s'hi podien afegir carxofes i cargols, entre d'altres coses. Més tard, ha proliferat la paella de marisc, amb escamarlans, calamars, llagostins, gambes i crancs. A l'altre extrem del país, a les comarques del Pirineu, l'arròs tradicional de muntanya es feia amb pollastre, conill, botifarra i costella de porc. Són receptes que encara es mantenen amb vigència, i que són sinònim de festa i de diumenge.
PORTADA
febrer 2008
4
Febre per l'arròs L'ARRELAMENT ALS PAÏSOS CATALANS >>
Geografia nacional de l'arròs
Pobles i ciutats d'arreu dels Països Catalans celebren festivitats relacionades amb la sega, el consum o el cultiu del cereal blanc previs al Carnestoltes. Ara, se serveix arròs per a unes 2.000 persones.
Punts d'interès de l'arròs arreu dels Països Catalans
3. Olvan Festa de St. Sebastià També és un antic àpat per als pobres que, actualment, se celebra per Sant Sebastià, el 20 de gener, com un vot de poble de perpetuïtat.
Festes tradicionals i gastronòmiques Museus i punts de visita turística
4. Arenys de Mar Festa d'Arrossos Es tracta d'una festa gastronòmica, que enguany arriba a la 18ena edició. Es fa un concurs de cuina amb l'únic requisit que l'arròs sigui l'ingredient essencial dels plats. Se celebra l'1 de maig. Redacció
BAGÀ
Igual que Bagà, hi ha nombroses poblacions arreu dels Països Catalans que celebren festes dedicades a l'arròs. Hi ha festivitats amb orígens semblants a la de Bagà, d'altres han convertit l'ofici dels antics segadors en una mostra de folklore, i en algunes viles i ciutats l'arròs és una simple excusa per fer grans àpats populars. Si en voleu saber més, podeu visitar els museus dedicats a l'arròs repartits per la geografia catalana. 1. Bagà Festa de l'Arròs L'antic àpat que servien els regidors (o cònsols) als més pobres de la vila s'ha convertit en un dinar popular que despatxa cada any quilos i quilos d'arròs. 2. Sant Fruitós de Bages Festa de l'Arròs Tal com a Bagà, es tracta d'un àpat d'hivern que s'oferia als pobres de la vila i als forasters. Tradicionalment, es feia els dies
5. L'Ampolla Festa de la Sega En terra d'arrossars, al Delta de l'Ebre, L'Ampolla celebra la festa de la sega de l'arròs a mitjans de setembre. A Avià, es fa la festa del segar i el batre, però, en aquest cas de blat.
9. Santa Fe del Penedès Onze de Setembre Curiosament, una arrossada popular s'ha convertit a Santa Fe en la manera autòctona de celebrar la Diada Nacional. És una referència a tota la comarca de l'Alt Penedès. 10. Vilassar de Dalt Festa de l'Arròs A Vilassar de Dalt, l'àpat amb arròs és uns dels actes centrals de la Festa dels Sants Màrtirs, que té lloc a la primavera. 11. Sueca Festa de l'Arròs A Sueca, la celebració té lloc coincidint amb les festes patronals, i inclou actes tan curiosos com un arreladíssim concurs de paella i la cavalcada de l'arròs.
6. Deltebre Festes tradicionals Segadors experimentats fan demostracions a les barraques de Salvador, també a mitjans de setembre.
12. València Museu de l'arròs L'antic Molí d'Umbert, al barri del Cabanyal, es va reconvertir ara fa cinc anys en el museu de l'arròs de la capital del Túria. Explica la transformació de l'arròs dels camps en arròs blanc apte per al consum. S'hi pot veure maquinària antiga, i s'hi fan activitats didàctiques.
7. Pals Jornades Cuina En una població amb una llarga tradició arrossera, els restaurants de Pals dediquen els mesos de març i abril a la cuina de l'arròs. Es fan diverses activitats lúdiques i divulgatives.
13. Cullera Museu de l'arròs Una antiga ermita, enmig dels arrossars de l'Albufera, acull un museu que mostra les eines que s'han fet servir en els últims 200 anys per al cultiu de l'arròs al País Valencià.
8. Albons Arrossada També a la zona de l'Empordà, hi trobem una celebració molt semblant a les de Bagà i Olvan. També aquí l'arrossada és l'actualització d'un antic àpat per als pobres, que es fa cada dimarts de Carnaval.
14. Amposta Museu comarcal El Museu del Montsià dedica una de les seves tres sales al cultiu de l'arròs al Delta de l'Ebre. S'hi poden veure eines dels últims cent anys. També hi ha la reconstrucció d'una barraca, on vivien els agricultors.
PORTADA
febrer 2008
Febre per l'arròs ELS FONAMENTS HISTÒRICS LA TRADICIÓ
La planta més antiga que ve de l'Orient llunyà
Camps d'arròs a Tailàndia; de l'Orient llunyà prové el cultiu d'arròs que també es fa a Catalunya. ARXIU/SARAH SCHLOO Fermí Riu
BAGÀ
De la Gènesi a l'Apocalipsi, ni rastre. La Bíblia no esmenta en cap moment l'existència de l'arròs, amb la qual cosa els estudiosos conclouen que encara no es cultivava al Pròxim Orient en el moment de les escriptures. Però ja abans, fa uns 9.000 anys, l'arròs era ben popular a la Xina i al Japó, i encara constitueix la base de la seva gastronomia. N'hi ha evidències provades del 6000 abans de Crist, i mil anys després, consta que es conreava en una caverna del nord de Tailàndia. Els països del sud-est asiàtic es disputen des de sempre la paternitat de l'arròs. Tal com passa a Vilanova i Sitges amb el xató, igualment la Xina, l'Índia i alguns estats d'Indonèsia discuteixen sobre qui es va inventar l'arròs. Els estudis més aproximats es decanten per la Xina, en concret a Hemudú, prop de la vall de Ningpo. Cerimònia de sembra Amb els anys, l'arròs es va convertir en el cultiu nacional de la Xina, fins al punt que hi havia una cerimònia per la fertilitat de la terra en què se sembraven cinc cereals: l'arròs, el blat, la soja, la melca i el mill. L'emperador en
L'arròs, originari de la Xina, aporta el 50% de les calories a més de la meitat dels habitants del món persona era qui sembrava l'arròs per donar-li més significació i importància. Però, com va expandir-se l'arròs a tot el món? En efecte, l'arròs és popular als cinc continents, i ho és des de fa moltíssims anys. Es calcula que, cap al 3000 abans de Crist, ja va arribar a Pèrsia i a Mesopotàmia, a través d'intercanvis comercials i diplomàtics. Més tard, l'expansió de la Xina cap a l'Occident va permetre que arribés també a Egipte i a Síria. Cada vegada, per tant, més a prop de Catalunya. Les nostres civilitzacions mare, la grega i la romana, coneixien l'arròs, però, per a ells, no era el pa de cada dia precisament. Roma i Atenes veien l'arròs com una espècie exòtica de luxe, que s'importava de l'Orient, i que només consumien les persones més riques de la societat, i fins i tot creien que tenia propietats medicinals. En l'època de Neró, el metge grec Dioscòrides descriu l'arròs com un medicament molt eficaç per als problemes intestinals. A l'imperi romà, Horaci i Plini, entre d'altres, se'l prenien com una infusió. I
Alexandre el Magne en va impulsar una expansió sense precedents. En resum, el recorregut és aquest: l'arròs va sortir de la Xina i del sud-est asiàtic cap a Corea i Japó i, més tard, cap a les Filipines i Indonèsia, cap al nord d'Àfrica i, posteriorment, va fer el salt a Europa. Va travessar l'oceà Atlàntic amb el segon viatge de Cristòfol Colom a Amèrica. Cap a aquí, Colom va portar les patates i els tomàquets, entre d'altres coses, i cap allà, es va emportar l'arròs. Segon cereal més consumit Avui dia, l'arròs és el segon cereal que més es consumeix arreu del món, només per darrere del blat. A més de la meitat de la població, li subministra el 50% de les calories de l'alimentació diària. Malgrat la globalització, els costums han canviat poc, i els asiàtics continuen sent els principals consumidors d'arròs del món. La tradició i la història del cereal del gra blanc hi ha deixat seqüeles culturals importants, fins i tot, en l'idioma. En xinès clàssic, hi ha una única paraula per dir arròs i agricultura. En altres dialectes i llengües orientals, menjar es diu igual que menjar arròs, com si només de dir que algú ingereix alguna cosa fes pensar que aquesta cosa és l'arròs.
5
febrer 2008
6
7
febrer 2008
FESTA
L'Esbart Cadí posa en escena el Ball Cerdà
L'entitat viu un dels seus dies grans amb la festa de l'Arròs, i demana més homes voluntaris per apuntarse a les activitats que organitza al llarg de l'any a la vila. Pàgina 9
Les actuacions de l'Esbart Cadí, combinades amb els gegants i, sobretot, la cassola multitudinària són els ingredients principals de la festa de l'Arròs que es fa el 10 de febrer. OFICINA DE TURISME DE BAGÀ
Dinar i celebració per a tothom
La festa de l'Arròs de Bagà aplega milers de persones de tota la comarca Anna Costa
BAGÀ
La festa de l'Arròs de Bagà és una de les dates en vermell del calendari festiu berguedà. Tota la comarca se cita a la plaça Porxada i als entorns per viure un diumenge destacat. És una celebració tradicional, molt arrelada, però que encara té una vigència extraordinària, com ho demostra la gran afluència de baganesos i de turistes. Els orígens de la festa es podrien remuntar al moment de fundació de la vila, pels volts del segle XIII. El relat, el recull l'arxiu municipal, i explica que, els dies de Carnestoltes, els cònsols o re-
gidors de Bagà passaven per les cases i recollien donatius dels vilatants. Amb tot el que recollien, en diners o en espècies, oferien un àpat a la gent necessitada de la vila. D'aquí que, encara ara, la festa de l'Arròs de Bagà es recordi com l'àpat dels pobres. Àpat per a tots els públics En l'actualitat, però, l'arròs no es distribueix només entre els pobres, sinó que tothom s'hi pot apuntar. És un dinar de germanor que, en certa manera, encara recull aquella essència inicial: és un oferiments dels baganesos a totes les persones que es reuneixen a la plaça Galceran de Pinós.
El programa de la festa de l'Arròs es completa amb altres activitats, també d'arrel tradicional, essencialment gegants i danses, organitzades i convocades per la colla de Geganters de Bagà i l'Esbart Cadí. Aquest any, la cita és el diumenge, 10 de febrer del 2008. Tradicionalment, la festa comença a les 10 del matí, a la plaça Catalunya, on s'inaugura una petita mostra de productes artesanals d'alimentació. Una hora més tard, a les 11, l'església parroquial de Sant Estve celebra una missa solemne. A la plaça Porxada, els actes comencen a 1/4 de 12 del matí, amb l'arribada dels gegants,
acompanyats de grallers i xanquers. Un quart d'hora més tard, al punt de migdia, l'Esbart Cadí de Bagà ofereix una exhibició de danses, de les quals destacada el tradicional Ball Cerdà. L'arròs es reparteix a l'hora de dinar, pels volts de 2/4 de 2 del migdia, i aquest és el moment més esperat i l'acte central de la festa. Seguir el procés Els organitzadors recomanen als assistents que arribin ben d'hora a la plaça Galceran de Pinós, per "poder seguir tot el procés del cuinat" en una paella que fa 2,80 metres de diàmetre. L'arròs es cuina a la vista de
tothom, i el mestre cuiner és, en l'actualitat, Manel Nieto, un dels aprenents del xef anterior. De fet, la recepta de l'arròs de Bagà ha anat passant de mans sense perdre mai l'essència. L'anterior cuiner era fondista, i el seu antecessor també. Segons l'organització "la gent d'ara ja procura envoltar-se de jovent que aprengui l'ofici i el ritual". "Sol ser un equip d'unes quatre persones, que es reparteixen les feines a fer: vigilar el foc, mantenint-ne el nivell de flama o brasa; fer el sofregit; tenir l'aigua a punt, i preparar els ingredients", expliquen. Tot un art culinari que es converteix en les delícies dels assistents.
FESTA
febrer 2008
8
El Galceran i la Berenguera, parella de gegants de Bagà, en plena dansa a la plaça Porxada. OFICINA DE TURISME DE BAGÀ
Els gegants de Bagà s'apunten a la festa Xavi Rosiñol
BAGÀ
Les bates mig verdes i mig vermelles no faltaran a la festa de l'Arròs. Els geganters participaran en la inauguració del carrer Circumval·lació, faran un
passacarrers i arribaran fins a la plaça Porxada, on cediran el testimoni a l'Esbart Cadí. Els mateixos geganters seran els encarregats de servir l'arròs. "Això ja s'ha convertit gairebé en una tradició", diu el seu president, Ramon Quintana.
LA CELEBRACIÓ
Camí dels vint anys La colla dels Geganters de Bagà es va fundar el 1989. Això vol dir que l'any que ve complirà la segona dècada de vida. La primera, ja es va celebrar d'una manera molt especial, però, en canvi, el 15è aniversari es va haver de suspendre per falta d'efectius.
Ara, els geganters no volen que passi el mateix i en preparen una de grossa per al 2009. La colla vol fer una gran celebració i, per això, espera comptar amb la partipació de colles de fora de la vila, i amb els quatre gegants de què disposa l'entitat baganesa.
En l'actualitat, l'entitat compta amb dues parelles de gegants. Una, la formen el Galceran i la Berenguera, i són els gegants de més altura. L'altra parella és de gegantons, i representen una altra generació dels Pinós: el Galceran nét i la seva parella, l'Esclaramonda. Al llarg de l'any, la colla surt per la festa de l'Arròs i fa una altra ballada a l'estiu, el dissabte de la Festa Major de Bagà. També participa en algunes trobades fora del municipi. En els últims mesos, ha estat a Puig-reig, per la festa de Sant Martí, i a Vilaseca, municipi agermanat amb Bagà, per la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles. Ara, s'han incorporat a la colla diversos nens i nenes de l'escola, que fan ballar els gegantons i, en projecte, hi ha la idea d'incorporar als grallers actuals un grup de tambors. L'entitat també treballa en l'elaboració d'una pàgina web, i disposa d'una adreça de correu electrònic: gegantsbaga@hotmail.com.
FESTA
febrer 2008
Nens i nenes membres de l'Esbart Cadí en plena actuació durant la festa de l'Arròs, a la plaça Galceran de Pinós de Bagà. OFICINA DE TURISME DE BAGÀ
L'Esbart Cadí busca homes L'entitat necessita més personal masculí per a les danses X. R.
BAGÀ
L'Esbart Cadí mou un centenar llarg de persones, entre totes les seccions. Organitza nombroses activitats al llarg de l'any i, sens dubte, és un dels esbarts més actius del Berguedà i de bona part de Catalunya. Però té un problema: no s'hi apunten prou homes. "A vegades, fins i tot hem de fer que algunes dones es vesteixin d'homes per poder garantir algunes danses", explica Toni Rosell, president de l'entitat. El planter és bo: hi ha moltes nenes i nens disposats a ballar cada setmana, "però no podem fer que
nens de 12 o 13 anys ballin amb els adults, perquè no tenen ni el cos ni l'edat". Per això, l'Esbart Cadí demana a tots els baganesos interessats a ballar que participin en les activitats de l'entitat. I que, si s'animen a ballar, vagin un divendres qualsevol al Local de Joves, a partir de les 10 de la nit, o bé que truquin entre setmana al telèfon 93.824.40.08. "Tothom és benvingut a l'Esbart Cadí, però si és un home encara el rebrem amb els braços més oberts", assegura Rosell. Malgrat l'escassetat dels efectius masculins, l'activitat de l'Esbart Cadí està garantida. Aquest diumenge, 10 de febrer, no faltaran a la festa de l'Arròs, i ja
tenen el repertori a punt. L'estrella serà, com sempre, el Ball Cerdà. Es tracta d'una dansa en què tots els assistents poden participar. Antigament, la parella que obria el ball s'estava a punt de casar i, la segona, era un matrimoni acabat de constituir. Al darrere, s'hi afegien la resta de parelles de la vila. En l'actualitat, s'imita aquell antic esquema i, després d'una primera passada de l'esbart, la dansa s'obre a tots els que s'hi vulguin apuntar. Repertori variat A més del Ball Cerdà, a la plaça Porxada, s'hi podran veure altres actuacions: la Bolangera de Bagà, les danses de Vilanova, el Patatuf,
l'Esquerrana, les Pedretes, el ball de Muntanyenca, el ball de Faixes, el ball de Cascavells i el de Gitanes. La festa de l'Arròs és un dels dies grans de l'Esbart Cadí de Bagà, però n'hi ha d'altres: la trobada d'esbarts, que es fa a finals de juny o a principis de juliol; la ballada de la festa major, que cada any presenta una dansa nova, i la festa del barri del Roser, amb totes les seccions infantils. A més, l'entitat col·labora amb totes les celebracions que es fan a Bagà al llarg de l'any, com la Setmana Medieval. I, ara, estan preparant una sortida, que es farà a mitjans de setembre, a Menorca.
9
10
febrer 2008
VILA
Els canons de neu arriben a l'estació de Coll de Pal
L'Ajuntament atorga el permís d'obres a l'empresa propietària de La Molina perquè el parc de neu de les pistes de Comabella sigui una realitat. Pàgina 13
Obre la Circumval·lació RONDA El carrer permetrà travessar tota la vila sense haver de passar pel Raval, que serà només per a vianants INAUGURACIÓ L'estrena del nou vial
es farà el pròxim diumenge, 10 de febrer, coincidint amb la festa de l'Arròs
Entrada del carrer Circumval·lació, a punt de donar per acabades les obres. AJUNTAMENT DE BAGÀ Redacció
BAGÀ
Una obra històrica per fi es fa realitat. Bagà disposarà d'un carrer que evitarà que els cotxes hagin de passar pel nucli històric per travessar la vila. La posada en servei es farà el diumenge, 10 de febrer, a 2/4 d'11 del matí. El carrer Circumval·lació s'obrirà al trànsit coincidint amb la festa de l'Arròs, si no hi ha cap imprevist d'última hora, i el carrer Raval quedarà tancat als vehicles de motor. Els treballs han superat l'últim obstacle, que ha estat el trasllat d'una línia de la companyia Fecsa-Endesa i la construcció de dos nous transformadors. Un cop moguda la línia, els operaris han
pogut finalitzar l'obra. Es tracta d'un vial d'uns 400 metres de longitud i uns 12 metres d'amplada, amb dos carrils de circulació. La nova ronda de Bagà es podrà agafar a l'altura del carrer Pintor de Soto, al costat de l'institut de secundària, i avança fins a l'avinguda Reina Elisenda. Els treballs van començar a principis de l'any passat i era previst que s'acabessin a l'estiu. De tota manera, l'Ajuntament creu s'han fet en un temps "raonablement curt", tenint en compte la complicació del terreny. Càrrega i descàrrega L'obertura del nou carrer Circumval·lació alliberarà de trànsit el nucli comercial de Bagà. Des del 10 de febrer, el carrer Raval
Els cotxes ja no podran aparcar ni circular pel carrer Raval, que serà per a vianants. ALBERT GARCIA
Cartell penjat a l'aparador d'una farmàcia al carrer Raval, referent a l'aparcament de cotxes. ALBERT GARCIA
serà només per a vianants, i això generarà un passeig comercial al centre de la vila. D'aquesta manera, l'Ajuntament fa realitat una de les recomanacions de l'estudi sobre el sector comercial que va encarregar la legislatura passada, i que proposava, entre d'altres
coses, crear un espai només per a vianants a la zona de botigues de la vila. Al carrer Raval, només s'hi podrà accedir per càrrega i descàrrega de dilluns a dissabte, de les 7 del matí a les 12 del migdia, de dilluns a dissabte. Per això, l'Ajuntament hi posarà uns pilons retràctils. En els horaris en què els pilons estiguin aixecats, els veïns podran abaixar-los amb unes targetes que els entregarà l'Ajuntament. Avisos i multes Durant les primeres setmanes en què s'apliqui el nou sistema, els cotxes que circulin o aparquin al carrer Raval seran avisats. I, després d'un mes de prova, es començaran a posar multes als conductors infractors.
L'Ajuntament confia que la nova àrea de vianants del carrer Raval satisfaci les necessitats i les demandes dels comerciants. Segons el consistori, és normal que hi hagi reticències al principi, perquè els clients ja no podran aparcar a la porta de les botigues, però més endavant es podrà crear una zona de passeig que facilitarà la compra tranquil·la. A més, l'Ajuntament també planeja renovar la pavimentació del carrer Raval. De tota manera, les obres no seran immediates, perquè es tracta d'una intervenció d'envergadura, que necessitarà d'una gran inversió. Els serveis que hi passen per sota són molt antics, i s'hauran de fer treballs costosos per substituir-los per uns de nous.
VILA
febrer 2008
400
LES XIFRES
>>>
metres de llargada té el nou vial, que ha estat molt costós de construir per culpa de l'orografia complicada del terreny |||
1
mes de temps donarà l'Ajuntament de Bagà als conductors per habituar-se als canvis, abans de posar multes |||
12
metres d'amplada té el nou carrer Circumval·lació, que connecta Pintor Soto amb l'avinguda Reina Elisenda |||
11
10
de febrer, diumenge, és la data triada per obrir al trànsit el nou carrer Circumval·lació, coincidint amb la festa de l'Arròs |||
ENTREVISTA*
*Nicolás Viso Alcalde de Bagà
«És l'obra més important que s'ha fet a Bagà en molts anys» «El carrer Circumval·lació dóna resposta a una necessitat històrica»
«Les botigues han de lluir els aparadors sense cotxes al davant» «Vam tenir l'encert de frenar el 'boom' immobiliari» «Hem d'apostar pel turisme i desviar les grans empreses al polígon d'Olvan» L'alcalde Viso darrere dels vidres dels estudis de Ràdio Berga. X. R. Xavi Rosiñol
BERGA
El nou carrer Circumval·lació canviarà la manera de moure's per Bagà. Per a l'alcalde, Nicolás Viso (PSC), és una actuació importantíssima per al futur de la vila. -Què canviarà el dia 10 de febrer? -Solucionarem els problemes de mobilitat de Bagà. Ara mateix, hi ha dificultats per circular pel
centre de la vila. En alguns moments del dia, el carrer Raval és un caos. I, per això, el carrer Circumval·lació era vital: era una reclamació històrica, i segur que és l'obra més important que s'ha fet a Bagà en molts anys.
lliures de cotxes perquè es puguin veure més bé. I que es pugui passejar pel carrer Raval i per la plaça Galceran de Pinós, que també tancarem al trànsit, és beneficiós per a tothom, i especialment per als comerciants.
-Tothom està satisfet? Els botiguers, també? -Cada vegada, tenen més clar que els seus aparadors han de quedar
-La conversió del nucli històric en una àrea de vianants és una proposta de l'estudi comercial, en què van participar els mateixos boti-
guers. Han complert el primer objectiu, però encara deuen quedar moltes coses al tinter. -Entre d'altres coses, hem de crear una marca pròpia per distingir el comerç de Bagà. -Com veu el sector? -Tot és millorable. Però ha evolucionat bé en els últims anys, i té un bon estat de salut. Bagà és una referència per als pobles de l'en-
torn. Sobretot els caps de setmana i els dimecres, dia de mercat, es veu molt moviment a la vila.
-L'afluència de turisme i l'auge de les segones residències hi deu haver ajudat. -Sí, però tampoc no ens hem volgut tornar bojos. Hi ha hagut moltes promocions, sí, però, al 2005, quan el 'boom' immobiliari va arribar al punt màxim, crec que vam tenir l'encert d'aturar l'atorgament de llicències. Va ser cosa de l'equip de govern d'aleshores, i del regidor d'Urbanisme, Pere Pedrals, i crec que va ser la salvació per evitar encara més promocions i pisos. -Però la vila ha crescut molt. -Sí, i ha de continuar creixent, però d'una manera mesurada. -En canvi, la creació de llocs de treball no ha evolucionat al mateix nivell? -S'han anat desenvolupant petites activitats en l'àmbit turístic, i crec que Bagà té atractius per continuar explotant aquest sector. És un poble que agrada, i que combina un bon entorn natural, amb possibilitats de passejades urbanes i de turisme cultural. I, en l'àmbit industrial, tots els municipis del Berguedà hem de poder garantir sòl per a activitats locals, però hem de concentrar les grans indústries al futur polígon comarcal d'Olvan.
VILA
febrer 2008
12
24 pisos de protecció
Comencen les obres dels habitatges públics Redacció
BAGÀ
Ja estan en plena marxa les obres per construir 24 habitatges de protecció oficial a la zona de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Bagà. Els treballs, els fa la Fundació Família i Benestar Social. Segons el projecte,
els treballs hauran d estar finalitzats en uns 18 mesos. Són habitatges que s han fet per mitjà d'un conveni entre l'Ajuntament, propietari del solar, i la Fundació, promotora. Sobretot per a joves A banda de la construcció dels 24 habitatges, el projecte també contempla la urbanització de tot el sector Gibellàs, i avinguda Salarich-Pintor de Soto. De moment, ja s'hi han mostrat
interessades una seixantena llarga de persones. L'Ajuntament encara no ha determinat els criteris d'atorgament, però la intenció és donar prioritat als joves. El consistori considera que la resposta dels vilatans ha estat molt bona, i que la construcció de pisos de promoció pública és una necessitat. "Sobretot, tenint en compte com han pujat els preus dels habitatges en els últims anys, i les dificultats que tenen els joves per accedirhi", diu l'alcalde, Nicolás Viso.
Promoció de pisos de protecció oficial a la zona de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Bagà. ALBERT GARCIA
Les obres a la C-16, a partir del 2009 Redacció
BAGÀ
El tram de la C-16 desdoblada de Berga a Bagà no es començarà a construir fins al 2009. Aquesta és la data amb què treballa la Generalitat. Actualment, la conselleria de Po-
lítica Territorial i Obres Públiques està elaborant l'estudi informatiu, que és previst que es presenti en públic en els pròxims mesos. De moment, els ajuntaments de la zona ja tenen esbossos dels possibles traçats. El tram més conflictiu sembla que serà el de la Baells. L'Ajuntament i les di-
verses entitats rebutgen que pugui passar per la zona de la Font Gran. Des de La Nou fins a Bagà, la Generalitat contempla un traçat molt semblant a l'actual, seguint el corredor que ja ha obert la C-16 al peu del Llobregat. A l'altura de Guardiola, s'hi plantegen dues variants.
VILA
febrer 2008
Els canons de neu artificial permetran garantir tota la temporada a l'estació d'esquí baganesa de Coll de Pal. ARXIU/SPARKIS
Els canons de neu de Coll de Pal es posaran a l'estiu L'Ajuntament atorga els permisos d'obres a l'empresa propietària de l'estació de La Molina Redacció
BAGÀ
L Ajuntament de Bagà ha atorgat els permisos d obres a l empresa propietària de La Molina, Ferrocarrils de la Generalitat, perquè comenci a instal·lar canons de neu artificial a l estació d esquí de Coll de Pal. Els canons es col·locaran a la pista de Comabella, al terme municipal de Bagà, i són el primer pas per convertir Coll de Pal en un parc de neu i per obrir al Berguedà una porta d entrada a La Molina.
D'aquesta manera, per primer cop, el projecte de Coll de Pal passa del paper a les obres, i la idea de connectar l estació baganesa amb La Molina ja és una realitat. Inversió milionària Ferrocarrils de la Generalitat hi posarà 1.700.000 euros, i el ministeri d Indústria, mig milió més, a través del pla Miner, de reactivació de les antigues comarques mineres. Els canons de neu són el primer pas, i després faran falta encara
l aparcament i l edifici de serveis. Un cop totes tres coses estiguin enllestides, les pistes de Bagà ja es podran integrar al domini esquiable de La Molina. La idea és que Coll de Pal pugui ser un parc de neu, a l hivern, amb els canons fabricant neu artificial per a les pistes de Comabella, i amb un accés directe a La Molina sense haver de passar pel túnel del Cadí. A la primavera i a l estiu, l estació baganesa ha de ser un espai d activitats esportives i d aventura.
13
VILA
febrer 2008
14
Castell de Sant Ferran de Berga, concedit a Francesc Galceran de Pinós durant el segle XVI. ARXIU/ALBERT GARCIA
Bagà i Berga compren dos pergamins del segle XVI
Els documents certifiquen com el castell de Berga va passar a ser de Francesc Galceran de Pinós Aurora Rodríguez
BERGA
Els ajuntaments de Berga i de Bagà han comprat dos pergamins del segle XVI. Es tracta de dos documents que recullen la concessió de la propietat del castell de Berga a Francesc Galcerán de Pinós. Un data del 1510 i està signat pel rei Ferran II. L altre és del 1519 i porta la signatura del rei Carles I. El fet que es tracti de pergamins firmats per reis i la bona conser-
vació han fet decidir els dos municipis a comprar-los abans que s apugin de preu, ja que si aquest tipus de documents passen a mans privades, inevitablement, el seu preu va pujant. Preu de sortida La compra l ha feta el Consell Comarcal a través de subhasta. S ha pogut fer pel preu de sortida, 4.490 euros, ja que, en aquests casos, la Generalitat té dret de retracte. Va ser l arxiver comarcal, Xavier Pedrals, qui va
assabentar-se de la venda dels documents en una casa de subhastes de Barcelona. Es va considerar una bona oportunitat i els dos ajuntaments i el Consell es van posar d acord per portar a terme l operació. L Ajuntament de Berga ha finançat el 75% del cost dels documents i el de Bagà, el 25%. Els pergamins es conservaran a l Arxiu Comarcal del Berguedà, al recinte del pla de l'Alemany de Berga. Tot i això, està previst que se'n faci difusió pública.
ELS DOCUMENTS
El valor del segell reial El primer pergamí que han adquirit els ajuntaments de Berga i de Bagà recull la concessió de la propietat del castell de Berga a Francesc Galceran de Pinós, signat per Ferran II, el 1510. Com a conseqüència de la guerra civil del segle XV, Francesc Galceran estava enemistat
amb el baró de Pinós, el seu pare, i va perdre els drets a succeir-lo, ja que tots dos s havien enfrontat a la guerra. Més tard, Francesc va inaugurar una branca secundària, comprant la baronia de Peguera i establint la capital a Gironella. Del seu tronc provenen els AgullóPinós, marquesos de Gironella.
"La documentació del marquesat és força dispersa, i és difícil d aplegar informació i documents, sobretot d aquesta rellevància", segons explica el director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals. El segon pergamí, confirma la concessió anterior, i està signat per Carles I el 1519.
VILA
febrer 2008
La residència creix fins a les vuitanta places
La residència Salarich Calderer, oberta el 1993, s'ampliarà la pròxima primavera. ARXIU/FUNDACIÓ SALARICH CALDERER Redacció
BAGÀ
La residència Salarich Calderer de Bagà començarà aquesta primavera les obres d'ampliació, que li permetran passar de les 56 places actuals a les 80. Els treballs també serviran per crear més espais de convivència i ampliar els actuals. El departament d'Acció Social de la Generalitat finançarà una part del projecte, i la revsta provindrà dels fonts de la fundació i altres col·laboracions. Amb l'ampliació, la residència crearà nous llocs de treball. En l'actualitat, treballen al centre 43 persones, 6 vegades més que quan va obrir portes, l'any 1993. El nombre de noves ofertes laborals dependrà de les sol·licituds de places i del grau de dependència dels residents. Segons la directora, Isabel Gutiérrez, "les persones grans que ingressen a la residència cada cop tenen més dependències, i necessiten més atencions dels professionals". Per això, el centre disposa de fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, auxiliars
Ofereix el servei de centre de dia i d'atenció a domicili per a les persones grans
"L'atenció domiciliària és una de les grans apostes de futur, com demostra la Llei de la Dependència, que també va en aquesta línia. Es tracta que les persones es puguin estar a casa com més temps millor, i que allà tinguin l'atenció que necessiten", explica Gutiérrez.
d'infermeria, metges, psiquiatres, etc. A més, l'augment de la dependència també obliga la residència a tenir sales més especialitzades. Per exemple, ara hi ha dos menjadors, i un es destina específicament a les persones que necessiten assistència per menjar.
Centre de dia A més, la residència de Bagà també té un servei de centre de dia, per a les persones grans que volen tornar a casa a dormir. En aquest cas, la Salarich Calderer pot donar servei a unes 12 persones i, un cop s'hagin fet les obres, podrà arribar fins a les 20 o 30. "La intenció és donar una atenció integral a les persones amb dependències, fent primer de tot un diagnòstic de la situació social i clínica de la persona, i garantintli després una bona intervenció tant de fisioteràpia com mèdica i d'infermeria, ja sigui a la residència o a domicili", resumeix la directora. La fundació és una institució privada sense ànim de lucre.
Atenció domiciliària Des de mitjans de l'any passat, la residència també ofereix els serveis d'atenció domiciliària, i s'ha acollit al programa XecServei del Consorci de Formació i Iniciatives (CFI) Cercs-Berguedà. Això vol dir que les persones grans que sol·licitin el servei a casa de la residència Salarich Calderer tenen una garantia de qualitat i, a més, poden gaudir de descomptes.
15
febrer 2008
16
17
febrer 2008
OPINIÓ EDITORIALS
Nova publicació
Amb aquest número que teniu a les mans, s'estrena el Diari de Bagà. Aquesta publicació apareixerà coincidint amb grans celebracions o manifestacions culturals d'interès de la vila i, de moment, ja té una cita garantida amb la festa de l'Arròs, cada mes de febrer. Diari de Bagà és la quarta edició local que impulsa l'empresa Bífidus Produccions, de Berga, a la comarca del Berguedà. L'any 2006, va néixer el Diari de Berga, que apareix a la capital comarcal pel Carnestoltes, per la Fira de Maig, per la Fira de Santa Tecla i per la Festa dels Bolets. Més tard, han arribat el Diari de Gironella, que surt per la Fira de Sant Josep i la Fira de la Puríssima, i el Diari d'Avià, per la Festa del Segar i el Batre. La intenció d'aquestes publicacions és acompanyar pobles i viles en les seves celebracions més destacades i fer-ne la màxima difusió, sempre des de l'òptica periodística. La mateixa empresa que edita aquestes publicacions locals, Bífidus Produccions, s'encarrega de produir els programes i la publicitat de Ràdio Berga, que es pot escoltar a través del 107.6.
"Diari de Bagà és la quarta edició local que fa a la comarca l'empresa Bífidus Produccions"
"La mateixa empresa s'encarrega de produir els programes de Ràdio Berga"
Mobilitat
Sens dubte, la mobilitat és una de les màximes preocupacions dels governs locals. El parc automobilístic ha crescut d'una manera exponencial en les últimes dècades, i els carrers i places continuen sent poc més o menys els mateixos. No trobem lloc per aparcar, els embussos són cada cop més freqüents i augmenten els accidents en vies urbanes. Per això, és sempre una bona notícia quan un Ajuntament fa un pas decidit per millorar la mobilitat del seu municipi. És el cas de Bagà, i l'obertura al trànsit del nou carrer Circumval·lació. És una via de tot just 400 metres, però la importància que tindrà en el trànsit intern de la vila és ben evident. De retruc, permetrà crear un nucli per a vianants al mateix lloc on es concentra bon part del comerç baganès. Malgrat els incovenients que pugui comportar al principi el fet d'haver d'aparcar lluny de la botiga o de no poder parar ni un moment a la vorera per anar a buscar el diari, és ben evident que la creació d'un nou passeig al cor de Bagà beneficiarà, a la llarga, els comerços, el turisme i la ciutadania.
"El nombre de cotxes ha crescut i els carrers i places són poc més o menys els mateixos"
"El carrer Circumval·lació és curt, però canviarà el trànsit intern de Bagà"
LA PREGUNTA Número 1. Etapa 1. Febrer del 2008 Edita Bífidus Produccions. Ap. Correus, 30, 08600 Berga T. 938210562 Redacció Anna Costa, Albert Garcia, Fermí Riu, Xavi Rosiñol, Aurora Rodríguez Col·laboracions Oficina de Turisme de Bagà, Ajuntament de Bagà
Com és que hi ha gent que sempre vol repetir? També mengen tres plats d'arròs quan són a casa?
Disseny gràfic i composició Emma Costa Departament comercial Jaume Fíguls, Dolors Sànchez, Anna Pons, Raquel Pelfort Impressió Imprintsa. C16, km 3,4, 08272 Sant Fruitós de Bages (Barcelona) Distribució 8.000 exemplars Dipòsit legal B.8807-2008
Robert Calvo
UNA FESTA ALTERNATIVA A LA DE L'ARRÒS
PERIODISTA
Elogi de la carbassa Només d'acostar-me a la plaça Porxada ja em poso nerviós: a mi, aquesta sobredosi d'arròs em provoca salivera i em vénen unes ganes sobtades de posar-me a saltar i ballar, si convé, el ball cerdà. Bé, digue-li cerdà, digueli jotes aragoneses, que això del folklore no ha estat mai la meva especialitat. Però bé, al que anàvem: que l'arròs fa salivera. I no només l'arròs. Avui m'agradaria destacar una altra espècie vegetal que també s'ha convertit, vés a saber perquè, en la reina de les festes. És com aquella amiga que tenim tots que la convides a sopar i monopolitza la conversa amb anècdotes pseudo-gracioses i anima la sobretaula amb una col·lecció d'acudits verds o uns refilets al karaoke. La nostra amiga reinona és... La carbassa! Us heu preguntat mai per què la carbassa és present a gairebé totes les festes? La seva festa per antonomàsia és el Halloween. No hi ha res més patètic que veure aquelles nenes pàlides, amb la cara plena de grans, amb presumpte aspecte de bruixa i espantant el veïnat de la urbanització amb una carbassa... que fa llum! Realment estrafolari. Més recentment, han proliferat les festes de la carbassa com a cosa que es menja (i no que s'encén). Això, francament, ja és més raonable. No em direu que no fa festa arribar a un poble i veure tots els carrers pintats de color... carbassa! A Braine-L'Alleud (Bèlgica), fan un concurs per veure qui té la carbassa més gran (els nens també hi estan convidats), i la cosa per títol "Festa de la Cucurbitàcia" (no, no és una
La carbassa és la reina de moltes festes, sobretot de Halloween. ARXIU
ELS PRECEDENTS
"A Bèlgica, fan un concurs per veure qui té la carbassa més grossa, amb nens inclosos" "Els universitaris valencians es tiren a la beguda per celebrar que ho han suspès tot"
infeccó cutània; és el nom científic de la família vegetal). Si en voleu una de més nostrada, podeu anar a Esponellà (Pla de l'Estany). Aquí, imitant la barbàrie americana, fan un concurs de fanalets de carbassa. En fi. Però, a mi, la que més m'agrada és la festa de la carbassa... universitària. Deu ser que fa poc que he abandonat el campus, però això de celebrar els fracassos no em podeu pas negar que és una cosa ben catalana i ben optimista. Com els que fan una festa per celebrar un divorci, els alumnes menys avantatjats (com els de la Universitat Politècnica de València) fan cada any una festa de la carbassa. Aquí ni encenen ni es mengen cap cucurbitàcia, sinó que, directament, es llencen a la beguda. En fi, baganesos, que si això de l'arròs ja us avorreix i voleu canviar d'ingesta, us proposo la carbassa: no fa el ventre gros, i porta potassi i vitamina C!
febrer 2008
18
febrer 2008
19