Diari de Berga - Fira de Maig 2007 by Bífidus Produccions

Suplement especial QUADERNET CENTRAL 12 pàgines

Berga reuneix per primer cop escoles i entitats de treball a l'Espai de l'Ocupació Número 4 Època 2 Maig del 2007 Edició gratuïta Publicació informativa del Berguedà

Ràdio Berga celebra el primer aniversari L'emissora municipal fa una programació especial des del Vall

Pàgines 23 i 24

Berga es fa gran La ciutat viu una època expansiva. Pàgines 3 a 6

URBANISME Faran falta 2.000 pisos en 4 anys IMMIGRACIÓ El padró s'enfila als 17.000 habitants HISENDA El pressupost municipal es duplica

Una multitud de berguedans i de visitants es concentra a l'entrada del recinte de la Fira de Maig. AJUNTAMENT DE BERGA

La Fira de Maig es fa sostenible S'IMPLANTA L'ECOFIRA

Els estands s'hauran de fer amb materials reutilitzables d'aquí a dos anys. Pàgina 9 PLA DE BARRIS

El barri vell de Berga presenta a la Fira el seu projecte de futur Una exposició permetrà conèixer amb detall quines obres es faran als espais públics del nucli antic i quines accions de millora social i econòmica s'emprenen. Pàgines 14 i 15

VISITA A HOLANDA

Regalaran un viatge al país de les flors al balcó més ben ornamentat de Berga. Pàgina 8

*Ramon Camps ALCALDE DE BERGA "Estem avançant en la bona línia per tenir una Fira dinàmica i atractiva". Pàgina 11

Vista aèria de part del centre de la ciutat de Berga. PARAPENT DEL BERGUEDÀ

MOBILITZACIÓ CÍVICA

POLÍTICA FEMENINA

Campanya per exigir més bones comunicacions

Només un 21% dels carrecs electes són dones

Entitats de la zona nord del Berguedà s'uneixen per fer força davant de l'administració. Volen més mobilitat. Pàgina 31

Tot just 4 dels 31 municipis del Berguedà tenen alcaldesses. La nova Llei d'Igualtat només s'aplicarà a la capital. Pàgina 37

maig 2007

PORTADA Ciutat en creixement >>

El padró municipal guanya habitants

Marroc aporta la majoria d'immigrants que viuen a Berga, tot i que creixen els dels països de l'est d'Europa. Pàgines 5 i 6

Berga necessita 2.000 pisos en quatre anys CONSTRUCCIÓ Es fan menys pisos dels que demana el mercat PLA La Diputació dissenya

el full de ruta de l'habitatge fins l'any 2011 Xavi Rosiñol

BERGA

Abans del 2011, la ciutat de Berga haurà de tenir uns 2.000 habitatges nous si vol satisfer la demanda del mercat immobiliari. Ho determina el Pla Local d'Habitatge de Berga, que ha fet la Diputació de Barcelona per a l'Ajuntament. El document treballa amb diversos supòsits, segons si la natalitat i la immgració es disparen o no. En qualsevol cas, segons la Diputació, Berga necessitarà entre 1.762 i 2.007 pisos abans que acabi l'any 2011. La ciutat tindrà llavors entre 18.000 i 19.000 habitants, i hi haurà un sector important de la població que estarà buscant pis. I no a qualsevol preu. 6 de cada 10 voldran pisos de protecció oficial, i l'estudi adverteix que, a Berga, no se n'estan construint. Per això, recomana que es facin reserves importants de pisos a preu reduït en les noves promocions: uns 300 pisos en 13 urbanitzacions. Sud-oest, zona de creixement Tal com determina el pla urbanístic de Berga, la zona de màxim creixement de la ciutat és la del sud-oest. S'hi construiran més de la meitat dels 2.000 pisos que s'han de fer en el conjunt de la ciutat, en tres àrees diferents: Quaranta Pilans, ja en construcció; la Valldan Sud, imminent, i la zona Sud-Oest, per sota del barri de la Font del

LES XIFRES

25%

dels immobles són de lloguer a Berga, un percentatge que ha anat disminuint en els últims anys

19.000 habitants és l'horitzó de població a què aspira arribar la ciutat de Berga d'aquí a quatre anys

habitacions demanen el 50% dels compradors, mentre que només el 40% opta per pisos més grans

Ros, prop d'on és previst que s'aixequi el nou institut públic. A la resta de la ciutat, la promoció més important és previst que es construeixi a la zona del Canal Industrial, amb més de 400 pisos, i a

l'antiga fàbrica de la Mabsa, ja en construcció, hi haurà un centenar de pisos més.Els habitatges més demanats són els de 2 habitacions. Només un 40% dels compradors volen 3 habitacions, i n'hi ha un 10% més que opten per 4 habitacions o bé per una de sola. Dèficit de lloguer L'estudi també conclou que Berga pateix un dèficit molt important d'habitatges de lloguer. Només ho són un de cada quatre, 614 menys que fa quinze anys. A la capital del Berguedà, la demanda de pisos prové sobretot dels immigrants i de les parelles joves de Berga o comarca. Els nous matrimonis busquen sobretot pisos amplis, en primera instància, i després es traslladen a dúplex o bé a unifamiliars. En canvi, els nouvinguts només poden optar a un pis de lloguer al nucli antic de la ciutat. Després, quan poden, busquen un altre pis en un altre barri de la ciutat. L'estudi també recomana que s'omplin els pisos buits del nucli antic de la ciutat per facilitar l'accés de molts ciutadans al primer habitatge. De fet, la Diputació conclou que, rehabilitant els pisos vells del nucli antic i ocupant tots els que hi ha lliures en aquesta i en d'altres zones de la ciutat, se solucionarien els problemes d'habitatge més urgents que pateix la ciutat.

Edifici en construcció a tocar de la Rasa dels Molins de Berga. X. R.

Zones de creixement de la ciutat de Berga (2007-2011) URBANITZACIONS I HABITATGES PREVISTOS

portada

maig 2007

Ciutat en creixement >>

Els pressupostos municipals es dupliquen en els últims cinc anys LA CRÍTICA

CiU diu que el govern no es gasta tot el que promet

Redacció

BERGA

La despesa pública municipal de Berga s'ha disparat en els últims anys i ha experimentat una evolució rècord en el darrer trienni. El volum global dels comptes de l'Ajuntament de Berga ha crescut sobretot en els exercicis dels anys 2006 i 2007, amb increments pròxims al 50% anual. L'evolució dels pressupostos municipals és un símptoma de l'expansió de la ciutat de Berga. Més habitants vol dir més serveis, i això requereix més inversió. Però, a banda de la població, hi ha d'altres variables que expliquen el creixement de la hisenda pública berguedana.

S'han disparat les transferències de capital, és a dir, els diners que arriben de l'Ajuntament provinents de les altres administracions, sobretot de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. El 2007, el consistori berguedà rebrà més de 4 milions d'euros en transferències, cosa que suposa el 23% dels ingressos totals del consistori. Dependència de la construcció A més, també s'incrementen les taxes i els impostos directes i indirectes, en bona part gràcies al 'boom' de la construcció. Cada nova edificiació genera a l'Ajuntament un primer ingrés en concepte de llicència d'obres. Més tard, els constructors han de cedir una part de la urbanització a l'Ajuntament.

I, després, un cop venuts i habitats els pisos, creixen els ingressos municipals en concepte d'Impost de Béns Immobles (IBI). Com més habitants tingui la ciutat, i com més habitatges hi hagi, més gent paga impostos municipals, i això contribueix a engreixar les arques públiques. L'aportació del sector immobiliari al finançament dels ajuntaments cada vegada és més important. Segons un estudi del BBVA, els bitllets procedents del totxo ja representen el 32% de tots els que circulen pels calaixos dels Ajuntaments, un percentatge que ha crescut d'un 10% en els últims quinze anys. Tot això ha permès multiplicar el pressupost de l'Ajuntament fins a

L Ajuntament de Berga va executar l any passat un 9% de la inversió prevista, segons dades del mateix consistori, facilitades per CiU. Això vol dir que, de cada 10 euros que l Ajuntament va preveure que es gastaria, 9 van quedar guardats al calaix. Moltes de les obres que es van preveure encara no han començat o bé no s han pagat durant el 2006. Algunes de les intervencions pendents són, per exemple, la millora de la xarxa de llum del barri vell, la plaça de Centre de Cal Rosal, la rehabilitació i climatització del Teatre Municipal i el projecte del futur Museu de la Patum. Per tot això, el portaveu de CiU a Berga, Josep M. Badia, considera que l Ajuntament no funciona. I assegura que, mentre el consistori gasta cada dia més en

personal, li costa tirar les obres endavant. Badia també assegura que "l escassa capacitat de gestió" que, segons diu, té l Ajuntament de Berga s estén també al pla de barris. Segons CiU, la part del pressupost que s ha gastat realment ha anat baixant a mesura que han passat els anys. I aquesta vegada la inversió ha estat encara més baixa: dels gairebé 5 milions d euros que es pensava gastar l Ajuntament el 2006, n ha invertit menys de mig milió. El govern (PSC-ERC) contradiu les xifres i recorda a Badia que "no pot tancar el pressupost quan li convingui als seus interessos". Considera que hi ha inversions que encara no s'han fet, però que es comptabilitzaran en els pròxims mesos, i que s'acabaran realitzant.

uns nivells que anys enrere eren inimaginables, i que ara donen via lliure al consistori per emprendre accions molt més ambicioses.

les intervencions públiques a la plaça del Forn i al carrer Menorets (462.000 euros), la portada d'aigua de la Baells (509.000 euros) i l'exposició per-manent de la Patum (600.000 euros). A banda de les inversions, un altre dels capítols importants dels pressupostos municipals són les despeses de personal. En els últims anys, també s'han disparat, sobretot perquè hi ha molta més gent treballant a l'Ajuntament. Aquest 2007, els sous dels empleats municipals superaran per primer cop els 4 milions d'euros. A més, per primer cop, l'empresa municipal d'urbanisme, BRG Progrés, té pressupost propi, i l'hospital gestiona gairebé tants diners com l'Ajuntament.

Sis milions d'inversió Les inversions creixen a un ritme altíssim any rere any. Aquest 2007, són un 23% superiors als 2006, i ja arriben als 6 milions d'euros, una xifra que multiplica per tres les inversions de principis de principis de dècada. Les inversions són les despeses que fa l'Ajuntament en obres públiques, i que aquest any tenen com a actuació estrella la construcció de la nova escola d'educació especial de la Llar Santa Maria de Queralt, amb un pressupost de gairebé 2,5 milions d'euros. Amb imports menors, destaquen

portada

maig 2007

Ciutat en creixement >>

Camí dels 17.000 La població de Berga creix gràcies a la immigració Fermí Riu

BERGA

La ciutat de Berga és a punt de superar la barrera dels 17.000 habitants. La població continua creixent, tal com ha fet en els últims anys, per dos motius: perquè la natalitat repunta i, sobretot, perquè l'arribada d'immigrants es manté constant. En només tres anys, Berga ha guanyat més de 1.000 habitants. Gairebé 200 són marroquins, un col·lectiu que feia un temps que es mantenia estable, i que ara s'ha incrementat, sobretot pel reagrupament familiar. A més, s'han

disparat els procedents de l'Amèrica Llatina i de l'Europa de l'Est. Fa dos anys, hi havia a Berga 52 polonesos, i ara ja són 196. També han guanyat presència els georgians, els russos i, sobretot, els romanesos, que ja són 229, el doble que el 2004. Les previsions apunten que la immigració continuarà creixent en els pròxims anys, i que la xifra d'habitants de Berga se situarà entre les 18.000 i les 19.000 persones en l'horitzó del 2011. Immigració encara escassa En el conjunt de la comarca, la presència d'immigrants és baixa

si es compara amb el global del país. De fet, el Berguedà és la segona comarca de Catalunya amb un percentatge més baix d immigrants, només per davant del Ripollès. El 7,81% de la població comarcal té procedència estrangera, una xifra que se situa cinc punts per sota de la mitjana nacional, que és del 13,7%. En el conjunt del país, el nombre d immigrants s ha gairebé doblat en els últims quatre anys, i ja hi ha un milió de nouvinguts. L Alt i el Baix Empordà són les comarques amb el percentatge més alt d immigrants, conjuntament amb la Segarra.

LES XIFRES

16.838

persones resideixen a Berga, segons dades de l'últim padró municipal facilitat per l'Ajuntament

50,13%

de la població són dones, cosa que demostra la lleugera tendència femenina del padró

Un de cada cinc estrangers és de la Unió Europea, però el col·lectiu més important, el constitueixen els marroquins. Per darrere, hi ha els equatorians, els romanesos i els colombians. Els estrangers que provenen de l Amèrica Llatina són els que han crescut més en els últims anys. Els marroquins predominen en la majoria de les comarques, també al Berguedà. En canvi, hi ha algunes excepcions destacades, com la Garrotxa, on es concentren molts indis, a l Alt Urgell, on destaquen els p o r t u g u e s o s p e r l e f e c t e d Andorra, i la Cerdanya, on predominen els bolivians.

portada

maig 2007

Ciutat en creixement

Elizabeth Valladares, veneçolana (esquerra); Sally Poulson, britànica (dalt); Teresa Oineda i el seu fill, i Onis Guevara, nous berguedans amb negoci propi.

Basar global Nouvinguts de totes les procedències obren a Berga negocis propis que freqüenten compatriotes i ciutadans autòctons Anna Costa

BERGA

Teresa Oineda, mexicana, va arribar fa tres anys a Berga gairebé de casualitat. De tant en tant, anava al locutori de la plaça de les Fonts per trucar a la família que es va quedar a l'altra banda de l'Oceà. I, un dia, va veure un cartell a la porta. "Es traspassa", deia. No tenia feina i va pensar que el negoci del locutori podia

ser la solució. "Sempre m'han agradat molt els ordinadors, i vaig veure que aquella era la meva oportunitat", recorda. Des de llavors, Oineda és la propietària d'un establiment que li ha canviat la vida. Igual que una vintena més de persones immigrants, que han arribat de punts molt diversos del món i que han obert a Berga negocis propis. Primer, van ser les carnisseries halal, regentades per marroquins,

que dispensen carn sacrificada segons el ritus islàmic. Més tard, van arribar els primers locutoris, dirigits també als col·lectius d'immigrants, per comunicar-se amb els seus països. Però, des de fa un temps, els comerços de nouvinguts s'orienten també a la població autòctona. Destaca el cas dels xinesos, que s'han guanyat el públic berguedà, primer amb els restaurants, i més tard amb els basars.

ANNA COSTA / ROBERT CALVO / ANNA PONS

Elizabeth Valladares, de Veneçuela, ha obert a la plaça de Sant Joan una botiga de comestibles. Es diu El Racó d'Amèrica, perquè ofereix sobretot aliments propis del seu continent. Però, al costat de les fulles de plàtan per fer hallaca, també dispensa formatge de cabra elaborat al Berguedà i melmelades amb segell comarcal. "Molts dels clients són gent d'aquí, que té curiositat pels productes de l'Amèrica Llatina, però també hi ha immigrants que enyoren el menjar del seu país, i que aquí, a Berga, no tenen cap altre lloc on comprar-lo", explica. Clients autòctons Onis Guevara, que treballa en una barberia del carrer del Roser, també remarca que la majoria dels seus clients són "catalans de tota la vida, però hi ha gent de tot el món, equatorians, marroquins, romanesos, polonesos, i el diàleg amb tothom és molt fluïd". Quan acaba de treballar, l'Onis va a classes d'anglès molt a prop de

la seva barberia, a la plaça dels Països Catalans. La britànica Sally Poulson hi acaba l'obrir la seva acadèmia d'idiomes, Best School of English. Vida nova a Catalunya El seu cas és molt especial. "Fa uns anys, vaig passar una temporada a Catalunya, i sempre em vaig quedar amb les ganes de fer un cop de cap i d'instal·lar-me aquí d'una manera més o menys definitiva". Però mai no s'acabava de decidir, fins que va patir un tumor cerebral. "La malaltia et fa veure la vida d'una altra manera i, finalment, vaig decidir que era el moment de fer el canvi". Per això, l'estiu passat, es va instal·lar a Vilada, i va decidir obrir la seva escola d'idiomes a Berga. Ara, la clientela és tan diversa com la ciutat. Nous berguedans i berguedanes procedents de gairebé tots els països del món, que han decidit començar una vida nova. I alguns han decidit convertir Berga en un gran basar global.

maig 2007

FIRA

Ràdio Berga celebra un any

La nova emissora municipal compleix els primers dotze mesos amb una programació especial per la Fira de Maig. Pàgines 23 i 24

Estands per a tothom LOCALS Els expositors s'estrenyen perquè hi puguin cabre totes les empreses del Berguedà ESPAI El recinte firal esgota el Vall i

s'estén per 35.000 m2, en què seran presents 200 empreses

El recinte firal del passeig de la Indústria i de la plaça Viladomat donarà cabuda l'1 de maig a les 200 empreses de tots els sectors que han sol·licitat de poder ser-hi. AJUNTAMENT DE BERGA Redacció

BERGA

Aquest any, la Fira de Maig dura un sol dia, però això no ha aturat l'interès dels expositors per ser-hi presents. La demanda de les empreses de tots els sectors s'ha mantingut estable respecte a cites anteriors, i es constata una vegada més que el Vall s'ha fet petit. L'any passat, un 10% de les companyies que van manifestar a l'Ajuntament de Berga la volun-

tat de ser a la Fira no hi van cabre. Mai fins llavors el consistori havia hagut de rebutjar tantes sol·licituds. Prioritat, empreses locals Per això, Promoció Econòmica es s'ha conjurat aquest any per fer que tothom que ho vulgui tingui un espai a la Fira. Com a mínim, les empreses locals, per a les quals està pensat el certamen multisectorial de l'1 de maig. L'estratègia ha consistit a estrè-

nyer els expositors. Algunes empreses que l'any passat ocupaven dos estands modulars, aquest cop s'han conformat amb un de sol. Així, s'ha pogut fer cabre al recinte firal un nombre més alt d'expositors. Seran, en total, més de 200 empreses, que ocuparan 35.000 metres quadrats del recinte firal de Fira+Berga, des de la plaça Viladomat fins al capdavall del passeig de la Indústria. Des de l'edifici dels sindicats fins

més enllà de les fonts del Vall, hi haurà els estands modulars de les empreses comercials. A la zona del passeig de la Indústria, s'hi concentraran les concessionàries, que aquest any estrenaran imatge unificada. Rètols unificats Després que l'any passat, totes les empreses del sector de l'automoció estrenssin unes carpes identificatives, aquest cop tindran també un rètol amb una mateixa

imatge corporativa. A partir de la plaça de Cal Carreras, i al capdamunt de l'avinguda del Canal, s'hi concentraran els expositors de maquinària agrícola i industrials. Com cada any, al tram final del recinte firal, a la zona de l'ambulatori i fins al cementiri, hi haurà una mostra de productes artesans. Els expositors d'aquest sector han estat seleccionats amb el criteri d'evitar les repeticions. Es tracta que no hi hagi diversos venedors amb els mateixos productes.

fira

maig 2007

Un viatge a Holanda per als balcons més ben ornamentats

També tindran premi totes les façanes i els barris amb els millors conjunts florals Anna Costa

BERGA

Berga, ciutat d'Holanda. Flors als balcons, façanes en un estat perfecte de conservació, i barris cuidats pels mateixos veïns i veïnes fins a convertir-los en motiu d'admiració. Neix el concurs de balcons, façanes i barris, que impulsa la regidoria de Promoció Econòmica en el marc d'una nova filosofia. És el Fira a Fira, un espai de temps que s'estableix entre els dos certamens de la ciutat: la Fira de Maig i la Fira de Santa Tecla. Durant aquest període de temps, l'Ajuntament proposa a una dotzena de carrers i barris que participin en el nou concurs. Són

el barri de Santa Eulàlia, el passeig de la Indústria, la plaça Viladomat, el carrer Lluís Millet, la Rasa dels Molins, el barri vell, el carrer Major i rodalies, el carrer del Roser, el passeig de la Pau, la zona de la Font del Ros i de la plaça Tarascon, la plaça Europa i el barri del Tossalet de les Forques. Hi podran participar tots els balcons, els espais públics i les façanes dels blocs de pisos i de les cases de la ciutat, sempre que estiguin a la vista. Se n'exclouen els jardins privats i els patis interiors, perquè l'objectiu del concurs és fer una ciutat més bonica i que en puguin gaudir tota la ciutadania. De moment, l'Ajuntament s'ha posat en contacte amb les associa-

cions de veïns, amb l'objectiu de buscar la seva complicitat. Les bases estableixen que "el concurs és de temàtica lliure, però que sempre hi ha d'haver elements florals com a ornament". El jurat premiarà la qualitat, l'orginalitat i la composició dels balcons, de les façanes i dels barris. Viatge a Holanda El primer premi del concurs serà un viatge a Holanda, el paradís per als amants de les flors. El jurat valorarà les composicions que es presentin a concurs a partir de les fotografies que en facin els membres de l'Associació Fotogràfica dels Tallers d'Arts i Oficis de Berga, que participaran en un ral·li fotogràfic. Les imatges serviran per fer un seguiment de l'evolució del concurs. Permetran veure si els balcons han millorat de Fira a Fira.

Els balcons amb les millors flors tindran premi per Santa Tecla. X. R.

LES XIFRES

barris i carrers de tota la ciutat podran participar en les diferents categories del concurs floral

categories s'estableixen: balcó tradicional, balcó artístic, millor façana i millor conjunt o barri

fira

maig 2007

Neix l'EcoFira L'Ajuntament pretén que els estands es construeixin amb materials reciclables i començarà predicant amb l'exemple

El consistori vol que tots els estands es construeixin amb sensibilitat ambiental a partir del 2009. AJUNTAMENT DE BERGA Albert Garcia

BERGA

L'Ajuntament de Berga impulsa des d'aquest any l'EcoFira. Es tracta d'una iniciativa per convertir la Fira de Maig de Berga en un certamen sostenible. La intenció és que pròximament tots els estands que es poden veure al recinte del passeig de la Indústria i de la plaça Viladomat estiguin fets amb materials reciclables i que respectin el medi ambient. L'EcoFira és una iniciativa en evolució. S'inicia aquest any, i l'Ajuntament començarà predicant amb l'exemple. Per construir els seus espais a la Fira de Maig, el consistori utilitzarà materials reutilitzables, no tòxics i ecològics. A més, informarà i conscienciarà la resta d'expositors. Amb aquest objectiu, la regidoria de Promoció Econòmica presentarà el dia 1 de maig un tríptic informatiu sobre els materials més respectuosos amb el medi ambient i quins

avantatges comporten. També n'informarà els visitants a través de panells i d'un logotip identificatiu. A més, s'establirà per primer cop un pla per gestionar els residus que genera la Fira de Maig. S'instal·laran al voltant del recinte firal diversos contenidors, separadors i papereres. I, un cop hagi acabat la Fira, es farà la recollida selectiva dels residus generats. Premi als estands sostenibles L'EcoFira es concentra aquest any a l'estand de l'Ajuntament, però la intenció del consistori és estendre-la a la resta d'expositors en els pròxims dos anys. L'any que ve, el consistori informarà prèviament a totes les empreses. Els explicarà com es poden dissenyar els estands des d'una perspectiva ecològica, i els detallarà quins avanatatges té l'ecodisseny tant per a la seva empresa com per al medi ambient. Durant la Fira de Maig del 2008, l'Ajuntament preveu que s'instau-

ri el premi a la millor iniciativa d'estand sostenible, per incentivar la construcció d'espais modulars d'acord amb criteris mediambientals. Finalment, d'aquí a dos anys, serà obligatori per a tots els expositors de presentar estands construits amb materials reciclables o respectuosos amb el medi ambient. De manera que l'EcoFira deixarà de ser un valor afegit per convertir-se en un deure de totes les empreses que siguin presents al recinte firal. Si tots els expositors segueixen les indicacions de respecte al medi ambient, llavors la Fira de Maig de Berga podrà presumir de tenir el logotip de qualitat ambiental. A més, l'Ajuntament preveu que l'any 2009 es podrà aplicar un pla de gestió i control dels residus, per assegurar que tota la brossa que genera la Fira se separa i es recicla de manera adequada. La intenció de l'Ajuntament és que la Fira de Maig no suposi un dany per al medi ambient.

LES BONES PRÀCTIQUES

Ecoetiquetes i palets reciclables Per fer que un estand sigui sostenible, cal utilitzar materials respectuosos amb el medi ambient. Diverses empreses han començat a desenvolupar sistemes de construcció de recintes firals que s'ajusten més a les exigències de sensibilitat ambiental. Per exemple, l'empresa Octanorm, de Santa Oliva (Baix Penedès) ha desenvolupat sistemes per fer estands amb peces reutilitzables. Es poden encaixar de diverses maneres i generar espais diferents fets d'alumini, de vidre acrílic, de fusta, de plàstic, de marbre, etc. Proa i Titan han tret al mercat

diverses pintures i vernissos que no requereixen productes de neteja tòxics. Tenen l'Ecoetiqueta, un certificat europeu de respecte al medi ambient. Són pintures que es renten fàcilment, que estan elaborades amb pigments naturals i amb bases de làtex, i no pas de petroli. Per constuir un estand, també poden resultar útils els palets. A Catalunya, hi ha una entitat que agrupa totes les empreses que els reciclen. És l'Associació Catalana de Recicladors de Palets de Fusta, i elabora peces fetes de fusta reciclada premsada. També n'hi ha

de plàstic; això sí, de plàstic reciclat. Per als que vulguin fer un pas més, també hi ha opcions en cartró. DEC, una empresa de Manresa, dissenya tot tipus de mobles elaborats en cartró. La companyia diu que és capaç de fer estands sencers amb materials 100% reciclats i 100% reciclables. Encara hi ha dues empreses més, Lapsset, de Montcada i Reixac, i Kemil, de Barcelona, que fan llosetes de paviment reciclades i amb ancoratges mecànics que poden fer-se servir com a moqueta reciclable.

maig 2007

fira 10

Una flor i un cotxe a la pissarra de Fira+Berga La Fira de Maig de Berga manté la imatge corporativa que va estrenar l'any 2005. Es tracta d'una pissarra en què s'anoten les diverses cites que hi ha al recinte firal del passeig de la Indústria i de la plaça Viladomat al llarg de l'any. L'operació matemàtica Fira+ Berga té com a resultat Fira de Maig. Aquesta vegada, però, a més dels escrits, hi ha un dibuix. Una flor feta amb guix que té un cotxe incrustat. Són dos dels símbols de la Fira de Maig. El cotxe, com a representant del sector de l'automoció, i la flor, imatge de la primavera. Al llarg de l'any, la mateixa línia gràfica s'ha fet servir per a les altres fires de la ciutat de Berga. L'autora de la nova imatge corporativa de Fira+Berga és la dissenyadora berguedana Montse Roca. A més d'elaborar el cartell de la Fira de Maig, Roca també ha signat en els darrers mesos la imatge de la Fira de Santa Tecla i, entre d'altres, la del Mercat del Bolet de la plaça Guernica, que s'ha inclòs en les iniciatives de la regidoria de Promoció Econòmica. L'Ajuntament pretén així unificar la imatge de totes les fires que es fan a Berga.

fira

maig 2007

ENTREVISTA*

*Ramon Camps Alcalde de Berga

"Els expositors cada cop són més receptius als canvis"

L'alcalde de Berga, Ramon Camps, a la plaça de Sant Pere, just després de l'acte de presentació de la Fira de Maig 2007 davant dels mitjans de comunicació de la comarca del Berguedà. FERMÍ RIU Xavi Rosiñol

BERGA

La Fira de Maig de Berga és un catalitzador de l'economia local, i demostra el dinamisme dels serveis i del comerç berguedà. Per això, l'alcalde de Berga, Ramon Camps, destaca la importància del certamen, i la necessitat que evolucioni amb el pas del temps. -La Fira està canviant? -Havia caigut en la rutina i, en aquests últims anys, s'ha fet un esforç per part de tothom per donar-li dinamisme. És evident que l'impuls que li hem donat des de l'Ajuntament s'ha contagiat als expositors, que són molt més receptius a qualsevol canvi. -Hi veuen una oportunitat econòmica? -Perquè ho sigui, cal que la Fira sigui capaç d'atreure els visitants. I això només s'aconsegueix amb uns expositors compromesos amb la Fira. Crec que estem avançant en la bona línia. -De debò des d'un Ajuntament es pot incidir en l'economia, amb unes dinàmiques tan globalitzades com les actuals? -En l'àmbit de la Promoció Econòmica local, es poden fer moltes coses. Però és que nosaltres, quan vam començar a governar, ens ho vam trobar tot per fer, i vam haver de començar de zero. L'àrea tenia un sol empleat i, a mitja legislatura, l'Ajuntament va deixar de demanar subvencions per pagarli el sou. I aquí es va acabar tot.

LES FRASES

"No podem tenir una gran ocupació en la indústria i hem de pensar més en els serveis" "En l'àmbit de la Promoció Econòmica, a Berga gairebé no s'havia fet mai res" "La ciutat té un gran dèficit d'equipaments que hem començat a resoldre"

En els últims anys, hem impulsat polítiques actives d'ocupació, sobretot per a gent amb dificultats per accedir al món laboral, hem mantingut relacions directes amb el món empresarial, i hem treballat en la promoció del comerç. Són operacions de microcirurgia a l'economia local, que dónen els seus resultats. Però és veritat que la regidoria de Promoció Econò-mica de Berga encara té un llarg recorregut, i es poden fer moltes més coses. -En el sector serveis? -És impensable recuperar els nivells d'ocupació industrial del segle passat, amb 5.000 persones a la mineria i 15.000, al tèxtil. Però hem de pensar que el sector serveis va més enllà del turisme. L'hospital, per exemple, és una de les empreses de Berga que dóna feina a més gent, i opera en el sector serveis. -I la construcció? -Hi ha promotors molt optimistes, que consideren que Berga encara té corda per temps, i n'hi ha de més pessimistes, que creuen que el 'boom' ja s'ha acabat. Però és veritat que el gran impuls del sector immobiliari ha arribat a Berga més tard que a Barcelona, i que encara pot evolucionar molt en els pròxims anys. Hi ha factors que seran determinants, com l'obertura de la C16 desdoblada, la pròxima tardor. -Berga serà un destí de primeres o de segones residències?

EL PERFIL

Conills, ovelles i un gos Ramon Camps (Berga, 1950) va passar la infància entre Queralt, Bagà i Sant Salvador de la Vadella. Va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola a Barcelona, i la seva primera feina va ser a la presa de la Baells, on va treballar de topògraf. Allà, va conèixer l'Eva Garcia, que feia d'administrativa, amb qui més tard es va casar i va tenir dos fills, el Dani i el Ramon. Més tard, va muntar una granja de conills a Capolat, va tenir un ramat d'ovelles i va treballar al laboratori de la central tèrmica de Cercs, on va coincidir amb qui més tard seria el seu rival polític

a l'Ajuntament de Berga, Josep M. Badia, de CiU. L'any 1987, Camps ja va ser cap de llista del PSC a Berga. Setze anys més tard, va guanyar les eleccions, i ha governat aquest mandat amb set regidors socialistes i tres més d'ERC, després del pacte de govern amb Josep Xoy. Ara, torna a encapçalar la candidatura del PSC i aspira a governar quatre anys més. Li agrada cuinar, cuidar les plantes i escoltar música clàssica o jazz. Li encanta el futbol i sopar amb la família i els amics a Cal Blasi. També se'l pot veure sovint passejant el seu gos, el Thor.

-Ja estan passant totes dues coses. La Cerdanya ja està una mica cremada com a destí de segona residència. Però és veritat que, en els últims anys, s'ha començat a donar un desplaçament cap a les comarques interiors de gent que viu a Barcelona, i que busquen fora més bons preus o més tranquil·litat.

començar a desenvolupar, com el transport públic.

-I també serveis... -Encara és impossible que Berga ofereixi els mateixos serveis que una gran ciutat. Seria il·lògic que un amant de l'òpera vulgués un Liceu a Berga. Però hi ha serveis inexistents fins ara que s'han de

-Berga encara va endarrerida? -Sobretot, en la construcció d'equipaments. Les ciutats de la mida de Berga tenen un centre cívic, o dos, i una escola de música, i aquí no tenim cap de les dues coses. Per això, ha calgut fer, i caldrà fer encara més, un gran esforç inversor. Ja hem afrontat grans obres pendents, que ja tenen projecte i finançament, i que començaran a construir-se de manera imminent, com la Rasa dels Molins. Però encara hi ha feina per fer.

fira 12

maig 2007

Promoció Econòmica actualitza la guia de serveis municipals

El llibret detalla les prestacions de l'Ajuntament per als que busquen feina i per als emprenedors Redacció

BERGA

"Si t'asseus al mig del camí, mira de quedar-te d'esquena d'on véns i la mirada fixada endavant". Així resa el proverbi xinès amb què s'obre la Guia de Serveis al Ciutadà que acaba d'editar l'Ajuntament de Berga. Apareix per segon cop, després de l'estrena de l'any

passat, i aquesta vegada actualitza els continguts per detallar quins són els projectes de la regidoria de cara a aquest any, i què ha fet el consistori durant el 2006. La pretensió de la guia és donar informació als ciutadans i a les ciutadanes de Berga dels serveis que ofereix l'Ajuntament de Berga i que els poden resultar útils.

Els serveis s'agrupen en quatre grans àmbits. D'entrada, hi ha el servei Ocupa't, que impulsa l'Ajuntament amb Càritas, Creu Roja i el Consorci de Formació i Iniciatives (CFI) Cercs-Berguedà. Es tracta d'un "servei d'intermediació laboral entre empresa i treballador", i posa en contacte els homes i les dones que busquen feina amb les companyies que n'ofereixen. Promoció Econòmica també impulsa el Servei d'Iniciatives Empresarials, destinat a les persones que volen crear la seva pròpia empresa. Es tracta d'un "servei gratuït d'informació i assessorament tant per a nous emprenedors com per a projectes d'empreses ja existents", segons explica la mateixa guia. El document informa també dels projectes de Desenvolupament Local, el "mitjà a través del qual es porten a terme diferents accions

LA PÀGINA WEB

Les prestacions, amb segell '.cat' La regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Berga acaba de posar en marxa el seu nou lloc web. Amb el domini www.promecberga.cat, el consistori estrena un portal perquè la ciutadania pugui accedir de manera directa als serveis i a les activitats que es porten a terme des de la regidoria de Promoció Econòmica. És la segona àrea municipal que té presència directa a la xarxa, després de l'estrena recent del web de Cultura i Turisme, amb el nom de www. turismeberga.cat.

de promoció de la ciutat i de dinamització del teixit econòmic local", com les fires, el Mercat Municipal i les jornades sobre desenvolupament. Finalment, hi ha les polítiques actives d'ocupació. "Són una mesura per al foment de l'ocupació, finançats per la Generalitat i pel Fons Social Europeu", explica la guia. "Són de caràcter temporal i estan destinades a la realització d'obres i serveis d'interès general i social en col·laboració amb entitats locals". Les polítiques actives es divideixen en dues mesures concretes: els tallers d'ocupació, com els de jardineria, construcció i fusteria, i els plans d'ocupació, que permeten crear llocs de treball, habitualment a l'administració pública. La guia es distribuirà de manera gratuïta a l'estand de Promoció Econòmica de la Fira de Maig de Berga.

Portada i pàgines interiors de la guia de Promoció Econòmica, que es distribuirà a l'estand municipal d'informació de la Fira de Maig. AJUNTAMENT DE

fira 13

maig 2007

Diversos dirigents polítics i econòmics, durant la Setmana de l'Economia i l'Ocupació del 2005. AJUNTAMENT DE BERGA

Les Jornades sobre l'Economia es redueixen a una sola sessió Una executiva pronunciarà la conferència Redacció

BERGA

Ara fa dos anys, la regidoria de Promoció Econòmica va impulsar les Jornades de l'Economia i l'Ocupació. Naixien com un programa complementari de la Fira de Maig de Berga amb l'objectiu de crear un espai de reflexió sobre la marxa econòmica de la ciutat i de la comarca. Després de participar en l'elaboració del Pla Estratègic del Berguedà, les jornades van tenir l'any passat un caràcter més social. Van analitzar quin paper té la dona en la construcció de les ciutats i en l'evolució de l'economia local. Aquesta vegada, la irrupció d'un nou saló temàtic sobre feina i

estudis, l'Espai de l'Ocupació, ha deixat en un segon terme les jornades econòmiques, que tindran una sola sessió. Serà el pròxim dijous, 3 de maig, a les 7 de la tarda, i al Pavelló de Suècia de Berga. La conferència, la pronunciarà l'executiva de formació i desenvolupament Saly Camacho, que dirigeix la consultora privada Salywan & Associates. Camacho analitzarà la importància de la formació en una conferència que portarà per títol "Aprendre a aprendre". Un cop la convidada hagi acabat la seva intervenció, es donarà pas a un debat amb agents locals, que portaran el tema a l'escala berguedana.

L'ESTUDI

Convergència pública-privada La consultora que dirigeix Saly Camacho ha publicat un estudi elaborat en cinc països europeus que conclou que és necessària una convergència del sector públic i privat "per afrontar els reptes globals del segle XXI". Això sí, mentre que la meitat de les persones del sector polític perceben un acostament entre tots dos àmbits, gairebé el 90% dels líders privats no hi veuen cap avenç.

fira 14

maig 2007

El pla de barris a la fira >>

El barri vell explica el seu pla de futur

Mostra sobre la rehabilitació integral del nucli antic al Vall Redacció

BERGA

El pla de barris del nucli antic de Berga farà el dissabte 28 d'abril, tres dies abans de la Fira de Maig, una jornada d'informació al carrer. La sessió tindrà lloc entre 2/4 d'11 del matí i 2/4 de 2 del migdia, i hi intervindran diversos actors i actrius, que conduiran els viantants als plafons d'una exposició explicativa. L'acte es farà al carrer Major de Berga, aprofitant la gran afluència de visitants que hi ha durant el cap de setmana. La sessió pretén informar els veïns i veïnes del barri vell de Berga, i també els que viuen en d'altres barris de la ciutat, i que també es poden beneficiar del projecte de rehabilitació. La mostra s'ha concebut per di-

fondre tot les accions que s'han començat a emprendre en el marc del pla de barris, el projecte de rehabilitació integral del nucli antic de la ciutat. I també detalla en un mapa totes les obres públiques que es previst que s'hi facin en els pròxims dos anys. Els sis plafons que conformen l'exposició es podran visitar també durant la Fira de Maig a l'estand dels projectes de l'Ajuntament de Berga. El projecte afecta una àrea de 2.286 habitants, que representen el 14% del total de la ciutat. El 40% de la població té dependències, és a dir, té menys de 16 anys o més de 65, i necessita algú que en tingui cura. Es calcula que l'11,55% dels habitatges es troben en estat ruïnós. En total, hi ha gairebé 1.500 pisos repartits en 466 edificis, un 30% dels quals es calcula que estan

Imatge aèria de part del barri vell de Berga, presa des d'un parapent que sobrevola la ciutat. ARXIU

LES XIFRES

14%

de la població de Berga es concentra al barri vell, tot i que el 30% dels 1.492 habitatges que hi ha al nucli estan buits

11,5%

dels habitatges es troben en estat ruïnós, un percentatge que multiplica per 5 la mitjana catalana, que és del 2%

buits. En els primers dos anys, s'han atorgat unes 40 ajudes per rehabilitar edificis privats a propietaris que volen millorar la façana, per exemple. De la comissió de seguiment del pla de barris, en formen part tots els partits polítics de la ciutat, i diverses entitats econòmiques, a més de les tres associacions de veïns que hi ha a la zona: Capdamunt de la Vila, Quatre Barris, i Pietat.

maig 2007

El pla de barris a la fira

fira 15

maig 2007

fira 17

maig 2007

Berga organitza un taller internacional de capoeira Primera edició d'unes classes que arribaran a tres municipis Redacció

BERGA

Berga, Navàs i Terrassa acolliran entre els dies 28 d'abril i 1 de maig el primer taller internacional de capoeira de Catalunya. L'organitza Equilíbrio, un grup de capoeira que fa quinze anys que funciona. De tota manera, l'afició per la capoeira s'ha estès més recentment a tot el món, i ha començat a entrar com una disciplina amb molt d'èxit als centres de fitness. La trobada té com a amfitrions a

Berga els professors de capoeira del Gimnàs Parc i Berga Resort. El taller començarà el 28 d'abril als mateixos locals de Berga Resort, on es farà un examen pràctic als alumnes i una roda de capoeira oberta. L'endemà, les sessions es començaran a estendre pel territori. A la plaça Gaudí de Navàs, s'hi farà una classe oberta, i continuaran les activitats a Berga, al parc del Lledó, al Gimnàs Parc i al Teatre Municipal, on es faran presentacions brasileres i un batejat de capoeira, amb entrada lliure, a 2/4 de 10 de la nit. També hi haurà activitats a Terrassa, al Sant Jordi Gym i a la plaça Vella. Els alumnes del taller s'apuntaran a les exhibicions gimnàstiques de Gimnàs Parc i Berga Resort a la plaça Viladomat en el marc de la Fira de Maig. Se'ls podrà veure de 2/4 de 5 a 2/4 de 9 del vespre.

LA TRADICIÓ

L'art de lluitar somrient La capoeira és una expressió cultural afroamericana, però originada al Brasil. La faceta més coneguda és l'art marcial, encara que n'hi ha d'altres, com la musical, l'expressió corporal, la faceta oral i lingüística i la tradicional. Tal com es coneix ara mateix a tot el món, la capoeira és un ball que amaga una lluita carregada d'alegria, ritual, tradicional i companyerisme. Per això, algunes persones l'han denominada l'art de lluitar somrient. Els moviments són suaus i destaca l'amplitud dels moviments, la majoria circulars. La febre per la capoeira ha arribat a tot el món i ara s'exhibeix a Berga. ARXIU

maig 2007

Cotxes d'abans del 1945 es reuneixen en una trobada Joan Rossinyol

BERGA

La Trobada de Cotxes d Època de Berga ja és tota una tradició de la Fira de Maig. L esdeveniment automobilístic que organitza el Clàssic Motor Club del Bages arriba enguany a la dissetena edició. Celestí Arderiu, impulsor de la prova i delegat al Berguedà de l entitat bagenca (que enguany ha superat el soci número 4.000), centra cada any la prova en un tipus concret d automòbils per fer que mantingui fresc el seu atractiu. Aquest cop, el públic podrà admirar vehicles que es poden considerar els avis dels cotxes que fem servir actualment, ja que la prova és oberta a vint-icinc automòbils antics d abans del 1945. Models com els famosíssims Ford A i T i Citroën 11 i Rosalia desfilaran al costat d autos de firmes tan prestigioses com Chevrolet, Auburn, Opel, Whippet i Nash, entre altres. La trobada començarà a les 10 del matí a l Hotel Berga Park, on es concentraran tots els participants. Al cap de mitja hora s iniciarà una ruta pel Berguedà: els autos sortiran en direcció a la carretera

de Ribes i, un cop siguin a la gasolinera situada a tocar l hospital de Sant Bernabé baixaran cap a l ambulatori per enfilar el camí en direcció a Pedret. Passaran pels túnels de l antiga via del tren abans d arribar a la colònia Rosal, des d on pujaran cap a Avià per l antic traçat de la C-16. A l Ateneu avianès se servirà, a les 12 del migdia i per gentilesa de l Ajuntament del municipi, el també ja habitual aperitiu als participants. Mentrestant els cotxes quedaran aparcats en exposició a la mateixa plaça de l Ateneu. Cap a la 1 del migdia, la comitiva es dirigirà fins a la plaça de Sant Pere de Berga. Abans, però, la corrua de vehicles farà una cercavila pel Passeig de la Pau i el carrer Major. Un cop a la plaça, els vehicles quedaran exposats perquè tant els berguedans com els forans que ens visitin amb motiu de la Fira de Maig puguin admirar de prop aquestes joies del nostre passat automobilístic. Els participants en la Trobada de Cotxes d Època de Berga dinaran a l Hotel Berga Park. Al final de l àpat de germanor se ls lliurarà un record.

Cotxes antics en diverses trobades, ral·lis i concentracions diferents en municipis d'arreu de Catalunya. CMCB

maig 2007

Formació i Ocupació SUPLEMENT ESPECIAL DE L'ESPAI DE L'OCUPACIÓ DE LA CIUTAT DE BERGA

4 DE MAIG DEL 2007

Estudiar i treballar al Berguedà BERGA APLEGA PER PRIMER COP ELS PRINCIPALS CENTRES EDUCATIUS I LES ENTITATS QUE FOMENTEN L'OCUPACIÓ A LA COMARCA

4 DE MAIG DEL 2007

FORMACIÓ I OCUPACIÓ

4 DE MAIG DEL 2007

Berga acull per primer cop l'Espai de l'Ocupació

Xavi Rosiñol

BERGA

"És només un primer pas, perque creiem fermament que el sector de la formació i el de l'ocupació s'han d'asseure per treballar junts en moltes coses". És la visió de la regidora de Promoció Econòmica, Lurdes Bover, respecte el nou Espai de l'Ocupació. La fira dels estudis i de la feina tindrà lloc per primer cop el divendres, 4 de maig, al mateix recinte de la Fira de Maig de Berga. Serà sota les carpes de la plaça Viladomat i del passeig de la Indústria, però aquesta vegada no en estands modulars. L'espai de la fira s'estructura a

través d'un recorregut amb espais diàfans elaborat amb separadors en forma d'F, en el cas de la carpa de la formació, i en forma d'O, per a la zona de l'ocupació. Interiorisme local El disseny de l'espai és obra d'una alumna de l'Escola d'Art i Disseny del Berguedà, de Gironella, amb la qual cosa l'organització del certamen pretén posar de manifest que, a la comarca, hi ha ofertes de formació per a tots els gustos. Des del batxillerat artístic de l'IES Pere Fontdevila de Gironella, per exemple, fins als cicles formatius de l'Escola Professional Sant Francesc de

Berga. Una oferta pública i privada ajustada a les necessitats de cada alumne. "Tenim la sensació que s'estan fent moltes coses que molta gent desconeix, i encara més important, que els diferents agents no es coneixen prou entre ells", manifesta Bover. Per això, creu que l'Espai de l'Ocupació permetrà establir un primer contacte entre les entitats que ajuden a trobar feina i entre els múltiples centres educatius del Berguedà. Els alumnes dels instituts hi faran diverses visites de grup. La voluntat és que els joves pugin conèixer tota l'oferta educativa de la comarca en un sol matí, i que pugin recollir

La fira de la feina i els estudis es farà el 4 de maig al Vall L'eslògan del nou Espai és 'Activa't, Berga és viva'

El certamen farà servir les carpes de la Fira de Maig

informació de tots els expositors. "De tota manera, no volem que l'Espai de l'Ocupació sigui un lloc on els expositors reparteixen tríptics i ja està, sinó un espai realment dinàmic, en què es pugui establir un contacte directe entre els visitants i les entitats", explica la regidora de Promoció Econòmica. Dues grans carpes Els expositors estaran repartits en dues grans carpes, segons si operen en el sector de la formació o bé en el de la formació. A més, hi haurà unes carpes al marge de les dues principals que ocuparan diverses universitats.

FORMACIÓ I OCUPACIÓ

4 DE MAIG DEL 2007

El servei Ocupa't, l'eina municipal per trobar feina a Berga

511 persones van fer ús del servei durant al llarg de l'any passat

La majoria són joves, sobretot noies d'entre 16 i 35 anys Ocupa't fa una entrevista personalitzada a cada treballador Els hostalers de la comarca hi van a buscar bona part dels seus empleats El servei Ocupa't ha signat un conveni amb l'associació Hostaleria i Turisme per cobrir els seus llocs de treball. ARXIU

X. R.

BERGA

El servei muncipal Ocupa't va atendre l'any passat 511 persones, la gran majoria dones. L'oficina es troba a l'Ajuntament de Berga, i té la col·laboració de Càritas, Creu Roja i el CFI Cercs-Berguedà. Ocupa't ajuda a trobar feina a tots els berguedans que ho sol·licitin, i s'ha especialitzat en els col·lectius que tenen més dificultats d'inserció al món laboral. En total, des que es va posar en marxa, Ocupa't ha atès un miler de persones. Bona part són persones joves. L'any passat, van consultar el servei 168 nois i noies d'entre 16 i 25 anys, i 160 més, d'entre 26 i 35. Graduat escolar Pel que fa al grau d'estudis, la majoria de persones que fan cap al servei Ocupa't tenen el graduat escolar; en total, 124, l'any passat. Són menys els llicenciats i llicenciades, amb només 36 consultes el 2006. Entre les preferències laborals, destaquen les feines no qualificades, com l'atenció de comerços i supermercats o bé el lloc de peó en una fàbrica, tot i que els gustos també varien segons l'edat. Les preferències s'ajusten força a les ofertes de feina, perquè no abunden els llocs de treball amb especialització. La major part d'ofertes són cobrir places de cambrers, auxiliars de cuina, repartidors, mossos de magatzem, etc. El servei dóna una atenció molt personal a cada candidat. La regidora de Promoció Econòmica, Lurdes Bover, explica que, a cada persona que arriba a l Ajuntament buscant feina, li fan una entrevista molt detallada. Es tracta d establir una tutoria i de determinar quin perfil professional concret té el treballador, perquè potser declara que pot fer de cambrer, però, parlant amb ell, s arriba a la conclusió que també pot fer d altres coses . A principis d'any, Ocupa't va signar un conveni amb l'associació d'Hostaleria i Turisme per gestionar-li la borsa de treball.

FORMACIÓ I OCUPACIÓ

4 DE MAIG DEL 2007

Berga vol un nou institut, la Llar i una guarderia

Educació i Ajuntament creen la Taula Mixta de Planificació L'administració pretén preveure el futur educatiu

Els nous centres es projecten en barris en creixement La població creix i fan falta més places en tots els nivells de l'educació pública

Anna Costa

BERGA

El nou institut públic de Berga que s ha de construir als terrenys que hi ha sota del barri de la Font del Ros estarà operatiu d aquí a tres anys, el curs 2010-2011. Aquesta és la previsió del departament d Educació de la Generalitat. Crear noves places per als estudiants d educació secundària i batxillerat és una necessitat per Berga i, per això, s ha de començar a treballar amb el projecte que, de fet, ja va amb retard. Mentrestant, s han habilitat aules prefabricades a la zona del Pla de l Alemany, on ja s hi

cursa el primer curs de l ESO i cada any anirà assumint nous cursos i nous alumnes fins que Berga no disposi del nou institut. Prevenir les necessitats Per preveure i planificar les necessitats educatives de Berga s'ha creat la Taula Mixta de Planificació. L objectiu d aquesta taula, formada per l'Ajuntament de Berga i la Generalitat, és vetllar per la creació de nous equipaments en matèria d educació. La població creix i els actuals s han fet petits. Hi ha saturació a les aules, i no només cal un nou institut sinó també noves places de

guarderia. L Ajuntament de Berga preveu la construcció d una segona escola bressol municipal. En principi, els terrenys que semblen més adients són al costat del pavelló d esports, al barri del Tossalet de les Forques. Per a aquesta escola, el Govern català ha atorgat 15 places, però l Ajun-tament vol arribar a les 82. La construcció d aquest nou equipament podria començar l'any que ve. De moment, en els pressupostos d'aquest any s'hi contempla una partida per a la redacció del projecte. Paral·lelament als tràmits per poder disposar en els propers anys d un nou institut i d una nova escola bressol, Berga té

entre mans una altra obra prioritària. Parlem de la construcció d un nou edifici per a l escola d educació especial Llar Santa Maria de Queralt, al capdamunt de la Rasa del Canyet, a la plaça Mossèn Armengou. Projecte encallat Les obres ja haurien d estar en marxa però el projecte s ha anat encallat i ara la Generalitat ha de donar el vistiplau a la modificació del projecte, que l Ajuntament va adequar amb un nou pressupost. Disposar d una nova escola d educació especial és una prioritat més, i en aquest cas força urgent. I la llista no

s acaba aquí. Una altra assignatura pendent és el trasllat a la zona del Pla de l Alemany de l Escola Municipal de Música, actualment ubicada al centre cívic. De moment però, el canvi d ubicació encara haurà d esperar, perquè l'Ajuntament no disposa del pressupost necessari per afrontar les obres. La intenció municipal és crear en un edifici de l'antic recinte militar el que denomina la Factoria de les Arts. El centre acollirà en el futur zones d'exposicions, tallers per als artistes i les dependències de l'Escola Municipal de Música. Les obres és previst que costin uns 4 milions d'euros.

FORMACIÓ I OCUPACIÓ

4 DE MAIG DEL 2007

Les universitats d'Europa posen els estudis en comú R. C.

BERGA

Un estudiant repassa els apunts en una biblioteca de Berlin. ARXIU

D aquí a dos cursos entrarà en vigor el nou sistema educatiu per a les universitats d Europa. Els primers canvis de la futura universitat europea es van començar a traçar a La Sorbona, el 1998. Després de marcar els objectius principals dels canvis, el 1999 va arribar la conferència de Bolonya, subscrita per 29 països europeus, i que va ser el puntal més important de l Espai Europeu d Educació Superior, un projecte que pretén harmonitzar els sistemes universitaris abans del 2010. Ara, més de set anys després, es comença a analitzar quines seran les conseqüències del tractat de Bolonya. De moment només coneixem els objectius que es fixa aquest tractat a l hora de modificar el sistema universitari europeu. El primer i més important és el d adoptar un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable, fins i tot a través de la posada en marxa d un suplement al diploma tradicional per promocionar l obtenció d ocupació. En segon lloc s adoptarà un sistema basat essencialment en dos cicles fonamentals: el grau i el postgrau. L accés al segon cicle requerirà haver completat amb èxit els estudis de primer cicle. El diploma

Es posa en marxa un nou sistema universitari que agruparà 29 països Desapareixen les llicenciatures i les diplomatures i neixen els graus Els ensenyaments podran ser de tres o de quatre anys, segons els crèdits

obtingut després del primer cicle també serà considerat en el mercat laboral europeu com a nivell adequat de qualificació. Els canvis més substancials arribaran amb el pla d estudis. Quan al curs 2008-2009 el nou sistema europeu entri a les aules catalanes, ja no es cursaran diplomatures, llicenciatures o enginyeries sinó graus amb una càrrega lectiva d entre 180 i 240 crèdits europeus, en 3 o 4 cursos acadèmics. Pel que fa al nou mapa de

titulacions, els 140 títols oficials vigents es reduiran a 72 ensenyaments de grau, englobats en quatre grans àrees. Les titulacions de l àrea d humanitats seran inicialment 15. Entre altres, s hi trobaran les Llengües, la Filosofia, la Història, la Història de l art i les Filologies. En la segona branca de titulacions, les ciències socials i jurídiques, s impartiran 16 titulacions, entre les que hi figuren Dret, Psicologia, Mestre d Educació Primària i Ciències de la Comunicació. Una vintena de titulacions Sota el paraigües dels ensenyaments tècnics s impartiran 20 titulacions. S hi encabiran graus i postgraus com els d Enginyeria Aeronàutica, Informàtica, Industrial, Elèctrica i Química. Per últim, en ciències experimentals i de la salut hi haurà 21 graus. Hi cursaran els que es decideixin per la Biologia, la Geologia, la Medicina, la Logopèdia o la Veterinària. Per tant, el canvi serà substancial. Les universitats tenen un paper important en tot aquest procés, i per això moltes han creat unitats administratives encarregades de gestionar la convergència europea o estan portant a terme experiències pilot d adaptació al nou marc universitari.

4 DE MAIG DEL 2007

FORMACIÓ I OCUPACIÓ

4 DE MAIG DEL 2007

Formació professional, opció de futur

L'FP assegura el futur perquè l aprenentatge és específic i pràctic que a les facultats

El Govern crearà 3.000 noves places i més d'un centenar de nous cicles Entre un 70 i un 80% dels alumnes s'ocupen als llocs on fan pràctiques Estudiants d'electrònica fan pràctiques en una escola especialitzada. ARXIU

Robert Calvo

BERGA

La Formació Professional és cada vegada més una bona opció de futur per a molts dels estudiants que no volen endinsar-se al món universitari. Tot i la sensació de desprestigi que l ensenyament professional té davant de les titulacions universitàries, el nombre d estudiants que s encamina cap als cicles formatius es multiplica any rere any. De fet, la Formació Professional ha acabat convertint-se en la via més ràpida i directa per tenir una feina digna en concordança amb els estudis que s han portat a terme. Estudis específics Podem dir que la Formació Professional assegura més el futur perquè l aprenentatge és molt més específic i pràctic que el dels estudiants universitaris. Per això molts dels estudiants de Formació Professional arriben a l empresa on faran les pràctiques sense la necessitat d aprendre res, o pràcticament res de nou. Cada vegada hi ha més empreses que necessiten cobrir els seus llocs de feina amb personal especialitzat que ja coneix com desenvolupar les seves funcions. Segons dades del Ministeri d Educació i Ciència, entre un 70% i un 80% dels que cursen

aquests estudis són contractats a les empreses on realitzen les pràctiques gràcies a l assignatura FCT (Formació a Centres de Treball). Un 20% restant troba feina en menys de sis mesos. A Catalunya, la Generalitat va anunciar el 2006 que en el transcurs de dos anys crearia 3.000 places noves de Formació Professional i més d un centenar de nous cicles repartits per tot el territori, en funció de les necessitats empresarials de cada una de les zones. Línies laborals Actualment existeixen 22 línies laborals, entre cicles de grau mitjà i de grau superior. Entre aquestes formacions professionals hi ha activitats de tot tipus, des d activitats agràries fins a comunicació, imatge i so, informàtica o indústries de la informació. També s'hi compten estudis relacionats amb el comerç i el màrqueting, la química, la sanitat o la imatge personal. Es pot dir que els cicles formatius són una fórmula d èxit que funciona, tal i com ha demostrat l augment dels alumnes els últims cursos. A més a més, la societat està canviat la seva visió sobre la formació professional, arribant a veure que és una via tan qualificada com ho han estat fins ara els estudis superiors universitaris.

FORMACIÓ I OCUPACIÓ

4 DE MAIG DEL 2007

El treball de recerca, el gran repte del batxillerat Robert Calvo

GIRONELLA

El treball de recerca és, juntament amb la selectivitat, el repte més important per als alumnes de batxillerat. Es tracta d un ampli document d investigació sobre un tema concret que pot estar emmarcat dins d una matèria o pot ser interdisciplinar. Aquest projecte està dirigit per un professor o tutor que s encarrega de fer el seguiment de l alumne i d assessorar-lo a l hora d elaborar el document. El treball de recerca equival a dos crèdits del currículum, un total de 70 hores, i representa el 10% de la qualificació final del batxillerat. Cada centre fa una proposta de treball al seu alumnat, organitza tutories i estableix una normativa sobre el calendari, els criteris d avaluació i la presentació. Tot plegat per iniciar l alumne en un treball d investigació com els que li arribaran quan sigui universitari , tal com

El treball equival a dos crèdits del currículum, un total de 70 hores

La nota de la recerca representa el 10% del global de tot el batxillerat Els alumnes de 17 i 18 anys s'inicien en la recerca universitària El paper ja no és el principal suport de les investigacions, que són multimèdia

Els llibres ja no són l'única font de consulta per als estudiants de batxillerat que preparen el treball de recerca. ARXIU

explica la directora de l IES Pere Fontdevila de Gironella, Anna Verdaguer. Els alumnes comencen a recopilar la informació a primer de batxillerat i ja al segon curs d aquest cicle el plasmen en un projecte final que posa el colofó a mesos de feina. Verdaguer assegura que a l IES Pere Fontdevila hi ha molts temes d història local, des dels orígens familiars fins a la investigació sobre diferents àmbits del poble.

També predominen els temes de medi ambient . Amb els anys, els projectes han anat canviant la via de presentació. Si fins fa un temps eren un document en paper enquadernat, avui dia les noves tecnologies han entrat de ple en els treballs de recerca. Aquest any a l IES Pere Fontdevila un alumne ha construït un rellotge de sol que actualment està penjat a un dels balcons del centre. La directora de l IES explica que

la manera de presentar els treballs ha canviat radicalment i avui en dia alguns projectes ja són cent per cent audiovisuals. La part escrita ha passat a ser secundària i el més important és el resultat final . Després de mesos de feina, l alumne té la responsabilitat d exposar el seu treball davant d un jurat de professors i membres de l equip docent que s encarrega d avaluar el projecte i posar la nota final.

FORMACIÓ I OCUPACIÓ 10

4 DE MAIG DEL 2007

Saber idiomes obre les portes del mercat laboral Robert Calvo

BERGA

Parlar idiomes s ha convertit en un element imprescindible per anar pel món. Cada vegada es valora més el fet que una persona parli més d un idioma estranger. De fet, trobar feina sense dominar un idioma a part del matern és força complicat i algunes empreses ja demanen, fins i tot, més d un idioma estranger per poder treballar. L essencial és saber

anglès o, com a mínim, tenirne nocions bàsiques. La llengua anglesa és avui en dia la llengua frontissa per a la gran majoria dels habitants del planeta. És el llenguatge amb que tots ens podem arribar a entendre. Tot i això, l anglès encara no ha arribat a la categoria del xinès, que ostenta el títol d idioma més utilitzat al món. De tota manera, l anglès és l idioma més utilitzat al món dels negocis, les tecnologies i la ciència.

A l Estat espanyol, les xifres no són gaire bones. Només el 47% dels espanyols diu ser capaç de mantenir una conversa en un idioma estranger, davant el 80% dels habitants de Dinamarca, Països Baixos o Suècia. L'anglès, l'estrella L idioma més estudiat a Espanya és l anglès. Així ho reflecteixen les últimes dades de l Eurobaròmetre en matèria idiomàtica. D aquesta

estadística es desprèn que un 36% dels espanyols estudia anglès, que queda per damunt del francès amb un 19% d estudiants. Només un 4% s interessa per llengües com l alemany, el portuguès o l italià. L Eurobaròmetre pregunta als europeus sobre l aprenentatge i l ús de les llengües. A la pregunta de quins són els principals motius que porta una persona a aprendre un nou idioma, el 47% coincideix a dir

Més de la meitat dels espanyols no sap mantenir una conversa en cap idioma estranger

Només un 4% dels estudiants opta per idiomes com l'alemany o l'italià La Unió Europea té 20 llengües oficials i 70 més es parlen en diverses regions Un viatge a Irlanda o qualsevol altre país anglosaxó pot ser molt útil en l'aprenentatge de l'idioma estranger. ARXIU

que ho fa per utilitzar-lo en les vacances a l estranger. La segona resposta amb més adeptes és la d importar un nou idioma com a satisfacció personal. Temps i diners La majoria dels enquestats diu que el principal obstacle a l hora d estudiar idiomes és la limitació econòmica i també la manca de temps. Cada vegada proliferen més acadèmies d idiomes per poder ajudar la gent a aprendre, sobretot, l anglès. El preu dels cursos i dels intensius oscil·la entre els 150 euros i els 300 euros. L altra opció és acudir a l Escola Oficial d Idiomes, que depèn de l administració pública. 20 llengües reconegudes La Unió Europea reconeix actualment vint llengües oficials i al territori europeu se n parlen aproximadament setanta més d autòctones i no autòctones. És el cas del català. La Comissió Europea es proposa una política de multilingüisme amb tres grans objectius: fomentar l aprenentatge d idiomes, promoure una economia multilingüe sana i donar accés als ciutadans i a les ciutadanes a la legislació, els procediments i la informació de la Unió Europea en el seu propi idioma, com és el cas del català.

4 DE MAIG DEL 2007

FORMACIÓ I OCUPACIÓ

fira 23

maig 2007

Primer aniversari del 107.6 >>

Ràdio Berga compleix el primer any de vida

L'emissora desplaça l'estudi mòbil a la Fira Redacció

BERGA

Ràdio Berga celebra el primer any d'existència des de la refundació com a emissora pública municipal de la ciutat. Les emissions van començar el 22 d'abril del 2006, i ara l'aniversari coincideix amb el cicle que arrenca a Berga per Sant Jordi, i continua per Sant Marc i per la Fira de Maig.

L'emissora desplaçarà un estudi mòbil al recinte firal, que se situarà just al costat del quiosc del passeig de la Indústria. Des d'allà, s'emetran diversos programes especials, matí i tarda, per seguir en directe el desenvolupament del certamen. Les emissions es podran seguir en directe per la ràdio, a través del 107.6 de l'fm; a internet, a www. radioberga.cat, i de manera

presencial al mateix passeig de la Indústria. En el primer any de vida, la ràdio ha emès de manera ininterrompuda els 365 dies de l'any. En aquest temps, s'han redactat més de 2.000 notícies, s'han emès uns 7.000 talls de veu, s'han fet unes 500 entrevistes, i han passat pels estudis de Ràdio Berga un centenar llarg de col·laboradors en els diferents programes.

EL SORTEIG

Un cap de setmana a la natura

Totes les persones que passin per l'estudi mòbil de Ràdio Berga durant la Fira de Maig podran participar en el sorteig d'un cap de setmana al Vilar Rural de Cardona. Es tracta d'un hotel amb la imatge d'un petit poble rural que compta amb el confort i la qualitat de serveis d'un establiment de tres estrelles. Es troba en un turó de la Vall del Cardener.

Imatge aèria de part del barri vell dea ciutat. ARXIU

fira 24

maig 2007

Primer aniversari del 107.6

Acte oficial d'inauguració, el 22 d'abril del 2006. RÀDIO BERGA

Estudi mòbil de l'emissora a la Fira de Maig del 2006. RB

Nova carrossa del patge dels regals durant la festa de Reis. RB

Debat amb els líders polítics sobre la Constitució Europea. RB

Equip organitzador del Carnestoltes infantil del 2007. RB

Transmissió de la Patum infantil, amb Robert Calvo. RB

maig 2007

fira 28

maig 2007

Dolceria Pujol i El Club dels Matiners de Ràdio Berga

LA FIRA I UN MUNT DE COSES MÉS

PROGRAMA D'ACTES Dilluns, 30 d'abril Restaurant Berga Park 22:00h SOPAR DE L'EXPOSITOR Reunirà totes les empreses que participen a la Fira de Maig Dimarts, 1 de maig Pg. Indústria-Pl. Viladomat 10:00h OBERTURA DEL RECINTE FIRAL

Dolceria Pujol fa entrega de la mona de Ràdio Berga a la guanyadora de l'espai El Club dels Matiners

Clàudia Bozoc, estudiant de 6è curs de l'escola Sant Joan de Berga, és la guanyadora d'una mona de Pasqua gentilesa de Dolceria Pujol. El regal es va sortejar entre tots els nens i nenes que van participar abans de Setmana Santa a El Club dels Matiners, el concurs infantil que s'emet cada dia de 8:15 a 8:30 h a Ràdio Berga. Fa l'entrega Josep Dorna.

EL CLUB DELS MATINERS Cada dia de 8:15h a 8:30h, abans d'anar a l'escola, a Ràdio Berga

16:30h-20:30h BERGA RESORT-GIMNÀS PARK

En diferents indrets

Passeig de la Pau

TROBADA DE COTXES ANTICS I CIRCUIT DE DEMOSTRACIÓ Clàssic Motor Club del Bages

11:00h-12:00h TALLER INTERNACIONAL DE CAPOEIRA Demostracions al carrer Equilíbrio

TRENET TURÍSTIC AMB RECORREGUT PER LA CIUTAT I PER TOT EL RECINTE FIRAL Petrocat

Plaça de Sant Joan

Altres actes

21:00h TANCAMENT DEL RECINTE FIRAL

15:30h-16:30h TALLER INTERNACIONAL DE CAPOEIRA Demostracions al carrer Equilíbrio

29è CONCURS INFANTIL ESCOLAR DE COLLES SARDANISTES Amb la Cobla Principal de Berga. Plaça de Sant Pere, dia 1 de maig, a les 19:00h

Ajuntament de Berga

Lateral plaça Viladomat

11:30h RECEPCIÓ OFICIAL A LES AUTORITATS

11:00h PRIMER TORNEIG DE MÀGIC FIRA DE MAIG BERGA Inscripcions gratuïtes Dau Decisiu

PRIMER TALLER INTERNACIONAL DE CAPOEIRA Equilíbrio

Actes paral·lels Escenari de la plaça Viladomat EXHIBICIONS GIMNÀSTIQUES 11:30h-13:30h EL TOSSALET CENTRE ESPORTIU

Zona d'estands Tot el dia SALTI PARK-ZONA DE DINAMITZACIÓ INFANTIL Participació gratuïta Berga Resort

PRIMER ESPAI DE L'OCUPACIÓ Regidoria de Promoció Econòmica. Recinte firal del Vall, dia 4 de maig, de 10:00h a 20:00h CONCERT DE PRIMAVERA Rotary Club. Teatre Municipal de Berga, dia 29 d'abril, a les 18:00h

maig 2007

CIUTAT

Diners públics per als gossos

La protectora de Berga necessita més inversió per substitir i per ajustar-se a la nova llei dels animals. Pàgina 36

La Rasa dels Molins serà un 50% verda

PROJECTE Els veïns reclamaven menys ciment i més jardí TERMINI Les obres es

podran inaugurar l'agost de l'any que ve Anna Costa

BERGA

Les obres d urbanització de la part central de la Rasa dels Molins començaran a final d aquest any i acabaran l estiu de l any que ve, segons les previsions de l Ajuntament. La futura plaça central de la Rasa dels Molins evocarà la imatge original del lloc, quan hi passava una rasa d aigua i estava plena d horts. El rec d aigua travessarà tota la plaça, ara convertida en terraplè, i hi haurà dues passarel·les de fusta que travessaran el canal. I, al costat, unes plataformes a diferents nivells recordaran la imatge dels horts. Estaran construïdes amb diferents materials, algunes seran de ciment, altres de sorra, i d altres seran verdes, amb herba natural i diferents plantes. Hi haurà bona part de zona verda, atenent una de les demandes dels veïns. La nova Rasa dels Molins combinarà un espai verd amb una plaça de ciment al centre de la

ciutat. També s hi instal·larà un parc infantil, i hi haurà un espai amb bancs, com a zona de repòs. Al voltant de la plaça, s hi crearan nous llocs per aparcar. A la cruïlla de la plaça amb el carrer Pere III, s hi construirà una rotonda per regular el trànsit, que s espera que augmenti arran de les noves edificacions que s aixecaran a la zona sud de la Rasa dels Molins. Aprovació veïnal Els veïns de la zona veuen amb bons ulls el projecte. La majoria, l aproven. Han participat en l elaboració del projecte, fent les seves aportacions i demanant algunes modificacions. Els arquitectes de l Ajuntament les han estudiat i les han tingut en compte. Un cop s ha presentat la proposta definitiva per a la urbanització de la part central de la Rasa dels Molins i s enllesteixi el projecte, s haurà d aprovar. El següent pas serà treure les obres a concurs i adjudicar-les. Segons el calendari previst, els treballs podrien començar a final d aquest any.

Recreació virtual de l'aspecte que tindrà la Rasa dels Molins un cop acabin les obres de remodelació. AJUNTAMENT DE BERGA

Les zones verdes conviuran amb una rasa d'aigua, zones de ciment i de sauló i un porxo que farà ombra. AJ. BERGA

ciutat 30

maig 2007

Les ADF demanen voluntaris i preveuen un estiu molt dur

Els boscos estan molt més secs del que és habitual i les reserves d'aigua estan sota mínims

Equips d'extinció d'incendis participen en treballs per fer front a les flames en una zona forestal. ARXIU A. G.

BERGA

Les ADF del Berguedà adverteixen que gairebé tots els voluntaris de què disposen són pagesos o persones que viuen en cases rurals. El problema s accentua a la meitat sud de la comarca. Les Agrupacions de Defensa Forestal no es queixen de falta de voluntaris, però adverteixen que mai no són prou quan hi ha un incendi forestal o quan s han de fer tasques de prevenció als boscos. I recorden que els territoris rurals s estan despoblant, i que pot ser que, d aquí a uns anys, els efectius siguin escassos. Per això, el president de la Federació d ADF del Berguedà, Miquel Rovira, anima a tots els ciutadans, encara que no visquin

en zones rurals i encara que no siguin pagesos, a fer-se voluntaris. Les ADF pronostiquen un estiu negre pel que fa incendis forestals. Diuen que les sequeres dels últims anys ja els han acostumat a treballar amb falta de pluges, però també adverteixen que la situació que es viu aquest 2007 és inèdita i "molt preocupant". Falta d'aigua Caldrà anar molt alerta no només perquè hi haurà més focs, sinó també perquè hi haurà menys aigua per apagar-los. La federació d ADF del Berguedà ha convocat dos cursos per als voluntaris. Un de formació bàsica i un altre per fomentar la seguretat i l autoprotecció a l hora d enfrontar-se amb un incendi forestal. La clau, diuen, és ser prudent.

LES XIFRES

634

incendis es van encendre arreu de Catalunya el 2006, any en què la sequera va ser menys intensa

31%

de focs van ser a causa de negligències, mentre que un 25% es van encendre intencionadament

LA PROHIBICIÓ

Permís obligat per fer foc Fins a l'octubre és prohibit de fer foc al bosc. La llei estableix que no es pot encendre cap flama, sigui quina sigui la finalitat, en una franja de 500 metres al voltant de qualsevol zona arbrada. Durant aquest període, les persones que hagin de fer foc han de presentar una sol·licitud al seu Ajuntament o a Medi Ambient que determinarà si s atorga el permís i quines mesures preventives s han de prendre. "En cas que el foc obtingui el sí, llavors una ADF pot actuar en les tasques de prevenció, remullant la zona pròxima a l afectada i portant-hi cisternes d aigua", segons ha explicat a Ràdio Berga el president de l ADF Sobrepuny, Romuald Freixa. L any passat, hi va haver a Catalunya 634 incendis. Bona part, un 31%, va ser causats per negligències, i un 25% van ser intencionats. Només una part mínima van tenir causes naturals.

ciutat 31

maig 2007

Campanya cívica per exigir més bones comunicacions L'objectiu de futur és el tren, però ara volen més busos i carreteres

l Eix del Llobregat des de Berga fins al túnel del Cadí es faci atenent les demandes del territori. Les entitats que formen part del grup de pressió són Via Lliure, Vila Viva de Cercs, la Plataforma per la Convivència al Berguedà, Lillet Rebel, l Associació de Caçadors de Cercs i Entesa per Borredà.

Redacció

Tren internacional Els col·lectius han impulsat un manifest que conté una sèrie de reivindicacions relacionades amb la mobilitat. Defensen, com una de les prioritats, la creació d un tren d ample internacional que doni servei a tot el Berguedà. "Creiem que és l'únic mitjà que pot garantir la mobilitat dels berguedans, i és sostenible. Volem un tren que vagi a França, que passi per aquí i que pugui donar servei a tota la comarca. Sabem que això és complicat, però volem que s'hi posi

BERGA

Entitats i col·lectius berguedans s han aliat per reclamar millores en la mobilitat a la comarca. Defensen la implantació del transport per ferrocarril, però demanen que mentre això no sigui possible s impulsin actuacions per millorar la mobilitat dels que viuen al Berguedà. Per exemple, que totes les carreteres que connecten amb l eix del Llobregat estiguin en més bones condicions, com la de Prats de Lluçanès o la de Sant Llorenç de Morunys; que es doni un millor servei de transport públic a m b l a d e q ü a c i ó d e l s horaris i de les tarifes dels serveis; i que el desdoblament de

fil a l'agulla perquè és la demanda real de la comarca del Berguedà", ha explicat Héctor Aranda, membre de Via Lliure. Reconeixen, però, que el tren és un objectiu a llarg termini i per això pensen que calen, mentrestant, reformes a la xarxa viària del Berguedà i al transport públic de la comarca. La intenció d aquestes entitats i col·lectius és aconseguir adhesions al manifest, tant de particulars com d entitats i institucions. Per això, es proposarà que s aprovi en els plens dels ajuntaments de la comarca i que s hi sumin institucions com el Consell Comarcal del Berguedà, la Cambra de Comerç i l Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà, entre d altres. En el futur, si no s atenen les demandes, no descarten impulsar altres accions reivindicatives. Els precedents de la reivindicació col·lectiva són, entre d'altres, les campanyes pro-tren que ha desenvolupat en els últims anys l'entitat Via Lliure, constituïda per a l'ocasió. En els últims mesos, un grup de veïns de Cercs s'ha convertit en una entitat, amb el nom de Vila Viva, per posicionarse sobre el desdoblament de la C16 al pas pel seu municipi. Són unes reivindicacions que ara s'han decidit a ampliar a tots els municipis.

maig 2007

a l l e n Giro aa r p m o c

maig 2007

ciutat 35

maig 2007

Assistits des de casa

Gairebé 200 persones grans tenen a Berga un botó amb què poden avisar de qualsevol emergència A. G.

BERGA

El Berguedà té la població envellida. És una comarca amb molta gent gran, la qual cosa planteja la necessitat de disposar de serveis per atendre una demanda assistencial creixent. L assistència a domicili i la teleassistència són dues possibilitats. Actualment, al Berguedà hi ha instal·lades 374 teleassistències, 198 de les quals a Berga ciutat. És un sistema al servei de la gent gran o discapacitada que viu sola o bé que conviu amb algú en una situació similar; persones que volen sentir-se segures dins del seu domicili i poder continuar sent autònomes. Central receptora Amb aquest servei, davant d una situació d emergència, tan sols prement un botó es pot establir contacte directe i immediat amb la central receptora, que proporciona la resposta més adient a cada persona. La telessiastència garanteix seguretat al ciutadà, i això fa que la demanda cada cop vagi a més. Actualment, més de 17.000 persones dels municipis de l àrea que cobreix la Diputació de Barcelona, excloent-ne la capital catalana, es beneficien d aquest servei que ofereix la Diputació en col·laboració amb els Ajunta-

ments. La previsió és augmentar els beneficiaris al llarg d aquest any, i a finals del 2007 donar cobertura a 25.000 persones. Això fa preveure que al Berguedà també augmentarà el nombre de serveis, tenint en compte que la població de la comarca és molt envellida. A l àrea que cobreix la Diputació de Barcelona, el servei de teleassistència té una demanda diària de 56 nous casos. És un dels serveis que s implanta cada vegada més amb bona resposta per part dels usuaris. Forma part de les polítiques de la Diputació de Barcelona per dotar la província d una estructura forta en serveis socials. Segons l'ens provincial, en els darrers anys s ha fet una aposta decidida d atenció a les persones, i es continua fent per posar els serveis al dia. La diputada de Benestar Social, Katy CarrerasMoysi assegura que a finals d aquest 2007 s arribarà al 4% de cobertura en atenció domiciliària. La teleassistència és una garantia per a les persones grans que viuen soles a casa seva, però que volen saber que algú els atendrà quan ho ncecessitin. Equip complet de teleassistència per a la gent gran.

ARXIU

APUNTS Un 50% de l'aigua es perd pel camí El rendiment de la xarxa de distribució d'aigua de Berga és molt imperfecte. Ho determina l auditoria ambiental que ha encarregat l Ajuntament per confeccionar la denominada Agenda 21. L estudi conclou que cada any es capten gairebé 1.800.000 metres cúbics d aigua i que, per les aixetes, només en surten 900.000. Això vol dir que la meitat de l aigua es perd pel camí, quan el percentatge màxim recomanat és del 20%.

Demanen més llum i més panots El carrer Santa Bàrbara de Berga està mal il·luminat. L associació de veïns dels Quatre Barris denuncia que els fanals es troben en mal estat de conservació, i que les bombetes fallen molt sovint. Els veïns també demanen al consistori que posi panots en totes les voreres. Les últimes intervencions al carrer de les Estaselles i a l'Onze de Setembre han consistit a arrancar les rajoles i a posar-hi una capa de ciment.

La gent gran vol un bus a la carta La gent gran té una garantia de seguretat gràcies a la teleassistència. ARXIU

LES XIFRES

17.000 4% homes i dones d'edat avançada tenen instal·lat el dispositiu a casa seva a la demarcació de Barcelona

de persones grans quedaran cobertes amb teleassistència aquest 2007, segons la Diputació

El Consell de la Gent Gran del Berguedà vol un servei de bus a la carta. Es tracta de posar en marxa un autocar o una furgoneta que faci de taxi per atendre les demandes, sobretot, de les persones de més edat que viuen soles en petits municipis de la comarca. Un bus semblant ja funciona en algunes zones del Pirineu, i la gent gran creu que seria una bona solució per a la mobilitat d una comarca amb pocs habitants.

ciutat 36

maig 2007

La protectora de Berga llença un crit d'alerta

La gossera necessita més inversió per continuar viva i per ajustar-se a la llei Redacció

El futur Centre d'Interpretació de la Patum serà el 'museu dels museus'. RGA

BERGA

La gossera de Berga, que dóna servei a tota la comarca, té greus problemes econòmics que n amenacen la subsistència. La situació fa temps que s'arrossega i, per això, l Associació Berguedana per a la Protecció dels Animals (ABPA) ha llençat un crit d'alerta a les institucions públiques de la comarca. Actualment, la gossera té dos treballadors que fan vuit hores diàries de dilluns a diumenge. El problema més greu, segons la directora del centre, Carme Pérez són "els sous i el manteniment dels animals, ja que el cost sanitari és molt elevat". Al límit de la capacitat La protectora de Berga té actualment uns 40 animals, 30 gossos i 10 gats. Es troba pràcticament al límit de la capacitat, i hi ha moltes despeses a què no pot fer front. A més, l entrada d animals continua creixent, i agumenta sobretot els mesos en què els caçadors surten al bosc, i durant les èpoques de vacances pels nombrosos abandonaments. To t i l e s c a m p a n y e s d e sensibilització, encara hi ha propietaris que abandonen els gossos, i la situació, segons Pérez, cada cop és pitjor. Per això, demana al Govern que hi intervingui: "jo sóc del parer que ho ha de fer la Generalitat. Sancionar els propietaris dels animals que no portin microxip, i controlar els abandonaments".

El Museu de la Patum acollirà totes les exposicions de Berga

El Donuts, del 2004 i amb 56 cm d'alçada, espera adoptant. ABPA

En els darrers temps, a la protectora, també s han trobat amb algun animal amb símptomes clars d'haver estat maltractat. Per tot això, el Consell Comarcal ha propostat als ajuntaments del Berguedà que paguin una quota per mantenir la gossera de Berga. La quantitat es calcularà fixant uns mínims per a tots els municipis, i establint uns suplements d acord amb el volum de població. L atenció als animals abandonats és responsabilitat dels ajuntaments, però, al Berguedà, no hi ha cap municipi que tingui una gossera pròpia: tots porten els animals a la Casa Nova de Cal Galta de Berga. A més, la gossera s enfronta al problema afegit que, des de l 1 de gener, està en vigor una nova llei que prohibeix sacrificar els animals, llevat de casos molt excepcionals. Ara com ara, la protectora ja no en sacrifica, perquè els gossos que no vol ningú s envien a Alemanya, on

El Pi, el van trobar passejant pels carrers de Gironella. ABPA

tenen més sortida. De tota manera, és previsible que la massificació augmenti o, com a mínim, que es mantingui. I, a més, la llei estableix d'altres mesures que la protectora no pot complir si no és amb inversions per posar al dia els equipaments. Per això, el Consell ha demanat a la Generalitat una moratòria en l'aplicació de la nova normativa. A l'espera de subvencions El vicepresident del Consell, Josep Picas, adverteix que, "si no hi ha pròrroga, la protectora de Berga es podria trobar en una situació de vulneració de la legalitat". Pel que fa les inversions, Picas creu que, "en els pròxims mesos, podria arribar alguna subvenció". Per això, el Consell creu que cal guanyar temps i garantir la situació legal de la gossera de Berga fins que no disposin dels diners per posar-la al dia.

El futur Centre d Interpretació de la Patum, el gran museu que s ha de construir a tocar de la Ronda Moreta de Berga, serà també la casa de totes les petites exposicions que ara mateix hi ha repartides per la ciutat però, acumulades, sobretot a l edifici de l Hospital Vell. Hi ha la col·lecció del Circ, el magatzem de les comparses de la Patum i, des d'aquest hivern, també el nou Espai d Interpretació de la Natura del Berguedà, l antic Museu de Ciències Naturals. D aquí a uns anys, quan obri el gran museu de la festa, hi haurà un espai també per a la resta de col·leccions de Berga, tenint en compte que l Hospital Vell s enderrocarà per donar pas al nou Museu de la Patum.

APUNTS Plafons a Sant Pudors al Tossalet Pere de Madrona de les Forques Amics del Romànic del Berguedà proposa gastar-se els més de 3.000 euros que l entitat va recollir per contribuir en la rehabilitació de Sant Pere de Madrona en plafons explicatius per instal·lar a l interior de l església. Com que finalment la Diputació es va fer càrrec de la restauració, ara l entitat disposa de diners que es podrien invertir a Sant Pere mateix amb algun element que complementaria les visites que s hi programaran. L'entitat també prepara un cicle de xerrades i sortides trimestrals.

L associació de veïns del Tossalet de les Forques de Berga ha demanat a l Ajuntament que actuï per solucionar les pudors que provenen de la rasa pròxima al carrer Saldes. Tècnics municipals i membres de la junta de l entitat han visitat la canalització afectada, que recull aigües de la riera de Metge. El problema ve de les aigües fecals que es barregen amb l aigua neta durant el recorregut de la riera. L Ajuntament intentarà canalitzar les aigües fecals dels abocaments perquè la riera baixi el màxim de neta possible.

ciutat 37

maig 2007

Un 79% dels càrrecs electes del Berguedà són homes

La nova Llei d'Igualtat només s'aplica a Berga, on s'esperen un 40% de dones Redacció

BERGA

Dels 189 alcaldes i regidors que hi ha a la comarca del Berguedà, tot just 41 són dones. Això significa un percentatge del 21%, sis punts per sota de la mitjana estatal. La nova Llei d Igualtat obligarà els partits polítics a incloure com a mínim un 40% de dones a les llistes electorals, ja en les eleccions municipals del 27 de maig. Però la normativa només s aplicarà als municipis de més de 5.000 habitants. En el cas del Berguedà, només a Berga. De les poblacions que tenen, com a mínim, 5 regidors, n hi ha sis on no hi ha cap dona. El cas més espectacular és el de Puig-reig. L Ajuntament té 11 regidors i tots

eren homes fins la mort, el passat mes de març, del número 1 de CiU, Ramon Llobet, que va propiciar l'entrada d'una dona al consistori puig-reigenc. Als càrrecs més alts, la situació encara és pitjor per a les dones. Dels 31 municipis del Berguedà, només quatre tenen alcaldesses: Guardiola, Capolat, La Pobla i La Quar. 5 dones de 17 regidors A Berga, de 17 regidors, 5 són dones. Una és la regidora de Promoció Econòmica, Lurdes Bover, que diu que les dones "encara arrosseguen el pes de la història". En l'elaboració de les llistes per a les pròximes eleccions municipals,

LA XIFRA

dones són alcaldesses al Berguedà, una comarca que té 31 municipis i 27 alcaldies en mans masculines

Els Quatre Barris volen un carrer Major més ample A. G.

BERGA

El carrer Major hauria de ser més ample per millorar la mobilitat de persones i vehicles i perquè els veïns tinguin més hores de sol. No es tracta de moure ara totes les cases, però sí, com a mínim, de fer que els edificis nous que s aixequin respectin l amplada màxima del carrer. És la demanda que ha traslladat l associació de veïns dels Quatre Barris a l Ajuntament de Berga davant de les noves construccions que s estan fent a la zona més estreta de la via. Es tracta del tram comprès entre el carrer del Forn i la plaça de Sant Francesc. Per això, els veïns demanen que es modifiqui el pla urbanístic

municipal. Es tracta d intentar eixamplar allà on es pugui els carrers estrets del barri vell aprofitant les noves edificacions. Si es fes així, els veïns creuen que milloraria la qualitat de vida dels veïns i veïnes del nucli antic de la ciutat. "Si diem que hem de millorar el barri vell de Berga, hem d'actuar en conseqüència, i pensar en el futur", ha dit a Ràdio Berga el president de l'entitat veïnal, Joan Ramon Bella. Constructores perjudicades Els veïns dels Quatre Barris creuen que es podrien compensar les constructores perjudicades per la pèrdua de centímetres amb més profunditat dels edificis per la part posterior, en aquest cas, la que dóna a la plaça del Forn.

tots els partits de Berga han hagut d'incorporar com a mínim un 40% de dones en les seves candidatures. "Si no hagués existit la llei, hauríem treballat igualment perquè hi hagués una presència significativa de dones", assegura el cap de llista de CiU a Berga, Juli Gendrau. La normativa obliga els partits a posar dones també en els llocs amb opcions reals de ser escollides. Així, de cada bloc de cinc candidats, com a mínim dos han de ser dones. De manera que, en els cinc primers llocs de la candidatura electoral, cada partit hi ha d'incriure el nom de dues o més candidates a regidores. De tota manera, cap de les candidatures tradicionals que aspiren a ser presents al pròxim consistori no ha posat una dona en el primer lloc i, per tant, no hi ha candidates a alcadessa. Judit Carreras és la primera diputada de la història del Berguedà. Al Parlament de Catalunya, un 36% dels escons, els ocupen dones. Però encara massa vegades, segons Carreras, "les dones han de triar entre la vida familiar i la vida política".

maig 2007

OPINIÓ EDITORIALS

Valor econòmic

Sens dubte, la novetat més destacada de la Fira de Maig de Berga d'aquest 2007 és que no arriba sola. El certamen s'acompanya aquest cop de l'Espai de l'Ocupació, una trobada dels centres de formació i de les entitats que fomenten l'ocupació a la comarca del Berguedà. La iniciativa ha estat ben rebuda pels sectors afectats, tot i que caldrà que doni bons fruits en aquesta primera edició perquè pugui esdevenir, com pretén, un acostament als sectors econòmics locals. Al marge del nou Espai de l'Ocupació, la Fira de Maig té aquest any el problema que només dura un dia. Els expositors sembla que ni tan sols ho lamenten, i tenen el mateix interès de ser al recinte firal. Això és bo, però cal que apareguin encara nous incentius per millorar la Fira de Maig. Fa falta que la innovació sigui permanent, i que els atractius es multipliquin.

"La Fira de Maig de Berga s'acosta a sectors econòmics amb el nou Espai de l'Ocupació"

"Aquest any la Fira dura un sol dia, però els expositors tenen interès de ser-hi"

Un any

El cicle de celebracions que inicia la jornada cívica de Sant Jordi i que, a Berga, continua amb Sant Marc i amb la Fira de Maig, coincideix amb la celebració del primer aniversari de Ràdio Berga. Els primers dotze mesos de funcionament de la nova emissora municipal de ràdio han servit per començar a implantar un nou mitjà de comunicació, que necessitarà encara més temps per acabar de consolidar-se. De tota manera, es manté ferm per al present i per al futur el compromís de Ràdio Berga amb la ciutadania. Vol ser un mitjà de comunicació pròxim i situar-se al costat de les necessitats i de les voluntats de les berguedanes i dels berguedans, tenint en compte que és l'únic mitjà de comunicació públic de la ciutat. La complicitat de col·laboradors i anunciants demostra que les sinergies són possibles.

"La nova emissora pública municipal, Ràdio Berga, compleix els primers 12 mesos"

"La complicitat de col·laboradors i anunciants demostra la sinergia"

LA PREGUNTA Número 4. Etapa 2. Maig del 2007 Edita Bífidus Produccions. Ap. Correus, 30, 08600 Berga T. 938210562 Redacció Anna Costa, Albert Garcia, Fermí Riu, Xavi Rosiñol Col·laboracions Ramon Felipó, Ramon Minoves

Per què no podem traslladar la Fira al cap de setmana quan el dia 1 de maig és laborable?

Robert Calvo PERIODISTA

Disseny gràfic i composició Emma Costa Departament comercial Jaume Fíguls, Dolors Sànchez, Anna Pons, Raquel Pelfort Impressió Imprintsa. C16, km 3,4, 08272 Sant Fruitós de Bages (Barcelona) Distribució 10.000 exemplars Dipòsit legal B.41946-2006

LES TÈCNIQUES DEL MÀRQUETING IMMOBILIARI

Ideal per a parelles Segurament molts dels que ara fullegen aquest diari hauran tingut alguna vegada a les mans les pàgines de classificats. Es tracta d'aquell espai on es troben els anuncis per paraules, i els més seguits són els immobiliaris. Trobar pis es converteix en una autèntica odissea, sobretot per la manera en què es promocionen els habitatges. Per exemple, n'hi ha alguns que ens diuen: "ideal per a parelles". Això significa que és un pis per a parelles que s'estimin molt, perquè només si estan tot el dia abraçats caben junts dins del pis. Vindrien a ser els minipisos de la ministra de l'Habitatge, aquells de 30 metres quadrats. L'últim crit en aquest tipus d'espais és anunciar la famosa "cuina americana", que significa que la cuina està integrada en la resta de la casa i que la pudor de sardines a la planxa et pot servir per ambientar la saleta d'estar. Si diu "pis amb moltes possibilitats" és que, efectivament, té totes les possibilitats, perquè facis les reformes que facis li quedaran bé. De fet, falta reformar tots els racons de la casa per poder viurehi. D'altra banda, ja hi ha alguns anuncis que resulten sospitosos des del primer moment. Per exemple, si l'anunci posa que el pis està "ben comunicat" vol dir que està on Nostru Senyor va

Són capaços de vendre'ns un forat destartalat com un pis seminou. ARXIU

L'ENGANYIFA

"Si diu 'pis semi moblat', vol dir que té una làmpara i una escombreta al vàter"

perdre les espardenyes i que per arribar al centre has de fer una cursa d'orientació. I si el que busques és un pis de lloguer et trobes amb detalls com el de: "pis semi-moblat". Això vol dir que té la lampareta de l'habitació i l'escombreta del vàter. Res més. Sigui com sigui, els amos o guies immobiliaris sempre intenten vendre't la moto que aquell és el teu pis ideal, encara que el terra estigui inclinat o que l'única obertura exterior sigui la finestra del celobert. Jo ja tinc el meu pis. Està ben comunicat, té moltes possibilitats, està semimoblat i, sobretot, és ideal per a parelles.

maig 2007

barrivell! CIUTAT DE FUTUR Vine a con猫ixer el pla del barri vell de Berga i deixa't sorprendre! Exposici贸 informativa a l'estand de l'Ajuntament

el barri vell a la Fira de Maig

opinió 41

maig 2007

Ramon Felipó

PROFESSOR D'ESADE BIBLIÒGRAF ALCALDE DE BERGA

ELS ORÍGENS DEL PRIMER CERTAMEN MULTISECTORIAL

La Fira de Maig i Carles I Josep Maria de Vilardaga, que va ser batlle de Berga durant la dictadura del general Primo de Rivera, va publicar l any 1928 un petit opuscle titulat El Mercado Dominical de Berga , on indica que va ser Carles I (Gent, Flandes, 1500-Yuste, España, 1558) qui va concedir al segle XVI el privilegi que a Berga es pogués fer una Fira de Maig anualment. Diu -cito Vilardaga textualment- que la villa pudiese celebrar otra feria durante ocho días y principiase el 1º de mayo . Aleshores, Berga era una vila reial catalana i encara no havien estat abolits els privilegis municipals ni la sobirania nacional per Felip V després de la derrota catalana de l Onze de setembre de 1714. També afirma Vilardaga que aquest important esdeveniment berguedà està relacionat amb el reconeixement de Carles I d Espanya i V d Alemanya, tal com ens feien aprendre els llibres d història franquista. Carles, el rei-emperador, va voler agrair als berguedans la contribució en homes i en armes a la seva intervenció militar a Algèria i indica: Las milicias bergadanas estuvieron en Argel, y de esta población africana trajeron, como trofeo de sus hechos gloriosos, una bandera aprehendida al enemigo, y es la que actualmente está confiada al gremio dels Alois . Parla, doncs, de l estendard del gremi dels Elois, que es passeja cada juliol pel barri vell de Berga, i que havia e s t a t e x h i b i t p e r l a s e va contemplació publica quan era guardat a l antic Museu Municipal del carrer dels Àngels. A principis del segle XX, hi havia un cert interès de relacionar-ho tot amb una ardida i constant lluita cristiana (berguedana, catalana o espanyola) contra els infidels (turcs, berebers, àrabs o musulmans). Un altre bon exemple d això eren totes les interpretacions de la Patum com a combat contra els moros, no recordant-se que l origen de la festa es troba en la processó del Corpus Cristi. Tampoc no es pot oblidar que, a principis del segle passat, la monarquia espanyola

LA HISTÒRIA

"Pot quedar d'allò més 'fashion' dir que la nostra Fira de Maig té un origen imperial" "Carles, el reiemperador, va voler agrair als berguedans la seva contribució" "El poble va oferir al rei homes i armes per a la intervenció militar a Algèria" "Berga era una vila reial catalana i encara no s'havien abolit els privilegis municipals "

El rei Carles I de Tiziano observant la Fira de Maig. FOTOMUNTATGE: XAVI ROSIÑOL

(bàsicament Alfons XIII) i els seus governs de Madrid estaven involucrats a la Guerra d Àfrica, els combats contra la població sempre revoltada de l antic protectorat espanyol del Marroc. La guerra colonial espanyola d Àfrica era un focus d inestabilitat constant i les pèrdues en vides humanes eren ingents. Molts van ser els joves berguedans o catalans que fugiren Pirineus enllà per evitar anar a servir l exercit colonial espanyol al Marroc. Potser en aquesta publicació es volia fer un doble reconeixement d acatament a la monarquia espanyola i alhora d animar o fer pujar la moral, que

sempre era molt baixa, en l aventura colonial de la lluita militar al nord d Àfrica. Ara bé, sempre pot quedar d allò més fashion dir que la nostra Fira de Maig té un origen reial imperial, però el que és ben segur és que és diverses vegades centenària, que no té res a veure ni amb els fets de fa poc més de cent anys de Chicago, ni tampoc amb San José Obrero o Artesano ni potser, crec jo, amb la lluita d uns berguedans per estendre la cristiandat o l imperi colonial espanyol pel nord d Àfrica. Bona Fira de Maig a tothom, sense exclusions de cap mena, que som al segle XXI.

opinió 42

maig 2007

Ramon Minoves

PROFESSOR DE TURISME A ESADEPROFESSOR D'ESADE ALCALDE BERGA UNIVERSITAT RAMON DE LLULL

EL PRESENT I EL FUTUR TURÍSTIC DE LA COMARCA

De vacances al Berguedà

Vista de la zona nord-oest de la comarca en un descens des del capdamunt del Pedraforca. ARXIU

El Berguedà està assistint a un moment de canvi. El mateix canvi que experimenta Catalunya i la major part dels països desenvolupats: la deslocalització de la seva indústria i el conseqüent canvi de model productiu. La indústria catalana, per segona vegada en quatre dècades, perd pes d una manera constant i progressiva i això fa que el país s hagi de reinventar de nou. El Berguedà és una de les comarques més ben situades per ser impulsora del nou model de turisme a Catalunya. Per ser-ho,

però, s ho ha de creure. I, per creure-s ho, ha d adonar-se de les potencialitats que té. Una comarca deprimida és el preludi d un èxode constant a les grans ciutats, d un envelliment progressiu, d una reducció del seu gruix econòmic, i en conseqüència, d una recessió latent. Per això, cal fixar uns criteris. Per començar, el paisatge. El Consell Comarcal, Generalitat, Diputació i altres entitats de la comarca s han compromès a preservar els actius paisatgístics del Berguedà creant les polítiques de prevenció necessàries.

Es tracta de la culminació d un treball previ de diagnosi de la situació dels paisatges de la comarca amb les conseqüències dels focs (1994 i 1998) i l abandonament de les activitats tradicionals, com a grans riscos per al paisatge berguedà. Fixar aquest criteri ens ajudarà de cara futures modificacions de planejaments urbanístics o del territori. En aquest sentit, un dels primers passos seria una prova pilot per millorar l aspecte dels horts, on sovint hi veiem brossa i residus de tot tipus.

LES OPORTUNITATS

"El turisme és el reducte d'aquells nostàlgics que han vist despoblar-se la zona dels rius" "El Berguedà s'ha de protegir i projectar com a destí turístic " Al marge del paisatge, un altre dels grans reptes és desestacionalitzar el turisme. El sector agrícola viu a recer de la meteorologia i no té escapatòria quan una temporada és climatològicament excepcional. L excepció, en un país com el nostre, és la calor i el dèficit de precipitacions, que fan bategar l interior del país d una manera arrítmica i preocupant. El sector turístic doncs, ha de saber sortir de la seva pròpia inèrcia i buscar un paraigües tant per si plou com per si fa sol. El turisme és el reducte d aquells nostàlgics que han vist el despoblament de les conques fluvials, la minva demogràfica dels petits nuclis, i la buidor de les masies que són devorades pel pas del temps. L hostaleria i el turisme rural del Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès, ha tingut xifres d ocupació que s apropen al 95% de dijous a diumenge d aquesta passada Setmana Santa, un resultat que converteix aquests dies en una època de guanys segurs, i que equilibra un hivern sense neu, i per tant, sense guanys. A la Cerdanya els hotels i càmpings han registrat una mitjana d ocupació del 85%, amb puntes del 98% en algunes zones.

Els resultats s han de calibrar amb els de la resta del mes d abril, que no conviden precisament a l optimisme, ja que del desembre al març la mitjana d ocupació ha girat al voltant del 40%. Antoni Barat, de l Associació d Hostaleria i Turisme del Berguedà, situava dies enrere la mitjana d ocupació de la Setmana Santa en el 100% als hotels, restaurants i càmpings el divendres sant i el dissabte, i entre el 85% i el 90% en el conjunt de la Setmana Santa. En aquesta ocasió, el mal temps ha arribat a temps, però ha estat qüestió d hores ja que només que l onada de fred s hagués fet esperar 48 hores, podríem estar parlant de caigudes d un 40% sobre les xifres finals. I això que només el 10% de les cases rurals ho han tingut ple tota la setmana a la Catalunya central. En resum, diagnosticats els mals d un país i d un clima que evolucionen en dues direccions incòmodes, els remeis que cal aplicar s han de basar en una regularització del turisme com a sector professional, fent-lo arribar a cada racó de la comarca per aprofitar al màxim les nostres possibilitats. Perquè això sigui possible cal que tothom es posi les piles a l hora de defensar el territori. Ni que sigui per una qüestió de rendibilitat econòmica, el Berguedà s ha de protegir i projectar com a destí turístic. Les cues a la C-16 durant la Setmana Santa no són el millor aliat d un projecte que vol englobar tots els sectors del Berguedà. Però, si més no, són un consol per fer-nos veure que, malgrat el dèficit inversor en infraestructures de l actual tripartit, les comarques de fora de l àrea metropolitana tenen un pes específic en el desenvolupament d un país que encara no té un model de creixement consolidat. Per tant, en uns moments de transició com els actuals, hem de buscar sectors que ens proporcionin un benefici ràpid i sostenible amb l entorn. Hem de posar el llistó ben alt, però a ser possible, no per passarhi per sota.

maig 2007

Paratge del Clot del Moro, s/n 08696 Castellar de n'Hug Berguedà Tel. 93 825 70 37 museuciment@mnactec.com

HORARI D'HIVERN Del 16 de setembre al 30 de juny Dissabtes, diumenges i festius de 10:00h a 15:00h. Laborables, prèvia concertació

AUDIOVISUALS

HORARI D'ESTIU De l'1 de juliol al 15 de setembre De dilluns a diumenge Matí: de 10:00h a 14:00h Tarda: de 16:00h a 19:00h