Diari de Berga - Festa dels Bolets 2007 by Bífidus Produccions

Número 5 Època 2 Octubre del 2007 Edició gratuïta Publicació informativa del Berguedà

Un concurs per als petits boletaires Els nens i nenes de 3 a 7 anys colliran bolets en un tancat. Pàgina 9

Tardor a Berga La mostra ramadera augmenta els expositors i creix un 30% QUADERNET CENTRAL DE 12 PÀGINES

La fira dels bolets dura dos dies i reuneix cuiners i artesans

COMERÇ

Els preus del Berguedà fixen la referència del mercat nacional Als boscos del Berguedà, comença el viatge comercial dels bolets, que passa pels mercats berguedans i acaba a la Boqueria. Pàgines 3 a 7

INFORMACIÓ I PROGRAMA D'ACTES. Pàgines 14 a 17

GASTRONOMIA

24 restaurants ofereixen menús només de bolets Torna la campanya 'La cuina del bolet', de l'associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, amb bolets fins i tot a les postres. Pàgines 22 i 23

EXÒTICS

Arriben a Catalunya els bolets de la Xina Luis Sánchez, d'Òdena, guanyador de l'edició del 2006 del concurs de boletaires.

Bolets a cabassos

JOSEP CANUDAS/PENYA BOLETAIRE

ELS BOLETAIRES MÉS EXPERTS SE CITEN A PUIGVENTÓS PER SUPERAR ELS 60 QUILOS DE L'ANY PASSAT. Pàgines 8 a 13

Una empresa de les Garrigues els ha començat a importar, i pretén cultivar-los en hivernacles per introduir-los al mercat català. Pàgina 31

FIRMES JULI GENDRAU Pàgina 35 RAMON CABRA Pàgina 36 ROBERT CALVO Pàgina 37 RAMON FELIPÓ Pàgina 38

octubre 2007

PORTADA

El viatge comercial dels bolets >>

Des del bosc fins a la Boqueria

El popular mercat de Barcelona descobreix els rovellons a turistes arribats d'arreu del món. Pàgines 6 i 7

El Berguedà, la llotja dels bolets

PROCEDÈNCIA Els exemplars sorgits dels boscos prepirinecs abasteixen el mercat nacional PREU La cotització fluctua segons la temporada IMPORTACIÓ Arriben bolets de Romania i Bulgària

Els mercats internacionals són l'autèntica competència dels bolets del Berguedà als centres de distribució. ARXIU A. C.

BERGA

Els boscos del Berguedà són la primera parada del circuit comercial dels bolets. Molts dels rovellons que es venen als mercats de Barcelona procedeixen de les zones prepirinenques, i el Berguedà hi té un paper destacadíssim. Abans d'arribar al consumidor final, concentrat sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, els bolets passen per mercats intermitjos, com el de Cal Rosal. Les sis parades de l'antiga colònia tèxtil venen al detall, però també a l'engròs, i d'altres boletaires particulars fan viatges diaris a Mercabarna per subministrar-hi mercaderia. Mercabarna concentra els mercats majoristes de Barcelona. Dins del seu recinte, s'hi ubiquen unes 400 empreses de comerç directe, i unes 500 més de manipulació, elaboració, envasat, conservació i distribució de productes alimentaris frescos. És l'epicentre del negoci alimen-

tari català, i ocupa unes 90 hectàrees. Entre els diversos serveis que ofereix Mercabarna, hi ha el Mercat Central de Fruites i Hortalisses, amb set naus, unes 240 companyies i un volum de comercialització anual d'un milió de tones. 3.700 tones de bolets És en aquest Mercat Central on van a parar els bolets de totes les procedències. L'any passat, s'hi van comercialitzar gairebé 3.700 tones de bolets. Els més nombrosos van ser els xampinyons, amb 2.400 tones. Molt per darrere, queden les gírgoles, amb 661 tones, i els rovellons, amb 405 tones. Segons fonts de Mercabarna, la majoria dels rovellons procedeixen dels boscos catalans i francesos, ja que és bastant difícil de trobar-ne en els principals mercats exportadors, als països de l'Europa de l'est. Es calcula que els boscos catalans produeixen de mitjana 1.000 tones de bolets cada tardor, i que bona part dels que surten

Els rovellons són difícils de trobar als països de l'Europa de l'Est. ARXIU

LA COMPETÈNCIA

Importacions de l'est Fa temps que els boscos de Catalunya no produeixen tants bolets com demanen els catalans. La producció s'ha mantingut estable i, en canvi, la demanda s'ha disparat, perquè els bolets cada cop són més apreciats, i perquè, en alguns casos, han deixat de ser simples acompanyaments per convertir-se en protagonistes dels plats. Davant del dèficit de bolets als boscos del país, cada cop és més freqüent que arribin exemplars de l'Europa de l'est. Països com Bulgària, Romania, Lituània, Rússia i Bielorrússia s'han especialitzat en l'exportació de bolets. Són aquets bolets els que més freqüentment es poden trobar als supermercats, perquè els catalans s'acostumen a vendre directament al consumidor.

Han obert el negoci algunes empreses catalanes, com Rovellons Estany-Sagristà. Amb seu a Fonollosa (Bages), la companyia s'ha especialitzat en la importació de bolets estrangers. Els rovellons vénen dels Alps francesos, i els ceps s'han de portar de la zona dels Càrpats. Fa uns anys, la majoria de bolets s'importaven a través d'empreses majoristes franceses o alemanyes, però l'aparició de firmes com la del Bages ha simplificat la compra-venda. Els experts asseguren que els rovellons catalans són els millors, perquè neixen en pinedes. En canvi, els rovellons alpins es desenvolupen a més altitud, i en boscos d'avets, cosa que fa que siguin més fràgils i que tinguin menys gust.

s'acaben venent als mercats, sobretot els de Barcelona, a través de Mercabarna. Molts dels subministradors habituals de bolets són persones particulars o petites empreses, i la denominació d'origen del Berguedà és una de les més freqüents. Preus orientatius Els preus dels bolets es fixen segons la producció dels boscos. En tardors dolentes, el valor dels rovellons al mercat es dispara. En qualsevol cas, els preus que es cobren als mercats d'origen, com el de Cal Rosal, són molt orientatius a l'hora de fixar el preu de Mercabarna, i es podria arribar a dir que el Berguedà és la llotja real dels bolets. L'any passat, el valor mitjà d'un quilo de rovellons es va situar als 7,06 euros (venda a l'engròs), tot i que els bolets classificats sota l'epígraf de "sense determinar" van arribar fins als 11,67 euros. Molt per darrere, van quedar les gírgoles, amb 2,99 euros/quilo, i els xampinyons, amb 1,33.

PORTADA

octubre 2007

El viatge comercial dels bolets | L'ORIGEN >>

Cal Rosal renova el mercat per ser la capital berguedana del bolet

L'oferta de parades estrena una imatge pròpia i una illa de vianants amb l'objectiu de ser un espai d'oci i de turisme

Nova imatge corporativa del mercat del bolet de Cal Rosal, que s'aplicarà amb variacions en altres ofertes turístiques. EMMA COSTA

Redacció

CAL ROSAL

De la muntanya a la parada. El mercat del bolet de Cal Rosal, igual que altres punts de venda més o menys improvisats del Berguedà, és la primera parada del circuit comercial dels bolets, un cop acabats de collir. Els comerciants de Cal Rosal venen al detall (sobretot, a turistes de l'àrea metropolitana de Barcelona), i a l'engròs, als centres de distribució. Aquest any, el mercat del bolet de Cal Rosal té una parada més que l'any passat: un total de sis, dedicades exclusivament a la venda de bolets. L'oferta es complementa amb productes agroalimentaris elaborats al Berguedà: hi ha una parada d'embotits, una altra de formatges, una d'herbes i espècies, una de creps, i una xurreria. L'any passat, la fugida de la C16 (amb el desdoblament, l'Eix del Llobregat ja no passa pel centre del poble) va significar un cop dur per als venedors. Al principi, va costar acostumar els cotxes a tornar a entrar a l'antiga colònia tèxtil. Però, un cop passat el primer període de vendes, els resultats han acabat

sent molt millors del que s'esperaven els paradistes. "En privat, algun d'ells m'ha dit que va facturar més el 2006, quan la carretera ja no passava per Cal Rosal, que en anys anteriors", assegura el regidor de Fires d'Olvan, Cristóbal Mena. El mercat de Berga, que es va obrir a corre-cuita a tocar de l'institut i a instàncies dels mateixos paradistes, va acabar punxant. "Allà, només hi anaven a comprar els restaurants de Berga, perquè els quedava més a prop, però, aquest any, vindran igualment a Cal Rosal, perquè necessiten el producte", diu Mena. Impossible a Berga La regidora de Promoció Econòmica de Berga, Rosa Guitart, admet, a més, "que les entrades i sortides no eren prou bones" i també reconeix que "la ciutat no disposa de cap altre terreny al peu de la carretera". Per això, sembla que, aquesta tardor, i al marge del mercat de Guardiola de Berguedà, les vendes principals de bolets a la comarca es tornaran a concentrar a Cal Rosal. Però, per captar de nou l'atenció dels turistes, feia falta un rentat

de cara i una acció de promoció decidida, que l'Ajuntament d'Olvan s'ha animat a fer. Aquest any, gastarà uns 25.000 euros en la gestió del mercat del bolet. Una part del pressupost s'ha destinat a fer publicitat de les parades en revistes especialitzades en turisme i en gastronomia, com Descobrir i Descobrir Cuina. La imatge del mercat és obra de la dissenyadora berguedana Emma Costa, que ha dibuixat les lletres de Cal Rosal en un quadrat vermell, inspirant-se en una bossa, com a imatge de comerç. L'objectiu de futur és convertir el mercat del bolet de Cal Rosal en un espai d'oci i de turisme. Aquest any, ja s'ha fet una prova pilot, que ha consistit a girar les parades de cara a les botigues, de manera que es forma un passadís comercial, entre la venda ambulant i els establiments fixos (comestibles, bars i restaurants, etc.). Segons l'alcaldessa d'Olvan, Judit Carreras, "el mercat del bolet s'ha de convertir en una illa de vianants, amb espai per passejar i amb serveis, i les modificacions d'aquesta tardor ja van en aquesta línia".

Una parada de bolets del mercat de Cal Rosal, l'any passat. ERMÍNIA ALTARRIBA

Caixes de bolets a punt per vendre amb espècies variades. ERMÍNIA ALTARRIBA

PORTADA

octubre 2007

El viatge comercial dels bolets | L'ORIGEN >> L'OFERTA

Quads, guarans catalans i cases d'agroturisme

Vista del Berguedà central des d'Olvan, un municipi amb una àmplia oferta de turisme familiar. FRANS&ALL

Les cases rurals s'han multiplicat a Olvan. FRANS&ALL

La renovació del mercat del bolet de Cal Rosal té a veure amb l'aposta turística que vol fer l'Ajuntament al conjunt del municipi d'Olvan. El consistori considera que, en els últims anys, Olvan ha aconseguit consolidar una oferta de turisme familiar suficientment atractiva. El conjunt de propostes del poble tenen un ganxo suficient per atreure turistes, sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons l'alcaldessa, Judit Carreras, "el mercat del bolet no és una peça aïllada, sinó que es troba en un municipi amb nombrosos atractius per als turistes". L'esquer principal és el nucli zoològic de Fuives, convertit en una destinació turística de primer ordre. El centre mundial del guarà català ofereix visites guiades, que permeten descobrir com es crien els animals, quin és el seu hàbitat, quines característiques pròpies té la raça catalana i com treballen des de Fuives per a la preservació de l'espècie. A més, el centre complementa l'oferta turística amb una mostra d'eines del camp i de la vida a pagès. En el temps que fa que funciona com a nucli visitable, Fuives ha aconseguit captar

Una empresa d'Olvan ofereix rutes en quad. ARXIU

Olvan vol que el mercat de Cal Rosal sigui una peça més de l'oferta turística l'atenció de moltes escoles i de molts grups organitzats, els dies feiners, i de nombroses famílies, els caps de setmana i els mesos d'estiu. 'Pack guarà' La moda del ruc català, sorgida dels omnipresents adhesius dels cotxes, ha comportat un boom de visites al nucli zoològic. Fins i tot, alguns establiments turístics l'ofereixen com a "paquet estrella". L'hotel Estel de Berga ha llençat amb l'èxit l'oferta del "pack guarà", que inclou una nit d'allotjament a l'hotel, un sopar al restaurant, un esmorzar en buffet lliure i una visita a Fuives. Tot, per 45 euros per persona, i amb preus especials per a grups organitzats i per a nens i nenes de fins a 12 anys. L'oferta turística del municipi d'Olvan té un altre gran esquer: és el centre d'aventura Indòmit. Es tracta d'una empresa de turisme esportiu, que ofereix activitats orientades, sobretot, al públic jove, i als amants de l'aventura. Algunes de les

activitats es fan a Olvan mateix, i d'altres es desenvolupen en col·laboració amb altres empreses de la comarca. En total, Indòmit ofereix totes aquestes disciplines: paintball, vols amb globus, ponting, cavalls, orientació, tir amb arc, quirorelax, parapent, parc aventura, btt, piraigües i raquetes de neu. Però l'estrella són els quads. L'empresa té un servei de lloguer, amb el nom de Quads Olvan, que també ofereix rutes guiades i personalitzades. El "pack multiaventura" val 59 euros i permet fer una hora de cavalls, quinze minuts de quads en un circuit tancat, una hora d'orientació i una hora més de tir amb arc. El municipi d'Olvan també té diversos allotjaments de turisme rural. De fet, la masia Ferreres va ser la pionera de la comarca en agroturisme, a principis dels 90. L'edifici és una casa pairal del segle XVI i, en l'actualitat, disposa de piscina a l'aire lliure i un camp de minigolf de vuit forats. En els últims anys, l'oferta de turisme rural s'ha multiplicat al terme municipal d'Olvan, i altres cases, com Collcervera, i Sant Salvador, també s'han afegit al negoci de l'hostatgeria rural.

PORTADA

octubre 2007

El viatge comercial dels bolets | EL DESTÍ >>

Una dependenta prepara una caixa de bolets en una parada del mercat de la Boqueria de Barcelona, un dels punts de referència de la compra-venda dels fongs a la capital catalana. XAVI ROSIÑOL

La Boqueria, el temple dels bolets a Barcelona

La segona destinació turística de la capital catalana ofereix cada tardor una varietat d'èspecies molt àmplia i de totes les procedències

Xavi Rosiñol

BARCELONA

"Què és això?", es pregunta ingenuament Stephen Mildmay. Ve de Boise, la capital de l'estat nord-americà d'Idaho, i acaba de passar dues setmanes a París. Fa poques hores que ha aterrat a Barcelona, i observa diverses espècies de bolets a la parada de Llorenç Petràs, al mercat de la Boqueria de Barcelona. Els bolets són just al costat d'un expositor ple d'insectes presumptament comestibles, i el context encara l'estranya més. "No és que no n'hagi vist mai", aclareix. "A Amèrica, també hi ha bolets, però és impensable trobar-los al mercat, com aquí". Confessa que no n'ha menjat mai, i pregunta quin gust tenen. Una pregunta, ara que hi penso, difícil de contestar. Els estrangers són el públic més freqüent del mercat de la Bo-

queria de Barcelona, sobretot durant els mesos d'estiu, i en cap de setmana. Avui és dissabte al matí, mitjans de setembre, i encara, a la Boqueria, s'hi observa una gran massa de fotografiadors compulsius, amb accents exòtics. "És extraordinari", expressa el company de viatge del Stephen. Diu que li agrada molt fer fotografies, i assegura que la barreja de colors del mercat és un atractiu de primer ordre. Entre una clienta de la parada i jo mateix, intentem explicar a la parella nord-americana la fal·lera dels catalans pels bolets, i els llargs èxodes que es formen cada divendres i cada dissabte a la carretera per anar cap a les muntanyes. No es posen les mans al cap per respecte. Obren la boca, sorpresos, i nosaltres, verbalitzant el costum, ens adonem que potser sí que estem una mica bojos.

PORTADA

octubre 2007

El viatge comercial dels bolets | EL DESTÍ

Parada de fruites i verdures, que també ven bolets. X. R.

Bolets assecats, com moixerons i rossinyols. X. R.

Petràs, la parada més experta. X. R.

Entrada principal del mercat de la Boqueria, a la Rambla de Barcelona. X. R.

La clienta resulta ser una barcelonina de tota la vida. Marina Castañé, em diu que es diu. "Només tafanejava, perquè, a casa, ens agraden molt els bolets, però trobo que encara van massa cars", diu. La tardor arriba fluixa, i faran falta pluges a les muntanyes per incentivar l'entrada de fongs als mercats de Barcelona. L'Europa de l'Est "Moltes parades no et diuen d'on són, i cada vegada en porten més dels països de l'Est", m'explica, entesa. "Això no ho posis, eh, però la veritat és que jo no trobo cap diferència de gust entre els rovellons del teu poble em confessa i aquests de l'estranger". Efectivament, els venedors ho acaben confessant: "n'hi ha de nacionals", diu la propietària d'una parada de fruites i verdures, "però cada cop n'hi ha

més de Romania, de Bulgària, etc.". El problema, m'asseguren, és que la demanda s'ha disparat. Que els bolets sempre s'han venut molt bé, però que ara s'han convertit en una febre autèntica i irrefrenable, i que no n'hi ha prou amb els bolets del Berguedà (i de la resta del Pirineu) per satisfer la demanda de Barcelona. Els que més saben d'això són els Petràs. Des de l'any passat, tenen una nau industrial sencera a Olesa de Montserrat, que s'ha convertit en un autèntic centre de distribució boletaire. Venda als restaurants A Barcelona, hi fan la venda al detall, però també s'encarreguen de portar bolets als restaurants de Catalunya i, a la resta de l'Estat, hi tenen una xarxa logística que serveix el producte al sector de l'hostaleria.

Un turista demana un suc de fruites en una parada de bolets. X. R.

Oferta ben àmplia de fruites. X. R.

Molts estrangers es mostren sorpresos per la fal·lera de Catalunya pel món dels bolets A la Boqueria, competeixen amb les parades de fruites, verdures i hortalisses que, quan arriba la tardor, amplien l'oferta, i tenen sempre a disposició del client unes quantes caixes de rovellons, i d'altres espècies. Només entrar al mercat, procedent de la Rambla, em trobo un primer exemple: hi ha una parada especialitzada en sucs de fruites. "¡Hola! ¿Qué tal? ¿Un zumito?", em convida la venedora. Jo no pico, però, darrere meu, un grup d'italians assedegats comencen a desembutxacar. Un cop passada la riuada, m'expliquen que la tradicional

parada de fruites i verdures s'ha convertit en una espècie de bar, esquer per als nombrosos turistes. De moment, l'oferta de bolets és limitada, però m'ensenyen una caixa de gírgoles i una altra de xampinyons. "Això és tot?", els pregunto, i m'asseguren que la temporada forta encara ha de començar. Busco rastres del Berguedà, i la recerca resulta infructuosa. "Vénen de tot arreu, però, quan són d'aquí, ho posem amb les lletres ben grosses, perquè això atreu els compradors", em diu una venedora, a l'espera que comenci l'època forta.

A falta de bolets frescos, destaquen pels colors les espècies assecades. En una parada, hi trobo moixerons (110 euros al quilo) i rossinyols (120), al costat de tomàquets també secs (22, que encara hi ha classes). Això, i els nombrosos bolets asiàtics de cultiu que comencen a entrar amb força als restaurants. "Benvingut a la globalització dels bolets", m'espeta una dependenta, i m'adverteix que els bolets cada cop són més, i procedeixen de llocs més remots. Això sí, quan a la Boqueria arribin els del Berguedà, ho posaran amb lletres grosses.

octubre 2007

FESTA

La mostra de tardor de Berga s'amplia

BergaBolet s'allarga a dos dies sencers i torna a reunir al Vall bolets, productes naturals, cuiners i ofertes turístiques. Pàgines 14 a 17

Milers de persones es troben cada primer diumenge d'octubre al pla de Puigventós, a Castellar del Riu, per compartir un esmorzar i l'espectacle de les cistellades de bolets. JOSEP CANUDAS/PENYA BOLETAIRE

La família boletaire es torna a citar al pla de Puigventós

CONCURS La pesada és el moment més esperat i la incògnita és quants bolets portarà el guanyador ESMORZAR Se serviran 600 quilos de carn Redacció

BERGA

De bon matí, pels volts de les 6, les primeres camises de quadres de colors tornaran a omplir de vida el pla de Puigventós, a Castellar del Riu. Serà el diumenge, 7 d'octubre, i l'esplanada tornarà a acollir el concurs de boletaires. Primer de tot, els voluntaris de la Penya Boletaire posaran a punt tota la logística: les barres del bar, les brases, el tancat on colliran bolets els més petits, i

la zona de la pesada, amb la bàscula inclosa. Tot el material, el carregarà fins a Puigventós un camió de la brigada municipal, i als operaris, els tocarà fer hores extres. De la Penya, s'espera que siguin unes 150 persones, disposades a col·laborar en el que faci falta. És el dispositiu necessari per posar en marxa la festa dels bolets. Inscripcions matineres A les 7, començaran les inscripcions del concurs de boletaires. Els més matiners sortiran al bosc

amb el cistell buit amb l'esperança d'omplir-lo prou per fer un bon paper a l'hora de la pesada. Abans del gran espectacle matinal, començarà el servei d'esmorzars. És l'àpat més multitudinari del Berguedà al cap de l'any. Es calcula que unes 6.000 persones assistiran a la festa, si el temps acompanya. I, en total, es menjaran uns 4.000 entrepans. Faran falta uns 600 quilos de carn, amb uns 350 quilos de tastet, 150 més de botifarra negra, i 90, de cansalada. A poc a poc, començaran a arri-

bar els autocars, que portaran fins al pla centenars de visitants, amb ganes de descobrir l'espectacle. Des de la megafonia, Màrius Moneo serà l'encarregat de saludar els boletaires i els excursionistes. Missa a l'aire lliure Per als catòlics practicants, no faltarà la missa, que es farà en una zona apartada del pla, a les 11 del matí. Just després, arribarà el moment més esperat: la pesada dels bolets. Els milers d'ulls que s'espera que es con-

centrin al voltant del tancat es fixaran en la xifra que marqui l'agulla de la bàscula, i en la transmissió de Fermí Riu. Ell anunciarà quina cistella és la guanyadora, i quin és el boletaire més valent, perquè ja se sap que el tràngol no és la recol·lecció, sinó el recorregut, amb la cistella als braços, fins al punt exacte de la pesada. És el cerimonial boletaire berguedà, convertit ja en una tradició exportada i reconeguda, que es tornarà a viure al pla de Puigventós.

FESTA

octubre 2007

Els més petits podran collir bolets en un tancat

Nenes i nenes participants en el concurs infantil porten cistelles plenes a la zona de la pesada. J. C./PENYA BOLETAIRE Fermí Riu

BERGA

Els nens i nenes d'entre 3 i 7 anys podran tornar a participar en el concurs infantil de boletaires. La iniciativa es va posar en marxa l'any passat, després d'una idea de Gregori Ruiz, de l'anterior junta de la Penya, per fer créixer l'afició dels petits berguedans pels bolets. La iniciativa va ser tot un èxit. En poc més de mitja hora, es van esgotar els tiquets que venia la Penya, perquè l aforament del

tancat preparat a l ocasió era limitat. Una seixantena de nens i nenes es van posar el mocador de farcell al coll, el cistellet al braç, i van collir els bolets que havia plantat l organització. Collir bolets tots sols Per posar les coses fàcils als nens i nenes, la Penya planta uns quants quilos de bolets en un tancat. Hi poden accedir els infants amb el seu pare o mare, però l'acompanyant no pot collir cap bolet. La iniciativa va permetre captar

l'any passat un nombrós públic familiar, i va omplir un buit en la festa, perquè, fins llavors, els nens i nenes no tenien cap opció específica de participar en el concurs de boletaires. A més, la prova infantil va ser tot un espectacle. Nombroses persones van observar la feina dels més petits i, un cop acabada la recol·lecció, els nens i nenes participants van fer una volta d'exhibició al lloc de la pesada oficial, per demostrar a tots els assistents els fruits de la seva primera excursió boletaire.

EL REGLAMENT

Obligatori portar cistelles Els nens i nenes que vulguin participar en el concurs infantil de la festa dels bolets s'hauran de portar un cistellet de casa. Segons una nova normativa que ha redactat la Penya, els més petits no podran accedir al recinte amb bosses de plàstic ni altres recipients inapropiats per

anar a buscar bolets. "Seria absurd que, per una banda, diguéssim que els bolets s'han de guardar en un cistell, perquè així no s'aixafen i es conserven més bé, i que, per l'altra, permetéssim als nens i nenes que fessin servir bosses de plàstic", explica Llorenç Merino, de la Penya Boletaire de Berga.

Els participants hauran de pagar 4 euros per a la inscripció, i això els donarà dret a endur-se un petit obsequi de record. El concurs no és competitiu, i tots els nens i nenes tindran el mateix regal. La prova comença a les 10 del matí, i les inscripcions, mitja hora abans.

Una cistella enorme mira de superar el rècord i aconseguir el primer premi. J.C.

Els boletaires tenen el repte de superar els 60 quilos del 2006 F. R.

BERGA

Superar el primer premi de l'any passat, de 60 quilos, i mirar d'establir un rècord històric. És el repte que llença la Penya Boletaire, després que el 2006 fos un any fluix pel que fa a cistelles grosses. Tot i l'enorme embalum del cove guanyador, la marca que va fixar Luis Sánchez, d'Òdena (Anoia), es va quedar a vuit quilos del primer premi del 2005. L'any passat, es va donar la circumstància que el guanyador era un cantaor. El seu nom artístic és Sánchez Molina. Així puja als escenaris des de fa 25 anys per interpretar-hi peces de flamenc, copla i cante hondo. A la primavera i a l estiu, fa gales

per tot el país, i quan acaba la temporada als escenaris, comença la temporada al bosc. El principal repte dels boletaires no és omplir la cistella, sinó recórrer els escassos metres que separen el punt d'accés al tancat de la bàscula. Les normes estipulen que els concursants han de portar la cistella a pes de braços, i que no es poden valdre de l'ajut de cap company. Els amics només poden auxiliar el boletaire quan fa la volta d'exhibició, però no en el tram final del recorregut. La duresa extrema de la passejada posa a prova els concursants, fins al punt que alguns han arribat a caure. L'altra categoria espectacular és la del bolet més gros, que aquest any es manté, i continua oberta a totes les espècies.

FESTA

octubre 2007

La Penya afronta un procés de renovació X. R.

BERGA

La Penya Boletaire ha ajornat per després de la festa dels bolets el procés de renovació que es va iniciar amb la sortida de la junta anterior, encapçalada per Jordi Camps. Els últims dirigents de l'associació van dimitir en bloc, després de sis anys de lideratge, amb l'objectiu de deixar pas a una nova junta.

A principis d'any, cap dels socis de la Penya no es va oferir a agafar el relleu, i això va obligar la junta anterior a iniciar el procés de dissolució de l'entitat. Durant el mes de febrer, un grup de membres de la Penya van començar a fer els primers passos per evitar que l'entitat i la festa desapareguessin. De moment, treballen com una junta gestora, formada per Lluís Gonfaus, Jesús Perarnau, Llorenç Merino, Gaspar Munté,

Dolors Ollé, Ramon Currubí, Joan Fígols, Rossend Manubens, Francesc Buch i Rosa Maria Saumell. Els deu membres de la junta gestora han preparat la festa dels bolets d'aquest any, i estan convençuts que tindran tot el suport de la resta de membres de l'entitat. Un cop passada la festa, i durant el dinar anual de la Penya, la junta gestora buscarà un nou president i una nova direcció, que es farà càrrec de l'entitat.

Gonfaus assegura que veu el futur de la Penya "amb ànims i encarrilat", i està convençut que s'acabarà formant un nou nucli dirigent. De tota manera, Perarnau lamenta que no hi hagi gent jove disposada a tibar del carro, "i això passa en totes les entitats". Merino diu que "sí que hi ha joves que col·laboren en l'organització, però no estan disposats a posar-se al davant". Vista la situació, creuen que els socis històrics hauran de disse-

nyar el nou projecte de la Penya, però aclareixen que "no hi ha cap tibantor amb la junta anterior". Prova d'això, diuen, és el fet que la junta gestora ha proposat l'antic president, Jordi Camps, per ser nomenat boletaire d'honor. També aclareixen que la direcció sortint ha deixat la Penya sanejada econòmicament, i li agraeixen "l'esforç que ha fet per tirar endavant l'entitat des de l'any 2000 fins l'última festa dels bolets."

Exposició única de micologia a la carpa del Vall Redacció

BERGA

El concurs de micologia, organitzat per la Societat Micològica Berguedana, arriba aquest any a l'edició número 32. El certamen premia els concursants que presenten el màxim número d'espècies, amb un límit de tres exemplars per espècie. És l'exposició més antiga de Catalunya, i una de les més importants de l'Estat, tant per la qualitat del material com de la quantitat classificada i exposada.

La mostra micològica va exposar l'any passat més de 400 espècies. J.C./P. B.

Un aparador a Puigventós de la cuina del país

Barat, amb Miquel Màrquez, en plena mostra gastronòmica a Puigventós. J.C./P.B.

La cuinera del restaurant Els Roures, Rosalia Barat, tornarà a portar al pla de Puigventós una selecció dels millors plats de la gastronomia berguedana. Hi haurà pèsols negres, patates emmascarades, vedella amb bolets, allioli de codony, tastet fregit amb rovellons, pa i vi negre, entre altres coses. És un esmorzar de pagès perquè els boletaires recarreguin forces i s'ofereix als convidats.

Un únic cartell per al concurs de Puigventós i la fira BergaBolet

La dissenyadora berguedana Ermínia Altarriba ha preparat el cartell de la festa dels bolets del 2007. Per primer cop, la fira BergaBolet i el concurs de boletaires comparteixen imatge. El motiu escollit són cistelles, representatives del món dels bolets.

FESTA

octubre 2007

UN CAP DE SETMANA DE FESTA

PROGRAMA D'ACTES Dissabte, 6 d'octubre Al passeig de la Indústria 10:00h OBERTURA DEL RECINTE FIRAL A l'Ajuntament de Berga 11:00h ACTE OFICIAL Seguidament, inauguració oficial de la mostra BergaBolet Al passeig de la Indústria 12:00h MOSTRA CUINABOLET Cuiners de la comarca ensenyen com elaborar plats amb bolets Durant tot el dia MOSTRA DE PRODUCTES AGROALIMENTARIS Campanya 'Posa el Berguedà al teu plat'. Es pot fer un tast adquirint tiquets a l'entrada del recinte 17:00h MOSTRA CUINABOLET Cuiners de la comarca ensenyen com elaborar plats amb bolets 18:00h 32enes JORNADES MICOLÒGIQUES DEL BERGUEDÀ Estudi i classificació dels bolets recol·lectats Agrupació Micològica Berguedana

19:00h TAST DE 'LA CUINA DEL BOLET' Venda de tiquets a l'entrada de la carpa CuinaBolet Associació Hostaleria i Turisme del Berguedà 20:00 h 32enes JORNADES MICOLÒGIQUES DEL BERGUEDÀ Inauguració de l exposició de micologia Agrupació Micològica Berguedana 22:00 h CONCERT DE LES VIOLINES Diumenge, 7 d octubre

10:30h APARADOR DE CUINA DEL BOLET Venda de productes de cuina del Berguedà 11:00h SANTA MISSA 11:30h NOMENAMENT DELS BOLETAIRES D HONOR Amb la presència d autoritats locals i comarcals A continuació 51è CONCURS DE BOLETAIRES Presentació de cistells i bolets participants. Tancament de les inscripcions. Pesada dels bolets

7:00h 11:30h 51è CONCURS DE BOLETAIRES

13:00h CARAVANA Sortida de la comitiva de Puigventós, encapçalada pel grup de la falla. Arribada a la plaça Viladomat

9:00h ESMORZAR POPULAR Entrepans de botifarra negra, tastet, cansalada i begudes. Venda de tiquets al mateix lloc.

En arribar a Berga ENTREGA DE PREMIS Dels concursos de boletaires, de fotografia, de dibuix infantil i de micologia.

9:30h 2n CONCURS INFANTIL DE BOLETAIRES Inscripcions a la zona de la pesada. Obert a nenes i nens de 3 a 7 anys. Tots els participants hauran de portar una cistella i rebran un obsequi de record. Preu: 4 euros

Al passeig de la Indústria

Al pla de Puigventós, Castellar del Riu

Venda de tiquets pels concursos: Bar Sol i Confeccions Fígols (pl. Viladomat, Berga)

10:00h BERGABOLET Obertura de la mostra 10:00h 32enes JORNADES MICOLÒGIQUES DEL BERGUEDÀ Veredicte Agrupació Micològica Berguedana

Durant tot el dia MOSTRA DE PRODUCTES AGROALIMENTARIS Campanya 'Posa el Berguedà al teu plat'. Es pot fer un tast adquirint tiquets a l'entrada del recinte 16:30h-20:00h TALLER DE CUINA INFANTIL A la carpa de CuinaBolet 20:00h CLAUSURA DE LA MOSTRA BERGABOLET Al passeig de la Pau 18:30h AUDICIÓ DE SARDANES Cobla Principal de Berga 20:15h CASTELL DE FOCS D ARTIFICI 20:30h FALLA Cremada de la falla amb una espectacular encesa Al llarg del cap de setmana Al passeig de la Indústria EXPOSICIONS Obertes les mostres de micologia, fotografia i dibuixos CARRILET VERD Recorreguts pel recinte firal (Només dissabte a la tarda)

BOLETS DE CERÀMICA Exposició i demostració de Josefina Vilajosana, del Museu del Bolet de Montmajor PONI Recorregut a dalt d un poni, a càrrec de Casa Vilaformiu PLACA DE CAVA Venda de cava amb la placa commemorativa de BergaBolet Activitats paral·leles Al Casal de la Gent Gran Del 12 al 28 d'octubre 27è CONCURS DE FOTOGRAFIA Exposició de les obres presentades Foto Vídeo Luigi i Penya Boletaire Al Casal de la Gent Gran Del 27 de setembre al 7 d'octubre EXPOSICIÓ DE PATCHWORK Merceria Salvans Al Cau d'Art A partir del 7 d'octubre CONCURS DE PINTURA TARDOR I NATURA Exposició de les obres presentades. Dg. 7, a les 19h, lliurament de premis Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Berga

FESTA

octubre 2007

APUNTS Sardanes abans de cremar la falla La festa dels bolets renovarà diumenge, 7 d'octubre, el compromís anual amb la dansa nacional de Catalunya. La festa tindrà una ballada de sardanes, que s'ha convocat per 2/4 de 7 de la tarda al passeig de la Pau. Les sardanes, interpretades per la Cobra Principal de Berga, es podran sentir molt a prop de la falla, just abans d'iniciar-se la cremada, prevista per 2/4 de 9 del vespre. L'acte compta amb la col·laboració en l'organització de la colla sardanista Cim d'Estela.

Berga exhibeix fotos de bolets El Casal de la Gent Gran de Berga acollirà la mostra de fotografies que es presentin al concurs de la festa dels bolets. La competició, l'organitza FotoVídeo Luigi, amb la col·laboració de la Penya Boletaire, de l'Ajuntament de Berga i de l'Agrupació Fotogràfica, i premia les millors instantànies que recullin imatges de bolets, en tots els seus aspectes. Els premis són de 250 euros, de 125 i de 65, per als tres primers, i hi ha un altre premi, de votació popular, dotat amb 100 euros.

Torna el concurs de dibuix infantil Amb la intenció de fomentar la cultura micològica entre els nens i nenes i el respecte al medi ambient, torna el concurs de dibuix infantil. S'estableixen quatre categories, segons els cursos dels participants, que van des de P4 fins a 6è d'Educació Primària. Els dibuixos han de tenir com a tema central els bolets, i poden estar fets amb qualsevol tècnica (retoladors, colors, ceres, collage, etc.). Les obres es poden presentar fins l'1 d'octubre a l'oficina del Centre de Recursos Pedagògics.

Cinc boletaires d'honor

La Penya ret homenatge a personalitats destacades Celestino Corbacho

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Nascut a la demarcació de Badajoz, viu a Catalunya des del 1964. Des del 1994, és alcalde de la seva ciutat, L'Hospitalet de Llobregat, un càrrec que ha revalidat en quatre ocasions. Des del 2004, presideix la Diputació de Barcelona, càrrec que va heretar de l'actual president català, José Montilla.

Marc Coma

PILOT DE MOTOS

Nascut a Avià l'any 1976, des de petit ha cultivat una gran afició pel món del motor, que ha heretat del seu pare, Ricard Coma, també pilot. Forma part de l'equip Repsol KTM, i el seu èxit esportiu més notable ha estat el primer lloc en la categoria de motos del ral·li Dakar del 2006.

Miquel Valls

PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ

President de la Cambra de Comerç de Barcelona des del 21 de juny del 2002, Valls és president de l'empresa de panys Fichet a Espanya, la divisió més potent del holding francès. És economista per la Universitat de Barcelona, màster EADA i diplomat per l'IESE.

Jordi Camps

EXPRESIDENT DE LA PENYA BOLETAIRE

President de la Penya Boletaire en el període 20002006, ha abandonat l'entitat per deixar pas a una nova junta. És mecànic de professió, i ha treballat en els últims anys com a tècnic de prevenció de riscos laborals a la central tèrmica de Cercs. Va entrar a la Penya de la mà del seu amic Joan Fígols.

Rosalia Barat

CUINERA DEL RESTAURANT ELS ROURES

És una de les ànimes del grup de gastronomia de l'associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà i s'encarrega cada any de la mostra de productes alimentaris del pla de Puigventós. Present ja a la festa dels bolets quan se celebrava a la Serreta, ara s'ocupa del restaurant Els Roures.

Albert Garcia

BERGA

La Penya Boletaire de Berga ha decidit tirar la casa per la finestra, i aquest any nomenarà cinc boletaires d'honor. Els noms que ha proposat l'organització pretenen reconèixer càrrecs polítics i econòmics de rellevància nacional, a més d'ídols locals, i col·laboradors de la festa dels bolets. En aquest sentit, s'interpreta la concessió de la múrgula de bronze al president de la Penya Boletaire fins fa uns mesos, Jordi Camps, que rebrà els honors que ja tenen els altres expresidents de l'entitat. La Penya també reconeixerà una sòcia veterana, Rosalia Barat, que s'encarrega de la mostra gastronòmica de Puigventós, i que regenta el restaurant Els Roures, de Castellar del Riu. Personalitats rellevants En la llista de personalitats proposades per la Penya Boletaire, també hi ha Celestino Corbacho, president de la Diputació de Barcelona, institució col·laboradora de la festa. També la Cambra de Comerç és una institució rellevant de l'economia catalana i, per això, la Penya ha proposat el nom del seu president, Miquel Valls, perquè es posi la camisa de quadres de colors. En l'àmbit local, també destaca el nomenament del pilot d'Avià Marc Coma, personalitat esportiva de primera magnitud, i veí de la comarca. La Penya assegura que la tria no s'ha fet "segons si els escollits són boletaires o no", sinó que s'ha basat en una selecció de personalitats locals i col·laboradors de la festa dels bolets. L'any passat, el boletaire d'honor va ser el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i en nom seu, va rebre la distinció l'exconseller d'Indústria, Jordi Valls.

FESTA

octubre 2007

La falla, el punt final

L'estàtua efímera culminarà la celebració X. R.

BERGA

Un any més, la cremada de la falla serà el final culminant d'un cap de setmana ple d'actes boletaires a Berga. El foc s'encendrà diumenge, 7 d'octubre, a 1/4 de 9 del vespre, al lloc habitual, el passeig de la Pau. En poca estona, s'esfumarà el treball que durant setmanes ha fet el grup de la falla de la Penya Boletaire. Els treballs manuals s'han fet als baixos del pavelló

esportiu, i s'han portat amb un secretisme absolut, perquè, fins a última hora, els responsables de la falla no volen que se sàpiga quins motius han escollit per decorar l'estructura. Espectacle pirotècnic L'encesa de la falla començarà amb un castell de focs artificials, a 1/4 de 9 del vespre, i després, és previst que l'estructura es comenci a consumir. Els bombers del parc de Berga estaran a punt per si han d'inter-

venir i per apagar les brases que quedin enceses. La cremada de la falla és un dels actes més multitudinaris del cap de setmana boletaire, i cada any reuneix milers de persones al passeig de la Pau. Dies abans, també hi ha curiositat per conèixer de què fa burla la falla, o a quin tema d'actualitat es refereix. L'any passat, la decoració es va dedicar a la celebració de les primeres cinc dècades de vida de la festa dels bolets de Berga.

Un grup de membres de la Penya Boletaire celebra el final de la festa, al passeig de la Pau, mentre crema la falla. P. B.

Els focs artificials precedeixen la crema de la falla, l'any passat. P. B.

Nou servei de sedació conscient amb anestesiòleg

FESTA

octubre 2007

La mostra de tardor de Berga >>

Un expositor promociona l'oferta de bolets dels restaurants berguedans. E. A.

Una carpa acull els expositors turístics i gastronòmics de la mostra BergaBolet, al passeig de la Indústria. E. ALTARRIBA

L'Ajuntament de Berga informa sobre les rutes turístiques per la ciutat. E. A.

Bolets a la ciutat El Vall acull per segon cop la mostra BergaBolet, amb turisme, gastronomia i música en directe X. R.

BERGA

Molt a prop del lloc on va néixer la Penya Boletaire de Berga, el bar Sol, desenes d'empreses i institucions demostraran que, en els últims 50 anys, els bolets s'han convertit en un producte

d'excel·lència culinària, i han acabat sent el principal esquer turístic del Berguedà. Ningú no nega l'impacte de la festa dels bolets en la difusió de la idea que Berga -i no pas cap altra ciutat de muntanya- és la capital catalana del bolet. Això és així durant tota la tardor, però

encara més durant el primer cap de setmana d'octubre, en què fa cinc dècades que se celebra el concurs de boletaires. Des de l'any passat, una fira trasllada al centre de Berga l'esperit de Puigventós. Es tracta de BergaBolet. La idea és de BergaComercial,

l'entitat que uneix unes 150 botigues de la ciutat, i en aquesta ocasió, ha suscitat nombroses adhesions públiques: l'Ajuntament de Berga, el Consell Comarcal del Berguedà i el Consorci de Formació i Iniciatives (CFI) Cercs-Berguedà. Durant dos dies sencers, el dis-

sabte, 6, i el diumenge, 7 d'octubre, el Vall de Berga s'omplirà de parades que tenen el bolet com a excusa i el turisme com a protagonista. Els rossinyols, les llenegues, els rovellons i la resta d'espècies es vendran acabats de collir del bosc, assecats, en conserva, i elaborats, en tota mena de productes derivats. I també es podran veure ja incorporats en receptes autòctones, en dues iniciatives culinàries diferents. Els 24 restaurants que participen en la campanya 'La cuina del bolet' (llegiu les pàgines 22 i 23) oferiran la possibilitat de tastar alguns dels seus plats, sempre amb el bolet com a protagonista. D'altra banda, hi haurà un espai específic per la gastronomia, en què diversos cuiners de la

FESTA

octubre 2007

La mostra de tardor de Berga

Representants de la Penya, BergaComercial, l'Ajuntament, el CFI i el Consell, durant la presentació. ARXIU

Desenes de berguedans i turistes passegen i visiten els expositors. E. A.

comarca faran demostracions de com es poden cuinar els bolets. Els xefs més destacats de la comarca es convertiran en estrelles de l'espectacle, i pujaran a l'escenari per fer cuina berguedana en directe. La demostració dels cuiners serà dissabte, al migdia i a la tarda. L'endemà, a la tarda, es farà un taller de cuina per a nens i nenes. Agroalimentació Els bolets es complentaran amb altres productes alimentaris del Berguedà. Els artesans que elaboren formatges, embotits, melmelades, etc., oferiran un tast dels seus productes, i presentaran la campanya 'Posa el Berguedà al teu plat', que impulsa el CFI Cercs-Berguedà (llegiu la pàgina següent).

L'altra gran estrella de BergaBolet, al marge de la gastronomia, és el turisme. Per això, les empreses turístiques de la comarca estan convidades a exposar-hi les seves ofertes per als mesos de tardor. Hi haurà propostes de turisme cultural, com museus, i destacaran les activitats a la natura dels centres hípics, les empreses de lloguer de quads, i els centres acrobàtics forestals. La presidenta de BergaComercial, Ermínia Altarriba, recorda que la mostra BergaBolet va néixer l'any passat "per incentivar la presència de turistes a Berga i comarca i, alhora, per aglutinar les empreses i comerços que, d'una manera o altra, tenen a veure amb el món del bolet". Per demostrar la impli-

Demostracions de cuiners, música en directe i estands turístics conformen l'oferta de BergaBolet. ERMÍNIA ALTARRIBA

LA CAMPANYA

Parelles de bolets Els establiments que formen part de BergaComercial sortegen deu cistelles de productes boletaires. Podran participar en la rifa les persones que hagin completat correctament un joc que proposen els botiguers de Berga. La competició recull l'esperit del joc Memory, que consisteix a fer parelles d'imatges. Cada botiga té a l'aparador la fotografia d'una espècie diferent de bolet. Els que vulguin participar al sorteig s'hauran d'entretenir a buscar entre les

150 botigues associades quines parelles es poden formar. Les respostes s'han d'escriure en unes butlletes que reparteixen els mateixos establiments, i s'han de dipositar a l'estand que BergaComercial tindrà a la mostra BergaBolet. La iniciativa porta per nom Buscabolet! i pretén simular l'experiència de buscar bolets al bosc, però als aparadors de les botigues berguedanes. Els comerços distribueixen mapes per facilitar la localització de les botigues.

cació dels botiguers de Berga en l'aposta turística de la comarca, aquest any, BergaComercial ha convidat tots els seus establiments a obrir portes durant tot el cap de setmana, també el diumenge. Amb tots els esquers a punt, i amb les botigues obertes, els organitzadors esperen una afluència rècord de públic. "Esperem que, amb totes les novetats, augmenti el nombre de visitants a la mostra i al concurs de Puigventós", diu l'alcalde, Juli Gendrau. Per propagar el reclam, s'ha fet una campanya en mitjans de comunicació de Barcelona, i es millorarà la senyalització del recinte, entre d'altres coses, amb la instal·lació de tres bolets inflables de cinc metres d'altura.

FESTA

octubre 2007

El formatge, les melmelades, els embotits i els dolços són alguns dels productes artesans que es fan al Berguedà. ARXIU

Els aliments artesanals busquen un espai al mercat

El Consorci de Cercs desenvolupa un projecte per donar valor a l'agroalimentació del Berguedà A. C.

BERGA

Un total de 97 empreses del Berguedà elaboren productes agroalimentaris, segons un cens que n'ha fet el Consorci de Formació i Iniciatives CercsBerguedà en el marc del projecte Posa el Berguedà al teu plat . El projecte preveu estudiar la viabilitat d una agrobotiga per comercialitzar aquests productes. Segons les dades recollides al cens, el nivell d associacionisme d aquestes empreses és molt baix, ja que la majoria no estan agremiades. Al Berguedà només hi ha dos gremis locals, el de cansaladers, que té uns vuit associats, i el de forners, que en té una desena. Pel que fa a la comercialització, les dades obtingudes demostren que el circuit que s utilitza és la venda directa al client, ja siguin botigues, restaurants o altres comerços i supermercats. El treball ha permès comprovar també el baix nivell d ús de les noves tecnologies. Només 19 tenen fax, 19 més disposen de correu electrònic, 8 tenen pàgines web i 4 més estan preparant-la en aquests moments. A partir d aquestes dades, el Consorci de Formació i Iniciatives CercsBerguedà ha elaborat una

proposta d actuacions per impulsar aquest s e c t o r. E n d e s t a c a l elaboració d un estudi per determinar la viabilitat d obrir una agrobotiga o un born de productes artesans del Berguedà, segons el gerent del Consorci, Eduard Barcons. Altres actuacions consistiran en la presentació dels productes en fires a través de tastos i degustacions, com la mostra BergaBolet. Segons Barcons,

"aquesta acció hauria d implicar directament els productors, ja que ningú més pot garantir la presència del sector en aquests certàmens". En aquest sentit, ja s està treballant en la creació d una associació de productors. Cartell promocional de la campanya 'Posa el Berguedà al teu plat', del CFI Cercs-Berguedà.

SALVADOR VINYES

L'APARADOR

Mostra a la Boqueria Els productes agroalimentaris del Berguedà es podran tastar en una mostra que es farà per primer cop al popular mercat de la Boqueria de Barcelona, a finals del mes d'octubre. "Serà un gran aparador, perquè la Boqueria és el segon atractiu turístic més visitat de Barcelona", segons Barcons. A més, els productes berguedans, inclosos en la campanya 'Posa el Berguedà al teu plat'

tindran altres finestres de contacte amb el públic dins mateix de la comarca. L'agroalimentació berguedana ja va ser a Gironella en una mostra específica que es va fer a la Font del Balç, amb motiu del 60è aniversari de l'indret. Aquesta tardor, es podrà veure dissabte, 6, i diumenge, 7 d'octubre, a la mostra BergaBolet, i fins al desembre al mercat del bolet de Cal Rosal.

FESTA

octubre 2007

Les Violines posen música a la festa El grup tancarà la fira del Vall dissabte a la nit M. R.

BERGA

La mostra BergaBolet s'ha plantejat com una fira en què s'exposaran bolets i aliments autòctons del Berguedà, però també és un espai lúdic i cultural a l'entorn de la tradicional festa dels bolets. Per això, l'organització hi ha establert diversos actes, amb l'objectiu de fomentar l'animació per a grans i petits. L'any passat, el pallasso berguedà Dani Màgik es va encarregar dels nens i nenes, i el concert que va tancar la primera jornada de BergaBolet, el va protagonitzar el grup de Puig-reig La Lluna. Llavors, la banda acabava de publicar el

seu primer àlbum, Les Llunes, després de deu anys de trajectòria, actuant en celebracions públiques i privades de la comarca del Berguedà. Aquesta vegada, el grup convidat és Les Violines. La formació pujarà a l'escenari de la plaça Viladomat el dissabte, 6 d'octubre, a les 10 de la nit. Oferiran un concert amb peces tradicionals i temes propis, alguns del seu últim treball, Nyigu Nyigu. Amb el recital, es posarà punt final a la primera sessió de BergaBolet, que es reprendrà l'endemà al matí, amb el concurs de boletaires al pla de Puigventós i la continuació de la mostra a la plaça Viladomat.

Les Violines posaran el punt final a la primera jornada de BergaBolet.

ARXIU

EL GRUP

El so de les festes majors d'abans Integrat inicialment per quatre violinistes, el grup va néixer, l'any 1996, amb la idea d'oferir una sonoritat nova en el món de la música tradicional. El seu primer objectiu va ser retrobar l'ambient de les festes majors d'abans, quan un sol músic feia ballar tot un poble sencer. Aquest era el cas de violinistes de la vella tradició rural com ara el Pere Blanc de Beget o el Pepito Farré de Tuixent, uns músics molt populars a les valls dels Pirineus durant la segona meitat del segle passat. Els primers treballs de Les Violines es basaven en la música d'aquests grans mestres, la qual han enregistrat i

també han publicat com a llibre de partitures. Seguint el camí iniciat per prestigosos precusors com ara l'acodionista i veterà investigador Artur Blasco, el grup ha contribuït així a recuperar, preservar i difondre un repertori que d'altra manera estava comdemnat a l'oblit amb la desaparició dels seus creadors i protagonistes. Amb el temps, el grup ha ampliat el repertori de música tradicional dels Pirineus amb composicions pròpies i amb l'arranjament d'altres temes tradicionals procedents tant de Catalunya com d'altres països del món, especialment de l'àmbit celta i anglosaxó, com ara Irlanda, Escòcia i Anglaterra.

Aquesta nova etapa del grup ha anat acompanyada també d'una ampliació del conjunt i del seu potencial tímbric i sonor, amb la incorporació de nous instruments com ara l'acordió diatònic, el contrabaix i la bateria, amb els quals el conjunt ha adquirit tota la força d'una banda de folk moderna. Enregistrat parcialment al Centre Artesà Tradicionàrius del barri de Gràcia de Barcelona, l'últim disc, Nyigu nyigu, recull la seva nova proposta, una invitació expressa al ball que desprèn tota la frescor, alegria i vitalitat que caracteritza els seus directes.

FESTA

octubre 2007

CERTAMENS DE TOTES LES DISCIPLINES

BASES I PREMIS DELS CONCURSOS CONCURS DE BOLETAIRES 1. La inscripció i la retirada del tiquet al preu de 4 euros és obligatori per a tots els concursants. El nombre de concursants serà limitat. 2. Serà condició indispensable per a concursar, presentar-se només amb la quantitat de bolets que pugui portar una sola persona, i sense que la cistella o cove toqui al terra des que s'entra al tancat de la pesada fins arribar a la bàscula. En cas contrari, quedarà exclòs del concurs. 3. La participació al concurs serà individual. 4. El començament i el final del concurs serà a Puigventós, al quilòmetre 7 de la carretera dels Rasos de Peguera, on estarà instal·lat el control de pes. 5. La durada del concurs serà de les 7 a 2/4 de 12 del matí. 6. Les cistelles s'hauran de deixar a la zona de la pesada, que es tancarà quan s'acabin les inscripcions. 7. Els bolets tindran quatre categories: A/ Rovellons i llenegues B/ Llenegues negres C/ Varietat de bolets comestibles D/ Bolet de més pes 8. En la categoria de "Varietat de Bolets Comestibles", s'haurà de portar un mínim de 3 bolets per espècie diferent. 9. En la categoria de "Rovellons i Llenegues", en cas d'empat, sempre serà guanyadora la cistella de rovellons. En la categoria de "Varietat de Bolets Comestibles", serà guanyadora la cistella o caixa que porti més varietat d'espècies. En cas d'empat, guanyarà la cistella o caixa de més pes. 10. En la categoria del Bolet de més pes , guanyaran un trofeu els tres concursants (1r, 2n i 3r) que presentin els bolets comestibles o no amb un major pes. Els bolets presentats han de ser sencers i en bon estat de conservació. 11. Els tres primers premis de la categoria "Varietat de Bolets Comestibles" passaran a ser propietat de la Penya Boletaire per a l'exposició de micologia. 12. Els tres primers premis de la categoria Bolet de més pes passaran a ser propietat de la Penya Boletaire per a la exposició de micologia. 13. El primer premi de la categoria "Rovellons i Llenegues", serà declarat desert si el pes dels bolets

presentats és inferior a 25 kg. 14. El segon premi de la categoria "Rovellons i Llenegues" serà declarat desert si el pes dels bolets presentats és inferior a 10 kg. 15. El primer premi de la categoria de Llenegues negres serà declarat desert si el pes dels bolets presentats és inferior a 10 kg. 16. El jurat tindrà dret a revisar totes les cistelles dels concursants, tant a Puigventós com a Berga i, si ho creu convenient, buidar-ne el contingut. 17. El jurat desqualificarà els bolets presentats que hagin estat congelats, cuinats, envasats al buit o manipulats per a la seva alteració. 18. Totes les cistelles que portin bolets no comestibles o altres objectes, seran desqualificades, exceptuant les que es presentin a la categoria de Bolet de més pes . 19. Les cistelles s'hauran de baixar a la plaça Viladomat per al lliurament de premis. 20. Els membres de la Penya Boletaire no podran concursar. 21. El concursant té dret a demanar la comprovació de les cistelles guanyadores. 22. Les decisions del jurat seran inapel·lables. 23. Per respecte a la natura, els bolets es colliran correctament. Els premis que s'atorgaran seran els següents: A/ Rovellons i llenegues 1r 300 + trofeu 2n 225 + trofeu 3r 180 + trofeu 4t 90 5è 60 6è 30 7è al 15è 15 Resta Premi de consolació B/ Llenegues negres 1r 120 2n 90 3r 60 C/ Variat de bolets comestibles 1r 150 + trofeu 2n 90 + trofeu 3r 60 + trofeu D/ Bolet de més pes 1r Trofeu 2n Trofeu 3r Trofeu Hi haurà premis especials per als que portin els tres rovellons de més pes, i que no optin per concursar a la categoria de bolet de més pes. També per als que portin els tres rovellons més originals, entenent que queden exclosos els sagalés.

CONCURS INFANTIL DE BOLETAIRES 1. Les inscripcions es faran de 2/4 de 10 fins a les 10 al Pla de Puigventós dintre del recinte de la pesada. 2. La durada del concurs serà de 10 a 11 del matí. 3. Hi poden participar tots els nens i nenes entre 3 a 7 anys d edat. 4. Els nens i nenes participants hauran d'anar equipats obligatòriament amb un cistell. La utilització de bosses de plàstic o d'altres estris per guardar els bolets pot suposar la no admissió al concurs. 5. Tenint en compte que el concurs es un joc infantil els nens, poden anar ells sols o acompanyats de una sola persona adulta. 6. Els acompanyants no poden collir cap bolet. 7. La zona de concurs estarà marcada per membres de la Penya Boletaire. 8. Tots els participants rebran un obsequi de record. 9. Els concursants donaran una volta dintre el recinte de la pesada de bolets. 10. Al acabar, se ls donarà un tiquet per recollir un premi a la carpa del Vall. 11. Sempre es seguiran les instruccions donades pels membres de la Penya Boletaire. 12. Per respecte a la natura, els bolets es colliran correctament. 13. No es permetrà l'entrada a la zona del concurs a les persones no autoritzades per la Penya Boletaire de Berga.. 14. El preu d inscripció serà de 4 euros. CONCURS INFANTIL DE DIBUIX 1. Hi poden participar tots els nens i nenes que ho desitgin dins les categories següents: P4-P5, 1r-2n, 3r-4t i 5è-6è. 2. El tema únic serà bolets . Cal recordar que és un dibuix, i no pas un cartell. 3. Els dibuixos es podran realitzar amb qualsevol tècnica (retoladors, colors, ceres, collage...). 4. A cada dibuix hi constarà el nom, el curs i l escola on assisteix el/la concursant. 5. El termini de presentació dels dibuixos serà fins dilluns, 1 d'octubre, al Centre de Recursos Pedagògics del Berguedà (Plaça Països Catalans, 4, 1r pis, despatx 6). 6. Hi haurà tres premis per

categoria. El jurat es reserva el dret d atorgar algun accèssit, si ho creu convenient. 7. Els dibuixos premiats i els finalistes es retornaran a l'autor/a per mitjà de la mateixa escola, uns dies després de finalitzar la festa. 8. El jurat comunicarà a les escoles el nom dels guanyadors. El seu veredicte serà inapel·lable. 9. El lliurament de premis es farà efectiu el dia de la festa, diumenge, 7 d'octubre, a la carpa del Vall a 2/4 d'1 del migdia, aproximadament. 10. Els dibuixos premiats i els finalistes seran exposats a la carpa del Vall. 11. Tots els finalistes tindran un record. CONCURS DE MICOLOGIA 1. Podran concursar, sols o en grup tots els afeccionats que ho desitgin. 2. Cada concursant presentarà el major número possible d'espècies diferents, dins de caixes d'un màxim de 70x50x1 cm. dividides en compartiments, cadascun dels quals contindrà com a màxim 3 exemplars de la mateixa espècie i el seu nom científic o popular. 3. El jurat, format per membres de la Societat Catalana de Micologia, farà públic el veredicte el diumenge, 7 d'octubre, a les 10 del matí, a la carpa del Vall, i atorgarà els següents premis: 1r 180 + trofeu 2n 90 + trofeu 3r 60 + trofeu Els trofeus, els cedeix l'Ajuntament de Berga. 4. També hi ha dos premis destinats únicament a les escoles amb l objectiu de divulgar la micologia i el món boletaire entre els més joves. Les escoles també opten als premis anteriors. 1r 100 + trofeu 2n 60 5. Criteris de puntuació: A/ 2 punts per cada espècie diferent i ben classificada, nom científic i/o popular. B/ 1 punt per cada espècie sense classificar. C/ 0 punts per tota espècie en mal estat o mal classificada. 6. Presentació de les caixes: durant el dissabte, 6 d'octubre, i fins a les 7 de la tarda a la carpa del Vall. 7. Un cop muntades les caixes, quedaran a disposició del jurat per a col·laborar en l'Exposició

Micològica. 8. La decisió del jurat serà inapel·lable. 9. Lliurament de premis: diumenge, 7 d'octubre, a 2/4 de 2, a la carpa del Vall. CONCURS DE FOTOGRAFIA DEL BOLET Participants: Tothom qui ho desitgi. Tema: Els bolets en tots els seus aspectes. Modalitat: Qualsevol tècnica en blanc i negre o color. Obres: Cada concursant podrà presentar un màxim de 5 obres, no premiades en aquest concurs. Mides: Imatge lliure sobre un suport 30x40 cm. Presentació: Reforçades en suport. Al dors hi constarà el títol de l obra, i també el nom, cognoms, adreça i telèfon de l autor. Si pertany a una societat fotogràfica o micològica, s hi farà constar. Drets: Els drets d admissió seran de franc. Lliurament: Les obres s hauran de remetre a l Agrupació Fotogràfica Tallers d Arts i Oficis, apartat de correus nº 86, 08600 Berga o a Foto Luigi, c. Ciutat, 21, 08600 Berga, abans del dia 30 de setembre de 2007. Veredicte: Serà obert. El dia i hora s anunciarà oportunament. Es comunicarà telefònicament als guanyadors. Jurat: Estarà format per persones de reconeguda solvència i de diferents entitats fotogràfiques. Exposició: El dia 7, a la carpa del Vall i a partir del 12 fins el 28 d octubre al vestíbul del Casal de la Gent Gran de Berga. Lliurament de premis: El dia 7 d octubre, a 2/4 de 2 del migdia, a la carpa del Vall. Retorns: Durant el mes de novembre. Més informació: Foto Luigi, Tel. 938210217, fotoluigi@fotoluigi. Els premis que s'atorgaran seran els següents: 1r. 250 + trofeu 2n. 125 + trofeu 3r. 65 + trofeu Premi popular 100 + trofeu Coorganitza i Patrocina: Foto Video Luigi. Organitza: Penya Boletaire de Berga. Col·laboren: Agrupació Fotogràfica Tallers d Arts i Oficis de Berga, Ajuntament de Berga, BergaBolet Mostra de Tardor 2007.

octubre 2007

Fira de Santa Tecla

SUPLEMENT ESPECIAL DE LA MOSTRA AGRÍCOLA I RAMADERA DE BERGA 21, 22 I 23 DE SETEMBRE DEL 2007

Agricultura i ramaderia al Berguedà BERGA TORNA A REUNIR EL SECTOR PRIMARI DE TOTA LA COMARCA EN LA TRADICIONAL FIRA DE SANTA TECLA

21, 22 I 23 DE SETEMBRE DEL 2007

FIRA DE SANTA TECLA

21, 22 I 23 DE SETEMBRE DEL 2007

El sector agrícola de la comarca es troba a Berga

Centenars de berguedans passegen entre les parades de la Fira de Santa Tecla del 2006, al Vall. FOTO VÍDEO LUIGI

Anna Costa BERGA

La Fira de Santa Tecla de Berga, que es farà els dies 22 i 23 de setembre, i que va dedicada al sector agrícola i ramader, potencia enguany els expositors. Augmenten un 30% respecte l edició de l any passat, i en total s aplegaran al passeig de la Indústria de Berga 147 expositors (de vacum, xais, pollastres...) vinguts d arreu de Catalunya. A banda d aquest increment d estands, la fira segueix la línia dels últims anys. La regidora de Promoció Econòmica, Rosa Guitart, ha assenyalat dos actes destacats: la demostració de traginers, ferradors i eines del camp, que es farà diumenge al migdia a càrrec de Carreters del Lluça-

nès, i la celebració, el divendres, 21, de les setenes Jornades de la Fira de Santa Tecla, amb una xerrada sobre mobbing rural i fauna salvatge, a càrrec del sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Examen per a l'any que ve La mostra seguirà el model dels anys anteriors, amb la voluntat això sí, que l edició d enguany serveixi d examen per la de l any que ve. La voluntat de l Ajuntament de Berga és anar incorporant noves actuacions a la fira, i no només a la de Santa Tecla sinó a totes les fires de la ciutat, en general. En aquest sentit, s ha dissenyat un nou logotip, amb una marca que identificarà les diferents fires, tot i que cadascuna tindrà el seu

identificatiu propi. El logotip base és circular amb fons negre; i a sobre s hi inclou un dibuix, que representarà cada fira, amb el nom corresponent. La fira concentrarà el gruix d activitats el diumenge dia 23, tot i que la inauguració de la mostra es farà el dissabte dia 22, i anirà a càrrec del conseller d Agricultura de la Generalitat, Joaquim Llena. Dissabte, ja es podrà veure la mostra ramadera, el mercat d artesans, l exposició d utillatge i de maquinària agrícola i ramadera, que conformen l'essència de l'exposició. I diumenge, a les 9 del matí, s obrirà el recinte firal, i es podrà visitar fins les 9 de la nit. Als productes agrícoles, ramaders i artesans s hi afegirà el tradicional Mercat del

La carpa dels animals és la més visitada pels nens i nenes. FOTO VÍDEO LUIGI

Els expositors creixen un 30% respecte el 2006

Hi haurà 147 ramaders, de xais, vacum i pollastres, a més d'artesans Torna el mercat de vehicles d'ocasió i l'exposició de pintures Art al Call

Vehicle d Ocasió, que aplegarà uns 180 vehicles, uns 60 més que l any passat. A més, hi haurà una mostra de productes agroalimentaris, una trobada de plaques de cava, un tast gratuït de vedella, una trobada de puntaires i un festival country, entre altres activitats. Mostra d'Art I, paral·lelament, a les Voltes de Claris, la popular Berruga de la plaça de Sant Pere, hi haurà la segona d edició d Art al Call, una exposició de pintures d artistes berguedans. La Fira de Santa Tecla compta cada any amb una bona resposta, tant d expositors com de públic. És un mostra que potencia el sector agrícola i ramader de la comarca, i els productes del Berguedà.

FIRA DE SANTA TECLA

21, 22 I 23 DE SETEMBRE DEL 2007

Juli Gendrau ALCALDE DE BERGA

No farem cap gran invent a les fires de Berga

Redacció BERGA

El nou equip de govern de Berga està determinat a millorar les fires que es fan a la ciutat, és a dir, Maig, Santa Tecla i BergaBolet. Però l'alcalde, Juli Gendrau, assegura que no seran canvis espectaculars, sinó modificacions puntuals, destinades a posar-hi incentius diferents cada any.

podrem pensar-hi més. Però, en general, els formats de les fires i la tradició que tenen no ens permeten fer-hi grans invents. -Han presentat una nova imatge. -Sí, hi ha tres logotips, un per a cada fira, i un de global, amb la marca Berga Exposa. Pretenem que els nous logotips ofereixin una imatge genèrica

-La mostra BergaBolet s'ha plantejat més com un atractiu per als turistes, i per treure profit econòmic i comercial d'un patrimoni que ens és propi, i que podem explotar. En canvi, Santa Tecla és una fira més per als berguedans. -La fira s'acompanya de la mostra de cotxes de segona mà. -Els concessionaris n'estan

Els nens i nenes de Berga ja són molt de ciutat, i els fa gràcia veure animals de prop per Santa Tecla -Les fires no necessiten canvis? -Les fires que tenim a Berga estan plenament consolidades. Per la de Santa Tecla, no hem tingut temps de fer-hi grans modificacions. Per a la de Maig,

i unificada de totes les fires que es fan a Berga. -Ara, la tardor té una altra fira, BergaBolet, que se celebra a molt pocs dies de diferència. No hi ha risc de repetició?

satisfets, i diuen que és un bon lloc per fer vendes. -L'estrella, no obstant, és el bestiar. -Santa Tecla és un aparador de l'agricultura i la ramaderia, i és bo que continuï sent així. És

una fira molt sectorial i molt orientada al públic local i comarcal. Els nens i nenes de Berga ja són molt de ciutat, i els fa gràcia veure els animals de prop. -Com veu el sector? -En les reunions de preparació de la fira, m'ha sorprès veurehi molta gent jove. Crec que el sector s'ha regenerat, i que té el futur garantit. -Amb quins productes? -L'agroturisme i la indústria agroalimentària han de complementar l'activitat. Com qualsevol empresa productiva, quan els números no surten, el producte s'ha de diversifiicar, i això és el que s'ha començat a fer, i amb encert. -En una xerrada d'aquesta fira, els pagesos es queixen del mobbing rural. -Durant anys, s'ha afavorit més el sector immobiliari que l'agrícola, i és veritat que alguns pagesos s'han trobat amb problemes.

"Santa Tecla és un aparador de l'agricultura i la ramaderia i és bo que sigui així" "Crec que el sector agrícola s'ha regenerat i té el futur garantit" "Durant anys, el sector immobiliari s'ha afavorit més que el dels pagesos i ramaders"

FIRA DE SANTA TECLA

21, 22 I 23 DE SETEMBRE DEL 2007

Rosa Guitart

REGIDORA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

Volem turisme tot l'any, i no només a la tardor Redacció BERGA

Els hotelers asseguren que la temporada alta del turisme al Berguedà no és l'estiu, sinó la tardor. I, justament, en aquesta època de l'any, coincideixen dues fires a Berga: Santa Tecla i BergaBolet. La regidora de Promoció Econòmica, Rosa Guitart, admet que, en aquesta època de l'any,

tot l'any, i amb regularitat. És el mateix que diem amb la Patum: no pot ser que tot s'acabi en cinc dies, n'hem de poder treure profit la resta de l'any. Doncs, el mateix passa amb la resta d'activitats de la ciutat: les hem de repartir, perquè volem turisme tot l'any. -Fan falta més activitats? -Evidentment, és important que, a Berga, es facin coses cada

però sí en el contingut. No pot ser, per exemple, que la mostra agroalimentària es repeteixi, i tampoc que hi hagi demostracions de cuina en totes dues fires. Això ja hem mirat de tenir-ho en compte aquest any. -Què tindrà de més, doncs, la fira de Santa Tecla? -Una dels actes que preveiem que sigui més atractiu és la demostració de traginers, ferra-

És important que, a Berga, es facin coses cada cap de setmana, i de manera regular durant tot l'any Berga té més mirades que l'observen. -Creu que la ciutat ha de fer un esforç extra per projectar-se a l'exterior? -Crec que la tardor és important, però que hem de treballar

cap de setmana, i de manera regular durant tot l'any. -Però, a la tardor, hi ha dues fires en dues setmanes. -Sí, i haurem de treballar per separar-les, no en el temps,

dors i eines del camp, a càrrec dels Carreters del Lluçanès. Volem anar en aquesta línia: mantenir els actes que es fan cada any, i anar-hi introduint petits incentius. -Vostè s'acaba de posar al

capdavant de les fires de Berga. Quins canvis hi pensa introduir? -D'entrada, hem volgut estrenar una nova imatge, que volem que permeti identificar de seguida qualsevol acte, no només les fires actuals. -Això vol dir que hi pot haver més fires en el futur? -Fires, no, però potser hi pot haver altres activitats o mostres esporàdiques, que també tindrien la mateixa imatge. -L'any passat, l'àrea de Promoció Econòmica va impulsar el mercat del bolet, a l'entrada de Berga centre. Aquest any no hi serà... -Els mateixos comerciants no ho han demanat i, per això, totes les parades es tornaran a concentrar a Cal Rosal. Crec que, si vol ser capital del bolet, Berga hauria de tenir un mercat propi, però també entenc que no hi ha cap lloc adequat per fer-lo.

"Preveiem que un dels atractius d'aquest any seran els Carreters del Lluçanès"

"Hem de mirar de separar el contingut de BergaBolet del de Santa Tecla" "Crec que Berga hauria de tenir un mercat del bolet propi, si vol ser la capital del bolet"

FIRA DE SANTA TECLA

21, 22 I 23 DE SETEMBRE DEL 2007

L'encariment dels cereals perjudica els ramaders

L'alça sobtada dels preus dels cereals ha beneficiat els agricultors, que han obtingut guanys superiors, però ha provocat un encariment del pinso, i això ha perjudicat els ramaders. ARXIU

La puja de l'ordi i del blat ha deixat una renda extra als agricultors, però els pinsos han patit un encariment Redacció BERGA

Els pagesos del Berguedà alerten que l augment de preu del cereals és bo per als agricultors, però perjudica els ramaders. Els preus de l ordi i del blat s han disparat entre un 30 i un 40%, en part per l augment de la producció de biodièsel, però també per l increment de la demanda mundial de cereals, arran de la irrupció dels mercats emergents de l Índia i de la Xina, i també per les sequeres que han patit alguns països productors. En declaracions a Ràdio Berga, el president de la cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà, Joan Pont, considera que el preu que es paga ara pels cereals és el que s ha de pagar, ni més ni menys . El

que passa, segons Pont, és que l ordi i el blat portaven molt temps sense incrementar el preu i, fins i tot, havien patit algun retrocés important . Segons el seu punt de vista, els cereals s haurien d haver anat apujant d una manera esglaonada, d acord amb el cost de la vida, però ho han fet de cop . Especulació Pont també ha admès que alguns mitjancers s han aprofitat de la situació per especular. El president de la cooperativa berguedana explica així el fet que, al port de Tarragona, els cereals s han retingut durant setmanes, a l espera que els preus pugessin encara més. Tard o d hora, segons els pagesos, el preu de la carn

també s incrementarà per repercutir l alça dels cereals, i això ho acabarà pagant el consumidor. A més, Pont alerta dels perills de la producció de combustibles per a cotxes a base de cereals. El biodièsel portarà la fam al món, perquè, mentre els països rics circularan per les carreteres a base de cereals, els països pobres es moriran de gana , pronostica. Aquest any, la collita de cereals al Berguedà blat i ordi ha funcionat relativament bé. Segons l'Oficina comarcal del Departament d'Agricultura, a diferència de les dues últimes temporades, la collita d'aquest any ha estat normal . De mitjana, s'han recollit entre 3.000 i 4.000 quilos de cereals per hectàrea. Segons ha explicat Fèlix Pi, de

l'oficina comarcal d Agricultura, la collita de blat i ordi al Berguedà s ha recuperat del desastre dels dos anys anteriors, i ha assolit els nivells de producció habituals . Pi ha destacat el fet que les condicions meteorològiques han estat favorables durant tota la campanya de la sega. La pluja no ha molestat , ha afirmat en aquest sentit. Collita normal Tot i això, ha reconegut que tampoc ha estat un any extraordinari . En cas que hagués estat així, s'haurien arribat als 6.000 quilos de cereals per hectàrea. De tota manera, els preus s han incrementat considerablement. Així, si l'any passat es pagaven uns 0,12 euros per quilo de gra, aquest any se n'estan pagant entre 0,16 i 0,17. A més, des del moment de la collita, els preus no han deixat de pujar , assegura Pont, que considera que la situació que s'ha viscut aquest any és excepcional .

La producció de biodièsel i l'augment de la demanda expliquen l'alça dels preus Els combustibles amb cereals poden provocar fam als països més pobres La collita del 2007 ha estat regular i ha tornat als nivells habituals Els dos anys anteriors van ser desastrosos

Temporada 2007-08 A partir de l'1 d'octubre

07-08 a g r e b o i ràd

GUEDÀ rmí Riu BER UEDÀ e F Í T A M À D ez BERG BERGUE ora RodríguRGUEDÀ NIT Anna r u A IA D IG M B a Costa BE VESPRE AnnTÈ DIA Maite Flores AMS Lluís E N S A A ÉS AB Costa EL ran Badal AR RTS Joan Rial r e F T A IT T N E UEDÀ ESPO elt Ballús BERGa Pep Graus Quim Esp in n e Josep P às... Berta Franc DORS OL·LABORA C 0 0 1 E D ....I MÉS

107.6 radioberga.cat

FIRA DE SANTA TECLA

21, 22 I 23 DE SETEMBRE DEL 2007

Els agricultors denuncien el perill del mobbing rural

Els pagesos denuncien que els Ajuntaments posen traves legals per obrir noves explotacions o per renovar les antigues però tenen menys problemes per construir noves urbanitzacions. ARXIU

Un tècnic de JARC analitzarà a Berga l'assetjament del sector immobiliari a pagès Redacció BERGA

El sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) considera que les administracions locals són les principals responsables de mobbing rural ja que, consideren, posen traves al manteniment de les explotacions agràries. El veterinari de JARC, Jack Massachs, ha explicat que sempre posen facilitats a l hora de construir xalets però impedeixen que s instal·lin noves granjes als pobles . També reivindica la necessitat de conscienciació de la població perquè es lluiti per mantenir viu el sector de l agricultura i la ramaderia. Massachs ha explicat que a partir d un cas que coneixien des del sindicat en què les pressions van obligar un pagès a tancar la seva explotació van decidir dur a terme un estudi d anàlisi del motiu pel que cada cop més explotacions agràries han anat tancat. Segons JARC la conclusió és que de la mateixa manera que hi ha mobbing immobiliari o laboral també n hi ha de rural . L estudi pren exemples de casos concrets de pagesos que han hagut d abandonar l activitat.

Segons Massachs, sembla que als pagesos se ls pugui tractar de forma negativa quan tan sols el 2% de la població gestiona el 85% del territori . Per aquest motiu, considera que s han de fer esforços per garantir-ne la supervivència ja que no se sap quin impacte en l entorn pot tenir que els pagesos abandonin la seva feina i destaca la importància en conservació de l entorn natural que han tingut els pagesos perquè la majoria de parcs naturals actuals estan sobre antics camps . Menysteniment propi D altra banda, consideren que els mateixos pagesos es menystenen i fan que, molts cops, els seus fills no vulguin seguir amb les terres de la família perquè coneixen els problemes que porta . A més, l auge del turisme rural, especifica Massachs, ha fet que molt propietaris facin fora els masovers per especular amb els masos . Afirma que els neorurals són una altra de les causes pels que cada cop s ofega més als pagesos . Un altre motiu pel qual es produeix aquest fenomen és, segons Massachs, l augment

El tècnic de JARC Jack Massachs parlarà a Berga del mobbing rural el pròxim divendres, 21 de setembre. ARXIU

Els Ajuntaments posen traves a les explotacions ramaderes i això causa el mobbing

Les exigències a les importacions no són tan altes com als productes nacionals Els terrenys i els carburants s'encareixen més que la carn

dels preus del sòl i dels carburants que no augmenten al mateix nivell que el de la carn i que provoca que la compra de camps o el manteniment de maquinària agrícola produeixi que una explotació ja no sigui rendible . A més, considera que les granjes tenen moltes més obligacions a complir a l hora de gestionar les explotacions, cosa que encareix la producció. En aquest sentit Massachs afirma que s està fent mobbing quan si el producte és d un país tercer no té perquè complir tot això quan s està demanant als pagesos d aquí que ho compleixin i el producte va a parar al mateix mercat igualment. Massachs ha explicat que l objectiu és que aquest estudi arribi al màxim possible de gent perquè en treguin les seves pròpies conclusions . Per això,

l explicaran divendres, 21 de setembre en les setenes Jornades de la Fira de Santa Tecla. La conferència serà a 2/4 de 9 del vespre al centre cívic de Berga. Àmplia difusió Massachs afirma que, a més, volen dur l estudi a les administracions perquè coneguin casos reals del que passa i intentaran obtenir fons per fer un documental que expliqui la situació que viu el sector. Segons Massachs, que treballa a la demarcació de Girona, a la Garrotxa hi ha 174 masos abandonats comptabilitzats i a la resta de comarques gironines del 1982 al 1999 es van passar de 19.517 explotacions a 8.026. JARC reivindica la necessitat de facilitar que hi hagi activitat agrària a les comarques gironines ja que de ciment ja n hi ha molt a Barcelona .

21, 22 I 23 DE SETEMBRE DEL 2007

FIRA DE SANTA TECLA

21, 22 I 23 DE SETEMBRE DEL 2007

Alerta als ramats per la irrupció de la fauna salvatge

JARC diu que els animals del bosc provoquen pèrdues de collites i posen en perill els ramats Senglars, cabirols, cérvols i guineus són bèsties que ataquen sovint

L'entrada de salvatges també té efectes psicològics en alguns ramats El senglar és un dels animals que ataca més sovint els ramats estabulats. ARXIU

Redacció BERGA

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha demanat al Departament de Medi Ambient que adopti mesures urgents per pal·liar els efectes que té la fauna salvatge -com senglars, cabirols, cérvols o guineus- sobre els conreus i el bestiar estabulat. Asseguren que provoquen pèrdues de collites i perjudiquen de manera important la sanitat de la cabana ramadera a diferents punts de Catalunya. Els efectes de la fauna salvatge sobre les explotacions ramaderes es posaran a debat a les Jornades de la Fira de Santa Tecla, divendres, 21 de setembre, a 2/4 de 9, al centre cívic. Segons JARC,un dels problemes que més preocupa és el de la sanitat animal, ja que s'han registrat casos de cabres i ovelles que eren indemnes a la brucel· losi i que després de pasturar en una zona en la que hi ha cabirols o altres animals han donat positiu en les analítiques posteriors. També el cas de ramats de vaques que han donat positiu de tuberculosi en llocs on hi ha una elevada presència de cérvols, la presència de coccidiosi a conseqüència de la presència de coloms o de ramats atacats per guineus i gossos salvatges. La causa, asseguren, cal buscarla en el fet que es desconeix

quin és l'estat sanitari d'aquesta fauna salvatge i això perjudica greument la cabana ramadera, ja que aquests animals fan de transmissors de malalties que tenen un elevat grau de control per part dels ramaders catalans . Per això des de JARC es reclama més informació sobre els controls sanitaris que es fan (nombre, distribució geogràfica i resultats) sobre la fauna salvatge i exigeixen un control efectiu dels animals alliberats i de les seves cries així com l'habilitació de batudes extraordinàries per al control de certes espècies (senglars i coloms principalment). Estrès als ramats Un altre dels problemes és l'afectació directa sobre els animals, ja que la presència d'animals salvatges crea estrès als ramats, especialment en ovelles i cabres, que els provoquen problemes com avortaments o deficiències nutritives, alhora que es donen casos d'animals ferits o fins i tot morts amb la consegüent pèrdua que això implica per a l'explotació. Per tot plegat, JARC demana a Medi Ambient que articuli un sistema de compensacions davant aquestes situacions que s'ajusti a la realitat de l'afectació, alhora que es reclama una ràpida resolució dels expedients i la consegüent indemnització per a l'explotació corresponent.

FIRA DE SANTA TECLA 10

21, 22 I 23 DE SETEMBRE DEL 2007

Llegums ancestrals per complementar els cereals

El pedrerol (lathyrus cicera) és una de les lleguminoses que s'han estudiat. ARXIU

Redacció BERGA

Més de tres quartes parts dels conreus de secà al Berguedà són cereals. Els experts alerten que el monocultiu no és bo per la terra ni per l agricultura, i creuen que s hauria de diversificar. Per això, l Oficina Comarcal del Departament d Agricultura està treballant en un projecte per introduir nous tipus de lleguminoses als camps de conreu del Berguedà. Es tracta de plantar espècies inèdites o desaparegudes, que són aptes tant per al consum dels animals com per als humans. Els noms sonen estranys: fenigrec, moreu, erb o pedrerol, per exemple. Però Josep Tuson, tècnic de l Oficina, està convençut que es podrien ajustar als gustos actuals, i que alguns dels productes tenen propietats molt beneficioses per a l organisme. El fenigrec, per

exemple, ja es pot trobar en botigues de dietètica. D acord amb els resultats de l estudi, l erb i el fenigrec són les lleguminoses que millor s han comportat en relació amb la sequera i el fred. El fenigrec ha mostrat una resistència al fred superior a la que es troba a la bibliografia consultada . Altres bons resultats s han registrat també en l espelta, que mostra un comportament molt interessant i un potencial molt bo . Pel que fa al fajol, l estudi conclou que és un cultiu interessant pel seu cicle, pels rendiments, per la seva utilització i per la resistència a deixar-se invadir per herbes espontànies . Més biodiversitat Segons Josep Tuson, l'objectiu d'aquest treball que duu a terme amb l'estudi d'una quinzena de camps berguedans, que també inclou camps

Les lleguminoses ancestrals, com el fenigrec, ja formen part del menú de molts països. ARXIU

a la Segarra i a l'Alt Urgell, té com a finalitat donar eines als pagesos i als ciutadans perquè incrementin la biodiversitat dels cultius i posteriorment això vagi a parar al plat . Per Tuson, hi ha molts cereals i llegums que poden enriquir els àpats diaris però que són desconeguts o han desaparegut dels cultius. Farà falta, això sí, un temps d investigació. Els cuiners hauran de veure com es poden preparar les noves lleguminoses perquè es puguin coure més bé i perquè siguin més apetitoses. Antinutricionals I també caldrà seleccionar les lleguminoses per eliminar-ne els inconvenients, sobretot, algunes substàncies antinutricionals, que disminueixen la quantitat dels nutrients assimilats, i algunes substàncies tòxiques. Però que ningú no s espanti , adverteix Tuson: els

Les lleguminoses reduirien a la comarca el monocultiu dels cereals

Els cuiners hauran d'investigar com es poden cuinar els llegums ancestrals Caldrà seleccionar les lleguminoses per eliminar-ne alguns problemes nutricionals

problemes són només si se n menja en quantitats extraordinàries, i avui, al nostre país, no és fàcil trobar persones amb costum de menjar més de 50 grams de gra sec de mitjana diària de lleguminoses . L estudi sobre les lleguminoses com a alternativa als cereals fa quatre anys que s ha començat a fer al Berguedà, i hi han participat alguns agricultors, que hi han aportat camps de conreu. L objectiu final és incrementar la biodiversitat dels cultius i introduir els nous productes al mercat alimentari del Berguedà, i per extensió, de tot el territori nacional. L'estudi es va presentar en públic per primer cop a principis d'estiu, a la finca Can Poc Oli de Manresa, en una jornada tècnica sobre producció, comercialització i tast de lleguminoses ancestrals, però continua en desenvolupament.

FIRA DE SANTA TECLA

21, 22 I 23 DE SETEMBRE DEL 2007

UP denuncia incompliments del Govern

Explotacions del Berguedà han pres part del projecte pilot del Contracte Global d'Explotació Els pagesos diuen que han complert els compromisos i que el Govern, no El sector es mostra desconfiat amb la Generalitat Tractorada de protesta a la delegació al Berguedà d'Agricultura. ARXIU/ACN

Redacció BERGA

Unió de Pagesos ha llençat un crit d alerta per com el departament d Agricultura, Alimentació i Acció Rural està aplicant el Contracte Global d Explotació. El sindicat reclama al Govern que faci efectives les mesures agroambientals de l'any 2006 que encara deu als pagesos i que agiliti les del 2007, de les quals encara no hi ha cap programació feta. Els pagesos denuncien que mentre que el sector ha fet els deures i ha introduït les pràctiques agroambientals a les seves explotacions, l'administració no ha complert els compromisos assumits. També exigeixen a Agricultura que no deixi passar ni un dia més i convoqui els instruments de foment de la modernització de les explotacions. Si no es fa, asseguren, això tindrà conseqüències negatives per a molts pagesos que confiaven en aquests ajuts i que han realitzat inversions de modernització o d'adaptació a les noves exigències mediambientals i de benestar animal. Segons ha explicat Jordi Rovira, el coordinador d'Unió de Pagesos al Berguedà, en el cas de la cinquantena de pagesos de la comarca que van signar el Contracte Global d'Explotació, l'incompliment dels compromisos de

l'administració genera desconfiança en el sector . Segons el sindicat agrari, aquest incompliment suposa també tirar per terra la seguretat jurídica del contracte, a més de fer perillar la viabilitat dels plans d'explotació i anul·lar les previsions de les explotacions pel que fa a inversions programades per l'any 2007. Política agrària Per Rovira, tot plegat evidencia que la política agrària del país, així com els seus alts càrrecs, no estan a l'alçada de les circumstàncies . Finalment, el sindicat reclama al Govern que atengui totes les sol·licituds d'ajut d'inversió a les explotacions agràries i les destinades a la incorporació de joves i que convoqui de forma immediata els instruments de foment de la modernització, el pagament dels ajuts compromesos en el Pla Pilot del Contracte Global d'Explotació i el manteniment de les bases de la convocatòria original del Contracte. Segons Rovira, els responsables d'aquesta situació són els alts càrrecs del departament d Agricultura , ja que el sector hem tingut molta paciència fins ara i hem demostrat la voluntat de col·laboració , mentre que per part de l'administració a l'hora de la veritat, tot és fum .

21, 22 I 23 DE SETEMBRE DEL 2007

FIRA DE SANTA TECLA 12

octubre 2007

BOLETS

Arriben els bolets autòctons de la Xina

Una empresa catalana comercialitzarà espècies de la província de Sichuan i també en cultivarà. Pàgina 31

Oferta gastronòmica >>

Restaurants del Berguedà posen els bolets a taula

Berta Francàs

BERGA

MENÚS 24 establiments

ofereixen menús amb el preu tancat POSTRES Rovellons, llenegues i altres espècies apareixen en tots els plats, fins i tot en receptes dolces

24 menús amb plats per a tots els paladars Parapent Espais Amanida tèbiade formatge de cabra amb llit de camagrocs i rossinyols Canelons de carn i bolets Rodó de vedella amb llenegues Bacallà a la llauna amb ceps Postres de la casa Preu: 28,50

barrejats Carpaccio de cap i pota de vedella, rovellons, amanida i vinagreta de farigola Risotto de ceps, formatge de cabra i reducció de vi ranci Popets amb bolets Galta farcida de llenegues Iogurt, gerds, pastisset de camagrocs i gelat de tòfona Preu: 33

BAGÀ

BERGA

Restaurant-Hotel Ca l'Amagat Saltat de ceps sobre llit de poma i encenalls de foie Bolets saltats amb tallarines de sípia Espatlla de xai al forn amb un toc de mel i bolets saltats Llom de bacallà amb salsa de ceps Gelat de formatge de cabra amb melmelada de rossinyols Mousse de mel i mató Preu: 30

Restaurant Sala Les tapetes de bolets Els raviolis d ou de reig amb foie Les llenegues amb ceba caramelitzada i llom de palangre La grana de rovellons amb guatlla de corral adobada Els camagrocs dolços i formatge del Berguedà La tòfona amb xocolata i fruits secs Preu: 64,20

Restaurant Ca l'Escribà Aperitiu de benvinguda Amanida tèbia de bolets Panzarotti de ceps a la crema de parmesà Vedella del Berguedà amb bolets Xai a la brasa amb rovellons Mousse de maduixa amb fruites del bosc Coulant de xocolata amb sorbet de gerds i coulis de fruits vermells Preu: 29,75

Hotel-Restaurant Queralt Crema de bolets Niu d escalivada amb rovellons Saltat de bolets amb gambetes Peu de porc farcit de bolets Conill amb llenegues (begudes i postres a part) Preu: 35

AVIÀ

Restaurant Niu Nou Llaminadura de pinetells Crema de moixerons Torradeta amb paté de bolets

Hotel-Restaurant Berga Park Aperitiu boletaire Xicoies amb caneló de rossinyols i confitura de roses Sopa de fredolics amb bomba de formatge cremós i ceps Suquet de turbot amb llenegues Magret d ànec amb barrejat de bolets, carxofes, menta i

llàgrima de moniato Pastís de formatge del Berguedà amb gelat de codonyat i cruixent de xocolata negra Preu: 37 Restaurant Absis (Hotel HC Ciutat de Berga) Aperitiu: croqueta de bolets amb tomàquet natural Amanida de bolets confitats i pernil ibèric Risotto de verdures, bolets i parmesà Filet de vedella a la brasa amb saltat de bolets amb all i julivert Mousse de iogurt amb melmelada de fruites del bosc (inclou aigües minerals i cafès) Preu: 36,25 Restaurant-Hotel Cal Nen Aperitius del dia Crema suau de ceps Galeta cruixent de verduretes i barreja de bolets amb foie d oca caramelitzat Macarrons italians amb crema de ceps, rossinyols i rovellons Filet de cérvol macerat en vi i brandi Gambes llagostineres amb bolets Bombó de bolets Catànies amb perlat dolç de syrah Preu: 40 Restaurant-Hotel Estel Amanida tèbia de rovellons i gambes Niu de cintes amb saltat de bolets i calamars Suprema de lluç amb salsa de ceps

Portada del fulletó promocional que han editat els restaurants per la campanya 'La Cuina del Bolet' del 2007.

SALVADOR VINYES

Peus de porc amb bolets de temporada i pinyons Postres de la casa Preu: 28 Pizzeria-Restaurant La Notta Degustació del cistell de bolets a la taula Rovellons Llenegues Rossinyols Moixerons Camagrocs Fredolics Ceps... i altres Preu: 24 CASSERRES Restaurant-Fonda Alsina Amanida de bolets Peus de porc farcits Postres a escollir Preu: 20 Restaurant La Nau Entreteniments d aperitius Pa d espècies, ceps i foie d ànec amb reducció de caramel Crema de farigola i rovellons Escamarlans amb vinagreta de pèsol negre i rossinyols Bacallà, patata emmascarada, llenegues i cansalada Cua de bou i trompetes de la mort amb vi negre Paquetets de crema i melmelada de camagrocs Preu: 45 CASTELL DE L'ARENY Restaurant Castell de l'Areny Amanida de bolets amb ibèric Arròs de muntanya amb bolets Fideus amb costella de porc i llenegues Carpaccio de vedella amb bolets saltejats Pollastre de corral amb mandonguilles i sortit de bolets Formatge del Berguedà amb codonyat Flam de mató amb mel i nous Preu: 35

CASTELLAR DEL RIU Restaurant Els Roures Flam de foie amb amanida de bolets Pastís de carn i bolets amb salsa de vi ranci i panses Delícies de porc amb rovellons Gelat de ceps amb explosions de xocolata Crema catalana gratinada amb camagrocs confitats i fruites del bosc Copa de cava Mestres Preu: 30 GIRONELLA Restaurant Cal Pajares Fantasia de boletus varis Tagliatelli saltejats amb bolets i alfàbrega Rap a la crema de ceps Poma amb toffee farcida de crema catalana Preu: 45,15 GÓSOL Restaurant El Forn - Cal Moixó Coca de recapte de tastet amb barreja de bolets Amanida tèbia d enciams, espàrrecs verds, camagrocs i rostillons amb crema de bàlsam de mòdena Pasta amb salsa de bolets Sopa de fredolics sobre torrada d allioli Vedella guisada amb bolets Peus de porc guisats amb ceps Llom de bacallà sobre llit de bolets gratinat amb allioli amb un cruixent de panses Cúpula de xocolata al Grand Marnier amb gelat de ceps Iogurt amb coulis de fruites del bosc Crema catalana Preu: 33 GUARDIOLA Restaurant El Recó de l'Avi Crema de ceps Amanida tèbia d escarola fruits

24 restaurants del Berguedà tornen a oferir durant aquests mesos de tardor uns menús centrats exclusivament en els bolets. És la campanya La cuina del bolet , que impulsa per setè any consecutiu l associació Hosteleria i Turisme del Berguedà. R e s t a u r a n t s d e s t i l s i d e categories molt diverses ofereixen menús a preu tancat amb bolets als primers plats, als segons i, fins i tot, a les postres. Els menús dels 24 establiments estan plens de sorpreses, com un gelat de formatge de cabra amb melmelada de rossinyols, un tòfona amb xocolata i fruits secs o una piruleta de sucre amb trompetes de la mort. Això, a les postres. A la resta dels menús, hi ha receptes per a tots els gustos: amanida de fruits vermells amb camagrocs; cruixent de verdures i barreja de bolets amb foie

secs, bolets i formatge de cabra Mongeta blanca amb botifarra negra esparracada i saltejat de bolets Peu de poc farcit de ceps, foie i tòfona amb reducció de Pedro Ximenes Magret d ànec d aglà al forn de llenya amb rovellons Calamars farcits de lluç i bolets mar i muntanya Preu: 27,50 El Jou Hotel-Restaurant Rovellons en cocota Arròs cremós amb nyores, gambes i trompetes de la mort Bacallà amb samfaina de llenegues Vedella del Berguedà guisada amb tòfona negra i fredolics Amanida de fruits vermells amb camagrocs Bunyols calents farcits de xocolata (bodega no inclosa) Preu: 44 L'ESPUNYOLA Restaurant-Hotel Cal Majoral Coca de verdures i múrgules amb salmó fumat Crema de bolets amb confitura de tomàquet i pinyonets torrats Canelons d ànec i camagrocs amb beixamel de pera Calamarcets rostits amb ceps i oli d alls Tournedó de vedella amb llenega blanca i salsa de tòfona negra Esponjós de nata amb fruits del bosc i festucs Petit fours de piruleta de sucre amb trompetes de la mort Preu: 45 PUIG-REIG Restaurant El Celler de Ca la Quica Aperitiu del bolet Ou d ànec amb rovellons, camagrocs, botifarra negra i

patates mignonette enrossides Cuixa de pollastre del Berguedà farcida de gambes i llenegues al forn Bolet gelat de capuccino i tiramisú Preu: 48 SALDES Restaurant Cal Susèn Rovellons saltejats amb all i julivert Favetes, botifarra i bolets Filet de llom amb crema de ceps Postres casolans a escollir Preu: 26 VILADA Restaurant Cal Candi Crema de bolets Amanida de patata amb sortit de bolets a la vinagreta Nius de bolets amb pasta i salsa de carreroles Panadons de bolets amb salsa de ceps Canelons de bolets Vedella del Berguedà amb bolets Llomillets de bolets del Berguedà amb salsa de rovellons Conill amb llenegues Preu: 23 VIVER I SERRATEIX Hotel-Restaurant Cal Fuster Aperitiu Ous de reig marinats Crep de bolets Terrina d isard amb fredolics del Berguedà Mongetes del ganxet amb arengades i rovellons Bacallà confitat amb garoines i camagrocs Careta de porc rostida amb escamarlans a la vainilla i ceps Brownye de xocolata amb melmelada de bolets i fruites del bosc Flamet de bolet Preu: 40

BOLETS

octubre 2007

Oferta gastronòmica

La campanya pretén atreure turistes de l'àrea de Barcelona d oca caramelitzat, i uns simples rovellons saltejats amb all i julivert. La creativitat dels cuiners és molt alta i, ara, el que falta, és que la tardor sigui fructífera, tal com reconeix a Ràdio Berga el p r e s i d e n t d e l a s s o c i a c i ó Hosteleria i Turisme, Toni Barat: "El bolet dóna per molt, a la comarca, n'hi ha molta varietat, i els cuiners del Berguedà són molt creatius i tenen molta imaginació. Però, amb els bolets, sempre depenem del temps. Fa falta que plogui, i no pas que plogui cap a la ciutat, sinó a la muntanya. Si és així, i aquesta és una bona tardor per als bolets, també ho serà per a la cuina". Els menús de la vintena de restaurants que participen en la campanya de La cuina del bolet s han publicat en un tríptic. Se n'han fet 40.000 còpies. 10.000 es distribueixen als restaurants i a les oficines d informació turística de la comarca i la resta, 3 0 . 0 0 0 , s e n c a r t a r a n a E l Periódico de Catalunya, amb la intenció d arribar al públic de l àrea metropolitana de Barcelona. Donar a conèixer Amb la difusió que es fa del tríptic promocional, l'associació Hostaleria i Turisme del Berguedà pretén convertir la gastronomia del bolet en un esquer turístic, sobretot per a les famílies barcelonines.

"Els berguedans ja coneixem els restaurants de la comarca; si volem anar a dinar o a sopar a fora, ja sabem quins restaurants podem trobar a Berga, a Vallcebre o a Saldes, per exemple. Per això, l'interès és arribar al públic metropolità", diu Barat. La tesi dels restauradors és que les famílies que arriben al Berguedà per buscar bolets no només s'aturen als boscos, sinó que fan altres activitats. Passejar i comprar Si després de passar un matí al bosc, els boletaires que arriben al Berguedà tenen una oferta àmplia d'activitats, es quedaran a la comarca a passar la resta del dia. Si no, se'n tornaran cap a casa seva. "És evident que les famílies que vénen al Berguedà a buscar bolets poden fer altres coses: passejar una estona pels pobles de la comarca, o bé anar al mercat de Berga, si és dissabte", explica Barat. La intenció és que el restaurant sigui una parada més d'una ruta completa per la comarca. Els 24 restaurants que prenen part de La cuina del bolet són a Avià, a Bagà, a Berga, a Casserres, a Castell de l Areny, a Castellar del Riu, a Gironella, a Gósol, a Guardiola, a L Espunyola, a Puig-reig a Saldes, a Vilada i a Viver i Serrateix.

Diversos paisatges del Berguedà actuen com a esquer turístic en la campanya promocional. SALVADOR VINYES

Una imatge de rovellons berguedans que apareix publicada al fulletó de la campanya 'La cuina del bolet'. SALVADOR VINYES

octubre 2007

BOLETS

octubre 2007

Pagarem mai per entrar als boscos?

Els propietaris forestals volen que els usuaris els ajudin a mantenir el terreny Fermí Riu

BERGA

Si l'activitat dels boletaires malmet els boscos, i això genera uns costos als seus propietaris no seria lògic que contribuïssin a assumir aquestes despeses? Evidentment, els propietaris forestals creuen que sí i, per això, han llençat un advertiment: cal trobar fórmules que facin més viable la gestió dels boscos. La intenció és que la ciutadania s'adoni dels costos de la neteja i el manteniment, i que entengui que la muntanya és un bé comú que s'ha de preservar amb l'aportació de tothom. Per això, el Centre Forestal de Catalunya, ha començat a buscar sistemes de pagament que incloguin l'aportació dels ciutadans, a més de la intervenció de les administracions públiques. El rebut de l'aigua Els amos dels boscos miren cap a altres països, especialment de l'Amèrica Llatina, on ja s'han implantat fórmules de copagament. "A Costa Rica, per

exemple, els ciutadans paguen un petit percentatge del rebut de l'aigua al fons nacional de finançament forestal", ha dit al diari Segre el responsable de coordinació internacional de l'entitat, David Solano. Un tiquet per entrar "Una altra fórmula podria ser el pagament per entrar als parcs naturals, com passa a Finlàndia, una cosa inconcebible aquí", segons Solano. L'anomenada ecotaxa, que es va aplicar a les Illes Balears a principis de dècada, també és un exemple a seguir, diuen els amos. A Catalunya, el 80% de la superfície forestal és de propietat privada, i els amos tenen ajuts públics per mantenir els boscos en condicions. Però els propietaris adverteixen que les subvencions no són suficients: molts acaben no gastant-les, perquè consideren que la inversió és inútil, o bé abandonen l'activitat. "I això és una mala notícia perquè el manteniment és clau en èpoques de sequera o d'incendis", recorda Solano.

Un home passeja pel bosc amb els seus gossos, de manera lliure, sense haver de pagar cap impost. NEAL MUNDY

EL NEGOCI

Tiquets de 5 a 10 euros a Navarra

Paisatge del municipi d'Ultzama, on buscar bolets està gravat. MIMENTZA

El municipi d'Ultzama, a Navarra, acaba de crear el denominat parc micològic municipal. Es tracta d'un espai de 5.800 hectàrees, on, des d'aquesta tardor, es cobra per buscar-hi bolets. Els tiquets de 5 euros donen dret a endur-se del bosc una

cistella de com a màxim cinc quilos de tots els bolets, excepte rovellons. Un altre permís, de 10 euros, permet collir deu quilos de totes les espècies. Els veïns empadronats a Ultzama i als municipis veïns poden accedir a la muntanya amb un tiquet recreatiu, de 5

euros, i els que es dediquen a la venda de bolets disposen d'un abonament de temporada de 30 euros. L'Ajuntament assegura que la mesura no té finalitzats recaptatòries, sinó que pretén posar límits a l'accés als boscos, després d'anys de massificació. Segons el consistori, l'any passat, es van comptabilitzar 20.000 persones i 8.700 cotxes en tot just 15 dies, en el moment més bo de la temporada. Es calcula que els recol·lectors es van endur 97.000 quilos de ceps, el bolet més apreciat a la zona. Un estudi conclou que hi surten 22 quilos de bolets per hectàrea, 4 de rovellons.

octubre 2007

BOLETS

octubre 2007

Experts boletaires sembren les llibreries de novetats editorials

La parada de la Boqueria ha donat a Llorenç Petràs els coneixements necessaris per escriure un llibre de bolets. ARXIU

Els fruits de la tardor inspiren obres gastronòmiques, assajos per a no entesos i fins i tot textos lírics Redacció

BERGA

La febre pels bolets ha arribat a les llibreries. Els prestatges van plens de novetats editorials relacionades amb el món dels fongs. Hi ha obres escrites des del punt de vista gastronòmic; d'altres tenen un afany didàctic, i n'hi ha que tenen en el bolet una font d'inspiració literària. L'experiència de la Boqueria Des de fa vint anys, Llorenç Petràs regenta amb el seu estil peculiar una espectacular parada de bolets al Mercat de la Boqueria de Barcelona. Ara, Petràs publica La millor cuina dels bolets (Salsa Books, 2007, 29 ). En aquest llibre, el rei dels bolets de la Boqueria ens introdueix al món de la gastronomia boletaire: ens explica les qualitats culinàries de cada bolet, ens ensenya a conservar-los, ens anima a atrevir-nos a provar qualsevol bolet comestible, i ens ofereix les seves receptes preferides. A més, Petràs ha demanat a desenes de xefs dels millors restaurants que col·laborin en el

seu llibre explicant-nos com fan els plats de bolets que tenen a la carta. Micologia didàctica Sabíeu que és possible sembrar bolets? Que als boscos de Catalunya poden trobar-se uns set tipus diferents de rovelló? Que hi ha bolets que fa segles que tenen ús medicinal? Que la presència d'un reig bord acostuma a ser indici de la proximitat d'un cep? Que no tots els bolets tenen el mateix sistema per alimentar-se i reproduir-se? Com diríeu que és millor collir bolets, tallant-los o arrencantlos? I, un cop a casa, com s'ha de netejar i guardar? A Puc sembrar rovellons al meu jardí? (RBA/La Magrana, 2006, 9,90 ), el micòleg Enric Garcia recull les preguntes sobre bolets que li han formulat els alumnes de la universitat, els assistents a les seves conferències i la gent del carrer. Són preguntes de tota mena que tant tracten de la naturalesa i el creixement d'aquest fruit com del cultiu, la recol·leció, la toxicitat, la nutrició, la

conservació i, fins i tot, les creences i els costums populars que s'hi vinculen. Fenomen televisiu El llibre Caçadors de bolets. La cuina (RBA/La Magrana, 2006, 19 ) recull les receptes més populars del programa de TV3, que ha volgut proporcionar als apassionats boletaires una eina pràctica a la cuina domèstica. Aquesta guia ressegueix, pas a pas, el procés de tractament d 'aquest producte des que entra a la cuina -encara al cistell-fins que en surt en conserva o cuinat, a punt de fer gaudir els paladars més exigents. Hi podeu trobar més de 100 maneres diferents d'assaborir aquest regal del bosc: les receptes amb què ens ha obsequiat els protagonistes del programa, sovint fruit del saber i del fer de la tradició familiar Versos boletaires El rapsoda i poeta Celdoni Fonoll ha dedicat als bolets els versos de Fascinants bolets (Mina, 2006, 20 ). Després dels llibres de versos d'ocells i de plantes, que han tingut un gran èxit, Fonoll versifica ara cinquanta espècies de bolets de les més conegudes dels Països Catalans. Ho fa amb la seva poesia fresca, planera i rigorosa.

octubre 2007

BOLETS

octubre 2007

APUNTS Un 60% dels comensals demana bolets La majoria dels clients dels restaurants es declaren amants dels productes autòctons de Catalunya, i sis de cada deu demostren la seva preferència pels bolets. Ho certifica una enquesta que ha encarregat a l'Institut Cerd la conselleria d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat. Entre els productes denominats autòctons, els enquestats també esmenten la carn natural de vedella i els calçots. Els consumidors es decanten pels productes de temporada en un 48,8% dels casos, i pels productes de Denominació d'Origen (DO), en un 24%. Pel que fa al vi, un 14,6% dels clients trien sempre ampolles amb etiqueta catalana.

Miquel Esquius i Josep Arola, responsables de Mossos i Bombers. ARXIU

Mossos i Bombers alerten dels boletaires perduts Redacció

BERGA

Una pàgina web permet buscar i conèixer bolets per Internet La pàgina web tocatsdelbolet.com, desenvolupada per l'empresa Mos Digital, permet als internautes convertir-se en e-boletaires. Primer de tot, cal fer clic a una imatge amb un núvol, per fer que plogui, i després de la precipitació, ja es poden buscar bolets en cinc àmbits diferents: pineda, alzinar, roureda, fageda i prat. El joc també dóna informació sobre cada espècie recollida, i l'objectiu és omplir un cistell amb el màxim nombre possible de bolets.

2007

Tot i els advertiments reiterats, cada tardor es perden als boscos catalans nombrosos boletaires, que s'han desorientat, o que s'han trobat que es feia de nit. La zona més afectada és la Catalunya central, i el Berguedà no se n'escapa. Per això, els Mossos i els Bombers han renovat la crida als boletaires: cal ser prudents i pensar que el bosc també té riscos. El cap de la regió d'emergències centre, Josep Arola, ha donat un seguit de recomanacions que, segons ha dit, han de tenir molt presents les persones que van a la muntanya a buscar bolets per evitar situacions de risc. "Volem posar l'accent en la prevenció", ha dit en aquest sentit. Arola ha explicat que la sortida ha d'estar planificada i que s'ha de tenir en compte l'estat del temps. Ha recordat q u e , a l a m u n t a n ya , l e s condicions meteorològiques

poden canviar de forma sobtada. També ha dit que els boletaires han d'anar amb l'equipament adequat i amb reserves d'aigua i de menjar. Ha posat especial èmfasi en recomanar a les persones que es mediquen que extremin les precaucions. Paral·lelament, ha comentat que s'han de prendre punts de referència. En cas de pèrdua, poden ajudar a orientar el boletaire, ha dit. Arola també ha recomanat que no s'apuri el temps de la recol·lecció de bolets als boscos. D'aquesta manera, s'evitarà que es faci fosc. També ha comentat que s'han de tenir en compte les possibilitats físiques de cadascú. "No es pot arribar al límit", ha afirmat, alhora que ha recomanat portar "roba cridanera", fet que facilita la recerca en cas de pèrdua. Per últim, ha recomanat portar mòbil i, en cas de necessitat, avisar "de seguida" al 112, "que farà que s'engegui un dispositiu per començar la recerca".

BOLETS

octubre 2007

Responsables de l'empresa Xop, de visita a la Xina, per tancar els tractes, a dalt a l'esquerra. Al costat, hivernacles de Juneda on l'empresa porta a terme el cultiu de les gírgoles amb el substrat natural, la fusta de xop. A baix, creixement d'un xiitake, i diverses aplicacions gastronòmiques dels fongs orientals. ARXIU

Bolets xinesos a les Garrigues Una empresa de Juneda especialitzada en gírgoles s'obre ara als fongs comestibles orientals i vol fer-se lloc al mercat alimentari nacional Redacció

BERGA

Una empresa de Juneda, a les Garrigues, acaba de signar un acord de col·laboració amb l'Acadèmia de Ciències Agrícoles de Sichuan, a la Xina, amb l'objectiu de comercialitzar a Catalunya i al mercat espanyol diversos tipus de bolets asiàtics. Són espècies que mai abans s'havien cultivat a Catalunya, i que tenen propietats paramedicinals. De moment, l'empresa Xop s'encarregarà de distribuir els bolets que es produeixen a la Xina, però la intenció és que, en el futur, es puguin cultivar a Juneda mateix. Un tècnic de la firma catalana viatjarà a Sichuan per aprendre les tècniques de la regió, i més endavant un altre especialista xinès supervisarà a Juneda si

s'empra bé la metodologia. La Xina és el màxim productor mundial de bolets cultivats, però, en canvi, té moltes mancances pel que fa als bolets silvestres.

Per això, els tècnics catalans també ensenyaran als xinesos quins bolets poden trobar als seus boscos, i com es poden introduir al mercat asiàtic.

EL NEGOCI

Gírgoles d'arrel Xop es dedica a la comercialització i al cultiu de gírgoles, en uns hivernacles que té a Juneda. L'empresa ha recuperat la fórmula tradicional i els bolets es cultiven en el seu substrat natural, la fusta de xop. Això permet millorar-ne les textures i les aromes, i dóna un valor afegit al producte. La planta de les Garrigues produeix ara mateix unes 60.000 safates de 400 grams cada mes,

i va tancar l'exercici del 2006 amb una facturació aproximada de 2,4 milions d'euros. Els bolets que produeix Xop es poden trobar en botigues de delicadeses, però també en grans superfícies, com El Corte Inglés i Caprabo. A més de bolets secs, frescos i envasats, Xop també produeix olis aromatitzats del bolet, i ara s'introdueix en l'àmbit de la parafarmàcia.

"Catalunya aconseguirà cultivar bolets nous i els catalans poden aportar la llarga experiència que tenen en el tractament dels bolets silvestres, que és, precisament, la mancança més important del sector a la Xina", ha dit Enric Gràcia, un dels socis de Xop, i professor de Micologia Aplicada de la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Alguns bolets asiàtics, com els xiitakes, ja s'han introduït a les cuines catalanes, però els que distribuirà l'empresa de les Garrigues van més enllà del valor gastronòmic, i tenen propietats beneficioses per a la salut. Per exemple, redueixen els nivells de colesterol i combten l'insomni. L'acord s'emmarca en una visita recent del conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, i de diversos empresaris catalans a la regió xinesa de Sichuan.

BOLETS

octubre 2007

Un home menjant un bolet i un grup fent una recol·lecció durant una fira que es fa a la ciutat mexicana d'Oaxaca. ARXIU

Regions pobres de Mèxic combaten la desnutrició amb el cultiu de bolets Anna Costa

BERGA

Les autoritats sanitàries de Mèxic han iniciat un programa per fomentar el cultiu i el consum de bolets als estats de Veracruz, Oaxaca, Coahuila, Campeche, Hidalgo i Puebla. L'objectiu de la iniciativa és combatre la desnutrició de les regions més pobres del país, a través del consum de fongs. Segons els especialistes mexicans, els bolets "contenen més nutrients que el pollastre o la carn de vedella", i són més barats de produir. Per això, el govern federal atorga ajuts a les famílies i empreses

que es dediquen al cultiu de bolets. "L'autoocupació en el sector dels fongs genera ingressos en les famílies pobres i impulsa el consum d'un contingut alt de proteïnes entre les persones més mal nutrides", han assegurat des del govern mexicà. Proteïnes i vitamines Mèxic és el primer productor de bolets de l'Amèrica Llatina. Hi ha més de 200 espècies comestibles, que són riques en proteïnes, vitamines, fòsfor, calci, ferro i potassi. Les xifres que ha difós el govern mexicà són aquestes: un bolet conté proteïnes equivalents a

entre el 19 i el 35% del seu pes sec, comparat amb el 7-13% de les fruites i les verdures, el 24% del pollastre, el 19% de la carn de vedella, i el 25% de la llet. Els atributs més importants de l'aliment són les propietats que té per reduir el colesterol, a més de posseir vitamina B-12, antioxidants i seleni, molt indicats per a nens, gent gran i dones embarassades. La producció dels bolets és ràpida, perquè, amb 28 dies, es poden obtenir els primers fruits de la sembra. A més, segons l'executiu mexicà, la producció del fong és altament rendible, i "contribueix al benestar en zones de pobresa extrema".

L'ACTIVITAT

Negocis familiars Doña Cata, de 68 anys, cultiva bolets, conjuntament amb el seu marit i cinc fills. És una dels 150 productors i recol·lectors que hi ha a la ciutat mexicana de Cuajimalpa, on se celebra una de les fires més importants del país. Cada any, hi assisteixen unes 70.000 persones, i mou uns 400.000 euros en compres i vendes. La majoria dels productors de

la zona treballen en precari, i inicien els negocis amb la família, i gràcies a ajudes públiques. Els cultius es fan en hivernacles fets artesanalment, amb plàstics i pals de fusta. La producció no requereix grans infraestructures, però els pagesos adverteixen que sí que fan falta controls estrictes de temperatura i neteja. Els bolets creixen en llits de palla i en bosses de plàstic.

Venedora a Cuajimalpa. ARXIU

BOLETS

octubre 2007

El Museu d'Art del Bolet arriba als 10.000 visitants

Façana de l'edifici on s'ubica el Museu d'Art del Bolet de Montmajor, dissenyada amb motius boletaires. FERMÍ RIU Quim Espelt

BERGA

El Museu d Art del Bolet va obrir portes ara fa quatre anys, i, des de llavors, ha tingut un èxit del tot contrastat. Més de 10.000 persones han passat pel centre, i això sense comptar els veïns i veïnes del poble, i les persones que hi tenen l entrada gratuïta. Les instal·lacions acullen més de 200 espècies de bolets fets de fang, amb l objectiu d ensenyar

Fina Vilajosana, mestra ceramista.

FERMÍ RIU

la cultura del bolet als turistes, per tal de que aquests puguin conèixer la major part de les espècies. Els responsables del Museu d Art del Bolet projecten ampliar la col·lecció, ja que creuen convenient acollir el màxim nombre d espècies possibles, per tal de que tothom pugui sentirse identificat amb els bolets de la seva terra. M agradaria que fos un museu en què es poguessin trobar totes i cadascuna de les espècies de bolets que hi ha Catalunya i, per això, n anirem fent de nous, i els anirem afegint a la col·lecció , e x p l i c a l a r t e s a n a F i n a Vilajosana, autora de les figures, fetes de fang. A vegades, ve una persona de Girona, per exemple, i hi troba a faltar una espècie, que potser és pròpia de la seva comarca, però que aquí és estranya. Per això, crec que caldria que hi fossin tots els tipus de bolets que hi ha a Catalunya, i que tots els visitants s hi puguin sentir

identificats , explica. El Museu d Art del Bolet vol ser una eina divulgativa del món del bolet, i de Montmajor. Per a Vilajosana, no n hi ha prou amb el patrimoni natural per potenciar el nom de Montmajor i el Berguedà al món, per això destaca el valor afegit que tenen les iniciatives d aquest tipus: l objectiu és que Montmajor es faci un nom, i que tothom a qui li interessin els bolets sàpiga que aquí hi ha el museu, que hi pot venir i que en pot gaudir . Pas a pas, el Museu d Art del Bolet de Montmajor s ha fet un nom en el panorama boletaire de Catalunya, i ha estat un element útil per fer divulgació de les espècies de fongs que es poden trobar als boscos del país. Els bolets naturals són vistos i no vistos, perquè no es conserven, i no es poden observar bé. Per això, són útils les figures de fang. Permeten als visitants veure de ben a prop tots els tipus de bolets que hi ha i, llavors, quan van al bosc, els identifiquen , assegura Vilajosana. Per a la mestra ceramista, els bolets són més seriosos del que ens pensem, perquè cada any, hi ha intoxicats i morts i, per això, es fa necessària la divulgació. El Museu d Art del Bolet de Montmajor es pot visitar els dimecres, els dissabtes i els diumenges, d 11 a 1 del matí, i els dissabtes, també de 6 a 8 de la tarda.

octubre 2007

OPINIÓ EDITORIALS

Regenerar-se

No es pot dir que el procés de renovació de la Penya Boletaire que es va iniciar amb la sortida de Jordi Camps i la seva junta hagi estat senzill. Camps i els seus portaven temps anunciant que se n'anirien, però ningú no es va animar a agafar el relleu fins que l'entitat ja s'encaminava cap a la dissolució. Llavors, un grup de deu persones va sortir al rescat. No ho van fer per motius polític, ni perquè Lluís Gonfaus sigui el sogre del nou alcalde de Berga, perquè el procés es va iniciar molt abans del canvi de govern. Ho van fer, simplement, perquè la festa corria perill. Cal que Berga sàpiga agrair l'esforç dels que han fet possible el concurs de del 2007. Però també fa falta que s'iniciï una regeneració que garanteixi solidesa i estabilitat a la Penya Boletaire, i per molts anys.

"Berga ha d'agrair l'esforç dels que han contribuït a mantenir la festa aquest 2007"

"S'ha d'iniciar la regeneració que garanteixi la solidesa de la Penya"

Gran aparador

Els botiguers i comerciants de Berga, sota el nom de BergaComercial, van impulsar l'any passat per primer cop la mostra BergaBolet. És una iniciativa encertada, que pretén portar al centre de la ciutat l'essència del pla de Puigventós, i convertir la compra-venda de bolets en un esquer turístic de primer ordre. Aquest any, els botiguers tenen un repte, i una oportunitat per demostrar el seu compromís amb el desenvolupament turístic de la comarca, amb la convocatòria d'obertura de comerços en diumenge. Aquest any, a més, BergaBolet presenta una novetat: la iniciativa del CFI Cercs-Berguedà 'Posa el Berguedà al teu plat'. Es tracta d'una acció positiva per a l'agroalimentació, i que té i tindrà una presència destacada en nombroses fires.

"Els botiguers poden demostrar el seu compromís turístic obrint en diumenge"

"BergaBolet és una iniciativa encertada i pot ser un esquer de primer ordre"

LA PREGUNTA Per què volen que paguem per mantenir els boscos si no ho fan ni els amos ni els governs?

Número 5. Etapa 2. Maig del 2007 Edita Bífidus Produccions. Ap. Correus, 30, 08600 Berga T. 938210562 Redacció Anna Costa, Quim Espelt, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu Col·laboracions Penya Boletaire de Berga, Ramon Felipó, Robert Calvo

Juli Gendrau ALCALDE DE BERGA

Disseny gràfic i composició Emma Costa Departament comercial Jaume Fíguls, Dolors Sànchez, Anna Pons, Raquel Pelfort Impressió Imprintsa. C16, km 3,4, 08272 Sant Fruitós de Bages (Barcelona) Distribució 10.000 exemplars Dipòsit legal B.41946-2006

LA VITALITAT DEL TURISME DE TARDOR

Impuls a la festa dels bolets Un any després que la Penya Boletaire de Berga commemorés el 50è aniversari de la primera festa dels bolets, la celebració arriba aquesta vegada amb novetats, i amb una ambició renovada. La mostra BergaBolet, ideada per la Unió de Botiguers i Comerciants de Berga (BergaComercial), aconsegueix fer aquest any un salt endavant, amb l'ampliació de l'horari i de les activitats. Amb el suport de totes les institucions públiques del Berguedà, i amb la ferma determinació de l'Ajuntament de Berga, BergaBolet va camí de convertir-se en el gran aparador que necessita la ciutat per ensenyar al país i al món un dels seus tresors més apreciats: els bolets. Veurem al Vall cuiners, empreses turístiques, artesans i productors agroalimentaris, que ens permetran fer-nos una idea de la vitalitat de Berga i de tota la comarca. Durant dos dies, ningú no tindrà cap dubte que Berga és la capital dels bolets. I segur que aquesta idea aconseguirem fer-la extensible a tot l'any, amb la implicació i

Rovellons i altres espècies són un dels nostres tresors més apreciats. ARXIU

LA NOVETAT

"La mostra BergaBolet aconsegueix fer aquest any un salt endavant"

el compromís de tothom: botiguers, empresaris, entitats i ciutadania. Un any més, gràcies a la Penya Boletaire per fer possible que la festa continuï, mig segle després, i moltes gràcies, també, a totes les persones, entitats i institucions que treballen perquè el futur turístic del Berguedà sigui una realitat ja des d'avui. A tots, que tingueu un molt bon concurs de boletaires, i una excepcional BergaBolet!

OPINIÓ

octubre 2007

COL·LABORADORS DEL 51è CONCURS DE BOLETAIRES

Ajuntament de Castellar del Riu

Consell Comarcal del Berguedà

*Càrniques Valldan Embotits Artesanals del Berguedà *San Miguel *Ràdio Berga *Super Pedret *Fribersa *Mussols del Pedra *Regió7 *Armeria Sistach *BergaComercial *Bodega Josep Argerich *Policia Local

*Televisió del Berguedà *Sonoritzacions Casòliva *Hostaleria i Turisme del Berguedà *Pànxing *Mossos d'Esquadra *Canal Català Berga *Bombers *Creu Roja *Clac Berguedà *Protecció Civil *Pares franciscans

I a totes les entitats, empreses i persones sense el suport de les quals la festa no seria possible. A tots, moltes gràcies.

AGRAÏMENTS PENYA BOLETAIRE DE BERGA

Ramon Cabra

L'ORGULL D'ACOLLIR EL CONCURS

ALCALDE DE CASTELLAR DEL RIU

Boletaires, benvinguts!

Uns rossinyols, acabat de collir dels boscos, un exemple del tresor del patrimoni natural del Berguedà. ARXIU

En aquesta mateixa columna, felicitàvem l'any passat la Penya Boletaire per arribar als 50 anys. Dotze mesos després, la festa torna a ser una realitat, i ja comencem a caminar en el segon mig segle de vida. Un altre cop, el municipi de Castellar del Riu acollirà amb satisfacció el concurs de boletaires, el pròxim diumenge, 7 d'octubre. Orgullosos com estem de ser la seu de l'esmorzar boletaire i del concurs, volem donar la benvinguda al nostre poble als voluntaris i membres de la Penya Boletaire, als afeccionats als rovellons i a les llenegues, a totes les famílies que gaudeixen de l'esmorzar a Puigventós, i a totes aquelles per-

sones que vénen de fora de la nostra comarca per descobrir el tresor dels nostres boscos. Castellar del Riu, igual que bona part de la comarca del Berguedà, és terra de bolets. I en aquest

LA CRIDA

"Convé que mantinguem amb cura el territori, i que valorem el nostre patrimoni"

camp, el dels bolets, el nostre municipi ha aconseguit fer-se un nom arreu del país. Això ha permès consolidar una oferta de turisme de tardor, i convertir Castellar del Riu i el Berguedà en destins atractius i complets. Ara, només cal insistir en la crida que fem cada any: els boletaires hem de respectar els boscos, perquè els boscos són el nostre tresor. Cal que mantinguem amb cura el territori, i que tinguem ben clar que el país és el nostre patrimoni més valuós. Dit això, volem desitjar a tothom que passi una bona festa dels bolets, i que l'edició número 51 del concurs sigui tan exitosa com les anteriors.

OPINIÓ

octubre 2007

Robert Calvo PERIODISTA

LA PATÈTICA VIVÈNCIA DE SER AL BOSC DE NIT

Bolets al 112 Després d'hores de recerca infructuosa, Ildefonso Gordo buscava el nord. No sabia on parava, i l'únic que veia negra era la nit, i no pas les llenegues, que brillaven -com les estrelles-, però per la seva absència. Pensava en el 22 de desembre, i confiava que aquell dia, el de la rifa, el del Gordo i el dels nens de San Ildefonso, seria el de la seva sort, com indicava el seu nom. "Serà llavors, i no pas ara, perquè avui tinc el gafe a sobre". Havia sortit a les 5 del matí de L'Hospitalet, havia arribat a Fumanya abans que es fes de dia, i s'havia menjat l'entrepà de tonyina que li havia preparat la seva dona, encara amb el cistell buit.

Al migdia, pensava que la tarda seria més fructífera. I, a la tarda, havia decidit esperar-se una miqueta més, pensant que les últimes hores del dia buidarien els boscos de pixapins, i deixarien

LA SORT

"Ell era allà, perdut entre pins, sense la companyia consoladora d'una cistella plena"

per a ell un parell de magnífiques i generoses rovelloneres. Però l'única sorpresa que li tenia preparada l'última hora de la tarda era la foscor. Es feia fosc, quina sorpresa! I ell era allà, perdut entre pins, sense ni tan sols la companyia consoladora d'una cistella plena de rossinyols. Conscient del patetisme, buscava pensar en una altra cosa. En l'àpat que l'esperava a casa -si aconseguia arribar-hi-, en la feina que es trobaria l'endemà al despatx -aquell dia havia demanat festa per anar a buscar bolets-, i fins i tot en el Chusky, el seu gos babau, que havia deixat a casa, perquè no li agradava que ningú el molestés quan anava a la caça

Els boscos són una trampa per als boletaires quan es fa de nit. ARXIU

dels rovellons. Però cap pensament no aconseguia calmar-li les alteracions tèrmiques. Definitivament, a la nit i a la muntanya, fa fred. Pel nas, començava a notar una humitat preocupant. Regalimava. Un soroll entre matolls l'havia

sotraguejat. Una llebre. Però, de bolets, enlloc. Ildefonso Gordo lamentava amargament haver deixat l'anorac al cotxe. El mòbil, per sort, el duia a la butxaca, i per sort també, havia trobat un forat amb cobertura. "Perdoni, és el 112?".

OPINIÓ

octubre 2007

Ramon Felipó BIBLIÒGRAF

L'OPORTUNITAT TURÍSTICA DE LA TARDOR

L'autor sosté que Berga hauria de disposar d'un Mercat del Bolet propi, que proposa que es podria situar a l'entorn del passeig de la Indústria. ILVIC

Per un bon Mercat del Bolet a Berga Quan arriba aquest temps, les muntanyes berguedanes produeixen unes menges excel·lents: els bolets. Si parléssim en termes econòmics, com diria un bon amic meu, economista de la London School of Economics, això seria una externalitat . El bosc produeix beneficis sense implicar una despesa directa o

cost econòmic per part de qui en gaudeix collint-los. Ara bé, això no és pas ben cert del tot. Els bolets, com els berguedans, són fruit de la natura, evidentment. Però, si no hi ha una intervenció directa per part de les administracions, vetllant per la salvaguarda de la muntanya berguedana, això podria arribar a acabar-se.

Els boscos no poden ser explotats d una forma irresponsable i constant o trinxant tot el que hi ha al voltant dels bolets. Aquestes immenses corrues de boletaires, quan n hi ha molts de poc experimentats, poden contribuir (sense voler-ho) a la destrucció del medi, dels bosc i, a la llarga, deixar-nos sense els bolets a

ELS DETALLS

"El mercat hauria de ser central i comarcal, i situarse en un punt cèntric de la ciutat" "És una tasca prioritària i bàsica, i cal buscar-li una ubicació i uns bons accessos a l'Eix" "Les botigues i els restaurants han de poder gaudir del 'boom' turístic"

tothom. No sóc dels que creu que s hagi de cobrar peatges per collir els rovellons i d altres espècies, ni atorgar a ningú cap tipus de carnet de boletaire, tancar els boscos o vés a saber quines diferents mesures més, però el que sí que cal és donar una bona i eficaç informació a la ciutadania, majoritàriament no berguedana que, per aquestes dates, envaeix els boscos de tot el Berguedà. Berga hauria de platejar-se tenir un bon Mercat central i comarcal del Bolet en un lloc cèntric de la ciutat. Això prou podria ser pel cantó del Vall al costat del cementiri, ja que és molt a prop d'una de les sortides i entrades de l Eix del Llobregat o, si es vol, en altres zones, com la plaça de la Font del Ros, el camí del Roser, el Tosalet de les Forques o allà on es vulgui. Tenint durant un parell de mesos cada any milers de barcelonins i gent d altres comarques pujant al Berguedà per mirar bolets, o millor dit per comprar-los o menjar-los, això del Mercat del Bolet a Berga hauria de ser una tasca prioritària i bàsica per a qui li correspongui de cercar al més ràpid possible un bon indret, p e r e s t a b l i r- l o d e f o r m a permanent, sobretot facilitar-ne l accés amb uns bons i gratuïts aparcaments per a cotxes i autobusos, posar uns bons indicadors a l Eix del Llobregat i principalment fer-ne una àmplia difusió mediàtica a la premsa, a la ràdio i a la televisió. Berga ha de fer una seriosa aposta pel turisme de temporada llarga (no cal centralitzarlo tot en una sola data). Caldria que tant els bons comerços berguedans com tota la gent que regenta establiments iments de restauració i host eleria poguessin gaudir de urístic de la gentada forastera q ue ve a la comarca, tot cercant e ls bolets durant una bona i en u na llarga temporada. I això, s ens dubte, seria possible si a B erga ciutat hi hagués un bon i b en organitzat Mercat del Bolet.

LA RÈPLICA

Cal Rosal: rucs, cases rurals i comerç actiu, més enllà dels bolets Xavi Rosiñol PERIODISTA

Cal Rosal ha consolidat en els últims anys una oferta comercial sòlida: més enllà de les parades dels bolets, ha sabut crear un mercat complet, no només amb la venda ambulant, sinó amb un carrer sencer de botigues, bars i restaurants, al servei dels turistes i dels autòctons. Per això, el Berguedà ha d'unir esforços a l'entorn del mercat del bolet més competent de la comarca, i no

establir competències estèrils i infructuoses. Les claus de l'èxit de Cal Rosal són: 1. Les cases rurals, nombroses i ben equipades, converteixen el municipi d'Olvan en un dels més madurs en agroturisme. 2. El nucli zoolòlic de Fuives, ara de moda, és un atractiu turístic de primer ordre, molt adient per al públic familiar. 3. El servei de lloguer de quads i el centre d'aventura Indòmit, també a Olvan, són un esquer per al públic més jove. 4. A Cal Rosal, el tancament de

"El poble ha aguantat el cop de la fugida de la C-16, i ha fet valdre el valor afegit"

Joan Gassó, ànima de Fuives. ARXIU

la fàbrica i la crisi industrial han empès algunes famílies a desenvolupar negocis propis, i a fer una aposta decidida pel comerç. 5. La trajectòria de tants anys al peu de la carretera ha fet que els comerços i els restaurants aprenguessin bé els gustos i les necessitats dels clients de pas. Els horaris i l'oferta de servei s'han sabut adaptar, a diferència de molts comerços de Berga, que no estan pensats ni preparats per al turisme. 6. Un cop passat l'efecte de la fugida de la C-16, Cal Rosal ha

aguntat el cop i, en comptes d'enfonsar-se, ha fet valdre el nom i el valor afegit per continuar sent el referent dels bolets al Berguedà. 7. L'Ajuntament d'Olvan té nombrosos plans per millorar l'oferta turística de Cal Rosal, i la idea de convertir la zona en una àrea de vianants és un bon pas endavant per consolidar l'oferta d'oci. Cada municipi té el seu paper i el seu valor afegit, i en una comarca petita com el Berguedà, cal que tothom faci pinya amb Cal Rosal.

octubre 2007