Diari de Berga - Fira de Maig 2008 - Número 7

DBerga

Diari de Berga Maig del 2008

D Publicació informativa del Berguedà Edició Fira de Maig Número 7 | Any 3 Distribució gratuïta Edita: Bífidus Produccions

Fira de Maig sota cobert RECINTE FIRAL |

AGROALIMENTACIÓ |

Tots els estands seran sota les carpes per prevenir la pluja i per esponjar la plaça Viladomat

El Vall estrena una mostra d’aliments artesans produïts a la comarca del Berguedà

P. 12 i 13

P. 15

Un centenar de persones assisteixen a les Aules de Formació de Gent Gran. X. r.

L’hora de la gent gran

Una Berga envellida es prepara per millorar els recursos assistencials i per activar un col·lectiu en creixement DEPENDÈNCIA P. 3 | POBLACIÓ P. 4 i 5 | FORMACIÓ P. 6 i 7 | ACTIVITATS AL CASAL P. 8 | EXCURSIONISTES P. 9

CORPUS |

MEDI AMBIENT |

Arriba la Patum més matinera dels pròxims 152 anys

Cada berguedà gasta més de 100 litres d’aigua cada dia

El tabal surt el 4 de maig P.45

P. 30 a 32 ENTREVISTA |

MAR SERNA

Consellera de Treball

“No serà difícil aconseguir la reactivació plena del Berguedà” P. 26 i 27

DBerga

MAIG DEL 2008

2

DBerga

DPortada

3

Berga, ciutat envellida La capital del Berguedà té un 20% de gent més gran de 65 anys, quatre punts per sobre de la mitjana de Catalunya. P. 4 i 5

||| Fer-se gran a Berga | SERVEIS DE L’AJUNTAMENT >>

La Llei de la Dependència farà créixer un 20% els serveis assistencials Gairebé 200 persones tenen el grau més alt d’incapacitació, d’acord amb l’Ajuntament de Berga Xavi Rosiñol

Els serveis socials de l’Ajuntament han acreditat que, a Berga, hi ha 178 persones que tenen el grau màxim d’incapacitació, d’acord amb els barems que estableix la nova Llei de la Dependència.

La normativa fixa tres graus de dependència i, de moment, només s’han comptabilitzat els més severs. Els de segon grau es recomptaran aquest 2008, i això fa pensar que “la xifra de persones que necessiten algun tipus d’atenció es dispararà”, opina la regidora de Serveis Socials, Maribel Iglesias. Amb aquests pronòstics, l’Ajuntament compta que necessitarà ampliar els serveis d’atenció domiciliària d’entre un 15 i un 20% en els pròxims mesos per fer front a l’aplicació de la Llei de la Dependència.

Segons Iglesias, la nova legislació és “bona” i “feia anys que s’estava esperant”, però arriba amb “molts aspectes encara per definir” i amb “llacunes importants”. Per exemple, hi ha diferències de valoració segons les situacions, que fan que una família pugui arribar a cobrar quatre vegades més per portar l’avi a la residència que no pas per cuidar-lo a casa. “I, precisament, el que la Llei hauria de fer és primar l’atenció domici-

liària, perquè hem de pensar que, a casa, sempre és on s’està més bé, i la residència ha de ser l’últim recurs”, opina Iglesias.

La regidora també hi troba a faltar un catàleg de serveis definit, que aclareixi a quins tipus d’ajuda poden recórrer exactament les persones amb dependències, ja siguin gent gran o discapacitats.

Atenció a domicili En l’actualitat, la treballadora social de l’Ajuntament i els tècnics de la residència Sant Bernabé, contractats pel mateix consistori, ofereixen l’atenció a domicili a persones grans, per ajudar-les en la higiene, l’alimentació, les compres, etc.

L’any passat, 181 persones van sol·licitar aquest servei. 37 es van inscriure al programa d’àpats a casa, que consisteix a rebre el dinar cada dia, de dilluns a dissabte. I 37 més es van apuntar al servei de neteja de la llar, mitjançant el qual una treballadora s’encarrega de fer dissabte a casa de la gent gran un cop cada quinze dies.

A més, 40 famílies van sol·licitar ajudes tècniques a l’Ajuntament: bastons, caminadors, llits articulats, cadiretes de bany, etc.

I 307 ancians més tenen contractat el servei de teleassistència. Pagant 5 euros al mes, es

l’Ajuntament està negociant la compra d’un edifici cèntric per construir-hi pisos tutelats, és a dir, habitatges per a gent gran que disposaran d’assistència personal i de serveis especialitzats.

I, més endavant, es podria posar en marxa l’ampliació de la residència Sant Bernabé. “Som conscients que fan falta més places de residència a Berga, perquè tant la residència municipal com la de les Germanetes tenen llargues llistes d’espera, però encara no hem quantificat quantes places més faran falta”, explica Iglesias. Per saber-ho, l’Ajuntament espera que la Diputació li entregui un estudi de població en què està treballant.

Les necessitats obliguen l’Ajuntament a oferir més serveis. ARXIU poden penjar un botó al coll, i només l’han de pitjar en situacions de necessitat per donar l’avís als serveis d’emergència.

A més del repte que suposa

l’ampliació de totes aquestes prestacions en aplicació de la Llei de la Dependència, els serveis socials municipals tenen iniciatives al cap. D’entrada,

Ampliació o edifici annex El que està clar és que la residència que hi ha al recinte de l’antiga caserna haurà de créixer, i l’Ajuntament contempla dues opcions: ampliar el mateix edifici o fer-ne servir un d’annex.

De moment, l’Ajuntament hi ha reservat dos llits, que posa a disposició de les famílies que tinguin gent gran a casa, perquè puguin disposar de l’opció de deixar-los allà en èpoques de vacances o durant temporades específiques. El servei es diu Programa Descans, i costa 100 euros al mes.

DBerga Portada ||| Fer-se gran a Berga | ESTUDI MUNICIPAL >>

MAIG DEL 2008

4

Un 20% dels berguedans té més de 65 anys Un estudi de l’Ajuntament revela que la població de la ciutat és 4 punts més envellida que la mitjana catalana

Albert Garcia

Berga té una població més envellida que el conjunt de la catalana, però és una ciutat més jove que la comarca de la qual és capital. En concret, el percentatge d’homes i dones més grans de 65 anys és del 20,2%, gairebé quatre punts per sobre de la mitjana catalana, però tres punts per sota de l’estàndard del Berguedà.

Així ho conclou un estudi elaborat per l’Ajuntament de Berga amb l’objectiu de fer una diagnosi de la situació de la gent gran del municipi. L’informe s’inclou en el Pla d’Inclusió de Berga, una estratègia política per fer que la ciutat sigui més còmoda i accessible per a diversos col·lectius, entre els quals el dels més grans de 65 anys.

A Berga, hi ha, en l’actualitat, 3.476 persones en edat de jubilació d’un total de 17.209 habitants, d’acord amb el padró del 2007 en què es basa l’estudi.

Com és sabut, l’esperança de vida de les dones és més alta

Objectius

Millorar la qualitat de vida ||| 1 | Dependència L’envelliment de la població justifica l’augment i el reforç dels serveis a la dependència ||| 2 | Habitatge Fan falta reparacions, rehabilitacions i més accessibilitat, amb ascensors i rampes ||| 3 | Xarxes socials El veïnatge i la convivència són valors de la vida quotidiana a Berga que convé aprofitar ||| 4 | Serveis privats Sector públic i privat han de promoure els serveis socials, incentivant la cració de llocs de treball i el suport als emprenedors ||| 5 | Mobilitat Cal establir mesures per afavorir el transport públic fins als centres sanitaris i el transport adaptat porta a porta ||| 6 | Immigració Accions de reequilibri social per als nouvinguts

que la dels homes, i això queda clar també en els percentatges de persones jubilades: 1.436 homes i 2.040 dones.

El desequilibri entre sexes encara és més evident en les persones que superen els 85 anys. Hi ha més del doble de dones que d’homes (335 contra 156).

Majors de 85 anys El sobreenvelliment de Berga també és remarcable respecte al conjunt del país. Del total de jubilats berguedans, un 14,1% ja han superat la barrera dels 85, mentre que, a Catalunya, el percentatge és de l’11,7%.

A més d’analitzar la població actual, l’estudi també fa una projecció de com pot evolucionar en els pròxims 7 anys. Amb l’horitzó del 2015, l’informe estableix diversos escenaris, més o menys optimistes, segons el creixement que pugui tenir el total de la població. En la pitjor de les hipòtesis, la gent gran de Berga pot arribar a significar el 24,5% del total, el 2010, i el 25,2%, el 2015.

DBerga Portada ||| Fer-se gran a Berga | ESTUDI MUNICIPAL >>

MAIG DEL 2008

5

PERCENTATGES DE POBLACIÓ DE LA TERCERA EDAT I EQUIPAMENTS ASSISTENCIALS

Per barris, i en contra del que pugui semblar, el passeig de la Indústria és la zona on es concentren més persones jubilades, amb un destacadíssim 32%. Els barris més joves són la zona del Cementiri, la Font del Ros, el Parc i La Valldan. Els carrers del nucli antic i del Capdamunt de la Vila es troben per sota de la mitjana municipal, en part gràcies a l’efecte de la immigració, que es concentra molt en aquella zona, i que ha aconseguit fer baixar la mitjana d’edat dels seus residents.

Places nombroses L’estudi també analitza els equipaments de què disposen les més de 3.000 persones en edat de jubilació que hi ha a Berga.

I, en aquest àmbit, la ciutat supera l’examen, i amb nota. Tant en centres de dia com en residències per a ancians, Berga es troba per sobre de l’oferta mitjana de Catalunya.

Per elaborar l’estudi, els tècnics contractats per l’Ajuntament també han fet entrevistes a per-

sones vinculades amb l’àmbit de la gent gran. Les converses han servit per analitzar algunes de les deficiències que sí que té la ciutat, sobretot per a les persones que no tenen grans dependències i que viuen al domicili familiar.

Precisament, una de les assignatures pendents és millorar

la siutació dels habitatges. Segons l’estudi, els pisos “necessiten reparacions i millora, en alguns casos, i rehabilitació, en d’altres”. I, sobretot, tenen molts problemes en l’accessibilitat: ascensors, rampes, etc.

Entre els homes i les dones grans, també hi ha la sensació que “la provisió de serveis es fa

VISITES

Que els més grans coneguin els serveis Acostumats a la vida d’abans i als escassos serveis de dècades enrere, moltes persones de més de 80 anys ni tan sols saben a quines ajudes poden recórrer. I moltes viuen soles i no tenen qui els assessori.

Per això, el Consell Comarcal del Berguedà i la Diputació de Barcelona han posat en marxa el programa “Els serveis socials, més a prop”, amb la intenció, d’entrada, de fer-se una idea molt exacta de què tenen i què necessiten els ancians de la comarca: assistència

personal, ajuda domiciliària, teleassistència, etc.

Per això, voluntaris de la Creu Roja ja han començat a fer entrevistes a 400 persones grans de Berga, i a centenars més d’altres municipis del Berguedà.

Segons Josep M. Castellà, de la Creu Roja, “la gent gran disposa de poca informació”, i les entrevistes serveixen per “prendre apunts” de les mancances que, segons la gent gran, té la comarca del Berguedà.

de manera desigual en els diferents territoris de Catalunya”, de manera que, “a la conurbació de Barcelona, hi ha una clara concentració d’activitats” de l’àmbit privat, mentre que, “a la resta del territori, els serveis els proveeixen agents públics o entitats del tercer sector social”.

Més transport públic Per això, les persones que se’n podrien beneficiar valoren amb molta satisfacció les polítiques impulsades pel Govern central (Llei de la Dependència) i la Generalitat (Llei de Serveis Socials), però també adverteixen que “s’ha d’ampliar la cartera de serveis per donar el màxim de respostes a les necessitats assistencials i personals de les persones grans del municipi”.

Pel que fa a la mobilitat, les persones grans demanen més atenció al transport públic, una de les seves reivindicacions històriques. I, per a les persones amb dependències, “una bona mesura seria reforçar el servei de transport adaptat”.

LES CLAUS

||| A Berga, hi ha en l’actualitat 3.476 persones en edat d’estar jubilades ||| La previsió més pessimista per al 2015 situa la població major de 65 anys al 25% del total ||| El barri més envellit és, amb diferència, el passeig de la Indústria, i el més jove, la zona del Cementiri ||| Proporcionalment, Berga té més places de centre de dia i de residència que Catalunya ||| Els habitatges on viu la gent gran necessiten millores d’accessibilitat ||| La gent gran demana més transport públic i adaptat a les persones que tenen més dependències

DBerga Portada ||| Fer-se gran a Berga | AULES DE FORMACIÓ >>

MAIG DEL 2008

6

La presidenta de les Aules de Formació Cultural per a Gent Gran de Berga, Leo Boixader (d’esquena) es dirigeix als alumnes abans de començar la classe del passat 14 d’abril, a la sal

Àvies a l’aula (o com evoluciona l’espècie) Les Aules de Formació Cultural per a la Gent Gran reuneixen cada dilluns unes cent persones a Berga

Al final de la classe, sona una melodia de La Trinca. “Les patates velles / s’arruguen de pell / igual que tot Cristo / quan es torna vell”. Així feia la particularíssima teoria de l’evolució del trio de Canet: “és evident que l’home ve de la patata”.

Avui, justament, els alumnes han après que no. Que els humans no venim de la patata, sinó d’una cadena evolutiva d’espècies. Ha estat gràcies a la lliçó de la biòloga Montse Gorchs a les Aules de Formació Cultural de la Gent Gran de Berga.

115 persones estan inscrites al programa educatiu, i unes 50 més estan en llista d’espera.

Com un curs acadèmic qualsevol, les classes comencen al mes d’octubre i s’acaben al juny. Cada dilluns des de fa 13 anys, s’omple la sala blava del Casal de la Gent Gran per escoltar les conferències d’historiadors, filòsofs, mestres i filòlegs.

A vegades, són qüestions locals o comarcals, amb

l’objectiu que la gent gran conegui una mica més l’entorn.

Però els alumnes també s’enfronten a qüestions filosòfiques de nivell elevadíssim i exploren sense por la història de l’art, la literatura anglesa, o la teoria de l’evolució.

En molts casos, el rigor acadèmic a què només han pogut accedir de grans els desmunta creences de joventut. Sense anar més lluny, queda enterrat el creacionisme de l’escola catòlica, i el nou dogma és la teoria de l’evolució. “Podeu creure o no en la teoria, però l’evolució està científicament provada”, aclareix, d’entrada, la professora. “N’hi ha proves anatòmiques, embriològiques, paleontològiques, biogeogràfiques i genètiques”. O sigui, irrefutable, malgrat el que explicaven els mestres fa seixanta o setanta anys.

“Jo mateixa vaig ser mestra”, explica Marcel·la Aparicio, alumna de les Aules de Formació i vocal de la junta. “I, tot sovint, quan sento el que ens

DBerga Portada ||| Fer-se gran a Berga | AULES DE FORMACIÓ >>

MAIG DEL 2008

TUTORIA

Un equip de professors d’institut La majoria dels que imparteixen les conferències de les Aules de Formació són professors de l’IES Guillem de Berguedà i d’altres centres de la comarca. Aquest curs, hi ha al claustre Jaume Fígols (literatura hispànica), Neus Forés (història), Imma Zaera (matemàtiques), Quim Sala (filosofia), Dolors Santandreu (història), Isabel Roca (litera-

tura catalana), Anna Camps (literatura anglesa) i Ferran Badal (música).

Un grup d’aquests professors assessoren la direcció de l’entitat a l’hora d’elaborar el programa acadèmic. Hi ha un fil argumental, que aquest curs és el romanticisme, ques es completa amb conferències de temes específics, com viatges i gastronomia.

PIONERA

Leo Boixader, impulsora de les classes Envoltada de llibres com va estar durant bona part de la seva vida laboral, Leo Boixader, la bibliotecària del passeig de la Pau, és l’ànima fundadora de les Aules de Formació.

Fa 13 anys que va impulsar per primer cop una iniciativa que de seguida es va convertir en un èxit de públic i d’assistència.

“Estic contenta de la feina feta

en aquest temps, i de la resposta que hem tingut”, assegura. I recorda que la feina principal de les Aules ha estat donar formació a persones que, per la situació econòmica de l’època, no en van poder rebre durant la joventut. Ara, Boixader deixa el càrrec, i ho fa amb l’aplaudiment unànime dels alumnes. Des de la direcció, ha estat una mestra més.

ASSOCIACIÓ

La junta busca relleu després de 10 anys

la blava del Casal. X. R.

expliquen aquí, penso ‘que bé que m’hauria anat saber això quan jo treballava amb els meus alumnes’”.

Com la Marcel·la, la majoria aclaparadora dels 115 inscrits a les Aules són dones. Una d’elles alça el braç a mitja classe i pregunta a la biòloga: “¿què van ser primer, els mascles o les femelles?”. Bona pregunta. I Gorchs respon: “això no ho sabem, però sí que tenim constància que, en la majoria de les espècies, el sexe femení és més fort, i s’adapta més bé als canvis”.

L’adaptació, segons explica Gorchs, “és el procés de canvi evolutiu mitjançant el qual els organismes resolen cada vegada millor els problemes de supervivència que els planteja el medi”. I aquí l’experiència de la gent gran ajuda a resumir el concepte en una frase gairebé lapidària: “la vida contínuament és una batalla”.

Per als professors, en canvi, les Aules de la Gent Gran són una treva. La majoria estan

Les Aules de Formació Cultural per a la Gent Gran de Berga tenen una entitat jurídica pròpia. Són una associació, que té una junta, uns socis i uns estatuts. Les normes de funcionament de l’entitat estipulen que els membres de la direcció només poden exercir el càrrec durant dos mandats de cinc anys cadascun. Un termini total de deu anys que

ja han complert bona part dels membres de la junta. És per això que busquen relleu per la presidenta, Leo Boixader; la vicepresidenta, Ramona Bruch; la secretària, M. Rosa Riba; la vicesecretària, Mercè Barniol, i les vocals Marcel·la Aparicio, M. Àngels Armengou i Rosa Cànovas. La renovació és imprescindible per donar continuïtat a l’entitat.

acostumats a bregar amb adolescents a l’institut Guillem de Berguedà o en altres centres educatius. “I, amb nosaltres, sempre diuen que estan sorpresos pel silenci”, explica una alumna a la porta de l’aula.

Una companya li respon: “a la nostra edat, només faltaria que ens poséssim a cridar a mitja classe”.

Amb els anys, canvia el temperament, el caràcter i la carcassa. Diu la professora als alumnes: “Quan érem joves, anàvem més lleugers, vosaltres i jo, i això és una mutació del nostre organisme, que fa que tot no vagi tan fi”.

La teoria evolutiva té altres explicacions que sonen a consells pràctics per a la gent gran: “estem farcits d’antibiòtics, i els bacteris són més ràpids que nosaltres, s’adapten a la medicació i fan que deixi de tenir efecte”. I una altra cosa: “els insecticides només funcionen uns dies, perquè els insectes s’acostumen a respirar-hi”.

I, per damunt de tot, una lliçó

de moral: ¿com poden dir els jubilats de Berga que són gent gran? ¿Gran comprada amb què? ¿Què són 70 anys al costat dels 3.800 milions d’anys que fa que hi ha vida a la terra?

Amb la nostra visió del temps, és impossible que poguem apreciar l’evolució de les espècies. Som anècdotes, éssers efímers, passatgers gairebé sense rastre en una línia evolutiva en què els anys es compten per milions.

“Així”, conclou la professora, “el més important és que siguem capaços de riure’ns de nosaltres mateixos, d’entendre que alguna dia desapareixerem, i que no passarà res, que el món evolucionarà”.

Ves per on, l’ensenyança principal de la classe de biologia ha estat un cant a l’alegria... i amb música de La Trinca!

Alegres, joves d’esperit, i cap a classe cada dilluns, encara que tinguin la pell arrugada com una patata.

Xavi Rosiñol

7

DBerga Portada ||| Fer-se gran a Berga | ACTIVITATS AL CASAL >>

MAIG DEL 2008

8

El grup de billar de Berga, un dels més premiats dels casals catalans Fermí Riu

Part de l’equip de billar del Casal de la Gent Gran de Berga. F. R.

Tot i que fa molts anys que al Casal de la Gent Gran de Berga es juga a billar, ara en fa quatre, es va adequar una sala específica a la segona planta, i aquest esport té una importància singular.

El delegat d’Esports del Casal, vicepresident de la junta i responsable del grup de billar, Miquel Fusté, explica que, “al Casal, durant l’any, fem una

competició local i, llavors, el dia de la festa, entreguem els premis als participants”.

Però el principal incentiu dels jugadors no és la competició entre ells, sinó la lligueta catalana, en què Berga és un dels casals favorits. “És la lligueta catalana de billar lliure, amb casals de Barcelona, Rubí, Canovelles, etc. Som set o vuit casals que hi participem fins al gener, aturant la competició per les festes

de Nadal”. Diuen que l’objectiu és “passar-s’ho al màxim de bé”, però, evidentment, també els agrada guanyar. I ja ho han aconseguit en dues ocasions.

El torneig, l’organitza cada vegada per un casal diferent i la propera edició, els toca a ells. Els més de vint jugadors de les dues categories diuen que el billar els obliga a pensar, a moure’s i a caminar, gaudint a la vegada d’un bon esport.

La Coral Queraltina penja l’estendard a la vitrina del Casal de la Gent Gran Redacció

Part de la coral, el dia de la col·locació de l’estendard. X. R.

La Coral Queraltina, formada per socis i sòcies del Casal de la Gent Gran de Berga, acaba de penjar el seu estendard identificatiu en una vitrina, a la seu del mateix Casal, a la plaça de Sant Joan de Berga.

El penó del grup de cantaires s’incorpora així a la galeria de trofeus, de records i de plaques commemoratives que

s’exhibeixen a la sala principal del Casal de la Gent Gran.

Per celebrar la col·locació de l’estendard, la Coral va oferir un recital de diverses cançons, entre les quals el Cant de la Senyera, el passat 15 d’abril.

En l’actualitat, entre 40 i 50 persones, segons els dies, assisteixen als assajos de la Coral Queraltina, que es fan cada dimarts i cada dijous.

“La veritat és cada dia som

més gent”, explica Montserrat Perayre, pianista de la Coral.

Entre tots, interpreten peces de la música tradicional catalana, i algunes cançons del rock o del pop català, com Boig per tu, de Sau, i Que tinguem sort, de Lluís Llach.

Al llarg d’aquesta temporada, la coral ha fet diverses sortides a Casal de la Gent Gran de Balsareny, Olot i Puigcerdà, entre d’altres.

Una vintena de jubilats s’apunten a un taller setmanal de ceràmica Redacció

Alumnes del taller, amb la professora, Teresa Font, al fons. x. r.

Persones diverses i gustos variats. “Agafem el fang i li donem diverses formes: de planxa, de xurro o de bola, i en sorgeixen figures de tot tipus, segons el gust de cada alumne”, explica la professora, Teresa Font.

Un cop fetes les figures, es posen al forn a 980 graus. El problema és que, al Casal, no hi ha forn. “L’estem esperant, i ens

han dit que arribarà aviat”, assegura Font, i diu que, mentrestant, ho fa a casa seva.

Entre els alumnes, hi ha Isidre Zaballa, que assisteix a les classes per primera vegada. “I, aquest curs, ja he fet un quadre del Pedraforca en relleu, una marina, un pallasso, i dues figues”, diu, i reclama que, en lloc d’un cop per setmana, les classes es puguin fer més sovint.

“D’una setmana per l’altra, el

fang s’asseca, i és un problema”, explica Zaballa. Al seu costat, Josefina Fortuny diu que combina els tallers de ceràmica amb la gimnàstica. I que, amb l’activitat artística, gaudeix i s’hi troba “molt bé”.

La ceràmica és una de les propostes artístiques del Casal de la Gent Gran de Berga, però també hi ha cursos de pintura, de manualitats i, quan arriba Nadal, també de pessebres.

DBerga Portada ||| Fer-se gran a Berga | EXCURSIONISME |

MAIG DEL 2008

9

La Colla Pessigolla, un grup de jubilats de Berga, fa deu anys que fa excursions als cims més emblemàtics del Pirineu. L’edat no és obstacle per fer trajectes de més de 5 hores

Expedició de la Colla Pessigolla al Coll de Tagast, al llarg d’aquest hivern. rafel garra

Al cim del Puigmal, en una excursió de fa tres anys. MARIÀ BERGUA

“Trescant per les carenes, s’obliden possibles penes” “Tots passen la seixantena, / però, això rai, no els apena. / Doncs conserven els afanys / de quan tenien quinze anys”. Així diu l’auca de la Colla Pessigolla, gairebé una acta fundacional o, si es vol una declaració de principis: “I trescant per les carenes / obliden possibles penes, / puig no s’aguanta cap dol / tot pujant cercant el sol”.

Com una teràpia contra els anys, una quinzena de jubilats de Berga, surten gairebé cada setmana amb l’objectiu de caminar i fer cims.

“Hi caben des dels que ens

arrosseguem caminant amb feixuguesa fins al ràpid o nerviós que sempre va al davant”, explica Josep Maria Pujol.

Destaca que, entre els membres de la colla, n’hi ha un que acumula 91 cims de més de 3.000 metres.

Les xifres del grup són d’escàndol: l’any passat, van fer una trentena d’excursions, van passar 132 hores a la muntanya, i van superar un desnivell de gairebé 19.000 metres.

Això, en tot just un any, i ja en porten deu a la muntanya.

L’empenta inicial va ser de

EFEMÈRIDE

Deu cims pel desè aniversari El dia 30 d’abril, la Colla Pessigolla es repartirà en grups per pujar alhora a Queralt, la Figuerassa, el Roc d’Auró, Estela, Sobrepuny, el Pedraforca, el Cadí-Comabona, el Cadí-Costa Cabriolera, Encija i la Tossa.

Ràdio Berga connectarà amb els muntanyencs un cop hagin fet el cim, i les entrevistes senceres es podran sentir a la 1 al programa Berguedà Migdia.

Francesc Espuña, que va impulsar les primeres sortides amb 3 persones més. Però, al llarg dels anys, la Colla Pessigolla s’ha anat ampliant.

Tots plegats han pujat muntanyes emblemàtiques del Berguedà com el Pedraforca i el Cadí, i han sortit fora a fer el Monserrat, i el Canigó, entre d’altres. “Hem anat a la neu, hem passat calor, hem travessat fronteres, hem fet plans, muntanyetes i cims alts, i així hem anat passant els anys”, explica Jaume Soler.

Pujol diu: “quan vam co-

mençar amb la Colla Pessigolla, ja érem grans, i no pensàvem que, al cap d’una dècada, encara estaríem amb més o menys salut, i pujant cims”.

I, en lloc de fer pujada, el futur es projecta amb l’optimisme del descens. Així conclou l’acta de la Colla Pessigolla: “Tan sols hem de demanar / que molts anys pugui durar. / I, temps enllà, quan siguem grans, / recordarem tals afanys”.

Anna Costa

DBerga

MAIG DEL 2008

10

DBerga

MAIG DEL 2008

11

DBerga

DFira

12

Aliments artesans al Vall Els productors agroalimentaris del Berguedà es trobaran en un punt del recinte de la Fira de Maig en una exposició conjunta. P. 15

||| Recinte firal | CARPES >>

Tots els estands, sota cobert (per si de cas plou, com l’any passat...)

Xavi Rosiñol

Per primera vegada, tots els estands de la Fira de Maig de Berga estaran sota cobert. Les carpes de la plaça de Viladomat i del passeig de la Indústria s’allargaran una mica més per encabir els estands que, fins ara, estaven a la intempèrie, als laterals del Vall.

D’aquesta manera, el 100% dels espais modulars de la Fira estaran resguardats de les condicions meteorològiques adverses que hi pugui haver el dia 1 de maig, i si plou a bóts i barrals, com l’any passat, la pluja no farà tant de mal. Com a mínim, els estands estaran salvats.

Reordenació de l’espai “Tant de bo poguéssim cobrir tota la Fira, els cotxes i tot, però això és impossible”, diu la regidora de Promoció Econòmica, Rosa Guitart. La decisió d’aquest any ja és un primer pas, i té un doble objectiu. A més de prevenir de la pluja, servirà per fer una reordenació de l’espai firal.

“Considero que la zona de la plaça Viladomat i del capdamunt del passeig de la Indústria està massa saturada. Hi ha dues fileres d’estands al mig, i dues

LES FRASES

Rosa Guitart Regidora de Promoció Econòmica

“A la plaça Viladomat, hi havia massa estands en poc espai, i per això eliminarem els dels laterals” “Amb la reordenació, podrem mantenir els bancs als laterals, i crear així una àrea de descans” “És complicat introduir novetats a la Fira, perquè tot l’espai ja està ocupat” “Les empreses acostumen a voler sempre més o menys els mateixos espais”

més a banda i banda, gairebé no es pot passar, i hi ha massa coses que ens criden l’atenció en molt poc espai”, explica Guitart. Per això, l’Ajuntament ha decidit eliminar bona part dels estands que hi havia, fins l’any passat, als laterals de la plaça Viladomat i del passeig de la Indústria. Les empreses que s’exposaven en aquelles àrees, i sobretot la filera d’entitats i associacions que es col·locaven a tocar de les fonts, se situaran aquest cop a la part central del recinte, com la resta d’estands, de manera que les carpes s’hauran d’allargar una mica.

Amb això, es podran alliberar els laterals de la plaça Viladomat, i donar compliment a una de les recomanacions de l’estudi sobre la Fira que va elaborar la Cambra de Comerç l’any 2005. L’informe lamentava que s’haguessin de treure els bancs que hi ha al Vall per posar-hi estands. Àrea de descans “Amb tots els estands a la part central, com a mínim, una part dels bancs es podran mantenir, i així garantirem que, qui vulgui descansar una estona, es pugui asseure i contemplar la Fira”,

Visitants amb paraigua de la Fira de Maig de Berga, l’any passat, passegen en

diu Guitart. I que pugui fer-ho envoltat de jardins. Perquè la idea és que l’espai que deixaran lliure els estands als laterals de la plaça Viladomat, el puguin ocupar una o dues empreses de jardineria. Amb jardins i bancs, la intenció municipal és que, a banda i banda dels estands, hi hagi una espècie d’àrea de des-

cans, un corredor verd que ajudi a esponjar la Fira de Maig.

Per la resta, l’exposició del certamen multisectorial de Berga es mantindrà poc més o menys com l’any passat. Diu la regidora que “és molt complicat introduir-hi grans novetats”, perquè l’espai del Vall està al 100%.

“Tots els estands estan fitxats,

DBerga Fira

A MÉS

MAIG DEL 2008

Engranatge per identificar la Fira de Maig

Des d’aquest 2008, la Fira de Maig de Berga té un nou logotip identificatiu. En l’anterior etapa, era una pissarra, i un seguit d’operacions matemàtiques, amb sumes i restes. Ara són unes medalles confeccionades per la

El certamen multisectorial estrena imatge corporativa

13

dissenyadora berguedana Ermínia Altarriba, que contenen diferents dibuixos, segons la Fira. El de la Fira de Maig, l’ha fet el dibuixant Xavier Gassó: és un engranatge, símbol de la maquinària, amb dos traçats que l’encerclen.

||| Recinte firal | CARPES |

Recinte

Molt espai, i molt repartit

ntre els estands coberts per la plaça Viladomat, sota una intensa pluja incessant. FOTO VÍDEO LUIGI/AJ. BERGA

les empreses acostumen a voler situar-se als mateixos espais que l’any anterior, i la zona més ampla i còmoda del Vall està ocupada”, explica.

Per això, el plantejament de Promoció Econòmica és mantenir l’estructura bàsica de la Fira i no fer-hi grans innovacions, tal com ja va avançar el mateix

alcalde, Juli Gendrau, en aquest Diari de Berga en l’edició de la Fira de Santa Tecla.

En tot cas, el que Guitart creu que s’ha de fer “és introduir-hi petits complements” en forma d’actes paral·lels, d’atractius al recinte firal que provoquin sorpresa entre els visitants o que, com a mínim, siguin una

novetat respecte a edicions anteriors.

El que no canvia és el calendari: hi ha unanimitat política a l’Ajuntament respecte a la conveniència de mantenir el certamen l’1 de maig, i no traslladarlo encara que s’escaigui entre setmana i això obligui a reduirne la durada a un sol dia.

||| 1 | Empreses Els estands modulars se situaran només a la part central del recinte, en dues fileres, entre la plaça Viladomat i el passeig de la Indústria ||| 2 | Jardineries Empreses de jardineria de la comarca ocuparan els laterals de la plaça Viladomat, creant una zona verda, amb els bancs ||| 3 | Entitats i associacions En lloc de ser al lateral del Vall, a tocar de les Fonts, les entitats sense ànim de lucre se situaran sota cobert, a la zona central, allargant l’espai de les carpes ||| 4 | Automoció Els expositors del sector de

l’automòbil són els que ocupen més superfície de recinte: a banda i banda del passeig de la Indústria, fins a l’ambulatori ||| 5 | Maquinària agrícola Al passeig de la Indústria, a la cruïlla de l’avinguda del Canal ||| 6 | Agroalimentació S’obre un nou espai per a les indústries agroalimentàries del Berguedà, sobre la carrretera del passeig de la Indústria, a l’altura del carrer Vila de Bagà ||| 7 | Paradetes A la part final del passeig, camí de la plaça Gernika ||| 8 | Gimnasos Obren la Fira, a la capçalera de la plaça Viladomat

ATRACCIONS

ÀPAT

Dia del Nen, cavallets per només un euro

Sopar de l’Expositor, a l’hotel Berga Park

Per un acord amb l’Ajuntament de Berga, les atraccions infantils que arribaran a la ciutat per la Fira de Maig s’hi quedaran uns dies més, fins al cap de setmana.

Així, els propietaris de les atraccions amorteixen el viatge fins al Berguedà, i els nens i nenes tenen més oportunitats d’enfilar-se a la sínia o als cavallets.

D’aquesta manera, el cap de setmana dels dies 3 i 4 de maig, es farà el Dia del Nen. Això vol dir que totes les atraccions tindran un preu d’entrada reduït, de només 1 euro. Els tiquets per obtenir el descompte es repartiran a les botigues de Berga.

La vigília de la Fira de Maig de Berga se celebrarà una nova edició del Sopar de l’Expositor, que tornarà a reunir representants de totes les empreses que participen al certamen.

En total, unes 200 empreses s’exposen a la Fira de Maig de Berga, d’acord amb les últimes dades corresponents al tancament de les inscripcions.

La xifra és similar a la de l’any passat, i inclou les empreses que tenen estands modulars, el sector de l’automoció, els venedors de maquinària agrícola, les entitats i les associacions, i els firaires de l’agroalimentació i dels productes artesans.

DBerga Fira

MAIG DEL 2008

14

||| PUBLIREPORTATGE |

Automòbils Pedret regala viatges a la República Dominicana

Novetats

Nous models per a tots els usos El dinàmic mercat del motor presenta nous models:

El concessionari d’Opel i Chevrolet a Berga fa promoció especial a la Fira Redacció

Automòbils Pedret, concessionari a Berga de les marques Opel i Chevrolet, sortejarà un viatge a la República Dominicana entre totes les persones que visitin el seu espai a la Fira de Maig. L’estand de Ràdio Berga al recinte firal també entregarà butlletes per participar al sorteig, i aquelles persones que vulguin fer-ho a través d’internet podran omplir un formulari a través del web www.radioberga. cat.

A la Fira, hi haurà una urna, a l’estand d’Automòbils Pedret, i les butlletes s’hauran de dipositar allà. Un cop passada la Fira, les persones que vulguin participar al sorteig encara tindran un altra oportunitat: emplenar el formulari que hi haurà penjat al web de Ràdio Berga. Un cop ple, el full s’haurà d’imprimir i dur a les oficines d’Automòbils Pedret, al passeig de la Pau, número 51 de Berga.

El viatge a la República Dominicana inclou un bitllet d’avió d’anada i tornada a Santo Domingo des de Barcelona o des de Madrid, i una estada de 9 dies i 7 nits en règim de pensió completa, i amb totes les despeses pagades.

El sorteig es farà en directe

per Ràdio Berga el pròxim divendres, 16 de maig, a 2/4 de 2, al programa Berguedà Migdia, amb la presència de responsables del concessionari, i la mà innocent dels tertulians.

Qui no tingui sort en el sorteig o vulgui anar sobre segur ho té fàcil per aconseguir el viatge.

Automòbils Pedret regala un viatge d’idèntiques característiques a totes les persones que, aquesta primavera, comprin un cotxe nou d’Opel o Chevrolet, o de segona mà. En aquest cas, si el cotxe es compra a Automòbils Pedret i es finança allà mateix, el viatge és gratuït i sense sortejos.

Unitat mòbil de Ràdio Berga Mentre duri la campanya, qui s’acosti a Automòbils Pedret podrà veure les novetats de les marques Opel i Chevrolet, entre les quals destaquen l’Opel Corsa, l’Opel Agila i l’Opel GT, i el Chevrolet HHR. A més, durant la Fira de Maig, Ràdio Berga i Automòbils Pedret exposaran la nova unitat mòbil de l’emissora municipal: un Opel Agila de color vermell que, a partir d’ara, circularà per tots els pobles de la comarca, informant de les últimes notícies, i serà una nova senyal identificativa del 107.6.

||| 1 | Opel Agila El nou Agila és un cotxe ideal per a la ciutat, amb disseny modern, i és flexible, versàtil i jove. És divertit de conduir, i té un interior molt ampli.

||| 2 | Opel Corsa Líder de la seva classe, el nou Corsa és més ampli que l’anterior, amb un interior espaiós, motors potents i un xassís renovat.

||| 3 | Opel GT Amb un motor 2.0 Turbo Ecotec, és un roadster contemporani. Disseny atractiu, i luxe interior: tapisseria de cuir i comandaments al volant.

||| 4 | Chevrolet HHR L’última incorporació de la família Chevrolet és un cotxe ultramodern, esportiu, espaiós, còmode, segur i amb estil.

DBerga Fira

MAIG DEL 2008

15

||| ALIMENTACIÓ |

La Fira estrena una mostra d’aliments artesans locals

fires arreu de la comarca i, fins i tot, a fora. L’excursió més destacada va ser a l’octubre, quan una dotzena d’elaboradors de galetes, embotits, formatges, derivats dels bolets, pastissos, etc., es van instal·lar a la plaça de Sant Galderic, a tocar del mercat de la Boqueria de Barcelona.

La campanya ‘Posa el Berguedà al teu plat‘ aterra l’1 de maig al Vall Anna Costa

Artesans que elaboren pastissos, formatges, embotits i tota classe d’aliments a la comarca del Berguedà tindran un espai propi a la Fira de Maig de Berga.

Serà a tocar de l’ambulatori, al passeig de la Indústria.

La presència del sector agroalimentari al certamen de l’1 de maig forma part de la campanya Posa el Berguedà al teu plat, que impulsa des de l’any passat el Consorci de Formació i Iniciatives (CFI) Cercs-Berguedà.

Els artesans no tindran una parada cadascun, sinó que estaran tots junts en un mateix espai, que ocuparà el lloc de quatre estands modulars. Des d’allà, presentaran els seus productes i, a més, permetran als visitants fer un tast dels aliments que es fabriquen de manera artesana

a la comarca del Berguedà. Al llarg del dia, hi haurà diversos tastos, que s’anunciaran a través de la megafonia del recinte firal, i seran gratuïts per a totes les persones que s’hi acostin abans que s’acabin les existències.

Estand comú Des del CFI, la coordinadora del programa, Carme Padrós, diu que, “aquest cop, no s’ha volgut que cada productor tingui el seu estand, perquè, per això, ja hi ha una fira especialitzada, com és BergaBolet, a l’octubre”.

Per la Fira de Maig, doncs, els artesans de l’alimentació faran una parada conjunta, i exposaran els productes amb una marca única.

Durant els últims mesos, els productors d’aliments del Berguedà ja han estat en diverses

Mostra ‘Posa el Berguedà al teu plat’, a Barcelona. Arxiu/cfi

97 empreses A més de la difusió i la comercialització dels productes en fires, la campanya Posa el Berguedà al teu plat també té altres vessants. El primer pas va ser fer un cens, que va determinar que, a la comarca, hi ha 97 empreses que es dediquen a l’alimentació artesana. D’aquell estudi, elaborat fa un any, també en va sortir una dada preocupant: la majoria d’empreses venen directament al client, i els costa trobar intermediaris que els puguin ajudar a vendre el seus productes arreu.

Per millorar tot això, el CFI, proposa, entre d’altres coses, donar a conèixer els productes artesans a les escoles i als instituts, amb l’objetiu que també els més joves valorin l’alimentació de qualitat. I també hi ha sobre la taula la possibilitat d’obrir una agrobotiga que distribueixi els productes.

GASTRONOMIA

Els cuiners dels restaurants de la comarca mostraran les seves creacions i oferiran tastos als visitants A més dels productes agroalimentaris, els visitants de la Fira de Maig de Berga també podran tastar aliments cuinats, calents, i al plat. Els cuiners dels restaurants de

la comarca oferiran tastos de les seves creacions al llarg de l’1 de maig, en moments que s’anunciaran per megafonia, i de manera completament gratuïta.

Els cuiners compartiran espai amb els artesans alimentaris, oferint així una imatge conjunta de l’oferta gastronòmica de la comarca.

En aquest cas, la iniciativa

sorgeix del grup de cuina de l’Associació d’Hoteleria i Turisme del Berguedà. Els seus membres ja han participat en altres iniciatives de la campanya Posa el Berguedà al teu plat,

com la visita al mercat de la Boqueria de Barcelona. Allà, els xefs van preparar un menú especial per als periodistes gastronòmics que van assistir a l’acte.

DBerga Fira

MAIG DEL 2008

16

||| Inauguració | CONVIDAT >>

Miquel Valls

PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ

“La C-16 serà un eix fonamental en els pròxims anys”

El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, és l’encarregat d’obrir la Fira de Maig d’aquest any. Presidirà l’acte d’inauguració a la sala de plens de l’Ajuntament de Berga. Aquesta vegada, en lloc d’un càrrec polític, serà una autoritat econòmica qui dispararà el tret de sortida del màxim aparador de la indústria i els serveis del Berguedà. Ho farà en un moment d’alentiment de l’economia i de debat a fons sobre les infraestructures arreu del país.

––A la comarca, què ha de significar disposar de l’Eix del Llobregat desdoblat fins a Berga, des del mes de desembre passat?

––Crec que és una resposta a la demanda de la comarca. Era una obra molt necessària per posar Berga a una hora escassa de Barcelona, i ajudarà molt a la vertebració del territori. Per tant, significa un gran avenç per Berga i per tota la comarca.

––La pròxima fase, fins a Bagà, no començarà fins al 2010, segons la Generalitat, dos anys més tard del que estava previst. Ens hem d’acostumar als retards de les administracions a l’hora d’adjudicar i executar l’obra pública?

––No. Hem d’exigir que compleixin amb els terminis, sobretot quan hi ha una despesa assignada, i imputada a un any en concret. Ara bé, aquesta és una

obra complexa des del punt de vista tècnic, i és lògic que tingui un cert retard. L’important ara és que ja està programada, i ha de ser una realitat aviat.

––El govern descarta el desdoblament del túnel del Cadí. Hauria de ser una obra prioritària?

––Haurem de veure el trànsit que tindrà, un cop desdoblada, tant des de Catalunya com des de la part francesa. No tinc cap dubte que la C-16 serà un eix fonamental en els pròxims anys i és possible que es faci necessari el desdoblament del túnel.

––En el conjunt del país, la Cambra ha estat molt crítica amb l’execució de l’obra públi-

DBerga Fira ||| Inauguració | CONVIDAT |

MAIG DEL 2008

17

El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, demana celeritat en les inversions públiques per amortir els efectes de la crisi de la construcció. acn

ca i amb el ritme de construcció d’infraestructures.

Se solucionarà això amb la inversió addicional que recull l’Estatut?

––Amb la inversió prevista en el pacte Solbes-Castells, hi ha les consignacions pressupostàries necessàries per fer les obres, i els diners són suficients.

Però no estem tan segurs que els projectes i les obres arribin a temps. Dit d’una altra manera, amb els diners no n’hi ha prou, també cal diligència per fer les inversions, perquè set anys passen de seguida.

––Fins a quin punt l’obra pública pot suplir la construcció en aquest moment de crisi que viu el sector del totxo?

––Pot ajudar-hi molt. I, per això, som partidaris que el govern de l’Estat i la Generalitat accelerin l’obra pública, i així els ho hem demanat. Tot el que sigui avançar l’execució de les obres en carreteres, ferrocarrils i en habitatge protegit pot contribuir a rebaixar els efectes de la desacceleració en el sector de la construcció residencial.

––L’economia catalana està en crisi?

––L’economia és molt més que la construcció, i tenim dades contraposades. Per exemple, en la indústria, les inversions estan anant a un ritme adequat, i en el turisme, també detectem un bon comportament. Però és que fins i tot, dins mateix de la

LES FRASES

“El desdoblament de l’Eix del Llobregat ajudarà molt a la vertebració del territori” “El pacte SolbesCastells garanteix una inversió suficient, però ara falta que les obres es facin en els terminis previstos” “L’economia és molt més que la construcció, i la indústria i el turisme van a bon ritme”

construcció, els habitatges privats representen tot just un terç del conjunt de les obres. Per tant, la desacceleració és important i se li ha de prestar atenció, però encara és més important que l’habitatge públic es faci, i que hi hagi un pla nacional de l’habitatge que contribueixi a reactivar el sector.

––En els pròxims mesos, s’ha d’acordar un nou sistema de finançament autonòmic.

D’entrada, la negociació ha de ser bilateral o s’ha de fer conjuntament amb la resta de comunitats autònomes.

––En això, l’Estatut és força clar.

Diu que la negociació ha de ser Estat-Generalitat, però que s’ha de fer d’acord amb totes les co-

munitats autònomes. I així ha dit el ministeri d’Economia que pensa fer-ho.

––Què n’espera d’aquest nou finançament?

––Ha ser ser un avenç important. Ha de millorar substancialment el sistema, i ha permetre fer front a les necessitats que té Catalunya. Hi ha dèficits que convé resoldre en els àmbits de la sanitat, l’educació, etc., i això no serà possible sense un finançament adequat. Per tant, la negociació ha de poder satisfer les aspiracions de Catalunya i ha de permetre iniciar una etapa de creixement amb garanties per al futur.

Anna Costa

DBerga Fira

MAIG DEL 2008

18

||| FORMACIÓ |

Se suspenen els debats econòmics de la Fira de Maig L’Ajuntament no descarta tornar-los a fer, replantejats, l’any que ve X. R.

Les Jornades de l’Economia i l’Ocupació, que es van fer fa tres anys per primer cop, han passat a millor vida. Com a mínim, de moment.

L’any passat, les Jornades ja van quedar reduïdes a una sola sessió, i ara despareixen del tot.

Segons l’Ajuntament de Berga, “les xerrades tenien un públic molt escàs, de 15 o 20 persones, i no és que creiem que, per a aquest volum de gent no valgui la pena fer res, però sí que estem convençuts que hauríem de fer una reflexió sobre com han de ser exactament els debats, i de quina manera poden resultar més atractius”. És l’opinió de la regidora de Promoció Econòmica, Rosa Guitart, que es planteja diverses possibilitats de cara al maig de l’any que ve.

Diu que una opció seria lligar les xerrades amb l’Espai de l’Ocupació, una espècie de fira de l’estudiant del Berguedà que va néixer l’any passat i aquest any també desapareix.

I una altra podria ser recórrer al personal municipal. “Des de l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, oferim el servei d’orientació i assessorament als emprenedors”, diu Guitart.

“Potser, doncs, enlloc de fer una xerrada, podríem fer un taller actiu amb emprenedors, i aquest podria ser un format més ajustat per a un grup de 15 o 20 persones”.

Les Jornades de l’Economia i l’Ocupació van néixer el 2005, en el marc del Pla Estratègic del Berguedà. El 2006, es van dedicar a la dona, i l’any passat, es va fer una sola sessió sobre formació.

Estand amb els projectes de l’Ajuntament de Berga, l’any passat. Foto vídeo luigi/ajuntament de berga EDUCACIÓ

L’Espai de l’Ocupació es podria recuperar el 2009 L’estrena estrella de la Fira de Maig del 2007 no es repetirà aquest any. L’any passat, dos dies després de la Fira, el Vall va acollir una mostra orientada als joves, amb el nom d’Espai de l’Ocupació. S’hi van donar cita una trentena d’estands d’escoles, instituts i centres educatius, i una quinzena d’entitats que ajuden a

trobar feina. Un any després d’aquella experiència, “els expositors traslladaven un ‘sí, però’ a l’Ajuntament”, diu Guitart. “Plantejaven que hi havia moltes coses que calia canviar, i hi havia opinions molt diverses. I, per això, hem preferit que, aquest any, l’Espai no es faci. De tota manera, no llencem la tovallola, i mirarem de

recuperar l’Espai de l’Ocupació l’any que ve”.

Hi ha diverses qüestions sobre la taula: s’ha de fer un dia de cada dia? Ha de ser coincidint amb la Fira de Maig? Ha de ser a l’aire lliure o en un espai tancat, com el Pavelló Vell? A quin públic es dirigeix? Com han de venir els joves dels altres municipis de la comarca?

DBerga Fira

MAIG DEL 2008

19

||| TECNOLOGIA |

Tota la informació turística, al mòbil

Berga posa en marxa un sistema que permet obtenir dades de la ciutat a través del Bluetooth Fermí Riu

Tots els visitants de la Fira de Maig que passin a prop de l’estand de l’Ajuntament rebran un avís: “¿vol rebre vostè informació turística de Berga?”.

Això sí, sempre que duguin el mòbil a la butxaca, i amb el sistema Bluetooth activat.

Si és així, es posarà en marxa la iniciativa Wilico, que s’acaba d’activar a Berga, i que consisteix en un mecanisme que envia a tots els mòbils que troba a prop dades de la ciutat: l’agenda cultural, els continguts d’oci, la informació de serveis, i també, entre d’altres, la borsa de treball.

Tres punts fixos Els tres punts que ja hi ha en marxa a Berga són a la plaça de les Fonts, a l’Oficina de Turisme del carrer dels Àngels, i al santuari de Queralt. Per la Fira, una de les màquines es traslladarà a l’estand de l’Ajuntament a la plaça Viladomat.

Es tracta d’un nou canal de co-

Antecedents

Museus, empreses i institucions L’empresa que ha desenvolupat el servei a Berga ha treballat en altres projectes: ||| 1 | Generalitat Informació del departament de Presidència al congrés de telefonia mòbil 3GSM de Barcelona ||| 2 | Districte 22@ L’àrea tecnològica de la capital catalana es va promocionar a través del canal mòbil al mateix congrés ||| 3 | Museu Darder El principal equipament cultural de Banyoles ofereix informació del museu i mapes interactius de les rutes turístiques de la zona ||| 4 | Orange L’empresa de telefonia emet publicitat i informació municació entre l’administració i el ciutadà, que l’Ajuntament ha engegat amb el suport del Consorci de Formació i d’Iniciatives

(el CFI) Cercs-Berguedà. “És un sistema molt innovador, i de fet Berga és una de les ciutats pioneres”, tal com ha detallat Emili Viver, de l’empresa Panòptic Produccions.

L’objectiu, segons ha explicat l’alcalde de Berga, Juli Gendrau, és “donar un servei de proximitat”.

Des del CFI, el gerent, Eduard Barcons, ha remarcat que es tracta d’un “sistema interactiu molt beneficiós per a berguedans i turistes”. És un servei gratuït per a l’usuari i li respecta la privacitat, perquè la informació només es rep si l’usuari prém un botó del seu mòbil, a través del qual accepta el contingut.

El projecte d’instal·lació del sistema Wilico ha tingut un cost de 22.000 euros, que han finançat el CFI i l’Ajuntament de Berga, com una inversió més del Pla de Barris. El consistori també es fa càrrec del cost de la gestió dels continguts, que s’aniran renovant periòdicament.

Una imatge de la Patum en una simulació del nou canal mòbil de l’Ajuntament.

F.R.

DBerga Fira

MAIG DEL 2008

20

||| AUTOMOCIÓ |

La trobada de cotxes d’època de la Fira arriba a la majoria d’edat Els protagonistes d’aquest any seran els microcotxes, populars després de la guerra Joan Rossinyol

La Trobada de Cotxes d’Època de Berga arriba aquest any a la majoria d’edat. En efecte, ja han passat divuit anys des que aquesta concentració de vehicles antics, organitzada per la delegació al Berguedà del Clàssic Motor Club del Bages -delegació que té com a responsable el berguedà Celestí Arderiu-, es va fer per primera vegada com un dels actes paral·lels de la Fira de Maig.

Veure vehicles sempre és un reclam, i si són de temps passats encara més, perquè els autos d’època causen fascinació no solament entre els aficionats al motor sinó també entre el públic en general. Línies antigues, rellotges molt simples, mecàniques sorolloses, metalls cromats, fum i olor d’oli formen una barreja gustosa per a tota mena de públics.

Aquest any la Trobada de Co-

txes d’Època de Berga té uns protagonistes ben especials, els microcotxes, aquests menuts vehicles que van motoritzar diferents societats europees just després de la Segona Guerra Mundial, quan hi havia molta escassetat de matèries primeres i l’enginy va obligar a inventar vehicles econòmics i assequibles als quals pogués accedir la societat.

Biscuters i cotxes manresans Models com els PTV (fabricats per l’empresa manresana AUSA), els Biscuter, els famosos ous Isetta i d’altres de no tan coneguts però igualment intressants com els Kapi o els Messersmitch seran els protagonistes de la trobada d’enguany.

Aquests vehicles criden l’atenció no tan sols per les seves minúscules dimensions sinó perquè fan el mateix so que una moto, i és que la majoria dels microcotxes són impulsats per

Microcotxes, popularitzats després de la guerra civil espanyola, que es veuran a la Fira. CMCB petits motors monocilíndrics de dos temps, cosa que els fa encara més curiosos.

El recorregut que els espera no és poca cosa, ja que el programa preveu que, el dia 1, pugin (els que tinguin prou força) fins al santuari de Queralt, on els par-

ticipants a la trobada faran una visita i, si el dia acompanya, podran admirar la fantàstica perspectiva que es pot contemplar des del mirador queraltí. En acabat baixaran un altre cop cap a Berga, i quedaran exposats, cap a la 1 del migdia, a la plaça de

Sant Pere de la ciutat perquè tothom qui ho desitgi els pugui admirar de prop i retratar-los.

Els participants a la prova aniran a dinar a l’Hotel Berga Park, on després de l’àpat es procedirà al lliurament de records i comiat de la prova.

DBerga

MAIG DEL 2008

21

DBerga Fira

MAIG DEL 2008

22

||| TEATRE |

Joel Joan i Clara Segura arriben a Berga en ‘Intimitat’

AIRE CONDICIONAT

El Teatre estrena climatització El Teatre Municipal de Berga ja ha enllestit la primera fase de la renovació del seu sistema de climatització. El consistori hi ha fet una inversió de 400.000 euros per resoldre els problemes de calefacció que tenia fins ara el Teatre Municipal. Segons la regidora de Cultura, Carme Barniol, era “urgent intervenir-hi, ja que el sistema de climatització anterior tenia uns costos molt elevats i provocava molts canvis de temperatura entre els diferents espais del teatre”.

Les noves instal·lacions permetran tan escalfar com refrigerar l’edifici i garantiran una renovació de l’aire. El sistema s’adaptarà a les diferents necessitats de l’escenari, la platea i l’amfiteatre amb sistemes independents per garantir-ne l’efectivitat.

El Municipal posa en escena una obra sobre la durada de l’amor Albert Garcia

I si resulta que, amb una vida acomodada, una bona casa, una dona exemplar i uns fills modèlics, no n’hi ha prou? I si passa que, un bon dia, decidim canviar el rumb? I si l’amor que crèiem que seria etern no era per sempre?

Intimitat és això: la història d’un home que, després de sis anys d’una exitosa relació decidiex canviar de parella. I de vida.

Una reflexió sobre la durada (eterna?) de l’amor, que, aquest hivern ha posat en escena la sala Villaroel de Barcelona.

Ara, l’obra que protagonitzen Joel Joan i Clara Segura arriba a Berga. Es podrà veure al Teatre Municipal el pròxim dissabte, 3 de maig, a les 2/4 d’11 de la nit.

Les entrades es poden reservar a l’Oficina de Turisme (c. Àngels, 7, tel. 93.821.13.84).

L’obra és l’adaptació al teatre d’una novel·la que es va publicar al Regne Unit ara fa exactament deu anys, i que va provocar una gran revolada. L’autor, Hanif Kureishi, hi explicava una història molt semblant a la seva.

Història gairebé real Jay, un guionista d’èxit, casat amb una dona intel·ligent, amb dos fills i una casa de luxe, deixa la família i se’n va amb una jove amant. Se sent rebutjat físicament per la seva esposa, i creu que li ha arribat l’hora de fer un cop de cap.

Però, ¿i si s’equivoca? Un amic li adverteix: “la intel·ligència consisteix a saber valorar allò que nosaltres hem creat”.

La contradicció entre la vida estàndard i acomodada i el risc d’un canvi radical no amaga flirtejos dramàtics amb el sexe, el racisme, la violència i la integració de la immigració.

Kureishi (Londres, 1954) és fill de mare anglesa i pare pakistanès, i va créixer en un suburbi de la capital britànica.

Forma part d’una generació d’escriptors anglòfils amb arrels estrangeres, com Salman Rushdie. Es considera ateu, però interessat en la religiositat, i sexualment, diu li sembla “innecessari” triar entre homes o dones, com ho és definir-se pels Beatles o pels Rolling Stones. Ós d’Or Intimitat es va convertir el 2001 en una pel·lícula, dirigida per Patrice Chéreau. El film va guanyar l’Ós d’Or al festival de Berlin, tot i la polèmica que van suscitar les nombroses escenes de sexe explícit.

La dramatúrgia de la versió catalana és de Gabriela Izcovich, i la direcció, de Javier Dualte.

Tots dos han treballat colze a colze per “treure del paper el monòleg intern del protagonista, desfer tot l’embolic, i convertir-lo en cossos en moviment sobre d’un escenari”, explica Izcovich.

Al costat de Segura i Joan, hi ha els actors Josep Julien, Pepo Blasco i Elena Fortuny.

Intimitat forma part de la graella de primavera de la Taula de Programació de Teatre de Berga, que formen la regidoria de Cultura de l’Ajuntament i les entitats teatrals de la ciutat.

PROGRAMACIÓ

Ajuntament i entitats es coordinen

Els actors Joel Joan i Clara Segura protagonitzen l’obra. FOCUS

L’oferta primaveral de teatre, en la qual s’emmarca l’obra Intimitat, tanca el primer any de funcionament del nou sistema de programació de les arts escèniques a Berga.

La Farsa, Anònim Teatre, Tràfec Teatre i el Casal Parroquial del Teatre Patronat, conjuntament amb la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, s’asseuen al voltant d’una mateixa taula, i decideixen quines obres s’han de portar al Teatre Municipal.

Les trobades es fan un cop cada mig any, i serveixen per garantir una programació variada al llarg de l’any, d’acord amb els gustos de les diferents entitats.

La mateixa taula s’encarrega de programar els Festivals d’Estiu de Teatre-Memorial Daniel Tristany.

DBerga

MAIG DEL 2008

23

DBerga

DCiutat

24

“No hi ha crisi” La consellera de Treball, Mar Serna, diu que ens encaminem cap a un canvi del model productiu, massa basat en la construcció. P. 26 i 27

||| Turbulències econòmiques | CONSTRUCCIÓ >>

Els constructors alerten que el sector immobiliari pot recular fins un 70% El 2007, l’evolució encara va ser tímidament positiva a Berga a l’espera dels resultats d’aquest any Berta Francàs

Els constructors estan convençuts que aquest 2008 les promocions de pisos nous a Berga cauran un 70% respecte l’any passat. Les últimes dades publicades per la Generalitat ja van en aquesta línia: el mes de gener, la construcció va caure a Catalunya d’un 47% respecte l’any anterior, i la crisi tot just acaba de començar.

“Cada constructor sap els seus números i hi ha casos molt diferents, però parlar d’una caiguda del 70% no em sembla gens exagerat”, diu Pep Graus, de Finques GP. Aquestes xifres “no són comparables amb cap situació anterior”, assegura Graus, que opina que l’estat actual del mercat immobiliari és inèdit.

A l’espera de les dades que puguin corroborar aquesta impressió, el ritme de construcció no va ser gens menyspreable el 2007. De fet, a Berga, fins i tot va créixer el volum de negoci

respecte l’any anterior. En total, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) va visar a Berga 242 pisos nous, cosa que significa un augment del 8% respecte el 2006. En canvi, si comparem les xifres amb les del 2005, en el punt més àlgid del boom immobiliari, sí que es nota un creixement negatiu del 26%.

Lideratge comarcal Berga va liderar el sector de la construcció en el conjunt de la comarca, i va ser la població amb més obra nova. El lideratge de la capital va arrossegar poblacions residencials veïnes, com Avià, a xifres acceptables, amb un increment del 14% i 56 pisos visats.

També van aguantar el cop poblacions de muntanya, amb una activitat remarcable del mercat de segones residències. Bagà va duplicar les construccions del 2006, i va visar 68 pisos nous.

A l’altra cara de la moneda, hi

ha Gironella, amb una caiguda dràstica del volum de construcció: 47% menys que el 2006, i tot just 43 pisos nous, molt per darrere de municipis amb població similar, com Puig-reig, que va aguantar el cop, i va afegir 84 habitatges a un mercat molt dinàmic en l’últim lustre.

En el conjunt de la comarca, el 2007 es va tancar amb números negatius, sobretot per l’impacte dels municipis petits, on la construcció va patir una frenda brusca, amb una reducció de l’activitat del 46%.

Per això, el CAATB assegura que “el Berguedà és una de les comarques que més ha notat la davallada de l’activitat en els visats de nous habitatges”, tot i que també admet una “evolució municipal molt dispar”. I adverteix que, si es compara la construcció de pisos amb el volum de població, la caiguda encara no ha arribat al fons.

SUPORT ALS LLOGUERS

L’Oficina Local d’Habitatge assessora els joves i tramita les ajudes de la Renda Bàsica d’Emancipació L’Oficina Local d’Habitatge, situada a la plaça Maragall, ha iniciat una campanya per informar els joves de Berga sobre la Renda Bàsica d’Emancipació. Es tracta de l’ajuda pública que atorga el

ministeri de l’Habitatge a les persones de menys de 30 anys amb l’objectiu d’ajudar-les a pagar la seva primera llar.

La subvenció s’atorga a partir dels 22 anys, i consisteix en un xec de 210 euros per al

pagament del lloguer del seu habitatge habitual durant un màxim de quatre anys.

Els joves que encara visquin a casa dels pares poden rebre, a més, una paga suplementària de 600 euros per fer front a

les despeses de la fiança. En aquest cas, es tracta d’un préstec sense interessos.

L’oficina municipal assessora els joves dels requisits que han de complir per poder rebre les ajudes públiques, i

els lliura els formularis que han d’emplenar per poder sol·licitar-les. A més, també disposa d’un llistat d’entitats bancàries col·laboradores, amb les quals poden domiciliar els rebuts i rebre els diners.

DBerga Ciutat

LES XIFRES

MAIG DEL 2008

32è

lloc del rànquing comarcal per al Berguedà, en una llista que avalua la competitivitat de l’economia

2

posicions ha perdut el Berguedà respecte l’última edició del rànquing comarcal publicada ara fa un any

1

sola comarca de l’entorn del Berguedà, l’Alt Urgell, presenta més mals resultats comparatius

25

9a

posició de la llista ocupa el Bages, per la mà d’obra qualificada i per tenir més bones infraestructures

||| Turbulències econòmiques | EMPRESES >>

Vista de Berga, amb el polígon comercial de l’entrada sud en primer terme, i el polígon de la Valldan, parcialment, al fons de la imatge. Arxiu/a.R.

El Berguedà, a la cua en competitivitat La comarca cau dos llocs al rànquing i se situa ara en la posició número 32 d’un total de 41 Aurora Rodríguez

L’economia del Berguedà perd competitivitat. El rànquing comarcal elaborat per l’associació d’empresaris ADEG (del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès) situa la comarca a la posició 32 d’un total de 41. Això és dos llocs per sota de que la que tenia ara fa un any. I, entre el 2003 i el 2007, el Berguedà ha passat d’ocupar el lloc 27 a ser al 32. És un mal resultat, i més tenint en compte que, en els dos darrers anys, la comarca havia escalat posicions, situant-se al lloc número 30.

Segons la gerent de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà, Montse Rodrigues, un dels motius de la pèrdua de po-

sicions del Berguedà és “la falta d’inversió qualitativa”.

Pel que fa a les comarques veïnes, la majoria presenten major competitivitat econòmica. El Bages es manté, per quart any consecutiu, a la novena posició del rànquing, mentre que la Cerdanya perd una posició i baixa a la 26, el Solsonès es manté a la 27 i Osona continua a la 13. L’Alt Urgell és l’única de les comarques que toquen amb el Berguedà que es troba encara més avall, al lloc 33.

Capitals provincials En conjunt, però, l’estudi mostra que Catalunya està experimentant un canvi de model econòmic, ja que les comarques més competitives son les més

INICIATIVA GOVERNAMENTAL

Fora del pla de reactivació L’Anoia, el Pallars Jussà, el Ripollès i la Terra Alta són les quatre comarques catalanes que entren dins del Pla d’Inicitives de Dinamització Comarcal, perquè segons el Govern català, tenen més necessitats de reactivar l’economia. Rebran 24 milions d’euros en ajudes.

El Consell Comarcal troba injust que el Berguedà no s’hagi inclòs en la iniciativa, i ho sol·licitarà. Segons la presidenta, Montserrat Ribera, “el Berguedà compleix els requisits”.

properes a les capitals de província. També es veu una millora de la competitivitat de les comarques al voltant dels eixos de Lleida-Tarragona i Lleida-Barcelona.

L’índex de l’ADEG estableix la competitivitat d’un territori en funció dels seus registres pel que fa a cohesió demogràfica i territorial, qualificació de la mà d’obra, transport i comunicacions, accés als mercats i a la informació, la innovació i el desenvolupament tecnològic, la disponibilitat d’entitats que desenvolupin infraestructures, l’ambient i la dinàmica de negocis i la provisió de sòl.

Què ha de fer la comarca del Berguedà per escalar posicions en el rànquing? “Apostar per

mà d’obra qualificada ha de ser clau”, segons Rodrigues, per redreçar la situació.

Comarques de muntanya La classificació per comarques, la tanquen el Pallars Sobirà, la Terra Alta i el Priorat. L’estudi remarca que el fet que aquestes comarques ocupin les darreres posicions vol dir que, comparativament, són menys competitives en el context de globalització econòmica, però això no implica que no puguin dur a terme estratègies de desenvolupament que comportin bons nivells de vida i benestar.

El fet de trobar-se lluny dels pols de decisió i de les grans infraestructures també pot anar en contra de la competitivitat.

DBerga Ciutat ||| Turbulències econòmiques | OCUPACIÓ >>

MAIG DEL 2008

26

Mar Serna

CONSELLERA DE TREBALL DE LA GENERALITAT

“L’obra pública pot suplir, en part, la construcció”

La consellera de Treball, Mar Serna, en un acte de sensibilització per la prevenció de riscos laborals, que va tenir a Després d’anys de problemes en la mineria i la indústria tèxtil, ara una nova crisi, la de construcció, posa en problemes el sector que ha estirat del carro al Berguedà en els últims anys.

Però la consellera de Treball, Mar Serna, demana confiança.

––On és el futur?

––El Berguedà ja porta uns anys fent una gran reconversió, tant del sector tèxtil com del miner, i ara s’està posicionant amb bons fonaments en d’altres sectors productius tradicionals, com els serveis, el turisme i les indústries relacionades amb el territori. Anem pel bon camí.

––Tots els sectors econòmics del Berguedà i les institucions locals diuen que la prioritat és generar ocupació per evitar que els treballadors hagin de marxar de la comarca. Però

això contrasta amb casos com el tancament de la mina de Saldes o la tardança en l’obertura del polígon industrial comarcal a Olvan.

––Jo crec que no serà difícil aconseguir la reactivació plena de la comarca. S’estan posant les bases de les infraestructures que necessita el Berguedà, com la C-16. I les infraestructures són claus per al desenvolupament econòmic. En un moment de reconversió com el que està vivint la comarca, sempre hi ha empreses que tanquen, com la mina de Saldes, però és que el nostre sistema productiu és canviant. I és evident que els tancaments que es produeixen ara no es poden ni comparar amb els de principis dels 90.

––Això vol dir que la part més important de la transformació ja s’ha fet?

LES FRASES

“No serà difícil aconseguir la reactivació econòmica de la comarca: s’estan posant les bases de les noves infraestructures” “Ni estem en crisi ni hi ha desacceleració, és un canvi del model productiu al voltant de la construcció privada” “Superarem el sotrac si apostem per la formació contínua”

––Sí. En el sector tèxtil, hi ha plans i ajuts a la reconversió de les empreses que han sobreviscut, i també dels treballadors que s’han quedat sense feina.

Hi ha plans i tallers d’ocupació, i escoles-tallers, sempre amb l’objectiu de donar una sortida al capital humà.

––Però l’atur al Berguedà encara supera de tros les estadístiques nacionals...

––Sí, però la tendència és bona.

Per exemple, amb les dades que tinc a la mà, l’atur aquí va créixer un 2% el mes de gener en comparació a l’any anterior, quan, en el conjunt de Catalunya, ho va fer d’un 8%.

––Hi ha 1.500 persones aturades a la comarca, i gairebé dues terceres parts són dones.

––El que passa al Berguedà és molt semblant a la resta de Ca-

talunya. I això justifica les polítiques que s’estan fent des del Govern, amb una direcció general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, amb accions formatives, de contractació, de suport a dones directives, amb incentius perquè les dones creïn les seves pròpies empreses. Sense anar més lluny, al CFI Cercs-Berguedà, hi ha un taller d’ocupació per a dones que es volen dedicar a l’atenció a la dependència, i això és un sector emergent. Hi he parlat i algunes m’han dit que tenen la intenció de crear les seves empreses en el futur.

––Estem en crisi?

––Ni estem en crisi, ni ens plantegem un escenari de desacceleració de l’economia. El que hi ha és un canvi evident del model productiu al voltant de la construcció. Però tindrem i ja tenim noves professions, com la

DBerga Ciutat ||| Turbulències econòmiques | OCUPACIÓ |

MAIG DEL 2008

a l’entorn del Camp Nou, amb l’eslògan d’‘A la feina, cap risc’. ARXIU/DEPARTAMENT DE TREBALL DE LA GENERALITAT d’aquestes dones que es dedicaran a l’atenció a la dependència.

I, quan he parlat amb l’Oficina de Treball del Berguedà, m’han dit que es continuen demanant soldadors, operaris per a mecanització de peces, etc., o sigui, professionals formats.

––Vol dir que els treballadors de la construcció s’hauran de dedicar a altres coses?

––Vull dir que la conselleria de Treball ha presentat un pla, amb 53 milions d’euros, per donar formació a aquesta gent, que millorin les seves capacitats, i que poguem cobrir places que, ara mateix, ja s’estan demanant.

––Per tant, encara que la construcció trontolli, les conseqüències no han de ser greus?

––No. Segur que hi haurà persones que ho passaran mala-

PERFIL

De sindicalista a governant La trajectòria de Mar Serna (Aguilar del Campo, Palència, 1955) sempre ha girat a l’entorn del món del treball.

Va ser inspectora de Treball i Seguretat Social durant 16 anys, i més tard, magistrada al jutjat social de Barcelona. És llicenciada en Dret i en Història Contemporània per la UB, i la seva carrera professional va començar al sindicat UGT, on va exercir d’advocada laboralista.

ment, sobretot les que sempre han treballat en la construcció i no tenen formació de cap altre tipus. Però la construcció continuarà donant feina. Pensi que la construcció d’habitatges privats representa tot just un 30% del sector. I ara tenim aprovat un pla per fer 90.000 edificis de vivendes de promoció pública i 34.000 milions d’euros compromesos en infraestructures per als pròxims 7 anys. Això vol dir que la construcció pública pot suplir, en part, la privada. Però insisteixo: hem d’anar cap a un nou model productiu, i el canvi passa per la formació contínua.

––Què hi pot fer el CFI? ––Ha de tenir un paper clau, i per això hi aboquem molts recursos: ha de millorar la formació i l’ocupació al Berguedà.

Anna Costa

27

DBerga

MAIG DEL 2008

28

DBerga

MAIG DEL 2008

29

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2008

30

||| Medi ambient | AIGUA >>

La xarxa de Berga perd entre el 30% i el 51% de l’aigua que capta

Anna Costa Usos

Més de 100 litres d’aigua cada dia ||| 1 | Aigua a casa El consum domèstic representa un 73% del total d’aigua que es gasta a Berga, davant del 19% de l’industrial ||| 2 | Individual Cada habitant de Berga consumeix cada dia una mitjana de 106 litres d’aigua ||| 3 | Horts i jardins L’ús agrícola de l’aigua representa un 1,5%, i el municipal, per a jardins, un 4,5%

La xarxa de distribució de Berga perd entre un 30% i un 51% de l’aigua que es capta. Les dades varien segons si ens refiem de l’auditoria ambiental, encarregada per l’Ajuntament de Berga, o de les que difón l’empresa Sorea.

En qualsevol dels casos, les pèrdues són extraordinàries i superen, de tros, els registres dels millors municipis de la comarca, on tot just el 18% de l’aigua captada es desaprofita.

Segons els experts, qualsevol xarxa que perdi més d’un 25% de l’aigua es considera poc efi-

cient. I aquest és el cas de Berga. Les canonades són de materials molt variats, que van del fibrociment al polietilè i el PVC, i recorren 150 quilòmetres pel subsòl de la ciutat. Tenen una antiguitat aproximada de 75 anys i això ha fet que, actualment, des de l’empresa Sorea, s’estigui realitzant un projecte de millora del sistema de distribució a través d’un Pla Director de Millora de la Xarxa d’Abastament d’aigua potable a Berga.

Nou dipòsit L’alcalde, Juli Gendrau, ha anunciat inversions milionàries per millorar el subministrament, i ha admès que el sistema de distribució “es troba en un estat crític”. Es construirà a la zona dels Pedregals un dipòsit de 5.000 metres cúbics, és a dir una capacitat cinc vegades l’actual; i s’augmentarà la capacitat de la planta de filtratge d’aigua i de l’estació de bombeig.

CANALITZACIÓ

Portada de la Baells aquest estiu A partir d’aquest estiu, Berga ja podrà beure aigua de la Baells. Els treballs per fer possible la portada de l’aigua han consistit a fer una canalització de 1.800 metres des del pantà de la Baells fins al dipòsit que hi ha al Canal Industrial. Des d’aquí, es bombarà l’aigua fins a l’estació potabilitzadora del castell de Sant Ferran, des d’on

es podrà distribuir a la ciutat.

Un cop feta l’obra, Berga tindrà tres llocs d’on treure l’aigua: de la Baells, del Canal Industrial i de les fonts de Tagast, de Castellar del Riu i de la Font Negra. La prioritat continuaran sent les fonts, perquè l’aigua rodada és més econòmica i requereix menys tractaments.

ESTALVI A CASA

Un 32% més d’aparells reductors del consum Les vendes a Berga d’aparells reductors del consum d’aigua s’han disparat el 2007 d’un 32%, segons dades que ha fet públiques l’empresa Geosistema Viu. Les bombetes de baix consum també s’han venut un 22% més que l’any anterior.

Segons la consultora, és “un bon balanç” i indica que la

població ha entès el missatge i que “anem pel bon camí”.

Geosistema Viu constata que els ciutadans que s’acullen a aquestes opcions tenen tres motivacions bàsiques: “reducció dels consums tant d’aigua com de llum, estalvi econòmic, i consciència d’actuar amb esperit cívic”.

DBerga Ciutat ||| Medi ambient | ESTRATÈGIA >>

Jordi Pau Caballero EDUCADOR AMBIENTAL

“Hauríem d’aprendre a viure més d’acord amb les lleis de la natura”

MAIG DEL 2008

En els últims mesos, i a l’espera de possibles pluges de primavera, Catalunya ha viscut una sequera sense precedents en els últims anys, que ha fet que el Govern parli d’una situació d’emergència nacional. Les conques internes, com la del Llobregat, han estat les més afectades, i el pantà de la Baells ha tocat fons.

––La sequera actual és culpa del canvi climàtic?

––Podríem considerar que l’actual període de sequera són les primeres batzegades d’un canvi climàtic sobre el qual s’ha perdut massa temps intentant veure si era culpa de l’home o no, i els efectes del qual es van anticipant en el temps.

––Què hauria de fer el Govern davant d’aquesta situació?

––No marejar la perdiu tal com ha estat fent, tot esperant la posta en marxa de la dessaladora del Prat. Ja fa temps que s’hauria d’haver entrat en fase de restriccions, no confiant tant en la impredictible arribada de pluges. I controlar la gran quantitat d’aigua tractada sanitàriament que es perd per les canalitzacions d’aigua arreu de Catalunya.

––Els transvasaments són una resposta vàlida en casos de sequera extrema?

––No, només són un miratge que pot solucionar momentàniament les necessitats d’aigua, però que crea precedents, desajustaments en els ecosistemes fluvials, i conflictes i greuges entre territoris.

––A Berga, cada ciutadà gasta més de 100 litres d’aigua cada dia. Què podem fer per reduir el consum?

––Aplicar mecanismes reductors de cabal en les aixetes, tancar la clau de pas quan no siguem a casa, reutilitzar l’aigua LES FRASES

“Ja fa temps que s’hauria d’haver entrat en fase de restriccions d’aigua” “Els transvasaments són un miratge que crea precedents i conflictes territorials” “El paradigma del canvi climàtic és que pot desballestar el sistema econòmic actual”

31

de la cuina, tibar la cadena només quan hi hagin elements sòlids, invertir en sistemes de reutilització d’aigües grises i en sistemes de recollida d’aigües pluvials, interessar-nos per la gestió de les pèrdues d’aigua als nostres municipis...

––A banda dels usos domèstics, també les indústries i les explotacions agrícoles gasten molta aigua. Se’ls ha de tancar l’aixeta primer?

––El paradigma del canvi climàtic està en que pot desballestar el funcionament econòmic de la nostra societat. Cal aplicar tecnologies punteres i estalviadores d’aigua i arreglar les canalitzacions sense castigar ningú.

––Fa temps que es parla d’una nova cultura de l’aigua. En què hauria de consistir?

––En viure més d’acord amb les lleis de la natura, no creientnos que tenim un creixement il·limitat. Deixar de considerar l’aigua com un bé de consum i aplicar la llei del doctor Margalef: 1/3 del recurs hídric per als rius, 1/3 per al mantell vegetal i 1/3 per a ús civilitzatori. Si la disponibilitat del recurs minva, l’ús civilitzatori també s’ha d’adaptar.

DBerga Ciutat ||| Medi ambient | RECICLATGE |

El reciclatge de cartró es multiplica per 10 en poc més d’una dècada

MAIG DEL 2008

32

CAMPANYA

Berga encara llença el 70% de la matèria orgànica al rebuig

En els últims anys, es disparen les xifres de la recollida de vidre i d’envasos Anna Costa

És evident que encara queda molta feina per fer. Només cal veure els contenidors de rebuig, plens de coses que no els pertoquen per adonar-se’n. Però no és menys cert que la recollida selectiva de la brossa ha fet un gran salt des que es va començar a implantar fins al dia d’avui.

La recollida de paper i cartró als contenidors blaus es va implantar l’any 1994, i des de llavors, s’ha multiplicat per 10 la quantitat recollida. Segons les últimes dades de què disposa l’empresa Containers del Berguedà, l’any 2006 es van dipositar a Berga 1.200.000 quilos de papers i cartrons.

Des de l’any 1999, l’empresa també comptabilitza la recollida de vidres als contenidors verds i d’envasos de plàstic i de metall als contenidors de color groc. Pel que fa al vidre, en set anys, la recollida d’ampolles

s’ha duplicat, i encara són més espectaculars les xifres dels envasos: la quantitat recollida s’ha multiplicat per set en el mateix període. L’any 2006, es van recollir 5.000 quilos de vidres i 700.000 quilos de plàstics i metalls dipositats als contenidors grocs.

En declaracions a Ràdio Berga, Josep Freixa, de Containers del Berguedà, diu que el reciclatge és “qüestió d’acostumar-s’hi i adaptar-s’hi”. “Reciclant, hi sortirem guanyant tots, perquè repercutirà en l’abaratiment del cost del rebut de les escombraries”, assegura.

Reciclar representa vetllar pel medi ambient, per l’economia, per reduir la contaminació, i per aprofitar els recursos naturals.

Per aquest motiu, institucions, entitats i empreses continuen incidint en aquest tema: es vol fomentar el reciclatge i conscienciar encara més la ciutadania perquè destriï la brossa.

Dels 155 quilos de brossa orgànica que es calcula que genera cada berguedà al cap de l’any, tot just 46 acaben als contenidors específics. Això vol dir que, l’any passat, el 30% de la brossa orgànica va acabar allà on tocava. La resta, un 70%, es va dispositar als contenidors de rebuig.

Segons dades de la consultora Ambiens, que s’encarrega de

la campanya informativa de la matèria orgànica, el reciclatge avança any rere any, i ja en fa tres que el sistema està implantat a Berga. Però encara cal conscienciar molt més la població. Per això, durant el mes d’abril, el Consell Comarcal ha obsequiat als ciutadans amb una planta i un saquet de l’adob que s’obté del reciclatge de l’orgànica (foto).

Durant el 2007, la planta de compostatge de Manresa va rebre 760 tones de matèria orgànica recollida a Berga, de les quals en va poder obtenir 227 de compost, un adob natural que es pot utilitzar a les plantes de casa, als horts i als jardins. Si no se separa la matèria orgànica, cal tractar els gasos i lixiviats que genera en descompondre’s a l’abocador.

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2008

33

||| URBANISME |

El pavelló de Suècia tindrà una torre com la del 1929 Acaben les obres per reproduir la construcció originària, que es va instal·lar a Barcelona per l’exposició universal Jordi Pardinilla/ACN

La reconstrucció del pavelló de Suècia de Berga, l’equipament que reprodueix fidelment les instal·lacions de l’Exposició Universal de l’any 1929, ha iniciat l’última fase de les obres amb la col·locació d’una torre de fusta de 12 metres d’altura, torre que formava part d’aquell equipament de la mostra universal barcelonina.

La primera fase de la fabricació de la torre s’ha estat fent a les instal·lacions del Consorci de Formació i Iniciatives ja que la reconstrucció va a càrrec dels alumnes de fusteria d’aquesta escola-taller. Les obres, que representen una inversió de 120.000 euros, estaran acabades en les pròximes setmanes i la inauguració oficial es farà el dia 6 de setembre.

El president del Casal d’Europa del Berguedà, l’exalcalde de Berga, Jaume Farguell, impulsor i

ànima de la iniciativa, considera que amb la reconstrucció de la torre es tanca el projecte que va començar l’any 2000.

“No vam poder incloure la torre en l’obra inicial per falta de pressupost, i això era com una església sense campanar, perquè la torre era l’element distintiu del pavelló de Suècia, i allò que va marcar la diferència amb la resta de pavellons de l’exposició universal del 1929”, ha explicat Farguell.

Inaugurada per Companys L’edifici, que quedarà finalitzat amb la torre, va ser el pavelló que va representar Suècia en l’Exposició Universal que es va celebrar a Barcelona l’any 1929. Després, a través de Pere Comas, regidor de cultura de l’ajuntament de Berga, el pavelló va ser traslladat i reconstruït a Berga. Les instal·lacions, inaugurades l’any 1931 pel president Lluís Companys, va ser

una escola de nenes necessitades. L’any 1939, l’edifici va ser reconvertit per a usos militars, dins de la caserna militar de Berga, i posteriorment destruït.

“Els militars que van ocupar aquests terrenys van destruir l’edifici i la torre, i d’alguna manera, anys més tard, el pavelló torna a tenir ara una finalitat cultural, tal com va tenir durant els anys de la República, quan s’hi va instal·lar una escola”, diu Farguell, que recorda que, en l’actualiatat, el Pavelló de Suècia de Berga és un complex cultural de primer ordre a la ciutat, amb la seu del Casal d’Europa del Berguedà, l’Arxiu Comarcal i l’escenari de nombrosos actes culturals.

La direcció de l’obra va a càrrec de l’arquitecte Carles Farràs.

Farguell ha confirmat que un cop hagi finalitzat les obres les instal·lacions de la torre es destinaran a oficina d’informació i també com a mirador.

L’arquitecte Carles Farràs, a l’esquerra, amb Jaume Farguell. J. P.

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2008

34

||| MEMÒRIA HISTÒRICA |

Joves de Berga entrevisten antics miners

Iniciativa de l’escola Xarxa i el Museu de les Mines per fomentar l’intercanvi entre generacions Redacció

Els avis del Berguedà que han treballat a les mines són els protagonistes d’un reportatge audiovisual que elaboren els alumnes del batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials de l’Escola Xarxa de Berga.

El treball s’ha fet al llarg de les últimes setmanes i es preveu que, durant el mes de maig, se’n pugui fer una presentació oficial al Museu de les Mines de Cercs, on es convidarà als protagonistes i a les seves famílies, i a les autoritats de la comarca. En total, són deu entrevistes que han fet entre els 26 alumnes del batxillerat.

Reportatge puntuable Aquesta és la primera vegada que es fa un reportatge d’aquestes característiques a la comarca, i especialment fet i realitzat pels alumnes sota la supervisió del seu professorat. El reportatge serà puntuable per a les notes dels alumnes.

A banda del reportatge, les imatges i el material d’arxiu que s’ha recuperat en la tasca de producció servirà per fer una exposició itinerant sobre la mineria al Berguedà que visitarà els centres de secundària de tot Catalunya.

Només en les tasques prèvies d’elaboració del documental, els alumnes ja havien recollit una trentena de fotografies antigues, que serviran per il·lustrar

Alumnes de batxillerat de l’escola Xarxa de Berga, acompanyats de Joan Rodríguez, un antic miner de l’alt Berguedà . mmc les entrevistes del documental.

La directora del Museu de les Mines, Alba Boixader, ha explicat que la tasca de recuperació d’arxiu “serà molt important de cara a ampliar la memòria històrica de la mineria a l’alt Berguedà”.

Formació específica El mateix Museu, amb l’ajut d’una empresa especialitzada, s’ha encarregat de formar els alumnes. Primer de tot, els ha explicat la importància dels documents antics, com les mateixes fotografies, per crear un arxiu històric. Més, tard, els ha

explicat el valor de la història oral, és a dir, allò que els antics miners recorden i encara els poden explicar. I, finalment, amb l’arxiu històric i les entrevistes, els alumnes han entrat en la tercera fase del projecte: l’elaboració del documental.

La intenció del projecte també és treballar l’intercanvi generacional: els adolescents de Berga han mantingut llargues converses amb la gent gran de Cercs, i han pogut copsar la diferència entre el Berguedà del segle XXI, i el de principis del segle passat, en l’època d’esplendor de les mines.

PROJECTE

L’interior de la mina en 3D Transformar l’actual tallermagatzem del Museu de les Mines de Cercs en un espai on el visitant entri i faci una visita simulada a una mina real. És un dels projectes de futur en què treballa la Ruta Minera. Permetria fer una visita virtual en una mina en tres dimensions per tal que el visitant es fes la idea exacta de com era treballar sota terra en l’extracció del carbó.

El projecte està pressupostat

en gairebé un milió d’euros i parteix de la idea d’ampliar l’edifici i d’equipar-lo amb tecnologia audiovisual capaç de reproduir una mina real.

El Museu de Cercs prendria com a model la mina de Saldes, de Carbons Pedraforca, que ha estat l’última mina de carbó que ha perdurat a Catalunya (va tancar a finals d’any) i la que tenia la tecnologia més desenvolupada en l’explotació.

DBerga

MAIG DEL 2008

35

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2008

36

||| COMUNICACIÓ |

Acte de lliurament a Ràdio Berga del premi Innova a la millor pàgina web d’informació local de Catalunya, el 14 de març, a Granollers. DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Ràdio Berga celebra dos anys L’emissora municipal rep un nou reconeixement, aquest cop per la pàgina web radioberga.cat Redacció

L’emissora municipal Ràdio Berga acaba de complir dos anys de vida, i ho celebrarà el pròxim divendres, 2 de maig, en un sopar multitudinari amb un centenar de treballadors i col·laboradors.

La direcció de la ràdio, els periodistes, el departament comercial, l’equip d’esports, els realitzadors dels programes del cap de setmana, i una seixantena llarga de tertulians que participen als programes Berguedà Migdia i Berguedà Vespre es reuniran a l’hotel Berga Park amb motiu de l’efemèride.

Ràdio Berga arriba al segon aniversari en un moment en què la programació s’ha ampliat, s’ha incrementat la plantilla de col·laboradors i s’ha mantingut en la línia de compromís social, participant de manera desinteressada en nombroses activitats ciutadanes, culturals i festives de la ciutat, com el Carnestoltes i el saló infantil Juguem Jugant.

Guardó a la pàgina web En el segon any de vida, Ràdio Berga ha incorporat un nou guardó al seu palmarès: es tracta del premi Innova, que atorga la Diputació de Barcelona, per reconèixer la millor pàgina web d’un Ajuntament o d’un mitjà de comunicació local de tot Catalunya.

El premi, atorgat el 14 de març a Granollers, reconeix la pàgina

web de l’emissora, www.radioberga.cat, per “la facilitat i senzillesa del seu ús” i “per haver adoptat múltiples canals de comunicació” en una comarca “amb dèficits d’informació”.

Pel coordinador de Ràdio Berga, Fermí Riu, el reconeixement és el guardó “a una feina elaborada per tot un equip” amb l’objectiu de “vessar a internet tots els continguts de la ràdio” i

ampliar així “l’espai de difusió i el públic potencial”.

El web de Ràdio Berga rep més de 9.000 visites de mitjana cada mes, amb més de 3.000 usuaris diferents, i acumula més d’un milió de pàgines vistes des que es va posar en funcionament, l’abril del 2006.

Abans d’aquest guardó de la Diputació de Barcelona, Ràdio Berga ja havia rebut tres reco-

neixements més: el premi Lacetània de Comunicació, el premi Ràdio Associació de Catalunya i el premi Premsa Comarcal de periodisme a la protecció i diversitat cultural als Països Catalans. Tots tres guardons havien reconegut la programació especial de Ràdio Berga en motiu de les festes de la Patum.

En l’actualitat, Ràdio Berga emet les 24 hores del dia per la

Part de l’equip de Ràdio Berga durant la celebració del primer aniversari, l’any passat. ARXIU/RB

ciutat, bona part de la comarca, el Bages nord i el Lluçanès, a través del 107.6 de l’fm. Per internet, els usuaris poden escoltar la programació en directe, recuperar tots els programes de l’última setmana i tornar a gaudir dels moments més destacats de la programació.

La informació, prioritat L’oferta de Ràdio Berga té com a prioritat principal la informació dels berguedans i berguedanes, i la proximitat amb els oients. De dilluns a divendres, hi ha quatre grans programes que són la columna vertebral de la programació: Berguedà Matí (8h-10h), Berguedà Migdia (13h14h), Berguedà Vespre (20h-21h) i Berguedà Nit (23h-23:30h). Són quatre grans informatius, que es completen amb tertúlies, entrevistes, espais de participació i concursos. La resta del dia, s’emet una selecció de música contemporània, amb butlletins informatius horaris locals i comarcals.

Al cap de setmana, destaquen el programa magazín dels diumenges al matí (El Setè Dia, dg.

11h-13h), i el carrussel esportiu amb tots els resultats de les competicions comarcals (Berguedà Esports, dg. 20h-21h).

Ràdio Berga és l’emissora municipal que impulsa l’Ajuntament de Berga, i que gestiona l’empresa de comunicació Bífidus Produccions. Els estudis són al passeig de la Pau, 55.

DBerga

MAIG DEL 2008

37

DBerga Ciutat ||| Diaris a Internet | BERGUEDÀ >>

MAIG DEL 2008

38

Estimat bloc, avui...

Imatge identificativa dels blocs del Berguedà.

JAUME CAPDEVILA, KAP

39 blocs personals i 48 de col·lectius posen el Berguedà a Internet. Diaris intíms o fòrums públics de debat generen centenars de comentaris cada dia, i situen la comarca a la xarxa Anys enrere, era cosa dels adolescents escriure un diari personal, glossant dia a dia i pàgina a pàgina els primers flirtejos, els dubtes existencials propis de l’edat i les confessions més inexplicables. Era una teràpia personalíssima, que es tancava amb cadenat i es guardava en un calaix, a recer dels pares, o en un cofre a les golfes.

Avui, i gràcies a internet, els diaris personals s’han convertit en un assumpte públic, i han traspassat la barrera de l’adolescència per expandirse per totes les edats i grups socials. Els blocs (o pàgines personals a Internet) s’han estès mundialment, i el fenomen global no ha encobert una realitat que, moltes vegades, està perfectament localitzada.

Al Berguedà, hi ha fitxats 39 blocaires, que gestionen un

total de 107 blocs personals, 32 dels quals a la ciutat de Berga.

A més, hi ha comptabilitzades 48 adreces de grups socials, és a dir, blocs col·lectius en què escriuren diverses persones.

El recompte, l’ha fet Berguedasfera, un grup de blocaires que ja ha organitzat una jornada de difusió als Telecentres de la comarca el 9 de maig.

El pare de la iniciativa i de tots els blocaires berguedans és Moisès Rial, de Puig-reig. Ell tot sol té 56 blocs, i cadascun parla d’un tema diferent: l’economia del Berguedà, els esports comarcals, la Fia-Faia, frases històriques o la independència de Catalunya.

“El meu cas és especial, però el que és important no és el meu cas, sinó el conjunt de blocs que hi ha a la comarca.

Sovint pensem que, com que el Berguedà és lluny dels centres

Adreces

El camí cap als blocaires Adreces dels blocs esmentats en aquest reportatge: ||| 1 | El gurú Moisès Rial: http://llibertats. blogspot.com/ ||| 2 | Política Anna M. Guijarro: http://annamariaguijarro.blogspot.com/ Natxo Romero: http://www. natxoromero.blogspot.com/ Salvador Molins: http://blocs. mesvilaweb.cat/smolins9/ Joan Roma: http://joanromacunill.blogspot.com/ Abel Caldera: http://blocs. mesvilaweb.cat/bloc/3864 Lleïr Soler: http://lleirzinho. blogspot.com/ ||| 3 | Muntanya Iban Bessa: http://ibanelterrible.blogspot.com/

de decisió, les tecnologies arriben més tard, però això no és així. La tecnologia que permet fer un bloc és a l’abast de tothom, i és molt fàcil apuntars’hi”, explica Rial.

Pocs blocs reflecteixen estrictament allò que, dècades enrere, significaven els diaris personals. No es tracta tant d’escriure-hi reflexions íntimes (que, també, si és el cas), sinó de bolcar-hi opinions, que poden ser aplaudides o rebatudes mitjançant comentaris pels internautes que visitin el bloc.

Al Berguedà, abunden els diaris polítics. Els regidors de la CUP de l’Ajuntament de Berga, Natxo Romero i Anna Maria Guijarro, en tenen (imprescindibles les seves anàlisis sobre els plens municipals). També Josep Saña, l’ex-PP; Josep Xoy, anterior regidor d’ERC, i Joan Roma, alcalde de Borre-

dà tenen o han tingut blocs personals. Però no cal ostentar un càrrec públic per opinar de política. Hi ha casos nombrosos, com el Salvador Molins, Abel Caldera o Lleïr Soler, que tot sovint donen l’opinió dels assumptes polítics, al ritme de l’actualitat.

També hi ha un grup actiu de blocaires esportistes. I, al Berguedà, gairebé tots són muntanyencs: amb fotos, vídeos i relats, expliquen l’última excursió, com Iban Bessa.

Cadascú tria la seva temàtica i el seu estil. S’hi posa ràpid, perquè la tècnica és fàcil, i informa la parròquia: amb correus electrònics, els amics i la família ja saben on són quan els volen trobar (a Internet). I comença l’aventura dels blocaires: una vida a la xarxa.

Ricard Codina

DBerga Ciutat ||| Diaris a Internet | TRES EXEMPLES |

MAIG DEL 2008

39

EL BERGANAUTA | Quirze Grifell | http://elberganauta.blogspot.com/

Una visió berguedana del món de l’art i la literatura El professor Quirze Grifell, d’Avià, ha convertit el seu bloc personal en un dels més actius del Berguedà. Hi abunden, sobretot, comentaris i crítiques sobre manifestacions culturals de tot tipus: literatura, arts plàstiques, escèniques, etc. També hi aboca opinions sobre algunes notícies o situacions del Berguedà.

>> Què n’hem de fer dels Rasos de Peguera?

“El dia de Pasqua vam voler anar als Rasos. (...) Al Xalet hi havia una corrua de cotxes aparcats, gent que rondava pels voltants i nens jugant, gaudint de la neu. A dalt a la Creu també hi havia un munt de cotxes. Tot i l’afluència, era tot tancat. La cafeteria de

dalt i el Xalet de baix. Cap lloc obert per poder fer un trist cafè amb llet. El lloc més proper, a Espinalbet”. >> La ceràmica de Marc Chagall, a Ceret “El Museu d’Art Modern de Ceret (Catalunya Nord) presenta fins al 25 de maig una interessantíssima exposició dedicada a la ceràmica de l’artista Marc

Chagall (...). Quan els entesos es pensaven que ja havien vist i estudiat tota l’obra de Chagall, pel que fa a dibuix, gravat, pintura i escultura, el museu nordcatalà treu a la llum gairebé dos centenars de peces, amb esbossos, dibuixos i alguns quadres, que donen a conèixer un extraordinari i vital Chagall ceramista”.

KAPDIGITAL | Jaume Capdevila, ‘Kap’ | http://kapdigital.blogspot.com/

Un diari professional del ninotaire berguedà més cèlebre El berguedà Jaume Capdevila Kap, ninotaire, entre d’altres, de Mundo Deportivo i La Vanguardia, recull a internet les seves millors vinyetes. El seu bloc també té una columna amb la seva bibliografia, i hi exposa la seva feina diària: a vegades, fins i tot, podem veure les diverses fases de l’elaboració d’un dibuix.

>> Il·lustració del futbolista Bojan Krkic Acompanyat de la sèrie d’il·lustracions que va fer fins a aconseguir un dibuix complet per a Mundo Deportivo, Kap escriu: “Sí, quan treballo, acostumo a marranejar força. Com a mostra el dibuix del Bojan que penjava ahir. En l’esbós inicial, la part de sota de la

cara no em convencia massa, de manera que la vaig redibuixar en un altre full, fins que em va fer el pes. Això també em va permetre estirar-li una mic amés la cara, si us fixeu en el nas, veureu que no acaba de coincidir. Desprès passar-ho en un altre full i a pintar amb acuarela. I finalment, posat en pàgina, fa patxoca!”.

>> Suggeriment d’un web “Avui ha obert les seves portes al públic una nova web que vol recuperar l’esperit barrilaire de la llarga tradició catalana de publicacions satíriques.

Es tracta d’El Web Negre, que pren el relleu digital d’El Be Negre, on cada setmana es desgranarà l’actualitat en clau desenfadada”.

BERGUEDANS PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA (BIC) | Salvador Molins | http://blocs.mesvilaweb.cat/smolins9/

BIC, o els dies que falten per a la independència Salvador Molins dedica el seu bloc a recollir articles d’altres o d’ell mateix sobre política, la majoria orientats a defensar la independència dels Països Catalans. El bloc és el portaveu de Berguedans per la Independència (BIC), un grup de ciutadans de Berga, Vilada i Borredà que treballen per a la sobirania plena.

>> Un referèndum pensat perquè sigui un nyap com l’Estatut “El perill de l’actitud i les maneres de fer de la colla del Carod ja l’hem tastat una vegada a fons, quan ell i en Maragall van moure l’Estatut esclau per obtenir-ne un estrepitós nyap fracassat. És clar que, per als independentistes, l’Estatut, de totes maneres, sigui com sigui,

millor que no existeixi, perquè no és res més que una llei orgànica espanyola pensada per mantenir subjugada Catalunya. (...) Què passarà amb el referèndum que proposa en Carod i els seus acòlits, si tenim en compte que el que es proposen demanar en la pregunta referendària és si els catalans decidim si volem

que els espanyols en parlin per veure si els plau concedir-nosho?”. >> Assolim 48.209 visites “Ja ho estem fent! L’escletxa cada cop és més gran, la llum ja penetra enlluernadora...

Volem tot el país, no volem engrunes, la caixa de pandora ja resta oberta, bon cop de falç trencador de l’esclavatge”.

DBerga

MAIG DEL 2008

40

DBerga

MAIG DEL 2008

41

DBerga Ciutat ||| Novetats editorials | AUTORS LOCALS >>

MAIG DEL 2008

42

Tota una ciutat a les llibreries

Sant Jordi deixa una munió de títols d’autors locals que fa créixer la bibliografia berguedana A. G.

La festivitat de Sant Jordi i el dia del llibre deixen una ressaca de novetats literàries d’autors locals. Com cada any, el 23 d’abril és una data clau per revisar la bibliografia berguedana i per per afegir-hi nous títols.

La collita dels últims mesos és molt dispar. No hi ha novel·les, però, estranyament, apareixen dos llibres de poesia amb segell berguedà i amb dues perspectives molt divergents de la vida: l’experiència de 80 anys del rector de Viver i Serrateix, Climent Forner, i la joventut

maires que han escrit a quatre mans el bibliògraf Ramon Felipó i el músic Sergi Cuenca, i un nou volum, el setè, dels contes que publica La Patumaire Edicions.

A més, arriben assajos centrats en la memòria històrica, en la filosofia i en la política. Francesc

Ribera Titot, cantant de Mesclat i d’Aramateix, explica les raons de la seva militància a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).

Es tracta d’una obra que pot ajudar a entendre el fenomen polític més destacat de les últimes eleccions municipals de Berga.

i literatura. Guardonat amb la Creu de Sant Jordi, Forner publica ara un volum en què selecciona i revisa els poemes que li han deixat una petjada

més profunda. La paraula i la llengua són les claus de la seva existència, però les seves preocupacions, ja que Forner està amoïnat per la situació actual

del català. El poeta veu difícil no renunciar a la llengua i estar alhora al servei del poble que no té uns coneixements mínims de l’idioma.

I, finalment, la seva primera obra és un recull de poemes.

Segons descriu el mateix autor, més que una declaració d’amor, el llibre és “un cant a

l’art d’enamorar-se”. Però no pas en abstracte. Moreno té un “amor cert”, “amagat durant anys”, que en aquest recull de poemes surt de la intimitat i

es despulla davant del lector.

De fet, segons diu, Lila Amada pretén “capturar el cor del lector” amb versos joves i profundament enamorats.

nera constant per una societat doblement lliure: socialment i nacionalment”.

El llibre intenta donar les claus per entendre com és

que, en poc temps, les CUP han irromput en diversos ajuntaments de Catalunya, com el de Berga, on tenen dos regidors des de les últimes eleccions.

Ara, 70 anys després, Manel Fernández ha recollit l’experiència d’un d’aquells nois, Dídac Ortiz, a partir dels textos que va escriure en

un diari. Són trossos de vida “escrits des del perill de les trinxeres o des de la foscor, la por i la immundícia d’un camp de presoners”.

d’Alexandre Moreno, en la seva estrena literària.

Llibres patumaires La Patum torna a ser l’excusa de dues novetats que segur que es col·locaran de seguida entre les més venudes de la comarca: la compilació de partitures patu-

PRENEU-M’HO TOT, DEIXEU-ME LA PARAULA | Climent Forner | Edicions de l’Albí

Vuitanta anys de vida en vers

El prolífic rector de Viver i Serrateix, Climent Forner, acaba de fer 80 anys. Vuit dècades de vida en què han conviscut religiositat, patriotisme

LILA AMADA | Alexandre Moreno | La Patumaire Edicions

Versos d’un jove a l’art de l’amor

Nascut l’any 1980, Alexandre Moreno ha crescut a Berga envoltat de llibres. Ja de ben petit, li encantava passar hores amb novel·les i contes.

ENTESTAT EN LA INDEPENDÈNCIA | Francesc Ribera “Titot” | Ara Llibres

Què pensa un cantant de rock

El líder d’Aramateix i Mesclat, i durant 15 anys cantant de Brams, Francesc Ribera Titot, explica les raons que l’han portat a militar a les Candida-

tures d’Unitat Popular (CUP).

Autodefinit com a independentista i d’esquerres, Titot explica el sentit d’una formació política que “treballa de ma-

DIARIO DE UN BIBERÓN | Manel Fernàndez | La Patumaire Edicions

El diari d’un ‘nen’ soldat a la guerra

La lleva del biberó era un grup de joves mobilitzats per participar a la guerra civil espanyola l’any 1938. Van viure tota la cruesa de la confrontació, i

fins i tot van participar en la dramàtica batalla de l’Ebre.

Tots eren molt joves: 17 anys.

I d’aquí que se’ls anomenés la lleva del biberó.

DBerga Ciutat ||| Novetats editorials | PATUM |

MAIG DEL 2008

43

MÚSIQUES DE LA PATUM | Ramon Felipó i Sergi Cuenca (compiladors) | Llibres de l’Índex

De com va canviar (o no) la música de la Patum al segle XX S’ha convertit en un clàssic de les llibreries i en un divulgador popular. D’aquell tipus de persona que, si fóssim a Barcelona, diríem que és un autor mediàtic. Perquè té la capacitat única de descobrir desenes de coses que ens deixen amb la boca oberta, i explicar-nos-les amb passió i amb capacitat.

Efectivament, Ramon Felipó no para de remenar en arxius i biblioteques, i acumula sense descans tot el que troba sobre el Berguedà. Primer, van ser les imatges antigues, i ara les partitures.

Per això, aquesta vegada, Felipó s’ha fet acompanyar pel músic berguedà que més sap

de Patum, i el més reconegut a l’escena teatral catalana, Sergi Cuenca.

Tots dos han escrit a quatre mans el llibre ‘Músiques de la Patum’. Més que una obra nova és un recull inèdit. Per primera vegada, es posen en solfa set col·leccions d’autors diferents de partitures patumaires.

Algunes, com la de Francesc Pujol, mai no havien sortit a la llum. Pertanyien a la biblioteca de l’Orfeó Català, i fins i tot hi havia partitures guardades a l’arxiu de Montserrat. I d’altres són més populars, com la de Joan Baptista Lambert.

A més de Pujol i Lambert, signen col·leccions de partitu-

res Antoni San Salvador, Joan Amades, Joan Tomàs i mossèn Josep Armengou. Precisament, la del popular capellà de Berga és l’única que data de la segona meitat del segle XX. La resta són col·leccions més antigues, i permeten traçar una línia evolutiva de la música patumaire, precisament durant les dècades en què la festa va experimentar els canvis més importants de la història.

En unes pàgines introductòries, Felipó fa una explicació detallada de com ha aconseguit obtenir els documents i de la tasca de recerca que amaga la publicació del llibre. I Cuenca s’encarrega de l’anàlisi

musical. Busseja entre les partitures i hi busca les diferències que permetin explicar com ha evolucionat la música de la Patum. Sorprenentment, arriba a la conclusió que els canvis són poc remarcables, llevat d’algunes excepcions, i que les cançons que sonen a la plaça es van mantenir més o menys estables durant les primeres dècades del segle passat.

Amb la compilació de Felipó i Cuenca, la música queda reivindicada com una comparsa més de la Patum. I això expressa la portada del llibre, obra del dibuixat Jaume Capdevila Kap: la imatgeria de la festa asseguda a l’empostissat.

de Leo Bolzicco, arriba al volum número 7, amb l’àliga com protagonista. Una àliga de ficció que té vida pròpia, i que, ves per on, caça una galipàn-

dria. Els nens i nenes, a més de divertir-se amb les aventures de l’àliga, aprenen la història de la Patum.

L’autora promet que, en aquest

cas, descobrirem, per exemple, què duia antigament l’Àliga al bec o quantes corones diferents ha lluït al llarg dels segles.

Després de 25 anys de professió, Sala ha deixat el món de l’ensenyament i, ja des de fora, reflexiona sobre l’educació en la societat de consum i l’era

electrònica i en el marc de la globalització. Segons l’autor, el món es mou en una “dinàmica perillosa” i “sense nord”. Per això, Sala creu que la saviesa

ha d’assenyalar “els sentits dels límits, la mesura i el seny en les accions i en la vida”. Tot plegat, amb l’estil personalíssim del mestre Quim.

ment. Presenta un llibre de filosofia, en què s’aborden qüestions molt diverses, i es reflexiona sobre les grans incògnites de la humanitat.

En una primera part, l’autor escriu sobre el coneixement profund i les vies per arribarhi. Després, el tema és la saviesa inconscient de l’individu.

I, finalment, qüestions clàssiques de la filosofia: la causalitat, el temps, la vida, la llibertat, l’esperit, l’evolucionisme, l’atzar, etc.

EI, L’ÀLIGA CAÇA UNA GALIPÀNDRIA! | Núria Alàs | La Patumaire Edicions

L’àliga més viva de la Patum

Ja s’han convertit en un clàssic de la literatura infanfil al Berguedà. La col·lecció de contes de la Patum que ha escrit Núria Alàs, amb les il·lustracions

LA SAVIESA ENCERCLADA | Joaquim Sala | Edicions de l’Albí

Educar en una societat global

Generacions senceres de berguedans han passat per les aules del carismàtic Quim Sala, professor de filosofia de l’IES Guillem de Berguedà.

SER Y PENSAR | Joan Guitart | La Patumaire Edicions

Tractat extens sobre la filosofia

Doctorat en Medicina per la Universitat de Barcelona, Joan Guitart (Berga, 1945) deixa de banda la ciència del cos, i es fixa ara en l’articulació de la

DBerga

MAIG DEL 2008

44

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2008

45

||| PATUM |

I diumenge surt el tabal Trigarem 152 anys a tenir una Patum tan primerenca com la d’aquest 2008, que s’anticipa de molt a l’època dels exàmens Berta Francàs

El calendari d’aquest any és absolutament extraordinari. Un Corpus tan primerenc com el d’aquest 2008 trigarem més d’un se-

El tabaler, Carles Prat, tocant el Tabal durant la passada del diumenge de l’Ascenció.

LA FOTOGRÀFICA

gle i mig a tornar-lo a viure, fins l’any 2160.

Tan d’hora arriba la Patum que el Tabal sortirà a anunciar la imminència de les festes tot just tres dies després de la Fira de Maig.

Diumenge, 4 de maig. 12 del mgidia. Després d’escoltar la música del ball de l’Àliga, una munió de berguedans saludaran la sortida del tabaler. Començarà llavors el compte enrere per a la Patum, que alguns ja hauran avançat a la mitjanit de l’1 de maig, vigília de l’Ascenció, amb el cap d’any patumaire. Després, vindrà la Patum del carrer de la Pietat (10 i 11 de maig) i els Quatre Fuets (18 de maig).

Oficialment, les fes-

tes començaran el dimecres 21 de maig, i l’endemà, dijous de Corpus, serà festiu a Berga i dia de Patum completa i de lluïment.

Però, ¿per què cada any canvien les dates de la Patum? La festa berguedana i universal se celebra per Corpus. I Corpus és una festivitat religiosa, que es fixa sempre 60 dies després de Pasqua. Llavors, la data del Corpus depèn de la Pasqua. ¿I com se sap quan és Pasqua?

Doncs, sempre és el diumenge posterior a la primera lluna plena de primavera. Com que el cicle de la lluna no es correspon amb l’any solar, la data varia. ¿I per què això de la lluna plena? Doncs, perquè diu la història (o la llegenda) que, quan els israelians van fugir d’Egipte creuant el Mar Roig, guiats per Moisès, ho van fer en una nit de lluna plena.

L’any que ve, el dijous de Corpus serà el dia 11 de juny, i el 2010, el 3 de juny.

ELS ESTUDIANTS

Maria Sifré 3r ESO

Laia Coma 1r Batxillerat

Laura Ribera 3r ESO

Gerard Canal 3r ESO

Eloi Cortés 3r ESO

Balma Badal Periodisme

Marc Corominas Magisteri Educació Física

Noelia Carrascosa 1r Batxillerat

Andrea Fernàndez-Pola 3r ESO

Hug Tuyet Periodisme

Gerard Rincón 1r Batxillerat

Enric Caballé 3r ESO

Laura Salada Educació Infantil

Sergi Selva Enginyeria de Mines

Montse Corral 1r Batxillerat

“Va més malament, perquè tots els exàmens se’ns acumulen la setmana abans o després de Patum”

“A mi, em cau per exàmens i és una mala passada perquè ni gaudeixes la Patum ni et van bé els exàmens”

“Em sembla bé, perquè la Patum arribarà abans, però, per altra banda, patirem, perquè després vindran els exàmens”

“Em sembla malament, perquè després de Patum tenim exàmens, però sortiré cada dia fins que es faci clar”

“Tot patumaire fa els possibles per saltar a la plaça, però és el meu primer any de carrera i no sé com m’ho faré”

“Jo ho trobo bé, perquè així sembla que el curs se’ns faci més curt; com que la Patum és d’hora, sembla que acabi abans”

“És dolent, perquè vas a Patum, desconnectes i després has de tornar a escola i vénen els exàmens”

“Va bé, perquè ja en tenim ganes, però, per una altra banda, els exàmens ens arribaran havent gastat molta energia”

“Com que és tan d’hora, podré fer la Patum amb la consciència tranquil·la perquè els exàmens són molt després”

“Quan ets a la plaça, no has de pensar en el que ve després de la festa, sinó gaudir de la Patum, i prou”

“Per una part, és bo, perquè la festa et ve abans, i per l’altra, és dolent, perquè se t’acumula tota la feina”

“Tinc alguns exàmens després de Patum però, tot i això, com a bon patumaire i berguedà, no faltaré a la plaça”

“És bo, perquè pots desconnectar, però també és dolent, perquè els exàmens queden a tocar de Patum”

“Tota la carrera, he combinat exàmens amb Patum. Aquest any, les dates em cauen més bé i estaré més tranquil”

“Aquest any, va més malament pels exàmens finals, però la majoria d’alumnes sabrem combinar estudis amb festa”

DBerga

MAIG DEL 2008

46

DBerga

MAIG DEL 2008

47

DBerga

DOpinió

Editorials

Fira de Maig: la revolució dels petits canvis

N

o és gens bo, per a una Fira, que tot continuï igual.

Però les pressions són sempre en l’ altre sentit: les empreses volen exactament el mateix lloc que l’any anterior, i canviar els dies, els horaris o els actes és una missió impossible davant de la pressió dels costums.

Per això, la línia en què treballa l’Ajuntament, la de fer retocs però mantenir l’estructura, no és només la millor, sinó, l’única que és possible. En aquest context, és un encert que, per primer cop, tots els estands estiguin sota cobert, perquè va en la línia de crear més infraestructura per al recinte firal.

D’aquesta edició de la Fira de Maig, només en queda el dubte de si es podran recuperar l’Espai de l’Ocupació, iniciat amb èxit l’any passat, i les Jornades de l’Economia. Sobretot en el segon cas, és evident que feia falta una reformulació. Però, un cop reformulades, que tornin, i, si pot ser, amb més força.

El repte de crear una economia més productiva

E

ls promotors immobiliaris avisen: la caiguda de l’activitat al sector de la construcció podria acostar-se al 70%. I les administracions repliquen: estem davant d’un canvi de model, cap a una economia menys basada en el totxo, que farà que “alguns ho passin malament”. És evident que, si superem sense grans traumes l’actual sotrac immobiliari, l’economia en sortirà reforçada. Cal crear estructures que permetin el creixement econòmic i una ocupació estable sense haver de recórrer a la construcció massiva, creant una espiral de confrontació entre l’especulació i el dret bàsic de l’accés a l’habitatge.

Ara, el Berguedà té un repte: evitar la fuga de cervells. No serveix de res apostar per la formació si, un cop formats, els treballadors se’n van de la comarca. Però tampoc no s’hi val a recórrer al vell tòpic de “me n’he d’anar, perquè aquí no trobo feina”. És l’hora de l’autoocupació i dels emprenedors.

DBerga Número 7. Etapa 2. Maig del 2008 Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Correus, 30. 08600 Berga. T. 938210562 Redacció Anna Costa, Ricard Codina, Jaume Fíguls, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez Agraïments Jordi Rosiñol, Joan Rossinyol

Direcció d’art Emma Costa Maquetació Xavi Rosiñol Departament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons, Dolors Sànchez Impressió Imprintsa Bústia a bústia Unipost Distribució 10.000 exemplars Dipòsit legal B.53607-2006

MAIG DEL 2008

FÍGULSPÈDIA

Per Jaume Fíguls

48

Estand

Expositor

Pubilla

Estat fisiològic específic que adopten la majoria de persones que assisteixen a fires i mercats. Aquells homes estand badant a la parada dels cotxes.

Botiguer, comerciant o empresari que freqüenta fires, exposicions o mercats mostrant nous articles o productes i que no es dutxa mai. Ecs...!!! Positor.

Femella joveneta de plomatge vistós i carrincló que viu en captivitat durant un any. Sovinteja trobades de ramats. S’aparella amb regidors de cultura.

Sergi Serra

Salvar els mots Amb els anys, les coses canvien de nom Com denominem els llocs més habituals de Berga pot determinar bé l’edat que tenim

E

ns fem grans.

Com es nota això?

Deixant de banda els problemes o relació que cadascú tingui amb la seva carcassa física, tenim una prova evident que el temps passa: parlem diferent que els més joves. Canvien les expressions, els referents i els noms de les coses.

Pregunteu-li a un jovenet d’ESO on era la llibreria Astral. Quedeu amb ell al Supeco Vell. Us dirà: on? Per evitar confusions, potser us proposarà trobar-vos al Carrefour. Un Carrefour a Berga? Es veu que sí. Alguns encara en diem Supeco (o Supeco nou) o Champion, però tot va molt de pressa.

Si el què voleu és fer el got amb aquesta persona nascuda als anys 90, podeu proposar-li

punts de trobada com el +7, el bar de l’ATSA, el Tunillu o el Menfis. Si ho feu així, segurament hi haurà greus problemes perquè el jove berguedà trobi les coordenades d’aquests indrets de la nostra memòria sentimental.

Si contineu fent-vos el pesat

amb el sofert noiet/a, potser acabareu parlant de quan anàveu a escola. En aquest cas, no el deixeu xerrar. Es posarà a la boca

coses com Vedruna Berga o Centre de Batxillerat Dr. Saló.

Talleu-ho ràpid. Deixeu les coses clares. Si s’ha de parlar de “coles” hem de fer referència, necessàriament, a Les Carme (s) i a les Domi.

Per favor, no oblidem les xifres, les expressions i les paraules que conformen la nostra identitat: Fustagueres, Athanagia, C1411, 08600, 821 (sense el 93, evidentment), el cuartel o la caserna (què collons Berga Park i Pulmó verd!); “viure als Pisos” (Santa Eulàlia); els carrers caques I i II, etc.

Amb aquests i altres mots hem endreçat el nostre poble de menys de 15.000 habitants.

Ara, el cataclisme s’acosta: aviat serem 20.000 berguedans. Jo ja enfilo el camí de l’exili...

Sergi Serra és historiador

DBerga

MAIG DEL 2008

49

DBerga Opinió

MAIG DEL 2008

50

Maite Flores

Fenòmens paranormals Ens entusiasmen els frikis L’elecció de Rodolfo Chikilicuatre com a representant d’Espanya a Eurovisió deixa ben clara una cosa: com més estranyes siguin les criatures televisives, més riem i més feliços som els espectadors

F

kiki: terme que procedeix de la paraula anglesa freak i que significa estrany, extravagant. S’utilitza per referir-se a aquelles persones que s’interessen o s’obsessionen amb un tema, una afició o un hobby i es considera fanàtic de quelcom. Aquest terme pertany al llenguatge

El candidat eurovisiu Rodolfo Chikilicuatre.

Déu n’hi do, que friki, no?

col·loquial i no és acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans.

Originàriament, la paraula freak s’utilitzava per referir-se a les persones que es distingien per tenir alguna malformació o anomalia física (dones barbudes, homes elefant, o persones amb una alçada anormalment alta o

baixa) i que eren exhibides als circs. Per això, la paraula freak en anglès també conserva aquest significat. Més tard, però, aquest terme es va emprar per a referir-se, encara que en un altre context, a personatges peculiars en algun sentit que arriben a ser coneguts per la seva extravagància a través dels programes de televisió. Precisament, és aquest el cas a què em referiré a continuació.

Carmen de Mairena, Belén Esteban, Yola Berrocal, el Cuñao, el Risitas, la Pantoja de Puerto Rico, la Niña de Shrek, el Neng, la Pitonisa Lola o la il·lustre berguedana Aramis Fuster són alguns dels fenòmens televisius que han aparegut a la petita pantalla els darrers anys i que han posat el país potes enlaire.

L’últim exemple de frikisme ha estat el nostre representant pel pròxim Festival d’Eurovisió, Rodolfo Chikilicuatre. Molts han criticat la selecció d’aquest personatge per anar al concurs musical, però recordo que va ser el poble qui sobiranament el va escollir.

Aquests mateixos senten nostàlgia i es pregunten què se n’ha fet d’aquells temps en què a Eurovisió es cantava el “La, la, la” de la Massiel. Dedueixo que un dels motius pels quals la Massiel (o María Félix de los

Massiel podria fer una versió del ‘Chiki Chiki’. Diria: “Uno, el whisky peach...”

Com pot ser que una discoteca de Berga tingués la intenció de portar el Paquirrín?

Ángeles Santamaría Espinosa, que és com es diu realment) ha canviat el micròfon per l’ampolla ha estat veure fenòmens paranormals com el de Chikilicuatre. D’acord, el “Chiki Chiki” no és la millor cançó per presentar-se a Eurovisió i el més probable és que no guanyi, però riure, riurem! A més, no em poden negar que el “Chiki chiki” és una cançó que s’enganxa i fins i tot la Massiel en podria fer una versió pròpia: “Uno, el whisky peach; dos, el ron con cola; tres, el calimocho; cuatro, el pacharán”.

Actes com aquest demostren que tenim sentit de l’humor i sabem riure’ns de nosaltres mateixos, però en certa manera també reflecteixen com en som de morbosos.

En tenim exemples ben aclaridors sense haver de passar per Eurovisió ni pel món de la cançó espanyola. Més a prop.

Si no és cert que tenim aquesta dèria malaltissa pels frikis, com s’explica una discoteca de Berga volgués portar un sex symbol com el Paquirrín, tot i que no es presenti a la cita?

Senyores i senyors, el frikisme és moda. Vostès trien si segueixen la moda o no. Jo ja he escollit.

Maite Flores és directora i presentadora del programa El Setè Dia de Ràdio Berga (dg. 11h-13h)

DBerga

MAIG DEL 2008

51

DBerga Opinió

MAIG DEL 2008

52

Ramon Felipó

Queralt tancat, fins quan?

Constància de la degradació Escriptors de totes les èpoques han deixat testimoni dels anys d’esplendor de l’hostatgeria, quan no estava abandonada com ara

R

afael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, que va residir a Berga durant els anys de la guerra contra Napoleó, va escriure de la seva excursió del 10 de juny de 1809 a Queralt: “Dissabte, destinat est dia per pujar nosaltres al cim de la muntanya de Queralt, per visitar a aquelles sagrades imatges de Maria Santíssima de son Divino Ninyo Jesús, baix lo títol de Queralt (protectora i defensora que és d’esta real vila de Berga i son territori). (...) Per últim, després de suar un poc en pujada tan difícil (a Déu gràcies), hi som arribats, cerca de nou hores. Hem entrats a aquella hospederia, d’una entrada d’allò ben capaç, amb dos amples escales de pujada a la sala i, des d’esta, als aposentos, provistos de llits i demés necessari de conveniència, amb bones xemeneies o escalfapanxes solent fer-hi, en casi tot l’any, fred.

Nos hem tingut que escalfar, com si ens trobéssim en lo mes de febrer.

Primerament anàrem al principal objecte, per el qual havíem pujat allí dalt a Queralt, est, visitar i pregar a la celestial Senyora Reina i Emperatriz del cel i terra, Maria santíssima, en son devot santuari, que luego d’haver-se preparat lo pare Plàcido, celebrà la santa missa en l’altar major. L’església conté quatre capelles per part, amb alguns retaules d’escultura i dorat, emperò sobrasalient a tots estos, lo major, que ja li correspon, sent-hi Maria Santíssima de Queralt, protectora de la vila de Berga i de

tot son territori. Antes de dinar, tots en comunitat hem dit lo rosari a la Mare de Déu portantlo lo doctor Bardolet, i, per major obsequi, hem cantat los goigs a la que, després de Déu Nostre senyor, devem posar tota nostra confiança en les presents calamitats de guerra i malalties. Se’ns ha avisat per dinar a punt de migdia, portant-se ja l’escudella a la taula, nos hem acomodat en bancs, en lo llarg de la taula i, en dos silles poltrones de banqueta o de les de braços, un servidor de vostès i en l’altra.

Per primer fonament a la panxa, l’escudella de fideus amb alguna xirivia, no sé si també amb alguns grans d’arròs, nos ha sigut ben gustosa per lo un xiquet espessa i ben covada. Nos hi ha comparegut, allí, precipitadament, lo marquès de Setmenat. Amb un brinco ell, de cames i peus, se n’ha pujat al banc i sentat-s’hi per fer-nos companyia en la taula, lo dit marquès de Setmenat, a més d’estes viandes tinguérem plat de faves amb cansalada i botifarra, plat de samfaina, platillo de carn amb suc, i lo anyell rostit. Lo pa era prou bo i lo vi dolcet que, per postres tinguérem un mató xic i un mató gros de llet.

Després de dinar, nos em escalfat un poc a l’escalfapanxes. Sent molt posat en raó, antes de baixar a la vila de Berga, pujar al cambril per besar la mà de la Mare de Déu quina com tan hermosa que té la Santíssima Verge, blanca i colorada, a més de respectuosa, com de bonica minyoneta de catorze o quinze anys, qual vestia lo vestit de seda amb flors de plata, aplicant

Com serien els cartells de ‘No molesteu’ a les portes de les habitacions si l’hostatgeria de Queralt fos oberta? fotomuntatge/R. M.

el pit, amb la mà esquerra a son Divino Ninyo i en la dreta empunyant un ram de flors blanques amb corona imperial, amb raigs i estrelles de plata en son cap i del Bon Jesús. Nos contemplàrem després una estona cara tan peregrina i despedint-nos-en amb altra Salve”.

Anys més tard, la cosa ja havia canviat una mica. Segons explica Cels Gomis, l’any 1884, al seu opuscle l’Itinerari de Manresa a Berga, “la ermita de Queralt mes que’ ermita es una gran església amb un bon cambril, grans altars i moltes imatges, mes cap d’elles m’ha cridat la atenció.

Al costat mateix de l’ermita y formant cos amb ella hi ha l’hostalera, hont lo foraster, mitjançant lo que de son pler vulga donar, troba una cambra i una part de cuina, tres fogons y un armariet, per a passarhi el temps que vulga. Aconsello á qui vulga anar-hi á passar un dia, que se n’hi porti lo necessari para menjar, puig la ermitana es molt mal agradosa y sembla que li raqui cuidar-se de fer la més petita feina, per més que se li pagui”.

Mossèn Jacint Verdaguer, el creador del català modern, va hostatjar-se a Queralt l’any 1887. Des del santuari, el 2 de setembre va escriure una carta al seu amic el canonge vigatà Jaume Collel: “He seguit tos passos per Borredà i la Nou, més he tirat endavant fins a Queralt, a on passaria de bona gana una quinzenada, tan encisat n’estic! Més ja que vols anar a Banyuls, baixaré a Berga dilluns matí, i lo mateix dia arribaré a Barcelona, si Déu plau, a

Baró de Maldà: “Després de suar un poc (...), hi som arribats, cerca de nou hores” Jacint Verdaguer: “Ja et parlaré d’aquest santuari Perla dels santuaris” Josep Pla: “Berga sembla que té preparat per al turisme el santuari“ on t’esperaré. Ja et parlaré d’aquest santuari Perla dels santuaris marians de Catalunya”.

Va escriure durant aquesta curta estada uns versos queraltins inacabats i recollits per Osvald Cardona que diuen: “De Berga pastora, /Verge de Queralt,/ d’eix cel que us corona / guiau-nos a dalt”.

I l’empordanès Josep Pla, a la seva Guia de Catalunya, explica: “Per veure aquest País, Berga sembla que té preparat per al turista el santuari de Santa Maria de Queralt. Quan arribem a Berga, la primera cosa que hem de fer és pujar al santuari. El camí és apassionant. Com que transcorre

part per la obaga de la muntanya, travessa un bosc de pinedes silvestres que la gent del pla troba ple d’encants. Quan arribem al peu del santuari, l’aire s’aprima i el panorama esdevé intens i dilatat en el llunyedar. Mirant cap a l’amfiteatre del nord, apareix el Berguedà amb tot el muntanyam geològic, amb el seu oceà orogràfic.

Cap al sud tenim, a primer terme, tot el Berguedà agrari i industrial, amb la seva bellesa normalitzada, i, més enllà Puig-Reig, la comarca del Bages, el tapís llunyà de les muntanyes de Montserrat, cobertes d’un vel de boira voleiadís, amb el seu perfil únic i singularíssim; un perfil que sembla somiat. A la dreta i esquerra d’aquest escenari immens, la vista es perd en una dilatació de terres: cap al Solsonès a ponent; a llevant devers Vic i el Lluçanès. La balconada és prodigiosa. La presència de terra és tan abassegadora que us sentiu com abrigat dins les mateixes entranyes del país, d’aquest país tan petit i d’una presència tan enorme i densa, tan saturada d’ancianitat i de vida potent”.

També han escrit de Queralt Pio Baroja, Baltasar Porcel, Aurora Bertrana, Prudenci Bertrana, Martí de Riquer, Josep M. Espinàs, etc. Però, a l’any 2008, l’hostatgeria i el seu restaurant de Queralt, que són propietat exclusiva de l’Ajuntament, segueixen irremissiblement tancats i fora de servei. La pregunta és: fins quan?

Ramon Felipó és bibliògraf

DBerga Opinió

MAIG DEL 2008

53

Ferran Bertran

Per Patum o tot l’any Berga ha de tenir uns horaris comercials més amplis La ciutat depèn massa de les festes de Corpus, i la resta de l’any és difícil, a vegades, trobar un restaurant obert o poder accedir a les botigues els caps de setmana

E

stem farts de sentir notícies que la nostra economia no va bé. L’economia catalana està en crisi.

Quina crisi?

Us ha passat mai que heu d’anar a fer un sopar entre setmana i tots els restaurants estan tancats? O que voleu anar de compres un diumenge i no hi ha res obert? És realment una odissea i és molt freqüent a Berga. Les petites capitals ja ho tenen això: només funcionen quan han de funcionar, o sigui, els dies feiners als matins i, com a màxim, a les tardes.

Hi ha alguns comerços que s’aventuren a obrir els dissabtes, però això els suposa també una epopeia èpica i digna d’explicar. Les coses, a Berga, només funcionen quan cal. Però qui ho diu això?

Molts dies passeges per Berga

i fa por la buidor de gent. No és d’estranyar: no hi ha res obert.

Bé, sí, la típica botiga que no tanca ni per mal de morir, i para de comptar. N’hi ha prou amb això? Volem fer Berga tancant-ho tot i només obrint quan toca?

A més, els dies feiners, tal i com indica el seu nom, la gent treballa, i per tant, tampoc es pot dedicar a voltar per Berga a veure què troba. S’han de potenciar molt més els horaris en què la gent pugui anar a comprar, al restaurant, etc. Potser comportarà que els botiguers hagin de fer altres horaris, però els clients realment ho necessiten, i segurament això ajudaria a l’economia.

Sovint volem ser capdavanters en tot. Volem promocionar els esdeveniments berguedans que tenim durant tot l’any: la festa dels bolets,

els Pastorets, Santa Tecla, la Fira de Maig, etc. I la fantàstica Patum. I dic fantàstica perquè és el motor econòmic berguedà per excel·lència. Com a mínim, per als establiments que estan a prop de

la festa. De vegades, semblem els comunistes d’Stalin, que feien previsions econòmiques quinquenals. A Berga, les previsions semblen ser anuals, tot queda focalitzat en Corpus.

Llavors sí, ho veus tot obert, fins i tot en horari nocturn: botigues, bars, restaurants, forns, botigues de roba...

On és la festa? Als comerços o a la plaça?

Així doncs, no hi ha més dies a l’any per obrir? Per què aquests horaris no es fan en diumenge, per exemple?

Realment surt deficitari? Em sembla que no.

Hi ha també moltes despeses innecessàries, i la gent no diu res. Per exemple, és absolutament necessari un bus urbà a Berga? Això sí que és perdre diners i temps, quan tothom sap que a peu s’arriba a tot arreu, i que hi ha carrers impractica-

bles, que resultaria impossible que un bus hi passés.

I que me’n dieu de sortir a sopar o de convidar un japonès que ve a Berga per turisme o per negocis? Que avui és dilluns? Ai, doncs allà, tancat; aquí, també... Ostres, i són les 10 del vespre... Doncs, apa, fem-nos una truiteta, que ens quedarem a casa, i el japonès, si no menja ous, que es foti! I si no pot guadir de les estrelles Michelin, que miri cap a Queralt, que també n’hi ha, d’estrelles, i ben berguedanes que són!

Si volem sortir del pou econòmic, ens ho hem de prendre molt seriosament, i hem de posar-hi el coll per sortir-ne i tirar endavant Berga. Quedantnos de braços plegats no solucionarem res.

Ferran Bertran i Rodríguez estudia Primer de Batxillerat a Berga

DBerga Opinió

MAIG DEL 2008

54

Ramon Minoves

150 anys de l’escola Vedruna Doble celebració La presència de la congregació a Berga compleix un segle i mig de vida i també fa exactament 50 anys que es va inaugurar l’edifici actual. Ara, l’escola Vedruna forma part del Pla d’Escoles Associades de la Unesco

Q

ui no té records de quan era petit? En general, sempre tendim a recordar allò que ens és més impactant, en positiu o en negatiu. Aquest curs, l’escola Vedruna de Berga està celebrant els 150 anys de presència Vedruna a la ciutat i el 50è aniversari de la inauguració de l’edifici actual.

Però, ¿qui era Joaquima de Vedruna?

Què celebrem?

Joaquima de Ve

Recreació lliure del logotip de l’escola Vedruna, amb la senyera de fons. E. C.

druna neix a Barcelona el 1783 en una família benestant. El 1799, es casa amb Teodor Mas, un ric terratinent de Vic, amb qui té 8 fills. El 1807, entren les tropes de Napoleó a Vic, on pateix les calamitats de la guerra, i es veu obligada a refugiar-se al Montseny amb els seus fills. El 1816, es queda vídua, la seva vida fa un gir, i a partir d’aquí, Joaquima es dedica a l’educació dels seus fills i a atendre les necessitats dels més pobres i desvalguts. Deu anys més tard, inicia a Vic la Congregació de les Carmelites de la Caritat. El 1837, Joaquima de Vedruna i un grup

reduït de germanes arriben a Berga per fer-se càrrec de l’hospital de Sang. En aquell moment, Berga i la comarca estaven immerses ben bé a la primera Guerra Carlina.

Amb l’entrada dels liberals a Berga, Joaquima va haver de fugir cap a França. Però la seva llavor ja era plantada. Moria a Barcelona el 1854, i al cap de tres anys, la congregació que s’havia exiliat a França a causa de les guerres carlines tornava a Catalunya per fundar diferents institucions.

Les seves restes mortals són a Vic des del 1881. És beatificada pel Papa Pius XII i canonitzada el 1959 pel Papa Joan XXIII. El 1957, s’inaugura l’actual edifici de l’escola de les Carmelites a Berga.

El 2007, l’escola Vedruna s’incorpora al Pla d’Escoles Associades de la Unesco, que va ser creat el 1953 amb l’objectiu de fomentar la cooperació i la pau internacionals a través de l’educació escolar.

Actualment, participen en aquest pla més de 7.000 centres d’ensenyament de tot

Joaquima de Vedruna es va dedicar a l’educació dels fills i atendre pobres i desvalguts El centre mira cap al futur amb força i empenta, amb la vocació de posar l’escola a debat

el món i de tots els nivells d’educació.

A Catalunya, hi ha 55 escoles associades.

Les escoles associades al Pla de la Unesco sensibilitzen sobre els problemes mundials i el paper de les organitzacions del sistema de les Nacions Unides en la seva resolució, la difusió i el respecte dels drets humans, el coneixement dels altres països i les altres cultures a partir de la valoració de la pròpia, i finalment, l’anàlisi dels problemes ecològics.

El passat 12 d’abril, es va organitzar a l’escola Vedruna una trobada d’exalumnes amb un gran èxit de participació. S’hi va poder mostrar l’ampliació de les instal·lacions amb l’orgull merescut de la feina ben feta per part l’actual direcció de l’escola i de l’anterior i actual juntes de l’AMPA. L’escola Vedruna de Berga mira cap al futur amb força i empenta, amb la vocació de posar l’escola a debat, amb la vocació d’implicar els mestres, els pares i les mares en l’educació de les persones, els nostres fills i filles que hauran de liderar la societat del segle XXI. Felicitats a tots plegats per la feina ben feta!

Ramon Minoves és president de l’AMPA de Vedruna Berga

DBerga

MAIG DEL 2008

55