Diari dels Bolets - Festes dels bolets 2008

DBolets

Diari dels Bolets Octubre del 2008

D Publicació informativa del Berguedà Edició Festes dels Bolets Número 1 | Any 1 Distribució gratuïta Edita: Bífidus Produccions

E D S T E BOL

!

A T FES ages B l e i à d e El Bergu la tardor amb celebren oletaire eufòria b P. 3 i 4

TOTA UNA TARDOR DE FESTES

La Pobla UNA FESTA DE TOTS ELS POBLATANS Berga CONCURS AL BOSC I FIRA A LA CIUTAT Vilada MÉS PREMIS PER AL CONCURS DE CUINA Cardona LES LLENEGUES SÓN PROTAGONISTES Cal Rosal S’ESTRENA LA FIRA DE LA TÒFONA

P. 27 a 32

P. 6 a 12

P. 25 i 26

P. 19 a 24

P. 13 a 18

PROGRAMACIÓ Tots els actes de totes les celebracions boletaires REPORTATGES Articles per conèixer a fons la tardor de cada poble

DBolets

OCTUBRE DEL 2008

2

DBolets

DPortada

OCTUBRE DEL 2008

3

Berga, la degana Ara fa 52 anys va començar per casualitat un concurs de boletaires que és l’origen de totes les altres festes que es fan arreu del país. P. 4

||| Bolets de festa | PANORAMA >>

Les festes boletaires disparen el turisme a la Catalunya central aquesta tardor Cinc municipis del Berguedà i el Bages fan les principals celebracions entre octubre i desembre Albert Garcia

Els bolets són motiu d’alegria.

Municipis del Berguedà i el Bages ho tenen tot a punt per començar a celebrar les seves festes dels bolets, que són un atractiu turístic de primer odre.

Tots tenen en comú que han convertit un hàbit molt saludable, anar a buscar bolets, en una manera de festejar l’arribada de la tardor, i de fer un homenatge a la natura.

Com que se celebren en moments diferents, les festes dels bolets de la Catalunya central permeten fer una ruta i assaborir-les totes. El recorregut comença a La Pobla de Lillet, amb la popular Festa del Bolet, i acaba amb una novetat: la Fira de la Tòfona, que s’estrena al mes de desembre a Cal Rosal. >> LA POBLA DE LILLET Tot el municipi es bolca en l’organització de la Festa del Bolet, que atreu visitants d’arreu de Catalunya. Es farà un tast popular, que repartirà 200 quilos de bolets. A més, hi haurà concursos i exposicions de cuina, micologia i fotografia. P.27 a 32 >> BERGA La degana de les festes del bolet espera tornar a reunir unes

6.000 persones al pla de Puigventós. El repte, aquest any, és millorar el registre del 2007, quan el cistell guanyador va presentar tot just 12 quilos de bolets. Al centre de Berga, la festa es completa amb la fira Bergabolet. P.6 a 12

RUTA PER LES GRANS FESTES DELS BOLETS DE LA TARDOR

LITORAL

La costa també s’hi apunta

>> VILADA El 12 d’octubre, que aquest cop s’escau en diumenge, és dia de Fira dels Bolets a Vilada. Aquest any, augmenten els premis del concurs de cuina i s’estrena un espectacle infantil sobre el món dels bolets amb un grup d’animació berguedà. P.25 i 26 >> CARDONA Cardona és terra de llenegues. És l’espècie més estimada entre els boletaires locals, i se li dedica una festa específica. Hi haurà cuina i concurs de conserves. I el concurs de bolets es dirigirà als nens: no es tracta de trobarne molts, sinó de buscar el més gros o el més original. P.19 a 24 >> CAL ROSAL El mercat amb més tradició estena nombroses activitats. Se’n faran cada diumenge: hi haurà classes de cuina, de micologia, i fins i tot una sortida al bosc.

La gran novetat és la Fira de la Llenega. P.13 a 18

INFOGRAFIA: ALBERT GARCIA

Les festes dels bolets van néixer al Berguedà, però s’han estès a tot Catalunya. Arreu on es fan bolets, per pocs que siguin, hi ha celebracions boletaires.

A Vilassar de Dalt, al Maresme, la festa va néixer l’any 2000, i té lloc cada penúltim diumenge d’octubre. Hi ha una fira de bolets, amb espècies fresques i d’altres d’assecades. També es fan tallers de ceràmica i cistelleria, i l’activitat més popular és el tastet de bolets, que reuneix unes 1.500 persones.

Altres poblacions del Maresme, com Calella, també fan o han fet alguna festa dels bolets.

Més arrelades estan les celebracions en zones de muntanya i de l’est del país. A Llagostera, al Gironès, la iniciativa és recent, però s’ha implantat amb èxit. Al Ripollès, destaca la festa de Setcases, que inclou la Setmana Gastronòmica del Platillo. A Seva, a la comarca d’Osona, la festa dels bolets inclou un concurs al bosc, activitats infantils, xerrades i una fira artesana.

DBolets Portada ||| Bolets de festa | HISTÒRIA |

OCTUBRE DEL 2008

4

L’invent que Berga ha sabut exportar L’any 1973, es va fer l’última festa dels bolets a la Serreta, abans d’anar a Puigventós. J.M.CASALS/ACBER

La cosa va ser per casualitat.

Baixaven de buscar bolets i es trobaven sovint per fer el cafè o la cervesa al bar Sol, a la plaça Viladomat de Berga, i van sentir que, en algun lloc, segurament al País Basc, es feina un concurs de boletaires. Ells ho eren, i en sabien molt. I els va fer gràcia això de competir, de veure qui seria el boletaire amb més instint.

Així es va muntar la Penya Boletaire de Berga, i així va néixer el primer concurs de boletaires, l’any 1957, que acaba de

celebrar el cinquantenari.

A Berga, la fórmula ha anat canviant. La pesada de les cistelles va començar a fer a la Mina de Coll de Jouet i, fins l’any 1973, a la Serreta, per passar llavors a l’emplaçament definitiu del Pla de Puigventós.

També s’han variat les normes del concurs. Hi va haver una època en què les cistelles eren encara més espectaculars, i tot i que els registes no són exactes, sembla que el rècord històric és de 115 quilos en un sol cove. Més tard, es va

FOC

La falla, gairebé des dels orígens A Berga, la festa dels bolets va associada a la falla. El monument efímer que es crema la mateixa nit del concurs de boletaires n’és ja un element indissociable. La falla va arribar a Berga just quatre anys després de començar-se a fer la festa, i sempre l’ha construït un grup autònom, però vinculat a la mateixa Penya. La crema és el final de festa.

introduir una norma per regular la picaresca: el cistell l’ha de dur una sola persona a pes de braços, i això ha deixat moments memorables, com fa quatre anys, quan el guanyador del concurs va ensopegar, i va llençar tots els bolets per terra.

Fora de Berga, les festes boletaires han seguit més o menys el mateix patró. Han sorgit com bolets arreu de Catalunya, però especialment al Berguedà i entorns.

Algunes de les celebracions

s’han especialitzat, com la de Cardona, que va néixer l’any 1993 dedicada a la llenega. A La Pobla de Lillet, la segona festa boletaire del Berguedà, canvia l’escenari: els boletaires no van al bosc, sinó als carrers del nucli antic del poble, i són l’únic municipi en què la imatgeria local ha incorporat una figura boletaire, un capgròs en forma d’amanita.

I cada municipi ha seguit la seva història i el seu propi camí fins a crear una àmplia varietat de celebracions arreu.

DBolets

OCTUBRE DEL 2008

5

DBolets

DFesta

6

Més festes boletaires de tardor A banda de la festa dels bolets de Berga, hi ha altres celebracions a la comarca i rodalies que tenen els bolets com els protagonsistes principals. P. 13 a 32

||| Festa dels Bolets de Berga | PROGRAMA >>

Puigventós espera més bolets que mai La Penya Boletaire de Berga renova la convocatòria i confia en la pluja per remuntar l’escassetat del 2007 Redacció

L’any passat, el guanyador del concurs de boletaires va presentar al pla de Puigventós un cistell amb tot just 12 quilos de rovellons. Pere Capdevila, d’Avià, va tenir el mèrit de guanyar en un any complicadíssim per la campanya del bolet.

Aquesta vegada, les perspectives són unes altres, i l’esperança de la Penya Boletaire és tornar als registres dels anys anteriors, d’entre 60 i 80 quilos, i si pot ser, arribar al màxim històric, que la Panya calcula que se situa al voltant dels 115 quilos.

Bona temporada “Si continués el temps que va fer durant la primera quinzena de setembre, amb pluges esporàdiques, aquesta temporada podria ser molt bona”, pronostica el nou president de la Penya Boletaire.

Lluís Gonfaus es fa càrrec de l’organització del Concurs de Boletaires de Berga per primera vegada ja com a president, tot i que l’any passat ho va fer com a membre de la comissió gestora.

“Ha estat moltíssima feina, més de la que m’imaginava, però l’hem pogut portar bé, i

creiem que ho tenim tot controlat de cara al 5 d’octubre”, explica Gonfaus. Com fa 52 anys, el primer cap de setmana d’octubre, Berga tornarà a viure la seva particular festa dels bolets.

La celebració arriba amb un programa pràcticament calcat al dels últims anys. “No hi hem introduït novetats, perquè és Programa d’actes

Diumenge, 5 d’octubre 7 h 52è concurs de boletaires 9 h Esmorzar popular 9:30 h 3r concurs infantil de boletaires 10:30 h Aparador de cuina del bolet 11 h Santa missa 11:30 h Nomenament dels boletaires d’honor Tot seguit Presentació de cistells i bolets participants 13 h Caravana de Puigventós a la plaça Viladomat En arribar Entrega de premis 10h 33enes jornades micològiques del Berguedà 18:30 h Audició de sardanes 20:15 h Castell de focs d’artifici 20:30 h Falla Durant tot el cap de setmana Exposicions de micologia, fotografia i dibuixos al Vall

que, realment, no sabem què més fer-hi”, reconeix el president de la Penya, que considera que el Concurs de Boletaires té una fórmula d’èxit que més val “no tocar gaire”.

A primera hora del matí, els voluntaris de la Penya, amb la camisa de quadres de colors, arribaran al pla de Puigventós (Castellar del Riu) per començar a preparar l’esmorzar.

Se n’esperen servir unes 4.000 racions, entre entrepans de cansalada, de tastet i de botifarra negra.

Tot un matí al bosc A les 7, s’obriran les inscripcions del concurs, i els boletaires començaran a sortir al bosc per collir els bolets que més tard presentaran a la bàscula.

Es manté la norma que obliga els concursants a portar el seu cistell o cove de bolets a pes de braços des del punt de control fins al lloc de la pesada.

Hi haurà dues categories de cistelles, segons l’espècie de bolets (rovellons i llenegues, i llenegues negres), i una tercera categoria que premiarà el bolet més gros. En total, hi haurà en joc més de 1.200 euros en premis per als millors boletaires.

Fotografies al minso cistell guanyador de l’any passat. FERMÍ RIU

Paella del monumental esmorzar de Puigventós, el 2007. FERMÍ RIu

DBolets Festa

OCTUBRE DEL 2008

Cal Rosal

Cardona

Vilada

La Pobla

El Mercat del Bolet convida a anar al bosc i a cuinar, entre altres, els diumenges P. 13 a 18

La llenega és la protagonista d’una festa ideal per als amants de la cuina P. 19 a 24

Es potencia el concurs de cuina i s’estrena un espectacle infantil sobre bolets P. 25 i 26

Tots els veïns s’aboquen a organitzar una festa popular i concorreguda P. 27 a 32

||| Festa dels Bolets de Berga | INFANTS >>

La fal·lera dels petits boletaires Els nens tindran l’oportunitat de buscar bolets en un tancat i afeccionar-se a l’esport berguedà de tardor

Un dels participants al concurs infantil de boletaires del 2007.

FERMÍ RIu

Diumenge en família. Al pare i a la mare, els agrada molt anar a buscar bolets, i el rei de la casa s’ho passa d’allò més bé.

Anar a buscar bolets és com un concurs: l’aventura és la passejada i el trofeu són els rovellons.

Molts nens i nenes s’aficionen de petits a buscar bolets, per tradició familiar. I per a aquests petits experts en els fongs de tardor, la Penya Boletaire ha convocat per tercera vegada un concurs específic.

Tindran per a ells un tancat

EQUIPAMENT

Cistelles i no bosses de plàstic Tots els nens i nenes que vulguin participar al concurs infantil de boletaires del pla de Puigventós hauran d’anar ben equipats. Els organitzadors no volen veure ni una bossa de plàstic, perquè els bolets no s’hi conserven bé. En canvi, recomanen als pares i mares que equipin els seus fills amb petits cistells per recollir els bolets del tancat.

amb bolets plantats on els serà més fàcil anar a buscar bolets.

Hi podran entrar els nens i nenes que tinguin entre 3 i 7 anys, previ pagament d’una inscripció de 4 euros a la zona de la pesada.

No és un concurs competitiu: es tracta de passar-s’ho bé. I, per això, tots els participants tindran premi. Rebran un record que els acreditarà com a petits boletaires. Ja de ben joves, hauran demostrat que això de caçar bolets és tota una fal·lera.

| A MÉS |||

Matí d’activitats i bullici al marge del concurs boletaire

La falla tornarà a cremar per dir adéu a la festa

El concurs de boletaires no serà l’única activitat que es podrà viure el diumenge, 5 d’octubre, al pla de Puigventós. Al llarg de tot el matí, s’esperen a l’esplanada unes 6.000 persones, que podran veure un aparador de la cuina del bolet, que presentarà la cuinera del restaurant El Roures, Rosalia Barat.

A les 11, hi haurà una mis-

ENCESA>>

ACTIVITATS>>

sa, i mitja hora més tard, just abans de la pesada, es lliuraran els reconeixements als boletaires d’honor. La Penya ha optat majoritàriament per gent del Berguedà: Juli Gendrau, alcalde de Berga; Joan Carles Vilalta, director general de Turisme; Carles Cortina, cap de protocol del Consell Comarcal; Salvador Munné, de Cafès Tupinamba i Màrius Isern, de la Penya.

Gentada a Puigventós. FERMÍ RIu

El grup de la falla de la Penya Boletaire de Berga torna a treballar d’amagat per guardar el secret de la falla, el monument efímer dedicat al món dels bolets que cremarà diumenge, 5 d’octubre, al passeig de la Pau. La cita és a 2/4 de 9 del vespre. Els organitzadors asseguren que l’encesa serà espectacular, i esperen reunir-hi centenars de persones.

7

DBolets Festa

OCTUBRE DEL 2008

8

||| Festa dels Bolets de Berga | BERGABOLET >>

El Vall torna a ser l’aparador de la tardor berguedana La Bergabolet de Bergacomercial reuneix artesans i gastronomia local Redacció

Programa d’actes

Coincidint amb el concurs de boletaires de Puigventós, els pròxims 4 i 5 d’octubre torna al passeig de la Indústria de Berga la fira Bergabolet. Organitzada per tercera vegada per la Unió de Botiguers i Comerciants de Berga (Bergacomercial), la mostra és un aparador de tots els productes del bolet que s’elaboren a la comarca del Berguedà.

Hi haurà diverses parades de bolets frescos i elaborats i, al seu costat, es podran adquirir altres productes alimentaris artesans, a través de la iniciativa Posa el Berguedà al teu plat, que impulsa el CFI Cercs-Berguedà.

Dissabte i diumenge, 4 i 5 d’octubre De 10 h a 20 h Exposició micològica, exposició de fotografies del concurs de bolets, mostra de productes agroalimentaris del Berguedà, mostra de productes agroalimentaris de la regió d’Arieja (França), i demostració de treballs artesanals de l’Arieja i del Berguedà Dissabte, 4 d’octubre Al matí Tallers infantils sobre el món del bolet 17 h Espectacle de Dani Màgic 18:30 h Tast de cuina del bolet Diumenge, 5 d’octubre 10 h Veredicte de les jornades micològiques del Berguedà De 10 h a 20 h Mostra de serveis turístics de la comarca 16:30 h Taller infantil de cuina

Bona temporada La cuina elaborada arribarà a la mostra Bergabolet de la mà de

Una multitud es passeja entre les parades l’associació Hostaleria i Turisme del Berguedà. Els cuiners de la comarca oferiran un tast de cuina del bolet, diumenge a la tarda, que se servirà amb les notes de l’Escola Municipal de Música de Berga. També hi haurà activitats per a nens i nenes i la participació del Museu del Bolet de Montmajor.

DBolets Festa ||| Festa dels Bolets de Berga | BERGABOLET >>

OCTUBRE DEL 2008

9

L’Arieja, o els mestres artesans que vindran del nord Festival dels Sabors d’Ax les Thermes. arxiu

El Berguedà i la regió francesa inicien un projecte turístic comú que inclou visites a les fires respectives de la mostra Bergabolet, en l’edició de l’any passat. ERMÍnia altarriba La presidenta de Bergacomercial, Ermínia Altarriba, diu que “els bolets són natura, paisatge, gastronomia i cultura comarcal”, i considera que “cal aconseguir treure’n rendiment conservant el territori i la qualitat dels serveis”.

Els comerciants asseguren que tenen “moltes coses pensades

per al futur” i, per això, demanen “un compromís encara més ferm per part de les administracions”.

Tot i que té “un pressupost modest”, la Bergabolet aconsegueix atreure cada any centenars de persones al Vall, on també es poden veure les habituals mostres de fotografia i micologia.

Hi ha algú, al Berguedà, que no hagi estat mai a Manresa?

Evidentment, no. A només 40 quilòmetres de distància, és una ciutat de referència en l’ambit de la sanitat, l’administració, etc. Però, ¿com és que molts berguedans no hagin posat mai els peus a l’Arieja? Són igualment 40 quilòmetres de distància, entre el túnel del Cadí i el del Pimorent, però cap al nord.

Una frontera entre dos

estats ha estat durant anys la barrera física i mental que ha separat els dos territoris. Però, ara, la frontera ja no existeix i, en canvi, hi ha en marxa un projecte comú de promoció turística, basat en el passat industrial i miner.

El projecte també contempla la presència recíproca en fires i certàmens i, per això, la Bergabolet comptarà amb una delegació francesa, que presentarà aliments autòctons i

treballs artesanals, com el que farà un ferrer amb una forja a l’antiga que s’instal·larà al passeig de la Indústria.

El mes passat, el viatge va ser cap al nord. Un grup de cuiners berguedans van ser al Festivals dels Sabors d’Ax les Thermes, i hi van presentar plats com un trinxat de patates emmascarades amb vinagreta de pèsols negres, costelletes de conill marinades i mató amb fruits vermells.

DBolets Festa ||| Festa dels Bolets de Berga | COMERÇ |

OCTUBRE DEL 2008

Les botigues de Berga donen 8.000 bosses reutilitzables Pretenen reduir els 4 milions de bosses de plàstic que distribueixen al cap de l’any els comerços berguedans Anna Costa

Els més de 300 establiments comercials de Berga repartiran bosses d’un material reutilitzable per reduir el consum de bosses de plàstic. La campanya, que ha posat en marxa Bergacomercial i l’Ajuntament de Berga, pretén fomentar l’estalvi de plàstic.

Les bosses de plàstic suposen el 2% dels residus municipals, una quantitat que, a simple vista, sembla insignificant, però que provoca una greu contaminació al medi ambient. Es calcula que cada ciutadà consumeix una mitjana de 238 bosses de plàstic cada any. Això vol dir que, a Berga, es gasten uns quatre milions de bosses anuals que generen una gran quantitat d’escombraries d’un producte derivat del petroli, que no és biodegradable.

El dany ambiental que pro-

voquen les bosses de plàstic ha portat diversos ajuntaments a establir mesures per estalviarne l’ús i, en aquest cas, s’ha volgut impulsar una idea sostenible a partir d’un disseny original: unes bosses plegables dins d’una funda amb forma de poma o de taronja.

DECORACIÓ

S’estrena un concurs d’aparadors Bergacomercial ha organitzat un concurs d’aparadors, coincidint amb la celebració de la fira Bergabolet. “Totes les botigues de Bergacomercial tindran regust boletaire i de tardor”, promet la presidenta de l’entitat, Ermínia Altarriba.

Els comerciants podran escollir el motiu de la decoració, però sempre s’hauran de referir d’una manera o altra a la tardor o als bolets.

Tots els comerços disposaran de 20 bosses amb funda per repartir entre els seus clients, 8.000 en total, i els de Bergacomercial, a més, tindran un carro de compra de color taronja, que sortejaran el 30 d’octubre.

Inaugurada per Companys Un cop repartides les taronges i les pomes, la missió dels comerciants serà que els seus clients les facin servir, i ja no demanin més bosses de plàstic. Per desincentivar-ne l’ús, Bergacomercial ha demanat als seus associats que descomptin cinc cèntims cada cop que deixin de donar una bossa de plàstic.

Amb el repartiment de les bosses reutilitzables, Bergacomercial ha volgut donar un sentit ecològic a la campanya que organitza cada tardor, coincidint amb l’època dels bolets, per promoure el comerç local a la ciutat de Berga.

La regidora de Comerç i la presidenta de Bergacomercial. S. c.

10

DBolets

OCTUBRE DEL 2008

11

DBolets Festa

OCTUBRE DEL 2008

12

||| Festa dels Bolets de Berga | GASTRONOMIA | Receptes

Farcellets de vedella amb llenegues RESTAURANT SALA

Els animals dels Ramaders de Muntanya pasturen amb llibertat pel Berguedà. ERMÍNIA ALTARRIBA

Els bolets... amb vedella d’aquí La cooperativa Ramaders de Muntanya presenta receptes de carn autòctona amb bolets del Berguedà Quan arriba la tardor, els paladars més selectes busquen el maridatge perfecte per als bolets. Al Berguedà, hi tenen una resposta reputada i solvent: la carn que produeixen els Ramaders de Muntanya.

En l’actualitat, la cooperativa agrupa uns 50 ramaders de la comarca, que es dediquen, principalment, a la vedella i al pollastre, però també a altres espècies d’aviram, com el capó, la pintada, el gall dindi i la polarda.

“Gastronòmicament, no té punt de comparació la carn que comercialitzem nosaltres amb la de granges industrials”, explica Josep Armengol, president de la cooperativa.

La criança és completament diferent, i això es nota quan la carn arriba al plat.

Les vedelles, per exemple, passen els primers quatre mesos de vida amb la mare. I els pollastres disposen d’una superfície molt més gran per moure’s, tenen una alimentació completament natural, i passen molts més dies a la granja abans d’arribar a les carnisseries.

Al Berguedà, els productes de Ramaders de Muntanya es venen en petits comerços de pràcticament tots els municipis. “Fora de la comarca, també hem aconseguit fer-nos un foradet en algunes grans superfícies comercials”, detalla Armengol. En hipermercats com Carrefour, la carn del Berguedà comparteix frigorífic amb productes més econòmics però més industrials, i té el segell de qualitat de les coses ben

fetes. També a l’àrea metropolitana, la carn del Berguedà es pot trobar a municipis com El Prat o Gavà.

La llista completa de punts de venda es pot consultar al web de la cooperativa (www.ramadersbergueda.com). Al mateix web, també hi consten diverses receptes que ha elaborat per a Ramaders de Muntanya el xef del restaurant Sala de Berga, Miquel Màrquez.

Entre aquestes receptes, hi ha el pollastre de pagès rostit amb sèsam, soja i mel, o bé el mateix pollastre acompanyat de fruites i vainilla. Pel que fa a la vedella, hi ha broquetes, o bé els farcellets que es detallen a la columa de la dreta: un parell de receptes amb segell Sala que combinen la bona carn amb el tresor de la tardor, els bolets.

Ingredients 8 escalopes petites de vedella de Ramaders de Muntanya 150 g de verdures 100 g de tomàquet 1 ceba oli, sal, herbes 150 g de llenegues blanques vinagre 1 copa de vi 1 cullerada d’ametlles Preparació Salteu les verdures amb oli.

Deixeu reduir i afegiu-hi el vi.

Farciu-les amb les verdures, enrotlleu-les i enfarineu-les amb les ametlles. Fregiu i guardeu els farcellets. En una paella, ofegueu la ceba i afegiu-hi les llenegues. Seguidament afegiu-hi el tomàquet, les ametlles, unes gotes de vinagre i el brou. Poseu els farcells a la paella, deixeu-los-hi 2 o 3 minuts, i serviu-los.

Pollastres de pagès amb bolets RESTAURANT SALA

Ingredients 1 pollastre de pagès 3 pastanagues, 4 porros 4 cebes, 2 tomàquets 1 got de vi negre Picada d’alls, ametlles, avellanes i pa fregit Herbes aromàtiques 200 g de barreja de bolets 1/2 litre de caldo de verdura Oli d’oliva Sal i pebre Preparació Poseu el pollastre trossejat i salpebrat i aromatitzat en una cassola amb oli. Ofegeu-lo i afegiu-hi les verdues trossejades. Passada mitja hora, afegiu-hi el vi i deixeu-ho reduir. Afegiu-hi el caldo. Quan el pollastre s’acabi de coure, afegiu-hi els bolets i la picada.

DBolets Festa ||| Mercat del bolet de Cal Rosal | HISTÒRIA >>

OCTUBRE DEL 2008

13

AJUNTAMENT D’OLVAN

El mercat de Cal Rosal fa 20 anys En dues dècades, l’antiga colònia tèxtil s’ha sabut convertir en un punt boletaire imprescindible Maite Flores

L’antiga colònia tèxtil de Cal Rosal s’ha convertit en la primera parada del circuit comercial dels bolets un cop acabats de collir. Ja fa vint anys que s’hi instal·la el mercat del bolet, un dels més coneguts arreu de Catalunya, no només per la seva antiguitat, sinó també per la seva ubicació, molt a prop de la C-16.

D’aquesta manera, s’ha anat consolidant un nucli d’una vintena de comerços, restaurants i serveis pels visitants de pas. Precisament, la ubicació estratègica de Cal Rosal va permetre ara fa vint anys la instal·lació dels primers venedors ambulants de bolets a peu de carretera. Poc temps després, aquests venedors es van convertir en paradistes estables, fet que va produir el naixement espontani del mercat del bolet de Cal Rosal.

Productes naturals L’èxit del mercat va provocar l’ampliació del nombre de parades i també la gamma de productes del mercat, ja que a més d’oferir el producte per excel·lència del Berguedà, també es van instal·lar alguns punts de venda de productes naturals i artesans de la comarca.

L’alcaldessa d’Olvan, Judit Carreras, assegura que l’evolució del mercat no només es basa en l’increment del nombre de parades sinó en la qualitat: “d’aquí la nostra voluntat de millorar-ne la imatge i oferir activitats complementàries que apropin els visitants a l’apassionant món dels bolets i la natura”, explica.

Un “trasbals” És evident que el mercat del bolet de Cal Rosal és un referent per al poble i per a la comarca.

Per a Cal Rosal, representa “un esdeveniment que trasbalsa el poble durant tres mesos però no en tenim prou, volem anar més enllà i per això enguany organitzem la primera Fira de la Tòfona del Berguedà”, explica Carreras, que tindrà lloc ja entrat el mes de desembre.

El prestigi que el mercat del bolet de Cal Rosal ha anat adquirint durant aquests anys és fruit de l’esforç dels paradistes que any rere any són presents al mercat i també de les actuacions de l’Ajuntament d’Olvan per tal d’impulsar-lo. A més, però, l’alcaldessa d’Olvan diu que el mercat de Cal Rosal “té un valor afegit, ja que fa anys que s’organitza i per tant, té una tradició i una anomenada arreu de Catalunya.

Una parada del mercat del bolet de Cal Rosal, en plena venda, aquesta tardor. AJUNTAMENT D’OLVAN

Les parades de bolets es combinen amb punts de venda de productes artesans. AJUNTAMENT D’OLVAN

TRÀNSIT

L’oferta de bolets continua sent un referent dos anys després del desviament de l’Eix del Llobregat Ja fa dos anys que l’Eix del Llobregat es va fugar del costat de les parades, per les obres del desdoblament i, encara ara, el mercat es troba en un moment de canvi per adaptar-se a la nova situació.

Amb l’obertura de la carrete-

ra, fa dos anys, es va instal·lar un mercat del bolet a Berga, a tocar de l’IES Guillem de Berguedà, a petició dels mateixos paradistes que tenien por que el nou Eix del Llobregat que ja no passava per Cal Rosal els prengués clients. Tot i això,

passada la temporada, els resultats van beneficiar l’antiga colònia tèxtil. Carreras diu que “l’obertura de la nova C-16, l’agost del 2006, va comportar un canvi substancial per al mercat del bolet, ja que d’un dia per l’altre ja no estava a

peu de carretera i, en els primers moments, era molt difícil arribar a Cal Rosal”. Per aquest motiu, una de les prioritats de l’Ajuntament d’Olvan ha estat potenciar la senyalització del mercat del bolet, de Cal Rosal i dels serveis que ofereix.

A falta de carretera, el mercat ha de tenir valor afegit i, per això, segons Carreras, “cal revaloritzar-lo, sensibilitzar sobre la qualitat dels productes agroalimentaris del Berguedà i promocionar i consolidar l’oferta turística”.

DBolets Festa ||| Mercat del bolet de Cal Rosal | NOVETATS >>

OCTUBRE DEL 2008

14

AJUNTAMENT D’OLVAN

Tot un centre comercial ple de moviment i vida El mercat del bolet de Cal Rosal estrena senyalització i carpes i un extens programa d’actes per als diumenges El mercat del bolet de Cal Rosal és un dels punts de referència de la micologia arreu de la comarca i també de Catalunya. És per això que els organitzadors s’esforcen any rere any per mantenir l’interès del mercat a través d’iniciatives per tal de revaloritzar-lo, millorar-lo i promocionar-lo. No en va és el principal motor econòmic d’un bon nombre de comerciants i artesans de Cal Rosal, d’Olvan i d’altres poblacions veïnes del Berguedà. Aquest any, però, el mercat del bolet compta amb un munt de novetats per tal que els visitants facin parada obligada a Cal Rosal.

El mercat del bolet 2008 està obert des de l’1 de setembre i no tancarà fins al pont de la Puríssima. Hi haurà un total de deu parades, cinc de bolets i les cinc restants de productes

agroalimentaris elaborats pels pagesos i artesans de la zona del Berguedà.

A més, per a la present edició del mercat, l’ajuntament d’Olvan ha preparat diverses activitats paral·leles que es duran a terme durant els caps de setmana dels mesos de setembre, octubre, novembre i el primer cap de setmana de desembre. Això sí, totes estan relacionades amb el món boletaire.

El mes de setembre estarà dedicat exclusivament als nens i nenes. A partir de la segona quinzena, els infants podran gaudir de diverses activitats d’oci i lúdiques, com per exemple pintar un mural o escoltar contes de bolets.

El mes d’octubre serà el mes cultural, ja que estarà destinat a l’educació i a la formació

a l’entorn dels bolets. Per a aquest mes, s’han preparat algunes classes sobre bolets. Els participants faran un curset sobre micologia que constarà de dues parts: una part teòrica, en què es farà una sessió introductòria al coneixement dels bolets, i una part pràctica, en què els participants aprendran tot allò que cal saber per convertir-se en un bon boletaire mitjançant una visita al bosc. A més, per posar a prova els coneixements apresos sobre micologia, l’Ajuntament també ha organitzat un concurs que premiarà a la persona que tingui més coneixements sobre bolets.

L’últim cap de setmana del mes d’octubre se celebrarà la tradicional Festa del Bolet.

El mes de novembre estarà dedicat a la gastronomia boletai-

Un dels punts de venda del mercat del bolet de Cal Rosal. AJUNTAMENT D’OLVAN re. Les activitats programades per a aquest mes començaran amb un tast de tapes de bolets, gentilesa de tots els restaurant de Cal Rosal. A més, també hi haurà cursos de cuina de bolets. Cada cap de setmana, un restaurant de Cal Rosal oferirà una classe amb receptes fetes amb un bolet determinat.

Finalment, el mes de desembre s’oferirà a tots els clients la possibilitat d’embolicar els productes per fer-los servir de regals de Nadal.

A banda d’això, l’Ajuntament d’Olvan ha portat a terme al-

tres millores al mercat. Una és la instal·lació de quatre carpes noves per a acollir les activitats paral·leles. D’aquesta manera, el mercat disposarà d’un espai cobert complementari al de les parades, i allà es podran fer totes les activitats programades.

Un altre dels aspectes que ha volgut potenciar l’Ajuntament és la senyalització del mercat del bolet. Aquest any, s’ha senyalitzat d’una manera més visible amb la instal·lació de 10 banderoles situades a l’espai en què s’ubica el mercat per tal que sigui més identificable. A

DBolets Festa ||| Mercat del bolet de Cal Rosal | NOVETATS >>

OCTUBRE DEL 2008

UNA TARDOR D’ACTIVITATS DOMINICALS

més, també hi ha un tòtem publicitari de grans dimensions visible des de la carretera C-16.

La gran novetat del mercat del bolet, però, serà la celebració de la primera Fira de la Tòfona del Berguedà, que es realitzarà els dies 13 i 14 de desembre (més info: pàgina 18). Això permetrà allargar una mica més l’activitat del mercat del bolet. Quan acabi tot, hauran passat ben bé tres mesos i mig d’activitat boletaire a Cal Rosal.

Maite Flores

15

AJUNTAMENT D’OLVAN

Inscripcions recomanables: www.olvan.cat / 93 825 00 13 / Carpa del mercat del bolet

Diumenge, 21 de setembre

Diumenge, 28 de setembre

Diumenge, 5 d’octubre

Diumenge, 12 d’octubre

Nens i nenes fan un mural per al mercat

Històries i llegendes del món dels bolets

Qui en sap més, de bolets?

Curs per iniciar-se a la micologia

De 12 a 2 del migdia, els nens i nenes que ho vulguin podran participar en la confecció d’un mural. Un cop elaborat, amb la col·laboració de tots, el mural servirà per ambientar el mercat del bolet de Cal Rosal.

Els bolets també poden inspirar històries infantils. Ho demostrarà una narradora de contes, que explicarà als nens i nenes contes ambientats en el món dels bolets. De 12 a 2 del migdia.

A les 12, el mercat del bolet de Cal Rosal organitza un concurs. Preguntes i respostes per veure qui en sap més sobre els bolets. El que demostri bons coneixements s’endurà un premi.

Un expert de l’Associació Micològica Berguedana farà a Cal Rosal una sessió introductòria al coneixement dels bolets.

Es projectarà un audiovisual, a les 12, i es podrà veure una mostra de diferents espècies.

Diumenge, 19 d’octubre

Diumenge, 26 d’octubre

Diumenge, 2 de novembre

Diumenge, 9 de novembre

Classe pràctica de micologia al bosc

Arriba un any més la Festa del Bolet

Tapes i aperitius fets amb bolets

Curs de conserves i vinagretes

A les 9 del matí, els alumnes del curs de micologia, faran una segona sessió pràctica.

Sortiran al bosc per veure sobre el terreny les diferents espècies de bolets que hi ha al Berguedà.

A les 9, esmorzar amb torrades i botifarra. De les 11 a les 2, tallers infantils d’estampació i cistelleria. I de 5 a 7 de la tarda, trobada d’acordionistes i tast de vi. Tot el dia, mostra de bolets.

Els restaurants de Cal Rosal oferiran als assistents un aperitiu fet amb bolets. En concret, seran tapes en què diferents espècies de bolets seran les protagonistes. Se serviran d’1 a 2 a la carpa.

Comença una sèrie de diumenges dedicats a la gastronomia del bolet. La primera classe, l’oferirà Casabella Natura, i explicarà el món de les conserves i les vinagretes fetes de bolets. A les 12, a la carpa.

Diumenge, 16 de novembre

Diumenge, 23 de novembre

Diumenge, 30 de novembre

Diumenge, 7 de desembre

Cuina de ceps al bar El 9 Rovelló

Els rovellons, els reis de la cuina

Més receptes, aquest cop amb fredolics

Productes artesans, regals de Nadal

Durant tres setmanes, els restaurants de Cal Rosal presenten les seves receptes i els seus plats, cadascun amb una especialitat diferent. El primers seran El 9 Rovelló i Sol i Cel, amb els ceps.

Continuen les classes de cuina, que es faran a la fonda El Centre. Allà, els cuiners del restaurant explicaran diverses receptes fetes a base de rovellons. Serà de les 6 de la tarda a les 8 del vespre.

Les classes pràctiques de gastronomia acabaran amb diverses receptes cuinades amb fredolics. La classe es farà de 6 a 8 a la cuina del restaurant L’Estació del Carrilet de Cal Rosal.

De les 11 del matí a les 2 del migdia, tothom qui ho vulgui podrà tenir els seus productes artesans embolicats com a regals de Nadal. Un especial de paneres, tenint en compte la proximitat de les festes.

DBolets Festa ||| Mercat del bolet de Cal Rosal | COMERÇ >>

OCTUBRE DEL 2008

16

AJUNTAMENT D’OLVAN

Gastronomia amb segell local

Cal Rosal aprofita l’atractiu del mercat del bolet per difondre l’oferta d’alimentació del municipi

M. F.

“Un seguit de persones han sabut convertir la seva passió pels bolets en una activitat econòmica i aporten uns productes de qualitat i únics al mercat”. Així defineix l’Ajuntament d’Olvan la producció local d’alimentació i de gastronomia que fan diver-

sos establiments del municipi, orientada al món dels bolets.

L’activitat d’aquests productors ha permès presentar una oferta única aquest 2008. D’una banda, hi ha els productors artesans, i de l’altra, els bars i restaurants de Cal Rosal, que ofereixen menús amb plats que porten bolets.

Per donar més difusió a l’activitat de les empreses locals, l’Ajuntament d’Olvan ha editat aquest any un dossier informatiu destinat als mitjans de comunicació que conté una relació dels comerços i dels restaurants que hi ha a Cal Rosal.

En aquest dossier, es detalla l’oferta de les botigues, sem-

pre relacionada amb els bolets, i s’inclou una descripció dels bars i restaurants de Cal Rosal, amb els seus menús i algunes receptes boletaires.

Els establiments locals també són els protagonistes de les activitats dominicals que s’estrenen aquest any. Tres restaurants de Cal Rosal donaran classes pràc-

tiques de cuina boletaire, cadascun amb una varietat diferent de bolets. Abans, una empresa especialitzada farà una classe per ensenyar a fer conserves i vinagretes amb bolets.

D’aquesta manera, es pretén aquest any donar una difusió extra als establiments de Cal Rosal.

PARADES

Receptes elaborades pels restaurants i comerços de Cal Rosal

Un aparador del comerç local

Lassanya de rovellons i gambes

Amanida amb confitura de ceba i ceps

Pastís de peu de porc amb bolets

L’ESTACIÓ DEL CARRILET

CASABELLA NATURA

EL 9 ROVELLÓ

Ingredients (4 persones) 8 làmines de lassanya 200 g de gambes 400 g de rovellons all i julivert 2 cullerades de farina de blat de moro 1/2 litre de crema de llet 1/2 litre de llet 2 cullerades de farina sal, pebre i nou moscada formatge ratllat mantega Preparació Sofregiu els rovellons i les gambes. Quan estiguin cuits, hi afegiu una mica d’all i julivert i ho remeneu. Tot seguit hi poseu mig litre de crema de llet i dues cullerades de farina de blat de moro i ho aneu remenant fins que s’espesseeixi.

A part feu una beixamel amb la mantega, la farina, la llet la sal el pebre i la nou moscada.

Munteu la lassanya posant capes de pasta i de farcit, ho cobriu amb la beixamel i ho gratineu al forn.

Ingredients (4 persones) Enciam Escarola Canonges Pastanagues Altres hortalisses al vostre gust Formatge fresc Un pot de confitura de ceba i ceps Casabella Naura Preparació Primer de tot, renteu l’enciam i també les hortalisses.

Un cop les tingueu totes ben netes, ja les podeu posar al plat.

Al mig del plat, hi podeu situar una rodanxa de formatge fresc i, al damunt, un cullerada de confitura.

Per fer més atractiva la presentació, ho podeu amanir tot plegat amb una mica de vinagreta.

Un cop tot ben amanit, ja tindreu l’amanida amb confitura de ceba i ceps llesta per servir a taula. Serà un excel·lent primer plat boletaire.

Ingredients (4 persones) 4 peus de porc bullits 300 g de bolets de temporada 1 ceba petita 2 grans d’all 200 ml de nata líquida 1 ou farina pa ratllat sal i pebre conyac de tòfona Preparació Es desossen els peus de porc (prèviament bullits) i es trossegen ben petits amb un ganivet.

Se sofregeix la ceba amb els alls i s’hi afegeixen els bolets.

Es salpebren i s’hi afegeixen els trossets de peu de porc. Es flambeja amb unes gotes de conyac de tòfona i s’hi afegeix la nata, deixant que redueixi fins que gairebé s’enganxi. Es posa en un motlle i es deixa refredar fins que quedi pres.

Un cop fred es talla en 4 parts, s’enfarina i es passa per l’ou batut i el pa ratllat i es fregeix amb oli ben calent.

Tot i que el mercat del bolet és temporal, algunes empreses d’Olvan també hi treuen el nas i hi fan temporada. A més del punt de venda estable, tenen així un segon lloc de contacte amb els clients, on poden aprofitar l’afluència de turistes de tardor.

Així, s’hi poden veure botigues d’embotits que tenen l’establiment a Cal Rosall mateix, però que també disposen d’una parada al mercat. També hi ha altres parades locals de productes alimentaris. I els restaurants miren de posar-hi menjadors i terrasses a prop.

Propostes comercials boletaires dels comerços del municipi d’Olvan

Una botiga amb passió boletaire

Artesania i natura amb hort i bolets

Embotits amb bolets, l’especialitat

BOLETS PIRINEUS

CASABELLA NATURA

CAL TÀPIAS

Bolets frescos, en conserva, en oli, precuinats, deshidratats, en pols, objectes de regal, tòfones fresques i en conserva, llibres i guies micològiques, revistes especialitzades... Una botiga amb passió boletaire on només es venen productes elaborats amb bolets.

Les germanes Casabella proposen productes innovadors pensats i elaborats per elles mateixes amb bolets i verdures del seu hort. Es tracta de productes artesans i naturals a punt per ser consumits, com salses, confitures, vinagretes i galetes de bolets.

Els embotits elaborats amb bolets són l’especialitat d’aquesta botiga a Cal Rosal. La botifarra crua amb rovellons, el bull blanc amb rovellons, la llonganissa amb tòfona, el paté de ceps o el paté d’oca amb tòfona són ideals per als gourmets i per als amants dels bolets.

DBolets

OCTUBRE DEL 2008

17

DBolets Festa ||| Mercat del bolet de Cal Rosal | DESEMBRE |

Cal Rosal estrena la primera fira de la tòfona del Berguedà

OCTUBRE DEL 2008

18

AJUNTAMENT D’OLVAN

CAMPANYA

La temporada de recol·lecció comença el dia 15 de novembre

Tindrà lloc el segon cap de setmana de desembre, un cop acabat el mercat Maite Flores

La tòfona negra, considerada el diamant negre de la cuina, es convertirà en la protagonista de la primera Fira de la Tòfona del Berguedà. Cal Rosal acollirà la mostra el cap de setmana posterior al tancament del Mercat del Bolet, concretament els dies 13 i 14 de desembre.

La Fira de la Tòfona neix amb la intenció de potenciar un producte natural de les terres del Berguedà, però que, a la vegada, és un gran desconegut per part del gran públic. Un dels organitzadors d’aquesta fira, Pere Muixí, assegura que “la idea consisteix a aprofitar la cultura micològica que hi ha a Catalunya i al Berguedà per donar a conèixer el fong de la tòfona, ja que arreu del país hi ha molta cultura de bolet, però poca cultura de la tòfona”.

Per tal de fomentar el coneixe-

ment sobre la tòfona negra, es faran activitats adreçades tant als consumidors com als professionals de la restauració. Hi haurà una mostra de productes relacionats amb la tòfona i ponències especialitzades.

A més, es farà un concurs de gossos tofoners, que s’espera que sigui un dels grans atractius de la fira. Els animals competiran per veure qui troba més tòfones en menys temps.

“No és elitista” També hi haurà un taller gastronòmic en què s’ensenyarà com fer plats senzills amb tòfona. “Volem desmitificar la concepció errònia de la tòfona com a un producte elitista”, explica Muixí. Acabat el taller, els plats es podran degustar.

Com que serà la primera edició de la fira, no hi ha cap expectativa pel que fa al públic. “Potser ens sorprendrem”, diu Muixí.

L’inici de la temporada hàbil per a la recol·lecció de la tòfona comença el 15 de novembre i finalitza el 15 de març, segons una ordre del departament de Medi Ambient de la Generalitat.

En tot el país, hi ha 500 tofonaires amb llicència amb els gossos respectius que surten al bosc per buscar els apreciats fongs en zones del Prepirineu

i del Prelitoral català.

Les perspectives de la temporada depenen de les pluges de la primavera passada, que, aquest cop, han estat generoses. Però l’evolució de les pròximes setmanes serà clau per determinar si la campanya del 2008 serà bona o no.

Els tofonaires es queixen que el Govern no posa prou mitjans per perseguir els intrusos.

Són aficionats que surten al bosc abans que comenci la temporada, o que fan malbé l’entorn. Expliquen que, en algunes ocasions, els agents forestals no han atès les seves denúncies, i això els fa sentir desprotegits.

Els recol·lectors també demanen a la Generalitat que sigui més estricta en l’atorgament de les llicències.

DBolets Festa ||| Fira de la Llenega de Cardona | ACTIVITATS >>

OCTUBRE DEL 2008

19

AJUNTAMENT DE CARDONA

Cardona, el territori de la llenega L’últim diumenge d’octubre els cardonins omplen el nucli antic del poble de festa, artesania i bolets

Exposició micològica i venda de bolets a la plaça del Mercat, el 2007. AJUNTAMENT DE CARDONA Alba Sanclimens

La Fira de la Llenega de Cardona és una festa que se centra en la venda de bolets, sobretot llenegues, però que, al seu torn, també articula una oferta complementària que implica parades d’artesania, una exposició micològica, un concurs de llenegues, un concurs de conserves, degustacions i altres actes lúdics com una cantada d’havaneres.

El 26 d’octubre se celebra la 16ena edició d’aquest certamen que converteix el mercat setmanal d’aquesta població del Bages en un escenari que pretén donar protagonisme al patrimoni artístic, històric i natural de Cardona.

Si la vila ja destaca per ser l’únic indret de la comarca on els comerços estan oberts el diumenge i que, per tradició,

aplegava els veïns de pobles com Gargallà i Sorba, amb la Fira de la Llenega també pretén incentivar la transmissió oral dins les famílies per tal de crear els boletaires del demà. Per això, com a novetat, aquest any l’Ajuntament vol organitzar un concurs boletaire infantil.

Tocats del bolet!

Una altra de les activitats per a la mainada és el festival infantil “Tocats del bolet!”, que aquest any celebra la seva segona edició.

Es tracta d’un espai de la fira on l’animació és constant i on es mescla l’entreteniment amb l’aprenentatge, ja que algunes activitats estan encaminades a donar a conèixer als nens la història de Cardona i la Fira de la Llenega d’una manera pedagògica.

Programa d’actes

Diumenge, 26 d’octubre Matí Venda de llenegues i altres bolets, concurs de llenegues, exposició de diferents varietats de bolets del país, parades al carrer, venda i degustació de productes artesans 11:30 h a 13:30 h Degustació de plats cuinats amb llenegues, a càrrec de diversos restaurants del municipi 9 h a 11 h Recollida de les conserves a concurs 11 h a 13 h Exposició de conserves 18 h Cantada d’havaneres, amb coca i mistela per a tots els assistents. A la mitja part, lliurament de premis del concurs de conserves Tot el dia Jornada de portes obertes al Centre Cardona Medieval

Llenega més gran del concurs de l’any passat. AJ. CARDONA Per exemple, l’any passat, l’Associació Cultural 18 de Setembre va representar un espectacle de titelles per a nens narrant la història del poble.

La proximitat a la festa major i el fet que tots els actes es concentrin en un dia condicionen l’organització de la Fira de la Llenega però, tot i així, “és una fira molt ben encaixada dins el calendari, ja que la tardor convida a fer activitats vinculades a la terra i, per tant, va ser un encert fer una fira així a Cardona”, assegura Brígida Manau, tècnica de Promoció Econòmica i Fires de l’Ajuntament de Cardona.

“Des dels inicis, la Fira es fa al nucli antic ja que és el centre neuràlgic del poble”, explica Manau.

La Fira és possible gràcies a entitats com la Unió de Boti-

guers i Comerciants (UBIC), que s’esforça a fer parades al carrer amb productes vinculats a les llenegues o als bolets, sempre que sigui possible.

També hi participen les associacions de mares i pares (AMPA) de les escoles que aproximen el festival “Tocats del bolet!” a la canalla. La delegació a Cardona del Gremi d’Hostaleria del Bages s’ocupa de les degustacions i de participar al concurs de conserves. L’Agrupació Micològica del Berguedà cedeix un expert a la festa. I també s’ha de destacar la implicació de l’Ajuntament; d’una sèrie de particulars que, per exemple, asseguren el futur de la festa fent que cada any l’exposició tingui un gran nombre d’exemplars, i també algunes empreses que posen al servei de la fira la seva experiència professional.

DBolets Festa ||| Fira de la Llenega de Cardona | AJUNTAMENT >>

OCTUBRE DEL 2008

20

AJUNTAMENT DE CARDONA

||| ENTREVISTA |

Josep M. Sala ALCALDE DE CARDONA

“La llenega era i és el bolet més apreciat dels que es fan a la zona” Josep Maria Sala és alcalde de Cardona des de 1999. alba sanclimens La Fira de la Llenega és un dels esdeveniments més importants del calendari cardoní juntament amb la Fira Medieval o la Festa de la Sal que, a diferència d’altres festes medievals, pretén ser original en la divulgació de la història. Per exemple, mostra el dret que tenen els vilatans de Cardona d’anar a buscar sal cada dijous a les mines i com ha perdurat l’impost que permet tenir aquest privilegi al llarg de més de 1.000 anys.

––Una altra de les tradicions de Cardona és la Fira de la Llenega que es fa des del 1993.

Com es va decidir portar-la a terme?

––Es va buscar un element que servís de promoció de la població i del seu comerç. Com que, al Berguedà, ja hi ha algun concurs de bolets, aquí es va decidir optar pel bolet més apreciat: la llenega, i aquí hi ha molta tradició de boletaires. A més, l’últim diumenge d’octubre se celebrava la Fira dels Sants Màrtirs, que, en la seva època, tenia molt sentit, perquè els ramats tornaven de les pastures d’estiu i aquí es proveïen de sal per passar l’hivern. Aquella fira ha subsistit, però s’ha adaptat als temps i s’ha convertit en la Fira de la Llenega.

––Què podem trobar a la fira?

“Mirarem que aquest any el concurs de bolets estigui adreçat als nens, perquè s’acostumin a respectar el bosc”

––Bàsicament, hi ha parades de bolets, però a Cardona costa més identificar aquestes parades perquè el diumenge és mercat. De fet, és important per Cardona el fet de poder tenir el comerç obert els set dies de la setmana. Per tant, la Fira de la Llenega no deixa de ser un mercat una mica més gran i més especialitzat en el món dels bolets. Alguns bolets són de llocs tan remots com l’altra banda de l’Atlàntic, Romania, Suïssa o d’altres llocs on no els aprecien.

“El futur de la Fira de la Llenega està garantit, en tenim per anys”

––Encara que es tracti d’un festa tradicional, hi ha alguna novetat aquest any?

LES FRASES

“A Cardona hi ha hagut sempre una gran tradició de boletaires” “És important per Cardona el fet de poder tenir el comerç obert els set dies de la setmana”

––Mirarem que el concurs de bolets estigui adreçat als nens.

Que, acompanyats d’un adult, vagin a buscar-los. És una iniciativa per acostumar la canalla i la gent jove a buscar bolets amb el pare o l’avi, perquè sàpiguen com respectar el bosc i on trobar bolets.

––Com veu el futur de la fira?

––Està garantit. A la tardor, hi ha la necessitat de fer activitats relacionades amb la terra i el bosc. Tenim el problema que ens canvien l’hora just per la fira, però penso que hi ha Fira de la Llenega per molts anys.

Alba Sanclimens

DBolets Festa ||| Fira de la Llenega de Cardona | MICOLOGIA >>

OCTUBRE DEL 2008

21

AJUNTAMENT DE CARDONA

Cardona celebrarà el primer concurs boletaire infantil La llenega més grossa i el bolet més original són els grans protagonistes A. S.

El concurs boletaire de Cardona presentarà aquest any un gran canvi: estarà adreçat als nens.

Ja fa temps que l’organització vol potenciar aquesta part de la Fira de la Llenega i enguany ho farà incorporant-hi la canalla.

Aquest concurs però, es diferencia d’aquell que va emetre TV3 al programa Caçadors de Bolets, ja que no es limita el territori on poden actuar els boletaires.

Les categories establertes són la llenega més gran, la llenega més original i, en alguns casos, el bolet més original, ja que es concedeixen accèssits.

Fins l’any passat, cap dels apartats de la Fira estava dedicat als nens i, amb el festival infantil “Tocats del Bolet!”, es va aconseguir incorporar-los a la festa.

Amb el concurs boletaire, es pretén que vagin coneixent els bolets i se’ls vol motivar perquè són les noves generacions les que n’hauran de subministrar a les exposicions micològiques del futur.

Obsequi de sal La inscripció es pot fer el matí de la Fira a la plaça del Mercat i es pot concursar amb un bolet que no s’hagi collit aquell dia, sempre que estigui en bones condicions, ja que el pes també compta a l’hora d’establir la llenega més gran. Quant a l’originalitat, es valora la dificultat de trobar un bolet que reuneixi característiques com raresa, forma i mida. Els guanyadors s’emporten un lot de productes de Cardona i un obsequi de sal.

L’exposició micològica mostra una gran varietat de bolets comestibles i no comestibles. Aj. CARDONA EXPOSICIÓ

Una mostra micològica permet veure bolets frescos del dia La plaça del Mercat s’omple de diverses varietats de bolets sense tenir en compte si són comestibles o tòxics. Com més estrafolaris, més apreciats. Qui cataloga aquests exemplars és el micòleg de l’Agrupació Micològica Berguedana Josep Ballarà. A part de classificar-

los, el micòleg també resol els dubtes d’aquells visitants que se li aproximen. A diferència d’altres poblacions on se celebren certàmens similars, la mostra micològica que ofereix Cardona dura només un dia i, per tant, presenta bolets naturals, cosa que li aporta un

valor afegit. De fet, l’exposició micològica i el concurs de bolets estan vinculats ja que els bolets guanyadors també s’exposen. Són dos actes ubicats a la mateixa zona i el mateix micòleg que classifica els bolets és un dels membres del jurat del concurs.

DBolets Festa ||| Fira de la Llenega de Cardona | GASTRONOMIA >>

OCTUBRE DEL 2008

22

AJUNTAMENT DE CARDONA

Bona cuina per a tots els paladars Els restaurants de Cardona preparen una degustació que gira al voltant de la cuina de la llenega A. Sanclimens

Un any més, els restaurants de Cardona surten al carrer per oferir els seus millors plats. Això sí, cuinats amb llenegues. La degustació és una part de la Fira de la

Llenega, que funciona amb uns tiquets de preu simbòlic que permeten als visitants tastar la cuina de Cardona. Restaurants locals decideixen participar en el certamen i escullen quin plat presenten en cada edició, però

sense oblidar el leit motiv de la fira: la llenega. Normalment, el tast s’ofereix a partir de les 11 del matí. Així, els participants de la degustació tenen temps per decidir si es queden a dinar a Cardona i, per tant, es promo-

ciona la restauració del municipi. De fet, el 26 d’octubre tots els restaurants de Cardona fan un menú especial. Alguns dels plats que s’han pogut degustar en passades edicions o que es podran degustar en el futur

són: toro amb llenegues, pastís de pasta de full amb llenegues i sèrum de parmesà o melós de vedella amb llenega. A continuació, us oferim tres receptes proposades per alguns dels restaurants locals. Bon profit!

RESTAURANT OBIOLS

Pollastre farcit amb llenegues Ingredients 1 pollastre Llenegues Pinya Pernil dolç Pebrot vermell Olives Bacon Salsitxes Sal

Pebre negre i vermell Preparació Primer s’ha de desossar el pollastre. Tot seguit, s’estén sobre una superfície plana i s’hi tira el pebre negre, el pebre vermell i la sal. A continuació, es farceix amb pinya, pernil dolç, pebrot vermell, olives, bacon i salsitxes; es fa un

rotllo i es posa a rostir en una cassola amb suc de pinya. Quan el pollastre ja està una mica rostit, s’afegeixen les llenegues ja salades al suc de pinya i es deixa al foc fins que s’acabi de coure. Per acabar, es deixa refredar per poder-lo tallar ja que sinó es desfà. Un cop tallat, ja es pot servir.

Llorer Timó Conyac Sal i pebre Preparació Posem la vedella tallada en una cassola amb oli, sal i pebre.

Després de fer-li donar quatre tombs perquè quedi daurada, anem tirant all, ceba, pasta-

naga, tomàquet, llorer i timó per ordre de cocció. Quan ja és força cuita, la reguem amb conyac i li donem dos o tres tombs més. Tot seguit, la tapem i la deixem bullir. Un cop la vedella està ben cuita, hi afegim les llenegues que prèviament hem passat per la paella i una picada d’all, ametlles i avellanes.

RESTAURANT 4 CANTONS

Vedella amb llenegues

Tast de pebrots farcits de patata i llagostins amb salsa de ceps. A. c.

Ingredients Vedella Llenegues Ceba Tomàquet Alls Ametlles Avellanes Pastanaga Oli RESTAURANT VILAR RURAL

Pebrots del piquillo farcits de patata de pastor i llagostins amb salsa de ceps

Melós de vedella amb llenega, l’any passat. AJ. CARDONA

Ingredients Pebrots del piquillo Papada de porc fresca Llenega negra Patata al caliu Crema de llet Ceps Llagostins Sal i pebre All

Preparació Per començar, tallem a daus regulars la papada, la llenega i els llagostins. Després, agafem cada un d’aquests ingredients i els saltem a la paella per separat. Una vegada saltat, ho lliguem tot amb la patata al caliu. Per acabar, farcim els pebrots i ho reservem.

Pel que fa a la salsa de ceps, cal rentar aquests bolets, laminar-los i saltejar-los. A continuació, hi afegim un fons de carn, un raig de crema de llet i ho reduïm a la meitat.

Abans de servir, salsem els pebrots amb la salsa de ceps que, sobretot, ha d’estar ben calenta.

DBolets Festa ||| Fira de la Llenega de Cardona | GASTRONOMIA >>

OCTUBRE DEL 2008 AJUNTAMENT DE CARDONA

El jurat atorga una puntuació per a cada conserva presentada al concurs. aJUNTAMENT DE CARDONA

Amants de la cuina concursen per fer les millors conserves La sal d’origen cardoní és l’estrella del certamen culinari Alba Sanclimens

d’imatge, olor, presentació, gust, consistència i dificultat d’elaboració. També cal especificar les receptes i la procedència que tenen en les inscripcions, per tal de complir els requisits mínims.

indústria conservera, del Gremi d’Hostaleria del Bages, de la Unió de Botiguers i Comerciants de Cardona (UBIC) i també un micòleg.

Encara que ara la sal de Cardona s’aprofita per fabricar tota mena d’elements decoratius com, per exemple, làmpares, antigament s’utilitzava noEmoció fins al final més per conservar productes.

Les conserves guanyadores estaPer recordar aquesta propietat Jurat expert ran exposades a la plaça de Sande la sal que, amb la invenció Escull quins productes re- ta Eulàlia durant tot el matí i d’electrodomèstics com el con- uneixen totes aquestes carac- rebran un premi econòmic que, gelador s’ha anat oblidant, Car- terístiques un jurat d’experts en l’última edició, era de 150 dona incorpora al programa format per representants de la euros. Els guanyadors, però, no d’actes de la Fira de es coneixeran fins la Llenega un cona la tarda per tal curs de conserves de donar més pes de bolets. (i més intriga) al Però la sal no és certamen de conl’únic producte que serves. es pot fer servir per L’any passat, la conservar bolets, categoria de consinó que el concurs serva en sal, la va consta de dues caguanyar una cuitegories més: connera cardonina, serves en oli i en fet que enorguvinagre. lleix el poble i en Les conserves seressalta el seu paran valorades des trimoni històric i d’una perspectiva Tres categories: conserves en sal, en oli i en vinagre. a. c. natural.

23

DBolets Festa ||| Fira de la Llenega de Cardona | COMERÇ >>

OCTUBRE DEL 2008

24

AJUNTAMENT DE CARDONA

Lluitant contra la rendició La millor arma del petit comerç cardoní davant de l’oferta de les grans superfícies és obrir el diumenge Durant anys, el mercat de Cardona ha estat un punt de trobada entre cardonins i habitants dels pobles veïns. En concret, l’economia familiar dels pagesos i ramaders de Cardona i rodalies depenia de la venda dels productes obtinguts de la terra i dels animals. I el mercat també els servia per fer coneixences i adquirir productes de primera necessitat per passar la setmana. Amb els anys, aquesta venda al detall ha quedat a l’ombra de grans centres comercials i, per això, el petit comerç de Cardona lluita contra algú que és més fort que ell amb la seva millor arma: obrir el diumenge.

La vida comercial de Cardona es concentra al cor del poble: el casc antic. Són aquestes botigues les que mai no fallen a la cita del diumenge i que no es cansen de sortir al carrer setmana rere setmana. De fet, és l’experiència qui els demostra

que el diumenge és el dia en què es fa més venda i, per tant, els brinda una oportunitat que no poden deixar escapar. Si per alguna altra cosa destaquen els comerços cardonins, a part del mercat dominical, és per “ser els pioners de la fira de les gangues”, tal com explica el president de la Unió de Botiguers i Comerciants de Cardona (UBIC), Joan Camacho.

Però amb iniciatives com aquesta no s’acaba la seva

“Nosaltres vam ser els pioners de la fira de les gangues i ara les gangues es fan pràcticament a tot arreu”

lluita contra les grans superfícies. És el petit comerç qui té una clientela fixa que sap com tractar, qui pretén donar una millor qualitat i qui sap com adaptar-se i participar a les diferents festes que omplen els carrers de Cardona en determinades èpoques de l’any, com la Fira Medieval o la Festa de la Sal, al maig, i també la Fira de la Llenega, a l’octubre.

El 18 de setembre de 1714 amb la capitulació de Cardona davant les tropes de Felip V, aquesta vila va esdevenir l’últim baluard de les llibertats catalanes i va demostrar que lluitar fins el final era una de les seves virtuts. Ara són els comerciants cardonins els que tenen ganes de lluitar perquè, com diu el president de la UBIC, “el dia en què el comerç d’un poble petit marxi, marxarà el poble sencer”.

Joan Camacho President de la UBIC

Alba Sanclimens

LES FRASES

“El dia que el comerç d’un poble petit marxi, marxarà el poble”

Les botigues cardonines obren cada diumenge. AJ. CARDONA

ARTESANIA

Els botiguers cardonins surten al carrer per la Fira de la Llenega En motiu de la Fira de la Llenega, els comerços de Cardona s’esforcen a fer productes tradicionals sempre i quan la matèria primera amb què treballen els ho permeti.

Així, a part dels paradistes que vénen de fora del poble, els establiments de la vila comercia-

litzen productes tradicionals com codonyats, confitats o fins i tot, coques de bolets, entre altres coses.

A més, coincidint amb aquest certamen, fan promocions especials vinculades a la Fira de la Llenega i adreçades als compradors d’aquell diumen-

ge. Un exemple recent és el sorteig d’un viatge.

De fet, el principal objectiu de tot allò que organitza la Unió de Comerciants i Botiguers de Cardona (UBIC) és essencialment un: “promocionar el poble”, segons explica el seu president, Joan Camacho.

Els comerços presenten, per exemple, coca de bolets. AJ. CARDONA

DBolets Festa ||| Fira dels Bolets de Vilada | GASTRONOMIA >>

OCTUBRE DEL 2008

25

AJUNTAMENT DE VILADA

Un moment del concurs de cuina, l’any passat, a Vilada, que va despertar l’interès de desenes de persones, observant el desenvolupament de les receptes. ANNA TUBAU

Vilada aposta per la cuina del bolet El concurs gastronòmic es reforça i continua sent el principal atractiu de la fira del 12 d’octubre Quim Espelt

Vilada participa activament en la vida boletaire del Berguedà.

Un any més, i com ja va sent tradició, el 12 d’octubre és el dia assenyalat al calendari de festes viladí per organitzar la Fira dels Bolets i el 14è concurs gastronòmic.

El tret de sortida dels actes serà a les 10 del matí al parc dels Gronxadors, amb la inauguració de la fira, que enguany vol ser més gastronòmica que mai. El regidor de Turisme de Vilada, Martí Picas, diu que “volem aprofitar per relacionar el bolet amb el que seria el món més gastronòmic, això sí, sense renunciar a la vessant més artesanal de la fira”.

El matí es completarà amb l’espectacle infantil “Tocats del bolet” del grup Coloraines (més info: pàgina següent), a més de l’exposició micològica que es podrà visitar fins el final de la festa.

A 2/4 de 5, arribarà el torn del concurs gastronòmic, que s’ha

reforçat i que continua sent l’atractiu principal de la festa.

En un temps de 45 minuts, els concursants hauran de preparar un plat que tingui com a protagonista el bolet. El podran portar mig preparat de casa; això sí, el requisit mínim és elaborar els bolets durant el concurs.

Es dupliquen els premis Els 14 participants competiran en una de les dues modalitats, a escollir entre peix i carn, d’on sortiran un primer i segon premiat que s’enduran una gratificació econòmica “més que atractiva”, segons Picas. “És im-

portant destacar que enguany s’ha doblat l’aportació econòmica als premiats (120 euros al guanyador i 60, al segon), amb l’objectiu de donar una imatge més atractiva al concurs, volem que es converteixi en una referència comarcal”, explica Picas.

Els premiats en aquestes dues categories i en originalitat hauran d’entregar la recepta al jurat dins un sobre. El jurat del concurs estarà format per diversos experts en cuina: Jordi Badia, cuiner del restaurant La Cabana, que farà de president; Maria Pérez, cuinera de la fon-

PREMI

Se sorteja una cistella gastronòmica Abans de cloure la fira, se sortejarà la cistella gastronòmica, composta per productes típics del poble cedits pels diferents establiments de Vilada. També hi podrem trobar vins de Caves Maset del Lleó, i com a novetat curiosa d’enguany, dos pollastres vius a gentilesa de

la Cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà.

També se sortejarà un menú del bolet a l’establiment els Camps de Vilarrasa entre tots aquells que identifiquin quin tipus de bolet apareix en un panell que es col·locarà al Parc dels Gronxadors.

da-restaurant Cal Marxandó de Sant Jaume de Frontanyà; Jacint Rubió, cuiner i forner del Forn de Vilada; Josep Genescà, director de Ràdio Puig-reig, i Paquita Moreno, de l’Associació Dones de Fàtima de Vilada.

Inscripcions prèvies En la línia de modernitzar el concurs, s’ha habilitat un sistema de proves per agilitzar les inscripcions.

Tots els participants que ho vulguin podran inscriure’s prèviament a l’Ajuntament de Vilada, per telèfon o personalment, fins el dia 10 d’octubre a les 2 del migdia. En cas de quedar places lliures, s’obriran les inscripcions el mateix dia, mitja hora abans de l’inici del concurs.

Un cop acabada la competició i l’entrega de premis, hi haurà degustació de coca de bolets a les 6 de la tarda per a tots els assistents, i a 2/4 de 7 se sortejarà la cistella gastronòmica, posant el punt final a la Fira dels Bolets de Vilada.

Programa d’actes

Diumenge, 12 d’octubre 10 h Obertura de la fira gastronòmica, i inauguració de la segona mostra micològica 12 h Espectacle infantil de Coloraines: “Tocats del bolet!”

16 h Convocatòria per a tots els concursants (inscripció si queden places lliures) 16:30 h Concurs gastronòmic 17:15 h Tast del jurat i entrega de premis 18:00 h Degustació de coca de bolets 18:30 h Sorteig de la cistella gastronòmica i cloenda DEGUSTACIÓ

Berenar popular amb coca de bolets Acabada l’entrega de premis, hi haurà degustació de coca per a tots els assistents. Però no serà una coca qualsevol, sinó que portarà un ingredient especial: sent el 12 d’octubre i trobant-nos a Vilada, només pot ser el bolet.

DBolets Festa

OCTUBRE DEL 2008

||| Fira dels Bolets de Vilada | ACTIVITATS |

26

AJUNTAMENT DE VILADA

Un nou grup infantil estrena un espectacle sobre bolets Coloraines porta a Vilada “Tocats del bolet”, un muntatge que ensenya als nens i nenes com respectar la natura i els boscos Quim Espelt

La novetat més destacada de la Fira dels Bolets de Vilada és l’espectacle infantil del nou grup Coloraines, que es representarà el 12 d’octubre les 12 del migdia al parc dels Gronxadors.

Coloraines és un nou grup d’ani-mació infantil del Berguedà, que posarà el toc de festa i llum a la Fira dels Bolets. Després de participar al Carnestoltes i a la festa de final de curs a l’escola Santa Maria d’Avià, Coloraines presenta el seu primer espectacle, adaptant el seu propi eix d’animació a una festivitat boletaire.

Per això, han creat l’espectacle “Tocats del Bolet”, que interpreten junts els onze membres del grup. Una d’elles, Anna Itó, n’avança l’argument: “una coloraina vol anar a buscar bolets, però no disposa de l’equipatge

adequat, i menys encara del que seria pròpiament recomanable”.

Els nens i nenes de Vilada, com si fossin al programa de TV3 Caçadors de bolets, hauran de fer veure a la Coloraina que les sabates de talons no són la millor eina per anar al bosc. Equipar la Coloraina serà un dels punts forts de l’espectacle.

Bolets bons i bolets dolents Tot, a través de danses, jocs i cançons per als més menuts, que, per exemple, hauran de buscar unes fitxes explicatives, i classificar-les entre bolets bons i dolents. És un espectacle pensat per als nens i nenes que, segons Martí Picas, regidor de Turisme de Vilada, “segurament era el col·lectiu més orfe en activitats a la Fira dels Bolets”. L’Ajuntament vol “que ells també se sentin partíceps de totes les festes que se

celebren al seu poble”.

Per això, s’ha valorat també que l’espectacle tingui un contingut pedagògic, i Itó assegura que el té: “és una bona eina de divulgació, perquè es tracta que, tot jugant, els nens i nenes aprenguin a respectar el patrimoni natural, els bolets i els nostres boscos”. En definitiva, un espectacle que pretén ser una eina d’animació, però també de conscienciació per als ciutadans del demà.

El grup Coloraines s’estrena a Vilada i té l’objectiu d’animar a partir d’ara totes les festes de la comarca que els requereixin.

Per això, asseguren que poden adaptar el ventall d’activitats que tenen preparades a la temàtica que se’ls demani.

En cas de mal temps, la representació de “Tocats del bolet”, així com la resta d’actes de la Fira dels Bolets, es traslladaran al Local Cultural.

DIVULGACIÓ

L’exposició micològica reuneix exemplars de Vilada i rodalies

L’AJUNTAMENT DE VILADA AGRAEIX LA COL·LABORACIÓ DE

Diputació de Barcelona Associació Micològica Berguedana Cooperativa de Ramaders de Muntanya del Berguedà Camps de Vilarrasa Cal Massana Cal Coloma

Carnisseria Cal Barri Forn de Vilada Caves Maset del Lleó Pa d’en Pitus Queviures Maribel Associació de Dones de Fàtima, Especialitats Viñas Restaurant de Castell de l’Areny

FIRA DELS BOLETS 2008

Durant tot el diumenge, 12 d’octubre, el públic podrà gaudir de la segona mostra micològica de Vilada. L’exposició de bolets no aptes per al consum reuneix exemplars collits a Vilada i rodalies amb l’objectiu de donar a conèixer quin és el tipus de bolet que creix, per exemple, a les muntanyes del Picancel.

Segons el regidor de Turisme, Martí Picas, “l’exposició comptarà amb una setantena d’espècies diferents, tot i que s’intentarà superar aquesta xifra”. Els bolets s’aconsegueixen gràcies a la col·laboració de la gent del poble, i després són catalogats amb l’ajuda de l’Associació Micològica Berguedana, que, a més, cedeix tot el material necessari per a la mostra.

Aquesta serà la segona edició de l’exposició micològica de Vilada, que l’any passat va rebre un gran nombre de visitants, entre gent de Vilada i turistes.

L’exposició micològica és un exemple de la modernització de la Fira dels Bolets de Vilada, que s’adapta als nous temps, amb l’objectiu d’oferir un plus de qualitat al visitants que passen el dia al poble.

FOTO: anna tubau

DBolets Festa ||| Festa del Bolet de La Pobla de Lillet | ORGANITZACIÓ >>

OCTUBRE DEL 2008

27

AJUNTAMENT DE LA POBLA

Festa del poble a La Pobla de Lillet La festa del bolet torna al municipi persones que viuen fora la resta de l’any i atreu molts turistes

Diferents escenes de la festa dels bolets de La Pobla de Lillet, amb animació al carrer, música, tast de bolets i begudes de la terra. FRANCESCA ARROYO Berta Francàs

De mans dels comerciants, sorgia anys enrere la iniciativa de fer a la Pobla de Lillet una festa en què els bolets en fossin els protagonistes. Amb el temps, la festa s’ha anat consolidant i avui parlar de les primeres florides als boscos és sinònim de festa del bolet a la Pobla de Lillet.

Tot i que, actualment, de l’organització de la festa se n’ocupa l’Ajuntament, l’alcaldessa, Carme Rossell, explica que es tracta d’una festa on s’aboca tot el poble: “abans de començar amb els preparatius, fem una reunió oberta a tota la població per tal que tothom que es vulgui implicar en l’organització pugui ferho i cada any som molts a preparar-ho: hi ha qui s’encarrega

de les parades, d’altres s’ocupen del concurs de plats cuinats, de buscar cuiners que puguin venir, el jovent es cuida de la festa jove, hi ha els que fan ballar els capgrossos... En definitiva, és una festa que es fa entre tots”.

Més atractius Rossell també explica que la festa del bolet de La Pobla es pot viure de dues maneres: d’una banda, diu, hi ha els que la viuen des de l’òptica de turistes: “passar dos dies a la muntanya d’una manera diferent: venir al poble a fer les mateixes coses que farien un dia normal, com visitar els jardins Artigas o pujar al Carrilet, però gaudir a més de tots els actes que es fan al carrer”. La festa però, també es pot viure participant-

Programa d’actes

Dissabte, 27 de setembre 11 h Recollida de fotografies 16-16:30 h 10è concurs de plats cuinats amb bolets, a la Terrassa del Restaurant Cerdanya.

Presentació dels plats concursants i exposició dels mateixos 19 h Cercavila amenitzada per la xaranga Los Labradores 20 h Pregó del bolet des del balcó de l’Ajuntament. Es farà entrega dels premis del concurs de plats cuinats a la plaça de l’Ajuntament i a continuació, 11è mossec popular i corretasques amenitzat per Los Labradores 21:30 h Correfoc amb els diables Les Serpents de Manlleu.

1 h Ball del bolet al·lucinogen al Saló la Flor

Diumenge, 28 de setembre 10:00 h Mercat del bolet al centre de la vila amb productes locals i artesans 12:00 h Tast de bolets amb toc de vermut Murcarols, a la plaça de l’Ajuntament Matí Cercavila amenitzada pel grup la Gran Família i els capgrossos i grallers de la Pobla de Lillet Durant tot el dia Exposició micològica al centre cívic amb la col·laborció de micòlegs experts que classificaran els bolets segons l’espècie i el grau d’acceptació comestible.

Durant tot el dia, a la biblioteca municipal també hi haurà la projecció d’imatges micològiques

hi d’una manera més activa: “hi ha els que busquen bolets, per exemple. Això sí és que en troben, perquè s’està dient que hi ha bolets i no n’hi ha tants”, afirma Rossell.

Sigui d’una manera o d’una altra, el cas és que cada any per aquestes dates la Pobla de Lillet es converteix en un indret d’allò més transitat pels amants dels bolets, que hi troben tot allò que potser no poden trobar-hi la resta de l’any.

Una festa pel poble feta des del poble però també oberta a la resta de visitants: “amb el temps, la festa s’ha anat consolidant i ara ve gent de tot arreu. Hi ha els que vénen de fora, i també molta gent que és d’aquí però que viu fora i aprofita aquests dies per tornar al poble”.

DBolets Festa ||| Festa del Bolet de La Pobla de Lillet | GASTRONOMIA >>

OCTUBRE DEL 2008

28

AJUNTAMENT DE LA POBLA

Les receptes boletaires es publicaran en un llibre El projecte neix del concurs de cuina i es farà l’any que ve protagonistes de la festa. Dissabte, 27 de setembre, té lloc el concurs de plats cuinats, que enguany arriba a la 10a edició.

Les inscripcions es fan prèviament a l’Oficina de Turisme, i el plat s’ha de presentar el mateix dissabte entre les 4 i 2/4 de 5 de la tarda a la terrassa del restaurant Cerdanya.

Una de les organitzadores del concurs, Susanna Rotllant, explica que “els premis es di-

videixen en tres categories diferents”: al plat més gustós, al més original i al més creatiu.

Els guanyadors de cada categoria tenen premi i, a més, es regala un record a cadascun dels participants.

Llibre de receptes Amb la voluntat de donar a conèixer la cuina de la Pobla, l’organització del concurs preveu publicar l’any que ve un llibre

amb receptes presentades en els últims anys al concurs de La Pobla. “Mirarem que n’hi hagi moltes”, ha explicat la regidora de Cultura, Aurora Cardona.

Barreja d’espàrrecs, bolets i alls tendres

Cuixes de pollastre farcides de ceps

Ous farcits amb bolets

Botifarra negre amb camasecs i ceba

Semifred de ceps amb coulís de fruites

RAQUEL PARRAMÓN GUITART

MARIA FALGARS ESPELT

NATI ZAPATA ORTEGA

MONTSERRAT ARNAU

MARIANO ANDRÉS

Ingredients (4 persones) 1 menat d’espàrrecs 200 g de bolets barrejats Oli Sal Alls tendres Mantega Una picada de pistatxo Avellanes Preparació Primer de tot, fregirem els bolets i, quan ja estiguin al punt, els retirarem del foc. Després, fregirem els espàrrecs tallats a trossos ni molt grans ni molt petits, amb un rajolinet d’oli i també amb una mica de mantega.

Quan ja estiguin gairebé cuits, hi tirarem els bolets i els alls tendres.

Tot plegat, ho deixarem a la paella encara uns quants minuts més.

Un cop estigui llest, hi tirarem per sobre la picada de pistatxo i avellanes.

Seguidament, ho tindrem a punt per ser servit a taula.

Ingredients (4 persones) 2 cuixes de pollastre 2 talls de cansalada virada 150g de ceps Pebrot vermell Ceba 1 gra d’all Sal Oli Preparació Desossarem les cuixes de pollastre i picarem la cansalada. Posarem els ceps a fregir i després hi afegirem la cansalada. Farcirem les cuixes, al mig hi posarem una tira de pebrot vermell i les lligarem amb un cordill per fregir-ho tot. Posarem la ceba, el pebrot vermell, el gra d’all i les cuixes ja fregides i ho deixarem que es faci tot junt fins que les verdures estiguin a punt. Traurem els cordills de les cuixes i les tallarem a rodanxes per servir-les.

Passarem la ceba i el pebrot per la batedora i ho tirarem al damunt de les cuixes.

Ingredients (4 persones) Ous Tonyina Tomàquet Rovellons Pernil dolç Formatge ratllat Oli d’oliva i sal Preparació Primer de tot, haurem de coure els ous.

Després, els obrirem per la meitat i els traurem el rovell.

Tot seguit, agafarem el rovell i el barrejarem amb la tonyina, el tomàquet i els rovellons, tallats a trossets petits.

També hi barrejarem l’oli i el pernil dolç fins que quedi tot ben lligat.

Quan ho tinguem tot a punt, farcirem els ous i hi posarem un polsim de formatge ratllat per sobre.

Quan el muntatge estigui enllestit, ho deixarem uns minuts al forn i ho retirarem. De seguida estarà a punt per ser servit a taula.

Ingredients (4 persones) Carn de botifarra negra 1 ceba Camasecs All i julivert 2 torrades Preparació Primer de tot, fregirem la ceba tallada a trossets petits juntament amb els camasecs.

Quan veiem que comença a canviar de color, ja hi podem afegir la carn de la botifarra negra.

Tot seguit, embotirem les botifarres, les lligarem i les courem al perol.

A continuació, fregirem les botifarres amb una mica d’oli.

Un cop estiguin del tot fredes, ja les podrem talla i les deixarem a punt per menjar soles o amb qualsevol tipus d’acompanyament.

Si ho volem, podem amanir el plat amb amb una picada d’all i julivert, que donarà més gust i encara més consistència a la botifarra negra.

Ingredients (4 persones) 250 cl de nata líquida 2 clares d’ou 100 g de ceps 100 g de sucre glassé 100 g de fruites vermelles 50 g de xocolata negra 1 kiwi Preparació Per fer aquest semifred de ceps amb coulís de fruites vermelles del bosc, muntarem la nata i després les clares, barrejant-ho tot. Hi afegirem el sucre glassé i triturarem els ceps. Els bullirem al microones amb una mica de llet i, quan estigui freda, ho afegirem a tot l’anterior. Guardarem les làmines de ceps que, una vegada estovades amb llet i sucre glassé, afegirem de nou la barreja.

Ho posarem tot en un recipient de plum-cake i ho deixarem reposar al congelador. Passades dotze hores, ho decorarem amb la xocolata calenta i amb les fruites del bosc.

Berta Francàs

De la mateixa manera que al bosc podem trobar multitud de bolets, també a la taula hi pot haver una gran varietat de plats, amb els bolets com a protagonistes. És això el que buscat el concurs de cuina de La Pobla de Lillet: exhibir la varietat a la taula.

Durant una tarda, els aficionats a la cuina del bolet són els

Un plat presentat amb el títol d’amanida boletaire, ara fa dos anys, al concurs de cuina del bolet de La Pobla de Lillet.

FRANCESCA ARROYO

Receptes

DBolets Festa ||| Festa del Bolet de La Pobla de Lillet | GASTRONOMIA >>

OCTUBRE DEL 2008

El tast repartirà uns 200 quilos de bolets entre els assistents

BEGUDA

El vermut Murcarols remulla els bolets Des dels seus inicis, el tast de bolets s’acompanya amb un gotet de vermut, obsequi de la casa Murcarols. Es tracta d’un producte del poble, fruit d’una selecció de vins i plantes aromàtiques combinades “sàviament” per donar-li un gust suau i delicat. El senyor Murcarols, de la Pobla de Lillet, va ser, en els orígens, una de les persones més implicades en la organització de la festa i va oferir la beguda.

Se serviran acompanyats de botifarra esparracada i en tarrines individuals Berta Francàs

La Festa del Bolet de La Pobla no seria el mateix sense el tradicional tast de bolets, que es farà el diumenge, 28 de setembre. Durant el matí, els organitzadors repartiran entre 150 i 200 quilos de bolets. Una xifra que, en ocasions, ha necessitat ser completada amb bolets de conserva, depenent de la collita.

El tast de bolets es fa des de fa anys amb la finalitat que els visitants puguin comprovar el gust dels bolets de La Pobla.

La regidora de Cultura de La Pobla de Lillet, Aurora Cardona, explica que calen moltes hores de feina perquè el tast sigui possible: “els bolets que es cuinen el diumenge ja s’han estat preparant dies abans: hi ha boletaires que s’encarreguen d’anar-los a buscar i els venen o els cedeixen a l’Ajuntament.

Els bolets, es porten al centre cívic, i un grup de persones s’encarrega de netejar-los. Un cop nets, també hi ha altres persones que s’ocupen d’anar-los coent al llarg de la setmana i finalment s’emmagatzemen en cambres frigorífiques”.

Tot a punt El moment final arriba el mateix diumenge del tast, quan tots els bolets que s’han recollit s’ajunten en una gran paella i, entre tres i quatre voluntaris, els cuinen al costat del riu, juntament amb botifarra esparracada i salsa d’all i julivert.

La participació dels poblatans, però, no acaba aquí, perquè, un cop els bolets estan ben cuinats, hi ha un altre grup de persones que s’encarrega de servir-los en unes cassoletes de ceràmica acompanyades d’un gotet de vermut Murcarols.

29

AJUNTAMENT DE LA POBLA

ESPECTACLE

Grup d’animació i capgrossos

Cada any es prepara el tast al costat del riu. FRANCESCA ARROYO

Durant el matí de diumenge, el mercat i el tast de bolets estaran amenitzats per una cercavila a càrrec del grup La Gran Família i els capgrossos i grallers de la Pobla de Lillet.

Entre els capgrossos, els assistents podran veure-hi la mulassa, tradicional del Carnestoltes de La Pobla; el sereno; un patufet; una iaia i una flor de neu, típica també de La Pobla de Lillet.

| A MÉS |||

Los Labradores anima la cercavila dissabte a la tarda

Torna al saló La Flor la popular festa del bolet al·lucinogen

La Festa del Bolet comptarà amb “música alegre, desenfadada, simpàtica, espectacular i atractiva”. Això és el que promet la xaranga Los Labradores, que amenitzarà la cercavila de dissabte, 27 de setembre, a la tarda. Amb un bombo, una caixa, uns platets, trompetes, saxos i trombons, la xaranga promet omplir de vitalitat i festa els carrers i places de La Pobla de Lillet.

DISBAUXA>> El Saló la Flor acollirà un any més la tradicional festa del bolet al·lucinogen. Serà a partir de la 1 de la nit del dissabte, 27 d’octubre, i enguany anirà a càrrec del grup manresà Efedefunk.

Tal com indica el seu nom, el grup es decanta cap a un estil de música funk i rep influències de bandes com Tower of Power, Maceo Parker, O’funk’illo, o Richard Bona.

ESPECTACLE>>

Xaranga Los Labradores. ARXIU

La banda va néixer la primavera de l’any passat, però els seus components han passat per diverses formacions de diferents estils. Tal com expliquen els mateixos membres del grup, Efedefunk ofereix “un estil basat en el funk amb arrels del clàssic, però alhora amb un so molt modern amb detalls de pop, jazz, i rock”.

El concert serà l’aportació jove a la Festa del Bolet de La Pobla.

DBolets Festa ||| Festa del Bolet de La Pobla de Lillet | ALTRES ACTES |

OCTUBRE DEL 2008

30

AJUNTAMENT DE LA POBLA

| A MÉS |||

El mercat del bolet aplega desenes de comerciants Juntament amb el tast, un dels actes que treu més gent al carrer diumenge al matí és el mercat del bolet, que enguany acollirà unes 20 parades de productes artesanals del poble.

Aquest any, però, com a novetat també hi haurà marxants de fora que han demanat poder assistir al mercat. La regidora de Cultura de la Pobla de Lillet, Aurora Cardona, COMERÇ>>

explica que totes les botigues treuen els seus productes al carrer però, sempre miren de relacionar-los amb els bolets: “una botiga de roba, per exemple, fa una sèrie de jocs de taula amb bolets, eixugamans o davantals, una sabateria treu les sabates de muntanya per anar a caminar...” .

Les parades se situaran al casc antic del poble i al llarg de la carretera.

Una de les obres presentades en les darreres edicions del concurs de fotografia. ARXIU

Una munió de gent entre les parades del mercat. ARXIU

Un grup d’Osona Espècies de tot posa foc i llum a tipus s’exposen la festa del bolet a La Pobla La colla de diables Serpents de Manlleu omplirà dissabte, 27 de setembre, els carrers de La Pobla de foc i de llum. La colla va néixer amb la voluntat de recuperar la llegenda de la fúria endimoniada que despertava la serpent del riu Ter, i ho fa a través d’escenes, bestiari, personatges i música. La colla de diables Serpents de Manlleu promet omplir els carrers de foc, música i festa, i organitza tot tipus d’espectacles com correfocs i tallers de diables.

ANIMACIÓ>>

Cassoletes, orelles de gat, amanites i molts altres tipus de bolets són els que podran trobar els visitants a l’exposició micològica de La Pobla, gràcies a la col·laboració de boletaires que dissabte, 27 de setembre, sortiran al matí a buscar els bolets més curiosos i menys coneguts.

Un cop trobats els bolets, dos micòlegs s’encarregaran de classificar-los i, d’aquesta manera, elaboraran un any més una base de dades amb tota la informació recopil·lada.

MICOLOGIA>>

Mil maneres de mirar els bolets El concurs de fotografia estrena un requisit per comprovar que les imatges s’han captat el mateix dia N’hi ha que surten al bosc convençuts de l’èxit: ompliran el cistell fins al capdamunt perquè coneixen les millors rovelloneres. D’altres s’hi endinsaran per passar l’estona, segurs que una sola troballa serà suficient per alegrar el matí, amb l’única pretensió de passejar per la natura.

Però també hi ha qui surt al bosc sense cistella, i equipat amb un altre estri: una càmera fotogràfica.

Per a molts amants de la fotografia, la tardor és un gran moment per captar les imat-

ges dels boscos salvatges, i per immortalitzar la bellesa plàstica dels bolets. Cadascun amb el seu estil i amb la seva espècie, demostraran un any més que hi ha mil maneres de mirar els bolets al concurs de fotografia de La Pobla de Lillet.

La cita és el dissabte, 27 de setembre, i el concurs d’aquest any arriba amb una novetat important a les bases: els organitzadors exigiran que, al costat dels bolets, hi aparegui un objecte que no es donarà a conèixer fins al mateix moment del concurs. Així,

l’organització s’assegurarà que les fotografies s’han captat el dia de la prova, i no pas abans.

“Demanarem que les fotografies presentades compleixin un requisit determinat, i així ens assegurarem que els autors les hagin fet durant aquell mateix matí”, explica Roman León, un dels organitzadors del concurs.

Els treballs dels concursants es recolliran el mateix dissabte de les 11 del matí a la 1 del migdia al Centre Cívic de La Pobla de Lillet.

Berta Francàs

DBolets Festa ||| Festa Major de La Pobla de Lillet | ACTES >>

OCTUBRE DEL 2008

31

AJUNTAMENT DE LA POBLA

L’orquestra Montgrins serà a La Pobla el diumenge, 5 d’octubre, i divendres, dia 3, hi haurà una sessió de discoteca amb els discjòqueis de l’emissora Flaix Fm. O. M./aRxiu

I, després dels bolets, torna la festa major La Pobla de Lillet prepara una celebració de tardor amb molta música i dirigida a tots els públics Berta Francàs

Els poblatans no en tenen prou amb la Festa del Bolet, i volen més festa. Amb pocs dies de diferència, celebren una de les seves festes majors. Sí, una de les dues, perquè La Pobla de Lillet té dues festes majors: per la segona Pasqua, n’hi ha una que ells consideren “més emotiva”, segons explica el regidor de Festes, Abel Garcia. I l’altra, que és aquesta, se celebra sempre el primer cap de setmana d’octubre.

Garcia diu que aquesta festa serveix “per encarar el nou any” i és la festa gran, ja que s’hi des-

tina un pressupost més elevat i es fan actes més típics de festa major, com l’elecció de l’hereu i la pubilla o el sopar de gala.

Enguany, la Festa Major de la Pobla compta amb algunes novetats, com una petita modificació pel que fa a la festa jove, que es farà divendres, 3 d’octubre, a la nit. En els darrers anys, ha tendit a cobrir uns gustos musicals més enfocats als concerts de rock i ska. En canvi, aquest any, s’ha volgut optar per un altre tipus de música i s’ha fet un esforç per contractar l’equip de Flaix FM, que s’encarrega d’organitzar la Festa Flaix Team: “tot i que després dels concerts

BALLS

Els balls de saló amb les orquestres convidades i altres activitats de la Festa Major de La Pobla es faran en un envelat, que s’instal·larà al camp de l’Eliets, just al costat de la gasolinera. L’envelat disposarà de llotges, que es podran reservar per 60 euros directament a qualsevol membre de l’organització o bé trucant al 93 823 90 11. El sorteig de la disposició de les llotges es farà dissabte, 4, a la 1.

Una festa feta entre tots Durant la Festa Major, també se celebra el sopar de gala, un àpat a què cada any es destinen molts esforços i que és molt esperat per tots els poblatans.

El sopar compta amb la col·laboració de l’empresa Rocha, però, a part, disposa d’un gran volum de voluntaris.

De fet, “hi ha moltíssima gent que col·labora ajudant i treballant en molts actes de la Fes-

ta Major i això s’ha de valorar molt, perquè significa treballar mentre els altres gaudeixen, i dormir poc”, explica el regidor.

L’Ajuntament de La Pobla treballa perquè la Festa Major sigui popular i oberta a tots els sectors socials, tots els gustos i totes les butxaques. Per això, tots els actes seran gratuïts, a excepció del sopar de gala.

Hi haurà actes musicals, amb les orquestres Gerunda i Montgrins i el grup Almas Gemelas, que oferiran balls a l’envelat del camp de l’Eliets. També hi haurà esports, amb bàsquet i tennis taula, i activitats per a nens, amb el mag Fèlix.

bàsquet, a la pista poliesportiva 18 h Espectacle de màgia amb Mag Fèlix i Maite Carreras, a l’envelat 23: 30 h Ball de Festa Major amb l’orquestra Gerunda i, a continuació, dj’s Lins & Dimy, a l’envelat

Diumenge, 5 d’octubre 10 h Inici del 25è aniversari del pubillatge de la Pobla de Lillet, amb trobada de pubilles i esmorzar a la plaça de l’Ajuntament 11 h Inauguració del monument commemoratiu del pubillatge, i acte oficial a les 11:30 h

11 h Tennis taula 12:30 h Sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Manresa 17:30 h Acte de proclamació de la pubilla i l’hereu 2008. A continuació, concert de gala amb l’orquestra Montgrins 23:30 h Ball de gala amb l’orquestra Montgrins

Dilluns, 6 d’octubre 12 h Audició de sardanes amb la cobla Principal de Berga, a la plaça de les Coromines 17 h Espectacle amb el grup De Parranda 20:30 h Gran sopar i ball de tornaboda. Tot seguit, ball amb Almas Gemelas

Un envelat de luxe amb llotges i tot

sempre fèiem disco mòbil, ara tocava canviar una mica i això d’aquest any és música de discoteca des del principi, però amb un plus de qualitat”.

Programa d’actes

Divendres, 3 d’octubre 22 h Repic de campanes donant l’inici a la Festa Major 00:30 h Gran festa jove a càrrec del grup Festa Flaix Fm Dissabte, 4 d’octubre 15 h Concurs de botifarra, al bar ca l’Àngel 16:30 h Torneig de 3x3 d’Street

DBolets Festa ||| Festa Major de La Pobla de Lillet | TRADICIÓ |

OCTUBRE DEL 2008

32

AJUNTAMENT DE LA POBLA

25 anys de pubillatge a La Pobla La festa major homenatja les pubilles, les dames, els hereus i els fadrins del municipi des del 1983 Berta Francàs

Durant la Festa Major de La Pobla, un dels actes més emotius és cada any l’elecció de l’hereu i la pubilla. Aquesta vegada, ho és encara amb més motiu, ja que el poble celebra el 25è aniversari del pubillatge amb una trobada de pubilles i hereus.

L’acte començarà diumenge, 5 d’octubre, a les 10 del matí, amb un esmorzar i, a continuació, es farà la inauguració d’un monument commemoratiu.

Després, a l’envelat, es farà un acte de reconeixement del pubillatge i, tot seguit, es podrà visitar una exposició de fotografies de les pubilles i hereus de tots els anys.

Entre els convidats, hi haurà la primera pubilla de La Pobla de Lillet, que va ser Jesmina Soler, l’any 1983. Un quart de segle després, diu que, a ella, no se li hauria “passat mai pel cap” presentar-se a l’Ajuntament per ser pubilla, però aleshores estava la ràdio del poble i la van convèncer perquè representés l’emissora.

“Al principi, vaig dir que no, perquè creia que hi havia gent més qualificada per fer-ho, però al final vaig acceptar pensant que es tractava només de posar el meu nom, mai no m’hauria imaginat sortir escollida”, explica. Soler té records difusos d’aquell any però afirma que

es va agafar amb molta il·lusió el fet d’haver estat proclamada pubilla.

També explica que va ser un any de poca feina com a pubilla, ja que només va haver d’anar a algun acte de la Festa Major i acompanyar una autoritat una vegada que van fer una inauguració: “de les coses així més destacades, el que també vaig fer és treure la dansa de Falgars, que sempre hi havia dilemes per qui ho feia i, amb la pubilla, es va solucionar”.

Continua la tradició La tradició del pubillatge ha anat evolucionant i, actualment, també s’escull un hereu, un fadrí i una dama, però el procediment per fer-ho continua sent bastant igual. A l’agost, es dóna a totes les entitats un llistat de tots els nois i noies d’entre 17 i 22 anys censats al poble i cada entitat tria dues noies i dos nois. A finals de mes, es fa una reunió amb totes les entitats i cadascuna exposa la seva elecció. A partir d’aquí, es confecciona una llista i, als nois i noies més votats, se’ls ofereix la possibilitat de formar part del pubillatge. “Durant el ball de la Festa Major, es posa una urna i els assistents poden votar entre els candidats preseleccionats, i, d’aquí, en surt l’hereu i la pubilla”, explica la regidora de Cultura, Aurora Cardona.

Jesmina Soler va ser la pimera pubilla d’aquests 25 anys de pubillatge. Avui, ho és Mariona Casals, acompanyada de Neus Planas; Toni Pons és l’hereu, i Enric Puig, el fadrí. MARIONA CASALS eLABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR D’IL·LUSTRACIONS DE XAVIER IBORRA

PALMARÈS DEL PUBILLATGE DE LA POBLA DE LILLET (1983-2007) Font: Ajuntament de La Pobla de Lillet P Pubilla D Dama d’honor H Hereu F Fadrí

P Jesmina Soler Díaz

P Maribel Ramírez Salmerón P Marga Casadesús Salarich D Lídia Guillén Simón D M. Jesús Roldrán Domínguez

P Sara Caro Carol

P Yolanda Ruíz Jounou

P Sara Pla Aramberri

P Maite Anfruns Espuña

P Montse Jounou Morales

P Alícia Giner Carrasco D Maria Navarro Pons D Sheila Casals Montero

P Sussana Camacho Guillemas D Gemma Vilalta Rosell D Ester Muñoz Pérez

P Neus García Fontdevila D Noemí Tejero Farràs D Sussana Bretcha Gorchs

P Mar Prat Baldonedo D Ester de Castro García D Emma Sala Tubert

P Jèssica Ramírez Màrquez D Glòria Carmona Francàs D Ariadna Vilalta Vaqué

P Neus Trafí Martín D Falgàs Carmona Francàs D Teresa Torner Casals

P Anna Capdevila Vilalta D Menyi García Palma D Mònica Barnola Casals

P Elisabet Vilalta Rosell D Joana Casanova Riera D Griselda Armengol Pérez

P Jèssica Morales Baldomero D Marta Guillemas Ribera D Montse Casals Puig

P Jenny Giménez Carrillo D Rosa M. Pujals Orriols D Noelia Marín García

P Laia León Capdevila D Raquel López Chinchilla D Alba Gonell Shur

P Lourdes Cunill Altarriba H Joan Colomer Altarriba D Falgàs Cisneros Elías F Ivan Montoro Campà

P Anna Caro Ureta H Gerard Puig Pons D Patricia Zapatero Zapata F Ricard Hernández Campà

P Alba Cunill Vilella H Ramon Serra Alsina D Laia Cunill Vilella F Joan Vilalta Buj

P Cèlia Trafí Martín H Roger Alcántara Climent D Neus Gabela Casals F Lluís Pons Tubau

P Anna Cisneros Elías H Josep Casanova Riera D Ester Sanz Martínez F Jordi Vilalta Folcrà

P Mariona Casals Roldan H Toni Pons Gallego D Neus Planas Arroyo F Enric Puig Mills

DBolets

DOpinió

Editorials

Els bolets, l’estrella del turisme de tardor

A

la Catalunya central, al Prepirineu i al Pirineu català, la veritable temporada alta dels establiments turístics no és l’estiu, com a la costa, sinó la tardor. És més: allà on pràcticament no hi ha estacions d’esquí o, el bolet s’ha convertit en l’esquer imprescindible.

L’oportunitat és, certament, extraordinària. Els bolets fa dècades que provoquen una fal·lera indescriptible, però ara, a més, semblen estar de moda.

Convé, doncs, que les institucions públiques i les empreses privades del sector sàpiguen fer un pas més. Fan falta ofertes gastronòmiques especialitzades i serioses, com algunes que ja estan en marxa, i convé convèncer els boletaries d’un sol dia que anar a buscar bolets bé pot merèixer una excursió de cap de setmana, amb pernoctació inclosa.

Una direcció comuna per a les festes dels bolets

A

questa publicació que teniu a les mans s’havia dedicat en els últims anys a explicar i a difondre la Festa dels Bolets de Berga, exclusivament. Aquesta vegada, DBolets ha fet un pas més, i arribarà a totes les llars de Cardona, La Pobla de Lillet, Vilada i Olvan per donar detalls de les seves respectives celebracions boletaires.

DBolets és un exemple incipient que té sentit buscar una direcció comuna per a totes les festes que se celebren arreu de Catalunya per celebrar que els bolets han tornat a néixer.

Actualment, la disgregació i falta de comunicació entre municipis fa molt difícil que els amants dels bolets, i de les festes dels bolets, puguin establir-se una ruta per conèixer les especificitats de cada poble. I això seria útil i, segurament, funcionaria bé. Només cal convèncer-se que ja existeix una oferta d’oci i de turisme consolidada arreu: la dels bolets.

DBolets Número 1. Etapa 1. Octubre del 2008 Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Correus, 30. 08600 Berga. T. 938210562 Coordinació general Jaume Fíguls Redacció Anna Costa, Ricard Codina, Quim Espelt, Maite Flores, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens

Direcció d’art Emma Costa Maquetació Xavi Rosiñol Departament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons, Dolors Sànchez Impressió Imprintsa Bústia a bústia Unipost Distribució 17.000 exemplars Dipòsit legal B-34763-2008

OCTUBRE DEL 2008

FÍGULSPÈDIA

Per Jaume Fíguls

33

AJUNTAMENT DE LA POBLA

La falla

Fong

Xampinyó

Exclamació típica d’algun membre de la Penya Boletaire, fanàtic del Barça, quan veu que van a encendre el monument al·legòric. Segur que la falla!

Sens dubte, el sinònim del mot bolet més conegut de la llengua catalana, gràcies a la popularíssima cançó infantil que fa: “baixant de la fong del gat...”.

Dit de monsieur Pinyó, francès de capell carnós, blanquinós i cama curt que morí trepitjat (màrtir) i ara és el patró dels boletaires.

Sant Pinyó

Xavi Rosiñol

Les bosses que ens feien feliços La fi del plàstic als supermercats Com serà el món quan ens hagin prohibit dur camises o taronges en bosses de franc?

L

es bosses són alegria.

Comprem per Nadal, acumulem regals i ens carreguem de bosses. Anem a les rebaixes com a teràpia per a l’autoestima i ens enduem un grapat de bosses que amb prou feines podem transportar. I arribem a casa feliços.

Quan vénen d’algú altre, les bosses ens provoquen el pessigolleig a l’estómac de les grans sorpreses.

Amaguen allò que creiem que desitgem. Són l’embolcall del que estem a punt d’aconseguir.

Per això, ens esgarrifem quan ens diuen que, de bosses, ja n’hi ha prou.

Que, a partir d’ara, quan anem a comprar, ens haurem d’endur el cabàs o que haurem d’empènyer amb esforç un carret incòmode i troglodític. Que les patates, les haurem de comprar en sacs, i que els regals, els haurem de dur als dits, que per això els tenim.

Però l’ecologia no perdona. No sabem com explicar al nostre món que el cel ha de ser més

gris perquè el plàstic ens fa feliços. I acceptem que ens toca preparar-nos pels temps que arriben: l’era post-bosses.

Quan el govern prohibeixi a la nostres caixeres l’estesa generosa del plàstic, i quan haguem de desembutxacar vint cèntims a canvi de dues nanses, comprendrem que ens ha tocat viure diferent.

La castanyera imposarà la seva doctrina: el rectangle horitzontal del full de diari podrà ser considerat un con perfecte, i amb cambra termostàtica. Resseguirem amb el dit tot el diccionari fins que trobem el significat de la paraula granel. I escoltarem amb unes altres orelles la fruitera del mercat, quan ens digui amb el plat de la bàscula ple de taronges: “nena, que portes cabàs?”.

Amb desdeny, acatarem la normativa, i enyorarem l’època de les bosses i les alegries.

Descobrirem que, sense bosses, també es pot viure, i aprendrem a dipositar les nostres sorpreses i les nostres expectatives als interiors i no pas als embolcalls. Imaginarem un nou destí per al racó de sota l’aigüera, on les nostres bosses de plàstic feien vida. I, finalment, ens adonarem que les poques bosses que quedin podran ser un regal de luxe, que entregarem sense embolcall.

Xavi Rosiñol és periodista

DBolets

OCTUBRE DEL 2008

34

DBolets Opinió

OCTUBRE DEL 2008

Miquel Giménez

Et fotré un bolet!

Cada terra fa sa guerra, amb els bolets també Els noms del fongs varien enormement en diferents territoris i llenguatges

S

embla mentida que un poble tan amant dels bolets com és el català tingui una expressió com aquesta: “et fotré un bolet!”. Perquè els bolets ens fan tornar bojos, diguem-ho d’una vegada. No els que es donen amb la mà, sinó els altres.

El problema comença amb el seu nom. A cada país, a cada comarca, a cada poble, a cada casa, tenen noms diferents!

Gràcies al llatí, que serveix al cap i a la fi per això i per alguna cosa més, sabem que els ciurenys o siurenys tenen el pompós nom de boletus edulis, que ja és dir. És també en la llengua d’en Virgili que els rossinyols s’anomenen cantharellus cibarius, bo i que alguns n’hi diuen cabrilles i els francesos, per acabar-ho d’adobar, els tracten

com a girolles o chantarelles.

Així podríem estar-nos hores i hores, perquè les rabassoles o múrgules (que bones són amb ventre de porc!) es diuen en llatí morchella esculenta.

Tant llatí té la seva explicació. Els romans eren uns golafres dels bolets i el mestre Néstor Lujan ens explica, recordant els texts de Plini el Vell, que “els voluptuosos romans proveïts amb ganivets d’ambre i vaixella d’argent preparen els bolets amb les seves pròpies mans”.

No és pas d’ara, doncs, això d’afartar-se de bolets, segons es veu.

Ara bé, quin és el bolet més apreciat per la nostra gent?

Difícil elecció. Home, hi ha el rovelló, del qual s’hi troben el lactarius deliciosus i el lactarius sanguifluus.

Fet i fet, és més bo el segon

que el primer, però, què hi farem! Els científics són consagrats, ai!

El que ningú no dubta és que una bona safata de rovellons caçats la nit anterior i menjats per esmorzar o com a entrant del dinar, fets a la brasa amb un punt de sal i, si em permeten la gosadia, amb una gota de Cointreau al damunt, són la una pura delícia.

Siguin com siguin, i tenint cura de no agafar els enverinats, els bolets formen part de la tradició culinària catalana i jo demanaria que arraconéssim aquesta expressió que equipara el bolet al clatellot perquè, què hi ha de més amorós i agradable que un bon plat de bolets?

Miquel Giménez és director i presentador del programa “Digues Com!” de COMRàdio

35

DBolets

OCTUBRE DEL 2008

36

DBolets

OCTUBRE DEL 2008

37

DBolets Opinió

OCTUBRE DEL 2008

38

Marta Casadesús

Almenys hauré passat un bon matí La resignació de la cistella buida No importa si tornem ben carregats de rovellons, el més important és gaudir del bosc i respectar-lo, deixant-lo net i gairebé intacte

L

a tardor fa olor de bosc, de terra humida. I de bolets. L’aire s’encomana d’una flaire que les barreja totes, que s’escampa per aquell paisatge misteriós que sempre havíem vist dibuixat als contes de follets. Olor que s’enduen les ventades gèlides que es fiquen endins, endins, acostumada la pell a l’escalfor del sol estival. És llavors, quan tots aquests símptomes es manifesten alhora i són captats pels sentits, que un s’adona que cal anar acomiadant l’estiu que es retira sota l’imminent arribada de la nova estació. És tan sols en aquesta època de l’any quan em miro amb recel l’home del temps. Tan me fa si s’equivoca amb els pronòs-

tics, mai no se m’acudiria fer-li cap mena de retret. Ara, però, l’espio de cua d’ull quan fa gala d’esplendoroses fotografies enquadrant cistellons de bolets primerencs. Sé perfectament que ells no són els culpables que al bosc hi abundin –i de quina manera!- buscadors ansiosos del botí més preuat.

Perquè és evident: aquella fotografia no m’ha distret tan sols a mi, sinó que també ha posat en alerta una colla d’autoanomenats boletaires que no entenen les regles del joc. Estem davant d’una fal·lera per la qual molts –siguem o no respectuosos- ens deixem seduir.

Procuro sempre fer cas de la prudència i mai no agafo allò que desconec. Però, darrera-

ment, abunden unes espècies que em despisten. Transparents, cilíndriques, amb etiquetes; altres, arrugades i lluents, i algunes amb un to de color rovellat. Espècimens que no són autòctons del bosc i que només la seva presència l’emmetzina. No desapareixen, sempre són allà o, per contra, encara en surten més. N’hi ha arreu: aquí, una cuagra; allà, una llauna; més enllà un plap de camagrocs. Amagats entre els fredolics, fins i tot en pots trobar amb forma de paquet de tabac.

I quan, al cap de molta estona de no aixecar els ulls de terra, et sembla per fi veure un rovelló, alguna cosa al mig del pas et desvia la vista: és el paper de plata, arrugat, d’un entrepà! I

amb la seva respectiva bossa de plàstic! Les restes de l’aperitiu, una llauna d’olives i una bossa de patates fregides, segurament no deuen ser gaire lluny.

Potser sota aquell boix d’allà...

Hauríem d’estar agraïts que, a la nostra comarca, hi hagi el territori adient per desenvolupar-hi aquesta activitat tan popular però, contradictòriament, maltractem el bosc. El respecte vers l’entorn natural és vital sempre i específicament durant l’època de bolets.

Dos conceptes que van lligats: collir i gaudir. No entendria l’un sense l’altre.

Perquè, què significa anar a mirar bolets? De ben segur, una cosa diferent per a cadascú: per a alguns, un esport; per a d’altres, un negoci; altres

ho definirien com una mera distracció... Hi ha tantes opinions com persones rondant pel bosc. Opinions que haurien de tenir en comú un cert amor pel paisatge. És per això, pel fet que sovint es troben més persones que bolets comestibles, que dic que m’agrada passejar-me per un bosc net i sense pistes que em diguin qui l’ha trepitjat abans.

Intacte. Bé, intacte, no del tot: els rovellons segur que ja se’ls han endut, però això ja és una altra història. Tant és si torno amb la cistella buida com plena, almenys hauré passat un bon matí.

Marta Casadesús estudia enginyeria tècnica química a la Universitat Politècnica de Catalunya

DBolets

OCTUBRE DEL 2008

39