Diari d'Estiu - Festes d'estiu 2008 by Bífidus Produccions

DEstiu

Diari d’Estiu

Juliol del 2008 D Publicació informativa del Berguedà Edició Festes d’Estiu Número 1 | Any 1 Distribució gratuïta Edita: Bífidus Produccions

El turisme podria donar feina a 2.000 berguedans UN ESTUDI DE LA CAMBRA DE COMERÇ DEMANA MÉS MÀRQUETING PERQUÈ L’HOSTELERIA ARRIBI A L’11,2% DEL PIB P. 3 a 6

AVIÀ

>Una Festa Major de bojos amb andròmines, teatre i un concert d’Els Pets P. 24 a 27

>Mostra de tuning a la piscina

FESTES D’ESTIU

GIRONELLA

Guia pràctica per fomentar l’alegria

>La Polifònica convida grups d’Àsia i Europa al Festival de Cant Coral

PUIG-REIG

P. 32 i 33

P. 28 a 31

BERGA P. 8 a 13

P. 14 a 19

>La Festa Major estrena les obres a Sant Llorenç

>Una Festa Major amb molta música

>Els Elois prometen més aigua >El millor de la cartellera de Barcelona, als Festivals d’Estiu de Teatre

>Festa Major amb tots els actes gratuïts i concerts joves >L’Onze de Setembre promet ser més espectacular que mai

GUARDIOLA

BAGÀ

>Bàsquet i futbol sala, en joc >Festes a Cal Vidal i al carrer Major P. 20 a 23

DEstiu

JULIOL DEL 2008

DEstiu

DPortada

Fent turisme en càmpings Els allotjaments de tendes, parcel·les i bungalous concentren el 70% de l’oferta del Berguedà i tenen més de 5.000 places, més que en altres comarques pirinenques. P. 4 i 5

||| Efectes del sector turístic | FUTUR >>

El turisme podria arribar a crear 2.000 llocs de treball al Berguedà en vuit anys Un estudi de la Cambra de Comerç recomana estratègies de màrqueting per fer créixer el sector ESTRATÈGIA

Albert Garcia

Els treballadors del turisme podrien arribar a significar el 11,1% de la població activa del Berguedà d’aquí a vuit anys, si la comarca és capaç d’aplicar les estratègies més efectives per incrementar el nombre de visitants i per fer créixer la qualitat de l’oferta. Segons un estudi sobre el turisme al Berguedà que ha elaborat la Cambra de Comerç, es podrien arribar a crear 1.292 llocs de treball directes, 314 d’indirectes i 350 d’induïts, 1.956 en total. En aquest cas, el turisme tindria un impacte de 85 milions d’euros en l’economia comarcal i representaria un 11,2% del PIB del Berguedà. Escenaris de futur La Cambra planteja diversos escenaris de futur. El més conservador i, per tant, menys optimista, apunta a mantenir la tendència dels últims anys, “que ha estat força positiva”, i a augmentar un 20% les places d’allotjament en hotels, cases rurals i càmpings. Però la corba de l’evolució es pot accentuar. Per això, la Cambra planteja un segon escenari basat en l’aplicació d’estratègies de màrqueting. L’objectiu, en

Falten concretar els grans projectes

La Torre de l’Amo de Viladomiu Nou, punt de partida de les rutes pel Parc Fluvial del Llobregat. ARXIU aquest cas, és augmentar un 10% l’ocupació de les places existents i de les noves que es creïn, i aconseguir que els turistes s’estiguin més dies al Berguedà. Per aconseguir-ho, cal “explotar i prioritzar les activitats de promoció i aprofitament dels diferents recursos, marques i productes de la comarca”, com la via verda, el senderisme, el Camí dels Bons Homes, el turisme gastronòmic, l’eqüestre i el cultural.

Hi ha encara un tercer escenari de futur que determina una aposta per la qualitat. En aquest cas, es tracta de fer créixer la despesa dels turistes d’un 10%. Però, evidentment, perquè els clients es deixin més diners al Berguedà, no es poden pujar els preus i prou. Cal incrementar la qualitat de l’oferta: als hotels, millorant els serveis; als allotjaments rurals, oferint més comoditat, i als càmpings, construint més bungalous.

La milor de les opcions, per la comarca, és que es combinin els tres escenaris anteriors: continuar la feina que s’està fent, aplicar estratègies de màrqueting i incrementar la qualitat i, per tant, el cost dels serveis. En qualsevol dels casos, d’acord amb l’informe de la Cambra, el turisme al Berguedà “té molts futur possibles”, i l’evolució del sector dependrà de l’economia nacional, però també de què facin els governs locals.

El pla estratègic del Berguedà per al 2010, elaborat per diferents institucions i agents econòmics, és molt menys optimista que l’estudi de la Cambra i parla, tot just de 100 llocs de treball nous en els pròxims dos anys. El mateix pla detecta un problema de confiança entre els empresaris del sector turístic del Berguedà. “Hi ha una falta de credibilitat respecte al potencial de la comarca”, determina el document, i per això, faria falta que es materialitzés algun dels grans projectes que hi ha sobre la taula, com el Parc de la Natura de Berga, la reactivació de l’estació dels Rasos de Peguera o la restauració total del Coll de Pal. De cara al 2010, el pla també determina la necessitat de desenvolupar altres projectes estratègics, com la Via Verda, el jaciment paentològic de Fumanya o el Parc de les Colònies del Llobregat. Falten, segons els experts, els grans esquers per atreure turistes, que facin creure al sector que la comarca té opcions.

DEstiu Portada ||| Efectes del sector turístic | DADES >>

JULIOL DEL 2008

Al Berguedà, en parcel·la, tenda o bungalou El 70% de les places d’allotjament són en càmpings, i alguns s’han convertit en urbanitzacions residencials

Els càmpings, com Berga Resort, són el tipus d’establiment turístic que més Set de cada deu places d’allotjament turístic al Berguedà són en càmpings. Els resorts a la natura, amb tendes, parcel·les per a autocaravanes i bungalous ofereixen 5.010 llits i són, amb diferència, la destinació preferida dels turistes que passen la nit a la comarca. La preeminència dels càmpings és habitual en comarques interiors o de muntanya, però el cas del Berguedà és excepcional. Aquí, les places de càmping representen el 70% del total, davant del 62,8% del Solsonès i de la Garrotxa o del

58% de la Cerdanya. En molts municipis del Berguedà, els càmpings s’han convertit en urbanitzacions de segona residència. Bona part de les parcel·les (fins al 90%, en alguns casos) estan llogades tot l’any per famílies que vénen a passar caps de setmana, ponts o vacances esporàdiques. En total, al Berguedà, hi ha 18 càmpings. Els municipis que en tenen més són Borredà (3 càmpings, amb 963 places) i Saldes (també 3 establiments, amb 618 places). En qualsevol cas, els càm-

IMPACTE

Un 74% de despesa col·lateral Per cada euro que es gasten els turistes en hotels i restaurants, deixen 74 cèntims més en altres establiments i serveis de la comarca. És l’efecte multiplicador de la despesa turística. Segons l’estudi de la Cambra de Comerç, “el turisme és una activitat que crea riquesa molt més enllà del seu sector específic”, i té efectes en l’ocupació i la producció del Berguedà.

pings estan molt ben repartits per tota la comarca. A l’Alt Berguedà, ofereixen proximitat a les zones de muntanya, i al Baix Berguedà, els principals incentius són la calma, l’entorn natural i la possibilitat de fer excursions a peu o en bicicleta. De tota manera, els propietaris de càmpings admeten que, “com que els turistes són molt fidels, ja coneixen bé la comarca, i surten poc a fer visites culturals o excursions”. Se solen quedar a les mateixes instal·lacions i, per això, valo-

ren l’oferta complementària. El cas més destacat és el de Berga Resort, amb 524 places d’allotjament, que disposa d’un spa urbà, dues piscines exteriors, un club de fitness, un restaurant, un bar i pistes de tennis i de pàdel, entre d’altres coses. Pel que fa als hotels, l’oferta s’ha multiplicat en els últims anys, gràcies a l’obertura del Berga Park i l’hotel Ciutat de Berga, que concentren el 50% de les places. Al marge de Berga, “les places hoteleres han augmentat un 14% l’últim any,

DEstiu Portada ||| Efectes del sector turístic | DADES >>

JULIOL DEL 2008

(En euros)

places d’allotjament ofereix al Berguedà. MARIO bàsicament a l’Alt Berguedà, a resultes dels nous hotels de Bagà i Guardiola”, detalla un informe de la Cambra de Comerç sobre turisme. El mateix estudi diferencia els turistes que arriben al Berguedà entre els que vénen simplement a passar-hi el dia, els que hi passen alguna nit o bé els que tenen aquí una segona residència. Els que deixen més diners a la comarca són els que dormen en hotels, una mitjana de 77 euros per persona i dia. En canvi, els que en deixen menys

són els que dormen en pensions, amb tot just 28. Enmig, hi ha els que s’allotgen en cases rurals (44 euros), càmpings (37), segones residències (30) i visitants d’un sol dia (30). En contra del que pugui semblar, els turistes que vénen i se’n van el mateix dia han tingut un gran impacte econòmic. Han impulsat el sector de la restauració, i han fet que hagin obert un 20% més de restaurants en l’última dècada. Quan són més plens és a la tardor, per la temporada de bolets. Alguns dels que han vingut

HABITANTS

Sense turisme, la població seria menor És un exercici de ciència-ficció, però es pot calcular: ¿què passaria al Berguedà si no existís el sector turístic? Segons la Cambra de Comerç, d’entrada, hi hauria 1.300 llocs de treball menys, el PIB comarcal passaria dels 614 milions d’euros actuals a 542, i la població es reduiria. El Berguedà passaria de tenir 40.064 habitants a tot just 37.067, per la falta d’atractiu econòmic.

de visita al Berguedà s’hi han acabat quedant. Com a mínim, els caps de setmana. Ha nascut i s’ha desenvolupat en poc temps el fenomen de la segona residència. Però, aquí, no hi ha hagut un boom descontrolat, com a la Cerdanya, sinó un creixement més assumible. Hi ha, en total, 3.600 habitatges tipificats com a segones residències, per sobre d’altres comarques de muntanya com el Garrotxa i el Solsonès, però molt per sota de la xifra astronòmica de l’altra banda del túnel del Cadí: 11.400 pisos de

cap de setmana, gairebé tants com habitants té la comarca. L’any 2005, l’últim del qual es tenen dades completes, el sector turístic representava un 7,7% del PIB del Berguedà, davant del 3,8% del 1996. Això vol dir que l’aportació de la restauració i l’hosteleria a la comarca s’ha duplicat en tot just una dècada, amb un creixement anual de gairebé el 10%. L’any passat, els turistes van deixar al Berguedà més de 66 milions d’euros, una xifra que permet somiar en un futur encara més turístic.

DEstiu Portada ||| Efectes del sector turístic | ANÀLISI |

JULIOL DEL 2008

Ramon Minoves

Endavant amb el turisme L’estudi de la Cambra de Comerç ens diu empíricament i de forma raonada que el sector turístic ja és una realitat al Berguedà. Ara cal seguir treballant colze a colze, públics i privats

l Berguedà rep anualment 1.750.000 estades en el sector turístic. Qualsevol persona que llegeixi aquestes dades pot pensar que és una exageració. Doncs, no. Aquestes són unes dades extretes d’un treball molt rigorós que es va presentar fa unes setmanes sobre l’impacte socioeconòmic del turisme al Berguedà, encarregat per la delegació a Berga de la Cambra d’Indústria i Comerç de Barcelona a l’empresa Gabinet d’Estudis Econòmics. Aquest estudi és una molt bona aportació de dades fresques i rigoroses que, amb

gran encert, es van comparant amb altres comarques veïnes i properes. A mesura que l’estudi es va desgranant i va posant en relleu els resultats, ens adonem que documenta perfectament el que molts intuïm i sabem des de fa temps: que el turisme a la comarca del Berguedà té un gran potencial. Permeteu-me que citi unes dades extretes del mateix estudi: el turisme al Berguedà genera de forma directa el 6,1% del Producte Interior Brut (PIB) i el 7,4% de l’ocupació a la comarca, però, afegint els efectes indirectes la seva incidència, arriba al 9,7% del PIB i al 10,9%

de l’ocupació amb dades del 2007. No estan gens malament aquestes dades. Sobretot, quan es va seguint amb una anàlisi acurada i perfectament documentada d’on venim i cap on anem. L’estudi ens parla d’hotels, de càmpings, de turisme rural, però també ens parla de les segones residències que hi ha arreu de la comarca i que acaben configurant i donant pes al turisme de la comarca. Cap on anem? L’estudi fa una presentació d’escenaris des del mes conservador al més optimista. En qualsevol dels casos, ens diu empíricament i

de forma raonada que el sector turístic ja és una realitat al Berguedà. Per tant, si des de les administracions públiques i sobretot des del sector empresarial i emprenedor de la comarca segueixen treballant colze a colze, el turisme al Berguedà tindrà encara molta més presència en l’economia comarcal. En aquest sentit, fa uns dies, en Vicenç Linares, conseller de Turisme del Consell Comarcal del Berguedà, em va convidar a Viladomiu Nou a la presentació d’un llibre de cuina del Berguedà amb unes fotografies magnífiques editat per Arola Editors en quatre llengües:

català, castellà, anglès i francès. Aquest és un bon exemple d’aquest treball que s’ha de fer i promoure des de les entitats públiques i que, sense el suport dels empresaris, verdaders protagonistes del negoci turístic, no serien possibles. Al Berguedà, tenim una indústria turística amb un gran potencial de creixement. Si ho sabem aprofitar, els propers estudis que es facin d’aquí uns pocs anys demostraran que el Berguedà va endavant amb el turisme. Ramon Minoves i Pujols és professor de TSI-Turisme Sant Ignasi– ESADE-Universitat Ramon Llull

DEstiu

JULIOL DEL 2008

DEstiu

DBerga

Tres cites amb el teatre Emma Vilarasau, Montse Guallar, Ramon Madaula i Aina Clotet, entre d’altres, participaran als Festivals d’Estiu que es faran a Berga. P. 10 a 13

||| Festa dels Elois | PROGRAMA >>

Uns nens intenten esquivar la dutxa freda al carrer del Roser. J. R.

El safareig del carrer de la Pietat és un dels ‘dipòsits’ principals de la festa dels Elois de Berga. JORDI ROSIÑOL

L’Ajuntament planeja fer difusió dels Elois més enllà del Berguedà Albert Garcia

Els Elois són una de les cites festives més destacades de Berga, i la principal celebració que es fa a la ciutat durant els mesos d’estiu. Per als berguedans i berguedanes, és un moment esperat, però, fora, és del tot desconegut. Per això, l’Ajuntament de Berga ha decidit emprendre una iniciativa encaminada a difondre la festa fora de la ciutat. S’aplicarà ja l’any que ve, i consistirà a fer un concurs de cartells anunciadors dels Elois. Fins ara, de la imatge de la festa, se n’encarregaven dissen-

yadors o fotògrafs locals, però la intenció de l’Ajuntament és que, a partir del 2009, “hi puguin participar autors d’arreu de Catalunya”, segons explica la regidora de Festes, Rosa Guitart. L’Ajuntament enviarà les bases del concurs fora de la ciutat i les acompanyarà d’una explicació del contingut de la festa. També s’hi inclourà un

enllaç a la pàgina web municipal, on els autors podran llegir textos i veure fotografies dels Elois. Guitart explica que el concurs “anirà bàsicament dirigit a joves dissenyadors d’arreu del país” amb el doble objectiu d’incrementar la qualitat dels Cartell anunciador dels Elois del 2008. LA PATUMAIRE

cartells anunciadors de la festa i de donar a conèixer els Elois fora del Berguedà. Pel que fa al desenvolupament de la celebració, aquest any seguirà les línies bàsiques de les últimes edicions. S’han llogat 40 rucs a una empresa de Fraga, i 11 cavalls i 3 mules a una altra de Manresa. A més, els nens i nenes tindran una cita amb la festa diumenge a la tarda, gràcies al raid-ruc, un seguit de proves d’habilitat a cavall d’un ruc, que es fan enguany per quinzena vegada. Tampoc no hi faltarà la boda típica de l’Alt Berguedà i el ballet d’Adéu a la plaça de Sant Joan.

Programa d’actes

Dissabte, 26 de juliol 12 h Passada del tabaler, amb la banda de l’Escola Municipal de Música 19 h Passada del tabaler, el banderer i els administradors 19:30 h Sardanes, al Vall, amb la Cobla Pirineu 22 h Ball a la plaça Viladomat, amb Joan i Fermí Diumenge, 27 de juliol 9 h Passada de cavalls, amb sortida de la Font del Ros 10 h Benedicció dels animals a la plaça de St. Pere 10:45 h Sortida dels nuvis 11:30 h Boda típica de l’Alt Berguedà En acabat Ballet d’Adéu a la plaça de Sant Joan 13 h Lliurament de les ferradures als col·laboradors, a la sala de plens de l’Ajuntament 17:30 h Raid-ruc a la plaça Viladomat

DEstiu

JULIOL DEL 2008

A MÉS

El Berguedà, terra de rucs amb pedigrí Els rucs s’han convertit en un atractiu turístic comarcal

Més enllà de la festa dels Elois, el Berguedà demostra la seva passió pels equins amb la feina que ha fet la família Gassó en els últims 37 anys. Els rucs d’Olvan, de raça autòctona catalana, s’han convertit en tot un atractiu turístic.

El centre mundial del guarà català, a Fuives, és un indret de pelegrinatge per a nombroses famílies. S’hi fan visites guiades, que permeten estar en contacte amb els animals, veure un audiovisual i visitar una exposició.

||| Festa dels Elois | HISTÒRIA |

A cavall d’un ruc, la passejada és garantia de remullada completa. J. R.

Els objectius de les càmeres també reben l’impacte de la remullada generalitzada. JORDI ROSIÑOL

La festa més antiga de Berga? La historiadora Dolors Santandreu ha recuperat un document de 1379 en què un berguedà cedeix part dels seus béns a l’altar de sant Eloi. No hi ha cap text tan antic referit a la Patum Era l’any 1379. El traginer Pere de Torrentfornós dictava les seves últimes voluntats, i decidia deixar part dels seus béns a l’altar de sant Eloi, situat a l’església dels franciscans de Berga. La notícia, l’ha descoberta la historiadora Dolors Santandreu, remenant a l’arxiu de la Parròquia de Berga, i l’explicava l’any passat al programa de mà de la festa. És la notícia més antiga que es té del culte a sant Eloi a la ciutat. I, òbviament, no parla de cap festa ni cap confraria, però

“no deixa de ser curiós”, escriu Santandreu, que qui dictava el testament per a sant Eloi fos, precisament, un traginer. No es pot concloure, tampoc, que Els Elois sigui la festa més antiga de Berga, però sí que és veritat que, de la Patum, no se n’ha trobat fins ara cap document tan antic. Sigui com sigui, la festa dels Elois té una llarga tradició a la ciutat, i el mèrit principal de Berga ha estat saber-la mantenir fins al segle XXI. La celebració va néixer al voltant de la confraria dels

ORGANITZACIÓ

De la confraria a la junta conservadora En l’actualitat, la confraria dels Elois ja no existeix com a tal. Però sí que continua funcionant una Junta Conservadora. És la que s’encarrega de mantenir la festa, tot i que el pes de l’organització ja l’assumeix l’Ajuntament de Berga, amb l’ajut de diversos col·laboradors. Amb la Junta, es fan un parell de reunions cada any.

treballadors del ferro, que aquí i arreu veneraven sant Eloi. De la confraria, se’n tenen notícies de fa ja més de 400 anys. I se sap, també, que han tingut de sempre uns administradors, un tabaler i uns estendards, que, encara ara, encapçalen la comitiva dels Elois. Al llarg dels anys, la festa ha anat evolucionant. A principis del segle passat, mentre el rector beneïa els traginers, el campaner els llençava aigua amb una galleda, i aquest costum s’ha mantingut no només a la plaça de Sant Pere sinó

al llarg de tot el recorregut. Més tard, s’han incorporat a la festa altres activitats. La boda típica de l’Alt Berguedà data del 1965, i representa un enllaç matrimonial fictici entre un nuvi que surt de ca l’Andreu Borras (c. Buxadé), i d’una núvia que situa el domicili a la fonda Queralt. I, finalment, fa 15 anys, es va instuarar el raid-ruc, una sèrie de jocs d’habilitat que tenen la intenció d’acostar la festa dels Elois als més petits. Són les noves formes d’una festa que potser és la més antiga de Berga.

DEstiu Berga ||| Festivals d’Estiu de Teatre de Berga | ORGANITZACIÓ >>

JULIOL DEL 2008

El millor de la cartellera, a Berga Els Festivals d’Estiu porten al Municipal les tres obres més populars de la temporada barcelonina Redacció

||| ENTREVISTA

El bo i millor de la cartellera teatral barcelonina tornarà a trepijar el Teatre Municipal de Berga. Aquest any, els Festivals d’Estiu de Teatre seran en format de butxaca, i comptaran només amb tres representacions, però són, justament, les tres que més han triomfat durant l’última temporada. Germanes, El Llibertí i Espectres pujaran a l’escenari del Municipal els dissabtes 30 d’agost, i 6 i 13 de setembre. La quarta obra havia de ser Boscos endins, de Dagoll Dagom, però ni l’Ajuntament de Berga ni cap altre no van poder assumir el cost de la producció, i la gira s’ha suspès. Per substituir-la, s’havia previst l’última obra de Pepe Rubianes, però, a l’actor, li han diagnosticat un càncer, i la seva gira també s’ha suspès. Les dates s’han desplaçat cap al final de l’estiu, perquè, segons l’organització, cada vegada és més difícil trobar companyies que estiguin de gira durant l’agost. Moltes s’adapten al calendari que marquen les sèries televisives. Les entrades per a cadascuna de les tres obres ja es poden encarregar a l’Oficina de Turisme de Berga (c. Àngels, 13, tel. 93.821.13.84) per 25 euros. Els abonaments per a les tres obres costen 60 euros.

Josep M. Salat COORDINADOR DELS FESTIVALS D’ESTIU DE TEATRE DE BERGA

“Si no canvien els preus, La Cubana, Tricicle i Dagoll Dagom no tornaran a trepitjar Berga” Programar els Festivals d’Estiu de Teatre s’ha convertit en una odissea. Segons els càlculs del coordinador, Josep Maria Salat, els caixets dels actors han pujat un 60% en els últims quatre anys. ––És impossible pagar-ho? ––Aquí, del tot. A Manresa, poden programar tres funcions d’una mateixa obra i així rendibilitzen la inversió. Però, aquí, amb prou feines hi ha públic per omplir el teatre un cop. ––Però, ¿ho ha de pagar tot el públic? ¿L’Ajuntament no s’ha d’endeutar?

––L’Ajuntament ja s’endeuta. Paga tot el que suposa posar l’obra a l’escenari: la publicitat, els drets d’autor, l’IVA, etc., i molts cops, també paga part del caixet, perquè, amb el que s’ingressa d’entrada, no n’hi ha prou. Però és que hi ha caixets que són impossibles... ––Com quins? ––Li puc assegurar que, si no canvien molt els preus, La Cubana, Tricicle i Dagoll Dagom no tornaran a posar els peus a Berga. ––I així, ¿quin futur espera als Festivals?

LES FRASES

“A Berga, amb prou feines hi ha públic per omplir el teatre una sola funció” “L’Ajuntament ja s’endeuta prou: no pot assumir més pèrdues dels Festivals d’Estiu” “Aquest any, hem programat tres obres, igual que l’any passat, i aquesta pot ser la tònica de futur”

––Aquest any, hem programat tres obres, igual que l’any passat, i molt em temo que aquesta serà la tònica habitual. ––Renunciaran a la qualitat? ––I tant que no. No és qüestió de programar obres de segona fila, sinó d’esgotar sempre les entrades. I això s’aconsegueix, precisament, amb l’estratègia contrària: apostar pel màxim nivell. ––Llarga vida als Festivals? ––Doni-ho per descomptat: farem l’impossible. Xavi Rosiñol

DEstiu Berga ||| Festivals d’Estiu de Teatre de Berga | CARTELL >>

JULIOL DEL 2008

‘Germanes’ porta a Berga una barreja de melanconia i humor El nou èxit teatral de Carol López és una picada d’ullet a l’obra de Txehóv Anna Costa

Convertida en la sensació de la cartellera teatral barcelonina d’aquesta primavera, arriba a Berga l’obra que ha consagrat Carol López com una de les dramaturgues del moment. Germanes és una picada d’ullet a Anton Txehóv, autor d’una altra cèlebre obra titulada Tres germanes. Aquí, les germanes també són tres, Inés (Maria Lanau), Irene (Montse Germán) i Ivonne (Aina Clotet). Però el text de Txéhov només és el punt de partida, el miratge a l’horitzó. De l’autor rus, López en rescata una frase: “hi ha una cosa tan inevitable com la mort: la vida”. Perquè la mort del pare és al pròleg de la funció. La cuina com a escenari Un any després del funeral, la mare, les tres germanes, un fill i el company de la germana mitjana es tornen a trobar en una segona residència que la família té a l’Alt Empordà. L’únic escenari és la cuina, perquè, al voltant de la preparació del menjar, neix un ritual que es converteix en l’espina dorsal de l’argument. López només fa referències

llunyanes a les tres germanes de Txéhov, però en conserva una cosa: la melancolia crònica. Tot i això, el to de l’obra és el d’una comèdia familiar, amb situacions hilarants, i amb referències constants a la vida quotidiana: la hipoteca, la maternitat, la separació, etc. Tot plegat, vist amb la particularíssima òptica narrativa de López, que ja va sorprendre amb VOS, ara fa tres anys, al

Aina Clotet, Montse Germán i Marina Lanau, les tres ‘Germanes’ de Carol López. focus

GERMANES

LA CRÍTICA

Direcció Carol López Repartiment Maria Lanau, Montse Germán, Aina Clotet, Amparo Fernández, Marcel Borràs i Paul Berrondo Data Dissabte, 30 d’agost Hora 22:30 h Lloc Teatre Municipal de Berga Preu 25 € (Abonament: 60 € per a les tres obres)

“Una juxtaposició de diàlegs enginyosos i peripècies festives que no deixa cap mena de marge a l’avorriment”

Teatre Lliure de Montjuïc. És un estil molt cinematogràfic, amb canvis de ritme constants, que donen dinamisme a l’obra, i que provoquen la implicació de l’espectador. A la tensió del relat, hi ajuda molt la confrontació dels

Sergi Doria ABC

Joan-Anton Benach La Vanguardia

“El nom de Carol López sonarà amb força entre les millors autories de la comèdia”

“Carol López aposta per l’espontaneïtat, la naturalitat i la credibilitat” Toni Polo Público

“Carol López ha tornat a fer diana. ‘Germanes’ és un muntatge inspirat. I ben travat. Sap escandir la immediatesa d’uns diàlegs amarats de veritats amb soprenents recursos humorístics” Francesc Massip Avui

“¡Una obra per veure cada setmana! Increïble” Albert Espinosa El Periódico

“Provoca aplaudiments enmig de la funció” Teresa Ferré El Punt

caràcters dels personatges. Inés és una dona d’uns 40 anys, fatxenda i orgullosa. Irene és una mare soltera, que introdueix a l’obra el seu fill i un company. I Ivonne, la germana petita, és esbojarrada, i té conflictes amb la seva identificació sexual i amb les drogues. El còctel explosiu de personalitats es resol, estranyament, amb una sensació de felicitat desbordant. La melancolia, amb la mort de rerefons, és present, però s’imposa la vis còmica i el sentit de l’humor. L’obra es va estrenar el 7 de març a la Villaroel de Barcelona, i s’ha mantingut en cartell fins el 22 de juny. Aquest estiu, fa una extensa gira per teatres de tot Catalunya.

DEstiu Berga

JULIOL DEL 2008

||| Festivals d’Estiu de Teatre de Berga | CARTELL >>

Ramon Madaula i Montse Guallar en una escena de l’obra ‘El Llibertí’. arxiu

‘El Llibertí‘ converteix en èxit de taquilla el vodevil clàssic Ramon Madaula i Montse Guallar, entre l’elenc d’artistes Berta Francàs

EL LLIBERTÍ

El Llibertí es va acomiadar del teatre Poliorama de Barcelona el passat 15 de juny, després de 10 mesos de representacions i més 130.000 espectadors. La gira que permetrà veure la comèdia arreu de Catalunya es preveu igual d’exitosa. Comença el 28 d’agost a Granollers, i hi ha contractades més de 40 representacions, en poblacions com Calaf o Manresa. Berga, doncs, serà una de les primeres ciutats que podrà riure amb la sensació de la temporada a Barcelona. El Llibertí s’ha convertit en un supervendes a taquilla gràcies a la combinació d’una interpretació de primer nivell amb estrelles mediàtiques, un text hilarant, i una posada en escena molt aplaudida, que porta el segell del també director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo. L’obra explica la història del filòsof francès Diderot (Ramon

Autor Eric-Emmanuel Schmitt Traducció Esteve Miralles Direcció Joan Lluís Bozzo Escenografia Montse Amenós Repartiment Ramon Madaula, Montse Guallar, Jofre Borràs, Rosa Renom, Nausicaa Bonnín, Paula Vives Data Dissabte, 6 de setembre Hora 22:30 h Lloc Teatre Municipal de Berga Preu 25 € (Abonament: 60 € per a les tres obres)

Madaula), autor de la primera enciclopèdia, al segle XVIII. L’escriptor es tanca al pavelló de caça d’un amic seu, el baró d’Holbach, amb l’objectiu de trobar la definició exacta pel terme moral. Li ballen pel cap moltes frases, però l’enciclopèdia és a punt d’entrar a impremta, i un seguit de situacions inesperades posen en dubte cada paraula de la definició.

En un sol dia, Diderot s’haurà de contenir o desenfrenar davant de quatre dones que l’encerclen: madame Therbouche (Montse Guallar), enigmàtica pintora que vol pintar Diderot nu; la seva dona (Rosa Renom), que sembra el dubte de la infidelitat; la seva filla Angélique (Paula Vives), que té el desig de mantenir relacions sexuals amb algú que li podria doblar l’edat, i la filla del baró (Nausicaa Bonnín), que vol deixar de ser verge. Les constants interrupcions que ha de patir Diderot mentre intenta acabar l’enciclopèdia donen a El Llibertí una estructura de vodevil clàssic, però escrit amb una factura contemporània. L’autor, Eric-Emmanuel Schmitt, va signar l’obra l’any 1997, i assegurava llavors que era “la més divertida i la més ben documentada”, perquè, mentre enllestia El Llibertí, va presentar una tesi doctoral sobre l’autor de l’enciclopèdia.

DEstiu Berga ||| Festivals d’Estiu de Teatre de Berga | CARTELL |

JULIOL DEL 2008

Una dona contra la moral d’un temps Emma Vilarasau protagonitza un drama d’Henrik Ibsen actualitzat al segle XXI Cronologia

ESPECTRES

Una obra prohibida a tot Europa

Autor Henrik Ibsen Versió Carles Mallol i Magda Puyo Direcció Magda Puyo Repartiment Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas, Ramon Pujol, Mingo Ràfols, Queralt Casasayas Data Dissabte, 13 de setembre Hora 22:30 h Lloc Teatre Municipal de Berga Preu 25 € (Abonament: 60 € per a les tres obres)

1881 Henrik Ibsen enllesteix el manuscrit a l’estiu 1881 Al desempbre, es publica a Copenhague la primera edició d’Espectres, amb una tirada de 10.000 exemplars. L’obra és prohibida a Europa 1882 El 20 de maig, s’estrena l’obra a l’Aurora Turner Hall de Chicago, realitzant-se així el somni americà d’Ibsen 1896 El teatre Olimpo de Barcelona acull la primera representació de l’obra a Catalunya, a partir d’una traducció publicada a L’Avens per Pompeu Fabra i Joaquim Casas-Carbó

Aurora Rodríguez

És la confrontació més absoluta d’uns personatges contra els tabús socials. És una batalla directa d’allò que està establert contra allò que es desitja. Espectres és una de les obres més polèmiques del dramaturg norueg Henrik Ibsen, el segon més representat a tot el món, després de Shakespeare. I, un segle llarg després de l’estrena, encara tenen vigència les tensions que descriu. Valors catòlics Les vivències d’uns personatges assatjats pels valors de l’Església catòlica s’actualitzen aquí amb referents del tot contemporanis, que s’introdueixen en la versió de Magda Puyo, directora l’espectacle, i Carles Mallol, coautor del text. Elena Alving (Emma Vilarasau) és una dona burgesa, que viu en poble, i que acaba de deslliurarse del jou del matrimoni. El seu marit ha mort, i ara es retroba amb el seu fill, un jove artista bohemi (Ramon Pujol), que torna a casa després de descobrir l’amor lliure i patir una malaltia de transmissió sexual.

ARGUMENT

Batalla entre ciutadà i individu

Ramon Pujol i Emma Vilarasau, a ‘Espectres’. d. ruano/teatre romea Entre mare i fill neix una nova relació, incestuosa, que es confronta definitivament amb la visió moralista del senyor Manders (Jordi Boixaderas), un amic del difunt marit, que encarna en vida tots els seus valors. Vista l’any 2008, l’obra encara és vigent, i és perfectament comprensible l’enorme polèmi-

ca que va desfermar la primera publicació del text, l’any 1881. Encara ara, corprèn la lluita per la llibertat personal d’uns individus que es presenten nus, transparents, sòrdids i profundament desesperats. I aquest és l’esperit del muntatge: l’esforç universal i permanent per trencar l’ordre establert.

La dramaturga Magda Puyo signa l’enèsima versió d’Espectres, estrenada al teatre Romea de Barcelona el passat mes d’abril. El text que Puyo defensa a l’escenari inclou referències a l’actualitat, amb l’objectiu de transportar els conflictes d’Ibsen al món actual. Segons Puyo, Espectres és “una lluita entre l’individu, l’ésser que busca la seva pròpia veritat personal, i el ciutadà, l’ésser domestica, que s’identifica amb les necessitats de la majoria”. Aquesta dialèctica, segons la dramaturga, “és imprescindible per mobilitzar i transformar les nostres societats”. Però, a Espectres, hi ha altres elements: “el temor de viure, el desig apassionat i insaciable d’alguna cosa vaga, i la recerca del sentit”.

DEstiu

DComarca

JULIOL DEL 2008

LES FESTES

Diada Nacional amb espectacle

Els diables del Clot de l’Infern de Puig-reig s’afegeixen a l’espectacle que Gironella fa cada Onze de Setembre a les roques del riu. P. 18 i 19

||| Festa Major de Gironella >>

Corals de tot el món a Puig-reig

El Festival de Cant Coral porta formacions de les Filipines, del Japó i d’Eslovàquia en l’any del 40è aniversari de la Polifònica. P. 20 i 21

AJUNTAMENT DE GIRONELLA

Gironella viu sis dies de festa amb actes gratuïts La Festa Major és tota de franc i amb un programa ampli Redacció

La Festa Major de Gironella es prepara per tornar a atreure gent de tota la comarca amb un amplíssim programa, de sis dies, i amb els actes gratuïts. És una festa popular, que té com a estrella la música, amb la Festa Major Jove (llegiu les pàgines 16 i 17), i amb els balls i concerts que es faran per a un públic més adult a la plaça de l’Estació. L’Ajuntament ha contractat

orquestres i grups solvents i de qualitat. Dissabte, 16 d’agost, hi haurà Almas Gemelas; diumenge, 17, la cobra-orquestra Amoga, i l’endemà, dilluns, 18, els Montgrins. La Festa Major acabarà dimarts, 19, amb un concert d’havaneres, amb el grup Morralla. Destaquen, també, les activitats tradicionals i culturals, amb un concurs de pintura ràpida, la proclamació de la pubilla i l’hereu i el festival de dansa, amb el ball de l’Almorratxa.

També hi haurà actes pensats per als més petits, que dilluns, 18, festiu a Gironella, tindran tot un matí d’animació a la Font del Balç. I, per als amants dels esports, hi haurà futbol, orientació nocturna, petanca, pesca, tennis i, evidentment, jocs de cartes, els tradicionals (botifarra) i els més nous (màgic). La Festa Major de Gironella se celebra com sempre a mitjans d’agost i espera ser de nou un referent i un èxit de públic.

Programa d’actes (Festa Major Jove, a part, a la pàgina 16)

Dijous, 14 d’agost 17:30 h 8 hores de petanca, a la plaça de l’Estació 22 h Cursa d’orientació nocturna, a l’IES Pere Fontdevila 22:30 h Concert de Vermú Acústic, a la Font del Balç Divendres, 15 d’agost 21 h Sopar popular, a la plaça de l’Estació 21:30 h Proclamació de la pubilla i l’hereu, a la plaça de la Vila Dissabte, 16 d’agost 8 h 12 hores locals de tennis, a la zona esportiva 8 h Trobada infantil de pesca, al Pont Vell 8 h Concurs de pintura ràpida, al Local de Cultura 9 h Certamen ocellaire, a la plaça de l’Estació

16 h Concurs local de botifarra i de màgic, al Local del Blat 21:45 h Pregó de la Festa Major i tres coets, a la plaça de la Vila A continuació Festival de dansa folklòrica 23:45 h Ball, amb Almas Gemelas, a la plaça de l’Estació Diumenge, 17 d’agost 8 h Concurs de pintura ràpida, al Local de Cultura 10 h Duatló a peu-en btt-a peu, a la plaça de l’Estació 18 h Triangular de Festa Major, al camp de futbol, amb el CF Pradenc, el CF Sant Feliu Sasserra i l’Atlètic Gironella 18 h Sardanes, a la pl. Estació, amb la cobla-orquestra Amoga 20 h Concert, a la pl. Estació, amb la cobla-orquestra Amoga

21:30 h Gironella des de l’aire, a la pl. Estació-c. Farguell 23:30 h Ball, a la pl. Estació, amb la cobla-orquestra Amoga Dilluns, 18 d’agost 12 h Espectacle infantil, amb Set de So, a la Font del Balç 18 h Sardanes, a la pl. Estació, amb la cobla Montgrins 20 h Concert, a la pl. Estació, amb la cobla Montgrins 23 h Gran ball, a la pl. Estació, amb la cobla Montgrins Dimarts, 19 d’agost 21:30 h Havaneres, a la plaça de la Vila, amb el grup Morralla Actes religiosos Ds. 16 11 h Missa Sant Roc Dg. 17 11:30 h Missa solemne Dl. 18 11 h Missa en sufragi dels nostres fidels difunts

Ramon Costa ALCALDE I REGIDOR DE FESTES DE GIRONELLA

“Ens arriba públic de tota la comarca” Quan va ser nomenat alcalde, al 2003, Ramon Costa ja va tenir ben clar que havia de donar un tomb a la Festa Major. No podia continuar perdent públic jove, i tampoc no podia ser que hi hagués gent que quedés exclosa de la festa perquè era massa cara. Així que tots els actes van passar a ser gratuïts i va néixer la Festa Major Jove, amb concerts cada nit a la Font del Balç. “I estem convençuts que aquella aposta ha estat un èxit, perquè el públic no ha parat de créixer i, sobretot, estem orgullosos d’haver estat capaços de captar gent de tota

la comarca del Berguedà”, explica. Costa destaca l’èxit dels concerts d’orquestra. “Omplim la plaça de l’Estació, perquè la gent té ganes d’escoltar bona música”, diu. Fins i tot creu que estaria bé incorporar-hi alguna formació simfònica o de cambra per complementar les orquestres de ball. L’alcalde, que també és regidor de Festes, es mostra conveçut que “totes les edats i grups socials poden trobar coses que els agradin a la Festa Major de Gironella”. I, per això, diu, és “tan concorreguda”.

DEstiu Comarca

Avià posa humor a la Festa Major

Una cursa de cadires d’oficina s’afegeix a la baixada d’andròmines i s’estrena un partit de futbol amb barnusos i minifaldilles. P. 24

JULIOL DEL 2008

Els Pets revisen el cèlebre ‘Bon dia’

Onze anys després de la publicació de l’àlbum més venut en català, els de Constantí presenten a Avià un directe enèrgic i nostàlgic. P. 25

Bojos pel tuning es troben a Bagà

Afeccionats a l’art de personalitzar els cotxes es troben a la piscina en una Festa Major amb teatre, danses i, sobretot, molta música. P. 28 a 31

Més Nits Musicals a Guardiola

El municipi reviurà els concerts a l’església de Sant Llorenç prop Bagà, que acaba de passar per unes obres de restauració. P. 32 i 33

Olvan avança la Festa Major

Els actes s’amplien i comencen una setmana abans. Entre d’altres, destaca el concert de Skàndol Públic i la mostra de pocket bikes. P. 34 i 35

||| Festa Major de Gironella |

AJUNTAMENT DE GIRONELLA

Algunes de les danses que ballava durant els anys 50 i 60 l’esbart Sant Jordi, gràcies al qual es va recuperar el ball de l’Almorratxa a Gironella. ARXIU FAMÍLIA TOMÀS-RIU

Les danses i el dret de cuixa El domini del senyor feudal sobre les donzelles es representa a Gironella amb el ball de l’Almorratxa. El festival folklòric convida aquest any un esbart de Manresa i un de Tarragona Diuen els entesos que el ball de l’Almorratxa és una mostra de com el senyor feudal “confraternitzava amb el poble”. Però, en realitat, feia alguna cosa més que “confraternitzar” amb les donzelles: es cobrava el dret de cuixa. Aquesta sembla que és la interpretació més fidel del sentit del ball, que encara és una de les principals atraccions de la Festa Major de Gironella, l’element més tradicional i l’estrella del festival de dansa

folklòrica, que aquest any es farà el dissabte, 16 d’agost, a les 10 de la nit a la plaça de Vila. A més dels Amics de l’Almorratxa de Gironella, pujaran a l’escenari l’esbart Manresà i l’esbart Santa Tecla de Tarragona. Serà la 38ena edició del festival, que va néixer com una iniciativa del desaparegut esbart Sant Jordi. L’antic esbart va deixar d’existir ara fa dues dècades, però el ball de l’Almorratxa manté la vigència

CATALUNYA

Campdevànol i Lloret de Mar A Campdevànol, la Gala del mes de setembre també té una dansa amb una almorratxa amb cintes de colors. A Lloret, la Dansa de les Almorratxes es pot veure el 24 de juliol. Segons la tradició, el ball explica la història d’un mariner àrab que es va enamorar d’una donzella cristiana.

i resisteix al pas de 500 anys d’història. El ball es va començar a dansar durant els segles XV o XVI, tot i que la música que ara l’acompanya és molt més tardana, i deu datar del segle XVIII, segons el Costumari Català de Joan Amades. La coreografia gironellenca es diferencia d’altres interpretacions del ball cerdà per l’almorratxa, un recipient que conté aigua perfumada amb què el senyor remulla les noies.

Tot i la llarguíssima història que té, el ball de l’Almorratxa es va arribar a perdre, i va fer falta la fundació de l’esbart Sant Jordi per recuperar-la, l’any 1956. També va caldre la implicació d’un esbart de Barcelona, que en recordava els passos, i d’uns nois de Sallent, que van pujar a Gironella a ensenyar-ne a les parelles. A mitjans del segle passat, es ballava tot sortint de missa, i al vespre, a l’envelat. Ara, només es manté la versió nocturna.

DEstiu Comarca

JULIOL DEL 2008

||| Festa Major Jove de Gironella >>

AJUNTAMENT DE GIRONELLA

Nits de música per a joves a l’escenari de la Font del Balç La Festa Major Jove reuneix grups locals i d’arreu del país Programa d’actes

Divendres, 15 d’agost 23:30 h Concerts: >> Dkapitors >> Lared Bencase >> Gang Band >> La Comunidäd: dj Samuel M vs Nitser Dissabte, 16 d’agost 23:30 h Concerts: >> Mabe’l >> Esne Beltza >> Nour >> La Comunidäd: Dj De Volar Diumenge, 17 d’agost 23:30 h Concerts: >> Sweet Hangover >> Strombers >> La Comunidäd: I’m not a dj Redacció

La Festa Major de Gironella promet tornar a ser una referència per a tots els joves del Berguedà. Un cop més, la festa d’estiu de la vila tindrà la seva versió jove, que es farà a l’escenari natural de la Font del Balç. “L’entorn és una de les claus de l’èxit de la Festa Major Jove”, considera el regidor de Joventut, David Font, perquè “permet fer actuacions a l’aire lliure, però sense estar exactament al nucli urbà de la vila”. El cartell combina grups locals amb formacions reconegudes

arreu del país. Hi seran totes les bandes de Gironella, tret d’una per motius d’agenda. Pujaran a l’escenari de la Festa Major Jove Dkapitors, Lared Bencase, Gang Band, Mabe’l i Sweet Hangover. Divendres, 15 d’agost, hi haurà un concert amb tres grups locals, i per sorteig, s’ha decidit que els altres dos, Mabe’l i Sweet Hangover, actuin de teloners de les tres formacions convidades, dissabte, 16, i diumenge, 17. Catalans, bascos i àrabs Dissabte, seran a la Font del Balç la formació basca Esne Beltza, apadrinada per Fermín Muguruza, i Nour, una combinació de músics catalans i internacionals amb reminiscències àrabs. Diumenge, tancarà la Festa Major Jove el grup de Cardona Strombers, que hi posarà ritmes rumbers i “molta festa, sobretot per als més joves”. Segons Font, “hi ha opcions per a tots els gustos”, també per als amants de l’electrònica. Una sessió de música de discjòquei tancarà cadascuna de les tres edicions de la Festa Major Jove, gràcies a l’aportació de La Comunidäd. Es tracta d’un grup d’amics de Gironella afeccionats a la música electrònica, alguns dels quals han treballat de discjòqueis de manera més o menys pro-

fessional. Estan vinculats a l’associació cultural Font del Balç. Per la Festa Major Jove, faran tres actuacions, amb els discjòqueis Samuel M, Nitser, De Volar i I’m not a dj. Amb l’electrònica, es completa una oferta àmplia de música per a llargues nits d’estiu, que tenen com a objectiu “acostar la gent jove a la Festa Major de Gironella”, segons explica el regidor. En les quatre edicions anteriors, la proposta musical de la Font del Balç s’ha anat consolidant i, “ara ja és força coneguda fora de Gironella”. Joves de tota la comarca Això fa que, cada agost, la Festa Major Jove sigui capaç d’atreure gent de tota la comarca que busca a Gironella una reinvenció de les clàssiques festes majors d’estiu. “No podem estar més satisfets dels resultats que ha donat fins ara, sobretot per l’acollida que ha tingut l’oferta de música en directe més enllà de Gironella”, diu Font. D’aquesta manera, la triple oferta de grups locals, bandes amb projecció arreu del país i música electrònica ha aconseguit atreure un públic nombrós, i s’ha convertit en la fórmula d’èxit de les nits de la Festa Major de Gironella.

DEstiu Comarca ||| Festa Major Jove de Gironella | Els caps de cartell

Esne Beltza Esne Beltza vol dir ‘llet negra’ en basc. El nom, el va suggerir Fermín Muguruza per a una formació que apadrina, i juga amb la idea del blanc i el negre: música negra feta per blancs. Encapçalat per Xabier Solano, el grup ja va passar per la Font del Balç el desembre, presentant una música mestissa de reggae, ska i hip hop. És una proposta animada per gaudir de la festa. FOTO: GAUILUNAK

Nour Yacine Belahcene, excantant de Cheb Balowski, lidera Nour, una formació de nom àrab (“llum”), que combina la tradició de la cançó marroquina i àrab amb l’electrònica. El primer disc, Papier Mullat, està produït, entre d’altres, per Pau Guillamet, Guillamino, que és l’encarregat de les bases electròniques, els samplers i algunes veus. Han estat a Mèxic i a Costa Rica. FOTO: hace color

Strombers La banda de Cardona Strombers ja s’ha convertit en un clàssic de les festes majors de la Catalunya central. És una de les formacions que més atreu el públic jove, a base de reggae, rumba i pop-rock. La gira actual es diu Istiu Tur, i l’afronten immersos en la preparació del pròxim disc, que apareixerà a la tardor. Tenen una cançó sobre la Patum de Berga. FOTO: STROMBERS

JULIOL DEL 2008 AJUNTAMENT DE GIRONELLA

DEstiu Comarca

JULIOL DEL 2008

||| L’Onze de Setembre i Gironella >>

AJUNTAMENT DE GIRONELLA

Martí Barcons, en el paper d’avi Jordi, en primer terme, travessant el Pont Vell. ARXIU/LA GRESCA

Els diables de Puig-reig s’apunten a l’Onze de Setembre de Gironella Uns 40 dimonis posaran pirotècnia a l’espectacle patriòtic Redacció

L’Onze de Setembe i Gironella serà aquest any més espectacular que mai. El grup de teatre La Gresca ha convidat a participar-hi la colla de diables Clot de l’Infern, de Puig-reig, que hi portarà una quarantena de persones. L’any passat, els diables ja hi van fer una petita col·laboració, i “va ser una gran experiència tant a nivell artístic com de relació personal i de convivència”, explica el director de La Gresca, Jordi Vallbona. Per això, aquest cop, han decidit anar més enllà i els diables arribaran a Gironella amb tota l’artilleria. Apareixeran en escena per recrear un somni de l’àvia. Quan tota la família la deixa sola per participar als combats de Barcelona, la dona sent un profund trasbals, i pateix un malson horrorós. “Aquí, podrem veure

dimonis i tambors, actuant alhora, amb molt foc i soroll, i amb una acústica sensacional”, detalla Vallbona. Dues funcions L’Onze de Setembe i Gironella es podrà veure a les roques del Riu el dimecres, 10 de setembre, i l’endemà, dijous, en dues funcions, que començaran a les 10 de la nit. L’organització hi espera unes 2.000 persones, i preveu esgotar les localitats. Les entrades es podran comprar anticipadament els dies 4, 5, 8 i 9 de setembre de 2/4 de 6 a 2/4 de 9 al Local del Blat de Gironella, i els mateixos dies de les representacions a partir de les 8 del vespre. També es poden encarregar a l’Ajuntament, a través del telèfon 93 825 00 33. A més de la presència dels diables de Puig-reig, l’espectacle també tindrà aquest any una al-

tra novetat: hi haurà una escena nova a l’inici de la representació. “Serà un pròleg, que creiem que feia falta i que esperem que ajudi a entendre una mica més l’argument de l’obra”, diu el director. Hi intervindran els personatges de Rafael de Casanova i Antoni de Villarroel, reunits a Barcelona, admetent la capitulació de la ciutat. Els diàlegs, els ha escrit el mateix grup de teatre La Gresca, i reprodueixen els fets reals que van tenir lloc l’any 1714. Segons Vallbona, “el pròleg pot agradar molt, i ajudarà a posar els espectadors en situació”. Des de fa mesos, els membres del grup de teatre ja estan treballant en les funcions d’aquest any, i aquest estiu es començaran a mobilitzar també els més de 200 col·laboradors i voluntaris que participen en l’obra.

DEstiu Comarca ||| L’Onze de Setembre i Gironella |

JULIOL DEL 2008

La derrota del país i la victòria de l’autoestima L’espectacle explica la història d’un grup de voluntaris gironellencs que van ser a Barcelona pel setge de 1714 Després de dos mesos de setge durant la guerra de Successió, la ciutat de Barcelona va caure, finalment, a mans de les tropes del duc de Berwick. Era l’11 de setembre de 1714 i, des de llavors, Catalunya commemora la derrota en la seva Diada Nacional. En aquella fatídica batalla, hi van participar voluntaris de tot Catalunya, també del Berguedà, i de Gironella. L’espectacle que es pot veure a les roques del Pont Vell explica la història d’una família de voluntaris. L’avi Jordi, que treballa enterrant morts al fossar de les Moreres, i la seva néta, l’Eulàlia, que marxa de Gironella acompanyada d’una colla de titellaires.

L’avi i la néta treballen junts a la capital i, des d’allà, viuen la caiguda de Rafael de Casanova. L’enfrontament entre les tropes borbòniques i les de l’arxiduc Carles també es pateix al si de la famíla gironellenca, on apareix un traïdor. I, com diuen els versos de Pitarra, “al fossar de les Moreres, no s’hi enterra cap traïdor”. L’aparició de la sorpresa familiar deixa ben clar que el patriotisme pot més que els sentiments, i aquest és un dels moments més dramàtics de l’espectacle. L’argument també permet fer un flaixbac cap a una història paral·lela, la de la guerra dels Segadors (1640), i cap a d’altres moments, com l’agonia i la

AJUNTAMENT DE GIRONELLA

mort de Pau Claris, tots viscuts en primera persona per la família de gironellencs. I l’espectacle, acaba, previsiblement, amb un final dramàtic: les tropes de Casanova queden derrotades. Els voluntaris tornen amb els braços caiguts cap a Gironella, però, comença, llavors, un període de prosperitat econòmica a Catalunya i de recuperació de l’autoestima nacional. Amb el pas dels segles, l’autonomia es recupera, i aquest és el missatge amb què culmina L’Onze de Setembre i Gironella: l’afirmació patriòtica es manté viva, però queda molta feina per fer. Anna Costa

Una batalla a les roques del Pont Vell. ARXIU/LA GRESCA

DEstiu Comarca ||| Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre >>

JULIOL DEL 2008

AJUNTAMENT DE PUIG-REIG

Veus d’arreu del món, a Puig-reig El Festival Internacional congrega aquest any corals del Japó, les Filipines, Hongria i Eslovàquia

El grup Close Harmony Friends, de la ciutat de Nitra (Eslovàquia), actuarà el 5 de setembre. arxiu Redacció

Després de dos mesos d’estiu plens de certamens musicals i de tota mena d’activitats artístiques, a principis de setembre arribarà un any més el Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre, que comparteixen Puig-reig i Castellbell i el Vilar. En els últims anys, el festival ha aconseguit fer-se un lloc important en l’àmbit del cant coral i ha permès establir un intercanvi cultural a nivell mundial. La 29ena. edició del certamen coincideix amb el 40è aniversari de la Polifònica de Puig-reig, i arriba amb novetats. Tot i que oficialment el festival se celebra els dies 3, 5, 6 i 7 de setembre, el principal canvi d’aquest any és que també hi haurà un concert el dimecres, dia 27 d’agost, a càrrec de l’UST Singers, que és el Cor de la Universitat de Santo Tomás de Manila (Filipines). Aquesta coral “és una de les

millors que ha passat pel festival”, assegura Maria Rosa Riera, presidenta de la Polifònica. “Havia participat en altres edicions, però feia temps que no podia venir i és per això que estem molt contents que aquest any puguin tornar a ser amb nosaltres.” És una coral que canta diversos estils musicals i, segons Riera, “ho fa amb molta sensibilitat i arriba molt al públic”. De fet, ha estat de les corals que més èxit ha tingut en les gairebé tres dècades de vida del festival. Delegació asiàtica Una setmana després del primer concert, que obrirà el Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre, hi haurà quatre dies més d’actuacions. El dimecres, dia 3 de setembre, li tocarà el torn a Madrigal Singers, un cor format a la Universitat Musical Elisabeth d’Hiroshima (Japó). Aquesta coral és la primera vegada que participa al festival i

Programa de concerts

Dimecres, 27 d’agost 21:30 h UST Singers, cor de la Universitat Santo Tomás, de Manila, Filipines Dimecres, 3 de setembre 21:30 h Madrigal Singers, de la Universitat Musical Elisabeth, d’Hiroshima, Japó Divendres, 5 de setembre 21:30 h Close Harmony Friends, de Nitra, Eslovàquia Divendres, 6 de setembre 21:30 h Cor Monteverdi, de Budapest, Hongria Diumenge, 7 de setembre 11:30 h Missa a la Parròquia 12:15 h Sardanes a la plaça Nova, i recepció de les corals a l’Ajuntament de Puig-reig 18 h Concert de cloenda amb el Cor Monteverdi, el Cor Close Harmony Friends, el Cor de Noies Geriona Juvenil de Girona, la Coral de l’Escola Municipal de Música de Berga, la Capella de Música Burés i la Polifònica de Puig-reig

El cor Monteverdi, de Budapest (Hongria), serà a Puig-reig. arxiu canta madrigals. Els madrigals, creats durant el Renaixement i el primer Barroc, són composicions de música vocal. Dijous no hi haurà concert, però el divendres, 5 de setembre, sí. Per aquest dia, hi ha programat un concert a càrrec de Close Harmony Friends de Nitra (Eslovàquia). Riera explica que “es tracta d’un grup petit, format per 9 cantaires però, quan canten, semblen una orquestra perquè fan efectes sonors. A més, és un grup que sol agradar molt, ja que canten diversos estils musicals: clàssic, modern, pop, jazz, rock...”. Dissabte, 6 de setembre, actuarà el Cor Monteverdi de Budapest (Hongria). És un dels cors més tradicionals del seu país, està dirigit per John Eliot Gardiner i és també una de les formacions més nombrosos del festival, ja que compta amb 35 components. “És la primera vegada que el

Cor Monteverdi participa en aquest festival, no els coneixem personalment, però en tenim molt bones referències”, diu la presidenta de la Polifònica. Cloenda de luxe La cloenda del festival, el diumenge, 7 de setembre, serà un dels actes més especials. Les corals Monteverdi de Budapest i Close Harmony Friends de Nitra repetiran en aquest últim recital, i s’hi afegiran el Cor de Noies Geriona Juvenil de l’Escola Municipal de Música de Girona, que va guanyar el primer premi del II Festival de Cant Coral Sant Jordi a Port Aventura l’any passat, i la Coral de l’Escola Municipal de Música de Berga. També actuaran la Capella de Música Burés i la Polifònica de Puig-reig, que són les organitzadores d’aquest festival. Tots els concerts es faran al Pavelló d’Esports, i les entrades anticipades es poden comprar a Esports Pujol (93 838 02 94).

DEstiu Comarca ||| Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre |

JULIOL DEL 2008

AJUNTAMENT DE PUIG-REIG

La Polifònica de Puig-reig celebra quatre dècades de vida en plena feina d’organització del Festival Internacional de Cant Coral de la Catalunya centre. Thaira Manresa

40 anys fent vibrar auditoris El Festival Internacional de Cant Coral de la Catalunya Centre és una iniciativa de la Polifònica de Puig-reig, que celebra quatre dècades de vida. L’entitat ha cantat arreu del món El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que és difícil de definir d’una manera formal. Tal com reflecteix l’expressió llatina tempus fugit, el temps passa molt de pressa, tant, que gairebé no ens n’adonem. El temps passa per a tot i per a tothom, i moltes vegades això es converteix en un motiu de celebració i alegria. La Polifònica de Puig-reig està d’enhorabona i és que enguany celebra el 40è aniversari de la creació. Després de quaranta anys de concerts i actuacions, la valoració no podia ser més positiva: “Són 40 anys molt positius, ja que, des dels inicis, la Polifònica ha mantingut una línia ascendent. Ara, cal mante-

nir l’equilibri i el nivell assolit. Per tant, hem de fer una valoració molt positiva, tot i que no estem exempts de certes dificultats que anem mirant de vèncer com podem”, assegura el director de la Polifònica de Puig-reig, Ramon Noguera. La Polifònica compta amb un repertori musical que inclou diverses èpoques i estils. Pel que fa a la música clàssica, cal destacar obres com El Messies de Haëndel o el Rèquiem de Mozart, entre moltes altres. Tot i això, cal recordar que les arrels de la Polifònica estan lligades al món sardanista i la coral és reconeguda com una excel·lent intèrpret de sardanes corals, de les quals ha fet múltiples actuacions i ha enregis-

Discografia

TRAJECTÒRIA

Per damunt de tot, àlbums de sardanes

Vocació mundial

||| 1 | Música Coral Catalana del segle XX Cançons d’autors com Civil, Millet, Serra, Taltabull o Thomàs ||| 2 | Sardanes d’Or 4 L’Empordà, entre d’altres ||| 3 | Sardanes d’Or 5 Inclou temes molt populars, com La santa espina ||| 4 | Música Religiosa Peces del segle XVI fins al XX ||| 5 | Nadal en el món Amb nadales internacionals ||| 6 | País de cançons Peces de la Nova Cançó amb el manresà Manel Camp ||| 7 | Sardanes d’Or 21 Amb la Principal de la Bisbal

La Polifònica de Puig-reig va néixer l’any 1968 amb el nom de Coral Joventut Sardanista, provinent de la colla sardanista del mateix nom. El 1987, va adoptar el nom de Polifònica de Puig-reig. En tot aquest temps, ha actuat a la majoria d’estats europeus i també a països com els Estats Units, Mèxic, Singapur o Veneçuela, entre altres. Ha promogut el Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre, que es realitza cada setembre des fa 28 anys. El 1993, amb motiu del 25è aniversari, la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi.

trat diversos discos. Segons Noguera, hi ha alguns aspectes que diferencien la Polifònica de la resta de corals i que la fan única: “És un cor a prova de tots els reptes, ja que pot assumir qualsevol repertori de qualsevol estil musical, del barroc fins al gospel i té una sonoritat especial, ja que sempre he tingut molta cura a l’hora de treballar les veus”. La Polifònica acostuma a fer 30 concerts i assisteix a una cinquantena d’actes cada any. És l’aventura quotidiana d’una coral que s’ha fet gran en tots els sentits a mesura que han passat els quaranta anys de vida. Maite Flores

DEstiu Comarca

JULIOL DEL 2008

||| Festes i activitats d’estiu |

AJUNTAMENT DE PUIG-REIG

COLÒNIES

Cal Vidal converteix la Festa Major en un punt de trobada del veïnat

L’estiu és sinònim de festa major, i les celebracions populars són el punt de trobada de desenes de veïns i veïnes. En molts casos, les festes són alguna cosa més que passars’ho bé; són també un element de comunitat i una manera de fer poble. A Cal Vidal, passa una cosa així. La festa és una cita ineludible per tot el veïnat. Aquest any, seran dos dies intensos plens d’actes, fruit de l’esforç dels veïns que hi treballen des del mes de març. La Festa

Major de Cal Vidal se celebrarà els dies 26 i 27 de juliol. Els actes començaran dissabte, 26, a les 8 del matí amb el concurs de pesca de Cal Vidal, que arriba a la vuitena edició. Les inscripcions per participar al concurs es faran al bar Juventus, a partir de 3/4 de 8 del matí. A la tarda, hi haurà un espectacle de màgia, humor i animació, a càrrec de Dani Màgic. La jornada del dissabte acabarà amb un gran ball de nit amb Josep Candáliga. El ball començarà a les 10 i

l’entrada serà gratuïta. A la mitja part, es farà una botifarrada per recuperar forces. El diumenge, 27, les activitats començaran a les 12 del migdia amb un partit de futbol de casats contra solters. Després del partit, es farà un aperitiu i la Festa Major acabarà amb una paellada per als veïns de Cal Vidal a les 2 del migdia. Les inscripcions anticipades al dinar es faran també al bar Juventus de la mateixa colònia. FOTO: arxiu / MUSEU DE LA COLÒNIA VIDAL

| A MÉS |||

Puig-reig mostra com era l’educació durant la República La mostra Educació, municipis i República arriba a Puig-reig després de recórrer més d’una desena de municipis de Catalunya. Es tracta d’una mostra sobre l’educació durant el període de la Segona República, i explica el funcionament de l’Escola Nova, una institució que treballava per crear una educació nova, gratuïta, única, laica i en llengua catalana, i que va convertir Catalunya en un país pioner en matèria d’educació. L’exposició, la proporciona el departament d’Educació de la Diputació de Barcelona i comptarà amb material exclusiu de la historiadora Rosa Serra. La mostra es podrà veure a partir del dissabte, 6 de setembre, a la Torre Nova de Cal Pons.

El carrer Major celebra amb foc i música la festa de santa Marta

EXPOSICIÓ>>

Correfoc dels Diables del Clot de l’Infern, el 2007. ARXIU / DIABLES ACTIVITATS>> Les festes a Puig-reig són abundants i un exemple d’això és la festa del carrer Major, que se celebra amb motiu de Santa Marta. El divendres, 25 de juliol, hi haurà activitats per a tothom. A partir de 2/4 de 8 de la tarda, a la Plaça de Sant Martí, hi haurà un espectacle infantil a càrrec del grup d’animació Pep i Xispa, amb servei de bar

i graellada. Després de sopar, a 2/4 d’11 de la nit, hi haurà un correfoc amb els Diables del Clot de l’infern. La Festa de Santa Marta es tancarà amb un concert a càrrec del grup berguedà Skàndol Públic. El concert disposarà de servei de bar. La festa, l’organitza l’Associació d’Amics i Veïns del Carrer Major.

DEstiu Comarca ||| Activitats esportives |

JULIOL DEL 2008

Estiu ple d’esports a Puig-reig amb vòlei, bàsquet i futbol sala Centenars d’esportistes prenen part en tres competicions diferents Redacció

Un any més, arriben els tornejos d’estiu al Berguedà, i Puigreig és un dels municipis que, al juliol, aplega un nombre més important de competicions esportives. Els tornejos de bàsquet 3x3, les 24 hores de futbol i el torneig de vòlei platja són les competicions de referència que, any rere any, apleguen més participants i més i més públic. El torneig de bàsquet 3x3 arriba aquest any a la sisena edició, i l’organitza el Club Bàsquet Puig-reig. El torneig es farà els dies 23, 24 i 25 de juliol a partir de les 7 de la tarda al Passeig de la Riera de la Sala, on es muntaran diverses pistes de bàsquet l’una al costat de l’altra. Al bàsquet 3x3, hi juguen un màxim de tres jugadors per equip i n’hi poden haver de reserva. En aquest cas, els equips que participin al torneig hauran d’estar compostos per un mínim de tres i un màxim de cinc, amb dos a la banqueta. El torneig estarà dividit en tres categories: infantil (fins a 12 anys), júnior (fins a 16 anys) i

AJUNTAMENT DE PUIG-REIG

sènior (a partir de 17 anys). El funcionament del torneig és senzill: hi haurà una lligueta entre els equips participants i els conjunts classificats s’hauran de guanyar un lloc a la final, disputant diverses rondes eliminatòries. Els partits, els guanya el primer equip que aconsegueix 21 punts, menys en la categoria d’infantils, que, en aquest cas, han d’encistellar un màxim d’11 vegades. Els guanyadors d’aquest sisè torneig de bàsquet 3x3 s’emportaran trofeus i alguns premis especials. Les inscripcions pel torneig estaran obertes fins al dilluns, 21 de juliol. Futbol sala i vòlei platja D’altra banda, un dels tornejos més intensos que se celebra a Puig-reig és el de les 24 hores de futbol sala. Aquesta serà la tercera edició del torneig, que manté el format dels últims anys. Durant algun temps, la competició era oberta i durava quinze dies, però ara es concentra en una sola jornada. Els partits s’aniran disputant

Aspecte de la plaça Nova de Puig-reig, en plena disputa dels partits de vòlei platja. JOSEP VELILLA de forma consecutiva durant les 24 hores que dura el torneig, i se celebraran del 26 al 27 de juliol al Pavelló d’Esports de Puig-reig. Els partits constaran de dues parts de quinze minuts de durada cadascuna, menys la final del torneig, en què cada part durarà cinc minuts més. Un altre torneig molt arrelat a Puig-reig és el del vòlei platja, que es va celebrar entre els dies 14 i 19 de juliol. Durant pràcticament una setmana, la Plaça Nova del municipi es va transformar en una platja per acollir la dotzena edició d’aquesta competició, que va comptar amb més de 200 participants i centenars d’espectadors.

El vòlei platja és un clàssic dels estius a Puig-reig. JOSEP VELILLA

DEstiu Comarca ||| Festa Major d’Avià >>

JULIOL DEL 2008

AJUNTAMENT D’AVIÀ

Andròmines i cadires Avià avall Les cadires d’oficina deixaran els despatxos de les empreses per protagonitzar una cursa èpica

Diferents escenes de la baixada d’andròmines de l’any passat, en què la participació d’avianesos i avianeses ja va ser molt alta, i va generar expectació. RAMON VILLARÓ Redacció

Un any més, els avianesos podran veure circular andròmines pels carrers. La baixada popular de l’any passat va ser un èxit, i aquest 2008, els organitzadors de la Festa Major hi han tornat a apostar fort. La baixada d’andròmines va ser un dels actes més populars i emblemàtics dels anys 90, però es va perdre, i no es va poder recuperar fins l’any passat. La bona resposta de públic ha estat una garantia de continuïtat. És una cursa on els participants han de fer un recorregut amb trastos fabricats per ells mateixos. En concret, el punt de sortida serà cal Tauler. Després, les andròmines recorreran l’avinguda Pau Casals fins a arri-

bar a l’aparcament de la piscina municipal. Els requisits que han de tenir les andròmines són tres: que es puguin desplaçar, que puguin girar i que puguin frenar. La baixada d’andròmines es farà el dissabte, 30 d’agost, a les 6. Cadires d’oficina Després de les andròmines, hi haurà un acte pioner a la Festa Major d’Avià, la primera cursa de cadires d’oficina. Serà una cursa per la baixada de l’Ateneu fins a la piscina. Les cadires han de poder córrer per l’asfalt, les rodes haurien de ser resistents i s’haurà d’anar a sobre de la cadira durant tota la cursa. Qui aconsegueixi arribar primer a la línia de meta, tornarà a casa amb una espatlla de pernil.

ESPORTS

‘Futbolconya’, un partit amb jugadors disfressats Aquest any, no es farà el partit de casats contra solters, però sí que hi haurà futbol. A més del Memorial Alfons Gonfaus (foto), hi haurà una nova activitat menys competitiva. És el futbolconya, una nova modalitat en què els jugadors han d’anar disfressats amb barnusos o amb minifaldilles, per exemple. Es faran partits amb una duració de 15 minuts per part. Les disfresses aniran a càrrec de l’Ajuntament i les inscripcions pel partit es faran a la perruqueria Janina. El partitconya es farà després de la cursa de cadires d’oficina. FOTO: RAMON VILLARÓ

DEstiu Comarca ||| Festa Major d’Avià >>

JULIOL DEL 2008 AJUNTAMENT D’AVIÀ

Els Pets desitgen als avianesos que tinguin un ‘Bon dia’ El grup de Constantí porta a l’Ateneu la gira d’aniversari ELS PETS

Components Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Joan Reig (bateria i veus), Falin Càceres (baix), Joan Pau Chaves (piano, teclats i veus), David Muñoz Gnaposs (guitarra i veus), Joan Aguiar (violí, mandolina, percusió, mandola i veus) Data Dissabte, 30 d’agost Hora 0 h Lloc Sala de l’Ateneu Preu 14 € (anticipades) o 17 € (taquilla) Punts de venda confirmats Ajuntament, bar Ateneu i perruqueria Janina (Avià), bar Cal Negre, Born 12 i Rock&Clàssics (Berga), Font del Balç (Gironella), Inforber (Navàs), Born 12 (Manresa), Gemma Noguera Roba i Esport (Bagà) Redacció

No són amants dels convencionalismes i, potser per això, Els Pets han decidit celebrar l’aniversari del cèlebre Bon dia just quan fa onze anys de l’àlbum que els va consolidar. D’aquell disc, se’n van vendre 80.000 còpies, i encara és el més venut de la història en llengua

Els Pets, en un concert a Ses Salines (Mallorca). xgilest catalana, si deixem a banda els recopilatoris i les versions. “No ens importen les vendes, sinó el que va significar aquell discs per a nosaltres”, diu Joan Reig. Per al bateria d’Els Pets, Bon dia va fer que la banda de Constantí se separés del moviment del rock català, i que comencés un projecte propi. Des de llavors, han vingut àlbums més reflexius i intimistes, però sense perdre el segell optimista que Lluís Gavaldà imprimeix en cadascuna de les seves lletres i tonades. Respira, Agost i l’últim, Com anar al cel i tornar, han rebut l’aplaudiment unànime de la crítica i del públic. Els més fidels i les noves generacions no deixen d’omplir pavellons i envelats, com s’està

desmostrant en aquesta gira d’Els Pets, que va començar el 26 d’abril a Besalú. A Avià, els de Constantí arribaran el dissabte, 30 d’agost, en l’únic concert que faran a la setena regió. El recital durarà dues hores. A la primera part, interpretaran íntegrament les cançons del disc Bon dia, amb nous arranjaments. A la segona, tocaran peces més recents, fent un èmfasi especial en l’últim disc, que va sortir al mercat l’any passat. Serà un concert nostàlgic i engrescador, i el contrast deixarà clar que Els Pets miren al passat, però sobretot al futur. La gira del 2008 acabarà a Mèxic, on Els Pets participaran al festival de Guanajuato, el pròxim 24 d’octubre.

TEATRE

‘Boeing boeing’, una història d’embolics amb pilots d’avió

Després de l’èxit rotund d’Un Clos políticament incorrecte (foto), l’Agrupació Teatral Avianesa tornarà a actuar a la Festa Major. Aquest any, però, l’espectacle es titula Boeing boeing, i és una obra de Marc Camoletti, en què un noi està embolicat amb tres hostesses de vol. L’Agrupació Teatral Avianesa ha adaptat el text original i la història varia lleugerament, ja que, en aquest

cas, la trama gira al voltant d’una noia que està embolicada amb tres pilots d’avió. A causa d’una vaga de controladors aeris, coincideixen els tres amants a casa de la noia i aquesta els haurà d’anar amagant per les habitacions de casa seva per evitar topades inesperades. “Es tracta d’una obra d’embolics amb el vodevil clàssic i tòpic de portes que s’obren i es tanquen, és una

obra per passar-s’ho bé”, explica el director del grup, Jaume Fíguls. Els membres d’aquest grup de teatre assagen entre dos i tres dies per setmana, des de fa mesos, per tenir-ho tot a punt per a la representació. La funció es farà a la sala polivalent de l’Ateneu el dilluns, 1 de setembre, a 2/4 de 10 del vespre. El preu de les entrades serà de 7 euros. FOTO: R. VILLARÓ

DEstiu Comarca

JULIOL DEL 2008

||| Festa Major d’Avià >>

AJUNTAMENT D’AVIÀ

Música, esports i balls en una Festa Major d’Avià per a tots els públics Destaca la Polifònica, les orquestres i la pirotècnia, amb focs i diables Redacció

A la pràctica, la Festa Major d’Avià començarà els dies 23 i 24 d’agost, amb activitats esportives, que també s’inclouen al programa. El dissabte, 23, es jugarà el quart torneig de bàsquet 3x3 a la plaça de l’Ateneu a partir del migdia. I el diumenge, 24, a les 8 del matí, hi haurà el concurs de botxes social a les instal·lacions esportives. El divendres, 29 d’agost, començaran oficialment els actes de la festa, amb una cercavila que sortirà i acabarà a la plaça de l’Ateneu, recorrent diferents carrers del poble. Aquesta ruta no és fixa ja que anirà variant en les pròximes festes majors per tal d’arribar a tots els carrers del poble. Els grallers i la banda municipal d’Avià acompanyaran el grup de geganters durant tot el recorregut. Al vespre, hi haurà el sopar jove i, tot seguit, festival pirotècnic a l’aparcament de la piscina municipal. L’organització aconsella veure els focs des de l’aparcament de la plaça de l’Ateneu per gaudir d’una bona perspectiva. Després de la pirotècnia, hi haurà un concert a càrrec de la Polifònica de Puig-reig. Tot seguit, començarà la disbauxa, amb l’Orquestra Mitjanit i la seva discoteca. El matí del dissabte serà per descansar de tots els actes del dia

anterior, però, a la tarda, torna el concurs de pintura. La recollida dels quadres participants es farà a la Sala d’Exposicions de l’Ateneu i les inscripcions i el segellament de les teles es farà durant la setmana del 25 al 29 d’agost a l’Ajuntament. Al vespre, hi haurà una actuació de la colla de diables d’Avià, que recorrerà el nucli antic del poble des de la plaça de l’església fins a l’Ateneu. Tot seguit, arribarà l’hora de les havaneres amb el grup local Sac i Ganxo. Després del concert d’Els Pets, hi haurà discoteca mòbil fins a la matinada amb Parèntesis. El matí de diumenge estarà dedicat a l’audició de sardanes amb la Cobla Pirineu i, a la tarda, hi haurà futbol amb el Memorial Alfons Gonfaus, que enfrontarà la UE Avià i la UE Vic. Tot seguit, l’Orquestra Gerunda amenitzarà la resta de la tarda amb un concert de Festa Major. A continuació, es lliuraran els premis del concurs de pintura i hi haurà una exhibició de

D’esquerra a dreta, Josep Burniol, el regido Parera, membres de la Comissió de Festes, ball de l’escola Bàsic Pas de Berga. La jornada de diumenge, la tancaran l’Orquestra Gerunda i el quartet Xarop de nit. El dilluns serà per als més petits. Al matí, hi haurà coca i xocolata per a tota la mainada, i després, concurs de dibuix infantil. A continuació, hi haurà una festa de l’escuma i, tot seguit, activitats esportives al camp de futbol, on hi haurà un camp de 3x3, un inflable xutòmetre per posar a prova la punteria i un circuit de cars ecològics, entre altres coses.

ACTES RELIGIOSOS

Lleïr, el sant de la festa La Festa Major d’Avià se celebra en honor a sant Lleïr, festivitat que el calendari religiós fixa l’1 de setembre. Un dia abans, diumenge, 31, es farà una missa major canta-

da per la Coral Santa Maria d’Avià. Dissabte, 30, a les 8, hi haurà una missa vespertina. I, dilluns, 1, es farà encara una altra missa, en sufragi dels difunts del poble.

DEstiu Comarca ||| Festa Major d’Avià |

JULIOL DEL 2008 AJUNTAMENT D’AVIÀ

Un parapent al cel d’Avià, durant la Festa Major. JAUME BASCOMPTE Programa d’actes

or Gerard Ortega, Janina Andreu, Jaume Fíguls, Jordi Muntada i, a sota, Jordi , que s’encarrega d’organitzar la Festa Major d’Avià. m. F.

Nens i nenes participen al correfoc, l’any passat. TERESA MUNTADA

Dissabte, 23 d’agost Torneig 3x3 de bàsquet, a la plaça de l’Ateneu, fins el 19 d’agost Diumenge, 24 d’agost 8 h Concurs de botxes social, a les instal·lacions esportives 10 h Cursa d’orientació Divendres, 29 d’agost 18:30 h Cercavila, amb el grup de geganters, des de l’Ateneu 21:30 h Sopar jove 22 h Festival pirotècnic, a l’aparcament de la piscina municipal 23 h Concert de la Polifònica de Puig-reig, a la carpa de la plaça de l’Ateneu. Entrada: 5 € 0 h Nit de disbauxa amb l’Orquestra Mitjanit i la seva discoteca, a la plaça del Padró Dissabte, 30 d’agost 18 h Concurs de pintura 18 h Baixada d’andròmines, des de cal Teuler, recorrent l’avinguda Pau Casals, fins a l’aparcament de la piscina municipal. Premis: una espatlla de pernil (més de 5 ocupants), un lot d’embotits (d’1 a 5) i una ampolla de cava (1) En acabar Cursa de cadires d’oficina, des de l’Ateneu a la piscina. Premis: una espatlla de pernil (la més veloç), una altra espatlla (la més original) i un tastet sec (tothom) 20 h Futbolconya, al camp de futbol: monges contra capellans (set mascles vestits de monja contra set femelles amb sotana) i sexy match (set femelles amb barnús contra

set mascles amb tanga i minifaldilla 21:30 h Actuació de la colla de diables d’Avià, des de la plaça de l’església fins a l’Ateneu 23 h Havaneres, amb Sac i Ganxo, a la plaça del Padró 0 h Concert d’Els Pets, a la sala polivalent de l’Ateneu. En acabar Discoteca mòbil Diumenge, 31 d’agost 11 h 2 hores de resistència, al camp d’en Barjola, a l’oest del llac de Graugés 12:30 h Sardanes, a la plaça del Padró, amb la Cobla Pirineu 17:30 h Memorial Alfons Gonfaus: UE Avià contra UE Vic 18 h Exposició del concurs de pintura, a l’Ateneu 18 h Concert amb l’Orquestra Gerunda, a la carpa de la plaça de l’Ateneu En acabar Entrega de premis del concurs de pintura i exhibició de ball de l’escola Bàsic Pas 19:30 h Ball, amb l’Orquetra Gerunda i Xarop de nit Dilluns, 1 de setembre 9:30 h Coca i xocolata per a tota la mainada, a la carpa de la plaça de l’Ateneu 10:30 h Concurs de dibuix infantil, al mateix lloc 11:30 h Entrega de premis del concurs de dibuix, de records per als nens assistents al casal d’estiu i festa de l’espuma 17:30 h Activitats esportives, al camp de futbol 21:30 h Teatre, a l’Ateneu: Boeing boeing. Entrada: 7 €

DEstiu Comarca ||| Festa Major de Bagà >>

JULIOL DEL 2008

Bagà viu una Festa Major plena de bona música Les actuacions musicals seguiran protagonitzant un any més els actes principals de la festa del poble M. F.

La música tornarà a tenir un lloc destacat en la Festa Major de Bagà. Com és habitual, les actuacions musicals són les que concentren el major nombre de públic i no és d’estranyar que els organitzadors de la Festa Major apostin any rere any per aquest tipus d’actes. Hi ha grups musicals per a tot tipus de públic que interpreten diversos estils musicals. Aquest any, l’Ajuntament ha contractat bandes i orquestres tradicionals i altres grups més alternatius, a més de les xarangues populars.

AJUNTAMENT DE BAGÀ

El primer dels grups que actuarà a la Festa Major de Bagà serà l’orquestra Swing Latino, que és un grup manresà que canvia la seva música, vestintse d’etiqueta, per tocar les melodies i sons més elegants, amb valsos que enamoren o tangos passionals. El divendres, 1 d’agost, li tocarà el torn a The Cabrians i a Soweto. Els grups de Mataró i Barcelona, respectivament, són els més alternatius del cartell de concert de la Festa Major de Bagà. Per una banda, el primer és un grup ska que va néixer l’any 2001 i que presenta nou

disc a Bagà. I Soweto és un grup amb una llarga trajectòria amb una clara influència del jazz i el blues. Tots dos tocaran en un concert que s’ha programat al Pavelló Municipal d’Esports. La polifacètica Orquestra Marina oferirà tres actuacions durant tot el dia de dissabte, 2 d’agost. La primera actuació serà una audició de sardanes; a la tarda, oferirà un concert, i a la nit, amenitzarà el ball de Festa Major. A banda d’això, també hi haurà havaneres i discoteca mòbil, a més d’una xaranga que posarà música a la tarda pels carrers de la vila.

Programa d’actes

Dijous, 31 d’agost 18 h Pregó de Festa Major, amb el capgròs pregoner de festes, a la plaça Porxada 18:15 h Animació infantil, amb la companyia La Cremallera, a la plaça Porxada 0 h Ball, amb l’orquestra Swing Latino, al Pavelló Municipal 03 h Discomòbil, al Pavelló Municipal Divendres, 1 d’agost 18 h Animació infantil, a la plaça Porxada 22 h Obra de teatre, amb el grup de teatre La Faia 0 h Concert, amb The Cabrians i Soweto, al Pavelló Municipal 0 h Concert, amb Sold Out, a la Piscina Municipal 03 h Discomòbil, al Pavelló Municipal Dissabte, 2 d’agost 10 h Cursa popular 12 h Sardanes, amb la coblaorquestra Marina, al carrer Raval

15:30 h Tir al plat Tarda Kdd Tuning, a la Piscina Municipal 17 h Xaranga, amb Los Labradores, pels carrers de la vila 18:30 h Animació i espuma, a la plaça Porxada 19 h Concert, amb la coblaorquestra Marina, al Pavelló Municipal 22 h Actuació del grup Il·lusió, al Casal de la Vila 0 h Ball, amb l’orquestra Marina, al Pavelló Municipal 03 h Discomòbil, al Pavelló Municipal Diumenge, 3 d’agost Matí Kdd Tuning, a la Piscina 13 h Sardanes, amb la cobla Ciutat de Manresa, a la plaça Porxada 19 h Trobada d’esbarts, organitzada per l’Esbart Cadí, al Pavelló Municipal 22:30 h Havaneres i cremat de rom, amb el grup El Cremat, a la plaça Porxada

Alguns grups de la cartellera musical de la Festa Major de Bagà

Cobla-orquestra Marina

Cobla Ciutat de Manresa

Xaranga Los Labradores

La cobla-orquestra Marina es passarà tot un dia a Bagà. El dissabte, 2 d’agost, oferià una audició de sardanes a les 12 del migdia, al carrer Raval; un concert, a les 7 de la tarda, al Pavelló, i al mateix lloc, un ball de Festa Major, a partir de mitjanit. Nascuda a Lloret de Mar l’any 1977, la cobla-orquestra Marina és una de les més actives de Catalunya. FOTO: arxiu/orquestra marina

La Festa Major de Bagà no deixarà de banda la música tradicional del país. Hi ha programada una audició i ballada de sardanes per diumenge, 3 d’agost, a la 1 del migdia, a la plaça Porxada. Sobre l’escenari, hi haurà la Cobla Ciutat de Manresa L’audició coincidirà amb una altra activitat, la mostra i exhibició de la Kdd Tuning, que es farà a la piscina. FOTO: florriebassingbourn

La xaranga animarà la tarda del dissabte, 2 d’agost, amb un recorregut pels carrers de la vila, a partir de les 5. Los Labradores ofereixen música alegre, simpàtica i espectacular, amb ritmes dinàmics, i disposen d’una formació de bombo, caixa, platets, trompetes, saxos i trombons. L’animació de la xaranga es combinarà amb espuma a la plaça Porxada. foTO: breda de pl.

Sold Out

The Cabrians

Soweto

El grup berguedà Sold Out tornarà a actuar a la piscina de Bagà, on ja va ser l’any passat. El concert d’enguany serà divendres, 1 d’agost, a partir de la mitjanit. La banda va néixer fa tres anys, i la componen Xavi Costa i David Oriola (guitarres), Roger Canal (baix), Edgar Manzano (bateria) i Cristian Garcia (veu). Acaben de treure una maqueta. FOTO: sold out

Un grup de Mataró, The Cabrians, presentarà divendres, 1 d’agost, al Pavelló Municipal de Bagà un repertori de ritmes de ska, calypso i reggae. La banda interpretarà els temes del seu nou disc, For a Few Pussies More, que explica històries macabres, “de xèrifs executats i picants ballarines de can can”. La banda, la lidera Mario Cabretti. FOTO: CARLA SÖMME

Nascut fa nou anys al barri de Gràcia de Barcelona, el grup Soweto ofereix música jamaicana dels anys seixanta i sons tradicionals de música negra. A Bagà, actuarà conjuntament amb The Cabrians, també divendres, 1 d’agost, al Pavelló Municipal de la vila. En l’actualitat, la banda està formada per sis membres, i té una llarga agenda de concerts. FOTO: SOWETO

DEstiu Comarca ||| Festa Major de Bagà >>

JULIOL DEL 2008

AJUNTAMENT DE BAGÀ

TEATRE

Embolics, confusions i persecucions a la consulta del dentista

Bolangeres, jotes i balls de plaça, a la trobada d’esbarts Grups dansaires de tot Catalunya ompliran el Pavelló Municipal de Bagà M. Flores

Diversos esbarts dansaires, que són grups o associacions de persones que es dediquen a la recuperació, el manteniment i la difusió de la dansa i les tradicions folklòriques de Catalunya i dels Països Catalans, es trobaran a Bagà durant la Festa Major.

Els actors i actrius més joves del Grup de Teatre la Faia de Bagà representarà una obra de producció pròpia durant la Festa Major d’aquest any. L’obra es titula Consulta Geniva, digui? i la funció es farà el divendres, 1 d’agost, a les 10 de la nit. Es tracta d’un vodevil que s’emmarca dins de la consulta d’un dentista, on succeeixen situacions tan poc

habituals com, per exemple, la confusió entre dos germans bassons i la persecució entre lladres i policies. La comèdia és la clau de l’obra i els responsables de la representació afirmen que el públic que hi assisteixi podrà passar una estona agradable sense parar de riure. Hi apareixen una dotzena d’actors d’entre 11 i 13 anys. Aquesta obra ja es va

estrenar el passat 20 d’abril a Bagà i, gràcies a l’èxit obtingut, es tornarà a representar. El preu de les entrades serà de 2 euros. El Grup de Teatre la Faia, és una formació teatral que acumula anys d’experiència, ja que, durant les passades festes de Nadal, va celebrar el vintè aniversari de la seva creació. FOTO: C. SÀNCHEZ

Novetats de l’Esbart Cadí L’Esbart Cadí serà l’amfitrió de la trobada, que tindrà lloc el diumenge, 3 d’agost, a les 7 de la tarda al Pavelló Municipal. L’esbart baganès sorprendrà el públic amb la ballada de deu danses, algunes de les quals de nova creació. Al repertori, hi haurà bolangeres, jotes i balls de plaça, entre d’altres composicions. El cos de dansa i l’esbart infantil representaran l’Esbart Cadí

Els més petits de l’Esbart Cadí. en aquesta trobada. A més de l’esbart de Bagà, hi haurà diverses colles convidades. L’entitat, que es va fundar l’any 1951, compta amb més d’un centenar de membres. La trobada de la Festa Major és un dels actes que organitza l’Esbart Cadí al llarg de l’any, a més de la trobada del juliol i de la ballada de Festa de l’Arròs.

DEstiu Comarca

JULIOL DEL 2008

||| Festa Major de Bagà >>

AJUNTAMENT DE BAGÀ

La Piscina Municipal de Bagà acollirà un grup nombrós de cotxes que s’han sotmès al tuning, una tècnica que con

Cotxes a la carta arran Els amants del tuning celebren una quedada (kdd) a la gespa de M. F. / B. F.

L’any passat, es va convertir en la novetat més sorprenent i en un dels actes més concorreguts de la Festa Major de Bagà. I, aquesta vegada, torna, i ho fa amb més força. És la quedada (o kdd, com prefereixen escriure) dels amants del tuning, que tindrà lloc a la Piscina Municipal de Bagà. Dissabte, 2 d’agost, i l’endemà, diumenge, 3, desenes de cotxes s’exhibiran al costat de l’aigua. La trobada, l’organitza el Tuning Club Bagà, un grup d’amics que comparteixen la passió pels cotxes personalitzats. Canviar la imatge En forma part Antonio Lozano, un des organitzadors, que descriu el tuning com “una tècnica que consisteix a canviar la imatge dels cotxes, canviar-los l’estil completament, i que en resulti un cotxe molt diferent del que ha sortit de fàbrica”. Al llarg de l’any, Lozano i al-

tres afeccionats al tuning participen en quedades que es fan arreu de Catalunya, i molts dels amants del tuning d’arreu del país els tornaran la visita a principis d’agost, coincidint amb la Festa Major de Bagà.

De fet, amb només un any, la de Bagà s’ha convertit en una de les trobades més populars entre els amants del tuning, perquè l’escenari és insubstituïble: una piscina en impecable estat, al costat de les muntanyes i en un

Conceptes

Diferents estils, diferents resultats Hi ha diversos tipus de tuning, segons la finalitat i les prioritats. En destaquem alguns: ||| 1 | Racing Adaptació dels cotxes de carrer a l’estètica i a les prestacions dels cotxes de ral·lis. Pesen menys i corren més. ||| 2 | Import Es fan modificacions a la carrosseria, introduint-hi entrades d’aire amb línies agressives, i els motors arriben als 800 cv. ||| 3 | JDM La tendència Japan Domestic Market (JDM) és més minimalista, i consisteix a aconseguir des de fora tot de peces que es fabriquen al Japó.

||| 4 | Low Rider S’utilitzen carrosseries molt baixes que permeten conduir el cotxe molt lentament (art bulevar) i fer salts amb el cotxe. Es canvia la suspensió pneumàtica per una d’hidràulica. ||| 5 | DUB Llantes molt grans, de colors, i una estètica molt agressiva. ||| 6 | Extreme Cotxes per exposar-los, pintats amb esprais de molts colors. ||| 7 | Hot Rod Popular ja als anys 50, aquest tipus de tuning consisteix a modificar un cotxe vell per reduir-ne el pes i millorar-ne l’aspecte.

DEstiu Comarca ||| Festa Major de Bagà |

JULIOL DEL 2008

AJUNTAMENT DE BAGÀ

Obres al passat per assegurar el futur

nsisteix a millorar les prestacions dels vehicles i personalitzar-los. arxiu

de l’aigua la piscina en plena Festa Major de Bagà poble amb una estètica tan cuidada com Bagà. Segons fonts de l’organització de la Festa Major, l’èxit de l’any passat ha empès a donar encara més relleu a la trobada de cotxes tunejats, que és l’única que es fa al cap de l’any a la comarca del Berguedà. Trobada de dos dies Per això, la trobada s’allargarà enguany. Els cotxes estaran exposats durant dos dies, i no només un, com l’any passat. Es podran veure per primer cop durant la tarda de dissabte, i continuaran a la Piscina Municipal fins diumenge al matí. Els assistents a la trobada podran gaudir d’una àmplia varietat de cotxes personalitzats i podran intercanviar opinions amb els artífexs dels canvis d’aspecte dels cotxes. De fet, la primera edició de la quedada ja va sorprendre els mateixos organitzadors. Segons Lozano, “s’hi esperaven 8 o 10 cotxes”, i al final, les previsions

van apuntar molt més alt, cap als 35 o 40 vehicles. En l’edició de l’any passat, la Piscina Municipal de Bagà va rebre la visita d’afeccionats al motor procedents de clubs de tuning de Girona, L’Hospitalet, Blanes, Tarragona i Barcelona. Els banyistes de la piscina i els curiosos que s’hi van acostar van poder veure com poden canviar els cotxes, amb nous elements de maquinària i també amb estètiques molt diferents. L’origen del tuning és imprecís, ja que alguns l’atribueixen a Europa, concretament a Alemanya, entre el 1960 i el 1970, i altres consideren que va néixer als Estats Units. El que sí que se sap del cert és que ja s’ha convertit en una moda i en un fenomen cultural urbà de masses. Els que s’hi dediquen expliquen que aprendre a personalitzar un automòbil és una tasca molt costosa econòmicament i que requereix molta dedicació. També cal tenir destacats coneixements mecànics.

A l’esquerra, detall de l’accés al Palau dels Pinós; a la dreta, a dalt, l’estat de les obres, fa unes setmanes, i a baix, abans de començar els treballs. CONSORCI DE TURISME DE L’ALT BERGUEDÀ / AJ. BAGÀ

El Palau dels Pinós ha començat un important procés de treballs per rehabilitar l’edifici i modernitzar-lo El Palau dels Barons de Pinós, un dels edificis més emblemàtics de Bagà, està rebent una nova injecció per continuar treballant en recuperar l’edifici plenament i poder-lo preparar per al futur. Entre la Generalitat i l’Ajuntament de Bagà, hi destinaran 357.000 euros per fer obres de condicionament d’algunes de les sales de la planta baixa de l’edifici. El consistori vol aconseguir així que el Palau tingui més contingut, ja que, segons remarca l’alcalde, Nicolás Viso, és “un diamant en brut”. Ara, l’edifici acull l’oficina de turisme, el Centre Medieval i dels Càtars i, des de l’any passat, també l’oficina del consell regulador del Camí dels Bons Homes. Els treballs que s’hi estan fent serviran per recuperar la coberta i diferents elements de l’estructura de l’edifici. S’està fent la impermeabilització de les cobertes, les façanes

i les obertures i s’adeqüen els revestiments. A l’interior, es reparen esquerdes i fissures, es restauren les parets i els sostres i es renova la fusteria i els paviments. Ara, s’actua a la planta baixa, però l’edifici consta de diversos espais amb diferents estils arquitectònics: a la planta baixa, es mantenen les voltes de canó, i a la primera, els forjats de fusta, mentre que les cobertes són de teula LES FRASES

“El Palau dels Pinós és un diamant en brut” “Estem fent un pas més en la recuperació d’un edifici emblemàtic” “Tot i les millores que s’hi estan fent ara, encara quedarà molt camí per recórrer Nicolás Viso Alcalde de Bagà

àrab. Viso remarca que, amb aquesta millora, es fa un pas més en la recuperació del Palau dels Pinós. Tot i aquestes millores, Viso recorda que “encara quedarà molt camí per recórrer” per tenir totalment finalitzada la rehabilitació del Palau dels Pinós. Entre les futures actuacions, hi ha la instal·lació d’un ascensor i la recuperació de la sala de les pintures. Els treballs de remodelació van començar a l’abril, setmanes després que l’Ajuntament fes l’acte de replanteig de l’obra, que s’ha adjudicat a una empresa local. En principi, les obres tindran una durada d’un any, tot i que el fet que es tracti d’un edifici catalogat d’interès nacional fa que dur-les a terme sigui més complicat. Els treballs han obligat a allargar l’horari d’hivern del centre fins els primers dies del mes de juliol.

EQUIPAMENTS

Un punt de partida turístic per entendre la història de Bagà L’antic Palau dels Pinós s’ha convertit en l’epicentre del turisme a Bagà. Allà, s’hi pot visitar una destacada exposició permanent sobre el catarisme i l’època medieval de la vila de Bagà. Les sales de l’exposició estan organitzades de manera que diferents

personatges expliquen el lligam dels càtars amb la zona de l’Alt Berguedà, el Pirineu i, en concret, la vila de Bagà. A més d’acollir el Centre Medieval i dels Càtars, el Palau també és la seu permanent del consell regulador del Camí dels Bons Homes que

és, precisament, la ruta que feien els càtars a través de les serralades del Pirineu. A l’hivern, està obert els caps de setmana, i els feiners, es fan visites concertades. A l’estiu, hi ha activitat cada dia tret dels diumenges a la tarda i dels dilluns.

DEstiu Comarca ||| Festa Major de Guardiola >>

JULIOL DEL 2008

AJUNTAMENT DE GUARDIOLA

Guardiola viurà una Festa Major per a tots El municipi prepara la popular celebració d’estiu amb diversos actes musicals, esportius i infantils Programa d’actes

Un grup de nens i nenes durant la festa de l’espuma, l’any passat. AJUNTAMENT DE GUARDIOLA

Maite Flores

Porten mesos treballant i ja ho tenen tot gairebé a punt. Els organitzadors de la Festa Major de Guardiola han treballat de valent per confeccionar un programa variat i pensat per a tots els públics. Els actes començaran el dijous, 7 d’agost, i el tret de sortida, el donarà el tir amb arc i la gimcana infantil per als més petits. A la nit, li tocarà el torn

a les havaneres, amb el corresponent cremat de rom, al barri Bastareny i, tot seguit, discoteca mòbil amb dj Turry. Per a nens i esportistes Divendres, 8 d’agost hi haurà un espectacle infantil a càrrec del grup Xip-xap. Una de les novetats d’aquesta edició és la recuperació del tradicional torneig d’hanbol que es farà a les 6 de la tarda a la pista de les escoles. A continuació, es podrà jugar a

||| ENTREVISTA

Jordi Carreras REGIDOR DE FESTES DE GUARDIOLA

“Les entitats locals ens ajuden molt”

la PlaySatation i a la Wii, en les activitats emmarcades dins del cicle A prendre la fresca. Després, hi haurà un concert de les Nits Musicals i un altre per als joves, amb el grup Soweto. Per acabar la nit, dj Turry oferirà una altra sessió de discomòbil. Els actes més destacats de dissabte, 9, seran la cronoescalada ciclista fins a Sant Julià de Cerdanyola, la festa final del curset de natació infantil, el concert amb l’orquestra Montgrins i el

Organitzar la Festa Major de Guardiola, una de les celebracions més importants al cap de l’any, no és una feina gens fàcil. Entre d’altres coses, s’han de quadrar tots els actes, i tenir ben programats tots els horaris.

Dijous, 7 d’agost 17 h Iniciació al tir amb arc, amb Club d’Arquers de Brocà* 17 h Gimcana infantil, al Parc del Local Parroquial, amb el Grup d’Espai Penyes Altes* 22 h Havaneres, al barri Bastareny 0 h Discomòbil, amb dj Turry Divendres, 8 d’agost 9 a 14 h Fira del col·leccionista* 15 h Concurs de truc, al bar de la piscina* 17 h Espectacle infantil, amb Xip-Xap, a la pista poliesportiva 18 h Torneig d’hanbol, a la pista de les escoles 21:30 h PlayStation i Wii, a l’Estació* 22 h Nits Musicals. Concert, amb l’Orquestr@ Berguedà 23 h Concert jove, amb Soweto, i discomòbil amb dj Turry Dissabte, 9 d’agost 9 h Torneig de petanca* 9:30 h Cronoescalada ciclista Guardiola - St. J. Cerdanyola

12h Final del curset de natació 15 h Concurs de pesca infantil* 15:30 h Concurs de botifarra, al bar Avellaner* 15 h Trobada de puntaires* 16 a 18 h Torneig de futbol sala, amb la UD Guardiola* 19 h Partit de futbol sala femení** 19 h Concert, amb l’orquestra Montgrins 22:15 h Castell de focs d’artifici, al camp de futbol 23:30 h Ball, amb la Montgrins i discomòbil amb dj Gaona Diumenge, 10 d’agost 10 h Tres hores de resistència amb vespino 12h Missa solemne i sardanes 17 h Futbol de veterans 19 h Vídeo de les colònies, amb el Grup d’Esplai Penyes Altes 23 h Ball, amb la Montecarlo i discomòbil amb dj Gaona *Actes amb horaris susceptibles de modificació **Acte per confirmar

castell de focs d’artifici. Diumenge, 10, es faran les tres hores de resistència amb vespino, un dels actes més característics de la Festa Major. També es farà una missa en honor al pa-

tró del poble, un partit de futbol dels veterans de Guardiola i també es passarà un vídeo de les colònies. A la nit, ball amb la Montecarlo i final de festa amb dj Gaona.

––Què diferencia la Festa Major de Guardiola de les de la resta de la comarca? ––Els punts a favor que té la Festa Major de Guardiola són l’època en què se celebra i la varietat d’activitats.

els actes, ja siguin de la Festa Major o d’altres festes que se celebren al poble. Tot i això, hem d’agrair la col·laboració de les entitats locals, que ens ajuden molt.

––Aquest any, quins són els actes que poden cridar més l’atenció? ––Els més interessants poden ser el castell de focs artificials, les Nits Musicals i les activitats esportives, com el torneig d’handbol.

––Quant temps fa que preparen els actes de la Festa Major? ––Doncs, pel que fa a les orquestres, això pràcticament s’ha de lligar d’un any per l’altre. A banda d’això, la resta d’actes es comencen a perfilar un parell o tres mesos abans de la festa.

––Hi ha activitats per a tots els públics? ––La Festa Major és la festa del poble i, a l’hora d’escollir les activitats, sempre s’intenta pensar en totes les franges d’edat.

––Comporta molt d’esforç per a l’Ajuntament organitzar una Festa Major d’aquestes característiques? ––L’Ajuntament ha de fer un esforç important per lligar tots

––I l’esforç val la pena? Els ciutadans estan contents del resultat? ––Pels comentaris que ens arriben, crec que sí. Tot i això, sempre hi ha coses que es poden millorar, amb temps i experiència. ––Com es viu la Festa Major sent regidor? ––Hi ha alguns moments en què s’arriba a passar malament. Pràcticament, són tres dies sense dormir, però val la pena. Maite Flores

DEstiu Comarca ||| Festa Major de Guardiola |

JULIOL DEL 2008 AJUNTAMENT DE GUARDIOLA

El montestir de Sant Llorenç prop Bagà, a Guardiola de Berguedà, ha viscut un important procés de restauració. aj. guardiola

Dos concerts estrenen les obres del monestir de Sant Llorenç L’Orfeó Atlàntida i l’Orquestra Berguedà, protagonistes de les Nits Musicals Maite Flores

En els últims anys, el Monestir de Sant Llorenç prop Bagà s’ha convertit en un escenari idoni per a la música en directe. Cada estiu, s’hi han organitzat les Nits Musicals, que enguany arriben a l’edició número 49. Però, a les portes del mig segle de vida, les Nits prenen alè i es renoven per estrenar escenari, ja que el monestir, que data de l’any 898, acaba de finalitzar l’última fase de les obres de restauració. Nits Musicals Divendres, 1 d’agost, a 2/4 d’11 de la nit, tindrà lloc un dels concerts del cicle, que organitza la Comissió de les Nits Musicals. El concert, l’oferirà l’Orfeó Atlàntida, que és una de les entitats corals més antigues de Catalunya. Es va fundar l’any 1926 al barri barceloní d’Hostafrancs. Les obres que interpreta van del Renaixement fins a l’actualitat, passant pels espirituals negres i la música sacra, entre d’altres.

El concert constarà de diverses parts, en què s’interpretaran peces de Mozart, Bortnyánski, Palestrina, Strumski, Hrístov, Kedróv o Tchaikovski. L’altre concert que forma part del programa de les Nits Musicals es farà una setmana després, el divendres, 8 d’agost.

En aquest cas, l’Orquestr@ Berguedà, integrada per més de 15 instrumentistes de corda i 7 alumnes de les escoles de música de Berga i Puig-reig, serà l’encarregada de presentar un dels seus Concerts Verds a l’església romànica de Sant Llorenç, a 2/4 d’11 de la nit.

HISTÒRIA

Un edifici més que mil·lennari L’origen del monestir s’ha de buscar a finals del segle IX, a través d’una donació de terres. Un cop construït, hi van començar a viure monjos, i al 983, consta que n’hi havia quinze. Gràcies a grans donacions, fetes per comtes i senyors, va arribar a una gran prosperitat. A partir del segle XII, el canvi va ser radical i va anar decaient, sobretot perquè es van acabar els diners de les donacions i, fins i tot, per l’apropiació de terres i béns pertanyents al monestir per

part dels senyors de la zona. Els segles XIV i XV van ser els de màxima decadència. L’existència d’abats comendataris que no residien al cenobi va fer que el seu estat de deutes i ruïnes augmentés. A l’any 1592, va ser convertit en priorat dins de la Congregació Claustral de Tarragona i vinculat al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, fins a l’abandonament total l’any 1614. Les obres de restauració no van començar fins la dècada dels 80 del segle XX.

El seu repertori abasta des de la música barroca fins a composicions del segle XX, fent una especial incidència en els compositors catalans. Missa en honor al patró Diumenge, 10 d’agost, serà una data assenyalada en el calendari dels guardiolencs i guardiolenques, ja que se celebrarà una missa en honor a Sant Llorenç, patró del municipi. Llorenç fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què va ser martiritzat en una graella l’any 258. El 10 d’agost, data en què va morir Sant Llorenç, el reliquiari que conté el seu cap cremat és exposat per ser venerat al Vaticà. A Guardiola, el dia del sant patró se celebra amb tota una Festa Major i, concretament, amb una missa en honor seu. Aquest any, la celebració religiosa és especial perquè serà la primera des de les obres de restauració. Els treballs van començar l’any 1982 i s’han fet en diverses fases per la gran envergadura que té la intervenció.

DEstiu Comarca ||| Festa Major d’Olvan >>

JULIOL DEL 2008

Olvan amplia la Festa Major, que començarà una setmana abans El paintball i el pregó obriran el programa d’activitats Maite Flores

Olvan prepara la Festa Major d’aquest any que amplia els dies de celebració amb més actes i activitats que mai. El canvi de format de la Festa Major és una de les principals novetats del programa d’aquest 2008. Tot i que el gruix d’actes se celebraran entre els dies 1 i 5 d’agost, el tret de sortida de la Festa Major serà el proper dissabte, 26 de juliol, amb la celebració d’un torneig de paintball. Es tracta d’un esport en què els participants utilitzen pistoles d’aire comprimit per disparar petites boles de pintura contra els altres jugadors. Una altra de les novetats és que, aquest any, per primera vegada, es farà un acte d’inauguració de la Festa Major d’Olvan 2008. Durant aquest acte, es llegirà el pregó i també hi haurà una exposició i un tast de begudes de la terra. Els assistents a la inauguració podran gaudir de la

degustació d’una selecció de begudes, licors i destil·lats típics, com moscatell, aigua de València, pomada de les Illes Balears, burret de les comarques centrals del País Valencià i altres. MOTOR

Les ‘pocket bikes‘ s’exhibeixen a Olvan Les minimotos tornen a ser presents a la Festa Major l’Olvan després d’alguns anys d’absència. Les minimotos o pocket bikes són motocicletes en miniatura que corren en circuits tancats i que arriben a grans velocitats. El públic infantil podrà gaudir d’aquesta activitat tota la tarda de dissabte, 2 d’agost, pagant una entrada de 2 euros i, al vespre, hi haurà una àmplia demostració de pocket bikes a càrrec dels membres del MotoClub Benzina i Nervi d’Olvan.

Durant els primers dies de Festa Major, també hi haurà altres novetats, com els tornejos de bàsquet infantil i el primer torneig ràpid de futbol sala que, duraran tres dies consecutius (de dilluns, 28 de juliol, fins dimecres, 30), en què se celebraran les diferents rondes eliminatòries d’ambdós tornejos. A la Festa Major, també hi haurà altres actes esportius, com per exemple la presentació oficial de l’Olvan CE, el primer equip del club de futbol del municipi, que es manté un any més com a equip de Segona Territorial. En aquesta presentació, l’equip d’Olvan s’enfrontarà al Pradenc en un partit amistós. Activitats tradicionals Aquestes són algunes de les novetats més destacades, però també hi haurà activitats tradicionals que, any rere any, són presents al programa d’actes i que són les que desperten més interès i presenten una afluèn-

Un grup de nens i nenes juga al joc de les cadires durant la Festa Major d’Olva cia més important de públic. En una Festa Major com la d’Olvan, no hi poden faltar actes com el tradicional partit de futbol de casats contra solters, on es produeixen les típiques picabaralles més o menys amistoses entre uns i altres. Un altre dels actes destacats és el concurs de botifarra que, aquest any, arriba a la 26ena. edició i que es converteix així en un dels concursos de botifarra amb més tradició i més arrelament de la comarca. Hi parti-

cipen al voltant de cinquanta parelles de jugadors. Altres actes que també són molt concorreguts són els sopars populars d’obertura i tancament de la Festa Major, on es reuneixen la majoria dels habitants d’Olvan. La música i els balls d’envelat seran, també, protagonistes de la festa. Hi haurà una cantada d’havaneres amb cremat de rom, i diverses nits de ball. Hi participaran grups reconeguts, com Cafè Band, Mil·lenium

DEstiu Comarca ||| Festa Major d’Olvan |

JULIOL DEL 2008

Programa d’actes

an de l’any passat. MIREIA CASASAMPERA i Jordi Bruch. I, ben entrada la nit, també hi haurà sessions de discoteca per als més joves, que podran ballar al ritme que marquin el DJ Klaudi i el DJ Prats. Per als més joves, hi haurà música en directe. El grup local Grapat compartirà escenari amb els barcelonins Intershow i el grup berguedà Skàndol Públic, que presentarà les peces del seu últim disc I ara què?. El concert amb les tres formacions es farà divendres, 1 d’agost, després d’un sopar popular.

Dissabte, 26 de juliol 12 h Obert de Paintball Berguedà ’08 Diumege, 27 de juliol 12 h Acte d’inauguració de la Festa Major, davant de la piscina municipal Dilluns, 28 de juliol 18 h I Torneig de bàsquet infantil, al pati de l’escola 20 h I Torneig ràpid de futbol sala, a la pista poliesportiva Dijous, 31 de juliol 21 h Penjada de banderetes Divendres, 1 d’agost 17 h Activitats d’aventura per als infants, a les instal·lacions d’Indòmit 21 h Sopar popular, a la pista poliesportiva. Presentació de Maulets, xeranga popular del Casal Panxo i concert amb Skàndol Públic, Insershow, Grapat i DJ Klaudi – DJ Prats. Dissabte, 2 d’agost 10 h Concurs de dibuix “Pintem Olvan”, a la plaça de l’Ajuntament 15.30 h XXVI Concurs de botifarra, a l’Ateneu d’Olvan 16 h ‘Pocket Bikes’, a la pista poliesportiva 21.30 h Exhibició de Dirt Jump, al costat de la piscina

22 h Exhibició a càrrec d’Esbart Dansaire Fontcoberta i gran ball popular amb Cafè Band, a la pista poliesportiva Diumenge, 3 d’agost 11 h Paint ball, a les instal·lacions d’Indòmit. 17.15 h Presentació de l’Olvan C.E., al camp de futbol 19.15 h Partit de futbol infantil, al camp de futbol 20 h Partit: casats contra solters 22 h Sardanes amb la Principal de Berga, a la Plaça Major. Seguidament, gran ball de nit amb el grup Mil·lènium, a la pista poliesportiva. En acabar, música. Dilluns, 4 d’agost 10 h Gimcana infantil, a pista poliesportiva 16.30 h Parc infantil amb inflables, ludoteca i jocs populars, al costat de la zona poliesportiva. 22 h Castell de focs d’artifici. Havaneres amb el grup Ultramar i ball amb Jordi Bruch, a la pista poliesportiva Dimarts, 5 d’agost 17 h Jocs de cucanya, a la Plaça Major 21 h Sopar popular, a la pista poliesportiva

DEstiu

DOpinió

Editorials

Més polítiques públiques per fer créixer el turisme

’estudi de la Cambra de Comerç, del qual donem notícia en les primeres pàgines d’aquesta publicació, és la primera diagnosi seriosa del sector al Berguedà i un bon full de ruta per al futur. Les dades sobre l’impacte del turisme al PIB comarcal i sobre la creació de llocs de treball sorprenen per positives. I, si sorprenen, és perquè encara no ens hem acabat de creure que el turisme sigui de debò una opció clara per al Berguedà. I ho és. L’estudi deixa clar que, si les institucions locals i comarcals saben actuar com cal, el turisme pot ser un revulsiu per a la nostra economia en els pròxims anys. Malauradament, no sembla que Ajuntaments i Consell es prenguin prou seriosament les conclusions. Fer-ho és un repte, però també una necessitat, i més en uns anys de creixement lent.

Les festes majors, tot un patrimoni cultural

mb la transició, la majoria de municipis van reactivar les festes majors. La possibilitat d’una participació popular en l’organització, a través de comissions de festes i associacions culturals, ha permès democratitzar les festes d’estiu. Això ha donat com a resultat unes celebracions que, durant uns anys, han estat vives i participades. Però el cansament d’alguns organitzadors i la rutinització institucional han fet que, sovint, les festes siguin una còpia d’un any al següent. Per això, cal valorar i aplaudir els esforços dinamitzadors d’aquells que s’atreveixen a innovar i a programar noves activitats. Aquesta publicació que teniu a les mans pretén ser un gra de sorra en aquest sentit, converint-se en un nou mecanisme de difusió d’unes festes que ja són un patrimoni cultural de primer ordre.

DEstiu Número 1. Etapa 1. Juliol del 2008 Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Correus, 30. 08600 Berga. T. 938210562 Coordinació general Jaume Fíguls Redacció Anna Costa, Ricard Codina, Quim Espelt, Maite Flores, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens

Direcció d’art Emma Costa Maquetació Xavi Rosiñol Departament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons, Dolors Sànchez Impressió Imprintsa Bústia a bústia Unipost Distribució 17.000 exemplars Dipòsit legal B-34763-2008

JULIOL DEL 2008

FÍGULSPÈDIA

Per Jaume Fíguls

Estiu

Refresc

Swing

Exclamació que hom fa servir entre la primavera i la tardor quan descobreix que una rossa espectacular, en realitat, és un home. Uaaala! És tiu!

Al mes d’agost, expressió que s’utilitza quan es presenta tota la parentela a fer el vermut a casa i hom té la nevera avariada. Ho sento molt, però no tinc ‘re’ fresc!

Estil de jazz de moda als anys 30 que toquen les orquestres a les festes d’estiu per fer suar als balladors. Portaré els sogres al ball perquè ‘swing’ la cansalada!

Ferran Bertran

A l’estiu, tota cuca viu La calor altera la conducta Els actes delictius comesos en aquesta època de l’any acostumen a ser sense violència. Per què?

a poca feina impulsa a desenvolupar accions o conductes impròpies de les persones humanes, que atempten contra unes altres, que no tenen cap culpa que, a quatre energúmens, se’ls hagi alterat la sang (amb les altes temperatures, provocades, evidentment, pel canvi climàtic). I quan hi ha menys feina? A l’estiu! I què passa a l’estiu? Que la monotonia cansa, i molt. I llavors inventem els mil plans que sovint, ratllen els límits de la legalitat. Per exemple, a quants de vostès els han robat algun cop? Dirien que el lladre realment necessitava el que els va robar? Potser no. És només una malifeta que fa el lladre, només perquè està prohibit. Ja diu l’article 6 del Codi Civil que la ignorància de la llei no en justifica l’incompliment. I el millor del cas és que tenim més bons lletrats sense títol, que no pas titulats. No heu

sentit mai l’expressió “a mi no em toquis que sóc menor!” o bé “això és denunciable!”? Carai, deu ser a causa de les pel·lícules que la gent adquireix els veritables coneixements del que és punible. I perdem el temps pensant què és legal i què no. O potser el que no ho era ja ho hem ingerit i vicerversa. Què millor, doncs, que fer servir les armes de foc per anar a fer trabucades, que ben catalanes que són? I què me’n diuen d’utilitzar els ganivets per tallar un bon pota negra? I de fer desaparèixer les carteres o els rellotges en una sala plena d’espectadors sabent que, al final, tornaran a aparèixer?

Oh, i encara no saben la més bona, ben segur que la ignoren. A l’estiu, a diferència de l’hivern, els actes delictius freqüenten sense violència. O sigui que, si els han de robar, esperin-se a l’estiu, que no pendran mal. En fi, tot un món per descobrir si algun cop ens plantegéssim la senzilla pregunta: “això no està bé, però què puc fer per canviar-ho?”. Però vull acabar amb un verset que encara hi escau més bé: “feliços els perseguits a causa de la justícia...”. Ferran Bertran és estudiant de batxillerat

Xavi Rosiñol

El plaer perillós de la lectura estival

legir pot arribar a ser un esport de risc. No, no és que els nostres escriptors (ni els de cap país) siguin un perill públic, que alguns ho són. És que practicar el plaer de la lectura en ple estiu pot requerir precaucions bàsiques per garantir la supervivència. A la platja, els perills es multipliquen. D’entrada, perilla

la integritat física del sofert lector. Un atac amb pilota de goma procedent d’una parella de tennistes en banyador. Un projectil en forma de rasclet de plàstic llançat per l’espècie més perillosa del litoral: el nen de la veïna (de tovallola). Una tempesta de sorra fortuïta o provocada pel mateix rasclet. I el pitjor: un tsunami mediterrani si aconseguim

plantar-nos a la primera línia de l’aigua. Per sort o per desgràcia, el Berguedà no disposa de platges per practicar l’arriscadíssim esport de la lectura. Aquí, ens conformem amb les piscines municipals. Però els perills no despareixen. Hem de procupar no quedar-nos adormits si la lectura és gaire avorrida, perquè el risc d’insolació es

dispara. I, si anem a la piscina de Berga, el perill pot ser morir aixafat en una allau humana digna de Patum (del tros de sota del tabaler) quan arriben els preadolescents dels campus de bàsquet (que mira que són alts i grossos). A la platja o a la piscina, la lectura més agosarada és la del diari, sobretot si bufa una mica d’aire. Girar pàgina pot ser una

epopeia, i el destí més probable de la publicació periòdica (aquesta, per exemple) és un garbuix impossible de desfer, i una luxació de braços. Per si, lletraferits agosarats, decidiu de tota manera practicar la lectura estival, aquí va una proposa: El Arte, de Juanjo Sáez. Una delícia naïf. Xavi Rosiñol és periodista

DEstiu Opinió

JULIOL DEL 2008

Ramon Felipó

El Pi i els errors enciclopèdics Fe d’errades Hi ha cinc dades inexactes a la definició del Pi de les Tres Branques que fan la Gran Enciclopèdia Catalana i la Gran Geografia Comarcal de Catalunya

erga i el Berguedà, poden disposar, a parer meu, de quatre símbols identitaris: Queralt, el Pi de les Tres Branques, la Patum i el Pedraforca. Mossèn Cinto Verdaguer va publicar per primera vegada l’any 1888, al setmanari barceloní La Il·lustració Catalana, el seu poema Lo Pi de les Tres Branques. Des d’aleshores, aquest arbre del pla de Campllong (Castellar del Riu) ha esdevingut un dels símbols de la unitat dels Països Catalans i de la Santíssima Trinitat. La cultura d’aquest país té la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), que és, o hauria de ser, l’eina fonamental pel redreçament cultural i nacional dels Països Catalans. Però aquí tot va com Déu vol, i això és una autèntica llàstima per a tots els catalanoparlants. Les nombroses imprecisions o la manca sistemàtica de voluntat d’arranjar-les en les diferents edicions fan que passi el que ara està passant. Un bon exemple d’això és el que diuen del Pi de les Tres Branques. La edició de la GEC de l’any 1990 explica del Pi que, “durant la guerra civil, morí, però se’n conserven in situ els troncs, entorn dels quals hom hi celebra anualment,

des de 1981, una diada d’afirmació nacionalista el 25 de juliol”. I continua: “El 1901, el seu propietari, Tomás Campà, cedí a la Unió Catalanista d’Excursions...”. Són errors que es repeteixen en cadena al Diccionari d’Història de Catalunya, d’Edicions 62 (1992), i a la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1994). En aquestes tres obres de referència dels Països Catalans, que haurien de ser la nostra bíblia identitària i nacional, hi ha diverses errades: 1. El Pi va morir abans de l’any 1915. 2. La data de l’inici de la Diada Nacionalista és l’any 1980. 3. La celebració de la festa del Pi ja fa anys que es el tercer diumenge de juliol. 4. En Campà mai no en fou el propietari. La finca de Campllong era de la seva esposa, Maria Marpreu i Buxareu. Això és pot consultar al Registre de la Propietat de Berga. 5. Si es va cedir la propietat, va ser a la Unió Catalanista (a seques!), mai a una anomenada Unió Catalanista d’Excursions. Evidentment, és greu que, en tant poc espai, hi hagi tantes errades. Voldria assenyalar que en Josep Carreras, antic regidor de Cultura de Berga, en una entrevista de Jordi

Puntes, l’any 1982, a la revista Canigó, es lamentava d’això dient: “Hi ha poques dades sobre el Pi, i moltes són errònies, com ara en la Gran Enciclopèdia Catalana, que es dóna com a data de la mort el 1936”. Només reproduiré tres de les cites que ja recullo al meu llibre Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques: 1. Mossèn Bonaventura Ribera, l’any 1904, al bulletí del Centre Excursionista de Catalunya: “Me sentiria immensament satisfet que, quan no tingues altre fruit la meva humil tasca, obtingués la sort de fer moure a la Unió Catalanista a practicar los treballs convenients per que el Pi de les Tres Branques representes per a molts anys i centúries a la Catalunya sempre jove, floreixen i ferma, mai decrepita, envellida i morta”. 2. Marià Vayreda, a la revista berguedana Lo Pi de les Tres Branques, el 4 d’agost de 1901, feia referència al Pi: “Vetlleulo, sí, vetllem-lo tots els catalans i curem-lo per que nostre Pi està malalt, té les arrels marcades i el cor ferit, son frondós ramatge d’esmeralda no te el matís de sa jovenesa i de la salut i una de les seves branques, la que arrenca de sobre la ferida que li feu una ma criminal, sembla decantarse, encara que lleugerament i jo m’esfereeixo pensant quin serà

dels tres lemes de nostra bandera el representat per aquella branca que es vol tòrcer com si defallís al pes d’una monstruositat…”. “No em canso mai de demanar per nostra benvolguda Catalunya…”, escriu, i demana que s’adobi el vell Pi. Acaba amb paraules espectaculars: “Fem-li una bona femada amb els detritus de tot el podrit i corcat, de tot el caigut i a punt de caure, ja que en el món no hi ha res tant inútil que no servesca al menos per adobar la terra; vinguin doncs fems, força fems, que d’això rai a Espanya en sobra”. 3. El pare Postius, l’artífex de la coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt, escriu a la Guía de Berga y su Comarca y del Real Santuario de Queralt, l’any 1916: “Él más famoso árbol de Cataluña, árbol milenario que por una imprudencia perdió sus hojas en 1913 y era venerado como símbolo de la Augusta Trinidad y de la Vieja Cataluña…”. No em puc pas estar d’acabar aquest article sense recomanar-vos la lectura d’un text que Frederic Bentanachs va publicar al seu llibre Memòries d’un rebel (Llibres de l’Índex, Barcelona, 2003) sota el títol El Pi de les Tres Bronques. Després de la lectura, es pot entendre amb

tota la claredat del món perquè passava el que passava a finals dels 80 als aplecs o diades nacionalistes del Pi. Val la pena que us ho llegiu i em sento incapaç de reproduir el text a les pàgines d’aquesta seriosa publicació. “La veritat ens farà lliures!”, deia sant Joan, però també la sistemàtica recerca, l’autocrítica ben feta o el treball constant haurien de ser les eines fonamentals per al redreçament polític, econòmic, moral, social i nacional dels Països Catalans. Ramon Felipó és autor de ‘Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques’ (El Mèdol, Tarragona, 2003)

DEstiu Opinió

JULIOL DEL 2008

Robert Calvo

Del ‘bimbó’ al ‘breikindans‘ Georgie Dann, King África i, ara, Rodolfo Chikilicuatre La cançó de l’estiu té una coreografia que tothom intenta aprendre’s

il·lustració: emma costa

empre que arriben aquestes dates ens posem nerviosos perquè comencen les festes majors i encara no ens hem après el ball de moda de l’estiu. Si espiéssim què passa a les cases catalanes quedariem bocabadats del que fa la gent al menjador. Aparten les cadires i la taula i posen la música a tot volum per assajar el ball que els convertirà en els reis i reines de la pista. La primera cançó culpable d’aquest efecte estival va arribar l’any 1965. “Izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás, un, dos, tres.” Efectivament, La Yenka té la culpa

de tot. El senyor que la va idear va tenir molt mala baba, perquè després d’allò ja res no ha estat igual. Cada estiu ens hem vist obligats a trencar-nos les banyes assajant coreografies per no fer el ridícul a la plaça del poble. L’altre gran culpable de tot plegat és un home que ja té el seu nom gravat amb lletres d’or a la història de la música: Georgie Dann. Gràcies a ell, hem ballat èxits com La Barbacoa o El bimbó. Què seria de les nostres vides sense les mítiques lletres d’aquest home? Ja a la dècada dels 90, va haver-hi dos senyors que

van aconseguir despertar l’Espanya canyí. Ja saben, els de La Macarena. Una cançó que es va ballar des de Washington fins a Maçanet de la Selva. King África, David Civera, Sonia y Selena, Raffaella Carrá i el Puma completen l’elenc d’artistes que han convertit els nostres estius en mesos inoblidables. Ja som al 2008 i les coses no han canviat. Toca de nou posar-se en solfa. I aquest estiu ja saben com es balla, oi? Uno, el breikindans, dos el crusaíto, tres el maiquelyason, cuatro el robocó. Bon estiu! Robert Calvo és periodista

DEstiu

JULIOL DEL 2008