Diari de La Pobla - Festa Major 2008 - Número 1

DLaPobla

Diari de La Pobla de Lillet Maig del 2008

D Publicació informativa del Berguedà Edició Festa Major de Cinquagesma Número 1 | Any 1 Distribució gratuïta Edita: Bífidus Produccions

Turisme i indústria per millorar l’economia local L’OBERTURA DE ROCHA I L’AUGMENT DEL NOMBRE DE VISITANTS PERMETEN AFRONTAR EL FUTUR AMB GARANTIES P. 3 i 4

Una parella balla entre el públic la dansa de Falgars. CHARI ARAMBERRI

A BALLAR! La dansa de Falgars recupera a La Pobla de Lillet una tradició medieval convertida ara en festa popular TRADICIÓ AL SANTUARI P.5 | DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIÀLGIA P.6 | BALLS DE FESTA MAJOR P.7

PROGRAMA D’ACTES |

Un cap de setmana de música i festa sense parar ||| Divendres, 9 de maig

||| Diumenge, 11 de maig

||| Dilluns, 12 de maig

16h Llar del Pensionista

9h Pl. de l’Ajuntament

10h

CONCURS DE DÒMINO BALL AMB L’ORQUESTRA MITJANIT

ESMORZAR POPULAR I BOTIFARRADA PEL DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIÀLGIA

CERCAVILA DE SORTIDA AL SANTUARI DE FALGARS

Seguidament

12:30h Pl. de l’Ajuntament

SESSIÓ DISCO AMB ELS DJ LINS, DIMY I SALVA ||| Dissabte, 10 de maig

AUDICIÓ DE SARDANES

SANTA MISSA I CANTADA DE GOIGS

17h Saló La Flor

13h Falgars

LLEVANT DE TAULA

CONCURS DE BOTIFARRA

ANIMACIÓ INFANTIL I MÀGIA PER A TOTA LA FAMÍLIA

23h Saló La Flor

18h Teatre Casal

TRADICIONAL DANSA DE FALGARS

BALL AMB L’ORQUESTRA ROSALEDA

OBRA DE TEATRE

Seguidament

23h Saló La Flor

Seguidament

BALL AMB EL QUINTET GLACÉ

LES ALEGRES CORRANDES I AUDICIÓ DE SARDANES

00h Saló La Flor

16h Bar Ca l’Àngel

SESSIÓ DISCO

12h Santuari de Falgars

17h Falgars

DLaPobla

MAIG DEL 2008

2

DLaPobla

MAIG DEL 2008

DPortada

3

Atractiu turístic a l’alça Es disparen les visites guiades a La Pobla, amb grups que volen conèixer el municipi fins i tot, ara, a la primavera, fora de la temporada alta. P. 4

||| Reactivació del municipi | INDÚSTRIA >>

L’economia de La Pobla obre una nova etapa amb la posada en marxa de Rocha L’empresa d’aliments prefabricats donarà feina a una cinquantena de treballadors d’aquí a un any Redacció

L’empresa

Després d’anys de crisi i de tancaments en cadena de les fàbriques de La Pobla de Lillet, finalment una empresa ha obert portes al municipi. S’ha posat en marxa Rocha Càtering, una planta de fabricació d’aliments precuinats, que, en el termini d’un any, donarà feina a una cinquantena de treballadors.

L’obertura de la fàbrica trenca anys de dinàmica negativa al sector industrial de La Pobla, i és un pas endavant per a la reactivació econòmica del municipi. Bona part de la trentena d’empleats que ja hi treballen són de La Pobla mateix, i molts provenen de la reestructuració del tèxtil i, en especial, de Mitasa, l’última empresa del sector que va tancar portes.

De tota manera, l’impacte de la instal·lació de Rocha va més enllà de La Pobla, i ha tingut repercussió en municipis veïns, com Bagà i Guardiola.

La planta de Rocha Càtering ocupa gairebé la totalitat del polígon de la Vinya del Sastre, un nou nucli industrial de La Pobla. Per això, l’Ajuntament del municipi ja pensa a ampliar-ne la superfície, i confia que altres empreses del sector alimentari s’hi poden instal·lar aprofitant l’embranzida de Rocha. La intenció del govern municipal és

Rocha Càtering es va fundar ara fa set anys a Terrassa, i té diferents línies de treball: ||| 1 | Sanitat Dietes equilibrades i terapèutiques per als hospitals. ||| 2 | Escoles Àpats de migdia per a infants amb l’objectiu que adquireixin bons hàbits alimentaris. ||| 3 | Empreses Servei de cuina, restaurant i cafeteria per a fàbriques. ||| 4 | Senior Menús per a residències de gent gran, atenent diverses necessitats nutricionals (per a diabètics, hipertensos, dieta hiposòdica, dieta gàstrica, etc.). ||| 5 | Càtering Amb atenció especial a les matèries primeres. ||| 6 | Vending Màquines expenedores de menjar i de begudes. ||| 7 | Banquets Restauració d’alta gamma per a la realització d’actes. ||| 8 | Restauració Dos restaurants: Charly Blues, a Terrassa, i l’Hostal del Cim, a Castellar del Vallès. ||| 9 | Universitats Servei de menjador per a facultats i escoles universitàries.

Activitat variada en alimentació

Perspectiva sobre el polígon de la Vinya del Sastre, on es troba instal·lada la nau de Rocha. X. R. que el polígon l’ocupin exclusivament empreses agroalimentàries.

Per fer possible la posada en marxa de la fàbrica, Rocha ha fet una inversió de 15 milions d’euros, que ha costejat l’empresari, amb el suport de les administracions. “Les ajudes públiques han cobert el 10% de la inversió”, explica el director general de l’empresa, Josep Sánchez.

A més d’una aportació del departament d’Agricultura i Acció

Rural de la Generalitat, Rocha ha gaudit també de les subvencions del pla Miner, un programa del ministeri d’Indústria per reactivar antigues zones mineres, i que pot beneficiar altres empreses que decideixin instal·lar-se a La Pobla.

Trasllat des del Vallès Fins ara, la nau principal de Rocha es trobava a Terrassa, d’on provenen 5 dels treballadors actuals. El trasllat a La Pobla, l’ha impulsat el seu fundador, Car-

les Rocha, que és fill de La Pobla de Lillet.

L’obertura de l’empresa ha estat molt ben rebuda entre la resta d’industrials poblatans.

Agustí Barral, propietari d’una empresa dedicada al paper i al cartró, considera que l’obertura de Rocha és “una gran notícia i una decisió molt bona per a La Pobla”. Barral també lloa la “valentia” de l’empresari per haver impulsat una inversió de 15 milions d’euros a la nova planta de l’Alt Berguedà.

DLaPobla Portada ||| Reactivació del municipi | TURISME |

MAIG DEL 2008

4

A banda de la indústria, el turisme és l’altre gran sector econòmic de La Pobla de Lillet.

L’Oficina de Turisme dóna la benvinguda al visitant i prepara activitats per a tots els públics

El santuari de Falgars és un dels monuments més visitats de La Pobla de Lillet. oficina de turisme

El Tren del Ciment s’ha convertit en un gran atractiu turístic. o. t.

Mil i una maneres de visitar La Pobla de Lillet I si, després d’una setmana treballant a la ciutat com bojos, anem de cap de setmana a la falda del Pirineu? Evidentment, és una opció recomanable i, fins i tot, habitual. Però, i si, a més, aprofitem el viatge per dedicar un temps a la cura personal? Per fer-nos un nou tallat de cabell o per depilarnos les cames... És possible a La Pobla de Lillet, i és una de les propostes turístiques més singulars del municipi: un cap de setmana de relax, en contacte amb la natura, i amb dos serveis

inclosos a les perruqueries i als negocis d’estètica del poble.

Eloqüentment, la proposta es diu Desestressa’t a La Pobla de Lillet. I, més enllà d’això, hi ha idees més convencionals, sempre amb l’objectiu de donar a conèixer els encants del municipi.

El Tren del Ciment és un esquer de primer ordre, “i no ho és més, perquè no tenim més trens”, assegura l’alcaldessa, Carme Rossell. Però, a banda, hi ha els Jardins Artigas, projectats per Gaudí; el monestir de Santa Maria de Lillet; la ro-

XIFRES

412 visitants en una setmana En temporades baixes o de transició, com la primavera, els grups organitzats supleixen el turisme familiar i de cap de setmana. I les xifres són espectaculars i no paren de créixer. Per posar només un exemple, del 15 al 20 d’abril, en només sis dies, van passar per l’Oficina de Turisme 412 persones en nou grups diferents.

tonda de Sant Miquel, un dels tres únics temples de planta circular del Pirineu; el santuari de Falgàs, i el casc antic.

Per conèixer tots aquests encants, l’Oficina de Turisme ofereix rutes molt variades.

“Les visites guiades donen valor afegit als recursos turístics i estem notant un augment considerable de la demanda”, explica Gemma Roma, cap de l’Oficina. “I, a banda d’això, estem oberts a qualsevol suggeriment per part dels visitants, ja que hem fet tot tipus d’activitats: gimcanes al

monestir, excursions de senderisme fins al Castell de Lillet, etc.”, continua Roma.

A més, La Pobla s’ha convertit en un escenari ideal per fer-hi reportatges fotogràfics i, fins i tot, per rodar-hi pel·lícules.

El camí per arribar fins aquí ha estat llarg. Des de la incipient aposta pel turisme dels anys 90, amb l’esperança que suplís les indústries en crisi, fins a l’actualitat, quan el turisme ja consolidat es converteix en un ingredient més de l’activitat econòmica de La Pobla.

DLaPobla

DFira

MAIG DEL 2008

5

Botifarrada solidària L’Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica del Berguedà organitza un esmorzar a La Pobla per commemorar el Dia Mundial. P. 6

||| TRADICIÓ |

La dansa de Falgars, la història de la Pobla Els poblatans aprenen el ball de Cinquagesma de petits, i la tècnica es traspassa de pares a fills Redacció

Quan comença a sonar la música, la pell es posa de gallina. És una gran emoció i un sentiment compartit per tots els poblatans. La dansa de Falgars és la tradició per excel·lència de La Pobla, i un moment molt esperat des de temps immemorials.

La dansa es va començar a ballar en l’època medieval. Abans, es dansava a la plaça Major, i es va traslladar a Falgars l’any 1646.

Com tantes altres danses tradicionals, representa la presentació prematrimonial de la pubilla a l’hereu i l’acte de prometatge. La música s’interpreta exactament igual en d’altres indrets. A Berga, és una música de gegants de la Patum. I, a Bagà, a Castellar de n’Hug i a Campdevànol, per exemple, es fan balls amb coreografies gairebé idèntiques.

“El tret distintiu de la dansa de Falgars és que el personatge que representa el senyor feudal porta un ram de roses”, explica la regidora de Cultura, Aurora Cardona. En altres indrets, és un càntir o una gerra.

La dansa de Falgars és un ball molt participatiu. D’entrada, hi ha només els personatges principals: els senyors feudals, la pubilla, l’hereu, el fadrí i la dama.

Però, després, s’hi va afegint tot el poble. I, al final de la festa, es ballen les corrandes, “que són molt fàcils, molt alegres i molt festives”, assegura Cardona, que recorda que “sempre s’han de

La dansa de Falgars recupera l’essència dels cerimonials medievals de prometatge entre la pubilla i l’hereu. chari aramberri repetir moltes vegades, perquè tothom s’apunta a fer gresca, agafant-se de les espatlles, saltant i corrent”.

A les 9 del matí, els músics es troben amb els balladors davant de l’Ajuntament, i fan un recorregut per tot el poble convidant la gent a la festa. A Falgars, es fa la missa i, sortint, es fa el llevant de taula, mitjançant el qual la cobla visita les colles que preparen el dinar i les convida a participar a la festa. I, a les 5, arriba el moment de la dansa de Falgars. Un cop fet el cerimonial inicial, tothom s’hi afegeix.

Després, es ballen les corrandes, i la festa acabava amb una audició de sardanes.

Cerimonial

PARTICIPANTS

Primers compassos

Llista d’espera per ballar

||| 1 | Obertura Els senyors feudals obren el ball amb la pubilla al darrere.

Després, entra l’alcalde, que balla amb la dona, i el senyor dansa amb la pubilla. ||| 2 | Lliurament La tradició marca que, seguidament, el senyor ha d’entregar la pubilla a l’hereu. ||| 3 | Convidats I, finalment, entren el fadrí i la dama. Després, la senyora es reincorpora, i s’hi apunten els regidors, altres homes i tot el poble, que hi és convidat.

L’Ajuntament de La Pobla de Lillet ha obert la dansa de Falgars a tots els poblatans.

D’aquesta manera, totes les persones interessades a participar-hi es poden inscriure a la Casa de la Vila. “Hi ha més demanda per al paper de dona que per al de senyor, perquè els homes són més tímids”, explica l’alcaldessa, Carme Rosell, que diu que, per a tots els poblatans, “és un honor ballar la dansa de Falgars”.

Per a la parella de senyors feudals, l’Ajuntament recórre

a la llista d’espera, i el paper dels joves, el fan la pubilla, la dama, l’hereu i el fadrí. No obstant, en alguns casos, s’han fet excepcions, com l’any en què es va permetre que la pubilla pogués ballar amb la seva mare.

Tots els que s’apunten a la llista per ballar la dansa de Falgars s’han de confeccionar el vestit, “i ho fan encantats”, diu l’alcaldessa. El de la senyora, que és el més elaborat i complicat, és de color fosc amb la faldilla llarga.

DLaPobla Festa

MAIG DEL 2008

6

||| SALUT |

Afectats de fibromiàlgia celebren el seu Dia Mundial L’Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica del Berguedà organitza a La Pobla un esmorzar popular Aurora Rodríguez

L’Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica del Berguedà celebrarà el Dia Mundial de la malaltia, que és el 12 de maig, un dia abans, diumenge 11, coincidint amb la Festa Major de Cinquagesma de La Pobla de Lillet.

Per primera vegada, l’associació, amb seu a Berga, desplaçarà la commemoració del Dia Mundial de la Fibromiàlgia fora de la capital comarcal, i ho farà coincidint amb les festes de La Pobla.

“Som una entitat que té socis i sòcies de tota la comarca i, especialment, a l’Alt Berguedà, hi ha molts inscrits. Per això, ens semblava que la celebració que fem cada any havia de sortir de Berga, i hem cregut oportú de fer-la coincidir amb la Festa Major de Cinquagesma”, explica la presidenta de l’entitat, Núria Alàs.

“A l’Ajuntament de La Pobla, hi hem trobat molt bona disposició”, assegura Alàs, que explica que la celebració es planteja

com un motiu de trobada dels socis i sòcies de l’entitat.

Per això, es farà un esmorzar popular, que començarà pels volts de les 9 del matí a la plaça de l’Ajuntament. Es couran somaies, botifarres negres i cansalades, just abans que la cobla s’instal·li a la plaça per fer l’audició de sardanes, a les 12.

REIVINDICACIÓ

De realitat a “malaltia de moda” “La fibromiàlgia i la fatiga crònica s’han convertit en una malaltia de moda, i massa sovint els metges la tracten amb frivolitat”, assegura Alàs. Per això, l’entitat que presideix vol aprofitar el Dia Mundial de la fibromiàlgia per reivindicar “el mateix tracte” que per a qualsevol altra dolença.

“No podem acceptar que hi hagi metges que encara riguin per sota del nas quan diem que patim la fibromiàlgia, i que es pensin que només busquem una incapacitació”, diu.

L’Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica del Berguedà té uns 200 socis repartits arreu de la comarca, i es fixa com a objectius informar i donar suport als malalts i familiars, difondre informació sobre les malalties, i denunciar les actuacions que no les reconeguin i que facin més difícil la realitat i el patiment de les persones afectades.

Des del seu local de la plaça del Doctor Saló de Berga, l’entitat ofereix orientació a malalts i familiars i assessorament de professionals mèdics.

L’entitat té obertes les portes dos dies per setmana, els dimarts i els dijous al matí, i fora d’aquests horaris, organitza diverses activitats, com un taller de memòria, els dimecres a la tarda.

A més, l’associació dóna suport a la publicació de la revista Biorritmes, que s’edita a Berga dirigida a tot l’Estat espanyol, i organitza activitats de divulgació de la malaltia, bàsicament a través de conferències. També té a la disposició dels socis grups d’autoajuda i suport psicològic.

AFECTACIÓ

Una de cada vint persones pateix els símptomes de la malatia Un 5% de la població pateix fibromiàlgia, segons algunes estadístiques. Però encara hi ha molts pacients que no ho saben, perquè els símptomes de la malaltia es poden confondre amb altres patologies i, sobretot, perquè encara hi ha metges que no la diagnostiquen.

Es tracta d’una síndrome crònica, que provoca un dolor muscular intens, fatiga, cansa-

ment, migranyes, alteracions del son, ansietat i depressió.

Se’n desconeixen les causes, però se sap que molts dels afectats, la majoria dones, han suportat al llarg de la seva vida càrregues físiques o emocionals severes i sostingudes, altres malalties inflamatòries cròniques o processos infecciosos.

L’Organització Mundial de la Salut va reconèixer la malaltia

l’any 1982, però encara hi ha professionals mèdics que se’n mantenen escèptics.

No hi ha tractaments mèdics específics per combatre la malaltia, però sí per mitigarne els símptomes. Per això, es recomana fer exercici regularment en la mesura de les possibilitats, i poden ser adequats determinats medicaments per al dolor, per dormir i antidepressius.

DLaPobla Festa

MAIG DEL 2008

||| MÚSICA |

Una actuació recent de l’Orquestra Mitjanit, que serà a La Pobla de Lillet el pròxim divendres, 9 de maig, a les 12, al Saló La Flor. ARXIU

Nits de música per a tots els gustos Tres dies de balls i concerts gratuïts per la Festa Major de Cinquagesma Xavi Rosiñol

La Festa Major de Cinquagesma no és només la dansa de Falgars.

Abans, hi haurà quatre dies sencers de música, espectacles, balls i representacions teatrals pensades per a tots els públics, amb totes les varietats estilístiques, i tots, gratuïts.

Les sessions més destacades són divendres i dissabte a la nit. Divendres, 9 de maig, hi haurà ball al Saló La Flor amb l’Orquestra Mitjanit. La banda farà una sessió de tres hores amb versions de grups tan variats com Els Pets, Obrint Pas, La Trinca, BoneyM, Jaume Sisa, Blur i Offspring, entre molts d’altres.

Decisió juvenil El regidor de Joventut, Abel Garcia, confessa que l’Orquestra Mitjanit té un magnetisme especial i una gran capacitat de connectar amb el públic: “un grup de joves de La Pobla ens vam trobar l’any passat a la fes-

ta major de Puigcerdà, hi havia la Mitjanit, i vam decidir allà mateix que, quan poguéssim, els portaríem aquí”. Després de la seva actuació, divendres, hi haurà una sessió de música electrònica amb els dj Lins, Dimy i Salva.

El ball discoteca es repetirà dissabte, després de l’actuació d’una altra orquestra, la Rosaleda. Un clàssic de les festes

majors de Catalunya, que serà també al saló La Flor, dissabte, 10 de maig, a partir de les 11 de la nit.

L’epicentre, el Saló La Flor “Aquesta és una de les particularitats de la Festa Major de Cinquagesma en comparació amb l’altra festa major: a l’octubre, tots els balls es fan a l’envelat, i ara, els organitzem al Saló La

Estils

Oferta àmplia per triar i remenar ||| 1 | Juvenil Per als més joves, el més recomanat del programa és el ball amb l’Orquestra Mitjanit, que tocarà versions de bandes de pop i de rock nacionals i internacionals, divendres a la nit. ||| 2 | Electrònica Hi haurà dues sessions de discoteca, amb els dj Lins, Dimy i Salva. Seran després de les orquestres, divendres i dissabte de matinada.

||| 3 | Ball de saló La música de festa major es podrà sentir amb una prestigiosa orquestra, la Rosaleda, dissabte a la nit. ||| 4 | Sardanes La música de cobla es podrà sentir dilluns a la tarda al santauri de Falgars i diumenge al migdia a l’Ajuntament. ||| 5 | Espectacles familiars Diumenge a la tarda, teatre i màgia per a tota la família.

Flor”, detalla Garcia.

Les sessions musicals de la Festa Major de Cinquagesma acabaran la nit del diumenge, 11 de maig, amb l’actuació del Quintet Glacé, i el mateix dia, a 2/4 d’1 del migdia, amb sardanes a la plaça de l’Ajuntament.

A banda de música, hi haurà altres activitats. Per als afeccionats als jocs de cartes, s’ha convocat un concurs de botifarra, que es disputarà dissabte a les 4 de la tarda al bar ca l’Àngel.

Divendres, a la mateixa hora, i a la llar del pensionista, es farà el concurs de dòmino.

Teatre, màgia i animació El diumenge a la tarda es completarà amb dos espectacles familiars. A les 5, i al Saló La Flor, es farà un espectacle d’animació infantil i de màgia per a tota la família.

I el programa d’actes inclou també una obra de teatre, que posarà en escena l’agrupació teatral Amics del Romea, diumenge, a les 6, al teatre Casal.

7

DLaPobla

DPoble

MAIG DEL 2008

8

LES CLAUS

Renovació

El projecte inclou mesures per canviar tots els serveis d’aigua, xarxa de clavegueram i pavimentació

Equipaments

Entre altres coses, es preveu ampliar l’Oficina de Turisme i tornar a donar un ús públic a l’antic escorxador

Subvenció

L’Ajuntament ha demanat un ajut al Pla de Barris per finançar el 50% dels 8 milions d’euros

||| URBANISME |

L’Ajuntament prepara un projecte de 8 milions per rehabilitar les Coromines El projecte buscarà el finançament del Pla de Barris Anna Costa

L’Ajuntament de la Pobla de Lillet vol rehabilitar el barri de Les Coromines. El consistori ha presentat un projecte de sol·licitud del Pla de Barris de 8 milions d’euros. Ara, el Govern de la Generalitat hi ha de donar el vistiplau en la present convocatòria del Pla, que té per objectiu millorar nuclis degadrats d’arreu de Catalunya.

L’alcaldessa de La Pobla, Carme Rossell, diu que el barri de Les Coromines “té mancances enormes”, i que el projecte de rehabilitació pretén resoldre-les amb la complicitat dels veïns.

Per això, s’han fet diverses reunions amb els residents al barri, i s’ha arribat a un “acord total” per elaborar el projecte.

Una de les propostes més destacades és la renovació integral dels serveis: la xarxa d’aigua, el clavegueram i la pavimentació.

A més, es plantegen diverses

millores urbanístiques: la principal és l’obertura d’un nou carrer que permeti donar una altra sortida al barri de Les Coromines. “L’actual planteja problemes quan hi ha neu o glaç a la calçada, i els camions, per exemple els de la brossa, tenen problemes per passar, perquè és estret”, explica Rosell. Per això, l’opció més viable sembla fer un enllaç del barri amb la renovada carretera Guardiola-Ripoll, a l’espera de la construcció d’un viaducte que surt davant del cementiri.

Més serveis A més, la reforma integral que ara es planteja serviria per donar solució a alguns dels problemes estructurals del barri, com la falta d’aparcament i l’escassa amplada dels carrers, i també s’aprofitaria per soterrar els contenidors, després que la il·luminació ja s’ha renovat, adaptant els llums a la nova re-

gulació que exigeix un menor consum.

Pel que fa als equipaments, la proposta de l’Ajuntament de La Pobla passa per recuperar per a l’ús públic l’antic escorxador, que, en l’actualitat, és un magatzem municipal. I també es planteja, entre d’altres coses, ampliar l’Oficina de Turisme, fent-hi una sala annexa.

La proposta de reforma del barri de les Coromines s’ha aprovat per unanimitat al ple municipal, i ara s’ha elevat a la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques perquè en doni el veredicte.

Un sí del govern significaria un xec per pagar el 50% de les obres. Però l’elevat cost total, de 8 milions d’euros, necessitaria també la implicació de l’Ajuntament i d’altres institucions. “I també farà falta la paciència dels veïns, perquè les obres seran d’una gran magnitud”, pronostica Rosell.

PRECEDENT

Berga disposa d’un ajut semblant per reformar el seu barri vell

Vista del barri de les Coromines, que es projecta rehabilitar. r. M.

El Pla de Barris és una iniciativa del govern català per ajudar a reformar barris antics o degradats de ciutats i pobles de tot Catalunya.

Berga disposa ja del seu pro-

jecte de rehabilitació integral del barri vell, que compta també amb un ajut del Pla de Barris, en aquest cas, de 13 milions d’euros.

Ja s’han començat a fer

algunes primeres obres, que s’hauran d’enllestir al 2009, i que afectaran un total de 17 carrers i places. A més, es construeixen equipaments, i es fan projectes socials.

DLaPobla Poble

A MÉS

MAIG DEL 2008

Nens i avis

Allotjament

Èxit de públic

L’escola i la residència organitzen activitats conjuntes per acostar generacions. P. 12

Es reobre l’hostatgeria de Falgars i s’obre una casa de turisme rural de luxe al Castell. P. 13

El Tren del Ciment amplia horaris i espera arribar als 26.000 usuaris. P. 11

9

||| EXCURSIONISME |

Un grup de voluntaris arregla el camí de la Cova de la Verge de Falgars El sender torna a ser transitable després d’una actuació a fons per desbrossar-lo i posar-lo al dia cia, com “un producte turístic i esportiu” amb l’entorn natural com a protagonista. Es tractaria d’elaborar un mapa amb tots els camins que envolten el poble de manera circular, i que transcorren també pel Catllaràs.

Berta Francàs

Una trentena de veïns, convocats per l’Associació Excursionista Lillet i per l’Ajuntament de La Pobla, van dedicar els dos primers diumenges del mes d’abril a netejar completament el camí que va des del nucli urbà fins a la Cova de la Verge de Falgars i, des d’allà, fins al santuari, passant per les masies del Tinà i Vilardell. Entre els participants, hi havia gent de totes les edats, des d’un nen de tres anys fins a un home de 50. La majoria, però, eren voluntaris joves que van voler col·laborar en la iniciativa de manera desinteressada.

Càrrega emotiva Segons el primer tinent d’alcalde, Abel Garcia, el camí recuperat és un sender “amb una gran càrrega emotiva”, perquè és el que uneix a peu el nucli del poble amb l’emblemàtica cova, i estava completament degradat

Equip de voluntaris que van treballar en la neteja del camí, els primers diumenges d’abril. ARXIU a causa del desús.

Les feines per netejar-lo han consistit, bàsicament, a fer un desbrossat a fons. “Ha quedat perfecte i ara sembla una avinguda”, diu Garcia, que destaca

l’aportació en hores i en esforç dels voluntaris.

“Tothom va quedar esgotat”, assegura, però valora molt la feina feta, que, entre d’altres coses, ha permès recuperar la font

de l’Arç, que estava desapareguda entre la vegetació.

Ara, la intenció de l’Ajuntament és confeccionar un catàleg dels senders locals, que podria funcionar, segons Gar-

Sender local En el cas del camí fins a la cova de la Verge, la intenció de l’Ajuntament és poder declararlo sender local, però això depèn de diversos tràmits administratius i de la classificació que finalment es pugui fer dels camins del poble. De tota manera, el consistori ja treballa en la catalogació del camí, mitjançant l’elaboració d’un expedient.

A l’espera de les notícies administratives, La Pobla de Lillet ja pot dir que té un camí recuperat, i els voluntaris estan satisfets d’haver-hi col·laborat durant dos diumenges, en què l’esforç es va compensar amb un bon esmorzar.

RECORREGUT

Una nova ruta combina turisme i cultura i es podrà fer en bici, a peu i a cavall per l’Alt Berguedà Quatre refugis i un alberg de l’Alt Berguedà posaran en marxa el mes de juny una nova ruta que travessa la zona nord de la comarca, i passa també pel Ripollès i la Cerdanya. Es diu Ruta de l’Ermità, perquè

passa per tretze ermites, tres santuaris i dues esglésies.

El recorregut surt de l’alberg de Castellar de n’Hug, on se situarà la central de reserves, i passa pel santuari de Montgrony, el coll de Merolla,

Sant Jaume de Frontanyà, el Catallàràs, Ardericó, La Pobla, Erols, el Clot del Moro, el santuari de Sant Marc, Rebost, el Puigllançada i Coll de Pal. La variació per a bicicletes de muntanya arriba també fins a

Sant Julià de Cerdanyola.

“Amb una bona forma física, es pot fer en tres dies i dues nits”, explica Anna Mañach, que diu que, a diferència de Cavalls del Vent, una altra ruta pels refugis de la zona, “té menys

desnivell”. En total, són 90 quilòmetres, dividits en etapes de 20, que és previst que “siguin transitables tot l’any”. La iniciativa compta amb el suport de la primera botiga d’Europa de bicicleta de muntanya.

DLaPobla

MAIG DEL 2008

10

DLaPobla Poble

MAIG DEL 2008

11

||| TRANSPORT |

El Tren del Ciment espera 26.000 usuaris

Un horari continuat des del matí fins al vespre pot fer créixer d’un 15% el volum de passatgers Anna Costa

El Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, el Tren del Ciment, que uneix la Pobla de Lillet amb el Museu del Ciment Asland torna a estar en marxa des de la Setmana Santa.

Enguany, el servei presenta novetats destacades en relació a anys anteriors com la posada

en funcionament d’un servei de restauració i d’una àrea de jocs infantils a la zona del Museu.

També, a diferència d’altres temporades, el tren tindrà un horari continuat des de 2/4 d’11 del matí fins a 2/4 de 8 del vespre.

Aquesta ampliació de l’horari de servei fa que els responsables de Ferrocarrils de Catalunya hagin previst que aquesta tempo-

rada s’arribarà als 26.000 usuaris, un 15% més dels que hi va haver l’any passat.

Demanda superior El cap de la unitat de negocis de turisme i muntanya de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Sabando, ha explicat que “el Tren del Ciment té una demanda superior

a la capacitat del servei i que, a dia d’avui, l’única manera d’ampliar l’oferta és augmentarne l’horari”. Segons Sabando, la locomotora del Tren del Ciment no pot arrossegar més vagons i, per tant, cal descartar l’opció d’incrementar el nombre de vehicles. Això, de moment, perquè, de cara al futur, Ferrocarrils estudia la possibilitat de

canviar la locomotora i fer que pugui arrossegar més càrrega.

El Tren del Ciment és un servei de 3,5 quilòmetres de recorregut que uneix la Pobla de Lillet amb el Museu del Ciment, al terme municipal de Castellar de n’Hug. És una locomotora dièsel amb dos vagons, i amb una capacitat màxima per a 60 usuaris. El trajecte permet gaudir de llocs de gran interès, com els Jardins Artigas dissenyats per Antoni Gaudí, el Museu del Ciment Asland i un paisatge natural de gran bellesa.

A més, amb el preu del bitllet (que aquesta temporada val 5 euros, un euro més que l’any passat), es pot visitar l’exposició permanent sobre els ferrocarrils industrials de l’Alt Llobregat.

El Tren del Ciment funciona els caps de setmana i els dies festius fins al 21 de juny, data a partir de la qual el servei serà diari fins el 14 de setembre.

CARRETERA

El Carrilet Verd, a l’Alt Berguedà Els municipis de l’Alt Berguedà que no tenen la sort de conservar les antigues vies del carrilet o les que no les tenen en funcionament disposen d’una altra opció turística: el Carrilet Verd.

Es tracta d’un trenet que va per carretera. Un tractor fa de locomotora i estira dos vagons, amb una capacitat per a 56 persones. El Carrilet Verd es va posar en marxa amb l’objectiu d’esdevenir un producte turístic més de la zona de l’Alt Berguedà i de potenciar el patrimoni arquitectònic, cultural i natural de la zona nord de la comarca.

El trenet ofereix rutes a la carta, per encàrrec de grups de turistes, i també té quatre itineraris fixos. Una d’aquestes rutes porta per lema L’or negre, i va des de Guardiola, resseguint la vall de Lillet, fins a la mina de petroli de Riutort.

Romànic i carbó combina la descoberta del paisatge miner a l’entorn de Sant Corneli i Fígols amb la visita a l’interior de l’església romànica de Santa Cecília. Cap a la terra dels dinosaures porta el Carrilet fins a Fumanya per conèixer el jaciment paleontològic amb més de 3.000 petjades de dinosaure.

I, aquest any, s’estrena una última proposta, Pedres mil·lenàries, que condueix els usuaris fins a Sant Llorenç prop Bagà, al terme municipal de Guardiola. Es tracta de descobrir una joia del romànic català.

DLaPobla Poble

MAIG DEL 2008

12

||| TRADICIONS |

Un grup de persones participen al taller de sardanes que es fa a La Pobla. EDUARD PUJALS

Aprendre la dansa nacional

Comença a La Pobla un curs de sardanes per a tots els públics X.R.

Aprendre a ballar sardanes i, sobretot, passar una bona estona. És l’objectiu de la vintena de persones que, des de fa un mes, es troben cada dissabte a la tarda a la sala d’exposicions del centre cívic.

La iniciativa va sorgir d’un grup d’entitats, i ha comptat amb el suport de l’Ajuntament i amb la col·laboració de Llorenç Baró, Antònia Arderiu, Joan

Orriols i Carme Riera.

Des de nens i nenes de 5 i 6 anys fins a jubilats, tots els alumnes comparteixen l’aprenentatge de les sardanes i moltes d’altres coses. Perquè, més enllà de la dansa, el curs de sardanes s’ha convertit en un punt d’intercanvi generacional, en què petits i grans s’expliquen històries els uns als altres.

Els més experts en el món de les sardanes estan preparant un dossier informtiu amb detalls

de la història de les sardanes, la coreografia, els passos, etc.

Aquest dossier es destinarà a la gent adulta. Però, per als nens i nenes, també hi haurà material: un conte didàctic, en què, amb un nivell més assequible, s’explicarà el mecanisme de la sardana, i s’acompanyarà amb dibuixos que facin la història més atractiva.

Tot i que el curs ja ha començat, els organitzadors animen tothom a apuntar-s’hi.

||| GENT GRAN |

Residència i escola fomenten el diàleg entre generacions a través d’activitats X.R.

La residència de gent gran de La Pobla de Lillet aprofita el veïnatge amb l’escola del municipi per fomentar el diàleg entre generacions. En els últims mesos, s’ha intensificat la col·laboració entre les dues institucions, i cada vegada hi ha més activitats conjuntes.

Per exemple, els avis i àvies que encara es veuen amb cor d’explicar contes als més petits,

es converteixen en narradors per un dia, i aconsegueixen captar l’atenció dels més petits. I els alumnes de l’escola asseguren que estan “molt contents” quan reben la visita de la gent gran.

En el sentit contrari, els nens i nenes preparen felicitacions de Nadal que regalen als veïns de l’altra banda del carrer.

La col·laboració amb l’escola és només un exemple de l’activitat de la residència de gent gran de La Pobla, que té una capacitat

per a 78 places residencials, i té llista d’espera. Durant el dia, també dóna servei a persones que no s’hi queden a dormir.

L’última ampliació del centre va permetre convertir l’antiga capella en un menjador de grans dimensions. I això ha obligat a construir una nova capella, que fa també les funcions de sala d’actes o d’exposicions.

La residència és la primera empresa de La Pobla en nombre de treballadors.

DLaPobla Poble

MAIG DEL 2008

||| HOSTALERIA |

Reobre l’hostatgeria de Falgars després d’estar un any tancada S’han fet obres per redistribuir espais i per crear sales noves Redacció

L’hostatgeria del santuari de Falgars ha tornat a obrir portes.

Després de poc més d’un any tancada –des del desembre del 2006– i de diverses millores, s’ha inaugurat l’equipament, un cop remodelat. S’hi han fet algunes actuacions, principalment per redistribuir espais i fer alguna

sala nova, així com també incorporar noves prestacions, com ara servei d’Internet.

14 habitacions L’hostatgeria disposa de catorze habitacions, i ofereix el servei de bar i de restaurant, que té capacitat per a 80 persones. La seva reactivació, amb una nova gestió, ha de ser un incentiu per

atraure més gent al santuari de Falgars, segons el responsable, Carles Gené.

La reoberta hostatgeria espera atreure visitants de tota Catalunya, des de boletaires fins a turistes que volen conèixer, per exemple, el Xalet del Catllaràs, de Gaudí i els Jardins Artigas, o bé gaudir de l’entorn natural d’aquesta zona.

REHABILITACIÓ

El Castell es converteix en un allotjament turístic de luxe

Va néixer sobre unes ruïnes d’una fortalesa de finals del segle XIII. I, ara, el Castell de La Pobla s’ha convertit en un allotjament de luxe: nou habitacions amb bany propi, una àmplia zona de cuina-menjador, una sala d’estar i una àrea termal per relaxar-se. En definitiva, una casa de turisme rural de primera categoria, que busca un públic de nivell, i que no té competència a la comarca del Berguedà.

En total, 637 m2 distingits i exclusius, distribuïts en quatre nivells. A la plaça de l’església, hi ha la zona d’aigües, relaxació i spa. A l’altura del carrer Cisneros, hi trobem ja les primeres habitacions, cadascuna amb un nom propi i suggerent: la del blat, la del lli i la del vesc. El tercer nivell és la zona de dia, amb la cuina-menjador i la sala d’estar (foto).

A dalt, hi ha quatre habitacions més: la del saüc, la del

jonc, la del gerd i la del boix.

Finalment, a sotacoberta s’hi troben les habitacions del faig i del xop. En total, hi ha espai per a 24 persones. L’edifici es pot llogar sencer, d’acord amb un contracte pel temps desitjat, que inclou la roba de llit, les tovalloles, els consums d’electricitat, aigua i calefacció i la neteja final. També es pot llogar només la zona d’aigües, amb el bany de vapor, l’spa i la dutxa d’hidromassatge.

13

DLaPobla

DOpinió

Editorials

El manteniment d’una tradició ben arrelada

P

er als forans, és extraordinari observar amb quin fervor els poblatans esperen la dansa de Falgars. A l’entorn d’una tradició medieval, s’ha forjat una de les principals cites del calendari festiu de La Pobla. Dit d’una altra manera, amb els anys, al voltant de la dansa, ha nascut la Festa Major de Cinquagesma, o Festa Major petita.

El repte és, doncs, mantenir gairebé intocable la vella tradició i apostar, com s’està fent, per construir-hi al voltant una Festa Major que evoluciona, i que pren embranzida, amb grups de música de primera fila i amb tots els actes gratuïts.

També es pot considerar un gran encert la decisió municipal d’obrir la possibilitat de participar a la dansa a tots els poblatans i poblatanes. D’aquesta manera, es fa ben visible que la dansa pertany al poble que s’ha sabut mantenir al llarg de les generacions. I que continuï així.

Aposta per una economia industrial i turística

P

er si algú encara en tenia algun dubte, l’actual crisi del sector immobiliari ha fet encara més evident que l’economia no pot créixer exclusivament sobre el totxo.

Això té enormes contrapartides: creixen pobles i ciutats per sobre dels límits raonables i es complica l’accés a un dret bàsic com és l’habitatge.

Molt lluny d’això, La Pobla de Lillet està consolidant les bases d’una economia productiva i enormement més sana.

D’una banda, l’aposta pel turisme és més ferma que mai, i està començant a donar fruits d’enorme magnitud, com ho demostren les xifres de visitants que difón l’Oficina de Turisme i el volum d’usuaris del Tren del Ciment.

I, de l’altra, l’obertura de la planta de Rocha al polígon de la Vinya del Sastre deixa clara una altra cosa: no és bo passar d’un monocultiu a un altre. A més de turisme, hi ha d’haver indústria, i l’agroalimentària és, segur, la més escaient.

DLaPobla Número 1. Etapa 1. Maig del 2008 Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Correus, 30. 08600 Berga. T. 938210562 Redacció Anna Costa, Ricard Codina, Jaume Fíguls, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez Agraïments Ajuntament de La Pobla de Lillet

Direcció d’art Emma Costa Maquetació Xavi Rosiñol Departament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons, Dolors Sànchez Impressió Imprintsa Bústia a bústia Unipost Distribució 4.000 exemplars Dipòsit legal B-19424-2008

MAIG DEL 2008

FÍGULSPÈDIA

Per Jaume Fíguls

14

Festa Major Petita

Rocha

Verge de Falgars

Dit de la festa més gran del poble en l’època de creixença. Expressió que hom fa servir per dir-li a una nena que ha de créixer.

Fes-te major, petita!

En temps de crisi i desànim, dit de l’empresa d’aliments que explica acudits als treballadors per incentivar la productivitat. L’empresa `derrocha’ bon humor!

Estat cast i pur en què es manté la femella de curta edat, encara per casar, candidata a ballar la dansa de Falgars abans de conèixer l’hereu.

Lluís González

El carrer Verger i el barri antic El nom del carrer Verger és ben descriptiu Recorda com les cases senyorívoles tenien un hort, jardí o verger a redós o a prop

F

ins a la data, els apunts per buscar l’origen del nom del carrer del Verger ens encaminen a un origen que sembla inconfusible, si admetem que moltes cases senyorívoles dels temps antics tenien el seu hort, jardí, o verger particular al redós o molt prop de la mateixa. Cònsols i prohomes lilletans els tenien a tocar de les parets de les esglesioles rurals enclavades dintre del seu recinte.

Podria, però, ésser motiu cabdal que el remot nom del nostre carrer vingués que, en aquest lloc, hi hagués hagut l’horta o verger del senyor, ja que es troba situat tan a prop de les muralles del seu castell.

Ens ho fa suposar també l’existència a La Pobla d’un verger del senyor, perquè, l’any 1420, el baró el va arrendar als cònsols pel preu d’un florí amb la condició de recuperar-lo sempre que en volgués tornar a fer ús.

I, l’any 1435, es féu una crida imposant una multa de 20 sous a tota persona que afermés porcs, bous o bestiar de bast als arbres del verger del senyor o de la vila.

Aquest antic barri encara conserva unes antigues capelletes urbanes adossades a les parets i dedicades una a Sant Antoni (al Castell), patró de la primera capella dels Mataplana (actual església), i l’altre, a la Mare de Déu dels Desemparats (carrer Vell). També al carrer Verger, n’hi havia una dedicada a Sant Josep.

Hi ha, també, l’emblemàtic Pont Vell, amb la

seva font, lloc per descansar i contemplar les aigües i els pescadors del Llobregat, i el Pont de la Petita, que enllaça amb el parc infantil Xesco Boix. I la Font d’en Güell, dedicada al fundador de la companyia Asland, monument aixecat l’any 1926. A més, la singularitat de la Casa de la Vila, a sobre el mateix riu Llobregat. Són llocs en què els visitants podem gaudir d’un dia esplèndid per conèixer una mica més un bocí d’aquesta terra prepirinenca de la Vall de Lillet.

Això, sense oblidar els altres barris poblatans, que també mereixen ser visitats.

Fragment de l’article ‘El barri antic de La Pobla de Lillet’, de Lluís González Escut de la La Pobla, amb les al·legories, entre les quals, la dansa de Falgars. F. GARCIA

DLaPobla

MAIG DEL 2008

15