El Ressò d'Avià - Número 58

58 El Ressò

EL RESSÒ D'AVIÀ

Revista de cultura, opinió i informació municipal Octubre del 2007

Trobada de segadors a Avià INFORMACIÓ I PROGRAMA D'ACTES Pàgines 3 i 4

} REPORTATGE

} CONVERSA

Una setmana d'actes al Casal de la Gent Gran

JAUME FÍGULS

Pere Bertran i Pagerols, un avianès que va camí dels 100 anys Pàgines 25 i 26

Director de l'Agrupació Teatral Avianesa

Només de sortir a l'escenari, la gent ja riu"

Pàgines 32 a 37

Editorial

Avianeses i avianesos, El Ressò torna!

Torna?, no ben bé, ja que no ha marxat mai, sinó que estava preparant una nova caminada, una nova època. Al llarg de la vida del Ressò (ja fa 25 anys!) s han produït diversos canvis i un intens debat entorn la finalitat de la revista; els canvis d Ajuntament sempre han estat motiu de plantejaments de continuïtat i de diferents aspectes de la revista, però, una cosa sí que l'han tingut tots clara, que el Ressò no podia morir, ja que és i ha estat el mitjà de comunicació de tot el poble. I així volem que segueixi essent.

Però com ha passat habitualment, ara també hi haurà canvis. Hi ha renovació en l equip redactor, fet inevitable en qualsevol projecte, tot i que es mantenen quasi tots els col·laboradors que llegíeu habitualment; hi ha renovació en el disseny, ja que les modes canvien i s ha de fer de tant en tant; però, principalment, hi ha renovació en el contingut de la revista. Volem dir que a partir d ara el Ressò serà una revista informativa, d opinió dels avianesos i per als avianesos, en què tothom té la porta oberta pel que vulgui dir, amb nous continguts i amb noves seccions. Segueix essent una revista municipal, ja que la gestió la porta l Ajuntament, però amb autonomia de continguts. A partir d aquest número, la informació de funcionament de l Ajuntament (que anteriorment era a les dues primeres fulles de la revista) serà independent del Ressò i la podreu llegir en un butlletí d informació de l Ajuntament que us arribarà a casa junt amb la revista. Amb aquesta iniciativa volem desvincular la informació més estrictament fruit de la política, d aquella informació de tipus social i cultural sobre Avià.

Els redactors de la revista i l Ajuntament d Avià us convidem a participar en aquesta nova caminada de la revista que és de tots i per a tots. Animeu-vos i que gaudiu la nova etapa.

SUMARI 03 ACTIVITATS } PRIMERA TROBADA DE SEGADORS } AGENDA } TALLERS MUNICIPALS 07 SOCIETAT } NOTÍCIES } MOVIMENTS DE POBLACIÓ 08 JOVENTUT } L'ESPLAI INICIA UNA NOVA ETAPA 09 ACCIÓ SOCIAL } AVIÀ POSA DE MODA LA LLUITA CONTRA EL CÀNCER } MÉS COOPERACIÓ } GENT GRAN BEN ACTIVA 13 EDUCACIÓ } ELS MÉS PETITS APRENEN A CONVERSAR I DECIDIR } LLAR D'INFANTS D'AVIÀ 15 CULTURA } EL PAS D'ANTICS CAMINS PEL TERME D'AVIÀ 18 MEDI AMBIENT } LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA, UN REPTE PER A TOTHOM 20 ENTITATS } ELS GEGANTERS DEMANEN UN RELLEU GENERACIONAL } ATENEU 23 RUTES } PRECEPTE D'INTENCIONS 25 REPORTATGE } ELS AVIS I ÀVIES D'AVIÀ ES VESTEIXEN DE FESTA 27 OPINIÓ } MOLT AGRAÏTS A TOTHOM } COM FESTEGEM ELS D'AVIÀ } CAPGIREM LA FESTA MAJOR? O NO? } VALORACIONS 32 ENTREVISTA } JAUME FÍGULS I CASAS 38 ÀLBUM 40 ÚLTIMA PRÒXIM NÚMERO

} Publicació: 1 de febrer } Límit de lliurament dels articles: 15 de gener

Els articles de col·laboradors apareixen sense correccions lingüístiques i es poden retallar per qüestions d'espai.

Edita: Ajuntament d'Avià. Regidories de Cultura i Participació Ciutadana Col·laboradors: Ferran Coma, Alba Sanclimens, Albert Rumbo, Ramon Viladés, Rossend Mangot, Abel Tarrés, Maria del Agua Cortés, Susana Campillo, Jordi Bigues Dipòsit legal: B-37.167-89 Correu: ressoavia@gmail.com Impressió: Vallprint Edició i composició:

Activitats

Volem convocar a la trobada les colles de segadors i batedors, així com tots aquells implicats en la festa"

Primera trobada de segadors de Catalunya AVIÀ REUNIRÀ ORGANITZADORS DE LES FESTES DEL SEGAR I EL BATRE D'ARREU DEL PAÍS PER ESTABLIR-HI RELACIONS I CONTACTE

relació que mantenen molts dels nostres segadors amb segadors d arreu de Catalunya, ajudant-se en les feines quan s organitzen les diferents festes.

Les festes del segar i el batre sorgeixen de la necessitat de recordar la manera com tradicionalment es realitzaven les feines agrícoles en tot el territori català. Les tasques agrícoles, així com les eines utilitzades, han evolucionat molt el darrer segle, de manera que, totes aquelles tasques que durant segles es van mantenir invariables i realitzades quasi artesanalment, manualment, van ser substituïdes per màquines que van millorar radicalment la dedicació tan feixuga dels pagesos al tros.

Segadors i mestresses

Memòria dels pagesos

La possibilitat de recuperar encara aquesta memòria de la mà dels pagesos més grans d una comunitat que encara havien fet aquestes tasques manuals, ens permet veure com ho havien fet tota la vida abans de les màquines. És per això que les festes que mostren la sega i la batuda de cereal no són únicament una festa, sinó que esdevenen per si mateixes part del nostre patrimoni històric i com a tals hem de cuidar-les. Aviat farà 20 anys que Avià va posar en marxa les

PORTADA DEL TRÍPTIC Anuncia la trobada de segadors. M. A. CORTÉS

festes del Segar i el Batre, i hi ha diversos pobles de Catalunya que han recuperat aquesta feina amb una finalitat festiva, fets que afavoreixen el coneixement de la tradició. És per això que es va plantejar des de l Ajuntament organitzar una trobada de tots aquests pobles fonamentada en la

L objectiu d aquesta trobada és doble: per una banda volem convocar a les colles de segadors i batedors, així com les mestresses de casa que col·laboren amb tasques de suport o de treball, a una trobada que ens faci ser conscients de la importància d aquesta recuperació, com una trobada de colles de segadors que es desplaçaven a la cerca de feina. D aquesta manera volem afavorir el contacte entre els segadors i entre els organitzadors d aquestes festes que tenen altres continguts culturals.

D altra banda volem encetar una ref lexió entorn de la proximitat del fi d aquest tipus de festes que es recolzen en la nostra gent gran, que són els que recorden la feina i els que l han posat en marxa de nou com a mostra, per tal que ningú no oblidi els seus orígens.

El Ressò 3

Activitats PRIMERA TROBADA DE SEGADORS DE CATALUNYA Un dels objectius de la trobada del 10 de novembre és analitzar l'estat de la feina dels segadors, una activitat tradicional a Catalunya" En definitiva, es tracta d una manera d establir contacte entre els diferents organitzadors i participants de les festes, de mantenir una tradició històrica, de facilitar el coneixement i de documentar una activitat que es perd. És per això que la trobada està dirigida a segadors, organitzadors i col·laboradors, així com als representants municipals, polítics i tècnics de cultura.

La trobada es farà a Avià el dia 10 de novembre de 2007, en l època d inici del cicle agrícola amb la sembra, que prepara la següent campanya de recollida del cereal entre juny i juliol.

D aquesta manera, el cicle agrícola formarà un cercle i diversif iquem els actes temporalment, explicant també l important paper que juga la sembra per tal que després es pugui segar i batre a Catalunya.

Objectius de la trobada

4Analitzar l estat d aquesta a c t i v i ta t t ra d i c i o n a l a Catalunya així com la seva vigència i futur que ens permeti reflexionar sobre la continuïtat de les festes.

4Afavorir la comunicació i relació entre els grups de segadors i organitzadors de la festa a diferents municipis de Catalunya, així com conèixer l organització.

4Establir una xarxa que estructuri l activitat per tal que cadascuna recolzi les altres preveient la possible desaparició imminent d aquesta.

4 El Ressò

PROGRAMA D'ACTES Dissabte, 10 de novembre del 2007 9 a 9,30h: Acollida de participants.

10h: Presentació: Sr. Ramon Orriols, Alcalde d Avià; Sra. Montserrat Ribera, Presidenta del Consell Comarcal del Berguedà; Sr. Ramon Fontdevila, Director General del Centre de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya.

10 45h: Primera xerrada. Els segadors del segle XI al XV. L establiment de la pagesia a Catalunya. A càrrec de la Sra. M. Mercé Homs, historiadora. La finalitat és donar una visió general de la situació dels pagesos a la història de Catalunya.

11,30h: Pausa-cafè.

12h: Segona xerrada.

Els cultius a Catalunya anteriors a la motorització, els tipus de conreu, les superfícies utilitzades i el tipus d economia existent a Catalunya. A càrrec del Sr. Fèlix Pi, Enginyer T. Agrícola. La intenció és donar una visió general de l agricultura al territori en l època en què es feien les tasques de sega i batuda manuals.

12,45h: Tercera xerrada. El segar i el

batre: patrimoni cultural i etnològic.

Antoni Serés, tècnic del Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya. La finalitat és fer reflexionar sobre l esdeveniment del segar i el batre com a patrimoni cultural català.

13,30h: Presentació dels diferents organitzadors de festes del segar i batre assistents a la trobada i obertura de l exposició de plafons informatius.

14,30h: Dinar de germanor.

16h: Debat col·loqui entre els assistents sobre la situació de la festa a Catalunya i la seva evolució.

Moderadora: Mª del Agua Cortés, regidora de cultura de l Ajuntament d Avià i Gestora de Patrimoni Cultural.

En aquest debat es vol potenciar la relació entre les diferents festes i l organització d un calendari d aquestes.

També es vol plantejar la promoció de signes d identitat de cada festa de manera que totes tinguin pols d atracció individuals.

Es farà la proposta de crear una comissió per tal de portar a terme els acords presos.

La jornada vol provocar l organització de la

4Potenciar la documentació i la recerca d activitats, eines a l entorn d aquesta activitat.

4Divulgar de forma conjunta aquesta activitat d arrel tradicional catalana de cultura popular.

trobada de forma anual o bianual a altres municipis on s organitzen les festes.

18,30: Comiat dels assistents amb una festa a què es convidarà els habitants d Avià i acompanyants dels segadors a tastar el Pastís del Segador amenitzat amb un concert - ball de música tradicional.

LOCALITZACIÓ: Ateneu d Avià INFORMACIÓ i INSCRIPCIONS: Ajuntament d Avià. Av. Pau Casals, 22.

Tel. 938230000 Fax 938231002 Regidora de Cultura: tel. 630694073. avia@diba.cat PREU INSCRIPCIÓ: 6 euros (dinar inclòs).

Ingressos al compte núm. 2041-0044-390040002279 fins el dia 1 de novembre de 2007, indicant nom del participant i trobada segadors .

També cal inscriure s per correu, telèfon o enviant un mail aportant les següents dades: -nom -municipi -adreça complerta -telèfon i e-mail -relació amb la festa -tiquet per dinar?

ORGANITZA: Ajuntament d Avià Comissió del Segar i el Batre d Avià

Tot i que es tracti d una jornada per segadors i tècnics de cultura, tots els avianesos esteu convidats, tenint en compte que les conferències són d interès per a tots.

Us hi esperem!

Activitats AGENDA OCTUBRE 2007 06 Inici del curset de pessebres en

miniatura, diorames i pessebre obert. De les 16 a les 19 hores al taller de l Ajuntament Vell. Dates: 6, 13, 20 d octubre; 3, 10, 17 de novembre; 1, 9, 15 de desembre. Info: Vicenç Vidal, tel. 646492432. Inscripcions: Ajuntament, dl. a dv., 8h a 15h.

07 Ball: Rico Rico. Ateneu. 18:30h.

10 Trobada de gent gran d'Avià, Berga i comarca a l'ermita del Remei.

11 Ball: Pep i M. José. Ateneu.

18:30h.

12 Cicle de Teatre a l Ateneu d Avià.

19h. Tona48 Talia de Tona, presenta: Majòrica , de Xesc Forteza.

14 Aplec del Remei, a cal Castanyer.

Al matí, exposició de treballs manuals del Casal de la Gent Gran.

Missa a les 12h, amb la Coral Sta. M. d Avià. En sortir, aperitiu ofert per la família Minoves. A les 17h, rosari.

14 Ball: Pep i M. José. Ateneu.

18:30h.

18 Ball: Josep Maria i Yolanda.

Ateneu. 18:30h.

20 Cicle de Teatre a l Ateneu d Avià.

21h. Companyia La Teia de Vilada presenta L amor venia en taxi , text original de Rafel Anglada.

21 Graugés. Sant Galderic. Missa al matí i gresca d'acordió a la tarda.

21 Ball: Josep Maria i Yolanda.

Ateneu. 18:30h.

25 Ball: Jordi Bruch. Ateneu. 18:30h.

27 Conferència de Francesc Muñoz, doctor en Geografia per la UAB: "La urbanització dispersa a Catalunya, riscos i reptes per als municipis petits". Organitza: Institut d'Estudis Catalans (IEC). A les 19h, a la sala d'exposicions de l'Ateneu.

27 Avià Irish Pub. Ateneu d Avià, 22,30h. Amb la Coral Estel de Gironella. Música i dances irlandeses en una taberna amb cervesa negra.

Entrades, el mateix dia. Discoteca fins a les 4 de la matinada.

28 Aplec de Sant Serni. Organitza: Parròquia d Avià i Ateneu. Missa a les 12 amb la Coral d'Avià. Entrega de pa beneït, ballada de gegants i refrigeri. A les 18h, concert de la banda municipal d'Avià al Casal de la Gent Gran.

28 Ball: Jordi Bruch. Ateneu. 18:30h.

AGENDA NOVEMBRE

2007

Pep Graus és el detectiu Marc Bonilla

4

Agrupació Teatral Avianesa, presenta Un Clos políticament incorrecte , adaptació de l obra original de Ray Cooney. 18 h.

01 Ball: Lucky Luck. Ateneu. 18:30h.

08 Ball: Marta Solsona. Ateneu.

18:30h.

10 Primera trobada de segadors de Catalunya. Sala de l Ateneu. Actes tot el dia (pàg. 4).

10 Ball i música tradicional, i

repartiment del Pastís del Segador als assistents. Acte per a tots els avianesos dins la trobada de segadors. Plaça de l Ateneu o sala de l Ateneu (segons el temps).

11 Ball: Màxim 2. Ateneu. 18:30h.

15 Ball: Andreu. Ateneu. 18:30h.

18 6a recollida de deixalles als entorns de la riera d'Avià. A les 10h, reunió a l'escola. Organitza: Grup de Defensa de la Natura del Berguedà. Apte per a tots els públics.

En acabar, hi haurà coca i xocolata desfeta per als participants.

18 A la tarda, activitat de cant de la Coral Sta. M. d'Avià, amb motiu de Santa Cecília, patrona de la música.

22 Ball: Sebastià. Ateneu. 18:30h.

24 Festa de les Entitats. Aquest any l entitat homenatjada és la del Jovent.

20h, presentació del llibre del Jovent escrit per Josep Rafart. 21,30h sopar.

En acabar el sopar, repartiment de premis i espectacle.

25 Ball: J. Vilandeny. Ateneu. 18:30h.

29 Ball: J. Candàliga. Ateneu. 18:30h.

DESEMBRE 2007 02 Ball: Ostres Ostres. Ateneu.

18:30h.

06 Ball: Jordi Bruch. Ateneu.

18:30h.

09 Ball: Josep M. i Yolanda. Ateneu.

18:30h.

13 Ball: Pep i M. José. Ateneu.

18:30h.

15 Quina d Avià. Organitza: Unió Esportiva d Avià. Ateneu. 22h.

16 Activitats diverses a favor de la Marató de TV3.

20 Ball: Estel Bages. Ateneu. 18:30h.

23 Presentació del llibre "Avià,

notes històriques d un poble del Berguedà". Publicació escrita per diferents estudiosos vinculats al poble que han compilat la història d Avià per primera vegada en un únic llibre. Edita: Centre d Estudis d Avià i Ajuntament d Avià. Hi esteu tots convidats!

23 Ball: Màxim 2. Ateneu. 18:30h.

24 Després de la Missa del Gall, inauguració de l exposició del XXXV concurs de pesebres en miniatura.

Casal Parroquial d Avià. Oberta del 24 de desembre de 2007 al 6 de gener de 2008.

27 Ball: Enric Carreras. Ateneu.

18:30h.

29 Quina d Avià. Organitza: Unió Esportiva d Avià. Ateneu. 22h.

30 Ball: Pep i M. José. Ateneu.

18:30h.

GENER 2008 5 Cavalcada de Ses Majestats els

Reis Mags de l'Orient. Inici a cal Tauler a les 20h. Recorregut per l'avinguda Pau Casals, finalitzant amb pregó i repartiment de regals a l'Ateneu.

6 Lliurament de premis de l exposició del XXXV concurs de pessebres en miniatura. Casal parroquial d Avià. 13h.

El Ressò 5

Activitats AGENDA TALLERS MUNICIPALS 2007-08

TALLERS MUNICIPALS TALLER DE MANUALITATS DIVERSES (pintura, decoració ) Professora: Cloe Horari: dimecres de 4 a 6 de la tarda (inici l 11 d octubre) Lloc: Aula-taller del Casal de la Gent Gran Preu: pensionistes del municipi d Avià, 15 , persones adultes empadronades a Avià, 19 , altres persones, 22 .

TALLER DE CANT, DANSA I EXPRESSIÓ CORPORAL Per a tots els interessats que vulguin aprofundir i perfeccionar-se en qualsevol d'aquestes disciplines. Inscripció i informació a partir del 22 octubre de 2007 a l'Ajuntament d'Avià - Regidoria de Cultura.

TALLER DE MANUALITATS DIVERSES (pintura, decoració ) Professora: Cloe Horari: dimecres de 4 a 6 de la tarda (inici l 11 d octubre) Lloc: Aula-taller del Casal de la Gent Gran Preu: pensionistes del municipi d Avià, 15 , persones adultes empadronades a Avià, 19 , altres persones, 22 .

Obert a tothom TALLER DE PUNTA AL COIXÍ Professora: Catí Giralt Horari: dissabtes de 5 a 7 de la tarda (inici el 6 d octubre) Lloc: Aula-taller del Casal de la Gent Gran Preu: 3 per sessió assistida Obert a tothom TALLER DE PATCHWORK Professora: Carme Crespo Horari: dimarts de 6 a 8 de la tarda (inici el 3 d octubre) Lloc: Aula-taller del Casal de la Gent Gran 6 El Ressò

Preu: a concretar amb la professora Obert a tothom

TALLER DE MÚSICA PER A GENT GRAN I ADULTS Professora: Marta Pagerols (T. 607589268) Horari: a concretar amb la professora Lloc: Sala de música - Casal de la Gent Gran Preu: a concretar amb la professora GRUP MUSICAL AIVA Direcció: Mª Alba Sánchez Horari: dimarts i dijous d 11 a 12 del matí Lloc: Sala polivalent del Casal de la Gent Gran Preu: gratuït TALLER D INFORMÀTICA Professors: Rossend Mangot, Pere Closa Horari: dimecres i dijous de 4 a 5.30 i de 5.30 a 7 de la tarda (inici el 17 d octubre). D octubre a desembre Lloc: Aula d informàtica del Casal de la Gent Gran Preu: gratuït. Obert a tothom (Es prioritzarà la gent gran). Es farà una reunió el 10 d'octubre a les 18h TALLER D ENTRENAMENT DE LA MEMÒRIA Professora: Mª Alba Sánchez Horari: dijous de 3,30 a 4,30 de la tarda Lloc: Casal de la Gent Gran Preu: 4 mensuals Obert a tothom GIMNÀSTICA PER A GENT GRAN Professora: Mª Alba Sánchez Horari: dimarts i dijous de 9 a 10h del matí

Lloc: Sala polivalent del Casal de la Gent Gran Preu: 11,50 mensuals GIMNÀSTICA PER ADULTS Professora: Mª Alba Sánchez Horari: dimarts i dijous de 10 a 11h del matí horari de nit: a concretar Lloc: Sala polivalent del Casal de la Gent Gran Preu: 18 mensuals Obert a tothom CATALÀ PER ADULTS I GENT GRAN Professor: Jaume Serra, Llicenciat en Història Horari: a concretar entre els participants. Es preveu horari de tarda / vespre.

Lloc: Aula-taller del Casal de la Gent Gran. Obert a tothom CATALÀ PER ESTRANGERS A concretar. Per a informació contactar amb Serveis Socials, tots els dijous de 9 13h. Tel. 93 823 10 62, o bé demanant hora a través de les oficines de l Ajuntament. Obert a tothom TALLER DE CONEIXEMENT DE L ENTORN Taller dirigit a persones nouvingudes, per tal que no es trobin en desavantatge en la integració en la xarxa social. En el taller s informarà i es formarà sobre temes de salut, educació, treball, sanitat, cultura i altres àmbits d interès relacionats amb la vida quotidiana i la promoció de l autonomia personal.

Inici: gener de 2008. Es realitzaran algunes sessions puntuals al llarg del mes de novembre de 2007 Per a més informació dirigir-se als Serveis Socials de l Ajuntament, els dijous de 9 a 14h. T. 93 823 10 62 INSCRIPCIONS: al mateix taller, amb els/les professors/es ORGANITZA: Ajuntament d'Avià. Regidoria Serveis Socials.

Dinamització de Gent Gran.

Societat NOTÍCIES Marc Coma, campió del món de raids per tercera vegada consecutiva

4Marc Coma ha tornat a donar un nou èxit al motociclisme català. El d'Avià s'ha proclamat campió del món de raids per tercera vegada consecutiva en la seva carrera després de ser el millor en el Ral·li dels Faraons. El pilot de KTM ha complert amb els pronòstics i el seu domini durant gran part de la prova ha estat aclaparador. Coma s'assegura així el campionat del món de raids quan encara falta una última cursa per disputar. El triomf català no s'ha quedat aquí, ja que Jordi Viladoms ha acabat segon en la classificació de la prova egípcia. D'aquesta manera, Viladoms s'ha pogut refer de l'anterior edició, en què va quedar-se a un pas del segon lloc.

Canvi de president de l'Ateneu

4A mitjans de maig, es va elegir a un nou president per l Ateneu d Avià en substitució de Gerard Ortega. Es tracta d en Jaume Bascompte, a qui desitgem molta sort i moltes ganes en aquesta nova etapa.

Bretolada a la piscina i a la llar d'infants 4La nit de Sant Joan uns brètols van entrar de nit a la piscina municipal i van

La nit de Sant Joan, uns brètols van entrar de nit a la piscina municipal, hi van tirar pedres i van trencar la tanca"

MOVIMENTS DE POBLACIÓ DEL 16.02.2007 AL 21.09.2007 Naixements Raquel Rumbo Pagerols 22.01.2007 Anna Baraut Parera 22.03.2007 Mar Rueda Cantarino 23.03.2007 Jana Puigbó Perarnau 19.04.2007 Biel Vázquez Cunill 10.04.2007 Mireia Solé Armengou 18.04.2007 Eudald Riado Badia 21.04.2007 Aleix Jubany Manubens 04.05.2007 Marc Sala Malé 08.05.2007 Selena Tolagasi Paucar 09.05.2007 Genís Campà Espinosa 22.05.2007 Roc Puig Hernández 21.08.2007 Estel Farrés Soler 24.08.2007 Júlia Raurich Ruiz 25.08.2007

Defuncions M. Carme Guix Escarré 08.03.2007 M. Dolors Pallas Ferrer 25.03.2007 Everlina Agcaoile Lorenzo 19.04.2007 Palmira Badia Torrabadella 17.06.2007 Ramona Giró Domènech 22.06.2007 Martí Pujol Bover 26.07.2007 Montserrat Serra Pujols 31.07.2007 Joan Orriols Serra 09.08.2007 Julián Marín Molina 15.09.2007 Josep Parera Jordana 18.09.2007

Matrimonis Antonio Laez Álvarez - Camila Gómez Torres 24.03.2007 David Barra Pérez - Mònica Rodríguez Barniol 26.05.2007 Pere Montblanch Padullés - M. Estíbaliz Quesada Sales 30.06.2007 Valentí Camprubí Minoves - Olga Subirana Guitart 21.07.2007 Manuel de Haro Martín - Esther Luna Sánchez 04.08.2007 Pau Bartoló Roca - Montserrat Casals Pajerols 31.08.2007 Marc Noguera Botella - Marta Burniol Crespo 08.09.2007 Basili Insa Costajussà - Gemma Rico Rota 15.09.2007

tirar pedres i petards a la piscina, a més de trencar la tanca. A finals d agost també van entrar al pati de la llar d infants, fent malbé les joguines, trencant una finestra i aixecant teules. A tots ens sap greu que passin coses d aquest tipus a Avià, però encara més si els que les fan probablement també viuen a Avià!

Noves pubilles

4El diumenge de festa major es van proclamar les noves pubilles i hereu d Avià.

Pubilla: Laura Costa Comelles; primera dama: Sandra Vidal Picas; segona dama: Anna Bertran Comte; hereu: Albert Xandri Casas.

Felicitats a tots i empenta per la nova participació ciutadana.

Els segadors, a 'La Masia 4Durant el mes d agost s ha de 1907' Nova cuina a l'escola

fet una nova instal·lació de la zona d aigüeres a la cuina de l Escola d Avià. També s han acabat d instal·lar finestres noves, una tanca al pati de les grades, una nova cargolera i s han fet petites reparacions en diverses tanques de l escola i la guarderia, així com en les casetes de jocs.

4Els dies 11 i 25 de juliol un grup dels segadors d Avià va anar a segar i a batre amb les famílies concursants del programa de TV3 La Masia de 1907 . Els segadors van ensenyar a segar als estadants que viuen igual que a principis del segle XX, van esmorzar i van dinar amb ells, intercanviant El Ressò 7

Societat moltes impressions beneficioses per ambdues bandes. Aquest programa s emetrà a partir del setembre.

Victòria de Marc Coma

4Marc Coma ha guanyat el Ral·li Patagònia-Atacama.

En una nova demostració el pilot avianès continua essent el líder del Mundial ja que ha guanyat les tres proves fetes fins ara.

Aquesta victòria del raid de la Patagònia és la tercera consecutiva, demostrant que Marc és el millor.

Felicitats!

Canvis en el servei de l'aigua

4Josep Maestre s ha prejubilat de l empresa Sorea, que gestiona el servei municipal d aigua potable.

Per tant, ja no és la persona responsable de reparar les avaries o incidències que es produeixin en el servei.

Preguem que per a qualsevol problema relacionat amb aquest servei es telefoni al 902 250 370.

PLUGES

DEL 1.01.2007 AL 24.09.2007

Precipitacions mesurades al barri de la Creu d'Avià (m3) Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre 8 El Ressò

9,5 16,5 26 124,5 48,5 40,5 4 33 17

Joventut

L'esplai inicia una nova etapa

NOUS MONITORS I MONITORES, NOVES IDEES I NOVES PROPOSTES PER A TOTS ELS NENS I NENES DE CARA AL CURS QUE COMENÇA. Text: Grup d'Esplai d'Avià Com cada any, el grup d Esplai d Avià comença amb molta il·lusió i ganes de passar-ho bé amb tots els nens i nenes d Avià. Engeguem una nova etapa plena de sorpreses i novetats. Començant per la incorporació de nous monitors i monitores, amb noves idees i propostes que faran d aquest Esplai, un lloc on els nens i nenes tornaran a gaudir amb activitats innovadores, lúdiques i en les quals es podran sentir realitzats.

Es duran a terme un bon munt d activitats els dissabtes a la tarda de 4 a 6, cada 15 dies.

Tots els que ho desitgin podran inscriure s el 29 de setembre al Local de Joves d Avià de 4 a 6 de la tarda.

El preu anual serà de 40 per nen, i en el cas dels germans serà de 30 per nen.

Per a més informació, tots els interessats i interessades poden trucar a: 637754558 (Mireia Trasserra) 690759980 (Montse Macià)

Acció social

Volem fer públic el nostre agraïment a tothom qui va fer possible aquest acte i que va permetre recollir 2.000 euros

Avià posa de moda la lluita contra el càncer UNA NOVA DESFILADA SOLIDÀRIA RECULL 2.000 EUROS PER LLUITAR CONTRA LA MALALTIA. Text: Junta de l'AECC - Catalunya contra el Càncer d'Avià

El diumenge dia 13 de maig va tenir lloc a l Ateneu d Avià, la tercera desfilada de moda d estiu contra el càncer.

118 persones de diferents edats (33 més que l any anterior), van presentar models de les cases Comercial Molí del Castell, Caribú, Tàndem Esports, Boutique Guiu, Santi Comellas i Lookal, i Sabateria Les Novetats.

La Perruqueria Janina va oferir els seus serveis, gratuïtament, per pentinar i maquillar a tothom qui ho va desitjar i Estètica Mar va fer un maquillatge corporal d una núvia.

MODELS CONTRA EL CÀNCER Desfilada solidària a l'Ateneu d'Avià. AECC

2.000 euros recaptats

Des de la Junta de l Associació contra el Càncer d Avià, volem fer públic el nostre agraïment a tothom qui va fer possible aquest acte i que va permetre recollir la quantitat de 2.000 (l Ajuntament va aportar els 430 que mancaven per arrodonir la xifra); des de la gent que hi va assistir, fins a tots els col·laboradors de l acte: el presentador Jaume Fíguls, els models, l Escola de ballet M. Alba que va organitzar les

VESTITS PETITS Nens i nenes també van participar en la desfilada. AECC

coreografies, l Ateneu per la cessió del local i fer-se càrrec del lloguer d un canó de fum, l Ajuntament i tots els altres col·laboradors gràcies als quals es va poder dur a terme l' acte.

També aprofitem aquesta nota per comunicar-vos que el total recaptat per la Festa Major d Avià ha estat de 671,00 .

Per tot plegat, moltes gràcies a tothom!

El Ressò 9

Acció social WAUKIKAY AVIÀ - AVIÀ SOLIDARI Els nens i tota la delegació estaven emocionats, la ministra s'havia preparat un bon discurs, va abraçar tots els nens i nenes"

COOPERACIÓ D'esquerra a dreta i de dalt a baix: El taller d'artesania, visitat per Rosa M. Galán. R.M.G./ La doctora Conxita Medina (segona a la dreta), a la porta del magatzem, amb l'esterilitzador, a la furgoneta. BNG./ La ministra Janeth Sánchez, amb un llibre a la mà, a l'escola de Charcay, abraça una nena. ARXIU.

Més cooperació LA MINISTRA EQUATORIANA DE BENESTAR SOCIAL REP EL LLIBRE SOLIDARI D'AVIÀ Lliurament del llibre de l agermanament Avià Charcay al govern equatorià. Un any i mig després de publicar-se el llibre de l'agermanament, aprofitant el pas per Quito del viatge de final de curs de l escola de Charcay, en el qual hi participaren 18 alumnes, a més de pares i alguns mestres, es va fer el lliurament oficial del llibre a la ministra de Benestar Social, Dra. Janeth Sánchez, i a la secretària de comunicació, 10 El Ressò

Dra. Mònica Chuji, indígena de la comunitat quítxua amazònica de Sarayaku.

L'acte va tenir lloc al Salón Amarillo, el saló d'actes oficials de Carondelet, el palau de govern, amb la presència de molta premsa. Els nens i tota la delegació estaven emocionats, la ministra s'havia preparat un bon discurs, va abraçar tots els nens i es va fer fotos amb ells. Les paraules de rebuda de Mònica Chuji van ser en quítxua. Per part de la

delegació van intervenir Reinaldo Chimborazo, el coordinador de l'agermanament a Charcay, que va parlar en castellà i en quítxua, i un nen, el president de la classe, que va demanar ordinadors per a l'escola, i finalment el professor Jaime Sigüenza, que va insistir en l'ajut demanat pel nen i va fer un abrandat discurs en defensa del nou govern (fins i tot va oferir de tallar la carretera en suport a l'assemblea constituent, si era necessari).

La iniciativa del lliurament al govern va ser de Reinaldo Chimborazo, que es va posar en contacte amb en Christian Costa, professor de català a Quito i col·laborador amb l'agermanament des dels inicis, que va fer les gestions necessàries. La receptivitat del nou govern, especialment de la Secretària General de Comunicació, Mònica Chuji, va ser molt alta, ja que tot es va fer amb poc temps. Fins a primera hora del matí era previst que Rafael Correa, president de l Equador, presidís l acte, però finalment no va ser possible.

Taller d'artesania

Rosa M. Galan va ser a Charcay la passada primavera. L avianesa va passar per Charcay aprofitant l anada a l Equador per treballar en un altre projecte de cooperació.

Durant aquesta visita va lliurar a l escola de Charcay un recull de material elaborat per l alumnat de l escola d Avià

Acció social WAUKIKAY AVIÀ - AVIÀ SOLIDARI L'ONG farà efectiu el trasllat d'un esterilitzador a l'hospital de Cañar, a l'Equador, i vetllarà per posar-lo en marxa"

SEGAR I BATRE Venda d'artesania feta a Charcay, a l'Equador. WA-AS.

dins del projecte d intercanvi.

Aquest material és, per cicles: llibre amb la Llegenda de Sant Jordi i una rosa, amb una explicació de la simbologia (Educació Infantil); explicació sobre la celebració del Carnestoltes a l escola i al poble (Cicle Inicial); la diada Sant Jordi i cal·ligrames i galindaines (Cicle Mitjà); embarbussaments elaborats a la classe de Llengua Espanyola (5è curs); i recull de jocs, amb explicació sobre el seu desenvolupament i normes (6è). La Rosa M. també va visitar les dones del Taller d Artesania i va portar una mostra dels productes que hi confeccionen. Són els que es van vendre a les parades de la Caminada i del Segar i el Batre.

Autoestima baixa

Projecte Desigualtats socials, autoestima i salut percebuda a la societat de Charcay . Des de Charcay es va demanar un projecte d aquestes característiques per tal d avaluar la percepció que hi ha de que els indígenes tenen l autoestima molt baixa.

Consisteix en l elaboració d un qüestionari tipus test d unes 80 preguntes que Fernanda Chimborazo passarà a una mostra representativa de la població indígena (100 persones).

En l elaboració dels ítems i, quan sigui el moment, la interpretació dels resultats, hi treballa un equip integrat per: Montserrat Pedrals (assistent social), Anna Bascompte (llicenciada en Psicologia i màster en Drogodependències), Albert Espelt (diplomat en Estadística, llicenciat en Investigació i Tènciques de Mercat), i Marc Marí (diplomat en Estadística). Aquest projecte, que ja s està duent a terme, s ha presentat a la convocatòria pública de projectes de Cooperació i Solidaritat 2007 del col·legi oficial de Diplomats en Treball i Assistents Socials.

Material sanitari

Un e s t e r i l i t z a d o r d e l ambulatori de Berga per a l hospital de Cañar. La Dra. Conxita Medina, cap de la delegació al Berguedà del

Servei d Atenció Primària Bages Berguedà - Solsonès (SAP), va lliurar un esterilitzador a Waukikay Avià - Avià Solidari . Serà destinat a l hospital de Cañar (Equador).

L esterilitzador sanitari, de la marca Matachana, actualment era fora de servei però encara e n m o l t b o n es ta t d e funcionament, feia el servei a l ambulatori de Berga fins que recentment ha estat substituït per un altre.

L ONG farà efectiu el trasllat d aquest esterilitzador a l hospital de Cañar i vetllarà pels aspectes tècnics necessaris per a la seva posada en funcionament.

La comunitat equatoriana de Charcay, agermanada amb Avià a través de l organització Waukikay Avià - Avià Solidari , està situada a 340 km al sud de Quito i a 12 del Cañar.

La població té uns 960 habitants, la majoria indígenes d ètnia quítxua que viuen de la pràctica d una agricultura de subsistència. L esperança de vida és d entre els 55 i els 60 anys i el metge i hospital més proper són a Cañar, on serà lliurat l esterilitzador.

Visita a Charcay

Tramesa d un ordinador.

Dos avianesos membres de l ONG aniran a Charcay aquest mes d octubre. Faran un seguiment general de l estat del projecte d agermanament i hi portaran un ordinador per al Centre d Educació a Distància.

El Ressò 11

Acció social GENT GRAN

Gent gran ben activa ELS ALUMNES DEL TALLER D'INFORMÀT ICA VIATGEN FINS A LA VALL DEL MONTCAU I EL CASAL D'AVIÀ S'OMPLE D'ACT IVITATS

El dia 22 de maig, just acabat ja el curset d hivern, els assistents, monitor inclòs, organitzaren una excursió a la vall del Montcau i dedicaren el dia a visitar unes tines a la vall del Flequer, entre Pont de V ilomara i Rocafort, i a continuació, a Mura donaren un cop d ull al Puig de la Balma, visitaren un molí fariner i olier i, per esperar l hora del dinar visitaren el municipi de Mura.

Naturalment, un bon dinar a cal Carter permeté recuperar forces per arribar-se fins a Coll d Estenalles i fer una petita incursió a peu a la Falconera per copsar una vista de la Vall.

De retorn, dedicà una estona a recórrer els carrers de Talamanca, donant així per acabada la diada.

Sortides i activitats

Organitzades pel Casal de la Gent Gran i pel grup del Pa Sucat amb Oli. -22 al 27 d'octubre, viatge a Castella i Lleó.

-12 setembre, Setmana de la Gent Gran, caminada i esmorzar a Cal Tana.

-4 setembre, Gala de Queralt 20 juliol, excusrió a Cambrils -12 al 17 de juny, excursió a Navarra i La Rioja.

-29 d'agost, excursió a les Cots de Correà.

-19 maig, participació al 9è Saló de la Gent Gran de BCN. 12 El Ressò

ACTIVITATS Gent gran juga a cartes al Casal d'Avià. ARIXIU. / A baix, les tines d'en Bleda i el carrer Antonieti, de la visita dels alumnes a la Vall del Montcau. R.MANGOT.

-18maig, excursió als Jardíns de Santa Clotilde.

-16 maig, visita al Taller Coloma d Avià.

-5 maig, Festa de la Primavera.

-23 abril, Festa de Sant Jordi.

-19 abril, visita a la comissaria dels Mossos d Esquadra.

-27 març, cantada de caramelles pels nois i noies del Taller Coloma.

-5 abril, actuació del grup de ballets de caramelles d Avià.

-24 març, mostra gastronòmica de Romania, Catalunya i el Marroc.

CÀRITAS RECULL DONATIUS Un any més l entitat bancària Caixa de Manresa ha donat suport a la tasca que duu a terme aquesta entitat en el nostre municipi. La col·laboració ha estat de 600 euros, que ajudaran a poder donar continuïtat a la tasca social i de voluntariat que realitza

Càritas Parroquial d Avià.

Càritas Parroquial d Avià agraeix a tothom qui va col·laborar amb la col·lecta de Corpus i el festival de ballet de la M. Alba, en què es van recollir 487 i 683 euros, respectivament. Moltes gràcies!

Educació

Hem plantat una olivera a la rotonda de l'avinguda Francesc Macià i hem acondicionat unes quantes jardineres"

Els més petits aprenen a conversar i a decidir EL CEIP SANTA MARIA D'AVIÀ IMPULSA DOS PROJECTES: LES CONVERSES, A EDUCACIÓ INFANTIL, I LES ASSEMBLEES, A PRIMÀRIA

Des de l escola us informem de les darreres novetats i dels projectes més immediats.

Durant el curs 2006-07 hem iniciat dos projectes a nivell d escola: els alumnes d educació infantil han portat a terme el projecte conversa , en el qual es barregen alumnes dels tres cursos per parlar sobre temes que els interessen i d aquesta manera aprendre les normes i hàbits que es requereixen en una conversa formal. Per altra banda, els alumnes de primària han treballat el projecte assamblees on proposen temes importants per ells ja sigui a nivell d organització escolar com de relació amb els companys. La dinàmica és la següent: es presenten els temes a parlar, es dóna torn de paraula als alumnes que vulguin fer alguna aportació i finalment s arriba a un acord de grup que els delegats apunten per tal que en quedi constància. D aquesta manera aprenen a respectar els companys, el torn de paraula i a expressar de forma coherent i respectuosa les seves idees encara que difereixin de la dels

MEDI AMBIENT Els alumnes posen una olivera a l'av. Francesc Macià. CEIP STA. M.

PLANTADA Noves jardineres. CEIP STA. M.

companys.

Per celebrar el Nadal, a finals del primer trimestre, els alumnes de cicle inicial van representar els pastorets a l Ateneu. En acabar, els alumnes de cada cicle van cantar dues nadales, sota la batuta de la mestra de música, una en català i l altra en un altre idioma: els de cicle superior en llatí, els de cicle mitjà en francès, els de cicle inicial en castellà i els d educació infantil en anglès.

Aquest curs els alumnes

d educació infantil van fer una classe setmanal d iniciació a l anglès . La nadala va ser una manera de mostrar als pares el treball que fan a l escola.

El curs 2005-06 es va dur a terme una iniciativa conjunta amb totes les escoles del Berguedà per tal de treballar la convivència. L experiència va resultar tan positiva que durant el curs 06-07 s'ha repetit amb el tema del respecte a l entorn. Durant el mes de març cada escola ha fet una activitat a nivell local.

En el nostre cas hem plantat una olivera a la rotonda de l avinguda Francesc Macià i hem acondicionat unes quantes jardineres a l avinguda Pau Casals i al carrer de l escola. A la tarda es van fer tallers de reciclatge. Els alumnes de cicle superior van El Ressò 13

Educació CEIP SANTA MARIA D'AVIÀ Durant l'estiu, s'ha enllestit la renovació del mobiliari de l'escola i de les finestres. També s'ha instal·lat un altre mòdul de dues aules" repartir per les bústies del poble una enquesta per valorar el compromís del poble amb el medi ambient. El treball es va cloure amb una trobada al Pavelló de Suècia en la qual dos alumnes de sisè van llegit un text en representació de tota l escola.

Ja fa força anys que l escola va iniciar els projectes de ciències 3-6 i 6-12 per treballar-les de manera experimental.

Nous equipaments

El departament d Educació i Universitats ens ha dotat de nous equipaments: ordinadors multimèdia, superfícies de projecció, lupes binoculars, kits d experimentació, càmeres fotogràfiques que ens han permès desenvolupar una àmplia gamma d activitats de les ciències per alumnes de tots els nivells: observació del naixement de cargols i cucs de seda, mesura dels nivells de soroll, temperatura i llum de diferents espais de l escola, observació dels espermatozoides dels porcs...

L´hospital Sant Bernabé de Berga va convocar un concurs a nivell comarcal en motiu de la celebració del seu 25è aniversari. Nosaltres hi vam participar amb un conte de por titulat Misteri a l hospital . Els alumnes de cicle inicial es van encarregar de fer les il·lustracions i els de cicle mitjà i superior van redactar el text.

Com cada any vam muntar una parada a la Plaça de l Ateneu per Sant Jordi. Els alumnes hi van comprar un 14 El Ressò

LLAR D'INFANTS D'AVIÀ El dia 4 de setembre vam començar el curs escolar amb noves ganes i nous infants. Aquest any el nombre de nens i nenes a la llar d infants és el següent: Lactants, 8; P1, 13; P2a, 14; P2b, 13.

El dia 10 es va fer la reunió de pares en la qual es va explicar les característiques d aquest nou curs així com les novetats. Principalment, des de la direcció i junt amb les monitores es va acordar ajustar els horaris d entrada a la guarderia, ja que molts pares i mares porten els nens molt temps abans de l hora i a vegades els vénen a buscar molt tard a l hora de sortida. Per això es va insistir als pares que portessin els nens dins els horaris establerts segons les seves preferències.

Com a novetat important, des de l Ajuntament, considerant que en ser la llar d infants un servei envers el ciutadà i, tenint en compte les dif icultats de molts pares de compaginar feina i família, hem decidit ampliar l horari de la guarderia de 8 del matí a 18 de la tarda. Així, a partir del dia 1 d octubre els pares poden triar entre les tres franges horàries que existien fins ara, i tres franges horàries ampliades per donar aquest servei: Jornada complerta, 8 a 18h; Jornada complerta, 9 a 17h; Mitja jornada, 8 a 13h; Mitja jornada, 9 a 13h; Mitja

PROJECTE COMARCAL Acció conjunta de totes les escoles. CEIP STA. M.

llibre prèviament encomanat.

Al vestíbul de l escola es van exposar alguns treballs que els alumnes van fer al llarg del curs. A la tarda es va organitzar una ballada de danses populars al pati de l escola.

jornada, 15 a 17h; Mitja jornada, 15 a 18h.

També es va informar els pares que aquest curs puja el preu del menjador escolar. Aquesta pujada del preu ja s havia decidit i pactat per al curs 200607, però per una errada burocràtica no es va practicar als rebuts, per tant aquest any es fa la pujada que s havia acordat pel curs anterior. El preu dels nens que es queden cada dia és de 4,10 i els esporàdics 4,70 euros. Cal fer esment que en el servei de menjador no s'inclou la monitora.

Altra novetat és que es cobrarà el 10% de la quota als pares que vulguin reservar plaça pel seu fill per al mateix curs escolar. Aquesta mesura s ha pres ja que la llar d infants no disposa de més capacitat i no pot créixer en nombre de places, de manera que si una família decideix que no portarà el seu fill fins uns mesos després d iniciat el curs i demana que se li reservi la plaça, està impedint que un altre nen que ho sol·liciti un cop començat el curs no pugui tenir accés a la llar d infants a causa de la manca de places.

Per això es va pensar en aquesta mesura de reserva. Si la llar d infants d Avià tingues prou espai per encabir més nens, no s hauria pres aquesta mesura que de moment només afectarà als cursos en els quals les classes es tiguin al seu nivell màxim d ocupació. Bon curs a tothom!

Vam rebre les visites d en Dani Ramírez, meteoròleg de TV3, per completar el treball sobre els tornados que han fet els alumnes de cicle inicial i dels Mossos d Esquadra per conscienciar als nens en temes de seguretat viària...

El cap de setmana del 16-17 de juny vam fer la festa de final de curs. A més de patinatge, aeròbic, teatre, básquet maresa l u m n es c a l d es ta c a r l entrega de les orles als alumnes de sisè. Els desitgem tota la sort del món pel proper curs a l institut!

Durant l estiu s ha enllestit la renovació del mobiliari de la cuina i de les finestres de l escola. També s ha instal·lat un altre mòdul prefabricat de dues aules.

Cultura Cultura

No hem de perdre el record dels antics camins que s'utilitzaven a Avià i hem de mantenir els que es conserven"

El pas d'antics camins pel terme d'Avià

LES NOVES CARRETERES HAN AMAGAT DEL PAISATGE LES VIES DE COMUNICACIÓ DELS NOSTRES AVANTPASSATS. Text: Maria del Agua Cortés

empedrats toscament i moltes vegades al costat del camí algú construïa un hostal per a que pernoctessin persones i animals. A l edat mitjana els camins més importants tenien punts de protecció i eren vigilats, essent freqüents les petites torres de vigilància en punts estratègics. Hi havia els anomenats camins Rals, que eren camins públics utilitzats p e r l es co m u n i c a c i o n s generals de més trànsit i que posaven en comunicació poblacions importants; aquests eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves.

De sempre, homes i animals s han desplaçat pels territoris, generalment a peu o utilitzant animals i carros fins f a relativament poc temps, i en vehicles de motor actualment.

Les noves formes de circulació han obligat a la modificació dels camins antics i han provocat que perdéssim de vista el paisatge que delimita els camins, fet que suposa una pèrdua important d una activitat que hauríem de fer més sovint: caminar.

No perdre el record

Actualment disposem de diverses vies de comunicació al municipi amb una estructura viària cada vegada més àmplia condicionada pels nous usos. Això ens obliga a no perdre del record els antics camins que s utilitzaven a Avià des de sempre i mantenir els que es conserven.

L emplaçament d Avià en temps passats era estratègic: al costat de la ciutat més gran del territori, Berga; de camí entre dues ciutats importants, Solsona i Cardona; lloc de pas dels viatgers que es movien entre aquestes ciutats i els pobles veïns. Aquest fet va

Berga, nexe d'unió TRAM DEL CAMÍ RAL Al seu pas pel terme d'Avià. M. A. CORTÉS

condicionar el pas de camins que eren eixos de comunicació que es van mantenir al llarg d e l te m p s. E l s c a m i n s facilitaven el trànsit i el transport, per la qual cosa eren cuidats, controlats i protegits.

Eren camins no gaire amples, entre 1 i 1,30 metres, ja que eren principalment per a bast, en els llocs més difícils estaven

Cal tenir present que Berga era el nexe d unió de diferents camins a causa de la seva ubicació i la importància social de la ciutat. Ja al segle XIV estan documentats el camí a Ripoll, el camí a Barcelona, el camí a Vic, a més del camí a Cardona.

A Avià destacaven el camí Ral de Berga a Cardona, el camí de Berga a Manresa, així com altres camins secundaris que ja s'utilitzaven a l'Edat Mitjana com el que portava a Solsona El Ressò 15

Cultura ANTICS CAMINS El camí ral de Cardona era el més important que passava pel terme d'Avià, permetia fer la ruta de Berga fins a Cardona, i era un dels més anomenats de l'Edat Mitjana"

(APSS, 1581).

4Camí públic que passa per la sagrera d'Avià (APM, 1347, 1438, 1524) 4 Carrera pública que parte de la sagrera d'Avià a la vila de Berga (APM, 1432) 4Camí a Serrateix (APM, 1433) 4Camí de Santa Maria al mas Pallarols (APM, 1434) 4Camí de Berga a CREU D'OBIOLS De St. Vicenç al Pont d'Orniu. M. A. C. Cardona (Camí Ral) (APM, 1460), (ADS, 1701), (Bertran Soler 1847). o diferents camins que 4Camí de ferradura de Berga comunicaven el poble i els a Manresa. (Bertran Soler nuclis amb les masies.

1847).

Actualment els principals eixos de comunicació són la Camí Ral de Cardona carretera comarcal C-149 Aquest era el camí més (Ponts-Ripoll), i la carretera local BV-4135 (Avià-Cal Rosal). important que passava pel terme d Avià. La La resta de vies de comuniStrata Cardonensis, cació està formada per una antic camí de la sal, xarxa de camins asfaltats i element important per a la camins de bosc senyalitzats conservació dels aliments a que comuniquen principall edat mitjana i que es ment els habitatges dispersos. portava de Cardona per Una part important d aquests aquest camí, tractant-se per camins està marcada amb tant d un dels camins més rutes de senderisme (ruta de anomenats des de Graugés, ruta de les Tres l Edat Mitjana Esglésies) i de bicicleta (ruta amb la categoria d'Obiols, ruta de Sant de camí Ral. El Quintí/Clarà). camí permetia fer Diversa documentació el trajecte de històrica fa referència al pas Berga a Cardona, de camins per Avià. En aquest i en un punt del seu llistat s indica la data més recorregut es dividia antiga que es fa referència i en un altre ramal que l'arxiu de procedència: portava a Solsona. El 4Camí de Berga al castell d A v i à ( A P B , 1 3 8 3 ) camí venia de Berga per Sant Bartomeu (Santandreu, 2006). d e L a Va l l d a n , 4Camí públic d'Avià a Noet 16 El Ressò

pujava al barri de la Creu (on hi ha una creu de terme que indicava la confluència de dos camins, el de Cardona i el de Manresa), passava per cal Foubes fins a cal Moixona, des d'aquí anava seguint el trajecte paral·lel a l'actual carretera pel costat de baix fins a travessar la riera d'Avià, i després pel co s ta t d e d a l t u n co p travessada, seguint cap a la Parera i abans d'arribar al Pou tornava a passar per sota de la carretera fins a Lluert de Clarà, seguint el mateix trajecte que el camí ramader fins a la riera de Clarà passant per darrera de Sant Serni, els Porxos i continuant fins a l'Hostal del G ra n No m i d a q u í a l Espunyola. Arribats a aquest punt es podien fer dos trajectes: el que portava a Solsona per Montmajor i d aquí a Cardona; o per Casserres cap a Cardona passant per Sant Joan de Montdarn i seguint la riera de Navel.

Camí Ral de Manresa

El camí de Berga a Manresa feia el seu recorregut per Casserres i Serrateix, passant per la sagrera d'Avià. Feia el mateix recorregut que l'anterior fins a la Creu de Terme del barri de la Creu, d'aquí es podien triar dos recorreguts. Un que CREU DEL CAMÍ RAL Detall.

MARIA DEL AGUA CORTÉS

Cultura ANTICS CAMINS Actualment, resten alguns trams dels antics camins, ja que una part s'ha utilitzat per fer passar les carreteres actuals, però alguns s'han perdut; el 1998, es va trobar un tros de camí ral a La Valldan"

baixava fins a la font d'Avià i pujava fins a la Sagrera, travessava tot el nucli antic d'Avià i sortia per la plaça del Padró baixant fins a la riera d'Avià després de ca la Verònica, d'aquí pujava fins a Gurans, Santandreu, i d'aquí a Casserres, Sant Joan de Montdarn i Cardona. L altre passava per Graugès, el Collet, on havia hostal, i cap a Casserres, on es trobava amb l altre camí.

També seria força transitat el camí que des de la Sagrera d Avià portava a Noet seguint el traçat de la carretera actual fins al Molí del Castell i d'aquí pel camí de cal Castanyer fins a Noet, després el camí seguia cap a Berga o cap a Sant Elíes i s'unia al de Berga a Manresa que baixava pel costat del riu Llobregat.

Hi havia també d altre camins menys importants en categoria, però que eren utilitzats per unir nuclis importants i les mateixes cases, com per exemple el que unia Olvan amb Sant Vicenç d Obiols, o de l església a les cases dels entorns; el camí d Avià a Santa Maria; i molts d altres que s anaven obrint se go n s l es n e cess i ta t s.

Els camins estan relacionats amb les creus de terme, ja que marcaven encreuaments de camins importants o límits de termes, també es posaven a l'entrada d'algunes poblacions.

Al camí del Lledó d Obiols a Sant Vicenç d Obiols hi ha una creu de terme de ferro encastada en una columna

amb capitell de pedra; indicaria el camí cap a l església de Sanbt Vicenç d Obiols des del pont d Orniu, al Llobregat. Al barri de la Creu conservem una altra creu de terme que es troba en el lloc més elevat del camí Ral de Berga a Cardona al seu pas pel territori d'Avià. És una creu de ferro situada sobre una co l u m n a a m b c a p i te l l .

Aquesta creu va donar el nom al barri de la Creu d'Avià.

Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzat per fer passar les carreteres actuals, però alguns s'han perdut. En les excavacions que es van fer a la variant de la Valldan l any 1998, es va descobrir una part d'un antic camí empedrat d'època romana que seguia el mateix traçat que el camí Ral, de Sant Bartomeu en direcció al Molí del Castell, probablement es tractaria del camí de Berga al castell d Avià.

També queden vestigis del pas del camí per darrera de l'església de Sant Serni de Clarà, on resten roderes de carro marcades al terra de roca; igual que les que veiem prop del Roc Tou, al camí de Gurans cap a Santandreu.

Gran part d'aquests camins, els Rals i els secundaris, es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Tot i que a Avià no es troba documentat, els camins es mantenien i es cobraven impostos generals per a mantenir el servei, com

CREU DEL CAMÍ RAL AL BARRI DE LA CREU L'element ha donat nom a un nucli d'Avià. MARÍA DEL AGUA CORTÉS

el de passatge que es pagava pel pas de bestiar.

Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. Al camí Ral de Cardona al seu pas per Avià hi havia hostal al Gran Nom, a Lluert de Clarà i a l'interior de la Sagrera; donaven alberg o acolliment a viatgers i, en alguns casos, a pobres. Al camí de Manresa hi havia hostal a la casa del Collet.

APB Arxiu Comunitat de Preveres de Berga APM Arxiu Privat de cal Mas d Avià APSS Arxiu Privat Casa Santamaria de Serrateix ADS Arxiu Diocesà de Solsona SANTANDREU, D. (2006). La vila de Berga a l Edat Mitjana. Tesis de doctorat.

Universitat de Barcelona.

SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades.

L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. GALERA I PEDROSA, ANDREU (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A "Dovella", nº 17, pàgs. 21-28.

BERTRAN SOLER (1847). Itinerar io descriptivo de Catalunya. Imprenta de Oliveres. Barcelona.

El Ressò 17

Medi Mediambient Ambient

El canvi climàtic reduirà molt la disponibilitat d'aigua i la tecnologia de dessalació no serà gratuïta"

La nova cultura de l'aigua, un repte per a tothom ÉS FONAMENTAL PER A L'EDUCACIÓ SABER D'ON PROVÉ L'AIGUA I QUANT COSTA SUBMINISTRAR-LA. Text: Jordi Bigues. Il·lustració: Susanna Campillo

El concepte de la nova cultura de l aigua, nascut de l oposició a la construcció de nous embassaments i el Pla Hidrològic Estatal, ha fet fortuna arreu, tant a Espanya com la resta del món. Nascuda en les terres de l Ebre, la nova cultura de l aigua pretén inf luir en les polítiques hidrològiques dels governs però també en el comportament de tothom, inclosos els consumidors.

De fet, l aigua és un element que fa únic el nostre planeta, l inconvenient és que menys del 3% de l aigua és dolça, apta per a la nostra espècie. Gran part d'ella està congelada en els pols i el seu ús quotidià no és un dret humà, és més aviat un privilegi que compartim els lectors d aques ta publicació. La Cimera pel desenvolupament sostenible celebrada a Johannesburg l any 2002 va proposar reduir a la meitat les persones que no disposen d aigua potable i sanejament. És a dir, deixar sense aigua potable al 2015 a n o m é s 55 0 m i l i o n s d e persones i sense sanejament a 1.200, un dels Objectius de 18 El Ressò

Desenvolupament del Mil·lenni, adoptats per les Nacions Unides, que probablement s incompleixi.

Som a la Dècada Internacional de l Aigua (2005-2015) de les Nacions Unides. Una celebració en la qual estan en joc els drets humans. Si no es considera l alim e n ta c i ó i l aigua com un dret fonamental, els drets humans manquen de sentit. Per satisfer les necessitats de subministrament d aigua és necessari l augment de l oferta, garantir l accés, encara que també és imprescindible l eficiència i la reducció del consum.

Els teus propis càlculs

Sovint rebem missatges per reduir el nostre consum d 'aigua. De fet, la sequera de fa tres anys va posar en perill el proveïment domèstic i cal recordar que aquesta sequera

va ser un anunci, una bestreta del que se ns acosta: el canvi climàtic reduirà sensiblement la disponibilitat d aigua i la tecnologia de la dessalació no serà gratuïta, ni econòmicament ni ambientalment.

Gairebé ningú no sap l aigua que consumeix ni tan

sols el seu preu.

Calcular el consum domèstic diari per persona és una suma senzilla, una multiplicació i un parell de divisions. Necessitarem l última factura trimestral. Sumarem els metres cúbics d aigua de l últim any que figuren en l apartat Informació estadística, amb un diagrama dels metres cúbics consumits en el rebut i els quatre precedents.

Dividirem la suma de les quatre últimes columnes per

Medi ambient LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA Si consumeixes 100 litres diaris, estàs en el camí de l'estalvi, però encara gastes deu vegades més que la mitjana dels africans" les persones que viuen en la llar, ho multiplicarem per 1.000 (un metre cúbic és igual a 1.000 litres d aigua) i ho dividirem per 365 dies. Així sabrem quants litres diaris per persona vam consumir a casa.

4Si supera els 145 litres, ets malgastador.

4Si està entre 130 i 145 litres, has d estalviar.

4Si està entre 100 i 130 litres, estàs en el camí de l estalvi.

4Si el consum és entre 70 i 100 litres, ets estalviador.

Consumir 100 litres d aigua diaris és consumir deu vegades més que la mitjana d un africà.

Mitjana entre els qui més consumeixen i els qui només disposen de menys de dos litres com els etíops. En realitat, aquesta xif ra de referència, ha de tenir en compte els litres mínims imprescindibles per a la supervivència: 40 litres per persona, 35 dels quals són per a la higiene personal. Per saber si es pot viure amb la mitjana africana un periodista relatava la crònica d haver viscut una setmana amb 280 litres en una família de quatre integrants.

Una setmana sense poder rentar la roba, sense dutxarse ni poder regar les plantes.

Un altre exercici seria anar a recollir l'aigua d una font pública i implicar els càntirs, com ho fa part de la humanitat o els nostres rebesavis.

A més, el subministrament d aigua comporta un consum de recursos energètics (gas, petroli i carbó): l electricitat necessària per tal que surti

ÉS CARA L'AIGUA? Per a calcular el preu d un litre d aigua de proveïment domèstic hauríem de consultar novament el rebut. Haurem de dividir el total de la factura pel nombre de litres consumits (els metres cúbics de la factura multiplicats per mil). La factura inclou el 7% de l IVA i els serveis del cicle de l aigua. En el cas de l ultima factura, d una casa d Avià, el preu de l aigua era de 19,88 euros dividit per 22.000 litres trimestrals consumits. El preu per litre és de 0,0011 euros (1,10 euros per metre cúbic). A Barcelona, la mateixa factura surt a 1,6 euros per

aigua potable de l aixeta. D una banda l energia emprada en el proveïment (captació, elevació, tractament i rebombejos). D altra banda, el sanejament (rebombejos de la xarxa, depuració i abocament final).

S estima que les emissions de diòxid de carboni, per metre cúbic d aigua subministrada, és de 25 grams en la captació, 25 en la distribució i 125 en l evacuació i depuració de cada metre cúbic d aigua consumida. A aquests 175 grams per metre cúbic cal sumar-hi els recursos energètics destinats a escalfar l aigua per al seu ús domèstic i les emissions conseqüents estimades en 2.578 grams de diòxid de carboni per metre cúbic d aigua.

Estalvi senzill

És a dir, quan calculem l aigua que consumim cal, a més, estimar les emissions que l'ús corrent comporta i que no figura en els rebuts. Reduirne el consum és una suma senzilla (veure quadre adjunt).

Compensar el consum d aigua té tres vessants: 4La compensació ecològica.

Si el consum diari d aigua per persona és de 100 litres d aigua, el consum anual és de 36.500 litres. Un arbre adult arriba a

metre cúbic i, la mateixa factura, hauria costat 35 euros). Si contrastem aquest cost amb el que ens hauria costat comprar aigua embotellada (el preu d una ampolla d aigua mineral natural comprada en una gasolinera, a 1,66 euros el litre)... hauríem pagat 58.432 euros pel mateix consum d aigua potable i generat 22.000 ampolles de plàstic de residus.

El propòsit de la Unió Europea és que les administracions deixin de finançar les infraestructures hidràuliques. Això comportarà l homologació de tarifes i, en una dècada, la factura de l aigua es triplicarà.

CONSUMS Consum Consum òptim mitjà

(pers./dia) (pers./dia)

Dutxa Vàter Lavabo Rentadora Cuina Rentaplats Altres usos

70 42 30 10 5 5 6

35 36 18 6 3 4 6

Total

168

108

Calcula els teus consums! retenir amb les seves arrels fins a 70.000 litres a l any.

Sovint s oblida que si surt aigua de les aixetes és perquè en les capçaleres dels rius hi ha una vegetació que actua com una esponja atraient pluja i conservant l aigua.

4La compensació econòmica.

Si consumim menys de 18 metres cúbics per trimestre (200 litres diaris per casa), el preu de l aigua és 0,45 euros metre cúbic i el del cànon de l aigua és de 0,21 euros metre cúbic, per un consum del tram inferior a 30 metres cúbics. És a dir, el preu puja si superem determinats llindars.

4La compensació solidària.

Quanta gent ha de beure a l`Àf rica amb l aigua que consumim a casa?

El Ressò 19

Entitats

L'optimisme el posen els més petits: tan sols heu de veure quants van participar en el bateig dels nous nans"

Els geganters demanen un relleu generacional ELS GEGANTS D'AVIÀ PARTICIPEN EN NOMBROSES TROBADES I FAN UNA CRIDA PER CAPTAR NOUS VOLUNTARIS PER A LA SEVA COLLA

Després d'un llarg parèntesi que ens ha portat una primavera i un estiu un tant peculiar tornem a ser amb tots vosaltres per parlar dels grallers i dels gegants, millor dit de la decadent Febre Gegantera d'Avià , que vol dir això, d'ençà i ja fa força temps la colla gegantera no s´ha renovat per diferents raons que cadascú hauria d'analitzar. El cas és que, tot i les iniciatives i sol·licituds de nous geganters, la crida no ha sortit l´efecte esperat i a hores d'ara ens trobem que la major part de geganters actuals volen i volem un canvi generacional o d´ampliació de plantilla que no es dona ara per ara. Les conseqüències són que en una reunió feta el mes d´agost es va decidir realitzar tan sols les sortides del poble i, si es creu escaient, alguna de molt puntual. Actualment, tampoc es dispossa de Cap de Colla i les coses s´estan fent una mica entre tots plegats, cosa que personalment agraeixo, ja que vol dir que, en el fons, tots volem que aquesta tradició no es perdi.

Però bé, no tot són males 20 El Ressò

IMATGERIA D'esquerra a dreta i de dalt a baix, gegants de Centelles, Dominiques de TGN, l'AMPA del CEIP Ignasi Iglesias de BCN i Solsolet de St. Joan Despí. ARXIU

notícies, la família graellera es va mantenint i fins i tot podríem dir que augmenta.

L'esforç de l Abel per fomentar la música tradicional arrela a casa nostra i l´expandeix a p o b l a c i o n s ve ï n es co m Guardiola, Gironella i altres contrades. Felicitats, Abel i components del grup de grellers.

Per altra banda, l´optimisme el posen els més petits del poble, i si no, tan sols heu de

veure la quantitat de nens que van participar activament en posar nom als dos nans, ara Martí i Maria, i portar-los pel poble durant el divendres de la festa major. Està clar que són el futur i podria ser que invertíssim més activament en ells mentre dura aquest impàs dels geganters.

Però bé, anem per feina. A dia d'avui portem quatre sortides, poques però ben aprofitades.

La primera va ser el 18 de març

Entitats ELS GEGANTS D'AVIÀ Per la Festa Major, es van batejar els nans Martí i Maria i van aparèixer diverses figures convidades, com Mossèn Torrabadella" al Poble Nou de Manresa juntament amb les colles de Sant Vicenç de Castellet, Sant Hipòlit de Voltregà, Avià, Cardona, Gironella, Santpedor, Puig-reig, Poble Nou de Manresa, Castellfollit de la Roca, Súria, Sant Llorenç d Hortons, Navarcles, Hostalets de Balenyà, el Xup de Manresa, La Beguda Alta i els Cavallets de Manresa.

Sortida a Navàs

La segona sortida va ser a Navàs, el 21 d abril durant la celebració de la Trobada Comarcal de Gegants i Capgrossos del Bages-Berguedà a la qual assistiren les colles de Manresa, Artés, Súria, Santpedor, Sant Vicenç de Castellet, Sant Fruitós de Bages, Puig-Reig, Pont de Vilomara, Navarcles, Poble Nou de Manresa, Castellbell i el Vilar, Gironella, Avià, Balsareny, Vic, Prats de Lluçanès, Navàs i l´Atmetlla de Merola. Ens van convidar al pavelló de la població a menjar mongetes blanques amb cansalada.

A nivell particular, vàrem anar amb la família a veure la XXII Ciutat Gegantera de Catalunya a Sant Joan Despí els dies 4, 5 i 6 de maig en una diada plena de color i d'innumerables companys que sumaven més de 130 colles geganteres i que ens vam reunir al Parc de la Fontsanta en un dia perfecte metereològicament parlant i amb una perfecta organització de l esdeveniment, a on per cert no va faltar el molt Honorable

JOCS Parxís enorme en una de les trobades dels gegants d'Avià. ARXIU

President de la Generalitat José Montilla i altres autoritats.

La trobada va ser als jardins que hi ha darrere de les instal·lacions de TV3 a Sant Joan Despí, on fins hi tot hi havia jocs per la canalla com veureu en l'ampli reportatge fotogràfic que us oferim per animar-vos a la de l any vinent.

Mireu si eren colles, que la cercavila es va dividir en quatre cercaviles independents que anaven a parar a diferents places i carrers de la ciutat.

Per tal que gaudiu els que no vau poder participar ja que va coincidir amb la Caminada del nostre poble, aquí teniu unes quantes imatges curioses.

Bateig de la Maria i el Martí

La tercera sortida va ser el 20 de maig a la tradicional Festa Major Graugés, on, no ens cansarem de dir-ho, ens van tractar molt bé com és costum.

Per últim i no menys important la sortida de la Festa Major d´Avià on es va poder presenciar un bateig, el Martí i la Maria, l´aparició d´un nan nou, el Patufet i varies figures convidades com el Mossèn Torrebadella que va oficialitzar el bateig i el Cabrer com a testimoni de la Bauma dels Encantats, el gall de Montmajor també com a testimoni, el nostre Nicet i l´Àliga de l´escola i una espontània

Geganta Vella d´un geganter ja no tant petit. Destacar el xou muntat i agrair de tot cor a tothom que hi va assistir i participar, i molt especialment als integrants de la colla i personal que va participar més activament com poden ser el personal d´avituallament tant al bateig com a la cercavila del tot imprescindible (per partida doble al carrer Serra Hunter per motius de recorregut).

Una altra anècdota més feixuga i personalment més satisfactòria, ja que sóc del carrer de Santa Maria, va ser que vam ampliar el recorregut i vam ser capaços de baixar a la nova urbanització de sota de la Travessera de Santa Maria, on ens esperaven amb un refrigeri molt bo. Com veieu, un gran esforç per arribar a tothom que ens ho demana. Ara falta que ens doneu suport, una mica més a nivell de ser de la colla.

Per finalitzar, agrair a tothom que participa de la "Febre Gegantera" i animar a que no es perdi i que aquets impàs de temps el puguem recordar com una simple anècdota. Així mateix, comunicar que activarem la pàgina gegantera d'Avià amb els de l'Agrupació de Catalunya i l'Ajuntament, i, encara que no hi anem personalment, mirarem de mostrar trobades del voltant.

El Ressò 21

Entitats ATENEU

ATENEU Assemblea general de socis

4Es va realitzar el dia 3 de març, amb l assistència de 36 socis. Abans hi hagué votació per a renovar 5 vocals escollits pels socis. A resultes de les eleccions, entraren a formar part de la junta: Josep Closa, Rossend Mangot, Abel Tarrés, Joan-Lluís Sabata i Jaume Bascompte.

En l assemblea, es van aprovar els comptes de l any 2006, que donaren un romanent de 7.409,38 a 31 de desembre, amb un guany de 2.062,28 respecte de l any anterior.

Xerrada del doctor en filosofia Joaquim Sala

4Realitzada el dia 10 de març, el Sr. Sala va exposar, de forma amena i entenedora, davant una vintena de persones el tema: El codi da Vinci. Els altres evangelis.

Xerrada del meteoròleg Francesc Mauri

4Celebrada el dia 19 d abril, comptà amb una nombrosa assistència de públic (més de 100 persones), que omplí la sala polivalent del casal de la gent gran. El tema del canvi climàtic està de moda i ho demostrà tant la presència de públic com la participació en el debat que es propicià.

Caminada popular

4El primer diumenge de maig es va realitzar la dinovena edició d aquesta caminada, amb la 22 El Ressò

participació de 772 persones.

Aquesta activitat continua gaudint de bona salut i es manté com una de les caminades amb més gent de la comarca. Com sempre, el bon esmorzar, va ser un dels comentaris elogiosos.

Dins la caminada s hi realitzà el 15è ral·li fotogràfic, que comptà amb 14 autors. El guanyador a la millor col·lecció va ser Llorenç Baró i resultaren premiades fotografies de Xavier Salas, Jesús Martínez, Elisabet Ròdenas, Benigne Rafart i German Arteche.

Revetlla de Sant Joan

4Aquest any l Ateneu s afegí als actes d aquesta revetlla popular, promovent l arribada de la Flama del Canigó i la renovació de la senyera del Tossal.

Festa del Segar i el Batre

4De manera coordinada amb l Ajuntament, es continuà aquesta festa que ha esdevingut un element singular del nostre patrimoni cultural. Com a novetat, respecte anys anteriors, hi hagué un concert de música clàssica a l església de Santa Maria.

L afluència de públic, tant a la demostració de les feines a l era de Santa Maria com al concert de música tradicional al parc del Tossal, es mantingué alta.

Relacionat amb la festa també s organitzà el XV concurs de fotografia, que comptà amb una cinquantena d obres.

XXVIII Concurs de Pintura

4Es va realitzar coincidint

amb la Festa Major. La participació va ser de 31 pintors, amb 33 obres i els premis concedits varen ser: -Premi especial al tema Paisatge del poble d Avià a Joan Josep Català, d Alpicat.

-Primer premi, a Josep Plaja, d Escalanyà -Segon premi, a Néstor Sanchiz, de Sant Feliu de Guíxols -Tercer premi, Antoni Subirana, de Berga -Quarts premis: Oriol Olivé, de Manresa; Antonio Darias, de Sabadell i Enric Besora, de Berga.

Cicle de teatre

4Promogut conjuntament amb l Agrupació Teatral Avianesa, s ha organitzat un cicle de teatre que començà el dilluns de la Festa major, amb l èxit apoteòsic de l A.T.A. amb Un Clos políticament incorrecte .

Les altres obres programades són: -Dg. 23 de setembre, 7 tarda, el Grup de teatre de la Palma de Cervelló, presenta Fuita , de Jordi Galceran.

-Dg. 30 de setembre, 7 tarda, el Quadre escènic del Centre Catòlic de l Hospitalet representarà Una ventafocs diferent , adaptació de l obra original de Josep M. Benet i Jornet.

-Dv. 12 d octubre, 7 tarda, Tona 78 Talia, de Tona representarà Majòrica , obra de Xesc Forteza.

-Ds. 20 d octubre, a les 9 del vespre, el grup la Teia , de Vilada, ens oferirà comèdia L amor venia en taxi , de Rafel Anglada.

El preu de les entrades serà de 6 euros (5 euros per als socis de l Ateneu).

Rutes

Cada revista comptarà amb una descripció de la proposta, una fitxa tècnica, un mapa i un espònsor"

Precepte d'intencions

EXPLICAREM EN CADA REVISTA EXCURSIONETES D'ATRACTIU TURÍSTIC DES DEL PUNT DE VISTA ESPORTIU, CULTURAL O NATURAL. Text: Abel Tarrés

Encetem secció d aquesta nova etapa d'El Ressò que pretén oferir un seguit de p ro p o s te s d e l l e u re o excursionetes, que tractaran diferents vessants, ja siguin cultural, esportiu, de natura, etc. Tot plegat, pensat també des d un punt de vista que ofereixin algun recurs o atractiu turístic. Cada revista comptarà amb una descripció de la proposta, una fitxa tècnica de la ruta, un mapa i anirà acompanyat i esponsoritzat per un establiment de restauració o comercial. Ho presentarem amb un disseny pensat per poder ser copiat o retallat, per portar-ho damunt a l hora de realitzar l esmentada activitat.

Quan se m va demanar si voldria realitzar aquestes propostes, de seguida vaig tenir clar que havia de ser una secció interactiva, transversal, participativa i interessant per a tots els lectors de la revista en paper, com les que puguin accedir mitjançant Internet.

Doncs anirem penjant les propostes, podrem accedir-hi directament. L adreça de l espai web és www.avia.cat.

ATENEU Plafó de senyalització de camins i ruta de les Tres Esglésies d'Avià. A.T.

Recordem que des de fa força números, hi la possibilitat de baixar-nos la revista en format electrònic Flash Paper .

Nosaltres mateixos com a turistes, o simplement coma excursionistes, qui més qui menys, aquest estiu haurà fet vacances a alguna destinació, sigui més allunyada o més propera, sigui de turisme de masses, sol i platja o d ecoturisme, entre moltes d altres.

Possiblement haurà participat d alguna proposta com les que estem plantejant. Per realitzarla, haurà pogut adreçar-se a alguna oficina d informació, o terminal d informació tàctil, potser haurà vist algun plafó o fulletó informatiu o, simplement, tot passejant pot haverse topat amb algun tipus de

senyalització vertical. Com que Avià no disposa dels punts d informació esmentats, ens hem de conformar amb els plafons i la deficient senyalització existent, a més de les minses propostes que s ofereixen als tríptics o per Internet.

Si ens fixem amb les rutes senyalitzades que tenim per oferir al nostre visitant o per gaudir-ne nosaltres avianesos, al municipi podem realitzar algunes rutes com la de Les Tres Esglésies, la de St. Salvador, les de BTT de Graugés, de Noet, o de St. Quintí.

A més de tractar aquestes, en f arem alguna resseguint camins ramaders o de bast per, entre altres, tenir clar per El Ressò 23

Rutes PRESENTACIÓ DE LA SECCIÓ

SANT SERNI Retolació amb senyals d'aparent invisibilitat. ABEL TARRÉS

on passen i on es veu l ús indegut que a voltes se n fa per part de pagesos i ramaders que els ocupen, dificultant-ne el gaudi. Com bé deia el refrany -Qui sembra en camí ral perd lo gra i lo jornal-.

Com a exemples de propostes que anirem desgranant i realitzant, una consistirà a seguir el recorregut que feia l aigua que anava de Font Caldes fins al Llac de Graugés, desbrossant i potser refent un parell de ponts de pedra que trobarem. També podem repassar alguna de les millors, ja prop de 20, Caminades Populars d Avià, o les del Pa sucat amb oli .

Fonts i masies

Un recorregut de fonts del poble passant per la Rovira, cal Tana, La Fonteta, Font d Avià ... També en alguna altra de caire més urbana, a més 24 El Ressò

de seguir les fonts del nucli, recordarem els safareigs que disposa el poble i vetllarem que es recuperin les restes del Safareig i Bassa de cal Titó.

I finalment destacar-ne una, que crec que pot tenir molt futur turísticament parlant.

Es tractaria de fer unes visites guiades per les masies del municipi, veient el seus vestigis medievals, els seus molins... A més, en un futur es podria comptar amb un catàleg de cases, que a voluntat de la propietat, fossin declares per l Ajuntament com a béns culturals d interès local (BCIL), com Cal Mas Vell.

De moment, des d aquest espai per començar suggerirem i recordarem el que ja esmentàvem en l editorial número 54 d aquesta mateixa revista. Per començar a moure ns pel mapa, caldria fer una repassada a la senyalització del

poble, (manca de rètols a nous carrers, altres d inexistents des de lustres, senyals urbans o d ermites en mal estat), etc.

Col·laboracions

Bé, ja veieu que de feina n hi ha prou, així que si voleu col·laborar amb aquesta secció proposant rutes i col·laborant amb la realització resteu tots convidats. De la mateixa manera també us proposem que vosaltres mateixos us anticipeu i feu una redescoberta d aquests itineraris i ens en feu cinc cèntims i alguna imatge.

El decàleg està servit. Tan sols cal que us poseu en contacte amb un servidor, també fentnos arribar un correu a portaltradició@avia.lamalla. net o bé a l'adreça de la revista: ressoavia@gmail.com.

Salut i Km (a peu, en bici o a cavall), i fins la propera!

Reportatge

Avià és un poble que porta a terme moltes activitats dedicades a la gent gran, com excursions, cursos o tallers"

Els avis i àvies d'Avià es vesteixen de festa EL CASAL ORGANITZA UNA SETMANA D'ACTIVITATS PER A LA GENT GRAN, AMB UNA PARTICIPACIÓ DE 141 PERSONES. Text i Foto: Alba Sanclimens

Com cada setembre, la Junta del Casal de la Gent Gran d Avià ha organitzat una setmana dedicada als avis del poble. L homenatge als majors de vuitanta anys va posar punt i final a aquesta setmana.

Enguany han estat 141 les persones que han rebut aquest reconeixement. Hi ha hagut actes per a tots els gustos que han anat des de xerrades fins a una caminada. Segons Alícia Devesa, dinamitzadora que ha donat suport a la Junta pel que fa a l organització dels actes, les activitats que s han realitzat del 10 al 16 de setembre han volgut ser una mostra d allò que habitualment es fa al Casal.

Municipis petits Una de les xerrades s ha dedicat al Programa de Dinamització de la Gent Gran al Baix Berguedà. L objectiu d aquest programa que la Diputació de Barcelona ha adreçat als municipis petits és ocupar el temps de què la gent gran disposa a partir de la jubilació. Així doncs, el programa pretén promoure l organització i la participació

de la gent gran en activitats de lleure, culturals, esportives, relacionades amb les noves tecnologies, etc. Es busca que els avis distribueixin el seu temps amb allò que el agrada però sempre tenint algú que el acompanyi i els aporti idees, que en aquest cas, és l Alícia Devesa. D altra banda, el programa també pretén fomentar les activitats entre les diferents generacions. Una de les activitats previstes a nivell intergeneracional és un concurs de truc que busca que els grans ensenyin a jugar als petits.

Avià és un poble que porta a terme moltes activitats dedicades a la gent gran com excursions, cursos d informàtica, tallers de memòria, etc. De cara al futur, s ha plantejat la possibilitat d instal·lar un parc lúdic com els que tenen a Puig-reig i a Berga. També, es volen potenciar les activitats esportives beneficioses per a la salut com, per exemple, fer natació a les piscines cobertes de la capital. Pel que fa als inconvenients que presenta la nostra comarca, Alícia Devesa

ha explicat: Hi ha certes activitats que donat la dispersió geogràfica que tenim al Berguedà són difícils de realitzar i si s organitzessin entre els diferents pobles implicats, seria més fàcil . Així doncs, un altre dels objectius del programa és el treball en xarxa.

Grans però no vells Un dels plats forts de l homenatge de la gent gran d Avià és l actuació del grup Aiva. Fa una mica més de deu anys, un grup d avis de Navàs van fer una actuació aquí al poble, cosa que va animar als avis avianesos a protagonitzar un espectacle semblant. Així es va constituir el grup Aiva que inicialment assajava a la rectoria.

El grup Aiva ha actuat gairebé arreu de l Alt i al Baix Berguedà així com també a Andorra, Manresa, Santpedor, Solsona, Sant Llorenç, etc. Des del primer dia, les seves protagonistes s han encarregat de fer-se els vestits. En aquests moments, la incorporació al grup d una senyora que havia estat modista de vestits de El Ressò 25

Reportatge XIX HOMENATGE A LA GENT GRAN D'AVIÀ La gent gran a l'escenari fa una transformació i se senten guapos i més joves, afirmen els organitzadors" festa ha portat noves idees a l hora de crear el vestuari.

Des de fa deu anys, qui s e n c a r re g a d e m u n ta r l espectacle i de preparar a la gent gran per la posada en escena és la MªAlba Sánchez.

Com a monitora explica que els primers assajos que va fer amb el grup Aiva van ser durs i que fins i tot va arribar a pensar que no se n sortirien.

Malgrat que es tracta de gent gran i, per tant, de persones a qui la memòria i els reflexos els fallen, la MªAlba ha notat un progrés en termes de memòria ja que ara aprenen les coses més ràpid que fa deu anys.

Cançons modernes Aquest any el grup Aiva ens ha presentat diferents estils que han anat des del clàssic pasdoble fins a cançons moder-nes com Me muero de La Quinta Estación. A més, hi ha hagut noves incorporacions al grup. Així, una pluja de motivació ha impregnat l espectacle de manera que algunes representacions compten amb instruments com poden ser un acordió i una trompeta.

L actuació del dia 16 es podrà tornar a veure el mes de novembre a Manresa o a finals d any al nostre municipi. A partir del mes de gener, el grup Aiva ja començarà a preparar l actuació per l any vinent amb la voluntat que el dia de l homenatge tot surti el màxim de bé possible. No obstant això, el que fa que l espectacle de diumenge doni un toc 26 El Ressò

DE CAMÍ CAP ALS CENT Pere Bertran Pagerols va néixer el 31 de maig de 1909. Malgrat que aquest any ha complert 98 anys, a nivell intel·lectual està al cent per cent. Els avis com en Peret n han viscut de tots colors i et poden ensenyar coses que no trobaràs ni a la millor biblioteca.

En Pere em va explicar que de ben jovenet ja va entrar a treballar a la fàbrica. En aquelles èpoques tots els sous eren necessaris per tirar endavant la família. De fet, en Pere conta que pujava a peu des de la colònia Rosal per tal de fer un jornal i mig. No n hi havia prou amb el treball a la fàbrica sinó que també havia de treballar als camps. Aleshores, Avià subsistia gràcies a l agricultura i la ramaderia. Encara que en Pere va viure a Santa Maria, a Ballús i a la Coromina, arreu hi havia camps de conreu on ell i la seva família treballaven de sol a sol.

En Pere Bertran recorda que també va treballar com a barber. A més, havia jugat a futbol i, fins i tot, havia fet d entrenador. Avui en dia però, es conforma amb veure el Barça per la televisió tot i que de tant en tant també el porten al camp. El Pere va demostrar que és un gran fan del futbol i que realment sent els colors blaugrana tot exclamant: Ni que perdi, visca el Barça!

Ara, el Pere fa vida entre el casal i casa seva ja que les cames no l acaben d acompanyar. Tot i això, va expressar l agraïment i la felicitat que sent en rebre visites diàries per part dels seus companys Joan i Calixto. No es va oblidar d elogiar els seus familiars més propers que fan tot el possible per ferli la vida més fàcil i agradable.

En el moment en què li vaig preguntar

especial a la setmana de la gent gran és que els avis veuen que gent que ha estat homenatjada, després està dalt de l escenari. Segons MªAlba Sánchez, la gent gran a l escenari fan una transformació i se senten guapos i més joves.

Molts dels assistents que també han rebut homenatge no hi participen per problemes físics o simplement perquè els fa vergonya però els agrada veure com els seus companys fan aquesta transformació. Per

què era el millor que li havia passat a la vida, el Pere em va respondre: Haver pogut escapar de la guerra . De seguida, vaig deduir que el pitjor record escrit a la seva memòria seria la guerra. El Pere em va matisar que allò que més l havia fet patir era la por que el trobessin amagat perquè llavors l haurien mort.

El Pere recorda que les coses han canviat molt ja que per casar-te amb una noia havies de tenir el consentiment del pare. També, va fer una recomanació adreçada a tots els joves: La joventut dura molt poc. Gaudiune, que després quan ets vell i no pots fer res . Davant d unes paraules tan sàvies, només hi puc afegir dos mots que semblen extrets d una campanya de Trànsit: amb moderació .

Per últim, la qüestió que vaig plantejar al Pere feia referència a si volia celebrar els 100 anys fent quelcom especial. Va reconèixer que no s ho havia plantejat però va afirmar que si li fan un homenatge aquí a Avià ja està content.

Així doncs, només em queda agrair-li al Pere la seva predisposició a respondre les preguntes i encoratjarlo a seguir endavant pel camí de la vida.

Per molts anys!

últim, la MªAlba afirma que aquesta tasca de monitora li aporta molta satisfacció ja que és tot un repte. Es tracta de persones grans i no és fàcil fer que cadascú tregui el màxim de sí mateix. Aconseguir que cadascú s expressi de la seva manera i que un pas que no els sortia, surti, fa que la MªAlba Sánchez se senti molt més realitzada a nivell professional perquè sempre cal tenir en compte un valor afegit: es tracta persones grans.

Opinió Molt agraïts a tothom

REGIDORIES DE FESTES I CULTURA

Benvolguts veïns i veïnes d'Avià, En primer lloc, des de l'Ajuntament, volem donar les més sinceres gràcies a totes les entitats i agrupacions que han organitzat un gran nombre d'activitats durant els dies de festa major, als membres de la brigada i els treballadors de l'oficina de l'ajuntament pel seu esforç constant, i als veïns del poble que, decorant les façanes i carrers, ajuden a millorar la imatge del poble durant aquests dies de festa.

Gràcies a tots i a totes pel vostre treball desinteressat, amb l'únic objectiu d'aconseguir fer una gran Festa Major. I també volem agrair la participació d'aquelles persones que han pres part en els diferents actes i que han gaudit de la festa amb l'ampli ventall d'activitats programades. Sense vosaltres, la feina que comporta organitzar una festa com aquesta no tindria cap mena de sentit.

Fent balanç, ens sentim contents de la bona acceptació i de l'alt nivell de participació de gent en les activitats de la darrera festa major. Hem estat de sort, ja que el temps ens ha acompanyat en tots i cadascun dels actes programats i, per qüestions de calendari, que es donen molt de tant en tant, la festa major d'Avià ha coincidit amb poques festes majors dels

Podeu enviar les vostes opinions a: ; ressoavia@gmail.com * Ajuntament d'Avià

pobles del veïns, fet que sempre ajuda a tenir molta més concentració de gent a les activitats organitzades. Ha anat molt bé, és cert, però lluny d'instal·lar-nos en l'autocomplaença i el 'si tot va bé, ja va bé', volem seguir treballant per la festa major, buscant noves activitats i combinacions d'horaris que converteixin aquesta festa en un acte a gust de tothom. Si bé és evident que un poble com el nostre no pot organitzar grans espectacles o bé concerts d'estrelles internacionals, tenim molt clar que en aquesta vida tot es pot millorar, i que el canvi, si és per anar endavant, mai no pot ser dolent.

Per aquest motiu, i perquè la festa major no és una cosa que s'organitzi en quatre dies, pretenem crear una Comissió de la Festa Major abans de finals d'any, i ara que encara tenim fresca a la memòria la

darrera festa major, posem a la vostra disposició una adreça de correu electrònic (festamajoravia@gmail.com), per tal que ens pugueu enviar els vostres suggeriments i idees de cara a la festa major de l'any 2008, i si no disposeu de correu electrònic, les podeu fer arribar a l'Ajuntament mitjançant un escrit.

Aquests correus o escrits es penjaran a la pàgina web del municipi www.avia.cat i els anirem publicant als pròxims números del Ressò, mentre aquests siguin ètics i vagin firmats.

També crearem un apartat al web del poble on penjarem les fotografies de la festa major, que també ens podeu fer arribar per mitjà del mateix correu electrònic.

Quedem a la vostra disposició i esperem la vostra participació, tant en l'aportació de noves idees, com de fotografies.

Com festegem els d'Avià

FERRAN COMA, DEL MOLÍ DE LA COROMINA

Des de l'Ajuntament, volem donar les més sinceres gràcies a totes les entitats i agrupacions que han fet possible la festa major"

Ens diu la Josefina Roma al llibre Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja, editat l any 1989 per la Fundació Serveis de Cultura Popular, que cal cercar l origen de les festes majors en l inici de la sedentarització causada per l agricultura , que és com dir que les festes majors són tan velles com l'anar a peu i el dormir a aixopluc.

Ara bé, la pregunta que ens podem fer és com ens El Ressò 27

Opinió FESTA MAJOR D'AVIÀ

agradaria que fos la festa major d Avià al segle XXI i, més concretament, la de l any 2008 després de Crist. Perquè els temps canvien, i les coses evolucionen que dóna gust (o que fa por, segons com i qui se les miri).

Pel que fa al cas la meva memòria no arriba gaire lluny, però puc parlar de 3 moments (salvant moltes distàncies) dins el model de festes majors dels darrers 50 anys. El primer moment correspon a les dècades dels anys 50 i 60 del segle passat. I recordo una festa major (records de nen) força ensopida, amb poca diversió per a la canalla, on semblava que es disputava (amb els pobles del veïnat) qui tenia l envelat més maco i qui portava la millor orquestra. La resta d activitats (futbol, misses, dibuix infantil, teatre ) eren més o menys anodines. D aquella època (almenys a casa nostra) en recordo el dinar (banquet) del diumenge, amb tot de parents convidats que es menjaven els pollastres i els canelons amb gran delit.

El segon moment correspondria a les següents dècades, les dels 70 i 80 (i no oblidem l abans i el després de la mort d en Franco el 1975).

Recordo haver participat personalment (junt amb més jovent del poble) en els intents (alguns d ells reeixits) de renovar el concepte de festa major: un any vàrem convidar el malhaurat Xesco Boix a cantar amb la canalla a la plaça del Padró el dilluns al matí, amb el mèrit d haver arribat a Avià (des de BCN) amb una Vespa, sense casc i amb la

28 El Ressò

El que proposo és molt simple: en primer lloc, acceptar que podem millorar-ne el model i, a partir d'aquesta premissa, repensar-lo entre tots (els que ens vingui de gust)" guitarra penjada a l esquena; un altre any vàrem tenir les nostres trifulques amb el govern civil i amb el batlle de torn (el Josep Xandri) abans d aconseguir organitzar (amb un notable èxit) un recital de cançó catalana d autor a l aire lliure (amb fòrum posterior al casal parroquial) a la plaça de l església amb el grup Coses, la Marina Rossell, el Pius Fransoy i un altre de Sant Vicenç de Castellet. Eren temps de transició.

El tercer moment seria el dels 90 fins ara (més o menys).

Durant aquests anys hi ha hagut de tot, evolució i també involució, hem anat endavant com les mules i endarrera com els crancs. Estic pensant (per posar exemples) en l arribada de les andròmines, la seva desaparició i el seu retorn, els cavallitos, o l engalanament de carrers. Però, com quasi tot a la vida, això és una moneda que té dues cares. Anem a veure: si bé és cert que per un costat estem disfrutant de millores evidents en la majoria de components de la festa, com és ara: gegants i capgrossos, correfoc, focs d artifici, banda municipal, grup d havaneres del poble, pubilles i hereus, carpaenvelat propi, etc., també és cert que l actual concepte de festa major no deixa satisfets tots els avinesos ni tampoc els forasters que la visiten.

El que proposo és molt simple: en primer lloc acceptar que podem millorar-ne el model i, a partir d aquesta premissa, repensar-lo entre tots (els qui ens vingui de gust). L objectiu seria evolucionar cap a un quart moment, més adequat

als recursos disponibles ara mateix i al tarannà del nostre temps.

En aquesta línia em permeto iniciar públicament aquesta reflexió col·lectiva: l altre dia remenant per les golfes, em va caure a les mans el programa de la festa major de 1985 i se m va acudir comparar-lo amb el de 2007. L estructura és similar (el divendres, començàvem a quarts de 9 del vespre i ara a les 6 de la tarda; el dissabte començàvem a les 9 del matí i ara a les 4 de la tarda; el diumenge començàvem a les 8 del matí i ara a les 10; i els dilluns començàvem i comencem a les 10; ara el programa de la festa també incorpora activitats que es realitzen el cap de setmana anterior i posterior). El programa de 1985 anunciava 29 activitats i el de 2007 n anuncià 30 (incloent-hi les 4 dels 2 caps de setmana extra).

Pel que fa a les actuacions, el 1985 van venir el Ramon Calduch, el màgic Andreu, la supervedette Sarima, l orquestra Tropical pop, l Orgue de Gats i l orquestra Giravolt. L any 2007 hem tingut el concert fusió del grup d havaneres Sac i Ganxo i la Banda Municipal, el grup KMelot, l orquestra Metropol i la disco mòbil, l orquestra Venus i l Orgue de Gats.

En el capítol de motos, m ha cridat l atenció que el 1985 s anunciaven les II TRES HORES DE RESISTÈNCIA i, al 2007 , les VI DOS HORES DE RESISTÈNCIA (aguantem menys ). En futbol, el 1985 la Unió Esportiva Avià (3a. regional) va convidar el San

Opinió FESTA MAJOR D'AVIÀ

A la baixada d'andròmines de la Festa Major d'Avià, hi hauria d'haver algun accident, ni que fos assajat o bé s'haurien de contractar especialistes per estavellar-se" regional) va convidar el San Salvador (1a. regional), i el 2007 la nostra Unió Esportiva (1ª regional) ha convidat el Vic (regional preferent). En teatre, el 1985 l agrupació teatral avianesa posava en escena a quarts de 11 i el 2007 intentarà representar a quarts de 10 .

En pràctiques esportives, l any 1985 hi hagué olimpíada escolar, proves de natació a la piscina del Toy, futbol juvenil, futbol femení, cursa ciclista, cursa popular, el I torneig de bàsquet (no t ho perdis ); i el 2007 hem tingut el III torneig 3x3 de bàsquet, el XX de botxes, la III cursa d orientació, la cursa de quads, el trofeu Joan Costa de futbol (infantil i cadet). I solters i casats, segueixen corrent (o caminant) darrera la pilota el dilluns a partir de les 5.

En fi, per no entrar en més detalls i per no acabar amb la paciència del nostre lector (o lectora), ja es veu per on van els trets (més gasto, més paper, més tinta, més banderes i, jo m atreveixo dir, més dispersió). La pregunta que em faig és si tanta dispersió és bona; i la meva resposta és que no.

Contra la dispersió, proposo concentració (en dies i en espais); i contra la repetició i la fossilització proposo imaginació i participació dels avianesos. Per què ?

Perquè estem confonent la festa major amb altres activitats relatives a d altres cicles festius, perquè la gent ja no sap quan comença i quan acaba la festa major, i perquè hem de crear activitats que ens emocionin més.

Capgirem la festa major? O no?

JAUME FÍGULS

Durant la passada festa major, he pogut viure de prop el neguit continu del flamant regidor de festes del poble.

L home patia pel munt de fronts oberts que l empaitaven a cada pas... Però amb tot, se n va sortir prou bé sense perdre mai els nervis ni l ampla rialla de galta a galta ni el minúscul sarró subjectat per una llarga nansa des de l espatlla fins el maluc (on, segons el xiuxiueig popular, hi portava els diners per pagar els músics...).

Amb el suport de la regidora de Cultura i de la resta de l equip de govern, penso que amb el poc temps que va tenir per fer front a aquesta tamborinada festiva va demostrar un tremp incansable i va representar tots els papers de l auca: des de la gestió i organització de força actes fins a la recollida de cadires esgarriades sota la carpa de la plaça de l ateneu entremig dels balls... Per tant, el meu vot és que pot seguir treballant a l acadèmia !

Ara bé! El xicot ja pateix per a la propera edició i en una xerrada informal que vam mantenir a tres bandes amb un professional de la contractació d espectacles per tal d introduir alguna novetat sorollosa de cara a l any 2008, vaig advertir una manca d idees a jutjar pels tòpics que es van llençar a l aire: ... si funciona perquè canviar-ho? , pensa que ja està tot inventat , un espectacle de revista amb cuixa i lluentons seria carca , la gent no valora res, com que

és gratis! no podem treure l orquestra del diumenge , I si fem venir majorettes? . I així, anar fent.

De fet, encara que no siguem una vaca, si rumiem durant 5 minuts, com en tot a la vida podrem veure el gibrell mig ple o mig buit. Si no es fa cap mena de canvi, la cosa funcionarà, com ho ha fet en les darreres dècades. D altra banda si es capgira tot de dalt a baix ben segur que també trobarem el públic per a cada proposta.

Des d aquesta nova secció de cartes dels lectors m agradaria esverar una mica el galliner i provocar alguna contesta indignada proposant quatre innovacions per a ferla més grossa, la festa: 4Gegants En lloc d una cercavila, jo faria una Gimcana de Gegants. Per exemple, fer-los ballar ajupits, o bé una cursa de sacs amb gegants... Organitzar la Primera Jornada Castellera de Gegants fent pujar un gegantó d anxaneta... O també es podrien fer proves de Natació amb Caps Grossos i no cal que siguin polítics...

4Havaneres i concert Com que a totes les festes majors es fan havaneres el divendres i concert el diumenge, es podria connectar amb algun poble del costat i les persones interessades que seguissin aquests actes per telèfon i mirant una foto dels cantaires.

4Baixada d andròmines A la baixada d andròmines hi hauria d haver algun accident, ni que fos assajat o bé contractar especialistes per estavellar-se. També es podria

El Ressò 29

Opinió FESTA MAJOR D'AVIÀ | VALORACIONS DE L'OPOSICIÓ

alternar amb una Cursa d Homes amb Sabates de Taló Alt per l Avinguda Pau Casals, o bé una Passejada amb la Dona en Braços... A veure qui aguanta més!

4Sardanes Una dansa que es fa, no cal desfer-la, ara bé! jo proposo eliminar les rotllanes i fer el Primer Aplec de Sardanes Quadrades i ballades d esquena.

4Pubilles L acte de proclamació de les pubilles i l hereu s hauria de conservar. Quan dic conservar, vull dir, guardar-lo durant 5 o 6 anys i després, si no s ha fet malbé, ja és veurà...

4Missa La Missa Major està molt bé.

En tot cas, afegir-hi l al·licient d oferir una coca-cola i uns canapès a la sortida.

4Partit de solters i casats Aquest clàssic, s hauria de traslladar a dissabte, després de les Andròmines amb algun afegitó per atraure més públic per exemple la incorporació de solteres i casades. Els casats podrien lluir faldilles, sense roba interior i anar lligats de 2 en 2. També es podria jugar de nit, sense llum, amb llanternes i una pilota ovalada de color negre.

4Més novetats - Un concurs de tirar pastissos de nata a tots els membres de l Ajuntament a la plaça Padró.

- Una trobada de senyors calbs, baixets i amb bigoti.

- La Caça del Bitllet a la plaça de l Ateneu. Des d una grua, organitzar una pluja de farina, ous, sopa torrada i bitllets de 5 euros. Prèvia inscripció, a veure qui en caça més!

30 El Ressò

Animo tot el personal d'Avià a muntar una comissió de festes com cal. Que amb quatre idees ben girbades i un pressupost ajustat, podem fer una festa mirall de la comarca" - Una Cursa de Sogres en topless pel casc antic, amb l entrada restringida a menors i depravats.

Aturo aquí la ximpleria i animo a tot el personal d Avià a muntar una comissió de festes com cal. Que amb 4 idees ben girbades i un pressupost ajustat podem fer una festa major mirall de la comarca i de les vegueries veïnes, quan hi siguin.

Valoracions

GRUP MUNICIPAL DE CiU

Ha passat el temps des de les darreres eleccions municipals, molt o poc segons es miri, les aigües han tornat a lloc, no hi ha hagut ni ferits greus ni morts.

En primer lloc agrair a tots els ciutadans que ens van donar suport en el seu moment i a tots els que van exercir el seu dret democràtic de votar o no, i comprometre ns a continuar defensant els interessos dels veïns en la seva globalitat.

La vida dels vilatans ha variat ben poc, la gent ha gaudit de la piscina municipal com d altres anys, ha fet vacances, hi ha hagut les festes habituals (Segar i Batre, Festa Major),...tot continua més o menys igual que abans del 27 de maig.

Malgrat tota aquesta normalitat i el poc temps que ha transcorregut, algunes coses sí que han canviat, la utilització de l atac i la desqualificació entre veïns ha disminuït de intensitat, i algunes de les propostes que havia deixat pendents el darrer govern municipal s han engegat amb normalitat amb

la nova Corporació Municipal, remodelacions i millores en el Municipi, etc.

En aquest poc temps, s ha començat a destapar que part de la campanya electoral del grup de govern actual ha estat una utilització de inquietuds dels habitants en benefici propi, el fet de voler un creixement sostenible del municipi i un creixement petit ha desembocat en dues grans decisions, les úniques, de l actual govern: l aprovació del tan comentat Pla Parcial Avià Centre i iniciar els tràmits per la redacció del nou Pla Urbanístic Municipal (POUM). Aquestes dues decisions només comporten creixement desmesurat però controlat per l Ajuntament.

La poca consistència de les resolucions i les decisions preses ens fa que la nostra posició hagi estat expectant però vigilant i hem tractat de corregir, sense èxit, el que nosaltres creiem que són o seran errors de gestió.

Amb aquest escrit iniciem una nova etapa des de l Oposició Municipal, donat que l equip de govern no ens ha donat opció, i creiem que el canal de comunicació correcte és el que fem servir ara i no creiem necessari utilitzar vehicles particulars o butlletins de partit.

Amb tot això volem remarcar que serem sensibles a tots els veïns, els escoltarem i tractarem que les propostes que en surtin, puguin ser presentades a l Ajuntament actual per la seva aprovació.

Han pasat 4 mesos des de la constitució de l'actual equip de Govern del PM (Partit

Opinió VALORACIONS DE L'OPOSICIÓ

Prometien augmentar les atencions i serveis a la gent gran, com part de la població molt descuidada del nostre poble. El que ha augmentat ha estat el preu del menjador" Socialista), i, voldríem fer una valoració.

4Prometien augmentar les atencions i serveis a la gent gran, com part de la població molt descuidada del nostre poble. El que ha augmentat ha estat el preu del menjador, i, que sapiguem la quantitat, la qualitat del menjar i del servei, és la mateixa. Una cosa és que els serveis municipals no siguin deficitaris, però un altre ben diferent és que es faci calaix a càrrec d aquests i de les persones que els utilitzin. Si anem en aquesta línia segurament s obrirà un Centre de Dia, el problema serà que ja veurem quanta gent se l podrà pagar.

4La Llar d infants, un altre punt que s havia d intervenir per millorar el servei. També ha canviat, ara els pares que comencen a treballar a les 9 del matí els donen 5 minuts justos per deixar els nens i córrer cap a la feina, ja que la porta està tancada fins 5 minuts abans de les 9, sinó se ls cobra un suplement. Igual passa als que pleguen a les 5, tots els minuts que passen de les 5 de la tarda es cobren fins arribar a l hora. Igualment es cobra un 10% dels mesos que el nen no va a l escola bressol, a partir del setembre, per tal de resevar-li la plaça (indiferentment que sigui d Avià o no).

4Participació ciutadana.

Tothom ha de poder expressar-se i donar la seva

opinió. Però si no ets membre d alguna entitat no pots saber quan surt el ressò, ja que de l única manera que s ha comunicat ha estat enviant cartes a les entitats. També hagués estat bé posar-ho a la web, o penjar-ho a la cartellera de l Ajuntament.

4Continuant amb la participació és alucinant la desaparició de la plataforma Avià-Sostenible, on era la plataforma en la Festa del Segar i el Batre, quan volien fer un poble rural, que conservés les seves tradicions?

I on eren el dia que es feia l'exposició del projecte Avià Centre? Que ja no preocupa el futur dels nostres fills? ( com deia algú adreçant-se als antics membres del consistori anterior), on eren per demanar els dubtes que tant els preocupaven abans de les eleccions?

4Informació clara i transparent, el titular del Regió7 del dissabte 15 de setembre: l Ajuntament d Avià donarà permís als promotors de la construcció dels 200 habitatges quan hi hagi la depuradora feta , seria exactament el mateix, per tant el mateix que havia estat dient l antic consistori... o sigui... no canvia el que volien canviar sinó només la manera d explicar-ho.

4La neteja dels carrers. Després de 4 mesos continuen bruts com sempre, no sé si la gent es va assabentar d allò de les bossetes per les caques dels gossos... també hi ha uns quants containers que regalimen...

Després d'exposar totes aquestes qüestions, deixem que sigui el poble d'Avià que faci la valoració.

El Ressò 31

Conversa

Potser triaria alguna obra de la represa teatral dels 80, de la mà de Josep Castella, com 'El Pati Blau'"

JAUME FÍGULS i CASAS President de l'Agrupació Teatral Avianesa. Text: Abel Tarrés

"A AVIÀ, NOMÉS SORTIR A ESCENA, LA GENT JA RIU" En Jaume, nascut a Avià, l any 1963, és solter, i si voleu saber si té o no té compromís truqueu a la ràdio i demaneu pel Sr. Millet. La poca formació que té, la va copiar dels alumnes del seu costat.

Treballa des de l ombra i és el guia espiritual de Ràdio Berga, intenta fer riure cada dia a COMRàdio, té molts caps de setmana ocupats amb bolos amb l Orgue de Gats i a Pirineu2000 s hi passa moltes hores, per bé que ni ell mateix sap exactament què hi fa (?).

Professionalment s autodefineix i el defineixo com a xòuman radiofònic, a més hi afegiríem els adjectius polifacètic i eclèctic...

P res i d e i x l A g r u pa c i ó Teatral Avianesa (ATA) des de fa deu o quinze anys i fins ara, com que no porta massa feina, diu que ho serà fins que el destitueixin per l edat o per alguna malversació de fons...

Actualitat teatral D on va sorgir la idea de programar el Cicle de Teatre a l Ateneu, que vareu encetar per la Festa Major amb la representació de Un Clos 32 El Ressò

políticament incorrecte ?

Doncs organitzat per l Agrupació (ATA) i l Ateneu i amb la col·laboració de l Ajuntament, arrel d una de les pesades i quilomètriques reunions de la Junta de l Ateneu en va sorgir la proposta.

Com que va semblar fàcil organitzar-ho, només movent quatre cables n ha sortit aquesta programació. Crec que és l única programació amateur que es fa al Berguedà.

Les entrades es venen a 6 euros per a tothom i a 5 euros pels socis de l Ateneu (de fet, potser és dels pocs gaudis econòmics dels socis de l Ateneu).

Només movent quatre cables, hem fet una programació completa de grups de teatre amateur" L'obra que ha funcionat més bé ha estat 'L'Estranya Parella', amb més de 30 funcions"

Els grups que venen, o bé ja els coneixíem d algun altre afer teatral o bé tenen relació amb algun amic, familiar o conegut del poble. A banda d aquests, ja en tenim un parell més en espera per quan se n faci un altre cicle més endavant; per no sobtar el respectable públic amb tant de teatre.

Fal·lera gegantera o teatrera?

Amb la gegantera no hi tinc cap relació, més que res teatrera.

By de way, ha portat mai algun gegant?

Ni jo he portat mai un gegant, ni ell m ha portat a mi.

De quina obra se sent més satisfet, a nivell personal i com a ATA. La que ha funcionat més i amb la que m ho passava més bé va ser l Estranya Parella. Se n van arribar a fer prop de 30 representacions, cosa que és molt per un grup com nosaltres. M ho passava pipa, ja que era gag darrera gag. A més quan actues al poble només de sortir la gent ja riu, però a fora és molt més difícil arrencar rialles fins que no veuen de que va la història.

Doncs amb aquesta obra es va aconseguir i a més a més ens van donar algun premi i tot.

Conversa JAUME FÍGULS I CASAS REPRESENTACIÓ Una funció antiga de l'Agrupació Teatral Avianesa, 'Cacaligrafia', a principis de la dècada dels 90.

ARXIU

Com a col·lectiu, potser triaria alguna obra de la represa teatral dels 80, de la mà del Josep Castella, com 'El Pati Blau' o 'Santa Mare', obres que no eren còmiques, que ens havíem d aprendre en vers, i aquest director et donava el toc necessari per interpretarho. Ara, no sé si acabarien d agradar.

Se n recorda d aquella, ja llunyana obra de teatre La Festa Major d Avia`1992, en la qual l ATA organitzava una suposada Festa Major?

Aquesta obra va trencar de sobte amb el repertori que s havia anat posant en escena fins aleshores. Ens la va fer a mida el desaparegut pare de la Innocentada de Manresa i autor de molts textos, Agustí Soler i Mas. La veritat és que va ser un èxit. Ens ho vam passar molt bé i penso que el públic també.

Qui ho havia de dir, l any següent, 1993 eren capaços de tornar-hi, imitant al director de la Coral, a l Alcalde, i amb altres esquetxos força agosarats...

Vostè que recentment va interpretar el paper de J. Clos a la obra de la Festa Major, ara haver de tornar a representar aquells papers com un Julio Iglesias, un franciscà o una majorette, cap problema no?

Per mi cap problema!, però penso que malgrat sembla que hi ha més llibertat d expressió i que tothom passa de tot, actualment poso en dubte si l Agrupació es llençaria a l escenari fent una parodia de diferents estaments del poble.

Avià és petit i ningú no té

ganes d embolicar-se ni crear mala maror amb el veí per culpa del teatre, com amb l obra de 1993, que era molt c r í t i c a a m b e l gove r n municipal.

Ja per posar el títol a la del Clos, hi va haver algun nervi... per possibles querelles allà per les Espanyes. Imagina t si arribem a titular-la Un pagès políticament incorrecte ...

Fa molt més temps Any 1979, Jesus Christ Superstar, un musical que havia interpretat Camilo Sesto i l Angela Carrasco, fou traduït i cantat per la Coral Polifònica de Puigreig. Diria la llegenda urbana que pretenien portar Camilo Sesto al Local

Jo fins i tot he estat penjat d'una creu amb bambes, això no pot dir-ho tothom" Qui ens en va ensenyar, i portava la interpretació a la sang, fou en Josep Castella"

Avianès i, com que valia molts quartos, van dir que ja la faria el jovent del poble, que així no costaria tant i d aquesta manera farien alguna de cosa de profit. N hi ha res de cert?

No, resulta que anant un dia amb el Pep Graus a algun desplaçament futbolero amb un Seat SIMCA 1000, varem comentar que la Polifònica l estava representant i en va sorgir la idea.

Es diu que Jesús va tenir 12 deixebles, vostè que ha experimentat la sensació d estar penjat d alt d una creu se sent un 10 o deixeble d algú?

Jo he estat penjat d una creu amb bambes, això no pot dirho tothom, perquè en una de les representacions ens vam descuidar de treure-me-les.

Podria haver-hi estat en una de les seves vides d un tal Grua?

Quan dius Grua, suposo que vols dir Graus... ell va engegar el moviment juvenil d aquella època, el que va revifar les acampades, les excursions i el teatre, també. Però el pare teatral i qui ens va ensenyar a interpretar, recitar i vocalitzar, i que portava la interpretació a la sang, fou en Josep Castella.

A banda, no se li ha reconegut prou. aquesta tasca. Hauríem de fer un cicle d aquests que El Ressò 33

Conversa JAUME FÍGULS I CASAS

ESPECTACLE Cartell anunciador de l'espectacle 'Festa Major', d'Agustí Soler Mas, pare de la Innocentada. ARXIU

portés el seu nom. Sempre que s havia aturat l activitat teatral, ell ho tornava a engegar. Penso que s ho mereix ja que fou l ànima teatral d Avià.

Tinc entès que també va formar part d una Coordinadora d entitats del Berguedà, que va tenir l embrió i la raó social al poble.

Amb això també hi havia el Pep G. i es creà per tal que hi hagués una entitat que aglutinés subvencions de caire supramunicipal i així poderles repartir entre totes les entitats i activitats de la comarca. Es va muntar aquí perquè aleshores hi havia molta vitalitat, de fet, en va sorgir la Moguda del Berguedà, amb el seu embrió anomenat Jornada de Sotregament. Quan es va crear el Centre d Informació Juvenil EL POT i posteriorment ho va xuclar l Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal me n vaig desentendre, no sé 34 El Ressò

com va acabar... Crec que va desaparèixer i com sol passar, dècades més tard, tot està com al principi, és a dir sense cap ens que coordini les entitats a nivell comarcal.

Humor Binomis afició-devoció, oci-negoci. Podem desxifrar-ho sense deixar-nos-hi la pell o val més apostar per la dita "home de molts oficis, pocs beneficis".

Aquesta, aquesta. Excepte a Pirineu 2000 que no se què hi faig, la resta són ocis o aficions que s han convertit en negocis. Però mai m havia plantejat tenir un grup musical i poder-ne mig viure, i molt menys amb la ràdio. Fer programes d humor per viure n és complicat. No ho considero una feina, m hi vaig dedicar durant anys sense cobrar res; però si fas una cosa amb la qual t ho passes bé i a més te la paguen, de conya. És

a dir, són aficions remunerades.

Si la memòria no falla, vas començar amb humor imprès a El Ressò, llavors El Peix de l Eix del Greix a Ràdio Berga...

Sí, era l any 1986 quan es va posar en marxa l emissora, i ara l hem revifat i, com que la remuneració econòmica és nul·la, tinc altres coses a fer que no em permeten dedicarm hi més.

El Cinto Millet és el seu alter ego?

No, és un encàrrec del Miquel Giménez pel programa de COMRàdio. Volia un personatge divertit, sense edat ni ofici definit i que s adaptés a qualsevol situació. De fet, només és una veu. La gent que el segueix, tothom se l imagina d una manera diferent... és la màgia de la ràdio.

L humor que practica, el prefereix polític, esportiu, eclesiàstic o un poti-poti?

Conversa JAUME FÍGULS I CASAS CARÀTULA Enregistrament de l'obra 'Qui ho havia de dir!', que l'ATA va posar en escena per la festa major d'Avià del 1993. ARXIU

He intentat fer-los tots. És un poti-poti.

L APM, el Minoria absoluta, El Polònia, el Versió RAC1, el Guiñol, Caiga quin caiga... Quin és el seu humorista preferit?

Home, tot i que és per la televisió, em sento més identificat amb Polònia, per les imitacions. De fet tots els programes d humor radiofònics actuals s assemblen molt, donen la volta a l actualitat, parodien els polítics i poca cosa més. A mi personalment m agrada més l humor de Faemino y Cansado o de Jacques Tati, el rei de la comèdia francesa, Mr. Bean, els Guiñol. Els Morancos i Cruz y Raya són els que no m entusiasmen tant.

El seu millor acudit?

Va, un de nivell, com que aquí a Avià són molt intel·ligents...

Un que va al metge i diu: "Doctor, soy asmático, ¿es grave?" I el doctor contesta: "No, es esdrújula .

I el pitjor? És molt curt. Diu així: Avià una vez... truz .

Pica-pica Pastís del segador pel Segar i Batre, torrons per Nadal, bastonets tot l any... Vostè un publicista que compta amb experiència en l elaboració de productes diversos, que creu que s hauria de fer per poder disposar de quelcom a vendre de record a les botigues d Avià.

De fet, amb un sol pastís, article o producte n hi ha prou!

No cal fer com a Castellar de N Hug que tenen tres o quatre forns que s autoanomenen

com l únic forn de llenya del poble. Llavors un cop declarat com a tal, cal acompanyar-ho d una promoció adequada. I per què es vengui i tingui rotació cal que hi hagi turisme, ja que la gent del poble no sé si cada dia compraran pastissos.

Un licor de notes, un mesclat, una pomada, un vi de missa... Què li ve de gust a una persona, potser una mica tasta olletes?

A mi, el que m agrada més és el vi ranci, de qualitat.

Música Com a músic l únic tema que va tenir l Orgue de Gats va estar composat per vostè mateix, es deia La iaia?

No ben bé, hi havia també una

Amb un sol pastís, article o producte n'hi ha prou. Només cal fer-ne una bona promoció" La música que fem serveix per animar els balls de festa major, i això ho hem fet durant 26 anys"

altre cançó que es deia La Truja. No me n apunto l autoria de cap, ja que fou compartida amb en Lluís Mas i en Pere Farrés. Veient les grans creacions musicals actuals (com les cançons de l e s t i u ) , p e n s o q u e s i enregistréssim La iaia o La truja potser fins i tot ens podríem jubilar amb una bona paga abans d hora.

Què li diuen cançons com El Parrrendero , I will survive i El Talisman , que apareixen en dos discos promocionals del grup de ball del qual n és l anima des de fa 25 anys?

Em diuen que és música de festa major, musica pachanga, cutre o no, però que serveix per animar balls de festa major i això ho hem fet durant vint-i-sis anys. Qualsevol tema que sigui capaç d aixecar una plaça a ballar alguna qualitat deu tenir. Així com tampoc hi ha tants grups musicals que s arrosseguin durant més d un quart de segle pels escenaris del nostre país... Per tant, puc presumir ni que només sigui durant cinc minuts- que l Orgue de Gats ho hagi aconseguit!

Per cert, felicitar-lo personalment, per la interpretació de l Himne dels Segadors que va tancar l acte de proclamació de les El Ressò 35

Conversa JAUME FÍGULS I CASAS RÀDIO En l'actualitat, Jaume Fíguls dirigeix l'espai d'humor'El Peix de l'Eix del Greix', a Ràdio Berga (107.6). ARXIU

pubilles d enguany. Bon colofó pel discurs de contracultura versat pel senyor batlle. L himne fou versionat per l ocasió o ja forma part del vostre repertori habitual del balls, himnes i corrides variades?

Totalment improvisat, era la primera vegada que es tocava.

Fou interpretat pel Marcel Grífol, que és un gran músic i excel·lent guitarrista.

Hi ha una pregunta típica: Quina és la cançó de la seva vida? O bé, és dels que en tenen tantes que prefereixen quedar-se amb la sintonia de la seva vida, podent-hi xerrar a sobre si cal.

No, no... A mi m agrada molt tocar el dos, és a dir que marxo...

Ràdio Les ràdios d Avià, de Berga, de Puig-reig, Radio4, COMràdio Hi ha hagut con-tacto amb totes o quelcom per l estil?

Per la ràdio d Avià no hi he passat, tan sols recordo que va es va fer un taller de ràdio durant quinze dies. Es podria prou crear, però faria falta algú que tibés del carro.

Ràdio Berga és una espina que 36 El Ressò

portava clavada, ja que és l única emissora de ràdio privada que tenint f re qüència (95.7 Mhz FM) aprovada, es va d e i x a r perdre. És per això que em vaig moure per aconseguir tenir l actual i municipal Ràdio Berga (106.7 Mhz FM); tot i així amb pegues i amb poca ajuda per part de les administracions.

Però almenys tenim, gràcies a l empenta dels treballadors, un producte de qualitat. Ho demostra els premis que ens han donat i el reconeixement per part d altres mitjans, sobretot a través del web o diaris que editem. Tot plegat fa que n estigui orgullós.

A Ràdio4, hi vaig estar set o vuit anys fent el programa Per Pilotes, que va servir de pedrera durant molts anys per a la factoria de programes de

Es podria crear una emissora de ràdio a Avià, però faria falta algú que tibés del carro" A les andròmines, hi hem portat un llit amb rodes, un sofà amb manillar, un armari tancat"

l Alfons Arús. De fet, tots els col·laboradors del Per Pilotes vam acabar treballant amb l Arús.

I a COMRàdio fa deu anys que hi sóc, actualment hi col·laboro al programa Digues Com que condueix Miquel Giménez.

Ocasionalment també vaig passar per Radio Espanya ja d e s a p a re g u d a- i O n d a Rambla.

Festa Major La recuperada Baixada d Andròmines, crec recordar que sorgí a iniciativa de la factoria musical Orgue de Gats, cap al l any?

No ho sé, ni recordo que fos d aquí, però potser perquè hi havia el Lluís Mas.... De fet, nosaltres sí que hi participàvem, amb andròmines molt creatives: Un llit amb rodes, un sofà amb manillar, un armari tancat, un bagul amb difunt inclòs i recordatoris...

El disseny del programa de la Festa Major també ha estat iniciativa seva?

Sí, la regidoria de Festes volia fer un cartell nou. Des de Bífidus Produccions, vaig oferir la possibilitat a l'Ajuntament d'Avià. És obra de la dissenyadora Emma Costa, que treballa amb nosaltres. És més visual i amb un disseny més modern.

Què el va inspirar a posar de portada els nans?

Pel fet que els batejaven i perquè el sol fet de veure ls, ja inspira festa.

Li agraden més els noms de Martí i Maria o utilitzaria els diminutius Martinet i Marieta?

Conversa JAUME FÍGULS I CASAS

ÈXIT La representació de l'obra 'Un Clos políticament correcte', tot un èxit de públic durant la festa major. RAMON VILLARÓ

El meu vot és per Martinet i Marieta, d aquesta manera passarem a la història com el primer poble que té un nan marieta .

Així doncs, potser, l any vinent tindrem de portada el Drac del Correfoc?

Per exemple, o també de cara l any vinent es podria fer un concurs de cartells, això ho haurà de decidir la comissió de festes majors.

Doncs seguint la línia d aquí un parell d anys li toca al Serni i Laieta que en faran 20.

Tampoc cal fer passejar tot el bestiari inanimat pels cartells de la Festa Major. Hi podem fer sortir d altres símbols del poble, d entitats o senzillament una vaca amb texans i un espanta velles a la boca..

Més teatre i alguna andròmina Ara que es parla de muntar una comissió per organitzar la Festa Major. Que li semblaria muntar una reposició dels millors

moments d aquella Festa Major d Avià 1992, per contribuir a la formació d aquesta comissió?

Sí, amb les noves tecnologies és ben fàcil agafar un editor de vídeo, uns quants talls i fer un muntatge.

Es podria exhibir a l antic Sindicat Agrícola, que és més gran que cal Gol, el lloc on crec recordar us reuníeu a l inici d aquella obra.

Apa, a veure si l any vinent

Per la festa major d'Avià, es podria fer un concurs de cartells de cara a l'any que ve" S'hauria de fer una web amb un parell de webs de l'Agrupació Teatral Avianesa"

a la baixada d andròmines, veiem el Drac del Correfoc Av. Pau Casals avall, tot ruixant amb cava a tot quisqui!

Té alguna qüestió que creu que li havia d haver preguntat i no ho he fet? O esperem que no hagi de callar per sempre...

Abans de callar per sempre, ara que veig que s acosta l hora foscant de l entrevista... voldria aprofitar per llençar a l aire una proposta... A veure qui la caça al vol?

S hauria de fer un web amb un parell de webs de l Agrupació Teatral Avianesa. Recull de fotografies antigues, estadillu d obres, d actors, d anècdotes, d etapes teatrals, vídeos, etc.

Un bon llibre virtual que es pugui mantenir actualitzat amb la història artística del poble oberta a tot el món.

Doncs, prenent el títol original d aquella obra de 1992 que van adaptar, que res ens deturi, i afegint-hi, ...i molta conya!

El Ressò 37

Cultura Àlbum

Festa Major 2007

PUBILLES I HEREU El grup de l'any passat i els seus successors. J. BASCOMPTE

ANDRÒMINES Els més petits. J. B.

MEMORIAL ALFONS GONFAUS Enfrontava la U.E. Avià amb la U. E. Vic. R. V.

CONCERT FUSIÓ Sac i Ganxo i Banda Municipal. J. BASCOMPTE 38 El Ressò

BOTXES Campionat. TERESA MUNTADA

CURSA D'ORIENTACIÓ Participants. TERESA MUNTADA

Festa Major 2007 Cultura

SORTIDA Cursa d'orientació pels carrers i els entorns d'Avià. TERESA MUNTADA

MÉS ANDRÒMINES Un contenidor sobre rodes. TERESA MUNTADA

GUITA Andròmines. JAUME BASCOMPTE

EXPOSICIÓ Desenes de visitants. RAMON VILLARÓ

TEATRE Clos i companyia. R. VILLARÓ

DRAC Diversos elements de la imatgeria es van deixar veure per Avià. R. V.

CORREFOC Surtidors encesos. J. B. El Ressò 39

El Ressò

EL RESSÒ D'AVIÀ

Revista de cultura, opinió i informació municipal Octubre del 2007

AVIÀ EN UN COP D'ULL

Última

Avià organitzarà una trobada de segadors de tota Catalunya

4Divulgar i compartir experiències, objectius de la reunió, prevista per al 10 de novembre. Pàg. 3 i 4

Gegants per tot el país

Opinions de futur sobre la festa major i totes les imatges

Moda contra el càncer

4Els gegants d'Avià passegen per diverses trobades Pàg. 20 i 21

4Des des propostes trencadores fins a iniciatives continuïstes: parers per a tots els gustos sobre la celebració d'estiu d'Avià. A més, un recull de les millors imatges de tots els actes. Opinió (pàg. 27 a 31) i Àlbum (pàg. 38 a 39)

42.000 euros recaptats en una desfilada solidària Pàg. 09

Nova secció de rutes per Avià i pels entorns

4El Ressò inaugura un nou disseny, una nova composició visual, un nou mecanisme intern de funcionament i també algunes noves seccions. És el cas de les propostes turístiques de l'Abel Tarrés que, en cada número, ens portarà a un racó del municipi d'Avià i rodalies. Pàg. 23 i 24

Aposta pel medi ambient 4Els alumnes del CEIP Santa Maria planten arbres Pàg. 13 i 14