El Ressò d'Avià - Número 59

59

El Ressòd'Avià Revista d informació i opinió del municipi Febrer del 2008

Música de Pasqua El grup de caramelles d'Avià es posa en marxa Pàgina 3

RAMON VILLARÓ

} CONVERSA

Malauradament, cosir encara és cosa de dones

DOLORS SUBIRANA Modista Pàgines 24 a 26

} REPORTATGE

} RUTA

S organitzen xerrades i tallers des del 2005

Passem pel Molinot i pel Grau

Pàgines 20 i 21

Pàgines 17 a 19

Avià reivindica el paper de les dones

Pel sender de Sant Salvador

Editorial

Sóc l'editorial

Déu vos guard! Sóc l editorial.

Us vull fer saber que els aires de recessió que es pregonen a tort i a dret han trucat a la porta del col·lectiu dels editorials.

Fins avui, en tots els anys d història de la revista que teniu a les mans, alguna ànima caritativa m escrivia i jo tan sols m havia de preocupar de cedir el meu nom.

Doncs, ara, la cosa ha canviat.

No sé si donar la culpa al nou Ajuntament o bé a l empresa que té cura del disseny i la maquetació (que no de vetllar pels gazapos ortogràfics d'El Ressò d'Avià) però el fet real és que m ha causat una autèntica sorpresa quan, a manca d un parell d hores per a portar a impremta l actual número de la revista, m han fet saber a través d un breu comunicat que la pàgina número 2, o sigui la meva, me l havia d escriure jo mateix.

Ja em direu on hem arribat! És clar, en un principi, pot semblar senzill plasmar 1.800 caràcters (amb espais inclosos) per tal d evitar que el color blanc s apoderi de la pàgina que esteu resseguint ara mateix. Però, un cop t hi poses, no saps quin tema tractar per tal que resulti alhora mig interessant pels lectors i que no fereixi gaires sensibilitats, vetllar que no titllin l editorial de posicionar-se a favor ni en contra dels que manen, dels qui manaven o bé dels qui els agradaria manar i no ha pogut ser... La primera norma a seguir d un editorial que es faci respectar és la de passar desaparcebut, tot i que la majoria es refreguen per l engonal aquest precepte bàsic i, amb la tendència que pregonen, hom ja és fa a la idea del contingut de la publicació que té entre mans.

Bé, dit això, que no és gaire, només em resta fer-vos saber que estic xiroi amb la rentada de cara que m heu fet a mi i a les pàgines que m envolten. Gràcies a això, puc gaudir de tots els caràcters de la mateixa família tipogràfica i un aprofitament de l espai que s agraeix, i més en època de vaques magres.

Ben neta i endreçada, faig un goig que em faig mirar.

SUMARI 03 ACTIVITATS } CARAMELLES } TROBADA DE SEGADORS } AGENDA 06 SOCIETAT } NOTÍCIES } MOVIMENTS DE POBLACIÓ 07 JOVENTUT } RENDA BÀSICA D'EMANCIPACIÓ 08 ACCIÓ SOCIAL } WAUKIKAY AVIÀ - AVIÀ SOLIDARI } CÀRITAS PARROQUIAL } GENT GRAN 11 EDUCACIÓ } CEIP SANTA MARIA D'AVIÀ 12 CULTURA } LLIBRE D'HISTÒRIA D'AVIÀ 14 MEDI AMBIENT } PLA DE MOBILITAT LENTA DEL BERGUEDÀ 15 ENTITATS } CLUB DE BOTXES } MÉS ENTITATS } ATENEU 17 RUTES } RUTA RESSÒ NÚMERO 1 20 REPORTATGE } TERCERES JORNADES PER A DONES 22 OPINIÓ } 'ESLOU AN FAST' O QUINA PRESSA TENIM? } SENSE CAP NI PEUS } RESTES DE FEUDALISME 24 CONVERSA } DOLORS SUBIRANA I PARCERISSA 27 ÀLBUM } TROBADA DE SEGADORS 28 ÚLTIMA } AVIÀ EN UN COP D'ULL PRÒXIM NÚMERO

} Publicació: 1 de juny } Límit de lliurament dels articles: 10 de maig

REDACCIÓ

L'Ajuntament d'Avià i l'equip coordinador d'El Ressò no es fan responsables de les opinions emeses pels redactors, així com tampoc de la composició lingüística dels textos, que és responsabilitat dels autors.

Podeu sol·licitar el full de recomanacions de redacció enviant un correu electrònic a ressoavia@gmail.com.

Edita: Ajuntament d'Avià. Regidories de Cultura i Participació Ciutadana Dipòsit legal: B-37.167-89 Correu: ressoavia@gmail.com Impressió: Vallprint Edició i composició:

Activitats

Amb els diners que es recullen, es fa una festa oberta a tothom, l ouada, el diumenge després de Pasqua"

Torna l època d assajar i cantar les caramelles UNA VUITANTENA DE PERSONES S IMPLIQUEN CADA ANY EN LA TRADICIÓ MUSICAL DEL DIUMENGE DE PASQUA. Colla de Caramellaires d Avià

amb furgonetes a les cases de pagès (s alternen 3 o 4 rutes diferents per arribar a tot el municipi). Un cop acabat de cantar, el dilluns es fa un bon dinar al menjador de l escola.

El vestit típic del caramellaire és, per als homes, camisa blanca, faixa i barretina vermella, pantalons de vellut i espardenyes de betes, i per a les dones, brusa blanca, faldilla i jersei vermell i espardenyes de betes. Tothom porta també un llacet de bandera catalana al coll.

Sortir a cantar caramelles és un costum de la Catalunya vella que està documentat des del segle XVI. El seu origen és religiós i té per motivació mostrar l alegria del poble per la Resurrecció del Crist, tot cantant cançons joioses pels carrers i cases.

Per norma general, es canta una sardana i un vals i sol haver-hi acompanyament musical (un acordió en moltes ocasions). Els diversos grups que surten a cantar demanen una almoina per celebrar una festa que pot ser oberta a tot el poble o bé adreçada només als participants; antigament, era costum de donar ous, que servien per fer truites i que donaren nom a la festa derivada d aquesta costum, l ouada.

Grup únic des del 1976 A Avià, no coneixem amb certesa quan es van començar a cantar caramelles, però les persones més grans es recorden d haver sentit dir als seus avantpassats que ja en cantaven. Des de l any 1976, a Avià es fa un sol grup de caramellaires, obert a tothom i a totes les edats.

Els assajos d enguany van començar el dissabte 9 de febrer, de 2/4 de 7 a 2/4 de 8 de la tarda a la sala de música del Casal de la Gent Gran i es perllongaran tots els dissabtes fins Setmana Santa. El director és en Xavi Llobet, director de la coral Santa Maria d Avià i de l Escola de

CANTADA DE CARAMELLES Els cantaires surten diumenge i dilluns de Pasqua. RAMON VILLARÓ

Municipal de Música de Berga.

Per participar-hi, no cal saber de música, ni tenir una bona veu, l important és tenir ganes de participar en una activitat tradicional i passar-ho bé.

Actualment, se surt a cantar amb un important acompanyament musical el diumenge de Pasqua al matí (de quarts de nou fins a les 2 del migdia) pels carrers d Avià, i el dilluns al matí (de 8 del matí a 3 de la tarda), es va

Diners per a l ouada Amb els diners que es recullen, es fa una festa oberta a tothom el diumenge després de Pasqua, que rep el nom de l ouada, on es reparteixen truites, s hi canten les caramelles i s hi fa alguna activitat lúdica (jocs per a la mainada, ball, teatre, música...).

En els darrers anys, també s hi han incorporat ballets tradicionals, amb la participació d infants de 3 a 12 anys. En el moment d escriure aquesta nota, encara no es coneix el funcionament dels assajos, que serà anunciat oportunament a l escola.

La colla actual sol està formada per una vuitantena de persones entre músics i cantaires, però havíem arribat a ser prop de doscents.

Ta n t d e b o p o g u é s s i m incrementar de nou la colla. Per això, us diem: US ESPEREM. TOTHOM SERÀ BENVINGUT! El Ressò 3

Activitats CONCLUSIONS DE LA PRIMERA TROBADA DE SEGADORS Totes les festes del segar s anunciaran en un calendari conjunt per no coincidir en dates i per fer-ne promoció arreu de Catalunya"

DIVULGACIÓ Taula d autoritats de la Primera Trobada de Segadors

Segadors units

FESTES D ARREU DE CATALUNYA APOSTEN A AVIÀ PER COORDINAR-SE. Regidoria de Cultura

Com tots sabeu, el passat 10 de novembre es va celebrar a Avià la 1a. trobada de pobles que organitzen festes del Segar i el Batre arreu de Catalunya. La trobada va aplegar un bon nombre de representants i organitzadors d aquest tipus de festa.

Vam tenir la sort de poder comptar amb participants de La Fuliola, Forallac, Cabra del Camp, Santa Eulàlia de Riuprimer, Centelles, Sant Bartomeu del Grau, Gombrèn, Celrà, Deltebre, Sallent, Mura, Prats de Lluçanès, Santa Coloma de Queralt, Avià, a més de la presència d un tècnic i del director del Centre de Cultura Popular i Tradicional, la historiadora Mercè Homs i el tècnic agrícola Fèlix Pi. En el transcurs de la trobada es va evidenciar tant la bona predisposició d organitzadors, promotors i participants en les festes de cada poble quant a la relació entre nosaltres mateixos per tal d intercanviar experiències, com la necessitat d unificar esforços per tal que, en el futur, totes les festes celebrades a Catalunya tinguin un suport entre elles per garantir la continuïtat i potenciar-ne la promoció, conjuntament i per separat.

La taula rodona que es va celebrar a la tarda, seguida d un debat entre tots els assistents, va generar uns resultats que us 4 El Ressò

expliquem tot seguit, i que han de provocar aquest canvi que necessita la festa del segar i el batre a nivell del nostre poble i d altres pobles de Catalunya.

A la taula rodona, es va tractar la situació de la festa a Catalunya i la seva evolució. Es van plantejar diferents temes d interès, com és la continuïtat de les festes, tenint en compte que es tracta de festes que han recuperat la gent gran, que és la que havia treballat al camp de manera tradicional. Això pot provocar que, amb el temps, aquestes persones desapareguin i, amb elles, aquest patrimoni tan important com és recordar les tasques tradicionals fetes com fa més de dos mil anys.

En general, el plantejament és que, als pobles, principalment grans, és difícil tirar endavant la festa i aglutinar gent que hi participi. El fet de fer diferents activitats fa que la gent es dispersi més i que la festa no generi gran atractiu; per això, a vegades es planteja conjugar activitats diferents el mateix dia, tot i que es considera que va en detriment de la tradició.

Caldria estudia com provocar que el jovent hi participi i que li agradi anar a veure-la, com una assegurança de futur. S observa que si els joves tenen una funció determinada, s impliquen, però, si no, no s impliquen en la festa.

Per això, es pensa que ensenyar als nens de petits el que costa treballar la terra podria fer que ho valoressin de més grans. Al Lluçanès, per exemple, l objectiu principal no és el turisme, sinó que la festa és per la mateixa gent del poble. La finalitat seria ensenyar unes tradicions, no conservar-les, de manera que les formes de treballar arribin a tothom.

Es valora que es tracta de feines ben fetes, amb eines d abans, fetes per persones compromeses que les mantenen, i que és això el que s ha de valorar, tot i que a l entorn de la festa es facin altres activitats més per al públic general, com l esmorzar, la fira, els jocs, etc. Ara, molts dels participants es cansen quan fan la feina, només gaudeixen del moment que veuen que altra gent valora el que fan.

Es va parlar també d implicar d alguna manera als pagesos que treballen actualment i que molts no han utilitzat aquestes formes tradicionals.

Seguidament, es va plantejar la realització d un calendari conjunt de manera que es procuri no coincidir en les dates de celebració de les festes als diferents pobles i fer promoció de totes les festes mitjançant un mateix mitjà. També es vol plantejar la promoció de signes d identitat de cada festa de manera que totes tinguin pols d atracció individuals. Així, en aquest calendari s indicaran els elements característics.

Una comissió s encarregarà d elaborar el calendari i també de proposar a TV3 que faci un seguiment de les festes i que faci algun programa sobre aquestes tradicions. També s acordà fer els passos pertinents per proposar la declaració de les festes del segar i batre de Catalunya com a Festes d Interès.

La propera trobada de segadors se celebrarà a La Fuliola al llarg d aquest any.

Activitats AGENDA FEBRER 17 Ball amb Pep i M. José.

Ateneu. 18:30h 24 Ball amb Joan Vilandeny.

Ateneu. 18:30h 27 Llegendes de Catalunya, Albert Rumbo. Organitza grup de Càritas Parroquial d Avià. Lloc, Casal Parroquial Diversos Tallers de qualitat i benestar. Al casal de la Gent Gran, de gener a març. Programes a part

MARÇ A determinar Xerrada

Moure's i postura adequada.

Organitza Grup Càritas Avià.

Lloc, Casal Parroquial.

01 Acte de reposició de la inscripció del bust de J. Serra Húnter. Amb l assistència del Conseller d Innovació, Universitats i Empresa, Sr, Josep Huguet. Tossal. 19h 02 Ball amb Maria Alba. Ateneu.

18:30h 08 III Ral·li sprint Open d'Avià, organitzat per Amics del Motor d'Avià.

09 Ball amb Josep Sáez. Ateneu.

18:30h 16 Ball amb Joan Vilandeny.

Ateneu. 18:30h 23 Caramelles al poble.

Organitza: Grup de Caramelles d Avià.

23 Ball amb Andreu. Ateneu.

18:30h 24 Caramelles a les cases de pagès. Organitza: Grup de Caramelles d Avià.

26 (Tema per determinar) Montse Saña / Gemma Roset.

Organitza grup de Càritas Parroquial d Avià. Casal Parroquial 30 Caminada per fer la ruta del Molinot al Grau (proposta d aquest número d El Ressò, secció de Rutes). Trobada a les 9h a l Ateneu. En arribar a la zona del Grau, hi haurà aperitiu per a tots els assistents. Organitza: Ateneu d Avià i Ajuntament d Avià 30 Festa de l Ouada. Plaça de l Ateneu

AGENDA MÉS ENDAVANT...

PLAFÓ Mostra a la seu de l IEC a Barcelona.

ABRIL

18 al 28

Exposició: L Institut d Estudis Catalans Avui. Organitza Centre d Estudis d Avià i Institut d Estudis Catalans. Sala d exposicions Ateneu d Avià

ABRIL 05 Concert jove. Programes a

part. Organitza Grup de Joves 06 Ball amb Rico Rico. Ateneu.

18:30h 13 Ball amb Josep M. i Yolanda.

Ateneu. 18:30h 20 Ball amb Pep i M. José.

Ateneu. 18:30h 21 Teatre El Riu ja no riu .

Activitat per als nens i nenes de l escola i oberta a tothom.

Ateneu. 16h.

27 Ball amb Jordi Bruch. Ateneu.

18:30h 30 Llegendes del Berguedà, amb Albert Rumbo. Organitza: grup de Càritas Parroquial d Avià.

Casal Parroquial

MAIG 01 Ball amb Pere Vila. Ateneu.

18:30h 04 Caminada popular.

Organitza: Ateneu d Avià.

Programes a part 04 Ball amb Andreu. Ateneu.

18:30h 11 Desfilada solidària contra el càncer. Organitza: Junta de l AECC - Catalunya contra el Càncer d Avià 18 Festa Major de Graugés

Una trobada d epidemiòlegs joves a Avià L epidemiologia ha estat definida tradicionalment com l estudi de la distribució i dels determinants dels estats de salut o dels esdeveniments de salut en poblacions específiques i l aplicació d aquest estudi al control dels problemes de salut.

Del 22 al 25 de maig, es durà a terme a Avià la Segona Reunió del Grup de Treball del Grup EJE (Grup Espanyol de Joves Epidemiòlegs i Epidemiòlogues).

El Grup EJE (www.grupoeje.org) és una associació que va néixer el 2006 i, actualment, en formen part més de 150 professionals menors de 36 anys. Un dels objectius és aportar el punt de vista dels joves que desenvolupen l activitat professional i investigadora en aquest camp.

Avià serà la primera població catalana que aculli un acte del Grup EJE. Durant quatre dies, els diferents components de les comissions del Grup de Treball es reuniran amb l objectiu de seguir fomentant la interacció entre el grup i avançar en els projectes. Està previst que vinguin 24 joves de tot l Estat.

Durant l estada Avià 08, el Grup EJE realitzarà dues sessions obertes al públic general amb l objectiu d apropar aquesta ciència a la població. Els temes de les xerrades seran La dieta mediterrània i els seus beneficis sobre la salut i La salut i la societat. Com es relacionen? .

A més a més, també hi haurà una xerrada sobre salut i paleontologia. Les xerrades seran el divendres 23 de maig a les 19h a la sala d exposicions de l Ajuntament d Avià.

Aquesta trobada es podrà portar a terme gràcies a la col·laboració de La Caixa, Planxisteria La Torre, Caixa de Girona, Guixmac, l Alberg de Berga i l Ajuntament d Avià.

El Ressò 5

Societat NOTÍCIES Col·laboració a la cavalcada de Reis

4El dia 5 de gener es va celebrar

la tradicional cavalcada de Reis. L Ajuntament i organitzadors agraeixen a totes les persones que van ferla possible la seva dedicació incondicional i altruista.

Sense aquest grup de persones d Avià, la cavalcada no seria possible. A tots, moltes gràcies. Des d aquí, volem fer també una crida a totes aquelles persones que vulguin afegir se al grup de la cavalcada per a la pròxima.

Pròximes dates de la deixalleria mòbil

4Servei de recollida: Febrer, dimarts dia 26.

Març, divendres dia 28.

Abril, dijous dia 24.

Maig, dijous dia 29.

Nou servei per ajudar a trobar feina

4S ha posat en funcionament a Avià un nou servei, el Servei Integral d Ocupació (SIO), que gestiona el Consorci de Formació i Iniciatives CercsBerguedà a la comarca. Es tracta d un programa destinat a orientar i assessorar les persones en el moment de buscar o millorar feina, derivar ofertes de treball, informar sobre cursos i ensenyar diferents tècniques per buscar feina (carta de presentació, currículum viate, entrevistes, psicotècnic...).

També té la funció d ajudar a les empreses del Berguedà a trobar els seus treballadors/es que s ajustin més bé a les seves necessitats, a persones físiques i jurídiques. És un servei totalment gratuït i l atenció, la fa la tècnica Aida Martínez, cada dimarts de 12h a 15h a l Ajuntament.

6 El Ressò

Us interessaria que Avià s apuntés al sistema Güifi.net? Permet connectarse a Internet gairebé gratuïtament"

MOVIMENTS DE POBLACIÓ DEL 22.09.2007 AL 25.01.2008 Naixements Jana Muixí Tomàs 23.09.2007 Pau Hernàndez Sadurní 03.10.2007 Safael El Badaoui 17.10.2007 Ali Ouaid Mouhssine 07.11.2007 Núria Costa Coronado 11.11.2007 Núria Canudas Comellas 24.11.2007 Martí Hernàndez Mangot 01.01.2008 Biel Rey Rosiñol 19.01.2008

Nova revista per a la gent gran del Baix Berguedà

4Fruit del Programa de Dinamització de la Gent Gran al Baix Berguedà, s ha posat en marxa una publicació, La Revista de la Gent Gran , que dóna informació als municipis d Avià, Casserres, Montmajor, l Espunyola i Montclar. La revista està coordinada per Alícia Devesa amb suport de la Diputació de Barcelona i els municipis implicats. El primer número s ha editat i difós durant les primeres setmanes del 2008.

Defunció de Llàtzer Calderer

4La família Calderer-Casellas agraeix molt sincerament a tot el poble l ajuda i el suport que ens van donar i que ens està donant en la superació d aquests moments difícils.

Gràcies a tothom!

Una nova connexió a Internet, en estudi

4Des de l Ajuntament d Avià,

estem estudiant la possibilitat d establir un sistema de connexió a Internet que permeti l accés a tots els habitants d Avià de forma lliure i pràcticament gratuïta quant al cost mensual de connexió.

Es tracta dels sistema GÜIFI.NET. Formar part de guifi.net no només suposa accedir a Internet

Defuncions Joan Pagerols Gorgas 25.09.2007 Trinitat Vendrell Cantó 13.10.2007 Bartomeu Casellas Cortada 31.10.2007 Laura Fíguls Soler 31.10.2007 Manel Vidal Montfort 19.11.2007 Llàtzer Calderer Aymerich 22.11.2007 Matrimonis Marcial Adam Canals - Anna Davins Morales 16.11.2007

gratuïtament*, sinó que obre un ventall de possibilitats fins ara inaccessibles amb tant sols ADSL: - Connexió a Internet - Connexió entre oficines ubicades a diferent lloc (fins i i tot en comarques diferents) - Possibilitat de Telefonia IP, VoIP - Possibilitat de connectar-hi càmeres IP (per exemple, controlar una segona residència, botigues, carrers ) - P2P intern (intercanvi d arxius) i servidors FTP Hosting de Pàgines web *No hi ha cap ADSL gratuït, però sí que n hi ha de públics (biblioteques, telecentres ).

El que es fa és compartir aquests accessos públics per tal que tothom hi tingui accés.

El sistema té un gran ample de banda i permet connectar amb el veïnat i així poder posar en comú recursos i serveis.

El cost per l usuari és únicament el de la instal lació del router. L Ajuntament ha de fer una inversió en instal lació d antenes per garantir el servei a tots els usuaris d Avià. Per això, per fer un estudi de viabilitat de l interès dels avianesos, us instem que ens ho feu saber enviant un correu electrònic a l Ajuntament, o bé a través d una trucada. Durant les properes setmanes, es farà una reunió informativa sobre les condicions i les possibilitats del sistema.

Per a més informació consultar http://guifi.net

Joventut

La renda bàsica d emancipació és una prestació per als joves d entre 22 i 30 anys per ajudar-los a llogar un pis"

Emancipar-se ja és una mica menys difícil L AJUNTAMENT D AVIÀ AJUDA A TRAMITAR LES AJUDES DE LA RENDA BÀSICA D EMANCIPACIÓ PER ALS JOVES LLOGATERS. Regidoria de Joventut

Es tracta d una prestació adreçada als joves d entre 22 i 30 anys i la poden rebre: A. Els emancipats amb contracte de lloguer vigent: - 210 mensuals per al pagament del lloguer d habitatge habitual durant un màxim de quatre anys, siguin o no consecutius, o fins que el beneficiari compleixi els 30 anys.

B. Els que s han d emancipar i que encara no han formalitzat el contracte de lloguer: - 210 mensuals per al pagament del lloguer.

- 600 de préstec sense interessos per a la fiança.

- 120 , si es necessita un aval amb un avalador privat com a garantia de l arrendament, per a les despeses de tramitació.

4Quines condicions s han de complir?

- Tenir entre 22 i 30 anys (la prestació s interromp quan es compleixen els 30 anys).

- Disposar d una font regular d ingressos que no superi els 22.000 bruts anuals.

- Acreditar una vida laboral, com a mínim de sis mesos d antiguitat, immediatament anteriors al moment de la sol·licitud o una durada prevista de la font d ingressos d almenys 6 mesos comptats des del dia de la sol·licitud.

- Ser titular del contracte d arrendament de l habitatge (l habitatge no ha d estar acollit

CLAU A LA PORTA La renda d emancipació ajuda els joves a llogar un pis.

a cap règim de protecció pública).

- Tenir la nacionalitat espanyola o d algun dels estats membres de la Unió Europea o de l Espai Economic Europeu (els extrangers no-comunitaris han de tenir la residència legal i permanent a Espanya).

- No ser titular d un habitatge, o que sent-ne titular no disposi del dret del seu ús, o que el valor cadastral del m2 útil d habitatge no superi l import que s especifica a continuació, depenent de la localitat on es trobi situat l habitatge: zona A, 118,21 ; zona B, 908,54 ; zona C, 803,71 ; zona D, 698,88 .

4Com se sol·licita aquesta prestació i quina documentació cal adjuntar?

- Original i fotocòpia del NIF/NIE de la persona sol·licitant.

En cas de no tenir la nacionalitat espanyola, document acreditatiu que es disposa de la nacionalitat

d algun dels estats membres de la Unió Europea o Espai Econòmic Europeu.

- Els estranger no-comunitaris, justificant de residència legal i permanent.

- Justificant de font regular d ingressos.

- Informe de vida laboral.

- Numero de compte bancari de l arrendador.

- Número de compte bancari del beneficiari - Còpia del contracte de lloguer. És imprescindible fer constar a la sol·licitud la referència cadastral de l habitatge que es lloga i el NIF de l arrendador.

En cas d estar-hi interessats, si teniu dubtes o voleu informacions adicionals, podeu adreçar-vos a l Ajuntament i demanar hora per la Ramona Dacs.

També us podeu adreçar al telèfon 012, d atenció ciutadana i a www.gencat.cat/habitatge.

El Ressò 7

Acció social

Els nens d Avià i els de Charcay van poder parlar en una connexió de Ràdio Berga amb La Voz de Ingapirca"

D Avià a l Equador amb les ones de la ràdio NENS I NENES D UNA BANDA I L ALTRA DE L ATLÀNTIC CONVERSEN PER PRIMER COP EN UNA CONNEXIÓ INÈDITA DE DUES EMISSORES

Arran de l estada duta a terme per Fermí Bascompte i Gabriel Vazquez, president i secretari respectivament, de l ONG Waukikay Avià, a Charcay, a l Equador, durant la primera quinzena del mes d octubre de 2007, les emissores de Ràdio Berga i La Voz de Ingapirca van establir una connexió en directe i van emetre simultàniament la intervenció de professors i alumnes de l escola Santa Maria d Avià i de l escola Cuatro de Junio de Charcay. Era la primera vegada que els nens i nenes de Charcay i d Avià parlaven; fins ara, s havien comunicat per cartes i dibuixos.

Una altra de les tasques portades a terme en aquesta estada va ser el lliurament de cartes escrites pels alumnes de l escola Santa Maria d Avià als de l escola Cuatro de Junio de Charcay. Els alumnes de Charcay van contestar aquestes cartes i ja han estat lliurades a l escola d Avià.

Una activitat que va despertar l interès d alumnes i professors de l escola de Charcay va ser la projecció d un DVD sobre activitats diverses de l escola Santa Maria d Avià, com el caga tió, el Carnestoltes, la Festa del Medi Ambient, la Setmana Santa, etc., així com imatges de l última Festa Major d Avià, les caramelles, els geganters, els pessebres, vistes del poble...

Els professors i l associació de pares d alumnes de Charcay van 8 El Ressò

ESTUDIS Des de Ràdio Berga, els infants d Avià van parlar amb els equatorians.

agrair el suport donat fins ara al centre educatiu pel que fa a l enviament d ordinadors i alhora van sol·licitar recolzament per a la instal·lació d Internet a l escola, eina que els seria de gran utilitat tant pel que fa a l intercanvi amb Avià com per realitzar treballs a l escola.

Biblioteca ben equipada El viatge es va aprofitar també per lliurar enciclopèdies digitals i un ordinador a la biblioteca de la comunitat, que s afegeix a l altre equip f inançat per Waukikay Avià i que, juntament amb el miler de llibres portats des d Avià, conformen aquesta biblioteca.

Durant aquesta estada, es va col·laborar amb l equip mèdic del centre de salut de Charcay. El doctor Gabriel Vàzquez va donar suport als facultatius de Charcay per atendre els pacients que ho van necessitar. A petició de

l equip mèdic de Charcay, es va efectuar una revisió als nens de la guarderia recentment instal·lada a la comunitat. Conjuntament amb l equip mèdic de Charcay, es va organitzar una xerrada sobre salut al mateix centre, amb força assistència de públic. Bàsicament, la xerrada es va centrar en la prevenció de malalties, higiene i alimentació.

A part de les activitats esmentades, els membres de l ONG Waukikay Avià es van entrevistar amb la direcció de l hospital de Cañar, població situada a 30 minuts de Charcay en cotxe, on fa temps es va enviar un analitzador de sèrum i que ara està previst l enviament d un aparell esterilitzador. També es va mantenir una reunió amb les dones del taller d artesania.

Aquest taller ha estat creat recentment i l ONG s està plantejant poder vendre aquest productes a Catalunya; de fet,

Acció social WAUKIKAY AVIÀ - AVIÀ SOLIDARI Gastronomia, comerç just, espectacles infantils i xerrades van centrar la celebració de la Jornada Solidària, el mes de desembre, que va comptar amb moments emotius i molta participació"

VISITA Preparant un àpat a Charcay.

durant les passades Festes del Segar i del Batre d Avià ja es van posar a la venda algunes mostres fetes a Charcay.

Jornada Solidària El dia 28 de desembre de 2007 es va celebrar a l Ateneu d Avià la setena Jornada Solidària amb la comunitat de Charcay a l Equador. Tal i com estava previst, els actes van començar a les 6 de la tarda amb l espectacle de Pallassos sense Fronteres Una escola de nassos. Donem una lliçó a la guerra . L acte va comptar amb força assistència de públic. En acabar, hi va haver una xocolatada popular.

També es va comptar amb una mostra de productes de la Xarxa de Comerç Just per part de la Fundació Pau i Solidaritat.

Pels vols de 2/4 de 8 del vespre, a la sala d exposicions de l Ateneu hi va haver l explicació de les últimes estades a Charcay. Per una banda, Rosa M. Galán va passar unes imatges de la seva estada a la primavera, i Gabriel Vázquez i Fermí Bascompte, de la seva estada a la tardor. El públic assistent es va mostrar interessat en les explicacions i a l acabar va fer preguntes sobre qüestions diverses de Charcay.

Emotives van ser les connexions telefòniques realitzades amb Charcay. Primerament, amb Reinaldo Chimborazo, president de la Fundació Tanyic, que es va expressar en quítxua i va donar les gràcies al poble d Avià per tot el que ha fet per Charcay.

Seguidament, amb Bety Ojeda, directora de l escola Cuatro de Junio, que també va agrair l ajut

rebut i va aprofitar per sol·licitar un nou ordinador per a l escola.

Menjars típics La Jornada va concloure amb un tast de menjars típics de l Equador: chif les (snack de plàtan f regit), chochos con tostado (blat de moro gros), chicharrón-fritada (cansalada), yuca frita, (un tubercle com la patata), plátano frito, ají (salsa feta amb porro, tomàquet i bitxo), refresc de poma i de taronja. Aquests plats van ser preparats per l Alexandra i el David, equatorians residents a Avià i per la senyora Maria, de Costa Rica.

Aquesta setena Jornada Solidària amb Charcay comptava amb el suport i la col·laboració de l Ajuntament d Avià, de la Diputació de Barcelona, de l Ateneu d Avià, de la Fundació Pau i Solidaritat, de Pallassos Sense Fronteres i del dibuixant Jaume Capdevila (KAP).

Acció social CÀRITAS PARROQUIAL

14 anys fent voluntariat El mes de març de 1994 es va fer el primer pas per començar a treballar el grup de voluntariat per anar a fer companyia a gent gran i/o malalta a casa.

Van ser nou persones les que van iniciar aquest servei de Càritas, de les quals cinc encara hi estan treballant.

L objectiu des del principi ha estat el d oferir a les persones grans del nostre poble que es trobem amb dificultats per sortir de casa una estona de companyia i suport que reforci les seves relacions socials i de veïnatge. I amb aquesta finalitat es va començar per visitar quatre persones.

Actualment, desprès de 14 anys de treball ininterromput, són onze les voluntàries que dediquen un o diversos dies a la setmana a fer companyia a gent gran a casa seva. I s arriba a quinze beneficiaris amb aquesta tasca social, que, l any passat, van rebre 709 visites entre tots.

La dedicació a aquest servei altruista de cadascuna de les voluntàries va més enllà de passar una estona fent petar la xerrada o fent companyia. Ofereixen als avis l oportunitat de mantenir el contacte amb la gent del poble i a alguns familiars poder tenir una mica de suport i descans.

I s ha de tenir en compte que

també comporta un esforç i dedicació de temps personal, que molt poca gent està disposada a donar als altres a canvi de res.

Volem fer amb aquest escrit una mica de reconeixement a totes aquelles persones que estan i han estat col·laborant amb aquest servei de Càritas Avià. I els diem: GRÀCIES PER AJUDAR-NOS A AJUDAR! Pròximes tertúlies 27/02: Llegendes de Catalunya.

Albert Rumbo 26/03: Tema per determinar.

Montse Saña / Gemma Roset 30/04: Llegendes del Berguedà.

Albert Rumbo El Ressò 9

Acció social GENT GRAN

Dinamitzar la gent gran del Baix Berguedà ELS MUNICIPIS D'AVIÀ, CASSERRES, MONTMAJOR I L'ESPUNYOLA I MONTCLAR TENEN UN PROGRAMA EN COMÚ. Alícia Devesa L agrupació de municipis d Avià, Casserres, Montmajor, L Espunyola i Montclar es va constituir per tirar endavant el Programa de Dinamització de la Gent Gran al Baix Berguedà, que conta amb el suport de la Diputació de Barcelona, i es realitza des del juliol de 2007.

Amb la jubilació, es produeix un excedent de la capacitat productiva. El programa pretén donar sortida a aquest potencial, estructurant l activitat que realitzen les persones grans per tal de millorar el benestar social i cultural i la seva qualitat de vida.

Múltiples disciplines Les activitats se centren en els àmbits de la cultura, el lleure, l esport i la salut, en les relacions intergeneracionals, en l accés a les noves tecnologies i en la formació permanent. Aquestes activitats es poden realitzar de manera contínua, a través de tallers setmanals de diverses temàtiques; en activitats puntuals, com xerrades, sortides i intercanvis amb altres grups, i en

grans activitats, com ara la celebració de la Diada de la Gent Gran dels municipis.

Es pretén també que no només es realitzin activitats per a les pròpies persones grans, sinó també aprofitar el seu bagatge cultural i l experiència per tal d oferir-lo a altres col·lectius. Part dels objectius són fomentar la participació de la gent gran, afavorir els processos socialitzadors i que ells mateixos siguin els seus propis gestors.

El Programa de Dinamització de Gent Gran al Baix Berguedà es va implementant de mica en mica.

Un cop feta la diagnosi, on es va reflectir, entre d altres dades, l alt percentatge d envelliment de la població (gairebé un 20% a Avià; però arriba al 25% en d altres municipis), i els recursos dels quals es disposa per potenciar la dinamització de la gent gran, al llarg del mes d octubre es va fer la presentació del programa als diferents municipis.

Per on passem...

A Avià es col·labora amb la Junta

del Casal de la Gent gran donantlos suport; es potencien les xerrades com a mitjà per posar a l abast de la gent gran informació necessària per encarar els reptes de l envelliment saludable (en l actualitat, es du a terme un taller sobre Qualitat i vida) i es potencien noves activitats, com ara les relacions intergeneracionals, havent començat un projecte amb l escola, a través del tema de l aigua, de les fonts del poble i se n realitzarà un altre sobre els jocs.

A més, es potencia l intercanvi que ja es fa amb l escola, de persones grans que expliquen la seva vivència i experiència.

També dins el Programa de Dinamització s ha editat una revista quadrimestral, que edita l empresa Lúdic3, empresa gestora del programa, que rebran totes les persones majors de 65 anys, esperant que els agradi i que la considerin un mitjà per comunicar-se. Així doncs, des d aquestes línies, us convidem a fer-ne ús per a dir tot allò que vulgueu comunicar.

ACTIVITATS PER A LA GENT GRAN Aprofita ara que ets gran!

Qualitat de vida i benestar Coneixerem eines que ens permetran millorar la nostra qualitat de vida, entendre millor l etapa que estem vivint i poder superar i adaptar-nos a les noves situacions que se ns presenten, tot valorant allò que ens aporta la nostra edat. Posarem els continguts a la pràctica mitjançant activitats lúdiques, com petites improvisacions, elaboració d escenes i representacions, tot això combinat amb sessions per a treballar tècniques de relaxació i pensament positiu a partir de la música o la dinàmica del riure.

Taller a càrrec de Marc Ros, psicòleg.

El curs es fa el divendres 25 de gener; 1,8,15,29 de febrer, i 7 de març.

10 El Ressò

Inscripcions: Lluïsa Romero (93 823 01 85) i Maria Subirana (93 823 03 23)

Centenari La senyora Roser Godàs Carreras va fer 100 anys el passat 19 de novembre del 2007. Per desig exprés de la família es va celebrar l aniversari en la més estricta intimitat. Roser Godàs va néixer a Berga l any 1907. Cap a l edat de 15 anys, va anar a viure a Barcelona, on més tard es va casar. Va tornar a Avià, ja en edat adulta per motius de salut i perquè la seva filla treballaria de mestra de l escola unitària de Graugés. Des d aquestes pàgines, volem enviar-li a ella i a la seva família l enhorabona per aquest esdeveniment amb els nostres millors desitjos per aquest any 2008.

Teatre per a l escola El 21 d abril, a l Ateneu. Obra de teatre infantil El riu ja no riu , del grup Entresòl.

Caminades 29 d agost del 2007, caminada 546, a les Cots de Correà.

Ara, a l estiu, amb els cotxes marxem d Avià,/ avui, fins a les Cots de Correà,/ anem molts cap a aquell cantó,/ perquè el Pala molts anys s hi va estar .

12 de setembre del 2007, caminada 548, Setmana de la Gent Gran, caminada i esmorzar a cal Tana.

Pa sucat amb oli, raïm i record./ Caminada llarga 21 i caminada curta 27./ En una taula de pedra,/ al davant de cal Tana vam celebrar,/ i a tots plegats el Villaró ens va retratar .

Educació

Al llarg d'un viatge imaginari, vam recollir condiments de Grècia (all), Turquia (comí), Egipte (menta), etc."

Jocs, Mediterrània i costums de pagès ACTIVITATS PER CONÈIXER L'ENTORN MÉS IMMEDIAT, LA CULTURA DELS PAÏSOS MEDITERRANIS I FORMES DE DIVERSIÓ DE TOT EL MÓN

GRÈCIA Els alumnes, escoltant el conte del Fervol.

Des de l'escola Santa Maria d'Avià, ens agradaria fer-vos conèixer activitats, notícies, i altres aspectes que creiem que han sigut importants al llarg d'aquest primer trimestre del curs 2007-08. Esperem que us semblin tan interessants com ens han semblat a nosaltres en el moment que les hem anat treballant.

4El passat 9 d'octubre un grup d'alumnes, mestres i representants de l'Associació Waukikay Avià van connectar en directe, a través del programa Berguedà Vespre de Ràdio Berga, amb "La Voz de Ingapirca" de Charcay, Equador. Tot i les dificultats tècniques de connectar amb un país tant llunyà, el programa va ser un èxit.

4El 19 d'octubre, van arribar a l escola els baguls de l exposició Jocs d arreu del món . La Sandra i la Bet, mestres d educació física de l'escola, van organitzar pels

TALLERS Els alumnes ensumen els olors de la Terra

alumnes de cicle mitjà i superior jocs de taula, a la biblioteca, i de moviment d'arreu del món, al gimnàs. Prèviament, els havien explicat l origen, el funcionament i la finalitat de cada joc. El dia 23, van anar a veure l'exposició a Gironella. Tots els nens i nenes que hi van anar estaven encantats d'haver participat en aquesta activitat i conèixer tanta varietat de jocs.

4 Pels alumnes de segon de primària (cicle inicial) els docents del grup Irènia (www.irenia.net) van dur a terme un taller per conèixer les diverses cultures de la regió Mediterrània a través de dues activitats. La primera va ser "Olors de la Mediterrània" on, a de les classes, que, a part de fer bonic, desprèn tots els aromes treballats. La segona activitat va co n s i s t i r e n l a n a r ra c i ó teatralitzada del conte de Fervol, el cavall volador, on van promoure l'educació per la pau

a través de la immigració i els drets dels infants.

4Tota l'escola va assistir a l'obra de teatre "Igrigor, la Terra s'escalfa", a l'Ateneu d'Avià, una dramatització enfocada a tenir cura del nostre planeta. El tema de l'obra era sobre l'escalfament del planeta a causa de l'emissió de gasos amb efecte hivernacle.

El protagonista s'assabenta dels efectes que aquest canvi climàtic pot provocar i de les mesures que cal prendre per evitar-ho.

4El dijous 20 de desembre, els alumnes de l escola van anar a veure els pessebres a l Església Parroquial. Aquest curs, hem participat en aquesta exposició aportant 11 pessebres de diferents cursos: d'educació infantil hi ha participat el grup de P5, de cicle inicial el curs de 2n., de cicle mitjà, els alumnes de 4t. i de cicle superior els de 6è. Aquests pessebres han estat molt variats i alguns, premiats.

El Ressò 11

Educació ACTIVITATS DE L'ESCOLA SANTA MARIA D'AVIÀ 4El 21 de desembre, els alumnes

de cicle inicial van representar els Pastorets a l'Ateneu. Per cursos, van cantar les nadales a càrrec d Anna Itó, mestra de música, i van recitar els poemes de Nadal que havien assajat amb les seves tutores. I, a la tarda, tots els alumnes de l'escola, van fer cagar el tió al gimnàs i al vestíbul.

Panderetes, agendes, bolígrafs, estoigs i altres objectes que van alegrar la tarda.

Coinèixer l'entorn

4Els alumnes de 5è. de l'escola

estan treballant en un projecte per conèixer el nostre entorn assessorats pels mestres del camp d'aprenentatge. Aquest projecte l'han centrat en l'estudi i coneixement de la vida a pagès: costums, oficis, eines... Per portar-lo a terme, s'ha comptat amb la col·laboració d'un seguit

de persones del poble, alguna de les quals són avis dels nens de 5è.

La iaia Mercè de Cal Bep Vell ens va fer una xerrada molt complerta de com havia estat la seva vida a pagès en tots els aspectes.

Els germans Clop ens van fer una demostració de com es feien antigament les cordes de pita a partir d'una planta anomenada atzavara. També van fer una corda de plàstic. El senyor Pere Casafont ens va explicar com es feia antigament l ofici de segar i batre. I, per últim, la Maria del Agua ens va fer una xerrada sobre la Colònia Agrícola de Graugés impulsada pel senyor Agustí Rosal i Sala a finals del segle XIX. En properes ocasions, comptarem amb la col·laboració de més persones per poder acabar de desenvolupar el nostre projecte, la finalitat del qual és la planificació i realització d una

Cultura

sortida en què els nens podran conèixer de prop el que s ha treballat a l aula. Podeu accedir al nostre treball a la pàgina web del camp d'aprenentatge de l'Alt Berguedà (www.xtec.net/cdaaltbergueda/) a l'enllaç "L'entorn del meu poble".

4Per acabar, explicar-vos que durant aquest segon trimestre iniciarem un taller de ràdio a cicle mitjà i superior amb la col·laboració de tots els alumnes del Centre. A partir del dia 18 de gener, cada divendres trobareu un nou programa en aquest bloc: http://blocs.xtec.cat/avia/.

A reveure! Al pròxim número de El Ressò, tornarem per explicarvos com han evolucionat el projecte de l'entorn i el taller de ràdio. Tornarem amb més informacions i esperem que tot els que us hem explicat hagi estat del vostre interès.

Es tracta d'una fita històrica: és el primer llibre que recull l'evolució del nostre poble al llarg dels segles"

La història, en un llibre PER PRIMER COP, AVIÀ DISPOSA D'UN SOL DOCUMENT AMB DADES DE DIFERENTS ETAPES HISTÒRIQUES DEL MUNICIPI. Equip redactor El passat 23 de desembre, es va presentar el primer llibre que recull l evolució històrica del nostre poble. Es tracta, per tant, d una important fita històrica, ja que es va reunir un grup d estudiosos que han tractat diferents etapes històriques d Avià. El llibre ha estat publicat i coordinat pel Centre d Estudis d Avià i finançat per l Ajuntament d Avià, des de la regidoria de Cultura, i amb ajuts de la Diputació de Barcelona i de Caixa de Manresa.

Aquest llibre sobre la història d Avià és la interpretació que diferents autors han fet de la documentació que ha arribat fins a nosaltres, recollint les dades historiogràfiques de diverses èpoques sobre Avià i escrivint aquesta història que ara tots 12 El Ressò

podreu conèixer. Això fa que el treball d aquest grup d estudiosos es converteixi en un llibre de referència pels avianesos, tenint en compte l ampli ventall temporal que s ha aconseguit tractar, des de la prehistòria fins a la postguerra.

Els capítols Jaume Bernades i Josep Albert Planes, tots dos historiadors, han escrit el capítol que tracta dels primers pobladors en una zona en què els últims caçadorsrecol·lectors epipaleolítics van deixar la seva empremta al jaciment de la Font del Ros de Berga i també a Avià, a la zona d Obiols. Presenten també una síntesi de l ocupació iberoromana centrada al Serrat dels

Tres Hereus, important jaciment arqueològic que encara ha de provocar més campanyes d excavació, que ens han de proporcionar importants dades sobre el procés de romanització.

Mª del Agua Cortés ha escrit el capítol que explica els primers pobladors coneguts a partir de la informació que ens proporciona la documentació des del segle X. S ha tractat la repoblació de la zona i l organització en una sagrera que donà origen al poble d Avià, així com una important població disseminada en les masies, moltes de les quals daten dels primers segles medievals.

Ha estat molt important la documentació procedent de cal Mas d Avià, de la casa Santamaria de Serrateix i del monestir de

Cultura PRIMER LLIBRE COMPLET SOBRE LA HISTÒRIA D'AVIÀ "Esperem que tots els avianesos i avianeses gaudeixin de la lectura del llibre tant o més com ho hem fet nosaltres a l hora d escriure'l. Els que encara no el tinguin el poden demanar a l'Ajuntament"

Sant Llorenç prop Bagà, principalment, per iniciar aquest recorregut històric a l edat mitjana.

L evolució es completa amb un capítol dedicat als masos més importants del municipi, així com a les activitats econòmiques més importants, destacant-ne especialment l agricultura, els ferrers, els molins i les indústries tèxtils desenvolupades a finals del segle XIX. Les esglésies del terme En Ramon Viladés ha completat aquest apartat amb un estudi de les esglésies del terme (Sant Martí, Santa Maria, Sant Vicenç d Obiols i Sant Serni de Clarà), remarcant la importància que van tenir aquestes en l ocupació i organització de la població els primers segles medievals de la mà de Guifré el Pelós, així com explica també les petites capelles agregades als masos més importants, com Santelies, Santandreu, Santa Maria de Bellús i el Remei de cal Castanyer.

D aquesta manera, tenim els dos centres de domini del territori a l edat mitjana: l església i el castell, sabent que n hi havia hagut al menys tres a Avià: el d Avià, el de Clarà i el d Obiols.

Entrem al segle XIX, en què Antoni Gol tracta les diferents Guerres Carlines i la incidència que van tenir al poble, especialment amb l episodi de l apressament del comte d Espanya, capità general de les tropes carlines, que va ser destituït i empresonat a la rectoria d Avià el 1839, al lloc on

ell mateix havia instal·lat la seu de la Junta de Berga.

En Josep Rafart ha escrit sobre els bandolers que van actuar al poble, provocats per les èpoques de penúries econòmiques que succeïren les guerres i que van propiciar que certs personatges sobresortissin de la norma per robar i aprofitar-se principalment dels pagesos rics, com el Coix d Avià i la seva banda.

Al segle XIX, no podíem deixar de banda la importància que van tenir la colònia agropecuària de Graugés i la granja de la Riereta.

Així, en Josep Noguera explica aquestes dues explotacions que van ser modèliques a l època, per a la innovació en els sistemes d explotació introduïdes per Josep Blanxart a la Riereta i per Agustí Rosal a Graugés, la darrera relacionada també amb la fàbrica del riu de Cal Rosal i que va comportar l organització d una colònia a l entorn de l explotació.

Josep Burniol i Rosend Mangot han fet el capítol titulat El pols de la vida el primer terç del segle XX , en què han explicat la vida avianesa a partir del buidat de les actes dels plens de l Ajuntament, des dels acords i propostes, fins a les queixes i problemes, principalment amb l abastiment d aigua, que ha estat una lluita continuada per l estira i arronsa per la propietat del dret. També expliquen les escoles de nens i de nenes, el cementiri i normatives diverses.

Parlant de l escola, no es podia deixar de fer esment del mestre Lluís Bover, que, tal i com ens explica Saida Palou en el capítol que hi dedica, va ser un mestre renovador en la seva època amb unes idees d aplicació de l educació molt properes als inf ants i per garantir una educació lliure. També ha escrit sobre el moviment associatiu al poble, la seva importància i l evolució fins als nostres dies, mostrant la força social que han

tingut i tenen les entitats a Avià.

En Daniel Montañá i en Josep Rafart han tractat l època de la República i de la Guerra Civil, amb diferents incidents històrics que ens fan rememorar un episodi difícil de la història.

Estudi demogràfic S ha completat el llibre amb un estudi demogràfic històric i amb un apartat sobre les epidèmies que es van donar a la zona des del segle XIV, fet per Daniel Muntañá, metge i especialista.

Finalment, Albert Rumbo ha fet un repàs a les diferents manifestacions festives del nostre municipi, completant així una visió general i complerta d aquesta història d Avià.

Els textos han estat coordinats per Josep Albert Planes i maquetats pacientment per Josep Rafart, que van donar forma al conjunt d escrits, donant com a resultat una publicació a l alçada de les més exigents.

Esperem que tots els avianesos gaudeixin de la lectura tant o més com ho hem fet nosaltres a l hora d escriure el llibre.

APUNTS Nota L Ajuntament d'Avià recorda a totes les persones interessades que encara poden recollir un exemplar del llibre de manera gratuïta sol·licitant-lo a les oficines de l Ajuntament. Se n donarà un per domicili.

Fe d'errors A la pàgina 157 del llibre, diu que la riera d Avià està fortament contaminada per les granges de porcs. Rectifiquem aquesta afirmació ja que, si bé fa uns anys sí que hi havia contaminació, actualment no existeix; els abocaments que es produeixen a la riera de Coforb provenen de la xarxa de clavegueram. Demanem disculpes per l errada.

El Ressò 13

Mediambient

El concepte de mobilitat lenta no té connotacions pejoratives i està plenament integrat a Europa"

El pla de mobilitat lenta del Berguedà EL PROJECTE AJUDARÀ A MILLORAR I A REVALORITZAR EL PATRIMONI DE CAMINS I PAISATGÍSTIC DEL MUNICIPI D'AVIÀ. Xavier Campillo

CAMÍ RAL El mapa recollirà les vies a peu, a cavall o en bicicleta. X. CAMPILLO

S ha posat en marxa al Berguedà el Pla de Mobilitat Lenta, impulsat pel Consell Comarcal. Creiem que aquest projecte ajudarà a millorar i a revaloritzar el patrimoni de camins i paisatgístic d Avià.

El concepte de mobilitat lenta no té connotacions pejoratives i està plenament integrat dins el vocabulari tècnic i les polítiques de mobilitat sostenible de països com Suïssa i Bèlgica. Al Regne Unit, organitzacions com Sustrans treballen des de fa anys per l establiment d itineraris reservats a la mobilitat lenta. El condicionament a Espanya de 1.500 km de vies verdes o l aprovació del Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya van en la mateixa direcció.

Al Berguedà, el mapa de mobilitat lenta té per objectiu l establiment d una xarxa de camins seleccionats, multifuncional i jerarquitzada, que harmonitzi les diferents formes de mobilitat rural. El mapa pretén incorporar al planejament 14 El Ressò

territorial les necessitats específiques de la mobilitat lenta partint d una concepció integral de la mobilitat rural. Això passa per definir una xarxa de camins destinats de manera preferent a la mobilitat lenta, que faci possible un trànsit lent confortable i segur, segregat del trànsit ràpid motoritzat. Aquesta xarxa ha de partir de la valorització i la integració funcional històrica de camins públics.

Establiment d una xarxa adreçada a la mobilitat lenta. La finalitat bàsica és l elaboració d una proposta de xarxa comarcal de camins destinada a la mobilitat no motoritzada, principalment en l àmbit del lleure. La proposta contempla diferents classes de transeünts o usuaris en funció del sistema de transport: a) a peu, b) bicicleta, c) cavalleria. I també en funció de l origen de la demanda: a) local (mobilitat de proximitat), b) exògena i/o turística (adreçada

a la descoberta i el gaudi dels atractius comarcals). És a dir, que la proposta vol satisfer tant la demanda autòctona d espais i equipaments per al passeig i el senderisme en la proximitat immediata de les poblacions berguedanes per part dels residents permanents o estacionals, com la demanda al lòctona i especialitzada que procedeix de les activitats turístiques i esportives.

4Segregació del trànsit motoritzat i no motoritzat. La xarxa seleccionada aposta per una separació entre usuaris motoritzats i no motoritzats i malda per oferir a la població resident o visitant de la comarca noves alternatives i possibilitats de mobilitat no motoritzada, tant en l àmbit del lleure com en el de la mobilitat obligada de caràcter quotidià.

4Posada en valor de la xarxa històrica de camins rals i camins ramaders. Els camins històrics tenen un elevat valor cultural i contenen sovint un ric patrimoni material (murs i empedrats, ponts, capelles, creus, antics ferrocarrils miners, etc.). El mapa dedica una especial atenció als camins que destaquen per llur valor històric o cultural. Per consegüent, camins rals i camins ramaders han tingut un especial protagonisme en l elaboració del mapa.

4Finalitat informativa. El Mapa de mobilitat té també una finalitat informativa adreçada als municipis i a la comarca ja que identifica: públics, veïnals pavimentats o amb previsió de pavimentació, equipats com a itineraris senyalitzats, que

Medi Ambient PLA DE MOBILITAT LENTA DEL BERGUEDÀ cal preservar per a la mobilitat lenta, usurpats que cal recuperar per a la xarxa local/comarcal de mobilitat lenta, i traçat de les vies verdes projectades o proposades.

4Integració de projectes i propostes en curs. El model es basa en la definició d un xarxa comarcal d eixos principals i d una xarxa complementària d eixos municipals. En aquest sentit, s han tingut en compte les actuacions en curs i les propostes existents a escala municipal, comarcal i regional. Aquest fet incorpora al mapa una perspectiva temporal dinàmica ja que parteix de l evolució prevista de la xarxa viària muni-

cipal a curt i mitjà termini. El mapa de mobilitat lenta exclou de la xarxa els camins de la xarxa primària, pavimentats o en vies de ser-ho, dedicats a la mobilitat quotidiana o obligada amb vehicles de motor.

Tres nivells La xarxa de mobilitat lenta aprofita en canvi vials que pertanyen a les xarxes secundària (camins rurals no pavimentats i pistes forestals) i terciària (camins rurals tradicionals no aptes per a la circulació de vehicles) i s estructura en 3 nivells: via verda comarcal partint del condicionament dels antics traçats ferroviaris del carrilet de

Entitats

Berga i del Tramvia de Sang a l Alt Berguedà, xarxa bàsica que estructura la mobilitat en l àmbit subcomarcal, i xarxa local que estructura la mobilitat en l àmbit municipal.

La xarxa lenta proposada té una longitud de 1.120,7 km, dels quals 55,3 km corresponen a vies verdes, 113,2 km a la xarxa bàsica i 952,2 km a la xarxa local.

El mapa de mobilitat lenta és una actuació del Consell Comarcal del Berguedà amb el suport de la Direcció General de Turisme del Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya.

Es farà una votació per a la renovació de la Junta Directiva del Club. Acabada l assemblea, farem el tradicional dinar"

La junta de la petanca prepara la renovació L'ENTITAT CONVOCA TOTS ELS SOCIS A PARTICIPAR EN L'ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS, QUE ES FARÀ EL PRÒXIM 16 DE MARÇ. Junta de la Petanca Havent iniciat un nou any, hem pensat adreçar-nos a vosaltres, socis i avianesos tots, per fer un repàs de la temporada passada.

El 29 de juliol de 2007, vàrem fer una caminada a la Plana Rodona a què tothom era convidat. Es va cloure amb un dinar de germanor on vam ser una bola colla, de 45 a 50 persones.

Per la Festa Major, es va fer el torneig amb la celebració dels 20 anys del club, amb una molt bona participació tant d avianesos com de visitants. Hi va haver obsequis pels guanyadors: 9 pernils i 24 espatlles, i per la resta, un excel lent vi reserva del Priorat.

Tenim la sort que hi ha molta entrega per organitzar aquest bon grapat d activitats i, sincerament, des d aquí convidem a tothom que vulgui compartir

aquestes trobades, a fi i efecte de gaudir d una bona companyia, de passar-s ho bé. Introduir idees que siguin atractives per a tothom i, el més important, ampliar el cercle d amics.

Pròxima assemblea També us avancem que, com marquen els estatuts, el proper 16 de març tindrà lloc l Assemblea General de Socis del Club Botxes, durant la qual es farà balanç de la temporada, s explicaran els comptes del 2007 i es farà votació per la renovació de la Junta Directiva del Club. Acabada l Assemblea, farem el tradicional dinar del soci al restaurant Parera.

El preu serà de 5 per als socis i 12 per als no socis.

Si no podeu venir a l Assemblea

i us interessa saber l estat dels comptes del Club, només cal que ho comuniqueu a qualsevol membre de la Junta i us farem arribar una còpia.

Per confirmar la vostra assistència al dinar, cal que truqueu al telèfon 938231139, i que demaneu per Pere Casafont, abans del dia 19 de març de 1008. No cal dir que, evidentment, hi esteu tots convidats.

Una vegada més, volem recordar als socis que no tenen el cobrament de la quota domiciliada per alguna entitat bancària, que, si és possible, apuntin les dades del compte al resguard que algun membre de la Junta us farà arribar. Agrairem poder tenir les dades de tothom per fer més fàcil la feina de cobrar la quota.

Fins la propera.

El Ressò 15

Entitats ASSOCIACIONS D'AVIÀ I ATENEU

+ENTITATS Grup d'Autoconeixement

4Trobades setmanals on treballarem diverses tècniques d'autoconeixement per tal de tenir recursos per viure la vida plenament i amb benestar. El grup ens aporta tot un seguit d avantatges, com són la riquesa de la interacció i la interrelació dels seus membres,el sentir-se recolzat i compartir.

Les activitats del grup van començar el 8 de febrer del 2008, i es faran tots els divendres de 7 a 9 del vespre al primer pis del Consultori d Avià, al carrer Anselm Clavé, s/n. Per a més informació, podeu trucar a l Alícia Devesa (93 821 33 64) o bé a la Sara Curriu (93 823 18 32 / 639 581 274).

Motor Clàssic d'Avià

4El Motor Clàssic d Avià és una entitat en la qual tothom té cabuda, però especialment les persones que d una forma o altra senten interès o simpatia pels anomenats vehicles clàssics o històrics; és a dir, motos i cotxes que moltes vegades tenen més anys que les persones que els condueixen.

L activitat principal del club se centra en la trobada de vehicles clàssics que s organitza el primer diumenge de juliol, amb sortida i arribada a les escoles d Avià. A partir de les 8 del matí es realitzen les inscripcions i es fa un esmorzar amb tots els inscrits.

Aproximadament a 2/4 de 10 s inicia un recorregut per les carreteres de la comarca, que ens retornarà al punt de sortida, on es repartiran records a tots els participants.

Una altra de les activitats que fem habitualment són les sortides des d Avià per anar a esmorzar a algun bar o restaurant de les rodalies, i així poder gaudir i presumir de les nostres relíquies.

Mentre ens atipem, sempre 16 El Ressò

"El grup d'autoconeixement organitza trobades setmanals on es treballen diverses tècniques per tal de tenir recursos per viure la vida plenament i amb benestar: interrelació, suport i compartir" "El Motor Clàssic d Avià és una entitat en la qual tothom té cabuda, però especialment les persones que d una forma o altra senten interès o simpatia pels anomenats vehicles clàssics o històrics"

sorgeixen temes de conversa prou entretinguts per fer una bona xerrada. Ah, i a més sortegem un esmorzar entre tots els assistents!

Aquestes sortides es fan, normalment, el segon diumenge de cada mes, però també altres dies si en tenim ganes i el temps ho permet.

Per a més informació, podeu consultar-nos al correu mclassic.avia@gmail.com.

ATENEU Cicle de teatre amateur

4La tardor passada es van programar, amb la col·laboració de l Agrupació Teatral Avianesa, 5 obres de teatre representades per grups amateurs, que van tenir una bona acceptació (uns 80 espectadors de promig) i l activi-tat gairebé es va autofinançar (dèficit de 664 ). La intenció és continuar aquest cicle la propera tardor.

Aplec de Sant Serni de Clarà

4El darrer diumenge d octubre es repetí aquest tradicional aplec. La novetat d enguany va ser que els nans d Avià hi van anar a peu, amb un bon seguici (un centenar de persones), passant per l antic camí ramader de Cardona. A l ermita, també hi hagué una sorpresa: la col locació d una imatge de Sant Serni, pagada per una família del veral. La missa va ser solemnitzada pels cants de la Coral Santa Maria

i la participació va ser una mica superior als darrers anys, repartint-se 250 panets.

Sortint de missa, es va fer la ballada de gegants, al mateix temps que hom podia fer el vermut. A la tarda, la banda municipal d Avià ens oferí, al casal de la gent gran, un altre concert, ben variat i entretingut.

Acte a benefici de La Marató de TV3

4El 16 de desembre, es tornà a participar en La Marató de TV3 , aquest any dedicada a les malalties cardiovasculars.

Al matí, es va fer una passejada d una hora pel cantó de la costa del Pou, a la que hi participà un centenar de persones; al migdia, a la plaça de l Ateneu, es van preparar alguns jocs tradicionals pels infants i a la tarda, a la sala polivalent hi ha haver les actuacions musicals de la banda municipal de música, la Coral Santa Maria, el grup AIVA i el grup d havaneres Sac i Ganxo, actuant com a presentador en Pep Graus.

Durant la mitja part de l acte es van rifar un parell de quadres procedents del Concurs de Pintura Ràpida.

En conjunt, es van recollir 1.620 que s ingressaren al compte de La Marató . Moltes gràcies a totes les persones que hi vau col laborar.

Pròximes activitats

4Assemblea general de socis.

Pendent de confirmar 4Dia 6 de maig. XX Caminada popular d Avià

Rutes

Aquesta ruta tenia una importància significativa de comunicació entre l'Alt Berguedà i el Baix, passant per Avià"

Pugem pel Molinot i baixem pel Grau LA RUTA RESSÓ (RR) NÚMERO 1 ÉS DE 14 QUILÒMETRES, ES POT FER EN TRES HORES I TÉ UN DESNIVELL D'UNS 700 METRES. Abel Tarrés Volem excusar-nos abans que res per haver entregat una versió incorrecta de l anterior article.

L antic Consell de Redacció ens ho feia, i l actual empresa responsable de l edició i composició no té cura de la correcció i la qualitat lingüística dels textos.

També volem agrair, tal i com sol·licitàvem en el darrer número, la col·laboració dels veïns que ens han fet arribar les seves propostes i col·laboracions, especialment al Joan Tintó, per la seva tasca de recuperació de camins, desembrossada i marcatge, que ha fet per a l ocasió. És per això que hem escollit presentar aquesta ruta, que esperem que sigui del vostre grat, tot i no ser gaire planera. Consisteix, en part, en el camí de ral i de bast L-65.

Aquest tenia una importància significativa com a via de comunicació entre l Alt Berguedà (Capolat) i el Baix Berguedà, passant per Avià.

Mentre s acaba de fer una repassada a la senyalització, s implementen les diverses opcions proposades, us presentem la descripció de la ruta.

Pugem pel Molinot i baixem pel Grau. Una ruta d uns 14 quilòmetres, que es pot fer en unes tres hores caminant rapidet, amb un un desnivell acumulat de més de 700 metres. Es tracta d un recorregut basat en el sender de Sant Salvador, amb dos trams inèdits i recuperats del traçat de Sant Salvador pel Molinot i d Avià pel Grau. Això ens permet, en el primer, no haver de passar molt a prop de les cases del Pou, de

MAPA Punts numèrics: Senyalització vertical Consell Comarcal i número

que en trobarem.

PR: Implementació de senyalització de punts interès Ruta Ressò. P: Altres punts a destacar

Casanova de Serrapinyana i de Serrapinyana, i ens alleugera de conreus i fils de vailets del bestiar.

Pel que fa al camí de tornada, no seguim el traçat marcat, deteriorat després d una tala forestal i d un esdeveniment motorístic.

També hi hem introduït dues opcions complementàries i un parell de dreceres.

Catalogació turística Si haguéssim de catalogar aquesta ruta com a recurs turístic, estaríem davant d un recurs de la categoria A, atractiu o recurs natural i paisatgístic, tipus i subtipus 1, muntanya, subtipus 2, zona mitjana (500-1.500m).

En aquesta ocasió, es tracta d una ruta ja marcada prèviament des del Consell Comarcal.

La simbologia oficial existent arreu, en aquesta ruta, la trobarem marcada amb els colors verd i blanc identificadora dels Sen-

ders Locals. Trobareu un reforç dels distintius de la ruta amb dues erres, que donaran cos i personalitat a tota la ruta.

Recordem també que el blancgroc identifica els Petits Recorreguts, i el blanc-vermell correspon als Grans Recorreguts. Precisament, travessa pel municipi el Sender Transversal-GR1 Catalunya, i que va d Empúries a El Pont de Montanyana (Franja de Ponent).

SIMBOLOGIA SL (Blanc-Verd) Senders Locals PR (Blanc-Groc) Petits Recorreguts GR (Blanc-Vermell) Grans Recorreguts RR (Color per determinar) Ruta Ressò El Ressò 17

Ruta RUTA RESSÒ NÚM. 1 PUGEM PEL MOLINOT I BAIXEM PEL GRAU Creuarem una pista que surt del Verdaguer i va a la Closa i cap als Tossals, un bosc de pins, que és un dels indrets més bonics de la ruta" Descripció de la ruta Punts de pas i quilometratge aproximat (*: Trams opcionals) km 0 Sortim de la plaça de l Ateneu (Av. Pau Casals/zona esportiva), on hi ha el rètol indicador del Sender de Sant Salvador. Aquest ofereix la possibilitat de fer la ruta amb diferents opcions, i caldria afegirhi noves variants descrites. km 0,5 Passada l escola, baixem per la dreta, i passarem la riera d Avià per un pont de ciment i ferro, per enfilar-nos tot seguit cap a la Rovira. km 1 Hem creuat la carretera C-26 Berga-Solsona i prendrem el camí recte pel costat del circuit de cotxes dels Arbres Blancs. km 1,5 Quan estem a les primeres rampes de la costa dels Arbres Blancs, deixarem la ruta marcada del Sender de Sant Salvador pel Grau i tombem a l esquerra per agafar la nova variant Sant Salvador pel Molinot, passant per sobre del circuit dels cotxes, on veurem una bona vista del poble i seguirem per direcció Oest cap al terme del Pou i la Casanova de Serrapinyana.

Sender de Sant Salvador p km 2,5 Després de passar Serrapinyana i la tanca de fusta, deixem aquest nou tram, i enllacem amb l anterior traça marcada del mateix Sender de Sant Salvador. p km 4 Un ramal per l esquerra ens permet alleugerir un petit desnivell i unes pedres de mal fer, anant en bicicleta. Alhora, ens permetria arribar al gorg de l Olla. p* km 5 Un corriol que trobarem a la dreta ens permet fer una drecera que ens portarà directament al Molinot. Tot seguit, arribem a un punt on cal aturar-nos per fer un respir i veure un toll abans de travessar la riera de Clarà.

Aquí podem imaginar-nos que bonic seria l indret amb un bon doll d aigua; grimpant una mica 18 El Ressò

AIGUA PR km. 5 Grimpant una mica podrem veure un toll més gran. A. TARRÉS

podrem veure un toll més gran. p km 5,5 Uns metres més amunt, creuarem una pista que surt del Verdaguer i va a la Closa i cap als Tossals. Al cap de pocs metres, entrarem en un bosc de pins molt fresc i ombrívol, un del indrets més bonics de la ruta. Bon moment per agafar una alenada d aire fresc per arribar a dalt. km 6 Arribats a la cruïlla, prenem el camí Avià pel Grau i anem baixant per arribar al Molinot, un lloc molt freqüentat anys enrere per pagesos de les cases veïnes que hi anaven a moldre. *Des del creuament de camins, també hi ha la possibilitat de continuar pujant fins a Sant Salvador i tornar per Torneula, una marrada senyalitzada d uns tres quilòmetres. km 7 Després d una pujadeta, arribem a Barons. Ens trobem a la meitat de la ruta. Aquí, seguirem la pista asfaltada i també utilitzada per la senyalització de BTT Ruta de Capolat. p km 7.5 Ens desviem cap a la dreta, endinsant-nos al bosc fins arribar al punt més alt de la ruta, de 1.052m, la Segona Maria (P).

En aquest indret és d on s enlairen els parapentistes. Si no ens aventurem a volar, ens podem conformar a fotografiar les magnífiques vistes amb què ens pot obsequiar la natura, si el dia i el temps en hi acompanyen. *Des d aquí, podríem escurçar la

ruta uns tres quilòmetres, baixant per la costa del Pou fins els Arbres Blancs (tram no senyalitzat, fins prop del punt 4). km 9 Deixem l asfalt i trenquem cap a la dreta per acostar-nos, bo i baixant, fins al Grau. p km 10 Passem per sota, quasi a tocar de la casa de pagès-masoveria, el Grau Agroturisme.

Casa encastada a la roca p km 10,5 Els Forats. Sobre el saltant del Grau , trobem un antic habitatge encastat a la roca on es conserva un forn. p km 11 Un cop tenim a la vista el poble, també tenim a la nostra dreta el saltant. *Hi podem accedir vorejant la roca per sobre cap a la dreta o, uns metres més avall, prenent un altre corriol també a l esquerra; un cop sota el saltant, podem desitjar un dia plujós per veure-hi un bon salt d aigua. A continuació, reprenem la baixada en direcció al poble, per un corriol, fins després de creuar la riera d Avià, on un camí més ample ens farà passar per la casa de les Boixes. p km 13 Més a avall, tornem a travessar la C-26, on, tot seguit, passarem un pontarró per sobre de la mateixa riera. Farem l arribada al centre del nucli urbà passant per una avinguda de cases aïllades, que ens portarà al punt de sortida. km 14 Ateneu, fi de la ruta.

Ruta RUTA RESSÒ NÚM. 1 PUGEM PEL MOLINOT I BAIXEM PEL GRAU Si voleu ser els primers de fer la Ruta d El Ressò, la Junta de l Ateneu i l Ajuntament d Avià us hi conviden el pròxim 30 de març" Aquest espai, tal i com es va explicar en el passat precepte d intencions, volem que sigui actiu. Si fem memòria en el temps, en la ja llunyana època en què va funcionar el Centre Excursionista Isards, recordarem que es feren moltes excursions, tant de muntanya com de caire més familiar. Són, doncs, aquestes darreres les que ens interessen en aquest espai.

En aquesta primera proposta, volem posar en solfa una idea iniciada des de la Junta de l Ateneu l hivern de 2001. S havien programat excursions a Sant Quintí, a la Figuerassa o al Cim d Estela.

Aquesta darrera es feia després de 18 anys d haver-ne fet un intent (organitzat pel CE Isards), que no es va poder realitzar a causa d una nevada; si es tornés a fer ara, se n complirien 25 anys. Tal i com s havia fet en aquelles sortides, també s hi podran afegir bicicletes i qualsevol animal que faci companyia o un altre servei, tot i que l orografia del terreny fa més adequat fer-lo a peu.

Si voleu ser els primers de participar en aquesta nova proposta lúdica, estrenar-ne la nova senyalització i comptar amb guiatge, des de la Junta de l Ateneu i amb la col·laboració de l Ajuntament, us hi convidem. El 30 de març, sortirem a les 9 del matí de l esmentat P1 Km. 0, és a dir, de l avinguda Pau Casals, 22. Cal que cadascú es porti l esmorzar. L organització obsequiarà els assistents amb un aperitiu servit per gentilesa de la casa d agroturisme El Grau. Si es pot combinar amb l ocupació de la casa, es podrà realitzar una visita a l allotjament de turisme rural.

També es preveurà pujar amb transport col·lectiu la mainada o altra gent que no pugui caminar tant fins a la casa. Podreu fer més de 14.000 passes i gastar unes 1.000 calories.

Salut i km (a peu, en bici o a cavall).

Us hi esperem!

PASSEIG Una imatge de la ruta pujant pel Molinot i baixant pel Grau. A. TARRÉS

DETALLS El sender de Sant Salvador està senyalitzat. A. TARRÉS

MÉS INFORMACIÓ Sender de Sant Salvador http://www10.gencat.net/probert/AppJava/ruta.jsp?id=3647&comarca= 14&idioma=1 Senders de l Alt Berguedà http://www.altbergueda.com/cat/senders.html Ruta Ressò 1 al web municipal http://www.avia.cat/turisme/inter.jsp?idAp=3&idSub=21&idSec=18 Turisme Rural http://www.elgrau.com/ El Ressò 19

Reportatge

Actualment, unes xerrades que van començar com un esdeveniment puntual han donat lloc a les Jornades"

Avià reivindica el paper de la dona a la societat L'ÚLTIMA EDICIÓ DE LES JORNADES PER A DONES ES VA DISTRIBUIR AL LLARG DE DOS MESOS PER ARRIBAR A MÉS PÚBLIC. Alba Sanclimens

Durant els mesos de novembre i desembre, van tenir lloc a Avià les terceres Jornades per a Dones.

L origen d aquest conjunt d activitats rau en diverses exposicions que es van fer al nostre poble fa uns set anys.

Orígens artístics Així mateix, la primera exposició destinada a les dones avianeses es va fer des de l agrupació Dones d Art de Berga, segons explica Ramona Dachs, treballadora social que coordina les jornades.

A partir d aquesta iniciativa promoguda per la regidora de Benestar Social d aleshores, Montserrat Mas, es va començar a reivindicar el paper de la dona en diversos aspectes, tot i que no de manera reconeguda. Per exemple, a la festa del Segar i el Batre, es van començar a mostrar imatges que reivindicaven el paper de la dona pagesa.

Xerrades més distribuïdes Actualment, unes xerrades que van començar com un esdeveniment puntual s han consolidat i han donat lloc a les Jornades per a Dones. A diferència d anys anteriors, els tallers i actes que conformen aquestes jornades no s han concentrat tots en una setmana sinó que s han distribuït al llarg de dos mesos. Segons Ramona Dachs, aquest repartiment es fa per captar un públic femení més divers i que els 20 El Ressò

SESSIÓ Celebració de les Jornades de Dones a Avià. ALBA SANCLIMENS

dissabtes acostuma ha disposar de temps lliure per assistir-hi.

Les Jornades per a Dones són possibles gràcies al Pla General d Igualtat, una subvenció que es rep des de la Diputació de Barcelona. De fet, els ajuts de la Diputació s han traduït en una especialització dels serveis socials del nostre poble.

Dues treballadores familiars Així doncs, a més de la figura de

l assistent social, Avià compta amb dues treballadores familiars, una educadora social que s ocupa d infància i joventut, i una dinamitzadora de la Gent Gran.

A més, les activitats per a la gent gran són nombroses i repartides al llarg de l'any. Pel que fa als avis del poble, fins el 7 de març, cada divendres es fa el Taller de Qualitat de Vida i Benestar, un projecte de caire informatiu sobre com adaptar-se a la vellesa.

Reportatge TERCERES JORNADES PER A DONES D'AVIÀ

ROSER FERRER i CAMÍ Responsable de les Jornades per a Dones

"DARRERE D'UN GRAN HOME, SEMPRE HI HA UNA GRAN DONA. NO POT SER A L'INREVÉS?" Com a metgessa, quan et vas començar a formar en medicina alternativa?

Quan feia segon de carrera, vaig conèixer un metge i odontòleg alemany que feia un tipus de teràpia molt poc coneguda aleshores i que s anomena teràpia neural.

M interessava molt, però només

dia ja es fan màsters de medicina natural, homeopatia i acupuntura. A més, el Col·legi de Metges comença a contemplar aquestes branques mèdiques.

Alguns pacients també mostren recel davant de certs mètodes.

"Cal que comencem a reivindicar la nostra feminitat. Fins ara, la reivindicació del nostre paper com a dones és masculinitzant-nos, cosa negativa" s ensenyava a Alemanya o a Colòmbia. En acabar medicina, vaig formar-me en medicina natural i medicina tradicional xinesa durant tres anys. Cada vegada m interessava més aquesta vessant de la disciplina i per tant, vaig optar per la formació contínua, és a dir, encara ara vaig fent cursos. Així doncs, la meva curiositat també em va acabar portant a Colòmbia per fer el curs de reflexoteràpia. És incompatible ser metgessa i practicar medicina natural?

Considero que els meus estudis de Medicina oficial són la base per a la natural. Penso que, si algunes teràpies naturals es practiquessin als ambulatoris, es podrien solucionar molts problemes de salut. Moltes vegades em diuen que sóc dura amb la medicina oficial però, si de veritat ho sóc, és perquè me l estimo. Estic molt contenta d haver estudiat Medicina. Malgrat això, crec que seria molt interessant que, en acabar la carrera, els metges poguessin adquirir formació en remeis naturals, però amb reconeixement oficial. De fet, avui

Moltes vegades, vénen a la consulta com a últim recurs, però no creuen en la meva feina. Evidentment, no tot funciona per a tothom. Si les tècniques que practico fossin una panacea, la cua arribaria a Cal Rosal. De tota manera, vull que el pacient sempre parteixi de la base que jo només sóc una ajudant i que és ell qui s ha d implicar en la seva curació.

Així mateix, cada teràpia concreta ha de ser fruit del consens entre el pacient i l especialista. Per contra, també puc recomanar algun medicament en cas que els remeis naturals no puguin resoldre la malaltia.

Quan el remei a determinats problemes de salut es basa a treballar amb energies, li plantejo la situació al pacient i li facilito pàgines web o llibres on adreçarse per adquirir més informació.

Cal que estiguin convençuts de la teràpia que els proposo, ja que treballar amb energies sempre es veu com quelcom més esotèric.

En qualitat de sòcia de l Associació de Dones del Berguedà, com veus el paper que juga la dona en la societat?

Considero que tot el pes de la societat, el porten els homes, però gràcies a la dona que tenen darrere. Per tant, el pes de la societat, el continuem portant les dones. És important que aprenguem a dir que no, que deixem de fer el paper de mestresses de casa, ja que qualsevol membre de la família pot contribuir en les tasques domèstiques. Les dones també hem de tenir temps per a nosaltres.

D altra banda, cal que comencem a reivindicar la nostra feminitat.

Fins ara, la reivindicació del nostre paper com a dones és masculinitzant-nos, cosa negativa. Així doncs, hem d evitar els extrems, desenvolupar les vessants masculina i femenina de manera equilibrada. A més, cal que els homes també treballin la seva part femenina.

La Roser Ferrer i Camí, a part de mostrar la seva preocupació per qüestions de salut, humanitàries i d igualtat de gènere; també deixa ben palesa la seva estimació pel municipi d'Avià i la voluntat de passar-hi més temps de cara al futur.

El Ressò 21

Opinió 'Eslou an fast' o quina pressa tenim?

FERRAN COMA Del Molí de la Coromina

Un capvespre que passejava pel barri de Salamanca de Madrid, vaig veure un establiment que em va cridar l atenció. En unes grans vidrieres pintades de color

verd, s hi podia llegir Fast Good amb un estil que podria recordar el del yelow submarine de l època dels Beatles. Al cap d uns dies, vaig tornar a veure el mateix rètol en una balconada del primer pis d una gran llibreria. Fins que hi vaig entrar. Hi havia un self-service amb amanides, entrepans, begudes, postres, i una barra on podies demanar una hamburguesa, patates i alguna cosa més. Va ser prou bo.

Em va fer gràcia descobrir com la marca Ferran Adrià, de l afamat cuiner català, havia canviat el food (menjar) pel good (bo), potser amb una idea d aprofitar l embranzida d aquest concepte del menjar ràpid, tan propi de l era de la globalització, i fins ara explotat especialment per multinacionals d origen americà. Tornant a la proposta del fast good , crec que se n estant sortint prou bé, perquè li han donat un toc local i de qualitat, bo i mantenint uns preus competitius. Ara bé, mai no hi he vist les cues dels macs o dels burgers.

El que m agradaria fer notar és que la velocitat plana 22 El Ressò

damunt l estil de vida d aquest començament del segle XXI. I un dels exemples més emblemàtics el tenim amb l anomenada alta velocitat del tren. En l àmbit dels executius de les empreses, també està molt de moda la capacitat de prendre les decisions ràpidament, d anticipar-se als competidors, etc. Sembla que tothom maldi per anar de pressa a tot arreu per moltes vegades no atrapar res.

Però ja sabem que tota acció sol generar una reacció i, arran d aquesta onada fast (ràpid), també va sorgir l onada slow (lent). La primera va ser l any 1986 a Roma com a protesta per l obertura d un MacDonalds a la piazza d Espagna . Tot i que aquesta alternativa eslou sembla minoritària, tanmateix és molt interessant des d un punt de vista intel·lectual, perquè es planteja la validesa d un estil de vida que es va escampant potser massa indiscriminadament, i perquè s ubica clarament dins d una òrbita ecologista i de sostenibilitat (vegeu: www.slowmovement.com, www.slowdownnow.org).

La pregunta que ens podem fer al respecte és quines coses voldríem que duressin més (perquè les gaudim, perquè són bones, perquè ens agraden ) i quines preferiríem fer-les de pressa

(perquè són una llauna, perquè ens fan patir ). I per tornar a l exemple del menjar, en general la gent gaudim menjant (per la companyia, per assaborir els aliments, per relaxar-nos ). Així que ens podríem apuntar als de l eslou fut i, si tenim poc temps per a l àpat, recordar allò de val més menjar poc i pair bé .

Per acabar aquesta nota amb una aplicació avianesa d actualitat, vull dir que ja estaria prou content si la ditxosa urbanització d aquests camps de sota el pàrquing de l Ateneu s anés fent al llarg d uns 10 anys, cosa que, traduït a vivendes per any, sortirien a una vintena. Com a velocitat màxima, hom diria que no ens excedim, però a aquesta xifra sempre s hi haurà d anar sumant les que s edifiquin en altres indrets del poble. Avalat per un bon pla general i per una adequada extensió dels serveis, segur que tindrem un creixement sostenible. Que així sia.

Sense cap ni peus PERE CASAFONT I JOSEP SOLER

En una de les reunions de junta del Casal de la Gent Gran, amb presència de la treballadora social i la regidora corresponent, es va proposar el canvi del disseny i del logotip del carnet de soci per tal de donar-li una imatge actual. Així doncs, es va fer l edició dels nous carnets a partir d una nova llista d associats.

De forma sorprenent (suposem que per un error informàtic o administratiu no reconegut), la numeració dels socis es va canviar en els nous carnets, fent que l ordre fos correlatiu... seguint l ordre alfabètic! Però això no és tot: hi ha carnets en què el número de soci tampoc no es correspon amb el de la llista

Opinió

que es va passar a l impremta ni, per descomptat, amb l anterior, que tenia la numeració correcta.

Malauradament, des de la mateixa junta i mitjançant una votació, s aprovà aquest nou sistema sense més.

Tampoc des del govern municipal es van facilitar les coses, rentant-se les mans i dient que és responsabilitat de la mateixa entitat de resoldre els seus problemes interns.

En termes esportius, crec que a tothom li semblaria absurd canviar el número de soci dels del Futbol Club Barcelona i fer que la numeració seguís el mateix ordre alfabètic.

Ja es veu que no caldria ni una reunió per aprovar semblant animalada (Josep Boada, el soci més antic no estaria gaire content). A més, tan sols afegir algun soci nou (que comenci per C, per exemple), s ha de fer totalment nova tota la numeració, si no és que agafa l últim número, cosa que contradiu tot el nou sistema, ja de per si absurd.

Per a un soci, el número d associat li suposa els certificats de registre d entrada i d antiguitat dins de l entitat, cosa que suposa més orgull personal quan un s acosta més als primers números de soci. A la llarga, és una manera de tenir un

Podeu enviar les vostres opinions a:

ressoavia@gmail.com Ajuntament d'Avià - Av. Pau Casals, 22 - 08610 Avià llistat històric dels diferents associats que han participat en les activitats.

Les numeracions només s haurien d actualitzar en funció de les baixes i, si és el cas, de les defuncions dels socis, sempre reordenant de més a menys antiguitat i de forma anual. Així es donaria valor a la mateixa història de l entitat i dels socis que han contribuït a forjar-la.

Esperem que la lectura d aquest escrit faci reflexionar els responsables i que, tal i com ens han comunicat, emprenguin les mesures perquè la numeració

PERE ROS

sigui la correcta en les properes edicions de carnet de soci i que el canvi es faci al més aviat possible.

Restes de feudalisme

JOSEP VÀZQUEZ POZOS

No sé quants, ni qui són, però és un fet què, d acord amb el

segle que vivim, he de manifestar-hi el meu desacord total.

Segons diverses referències, tenim al poble unes poques famílies que gaudeixen d un privilegi que em fa recordar els temps del feudalisme.

Aquestes esmentades famílies fan ús de l aigua per al consum propi de forma completament gratuïta.

A Roma, el 2003, a la conferència pel 55è aniversari de la declaració Universal pels Drets Humans, quedà establerts que l aigua és un bé comú que pertany a tota la humanitat i a les espècies vives, i que accedir-hi és un dret humà, social, individual i col·lectiu .

En el transcurs de la conferència, es va considerar una insolència el fet que algú pretengui apropiar-se de l aigua i treure n profit: L aigua no és una mercaderia i no ser una font de guanys.

L aigua és un dret humà essencial .

Prego al nostre Ajuntament que arribi a un acord amb les famílies per tal que es trobin en les mateixes condicions d igualtat que la resta dels veïns, en allò que es refereix als serveis públics, tal com correspon al temps de progrés que ens toca viure.

El Ressò 23

Conversa

Vaig començar brodant, perquè abans es feia molt. Les noies, per casar-se, havien de tenir-ho tot brodat"

DOLORS SUBIRANA i PARCERISSA Modista. Text: Abel Tarrés

"S ESTÀ ACABANT AIXÒ DE FER-SE VESTITS A CASA" Tornem de nou per compartir una estona de conversa. En aquesta ocasió, més breu, després del gran espai d un parell que s enrotllaven més que una persiana en la passada edició d El Ressó, i que, entre naps i cols, quasi omplen un cove. Hem realitzat un tema d aquells que ja havíem fet temps enrere, versant sobre oficis. Precisament i fent ús de l hemeroteca, des d aquesta revista s ha entrevistat un ferrer, un pintor, una cafetera, un barber, uns corders, dos músics, entre d altres, i ara una modista.

Coneguda per la seva professió, ha dedicat i encara dedica motes hores a aquesta feina.

Tothom la coneix com la Dolors de cosir o de Torrentbò.

Sempre s ha mostrat diposada a col·laborar quan se li ha demanat, com ara fent els vestits per les pubilles i l hereu o una muda pel Serni i la Laieta.

Dolors Subirana i Parcerissa, nascuda a Torrentbò de Graugés un 10 d octubre de 1947, és casada, té una filla, un fill i tres néts. Com diríem els de baix el poble, viu cap a dalt a la carretera, prop de cal Teuler.

En el camp de les aficions, què prefereix?

A mi, m agrada el caminar i, si 24 El Ressò

tinc temps, m agrada molt llegir, tot i que a voltes, una cosa aixafa l altra.

L he d anomenar modista o cosidora?

Jo vaig començar brodant, ja que abans es feia molt. Les noies, per casar-se, havien de tenir-ho tot brodat. I ho vaig fer fins a l any 1982, quan vaig tornar al poble després d haver viscut a Viladomiu Nou després de casar-nos.

Va ser llavors quan vaig començar a tenir nenes a cosir. No et sabria dir quantes, però moltes.

A partir d aquí, fou quan vaig començar a cosir professionalment i, des de llavors, he anat combinant ambdues coses.

Brodadora, cosidora, o modis-

Toco una mica de tot: punt, roba i, fins i tot, he plegat punts de mitja, com la Conxita de cal Gol" L'únic que no he fet mai ha estat puntes de coixí: si ho fes, potser em vindria alguna cosa"

ta? No ho podem pas posar tot en el mateix sac, oi?

Dona de molts oficis, pobra d avui. Crec que és el que em passa amb això. La modista és la que es dedica a fer vestits de mudar.

Jo toco una mica de tot: punt, roba i, fins i tot, he plegat punts de mitja, com la Conxita de Cal Gol. A vegades, s hi ni havia algun de gros, li portava a ella.

De punta al coixí, també n ha fet?

Això és l única cosa que no he tocat mai, potser em vindria alguna cosa...

Doncs, ha cosit cremalleres, ha fet sorgits als mitjons, ha fets embastes... Tot això encara es fa avui?

Sí. Potser un sorgit seria l única cosa que una nena d avui ja no sap què és.

Encara hi ha gent que es faci un vestit a mida, llevat dels que ho puguin fer per casarse?

D acord, i solen ser persones les seves mares de les quals ja en sabien. També per Carnestoltes sempre hi ha molta activitat al taller.

Com moltes nenes de fa més de cinquanta anys, quina devia ser la seva primera experiència amb el fil i l agulla? De qui en va aprendre?

Conversa DOLORS SUBIRANA I PARCERISSA MODISTA Dolors Subirana ha dedicat tota una vida a la seva professió.

Quan em van comprar la primera màquina, tenia 12 anys. Fou per mediació de la tieta Consol de Cal Fenícol, que va inculcar a casa que aprengués a brodar. Als 13 anys, un cop acabada la formació a Manresa, en una botiga de Graugés, em va donar uns mocadors pet tal que els brodés, i encara ara recordo el que hi vaig brodar. El que no sé és com devien quedar.

Cosidores d antany: la Carme de ca l Escolà, la Palmira de cal Guixé, la família Fitó de cal Bonet (filadores de llana), la Caterina de cal Gabarró, la Conxita de cal Gol (plegadora de punts mitges), la Ramona del Molí, i potser altres que oblidem.

Oi, sí! Precisament, la Ramona del Molí, sempre que ens vèiem, em repetia: Mira, Dolors, per cosir, s ha de tenir una vocació com una monja . És una feina que requereix moltes hores. La gent va venint, però tu sempre estàs tancada al mateix lloc. I, a Graugés, hi havia hagut cosidores com la Maria Rosa de Cal Monell, la Dolors Dachs...

Però també hi havia sastres: el sastre Parera d Avià, el Joan de cal Gabarró a Manlleu, el Ventura de ca l Agutzil a Blanes. I es podia anar a comprar fils i roba a botigues d antany, com a Cal Grifell, a la plaça Padró, ara enrunada. Posteriorment, es va obrir Cal Casilla, al costat del supermercat. I, avui, a l avinguda, 44, l Agnès, encara ens pot vendre algun fil o cremalleres.

Quina gràcia fa recordar-ho! A més, a Graugés, a Cal Garretà, també venien agulles i quatre fils.

Hem vist evolucionar el sector del tèxtil, com han tancat moltes fàbriques en colònies que alhora han viscut com s esfumava l eix vertebrador que els

donà vida. Ara, és cert que fins i tot a Berga ja no si pot comprar cap retall de roba?

Sí, ja no hi venen ni un pam de roba. Això és trist perquè per qualsevol coseta que et vols fer, t has de desplaçar més lluny.

Maquines d antany: Werteim, Refrey, Singer... Després, vingueren les elèctriques. Com ha evolucionat la maquinària, amb quina tecnologia es fabriquen?

Comparant la primera màquina que vaig tenir amb una altra més moderna, i tenint en compte que ara és tot electrònic, la primera encara fa la mateixa servitud. De les cinc màquines que disposo, cadascuna em fa una feina concreta (overlook, recobridora, màquina plana, texà i roba fina).

Em sona una paraula així com

És una feina que requereix moltes hores: la gent va venint, i tu sempre ets al mateix lloc" Fins al moment, si he pogut, sempre he anat fent el que m han demanat les entitats d Avià"

patchwork. Que té alguna relació amb els fils?

No, és molt diferent de cosir. Jo penso que és més com una labor, ja que cal seguir uns patrons, cal esmerçar-hi molt temps, és més per entretenir-se. Ho he provat, però no m hi he dedicat.

Ha participat o participa en alguna trobada de puntaires, com la que podem presenciar a la festa del Segar i el Batre?

No, d això, no he fet res.

En quines activitats locals participa i amb quines entitats col·labora?

Amb els avis, sempre ajudo a organitzar el servei del dinar de l Homenatge a la Gent Gran.

També a les pubilles i a l hereu, els faig i els arreglo la indumentària. Per la festa de Reis, també havia fet vestits per als patges.

També vaig confeccionar els vestits de caramellaire dels gegants i també vaig brodar l estendard de la Coral. Ara, pel Segar i el Batre, s han de fer les faldilles per a les mestresses. Fins al moment, si he pogut, sempre he anat fent el que se m ha demanat.

També havia treballat als tallers que realitzaven els avis a l Ajuntament vell?

Sí, un any, amb la Gent Gran, es va fer un desfilada de vestits de paper. I, un altre any, les participants del taller també van fer els maniguets per a les pubilles.

Des d aquelles primeres passes d ensenyament de costura, El Ressò 25

DOLORS FÍGULS SUBIRANA I CASAS I PARCERISSA Conversa JAUME Conversa ANTIGUITAT Primera màquina que va tenir la Dolors quan tenia 12 anys, i que encara conserva.

Curset de costura de supervivència . Cal saber cosir per sobreviure?

Jo crec que sí, perquè, sabent cosir una mica, a més d estalviarte alguns problemes, també t estalvies molts diners.

a la dècada dels vuitanta, fins a l actualitat, quants alumnes ha tingut?

No sabria dir-t ho exactament, però potser 300 o més. Cal tenir en compte que, d aquelles primeres alumnes, a l escola, ara em vénen ja les seves filles.

Durant aquests anys, ha tingut l assistència de nens, nois o homes? O encara hi ha la mentalitat d abans, quan es pensava que les dones no podien pensar, ni votar i que només s havien de dedicar a tasques domèstiques, com aquestes que ens ocupen en aquest espai?

De nois, n he ensenyat bastants.

Ara, a l activitat extraescolar de costura, només n hi ha un, però n he tingut un bona colla. I, encara avui, aquests nois em diuen que es van fent cosetes. De tota manera, malauradament, encara persisteix la mentalitat que és cosa de dones. Abans, sempre hi havia hagut sastres i em sembla que també s està perdent aquest ofici.

Hi ha alguna escola de moda o algun lloc on n ensenyin per aquí als voltants?

Que jo ho sàpiga, no. Potser a Berga, hi havia algun lloc. Si una persona s hi vol dedicar, ha de desplaçar-se i estudiar Disseny 26 El Ressò

de Moda, tot i que no s entén que una persona vulgui dedicar-se a aquest camp i no comenci per aprendre a cosir.

Del jovent que ha passat per les seves mans, hi algú que s hi hagi dedicat professionalment a aquesta activitat costurera?

No, però sí que, a vegades, et comenten que s han fet alguna peça de roba. De fet, això em dóna la sensació que també s està acabant.

En un programa d activitats per a la dona, es publicitava una proposta anomenada

De nois, n he ensenyat bastants. I encara avui, els nois em diuen que es van fent cosetes" M agrada molt crear els meus propis dissenys i procuro de no repetir-los gairebé mai"

Acostuma a assistir a fires del seu ram, com les que s han celebrat darrerament, la Bread & Butter o la King Size?

A mi, m agrada molt veure les exposicions, sempre que puc i me n assabento, intento fer un foradet i vaig a veure n. M agrada molt crear els meus propis dissenys i gairebé mai no els repeteixo. També acostumo a comprar-me revistes de l última moda.

Per acabar, hi posarem una mica de música. Coneix la masurca de La Modista de Balaguer, que per quatre quartos, ballava amb el piler ? O bé una altra estrofa que diu una modista de ringo-rango, per quatre quartos balla el fandango ?

Doncs, no. Nosaltres, el que fèiem abans, era escoltar les novel·les que radiaven pel transistor.

Més tard, quan tenia nenes a cosir, recordo una anècdota molt divertida. Devia ser cap a l any 1986. Unes quantes nenes es van inventar una cançó amb aire de sardana en què unes cantaven i les altres feien la tornada. Segur que, quan llegeixin això, en recordaran la lletra...

Consultat el llibre Oficis que es perden , editat l any 1981, no l hi hem pas trobat, el seu. Per tant, hem de pensar que la feina de la modista o cosidora encara no deu estar del tot en vies d extinció...

Si ara tornéssim a mirar el llibre, segur que ja li trobaríem, perquè, de modistes i brodadores, en quedem ben poques.

Àlbum

Avià va acollir el 10 de novembre la primera trobada de segadors de Catalunya, amb èxit de participació

TEMPS D'ABANS Una imatge de les feines tradicionals del Segar i el Batre, datada l'any 1951.LLUÍS CANAL DE CAL LLUC

EXPOSICIÓ Material informatiu dels segadors. LA TRAMA

TAULA Les autoritats presideixen la trobada. LA TRAMA

DINAR Àpat popular de celebració de la trobada. LA TRAMA

MESTRESSES Foto de família del dinar popular. LA TRAMA El Ressò 27

El Ressòd'Avià

Revista d informació i opinió del municipi Febrer del 2008

Avià en un cop d ull Avià és un poble actiu, amb activitats per a tothom i per a tots els sectors de la població.

Això queda ben palès en aquesta edició d'El Ressò. La gent gran té en marxa un pla de dinamització, conjuntament amb altres municipis del Baix Berguedà. El jovent ho té més fàcil per accedir a

l'habitatge. I els més petits, els nens i les nenes de l'escola, aprenen de l'entorn.

L'ONG Waukikay Avià no para i, amb la Quaresma, arriben les caramelles.

En aquesta pàgina, podeu fer un cop d'ull als continguts de la revista, que arriba amb reportatges, converses i rutes.

59

Tres hores de camí amb desnivell

'El Ressò' us proposa una ruta en pendent, però familiar, que puja pel Molinot i baixa pel Grau. Pàgines 17 a 19 A. TARRÉS

Avià torna a assajar les caramelles pensant en una Pasqua matinera

El grup de caramellaires ja s'ha posat en marxa pensant en la Setmana Santa, que aquest any arriba molt d'hora. Els assajos es fan els dissabtes a 2/4 de 7 de la tarda a la sala de música del Casal de la Gent Gran. Pàgina 3 RAMON VILLARÓ

Les dones són protagonistes

Roser Ferrer coordina les Jornades per a Dones. Pàgines 20 i 21 ALBA SANCLIMENS

Ajudes a l'habitatge jove

L'Ajuntament d'Avià tramita la renda bàsica d'emancipació. Pàgina 7 ARXIU

Els nens i nenes coneixen l'entorn

Els alumnes de 5è de l'escola Santa Maria d'Avià participen en un projecte per conèixer l'entorn. Pere Casafont els explica la feina del segar i el batre. Pàgines 11 i 12 CEIP STA. M.

Tota una vida fent de modista

Dolors Subirana parla de l'ofici i de les màquines. Pàgines 24 a 26 ABEL TARRÉS

Agermanats a través de la ràdio

Els nens i nenes d'Avià van connectar a través de Ràdio Berga amb l'emissora La Voz de Ingapirca, i van parlar amb els seus amics de Charcay. Pàgines 8 i 9 WAUKIKAY AVIÀ