Món Docent núm. 14 by Món Editorial

Llibres per educar en la sostenibilitat

LOMLOE. Quins canvis suposarà la nova reforma educativa?

El suïcidi juvenil: una Apropar la recerca real als centres com realitat a eina de millora de l’aprenentatge preocupant científic Smart Classroom: comença la revolució a les aules

Món Docent

Balanç d’un curs incert marcat per la pandèmia

Núm. 14 ‘90

Estudiar la teva

vocació és possible #

HoPortesDin

Grau en Infermeria

Consulta la nostra OFERTA FORMATIVA

Grau en Fisioteràpia Grau en Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2020-2021 Sol·licita una Trobada Virtual

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

EDITORA: Laura Pons Salazar

Balanç d’un curs incert marcat per la pandèmia

REDACCIÓ: Emma Bouisset Carrascal. ebouisset@komunicakit.com

Món Editorial Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, 08006, Barcelona · Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

Llibres per educar en la sostenibilitat

DISSENY: Maika Fernández Lorenzo

LOMLOE. Quins canvis suposarà la nova reforma educativa?

HAN COL.LABORAT EN AQUEST NÚMERO: Xavier Díez, Heike Freire, Victòria Gómez Serés, Eva Gorrochategui Matas, Adrià Gratacós Planas, Imma Marín, Alícia Prats Pitarch, Albert Sangrà, Mireia Soriano Chacón i Belén Tascón.

DL B 8325-2015

Smart Classroom: comença la revolució a les aules

MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

El suïcidi juvenil: una Apropar la recerca real als centres com realitat a eina de millora de l’aprenentatge preocupant científic Smart Classroom: comença la revolució a les aules

Portada ME 14.indd 1

Món Docent

EDITA:

Núm. 14 ‘90

30/07/2021 11:56:50

SUMARI

El món de l’alumne L’experta Marta Torrón és fisioterapeuta, experta en fisiosexologia i creixement sexual. Acaba de publicar, juntament amb Cristina Torrón (creadora del projecte d’educació sexual Menstruita), Tu cuerpo mola (aprende a descubrirlo) (Montena, 2021), un llibre que explica a les nenes com és el cos femení de manera clara i amena per ajudar-les a tenir-hi una relació sana, prevenir problemes i empoderar-les perquè visquin el despertar sexual amb naturalitat i benestar. Amb ella desmuntem mites i tabús i recordem la importància de formar el professorat també en aquest àmbit. Pàgs. 2-4 El món de l’alumne El suïcidi juvenil: una realitat preocupant L’augment considerable de malestars emocionals en la població juvenil, probablement agreujats per l’actual pandèmia, han derivat en un increment de les temptatives de suïcidi. Aquesta és una realitat preocupant i podem considerar-la una urgència de salut pública. Pàgs. 6-9 La vida als centres. Smart Classroom: comença la revolució de les aules El mobiliari clàssic de les escoles de Catalunya té els dies comptats. El Consorci d’Educació de Barcelona ha engegat un procés de reformulació de les estructures de les aules, que ha de permetre una millor adaptació de l’espai en funció de les necessitats d’alumnat i professorat. Es pretén així, im-

plementar el concepte Smart Classroom (aules intel·ligents) als centres docents, per fer les aules més atractives i fomentar l’aprenentatge dels alumnes. Pàgs. 10 i 11 La vida als centres Balanç d’un curs incert marcat per la pandèmia Afirmava el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, durant una visita a un institut de Barcelona a finals de juny, que durant el curs de la COVID-19, “el sistema educatiu català ha estat a l’alçada. Hem assolit un èxit compartit, col·lectiu i de país: tenir les escoles obertes tot els dies de l’any”. Però n’hi ha hagut prou, amb això, per garantir a tot l’alumnat una educació integral de qualitat en condicions d’equitat, d’inclusió educativa, de no discriminació i d’igualtat d’oportunitats? Què s’ha fet bé, què es podria haver fet millor i què n’hem après, de tot plegat, al llarg d’aquests 176 dies lectius? Amb l’ajut de diversos experts, fem el balanç d’un any acadèmic marcat per les restriccions de la pandèmia. Pàgs. 12-18 Eines per al professorat Llibres per educar en la sostenibilitat Pàg. 19 Els docents parlen Recerca real a l’aula per millorar l’aprenentatge científic Com són les partícules subatòmiques? Quina és la massa i la càrrega d’un electró? I d’un neutró o un protó? Què ens indica l’equació d’ona proposada per Schrödin-

ger? Com ens descriu la matèria el model cineticomolecular? Quina és la composició química de l’aire que respirem? Actualment, es demana a un estudiant de secundària que cursa l’assignatura de física i química que sigui capaç de donar resposta a aquestes qüestions i a d’altres de la mateixa índole. Un currículum replet de conceptes abstractes, que sovint s’allunyen de la realitat que envolta el nostre alumnat. Pàgs. 20 i 21 La infografia LOMLOE. Quins canvis suposarà la nova reforma educativa? El sistema educatiu del nostre país viu una nova reforma de la llei educativa. La LOMLOE, creada pel ministeri d’Educació i Formació Professional del Govern espanyol, proposa “fer un pas endavant en equitat, qualitat i excel·lència” de l’educació del nostre país. N’analitzem els eixos vertebradors i quina incidència tindrà a les escoles. Pàgs. 22 i 23 Les altres mestres Valentina i Júlia Planas són les creadores de La incorrecta (@somlaincorrecta), un perfil amb més de 55.000 seguidors a les xarxes socials que reivindica la llengua catalana i ho fa a través de l’humor, la correcció i l’actualitat. Acaben de publicar Parla bé, collons! (Montena, 2021), “una guia incorrecta del català feta amb humor i amor per la nostra llengua” perquè puguem anar pel món “parlant-lo i escrivint-lo millor que Pompeu Fabra”. Pàg. 24

EL MÓN DE L’ALUMNE. L’EXPERTA

“La bona educació sexual comença per la formació del professorat” 2

Marta Torrón és fisioterapeuta, experta en fisiosexologia i creixement sexual. Acaba de publicar, juntament amb Cristina Torrón (creadora del projecte d’educació sexual Menstruita), Tu cuerpo mola (aprende a descubrirlo) (Montena, 2021), un llibre que explica a les nenes com és el cos femení de manera clara i amena per ajudar-les a tenir-hi una relació sana, prevenir problemes i empoderar-les perquè visquin el despertar sexual amb naturalitat i benestar. Amb ella desmuntem mites i tabús i recordem la importància de formar el professorat també en aquest àmbit. Emma Bouisset Carrascal

Creu que l’educació sexual que reben els infants a l’escola o a l’institut és suficient? No, no ho és. I, de fet, sovint està tan esbiaixada que el que estan entenent els infants és una cosa molt confusa.

D’una banda, perquè com que des de l’escola se li dedica molt poc temps (normalment una sessió d’un dia per a cada curs), s’ha de triar molt bé de què es parla, i aquesta tria fa que molts temes quedin fora. I de l’altra, perquè com que la persona que sol fer les xerrades sobre

educació sexual és personal extern contractat per l’escola, la informació no verbal que reben els infants sobre l’educació sexual és que és un tema tan estrany i tan especial que ve algú un dia de fora a explicar-los-el. No és el seu mestre o mestra de referència. I amb això els es-

tem dient que és un tema complex, especial, delicat...

Aleshores, com s’hauria de fer una bona educació sexual? Jo soc de l’opinió que la bona educació sexual comença per la formació del professorat. No és complicat. Parlem d’una cosa que tots vivim en el nostre dia a dia, tinguem o no tinguem fills, perquè hem viscut la sexualitat des que estàvem a la panxa de la mare! Per això, crec que és importantíssim que els docents puguin accedir a formacions que els permetin acompanyar els infants en aquest àmbit amb confiança perquè deixin de donar-los, així, respostes evasives. Formacions que han d’incloure la salut sexual i el plaer perquè no hem de parlar només de prevenció de malalties. També hem de tractar la prevenció d’abusos i de males experiències. El típic dubte que plantegen les noies adolescents sobre com serà la primera vegada i si “em farà mal?”. Doncs els hem d’explicar que serà una experiència molt xula si abans han passat per l’autoexploració, l’autocura, han descobert el plaer i estan tranquil·les amb les sensacions que senten perquè així, després, serà molt més coherent que les comparteixin amb una altra persona. D’altra banda, és important que si al centre hi ha material d’educació sexual, com ara els llibres Tu cuerpo mola o La regla mola (Montena, 2020; en teniu més informació al número 12 de Món Docent), que no siguin només una eina d’autogestió dels nens i de les nenes. Sovint aquests llibres necessiten un diàleg posterior, una posada en comú perquè poden fer sorgir dubtes o hi poden haver parts que no s’entenguin encara... I per fer això, necessitem que els adults estiguin súper tranquils amb la seva pròpia sexualitat per poder acompanyar els infants des d’aquesta calma.

L’educació sexual ha de ser igual per a nens i nenes? Ara per ara, sabem que l’educació sexual a l’escola funciona molt millor quan separem els grups per sexes i treballem primer, amb les nenes, per exemple, i després, amb els nens, i finalment ens ajuntem tots, que no pas quan ho fem en grups mixtos perquè en el grup petit

Als quinze anys, la majoria de noies ja han vist pornografia i coneixen experiències sexuals d’altres companys, però tenen molt poca experiència real sobre el propi cos i, en canvi, molts tabús, molta vergonya i molta sensació de culpa. Els falta, doncs, el més important, que és viure bé a la pròpia casa 3

s’aconsegueix una complicitat que en grup gran no s’aconsegueix.

I per edats, com la podem abordar? Ho hem de fer de manera adaptada. El contingut del meu llibre, per exemple, és per a totes les edats, però sí que és cert que podem adaptar-lo de manera que els exercicis que hi proposo (com ara, observar amb un mirall com podem contraure i relaxar els esfínters) per a una nena de cinc anys siguin com un joc que es pot fer a casa amb l’acompanyament de la mare (quan ho fan i ho veuen, flipen). En canvi, amb nenes més grans, ja en podem parlar des de la consciència. I amb les adolescents, sobretot el que hem de fer és empoderar-les. Als quinze anys ja han rebut molta informació visual i han vist pornografia i coneixen experiències d’altres companys, però tenen molt poca experiència real sobre el propi cos i, en canvi, molts tabús, molta vergonya i molta sensació de culpa. Els falta, doncs, el més important, que és viure bé a la pròpia casa.

Acaba de mencionar els tabús. I parlar als infants del plaer sexual

n’és un perquè hi ha la creença que si ho fem els estarem empenyent a tenir relacions sexuals. És un mite? Efectivament és un mite. I per desmuntar-lo el que hem de fer és, justament, explicar que si no els donem aquesta informació serà més fàcil que tinguin males experiències. Perquè les nenes i els nens ja saben com funciona el plaer. El que passa és que se’ls inculquen una sèrie d’idees sobre la vergonya i el que està mal fet que els bloqueja. Per tant, el que hem de fer els adults i els docents és parlar-ne amb calma: de si pensen que està bé o malament, de la intimitat i les normes socials (oi que no fas caca al carrer?, doncs tampoc no t’hi masturbes), del consentiment (sobre el teu cos manes tu), de què passa fisiològicament quan experimentem plaer (una sèrie d’hormones s’activen i ens fan estar contents, concentrats, ens donen tranquil·litat interior i fins i tot ens ajuden a tenir millors idees...). Si fem tot això, els estarem protegint! De nou, però, algú em podria dir: “Ja, però a veure si així es tornen tots uns viciats i es passen el dia masturbant-se.” I la resposta és que no serà així perquè

les persones tenim autoregulació. Sempre pensem en la idea de la patologia, i n’hi haurà algun cas, és clar, però són els mínims. Els infants són intel·ligents i són capaços d’autoregular-se.

Conèixer el propi cos és clau per tenir-hi una relació plaent i saludable en tots els àmbits, també pel que fa a l’autoestima i la prevenció de trastorns de la conducta alimentària.

Exacte. En el llibre també ens hi referim al final perquè són aspectes que estan íntimament relacionats: parlem de les modes en molts sentits (roba, consum, productes, alimentació, estètica corporal...). Volem ajudar aquests infants a ser persones crítiques perquè és el que més pot protegir-los. I per això precisament hem tocat totes aquestes tecles que són bàsiques per a la salut corporal, emocional i psicològica. Està tot relacionat. És una il·lusió imaginar que hi ha àrees separades. Si una persona està en pau amb el seu plaer sexual i el viu de forma habitual, no patirà malalties que semblen pandèmiques, com ara l’estrès i la depressió, problemes de metabolisme o cardíacs... Estar en pau amb la pròpia sexualitat i amb el propi plaer és preventiu de tot això.

Els mitjans de comunicació sembla que ens comencem a posar les piles per donar visibilitat a cossos de bellesa no normativa, parlar de sexualitat femenina sense tabús, denunciar les múltiples violències sobre el cos de la dona, etc. Creu que som davant d’un canvi

o només és una estratègia més de màrqueting? Doncs jo crec que hi ha una mica de tot. Però me n’alegro molt que estigui passant això ja que fins que una cosa no dona diners, normalment qui pot fer que arribi a la gent no ho fa. Però és evident que si s’està posant de moda parlar de tot això és perquè hi ha una necessitat. Estem en un moment de canvi.

Per acabar, són moltes les famílies que volen donar una bona educació sexual als seus fills i filles, però el problema és que moltes no saben per on començar. Quines eines les poden ajudar? Doncs animo les famílies que busquin recursos gratuïts com el que jo ofereixo a la meva web: www.martatorron.com (a la pestanya de zona vip) on hi ha més de 40 hores de formació. I també que llegeixin Tu cuerpo mola, perquè diem que és per a nenes, però també és per a dones adultes. Que les mares provin totes les propostes que hi inclou! I tothom atent, perquè el projecte Menstruita també està creant la seva escola d’educació sexual! Així que ja no hi ha excuses!

EL COS ESBORRAT Marta Torrón explica a Tu cuerpo mola que el cos existeix dues vegades: una, en el plànol físic, el que toquem, i una altra, en el cerebral: “Cada part del nostre cos existeix en una part específica del cervell. Si jo moc molt una mà (perquè soc ceramista, per exemple), l’àrea cerebral de les mans estarà més desenvolupada, i això farà que aquesta part física sigui hàbil i tingui força. I el mateix passa a l’inrevés: si hi ha una part del meu cos que no miro ni toco i sobre la qual no penso mai, doncs tindrà poca representació cerebral, i

això farà que en tingui sensacions distorsionades.” I això, és clar, genera una sèrie de disfuncions. “Per exemple”, continua Torrón, “moltes dones adultes tenim problemes als genitals que ens semblen normals però que no ho són, i que es podrien evitar si des de petites haguéssim après a moure molt bé el sòl pèlvic. Perquè múscul que no movem, múscul que s’atrofia. I molts cops no som ni conscients que el sol pèlvic es pot moure!”. Per això, proposa 4 ACCIONS MÀGIQUES PER REDIBUIXAR EL COS ESBORRAT:

MIRA (OBSERVA,

RECONEIX, POSA-HI NOM, ENTÉN COM FUNCIONA)

TOCA

MOU

PENSA

EL MÓN DE L’ALUMNE

El suïcidi juvenil Una realitat preocupant

Mireia Soriano Chacón. Psicòloga de la UTEA (Unitat de Trastorn d’Espectre Autista) de l’Hospital Quirón Salud del Vallès i directora del centre psicològic i logopèdic SORIGAL. Alícia Prats Pitarch. Psicopedagoga.

L’augment considerable de malestars emocionals en la població juvenil, probablement agreujats per l’actual pandèmia, han derivat en un increment de les temptatives de suïcidi. Aquesta és una realitat preocupant i podem considerar-la una urgència de salut pública. El suïcidi és un acte humà. S’entén per suïcidi el “fet de matar-se voluntàriament una persona”. En el comportament suïcida cal diferenciar què és una idea suïcida d’un comportament suïcida i el suïcidi encobert. • Ideació suïcida: pensaments que poden variar, des d’idees com que la vida no val la pena, fins a plans estructurats sobre com morir o preocupacions intenses autolesives. • Conducta suïcida: espectre de conductes que inclouen temptativa de suïcidi o suïcidi consumat. • Suïcidi encobert: en l’adolescèn-

cia poden aparèixer idees suïcides amb certa freqüència sense que representi que ha d’existir la temptativa de suïcidi o el suïcidi consumat. A Catalunya, el suïcidi és la segona causa de mort prematura entre joves d’entre 15 i 29 anys, segons la guia Encarem el suïcidi juvenil del Consell de la Joventut de Catalunya. El 25% dels adolescents reconeix haver tingut almenys una vegada ideació suïcida i el 7% haver-ho intentat. El sistema de detecció de la Generalitat de Catalunya va computar 601 temptatives de suïcidi en joves de

fins a 18 anys al 2020. La xifra suposa un increment del 27% respecte del 2019. 9 de cada 10 persones que se suïciden mostren la seva intenció d’alguna manera i es calcula que, per cada suïcidi consumat, hi ha hagut 20 temptatives. VULNERABILITAT I ADOLESCÈNCIA L’adolescència suposa un dels períodes crítics del desenvolupament; és una etapa de canvis importants que poden ser difícils d’assimilar per l’adolescent. La majoria dels joves afronta i supera les tensions i els

conflictes que acompanyen aquesta etapa vital de transició. Tanmateix, d’altres trobaran i patiran problemàtiques amb repercussions importants en la seva identitat i autoestima. Per a aquests adolescents les pressions poden ser aclaparadores i derivar en un problema de salut mental. Aquesta vulnerabilitat i inestabilitat pot portar el jove a una conducta suïcida. SIGNES D’ALERTA En la detecció dels senyals d’alerta i dels factors de risc juguem un paper important totes les persones amb qui es relaciona l’adolescent:

família, grup d’amics, companys de classe i docents. “Si eduquem la població per detectar factors de risc podem arribar a prevenir casos de suïcidi”. En consonància amb l’afirmació d’Ester Cano, secretaria del Consell Nacional de la Joventut, pensem que si som capaços de detectar precoçment qualsevol dels factors anteriorment apuntats, podem acudir abans als professionals de salut mental i evitar que les situacions de risc vagin a més. La majoria de joves que fan una temptativa de suïcidi consumat ho han anunciat d’alguna manera: hi ha hagut un canvi de comporta-

El 25% dels adolescents reconeix haver tingut almenys una vegada ideació suïcida i el 7% haver-ho intentat ment, però no sempre se’ls ha sabut escoltar. És important aprendre a reconèixer aquesta fase prèvia de l’acte suïcida per poder oferir ajut necessari.

SIGNES D’ALERTA Símptomes Psicològics i emocionals

• Manca de motivació • Cansament, pèrdua d’energia • Sentiment de desesperança i tristesa profunda • Labilitat emocional • Ansietat, angoixa i fòbies • Ràbia, irritabilitat • Discurs incoherent • Manca de concentració • Dificultat per prendre decisions • Disfuncions en les funcions executives • Baixa autoestima, sentiment de culpabilitat • Incapacitat de fer projectes • Pèrdua del desig sexual

Símptomes Físics

Missatges directes

• Trastorns alimentaris. • Cansament inusual • Alteracions del son: insomni o excés de son • Dolències físiques freqüents (mal de cap, d’estómac…)

• “Vull morir” • “Si em suïcido, s’acaben els problemes” • “Estaria millor mort/a” • “No mereix la pena viure” • “Estaríeu millor sense mi” • “No puc més”, • “Faig nosa” • “Soc un/a inútil” • “No m’importa res” • “La vida no té sentit” • “Ningú m’entén” • “Ningú m’estima”

o indirectes

Símptomes conductuals

• Parlar de la mort i del més enllà • Cerca d’informació sobre maneres de suïcidar-se • Aïllament, distanciament amb els familiars i els amics • Deixar les activitats habituals • Manca d’higiene personal • Davallada en els estudis • Absentisme • Consum d’alcohol, drogues o medicaments • Conductes que posen en risc la pròpia integritat física • Redactar una carta de comiat • Posar ordre en les coses personals • Regalar objectes personals a persones properes • Fer les paus amb persones properes

FACTORS DE RISC FACTORS DE RISC INDIVIDUALS

• Trastorns de l’estat d’ànim • Trastorns de la conducta alimentària • Alcoholisme i/o abús de substàncies • Haver intentat prèviament suïcidar-se (40% dels casos)

La majoria de joves que fan una temptativa de suïcidi consumat ho han anunciat d’alguna manera: hi ha hagut un canvi de comportament, però no sempre se’ls ha sabut escoltar PREVENCIÓ Els factors de protecció els podem trobar en tots els àmbits en els quals una persona interactua i forma part: • Àmbit personal: ser extravertit, tenir estratègies de resolució de problemes, bones habilitats comunicatives i de gestió emocional. Tenir mentalitat positiva i bon raonament sobre motius per viure, bona autoestima i grau d’estabilitat emocional. • Àmbit familiar: una bona cohesió familiar, un estil educatiu de-

FACTORS DE RISC AMBIENTALS

• Patir abús i violència i/o mantenir relacions conflictives • Patir bullying i/o ciberbullying • Viure situacions complicades (pèrdues i dols, conflictes personals, problemes sociofamiliars, dificultats socioeconòmiques…)

mocràtic i assertiu, comunicació i participació en activitats familiars. Sentir-se escoltat, acceptat, valorat i estimat. • Àmbit relacional: la bona comunicació amb els iguals i unes bones habilitats socioemocionals i comptar amb suport en moments difícils. • Àmbit escolar: seguiment tutorial i de l’orientador del centre. Suport d’infermeria del programa Salut i Escola, abordatge educatiu transversal d’educació emocional, cursos de formació en matèria de suïcidi per a docents. Xerrades informatives per a alumnes i famílies, i implantació de protocols de prevenció. D’altra banda, resulta imprescindible donar a conèixer el suport que pot rebre l’adolescent a través del telèfon de prevenció del suïcidi (900 92 55 55), que funciona les 24 hores al dia. També pot ser efectiu que l’adolescent pugui assistir a grups d’ajuda mútua, on els participants es puguin sentir compromesos. INTERVENCIÓ La majoria de persones que presenten conducta suïcida tenen una bona evolució amb ajuda professional. Els professionals recomanem que pares, docents i amistats es

prenguin seriosament aquestes peticions d’ajuda. No hi ha temptativa de suïcidi que no mereixi l’atenció i l’escolta del terapeuta. Els professionals sanitaris decidiran el grau de risc de suïcidi. COM PARLAR DEL SUÏCIDI AMB EL JOVENT Si coneixem algú que ha intentat suïcidar-se és important animar-lo a parlar del què ha succeït i, sobretot, del què buscava amb la seva temptativa. No hem de tenir por a preguntar, però hem de ser comprensius, no criticar i explicar-li que hi ha altres maneres d’abordar els seus problemes, que no està sol, que se’l pot ajudar. No ens hem d’oblidar l’impacte que pot tenir una temptativa de suïcidi en les famílies que conviuen amb el o la jove. En general, les primeres vegades la família s’angoixa, es culpa a si mateixa i no sap què fer. En canvi, si la temptativa es repeteix els familiars poden reaccionar amb apatia o fredor. També cal abordar l’afectació que pot causar un suïcidi als familiars, sobretot si es tracta de menors. L’ajut d’un professional és important per donar suport, aconsellar i prevenir.

Els professionals recomanem que pares i mares, docents i amistats es prenguin seriosament aquestes peticions d’ajuda. No hi ha temptativa de suïcidi que no mereixi l’atenció i l’escolta del terapeuta

REALITATS SOBRE EL SUÏCIDI

9 de cada 10 persones que se suïciden mostren la seva intenció d’alguna manera.

MITES SOBRE EL SUÏCIDI

1. Qui es vol suïcidar no ho diu. 2. La persona que pensa en el suïcidi vol morir. 3. Per a suïcidar-se s’ha de ser molt covard,

o molt valent.

Parlar sobre idees suïcides pot incitar a portar-les a terme.

5. El suïcidi no es pot prevenir. 6. Qui amenaça amb suïcidar-se només vol

cridar l’atenció.

7. El que se suïcida té algun trastorn mental. 8. La premsa no hauria de parlar de suïcidi. 9. La millora després d’una crisi suïcida signi-

fica que el perill ha passat.

10.

Només els professionals poden ajudar a una persona que es vol suïcidar.

2. L’opció de suïcidi apareix quan el pati-

ment és tan intens que es fa insuportable.

La persona que arriba al suïcidi no és covarda ni valenta, sinó una persona que pateix, i no veu una altra sortida al seu patiment.

4. Parlar obertament de suïcidi redueix el

Turisme, Comunicació, Empresa i Esport formaticbarcelona.com

risc de portar-lo a terme.

Sent coneixedors de senyals d’alerta, el suïcidi és un acte previsible en la majoria dels casos.

El 80% de les persones suïcides havien avisat de les seves intencions.

Presentar un trastorn mental és un factor de risc de molt pes, però no totes les persones que es suïciden pateixen una malaltia mental.

Els mitjans de comunicació poden i han de jugar un paper molt important en la prevenció del suïcidi.

Les persones amb idees suïcides poden tornar a intentar-ho. Es calcula que per cada suïcidi consumat hi ha hagut 20 temptatives.

10.

Una persona amb idees suïcides necessita parlar. L’escolta activa, l’empatia, l’acompanyament i el suport poden caracteritzar a més d’una persona propera a la víctima.

Impulsem el teu somni G R AU E N T U R I S M E — D O B L E S T I T U L AC I O N S B AC H E LO R S — M À S T E R S — C I C L E S F O R M AT I U S D I P LO M E S D ’ E S P E C I A L I T Z AC I Ó — T C P

LA VIDA ALS CENTRES

Smart Classroom

Comença la revolució de les aules

El mobiliari clàssic de les escoles de Catalunya té els dies comptats. El Consorci d’Educació de Barcelona ha engegat un procés de reformulació de les estructures de les aules, que ha de permetre una millor adaptació de l’espai en funció de les necessitats d’alumnat i professorat. Es pretén així, implementar el concepte Smart Classroom (aules intel·ligents) als centres docents, per fer les aules més atractives i fomentar l’aprenentatge dels alumnes. Adrià Gratacós Torras

Aquest concepte sorgeix d’un estudi dut a terme per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Simón Bolívar (USB). La investigació, que ha comptat amb la participació de 847 professors de preescolar, primària i secundària de 40 centres educatius, ha permès desenvolupar una evidència científica: sis de cada deu docents creuen que un canvi de

disseny de l’aula és clau per millorar l’aprenentatge dels alumnes. Així, el projecte Smart Classrom proposa la creació d’“espais smart”. La voluntat és crear “espais d’aprenentatge intel·ligents” que responguin a les metodologies educatives que es volen implementar. La substitució de mobiliari a les aules de Catalunya s’ha començat a aplicar a aules de P3 i P4, i es preveu que aquest curs que s’inicia s’apliqui a les aules de P5. Aquest nou disseny del mobiliari inclourà tarimes, catifes i altres ele-

6 de cada 10 docents creuen que un canvi de disseny de l’aula és clau per millorar l’aprenentatge dels alumnes

Totes les noves aules contemplaran cinc grans àrees d’activitats: expressives, recreatives i imitatives, de conversa i lectura, lògiques i lingüístiques, i motores ments tèxtils, a més de jocs de taula i plantes per aconseguir un ambient de cooperació, convivència i autonomia. Tanmateix, els experts consideren que les aules que menys responen a les necessitats d’aprenentatge dels alumnes es troba a la secundària. L’estudi assegura que molts docents de secundària “són conscients que els seus espais no responen a les metodologies que volen implementar”, un fet que indica la necessitat de repensar l’organització de les aules en totes les etapes escolars. COM SERAN LES AULES DEL FUTUR? En el nou disseny d’aules intel·ligents desapareixerà la taula del docent i els mobles de l’aula seran mòbils, de manera que es puguin crear diferents espais segons les necessitats de cada moment. Però l’organització de les noves aules no serà igual a tot arreu. Així, es cerca que la distribució de l’espai s’adapti a cada projecte educatiu. “Pretenem crear espais que responguin a qualsevol proposta i necessitat d’aprenentatge, flexible, sense zones, en el qual prevalgui el benestar físic i psicològic com a base perquè l’activitat d’aprenentatge es plantegi amb un paper proactiu i autònom per part de l’alumnat”, assegura Guillermo Bautista, membre del grup de recerca Smart Classroom Project de la UOC i investigador de l’estudi. En tot cas, totes les noves aules contemplaran cinc grans àrees d’activitats: expressives, recreatives i imitatives, de conversa i lectura, lògiques i lingüístiques, i motores.

ELS 10 PRINCIPIS D’UNA SMART CLASSROOM El projecte Smart Classroom resumeix les característiques que haurien de tenir els espais d’aprenentatge en 10 principis concrets. Així, es pretén que el disseny final de les aules es realitzi d’una forma participativa amb els docents, però sempre tenint en compte els elements centrals que creen una aula intel·ligent:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

FLEXIBILITAT: El disseny ha de respondre a les diferents necessitats d’aprenentatge dels alumnes.

ADAPTABILITAT: l’espai s’adapta per poder atendre de forma eficient la diversitat.

CONFORT: permet una experiència d’aprenentatge amb benestar físic i psicològic.

MULTIPLICITAT: l’aula compta amb els recursos adequats per oferir les màximes possibilitats d’aprenentatge. CONNECTIVITAT: l’espai compta amb una connexió de bona qualitat que permeti un ús àgil i fàcil de les noves tecnologies. PERSONALITZACIÓ: Nivell alt d’identificació i sentiment de pertinença a l’espai i les seves dinàmiques. ORGANITZACIÓ: L’aula compta amb estratègies per organitzar els elements de l’aula i configurar-la per facilitar l’accés, l’ús i la funcionalitat. OBERTURA: Configuració i estructura oberta a l’exterior. Es pretén connectar l’aula amb l’exterior.

SEGURETAT: L’aula i tots els elements que la conformen han de generar sensació de seguretat.

SOSTENIBILITAT: L’espai ha de fomentar la cultura de la sostenibilitat. Es proposa crear espais de reciclatge.

LA VIDA ALS CENTRES

Balanç d’un curs incert marcat per la pandèmia

Afirmava el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, durant una visita a un institut de Barcelona a finals de juny, que durant el curs de la COVID-19, “el sistema educatiu català ha estat a l’alçada. Hem assolit un èxit compartit, col·lectiu i de país: tenir les escoles obertes tot els dies de l’any”. Però n’hi ha hagut prou, amb això, per garantir a tot l’alumnat una educació integral de qualitat en condicions d’equitat, d’inclusió educativa, de no discriminació i d’igualtat d’oportunitats? Què s’ha fet bé, què es podria haver fet millor i què n’hem après, de tot plegat, al llarg d’aquests 176 dies lectius? Amb l’ajut de diversos experts, fem el balanç d’un any acadèmic marcat per la pandèmia. Coordinació: Emma Bouisset Carrascal

XEVI DÍEZ Secretari de Relacions d’USTEC-STEs (IAC)

UN CURS ESTRANY, UNA COMUNITAT AMB LA BOCA TAPADA No és fàcil valorar el curs 20202021. Ens en podem congratular perquè, després de tenir les aules tancades, el retorn a la presencialitat era un anhel compartit, malgrat que carregat de riscos i incerteses. I, entremig d’una situació perillosa, el curs es s’ha acabat amb alleujament i tantes incerteses com el setembre passat. El curs ha sortit més o menys bé, no gràcies a les entusiastes declaracions dels polítics, sinó per l’esforç —i la salut— dels docents, i per la responsabilitat dels alumnes i les seves famílies. Amb dades provisionals, el curs 2020-2021 s’han triplicat les baixes, perquè treballar a les escoles multiplicava per tres les possibilitats d’encomanar-se de la COVID. El cert és que l’obertura de les escoles ha representat un alt preu per als professionals. Una de les medalles del Departament d’Educació—els reforços COVID— enguany no seran el fruit de cap esforç pressupostari, sinó de fons europeus. Això ha permès i permetrà, en alguns casos, reduir ràtios. És la millor notícia i experiència del curs anterior, i una de les que compensen l’esforç

col·lectiu. Tanmateix, com a recursos provisionals, pensem que es retiraran tan bon punt Brussel·les tanqui l’aixeta. Imaginem que el Departament preferirà continuar malversant fons públics finançant una insolidària concertada. No hi ha notícies que, as usual, inverteixi en la reducció de les ràtios, una de les poques coses que funciona de manera immediata, o enviï més professionals per a l’alumnat amb NESE. Les mesures sanitàries (grups bombolla, mascareta...), si bé resultaven necessàries per prevenir contagis, han estat feixugues de complir i pedagògicament limitadores. Esperem que els protocols del curs vinent les enviïn a la paperera de la història. El curs ha estat esgotador! Les limitacions pedagògiques, el ball de confinaments, la responsabilitat de mantenir un servei essencial obert i la incompetència dels responsables d’Educació (amb protocols canviants i confusos) han generat una fatiga enorme i un descrèdit absolut del Departament. A diferència d’altres comunitats, i en contra del que vam demanar, no van permetre la jor-

Els reforços COVID, que van permetre en alguns casos reduir ràtios, han estat la millor notícia i experiència del curs anterior, i una de les que compensen l’esforç col·lectiu. Tanmateix, com a recursos provisionals, pensem que es retiraran tan bon punt Brussel·les tanqui l’aixeta nada intensiva a la primària, cosa que hagués estat una mesura preventiva eficaç. Les retallades s’han mantingut. Els nomenaments a dit s’han estès. El neoliberalisme “d’Esquerra” es manté com a pràctica despietada i tòxica. La Conselleria, amb la connivència de la majoria de mitjans, s’ha atribuït mèrits aliens, i ha fet més nosa que servei.

Mª VICTÒRIA GÓMEZ SERÉS Vicepresidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya Doctora en Pedagogia, orientadora i docent a secundària i batxillerat a l’Escola Arabell

2020-2021. UN CURS MARCAT PER LA PANDÈMIA

No cal dir que els fets més significatius d’aquest curs han estat els grups bombolla així com la freqüència amb què s’han tancat. Al llarg de l’any escolar ha estat una constant rebre notificacions de Direcció comunicant el tancament d’un grup per confinament preventiu o bé també l’absència d’alumnat per contacte estret amb algun positiu. Sense deixar de banda el batxillerat, amb el 50% de presencialitat i la pressió de les proves de selectivitat. Aquests fets han posat al descobert la necessitat d’una formació digital per al professorat. És cert que cada cop més els docents som més tecnològics i que ens hem apropiat de l’ús de les pantalles i les connexions. Però des de la perspectiva pedagògica, falta encara copsar l’ús pedagògic de tots aquests elements que tenim a l’abast. No n’hi ha prou de connectar-se per fer classe o perquè l’alumne la pugui seguir des de casa. Les competències digitals s’estan consolidant com a elements bàsics de l’espai educatiu. Per aquest motiu, penso que, en la societat del coneixement en la qual estem immersos, cal una formació competencial basada en el model TPACHK (Technology, Pedagogy and content Knoweldge) on al coneixement didàctic del contingut hi sumem el contingut tecnològic pedagògic més el coneixement tecnològic del contingut. L’organització escolar en grups més reduïts ha estat un encert. Dit això, el fet de perdre especialistes per a poder fer de tutors/tutores ha tingut una doble vessant interessant. D’una banda, hem pogut descobrir docents molt preparats

per a la tutoria i l’acompanyament que potser no havíem descobert, però també hem pogut veure tutors/tutores amb poca formació per desenvolupar aquest acompanyament, així com professionals poc preparats per a impartir matèries que fins ara estaven en mans d’especialistes. De cara al curs vinent, posaria l’esforç en la formació dels docents, tant de primària com de secundària, en dues vessants. Com ja s’ha dit, en primer lloc, cal una formació competencial basada en el model TPACHK, que doni prioritat al coneixement tecnològic pedagògic i al coneixement tecnològic

del contingut. I en segon lloc, i encara més important, necessitem formar els docents dels diferents nivells educatius—tant obligatoris com post-obligatoris— en tutoria i acompanyament dels alumnes i llurs famílies. És cert que en molts casos aquesta és una funció de l’orientador/a (pedagogs/gues, psicopedagogs/ gues...) del centre. Però qui primer ha de fer el cribratge i observar què passa i què li passa a l’alumnat ha de ser-ne el tutor/a, que ha de mirar d’entendre’l, comprendre’l i acompanyar-lo al llarg del curs tant en l’àmbit escolar com personal.

De cara al curs vinent, posaria l’esforç en la formació dels docents, tant de primària com de secundària, en dues vessants: la formació competencial basada en el model TPACHK i la formació en tutoria i acompanyament dels alumnes i llurs famílies

ALBERT SANGRÀ Catedràtic de la UOC i director de la Càtedra UNESCO en Educació i Tecnologia per al Canvi Social de la UOC 15

OPORTUNITATS QUE PASSEN Aquest darrer curs, hem perdut l’oportunitat d’incorporar en el sistema educatiu models que ens permetin reaccionar millor davant de situacions imprevistes d’interrupció de l’educació com les que hem viscut. S’ha intentat replicar la presencialitat per mitjà de pantalles interposades de manera sincrònica sense gaire èxit, si fem cas de les diferents opinions respecte de les experiències viscudes. En aquest sentit, qualsevol lectura positiva ha de trobar la seva causa en l’enorme professionalitat i l’encomiable esforç dels mestres per aconseguir-ho, malgrat la manca de suport i de recursos necessaris. D’altra banda, també s’atribueix aquesta manca d’èxit a les mancances dels models d’educació en línia. La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes. Jo també crec en la necessitat que l’escola sigui presencial. Però això no ha de ser obstacle perquè entenguem la societat en què estem vivint. Si volem eliminar les desi-

gualtats i ser més inclusius i equitatius, cal que tinguem en compte la dimensió digital. Per poder assolir una veritable educació 360º, calen models educatius que transitin entre la presencialitat i l’oportunitat d’incorporar la contribució de molts altres agents educatius de les nostres comunitats a través de mitjans digitals. Ara estem avisats, però continuem sense estar preparats. Encara no sabem prou bé com equilibrar la sincronia amb l’asincronia. Encara no som capaços de fer que l’alumnat desenvolupi al màxim la seva competència d’aprendre a aprendre... i seguim tenint una bretxa digital que l’Administració, malgrat dir que pot generar desigualtats, no tanca de manera definitiva, garantint l’accés a Internet com a dret universal. Ho fiem tot al fet que les escoles puguin estar obertes, però seguim sense saber què farem si una altra eventualitat ens amenaça i hem de tornar a casa. Quina llàstima no

haver après la lliçó. Al setembre començarà un altre curs i tindrem una nova oportunitat. L’aprofitarem?

Ho fiem tot al fet que les escoles puguin estar obertes, però seguim sense saber què farem si una altra eventualitat ens amenaça i hem de tornar a casa. Quina llàstima no haver après la lliçó. Al setembre començarà un altre curs i tindrem una nova oportunitat. L’aprofitarem?

BELÉN TASCÓN Presidenta de l’aFFaC

UNA MIRADA POSADA EN L’INICI DEL CURS 2021-2022 16

Finalitza un curs difícil i complicat. Després del fracàs viscut al mes de juny de 2020 amb la (no) obertura de les escoles, l’inici del curs 202021 es presentava amb pors i inseguretats davant la situació pandèmica, amb nous protocols que han tensionat la comunitat educativa i que han dificultat aconseguir la tranquil·litat i el repòs necessari en la tasca educativa. Els docents, els monitors i monitores, i el personal de neteja i de consergeria han aconseguit que la tasca educativa es pogués desenvolupar amb certes garanties. Però tot i la dedicació de la comunitat educativa, això no ha estat suficient per tornar al punt de partida. Les desigualtats educatives han augmentat: l’avenç cap a l’educació inclusiva (la gran assignatura pendent) no s’ha produït. Ans al contrari, encara estem lluny de l’objectiu i els centres educatius estan més tancats en si mateixos que abans de la COVID-19. Des de l’aFFaC confiem que el proper curs les escoles es tornin a obrir a la comu-

nitat. Tanmateix, ara és el moment d’encarar el proper curs. La situació socioeconòmica és preocupant: indicadors com la taxa de pobresa, l’abandonament escolar prematur o la segregació ens situen a la cua dels països de la UE28. Per altra banda, recordem que Catalunya es el tercer país de la Unió Europea amb més educació privada. La correlació està servida: els països amb més educació pública obtenen millors resultats en aquests indicadors. Així doncs, si volem combatre les desigualtats hem de reforçar la xarxa educativa pública. Finalment, volem destacar que aquest proper curs tenim una gran oportunitat per revertir aquestes desigualtats. L’any 2022 s’han de renovar els concerts educatius i el Govern de la Generalitat té la possibilitat de limitar l’excés d’oferta de places privades, limitant el nombre de grups en cada centre a la demanda que té. Aquesta sobreoferta en moments de davalla-

da demogràfica permet i justifica el tancament de grups d’escola pública, com tradicionalment s’ha fet a Catalunya. Justament el que

L’avenç cap a l’educació inclusiva (la gran assignatura pendent) no s’ha produït. Ans al contrari, encara estem lluny d’aquest objectiu i els centres educatius estan més tancats en si mateixos que abans de la COVID-19. Des de l’aFFaC confiem que el proper curs les escoles es tornin a obrir a la comunitat

HEIKE FREIRE Docent i assessora. Directora del Curs Superior de Pedagogia Verda

QUE EL REMEI NO TORNI A SER PITJOR QUE LA MALALTIA L’aspecte positiu d’aquest curs que ja hem passat és, precisament, que l’hem pogut tirar endavant amb les aules obertes. S’ha pogut comprovar, així, que les escoles no són un focus de contagi. A més, contribueixen de forma notable a normalitzar la vida, en permetre als infants socialitzar amb els seus companys i companyes (la socialització és el rol principal de l’escola) i a les famílies, ocupar-se de les seves obligacions familiars i laborals en lloc d’haver de teletreballar i tenir cura dels fills i filles alhora (quan ja sabem que això és impossible). No obstant això, com a filòsofa i psicòloga que soc, a més de pedagoga, considero que per fer el balanç d’aquest curs cal posar el focus en les dades de salut mental que feia públiques al juny l’Associació Espanyola de Pediatria —i que són una fotografia de com estan els nens i les nenes avui dia—, perquè són molt preocupants. Els infants no han tingut cap problema amb la COVID-19, però sí que s’han multiplicat per quatre els ingressos de pacients a les unitats de psiquiatria infantil i juvenil i les consultes de salut mental d’aquesta franja d’edat també han augmentat. Això és la punta de l’iceberg del malestar enorme que han viscut nens i nenes per una implantació de la normativa sanitària i els plans de contingència de la COVID-19 a les escoles que en cap moment no ha tingut en compte els criteris pedagògics o psicològics de la infantesa, i que s’han aplicat de manera molt diferent segons les capacitats de cada docent. En alguns centres és cert que s’han sabut adaptar bé aquestes normes, però en d’altres, malauradament, no ha estat així i s’han arribat a veure algunes imatges a les aules que no es produïen

des del franquisme, com ara infants fent gimnàstica amb mascareta o aules d’infantil on el rol del mestre s’ha vist limitat a haver de netejar les taules cada cop que un nen o una nena les tocava i a recordar-los constantment que s’apugessin la mascareta. Unes situacions inadmissibles que han contribuït a generar el malestar dels infants i de les quals cal assumir-ne la responsabilitat. I el curs vinent, com es planteja?

Qualsevol normativa sanitària s’ha d’adaptar als projectes educatius del centre i, per damunt de tot, a les necessitats de la infància. L’any passat, ja ho vam advertir, molts infants venien tocats pel confinament i això, en vista de les dades de salut mental, no es va tenir prou en compte a l’hora d’acollir-los de forma prou curosa. Per això, ara toca formar les famílies i el professorat perquè el curs vinent es puguin fer les coses bé

Farem les coses correctament? I què vol dir fer-les correctament? Doncs vol dir que qualsevol normativa sanitària s’ha d’adaptar als projectes educatius del centre i, per damunt de tot, a les necessitats de la infància. L’any passat, ja ho vam advertir, molts infants venien tocats pel confinament i això, en vista de les dades de salut mental, no es va tenir prou en compte a l’hora d’acollir-los de forma prou curosa. Per això, ara toca formar les famílies i el professorat perquè es puguin fer les coses bé. Perquè si no, el remei tornarà a ser pitjor que la malaltia. I l’escola ha de defensar els drets i les necessitats de la infància sempre. No pot ser un lloc on se’n transgredeixin els drets i on en lloc de generar benestar es generi malestar.

IMMA MARÍN Presidenta d’IPA Espanya i fundadora de Marinva

UNA PRIMERA PASSA CAP A LA TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA

Realment aquest ha esta un curs singular. Molts preveien que les escoles no durarien ni un mes obertes. I ves per on, acabem el curs i l’escola s’ha mantingut majoritàriament oberta al llarg de tot l’any. Les aules que han hagut de tancar, ho han fet sense escarafalls. I mestres, infants i famílies, també majoritàriament, s’han esforçat perquè tot funcionés el millor possible. Hem jugat amb les borbolles, les aules, els passadissos, els patis, i tots els racons de l’escola. Els infants, encara que amb restriccions, s’han pogut retrobar amb els seus amics i amigues als centres per jugar, imaginar, compartir… que és el que han de fer les criatures, perquè d’aquí és on neix l’aprenentatge. I l’escola ha pogut tornar a emprendre el seu paper socialitzador. Per tot això ens podem felicitar. Però, és clar, l’escola és també esperit crític i afany de superació i, per tant, ara que les aules tornen a estar en silenci, cal revisar el curs i extreure els aprenentatges que ens han de permetre aprendre dels errors i les mancances i seguir millorant amb voluntat d’excel· lència. I per a mi, la voluntat d’excel·lència esta relacionada amb el fet que infants i adolescents trobin el seu lloc a l’escola, que el sistema faciliti les ganes d’aprendre de

tothom i que no rebutgi ni faci fora ningú. Les mesures restrictives també han frenat moltes apostes innovadores com el treball cooperatiu, la codocència, la lliure circulació amb els més menuts, el joc lliure… Però moltes escoles també se les han enginyat amb esforç, voluntat i creativitat per mantenir l’esperit d’aquestes metodologies... i se n’han sortit amb nota! Són moltes les escoles que se senten preparades per anar més enllà en el seu compromís amb la transformació educativa. I a les quals aquest curs, lluny de desmotivar-les, les ha esperonat per seguir avançant amb la mirada posada en l’alumnat. Res no tornarà a ser igual. Queden moltes assignatures pendents, una és l’equitat dins i fora de la pròpia escola. Però jo em vull centrar en la necessària ludificació de l’aprenentatge. El joc, encara està massa relacionat amb el fora l’aula: el pati, les extraescolars… I quan hi entra, encara ho fa massa encarcarat per les inseguretats dels propis docents, condicionats per l’omnipresent currículum. Tanmateix, cada cop sabem més i millor que el cervell aprèn quan es posa a jugar i que el joc és el llenguatge de la infantesa. Aquesta pandèmia ha sacsejat moltes coses i entre elles els ciments de l’escola. I això es bo. Ens

Les mesures restrictives han frenat moltes apostes innovadores com el treball cooperatiu, la codocència, la lliure circulació amb els més menuts, el joc lliure… Però moltes escoles també se les han enginyat amb esforç, voluntat i creativitat per mantenir l’esperit d’aquestes metodologies (...). Aquest curs, lluny de desmotivar-les, les ha esperonat per seguir avançant amb la mirada posada en l’alumnat. Res no tornarà a ser igual ha tret a tots i totes de la zona de confort. Ningú no n’ha quedat indiferent. I això és sa. La sang circula, el cor batega. Hi ha més vida que mai!

EINES PER AL PROFESSORAT

Llibres per educar en la sostenibilitat Estem vivint una greu emergència climàtica i la Terra ja no pot esperar més: tenir-ne cura és responsabilitat de tots. Una bona manera com (petits, però també grans) podem fer-ho és amb les lectures que us proposem a continuació.

100 COSAS QUE SABER PARA SALVAR EL PLANETA d. a. USBORNE, 2021

YO ME PREGUNTO... LA BASURA Y EL RECICLAJE Katie Daynes USBORNE, 2021

EL LLIBRE DELS PERQUÈS EL PLÀSTIC Katie Daynes USBORNE, 2020

LA COLLA FERRALLA I LA COLLA FERRALLA. AVENTURES A L’ILLA BOSC Fermín Solís Beascoa, 2021

La sèrie de còmic infantil de la Colla Ferralla és una manera entretinguda de descobrir als primers lectors el poder del reciclatge. A través de les

aventures de l’Arruguetes, el Pardal, el Trau, el Fastigoset, l’Elefantina i el Nen bombolla aprendrem els valors de l’ecologia i l’economia circular.

L’editorial USBORNE ens presenta tres lectures per contribuir a generar una consciència sobre la necessitat de tenir cura del nostre planeta. Sabies que per fabricar una llauna nova d’alumini es necessita la mateixa energia que per fabricar-ne 20 de reciclades? Que pintar els edificis de color blanc ajuda a reduir les emissions de carboni? Que consumir menys vedella permet estalviar aigua? O que per evitar utilitzar bosses de plàstic pots fer-te’n una amb una samarreta vella? Amb aquestes propostes didàctiques i entretingudes, aprendrem un munt de dades interessants i coneixerem quins recursos tenim a l’abast per fer front entre tots al repte de la sostenibilitat.

ELS DOCENTS PARLEN

Recerca real a l’aula per millorar l’aprenentatge científic Eva Gorrochategui Matas. Professora de física i química de 2n 3r i 4t d’ESO de l’Institut Josep Comas i Solà de Barcelona.

Com són les partícules subatòmiques? Quina és la massa i la càrrega d’un electró? I d’un neutró o un protó? Què ens indica l’equació d’ona proposada per Schrödinger? Com ens descriu la matèria el model cineticomolecular? Quina és la composició química de l’aire que respirem? Actualment, es demana a un estudiant de secundària que cursa l’assignatura de física i química que sigui capaç de donar resposta a aquestes qüestions i a d’altres de la mateixa índole. Un currículum replet de conceptes abstractes, que sovint s’allunyen de la realitat que envolta el nostre alumnat. Si bé és cert que cada vegada hi ha més consens a l’hora de considerar que un dels objectius primordials de l’educació és que l’alumnat adquireixi un major coneixement científic, encara no hi ha consens sobre com fer-ho. CAL TRENCAR EL MITE DEL “CIENTÍFIC BOIG” Tenint en compte aquest currículum científic tan ple de conceptes abstractes, no resulta estrany que l’alumnat s’imagini un científic com un “geni boig”, un personatge que fa experiments i que intenten sobrepassar els límits de la ciència. Res més lluny de la realitat. Aconseguir que els estudiants tinguin una percepció més rea-

lista de la tasca d’un científic resulta imprescindible per tal de poder despertar en ells la vocació científica. Cal, doncs, trencar aquest mite i promoure un perill més realista del científic. AIXÒ DE LA CIÈNCIA, PER A QUÈ SERVEIX? A banda de trencar aquest mite, també és molt important que els alumnes entenguin per què és útil aprendre ciències. L’alumnat ha de sentir que allò que aprèn a l’aula és rellevant per a la societat, per a ells com a estudiants de ciències i com a ciutadans. I com es pot aconseguir? Apropant a l’aula l’autèntica recerca d’un científic sobre un problema real.

UN PROBLEMA REAL: EL FENOMEN DEL BIG DATA I EL REPTE BARCELONA DADES OBERTES Vivim en una societat on es generen milions i trilions de dades constantment, ja sigui en xarxes socials, a través dels mòbils o sensors tecnològics, entre altres. El tractament d’aquesta quantitat tan gran de dades (que coneixem com a big data), resulta imprescindible per donar resposta a molts problemes reals. Les activitats de recerca proposades pel Repte Barcelona Dades Obertes de l’Ajuntament de Barcelona, adreçades a estudiants de secundària i de batxillerat, permeten treballar

Més enllà del tractament de dades, també resulta imprescindible ensenyar a l’alumnat que una altra funció rellevant d’un científic és el seu paper com a comunicador temes de recerca real a l’aula. L’objectiu d’aquest repte és incrementar les capacitats i habilitats de l’alumnat en el tractament de dades obertes, de molts tipus i característiques dades sobre l’índex de natalitat a Barcelona, sobre contaminants químics atmosfèrics, sobre l’índex de precipitació de la ciutat, etc.). Un dels blocs de dades obertes lligat a les ciències, i en particular a la física i la química, són les dades dels contaminants ambientals registrats en les estaciones meteorològiques de Barcelona. I entre ells, destaquen les dades de diòxid de nitrogen generat pels vehicles. L’estudi d’aquestes dades ens pot donar una idea de quin nivell de contaminació hi ha a la ciutat, de la densitat de vehicles que hi circulen i de l’activitat dels seus ciutadans. A més, en l’època de pandèmia que vivim, aquestes dades també ens proporcionen informació dels efectes que ha tingut el confinament domiciliari en la qualitat de l’aire de la ciutat. Més enllà del tractament de dades, també resulta imprescindible ensenyar a l’alumnat que una altra funció rellevant d’un científic és el seu paper com a comunicador. Que els alumnes aprenguin a presentar els resultats d’una recerca científica en gràfics que finalment s’acabin plasmant en una infografia, amb un titular i una imatge global de la recerca que s’ha realitzat, és molt enriquidor per a ells. D’aquesta manera, la teoria que s’explica a classe sobre la composició química de l’aire que respirem adquireix un cert sentit per a l’alumnat, que veu com la ciència que s’explica a l’aula no deixa de ser ciència sobre el món que ens envolta.

QUALITAT DE L’AIRE I COVID-19: EL CONFINAMENT HA FET DE BARCELONA UNA CIUTAT MENYS CONTAMINADA? Els nivells de NO2 han disminuït durant el confinament

14/03 – 21/06 Catalunya

Barcelona i àrea metropolitana

entre -40 i -80% de mobilitat

PRE-CONFINAMENT

CONFINAMENT

50 µg/m3 a Gràcia

Peu de figura: infografia realitzada per un grup d’estudiants de 3r d’ESO de l’Institut Josep Comas i Solà. S’hi mostren els resultats del tractament de dades obertes sobre contaminants ambientals, pels quals van rebre el 3r premi del Repte Dades Obertes edició 2021 de l’Ajuntament de Barcelona.

LA INFOGRAFIA

LOMLOE Quins canvis suposarà la nova reforma educativa? El sistema educatiu del nostre país viu una nova reforma de la llei educativa. La LOMLOE, creada pel ministeri d’Educació i Formació Professional del Govern espanyol, proposa “fer un pas endavant en equitat, qualitat i excel·lència” de l’educació del nostre país. N’analitzem els eixos vertebradors i quina incidència tindrà a les escoles.

Quins són els seus objectius? Augmentar les oportunitats educatives i formatives de tota la població.

Fomentar l’equitat i evitar la segregació per motius socioeconòmics, d’origen ètnic, per diversitat intel·lectual o orientació de gènere.

Enfortir la competència digital. Promoure l’educació inclusiva i personalitzada.

Impulsar l’educació curricular a través de les competències. Combatre el risc de pobresa infantil.

Quines són les principals modificacions?

A EDUCACIÓ INFANTIL: • S’incrementa el nombre de places públiques per a l’escolarització dels 0 als 3 anys. • Es contribueix al desenvolupament, físic, afectiu, social, cognitiu i artístic dels infants. • Es promou la igualtat de gènere. • Es fomenta la gestió emocional i la promoció de la salut de l’infant. • Es promou la detecció precoç de les necessitats específiques dels alumnes.

Principis pedagògics:

A EDUCACIÓ PRIMÀRIA: • Es fomenta la lectura diària i la lectura en veu alta. • Es promou l’equitat, també entre els alumnes. • Es dona més pes a l’educació artística: es podran desdoblar les assignatures d’educació plàstica i de música i dansa. • S’integren les ciències socials i naturals en una sola àrea: coneixement del medi. • Es fomenta l’educació en valors cívics i ètnics. • S’elimina l’assignatura alternativa a la religió. • Es pot afegir una segona llengua estrangera. • El perfil curricular se centra en continguts, valors, destreses, emocions, motivacions i actituds.

metàforesEs garantirà la inclusió educativa.

Es treballarà la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i la comunicació audiovisual de forma transversal. Es fomentarà la creativitat, l’emprenedoria i les competències digitals. Es dedicarà temps lectiu a desenvolupar projectes i a la resolució col·laborativa de problemes.

A EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I BATXILLERAT: • Desapareix la diferenciació d’assignatures entre troncals, específiques i de lliure configuració. • Se suprimeix l’obligatorietat d’establir itineraris professionals i acadèmics a 4t d’ESO. • Es fomenten les assignatures optatives. • Es promou l’atenció a l’orientació educativa i professional dels alumnes. • Filosofia i Història de la Filosofia passen a ser matèries comuns i obligatòries al batxillerat.

Canvis en els mètodes d’avaluació: S’hauran de crear informes a final de cicle sobre el grau d’adquisició de les competències. Es limita la repetició de cursos. Només es podrà aplicar al final de cada cicle. Es contempla que s’adaptin els criteris d’avaluació per als alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE). Font: Ministeri d’Educació i Formació Professional. Govern d’Espanya.

LES ALTRES MESTRES . VALENTINA I JÚLIA PLANAS (LA INCORRECTA)

“El famós << tinc que>> és un dels errors més insofribles” Valentina i Júlia Planas són les creadores de La incorrecta (@somlaincorrecta), un perfil amb més de 55.000 seguidors a les xarxes socials que reivindica la llengua catalana i ho fa a través de l’humor, la correcció i l’actualitat. Acaben de publicar Parla bé, collons! (Montena, 2021), “una guia incorrecta del català feta amb humor i amor per la nostra llengua” perquè puguem anar pel món “parlant-lo i escrivint-lo millor que Pompeu Fabra”. 24

Emma Bouisset Carrascal

Admetem-ho: el català NO és fàcil. Pronoms febles, accents diacrítics, calcs del castellà... El parlem bé a les escoles o la nostra llengua està en perill? No, no és fàcil! La majoria dels estudis que parlen del futur de la nostra llengua en fan un pronòstic realment preocupant. Aquest futur només depèn de nosaltres i hem de ser-ne conscients. La nostra llengua està en perill des de fa molt de temps. En perill, constantment amenaçada i atacada i, a més a més, desprotegida. Sense entrar en un discurs massa catastrofista ni massa pessimista: si no volem que el català s’acabi extingint, haurem de treballar molt i ho haurem de fer des de les escoles, sí, però també des de les institucions. Perquè aquesta és una problemàtica de país que ens afecta a tots.

Per als centennials, mòbils i xarxes socials són uns aliats de la llengua o, al contrari, s’han convertit en el seu principal botxí? Poden i han de ser un aliat, tot i que en els darrers temps la immediatesa de les xarxes socials i l’ús que n’hem fet d’aquestes han resultat ser més un botxí que no pas un aliat. Hauríem d’aprofitar aquesta immediatesa i capgirar-la, és a dir, utilitzar-la a la inversa, ja que moltes vegades buscar un

dubte és només fer un sol clic! I aquest clic és fàcil, ràpid i gratuït!

Quins són els errors més insofribles que es reprodueixen generació rere generació? Els errors més freqüents solen ser errors d’ortografia, tot i que també en fem molts de morfologia i sintaxi. Els més insofribles potser són els calcs d’estructures del castellà com per exemple el famós “tinc que” o errors de pronominalització com per exemple l’ús el pronom “lis”, que de moment encara no existeix.

Quins trucs podem donar als alumnes (ESO, batxillerat) perquè estimin la llengua i en millorin l’ortografia? La llengua forma part de nosaltres, és identitària i ens pot connectar a mons infinits. Cal que els nostres alumnes siguin conscients de la importància d’aquesta llengua a la seva vida i alhora de la situació d’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana. Però som nosaltres, els docents, els qui hem de parlar el llenguatge que parlen els nostres joves i ser on són ells: Instagram, TikTok, Twitch i etc. Actualitzar el contingut i els materials que fem servir a l’aula penso que és cabdal per poder arribar a ells d’una altra manera. A Parla bé, collons! hem intentat explicar llengua amb un altre llenguatge: fresc, dinàmic i

una mica gamberro. Perquè el contingut és el mateix: accentuació, dièresis, pronoms febles... però la presentació i l’explicació d’aquest es pot fer de mil maneres diferents!

No dominaràs el català fins que no pensis, llegeixis, escriguis i insultis en català? O fins que estimis en català! Potser abans de contestar aquesta pregunta ens hauríem de plantejar què vol dir “dominar el català”: escriure’l bé? I prou? Potser dominar-lo també passa per poder viure plenament en català i fer-ho sense demanar permís (ni perdó!).

A favor o en contra del corrector automàtic? El corrector automàtic ha de ser una eina d’ús puntual, de consulta ràpida que en un moment donat et pugui ajudar a resoldre un dubte, però no pot ser una eina en què confiar-hi un llibre, una revista o un catàleg, per exemple... Bé, nosaltres no ho faríem! Així que ni a favor ni en contra.

Completeu la frase: Google Translator és... Una eina que ben utilitzada pot arribar a ser pràctica i fins i tot útil, però que mal utilitzada et pot arruïnar una campanya publicitària, un negoci o fins i tot la vida (ha, ha, ha!).

#somURL

Graus, màsters i doctorats connectats amb els estudiants, les empreses i el món

Tria el teu!

IQS · Blanquerna · La Salle · Facultat de Filosofia · Esade · Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés · Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi · I.U. Observatori de l’Ebre · I.U. de Salut Mental Vidal i Barraquer · Institut Borja de Bioètica · Escola Superior de Disseny ESDi (centre adscrit)