Guia Ensenyament núm. 212

Page 1

GUIA

NÚM. 212 -1r TRIMESTRE

LA SALUT MENTAL DELS JOVES: UN REPTE QUE ENS INTERPEL·LA A TOTS

3

‘90

ELS MÚLTIPLES CAMINS CAP A L’ÈXIT PROFESSIONAL 10 AVANTATGES DE DOMINAR UNA LLENGUA ESTRANGERA COM PREPARAR-SE PER L’IMPACTE DE LA IA AL MERCAT DE TREBALL

ESPECIAL

FAMÍLIES

ENTREVISTES: ANNA SIMÓ, CONSELLERA D’EDUCACIÓ LAURA PARAROLS, DIRECTORA DEL SALÓ DE ’ENSENYAMENT


r a i d u t s

te r a m r r o

E

F

e x i è Cr èxit r i n e T Fer equip

#

HoPortesDin

P

Grau en Infermeria

Grau en Fisioteràpia

e r b t es O s tede febrer-18h r o 2 2

I dissabte 24 de febrer-10h VIU UNA JORNADA A LA UNIVERSITAT

Participa i experimenta en sessions pràctiques

s

Grau en Informàtica

i Serveis

ESTUDIAR LA TEVA VOCACIÓ ÉS POSSIBLE

www.eug.es

Curs acadèmic 2024-2025 Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 info@eug.es


GUIA

Sumari Entrevista a Anna Simó, consellera d’Educació

La màxima responsable en matèria d’educació de la Generalitat de Catalunya respon a les principals preocupacions d’alumnes, famílies i professorat. Conversem amb ella sobre el calendari escolar, el pressupost d’Educació, els resultats PISA, la comprensió lectora, l’escola inclusiva, l’abandonament escolar i la Formació Professional.

PÀG. 2-5

EDITA:

Món Editorial

Infom Kit LPS, SL Pl. Gal·la Placidia 1-3 . 08006 . Barcelona . Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com . www.moneditorial.com

EDITORA: Laura Pons Salazar

REDACCIÓ: Adrià Gratacós Torras redaccion@komunicakit.com

La salut mental dels joves: un repte que ens interpel·la a tots

Més de la meitat dels alumnes de les universitats espanyoles asseguren patir ansietat o depressió. L’empitjorament de la salut mental entre els joves s’ha convertit en un fenomen transversal que afecta a tots els cursos i branques d’estudi. Hem parlat amb els rectors de les 12 universitats catalanes i associacions de famílies per conèixer la seva visió sobre l’abordatge del benestar emocional entre l’alumnat.

PÀG. 6-14

DISSENY: Maika Fernández Lorenzo DL B 67932014 GUIA ENSENYAMENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-918X GUIA ENSENYAMENT (INTERNET): ISSN 2339-9198

Els múltiples camins cap a l’èxit professional

Un cop acabada l’educació obligatòria, els joves s’enfronten a una decisió transcendental per al seu futur professional: debutar en el mercat laboral o bé continuar estudiant. Les estadístiques mostren com la formació postobligatòria és cabdal per assegurar un futur professional pròsper.

PÀG. 16 I 17

La infografia: els 10 avantatges de dominar una llengua estrangera

Aprendre llengües estrangeres és important a escala formativa i professional, però també té molts altres beneficis per a les nostres habilitats socials i comunicatives, per al nostre benestar psíquic i per moure’ns pel món. Desgranem els 10 principals avantatges de dominar una llengua estrangera.

PÀG. 18 I 19

Un món laboral més intel·ligent: com preparar-se per l’impacte de la IA al mercat de treball

La intel·ligència artificial (IA) està cridada a revolucionar la majoria de les facetes de la nostra vida, també la laboral. Segons estimacions del Fons Monetari Internacional (FMI) el desenvolupament de la IA afectarà sis de cada 10 llocs de treball a Europa. Ara bé, les capacitats de la IA per optimitzar el sectors productius també suposa una oportunitat per impulsar el creixement global i millorar la nostra qualitat de vida.

PÀG. 20 I 21

Entrevista a Laura Pararols, directora del Saló de l’Ensenyament

Del 13 al 17 de març el Recinte Montjuïc de Fira de Barcelona acollirà una nova edició del Saló de l’Ensenyament, una cita ineludible per a tots aquells joves que volen triar el seu futur formatiu. Parlem amb la directora de l’esdeveniment, Laura Pararols, sobre les novetats de l’edició d’enguany i el seu potencial per ajudar a les famílies i els joves a descobrir vocacions.

PÀG. 22-24

1


GUIA

Entrevista a Anna Simó Consellera d’Educació

“La lluita contra l’abandonament escolar prematur implica poder guiar l’alumnat cap aquells estudis que els agradin i que tinguin més sortida laboral” La consellera d’Educació, Anna Simó, respon a les principals preocupacions dels alumnes, les famílies i el professorat. Text: ADRIÀ GRATACÓS TORRAS

Enguany el curs escolar va començar el quart dia laboral del mes de setembre. Els sindicats encara reclamen negociar el calendari escolar. El curs vinent també s’iniciarà a principis de setembre? Des del Departament vam fer una proposta de calendari a la Mesa sindical, a la Junta de Direccions i al Consell d’Educació de Catalunya, on hi ha representada tota la comunitat educativa. Aquesta proposta ha tingut en compte la demanda dels centres de tenir uns dies inicials per preparar el curs i sempre amb la premissa que en cap cas no retornaríem a l’inici de curs després de l’11 de setembre.

2

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar al desembre que calen més recursos a l’àmbit de l’educació, però va descartar que el pressupost d’Educació pugui arribar al 6% del PIB, tal com preveu la llei d’educació. Quin és el topall d’inversió que es pot permetre el Govern en educació? Quan es parla del 6% del PIB hem de tenir en compte totes les administracions que fan polítiques educatives que repercuteixen en el nostre alumnat. També el món local o el Ministeri d’Educació i Formació Professional. En cap cas arribarem al 6% de manera immediata només amb el pressupost del Departament d’Edu-

cació. Crec que és molt destacable el fet que en els darrers dos anys hem incrementat el pressupost dedicat a Educació un 20% i ho continuarem fent perquè l’educació és un àmbit prioritari del Govern en els pressupostos per al 2024. Preveiem que als nous pressupostos tinguem un increment superior al 9% en educació respecte als de l’any anterior. Cal continuar incrementant els recursos en educació i planificar l’assoliment del 6%. Justament, la Generalitat de Catalunya va signar un acord marc amb patronals i sindicats fa unes setmanes on es contempla la in-


GUIA

versió de 34,2 milions d’euros per reduir ràtios d’alumnes per aula a tota l’educació obligatòria. Al curs vinent la ràtio d’alumnes a Catalunya serà d’un màxim de 24 alumnes per aula? La política de reducció de ràtios és progressiva. L’acord es va signar per continuar reduint les ràtios d’alumnes que es va iniciar el curs passat. El curs actual, el segon que s’aplica, les ràtios a infantil 3 i a infantil 4 (4.335 grups) tenen una ràtio d’un màxim de 20 alumnes per aula. L’impacte a infantil ha estat del 86 % en les escoles públiques i del 66 % en les concertades. Com deia, aquesta mesura s’estendrà a mesura que avancin els cursos fins a cobrir tota l’etapa obligatòria, al ritme més àgil possible si disposem dels equipaments i del nombre de docents necessaris. A final d’any, l’educació catalana va copar els titulars dels mitjans de comunicació del país arran dels pit-

jors resultats de la història a l’informe PISA. Els resultats acadèmics dels alumnes catalans cauen tres vegades més que el conjunt de l’Estat espanyol. Quins en són els principals motius? Hi intervenen múltiples factors, com ara la pobresa infantil, la segregació escolar i l’increment de les desigualtats socials. També hi ha incidit la pandèmia i ho ha fet arreu del món, com evidencia l’informe. I també, és clar, la complexitat de les aules. Des de fa temps estem abordant les desigualtats socials i del sistema, dedicant més recursos, més dotacions de professionals i més programes a aquells centres de major complexitat. Tal com ha constatat la Síndica de Greuges, les mesures desplegades des de la signatura del pacte contra la segregació escolar el 2019 han permès reduir un 20% els nivells de segregació a tota Catalunya i més d’un 35% entre barris. Estem anant en la bona direcció, però encara

Sobre els recursos del sistema educatiu:

“Preveiem que

als nous pressupostos tinguem un increment superior al 9% en educació respecte als de l’any anterior

trigarem temps a assolir-ne els objectius. Quan analitzem la davallada competencial, cal tenir en compte que l’alumnat que ha avaluat PISA el 2022 ha tingut dos cursos irregulars a causa de la pandèmia i ha re-

VINE A LA UB! #01

74 graus universitaris

#02

Líder estatal en els rànquings internacionals

#03

Més del 89 % d’inserció laboral

#04

Beques i ajuts a l’estudiant

#05

Mobilitat internacional i nacional

#06

Col·legis majors i residència universitària

ub.edu/vinealaub

TriaUB | Accés a la Uni Informació per triar el grau, notificacions i recordatoris de les dates més importants, consells per superar les PAU, preguntes freqüents, mapes amb les ubicacions de les facultats i informació de les portes obertes.

Descarrega’t l’app 3


GUIA

but menys recursos de suport per les reduccions pressupostàries que van durar dues legislatures. Cal continuar donant més suport als centres de més complexitat i als alumnes més vulnerables, i facilitar la tasca docent. Els resultats són especialment dolents en comprensió lectora. Cal repensar el model d’aprenentatge de la lectoescriptura als centres? Sabeu que estem estudiant, amb consens acadèmic, social i polític, les mesures per a la millora educativa que caldrà implantar. És evident que hi ha àmbits bàsics que repercuteixen en tot l’aprenentatge i que cal assegurar: la comprensió lectora, l’expressió escrita i l’àmbit matemàtic, àmbits en què caldrà aprofundir en un replantejament de la didàctica i un impuls de la personalització. De tota manera, des del Departament ja hem començat a treballar des del 2022 en aquelles qüestions que calia prioritzar. En aquest sentit, al juliol de l’any passat vam posar en marxa el Pla de Millora de les Biblioteques Escolars, que s’emmarca en el Pla Nacional del Llibre i la Lectura aprovat pel Govern, amb un pilot en 50 centres escolars. Així mateix, estem animant la lectura als centres. Per exemple, garantint 30 minuts diaris de lectura a primària, i un espai setmanal de lectura a tots els cursos de l’ESO, alineats amb els currículums. També hem posat en marxa una campanya per a fomentar la lectura a casa entre les famílies. Està demostrat que la lectura en veu alta a casa o altres activitats de lectura milloren notablement els resultats en comprensió lectora i en competències bàsiques.

pràctica docent. Aquest grup farà propostes concretes, específiques i consensuades per tal que tinguin un impacte estructural i amb continuïtat. En paral·lel, tant jo com el meu equip ens hem anat reunint amb persones i entitats que s’han volgut implicar en aquest debat públic per a la millora del nostre sistema. Realment, estic molt satisfeta de la reacció que hi ha hagut com a país i l’esperit de col·laboració que ha mostrat tothom.

Un altre dels deures pendents del Departament és el desplegament del decret l’Escola Inclusiva. El Govern preveu destinar-hi més recursos en els pròxims comptes? Sí, hi dedicarem més recursos i he demanat a la ministra d’Educació que l’Estat s’impliqui més en el finançament de l’escola inclusiva, però només amb recursos no n’hi ha prou. La inversió que preveia el Decret d’inclusiva ja s’ha fet i s’ha sobrepassat amb escreix. Però sabem que amb això no n’hi ha prou. Cal treballar per estendre la cultura inclusiva, potenciant les mesures i suports universals, incrementant i personalitzant les mesures intensives i millorant-ne la governança. Cal treball i inversió interdepartamental, perquè hi ha serveis que no hauria d’assumir l’escola en solitari, en els quals és imprescindible l’acció de Salut o de Drets socials. Quan parlem d’inclusió sovint diem que és necessari un canvi de cultura perquè un sistema inclusiu no és sinònim de presència de personal de suport a l’aula. Les hores de monitor de suport són valuoses, però en cap cas supleixen l’atenció educativa i no garanteixen per se la inclusió. Un sistema inclusiu és aquell Com a resposta a aquests mals re- que garanteix l’èxit educatiu de tot sultats, el Govern i l’oposició han l’alumnat, siguin quins siguin els seus creat una comissió formada per 15 condicionants. experts del sector, que proposaran les primeres mesures a prendre du- El rector de la Universitat de Barcerant els mesos que venen. Quins lona ha assegurat que calen “canvis canvis s’aplicaran en el model edu- profunds” en el grau d’educació. Hi està d’acord? catiu? El Govern va aprovar a principis de Sí, molt d’acord. Els plans d’estudis gener el grup d’experts impulsor que tenim s’han d’actualitzar d’acord de mesures de millores educatives amb els nombrosos canvis de la soa curt i mitjà termini, format per 18 cietat que incideixen en la composipersones amb experiència a l’aula i ció de les aules i la seva gestió. Ara que també han reflexionat sobre la mateix estàvem parlant de la inclusió, 4

Sobre els mals resultats dels alumnes en comprensió lectora:

“Està demostrat

que la lectura en veu alta a casa o altres activitats de lectura milloren notablement els resultats en comprensió lectora i en competències bàsiques

per exemple, i aquesta és una qüestió en la qual també s’haurien de formar els futurs docents. Hi estem treballant amb el Departament de Recerca i Universitats i els degans de les Facultats d’Educació del país. Hem de millorar amb la participació dels dos departaments i de les universitats la formació inicial a magisteri i els màsters de secundària. Una de les bones notícies del curs ha estat l’increment d’alumnes de formació professional. Enguany, més de 150.000 alumnes han optat pels cicles formatius. Estan satisfets amb l’evolució de l’FP? La formació professional té un rol estratègic en el present i el futur del país. Per això n’hem enfortit l’oferta, adequant-la a les necessitats actuals i a la demanda de nous perfils professionals, especialment en els àmbits dels serveis i de la tecnologia. El Mapa de prospectiva –que s’està treballant per tenir-lo a punt al juliol– també ens ha d’ajudar a fer una oferta educativa més ajustada al teixit productiu i de serveis del país, i a generar oportunitats professionals per als joves, que cada vegada més opten per la formació professional.


GUIA

En canvi, l’FP té una taxa d’abandonament encara molt alta, superior al 20%. Quines mesures calen per rebaixar aquesta xifra? L’orientació hi juga un paper cabdal. Som molts conscients de la importància de l’orientació per combatre l’abandonament. Esperem que amb el decret d’orientació, on es recolliran actuacions adreçades a les diferents etapes educatives, i amb iniciatives com aquesta del Saló de l’Ensenyament, puguem fer un millor acompanyament formatiu als joves. La lluita contra l’abandonament escolar prematur implica poder guiar l’alumnat cap aquells estudis que els agradin i que tinguin més sortida laboral. I afegir-los opcions adequades al que necessiten i esperen, també.

escoles i instituts que estableixin les seves pròpies normes. Per què s’ha decidit que siguin els centres educatius els que estableixin aquests criteris? A la primària no hi ha d’haver mòbils. Però a la secundària, el Departament ha donat instruccions per regular-ne i restringir-ne l’ús. Els centres, en el marc de la seva autonomia, han d’establir les seves normes d’acord amb aquestes instruccions, sempre tenint en compte el dret de l’alumne a rebre una educació digital, facilitar espais de concentració durant les hores lectives i gestionar la convivència en els espais comuns. La participació d’alumnat, docents i famílies en la definició de les normes de cada centre és imprescindible i necessari, el debat és imprescindible i necessari.

El Departament també ha pres mesures per regular l’ús del telèfon mòbil a les aules, i deixa a les

Previsiblement, la legislatura actual acabarà d’aquí a un any. Quins objectius es marca com a conselle-

ra per assolir en aquests 365 dies restants de mandat? Prioritzar totes aquelles polítiques que generen equitat i acompanyament on més cal i a qui més cal. Cal reforçar el personal d’atenció a la diversitat i tot el personal d’atenció educativa als centres. Hem de desplegar el sistema inclusiu. Hem d’encarrilar aquelles mesures sorgides del debat públic i del Grup impulsor que ens permetin millorar el sistema, entre les quals, restablir les condicions laborals, garantir la gratuïtat de l’etapa 0-3, desplegar l’educació a temps complet, millorar la formació docent, canviar les eines d’avaluació del sistema, millorar l’acollida, continuar lluitant contra la segregació, reduir les taxes d’abandonament escolar i recuperar els aprenentatges de les competències lectores i matemàtiques, amb recursos, materials i acompanyament als centres que ho requereixin.

Sobre l’ús del telèfon mòbil a les aules:

“A la primària no

hi ha d’haver mòbils. Però a la secundària, el Departament ha donat instruccions per regular-ne i restringir-ne l’ús

TU

Cicles formatius sanitaris

decideixes el teu

FUTUR.

CFGM

CURES AUXILIARS D'INFERMERIA FARMÀCIA I PARAFARMÀCIA CFGS

LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC HIGIENE BUCODENTAL PRÒTESI DENTAL ORTOPRÒTESI I PRODUCTES DE SUPORT DIETÈTICA DOCUMENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ SANITÀRIES IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR 2+1 EN CFGS

CURS DE SELECTIVITAT

SEMIPRESENCIALITAT

ENS ADAPTEM A LES TEVES NECESSITATS, OFERIM UNA EDUCACIÓ COMPLETA PER ARRIBAR AL FUTUR QUE TANT DESITGES.

TAMBÉ CICLES ONLINE @erycbarcelona www.ramonycajal.com

5


GUIA

La salut mental dels joves: un repte que ens interpel·la a tots Més de la meitat dels alumnes de les universitats espanyoles asseguraven, l’any passat, haver patit ansietat o depressió. Aquests percentatges, publicats en un informe del Govern d’Espanya l’estiu de l’any passat, encara serien més alts (fins al 70%) si ens atenim a les dades publicades d’un estudi elaborat per la Universitat d’Oviedo. Els comportaments ansiosos i depressius entre els joves han crescut de forma exponencial en els darrers quatre anys. L’empitjorament de la salut mental dels estudiants és transversal a tots els cursos i branques d’estudi. Una problemàtica estructural que té múltiples motius i que afecta directament en el rendiment acadèmic i la qualitat de vida dels joves. La dificultat d’expressar el malestar emocional i demanar ajuda és encara el principal entrebanc per millorar la salut mental dels joves. Un 60% dels estudiants universitaris asseguren que els costa demanar ajuda psicològica o compartir les seves preocupacions amb el seu entorn. Tanmateix, cada cop són més els joves que decideixen acudir al suport psicològic. El 65% dels alumnes de les universitats

6

espanyoles ho ha fet en el darrer any. Els joves asseguren sentir-se atrapats per les preocupacions i incapaços d’afrontar el futur, sobretot els estudiants de Ciències, Ciències Socials, i els d’Arts i Humanitats. El deteriorament de les expectatives laborals és un altre dels propulsors del malestar emocional dels estudiants, segons l’estudi de la Universitat d’Oviedo. L’ansietat i la depressió, tant en casos lleus, moderats o greus, afecta la capacitat dels alumnes de concentrar-se, a les seves relacions interpersonals i al rendiment acadèmic; també afecta la capacitat de parlar en públic i és un dels

principals motius que porta els joves a considerar l’abandonament dels estudis. Davant d’aquesta problemàtica global i transversal, les universitats miren d’entomar el repte de millorar l’estat mental dels seus alumnes. Un exemple el trobem en la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha fet de la millora de la salut mental un dels propòsits de la institució en aquest curs. Per conèixer com afronta la comunitat educativa el repte de millorar la salut mental dels seus alumnes, preguntem sobre aquesta temàtica als rectors de les universitats catalanes i associacions de famílies.


P

GUIA

C

Cicles Formatius

e r b t O e s s e e r r - 1 0h b e t f e r o 4d 2

Inscriu-te a www.eug.es

Viu els cicles en un entorn universitari

CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes

CFGS - Desenvolupament d’aplicacions

Multiplataforma

Orientació a Business Intelligence

CFGS - Desenvolupament d’aplicacions Web Perfil professional

Estudiar la teva

Bioinformàtica

vocació és possible

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 cicles.formatius@eug.es

Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona


GUIA

UNIVERSITAT

Q uè en pensen les universitats catalanes Celombenestar aborda la universitat emocional dels seus alumnes

UB

JOAN GUÀRDIA

Rector de la Universitat de Barcelona

UAB

JAVIER LAFUENTE Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona

8

A la Universitat de Barcelona treballem perquè l’etapa universitària afavoreixi tant el desenvolupament acadèmic com el desenvolupament personal dels nostres alumnes. Amb l’objectiu que el benestar de l’alumnat formi part del model educatiu, hem posat en marxa un pla de millora que inclou, entre altres accions, el reforçament del Pla d’acció tutorial de la UB, perquè el professorat disposi de més recursos per atendre els estudiants amb trastorns mentals, i l’organització de tallers, cursos, conferències i activitats d’autocura, perquè ajudin l’alumnat a gestionar i superar possibles situacions de malestar.

La UAB dedica el curs 2023-2024 al benestar emocional perquè és un dels grans reptes socials que afrontem en uns temps marcats per la incertesa i pel ràpid desenvolupament tecnològic. Volem que la UAB sigui un entorn saludable on l’alumnat, a més de formar-se per ser excel·lents professionals i ciutadans amb una gran capacitat transformadora, donin prioritat al seu benestar emocional i al de les persones que els envolten. Per això hem programat activitats per desestigmatitzar els problemes de salut mental i donar eines a la comunitat universitària per millorar la seva qualitat de vida.

“Amb l’objectiu que el benestar de l’alumnat formi part del model educatiu, hem posat en marxa un pla de millora que inclou, entre altres accions, el reforçament del Pla d’acció tutorial de la UB”

“La UAB dedica el curs 2023-2024 al benestar emocional perquè és un dels grans reptes socials que afrontem en uns temps marcats per la incertesa”


GUIA

UPC

DANIEL CRESPO

Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech

UPF

LAIA DE NADAL

Rectora de la Universitat Pompeu Fabra

L dC UP

JAUME PUY LLORENS Rector de la Universitat de Lleida

La universitat ha de ser un espai de benestar i la UPC vol garantir que ningú quedi enrere. Disposem d’un Servei d’Orientació Psicològica i un telèfon d’atenció gratuït per a la detecció primerenca de problemàtiques de salut mental amb l’objectiu de reduir la incidència. En cas de l’estudiantat amb necessitats de suport educatiu oferim entrevistes d’acollida individuals, i facilitem adaptacions docents i tutories individuals. Alhora, disposem d’un programa específic per als doctorands per reduir/gestionar l’ansi-

És una prioritat per a la UPF. El Servei d’Assessorament Psicològic vetlla tant per l’adaptació de l’estudiant al món universitari

“Prioritzem la prevenció i la creació d’un entorn propici per al desenvolupament acadèmic i personal dels estudiants des del primer moment”

A la UdL som conscients de la importància de vetllar pel benestar emocional, i, en darrer terme, la salut mental de l’estudiantat. Per això disposem d’un Servei d’Atenció Psicològica i d’un altre de Suport Psicopedagògic adreçat a estudiants. També adrecem a tots els col·lectius cursos sobre salut emocional.

“Disposem d’un Servei d’Orientació Psicològica i un telèfon d’atenció gratuït per a la detecció primerenca de problemàtiques de salut mental amb l’objectiu de reduir la incidència”

etat i l’estrès. Això se suma a les altres activitats per al benestar com l’oferta esportiva o els espais de socialització.

com per la seva estabilitat emocional i, fins i tot, ofereix un suport personalitzat d’atenció psiquiàtrica si és necessari. També prioritzem la prevenció i la creació d’un entorn propici per al desenvolupament acadèmic i personal dels estudiants des del primer moment. El programa d’acollida facilita l’aterratge dels nous estudiants i, si és necessari, disposem d’un servei de mediació per resoldre els conflictes que puguin sorgir de la vida i les relacions als campus.

Enguany participem també al Programa Ocell de Foc, promogut per la Generalitat de Catalunya i el Tercer Sector, d’atenció i promoció de la salut mental entre el jovent i de lluita contra l’estigma social. A més, estem organitzant les jornades «Trio La Vida», de prevenció del suïcidi.

“Disposem d’un Servei d’Atenció Psicològica i d’un altre de Suport Psicopedagògic adreçat a estudiants. També adrecem a tots els col·lectius cursos sobre salut emocional” 9


GUIA

UdG

JOAQUIN SALVI MAS Rector de la Universitat de Girona

URV

JOSEP PALLARÈS MARZAL Rector de la Universitat Rovira i Virgili

10

La pandèmia va intensificar la consciència de la necessitat d’estar pendents de la salut emocional dels estudiants. Des de múltiples aspectes: l’ansietat i l’estrès pels exàmens, les relacions interpersonals i la cura afectiva i sexual, els estats de depressió, el consum de substàncies com drogues o alcohol, la mateixa regulació dels sentiments. Des d’aleshores, i tenint com a referència el ja vigent Pla de Salut, la Universitat de Girona proposa cada curs, a partir de les accions que du a terme el Servei d’Atenció Psicològica, d’addiccions i salut afectiva i sexual un seguit d’accions que lidera la Unitat de Compromís Social i Orientació Professional i que consisteixen en un espai segur on parlar de necessitats, pors i inquietuds, amb acompanyament psicològic de tres psicòlegs i una llevadora, amb informació i orientació personalitzada. Concretament, s’ofereixen els cursos següents: Prevenció de la conducta suïcida: guardians de

La preocupació per garantir el benestar emocional de l’alumnat, ha anat creixent en els darrers anys a totes les universitats catalanes. De vegades, però, la situació personal o les circumstàncies poden afectar-ho de forma greu, i també el seu rendiment acadèmic. Per aquests casos, la URV posa a l’abast del seu estudiantat el Servei d’Atenció Psicològica (SAP), on es gestionen les peticions de suport i atenció per garantir el benestar emocional, millorar el rendiment acadèmic o iniciar algun tractament. Ho fem sense desvincular-ho

“La Universitat de Girona proposa cada curs, a partir de les accions que du a terme el Servei d’Atenció Psicològica, d’addiccions i salut afectiva i sexual un seguit d’accions que lidera la Unitat de Compromís Social i Orientació Professional”

la salut mental, Prevenció dels trastorns de la conducta alimentària, Consum de drogues i drogodependències, Salut, drogues i sexualitats saludables.

“La URV posa a l’abast del seu estudiantat el Servei d’Atenció Psicològica (SAP), on es gestionen les peticions de suport i atenció per garantir el benestar emocional, millorar el rendiment acadèmic o iniciar algun tractament”

de la seva experiència i vida dins i fora de les aules.


GUIA

URL

JOSEP ANTONI ROM RODRÍGUEZ Rector de la Universitat Ramon Llull

“Salut mental, salut mundial: un dret universal”. Aquesta va ser la frase triada per celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental de l’any 2023. Tota la humanitat —no només uns quants— pateix una pandèmia que, en bona part, és conseqüència de la pandèmia de Covid-19. Ens hem exposat a les múltiples limitacions del nostre mode de vida i som responsables de crear entorns més saludables, també a la universitat. Des de fa tres anys a la URL coordinem tots els nostres serveis per a oferir eines a la comunitat, com les Jornades sobre Salut Mental, per millorar els nostres programes de promoció i prevenció. I és que no hi ha salut sense salut mental.

“Des de fa tres anys a la URL coordinem tots els nostres serveis per a oferir eines a la comunitat, com les Jornades sobre Salut Mental, per millorar els nostres programes de promoció i prevenció”

Sigues solidari des de l’ESCOLA! Col·labora amb Pallapupas creant el teu esdeveniment solidari i ajuda’ns a portar l’humor a nens i nenes hospitalitzats/des! Què puc fer?

Xocolatada

Mercat solidari

Festa de disfresses

Esmorzar solidari

Jornada familiar

Castanyada o dia Solidari

Com fer-ho possible?

Visita undiadenassos.org o escriu-nos a pallapupas@pallapupas.org

undiadenassos.org

11


GUIA

UOC

ÀNGELS FITÓ

Rectora de la Universitat Oberta de Catalunya

Des de la seva creació, la UOC s’ha definit per posar al centre del seu model educatiu a l’estudiantat. Aquesta centralitat ha marcat com entenem l’aprenentatge, la recerca, la gestió, la difusió i la transferència del coneixement, però també com acompanyem a l’estudiant al llarg d’un període formatiu on impacta tant l’exigència acadèmica com les mateixes dinàmiques personals i col·lectives. En aquest sentit, la tutoria esdevé una figura clau, tant pel seu caràcter singular, com pel seu imprescindible paper com a referent de continuïtat al llarg

de tots els estudis –des d’abans de la matrícula fins després de la titulació—. En un entorn virtual com el nostre, resulta un element essencial per acollir, per detectar necessitats, per fomentar el sentiment d’identitat i pertinença i per donar l’imprescindible suport acadèmic i emocional. A més, convençuts de la importància de treballar pel benestar emocional de la nostra comunitat, estem desenvolupant el servei de psicologia per a l’atenció online. Perquè una formació completa ha de ser necessàriament integral.

“En un entorn virtual com el nostre, resulta un element essencial per acollir, per detectar necessitats, per fomentar el sentiment d’identitat i pertinença i per donar l’imprescindible suport acadèmic i emocional”

C UVic-UC

JOSEP ELADI BAÑOS DÍEZ Rector de la Universitat de VIC – Universitat Central de Catalunya

12

Per tal de vetllar pel benestar emocional dels seus alumnes, la UVic-UCC compta en els seus campus amb un servei de suport a l’estudiant, que ofereix atenció psicològica i de teràpia ocupacional individualitzada a estudiants amb dificultats emocionals, psicològiques, personals, socials i acadèmiques. L’acompanyament també s’adreça a aquelles persones que necessiten adaptacions físiques dels espais per poder desenvolupar-se amb facilitat en l’entorn de la Universitat. Aquest enfocament fomenta una cultura de diversitat i d’igualtat d’oportunitats i entronca amb un programa de tutories personalitza-

des que amb la mateixa finalitat es preveu de posar en marxa el curs vinent.

“La UVicUCC compta en els seus campus amb un servei de suport a l’estudiant, que ofereix atenció psicològica i de teràpia ocupacional individualitzada a estudiants amb dificultats emocionals, psicològiques, personals, socials i acadèmiques”


GUIA

UIC

ALFONSO MÉNDIZ Rector de la Universitat Internacional de Catalunya

A UIC Barcelona acompanyem els nostres alumnes de manera integral des del primer moment perquè treguin el màxim profit de l’experiència universitària. El seu benestar emocional és fonamental per a nosaltres. En aquest sentit, els oferim un servei de mentoria en el qual un professional els acompanya de manera individual perquè assoleixin els seus objectius personals i professionals, mentre els ensenya, tan tècniques per reduir l’estrès com per gestionar el temps i millorar les habilitats personals. Així mateix, a les nostres instal· lacions disposem de Support, Clínica Universitària de Psicologia i Psiquiatria. La nostra clínica està al servei de tota la comunitat universitària i és oberta a la societat; tothom qui necessiti un professional de la salut mental s’hi pot dirigir i serà atès com es

mereix. A la nostra universitat ens agrada cuidar les persones: atendre-les i tractar-les de manera personalitzada.

Si la nostra universitat ha arribat aquest curs a mig segle d’existència és perquè ha demostrat voluntat i capacitat de comprometre’s amb el projecte personal dels estudiants que hi han passat. En la Universitat Abat Oliba CEU pensem que la universitat pot ser el lloc ideal perquè la persona vegi com

a possibles coses que abans li semblaven inassolibles. I per a això és fonamental que la comunitat universitària en conjunt sigui capaç de fer de la institució el lloc que l’estudiant percebi com un punt de suport, de relacions personals sinceres i de foment de la seva autoestima i dimensió espiritual.

F PU UE C

“Els oferim un servei de mentoria en el qual un professional els acompanya de manera individual perquè assoleixin els seus objectius personals i professionals, mentre els ensenya, tan tècniques per reduir l’estrès com per gestionar el temps”

RAFAEL RODRÍGUEZ-PONGA Rector de la Universitat Abat Oliba CEU

“A la Universitat Abat Oliba CEU pensem que la universitat pot ser el lloc ideal perquè la persona vegi com a possibles coses que abans li semblaven inassolibles”

13


GUIA

associacions de famílies i entitats

Com es pot abordar el benestar

emocional dels joves des de la comunitat educativa

PATRÍCIA SARRIAS

Presidenta de Fapaes Catalunya

RAMIRO A. ORTEGÓN DELGADILLO Soci de SEER, entitat membre de l’ACELLEC

14

Reconèixer la importància de la salut mental i del benestar emocional, sense estigmes ni prejudicis, podria ser el primer pas per abordar des de l’entorn familiar el repte d’acompanyar i facilitar una educació emocional als nostres fills i filles. Verbalitzem i normalitzem la demanda d’ajuda. Prendre consciència que no tot depèn de l’escola ni dels docents. Hi ha moltes coses que depenen de nosaltres i de la nostra corresponsabilitat, com a mares i pares. Un estil educatiu molt facilitador o la sobreprotecció limiten el desenvolupament de l’autonomia i no faciliten les habilitats emocionals ni la resiliència necessària per créixer i, afrontar un futur malauradament, cada cop més complicat.

Des de l’abordatge que fem les entitats socioeducatives és útil poder entendre el benestar emocional com a salut o convivència. Veure com vivim les relacions i les situacions del dia a dia ens ajuda a entendre què vol dir apropar-nos al benestar emocional. Abordar implica tenir una estratègia per afrontar allò que sabem que es mou en el món emocional d’infants i joves; és donar resposta de forma conscient i preparada tenint un pla com a família o com a centre, equipament o servei. Afrontar implica no sols anticipar-nos preventivament o en l’actuació derivada de la resposta a un cas. És també

“Hem de deixar que els nostres fills i filles experimentin amb el fracàs i la frustració. Deixar-los que siguin responsables dels seus actes, dels seus errors”

Hem de deixar que els nostres fills i filles experimentin amb el fracàs i la frustració. Deixar-los que siguin responsables dels seus actes, dels seus errors. En definitiva, les famílies necessitem acompanyament i formació, i els centres educatius necessiten incorporar altres perfils professionals per garantir un abordatge integral.

generar espais de detecció acollint allò que sabem que passarà (canvis, transicions i dols, conflictes i riscos), i noves situacions inesperades que no volem que passin (situacions de violència i maltractament, trastorns associats a la salut, etc.). Tenir present el benestar és tenir cura de les emocions de cada persona, també de les nostres com acompanyants.

“Abordar implica tenir una estratègia per afrontar allò que sabem que es mou en el món emocional d’infants i joves”


GUIA

Í O CATALUNYA

`

Pablo Tallón

de dilluns a divendres de 7h a 10h Escolta’l a les freqüències de SER CATALUNYA, a Sercatalunya.cat, i a les apps de la Cadena SER i SER Catalunya

Barcelona 103.5 fm Viella 97.2 fm

Castell d’Aro 101.9 fm

Sort 89.6 fm Reus 97.7 fm

El Vendrell 104.0 fm

Girona 104.0 fm

Lleida 103.6 fm Figueres 104.4 fm

Manresa 104.4 fm

Andorra 92.1 fm 15


GUIA

Els múltiples camins cap a

l’èxit professional

Un cop acabada l’educació obligatòria, els joves s’enfronten a una decisió transcendental per al seu futur professional: debutar en el mercat laboral o bé continuar estudiant. Les estadístiques mostren com la formació postobligatòria és cabdal per assegurar un futur professional pròsper. Els joves que triïn seguir estudiant també es trobaran amb altres dilemes; podran escollir entre el batxillerat i un cicle formatiu de grau mitjà. Les dues opcions permetran accedir a l’educació superior, però només el batxillerat permetrà accedir també a la universitat.

F

ormació professional o batxillerat? Grau superior o universitat? El sistema educatiu català planteja un enorme dilema als joves a partir dels 16 anys. Un cop acabada l’educació obligatòria és hora de pensar el camí formatiu que començarà a crear el perfil professional de cada alumne. Això fa de l’adolescència una etapa cabdal per al futur dels joves, que han de decidir si volen entrar directament al mercat laboral, o bé continuar estudiant. Si ens atenim a les dades oficials, es constata una conclusió clara: continuar estudiant és millor opció que finalitzar l’etapa formativa a l’ESO, com a mínim a escala retributiva. Segons dades publicades pel portal de treball Infojobs, les persones amb títols d’educació

16

postobligatòria, poden arribar a cobrar, de mitjana, 10.000 euros anuals més que les persones que només compten amb estudis bàsics. L’informe d’Infojobs assegura que, a l’Estat espanyol, el sou mitjà

d’un titulat universitari supera els 29.000 euros, mentre que el salari d’una persona amb només l’ESO se situa en els 19.407 euros. A mig camí es troben els sous de les persones amb formació professional (24.875€) i batxillerat (25.718€).

SOU MITJÀ A L’ESTAT ESPANYOL SEGONS NIVELL D’ESTUDIS 40.000 30.000 20.000 10.000 0

Amb estudis universitaris

Font: Infojobs

Amb batxillerat

Amb Formació Amb estudis Professional bàsic


GUIA

Les diferències salarials existents segons el nivell d’estudis constaten la importància de l’educació superior per assolir un lloc de feina ben remunerat. Ara bé, els camins a emprendre per crear un perfil professional determinat són nombrosos. Un cop acabada l’ESO,

els estudiants que volen continuar amb els estudis poden optar per cursar un cicle de grau mitjà, o bé pel batxillerat. Les dues opcions tenen una durada de dos anys, i permet accedir després a estudis superiors. Ara bé, en el cas del batxillerat, el jove podrà triar en-

DEMANDA LABORAL A CATALUNYA SEGONS NIVELL D’ESTUDIS 2022 NIVELL FORMATIU Formació Professional Titulació universitària ESO Batxillerat Màsters i postgraus Font: The Adecco Group. Informe Infoempleo Adecco 2022.

GAIREBÉ LA MEITAT DE LES OFERTES LABORALS DE CATALUNYA DEMANEN UN GRAU EN FP Tot i que, a priori, la universitat auguri una major retribució, no tots els indicadors oficials asseguren que els estudis universitaris siguin millor opció que la formació professional. Segons dades de l’Informe Infoempleo d’Adecco, l’oferta de llocs de feina per a persones amb cicles formatius s’ha disparat els darrers anys. Tan és així que al 2022 el 44,68% de les vacants a Catalunya demanaven una titulació de grau mitjà (16,3%) o superior (28,4%). La universitat encara és una bona porta d’entrada al mercat laboral, però actualment només aglutina el 26,4% de l’oferta de treball a Catalunya. Una xifra que ha caigut més d’un punt en els últims dos anys. Les dades de l’estudi d’Adecco situen Catalunya com la comunitat autònoma de l’Estat espanyol on més es demanda l’FP, amb una diferència de més de 10 punts. La demanda creixent de titulats

en formació professional per part del mercat laboral català està comportant un auge en el nombre d’estudiants de cicles de grau mitjà i superior al principat, i gairebé atrapa als universitaris. Amb dades del 2022, a Catalunya hi ha 228.717 estudiants a les universitats del país, mentre que el nombre d’estudiants de cicles de formació professional se situa en 225.232. Les dades del Departament d’Educació mostren com el nombre d’estudiants d’FP a Catalunya ha passat de suposar el 30,5% dels alumnes matriculats el 2017 a gairebé el 38% el 2022. En canvi, el nombre d’estudiants universitaris ha caigut del 47,6% el 2017 al 42,9% actual. L’ABANDONAMENT DELS CICLES FORMATIUS: LA GRAN TASCA PENDENT El creixement exponencial de la formació professional a Catalunya, tant en el camp formatiu com en el laboral, compta encara amb una gran xacra: l’abandonament escolar. Segons dades del Depar-

tre accedir a estudis universitaris, a través de les proves d’accés a la universitat (PAU), i la Formació Professional de grau superior. En canvi, els estudiants de grau mitjà només podran optar a fer un cicle de grau superior.

“Les persones

amb títols d’educació post-obligatòria, poden arribar a cobrar, de mitjana, 10.000 euros anuals més

tament d’Educació, el 23% dels estudiants d’un grau mitjà de formació professional deixa els estudis abans d’acabar el primer curs. Un percentatge molt superior al de l’ESO (6,4%) o el batxillerat (5%). El percentatge, tot i disminuir lleugerament el 2020 i el 2021, l’any 2022 (el darrer del qual es tenen dades) es va tornar a enfilar a nivells similars als existents abans de la pandèmia. L’FP COM A VIA D’ENTRADA A LA UNIVERSITAT Els múltiples camins formatius que es dibuixen un cop acabada l’educació obligatòria no són irreversibles. Si s’opta per un estudi de formació professional de grau superior (o per un de grau mitjà i després se’n cursa un de superior) es pot accedir, més endavant a la universitat. De fet, el 13,2% de l’alumnat matriculat a les universitats espanyoles el 2023 provenien d’un cicle d’FP de grau superior. Els camins per trobar la vocació (i l’èxit) professional són diversos i complementaris.

17


GUIA

Els 10 avantatges de dominar una llengua estrangera A Europa es parlen més de 80 llengües diferents. En un context cada cop més global i connectat, el domini de llengües estrangeres esdevé cabdal per al desenvolupament personal i professional de les persones. A Catalunya, els nivells d’anglès dels estudiants d’ESO ha baixat substancialment des del 2020, i el país ha caigut fins a la 14a posició en el rànquing europeu de domini de la llengua anglesa. Aprendre llengües estrangeres és important a escala formativa i professional, però també té molts altres beneficis per a les nostres habilitats socials i comunicatives, per al nostre benestar psíquic i per moure’ns pel món. Aquests són els 10 principals avantatges de dominar una llengua estrangera. 01 Majors oportunitats laborals

Escoltar, parlar, llegir i escriure. Les quatre habilitats comunicatives predominants entre els humans es potencien quan aprenem una llengua estrangera. Quan el nostre cervell adquireix una llengua amb una estructura gramatical diferent, també amplia les seves capacitats de comunicar-se. A més, en conèixer més d’una llengua pots entendre i fer-te entendre en contextos en què el teu idioma no és el predominant.

03 Comporta beneficis cognitius i

04 És una peça clau en les competències

d’aprenentatge

Dominar una llengua estrangera també té beneficis per al teu cervell. Un informe publicat a The Journal of Neurocience assegura que les persones que parlen dos o més llengües des de la infància tenen més flexibilitat cognitiva que els només en parlen una. Això fa que les persones bilingues o plurilingües tinguin més facilitat d’adaptació en un context imprevist i major capacitat de resoldre problemes.

18

02 Millora les habilitats comunicatives

El 20% de les ofertes laborals a l’Estat espanyol demanen que el candidat domini la llengua anglesa, segons un informe publicat per l’OCDE. El percentatge ronda el 25% si s’afegeixen altres idiomes, com el francès o l’alemany. Aquest percentatge és molt superior a la resta de la Unió Europea, on gairebé la meitat de les ofertes laborals exigeixen que el candidat domini més d’una llengua oficial del Vell Continent.

transversals

Tant en l’entorn acadèmic com professional o personal, no només són importants les competències tècniques. Les competències transversals, com la intel·ligència emocional, el treball en equip, la iniciativa, el pensament crític o l’autonomia es desenvolupen més fàcilment entre aquelles persones que saben parlar un idioma estranger.


GUIA

Salut Hallå

05 Permet ampliar el coneixement

social i cultural

Un idioma sempre ve acompanyat d’una cultura i una societat concreta. Llengua i cultura són dos termes indestriables, i això fa que a l’hora d’aprendre un idioma també estiguis aprenent una nova cultura. Les llengües són, al cap i a la fi, tècniques de comunicació i estructures lingüístiques que són part del coneixement social i cultural transmès i heretat al llarg dels anys.

06 Brinda noves opcions d’oci En un món cada cop més global i connectat, hi ha una bona part de l’oferta d’oci que no és en la nostra llengua. Des de pel·lícules, sèries o cançons, fins a llibres, exposicions o obres de teatre. En una societat diversa i plural com la catalana, l’oferta d’oci al nostre abast és molt més gran si dominem més llengües.

07 Augmenta la creativitat

Els infants i joves bilingües tenen majors capacitats d’aprenentatge, d’anàlisi i de creativitat. El llenguatge és l’encarregat de donar forma al món i de saber-lo transmetre. Conèixer paraules, conceptes i expressions en diferents idiomes, ens farà incrementar la nostra creativitat. També ho farà el coneixement d’aquelles cultures que hem après gràcies a les llengües estrangeres.

09 Prevé l’aparició de trastorns

neurodegeneratius

Segons alguns estudis, l’edat dels primers signes de demència en adults monolingües se situa en els 71,4 anys. En canvi, per a aquelles persones que parlen més d’una llengua els primers signes apareixen més tard, als 75,5 anys.

08 Fomenta l’aprenentatge

de nous idiomes

Aprendre un segon idioma durant la infantesa i l’adolescència és molt més fàcil que fer-ho més endavant. A més, les persones que ja dominen alguna llengua estrangera, els serà més fàcil aprendre’n una altra.

10 És una eina indispensable

per veure món

Es calcula que a tot el món existeixen més de 7.000 idiomes. Això fa que el més probable és que quan viatgis a un altre país et trobis que no parlen el teu idioma. Aprendre 7.000 idiomes és impossible, però dominar un o dos idiomes estrangers et permetrà viatjar més segur, poder-te comunicar amb més gent i tenir una molt millor experiència.

19


GUIA

Un món laboral més intel·ligent:

com preparar-se per l’impacte de la IA al mercat de treball La intel·ligència artificial (IA) està cridada a revolucionar la majoria de les facetes de la nostra vida, també la laboral. Segons estimacions del Fons Monetari Internacional (FMI) el desenvolupament de la IA afectarà a sis de cada 10 llocs de treball a Europa. Ara bé, les capacitats de la IA per optimitzar el sectors productius també suposa una oportunitat per impulsar el creixement global i millorar la nostra qualitat de vida.

L

a IA s’ha erigit en l’impulsor definitiu de la revolució tec· nològica viscuda arreu del món des de les darreres dècades. La capacitat d’aquest camp de la informàtica de crear sistemes intel· ligents, canviarà per complet l’or· ganització del treball en la majoria d’economies del planeta. Amb la IA, les màquines poden apren· dre de la seva pròpia experiència i ajustar-se a noves aportacions

20

i tasques, tal com fem els éssers humans. Això farà que molts llocs de treball que fins ara no era pos· sible automatitzar, sí que ho sigui a partir d’ara. L’FMI és contundent sobre la capacitat de la IA d’inter· cedir en el mercat laboral assegu· rant que el 60% dels llocs de feina actuals a les economies avançades podrien canviar o desaparèixer a causa d’aquesta nova tecnologia. Ara bé, què n’hem d’esperar a curt

i mitjà termini d’aquesta suposada revolució? Si bé algunes aplica· cions desenvolupades amb la IA com ChatGPT, Synthesia o Deep L permeten crear documents, es· crits, traduccions, vídeos o fins i tot dissenys artístics en qüestió de segons, l’impacte real d’aquesta tecnologia en l’organització del treball és encara discreta. En aquest sentit, un estudi publi· cat per l’Institut Tecnològic de


GUIA

“Actualment la

IA només podria substituir un 3% dels llocs de feina del món. La raó és simple: la IA encara és més cara que contractar un treballador

Massacchusetts (MIT), actualment la IA només podria substituir un 3% dels llocs de feina del món. La raó és simple: la IA encara és més cara que contractar un treballador. Això ens porta a dibuixar un futur on l’impacte de la IA en el mercat laboral serà molt més progressiu del que podia semblar en un primer moment. Tanmateix, l’informe sí assegura que la IA “te molt de potencial per substituir tasques” que ara fan els humans, però no succeirà immediatamnet. ELS SECTORS IMMOBILIARIS I LOGÍSTICS, ELS MÉS PREPARATS PEL DESEMBARCAMENT DE LA IA Paral·lelament, un estudi realitzat per la multinacional Gi Group assegura que el 50% de les empreses de logística i el 47% de les companyies immobiliàries estarien preparades per incorporar noves tecnologies basades en la IA en el seu funcionament. En canvi, sectors com el transport (19,2%), el jurídic (20,8%) o l’educació (25%) mostren encara reticències a l’adopció d’aquesta nova tecnologia a les seves estructures.

posarà una amenaça per a la destrucció de llocs de feina. Ara bé, el percentatge d’empreses que considera que aquesta tecnologia afectarà qualsevol mena de professional baixa fins al 39%. D’altra banda, la IA generarà nous llocs de treball, segons l’informe de Gi Group. Els més probables estaran relacionats amb la robòtica, l’internet de les coses, la ciberseguretat, els projectes i la formació en matèries STEAM. D’altra banda, els llocs de feina socials i educatius, que requereixen el tracte humà es poden veure reconvertits per la IA, però no eliminats.

A tall de conclusió, l’informe de GI Group constata que si bé la IA serà present a les empreses, caldran persones que la sàpiguen fer funcionar. Així, la demanda d’experts en noves tecnologies creixerà pràcticament en tots els sectors productius. D’altra banda, la IA pot comportar beneficis per als treballadors, reduint la càrrega de treball, rebent assistència en la presa de decisions i en la reducció de sinistralitat laboral. Adaptar-se als nous temps i formar-se en noves tecnologies serà cabdal per preparar-se pel món que ve.

Els 5 beneficis de la IA A en l’entorn laboral 1. Reducció de la càrrega de feina 2. Assistència en la presa de decisions 3. Augment de la productivitat 4. Capacitació i desenvolupament personal 5. Millora en la seguretat laboral

NOUS PERFILS PROFESSIONALS I FEINES JA EXISTENTS RECONVERTIDES El mateix informe constata que una immensa majoria de directius espanyols (el 92,5%) creu que la IA su-

21


GUIA

Entrevista a Laura Pararols Directora del Saló de l’Ensenyament

“És important que els joves desenvolupin habilitats com la flexibilitat, la creativitat i la capacitat d’adaptació” Del 13 al 17 de març el Recinte Montjuïc de Fira de Barcelona acollirà una nova edició del Saló de l’Ensenyament, una cita ineludible per a tots aquells joves que volen triar el seu futur formatiu. Amb la presència de desenes d’expositors d’universitats, centres d’ensenyament i acadèmies, el Saló concentra l’oferta més gran d’informació i orientació educativa del país. Enguany, l’esdeveniment posarà el focus en la formació professional i en nous serveis d’orientació per fer més fàcil i conscient la tria educativa. Parlem amb Laura Pararols, directora del Saló, sobre les novetats de l’edició d’enguany i el seu potencial per ajudar a les famílies i els joves a descobrir vocacions. Text: ADRIÀ GRATACÓS TORRAS

La darrera edició del Saló de l’Ensenyament va reunir més de 100.000 estudiants, familiars i professors, demostrant la tendència a l’alça de l’esdeveniment. Quines projeccions hi ha per a aquest 2024? El Saló de l’Ensenyament fa més de 40 anys que se celebra i cada edició és visitat per milers d’estudiants que tenen l’oportunitat de trobar tota l’oferta educativa reunida en un mateix espai. Tenim el convenciment que tornarà a tenir una gran acollida perquè és un saló que any rere any demostra la seva gran utilitat i és el principal referent educatiu a Catalunya. Des de fa anys el Saló de l’Ensenyament ha posat el focus en l’oferta formativa d’FP. Enguany es continuarà apostant per aquesta línia? Sens dubte. El nombre d’estudiants que opten per estudis de formació professional continuen augmentant 22


GUIA

any rere any gràcies a la seva creixent taxa d’ocupabilitat. Una tendència que també es veurà reflectida al saló. En l’edició d’enguany, hi haurà més oferta que mai de centres que ofereixen estudis de formació professional. Així, els visitants podran conèixer les diferents opcions de cicles formatius de grau mitjà i superior, així com altres programes de formació professional, i descobrir les sortides professionals que ofereixen. De fet, l’aposta per l’FP va guanyant adeptes a Catalunya, i el darrer curs es va assolir un rècord de matriculats en cicles formatius, amb més de 150.000 noves matrícules. Se senten part d’aquest èxit? Ens sentim satisfets de ser una eina útil per als estudiants que acudeixen al saló buscant els estudis que més encaixen amb els seus interes-

sos, tant si opten per la formació professional com per qualsevol altra tipologia d’estudis. L’edició d’aquest any també es compromet en reforçar l’orientació. Quins nous serveis trobarem en el Saló de l’Ensenyament 2024? Efectivament, l’orientació forma part del nostre ADN i en aquesta edició continuarem reforçant-los. Entre les novetats, destacaria el servei de consultes per Whatsapp que creiem que estarà actiu 10 dies abans del saló per tal de resoldre dubtes tant als estudiants com al professorat per tal que puguin treure el màxim partit de la seva visita. També es faran dues conferències en línia 15 dies abans de l’obertura a través de les xarxes socials on es donaran detalls de de l’oferta present, serveis d’orientació, etc. També destacaria els tallers “L’Aventura

“L’any passat,

el En l’edició d’enguany, hi haurà més oferta que mai de centres que ofereixen estudis de formació professional

Vine al Saló de l’Ensenyament, a Barcelona, del 13 al 17 de març

www.udg.edu/futursestudiants

@univgirona #UdGKm0

Ens trobaràs a l’estand C321 recinte Montjuïc 1 Pavelló P1/Nivell 0

23


GUIA

d’Escollir” dirigits a oferir suport a les famílies. A banda d’aquestes novetats, repetiran serveis ja clàssics com les visites guiades, l’espai d’assessorament individualitzat, l’espai d’autoconsulta, els tallers per a joves i famílies, les càpsules per a docents, entre d’altres. Cada cop hi ha més professors i professores que acudeixen al Saló de l’Ensenyament. Quin paper creu que juga l’equip docent en aquest procés d’orientació? El seu paper és fonamental perquè són el principal referent de l’alumnat a l’escola, especialment els tutors i tutores, amb qui passen més temps a l’aula i coneixen amb profunditat els seus interessos i capacitats. I en el cas de les famílies, quins recursos del Saló destacaria? El taller per a joves i famílies ofereix diverses temàtiques de gran interès, com ara les diverses vies d’accés a la universitat i cicles formatius, com triar estudis superiors, què passa si no s’acredita l’ESO, opcions de mobilitat internacional, autoconeixement... Igualment interessant pot ser el “kit box, el teu saló” que dona informació a les famílies sobre com acompanyar els fills en la seva presa de decisió, incidint en l’autoconeixement, l’oferta acadèmica i profes-

“És més

necessari que mai que els joves estiguin ben informats sobre les tendències del mercat laboral i les oportunitats professionals que s’hi presenten

24

sional disponible, itineraris acadèmics, canvis, terminis, novetats, etc. I, vinculat a aquest servei, destacaria el taller experiencial i vivencial “L’aventura de triar” que treballarà els elements clau per a les famílies com a acompanyats dels seus fills. Tampoc oblidem que tindran operatiu el telèfon d’atenció per si tenen qualsevol dubte. D’altra banda, algunes enquestes alerten que molts joves arriben al final de l’educació obligatòria sense una vocació clara. Com es pot fomentar aquesta vocació des de l’escola? I des de casa? L’educació obligatòria acaba a quart d’ESO quan l’alumnat té 15 o 16 anys; per tant, és normal que hi hagi dubtes i, fins i tot, incertesa davant la gran oferta disponible. Així que primer de tot, cal normalitzar que hi haurà inseguretat en la tria educativa i fins i tot canvis al mig del procés. Dit això, és altament recomanable que les escoles i les famílies fomentin la vocació dels joves des de ben petits. A l’escola, es poden organitzar activitats que permetin als alumnes experimentar diferents àmbits professionals i descobrir les seves passions. A casa, els pares poden animar els seus fills a explorar diferents aficions i interessos, i així ajudar-los a descobrir la seva vocació.

“Cal

normalitzar que hi haurà inseguretat en la tria educativa i fins i tot canvis al mig del procés

Amb transformacions econòmiques i socials cada cop més ràpides, la incertesa ha esdevingut el pa de cada dia en l’entorn professional. Quines recomanacions donaria per assumir aquest context incert entre els joves? En l’àmbit general, diria que és important que els joves desenvolupin habilitats com la flexibilitat, la creativitat i la capacitat d’adaptació. També és més necessari que mai que els joves estiguin ben informats sobre les tendències del mercat laboral i les oportunitats professionals que s’hi presenten. Així, podran prendre decisions informades i adaptar-se millor a les transformacions econòmiques i socials.


25

GUIA


GUIA

13 - 17 MARÇ 2024 RECINTE MONTJUÏC

#ENSENYAMENT

GUIA

26

www.ensenyament.com


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.