Guia Ensenyament núm.188 by Món Editorial

NÚM. 188 - 1r TRIMESTRE - CLAUS PER AL TEU FUTUR

Preuniv ersitari perdut?

T’ajudem a decidir el teu futur Ciències o lletres? Tria universitat Novetats de Formació Professional

Inclou el suplement sobre el món dels idiomes

Quina és la llengua del futur? Titulacions per treballar a l’estranger

Vies alternatives

Interrail Pas

saport a l’aventura!

18 - 22 MARÇ 2015

RECINTE MONTJUÏC

www.ensenyament.com #ensenyament

LA MILLOR ORIENTACIÓ PER ALS TEUS ESTUDIS

32FB/4237 Adapt. 272x337+5 GUIA ENSENY CAT.indd 1

16/02/15 10:22

// 3

Entrevista a

Roser Soley Directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona “Esdevenir una eficaç eina d’orientació per als estudiants i les seves famílies a totes les etapes de l’educació superior”. Edició rere edició, aquest és l’objectiu del Saló de l’Ensenyament segons la seva directora, Roser Soley. Enguany, aspectes com la ciència, la tecnologia, els idiomes o l’assessorament personalitzat guanyen més terreny que mai.

“Amb les altes xifres d’atur, hi ha molta inquietud i demanda d’informació entre els més joves” Emma Bouisset

Foto: David Fernández

Per als visitants que vénen per primer cop a la Setmana de la Formació i del Treball, pot explicar en què consisteixen el Saló de l’Ensenyament i el Saló dels Màsters i Postgraus? La Setmana de la Formació i el Treball engloba el Saló de l’Ensenyament, que al seu torn acull el Saló dels Idiomes, i el Saló de Màsters i Postgraus (Futura). El primer reuneix una completa oferta d’estudis de batxillerat, carreres universitàries, estudis superiors, complementaris, de formació professional, art

i idiomes, així com serveis a l’educació. Per la seva part, a Futura hi participen universitats públiques i privades, escoles de negocis, centres de formació contínua i col·legis professionals que informen presencialment sobre els programes de segon i tercer cicle que s’imparteixen a Espanya i a l’estranger. I enguany, quines novetats destacaria? Doncs, per exemple, tota la informació sobre els nous graus de les universitats catalanes. Està previst que el curs vinent se n’ofereixin

GRADOS

17 de nous, com ara Veterinària, a la Universitat de Lleida, o Ciències del Mar, a la Universitat de Barcelona. Per la seva part, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya presentarà com a gran novetat el Projecte de llei de la Formació Professional, és a dir, la seva aposta per a la integració de les dues formacions professionals: la del sistema educatiu i la de l’àmbit laboral. L’estudi Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2014 del Consell General de Cambres de

¿Por qué estudiar en ESADE?

4ª mejor Business School europea (Financial Times, 2014)

Grado en Derecho

Formación multidisciplinar

Grado en Dirección de Empresas - BBA

Aprendizaje de 2 o 3 idiomas Prácticas profesionales obligatorias

Dobles titulaciones

DISEÑA TU FUTURO, HAZLO POSIBLE

Semestre de intercambio

Grado en Derecho & Bachelor in Global Governance

El 85% de los alumnos encuentra trabajo antes de acabar el programa

Grado en Dirección de Empresas & Grado en Derecho

El 57% de los estudiantes que solicitaron una beca, la obtuvieron (curso 2014-2015)

Contacto:

www.esade.edu/grados

admissions@esade.edu

935 530 247

4 //

“Com a ca edició, ofe un servei d’orienta personali càrrec d’ex per ajuda els joves a resoldre d i sospesar les opcion

Fotos: Cedides

“Al Saló comptarem amb un espai específic per a la ciència i un altre per a les noves tecnologies, destinat a activitats sobre realitat virtual i videojocs” Catalunya afirma que els graduats d’FP que troben feina han augmentat per primer cop des del 2007. Al Saló han constatat un increment de l’interès per aquests estudis? Doncs sí. Crec que, fins fa relativament poc, en aquest país a la FP no se li ha donat el reconeixement que es mereixia. Si ens fixem en Alemanya o França, per exemple, veiem que aquest tipus de formació té un potencial molt

Món Editorial

gran; a moltes empreses els interessen professionals que tinguin aquesta formació específica. Per això també es va implementar la FP Dual, que serveix perquè l’alumne s’estigui formant a l’escola i al mateix temps pugui fer pràctiques remunerades a l’empresa. La consultora de RH Adecco publicava fa uns mesos un informe en què assegurava que el 61,4% de les ofertes d’ocupació qualificades a Espanya exigeixen formació universitària. A priori, doncs, cursar estudis superiors aporta un valor afegit als futurs treballadors. No obstant això, triar la carrera no sempre és fàcil. En aquest sentit, com pot ajudar el Saló de l’Ensenyament als joves indecisos? El nostre repte és donar el millor servei d’orientació i assessorament possible als estudiants de cara al seu futur acadèmic i professional. Quins estudis cursar i on fer-ho han estat des de sempre dues decisions transcendentals pels joves i les seves famílies. Ara, amb les altes xifres d’atur, especialment entre els menors de 25 anys, és cert que hi ha molta inquietud

i demanda d’informació. Per aquest motiu, enguany tornarem a oferir un servei d’orientació personalitzat a càrrec d’experts d’Educaweb que, juntament amb el que ofereix el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, ajudarà els joves a resoldre dubtes i sospesar totes les opcions en funció de les seves aptituds, habilitats i objectius personals. La gran decisió acostuma a ser escollir entre ciències i lletres. Segons l’Idescat, l’any 2013 hi havia a Catalunya 240.782 estudiants universitaris i, d’aquests, la majoria cursaven estudis de ciències -les humanitats només representaven el 9,8% del total. Des del Saló han percebut aquesta tendència? Si, és evident que l’oferta d’estudis ha anat canviant i que hi ha hagut un creixement important de carreres relacionades amb la tecnologia i les ciències. El Saló també s’ha anat adaptant a aquests canvis i per aquest motiu ofereix espais específics per a les noves tecnologies, denominat Àrea Multimedia,

on es fan demostracions i activitats relacionades amb la realitat virtual i els videojocs, per exemple. Els joves també trobaran l’Espai Ciència, on es fan tallers, demostracions i experiments que els aproparan a les diferents disciplines científiques d’una manera lúdica i interactiva. D’altra banda, però, el que sí sembla incontestable és que el mercat laboral cada cop exigeix un més alt nivell d’idiomes. Parlar (més que) correctament anglès, alemany (o xinès!) és un factor clau que pot condicionar en gran mesura la contractació de personal. De quina manera potencieu els estudis d’idiomes? Efectivament, en un mercat laboral globalitzat, és obvi que els idiomes tenen cada cop més importància. Per aquest motiu, l’Associació de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE) continuarà coordinant en el marc del Saló un espai destinat exclusivament a l’oferta formativa d’idiomes, proposant diferents cursos i estades a diversos països. Arran de la implantació del pla Bolònia, però,

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6793 2014 Guia ensenyament (Print ed.): ISSN 2339-918X Guia ensenyament (Internet): ISSN 2339-9198

el número d’acadèmies d’idiomes ha augmentat fins al punt que algunes associacions del sector parlen de “bombolla lingüística” i denuncien que proliferen els “centres pirata”. En aquest sentit, conèixer l’oferta d’escoles d’idiomes a través del Saló és una garantia de qualitat i professionalitat? Si, precisament l’associació ASEPROCE ens garanteix aquesta qualitat i professionalitat. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que agrupa 46 empreses espanyoles dedicades legalment i de forma professional a l’activitat d’organitzar viatges d’estudi a països estrangers. Per acabar, la Setmana de la Formació i el Treball té una durada determinada, però com que d’aprendre no se n’acaba mai, han posat a disposició dels estudiants el cercador Formacio365. cat que complementa la visita presencial. Què hi podrem trobar? Es tracta d’un servei d’informació acadèmica en línia que roman actiu durant tot l’any i que compta amb un cercador de centres i cursos dels expositors.

ada erirem

aciĂł itzat a experts ar a dubtes r totes nsâ&#x20AC;?

6 //

Ciències o lletres? Una decisió de futur

La crisi ha incrementat el valor afegit de l’educació pel que fa a les taxes d’ocupació. Segons Adecco Professional i Infoempleo, durant el 2013, de les més de 768.000 ofertes de feina publicades a Espanya, un 61,4% requerien titulació universitària. La formació superior, per tant, és clau a l’hora d’assegurar-se el futur professional, però quines branques tenen més sortida? A continuació, veiem quina és la situació actual del mercat laboral a través d’aspectes com l’ocupabilitat dels graduats, l’atur o la satisfacció a la feina. BERTA SEIJO

Dos informes confirmen una tendència que moltes vegades roman oculta darrere l’allargada ombra de l’atur: els joves amb estudis superiors tenen més probabilitats d’entrar al mercat laboral que la resta de candidats. A nivell nacional, Adecco Professional i Infoempleo mostren com, d’entre les prop de 770.000 ofertes de feina publicades el 2013, un 61,4% requerien aspirants amb una titulació universitària. Per la seva banda, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) conclou, arran del seu informe Universitat i

treball a Catalunya 2014. Estudi de la inserció laboral de la població titulada de les universitats catalanes, que al 75% de catalans contractats el darrer any se’ls va exigir estar graduats.

El gran dilema

Batxillerat marca un punt d’inflexió a la trajectòria de molts alumnes; és el moment en què han de triar la branca que els acompanyarà d’aquí en endavant. Ciències o lletres, el gran dilema. El motiu principal a l’hora de decidir hauria de ser sempre la vocació, però és inevitable anar més enllà i pensar en les sortides professionals. Precisament,

a l’estudi de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), s’analitza el ritme d’inserció laboral i s’arriba a la conclusió que, de mitjana, el 85% de les persones graduades treballa tres anys després d’haver acabat els estudis. Si desglossem les xifres, Ciències de la Salut és l’àrea que mostra el comportament més positiu (88%), i Humanitats, el més negatiu (76%). Quant a l’atur, aquest afecta l’11% de les persones graduades -el 16% a Humanitats, i el 8% a Ciències de la Salut- i la majoria de desocupats fa menys de sis mesos que cerquen

feina. Els mitjans més utilitzats a l’hora de donar el primer pas en aquest sentit són Internet (24%), els contactes personals (17%), la iniciativa personal (17%) i el Servei d’Ocupació de Catalunya (11%). Per últim, destacar que la inactivitat torna a ser més elevada a Humanitats (7%) i més baixa a Ciències Socials, Ciències de la Salut, Enginyeria i Arquitectura (3%).

Ocupació de qualitat?

Un cop assolit el repte de trobar feina, les variants canvien. En primer lloc, el 78% dels graduats enquestats per l’AQU treballa en l’àmbit privat; la contrac-

Enginyeria i Arquitectura són els estudis que mostren una situació laboral més estable amb un 57% de contractes fixos

Cicle cle le es

formatius de Grau Mitjà i Grau Superior

s e l c i c Viu els n universitari

CFGM -Tècnic Esportiu en

Hípica

r o t n e n u n e

Portes obertes 25 d’abril a les 10h

en les disciplines de salt, doma i concurs complet

CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes CFGS - Desenvolupament d’aplicacions

Web

Nou

Perfil Professional

Bioinformàtica www.gf.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona

8 //

Els estudis amb més i menys ocupabilitat (% d’afiliació a la Seguretat Social als quatre anys de sortir de la universitat)

El 88% dels graduats en Ciències de la Salut treballa tres anys després d’haver acabat els estudis; a Humanitats la xifra és del 76% tació en l’àmbit públic s’ha reduït en 11 punts percentuals respecte de l’any 2008. D’altra banda, el 75% de les persones ocupades treballa a temps complet i, mentre que gairebé la meitat dels graduats (48%) té un contracte fix, l’altre

10 carreres

Les amb

sortides

10 carreres

Les amb

sortides

Llicenciat en Medicina

92.9 %

Diplomat en Òptica i Optometria

84.0 %

Llic. en Ciències Actuarials i Financeres

84.0 %

Eng. en Automàtica i Electrònica Industrial

82.6 %

Enginyer en Electrònica

82.5 %

Llicenciat en Farmàcia

81.4 %

Enginyer Tècnic Industrial en Tèxtil

81.3 %

Enginyer en Informàtica

79.1 %

Diplomat en Podologia

79.1 %

Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió

78.5 %

Llicenciat en Filologia Italiana

40.9 %

Enginyer Tècnic Naval

40.0 %

Llicenciat en Belles Arts

39.8 %

Llicenciat en Filologia Gallega

37.8 %

Llicenciat en Filologia Hebrea

36.4 %

Llicenciat en Filologia Romànica

32.4 %

Llicenciat en Filologia Eslava

29.2 %

Llicenciat en Filologia Àrab

23.2 %

Llicenciat en Filologia Portuguesa

18.2 %

Llicenciat en Radioelectrònica Naval

16.7 %

Font: Informe del Ministeri d’Educació que rastreja els darrers quatre anys de vida laboral de més de 190.000 universitaris espanyols graduats en el curs 2009-2010.

35% disposa d’un de temporal. En aquesta línia, des de l’inici de la crisi, la davallada de la contractació fixa és de 10 punts percentuals, repartits amb l’augment de la temporalitat, i l’increment d’autònoms, becaris i persones que treballen sense

contracte. Enginyeria i Arquitectura són els estudis que mostren una situació laboral més estable -amb un 57% de contractes fixos-, seguits de prop per les Ciències Socials (50%). En el cas de Ciències de la Salut, Huma-

Comparació de la inserció per subàrees disciplinàries

nitats i Ciències Experimentals el percentatge de temporalitat supera el de contractes fixos (42%, 40% i 39%, respectivament). I no ens oblidem d’un aspecte essencial: estan contents els joves graduats al seu lloc de treball?

L’estudi conclou que, en una escala del 0 al 10, la puntuació arribaria al notable, considerant com a més satisfactori el contingut de la feina i, com a menys, el nivell retributiu.

Pròximament... Els professionals més sol·licitats Administració i direcció d’empreses (ADE):

És un dels graus amb millors sortides professionals i més projecció de futur. Des del mercat laboral se sol·liciten perfils polivalents, amb una gran capacitat analítica i dots comercials.

Enginyeria industrial:

Segons l’Observatori de les Ocupacions (SEPE), la contractació d’aquests professionals ha augmentat en un 60% respecte el 2013. Les empreses valoren que els enginyers demostrin també coneixements en finances i en matèria de comerç exterior.

Sector TIC:

A la Unió Europea es preveuen al voltant de 700.000 vacants en l’àmbit de les telecomunicacions del 2015 en endavant. Només la contractació d’analistes, programadors i dissenyadors multimèdia es va triplicar en un sol any, del 2013 al 2014. Font: Informe Universitat i treball a Catalunya 2014. Estudi de la inserció laboral de la població titulada de les universitats catalanes. Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Font: Informe de Randstad Professionals 2014.

9 //

// 9

La universitat és encara una eina de mobilitat social? En el canvi de paradigma en què ens trobem, l’educació superior és una garantia d’èxit per al futur? Disposar d’un títol de grau o d’un màster suposa un avantatge en termes d’inserció laboral, és a dir, segueix tenint el mateix valor que fa uns anys? Els rectors de les universitats catalanes opinen.

Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB) “Els efectes de la crisi econòmica no ens permeten afirmar categòricament que pel

fet de ser universitari la inserció laboral sigui immediata, tot i que continuem tenint unes altes taxes de demanda dels nostres titulats i les estadístiques continuen mostrant el rendiment positiu, tant públic com privat, de la inversió en educació superior. La millora en la inserció laboral, la major rapidesa a trobar feina estable o la millor retribució econòmica dels titulats universitaris respecte dels treballadors amb menys formació, són conclusions de l’estudi Universitat i treball a Catalunya, fet públic ara fa uns mesos per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.”

Ferran Sancho, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) “La universitat té un paper clau com a eina de mobilitat social, atès

que la missió de crear i transmetre coneixements és fonamental per al progrés social i el creixement econòmic. Les enquestes sobre inserció laboral demostren que els estudis universitaris faciliten notòriament l’accés al mercat de treball i garanteixen ocupacions més ben retribuïdes. Els graduats universitaris disposen d’una formació i d’uns coneixements que els permeten afrontar amb millors garanties d’èxit la transició a la vida laboral, especialment en situacions d’incertesa com l’actual.”

Tu ets el protagonista d’aquesta història

ta tagonis n t . P ro va la e t il r b la futur ista de nal ... n n u o a g a p t sio e ca P ro p ro f e s n viatg sional. ista d’u tzació profes va trajectòria nts. n o g a t e P ro reali e la t rem ju va auto nista d ue viu de la te ció. Protago na història q a d’u litz especia Protagonista

.com

lona e c r a b dep

DISSENY GRÀFIC I DIGITAL

DISSENY I IMATGE DE MODA

FOTOGRAFIA Y CREACIÓ CONTEMPORÀNIA

Graduat Superior Universitari 240 ECTS

(amb Selectivitat)

Diploma 210 ECTS

(sense Selectivitat)

Màsters, Postgraus i Cursos Professionals

Salo de l’Ensenyament / Palau P2 / Carrer G / Stand 716

10 //

Enric Fossas, Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC)

Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

“La taxa d’ocupació és més elevada com més alt és el

Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida (UdL) “Els informes destaquen que la inserció laboral dels graduats és el doble de ràpida que la de la mateixa

nivell educatiu. Precisament, l’informe de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya assenyala que la crisi econòmica ha incrementat el valor afegit dels estudis superiors i situa la taxa d’ocupació de la UPF en un 83%. A la nostra universitat pensem que una educació de qualitat, amb coneixements i competències transversals, dota els graduats de les eines i capacitats necessàries per adaptar-se a un mercat global i altament competitiu, i millora, per tant, les seves oportunitats d’inserció laboral.”

franja de població sense estudis universitaris. A més a més, la diferència més fonamental és que el percentatge de graduats que treballen a temps complet és més elevat que el de la resta. Per últim, la taxa d’atur dels titulats universitaris és un 25% inferior a la població no universitària, especialment en els cas dels joves menors de 30 anys. És a dir, cursar estudis universitaris redueix les possibilitats de quedar-se a l’atur, i incrementa les de trobar feina de qualitat més ràpidament. No és una garantia, però sí que hi ha raons objectives per apostar per l’educació universitària.”

Sergi Bonet, rector de la Universitat de Girona (UdG) “La universitat pública demostra que l’educació superior garanteix el dret a una formació que no depèn de la posició social o econòmica de partida. Els mèrits

Josep A. Ferré, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) “El canvi de paradigma es produeix entre el conjunt de regles que han governat la societat industrial cap a les que governen la societat del coneixement,

es fonamenten en el talent i l’esforç personal. La formació universitària és encara -i malgrat la crisi- la via més reeixida d’accés al mercat laboral. Segons dades del 2014 de l’AQU, el 85% de les persones graduades treballa tres anys després d’haver acabat els estudis i la mitjana de guanys mensuals bruts dels titulats universitaris és de 1.863 euros. La preparació universitària, complementada per les pràctiques d’empresa, l’aprenentatge d’idiomes i la mobilitat, és un dels millors avals de progrés personal i professional.”

on la formació i l’educació superior esdevenen un punt central per al dese n v o l u p a m e n t p r o fe s sional. En aquest sentit, els estudis assenyalen la creixent importància de la formació. La darrera Enquesta de satisfacció d’AQU indica, d’una banda, que el 75% dels estudiants titulats a la URV són la primera generació universitària respecte dels seus pares, i que la taxa d’ocupació dels titulats de la URV, tres anys després de graduar-se, és gairebé 20 punts percentuals superior a la dels joves d’entre 25 i 29 anys sense estudis universitaris que viuen a les comarques de Tarragona.”

“La garantia de l’èxit en termes absoluts no existeix; però és indiscutible que l’educació superior és una eina d’inserció laboral i de millora social. A banda del desafiament intel·lectual que comporta, proporciona eines per a interpretar l’entorn i actuarhi. I aquests fets no es poden obviar. És per això que la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació superior hauria de ser una de les premisses de la societat, doncs, repercutirà en el seu propi benefici. Sense anar més lluny, l’OCDE acaba de fer públic un informe en el qual es demostra que una persona té el doble de possibilitats de trobar feina quan disposa d’estudis universitaris.”

Josep M. Garrell, rector de la Universitat Ramón Llull (URL)

“Les estadístiques mostren que la taxa d’atur es redueix en funció del nivell de formació. Per tant, si per èxit de futur entenem l’èxit en la inserció laboral, podem afirmar que l’educació superior és una garantia d’èxit. No obstant això, segons un estudi de l’OCDE del 2010, el 44% dels joves titulats universitaris estarien sobrequalificats per les feines que ocupen. D’aquesta dada se’n deriva que a l’Estat hi ha un desajust entre la demanda del mercat i el perfil de la societat activa. Probablement, per resoldre aquest desequilibri caldrà fer esforços en una doble direcció: d’una banda, fomentar la creació de llocs de treball d’alta qualificació en línia amb les estadístiques d’altres països del món i, de l’altra, promoure la formació professional. Si això no passa, estarem abocats a ser un país exportador de talent.”

// 11

Carles Sigalés, vicerector de Docència i Aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) “Més que mai, l’educació universitària entesa des d’una perspectiva d’adquisició de competències i d’actualització de coneixements és una eina imprescindible a la nostra societat. Vivim en un món marcat per la tecnologia on cal disposar de recursos per fer front als nous reptes que es generen. En aquest sentit, un aprenentatge de qualitat permet la possibilitat de millorar social i laboralment, tot i que s’ha de tenir clar que mai es poden donar garanties. El que sí és segur és que, sense aquesta formació, la mobilitat serà quasi impossible.”

Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)

“Abans de res, voldria posar de manifest una dada: entre els joves aturats el percentatge dels que tenen estudis superiors és la meitat dels que no en tenen. Crec que és molt important mantenir i millorar el nivell de competències i adaptar-les als canvis socials i econòmics per tal d’optar a aquesta mobilitat social. Certament, les competències no s’obtenen només amb l’educació superior, però no hi ha cap dubte que aquesta hi juga un gran paper, si més no al principi. A continuació cal incorporar-hi habilitats, actituds i valors. Una combinació perfecta per poder assolir allò que equiparem a l’èxit.”

Pere Alavedra, rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) “Molts informes demostren que accedir a la universitat és una eina de mobilitat social. El que ens hauríem de preguntar és: què passaria si no pogués finalitzar els meus estudis o no pogués

Carlos Pérez del Valle, rector de la Universitat Abat Oliva CEU (UAO-CEU) “La universitat s’ha transformat en un motor essencial per a la mobilitat social del segle XXI. Per una banda, és un espai de forma-

obtenir la titulació desitjada? Segurament, suposaria per a mi una baixada en l’anomenat ascensor social. En l’actual societat del coneixement en què vivim, la universitat és un factor clau de progrés. Estem en un món canviant on no hi ha garanties ni seguretat absolutes, i on l’èxit depèn d’altres factors més circumstancials; el que realment és segur, únic i intransferible és el coneixement, element clau de qualitat personal. Les universitats tenim, en aquest sentit, un deure i una funció social important pel que fa a l’equitat i a la mobilitat ocupacional dels joves.” ció i de transferència del coneixement per a la societat en què es desenvolupa; per l’altra, promou i afavoreix la internacionalització. La universitat és la institució idònia en l’obertura cap a un món culturalment complex. En aquest context, els estudis universitaris suposen un increment en l’ocupabilitat dels titulats amb una formació oberta i integral, que accedeixen amb major facilitat al món laboral. Aquesta és una prelació a la UAO-CEU, i els resultats han estat avalats pels estudis i les enquestes més recents.”

WELCOME DREAMERS

Molt més que un grau Idiomes Idiomes lectius: català, castellà i anglès. Idioma addicional a escollir entre: alemany, francès, japonès, rus i xinès. ENTENDRE’LS PER FER-HI NEGOCIS

Pràctiques d’empresa Pràctiques obligatòries a 3r curs, durant 3 mesos a jornada completa. Possibilitat de fer pràctiques durant 3r i 4t a mitja jornada. LEARNING BY DOING EN ESTAT PUR

Intercanvi Conveni amb universitats i escoles de negocis de prestigi de tot el món. Més de 20 destinacions a Amèrica, Àsia i Europa. DEL BORN AL MÓN

Inserció laboral El 46% dels alumnes d’ESCI-UPF troba feina abans d’acabar els seus estudis. Un any després de graduar-se, el 100% té feina. A PUNT PER LIDERAR PROJECTES INTERNACIONALS

ESCI-UPF International Business Passeig Pujades, 1 08003 Barcelona Telf. 900 122 630 esci@esci.upf.edu www.esci.upf.edu

@ESCIupf ESCIupf International Business

12 //

Repensar

el model educatiu Andrea Cosialls

Els resultats dels darrers informes PISA han encès totes les alarmes pel que fa a l’eficàcia del sistema educatiu espanyol. Segons l’últim estudi corresponent a l’any 2012, el rendiment dels estudiants en acabar l’educació obligatòria se situa per sota de la mitjana dels països de l’OCDE. D’altra banda, l’índex d’abandonament escolar és dels més alts d’Europa, amb el 23,6% el 2013. Però, fins a quin punt tenen a veure aquestes dades amb el model educatiu actual? Si bé és cert que la resposta no és evident, l’informe recomana una major autonomia dels centres educatius. En aquest sentit, totes les mirades es dirigeixen al model finlandès, descentralitzat i amb un professorat excel·lent. A l’Estat espanyol, en canvi,

el model educatiu ha estat tradicionalment centralista, fet que s’ha traduït en la poca capacitat de decisió dels centres.

Les alternatives

Hi ha escoles que es desmarquen d’aquesta línia dominant i han implantat un sistema pedagògic propi, com l’escola privada Súnion de Barcelona -amb material didàctic dissenyat pels mateixos professors o horaris canviants- i l’escola l’Horitzó, que compta amb espais oberts polivalents on s’hi barregen alumnes de diferents edats. La voluntat de construir un sistema educatiu alternatiu a l’oficial també guanya amb l’escola lliure, en què no existeix cap currículum previ i on aquest es va generant en l’acció i amb una gran participació de les famílies. A banda de

l’educació primària i secundària, també existeixen mètodes que busquen m i l l o r a r d e te r m i n a d e s competències, com el que es fa a Kumon, un centre d’estudis complementari a l’escola en què els alumnes adquireixen habilitats d’aprenentatge autodidacta que milloren la motivació.

El paper del professor

Des del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, la visió dels models educatius alternatius és transversal. La seva vicepresidenta, Victòria Gómez Serés, aposta perquè el docent activi sempre el seu bagatge: “El veritable professional no recorre a fórmules estandarditzades, sinó que elabora la resposta adequada segons la situació, sent cada vegada més autònom i millorant així el sistema educatiu.”

La bioinformàtica

arriba a Gimbernat L’escola oferirà a partir de setembre un CFGS que forma tècnics per donar suport informàtic en projectes bioquímics, biomèdics i d’informàtica mèdica. Parlem del CFGS de Desenvolupament d’Aplicacions WEB amb perfil professional Bioinformàtica, un cicle innovador i pioner a Catalunya que arriba de la mà de Gimbernat Formació. L’objectiu dels estudis és formar tècnics superiors capacitats tant per desenvolupar aplicacions multimèdia com per donar suport informàtic en projectes bioquímics, biomèdics i d’informàtica mèdica. El cicle és una adaptació del CFGS de Desenvolupament d’Aplicacions WEB, dissenyat des del BIB–BIOINFORMA-

TICS BARCELONA, associació que aglutina les entitats de referència a Catalunya en l’àmbit de la bioinformàtica, com ara universitats, centres d’investigació, empreses, el Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC-CNS) i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG).

La Formació Professional: porta d’entrada als estudis universitaris

Gimbernat Formació forma part d’una comunitat educativa universitària situada a Sant Cugat del Vallès

(Vallès Occidental), en un dels principals corredors europeus d’excel·lència empresarial i tecnològica, el CiT (Catalonia Innovation Triangle), un espai on hi conviuen universitats, empreses d’alt valor tecnològic i Centres d’Innovació i Recerca. La institució, conscient de les necessitats actuals del país, tant a nivell laboral com a nivell social i estructural, es va proposar oferir formació reglada de Formació Professional com a complement de la seva oferta d’estudis universitaris.

Què és la bioinformàtica? La biologia computacional és una disciplina científica emergent que utilitza la tecnologia de la informació per organitzar, analitzar i distribuir dades biològiques amb un objectiu: respondre les preguntes complexes. La bioinformàtica és una àrea d’investigació multidisciplinària i, des dels seus inicis, està impulsada per la incògnita del genoma humà i la promesa d’una nova època en què la investigació genòmica pugui ajudar a millorar la condició i qualitat de vida dels humans. Avenços en la detecció i tractament de malalties i en la producció d’aliments genèticament modificats són, entre d’altres exemples, alguns dels seus triomfs més destacables.

5 - 2015

Idiomes i titulacions

per treballar a l’estranger Estudiar idiomes: l’edat no és excusa! Quina és la llengua del futur?

2 |

Estudiar idiomes: l’edat no és excusa

Existeix el mite que només els nens poden aprendre una llengua estrangera amb garanties d’èxit. Els experts, però, rebaten aquesta idea i, fins i tot, assenyalen alguns avantatges de l’estudiant adult, com ara les seves capacitats cognitives o la seva major motivació. Entre els seus punts febles es troba la pronunciació, un factor que no obstant això no li impedeix ser capaç de comunicar-se al mateix nivell que algú que hagi après l’idioma de més jove.

L’edat és només un dels molts factors que influeixen en l’aprenentatge d’una llengua estrangera

Món Editorial

Ariadna Cortés

La importància de saber idiomes en el món globalitzat en què vivim és un fet que ja no qüestiona ningú. El que sí es posa en dubte freqüentment, en canvi, és si un adult és capaç d’aprendre una nova llengua. Tots hem sentit alguna vegada, per exemple, que els nens aprenen més ràpid que els grans o que només s’aconsegueix una bona pronunciació si es comença a una edat molt primerenca. Aquestes creen-

ces populars que han descoratjat a tants adults, però, només tenen una part de veritat i han estat matisades, i fins i tot rebatudes, per nombrosos estudis. En l’informe En torno a los efectos de la edad en el aprendizaje escolar de una lengua extrangera, investigadors de la Universitat de Barcelona van recollir dades d’estudiants que havien començat a aprendre una segona llengua als 8 anys i als 11 anys.

Entre les conclusions que van extreure destaquen que “amb les mateixes hores d’instrucció, els subjectes que comencen de més grans obtenen millors resultats”. D’altra banda, també van constatar que “amb dades de subjectes de la mateixa edat (12 anys) i diferent nombre d’hores (200 i 416 ja que van començar als 11 i 8 anys, respectivament), veiem que els que van començar abans només són millors en l’àrea

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6794 2014 Passport (Barcelona. Ed. impresa): ISSN 2339-9252 Passport (Barc., Internet): ISSN 2339-9260

de fluïdesa en relació amb el lèxic”. Encara que l’estudi se centri en escolars, se’n pot extreure una conclusió: l’edat és només un dels molts factors que influeixen en l’aprenentatge d’una llengua estrangera. “Iniciar l’aprenentatge en una edat primerenca no és suficient”, afirma Carmen Pérez, Doctora en Filologia Anglogermànica i coordinadora del Grup de Recerca en Adquisició de Llengües des

| 3

Els adults són molt bons candidats per a l’aprenentatge autònom, a distància, amb materials autocorrectius

de la Catalunya Multilingüe (ALLENCAM) de la Universitat Pompeu Fabra. “Han de donar-se altres condicions, com ara un contacte i un ús de la llengua abundants, regulars i intensius”, afegeix. I aquestes són condicions a les quals pot accedir tant un nen com un adult.

Punts forts de l’estudiant adult

Cal tenir en compte, però, que nens i adults aprenen a través de mecanismes diferents i, per tant, els seus punts febles i punts forts difereixen. El gran punt fort d’adolescents i adults és que “tenen desenvolupades les seves capacitats cognitives: raonament abstracte, resolució de problemes, etc.”, explica Pérez. “I això els permet aprendre llengües a partir d’explicacions formals sobre la mateixa”, afegeix. Això, al seu torn, té dues conseqüències. D’una banda, permet als

adults aprendre ràpidament en nivells inicials. De fet, tal com explica Carme Muñoz, Doctora en Lingüística Anglesa i coordinadora del Grup d’Adquisició de Llengües (GRAL) de la UB, “en un mitjà formal, és a dir, en classes d’idioma estranger, al principi els adults evolucionen més ràpid que els nens”. En un mitjà d’immersió, en canvi, els nens avancen als adults en uns mesos i arriben a nivells més alts de llengua. D’altra banda, les capacitats cognitives dels adults els fa molt bons candidats per a l’aprenentatge autònom, a distància, amb materials autocorrectius. I és que com argumenta Pérez “els adults poden desxifrar les regles d’una llengua de forma autònoma, analitzar i reflexionar sobre les seves característiques fàcilment”. A més, també poden utilitzar habilitats acadèmiques apreses en el context escolar com a estratègies per llegir amb eficàcia o escriure correctament, i transferir l’aprenentatge de noves llengües. En les conclusions de l’estudi abans esmentat i del qual Carme Muñoz n’és coautora s’explica que “els recursos o estratègies d’aprenentatge, enteses com a accions o passos adoptats, augmenten amb l’edat. A major edat, les estratègies presenten major varietat i complexitat cognitives. A menor edat, hi ha major dependència d’altres persones i recursos externs, i, per tant, menor autonomia en l’aprenentatge “. Un altre punt fort dels adults és que “quan estudien una llengua solen estar motivats, i això els pot

ajudar molt”, opina Muñoz. A diferència dels nens, que normalment estudien idiomes per obligació, els adults ho fan per interès propi, ja sigui impulsats per motius laborals o personals. I això es tradueix en una major dedicació a l’aprenentatge, també fora de l’aula. Així, per exemple, els estudiants adults veuran pel·lícules en versió original, llegiran llibres escrits en l’idioma que estan aprenent i fins i tot buscaran una parella lingüística per iniciativa pròpia.

La pronunciació, la major dificultat

Pel que fa als punts febles de l’estudiant adult, el més destacat és la pronunciació. Als alumnes més joves se’ls dóna millor imitar sons nous i fins i tot distingeixen millor les diferències subtils entre sons. El cervell és més receptiu a nous sons en la preadolescència, per això és molt difícil que algú que comenci a aprendre un idioma en edat adulta el parli sense accent. Una millor pronunciació, però, no és necessàriament un indicatiu d’un major coneixement de l’idioma. “Avui dia l’important és la comprensibilitat i la correcció, no la pronunciació”, destaca Pérez. Un altre dels punts febles dels adults és que “se senten pitjor en situacions noves en les quals poden fer el ridícul, i això fa que se sentin cohibits a l’hora de fer l’esforç de prova i correcció que una llengua requereix per por a donar una mala imatge”, afirma Pérez. A més, a partir de certa edat, a aquests handicaps se’ls uneixen la pèrdua de percepció auditiva, que dificulta la

comprensió oral, i la pèrdua de memòria.

Metodologies no tan diferents

Tenint en compte les particularitats de l’estudiant adult, hi ha metodologies d’aprenentatge que s ’ a d a p te n m i l l o r q u e d’altres a les seves necessitats. Donades les seves capacitats cognitives, per exemple, els adults poden aprendre amb rapidesa a través del que s’anomena aprenentatge explícit, és a dir, l’estudi i la pràctica d’estructures i funcions de la llengua. D’altra banda, les temàtiques s’han d’adaptar al seu nivell i a les seves necessitats, com ara l’ús de l’idioma en un entorn laboral. Però malgrat les diferències entre nens i adults, la clau de l’aprenentatge d’idiomes segueix sent la mateixa en una etapa i en una altra: la interacció. “Per aprendre una llengua cal practicar-la en situacions en què hi hagi un buit d’informació entre els parlants, o entre aprenent i text escrit”, explica Pérez. “Cal interactuar, és a dir, escoltar el que ens diu l’interlocutor i parlar-li, solucionar problemes conjuntament, negociar significats”, detalla. Oriol Pallarés, director de l’Escola Oficial d’Idiomes de Cornellà de Llobregat, coincideix en aquest punt: “No s’aprèn escoltant al professor, sinó parlant amb el company del costat”. Per a Pallarés, que té experiència amb estudiants de totes les edats, les metodologies que funcionen amb adults no difereixen gaire de les que s’apliquen amb nens. “Tots necessiten

interacció, una classe activa, moviment... els ingredients són els mateixos, tot i que cal adaptar-los a l’edat”, explica. En definitiva, doncs, l’edat no és excusa per no començar a aprendre un idioma estranger. L’estudiant adult, dotat d’una maduresa superior a la del més jove, té les capacitats suficients per sobreposar-se als seus punts febles i treure partit dels forts. “Els adults que dediquin les hores necessàries a l’aprenentatge de l’idioma poden assolir nivells tan alts com els nens respecte a la correcció de la seva producció”, assegura Pérez. Potser no aconseguiran lliurar-se del tot de l’accent, “però es podran comunicar perfectament, que és l’important”. L’edat és només un dels molts factors que influeixen en l’aprenentatge d’una llengua estrangera.

Malgrat les diferències entre nens i adults, la clau de l’aprenentatge d’idiomes és la mateixa en una i altra etapa: la interacció

4 |

Quina és la llengua del futur?

Si bé tenir el castellà com a llengua materna és un actiu gens menyspreable (a banda de ser l’idioma principal per fer negocis amb les puixants economies llatinoamericanes és, també, la segona llengua més parlada als Estats Units), amb l’espanyol no n’hi ha prou. Un recent Eurobaròmetre mostra que les competències lingüístiques són considerades pels empresaris com una de les 10 habilitats més importants per a un graduat que arriba al mercat laboral. I en aquest sentit, dominar l’anglès encara resulta imprescindible. De moment. Raquel Correa

Així és. L’anglès continua ocupant el primer lloc al podi de les llengües més parlades. A nivell global, és la llengua més usada en negocis, conferències acadèmiques, investigació científica, tecnologia i diplomàcia. De fet, segons el British Council, un de cada quatre ciutadans del món parla anglès. Però cada vegada més, aquest idioma és percebut com una competència bàsica i no com un plus. “Encara que sembla cert que l’anglès mantindrà el seu lideratge com a llengua empresarial mundial, són altres llengües les que marcaran la diferència entre la mediocritat i l’excel·lència, i brindaran un avantatge competitiu”, assenyala un estudi de l’European Business Forum for Multilingualism. O dit d’una altra manera, l’anglès és la llengua del present, però no la del futur. Aleshores, quin idioma estudiar?

Opció 1. Francès Segons les últimes dades del Ministeri espanyol d’Economia, França és el

major mercat d’exportació per als productes espanyols i el primer semestre d’aquest any va rebre el 15,7% d’exportacions de l’Estat. Però només un de cada quatre francòfons viu avui en territori gal: el francès segueix sent la llengua franca per fer negocis al Magreb i Àfrica de l’Oest. Economies tremendament actives: mentre Europa lluita per tenir un creixement que no arriba a l’1%, segons l’OCDE, els països d’Àfrica del Nord creixeran aquest any un 4,3% de mitjana, mentre que a l’Àfrica de l’Oest ho faran al 5, 6%.

Francès

Mandarí

Alemany

Opció 2. Alemany Alemanya segueix sent el principal motor econòmic de l’eurozona, tot i els estralls causats per la crisi. Amb un creixement econòmic superior a la mitjana dels socis de la moneda única (1,7% segons el Fons Monetari Internacional), Berlín és la locomotora que segueix tirant de la malmesa economia de l’euro i contínua atraient a mà d’obra espanyola: segons l’Institut Nacional d’Estadística, és el segon

destí europeu per als espanyols que viuen a l’estranger, només per darrere de França.

Opció 3. Mandarí A falta de tancar el balanç anual del 2014, el Banc Mundial ha vaticinat que l’any que acabem de deixar enrere serà la data en què la Xina destronarà els Estats

Units com a primera potència econòmica mundial. Una cosa que sembla que els nord-americans ja han assumit -segons la Modern Language Association, entre 1998 i 2009, les matrícules d’estudiants universitaris a les classes de mandarí van créixer més del doble-. No és el cas dels europeus. La Comissió Europea constata que el mandarí no està

Cada cop més, l’anglès és percebut com una competència bàsica, no com un plus

entre les cinc llengües més requerides per les pimes del Vell Continent. Un nínxol de mercat, doncs, a punt per ser explotat.

| 5

L’anglès en xifres 75 375 milions de persones

parlen anglès com a

750 milions de persones

parlen anglès com a

L’anglès té estatus oficial o especial a

països (com a mínim).

primera llengua.

idioma estranger.

1/4 població mundial 3/4

de la nivell de competència i la demanda de les altres ment.

parla anglès amb algun parts va en aug-

2/3 científics 3/4 correus electrònics

Més de

dels en anglès.

dels

? . . . e u q s e i b Sa

del món llegeixen en anglès. mundials s’escriuen

80%

informació mundial

El de la zemada en format digital està en anglès.

200 1r

Dels anglès.

emmagat-

milions d’usuaris d’Internet, prop d’un 36% es comunica en

L’anglès és el idioma en l’àmbit editorial (premsa i llibres), aeroports i control de trànsit aeri, negocis internacionals, conferències acadèmiques, ciència i tecnologia, diplomàcia, esports, competicions internacionals, música pop i publicitat. Font: British Council.

6 |

Idiomes i titulacions per treballar a l’estranger

Com descobrir quin és el certificat idoni per estudiar o treballar a l’estranger? A continuació, algunes pistes. Berta Seijo

Actualment, aventurar-se a estudiar o treballar fora de les nostres fronteres ens obliga a obtenir un títol que acrediti el nostre nivell d’idiomes arreu del món. Però “per a un candidat, escollir un test o un altre depèn molt del prestigi de la institució que el duu a terme”, explica Jon Kear, cap del servei d’exàmens del British Council. I aquest no és un tema banal. Un exemple de bona reputació la tenen els exàmens oficials d’anglès que ofereixen organismes com la Universitat de Cambridge. Els més reconeguts?

El First Certificate Exam, que indica uns coneixements de la llengua prou alts com per treballar en un entorn de parla anglesa o optar a cursos universitaris; seguit dels títols Certificate in Advanced in English i Certificate of Proficiency in English, indispensables per entrar en moltes facultats del Regne Unit. Però si el que es busca és un futur a Irlanda, Nova Zelanda, Austràlia o el Canadà, el Sistema Internacional d’Avaluació de la Llengua Anglesa (IELTS) obre moltes portes, tant en l’àmbit educatiu com

Més de 27 milions de persones a tot el món han realitzat el test TOEFL, els resultats del qual són inter- Exàmens específics nacionalment El test BULATS és un examen de llengua dissenyat principalment per al sector corporatiu. Aptis, per la seva banda, reconeguts, és una prova d’avaluació en línia per empreses i institucions reconeguda per diverses universitats així com pels sobretot als departaments d’educació de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Estats Units

CMY

| 7

en el laboral. Reconeguda per més de 9.000 organitzacions, aquesta prova és imprescindible per sol·licitar el permís de residència a les principals capitals d’Oceania. Finalment, més de 27 milions de persones a tot el món han realitzat el test TOEFL, els resultats del qual són internacionalment reconeguts, sobretot als Estats Units. Les puntuacions obtingudes caduquen en dos anys, però és la prova amb més dates i seus d’examen que hi ha al món.

Avaluació d’habilitats Tots els cursos de preparació fins ara esmentats instrueixen al candidat en diverses habilitats. I de la mateixa manera ho fan a les escoles oficials d’idiomes (les EOI). Aquests centres estan especialitzats en un gran nombre de llengües com l’anglès, el xinès o el rus. Els seus certificats tenen reconeixement oficial a l’Estat espanyol, i s’atorguen en acabar cadascun dels nivells (bàsic, AF-komunikakit272x185.pdf

13/3/15

intermedi i avançat), corresponents als del Marc Comú Europeu de Referència (A2, B1 i B2).

Francès i alemany Si fins ara hem recopilat les principals opcions d’exàmens en anglès, pel que fa al francès i l’alemany, aquests són els principals títols: · Els diplomes oficials que el Ministeri d’Educació de França atorga per certificar les habilitats i aptituds de l’aspirant són: per una banda, el Delf, compost pels nivells A1 i A2 (elemental), i B1 i B2 (superior); i de l’altra, el Dalf (per a alumnes més avançats). · Quant a l’alemany, els exàmens clàssics del Goethe Institut ofereixen les competències necessàries per optar a un lloc de treball (B1 i B2) i per accedir a la universitat (C1 i GDS) a Alemanya. Així mateix, aprovar amb nota el TestDaF és una altra via per poder cursar estudis superiors al país.

10:14

20 - 21 MARÇ 2015 RECINTE MONTJUÏC

www.salofutura.com #salofutura

Vine al Saló i guanya un curs d’anglès a Dublín

LA MILLOR ORIENTACIÓ PER AL TEU FUTUR PROFESSIONAL

// 13

Formació Professional: una alternativa a l’alça?

Durant molts anys, la universitat ha estat l’opció més desitjada de molts joves i, com a contrapartida, els cursos d’FP han quedat relegats a un segon pla, considerats l’alternativa dels estudiants sense prou nota ni inquietuds. Actualment, però, estem assistint a un canvi en el panorama de l’educació superior on aquesta formació és més digna i necessària que mai. Segons l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals del 2014, elaborat conjuntament pel Departament d’Ensenyament i el Consell General de Cambres de Catalunya, els graduats en formació professional d’entre 16 i 24 anys que troben feina han augmentat. Aquesta dada suposa un important canvi d’inflexió: és el primer cop des del 2007 en què es produeix un incre-

ment d’aquest tipus. Si es fa la distinció, dels titulats de grau mitjà, un 33,73% treballa i dels de grau superior ho fa un 47,60%; totes dues xifres són superiors respecte l’estudi de l’any passat.

Les claus de la inserció laboral

Tant pel que fa als graduats mitjans com superiors, els titulats amb major inserció són els que tenen 30 anys o més, amb un percen-

tatge del 69,81. Els situats entre els 25 i els 29 anys s’hi acosten amb un 64,41% -quatre punts més respecte el 2013-. Quant a la tipologia de contractes laborals, existeix una correspondència entre el nivell de qualificació i l’estabilitat a la feina; els contractes indefinits son més habituals entre els estudiants amb major nivell. Respecte a les famílies professionals, les que disposen de més ocupabilitat són les

de l’àmbit esportiu, seguides de les marítimopesqueres, l’hoteleria i el turisme, i la fabricació mecànica.

La FP, una aposta de pes

La recerca també evidencia la revalorització d’aquests estudis a través del creixement del nombre de graduats. El curs 20122013 es van graduar presencialment un total de 33.950 persones -més els 1.298 de la modalitat no presencial-, nombre que suposa un 4% més que el curs anterior. Es manté el fet que els graduats aposten per continuar amb la formació, conscients que, a major nivell de qualificació, més altes són les opcions d’inserció en el mercat de treball.

La dada Al setembre el Govern català va aprovar el Projecte de Llei de la Formació Professional amb l’objectiu de potenciar un panorama que, veient els resultats, sembla força esperançador. A grans trets, es vol organitzar la xarxa de centres educatius, fomentar la implicació de les empreses en la formació i impulsar la qualitat, la innovació i l’avaluació del propi sistema; tot a través de l’Institut de Formació i Qualificació Professional de Catalunya.

14 //

L’atenció: mites i veritats L’atenció se’ns presenta avui en dia com un garant de l’èxit o del fracàs escolar. Apareix com un eix vertebrador en la mesura que obre pas a l’adquisició dels aprenentatges. Entesa d’aquesta manera, esperem que els nens puguin dominar la seva capacitat d’atenció en els aprenentatges com si aquesta s’activés a ple rendiment en un temps i un espai a demanda. En aquest article, volem reflexionar sobre si considerem l’atenció com una funció independent d’altres funcions mentals o bé si ens la representem com una part dins d’un conjunt que caminaria lligada a tot el processament mental. MERCEDES BARDAJÍ. PSICÒLOGA ESP. EN CLÍNICA

Des de la intervenció clínica tot sovint observem com hi ha nens sense dificultats significatives i que se situen en l’àmplia mitjana intel·lectual dels estudiants que presenten, no obstant això, una escassa voluntat per focalitzar la seva atenció en els coneixements. De la mateixa manera, també hem constatat com aquests

mateixos individus sí que poden focalitzar, en canvi, aquesta capacitat en totes les variants de jocs que els oferim de manera invasiva en diferents formats tecnològics. Per això, no deixa de sorprendre’ns -i és un fet que ens preocupa- com és que aquests joves no poden activar o traslladar aquesta atenció sostinguda, de vegades durant llargues hores, al saber escolar.

No tracto ara de buscar posicionaments a favor o en contra de l’ús de les noves tecnologies. Tampoc no em plantejo si els seus efectes són afavoridors per al nen o bé, tot el contrari, altament adversos. Ordinadors, consoles, tauletes i mòbils ja formen part de la nostra quotidianitat i l’alternativa no passa per simplement obviar aquests dispositius que

Des de la intervenció clínica sorprèn veure que hi ha nens que, malgrat no presentar dificultats d’aprenentatge significatives, manifesten una escassa voluntat per focalitzar la seva atenció en els coneixements, encara que sí que poden fer-ho en totes les variants de jocs que els oferim de manera invasiva en diferents formats tecnològics

16 //

Els nens que són capaços d’escoltar els missatges dels seus referents i han après a tenir la paciència suficient com per deixar parlar l’interlocutor fins que aquest arriba al final del missatge i, a més, poden esperar sense evadir-se, és més fàcil que puguin dominar la seva capacitat per atendre amb més o menys precisió al llarg de la vida

han vingut per quedar-se. El que toca és percebre la capacitat d’atenció no com un element separable del pensament humà, sinó com aquella constant que impregna tots i cadascun dels nostres actes quotidians. Pensem, per exemple, en l’atenció que implica mantenir una conversa amb un caràcter més o menys banal. Conversa que seria desitjable que es donés en la primera comunitat socialitzadora: la família o xarxa humana inicial on s’empari i sostingui el nen des del seu naixement.

La conversa com a acte d’atenció total

Conversar ens obliga a pensar, i quan realitzem l’acte de pensar hem d’aturar-nos per detectar atentament què ens estan dient, és a dir, abstreure allò que és important del que és irrellevant. A més, mentre parlem, hem de seleccionar atentament quines paraules específiques d’entre diversos sinònims volem usar per tal que siguin aquelles que millor s’apropen a la sensació, sentiment o idea que volem transmetre. I per arribar al final de la nostra exposició amb èxit,

cal, un cop més, mantenir l’atenció, perquè hem de construir tota la frase sense que hi faltin connectors o d’altres elements essencials perquè el missatge s’entengui en el seu conjunt. Si no ho fem així, la conversa es converteix en un soliloqui. L’atenció, per tant, ha d’estar sempre latent, embolicant gairebé cada acte humà.

Quin sentit té mesurar capacitats?

Partint d’aquesta circumstància, intentar fer balanç del pes que tenen cadascuna de les capacitats de l’infant en el seu desenvolupament intel·lectual -com si de diferents trossos d’un pastís es tractessin- pot resultar una mica artificiós. Em pregunto si el fet d’abstreure cada capacitat del seu conjunt no serà una forma de dividir en parcel·les el pensament humà, amb el consegüent empobriment generalitzat en la seva funció de generar, associar i generalitzar idees. Fragmentar per ensinistrar o modificar una o altra aptitud fa pensar que el nen podrà accionar-les, de manera automàtica, malgrat la seva manca de voluntat o de

desig. Pensar únicament en aquests termes pot generar molta impotència en els adults que sí que desitgen que infants i joves puguin atendre, encara que, això sí, només quan toca. És a dir, a l’aula, en els llibres, etc. Però és possible activar l’atenció dels nens quan aquests s’abstreuen en les converses familiars? Realment poden escoltar-nos? I ho desitgen? Els interessa allò que anem a dir-los? I ells, confien que ens interessa realment el que ens podrien arribar a explicar? Es fa difícil pretendre que els estudiants s’activin en les seves funcions mentals de forma selectiva i puntual, ja que l’atenció està sempre en funcionament; per més que es relaxi sempre està treballant, al marge que els nens la bolquin en un o altre lloc escollit sota la seva responsabilitat, i encara que no en siguin plenament conscients.

Aprendre a esperar sense evadir-se

Els nens que són capaços d’escoltar els missatges dels seus referents i han après a tenir la paciència suficient com per deixar parlar l’interlocutor fins

18 //

que aquest arriba al final del missatge i, a més, poden esperar sense evadir-se, és més fàcil que puguin dominar la seva capacitat per atendre amb més o menys precisió al llarg de la vida. Al seu torn, ser escoltat sense presses permet, d’una banda, escollir la paraula més apropiada i, de l’altra, articular tots els elements de la frase amb els seus matisos. Si ens donem aquest temps essencial perquè emergeixi la paraula i l’escolta atenta, és més probable que el nen vulgui saber més enllà del que li pot oferir una pantalla de joc, on efectivament hi ha atenció, però mai de la qualitat i profunditat que aporta la paraula. Per construir opinió, sentit crític sobre les coses, tenir consciència de qui som, què volem, què hem aconseguit o com crear idees o art -les quals també tenen a veure amb la capacitat d’atenció- es fa necessari

un ingent grau de compromís entre totes les capacitats mentals. Per dur a terme aquestes funcions amb un cert èxit es necessita una atenció sostinguda en el temps i amb capacitat per esperar que les accions comencin i acabin sense accelerar-ne els processos; és a dir, amb el factor “temps” dominat per l’home, i no a l’inrevés.

Canvis mentals profunds vs. canvis làbils

La hipervigilància i l’alerta que requereixen els jocs que tant atrauen els nens i joves avui dia no és tant una atenció que permeti canvis mentals profunds, sinó que és més làbil (permet realitzar diverses tasques alhora o canviar de tasca) i queda sotmesa a una repetició d’accions que tranquil·litza davant la incertesa a què ens aboca l’esdevenir de la vida des que naixem. Aquesta excitació que es genera de forma

Un passat amb molt de futur www.facultatantonigaudi.cat Diputació, 231 · 08007 Barcelona · Catalonia, Spain Tel. (+34) 93 453 49 25 · Fax (+34) 93 451 52 12 administracio@facultatantonigaudi.cat

// 19

immediata convida el nen o jove a trobar en ella una satisfacció ràpida i intensa -sensorialment parlant-, ja que permet la descàrrega de tensió acumulada, i res té a veure amb el “temps” que requereix tota incorporació mental del coneixement. Traslladar aquest tipus d’atenció a l’àmbit dels aprenentatges és obvi que no és desitjable, perquè els nivells de raonament i tolerància a la frustració i espera que aquests requereixen no els pot aportar una atenció pobra en matisos. L’atenció que es requereix per crear pensament i moure’s còmodament entre les idees -i no només entre imatges ja predisposades amb una llibertat per crear fictícia perquè totes les accions ja estan previstes- és una altra. Fer una escolta atenta implicaria que tots poguéssim relaxar-nos sense pensar que el temps se’ns

està esgotant i que encara ens esperen una multitud de tasques per acomplir. El nen té els seus temps particulars, sempre lents a ulls de l’adult; s’atura, dubta, canvia de tema, hi retorna, ens pregunta, valora, es perd, no sap del cert com ha de continuar ni si ho ha de manifestar per por a posar en perill algun secret propi o aliè. Totes aquestes vacil·lacions i cadències són necessàries fins a aconseguir que vagi focalitzant, precisant i delimitant què vol dir, què vol eludir (reprimir certes informacions també és important ja que no sempre es pot dir tot) i com expressarho (si tenim en compte els sentiments o circumstàncies dels interlocutors). Tots aquests components formen part del fet de “conversar”, circumstància que ens uneix a tots i ens fa formar part de la comunitat, ja sigui familiar, veïnal, educativa o laboral.

Compte! A excepció dels casos en què cal fer un treball terapèutic per causes realment deficitàries, trossejar o autonomitzar el pensament no ens ajuda a potenciar l’atenció. No aconsegueix que els fills que s’alienen dins de les seves comunitats referencials, s’interessin i s’activin puntualment per enfrontar-se al complex, però plaent, acte de pensar a costa de la seva voluntat de saber.

Si ens donem aquest temps essencial perquè emergeixi la paraula i l’escolta atenta, és més probable que el nen vulgui saber més enllà del que li pot oferir una pantalla de joc, on efectivament hi ha atenció, però mai de la qualitat i profunditat que aporta la paraula

20 //

BREUS La llei Wert aterra a les aules Tot i les vagues que han envoltat la nova llei d’ensenyament, el Congrés va donar el vist-i-plau a la LOMCE a finals del 2013. Primària i FP ja van incorporar al setembre la reforma a les seves aules; el torn de l’Educació Superior Obligatòria serà el curs 2015-16 (primer i tercer), i el 2016-17 (segon i quart); finalment, a batxillerat, el primer curs s’adherirà durant el 2015-16, i el segon, un any després. Les avaluacions finals a ESO i batxillerat s’iniciaran el 2017, sense oblidar un aspecte clau: la selectivitat se suprimeix per a tots aquells alumnes que vulguin accedir a la universitat a partir del juny de 2018. Pel que fa a la Formació Professional, s’estableix una nova FP bàsica de dos cursos per a alumnes d’entre 15 i 17 anys amb dificultats d’aprenentatge que hagin finalitzat tercer de secundària; una via perquè puguin obtenir el títol d’ESO

L’Institut Obert de Catalunya (IOC) ha obtingut la consideració d’Escola Oficial d’Idiomes gràcies a la modificació del decret que fixa l’ordenació i el currículum dels ensenyaments d’idiomes en règim especial. Com a resultat, l’IOC podrà oferir cursos d’idiomes

on-line de nivell avançat, que s’afegiran al bàsic i l’intermedi que ja impartia. Una altra novetat és que els ensenyaments presencials a les escoles oficials d’idiomes es podran fer, a partir d’ara, repartits en dos blocs per curs i no solament de manera continuada.

Noves tecnologies: perjudicials per als més joves? i alhora accedir a la FP de grau mig.

La polèmica està servida

La setena llei d’ensenyament posa sobre la taula diverses controvèrsies com ara que el Govern central fixarà els continguts i criteris d’avaluació de les matèries troncals o que es recupe-

rarà l’assignatura de religió. D’altra banda, s’elimina la immersió lingüística vigent des de fa 30 anys: el castellà i la primera llengua estrangera esdevindran troncals, però no les llengües autonòmiques cooficials, que seran matèries d’especialitat encara que d’estudi obligatori.

Catalunya a favor de la mobilitat i el multilingüisme Com a representant de les comunitats autònomes, la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, va proposar a la darrera reunió del Consell de Ministres d’Educació de la UE que els alumnes d’ESO i Batxillerat pogues-

L’IOC obté la consideració d’Escola Oficial d’idiomes

sin estudiar assignatures en modalitat a distància a nivell europeu. Rigau va insistir en la necessitat d’avançar en el blended learning (aprenentatge semipresencial): “Si l’educació futura ha de passar per la via on-line és bo que amb els estudiants

preuniversitaris també ho fem.” Per això, va remarcar que “a nivell europeu, s’hauria de poder optar a matèries d’altres instituts d’Europa on almenys una llengua es pogués fer amb un altre pla d’estudis reconegut.”

Sota el grup “Joves i Tecnologia de la Informació i la Comunicació” (JOITIC), diversos investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut Català de la Salut i la FPCEE Blanquerna (Universitat Ramón Llull), amb el suport de l’IDIAP Jordi Gol, analitzen les conseqüències de l’ús d’Internet, el telèfon mòbil i els videojocs entre 5.538 estudiants d’ESO del Vallès Occidental a través d’una enquesta feta el curs 2011-12. Els resultats de l’estudi mostren que l’accés a les TIC entre els joves està molt estès i que cada vegada es produeix en una edat més avançada. En el moment de l’enquesta, el 98% dels alumnes disposava d’Internet a casa i el 89% ja tenia mòbil des dels 13 anys. A grans trets, l’objectiu de navegar era connectar-se a les xarxes socials (87%), als xats (52%) i al correu electrònic

(68%) i, finalment, buscar suport per tal de realitzar les tasques escolars (50%).

Altres conclusions

Gràcies a l’estudi, els investigadors han observat un augment lineal del fracàs escolar a mesura que s’incrementen les hores davant la pantalla de l’ordinador i es redueix el control patern. En aquesta línia, també hi ha un estret vincle entre l’ús excessiu de les noves tecnologies (ordinador i videojocs, sobretot) i haver provat les drogues: a primer d’ESO, l’11% dels alumnes que utilitzava l’ordinador més de tres hores diàries ja havia patit una intoxicació etílica aguda, i el 10% ja havia consumit cànnabis. De la mateixa manera, l’ús dels videojocs és del 54%, una afició que disminueix amb els anys, igual que el control dels pares sobre la tipologia de jocs que prefereixen els seus fills.

El CFGS de disseny en fabricació mecànica s’adapta al sector El nou currículum del cicle formatiu de grau superior de Disseny en fabricació mecànica amplia continguts i s’adequa a la formació professional establerta a la Llei orgànica d’educació (LOE).

S’incorporen aspectes vinculats al desenvolupament de noves tecnologies, l’ús de materials sostenibles o el disseny d’eines específiques per tal de donar resposta a les necessitats del sector.

93 215 58 52 | INFO@CEPRAT.COM | WWW.CEPRAT.COM CENTRE D’ESTUDIS PRAT, 90 ANYS CONSTRUINT FUTUR

JORNADES PORTES OBERTES 28 ABRIL / 19H BATXILLERAT | CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

22 //

Interrail:

passaport a l’aventura Un únic bitllet i una motxilla amb prou espai per guardarhi les experiències i records que vas acumulant pel camí. Això és tot el que necessites per iniciar el millor viatge en tren que faràs a la teva vida. Europa és el destí i un mes -o menys-, la durada; això sí, la companyia la tries tu! BERTA SEIJO

Fa més de quatre dècades va començar una nova manera de moure’s per tota Europa en tren que va revolucionar les vacances de molts joves. Llavors, només els menors de 21 anys podien acceptar el repte de l’Interrail, però, per sort, cada any l’edat mínima va anar pujant. El 1989 va marcar un punt d’inflexió i, des d’aquell moment, tothom amb esperit aventurer pot viure l’experiència. El preu també s’ha anat adaptant als nous temps,

sempre beneficiant els joves menors de 26 anys: de les 4.000 pessetes (24 euros) que valia al 1972, fins als 461 euros que val ara el bitllet més car. Aquest petit cartró t’obrirà les portes d’Europa, doncs, podràs agafar tots els trens que vulguis de qualsevol país durant un màxim d’un mes.

Dades pràctiques

Hi ha diversos tipus de bitllets Interrail segons l’edat i la durada que vulguis donar-li al teu viatge, però

el més recomanable és el Global Pass: abonant entre 192 i 461 euros podràs recórrer 30 països, i viatjar fins un mes sencer de forma seguida i il·limitada. L’alternativa és el One Country Pass: des de 42 euros fins a 154 euros tens l’opció de visitar els racons més destacats del país europeu que vulguis. Un cop has decidit la teva ruta, compra el bitllet on-line i el rebràs de forma gratuïta, però planeja-ho amb antelació perquè l’entrega es fa en 11 dies laborables!

Per saber-ne més... • Al llarg del 2013, prop de 1.700 catalans van acceptar el repte de fer un Interrail. • Amb l’aplicació per a mòbils Rail Planner podràs planificar rutes i descarregar mapes i horaris de trens, sense haver de connectar-te a Internet. • No et preocupis més per les zones; des del 2007, només has de triar entre l’Interrail local (un país) o el global (tots els països). • Si els albergs et semblen cars, aposta pel coachsurfing i dorm al sofà d’amfitrions generosos sense pagar ni un euro. • Viatja amb el DNI i el passaport, i no oblidis demanar la Targeta Sanitària Europea, gratuïta i molt útil!

Cicles Formatius Sanitaris titulacions oficials

Dietètica

amb enfoc ecològic

Laboratori

de diagnòstic clínic

Imatge

per al diagnòstic

Documentació sanitària

Cures auxiliars d´infermeria

C/ Mare de Déu del Coll, 40 08023 Barcelona 932 171 046 info@rogerdelauria.com www.rogerdelauria.com

Institut FP Sanitària

Roger de Llúria

A I R À T I S R E V I L’ESCOLA UN

GRADUA’T A L A N O S R E P S É M

A R U G E S S A R U T U F U EL TE

15 d’ab ri

EX L A R O B A L MERCaAleTs 18 hoSreEGUIM CISIO E D S E N R R E l U ES EXT U Q I T CCIÓ FUT C S À E TEM CIA PR S I N S È I C S I I F E E V R U PO S OFESSIÓ ES SE Jornades de R S Í P INTE M Ó R O I A R C P M A R M R O O VALO NCIA F QUIP C TEMES Ó È E I I S I R C Ó S I E A P C S I X A M E T E I R V PAC S ER ACIÓ INFO PORTES EBALL CA ESTADES SIÓ EFIC R COMUNIC

015 16 A I R E M ER

CIÓ T PROFES EFLEXIÓ GÈNCIA I R Ó X I T E C N A L E R A M R O IÓ VAL CREIXE C S A CAT LABO R M E R N O O I F INA IN LORA P

OBERTES

GRAU EN

viu

INF

DA UNA JORNA ITAT RS A LA UNIVE

bril/10h ’a d 8 1 e t b a s Dis essions s n e a ip ic t r a P rimenta e p x e i s e u iq pràct ersona en primera p

A I P À R E FISIOT A C I T À INFORM S I E V R E IS GRAU D’

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

GRAU EN

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es