Guia Ensenyament núm. 189

NÚM. 189 - 3r TRIMESTRE - CLAUS PER AL TEU FUTUR

Pròxima parada: el futur professional Com triar carrera? Vocació vs. ocupació

nt a l l a b e r t l n a è r u p d A b l’FP am

3+2: motiu de controvèrsia a la universitat

n ó s s e in u q s p Ja saes famíliesls? l a n o i s s profe Inclou el suplement sobre

el món dels idiomes

Apps per

conèixer món

Inclou el suplement

Cicle cle le es

formatius de Grau Mitjà i Grau Superior

s e l c i c Viu els n universitari

CFGM -Tècnic Esportiu en

Hípica

r o t n e n u n e

en les disciplines de salt, doma i concurs complet

CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes CFGS - Desenvolupament d’aplicacions

Web

Nou

Perfil Professional

Bioinformàtica www.gf.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona

3 //

// 3

Pròxima parada: el futur professional

I ara què?

En acabar 4t d’ESO, els estudiants s’enfronten al repte d’enfocar el seu futur professional. A l’institut els proporcionen orientació, però la major part de la feina recau sobre l’alumne. Conèixer-se bé a un mateix, definir un objectiu professional i informar-se bé de les opcions és clau per encertar en la tria.

Ariadna cortés

El final de l’ESO marca també l’inici d’una etapa molt important. Fins llavors el pla d’estudis és comú per a tothom i els estudiants només poden prioritzar els seus interessos a través d’unes quantes assignatures optatives. A partir d’aquell moment, en canvi, el pes de començar a prendre les decisions que marcaran el seu futur professional recau sobre ells. Seguir estudiant o provar sort al mercat laboral? Cicle formatiu de grau mitjà o Batxillerat? Modalitat de ciències i tecnologia, d’humanitats i ciències socials o d’arts? Cicle formatiu de grau superior o grau universitari? Enginyeria Química, Història, Administració i Direcció d’Empreses o Medicina?

La importància d’aquestes decisions ha convertit en imprescindible l’orientació professional, una tasca que habitualment es fa als propis instituts. Però és prou bona, aquesta orientació? L’informe Després de l’ESO què puc fer? Diagnosi

i propostes per a l’orientació educativa de 12 a 16 anys, promogut per l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB i la Fundació Jaume Bofill, ha analitzat les activitats orientatives d’un centenar de centres educatius públics i concertats de Catalunya. I una de les principals conclusions que ha extret és que en la majoria d’instituts el principal gruix d’accions en orientació es concentren a 4t d’ESO i les realitza el tutor, que té 30 alumnes, altres responsabilitats al centre i que sovint no ha rebut una formació específica per aconsellar els seus alumnes.

Davant d’aquesta realitat, l’estudi proposa començar la orientació professional en els primers cursos d’ESO, integrar-la en el currículum i dotar-la d’un espai propi i transversal. “L’acollida dels alumnes a l’ESO i l’accés a l’orientació des del principi de la secundària és fonamental i clau en el desenvolupament acadèmic i professional”, explica el professor d’Orientació

4 //

Professional de la UAB i autor de l’informe, Màrius Martínez.

Aixó no significa, però, que els centres escolars necessitin més hores d’orientació sinó que aquesta ha de ser “de més qualitat”, comenta l’expert que, a més, destaca la importància de la “coordinació entre els alumnes, les famílies, les escoles, l’administració i els municipis” per aconseguir-ho.

Vocació vs. sortides professionals

Un dels principals dilemes a l’hora d’escollir estudis és si deixar-se portar per la vocació o prioritzar les sortides professionals. Una enquesta realitzada aquest mateix any per Círculo Formación entre més de 17.000 joves conclou que més de la meitat dels estudiants espanyols de Batxillerat escolliran la carrera per vocació, enfront del 37% que es fixarà més en les sortides professionals que li ofereixi el seu futur grau. Segons la consultoria, el nombre d’estudiants que anteposa els seus gustos a l’hora de decantar-se per una carrera o una altra s’ha incrementat gradualment i ha passat del 41% el curs 20102011 al 51% d’aquest últim any.

L’augment del criteri de la vocació sembla sorprenent si tenim en compte que la crisi

econòmica ha accentuat el risc d’apostar per determinats sectors. Però la responsable dels Serveis d’Orientació del portal especialitzat en educació i formació Educaweb, Olga Valls, ho troba raonable. “Fonamentar la tria segons els sectors on ara hi ha feina és arriscat, perquè probablement la situació del mercat laboral quan acabis els estudis ja serà una altra”, comenta Valls. L’experta en orientació professional aconsella als estudiants que facin el que els agrada, “i per fer això s’ha de fer una feina d’autoconeixement”.

Triar bé els estudis, efectivament, és essencial, ja que determinaran el futur professional, però Valls treu ferro a l’assumpte: “S’ha de fer un bon procés de decisió, però si ens equivoquem no passa res, sempre podem rectificar i redefinir l’objectiu”, afirma. “Els joves d’avui dia passaran per moltes feines diferents, cosa que no han fet treballadors d’altres generacions, i per tant hauran de tenir la ment oberta a les oportunitats que ofereix el mercat laboral i saber gestionar la incertesa”, afegeix. En aquesta mateixa línia, l’experta assegura que “la capacitat de revisar de manera permanent el projecte professional és una competència necessària i molt ben valorada”.

Consells per definir el futur professional En la tria del futur p r o fe s s i o n a l h i influeixen una multitud de factors, molts d’ells propis de cada persona, però hi ha uns quants passos bàsics que tothom hauria de realitzar durant el procés previ:

• Què t’agrada fer?

El primer que recomanen els experts dels serveis d’orientació professional als estudiants que els consulten és que explorin els seus interessos. “I no ens referim només al que els agrada de l’escola, ja que això sovint els bloqueja, sinó en general”, matitza Olga Valls, responsable del portal Educaweb. Així, aquest procés inclou analitzar les activitats extraescolars, com estudiar

música, i les que es realitzen fora de l’àmbit acadèmic, com ara llegir, cuinar, arreglar ordinadors o fer de voluntari en alguna entitat.

• Quins són els teus punts forts?

El següent pas és reconèixer les habilitats pròpies, que poden o no coincidir amb els interessos. Ets un bon líder? Parles bé en públic?

Resols els problemes de manera ràpida? Etc. “En aquest sentit, tot el que fas fora de l’escola juga un paper molt important, ja que et fa agafar responsabilitat, iniciativa, compromís, etc”, comenta Valls. L’experta afegeix que “la personalitat és un altre aspecte a analitzar”.

• Què vols fer?

“Un dels principals proble-

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - DL B 6795-2014

mes d’aquest procés és que molts joves estan enfocats només cap a la tria acadèmica, però per escollir uns estudis primer has de definir un objectiu professional”, destaca Valls. Així, des d’Educaweb recomanen reflexionar sobre aquesta objectiu i, a posteriori, dissenyar una estratègia acadèmica que condueixi a assolir-lo. “Molts joves no fan aquest procés i hi ha el risc que no s’interessin per allò que no coneixen i que només s’aproximin a les professions més habituals”, diu Valls. Entre els aspectes a tenir en compte en aquest procés hi ha els valors ocupacionals, és a dir, els valors que es veuran reflectits en la feina. Vols tenir una feina creativa? Una que es basi a ajudar els altres? Etc.

“Nosaltres els convidem que explorin el mercat laboral, i això poden fer-ho en línia i també contactant amb professionals de diferents àmbits per tal que els donin una visió de primera mà”, detalla l’experta.

• Informa’t bé! Una vegada triats els estudis, s’ha d’escollir on cursarlos.

“Sovint es fa amb criteris poc apropiats, com el de proximitat”, comenta Valls.

Des d’Educaweb recomanen comparar plans d’estudis, comprovar si el centre disposa de borsa de treball, el percentatge d’exalumnes que troben feina, si ofereixen pràctiques professionals i programes de mobilitat, si la universitat té centres de recerca, etc.

redaccion@komunicakit.com

// 5

Sectors amb menor taxa d’atur el 2014

Font: Enquesta de Població Activa - EPA

Triar bé els estudis és essencial perquè determinaran el futur professional. Però si ens equivoquem, no passa res; sempre podem rectificar

Carreres amb més demanda el 2014 1. ADE 2. Enginyeria tècnica industrial 3. Enginyeria industrial 4. Enginyeria informàtic a 5. Ciències empresarials 6. Economia 7. Dret 8. Enginyeria tècnica informàtica 9. Enginyeria de Telecomunicacions 10. Relacions Laborals Font: Adecco.

6 //

L’ofici de viure Miquel Bonet.

Professor, advocat i autor de Busca’t la vida

Hem omplert la societat d’universitaris als quals s’ha enganyat amb un títol que els serveix de ben poc, ja que acreditar la competència per la simple possessió d’un paper no funciona

No han passat tants anys de les escoles d’arts i oficis com la que, precisament, es va crear a Barcelona el 1775 en l’actual Llotja del Mar (un centre on s’ensenyava l’estampació en seda), de manera que avui encara es valoren e l s p r o fe s s i o n a l s q u e exerceixen bé el seu ofici. I és que, malgrat l’empremta de la Revolució Industrial i del just & time, per sort segueix sent possible trobar gent que coneix, sap i ensenya un ofici. El problema rau, però, en l’intrusisme que ha acompanyat aquest canvi tecnològic. Tenir les coses més fàcils tal vegada ens ha fet perdre la passió per aconseguir-les, cosa que ha provocat que la nostra societat estigui plena de gent que exerceix del que sigui sense ofici, i aquest ventall inclou des de la majoria de polítics -gent amb preparació més que mediocre, segons

els resultats-, passant pels banquers -que han dilapidat centenars de milers de milions, a costa de rescats impossibles i evitables- i també, com no, pel sector del turisme -que segueix enyorant una certa professionalitat, especialment pel que fa a actituds- i pels grans responsables de tot això: mestres i educadors.

I aquí em poso jo mateix per davant. No vull esquivar les responsabilitats que em pertoquen respecte del garbuix en què vivim. I ho dic convençut, ja que els protagonistes de l’educació d’un nens són la societat, els pares i els mestres, perquè el que no aconsegueixis canviar amb l’educació, no ho canvies amb res, i hem d’acceptar que el saber no s’ensenya, sinó que s’aprèn, així de fàcil.

Hem omplert la societat d’universitaris als quals s’ha enganyat amb un títol que els serveix de ben poc, ja que acreditar la competència per la simple possessió d’un paper no funciona, ni tan sols per molts màsters

que hagin pagat, perquè l’únic mestratge neix de l’ofici, de saber fer, i això s’aprèn amb la pràctica, ja ho van deixar ben clar els presocràtics.

El fracàs dels nostres estudiants, per tant, i llevat d’excepcions, és el fracàs d’un model de societat que camina cap al precipici de la vulgaritat, perquè ha perdut des de la curiositat filosòfica, que et porta a aprendre, fins a l’opció del coneixement, que requereix un mentor que sàpiga motivar i acompanyar el descobriment de les habilitats individuals per tal que cada persona pugui descobrir el millor d’un mateix.

Diu un jove investigador de Harvard que “un bon professor augmenta en 36.000 euros la teva renda vital”.

I jo m’ho crec, perquè la funció del professor, més enlla de transmetre el que sap, és la de preocuparse perquè els alumnes el segueixin i descobreixin el seu propi talent pel seu compte. Aquesta és la nostra responsabilitat amb aquesta generació que,

malgrat anar sobrada de recursos, va perduda per falta d’objectius.

Manquen empresaris?

Naturalment. Però qui pot sentir-se segur en una societat volàtil i líquida en la qual no romanen ni els valors i on el fracàs és condemnat? Davant d’una Administració que posa traves, qui vol emprendre i competir? I on és el lideratge, quan els que l’ocupen són incapaços de produir altres líders i es conformen a tenir seguidors?

Ja n’hi ha prou de demagògia, de la vulgaritat de molts mitjans i d’aquesta gent que pretén administrar i influir en les nostres decisions per la seva suposada jerarquia o la titularitat del seu lloc de treball, perquè un paper no implica que mereixin aquest càrrec ni que tinguin l’ofici que cal per ostentar-lo. I és que, al final, només hem d’aprendre a distingir entre el que ens venen i el que volem comprar, exercint el dret a triar, que no és cap altre que l’ofici de viure.

Arribaràs tan lluny com vulguis

Química • Enginyeria Química • Biotecnologia i Bioenginyeria • Farmàcia • Enginyeria Industrial • ADE

A IQS DONARÀS EL MILLOR DE TU • Prestigi i reconeixement internacional en docència i recerca

GRAUS • Química • Enginyeria Química

• Formació ètica i integral

• Biotecnologia

• Dimensió pràctica i experimental dels estudis, amb 3 hores diàries en laboratoris i tallers

• Farmàcia

• Pràctiques obligatòries en empreses

• Administració i Direcció d’Empreses

• Enginyeria en Tecnologies Industrials

• Borsa de Treball per accedir al mercat laboral • Més de 100 convenis internacionals per realitzar intercanvis

DOBLES GRAUS

• Assignatures en anglès a totes les titulacions. A més, opció de triar un grup de docència en anglès per a ADE

• Química i ADE

• Formació més completa amb els Dobles Graus • Beques generals i beques als millors expedients acadèmics

Una formació més completa • Enginyeria Química i ADE • Química i Enginyeria Química • Biotecnologia i ADE • Enginyeria en Tecnologies Industrials i ADE

Apunta’t a les nostres properes sessions informatives!

DIES: 16 i 18 de juny 8 de juliol

LLOC: Sala Multimèdia IQS Via Augusta, 390

HORA D’INICI: 19.00 h

08017 · Barcelona www.iqs.edu

Es prega confirmar assistència a: comunicacioiqs@iqs.edu · T 932 672 020, o bé sol·licita una entrevista personalitzada

IQS - Via Augusta, 390 08017 Barcelona ı T 932 672 020 ı www.iqs.edu

8 //

3+2: motiu de

controvèrsia a la universitat A finals de gener, el Consell de Ministres va aprovar una nova reforma universitària: els graus podran passar de quatre anys a tres, i els màsters seran, en la majoria de casos, de dos anys, en comptes d’un. És el que es coneix com a model 3+2 que, a hores d’ara, no és obligatori, sinó una opció que les universitats espanyoles tindran al seu abast a partir del curs vinent.

Què fan els nostres veïns?

Fins a principis d’any, segons el model estipulat pel Pla Bolonya, els graus universitaris tenien una durada de quatre anys (240 crèdits) i s’acostumaven a completar amb màsters d’un any.

Però, arran del darrer reial decret publicat pel Ministeri d’Educació el passat 30 de gener, les coses han canviat.

El nou model implica acurçar la carrera un any i, de forma implícita, donar pas a postgraus de dos cursos. Només el 30% dels títols actuals no patiran cap canvi, les anomenades professions regulades: Ciències de la Salut, Arquitectura i enginyeries.

Ritmes diferents

Al conjunt de l’estat espanyol hi ha un total de 82 universitats, i no totes posaran en marxa el model al mateix temps. Una decisió promoguda per la Conferència de Rectors, que aglutina el gruix de les universitats espanyoles i associacions d’alumnes, i que va acordar a principis de febrer l’aplicació d’una moratòria fins a setembre del 2017.

Catalunya i la Comunitat de Madrid seran les primeres comunitats autònomes que oferiran graus de curta durada entre els cursos 2015-2016 i

2016-2017. En el cas català, a partir de setembre del 2016, tres universitats públiques i un campus a distància implementaran els tres anys de grau als següents estudis: Producció Digital (UB), Estudis Globals (UPF), Art Digital (UOC) i Bioinformàtica (desenvolupat per la UB, la UPF i la UPC).

Poc consens

El nou model ha tornat a sembrar la polèmica dins el sistema universitari espanyol; alguns ho veuen com un canvi a millor, mentre que d’altres ho consideren un perill. Com era d’esperar, el Ministeri d’Educació defensa que el canvi serà positiu: Espanya s’incorporarà així a l’Espai Europeu d’Educació Superior, i alhora permetrà que moltes famílies, i la mateixa Administració, s’estalviïn un any de pagament de matrícula. Al grup de detractors, els sindicats estudiantils consideren que els graus de tres anys comportaran l’aparició de màsters de dos anys, empitjorant així la situació econòmica dels alumnes. I no ens oblidem de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, que demana “prudència i temps” per posar en marxa el reial decret.

A 26 nacions europees, com Irlanda, Holanda, Àustria o el Regne Unit, s’apliquen principalment sistemes mixtos amb graus de tres i quatre anys; França o Finlàndia, per exemple, han optat pels graus de tres anys; i només nou països com Turquia, Ucraïna o Grècia aposten pels quatre anys a tots els graus, com ho fan també als campus d’Estats Units o d’Amèrica Llatina.

Catalunya i Madrid seran les primeres a oferir graus de curta durada entre els cursos 2015-2016 i 2016-2017

Em surt a compte?

De cara al nou model, el Ministeri d’Educació no preveu canviar la normativa que permet que les comunitats autònomes fixin el cost que assumeixen els alumnes: entre el 15% i el 25% del preu total dels graus públics, i entre el 40% i el 60% dels màsters.

En concret, Catalunya estudia que el primer any de màster, en el cas que l’estudiant triï un grau de tres anys, costi el mateix que el darrer curs de grau de carreres de quatre anys. Això s’aconseguiria situant el preu del màster -que ara mateix duplica el preu d’un any de grau- en el llindar més baix aplicat per l’Estat, i bonificant alhora els alumnes a través dels Consells Socials de les Universitats i els fons de la Generalitat.

Per la seva banda, segons va afirmar el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, “la reforma universitària pot abaratir el cost dels estudis i fer que les famílies estalviïn fins a 150 milions d’euros, que són el que costen les taxes d’un any”. Unes declaracions força qüestionades i només vàlides si tots els graus actuals passessin de quatre a tres anys, i si cap alumne decidís després cursar un màster -quelcom que ara mateix fa el 20% dels matriculats universitaris.

N 6 2015

Quin és el nostre

nivell d’idiomes?

Benvinguts a l’aprenentatge 2.0 Català, castellà i… la tercera llengua ja és obligatòria

2 |

El nostre nivell d’idiomes és tan baix com pensem?

El coneixement de llengües estrangeres del conjunt de la població de l’estat espanyol està força per sota de la mitjana europea, però els joves d’avui dia tenen un nivell similar als de la resta del continent. I és que parlar idiomes ja no és un requisit més per triomfar al mercat laboral, sinó una competència indispensable.

Ariadna Cortés

Els espanyols tenim un nivell baix d’anglès. Aquesta frase, que quasi tothom subscriuria, no és del tot certa si s’analitza en profunditat. Sovint alguna estadística ens recorda que a Catalunya i a Espanya el coneixement de llengües estrangeres és molt inferior al de la majoria de països europeus. Així, per exemple, segons l’última edició de l’estudi English Proficiency Index (EPI) de l’organització Education First, l’estat espanyol se situa en la posició 20 en nivell d’anglès en un rànquing que recull el de 63 països de parla no anglesa. Espanya es troba per davant d’altres països com Itàlia (27) i França (29), però és un dels pitjors de la Unió Europea (UE). El document, no obstant, també apunta que en els últims set anys el coneixement d’aquest idioma al nostre

país ha millorat significativament fins a assolir el nivell mitjà B1 amb una puntuació de 57,1 punts d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.

De factors que fan que Espanya no estigui ben posicionada en aquest rànquing n’hi ha molts i molt diversos, entre ells que gran part de la població no va estudiar la llengua de Shakespeare a l’escola, la manca de competència lingüística d’una part del professorat o l’ús generalitzat del doblatge en els productes audiovisuals. Això fa que només el 26% de la població espanyola tingui un nivell B1 o superior d’anglès, mentre que al conjunt d’Europa la xifra augmenta al 43,5%. Si ens fixem, però, en les generacions més joves, la cosa canvia. Així, el 42% d’estudiants espanyols assoleixen aquest nivell quan acaben l’ESO enfront del 48% d’europeus.

“El nostre problema és el nivell general de la població, hi ha un gran decalatge entre aquest i el nivell dels estudiants”, explica la sociolingüista i professora agregada del departament de Filologia Anglesa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Eva Codó.

Per a Codó, “tenim un complex col·lectiu amb el tema dels idiomes, i sí que queda molt per millorar, però ja ho estem fent”, assegura. La sociolingüista veu amb bons ulls la tendència creixent d’impartir diferents matèries en llengua estrangera a les escoles i als instituts, però opina que s’hauria de potenciar el treball conjunt entre els professors d’aquestes assignatures i els de llengua, i potenciar el nivell de bona part del professorat. “A més, en el camp de l’ensenyament de llengua estrangera hi ha molt camí per recórrer”,

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - DL B 6795-2014

afegeix. “Sovint els idiomes s’ensenyen d’una manera abstracta, i s’ha de transmetre des del primer dia que la llengua és una eina per fer servir, no només un coneixement per tenir”, insisteix.

Requisit fonamental al mercat laboral

Si d’alguna cosa no es pot dubtar quant al coneixement d’idiomes, és que avui dia és imprescindible per accedir a bona part dels llocs de treball. Així, una de cada tres ofertes laborals a Espanya requereixen el coneixement d’una segona llengua segons l’Informe Infoempleo Adecco. I si ens centrem en les ofertes per a posicions directives, el 52% requereixen el domini de, com a mínim, un idioma. “En moltes ocasions el coneixement d’anglès es dóna per descomptat i es requereix un segon idioma estranger”, explica la investigadora de

l’IESE Business School Pilar García Lombardía. García va més enllà i afirma que “amb la internacionalització ja no només es demana conèixer idiomes, sinó també la cultura d’altres països; és el que anomenem competència internacional”.

Entre els sectors on més se sol·licita el domini d e d i fe r e n ts l l e n g ü e s hi ha el de telecomunicacions, el financer i el d’infraestructures. “Actualment el que més es requereix són perfils tecnològics i molts idiomes, i és que la majoria d’obres s’estan duent a terme fora del país”, comenta García. “De fet, queden molt pocs sectors en els quals no es necessiti parlar diferents idiomes, fins i tot les pimes estan sortint fora”, afegeix.

“Als joves se’ls pot excusar la manca d’experiència, però no la de coneixement de llengües”, emfatitza.

redaccion@komunicakit.com

.

| 3

A Edat: 29 anys ulatory affairs manager a DV Ocupació: reg ny Agro GmbH nglès i alema a , là el st ca , iomes: català

Id

Edat: 25 anys Ocupació: merch Idiomes: català, andiser a Mango castellà

, anglès i italià

Fran Blanco

Mariona Amat

Yes, I do speak...

La Mariona Amat va estudiar ADE Internacional a la Universitat Internacional de Catalunya i actualment treballa com a merchandiser al Departament de Compres de l’empresa de moda Mango.

Parla anglès, après a l’escola i en un intercanvi al Canadà, i un italià adquirit durant els dos cursos de carrera que va cursar a Torí i perfeccionat en l’any i mig que va treballar entre aquesta ciutat i Roma. Tal com explica, conèixer idiomes és bàsic per a la seva feina ja que està “en contacte permanentment amb proveïdors de tot el món”. A més, “en empreses multinacionals com Mango, els propis treballadors tenen diferents procedències, així que a nivell intern també és útil”, afegeix.

En Fran Blanco és Doctor en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona i des de fa uns mesos treballa com a regulatory affairs manager a DVA Agro GmbH, una empresa basada a Hamburg, Alemanya. L’anglès i l’alemany els va aprendre fins a un nivell de quart curs en diferents acadèmies, i després va millorar-los a través de diferents estades a l’estranger. “Si no hagués tingut coneixements avançats d’anglès i alemany hagués estat molt difícil poder aconseguir aquest lloc de feina”, comenta, i és que els documents que elabora estan dirigits a diferents països. “També va ajudar el fet de parlar castellà, ja que la companyia té plans d’obrir nous mercats a Amèrica central”, destaca.

Cursos d’idiomes a tot el món Viatja, aprèn i diverteix-te

Barcelona Passeig de Gràcia nº 86, Planta 2 93 343 78 44 barcelona@esl.es

www.esl.es

4 |

Anglès més enllà de les pissarres Les acadèmies han estat sempre lligades a l’oligarquia de l’ensenyament i l’aprenentatge de noves llengües. I és que institucions oficials i centenàries de la talla del British Council o l’Institut Francès encara mantenen el seu lloc de prestigi gràcies als bons resultats que milions d’alumnes han pogut i poden corroborar. Malgrat això, hi ha altres mètodes per aprendre un idioma, especialment per aquells que no aguanten ni cinc minuts asseguts: cuinant, tricotant, fent esport, sortint a prendre un cafè, etc. Tot seguit us presentem vàries propostes per practicar l’anglès de la forma més productiva i divertida!

el que proposen els cursos de tricotar de Rosas Craft (C/ Lluís el Piadós, 5 a Barcelona), establiment on, a banda d’ensenyar-te a teixir gènere de punt, t’empenyen a parlar en anglès durant les classes. Ja saps, tots els dilluns de juny i de juliol hi tens una cita amb agulla i fils inclosos!

De la mateixa manera, tampoc no està gens malament el fet de poder combinar l’esport en grup amb l’aprenentatge de l’anglès.

Parlem d’Urban Gorillas, un nou concepte de fitnes amb exercicis d’alta intensitat a l’aire lliure per Barcelona, ideal per millorar la forma física i, de pas, practicar l’idioma -ni el català ni el castellà no estan permesos als entrenaments-.

Berta Seijo

Classes amb aroma de cafè

Hi ha res més divertit que aprendre anglès mentre es cuina?

Cakes, onions and knives

Els alumnes del taller de cuina en anglès Cooking Languages, al Centre Cívic Urgell, aprenen vocabulari anglosaxó mentre, per exemple, tallen pomes i tomàquets o innoven en la creació de nous menús de carmanyola. La idea va sorgir a partir de l’experiència de Sol Peñafiel, una filòloga anglesa nascuda a Madrid que, per aprendre català, anava sovint a conversar amb els peixaters dels mercats de Barcelona, i que, un cop a l’atur, va

decidir emprendre el seu propi negoci: cursos de cuina en anglès per a tots els gustos amb una durada de vuit setmanes on, a més de practicar l’idioma, els xefs amateurs realitzen delicioses receptes amb ingredients i tècniques d’arreu del món.

Resultats al quadrat

No hi ha res millor que marxar cap a casa amb una peça de roba per estrenar i vocabulari nou per incloure a les teves converses en anglès. Això és

Finalment, Englishcafe és una manera diferent d’aprendre i millorar l’idioma allunyada de les metodologies més acadèmiques,

ja que deixa de banda els llibres i se centra en la pràctica oral. I ho fa a bars i restaurants amb encant situats a Barcelona, on setmanalment es reuneixen grups reduïts d’alumnes (un màxim de cinc persones) i professors nadius amb un únic objectiu: conversar. Durant les dues hores de classe, els participants poden consumir una beguda, inclosa en el preu del curs, i parlar sobre temes actuals. Tots aquests aspectes ajuden a crear un ambient distès en el qual els alumnes adquireixen confiança i fluïdesa, i solucionen qüestions gramaticals, de vocabulari, i també coneixen els detalls socials i culturals del país d’origen del seu mestre. Si hi estàs interessat, el primer que has de fer és registrar-te al web www.englishcafe.es, crear un perfil i accedir a l’oferta de places per tal de seleccionar el grup que millor s’adapta a la teva disponibilitat horària i de nivell.

.

15 .0 2 e r b m e i t p e S Junio y

: 5 1 0 2 d a d i v i t c a i e c l a h Se o s a p o m i t l d ú a t l u c a f la

¿Cómo ha de ser la universidad del futuro?

2

Actualidad

Seleactívate

Selectividad 2015:

último paso hacia la universidad Es el examen más popular y, también, el más temido, pues, tras un año de muchos codos, puede abrirte o cerrarte las puertas de la universidad. Pero, ¡no sufras!, si has superado el Bachillerato, no será una prueba tan dura, ya que el 90% de los alumnos que se presenta en junio aprueba.

Pero si este dato todavía no te tranquiliza y prefieres saberlo todo acerca de la PAU (Prueba de Acceso a la Universidad), toma nota leyendo nuestra pequeña guía. ¡El curso que viene, nos vemos en la facultad!

¿Cómo

¿Cómo

La PAU se estructura en dos fases: la general y la específica.

- Fase general: incluye cinco ejercicios de una hora y media cada uno correspondientes a asignaturas comunes de 2º de Bachillerato: lengua castellana y literatura, historia o filosofía, lengua extranjera a escoger y materia de modalidad de 2º de Bachillerato que se asocie a Artes, Ciencias y Tecnología o Humanidades y Ciencias Sociales. El quinto ejercicio corresponde a la prueba de lengua cooficial, en el caso de que te examines para una universidad de una comunidad con otra lengua cooficial, como, por ejemplo, en Cataluña. Cada ejercicio se puntúa entre 0 y 10 con dos cifras decimales, y la nota total de esta fase, que cuenta un 40% frente al 60% del Bachillerato, se calcula haciendo la media de todos ellos.

- Fase específica: es voluntaria, pero, si la haces, puedes aumentar tu nota de acceso hasta en 4 puntos y alcanzar un total de 14. Cada estudiante se podrá examinar en esta fase de un máximo de cuatro materias de modalidad de 2º de Bachillerato (excepto en Cataluña, donde el máximo son tres), y las dos mejores calificaciones serán las que contaran en tu nota final.

La nota de corte es la nota de admisión que tenía el último estudiante que consiguió entrar en una determinada carrera el curso anterior. Así, para calcular la tuya, es decir, la calificación que vas a obtener para acceder a la universidad, puedes utilizar la siguiente fórmula:

es la prueba y cómo se califica?

calculo mi nota de corte?

Nota de admisión= 0,6 x NMB +0,4 x CFG + a x M1 + b x M2 NMB= Nota media del bachillerato.

CFG= Calificación de la fase general.

M1, M2= Las dos mejores calificaciones de las materias superadas de la fase específica. a, b= Parámetros de ponderación de las materias de la fase específica.

¿Puedo repetir la selectividad para subir nota?

Si quieres obtener una nota de corte más alta, puedes presentarte a sucesivas convocatorias de la selectividad para mejorar tanto la nota de la fase general como de cualquiera de las materias de la fase específica. Si repites la selectividad, se va a tener en cuenta la nota que obtengas en la nueva convocatoria, siempre que ésta sea superior a la anterior. La convocatoria de septiembre tendrá lugar los días 14, 15, 16 y 17 de septiembre en Madrid y los días 2, 3 y 4 de septiembre en Cataluña (puedes consultar las demás fechas en las webs de las consejerías de educación de cada comunidad).

Ten en cuenta que cada universidad asigna a los parámetros “a” y “b” valores entre 0,1 y 0,2, y que puedes consultarlos en la página web de las consejerías de educación de cada CA. También debes considerar que las notas de corte pueden variar ligeramente de un año a otro, porque unos años una carrera puede tener más o menos demanda que otros.

No

¿Qué

Si tu nota final no es la que esperabas y crees que no se ha puntuado correctamente, tienes dos opciones: solicitar una doble corrección o hacer una reclamación.

- Doble corrección: deberás solicitarla en el plazo de tres días hábiles desde la fecha de publicación de las notas de selectividad. En este caso, el examen será corregido por un profesor diferente y la nota final será la media aritmética de las dos calificaciones. Ten en cuenta que la nota puede bajar o subir, pero si entre las dos calificaciones existiera una diferencia de 2 o más puntos, otro profesor hará una tercera corrección que determinará la nota definitiva.

- Reclamación: si tras la doble corrección sigues sin estar de acuerdo con la nota, puedes presentar una reclamación en el plazo de tres días hábiles desde la notificación de la calificación obtenida por el procedimiento anterior. Ahora, el examen será revisado por un nuevo corrector, pero en esta ocasión la nota sólo se podrá modificar al alza, salvo que haya errores de hecho o aritméticos en la primera corrección.

Podrás consultar la nota final en Internet a partir del 19 de junio en la Comunidad Valenciana y en la de Madrid, y del 26, en el caso de Cataluña, por ejemplo. Una vez obtengas los resultados, llega la hora de preinscribirte en la universidad que te interese. Las fechas de preinscripción están pendientes de publicarse, pero deberás consultarlas según tu elección, ya que varían dependiendo de la universidad y la CA.

estoy conforme con mi nota de corte. ¿Qué puedo hacer?

hago una vez tengo mi nota final?

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - DL B 6795-2014

redaccion@komunicakit.com

Seleactivate

Actualidad

CALENDARIO DE LA PAU 2015 POR COMUNIDADES AUTÓNOMAS

CCAA

Convocatoria

ordinaria

Convocatoria

Andalucía

16, 17 y 18 de junio

15, 16 y 17 de septiembre

Aragón

9, 10 y 11 de junio

9, 10 y 11 de septiembre

Asturias

2, 3 y 4 de junio

30 de junio y 1 y 2 de julio

Cantabria

10, 11 y 12 de junio

10, 11 y 14 de septiembre

Castilla-La Mancha

8, 9 y 10 de junio

Pendiente

Castilla-León

15, 16 y 17 de junio

9, 10 y 11 de septiembre

Cataluña

9, 10 y 11 de junio

2, 3 y 4 de septiembre

extraordinaria

¿Y

Comunidad Valenciana 9, 10 y 11 de junio

7, 8 y 9 de julio

Extremadura

9, 10 y 11 de junio

7, 8 y 9 de julio

Galicia

10, 11 y 12 de junio

16, 17 y 18 de septiembre

Islas Baleares

9, 10 y 11 de junio

8, 9 y 10 de septiembre

Islas Canarias

10, 11 y 12 de junio

8, 9 y 10 de julio

La Rioja

3, 4 y 5 de junio

8, 9 y 10 de julio

Madrid

9, 10 11 y 12 de junio 14, 15, 16 y 17 de septiembre

Murcia

10, 11 y 12 de junio

9, 10 y 11 de septiembre

Navarra

3, 4 y 5 de junio

24, 25 y 26 de junio

País Vasco

10, 11 y 12 de junio

8, 9 y 10 de julio

Cicles Formatius Sanitaris titulacions oficials

Dietètica

amb enfoc ecològic

el próximo curso, qué?

A la Selectividad, tal y como la conocemos, le queda un año de vida. A partir del curso 2016-17 será sustituída por un examen final de 2º de Bachillerato (una reválida) que constará de 350 preguntas tipo test. Superada esta prueba, los alumnos podrán obtener el título de Bachiller y acceder a la universidad.

La prueba se dividirá en tres bloques: El primer bloque constará de un máximo de 200 preguntas, en formato de elección múltiple con cuatro alternativas y de respuestas semiconstruidas, que versarán sobre las materias troncales. Además, se incluirán pruebas de expresión escrita de respuesta abierta (ensayo, comentario literario, periodístico, histórico, de actualidad o científico, etc.), y pruebas orales (oratoria, defensa

oral de un tema, plantear un posicionamiento crítico, debate, etc.).

El segundo bloque evaluará las materias optativas, y se compondrá de un máximo de 100 preguntas.

El último bloque, por su parte, evaluará las materias específicas elegidas por el alumno, y constará de un máximo de 50 preguntas con el objetivo de que el tiempo de realización sea de aproximadamente 1 hora.

El peso de este exámen de reválida para aprobar el Bachillerato será del 40% (el 60% restante corresponderá al expediente académico del alumno). Con el título en la mano, después, serán las universidades quienes establezcan pruebas de acceso propias para determinar quién podrá acceder a sus aulas.

OBRE LA TEVA MENT A UN MÓN DE DISSENY Matricula’t!

Laboratori

de diagnòstic clínic

Imatge

per al diagnòstic

Documentació sanitària

Cures auxiliars d´infermeria

ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY

C/ Mare de Déu del Coll, 40 08023 Barcelona 932 171 046 info@rogerdelauria.com www.rogerdelauria.com

DISSENY DE MODA

DISSENY DE PRODUCTE

Institut FP Sanitària

Roger de Llúria

www.lcibarcelona.com 93 237 27 40

DISSENY D’INTERIORS

DISSENY GRÀFIC

3-

4

Actualidad

Seleactívate

¿Cómo será la universidad del futuro?

Retos y oportunidades

20 rectores de las universidades españolas han opinado sobre el futuro de la universidad, que gira en torno a dos medidas propuestas por el Ministerio de Educación este año: el modelo 3+2 y el nuevo esquema de reválida.

Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB) “Los modelos 3+2, 4+1 o el tipo de pruebas de acceso, no son, por sí mismos, negativos. Lo pueden ser según como se apliquen. Por eso el sistema universitario público pide que se analice la actualización de las enseñanzas para establecer sistemas que fomenten la movilidad y la comparación internacional deseadas, que superen los obstáculos del contexto económico actual, y que se centren en obtener recursos para la calidad docente y la producción científica. Así podremos generar y retener talento, garantizando la igualdad de oportunidades.”

Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) “Los grados cortos están avalados por la mayor parte de los países de la UE, y nos ayudarán a captar más estudiantes internacionales. En la UPF ya estamos trabajando en dos grados de tres años -Global Studies y Bioinformáticaque se ofrecerán en inglés a partir del curso 201617. Se trata de un cambio relevante, cuya implantación requiere tiempo y atención, y que en ningún caso puede camuflar ninguna medida para encarecer los precios de los estudios.”

Ferran Sancho, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de CatalunyaBarcelona Tech (UPC)

“Las reformas de los planes formativos deben estar sujetas a garantizar una formación crítica como ciudadanos, la empleabilidad profesional y la promoción de una capacidad innovadora para afrontar nuevos retos. Por otra parte, la selectividad, en cualquier formato futuro, debería asegurar la igualdad de oportunidades en el acceso a la universidad y profundizar en el respeto al derecho a una asignación justa que compagine la vocación con los méritos.”

“La nueva estructura requiere un análisis previo sobre las consecuencias académicas que puede conllevar su aplicación y, por otra parte, la resolución de los aspectos económicos en relación a la financiación de las universidades y los precios de las tasas, que en ningún caso pueden ser un impedimento de acceso. Las universidades somos conscientes de que cualquier reforma estructural debería encararse con prudencia. En la UPC trabajamos para mejorar nuestra oferta y, teniendo en cuenta las posibilidades que abre la estructura de 3+2, la prioridad debe ser la calidad académica de los programas y la formación de los titulados.”

Roberto Fernández, Sergi Bonet, rector de la Universitat rector de la Universitat de Lleida (UdL) de Girona (UdG) “Respecto a la duración de los estudios, lo sustancial es individualizar cada estudio para acertar qué titulaciones tienen que ir a tres años y cuáles a cuatro. Este es un debate que debemos enfrentar conjuntamente y sin precipitaciones, pues está en juego la calidad de nuestros títulos. En la selectividad la cuestión no es cómo se evalúa sino qué evaluamos.

Disponemos de un sistema educativo basado en la evaluación de contenidos y no de competencias, y eso mismo es lo que debería tener en cuenta también la selectividad.”

“Transformar la duración de los grados de cuatro años a tres requiere una profunda reflexión basada en criterios académicos, de internacionalización y de inserción laboral. Antes de hacer ninguna modificación deberíamos disponer de una correcta evaluación de las titulaciones actuales.

Los cambios de modelo educativo deben hacerse atendiendo a criterios académicos y garantizando la igualdad de acceso de todos los estudiantes.”

Seleactivate

Actualidad

Josep A. Ferré, rector de la Universitat Rovira Virgili (URV)

Josep M. Garrell, rector de la Universitat Ramon Llull (URL)

i

“Nadie está hablando de cambiar todos los grados de cuatro a tres años, sino que estamos ante un decreto que permite decidir, carrera a carrera, cuál es la mejor duración -y el sistema universitario debe ponerse de acuerdo en ello- . Por lo tanto, y de cara a su aplicación, hay que tener presente la calidad de los estudios, la empleabilidad, y la internacionalización. En cuanto al nuevo esquema de la reválida, nunca un examen tipo test ha sido la mejor opción para evaluar cuál es el nivel de conocimiento de los estudiantes. Sin embargo, todavía es muy temprano para hablar de su impacto.”

“El modelo 3+2 puede aportar más flexibilidad al sistema. Pero es necesario revertir la estructura de financiación generada en los últimos años: reducir las tasas de matrícula a la vez que se incrementan los recursos públicos destinados a la universidad pública para hacer accesibles los estudios de máster para todo el mundo.

En cuanto a la selectividad, lo importante es que sea equilibrada y objetiva respecto a los conocimientos adquiridos.”

VINE A CONEIXE’NS grau@elisava.net

IMPROVING THE WORLD

UNLIMITED CREATIVITY

GRAU UNIVERSITARI EN DISSENY GRAU UNIVERSITARI EN ENGINYERIA DE DISSENY INDUSTRIAL

www.elisava.net

DISSENY GRÀFIC DISSENY D’ESPAI DISSENY D'INTERACCIÓ DISSENY DE PRODUCTE GESTIÓ DE PRODUCTE DESENVOLUPAMENT DE PRODUCTE

Josep A. Planell, rector de la Universitat Oberta Catalunya (UOC)

de

“La diferencia del actual modelo 4+1 con otros modelos europeos 3+2 no facilita el encaje internacional de las titulaciones españolas. Eso sí, el modelo 3+2 mejoraría la armonización de los sistemas, siempre y cuando la transición se haga de forma ordenada y con tiempo suficiente. El cambio no implica necesariamente que todos los másteres duren dos años, también se pueden contemplar modelos 3+1 o 3+1+1, pues el requisito de cinco años está pensado únicamente como condición para acceder al doctorado.”

5-

6

Actualidad

Seleactívate

Jordi Montaña, rector de la Universitat de VicUniversitat Central de Catalunya (UVic-UCC) “Lo que vamos a hacer las universidades catalanas es flexibilizar el sistema para permitir la introducción de grados nuevos de tres años -en nuestro caso, muy singulares, con carácter de plan piloto y en inglés, para facilitar su internacionalizaciónque no interfieran con los ya existentes. Hasta el curso 2017-18, queremos sopesar ventajas e inconvenientes y fijar posiciones comunes para todo el Sistema Universitario Catalán.”

Pere Alavedra, rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) “El sistema universitario catalán es el mejor del estado, y el español es el noveno a nivel mundial; sin embargo, debemos buscar la excelencia para dar un futuro mejor a nuestros jóvenes. Las dos tipologías de grados a la larga convivirán, en función de las necesidades y características de cada titulación, como ocurre en muchos países europeos. En cuanto a la nueva selectividad -un examen de reválida de bachillerato, y una segunda fase, en manos de cada universidad-, creo que la reflexión debería ser mucho más profunda.”

Carlos Pérez del Valle, rector de la Universitat Abat Oliva CEU (UAO-

Carlos Conde, rector de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM)

José Domínguez de Posada, rector de la Universidad Alfonso X El Sabio (UAX)

“Los grados de tres años tienen sentido si favorecen la convergencia con otras universidades europeas y dan paso a una formación equilibrada que aporte la especialización en el posgrado. Por otro lado, cualquier cambio en el modelo de la prueba de acceso puede condicionar el sistema. En todo caso, no podemos prescindir de dos aspectos: la exigencia y la posibilidad de que alguna selección específica mejore el nivel en sectores profesionales que hoy lo requieren.”

“Pienso que el modelo 3+2, tal cual está planteado, no será positivo por muchos motivos y representará un paso más en la destrucción del sistema universitario español. En cuanto a la forma en que se plantea la realización de las pruebas previstas en la LOMCE, además de considerarla de muy difícil aplicación en todos los centros al mismo tiempo, opino que un test no es la mejor manera de evaluar muchas de las competencias y conocimientos que se deben adquirir en el Bachillerato.”

“El reto que se nos plantea a las universidades es adaptar todos los planes a tres años para poder implantar el modelo 3+2. Se trata de un gran esfuerzo burocrático. No todas las universidades están preparadas para acometerlo de manera ágil y, además, la convivencia entre los modelos de 4+1 y 3+2 puede generar una brecha en el mercado laboral.

Respecto al nuevo modelo de reválidas, hasta el 2017 no se implantarán, por lo que es difícil aventurarse a emitir una opinión.”

CEU)

Juan Cayón, rector de la Universidad Antonio de Nebrija “La universidad española está en un momento que podríamos llegar a definir como crítico y es necesario repensar muchas cosas y conseguir que cumpla mejor su papel en la sociedad. La universidad española debería decididamente devolver a la sociedad no solo jóvenes bien formados sino también competitivos en términos laborales.

Lo importante, por tanto, no es la duración de los estudios sino la calidad de los mismos; no me parece descabellado tener unos títulos de tres y otros de cuatro años.”

Juan Carlos Domínguez Nafría, rector de la Universidad CEU San Pablo

Águeda Benito, rectora de la Universidad Europea Madrid

“La reforma que introduce el modelo 3+2, en la medida que aporta más flexibilidad en el diseño de los itinerarios formativos del alumno, permitirá que este se pueda adaptar mejor al entorno cambiante en el que vivimos con una primera formación de tipo general, en un grado de tres años y la posibilidad de optar a una especialización posterior, con un máster de dos años (o de uno, según los casos).”

“La universidad debe ofrecer formación de calidad, que asegure la empleabilidad de nuestros jóvenes y su contribución al progreso de la sociedad, a través de metodologías que favorezcan la participación del alumno y su conexión con el mundo real. Por eso, con las nuevas reformas hay que ser prudentes, reflexionar y evaluar bien los resultados conseguidos hasta ahora y consultar con el mundo profesional sobre la conveniencia de introducir estos cambios.”

de

Seleactivate

Actualidad

Daniel Sada Castaño, rector de la Universidad Francisco de Vitoria (Madrid) “En cualquier caso, estas reformas van a otorgar un mayor protagonismo a las universidades, y también una mayor responsabilidad, pues cada universidad deberá decidir qué itinerario curricular es mejor para cada una de sus titulaciones y deberá saber explicarlo muy bien a la sociedad. A partir de ahora, los futuros alumnos deberán, antes de comenzar sus estudios universitarios, examinar sus opciones contemplando la formación de grado con la de posgrado como un todo integrado.”

Julio L. Martínez, rector de la Universidad Pontificia Comillas - ICAI ICADE Madrid “La reducción de los estudios a tres años, además de generar mayor confusión en estudiantes y empleadores, y un retroceso en la internacionalización de los estudios, puede comprometer la garantía de una formación idónea y plural. Por ello, no tenemos previsto adaptarnos de forma inmediata al nuevo modelo. La configuración de la nueva prueba general de Bachillerato se encuentra en fase de análisis; en particular, van a cobrar especial importancia las pruebas específicas según titulaciones.”

7-

J. Andrés Sánchez Pedroche, rector de la Universidad a Distancia de Madrid (UDIMA) “Resulta prematuro a estas alturas diagnosticar si el modelo 4+1 era el mejor de los posibles o si ha rendido lo que se esperaba de él (probablemente, no). En principio, el decreto es respetuoso con la autonomía de las universidades, pero no deja de ser menos cierto que esa idea del Ministerio de homologarnos con Europa (donde hay sistemas que siguen el 3+2) puede fragmentar todavía más el mapa de las titulaciones. Mejor opinión me merecen las reformas introducidas en las pruebas de acceso a la universidad.”

Quina t’agradaria que fos la teva habitació a Barcelona?

Les habitacions Totes les habitacions són individuals, i disposen d’una superfície de 12 m2 on es combinen una zona d’estudi amb connexió a Internet, Wi-Fi, TV 22’’, aire condicionat i calefacció, nevera petita, llit (90 x 200 cm), armari encastat i bany d’ús privat.

Menjador comunitari Si vols fer els àpats a Barcelona Resident, tens a la teva disposició un menjador comunitari de 25 m2, equipat amb cuina-office i nevera.

Sala d’estudi Per si necessites repassar el temari abans dels exàmens o quedar per fer un treball de grup, la residència disposa d’una sala d’estudi de 40 m2.

www.salleurl.edu

932 902 405

Barcelona Resident, una residència d’estudiants moderna, amb tots els serveis, privada, segura, confortable, equipada, ben comunicada, connectada, cèntrica, cosmopolita, innovadora, amb espais per estimular el treball.

Vine a descobrir-la!

sia@salleurl.edu Segueix-nos a:

Barcelona Resident · Carrer Tantarantana, 15-17 · 08003 Barcelona Tel. +34 932 687 879 · info@barcelonaresident.cat · www.barcelonaresident.cat Estem al centre de Barcelona, a tocar del campus UPF

A I R À T I S R E V I N U A L O C S E ’ L A GRADUA’T L A N O S R E P MÉS

A R U G E S AS R U T U F U E EL T

LABO T A C R E ISIO AM M C I E U D G S E E S N TUR EXTER U S F E Ó U I Q C I T C C RA EME IA PRÀ T C S I N a S È t I l C S I u I F E s E V FESSIÓ O R DES SCEoRn P Ó I C PROM MAR I A R M R O O O F C a L r A P I I A t C V U s CIÓla no PACITACIÓ EQ PERIÈN S SI I X E E V Ó R I E C S A NFORMtAotRaEB A S C ALL C ESTADE SIÓ EFICI COMUNI

015ERI16 A

ROFES ACIÓ T FLEXIÓ ÈNCIA P E G I R Ó X I T E C A N A L T E R A ERR IONERS CREIXEM FORMACIÓ VALO BO LAF ERCAT O PA AIV A IN RT N OA I L E L I T M N A T I N TUD ME FORM

INFERM A I P À R E FISIOT A C I T À INFORM S I E V R E IS GRAU EN

GRAU EN

GRAU D’

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

| 5

Pels alumnes més inquiets, avui dia hi ha una bona oferta de classes d’idiomes lluny de les aules Practica en xarxa!

L’escola de les mares amb empenta Moms love english és el recurs perfecte perquè les mares que vulguin comunicar-se amb els seus fills en un segon idioma puguin aprendre i practicar l’anglès sense vergonya ni por a equivocar-se. I tot gràcies a un grup d’empresaris barcelo-

nins que un bon dia van decidir emprendre una escola per a mares amb ganes d’aprendre la segona llengua més parlada al món. Classes teòriques i sortides fora de l’aula composen l’oferta d’activitats d’aquesta escola.

Les xarxes socials també han revolucionat la manera com podem practicar un idioma. Així que si ets dels qui tenen poques ganes de sortir de casa per trepitjar una aula, però la motivació i la força de voluntat defineixen la teva personalitat, pren nota de dues de les aplicacions en línia que més et convenen: •Busuu: És la xarxa social d’aprenentatge d’idiomes més potent del món, amb 50 milions d’usuaris procedents de més de 200 països. Només t’has registrar i crear grups per intercanviar correccions de textos, traduccions o simplement per practicar un dels 12 idiomes disponibles amb parlants nadius.

•Italki: Aquesta pàgina web posa

en contacte usuaris amb prop de 5.000 community teachers -docents amb o sense titulació universitària-.

El registre és gratuït i, malgrat que no hi ha disponible cap unitat didàctica, tens una xarxa de més d’un milió i mig d’usuaris amb els quals pots practicar idiomes via Skype.

6 |

Aprendre llengües 2.0 Tan difícil és aprendre quan no es té accés a informació suficient com quan se’n té tanta que es fa impossible discernir el que hom busca, tal com passa avui dia davant l’excés de dades que tenim disponible a Internet. Googlejar una cosa així com “How to learn English on line” ofereix infinits resultats: blocs personals, cursos en línia, mètodes d’aprenentatge amb les eines més modernes... Però per saber on clicar, primer cal saber què és el que un necessita.

Raquel Correa

Si volem... tenir una conversa més fluïda

Fruit d’un sistema educatiu centrat a fer aprendre normes gramaticals -i no a comunicar-, només un de cada cinc espanyols creu parlar molt bé l’anglès. I la gran obsessió dels altres quatre és millorar la conversa. Verbling és una eina d’aprenentatge d’idiomes que permet fer vídeoxats en línia amb gent de tot el món. La idea és similar al tradicional tàndem lingüístic, però a través de la xarxa, és

a dir, que cada usuari ajuda al company ensenyant-li la seva pròpia llengua materna i, al seu torn, aprèn la de l’altre. Aquesta eina, a més, ofereix una manera ràpida d’arrencar la conversa, proposant temes en les pantalles de tots dos usuaris.

Si necessitem... escriure amb llenguatge especialitzat

La sèrie BBC Learning English compta amb el programa Academic Listening, una sèrie d’àudios acompanyats de les transcripcions on es treballa l’anglès amb propòsits acadèmics. Una bona eina per a parlants amb un nivell avançat d’anglès que busquin millorar el llenguatge especialitzat propi de la investigació científica.

Si pretenem... afinar l’oïda

Ivoox és un espai que permet publicar, escoltar, compartir i descarregar àudios, i compta amb un apartat dedicat

Els experts aconsellen llegir continguts reals sobre temes que siguin d’interès per a l’alumne especialment als idiomes.

A Ivoox es poden escoltar i descarregar podcasts de programes de ràdio, entrevistes i conferències que ajudaran a afinar l’oïda tot escoltant diferents veus i accents. Ivoox, a més, compta amb una aplicació mòbil per poder escoltar els podcasts al metro o bé mentre passeges el gos.

Si perseguim... millorar el vocabulari

Els materials pensats específicament per aprendre anglès amb freqüència tracten de temes saberuts als quals és difícil parar una veritable atenció. Per això, els experts aconsellen llegir continguts reals sobre temes que siguin d’interès per a l’alumne. Per als qui tinguin un nivell d’anglès avançat, el millor és acostumar-se a seguir l’actualitat llegint la premsa en anglès.

Per als principiants, la BBC compta amb el servei Learning Languages al seu lloc web, que ofereix notícies amb glossaris de les paraules difícils i, a més, un àudio amb el text gravat.

.

| 7

El francès en xifres Sabies que...?

3r idioma més utilitzat en el món dels

Hi ha

274 milions de francòfons al món, dels quals 72 milions són parlants parcials.

El francès és el

5ª llengua més parlada del planeta i l’única, al costat de l’anglès, que es parla en els 5 continents.

2ª llengua més útil en els intercanvis econòmics, per darrera de l’alemany i per davant de l’espanyol.

El francès és la

El francès és el

2º idioma estranger més estudiat

després de l’anglès.

125 milions d’estudiants de i en francès, dels quals 49 milions l’estudiaven com a llengua estrangera.

negocis, només per darrera de l’anglès i del xinès.

El francès és la

El francès és la

Europea,

4ª llengua de la xarxa en nombre d’usuaris i la 6a en nombre de pàgines web.

per darrera de l’alemany (23%) i per davant de l’anglès

(15,9%).

Al 2014 hi havia

El francès és la

2ª llengua materna a la Unió

El francès és la

2ª llengua de les publicacions cien-

tífiques, per darrera de l’anglés.

TV5MONDE és la 3a xarxa mundial de televisió internacional, s’emet a 202 països i arriba a 207 milions de llars.

La cadena de televisió multilateral francòfona

Font: Organització Internacional de la Francofonia / Bloomberg / British Council.

8 |

Català, castellà, i...?

El Govern, juntament amb les universitats catalanes, ha impulsat a partir d’aquest curs el programa Parla3 perquè en quatre anys els graduats de nou accés puguin assolir el nivell B2.2 d’una tercera llengua -a triar entre anglès, francès, alemany i italià-. El pla posa a disposició de tots els alumnes universitaris els instruments necessaris per formar-se i acreditar aquest nivell avançat, imprescindible a l’hora d’obtenir el títol.

El baix nivell d’una tercera llengua és encara un dels majors dèficits que arrosseguen els universitaris catalans quan obtenen el seu títol i comencen a provar sort al mercat laboral. I és que, segons les proves diagnòstiques que aquest curs 2014-2015 han realitzat ja la meitat d’estudiants de nou accés, només un 30% gaudeix del nivell B2.2 o superior. Per aquest motiu, la Generalitat ha posat en marxa el programa Parla3, que pretén impulsar el coneixement de llengües estrangeres entre aquest col·lectiu. El propòsit del pla és clar: durant el quatre anys que dura la carrera, els estudiants hauran de demostrar que, com a mínim, tenen el nivell B2.2 d’un tercer idioma: anglès, francès, alemany o italià. Però, compte!

Parlem d’un requisit que esdevindrà indispensable a l’hora de graduar-se.

Pas a pas

Aquells que ja disposen del certificat que acredita el seu nivell d’idiomes (B2 complert o superior) només han de presentar-lo a la seva universitat. Tots els certificats s’han d’ajustar al Marc comú europeu de referència per a les llengües (MECR), fixat pel Consell d’Europa.

Ara bé, aquells que encara no disposen de cap certificació, hauran de passar per la primera fase del programa, Avalua’t: accedint al web oficial futurambidiomes. gencat.cat, els estudiants duen a terme una autoavaluació en línia gratuïta i, en el cas que obtinguin el nivell B2.2, poden aconseguir el certificat corresponent, realitzant la prova CLUC (Certificats de Llengües de les Universitats Catalanes).

Els alumnes que no superen l’autoavaluació tenen

El programa Parla3 vol impulsar el coneiximent d’una tercera llengua l’oportunitat d’adherir-se a l’oferta de cursos formatius que s’imparteixen als serveis de llengües i escoles d’idiomes moderns de les universitats catalanes, a les escoles oficials d’idiomes (EOI) del Departament d’Ensenyament o a l’Institut Obert de Catalunya (IOC).

Un cop assolit el certificat de llengües de les universitats catalanes (prova CLUC) o assolit el nivell B2.2 al final del curs, s’ha de presentar l’acreditació al centre universitari corresponent.

Formació i prova CLUC : convocatòria de beques

Parla3 disposa de beques que es poden sol·licitar durant tot l’any i que, en la majoria dels casos, s’abonaran quan es finalitzin i se superin els cursos. Els ajuts s’atorguen perquè els estudiants financin la seva formació en els nivells B1, B2.1 i B2.2 (amb un màxim de 350 euros), i puguin cobrir els costos de la prova CLUC (50 euros).

Això sí, per aconseguir que en graduar-se l’any 2018 tots els universitaris de nou accés (independentment del seu nivell inicial de tercera llengua) tinguin el nivell B2.2, un dels requeriments per accedir als ajuts és que el primer curs per obtenir el nivell A2 i B1 s’ha d’haver completat el 15 de febrer el 2016.

.

A què equival el nivell B2.2?

•Anglès: First Certificate in English (FCE) del British Council.

Nivell 5 a les universitats i a les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI).

Advanced A a la Merit School, escola d’idiomes amb la qual treballa la UPC.

•Alemany:

Certificat B2.4 mitg del Goethe Institut.

Nivell 5 a les universitats i a les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI).

Mittelstufe 3 a la Meritschool, escola d’idiomes amb la que treballa la UPC.

•Francès:

Nivell 5 a les universitats i a les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI).

Supérieur avancé DELF 1 a la Meritschool, escola d’idiomes amb la que treballa la UPC.

•Italià:

Certificato di Conoscenza della Lingua Italiana Livello 3 (CELI 3).

Nivell 5 a les universitats i a les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI).

Més informació a www.universitatsirecerca.gencat.cat

// 9

Aprendre treballant, l’FP dual guanya punts Només fa tres cursos que l’FP dual es va implementar a Catalunya, però la quantitat d’alumnes, centres i empreses que s’hi adhereixen no ha deixat d’augmentar.

Parlem d’un model on els alumnes esdevenen aprenents i poden combinar la formació a l’aula amb l’activitat productiva a l’empresa.

L’FP dual es va implantar a Catalunya -i a la resta de l’estat espanyol- el curs 2012-2013, amb unes xifres que disten molt de les actuals: 590 alumnes matriculats, 18 titulacions, 25 centres educatius adscrits i 83 empreses participants.

Llavors, però, el 40% dels alumnes d’aquesta primera promoció va ser contractat per la mateixa companyia on va fer les pràctiques. Actualment les dades es presenten igual o més esperançadores encara, doncs, segons la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, “la previsió per al curs 2015-2016 consisteix en una oferta de 5.040 places en 138 centres educatius catalans i en 86 titulacions diferents”. A més, es preveu que la Generalitat compti amb la col·laboració de quasi 1.000 empreses, entre les quals ja figuren multinacionals de renom com Nestlé, SEAT, Repsol o Siemens.

Un model rodó

Però, quins són els avantatges de l’FP dual? En primer lloc, es té en compte l’empresa a l’hora de realitzar el plantejament curricular del cicle, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima integració entre teoria i pràctica. A més, un cop s’inicia el conveni, les tasques a la companyia permeten posar en pràctica els coneixements i habilitats que s’han adquirit a l’aula. I, finalment, quan arriba l’hora d’entrar al mercat laboral, l’estudiant ja disposa de l’experiència exigida i és capaç d’aportar un valor afegit que el diferencia de la resta de candidats.

Això sí, malgrat tots els aspectes positius, el principal repte d’aquest sistema rau en el fet de retenir més companyies, sobretot pimes, que entenguin que aquesta inversió inicial en formació els pot sortir a compte en el futur.

RESIDENCIAS DE ESTUDIANTES

BARCELONA

Estàs preparat per començar la teva experiència Universitària? ¿Listo para comenzar tu experiencia Universitaria?

* Instalaciones modernas y de alta calidad * Habitaciones individuales o dobles con baño privado * Limpieza y media pensión opcionales * Recepción 24 horas y la máxima seguridad

Visitas sin compromiso y reservas: booking2@melondistrict.com Tel: +34 93 217 88 12

Habitaciones desde:

565€/mes

(IVA incluido)

Internet y suministros incluidos

www.melondistrict.com Melon District Poble Sec | Av. Paral·lel, 101

Melon District Marina | C/ Sancho de Ávila, 22

10 //

I tu, ja saps quines són les famílies professionals?

Tria la teva de la A a la Z! Diuen que de mare, no més n’hi ha una, però de famílies professionals, 24! Perquè no et tornis boig buscant quina és la teva, te les presentem ordenades per ordre alfabètic.

d’activitats fisicoesportives en el medi natural, en estacions d’esquí i animació d’activitats físiques i esportives.

SORTIDES LABORALS : monitor esportiu i poliesportiu, socorrista, col·laborador tècnic, coordinador d’activitats, tècnic d’instal·lacions, animador o promotor d’activitats especials, etc.

en gestió de cobraments, tècnic adjunt a direcció i gerència, etc.

Agrària

Administració i gestió

A Activitats físiques i esportives ESPECIALITATS:

conducció

ESPECIALITATS: gestió administrativa; gestió dins del perfil professional d’àmbit jurídic, administració i finances, i secretariat (aplicant la normativa vigent i els protocols de gestió de qualitat, i assegurant la satisfacció del client o usuari).

SORTIDES LABORALS: (auxiliar) administratiu, recepcionista, personal d’atenció al públic, secretari, tècnic

E S P E C I A L I TAT S : c o n s e r vació del medi natural; jardineria i floristeria; producció agroecològica i agropecuària; treballs forestals; gestió d’empreses agropecuàries; paisatgisme i medi rural, i ramaderia i assistència en sanitat animal.

SORTIDES LABORALS: jardiner, podador, florista, criador de bestiar ecològic, operador de maquinària agrícola, agent forestal, ajudant de veterinària en explotacions ramaderes, etc.

Arts gràfiques

impressió gràfica; postimpressió i

ESPECIALITATS:

acabats gràfics; preimpressió digital; disseny i edició de publicacions impreses i multimèdia, i disseny i gestió de la producció gràfica.

// 11

SORTIDES LABORALS :

tècnic en (pre)impressió, enquad e r n a d o r, d i s s e n y a d o r gràfic o web, assistent en edició, etc.

detall, magatzems, serveis i immobiliàries, tècnic en màrqueting, cap de compres, operador logístic, agent de transports, etc.

C

E

Comerç i màrqueting

Edificació i obra civil

comerç internacional; gestió comercial i màrqueting; serveis al consumidor, i transport i logística.

SORTIDES LABORALS: tècnic en comerç a l’engròs i al ESPECIALITATS:

construcció; obres d’interior, decoració i rehabilitació; projectes d’edificació o d’obra civil, i realització i plans d’obres.

SORTIDES LABORALS: operador de grua i torre, tècnic en rehabilitació d’edificis, projectista d’instal·lacions d ’ e n e r g i a s o l a r, p è r i t d’assegurances, etc.

i depuració d’aigua, en general, tècnic d’eficiència energètica d’edificis, responsable de muntatge d’instal·lacions solars tèrmiques, responsable de muntatge de parcs eòlics, etc.

F

ESPECIALITATS:

Electricitat i electrònica

equips elèctrics de consum; instal·lacions de telecomunicacions; manteniment electrònic o instal·lacions elèctriques i automàtiques; automatització i robòtica industrial; sistemes de telecomunicacions i informàtics, i sistemes electrònics i automatitzats.

SORTIDES LABORALS: adminisE S P E C I A L I TAT S :

Fabricació mecànica

mecanització; soldadura i caldereria; construccions metàl·liques; disseny en fabricació mecànica; òptica d’ullera; programació de la producció en emmotllament de metalls i polímers, i en fabricació mecànica.

SORTIDES LABORALS: torner, fresador, operari ajustador de màquines eina, tècnic en manteniment i reparació de productes de rellotgeria, soldador, calderer, delineant projectista, muntador d’aparells i instruments amb components òptics, tècnic en mecànica, etc.

ESPECIALITATS:

trador de bases de dades, c a p d e m a n te n i m e n t , gestor de xarxes, tècnic electromecànic de manteniment, etc.

Energia i aigua

xarxes, instal·lacions i estacions de tractament d’aigua; eficiència energètica i energia solar i tèrmica, i energies renovables.

SORTIDES LABORALS: operador de manteniment en plantes de tractament E S P E C I A L I TAT S :

Fusta, moble i suro

ESPECIALITATS: fusteria i moble; instal·lació i mobla-

ment; disseny i moblament, i perfil professional de construccions efímeres i decorats.

SORTIDES LABORALS: envernissador i lacador, fuster, dissenyador industrial de mobiliari i il·luminació, dissenyador d’interiors, de models, maquetes i prototips, tramoista, parquetista, etc.

H Hoteleria i turisme

12 //

cuina i gastronomia; serveis en restauració; agències de viatges; animació turística; direcció de cuina; direcció de serveis de restauració; gestió d’allotjaments turístics; assistència turística, i animació turística.

SORTIDES LABORALS: cap de cuina, cap de sala, director de restaurant, informador turístic, gestor d’instal·lacions de lleure o dinamitzador de turisme rural, etc.

d’imatge, estilista, etc.

ESPECIALITATS:

I Imatge i so

laboratori d’imatge; vídeo (dj) i so; animacions en 3D; jocs i entorns interactius; il·luminació; producció d’audiovisuals, i so per a espectacles.

SORTIDES LABORALS: tècnic fo to g r à f i c, d i s c j ò q u e i , microfonista, animador 3D, tècnic multimèdia, dissenyador de videojocs, operador de càmera, lumiE S P E C I A L I TAT S :

Indústries alimentàries ESPECIALITATS :

notècnic, gerent de companyia, regidor, muntador de cinema, especialista de so, etc.

elaboració de productes alimentaris; forneria, pastisseria i confiteria; olis d’oliva i vins; vitivinicultura, i processos i qualitat en la indústria alimentària.

SORTIDES LABORALS: analista de microbiologia d’aliments, enòleg, elaborador de la indústria de plats preparats, operari de processament en la indústria alimentària, tècnic en gestió de la seguretat alimentària, etc.

Imatge personal

ESPECIALITATS: estètica personal decorativa; perruqueria i cosmètica capil·lar; assessoria d’imatge; caracterització; estètica integral i benestar, i estilisme i direcció de perruqueria.

SORTIDES LABORALS: esteticista, maquilladora, perruquer, barber, expert en etiqueta i usos socials, organitzador d’actes, dissenyador de personatges de caracterització, assessor

Indústries extractives ESPECIALITATS:

sondatges.

excavacions i

SORTIDES LABORALS: operari de maquinària de construcció.

Informàtica i comunicacions

sistemes microinformàtics i xarxes; administració de sistemes informàtics en xarxa; desenvolupament d’aplicacions multiplataforma i desenvolupament d’aplicacions per a webs.

SORTIDES LABORALS: analista informàtic, administrador de sistemes, programador d’operacions i producció, programador multimèdia, etc.

ESPECIALITATS:

Instal•lació i manteniment

ESPECIALITATS: instal·lacions de producció de calor, frigorífiques i de climatització; manteniment electromecànic; desenvolupament de projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids; mecatrònica industrial, i prevenció de riscos professionals.

SORTIDES LABORALS: mun-

tador d’instal·lacions de tot tipus, tècnic de manteniment de maquinària i equips industrials, tècnic en seguretat i higiene, etc.

M Marítimopesquera

ESPECIALITATS: busseig de profunditat mitjana; cultius aqüícoles; manteniment i control de la maquinària de vaixells i embarcacions; navegació i pesca de litoral; aqüicultura, i transport marítim i pesca d’altura.

SORTIDES

LABORALS:

tècnic de busseig, gestor d’activitats destinades a la producció d’espècies aqüícoles, tècnic de manteniment de vaixells, etc.

Q Química

ESPECIALITATS: laboratori; operacions de fabricació de productes farmacèutics; operacions de procés

Escola Universitària Formatic Barcelona

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Escola Universitària FORMATIC BARCELONA Passeig de Gràcia, 66 - 08007 Barcelona / Passeig de Gràcia, 71 - 08008 Barcelona

formatic@formatic-barna.com Tel. 93 215 88 66 – 93 215 68 00 - Fax: 93 215 67 20 www.formatic-barna.com formatic barna_cartell.indd 1

04/06/2015 13:07:28

// 13

de pasta i paper; plana química; fabricació de productes farmacèutics i afins, indústries de procés de pasta i paper; química ambiental, i química industrial.

SORTIDES LABORALS: tècnic en biofabricació, operador de planta química, tècnic de qualitat de biotecnologia, tècnic especialista en gestió de residus industrials, etc.

S Sanitat

cures auxiliars d’infermeria; emerKomunicat_UdL_G.pdf 1 05/06/15 08:23 ESPECIALITATS:

gències sanitàries; farmàcia i parafarmàcia; anatomia patològica i citologia; audiologia protètica; dietètica; documentació sanitària; higiene bucodental; imatge per al diagnòstic; laboratori de diagnòstic clínic; ortopròtesi i productes de suport, pròtesis dentals, i radioteràpia.

SORTIDES LABORALS: tècnic auxiliar d’infermeria, atenció primària o domiciliària, en unitats especials i de salut mental, tècnic en farmàcia, tecnic en imatge per al diagnòstic, tècnic especialista en pròtesis dentals, etc.

Seguretat i medi ambient

ESPECIALITATS: educació i control ambiental.

SORTIDES LABORALS: educador ambiental, guia ambiental, monitor de la natura, etc.

Serveis socioculturals i a la comunitat

atenció a les persones en situació de dependència; animació sociocultural i turística; educació infantil; integració

ESPECIALITATS:

social; interpretació de la llengua de signes, i promoció de la igualtat de gènere.

SORTIDES LABORALS: treballador familiar, tècnic de serveis culturals, educador infantil en el primer cicle d’educació infantil (sota la supervisió d’un mestre o una mestra), intèrpret de la llengua de signes espanyola i/o catalana, etc.

T Tèxtil, confecció i pell

confecció i moda; fabricació i ennobliment de productes tèxtils; disseny tècnic en tèxtil i pell; patronatge i moda, i vestuari a mida i per a espectacles.

SORTIDES LABORALS: dissenyador tèxtil, patronistaescalador, assemblador de teixits tècnics especials, assessor d’estilisme i moda, etc.

ESPECIALITATS:

Transport i manteniment de vehicles ESPECIALITATS:

carrosse-

Grau mitjà o superior?

Els ensenyaments de formació professional s’agrupen en famílies que tenen cicles de grau mitjà i de grau superior. Amb el grau mitjà, obtindràs el títol de tècnic o tècnica. Si curses un grau superior, t’acreditaràs com a tècnic superior o tècnica superior.

ria; electromecànica de maquinària, de vehicles automòbils (vehicles industrials) i d’avions amb motor de pistó, i manteniment de material rodant ferroviari.

SORTIDES LABORALS: tècnic de manteniment i reparació de maquinària i de vehicles, agent d’acompanyament de trens, etc.

14 //

Apps per conèixer el món Marxar de viatge és emocionant però alhora té un punt inquietant i ple d’incògnites: què hauria de portar a la maleta? Arribaré a temps per agafar l’avió? Un cop allà, sabré moure’m per la ciutat? I si no domino l’idioma autòcton...? Gràcies a les noves tecnologies, l’aventura esdevé ara més fàcil, proporcionant als turistes tota mena eines per resoldre els problemes in situ. Estigues atent i tria l’aplicació (o aplicacions) que més t’escaigui!

Berta Seijo

Un cop escollit el destí, aquells que vulguin fer el següent pas sense despentinar-se gaire poden aprofitar la gran oferta de comparadors gratuïts per reservar vols i allotjament (Skyscanner, eDreams, Kayak, Booking, Trivago), de planificadors de viatges que et preparen el tour de principi a fi (TripAdvisor, TouristEye, Minube, FieldTrip) o de cercadors dels millors locals per menjar (Yelp, Diana) que hi ha a la xarxa. El més organitzats (i previsibles) tindran totes les dades per la mà al seu mòbil amb aquestes aplicacions, sense lloc per a sorpreses o improvisacions indesitjades.

Es podria dir que la maleta és el gran objecte temut quan es tracta de marxar de viatge, sobretot si l’estada és llarga i deixar-ho tot pel darrer moment forma part de la teva filosofia de vida. Aplicacions com PackPoint, PackMeApp o Packing Pro t’ajudaran a resoldre els dilemes de manera imme-

diata, doncs t’informen sobre el temps que farà al teu destí i els objectes que no pots oblidar, tenint en compte criteris com el tipus de viatge, la companyia o les activitats que has planejat.

Un altre maldecap són les esperes interminables als aeroports, tot i que sempre poden esdevenir més suportables amb l’ajuda d’una aplicació interessant que t’ajudi a conèixer les instal·lacions: on està el control de seguretat o la porta d’embarcament? Quines botigues i restaurants hi ha? Hi ha Wi-Fi gratis o és de pagament? Gate Guru, FlySmart o TravelNerd et donen les respostes que busques. I si parlem de l’enemic per excel·lència del viatger, el jet lag, els inventors d’aplicacions no s’han quedat curts. La millor? Desenvolupada per experts de la Universitat de Michigan, Entrain ajuda a les víctimes d’aquest desequilibri a reajustar els seus horaris del son per tal de recupe-

rar la rutina el més aviat possible.

Sol o acompanyat?

Sobretot en els moments en què un membre sucumbeix a les distraccions i es perd, un recorda que no és gens fàcil viatjar en grup. Sortosament, per agilitzar la feina sense haver de gastar en trucades, existeix Find my friends, una app només per a dispositius Apple que t’ajuda a localitzar els teus amics.

Un cop reunits, podria ser el moment de fer comptes i dividir despeses amb Trip Splitter; ella mateixa farà els càlculs! D’altra banda, els rodamóns solitaris també tenen les seves pròpies aplicacions perquè puguin compartir aventures amb els seus esperits afins. Per exemple, Trip Tribe fa coincidir persones amb aficions, gustos i objectius comuns.

Do you speak…?

No parlar l’idioma del país al que viatjaràs interposa moltes barreres a l’hora de comunicar-te i resoldre

els dubtes més comuns. Si sovint et sents perdut per culpa d’aquest handicap i ets víctima de múltiples malentesos, la tecnologia posa a la teva disposició dues aplicacions: Word Lens -a través de la càmera del teu mòbil podràs traduir i entendre al moment tots els cartells, sense importar l’idioma en què estiguin escrits- i Speak and Translate - tan fàcil com parlar i esperar a que el dispositiu tradueixi allò que has dit.

Les urgències més recurrents

Si la teva addicció a Internet no descansa ni per vacances, aplicacions com WeFi o WiFi Finder et facilitaran la tasca de trobar xarxes lliures o sense contrasenya sempre que vulguis. Solucionat aquest tema, imagina que ara el problema té a veure amb una urgència més humana: anar al lavabo. No et preocupis, perquè amb apps com SitOrSquat tindràs tots els serveis públics localitzats.

La importància del gadget Utilitzar el dispositiu mòbil per estalviar temps i diners és el millor ús que en podem fer quan estem de viatge. Smartphones o tablets, ambdós artefactes tenen tots els números d’esdevenir els teus aliats, però assegura’t que a l’estranger disposes d’una tarifa de roaming o bé limita les teves connexions a aquells llocs amb xarxes Wi-Fi públiques per evitar ensurts quan rebis la propera factura telefònica!

A I R À T I S R E V I L’ESCOLA UN

GRADUA’T A L A N O S R E P S É M

A R U G E S S A R U T U F U EL TE

BO A L T A C R A ME IM ECISI U D G S E E S N R R E UTU S EXT F E Ó U I Q C I T C C A À E R TEM CIA PR S I N a S È t I l C S I u I F E s E V n OFESSIÓ R DES SCEoR P Ó I AR I ROM C P M A R M R O O O F C a L r A P I I A t s PACITACIÓ EQU o n CtIaÓlV ERIÈNC a A P X M EIS SI E R V Ó R O I o E F C t S A A IN S C C I E COMUN SSIÓ EFIC TREBALL Ó ESTAD

015ERI16 A

ACIÓ PROFE EFLEXI GÈNCIA I R Ó X I T E C A N A L T E R A M R R O E BO LAF IÓ VAL CREIXE C S A R M E ERCAT O R N O O I F PA AIV RT LOA EINA IN LM I T M N A T I N D E U T M FOR

M R E F N I A I P À R FISIOTE A C I T À M INFOR S I E V R I SE GRAU EN

GRAU EN

GRAU D’

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es