NÚM. 190
- 1r TRIMESTRE - CLAUS PER AL TEU FUTUR
HELP!
la a s e v ti t a n ita r e t l ers a s niv e i V u e d l l ba e 10 e r t Un erca d rec
s e d i t r és so
m b m FP a
Prod ocupauctivitat i unive ció dels rsita ris
La revolució millennial
// 3
Entrevista a
Roser Soley Directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona
“Els estudiants podran descobrir la màgia del videojocs i les tecnologies multimèdia a través de demostracions” Enguany, la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona comptarà amb una gran diversitat d’activitats interactives centrades en les darreres novetats del món educatiu, posant especial èmfasi en l’àmbit de les noves tecnologies, la robòtica o el disseny de videojocs. Aquestes professions de futur compartiran protagonisme amb els estudis de sempre i, per descomptat, amb l’assessorament d’experts que t’ajudaran a resoldre tots els teus dubtes. Per què són encara necessaris el Saló de l’Ensenyament i Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus? No podem trobar ja tota la informació per triar els estudis per Internet? Són necessaris perquè, a més de concentrar tota l’oferta educativa en un mateix recinte durant uns dies concrets, ofereixen als visitants atenció humana i personalitzada, assessorament directe a càrrec d’experts i
tots els detalls sobre qualsevol tipus de formació i les seves sortides professionals. A qui va adreçada la seva proposta, tenint en compte que la formació ja es considera un camí que no s’acaba mai? En general, nosaltres recomanem el Saló a tots els joves que estan cursant tercer o quart d’ESO, perquè és quan comencen a triar assignatures i a pen-
sar si seguiran els estudis de batxillerat o escolliran cicles formatius. També és interessant per als alumnes que volen accedir a la universitat, ja que trobaran informació de les carreres que més s’adapten a les seves preferències, les proves d’accés o les notes de tall. De la mateixa manera, animem aquells que estiguin valorant el fet de complementar la seva formació amb idiomes, cursos ocupacionals, etc.
GRADOS
“Entre les novetats del Saló dels Idiomes/Aseproce destaquen cursos d’idiomes dissenyats per a aficionats als esports aquàtics. A part d’aprendre una llengua, podran practicar piragüisme, vela o surf” ¿Por qué estudiar en ESADE?
4ª mejor Business School europea (Financial Times, 2014)
Grado en Derecho
Formación multidisciplinar
Grado en Dirección de Empresas - BBA
Aprendizaje de 2 o 3 idiomas Prácticas profesionales obligatorias
Dobles titulaciones
DISEÑA TU FUTURO, HAZLO POSIBLE
Semestre de intercambio
Grado en Derecho & Bachelor in Global Governance
El 85% de los alumnos encuentra trabajo antes de acabar el programa
Grado en Dirección de Empresas & Grado en Derecho
El 57% de los estudiantes que solicitaron una beca, la obtuvieron (curso 2014-2015)
Contacto:
www.esade.edu/grados
admissions@esade.edu
935 530 247
4 //
La creixent introducció de la robòtica en el món laboral és, sens dubte, un dels reptes ineludibles del futur més pròxim. Com aborden aquesta realitat? Per exemple, amb l’estand del Departament d’Ensenyament, que aquest any donarà un especial protagonisme a la Formació Professional Industrial: s’habilitarà un circuit perquè els visitants puguin realitzar un recorregut interactiu per les diferents fases d’un procés industrial automatitzat. També els expositors de l’Espai Ciència faran demostracions, i universitats com la UPC i la UAB presentaran estudis vinculats a la robòtica. D’altra banda, la indústria dels videojocs s’està convertint en un important nínxol d’ocupació. Com s’hi veu reflectit aquest sector en l’edició d’enguany? A través de l’Aula de Tecnologies Multimèdia, on els estudiants podran descobrir la màgia del videojocs i les tecnologies multimèdia participant activament en diverses activitats organitzades pel Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM/UPC). A l’espai de demostracions, es podrà veure, per exemple, en què consisteix el treball d’un dissenyador multimèdia o d’un
Món Editorial
programador i artista dels videojocs, uns perfils professionals amb grans perspectives de futur. A l’Aula de Tecnologies també es duran a terme activitats com el Magic Marble –interacció directa amb un videojoc mitjançant dues plataformes de ball–, i tractarem el tema de la realitat virtual amb les ulleres Oculus Rift, que permetran experimentar les sensacions de conduir un Ferrari Cabrio per les pistes del circuit professional de Montmeló –comptem amb la col·laboració del mateix Circuit de BarcelonaCatalunya de Fórmula 1–. Així mateix, l’Escola de Noves Tecnologies Interactives de la UB, que organitza graus de disseny de videojocs i serious games, també tindrà enguany la seva zona específica. El Saló també s’ocupa dels estudis d’idiomes. Quines novetats hi podrem trobar? Hem inclòs un any més el Saló dels Idiomes/Aseproce per tal de presentar una àmplia oferta de cursos d’idiomes, molts d’ells dissenyats per oferir “experiències” a l’estranger. Entre les novetats d’aquest any destaquen, per exemple, un curs dissenyat per a amants dels animals o pels aficionats als esports aquàtics
on, a més d’aprendre una llengua, es podrà practicar piragüisme, vela o surf. Les propostes de la Setmana de la Formació i del Treball no són només teòriques, també hi ha demostracions en viu, tallers i activitats interactives. Quines en destacaria? Entre les novetats previstes, destaquen una sèrie de xerrades adreçades a alumnes i famílies sobre temes d’interès: les vies d’accés a la universitat o als cicles formatius, l’elecció d’estudis superiors, l’autoconeixement, etc. D’altra banda, habilitarem un Fòrum d’Orientació Universitària/Aula d’Activitats, on responsables d’universitats i centres de formació professional i ocupacional presentaran la seva oferta educativa i aclariran tot tipus de dubtes als assistents. També hi haurà una Àrea de Formació Professional Integrada, on el Departament d’Ensenyament, la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) informaran sobre aquesta iniciativa, que suposa una major vinculació entre formació i empresa, i un impuls a la formació dual.
“Hem ampliat la superfície expositiva, ocupant el 100% del Palau 2, i també l’horari del Saló. A més, els grups de visitants només podran adquirir les entrades on-line, no a les taquilles” L’any passat els serveis d’orientació van atendre més d’11.000 persones. Quines van ser les consultes més habituals? Moltes de les consultes van girar entorn els cicles formatius relacionats amb la sanitat i les activitats físiques i esportives, així com les diferents modalitats de batxillerat. Pel que fa a graus universitaris, la psicologia, l’educació infantil, la medicina, l’enginyeria aeronàutica i les ciències de l’activitat física i de l’esport van ser protagonistes. La Formació Professional, és una opció a l’alça, sobretot arran de les experiències positives que s’aconsegueixen amb l’FP Dual. Se n’ha incrementat el nombre d’expositors? Sí, s’ha incrementat l’oferta
www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6793 2014 Guia ensenyament (Print ed.): ISSN 2339-918X Guia ensenyament (Internet): ISSN 2339-9198
perquè cada cop hi ha més universitats i centres adscrits a aquestes institucions que presenten els seus estudis d’FP de grau superior: l’Institut del Teatre, la Fundació Universitària Balmes, Escoles Universitàries Gimbernat, la UB, etc. Per acabar, l’any passat, l’allau de visitants va comportar cues interminables i fins i tot hi va provocar que molts estudiants es quedessin a les portes del recinte. Quines mesures han pres en aquest sentit? Ampliarem la superfície expositiva, ocupant el 100% del Palau 2, i també l’horari del Saló. A més, els grups de visitants només podran adquirir les entrades on-line, no a les taquilles. També establirem torns de visites de matí o tarda.
ESCOLA RAMÓN Y CAJAL CENTRE HOMOLOGAT
Cicles Formatius de Grau Mitja i Superior (branca sanitària)
Formant Professionals de la Salut des de 1957 JORNADES PORTES OBERTES 14 D’ABRIL DE 2016
DIETÈTICA, DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA, HIGIENE BUCODENTAL, PRÒTESI DENTAL IMATGE PER EL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR, LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC, FARMÀCIA, ORTOPRÒTESI I PRODUCTES DE SUPORT i altres cursos no reglats de la branca sanitària
ESCOLA RAMÓN Y CAJAL
Roselló 303, baixos Tel. 932 070 680 08037 Barcelona
WWW.RAMONYCAJAL.COM
6 //
Quatre anys després... De la classe magistral a l’horari d’oficina Segons el darrer informe de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) prop del 83% de titulats el 2010 a Catalunya tenia feina el 2014. I és que, precisament, els graduats catalans són els que disposen de la taxa d’ocupació més alta de tot l’estat espanyol. Ara bé, si ens centrem en la diversitat d’estudis, a l’àmbit nacional les Enginyeries i les Ciències de la Salut tornen a guanyar per golejada, per contra de les Humanitats i les Arts.
BERTA SEIJO
A finals del 2015, l’Institut Nacional d’Estadística va publicar el seu informe anual sobre la inserció laboral dels titulats universitaris a Espanya, en el qual s’analitza la transició dels graduats del curs 2009-2010 cap al món laboral. A nivell estatal, el 75,6% dels enquestats tenia feina quatre anys després i, si ho desglossem per comunitats autònomes, a Catalunya aquesta xifra ascendeix al 82,8% -fet que la situa en primera posició, seguida de les Illes Balears, Aragó, Madrid, la Rioja, el País Basc i Navarra-. A més a més, el 86,6% de graduats catalans exerceix la seva professió al territori, i el 77,8% d’aquests creu que la feina aconseguida s’ajusta a la formació rebuda. Resumint, estudiar i trobar un lloc de treball a Catalunya -un cop hom ja té a la seva disposició un títol universitari- és més fàcil que fer-ho a qualsevol altra part d’Espanya, sobretot si tenim en compte el percentatge d’inserció laboral a les Canàries, el més baix registrat (un 66,9%), o que a Navarra el 43% dels enquestats ha hagut de marxar a treballar a altres comunitats
per manca d’oportunitats locals.
Ocupació segons estudis i centre
Les coses canvien si ens fixem en les taxes d’ocupació segons els estudis. I és que, partint de l’informe de l’INE, els antics alumnes de les branques d’Arts i Humanitats (64,3%) i Ciències (70%) no han tingut gaire sort en aquest sentit, si ho comparem amb els de les branques de Ciències de la Salut (81,3%) i Enginyeria i Arquitectura (80,8%). Filant prim, les cinc carreres amb més inserció laboral han estat Enginyeria Electrònica, Medicina, Enginyeria Automàtica i Electrònica Industrial, Enginyeria Aeronàutica i Enginyeria Naval i Oceànica. I les cinc que aglutinen més graduats a l’atur? Doncs, Filologia Francesa, Navegació Marítima, Filologia Àrab, Història de l’Art i Ciències del Mar. Per últim, aquells que van aconseguir el seu títol a una universitat espanyola privada el curs 20092010 acumulen una taxa d’atur set punts menor que aquells que es van graduar a un centre públic (13,1% enfront del 20,2%).
pr ba p in e i
Titulacions amb una major taxa d’ocupació Any 2014 (Promoció 2009-2010) Total titulats
Taxa d’ocupació (%)
Taxa d’atur (%)
Eng. en Electrònica Llic. en Medicina Eng. en Automàtica i Electrònica Industrial Eng. Aeronàutic Eng. Naval i Oceànic Eng. en Informàtica
143 4.107 270 368 86 2.989
98,0 97,7 96,2 96,0 94,6 93,4
1,4 0,6 0 2,8 5,4 3,8
Llic. en Investigació i Tècniques de Mercat Eng. de Telecomunicacions Eng. Industrial Llic. en Màquines Navals
696 1.984 3.542 58
92,3 91,7 91,7 91,3
4,4 5,0 7,0 5,7 Font: Institut Nacional d’Estadística (INE).
Titulacions amb una menor taxa d’ocupació Any 2014 (Promoció 2009-2010) Llic. en Filologia Francesa Dipl. en Navegació Marítima Llic. en Filologia Àrab Llic. en Història de l’Art Llic. en Ciències del Mar Llic. en Belles Arts Llic. en Filologia Gallega Llic. en Història Altres titulacions (no graus) Llic. en Filologia Clàssica
Total titulats
Taxa d’ocupació (%)
Taxa d’atur (%)
233 147 82 1.138 229 1.927 37 1.943 94 133
50,6 50,8 51,4 53,2 54,0 54,2 54,5 54,9 56,4 60,3
45,4 42,3 44,5 36,3 41,5 40,3 36,3 38,1 36,7 29,5 Font: Institut Nacional d’Estadística (INE).
e
Cicles
formatius de Grau Mitjà i Grau Superior
s e l c i c Viu eenlstorn universitari
CFGM -Tècnic Esportiu en
Hípica
en un
Portes obertes 16 d’abril a les 10h
en les disciplines de salt, doma i concurs complet
CFGM - Sistemes microinformàtics i
Xarxes CFGS - Desenvolupament d’aplicacions
Web
Nou
Perfil Professional
Bioinformàtica www.gf.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat
@EUGimbernat
Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es
Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona
8 //
No ho tens clar? Vies alternatives a la universitat Finalitzar el batxillerat també suposa haver de reflexionar i decidir quin futur professional es vol. Sovint, estudiar un grau universitari al territori de residència és el camí escollit, encara que no es tingui del tot clar. Afortunadament, cada vegada més joves es plantegen altres opcions, moguts per diversos factors: viure una experiència enriquidora a l’estranger, cercar alternatives més rendibles o assegurar-se un lloc al mercat laboral a través de la Formació Professional dual. BERTA SEIJO
Segons l’informe National Student Fee and Support Systems 2015, a les universitats espanyoles un alumne paga de mitjana anual 1.257 euros, xifra que només superen tres del 19 països de la Unió Europea: Regne Unit (4.409 euros/any), Irlanda (2.500 euros/any) i Itàlia (1.300 euros/any). A més a més, la pujada de taxes, que va tenir lloc el 2012, tampoc no va suposar l’increment de les ajudes als estudiants universitaris: actualment, només un 26% de l’alumnat espanyol es beneficia de les beques que atorga el Ministeri d’Educació cada curs. La manca d’oportunitats laborals al nostre país un cop hom posa punt i final als seus estudis universitaris és un inconvenient afegit. Per aquest motiu, cada vegada més joves es plantegen estudiar a una altra regió d’Europa. I és que la mobilitat dins del continent és relativament senzilla i, en alguns casos, esdevé una alternativa més rendible que cursar la carrera a Espanya (veure figura 1). A 11 països de la Unió Europea, les taxes són gratuïtes: Àustria, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Grècia, Malta, Noruega, Escòcia, Suècia, Turquia i Xipre. Per exem-
ple, a la República Txeca, Polònia, França o Portugal, el preu màxim per un curs de grau oscil·la entre els set i els 1.066 euros. D’altra banda, les butxaques que més pateixen són les d’Anglaterra, Gales, Eslovènia, Irlanda i Hongria. Ara bé, abans de fer un pas endavant, hauries de pensar com homologaràs els teus estudis (grau o màster) a la tornada, doncs la qüestió del reconeixement de títols i les equivalències pot portar-te més d’un mal de cap. Encara que costi de creure, l’Espai Europeu d’Educació Superior (més conegut com a Pla Bolonya) no garanteix l’homologació automàtica entre països. Si necessites orientació en aquest sentit, no dubtis en enviar la teva consulta al centre NARIC Espanya, que depèn del Ministeri d’Educació.
Objectiu: trobar feina El desig d’independitzarse i entrar al mercat laboral quan abans millor ha propiciat que molts joves optin per la Formació Professional dual, instaurada legalment a Espanya des del 2012. I és que el panorama que ens envolta no deixa de ser desolador: la
taxa d’atur entre les persones amb estudis superiors és de les més altes de l’OCDE. Per això, l’FP dual s’erigeix avui dia com una alternativa amb futur tant per als seus alumnes com per a les empreses que busquen empleats preparats, actualitzats i amb ganes d’aprendre. Segons l’estudi elaborat per l’IESE Business School i Citi Foundation, La formación profesional dual como reto nacional, durant el 2014 es van matricular 18.000 estudiants en programes de l’FP dual, mentre que l’any ante-
rior la xifra es reduïa ben bé a la meitat (9.550). Tot i que en només 12 mesos s’ha duplicat l’interès, si ens comparem amb països com Alemanya, encara ens queda camí per recórrer: l’FP dual a Espanya engloba el 2% de la població estudiantil que cursa formació professional; en el cas del nostre veí europeu, hi ha un 60% d’alumnes matriculats en aquesta modalitat. L’Organització Internacional del Treball (OIT) assegura que l’FP dual practicada a Ale-
manya, Àustria, Dinamarca i Suïssa ha demostrat que estem davant d’un sistema que ajuda a rebaixar els nivells d’atur i que dota la població jove d’aptituds i habilitats necessàries per al mercat laboral. I és que en tot moment parlem d’una formació que es realitza, la major part del temps, a les empreses i que compta amb beques salari. A Catalunya, per exemple, ja són diverses les organitzacions que l’han implementada: Nestlé, DHL, Seat o Bauhaus, entre d’altres.
Figura 1: Interval de preus d’un curs de grau (2013-2014)
Àustria Dinamarca Estònia Finlàndia Grècia Malta Noruega Escòcia Suècia Turquia Xipre República Txeca Polònia Eslovàquia França Islàndia Bèlgica Bulgària Alemanya Montenegro Portugal Liechtenstein Itàlia Croàcia * Espanya Catalunya Romania Suïssa Letònia Lituània Hongria Irlanda Eslovènia Anglaterra 0€
1.000 €
2.000 €
3.000 €
4.000 €
5.000 €
6.000 €
7.000 €
8.000 €
9.000 €
10.000 €
11.000 €
12.000 €
*A Croàcia, el primer curs és gratuït. Els preus indicats només s’apliquen a partir del segon curs de grau. Font: El coste de estudiar en Europa. Precios, becas y otras ayudas a las universidades europeas (2013-14). Observatori del Sistema Universitari.
Cada vegada més joves es plantegen estudiar a una altra regió d’Europa: la mobilitat dins del continent és relativament senzilla i, en alguns casos, esdevé una alternativa més rendible que cursar la carrera a Espanya
// 9
Una temporada sabàtica? Ni universitat, ni formació professional, ni altres cursos. Si allò que busques és una alternativa de veritat, viure una experiència autèntica i aprendre fora de l’aula, et proposem una escapada a l’estranger a través de programes organitzats per la Unió Europea. Tot seguit, et presentem dos del més interessants:
El Servei Voluntari Europeu
Què és? Estada d’entre 3 i 12 mesos màxim a un altre país de la UE fent de voluntari/a per a una ONG. Per a qui? Participants d’entre 17 i 30 anys. Una opció rendible: Compta amb el finançament de la Comissió Europea, que inclou la cobertura total del cost de l’allotjament i manutenció del voluntari, la devolució de les despeses del viatge, una assegurança de salut integral, i la formació lingüística de l’idioma oficial de la destinació. En resum: Aprèn una llengua i una cultura mentre realitzes una tasca social. Més informació a... El Portal Europeo de la Juventud (web de la UE).
Teenpreneurs: adolescents amb molta iniciativa Les noves tecnologies han possibilitat que els menors de 20 anys també vulguin esdevenir emprenedors. Per això, si tens les idees clares, no dubtis ni un segon i posa’t les piles per engegar i promoure el teu propi projecte! Ara bé, assegura’t que reuneixes les següents característiques, o el que és el mateix, el perfil de tot bon teenpreneur:
Els Intercanvis Juvenils
Què són? Un o diversos grups de joves acullen o són acollits per un grup d’un altre país de la UE per realitzar un programa d’activitats en comú entre cinc i 21 dies. Per a qui? Participants d’entre 18 i 25 anys que han de preparar conjuntament les activitats i elaborar un projecte. Una opció rendible: Si el projecte rep el vistiplau, la Comissió Europea subvenciona les despeses del viatge, l’allotjament, el transport local i la manutenció dels participants i els materials que puguin utilitzar durant l’intercanvi. En resum: Desenvolupa competències, descobreix nous estils de vida i sensibilitza’t sobre temes socials a través del treball en equip. Més informació a... Erasmus+ Juventud i OTLAS (per localitzar companys de projecte).
•Ets creatiu. •No tens por al risc. Portes l’amor per •Internet i les xarxes socials a la sang. A més, saps perfectament com funciona el món 2.0.
•
Ets com una esponja: receptiu i amb una actitud oberta a les crítiques constructives.
•Creus en tu mateix. en gran, mal•gratPenses que els projectes
que tens en ment sobrepassin la imaginació de molts.
Publi Guia SE16.pdf
1
10/2/16
13:33
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
En un món global i en constant canvi, l'èxit és per als professionals preparats i amb valors. Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals Bachelor's Degree in Bioinformatics Vine i converteix-te en un World Wide Doer.
Saló de l’Ensenyament, stand 648, Sessions informatives a www.esci.upf.edu Més informació a esci@esci.upf.edu i al 900 122 630
10 //
La transferència de coneixement cap al sector productiu Com afronteu aquest repte des del vostre centre? Quines mesures preneu perquè la recerca que dueu a terme sigui profitosa i arribi a la societat en general?
Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB)
Ferran Sancho, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
“La transferència del coneixement i la innovació constitueixen la tercera missió universitària; tanca el cercle que s’obre amb la docència, la captació de talent i la recerca bàsica. Des de la Universitat de Barcelona (a través de la Fundació Bosch i Gimpera, el Barcelona Institut d’Emprenedoria i altres polítiques de transfe r è n c i a ) fo m e n t e m l a creació d’empreses, donem suport als emprenedors, propiciem l’assistència a convencions nacionals i i n te r n a c i o n a l s , i d e f i n i m projectes de col·laboració amb els principals clústers de Catalunya. Sense oblidar el rol fonamental de la comunicació, la divulgació i la formació perquè la societat participi del saber i sigui conscient que la inversió en coneixement els és retornada.”
“Prefereixo definir la transferència de coneixement cap a la societat i no limitar-la al sector productiu. La societat es beneficia del coneixement que genera i ho fa en moltes coordenades. La més important és la transferència de coneixement implícita en l’educació superior que reben els estudiants i que en el decurs de l’exercici professional reverteix en la societat. Tenir bons professionals en medicina, enginyeria, dret, o educació, entre d’altres, és la millor transferència que pot oferir la universitat a la societat. Millorant la qualitat de l’educació superior, millorem la solidesa de la societat. La transferència al sector productiu, en un sentit més estret, només resulta si la recerca bàsica és d’excel·lència i, especialment, en els àmbits més proclius per apropar les noves idees als mercats.”
Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC) “La UPC és una universitat líder en l’àmbit de la transferència de tecnologia al sector productiu i treballa per consolidarse com a soci tecnològic de les empreses. Des de la UPC s’impulsen col·laboracions de caràcter industrial i tecnològic, sovint de llarga durada, en forma de projectes d’R+D a mida de les necessitats de les empreses. Una altra fórmula que afavoreix la transferència és el doctorat industrial, un programa que impulsa la realització de tesis doctorals en el marc d’una companyia i que implica en un projecte comú a la universitat i a l’empresa amb l’incentiu del cofinançament per part de la Generalitat de Catalunya. La presència d’empreses en l’entorn de la universitat, normalment en els parcs tecnològics, és un dels altres models de transferència pels quals també apostem.”
Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) “Certament, les universitats (i, en especial, les universitats públiques com la UPF) hem de ser capaces de traspassar els murs de les nostres institucions per crear sinergies amb la societat i contribuir al seu benestar. Aquesta missió cabdal, que a la UPF hem recollit en el nostre Pla estratègic 20162025, precisa d’una cultura de la recerca entre la comunitat d’investigadors sensible a la transferència de resultats i al seu impacte social. Alhora, aquesta missió ha de discórrer en paral·lel al compromís amb la cultura i la vocació d’esdevenir un espai de debat i reflexió. Les universitats també hem d’oferir eines a la societat per desxifrar el món contemporani i participar-hi activament. A la UPF vetllem per mantenir ambdós compromisos, igualment rellevants, amb el nostre entorn.”
Cedida URV
// 11
Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida (UdL)
Sergi Bonet, rector de la Universitat de Girona (UdG)
Josep A. Ferré, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
Josep M. Garrell, rector de la Universitat Ramon Llull (URL)
“La transferència del coneixement és un dels aspectes que defineix la universitat moderna envers la tradició de savis tancats a la torre d’ivori. La UdL va incloure la transferència de coneixement com el segon àmbit prioritari en el seu Pla Estratègic. En aquest sentit, hem formulat com a línies d’actuació: la definició d’un model de recerca basat en la interacció entre àmbits d’especialització, la incorporació de personal investigador, així com l’adaptació i modulació dinàmica de les línies de recerca i transferència a partir d’un diàleg permanent i actiu amb el sector productiu, l’Administració i els agents socioeconòmics, posant èmfasi en la valorització de la recerca.”
“La Universitat de Girona es singularitza a través del Programa de Campus Sectorials, que focalitza les àrees d’expertesa de la UdG i les relaciona amb la demanda social i econòmica del país, per establir una estratègia comuna que faci possible la transferència del coneixement amb criteris sòlids d’eficàcia, necessitat i voluntat de servei al teixit productiu. Els objectius d’aquest programa innovador són aconseguir un major grau de visibilitat de la tasca de recerca, l’orientació de l’activitat universitària cap a un major impacte en el territori, el disseny d’una planificació estratègica i la implicació amb el programa Horizon 2020 de la Comissió Europea.”
“Tant la missió de formació com la de transferència de coneixement requereixen d’una recerca d’elevada qualitat per ser efectives. La URV des del principi de la seva història va posar especial èmfasi en l’activitat investigadora que l’ha dut a ser destacada com una de les millors universitats del món de les creades en els últims cinquanta anys. Però entenem que encara cal fer un pas més per avançar amb celeritat i fermesa cap a aquesta economia innovadora que genera nous llocs de treball de més valor afegit i aportar-hi el màxim del nostre potencial. Així, hem iniciat l’avaluació de l’impacte social de la recerca que realitza la URV i que permetrà enfortir-ne la seva contribució al desenvolupament social, econòmic i cultural.”
“A la Universitat Ramon Llull sempre hem cregut en una recerca orientada. És a dir, en una recerca que tingui present l’orientació vers la resolució d’algun problema, sigui un gran repte social o sigui un problema tecnològic. I això vol dir barrejar adequadament els clàssics conceptes de recerca bàsica i recerca aplicada. Si el principi d’orientació s’incorpora en els projectes de recerca, llavors la transferència de resultats de la recerca cap a la societat en general està incorporada en el mateix projecte i, per tant, facilitada. Aquest enfocament ja fa temps que es promou des de la resta d’Europa i és una tendència que, d’una manera o d’una altra, s’anirà imposant.”
Cicles Formatius Sanitaris titulacions oficials
#designersctw
ROUTE AFRICAN CREATIVE LABORATORY IN SENEGAL route-lab.com
Fotografia: Pablo di Prima
#designersctw
Dietètica
amb enfoc ecològic Ara, també online MODA / PRODUCTE / TRANSPORT / INTERIORS / GRÀFIC / ESTRATÈGIA / MARKETING I COMUNICACIÓ
Laboratori
de diagnòstic clínic i biomèdic
Imatge
per al diagnòstic i medicina nuclear
TÍTOLS SUPERIORS
DIPLOMES IED
BACHELORS OF ARTS
(equivalents a Graus Universitaris, 4 anys, 240 ECTS)
(3 anys)
(atorgats per la Universitat de Westminster, 3 anys)
DESIGN
MODA
MODA
Disseny d’Interiors
Marketing i Comunicació de Moda
Fashion Design
Disseny de Producte Disseny de Transport
Cures auxiliars
MODA
d´infermeria Ara, també online
Creative Advertising and Branding
Disseny de Moda Estilisme y Comunicació de Moda
VISUAL COMMUNICATION
MANAGEMENT FOR CREATIVE INDUSTRIES Business Design
Disseny Gràfic
C/ Mare de Déu del Coll, 40 08023 Barcelona 932 171 046 info@rogerdelauria.com
www.rogerdelauria.com
VISUAL COMMUNICATION
Fashion Marketing and Communication
CURS D’UN ANY Global Design
VISITA’NS AL STAND E-501 DEL SALÓ DE L’ENSENYAMENT PORTES OBERTES 2 D’ABRIL, 11h
Motion Graphics and Video
Els cursos es realitzen en castellà o anglès
IFPS Roger de Llúria
iedbarcelona.es C/ Biada, 11 · 08012 Barcelona / Metro L3 - Fontana / Telf: 932 385 889 / contact@bcn.ied.es
12 //
Josep A. Planell, rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) “ T r e s e l e m e n ts s ó n c l a u a la UOC per fomentar la col·laboració entre la universitat i l’ecosistema econòmic per crear valor social. Un és la promoció de la recerca translacional, a través de la iniciativa EduCatalyst, garantint que el coneixement generat per la recerca educativa realment arribi als estudiants. Un altre és la plataforma HUBBIK, que integra les iniciatives d’innovació provinents de tota la comunitat UOC (professorat, personal de gestió, estudiants, alumni i empreses associades) per apropar-les a la societat i afavorir la creació de patents, spin-offs , start-ups o càtedres, convidant institucions a compartir els seus reptes de recerca i innovació amb la UOC. I el tercer element és incloure en l’avaluació del professorat no només la recerca, la docència i la gestió, sinó també la transferència i innovació.”
Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) “Bàsicament escoltem les necessitats de la societat i del teixit empresarial i busquem sinergies profitoses amb els sectors. A través de l’Oficina Tècnica de Recerca i Transferència de Coneixement (OTRI) gestionem l’activitat investigadora, la transferència de coneixement i les accions de divulgació científica de la UVic-UCC. La Universitat fomenta la participació del personal investigador integrat en els 25 grups de recerca, les 10 càtedres i els quatre centres de recerca en projectes desenvolupats en col·laboració amb agents dels territori, institucions i empreses. La UVicUCC promou la valorització dels resultats de l’activitat investigadora i trasllada aquest coneixement a l’entorn socioeconòmic per contribuir al desenvolupament del territori.”
Xavier Gil Mur, rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)
Carlos Pérez del Valle, rector de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO-CEU)
“La Universitat Internacional de Catalunya és una universitat privada sense ànim de lucre que té entre els seus objectius la transferència del coneixement a la societat. Aquesta es tradueix en la inserció laboral dels nostres estudiants, que en els nostre cas és d’un 88%. Els estudiants tenen assessors i, a l’últim curs, coaches que els ajuden a trobar la feina més adequada. Els nostres estudiants disposen de pràctiques des del primers cursos: a hospitals, empreses, bufets d’advocats, escoles, etc. Així combinen la formació a la Universitat amb la pràctica que tant els ajudarà en un futur. La recerca que es fa a UIC Barcelona pren valor a través de la promoció d’acords amb l’entorn socioeconòmic del país amb convenis i càtedres com eines de transferència amb l’empresa.”
“La transferència de coneixement requereix que la Universitat afavoreixi la implicació d’estudiants i professors en el sector productiu. Per aquest motiu, ha d’haver-hi vies de comunicació i d’actuació concretes, com les que despleguen les nostres càtedres d’Economia Solidària i d’Empresa Familiar i Creació d’Empresa, o fórmules com la de l’Alumne Intern Investigador (a Psicologia), que permet la integració en equips d’investigació d’hospitals, o els projectes d’innovació docent en col·legis (a Educació). La impartició de tallers per despatxos d’advocats (a Dret) o la nodrida presència al claustre de professionals de la Comunicació, per posar dos exemples, serien expressius de l’altre revers d’aquesta sinèrgia: l’atracció a les aules de la veu dels professionals.”
Centre Universitari Adscrit a
www.cetaedu.es
Hi ha futur, el sector creix. GRAU UNIVERSITARI EN TURISME • Borsa de treball i pràctiques • Programes d’intercanvi • Ensenyament personalitzat • Modernes instal·lacions • Internacionalització • Noves tecnologies • Multiculturalitat
C/ Còrsega, 409 08037 Barcelona Tel.: 902 32 23 00 info@cetaedu.es
14 //
Trastorns de l’aprenentatge, bloquejos emocionals... De què estem parlant? Moltes de les famílies que consulten un psicòleg per dificultats d’aprenentatge del seus fills solen anar-hi aconsellats per l’escola o per pròpia intuïció i esperen que aquest professional els ajudi a entendre per què els seu fill o filla no obté bons resultats acadèmics. Una tasca que no sempre és senzilla, però que resulta bàsica i es importantíssima per poder solucionar el problema.
Sempre tenim davant l’important desafiament que suposa explicar els resultats de la nostra exploració a les famílies d’una manera entenedora
ANNA SAN, psicòloga de Centre Suport.
Psicòlegs i psicopedagogs ens trobem amb dos importants reptes quan atenem famílies amb un fill o filla amb una dificultat d’aprenentatge: per una banda, els diagnòstics de psicologia presenten importants dificultats perquè no mesuren variables quanti-
tatives com ara kilograms o nivells de glucosa en sang, sinó constructes com personalitat, intel·ligència o comprensió lectora; i, per altra banda, sempre tenim davant l’important desafiament que suposa explicar els resultats de la nostra exploració a les famílies d’una manera entenedora que aconsegueixi
l’enteniment i l’acord entre totes les parts implicades. I és a aquest segon punt al qual m’agradaria dedicar aquest article.
Comprendre millor a través de la metàfora Són moltes les famílies que he tingut assegudes davant meu i son moltes les
// 15
preguntes que he hagut de respondre, i amb el temps he anat construint un discurs -que en el meu cas té format de metàfora- on, a mesura que vaig explicant els resultats obtinguts pel noi o noia en les diferents proves practicades, he anat encabint-hi la resposta a les preguntes més freqüents que m’han fet al llarg de la meva trajectòria professional. Així que, si m’ho permeteu i voleu seguir llegint, aquí us deixo el meu conte tal com l’explicaria als pares de l’Arnau. Ells són una parella molt simpàtica, oberta i disposada a ajudar al seu fill en tot allò que faci falta, a qui des de l’institut els han recomanat portar el noi, de 13 anys, i que actualment fa 1er d’ESO, a un centre especialitzat per fer-li una bona exploració i esbrinar per què li costa tant obtenir uns bons resultats acadèmics, estar atent a classe, mostrar interès pels continguts, portar el deures ben fets -no de pressa i corrent-, i puntualment. El centre escolar manifesta preocupació
perquè últimament l’Arnau mostra rebuig per tot el que té a veure amb el mon acadèmic, fa l’efecte que passa de tot i fa veure que res no li importa: fins i tot davant dels insuficients o de l’amenaça de repetir curs es mostra impassible. L’Equip d’Atenció Psicopedagògica (EAP) sospita un trastorn específic de l’aprenentatge o un bloqueig emocional i també recomana buscar una opinió d’expert. A Centre Suport hem desenvolupat un protocol propi que apliquem de forma estàndard davant de les demandes d’aquest tipus: després de veure el noi o noia durant unes quantes sessions, emetem el nostre dictamen i, seguidament, ens reunim amb els pares per exposar-los com ho veiem nosaltres, què creiem que passa i les recomanacions per tal de poder dur a terme una intervenció reeixida. Així doncs el dia de la devolució expliquem als pares els resultats i la nostra metàfora. Ens acompanyeu?
Grau en Turisme Relacions Públiques Direcció i Administració d’Empreses Màsters Cicles Formatius de Grau Superior
Formació contínua Escola Universitària Formatic Barcelona formaticbarcelona.com @formaticbarna /escola.barna
Campus Barcelona Passeig de Gràcia 66 — 71
16 //
El cas de l’Arnau Els resultats de l’Arnau en la prova d’intel·ligència de Weschler, el WISCV-IV, ens donen un Coeficient d’Intel·ligència de 90 (C.I.=90), això seria com veure l’Arnau conduint el seu cotxe per l’autopista a 90km per hora. La qüestió és: per què l’Arnau condueix a 90km/h si en aquesta autopista podem anar a 120km/h? Davant d’aquesta pregunta, el noi ens pot donar tres respostes.
Resposta 1:
Que ell ja prem l’accelerador, però aquest cotxe no corre, no fa cas; és com si patinés!
Resposta 2:
Que no li agrada gens córrer, o fins i tot que no li agrada gens conduir.
Resposta 3:
Que la primera marxa d’aquest cotxe li dóna molts problemes, que cada cop que l’ha de posar, el canvi de marxes fa un soroll molt estrany, li costa molt entrar-la, i fins i tot el cotxe se li cala i el col·loca en situacions molt estressants i de molts nervis en les quals podria tenir un accident greu.
Visió general
Si el noi ens dona la resposta número 1, l’Arnau ens diu que ell ja fa tots els possibles, que prem l’accelerador fins al fons, però el cotxe no corre més. En aquest cas vol dir que estaríem davant d’un problema mecànic, instrumental. Veuríem que tot i que el conductor vol extreure el màxim rendiment d’aquest cotxe, el motor no pot respondre i no agafa velocitat. Aquesta seria una clara fallada de motor. Però què passa si l’Arnau ens diu que ell no prem l’accelerador, si ens explica
que no li agrada conduir, que fins i tot li fa por córrer i que prefereix anar ben a poc a poc, o més encara, que li agradaria no haver de conduir mai més? Doncs en aquest cas ens trobaríem davant d’un problema del conductor, no del motor com en el cas anterior. Tal com ho veiem nosaltres, i fent un paral·lelisme amb el cas de l’Arnau, si tenim la resposta 1 segurament ens trobarem davant d’un Trastorn Específic de l’Aprenentatge que pot ser dislèxia, disortografia, discalculia, entre d’altres. Però si tenim com a resposta la segona opció, ens trobaríem en un cas on el motor està bé, el cotxe a priori no te cap avaria mecànica i tenim la dificultat en el conductor, estem davant d’un bloqueig emocional, d’un problema de caire psicològic que frena el noi a poder treure tot el rendiment del seu excel·lent automòbil. En el primer cas l’abordatge serà des del món de la reeducació o la logopèdia; en el segon, la intervenció es farà des de la psicologia. Però ens queda encara la tercera opció, on l’Arnau ens pot dir que el canvi de marxes, concretament la primera, li ha donat molts problemes, que ell ja ho
ha dit molt cops, però que no li fem cas i seguim obligant-lo a agafar aquest cotxe. El resultat és que ara té moltes reticències a conduir, s’estima més agafar el cotxe en hores de poc trànsit, escull trajectes poc concorreguts per tal de poder conduir sol i no trobar densitat de conductors, etc. A mesura que l’escoltem atentament observem el desplegament de diferents estratègies totes dirigides a pal·liar el malestar i la por que li produeixen desplaçar-se amb aquest vehicle. Si ho traslladem al món de l’aprenentatge, en aquesta opció s’hi encabirien tots aquells nens que tenen, en major o menor grau, un Trastorn Específic de l’Aprenentatge dels que hem mencionat anteriorment, i que, tot i intentar compensar les dificultats i tirar endavant, les limitacions que aquest trastorn infligeix generen disgust i insatisfacció per la conducció -en alguns casos s’ha generat fins i tot por, i en els casos més greus observem fòbia, trobant-nos que la persona es nega en rodó a agafar el cotxe tota sola, requerint sempre l’acompanyament d’un adult per fer allò que els altres nois i noies poden fer ben sols.
Les limitacions que un Trastorn Específic de l’Aprenentatge infligeix generen disgust, insatisfacció, por i, en els casos més greus, s’observa també fòbia per l’aprenentatge
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
// 17
Identificar (bé) el problema és el primer pas cap a la solució
En el cas de l’Arnau, que amb un altre nom és un cas ben real, ens trobem amb un perfil dislèctic: un nen que no va girar (rotacions) lletres ni números quan era petit en el moment de començar l’aprenentatge de la lectoescriptura, però sí feia omissions (es deixava alguna lletra o síl·laba en llegir o escriure), substitucions (canviava una lletra o síl·laba per una altra) i se l’havia vist llegir l’inici de la paraula i inventarse la resta, cosa que els pares havien interpretat com que volia anar massa
ràpid i l’obligaven a llegir ben a poc a poc i amb tranquil·litat. Al final l’Arnau va anar avançant en els seus cursos acadèmics arrossegant aquests errors que apareixien amb més o menys freqüència sempre que es trobava davant de texts llegits i/o escrits, i a mesura que es va anar fent gran, la lectura i l’escriptura van deixar de ser una assignatura per convertir-se en un vehicle i davant dels seus suspens a matemàtiques, o a ciències, ningú no va pensar en possibles dificultats de lectura i escriptura, sinó que automàticament es varen interpretar com
una manca d’estudi i dedicació. Amb el temps han aparegut les dificultats de comprensió lectora, coincidint amb l’accés a l’ensenyament secundari, on les seves limitacions s’han fet més evidents, i valgui la redundància, més limitants. L’Arnau durant els seus dies d’escola ha anat acumulant prou experiència per saber que al seu cotxe li passa alguna cosa, segurament és una petita fallada, perquè un cop aconseguim que entri la primera el cotxe va com una seda, però per a ell tot és prou desagradós i difícil d’entendre com perquè hagi preferit abandonar.
Una presentació de resultats adequada A part de fer referència al seu C.I., hem de presentar els resultats obtinguts per l’Arnau en les diferents proves referint-nos constantment, per tal de guiar l’atenció i comprensió dels pares, cap el problema que tenim davant i que l’exploració ens ha mostrat:
1. 2.
Un trastorn específic de l’aprenentatge.
3.
Un bloqueig emocional o problema psicològic que frena i entorpeix l’aprenentatge.
O un problema mixt on a partir d’un trastorn específic de l’aprenentatge mal gestionat s’ha generat un rebuig a l’aprenentatge.
faldó_272x90.pdf
1
01/03/16
11:30
18 //
Entrevista a
David Molina Batlle Director acadèmic d’INSA Business, Marketing & Communication School INSA Business, Maketing & Communication School es crea el 1984 com a resposta a la necessitat del sector empresarial d’incorporar persones altament formades i amb una visió actual i pràctica del món laboral. El director acadèmic del centre, David Molina Batlle, ens explica les claus d’aquesta escola ubicada a la Ciutat Comtal. Per començar, en quines àrees d’interès s’especialitza el vostre centre? En un primer moment, es va apostar per l’especialització en les àrees de Secretariat i Comunicació Empresarial (Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting). El mercat, així com els avenços polítics, econòmics i tecnològics, ha fet que cada any INSA actualitzi els seus programes, creant nous cursos i oferint la possibilitat als nostres alumnes de realitzar estudis íntegrament en anglès i amb una visió internacional important. Ac t u a l m e n t , e l s n o s tres estudis es desenvolupen en les següents àrees de coneixement: Business i Management , Comunicació, Relacions Públiques, Organització d’esdeveniments i Protocol, Secretariat, Màrqueting digital i Social media , Publicitat, Creativitat i Disseny.
rents tipus d’intel·ligència i habilitats. Es dóna per fet que han de tenir habilitats tècniques, totes aquelles relacionades amb el coneixement i l’especialització del càrrec i àrea que ocupen. Però és cert que cada vegada adquireixen més importància les habilitats socials o humanes. En tots els nostres programes li donem un pes molt important al desenvolupament de l’autoconfiança, l’empatia i el control de les emocions; a la capacitat de saber escoltar, comunicar, motivar i gestionar l’estrès correctament; també a la capacitat de servei, de treball en equip, de resolució de conflictes, d’adaptació al canvi, d’innovar i de reinventarse. Per això, incorporem sessions de coaching , on es treballen totes aquestes habilitats, potenciant l’autoconeixement i el creixement dels nostres alumnes com a persones i líders.
Quines habilitats socials i/o actituds extracurriculars valorades en el món laboral assoleixen en general els vostres estudiants? Actualment, els líders han de desenvolupar dife-
Parli’m una mica de la flexibilitat dels vostres plans d’estudi. De quina manera adapteu els cursos a les necessitats de l’alumnat? Un dels nostres punts forts és l’atenció perso-
“Les empreses busquen perfils amb coneixements transversals i especialitzats en certes àrees” nalitzada a l’alumne. A INSA realitzem un seguiment personalitzat de la situació i el progrés de cada estudiant. Per aquest motiu, treballem amb grups reduïts que compten amb un tutor que atén l’alumne de forma permanent al llarg del curs acadèmic i l’orienta pel que fa als aspectes docents i professionals. D’altra banda, els nostres
programes tenen una estructura flexible, és a dir, hom pot escollir els continguts que s’adaptin millor al seu perfil i necessitats. Com d’importants són les pràctiques i les classes dinàmiques en els vostres plans d’estudis? Quins avantatges aporten a l’alumnat? I quin rol juguen les noves tecnologies en aquest sentit?
Sempre hem apostat per una metodologia basada en un enfocament molt pràctic i orientat a les necessitats del mercat laboral. Això ho vam desenvolupar mitjançant l’estudi de casos i la incorporació de les tecnologies a la dinàmica de les classes. A les aules es plantegen, analitzen i discuteixen situacions i casos que formen part del dia a dia a les empreses. Per aquesta raó és molt important el
// 19
“Actualment al mercat laboral es valoren molt les capacitats i habilitats socials i humanes; ja no és una qüestió de futur, sinó de present” paper que juga el nostre claustre de professors, integrat per emprenedors i directius en actiu, que responen a un perfil molt específic, ja que es té en compte la seva formació acadèmica, la seva experiència professional i les seves aptituds per a la formació. Tot això aporta a l ’ a l u m n e u n e n to r n d’aprenentatge obert i interactiu, podent així des-
envolupar el seu esperit emprenedor i creatiu. Per últim, complementem el pla amb la possibilitat de realitzar pràctiques en empreses, facilitant l’accés al món laboral dels alumnes (a través de la Borsa de Treball, per exemple) i afavorint la seva adaptació a l’entorn empresarial. Tinc entès que compteu amb alumnes de 40 nacionalitats diferents. Quins són els principals avantatges d’aquesta internacionalització? És un valor afegit molt important que aporta moltíssim a la dinàmica de les classes. La interacció que es genera en grups on predomina la diversitat és molt més enriquidora perquè aporta diferents punts de vista socials i culturals. Tots aprenem de tots; veiem diferents fo r m e s d e t r e b a l l a r i enfocaments. Lluny de suposar un problema, són grups que creixen de la mateixa interacció entre els seus integrants.
al llarg d’aquests anys? Sí, en els últims anys tenim una major demanda d’estudiants estrangers que volen cursar els nostres programes en anglès, però també d’alumnes estrangers que vénen a fer els nostres programes. Quines creu que són ara les necessitats del mercat laboral pel que fa a formació? Ac t u a l m e n t a l m e r c a t laboral es valoren molt les capacitats i habilitats socials i humanes; ja no és una qüestió de futur, sinó de present. La formació és important, però ja es dóna per descomptat. Es valora l’actitud, la implicació, les ganes d’aprendre i créixer, l’ètica, l’empatia, etc. Les empreses busquen perfils amb coneixements transversals i especialitzats en certes àrees. Cadascú ha de buscar el seu forat.
Què opina sobre la taxa d’atur juvenil que acumulem a Espanya i que a dia d’avui frega el 50%? Com creu que s’hauria Heu notat un augment de posar fi a aquesta sid’estudiants estrangers tuació?
Encant barceloní INSA Business, Maketing & Communication School està ubicada al carrer Torrent de l’Olla, 208 o, el que és el mateix, al cor de Gràcia, un dels barris amb més encant per a la gent jove. Concretament, el centre està entre Plaça Lesseps i la parada de Fontana, fet que afavoreix l’accessibilitat en transport públic (tant en metro com en FGC, bus o Bicing). A més a més, l’alumnat pot aprofitar tots els serveis que ofereix el barri: res-
Curs 2015-2016 •Noves matèries:
- Business Intelligence. - Emprenedoria. - Coaching. - Lideratge.
•Nous estudis:
- Màster en e-Tourism & Revenue Management. - Programa superior Global Business Management per a esportistes en col·laboració amb INEFC de Barcelona.
És imprescindible la col·laboració entre les administracions, els agents socials, el món empresarial i la comunitat educativa. Estem en un context de constant evolució que no es veu reflectit ni en l’oferta formativa ni en els programes que s’ofereixen. I és que molts plans d’estudis estan marcats per la rigidesa del sistema i estan també desactualitzats i, per tant, no es corresponen amb la realitat que l’alumne es trobarà quan finalment s’incorpori al mercat laboral.
I, per últim, quins reptes de futur té INSA amb vista als propers anys? El nostreprincipal objectiu és seguir formant a p r o fe s s i o n a l s c a p a ç o s d’incorporar-se amb èxit al món laboral gràcies als coneixements, habilitats i actituds que transmetem, i al disseny d’uns plans de formació actualitzats que responguin a la realitat que demanda el mercat laboral. I tot això fer-ho amb la mateixa il·lusió i esperit de millora contínua que tenim des dels nostres inicis.
taurants, residències, zones d’oci, biblioteques, llibreries, etc. El canvi de localització que van fer fa dos anys els ha permès créixer i disposar d’unes infraestructures més modernes i millor equipades. Actualment, INSA té les seves instal·lacions a una antiga fàbrica totalment reformada, però que manté la seva estructura original. Per a Batlle, “Barcelona és una marca impressionant que ajuda moltíssim. Els alumnes valoren la qualitat de la formació i tot el valor afegit que suposa viure a la ciutat”.
www.uvic.cat/jpo
L’INICI D’UN GRAN FUTUR
#jpouvic
10
20 //
Un treball de recerca de Com bé sabràs, el treball de recerca és un conjunt d’activitats estructurades i orientades a la investigació que realitzen tots els alumnes de batxillerat sota la tutorització d’un membre del professorat. Presentat per escrit i oralment, el projecte té una durada d’unes 70 hores, repartides entre finals del primer i inicis del segon curs, i representa el 10% de la qualificació final del batxillerat. Ara bé, voleu saber quines són les millors pautes per obtenir l’excel·lent que desitgeu? Abans de començar...
Primer de tot, escull una temàtica que t’interessi (i molt!) –pensa que passaràs força mesos fent el treball– i que estigui relacionada amb la teva modalitat de batxillerat, interessos o aficions personals i entorn immediat. Quan la tinguis, escull un aspecte desconegut sobre el tema en qüestió i intenta aprofundirhi a través de la investigació i la consulta de diverses fonts d’informació fiables i de qualitat: observació sociocultural (enquestes, qüestionaris, entrevistes, etc.), cerca bibliogràfica i documental (llibres, revistes, diaris o arxius), fonts històriques, cerca a Internet, cerca experimental,... Quan vegis que el teu objectiu és viable, planifica’t, és a dir, organitza les activitats que tenen a veure amb el desenvolupament del teu informe. Pots fer-ho tenint en compte les següents fases: cerca i processament de la informació, síntesi, avaluació i redacció. I no oblidis que segura-
ment el material i recursos que necessites s’hauran de demanar amb antelació.
Durant la redacció del treball...
Quan hagis recopilat tota la informació, selecciona i ordena les idees que vols exposar d’acord amb una estructura concreta: introducció, nucli i conclusions. Pensa que la primera i segona part s’han de deixar per a la darrera fase de redacció. Alguns consells quant al cos de l’informe? Doncs, és molt important que escriguis frases clares i que utilitzis vocabulari específic sempre que ho creguis convenient. Divideix el teu treball en capítols i, si s’escau, també en apartats i subapartats. Per últim, recorda que referenciar la bibliografia i altres fonts de documentació –seguint les normes de citació acceptades– és imprescindible, així com dur a terme un darrer repàs ortogràfic i gramatical del text. Enquadernat i ben presentat, ja el pots entregar!
Quan arriba l’hora de la presentació...
Unes setmanes després de l’entrega de l’informe per escrit, hauràs de donar la benvinguda a la temuda presentació del treball de recerca. Només podràs combatre els nervis i les inseguretats si vas ben preparat, i això equival a molta pràctica. Per començar, sintetitza la informació més important, escull els millors exemples i anècdotes que tinguis i fes-te fitxes. Utilitza recursos multimèdia com Power Point o Prezi per acompanyar el teu discurs oral, amb diapositives que incloguin text, imatges, vídeos i infografies, i aposta per una tipografia de fàcil lectura com les de pal sec. Assaja davant del mirall, grava’t, parla amb convicció i mirant als ulls de la teva audiència (no donis mai l’esquena!), amb el volum, el ritme i la pronuncia adequats. A més a més, tingues molt present que disposes d’un temps limitat que has d’aprofitar al màxim i, sobretot, gaudeix!
Entrevista a
Elvira Vives
Estudiant de 2n de Batxillerat científic al Col·legi Shalom. Ja ha presentat el seu treball de recerca.
“Has de triar un tema que t’agradi perquè són moltes hores de dedicació” Sobre què anava el teu treball? He analitzat l’aigua, concretament, m’he centrat en quatre paràmetres: conductivitat, duresa, residu sec i pH. He fet servir 35 mostres i, a partir del treball al laboratori, he pogut extreure diverses conclusions. En línies generals, què has après? Aspectes com que duresa i residu sec no estan relacionats, que pel que fa a les aigües de Barcelona no hi ha diferència entre barris, que l’aigua amb filtre és més pura que l’aigua sense filtre, i la de muntanya més que la del litoral... Entenc que tot ha estat feina de laboratori, veritat? Sí, i és aquí on m’he trobat amb més dificultats. Per exemple, en alguns casos, no tenia suficient aigua com per poder analitzar els quatre paràmetres. També he hagut de provar un cop i un altre fins que donava el que havia de donar. En resum, molta feina... I en total ha durat un any! Vam començar a triar el tema al novembre, al gener havíem de tenir la hipòtesi, a l’estiu ja l’elaboràvem i, a finals d’octubre, teníem la data d’entrega. Per últim, al desembre vam fer l’exposició oral. Quins consells donaries a aquells que l’hauran de fer aquest any? Que triïn un tema que els agradi perquè li hauran de dedicar força hores. I, sobretot, que no ho deixin tot pel final; he vist companys que al darrer moment anaven molt estressats… Que comencin a l’estiu, s’organitzin i treballin perquè, si els agrada la temàtica, s’ho poden passar bé.
// 21
Els graus d’FP
amb més sortides laborals Alumnes del curs 2014-2015 34.728
Oferta formativa Nou dels 172 graus de Fo r m a c i ó P r o fe s s i o n a l impartits a Espanya concentren més de la meitat dels contractes que es van fer als titulats en cicles formatius durant el 2014, segons dades del Ministeri d’Educació. La majoria corresponen al sector serveis, però, en concret, el pòdium de l’èxit laboral està protagonitzat pels següents tres cursos d’FP: G e s t i ó Ad m i n i s t r a t i v a (amb 155.649 contractes l’any), Auxiliar d’Infermeria
(amb 115.761 contractes l’any) i Administració i Finances (amb 98.913 contractes l’any). A continuació, vénen altres graus com el d’Educació Infantil, Electromecànica o Perruqueria.
Balanç positiu
El Ministeri quantifica que més de 671.773 persones van estudiar al llarg del 2014 un cicle formatiu de grau mitjà o superior a Espanya i que, malgrat la crisi i els elevats índexs
d’atur, els contractes a aquests alumnes s’han incrementat un 14% en només un any (del 2013 al 2014). Cal apuntar que l’informe creua, per primera vegada, dades de l’Observatori de les Ocupacions del Servei Estatal Públic d’Ocupació (SEPE) i estadístiques oficials del Ministeri d’Educació, amb l’objectiu de “realitzar un diagnòstic clar de la Formació Professional per tal de planificar adequadament les línies d’actuació”.
26 famílies professionals 172 títols 55 FP Grau mitjà 28 FP Bàsica
FP Bàsica
346.423 Grau mitjà
325.350 Grau superior
89 FP Grau superior
Font: Informe d’Inserció en el Mercat Laboral d’FP. Ministeri d’Educació.
FP Básica
FP Grau Mitjà
FP Grau Superior
22 //
La revolució millennial
Generació Y, Generació Net o Generació Millennial. En altres paraules, tot seguit parlem d’aquells joves que van néixer entre el 1981 i el 1995, i que sota un perfil molt concret veuen com les noves tecnologies dominen la seva vida i relacions amb la resta del món.
Preparats, inquiets, emprenedors i, la majoria de vegades, propietaris d’un títol universitari. Els joves que actualment tenen entre 20 i 35 anys també es caracteritzen per considerar la tecnologia una prolongació del seu propi cos: quasi totes les seves interaccions quotidianes es duen a terme a través d’una pantalla, prefereixen Internet a la televisió o a la ràdio i el seu comportament és més aviat multitasking , és a dir, tenen la capacitat de fer varies activitats a la vegada sense problema.
Estrelles 2.0
Aquests nadius digitals, impacients per naturalesa, dediquen al voltant de set hores diàries al món on-line (un 5% més que la mitjana mundial) i se senten orfes si, per qualsevol motiu, s’obliden el mòbil a la tauleta de nit o la connexió a la xarxa falla. I amb raó! Aquesta petita pantalla és la seva eina principal de socialització, oci i treball. Precisament, feina és el que han trobat molts millennials gràcies al seu domini de les noves tecnologies i l’impacte que aquestes
han tingut sobre la vida de moltes persones i, com a resultat, sobre el dia a dia de les empreses. El primer que ens ve al cap són els creadors d’aplicacions multimèdia, els programadors de software, els community managers o els especialistes en big data . Però no ens oblidem de professions noves i probablement millor remunerades que les anteriors, totes generades a partir del boom de les xarxes socials: youtubers, instagramers, bloggers, videobloggers , verificadors de videojocs, etc.
Líders d’audiència mundials
•Youtubers
1. PewDiePie (42M subscriptors) 2. HolaSoyGerman (26,3M subscriptors) 3. Smosh (21,8M subscriptors) Font: SocialBlade (febrer 2016)
•Comptes d’Instagram 1. Taylor Swift (65M seguidors) 2. Selena Gomez (63,5M seguidors) 3. Kim Kardashian (59,5M seguidors) Font: SocialBlade (febrer 2016)
•Blogs
1. Huffington Post (110M visitants mensuals) 2. TMZ (30M visitants mensuals) 3. Business Insider (25,5M visitants mensuals) Font: eBizMBA Rank (febrer 2016)
A i r à T i S r E V i n l’ESColA U
GrAdUA’T A l A n o S r E p méS
a r u g e s as r u t u f u e el t
7 d’abr il
ó tre i c a c u d ns e o i s i c e d ress e ó i n t r s e e t g x ció es e a v u o q i n t ma n c i r à o t r f r p o a i a p i c u c n eriè mís s p ficièn o e x r e ó p i ó i s m c s o e a flex c e i pc i r n rof u t u q n e m e o ó i m ixe cia c itac e n c r è c a p g s i a r x t ei c e e n l n l a i o a al i d r p u o a t b e es t1l8ahore llor i g a t c m s a r t t e n n e m e e a m n l e segui decisio r p ost s e a s n ó r i r a e c t u fut gra es ex e ó u t i q c n i i ió re t c t c s a s à e r e r g m p e a ó i i t nte sis s i novac ficiènc e n e i v t ó r i r s e o cció f s s p e a f u s r s o e e Jornades de t r s d í p n i a m t ó r o es raci orma ompr o f c l a p i i a c v u n q temes ó è e i i s i r c ó s i e a p c s i x a m e t e i r v c ó r i a nfo PorteS efici tades se municac ball cap
2016-17 a i r e m r e
co ssió tre ó es i a e i x ó f i c e o c n l r a f è p e c g i r u ó ed ral ex oraci ement l o x a b i v e a l r ó i c t c a s a pioner nform i ta merc a a r n o i l e l i t nt m udian t s e e g seguime t enenta r Grau en p a ó i c a r g
oberteS
viu
inf
da una Jorna itat rS a la unive
bril/10h ’a d 9 e t b a s is d essions Participa en s xperimenta pràctiques i e rsona e en primera p
a i p à r fisiote a c i t à m infor s i e v r i se Grau D’
www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat
Grau en
@EUGimbernat
Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es