Guia Ensenyament núm. 191

NÚM. 191 - 3r TRIMESTRE - CLAUS PER AL TEU FUTUR

Més enllà de les aules:

i a més...

decideix el teu futur professional!

• Retrat de l’estudiant d’avui dia...

T’hi identifiques?

• Rànquing 2016 de les millors universitats • Preguntes i respostes sobre l’FP DUAL • Descobreix Catalunya a l’estiu

Inclou el suplement sobre el món dels idiomes

Inclou el suplement

Cicles

formatius de Grau Mitjà i Grau Superior

s e l c i c Viu eenlstorn universitari

CFGM -Tècnic Esportiu en

Hípica

en un

en les disciplines de salt, doma i concurs complet

CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes CFGS - Desenvolupament d’aplicacions

Web

Nou

Perfil Professional

Bioinformàtica www.gf.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona

// 3

Més enllà de les aules Quan la darrera etapa com a estudiants d’institut ja té les hores comptades, molts joves comencen a preguntar-se què hi ha fora de les aules que els han vist créixer durant tots aquests anys. Atur? Precarietat laboral? Sectors amb més i menys empenta? En definitiva, incògnites del mercat laboral que en major o menor mesura influiran a l’hora de decidir el seu futur professional. Tot seguit, donem resposta a les més rellevants gràcies a l’Enquesta de Població Activa (EPA), publicada el passat mes d’abril per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

A quins sectors s’amaguen les oportunitats laborals?

Segons les darreres dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística a través de l’Enquesta de Població Activa, les persones majors de 16 anys amb estudis de matemàtiques i estadística, informàtica i ciències de la computació, i periodisme o ciències de la informació van presentar les taxes d’ocupació més elevades (oscil·len entre el 74% i el 79%) al llarg del 2015.

Quines nivell d’estudis aglutina les xifres d’atur més elevades?

Més del 60% de la població activa espanyola només ha seguit programes de formació bàsica, és a dir, educació secundària obligatòria o batxillerat. I, precisament, aquest és el col·lectiu que registra la taxa d’atur més preocupant: un 28%.

Quina comunitat autònoma lidera la creació d’ocupació?

BC.Passport S16 Ad PRINT.pdf

1

7/4/16

12:36

Segons les dades de l’EPA, Catalunya ha liderat la creació de l’ocupació el primer trimestre del 2016: el nombre de treballadors va augmentar en 25.700 persones (quasi un 1% més que el trimestre anterior). Si ho comparem amb les xifres del 2015, és la segona en el pòdium, per darrere d’Andalusia.

Quantes persones treballen des de casa?

El teletreball encara no és una tendència consolidada a casa nostra. I és que el 92,7% dels ocupats espanyols no va treballar cap dia des de casa al llarg del 2015, només el 2,9% ho va fer ocasionalment i el 3,6% va realitzar més de la meitat dels seus dies laborals a distància. Unes dades que demostren que, malgrat les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, la cultura del treball a Espanya està totalment vinculada al presentisme laboral i a la supervisió visual permanent dels empleats.

4 //

Quines empreses comencen a sortir del pou?

Tot i el terrabastall creat per la crisi, les petites i mitjanes empreses tornen a agafar forces i, el més important, a contractar personal. Una de les dades més rellevants de l’EPA és que la plantilla a les empreses d’11 a 49 empleats es va incrementar en 113.200 persones el darrer any. Una xifra que supera la creació d’ocupació a les organitzacions de més de 250 treba-

lladors, que es va situar en 108.600 nous contractes.

Trobar feina: per on començar?

Segons surt publicat a l’EPA, quan es tracta de trobar una nova feina, les Empreses de Treball Temporal (ETT) tenen el doble d’èxit que els serveis d’ocupació estatals. Les xifres, però, deixen molt a desitjar: el 2015, 430.200 persones (el 2,9% del total) van ser contractades a través d’una ETT i només

249.400 (l’1,7% del total) van aconseguir entrar en el mercat laboral gràcies a una oficina de treball pública. En resum, entre ambdós sistemes amb prou feines sumen el 4,6% del global. Actualment, es fa palès que mètodes com el contacte directe amb les companyies, la consulta dels portals on-line d’ocupació o, sobretot, el boca orella entre familiars, amics i coneguts són més eficaços per deixar enrere el malson de l’atur.

Més ocupació

Matemàtiques i estadística, informàtica i ciències de la computació, i periodisme o ciències de la informació

74-79% Més atur

Formació bàsica (ESO i batxillerat)

28%

El sostre de vidre:

qui mana a les empreses?

Espanya és un país format per 12,4 milions d’empleats rasos i 3,4 milions d’alts càrrecs. A la primera categoria, la paritat entre gèneres és una realitat. No obstant això, les coses canvien quan ens centrem en els alts càrrecs i, a mesura que ascendim en l’escala de responsabilitat, la desigualtat es fa més evident:

12.486.100 (69.9%)

1.913.800 (10.7%)

1.187.500 (6.6%)

1.063.800 (6.0%)

EMPLEATS Empleats (amb caps i sense subordinats)

50,2%

127.500 (0.7%)

CAPS

Ocupats independents (sense caps ni subordinats)

Directors de petita empresa, departament o sucursal 68,1%

49,8%

1.062.400 (5.9%)

66,1%

33,9%

31,9%

Quadres intermedis

Directors Encarregats, caps de taller d’empresa gran o mitjana o de cuina, i capatassos

75,3% 61,5%

66,1%

38,5%

33,9%

Font: Enquesta de Població Activa 2015. Institut Nacional d’Estadística (INE).

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - DL B 6795-2014

34,7%

Aquest fenomen que una vegada més es manifesta a l’Enquesta de Població Activa, té un nom: el sostre de vidre.

Parlem d’una expressió que fa referència a la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones a l’hora d’ascendir en la seva carrera professional fins arribar als càrrecs de més responsabilitat. Una realitat que l’Indicador d’Igualtat de Gènere de Catalunya (IIGC) de l’any 2015 també subratlla. I és que, segons aquest estudi, tot i que les dones tenen un major nivell de formació que els homes, continuen mantenint una important bretxa salarial (19%) i contractes més precaris. Això es tradueix en pensions més baixes, prestacions d’atur inferiors i, com a conseqüència, un augment en el risc de pobresa d’aquest sector de la població.

redaccion@komunicakit.com

// 5

T’hi identifiques?

Una enquesta duta a terme l’any passat per la Universitat Francisco de Vitoria a 2.100 alumnes d’ESO i batxillerat de tota Espanya ha revelat els punts que molts joves tenen en comú. Vols saber quin és el retrat robot de l’estudiant d’avui dia?

Mitjà de comunicació favorit Perspectives de futur

73,8% te levisió 65,6% xa rxes socia ls 40,9% pr emsa dig it a l 15,6% rà dio 9,1% pre msa escr ita

ls: ats labora Oportunit a y n a p s ra d’E 50,4% fo a y span 49,6% a E vida Nivell de b aració am p m (en co res): el dels pa r lo il 54% m al u ig 40,2% or ri fe in 5,7%

Comunicació amb l’entorn

pp hatsa W r e p es 95,5% per trucad % s 56,1 nique tges telefò per missa xes r 20,9% s de les xa é v a a tr elecls socia per correu 16,3% c tròni 87,1% s 79,4% ortir am b els esco amic lta 69,7% s pract r música 69,3% icar e spor llegir t 55,7 nave gar p 55,4% er In a xeme dquirir n ternet ous c nt onei39,6% s veur e la t 37,7% elevi a sió 30,4% nar al ci n e tocar ma 27,3% un in strum f solid er algun ent a act ària ivitat

Temps lliure

6 //

Ja saps què vols estudiar?

La transició de la secundària als estudis superiors és un gran salt que alguns joves donen sense estar del tot segurs, perduts entre un munt d’informació que no saben com interpretar. Prova d’això és que el 7,1% dels universitaris descobreix que s’ha equivocat i canvia de carrera el primer any de grau, segons va informar el Ministeri d’Educació el 2015. A continuació, us oferim cinc consells perquè la vostra decisió sigui el més ferma possible.

1. Coneix-te a tu mateix

2. Investiga i decideix

Ja sabem que fer introspecció no és fàcil, però potser els tests d’orientació professionals que trobaràs a la xarxa poden ajudar-te a esbrinar el teu camí a través de preguntes (aparentment tan senzilles) com aquestes: - Característiques personals: Què t’agrada fer? Què se’t dóna bé fer?

- Expectatives acadèmiques: Quines matèries t’agraden més i se’t donen millor? En quines voldries aprofundir?

O prefereixes descobrir-ne de noves?

- Expectatives laborals: En quin sector voldries treballar? Prefereixes una feina vinculada als teus estudis o això no és una prioritat? Treballar prop de casa és indispensable o valores positivament la mobilitat internacional d’algunes professions?

Per començar, revisa punt per punt els temaris dels cicles formatius de grau superior o graus universitaris que et criden més l’atenció. Pot ser que la majoria d’assignatures que s’imparteixen no encaixin amb els teus gustos. Consulta els rànquings dels millors centres, parla amb persones que hagin cursat aquests estudis i tingues una idea clara de quines portes se t’obriran en el mercat laboral un cop tinguis el títol a la mà, en altres paraules, les sortides professionals a les quals podràs optar.

D’altra banda, tingues en compte que la decisió final l’has de prendre tu mateix. Els pares o els tutors han d’aconsellar-te, recolzar-te i orientarte, però també deixar que encertis (o t’equivoquis) tu sol. Cadascú ha de perseguir els seus somnis, perquè els projectes de vida imposats no acostumen a tenir un final feliç...

3. Troba l’itinerari educatiu que més t’escau 4t d’ESO

FP Ocupacional

A partir dels 16 anys

Educació d’adults

FP Bàsica 17 anys + procediment d’admissió

Títol de graduat en ESO

Cicle Formatiu de Grau Mitjà 18 anys + procediment d’admissió

19 anys + prova

Cicle Formatiu de Grau Superior

Batxillerat / Títol de batxillerat Selectivitat

Universitat

MÓN LABORAL

4. L’especialització pot esperar Si ja has acabat els estudis bàsics i tens clar que vols seguir formant-te però no quina professió voldràs exercir en un futur, opta per un cicle formatiu o una carrera universitària de caràcter generalista o tradicional. L’objectiu?

Esbrinar al llarg d’aquest primer període quina és la teva veritable vocació. Després sempre disposaràs de temps per especialitzar-te amb un màster, un postgrau o altres cursos que ben segur ampliaran el teu ventall de possibilitats i que et faran encara més atractiu per als reclutadors.

5. No et rendeixis!

Però, abans de plantejar-te les teves opcions de futur, si encara no has superat l’etapa de l’educació secundària obligatòria, pensa que aquest és el major repte que tens entre mans. I és que molts joves opten per abandonar els estudis bàsics de forma prematura i entren a formar part d’un col·lectiu amb molt poques oportunitats de pros-

perar en el mercat laboral actual. A tot l’Estat espanyol, quasi un 20% dels joves d’entre 18 i 24 anys no han finalitzat l’ESO, una xifra esfereïdora si la comparem amb la mitjana europea, que se situa en l’11%. Un dels objectius de la nostra societat és reduir aquesta taxa i aconseguir mitjançant aspectes com la motivació que cap alumne no llanci la tovallola.

8 //

La universitat catalana, a examen El projecte ISSUE (Indicadors Sintètics del Sistema Universitari Espanyol) té com a objectiu generar classificacions de les universitats espanyoles a partir de conjunts d’informació amplis, que contemplen les tres principals dimensions de les seves activitats: docència, investigació i innovació i desenvolupament tecnològic. Aquest projecte genera dos rànquings: U-Ranking que mesura el rendiment de les universitats espanyoles i les ordena en funció d’aquest, corregint per la grandària de les institucions, i U-Ranking Volum que no corregeix per grandària.

A continuació, els resultats de les universitats catalanes del 2016. Tria bé i encertaràs!

U-Ranking volum

U-Ranking Rànquing

Índex

1

1,6

2

Universitat

Rànquing

Índex

Universitat Pompeu Fabra

2

4,0

Universitat de Barcelona

1,4

Universitat Autònoma de Barcelona

7

2,9

Universitat Autònoma de Barcelona

2

1,4

Universitat Politècnica de Catalunya

8

2,7

Universitat Politècnica de Catalunya

3

1,3

Universitat de Barcelona

20

1,1

Universitat Pompeu Fabra

4

1,2

Universitat Ramon Llull

22

0,9

Universitat Ramon Llull

4

1,2

Universitat Rovira i Virgili

22

0,9

Universitat Rovira i Virgili

5

1,1

Universitat de Lleida

23

0,8

Universitat Oberta de Catalunya

5

1,1

Universitat Internacional de Catalunya

24

0,7

Universitat de Girona

6

1,0

Universitat de Girona

25

0,6

Universitat de Lleida

9

0,7

Universitat de Vic

29

0,2

Universitat de Vic

9

0,7

Universitat Oberta de Catalunya

29

0,2

Universitat Internacional de Catalunya

Nota: les universitats amb un mateix índex de rendiment són situades al mateix nivell, distingint 11 nivells, i ordenades alfabèticament.

Font: Fundación BBVA - Ivie

Universitat

Nota: U-Ranking Volum té en compte el volum total de resultats -docents,

d’investigació i d’innovació i desenvolupament tecnològic de les universitats espanyoles- i, per tant, la mida de la universitat juga un paper en la mateixa juntament amb el rendiment de cada institució.

Crea el teu rànquing personalitzat!

Si encara no t’has decidit, si dubtes, si creus que per a tu el més important a l’hora de triar universitat és la qualitat de determinats estudis més que no pas criteris basats en la investigació o la qualitat general de la

docència, ja pots consultar la nova eina web d’ISSUE. Una aplicació que genera rànquings personalitzats de titulacions de grau. Més informació a: www.u-ranking.es/construye

N 8 2016

Erasmus:

una inversió de futur Parla (bé) l’anglès i arribaràs lluny El castellà en xifres Quin és el meu nivell?

2 |

Erasmus:

una inversió de futur

Coneixes a fons una altra ciutat, practiques (de veritat) una llengua que portes anys estudiant, surts de la teva zona de confort i tornes a casa amb un ampli repertori d’anècdotes que no oblidaràs fàcilment.

L’Erasmus és tot això i molt més. Una manera d’enriquir el teu ventall de coneixements i cercle d’amistats, però també d’obrir-te portes en el mercat laboral.

Berta Seijo

Segons les darreres dades de la Comissió Europea, Espanya és el país que més estudiants Erasmus envia cada any a altres territoris europeus. Durant el curs 2013-2014, 37.235 joves nascuts aquí van decidir apostar per una aventura que, de ben segur, va marcar un abans i un després a les

seves vides. Però, deixant de banda els aspectes positius que una estada com aquesta pot aportar-nos en l’àmbit personal, realitzar un Erasmus també suma punts a l’hora de trobar feina. I és que les persones que es formen o estudien a l’estranger no només adquireixen coneixements en disciplines específiques,

sinó que reforcen al mateix temps capacitats transversals que avui dia els empresaris tenen molt en compte.

L’orgull d’Europa

29 anys després de la seva creació, la mateixa Comissió Europea es mostra orgullosa del Programa Erasmus.

De fet, un gran nombre dels seus membres pot afirmar

que un dia en van formar part... Per exemple, el vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Katainen, la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, o el comissari de Recerca i Innovació, Carlos Moedas. Cap d’ells, però, no va poder gaudir d’alguns dels avantatges que actualment incorpora Erasmus+, la nova versió

del Programa que va veure la llum el 2014. Gràcies a aquest ‘reciclatge’, ara tot s’integra en un mateix paquet, amb l’objectiu que tothom tingui les mateixes oportunitats i no hi hagi diferències entre les ajudes.

En altres paraules, no es fa distinció entre alumnes universitaris, de formació professional, o aquells que

C

M

Y

CM

MY

CY

Món Editorial

CMY

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6794 2014 Passport (Barcelona. Ed. impresa): ISSN 2339-9252 Passport (Barc., Internet): ISSN 2339-9260

K

| 3

Les persones que estudien a l’estranger reforcen capacitats transversals que avui dia els empresaris tenen molt en compte: curiositat, capacitat per resoldre problemes, adaptabilitat o confiança volen fer pràctiques. És evident que Brussel·les té cura d’una de les seves grans fites i no amaga que el Programa Erasmus és una eina potentíssima en la creació d’ocupació. Segons les estadístiques comunitàries, l’atur juvenil de llarga durada (entre cinc i 10 anys després de la graduació) es redueix de mitjana en un 14% pels estudiants Erasmus en general i en un 56% si es tracta de joves que viuen a l’anomenada Europa meridional (territori que engloba la Península Ibèrica). Les xifres també mostren que el 93% de reclutadors europeus busquen en els candidats algunes de les habilitats que es potencien durant un Erasmus. La curiositat, la capaciBC.Passport S16 Ad PRINT.pdf

1

7/4/16

tat per resoldre problemes, l’adaptabilitat i la confiança no falten en aquesta llista.

En el cas dels becaris, a més d’un terç dels que inclouen la mobilitat internacional al seu currículum se’ls acaba oferint una feina fixa a l’empresa on han realitzat les pràctiques.

Professionals valorats i amb empenta

Si ens remuntem a l’informe Impacte del Programa Erasmus en els Joves Europeus, publicat per la mateixa Comissió Europea l’any 2014, un cop en plantilla, el 64% dels empresaris reconeix que els empleats amb experiència internacional ocupen càrrecs de major responsabilitat. Ja per últim, i en la mateixa línia, els alumnes que un o dos anys enrere van decidir realitzar una estada de com a mínim sis mesos en un altre país de la Unió Europea esdevenen professionals amb una major capacitat per emprendre: un de cada 10 crea la seva empresa i tres de cada quatre tenen previst fer-ho o es plantegen la possibilitat d’esdevenir autònoms.

Més enllà de l’oficina…

Ningú no pot negar que una de les motivacions a l’hora d’abandonar el niu i provar sort a un altre país són els incentius que un programa d’aquest tipus pot oferir en l’àmbit personal. Oportunitats en el terreny de les amistats però també en el sentimental... Bona prova d’això és que, fa poc més d’un any, l’Executiu comunitari va anunciar satisfet que més d’un milió de nens a Europa han nascut gràcies a la unió de parelles que es van conèixer durant la seva 12:36

Perfil dels estudiants Erasmus EDAT

són

dones

anys BECA/MES

1% 29% Doctorat Màster 3% Altres

67% Grau

17% Art i humanitats

31% Ciències socials, negocis o dret

mesos DURADA ERASMUS

11% 17% Salut Enginyeries Altres

Resolució Confiança

Curiositat Adaptabilitat

Nivell formatiu

Tipologia d’estudis

HABILITATS i CAPACITATS QUE DESENVOLUPEN

Font: Estadístiques Erasmus (2013-2014). Comissió Europea.

Avantatges laborals Un any després de la graduació, els Erasmus tenen...

-83%

-50% Mitjana europea

Europa de l’Est

Reducció de l’atur juvenil de llarga durada (entre cinc i 10 anys després de la graduació) en el cas dels Erasmus: Sud d’Europa: -56%

Mitjana europea: -14%

... de probabilitats de romandre a l’atur que la resta.

Erasmus en pràctiques als quals se’ls ofereix una feina fixa: Mitjana europea: 1 de cada 3 estudiants Sud d’Europa: Quasi 1 de cada 2 estudiants Font: Estadístiques Erasmus (2015). Comissió Europea.

estada Erasmus. D’altra banda, parlem d’una generació que sovint torna de l’aventura amb ganes de viure l’experiència una altra vegada. Per aquest motiu, el 40% de les persones que

han format part del Programa Erasmus canvien de país de residència per raons personals o professionals almenys en una altra ocasió des de la seva graduació. De la mateixa manera, el 93%

d’aquells que van exercir en el seu moment la mobilitat internacional s’imaginen vivint a l’estranger en un futur. Una segona oportunitat que, esperem, arribi aviat.

.

4 |

Què hi ha de nou?

alida Marg

Danie l

Vidal

Band eir

a

Em

m

a

Bo

ui

ss

et

Coneixem de primera mà l’impacte del Programa Erasmus en la vida de tres joves europeus.

Mirant enrere, com valoren l’experiència?

“L’Erasmus em va motivar a repetir l’experiència de viure en un altre país” “El meu vincle amb l’Erasmus encara no ha acabat” Margalida Vidal. Nascuda a Palma de Mallorca el 1992.

Periodista. Erasmus a Glasgow (setembre – desembre del 2013).

Com recordes la teva etapa Erasmus?

Com una de les èpoques més divertides i emocionants que he passat. No era la primera vegada que marxava de casa dels meus pares (feia tres anys que vivia fora de Mallorca, a Barcelona), però sí que era el primer cop que realitzava una estada llarga en un altre país. Recordo amb especial afecte totes les persones de molts països diferents que vaig conèixer allà; va ser una situació irrepetible. El fet de viure uns mesos tan intensos fa més dur tornar i continuar amb la carrera on l’havies deixada...

I un cop a casa, quin fou el teu pla?

La meva estada Erasmus

m’havia ajudat a millorar el meu anglès (van ser uns mesos d’immersió lingüística gairebé total) i també em va motivar a voler repetir l’experiència de viure en un altre país.

De fet, el màster que vaig cursar després de la carrera em va donar l’oportunitat de fer unes pràctiques a l’estranger. El meu destí va ser Brussel·les, on vaig estar tres mesos.

Tens pensat tornar a marxar a l’estranger?

De moment, he tornat a Barcelona on penso quedar-me durant una temporada llarga.

Tot i així, després de les bones experiències que he tingut vivint a l’estranger, no ho descarto.

Quin és el vincle entre la teva carrera professional i l’Erasmus?

En primer lloc, estudiar a Holanda em va permetre conèixer el màrqueting des d’una perspectiva diferent; vaig cursar assignatures molt enriquidores que de cap manera hauria pogut fer a Lisboa. A més, gràcies a l’Erasmus vaig establir contacte amb l’Erasmus Student Network (ESN), primer a Groningen i després com a voluntari a la meva ciutat.

Ja fa dos anys que hi treballo i el meu vincle amb el Programa encara no ha acabat.

Quina és la teva tasca?

Actualment lidero el departament de Comunicació de l’ESN Lisboa. Porto

“Sóc mare d’un dels nadons de la Generació Erasmus” Emma Bouisset. Nascuda a Barcelona el 1978. Periodista.

Erasmus a Londres (setembre del 2000 – febrer del 2001)

Com valores la teva estada Erasmus 15 anys després?

Amb un excel·lent. Abandonar la zona de confort pot ser dur al principi, però aporta

una amplitud de mires i una maduresa que és molt difícil d’adquirir altrament. I reforça la resiliència. A més, si vols aprendre a parlar bé un idioma, la immersió lingüística és clau: obliga a posar en pràctica els coneixements adquirits en la teoria. I això reporta un nivell que aquí, on

Daniel Bandeira. Nascut a Lisboa el 1993.

Estudiant del màster de Management Internacional i cap de comunicació de l’ESN Lisboa.

Erasmus a Groningen (gener – juliol del 2014).

les xarxes socials i organitzo els viatges, les festes i les activitats per als estudiants estrangers. Això m’ha permès ampliar el meu CV, contactar amb molta gent interessant del sector i conèixer un munt de cultures diferents.

I reviure sensacions del passat, no?

Sí! Sobretot quan es

l’anglès encara és una assignatura pendent per a molts treballadors, et pot situar un punt per sobre de la teva competència i facilitar (tot i que no garantir) la inserció laboral.

En el terreny personal, també marca un punt d’inflexió?

En el meu cas és evident que sí. Jo vaig conèixer la meva parella a Londres i, actualment, som pares d’un dels

comença el semestre acadèmic i arriben nous estudiants Erasmus, t’hi veus reflectit i recordes el moment que vas ser tu qui va sortir de la seva zona de confort, qui va aterrar en un país amb un altre idioma i una altra cultura. Però aquesta inseguretat sempre dura poc i les amistats esdevenen quasi la teva família allà.

nadons que ja formen part del milió de fills de la Generació Erasmus.

Creus que tothom hauria de provar l’experiència?

Oi tant. Realitzar un programa Erasmus hauria de ser obligatori per a tots els estudiants. Però, lamentablement, l’import de les beques és molt limitat (si més no, quan jo vaig marxar era ridícul) i això dificulta que estigui realment a l’abast de tothom.

16 0 2 e r b m e t e s i y Jun

Selectivitat o revàlida?

Què hi haurà de nou el 2017?

2

, Seleactiva t

Actualitat

Selectivitat o revàlida?

Què canviarà el curs vinent?

Del 14 al 16 de juny, i fins que es publiquin les esperades notes, l’atenció de milers d’estudiants de batxillerat està centrada en un examen, la prova per excel·lència que obre les portes de les universitats de l’Estat espanyol. Enguany, la dinàmica és la mateixa que sempre, però el punt d’inflexió arriba el 2017. I sembla que no hi ha marxa enrere. Ara bé, quins canvis hi haurà a la nova selectivitat?

Aquest és el darrer any que les PAU són tal com les coneixem, segons recull la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). És per això que, després d’un llarg període de negociacions, el Ministeri d’Educació i la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) han plasmat en un projecte de Reial Decret –que encara no ha estat publicat i que, per tant, pot estar sotmès a modificacions– com serà el nou conjunt de proves que hauran de realitzar tots els estudiants de segon de batxillerat del curs 2016-2017. Un primer any que servirà de prova pilot i que assentarà les bases d’un examen que, ara sí i sense excepcions, tindrà efectivitat acadèmica el 2018, és a dir, que tots els alumnes que vulguin obtenir el seu títol de batxillerat hauran de superar obligatòriament.

Precisament aquest és el punt més polèmic de la reforma: el seu caràcter de revàlida. Fins ara, només

els joves que volien accedir a la universitat havien de realitzar i aprovar la selectivitat. A partir del 2018, i per a tot el conjunt de l’alumnat, el 60% de la nota dels dos cursos de batxillerat se sumarà al 40% del resultat d’aquest examen.

Sense preguntes tipus test

Malgrat que en un primer esborrany estava previst que l’avaluació inclogués més de 300 preguntes tipus test idèntiques per a tot el país, finalment s’ha arribat a la conclusió que tant el format com la puntuació de la nova prova final de batxillerat seran iguals o similars als de l’actual selectivitat.

El Ministeri d’Educació determinarà el disseny de les preguntes i els continguts, però les comunitats autònomes hauran de desenvolupar les preguntes de l’examen i fixar les dates de convocatòria. En altres paraules, els exàmens seran diferents a cada CA i alhora homologables per tal que un alumne

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - DL B 6795-2014

2016-20 17

La

polèmica està servida

La consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Ruiz, va afirmar el passat mes d’abril que els alumnes de batxillerat catalans podran continuar fent la selectivitat en el format actual, ja que “no té sentit que als estudiants de primer de batxillerat (que l’any que ve faran segon) se’ls canviï l’avaluació final”. Des de la Conselleria es reclama al Ministeri que no s’introdueixin els canvis promoguts per la LOMCE “quan una etapa educativa ja ha començat”, una demanda que també van fer en el seu moment tots els rectors de l’Estat espanyol. Malgrat les queixes, l’Executiu s’ha negat a ajornar la posada en pràctica de la revàlida i assegura tenir marge per preparar els temaris i la mecànica de les proves per al 2017.

redaccion@komunicakit.com

, Seleactiva t

Actualitat

Una

Els exàmens seran diferents a cada CA i alhora homologables per tal que un alumne tingui l’oportunitat d’accedir a qualsevol campus públic espanyol

tingui l’oportunitat d’accedir a qualsevol campus públic espanyol (el que es coneix com a “districte únic universitari”).

Vuit en lloc de cinc

Fins ara, era obligatori examinar-se de quatre assignatures troncals i una de modalitat, però no de les matèries optatives, que només servien per a apujar nota. Amb la nova selectivitat, es preveu que

3-

segona prova?

Un dels altres aspectes que preveu la LOMCE és que les universitats puguin realitzar (un cop aprovada la revàlida) la seva pròpia prova d’accés per tal de seleccionar els estudiants que opten a una plaça a les seves facultats. La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, però, està en desacord amb aquest punt per una senzilla raó: no tots els candidats tenen la disponibilitat necessària a l’hora de desplaçar-se a tots els centres que calgui per fer cada examen.

Tanmateix, per ara no hi ha res decidit i les negociacions estaran obertes fins que s’aprovi el Reial Decret.

els alumnes siguin avaluats de cinc matèries troncals generals (llengua castellana i literatura, llengua estrangera, llengua cooficial, història i història de la filosofia), dues matèries opcionals i una d’específica (les tres últimes, triades per l’estudiant). D’altra banda, el nombre de convocatòries es manté (una ordinària i una extraordinària) i els alumnes que vulguin presentar-se a la segona per tal d’apujar nota ho podran fer de la fase general i de l’específica.

ELISAVA CONNECTING DESIGN & ENGINEERING GRAU EN DISSENY

GRAU EN ENGINYERIA DE DISSENY INDUSTRIAL

4

, Seleactiva t

Actualidad

Com serà l’accés a la universitat a partir del 2017?

L’entrada en vigor de la LOMCE ha comportat l’extinció de les PAU. Així, enguany, els estudiants que d’aquí a uns dies s’examinin per accedir a la universitat formaran part de la darrera generació de la història que ho fa amb aquest sistema. Perquè si no canvien massa les coses, a data d’avui, i fins que el Ministeri d’Educació i la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) no aprovin el Reial Decret que estableix quin serà el procediment definitiu d’entrada a les aules universitàries, a partir de l’any vinent, la prova de foc per cursar estudis superiors s’anomenarà revàlida de Batxillerat. Però, i després? Què passarà més enllà del curs 2016-2017? Parlem amb els rectors de les universitats catalanes sobre aquesta qüestió, no exempta de polèmica. re la ió sob MCE n i p o seva nteja la LO itzar la és la al la Quina litat que p t pugui re riors que i a e t b i i p s s u r s s po nive dis ada u s als estu c e u q é d’acc a? prova ri oportun e d i s con

ien haur s t a t rsi t de nive les u capacita is e u q a o l u r p p tes ar Cre uper els seus entrevis c e r t de an nar tjanç ccio sele iants mi ? d es estu nalitzad o s r pe

rà el En el seu cas, quin se partir a és cc d’a t en procedim ?

17 -20 16 20 rs del cu

totes les universitats catalanes dissenyen unes proves comunes, confeccionades per professors universitaris assessorats per professors de Secundària. És un sistema pactat amb la Secundària, igualitari per a tots els estudiants (es fa el mateix examen el mateix dia a la mateixa hora), totalment transparent i acceptat per tothom. Per tant, és un sistema democràtic que funciona correctament a l’hora de distribuir les places públiques ofertes per les universitats. Difícilment trobarem un sistema millor. Nosaltres som partidaris de fer tot el possible per mantenir aquest acord amb les altres universitats com s’ha fet sempre.

Margarita Arboix Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 1. El sistema actual de les proves de Selectivitat és un sistema unitari organitzat pel Consell Interuniversitari. Això implica que

2. En aquest moment es fan entrevistes d’ingrés, per part dels Deganats, als estudiants majors de 45 anys que aproven les proves, com un cas especial. No sembla necessari, i seria a la pràctica pràcticament impossible, donat el volum d’ingrés (estem parlant de milers d’estudiants), fer entrevistes personalitzades per seleccionar els propis estudiants. El sistema d’accés actual per nota de tall és prou fiable com per no fer necessari canviar-ho.

3. En aquest moment de gran incertesa política, no es pot assegurar com serà aquest procediment d’accés. En tot cas, sigui el govern de torn que sigui, s’ha de fer un sistema pactat i consensuat amb tothom. En definitiva, el més raonat seria continuar amb el sistema vigent.

Dr. Josep Anton Ferré Vidal Universitat Rovira Virgili (URV)

i

1. El model de selectivitat vigent des de fa anys ja funcionava correctament i, per tant, no calia modificar-lo. A més, la nova llei barreja innecessàriament el procés d’obtenció del títol de batxillerat amb el procés d’admissió, i mentre que és normal que en el procés d’admissió s’ordenin els estudiants, no pertoca que per finalitzar el batxillerat calgui fer un examen de revàlida.

2. Sobre com tractar aquesta qüestió, cal dir que fem el que fem ho hem de fer conjuntament totes les universitats catalanes, que sempre ens hem interpretat com un únic sistema universitari.

3. Respecte el que puguem acordar, suggeriria reduir el màxim el nombre de filtres per accedir a la universitat així com revàlides innecessàries i que el model que dissenyem estigui obert a l’arribada d’estudiants de la resta de l’Estat i d’altres països.

, Seleactiva t

Actualidad

Dr. Josep M. Garrell i Guiu -Universitat Ramon Llull (URL) 1. En el cas de la Universitat Ramon Llull, fa anys que utilitzem proves específiques que complementen les notes de batxillerat i de selectivitat. No obstant, i sigui com sigui, el desplegament de la LOMCE s’hauria de fer de tal manera que faciliti l’accés a la Universitat, i segons com es fessin aquests proves podria complicar, i molt, l’admissió a les universitats que participen a la preinscripció universitària.

2. En bona part del nostre sistema d’admissió, les entrevistes personalitzades són una eina

Jordi Montaña Universitat de Vic · Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) 1. Des del punt de vista de la Universitat de VicUniversitat Central de Catalunya, l’establiment de proves diferents per a cada universitat és susceptible de generar desigualtats en el sistema d’accés a les universitats, a banda dels maldecaps que comportaria per als estudiants el fet d’haver-se de moure fent intents múltiples en un entorn no organitzat.

complementària molt útil que aporta informació addicional quan s’estan posant determinats criteris d’admissió.

3. Allò que passarà és encara una incertesa. Sabem que el Govern de l’Estat està treballant en un projecte de Reial Decret que essencialment no modifica la LOMCE, ja que és una llei orgànica, però sí que està fent una interpretació per tal que el sistema actual sigui el que s’utilitzi, però adaptat a la LOMCE. Fins allà on nosaltres sabem de la legislació i de com es vol implantar, a la URL podrem seguir amb el mateix sistema que estàvem utilitzant fins a data d’avui, i que és basar-nos essencialment a fer determinades proves d’admissió addicionals als criteris d’accés que s’estipulin –que en tota probabilitat seran el batxillerat i una prova similar a una revàlida-.

2. L’instrument de les entrevistes és usat a tot el món i té gran eficiència per descobrir aspectes motivacionals en positiu, i també d’altres, en negatiu.

Ara bé, si fos l’únic instrument per decidir l’admissió d’estudiants podria esdevenir amb facilitat discrecional o discriminatori.

3. En el cas de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, hem acordat que el procediment d’accés per al curs 2016-2017 serà el que acordi conjuntament el Consell Interuniversitari de Catalunya, ja que les universitats catalanes veiem en un sistema conjunt de Proves d’Accés a la Universitat i de Preinscripció semblant a l’actual una garantia de transparència envers la societat i d’equitat envers els i les estudiants.

5-

6

, Seleactiva t

Jordi Montaña Universitat de Vic · Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)

Dr. Xavier Gil Mur Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

1. Des del punt de vista de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, l’establiment de proves diferents per a cada universitat és susceptible de generar desigualtats en el sistema d’accés a les universitats, a banda dels maldecaps que comportaria per als estudiants el fet d’haver-se de moure fent intents múltiples en un entorn no organitzat.

1. La nostra universitat planteja, des que es va crear l’any 1997, proves pròpies d’admissió dissenyades per acompanyar els alumnes en el camí que ells han decidit emprendre.

2. L’instrument de les entrevistes és usat a tot el món i té gran eficiència per descobrir aspectes motivacionals en positiu, i també d’altres, en negatiu. Ara bé, si fos l’únic instrument per decidir l’admissió d’estudiants podria esdevenir amb facilitat discrecional o discriminatori.

3. En el cas de la Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya, hem acordat que el procediment d’accés per al curs 20162017 serà el que acordi conjuntament el Consell Interuniversitari de Catalunya, ja que les universitats catalanes veiem en un sistema conjunt de Proves d’Accés a la Universitat i de Preinscripció semblant a l’actual una garantia de transparència envers la societat i d’equitat envers els i les estudiants.

EL CAS DE LA UOC

Actualidad

2. En el procés d’admissió de UIC Barcelona fem entrevistes personalitzades amb l’alumne perquè entenem que són una bona eina per assegurar que els candidats estan en el lloc oportú i en el moment adequat per tal que arribin a ser qui volen ser.

3. En el nostre cas, mantindrem l’actual procediment d’accés: els alumnes que vulguin estudiar a UIC Barcelona faran una prova general d’admissió que consisteix en un test de cultura general, un test psicotècnic i una prova d’anglès. Per a algunes titulacions, a més, hi ha prova específica, com per exemple prova de matemàtiques i economia per cursar ADE o prova de física, química, biologia i matemàtiques per cursar Medicina.

Dr. Carlos Pérez del Valle -Universitat Abat Oliba CEU 1. La possibilitat que contempla la LOMCE ha de ser interpretada en la visió de conjunt de l’itinerari de proves que ha de superar l’estudiant al llarg del seu recorregut.

Segurament aquesta és la perspectiva en la qual es prescindeix de la selectivitat. En tot cas, no és irracional que s’atribueixi a les universitats la capacitat per determinar per elles mateixes les proves d’accés que estimin més adients.

2. L’arrelament i maduresa del sistema universitari català permet suposar que l’assumpció de la responsabilitat de seleccionar els nous estudiants no causaria massa distorsions. Les universitats catalanes han provat al llarg dels anys la seva capacitat per coordinar-se i establir marcs adequats en els quals cada institució ha pogut desenvolupar, d’acord amb un patró general, els seus trets específics. Tots els centres, tant els públics com els privats, tenen un bagatge de coordinació que representa el millor aval de les solucions que s’implementin en el futur com a sistema.

3. La Universitat Abat Oliba CEU manté les proves d’accés específiques que ve realitzant.

En elles, s’avaluen tant aptituds i coneixements de caràcter general com altres més específics vinculats a la carrera que es vol cursar. La prova es complementa amb una entrevista personal, que és l’última garantia que l’elecció és la més correcta, en termes de vocació i expectatives vitals.

La UOC té com a missió facilitar la formació universitària a les persones al llarg de la vida. La majoria dels estudiants que escullen la UOC són persones adultes que han de compatibilitzar els estudis amb una ocupació; que tenen responsabilitats familiars i un temps limitat per poder-se dedicar a cada cosa. El caràcter “obert” de la UOC no ve del fet que no posi requisits per accedir a les seves titulacions. Els requisits per accedir a la UOC són els mateixos que regeixen per a la resta d’estudiants del nostre sistema universitari. El caràcter obert es refereix a la flexibilitat que oferim als nostres estudiants a l’hora de confegir els seus itineraris formatius i el seu temps de dedicació a l’estudi. La superació de les barreres de l’espai i el temps faciliten l’accés a la universitat a sectors de la població que fins fa poc ho tenien molt difícil. Això fa de la UOC una universitat inclusiva: persones que no es poden dedicar exclusivament a l’estudi, persones que viuen lluny de les universitats o

que viuen en altres països i volen formar-se en el nostre sistema educatiu, persones amb diversitat funcional, etc. L’accessibilitat és el nostre objectiu. Per aquesta raó la UOC interessa majoritàriament a estudiants que no vénen directament de les PAU. I per això la UOC no utilitza la via de la preinscripció universitària.

La metodologia docent de la UOC i la forma com s’organitza permet admetre tots els estudiants que compleixen els requisits per poder accedir als diversos programes, sense que calgui exigir una nota de tall determinada.

Josep A. Planell Universitat Oberta Catalunya (UOC)

de

Nota: per a la realització d’aquesta peça, Seleactiva’t s’ha posat en contacte amb les 12 universitats que conformen el sistema universitari català. UB, UPC, UPF, UDL i UDG han declinat la seva participació.

, Seleactiva t

Actualidad

7-

El sistema universitari català, El

sistema universitari català està format per 12 universitats:

7 universitats publiques

(Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili).

4 universitats privades

(Universitat Ramon Llull, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Abat Oliba CEU).

1 universitat virtual

(Universitat Oberta de Catalunya).

Catalunya compta amb més de

238.000

estudiants universitaris.

90%

de les persones graduades tenen feina tres anys després d’acabar els estudis.

en xifres 7 de

10

2de escoles negocis

cada estudiants

estan satisfets amb la formació rebuda.

figuren en el Top 10 dels rànquings europeus.

84%

dels titulats tenen una feina d’acord amb el seu nivell d’estudis.

Presència d’universitats catalanes en el

Top 100 mundial

en tots els rànquings per disciplines: Arts i humanitats; ciències socials i empresarials; ciències de la vida i medicina; ciències naturals; enginyeria I tecnologia.

3 ciutat 11 ciutat europea 30 del a

Barcelona és la més buscada per estudiants d’EUA i la

a

i per estudis universitaris.

a

món

Font: Secretaria d’Universitats I Recerca. Generalitat de Catalunya

Si no fas un màster en un altre país europeu és perquè no vols

PRÉSTEC MÀSTER ERASMUS+ Si vols estudiar un màster en un altre país de la Unió Europea, ha arribat el moment de fer-ho realitat. Sol·licita un Préstec Màster Erasmus+ sense cap mena d’aval.

I a més, començaràs a pagar-lo un any després d’acabar els estudis. Tan fàcil i ràpid com això.

Aconsegueix-lo ara!

Informa-te’n a microbanklacaixa.cat o en qualsevol oficina de CaixaBank.

Aquest finançament es beneficia del suport de la Unió Europea en virtut del Mecanisme de garantia per a préstecs establert en el Reglament de la UE núm. 1288/2013 del Parlament i el Consell europeus, pel qual s’estableix el programa Erasmus+ com el programa de la Unió Europea per a l’educació, la joventut i l’esport. Préstec concedit amb el finançament del Banc Europeu d’Inversions. Concessió subjecta als criteris de risc de l’entitat. Vigent fins al maig del 2017 o fins que s’arribi als 30.000.000 € concedits. NRI: 1221-2015/09681.

A i r à T i S r E V i n U A l o C S E ’ l A GrAdUA’T l A n o S r E p méS

a r u g e s as r u t u f u e el t

ó tre i c a c u d ns e o i s i c se e d r s e ó i n t r s e ext ó ge i s c e a v u o q i n t n i rma àc o t r f r p o a i a p i c u c n s n mís periè ficiè o e x r e ó p i ó i s m ex c s o l e a c f c e i p i r n rof u t u q n e m co eme ció a x a i i t c i e n c r è c a p g s i a r x t ei e e n n l a i o a all c i d r p u o a t b r s illo ge e at la t c m a r t t e n n m e e isio a m n c i e e u d r g p ost s e e a s n ació tur exter r u s f g e e ó u t i q c n i i ió re t c t c s s à e e r g m p e a ó i i t ntera c c ais u islts e s nnova eficièn i v n t ó r ió f i o r c s e o C c s s p e a f u s r s o e e t r s d í ció p esta prom mar in a r m r o o o f c a l r a p i i a t mes c v u s e n q o t ó è e i i s n i r c ó s i e a a p c l s i x a m erve ció e nfor totaeball capacit stades s ió efici omunica

2016-17 eria

tr ió e ac i x ó i c e c n l rofess a f è p e c g i r u ó x i t e c a ed n a l t e r a rr e bo valo eixem laf r ó i o c t c a s a c r m r e e r n o o pia ta m aiv rt oa ina inf l e l i t m n a t i n d mntatge estu seguime foer e pr n gració a rau en

inferm a i p à r e fisiot a c i t à inform s i e v r e is G

Grau en

Grau D’

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

| 5

El castellà en xifres Sabies que...?

Quasi

470 milions

de persones tenen el castellà

com a llengua materna.

2a llengua més parlada al món És la

, després del xinès mandarí.

21 milions d’alumnes

El grup d’usuaris potencials del castellà

Més de

arriba fins els

estrangera en diverses regions del planeta.

El

559 milions.

6,7% de la població mundial

és

El castellà és la

(1,1%) i a l’alemany (1,1%). És la llengua oficial de

24 estats

, la cooficial de 12 i a més de 30

països i grans comunitats d’arreu del món es parla amb fluïdesa.

L’any

2050

el país amb més castellanoparlants

seran els Estats Units.

185.000 3a llengua més utilitzada

Cada any es produeixen més de

castellanoparlant, percentatge molt superior al rus (2,2%), al francès

estudien el castellà com a llengua

llibres nous en castellà.

a la xarxa, després de l’anglès i el xinés.

El

7,9% dels usuaris d’Internet

idioma.

A Facebook i Twitter el castellà és la

es comunica en aquest

2a llengua predominant.

Font: Instituto Cervantes (2015).

Cursos d’idiomes a tot el món Viatja, aprèn i diverteix-te

Barcelona Passeig de Gràcia nº 86, Planta 2 93 343 78 44 barcelona@esl.es

www.esl.es

6 |

Parla (bé) l’anglès i arribaràs lluny A dia d’avui, dominar l’idioma de Shakespeare és imprescindible, sobretot si aspires a ocupar un comandament intermedi o perfil dirigent.

Les xifres ho confirmen: el 80% de les ofertes de feina per a perfils alts exigeixen coneixements d’anglès, un percentatge que, malgrat ser menor en categories laborals inferiors, també és ja un requisit en gairebé una de cada quatre d’aquestes ofertes menors. I és que en un món hiperconnectat on les relacions entre empreses, però també entre aquestes i el consumidor, tenen la llengua de Shakespeare com a principal vehicle de comunicació, qui no juga a la lliga dels idiomes no és que es quedi fent de suplent a la banqueta, sinó que ja no entra ni a la llista de convocats.

Així es desprèn de l’informe Idioma y empleo que Randstad, dins de la seva divisió Randstad Professionals, ha publicat recentment, i on també s’assenyala que, a més, aquest requisit anirà a l’alça en els propers anys, ja que prop del 95% dels estudiants de secundària

europeus estudia anglès a l’institut.

Indispensable i diferenciador, però encara poc dominat

L’anglès es posiciona, doncs, com un element “indispensable per a candidats i empreses”, asseguren des de l’empresa de RH, i conèixer una segona llengua a més de l’anglès, en un “element diferenciador clau en el mercat laboral”. Per això, i perquè el mercat laboral no detecti un dèficit de talent, des d’aquesta consultoria consideren “imprescindible” que l’aprenentatge d’idiomes ocupi un espai prioritari en els plans d’estudis dels països. Però quin és l’estat de la qüestió a Espanya?

Do we (really) speak English?

Malauradament l’estudi revela que no gaire o que, com a mínim, només ho fem a mitges. I és que tan sols el 57% dels profes-

sionals enquestats per la consultoria declara tenir coneixements d’anglès.

A més, el nostre domini d’aquesta llengua encara és més aviat justet: només un 3% dels treballadors afirma ser bilingüe i un 23%

assegura tenir un nivell alt.

La majoria trampeja i es defensa amb un nivell mitjà (49%), però un 25% tan sols pot aportar coneixements bàsics al seu lloc de feina.

Respecte a altres idiomes,

el 14,5% dels candidats entrevistats a l’informe assegura que sap francès, mentre que el 4,1% té competències per treballar en alemany, i el 1,5% afirma que pot desenvolupar la seva activitat en àrab.

.

Percentatge d’estudiants de secundària que aprenen dos o més idiomes 99% 89%

80%

74%

70%

65% 64% 51%

48% 46% 26%

23% 7%

Fr

an

ça

Bè

lg

ica

Su

èc

ia

l Bu

gà

ria

ïs Pa

o

a sB

s ixo

s Àu

tr

ia

A

m le M

an

itj

ya

an

a

r eu

op

ea

n Ho

gr

ia

Di

m na

ar

ca

p Es

an

ya

Ità

lia

Irl

an

7%

da gal u rt Po

2%

Gr

èc

ia

Font: Randstad a partir de dades d’Eurostat

La meitat dels professionals espanyols són monolingües L’exigència del coneixement d’idiomes per accedir a l’ocupació ha augmentat en les últimes dues dècades, un fet impulsat, principalment, per l’orientació cap a un mercat laboral global en què la competència pel talent ha passat de ser local o regional a internacional. Malauradament, però, el nombre de llengües estrangeres que parlen els

professionals espanyols a dia d’avui encara és molt baix.

Segons l’últim informe Idioma y empleo de Randstad, gairebé la meitat dels professionals del nostre país no parla cap idioma més enllà del nadiu (48,9%) i només el 34% afirma tenir coneixement d’una segona llengua. Les xifres cauen fins al 12,6% quan es tracta de dominar tres idio-

mes, i si busquem treballadors quatrilingües només en trobarem un 4,5% entre els enquestats per l’empresa de RH. La bona notícia, però, és que la tendència és a millorar, ja que aquests percentatges varien en funció de les edats dels candidats, i, en termes generals, l’estudi recull que com més jove és el professional, més idiomes és capaç de

manejar amb soltesa. Malgrat això, respecte a altres països, Espanya segueix ocupant places de descens i registra un dels majors percentatges de persones que no parlen una segona llengua. I en aquest aspecte negatiu, tan sols és superada per Irlanda (72,2%), Hongria (63,2%) i Bulgària (61,1%). La mitjana europea se situa en el 34,3%.

| 7

Quin és el meu nivell?

A1 USUARI BÀSIC

Comprendre

Comprensió auditiva

Comprensió lectora

Parlar

Interacció oral

Expressió oral

Escriure Escriptura

A2 USUARI BÀSIC

A l’hora de fer el currículum o davant d’una entrevista de feina, com definir quin és el nostre grau de coneixement d’idiomes? Pots fer-te’n una idea consultant la taula d’autoavaluació del MECR,

B1 B2 USUARI INDEPENDENT USUARI INDEPENDENT

.

un document elaborat pel Consell d’Europa l’any 2001 que estableix una escala amb sis nivells de competència en funció de les teves capacitats i coneixements.

C1 USUARI COMPETENT

C2 USUARI COMPETENT

Comprenc discursos extensos fins i tot quan no estan estructurats amb claredat i quan les relacions estan només implícites i no s’assenyalen explícitament.

Comprenc sense gaire esforç els programes de televisió i les pel·lícules.

No tinc cap dificultat per comprendre qualsevol tipus de llengua parlada, tant en converses en viu com en discursos retransmesos, encara que es produeixin a una velocitat de parlant natiu, sempre que tingui temps per familiaritzar-me amb l’accent.

Reconec paraules i expressions molt bàsiques que s’usen habitualment, relatives a mi mateix, a la meva família i al meu entorn immediat quan es parla a poc a poc i amb claredat.

Comprenc frases i el vocabulari més habitual sobre temes d’interès personal (informació personal i familiar molt bàsica, compres, lloc de residencia, ocupació).

Comprenc les idees principals quan el discurs és clar i normal i es tracten assumptes quotidians que tenen lloc a la feina, a l’escola, durant el temps d’oci, etc. Comprenc la idea principal de molts programes de ràdio o televisió que tracten temes actuals o assumptes d’interès personal o professional, quan l’articulació és relativament lenta i clara.

Comprenc paraules i noms coneguts i frases molt senzilles, per exemple les que surten a rètols, cartells i catàlegs.

Sóc capaç de llegir textos molt breus i senzills. Sé trobar informació específica i predictible en escrits senzills i quotidians com ara anuncis publicitaris, prospectes, menús i horaris, i comprenc cartes personals breus i senzilles.

Comprenc textos redactats en una llengua d’ús habitual i quotidià o relacionada amb el treball.

Comprenc la descripció de fets, sentiments i desitjos en cartes personals.

Sóc capaç de llegir articles i informes relatius a problemes contemporanis en els quals els autors adopten postures o punts de vista concrets. Comprenc la prosa literària contemporània.

Comprenc textos llargs i complexos de caràcter literari i basats en fets, apreciant distincions d’estil.

Sóc capaç de llegir amb facilitat pràcticament totes les formes de llengua escrita, incloent textos abstractes estructural o lingüísticament complexos com, per exemple, manuals, articles especialitzats i obres literàries.

Puc participar en una conversa de forma senzilla sempre que l’altra persona estigui disposada a repetir el que ha dit o a dir-ho amb unes altres paraules i a una velocitat més lenta i m’ajudi a formular el que intento dir. Faig i responc preguntes senzilles sobre temes de necessitat immediata o assumptes molt habituals.

Puc comunicar-me en tasques senzilles i habituals que requereixen un intercanvi simple i directe d’informació sobre activitats i assumptes quotidians. Sóc capaç de realitzar intercanvis socials molt breus, tot i que, en general, puc comprendre prou com per mantenir la conversa per mi mateix.

Em desenvolupo en gairebé totes les situacions que se’m presenten quan viatjo on es parla aquesta llengua. Puc participar espontàniament en una conversa que tracti temes quotidians d’interès personal o que siguin pertinents per a la vida diària (per exemple, família, aficions, treball, viatges i esdeveniments actuals).

Puc participar en una conversa amb certa fluïdesa i espontaneïtat, la qual cosa possibilita la comunicació normal amb parlants natius.

Puc prendre part activa en debats desenvolupats en situacions quotidianes explicant i defensant els meus punts de vista.

M’expresso amb fluïdesa i espontaneïtat sense haver de buscar de forma massa evident les expressions adequades. Utilitzo el llenguatge amb flexibilitat i eficàcia per a fins socials i professionals

Prenc part sense esforç en qualsevol conversa o debat i conec bé modismes, frases fetes i expressions col·loquials. M’expresso amb fluïdesa i transmeto matisos subtils de sentit amb precisió. Si tinc un problema, sortejo la dificultat amb tanta discreció que els altres pràcticament no se n’adonen.

Utilitzo expressions i frases senzilles per descriure el lloc on visc i les persones que conec.

Utilitzo una sèrie d’expressions i frases per descriure, en termes senzills, a la meva família i altres persones, les meves condicions de vida, el meu origen educatiu i el meu treball actual i anterior.

Sé enllaçar frases de forma senzilla amb la finalitat de descobrir experiències i fets, els meus somnis, esperances i ambicions.

Presento descripcions clares i detallades d’una àmplia sèrie de temes relacionats amb la meva especialitat.

Presento descripcions clares i detallades sobre temes complexos que inclouen altres temes, desenvolupant idees concretes i acabant amb una conclusió apropiada.

Presento descripcions o arguments de forma clara i fluida i amb un estil que és adequat al context i amb una estructura lògica i eficaç que ajuda a l’oient a fixar-se en les idees importants i recordar-les.

Sóc capaç d’escriure textos senzills i ben enllaçats sobre temes que em són coneguts o d’interès personal. Puc escriure cartes personals que descriuen experiències i impressions.

Sóc capaç d’escriure textos clars i detallats sobre una àmplia sèrie de temes relacionats amb els meus interessos. Puc escriure redaccions o informes transmetent informació o proposant motius que recolzin o refutin un punt de vista concret. Sé escriure cartes que destaquen la importància que dono a determinats fets i experiències.

Sóc capaç d’expressar-me en textos clars i ben estructurats, exposant punts de vista amb certa extensió. Puc escriure sobre temes complexos en cartes, redaccions o informes, ressaltant allò que considero que són aspectes importants. Selecciono l’estil apropiat per als lectors als quals van dirigits els meus escrits.

Sóc capaç d’escriure textos clars i fluids en un estil apropiat. Puc escriure cartes, informes o articles complexos que presenten arguments amb una estructura lògica i eficaç que ajuda l’oient a fixar-se en les idees importants i recordarles. Escric resums i ressenyes d’obres professionals o literàries.

Puc escriure postals curtes i senzilles, per exemple, per enviar felicitacions. Sé omplir formularis amb dades personals, per exemple, el meu nom, nacionalitat i adreça en un formulari del registre d’un hotel.

Puc escriure notes i missatges breus i senzills relatius a les meves necessitats immediates.

Puc escriure cartes personals molt senzilles, per exemple, agraint quelcom a algú.

Comprenc discursos i conferències extensos i fins i tot segueixo línies argumentals complexes sempre que en conegui relativament el tema. Comprenc gairebé totes les notícies de la televisió i els programes sobre temes actuals.

Acredita el teu nivell en llengües estrangeres ANGLÈS - FRANCÈS - ALEMANY . Preparació per als exàmens de Cambridge . Cursos de conversa . Estades lingüístiques a l'estranger . Cursos intensius al juliol

www.iccic.edu/idiomes BARCELONA Via Augusta, 205 | Torrent de les Flors, 68 SANT CUGAT Av. Generalitat, 199 - 201 MATARÓ Moianès, 17 (Escola Meritxell)

T. 93 200 11 33

Centre Universitari Adscrit a

www.cetaedu.es

Hi ha futur, el sector creix.

GRAU UNIVERSITARI EN TURISME • Borsa de treball i pràctiques • Programes d’intercanvi • Ensenyament personalitzat • Modernes instal·lacions • Internacionalització • Noves tecnologies • Multiculturalitat

C/ Còrsega, 409 08037 Barcelona Tel.: 902 32 23 00 info@cetaedu.es

9 //

// 9

Preguntes i respostes...

Sobre l’FP DUAL

Segur que l’has sentida anomenar, però saps realment de què parlem quan ens referim a l’FP dual? I sabies que Àustria, Dinamarca, Alemanya i Suïssa també apliquen aquest model formatiu? Doncs si vols esbrinar més coses sobre aquesta modalitat d’ensenyament, continua llegint...

•Què és la formació professional dual?

La formació dual és la modalitat de la formació professional (FP) en la qual l’estudiant esdevé aprenent i combina la formació al centre educatiu amb l’activitat productiva a l’empresa. O dit d’una altra manera: és un conjunt d’accions i iniciatives formatives que barregen el treball real a empreses i l’aprenentatge teòric a l’aula.

•Quins objectius persegueix?

D’una banda, ajustar la formació professional a les

necessitats de les empreses i, de l’altra, aconseguir un millor procés d’aprenentatge per als estudiants. Així s’assoleix, alhora, una major vinculació i coresponsabilitat entre els centres de formació professional i el teixit empresarial.

.Quins beneficis aporta?

De cara als alumnes, els permet desenvolupar les competències professionals en un entorn laboral real, un fet que afavoreix la inserció laboral i millora el seu currículum. De cara a les empreses, permet incorporar personal qualifi-

cat i s’incentiva l’intercanvi i transferència de coneixements entre el món acadèmic i el teixit empresarial.

amb tutors de seguiment designats pel centre i l’empresa, que fan la valoració de manera conjunta.

•Com funciona?

•Comporta una relació laboral?

•Es pot fer FP Dual Durant la fase d’integració amb empreses estran(80-100 hores), l’alumne geres?

Mitjançant un conveni de col·laboració, el centre formatiu i l’empresa acorden quines activitats formatives ha de desenvolupar cada alumne aprenent per completar la seva qualificació, així com el nombre d’hores a treballar i el calendari.

Com a criteri general, es recomana no sobrepassar les 40 h/setmanals a sumar entre la formació al centre més l’activitat a l’empresa.

L’alumne aprenent compta

fa pràctiques mentre s’adapta al funcionament de l’empresa i, per tant, no rep cap remuneració. A partir de la fase de consolidació, hi ha l’opció de signar un contracte de treball per a la formació i l’aprenentatge d’un any com a mínim que comporta una relació laboral retribuïda, o bé una beca (acord formatiu entre

empresa-centre i aprenent) de dos a 10 mesos de durada per curs i amb opció a pròrroga que també serà remunerada.

Sí.

es ual P D l RD F ’ l e e. ya, ç a n t mbr lun a t a m i t j a n e nove , de C d A 12 e e8 /20 ula d r e g /2012 d S/120 4 tzació n i N e 9 n E 2 a a g 15 lució n ç ió d’or rna o Res maig, en alte formac e 25 d rmació ents de o f yam icial. la nsen in els e ssional e prof

Font: Generalitat de Catalunya i Consell General de Cambres de Catalunya

GRAUS 2016 / 2017 Direcció d’Empreses Tecnològiques Enginyeria Electrònica de Telecomunicació Enginyeria Electrònica - Menció Robòtica Enginyeria Informàtica Enginyeria Multimèdia - Menció Videojocs Enginyeria de Sistemes Audiovisuals Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació Enginyeria de Xarxes i Tecnologies d’Internet (Telemàtica) Enginyeria en Organització de les TIC

ió Sess iva mat Infor ny

ju 30 d1e8-20h de

es

vols.

lque etse

#SOMDIFERENTS Graduat Superior Universitari / Diploma d’Extensió Universitària

DISSENY GRÀFIC I DIGITAL FOTOGRAFIA CONTEMPORÀNIA DISSENY I IMATGE DE MODA

Animació & VFX Arquitectura - Edificació

Dobles titulacions, Informa’t!

ESPECIALITZACIÓ DES DEL PRIMER DIA ACCÉS AMB I SENSE SELECTIVITAT / PROFESSIONALS EN ACTIU COM A DOCENTS PLACES LIMITADES / GRUPS REDUÏTS Inscriu-te a:

etselquevols.es

932 902 405 sia@salleurl.edu

www.salleurl.edu Segueix-nos a:

idepbarcelona.com

hola@idepbarcelona.com Gran Via de les Corts Catalanes, 461, 08015 Barcelona +34 934 161 012

10 //

Jo, de gran, vull ser...

Descobreix quina família professional t’escau més Recordes que, de ben petit, solies tenir molt clar el que voldries ser de gran. Han passat els anys i... encara és així? O tens dubtes? T’ajudem a esvair-los amb aquest llistat de totes les famílies professionals.

A

ctivitats físiques i esportives

físic i esportiu Grau Mitjà: •Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural •Conducció d’activitats fisicoesportives en estacions d’esquí Grau Superior: •Animació d’activitats físiques i esportives

ÀMBIT PROFESSIONAL:

SORTIDES LABORALS:

monitor esportiu i poliesportiu, socorrista, col·laborador tècnic, coordinador d’activitats, tècnic d’instal·lacions, animador o promotor d’activitats especials, etc.

A

dministració i gestió

ÀMBIT PROFESSIONAL: admi-

nistració i oficina Grau Mitjà: •Gestió administrativa •Gestió dins del perfil professional d’àmbit jurídic o àmbit sanitari Grau Superior: •Administració i finances •Assistència a la direcció SORTIDES LABORALS: (auxiliar) administratiu, recepcionista, personal d’atenció

al públic, secretari, tècnic en gestió de cobraments, tècnic adjunt a direcció i gerència, etc.

A

grària

ÀMBIT PROFESSIONAL: agro-

pecuari i marítimopesquer Grau Mitjà: •Aprofitament i conservació del medi natural •Jardineria i floristeria •Producció agroecològica i agropecuària Grau Superior: •Gestió forestal i del medi natural •Gestió i organització d’empreses agropecuàries •Paisatgisme i medi rural •Ramaderia i assistència en sanitat animal SORTIDES LABORALS: jardiner, podador, florista, criador de bestiar ecològic, operador de maquinària agrícola, agent forestal, ajudant de veterinària en explotacions ramaderes, etc.

A

rts gràfiques

ÀMBIT PROFESSIONAL: tècnic

i tecnològic; artístic; professions manipulatives Grau Mitjà: •Impressió gràfica; perfil professional en ‘converting’ •Postimpressió i acabats gràfics

•Preimpressió digital Grau Superior: •Disseny i edició de publicacions impreses i multimèdia •Disseny i gestió de la producció gràfica SORTIDES LABORALS: tècnic en (pre)impressió, enquadernador, dissenyador gràfic o web, assistent en edició, etc.

C

omerç i màrqueting

ÀMBIT PROFESSIONAL: econò-

mic i empresarial Grau Mitjà: •Activitats comercials (perfil professional logística o productes frescos) Grau Superior: •Comerç internacional •Gestió de vendes i espais comercials •Màrqueting i publicitat (perfil professional enològic) •Transport i logística SORTIDES LABORALS: tècnic en comerç a l’engròs i al detall, magatzems, serveis i immobiliàries, tècnic en màrqueting, cap de compres, operador logístic, agent de transports, etc.

E

dificació i obra civil

ÀMBIT PROFESSIONAL: tècnic

tecnològic

i

Grau Mitjà: • Construcció • Obres d’interior, decoració i rehabilitació Grau Superior: • Organització i control d’obres de construcció • Projectes d’edificació (perfil professional rehabilitació i restauració) • Projectes d’obra civil (perfil professional d’ús d’aplicacions SIG o de sobreestant) SORTIDES LABORALS: operador de grua i torre, tècnic en rehabilitació d’edificis, projectista d’instal·lacions d’energia solar, pèrit d’assegurances, etc.

E

lectricitat i electrònica

ÀMBIT PROFESSIONAL: tècnic

i tecnològic Grau Mitjà: •Instal·lacions de telecomunicacions •Instal·lacions elèctriques i automàtiques Grau Superior: •Automatització i robòtica industrial •Electromedicina clínica •Manteniment electrònic •Sistemes de telecomunicacions i informàtics •Sistemes electrònics i automatitzats (perfil professional d’instal·lacions

elèctriques i comunicacions del vaixell) SORTIDES LABORALS: administrador de bases de dades, cap de manteniment, gestor de xarxes, tècnic electromecànic de manteniment, etc.

E

nergia i aigua

ÀMBIT PROFESSIONAL: tècnic

tecnològic Grau Mitjà: •Xarxes, instal·lacions i estacions de tractament d’aigua Grau Superior: •Eficiència energètica i energia solar i tèrmica •Energies renovables.

SORTIDES LABORALS: operador de manteniment en plantes de tractament i depuració d’aigua, en general, tècnic d’eficiència energètica d’edificis, responsable de muntatge d’instal·lacions solars tèrmiques, responsable de muntatge de parcs eòlics, etc.

F

abricació mecànica

ÀMBIT PROFESSIONAL: tècnic

tecnològic Grau Mitjà: •Mecanització (perfil professional de manteniment i reparació en rellotgeria)

i

i

// 11

•Soldadura i caldereria Grau Superior: •Construccions metàl·liques •Disseny en fabricació mecànica •Òptica d’ullera •Programació de la producció en emmotllament de metalls i polímers •Programació de la producció en fabricació mecànica SORTIDES LABORALS: torner, fresador, operari ajustador de màquines eina, tècnic en manteniment i reparació de productes de rellotgeria, soldador, calderer, delineant projectista, muntador d’aparells i instruments amb components òptics, tècnic en mecànica, etc.

F

usta, moble i suro

ÀMBIT PROFESSIONAL: tècnic

tecnològic Grau Mitjà: •Fusteria i moble •Instal·lació i moblament Grau Superior: •Disseny i moblament (perfil professional de construccions efímeres i decorats).

SORTIDES LABORALS: enver-

i

nissador i lacador, fuster, dissenyador industrial de mobiliari i il·luminació, dissenyador d’interiors, de models, maquetes i prototips, tramoista, parquetista, etc.

H

oteleria i turisme

ÀMBIT PROFESSIONAL: econò-

mic i empresarial Grau Mitjà: •Cuina i gastronomia •Serveis en restauració Grau Superior: •Agències de viatges i gestió d’esdeveniments •Direcció de cuina •Direcció de serveis de restauració •Gestió d’allotjaments turístics •Guia, informació i assistència turístiques (perfil professional d’animació turística) SORTIDES LABORALS: cap de cuina, cap de sala, director de restaurant, informador turístic, gestor d’instal·lacions de lleure o dinamitzador de turisme rural, etc.

I

matge i so

ÀMBIT PROFESSIONAL: tecno-

logies de la informació Grau Mitjà: •Laboratori d’imatge •Vídeo, discjòquei i so Grau Superior: •Animacions en 3D; jocs i entorns interactius (perfil mons virtuals, realitat augmentada i ‘gamificació’) •Il·luminació, captació i tractament d’imatge •Producció d’audiovisuals i espectacles •Realització de projectes d’audiovisuals i espectacles •So per a audiovisuals i espectacles SORTIDES LABORALS: tècnic fotogràfic, discjòquei, microfonista, animador 3D, tècnic multimèdia, dissenyador de videojocs, operador de càmera, luminotècnic, gerent de companyia, regidor, muntador de cinema, especialista de so, etc.

I

matge personal

ÀMBIT PROFESSIONAL: artístic

Grau Mitjà: •Estètica i bellesa

Grau en Turisme Relacions Públiques Direcció i Administració d’Empreses Màsters Cicles Formatius de Grau Superior Formació contínua

•Perruqueria i cosmètica capil·lar Grau Superior: •Assessoria d’imatge personal i corporativa •Caracterització i maquillatge professional •Estilisme i direcció de perruqueria •Estètica integral i benestar SORTIDES LABORALS: esteticista, maquilladora, perruquer, barber, expert en etiqueta i usos socials, organitzador d’actes, dissenyador de personatges de caracterització, assessor d’imatge, estilista, etc.

I

ndústries alimentàries

ÀMBIT PROFESSIONAL: tècnic

i tecnològic; professions manipulatives Grau Mitjà: •Elaboració de productes alimentaris •Forneria, pastisseria i confiteria •Olis d’oliva i vins Grau Superior: •Vitivinicultura •Processos i qualitat en la indústria alimentària SORTIDES LABORALS: analista de microbiologia d’aliments,

enòleg, elaborador de la indústria de plats preparats, operari de processament en la indústria alimentària, tècnic en gestió de la seguretat alimentària, etc.

I

ndústries extractives

ÀMBIT PROFESSIONAL: tècnic

tecnològic Grau Mitjà: •Excavacions i sondatges (perfil professional d’operacions de maquinària de construcció) SORTIDES LABORALS: operari de maquinària de construcció.

I

nformàtica i comunicacions

ÀMBIT PROFESSIONAL: tecno-

logies de la informació Grau Mitjà: •Sistemes microinformàtics i xarxes Grau Superior: •Administració de sistemes informàtics en xarxa •Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma (perfil professional informàtica aplicada a la logística; perfil professional

Cicles Formatius Sanitaris titulacions oficials

Dietètica

amb enfoc ecològic Ara, també online

Laboratori

de diagnòstic clínic i biomèdic

Imatge

per al diagnòstic i medicina nuclear

Escola Universitària Formatic Barcelona formaticbarcelona.com @formaticbarna /escola.barna

Campus Barcelona Passeig de Gràcia 66 — 71

i

Cures auxiliars d´infermeria Ara, també online

C/ Mare de Déu del Coll, 40 08023 Barcelona 932 171 046 info@rogerdelauria.com

12 // videojocs i oci digital) •Desenvolupament d’aplicacions web (perfil professional bioinformàtica) SORTIDES LABORALS: analista informàtic, administrador de sistemes, programador d’operacions i producció, programador multimèdia, etc.

I

nstal·lació i manteniment ÀMBIT PROFESSIONAL: tècnic

i tecnològic; seguretat i serveis de protecció Grau Mitjà: •Instal·lacions de producció de calor •Instal·lacions frigorífiques i de climatització •Manteniment electromecànic (perfil professional de vaixells d’esbarjo i serveis portuaris) Grau Superior: •Desenvolupament de projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids •Manteniment d’instal·lacions tèrmiques i de fluids •Mecatrònica industrial (perfil professional de fabricació de productes ceràmics)

•Prevenció de riscos professionals SORTIDES LABORALS: muntador d’instal·lacions de tot tipus, tècnic de manteniment de maquinària i equips industrials, tècnic en seguretat i higiene, etc.

M

arítimopesquera

ÀMBIT PROFESSIONAL: agro-

pecuari i marítimopesquer Grau Mitjà: •Cultius aqüícoles •Manteniment i control de la maquinària de vaixells i embarcacions •Navegació i pesca de litoral •Operacions subaquàtiques i hiperbàriques Grau Superior: •Aqüicultura •Organització del manteniment de la maquinària de vaixells i embarcacions •Transport marítim i pesca d’altura

SORTIDES LABORALS:

tècnic de busseig, gestor d’activitats destinades a la producció d’espècies aqüícoles, tècnic de manteniment de vaixells, etc.

Q

uímica

ÀMBIT PROFESSIONAL: tècnic

i tecnològic Grau Mitjà: •Operacions de laboratori •Planta química (perfil professional productes farmacèutics i cosmètics) Grau Superior: •Fabricació de productes farmacèutics, biotecnològics i afins •Laboratori d’anàlisi i control de qualitat •Química ambiental •Química industrial.

SORTIDES LABORALS: tècnic en biofabricació, operador de planta química, tècnic de qualitat de biotecnologia, tècnic especialista en gestió de residus industrials, etc.

S

anitat

ÀMBIT PROFESSIONAL: sanitari

Grau Mitjà: •Cures auxiliars d’infermeria •Emergències sanitàries •Farmàcia i parafarmàcia Grau Superior: •Anatomia patològica i citodiagnòstic •Audiologia protètica •Dietètica

•Documentació i administració sanitàries (perfil professional gestió de dades) •Higiene bucodental •Imatge per al diagnòstic i medicina nuclear •Laboratori clínic i biomèdic (perfil professional recerca) •Ortopròtesi i productes de suport SORTIDES LABORALS: tècnic auxiliar d’infermeria, atenció primària o domiciliària, en unitats especials i de salut mental, tècnic en farmàcia, tecnic en imatge per al diagnòstic, tècnic especialista en pròtesis dentals, etc.

S

eguretat i medi ambient

ÀMBIT PROFESSIONAL: huma-

nístic i social; serveis socials Grau superior: •Educació i control ambiental SORTIDES LABORALS: educador ambiental, guia ambiental, monitor de la natura, etc.

S

erveis socioculturals i a la comunitat

ÀMBIT PROFESSIONAL:

huma-

nístic i social; serveis socials Grau Mitjà: •Atenció a persones en situació de dependència Grau Superior: •Animació sociocultural i turística •Educació infantil •Integració social •Medicina comunicativa •Promoció de la igualtat de gènere SORTIDES LABORALS: treballador familiar, tècnic de serveis culturals, educador infantil en el primer cicle d’educació infantil (sota la supervisió d’un mestre o una mestra), intèrpret de la llengua de signes espanyola i/o catalana, etc.

T

èxtil, confecció i pell

ÀMBIT PROFESSIONAL: tècnic

tecnològic Grau Mitjà: •Confecció i moda (perfil professional en innovació i producció de la moda) •Fabricació i ennobliment de productes tèxtils (perfil professional de gèneres de punt) Grau Superior: •Disseny tècnic en tèxtil i pell

i

// 13 •Patronatge i moda •Vestuari a mida i per a espectacles SORTIDES LABORALS: dissenyador tèxtil, patronista-escalador, assemblador de teixits tècnics especials, assessor d’estilisme i moda, etc.

T

ransport i manteniment de vehicles

ÀMBIT PROFESSIONAL: transport Grau Mitjà: •Carrosseria •Electromecànica de maquinària •Electromecànica de vehicles automòbils (perfil professional d’electromecànica de vehicles industrials) •Electromecànica de vehicles (perfil professional d’avions amb motor de pistó) •Manteniment de material rodant ferroviari Grau Superior: •Automoció •Manteniment aeromecànic •Manteniment d’aviònica SORTIDES LABORALS: tècnic de manteniment i reparació de maquinària i de vehicles, agent d’acompanyament de trens, etc.

IMP.KK_Graus_udl.pdf

1

03/06/16

L’ABC de la formació professional Cicles d’un o dos cursos acadèmics No tots els camins laborals passen per la universitat.

Per tal de capacitar-se per a l’exercici qualificat de diverses professions i adquirir les competències professionals i els coneixements propis de cada sector, l’alumne pot optar per cursar l’FP. Aquesta és una formació que s’organitza en dos cicles -grau mitjà o grau superior- que permeten d’obtenir, en el primer cas, un títol de tècnic amb el qual l’alumne pot accedir al batxillerat, a un cicle de grau superior del mateix itinerari del cicle de grau mitjà o bé al món laboral.

En el cas dels alumnes del cicle formatiu de grau superior, obtenen el títol de tècnic superior, que els permet accedir a qualsevol estudi universitari oficial de grau o al món laboral.

Els cicles s’agrupen en famílies professionals i tenen una durada variable que va de les 1.300 hores fins a les 2.000, i que inclouen tant la formació en un centre educatiu, com estades de

pràctiques en centres de treball.

Un cicle formatiu de 1.300 o de 1.400 hores correspon a un curs acadèmic, mentre que un cicle de 1.700 o de 2.000 hores correspon a dos cursos acadèmics.

Quins són els requisits* per accedir al Grau Mitjà?

•tenir el títol de graduat en ESO o bé el títol de tècnic o de tècnic auxiliar, •haver superat el curs específic per a l’accés als cicles formatius de grau mitjà (CAM), •haver superat el segon curs del BUP,

•tenir altres estudis equivalents a efectes acadèmics, •haver superat els mòduls obligatoris d’un programa de qualificació professional inicial (PQPI), •haver superat la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys,

En cas de no complir amb cap dels requisits esmentats, cal superar una prova d’accés i tenir, com a mínim, 17 anys l’any en què es fa la prova.

Quins són els requisits* per accedir al Grau Superior?

•tenir el títol de batxillerat o bé el títol de tècnic o tècnica superior o especialista, •haver superat el segon curs de batxillerat de qualsevol modalitat de batxillerat experimental, •haver superat el COU o el pre-

universitari, •haver superat el curs específic per a l’accés als cicles formatius de grau superior (CAS), •tenir qualsevol titulació universitària o una d’equivalent, •haver superat la prova d’accés

* N’hi ha prou a complir amb un dels requisits.

08:27

•tenir un títol per accedir a un cicle formatiu de grau superior.

a la universitat per a majors de 25 anys.

Finalment, també hi poden accedir les persones amb el títol de tècnic del mateix itinerari del cicle al qual volen accedir.

Font: Generalitat de Catalunya

14 //

Descobreix Catalunya a l’estiu No t’agrada viatjar amb avió? Tampoc no tens gaire pressupost per organitzar les teves vacances? I, deixa’m que ho endevini, prefereixes quedar-te ben a prop de casa perquè els trajectes llargs són el teu pitjor malson? Tenim la solució perfecta per a tu: estiuejar a Catalunya. A continuació, et proposem alternatives perquè gaudeixis com mai a les quatre províncies!

Girona: el paradís sota l’aigua

Lleida: travessies de muntanya

No és cap novetat que les illes Medes a l’Estartit són una de les millors zones que hi ha a la Costa Brava per practicar submarinisme. Especialment, si es tracta de bussejadors que tot just comencen i que volen observar en primera persona l’increïble fons marí, amb

La perfecta escapada per als amants de la natura, els pobles de muntanya i l’art romànic és a la Vall de Boí (Alta Ribagorça). I és que a peu podran descobrir els paratges més macos que ofereix la vall i també construccions emblemàtiques com ara l’església de Sant Climent o la de Santa Maria de Taüll. Les viles que envolten el municipi (Barruera, Cardet, Durro, etc.) són plenes d’encant, així com el conegudíssim Parc Nacional d’Aigüestortes, una ruta de 55 km que es pot completar tranquil·lament en una setmana. Agafeu el vostre mapa, un bon calçat i reserveu nit als nou refugis que envolten aquest paradís a tocar dels Pirineus.

Autor: Jorge Franganillo

milers de peixos de colors, que envolta aquest arxipèlag format per set illots. Ara bé, per aquells que no vulguin mullar-se ni un pèl, també hi ha l’opció de pujar en una embarcació que fa el mateix recorregut per sota l’aigua.

Foto: Jorge Franganillo

Barcelona: Sol i estels Tarragona:

a peu o des de les altures Un dels atractius principals de les terres del Priorat és la seva tradició i activitat vinícola, tret característic que també es fa evident a la seva orografia. Les vinyes, cultivades sovint en petites terrasses construïdes sobre pendents, conformen un paisatge força homogeni que descansa als peus de la serra del Montsant i són veïnes de petits pobles

amb encant com ara Siurana, La Vilella Baixa, Bellmunt o Gratallops. Tot això es pot gaudir a través de les excursions tradicionals, però també volant amb un parapent (acompanyat d’un monitor, és clar!). Ben segur que els més atrevits sabran treure profit d’una experiència que els ajudarà a recórrer bona part de la comarca a vista d’ocell.

A la província de Barcelona hi ha un gran nombre de platges i cales on prendre el sol i refrescar-se a l’estiu, però algunes de les més maques es troben al litoral del Maresme. Precisament, Sant Pol de Mar és una d’aquelles poblacions que destaquen per la seva costa i fàcil accés (la tenim a un cop de rodalies!). No oblideu noms com les Roques Blanques o la platja de la Murtra (també anomenada del Refugi o del Molí), dos racons amb sorra fina i pocs

banyistes ideals per relaxarse un matí xafogós.

A la nit, us espera un altre pla: observar les estrelles, nebuloses, planetes i satèl·lits a l’Observatori Astronòmic de Castelltallat, al Bages. De fet, a finals de la primera quinzena d’agost de cada any, des d’aquest indret allunyat dels nuclis urbans, podreu gaudir fins i tot d’una increïble pluja d’estels, que comença amb la posta del sol i que clou molt avançada la nit.

// 15

Lleure a l’ADN Anaves al cau de petit? Eres el rei de les colònies i campaments? Fa poc que has tornat d’un camp de treball? Ets dels qui sempre han organitzat els estius en funció de les rutes a peu o en bicicleta que volies realitzar? Si la resposta a aquestes preguntes és afirmativa, enhorabona, això vol dir que el món de l’educació en el lleure forma part del teu ADN. Els casals, les colònies o les estades temàtiques per a infants, adolescents i joves són activitats ideals per a l’estiu que, a banda de molt divertides, contribueixen al creixement integral de la persona i a la transmissió de valors.

Potser, fins ara, tu les havies “tastat” com a “usuari”, però “a la teva edat” consideres que ja estàs una mica “gran” per continuar particpant-hi. Tot i així, cada any, quan arriben les vacances, no pots evitar recordar aquelles sortides amb una certa nostàlgia... Però, ep!, qui diu que no puguis tornar a viure emocions passades ara, això sí, des d’un altre punt de vista? Descobreix els cursos de monitors i fes del lleure la teva professió!

Aprofita els cursos intensius d’estiu

Si tens 18 anys, t’interessa el món de l’educació i t’agrada dina-

@r Monit

mitzar i ser protagonista d’una manera global en el creixement personal d’infants i adolescents a les seves activitats en el temps de lleure pots apuntar-te als cursos intensius de director/a o de monitor/a d’educació en el lleure. A on? Doncs a les escoles d’educació en el lleure d’arreu de Catalunya. Aquests centres compten amb el reconeixement de la Direcció General de Joventut, i ofereixen tot tipus de cursos teòrico-pràctics que, a més, accepten convalidacions si tens dos anys d’experiència en aquest camp (també pots convalidar part dels mòduls dels cursos amb estudis universitaris).

animació turística... I també pots treballar de manera voluntària en algun dels nombrosos i potents moviments infantils i juvenils d’educació en el lleure (centres d’esplai i agrupaments escoltes) amb una funció educativa

clara, la transmissió de valors individuals i col·lectius, tot contribuint a l’educació integral dels infants i els joves, utilitzant els recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps lliure.

I és que, de juny a setembre l’oferta d’activitats de lleure s’incrementa considerablement a casals, cases de colònies, campaments, rutes, camps de treball, ludoteques o establiments amb

Quines feines es poden realitzar?

En l’àmbit escolar:

Quins requisits cal complir per treballar de monitor/a?

• Tenir el diploma de

monitor/a o de director/a d’activitats de lleure infantil i juvenil, expedit per la Direcció General de Joventut .

• O bé haver cursat els cicles formatius de Grau Superior d’”Animació sociocultural i turística” i el de “Tècnic/a d’animació sociocultural”.

• Monitor/a de menjador • Monitor/a de pati • Monitor de suport

d’activitats extraescolars ...

En l’àmbit de l’educació en el lleure:

• Monitor/a o director/a d’activitats de temps lliure infantil i juvenil (colònies, casals, campaments ...)

• Monitor/a ludotecari/ària • Monitor de tallerista • Monitor/a especialitzat/ada En l’àmbit d’oci en general:

• Monitor/a de fires i de parcs • Animador/a turístic/a • Educador/a especialitzat/ada,

etc.

M E L O N D I S T R I C T P O B L E S E C – A v. P A R A L· L E L 1 0 1 , 0 8 0 0 4 B A R C E L O N A M E L O N D I S T R I C T P O B L E S E C – A v. P A R A L· L E L 1 0 1 , 0 8 0 0 4 B A R C E L O N A M E L O N D I S T R I C T M A R I N A – S A N C h O D E Áv I L A 2 2 , 0 8 018 B A R C E L O N A M E L O N D I S T R I C T M A R I N A – C / S A N C h O D E Áv I L A 2 2 , 0 8 01 8 B A R C E L O N A

A i r à T i S r E V i n U A l o C S E ’ l A GrAdUA’T l A n o S r E p méS

a r u g e s as r u t u f u e el t

ó tre i c a c u d ns e o i s i c se e d r s e ó i n t r s e ext ó ge i s c e a v u o q i n t n i rma àc o t r f r p o a i a p i c u c n s n mís periè ficiè o e x r e ó p i ó i s m ex c s o l e a c f c e i p i r n rof u t u q n e m co eme ció a x a i i t c i e n c r è c a p g s i a r x t ei e e n n l a i o a all c i d r p u o a t b r s illo ge e at la t c m a r t t e n n m e e isio a m n c i e e u d r g p ost s e e a s n ació tur exter r u s f g e e ó u t i q c n i i ió re t c t c s s à e e r g m p e a ó i i t ntera c c ais u islts e s nnova eficièn i v n t ó r ió f i o r c s e o C c s s p e a f u s r s o e e t r s d í ció p esta prom mar in a r m r o o o f c a l r a p i i a t mes c v u s e n q o t ó è e i i s n i r c ó s i e a a p c l s i x a m erve ció e nfor totaeball capacit stades s ió efici omunica

2016-17 eria

tr ió e ac i x ó i c e c n l rofess a f è p e c g i r u ó x i t e c a ed n a l t e r a rr e bo valo eixem laf r ó i o c t c a s a c r m r e e r n o o pia ta m aiv rt oa ina inf l e l i t m n a t i n d mntatge estu seguime foer e pr n gració a rau en

inferm a i p à r e fisiot a c i t à inform s i e v r e is G

Grau en

Grau D’

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es