Guia Ensenyament núm. 192

NÚM. 192

- 1r TRIMESTRE - CLAUS PER AL TEU FUTUR

Oportunitats de la revolució digital Joves que emprenen

El perfil més buscat Capacitats digitals: una garantia de futur

Perfils STEM Dobles graus: un sacrifici amb recompensa Avantatges de l’FP dual

Flipped learning La pràctica de l’esport a Espanya

Inclou el suplement del món dels idiomes

A i r à T i S r E V i n l’ESColA U

GrAdUA’T A l A n o S r E p méS

a r u g e s as r u t u F u el te

20 d’abri

l

ó tr i c a c u d ns e o i s i p c s e e d r s e ó i n t r s exte ó ge i s c e a v u o q i n t te n c i n i à t r r r p a o a p m i r u c ís s ia fo icièn m c f o e n r è i ó p i r s m e s o p tad c s x e e p i ó rofe ó u i i h 8 q c x o 1 e e a l c ref uni tsació res t i m e n c o e a l c p r m a a e i o c f c x i n e i r all a a ral exigèn c n i s ner nt e o a i i o p d b u a a t r l s o t e ll uca e i d g m e t erca s t a n t n o e n i s e uim de ren g Jornades p s deci e e s a n r ó r i e u ta m c t t s x a o e r p s g s e e e ió fu u r t q i n es i gestió pràct m e ó a i i t c c s a i n v è r seg s i o u c i n t f n u e i f t ó i ó r i s erveis PorteS c o erac t ís sup profes n m i ó o ació i r r r c a p g a m e m r r t o o o n c i f l emes equip ència ció va oberteS veis sist ó experi acitació

2017-18 a i r e m r e

cap es ser nicaci d u a m t s o e c treball ó a flexi gènci e i r x e t l n n e e a u r m a Gr labo creixe s r e n o i p millora

viu

inF

da una Jorna itat rS a la unive

’abril/10h d 2 2 e t b a s is d essions Participa en s xperimenta pràctiques i e rsona e en primera p

a i p à r Fisiote a c i t à m inFor s i e v r i se Grau D’

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

Grau en

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

// 3

Entrevista a

Roser Soley Directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona

“L’oferta educativa és cada cop més àmplia i variada, i així ho intentem reflectir a cada edició” La Setmana de la Formació i el Treball, que any rere any acull el recinte de Montjuic de Fira de Barcelona, és un esdeveniment de referència per a aquells estudiants que volen obtenir informació i assessorament de cara al seu futur professional. Com a cada edició, els assistents al Saló de l’Ensenyament i a Futura compten amb un gran nombre de seminaris, tallers, demostracions i conferències que els ajudaran a complementar la seva visita i fer més fàcil la seva entrada al món de la formació superior i del treball.

Foto: David Fernández

L’any passat, 80.000 persones van visitar la Setmana de la Formació i el Treball. Quines són les previsions per a aquesta edició?

La Setmana de la Formació i el Treball és una cita gairebé obligada per als estudiants d’ESO, de batxillerat i d’universitats del nostre país. Any rere any, milers de joves estudiants omplen el recinte de Montjuïc amb l’objectiu d’informarse i assessorar-se sobre la millor manera d’afrontar el seu futur acadèmic i laboral. És per això que la Setmana de la Formació i el Treball creix edició rere

edició, perquè aquí troben tota la informació que necessiten. Tot i que les perspectives són aquestes, i per tant positives, volem ser prudents i no fer cap predicció.

I pel que fa al nombre d’expositors, creu que la mostra ha tocat sostre o encara hi ha molt de marge per a créixer? És evident que el món de l’ensenyament està en permanent evolució i transformació per tal de donar resposta a les necessitats de la societat actual, cada cop més tecnificada i globalitzada, la qual cosa sig-

nifica que el sector ha de ser capaç d’adaptar i, per tant, ampliar la seva oferta any rere any. Per tant, crec que hi ha marge per a créixer, sincerament.

En els últims anys, ha canviat molt el perfil dels seus visitants? I el dels expositors?

La societat actual ha canviat i també el perfil del visitant de la Setmana de la Formació i el Treball.

Ara els pares tenen una formació que potser no tenien els de fa uns anys, i els nois i noies d’ara tenen uns coneixements tecnològics que no tenien els d’abans.

4 // web, per tal de preparar la visita al Saló amb més temps.

Quines novetats cal esperar en el camp dels idiomes o la FP en aquesta edició?

El foment dels idiomes i de la formació professional són dos trets característics de la nostra oferta. Disposar d’un bon nivell de les llengües estrangeres facilita poder optar a millors llocs de treball aquí i fora, i per tant, comptarem de nou amb una gran oferta expositiva. En aquest sentit, l’Associació Espanyola de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE) donarà a conèixer els millors centres per aprendre idiomes a l’estranger.

I pel que fa a la Formació Professional, seguim apostant, amb un sector propi de més de 2.800 m2, per donar a conèixer uns estudis que tenen un vincle molt estret amb el món laboral i que, en aquests moments, són una gran sortida per als estudiants que vulguin incorporar-s’hi ben formats.

“Evidentment, les fires han d’evolucionar, però, ara per ara, són el millor instrument per posar en contacte oferta i demanda.

En pocs dies i en un mateix indret, s’obren infinitat d’oportunitats de negoci.”

Foto: David Fernández

I això es nota. En el cas dels expositors, el mateix.

L’oferta educativa és cada cop més àmplia i variada, cosa que intentem reflectir en cada edició.

Què busca el visitant de la Setmana de la Formació i el Treball i què li pot oferir el Saló?

Amb una oferta tan gran com l’actual, nosaltres oferim als visitants la possibilitat d’informar-los, assessorar-los i orientar-los cap a la millor decisió per al seu futur. En pocs dies i en un únic recinte, tenen accés a la més extensa oferta educativa al seu abast. La Setmana de la Formació i el Treball és una eina molt útil per als estudiants del nostre país.

I com s’estructura aquesta oferta?

En l’edició d’enguany, comptarem amb el Saló de l’Ensenyament, que ofereix informació i orientació als estudiants d’ESO un cop l’acabin, i amb Futura, que és el saló que presenta la millor oferta de programes de segon i tercer cicle universitari tant d’Espanya com de la resta del món.

Món Editorial

Avui dia, una fira entesa com un simple mostrari d’empreses d’un sector és un concepte caduc. Per això, després d’incloure seminaris, tallers, demostracions, conferències o visites guiades, quin és el següent repte del Saló en aquest sentit?

Evidentment, les fires han d’evolucionar, però li puc assegurar que, ara per ara, són el millor instrument per posar en contacte oferta i demanda. En pocs dies i en un mateix indret, s’obren infinitat d’oportunitats de negoci. De fet, Barcelona és la seu de la fira més gran del món d’un sector, com el de la telefonia mòbil, que podria prescindir-ne i no ho fa. Dit això, és obvi que els esdeveniments firals han d’adaptar-se a les necessitats i inquietuds dels seus visitants. És, en aquest sentit, que innovem en formats i continguts per tal d’oferir el millor servei als nostres visitants. Seminaris, tallers, xerrades, visites guiades... són ingredients que ajuden a fer més fàcil la visita a un esdeveniment com el nostre. I nosaltres seguirem in-

novant per tal de fer més atractiva i útil la visita a la Setmana de la Formació i el Treball.

El Saló no només posa a l’abast de les famílies tota la oferta formativa, sinó que també assessora els indecisos.

Parli’m dels serveis d’orientació.

Com s’han adaptat als nous temps?

La societat actual és eminentment tecnològica, fet que ha afavorit la disseminació de la informació d’una forma gairebé salvatge. Els joves reben molta informació i molts d’ells no tenen prou criteri per discernir entre el que és important i el que no.

Per tal d’ajudar-los, a més d’oferir assessorament in situ, també som presents a Internet.

I el Recruitment Forum que van posar en marxa l’any passat, tornarà?

Amb aquest servei volem facilitar l’accés dels joves estudiants, un cop ja han acabat els seus estudis, al mercat laboral. En l’edició d’enguany, a més, comp-

tarem amb la col·laboració de Barcelona Activa, que oferirà els millors consells per tal de fer més fàcil l’entrada al món del treball, per exemple, amb un servei d’orientació professional o sobre com millorar un CV. A banda de les famílies, el Saló també s’adreça al cos docent: la passada edició van inaugurar els tallers i seminaris per a mestres i professors.

Quina valoració en fan?

Els docents necessiten una formació permanent per tal de donar una resposta adequada a les necessitats del seus alumnes. Els nostres joves necessiten professors que els entenguin i comprenguin el seu món.

Per això, vam posar en marxa aquesta iniciativa, que va tenir una resposta molt positiva i que afegirem, d’una manera decidida i definitiva, a l’oferta del Saló de l’Ensenyament. En aquest sentit, creiem que el professorat ha d’orientar i acompanyar els alumnes des de la pròpia aula i, per això, posem a l’abast dels docents el kitbox “El teu saló”, que poden descarregar-se del

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6793 2014 Guia ensenyament (Print ed.): ISSN 2339-918X Guia ensenyament (Internet): ISSN 2339-9198

I a Futura, què hi podrem trobar ara que no hi fos ja l’any passat?

Com sabeu, Futura concentra la més àmplia oferta de màsters i postgraus amb la presència dels centres universitaris que informen sobre els seus cursos. Seguim comptant amb l’oferta de les principals universitats catalanes, que a més compten amb un gran prestigi nacional i internacional, i amb el British Council, que en un espai propi portarà a Barcelona una dotzena d’universitats britàniques.

Per acabar, com valoren l’ampliació de l’horari del Saló i la venda d’entrades on-line de la passada edició?

De manera molt positiva. En línia amb el nostre objectiu d’afavorir la visita dels nostres visitants, l’any passat vam decidir ampliar l’horari, cosa que va fer possible que molts joves i moltes famílies poguessin venir. I pel que fa a la venda on-line, creiem que és un gran encert ja que permet que els visitants planifiquin millor la seva visita: amb temps i sense haver de fer cues davant les taquilles.

Cicles

formatius de Grau Mitjà i Grau Superior

CFGM -Tècnic Esportiu en

Hípica

s e l c i c Viu eenlstorn universitari en un

Portes obertes 22 d’abril a les 10h

Dos itineraris possibles: • Salt, doma i concurs complet • Resistència, orientació i turisme eqüestre

CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes CFGS - Desenvolupament d’aplicacions Web Perfil professional

Bioinformàtica www.gf.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona

6 //

Digitalització del mercat laboral: una amenaça o una oportunitat?

La revolució digital ha entrat amb força a la gran majoria de sectors laborals i, encara que alguns es resisteixin a acollir amb bona cara aquesta transformació, hi ha estudis que demostren que la tecnologia és més aviat una oportunitat que un perill per al talent que tot just comença a fer-se un lloc al mercat de treball.

Espanya és un dels països on el canvi de mentalitat triga més a arribar. I és que sovint es creu que l’avenç de les noves tecnologies i la progressiva robotització faran perillar l’ocupabilitat de moltes persones.

No obstant això, la paradoxa està servida: vivim i treballem a un dels territoris europeus que més talent digital requerirà al llarg de la propera dècada. Concretament, segons informa Randstad Research, en els propers cinc anys, la digitalització crearà 1,25 milions de llocs de treball a l’Estat espanyol. Ara bé, és cert, que els perfils tradicionals desapareixeran per donar pas a nous grups de treballadors:

els knowledge workers (professionals qualificats amb capacitats difícils de suplir amb la tecnologia); els classificats com a líders, que impulsaran la innovació i el desenvolupament dins les organitzacions; els treballadors tècnics i, per últim, els operaris i especialistes en oficis concrets.

En els propers cinc anys, la digitalització crearà 1,25 milions de llocs de treball a l’Estat espanyol

Quin perfil buscaran les empreses en el futur?  Tecnològic: format en Amb experiència internacional Polivalent Sense por al canvi Amb visió estratègica Amb capacitat d’anàlisi Hàbil en matèria de negociació i gestió Autònom Amb un ampli coneixement d’idiomes Multidisciplinari

. .. .. .. .

Software de gestió empresarial (SAP) Business Intelligence Big data Aplicacions mòbil Solucions de mobilitat Arquitectura cloud Ciberseguretat Internet de les coses

38% Knowledge workers 35% Líders en R+D+I 18% Treballadors tècnics 9% Operaris i especialistes

// 7

De què parlo quan parlo de Job sharing Què és?

El Job sharing (o treball compartit) és una alternativa a l’ocupació a temps parcial que permet que dos treballadors o treballadores d’una mateixa empresa comparteixin un mateix lloc de treball (a temps complet) i per tant, es divideixin la responsabilitat i el sou. Això vol dir que, per exemple, un pot treballar als matins i l’altre a les tardes; o bé un de dilluns a dimecres a migdia, i l’altre des d’aleshores i fins a finalitzar la setmana laboral. Coincideixen unes hores per posar en comú els assumptes pendents i pacten calendari de feina per distribuir les prioritats, organitzar les tasques, etc.

Des de quan es practica?

Sembla una idea innovadora i, no obstant, no ho és. I és que aquesta idea d’organització laboral fa més de 40 anys que existeix als EUA i al Regne Unit. L’origen fou tractar d’aportar solucions a la conciliació laboral i familiar, posant el focus en les mares treballadores, ja que la maternitat era (i encara és) una de les majors barreres que troben les dones a l’hora de progressar al seu lloc de treball.

Quins són els avantatges?

Quines són les empreses amb més Job sharing?

Sobretot empreses multinacionals i alts càrrecs dins de les organitzacions (segons un estudi de The Job Share Project, el 80% dels treballadors que opten per aquesta modalitat tenen càrrecs de director, sènior mànager o mànager, i el 78% compta amb 10 anys d’experiència laboral).

Presenta cap inconvenient?

A banda de facilitar la conciliació (i no només en el cas de les famílies amb fills, sinó també quan hi ha altres persones a càrrec), per a les empreses és una eina de captació i retenció del talent i els permet de tenir dos cervells pel preu d’un de sol. A més, hi ha estudis que calculen en fins a un 30% l’augment de productivitat dels treballadors que fan Job sharing.

Sobretot, la dificultat per trobar la parella ideal per tal que no es produeixin conflictes per una mala comunicació o una excessiva competitivitat. Per això, els experts coincideixen a dir que la clau per mantenir una bona relació passa per la confiança entre els treballadors, tenir una bona estratègia de comunicació i una excel·lent planificació dels terminis de lliurament.

I a Europa?

Empreses que ofereixen aquesta modalitat laboral Països Baixos

Gran Bretanya

23%

48%

Alemanya 15%

Bèlgica 23%

Àustria

França Europa 25%

Font: Arbeitsmarktstudie 2014. Robert Half.

22%

19%

Suïssa 19%

8 //

Capacitats digitals: una garantia de futur Ara que moltes organitzacions estan duent a terme la seva transformació digital, és el moment d’esbrinar si les nostres capacitats o competències digitals són suficients per satisfer les necessitats del mercat laboral del futur. I és que, com veurem a continuació, encara que la força de treball estigui disposada a ampliar el seu bagatge digital, la realitat és una altra i són poques les persones que compten amb un nivell avançat per moure’s en un entorn fortament marcat per les TIC. El desplegament de les competències digitals és indispensable per a tothom qui vulgui interactuar amb facilitat i normalitat en l’entorn en què vivim actualment. Però, sobretot, és un requisit per a tots aquells joves que vulguin entrar al món laboral per la porta gran. I és que, segons informa la Comissió Europea, tot i que la taxa d’atur juvenil a Europa frega el 20%, al nostre continent hi ha una mancança considerable de persones

Tot i que la taxa d’atur juvenil a Europa frega el 20%, al nostre continent hi ha una mancança considerable de persones amb capacitats digitals que puguin cobrir les vacants de feina disponibles als diferents sectors

amb capacitats digitals que puguin cobrir les vacants disponibles als diferents sectors.

En aquest sentit, la Comissió Europea llança un avís: si aquesta realitat no canvia, en només tres anys es desaprofitaran almenys 750.000 llocs de treball qualificat que requereixen de coneixements en tecnologies de la informació i la comunicació.

Candidats vs. empreses

Avui dia, si destaquem

altres dades emeses pel mateix organisme (que fan referència a l’any 2014), al voltant del 40% de la població activa europea no disposa de competències digitals o, si ho fa, només compta amb les bàsiques.

L’altra cara de la moneda, però, és que el 39% de les empreses enquestades reconeix que té dificultats a l’hora de trobar professionals adequadament capacitats per afrontar amb èxit el repte de la digitalització.

No només les generacions més joves volen ampliar el seu ventall de competències digitals. De fet, segons una enquesta realitzada el 2015 per VMware a treballadors d’Europa, Orient Mitjà i Àfrica, la majoria de participants reconeixen que la millora de les seves habilitats digitals suposa una prioritat per a ells, tenint en compte que els afecta en l’àmbit personal i laboral.

71%

El dels enquestats creu que l’ús estès de les habilitats digitals millora el seu avantatge competitiu i el de la seva empresa.

El

64%

està disposat a dedicar el seu temps personal a aprendre noves competències digitals i formes de treballar que potenciïn la productivitat a l’empresa.

67%

El opina que l’ús estès de les habilitats digitals permet una major col·laboració entre companys.

El

52%

no creu que sigui possible aprofitar plenament les seves competències digitals al lloc de treball per diverses raons:

66%

El pensa que l’ús generalitzat de les competències digitals millorarà la rendibilitat de les empreses en els propers cinc anys.

51%

Les noves tecnologies no s’incorporen per objectius personals

43% 40% 39%

El pressupost disponible no és suficient El suport TIC no és l’adequat Les polítiques empresarials són massa rígides

// 9

Estàs al corrent de les teves capacitats digitals?

Utilitzes els recursos tecnològics per a la comunicació de problemes

Els drets i els riscos al món digital Les principals aplicacions informàtiques

Coneixes

Les fonts d’informació

Busques, obtens i tractes informació

i

El llenguatge específic: textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor

Fas

Crees continguts

Utilitzes i processes la informació de manera crítica i sistemàtica Font: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Jornada de

Portes Obertes Dissabte, 1d’abril de 9.30h a 14h Sessions informatives: 10h i 12h

CICLES FORMATIUS

GRAU DE TURISME I GRAU DE GASTRONOMIA

MÀSTERS I POSTGRAUS

VINE A CONÈIXER ELS NOUS ESPAIS

I visita les Empreses Pròpies d’Aplicació Pràctica del Campus CETT- UB: l’Hotel Alimara Barcelona i Àgora BCN, Residència Universitària Internacional.

Av. Can Marcet 36-38 08035 Barcelona L3 Mundet Tel 934 280 777 info@cett.cat

www.cett.cat

10 //

Perfils STEM: els més buscats Actualment, un dels perfils més sol·licitats pel mercat laboral és el d’aquells professionals que tenen una formació cientificotecnològica. No obstant això, Espanya, junt amb Itàlia i Polònia, és un dels països europeus amb un major desajust de professionals STEM: només el 7% dels estudiants actuals compten amb competències i habilitats lligades a la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. Vegem per què aquesta xifra es queda curta.

Tant a Europa com als Estats Units, cada vegada es considera més important la formació cientificotecnològica com a mitjà per a impulsar la innovació i el creixement econòmic. És per això que els professionals STEM (acrònim de Science, Technology, Engineering and Mathematics) s’alcen com els treballadors del futur. De fet, la Comissió Europea va estimar el 2014 que entre 2015 i 2025 la demanda d’experts en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques augmentaria un 13% a Europa –una

xifra gens desdenyable si tenim en compte que la previsió de creixement per a l’ocupació en general es del 3%–.

Vacants sense sobrereserva

Malgrat les altes xifres d’inserció laboral de les disciplines STEM, només el 7% dels estudiants espanyols està matriculat en titulacions directament relacionades amb aquestes àrees. Un desajust entre l’oferta de determinats candidats i les necessitats de les empreses, que recorda la situació que es dóna a Itàlia i Polònia i que,

segons preveu Randstad, assolirà el seu punt més àlgid el 2030.

Aquest dèficit de talent, però, afavoreix la situació laboral dels treballadors STEM, ja que tenen l’opció d’escollir entre les companyies que els ofereixen els millors incentius i condicions per desenvolupar la carrera professional amb la què sempre han somiat.

La bretxa generacional

Un cop dins del món laboral, segons indica Randstad amb dades corresponents al segon trimestre

La Comissió Europea estima que entre 2015 i 2025 la demanda d’experts en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques augmenti un 13% a tot Europa de 2016, el 72% de la població activa espanyola considera que una de les principals diferències entre els professionals menors de 30 anys i els majors de 55 són, precisament, les habilitats STEM. De fet, Espanya és el país

Com són els estudiants

STEM?

Inventors Resolutius

Tecnològicament cultes Pensadors lògics

Autosuficients

Innovadors

europeu on s’aprecia més aquesta diferència entre generacions: vuit punts percentuals per sobre de la mitjana. Itàlia (71%), Polònia (68%), Països Baixos (64%), Regne Unit (63%) i Grècia (62%) ens segueixen de prop.

// 11

Qui vol emprendre?

Emprenedors potencials

Emprenedors en actiu

“El 29,3% dels universitaris volen crear una empresa en els propers 3 anys.”

54%

El són homes

El

66% té entre

19 i 24 anys

“El 4,9% del universitaris ja han creat la seva pròpia empresa.”

70,9%

El acumula experiència professional

Les seves àrees d’estudi són:

59,6%

El són homes

El

49% té entre

19 i 24 anys

81,3%

El acumula experiència professional

Les seves àrees d’estudi són:

39,2%

Enginyeries 24% Humanitats 22,6%

40,6%

Humanitats 25,7% Enginyeries 20,1%

Ciències socials

Ciències socials

Font: Perfil emprendedor del estudiante universitario. Observatorio de emprendimiento universitario, 2015-2016.

Cicles Formatius Sanitaris titulacions oficials

Dietètica

amb enfoc ecològic Ara, també online

Formació contínua

Laboratori

de diagnòstic clínic i biomèdic

Campus a Barcelona Pg. de Gràcia

Imatge

per al diagnòstic i medicina nuclear

Cures auxiliars d´infermeria Ara, també online

C/ Mare de Déu del Coll, 40 08023 Barcelona 932 171 046 info@rogerdelauria.com

www.rogerdelauria.com

Grau en Turisme Relacions Públiques Direcció i Administració d’Empreses Màsters Cicles Formatius de Grau Superior

IFPS Roger de Llúria

formaticbarcelona.com @formaticbarna /escola.barna

12 //

Com aborda la universitat el repte digital?

Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona (UB)

Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) · BarcelonaTech

Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

“La Universitat de Barcelona, conscient de l’arribada de la quarta revolució industrial, s’enfronta al procés d’adaptació i renovació digital amb diverses accions. D’una banda, s’ha creat el Vicerectorat de Transformació Digital, encarregat de donar resposta a aquest repte mitjançant l’adaptació i simplificació dels processos de la vida universitària per als estudiants: accés, gestió d’expedients electrònics, eines en línia de suport a la docència, etc.

D’altra banda, des d’un punt de vista de programes de formació, es complementen les titulacions actuals amb noves titulacions de grau i postgrau, com per exemple, el grau d’Enginyeria Biomèdica o el màster de Fonaments de la Ciència de Dades, per esmentar-ne alguns.”

“L’ús de les TIC ha modificat definitivament el funcionament de les Universitats pel que fa a la docència, l’activitat investigadora i l’administració i serveis que oferim als estudiants. En l’àmbit docent, la revolució digital ha possibilitat que estudiants i professors, mitjançant dispositius mòbils, hagin trencat la barrera de la docència presencial facilitant l’activitat més enllà del campus. Els nostres científics fan servir grans instal·lacions de computació en xarxes que, gestionades col·lectivament, disminueixen molt els costos, per exemple, energètics. L’ús de software lliure, adaptable i de gran qualitat, representa una altra oportunitat.

El gran repte, al qual crec que s’està responent massa lentament, és que encara fem servir massa paper. És urgent abordar les resistències al canvi que endarrereixen la ineludible digitalització de tota la gestió per completar la nostra revolució digital.”

“La UPC és una universitat on la tecnologia és un tret diferencial. La transformació que implica la quarta revolució industrial es viu com una oportunitat que obre camins a estudis, com ara el grau en Ciència i Enginyeria de Dades, el d’Automoció o el de Disseny, Animació i Art Digital, que comencen el proper curs. Són estudis que s’aproximen d’una forma diferent a la tecnologia, multidisciplinar i oberta.

La clau és proporcionar una forta base de coneixements troncals, combinada amb els instruments específics per fer front a una transformació fonamentada en els avenços digitals assolits fins ara. Per això, preparem els titulats perquè continuïn aprenent sempre.

La quarta revolució industrial està canviant el mercat de treball i, des de la UPC, ja estem formant per ser part d’aquesta revolució.”

“Les universitats formem els estudiants per a feines que encara no existeixen. És una realitat que no podem obviar. Cal dotar-los de competències transversals que els permetin adaptar-se a un mercat laboral dinàmic, i on la tecnologia adquireix un rol central.

A la UPF oferim propostes innovadores per a sectors emergents, com els graus en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades o en Bioinformàtica. També apostem per la transdisciplinarietat amb el Grau Obert, que permet cursar assignatures de diferents graus durant el primer curs, o el grau en Global Studies, que aborda fenòmens globals combinant diverses disciplines.

Explotem al màxim la innovació docent, atorgant un rol rellevant a l’ús de les noves tecnologies.

Hem posat en marxa el projecte VEU, incorporant l’element multimèdia en l’aprenentatge, i s’han potenciat els MOOCs: formació de qualitat i disponible en línia per a tothom.”

14 //

Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida (UdL)

Sergi Bonet, rector de la Universitat de Girona (UdG)

Josep Anton Ferré, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

Josep M. Garrell, rector de la Universitat Ramon Llull (URL)

“La Universitat de Lleida va elaborar el 2014 una Estratègia docent i de formació a la UdL per afrontar els canvis socials i les noves demandes en els ensenyaments universitaris. La nostra recepta passa per un sistema de qualitat integral de la docència que abasta des dels nivells preuniversitaris, graus, postgraus i màsters i la formació continua amb uns eixos clars d’acció: la formació transversal, la formació per a la ocupabilitat, les pràctiques obligatòries de tots els nostres nivells formatius en el món empresarial i la formació en alternança. L’objectiu era tenir el 2018 un sistema docent singularitzat i distingible de la resta d’ofertes universitàries on l’estudiant trobi una continuïtat entre els diferents nivells formatius i d’aquests amb el món empresarial i el mercat laboral. En aquest sentit és clau una concepció de competències transversals a tots els ensenyament que facin possible una transició optima entre la universitat i les sortides professionals dels nostres estudiants.”

“La Universitat de Girona aborda el repte digital a través del desenvolupament de l’OpenUdG, que és el marc que ha de permetre la virtualització dels estudis i el foment de la semipresencialitat a la UdG. L’OpenUdG es basarà en un entorn virtual sòlid, que permeti fer front amb garanties a aquests reptes de futur.

A mitjà termini, el projecte OpenUdG permetrà facilitar el seguiment de les dobles titulacions, d’una banda, i la compatibilització de treball i estudi, de l’altra.

A llarg termini, l’Open UdG permetrà que la UdG se situï en una posició avantatjosa davant els canvis que es produiran en l’ensenyament superior, que implicaran una flexibilització, diversificació i virtualització de l’oferta que hi ha actualment.”

“La Universitat Rovira i Virgili ha anat enfortint en les seves titulacions aquelles competències i habilitats que han de permetre als estudiants desenvoluparse amb consistència en la societat del coneixement.

També, tots els campus de la URV disposen d’avançats Centres de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAIs) per estimular una alta capacitat d’autoaprenentatge i facilitar un bon accés a la informació.

La tecnologia i l’economia digital estan cada vegada més presents en molts sectors productius i culturals. Per garantir-ne el seu impacte social, l’adaptació dels nostres programes formatius es basa en les necessitats socioeconòmiques del nostre entorn, en l’evolució mundial i en les fortaleses i oportunitats derivades de la nostra exc e l · l è n c i a científica.”

“L’impacte de les noves tecnologies, o revolució digital, en el món de l’educació ens portarà, de ben segur, canvis molt profunds en el model. Amb tota probabilitat, els rols de l’educador i de l’educand es transformaran substancialment. El primer haurà d’acompanyar al segon en el seu procés d’aprenentatge, accedint – per igual– a les enormes quantitats d’informació disponibles, i això deixarà de passar només en un moment de la vida, per allargar-se durant tota aquesta.

Aquests nous reptes i canvis esperonen a les institucions d’educació superior, i en especial a la Universitat Ramon Llull, a reaccionar de manera que les nostres propostes formatives incideixen cada cop més en aquesta nova concepció dels rols dels diferents actors. El docent ha de ser líder del procés d’ensenyament-aprenentatge, esdevenint referents autèntics, mediadors i constructors de coneixement, lluny de ser només la porta d’accés a determinats continguts.”

// 15

Josep A. Planell, rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) “La UOC sempre ha tingut com a tret diferencial el de formar als seus estudiants en competències digitals.

Els nostres programes es distingeixen d’altres currículums perquè integren l’aprenentatge d’habilitats digitals, alhora que formen en l’àmbit disciplinar escollit per l’estudiant.

En aquest sentit, la UOC ha contribuït al llarg de més de 20 anys a la digitalització de professionals de diferents sectors, esdevenint pionera i referent perquè ha sabut generar una oferta innovadora adaptant-se, però també avançant-se, a les noves demandes laborals.

La nova revolució industrial s’ha de nodrir de professionals altament qualificats, els quals han de ser capaços de treballar en un món i per a un món cada cop més digital. És per això que la nostra universitat considera la formació en competències digitals un objectiu clau de tots els seus programes, considerant-lo un valor afegit que ha de fer avançar la societat en tots els seus vessants.”

Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic · Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)

Xavier Gil, rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona)

“La UVic-UCC s’ha plantejat aquesta transformació a tres grans nivells, el pedagògic, el tecnològic i l’organitzatiu. Pedagògicament ha establert les bases d’un ensenyament que integra en el seu disseny i en la planificació diferents modalitats i una major flexibilització de la presencialitat, és el què denominem multimodalitat. Aquesta multimodalitat també es nodreix dels recursos digitals com a base d’aquesta flexibilització i personalització a les diferents necessitats i perfils dels estudiants.

Finalment, la UVic posa el focus en dos aspectes clau: la formació del professorat i les oportunitats que oferim als estudiants.

Una docència “rica” en recursos digitals i amb assignatures obertes al món (MOOC) és el que defineix una altra forma de generar coneixement i d’aprendre a la universitat i, per tant, de preparar els estudiants per al seu desenvolupament professional.”

“UIC Barcelona és capdavantera en el procés de transformació digital de la nostra societat. Hem adaptat les noves formes de transaccions d’informació i les xarxes han passat a ser les grans generadores de dades digitals. El curs vinent oferim el Master Executive en Big Data Science , un programa que dóna resposta a aquestes noves necessitats de formació. A banda, la nostra Universitat és membre d’Oracle Academy i té accés a recursos educatius en ciències de la computació, fet que afavoreix tant el professorat com l’alumnat a l’hora d’avançar en el coneixement, el desenvolupament d’habilitats i la innovació. L’estreta relació entre els nostres estudiants i l’entorn socioeconòmic del país fa que siguem líders en inserció laboral, amb més del 94% en el primer any d’acabar els estudis.”

Carlos Pérez del Valle, rector de la Universitat Abat Oliba CEU “La nostra universitat entén que la digitalització ha redefinit els contorns de la societat i que la seva proposta ha de ser coherent amb aquest nou panorama.

En un pla més centrat en el món professional, la digitalització ha creat i crearà noves professions, remodelarà moltes de les actuals, propiciarà la irrupció de nous models de negoci i potenciarà la internacionalització. El grau i postgrau de la nostra universitat ha respost a aquest fenomen mitjançant la reformulació d’alguns graus i a través d’especialitzacions singularment connectades amb allò digital al postgrau.

Finalment, la digitalització té també una vessant instrumental que exigeix una actualització permanent davant la qual la nostra universitat no escasseja esforços.”

Claus per ser la 1/2 taronja Empreses:

• • • •

sedueix-les amb idiomes

Preguntes i respostes sobre el bilingüisme L’alemany en xifres Posa a prova el teu anglès!

Escoles d’idiomes a Barcelona

2 |

Posa a prova el teu anglès!

Diverteix-te amb aquests passatemps alhora que aprens i practiques l’idioma!

HEAT WEST MAST SEAT WENT TONS MOST TOES SENT TENS DON’T TENT MONT DENT

End of your body?

As I see it, to the left…

Answers:

1) It is the biggest gold

That doll is

2) The children are going to

Instructions

I think the teams will

The word homonym comes from the Latin homonymum, meaning “having the same name”.

They are words that are identical in sound and spelling but different in meaning.

At the top are 8 different homonyms.

Below are two different definitions for each word.

3) He drove through a stop Please take the document and

4) The weather was She had to pay a

5) He is extremely I’m afraid that this dress doesn’t

6)

If you don’t hurry, you’ll When I go away I

7)

Answers: 1.mine 2.draw 3.sign 4.fine 5.fit 6.miss 7.bank

We had a picnic on the The robbers escaped from the

in the world. and not yours! a picture of a house.

0-0 or 1-1 tomorrow. and hit another car. your name at the bottom. and there was not a cloud in the sky. as she parked her car at a bus stop. as he goes to the gym every day. me – it’s a size too small. the school bus. my family a lot. of the river. with 10.000 pounds.

Amb la col·laboració del British Council Segueix jugant i aprenent anglès a: www.britishcouncil.org/learnenglish

Món Editorial

EAST

Left

MAST

Heavy!

HEAD

An impression

MOST

Fewer than dozens

HEAT

Negative imperative

MONT

Temporary house

SEAT

Followed by Blanc

SENT

Posted

DENT

You couldn’t have more

DON´T

A chair is one

TENT

Found on a boat

TENS

Temperature

fine sign bank mine fit mind draw miss

HOMONYMS

Match the words to their definitions.

Where Kenya is in Africa

WEST

What is a word ladder? It’s when you change one word into another word by changing only one letter at a time. For example: we can change “boy” into “toy” by changing one letter: “b” to “t”.

But to change “boy” into “toe”, we need two steps: 1) boy>>toy (b>t) 2) toy>>toe (y>e) Note that you cannot change the order of the letters.

In this game, you have two word ladders of 8 steps each. At the top are the 14 words from the two ladders. Below are the ladders with a clue telling you what word you need.

Can you put the words in the right boxes?

east

WENT

Instructions

HEAD

TOES

Top of your body

TONS

WORD LADDER

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6794 2014 Passport (Barcelona. Ed. impresa): ISSN 2339-9252 Passport (Barc., Internet): ISSN 2339-9260

| 3

Preguntes i respostes sobre

EL BILINGÜISME Hi ha diferents tipus de bilingüismes?

Sí. El bilingüisme simultani es dóna en el cas d’infants els pares dels quals tenen diferents llengües maternes i, per tant, els seus fills aprenen dues llengües alhora. El bilingüisme successiu és el que es produeix quan l’infant aprèn primer una llengua a casa i, més endavant, un segon idioma a l’escola. A banda, també podem parlar



  

• • • •

L’ús regular de dues llengües a la via diària.

de bilingüisme equilibrat o dominant, en funció de la fluïdesa amb què es parla cada idioma. Finalment, el bilingüisme additiu es refereix a aquell en què ambdós idiomes es valoren per igual en l’àmbit social, mentre que el bilingüisme substractiu comporta que s’adquireix una segona llengua a expenses de la fluïdesa de la primera.

Quins són els avantatges de ser bilingüe (en el plànol cognitiu)?

Major consciencia metalingüística Major control de l’atenció Potenciació del pensament divergent Major sensibilitat per a la comunicació

Quins són els avantatges de ser bilingüe (en el plànol social)?

Permet estudiar o treballar en el país on es parlen els dos idiomes i entendre millor als seus habitants i la

Té algun desavantatge?

En el cas dels nens bilingües, en comparació amb nens monolingües, un vocabulari inicialment més reduït en cadascuna de les llengües. Pel que fa als adults bilingües, una menor fluïdesa de lectura en la segona llengua. Els graus de fluïdesa en els diferents dominis, però, poden variar al llarg del temps.

Font: Don’t worry, Mum and Dad… I will speak English!. La guía del bilingüismo del British Council School.

Passport_272x90mm.pdf

1

20/6/16

15:28

Què és el bilingüisme?

seva cultura. A més, fomenta la tolerància i permet d’accedir a un ventall més ampli de fonts d’informació.

És més fàcil aprendre una tercera llengua (o successives) quan s’és bilingüe?

Sí. Les persones bilingües són més expertes en l’aprenentatge de llengües, ja que poden relacionar noves estructures, nou vocabulari o noves formes d’expressar-se amb dues llengües en lloc d’una de sola.

1

2

Big Ben Idiomes T. 93 321 85 73 Pl. Comas, 15 www.bigbenidiomes.com

ESCOLA D’IDIOMES BERLITZ T. 93 280 43 81 Av. Diagonal, 646 www.berlitz.es

Helen Doron English T. 93 178 62 70 Pl. Maragall, 18 Rbla. Guipúscoa, 11, baixos 2ª i 3ª Alacant, 28 Còrsega 96, baixos Galileu, 251-259, baixos Cardenal Reig, 4-6 Roger de Flor, 264-266, Baixos www.helendoron.es

Euroidiomas T. 93 457 50 56 Bailen, 150, pral. 1 www.euroidiomas.es

ESL EDUCACIÓN ESPAÑA T. 93 343 78 44 Passeig de Gràcia, 86 www.esl-education.org/en/ home.htm

ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES VALL D’HEBRON T. 93 418 68 33 Av. Jordà, 18 www.eoibcnvh.cat

ESADE IDIOMAS T. 93 495 21 31 Av. Pedralbes, 60-62 www.esade.edu/web/eng

CIC ESCOLA DE IDIOMES T. 93 200 11 33 Via Augusta, 205 Torrent de Flors, 68-70 www.idiomes.iccic.edu

CSI Centro Superior de Idiomas T. 93 217 68 63 Rafael Batlle, 24 www.cs-idiomas.es

Callan School T. 93 415 54 52 Via Augusta, 6 Av. Diagonal, 472-476 www.callanschool.info/es

BRITISH COUNCIL T. 93 241 97 00 Amigó, 83 www.britishcouncil.org

1

Home English T. 900 50 41 53 Av. Diagonal, 662-664 www.home.es Idix T. 93 414 34 24 Moià, 1 www.idix.es Inlingua T. 93 412 33 02 Bruc, 140-142, baixos www.inlingua.es Institut d’Estudis Nord-Americans T. 93 240 51 10 Via Augusta, 123 www.ien.es Institut Europeu T. 93 567 77 77 Nàpols, 216, Entl. www.instituteuropeu.com INSTITUT FRANÇAIS DE BARCELONE T. 93 209 59 11 Moià, 8 www.institutfrancais.es/barcelona

2

GOETHE INSTITUT T. 93 292 60 06 Roger de Flor, 224 www.goethe.de INTERNATIONAL HOUSE BARCELONA T. 93 268 45 11 Trafalgar, 14 www.ihes.com/bcn/indexsp. html

Merit School T. 93 243 15 24 Campo Florido, 54-56 T. 93 413 73 41 Comte d’Urgell, 187 T. 93 322 82 76 Robrenyo, 63-69 T. 93 413 79 20 Jordi Girona, 1-3 www.meritschool.com

Languages4life T. 93 487 51 16 València, 275, 3er www.languages4life.com

Polyglota T. 93 163 30 43 Bruc, 174, àtic 2 www.polyglota.com

Océano Idiomas T. 93 280 40 65 902 52 11 11 Milanesado, 21-23 www.oceanoidiomas.com

Mundilingua T. 93 423 12 77 Entença, 99, entl. A www.mundilinguabcn.com

LANGUAGE COURSE T. 93 268 87 75 Casp, 17 www.languagecourse.net

Istituto Italiano di Cultura di Barcellona T. 93 487 53 06 Ptge. Méndez Vigo, 5è E iicbarcellona.esteri.it/iic_barcellona/it

London Language Centre T. 93 410 00 77 Muntaner, 184-186 www.londonlanguagecentre.com

Universitat Oberta de Catalunya UOC T. 93 450 52 00 Av. Tibidabo, 39-43 www.uab.cat/servei-llengues

UAB IDIOMES T. 93 433 50 60 Sant Antoni Maria Claret, 171 www.uab.cat/servei-llengues

The Georgian Manor House T. 93 202 24 88 Modolell, 18, 3 2 www.thegeorgianmanorhouse.com

Speakeasy Language School T. 93 342 71 97 Ronda Universitat, 7 www.speakeasybcn.com

Sky Languages T. 902 05 26 22 Avinguda Josep Tarradellas, 157 www.skylanguages.com

Regent School Idiomas T. 93 432 64 89 Quetzal, 32, local 1 www.regents-school.es

WHAT’S UP! Living English T. 93 595 14 00 Aragó 208-210 www.whatsup.es

Escoles d’idiomes a Barcelona

ABC Humboldt T. 93 237 51 11 Guillem Tell, 27 www.abchumboldt.com Accent Idiomes T. 93 305 23 06 Puigcerdà, 265 T. 93 346 67 37 Gran de Sant Andreu, 226 www.accentidiomes.com Aston school T. 93 396 71 01 Pg. Manuel Girona, 63 -82 www.astonidiomas.com BCN Languages T. 93 238 45 16 Pl. Gal·la PLacídia 22, ent. 1 T. 93 317 71 19 Rbla. Catalunya 22, pral. 1ª T. 93 490 81 73 Travessera de les Corts, 173 T. 93 218 13 82 València 385, baixos T. 93 457 54 84 93 178 59 21 Calle Escorial 32, bajos www.bcnlanguages.com

| 5

L’alemany en xifres En total, hi ha

103,5 milions

Sabies que...?

de persones que es comu-

niquen en alemany al món. De fet, és la llengua materna més parlada a la Unió Europea.

40 milions

de persones compten amb l’alemany com a

segona llengua o com a llengua estrangera.

15,4 milions

de persones estudien aquest idioma.

És, junt amb l’anglès i el francès,

de treball

1 de les 3 llengües

llengua alemanya.

18%

estan escrits en

de la Unió Europea.

A tot el món, hi ha més de

50 llengües

que incorporen

paraules en alemany al seu glossari.

3 estats 3 estats

És la llengua oficial a i la cooficial a

De tots els llibres que es publiquen al món, el

(Alemanya, Àustria i Liechtenstein),

(Bèlgica, Luxemburg i Suïssa) i a la regió

És habitual trobar vocables en alemany formats per més de

50 lletres.

Amb

83,7 milions

d’usuaris, l’alemany és la desena llen-

gua més utilizada a Internet.

italiana d’Alto Adigio.

Font: Goethe-Institut.

Vocabulari de supervivència a Alemanya Adéu → Auf Wiedersehen (ouf VI-der-zey-en) Adéu (més informal)

→ Tschüß (shuus)

Ahir → Gestern (GUEStern)

Com et dius? → Wie

Heißt du? (vi jaighst du?)

De res → Bitte (BIT-teh) Demà → Morgen (MOR-

guen)

Ajuda! → Hilfe! (JILL-

Dinar → Mittagessen

fuh!)

(mit-TAHK-ess-en)

Avui → Heute (HOY-tuh) Bé → Gut Bon dia → Guten

Dreta → Rechts (rekhts) El compte, si us plau

→ Zahlen, bitte (TSAH-len, BIT-toh)

Morgen (GU-ten MOR-gen)

Bona nit → Gute Nacht (GOO-tuh nakht)

Bona tarda → Guten

Abend (GU-ten AH-bent)

Com arribo a (lloc o carrer)…? → Wie

komme ich zum/zur...? (vi KOM-moh ikh tsum/tsur)

Com estàs? → Wie geht’s? (vi gueits)

Em dic... → Ich heiße… (ikh JAY-seh)

Esmorzar → Frühstück (FRUU-shtuuk)

Esquerra → Links Fins després! → Tschüβ (Tschüβ)

Gràcies → Danke (DAN-

keh)

Hola → Hallo (hah-LOH)

Hi ha moltes raons per viatjar a Alemanya: la seva bona cervesa, el seu estatus com a principal potència econòmica europea, els seus paisatges, el seu atractiu històric, etc. Ara bé, ja sigui per plaer o a la recerca d’un futur laboral, uns dels primers obstacles a superar a terres germàniques és l’idioma. Per a aquells que encara no domineu la llengua però que voleu fer el primer pas, aquí us deixem un glossari amb els termes en alemany que més fareu servir si visiteu el país.

No → Nein (nain) Sí → Ja (yah) No parlo bé l‘alemany Si us plau → Bitte (BIT→ Ich kann nicht [so gut] deutsch sprechen (ikh kahn nikht [zo gut] doytsch shprekhen)

On està el bany? → Wo ist die Toilette? (voh ist di tua-LET-uh?)

Perdó → Entschuldigung (ent-SHUL-di-gung)

Quant val? → Was

kostet das? (vahss KOSS-tet dahss?)

tuh)

Sopar → Abendessen o Abendbrot (AH-bent-ess-en or AH-bent-broht) Voldria... → Ich möchte… (ikh MUKH-toh)

6 |

Idiomes i mercat laboral: Feina i coneixement de llengües Quina és la realitat?

Què en pensen els treballadors?

Autònoms

4% 6%

reconeix haver après una segona llengua exclusivament per motius professionals.

Ús de llengües estrangeres a:

31%

32% El

53%

88%

dels que ho ha fet assegura haver obtingut beneficis quant a ocupació i carrera.

El dels consultats

El

Anglès 76%

41%

Francès 33%

Italià 19%

Alemany 15%

Empreses locals

Els sectors que més sol·liciten el coneixement d’una llengua estrangera són:

Una

83%

dels enquestats està convençut que saber una altra llengua l’ajudaria a trobar una feina o a millorar les seves opcions laborals.

Tecnològic

24% Industrial

19% 12%

18%

Els perfils més demandats són els de professionals que dominen...

dels consultats reconeix que fa ús d’un idioma estranger en el seu lloc de treball.

El

Empreses multinacionals

Start-ups

Turístic

Educatiu

Al capdavant de la llista d’idiomes més sol·licitats s’hi troben:

Dues Tres

14%

4%

83%

92%

13% llengües

Anglès

Francès

9% Alemany

Font: Estudi realitzat per l’aplicació per aprendre idiomes Babbel a tot el territori espanyol a partir d’una mostra de 1.100 enquestats.

Carreres laborals que t’interessen (si se’t donen bé els idiomes!)

Traductor:

• Carrera professional molt flexible: pots treballar a casa o a l’oficina, com a freelance per a agències, a temps complet o parcial, etc. • Possibilitat d’especialitzar-te en un camp en particular (traducció legal, tècnica o mèdica, per exemple) o en diversos sectors.

Intèrpret:

• Professió molt exigent: no només has de transmetre ràpidament el contingut, sinó també el llenguatge no verbal.

• Les oportunitats laborals es troben en organitzacions internacionals, empreses privades, operadors turístics, l’exèrcit, els serveis mèdics, els tribunals o altres serveis públics.

Corrector:

• Professionals que solen exercir també de traductors i/o redactors. • Dins l’àmbit de la correcció cal destacar l’àrea tecnològica, un sector que ha cobrat una especial importància en els últims anys: videojocs, cinema, pàgines web, etc.

saber Sectors en elsaqnugaerlses llengües estrran avantatge suposa un g Turisme i hostaleria acions Diplomàcia i organitz internacionals Periodisme Comerç i negocis

Redactor:

• Les oportunitats laborals es troben en mitjans de comunicació i multinacionals, organitzacions que necessiten redactors capaços d’escriure amb fluïdesa i rapidesa textos en altres idiomes.

Professor d’idiomes:

• En alguns països, per exercir aquesta tasca docent es requereix un certificat d’idiomes i un diploma d’ensenyament.

| 7

què hi ha de nou?

Sistemes de traducció automàtica Els més coneguts Kit de Traducció Pilot de Waverly Labs: traductor automàtic que simplement es col·loca a l’orella dels interlocutors i tradueix en temps real (o gairebé) les converses quotidianes.

VS. Traductors

Qui guanyarà la partida?

Google Translate: servei de traduccions per excel·lència al qual la majoria d’usuaris recorre per passar textos d’un idioma a un altre a Internet (des de fa poc, sense necessitat de connexió). A dia d’avui incorpora 103 idiomes i és capaç de traduir imatges i veu a temps real.

L’opinió dels traductors: què suposa l’avenç dels sistemes automàtics de traducció per a la vostra professió?

“La traducció automàtica rivalitza amb els traductors humans quan el client anteposa el cost a la qualitat. Això inclou la postedició, eufemisme per a la revisió de traduccions automàtiques, que requereix de més temps, vista i imaginació del que sembla. Mentre hi hagi lectors plurals i exigents, caldran traductors humans que facin la seva feina amb professionalitat, rigor i passió.”

Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC).

www.iccic.edu/idiomes BARCELONA Via Augusta, 205 | Torrent de les Flors, 68 SANT CUGAT Av. Generalitat, 199 - 201 MATARÓ Moianès, 17 (Escola Meritxell)

T. 93 200 11 33

24-25 MARÇ 2017 RECINTE MONTJUÏC

Actualitza el teu perfil

www.salofutura.com #salofutura

16 //

Dobles graus: un sacrifici amb recompensa Cada vegada més universitats públiques i privades ofereixen l’opció de cursar dobles titulacions o, el que és el mateix, d’integrar dos plans d’estudis en un únic itinerari. Això fa possible que els alumnes només hagin de realitzar una vegada la part comuna compartida per ambdós graus, de manera que guanyen en temps i eficiència, i augmenten les seves oportunitats laborals.

El principal avantatge de les dobles titulacions és l’estalvi de temps: en només cinc o sis anys, els estudiants tenen la possibilitat d’haver finalitzat dues carreres, mentre que en l’itinerari clàssic, hom inverteix uns vuit anys de classes per aconseguir dos graus convencionals de 240 crèdits. Ara bé, com es pot intuir, el fet de poder acabar dues carreres en un període tan reduït suposa un veritable repte per a l’alumne, doncs ha de fer un esforç per organitzar-se i combinar les diverses matèries, però també per als centres universitaris, ja que han de coordinar les franges horàries de les diferents facultats per tal que els estudiants d’un doble grau puguin assistir a totes les classes.

Els millors candidats

Malgrat els avantatges de les dobles titulacions, no tothom pot accedir-hi. I és que acostumen a ser els graus amb les notes de tall més altes – les places són més aviat re-

L’aposta als centres catalans Les universitats catalanes imparteixen aquest curs un total de 29 noves dobles titulacions, que eleven el total de dobles graus a més de 170. La nova oferta està impulsada per universitats privades o centres adscrits a les universitats públiques i, en la majoria dels casos, es tracta d’estudis als quals no s’hi pot accedir des de primer curs (només 62 dobles graus van oferir places de primer a la preinscripció universitària).

duïdes– i els costos més elevats –el preu augmenta amb els crèdits–, sense oblidar el sacrifici de dimensions personals i acadèmiques que sovint suposa per a aquells que decideixen optar per un doble grau.

No obstant això, encara que quan finalitzin els seus estudis no acumulin cap experiència professional, les empreses valoren i molt els candidats amb una doble o triple titulació perquè es dóna per suposat que són persones amb una capacitat d’organització i planificació, una orientació als resultats i una disposició a l’esforç innates i majors que la resta. Les seves possibilitats d’inserció laboral augmenten, ja que els reclutadors valoren com a positiu que el candidat no només compti amb un expedient acadèmic brillant, sinó que hagi estat capaç d’aprofitar al màxim la seva estada a la universitat, i que disposi de visió de futur i, sobretot, de ganes d’aprendre.

El doble grau de física i matemàtiques de la UAB va ser la carrera amb la nota de tall més alta del darrer any: Nota 13,238 Places disponibles

20

Combinacions enriquidores Cada universitat coordina els seus itineraris específics, que eviten la duplicitat de matèries i que permeten d’aconseguir dues titulacions amb un nombre de crèdits que acostuma a oscil·lar entre els 300 i els 360.

Aquest tipus de graus solen ser programes que combinen algunes de les professions amb més demanda laboral actualment.

Diverses disciplines de Ciències experimentals Diverses disciplines de Ciències de la salut

Diverses enginyeries

Biotecnologia

Eng. Elèctrica

1

16/3/17

Dret ació Educantil inf

Economia

s nitat a m Hu ació Educ ària prim

Eng. Aeroespacial

Diverses enginyeries

Eng. Civil Publ i rela icitat públ cions ique s

s Telecomunicacion Eng. Electrònica

Publi Guia SE17.pdf

ADE

Enginyeries

Eng. fo In rmàtica

// 17

Ciències polítiques

Màrqueting

Eng. Industrial

Peri odis me

Com aud unicació iovis ual

17:49

CE MiquEl SErvEt

CEntrE ConCErtat aMb la GEnEralitat dE Catalunya C/ Rodés 6, baixos 08901 L´Hospitalet de Llobregat 93 337 80 99 miquelservet@cemiquelservet.com

Cicles Formatius de grau mitjà:

Cures auxiliars d´infermeria - Farmàcia i parafarmàcia.

Cicles formatius de grau superior:

Documentació i administració sanitàries.

En un món global i en constant canvi, l'èxit és per als professionals preparats i amb valors.

Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals Bachelor's Degree in Bioinformatics Bachelor’s Degree in Urban Science

Tots els nostres cicles es poden estudiar de manera presencial, semipresencial i a distància.

Matirculació al setembre i al febrer per als cicles a distància.

Vine i converteix-te en un World Wide Doer.

Aula d’adults:

GESO - Accés a grau superior

Assessorament i reconeixement Saló de l’Ensenyament, stand 648, Sessions informatives a www.esci.upf.edu Més informació a esci@esci.upf.edu i al 900 122 630

www.cemiquelservet.com

18 //

L’FP dual, a examen Combinar l’aprenentatge teòric a l’aula amb les pràctiques remunerades a l’empresa. Aquesta és la raó de ser de la Formació Professional Dual, un model formatiu cada vegada més en voga entre els joves europeus que alhora lluita per fer-se el lloc que mereix a Espanya.

A Europa, sobretot a països com Àustria o Alemanya, el sistema de Formació Professional Dual és una de les alternatives a la universitat més populars entre els joves que volen fer-se un lloc al mercat laboral com abans millor. I és que, tenint en compte les elevades xifres d’atur entre els menors de 25 anys (a Espanya se situa en el 42,9%) i la precarietat laboral, aquest model formatiu que combina l’aprenentatge teòric amb les pràctiques remunerades s’ha convertit en una de les vies més útils per impulsar l’ocupabilitat dels estudiants i apropar el món educatiu a l’empresarial.

Un augment progressiu

Avui dia, la presència de l’FP Dual a Espanya no es pot comparar amb els nivells que presenten altres països europeus que han implantat completament i amb èxit aquest sistema.

A tall d’exemple, mentre que actualment només el 3% dels alumnes espanyols que cursen FP opten

per l’opció Dual, a Alemanya, Dinamarca, els Països Baixos o Suïssa el mateix percentatge oscil·la entre el 40% i el 70%.

Tot i aquesta gran diferència, segons dades del Ministeri d’Educació, des de la seva implantació a l’Estat espanyol el 2012, les xifres de l’FP Dual al nostre territori no han parat de créixer: s’ha triplicat el nombre d’alumnes que escullen aquesta opció (de 4.292 el 2012 a 15.304 el curs 2016/2017), s’ha quadruplicat el nombre de centres que ofereixen aquests programes (de 173 a 789), i s’ha disparat el nombre d’empreses que participen en aquest tipus de projectes (de 517 a 5.665 entitats).

Tots surten guanyant

Amb l’FP Dual, les empreses tenen l’oportunitat de formar professionals especialitzats que després podran contractar i, al mateix temps, ajuden a millorar l’ocupabilitat dels joves, potenciant així la seva estratègia de Res-

Alumnes que cursen FP i opten per l’opció Dual: Països centreeuropeus

Espanya

40-70%

3%

2012 (any implantació FP Dual)

Curs 2016/2017

4.292 alumnes

15.304 alumnes

173 centres docents

789 centres docents

517 empreses

5.665 empreses Font: Ministeri d’Educació

ponsabilitat Social Corporativa. D’altra banda, esdevenint una empresa formadora, la companyia estableix una estreta relació amb els centres educatius, fet que pot donar lloc a nombrosos acords i possibilitats de col·laboració. A més a més, la flexibilitat del sistema dual permet a les empreses d’incorporar temari que correspon a les seves necessitats productives.

Al mateix temps, aquest model formatiu també possibilita que l’alumne entri al mercat laboral, compti amb una formació de qualitat que cobreix les necessitats reals de les empreses i rebi la remuneració econòmica que li pertoca des d’un bon començament.

Segons dades del darrer informe d’Alianza para la FP Dual, si bé l’FP Dual no garanteix la contractació dels alumnes, sí que afavoreix la seva ocupabilitat.

I és que, si prenem com a referència aquest estudi, el 50% de les empreses enquestades va ampliar les seves plantilles amb joves que havien realitzat les pràctiques a les seves organitzacions.

Per últim, quin seria el valor afegit per als centres educatius? Ben senzill: gràcies als ponts i vincles que estableix amb el món empresarial, el centre pot ampliar la seva coneixença dels diferents sectors que formen part del mercat laboral i enriquir així la formació dels seus alumnes i del seu personal docent.

Aquest model formatiu possibilita que l’alumne compti amb una formació de qualitat que cobreix les necessitats reals de les empreses i rebi la remuneració econòmica que li pertoca des d’un bon començament

Tasques pendents Millorar la imatge de l’FP Dual i convertir-la en una aposta de futur mitjançant...

Una major divulgació La correcta elecció dels tutors o referents professionals Una comunicació constant entre el centre docent i l’empresa Una major flexibilitat en la gestió del model formatiu Objectiu: incrementar el nombre i la qualitat dels candidats disponi-

bles però també dels centres a disposició. Així cada vegada més empreses voldran formar part d’aquest model.

Font: Fundació Bertelsmann

Font: Informe de situación 2016 de la Alianza para la FP Dual

// 19

“Les pràctiques em donen rodatge i més seguretat en mi mateixa” La vessant pràctica dels cursos de Formació Professional és un dels aspectes que més atrau el seu alumnat. I és que, gràcies a aquest contacte amb l’entorn laboral, els joves assoleixen les capacitats i aptituds necessàries per incorporar-se al mercat de treball un cop han finalitzat els seus estudis. A continuació, parlem amb la Clàudia, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Imatge per al diagnòstic i medicina nuclear a l’Escola Ramón y Cajal de Barcelona, perquè ens expliqui els avantatges que per a ella suposa conèixer ben de prop la tasca del professional sanitari.

Per què et vas decantar per la Formació Professional?

Després de mirar totes les opcions que tenia per poder estudiar medicina (repetir la selectivitat, anar a la universitat privada, anar-me’n a l’estranger...) em vaig decantar per la Formació Professional perquè em vaig adonar que se’m plantejaven dos camins diferents: poder pujar nota per entrar a medicina i tenir un títol per poder treballar.

I per què vas escollir aquest cicle formatiu en concret?

En concret, vaig escollir el cicle formatiu d’imatge per al diagnòstic i medicina nuclear perquè, a l’hora de fer les pràctiques, em permetia el tracte directe amb els pacients i descobrir el món hospitalari com a personal sanitari.

Dediques més o menys hores a les pràctiques que a aprendre la teoria a classe?

Realitzo 20 hores de pràctiques a la setmana: de dilluns a divendres, de 9h a 13h a l’Hospital Universitari de Bellvitge i a l’Hospital Duran i Reynals (oncològic). I classes teòriques també en tinc tots els dies: faig 23 hores setmanals.

adal, 18 anys c r e M ia d u Clà del CFGS

primer any Alumna de i medicina l diagnòstic a er p e tg a Cajal de d’Im ola Ramón y sc E l’ a r ea s pràctiques nucl litza les seve ea R . a on el Barc Bellvitge i a iversitari de n U l a it p os a l’H als. uran i Reyn l’Hospital D

Quina és la part positiva o avantatges que destacaries de les pràctiques fora de l’aula?

Les pràctiques fora de l’aula em permeten de saber com és realment la feina que podria exercir en un futur i conèixer el funcionament i els protocols dels hospitals, en general.

Consideres que els coneixements adquirits a classe et són d’ajuda a l’hora de dur a terme

les teves pràctiques professionals?

Considero que les pràctiques professionals a l’hospital i els coneixements teòrics adquirits a classe es complementen.

Estudiar primer la teoria em permet realitzar les pràctiques amb més seguretat, però, haver fet aquestes abans també m’ha estat útil, ja que a l’hora d’estudiar m’era més fàcil entendre les col·locacions del pacient de les diverses projec-

cions radiològiques o recordar la indicació de cadascuna.

Creus que haver cursat estudis d’FP t’ajudarà a trobar feina en un futur gràcies al rodatge que et donen les pràctiques?

Sí, les pràctiques, i sobretot, tenir el coneixement de com es duu a terme una mateixa feina als diferents llocs d’un hospital on es realitza (sales de radiologia, UCI, ur-

gències, quiròfan, REA...) em permet de tenir un rodatge molt important i més seguretat en mi mateixa per poder fer la feina de forma més eficient.

Tot això i mostrar-me amb ganes de treballar i col·laborar amb els companys crec que m’ajudarà a què, com a mínim, als hospitals on he estat valorin contactar amb mi abans de contractar algú que no coneguin i, per tant, no sàpiguen com es desenvoluparà.

20 //

Flipped learning o com aprendre a l’inrevés Cada vegada més professors d’arreu del món comencen a adaptar la seva docència al model de la classe inversa o flipped classroom (com en dirien els seus col·legues anglosaxons). I és que, de fet, aquesta nova metodologia que porta la lliçó a casa i els deures a l’aula està donant molt bons resultats entre els estudiants. Per a aquells que encara no la conegueu, tot seguit, us en fem cinc cèntims.

El flipped learning (o aprenentatge invers) va néixer ara fa una dècada als Estats Units gràcies a dos professors que volien posar fi a l’absència reiterada i no justificada d’alguns dels seus alumnes a classe. Jon Bergmann i Aaron Sams, mestres de l’Institut Woodland Park a Colorado, van trencar amb la metodologia d’ensenyament tradicional, deixant enrere les classes magistrals basades en discursos que semblen no acabar mai i apostant perquè l’alumne aprengués la teoria a casa a través de material multimèdia (vídeos, podcasts i blogs). Però, llavors, a què es dedicava el temps a l’aula? Doncs a la pràctica, al treball en equip i per projectes, i a la resolució de dubtes. D’aquesta manera va impulsar-se una nova manera d’ensenyar i d’aprendre, un model pedagògic que permet a

l’alumne d’interioritzar els conceptes al seu ritme i sense pressa (sempre es pot parar el vídeo i rebobinar si no s’ha entès la teoria). El dia després, un cop a classe, l’hora s’aprofita per fomentar aspectes com la participació, la interacció entre companys, la relació amb el docent, el debat, la investigació o l’esperit crític. Aquesta és sobretot l’ocasió perquè els joves puguin resoldre en grup les qüestions sorgides arrel del visionat individual.

Els 4 pilars del flipped learning

Segons l’organització Flipped Learning Network –de la qual el mateix Jon Bergmann n’és el cofundador–, els docents que vulguin adoptar la metodologia de l’aprenentatge invers hauran d’incloure aquests quatre pilars a la seva pràctica diària:

1. Entorn flexible:

Els educadors hauran de crear espais adaptables on els alumnes puguin escollir quan i on aprenen, i hauran de ser flexibles pel que fa a les seves expectatives en els temps d’aprenentatge dels estudiants.

2. Cultura de l’aprenentatge:

L’enfocament haurà de centrar-se en l’alumne, que en el temps de classe es dedicarà a explorar els temes amb profunditat, participarà activament en la construcció del coneixement i avaluarà el seu propi aprenentatge.

3. Contingut intencional:

Els educadors hauran d’utilitzar el model del flipped learning per ajudar els estudiants a desenvolupar la comprensió conceptual i la fluïdesa de procediment.

Com funciona?

A classe DURANT

Els estudiants practiquen aplicant els conceptes clau amb la supervisió i feedback del mestre

OBJECTIU ABANS

OBJECTIU

Els estudiants es preparen per participar a les activitats que es duran a terme a l’aula

fora de classe

OBJECTIU

DESPRÉS

Els estudiants comproven que han entès la teoria i amplien el seu coneixement

F L I P

Què volen dir les seves sigles?

lexible environment (entorn flexible)

earning culture (cultura de l’aprenentatge)

ntentional content (contingut intencional) rofessional educator (educador professional)

4. Educador professional:

Els educadors professionals hauran d’observar contínuament els seus alumnes i proporcionar-los un feedback útil. També hauran d’interactuar amb altres professors per millorar la qualitat de la seva docència, acceptar la crítica constructiva i tolerar el “caos controlat” a les seves aules.

Possibles inconvenients

Ara bé, encara que la metodologia del flipped learning s’introdueixi seguint totes les indicacions, a vegades s’han de tenir en compte una sèrie d’inconvenients com els que citem a continuació:

•Bretxa digital:

No tots els joves tenen el mateix nivell socioeconòmic ni el mateix accés a les noves tecnologies fora de l’entorn acadèmic. Aquesta problemàtica també pot donar-se en el cas dels centres educatius amb menys recursos a l’hora d’invertir en eines TIC (necessàries per a dur a terme el flipped learning).

• Dificultats pròpies de l’aprenentatge autodirigit: No tots els estudiants tenen la mateixa facilitat per esdevenir responsables del seu propi aprenentatge a casa i requereixen una supervisió constant, un entorn d’aprenentatge dirigit per un tercer. Com a resultat, aquests joves no són capaços de preparar la teoria de manera individual.

• Augment del temps d’exposició davant l’ordinador:

El visionat dels recursos multimèdia condueix els joves a estar encara més temps davant de la pantalla de l’ordinador o de la tablet.

• Dedicació extra dels docents i manca de recursos per a formar-los:

Els professors han d’invertir temps i esforç en el coneixement de les noves tecnologies i en la creació de material multimèdia de qualitat. Per poder formarse, però, requereixen de fons addicionals que sovint no tenen al seu abast.

Els creadors del flipped learning volien deixar enrere les classes magistrals i apostar perquè els seus alumnes aprenguessin la teoria a casa a través de material multimèdia

Avantatges destacats

// 21 Motiva els estudiants, que aprenen fent i no memoritzant.

Afavoreix el desenvolupament de les competències mitjançant el treball individual (primer) i cooperatiu (després).

del mètode

Fomenta un aprenentatge significatiu.

Converteix els alumnes en protagonistes del seu aprenentatge.

Deixa més temps per resoldre dubtes i consolidar coneixements en hores lectives.

Permet d’atendre la diversitat de l’alumnat.

Promou la interacció social entre els estudiants.

Millora l’ús acadèmic que fan els alumnes de les noves tecnologies.

L’avaluació té en compte el procés sencer d’aprenentatge i no només els resultats.

Recursos on-line per aprendre

Portal web d’educació online sense ànim de lucre, creat per l’educador nordamericà Salman Khan, que disposa de prop de 4.000 conferències en vídeo y tutorials de disciplines com matemàtiques, història o economia.

Mon_Univesitari_TR.pdf

1

6/3/17

Comunitat on-line d’aprenentatge per a professors que vulguin dur a terme activitats d’aprenentatge invers amb els seus alumnes.

Aquí hi trobaran tot tipus de recursos: fòrums, vídeos, agenda d’esdeveniments, infografies, etc.

13:23

Entre les plataformes on-line per aconseguir material multimèdia destinat a l’aprenentatge individual de qualsevol àmbit de coneixement, destaquen…

És el resultat de la col·laboració entre la Fundació Mayahii i Google per crear un espai educatiu on-line gratuït que beneficiï estudiants que vulguin aprendre amb vídeos realitzats per professors especialitzats i altament capacitats.

Semblant a TED, és un web que ofereix vídeos breus enfocats a l’aprenentatge i protagonitzats pels millors pensadors del món en diversos camps de coneixement. Actualment, ja compten amb una xarxa de 2.000 conferenciants.

És la videoteca educativa de la plataforma TED. Aquí els usuaris comparteixen les seves lliçons gravades en vídeo i distribuïdes per matèries i analitzen el seu impacte en el món, en una classe o en un estudiant de manera individual.

22 //

Mou-te i fes salut!

87% 10,9% 15 -19 anys

+75 anys

El El

59,8%

73,4% superior

47,5%

63,1% d’ESO

Cursen educació

Han assolit tercer

58% prefereix els esports

Qui?

individuals

19,5%

. Diàriament . Almenys un cop per setmana

46,2% . Almenys un cop al mes 51% . Almenys un cop al trimestre 52,3%

modalitat esportiva

14,2% prefereix els esports

Entre setmana

col·lectius

40,7%

Ciclisme: 38,7%

Running: 30,4% Gimnàsia: 57,8% Futbol: 22,4%

45,9%

En espais tancats

58,8%

24%

de la població espanyola major de 15 anys practica esport

n?

Ao

A l’aire lliure

El 53,5%

Per què no?

Senderisme: 31,9%

Qu è?

Natació: 38,5%

Caps de setmana

an?

Qu

Modalitats més populars

El

79% practica més d’una

Un any més, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha publicat els resultats de l’Enquesta d’Hàbits Esportius a Espanya, realitzada a més de 12 mil persones al llarg del 2015.

Prenent com a referència algunes de les dades més rellevants de l’estudi, a continuació, esbrinem els grans interrogants que envolten la pràctica de l’esport a tot l’Estat espanyol.

19,4%

Per què sí?

GIMNÀS

Per estar en forma

29,9%

Per relaxar-se

13,7%

Per diversió o entreteniment Per salut

14,8%

23%

17,6%

En dies laborables

23,4%

A les vacances

10,5%

Per falta de temps

43,8%

Per falta d’interès

20%

Per motius de salut

11,9%

FORMEM PERSONES CREEM FUTUR

2017/2018

www.url.edu Docència de qualitat Atenció personalitzada Grups reduïts Pràctiques en més de 4.000 empreses i institucions Recerca d'alt nivell Projecció internacional

IQS · Blanquerna · La Salle · Facultat de Filosofia · ESADE · Facultat d’Educació Social y Treball Social Pere Tarrés · Facultat de Turisme i direcció Hotelera Sant Ignasi · I.U. Observatori de l’Ebre · I.U. de Salut Mental Vidal i Barraquer · Institut Borja de Bioètica · Escola Superior de Disseny ESDi (centre adscrit)

22 - 26 MARÇ 2017 RECINTE MONTJUÏC

Decideix el teu perfil

IS res R A R HO divend

sa h ecre9 h a 19 m i D de abte Dissh a 20 h de 10 enge h Diumh a 14:30 :30 de 9

www.ensenyament.com #ensenyament