Món Docent núm. 001

14

El sistema educatiu: un canvi rere l’altre

06 La Teoria de les Intel.ligències Múltiples

02 Entrevista a la directora del Saló de l’Ensenyament

Món Docent

Número 1

El futur es construeix avui Edita:

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33

REdaCCiÓ: Emma Bouisset, Ariadna Cortés, Esther Escolán, Marta Ferreira, Raquel Ferreira han Col.laboRat En aquEst númERo: Anna San, Elsa Bernat, Guillem Blancafort, Alba Subirats, Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere i Grup de Dones CREA-SAFO

Amb els alumnes un cop més en el punt de mira arran de la recuperació de la revàlida introduïda per la Llei Wert, els docents (i futurs docents) passen ara també a ser examinats amb lupa per la Conselleria d’Ensenyament que, a principis d’any, per exemple, va anunciar que exigirà el nivell C1 al professorat interí de llengua estrangera per potenciar el plurilignuísme -el Consell Interuniversitari de Catalunya, per la seva banda, ha decidit que els estudiants que el curs vinent vulguin fer Magisteri hauran de treure com a mínim una mitjana de cinc en els exàmens de castellà i català de la selectivitat. I és que el món del demà es comença a construir avui a les aules, i encara que són molts els interrogants que ens planteja el futur, sens dubte, podem afrmar sense por a equivocar-nos que en l’àmbit laboral res no tornarà a ser com ara. Des del món acadèmic, conscients que l’educatiu no pot quedar-se al marge dels canvis que estan provocant una reformulació de tot el nostre paradigma socioeconòmic –més complex, exigent i dinàmic que mai- s’estan fent nous esforços per adaptar-se als nous temps i s’aborden noves competències –com, entre d’altres, el foment de l’emprenedoria i les TIC- que seran cada cop més necessàries en un futur que ja és present.

El camí que seguirà cada alumne, però, és únic. Per ajudar-lo a triar-lo i assolir-lo amb èxit, les administracions posen diverses eines al seu abast. La celebració, un any més, dels salons de l’Ensenyament i dels Màsters i Postgraus, els pròxims dies 12 a 16 de març, és, sens dubte, una de les més completes, ja que aquestes cites no només aporten tota la informació necessària, sinó que també ofereixen un servei d’orientació que fa que, en paraules de la directora de la Setmana de la Formació i el Treball –marc que engloba totes dues fres-, Roser Soley, siguin una visita “obligada per a milers d’estudiants i les seves famílies a l’hora de fxar quin pot ser el millor recorregut professional segons la persona”.

sumari

Entrevista a Roser Soley, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona Repassem les principals novetats i plantegem els reptes del Saló de l’Ensenyament i el de Màsters i Postgraus.

Pàg. 2 i 3 El món de l’alumne. Visions de l’alumnat: cap a una mirada multidisciplinar L’alumne és el centre de la tasca educativa, però, des d’on el mira aquesta mateixa comunitat? Per aconseguir una intervenció docent el més efectiva possible cal una visió multidisciplinar.

Pàg. 4 i 5 El món de l’alumne. La teoria de les intel·ligències múltiples No són una sinó set (o vuit). La proposta del psicòleg Howard Gardner trenca amb els conceptes preestablerts sobre la intel. ligència i proposa una innovadora concepció que fa trontollar les bases del sistema educatiu.

Pàg. 6 i 7 Informe Psicoteràpia En ple segle XXI, visitar el psicòleg és vist com un últim recurs reservat a persones que estan trencades emocionalment o pre-

senten alguna malaltia mental. En aquest article trenquem vuit mites sobre les psicoteràpies.

Pàg. 8-11 La vida als centres. El repte de la prevenció de la violència de gènere La violència de gènere encara és un dels principals problemes socials i, lamentablement, està present, també, entre les i els adolescents i en els centres educatius. Dur a terme accions per a prevenir-la és, per tant, un dels reptes del sistema educatiu.

Pàg. 12 i 13 Actualitat docent. El sistema educatiu, un canvi rere l’altre Analitzem les novetats que introdueix la LOMCE, la polèmica llei del ministre Wert, posant l’accent en l’eliminació del model d’immersió lingüística.

Pàg. 14 i 15 Actualitat docent. L’ensenyament, en peu de guerra Repassem el què, qui, com, quan i per què de les mobilitzacions del sector de l’enseyament contra la LOMCE, les retallades i per una educació pública de qualitat.

Pàg. 16 i 17

Més enllà de les aules. El repàs més solidari Coneixem la realitat de mestres i professors que lluiten contra el fracàs escolar i per una educació més integradora també fora de les aules.

Pàg. 18 i 19 Eines per al professor. L’opinió de l’expert Entrevistem Enric Roca, Doctor en Ciències de l’Educació per la UAB i professor titular del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social d’aquesta universitat per conèixer com abordar el Trastorn per dèfcit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH) a l’aula.

Pàg. 20 i 21 Eines per al professor. Novetats editorials Pàg. 21 Eines per al professor. Recursos TIC Pàg. 22 Oci i viatges. Escapa’t a Portugal Pàg. 23 Els altres mestres Entrevista a Antoni Bassas, periodista.

Pág. 24

1

L’ENTREVISTA. ROSER SOLEy, dIREcTORA dE LA SETmANA dE LA fORmAcIó I EL TREbALL dE fIRA dE bARcELONA

“Ajudem a cercar el millor itinerari acadèmic possible per a cada estudiant” En un moment especialment mogut per al sector de l’educació (nova legislació, retallades, atur i perspectives laborals dels estudiants, etcètera), Roser Soley, directora de la Setmana de la formació i el Treball, ens parla de les novetats i reptes als quals s’enfronten les edicions d’enguany dels salons de l’Ensenyament i futura, la cita dels màsters i postgraus.

2

Raquel Ferreira / Foto: Cedida

Vivim un moment de canvi en molts aspectes, també en el marc legal amb la nova LOMCE, que està previst que entri en vigor, almenys en part, el curs vinent.

Com ha refectit aquesta realitat l’edició del Saló de l’Ensenyament d’enguany? Oferirà informació al respecte?

Això dependrà directament dels departaments d’Ensenyament i d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (a través de la Secretaria d’Universitats) que, com cada any, col.laboren amb el saló. Ambdós hi estaran àmpliament representats i proporcionaran la informació que se’ls sol.liciti tant als estudiants com a les seves famílies.

A més d’aquest, quins són els principals reptes als que s’enfronten tant el Saló de l’Ensenyament com el de Màsters i Postgraus?

Sens dubte, la crisi ha augmentat la necessitat de formar-se en disciplines concretes, amb sortides laborals globals i rendibles a curt termini. Al mateix temps, els estudiants no renuncien a les seves aspiracions vocacionals. És difícil compa-

ginar les diferents exigències, però és precisament per aquest motiu que la Setmana de la Formació i el Treball cada any afronta el repte d’informar i assessorar els joves mitjançant un servei d’orientació a càrrec d’experts d’Educaweb que, juntament amb el que ofereix el Departament d’Ensenyament, ajuda a cercar el millor itinerari acadèmic possible segons el perfl de cada estudiant.

Com està anant la participació d’empreses expositores aquest any?

Molt bé, comptarem amb més de 250 expositors entre Ensenyament, Futura i la Fira Internacional de l’Empresa Simulada; en total, un 16% més que l’any passat.

De quins sectors provenen els expositors?

El Saló de l’Ensenyament reuneix l’oferta d’estudis de Batxillerat, carreres universitàries, estudis superiors i complementaris, Formació Professional, art i idiomes, així com de serveis a l’educació. Futura, de la seva banda, presenta les propostes de les universitats públiques i

privades nacionals i internacionals, escoles de negocis, centres de formació contínua i col.legis professionals, que informaran sobre els programes de segon i tercer cicle que s’imparteixen tant a Espanya com a l’estranger.

Quines novetats ofereixen els salons d’enguany? En què consisteixen?

El Departament d’Ensenyament presentarà enguany una exposició sobre les habilitats adquirides pels alumnes de Formació Professional i mostrarà, a més, projectes d’emprenedoria duts a terme en diversos centres docents. Aquesta iniciativa té per objectiu fomentar l’esperit emprenedor dels estudiants a través d’un mòdul específc d’Empresa i Iniciativa Emprenedora (EIE) i, al mateix temps, prestigiar la formació professional donant a conèixer l’alta qualitat dels cursos a través d’activitats com el Catskills, el campionat de Catalunya de Formació Professional, en el que poden participar els millors alumnes de 29 ofcis (skills, habilitats en anglès).

També espais tradicionals, com ara l’Espai Ciència o l’àrea multimèdia oferiran diverses novetats amb l’objectiu d’apropar, d’una forma lúdica i interactiva, les disciplines científques als més joves i, al mateix temps, fomentar la vocació tecnològica dels estudiants.

I els idiomes, quin pes hi tenen?

En un mercat laboral globalitzat és obvi que els idiomes tenen cada vegada més pes; per això, l’Associació

de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE) coordinarà, en el marc del saló, un espai destinat exclusivament a l’oferta formativa relacionada amb els idiomes, proposant cursos i estades en diversos països.

En l’àmbit tecnològic, quines facilitats té el visitant a l’hora d’obtenir informació del Saló?

Hi estarà operatiu el portal Formacio365.cat, un servei d’informació acadèmica en línia que compta amb un buscador de centres i cursos dels expositors actiu tot l’any, i amb un servei d’orientació especialitzada que operarà durant els dies del saló.

Parli’m dels punts forts i activitats previstes a la Fira Internacional d’Empreses Simulades.

En el marc de la Setmana de la Formació se celebrarà la 11a Fira Internacional de l’Empresa Simulada que, organitzada per la Fundació Inform, oferirà l’oportunitat als alumnes formats segons el mètode SEFED (Simulació d’Empreses amb Finalitats Educatives) de posar en pràctica les habilitats adquirides aplicant els mateixos sistemes i eines d’una empresa real.

Què aporten aquests salons als joves que s’hi apropen per tal de tenir més eines per orientar el seu futur?

Aporten, no només de tota la informació necessària, sinó un servei d’orientació que fa que el saló es converteixi cada any en una cita obligada per a milers d’estudiants i les seves famílies a l’hora de fxar

quin pot ser el millor recorregut professional segons la persona.

A quin perfl respon el visitant del Saló de Màsters i Postgraus? I el del Saló de l’Ensenyament?

Futura es dirigeix a titulats superiors que desitgen ampliar els seus coneixements en segments específcs de formació o, fns i tot, canviar el rumb de la seva carrera laboral tot buscant noves sortides professionals que requereixin una preparació concreta de segon i tercer cicle. De tota manera, durant l’edició de l’any passat, la major part dels visitants que es van acostar a Futura eren joves estudiants d’últim curs de grau universitari que demanaven informació sobre la possibilitat de compaginar una futura especialització acadèmica amb la recerca activa de feina. El Saló de l’Ensenyament, en canvi, es dirigeix als joves que a partir dels 16 anys han d’escollir com fnalitzar el primer cicle dels seus estudis, així com a tots els que vulguin cursar altres de grau mitjà o superior.

A partir de quina edat o nivell educatiu creu que és útil visitar aquests salons?

A partir dels 15, per tenir temps sufcient per prendre la millor decisió de cara als estudis que es comencen als 16. D’altra banda, donat el canvi constant de les dinàmiques socials i laborals que s’han instaurat arran de la crisi, no hi ha una edat límit: sempre i quan es tingui interès i un títol superior vàlid, es pot buscar al saló el màster o postgrau més adequat.

3

EL món dE L’aLumnE

Visions de l’alumnat: cap a una mirada multidisciplinar L’alumne és el centre de la tasca educativa, per això, la visió que d’ell es tingui és clau per al desenvolupament de la feina del docent.

Elsa Bernat, Guillem Blancafort i Alba Subirats*

4

Des d’on mira la comunitat educativa l’alumne? Quins són els principis bàsics segons els quals regeix el seu criteri? Els professionals del món de l’educació tan aviat han de treballar amb alumnes provinents de classe mitjana-alta com amb joves en risc d’exclusió social, per tant, és mitjançant el treball en equip i l’experiència com poden aconseguir un acostament als joves de la manera més completa. I és que la intervenció efectiva passa per veure totes les cares del poliedre i per treballar en equip ajudantse els uns als altres a acostar-se a l’alumne.

Un dels principals temes que preocupa mestres i professors és l’alt percentatge de joves que abandonen els estudis obligatoris. L’informe sobre l’estat de l’educació que anualment publica la Fundació Jaume Bofll revela que, el 2013, a Catalunya un 24% de la població de 18 a 24 anys va abandonar el sistema educatiu sense haver superat ensenyaments secundaris obligatoris, doblant així el percentatge d’abandonament educatiu prematur que registra el conjunt de la Unió Europea (12,8%).

Què ho fa que aquests joves abandonin els estudis?

Les causes són diverses i és sabut que hi intervenen aspectes relacionats amb la motivació, l’entorn, el tipus de tasques que se’ls presenten, les eines i estratègies de què disposen per aprendre, les condicions socioeconòmiques, els referents que tenen al seu voltant, etcètera. Per tant, és més important que mai que aquests joves puguin comptar amb professionals que els guïn i els acompanyin en el procès d’aprenentatge i en el procès de construcció del seu futur professional. Professionals que siguin sensibles al moment vital del jove, que els tutoritizin en aquelles

situacions complicades on tot allò que els envolta trontolla i quan tot pot ensorrar-se. En aquest sentit, els joves han de poder comptar amb un recolzament i un seguiment constant que els ajudi, els faciliti i els motivi per seguir estudiant, de manera que es puguin plantejar amb fermesa i seguretat un itinerari formatiu on els estudis superiors hi tinguin cabuda.

I en aquesta tasca d’acompanyament als joves, és clar, no podem oblidar que la família ha de ser la primera col.laboradora. Ni pares, ni escoles, ni professionals poden anar per separat. L’educació dels joves ha de

ser coherent i, per tant, escola i famílies han d’anar en una mateixa direcció i exercir les seves funcions de manera complementària.

TIC, fraCàs esColar I moTIvaCIó En relació al problema del fracàs escolar lligat a la motivació, i tenint en compte l’aparició de les TIC en el panorama educatiu, sorgeix últimament la necessitat d’analitzar si aquests recursos digitals són un element motivador per als alumnes i si l’ús de l’ordinador dins l’aula és perjudicial per a l’ensenyament o no ho és.

Partint de la premissa que per aconseguir un aprenentatge efcaç l’alumne ha d’estar interessat en el material que cal treballar i ha de trobar plaer en l’activitat que realitzarà, podem afrmar que les eines TIC són un recurs que potencia l’atenció i la motivació de l’alumnat.

Per tant, les considerem com un element a tenir molt en compte de

cara a engrescar els joves, tot i matisant que aquests recursos, alhora, presenten una doble problemàtica, que és: d’una banda, el seu accés desigual i, de l’altra, la importància que l’entorn de l’alumne atorga al seu ús. I és que, un cop més, cal recordar que no podem deslligar l’alumne del seu entorn perquè, escola i societat són dos elements estretament vinculats.

Cal una vIsIó panoràmICa Finalment, volem recordar que per parlar de com la mirada cap a l’alumne pot condicionar el fracàs escolar hem intentat exposar la necessitat i la importància d’acostarnos-hi des de diferents perspectives. Sincerament creiem que només si tota la comunitat educativa caminem de la mà, amb equips multidisciplinaris, podrem guiar i acompanyar els nostres alumnes i garantir-los, així, el gaudi d’una bona trajectòria escolar.

només si caminem de la mà, amb equips multidisciplinaris, podrem garantir als nostres alumnes el gaudi d’una bona trajectòria escolar * Elsa Bernat Botton és sociòloga i Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat en l’especialitat de geografa i història (UB).

Guillem Blancafort Escofet és enginyer químic per la UPC i Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat especialitat en matemàtiques per la UPF. Alba Subirats Viñals és psicòloga i Màster en Avenços en clínica psicoanalítica amb infants i adolescents per la UB. 5

El món dE l’alumnE

La Teoria de les Intel·ligències Múltiples

Trencant amb els vells paradigmes d’ensenyament la intel·ligència, un concepte tan abstracte i tan difícil de precisar, ha estat objecte de múltiples i exhaustives classifcacions al llarg dels anys. la proposta del psicòleg Howard Gardner, formulada el 1983, va revolucionar, però, tots els conceptes preestablerts fns aleshores, proposant una innovadora concepció que fa trontollar les bases del sistema educatiu.

6

Marta Ferreira, psicòloga

L’acord majoritari avui dia entre els investigadors és el de considerar la intel·ligència com a una estructura unitària jerarquitzada a diferents nivells. Tot i així, l’àmbit de la recerca també ha gestat models alternatius, un dels quals, proposat l’any 1983 pel psicòleg, investigador i professor de la Universitat de Harvard, Howard Gardner, és l’anomenada Teoria de les Intel·ligències Múltiples (MI).

La Teoria MI és una innovadora concepció a les antípodes del corrent més generalista que entén la intel·ligència no com quelcom innat i fx que domina totes les destreses i habilitats de resolució de problemes, sinó com un conjunt d’intel·ligències localitzades en diferents àrees del cervell, interconnectades entre sí – tot i que també poden treballar de manera individual-, i amb la propietat de desenvolupar-se àmpliament si troben un ambient que els ofereixi les condicions necessàries. En els úl-

tims anys, aquesta teoria ha anat adquirint major rellevància, especialment en l’àmbit educatiu i escolar.

CombinaCió de CapaCitats Cognitives Així, Gardner proposa l’existència de set capacitats cognitives: la lingüística-verbal (imprescindible en escriptors, poetes i periodistes); la lògica-matemàtica (pròpia dels científcs); la corporal-cinestèsica (característica dels esportistes, artesans, cirurgians i ballarins); la musical (l’utilitzen cantants, compositors, músics i ballarins); l’espacial (la tenen els mariners, enginyers, cirurgians, escultors, arquitectes o decoradors), i la social, que es divideix alhora en interpersonal (es pot trobar en els bons venedors, polítics, professors i terapeutes) i intrapersonal (observable en psicòlegs, flòsofs i pensadors).

Darrerament, però, els educadors que treballen en projectes educatius basats en les Set Intel·ligències Múl-

tiples n’han incorporat una vuitena: la intel·ligència naturalista, que és la que demostren els biòlegs, geòlegs i oceanògrafs.

Segons Gardner, cada persona posseeix una quantitat diferent de cadascuna d’aquestes intel·ligències i és la manera com les combina el que genera múltiples formes individualitzades del comportament intel·ligent. Això es fa especialment patent en l’àmbit escolar, on malgrat la uniformitat del sistema educatiu, els alumnes mostren la seva individualitat a l’hora d’aprendre. Els actuals programes d’ensenyament, però, es concentren en el predomini de les intel·ligències lingüística i matemàtica, donant una mínima importància a altres formes de coneixement. Per aquesta raó, molts alumnes que no destaquen en el domini de les destreses acadèmiques tradicionals, no obtenen el rendiment exigit i fracassen en els seus estudis, suprimint, així, la resta dels seus talents. El mateix Gard-

ner va dir que la Teoria MI ofereix un conjunt d’eines als educadors amb què ajudar a desenvolupar les potencialitats individuals dels seus alumnes. Amb aquestes estratègies didàctiques, si l’alumne no comprèn el coneixement que se li està transmetent a través d’alguna de les intel·ligències que s’han escollit, existeixen almenys set camins diferents més per continuar intentantho. atendre les diferènCies individuals Howard Gardner recomana, per tant, atendre a les diferències individuals dels nens a les escoles i tractar d’individualitzar les avaluacions i els mètodes d’instrucció. A més, el psicòleg i investigador de Harvard insisteix a dir que no s’ha d’etiquetar als nens segons les seves preferències. Les intel·ligències, segons ell, són categories per distingir les diferències en les formes de representacions mentals, però no són útils per identifcar com són o no són les persones. D’aquesta manera, també critica la utilització abusiva

del test del Coefcient Intel·lectual, que se centra en gran mesura en les intel·ligències lingüística i lògicamatemàtica, infravalorant altres tipus de competències i assenyala, a més, que aquesta escala mesura el coneixement adquirit en un moment determinat (com a “coneixement congelat”) i qüestiona, per tant, la seva utilitat per a predir la capacitat d’una persona per aprendre, assimilar nous coneixements o resoldre nous problemes.

Així doncs, Gardner aposta per una visió més àmplia de l’educació, on els professors utilitzin diferents metodologies i un ventall més ampli d’exercicis i activitats per poder arribar a tots els alumnes, i no només als hàbils en les destreses de llenguatge i matemàtiques. I aconsella, tant a pares com a professors, esbrinar què és el que realment

interessa i apassiona a cada nen i potenciar-ho al màxim.

Finalment, és important remarcar que la proposta de Gardner no ha estat acceptada per molts acadèmics i professors i ha rebut crítiques de nombrosos psicòlegs. Malgrat això, aquesta Teoria de les Intel·ligències Múltiples ha impactat de manera notable en aquells que d’una o altra manera estan involucrats en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

I a moltes ciutats d’Europa, dels Estats Units, de Puerto Rico, les Filipines i Singapur han sorgit escoles encaminades a potenciar les diferents intel·ligències que posseeix l’individu. Són les anomenades “Escoles d’Intel·ligències Múltiples”, on en lloc de focalitzar l’ensenyament a través de les intel·ligències, emfatitzen l’ensenyament per a la intel·ligència.

Howard Gardner: psicòleg, investigador i professor de la universitat de Harvard, és director del projecte Zero i impulsor de la teoria de les intel·ligències múltiples (1983), per la qual va ser guardonat l’any 2011 amb el premi príncep d’astúries de les Ciències socials.

Les intel·ligències múltiples Capacitat cognitiva Lingüística-verbal Lògica-matemàtica

Corporal-cinestèsica Musical

Habilitats

Tasques per treballar-la

Ús efcaç de les paraules, manipulant l’estructura o sintaxis del llenguatge, la fonètica i la semàntica.

Aprenentatge d’altres idiomes.

Redactar històries; llegir; jugar amb rimes i embarbussaments; fer mots encreuats.

Ús efcaç de nombres, relacions i patrons lògics, així com funcions i abstraccions d’aquest tipus.

Càlculs numèrics; estadístiques; resolució de problemes aritmètics; experiments.

Ús efcaç del mateix cos per expressar idees i sentiments.

Coordinació, equilibri, força, fexibilitat, velocitat, habilitats propioceptives i tàctils.

Activitats esportives; dansa; expressió corporal; treballs manuals; execució d’instruments.

Percebre, distingir, transformar i expressar el ritme, timbre i to dels sons musicals.

Identifcar, reconèixer, crear i reproduir sons i cançons.

Apreciar amb agudesa la imatge visual i espacial. Representació gràfca d’idees. Sensibilitat al color, la línia, la forma, la fgura, l’espai i les seves interrelacions.

Utilització de gràfcs, esquemes, quadres, mapes conceptuals i mentals, plànols i croquis; comprendre un mapa; orientar-se en un espai; imaginació de la disposició d’uns mobles en un espai determinat; predicció de la trajectòria d’un objecte mòbil; desplaçaments per un edifci o una localitat.

Distingir i percebre estats emocionals i signes afectius dels altres.

Respondre de manera efcaç a aquests signes.

Treball en equip; tasques de negociació; tasques de comunicació; liderar alguna activitat.

Autointrospecció, tenir una autoimatge encertada.Autodisciplina, automotivació, comprensió, amor propi.

Tasques de refexió i de raonament; fer de conseller dels seus parells.

Distingir, classifcar, i utilitzar elements del medi ambient, objectes, animals o plantes.

Observar, experimentar, refexionar i qüestionar-se l’entorn.

Activitats amb animals i plantes; investigació d’algun element del medi natural; sortides a indrets naturals.

Espacial

Interpersonal Intrapersonal

Naturalista

7

INFORME PSICOTERÀPIA

Jo he anat al psicòleg (i hi tornaré a anar)

8

Encara que sembli mentida, avui dia, vivim en una societat que no ha estat capaç d’acceptar totalment la teràpia. Parlem constantment de sentiments i els diaris van plens d’articles sobre la gestió intel·ligent de les emocions, però no som capaços de dir en veu alta que anem al psicòleg i, encara menys, recomanarho als nostres amics i coneguts. En ple segle XXI, visitar el psicòleg és vist com un últim recurs reservat a persones que estan realment malament, persones trencades emocionalment, o fns i tot, per a gent boja.

En aquest article trenquem vuit mites sobre les psicoteràpies.

Anna San, psicòloga de Centre Suport

Mite núM. 1: La teràpia és per a gent amb probLemes greus Algunes persones creuen que per visitar a un psicoterapeuta s’ha de patir un trastorn mental greu. De fet, per exemple, la majoria de les parelles espera una mitjana de sis anys abans de buscar ajuda –i en el món de la psicologia, l’espera pacient només exacerba els pro-

blemes i els fa molt més difícils de resoldre. En realitat, però, hi ha moltes i variades raons per les quals la gent visita un terapeuta.

Segons la Dra. Ryan Howes, Ph.D, psicòloga clínica a Pasadena, CA , “la gent busca ajuda per fer front als trastorns mentals, però també, per fer front a les difcultats del dia a dia, a problemes en les relacions, gestió de l’estrès, per conviure amb el dolor, esbrinar qui són i, al capdavall, per aprendre a viure la

vida i gaudir-ne al màxim. (...) No hi ha d’haver vergonya en el desig d’una vida millor”, afrma la facultativa.

Mite núM. 2: eLs terapeutes són tots de La New Age És cert que la majoria de terapeutes són encoratjadors i empàtics i que alguns models de teràpia emfatitzen el suport més que altres, però no tots els tractaments funcionen

d’aquesta manera. El fet de reforçar els punts forts de les persones en lloc de donar constantment voltes sobre allò que no fem prou be no vol dir que els terapeutes no desafïn i eduquin els seus pacients quan cal.

Mite núM. 3: La teràpia és sentit comú Sovint se sent que el tractament és inútil. Els defensors d’aquesta idea argumenten que els terapeutes l’únic que fan és aplicar les lleis del sentit comú. Però, el sentit comú és la saviesa a la qual tots tenim accés, mentre que la psicoteràpia dona insight. És a dir: permet conèixer-se a un mateix, dóna una saviesa que és exclusiva del pacient i no accessible a la resta de la gent.

Mite núM. 4: La teràpia és innecessària quan es pot parLar amb bons amics En la nostra cultura hi ha la creença

generalitzada que un bon amic pot substituir la teràpia. Sempre defensarem que el recolzament social és important, que els amics donen amor incondicional i un suport i acompanyament molt valuós, però no seria just esperar que la nostra salut mental depengui dels nostres amics i d’allò que ells ens aporten.

Els amics moltes vegades no poden -ni saben- com ajudar-nos. Així, la teràpia és quelcom molt diferent de les relacions amicals i familiars.

D’una banda, els terapeutes som professionals altament capacitats que hem passat anys aprenent i practicant i estem entrenats per fer la nostra feina. De l’altra, les relacions amb amics i familiars són recíproques: unes vegades parlem de les nostres coses i d’altres, de temes que els preocupen a ells. En canvi, cada sessió de teràpia està exclusivament dedicada al pacient, de manera que aquest pot deixarse anar i ser autèntic.

Finalment, la teràpia és confdencial.

Els terapeutes estem obligats per llei al secret professional (amb algunes excepcions). Per a algunes persones, aquest únic fet de conservar l’anonimat i protegir la seva intimitat fa que la teràpia valgui la pena.

Mite núM. 5: La teràpia és moLt cara Lamentablement, en aquest moment de crisi són moltes les persones que no tenen accés al tractament per una qüestió econòmica. Malgrat això, hi ha una àmplia gama de preus pel que fa als honoraris dels terapeutes i, fns i tot, alguns professionals estan oferint els seus serveis de manera gratuïta en col·laboració amb els ajuntaments i institucions.

10

Mite núM. 6: eLs terapeutes només poden ajudar si eLLs han experimentat La mateixa situació Hi ha la creença comuna que, per d’ajudar veritablement a algú, s’han

d’haver experimentat i superat les mateixes difcultats que l’altra persona. Si no és així, es creu que un no serà capaç de comprendre i proporcionar una solució reeixida. En la nostra experiència, però, sabem que quan el pacient vol que el seu terapeuta hagi resolt els mateixos problemes que ell, ho fa més per un desig de ser entès i de compartir que no pas per la necessitat de rebre un bon diagnòstic i un tractament adequat. Però compartir experiències similars és només un camí cap a l’enteniment. La majoria de terapeutes tenim l’educació, la formació i l’experiència necessàries per abordar els problemes que els pacients porten a les consultes i, si en algun cas considerem que no som el professional adient, saben com i quan derivar el cas cap a un altre especialista.

Mite núM. 7: La gent que va a teràpia són UdL_Mondocent2014.pdf 1 03/03/14 persones dèbiLs i febLes11:39 Si aquesta premissa fos veritat,

aleshores consideraríem que els alumnes i els universitaris que van a l’escola són massa dèbils per aprendre pel seu compte? De la mateixa manera, les persones que van al metge són massa febles per curar-se sense ajut? Per descomptat que no!

Lamentablement, tenir problemes emocionals -o cognitius- és vist com una falta moral o com un defecte del caràcter. Ser capaç d’identifcar els propis problemes i ser prou valent per reconèixer-los i buscar ajuda és vist com una feblesa, de manera que el tractament tendeix a ser estigmatitzat com una solució per a persones inestables. Però succeeix precisament el contrari: la recerca d’ajuda per als propis problemes vol dir que un s’està responsabilitzant de la seva vida i està prenent decisions per millorar. Demanar ajuda, a més, sovint requereix més força i valentia que no pas esperar passivament a que les coses s’arreglin pel seu compte o a que algú decideixi per nosaltres.

A més, cal recordar que grans personalitats d’èxit -polítics, directius, o

esportistes d’elit- han tingut l’ajuda d’entrenadors i psicòlegs.

Mite núM. 8: eLs terapeutes trien aquest camp per resoLdre eLs seus propis probLemes La majoria de terapeutes tenen una raó personal per escollir aquesta feina: des d’haver tingut una bona experiència com a pacient, passant per una profunda curiositat sobre els temes psicològics o perquè es té una passió per ajudar els altres.

Però sigui quina sigui la motivació inicial, l’objectiu fnal de tots és ajudar i curar els pacients. Si un terapeuta no és capaç de fer de la curació del seu pacient la seva principal prioritat, aleshores probablement no gaudeixi o no tingui èxit com a terapeuta.

Per acabar, un consell: recordeu que cada terapeuta és diferent, per tant, si un pacient no se sent còmode amb un psicòleg, pot i n’ha de buscar un altre fns que trobi el terapeuta ideal per a ell.

11

la vida als centres

El repte de la prevenció de la violència de gènere la violència de gènere és, avui dia, un dels principals problemes socials i, lamentablement, està present, també, entre les i els adolescents i en els centres educatius. dur a terme accions per a prevenir-la és, per tant, un dels reptes del sistema educatiu.

PUCVG-Grup de Dones CREA-SAFO, UB

Casos com els de Maore, assassinada a Ripollet l’any 2008 per dos 12

dels seus companys de classe; Marta del Castillo, assassinada l’any 2009 a Sevilla; o Avellaneda, assas-

sinada a fnals del 2011 a Madrid són, entre d’altres, alguns dels exemples més destacats pels mitjans de comunicació de l’existència encara avui dia de violència de gènere entre les i els adolescents del nostre país. Aquesta dura realitat, però, no sempre ha estat prou reconeguda i treballada en els centres educatius. I és que, tot i que la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere defneix directrius per lluitar contra aquesta xacra, com la formació inicial dels i les futures mestres (art. 7), la majoria de centres educatius de l’Estat espanyol no treballen de manera específca la violència de gènere.

En aquest context, es fa urgent intervenir en la prevenció de la violència de gènere. Des del Grup de Dones CREA-SAFO del Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Su-

peradores de Desigualtats de la Universitat de Barcelona portem més de 20 anys investigant la violència de gènere. Així, la investigació pionera del sociòleg i pedagog, Jesús Gómez, en què estableix les bases de la línia de socialització preventiva de la violència de gènere, parteix de les teories socials que demostren que l’amor i l’atracció són socials i que, per tant, el fet de patir violència de gènere o no patir-ne depèn de com l’individu s’hagi socialitzat en els models amorosos i d’atractiu. Segons la recerca de Gómez, hi ha una socialització generalitzada (tot i que no única ni exclusiva) que vincula l’atracció i la violència. I és que socialment es promou de forma generalitzada que aquells models dominants i/o violents són més atractius, mentre que els models igualitaris són convenients, però no excitants.

La socialització preventiva de la violència de gènere defensada pels

sociòlegs, Ramon Flecha i Núria Puigvert, planteja, per tant, que s’ha de treballar per buidar d’atractiu la violència i, en canvi, dotar d’atractiu els models igualitaris. Com fer-ho?

Doncs, per començar, potenciant l’ús d’un llenguatge del desig on es promogui i s’estengui de forma generalitzada l’atracció cap als models igualitaris. Una atracció que, en realitat, ja existeix, però que ni es fa visible, ni es transmet en la socialització majoritària.

Per aconseguir-ho, però, la socialització preventiva requereix la participació de totes les interaccions socials: professorat, famílies i tota la comunitat educativa. En alguns centres, això es concreta amb la posada en marxa d’un model comunitari de resolució de confictes on hi participa tot el col.lectiu, perquè tots són necessaris per resoldre els problemes i prevenir la violència de gènere.

13

ACTUALITAT DOCENT

El sistema educatiu, un canvi rere l’altre

14

L’últim és la LOMCE, la polèmica llei del ministre Wert que ja ha estat aprovada al Congrés dels Diputats i que s’ha de començar a aplicar el curs vinent. Entre les mesures més criticades hi ha l’establiment del castellà com a llengua vehicular i la conseqüent eliminació de la immersió lingüística.

Ariadna Cortés

L’educatiu és un dels àmbits de la societat que pateix canvis més sovint. De fet, es pot dir que des de l’arribada de la democràcia a l’Estat espanyol, cada generació ha estudiat sota una llei d’educació diferent. Així, els pares dels actuals alumnes de Primària, que després cursaran l’ESO i, si s’escau, Batxillerat, van estudiar EGB, BUP i COU. I ara, malgrat que el nom de cada etapa no variarà, el sistema educatiu espanyol s’enfronta a un nou canvi, la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). Tot

i presentar-se com una reforma de la norma que està en vigor (LOE, 2006), la LOMCE suposarà de facto una nova llei educativa, la setena de la democràcia.

Després de diverses vagues del sector i discrepàncies dins del propi PP, el Congrés va aprovar la LOMCE el passat novembre amb els únics vots favorables del partit del Govern. A fnals de gener, però, el ministre d’Educació i impulsor de la reforma, José Ignacio Wert, va accedir a retardar-ne el calendari de desenvolupament a causa de la pressió del conjunt de les comu-

nitats autònomes, incloses les del PP, que reclamen més temps per adaptar els plans educatius. Així, de moment només s’impulsaran els programes de Primària i d’FP Bàsica, que han d’aplicar-se a partir del setembre, i s’aplacen els de Secundària i Batxillerat, que no s’utilitzaran fns el curs 2015-2016.

I mentre l’anomenada Llei Wert fa el seu camí, les cinc comunitats autònomes no governades pel PP -Catalunya, País Basc, Andalusia, Astúries i Canàries- la rebutgen i asseguren que és impossible posar-la en marxa el curs vinent.

Eliminació de la immersió lingüística Les claus de la LOMCE Els següents són alguns dels canvis que introdueix la nova llei: Canvis a seCundària: els alumnes de tercer d’ESO començaran a escollir assignatures optatives orientades cap a l’FP o el Batxillerat, i també podran triar entre dos nivells diferents de matemàtiques.

A quart, els estudiants ja se separaran entre els que volen fer Batxillerat o FP, tot i que tindran assignatures comunes. Els alumnes hauran de repetir curs amb tres assignatures suspeses si dues d’aquestes són matemàtiques i llengua. religió i Ciutadania: desapareix la matèria d’Educació per a la Ciutadania creada amb la reforma del 2006 i es crea una altra assignatura alternativa a la de Religió, que s’anomenarà Valors Socials i Culturals a Primària i Valors Ètics a Secundària. Tant Religió com l’alternativa, que es podran cursar simultàniament, seran avaluables i la nota comptarà per a la mitjana del curs. nova FP: la llei crea la Formació Professional Bàsica, un programa que es presenta com una alternativa de dos anys a la ESO i que els equips docents recomanaran als estudiants amb més difcultats que tinguin, com a mínim, 15 anys. Els alumnes que aprovin aquests cursos tindran accés directe a l’FP de grau mitjà i podran presentar-se a la revàlida de l’ESO per obtenir el títol. reCuPeraCió de la revàlida: hi haurà una avaluació al fnal

de Primària, ESO i Batxillerat, a més d’una prova a 3r de Primària per a la detecció precoç de problemes d’aprenentatge. Aprovar els exàmens d’ESO i Batxillerat, que estaran dissenyats pel Ministeri d’Educació, serà obligatori per obtenir els títols corresponents. La selectivitat desapareix, però les universitats tindran la possibilitat de realitzar proves d’accés.

Pèrdua de ComPetènCies de les autonomies: el govern central decidirà el contingut de les matèries troncals de Primària, Secundària i Batxillerat, i per a quasi tota la resta fxarà els objectius i criteris d’avaluació. La Llei Wert augmenta la capacitat del govern central per a fxar el 65% dels continguts a les comunitats amb llengua coofcial i el 75% a la resta, el que implica que les autonomies perden capacitat de decisió. més Pes Per al direCtor, menys Per al Consell esColar: l’administració guanya pes en la designació dels directors i tindrà més del 50% dels vots en detriment dels representants del centre. Així, augmenta el control institucional dels centres i disminueix el pes del Consell Escolar, que amb la nova llei perd força competències. Els directors, en canvi, reforcen el seu paper: podran establir requisits per als professors que vagin al seu centre i vetar candidats.

el model lingüístic que proposa la lomCe és un dels punts que més polseguera ha aixecat, especialment a Catalunya. la Llei Wert diu que “les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà, llengua vehicular a tot l’estat, i en la resta de llengües coofcials en els territoris respectius”. aquest punt entra en contradicció tant amb l’estatut com amb la llei d’educació de Catalunya (leC), que estableixen que el català és la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge. a més, a banda d’eliminar la immersió lingüística, la lomCe contempla que si un alumne sol·licita estudiar en castellà, la generalitat haurà de pagar-li el col·legi privat en cas que no hi hagi centres públics o concertats a la zona que ofereixin aquesta opció. la qüestió de l’escolarització en castellà a Catalunya, però, té un llarg historial als tribunals ja abans de la lomCe. l’última novetat és una resolució del tribunal superior de Justícia de Catalunya (tsJC) del passat gener que obliga a cinc centres a garantir un mínim del 25% de classes en castellà arran de la denúncia de cinc pares. el govern de la generalitat, de manera coordinada amb els centres afectats, ha presentat davant del tsJC el recurs contra les interlocutòries del propi tribunal.

15

ACTUALITAT DOCENT

L’ensenyament, en peu de guerra

16

La mobilització del sector educatiu contra la LOMCE i les retallades i per una educació pública i de qualitat és constant. La propera cita, una setmana de lluita del 22 al 29 de març.

Ariadna Cortés

Els canvis en el sistema educatiu impulsats durant els últims anys des del Govern central i des de la Generalitat, juntament amb les retallades de pressupost executades per ambdues administracions, han despertat el rebuig de bona part del sector de l’ensenyament, que viu en un estat de mobilització constant. Una de les darreres accions de la comunitat educativa va tenir lloc a mitjan febrer, quan van exigir al Govern de la Generalitat i al Parlament que liderin de manera coordinada el boicot contra la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE). Ho van fer a través del Marc Unitari de la

Comunitat Educativa (MUCE), una plataforma que agrupa entitats educatives, els principals sindicats de l’ensenyament i les associacions de pares dels alumnes.

La també anomenada Llei Wert genera polèmica des que era tan sols un projecte. El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, la defensa argumentant que reduirà l’abandonament escolar i l’atur juvenil -dos grans problemes a Espanya-, i que és més efcient econòmicament que la llei vigent. El MUCE, però, la titlla d’innecessària, recentralitzadora, mercantilista i segregadora en un manifest. “És una autèntica contrareforma educativa imposada

des d’una majoria absoluta cada cop més deslegitimada, tramitada d’esquenes a la comunitat educativa i que atenta contra el model d’escola pública democràtica, laica, integradora i inclusiva que hem construït en els últims 35 anys”, sentencia el document.

En l’àmbit institucional, a Catalunya també són majoria les veus contràries a la nova llei. Així, el juny del 2013, CiU, PSC, ERC, ICV i CUP van aprovar una proposta de resolució presentada pel MUCE contrària a aquesta reforma. A més, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, l’ha rebutjat públicament i recentment ha demanat que es freni la seva aplicació -prevista per al curs

vinent- per considerar-la “precipitada i imposada”. Des del MUCE, però, matisen que Rigau “només s’ha referit a unes parts de la llei -la llengua i la recentralització-, però no n’ha fet una anàlisi pública global”, segons ha afrmat Jaume Aguilar, portaveu de la plataforma i president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, que, alhora, ha puntualitzat que “nosaltres rebutgem la llei en el seu conjunt, no només una part”.

En la mateixa línia, Ana Elvira Sánchez, portaveu del sindicat USTEC-STEs, recorda que els centres demanen al Departament d’Ensenyament “directrius concretes d’actuació davant la LOMCE”, ja que si no hi ha un suport clar del Govern, l’hauran d’aplicar. “El problema és que”, continua Sánchez, “la LEC ja contempla alguns dels canvis que inclou la LOMCE, com l’augment del poder dels directors dels centres o l’equiparació de l’escola pública amb la concertada”, diu referint-se a la Llei d’Educació de Catalunya, aprovada el 2009. “Per tant”, apunta la portaveu d’USTEC-STEs, “la LOMCE no li està del tot malament a la Generalitat”. De moment, el MUCE no ha rebut resposta a la seva petició, però confrmen que continuen treballant amb els partits que van votar a favor de la seva proposta.

Stop retallades Mentrestant, el sector no abaixa la guàrdia i està preparant una setmana de mobilitzacions pels pròxims 22 al 29 de març contra la LOMCE, “però també en contra de les retallades del Departament d’Ensenyament”, destaca Aguilar. I és que segons CCOO, el pressupost de la conselleria d’Ensenyament per al 2014 és un 22% més baix que el de fa quatre anys. Així, la despesa per alumne s’ha reduït en uns 1.000 euros anuals respecte al 2010. Per contra, el sindicat denuncia que els fons destinats a l’escola concertada han augmentat quasi un 5% respecte al pressupost del 2012. A més, a aquestes retallades se’ls hi han

els docents demanen que se substitueixin els professors des del primer dia i amb tota la remuneració, que disminueixin les ràtios d’alumnes per classe i que es potenciïn les beques

de sumar les iniciatives del Govern central, com haver apujat en un 66% les taxes universitàries a Catalunya el 2012, una mesura que va comptar amb el vistiplau de la Generalitat.

La setmana de lluita, que coincidirà amb una vaga de 48 hores convocada pel Sindicat d’Estudiants a nivell nacional, culminarà amb una manifestació el dia 29. Entre les demandes, hi ha que se substitueixin els professors des del primer dia i amb tota la remuneració, que disminueixin les ràtios d’alumnes per classe i que es potenciïn les beques per als llibres i les places d’FP i l’educació per a adults. També aproftaran aquests dies per denunciar l’estratègia del Departament d’Ensenyament de prioritzar el tancament de línies d’escoles públiques. “La Generalitat està decidint ja quines línies de Primària de la pública tanca, en canvi amb la concertada esperaran a que acabi el període de preinscripció per veure on hi ha baixa demanda”, critica Àlex Castillo, president de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC). “Això sempre ha funcionat així, i nosaltres demanem que es decideixi després de la preinscripció en ambdós casos

per no condicionar les famílies”, explica. La FaPaC està recollint dades sobre la qüestió a través del seu portal web, i alerta que darrere l’eliminació de línies sovint hi ha la intenció de tancar el centre.

Una IlP Per Una nova lleI edUcatIva Paral·lelament a les mobilitzacions més visibles, l’Assemblea Groga -un moviment social que aglutina docents, estudiants i famílies- està preparant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per elaborar una nova llei educativa alternativa a la LOMCE i a la LEC. L’eix central d’aquesta norma serà l’aposta per “una educació pública, catalana i transformadora”, explica Ramon Font, un dels membres. “Volem una xarxa pública a la que tothom tingui accés, que desapareguin els concerts, places sufcients i gratuïtes a les escoles bressol, beques salari per als estudiants universitaris i que els centres tinguin un funcionament més democràtic”, diu Font enumerant alguns dels punts que recollirà el document que preparen. L’Assemblea Groga té previst presentar públicament la ILP a l’abril, validar-la i començar a recollir signatures.

17

Més enllà de les aules

El repàs més solidari O com mestres i professors lluiten contra el fracàs escolar i per una educació més integradora també fora de les aules. us presentem els docents més solidaris.

Emma Bouisset

18

Segons l’Anuari 2013. L’estat de l’educació a Catalunya publicat per la Fundació Jaume Bofll, des del 2008, a Catalunya l’abandonament educatiu prematur s’ha reduït en un 9,2% i el nombre d’alumnes que han obtingut l’ESO s’ha incrementat un 2,1%. Aquestes dades positives refecteixen una millora en el nostre panorama educatiu i, sens dubte, són una conseqüència directa del paper que ha jugat el professorat català en els darrers anys. Un col·lectiu que, malgrat les difcultats afegides per l’actual context de retrocessos en les seves condicions de treball, ha seguit lluitant en defensa d’una educació (pública) de qualitat.

Des de l’inici de la crisi, però, els docents no només han hagut d’assumir més hores de docència setmanal, ràtios més elevades d’alumnes a les aules i menys personal de suport als centres -percebent, a sobre, menys salari. Sinó que, a més, han hagut d’assistir, impotents, a l’augment de la vulnerabilitat social al nostre país, un fenomen que no ha fet altra cosa que augmentar en els darrers sis anys i que suposa, ara sí, una autèntica amenaça –potser la més gran de totes- per a l’educació. Fa tres anys, per exemple, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) calculava que la taxa de risc de pobresa infantil havia passat del 17,6% l’any 2008 al 26,4%, el 2011.

O el que és el mateix: un de cada quatre nens catalans vivia sense les condicions adequades per al

seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social, un dret reconegut per la Convenció sobre els drets de l’infant de les Nacions Unides. Tenint en compte que, tal com subratlla l’anuari de la Fundació Jaume Bofll, “pobresa i abandonament educatiu prematur són dues realitats que estan associades”, això són molts –massa- infants abocats al fracàs escolar.

Per sort, la batalla no està perduda del tot i malgrat les retallades i les difcultats afegides per aquesta crisi que sembla no tenir aturador, cada cop són més els mestres i professors d’arreu del territori que s’engresquen a participar en accions de voluntariat per, en la mesura de les seves possibilitats, contribuir a minimitzar aquestes desigualtats educatives, siguin les que siguin i vinguin d’on vinguin.

Heus ací, tres exemples.

Per a Petits i grans En Carles Piquer és professor d’anglès de Secundària i fa dos anys que és voluntari al Taller de Reforç escolar de l’oenagé Bona Voluntat en Acció, al barri del Poble Sec, a Barcelona, on, tots els divendres, precisament quan la setmana lectiva toca a la seva f, dedica dues hores a ajudar diversos nens del barri que cursen 3r, 4t i 5è de Primària a fer els deures del cap de setmana. Una ajuda que, tot i no ser sufcient –“l’espai on treballem és petit i dues hores setmanals són poques”, explica el Carles, sí que permet “millorar la seva integració

i ajudar-los en les difcultats acadèmiques; a més, els nens s’ho passen bé i conreen amistats i jo em sento bé pel fet d’ajudar en una iniciativa social de barri”, afegeix.

I és que “la majoria dels alumnes que venen a les classes de reforç són flls d’immigrants pakistanesos i marroquins de perfl socioeconòmic baix –l’ONG també funciona com a Banc d’Aliments i ofereix tallers laborals per facilitar l’accés al mercat de treball-, i alguns no tenen ni taula a casa per fer els deures”, es lamenta Françoise Leger, la coordinadora del reforç escolar. “Fins l’any passat també hi teníem adolescents, però som molts –fns a 25 nens i nenes alguns dies- i era una mica caòtic; ara només tenim nens de Primària”, reconeix.

A gairebé 70 km de Barcelona, la Laura Vilaprinyó, mestra d’Educació Musical, flòloga catalana i Màster en Formació de professorat de Secundària i Batxillerat –actualment, però, a l’atur-, treballa com a voluntària a la Creu Roja d’Igualada impartint classes de català a persones nouvingudes. “Coneixia la Creu Roja des de sempre, però em vaig posar en contacte amb ells l’estiu del 2011 i ara dedico una hora setmanal a donar classes de català a quatre alumnes entre 20 i 40 anys.

Són classes on intento potenciar les activitats de llengua oral que els permetin interactuar entre ells, i treballo la diversitat donant importància i temps per fer tasques on puguin parlar dels costums i trets dels seus països d’origen”, comenta la Laura, per a qui aquesta activitat és agraïda perquè “m’aporta experiència com a professora i enriquiment personal pel que suposa treballar amb persones de diferents procedències i amb diferents interessos”. Alhora, però, reconeix que el treball amb adults i la gestió de la diversitat comporten certes difcultats: “Els alumnes no són gaire regulars pel que fa a l’assistència i això difculta que tots puguin avançar a un mateix ritme.

I també difculta la planifcació de les classes”. Tot i així, espera que la seva feina els ajudi a aprendre i “que

trobin l’ajuda que necessiten i que el curs els sigui útil”.

Actualment, Creu Roja Anoia imparteix classes de català i castellà a 37 alumnes entre 18 i 60 anys que, generalment, són persones amb poc recursos. “Alguns venen fns i tot d’altres municipis perquè, bàsicament, necessiten aprendre la llengua”, explica Sílvia Grados, coordinadora d’aquesta institució. “Amb aquests cursos esperem oferir-los un servei perquè es puguin integrar a l’hora de comunicar-se tant en català com en castellà”, afegeix.

Jubilats ben actius Per “reforçar els coneixements escolars i l’adquisició d’uns valors humans que no tenen gaire assolits” i permetre als seus estudiants “un avançament positiu que els serveixi per obrir les seves ments i per adquirir uns hàbits d’estudi útils per a la vida”, la Maria Rosa Pi, 72 anys i mestra de català de Primària ja jubilada -va exercir durant 44 anys a l’Escola del Carme de Sabadell- fa de voluntària a l’Associació Juvenil Esquitx d’aquesta ciutat, un dels Centres Oberts adscrits a la Fundació Pere Tarrés. I és que l’experiència és un grau i, malgrat haver abandonat ofcialment les aules, la Maria Rosa vol sentir “que encara tinc un paper dins la societat”. Per això, tres

els alumnes fan els deures i adquireixen hàbits d’estudi; a més, treballen valors humans i conreen amistats hores per setmana s’ocupa d’ajudar tres nens de 5, 11 i 12 anys a fer els deures, però, al mateix temps, “treballem valors humans”, puntualitza.

Els seus alumnes (els de l’Esquitx, perquè la Maria Rosa també fa de voluntària en geriàtrics) vénen de famílies immigrants “que no estan del tot integrades a la nostra cultura i necessiten orientació i adquirir vocabulari i hàbits de treball”. Una situació de la qual són molt conscients a l’Esquitx, on, tal com reconeix Sergi Asensio, coordinador de l’entitat, “vam plantejar el voluntariat sobretot a mestres jubilades perquè tenen tota una trajectòria professional que poden aportar com a eina de transformació social”.

Una transformació social que, gràcies al treball de la Maria Rosa, però també de la Laura, del Carles i de tots els docents i voluntaris que lluiten per una educació de qualitat i contra el fracàs escolar tant dins com fora de les aules està, cada dia, una mica més a tocar.

19

EINES PER AL PROFESSOR. L’OPINIó dE L’EXPERT

“Tots els alumnes són diferents; l’alumne amb TDAH és un més” Entrevistem Enric Roca, doctor en Ciències de l’Educació per la UAB i professor titular del departament de Pedagogia Sistemàtica i Social d’aquesta universitat per conèixer com abordar el Trastorn per dèfcit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TdAH) a l’aula.

20 Emma Bouisset / Foto: Cedida

Existeix realment el TDAH o només estaríem parlant –tal com han defensat últimament algunes veus discrepants- d’alumnes més moguts i impulsius que s’avorreixen a les classes?

D’alumnes moguts, disruptius, que tenen necessitat de fer-se veure o, simplement, moure’s n’han existit sempre a les aules i molts d’ells no tenen cap trastorn específc. Cal diferenciar. Ara bé, això no vol dir que no existeixin nens i nenes la conducta dels quals, per les seves característiques i després d’un diagnòstic precís elaborat per professionals, encaixi dins d’un dels denominats trastorns d’aprenentatge, entre el quals se situa el TDAH, que té una prevalença –segons alguns especialistes– entre el 3% i el 8% de la població infantil.

Què és exactament el TDAH? El TDAH és un trastorn de tipus neurobiològic multifactorial i on confuirien tant causes hereditàries com ambientals. En neuroimatge

es poden detectar algunes anomalies funcionals en les àrees cerebrals executives i vinculades als processos d’atenció. També es relaciona amb la regulació de determinats neurotransmissors (dopamina i noradrenalina). Mostra una elevada heretabilitat (76%).

En quina mesura pot arribar a condicionar el desenvolupament acadèmic de l’alumne? És greu?

Aquest trastorn es sol manifestar per processos d’inatenció a la classe, impulsivitat i hiperactivitat i també en les funcions executives.

Això és, baixa memòria de treball i de fexibilitat mental, problemes a l’hora de planifcar les tasques i difcultats per inhibir respostes, és a dir, per rectifcar sobre la marxa, aprendre dels errors, poc sentit crític, etcètera. Qualsevol que conegui allò que es valora a l’escola, en relació al comportament i als hàbits de treball que s’espera d’un alumne, pot comprendre que aquestes difcultats posaran el nen o nena en una situació incòmoda a les aules, cosa que, a la vegada, farà difícil la seva adaptació escolar i el seguiment amb normalitat del currículum i de les exigències normatives de l’escola.

I quins són els senyals que han de posar en guàrdia mestres i professors? Quan ha de saltar l’alarma?

Quan es donen alhora processos d’inatenció continuada, difcultats en les relacions socials, problemes de conducta, baixa autoestima, manca de planifcació... i aquest conjunt de fenòmens són persistents en el temps i tenen lloc, també, en altres àmbits no escolars. Aleshores seria aconsellable demanar un diagnòstic als especialistes. Davant d’un trastorn d’aprenentatge sempre és més convenient disposar del diagnòstic com més aviat millor per poder fer una intervenció precoç.

Posem-nos en la pell d’un professor amb un alumne amb TDAH a l’aula. Què pot fer el docent?

Quines són les seves eines?

Una vegada hi ha el diagnòstic, normalment en l’informe s’inclouran algunes recomanacions d’actuacions per a les famílies i per l’escola. El mestre faria bé de tenir l’alumne amb TDAH a les primeres fles de la classe o a prop per poder-lo anar pautant de forma continuada, encara que només sigui de forma no verbal. Cal una supervisió constant de les tasques per evitar el desànim

i anar fent petits pactes que ajudin a mantenir l’atenció en temps curts però consensuats i, així, anar aconseguint petits èxits i avenços que reforcin l’autoconfança i l’autoestima de l’alumne. Per part del mestre, cal anticipar-se a les conductes d’inatenció o disruptives del nen o nena i actuar abans per evitar-les. Les activitats de classe i les tasques de deures cal fraccionar-les per adaptar-se als seus llindars de manteniment de l’atenció i de la concentració. A vegades, la presència d’un rellotge davant de l’alumne l’ajuda a mantenir l’atenció durant el temps pactat. I sempre cal felicitar-lo i reforçar-lo positivament en tots els seus avenços, encara que siguin petits i reiteratius.

Perquè no tot s’arregla amb medicació, és clar.

La medicació només està indicada en determinats casos i depenent dels seus resultats. En tot cas, el que sí està indicat sempre (amb medicació o sense) és la psicoeducació amb pautes específques per a la família i el propi nen amb TDAH. Aquesta

educació ajudarà a la família a gestionar la conducta del fll/a i a aquest li donarà pautes d’autoinstrucció també conductual. Al marge que pugui estar indicada una teràpia cognitiva i conductual específca.

Per acabar, com ho podem fer per no segregar?

Pel que fa al tema de la segregació, cal tenir en compte que un alumne amb TDAH representa el mateix repte d’inclusió en una classe que un altre amb ulleres, un que tingui problemes de sordesa, un amb Síndrome de Down, un que estigui absent i desmotivat per l’aprenentatge, o un que potser té un problema de rebuig de la resta de la classe. Tots els alumnes són diferents i diversos i l’alumne amb TDAH és un més i, per tant, amb les mateixes possibilitats de contribuir positivament al clima d’aula de respecte a la diversitat. La millor manera de no segregar és acceptar l’heterogeneïtat dels grups humans i aprendre a conviure des d’aquesta heterogeneïtat.

La manifestació del TDAH en funció de l’etapa educativa A Infantil, el TDAH es sol manifestar més en base a problemes de conducta i, per tant, amb difcultats per a establir amistats, jugar amb els altres, etcètera.

A Primària, als problemes de conducta ja se li sumen els pròpiament escolars i una baixa autoestima.

A Secundària, continuen les difcultats en les relacions socials, els problemes acadèmics i la baixa autoestima, però aquí ja poden aparèixer el consum de tòxics, la propensió a patir accidents, les conductes de risc, etcètera.

EINES PER AL PROFESSOR. NOVETATS EdITORIALS

EduCaCionari Joan Manuel del Pozo Edicions 62 / Col·lecció Llibres a l’Abast El professor de Filosofa de la Universitat de Girona i director de l’Observatori d’Ètica Aplicada a l’Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària, Joan Manuel Pozo, presenta un llibre en forma de diccionari on, a través de seixanta conceptes clau, fa una análisis profunda de la situació actual de l’educació. Assenyalant-ne els encerts i les mancances, l’objectiu d’aquest assaig atípic -es pot llegir d’una tirada o bé triant un concepte diferent cada vegada- és proporcionar una radiografa prou clarivident de l’estat de la qüestió a docents, famílies i els més diversos agents socials per tal que entre tots, assumeixien el compromís de pensar l’educació com un compromís i l’omplin, així, de sentit per a sentir-la, per tant, com un gust.

L’univers lector adolescent. dels hàbits de lectura a la intervenció educativa Mireia Manresa Associació de Mestres Rosa Sensat Aprendre a llegir, saber llegir i desenvolupar el gust per la lectura és clau per a la bona formació dels alumnes. Què passa amb aquest procés, però, quan l’estudiant entra en la fase de l’adolescència? Quin són els seus hàbits lectors, aleshores? Què, quan i com llegeixen els joves?

Quins són els factors que infueixen en el seu contacte amb la literatura? Per donar resposta a aquestes i d’altres preguntes, Mireia Manresa Potrony ha escrit L’univers lector adolescent, un treball que proposa a docents i mediadors línies d’actuació i estratègies efectives de foment de la lectura literària.

21

EINES PER AL PROFESSOR. REcuRSOS TIc

En línia amb la xarxa Les TIc, a banda de ser un contingut curricular específc i transversal, són un instrument didàctic bàsic per desenvolupar les diferents àrees i matèries. Els docents, avui dia, són 2.0 i gràcies a l’ús de les TIc poden aconseguir facilitar l’aprenentatge i fomentar la comunicació i la interacció social entre els seus alumnes. Per això, conèixer la xarxa, el que s’hi cou i les possibilitats que aquesta ens ofereix és una assignatura obligatòria per a tot el professorat.

22

Pixton.com/es

Prezi.com

Bubbl.us

El treball del còmic a Secundària forma part de la dimensió estètica i literària del currículum en l’àmbit de llengües. Crear un còmic, però, també pot ésser molt útil en l’àmbit de ciències, matemàtiques, tencologia, etcètera, com a producte fnal d’una seqüència didàctica. Pixton.com és una eina TIC que permet crear còmics a l’aula i és compatible amb tots els navegadors moderns (Mac, Windows o Linux). Aquesta apliació inclou diferents plantilles i personatges i també permet pujar imatges pròpies.

Per dotar de major dinamisme la ja clàssica i avorrida presentació oral en Power Point neix Prezi, una nova manera d’exposar a l’aula molt més impactant visualment i amb un major ritme i moviment. Aquesta aplicació 2.0 permet inserir imatge, vídeo i enllaços, tot dissenyant el recorregut que voldrem que tingui la nostra intervenció en directe.

Amb el seu característic efecte zoom, les presentacions amb Prezi es poden activar en línea o bé, per facilitar-ne l’ús quan la xarxa va una mica saturada, des del nostre ordinador (prèvia descàrrega de l’arxiu). Un altre avantatge d’aquesta aplicació és que els prezis es poden compartir i treballar de forma col.laborativa i també es poden presentar remotament (per fer-ho tan sols cal enviar l’enllaç a la nostra audiència i activar-ne la presentació des del nostre ordinador). L’aplicació inclou un vídeo tutorial sobre com fer un prezi.

Diu la dita que “les paraules se les emporta el vent”. I de la veritat que contenen aquest mots, els docents, en saben un munt. Per això, emprar a l’aula diversos suports visuals que permeten organitzar la informació i sistematitzar els continguts és, més que no pas una opció, una necessitat. Bubbl.us és una eina que permet crear en línia, de forma senzilla i molt intuïtiva, mapes mentals sobre qualsevol tema de forma col.laborativa. Un cop fnalitzat el treball, el mapa es pot exportar com a imatge i compartir-lo a Internet (per guardar-lo caldrà, però, estar registrat).

GRATUÏT (cal estar registrat) EN ANGLÈS

Útil per...

• Fer pluges d’idees • Presentar continguts • Completar esquemes • Classifcar conceptes • Sistematitzar idees

GRATUÏT (durant un mes i fns a 50 alumnes. Cal registrar-se) EN CASTELLÀ Útil per...

• Crear còmics • Crear vinyetes per recordar el vocabulari, normes de gramàtica, teoremes i fórmules matemàtiques...

• Crear campanyes publicitàries amb la normativa del centre o bé sobre algun tema tractat a les hores de tutoria • Crear storyboards

Útil per...

• Preparar/oferir presentacions multimèdia

GRATUÏT (tot i que només permet fer tres mapes) EN ANGLÈS

OCI I VIATGES

Escapa’t a Portugal Que el tramvia de Lisboa és groc pràcticament ho sap tothom però que el segon niu d’ous de dinosaure carnívor més gran del món –i l’únic amb embrions- està, precisament, al país dels fados, segur que sorprèn a més d’un viatger. I tu, ja ho saps tot de Portugal? Descobreix tots els secrets del país veí.

ImmERsIó LInGüístICa o Com PaRLaR I FER-sE EntEndRE

Emma Bouisset

El tenim a tocar i, no obstant, per a molts de nosaltres, Portugal és un perfecte desconegut. I això que el país veí ho té tot: gran diversitat de paisatges de mar i muntanya -sabies que les platges de Marinha i Barranco, a l’Algarve, estan considerades com unes de les més boniques del món?-; música tradicional i gastronomia –amunt les copes de vins de Porto i del Duero!-; oci per a tots els gustos –si us agrada el golf, l’Algarve hauria de ser la destinació obligada de les vostres properes vacances i si sou surfstes, no us podeu perdre una cabalgada a Peniche o Canhão da Nazaré, a la regió de Lisboa-, i un patrimoni cultural únic arreu –hi ha vestigis de menhirs, temples romanes, castells i palaus, aquests darrers construïts gràcies a les riqueses obtingudes amb el comerç d’espècies, or i esclaus fruit de la pròspera època dels Descobriments.

Per això, que no us faci mandra fer la maleta per conèixer aquesta terra, perquè en avió, només us caldran 30 minuts per poder trepitjar en per-

sona els barrs històrics de Lisboa on va néixer el Fado, aquesta música que canta a la fatalitat del destí i que està considerada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de l’any 2011. Tot i que si sou dels qui us agraden les rutes en cotxe, ja posats, per què no aprofteu per recórrer tot el país de Nord a Sud? En aquest cas, les parades obligatòries serien: • Porto, per descobrir-hi les impressionants cases que s’alcen a les ribes del Duero, i Guimarães, on us caldrà pujar fns al cim del turó que corona aquesta ciutat-bressol on va néixer el primer rei de Portugal, Alfonso Enríquez (1109-1185), per visitar el castell més impressionant de la nació.

• La regió de Lisboa, on, ja que hi sou, us recomanem que us desplaceu fns el Cap de la Roca, el punt més occidental del continent europeu, per gaudir d’unes impressionants vistes sobre la mar; admireu aquí, també, el vell esplendor de les ciutats d’Estoril i Cascais i fns a quin punt arriba la fe al santuari de Fàtima, on, cada 13 de maig, més de 100.000 persones hi acudeixen

oi!: Hola!

Bom dia / Boa tarde / Boa noite: Bon dia / Bona tarda / Bona nit Como vai?: Com va això?

Estou bem, e você?: Jo bé, i tu? muito prazer: molt de gust muito obrigado/obrigada: moltes gràcies de nada: de res desculpa: Perdó sim: sí / näo: no Fala espanhol?: Parla espanyol?

Voce pode me ajudar?: Em podria ajudar? onde está…?: on és/està...? onde posso comprar…?: on podria comprar…?

Quanto custa…?: Quin preu té?

Estou perdido: no sé on sóc.

Uma mesa para uno/dois/três/quatro pessoas, por favor?: Una taula per a una/dues/tres/quatre persones, si us plau.

Para mim…/Eu quero…: Per a mi…/ Jo voldria…

Garçom!: Cambrer! a conta, por favor: El compte, si us plau.

Você aceita cartão de crédito?: accepten tarja de crèdit?

en peregrinatge per demanar guarició a la seva verge, com a penitència o fruit d’una promesa.

• Finalment, no podeu marxar de Portugal sense haver-vos passejat pel centre històric d’Évora, amb les seves cases encalades, les balconades de ferro i els interiors de ceràmiques blaves d’aquesta regió.

23

Els altres mEstrEs. Antoni BAssAs, pEriodistA

Quatre pinzellades

24

“No estem encertant amb el model educatiu” Antoni Bassas no concep la seva existència sense exercir el periodisme. per sort, la vida, segons reconeix, sembla haver-se posat de la seva part, i li ha permès tocar gairebé tots els pals del seu estimat ofci i, a més, aprendre de tots ells.

Esther Escolán / Foto: David Fernández

Com descriuria, amb tan sols tres adjectius, el moment que vivim actualment?

Com a històric, apassionant i insòlit.

Quin és el paper que ha d’adoptar el periodista davant d’aquest panorama?

El periodista sempre està obligat a treure el millor d’ell mateix, però en moments històrics encara ho està més.

A vostè se li fa difícil mantenir una postura políticament correcta davant de segons quins fets?

No se’m fa difícil perquè jo em llevo cada dia preocupat per dur a terme un bon periodisme, no per ser políticament correcte. L’objectivitat ha de

ser un ideal al qual tendir, però els periodistes som persones, no objectes, i com a tals, subjectius. Quina és, per tant, la nostra obligació? Que la nostra subjectivitat sigui honesta i representi una explicació raonada del nostre punt de vista.

Quina opinió li mereixen temes com l’atur o les retallades en educació?

Que Espanya sigui un dels països que registren una taxa d’atur més alta no és nou, però una del 26% com l’actual sí que és insòlita si la comparem amb qualsevol altre país.

Això, no obstant, parla molt profundament de la nostra societat: no hem sabut aproftar les oportunitats que comportava el fet d’entrar a formar part de la Unió Europea ni

Antoni Bassas va nèixer a Barcelona el 1961 i va llicenciar-se en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria a la ràdio va començar als 16 anys, a Ràdio Juventut, per passar després pels micròfons de Ràdio Barcelona i Catalunya Ràdio. El 1994, enceta la seva etapa a El Matí de Catalunya Ràdio, un programa al capdavant del qual va estar 14 anys. Vinculat també des de fnals dels anys 80 a TV3 -on ha fet de presentador i guionistades del 2009 va ocupar la corresponsalia a Washington, feina que va compaginar amb les seves col·laboracions com a articulista al diari Ara, del qual n’és actualment l’editor. Com a reconeixement a la seva tasca periodística, l’Antoni Bassas ha guanyat un Ondas (el 1997, per l’espai d’humor Alguna pregunta més?, del qual va ser creador), i ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme i de Radiodifusió, el 2001 i 2005, respectivament. estem encertant amb el model educatiu que ens permeti dotar de competències globals als nostres joves.

Amb quina de les seves etapes professionals es queda, si és que pot triar-ne alguna?

Experimento una gran estima per cadascuna de les meves etapes professionals i això em fa sentir profundament afortunat. A més, no hi ha cap etapa que pugui explicar-se sense l’anterior, però, posats a triar, haver estat 14 anys despertant un país –a El Matí de Catalunya Ràdioés extraordinari.

Quins reptes li queden per assolir a Antoni Bassas?

Equilibrar la meva vida personal i professional.