Llei Wert a la catalana
04 Emprenedoria i creativitat, aprenentatges vitals i de futur
02
Número 2
Món Docent
14
Entrevista a la directora del Saló de l’Ensenyament
RIA
ERSITÀ IV N U A L O C S ’E GRADUA’T A L L MÉS PERSONA
ASSEGURA R U T U F U E T L E
15 d’ab ri
s
APA RAL EX O B A L 8 1 T h s A C ore UIM MER a le DECISIO G S E E S N R R E l T U EX CCIÓ FUT CTIQUES S À E R M P E A I T C S I RVEIS S de PROFESSIÓ EFICIÈN ÍS SUPO E S S E E Jornades 26 ACIÓ RMAR INT MPROM R O O O F C L A P I I A C V U N Q Ó È E I STEMES I RI C Ó S I E A P C S I X A M E T E IT R V C Ó R O I A P SE AC INF PORTES EBALL CA ESTADES SIÓ EFIC R COMUNIC
015 16 ERMERIA
CIÓ T PROFES IGÈNCIA REFLEXIÓ Ó X I T E C N A L E R A M R O E L O IX VA CAT LAB NERS CRE INA INFORMACIÓ LORA PIO
OBERTES
GRAU EN
viu
INF
DA UNA JORNA ITAT RS A LA UNIVE
’abril/10h Dissabte 18 d ssions e Participa en s xperimenta e pràctiques i rsona e en primera p
A I P À R E T FISIO A C I T À M INFOR I SERVEIS GRAU D’
www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat
GRAU EN
@EUGimbernat
Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es
L’allargada ombra de les TIC Edita:
Món Editorial
www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 REDACCIÓ: Emma Bouisset, Ariadna Cortés, Andrea Cosialls, Esther Escolán, Berta Seijo ha col.laborat en aquest número: Mercedes Bardají DL B 8325-2015 Món docent (Ed. impresa): ISSN 2339-9236 Món docent (Internet): ISSN 2339-9244
Mentre redactàvem els continguts per al segon número de Món Docent va arribar a les nostres mans un estudi fet per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut Català de la Salut i la FPCEE Blanquerna (Universitat Ramón Llull), amb el suport de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), que relaciona el fracàs escolar amb un ús elevat de l’ordinador a casa i correlaciona l’ús intensiu de les TIC amb el consum de substàncies tòxiques. Si tenim en compte que el mateix document subratlla que el 98% dels joves disposa d’accés a Internet a casa i el 89% ja té mòbil abans dels 13 anys, haurien de saltar totes les alarmes? Doncs sí i no. Sí, perquè sembla més que evident que les TIC no desapareixeran (són una de les competències bàsiques del currículum!) i, per tant, el seu ús, per lògica, anirà in crescendo. I no perquè, tal com assenyalen els mateixos experts de l’estudi, entre els qui no utilitzen mai l’ordinador també hi ha un alt percentatge de fracàs escolar (27%). A més, les TIC no són l’enemic! Així doncs, què han de fer, pares, mares i educadors? La resposta és ben senzilla: acompanyar els joves en el seu camí de descobriment de les TIC per ajudar-los a extreure’n tot el potencial i ensenyar-los a fer-ne un ús responsable instaurant, alhora, mecanismes de control com ara limitar-ne l’accés indiscriminat a qualsevol hora del dia.
sumari
Entrevista a Roser Soley, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona Retallades, llei Wert, Pla Bolònia, Nova FP... el món de l’educació viu una etapa de canvis que genera inquietud en mestres, pares i alumnes. Per donar resposta als dubtes i preguntes de tot ells, Fira de Barcelona organitza, un any més, els salons de l’Ensenyament i Futura. Entrevistem la seva directora. Pàg. 2 i 3 El món de l’alumne. Emprenedoria i creativitat, aprenentatges vitals i de futur Resoldre problemes reals com a pràctica recorrent a l’escola és un exercici que connecta l’alumne amb el món que l’envolta i dota de sentit allò que aprèn. Una fórmula que, de retruc, desperta la seva creativitat i emprenedoria. Pàg. 4 i 5 El món de l’alumne. El fracàs, font d’aprenentatge en el camí cap a l’èxit El sentit del ridícul fa que, sovint, enterrem sota terra els fracassos que cometem al llarg de la nostra carrera. Una visió insana que els experts insten a desmitificar i transformar, ja que el fracàs representa una excel·lent oportunitat d’aprendre i de sortir enfortit de l’experiència. Pàg. 6 i 7 Informe. L’atenció: mites i veritats Presentada com a garant de l’èxit escolar, l’atenció pot ser realment tractada com una funció independent d’altres funcions mentals o forma part d’un tot que va lligat
al processament mental? Ho analitzem. Pàg. 8-10 La vida als centres. El nou panorama comunicatiu escola-família Fins a quin punt podem aprofitar la lleugeresa i facilitat dels xats a nivell professional? Pàg. 11 La vida als centres. Repensar el model educatiu L’alt índex d’abandonament escolar o els pobres resultats en els darrers informes PISA ens porten a repensar el model educatiu. Amb el model finlandès com a paradigma, aconseguir una major autonomia dels centres, impulsar sistemes pedagògics propis o apostar per models educatius alternatius són algunes de les opcions que estan guanyant protagonisme. Pàg. 12 i 13 Actualitat docent. Llei Wert a la catalana La polèmica Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) havia de començar a aplicar-se el curs actual, però no serà fins el vinent que es notaran els seus efectes a les aules catalanes. Mentrestant, la Generalitat ha presentat els nous currículums per a Primària i Secundària, uns documents que s’ajusten administrativament a la llei, però que preserven el model educatiu català. Pàg. 14 i 15 Actualitat docent. Com funciona la borsa de treball de personal docent? La borsa de treball de personal docent és
una llista única a tot Catalunya de persones candidates a cobrir llocs de treball vacants en centres educatius públics del Departament d’Ensenyament. Expliquem el seu ABC. Pàg. 16 i 17 Més enllà de les aules. Aprendre a través de la gran pantalla Una mostra de les pel·lícules imprescindibles sobre el món de l’educació que no poden faltar a la videoteca de qualsevol docent. Pàg. 18 i 19 Eines per al professor. Patologies de la veu: el mal invisible L’estrès, la contaminació i una alimentació deficient, juntament amb un mal ús diari de les cordes vocals o hàbits tòxics com fumar poden deteriorar la qualitat de la nostra veu. En el cas dels docents, aquesta no és una qüestió menor. Consells per prevenir afonies i disfonies. Pàg. 20 i 21 Eines per al professor. Novetats editorials Pàg. 22 Eines per al professor. Recursos TIC Pàg. 22 Oci i viatges. Uluru: la muntanya sagrada Pàg. 23 Els altres mestres Entrevista a Mònica Terribas, periodista. Pàg. 24
1
L’Entrevista. Roser Soley, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona
“El nostre repte és donar el millor servei d’orientació i assessorament possible als estudiants” Retallades, llei Wert, Pla Bolònia, Nova FP... el món de l’educació viu una etapa de canvis que genera inquietud en mestres, pares i alumnes. Per donar resposta als dubtes i preguntes de tot ells, Fira de Barcelona organitza, un any més, els salons de l’Ensenyament i Futura, una completa oferta d’estudis de Batxillerat, carreres universitàries, estudis superiors, complementaris, de formació professional, art i idiomes, així com serveis a l’educació, que en paraules de la seva directora, Roser Soley, busquen “ser una eficaç eina d’orientació i assessorament per als estudiants i les seves famílies”. 2
Emma Bouisset / Foto: David Fernández
La consultora de RH Adecco publicava fa uns mesos un informe en què assegurava que el 61,4% de les ofertes d’ocupació qualificades a Espanya exigeixen formació universitària. A priori, doncs, cursar estudis superiors aporta un valor afegit als futurs treballadors (un tema que no és menor, ja que la Organització Internacional del Treball ha augurat que l’atur no baixarà del 20% fins el 2019). No obstant això, triar la carrera no sempre és fàcil. Com pot ajudar el Saló de l’Ensenyament als joves indecisos? El nostre repte és donar el millor servei d’orientació i assessorament possible als estudiants de cara al seu futur acadèmic i professional. Quins estudis cursar i on fer-ho han estat des de sempre dues decisions transcendentals per als joves i les seves famílies. Ara, amb les altes xifres d’atur, especialment entre els menors de 25 anys, és cert que hi ha molta inquietud i demanda d’informació. Per aquest motiu, enguany tornarem a oferir un servei d’orientació personalitzat a càrrec d’experts d’Educaweb que, juntament amb el que ofereix el Depar-
tament d’Ensenyament de la Generalitat, ajudarà els joves a resoldre dubtes i sospesar totes les opcions en funció de les seves aptituds, habilitats i objectius personals. I per als que sí que tenen clar què volen estudiar, què els pot oferir? Podran informar-se in situ de l’oferta dels diferents centres i comparar-les, informar-se sobre ajudes i beques, etc. L’any 2013 hi havia a Catalunya 240.782 estudiants universitaris segons l’Idescat i, d’aquests, la majoria cursaven estudis de ciències -les humanitats només representaven el 9,8% del total-. En aquest sentit, han constatat un canvi en l’oferta que proposen els expositors al Saló? És evident que l’oferta d’estudis ha anat canviant i que hi ha hagut un creixement important de carreres relacionades amb la tecnologia i les ciències. El Saló també s’ha anat adaptant a aquests canvis i per aquest motiu ofereix espais específics per a les noves tecnologies, com el denominat Àrea Multimedia, on es fan demostracions i activitats
relacionades amb la realitat virtual i els videojocs, per exemple. Els joves també trobaran l’Espai Ciència, on es fan tallers, demostracions i experiments que els aproparan a les diferents disciplines científiques d’una manera lúdica i interactiva. Que el mercat laboral cada cop exigeix un més alt nivell d’idiomes és incontestable. Com es potencien aquests estudis des del Saló? En un mercat laboral globalitzat és obvi que els idiomes tenen cada cop més importància. Per aquest motiu, l’Associació de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE) continuarà coordinant en el marc del saló un espai destinat exclusivament a l’oferta formativa d’idiomes, proposant diferents cursos i estades a diversos països. Arran de la implantació del pla Bolònia, però, el número d’acadèmies d’idiomes ha augmentat fins al punt que algunes associacions del sector parlen de “bombolla lingüística” i denuncien que proliferen els “centres pirata”. En aquest sentit, conèixer l’oferta d’escoles d’idiomes a través del Saló és una
garantia de qualitat i professionalitat? Precisament l’associació ASEPROCE ens garanteix aquesta qualitat i professionalitat. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que agrupa 46 empreses espanyoles dedicades legalment i de forma professional a l’activitat d’organitzar viatges d’estudi a països estrangers. Un tema que també preocupa el jovent és poder adquirir experiència laboral mentre estudia. Al Saló, hi trobaran recursos per aconseguirho? Sí. A Futura, per exemple, s’hi oferiran activitats com assessorament de professionals, tallers pràctics per a la cerca de feina, tant en l’àmbit nacional com internacional, o fins i tot un Speaker Corner, amb sessions informatives sobre emprenedoria, presentació d’empreses o taules rodones, entre altres. També el nombre i tipus de màsters i postgraus ha variat molt en els darrers anys. Com ho hem de fer per no perdre’ns entre tantes opcions? Futura ens pot assessorar? Sí, perquè en un mateix espai i en només dos dies s’hi concentra tota la informació necessària i es pot aconseguir orientació personalitzada per resoldre qualsevol dubte. Barcelona és una de les ciutats més atractives per venir-hi a estudiar. Però si volem marxar fora, als Salons ens ajudaran a trobar la millor escola? Així és. En cada edició hi participa
un nombre creixent de centres estrangers. L’any passat, per exemple, vam tenir expositors procedents d’Andorra, Brasil, Canadà, Xina, EUA, França, Irlanda, Regne Unit i Suïssa. Pel que fa a la Formació Professional, l’estudi Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2014 del Consell General de Cambres de Catalunya afirma que els graduats d’FP entre 16 i 24 anys que troben feina han augmentat per primer cop des del 2007. Al Saló, hi han constatat un increment de l’interès per aquests estudis? Hem notat un gran increment de
l’interès per aquests estudis en aquests darrers anys. Crec que fins fa relativament poc temps, en aquest país a la FP no se li ha donat el reconeixement que es mereix. Si mirem Alemanya o França, per exemple, veiem que aquest tipus de formació té un potencial molt gran. A moltes empreses els interessen professionals que tinguin aquesta formació específica, en el món de l’automoció, per exemple. Per això també es va implementar la FP Dual, que serveix per a què l’alumne s’estigui formant a l’escola i al mateix temps estigui fent pràctiques remunerades a l’empresa.
3
EL MÓN DE L’ALUMNE
Emprenedoria i creativitat, aprenentatges vitals i de futur Tot i ser revisat periòdicament, el sistema educatiu del nostre país no acaba d’aconseguir dotar els joves d’una flexibilitat, creixement i autonomia que els porti a descobrir quines són les seves metes i com assolir-les. Per tal d’acompanyar-los en aquest procés, caldria que el sistema incorporés la resolució de problemes reals com a pràctica recorrent, un exercici que connecta l’alumne amb el món que l’envolta i dota de sentit allò que aprèn. Una fórmula que, de retruc, desperta la seva creativitat i emprenedoria.
4
Esther Escolán
Amb la globalització a què hem assistit des de finals del segle XX, i amb la posterior aparició de les xarxes socials, la funció del sistema educatiu s’ha redefinit de manera que ja no només se cenyeix a transmetre coneixements, sinó que ha d’acompanyar infants i adolescents en el seu aprenentatge global, perquè sigui el propi alumne qui agafi les regnes de la seva formació i descobreixi tant les seves metes –a què em vull dedicar?- com les capacitats innates o adquirides que el portaran a assolir-les. D’altra banda, també hem assistit a l’eclosió de dos fenòmens -a priori antagònics entre si- com són la necessitat d’entorns laborals més col·laboratius i la irrupció de màquines que s’estan apropiant, poc a poc, d’algunes funcions que fins ara dúiem a terme nosaltres, els humans. Per això, a l’hora de lluitar contra la conseqüent pèrdua d’oportunitats de treball que comporta aquesta mecanització, l’expert en educació
en emprenedoria Alfons Cornella advoca per potenciar les qualitats emprenedores. És a dir: “Fer allò que millor fem, que és ser més humans, i desenvolupar tot allò que les màquines encara no controlen: la intuïció, la creativitat, l’empatia, la col·laboració, l’art i la connexió insòlita entre coneixements”.
gui a les necessitats puntuals de coneixement per resoldre aquests problemes, ja sigui en equip o de forma individual”. Una fórmula molt similar a la que fan servir les empreses i que afavoreix la creativitat i l’esperit emprenedor dels joves, i que val la pena que fomentin escoles, instituts i universitat.
Atrevir-se i liderar el canvi Dit així, la tasca semblaria senzilla. No obstant això, per abordar-la, Cornella recorda que primer cal posar el focus a fomentar un sistema educatiu on l’aprenentatge sigui més important que no pas l’ensenyament, ja que, en realitat, “l’educació funciona quan una persona aprèn, no quan algú altre ensenya”. En aquest sentit, l’expert recomana basar el nostre recorregut educatiu en la realització “de projectes com més realistes millor -resolent problemes i reptes del dia a dia-, perquè és com una persona aprèn: a través de la prova-error i de la cerca d’informació que respon-
La curiositat com a matèria primera De moment, alguns centres ja aposten per aquesta via amb programes on es proposa als alumnes que descobreixin un problema al seu voltant, que formin un equip i defineixin un procés per crear un prototip que resolgui aquesta dificultat i que es pugui provar en poc temps. “Als nanos els agrada molt posar-se a treballar sobre una situació real, i si en el procés incorporen coneixements de diferents disciplines, millor”, afirma Cornella, qui defensa que “no hi ha millor manera d’aprendre que buscar (i trobar) les respostes
quan tens preguntes rellevants”. María Pozo, creadora del Mètode Goliat, també és de la mateixa opinió perquè considera que la comprensió, la descoberta del per què de les coses i de la connexió d’allò que aprenem amb el món real és el que realment acabarà determinant l’èxit en l’aprenentatge de les noves generacions. “Fins ara”, explica l’experta en l’educació, “els coneixements impartits estaven limitats pels programes educatius i no eren flexibles segons els interessos de cadascú, de manera que els continguts s’impartien monòtonament i no evocaven el raonament”. Per això, Pozo sosté que, de cara al futur, caldrà un nou marc on el rol professorestudiant també evolucioni, i on “els professors siguin observadors i descobridors de les habilitats i preferències dels seus alumnes, ja que descobrir les passions d’un infant o adolescent és la forma més senzilla de potenciar la seva
emprenedoria”. En paraules de la fundadora del Mètode Goliat, en definitiva, “els professors han de transmetre als seus alumnes que l’emprenedoria pot esdevenir un marc idoni on fer realitat els seus
somnis i, en aquest sentit, és fonamental que el sistema educatiu incorpori docents que confiïn en les noves generacions i que fomentin tant la seva creativitat com la seva capacitat de gestió”.
Qüestionar per buscar alternatives de valor A l’hora d’avaluar com influeix el context actual, tan summament canviant, en l’esperit emprenedor dels joves, l’expert en educació en emprenedoria Alfons Cornella opina que “tot i no ser un moment còmode ni fàcil per atendre-les, vivim envoltats d’oportunitats”. En aquest sentit, Cornella subratlla que hem de ser espavilats i atrevits: “Ningú no sap en què treballarà quan sigui gran i molta gent que ara treballa canviarà el què està fent diverses vegades abans que es jubili, si és que s’acaba jubilant, pel que és el moment d’emprendre”. Sota el seu punt de vista, “hem d’ensenyar als joves referents d’emprenedors que siguin persones normals, ja que no tots els emprenedors són Steve Jobs, sinó persones normals que fan coses extraordinàries”. Perquè l’emprenedor, conclou Cornella, no és necessàriament un empresari o algú que hagi posat en marxa una empresa, sinó que és algú que millora el què fa cada dia: “Un emprenedor, en definitiva, és algú que es qüestiona allò què ningú no s’ha qüestionat abans i busca una alternativa, tot generant una nova proposta de valor al seu pas”. 5
EL MÓN DE L’ALUMNE
El fracàs, font d’aprenentatge en el camí cap a l’èxit El sentit tan acusat del ridícul que impera al nostre país sovint fa que enterrem sota terra els pocs o molts fracassos que cometem al llarg de la nostra carrera, sobretot si estem començant, perquè temem que ens condicionin de per vida. Una visió insana que els experts insten a desmitificar i transformar, ja que el fracàs representa una excel·lent oportunitat d’aprendre i de sortir enfortit de l’experiència. 6
Esther Escolán
Si fracassem en algun moment de la nostra trajectòria formativa o professional no cal abaixar les orelles i deixar-se emportar per sentiments com ara la negació i la vergonya, tan summament contraproduents a l’hora d’engegar nous projectes educatius, professionals o, en definitiva, vitals. Al contrari: cal analitzar tot allò que hagi passat, veure on hem comès l’error i treballar sobre aquesta base, corregint aquelles deficiències que arrossegava el projecte i que, pel motiu que sigui, no vam saber detectar a temps. O dit d’un altra manera, “es tracta de donar la volta a la situació i concebre el fracàs com una forma d’emprendre aprenent, no equivocant-se, perquè totes les derrotes representen lliçons de vida en si mateixes”. Qui ho afirma és Jordi Vinaixa, director acadèmic de l’ESADE Entrepreneurship Institute i un ferm defensor de la idea que “per aprendre a emprendre, cal emprendre. I aquest és un procés que requereix provar i intentar-ho constantment, de manera que com més vegades ho proves, més aprens i més probabilitats de triomf atresores”. Perquè, en definitiva, fracassar no és cap derrota, sinó un pas més, i igualment necessari, en el camí cap a la consecució de les nostres metes. Per això, si un projecte o examen no surt tal com esperàvem, no cal martiritzar-se, sinó recuperar-se com més aviat millor i redoblar esforços a l’hora de preparar el següent i sortir airosos del tràngol.
Què podem extreure del fracàs?
Una qüestió cultural Però si fracassar realment no és cap drama, aleshores, d’on ens ve aquesta por tan extrema al fracàs? En el cas empresarial, per exemple, el soci-director de la consultora de gestió de persones The Human Touch, José D. Canseco, ho atribueix a una qüestió “netament cultural”. A les cultures llatines, “el fracàs és concebut com una derrota i, per això, s’identifica com a símptoma de no vàlua”, explica l’expert. I aquest handicap propi de la nostra manera de fer, malauradament, acaba contaminant també el sistema educatiu, que lluny d’animar infants i adolescents a provar-ho novament, sol mostrar-se enfadat i decebut davant l’error, incrementant el sentiment de culpa i de vergonya dels afectats i devaluant, així, la seva autoestima. En canvi, “a cultures com l’anglosaxona, els fracassos a les etapes inicials, o fins i tot madures de l’empresa, són vistos com a fases d’aprenentatge i desenvo-
A diferència de cultures com la nord-americana, la llatina tendeix a concebre el fracàs com una derrota, un fet que comporta connotacions negatives i dramatitza en excés una de les claus del procés d’aprenentatge. Perquè, efectivament, moltes vegades aprenem més dels errors que dels encerts lupament, i no s’entén l’èxit complet sense haver passat per elles”, afegeix Canseco. Així, el mirall sobre el qual es miren els estudiants americans que ocuparan el món laboral en el futur els retorna una imatge molt més positiva i encoratjadora.
Un gran nombre d’empresaris afirma haver renascut professionalment després d’una gran ensopegada professional. El fundador d’Apple, Steve Jobs, per exemple, representa probablement el millor model d’emprenedor perseverant del segle XX al capdavant de la companyia que, encara avui i ja malauradament sense la seva figura, lidera el sector de la telefonia mòbil a nivell mundial. Quina lliçó pot extreure’s de l’experiència que reporta un fracàs professional, en general, i del testimoni de Jobs, en particular? Per a Juan Merino, president de la Confederació Espanyola d’Associacions de Joves Empresaris (CEAJE), “el fracàs millora la maduresa personal i les actituds de la persona, a banda d’aclarir les prioritats, de manera que la capacitat de gestió surt enfortida”. I també incrementa la capacitat d’anàlisi, cosa que ens fa més bons coneixedors de les pròpies limitacions, potencia la nostra escolta activa en el treball en equip i facilita la presa de decisions per delegar de manera més satisfactòria. Però és que, a més, el fet de sobreposar-se als fracassos i de treure’n profit és un signe inequívoc de la capacitat de resiliència d’una persona, una habilitat que els àmbits educatiu i empresarial “han de valorar com a experiència en ella mateixa i com a reflex de l’empenta i la capacitat d’iniciativa de la persona, aspectes fonamentals en un context tan canviant com l’actual, on la clau resideix en la capacitat d’adaptació i resposta a les envestides del dia a dia”, afegeix Jordi Vinaixa, director acadèmic de l’ESADE Entrepreneurship Institute.
7
informe
L’atenció: mites i veritats L’atenció se’ns presenta avui en dia com un garant de l’èxit o del fracàs escolar. Apareix com un eix vertebrador en la mesura que obre pas a l’adquisició dels aprenentatges. Entesa d’aquesta manera, esperem que els nens puguin dominar la seva capacitat d’atenció en els aprenentatges com si aquesta s’activés a ple rendiment en un temps i un espai a demanda. En aquest article, volem reflexionar sobre si considerem l’atenció com una funció independent d’altres funcions mentals o bé si ens la representem com una part dins d’un conjunt que caminaria lligada a tot el processament mental.
8
Mercedes Bardají. Psicòloga especialista en Clínica
Des de la intervenció clínica tot sovint observem com hi ha nens sense dificultats significatives i que se situen en l’àmplia mitjana intel·lectual dels estudiants que presenten, no obstant això, una escassa voluntat per focalitzar la seva atenció en els coneixements. De la mateixa manera, també hem constatat com aquests mateixos individus sí que poden focalitzar, en canvi, aquesta capacitat en totes les variants de jocs que els oferim de manera invasiva en diferents formats tecnològics. Per això, no deixa de sorprendre’ns
-i és un fet que ens preocupa- com és que aquests joves no poden activar o traslladar aquesta atenció sostinguda, de vegades durant llargues hores, al saber escolar. No tracto ara de buscar posicionaments a favor o en contra de l’ús de les noves tecnologies. Tampoc no em plantejo si els seus efectes són afavoridors per al nen o bé, tot el contrari, altament adversos. Ordinadors, consoles, tauletes i mòbils ja formen part de la nostra quotidianitat i l’alternativa no passa per simplement obviar aquests dispositius que han vingut per quedar-se. El que toca és percebre la capacitat
d’atenció no com un element separable del pensament humà, sinó com aquella constant que impregna tots i cadascun dels nostres actes quotidians. Pensem, per exemple, en l’atenció que implica mantenir una conversa amb un caràcter més o menys banal. Conversa que seria desitjable que es donés en la primera comunitat socialitzadora: la família o xarxa humana inicial on s’empari i sostingui el nen des del seu naixement. La conversa com a acte d’atenció total Conversar ens obliga a pensar,
i quan realitzem l’acte de pensar hem d’aturar-nos per detectar atentament què ens estan dient, és a dir, abstreure allò que és important del que és irrellevant. A més, mentre parlem, hem de seleccionar atentament quines paraules específiques d’entre diversos sinònims volem usar per tal que siguin aquelles que millor s’apropen a la sensació, sentiment o idea que volem transmetre. I per arribar al final de la nostra exposició amb èxit, cal, un cop més, mantenir l’atenció, perquè hem de construir tota la frase sense que hi faltin connectors o d’altres elements essencials perquè el missatge s’entengui en el seu conjunt. Si no ho fem així, la conversa es converteix en un soliloqui. L’atenció, per tant, ha d’estar sempre latent, embolicant gairebé cada acte humà. Quin sentit té mesurar capacitats? Partint d’aquesta circumstància, intentar fer balanç del pes que tenen cadascuna de les capacitats de l’infant en el seu desenvolupament intel·lectual -com si de diferents trossos d’un pastís es tractessinpot resultar una mica artificiós. Em pregunto si el fet d’abstreure cada capacitat del seu conjunt no serà una forma de dividir en parcel·les el pensament humà, amb el consegüent empobriment generalitzat en la seva funció de generar, associar i generalitzar idees. Fragmentar per ensinistrar o modificar una o altra aptitud fa pensar que el nen podrà accionar-les, de manera automàtica, malgrat la seva manca de voluntat o de desig. Pensar únicament en aquests termes pot generar molta impotència en els adults que sí que desitgen que infants i joves puguin atendre, encara que, això sí, només quan toca. És a dir, a l’aula, en els llibres, etc. Però és possible activar l’atenció dels nens quan aquests s’abstreuen en les converses familiars? Realment poden escoltar-nos? I ho desitgen? Els interessa allò que anem a dirlos? I ells, confien que ens interessa realment el que ens podrien arribar a explicar?
Es fa difícil pretendre que els estudiants s’activin en les seves funcions mentals de forma selectiva i puntual, ja que l’atenció està sempre en funcionament; per més que es relaxi sempre està treballant, al marge que els nens la bolquin en un o altre lloc escollit sota la seva responsabilitat, i encara que no en siguin plenament conscients. Aprendre a esperar sense evadir-se Els nens que són capaços d’escoltar els missatges dels seus referents i han après a tenir la paciència suficient com per deixar parlar l’interlocutor fins que aquest arriba al final del missatge i, a més, poden esperar sense evadir-se, és més fàcil que puguin dominar la seva capacitat per atendre amb més o menys precisió al llarg de la vida. Al seu torn, ser escoltat sense presses permet, d’una banda, escollir la paraula més apropiada i, de l’altra, articular tots els elements de la frase amb els seus matisos. Si ens donem aquest temps essencial perquè emergeixi la paraula i l’escolta atenta, és més probable que el nen vulgui saber més enllà del que li pot oferir una pantalla de joc, on efectivament hi ha atenció, però mai de la qualitat i profunditat que aporta la paraula. Per construir opinió, sentit crític sobre les coses, tenir consciència de qui som, què volem, què hem
Des de la intervenció clínica sorprèn veure que hi ha nens que, malgrat no presentar dificultats d’aprenentatge significatives, manifesten una escassa voluntat per focalitzar la seva atenció en els coneixements, encara que sí que poden fer-ho en totes les variants de jocs que els oferim de manera invasiva en diferents formats tecnològics
9
10
Els nens que són capaços d’escoltar els missatges dels seus referents i han après a tenir la paciència suficient com per deixar parlar l’interlocutor fins que aquest arriba al final del missatge i, a més, poden esperar sense evadir-se, és més fàcil que puguin dominar la seva capacitat per atendre amb més o menys precisió al llarg de la vida
aconseguit o com crear idees o art -les quals també tenen a veure amb la capacitat d’atenció- es fa necessari un ingent grau de compromís entre totes les capacitats mentals. Per dur a terme aquestes funcions amb un cert èxit es necessita una atenció sostinguda en el temps i amb capacitat per esperar que les accions comencin i acabin sense accelerar-ne els processos; és a dir, amb el factor “temps” dominat per l’home, i no a l’inrevés. Canvis mentals profunds vs. canvis làbils La hipervigilància i l’alerta que requereixen els jocs que tant atrauen els nens i joves avui dia no és tant una atenció que permeti canvis mentals profunds, sinó que és més làbil (permet realitzar diverses tasques alhora o canviar de tasca) i queda sotmesa a una repetició d’accions que tranquil·litza davant la incertesa a què ens aboca l’esdevenir de la vida des que naixem. Aquesta excitació que es genera de forma immediata convida el nen o jove a trobar en ella una satisfacció ràpida i intensa -sensorialment parlant-, ja que permet la descàrrega de tensió acumulada, i res té a veure amb el “temps” que
requereix tota incorporació mental del coneixement. Traslladar aquest tipus d’atenció a l’àmbit dels aprenentatges és obvi que no és desitjable, perquè els nivells de raonament i tolerància a la frustració i espera que aquests requereixen no els pot aportar una atenció pobra en matisos. L’atenció que es requereix per crear pensament i moure’s còmodament entre les idees -i no només entre imatges ja predisposades amb una llibertat per crear fictícia perquè totes les accions ja estan previstes- és una altra. Fer una escolta atenta implicaria que tots poguéssim relaxar-nos sense pensar que el temps se’ns està esgotant i que encara ens esperen una multitud de tasques per acomplir. El nen té els seus temps particulars, sempre lents a ulls de l’adult; s’atura, dubta, canvia de tema, hi retorna, ens pregunta, valora, es perd, no sap del cert com ha de continuar ni si ho ha de manifestar per por a posar en perill algun secret propi o aliè. Totes aquestes vacil·lacions i cadències són necessàries fins a aconseguir que vagi focalitzant, precisant i delimitant què vol dir, què vol eludir (reprimir certes informacions també és important ja que no sempre es pot dir tot) i com expressar-ho (si tenim en compte els sentiments o circumstàncies dels interlocutors). Tots aquests components formen part del fet de “conversar”, circumstància que ens uneix a tots i ens fa formar part de la comunitat, ja sigui familiar, veïnal, educativa o laboral.
A excepció dels casos en què cal fer un treball terapèutic per causes realment deficitàries, trossejar o autonomitzar el pensament no ens ajuda a potenciar l’atenció. No aconsegueix que els fills que s’alienen dins de les seves comunitats referencials s’interessin i s’activin puntualment per enfrontar-se al complex, però plaent, acte de pensar a costa de la seva voluntat de saber.
la VIDA ALS CENTRES
El nou panorama comunicatiu escola-família La democratització dels smartphones ha incrementat significativament la nostra necessitat de comunicació diària. Si ens aturem a pensar-ho, quants missatges de Whatsapp ens enviem cada dia? Sergi Galiano. fundador de Groupnote
En l’àmbit personal, el nou panorama comunicatiu està desplaçant el correu electrònic a un pla més secundari a favor dels xats i altres aplicacions de comunicació més lleugera. El problema dels xats a nivell professional, però, rau en la falta de control del canal i dels interlocutors, ja que es poden produir brots de debats i interminables fils de conversa que acaben per diluir el missatge original. A més, els xats no estan enfocats cara a controlar la privacitat dels usuaris i tampoc no tenen en compte la sensibilitat de la informació emesa. I en el sector educatiu, la privacitat de les dades i el control de les converses mantingudes entre els diferents actors (escola, pares, alumnes, tutors, professors) pren una gran rellevància. Manca de focus i de fluïdesa D’altra banda, la comunicació als col·legis actualment és dispersa i poc lleugera a causa de la diver-
sitat i pel tipus de canals utilitzats, ja siguin electrònics (correu electrònic, Whatsapp, complexos sistemes informàtics, web, etc) com físics (l’agenda escolar, paper, entre d’altres). Com a conseqüència, es genera un excés de gestió que resulta gratuïta, no queda un registre centralitzat de les comunicacions i es generen confusions entre els interlocutors. I tenint en compte que
la fluïdesa de la comunicació entre el centre educatiu i les famílies és un element primordial per a l’èxit acadèmic dels alumnes, el/s canal/s de comunicació que fem servir afectaran de forma directa aquest resultat. Per això, una millora en aquest sentit facilitaria la gestió de les comunicacions dels centres i augmentaria el grau d’implicació dels diferents actors del sistema.
Fins a quin punt podem aprofitar la lleugeresa i facilitat dels xats a nivell professional? És evident que Whatsapp no està dissenyat per resoldre aquest problema, però existeixen eines interessants que estan proliferant com, per exemple, Groupnote, una aplicació mòbil que permet gestionar missatges grupals i unidireccionals de manera privada i segura. Aquesta aplicació és tan fàcil i ràpida de fer servir com el Whatsapp, i agilita l’ús de la plataforma per enviar missatges de manera unidireccional centre-família, alhora que manté la formalitat i seguretat requerida per aquest tipus de sectors.
11
la vida als centres
Repensar el model educatiu
12
L’alt índex d’abandonament escolar o els pobres resultats en els darrers informes PISA han fet que repensar el model educatiu sigui una urgència. Avançar cap a una major autonomia dels centres -amb el model finlandès com a paradigma-, impulsar sistemes pedagògics propis o apostar per models educatius alternatius són algunes de les opcions que estan guanyant protagonisme. Andrea Cosialls
Els resultats dels darrers informes PISA han encès totes les alarmes pel que fa a l’eficàcia del sistema educatiu espanyol. Segons l’últim estudi corresponent a l’any 2012, el rendiment dels estudiants en acabar l’educació obligatòria se situa per sota de la mitjana dels països de l’OCDE i a la cua en matèries com matemàtiques, lectura i ciències. D’altra banda, l’índex d’abandonament escolar és dels més alts d’Europa, amb el 23,6% el 2013. Però, fins a quin punt tenen a veure aquestes dades amb el model educatiu actual? Si bé és cert que la resposta no és evident, l’informe PISA recomana, entre d’altres qüestions, una major
autonomia dels centres educatius. En aquest sentit, totes les mirades es dirigeixen envers el reeixit model finlandès, que encapçala els rànquings europeus gràcies als excel·lents resultats dels seus estudiants. El seu sistema educatiu es basa en el model comprensiu, que advoca per l’equitat, les destreses i la creativitat de cada estudiant. Entre els aspectes clau hi ha el nivell d’excel·lència de la professió de mestre i que es tracta d’un model molt descentralitzat, on el 90% del currículum s’elabora a nivell municipal i és la pròpia comunitat –amb una estreta participació de les famílies– qui adapta els continguts a la realitat de cada centre. A l’Estat espanyol, en canvi, el
model educatiu ha estat tradicionalment centralista, fet que s’ha traduït en la poca capacitat de decisió dels centres. Tot i això, hi ha escoles que es desmarquen d’aquesta línia dominant i han implantat un sistema pedagògic propi. És el cas de l’escola privada Súnion de Barcelona –amb una metodologia que potencia l’autonomia i la responsabilitat de cada alumne mitjançant material didàctic dissenyat pels mateixos professors, horaris canviants o tasques cooperatives per promoure les habilitats socials dels joves– o de l’escola l’Horitzó, que compta amb espais oberts polivalents on es desenvolupa un aprenentatge dinàmic i on s’hi barregen alumnes de diferents edats.
L’escola lliure Tanmateix, la voluntat de construir un sistema educatiu alternatiu a l’oficial menys uniformitzador està guanyant terreny amb l’anomenada escola lliure, en què no existeix cap currículum previ i on aquest es va generant en l’acció i amb una gran participació de les famílies. Aquest tipus de pedagogia no directiva es basa en el respecte al ritme de cada infant i en la seva individualitat amb l’objectiu de despertar la seva pròpia creativitat i interès per aprendre. Les escoles que apliquen la metodologia lliure beuen de diverses corrents pedagògiques, com la Waldorf o la Montessori, i totes es basen en què siguin els infants els qui aprenen a través de les seves necessitats i l’experimentació, mentre que el mestre és més un observador i acompanyant que no pas un director que dóna ordres. Des del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, la visió dels models educatius alternatius és transversal. Més
enllà de valorar l’eficàcia de cada mètode, la seva vicepresidenta, Victòria Gómez Serés, aposta per potenciar la competència reflexiva del docent: “Es tracta d’una competència subjacent a totes les altres que el docent activa de forma quasi permanent per dur a terme qualsevol funció en l’àmbit educatiu i que suposa la mobilització completa del seu bagatge, coneixements, expe-
riències, dimensió moral i emocional.” Per a Gómez Serés, aquesta competència ha de donar resposta a les necessitats de qualsevol model educatiu, ja que “el veritable professional no recorre a fórmules estandarditzades o principis pedagògics, sinó que davant de cada situació elabora la resposta adequada, sent cada vegada més autònom i millorant el sistema educatiu.”
Complementar l’escola A banda de l’educació primària i secundària, també existeixen mètodes que busquen millorar determinades competències i que poden ajudar a obtenir uns millors resultats acadèmics. Un exemple és Kumon, un centre d’estudis complementari a l’escola en què, gràcies a un mètode propi de
matemàtiques i lectura, els alumnes adquireixen habilitats d’aprenentatge autodidacta que milloren la motivació. Funciona a partir de programes personalitzats i, segons asseguren els seus professionals, els nens superen el nivell mitjà de competència acadèmica propi de la seva edat. 13
ACTUALITAT DOCENT
Llei Wert a la catalana
La Generalitat ha presentat els nous currículums per a Primària i Secundària, uns documents que s’ajusten administrativament a la LOMCE, però que preserven el model educatiu català. Ariadna Cortés
14
La polèmica Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) havia de començar a aplicar-se el curs actual, però no serà fins el vinent que es notaran els seus efectes a les aules catalanes. El Govern de la Generalitat, contrari a la reforma, va minimitzar els canvis per a aquest curs mentre preparava els nous currículums de Primària i de Secundària, uns documents que es van presentar fa unes setmanes. Segons va explicar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a la roda de premsa, els nous currículums aprofundeixen en el model competencial. “No es tracta només de saber coses sinó de saber explicar-les, aplicar-les i justificar-les”, va dir Rigau. Tal i com va detallar la consellera, en els nous currículums s’han ajustat administrativament els aspectes que han de garantir la validesa dels títols per complir amb la LOMCE, però pedagògicament es manté la fidelitat al model català. Una afirmació, però, de què discrepen des del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE). “Si els continguts s’han adaptat a les proves plantejades per la llei Wert -a final de Primària, Secundària i Batxillerat- vol dir que acceptem la llei”,
lamenta Jaume Aguilar, portaveu d’aquesta plataforma que agrupa entitats educatives, els principals sindicats de l’ensenyament i les associacions de pares dels alumnes. Aguilar denuncia també que encara no han vist els nous currículums i que no hi ha prou temps per desplegarlos el curs vinent. De moment, els documents estan seguint el procés de revisió necessari per convertir-se en decret. Així, s’han començat a presentar als Serveis Territorials i es preveu poder aprovar-los tots dos abans de l’estiu. El currículum de Batxillerat, en el qual encara s’hi està treballant, no arribarà a temps per al curs vinent, per això s’estan elaborant unes orientacions per tal que els centres puguin introduir ja alguns canvis. De totes maneres, tant des de la Generalitat com des dels centres i els sindicats, confien que la llei Wert no s’acabi desplegant. El 2015 és un any d’eleccions i tots els partits de l’oposició han acordat derogar-la en cas que el PP perdi la majoria absoluta. Més matemàtiques a Primària Una de les novetats més destacades del nou currículum de Primària
és l’augment de 175 hores de matemàtiques durant tota l’etapa: els alumnes passaran a fer quatre hores de classe setmanals d’aquesta matèria en lloc de tres. El tractament i l’aprenentatge de llengües també pren protagonisme en la nova ordenació curricular. Amb una dedicació de 1.050 hores en sis cursos, el Govern vol garantir que els estudiants finalitzin la Primària amb ple domini de les dues llengües oficials. Pel que fa a la llengua estrangera, es busca que els alumnes assoleixin el nivell A2 de referència del Marc Europeu de les Llengües el 2018. A més, es vol generalitzar l’ús de la llengua estrangera, principalment l’anglesa, com a llengua vehicular en una assignatura o activitat lectiva, una opció que cada vegada practiquen més escoles. Les competències digitals també seran presents en totes les àrees i es manté cursar l’educació artística i musical durant tota l’etapa, una opció que la llei Wert no contempla. Per últim, en l’assignatura valors socials i cívics -alternativa a la religió- s’hi inclourà la cultura religiosa. Doble opció a Secundària Algunes de les apostes de Primària tenen la seva continuïtat a la Secun-
dària, com ara el manteniment de les matèries artístiques. En la mateixa línia, també s’incrementen les hores lectives de matemàtiques, concretament 35 més en tota l’etapa, i les de llengua estrangera, també 35 més. L’objectiu del Departament d’Ensenyament és que els estudiants catalans acabin l’ESO amb un nivell de B1 en llengua estrangera, i a poder ser, que sigui acreditat. Quant a la matèria alternativa a la religió, que s’anomenarà cultura i valors ètics, tindrà la seva base en el pensament humanista i filosòfic. L’aspecte més destacat del nou currículum de l’ESO, però, és la doble opció que ha de permetre els estudiants poder-se examinar de la revàlida per accedir a Batxillerat, i també de la revàlida per accedir a Formació Professional. Així, el Departament concentra en les 10 hores de matèries optatives totes les matèries necessàries per poder accedir a les dues titulacions, i obligarà tots els centres públics i concertats a oferir aquesta doble opció
per garantir que el màxim d’alumnes possibles puguin decidir si cursen FP o Batxillerat a finals d’ESO i no a tercer com contempla la LOMCE.
3+2 a la universitat El passat mes de gener es va aprovar un reial decret que permetrà a les universitats oferir graus de tres anys i màsters de dos. El model actual, derivat del pla Bolonya, obligava a les universitats a oferir graus d’un mínim de 240 crèdits que es repartien en quatre anys i que es podien complementar amb màsters d’un any. La reforma, però, és voluntària, i l’Assemblea General de la Conferència
de Rectors d’Universitats (CRUE) ja ha aprovat una moratòria de dos anys per a l’aplicació del decret, que no es començarà a desplegar fins al curs que comença al setembre del 2016. Les universitats catalanes també han acceptat la moratòria tot i que han volgut deixar oberta la possibilitat d’alguna “singularitat” amb la implantació d’algun nou grau de tres anys. 15
a World leader in Hospitality ManageMent education
¡este verano no Hagas turisMo, estudia turisMo! ¡Una oportunidad única de conocer la carrera de Turismo, mejorar el inglés, descubrir Suiza y hacer amigos de todo el mundo! La reconocida universidad Hotel Institute Montreux, miembro de la prestigiosa alianza de universidades suizas especializadas en Gestión Hotelera y Turismo Swiss Education Group (SEG), lanza un nuevo programa de introducción a la hostelería. ¡Apúntate a este increíble programa de 2 semanas de descubrimientos, clases y actividades exclusivamente en inglés! Recibirás clases de iniciación a la hostelería, cocina y organización de eventos. También participarás en actividades como visitas a hoteles de 5 estrellas, visitas a fábricas de chocolate y de queso, excursiones a viñedos y paseos por las montañas con los paisajes más memorables de toda Europa. SWISS EDUCATION GROUP Montreux | Switzerland | T +41 21 965 40 20 info@swisseducation.com | www.swisseducation.com
Actualitat Docent
Com funciona la borsa de treball de personal docent? La borsa de treball de personal docent és una llista única a tot Catalunya de persones candidates a cobrir llocs de treball vacants en centres educatius públics del Departament d’Ensenyament. El darrer termini per a noves sol·licituds es va obrir del 21 de gener al 9 de febrer de 2015, i l’última setmana de març s’activarà el període per modificar-ne les dades. Tot i que, de moment, el calendari no preveu noves dates d’inscripció per a enguany, es recomana consultar la pàgina web del Departament amb regularitat de cara a una eventual segona inscripció abans de l’estiu. Et donem les claus d’allò que cal saber per formar part de la borsa i accedir a les places docents, tant en règim de substitució com d’interinitat.
16
Andrea Cosialls
Q
uins són els requisits?
meten impartir un ensenyament determinat, consulteu el web del · Tenir la nacionalitat espanyola o Departament d’Ensenyament de la d’altres estats membres de la UE. Generalitat de Catalunya. · Tenir entre 18 i 65 anys. om m’inscric a la borsa? · No patir cap malaltia ni limitació física o psíquica incompatible amb Pas 1: Sol·licitar l’admissió. les funcions a desenvolupar. · No haver estat separat mitjançant - Necessitaràs el codi personal de la expedient disciplinari del servei de XTEC o un codi d’usuari. temporal cap de les administracions públiques que pots obtenir a la mateixa aplicani estar inhabilitat per a l’exercici de ció d’inscripció. - Omple la sol·licitud d’inscripció. les funcions públiques. · Tenir el certificat de nivell de sufi- - Imprimeix-la, signa-la i presenta-la en el termini màxim de 10 dies hàbils ciència de català. · No ser funcionari de carrera o en als Serveis Territorials del Departapràctiques del cos al qual es vol ment d’Ensenyament demanats com a preferents o al Consorci d’Educació accedir. · Tenir la capacitació adequada per de Barcelona. a l’especialitat del lloc de treball a Pas 2: Rebre resposta de ocupar. · En el cas dels cicles de formació l’Administració. professional o d’arts plàstiques i - Una setmana després del tancade disseny o bé del cos de profes- ment del termini d’inscripció, el web sors d’escoles oficials d’idiomes, cal del Departament d’Ensenyament publica la llista provisional de les superar una prova específica. Per conèixer quines titulacions per- sol·licituds admeses. Si has estat
C
admès, ja formes part de la borsa. Obtindràs un número de barem i participaràs als nomenaments telemàtics.
Q
uè és el número de barem? És el número d’ordre que tindràs assignat durant tot el curs i que només canvia una vegada a l’any en funció del temps treballat. El número de barem s’obté a partir dels següents mèrits: 1.- Experiència docent (màxim 18 punts): - Per cada mes que s’hagin impartit ensenyaments reglats corresponents a qualsevol nivell educatiu, 0,5 punts. 2.- Formació acadèmica: - Expedient acadèmic dels títols al·legats, fins a 2,5 punts. - Per cada titulació universitària, 5 punts. - Per cada títol de doctor, 5 punts.
- Per titulacions de les escoles oficials d’idiomes o equivalents, 1 punt per cada certificat de nivell intermedi, 2 punts per cada certificat de nivell avançat. - Cursos complementaris, postgraus o màsters, fins a 5 punts.
docent es divideix en col·lectius per a les especialitats de primària i secundària i, dins de cada col·lectiu, s’ordena pel número d’ordre, de menor a major. Els llocs de treball s’adjudiquen seguint l’ordre de prioritat segons els següents criteris:
P
1.- Especialitat. 2.- Jornada dels llocs de treball. 3.- Tipus de centre.
uc actualitzar les meves dades? Una vegada t’hagis inscrit, podràs consultar en línia les dades que consten a la borsa a través del teu codi d’usuari de la XTEC. En cas de no tenir-ne, pots accedir-hi amb el codi de registre d’usuari temporal que facilita el mateix sistema. D’altra banda, cada vegada que s’obri un període d’actualització podràs modificar les teves dades i els teus criteris de preferència.
Q
uins són els criteris d’adjudicació de vacants i substitucions? El personal de la borsa de treball
C
om funcionen els nomenaments telemàtics? Una vegada comença el curs es fan actes de nomenaments telemàtics per cobrir vacants i substitucions. Els dies en què tenen lloc aquests nomenaments depenen de les necessitats del servei a criteri dels serveis territorials o del gerent del Consorci d’Educació de Barcelona. El calendari s’anuncia a la pàgina web de cada àmbit territorial. - El dia de l’adjudicació, normal-
ment abans de les 11 del matí, es pot consultar a les pàgines web del serveis territorials o del Consorci d’Educació de Barcelona, el número d’ordre de les persones convocades per a cada especialitat. - En cas que se t’assigni una vacant o substitució, l’hauràs d’acceptar des de l’aplicació que hi ha al web durant la franja horària indicada. - El primer dia lectiu després de l’adjudicació o el dia d’inici de la substitució hauràs de presentar-te al centre docent adjudicat i lliurar la credencial.
E
m poden fer fora de la borsa? Sí, de fet, la no acceptació de la destinació adjudicada o el no prendre possessió del lloc de treball adjudicat a l’inici de l’activitat docent comporten l’exclusió de la borsa, tret que al·leguis un motiu que ho justifiqui i en presentis un document acreditatiu.
17
Més enllà de les aules
Aprendre a través de la gran pantalla Recollim, en el següent llistat, una mostra de les pel·lícules imprescindibles sobre el món de l’educació que no poden faltar a la videoteca de qualsevol docent. Emma Bouisset / Foto: Cedida
18
El cinema ens pot ensenyar moltes coses del que es cou dins, però també de fora, de les aules. La història del cel·luloide compta amb un bon grapat de cintes que reprodueixen experiències amb les quals alumnes i professors de ben segur que se sentiran identificats. Però a la gran pantalla també hi ha lloc per a contrastos i diferències, com les que recull l’últim documental del francès Pascal Plisson, Camino a la escuela (2013), un film que narra l’esforç diari per assistir a classe de quatre nens que viuen a l’Índia, l’Argentina, Kenya o el Marroc. I és que aprendre mai no va ser una cosa fàcil, d’acord, però, sens dubte, és el repte més apassionant que hi ha. I si no ens creieu, comproveuho. Trieu qualsevol de les següents cintes que us proposem i premeu el botó de PLAY. No us en penedireu.
Rebel·lió a les aules, 1967 Un clàssic del cinema d’escoles conflictives. L’actor Sidney Poitier és un enginyer sense feina que a l’Anglaterra dels anys 60 i mentre no troba una ocupació millor, haurà d’empescar-se-les per aconseguir connectar amb un grup d’estudiants rebels i desmotivats de la perifèria de Londres.
El club dels poetes morts, 1989 Els alumnes de l’exclusiva Acadèmia Walton de Nova Anglaterra descobriran el significat del “carpe diem” i aprendran a lluitar pels seus somnis
gràcies a la influència del seu nou (i encoratjador) professor de literatura (l’actor Robin Williams).
composada per un nombre reduït d’alumnes amb edats compreses entre els quatre i els 10 anys.
L’indomable Will Hunting, 1997
La classe, 2008
Els dons més extraordinaris no sempre són fàcils de pair i l’ajut del professor pot ser clau per superar problemes emocionals. Aquest és el missatge d’un film que va consagrar un jove Matt Damon i recuperà l’actor Robin Williams en la pell d’un docent.
La llengua de les papallones, 1999 Un petit poble gallec de l’any 1936 és el marc on es desenvolupa un film que té com a protagonistes principals un afable professor simpatitzant de la Segona República i els seus alumnes, especialment en Moncho, un nen sensible que acaba d’incorporar-se a l’escola.
Avui comença tot, 1999 Rodada seguint tècniques pròpies del documental, la cinta, ambientada en un poble miner del Nord de França greument castigat per l’atur, desprèn una important càrrega crítica respecte de les imperfeccions del sistema socioeducatiu del país veí.
Ser i tenir, 2002 Documental del francès Nicolas Philibert que permet entendre com funciona l’escola rural on el docent treballa amb una sola “classe única”
Cinta rodada amb un cert to documental que segueix les evolucions d’un jove professor de llengua francesa en un institut multiètnic dels afores de Paris al llarg de tot un curs escolar.
L’onada, 2008 Un professor d’un col·legi alemany decideix dur a terme un experiment per explicar als seus alumnes quins són els mecanismes dels governs autoritaris. La proposta ben aviat se li escaparà de les mans quan els estudiants adoptin un comportament violent i vandàlic.
Waiting for Superman, 2010 El sistema educatiu estatunidenc funciona seguint els principis del lliure mercat i de la selecció natural, de manera que els alumnes amb dificultats no hi tenen cabuda. La seva única esperança? Que arribi en Superman, tal com denuncia aquest documental.
El professor, 2011 Adrien Brody encarna en aquest film de ficció la figura del professor d’institut substitut que malgrat tenir facilitat per connectar amb els seus alumnes mai no es queda massa temps en un mateix centre.
Professor Lahzar, 2011
Ocupar-se d’un grup d’alumnes que ha perdut la seva anterior professora en circumstàncies tràgiques serà un dels reptes als quals s’enfronti el carismàtic mestre de primària algerià Bachir Lazhar a Montreal, Canadà.
The Finland Phenomenon, 2011 Documental de producció nordamericana que analitza les raons
de l’èxit del sistema educatiu finlandès, per a molts, el millor del món.
Katmandú, un mirall al cel, 2012 Basat en una història real, el film dirigit per Icíar Bollaín narra les experiències d’una jove mestre catalana al Nepal.
Viure és fàcil amb els ulls tancats, 2013 Fins a on arriba la perseverança dels docents per aconseguir bon material didàctic? En el cas de l’Antonio, fins a viatjar a Almeria per conèixer en John Lennon, les cançons del qual fa servir a les seves classes per ensenyar anglès. 19
Eines per al professor. L’opinió de l’expert
Patologies de la veu: el mal invisible
20
L’estrès, la contaminació i una alimentació deficient, juntament amb un mal ús diari de les cordes vocals o hàbits tòxics com fumar poden deteriorar la qualitat de la nostra veu. En el cas dels docents, aquesta no és una qüestió menor. Segons diversos estudis, entre un 17,5% i un 57% d’aquest col•lectiu pateix alguna disfonia, i els trastorns de la veu són una de les causes més freqüents de baixa laboral. Per descobrir què podem fer per mantenir la nostra veu en les millors condicions possibles hem parlat amb Eduardo Ríos, màster en Logopèdia i màster en Audiologia General, professor superior de cant i director gerent de Riosarcas Associats, Clínica i Formació en Veu, Audició i Comunicació. Emma Bouisset
Els experts hi estan d’acord. Ser mestre és una professió vocalment exigent. Malgrat l’ús cada cop més generalitzat de pissarres digitals i dels ordinadors per impartir classe, la veu continua sent el principal vehicle de comunicació en aquesta professió. I parlar durant sis hores diàries cinc dies a la setmana és un esforç no apte per a tothom. A més, si tenim en compte que, malauradament, són moltes les aules on l’acústica és deficitària -ja sigui perquè són espais amb poca reverberació que cansen molt la veu, o perquè, al contrari, tenen un excés d’eco, cosa que encara és pitjor-, és evident que cal tenir cura de les cordes vocals des del minut zero. Cuidar-se per dins... i per fora Efectivament, la salut de la veu comença per una bona alimentació i una bona hidratació. Eduardo Ríos, màster en Logopèdia i màster en Audiologia General, professor superior de cant i director gerent de Rio-
sarcas Associats, Clínica i Formació en Veu, Audició i Comunicació, ho té molt clar: “Hem de beure entre 1,5 i 2 litres d’aigua al dia i dur una dieta variada on fruites i verdures hi siguin les protagonistes. A més, cal evitar fumar, ja que el tabac irrita les cordes vocals i pot arribar a provocar un edema de Reinke (la corda vocal reacciona als seus elements tòxics amb una inflamació)”, explica. D’altra banda, l’expert afegeix que hem de procurar fer “bafs i gargarismes” i una mica d’exercici, encara que “sense arribar a l’esgotament” (caminar una mica cada dia a bon ritme seria suficient). D’altra banda, un cop dins l’aula, Ríos recomana que la veu no sigui monòtona, “perquè si hi ha variacions en el to, les cordes ja treballen de manera diversa (produeixen diferents jocs musculars) i això ajuda a una millor fonació”. També, segons l’expert, cal parlar més lentament, vocalitzar millor i incrementar el valor de les pauses: “És més interessant triar bé les paraules que volem dir i pronunciar-les tranquil·lament que no pas
parlar molt i atropelladament gairebé sense respirar”, puntualitza. A més, parlar sempre de cara als alumnes i acostar-se al grup petit quan calgui donar instruccions més personalitzades, així com fer ús de la gesticulació, que “ens ajuda a donar més intenció al missatge que volem transmetre i facilita que la veu sigui més elàstica”, subratlla Ríos, contribueix a prevenir el sobreesforç vocal. Demanar ajuda professional Si malgrat procurar posar en pràctica tots els consells anteriors, el docent nota que se li produeixen trencaments de la veu (de sobte, li surt un gall), percep pèrdua de potència vocal a mida que avança la jornada/la setmana (dijous o divendres ja ha de fer un sobreesforç per acabar les classes), té dolor (punxades a la campaneta o en una banda del coll) o la saliva se li fa més pastosa, estarem davant dels primers símptomes de fatiga vocal. “Caldrà, aleshores, demanar ajuda a un professional perquè l’ajudi a corre-
El guix, un gran enemic El quadern preventiu de la Secretaria de Política Sindical/ Salut Laboral de la UGT de Catalunya, “La veu com a eina de treball”, recull que l’exposició a la pols del guix provoca diversos graus d’al·lèrgia i que “això produeix una irritació que provoca raspera, congestió, sensació de picor o de cos estrany” i pot ser, per tant, un factor de risc per a desenvolupar patologies de l’aparell fonador. Una conclusió que recolzen investigadors del Centre d’Investigació en Salut Laboral de la Universitat Pompeu Fabra que, en un estudi publicat el maig de 2014 sobre més de 400 professors de Barcelona, Girona, Navarra i València, van determinar que els docents que estan exposats a la pols del guix tenen fins a cinc vegades més risc de patir infeccions respiratòries freqüents i major probabilitat de desenvolupar afonies, sibilàncies i bronquitis crònica. 21
gir les seves mancances i, abans no desenvolupi cap patologia, li proporcioni eines per recuperar i mantenir una bona salut vocal”, conclou Ríos.
Homes i dones: iguals, però diferents Genèticament, els homes tenen una resistència vocal més alta que les dones. Tot i així, també poden arribar a desenvolupar patologies de la veu, que, en el seu cas, s’expliquen, en la majoria de casos, per una qüestió funcional: parlen més fort. Així, els problemes d’afonia o disfonia acostumen a afectar més professionals masculins que utilitzen un volum vocal molt alt: entrenadors esportius, càrrecs de responsabilitat en una empresa, etc. “Està molt relacionat amb un esforç vocal de potència”, explica l’expert en veu Eduardo Ríos. En canvi, en el cas de les dones, aquestes patologies s’associen més amb el desgast (ús vocal continuat durant moltes hores), i amb el fet que “les professores moltes vegades frenen la veu o utilitzen un to que no és l’adequat (tenen tendència a copiar les veus dels nens)”, afegeix.
EINES PER AL PROFESSOR. NOVETATS EDITORIALS
Fracàs escolar? La solució inesperada del gènere i la coeducació Daniel Gabarró Berbegal Editorial Boira Descàrrega gratuïta: http://www.boiraeditorial.com/pdf/fracas-escolarDANIEL-GABARRO-CAT.pdf L’empresari, escriptor i col· laborador de l’espai de Catalunya Ràdio, L’ofici de viure, Daniel Gabarró es pregunta en aquesta obra com podem vèncer el fracàs escolar actual? O dit d’una altra manera: com podem incrementar l’èxit escolar? I per resoldre el seu dubte, proposa un treball de recerca basat en dades estadístiques oficials que conclou que la coeducació com a forma específica d’incidir en la identitat de gènere és la clau per impulsar aquesta millora.
Diccionari de dubtes i barbarismes David Paloma Sanllehí i Albert Rico Busquets Edicions 62 / Col·lecció Aula Si pensar ens fa humans, dubtar ens reforça encara més aquesta condició. No obstant això, mestres i professors no sempre poden permetre’s l’error. Per resoldre de manera còmoda, ràpida i segura la correcció o conveniència d’una paraula o expressió ara disposen d’una nova eina en forma de diccionari de dubtes i barbarismes que, de ben segur, amenitzarà més d’una sobretaula o reunió.
22
Quina educació volem? Pilar Benejam Arguimbau Associació de Mestres Rosa Sensat / Col·lecció: Referents, 6 La mestra, pedagoga i geògrafa Pilar Benejam escriu des de la serenor que proporcionen els anys d’experiència docent una reflexió sobre la complexitat d’aquesta professió en un moment com l’actual, sobre les seves dificultats, responsabilitats i exigències, però alhora sobre les múltiples satisfaccions que comporta treballar amb infants i joves.
EINES PER AL PROFESSOR. RECURSOS TIC
Webquest (varis editors) Google.com/drive Els treballs en grup acosten l’alumne al context laboral real en què l’equip funciona com una entitat autònoma amb uns objectius comuns i on el compromís i la responsabilitat de cada membre resulta imprescindible per assolir l’èxit. Google Drive (l’antic Google Docs) és una eina TIC que potencia el treball cooperatiu ja que, a banda de funcionar com un disc dur al núvol, permet compartir documents i editar-los en línia. GRATUÏT- EN CATALÀ - ÚTIL PER… • Crear i editar documents col·laboratius en línia • Emmagatzemar i gestionar documents de text, presentacions, fulls de càlcul, formularis, dibuixos, àudio i vídeo
Gencat.cat/optimot El servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT és molt més que un diccionari. L’Optimot es defineix a si mateix com un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana i que permet consultar de manera integrada diferents fonts. L’ús de les cometes ens torna bojos? No hi ha manera de recordar quina norma regeix la doble negació? En català, com es diu “codo con codo”? Totes les respostes, a l’Optimot, que a més disposa d’un servei d’atenció personalitzada. GRATUÏT - EN CATALÀ - ÚTIL PER… • Resoldre dubtes sobre la llengua catalana • Editar textos
El clàssic joc de pistes de tota la vida es reinventa en aquesta versió 2.0. La webquest és una proposta didàctica de recerca guiada que empra recursos (les pistes) extrets bàsicament d’Internet. S’acostuma a realitzar en grups per potenciar el treball cooperatiu. Els membres de l’equip hauran d’anar relacionant les diferents informacions que recopilin en línia de manera que en puguin extreure conclusions que els permetin passar a la següent pantalla o fase del joc. Combina continguts curriculars amb l’ús de les TIC a l’aula i potencia la interacció. Crear una webquest pot ser una opció interessant com a producte final d’una Seqüència Didàctica (SD). GRATUÏT (malgrat que alguns editors sol·liciten donar-se d’alta) EN CATALÀ - ÚTIL PER… • Aprendre a familiaritzar-se amb múltiples recursos disponibles a la xarxa
OCI I VIATGES
Uluru, la muntanya sagrada Foto: Shutterstock / Stanislav Fosenbauer
D’Austràlia, la veritat, és que poc en sabem. Té cangurs, d’acord, i queda molt lluny. I, a més, quan aquí és estiu, allà és hivern. Però més enllà de qüestions merament geogràfiques, els antípodes compten amb un patrimoni cultural immens que es remunta al principi dels temps. Una mostra n’és Uluru, el segon monòlit més gran del món i un indret sagrat per als aborígens d’aquest continent.
No escaleu, si us plau Si us plau, no La polèmica estàescaleu servida. Són molts els amants dels esports d’aventura que veuen en l’ascensió a Uluru una temptació irresistible. Els aborígens demanen, però, que, per respecte, no s’escali la seva muntanya sagrada, mentre que els ecologistes, per la seva banda, recorden que la presència de l’home n’accelera l’erosió i la contaminació. Per raons de seguretat, a més, pujar-hi està totalment desaconsellat (el risc de deshidratació és molt
23 Foto: Shutterstock / Peter Zurek
Emma Bouisset
A 400 km al sud-oest d’Alice Springs, dins del Parc Nacional Uluru Kata Tjuta i envoltada de la fina sorra vermella del desert central australià (som al Red Centre, a la regió del Northern Territory) hi ha Uluru. El segon monòlit més gran del món és un prodigi de la naturalesa que impressiona el visitant tant per la seva vasta extensió (té 9 km de contorn i si voleu rodejar-lo trigareu ben bé 3 hores) com per les llegendes que es poden llegir a cadascuna de les marques d’aquesta pedra. I és que endinsar-se en la història d’aquest símbol dels antípodes, també conegut com a Ayers Rock –fou batejat així per William Gosse l’any 1873 en honor al primer ministre d’Austràlia Meridional de l’època- ens transporta fins als temps remots en què els primers indígenes australians van fer-ne la seva llar. Pareu un moment l’orella i contempleu en silenci els seus racons: el xiuxiueig del vent entre els arbres us permetrà d’imaginar com era la vida fa centenars, milers d’anys, potser. I, si us deixeu endur per la seva màgia, tal vegada sentireu un calfred malgrat la calor sufocant del desert. És la màgia d’Uluru, la muntanya sagrada.
elevat), i quan les temperatures són extremadament altes (superiors als 36ºC), hi ha alerta de tempestes o forts vents, així com a l’estiu, l’ascensió està completament prohibida.
Del roig al gris La llei aborígen (Tjukurpa) no permet de fotografiar alguns dels indrets sagrats d’Uluru. Amb tot, el parc disposa de cinc àrees habilitades per contemplar en directe la sortida i la posta de sol tant del monòlit com de la formació rocosa situada a 25 km
i formada per 36 cims anomenada Kata Tjuta. Tot un espectacle per a la vista, ja que les superfícies de tots dos indrets canvien de color segons la inclinació dels rajos solars i l’època de l’any (són més vermelles a la tardor i grises en els períodes humits).
Els altres mestres. Mònica Terribas, periodista
“Valoro especialment aprendre de la gent a qui entrevisto i de qui m’envolto” 24
Mònica Terribas és una persona que vibra amb allò que fa i no té inconvenient a demostrar-ho diàriament des dels estudis de Catalunya Ràdio on condueix el pograma El Matí de Catalunya Ràdio. La periodista, no obstant, ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria a la televisió, mitjà que de vegades enyora i que va descobrir de la mà de Joaquim Puyal –a qui ella considera el seu mestre. Esther Escolán / Foto: David Fernández
Què és el que més valora de la seva feina? Valoro especialment aprendre de la gent a qui entrevisto i de qui m’envolto. En un programa com El matí de Catalunya Ràdio, però, els ritmes informatius són molt més intensos i, per tant, tens més pressió informativa que de coneixement. Coneixent aquesta pressió, quina és la seva funció al capdavant del programa? Combinar la vocació d’un servei públic amb la d’entretenir l’audiència, quelcom molt complicat en el moment actual. Sembla que si no diverteixes els oients la teva feina no val per a res, però la realitat és la que és i demana un rigor que, molts cops, no dóna lloc al divertiment. S’atreviria a triar l’època de la seva carrera més significativa per a vostè? El període que vaig treballar amb en Joaquim Maria Puyal a La vida en un
xip i Un tomb per la vida va marcarme especialment perquè va ser quan més vaig aprendre de l’ofici. D’altra banda, l’etapa en què he estat més feliç professionalment és la de La nit al dia. Sense desmerèixer l’etapa apassionant que visc actualment a El Matí. Quin balanç fa del temps que porta al capdavant del programa? Molt positiu, tot i que com a persona que s’expressa molt a través del llenguatge no verbal de vegades enyoro la televisió. El ritme que comporta un programa informatiu de set hores diàries, però, de vegades provoca que haguem de renunciar a un fet que considero cabdal en un mitjà: ajudar a comprendre millor la realitat que ens envolta. Com descriuria aquesta realitat? És molt complicat definir-la emprant només uns quants adjectius, però sí podria dir que estem vivint una realitat qüestionada per tots, precipitada i molt poc analitzada.
Quatre pinzellades Llicenciada en Periodisme per la UAB i doctora en Filosofia per la Universitat d’Stirling (Escòcia), la trajectòria de Mònica Terribas arrencà a Ràdio Cadena 13 com a redactora d’informatius. Posteriorment va treballar a programes televisius com La vida en un xip, Tres pics i repicó, Un tomb per la vida, Persones humanes o Les dues cares, tots ells a TV3, tot i que els teleespectadors la recordaran especialment per haver presentat La nit al dia. Terribas ha estat directora de Televisió de Catalunya del 2008 al 2012, i del 2012 al 2013, editora al diari Ara. Des del 2013, dirigeix El matí de Catalunya Ràdio, càrrec que compagina amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra.
18 - 22 MARÇ 2015 RECINTE MONTJUÏC
www.ensenyament.com #ensenyament
26
LA MILLOR ORIENTACIÓ PER ALS TEUS ESTUDIS