Món Docent. Núm. 006 by Món Editorial

Món Docent Les necessitats educatives especials Accelerar la innovació pedagògica

L’ABC de l’entrevista als pares

La revolució de la impressió 3D a l’aula

Núm. 6

Gradua’t a l’escola universitària més personal

Assegura el teu futur

Consulta la nostra ofertA formAtivA

Grau en Infermeria Grau en Fisioteràpia

#mesqueunaescola

Grau d’ Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2018-2019

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

Edita:

Aviat és dit...

Món Editorial Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, 08006, Barcelona · Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com EDITORA: Laura Pons REDACCIÓ: Emma Bouisset ha col.laborat en aquest número: Francesc Porta, Gina Aran, Maria Torras i Marina Montoro DL B 8325-2015 Món docent (Ed. impresa): ISSN 2339-9236 Món docent (Internet): ISSN 2339-9244

Amb el curs 2018-19 ja en marxa, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, anunciava el passat 21 de novembre que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any que ve inclouran partides per a poder dur a terme un seguit de millores en l’àmbit educatiu. En concret, el conseller afirmava que comprendran aspectes com el finançament per a l’etapa de 0 a 3 anys, mesures d’escola inclusiva, d’ampliació de la plantilla de professors i de millora de les condicions laborals. Tenint en compte que l’educació és un dels pilars de la nostra societat -i després d’anys de retallades-, tota noticia d’un augment en inversió educativa ha de ser benvinguda. Caldrà estar amatent, això sí, a la materialització d’aquests pressupostos perquè, com diu la dita popular, “una cosa és dir i l’altra fer”.

sumari

El món de l’alumne. L’experta Mireia Planas Sisquella és psicòloga i terapeuta familiar, i directora de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) de les Corts. Amb ella parlem sobre les necessitats educatives especials (NEE) en el context de l’escola inclusiva per aclarir quines són i amb quins recursos compta el professorat per atendre-les i garantir, així, que tots els alumnes, sense distinció, puguin avançar en el seu aprenentatge. Pàgs. 2-5 Actualitat docent. De pares a fills: què influeix en els resultats educatius d’un individu? El nivell d’instrucció assolit pels pares influeix de forma determinant en el nivell educatiu dels seus fills. Així ho recull el darrer informe Panorama de la Educación 2018: Indicadores de la OCDE. El text, assenyala, així, que aquest condicionant suposa un repte fins i tot més gran que el gènere en matèria d’igualtat. Pàg. 6 Eines per al professor. Accelerar la innovació pedagògica En un món que canvia cada cop més ràpidament, els futurs professionals hauran de tenir capacitat d’adaptació i, paradoxalment, ser eficients en allò que, d’entrada, no coneixeran. Com els centres educatius siguin capaços de preparar-los serà la clau de l’èxit de

la societat del futur. Als educadors els pertoca ara el repte de la seva pròpia transformació. Pàgs. 8 i 9

realment la importància que pot arribar a tenir en la nostra societat com per incloure-la en tots els centres educatius? Pàgs. 16-19

Eines per al professor. L’ABC de l’entrevista als pares Fer una bona entrevista als pares és important. Aquest espai de comunicació ha de servir per generar confiança i complicitat entre la família i l’escola, i és una oportunitat per establir un vincle positiu amb el centre que contribueixi a l’èxit escolar i educatiu de l’alumne o alumna. Pàgs. 10 i 11

Els docents parlen. Motivació activada! La metodologia per projectes pretén activar l’interès dels infants mitjançant l’emoció i, així, assolir els aprenentatges d’una manera competencial. Un dels projectes més motivadors i engrescadors que he programat juntament amb altres mestres ha estat el de l’Univers, ideat per a alumnes de 2n d’educació primària. Pàg. 20

Eines per al professor. Podem fer un ús educatiu del mòbil? La controvèrsia sobre si cal introduir l’ús del mòbil a les aules no és pas nova i ja fa uns quants anys que aquest petit dispositiu acumula tant fervents partidaris com aferrissats detractors entre la comunitat educativa. Pàgs. 14 i 15 La vida als centres. La revolució de la impressió 3D a l’aula Cada cop hi ha més centres educatius que adquireixen una impressora 3D i, tot sovint, ens trobem que molts o la tenen tancada a l’aula de tecnologia o simplement no saben ben bé què ferne ni per on començar a treballar-hi. Quins són, doncs, els avantatges que ens aporta la impressió 3D i quina és

La infografia. Iniciatives per respectar el medi ambient a l’escola El Programa Escoles Verdes, que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Ensenyament i el Departament de Territori i Sostenibilitat, té per objecte promoure l’educació per la sostenibilitat. Aquest curs 2018/19, hi ha a més de 650 escoles verdes a tot Catalunya que treballen la prevenció dels residus a l’escola amb diverses iniciatives com les que recollim aquí. Pàg. 21 Els altres mestres Entrevista a Jordi Diz, expert en superació personal. Pàgs. 22-24

EL MÓN DE L’ALUMNE. L’EXPERTA

Foto: Foto Rubira.

“Quan un mestre de l’escola ordinària, que ha tingut una formació més generalista, té un nen amb autisme al seu càrrec, es pot angoixar molt”

Mireia Planas Sisquella és psicòloga i terapeuta familiar, i directora de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) de les Corts. Amb ella parlem sobre les necessitats educatives especials (NEE) en el context de l’escola inclusiva per aclarir quines són i amb quins recursos compta el professorat per atendre-les i garantir, així, que tots els alumnes, sense distinció, puguin avançar en el seu aprenentatge.

Emma Bouisset

Per començar, potser fora bo explicar què són exactament les necessitats educatives especials (NEE). Cada alumne és diferent i els nous currículums van néixer amb la idea de ser oberts i flexibles per atendre la diversitat. I la diversitat vol dir que cada alumne té necessitats edu· catives diferents: alguns poden fer més feina, d’altres, menys, etc. En aquesta línia, el concepte de NEE té en compte els alumnes que tenen una necessitat d’un suport específic per poder aprendre en les condici· ons que els permetin anar avançant.

NEE molts cops s’associa amb al· guna discapacitat. En aquests mo· ments, les NEE poden ser derivades d’algun tipus de discapacitat intel· lectual, motriu, visual, auditiva, d’un trastorn greu de conducta o mental; també d’un trastorn que està aparei· xent últimament amb més freqüèn· cia i no està clar d’on deriva, que és el trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA). També es contempla una ca· tegoria que funciona com un calaix de sastre que és el retard del desen· volupament sense etiologia clara, perquè a vegades els nens són mas· sa petits i cal esperar per veure si un diagnòstic inicial es confirma o no.

El decret d’educació inclusiva vol que tots els nens, independentment de si tenen NEE, s’escolaritzin a les escoles ordinàries. Però, veient com de diverses són les necessitats, creu que és realista aquest objectiu? El tema d’una escola per a tots és una idea que ja es té des de força abans del decret d’educació inclu· siva, però aquest decret introdueix una nova mirada posant l’èmfasi en les necessitats específiques de suport educatiu (NESE) dels alum· nes, que va més enllà de les NEE i inclou, entre d’altres, les situacions socioeconòmiques i socials desfa·

vorides (NSCD) o la incorporació tardana al sistema educatiu. Per tant, ens trobem amb una tipolo· gia d’alumnat que ha anat variant, sobretot en els darrers anys, i això ha obligat a un canvi de mirada i a un replantejament de l’atenció a les necessitats dels alumnes. Estem, doncs, en aquests moments, en un procés de transformació que obliga als centres a nous enfocaments per tal de donar resposta a les neces· sitats educatives de tots els alum· nes perquè puguin aprendre més i millor, fomentant la motivació i garantint el seu benestar personal. Perquè el que ens interessa és que tots els nens estigui en benestar. Si un nen, emocionalment, no està bé, tampoc no podrà aprendre malgrat pugui tenir la capacitat a nivell cog· nitiu per fer-ho. I, és clar, tot això és un procés que no es fa en un dia. L’escola inclusiva preveu els recur· sos necessaris per a poder atendre a tot l’alumnat: mesures i suports universals (organització flexible de centre, acció tutorial, avaluació formativa...), mesures i suports ad· dicionals (suport escolar persona· litzat, aules d’acollida...) i mesures i suports intensius; aquests últims

“És evident que els mestres dels centres d’educació especial són els mestres que s’han especialitzat en tot tipus de discapacitats, però s’està fent un esforç important per formar tot el professorat dels centres ordinaris perquè puguin atendre tots els alumnes.”

són els que s’adrecen als alumnes amb NEE. El fet que es contem· plin tots aquests recursos no vol dir que sigui fàcil poder atendre a tot l’alumnat; estem en el camí i es va avançant, encara que per mo· tius excepcionals alguns alumnes poden tenir una atenció més ade· quada a les seves necessitats en un centre d’educació especial. I els que sí que hi van, troben docents prou preparats? És evident que els mestres dels centres d’educació especial són els mestres que s’han especialitzat en tot tipus de discapacitats, però jo crec que s’està fent un esforç important per formar tot el profes· sorat dels centres ordinaris perquè puguin atendre a tots els alumnes. Malgrat hem d’anar prenent cons· ciència que és més important cen· trar-se en els suports educatius que necessita l’alumne que en el dèficit que presenta, els professors es po· den trobar en un grup una tipologia de nens molt diversa. I hem d’en· tendre que en el moment que un mestre de l’escola ordinària, que ha tingut una formació més gene· ralista, té un nen amb autisme al seu càrrec, es pot angoixar molt. Per això, els professors necessiten acompanyament, formació i que vagin guanyant confiança que ho podran fer. Dotar els futurs professionals d’una formació més pràctica ja des del Grau podria ser una solució per dotar-los d’aquesta confiança que comenta? En realitat tota la formació hauria de ser teoricopràctica. Perquè els paràmetres teòrics, els marcs de referència, són importants per po· der entendre i donar sentit al que fem, però hauríem de tendir cap a un enfocament més pràctic. Famili· aritzar-se amb els entorns escolars i amb el dia a dia del que es viu als centres és fonamental per als fu· turs docents, que, a més, tenen la gran oportunitat d’estar al costat de professors amb molta experiència i

dels quals aprendran molt. Però en un món educatiu en canvi permanent, la formació dels do· cents ha de continuar un cop ja es· tan a l’escola i, en aquest sentit, cal· dria fomentar sobretot la formació en centre. És a dir, que els mestres que ja exerceixen no hagin de sortir tant a fora –fins i tot en hores que no toquen–, sinó que vingui per· sonal que pugui donar formació a dins del centre, que pot tenir molt més en compte les necessitats de cada context concret. Parlem del dia a dia: quines són les principals dificultats amb què es troben els docents a l’aula? L’aula és un microcosmos amb his·

tòria pròpia, que construeixen dia a dia els alumnes i els professors. Les dinàmiques que s’hi generen són molt diverses i no depenen només de les persones sinó que tenen molt a veure amb aspectes metodolò· gics, d’avaluació, d’acció tutorial, de gestió d’aula, etc. En aquest sentit, és necessari concretar tots aquests aspectes en el projecte educatiu de centre, en les normes d’organització i funcionament i en el pla de convi· vència del centre, per tal garantir un ensenyament de qualitat. Potser una de les dificultats que més preocupa als docents és la dels alumnes que creen disrupti· vitat dins del grup. Sovint, hi ha la sensació de manca d’instruments

“Caldria vetllar per la millora de la ratio d’alumnes per aula, en el sentit de disminuir-la, per poder donar una atenció més personalitzada a cada alumne.” per a poder gestionar aquestes si· tuacions.

On situem els alumnes amb altes capacitats? 4

Des que va sortir el Decret d’inclusiva (Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu) s’inclou a l’alumnat amb altes capacitats en el conjunt d’alumnes que presenten “necessitats específiques de suport educatiu” (NESE). Les altes capacitats poden derivar de la superdotació intel·lectual, els talents simples i complexos, i la precocitat. Aquests alumnes poden requerir mesures i suports intensius, com per exemple la reducció de la durada d’alguna

etapa educativa. Cal fer una valoració acurada de quines són les necessitats concretes de cada alumne, ja que cada cas és diferent. La planificació de les mesures, suports i actuacions per a donar resposta a les necessitats dels alumnes amb altes capacitats ha de quedar reflectida al pla de suport individualitzat (PI) i s’ha de fer amb la participació de l’alumne i de la família, en col·laboració amb l’EAP que elabora l’informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu (NESE).

Amb quins recursos compten per fer-hi front? La creació dels Serveis Educatius (SE) per part del Departament d’En· senyament, per territoris i a Barcelo· na per districtes, integrats per l’EAP (equip d’assessorament i orientació psicopedagògica), el CRP (centre de recursos pedagògics) i ELIC (equip d’assessorament i orientació en llen· gua, interculturalitat i cohesió social) està ajudant a que els centres rebin suport i assessorament en temes tan complexos com el que ens ocupa, entre d’altres funcions. També el CRETDIC, com a centre de recursos educatius per a alumnes amb tras· torn del desenvolupament i la con· ducta, aporta formació i orientacions per a treballar amb alumnes disrup· tius dins l’aula. I un altre suport que tenen els centres per a aquestes situacions conductuals és el moni· toratge, que incorpora una persona dins l’aula per a poder fer acompa· nyament i contenció als alumnes. Com a element preventiu caldria vetllar per la millora de la ratio d’alumnes per aula, en el sentit de disminuir-la, per poder donar una atenció més personalitzada a cada alumne. I és que entenem que l’educació és una de les potes més importants de la societat, perquè aquests alumnes són els adults de la societat futura! I, per tant, això s’hauria de vetllar molt. Com es pot ajudar les famílies des dels centres i serveis educatius? Escola i família comparteixen la difícil tasca d’educar i com a tasca compartida ens hauríem de sentir membres d’un mateix equip. Des dels centres i els serveis educatius podem ajudar a les famílies, pa· radoxalment, demanant que ens ajudin elles a nosaltres, ja que les informacions que ens aporten són cabdals perquè puguem entendre els seus fills, que ells coneixen des del naixement. No podem obviar la importància de conèixer les experi· ències dels primers anys per poder acompanyar a les famílies en aspec·

NESE Necessitats específiques suport educatiu NEE Necessitats específiques suport educatiu - alumnat amb: Discapacitat física

Trastorn greu de conducta

Discapacitat intel·lectual

Trastorn mental

Discapacitat sensorial Visual Auditiva

Malalties: Degeneratives greus i minoritàries

TEA. Trastorn de léspectre de láutisme Alumnat amb trastorns dáprenentatge o comunicació Alumnat d’origen estranger amb NESE derivades de: - Incorporació tardana al sistema educatiu - Falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges - Escolaritat prèvia deficitària

Alumnat amb altes capacitats

Situacions socioeconòmiques i socioculturals desfavorides

Risc d’abandonament escolar prematur Font: Xtec.cat.

Quadre elaborat a partir del Decret 15/2017

“Escola i família comparteixen la difícil tasca d’educar i com a tasca compartida ens hauríem de sentir membres d’un mateix equip.”

tes educatius. Per a això cal, és clar, escoltar-les atentament, en moltes ocasions escoltar més que parlar, escoltar amb interès, amb aquella “orella verda” de què parla Gianni Rodari en el bonic poema “Un se· nyor madur amb una orella verda”. I un aspecte molt important en la tasca d’ajuda és la de no jutjar, en· tenent que cada família funciona de la millor manera que sap... En el cas concret de les famílies amb fills amb NEE, tant els centres com els serveis educatius i especialment en les seves inquietuds i valorats en els EAP, són un suport significatiu el que fan, aportant també orienta· perquè els pares se sentin recolzats cions i recursos per als seus fills.

actualitat docent

De pares a fills: què influeix en els resultats educatius d’un individu? El nivell d’instrucció assolit pels pares influeix de forma determinant en el nivell educatiu dels seus fills. Així ho recull el darrer informe Panorama de la Educación 2018: Indicadores de la OCDE. El text, assenyala, a més, que aquest condicionant suposa un repte fins i tot més gran que el gènere en matèria d’igualtat. 6

A Espanya, en concret, el 55% dels adults amb pares que no tenien una titulació d’ensenyament secundari superior tampoc no van aconseguir un nivell educatiu superior. De fet, només 1 de cada 4 fills de pares amb un nivell formatiu inferior a l’educació secundària superior van obtenir una titulació terciària (mitjana de l’OCDE: 21%). Aquesta manca de mobilitat intergeneracional ascendent també es reflecteix en l’alt percentatge de població adulta jove espanyola que no ha assolit el nivell de secundària superior: el 34% a Espanya comparat amb la mitjana del 15% en els països de l’OCDE, tot i l’important augment de 25 punts percentuals registrat entre els anys 2005 i 2016 pel que fa a la taxa de graduació per primera vegada en educació secundària superior (amb una xifra per a Espanya que s’aproxima a la de l’OCDE: el 81% i 87%, respectivament). Bretxa de gènere Per gèneres, l’informe de l’OCDE destaca que les probabilitats de

deixar els estudis a mig camí i no assolir una titulació de Batxillerat o Formació Professional és més elevada en el cas dels nois. Concretament, la bretxa és d’11 punts percentuals, la segona més alta dels països de l’OCDE després de Portugal. Les noies, en canvi, estudien més temps, i la seva presència és igualitària en els programes de formació professional d’educació secundària superior, on ja representen el 50% dels graduats, comparat amb la mitjana del 46% en els països de l’OCDE. En educació terciària, a més, les taxes d’ingrés per als menors de 25 anys a Espanya el 2016 van ser per primera vegada més altes per a les dones (71%) que per als homes (58%). No obstant això, el biaix de gènere persisteix en els àmbits d’estudi. A tall d’exemple, només el 8% dels graduats en programes de formació professional d’educació secundària superior en enginyeria, producció industrial i construcció són dones, una xifra inferior a la mitjana de l’11% de l’OCDE. A Espanya, les dones representen el 77% dels

graduats de secundària en salut i serveis socials, un percentatge que coincideix amb la mitjana de l’OCDE.

A Espanya, el 55% dels adults amb pares que no tenien una titulació d’ensenyament secundari superior tampoc no van aconseguir un nivell educatiu superior

55% ADULTS PARES

EINES PER AL PROFESSOR

Accelerar la innovació pedagògica

Francesc Porta. Director associat de Grupo Humannova. Gina Aran. Sòcia directora de Grupo Humannova.

En un món que canvia cada cop més ràpidament, els futurs professionals hauran de tenir capacitat d’adaptació i, paradoxalment, ser eficients en allò que, d’entrada, no coneixeran. Com els centres educatius siguin capaços de preparar-los serà la clau de l’èxit de la societat del futur. Als educadors els pertoca ara el repte de la seva pròpia transformació. Vivim immersos en un entorn canviant que afecta tots els sectors, des del primari fins al tecnològic o la banca, i el món educatiu no n’és pas una excepció. Els avenços tecnològics i les fluctuacions pròpies dels mercats econòmics determinen un entorn volàtil, incert, complex i ambigu (VICA), on societat i organitzacions han d’adaptar-se a canvis ràpids i constants.

Tot indica que aquest escenari es perpetuarà, i això ens enfronta a nous reptes de formació per a un futur que anem coneixent a mida que avancem. Cal preparar els infants i joves d’avui amb competències que els permetin adaptar-se a les exigències del món professional dels propers anys, moltes de les quals encara no coneixem. Per tant, les metodologies que ser-

vien fa dues dècades ja no donen resposta a les necessitats actuals i futures. Cal posar l’accent en un nou model d’aprenentatge coherent amb un entorn digital i dinàmic, però tan canviant que posa en risc l’ocupabilitat dels més joves. La transformació dels centres El centres educatius es troben davant

del gran repte de transformar-se per assegurar la innovació sostinguda, tant metodològica com estratègica, que permetrà gestionar i aprofitar en positiu els canvis constants que s’esdevindran. La consultora Grupo Humannova proposa un model integrat d’innovació, anomenat Innored, que interconnecta quatre àrees de la gestió i direcció de centre, amb l’objectiu d’estar preparats per donar una resposta àgil i creativa a les necessitats educatives que el segle XXI anirà plantejant. • Lideratge transformador Desenvolupament d’estils de lideratge que posin focus en les persones que han d’orientar els alumnes. El lideratge ha de ser potenciador de capacitats, afavorir la creativitat i la col·laboració, i ser alhora emocional i motivador, capaç de crear equips que s’adaptin a diferents objectius i situacions. Cal, en definitiva, adquirir competències de lideratge i autolideratge. • Cultura innovadora Els valors i creences del centre han d’estar alineats amb els de les persones que el formen. Cal entendre i potenciar les claus de valors orientats a la innovació i a la millora contínua, així com en l’adquisició de noves eines formatives i de comunicació. És necessari establir un sistema eficaç de transmissió de valors i definir plans de formació desenvolupament. • Processos i estructures Els sistemes estructurals i funcionals del centre han d’afavorir la innovació, estimulant la creativitat, dotant de mitjans i circuits que facilitin el canvi disruptiu. Això requereix el convenciment i implicació, en primer lloc, de l’equip directiu. • Gestió de talent en xarxa Avui dia, disposem de recursos sense precedents tant per accedir a informació i coneixements com per compartir-los. La creació de comunitats educatives virtuals permet un àgil treball col·laboratiu que complementa l’activitat diària. Compartir experiències, consultar, formar i informar en xarxa, ja no només internament sinó externament, accelera

els canvis a nivell de centre i a nivell global. La clau de l’èxit: les persones Per bé que totes les variables son importants, les persones són indispensables per implantar nous sistemes d’aprenentatge, per tant, cal incidir en el desenvolupament dels professionals de l’àmbit pedagògic i aconseguir que estiguin disposats a innovar permanentment, a preguntar en lloc d’explicar, a dinamitzar el treball col·laboratiu en lloc de l’individual, a preparar en comptes d’educar... En definitiva, a trobar la clau per superar el repte que tenim a l’aula, sempre atenent les diverses realitats personals. Per assolir aquests objectius, els equips directius esdevenen catalitzadors del canvi, líders transformadors, impulsors de talent innovador que accelera la capacitat adaptativa de l’organització. Sovint no cal fer grans revolucions al centres, però sí que és imprescindible obrir espais d’intercanvi i interacció entre els docents per tal que tinguin l’oportunitat de reflexionar junts i sumar sinergies amb la finalitat de construir noves pràctiques educatives centrades en l’alumne que li permetin generar estratègies d’aprenentatge eficients. Els docents han de ser, al seu torn, líders inspiradors dels joves en formació, i per això, ells mateixos necessiten desenvolupar certs comportaments i competències derivats d’un aprenentatge social-emocional, com són: autoconeixement, resiliència, empatia, flexibilitat o habilitats socials, a més de creativitat, pensament crític i treball col·laboratiu. Les experiències d’implantació de projectes de transformació cultural en grans empreses ens diuen que quan els comportaments i competències descrits s’instal·len en el dia a dia dels líders, permeten accelerar el canvi i la innovació. És el concepte d’intel·ligència col·lectiva aplicat al món educatiu: aconseguir que els propis docents aprofitin el seu coneixement col·lectiu per millorar les ma-

No cal fer grans revolucions al centres, però sí que és imprescindible obrir espais d’intercanvi i interacció entre els docents per tal que tinguin l’oportunitat de reflexionar junts i sumar sinergies neres de fer a l’aula i obtenir resultats per a un futur sostenible. Els centres educatius han de preparar els seus estudiants per a reinventar-se, col·laborar, comunicar-se i no deixar mai d’aprendre, ja que el mercat de treball els oferirà feines que encara no existeixen, entorns impensables avui; tot esdevindrà cada cop més volàtil i necessitaran tenir una base formativa i de valors sobre la que anar construint-se. Per estar a l’altura d’aquestes funcions, els centres han d’afrontar el repte d’accelerar la innovació pedagògica i apostar pel desenvolupament de líders transformadors.

EINES PER AL PROFESSOR

L´ABC de l´entrevista als pares

Fer una bona entrevista als pares és important. Aquest espai de comunicació ha de servir per generar confiança i complicitat entre la família i l’escola, i és una oportunitat per establir un vincle positiu amb el centre que contribueixi a l’èxit escolar i educatiu de l’alumne o alumna. Sota el nom d’acció tutorial compartida hi figuren tota una sèrie d’accions educatives que contribueixen al desenvolupament personal dels alumnes, al seguiment del seu procés d’aprenentatge i a l’orientació escolar, acadèmica i professional per tal de garantir-ne l’èxit escolar i educatiu. En aquest camí, el paper de les famílies és, evidentment, clau, i per tal que en puguin formar part, els centres estableixen diversos procediments de relació i cooperació. Un d’ells són les entrevistes individuals amb el tutor. Una eina (molt útil) de comunicació i informació L’entrevista entre pares i mares i tutor a vegades espanta els docents, sobretot quan són professionals nouvinguts al centre o fa poc que treballen en el món de l’educació. Però no hem de perdre de vista que aquesta trobada amb les famílies és una eina d’utilitat per a

tots, ja que, d’una banda, permet recollir dades sobre l’alumne i el seu entorn familiar que ajudaran el mestre o la mestra a entendre millor el seu alumnat, a més de servir per a informar als pares i mares sobre l’escolarització del seu fill o filla i resoldre dubtes, intercanviar idees i arribar a acords i compromisos per anar tots a una. D’entrevistes, com a mínim, se’n fa una per curs (l’anomenada entrevista inicial), però se’n poden convocar de puntuals si es presenta algun problema ja sigui a l’escola o a casa. Els centres escolars solen disposar d’unes plantilles que ajudaran els docents a abordar aquesta trobada i que inclou un índex de continguts a tractar i mecanismes per a sistematitzar les dades extretes i els acords presos (veure infografia complementària). Pel que fa a Departament d’Ensenyament, recomana seguir durant una sèrie de pautes durant l’entrevista que milloraran les habilitats

comunicatives del tutor o tutora tot facilitant la comunicació amb les famílies, com ara: Donar temps per a l’escolta, perquè la família pugui expressar les seves inquietuds i experiències. Donar mostres d’acceptació i comprensió dels seus comentaris. Procurar fer les entrevistes sense presses. Fer preguntes directes només quan sigui necessari, per facilitar que els pares es sentin més còmodes. Procurar que el contingut de l’entrevista no només respongui als interessos del docent sinó també als de la família. Fer servir un llenguatge professional, però comprensible per a ells, utilitzant un vocabulari senzill i entenedor. Recordar també que per a la comunicació són importants els gestos, les mirades i altres aspectes no verbals, com el to i el volum de la veu.

. .. . . . .

FITXA GENÈRICA D’ENTREVISTA Dades obtingudes de la família DADES FAMILIARS

• Noms i cognoms del pare i mare / professió • Persones que viuen al mateix domicili que l’alumne/a • Problemes greus de salut d’algun membre de la família • Persona que s’està més hores amb l’alumne/a

CARACTERÍSTIQUES PERSONALS DE L’ALUMNE/A • Habilitats de comunicació i relació • Salut • Característiques personals (CARÀCTER) • Expectatives de l’alumne/a envers els seus estudis (PER A EDUCACIÓ SECUNDÀRIA)

RELACIONS ALUMNE/A-FAMÍLIA

HÀBITS DE L’ALUMNE /A

• Relació entre els membres • Normes i límits • Responsabilitats • Reaccions davant la conducta de l’alumne/a • Temps compartit per al diàleg • Presa de decisions conjunta

TEMPS LLIURE DE L’ALUMNE/A

• Higiene personal • Autonomia • Alimentació • Son • Hàbit lector

EXPECTATIVES DE LA FAMÍLIA SOBRE L’ESCOLARITZACIÓ DE L’ALUMNE/A

HÀBITS D’ESTUDI I TREBALL DE L’ALUMNE/A A CASA (PER A EDUCACIÓ PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA)

Dades aportades pel centre DADES SOBRE L’ESCOLARITZACIÓ

• Adaptació a l’escola • Personalitat, desenvolupament maduratiu • Relació amb els mestres

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.

EINES PER AL PROFESSOR

Podem fer un ús educatiu del mòbil?

La controvèrsia sobre si cal introduir l’ús del mòbil a les aules no és pas nova i ja fa uns quants anys que aquest petit dispositiu acumula tant fervents partidaris com aferrissats detractors entre la comunitat educativa. Mentre alguns experts defensen les possibilitats que aquest i d’altres dispositius electrònics tenen com a eina educativa -en aquest sentit, per exemple, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ha sol·licitat al Consell Escolar de Catalunya l’elaboració d’un informe sobre les bones pràctiques dels centres en l’ús del mòbil a l’aula-, d’altres veus, en canvi, en reclamen la prohibició davant l’addicció creixent dels adolescents a aquestes tecnologies. Sense anar més lluny, França acaba de bandejar-ne l’ús a

totes les escoles de primària i als collèges (alumnes d’entre 12 i 15 anys); als instituts, en canvi, serà la direcció de cada centre qui tindrà la darrera paraula. En qualsevol cas, la competència digital dels estudiants és una exigència del currículum que no es pot obviar. Per això, a continuació, recollim algunes aplicacions de solvència contrastada i amb les quals, sempre sota la tutela del professor o professora i seguint la normativa que dicti cada centre, potenciar les habilitats 2.0 dels alumnes.

Descarregant...

Kahoot! és una plataforma gratuïta que permet la creació de concursos que poden funcionar com a qüestionaris d’avaluació. Flipped primary app és una aplicació per posar en funcionament la metodologia de la classe invertida des del mòbil, dividida per cursos i unitats. Inclou més de 2.000 vídeos. Dytective és una eina en línia validada científicament per a detectar i millorar les habilitats relacionades amb la dislèxia. Digital Dice és un simulador de llançament de daus que pot generar números aleatoris amb un sol clic. Quizizz és similar a Kahoot! Es tracta d’una aplicació que permet crear concursos i qüestionaris per a repassar, avaluar i fomentar la participació a classe. iVoox és una aplicació creada per a escoltar, compartir i descarregar gratuïtament tot tipus de podcasts, programes de ràdio, cursos o conferències, audiollibres, etc. Wordreference és l’aplicació del diccionari de traducció més popular i potent del món, que també compta amb fòrums i debats. Stop Motion Studio és l’aplicació més popular per crear animacions en stop-motion.

LA VIDA ALS CENTRES

La revolució de la impressió 3D a l´aula

Maria Torras. Directora d’Entresd.

Cada cop hi ha més centres educatius que adquireixen una impressora 3D i, tot sovint, ens trobem que molts o la tenen tancada a l’aula de tecnologia o simplement no saben ben bé què fer-ne ni per on començar a treballar-hi. Quins són, doncs, els avantatges que ens aporta la impressió 3D i quina és realment la importància que pot arribar a tenir en la nostra societat com per incloure-la en tots els centres educatius? 20 anys enrere, per impartir una assignatura corrent normalment n’hi havia prou amb els llibres, una pissarra i un guix. Actualment, en canvi, el professorat ha de lidiar entre la PDI, el portàtil, l’Ipad o els robots, entre d’altres. És normal que la introducció de la tecnologia 3D es faci, per tant, una mica feixuga, però intentarem mostrar-vos alguns dels motius pels quals val la pena d’incorporar-la a les escoles. Segurament molts de vosaltres heu

sentit a parlar d’aquesta tecnologia lligada al concepte de 4ª revolució industrial. La impressió 3D ens permet tocar idees i canvia els conceptes de creació, innovació, educació i investigació perquè una sola màquina i un ordinador poden dur a terme els processos equivalents a una fàbrica sencera. Aquest fet, potencia l’apoderament de l’individu i el petit fabricant, i des d’aquest moment, llençar al mercat nous productes serà més fàcil i barat.

Dit això, sona lògic que el tema de la impressió 3D tard o d’hora s’acabi implementant al currículum educatiu d’una manera o altra. Un altre dels motius importants per fer-ho és que actualment camps com la medicina, la biologia, l’arquitectura, l’enginyeria, l’art (també en joieria o moda, per exemple), l’esport o el sector alimentari ja estan utilitzant diàriament els diferents vessants d’aquesta tecnologia.

Idees que es fan realitat Quins aspectes pot fomentar i potenciar una impressora 3D a l’aula? En primer lloc, crea inventors i fomenta la creativitat, duent aquest concepte més enllà del paper i possibilitant la fabricació de dissenys que fins ara eren impossibles de manufacturar. Els estudiants empren tecnologia capdavantera per tal de crear el que han imaginat (el concepte de tocar les idees que hem anomenat anteriorment) potenciant, també, les habilitats del raonament de l’espai i la comprensió del pas entre les dues i les tres dimensions. Encara té el factor sorpresa d’una tecnologia molt nova i poc vista, i això fa que normalment els alumnes sentin molta curiositat per ella i s’hi involucrin més. Cal tenir en compte que la impressió 3D és emprada diàriament per científics i enginyers per tal de canviar el món. Si posem aquesta mateixa tecnologia en mans dels alumnes i presentem alguns dels desafiaments als quals s’enfronta la comunitat, aprendran l’empatia i el treball en equip mentre resolen els problemes del món real. A més, és, també, una manera de crear ciutadans digitals responsables, ja que es un cop comencin a dissenyar, es convertiran en part de la creixent comunitat maker i podran participar a les discussions sobre impressió 3D tant a l’aula com en línia. I el més important: són una gran ajuda per als docents pel que fa a l’aprenentatge visual, ja que es poden visualitzar exemples que d’altra manera serien difícils d’explicar i són la millor manera per poder accedir a models que es troben a altres països, museus o col·leccions privades i veure’ls amb tot detall per tots costats. Sembla bastant clar, doncs, que d’aquí a uns anys hi haurà impressores 3D en la majoria de centres educatius, però ara per ara, el principal obstacle no és econòmic: és el desconeixement. La figura del docent serà, per tant, clau per poder-ne treure el màxim partit a classe.

Per on comencem? El primer pas, doncs, és trencar les cadenes i alliberar aquesta pobra màquina de l’aula de tecnologia. Fer una pausa en la producció en cadena de caixetes per arduino, repartir-se les tasques i començar a treure’n partit a la resta de matèries de tots els cursos. Per fer-ho, no cal ser un expert i hi ha molts recursos gratuïts a la xarxa que us poden ser de gran utilitat. Aquests són alguns dels nostres preferits: • Tinkercad.com o Sketchup: són programes de disseny per a no iniciats, molt intuïtius i fàcils de fer servir que permetran que fins i tot els més petits es converteixin en experts del modelatge 3D com si es tractés de plastilina digital. • Thingiverse.com: és un repositori d’arxius 3D gratuïts llestos per a ser descarregats i impresos. Dins d’aquesta pàgina web hi ha un apartat anomenat ‘Education’ on una comunitat de docents comparteix no només arxius, sinó projectes sencers classificats per assignatures, cursos i dificultat. Disposa, també, de diversos fòrums on aclarir dubtes o demanar consell. • Africanfossils.com: és la pàgina web de diferents jaciments arqueològics afri-

[La impressió 3D] crea inventors i fomenta la creativitat, duent aquest concepte més enllà del paper i possibilitant la fabricació de dissenys que fins ara eren impossibles de manufacturar

cans on tot el que s’hi va trobant és degudament classificat, escanejat i penjat aquí per poder-ho visualitzar o descarregar per a la seva impressió. • Myminifactory.com: és un altre repositori d’arxius, amb un apartat que a nosaltres particularment ens encanta i s’anomena ‘Scan The World’. Consisteix en un projecte que demana que, quan algú visita un museu, faci 50 fotografies a les escultures (hi ha un tutorial que explica com s’han de fer) i les hi enviïn. Mitjançant aquestes imatges, ells s’encarregaran de generar els models en 3D, que també es poden visualitzar i descarregar del seu web de manera gratuïta. Així, de mica en mica i amb la col·laboració de molta gent, estan creant un arxiu 3D de totes les peces que hi ha als museus i galeries més importants del món, els quals estan encantats perquè a ells no els hi suposa cap cost la creació del seu catàleg 3D.

CASOS PRÀCTICS ESCOLA EL TURÓ: una pròtesi per a Mariam (i molt més)

En aquesta escola de Montcada i Reixach va ser el professor d’Educació Física, Nacho Gálvez, qui ja fa uns anys va agafar les regnes de la impressió 3D al centre perquè aquesta tecnologia li cridava l’atenció, encara que mai abans no havia tocat una impressora d’aquest tipus. Gálvez va pensar que la millor manera de familiaritzar-s’hi ràpidament era endur-se la màquina a casa i anar fent proves per veure com funcionava. Després d’imprimir algunes peces per a la seva bicicleta i el mòbil descarregades de repositoris d’Internet, va retornar la impressora a l’escola per començar a compartir el que havia après amb els alumnes. Allà es va adonar que la impressió 3D té molt més sentit si s’acompanya d’un treball més ampli que no es basi només a descarregar peces d’internet, i va començar a buscar programes de modelatge que fossin molt senzills (Tinkercad, en el seu cas). El projecte de 3D que sens dubte va tenir més repercussió mediàtica va ser el de la pròtesi que li van imprimir a Mariam, una alumna de cinc anys que havia nascut sense la mà dreta. Nacho va buscar un disseny a Internet i Ulisses i Guillem, dos alumnes

Actualment, els alumnes de 4t a 6è treballen dissenyant / imprimint una hora a la setmana. A nivell curricular, es “convaliden” aquestes hores amb les d’altres assignatures com poden ser les matemàtiques d’ 11 anys, la van adaptar a les mesures i necessitats de la petita. Més tard, el centre va trobar una manera per fer que tots els alumnes –i no només els més avantatjats– poguessin gaudir d’aquesta tecnologia. Els van proposar un repte anomenat ‘3 dies 3D’ que consistia a destinar una hora diària durant tres dies a aprendre com funciona Tinkercad, dissenyar una peça i imprimir-la. Nacho comenta que li sorprèn molt com n’és de ràpida la corda d’aprenentatge.

Aprendre (gairebé) sense adonar-se’n Actualment, els alumnes de 4t a 6è treballen dissenyant / imprimint una hora a la setmana. A nivell curricular, es “convaliden” aquestes hores amb les d’altres assignatures com poden ser les matemàtiques, ja que, encara que als nens no els ho sembli -perquè no tenen la sensació d’estar estudiant- el que aprenen d’escales, proporcions, mesures i geometria en general “és impressionant”, afirma el docent. Un altre tema al qual Gálvez dona èmfasi és la creativitat. Sovint els docents es preocupen per complir amb el temari, aconseguir que els alumnes estudiïn, que treballin, però com se’n pot fomentar la creativitat? El professor d’Educació Física explica que hi ha estudiants que s’asseuen davant de l’ordinador i no se’ls ocorre què poden dissenyar: “Els estem donant ales per crear el que vulguin i resulta que no tenen idees!”, es lamenta. Per contrarestar-ho, un dels últims treballs que ha realitzat és crear i imprimir una peça pel seu compte i fer que els alumnes la tornin a dissenyar només tenint com a mostra el model en plàstic. D’aquesta manera han de prendre mesures i combinar formes fins a arribar a replicar la peça original. Per acabar, què és el que més destacaria Gálvez de l’experiència de treballar a l’escola amb aquesta nova tecnologia? El docent ho té clar: “La motivació. El sol fet que els alumnes a l’hora del pati et preguntin si poden anar a l’aula per seguir amb el disseny que estan fent ja et dona pistes de com de motivats estan”, assegura satisfet. I manifesta que “alumnes als quals els costa estudiar o que van justos en altres assignatures, resulta que aquí destaquen per sobre de la resta i l’empenta d’autoestima que els dona això és increïble”.

ESCOLA SOLC: una exposició sobre el Romànic Aquesta escola barcelonina també va ser una de les primeres a disposar d’una impressora 3D, però, tal com confessa Jordi Pomés, tutor de 1r d’ESO i un dels encarregats de treure’n el màxim partit, els va costar un temps agafar el bou per les banyes i posar-s’hi seriosament. Un cop ho van fer, van tenir clar que aquesta tecnologia havia d’implantar-se de manera gradual, transversal (barrejant matèries i etapes) i, òbviament, generant aprenentatge.

El curs passat, l’escola va participar a Smart City 2018, un projecte col·laboratiu entre 16 escoles de la Fundació Tr@ms, on un total de 52 alumnes de 5è i 6è havien de crear una ciutat intel·ligent

Abans de res, els alumnes de 4t d’ESO van exposar a tota l’escola la “joguina nova” per tal que l’alumnat entengués de què es tractava i la veiés funcionar. Més tard, a primària i a ESO es va anar emprant puntualment en projectes digitals, assignatures com matemàtiques o en la Setmana de la Ciència. Un cop mestres i alumnes ja s’hi havien familiaritzat, se la va incloure en d’altres projectes innovadors trimestrals i en treballs que barrejaven diferents disciplines (com ara les socials, l’art, les matemàtiques i el disseny 3D), alguns de col·laboratius i amb un objectiu fixat. Un bon exemple és el projecte que es va dur a terme fa dos anys sobre el Romànic: consistia a combinar diverses matèries com ara història, socials, matemàtiques i plàstica amb el propòsit de crear una exposició sobre aquest període. La tasca d’una part dels alumnes era construir un edifici a escala (alçat, planta i perfil) utilitzant diferents materials: fang, cartró ploma, totxanes o el plàstic imprès en 3D (amb els corresponents plànols). De tota manera, en cas que fos molt complicat, al final només es demanava que en fessin la façana.

L’exposició, edificis a banda, també constava de retaules, així com de pintures i escultures pròpies. I, a més dels artistes que van crear-les, el projecte constava d’un comissari de l’exposició, un director d’art, un researcher o un director 3D, així com d’encarregats de la comunicació. Treball en equip El curs passat, l’escola va participar a Smart City 2018, un projecte col·laboratiu entre 16 escoles de la Fundació Tr@ms, on un total de 52 alumnes de 5è i 6è havien de crear una ciutat intel·ligent. Cada escola s’encarregava d’una parcel·la i els alumnes de Solc es van organitzar les tasques per grups: publicistes, reporters, editors, constructors, programadors o impressors 3D. Aquests últims, s’encarregaven de dissenyar i imprimir els objectes que els constructors necessitaven. El Jordi ens comenta com els nens es van organitzar creant una llista on apuntaven tot el que calia imprimir, es repartien la feina entre ells i a partir de les formes geomètriques de Tinkercad, creaven les peces a escala necessàries per construir la maqueta.

ELS PROFESSORS PARLEN

Motivació activada! Marina Montoro. Tutora de 2n de Primària de l’Escola Sagrat Cor de Jesús de Terrassa

La metodologia per projectes pretén activar l’interès dels infants mitjançant l’emoció i, així, assolir els aprenentatges d’una manera competencial. Un dels projectes més motivadors i engrescadors que he programat juntament amb altres mestres ha estat el de l’Univers, ideat per a alumnes de 2n d’educació primària. Comencem la primera sessió agrupant els infants en grups cooperatius on cadascun té un rol amb uns objectius a seguir durant tot el projecte. Per tal de conèixer quins coneixements previs sobre el tema tenen els alumnes, els donem un full on hi ha dibuixat el quadre de Dalí Muchacha en la ventana i els demanem que aquella mateixa nit mirin per la finestra de casa seva i dibuixin tot allò que veuen al cel. Després, de manera cooperativa, han de crear un mural exposant tot el que saben sobre l’univers, i entre ells s’avaluen mitjançant

una graella d’observació. En la segona sessió activem l’emoció: els alumnes reben un correu electrònic d’un astrònom de la NASA que els diu que vol saber què saben de l’univers i quins dubtes tenen, de manera que ell els pot ajudar a resoldre’ls. Així, en les tres sessions posteriors, i sota el guiatge dels professors, els alumnes, hauran de fer una recerca a través de sites i webs per recopilar aquesta informació, amb la qual faran un mapa mental i un lapbook que hauran d’utilitzar quan facin la presentació final (on donaran resposta a l’e-mail), acompa-

Solucions a problemes reals 1. L’emoció, el treball 2. En aquest cas, a més, també cooperatiu i l’ensenyament competencial són essencials per a dissenyar un projecte. Per això, partim d’una situació real i/o engrescadora, una pregunta o un problema al qual hem de trobar solució, per tal que l’alumnat estigui motivat a adquirir els aprenentatges.

treballem amb les intel·ligències múltiples, proposades per Howard Gardner, qui afirma que no només tenim una sola intel·ligència, sinó que n’hi ha moltes que treballen paral·lelament. D’aquesta manera, hem de potenciar-les, ja que a l’aula s’ha d’atendre a la diversitat que hi ha pel que fa a l’alumnat: tots som diferents i tots tenim potencials diversos.

nyat d’un petit text en anglès. Per donar la possibilitat que imaginin, siguin creatius i vagin confegint els continguts a mesura que els anem aprenent, destinarem quatre sessions més aproximadament a preparar la presentació, ja que és un des eixos centrals del projecte. Els alumnes s’autoavaluaran mitjançant una rúbrica els criteris de la qual han estat pautats entre ells i el mestre. D’aquesta manera treballem d’una manera interdisciplinar i competencial, atenent a la diversitat i connectant amb la realitat de l’alumnat.

Pel que fa a l’avaluació, és contínua i competencial. S’apliquen diferents estratègies per tal que l’aprenentatge sigui significatiu, com per exemple el treball cooperatiu, crear rúbriques on els alumnes i el docent pactin els criteris que seran avaluables, portafolis, mapes mentals, lapbooks... Una avaluació centrada en l’alumne i en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge!

La infografia

Iniciatives per respectar el medi ambient a l´escola El Programa Escoles Verdes, que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Ensenyament i el Departament de Territori i Sostenibilitat, té per objecte promoure l’educació per la sostenibilitat. Aquest curs 2018/19, hi ha a més de 650 escoles verdes a tot Catalunya que treballen, entre d’altres, la prevenció dels residus a l’escola i el respecte per la natura amb iniciatives com ara:

•Afavorir

la reutilització de llibres de text i potenciar el préstec de llibres de lectura, tant entre l’alumnat com entre el professorat i altres membres de la comunitat educativa, establint si s’escau, convenis amb les biblioteques públiques del municipi.

•

Sempre que sigui possible, utilitzar piles recarregables i no d’un sol ús.

BIBLIOTEQUES

•Generalitzar

l’ús del llapis de memòria per guardar documents i limitar l’ús dels CD a la gravació i emmagatzematge de documents definitius. En tot cas, utilitzar CD regravables.

•Impulsar

la reparació i les donacions per tal de donar una segona vida als objectes.

• Evitar els envasos de bric

per esmorzar i potenciar la peça de fruita. Generalitzar l’ús de carmanyoles, boc’n rolls i cantimplores per als esmorzars i per a les sortides. Eliminar els gots d’usar i llençar a les màquines de cafè de les sales de professorat i substituir-los per tasses reutilitzables.

•

Fer més verd el pati de l’escola mitjançant la posada en pràctica d’un hort escolar.

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Medi Ambient.

•Instal·lar o construir un

compostador i prendre part en el procés de reciclatge de part o de la totalitat de la matèria orgànica generada en el centre educatiu.

•

Promoure l’ús de la bicicleta o el fet d’anar a peu, ja sigui per desplaçar-se fins al centre escolar o per a altres desplaçaments, i fomentar, si cal, camins escolars segurs amb aquesta finalitat.

ELS ALTRES MESTRES

“Aprendre és la millor medicina per al cervell” L’any 2007 va patir un accident de trànsit tan greu –els metges pensaven que no se’n sortiria– que va haver de tornar a aprendre a parlar i caminar. Avui, 11 anys més tard, comparteix amb els alumnes d’escoles i instituts la seva experiència de lluita personal amb l’objectiu de “motivar-los perquè intentin superar-se en el seu dia a dia”. Emma Bouisset

Foto: Sergi López

Expliqui’ns què li va passar? Tenia 27 anys i tot de cara: una bona feina a prop de casa (vivia a Esplugues de Llobregat i era el responsable comercial d’una petita empresa familiar de Sant Joan Despí), parella, jugava a bàsquet els caps de setmana (ho havia fet sempre i m’agradava trobar-me amb els meus amics)... Tot. Però el 10 de gener del 2007, vaig anar a la feina i no hi vaig arribar. Un cotxe se’m va creuar mentre jo circulava en moto a uns 90 km/h. Vaig caure damunt l’asfalt i vaig lliscar uns 30 o 40 metres fins a topar amb el cap contra un dels pals que subjecten els parafangs. L’impacte va fer que em fracturés dues vèrtebres cervicals i el meu cervell rebotés contra les parets del crani: vaig patir el que s’anomena una lesió axional difosa, que vol dir que el cervell ha patit una lesió general que n’afecta totes les neurones. Vaig estar en coma 16 dies, a la UCI de l’Hospital de Bellvitge. L’accident havia estat tan greu que els metges creien que no me’n sortiria. Però vaig despertar, i em van passar a la planta de neurologia, on em vaig estabilitzar mínimament (anava responent als petits estímuls i ordres senzilles, reconeixia una mica a la gent...). Tinc uns records molt difusos d’aquelles primeres setmanes. Després, em

“Vaig passar un dol important. El títol de les xerrades és renéixer perquè el Jordi d’abans ja no hi és.” van traslladar a un centre especialitzat en dany neuronal: l’Institut Guttmann. Allà vaig estar-hi fins al mes de juny, que em van donar l’alta. L’últim dia, em vaig anar a acomiadar del meu fisioterapeuta, en Jaume, pensant que em diria que la meva vida, encara que, evidentment, no tornaria a ser igual que abans, amb el temps m’hi acostaria. En canvi, el que em va dir, simplement, va ser que el que havia de fer a partir d’ara era “caminar i caminar, i quan et cansis de caminar, descanses, i després, tornes a caminar”. No va mencionar res sobre tornar a fer esport perquè el que volia era que m’adonés del que m’esperava. Quines seqüeles li han quedat? Físicament, tinc una hemiparèsia que fa que l’hemisferi esquerre funcioni diferent al dret i no pugui fer esport. Després de l’accident, em queia la bava i tenia l’ull esquerre més tancat i la part esquerra del cos ni se’m movia. Porto 11 anys fent

exercicis i he millorat molt, però encara no puc córrer, ni nedar ni anar en bicicleta perquè no tinc bon equilibri ni bona coordinació. D’altra banda, les principals funcions cognitives que es poden veure alterades amb una lesió com la que vaig patir són l’atenció-concentració, la memòria-aprenentatge, el raonament-intel·ligència, el llenguatge-parla, etc. A més, la conducta i l’emoció poden patir alteracions com ara impulsivitat, desinhibició, manca d’iniciativa, escassa consciència del trastorn, canvi de caràcter, entre d’altres. Per tant, per optimitzar la recuperació d’aquestes funcions, potenciar les capacitats conservades i ajudar-me a adaptar-me a les meves limitacions i aconseguir, així, la màxima autonomia possible, cal que treballi amb intensitat en la reeducació del meu cervell cada dia. Perquè el meu cervell sempre estarà danyat. Tinc dificultats en la consolidació dels aprenentatges i necessito refrescar la memòria, ja sigui una persona o un coneixement, ja que el seu funcionament natural és oblidar les coses. Com va ser la tornada a casa, en sortir de l’Institut Guttmann? Jo era una persona diferent. No volia ser una persona depenent de ningú, així que vaig deixar la relació amb la meva parella i, també, amb les meves amistats. Perquè aquestes amistats eren fruit de compartir uns mateixos somnis, activitats, ob-

Pacient apoderat Jordi Diz (L’Hospitalet, 1979) està al servei de tots. Així ho indica a la seva pàgina web on explica la seva experiència i hi inclou un e-mail perquè tothom que vulgui, pugui contactar-lo. “Alguns alumnes m’envien un correu electrònic i em donen les gràcies, d’altres em demanen una xerrada perquè volen fer un treball de recerca explicant el meu cas de discapacitat i superació. I això és el que més em motiva per seguir amb aquesta activitat: educar. I com ho faig així, amb alegria i de forma voluntària, també fa que hi hagi més enteniment entre nosaltres.” Diz també fa xerrades sobre

jectius i, en aquell moment, quan sortia al carrer, em cansava de seguida, i quan parlava, ho feia molt a poc a poc! Tot se’m feia molt feixuc i em vaig anar quedant sol. I un dia, decideixo marxar de casa i vaig a parar, per casualitat, a La Bisbal d’Empordà. Allà vaig compartir-hi una caseta amb una senyora i el seu fill i, al final del meu carrer, hi havia un camp perfecte per sortir caminar. Molts van pensar que me n’hi anava sol i amargat, però és el millor que

expertesa del pacient a l’Institut Guttmann (centre universitari adscrit a la UAB), on explica la seva experiència als alumnes del Màster en Neurorehabilitació i els recorda la importància d’inculcar el valor de l’esforç als pacients: “Els dic que els expliquin que el més important és que facin coses, que potser no en veuran els resultats i que el més segur és que no aconsegueixin tot el que esperaven aconseguir, però cada dia que t’esforces, avances. Trigaràs a notar-ho, o potser no ho notes, però segur que aconseguiràs alguna cosa. Però si no t’esforces, segur que no milloraràs.” Més informació a: www.jordidiz.com

he fet mai a la vida i enlloc no viuré tan bé com ho vaig fer allí. I és que hi vaig arribar en unes condicions lamentables i sense conèixer ningú, però ningú no em jutjava ni feia pena a la gent, i així és com a poc a poc vaig poder recuperar l’alegria de viure. A la Bisbal hi va viure més de 4 anys. Quin va ser el detonant per tornar a L’Hospitalet? Quan la senyora i el seu fill van mar-

vell i donar-li el màxim de treball, fer-li aprendre coses noves. I com més difícil és l’aprenentatge, més bo és per al cervell. I aquest conjunt de rehabilitació física i intel·lectual també va fer que, pel cantó emocional, guanyés en seguretat, ànims i motivació.

Foto: Sergi López

“Vull transmetre el missatge que, passi el que passi, cal esforçar-se per aconseguir ser feliç i estar satisfet. I ferho per un mateix.” xar, m’hi vaig quedar sol durant un temps i, al final, aquesta soledat em va pesar. A més, hi va haver un punt d’inflexió que és que en els meus viatges a Barcelona per fer-hi gestions, vaig recuperar el contacte amb l’escola on havia estudiat de petit –La Miranda–, i la directora em va instar que tornés a L’Hospitalet i que estudiés. Em va tornar a fer de mestra d’alguna manera. Perquè els metges em deien que no estigués aturat, però la Seguretat Social no m’oferia res, m’ho havia de buscar, de fer, de pagar tot jo. I així és com vaig tornar a L’Hospitalet i vaig tornar a fer exercici i a estudiar... i a notar com millorava. Perquè aprendre és la millor medicina per al cervell. La gent que pateix un dany cerebral, com ara un ictus o una hipòxia, ha d’estimular el cer-

Com és que decideix que ha de compartir la seva experiència? Un dia, un amic meu de L’Hospitalet amb qui havia jugat a bàsquet feia molts anys em proposa ser el seu ajudant –ell és entrenador d’un equip–. I jo li dic: “Pedro, pero yo tengo una discapacidad y no tengo titulación”. I ell em diu: “No te preocupes. Ven, y algo haremos. Y si no, pues te vas.” I sempre dic que si no hagués estat per ell, ara no estaria aquí. Arran de la seva proposta recupero la vida social, tinc responsabilitats i obligacions, formo part d’una entitat, vaig coneixent gent, boto una mica la pilota –corro una mica! – i vaig guanyant en seguretat i alegria. Dos mesos després de començar a col·laborar-hi, li vaig portar un escrit on explicava la meva història. Estava dividit en quatre punts: què va passar (l’accident , el coma i els primers temps a Bellvitge); primera sensació (quan desperto a Guttmann); després de Guttmann (amb el sentiment de decepció de “i ara, què?”); i perspectives de futur. Se’l va llegir i en va fer 12 fotocòpies, i després del següent entrenament les va donar a cada jugador: aquella va ser la primera xerrada. Els jugadors em miraven i no els quadrava el que llegien amb el que veien. Però em va servir per demostrar el que es pot aconseguir amb esforç i amb voluntat. He plorat molt i m’he emprenyat molt. I no sé quan em tocarà de plorar més. Però em penso que és quan ploro quan encara trec més forces. I això, en el món de l’esport, va de meravella. Què va ser el més dur després de l’accident? Acomiadar-me de tot el que estimava. Vaig passar un dol important.

El títol de les xerrades és renéixer perquè el Jordi d’abans ja no hi és. Què és el que el va ajudar a tirar endavant? La visita als diferents professionals (psicòlegs, psiquiatres, fisioterapeutes…) que em deien què era el que havia de fer. Després, jo podia fer-ho o no, però ja tenia els deures clars. A les xerrades sempre explico als joves: “Feu tot el que us diguin que heu de fer més tot el que pugueu fer, perquè si només feu el que us diuen, malament.” Sempre ha estat una persona amb tanta empenta, amb tanta capacitat per lluitar-ho tot? Sí. No puc dir si era igual abans de l’accident perquè fins que no et passa no ho saps, però amb 20 anys ja vaig marxar de casa. I amb 23 va morir el meu pare. Així que la vida ja m’ha fet lluitar. D’ençà de l’accident, s’ha enfadat molt? Estic molt enfadat. Sempre estaré molt enfadat. Però he après a no treure foc pels queixals. I a la Guttmann treia focs pels queixals quan veia algú que no feia els exercicis. Ha recorregut un camí impressionant... És que són els meus deures! És la meva obligació. Quins valors vol transmetre amb les seves xerrades? Vull transmetre el missatge que, passi el que passi, cal esforçar-se per aconseguir ser feliç i estar satisfet. I fer-ho per un mateix. Amb treball, disciplina, motivació, constància, superació, perseverança, educació, alegria... Tenir clar que si som bones persones, tot és millor. Ha aconseguit recuperar l’alegria? És clar que sí. A més, és, també, una alegria única perquè me la guanyo jo. Entrevista dedicada a en Jordi Teixidó.

20 - 24 MARÇ 2019 RECINTE MONTJUÏC

Decideix el teu perfil