Món Empresarial núm. 001 by Món Editorial

• A. Michael Spence • Joan Tugores Ques • J.M. Araguás • Muriel Casals • Joan B. Casas • Miquel Valls • • Cecilia Malmström • Oriol Amat • Antoni Castellà • Alfonso Cebrián • Juan Corona • Kilian Jornet • Domènec Espadalé •

Món Empresarial Anàlisi plural

Primer Trimestre • 2015 • 4e

L’encaix de Catalunya

al món

PAI 15

t i l a n o i c a n r e t in

za’t

n a l 2 015 io c a n r e t in ió c c P la d ’a

2015

promoció ixen accions de re fe t’o a ny lu it . ta comerç de Ca amb garantia d’èx r io er xt l’e a s Le s cambres de ci nego r ajudar-te a fer internacional pe .org www.paicambres

Sumari

Món

món econòmic en portada........................................................ Consulta Món Empresarial. Empresa i societat: reptes de futur. L’encaix de Catalunya al món... I ara, què? l’expert mundial.......................................... Entrevista a A. Michael Spence. Premi Nobel d’Economia 2001.

20 26

ANÀLISI ECONÒMICA..................................... Els problemes d’informació, la “senyalització” de Spence i la desafecció de la política. Per Cèsar Nebot. el mapa del món............................................ 2015: previsions de creixement mundial.

tribuna................................................................ El paisatge després de la crisi. Per Joan Tugores Ques.

des de Brussel·les...................................... Entrevista a Cecilia Malmstrom. Comissària europea de Comerç. + Taxa Europea a les Transaccions Financeres: acords i desacords.

mercats financers.................................... L’escenari de la borsa espanyola per al 2015. Per José Manuel Araguás.

A. Michael Spence. Premi Nobel d’Economia 2001. HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Cèsar Nebot Monferrer és Màster en Economia Científica, investigador, consultor i professor d’Economia en el Centre Universitari de la Defensa AGA-UPCT San Javier, i participa en el desenvolupament de metodologies experimentals per millorar les competències en economia i negociació. @cesarnebot Joan Tugores Ques és Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, exdegà de la Facultat d’Econòmiques i exrector de la UB, especialista en economia internacional i globalització. @jtugoresques

José Manuel Araguás és Llicenciat en Dret i Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i MBA per IESE, professor titular de Mercats Financers a la UB i president honorari d’INSA Business, Marketing and Communication School. Xavier Torrens és Doctor i professor de Ciència Política a la UB, sociòleg i expert en polítiques públiques. També és director del curs Gestió Multicultural i professor als màsters Gestió Cultural, Responsabilitat Social Corporativa, Economia Social i Entitats Sense Ànim de Lucre, i Gestió Pública. @xavier_torrens

institucions catalanes.......................... Òmnium cultural. 53 anys al servei de la llengua catalana, la cultura i el país. Entrevista a Muriel Casals. Presidenta.

50 54

Col·legis PROFESSIONALS....................... Entrevista a Joan B. Casas. Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

CAMBRES DE COMERÇ................................... Entrevista a Miquel Valls i Domènec Espadalé. President i vicepresident del Consell General de Cambres de Catalunya.

EN L’OBJECTIU DE MÓN................................. Poltrones o cadires plegables? El límit dels mandats a les institucions. Per Xavier Torrens. + 10 casos de corrupció que marcaran el 2015. DEBAT POLÍTIC................................................... La manca de relleu en els càrrecs públics.

Món Empresarial 003

Món

Sumari món empresa

EMPRESA D’ÈXIT.......................... Bon Preu. Per Oriol Amat. AGRUPACIONS EMPRESARIALS............................. El rol de la dona en el món empresarial. EMPRESA FAMILIAR..................... Catalana Occident.

70 76 82

INFORME SECTORIAL.................. FORMACIÓ DIRECTIVA. Opinió. La formació del directiu davant del canvi de paradigma. Per Alfonso Cebrián Díaz. INFORME SECTORIAL................. FORMACIÓ DIRECTIVA. Àgora. Per què cal fer un MBA?

90 94

INFORME SECTORIAL.................. FORMACIÓ DIRECTIVA. El referent. Entrevista a Antoni Castellà. Secretari d’Universitats i Recerca. INFORME SECTORIAL................. FORMACIÓ DIRECTIVA. DAFO.

96 98

INFORME SECTORIAL.................. FORMACIÓ DIRECTIVA. Radiografia. INFORME SECTORIAL................. FORMACIÓ DIRECTIVA. Idiomes. El pes dels idiomes a l’empresa. Per Richard Rooze. INFORME SECTORIAL................ FORMACIÓ DIRECTIVA. Valors. Per Ramon Roch.

004 Món Empresarial

100

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Oriol Amat és Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, conseller de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, membre del CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació i el Creixement) de la Generalitat de Catalunya i president de l’ACCID i del Registro de Expertos Contables del Consejo General de Economistas. @oriolamat Alfonso Cebrián Díaz és Doctor en Ciències Econòmiques, director de la Fundación EAE i de l’Escola Universitària CETA i membre de la Real Academia de Doctores.

Richard Rooze és director del British Council de Barcelona i Balears. Anteriorment ha treballat com a professor d’anglès a Aràbia Saudí, el Líban i Hongria. Està especialitzat en Literatura. @esBritish Ramon Roch Noguera és enginyer industrial, Màster dels Fenòmens de la Corrosió i PDG per IESE Business School. Actualment és director general de Fortriglobal i ha estat director general d’ECA i director de la Divisió d’Inspecció i Control del Grup ECA global. @Fortriglobal

Món

Sumari món dirigent

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO

104 DECÀLEG EXPERTS ................................... 108 Comunicació. AIXÍ ES VA EQUIVOCAR............................. Nokia. El gegant de la telefonia (im)mòbil.

Avançar-se: un avantatge competitiu. Per Xavier Pascual.

DECÀLEG EXPERTS ................................... Estratègia. La importància de l’empresa familiar. Per Juan Corona.

109 110

DECÀLEG EXPERTS..................................... Innovació. Els nous perfils de treball TIC: un repte i una oportunitat. Per Ricard Faura. DECÀLEG EXPERTS...................................... EMPRENEDORIA. En quin sector inverteixo? Per Antoni Olivé.

112

114

DECÀLEG EXPERTS..................................... MÀRQUETING. 6+1 elements de màrqueting aplicats als RH. Per Josep Moulines. DECÀLEG EXPERTS..................................... DADES. L’auditoria de protecció de dades. Per Salvador Mujal Valls.

115

116

DECÀLEG EXPERTS .................................... RH. El valor de les direccions de RH a les empreses, avui. Per Ricard Alfaro. DECÀLEG EXPERTS..................................... legal. L’actual concurs de creditors i les execucions hipotecàries. Per Elisabet Planas. DECÀLEG EXPERTS..................................... RSC. L’ètica poètica. Per Sílvia Urarte.

118

119

120

DECÀLEG EXPERTS.................................... REPUTACIÓ. El que diuen de nosaltres quan no hi som: la reputació de les marques. Per Jordi Tudela. BIBLIOTECA EMPRESARIAL......................

006 Món Empresarial

122

Xavier Pascual Batalla és economista i director de la Unitat de negoci de Fira de Barcelona, director del saló Hispack, membre del comitè executiu de l’associació Graphispack, i expert en packaging i sector gràfic. També és professor associat a les universitats Abat Oliba-CEU, IQS, CETT (UB), UdG i UAB en màsters i graus de comunicació. @Hispackbcn Juan Francisco Corona Ramón és Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i director general de l’Institut de l’Empresa Familiar, rector honorari de la Universitat Abat Oliba CEU i acadèmic numerari de la Real Academia de Doctores. És assessor fiscal, analista financer i auditor de comptes, i ha centrat la seva tasca docent i investigadora en àrees com l’economia pública, la creació d’empreses i l’empresa familiar. @iefamiliar Ricard Faura i Homedes és Llicenciat en Antropologia i Diplomat en Ciències Socials. Des del gener de 2006 és cap del Servei de Societat del Coneixement de la Generalitat de Catalunya i vicepresident de la Fundacin CESICAT (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya). @ricardfaura Antoni Olivé és Doctor en Direcció d’Empreses i professor d’Estratègia i Emprenedoria de la IQS School of Management-Universitat Ramon Llull. Actualment fa recerca sobre emprenedoria tecnològica i sobre l’ús de simulacions i jocs en l’aprenentatge de negocis. @toni_olive Josep Moulines és Màster en Organització i Direcció de RH, psicòleg d’organitzacions expert en desenvolupament, gestió de persones i millora d’equips, coach i col.laborador acadèmic d’ESADE Executive Education, la Diputació de Barcelona, CINC, ACM i la UAB. @josepmoulines

Salvador Mujal Valls és Llicenciat en Enginyeria Industrial, Màster de Gestió de la Qualitat a l’Empresa, consultor i auditor de protecció de dades personals a Protectat i ha treballat per a diverses empreses del sector de l’automoció com Ford Motor Company, SEAT i Federal Mogul Friction Products. @Protectat Ricard Alfaro Puig és Llicenciat en Dret i director d’Operacions i Persones d’Asepeyo, president del Consell Rector de la seva universitat corporativa, i president de l’Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans i vicepresident d’Aedipe. @AedipeCatalunya Elisabet Planas Pons és Llicenciada en Dret i professora associada del Departament de Dret Mercantil de la Universitat de Barcelona i advocada al despatx Planas & Planas. Col·legiada a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, forma part de la seva Junta de Govern ocupant el càrrec de Bibliotecària-Comptadora. @ElisabetPlanas Sílvia Urarte és Diplomada en Màrqueting i RP i Ciències Empresarials, propietària i directora general de l’empresa especialitzada en RSC i agència de comunicació Conética. @SilviaUrarte Jordi Tudela és Màster en Comunicació i expert en comunicació corporativa a Q&A, Imagen y Contenidos i ha estat professor de Comunicació Corporativa a ICADE i a la UAO i director de comunicació a empreses i institucions com ara Merlin Gerin (Schneider Group), la Fundació Universitat privada Abat Oliba o l’Ajuntament de Caldes de Montbui. @Jorditudel

Bayer e Innovaci贸n

Visi贸n. Nuestras innovaciones ayudan a mejorar la vida de las personas y permiten a la sociedad enfrentarse a los retos del futuro.

@BayerEspana

www.bayer.es

Món

Sumari món global

VIATGES PEL MÓN........................... Londres. La jungla dels negocis. MÓN GOURMET................................ Abac. La cuina més premiada.

Kilian Jornet.

130 132 134

SALUT I BENESTAR.......................... El termalisme: una mica d’història. EMPRESARI AL MÓN....................... Entrevista a Maria Jané, fundadora de La Buena Tierra. HISTÒRIA DEL MÓN......................... El “Tancament de caixes”. Per Gregor Siles. LÍDERs D’OPINIÓ.............................. Entrevista a Kilian Jornet. Corredor de muntanya.

136 140 144

Maria Jané.

HA COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Gregor Siles és historiador i Diploma en Estudis Avançats en Educació i Democràcia, a més de professor tutor d’Història a la UNED, membre de Tot Història Associació Cultural i coordinador de la tertúlia d’història grup 99. @tothistoria

008 Món Empresarial

Món

Staff

L’equip

Editora Laura Pons editora@monempresarial.com SEGUEIX-NOS A

TWITTER

Redacció Emma Bouisset Berta Seijo redaccio@monempresarial.com

@mon_empresarial

Disseny i maquetació Maria José Soto

Fotografia DAVID FERNÁNDEZ CORO DIEGO CALDERÓN Shutterstock

col.laboradors Ariadna Cortés, Raquel Correa, Andrea Cosialls, Neus Duran, Esther Escolán, Teresita Gavilán, Olívia Majó i Montse Torres. Signatures Oriol Amat, José Manuel Araguás, Dr. Alfonso Cebrián Díaz, Cèsar Nebot Monferrer, Ramon Roch Noguera, Richard Rooze, Gregor Siles, Xavier Torrens i Joan Tugores Ques. Experts Ricard Alfaro Puig, Juan Corona, Ricard Faura i Homedes, Josep Moulines, Salvador Mujal Valls, Antoni Olivé, Xavier Pascual Batalla, Elisabet Planas Pons, Jordi Tudela i Sílvia Urarte.

Edita

Món Editorial C/ Paris 45-47, Entlo. 3a, Barcelona Tel. 93 737 00 33 mailbox@komunicakit.com www.komunicakit.com www.moneditorial.com www.monempresarial.com

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Món Empresarial es reserva els drets sobre els continguts, sense que puguin reproduir-se ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

010 Món Empresarial

Imprimeix: Rivadeneyra Depósito legal: DL B 1000-2015 ISSN 2385-5509 (Komunica Kit. Impresa) ISSN 2385-5517 (Komunica Kit. Internet)

Editorial

Òpera prima

resentem un nou espai plural de debat obert a la societat civil catalana. Una revista trimestral que ve complementada amb informacions diàries en línia, jornades sectorials i esdeveniments empresarials. Sí, és un concepte del segle XXI, pensat per abordar amb solvència els àmbits econòmic i empresarial. Es fonamenta amb l’experiència i la proximitat del nostre grup al món del coneixement; aspira, doncs, a diferenciar-se per la qualitat de les anàlisis i les opinions referents que hi participen. Una primera innovació és comprometre’ns des del primer número a obrir aquest espai als lectors: empresaris, executius i professionals. Mitjançant enquestes, posem en valor les opinions d’aquests col·lectius. Apropem els temes amb una estructura conformada per quatre blocs: Món Econòmic, Món Empresa, Món Dirigent i Món Global. Començant pel primer bloc, Món Econòmic, ja des

Món

Món Empresarial Anàlisi plural

del primer número incorporem referents internacionals de màxim nivell com el del Sr. A. Michael Spence, Nobel d’Economia de l’any 2001. Destaquem la visió global que ens facilita el Catedràtic d’Economia de la UB, Joan Tugores, i com a darrera aportació d’aquest bloc, des de Brussel· les, la nostra corresponsal, en cada número, ens apropa als líders de la Comissió Europea. Entrem en el món de l’empresa de la mà del Catedràtic d’Economia de la UPF, Oriol Amat, garantia necessària per analitzar amb rigor casos d’empreses d’èxit. També parlem amb empreses emblemàtiques o bé de tradició centenària. I tanquem aquest segon bloc amb un informe sectorial, amb l’objectiu de conformar, número a número, una visió global del país. El tercer bloc és el Món Dirigent, aquí el repte és sumar d’una forma estructurada coneixements útils en el dia a dia de la gestió. Analitzem fracassos empresarials, seguit d’un de-

Primer Trimestre • 2015 • 4e

L’encaix de Catalunya

al món càleg temàtic conformat per experts i finalitzant el bloc amb una cita amb llibres d’empresa. Món Global és el darrer bloc de Món Empresarial, un espai fresc des d’on vivim uns episodis destacats de la història empresarial del país i viatges a diversos indrets del món. Tot un espai de desconnexió o reflexió. Avui volem agrair la teva aposta i esperem que amb la lectura d’aquest número gaudeixis del treball que, humilment, et presentem, tot esperant que esdevingui company de bons moments. Nosaltres seguirem treballant amb tota la nostra força per guanyar-nos la teva complicitat i seguir apropant-te a opinions diverses del teixit empresarial català. En definitiva, subratllem la nostra vocació per esdevenir un espai plural d’opinions no necessàriament coincidents, un entorn ampli de reflexió on poder compartir i contrastar els teus coneixements i conviccions amb els altres.

Món Empresarial 011

M贸n eco 012 M贸n Empresarial

onòmic »

Anàlisis, previsions i tendències de l’economia d’aquí i del món en clau global i plural.

Món Empresarial 013

Món econòmic

En portada

Empresa i societat: reptes de futur

L’encaix de Catalunya al món... I ara, què? Amb una població oficial de 7.518.903 habitants, una taxa d’atur del 19,10%, una variació interanual de l’1,5% del PIB i del -0,1% de l’IPC (dades del tercer trimestre de 2014, segons l’Idescat), Catalunya enceta un 2015 ple d’interrogants sobre quin ha de ser el seu lloc a Espanya i a Europa i com haurà d’assolir-lo. 100 experts opinen respecte a això.

l 29 de setembre passat, el Govern de la Generalitat va presentar el Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya, un recull dels 18 informes en què els experts del Consell Assessor per la Transició Nacional concloïen que la independència de Catalunya seria viable tant des del punt de vista polític com econòmic i jurídic. El 9N 2.305.290 persones van desplaçar-se fins a alguna de les gairebé 6.700 meses habilitades per facilitar el procés participatiu (abans consulta

014 Món Empresarial

alternativa, procés constituent o sobiranista, o referèndum no vinculant). Més del 80% va votar a favor d’una Catalunya independent en un procés llarg que es començà a gestar amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia el 30 de setembre de 2005 i la posterior sentència del Tribunal Constitucional en contra, i que va assolir el seu punt àlgid durant la manifestació de l’onze de setembre de 2012. Ara, dos mesos després de realitzar-se aquesta simbòlica votació,

Món Empresarial ha volgut prendre el pols del país i preguntar a 100 empresaris, institucions i experts fins a quin punt creuen que la independència tindria uns efectes reals sobre la seva activitat i sobre l’actual escenari econòmic i polític, tenint en compte l’elevada taxa d’atur que encara s’arrossega com a conseqüència de la crisi, els darrers casos de corrupció política a les files dirigents o el pes de les exportacions per al desenvolupament del país.

En portada Més finançament, crèdit i inversió Majoritàriament, els enquestats han considerat que, si bé podria produir-se un boicot comercial entre Catalunya i l’Estat espanyol, en general, en un escenari d’independència, les empreses aconseguiran més finançament, crèdit i inversió, així com veuran com la ca-

Món econòmic

que aquests conceptes no millorarien significativament. Finalment, pel que fa a aspectes com la corrupció política, la malversació de cabdals públics i el tracte de favor als bancs, les opinions estan molt dividides entre els qui creuen que es controlarà i/o seguirà igual.

pacitat d’internacionalització o l’aposta de les multinacionals anirà a l’alça. Les traves burocràtiques per facilitar la creació de noves empreses també se simplificaran i creixerà l’ocupació. Menys consens hi ha respecte de l’evolució de la pressió impositiva, els salaris o el preu de l’energia, malgrat que la majoria d’enquestats creuen

1. Emergirà el boicot comercial als productes: Catalans a Espanya

Espanyols a Catalunya

52,13%

39,78% 47,87%

60,22%

2. Alliberada del dèficit fiscal espanyol, Catalunya gaudirà de: Més finançament a les empreses

Més crèdit país

33,33%

66,67%

Més inversions

29,03%

70,97%

Menor pressió impositiva

28,72%

71,28%

Més ocupació

51,61%

48,39%

27,66%

72,34%

3. Se simplificaran les traves burocràtiques per facilitar la creació de noves empreses:

67,02% Sí

32,98%

Món Empresarial 015

Món econòmic

En portada

4. D’altra banda, a Catalunya: El teixit productiu

La capacitat d’internacionalització

16,84%

61,05% 22,11%

10,75%

79,57% 9,68%

Retrocedirà

El preu de l’energia

Els salaris laborals

27,96%

13,98%

25,81% 46,24% 39,78% 46,24%

S’estabilitzarà

L’aposta de les multinacionals

21,05%

60,00% 18,95%

Creixerà

5. I finalment: La corrupció politica i la malversació de cabdals públics

El tracte de favor a bancs

4,17%

7,37% 54,74%

41,67% 54,17% Es controlarà

Serà igual

37,89% Augmentarà

El pes de la pime exportadora Malgrat assistir a un entorn macroeconòmic de crisi (evolució negativa del PIB, demanda interna a la baixa, dificultats per accedir al crèdit...), segons l’Anuari de la pime catalana 2014, publicat per la patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, el nombre d’empreses catalanes exportadores no ha parat de créixer en els darrers anys. Així, si el 2009 es comptabilitzaven 36.708 empre-

016 Món Empresarial

ses exportadores, el 2013 la xifra arribava a les 49.050 (increment acumulat del 33,6%). I és que la pime catalana exportadora ha aconseguit fer front a la crisi amb més solvència i s’erigeix com una organització més competitiva i productiva (la patronal de la petita i mitjana empresa, comptabilitza, per exemple, un increment acumulat del 40,8% en el valor de les exportacions catalanes, que han passat de recaptar 41.461 milions

d’euros el 2008 als 58.359 milions d’euros el 2013). No obstant això, la pime al nostre territori encara té un repte pendent: passar de ser una organització exportadora esporàdica a ser-ne una de regular. I és que la Pimec assenyala en el seu informe que aquestes darreres concentren fins al 90% del valor de les exportacions. A data d’avui, però, el nombre de pimes exportadores regulars només suposa un terç del total.

En portada

Món econòmic

de les empreses catalanes no comptaven amb cap assalariat

586. 443 empreses

es dediquen al

sector serveis

Hi ha més empreses del sector turístic que de la construcció:

77.642

eren

pimes

amb menys de 10 treballadors

2013:

95%

Respecte de

augmenta el nombre d’empreses del sector TIC

(+3,9%) turístic (+0,2%)

disminueix en el sector comerç

(-0,6%) energia (-3,8%)

18,5%

El de les empreses a Espanya tenen la seu social a Catalunya

75,5%

el de les quals té la seva seu social a la província de Barcelona

densitat empresarial a:

77,8* espanya: 67,1* barcelona: 78,8** Catalunya:

Productivitat i competitivitat relativa de les pimes catalanes exportadores i no exportadores.

400 350 300 250 200 150 100 50 0

140 120 100 80 60 40 20 0

Ing. Explotació Actiu mitjà

*(Empreses/ 1.000 habitants) amb **Província densitat empresarial més elevada de tot l’Estat

2012

Productivitat

108 97

128

Exporten No exporten 91

251

310

401

Ocupats, ingressos d’explotació i actiu mitjà relatiu per empresa de les pimes catalanes.

Ocupats

74.908

el nombre d’empreses del sector serveis es manté estable i es redueix a la indústria i la construcció

119 94

gairebé el

(un 0,7% menys que l’any anterior)

La pime que exporta vs la que no exporta

empreses amb establiment a Catalunya

de cada

gener

El teixit empresarial a Catalunya, avui Més de la meitat 1 2014 45

Despeses de Competitivitat personal per ocupat

Índex base 100: valor mitjà del total de pimes Productivitat: VAB per ocupat Competitivitat: VAB / Desp. de personal

Món Empresarial 017

Món econòmic

En portada Cronologia del procés sobiranista

Fins arribar al 9N, el camí ha estat llarg i no exempt de polèmica. En repassem les dates claus en aquesta cronologia.

30 de setembre de 2005

Estatut d’Autonomia: El Parlament de Catalunya aprova la proposta d’Estatut d’Autonomia.

1 de febrer de 2006

Campanya contra l’Estatut: El PP inicia una recollida de firmes contra l’Estatut de Catalunya.

18-6 de juny de 2007

Referèndum ciutadà: El 73,9% dels catalans aprova la proposta d’Estatut mitjançant un referèndum.

6 de juliol de 2008

Tribunal Constitucional: El PP presenta un recurs contra l’Estatut al Tribunal Constitucional.

13 de setembre del 2009

Consultes per la independència: S’inicia a Arenys de Munt la campanya que, durant un any i mig, recull l’opinió ciutadana en centenars de municipis catalans.

28 de juny de 2010

Sentencia TC: El Tribunal Constitucional fa pública la seva sentència en contra de l’Estatut i en suspèn alguns dels seus articles.

10 de juliol de 2010

Manifestació “Som una Nació. Nosaltres decidim”: 1 milió de persones surten al carrer convocades per Òmnium Cultural per donar suport a l’Etatut i en rebuig de la sentència del TC.

018 Món Empresarial

28 de novembre de 2010 Eleccions al Parlament: Artur Mas és elegit nou president amb el 36,80% dels vots.

20 de novembre de 2011

Majoria absoluta del PP: Mariano Rajoy substitueix Zapatero en la presidència del Govern espanyol.

25 de juliol de 2012

Proposta de pacte fiscal: El Parlament de Catalunya aprova una proposta per aconseguir un nou sistema fiscal amb l’Estat espanyol.

11 de setembre de 2012

Manifestació pel dret a decidir: L’Assamblea Nacional de Catalunya organitza una multitudinària manifestació: 1 milió i mig de persones reclamen el “dret a decidir”.

20 de setembre de 2012

Fracàs del pacte fiscal: Mariano Rajoy i Artur Mas es reuneixen a La Moncloa. El líder del PP rebutja la proposta catalana de pacte fiscal.

25 de setembre de 2012

Eleccions anticipades: Com a conseqüència de la manifestació de l’11 de setembre, el president de la Generalitat convoca eleccions anticipades. El dret a decidir serà l’eix de la campanya.

25 de novembre de 2012

Menys vots per a CIU: Artur Mas guanya les eleccions, però ha de pactar amb ERC per mantenir-se al Govern. La CUP entra al Parlament.

23 de gener de 2013

Declaració de sobirania: El Parlament de Catalunya declara la sobirania i el dret a decidir del país.

12 de febrer de 2013

Creació del CATN: Es crea el Consell Assessor per a la Transició Nacional.

8 de maig de 2013

Suspensió de la sobirania: El TC suspèn la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya.

29 de juny de 2013

Concert per la Llibertat: 90.000 persones omplen el Camp Nou en el concert organitzat per Òmnium Cultural sota el lema “Freedom for Catalonia”.

11 de setembre de 2013

Via Catalana: L’ANC i Òmnium convoquen a la ciutadania per crear una cadena humana que recorre Catalunya de Nord a Sud. Hi participen 1,6 milions de persones.

16 de setembre de 2013

Manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir: L’expresident del Parlament, Joan Rigol, fa públic el manifest que compta amb l’adhesió de més de 800 institucions i entitats.

30 de setembre de 2013

“Un país normal”: Inici de la campanya gestada per Òmnium Cultural amb aquest eslògan.

16 de gener de 2014

Sol·licitud de competències: El Parlament aprova demanar poders a Madrid per convocar el referèndum.

20 de febrer de 2014

27 de setembre de 2014

25 de març de 2014

29 de setembre de 2014

8 d’abril de 2014

29 de setembre de 2014

No del Congrés: Madrid fa pública la seva negativa a la celebració del referèndum i en contra del dret a decidir dels catalans.

Fi a la via legal: El TC anul·la la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya.

No al traspàs de competències: El Congrés dels Diputats espanyol vota en contra de la proposició feta pel Parlament de Catalunya on es demana la trasferència de les competències per convocar un referèndum.

Es convoca la consulta: El president de la Generalitat, Artur Mas, signa el decret de convocatòria de la consulta del 9N.

El TC suspèn la consulta: L’Estat espanyol declara suspeses la Llei de Consultes i del decret de convocatòria.

Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya: Es presenta el recull dels 18 informes en què els experts del Consell Assessor per la Transició Nacional han analitzat la viabilitat de la independència de Catalunya.

8 de juny de 2014

14 d’octubre de 2014

17 de juliol de 2014

4 de novembre de 2014

Human towers for democracy: Colles castelleres catalanes formen castells a vuit ciutats europees en defensa del dret dels catalans a votar.

Ara és l’hora: Campanya per captar el vot dels indecisos sota el paraigua d’Òmnium Cultural i l’ANC.

11 de setembre de 2014

La V Catalana: Fins a 1.800.000 persones responen a la convocatòria d’Òmnium Cultural i l’ANC i es manifesten a Barcelona formant una gran V que uneix la Diagonal i la Gran Via.

19 de setembre de 2014

Llei de Consultes no refrendàries: El Parlament aprova la nova llei que ha de servir com a marc per a la consulta del 9N.

De consulta a procés participatiu: El Govern català, a partir d’articles no suspesos i diversos textos legals, canvia el marc de la consulta, que passa a ser un procés participatiu.

El TC congela el procés participatiu: Malgrat la nova suspensió del 9N, es mantenen els preparatius per votar. A les 22h, milers de persones participen en una cassolada de protesta per la nova impugnació.

9 de novembre de 2014

Cues per votar: Se celebra el 9N amb la participació de 2,3 milions de persones (el 80,78% a favor de la independència).

I ara, què? L’encaix de Catalunya al món encara està per decidir...

U un na s n no ov us a c u e sc rs ol os a p d e er F. a P.

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR Estudis Oficials de Formació Professional

La competitivitat de les empreses depèn de la capacitació del seu personal. No hi ha prou amb una formació convencional, cal una formació professional avançada.

Titulacions de Tècnic Superior en els àmbits: · Comerç Internacional · Administració i Finances · Xarxes Informàtiques · Patronatge i Disseny de Moda

Els estudis es desenvolupen amb la col·laboració i el suport de l’ESDi (Universitat Ramon Llull), que durant 25 anys ha format milers de dissenyadors.

OBERTA LA PREINSCRIPCIÓ

per al curs 2015-2016 a partir de l’1 de febrer. Més informació: info@efpa.cat

efpa Escola de Formació Professional Avançada Escola de Formació Professional Avançada EFPA C/ Marquès de Comillas, 81-83 · 08202 Sabadell Tel. (+34) 93 745 70 40 · Fax (+34) 93 727 42 49 www.efpa.cat · info@efpa.cat

Centre autoritzat

Món econòmic

L’expert mundial

Spence A. Michael

Premi Nobel d’Economia 2001 L’economista nord-americà Michael Spence (Montclair, Nova Jersey, 1943) va compartir el Premi Nobel d’Economia l’any 2001 amb els seus compatriotes George A. Akerlof i Joseph E. Stiglitz. Les seves teories sobre el flux de la informació i la formació de mercats es van veure reconegudes amb el prestigiós guardó internacional. Avui dia, i en un context tecnològic com l’actual, aquests conceptes resulten cabdals, ja que la informació esdevé el factor diferencial en la consecució de l’èxit al mercat. Un èxit que passa, necessàriament, per un moviment fluid de les dades.

020 Món Empresarial

nom subsecció

Món econòmic

L’actual professor d’economia a l’Escola de Negocis Stern de la Universitat de Nova York assegura que la recuperació del Vell Continent exigirà més desempalancament i la reconvergència dels costos de la unitat laboral.

“Per arribar al creixement sostenible, Europa té tasques pendents” Món Empresarial 021

Món econòmic

L’expert mundial

el perfil

a seva “Teoria de la Senyalització” (Signaling Theory) parla sobre informació i mercats. Quins en són els fonaments? Aquesta teoria aborda els mercats en què hi ha informació incompleta sobre productes o serveis, un factor que és de caire asimètric. Això vol dir que una part del mercat, normalment els venedors, disposa de més informació que l’altra part, que són els compradors.

Graduat en filosofia a Princeton (1966) i en matemàtiques a Oxford (1968), i doctorat en Economia a Harvard (la seva tesi “Market Signaling” rebé el premi David A. Wells), entre els reconeixements a la tasca d’A. Michael Spence destaquen, a més del Premi Nobel d’Economia del 2001, el Premi J.K. Galbraith per l’excel·lència acadèmica (1979) i la Medalla John Bates Clark (1982). Actualment, Spence és professor d’economia a l’Escola de Negocis Stern de la Universitat de Nova York, però també ha estat degà de la Facultat d’Arts i Ciències i professor a Harvard i a l’Escola de Negocis de la Universitat de Stanford. Entre els seus alumnes il·lustres, uns joves Bill Gates i Steve Ballmer, de qui recorda que “tots dos eren excel·lents en Teoria Econòmica”. I entre els seus professors, l’actual conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, amb qui coincidí l’estiu de 1971 en un seminari d’economia matemàtica a Berkeley i de qui afirma que “sabia més matemàtiques que jo!”.

022 Món Empresarial

Precisament, la seva contribució a l’anàlisi de mercats amb informació asimètrica fou el motiu pel qual se li va concedir el Premi Nobel l’any 2001 (juntament amb els seus compatriotes A. Akerlof i Joseph E. Stiglitz). Expliqui’ns aquesta teoria. Els mercats amb aquesta estructura porten associat un fenomen que s’anomena “selecció sdversa” (adverse selection). Aquesta teoria propugna que la manca d’informació fa que els compradors no puguin distingir entre els diferents productes que ofereixen els venedors al mercat i, per tant, els tracten tots com a iguals o equivalents. O el que és el mateix: no els discriminen. En conseqüència, segons aquesta perspectiva, el procés de compra s’assemblaria a un tipus de loteria. En aquest sentit, el concepte de “selecció adversa” significa que, davant d’un preu que es correspon amb la qualitat mitjana, els venedors d’articles o serveis d’alta qualitat es veuen obligats a sortir del mercat els primers a causa de la manca de demanda de la seva oferta. Un fet que, alhora, provoca que baixi la qualitat dels productes del mercat. I, aleshores, algun venedor més ha d’abandonar al seu torn la franja superior del mercat. Portada a l’extrem, aquesta situació pot arribar a destruir un mercat. Arkelof ho exemplifica amb el sector dels cotxes de segona mà, però això està molt més estès en àmbits com les assegurances o les finances.

[

George A. Akerlof afirma en el seu escrit “El mercado de los limones” (The Market for Lemons)

que el mercat de vehicles de segona mà es regeix pel model d’informació asimètrica on el venedor té més informació que el comprador, ja que sap en quin estat de conservació es troba el vehicle. El comprador, en canvi, acostuma a guiar la seva compra pel preu, perquè no disposa de la informació suficient per valorar si l’adquisició d’aquell producte és positiva per a ell o no. Així, a mesura que augmenta el número de “trastos” en el mercat (en anglès, lemon es pot traduir com a “trasto”), els venedors de vehicles de més qualitat es veuen forçats a retirar-los de la venda, amb la qual cosa es pot arribar a destruir el mercat perquè la demanda va disminuint progressivament. A conseqüència d’això, pot arribar un moment en què tan sols les llimones –els “trastos”–, omplin el mercat.]

“

“En els mercats asimètrics el procés de compra s’assembla a una loteria.”

A què es refereix quan parla de “senyalització”? El terme “senyalització” està relacionat amb el que poden fer els venedors de productes de més nivell per provar de diferenciar-se del venedor mitjà. Han de fer alguna acció perceptible -anomenada “senyal”- que resulti realment informativa per al consumidor. Aquests senyals han de tenir un cost elevat per als agents més informats (els venedors). Els senyals que sobreviuen o tenen èxit (que, efectivament, són els que aporten informació) són aquells el cost dels quals està correlacionat

negativament amb l’atribut de qualitat invisible. La “Teoria de la Senyalització” la vaig il·lustrar amb l’exemple de l’educació com un senyal als mercats de treball.

[

El model d’educació en el mercat de treball de Spence afirma que els treballadors poden fer servir el seu nivell acadèmic per fer saber als empresaris l’elevat grau de la seva productivitat. Així, els treballadors més ben capacitats s’esforçaran a assolir títols educatius de difícil obtenció per enviar un senyal que els diferenciï dels treballadors de baixa productivitat davant dels seus ocupadors. D’altra banda, Spence assegura que el cost que

L’expert mundial

“

Món econòmic

Com va arribar a aquestes conclusions? Va ser una tasca bastant individual, malgrat que ja coneixia el concepte de la “selecció adversa” per mitjà de les assegurances i també havia llegit el text d’Akerlof “The Market for Lemons”. Mirava de comprendre de quina manera els mercats incomplets, regits per la informació asimètrica, evolucionarien informativament, per tal de tractar de resoldre aquest problema.

“La ‘selecció adversa’ portada a l’extrem pot arribar a destruir un mercat.” suposa obtenir la titulació ha de ser suficientment elevat com per incentivar només les persones d’alta productivitat a obtenir-la. D’aquesta manera, l’educació funciona com un senyal que flueix i que equilibra el mercat laboral.]

Parlem del seu últim llibre: La convergencia inevitable: el futuro del crecimiento económico en un mundo a varias velocidades. Tracta sobre el creixement econòmic dels països en vies de desenvolupament, no és cert? Efectivament. I es tracta d’un procés

Els Nobel d’economia en xifres 46 1969 50 51 1972 60 23 1 67 70 1 45 80 90 2007 90 2009 edat dels premiats:

Premis des del

el més jove: Kenneth J. Arrow

adjudicats a sol llorejat

anys

francesos

noruecs

suecs

austríac

neerlandès

rus

alemany

hongarès

indi

israelià

xipriota

anys

canadencs

britànics

49 7

mitjana d’edat

el més veterà: Leonid Hurwicz

Elinor Ostrom

nordamericans

El Premi Nobel en Ciències Econòmiques no forma part d’una de les categories de premis originals especificats per Alfred Nobel. Va ser instituït l’any 1968 pel Sveriges Riksbank -el banc central més antic del món- per celebrar el seu 300 aniversari. Així, des del 1969, s’han lliurat 46 Premis Nobel en Ciències Econòmiques, 23 dels quals han estat adjudicats a un sol guardonat (17, a dos i sis, a tres) i, d’entre ells, només una dona ha rebut aquest reconeixement fins ara. Fou Elinor Ostrom, el 2009. La mitjana d’edat dels premiats és de 67 anys, si bé Kenneth J. Arrow en tenia 51 quan fou guardonat el 1972, convertint-se en el llorejat més jove. El Nobel d’economia de més edat, Leonid Hurwicz, en tenia 90 quan rebé la distinció l’any 2007. Hurzwicz, que va morir un any més tard, també és el guardonat més veterà en totes les categories. Quant a nacionalitats, els estatunidencs són majoria amb 49 guardons. Cap espanyol no ha rebut mai aquesta distinció.

Món Empresarial 023

Món econòmic

L’expert mundial La contribució de Spence a les ciències econòmiques

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va premiar A. Michael Spence (juntament amb George A. Akerlof i Joseph E. Stiglitz) amb el Nobel d’Economia del 2001 per la seva anàlisi dels mercats amb informació asimètrica. Quant a la

que ja fa varies dècades que dura (va començar al final de la Segona Guerra Mundial), i durant el qual els països en vies de desenvolupament han anat escurçant distàncies respecte dels països desenvolupats. Aquesta és la “convergència” inevitable a la qual em refereixo.

“

“(A Europa) cal dur a terme reformes estructurals per crear una flexibilitat estructural més gran.”

contribució de Spence, segons l’Acadèmia, consistí a “mostrar com els agents competents poden incrementar els resultats del mercat mitjançant la posada en pràctica de mesures d’un cost elevat que senyalitzin la informació a destinataris mal informats.

I ara, quina evolució econòmica preveu vostè per als anomenats països desenvolupats? Com els ha afectat la crisi? Els EUA estan creixent un 2-2,5%. Això és un increment, sí, però per sota del seu potencial. L’economia està canviant la seva estructura cap al sector mercantil (del comerç, de la indústria). Es busca aconseguir un model de creixement més sostenible que no pas aquell influenciat per la precrisi. Però la inversió del sector públic és encara massa baixa, i probablement romandrà d’aquesta manera.

I els països asiàtics? Japó, per la seva banda, es troba en un procés de reformes importants. En el tercer àmbit, que són les reformes estructurals en la franja no transaccional de l’economia, aquestes encara no s’han completat. En aquest sentit, cal destacar que quan es facin, es necessitarà encara un temps perquè tinguin efecte. Per això, el creixement lent és l’escenari més probable.

I a Europa? Creu que assolirem el creixement sostenible? Europa arrossega un llarg període de creixement molt baix, cosa que impedeix que arribi a un model de creixement sostenible. Quines són les tasques pendents al Vell Continent, doncs? Entre les tasques pendents hi ha l’execució de més desempalancament o la reconvergència dels costos de la unitat laboral, que van divergir d’Alemanya a la dècada posterior a l’adopció de l’euro. I també cal dur a terme reformes estructurals per tal de crear una flexibilitat estructural més gran. Espanya ha fet els deures? Aquest procés està avançant a Espanya. De moment, la reconvergència està bastant lluny i les reformes laborals estan atraient ara la inversió i fomentant la creació de llocs de treball.

024 Món Empresarial

En aquest sentit, l’educació és un bon exemple de senyal d’alta productivitat individual en el mercat laboral. No cal que l’educació tingui un valor intrínsec. Les inversions costoses en educació s’han d’interpretar com a senyals d’alta capacitat”.

El futur del creixement econòmic El darrer llibre de Michael Spence (La convergencia inevitable, publicat per Taurus l’any 2012) planteja com serà l’economia global d’aquí a 50 anys, partint d’una anàlisi d’un món que ja avança a diverses velocitats i on el creixement dels països emergents (amb la Xina i l’Índia al capdavant) comporta grans reptes de futur per mantenir la prosperitat de forma no excloent.

Anàlisi econòmica

Món econòmic

Els problemes d’informació,

la “senyalització” de Spence i la desafecció de la política Cèsar Nebot Monferrer. Professor d’Economía al Centre Universtari de la Defensa AGA-UPCT San Javier.

Imagini que vostè entra en una vinateria per comprar una caixa de vins. Al davant en troba una gran varietat, però desconeix quins són de bona qualitat i quins, de baixa. A més, com que vostè no és un expert, no disposa ni de coneixements ni d’informació prèvia per tal de discriminar, encara que sospita que certa proporció són de baixa qualitat. Llevat d’això, no hi ha cap altra informació que no sigui el preu de venda, i només el productor coneix realment el procés d’elaboració dels vins i, per tant, la qualitat. Aquesta és una situació que el economistes en diem d’”informació asimètrica”. Món Empresarial 025

Q Món econòmic

Anàlisi econòmica

uan els economistes parlem de mercats sota competència perfecta, una de les premisses que fem servir és que tota la informació és compartida per tots els agents que hi participen. Això, que és un supòsit teòric, ens permet de fer un truc matemàtic: que tota la informació del mercat quedi resumida al preu d’equilibri. Qualsevol nova notícia passaria, per tant, a afectar el preu, i podríem entendre’n els seus efectes. Però el supòsit d’informació perfecta no és real. De fet, considerem que l’asimetria d’informació és una imperfecció respecte del model ideal. Si reprenem l’exemple de la vinateria, que el comprador no disposi de la mateixa informació que el venedor o que el productor és un fet que influeix de forma crucial en el funcionament del mercat.

En perjudici de l’alta qualitat

L’any 1970, l’economista i premi Nobel George Akerloff demostrà que l’asimetria d’informació comporta greus ineficiències als mercats. La raó és ben senzilla. Si el comprador sap que hi ha un percentatge q de béns de qualitat inferior, però no detectables en el moment de la compra, la seva disposició a pagar, davant de la sospita, serà una combinació entre la disposició a pagar per un bé d’alta qualitat i un de baixa, ponderades totes dues pels percentatges DP = DPa (1-q) + DPb q, on DP és la “Disposició a Pagar”, DPa és la “Disposició a Pagar per un bé d’alta qualitat” i DPb la “Disposició a Pagar per un bé de baixa qualitat”. Si aquesta disposició mitjana de DP és inferior al cost de producció del bé

026 Món Empresarial

Malgrat que el resultat que s’espera d’un mercat sota competència perfecta és que només hi sobrevisquin les empreses competitives amb alta qualitat, sota informació asimètrica, els béns de baixa qualitat acaben per desplaçar els d’alta qualitat Baixa Qualitat

d’alta qualitat, aquests béns mai no es vendran; quedaran expulsats del mercat. Seguint amb l’exemple del vi: si per una bona ampolla un consumidor està disposat a pagar 20 euros i per un vi de baixa qualitat, dos, però alhora, considera que la meitat dels productes vinícoles de la botiga són de baixa qualitat, la seva disposició final a pagar serà d’11 euros de mitjana. I si el cost de producció d’una ampolla de vi d’alta qualitat fos superior a aquests 11 euros, la resposta òptima dels productors acabarà sent no oferir vins d’alta qualitat i dedicar-se només a produirne de baixa qualitat. Per tant, la proporció de vins de baixa qualitat acabarà augmentant. Així, malgrat que el resultat que s’espera d’un mercat sota competència perfecta és que només hi sobrevisquin les empreses competitives amb alta qualitat, sota informació asimètrica, els béns

de baixa qualitat acaben per desplaçar els d’alta qualitat. Per tant, només perduraran les empreses que es dediquin a produir béns de baixa qualitat. En conseqüència, en oferir una resposta racional davant d’una situació d’informació asimètrica acabem fent una selecció contrària al que en un principi voldríem; acabem tenint un problema de “selecció adversa”.

“Selecció adversa”, mercat de treball i corrupció Es podria pensar que la “selecció adversa” per informació oculta es relaciona únicament amb la producció de béns, però en realitat també es dóna en la provisió de qualsevol tipus de servei. Les empreses es troben amb aquest problema a l’hora de contractar treballadors, ja que no poden observar prèviament la seva productivitat, la seva forma de treballar. Si una empresa confia en què, només amb el salari competitiu, el mercat laboral li assigni treballadors d’alta productivitat, sota informació asimètrica ho té complicat. De nou, pel mateix raonament -l’equilibri del mercat- els treballadors de baixa productivitat acaben desplaçant els d’alta. Altres tipus d’organitzacions econòmiques i socials poden trobar-se davant d’aquest seriós problema. Per exemple, a les organitzacions i institucions polítiques aquest és un problema que actualment, en termes de corrupció, és

Anàlisi econòmica sobre la taula. Quan un polític inicia la seva carrera i demana el vot, es desconeixen les seves profundes intencions. L‘asimetria existent és clara. Si bé allò desitjable és que honestament vulgui servir a l’interès públic, pot ser que entri en política només per interessos espuris i per aprofitar-se de l’ens públic. Per tant, seguint la lògica de la “selecció adversa”, el polític corruptible desplaçarà l’honest, perquè els votants tindran una percepció cada cop més intensa de la baixa qualitat política i, finalment, l’equilibri donarà lloc a una desafecció total de la funció pública de la classe política. Així, la regeneració de la política de què tant es parla avui dia es torna inaccessible completament. I és que no només podem trobar-nos amb aquest problema en una gran diversitat de situacions reals, sinó que també pot comportar nivells de gravetat considerables: des de la necessitat

de paralitzar el mercat espanyol de carn de vedella, l’any 1998, pel problema que suposava identificar quines partides de carn podien estar afectades per la malaltia de l’encefalopatia espongiforme bovina, coneguda com la malaltia de “les vaques boges”; fins, tal com ha

Món econòmic

assenyalat l’economista i premi Nobel Joseph E. Stiglizt, constituir una de les arrels de l’inici de la crisi actual, quan l’enginyeria financera als Estats Units feia impracticable identificar quins actius disposaven de suficients garanties i quins, en canvi, eren tòxics.

La política es resisteix Malgrat que davant del problema d’informació asimètrica les solucions han avançat molt en l’àmbit econòmic, és sorprenent com hi ha un àmbit que es resisteix absurdament. La societat observa com en les institucions polítiques, i en especial en els principals partits polítics, hi abunden casos de corrupció. D’un clar problema d’informació asimètrica podem observar-ne una “selecció adversa”. La percepció d’honestedat i de qualitat política està sota nivells mínims. Això desplaça aquells que realment tenen voluntat de servei públic. La solució clarament ha de passar per facilitar unes garanties postvenda, per posar al servei dels ciutadans procediments eficaços d’exigència als polítics. Sols amb mecanismes de responsabilitat

suficients, als corruptibles no els resultarà rentable d’entrar en el món de la política. De la mateixa manera que les garanties postvenda afavoreixen un equilibri separador que identifica i redueix el nombre de vehicles de segona mà de baixa qualitat als concessionaris, la clau de la regeneració de la política passa per donar aquestes garanties postelectorals als ciutadans. Caldria reduir, de l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol, l’excessiu aforament, tant en quantitat com en qualitat, les llistes electorals tancades i la permissiva regulació de les portes giratòries. Aquests elements eviten que els ciutadans disposin de mecanismes per exigir honestedat i funcionen com a mecanismes en sentit contrari a les garanties postvenda per sobreprotegir els servidors públics.

Seguint la lògica de la “selecció adversa”, el polític corruptible desplaçarà l’honest, perquè els votants tindran una percepció cada cop més intensa de la baixa qualitat política i, finalment, l’equilibri donarà lloc a una desafecció total de la funció pública de la classe política Món Empresarial 027

Món econòmic

Anàlisi econòmica

Proposta de solució L’any 2001, la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències atorgà el Premi Nobel d’Economia als acadèmics Andrew Michael Spence, George A. Akerlof i Joseph E. Stiglitz per la seva investigació sobre

la teoria dels mercats amb informació asimètrica. En concret, l’estatunidenc Andrew M. Spence va ser guardonat per demostrar que en aquestes situacions, els agents econòmics que es troben millor informats sobre les condicions

El sistema educatiu universitari no només funcionaria com a eina per millorar les competències dels que s’incorporaran al mercat de treball, sinó que també ho faria com a mecanisme de “senyalització” davant la informació asimètrica per tal d’evitar la “selecció adversa”

operatives dels mercats poden disposar d’incentius per tal d’adoptar accions observables i costoses que facin creïble la seva informació i els permetin de millorar la seva posició individual al mercat. Aquest tipus d’accions són el que denominem “senyals”. Spence, al seu famós article Job Market Signalling (1973), va analitzar el problema d’informació asimètrica i va explorar propostes de solució. L’arrel del problema consisteix en què, per exemple, en el mercat laboral no es pot discriminar entre treballadors d’alta productivitat i de baixa, així doncs, els bons treballadors sí que estaran disposats a assumir un cost per donar un “senyal” que els diferenciï per desmarcar-se de la resta. Això és el que denominem Signalling o “senyalització”. En aquest exemple, els treballadors d’alta qualitat estarien disposats a pagar per cert nivell d’educació, fins i tot en el cas que l’educació no millorés la seva productivitat, pel sol fet de no ser desplaçats pels treballadors de baixa qualitat. Si per adquirir aquest senyal el cost per any d’educació que assumei-

L’immobiliari a l’horta murciana Fa uns mesos, al boom immobiliari a Murcia s’hi va sumar l’especulació amb el preu del terreny rústic per les possibles urbanitzacions. Amb la crisi, aquest procés es va aturar, però l’Ajuntament va optar recentment per canviar la qualificació del terreny a urbanitzable. L’efecte immediat fou que l’Impost de Béns Immobles va augmentar considerablement. Independentment de si el propietari disposava del terreny per cultivar els seus tomàquets i no pretenia especular o si entre els

028 Món Empresarial

seus plans hi figurava construir una fase d’habitatges, es van donar situacions de pensionistes que van passar de pagar un impost d’uns 300 euros anuals a deure a la hisenda local uns 4.000 euros. Tots ells van demanar una solució al consistori o, directament, la bonificació total. Anàlisi del cas: en primer lloc, clarament es tracta d’un problema d’informació asimètrica. Fer una bonificació complerta de l’impost dóna incentius als especuladors per continuar amb la seva estratègia,

però no fer cap bonificació expulsa els pensionistes que cultiven la seva horta sense cap més pretensió; a més, aquesta opció faria que en el temps haguessin de malvendre els terrenys, precisament, als especuladors. Proposta de solució: fer un screening. S’hauria d’estudiar un esquema impositiu pel qual el subjecte passiu podria optar per la bonificació de l’increment

Anàlisi econòmica xen els treballadors de baixa qualitat és superior al que afronten els treballadors d’alta qualitat, l’empresa contractant entendrà com a senyal suficientment fort i clar aquell nombre d’anys de formació que desincentivi els treballadors de baixa productivitat. S’aconsegueix, així, un equilibri separador. És a dir, un equilibri amb què es pot discriminar correctament per la característica que no era directament observable. Al marge, Spence exposava un altra conclusió interessant amb aquest rao-

nament. El sistema educatiu universitari no només funcionaria com a eina per millorar les competències dels que s’incorporaran al mercat de treball, sinó que també funcionaria com a mecanisme de “senyalització” davant la informació asimètrica per tal d’evitar la “selecció adversa”.

La informació oculta en el mercat d’assegurances Per altra banda, trobem situacions com les del mercat d’assegurances, on qui

Món econòmic

pren la iniciativa per resoldre el problema d’informació no és qui la coneix, com en el cas anterior de “senyalització”, sinó que és qui la desconeix. En aquest cas estem davant del procés Screening. Les asseguradores ofereixen diversitat de contractes per risc, nivells diferents de franquícia. Aquí l’equilibri separador es basa en el fet que, quan s’ofereix un menú de possibilitats contractuals ben dissenyat, l’altra part sols accepta el contracte més adient a les seves pròpies característiques.

Les certificacions de qualitat funcionen com a senyals per pal·liar el problema d’informació asimètrica. Però amb una certificació no n’hi ha prou, tal com queda patent amb el nefast paper que han exercit les agències de qualificació en la crisi Subprime i en la crisi del Deute. La independència de l’avaluador és condició sine qua non perquè la “senyalització” funcioni

que dependria del que faci amb el terreny en els següents, per exemple, 10 anys. Si el propietari acabés per construir i vendre habitatges en aquest període de temps, estaria obligat a retornar les bonificacions amb un recàrrec superior al tipus d’interès del mercat. Això faria que els especuladors no optessin per la bonificació mentre

que sí que prendrien aquesta bonificació els qui simplement volen cultivar els seus tomàquets. Els propietaris s’autoclassificarien revelant la seva informació oculta en un equilibri separador. Resultat final: malauradament, la solució que es va anunciar des de l’Ajunta-

ment no va ser aquesta, sinó la de revisar cas per cas cada rebut. Solució que no només no resol el problema de “selecció adversa”, sinó que, a més, comporta uns alts costos de gestió i administració per als ciutadans. Aquest és un viu exemple de com es necessiten bons gestors a l’Administració Pública.

Món econòmic

Anàlisi econòmica

Així doncs, qui disposa de la informació s’autoclassifica quan fa l’elecció del contracte dintre del menú d’opcions i incentius que s’ofereix. Segons el tipus de contracte seleccionat, una asseguradora infereix quin és el perfil de risc de l’assegurat. Podríem dir que el mètode d’indagació del rei Salomó davant del dilema de la maternitat de dues dones –els proposà el contracte de tallar el nen pel mig- fou un dels primers Screenings documentat. La dona que no era realment la mare s’autoclassificà quan acceptà aquests tipus de contracte revelant la seva informació oculta.

L’avaluador independent i altres garanties Aquests tipus de solucions s’han abordat a la pràctica en les situacions exposades. En l’exemple de la vinateria, la solució del problema de “selecció adversa” passa per una “senyalització” del producte via la creació de denominacions d’origen amb la regulació i supervisió del procediment del vi que fa cada productor. Un productor que és capaç d’assumir el costos de certificació envia un senyal que està disposat a invertir per un producte ben fet. Per la mateixa raó, les empreses assumeixen processos de certificació de la qualitat, com l’EFQM o el certificat ISO, més enllà d’aconseguir una estandardització i control dels processos a la cadena de valor, més enllà de la possibilitat d’explotar-lo en termes de màrqueting.

030 Món Empresarial

Les certificacions de qualitat funcionen com a senyals per solucionar el problema d’informació asimètrica. Això implicaria que simplement amb una certificació seria suficient per tal de superar aquest problema? De cap de les maneres. Amb el nefast paper que han exercit les agències de qualificació en la crisi Subprime i en la crisi del Deute queda patent que no és suficient. La independència de l’avaluador és condició sine qua non perquè la “senyalització” funcioni.

Una altra forma de “senyalització” és l’oferiment contractual de garanties. Aquest tipus de solució és la que habitualment fan servir els concessionaris de vehicles de segona mà. Si un concessionari està disposat a assumir el cost de reparació de tot l’any posterior a la venda serà un senyal que esclarirà quins són els bons de vehicles respecte dels que no estan en condicions.

De la mateixa manera que les garanties postvenda afavoreixen un equilibri separador que identifica i redueix el nombre de vehicles de segona mà de baixa qualitat als concessionaris, la clau de la regeneració de la política passa per donar aquestes garanties postelectorals als ciutadans

Món econòmic

Mapa del món

3,027 88,190

1,687 101,101 4,717 66,208 4,645 50,978 3,700 54,061 7,902 34,307

França

Regne

Unit

1,863 29,516

0,954 97,670

Tunísia

Costa d’Ivori

Camerun

Nigèria

Ghana

Senegal

Portugal

Brasil

1,388 65,614

Gabon

4,692 71,055 7,282 11,096 5,187 28,561 5,393 18,885

2,484 2,870 10,385 170,982 Grècia

1,798 46,589

Estònia

Dinamarca

2,000 0,500 25,100 68,489 Croàcia

Bolívia

2,712 93,114

-1,500 54,247

Bulgària

Bèlgica

5,000 27,142

Argentina

Colòmbia

3,338 14,597

1,545 128,722

-1,000 41,322

4,529 33,137

5,115 19,160

Xile

Perú

Equador

4,002 29,973

1,451 1,855 1,401 72,540 78,616 101,725 Àustria

Mèxic

Estats

032 Món Empresarial

3,533 49,034

Alemanya

a lògica econòmica assenyala que sortir amb solvència de la crisi implica reduir una ràtio d’endeutament el numerador de la qual és el deute i el denominador, el PIB. Les darreres dades de previsions de creixement mundial pel 2015 publicades pel Fons Monetari Internacional l’octubre de 2014 recullen un panorama ben divers en funció de cada país: les projeccions de variació percentual del PIB representen l’aportació del creixement de cada estat cap a la solució, mentre que el segon paràmetre, el del deute, actua com a un indicador del problema que encara els resta per resoldre.

3,093 105,061

3,045 111,676

Marroc Espanya

Irlanda

2,446 86,822

Units

Canadà

Noruega

Islàndia

2015: previsions de creixement mundial

Mapa del món

Previsions de deute (en percentatge del PIB)

2,742 41,318 Rússia

0,923 59,348 3,313 49,014 1,000 73,417 3,012 33,146

0,512 16,531

Indonèsia

Corea

Taiwan

Hong Kong

Vietnam

Tailàndia

Malàisia

5,494 25,996

Singapur

Emirats Àrabs Units

Nova

1,598 46,433

Xipre

2,530 44,369

Zelanda

2,897 30,731

Suïssa

Austràlia

Txeca

1,426 69,615

República

2,234 71,272

Països Baixos

1,902 26,454

Malta

3,349 39,518

Luxemburg

3,181 35,285

Lituània

0,850 136,427

Letònia

Itàlia

Hongria

Sudàfrica

Madagascar

Kenya

5,600 57,147

3,840 38,922

2,300 50,770

2,300 79,173

0,826 245,487 3,968 36,166 Japó

Xina

Pakistan

Qatar Kuwait

Saudí

3,251 6,325

Índia

Iraq

Iran

7,087 1,455 2,197 4,300 41,844 29,849 11,147 63,054 4,455 6,353 2,487 1,790 59,533 5,708 4,623 8,459 7, 7 02 48,412 23,431 24,790 5,200 4, 4 98 6,159 54,938 46,561 11,351 3,036 101,015 3,976 33,957

Aràbia

Txad Sudan

Egipte

3,500 94,514 3,708 87,639 6,715 27,979

Etiòpia

Turquia

Ucraïna

Polònia

Finlàndia

Suècia

Projecció de creixement del PIB (a preus constants)

Món econòmic

2,842 34,505

0,425 125,974 Món Empresarial 033

Món econòmic

Tribuna

El paisatge des

omencem fixant-nos en el futur del creixement econòmic. Alguns plantejaments parlen dels riscos d’un “estancament secular” amb taxes de variació del PIB per sota de la mitjana de les darreres dècades precrisi, derivades de canvis demogràfics i distributius que redueixen el potencial de despesa, si més no a les economies avançades. D’altres són més optimistes respecte a això, partint de l’argument que arribarà una nova onada d’innovacions científiques i tecnològiques que afectaran de forma molt important les formes de vida i treball: des d’avenços en biotecnologia o nanotecnologia fins a eines com vehicles Google amb prestacions fins fa poc inimaginables. Però fins i tot en aquesta versió més positiva, hi apareix la delicada qüestió de com es distribuiran els dividends de tecnologies brillants, ja que algunes d’aquestes no semblen ser intensives quant a la creació de llocs de treball, o com a mínim, no ho són directament (o en tot cas, són molt menys intensives que en anteriors onades d’innovació del capitalisme). Resta obert, també, el debat sobre la velocitat i la magnitud amb què aquestes innovacions es traduirien en guanys efectius de productivitat. I mentre dura la discussió entre optimistes i pessimistes, l’FMI acaba de descriure les perspectives de creixement actuals i futures com a “mediocres”.

034 Món Empresarial

Tenim ja prou perspectiva per avaluar com és el nou món que ens deixa la primera gran crisi global. En destacarem alguns trets bàsics molt interrelacionats.

Els problemes distributius, en primer pla D’altra banda, els problemes distributius, de repartiment de la riquesa, han passat a ocupar el primer pla. Les creixents friccions socials i polítiques derivades de la constatació d’una polarització creixent de la renda en els segments més privilegiats (els famosos top 1 o

10%), juntament amb el deteriorament de la situació d’àmplies porcions de les classes mitjanes a les economies occidentals, ha trencat l’estabilitat assolida en bona part de la segona meitat del segle XX. Ara sabem que la polarització en la distribució de la renda va començar abans de la crisi, amb un repartiment molt asimètric dels anomenats

Tribuna

Món econòmic

prés de la crisi Joan Tugores Ques. Catedràtic d’Economia de la UB.

“dividends de la globalització”, i que es va agreujar a molts països amb la gestió de la crisi i dels ajustos i sacrificis que va comportar. Ara s’albira com els eventuals dividends de la recuperació poden accentuar aquesta dinàmica de desigualtats, amb implicacions socioeconòmiques que sempre són delicades, però que, en un context de creixement “mediocre” (FMI dixit), poden ser especialment perilloses, tal com es va evidenciar a Europa en el període comprès entre les dues guerres mundials. Un tercer tret fa referència als canvis en les regles del joc. A nivell intern, es constata a molts països com la polarització econòmica ha estat causa i efecte a l’hora d’explicar les modificacions en les regulacions financeres –eliminant les prudents normes imposades inicialment als Estats Units per l’administra-

ció Roosevelt i derogades des de finals dels 1980 amb la coartada aquesta vegada és diferent- que, en contra de les promeses d’eficiència, han portat a fragilitats. Les revisions de la fiscalitat a favor dels segments més alts –ara sota l’argument/coartada que la seva mobilitat internacional els dóna més poder de negociació respecte dels governs nacionals– és percebuda com una altra forma insolidària i ineficient de gestionar els béns i serveis públics, el volum dels quals es veu, per tant, revisat a la baixa. Malgrat les responsabilitats d’aquests factors en la gestació de la crisi, sembla que ara es torna a ballarla. L’FMI apuntava fa poc a un “nou desequilibri global” referit a la més gran facilitat a assumir riscos financers que en l’economia directament productiva: un inquietant déjà-vu.

CAPITALISME 3.0

La polarització en la distribució de la renda va començar abans de la crisi, amb un repartiment molt asimètric dels anomenats “dividends de la globalització” que es va agreujar a molt països amb la gestió de la crisi i dels ajustos i sacrificis que va comportar. I ara s’albira com els eventuals dividends de la recuperació poden accentuar aquesta dinàmica de desigualtats

Els economistes Rodrik i Piketty fan servir periodificacions semblants del capitalisme: una primera etapa amb poca intervenció pública i amb desigualtats; una segona amb polítiques keynesianes i més redistribució, i, ara amb l’interrogant de si el nou capitalisme global serà l’extensió d’aquesta segona fase a nivell mundial o si s’està aprofitant la globalització+crisi per fer una regressió a una versió global de la primera.

Món Empresarial 035

Món econòmic

Tribuna

Qui mana al món marca els models de referència A nivell internacional, la redistribució de potencial econòmic, en contra de les economies occidentals i a favor dels emergents, s’està completant amb la redistribució del poder polític. I qui mana al món exporta no només mercaderies o capitals, sinó també formes de veure el món i models de referència. I, en aquest sentit, els models dels principals països emergents no tenen la mateixa concepció sobre què volen dir els drets humans, la democràcia o els compromisos dels poder públics amb polítiques socials que el model occidental que ha dominat fins ara. El fet que Europa hagi estat la regió del món on més lluny va arribar la complementarietat entre creixementdemocràcia-benestar fa que sigui el nostre Vell Continent qui veu perillar les seves referències, uns riscos accentuats per unes friccions internes entre Nord i Sud d’Europa que van en sentit totalment oposat a l’esperit fundacional de la UE.

Una llarga llista de reptes econòmics i sociopolítics

1919 --> 1944 --> 2008 --> 2015

El paisatge és, doncs, preocupant i deixa una llarga llista de reptes eco-

El fet que Europa hagi estat la regió del món on més lluny va arribar la complementarietat entre creixement-democràcia-benestar fa que sigui el nostre Vell Continent qui veu perillar les seves referències, uns riscos accentuats per unes friccions internes entre Nord i Sud d’Europa que van en sentit totalment oposat a l’esperit fundacional de la UE nòmics i sociopolítics. La Humanitat afronta grans desafiaments quan surt de moments de greus tensions, però no sempre els gestiona bé. Després de la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles i la seva aplicació van portar a polaritzacions maniquees i a tensions i enfrontaments entre països i dins dels països, i, finalment, a la Segona Guerra Mundial. Després d’aquesta, un sistema -Bretton Woods- basat en equilibris més raonables entre mercats i governs, entre eines nacionals i mecanismes de coordinació supranacionals i entre incentius a l’eficiència complementaris amb

mecanismes de cohesió, va generar una era de més expansió. I, entre d’altres resultats, va permetre un procés de desendeutament públic històric –cosa que va evidenciar el potencial del creixement més que no pas de les polítiques contractives-, des de cotes properes a les actuals després de la Segona Guerra Mundial fins a nivells de mínims als anys 1970... abans de reprendre una trajectòria de més endeutament que, tot i ser veritat que s’accentua amb la crisi, es va iniciar al mateix temps que els augments de les desigualtats des de finals del segle XX.

Un nou Versalles o un nou Bretton Woods Després de la crisi històrica que esclata el 2008 sortirem amb un “nou Versalles” de friccions, tensions i conflictes, o bé amb un “nou Bretton Woods”, assolint equilibris raonables i potenciant complementarietats més que no pas contraposicions? A escala global i europea, aquesta és una pregunta cabdal: veure si repetim els errors de la Història o aprenem les seves lliçons.

036 Món Empresarial

PERQUÈ HI HA HISTÒRIES QUE S’EXPLIQUEN MILLOR EN MOVIMENT

Les grans històries mereixen ser explicades i la teva és una d’elles. El vídeo ideal per a la teva empresa.

hello@minimalheroes.tv www.minimalheroes.tv (+34) 93 624 17 54

DON’T WEAR A CAPE

Món econòmic

Des de Brussel.les

Cecilia Malmström Comissària europea de Comerç

Quan s’hagi tancat l’acord entre els Estats Units i la Unió Europea anomenat Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió (coneguda per les sigles en anglès, TTIP) es crearà la zona de lliure comerç més gran del món, que representarà gairebé la meitat de la producció econòmica mundial. De moment, però, Washington i Brussel.les, que negocien des de fa gairebé dos anys aquest tractat, semblen no aconseguir desencallar-lo. Tot i la perspectiva de generar un llaminer creixement econòmic anual equivalent a mig punt del PIB europeu -imprescindible enmig d’una crisi que Europa no aconsegueix deixar enrere-, el TTIP ha topat amb una forta oposició entre la ciutadania europea. La por que la permissiva legislació nord-americana faci revisar a la baixa els estàndards europeus, permetent l’entrada d’aliments transgènics al mercat comunitari; el secretisme amb què es duen a terme les negociacions; i la pèrdua de confiança en els socis nord-americans arran dels episodis d’espionatge massiu són algunes de les principals crítiques a l’acord. La combativa Cecilia Malmström (Estocolm, 1968) és la comissària europea de Comerç i el TTIP, el principal dossier del càrrec que ocupa. Hi parlem.

Les negociacions del TTIP han estat fortament criticades per ser poc transparents. Tenint en compte que certa confidencialitat és necessària, com s’ho farà per assolir el màxim nivell de transparència i que la ciutadania no senti que les negociacions s’estan duent a terme a la seva esquena? Em sembla fantàstic que hi hagi un debat públic tan vibrant al voltant d’un

038 Món Empresarial

acord comercial. Però encara hi ha un munt d’idees errònies i mites respecte del que volem aconseguir. Sí que crec que un impuls a la transparència ens ajudaria a explicar el que volem aconseguir d’aquest acord comercial i a desmitificar-lo. Per això, a principis de gener, hem fet públics el primer conjunt de textos legals que hem presen-

tat a les negociacions. Són una mostra del que a la Comissió li agradaria veure en determinades parts de l’acord. És la primera vegada a la història que fem públiques propostes legals específiques mentre estem negociant un acord comercial bilateral. També hem fet públics molts textos explicatius en un llenguatge no tan tècnic i allunyat

“Mai no negociarem amb els Estats Units un acord que rebaixi els estàndards europeus”

Des de Brussel.les

Món econòmic

La comissària europea de Comerç considera que és “tremendament important” garantir la transparència del TTIP per evitar malentesos. En aquest sentit, assegura que “res no serà comercialitzat fins que la seva seguretat estigui fora de tot dubte”.

Món Empresarial 039

Món econòmic

Des de Brussel.les

de l’argot legal. I estem treballant amb el Parlament Europeu, per tal que tots els diputats tinguin accés a més documentació del TTIP. És tremendament important que tothom pugui veure el que proposem en aquest acord comercial -i el que no proposem-. Així que sí: hem d’explicar-nos per substanciar el debat. Un dels punts que més preocupa la ciutadania europea són els termes de l’acord pel que fa a la legislació alimentària nord-americana, molt més permissiva que l’europea: els organismes genèticament modificats, els productes clonats i la carn hormonada estan prohibits per Brussel·les però són acceptats a Washington. El TTIP rebaixarà els elevats estàndards europeus en matèria de seguretat alimentària? Mai no negociarem un acord que rebaixi els nostres estrictes estàndards de seguretat alimentària, de salut o de protecció del medi ambient. Ni que limiti la llibertat dels governs per dur a terme serveis públics com la sanitat o

l’educació tal com ho desitgin. Ni que permeti que entrin al mercat europeu productes que avui no s’hi poden vendre. Res d’això no canviarà amb el TTIP. Sigui quin sigui l’acord a què arribem, els reguladors continuaran sent independents i basant les seves decisions en el principi de precaució: que res no serà comercialitzat fins que la seva seguretat estigui fora de tot dubte. Això significa que no hi haurà cap canvi en la manera com la UE pren decisions en relació als aliments transgènics, les hormones de creixement o l’ús d’antibiòtics als aliments. Cap canvi. Segons dades de la Comissió Europea, més del 99% de les empreses europees són pimes. Com trauran profit del TTIP? Aquestes empreses -que, a la UE, proporcionen dues terceres parts dels llocs de treball del sector privat- es veuen desproporcionadament afectades per les barreres comercials, ja que tenen menys recursos humans i financers. El simple fet d’aconseguir informació sobre els requisits reglamentaris ja implica un repte enorme. Així que desfer-se de les barreres in-

“

necessàries serà molt beneficiós per a les pimes. De fet, el TTIP serà el primer acord comercial de la UE que tindrà un capítol específic dedicat a les pimes i establirà mecanismes específics per facilitar que participin en el comerç transatlàntic. A més, volem establir un comitè transatlàntic per les pimes que les ajudi a fer front a problemes específics. A banda del TTIP, un dels principals reptes de la Comissió liderada per Jean-Claude Juncker és crear creixement i ocupació en un continent que arrossega un 10% d’atur. Quina serà l’aportació de la seva cartera? El comerç és la pedra angular de la prosperitat europea i un element clau per treure Europa de la crisi econòmica. Les exportacions avui ja donen feina a uns 30 milions de persones a Europa, amb llocs de treball que tendeixen a ser més qualificats i a estar més ben remunerats. Unes polítiques comercials ben administrades generaran més oportunitats d’exportació i més llocs de treball.

“Les exportacions avui ja donen feina a uns 30 milions de persones a Europa, amb llocs de treball que tendeixen a ser més qualificats i a estar més ben remunerats. Unes polítiques comercials ben administrades generaran més oportunitats d’exportació i més llocs de treball.”

040 Món Empresarial

Des de Brussel.les

Món econòmic

Taxa Europea a les Transaccions Financeres

Acords i desacords

Fa més de tres anys que Europa l’arrossega i semblava que el 2015 havia de ser el seu any, però l’última reunió dels ministres d’Economia de la Unió Europea del 2014 va ser una enèsima galleda d’aigua freda per a l’Impost sobre les Transaccions Financeres. Un impost conegut com a Taxa Tobin –en referència a l’impost sobre les transaccions amb divises que l’economista James Tobin va proposar als anys 70- que pretén frenar l’especulació i fer que la banca contribueixi als ingressos públics gravant la compravenda de productes financers, com bons i accions. “Moderarà el comportament irresponsable d’alguns operadors del mercat”, havia previst la Comissió. Una irresponsabilitat del sistema financer que va ser la principal causa de l’actual crisi i que, amb tot, ha rebut milers i milers de milions en ajudes públiques des de 2008. La política fiscal és una de les que les capitals europees guarden amb més zel i més quan temen que un impost a la banca pugui provocar una fugida de capitals del país. Per això, al vaixell d’aquest nou impost no hi han pujat els 28 estats membre, sinó només 11 –entre els quals hi ha Alemanya, Espanya, França i Itàlia, però no l’euroescèptic Regne Unit, que sempre pretén protegir els interessos de la City, ni el pseudoparadís fiscal Luxemburg-, gràcies a un procediment que, en l’argot europeu, es coneix com a cooperació reforçada i que permet a un grup d’estats membre adoptar lleis europees que només s’aplicaran al seu territori.

Falta de quòrum Segons la proposta original de Brussel· les, la taxa hauria de gravar amb un 0,1% les transaccions d’accions i bons, i amb

Món Empresarial 041

Món econòmic

Des de Brussel.les

un 0,01% les de derivats. Si es gravessin tots els instruments financers, la Comissió Europea calcula que es recaptarien entre 30.000 i 35.000 milions d’euros l’any. Però tot apunta que la versió final de la taxa serà poc més que una variant descafeïnada de la proposta inicial –i la recaptació final, una versió reduïda d’aquestes xifres-. D’entrada, perquè l’impost no gravarà des del principi tots els instruments sinó que l’aplicació serà gradual: en una primera fase, es gravaran només les accions cotitzades i, posteriorment, la taxa es podrà estendre a altres productes com els derivats. I aquest és el principal escull que no es va poder salvar a l’últim Ecofin: acordar quins derivats s’haurà de gravar. On tampoc no hi ha quòrum és a l’hora de decidir quin criteri s’haurà de seguir quan toqui determinar qui ha de pagar l’impost: si utilitzar el principi d’emissió o el de

L’impost s’aplicarà seguint el principi d’emissió, és a dir, que pagui l’impost qui operi amb accions emeses en els països afins a la taxa. Un fet que beneficiaria els estats grans, que són els que tenen més companyies cotitzades, i perjudicaria els petits, que recaptaran molt poc proposa gravar les operacions en què una de les parts resideixi en un dels 11 països que aplica la taxa. Amb tot aquest reguitzell de serrells pendents damunt la taula, ara sembla més difícil que mai que durant aquest 2015 es llimin tots els desacords i la taxa es pugui començar a aplicar l’1 de gener del 2016, tal com estava previst.

residència. Ara com ara hi ha quòrum per prioritzar el principi d’emissió, és a dir, que pagui l’impost qui operi amb accions emeses en els 11 països. La mesura beneficiaria els països grans, que són els que tenen més companyies cotitzades, però perjudicaria els petits, que veurien molt reduïda la seva recaptació. Per això, els països petits demanen una correcció mitjançant el principi de residència, que

L’ABC de la Taxa Tobin europea Què és: Un impost europeu sobre les transaccions financeres internacionals. • Gravamen del 0,1% per a la compravenda d’accions i bons. • Gravamen del 0,01% per a la compravenda de derivats.

Objectiu: Crear un impost a la banca que limiti les especulacions sobre les divises i recapti entre 30.000 i 35.000 milions d’euros l’any.

Entrada en vigor: 1 de gener de 2016 als 11 països que s’hi sumen.

042 Món Empresarial

Problemàtica: • Quins derivats gravar. • Qui ha de pagar l’impost (país d’emissió o el de residència).

Països afins a la taxa: Alemanya, Espanya, França, Itàlia, Àustria, Bèlgica, Grècia, Portugal, Eslovènia, Eslovàquia i Estònia. Països no afins a la taxa: Regne Unit i Luxemburg i 15 estats membre més.

www.cetaedu.es

HAY FUTURO, el sector crece. GRADO UNIVERSITARIO EN TURISMO • Bolsa de trabajo y prácticas • Programas de intercambio • Enseñanza personalizada • Modernas instalaciones • Internacionalización • Nuevas tecnologías • Multiculturalidad

Carrer d’Aragó, 55 • 08015 Barcelona • Tel.: 932 278 090 • info@cetaedu.es

Món econòmic

Mercats financers

L’escenari de la 4 claus per entendre les previsions per als propers 365 dies. 1. Els tipus d’interès continuaran sent baixos, sobretot a l’eurozona

Els tipus d’interès estan baixos a totes les economies mundials. Tal com s’observa en el gràfic 1, la rendibilitat del deute públic a 10 anys per als Estats Units, Alemanya i Espanya se situa en mínims des del 2007, quan va començar la crisi. Els bons a 10 anys per a Estats Units, Alemanya i Espanya ofereixen actualment una rendibilitat de l’1,7%, el 0,8% i el 2,3%, respectivament. Alhora, és possible observar en el gràfic que la prima de risc d’Espanya respecte

d’Alemanya ha millorat en poc temps, passant des de màxims de 630 punts bàsics el juliol del 2012 fins als 119 punts bàsics el novembre de 2014 (la rendibilitat de la renda fixa és molt baixa ara mateix i podem dir que l’oportunitat inversora es va produir quan es trobava a nivells molt alts en el cas d’Espanya; ara ha baixat considerablement la prima del bo espanyol respecte de l’alemany). En aquest sentit, actualment existeix una divergència entre les polítiques monetàries de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) i del Banc Central Europeu (BCE). Mentre que la Reserva Federal estatunidenca està pensant ja en una pujada dels tipus a mitjà termini, el BCE està decidit a adoptar noves mesures d’estímul per rellançar la fràgil economia europea. No es preveuen, per tant, pujades de tipus significatives per part del Banc Central Europeu en el mitjà termini perquè la inflació està controlada i hi ha perill de deflació.

1 Evolució del tipus d’interès del bo a 10 anys 8 7 6 5 4 3 2 1 %

044 Món Empresarial

Espanya Alemanya Estats Units

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Mercats financers

Món econòmic

Borsa espanyola per al 2015 Dr. JOSÉ MANUEL ARAGUÁS. Professor titular de Mercats Financers a la UB.

2 Creixement PIB vs. Revalorització índexs USD bilions PIB 2007 PIB 2014 Var. 07-14 CAGR 07-14

Índex

Reval. 07-14

Món

56.440

76.776

36%

4,5%

MSCI ACWI

(1%)

Estats Units

14.480

17.528

21%

2,8%

S&P500

30%

Zona Euro

12.378

13.416

1,2%

Eurostoxx 50

(41%)

Alemanya

3.329

3.876

16%

2,2%

Dax-30

Espanya

1.444

1.415

(2%)

(0,3%)

Ibex-35

(33%)

2. El creixement a nivell global és sostingut, malgrat que cada àrea econòmica porta ritmes diferents. A Espanya es preveu un creixement de l’1,6% del PIB per al 2015

Analitzat el període de creixement de les economies del 2007 al 2014 s’observa que, a nivell mundial, s’ha crescut un 36% (4,5% anual) en termes de PIB corrent, si bé cada àrea econòmica ho ha fet seguint un ritme diferent. El PIB corrent hauria de ser similar al creixement d’un índex borsari sense dividends. Al gràfic 2 (taula “Creixement PIB vs. Revalorització índexs”) s’hi mostra el creixement del PIB corrent per als

diferents mercats en comparació amb la revalorització dels índexs de renda variable associats a aquests mercats. Els Estat s Units han tingut un comportament impecable en aquesta anàlisi, ja que el seu PIB corrent des de l’any 2007 al 2014 ha crescut un 21% i l’índex de S&P 500 mostra una pujada d’un 30%. No passa el mateix si ens fixem en la zona euro, Alemanya i Espanya, on la revalorització dels índexs per a cada mercat acumula un cert retard. En el cas concret d’Espanya, el PIB corrent ha disminuït un 2% i l’Ibex-35 ha reduït el seu preu en un 33%, per la qual cosa hi hauria potencial de revalorització a mitjà termini.

3. Tot i la incertesa, la Borsa espanyola està infravalorada Els mercats financers de renda variable no sempre són eficients; la diferència entre el valor fonamental i el preu s’assembla a un pèndol que en el mitjà termini tendeix a l’equilibri. Efectivament,

Món Empresarial 045

Món econòmic

Mercats financers 3

els preus de les accions poden estar sobrevalorats o infravalorats, però tractaran de buscar el seu equilibri en el valor de l’acció. L’anàlisi del valor fonamental ens diu que el valor de qualsevol actiu és igual als beneficis futurs que proporciona aquest actiu descomptat a la taxa de descompte que és la rendibilitat exigida (i) per l’inversor.

Fent una simulació de tipus de risc més una prima de risc equity amb un creixement perpetu d’un 1,3% i un 3% s’obté que el valor fonamental de l’IBEX 35 se situaria al voltant dels 12.000 i 13.000, tal com suggereix la casa d’anàlisi de valors Mirabaud Asset Managemet en el gràfic 3. En el requadre adjunt s’observa que, per a un creixement dels beneficis de l’1,3% descomptats en una taxa de descompte del 9% i 9,5%, el valor de l’índex estaria entre 10.086 i 10.763. Si el creixement és del 3%, i descomptant una taxa del 9% i 9,5%, el valor de l’IBEX hauria d’estar en 12.217 i 13.231. Per tant, amb l’IBEX actual de 10.400 existeix un recorregut alcista d’un 25% aproximadament de la situació actual per al proper any. A més, s’estan millorant els resultats empresarials des del tercer trimestre de 2014. A Europa són els millors que hi ha hagut des del primer trimestre de 2010. Les vendes i els beneficis estan sent millors del que es preveia.

046 Món Empresarial

Simulació valor fonamental

Tipus sense risc

Prima de risc equity

Taxa de descompte

Creixement perpetu = 1,3%

Creixement Perpetu = 3%

1,5

3,5

5,0

23.195

39.709

2,0

3,5

5,5

20.275

31.757

2,5

3,5

6,0

18.006

26.458

3,0

4,0

7,0

14.709

19.838

3,5

4,0

7,5

13.474

17.634

4,0

5,0

9,0

10.763

13.231

4,5

5,0

9,5

10.086

12.217

5,0

5,5

10,5

8.961

1.596

Cal destacar, també, la política de dividends durant aquests darrers anys. Com els beneficis de les empreses van bé, les empreses estan pagant més dividends tant als Estats Units com a Europa. A més, ha crescut significativament la compra per part de les empreses de les seves pròpies accions, ja que d’aquesta manera creen valor per a l’accionista, sempre i quan el valor sigui inferior a la cotització.

4. Les empreses globals que venen en diferents mercats són les que més recorregut alcista tenen Donat que els mercats tenen cadascun un ritme i un comportament diferent, recomanaríem invertir en empreses globals que desenvolupin la seva activitat en diferents mercats.

Origen dels ingressos de les companyies de l’IBEX

4% 4%

34%

8% 8% 9%

Espanya Argentina/Veneçuela Resta Europa Mèxic Resta Llatinoamèrica

13% GB EUA/Canadà Àsia Euro Àrea Brasil

El gràfic 4 mostra la procedència dels ingressos de les companyies de l’IBEX 35. Tal com es pot apreciar, el 34% dels ingressos que generen les empreses de l’IBEX tenen el seu origen a Espanya. No obstant això, la resta dels ingressos provenen de diversos mercats. Recomanaríem a l’inversor que tingui en compte el concepte d’empresa global en la selecció de la seva cartera, i en el cas d’inversors conservadors, que seleccionin empreses que reparteixin dividends.

Mercats financers

Món econòmic

Tècniques útils per a l’inversor Aquesta secció té com a objectiu de proporcionar a l’inversor tant coneixements com tècniques que els podran ser útils a l’hora de prendre decisions sobre quins actius incloure en la cartera d’inversió. Per això, aquest primer article se centra en el disseny de la cartera i el perfil de la inversió. La primera decisió que cal prendre és definir quin perfil d’inversor s’escull. Per a això, és important considerar la idea generalitzada que el tipus de rendiment que l’inversor hauria de provar d’assolir és més o menys proporcional al nivell de risc que està disposat a córrer. Aquest binomi entre rendibilitat-risc és clau per definir el perfil de la inversió. No obstant això, l’economista Benjamin Graham en el seu llibre El inversor inteligente posa en entredit aquesta idea generalitzada de risc-rendibilitat, tot declarant que el rendiment que s’ha de procurar assolir hauria de dependre de la quantitat d’esforç intel·ligent que l’inversor està disposat a arriscar i és capaç d’aportar a aquesta tasca.

Diferents perfils d’inversió En general, els perfils d’inversió, i per tant, la categoria de la cartera, dependran de quin és l’objectiu de la inversió i quin és el perfil de risc. La industria dels fons d’inversió desenvolupa productes diferenciats amb l’objectiu de satisfer les necessitats de l’inversor. Així, la forquilla de fons abasta des dels conservadors que tracten de mantenir el capital, fins els més agressius, coneguts com a Hedge Funds, que assumeixen un risc substancial a fi d’assolir alts rendiments.

Món Empresarial 047

Món econòmic

Mercats financers

Categories de cartera de fons Segons l’objectiu de la inversió i el perfil de risc

Tipus de fons:

Mantenir el capital

Ingressos i creixement

Objectiu: protegir el capital de l’inversor enfront de la volatilitat dels mercats per un període de dos a tres anys.

Objectiu: aconseguir un flux d’ingressos segurs i amb un petit èmfasi en el creixement de la cartera.

Objectiu: assolir guanys del capital per sobre de la rendibilitat dels índex per un període superior a cinc anys.

Objectiu: aconseguir el màxim de guanys de capital durant el període d’un any assumint tota mena de riscos.

A qui van adreçats: per a inversors que vulguin reduir el risc de pèrdua.

A qui van adreçats: per a inversors que necessiten obtenir liquiditat, però alhora aposten per un creixement del valor de la cartera.

A qui van adreçats: per a inversors que accepten un risc de volatilitat sobre el preu dels actius per assolir rendibilitats superiors a la mitjana.

A qui van adreçats: per a inversors que estan disposats a assumir un alt risc.

La millor combinació (renda fixa o variable i sectors) Evidentment, a banda de saber quin és el perfil en termes de rendibilitat i risc de l’inversor, aquest ha de conèixer quina ha de ser la combinació adient dels actius o cartera, tant pel que fa a renda

048 Món Empresarial

Creixement a llarg termini

fixa com a renda variable, i en quins sectors específics ha d’invertir. Lògicament, per a un inversor individual ens sembla que deixar-se assessorar per especialistes és el més correcte, però també considerem convenient que sàpiga analitzar les inversions que li convenen amb

Agressiu

la finalitat de tenir un criteri format sobre la selecció d’actius, tenint en compte la mala experiència passada amb la crisi financera, que ens ha donat mostres de la desconfiança que existeix envers les institucions financeres.

Món econòmic

Institucions catalanes

Òmnium Cultural

53 anys al servei de la llengua catalana, la cultura i el país

esprés de l’abolició de l’Estatut l’any 1932 i de la prohibició oficial del català a la vida civil i religiosa, durant els anys 40 i 50, la llengua catalana va sobreviure en la clandestinitat. Les coses van començar a canviar, però, als anys 60, quan grups de mecenes, intel·lectuals i professionals independents van posar en marxa una sèrie d’accions en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Neix, aleshores, Òmnium Cultural, l’11 de juliol del 1961, de la mà de Fèlix Millet i Maristany, Lluís Carulla,

Joan B. Cendrós, Pau Riera i Joan Vallvé. El seu objectiu era clar: crear una institució per promoure la cultura catalana. Les seves primeres accions, en conseqüència, van ser en aquest sentit: formació de professors de llengua, lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, inici de la campanya “Cultura en ruta” (un gran bibliobús que recorria Catalunya venent llibres i discs en català)... Després de les primeres eleccions a la Generalitat, l’any 1980, Òmnium

ja s’havia convertit en un potent grup d’opinió amb un gran àmbit d’influència, i l’any 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona, va promoure la campanya “Freedom for Catalonia” per donar a conèixer al món les aspiracions nacionals de Catalunya.

Paper clau en les mobilitzacions ciutadanes Aquest compromís sobiranista s’ha anat fent cada cop més notori. L’any 2010, després de la retallada de

Call center instal·lat el passat 5 de novembre a la sala d’actes de l’entitat, per cridar a la participació per al 9N, en el marc de la campanya “Ara és l’hora”.

050 Món Empresarial

Institucions catalanes

Món econòmic

Amb més de 44.000 socis repartits arreu del món, 33 seus territorials i 53 anys d’història, Òmnium Cultural s’ha convertit en un referent entre les entitats que formen la societat civil catalana, no només per la seva llarga trajectòria, sinó també per la força amb què ha liderat tot tipus de projectes.

Òmnium Cultural va néixer l’11 de juliol del 1961 de la mà de Fèlix Millet i Maristany, Lluís Carulla, Joan B. Cendrós, Pau Riera i Joan Vallvé l’Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional, Òmnium va convocar una manifestació sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, que va congregar més d’un milió de persones. Posteriorment, l’entitat ha jugat un paper clau en les mobilitzacions ciutadanes massives organitzades cada 11 de setembre, així com en

En col·laboració amb el moviment “Som Escola” durant una mobilització el passat mes de maig per l’escola en català. la consulta del passat 9 de novembre. Ara, conscients que encara queda molt camí per recórrer, els integrants d’Òmnium segueixen treballant per a aconseguir que Catalunya esdevingui un estat independent.

EN MENYS DE 100 PARAULES Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre que porta més de 50 anys treballant per la promoció de la llengua, la cultura i la identitat nacional catalana. Els darrers anys, però, el seu nom encara ha agafat més pes en els mitjans arran d’haver-se convertit en un referent dins del moviment de la societat civil catalana pel seu paper al capdavant del procés sobiranista.

Acte central de la celebració del 50è aniversari d’Òmnium: mig segle al servei de la llengua i cultura del país.

Món Empresarial 051

Món econòmic

Institucions catalanes

MURIEL CASALS Presidenta d’Òmnium Cultural “En una Catalunya independent, podrem tenir una política econòmica pensada per afavorir l’activitat del país” Òmnium Cultural és un dels referents al capdavant del procés sobiranista. Com han viscut internament tota aquesta evolució? Hem viscut molt intensament l’acceleració de la història els darrers anys. Hem debatut a tots els nivells quin ha de ser el paper d’una entitat cultural, per concloure que el millor que podem fer ara per la llengua i la cultura és treballar en favor de la independència. Però hem de fer-ho sense abandonar les nostres tasques habituals (activitats literàries i de cohesió social), cosa que implica un esforç extra assumit amb generositat. I l’empresariat català, quin paper hi ha desenvolupat? D’empresaris, com de treballadors, n’hi ha de tota mena, a Catalunya i arreu del món. En general, els petits i mitjans empresaris, que representen gran part del teixit productiu, són favorables a la independència. No oblidem que un dels motius per reivindicar la separació és, precisament, el mal tracte econòmic que rep Catalunya. Els empresaris són perjudicats per la injusta manca d’inversió pública en infraestructures, que els situa en una condició més dura que els seus rivals en la competència internacional. Cada vegada més, el mercat al qual s’adreça la nostra producció és el món.

052 Món Empresarial

Considera, doncs, que una Catalunya independent serà més favorable a les pimes? Sens dubte. La política espanyola està pensada en funció d’allò que convé a grans empreses lligades a les concessions, als encàrrecs de l’administració o al prestigi “nacional”. Qualsevol canvi serà una millora. En una Catalunya independent, podrem tenir una política econòmica pensada per afavorir l’activitat del país. En aquesta transició, però, les empreses catalanes poden trobar-se amb dificultats... Els canvis generen incertesa i pot haver-hi uns moments de por per part dels inversors. Però els canvis també generen oportunitats, i això els empresaris dinàmics ho saben. Caldrà tenir cura de respondre tots els interrogants pel que fa a regulacions comercials, laborals o financeres, i crear un clima de tranquil·litat. Com creu que es faria el canvi de la fiscalitat espanyola a la catalana? Amb molta suavitat, mostrant les millores i sense crear situacions dubtoses. Crec que tindrem un model fiscal més equitatiu, compatible amb l’estímul a la iniciativa emprenedora, i que caldrà pensar avantatges per a les actuacions que incrementen la riquesa del país, sobretot per a la creació de llocs de treball. Parlem ara de les oportunitats. N’hi haurà de noves? La il·lusió d’uns ciutadans protagonis-

tes de la creació d’un país nou i millor és un element poderós per fer créixer la productivitat. Alguns dels nostres professionals actualment a l’estranger voldran sumar-se a l’aventura i faran pujar la qualitat mitjana del nostre mercat laboral. Un procés sobiranista també comporta reptes... El principal repte serà assegurar als que no volen la independència que la seva vida també serà més confortable i estimulant, que un país nou millorarà el seu dia a dia i les seves oportunitats de futur. Viure en un país de persones satisfetes amb el seu entorn és molt més agradable que conviure amb qui té massa motius de queixa, que és el que passa ara. Per això, des de fa mesos, treballem per crear un clima de confiança, entre ciutadans i governants, i escoltem i difonem tant les il·lusions dels catalans per un país nou com el criteri dels experts per davant dels arguments de la por. Per acabar, quin hauria de ser el paper d’Òmnium en una Catalunya independent? La nostra feina de sempre: “Llengua, cultura, país”. Segurament ens tocarà seguir treballant per incorporar la catalanitat a molts conciutadans que encara viuen aliens a la llengua i la cultura del que és el seu país. Ajudarem, a través de la cultura, a fer que tots siguem ciutadans amb els mateixos drets i deures.

Connecta't al català!

✓ Sigues competitiu, aprèn català! ✓ Cursos especialitzats i a mida ✓ Presencial o en línia

cpnl.cat

Món econòmic

Col·legis professionals

Joan B. Casas

“El model de finançament vigent està Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya caducat” Malgrat que el degà del Col·legi d’Economistes veu el futur amb optimisme, sota el seu punt de vista, el mercat laboral es transformarà completament i els sous alts i estables requeriran d’elevades competències.

’aquí a cinc anys haurem sortit de la crisi o ens haurem adaptat a un nou paradigma? Estem en la fase prèvia de la recuperació. Tenim clar que el procés de remuntada serà molt llarg i ens deixarà problemes molt difícils de solucionar, com per exemple, la incorporació de les persones que queden tecnològicament fora del mercat del treball. Anem cap a societats del coneixement tecnificades i amb fàbriques senceres robotitzades, i malgrat que sempre hi haurà sectors com el turisme capaços d’absorbir treballadors, ve una transició cap a un model en què els sous alts i estables requeriran elevades competències. Qualsevol repte passa per les relacions Madrid-Catalunya. Les transferències determinaran uns pressupostos difícils pel 2015... Els pressupostos catalans depenen d’un model de finançament caducat; en un 90% depenen de les transferències que faci l’Estat i del seus càlculs. L’esforç de la Generalitat per fer quadrar els números ha estat espectacular i admiro molt la feina del conseller Mas-Colell, però realment els marges d’acció de què disposa són molt limitats. En canvi, en una hipotètica Catalunya independent, quadrarien els números?

054 Món Empresarial

Col·legis professionals

Món econòmic

Al juliol, el Consell de Titulats Mercantils de Catalunya i els Col·legis de Titulats Mercantils de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona van passar a formar part del Col·legi d’Economistes de Catalunya, del qual Joan B. Casas n’està al capdavant. Des que l’any 2008 el gruix de la societat va despertar del somni de la bombolla i va descobrir que estem endeutats, comptem amb sectors amb poc valor afegit i un gran dèficit comercial, l’economia ha sortit de l’armari i l’interès per aquesta disciplina s’ha disparat. El degà del Col·legi ens parla de com es presenta el 2015.

Els pressupostos estarien equilibrats si poguéssim recaptar tots els impostos que paguem a l’Estat. Economistes independents han estimat que si el concert basc s’apliqués a Catalunya tindríem uns ingressos addicionals de 10.000 milions d’euros l’any. Considerant que l’any que la Generalitat ha tingut mes dèficit van ser 8.000 milions d’euros, hi ha capacitat per presentar uns pressupostos públics equilibrats. En un període transitori, les coses podrien ser més complexes, però a mig termini la situació és clarament viable. Imaginem les perspectives econòmiques d’una Catalunya independent. A banda de l’exportació i el turisme, quin són els altres sectors estratègics? Catalunya, independent o no, té uns punts forts claríssims. En primer lloc, som una societat amb un sector indus-

trial molt potent que ha demostrat una gran capacitat d’adaptació i una obertura a l’exterior claríssima. La majoria de les innovacions i de les exportacions vénen del sector industrial, cosa que implica que hem d’apostar per reforçar i ampliar el nostre sector industrial manufacturer. D’altra banda, som capdavanters

“

“Anem cap a unes societats del coneixement més tecnificades i amb fàbriques senceres robotitzades.”

en recerca bàsica i hem d’aconseguir que es converteixi en recerca aplicada que permeti la creació de nous productes d’alt valor afegit. En tercer lloc, som una potència turística i ho hem de continuar sent, gràcies, sobretot, a la força de Barcelona, que disposa d’una marca molt potent. Quart, el tema logístic: hem de potenciar unes infraestructures portuàries, ferroviàries i aeroportuàries que facin de Barcelona una base de recepció, transformació i exportació de mercaderies que, juntament amb el Corredor Mediterrani, ens convertiria en una zona d’enorme atractiu logístic. I, finalment, tenim un sector de serveis públics i d’educació, i especialment el sanitari, dels millors del món. Tot això configura una economia diversificada, sòlida i amb moltes potencialitats. No es tracta de desitjos: són realitats. I amb aquests eixos tindrem una economia que pot com-

Món Empresarial 055

Món econòmic

Col·legis professionals

“

“Si el concert basc s’apliqués a Catalunya tindríem uns ingressos addicionals de 10.000 milions d’euros l’any.”

EN MENYS D’

minut

8.000

petir al segle XXI. Però cal innovació i recerca, cal el Corredor Mediterrani, cal potenciar la indústria i toca protegir la marca turística.

col·legiats

2.000

despatxos professionals

900

societats registrades

600

màsters postgraus

programes alumnes / any d’especialització - La futura ‘Ley de Servicios y Colegios Profesionales’, que afectarà el Col·legi, “té un biaix centralista i centralitzador fort”, segons el seu degà.

056 Món Empresarial

Ja fa anys que les empreses catalanes s’han enfrontat a boicots per temes polítics, creu que això anirà a més? Caldrà enfocar-se més a l’exterior? Des d’un punt de vista econòmic, el boicot és una conducta irracional. Per existir boicot a un producte, aquest ha de ser finalista, fàcilment identificable i substituïble, condicions que redueixen molt les possibilitats d’èxit. Els estudis ens diuen que, en el cas d’independència, la incidència en el PIB seria només transitòria i no passaria d’un 3% anual. Amb el temps, deixaria de tenir efectes. En tot cas, el que ha afavorit l’orientació de les empreses catalanes a l’estranger més que no pas els boicots ha estat el procés d’integració comunitària i la caiguda de la demanda interior per la crisi.

Un altre dels punts de fricció amb l’Estat sorgeix arran de la llei de comerç minorista català vs el model estatal. Què n’opina? És un tema complex. Hem de combinar els interessos del consumidor amb el manteniment d’un model que eviti la desertització del nuclis urbans cèntrics. El nostre model s’ha d’adaptar, no fer-lo desaparèixer. De cara a l’any 2015, podem ser raonablement optimistes? Podem esperar-nos una lleugera recuperació. Europa té un problema de creixement molt lent que, tot i els tipus d’interès baixos i l’energia barata, acaba afectant les exportacions. El 2015 no serà pitjor que el 2014. Hi haurà un creixement de prop del 1,5%-2%, però tot és encara molt feble. Si, per exemple, es produís una crisi de tipus militar al món o en una part d’Europa, l’escenari podria canviar del tot.

Pr贸ximas Convocatorias Febrero 2015

Marzo 2015

Abril 2015

Món econòmic

Cambres de comerç

Miquel Valls i Domènec Espadalé President i vicepresident del Consell General de Cambres de Catalunya El Consell de Cambres és l’organisme que coordina les activitats i els convenis amb l’administració de les 13 cambres de Comerç i Indústria de Catalunya. Parlem amb el seus màxims representants per conèixer de primera mà el serveis i el funcionament d’aquesta entitat, i prendre la temperatura a la realitat empresarial catalana.

om han vist canviar i evolucionar les empreses catalanes en els últims anys? La crisi ha canviat el model empresarial català? Miquel Valls: Des d’un punt de vista macroeconòmic hem viscut una crisi amb unes característiques similars a les de la de 1929. Un tsunami ha passat damunt les nostres empreses i només aquelles que estaven ben fonamentades, que tenien bones bases, bon producte, podien innovar i estaven ben finançades avui ho poden explicar. A més, les empreses que han sobreviscut són més fortes a escala internacional. I se n’han creat moltes en sectors de futur, com ara les noves tecnologies, els sectors de les telecomunicacions, sectors comercials, venda de serveis... Domènec Espadalé: Depèn dels sectors. En el cas del de la construcció, per exemple, l’evolució ha estat complexa i en els últims anys s’ha reduït en un 80% la seva activitat. El comerç també ha estat un dels grans perjudicats per la crisi per la davallada del consum intern, que encara ara no s’ha recuperat totalment. El turisme s’ha mantingut i el sector industrial ha estat el que millor ha

058 Món Empresarial

resistit, sobretot gràcies a l’exportació. Cal incrementar l’exportació a països tercers perquè a Europa hi ha països amb dificultats. Des del Consell de Cambres s’insisteix molt en la importància de la internacionalització. És, potser, junt amb la innovació, un dels principals reptes de les empreses catalanes? D. E.: La internacionalització és un dels aspectes més importants. Des del Consell de Cambres centrem els nostres esforços i bona part de la nostra feina a ajudar les empreses a exportar i a internacionalitzar-se, ja que cada vegada més, les empreses catalanes obren seus a d’altres països. Creiem que són dos aspectes molt positius que han tingut un paper molt important a l’hora de reduir els efectes de la crisi econòmica i, per això, el gran repte de les cambres és ajudar a obrir nous mercats, a buscar mercats exteriors i a convèncer els empresaris del fet que no hi ha empresa que no pugui fer-ho. M.V.: Quan comença la gran crisi es veu que el model de creixement sobre el

qual es pot basar el futur de l’economia catalana és l’exportació i internacionalització de les seves empreses. Amb l’ajuda de les cambres i d’altres institucions (com ACCIÓ, de la Generalitat de Catalunya) es va consolidant la importància dels mercats internacionals en la mentalitat de tots els directius de les empreses. Quin serà el paper de les cambres per aconseguir-ho? M.V.: Les cambres estan al servei de les empreses i la seva finalitat és servir a les empreses i ajudar-les en tres aspectes clau: internacionalització, formació dels empresaris i innovació, i millora de la competitivitat. En aquest sentit, fins l’any 2010 les cambres tenien un sistema de finançament a través d’unes aportacions obligatòries per part d’algunes empreses (no totes, les que facturaven més d’un milió d’euros i tenien beneficis). En contraprestació, les cambres donaven una sèrie de serveis gratuïts en aquests tres camps. A partir de 2010, però, hi ha un decret del Govern Zapatero que elimina aquesta

Cambres de comerç

Món econòmic

Oferir serveis de valor afegit útils per a les empreses, com ara els tràmits d’internacionalització, són la raó de ser de les cambres, segons defensa Miquel Valls, el màxim responsable d’aquests organismes a Catalunya.

“Les empreses catalanes que han sobreviscut a la crisi són més fortes a escala internacional” quota obligatòria i les cambres passen a dependre de les seves possibilitats de venda de serveis o dels possibles convenis finalistes que tinguin amb diferents administracions. A partir d’abril de 2014, quan s’aprova la Llei Bàsica de les Cambres de Comerç d’Espanya, no s’estableix un sistema fix de finançament, però s’obre la porta a negociar amb el futur els sistemes de finançament. Aleshores, el decret del president Zapatero ha suposat una estocada mortal per a les cambres de comerç? M.V.: No ha estat una estocada mortal perquè hem sobreviscut i estem més vives que mai. Però sí que ha suposat una adaptació molt dura. Hem hagut de fer grans ajustos a les nostres plantilles de personal i hem hagut de treballar molt intensament per sobreviure en condicions

La dimensió, el handicap de Catalunya vs Europa Com a membre de diferents organitzacions camerals internacionals, com ara la World Chambers Federation o l’Eurochambers, el màxim responsable del Consell General de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, considera que un dels

grans handicaps de les empreses catalanes respecte de les d’altres països a l’hora d’internacionalitzar és la dimensió: “Mentre que una empresa alemanya de dimensió mitjana està per sobre dels 250 treballadors, per a nosaltres una empresa mitjana és la que té més de 50 treballa-

dors. La dimensió de les nostres empreses és un dels handicaps més grans que tenim per sortir a l’exterior i aquest és un dels grans aspectes a millorar. És una de les assignatures pendents de l’economia catalana”, declara.

Món Empresarial 059

Món econòmic

Cambres de comerç

“

“La manca d’inversions (de l’Estat) influeix en la competitivitat de les empreses.”

valor afegit, com els tràmits d’internacionalització, de comerç exterior (certificats d’origen...), i convenis finalistes que fem amb determinades administracions. D. E.: Si abans el 70% dels ingressos de les cambres provenia de les quotes i el 30%, de la prestació de serveis, ara s’ha capgirat la situació.

El vicepresident del Consell General de Cambres de Catalunya, Domènec Espadalé. molt difícils durant els últims anys. Però ho hem aconseguit i això ens ha fet més forts. Continuen existint les 81 cambres de comerç que hi havia al començament, el sistema ha resistit i això té el seu mèrit perquè hi ha zones d’Espanya on ho han passat molt malament. D. E.: Jo tampoc no crec que hagi estat una estocada mortal, ja que hi ha molts països –especialment, els països del nord d’Europa- que estan en la mateixa situació, no tenen quotes obligatòries i treballen en col·laboració amb l’administració, de manera que aquesta sap que pot comptar amb les cambres per a la

060 Món Empresarial

prestació de serveis. En aquest sentit, crec que les cambres han de donar resposta a les necessitats de les empreses, sobretot en camps com la internacionalització, l’emprenedoria, la creació d’empreses, la formació, el tribunal arbitral... Són serveis que s’han d’anar implementant i han de servir per crear les noves cambres, menys ambicioses que fins ara, però amb objectius concrets. Quines són, doncs, les principals fonts de finançament actuals de les cambres? M.V.: Les principals fonts de finançament són la venda de serveis de

Visió de futur

Aquests canvis en el finançament han obligat a canviar la tipologia de serveis oferts? M.V.: Evidentment. Ara gairebé no oferim serveis gratuïts, només alguna cosa d’informació, perquè hem de funcionar cobrint costos, i és evident que això suposa donar cada vegada més serveis de valor afegit útils per a les empreses, però que, al mateix temps, serveixin per defensar la supervivència de les cambres.

Malgrat que des del Consell de Cambres són optimistes respecte del creixement de l’economia catalana (calculen superar la mitjana espanyola basant-se en la indústria i el turisme i “és molt possible que pel segon semestre de l’any es comenci a recuperar la construcció”, afirma el seu president, Miquel Valls, que afegeix que “diria que això ens pot portar a un creixement superior al 2% del PIB”), la manca d’inversions de l’Estat encara influeix negativament en la competitivitat de les empreses: “A Girona, per exemple, els últims pressupostos suposen una inversió per càpita de 70 euros per persona, quan hi ha altres zones d’Espanya on s’hi han destinat 400 euros. Aquesta manca d’inversions influeix negativament”, subratlla el seu vicepresident, Domènec Espadalé.

INSA BUSINESS, MARKETING & COMMUNICATION SCHOOL

TENIM EL QUE ESTÀS BUSCANT

Visita la nostra oferta formativa a www.insaweb.net

· International MBA · Master in e-Tourism & Revenue Management

PROFESSORS PROFESSIONALS EN ACTIU

GRUPS REDUÏTS A CLASSE

Truca o envia’ns un mail, T’ESPEREM!

PLANS D’ESTUDIS PRÀCTICS I ACTUALS

TRACTE PERSONALITZAT

c. Torrent de l’Olla, 208 08012 Barcelona Tel. (+34) 93 280 6696 info@insaweb.net

Món econòmic

En l’objectiu de món

Poltrones o cadires plegables?

El límit dels mandats a les institucions

A Catalunya (i a Espanya) són molts els polítics que s’eternitzen en el seu càrrec. Què ho fa que es produeixi aquesta manca de relleu? I, sobretot, quines conseqüències comporta un sistema polític així?

DR. Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB i sociòleg.

l nostre país hi ha dos tipus de polítics: els interessats i els interessants. Els interessats són aquells que acostumen a fer-se crònics i que fan política perquè és el seu camí per sortirse’n a la vida i, alguns d’ells, fins i tot són gent de malviure que subsisteix a costa de la ciutadania, ja sigui malbaratant o malversant els diners públics que emanen dels impostos. Cap polític no es veu així –ai!–, però són els polítics de la poltrona que escanyen recursos. Els polítics interessants, en canvi, són professionals ben formats i que compten amb una trajectòria laboral d’èxit en el seu camp abans d’entrar a formar part de les institucions polítiques. Són una mestra que fa política educativa, un gestor cultural que fa política cultural o una metgessa que fa política de salut i que, quan passa a formar part de les institucions, hi fa trans-

062 Món Empresarial

Clar i català. La pregunta clau és: volem polítics interessats a fornir les seves arques personals (cofoisme o guanys) o bé incentivem polítics interessants que sàpiguen liderar els processos polítics i dissenyar les polítiques públiques? ferència de coneixements, aportant el seu know-how a l’esfera pública. També són els polítics de les cadires plegables, és a dir, aquells que deixen la cadira (els escons o els càrrecs públics) per tornar a dedicar-se a la seva feina quan pertoca. Perquè amb ells, la política funciona com una cadira plegable, que es plega i es guarda quan ja no ha de fer més servei sense més dilació. Llavors, preguntem-nos: les institucions polítiques, què ofereixen? Poltrones institucionals o bé cadires plegables? Perquè els polítics de poltrona s’eternitzaran en els càrrecs parlamentaris o del govern mentre puguin fer-ho

i es rovellaran fins que es facin blocatges institucionals. Per això, cal que els límits als mandats provinguin de les pròpies institucions. A tall d’exemple, el President dels Estats Units d’Amèrica només pot ser-ho per vuit anys. I és que limitar els mandats, suprimir els aforaments, eliminar els sobresous i altres mesures en aquest sentit abaixarien la corrupció i reeixirien l’eficàcia de les polítiques públiques.

ELS AFORATS, UNA FIGURA ANACRÒNICA I PERVERSA A Espanya hi ha 17.621 aforats, entre ells, els membres dels Governs central i autonòmics, els diputats de tots els parlaments, cúpula del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, a banda de la família reial. En canvi, als Estats Units, Alemanya o Gran Bretaña, no n’hi ha cap.

17.621

aforats

Recolzem el teu creixement amb:

ﬁnancial aid

Acreditacions internacionals:

business school barcelona

#EadaMakesTheDiﬀerence

Tel.: +34 934 520 844 info@eada.edu Where business people grow

Solució

No ha escollit la mateixa escola de negocis que el seu germà bessó.

Participa en programes acreditats i reconeguts internacionalment.

Creix personal i professionalment.

Té formadors que el guien en tot el procés d’aprenentatge.

Participa en un programa juntament amb professionals de diferents sectors però del seu mateix perﬁl.

En el procés d’admissió, l’han assessorat i seleccionat.

Aquesta persona és participant en una escola de negocis.

Aquesta persona és estudiant en una escola de negocis. En el procés d’admissió, l’han apuntat. Participa en un programa juntament amb professionals de diferents sectors i amb perﬁls diversos. Té professors que el saturen d’informació. Adquireix coneixements tècnics. Li han dit que els programes són molt bons i coneguts. Ell tampoc.

Troba les 7 diferències #Top 25 millor Escola de Negocis d’Europa (European Business Schools, Desembre 2014, FT)

www.eada.edu

Rànquing Financial Times

Món econòmic

En l’objectiu de món

Els 10 casos de corrupció política que marcaran el 2015 150 casos de corrupció oberts als jutjats i més de 2.000 imputats. Amb aquestes xifres arrenca un 2015 en què està previst que arribin a judici alguns sumaris de gran transcendència. Món Empresarial ha recopilat en una llista els 10 més destacats (malgrat que podrien ser molts més).

Nom del cas:

Palau

Nom del cas:

Imputats Principals imputats, càrrec i partit: - Fèlix Millet, CiU (CDC), president de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana (1990 – 2009). Condemnat. - Jordi Montull, CiU (CDC), mà dreta de Fèlix Millet. Condemnat. - Daniel Osàcar, CiU (CDC), tresorer de CDC (2005 – 2010). Delictes imputats: S’investiga el presumpte finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través de comissions que pagaven diverses constructores al Palau de la Música en forma de patrocinis a canvi d’adjudicacions d’obra pública, així com el desviament de diners públics per a interès particular de Millet i Montull. Jutges que porten el cas: Juli Solaz, Miguel Ángel Tabares, Josep Maria Pijoan, Jaime Cornejo i José Julián García Eulate. Quantitat desviada: 3,3 milions d’euros.

064 Món Empresarial

Pujol

Nom del cas:

Imputats

Principals imputats, càrrec i partit: - Jordi Pujol i Soley, CiU (CDC), president de la Generalitat (1980 – 2003). - Marta Ferrusola, CiU (CDC), dona de Jordi Pujol. - Jordi, Marta, Mireia, Oleguer i Pere Pujol Ferrusola, CiU (CDC), fills de Jordi Pujol. Delictes imputats: S’investiga en cinc causes diferents a set membres de la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, després que aquest confessés en un comunicat l’existència d’una herència sense declarar durant més de 30 anys i de comptes a bancs de Suïssa i Andorra. La querella presentada pel sindicat Manos Limpias també acusa l’expresident de cobrar presumptament comissions del 3% a canvi d’adjudicacions quan estava al capdavant del Govern català. JUTGESSA que porta el cas: Beatriz Balfagón. Quantitat desviada:

entre 840.000 i 18 milions d’euros.

Pretòria

Nom del cas:

Imputats Principals imputats, càrrec i partit: - Luis Garcia, “Luigi”, PSC, diputat del PSC al Parlament (1980 – 1992). - Macià Alavedra, CiU (CDC), conseller de Governació, d’Indústria i Energia i d’Economia de la Generalitat de Catalunya (1982 – 1997). - Lluís Prenafeta, CiU (CDC), primer secretari general de la Generalitat de Catalunya (1980 – 1990). - Bartomeu Muñoz, PSC, alcalde de Santa Coloma de Gramenet (2002 – 2009) i vicepresident de la Diputació de Barcelona (2004 – 2009). Delictes imputats: Trama de corrupció urbanística amb epicentre a Santa Coloma de Gramenet que hauria operat entre els anys 2000 i 2009 duent a terme tasques d’intermediació o influència en adjudicacions públiques vinculades a diverses operacions urbanístiques desenvolupades en l’àmbit municipal de Barcelona. Jutges que porten el cas: Baltasar Garzón, Pablo Ruz. Quantitat desviada: 45 milions d’euros.

Gürtel

187

Imputats

Principals imputats, càrrec i partit: - Álvaro Lapuerta, PP, tresorer del Partit Popular (2003 – 2008). - Luis Bárcenas, PP, tresorer del Partit Popular (2008 – 2009). - Pablo Crespo, PP, empresari i diputat per la circumscripció de Pontevedra. - Francisco Correa, propietari de les empreses EasyConcept, SpecialEvents i Orange Market, entre d’altres. Delictes imputats: Trama destapada el 2009, vinculada al Partit Popular i liderada per l’empresari Francisco Correa (Gürtel, en alemany), que presumptament es dedicava a subornar funcionaris i càrrecs públics d’institucions governades pel PP per aconseguir l’adjudicació de contractes, tant a empreses pròpies com a tercers. De tots els implicats, 74 són dirigents polítics del Partit Popular. Jutges que porten el cas: Baltasar Garzón, Pablo Ruz. Quantitat desviada: 140 milions d’euros.

En l’objectiu de món Nom del cas:

Bankia i targetes B

Nom del cas:

Bárcenas

Imputats Principals imputats, càrrec i partit: - Ángel Acebes, PP, ministre de l’Interior (2002 – 2004), secretari general del Partit Popular (2004 – 2008). - Rodrigo Rato, PP, vicepresident del Govern (2003 – 2004) i president de Bankia (2010 – 2012). - Miguel Blesa, president de Caja Madrid (2007 – 2010). - Ildefonso Sánchez Barcoj, director general de Caja Madrid (2007 – 2010). Delictes imputats: L’Audiència Nacional investiga des de l’any 2012 a 33 exconsellers de Bankia per presumptes delictes de falsificació de comptes, administració deslleial i apropiació indeguda, després de la fusió de les set caixes que van donar lloc a l’entitat nacionalitzada i a la seva sortida a Borsa. Dins del cas, s’ha obert una peça separada per investigar les anomenades “targetes opaques” de Caja Madrid, unes targetes no reflectides als contractes dels consellers ni als estatuts de la caixa, i no declarades a Hisenda, i amb les quals fins a 87 consellers van carregar a l’entitat despeses personals entre 1999 i 2012. D’aquests 87 beneficiaris, 28 van ser proposats pel PP, 15 pel PSOE, quatre per IU i 10 per sindicalistes. Jutge que porta el cas: Fernando Andreu. Quantitat desviada:

15 milions d’euros + 15,2 milions d’euros.

Nom del cas:

Palma Arena

Imputats Principals imputats, càrrec i partit: - Álvaro Lapuerta, PP, tresorer del Partit Popular (2003 - 2008). - Luis Bárcenas, PP, senador i tresorer del Partit Popular (2008 – 2009). - José Manuel Molina, PP, alcalde de Toledo (1999 – 2007). - José Ángel Cañas, PP, gerent del Partit Popular de Castella-La Manxa (2007 – actualitat). Delictes imputats: S’investiguen els sobresous que Luis Bárcenas hauria presumptament repartit entre la cúpula del Partit Popular durant gairebé 20 anys amb diners d’una caixa B provinents de diferents empreses, la majoria constructores, a canvi de la seva contractació per part d’administracions públiques governades pel PP. Segons sosté l’extresorer popular, entre els beneficiaris d’aquests pagaments hi hauria el president del Govern, Mariano Rajoy, i Maria Dolores de Cospedal entre els anys 2009 i 2010. Jutge que porta el cas: Pablo Ruz. Quantitat desviada:

47 milions d’euros + 11,7 milions d’euros.

Imputats Principals imputats, càrrec i partit: - Jaume Matas, PP, president de Balears (2003 – 2007). Condemnat. - Rafael Durán, PP, portaveu del PP a l’Ajuntament de Palma (2004 – 2009). - Fernando Areal, gerent del PP balear (2003 – 2008) i cunyat de Jaume Matas. Delictes imputats: S’investiga un presumpte desviament de més de 50 milions d’euros durant la construcció del velòdrom de Palma (2005 – 2007) a través d’un consorci de nova creació. Jutge que porta el cas: José Castro. Quantitat desviada: 50 milions d’euros.

I també...

Món econòmic

Nom del cas:

Nóos

Imputats Principals imputats, càrrec i partit: - Cristina de Borbó, Infanta d’Espanya i propietària al 50% de la societat Aizoon. - Iñaki Urdangarin, president de l’Institut Nóos, i propietari al 50% de la societat Aizoon. - Diego Torres, soci d’Urdangarin al capdavant de l’Institut Nóos. - Jaume Matas, PP, president de Balears (2003 – 2007). Delictes imputats: Peça separada del cas Palma Arena que investiga les activitats de l’Institut Nóos per, presumptament, haver obtingut contractes milionaris amb diversos organismes de Balears i la Comunitat Valenciana, desviant part de diners públics a empreses privades entre els anys 2004 i 2007. Jutge que porta el cas: José Castro. Quantitat desviada: 6,1 milions d’euros.

Aquest any també serà clau per conèixer si els expresidents de la Junta d’Andalusia, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, i l’antic conseller d’Ocupació, José Antonio Viera, resultaran imputats pel cas dels ERE fraudulents. Segons la jutgessa del cas, Mercedes Alaya, la Conselleria d’Ocupació de la Junta d’Andalusia presumptament hauria concedit ajudes sociolaborals i subvencions a empreses entre 2000 i 2012 a través de la fórmula administrativa de les transferències de finançament, que hauria permès desviar fins a 855 milions d’euros. També es van concedir prejubilacions presumptament fraudulentes o comissions a intermediaris entre la Junta i els treballadors. Entre els imputats hi ha set exalts càrrecs d’Ocupació del Govern socialista andalús. Un altre dossier pendent és el de l’Operació Púnica. El jutge Eloy Velasco investiga una presunta xarxa de corrupció estesa a diferents ajuntaments de la Comunitat de Madrid que hauria adjudicat contractes públics per valor de 250 milions d’euros en dos anys.

Món Empresarial 065

Món econòmic

Debat polític

La manca de relleu en

els càrrecs públics ORIOL JUNQUERAS President d’ERC JORDI TURULL La manca de relleu en els càrrecs públics és un problema important de la nostra democràcia. ERC ha proposat diverses vegades que es limitin els mandats dels càrrecs públics, perquè entenem que és imprescindible si volem tenir un govern i una administració pública transparent, sense vicis ni corrupció.

JOAN HERRERA President del Grup JORDI TURULL Parlamentari ICV-EUiA

066 Món Empresarial

Afecta negativament, i directament, a la qualitat democràtica, genera arteriosclerosi en les institucions públiques, enquista pràctiques autoritàriDavid Fernández es, caciquils i tecnòcrates i desvincula i President i portaveu JORDI TURULL relega la participació del Grup Mixt política. És un factor de risc que augmenta les possibilitats d’interessos creats, d’acumulació de poder, acomodació, arrogància i supèrbia. A la CUP existeix un decàleg ètic clar de limitació de mandats, no duplicitat de càrrecs i contenció salarial. La nostra màxima és “provar d’escollir els més honestos i tractar-los com els més lladres” mentre exerceixen responsabilitats.

Contribueix a una sensació de propietat d’aquell càrrec que promogui actituds contràries a la crítica o a la participació ciutadana i pot contribuir a la corrupció en considerar que controla prou la seva posició com per utilitzar el càrrec en benefici propi. També pot esdevenir un tap que dificulta la renovació. Per això, ICV estableix la limitació de mandats a tres legislatures.

MIQUEL ICETA President del Grup JORDI TURULL Parlamentari Socialista

La representació institucional a qualsevol administració pública ha de combinar experiència i relleus. La transparència i una bona gestió dels recursos requereix vocació de servei públic, experiència i una ètica personal incompatible amb qualsevol mena de corrupció.

Debat polític

Món econòmic

Com afecta a la democràcia del país i a la manera com es gestionen els recursos? Pot fomentar la corrupció?

No crec que hi hagi una correlació entre el temps que s’ostenta JORDI TURULL un càrrec i possibles President de CIU al JORDI TURULL Parlament i portaveu de CIU pràctiques de corrupció. L’exigència comença per un mateix. La política ha de ser vocació i esperit de servei. És quan fallen aquests valors que es poden produir actuacions no adequades. No és un problema de quant de temps hi ets, sinó de com i per què estàs en política.

ALÍCIA SÁNCHEZCAMACHO Presidenta del PPC JORDI TURULL

No es pot afirmar que, per si sol, aquest fet fomenti la corrupció. Un govern que durant molt temps ostenta aquesta responsabilitat, sense els deguts controls interns i externs i els necessaris mecanismes de transparència, té unes condicions idònies perquè algun responsable polític actuï de forma corrupta. Del que es tracta és que els mecanismes de control siguin eficaços.

ALBERT RIVERA President Ciutadans JORDIde TURULL

El millor aliat del clientelisme polític i de la corrupció és l’opacitat i la continuïtat, durant dècades, de les mateixes persones en els mateixos governs que, en alguns casos, utilitzen les subvencions i d’altres mecanismes per crear clientelisme. La limitació de mandat en els llocs de govern és fonamental per fer neteja i per trencar aquestes xarxes. C’s proposa un màxim de 8 anys.

Món Empresarial 067

M贸n em 068 M贸n Empresarial

mpresa »

Visions en profundidat del passat i futur del teixit empresarial català.

Món Empresarial 069

Món empresa

Empresa d’èxit

Bon Preu Compromís social, excel·lència i creixement

ELS ORÍGENS Parlar de Bon Preu és parlar d’en Joan i en Josep Font, dos germans que han viscut des de petits en el món del comerç, ja que la seva família tenia una parada de bacallà en places i mercats. Arran d’un viatge de motxilla a Fran-

162

establiments d’alimentació

Bon Preu + Esclat

benzineres

Esclatoil

ça, però, en Joan, que aleshores tenia poc més de 20 anys, va descobrir l’autoservei, un nou model de botiga que creixia amb força. I així, l’any 1974, els dos germans decideixen independitzarse dels pares i obren el primer punt de venda en règim d’autoservei a Manlleu (Osona). 40 anys després, el Grup Bon Preu és una empresa consolidada en el sector de la distribució de gran consum amb 162 establiments d’alimentació (Bon Preu, Esclat) i 32 benzineres Esclatoil sota la direcció d’en Joan (en Josep, n’és el sotsdirector).

LA MISSIÓ Amb l’objectiu, però, d’entendre millor el Grup, cal conèixer primer quina és la seva missió: “Som una organització ca-

070 Món Empresarial

1974 - 2014

talana de caràcter familiar compromesa amb els ciutadans i amb el seu territori, que hem orientat la nostra activitat en el mercat català, amb l’anhel de ser útils i donar la màxima satisfacció en el dia a dia dels ciutadans i clients quant a preu, servei i qualitat del producte”, expliquen des de l’empresa.

ELS TRETS DIFERENCIALS Al llarg dels darrers anys, el Grup Bon Preu ha anat augmentant la seva quota de mercat. Entre els factors que expliquen el seu èxit podem destacar: • És una empresa familiar: el capital és propietat dels dos germans Font. Això afavoreix diversos trets que són comuns en moltes empreses familiars,

Empresa d’èxit

Món empresa

El 7 de setembre de 1974 va obrir les portes el primer establiment d’aquest grup català de distribució de gran consum amb seu a les Masies de Voltregà (Osona) i que ja compta amb 162 botigues i una plantilla amb 4.500 treballadors. Oriol Amat. Catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

com ara una estratègia amb visió a llarg termini i un ambient d’esforç i sacrifici. Com a mostra es pot dir que el Comitè de Direcció es reuneix tots els dissabtes al matí, des de les 10 fins a la una de la tarda. En Joan Font ens recorda que “als 9 anys, el pare ja em duia a les cinc de la matinada a muntar la parada al mercat abans d’anar a l’escola”.

que compta amb un percentatge més elevat de producte d’origen català, que supera el 68% de l’assortiment.

• És una empresa catalana: el seu mercat és Catalunya i Bon Preu té un fort compromís amb el país. Ho demostra la seva política lingüística que es fa palesa, per exemple, en la retolació dels establiments; en el fet que els empleats es dirigeixen, en primer lloc, als clients en català, i en l’etiquetatge dels productes propis. Per altra banda, és la cadena

Fitxa

Un tret diferencial del Grup és l’assortiment (11.000 productes) que té a les botigues, molt més elevat que molts dels seus competidors • Lidera la innovació: el Grup porta molts anys liderant iniciatives en el sector de la distribució de gran consum. Ve-

Empresa: Grup Bon Preu Sector: Distribució de gran consum Any de creació:

mercat: Catalunya

OPEN

1974

nombre de treballadors:

4.500

xifra de negoci:

900

milions d’euros*

*(previsió de tancament de l’exercici 2014)

Món Empresarial 071

Món empresa

Empresa d’èxit

Els supermercats recolzen els productors de proximitat; a més, alguns dels productes carnis són d’elaboració pròpia. gem-ne uns quants exemples. Va ser la primera empresa de Catalunya a implantar caixes amb escàners en els punts de venda l’any 1984. Fou el primer grup a introduir la bossa biodegradable (2006) i a fomentar-ne la reutilització, l’any 2008, amb la campanya “Millor que una bossa de plàstic”, que va permetre reduir en un 40% les bosses de plàstic d’un sol ús. Un altre exemple d’innovació són alguns dels establiments més recents del Grup que estan dissenyats per redu-

ir el consum energètic i compten amb la Certificació Energètica A de la Generalitat de Catalunya. • Recolza el producte proper i fresc: l’empresa aposta pels productors de proximitat. S’atribueix un gran valor al fet que la carn, el peix, la fruita i la verdura provinguin de les zones productives catalanes i també dels elaboradors artesans de xarcuteria i formatgeria de cada comarca. A més, alguns dels

productes de fleca i carnis són d’elaboració pròpia. • Potencia la relació preu-qualitat: per aconseguir l’excel·lència, l’empresa utilitza eines com ara els equips de millora continua i sistemes de suggeriments. En l’estudi de satisfacció de l’OCU de 2014, Bon Preu és la més ben valorada d’un total de 21 cadenes de supermercats d’arreu de l’Estat. Figura al capdavant de la llista gràcies a

Cronologia del Grup Bon Preu Vallès Preu

1974

1982 Incorporació a la central de compres IFA Española.

IFA 072 Món Empresarial

Adquisició de l’empresa Vallès Preu amb sis punts de venda.

Primer hipermercat de Catalunya.

Primer punt de venda en sistema d’autoservei.

1988

1990 Obertura del primer punt de venda a la ciutat de Barcelona.

Bcn

1992 Subministraments de tots els aliments dels Jocs Olímpics 1992 de Barcelona.

Obertura de la primera benzinera Esclatoil a Malla.

1995 Adquisició a Balenyà d’una finca de 127.000 metres on s’ha anat muntant la ciutat logística del Grup.

127 mil m2

Empresa d’èxit

Món empresa

Bon Preu aposta per la seva gent, com ho demostra el fet que el 97,85% dels treballadors té contracte indefinit. la bona valoració que ha rebut en tots els àmbits, entre els quals destaquen el servei, la qualitat de productes frescos, la varietat de marques i la competitivitat en preus. Un altre aspecte molt ben valorat són les botigues pel seu disseny, ordre i neteja. • Compta amb un ampli nombre de referències: un tret diferencial del Grup és l’assortiment (11.000 productes) que té a les botigues, molt

més elevat que molts dels seus competidors. L’Informe OCU 2014 destaca també que “té una de les marques pròpies més apreciades i compta amb una varietat de marques disponibles molt per sobre de la mitjana”. • Aposta per l’equip humà: a més d’invertir força en la selecció i formació de la plantilla, Bon Preu aposta per la seva gent com ho demostra el fet que el 97,85% té contracte indefinit.

• Reinvertir els excedents: la major part dels beneficis de l’empresa es destinen a l’autofinançament. Això els ha permès d’incrementar les inversions. Un aspecte diferencial és que Bon Preu té la major part de les botigues en propietat. Inditex també té una política similar. • Fomenta el compromís social: el Grup ha signat múltiples convenis de patrocini amb entitats del món de

Principals fets de la seva història.

RSC Primers productes de marca pròpia.

1999 Llançament de la targeta client i del programa de fidelització (amb 600.000 targetes operatives a novembre del 2014).

Primera memòria de RSC, segons paràmetres del GRI Global Reporting.

2002

2001 Adquisició de 12 punts de venda a Carrefour.

Carrefour

Intermarché

2006

Adquisició de 31 punts de venda a Intermarché.

2010

Creació a Barcelona de L’ESPAI DEL CONSUM: centre d’interacció amb clients i proveïdors.

Espai del consum

2014 Se superen els 4.500 empleats.

4.500 Món Empresarial 073

Món empresa

Empresa d’èxit

El capital de Bon Preu és propietat dels dos germans Font. la cultura i amb ONG que ajuden a col· lectius desafavorits. Com a exemples, podem recordar que Bon Preu va ser la primera gran cadena de distribució alimentària a vendre productes de Comerç Just. També té una política de contractació de béns i serveis a cen-

Benzinera del grup Bon Preu.

tres especials de treball per aconseguir la inserció de col·lectius amb dificultats per accedir al món laboral.

EL VEREDICTE En resum, Bon Preu és un grup familiar compromès socialment i amb Cata-

El repte de futur dels germans Font passa per seguir generant valor econòmic i social en un sector molt competitiu i en un entorn de canvis accelerats

lunya, innovador, amb vocació inversora i amb una bona relació preu-qualitat (de producte i de servei). Però que quedi clar que ningú no els ha regalat res. L’empresa dels germans Font s’ho ha guanyat a pols amb l’esforç diari i amb una política d’excel·lència al llarg de 40 anys. Així, de cara al futur, el repte dels germans Font passa per seguir generant valor econòmic i social en un sector molt competitiu i en un entorn de canvis accelerats.

LA RESPOSTA A LA CRISI

Nombre d’empleats 5000 4000

3572

4053

4071

4282

4487

2010

2011

2012

2013

2000

2009

3000

2013

2012

2011

1000

2010

80 70 60 50 40 30 20 10

2009

2013

2012

2011

2010

2009

800 700 600 500 400 300 200 100

819

EBITDA**

752

Vendes*

705

han iniciat processos de desinversió, Bon Preu ha fet adquisicions per tal de seguir ampliant el nombre de botigues i centres logístics. Així, ha seguit avançant en anys molt complicats (veure gràfic adjunt sobre Vendes i EBITDA).

570

ha reaccionat reduint costos i preus de venda, una decisió que molts competidors estan patint. Bon Preu, en canvi, va actuar ràpidament davant els primers símptomes de la crisi amb mesures de contenció de costos. A més, mentre altres empreses

509

La crisi econòmica global viscuda a partir de 2008 ha provocat una caiguda del consum i una major importància del preu en les decisions de compra dels clients. Per això, en línies generals, el sector

* Dades en milions d’euros. **Benefici abans d’interessos, impostos i amortització.

074 Món Empresarial

Món empresa

Agrupacions empresarials

Elen elrolmóndeempresarial la dona A data d’avui, només 231 dones figuren entre els més de 1.700 directius de les principals companyies del país. O el que és el mateix: només hi ha un 13% de directives. Una xifra insuficient i que, en els propers 10 anys, es preveu que tan sols arribi al 33%.

es xifres parlen per si mateixes. Dels 1.732 càrrecs directius de primer nivell que hi ha a 147 empreses espanyoles, només 231 són ocupats per dones, dada que suposa un 13% del total. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi “Mujeres en la alta dirección de las empresas en España”, recentment elaborat pel Centro de Buen Gobierno Corporativo del Instituto de Empresa a instància de Mútua Madrileña. D’altra banda, segons la Comissió Europea, el nombre de

076 Món Empresarial

dones membre en els consells d’administració de les empreses espanyoles se situa en el 16%, un percentatge gens paritari si es té en compte el pes real que té la dona en el nostre mercat laboral o a la universitat. Quines són les raons que expliquen aquesta infrarepresentació femenina en l’àmbit directiu? Per què la progressió laboral de la dona arrossega encara avui un llast històric, que, si fem cas de l’estudi internacional Cuando las mujeres prosperan,

las empresas prosperan, de Mercer Consulting, no es preveu que reverteixi a curt termini (el document assenyala que, si tot continua com fins ara, només un terç dels càrrecs directius estarà ocupat per dones en els propers 10 anys)? Quin ha de ser, doncs, el rol de la dona a l’empresa per assolir finalment els seus drets com a professional? Abordem el tema de la mà dels principals actors empresarials del país.

Agrupacions empresarials

Món empresa

Ana Plaza. Directora gerent de la CEOE. El rol de les dones en el món empresarial és clau, no en va representem el 50,6% de la població espanyola (segons dades del Banc Mundial), el 60% de les titulades superiors i el 45% del mercat laboral en actiu. Més enllà de biaixos culturals o discussions polítiques, ningú amb dos dits de front vol renunciar a la meitat del talent disponible. Crec que hem d’analitzar el rol de la dona en el món empresarial des de tres punts de vista: com a directives, conselleres i empresàries. Quan parlem de la dona executiva, el primer que crida l’atenció és la velocitat amb què la presència femenina minva a mesura que ascendim en la carrera professional cap a càrrecs directius. Així, passem d’un 22% en llocs de direcció funcional -especialment en les àrees de màrqueting, recursos humans i

“

“Podem continuar parlant del ‘sostre de vidre’ o podem mirar de cara i construir un pla de futur.” assessoria jurídica- a representar un irrisori 5% en les posicions de direcció general o conseller delegat. Una visió diferent és la del govern de les empreses i la presència en els consells d’administració. Avui, més del 70% de les empreses espanyoles no compta amb cap dona en el seu consell d’administració. Les empreses cotitzades han començat a fer els deures, però l’IBEX35 només assoleix un modest 16,9%, i manquen encara tres companyies que no tenen cap dona en els seus consells. No obstant això, fruit de la crisi o no, la dona empresària, o emprenedora, està creixent. És cert que només el

34,3% dels autònoms són dones, i que entre els autònoms ocupadors (amb treballadors a càrrec) la dona només representa el 31,1%, però durant el darrer any, encara que el total d’autònoms es va reduir en 8.900 persones, la dona va augmentar en 21.700; els homes es van reduir en 30.600. La seva capacitat d’assumir riscos i responsabilitat, les seves majors dificultats a l’hora de trobar feina per compte aliè i que els sectors productius on creixen els autònoms són de serveis, on existeix una major presència de dones, es troben entre els principals motius que expliquen aquesta tendència. Les xifres ens mostren la realitat i el camí encara s’ha de construir. Podem dedicar hores, estudis i jornades a analitzar-ne les causes, i continuar parlant del “sostre de vidre”; de la dificultat per conciliar vida familiar i laboral; de sistemes de promoció arcaics, i de cultures arrelades en un passat fosc; o bé podem mirar de cara i construir un pla de futur. Escoltar què demana la societat del segle XXI, establir objectius realistes -i al mateix temps ambiciosos- amb plans de desenvolupament concrets amb resultats mesurables i contrastables. Només així serem capaços de redreçar els renglons torts de la diversitat.

55% 95% 78%

MERCAT LABORAL DIRECCIÓ GENERAL DIRECCIÓ FUNCIONAL

45% 5% 22%

Món Empresarial 077

Món empresa

Agrupacions empresarials

Beatriz Fernández-Tubau. Directora general de Nosaltres Empresàries. Poques estrelles, però molt lluminoses, dins de galàxies masculines. Aquesta imatge pot ajudar a entendre el paper de la dona en l’univers empresarial contemporani. Un cosmos on la diferència de gènere marca profundament visions i objectius. El camí cap a la igualtat de gènere és lent, però avança inexorablement i, en els darrers 20 anys, s’han assolit objectius importants legislativament i, també, des de la pròpia societat civil. No obstant això, no són suficients quan, actualment, encara perdura una divisió sexual de la feina i la infravaloració dels rols i els valors considerats com a femenins. Molts cops, també, són les pròpies dones les que no volen crear empreses amb aspiracions reals de créixer o les primeres que rebutgen ocupar un càrrec directiu per poder dedicar més temps a la seva família i a la seva vida personal.

“

“Encara perdura la infravaloració dels rols i els valors considerats com a femenins.” En aquest marc, les dones només podran crear i consolidar les seves empreses de manera reeixida, accedir i romandre en càrrecs directius, i desplegar tota la riquesa de les seves característiques intrínseques si hi ha una conscienciació real -des de l’àmbit públic i del privat- de la necessitat d’una racionalització d’horaris i la concepció diàfana de la gestió i conciliació de la vida familiar com a coresponsabilitat de tots els seus components.

Les dones tenen una alta capacitat per a l’organització, la planificació i l’efectivitat

078 Món Empresarial

Antoni Abad. President de Cecot. La participació de les dones en el mercat de treball ha augmentat de manera molt notable, sobretot en els últims anys, però aquest acusat increment no ha tingut correspondència en els àmbits directius, tal com demostren les estadístiques. Així, a les portes del 2015, només un 10% de les dones ocupa càrrecs directius. La societat empresarial necessita integrar aquest talent en tots els nivells de la gestió empresarial i complementar les habilitats i capacitats individuals en equips de treball mixtos que, més enllà de sumar,

“

“La societat empresarial necessita integrar el talent femení en tots els nivells de la gestió.” permetin multiplicar els resultats. Són moltes i molt diverses les raons exògenes i les causes endògenes que incideixen en aquest decalatge. A la Cecot estem per apropar i facilitar eines d’empoderament femení (projectes Directives 14) que facilitin un canvi actitudinal respecte del treball i la promoció professional, tant en les mateixes dones com en les empreses i les seves dinàmiques. Aquestes eines pretenen incrementar la seva capacitat per assumir reptes, per guanyar en iniciativa, per millorar l’habilitat de reaccionar davant de situacions de pressió o per desenvolupar la capacitat de visió estratègica, allò que diversos autors assenyalen com a factors clau per l’èxit del lideratge femení.

10%

directives

Agrupacions empresarials

Món empresa

Antoni Cañete. Secretari general de Pimec. Estic convençut que la dona tindrà un paper fonamental en el desenvolupament econòmic de les empreses en les properes dècades. Lideratge, optimisme, capacitat organitzativa, empatia, flexibilitat, constància o productivitat són algunes de les qualitats que defineixen el talent femení. Hem d’entendre el talent femení com un conjunt d’habilitats i competències, no com una qüestió de gènere. En aquest sentit, crec que és important que les polítiques i les accions de sensibilització que portem a terme des de les organitzacions empresarials o sindicals, els poders pú-

blics i els mitjans de comunicació, continuïn orientades en aquesta direcció i no estiguin pensades per complir unes quotes marcades per una normativa. El món empresarial avança cap a un nou paradigma d’acord amb la connexió i la consciència social i, per tant, la do-

“

“S’espera que les dones ocupin 72 milions de persones en els propers cinc anys.”

Marc Bonavia. President d’AIJEC. El màxim potencial d’una empresa sortirà de la màxima expressió del talent individual dels seus treballadors, directius o promotors. El talent individual de cadascú aflorarà en entorns on se sàpiga afinar l’orquestra i, alhora, un a un, els seus instruments. Un lideratge en clau femenina, sigui d’una dona, o també d’un home, és necessari per transformar les empreses en aquest sentit. Des de la capacitat d’escoltar de forma activa, des de la conversa que busca sortir-se de mecanicismes i entrar en motivacions personals, en les ambicions i en els somnis i expectatives. Tot això és el que permet el millor maridatge entre els objectius empresarials i els talents de què l’equip disposa per aconseguir-los.

“

“Un lideratge en clau femenina és necessari per transformar les empreses.”

na cada cop és més present en la societat. Segons el Global Entrepreneurship Monitor (GEM) Women’s Report, les dones emprenedores ja representen el 37% del total. De 224 milions de dones dels 68 països considerats pel Banc Mundial, 126 milions es defineixen com a emprenedores i 98 milions lideren negocis de més de tres anys i mig de vida. S’espera que les dones ocupin 72 milions de persones en els propers cinc anys.

Joaquim Gay de Montellà. President de Foment del Treball. La promoció social i professional de la dona i l’impuls al seu accés a llocs d’alta responsabilitat és un compromís de Foment i de tots els empresaris de Catalunya. Si bé és cert que el marc jurídic vetlla per la igualtat de drets, deures i oportunitats entre homes i dones, també és cert que, en realitat, no és una igualtat efectiva. Som conscients dels desequilibris que encara existeixen en les oportunitats de les dones per progressar professionalment en igualtat de condicions. De la mateixa manera, a tots ens cal encara superar alguna barrera cultural i fer un esforç especial en el foment de l’esperit emprenedor entre les dones. A Espanya, la taxa d’emprenedoria de dones és només del 4%. Des de Foment oferim propostes en aquest sentit, i ens adonem que encara cal sobreposar-nos a dificultats, com ara la manca de confiança entre les dones joves, la manca de programes específics de formació, la dificultat d’accés a xarxes empresarials o a la obtenció de

finançament. Certament hem progressat molt. A Catalunya, en les darreres dècades i avui són moltes menys les barreres culturals que dificulten a les dones emprendre la iniciativa empresarial. Necessitem, però, seguir treballant-hi per no malbaratar una part tan important del potencial que té la nostra societat.

emprenedores

“

“Encara ens cal superar alguna barrera cultural per fomentar l’esperit emprenedor entre les dones.”

Món Empresarial 079

Món empresa

Agrupacions empresarials

Maria Rosa Agustí. Presidenta d’AGE.

Lluís Gendrau. President d’APPEC.

La dona té competències que la capaciten per desenvolupar un lideratge basat en la comunicació i orientat al benestar de les persones. Ens agrada compartir lideratges i treballar transversalment. Busquem l’equilibri entre la part personal i professional; sabem que sense aquest equilibri no avancem en creativitat. Tenim moltes coses a fer durant el dia, i l’organització, planificació i efectivitat forma part de la nostra essència. “Anem per feina”! Així doncs, tot i conèixer els múltiples beneficis (tant qualitatius com econòmics) del lideratge en femení, per què existeix encara el famós “sostre de vidre”? Per què tenim poca representació en òrgans de govern i consells d’administració? Al meu entendre és bàsicament per dos factors: l’amiguisme existent entre els homes que formen part d’un determinat grup de poder i el fet que arriba un moment en què la dona ha de prioritzar quan decideix ser mare i se n’ha de fer responsable únicament ella (a vegades, amb la seva parella) perquè no disposem de polítiques suficients per a les necessitats de les dones ni de la pròpia societat.

En l’autobiografia del tennista André Agassi, titulada Open, hi ha un concepte que em va sorprendre i que aprofito per introduir aquí. En un moment determinat, i segurament relacionat amb l’esport, però també amb l’actitud vital, Agassi parla de la diferenciació entre una persona termòmetre i una persona termòstat. La primera, en una reunió trobada, o en un rol empresarial, bàsicament constata la temperatura, no la canvia, ni per augmentar-la ni per refredar-la, fet que sí que afronta la persona versió termòstat. En aquest sentit, opino que, des de fa anys -i jo ho he pogut comprovar en la meva trajectòria d’editor-, la implicació de la dona directiva té molt de reguladora de temperatura, d’acció, de canvis i de moviment. Més que l’altre gènere. Les persones que apostem per ser termòstats necessitem d’altres que tinguin aquesta qualitat i actitud, i això s’ha d’escriure, sobretot, en femení.

“

“La dona desenvolupa un lideratge basat en la comunicació i el benestar de les persones.”

“

“La implicació de la dona directiva té molt de reguladora de temperatura, d’acció, de canvis.”

Jordi Solé. President de l’ADEG. Tot just fa uns dies, Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, en un auditori amb representació altament femenina, parlava de l’efecte piramidal, on les dones configuren la base dels titulats universitaris, però només el 25% dels MBA. Quan passem a l’esglaó dels consells d’administració, la seva presència es redueix fins al 6%, i tan sols un de cada 12 directius és dona. Les escoles de negocis, les patronals, les mateixes empreses... tots advoquen

080 Món Empresarial

perquè les dones tinguin més presència en els llocs de decisió. Alguns, a favor de les quotes; d’altres, en contra. Fins i tot les mateixes dones debaten la necessitat d’accedir a alts càrrecs a les empreses i en àmbits públics i polítics per canviar el futur, però quin n’és el preu? Per què les dones abandonen el seu rol professional entre els 25 i els 35 anys?

“

“Les habilitats femenines aplicades a l’empresa capgiren l’estratègia i la gestió empresarial.”

Està demostrat que les habilitats femenines aplicades a l’empresa capgiren l’estratègia i la gestió empresarial. Potser en lloc de debatre tant sobre el paper ens hauríem de posar a treballar de veritat. dones en consells % d’administració

11% 25% 60%

dones en càrrecs directius estratègics

titulades MBA

titulades universitàries

Món empresa

Empresa familiar

Catalana Occident 150 anys a cop segur A José María Serra Farré, actual president de Catalana Occident, els obstacles no l’espanten: “Crisi? Nosaltres mai no ho hem tingut fàcil. Hem passat les mil i una”. I és que treure el son a una empresa dedicada a assegurar contingències que, al llarg d’un segle i mig de vida, ha afrontat caigudes de monarquia, tumults, una guerra civil i fins i tot un segrest, no és gens fàcil.

082 Món Empresarial

ls orígens de Catalana Occident, un dels majors grups asseguradors del país, es remunten a l’asseguradora Serra Sallent, d’on van sortir els germans Jesús i Antonio Serra. Jesús es va establir pel seu compte de molt jove: l’any 1944 va fundar la mútua d’accidents de treball Asepeyo i el 1948 es va posar al capdavant d’Occident, companyia que va aconseguir remuntar en uns anys de molta feina en què es va rodejar d’un equip disposat a tot: “El pare tenia una obsessió per fer d’Occident una empresa moderna”, assegura el fill, José Maria Serra Farré –actual president del grup assegurador– “i als anys 40 parlava de màrqueting i d’altres conceptes inexistents a l’època”. Avançat, doncs, al seu temps, Serra va aconseguir prosperar fins a deixar Occident en condicions de comprar, l’any 1959, la Sociedad Catalana de Seguros Contra Incendios a Prima Fija, popularment coneguda com a “La Catalana”, una companyia que havia estat

Empresa familiar

Món empresa

constituïda l’any 1864 amb una plantilla de vuit treballadors. Fernando de Delás -l’hereu i un home modern en una època que no ho era- havia invertit gran part del seu patrimoni en aquesta empresa dedicada a les assegurances d’incendis que va dirigir fins l’any 1906, quan el va succeir el seu fill. La companyia, però, no podia haver triat una etapa més convulsa per existir: l’any 1873 va assegurar, per 1.254.972 escuts, l’edifici del Congrés dels Diputats de Madrid, pocs dies abans de la proclamació de la Primera República. I a continuació, van venir tres monarques, una regència, una segona república i dues dictadures. Delás va haver de superar moments complicadíssims, com confessa Serra Farré, i tot i així, va fer créixer la companyia: “Si es tenen les idees clares, convicció i il·lusió, els moments complicats s’acaben superant, i això és vàlid en el passat, però, sobretot, en el futur”. “La Catalana” resistí, i a partir dels anys 40 va començar a ampliar l’oferta a rams de Vida, Accidents Individuals, Accidents de Treball i Danys a Vehicles, i el 1962 a l’assegurança Col·lectiu de Vida i a l’assegurança Escolar. Abans, però, l’any 1959, Serra s’havia fet amb la companyia, acció que va constituir els primers fonaments de Catalana-

Jesús Serra, el fundador de la companyia, “tenia una obsessió per fer d’Occident una empresa moderna”, assegura el seu fill, José Maria Serra Farré –actual president del grup– “i als anys 40 parlava de màrqueting i d’altres conceptes inexistents a l’època” Món Empresarial 083

Món empresa

Empresa familiar

Als anys 60, la firma va ser pionera a incorporar la informàtica al sector assegurador espanyol amb un ordinador IBM 1401 de 8k de memòria Occident, tot i que ambdues organitzacions seguirien operant encara de forma independent fins el 1987. La fusió de carteres, això sí, permeté de crear ja un gran grup assegurador on cadascú aportava les carteres de les seves filials: La Previsión Nacional, Intercontinental de Seguros, Cantabria i Occidental de Capitalización... I, paral·lelament, Inocsa s’integrà al projecte.

El primer ordinador i Baqueira Beret En adquirir “La Catalana”, Serra es va trobar amb un comitè directiu amb una mitjana d’edat de 80 anys. Així, la seva

Fitxa

Empresa: Grup Catalana Occident Sector: Assegurances Any de creació:

xifra de negoci:

OPEN

4.000.000

1959

clients

mercat: Catalunya

Espanya

Presència a més de

45 països nombre treballadors:

20.000 agents

084 Món Empresarial

més de

1.000 oficines

primera tasca consistí a renovar l’empresa profundament. No obstant això, l’autèntica revolució va arribar l’any 1963, quan la companyia es va convertir en la primera empresa a incorporar la informàtica al sector assegurador espanyol, amb un ordinador IBM 1401 de 8k de memòria! Una innovació que

tingué un gran rebombori publicitari ja que Serra “era un mestre de la publicitat”, tal com recorden els seus antics col·laboradors. Els competidors el burxaven i l’acusaven d’esnobisme; ell els va respondre que en cinc anys, quan la resta comencés a descobrir el món digital, ell ja tindria a la seva gent preparada.

El secret de la longevitat Celebrar 150 anys no és fàcil per a una empresa. El president de Catalana Occident, José María Serra Farré, recorda quines són les claus per passar del centenari: “Austeritat, fer el que se sap fer bé, tenir les coses clares i treballar amb gent de la casa, que senti els colors.”

Empresa familiar

Món empresa

Cronologia de Catalana Occident 1864 Neix la Sociedad Catalana de Seguros Contra Incendios a Prima Fija, impulsada per Fernando de Delás i de Gelpí i coneguda popularment com a “La Catalana”.

“La Catalana” assegura l’Arsenal, l’actual Parlament de Catalunya.

Serra i un grup d’empresaris compren Occident.

El grup és pioner a incorporar al sector assegurador espanyol la informàtica, amb el primer IBM 1401 de 8k.

Es crea la Fundació Catalana Occident.

1873 1892 1944

Jesús i Antonio Serra funden Asepeyo (Mutualitat d’assegurances per a treballadors i obrers).

1948 Serra, al capdavant d’Occident, adquireix “La Catalana”, tot i que operen de forma independent fins el 1987.

1959 1963 1971 1998 2004 2008

Grup Catalana Occidente es converteix en el principal accionista de la companyia holandesa Atradius.

“La Catalana” assegura el Congrés dels Diputats de Madrid, dies abans de la proclamació de la I República.

2012

La seu de la companyia es trasllada a Sant Cugat del Vallès.

Adquisició de Seguros Bilbao.

Adquisició de Groupama a Espanya, convertida, ara, en Plus Ultra.

Món empresa

Empresa familiar

L’empresa va tenir també un paper protagonista en el naixement de Baqueira Beret. Serra tenia un amic a la federació d’esquí que el va convèncer per construir una estació a la Vall d’Aran, però no hi havia diners ni per pagar-ne el primer telecadira. Ell va persuadir el consell de “La Catalana” que va desenvolupar un pla immobiliari i va assumir l’edificació de l’hotel i els primers immobles.

Canvi de seu L’any 1971, el grup va decidir traslladar la seva seu i intercanviar el Passeig de Gràcia de Barcelona pels afores de la ciutat. El president dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FFCC), que era alhora conseller d’Occident, va organitzar un viatge en tren per les rodalies per al comitè directiu. A l’altura

Des del 2012, Groupama a Espanya, convertida ara en Plus Ultra, forma part de Catalana Occident de Sant Cugat del Vallès van veure un descampat que els va fer el pes i en van buscar el propietari, un pagès que tenia una finca de 40 hectàrees i que els demanà per ella “un munt de diners”: concretament, 84 milions de pessetes. Van acceptar. Amb el terreny adquirit, Serra i d’altres consellers van visitar diversos països

anys 80 - 65 dies - 2m²

El segrest d’ETA

Els anys 80 no podien començar més malament per a Catalana Occident. El seu fundador, Jesús Serra, va ser segrestat per ETA. “Ens xocava molt i des del nostre punt de vista ens despistava

086 Món Empresarial

completament: què hi tenia a veure un home de negocis amb ETA?”, es pregunta encara la família. Els segrestadors el van retenir en un amagatall de 2m² durant 65 dies on, recorden, per sobre-

europeus a la recerca d’idees per al disseny de l’edifici. El fundador de Catalana Occident es va enamorar d’un immoble d’IBM que hi havia prop de Niça (França). En va copiar l’estructura i va construir la que, encara avui, constitueix la icònica seu d’un grup que, des del 1991, està dirigit pel seu fill, José María Serra Farré. Al seu comandament, la companyia ha continuat creixent fins a multiplicar per sis la seva mida, integrant al seu negoci nombroses firmes com, per exemple, Multinacional Aseguradora, Seguros Bilbao, Lepanto, Nortehispana, Crédito y Caución, Cosalud o Atradius (la segona companyia d’assegurança de crèdit del món). L’any 2012 van adquirir Groupama a Espanya, convertida, ara, en Plus Ultra.

viure, en Jesús va treure el seu caràcter fort i optimista: “Tenia dues alternatives, enfonsar-se o bé tirar endavant, i va optar per la segona.” “Amagava papers sota el matalàs i hi escrivia poesia”, explica el seu fill i actual president del Grup, José María Serra Farré, “i algunes d’elles foren les més boniques que va escriure mai”, afegeix. Quan el van alliberar, continua Serra Farré, “va ser una injecció de moral tremenda per a tots”. L’empresari, que mai no va perdre el sentit de l’humor, deia que havia menjat “unes mongetes i una xistorra molt bones” durant el seu captiveri, i va buscar uns pantalons de pana com els que li havien donat els segrestadors. Més endavant, fent gala d’una gran enteresa, va saber utilitzar aquesta traumàtica experiència per reorganitzar el seu ordre de prioritats, i en la seva nova escala de valors, la família, els amics, els esports i la música van passar a ser el més important. Fins al punt que, poc després de ser alliberat, havia de rebre la visita del director del Banc Central i una hora abans va dir que se n’anava a jugar a tennis, davant l’esbalaïment general.

Su socio de automatización para packaging

Su socio especialista • Gama de producto completa e integrada, desde el controlador de la máquina al controlador de temperatura. • Soluciones para el control de calidad, por medio de sensores y sistemas de visión. • Funciones de ahorro de energía integradas en todos los productos. • Servicio técnico especializado con presencia mundial.

Para más información: Omron Electronics Iberia, S.A.U. Tel. +34 902 100 221 omron@omron.es omron.me/socialmedia_ib

• Lógica • Motion • Visión • Robótica • Seguridad industrial.omron.es

Món empresa

Informe formació directiva Opinió

La formació del directiu davant

a unes dècades, tota la societat ja reconeixia que la formació havia d’entrar, de forma activa, en el món empresarial. Aquest fet era especialment urgent en el món occidental, on l’evolució de les noves tecnologies i les comunicacions era cada vegada més ràpida i requeria adaptacions de les organitzacions a un nou entorn. Inevitablement, la creixent complexitat de l’avenç tecnològic va fer que un gran número de funcions, que fins aleshores s’havien realitzat per aplicació directa de les facultats intel·lectuals i físiques de l’ésser humà, passessin a ser realitzades per màquines. Fou aleshores quan les empreses començaren a demanar de forma creixent un tipus de personal preparat per dominar, controlar i dirigir la tecnologia, i per dur a terme funcions de direcció en el més ampli sentit de la paraula. Aquest personal de “qualitat” va propiciar la diferenciació de les companyies, amb directius convençuts de la importància de la formació al ritme de la societat i el canvi. I és que quan una empresa afronta una novetat desconeguda, l’organització ha de posar-se en consonància amb el seu entorn, raó per la qual es poden plantejar dues possibilitats: la pròpia innovació o l’assimilació d’experiències procedents dels resultats d’altres organitzacions que sí que han innovat. Existeix, per tant, la possibilitat d’“inventar” o de “copiar”, però en ambdós casos el

088 Món Empresarial

“coneixement” resulta fonamental. Per adoptar la primera opció, és indubtablement necessària una formació sòlida en el camp de l’empresa i el sector, de la seva situació actual i de l’anàlisi de la direcció a prendre i els seus resultats. Però també és molt important conèixer també les noves àrees formatives que han de cobrir les companyies perquè no apareguin problemes.

La crisi ha marcat el camí Avui dia, ens veiem afectats per una profunda crisi que no fa sinó accentuar les carències i les necessitats de

Els directius del segle XXI no poden deixar de banda els coneixements. Les companyies cada cop valoren més l’experiència internacional, el nivell d’idiomes, les habilitats tecnològiques i l’experiència professional conforme al seu càrrec

les organitzacions i marca un camí per poder continuar endavant. Els joves han assumit completament aquesta metodologia perquè molts han crescut i s’han educat -sense assabentar-se’n- en aquesta dinàmica d’informació i formació constant que pels directius de generacions anteriors no estava tan clara. Aleshores, un ofici s’observava com a aprenent i es repetia per fer-se bé, incorporant el criteri personal i la lògica. Però hi mancava en molts casos la vessant teòrica que sí tenen avui dia els titulats en MBA, que són conscients de la importància d’un bon management, de les lleis que el defineixen -com ara l’ètica, l’RSC o la identitat personal- i de la importància de l’entitat de l’empresa més enllà dels resultats; en el fons, la necessitat d’arribar a conèixer realment el sentit d’allò que es fa, i del sentit que té per a aquells que ho fan. A tall d’exemple, a l’informe La Economía Española en 2033, editat per PWC, s’hi veu reflectida, entre altres dades, l’opinió dels empresaris sobre la formació. Aquests conclouen que l’aprenentatge continu, l’experiència i les pràctiques formatives a l’entorn del treball són, definitivament, activitats o polítiques amb un efecte en la productivitat del treballador que s’amplifica a mesura que augmenta la base sobre la qual s’apliquen, que són els anys d’estudi de la població.

Informe formació directiva Opinió

Món empresa

del canvi de paradigma L’empresa, concebuda com a “organisme viu”, ha d’adaptar-se a la realitat que l’envolta. Per això, ha de comptar amb personal i, sobretot, directius que siguin competents i que assumeixin que la clau entre l’èxit i el fracàs recau en el coneixement i la formació específica. Dr. Alfonso Cebrián Díaz. Director d’Escola Universitària CETA.

Dins d’un panorama com el descrit, la formació no es pot posar en dubte i esdevé, per tant, un recurs primordial de l’organització per adaptar-se amb agilitat i mantenir el seu posicionament competitiu. Però la innovació no hauria de recaure només en els nous fitxatges, sinó en el compromís general, sobretot en el cas dels alts càrrecs, de la recerca constant i de l’actualització dels mitjans i coneixements de l’entorn. Així, hem d’aturar-nos a pensar quin és el tipus de directiu que necessitem i com s’ha de formar per arribar a aquest perfil. Tant si és una nova incorporació com si té una llarga trajectòria en càrrecs de direcció, la formació ha d’estar sempre present en qualsevol de les seves decisions de futur, recordant la importància del saber i del coneixement, i de quina manera la bona gestió d’aquests factors pot marcar el futur de l’empresa o departament, però també el seu camí personal. La companyia especialitzada en la recerca i selecció d’alta direcció, Michael Page Executive Search, afirma que un bon directiu ha de tenir compromís ètic i comprendre que les seves decisions impacten en el seu entorn. Per això, recalca la importància que siguin professionals ràpids, eficaços en la presa de decisions, imparcials i autocrítics amb

la seva feina. Alhora, considera fonamental que aquests practiquin l’escolta activa, que siguin accessibles i capaços de detectar, atraure i retenir el talent, delegar en els seus subordinats i fer-los sentir que són amos del seu propi treball. I no només això: un bon cap ha de comptar amb intel·ligència emocional i ha de formar-se en habilitats socials amb l’objectiu d’esdevenir una persona carismàtica, empàtica i amb capacitats de negociació. Perquè el talent executiu d’un directiu implica la capacitat per descobrir els talents i habilitats de les persones que dirigeix i fer que desenvolupin tot el seu potencial, que interioritzin la missió de l’organització i, al mateix temps, satisfer les necessitats reals dels seus membres. A tot això cal afegir-hi que els directius del segle XXI no poden deixar de banda els coneixements. Les companyies cada cop valoren més l’experiència internacional, el nivell d’idiomes, les habilitats tecnològiques i l’experiència professional conforme al seu càrrec. El valor d’un professional es mesura tant per l’experiència adquirida com per la formació rebuda. Aquesta darrera és especialment important perquè els treballadors no es quedin desactualitzats en un entorn on la tecnologia avança amb tanta rapidesa. Conscients d’aquest problema, moltes empreses posen en marxa els seus

propis plans de formació. Tot i així, la formació empresarial està sempre vinculada a l’entorn econòmic en què les organitzacions desenvolupen la seva activitat i, en èpoques de crisi com l’actual, les companyies acostumen a reduir tots aquests programes amb l’objectiu d’estalviar. De fet, de manera completament errònia, en èpoques de conjuntura econòmica precària, la formació interna és una de les primeres partides que es retallen, junt amb el pressupost destinat a la publicitat.

el coneixement és poder

Quin tipus de directiu necessitem?

Existeix una necessitat real d’adaptació i transformació als nous temps a tots els nivells jeràrquics d’una empresa, i per això és imprescindible assumir la gran importància de la formació contínua. Tot allò que coneixem ara pot haver canviat en pocs mesos; pot quedar antiquat perquè ha aparegut una altra manera de fer diferent, una altra teoria, un altre procés més innovador i beneficiós que no podem descartar per estar desinformats o poc preparats. Scientia potentia est, el coneixement és poder i no espera ningú.

Món Empresarial 089

Món empresa

Informe formació directiva Àgora

Per què cal fer un

innovadors

lideratge

aconseguir l’èxit FINANCES

transformacional

resolució de conflictes

perfil més transversal

múltiples idees

Magda Solà

Dr. Aras Keropyan

Directora del Departament d’Empresa de la UAB.

PhD, director dels programes MBA Full-Time i International MBA Full-Time d’EAE Business School i consultor estratègic i tecnològic sènior a Deutsche Telekom/T-Systems.

Els MBA donen un coneixement global de les diferents àrees d’una empresa, com ara estratègia, recursos humans, finances i comptabilitat, gestió de projectes o màrqueting, al mateix temps que desenvolupen les habilitats pròpies per ocupar càrrecs de responsabilitat en l’administració d’empreses, com ara lideratge, treball en equip o resolució de conflictes. En general, aquests programes també donen una perspectiva internacional de negoci.

090 Món Empresarial

Un MBA et permet comprendre totes les àrees implicades en la direcció d’empreses i progressar professionalment, de manera que l’alumne graduat pot fer front a nous reptes amb una millora en la capacitat de visió estratègica i de desenvolupament personal com a directiu.

PIMES

START-UPS

perspectiva

contactes

HABILITATS DIRECTIVES

NEGOCIACIÓ

alta direcció

directius resolutius

enriquidor internacional diferenciació acadèmica RH resultats MÀRQUETING ocupabilitat metodologia experiència transformadora entorn multicultural treball eficaç escoltar

ACTITUD PROACTIVA

visió de 360º

visió estratègica

escalar posicions

avantatge competitiu

constant reciclatge

progressar

28 directors de programes ens donen la seva opinió sobre quin és el valor afegit d’aquesta formació per a un directiu avui dia.

treball en equip pensament crític gestió empresarial

Itziar de Ros Admissions director & president of the Admissions Committee (MBA ‘06) IESE.

Jeff Turner Responsable del Iona-CEU FastTrack MBA.

La necessitat o no de realitzar un MBA depèn de la situació professional i personal de cada persona: per alguns és un must i per altres, un plus. Però sempre és un programa veritablement transformacional: després d’un MBA, els estudiants són capaços de mirar el món des d’una nova perspectiva i estan integrament preparats per ser líders en un entorn global, internacional i empresarial com l’actual.

És molt important realitzar un MBA, i fer-ho a l’estranger és un valor afegit. A nivell pràctic, als mànagers que porten la gestió de les companyies els aporta unes habilitats més enllà de la seva àrea d’especialitat. Per algú que ve d’un altre sector, li proporciona coneixements que segurament no ha tingut al llarg de la seva carrera. És molt important el contacte que s’estableix amb persones del teu mateix perfil; s’estableix una xarxa de contactes imprescindible per al teu futur.

Informe formació directiva Àgora

Món empresa

Alfons Freixes Puig

Enric Serradell-López

Ella Boniuk

Silvia Rull

Director acadèmic de l’Executive MBA de l’Euncet Business School.

Director dels programes MBA de la UOC.

Directora de l’International MBA d’EADA Business School.

Directora d’admissions de l’EMBA d’ESADE - URL.

En termes d’ocupabilitat és una opció seriosa per consolidar una carrera professional com a directiu. En els darrers temps se’ls ha dotat de continguts que no només fan referència a aspectes de l’empresa, sinó que busquen l’assoliment de competències professionals: habilitats de negociació, orientació al client, anàlisi crítica o coaching.

En un MBA, els estudiants adquireixen coneixements i habilitats de gestió; desenvolupen un pensament crític i un enfocament sistèmic i estructurat a l’hora de resoldre problemes; i milloren les seves habilitats de lideratge dins un entorn multicultural. Tots són elements necessaris pels directius que volen tenir èxit en el complex món dels negocis.

Un MBA proporciona a l’estudiant una visió més global de l’empresa i més internacional dels negocis (gràcies a la diversitat de nacionalitats dels participants), i alhora és una molt bona eina per potenciar les habilitats emprenedores i l’autoconeixement tant a nivell professional com personal.

Óscar Fuente

Francisco Enseñat

Juan Díaz del Río

Director d’IEBS Business School.

Director executiu general d’ESERP.

Director de l’MBA d’EUDE.

No crec que avui dia sigui tan necessari fer un MBA com ho era abans, sobretot en els casos en què el temari parla de models competitius del segle passat. D’altra banda, un programa de direcció general o management sí que serveix per ensenyar com funciona el món de l’empresa a un tipus de perfil professional sense cap formació empresarial.

Sobretot en moments de crisi, esdevé un requisit indispensable que qualsevol candidat al lideratge intermedi o col· lectiu sigui un expert en la seva àrea de competència. Els MBA fomenten l’actitud proactiva dels estudiants, que hauran de compatibilitzar el treball en equip amb el desenvolupament individual de les seves habilitats.

Aquells que realitzen un MBA és perquè volen preparar-se per ocupar posicions de major responsabilitat a la seva empresa. Els MBA estan estructurats per formar els professionals en totes les àrees de l’empresa des de dos punts de vista: tècnic i gerencial -imprescindibles perquè capaciten el directiu en la presa de decisions.

L’MBA és clau per ajudar els professionals a esdevenir directius, ja que dóna un salt qualitatiu en el coneixement de totes les àrees de l’empresa i en les habilitat directives.

David Molina Batlle Director d’INSA Business, Marketing & Communication School. Un MBA dóna una visió estratègica de totes les àrees d’una empresa. En el cas del nostre, especialitzat en pimes, a més d’aportar coneixements de tipus tècnic, posa molt d’èmfasi en habilitats directives i personals, ja que en una petita o mitjana empresa la incidència que té el líder en les decisions estratègiques és molt més directa i requereix un perfil més transversal.

Món Empresarial 091

Món empresa

Informe formació directiva Àgora

Jordi de Falguera

Frederic Garriga

Director acadèmic de l’MBA a la UPF Barcelona School of Management.

Director de l’MBA en Direcció i Gestió d’Empreses de la UPC School.

Un MBA proporciona the big picture (la fotografia complerta) per liderar un projecte empresarial i dissenyar les estratègies de creixement i desenvolupament de negoci ja sigui en una petita empresa, una start-up o una gran corporació. Aquest és el valor afegit.

Un MBA ofereix als participants les competències necessàries per aportar una visió estratègica i global de les diferents àrees d’una empresa, especialitzantse tant en coneixements de gestió empresarial, finances, recursos humans i màrqueting, com en habilitats directives i gestió d’equips professionals.

Cada vegada són més sol·licitats perfils directius resolutius, dinàmics i innovadors. Un MBA dota els participants de més recursos personals -no només a nivell de coneixements, sinó també d’habilitats directives, experiències i xarxa de contactes- per una millor anàlisi de les situacions empresarials i una presa de decisions més encertada.

Martin Boehm

Neus Pons

Albert Iglesias

Degà de programes d’IE Business School.

Directora del Centre Internacional de Formació Continua (UVIC-UCC).

Tutor del programa EMBA d’ESIC.

Ajuda a refrescar els coneixements com a directiu per assolir un avantatge competitiu en el mercat; posa en contacte amb una xarxa d’alumnes imprescindible a l’hora de trobar feina; vincula a la marca de l’escola, fet que obre moltes portes; i dóna l’oportunitat d’entrar en un ambient que ajuda a reflexionar i a escoltar múltiples idees.

092 Món Empresarial

Un MBA serveix per donar una visió de les organitzacions com a sistemes complexos i interactius, on les diferents peces han de seguir una estratègia de conjunt i un pla operatiu que sigui coherent. És una experiència transformadora; forma a les persones en valors per tal que tinguin capacitat directiva en entorns de canvi permanent.

Laura Guitart Tarrés i Xavier García Marimón Directors de l’Executive MBA de la UB.

Dota el directiu de la capacitat d’analitzar, entendre i decidir sobre l’empresa amb una visió de 360º. Li aporta una metodologia de treball eficaç per obtenir millors resultats amb menys recursos. A més, el candidat esdevé més atractiu per al mercat laboral, obtenint així una millora en les seves condicions laborals.

Carl Craen Director executiu de l’EU Business School Barcelona. L’habilitat de tenir un pensament crític, analitzar situacions, resoldre problemes i dirigirlos en un ambient canviant i internacional és un deure per als actuals i futurs líders del sector empresarial. Un MBA és un element formatiu de l’educació moderna, la qual equipa els executius amb les eines necessàries per aconseguir l’èxit.

CHUA Nan Sze Marie-Antonie Directora d’estudis de postgrau a la National University of Singapore Business School. Un MBA és valuós en molts aspectes per tots aquells que volen escalar posicions a la seva carrera, actualitzar els seus coneixements i habilitats o connectar amb altres líders de marques importants a nivell internacional. Les interaccions amb la resta de participants és molt positiva per aconseguir contactes i millorar les pròpies idees de negoci.

Informe formació directiva Àgora

Món empresa

Esther Álvarez

Óscar del Moral

Tomás de Heredia

Directora de estudios y calidad de IDE-CESEM.

Director de postgrau i Executive Education d’EOI.

Director de l’MBA amb especialització en Finances d’IEB.

Un MBA ofereix una perspectiva global del funcionament de l’empresa, segmentant l’aprenentatge per a cada departament empresarial. També és una eina per ampliar la xarxa de contactes i, a més a més, com que està destinat a professionals amb experiència, l’intercanvi d’opinions i el treball en equip esdevé molt enriquidor.

La qüestió és poder desenvolupar una perspectiva integradora de totes les àrees que integren l’empresa, desenvolupar l’esperit crític i innovador, interioritzar els mecanismes que determinen la presa d’una decisió, i absorbir tot tipus de metodologies ja consolidades com el design thinking o agile.

Perquè el directiu pugui generar el major valor possible en una empresa és fonamental que sàpiga el valor del treball en equip, que entengui que és una peça clau en la seva organització i que tingui una visió global de les funcions que desenvolupen els altres membres del comitè de direcció. Un MBA l’aporta les eines adequades per maximitzar les possibilitats d’èxit en el camp professional.

Avui dia, la diferenciació acadèmica ve determinada pels MBA. Un bon MBA ha de proporcionar cinc valors afegits: coneixements útils, experiència, habilitats, valors i actituds adequades als entorns professionals actuals, una millor xarxa de contactes i un títol de prestigi que doni major visibilitat al teu CV en el mercat laboral.

Antonio Pastor Sanmillán Cap d’estudis de CEF.

Jordi Garrido

Joan R. Alabart

Xavier Amores

Mercedes Rodríguez

Director de l’MBA (Àrea de Management) de La Salle-URL.

Director de l’MBA de la URV.

Director de l’MBA de la Universitat de Girona.

Prepara els professionals per ocupar una alta direcció, orientats a resultats, però amb una visió integradora i humanista. L’MBA de La Salle incorpora la metodologia Grow Through Experiences (l’aprenentatge a través de l’experiència) creada per psicòlegs i experts en gamificació i habilitats directives.

Per a un directiu, adquirir coneixements i habilitats rellevants en gestió i lideratge és quelcom tan bàsic com respirar. Ara bé, si volem tenir èxit en l’economia del coneixement, cal saber molt bé qui som i qui no som: les nostres fortaleses, limitacions i valors. Avui dia, l’assignatura més important de l’MBA probablement sigui: jo, directiu.

Un MBA és una formació pràctica i transversal en tota l’organització empresarial. En aquest sentit, és una immersió personal i professional intensiva per adquirir una sòlida formació en competències en les àrees clau que cal dominar en una companyia, així com en les habilitats, la visió estratègica i les capacitats de lideratge i innovació que els directius d’avui necessiten.

Directora de l’MBA de la Universidad Complutense de Madrid. Els estudiants de l’MBA que tinguin un perfil d’ADE rebran una visió molt pràctica de l’empresa, complement fonamental a la seva formació. Per aquells que tinguin un perfil més divers, se’ls obrirà un món nou cap al coneixement de l’empresa en termes generals. Per últim, els directius hi trobaran una eina per estar en constant reciclatge i millorar en la presa de decisions.

Món Empresarial 093

Món empresa

Informe formació directiva Referent

Antoni Castellà

Secretari d’Universitats i Recerca Quin és l’impacte real dels programes de formació en l’àmbit del management que s’imparteixen a Catalunya en el nostre mercat laboral? Hi ha risc de saturació? Quins són els seus reptes de futur? En parlem amb Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca.

“Els MBA són la formació de postgrau més transversal i 094 Món Empresarial versàtil”

H i ha hagut un increment de l’interès pels màsters i postgraus des de la implantació del Pla Bolonya? En cas que sí, la crisi hi ha tingut a veure? Sí, i especialment des de l’any passat, quan va acabar la primera promoció de graus. Quant a la qüestió de la crisi, encara hem d’analitzar les dades amb més profunditat per veure si hi ha una relació directa. El que segur que és conseqüència de la crisi, però, és el fet que els estudiants siguin cada vegada més exigents a l’hora de triar un màster. Filen molt prim en termes de qualitat, i també valoren els programes en termes d’ocupabilitat. Fins i tot es produeix un efecte que podria semblar contradictori: en una situació de crisi hauria de baixar la demanda de màsters privats, però en canvi està augmentant. Això es produeix perquè el factor qualitat pesa molt en la decisió. Com influeix cursar un MBA en les perspectives laborals? Haver cursat un MBA és un gran actiu, especialment haver-ho fet en un entorn com Barcelona. Aquí hi ha una gran concentració d’escoles de negoci d’alt nivell amb un molt bon posicionament

Informe formació directiva Referent

“

“Hi hauria d’haver més incentius fiscals per a les inversions que fan les empreses, tant en I+D com en formació.” en els rànquings internacionals. Cursar un MBA afavoreix l’ocupabilitat: hi ha estudis que confirmen que com més alt és el nivell d’estudis, més baixa és la taxa d’atur. Què fa destacar un programa d’MBA respecte dels altres programes de postgrau? La principal diferència és que un MBA és de l’àmbit del management i de màsters n’hi ha en tots els àmbits. Això sí, els estudiants que opten pels MBA provenen de tots els àmbits de coneixement, no només de l’econòmic. De fet, jo diria que els MBA són la formació de postgrau més transversal i versàtil. Els MBA proporcionen eines directives a qualsevol professional, independentment del camp de coneixement d’on provingui. Fins a quin punt els rànquings internacionals de centres i programes influeixen a l’hora de valorar els MBA? Analitzar els programes només en base als rànquings és discutible, jo sóc de l’opinió que hem de mirar el dibuix glo-

bal. De totes maneres, quan les escoles de negoci apareixen en bones posicions en la majoria o en tots els rànquings internacionals, sí que s’ha de tenir en compte com a indicador de qualitat. I aquest és el cas de les escoles de negoci i de les facultats d’economia de les universitats catalanes.

Món empresa

estigués orientada només al mercat domèstic, sí que hi hauria aquest risc, però el mercat no és Catalunya, sinó el món. De fet, jo crec que és més aviat a l’inrevés; probablement en el futur veurem un creixement de l’oferta que anirà lligat a la capacitat de captació d’estudiants estrangers.

L’alt preu dels MBA pot representar un fre L’any passat, ESADE presentava un estudi perquè les pimes proporcionin aquesta que afirmava que Barcelona era la 5a ciumena de formació als seus treballadors. Hi tat del món i la 2a d’Europa a atraure tahauria d’haver més ajudes? lent internacional per cursar un MBA. Què Per a una empresa és una inversió, no atrau de l’oferta de la ciutat als estudiants una despesa i, per tant, han de decidir estrangers? si val la pena fer-la o no. És cert que ara El principal atractiu és la qualitat de hi ha poques companyies que facilitin l’oferta. A banda d’això, el grau d’interl’accés a formació als seus treballadors, nacionalització d’aquests estudis també però és una qüestió conjuntural per hi influeix, i és que per als estudiants culpa de la crisi. Fa uns anys havíem és molt important saber que en el seu entrat en una bona dinàmica. El capital programa hi haurà alumhumà és l’actiu més nes de diferents països. important que té una A Catalunya només el 4% estudiants empresa, i invertir-hi és d’estudiants de grau són ininternacionals una decisió estratègiternacionals, però en canvi de ca. No crec que hi hagi representen el 30% dels % grau d’haver beques per a les alumnes de màster. Com de empreses, però sí que hi hauria a tercer factor d’atracció, % màster d’haver més incentius fiscals per cal destacar que Barceloa les inversions, tant en I+D com en na és un dels hubs més formació. Però a Catalunya no tenim les importants del sud d’Eucompetències per fer-ho, això és una ropa quant a generació qüestió del Govern central. Quant als de coneixement. particulars, a Catalunya fa tres anys vam establir un sistema perquè els preus Des de fa uns anys les universitats púdels graus s’adaptessin al nivell de renbliques també tenen oferta de programes da de l’estudiant, i segurament hauríem de MBA. Existeix el risc que se saturi el d’aplicar un sistema similar en el cas mercat? dels màsters. En absolut, precisament pel grau d’internacionalització. Si la nostra oferta

4 30

El repte d’innovar constantment Malgrat que l’oferta formativa en l’àmbit del management té un molt bon nivell, el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, recorda que “tot és millorable”. I és que quan s’està a dalt de tot, en el fons, el més difícil és mante-

nir-se. Per això, els reptes d’aquests programes de formació consisteixen a repensar-se i innovar contínuament. Per a fer-ho, explica, “les escoles de negoci combinen en el seu professorat a directius en actiu, que fan la funció de connectar amb la realitat, i professors

molt qualificats que tenen una elevada producció científica”. Una combinació que, segons l’expert, fa que els centres del nostre país ocupin molt bones posicions en els rànquings internacionals. “Estem en la bona línia”, conclou Castellà, “simplement ha de reforçar-se.”

Món Empresarial 095

anys d’experiència professional

molts

impartits en anglès

dedicació QUASI absoluta

mesos

transversalitat Metodologia: Learning by doing experiència:

qualitat

casos reals

Fortaleses

096 Món Empresarial

90% 3 troba feina en

El valor de l’ocupabilitat

- Nombrosos estudis revelen que haver cursat estudis de tercer grau augmenta el grau d’ocupabilitat i també millora les perspectives laborals i salarials. Prop del 90% dels estudiants d’ESADE, per exemple, troba feina tres mesos després d’haver acabat el programa. - La transversalitat d’aquests estudis els converteix en una bona opció per a professionals de qualsevol àmbit de coneixement, circumstància que amplia el seu mercat. - L’experiència de les escoles de negocis i de les universitats espanyoles i catalanes, i el seu professorat d’alt nivell, que inclou directius en actiu de corporacions internacionals, assegura la qualitat dels programes. - El mètode d’aprenentatge, sovint enfocat a la resolució de casos pràctics basats en situacions reals, garanteix que els conceptes apresos puguin posarse en pràctica de manera immediata en l’activitat diària dels alumnes.

ESADE

15.000 120.000

- L’elevat preu de molts MBA és un factor que pot suposar un fre per a les matriculacions, ja que cursar aquests estudis implica un desemborsament d’entre 15.000 i 120.000 euros. I, actualment, a Espanya hi ha molt poques companyies disposades a proporcionar formació d’aquest nivell als seus empleats. - D’MBA n’hi ha de molts tipus: Global MBA, International MBA, Executive MBA, MBA Part-Time, MBA Full Time, etc., i cadascun està orientat a un perfil diferent. Si l’escola no porta a terme un estricte procés de selecció de candidats basat en les característiques de cada programa, els alumnes no trauran tot el partit que haurien del curs. Així, per exemple, no és adient que estudiants de 25 anys amb poca experiència professional comparteixin aula amb persones de 40 amb una dilatada carrera, doncs ambdós perfils tenen necessitats formatives molt diferents. - L’experiència professional d’una durada mínima de cinc anys és un requisit habitual per accedir a un MBA, i això, en la franja d’edats més joves, en limita el nombre de candidats. D’altra banda, en el cas dels professionals de més edat, el fet que molts d’aquests programes s’imparteixin en anglès també pot ser un escull si no es domina l’idioma. - La dedicació que exigeixen alguns MBA és incompatible amb determinades feines, com per exemple les que impliquen viatjar sovint o no faciliten flexibilitat horària al treballador.

font:

matrícula

Informe formació directiva dafo

mínim

El preu, la principal barrera

Debilitats

Món empresa

dels cursos

Fuga de

talents competència incertesa

entre escoles

per canvis constants legislatius

marca global escoles estades a

l’estranger

alumnes

dones %

30 40%

contactes

Oportunitats

espanyoles i catalanes

Atraure el talent internacional

- La marca MBA és una marca global reconeguda arreu del món. - El bon posicionament de les escoles de negoci i les facultats d’economia espanyoles i catalanes en els rànquings internacionals els proporciona una gran reputació. Entre d’altres conseqüències, això augmenta la seva capacitat d’atraure el talent internacional. - La xarxa de contactes que poden establir els alumnes mentre cursen l’MBA és un valor afegit, especialment en un moment en què és especialment difícil trobar feina. Molts programes, a més, inclouen estades a l’estranger, fet que augmenta l’abast d’aquesta xarxa. - La crisi econòmica també comporta oportunitats, com per exemple l’augment de professionals que volen reciclarse o diferenciar-se o l’increment exponencial d’emprenedors que volen muntar una empresa i necessiten formació directiva. - El mercat femení encara té marge per ser explotat. Només entre un 30 i un 40% dels alumnes dels MBA són dones, però en canvi, segons l’EPA, la taxa d’activitat femenina no ha deixat de créixer des dels anys 90 mentre que la masculina ha anat disminuint lleugerament.

Món empresa

- Les empreses i el mercat evolucionen molt ràpidament, el que fa que els programes puguin quedar obsolets en qualsevol moment. Si els cursos no evolucionen al mateix ritme es corre el risc d’impartir un temari desfassat i on es parli de models competitius del segle passat. - La crisi ha fet disminuir la rendibilitat d’aquesta mena d’estudis. Així, segons dades del Financial Times, els qui cursaven un MBA a mitjans de la dècada dels 90 en una escola nord-americana triplicaven el seu salari en cinc anys, mentre que des del 2008 les retribucions creixen al ritme de la inflació. En el cas d’Espanya, a aquesta circumstància se li ha de sumar que el mercat laboral ja no absorbeix la majoria de graduats en MBA com sí que ho feia abans, i molts han de marxar a l’estranger. - La proliferació de programes d’MBA augmenta la competència entre escoles de negocis i facultats per captar alumnes, tant entre les que es troben en la mateixa ciutat com entre les que es troben en diferents punts del món. - El fet que cada vegada que hi ha un canvi de govern hi hagi canvis legislatius en matèria d’educació fa que el sector visqui en un estat d’incertesa permanent.

entre

obsolescència Rendibilitat menys

L’allargada ombra de la crisi

Amenaces

Informe formació directiva dafo

Món Empresarial 097

Món empresa

Informe formació directiva Radiografia

El perfil de l’estudiant

1 2 3 7 13 22

30/40% dones

alumnes

Global MBA

alumnes

1 2 3 5 24 36

Harvard Business School (EUA) Stanford Graduate School of Business (EUA) London Business School (Regne Unit) IESE IE Business School ESADE

salari dels graduats augmenta fins

mitjana d’edat (Europa)

anyS

60/70% homes

Full time MBA

166%

(en escoles top 100 segons financial times)

European Business School

University of Chicago Booth School of Business (EUA) Dartmouth College Tuck School of Business (EUA) University of Virginia Darden School of Business (EUA) IESE ESADE IE Business School

RÀNQUINGS

1 2 3 4 7 12 24

London Business School (Regne Unit) HEC Paris (França) IE Business School Esade IESE ESCP Europe (Espanya, França, Regne Unit, Alemanya, Itàlia) EADA

2014

1.400

100

cada un:

77.000

milions d’euros anuals

/ any

Bcn

deixen

5% 10%

TREBALLARAN A barcelona

entre

emprèn aquí el seu negoci

entre

TREBALLARAN A Espanya

entre

098 Món Empresarial

5% 10%

857 60

estudiants estrangers L’ANY (ESADE + IESE + EADA)

estudiants estrangers:

10% 20%

D’EUROPA

matrícula + estança

Deixen

alumnes estrangers l’any (ESADE + IESE + IE Business School)

1. Boston 2. Nova York 3. Londres 4. Chicago 5. Barcelona

milions d’euros anuals

matrícula + estança

D’EUROPA

L’MBA a Barcelona

5% 10%

a la ciutat i la seva àrea d’influència

crea una empresa al territori

DE TOT EL MÓN

entre

CIUTATS MÉS ATRACTIVES PER ALS ESTUDIANTS INTERNACIONALS D’MBA parís

L’MBA aa Espany

londres

PAÏSOS MÉS ATRACTIUS PER ALS ESTUDIANTS INTERNACIONALS D’MBA

Informe formació directiva Idiomes

Món empresa

Yes. We speak English!

El pes dels idiomes a l’empresa Richard Rooze. Director del British Council de Barcelona i Balears.

L’anglès està sòlidament establert com a llengua vehicular o franca dels negocis i, donades les complexitats d’aprendre xinès mandarí, sembla que ho continuarà sent en el futur proper. Però quines són les necessitats específiques de l’empresa respecte d’aquest idioma? Llengua i imatge corporativa

’ús de l’anglès per raons empresarials continua creixent, ja que la demanda de parlants amb un nivell alt d’aquest idioma perquè participin en reunions cara a cara, però també en conferències telefòniques o per vídeo, i en la presa de decisions, és constant. Tanmateix un dels principals reptes d’aquesta llengua en l’ambient canviant i cada cop més global de les organitzacions és el tipus d’anglès parlat per gent de diferents nacionalitats. Ara les empreses sovint requereixen recursos de listening per ajudar-los a entendre, per exemple, l’anglès indi o xinès. Aquest és un canvi significatiu d’èmfasi, que no jutja la correcció d’aquests tipus d’anglès, sinó que més aviat busca estratègies pragmàtiques per entendre o per ser entès.

La qüestió de la imatge corporativa és un tema que sorgeix molt sovint. La gent normalment diu que els sembla que no estan projectant la imatge de l’empresa correctament si no parlen bé. Aquesta preocupació reflecteix la realitat que una empresa que vol triomfar en el món modern necessita treballadors amb un alt nivell d’anglès. Les negociacions complexes i amb matisos

La qüestió de la imatge corporativa preocupa. Una empresa que vulgui triomfar en el món modern necessita treballadors amb un alt nivell d’anglès. Comptar amb bones habilitats lingüístiques infon confiança a clients, socis i col·laboradors

ho requereixen, i bones habilitats lingüístiques infonen confiança a clients, socis i col·laboradors. Moltes empreses posen com a condició acreditativa de competència un nivell avançat o de C1 als seus nous treballadors, i aquest fet ha canviat la naturalesa de les seves necessitats d’aprenentatge. La paraula clau aquí és l’especialització. L’ensenyament que es demana està basat en les necessitats i en un context específic. Les sessions de training s’han d’adaptar a les necessitats dels estudiants més que no pas a l’inrevés, i aquestes necessitats són molt més funcionals. El procés d’ensenyament ja no implica ensenyar temes generals; comporta avaluar quines són les mancances específiques pel que fa a les habilitats i consciència lingüística dels estudiants i mirar com es poden suplir. Aquesta tendència significa que ara les empreses demanen cursos més personalitzats, un fet que posa l’exigència no només en els estudiants, sinó també en els professors, en el sentit que aquests han d’estar més especialitzats i ser més funcionals per adaptar-se al canviant context empresarial.

Món Empresarial 099

Món empresa

Informe formació directiva Valors

L’educació en valors RAMON ROCH NOGUERA. Enginyer industrial, PDG IESE i director general de Fortriglobal.

’horitzó de crisi, canvi i globalització en què es troba el món fa que el tema de l’educació en valors adquireixi cada vegada més rellevància. És necessari que es formin professionals que siguin capaços de reflexionar de manera ètica, i és per això que, a les universitats, una de les vessants més notòries d’investigació dins el camp de l’educació en valors és l’ètica professional. Malgrat això, segons un estudi realitzat per l’Aspen Institute sobre 2.000 graduats de les principals 13 escoles de negocis del món, “l’educació en aquestes institucions no només falla a l’hora de millorar els valors morals dels estudiants, sinó que els deteriora”. En efecte, la trista realitat de les universitats és que estan formant “professionals d’èxit per a societats fracassades”. Els esforços no s’estan orientant cap a la construcció d’un bé

100 Món Empresarial

específic que la societat requereix, sinó cap al benefici econòmic personal dels grups que tenen accés a la formació universitària. Els dilemes ètics sempre estan presents en l’acompliment de la professió. Tanmateix, allò que realment importa és actuar sempre de manera coherent amb el que es pensa i no realitzar mai cap acció que faci que la moral o l’ètica d’un mateix es trenqui, ja que és molt difícil de tornar-la a reconstruir. Els futurs professionals han de ser conscients que quan arribin a exercir les seves carreres professionals tindran moltes responsabilitats a les seves mans i, llavors, hauran de ser capaços de dirigir les situacions amb ètica i valors, tenint en compte el transfons moral i no només el benestar econòmic.

l’empresa ètica

En la formació de professionals l’ètica és una assignatura imprescindible, però alhora pendent de millora, perquè els estudiants esdevinguin treballadors amb valors i potencial. Quan una persona amb valors treballa en una empresa on l’ètica es protegeix, aquest individu podrà desenvolupar tot el seu potencial, i el seu grau de lleialtat serà inimaginable. Malgrat això, si es dóna el cas contrari, la companyia simplement tindrà un mercenari que marxarà quan arribi un millor postor.

M贸n dir 102 M贸n Empresarial

rigent »

Els coneixements imprescindibles per als executius d’avui dia. Món Empresarial 103

Món dirigent

Així es va equivocar

NOKIA El gegant de la telefonia (im)mòbil

Tot i haver tancat el segle XX com a líder indiscutible del mercat, aglutinant un 30% de quota i facturant 30.000 milions d’euros anuals, el setembre de 2013, Microsoft adquiria la firma de telefonia mòbil finlandesa Nokia després que aquesta protagonitzés un dels majors daltabaixos de les últimes dècades. Molts experts coincideixen a assenyalar una gestió basada en l’immobilisme i la manca de perspectiva com a les principals causes de l’inici de la seva fi. El dia D El 8 febrer de 2011, el CEO de Nokia, Stephen Elop, enviava als seus empleats un missatge intern on afirmava que l’empresa era “com una plataforma petrolífera en flames”, i afegia, entonant el seu particular mea culpa, que ells mateixos havien estat “els primers a avivar aquestes flames en haver-se quedat enrere i no haver fet cas de les grans tendències del mercat”. Dues frases que confirmaven el que, per als experts i mitjans de comunicació, era un secret de domini públic des de feia temps: que el gegant que s’havia apoderat del mercat de la telefonia mòbil la darrera dècada del segle XX tocava a la seva fi.

Les causes de la caiguda El destronament de Nokia va venir provocat, en gran part, per l’entrada a escena dels smartphones com l’iPhone, d’Apple, l’any 2007, o els models que Android llençaria dos anys després. Però el pitjor de tot va ser que, malgrat assistir al creixement exponencial d’aquests dispositius en un temps rècord, l’any 2011 Nokia encara no dispo-

104 Món Empresarial

Així es va equivocar sava de cap aparell similar al mercat. Així, la companyia finlandesa ignorava de ple una de les màximes que garanteixen la supervivència d’una companyia: renovar-se o morir. “El de Nokia potser ha estat el cas més paradigmàtic, però no l’únic, ni l’últim, en un mercat on la capacitat d’innovar és clau per sobreviure, i on només aquells capaços d’adaptar-se molt ràpid als canvis poden evitar desaparèixer”, explica el fundador i director general de l’IEBS Business School, Òscar Fuente. El problema de Nokia, en paraules de Fuente, rau “en què, des

de la seva posició de líder absolut de mercat, ha estat incapaç de llegir les tendències que succeïen al seu entorn i sumar-s’hi”. En aquest sentit, el fundador de l’IEBS cita com a contrapunt de la mala gestió de Nokia la innovació de la qual sí que van fer gala altres com Apple, Samsung i fins i tot Blackberry en el seu moment. Una manca de versatilitat que se suma, segons Fuente, “als errors estratègics, sistemàtics i reiterats” que van provocar un descens als inferns de la marca finlandesa a la mateixa velocitat amb què havia assolit el cim.

El destronament de Nokia va venir provocat, en gran part, per l’entrada a escena dels smartphones com l’iPhone, d’Apple, l’any 2007, o els models que Android llençaria dos anys després

Món dirigent

“Des de la seva posició de líder absolut, Nokia va ser incapaç de sumar-se a les tendències que se succeïen al seu entorn.” (O. Fuente) El director i professor del Departament de Màrqueting d’ESADE, Oriol Iglesias, per la seva banda, afegeix que “Nokia va cometre un error estratègic gravíssim que és pensar en termes de producte i no de categories de producte, quan les decisions estratègiques empresarials sempre s’han de prendre des de l’òptica d’anàlisi de les categories de producte”. A mitjans del 2000, Nokia operava en una categoria de producte -els telèfons mòbils- que es trobava en ple creixement mundial i “van ser, precisament, aquest creixement i les seves extraordinàries xifres de vendes, els dos components que no van deixar veure a Nokia que Apple volia redefinir aquest negoci llançant un nou telèfon mòbil -l’iPhoneque crearia una nova categoria -la dels smartphones- que deixaria obsolets tots els telèfons mòbils tradicionals, independentment de la seva marca”, opina Iglesias. Samsung, en canvi, continua l’expert, “va captar la rellevància estratègica del llançament de l’iPhone, que creava una nova categoria superior, i ràpidament va copiar l’estratègia d’Apple, centrant-se en aquesta nova categoria i orientant tota la seva nova forquilla de productes cap a aquest terreny”.

Els efectes de la no-reacció Davant d’aquest nou panorama, Nokia va reaccionar tard i malament. I és que, tal com explica el professor

Món Empresarial 105

Així es va equivocar

5 errors bàsics Malgrat haver dominat el mercat de la telefonia mòbil durant gairebé dues dècades, Nokia va perseverar fins a dinamitar, ella mateixa, allò que havia construït durant tot aquest temps. Entre els principals errors que va cometre, els experts en destaquen: 1. Miopía de líder: des de la seva posició de líder absolut de la telefonia mòbil, Nokia va ser incapaç de llegir les tendències de futur i no va reaccionar quan Apple o Samsung van començar a cruspir-se el mercat. 2. Symbian: Nokia va continuar apostant per aquest sistema operatiu inestable i poc intuïtiu que mai no va satisfer les necessitats del mercat.

d’ESADE, “quan la marca finlandesa va voler endinsar-se en la nova categoria d’smartphones ja hi havia massa jugadors disputant-se el pastís i ells s’havien quedat enrere”. Aquesta falta de perspicàcia els va fer passar a ser percebuts

“Quan (Nokia) va voler endinsar-se en la nova categoria d’smartphones ja hi havia massa jugadors disputant-se el pastís.” (O. Iglesias) 106 Món Empresarial

E L B A P L CU 3. Excessiva diversificació: Nokia va voler abastar tots els nínxols de mercat, però, a diferència dels seus competidors, no va ser capaç de sobresortir en cap. A més, quin sentit tenia treure 20 models de telèfon diferents anualment en lloc de llançar-ne menys i donar-se temps per avaluar-los, millorar-los i optimitzar-ne els usos i aplicacions? 4. Lumnia: el seu producte estrella va acumular diversos problemes tècnics que van provocar el descontentament dels usuaris i una caiguda de les vendes.

1 2 4

3 5

5. Devaluació de la marca: als errors tècnics i l’obsolescència dels seus productes, cal sumar-hi una escassa inversió en màrqueting i en disseny dels seus terminals.

pels consumidors com a obsolets davant l’encert estratègic de, per exemple, Apple, “que pel fet d’haver invertit en la creació d’una nova categoria de productes molt superiors als telèfons mòbils tradicionals, va redefinir l’entorn competitiu”, conclou l’expert. Finalment, el 4 de setembre de 2013, Nokia desapareixeria sota el paraigua del gegant Microsoft. Una adquisició que es va dilatar set mesos en el temps i es

EL VEREDICTE

Món dirigent

Tal com assenyala el màxim responsable de l’IEBS Business School, Òscar Fuente, “el futur de Nokia ja no està a les seves mans, sinó que seguirà els designis de Microsoft: forma part ja de l’estratègia d’aquesta última i de la seva aposta en ferm per un nou sistema operatiu per a mòbils”.

va completar, finalment, el 26 d’abril de 2014. Després de la integració d’ambdues firmes i amb la creació de la divisió Microsoft Mobile, Microsoft va concentrar els seus esforços a fabricar smartphones, uns dispositius que, segons diversos fòrums d’usuaris, encara traspuen, en part, l’estil i el disseny de Nokia, tot i haver evolucionat exponencialment pel que fa als seus usos i aplicacions.

eres lo que quieres “Quiero formarme en una universidad innovadora y pionera en la formación para

MÁSTERS Y POSTGRADOS INICIO FEBRERO 2015 ÁREA MANAGEMENT Master in Business Administration Mobile Business y Desarrollo de Apps Dirección de Proyectos Dirección de Operaciones Gestión Tecnológica Consultoría SAP ÁREA INGENIERÍA Informática y Tecnologías de Internet Mobile Business y Desarrollo de Apps Electrónica y Telecomunicaciones Acústica Smart Cities Multimedia y Audiovisuales ÁREA ARQUITECTURA Arquitectura

Consulta el programa de BECAS de La Salle Campus Barcelona para el año 2014/2015. Descuento del 5% si te matriculas antes del 30 de enero.

Tel. +34 932 902 419 admissions@salleurl.edu www.BESLaSalle.net

Món dirigent

Decàleg d’experts Comunicació

Avançar-se: un avantatge competitiu Xavier Pascual Batalla. Economista. Professor associat a la Universitat Abat Oliba i CETT.

Les visions disruptives són necessàries per afrontar la supervivència de les empreses. de visionar les situacions des d’una òptica diferent -out of the box- pot comportar ser el primer a entrar en un nou mercat.

Els paradigmes són suposicions, conceptes, valors i experiències prèvies amb què ens mirem les coses; són filtres que ens imposem nosaltres mateixos. El filòsof nord-americà Thomas Khun ja parlava, fa més de 50 anys, de com les revolucions científiques suposen un canvi tan gran amb el paradigma anterior que ni tan sols no es poden comparar amb el paradigma nou, perquè fins i tot les paraules que es fan servir per explicar-ho són noves. En una situació competitiva i global com l’actual, on cal reinventar-se per sobreviure, l’anticipació de les empreses a l’hora de preveure els canvis que es produiran per irrupcions de noves tecnologies i com afectaran els seus mercats tradicionals suposa una gran oportunitat. I és que, acompanyada d’un pensament disruptiu i canviant, la forma

108 Món Empresarial

Si mirem enrere podem trobar molts exemples de com han mutat o fins i tot han desaparegut mercats complets per canvis de paradigma. És el cas del mercat de la música o del de la fotografia. Si analitzem aquest darrer, veurem com tres eren les multinacionals que dominaven el mercat del rodet fotogràfic: Kodak, Fuji i Agfa. Cap d’elles, però, no va saber veure de quina manera la tecnologia digital alteraria els hàbits del consumidor fins al punt de transformar dràsticament tot el sector, des dels fabricants de càmeres als laboratoris fotogràfics i la xarxa de detallistes. Altres sectors en canvi són el de l’educació, on s’ha passat de l’ensenyament passiu (assistència física a les classes amb un mestre explicant davant d’una pissarra) a trobar el coneixement a la xarxa i els cursos via web; o el laboral, on ja és possible tenir l’oficina a qualsevol lloc, un factor que tindrà repercussions immobiliàries i en el transport, consum de combustible, hàbits i estils de vida (potenciant exponencialment, per exemple, la venda en línia, ja que cada cop treballarem més des de casa). D’altra banda, podem trobar exemples de canvis que han revolucio-

nat sectors per una visió disruptiva. És el cas de l'empresa sueca IKEA, que ha transformat el negoci del mobiliari mitjançant la visió que el consumidor es podia muntar ell mateix els mobles amb el resultat que tots coneixem. En general, però, hom troba poca informació sobre els canvis de paradigma, ja que normalment les empreses, quan els coneixen, se’ls guarden gelosament, i les administracions són del tot reticents a fomentar la recerca d’aquests, ja que suposa posar en risc la viabilitat dels sectors afectats. Per tant, la pregunta que ens hem de plantejar ara, tot fent un exercici de ficció, és: quins sectors poden estar exposats a canvis de paradigma properament? Segurament, el sector de l’automoció serà un d’ells, ja que en ell recauen moltes variables, des de el tipus d’energia fins a les smart cities. L’envelliment de la població en serà un altre, i les pors, un factor a tenir en compte per a un pensament disruptiu.

Els frens i les pors davant dels canvis són reals: una espècie de “paràlisi paradigmàtica” de qualsevol societat. Cal, però, que les empreses adoptin, amb imaginació i valor, visions des d’altres perspectives per poder anticipar-se a les transformacions que s’acabaran produint.

Decàleg d'experts Estratègia

Món dirigent

La importància de l’empresa familiar Dr. jUAN CORONA. Dir. gral. de l’Institut de l’Empresa Familiar. Rector Honorari de la Universitat Abat Oliba CEU.

La celebració del XVII Congrés Anual de l’Empresa Familiar la tardor passada a Alacant torna a posar de manifest el valor d’aquest tipus d’empreses per a la nostra economia. permetrà enderrocar alguns tòpics recurrents al seu voltant. Últimament s’han publicat diversos articles a la premsa econòmica internacional (Wall Street Journal, The Economist) que identifiquen les empreses familiars amb empreses de grandària reduïda i sense voluntat real de creixement.

Si ens guiem per les diferents estimacions quantitatives disponibles, podem afirmar sense risc d’equivocar-nos que les empreses familiars són l’esquelet de l’economia. Però la diversitat de definicions d’empresa familiar que s’utilitzen i la falta de dades estadístiques oficials han portat l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF) a endegar un macroestudi que permetrà de conèixer amb precisió el pes específic de les empreses familiars en la nostra economia (i en la de cadascuna de les comunitats autònomes). Aquest estudi es durà a terme conjuntament amb la xarxa de càtedres universitàries d’empresa familiar repartides per tot el territori. Creiem que un estudi en profunditat sobre aquest tipus d’empreses

Però mentre esperem els resultats de l’estudi, ja sabem que al nostre país hi ha suficients contraexemples de pes que podrien qüestionar aquestes afirmacions. De fet, la majoria de les grans empreses catalanes i espanyoles són, precisament, empreses familiars. A més, gairebé un terç de les empreses associades a l’IEF podrien ser considerades com a “empreses gasela”, ja que, de mitjana, han presentat taxes de creixement de facturació per sobre del 10% des de l’inici de la crisi econòmica (gràcies a la seva gran imbricació en els fluxos de comerç internacional).

implica una major productivitat, una millor capacitat d’accés al finançament (bancari i no bancari) i, també, una intensitat exportadora i innovadora superior.

La importància de les empreses familiars va més enllà de la seva contribució als agregats macroeconòmics. La literatura acadèmica aporta evidència que les empreses familiars presenten una sèrie de característiques diferencials que les fan d’especial interès per al conjunt de la societat. Per exemple, aquestes empreses presenten una major estabilitat en les seves plantilles o compten amb una major presència femenina en els consells d’administració. La seva permanència i estabilitat han conduït les legislacions de molts països europeus –el nostre també– a considerar-les un “bé social” que cal preservar.

Per tant, són moltes les empreses que han sabut compatibilitzar el manteniment del seu caràcter familiar amb una sòlida estratègia de creixement empresarial. I, de ben segur, estudiar aquests casos ens pot ser de molta utilitat en el context d’una economia que precisa augmentar la mida mitjana del seu teixit empresarial. Perquè més dimensió empresarial

Món Empresarial 109

Món dirigent

Decàleg d'experts Innovació

Els nous perfils de treball TIC: un repte i una oportunitat RICARD FAURA. Tecnoantropòleg. Cap del Servei de Societat del Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

És evident que estem immersos dins d’una nova revolució social i econòmica, com altres que amb anterioritat han passat a la nostra historia. Totes aquestes revolucions han impactat de manera més que evident en l’estructura econòmica i social i, molt concretament, en les maneres de treballar. fa sorgir noves formes de treball i nous treballadors associats a aquestes noves formes, com el teletreball i el teletreballador.

Les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) van entrar dins dels processos de treball a mitjan segle passat per mecanitzar tasques, sobretot les més repetitives, i permetre ampliar la capacitat d’emmagatzematge de la gran quantitat de dades que s’anaven generant. Així, fins que l’accés a Internet no va començar a democratitzar-se -deixant de ser exclusiu d’universitats i centres de recerca per passar a ser accessible al ciutadà-, parlem d’estadi 1.0 de les TIC o d’etapa d’informació unidireccional. És el moment en què les empreses comencen a tenir la necessitat “de ser presents a Internet”, un canvi que

110 Món Empresarial

El següent estadi de les TIC fou la web 2.0. Començava a visualitzar-se el veritable potencial de la Xarxa. Tots podíem ser generadors d’informació. Era, per tant, l’inici dels nous treballadors del coneixement, perfils que s’han anat consolidant i multiplicant en el temps. El “món 2.0” va començar a impactar de manera directa en les maneres de treballar de moltes persones, entitats i empreses. Perquè ja no n’hi havia prou amb “estar” a la Xarxa; un havia d’“ésser” Xarxa. Ara hem fet un pas més endavant, provocat per l’aparició de diversos fenòmens que podríem resumir en la consolidació i maduresa de les noves eines tecnològiques de mobilitat, lligades a l’aparició de molts dispositius amb preus prou accessibles. I a un darrer fenomen: el del “Núvol”. En el futur, però, a banda de les persones, les coses passaran a ser, també, protagonistes. Els objectes s’intercomunicaran entre sí i

entre les mateixes persones, creant el que ja comença a ser una realitat: l’explosió de les dades o Big Data. I apareixeran, per tant, noves oportunitats laborals que, si prenem com a model el que ja està passant en d’altres països, estaran tremendament ben valorades. Perquè les dades podrien ser el petroli del segle XXI.

Fruit d’aquest canvi de paradigma prenen força nous conceptes com smart i les seves derivades: ciutats intel·ligents, regions intel·ligents o ciutadans intel·ligents. I a nivell industrial, també agafa força la “nova industria 4.0”. Aquests nous conceptes porten lligats nous usos de les TIC i, com a conseqüència, nous professionals o noves competències professionals. La novetat és que aquests perfils i competències són la hibridació de diferents disciplines que fins ara anaven totalment separades, com són les enginyeries i les humanitats. I apareix la figura del maker, aquella persona que pot dissenyar o inventar, produir i comercialitzar de manera massiva, ja que pot accedir a molts més mercats que no només els locals com fins ara.

Món dirigent

Decàleg d'experts Emprenedoria

En quin sector inverteixo? Dr. Antoni Olivé. Professor IQS – Universitat Ramon Llull.

Diu la teoria que els negocis es financen primer amb FFF (family, friends, fools), després amb BA (business angels) i, finalment, amb fons de capital risc. Però la realitat és que alguns fons de capital risc a vegades també fan de BA i inverteixen en la fase inicial del projecte.

La tardor passada va tenir lloc a l’IQS el tercer congrés de l’AEBAN, l’Associació Espanyola de Business Angels (BA) on vaig moderar una taula rodona amb representants de fons de capital risc que inverteixen en empreses que tenen BA a l’accionariat. De les intervencions d’experts i públic, en destaco: 1) que els projectes no s’analitzen de manera diferent si hi ha un BA; 2) que els projectes no valen més si hi ha un BA; 3) que la convivència amb un BA en el consell de la participada no acostuma a ser problemàtica; 4) que, tot i que la presència d’un BA en un projecte no hauria de ser un requisit previ perquè un fons de capital risc hi inverteixi, els projectes amb un

112 Món Empresarial

BA a l’accionariat arriben més “madurs”; i 5) que és difícil determinar el millor moment per a la sortida del BA del projecte. Respecte a la valoració del projecte, allò que marca la diferència no és si hi ha un BA o no, sinó qui és el BA. Un BA que conegui el sector, amb una llarga trajectòria i amb una bona agenda de contactes no deixa de ser una garantia per a futurs inversors. Aprofitant que a la taula hi havia molta expertesa, vaig voler tancarla amb la pregunta del milió: “Si volgués fer-me business angel, en quin sector m’aconsellaríeu que invertís?”. Em van donar tres consells: 1) inverteix en allò que

coneguis i en allò en què siguis bo; 2) inverteix més de 100.000 (i, si no els tens, associa’t amb d’altra gent per aconseguir-los); i 3) el moment i la circumstància de la sortida és cabdal (perquè recorda que la finestra d’oportunitat per convertir les teves accions en diners és molt petita). Gràcies. Així ho faré.

Per invertir bé cal, per damunt de tot, conèixer bé l’afer en qüestió: l’empresari multimilionari estatunidenc Warren Buffett –considerat l’inversor més reeixit del segle XX– ja deia que no invertíssim en un negoci que no entenguéssim.

Món dirigent

Decàleg d’experts Màrqueting

6+1 elements clau del màrqueting aplicats als RH Josep Moulines. Psicòleg d’organitzacions expert en rh, coach i col·laborador acadèmic d’esade Executive Education.

Associar el màrqueting a l’àrea de Recursos Humans (RH) a alguns encara els pot semblar estrany. Però només si s’ho miren amb les ulleres del passat segle XX. i cadascun dels individus que conformen una companyia són factors clau per assolir els reptes de futur i per diferenciar-se de la competència. Cal sentir-ho així. 2. Públic objectiu clar. RH ha de tenir ben clar a qui s’adreça, quin és el seu públic objectiu, els seus clients. Ha de saber quines són les seves necessitats per poder oferirlos les millors solucions. Per tant, cal que faci les preguntes adequades i, sobretot, que escolti. Perquè els clients només veuran útil una empresa si veuen que des de RH tenen clar a qui s’adrecen.

Sens dubte, el gran avantatge competitiu de les empreses en el S.XXI el conforma el seu Capital Humà, és a dir: les persones i els equips. Però per vendre més i millor aquesta àrea, cal tenir algunes coses molt clares i perfectament integrades. Aquests són els 6+1 elements clau del màrqueting aplicats als RH: 1. Les persones com a avantatge competitiu. Les empreses ja no només es diferencien pel producte o servei que ofereixen. Cal que ho facin també per les persones que en formen part. El talent i l’aportació de tots

114 Món Empresarial

3. Orientació al client intern. O dit d’una altra manera: de la mateixa manera que les empreses han de tenir vocació de servei per cobrir les necessitats i superar les expectatives dels seus clients, RH també ho ha de fer amb les persones que formen part de la mateixa empresa. 4. Aportació de valor real. RH ha d’abandonar el “fer per fer”, per deixar pas a l’eficiència i la màxima aportació de valor real. El futur passa per fer el que cal fer, en el moment adequat i en la justa mesura. 5. Orientació a resultats. Els departaments de RH han de marcar objectius clars i obtenir resultats alineats amb l’estratè-

gia de l’empresa, de l’equip i del propi rol. 6. Facilitador del canvi. RH ha de posar a l’abast del personal tots els elements necessaris per facilitar el desenvolupament i l’aportació de talent, el compromís i el canvi cap a l’assoliment d’objectius.

+1 Posicionament estratègic. La funció de RH hauria d’ocupar un lloc estratègic i estar a la “cuina” de les decisions de l’empresa. Per ser transcendent, cal que la seva sigui una tasca realitzada amb exclusivitat, ja sigui interna o externament.

1 2

6 7 5

3 4

Decàleg d'experts Dades

Món dirigent

L’auditoria de protecció de dades SALVADOR MUJAL VALLS. Expert en protecció de dades.

A l’empresa, cal diferenciar dos tipus d’auditoria de protecció de dades personals: l’auditoria prèvia al projecte d’adequació i la posterior. Les analitzem.

L’auditoria prèvia al projecte d’adequació té per objecte conèixer la situació de l'empresa pel que fa a les dades de caràcter personal que s'estan tractant. L’auditoria posterior al projecte d’adequació, en canvi, busca saber si l’organitza-

ció realment compleix amb la llei o si, per contra, en aquest sentit cal fer canvis a l'empresa.

una reducció considerable de la inversió i dels recursos necessaris per complir amb la citada Llei.

Així, l’auditoria prèvia és el primer pas que ha de donar una empresa que vulgui adequar-se a la normativa vigent en matèria de protecció de dades. El que pretén aquesta auditoria és determinar quines dades de caràcter personal es tracten a l'empresa, ja que són les úniques sobre les quals cal aplicar les mesures que es detallen i desenvolupen en el reglament de desplegament de la Llei de protecció de dades. Per tant, una bona anàlisi de la situació de l’empresa respecte de les dades personals que gestiona és important perquè pot suposar

Aquesta anàlisi ha de concloure en l'emissió d'un informe que ha d’indicar quina és la situació actual de l'empresa amb relació al compliment de la normativa vigent. Així, el document haurà d’indicar quins són els diversos fitxers i/o tractaments de dades personals que s'hagin detectat a l’empresa, quin nivell de seguretat envolta a aquestes dades, els procediments que caldria desenvolupar/modificar i implantar, la llista de mesures preliminars i el calendari d'actuacions a dur a terme. D’altra banda, un cop ha finalitzat el projecte d'adequació, les empreses han de conèixer el grau de compliment de la normativa que l'organització ha assolit per determinar si és suficient o si, per contra, encara resulten necessaris més canvis.

Les empreses amb fitxers o tractaments de dades de nivell mitjà o alt han de realitzar una auditoria -esdevé una obligació normativa- almenys cada dos anys, llevat que es produeixin canvis substancials que obliguin a una auditoria extraordinària.

Món Empresarial 115

Món dirigent

Decàleg d'experts RH

El valor de les direccions de rh a les empreses, avui Ricard Alfaro Puig. President de l'Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans. Director de Persones i Operacions d'Asepeyo.

La funció de la direcció de RH és molt més que contractar, acomiadar o pagar les nòmines del personal. Constitueix una veritable palanca de millora de la competitivitat empresarial mitjançant la gestió de l’actiu més important de les organitzacions: les persones. • Gestió de l’acompliment: o com implantar sistemes de valora· ció de les competències precises definides per a cada lloc de treball i de la millora de la comunicació entre mànagers i col·laboradors. • Gestió de l’aprenentatge: o com impulsar programes de for· mació contínua per tal de socia· litzar el coneixement organitzatiu garantint que treballadors més formats facin més competitives les empreses.

Les direccions de Recursos Humans (RH) van tenir un gran desenvolupament a partir de començament dels anys 90, quan moltes empreses van entendre que necessitaven estructurar estratègies de gestió de persones que anessin una mica més enllà de la contractació, la descontrac· tació i el pagament dels salaris. D’aquesta manera, la funció dels RH ha anat migrant cap a un rol més complex i transversal, de vegades no ben conegut, que integra, entre d'altres: • Gestió del talent: o com acon· seguir que una empresa funcioni realment com una meritocràcia.

116 Món Empresarial

• Gestió de la comunicació interna: o com aconseguir una cultura de transparència mante· nint un feedback continu amb els col·laboradors i des dels col· laboradors. • Gestió de la compensació i els beneficis: o com retribuir en

funció de l’aportació de valor i elaborar ofertes de paquets retributius que facin més atractiva l’empresa per als millors. • Gestió de la responsabilitat social corporativa interna: o com aconseguir que les orga· nitzacions generin valor per a la societat impulsant programes de conciliació, integració de la diversitat i la discapacitat, de la salut dels treballadors i de les seves famílies, etc. • Gestió de l’employer branding: o com intentar afegir valor de marca per aconseguir ser atractius amb l’objectiu de captar l’atenció dels millors en el marc d’allò que ara s’anome· na marca interna o employer branding.

En definitiva, les direccions de RH treballen per aconseguir el major compromís de les seves plantilles amb el projecte, partint de la base que un dels principals factors d’èxit de les organitzacions en un entorn competitiu és que els treballadors estiguin “connectats” amb l’empresa. Això ha fet créixer el prestigi i el reconeixement de la seva funció, de manera que ja moltes d’aquestes han optat per impulsar la figura del director de Recursos Humans cap als Comitès de Direcció, seguint el criteri lògic que aquell directiu que té la responsabilitat sobre l’actiu més important ha de tenir un seient al màxim òrgan de decisió executiva. És, aquesta, una reivindicació del col·lectiu que, de mica en mica, es va acomplint.

Món dirigent

Decàleg d'experts Legal

L’actual concurs de creditors i les execucions hipotecàries Elisabet Planas Pons. Advocada i professora associada al Departament de Dret Mercantil de la UB.

S’aprova la reforma concursal que ha de permetre a les empreses continuar operatives durant el concurs. La prohibició d’iniciar execucions hipotecàries i la suspensió de les iniciades ja en situació preconcursal, sempre que es comuniqui al jutjat que s’han iniciat negociacions per arribar a un acord de refinançament, ho farà possible. Però ara sembla que, encara que tard, ja tenim aquí la reforma que aconseguirà pal·liar moltes d’aquestes mancances. Es tracta de la recentment aprovada Llei 17/2014, de 30 de setembre, mitjançant la qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial, que convalida el Reial Decret-Llei 4/2014, de 7 de març, i hi afegeix més canvis.

La Llei Concursal aprovada el 2003 com una autèntica reforma del sistema de regulació de la insolvència, a través d’un únic procediment, i amb l’objectiu de fer prevaldre la continuïtat de l’empresa concursada i la satisfacció igualitària de tots els seus creditors amb una purga de privilegis als crèdits, va resultar insuficient. Els seus defectes s’han fet palesos al llarg de la crisi sota la forma de les múltiples reformes que durant aquest període s’han dut a terme i si tenim en compte els 45.515 concursos de creditors que, des del tercer trimestre de 2008 i fins avui, s’han declarat a l’Estat espanyol segons l’INE.

118 Món Empresarial

Entre les qüestions que resol la Llei hi trobem la de les execucions singulars de garanties reals com ara l’execució hipotecària. Aquest procediment, que ha sofert una important metamorfosi per imperatiu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per a les execucions de consumidors, veu ara com també se’l modula pel que fa a les empreses. Fins ara, les execucions de garanties reals podien continuar passat un any des de la declaració del concurs o l’aprovació del conveni. Amb les reformes del 2014, el deutor que es trobi negociant un acord de refinançament dels previstos a la llei, ja podrà, mitjançant la comunicació de les negociacions al jutjat, impedir que puguin

iniciar-se execucions judicials o extrajudicials de béns o drets necessaris per a la continuïtat de la seva activitat professional o empresarial. I a més, les execucions iniciades quedaran suspeses.

La nova llei és una mesura molt positiva per a les empreses concursades perquè els permet de seguir operatives, ja que les autoritza a mantenir els béns que necessiten per continuar amb la seva activitat mentre estan en concurs o en situació preconcursal.

OBERT

Decàleg d’experts Reputació

Món dirigent

El que diuen de nosaltres quan no hi som: la reputació de les marques Jordi Tudela. Expert en comunicació corporativa.

Vam saber de la reputació després de la identitat i la imatge, i sempre en un context corporatiu, com l’opinió expressada pels nostres públics determinants sobre el comportament de l’organització i com a conseqüència d’aquest comportament. les marques. Com deia el fundador de la consultora nordamericana Reputation Institute, Charles Fombrum, és a partir de l’habilitat per relacionar-se amb els públics i crear una comunió racional i emocional amb ells com es crea la reputació de la marca.

En el nou paradigma del management (superats els vells ítems del pensament industrial), el concepte reputació s’ha anat imposant com un nou factor de lideratge i avantatge competitiu. La reputació es basa en la gestió d’intangibles com ara la transparència, la qualitat, el compromís mediambiental, la RSC, el clima laboral, la capacitat d’atreure talent i d’innovar, etc. I és, per tant, un nou factor estratègic de lideratge corporatiu, amb valor bursàtil i que funciona com un escut anticrisi que també esdevé valor comercial-psicològic de

Ara, però, que els mercats s’han transformat en converses que connecten persona a persona i en les quals no hi intervenen els intermediaris clàssics, aprenem que les nostres marques només existeixen si surten a la conversa i són, bàsicament, el que se’n diu d’elles. El següent pas, per tant, consisteix a integrar les marques en les converses reals fins al punt de convertir-les en referència d’allò que realment interessa. Anem a la recerca del ROI Social (Return On Investment, en anglès; retorn de la inversió, en català) en confiança, credibilitat i adhesió; però, també, en atracció.

a dir, a nosaltres). Les marques informen, entretenen, emocionen i es viralitzen compulsivament.

A la recerca del ROI en reputació, Coca Cola ja ha transformat la seva web corporativa en Coca Cola Journey, un nou espai de continguts per connectar d’una forma més propera i explicar històries que comuniquin el seu compromís social, cultural, mediambiental... No serà la darrera marca a fer-ho.

Les marques ja s’hi han posat d’una forma subtil: han vist una oportunitat on abans hi havia confusió. Com ho han fet? Primer, escoltant, monitoritzant les converses i, després, creant continguts no intrusius que enganxen realment els consumidors (és

Món Empresarial 119

Món dirigent

Decàleg d'experts RSC

L’ètica poètica SÍLVIA URARTE. Experta en RSC i directora de Conética.

Podríem definir l’ètica poètica com “saber que està malament i fer-ne poesia”. Avui dia, però, amb això ja no n’hi ha prou. Si volen sobreviure, les empreses han de passar de l’ètica dels principis a l’ètica de les responsabilitats. no està, ni ha d’estar, desvinculada dels interessos econòmics de la mateixa i, alhora, ha d’estar correlacionada amb l’estratègia de l’empresa.

Quan parlem de Responsabilitat Social de les empreses, estem parlant d’un estil de direcció que es fonamenta en uns valors i uns principis ètics. D’unes companyies que han de tenir una obligació ètica amb el seu entorn social, establint, així, una gestió de compromís, tot assumint els seus reptes i responsabilitats. Dit això, hem d’aclarir que la responsabilitat social empresarial

Però a l’inici del segle XXI, estem començant a assistir amb timidesa a la configuració d’una nova forma de pensar i de fer les coses en el món de les organitzacions empresarials: una nova cultura que està descartant el vell supòsit que tan sols un nombre reduït de persones en la cúspide de l’organització tenen el coneixement i l’energia emocional suficient per dissenyar i posar en pràctica de forma eficaç les estratègies de supervivència i desenvolupament de l’empresa. En un entorn cada cop més turbulent, global i competitiu, ja no n’hi ha prou amb tenir una idea, capitalitzar una oportunitat de mercat i tractar de maximitzar be-

neficis a curt termini. Els negocis oportunistes han de passar a ser organitzacions perdurables ben estructurades mitjançant valors finals i instrumentals que els aportin orientació i sentit més enllà de generar beneficis econòmics a curt termini als seus propietaris. Cada vegada són més les persones que, a més d’interessar-se per tot això, volen saber si aquesta empresa té un comportament responsable amb el seu entorn, amb la societat i amb el medi ambient. I és que els consumidors d’avui dia cada vegada donen més importància al grau de responsabilitat de les empreses que signen els productes que s’enduen a casa. I els treballadors d’avui dia volen formar part d’empreses on es respecta la diversitat de cultures i en les quals també hi ha un equilibri entre vida professional i familiar.

És possible que no quedi tan bé dir que una empresa actua de forma socialment responsable perquè li resulta rentable, com dir que ho fa per conviccions personals o per solidaritat. No obstant això, el benefici per a la societat és el mateix en tots dos casos.

120 Món Empresarial

Món dirigent

Biblioteca empresarial

iblioteca

mpresarial

El somni o el malson de la globalització? Canvi, democràcia, globalització, tecnologia i debat. David Murillo analitza al seu darrer llibre aquestes i altres matèries, que tenen molt a veure amb el present i futur més immediat. L’autor apropa els lectors al per què d’un enorme ventall de qüestions -com podem entendre el vertiginós desenvolupament tecnològic actual? Qui regula les grans corporacions? Quin paper hi juguen les organitzacions internacionals? Quin hauria de ser o serà el model imperant de govern: el nord-americà, l’europeu o el xinès? Occident té els dies comptats o mereix que els seus líders resolguin els principals desafi-

L’expert multidisciplinari

De Walmart a Al Qaeda Una lectura interdisciplinar de la globalización Pàgines: 364 ISBN: 978-84-942397-8-6 Editorial: Libros de Cabecera

aments del món?- i ho fa a través de sorprenents dades i reflexions que no deixaran indiferent a ningú.

Ciutadans responsables A De Walmart a Al Qaeda també s’analitza el rol del ciutadà, qui com a polític, empresari o votant alimenta un tipus d’organismes mundials que posen en moviment cultures, maneres de ser i objectius que afecten tots els membres de la societat en major o menor mesura. David Murillo Bonvehí.

122 Món Empresarial

Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i Humanitats, i a més Doctor en Sociologia. David Murillo disposa d’un currículum envejable, gràcies també a la seva tasca com a professor a ESADE i a d’altres universitats internacionals: Copenhaguen Business School (Dinamarca), ESAN (Perú) i Sogang University (Corea del Sud). D’àrees d’investigació i docència no se’n queda curt: globalització, geopolítica i ètica de l’empresa són els temes que millor domina. Totes li han servit per assessorar diverses administracions públiques durant els darrers anys i col·laborar habitualment a coneguts mitjans de comunicació escrits. De Walmart a Al Qaeda és el seu últim llibre, un recorregut ambiciós on aborda les qüestions que més l’interessen.

Biblioteca empresarial

Món dirigent

El màrqueting: la solució als teus problemes La competència o el context actual no són excusa per allunyar-se dels objectius i renunciar a desenvolupar qualsevol negoci, fet que Philip i Milton Kotler avalen sense cap dubte. Com a prova de la seva teoria, aquests dos experts han escrit el llibre 8 maneras de crecer, una recopilació de casos d’èxit mundialment coneguts entre els quals s’hi troben, en la seva edició espanyola, companyies nacionals com Lizarrán, Atrápalo, Leroy Merlin i Fundació Atresmedia. Totes han crescut gràcies a la creació de noves estratègies empresarials concebudes sempre tenint en compte el món globalitzat i tecnològicament avançat en què vivim.

Philip Kotler.

Preguntes-guia

8 Maneras de crecer Estrategias de marketing para desarrollar tu negocio Pàgines: 264 ISBN: 9788483565087 Editorial: LID Editorial. Col·lecció: Acció Empresarial

Milton Kotler.

Parlem d’una empresa innovadora? La marca és tan forta com podria arribar a ser? Els clients estan satisfets, són fidels i estan compromesos? Hi ha cap expectativa de creixement a països com la Xina o Brasil? I de construcció de noves aliances? De ben segur, qüestions com aquestes serviran de guia per encaminar de forma correcta el negoci dels emprenedors més valents.

El guru del màrqueting modern Tota una eminència en el món del màrqueting, autor dels llibres més influents sobre la matèria -Marketing Management (Prentice Hall, 1996) n’és el millor exemple-, i nomenat l’any 2008 la sisena persona més important de l’àmbit empresarial pel Wall Street Journal, Philip Kotler ha dedicat gran part de la seva vida professional a desenvolupar activitats acadèmiques, però també a assessorar importants firmes com IBM, General Electric, Sony, Michelin, McDonald’s, Motorola o Ford Motor, entre d’altres. A més, aquest guru de les tècniques de mercat pot presumir d’haver fundat, el 1984, junt amb el seu germà i coautor d’aquesta obra, Milton Kotler, la seva pròpia empresa de consultoria: KMG, Inc.

Món Empresarial 123

Món dirigent

Biblioteca empresarial

Reinventar-se o morir, aquesta és la qüestió La història de Territorio creativo, l’agència consultora dels germans Polo, és la història de centenars d’empreses espanyoles que van tocar fons amb la crisi econòmica. Dificultats per pagar els sous dels treballadors, maldecaps per tirar endavant un projecte que tenia tots els números d’ensorrarse i, sobretot, pèrdua de la fe i les ganes amb què van iniciar la seva aventura empresarial. Poques han pogut remuntar, però les que ho han aconseguit són un autèntic exemple a seguir. Al seu darrer llibre, #Lidertarios, Fernando i Juan Luis Polo expliquen com ells mateixos han viscut en pròpia pell quatre reconversions que els han portat a la següent conclusió: actualment, el management convencional ja no serveix. La prova més factible del seu èxit? Han aconseguit augmentar la seva plantilla de cinc a 100 empleats en un període de quatre anys.

Fugir de la rigidesa L’objectiu dels autors és inspirar els seus contemporanis a través de

Fernando Polo Hernanz.

124 Món Empresarial

servei d’una comunitat cooperativa. Però tot sense oblidar la importància de les tecnologies al segle XXI: com afectarà aquesta nova realitat als mètodes d’organització social? La resposta, a #Lidertarios.

#Lidertarios Creando imprendedores en la era digital Pàgines: 172 ISBN: 978-84-9875-348-6 Editorial: Gestión 2000 (Planeta)

reflexions optimistes i, alhora, donar a conèixer una filosofia allunyada de la rigidesa del lideratge i les jerarquies: eliminar caps, deixar que els col·laboradors puguin decidir sobre els seus propis projectes, apostar per les relacions humanes, etc. La salvació de Territorio creativo va ser apostar per aquells líders amb coneixements i experiència, que impulsessin la llibertat individual al

Juan Luis Polo Hernanz.

Els seus propis herois Professors, experts en el món digital, ponents a diverses escoles de negocis i congressos, però, sobretot, dos germans que l’any 2009 van esforçar-se com mai per ressuscitar un projecte en el que sempre havien cregut. Fernando i Juan Luis Polo són els fundadors de l’agència i consultora en l’àmbit dels mitjans socials Territorio creativo, una empresa que va començar en forma de blog a la xarxa el 2005. Ara, amb més de 100 treballadors, aquesta companyia és present a diversos països amb l’objectiu d’assessorar grans organitzacions en la nova era digital. Després de publicar #Socialholic: Todo lo que necesitas saber sobre marketing en medios sociales (Gestión 2000, 2012), #Lidertarios és el seu segon llibre.

Biblioteca empresarial

Món dirigent

Els 13 magnífics del management 13 experts posen sobre la taula opinions, criteris i recomanacions per a tots aquells directius que necessiten donar un cop d’efecte a les seves estratègies empresarials. Marcos Urarte, José Aguilar, Warren Bennis, Enrique Sueiro, Javier FernándezAguado, Eduardo Bueno Campos, Ronald Coase, Peter Drucker, Daniel Goleman, Paul Krugman, Carlos Mallo, Michael Eugene Porter i Peter Senge uneixen coneixements i experiència en aquest llibre que té un propòsit ben definit: ajudar el líder empresarial a esdevenir el millor capità d’un vaixell permanentment atacat per turbulències tecnològiques, demogràfiques i socials.

El decàleg del bon directiu El dirigent eficaç ha de treballar per millorar la posició competitiva de la seva companyia i ha de potenciar al màxim les seves habilitats directives i les del seu equip, eliminar tota l’estructura burocràtica que l’oprimeix i es-

Salvador Molina.

Los imprescindibles del Management Pàgines: 42 Editorial: Revista Ecofin Descàrrega del llibre gratuït a: http://ecofin.es/wp-content/ uploads/2014/12/Imprescindibles.pdf devenir el coordinador ideal de la seva empresa. Però, sobretot, ha de saber treure profit de les noves tecnologies, eina clau per al management del segle XXI i tema que els autors de capçalera mencionats en aquesta obra, escrita per Salvador Molina i José Luis Zunni, no passen per alt.

José Luis Zunni.

Recopilant bones idees Salvador Molina és el director de la revista d’economia i finances ECOFIN i ha estat col·laborador de publicacions com Expansión o Mercado. Juntament amb José Luis Zunni, és el responsable de la tria dels 13 imprescindibles que figuren en aquest llibre, petit, però amb articles on es recull el pensament de grans experts en matèria de management. “Entre tots aquests autors hi ha una simbiosi d’oportunitat, anàlisi, sentit comú i visió prospectiva avançada al seu temps. Us presentem un curt planter de primera divisió que ha creat formes noves de veure, entendre i gestionar les organitzacions a les últimes dècades”, explica el mateix Molina a l’inici de l’obra.

Món Empresarial 125

Món dirigent

Biblioteca empresarial

El condiment de qualsevol bon discurs Ja no hi ha excuses per amagar-se entre els companys a l’hora de presentar un projecte o de parlar davant d’una gran audiència per por al tartamudeig, el nervis i els calfreds. Conegut per iniciar la seva aventura empresarial amb només 17 anys, Pau Garcia-Milà proporciona les claus del bon orador al seu darrer llibre, Eres un gran comunicador (pero aún no lo sabes). Què l’ha dut a escriure un llibre com aquest? Tot va començar arran d’una anècdota personal: vaig assistir a una espècie de fòrum de conferències i vaig comprovar com els únics interessats a comunicar bé eren aquells que volien estudiar periodisme o política. Això em va sorprendre perquè la resta considerava que parlar bé no era decisiu a la seva professió.

Ho diem en to despectiu. A altres països com el Regne Unit, l’oratòria és una part troncal de l’educació de qualsevol, des dels 4 anys fins que acaba la carrera.

Eres un gran comunicador (pero aún no lo sabes) El arte de hacer llegar las ideas a su destino Pàgines: 160 ISBN: 978-84-9735-758-6 Editorial: Amat Editorial I tenien raó? Crec que no. És molt important que les persones que no es dediquen a la comunicació parlin bé perquè és l’única manera de diferenciar-se i aconseguir allò que es proposen. També és veritat que, dels milers de llibres que hi ha sobre el tema, pocs s’adrecen a aquelles persones que no es dediquen a la comunicació. Per això vaig començar a escriure el meu. Quins avantatges li ha aportat a la seva trajectòria ser un bon comunicador? M’ha permès de complir un somni (participar en programes de ràdio i televisió) sense haver estudiat un grau específic per això.

Pau Garcia-Milà.

126 Món Empresarial

Per què creu que al nostre país l’oratòria és encara una assignatura pendent? Crec que la principal causa és com veiem aquí un senyor que parla bé: és un venedor de fum, un comercial.

Com és d’important per a un directiu esdevenir un bon comunicador? Només et diré que, si et fixes en els directius de les millors empreses del món, tots són grans oradors. Quin és el truc que millor funciona a l’hora d’enfrontar-se a una gran audiència? Quan parlem en públic sovint ens autoflagel·lem, és a dir, si hi ha quelcom que ens posa nerviosos, encara hi parem més atenció. Jo aconsello que fixem la vista en uns punts segurs: zones que ens aporten tranquil·litat mentre parlem, com ara una columna o algú que ens somrigui o a qui coneguem.

El Zuckerberg català És el millor exemple de comunicador persuasiu i eficaç. Pau GarciaMila presenta el seu quart llibre després de consolidar-se com a jove empresari d’èxit: Telefònica va comprar l’abril del 2014 eyeOS, la companyia que ell mateix va fundar junt amb Marc Cercós quan encara cap dels dos no havia assolit la majoria d’edat. Professor associat d’ESADE, ha estat el ponent més jove a les edicions del 2012 i 2014 del World Business Forum. Ara, amb 27 anys, inicia una nova etapa com a cofundador d’IdeaFoster, plataforma on transforma idees en projectes.

Best Sellers

www.profiteditorial.com Coaching de equipos

Éxito se escribe con “A”

Lo que se necesita saber para facilitar el desarrollo de un equipo

Lluís Soldevila

César Piqueras Enric Arola

ISBN: 9788415505402 Pàg: 160

ISBN: 9788415505709 Pàg: 224

PVP: 14,85 € IVA inclòs

PVP: 16,85 € IVA inclòs

Técnicas de consultoria aplicadas al rendimiento de personas

El líder inspirador

Cómo motivan los líderes extraordinarios

Lo más importante para invertir con sentido común

John H. Zenger y otros

Howard Marks

ISBN: 9788496998193 Pàg: 246

ISBN: 9788415505860 Pàg: 248

PVP: 18,95 € IVA inclòs

PVP: 17,95 € IVA inclòs

Análisis integral de empresas

Claves para un chequeo completo: desde el análisis cualitativo al análisis de balances Oriol Amat

El arte de medir

Manual de analítica web Gemma Muñoz Tristán Elósegui

ISBN: 9788415735564 Pàg: 270

ISBN: 9788492956647 Pàg: 190

PVP: 19,95 € IVA inclòs

PVP: 18,00 € IVA inclòs

Guía jurídica para empresarios y directivos

Shopper Marketing

Claves para estar protegidos y bien asesorados en el ámbito legal

Cómo aumentar las decisiones de compra en el punto de venta

Jordi Amado

Markus Stählberg Ville Maila (Eds.)

ISBN: 9788415330738 Pàg: 272

ISBN: 9788415735458 Pàg: 320

PVP: 24,85 € IVA inclòs

PVP: 18,85 € IVA inclòs

Lean Management

La gestión competitiva por excelencia

Avançant

Com ho fan les millors organitzacions

Lluís Cuatrecasas

Oriol Amat Pilar Lloret

ISBN: 9788496998155 Pàg: 366

ISBN: 9788415735922 Pàg: 264

PVP: 24,85 € IVA inclòs

PVP: 16,85 € IVA inclòs

També disponibles en ebook

Disponibles a totes les llibreries

Propostes d’oci i negoci sense fronteres.

Món g 128 Món Empresarial

global M贸n Empresarial 129

Món global

Viatges pel món

Londres La jungla dels negocis És el cor i l’ànima del Regne Unit i, tot i disposar de més d’un detractor, mai no deixa indiferent a ningú. Entreteniment, gastronomia, cultura i, sobretot, negoci. Londres és cosmopolita i tradicional a parts iguals sense perdre en cap ocasió la identitat que la caracteritza.

A ristocràtica, vintage, teatral o multicultural; la capital britànica té incomptables versions de si mateixa i, precisament, aquest és l’atractiu que els seus visitants més valoren. Londres és sinònim d’oci i diversió per als turistes inquiets, però alhora una ciutat on els negocis hi juguen un paper molt important. La prova ve de la mà del seu barri més antic, fundat pels romans l’any 46 a.C i que, tot i ser un símbol de modernitat, encara conserva les fronteres de l’Edat Mitjana. Parlem de la City, el Wall Street europeu per excel·lència on hi treballen prop de 330.000 persones de totes les nacionalitats i on, diàriament, es compren i venen productes financers per valor de quasi dos bilions de dòlars. I és que els diners són l’ànima d’aquest paradís dels brokers que aporta prop d’un 9% del PIB del Regne Unit i del qual en depenen, directa o indirectament, un milió de llocs de treball. Envoltada

130 Món Empresarial

de gratacels i edificis que no passen desapercebuts enmig de la tradicional arquitectura anglesa, la City alberga 500 bancs d’arreu del món, entre els quals destaquen les sis germanes de la banca britànica: Barclays, Lloyds, HSBC, Santander UK, Nationwide i Royal Bank of Scotland.

Com de la nit al dia La jornada laboral és temps de caos a la City: gentlemen britànics amb paraigua, barret i vestits a mida es barregen amb persones de totes les cultures i estils diferents que ja formen part de l’encant de la capital. Tots caminen amb presses, acostumats a veure cada dia els alts edificis que conformen el barri: per una banda, el Swiss Re -més conegut com The Gherkin’, per la seva forma de cogombre-, dissenyat per Norman Foster; per l’altra, el Shard London Bridge, obra de l’arquitecte

Què amaga Londres?

Viatges pel món

Transbord assegurat

La ciutat britànica té racons plens d’encants al seu mapa. Aquí en destaquem dos: - Kensington Roof Gardens, uns jardins quasi tropicals amb flamencs roses inclosos, propietat del magnat dels negocis Richard Brason. - Little Venice, un trosset de la ciutat dels canals a l’estil anglès on s’hi localitzen diverses cases flotants i que es pot trobar al Regent’s Canal, abans d’arribar al Tàmesi.

Envoltada de gratacels i edificis que no passen desapercebuts enmig de la tradicional arquitectura anglesa, la City londinenca alberga 500 bancs d’arreu del món, entre els quals destaquen les sis germanes de la banca britànica: Barclays, Lloyds, HSBC, Santander UK, Nationwide i Royal Bank of Scotland

Renzo Piano i recentment guardonat amb el títol del gratacel més alt d’Europa, amb 310 metres d’alçària i totalment recobert de vidre. Però a boca de nit ningú no endevinaria l’agitació que durant el dia s’ha vis-

Món global

És ben sabut que la manera més ràpida de moure’s per Londres és el metro. La capital britànica posseeix la xarxa de transport subterrani més antiga del món, en funcionament des del 1863 i amb milers de quilometres de via. Durant la seva construcció, les excavacions van donar lloc al descobriment de fòssils de lleons, elefants, mamuts i, sorprenentment, taurons. Pel que fa als mítics autobusos vermells de dos pisos -anomenats routemasters-, malgrat que l’any 2005 es va decidir suprimir la seva circulació per tal d’agilitzar el trànsit, encara són una alternativa de transport per als londinencs i turistes més nostàlgics. Com a llegat, es van deixar dues cèntriques rutes -9H i 15H- que visiten les zones més emblemàtiques de la capital.

cut als carrers de la City. Considerada una de las zones urbanes amb menor densitat nocturna del planeta, tot apunta que les vuit hores de son per als homes i dones de negocis són sagrades.

Món Empresarial 131

Món gourmet

la. La nova etapa havia d’arrencar en un espai igual de luxós com l’oferta culinà· ria que proposaven i, per aquest motiu, l’any 2008 el restaurant es va traslladar al número 1 de l’Avinguda Tibidabo. L’edifici dissenyat per Antoni de Moragas com· binava tradició i modernitat, i les instal· lacions, amb capacitat per a 56 comen· sals, s’adaptaven perfectament al volum de treball que l’ABaC rebia.

Creativitat i innovació al plat

Londres va acollir el passat novembre la cinquena edició dels premis European Hospitality Awards, celebració on es reconeixen els millors establiments hotelers d’Europa. Enguany, l’ABaC s’ha endut el guardó a la categoria Millor Restaurant d’Hotel 2014, un pas més que consolida aquest local com a referent culinari al país.

es tau

rant d’Ho

0 14

132 Món Empresarial

El 2010, però, va suposar el canvi en la direcció dels fogons: Jordi Cruz va subs· tituir Xavier Pellicer com a cap de cuina. L’adaptació va ser ràpida: un any després d’aterrar a l’ABaC, el nou xef i el seu equip ja havien obtingut el guardó al Mi· llor Restaurant de Catalunya de l’Acadè· mia Catalana de Gastronomia. Però, quin és l’ingredient secret d’aquest èxit? Prè· viament reconegut amb diversos premis i amb una Estrella Michelin obtinguda quan liderava el restaurant Estany Clar de Cercs (Barcelona), Cruz defineix la se· va proposta gastronòmica com a “evolu· tiva i inquieta, basada en el producte i on té lloc tant la creativitat com la tradició”.

te l 2

L’ABaC Restaurant és un bon exemple de l’alta gastronomia creativa que es fa a Barcelona avui dia. Amb títols tan suggerents com “Neu de vedella amanida a l’estil bistec tàrtar, amb un vel de mostassa i salsa Paris”, els plats que conformen la carta, sempre acompanyats d’un selecte celler amb més 1200 referències, són el gran atractiu d’aquest establiment.

La jove promesa

es portes de l’ABaC Restaurant es van obrir l’any 2000 al número 79 del car· rer del Rec de Barcelona, emplaçament on, sota l’atenta mirada del xef Xavier Pellicer, aquesta aventura gastronòmica va començar a agafar forma. Set prima· veres més tard i dues Estrelles Miche· lin a la butxaca corroboraven la qualitat de tota la feina realitzada per l’equip de l’ABaC, però la recompensa no venia so·

Un trasllat, un canvi en el lideratge dels fogons, 15 anys d’història i milers d’hores a la cuina donen per a molt. I és que, des dels seus inicis, aquest projecte sempre ha tingut molt bona pinta. Actualment, amb Jordi Cruz al capdavant i dues estrelles Michelin que es renoven cada temporada, l’ABaC Restaurant passa per un dels seus millors moments.

Mi l l or

ABaC

La cuina més premiada

Reconeixement europeu

Món global

Salut i benestar

El termalisme:

una mica d’història

De la marginació al luxe Amb la introducció del cristianisme a Europa, el culte al cos va esdevenir quelcom irrellevant i, en conseqüència, l’aigua termal va deixar d’ocupar un lloc predominant com a instrument terapèutic. No va ser fins a l’aparició de la impremta -a principis del segle XVI- que el termalisme va viure la seva pròpia renaixença. A principis del segle XIX la medicina va desenvolupar altres mitjans més ràpids i eficaços per guarir malalties, però, durant un període, ambdós tractaments van poder conviure sense gaire entrebancs. El punt d’inflexió d’aquesta harmonia va arribar amb les guerres, la Revolució Industrial i el creixement de

134 Món Empresarial

les ciutats, causants de noves malalties que requerien, també, de nous guariments. Aleshores, aquelles virtuts terapèutiques de l’aigua termal que tants beneficis havien aportat al llarg de la història van passar a segon pla. Malgrat que a finals del segle XIX i principis del segle XX els balnearis van viure la seva època de major esplendor com a santuaris de la guarició, aquests centres eren només accessibles per a les elits de la societat. Sortosament, a l’actualitat, els balnearis han recuperat la seva força com a nuclis d’interacció per a totes les classes socials i es pot afirmar que, fins i tot, tornen a ser punts de referència en temes de salut.

Per fugir de l’estrés

i bé fou durant l’època grega quan s’inicia el veritable culte a l’aigua termal -ja Ulisses a l’Odissea parlava de les meravelles dels banys terapèutics-, els romans van ser els encarregats d’estendre el poder de la hidroteràpia a tot el continent europeu (es volia restablir l’equilibri normal del cos com a mitjà per millorar la salut dels pacients). La cultura de l’aigua, però, també va arribar al món islàmic, on fins i tot Mahoma a l’Alcorà li atorga un paper essencial com a mesura d’higiene i cura del cos.

Els orígens del termalisme es remunten a la prehistòria, quan l’ésser humà va descobrir com els animals ferits o malalts buscaven la curació als brolladors naturals d’aigua calenta. A partir d’aquell moment, l’aigua termal i les seves qualitats terapèutiques van passar a ser respectades i venerades com a element sagrat, fins avui.

Envoltats de natura i tranquil·litat, els balnearis permeten fugir de l’estrés del dia a dia a la ciutat per mitjà dels diferents tractaments que ofereixen i que aprofiten les propietats terapèutiques de les aigües termals.

El precursor del termalisme El primer a desvincular les malalties del càstig dels déus fou Hipòcrates. El pare de la medicina, va estudiar els possibles factors causants dels problemes de salut, entenent-los com una alteració de l’equilibri normal del cos que s’havia de

restablir. Els tractaments amb aigua, l’exercici físic, la dieta, el poder curatiu del sol, els massatges i la tranquil·litat psíquica, conformaven tot el seu arsenal terapèutic que, utilitzat de forma adequada, és la base del que avui dia anomenem un estil de vida saludable.

Món global

Empresari al món

Maria Jané Fundadora de La Buena Tierra Maria Jané, fundadora de La Buena Tierra: “El nostre producte estrella és l’oli d’oliva arbequina.”

136 Món Empresarial

Empresari al món

Món global

“Si els meus productes es venguessin en un supermercat, no se’n vendria ni un”

La Maria Jané (El Vendrell, 1975) va arribar a Bèlgica ara fa onze anys, seguint el seu marit, belga, que és importador de vins espanyols, entre els quals els de la bodega de la seva família, al Penedès. Amb ell van descobrir un nínxol de mercat: els productes terroir espanyols selectes. Olis d’Arbequina, pernils de porc Ibèric de gla, ametlles garapinyades i anxoves del Cantàbric de la més alta qualitat són alguns dels productes que ara la Maria importa a Bèlgica i Holanda a través de La Buena Tierra. Un negoci que va començar tota sola i que ara dóna feina a cinc treballadors, té una xifra de negoci que ronda els dos milions d’euros anuals, i serveix als principals restaurants d’Estrelles Michelin del país.

a gastronomia espanyola és coneguda a Bèlgica? Del que em vaig adonar des del principi és que aquí hi havia molt producte espanyol d’una qualitat estàndard, però no d’alta gamma. Alguns dels clients que li compraven vi espanyol al meu marit sovint li demanaven que els ajudés a trobar un bon pernil perquè aquí els costava molt, i així ens va venir la idea per posicionar-nos: buscar qualitat. La meva idea no és tenir moltíssims clients, perquè ofereixo productes que costen diners i hi haurà molta gent que no els podrà comprar, però vaig a buscar un client més selecte. I ha estat fàcil trobar aquests clients selectes? Quan vas a una xarcuteria a Espanya, un bon pernil Ibèric tallat a mà et pot arribar a costar 150 euros el quilo, però a Bèlgica no tenen pernils que superin els 30 o 40 euros el quilo. Per això és molt important explicar el producte, portar mostres als clients i que el provin perquè vegin la diferència. Si els nostres productes es venguessin en un supermercat, no se’n vendria ni un!

I tot i així, hi ha productes que no funcionen? Abans d’arriscar-me amb un producte que a mi m’agrada molt, el faig provar a gent d’aquí per veure què els sembla, per veure si és un gust que aquí pot encaixar. I també tenim una cuina per a fer demostracions i ensenyar com es fan

plats com el pop a la gallega o la fideuà. La fideuà, per exemple, és un producte que ens ha costat molt d’introduir perquè aquí ningú no la coneix. I tot i que venem una pasta de molta qualitat, si no saben com s’ha de cuinar, si no l’han provada mai i no saben quin gust té, pot ser que no els quedi bo. És el mateix que passa amb la carn de porc d’Ibèric. Nosaltres tenim Presa, Ploma i, als cuiners que ens interessen, els invitem i els la cuinem perquè vegin com es fa... Si no, introduir un producte nou típic d’allà costa molt. Quin és el seu producte estrella? Segurament l’oli d’oliva arbequina. I els vinagres Fòrum, que estan fets al Penedès. A més dels productes d’ali-

“

“Alguns dels clients que li compraven vi espanyol al meu marit sovint li demanaven que els ajudés a trobar un bon pernil perquè aquí els costava molt, i així ens va venir la idea per posicionar-nos: buscar qualitat.” Món Empresarial 137

Món global

Empresari al món

mentació, fa uns anys els clients ens van començar a demanar aparells de cuina i vam començar a vendre la Roner, una màquina per cuinar a baixa temperatura desenvolupada al celler de Can Roca, i després vam començar a vendre també les Textures del Bulli. I això té moltíssima demanda, va ser un boom! El moviment de cuiners com el Joan Roca i el Ferran Adrià ha fet molt per la gastronomia espanyola, que ara està molt més valorada a l’estranger. Quin ha estat el secret del seu èxit? Nosaltres tenim l’avantatge de tenir contacte amb els millors restaurants de Bèlgica. Molts dels nostres clients tenen Estrelles Michelin. I ells són els que innoven en cuina, els que comencen. I d’aquí ve que els altres s’animin. No tenim grans masses de clients, però sí que tenim una clientela selecta amb molta capacitat per influir a la resta. O sigui, que vostès se centren en els cuiners més reputats i ells els obren camí... Sí. Ara, per exemple, tenim un projecte nou, el restaurant L.E.S.S., que hem engegat amb els propietaris del restaurant Hertog Jan, que té tres Estrelles Michelin. Hem elaborat la carta junts: tots els productes que cuina són meus, excepte el peix fresc, i els vins també són espanyols, tots són de

Fitxa

Empresa: La Buena Tierra Sector: Exportació de productes terroir espanyols d’alta gamma, aparells de cuina, i Textures d’El Bulli Any de creació:

mercat: Bèlgica Holanda

OPEN

2004

xifra de negoci:

milions d’euros

138 Món Empresarial

nombre de treballadors:

Origen:

“

Destinació:

“No tenim grans masses de clients, però sí que tenim una clientela selecta, com cuiners amb Estrelles Michelin, amb molta capacitat per influir a la resta: ells innoven i els altres s’animen.” l’empresa del meu marit, La Buena Vida. Això ens dóna molta visibilitat i ens ajuda que altres ens coneguin i s’interessin pel nostre producte. Quina ha estat la principal dificultat amb què s’ha trobat? Sens dubte l’idioma. Quan vaig arribar aquí només parlava anglès, i vaig haver d’aprendre francès i flamenc. El meu mercat és principalment flamenc i ells valoren molt que hagi fet l’esforç d’aprendre la llengua, perquè hi ha un munt d’espanyols que porten anys i anys aquí i encara no el parlen. A mi, haver-lo après m’ha obert moltes portes. Però després de deu anys encara se’m nota l’accent i els documents formals encara els he de fer revisar per assegurar-me que no hi ha faltes.

Han sentit els efectes de la crisi? Sí que ens hem trobat amb restaurants que fan fallida i no ens han pagat factures pendents, però la nostra clientela és d’alt nivell i ells han sentit menys la crisi.

Món global

Història del món

El “Tancament de Caixes” L’any 1899 els comerciants industrials catalans van emprendre una acció de desobediència civil que ha passat a la història amb el nom de “Tancament de Caixes” quan es van negar a pagar les contribucions a l’Estat davant la implementació de l’impost d’utilitats. Amb aquest nou tribut, que repercutia especialment en la classe mitjana i la burgesia, el Govern de Madrid volia remuntar la hisenda espanyola, durament castigada per la derrota militar de 1898 enfront dels Estats Units i la pèrdua de les darreres colònies.

La Esquella de la Torratxa, núm. 1084, 20/10/1899.

Com s’arriba a aquesta situació? Per entendre-ho, cal destacar el procés de configuració del catalanisme polític que s’estava donant en aquell període. L’any 1891 es creava la Unió Catalanista (UC) com a confederació d’entitats que aprovaria el 1892 les Bases de Manresa, primer projecte d’estatut per a Catalunya. En aquesta proposta es demanava la creació d’unes corts, govern i administració catalanes; el control regional de les finances i la tributació -així com de l’ordre públic- a més d’un tribunal constitucional propi i l’oficialitat única de la llengua catalana. Unes estructures d’estat que es veien necessàries per salvaguardar la cultura i protegir la industria catalana. La UC en aquells moments estava constituïda, majoritàriament, per persones de professions liberals, com l’advocat Prat de la Riba; només un 10% dels seus membres provenien de la burgesia industrial.

L’antecedent D’altra banda, com a antecedent immediat, hi ha el conflicte bèl·lic de 1898, en el qual la burgesia industrial catalana havia donat suport al Govern espanyol. El catalanisme, però, s’havia desmarcat de les actituds més patriòtiques i intransigents contra els rebels cubans. La derrota militar d’Espanya i la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Fili-

Història del món

Món global

Desobediència civil 1899 a la Catalunya de... Gregor Siles. Historiador, professor de la UNED i membre de Tot Història Associació Cultural.

pines, va desencadenar una crisi col· lectiva que va posar en qüestió tot el sistema polític de la Restauració. Per a la burgesia catalana la pèrdua de les colònies representava un retrocés del seu mercat, per això, ara estava més preparada a escoltar les reivindicacions catalanistes. Un nou Govern espanyol sorgit arran de la desfeta, presidit pel conservador Francisco Silvela i disposat, en principi, a atendre les peticions més moderades del catalanisme, farà entrar aleshores als ministeris persones que comptaven amb el recolzament de l’empresariat català, com ara el general Polavieja, partidari d’una major descentralització i d’un concert

La presentació del pressupost de 1900 per part del ministre d’Hisenda, Fernández Villaverde, que prescindí del concert econòmic i incrementà la tributació, fou el desencadenant del “Tancament de Caixes”

La Esquella de la Torratxa, núm. 1089, Barcelona 24/11/1899.

econòmic pel principat; Duran i Bas, ministre de Justícia, que potenciarà la designació de bisbes catalans, i el nomenament com a alcalde de Barcelona del doctor Bartomeu Robert. Però la presentació del pressupost de 1900 per part del ministre d’Hisenda, Fernández Villaverde, que prescindeix del concert econòmic i incrementa la tributació, serà el desencadenant del “Tancament de Caixes”.

El resultat Així, a la indignació de com s’havia gestionat el conflicte de Cuba –a causa del sacrifici humà i econòmic que havia representat per al país- s’hi su-

La Esquella de la Torratxa, núm. 1087, 10/11/1899.

Món Empresarial 141

Món global

Història del món

1901 --> 9N 2014

Una victòria moral Tot i que la protesta finalitzà amb la derrota dels gremis i industrials, serà considerada, malgrat tot, una victòria moral per als seus convocants, ja que va aconseguir una mobilització interclassista i popular que va plantar cara al Govern. El catalanisme, en conseqüència, en va sortir reforçat i es va veure capaç de

marà ara la irritació pel nou impost d’utilitats. El resultat? Al mes de juliol, 185 gremis de Barcelona, liderats per la Lliga de Defensa Comercial i Industrial i el Sindicat de Gremis, es van negar a pagar les contribucions, i aviat també se sumà a la protesta Foment del Treball. Poc a poc, el clam s’estengué a d’altres poblacions espanyoles, i per evitar la seva expansió, des del Govern, el Congrés i la premsa de Madrid s’inicià una campanya de caire anticatalanista per reduir el conflicte al Principat. L’Es-

presentar-se a la carrera electoral. L’any 1901 es fundaria la Lliga Regionalista, primer partit catalanista, que guanyaria les eleccions generals a Barcelona aquell mateix any. El país, per tant, entrava en una nova etapa política. Cal reflexionar, ara, si encara en formem part o la darrera desobediència civil viscuda el 9N ens ha fet entrar en una altra.

El Doctor Robert. Dibuix de Ramón Casas. Revista Pèl i Ploma, núm. 35, Barcelona, 27/01/1900.

tat, a més, deixaria caure tot el seu pes sobre els insubmisos, iniciant les gestions necessàries per embargar-los els seus béns. Però el doctor Robert, que en qualitat d’alcalde de Barcelona era l’autoritat que havia d’autoritzar l’embargament dels morosos, recolzà la protesta dels gremis i industrials. Per això, feu servir totes les argúcies al seu abast per retardar al màxim haver de signar l’ordre d’embargament. I quan, finalment, hagué de rubricar-la, dimití. Som a l’11 d’octubre de 1899 i aquest fet farà créixer enormement la

seva popularitat. Com a reacció, els comerços de la ciutat iniciaran una vaga a la qual se sumaran poblacions com Manresa, Mataró, Sabadell i Vilafranca. El 24 d’octubre se suspendran les garanties constitucionals a la província de Barcelona i el 27 d’octubre es declararà l’estat de guerra. El capità general de Catalunya ordenarà tancar els primers negocis insubmisos i empresonarà els seus propietaris. Una delegació liderada pel doctor Robert intentarà aleshores negociar a Madrid, però el Govern es mostrarà intransigent, disposat a continuar amb els empresonaments i a intervenir militarment. Finalment, donada la pressió de l’Estat i la impossibilitat de sostenir econòmicament la protesta, els gremis accediran a pagar les contribucions.

Referències Balcells, A. (1992). Història del nacionalisme català. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Duran, Ll. (2009). Breu Història del catalanisme. Barcelona: Abadia de Montserrat. Izquierdo, S. (2003). Bartomeu Robert i Yarzábal (1842-1902). Medicina i compromís cívic. Tesi doctoral, UPF.

142 Món Empresarial

Món global

Líders d’opinió

“’Democràcia’ vol dir que és el poble qui decideix”

144 Món Empresarial

Líders d’opinió

Kil ian Jornet

Corredor de muntanya El tàndem muntanya-Kilian Jornet és gairebé indivisible, fins al punt que el corredor català ha afirmat algun cop que “descobrir un cim o contemplar des d’allà la immensitat d’una vall són la principal motivació” de la carrera de fons que esdevé la seva pròpia vida. Una cursa apassionada on també hi tenen cabuda el compromís social i el delit pel dibuix i la fotografia. I és que si no hagués estat esportista, “segurament hauria fet alguna cosa relacionada amb el disseny”.

Món global

ins a on arriba el vincle real entre Kilian Jornet i la muntanya? És el lloc on he crescut i on visc i, per tant, forma part de mi i de la meva vida. És el lloc on em sento bé, on pateixo i on he passat els pitjors moments, però també els més feliços. Mai no ha sentit, però, la curiositat d’ex· plorar nous entorns o de viure d’alguna altra manera? No. Els meus pares em van inculcar aquest amor per la muntanya i la natura. I és més: a la ciutat no m’hi acabo de sentir còmode... Creuar un pas de vianants a Barcelona em resulta més complicat que pujar una aresta! Entrena 1.000 hores l’any, els set dies de la setmana. Quan descansa? Si és que ho fa... Intento descansar durant un parell de setmanes a l’octubre, entre temporades [del novembre al maig, es dedica a l’esquí, i del maig a l’octubre, a les curses de muntanya]. I dic ‘intento’ perquè al final sempre acabo fent alguna cosa! Quina és la part més dura d’aquest entre· nament tan exhaustiu? El fet de viatjar tant, que em deixa estar poc a temps a casa. Al final, però, això es compensa quan s’aconsegueixen objectius o quan tinc l’oportunitat de conèixer gent fantàstica a la muntanya. Molts atletes d’elit confessen tenir un punt de superstició en els moments previs a la competició. Vostè segueix algun ritual? La veritat és que no en tinc cap! Només verificar que tot el material estigui a punt, i som-hi!

Jornet es declara amant de la pluridisciplinarietat, “ja sigui corrent, esquiant o escalant”, ja que li permet “canviar d’esport i, per tant, de tipus de curses, d’entrenament i de companys de competició, així com explorar l’entorn de maneres diverses”.

Després d’anys de batre rècords i col· leccionar èxits arreu del planeta, el 2011 pren forma el Summits of my life, el seu projecte més personal: per fi, Kilian Jornet ascendeix el Cerví i el Mont Blanc. Què representen per a vostè aquests dos cims? El Cerví és, sens dubte, un dels reptes que més il·lusió m’ha fet completar. Vaig estar preparant-me durant un mes in situ, pujant-lo i baixant-lo deu cops

Món Empresarial 145

Líders d’opinió

A fons

Foto: arxiu Kilian Jornet

Món global

En Kilian Jornet va néixer a Sabadell l’any 1987, però de seguida es va traslladar a viure amb la seva família a un refugi de muntanya a Cap del Rec, a la Cerdanya, on el seu pare era guarda forestal. Allà va començar a practicar esports de muntanya i de neu de manera amateur fins que, als 13 anys, va entrar al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya, on va començar a entrenar i participar en competicions d’una manera més seriosa i planificada. Als 17, després d’acabar el batxillerat, va començar els estudis d’STAPS –equivalent a l’INEF- a Font Romeu, també a la Cerdanya, i des d’aleshores no ha parat de rodar pel món competint i collint triomfs. Jornet ha batut rècords al Kilimanjaro, al GR20 de Còrsega, a la Tahoe Rim Trail (on va córrer durant 38 hores seguides només parant-ne una per dormir) o a la Transpirineaica. El 2011 va ser quatre cops campió del món de trailrunning i d’esquí de muntanya. I no només això, ja que aquest atleta d’elit, amant de la pintura i de la fotografia, també ha trobat temps per publicar dos llibres: Córrer o morir, el 2009 i La frontera invisible, el 2012.

146 Món Empresarial

“

per conèixer-ne bé la ruta i, al final, aconseguir-ho va ser un somni d’infància fet realitat. El Mont Blanc també va ser especial: un cim que havíem fet moltes vegades i que coneixíem bé i que, a més, vaig compartir amb el meu amic Mathéo Jacquemoud.

Els seus nominats van ser Mariano Rajoy, Emilio Botín i el Rei, “els qui tenen el poder fàctic i econòmic de veritat”, va declarar aleshores. Si li pregunto com veu el Kilian Jornet ciutadà la situació que estem vivint actualment com a país, què em respondria? Evidentment, estic preocupat pel que passa al meu voltant. Des d’un nivell més global –medi ambient, racisme, sistema econòmic o consumismefins al que succeeix al meu voltant i al voltant de la gent que m’estimo. A l’Estat espanyol existeix un problema molt greu de corrupció i d’impunitat respecte a això. A més, tenim un sistema on el poble no hi té res a dir, i són les grans empreses i els lobbies els qui ho controlen tot. A nivell social, estem tornant enrere en comptes d’avançar.

Per què va emprendre aquesta aventura? Quan tenia 17 anys vaig fer una llista amb totes les curses que volia guanyar algun dia. L’any 2012 em vaig adonar que la majoria ja les havia completat, així que necessitava un nou repte. A mi m’agrada anar a la muntanya lleuger, sense assistència i amb el mínim material possible, i aleshores vaig recordar tots aquells cims que m’havien inspirat des de sempre. Vaig pensar a engegar un projecte que combinés la vessant esportiva amb els valors i la forma particular que tinc de veure la muntanya i... aquí estem!

I respecte a l’etern conflicte d’interessos entre Catalunya i Espanya, què en podria destacar? Si fos per mi, cremaria els passaports, els països i les fronteres. Però el que està clar, veient el que està succeint a Espanya (a nivell polític, social, econòmic i de manca de llibertats), el normal és no voler formar-ne part. I alerta: no és que Catalunya s’allunyi d’Espanya, sinó que Espanya s’allunya del segle XXI. En tot cas, ‘democràcia’ vol dir que és el poble qui decideix, i no el sistema qui decideix pel poble.

“Creuar un pas de vianants a Barcelona em resulta més complicat que pujar una aresta!”

Com es veu d’aquí a 20 anys? Quina pregunta més difícil! Doncs suposo que continuaré corrent cada cop més a poc a poc fins que un dia comenci a caminar, i el dia que ja no pugui caminar, pararé a observar allò que m’envolta. M’agrada anar pas a pas i, de moment, el futur més pròxim em depara l’ascensió a l’Everest, aquest 2015. Després d’això, ja veurem! Fa uns mesos va mullar-se per l’ELA, participant a l’Ice Bucket Challenge.

MàSterS, PoStgraUS i doctoratS 2015-2016 Salut, Benestar i Qualitat de vida

Marketing Digital & Inbound Marketing

Innovació en Didàctiques Específiques

Negocis Internacionals

Pedagogia Montessori PreinScriPció oBerta

Periodisme de Dades

Pedagogia Musical (0-12 anys)

MàSterS UniverSitariS amb accés a doctorat

Programació i Implementació de Solucions Microsoft Dynamics

Traducció Especialitzada

SEO & SEM

MàSterS ProPiS

Social Media & Content Management

Entrenament Esportiu en Etapes de Formació

Atenció i Cures Pal·liatives ICO/UVic-UCC Bioinformàtica / Anàlisi de Dades Òmiques (Omics Data Analysis) PreinScriPció oBerta Prevenció de Riscos Laborals

MàSterS ProPiS Atenció Integral i Centrada en la Persona en Àmbits d’Envelliment i Discapacitat

Igualtat i Equitat en el Desenvolupament

PrograMa de doctorat

Sport Management

Dret, Economia i Empresa

PoStgraUS Expressió Corporal i Diversitat

Reeducació del Sòl Pelvià

ciència, tecnologia, territori i Medi ambient

PoStgraUS

MàSterS UniverSitariS amb accés a doctorat

Traducció, Gènere i Estudis Culturals

Apps & Games (Mobile Applications and Games)

Estudis de Gènere: Cultura, Societat i Polítiques *

Motricitat Orofacial

Emprenedoria Social Equitació Terapèutica Intervenció Osteopàtica i Electropuntural en les Patologies de l’Aparell Locomotor Neurociència, Mindfulness i Intel·ligències Múltiples

PrograMa de doctorat

PrograMeS de doctorat Innovació i Intervenció Educatives

Bioinformàtica / Anàlisi de Dades Òmiques (Omics Data Analysis) PreinScriPció oBerta

disseny (BaU, centre

Prevenció de Riscos Laborals

MàSterS ProPiS

Universitari de disseny)

Energies Renovables (Especialitat Bioenergia / Especialitat Mecatrònica Aplicada)

MàSterS ProPiS

Cures i Serveis en Salut*

Gestió Ambiental i Sostenibilitat (Especialitat en Energia i Residus / Especialitat en Educació i Intervenció Socioambiental)

Disseny de Branding i Packaging

empresa i comunicació

Gestió Integrada i Normes de Certificació

Disseny d’Espais Interiors

Planificació, Intervenció y Gestió Sostenible del Medi Rural

Disseny Gràfic

MàSterS UniverSitariS amb accés a doctorat Direcció Comptable i Auditoria de Comptes Direcció Estratègica de la Comunicació i de l’Empresa Gestió Empresarial EADA

MàSterS ProPiS

Qualitat i Seguretat Alimentària: Sistema APPCC

Disseny d’Espais Comercials i Visual Merchandising

Disseny Web Innovació i Design Management Motion Graphics Design

PoStgraUS

Publicacions Digitals

Energies Renovables

Realització d’Animació Stop Motion

Programació i Implementació de Solucions Microsoft Dynamics SAP ERP (Especialitat en Gestió de la Cadena de Subministraments SCM EWM / Especialitat en Gestió Financera)

PoStgraUS

Marketing Digital & Analítica Web

PrograMa de doctorat Experimental Sciences and Technology

Design Management

Marketing Digital & Ecommerce

MBA – Màster en Administració i Direcció d’Empreses Disseny i Optimització de Processos Industrials

Producció Cinematogràfica

PoStgraUS Analítica Web & Digital Business Branding Territorial i Marketing de Ciutats Disseny i Optimització de la Cadena de Subministraments Economia Verda. Una opció de Futur Gestió de Start-Ups de Base Tecnològica Gestió Estratègica i Emprenedoria per a PIMES

Creació i Gestió de Marques de Moda. Com ser competitius en un mercat global Disseny d’Espais Comercials

Marketing Digital & SEO&SEM Marketing Digital i Social Media

Brand Design

Disseny de Roba Interior, Cotilleria i Bany

educació, esport, Societat, Llengües, traducció i cultura

Edicions Digitals Il·lustració Innovació i Design Thinking Llibres Digitals Motion Design

MàSterS UniverSitariS amb accés a doctorat

Motion 3D

Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania

Packaging Design

Educació Inclusiva Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes

Producció i Direcció d’Animació Stop Motion Tècniques d’Animació Stop Motion Visual Merchandising

www.uvic.cat/formacio-continua www.uvic.cat/doctorats

eumodc.cat

*pendent de verificació

#ensagradaelquefem