Món Empresarial núm. 003 by Món Editorial

• Edmund S. Phelps • Joan Tugores Ques • Miguel Arias Cañete • J.M. Araguás • Núria de Gispert • Ferran Amago • • Oriol Amat • Antoni Cañete • Carlos Pérez del Valle • Francesc Solé Parellada • Alfonso Cebrián • Màrius Carol •

Món Empresarial Anàlisi plural

Tercer Trimestre • 2015 • 4e

Entrevista amb Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda i AP

Sumari

Món

món econòmic en portada................................................... Entrevista a Cristóbal Montoro. Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques. l’expert mundial...................................... Entrevista a Edmund S. Phelps. Premi Nobel d’Economia 2006.

20 26

DE LA TEORIA A LA PRÁCTICA .................. Quan la macroeconomia acaba afectant la nostra butxaca. Per Emili Ripollès. el mapa del món....................................... Perspectives de l’economia mundial fins al 2020. tribuna......................................................... Cap a quina nova normalitat? Per Joan Tugores Ques.

30 32 38

des de Brussel·les................................... Entrevista a Miguel Arias Cañete. Comissari europeu de Canvi Climàtic i Energia. + Europa desaprofita el potencial de les renovables.

Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda i Administracions Públiques. HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Emili Ripollès Redondo és Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UB, censor jurat de Comptes i PDD d’IESE. Ha estat auditor a PWC i responsable Financer i d’Organització a El Periódico de Catalunya, des d’on va passar dins del Grupo Zeta a director general de Gráficas de Prensa Diaria. Posteriorment es va incorporar al Grupo Godó com a director general de CREA. Des del 2011 és el Chief Financial Officer pel sud d’Europa del Grup Olympus. Joan Tugores Ques és Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, exdegà de la Facultat d’Econòmiques i exrector de la UB, especialista en economia internacional i globalització. @jtugoresques

José Manuel Araguás és Llicenciat en Dret i Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i MBA per IESE, professor titular de Mercats Financers a la UB i president honorari d’INSA Business, Marketing and Communication School. Xavier Torrens és Doctor i professor de Ciència Política a la UB, sociòleg i expert en polítiques públiques. També és director del curs Gestió Multicultural i professor als màsters Gestió Cultural, Responsabilitat Social Corporativa, Economia Social i Entitats Sense Ànim de Lucre, i Gestió Pública. @xavier_torrens

mercats financers................................. Mercats de deute públic a la Unió Europea. Per José Manuel Araguás.

institucions catalanes........................ Parlament de Catalunya. Entrevista a Núria de Gispert, presidenta.

Col·legis PROFESSIONALS....................... Entrevista a Ferran Amago. Degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicacions de Catalunya (COETTC). CAMBRES DE COMERÇ................................ Entrevista a José María Chavarria Homedes. President de la Cambra de Comerç de Tortosa. EN L’OBJECTIU DE MÓN.............................. Frau, atur i nens pobres. Per què Espanya no és Suècia? Per Xavier Torrens. DEBAT POLÍTIC............................................. L’amnistia fiscal: a favor o en contra?

58 62

Món Empresarial 003

Món

Sumari món empresa

EMPRESA D’ÈXIT.......................... Grup Alimentari Guissona. Per Oriol Amat.

70 78

ÀGORA............................................. L’emprenedoria a Catalunya, avui. OBERTS A L’ESTRANGER............. ITÀLIA. Radiografia.

OBERTS A L’ESTRANGER............. ITÀLIA. Referent. Cambra de comerç italiana a Barcelona.

OBERTS A L’ESTRANGER............. ITÀLIA. Opinió. Empreses Made in Italy.

Grup Alimentari Guissona.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Oriol Amat és Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, membre del CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació i el Creixement) de la Generalitat de Catalunya, i president de l’ACCID i del Registro de Expertos Contables del Consejo General de Economistas. Ha estat conseller de la Comisión Nacional del Mercado de Valores. @oriolamat

004 Món Empresarial

Món

Sumari món dirigent

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO

96 DECÀLEG EXPERTS ................................... 100 INNOVACIÓ. AIXÍ ES VA EQUIVOCAR............................... Kodak, una empresa de baixa resolució.

Imaginació i dedicació: l’R+D de les pimes. Per Antoni Cañete.

102

DECÀLEG EXPERTS ................................... BANCA. Què valoren els bancs de les empreses? Per Pilar Lloret. DECÀLEG EXPERTS.................................... VALORS. El líder i la seva consciència. Per Miquel Bonet. DECÀLEG EXPERTS.................................... MEDI AMBIENT. La responsabilitat de les empreses sobre els residus. Per Josep Maria Tost. DECÀLEG EXPERTS.................................... ESTRATÈGIA. L’anàlisi d’escenaris en la planificació estratègica. Per Marcos Eguiguren.

104

106 108

DECÀLEG EXPERTS..................................... LIDERATGE. Lideratge i valors morals. Per Carlos Pérez del Valle.

110 112

DECÀLEG EXPERTS RH. .............................. CIBERSEGURETAT. Treballadors i ciberseguretat a l’empresa. Per Sergi Gil.

114

DECÀLEG EXPERTS..................................... GESTIÓ. El just in time en els mètodes de producció i qualitat. Per Miguel Llovera. DECÀLEG EXPERTS..................................... EMPRENEDORIA. Emprenedoria, oficis i actitud. Per Francesc Solé Parellada. DECÀLEG EXPERTS..................................... ADAPTACIÓ AL CANVI. Els valors de l’esport a l’empresa. Per Ferran Martínez. BIBLIOTECA EMPRESARIAL.....................

006 Món Empresarial

116 118

120

Antoni Cañete és enginyer electrònic industrial (UPC) i professor titular de Cicls Formatius de Grau Mitjà i Superior (en excedència). Actualment és el secretari general de Pimec; conseller de FIRMA PROFESIONAL; conseller de PIME Mediació, i president de la Plataforma Multisectorial contra la Morosidad (PMcM) i president honorífic del Consorcio de Fabricantes de Material Eléctrico (COFME, SA). També ha estat professor col·laborador de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB, la UAB i la UPC, així com de la Fundació Bosch i Gimpera i la Cambra de Comerç de Barcelona. A més, ha exercit de coordinador i responsable dels programes Escola-Empresa del Departament de Formació de la Generalitat de Catalunya i va ser director gerent de COFME, SA. Va ser secretari general d’AMELEC; membre del Consell Rector d’ACC10; col·laborador en el desenvolupament de consorcis internacionals de l’ICEX en els seus programes d’ajuda a les pimes; patró de la Fundació Base Cultural Activa, i ha participat en programes com LEONARDO o PETRA. @AntoniCanete Pilar Lloret és economista especialitzada en anàlisi d’empreses i de riscos. Actualment treballa en consultoria i formació en les àrees de comptabilitat i finances d’empresa. També és coautora de diversos llibres, entre ells: Análisis de operaciones de crédito (Profit Editorial, Barcelona, 2012). @pilloret Miquel Bonet és Llicenciat en Dret per la UB i Diplomat en Ciències de l’Empresa, Postgraduat en Dret del Treball i Dret de Família, i Màster en Màrqueting de Serveis. De 2007 a 2013 ha estat director del Programa de Competències Directives iL3 de la UB. Actualment, és professor de Negociació i Comunicació iL3 a la UB i a la Universitat Politècnica, ICE i professor visitant a diverses universitats i escoles de negoci d’Espanya, França i Iberoamèrica. Expert en comunicació, lideratge i negociació, i consultor, és autor dels llibres Búscate la vida, A vivir del cuento i coautor de Qué Estrés. També és ambaixador a Espanya de l’ONG filipina Kalipay, i cooperant actiu a Kara (Togo) i a la presó de joves

de Quatre Camins de Barcelona. @miquelbonet Josep Maria Tost i Borràs és Diplomat en Ciències Empresarials i Màster ESADE en Direcció Pública. Des de l’any 1995 és alcalde de Riudecanyes i ha ocupat càrrecs polítics al Consell Comarcal del Baix Camp, a la Diputació de Tarragona i a diferents entitats municipalistes de Catalunya. Actualment, també és director de l’Agència de Residus de Catalunya i president de l’ACR+ (Associació de les Ciutats i les Regions per al Reciclatge i la gestió sostenible dels Recursos), amb seu a Brussel·les. @josepmariatost Marcos Eguiguren és Doctor en ADE per la UPC i Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UB. Cofundador de SingularNet i director executiu de la Global Alliance for Banking on Values, és professor del Departament d’Organització d’Empreses de la UPC. Abans, ha estat director general de Grupo Empresarial Inmark, S.A., membre del consell d’administració de Triodos Bank, director general de Grupo Network i director de l’àrea d’Escola de Negocis Les Heures-UB, i ha ocupat càrrecs de responsabilitat a Barclays Bank i al BBVA. @Marcosguren Carlos Pérez del Valle és rector de la UAO-CEU de Barcelona, i Catedràtic de Dret Penal i director de la Càtedra Gift & Task Bioética i Dret de la mateixa universitat. També és professor col· laborador permanent a la Universidad Católica de Buenos Aires i membre del seu Consell d’Estudis de Postgrau. Ha estat comandant auditor del Cos Jurídic Militar, professor titular de Dret Penal a la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid i magistrat a l’Audiència Provincial de Barcelona. També fou lletrat del Tribunal Suprem i professor del CEU San Pablo de Madrid, de la Universidad San Pablo-CEU de Madrid i de la Universidad Cardenal-Herrera de Valencia-Elche. Ha estat col·laborador de l’Institut Max Planck de Dret Penal Internacional i Comparat.

Torna Ja estem de tornada i seguim buscant autèntics Basket Lover. Gent que amb les seves històries i la seva passió pel bàsquet fan més gran aquest esport. Si n’ets un, no t’ho pots perdre. Envia la teva història i vota les que més t’agradin.

L’autèntic Basket Lover pot guanyar 6.000€ per fer realitat el seu projecte.

Un jugador de la Lliga Endesa apadrinarà cada història.

Cada setmana obrirem el termini per votar-les en la nostra web.

Enguany comptem amb Ana Albadalejo com a presentadora.

T ’esperem a

Segueix-nos a: facebook.com/EspacioLigaEndesa @E_LigaEndesa basketlover.es

Món

Sumari món global

GURUS................................................. Jeremy Rifkin. Per Alfonso Cebrián. VIATGES PEL MÓN........................... Tòquio. El gegant que no dorm mai.

126 132

140 144

Miguel Llovera Ciriza és enginyer en Organització Industrial, consultor intern del Departament d’Innovació i Projectes de Segur Caixa Adeslas i professor associat de la UPC.

138

SALUT I BENESTAR.......................... Davant d’una lesió, és millor aplicar fred o calor?

LÍDER D’OPINIÓ................................. Entrevista a Màrius Carol. Director de La Vanguardia.

Màrius Carol.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Sergi Gil és Llicenciat en ADE per la URL, MBA per ESADE i Màster en Direcció Estratègica per la London School of Economics. L’any 2012 es va incorporar com a mànager a Deloitte, dins l’àrea d’Entreprise Risk Services (IT ERS). Actualment, és responsable a nivell internacional de la CyberSOC Academy, que té com a objectiu la formació tècnica en seguretat. @sergigil82

136

MÓN GURMET................................... Restaurant Hofmann. El bressol dels xefs.

HISTÒRIA DEL MÓN......................... El primer ferrocarril. Barcelona-Mataró 1848. Per Gregor Siles.

Tòquio.

Francesc Solé Parellada és Catedràtic emèrit d’Organització d’Empreses i Doctor en Enginyeria Industrial (UPC), Llicenciat en Enginyeria Industrial per l’ETSEIB-UPC, Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials (UB), i Màster en Gestió de la Ciència i la Tecnologia (IEN) i Sloan School Entrepreneurship program MIT. Actualment és vicepresident de la Fundación Conocimiento y Desarrollo i membre del patronat de la Fundació ExE i del Consell Científic de l’École Nationale Superieure des Techniques Industrielles et des Mines d’Ales (França). També és membre del Comitè Assessor Científic del Parc Taulí, del Consell Rector de l’Escola d’Administració Publica de Catalunya, de la junta de l’Associació Catalana de Ciència Regional i del Consell Científic del Complex Hospitalari del Parc Taulí. Ha estat professor convidat a la Universitat de Quebec i ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit Científic i Tecnològic

de la Generalitat de Catalunya. @PSoleParellada Ferran Martínez, exjugador de bàsquet al FC Barcelona, Joventut de Badalona i el Panathinaikos d’Atenes, i internacional amb la Selecció Espanyola i Olímpic, és titulat en Anàlisi Financera i Renda Variable pel CEF, i E-MBA per La Salle (Ramon Llull) i Saint Mary´s University of San Francisco (EUA). És el cofundador de Global Sports Advisors i de Leaders Factory. Actualment, és president i soci del Pledge Fund Lánzame Capital i director general d’Andbank Sports & New Business. També és membre de la comissió esportiva del FC Barcelona de bàsquet, “advisory board” del BIBC (Barcelona International Business Club) i membre de la SEBAP. Ha rebut la Real Orden del Mérito Deportivo i ha publicat diversos llibres sobre lideratge i reputació, a més de col·laborar en premsa i televisió. @Ferran13 Alfonso Cebrián Díaz és Doctor en Ciències Econòmiques per la UB, professor d’Organització d’Empresa a la UPC i director de la Fundación EAE i de l’Escola Universitària CETA, a més de membre de la Real Academia de Doctores. Gregor Siles és historiador i Diploma en Estudis Avançats en Educació i Democràcia, a més de professor tutor d’Història a la UNED, membre de Tot Història Associació Cultural i coordinador de la tertúlia d’història grup 99. @tothistoria

Fe d’errades El Pla d’Inversions per a Europa, conegut com a Pla Juncker, mobilitzarà 315.000 milions d’euros, i no 3.5 milions d’euros, tal com va aparèixer publicat a la pàgina 38 del nostre número anterior.

008 Món Empresarial

A casa som colla i anem de bòlit, però també tenim temps per reciclar. Amb una mica d’organització és fàcil! Eduard Farelo

Recorda que el groc és per als envasos lleugers: els de plàstic, els brics i les llaunes. #pqreciclem

Amb la col·laboració de:

Món

Staff

L’equip

Editora Laura Pons editora@monempresarial.com Redacció Emma Bouisset Berta Seijo redaccio@monempresarial.com

SEGUEIX-NOS A

TWITTER

@mon_empresarial

Disseny i maquetació Maria José Soto Fotografia IGNACIO ADEVA DAVID FERNÁNDEZ CORO DIEGO CALDERÓN ALÍCIA FÀBREGAS Shutterstock Il.lustració ALEJANDRO MIRAS

col.laboradors Ariadna Cortés, Andrea Cosialls, Neus Duran, Esther Escolán, Alícia Fàbregas, Olívia Majó, Beatriz Manrique i Montse Torres. Signatures Oriol Amat, José Manuel Araguás, Alfonso Cebrián, Emili Ripollès, Gregor Siles, Xavier Torrens i Joan Tugores Ques. Experts Miquel Bonet, Antoni Cañete, Marcos Eguiguren, Sergi Gil, Pilar Lloret, Miguel Llovera, Ferran Martínez, Carlos Pérez del Valle, Francesc Solé Parellada i Josep Maria Tost.

Edita Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, Barcelona Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com www.moneditorial.com www.monempresarial.com L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Món Empresarial es reserva els drets sobre els continguts, sense que puguin reproduir-se ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

010 Món Empresarial

Imprimeix: Rivadeneyra Depósito legal: DL B 1000-2015 ISSN 2385-5509 (Komunica Kit. Impresa) ISSN 2385-5517 (Komunica Kit. Internet)

Editorial

Món

Anem cap a

una Barcelona sectària?

embla que estem davant de dues Barcelones: la de la modernitat; la que ocupa un dels 25 primers llocs mundials com a destinació top per visitar; la de cultura, gastronòmica, arquitectònica; la Barcelona estratègica. Són aquests, entre altres, elements tractors de la ciutat que cal dinamitzar i que no guarden gaire relació amb els del discurs històric de la Sra. Colau en clau d’oposició. Com a activista, l’actual alcaldessa ha estat bel·ligerant amb els poderosos, fet que aplaudim. Va acusar de criminal a la banca, va preconitzar la limitació d’ingressos i de despeses sumptuàries; valors que estan molt bé, però és l’activitat la que ha d’anar per davant i és la que ens farà gaudir d’una Barcelona social. Des de l’oposició és fàcil parlar de diversificar el model productiu, l’ocupació sostenible, fomentar l’eco-

nomia cooperativa, fer auditories, revisió de projectes; els mítings i el paper ho aguanten tot. Però governar és quelcom més. A tall d’exemple, dos apunts comentats ara mateix en el temps de fer aquest editorial: Marcos González, representant del Sapol, ens informa que si es limiten les dotacions de policia de disturbis, ells com a sindicats estan suggerint que si no hi ha reforços, anul·lin els seus serveis. I Miquel Àngel Fraile, secretari general de la CCC, està pendent de conèixer els ets i uts del projecte estel·lar del comerç de proximitat de la Sra. Colau. Està bé parlar de pobresa energètica dient que afecta al 10% dels barris, però caldrà revisar els preus tant als particulars com als creuers. Potser així es connectin a la xarxa del Port en comptes d’autogenerar-se ells mateixos

l’energia amb la contaminació afegida a la ciutadania. La confiança és un valor clau per aportar un marc estable a les empreses i inversors, i aquí els canvis radicals, revisions de projectes i de normatives jurídiques no són precisament d’ajuda. Cal potenciar la solvència del teixit productiu. La ciutat primer ha de ser activa, i així podrà ser social. A la nostra alcaldessa la fama d’activista la precedeix, i sembla que passades les eleccions, fins i tot la potencia quan fa referències inquietants respecte al Mobile Congress o a la Fórmula 1, entre altres projectes. Són estratègies de comunicació? Són afirmacions per mantenir la coherència respecte al seu programa? La imatge que dóna recull les sensibilitats de tots els ciutadans o només les dels seus votants?

Món Empresarial 011

M贸n eco 012 M贸n Empresarial

onòmic »

Anàlisi, previsions i tendències de l’economia d’aquí i del món en clau global i plural.

Món Empresarial 013

Món econòmic

En portada

Cristóbal Montoro

Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques

Economista i polític afiliat al Partit Popular, Cristóbal Montoro ocupa des del 2011 una de les carteres del Govern de Mariano Rajoy que més ha estat a l’ull de l’huracà fruit de la crisi econòmica. Amb ell parlem de la tan anunciada recuperació econòmica (Espanya realment va bé?), però també de frau fiscal, morositat, pensions i finances autonòmiques.

1. DEUTE PÚBLIC VS RECUPERACIÓ ECONÒMICA El deute públic espanyol va tancar 2014 en el 97,7% del PIB. Espanya va bé? Espanya va millor del que es podia esperar a l’inici de la legislatura. Ningú no apostava aleshores, ni dins ni fora, perquè la recuperació arribés tan ràpidament i amb tant de vigor. Per això ens trobem que, contínuament, els organismes internacionals, les institucions nacionals, els experts, i fins i tot el mateix Govern, estem canviant les nostres previsions econòmiques, i sempre per millorar-les. El nostre nivell de deute públic és elevat, però assumible. Ho pensa el Govern i ho pensen els mercats, que ens financen a uns tipus d’interès històricament baixos perquè saben que Espanya té capacitat de generar estalvi i una política econòmica adequada per respondre als seus compromisos financers. L’increment del deute públic espanyol és conseqüència de la necessitat de respondre a unes necessitats molt concretes de l’economia. L’augment

014 Món Empresarial

fonamental es va produir el 2012, per la necessitat de recapitalització del sector financer i pel finançament de l’operació de pagament a proveïdors, que va suposar el pas a deute financer del deute comercial que tenien comunitats autònomes i ajuntaments. En qualsevol cas, és un deute que està sota control, vull dir, que segueix un pla traçat i s’estan complint les previsions. Tot està reflectit en les nostres projeccions macroeconòmiques i en el Programa d’Estabilitat. Actualment estem en una fase d’estabilització del deute, que començarà a baixar l’any que ve. A això hi contribuiran el menor dèficit, amb saldo primari en superàvit el 2016 i els anys següents, i el creixement del PIB. 2. FINANCES AUTONÒMIQUES El conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, declarava en una entrevista el passat mes de març a El Matí de Catalunya Ràdio que la tan esmentada recuperació

econòmica no es deixa notar en les finances autonòmiques i que el funcionament del Fons de Liquiditat Autonòmic és ineficient. És així? Al contrari, s’han fet avenços molt significatius. Com a exemple, per a aquest exercici 2015, es preveu que els recursos del sistema de finançament que reben les CA creixin un 2,86% respecte a 2014, i els lliuraments a compte, un 4,84%, i això és conseqüència de l’evolució positiva de l’economia espanyola. El que passa és que el sistema de finançament recull en els lliuraments a compte la millora de l’activitat prevista, i la liquidació definitiva el corregeix d’acord amb dades tancades, però dos anys més tard. Així ha estat sempre. Així va passar quan la recaptació va baixar, i així passa ara que la recaptació augmenta. Els mecanismes de liquiditat posats en marxa pel Govern han permès a Catalunya i a d’altres comunitats d’Espanya sostenir els serveis públics que presten als ciutadans i pagar les factures dels proveïdors, la immensa majoria relacionades amb la sanitat, l’educació

En portada

Món econòmic

Per al màxim responsable de la Hisenda espanyola la reforma fiscal és jove i “encara té molt de recorregut per endavant”.

“El nostre nivell de deute públic és elevat, però assumible” Món Empresarial 015

Món econòmic

En portada Al marge de les finances autonòmiques, la recuperació econòmica s’està notant a Catalunya i a tot l’Estat en termes de creixement i creació d’ocupació, que és el més important per a les persones, per a les famílies i per a les empreses. Per descomptat que és rellevant que augmenti la recaptació i que això es traslladi a les finances autonòmiques, com s’ha fet sempre. Però el més important és la creació de llocs de treball i la millora de l’activitat, perquè ens assenyalen que per fi estem deixant la crisi enrere. Catalunya va créixer l’any passat igual que la mitjana del conjunt d’Espanya, l’1,4%. I segurament hauria crescut més si el Govern català s’hagués centrat en allò important. A més, el passat mes d’abril, el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social va augmentar a Catalunya en 32.323 persones, fet que suposa que en els últims 12 mesos l’afiliació s’ha incrementat en 103.687 persones. I l’atur registrat a Catalunya ja és inferior al que hi havia al quart trimestre de 2011. Seria bo que tinguéssim en compte totes aquestes dades a l’hora de valorar la recuperació econòmica. 3. REFORMA FISCAL

i les prestacions socials. Em temo que el que va ser ineficient i ineficaç durant molts anys va ser la gestió de la política econòmica. Els mercats ens van castigar fent que l’Estat pagués interessos molt alts i, en el cas de Catalunya, pràcticament tancant-li portes. Per això va caldre posar en marxa el Fons de Liquiditat Autonòmic i la resta dels instruments, perquè Catalunya i altres comunitats poguessin finançar-se. En aquests anys, Catalunya ha estat la que més diners ha rebut, i ara s’està beneficiant dels tipus baixos que obté el Tresor. En els tres primers anys de legislatura, la Comunitat ha rebut 40.234 milions d’euros. I, quan acabi 2015, haurà estalviat en in-

016 Món Empresarial

teressos 1.843,7 milions d’euros. L’estalvi estimat per al conjunt de les CA és de 22.647 milions d’euros al llarg de tota la vida de les operacions, en comparació als costos de finançament del mercat. A més, aquests mecanismes de finançament han tingut un pes molt destacat en l’economia real. Els experts subratllen que aquestes polítiques han tingut un impacte significatiu sobre la reducció de l’estoc del deute comercial mitjançant el pagament a proveïdors, i destaca el seu efecte sobre el creixement, gràcies a la injecció de liquiditat a les empreses i les famílies en un moment de debilitat econòmica i restricció financera.

L’any 2015 va entrar en vigor la reforma fiscal, que va rebaixar l’IRPF i l’Impost de Societats. S’han notat els seus efectes en forma de repunt en el nombre de contractacions o del consum? La reforma fiscal porta pocs mesos en vigor i encara té molt recorregut per davant. Però, efectivament, les primeres dades que coneixem ens diuen que aquest any avança amb increments en el consum i en l’afiliació de treballadors a la Seguretat Social i en les bases de societats. Els ingressos per IVA, tan lligats al consum, han crescut en els quatre primers mesos de l’any un 9,3% respecte del mateix període de l’any anterior, i això malgrat que aquest impost ja va tenir un excel·lent comportament el 2014. Pel que fa a l’ocupació, l’afiliació a la Seguretat Social als mesos de març

En portada i abril va tenir xifres històriques, que ens situen en un increment interanual proper a les 600.000 persones, quan l’any 2014 es va tancar amb un augment lleugerament superior als 400.000 afiliats. I què passarà amb l’IVA cultural? Tenen pensat de reduir-lo? La qüestió de l’IVA cultural és un eslògan, un simplificació. L’IVA té tres tipus de gravamen: el tipus general, el tipus reduït i el tipus superreduït. Hi ha productes culturals als quals s’aplica el tipus superreduït del 4%, com ara els llibres en paper o les partitures; hi ha altres productes com les entrades als museus o la venda d’obres d’art per part dels seus autors que tributen al tipus reduït del 10%. Indubtablement, tot això que li estic dient és cultura i el seu IVA està entre el 4% i el 10%. A banda, hi ha altres activitats culturals, en bona mesura lligades a l’espectacle o a l’entreteniment, com les entrades de cinema o teatre, que tributen el tipus general del 21%, igual que ocorre amb multitud d’activitats professionals i en diversos països de la Unió Europea. Ja vam dir que baixaríem els impostos quan la situació econòmica ho permetés, i ho estem fent. Mentrestant, hem millorat els incentius fiscals a través de l’Impost sobre Societats, per exemple, a les produccions cinematogràfiques o teatrals. I, recentment, també s’han millorat les ajudes al cinema amb un canvi en el sistema, pactat amb el sector. I cal no oblidar que l’any passat el cinema espanyol va batre rècords de taquilla i espectadors, així que sembla que l’IVA no ha suposat un problema tan important. 4. MOROSITAT Hisenda va enviar el passat 5 de març tres cartes dirigides als consellers d’Hisenda d’Extremadura, la Comunitat Valenciana i Aragó on els advertia sobre els seus alts nivells de morositat. Per què les administracions no estan complint amb els terminis de pagament? D’altra banda, la Plataforma Multisectorial contra la Morositat va publi-

car un manifest anomenat “Tolerància zero amb la morositat” en què denunciava que els terminis de pagament a Espanya gairebé dupliquen la mitjana europea, situant a pimes i autònoms en un estat de fragilitat financera que comporta pèrdua de llocs de treball i tancament d’empreses. Reclamen, així, una reforma legislativa i mecanismes de control i un règim sancionador. Què els respon? La reforma legislativa, així com l’establiment d’un règim sancionador, s’ha dut a terme amb l’aprovació de la Llei Orgànica de Control del Deute Comercial en el Sector Públic. Amb la seva entrada en vigor, es regula un sistema de mesures preventives, correctives i coercitives en aquelles CA que incompleixin els terminis màxims de pagament establerts en la normativa de morositat, podent arribar, en última instància, a la retenció de recursos del sistema de finançament per pagar directament als proveïdors. D’acord amb aquest procediment, es va efectuar la comunicació d’alerta a les comunitats d’Aragó, Extremadura i València, exigint-los mesures per reduir els períodes de pagament a proveïdors. Però aquests casos que vostè esmenta són excepcionals. La realitat és que la morositat s’ha reduït considerablement des del 2012, gràcies a la implantació dels mecanismes de finançament. Això fa que les entitats locals estiguin pagant dins el termini legal i que les CA hagin reduït el període de pagament en dos terços des del 2012, any en què va arribar a estar a 142,5 dies. El 2015 preveiem una altra nova forta reducció del

“

Món econòmic

període de pagament gràcies als nous fons, als quals s’han adherit voluntàriament 14 CA. 5. FRAU FISCAL I ECONOMIA SUBMERGIDA Vostè va admetre, l’any 2013, que a Espanya hi havia “massa” economia submergida. Quines mesures ha posat en marxa el seu Govern des d’aleshores per solucionar aquest problema? L’economia submergida es combat, d’una banda, incentivant la creació d’ocupació regular i, de l’altra, amb instruments que ajudin a aflorar rendes ocultes. Amb relació al primer aspecte, he de destacar les reformes estructurals empreses en aquests anys pel Govern: reequilibri dels comptes públics, reducció de la morositat, reforma laboral, liberalització de sectors, etc., que han permès la creació de més de 500.000 llocs de treball en els últims 12 mesos, segons l’EPA del primer trimestre de 2015. Pel que fa a l’aflorament de rendes ocultes, cal destacar el paquet de mesures aprovades en diverses lleis i que han tingut la seva continuïtat en la reforma fiscal, que va entrar en vigor al gener. En citaré només algunes d’elles com ara la limitació del pagament en efectiu a 2.500 euros quan hi intervingui un empresari o professional, la inversió del subjecte passiu de l’IVA en certs supòsits o la nova declaració de béns situats a l’estranger. Tot això ha contribuït al fet que, l’any passat, l’AEAT recaptés més de 12.300

“Per a aquest exercici 2015, es preveu que els recursos del sistema de finançament que reben les CA creixin un 2,86% respecte a 2014, i els lliuraments a compte, un 4,84%, i això és conseqüència de l’evolució positiva de l’economia espanyola.” Món Empresarial 017

Món econòmic

En portada

milions d’euros procedents de la lluita contra el frau fiscal, una xifra rècord. Una altra prova que alguna cosa s’està movent en la lluita contra l’economia submergida és la recaptació d’impostos com l’IVA, que creix molt per sobre del que ho fa el PIB, com a prova que està aflorant part del que estava ocult. Amb tot, la tasca de conscienciació social per rebutjar tot tipus de pràctiques fraudulentes és fonamental. Tots hem de tenir clar que qui no paga a Hisenda el que li correspon no només està defraudant-nos a tots sinó que està entorpint el finançament dels serveis públics i posant en perill l’estat del benestar. I enguany, quines són les novetats de l’Agència Tributària en la lluita contra el frau fiscal? El pla de control de l’AEAT per a aquest any potencia mesures d’exercicis anteriors i inclou novetats notables per, precisament, aflorar activitat submergida. Entre elles, es realitzaran comprovacions a establiments amb vendes al consumidor final que puguin utilitzar tècniques d’ocultació de la seva activitat, com ara programes informàtics que alterin la facturació real. Aquests comportaments es consideren especialment greus, atès que posen de manifest la voluntat expressa de defraudar la Hisenda mitjançant la infradeclaració de vendes respecte dels nivells reals de facturació. Al mateix temps, se seguiran reforçant les visites presencials per a la detecció de lloguers irregulars no declarats. D’altra banda, s’inclou un pla d’actuació sobre l’economia digital que permetrà rastrejar més de 200.000 dominis per incorporar informació rellevant a la base de dades de l’AEAT. I en l’àmbit internacional, es reforçarà la vigilància sobre estructures i societats que erosionen artificialment les bases imposables de les empreses. La investigació de patrimonis ocults a l’estranger a partir de la informació aportada pel model 720 de declaració de béns i drets a l’exterior serà un pilar bàsic per

018 Món Empresarial

“

El fet que l’any passat l’AEAT recaptés més de 12.300 milions d’euros procedents de la lluita contra el frau fiscal -una xifra rècord- i que la recaptació d’impostos com l’IVA creixi molt per sobre del que ho fa el PIB, són dues proves que alguna cosa s’està movent en la lluita contra l’economia submergida.“

a la recerca de patrimonis deslocalitzats. Vull recordar que en els tres últims anys els contribuents han consignat com a declarats per primera vegada en aquest model 720 més de 124.000 milions d’euros. En resum, la lluita contra el frau fiscal ha estat i seguirà sent un pilar fonamental de la política tributària del Govern. 6. PENSIONS 2015 serà el primer any en què hi haurà més morts que naixements a Espanya. Si a aquesta dada hi sumem la partida d’immigrants, la fugida de joves talents i el fet que el Fons de Reserva de la Seguretat Social ha perdut en tres anys de legislatura gairebé 34.000 milions (la dotació ha passat de 66.815 a 41.634 milions de 2011 a 2014), com pagarem les pensions en el futur? Vull recordar que en aquesta legislatura, en comparació amb el que va pas-

sar en l’anterior, les pensions no s’han abaixat, sinó que han mantingut el seu poder adquisitiu. I que ha estat aquest Govern qui ha emprès una reforma que preveu la revaloració de les mateixes i reforça la seva sostenibilitat. Les pensions es paguen actualment i se seguiran pagant en el futur, amb l’esforç de totes les persones en actiu. Per tant, la millor garantia per al futur de les pensions és la creació d’ocupació. Aquest és, precisament, l’objectiu prioritari del Govern des de l’inici de la legislatura. El repte és seguir per aquest camí per arribar als 20 milions d’afiliats a la Seguretat Social en els pròxims quatre anys, tal com s’hi ha compromès el president del Govern. Per això, és indispensable mantenir el ritme de reformes empreses per donar flexibilitat a l’economia i guanyar competitivitat, i seguir avançant en el camí de reducció del dèficit públic.

Enhorabona!

Portada 36.indd 1

22/02/15

Món econòmic

L’expert mundial

Phelps Edmund S.

Premi Nobel d’Economia 2006 Sobre els efectes de la crisi en l’economia nord-americana, europea i espanyola, l’atur, la inflació, els salaris i les pensions, entre d’altres temes, parlem en aquesta conversa amb Edmund S. Phelps (Evanston, Illinois, EUA, 1933), un economista prudent que tanca l’entrevista amb un savi consell: “Comencin a estalviar ara”.

020 Món Empresarial

L’expert mundial

Món econòmic

Si bé les teories de John Maynard Keynes i de Friedrich Hayek van fascinar un jove Edmund S. Phelps, l’economista nord-americà reconeix com a majors influències personals de la seva carrera les figures de l’economista del MIT Paul Samuelson i del filòsof John Rawls.

“L’economia espanyola està seriosament mancada de reptes i d’innovació” Món Empresarial 021

E Món econòmic

L’expert mundial

n el seu llibre What has gone wrong up until now analitzava els inicis de la crisi i apuntava a la falta de regulació del sector bancari com un dels causants. Ara que sembla que el pitjor ja ha passat, creu que això s’ha corregit? No. No crec que ni la debilitat ni la vulnerabilitat s’hagin corregit. Si més no, no s’han corregit en termes generals. No puc parlar dels bancs espanyols en particular, però, en general, es considera que als Estats Units i a la Gran Bretanya els bancs segueixen sent molt vulnerables als efectes d’una bombolla i a un col·lapse financer, malgrat que ara no hi hagi cap bombolla a la vista... Almenys jo no auguro una crisi financera procedent de l’explosió de la bombolla especulativa. Encara que, és clar, els esdeveniments a Grècia podrien desenvolupar-se de manera que causessin una crisi financera, i això tindria efectes adversos en els bancs espanyols. A Mass Flourishing: How Grassroots Innovation Created Jobs, Challenge, and Change en canvi, aprofundeix sobre el que fa que les nacions prosperin. Entre d’altres factors, assenyala la innovació i la satisfacció en el lloc de treball. Sap que segons l’últim Eurobaròmetre (2014), a Espanya només un 20% dels treballadors està satisfet amb les seves condicions laborals? La veritat és que, d’una banda, aquestes dades em sorprenen, sobretot en comparació amb les d’altres països europeus, però, de l’altra, no, perquè crec que l’economia espanyola està seriosament mancada de reptes i d’innovació, de manera que no resulta estrany que el lloc de treball sigui un espai avorrit i inhòspit per als treballadors. En conseqüència, darrere d’aquesta falta d’innovació sorgeixen nous problemes per resoldre. I m’adono que això també passa a Itàlia, per exemple. De fet, fins i tot a Alemanya, ja que el seu és un cas d’exportació, no d’innovació. Què haurien de fer empresa i governs, doncs, per girar la truita? Treballar per transformar l’economia en

022 Món Empresarial

“

“Siguem sincers, algunes retallades eren realment necessàries en alguns països com ara Grècia, on el Govern nacional havia esgotat les seves possibilitats d’endeutament en els mercats financers. Per la seva condició fiscal patològica, per tant, les retallades eren inevitables per aconseguir l’ajuda d’emergència de la UE. No obstant això, crec que les retallades no conduiran necessàriament a un nou floriment de l’economia.” una economia més interessant, amb més reptes i més innovació. I com es fa això? Hauríem de començar, potser, potenciant un sistema educatiu que promogui els valors de la innovació per al progrés i l’emprenedoria? Sí. Perquè ara ja és una mica tard per començar amb els actuals empresaris. Crec que caldria començar a treballar durant el cicle d’educació infantil. Alguns experts defensen que s’hauria de fer fins i tot abans, a la guarderia. Afirmen que cal ensenyar els nens a aprendre a posar-se drets pel seu compte; que siguin capaços de separar-se del grup. Volen despertar la seva curiositat per explorar, experimentar, imaginar i

crear. Però aquest és un programa que exigeix uns 12 o 14 anys. Potser ens podríem tornar a veure d’aquí a 12 o 14 anys i en tornem a parlar! Parlant d’anys... després de sis anys de retallades, creu que les economies occidentals tornaran a florir? Ho veig una mica complicat. I és que, siguem sincers, algunes retallades eren realment necessàries en alguns països com ara Grècia, on el Govern nacional havia esgotat les seves possibilitats d’endeutament en els mercats financers. Per la seva condició fiscal patològica, per tant, les retallades eren inevitables per aconseguir l’ajuda d’emergència de la UE. No obstant ai-

xò, crec que les retallades no conduiran necessàriament a un nou floriment de l’economia. Sí que hi ha hagut alguns signes de recuperació a països com ara Irlanda. Algunes economies han recuperat el seu estat de salut. D’altres, però, tenen problemes més profunds, a més dels que afecten l’economia fiscal, o problemes futurs que alteren el cercle financer. En aquest sentit, em sento més còmode apuntant cap a Grècia o cap a Itàlia, ja que el cas d’Espanya és una mica més complicat. A Itàlia, per exemple, mai no hi ha hagut un llarg període d’innovació sostinguda en la seva economia. Hi ha hagut períodes en què l’economia italiana va anar prou bé -la dècada de 1980 fou un període molt bo, per exemple-, però la seva no és una economia gaire dinàmica. Per això, quan Itàlia va aconseguir contenir els seus dèficits fiscals, això no va ser suficient per por-

de de temps en què aquí es va viure per sobre de les possibilitats reals; no hi havia dèficit fiscal, és cert, però es gaudia d’un auge de la construcció que no era sostenible, i que ni tan sols estava econòmicament garantit: era impossible que s’aconseguís mai prou demanda per a totes les estructures que s’havien arribat a construir. Així que, durant aquest període, quan Espanya estava vivint en una espècie d’atmosfera d’èxtasi de les condicions d’auge, les empreses, en general, van ser massa confiades: van establir salaris massa elevats. En l’eufòria del boom espanyol, les empreses van actuar de manera insostenible, i ara n’estem veient el desenllaç: el retrocés de les condicions provocades per aquesta eufòria.

tar-la de tornada cap a la prosperitat. No sabria dir ben bé en quina categoria ubicaria a Espanya. No estic segur de si l’espanyola és una economia prou dinàmica per tornar a aconseguir un alt rendiment després dels danys causats per l’esclat de la bombolla especulativa de la construcció. Però la meva impressió és que Espanya és un altre dels països que ha de ser molt més dinàmic o seguirà tenint un problema greu d’atur i de creixement lent.

lisi de les compensacions intertemporals en les polítiques macroeconòmiques”. Entre altres coses, i si no m’erro, vostè va exposar que les taxes d’inflació i d’ocupació no tenien una relació tan simple com s’havia pensat fins aleshores. Ens podria explicar la seva investigació de forma planera? La idea bàsica és que no hi ha cap raó per pensar que una economia que prefereix tenir un ràpid creixement de l’oferta monetària, un ràpid creixement dels salaris nominals i un ràpid creixement dels preus dels diners gaudirà, com a subproducte, d’un augment de l’ocupació. El que importa per mantenir alts els nivells d’ocupació no són ni el preu dels diners, ni els salaris, ni l’oferta monetària. Els diners són una espècie de vel, però hem de mirar a través d’aquest

I què passa amb la desigualtat? Les reduccions dels salaris dels últims anys estan provocant que la nostra classe mitjana sigui cada cop més minsa. Com afectarà això a llarg termini? No crec que Espanya torni a ser com era fa 20 anys. Hi va haver un perío-

Quan l’any 2006 va ser guardonat amb el Premi Nobel, l’Acadèmia Sueca va justificar la seva elecció per “la seva anà-

el perfil

L’expert mundial

Món econòmic

Graduat en Economia a Amherst (1955) i doctorat a Yale (1959), universitat on va conèixer James Tobin i Thomas Schelling -guardonats també amb el Nobel anys després-, Edmund S. Phelps va treballar a la RAND Corporation abans de tornar al món acadèmic al 1960, aquest cop com a docent. Al mateix temps, l’economista va començar a oferir els seus serveis com a investigador a la fundació Cowles, tasca que li permetia relacionar-se amb experts d’alt nivell en la teoria del creixement com David Cass o Tjalling Koopmans. Sis anys després, Phelps va canviar Yale per la Universitat de Pennsilvània, on va seguir impartint classes d’economia i va aprofundir alhora sobre el vincle entre ocupació, ajust dels salaris i inflació, fins a publicar Money-Wage Dynamics and Labor Market Equilibrium (1968), pilar de les seves investigacions. A part de guanyar el Premi Nobel d’Economia del 2006, també ha rebut la insígnia de Cavaller de la Legió d’Honor de França (2008) i ha estat nomenat membre de ple dret de l’Acadèmia de Ciències de Rússia. Actualment, Phelps és el director del Center on Capitalism and Society a la Universitat de Columbia.

Món Empresarial 023

Món econòmic

L’expert mundial

“

“Espanya és un altre dels països que ha de ser molt més dinàmic o seguirà tenint un problema greu d’atur i de creixement lent.”

vel per poder pensar en els salaris reals i en els preus pertinents; en la riquesa real, al cap i a la fi. Estadísticament no s’ha trobat cap relació a llarg termini entre la taxa d’inflació d’un país i el seu nivell d’ocupació. El Banc Central Europeu ha seguit una política que, de fet, ha estat passiva respecte del ritme de la inflació i ara trobem taxes d’inflació europees properes al zero, algunes d’elles fins i tot negatives gràcies a la caiguda del preu del petroli. Així que alguns dels defensors de l’antiga visió sobre aquesta relació atur-inflació diuen que si Europa està patint altes taxes d’atur és perquè les taxes d’inflació s’han fixat en un nivell massa baix, i que si el Banc Central Europeu retornés la taxa d’inflació del 2%, llavors veuríem com es produeix una disminució sostinguda de la desocupació. En canvi, altres economistes,

com jo mateix, defensem que, si bé hi ha una mica de veritat en això, fonamentalment el nivell de les taxes d’atur a la zona euro d’aquí a cinc anys dependrà de les forces estructurals de l’economia i, en particular, de la innovació, de l’esperit empresarial, de la creativitat, etc. Precisament, un dels condicionants del seu camp de treball ha estat el factor temps... Efectivament, la meva proposició és una proposició de llarg recorregut i defensa que, encara que practicar una política més inflacionista pot tenir efectes transitoris sobre la taxa d’atur, no hi ha prou raons per afirmar que en comporti una reducció prominent i duradora. Aquesta és la proposició. Però aleshores, com decidim si caldria potenciar la deflació per sempre, o la inflació per

LA CONTRIBUCIÓ DE PHELPS a les ciències econòmiques La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va premiar Edmund S. Phelps “per la seva anàlisi de les compensacions intertemporals en la política macroeconòmica”. I és que “la tasca de Phelps ha intensificat la nostra comprensió sobre la relació entre els efectes a llarg i curt termini de les polítiques econòmiques. Les seves contribucions han tingut un impacte decisiu tant en la investigació econòmica com en la política econòmica”, afirma l’organisme. L’Acadèmia recordava així com aconseguir el mínim atur possible i contenir la inflació són dos dels objectius centrals de les polítiques d’estabilització. En aquest sentit, l’anomenada corba de Phillips establia que per reduir la desocupació s’havia de produir un augment dels salaris (i, per tant, de la inflació). No obstant això, Phelps va desafiar aquest punt de vista aportant una anàlisi més profunda sobre els determinants que influeixen en els salaris i els preus, tenint en

024 Món Empresarial

compte els problemes de la informació en l’economia i les expectatives individuals, i va formular la hipòtesi de la corba de Phillips augmentada per expectatives, segons la qual la inflació depèn tant de les expectatives d’atur com de les d’inflació. D’aquesta manera, les futures polítiques d’estabilització estaran condicionades per les decisions preses avui dia. O el que és el mateix: una inflació actual a la baixa condueix a expectatives de baixa inflació també en el futur, cosa que facilita establir polítiques respecte a això. D’altra banda, la Reial Acadèmia també va tenir en compte el treball de Phelps sobre el problema de les compensacions intertemporals, que són d’importància central quan es refereixen a la taxa desitjable de la formació de capital. “La generació d’avui pot elevar el benestar de les generacions futures”, expliquen des d’aquesta institució. Phelps va aclarir possibles conflictes de distribució entre les generacions

i també va demostrar que totes les generacions poden, sota certes condicions, beneficiar-se dels canvis en la taxa d’estalvi. Finalment, des de l’organisme suec també reconeixen com a motiu de lloança que el Premi Nobel “va ser pioner en l’anàlisi de la importància del capital humà per a la difusió de les noves tecnologies i, per tant, per al creixement”.

“

L’expert mundial

“Encara que practicar una política més inflacionista pot tenir efectes transitoris sobre la taxa d’atur, no hi ha prou raons per afirmar que en comporti una reducció prominent i duradora.“

Món econòmic

so que el que passarà ara és que, o bé s’hauran de reduir aquests subsidis o bé caldrà augmentar molt les taxes fiscals per proporcionar els ingressos a l’Estat que aquests drets requereixen. No sé quina és la situació a Espanya, però m’imagino que els subsidis són força elevats... Tothom té una pensió del Govern? Si el treballador cotitza prou, sí… Doncs suposo que això serà un problema, perquè el seu PIB encara deu estar situat per sota de la seva tendència... Així que, responent a la teva pregunta, comença a estalviar ja!

sempre, o mantenir la inflació que tenim ara per al futur? Aquesta és una bona pregunta sobre la qual ja vaig llegir unes 300 o 400 pàgines en la meva joventut, i que requereix d’una sofisticada anàlisi estadística per poder obtenir la seva resposta i comprovar, així, la plausibilitat de la teoria. Un altre objecte d’estudi al llarg de la seva carrera ha estat l’acumulació de capital (l’estalvi nacional) i els seus efectes a curt i llarg termini. No és un tema banal, quan actualment el futur de les pensions està en entredit. Deixi’m preguntar-li, doncs, si creu que un cop acabi aquesta entrevista hauria d’anar immediatament al banc a contractar un pla de pensions? Aquesta és una gran pregunta, independentment de la meva feina! Sempre

m’he preguntat per què la gent no contracta un pla de pensions per a quan arribi el moment de la jubilació (sobretot ara, que vivim més anys). Als EUA, per exemple, hi ha molta gent que és gairebé incapaç d’estalviar i que creu que alguna fada ja es farà càrrec d’ells en el futur (tot i que és cert que des que vivim una època de tremenda pèrdua de la innovació a Amèrica -tenim taxes de creixement de la productivitat entorn de l’1% en lloc del 3% de fa dècades- les taxes d’estalvi han repuntat una mica). Però el problema més greu és que els governs també es comporten com si hi hagués alguna fada que anirà a rescatar-los. Així que han creat del no-res tots aquests subsidis: els subsidis d’atenció mèdica en la vellesa, etc. I hi ha molts nord-americans que s’aferren a això perquè no tenen res més: poden ser propietaris d’una casa, sí, però aquesta probablement està hipotecada, per la qual cosa no en són els amos del tot. Així que supo-

El desig de crear, explorar i afrontar nous reptes Si bé ningú no dubta del poder innovador de visionaris com Henry Ford o Steve Jobs, la veritable revolució per aconseguir el progrés només s’aconsegueix quan el nombre de ments facultades per pensar, desenvolupar i comercialitzar productes i processos nous i/o que milloren els existents es compten per milions. I ara, això no passa. Aquesta és l’alarmant hipòtesi sobre la qual pivota l’últim llibre d’Edmund S. Phelps, Mass Flourishing: How Grassroots Innovation Created Jobs, Challenge and Change (Princetown University Press, 2013) i que va ser mereixedor de la Gold Medal in Economics 2014 dels Axiom Business Book Awards i està considerat com un dels millors textos d’economia de 2013 pel Financial Times.

Món Empresarial 025

Món econòmic

De la teoria a la pràctica

Quan la macroeconomia

acaba afectant la nostra butxaca

avant del repte de cercar les implicacions pràctiques de les teories del Premi Nobel d’Economia Edmund S. Phelps per a mi n’hi ha una de molt evident tant en l’àmbit del món de l’empresa com a nivell de país: la competitivitat com a factor de garantia del manteniment de l’equilibri econòmic a llarg termini. I és que l’economista nord-americà afirma que si bé a curt termini és possible aprofitar els impactes positius de polítiques macroeconòmiques expansives sobre l’ocupació, a llarg termini necessitem de veritables elements de competitivitat per mantenir aquests efectes. És el que hem de fer en l’àmbit empresarial. Perquè sense un avantatge competitiu sostenible a llarg termini no hi ha beneficis ni, per tant, ocupació. Una altra qüestió, a la qual també fa referència Phelps, tracta sobre en quines

026 Món Empresarial

palanques basem la nostra competitivitat. En el cas de l’empresa espanyola, en general i tradicionalment, ha basat la seva competitivitat en unes despeses salarials baixes. No cal insistir a dir que aquesta estratègia en un mon global té el risc que sempre hi haurà algú que ho farà a un cost més baix.

La implantació de l’euro, la competència i els costos laborals Arribats a aquest punt, vull enllaçar aquí el text amb el títol de l’article (“Quan la macroeconomia acaba afectant la nostra butxaca”). Recordo que l’any 1998 formava part del Grup d’Implantació de l’Euro de PWC i, entre moltes altres activitats, vam realitzar un cicle de col·loquis amb empresaris d’arreu de l’Estat. Els temes de preocupació dels professionals en aquestes xerrades feien referència a aspectes més aviat tècnics sobre la implantació de la moneda única, com ara la substitució de la divisa, l’adaptació dels sistemes

d’informació de les empreses, l’impacte en els preus de venda, etc. Tot i això, nosaltres sempre fèiem èmfasi en dos aspectes addicionals: 1) que la introducció de la moneda única facilitaria l’entrada de nous competidors al nostre mercat, per la simplificació i reducció de riscos que suposava l’adopció d’una moneda única a l’activitat exportadora de totes les empreses de la Comunitat Econòmica Europea; i 2) que en perdre en el futur la possibilitat de devaluar la pesseta, recurs tradicional de l’economia espanyola com a eina per recuperar la competitivitat de les

Tots hem viscut directa o indirectament casos de reducció dels sous percebuts com a mitjà per garantir la supervivència del teixit empresarial. En aquest sentit, doncs, crec que no hi ha millor exemple per il·lustrar com la macroeconomia acaba afectant a les persones

De la teoria a la pràctica

Món econòmic

De l’entrevista realitzada al Premi Nobel d’Economia Edmund S. Phelps destacaria dos elements: per una banda, la importància de la innovació per al creixement econòmic sostenible a llarg termini dels països, i per l’altra, la importància de les expectatives en l’evolució de la taxa d’inflació, i, en conseqüència, la relativització de certs dogmes macroeconòmics (alta inflació igual a alta ocupació). Emili Ripollès. Economista, censor jurat de Comptes i PDD d’IESE.

nostres empreses, l’element que ens quedaria per fer això seria la devaluació dels costos laborals. La reacció dels assistents a aquests arguments sempre era la mateixa: d’una banda, preocupació davant la possibilitat d’un augment del nombre de competidors i, de l’altra, escepticisme respecte a la devaluació de costos laborals. I és que feia la impressió que tot plegat eren teories de consultors i estudiosos que mai no tindrien un impacte real en l’activitat empresarial.

Les conseqüències de la baixada de sous: caiguda del consum i de preus Malauradament, en aquesta crisi en què tant s’ha parlat sobre les seves causes (que si bombolles immobiliàries i/o financeres, etc.), s’ha debatut poc sobre algunes de les seves conseqüències. Entre elles, precisament, la devaluació dels costos labo-

rals (un eufemisme per referir-se a la baixada de salaris) com un dels elements per recuperar la competitivitat empresarial, i que ha tingut uns efectes positius (si més no, a curt termini) com es constata en la recuperació de l’activitat exportadora, especialment de les companyies catalanes. Així, tots hem viscut directa o indirectament casos de reducció dels sous

percebuts com a mitjà per garantir la supervivència del teixit empresarial. En aquest sentit, doncs, crec que no hi ha millor exemple per il·lustrar com la macroeconomia acaba afectant a les persones. Ara bé, aquesta baixada de sous també ha comportat una forta caiguda del consum, que a la vegada ha generat una caiguda de preus. Un

Món Empresarial 027

Món econòmic

De la teoria a la pràctica

Difícilment podrem assolir els reptes si tenim uns recursos humans que no estan satisfets en els seus llocs de treball, tal com manifesten les dades de l’OCDE. Per tant, hem d’insistir també en la innovació de la gestió dels recursos humans com un vector estratègic per a la competitivitat de les nostres empreses altre cop, doncs, fàcilment podem enllaçar aquest fet amb les teories del Premi Nobel. En concret, Phelps aborda l’impacte de les expectatives en la inflació. En l’evolució de l’IPC a Espanya en aquest període de crisi veiem que, de moment, l’impacte de l’inici de la política monetària expansiva duta a terme pel president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, encara no té una traducció en la taxa d’inflació, que continua essent negativa (propera al zero). Per tant,

constatem l’impacte que tenen tant les expectatives laborals com les de la futura evolució dels preus en l’IPC.

Innovar en la gestió dels RH D’altra banda, i reprenent el fil d’un dels arguments de l’economista analitzat aquí, per tal que aquesta recuperació de la competitivitat sigui sostenible a llarg termini és imprescindible que les empreses aprofitin aquest impuls positiu per cercar els avantatges competitius mitjançant la innovació, tant

dels processos productius i dels productes, així com la manera com fem arribar aquestes mercaderies al mercat. Perquè difícilment podrem assolir aquests reptes si tenim uns recursos humans que no estan satisfets en els seus llocs de treball, tal com manifesten les dades de l’OCDE. Per tant, hem d’insistir també en la innovació de la gestió dels recursos humans com un vector estratègic per a la competitivitat de les nostres empreses.

QUANT HAUREM D’ESTALVIAR PER A LA JUBILACIÓ? L’economista i Premi Nobel Edmund S. Phelps fa una sàvia recomanació que voldria recordar a nivell particular: hem de començar a economitzar ja. I és que serà molt interessant veure l’evolució de les xifres macroeconòmiques de creixement i d’afiliats a la Seguretat Social per veure quant haurem d’estalviar per a la nostra jubilació.

028 Món Empresarial

Món econòmic

Mapa del món

Perspectives de l’economia mundial fins al 2020

IB, atur, inflació, deute públic... Les dades i projeccions fins a l’any 2020 que ofereix el Fons Monetari Internacional (FMI) en el seu darrer informe World Economic Outlook (abril 2015) dibuixen un escenari diferent segons la regió. Així, el text assenyala que a la zona euro –on el llegat de la crisi financera encara és visible en molts països –el futur, tot i que incert, es presenta esperançat (malgrat que l’organisme recorda que elements com l’envelliment –que ja disminuïa el creixement potencial de les economies avançades abans de la crisi– sumat al dèbil augment de la productivitat, o una

inflació per sota de les metes fixades, seguiran llastrant la recuperació). Tot i així, respecte de l’any passat, les xifres de l’eurozona milloren. En canvi, les dades de creixement negatives dels últims quatre anys han deteriorat les perspectives a curt termini dels mercats emergents segons l’FMI, de manera que el nou informe reflecteix un desenvolupament pel 2015 més contingut que al 2014. La caiguda dels preus del petroli i les tensions geopolítiques, per exemple, han afectat a països com Rús-

sia (variació anual del -3,8% en el seu PIB pel 2015); i al Brasil (amb un -1%), els efectes de la sequera i l’enduriment de les polítiques macroeconòmiques també han passat factura. Tot i així, l’organisme confia que al 2016 es produeixi un repunt d’aquestes economies, així com de la resta d’Amèrica Llatina.

16,8

6,1

17,8

6,2

18,8

6,4

19,9

6,6

21,1

6,9

25 20 15 10 5

22,6

Taxa d’atur

2015

2016

2017

2018

2019

2020

101,1

100,1 44,6 78,8 96,4

81,2 44,7

83,6 99,4 44,8

102,1

85,4 100,1 103,4

104,2

44,7

99,4

86,8 100,1

44,3

87,7

100

43,5

104,6

Deute públic brut (% del PIB)

Mercats emergents i economies en desenvolupament

40 20

2015

030 Món Empresarial

2016

2017

2018

2019

2020

Economies avançades

Mapa del món Taxa d’inflació*

Creixement del PIB*

% Món

4,5 3,5

3,5

4,8

4,5

5,4 3,2

Mercats emergents

% i economies en

desenvolupament

% Economies avançades

2 1,9

1,9 1,4 0,4

1,5

-1

1,3 1,8

1,1 1,6

2020

0,8 1,5

2019

2016

2017

2018

2019

2020

2018

-0,7

2017

0,7 1,2

1,9 1,7

1,9

2 1

2016

4,6

3,9 2 1,9 1,7

2,1 1,9 1,7

2015

3,5

3,9

3,8

3,3

5,1

5,2

5 3,8

4,7

4,3 3,5

3 1,9 1,8 2,2

1,9 2 2,4

1,8 2,4 2,5

5,3

(mitjana dels preus del consum)

6 5

Món econòmic

2015

% UE

% Espanya

Sense dades

Món Empresarial 031

Món econòmic

Tribuna

Cap a quina Les previsions de creixement a mig termini són més baixes que les que es varen assolir abans de la crisi. Però són, a canvi, més sòlides, o es tracta d’una nova normalitat a la qual haurem d’acostumar-nos?

es projeccions de creixement per a l’economia mundial presentades pel Fons Monetari Internacional (FMI) l’abril de 2015 xifren en un 3,5% el dinamisme del conjunt de l’economia internacional, només una dècima per sobre de les dades assolides en els dos anys anteriors. De forma cridanera, el títol de l’edició de primavera de l’informe d’aquest organisme, World Economic Outlook. Uneven Growth: Short and Long-Term Factors, inclou no només una referència a la seva desigual distribució, sinó també una preocupació pels determinants de la prosperitat

tant a curt com a llarg termini. Sembla clar, doncs, que ja “res no tornarà a ser igual” que abans de la crisi (afortunadament, pensaran alguns), i que, tal vegada, les taxes de creixement de l’economia mundial se situaran signifi-

2.0 032 Món Empresarial

cativament per sota del 5,7% assolit just abans de l’esclat dels problemes. En concret, les actuals projeccions fins l’any 2020 se situen molt lentament a l’alça entre el 3,5% i el 4%. I a l’hora de resumir els missatges, la directora de l’FMI, Christine Lagarde, torna a fer servir l’expressió de “new mediocre” (nova mediocritat o el que és el mateix: un desenvolupament lent durant un llarg període de temps) per definir la valoració de la dinàmica de creixement, afegint ara la necessitat de tractar d’evitar que aquesta esdevingui la nova normalitat.

Tribuna

Món econòmic

nova normalitat ? Joan Tugores Ques. Catedràtic d’Economia de la UB.

Una inflació i uns interessos baixos podrien incrementar l’apetit pel risc Altres debatuts ingredients que integren aquest new normal són, i de forma destacada, unes taxes d’inflació i uns tipus d’interès històricament molt baixos que plantegen problemes als inversors, que veuen amb perplexitat les reduïdes rendibilitats dels productes financers més clàssics i tornen a tenir temptacions de buscar rendiments més elevats assumint, per tant, més riscos. Precisament els dubtes sobre la capacitat per mantenir –individual i col·lectivament– el seny en aquest nou apetit pel risc planeja sobre les advertències que ens recorden que hauríem d’haver après les lliçons de la història més recent per evitar tornar a entrar en una dinàmica de bombolles que, per als més pessimistes (no només respecte a l’evolució economicofinancera sinó, sobretot, respecte a la naturalesa humana) podrien fer que tornéssim a incórrer en alguns dels errors que ens varen conduir a la crisi que esclatà l’any 2008. Aquest risc ha estat explícitament plantejat per l’influent economista nord-americà Larry Summers quan, fa un any i mig, va formular la hipòtesi d’un nou “estancament secular” que ha rebut tanta atenció com crítiques. Més enllà d’una denominació provocativa i mediàtica, el seu argument era que les

% 5,7 2008

% 3,5 2015

Sembla clar ja que “res no tornarà a ser igual” que abans de la crisi (afortunadament, pensaran alguns) i que, tal vegada, les taxes de creixement de l’economia mundial se situaran significativament per sota del 5,7% assolit just abans de l’esclat dels problemes taxes de creixement associades a les noves realitats de l’economia mundial eren més baixes que les assolides abans de la crisi, i que seria un error intentar “forçar-les” a l’alça de manera artificial –amb dosis excessives de crèdit, per part dels uns, i d’endeutament, per part dels altres– ja que, inexorablement, acaben en bombolles condemnades a esclatar. Cal matisar, però, tal com ha fet de forma interessant Arvind Subramanian –un acadèmic ara en tasques rellevants a la política hindú–, que

potser el problema no és tant entendre les taxes de creixement d’ara, sinó les –una mica– insostenibles assolides/forçades dels anys anteriors a la crisi. En qualsevol cas, les raons que podien ser al rerefons d’aquestes discussions certament mereixen que se’ls pari atenció.

L’envelliment de la població, una amenaça per a l’economia D’una banda, tenim els problemes demogràfics, que tothom reconeix a

Món Empresarial 033

Món econòmic

Tribuna

Els dubtes sobre la capacitat per mantenir –individual i col·lectivament– el seny en aquest nou apetit pel risc planeja sobre les advertències que ens recorden que hauríem d’haver après les lliçons de la història més recent per evitar tornar a entrar en una dinàmica de bombolles que, per als més pessimistes (no només respecte a l’evolució economicofinancera sinó, sobretot, respecte a la naturalesa humana) podrien fer que tornéssim a incórrer en alguns dels errors que ens varen conduir a la crisi que esclatà l’any 2008 llarg termini, però que s’obliden a curt i mitjà termini. Recordar que la denominació “estancament secular” la va fer servir Alvin Hansen (un dels introductors de les idees keynesianes als Estats Units) en el seu discurs com a president de l’Associació Americana d’Economistes l’any 1938, i que en la seva formulació la inflexió a la baixa de la demografia era un dels principals factors explicatius, és quelcom més que una anècdota erudita. Ara, en aquesta segona dècada del segle XXI, ens trobem amb unes eco-

Problemes de mesura... i de concepte

Quan es discuteix sobre els ritmes de creixement, estem segurs de poder mesurar de manera adient el que està succeint? S’ha posat de moda insistir en el fet que alguns dels indicadors que es fan servir habitualment per mesurar l’evolució macroeconòmica poden ser inadequats en un món de tecnologies d’informació i comunicació. Com incloure al PIB, per exemple, l’accés gratuït a tantíssima informació via Internet o les comunicacions via

034 Món Empresarial

Skype o Whatsapp? Però més enllà d’aquests aspectes metodològics hi ha interrogants que són molt més de fons: com es poden crear incentius adequats per proveir inversions i innovacions que es podran fer servir de forma (pràcticament) gratuïta? Quines tipologies de treballs o activitats que no encaixen en els vells paràmetres de jornades/horaris/retribucions estan sorgint a les nostres societats amb un creixent pes econòmic i social?

Tribuna

Món econòmic

nomies avançades –també en el cas de la Xina– que tenen problemes d’envelliment de la població amb efectes que van des de debats sobre sostenibilitat de pensions i altres ítems de l’estat del benestar fins a qüestions de productivitat i de creixement. L’altra cara de la moneda ve representada per algunes economies en desenvolupament –incloent-hi les noves generacions d’emergents– que tenen unes piràmides demogràfiques amb bases més àmplies, sí, però que plantegen altres problemes d’incorporació inclusiva també difícils d’abordar.

I ara, com distribuïm la renda? D’altra banda, també els debats sobre distribució de la renda connecten amb els de creixement. Una de les principals connexions fa referència a com unes societats més desiguals afebleixen el potencial de consum d’unes classes mitjanes amb més propensió cap aquest que d’altres segments de la població. En la mesura en què així sigui, el motor del consum pot quedar una mica reduït a les economies avançades –encara que el seu rebot sigui un dels factors que expliquen que algunes economies, com ara l’espanyola, tinguin xifres més optimistes pel 2015, malgrat que caldrà veure si els números positius es mantenen en els anys següents, cosa que l’FMI posa en dubte–. De la mateixa manera, també caldrà estar amatents a la magnitud amb què les anomenades noves classes mitjanes globals prenen el relleu. Recents problemes a països com Brasil i Rússia mostren com algunes de les expectatives de més capacitat de despesa dels BRICS* es poden trobar pendents de confirmació. A d’altres indrets, com ara a l’Índia, a Indonèsia o al Perú, les coses, en canvi, van en sentit més positiu. I a la Xina, s’hi està pilotant una delicada operació per transformar el seu patró de

Les innovacions científiques i tecnològiques un cop traslladades al teixit productiu tindran prou capacitat per generar llocs de treball de forma socialment tan transversal con les de generacions anteriors, o bé ara es crearan llocs d’altíssima qualitat però només en una quantia molt selectiva? Quin serà l’impacte de la robotització? creixement envers un nou format que, malgrat ser una mica més baix, quantitativament parlant, és més sòlid en termes de sostenibilitat i de pes del consum intern.

LA INCÒGNITA DE L’IMPACTE DE LA ROBOTITZACIÓ Finalment, un altre factor decisiu serà, per descomptat, el que passi amb la translació de les innovacions científiques i tecnològiques al teixit productiu. Tindran prou capacitat per generar llocs de treball de forma socialment tan transversal con les de generacions anteriors, o bé ara es crearan llocs d’altíssima qualitat, però només en una quantia molt selectiva?

Món Empresarial 035

Món econòmic

Tribuna

Quin serà l’impacte d’una robotització que, de vegades, sembla tenir una inquietant capacitat per substituir els humans en cada vegada més àmbits, tot fent reaparèixer polèmiques del segle XIX que semblaven superades? I si algunes de les innovacions porten a ampliacions de les expectatives de vida, com s’hauran de reformular els esquemes socials de vides laborals, jubilacions, etc., i quins problemes polítics obligarà a afrontar la gestió d’aquests profunds canvis? Són moltes les preguntes que esperen una resposta. Però en qualsevol cas, per respondre-les, cal defugir els determinismes de tota mena, inclosos els tecnològics o historicistes. I cal, també, identificar, amb una lucidesa que ara es veu dificultada i compromesa seriosament per visions oportunistes i/o interessades, quines seran les noves dinàmiques. Entre tots, hem de tenir el seny de redefinir el que calgui per trobar formulacions econòmiques i sociopolítiques que permetin una constructiva adaptació als nous temps, de manera que propiciïn que les nos-

tres societats treguin profit de les noves oportunitats, tot mantenint els nivells de cohesió social que facin possible que seguim parlant del fet que compartim vaixell.

Entre tots, hem de tenir el seny de redefinir el que calgui per trobar formulacions econòmiques i sociopolítiques que permetin una constructiva adaptació als nous temps, de manera que propiciïn que les nostres societats treguin profit de les noves oportunitats, tot mantenint els nivells de cohesió social que facin possible que seguim parlant del fet que compartim vaixell

Vells nous riscos financers: un déjà vu? Fa poc, un antic economista en cap del Fons Monetari Internacional, Simon Johnson, feia servir aquesta expressió per afegirse a les veus que alerten sobre un retorn a dinàmiques financeres ja experimentades abans de la crisi

036 Món Empresarial

amb resultats prou coneguts: una combinació de baixos tipus d’interès sobre els productes tradicionals en un context en què les rendibilitats esperades de les inversions productives reals tampoc no es veuen tan clares que empeny els inversors

a buscar alternatives sense mesurar adequadament els riscos. Una inadequada assignació de recursos i més fragilitat financera en serien les serioses distorsions resultants. Ens sona? Tan aviat hem oblidat el passat tan recent?

Món econòmic

Des de Brussel·les

Miguel Arias Cañete

Comissari europeu d’Energia i Acció pel Clima

Per a Arias Cañete, una opció per reduir la dependència energètica europea passa per la construcció del Southern Gas Corridor.

038 Món Empresarial

Des de Brussel·les

Món econòmic

“A curt i mitjà termini Rússia continuarà sent un dels nostres principals proveïdors [energètics] gairebé amb tota probabilitat” La tensa relació entre Rússia i Ucraïna i la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a París han posat l’energia en el focus de l’escenari europeu. Miguel Arias Cañete, dues vegades ministre espanyol d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, així com veterà eurodiputat (1986-1999), és ara el responsable de la política energètica i acció pel clima de la Unió Europea. Des que va ocupar el seu càrrec el passat novembre, diu que “ha recorregut mig món en visites de treball” ja que té una agenda marcada per un ritme trepidant. Parlem amb ell.

ot just va ser nomenat comissari, va haver de lidiar amb socis com Rússia, que proveeix al voltant del 30% del gas europeu. La Unió vol reduir aquesta dependència. Què està fent per assegurar altres opcions de subministrament? Les opcions per reduir la dependència de proveïdors únics com Rússia són nombroses. La més immediata és la diversificació de l’oferta. Per aconseguir-ho és necessari diversificar tant les fonts d’energia com les rutes i els proveïdors. He viatjat a països com Algèria o Noruega per redoblar la cooperació amb ells. Així mateix, la construcció d’infraestructures energètiques, com ara el gasoducte Southern Gas Corridor [Corredor Meridional de Gas], ens ajudaran a augmentar la nostra independència energètica. L’eficiència energètica també pot jugar al nostre favor de manera decisiva. Al cap i a la fi, no hi ha energia més barata i més segura que la que no consumim.

termini Rússia continuarà sent un dels nostres principals proveïdors gairebé amb tota probabilitat. Ha llançat la Unió de l’Energia, una iniciativa ambiciosa que impulsarà noves interconnexions entre estats membres. Quins beneficis tindrà? Evitarà crisis de subministrament com les que han tingut lloc els últims anys. Augmentarà la solidaritat entre els estats membres a través de plataformes

de cooperació regional. Un exemple és la interconnexió elèctrica entre França i Espanya. Al mes de febrer vam aconseguir duplicar la capacitat d’intercanvi elèctric entre els dos països amb la construcció de la línia de Molt Alta Tensió pels Pirineus orientals. La interconnexió de gas Midcat és també un projecte essencial per a la diversificació de rutes de proveïment a Europa. En l’àmbit de l’electricitat, continuarem treballant per assolir el mínim de 10%

Llavors, ¿és viable que Rússia deixi de ser un soci energètic clau per als Vint-i-vuit? No podem esperar un canvi dramàtic i instantani en la configuració dels fluxos energètics a Europa. A curt i mitjà

Món Empresarial 039

Món econòmic

Des de Brussel·les

d’interconnexió elèctrica en el 2020. Estem finançant estudis de viabilitat del cable submarí Espanya-França pel Golf de Biscaia i la identificació de nous projectes pels Pirineus centrals. La Unió s’ha marcat com a objectiu que un 20% de l’energia que consumeixi provingui de les renovables. No obstant això, el sector es queixa d’incertesa (especialment a Espanya). Com està apostant la UE per aquestes fonts? El president de la Comissió ha deixat clar que Europa ha de ser el número u en renovables. Comparteixo plenament aquesta ambició i estic treballant per fer-la realitat. No només estem en el bon camí per aconseguir el 20% el 2020, sinó que ja hem establert un objectiu de com a mínim el 27% pel 2030. A mitjans de la meva legislatura presentaré un ambiciós paquet de renovables que doni coherència a la nostra acció i que permeti un desenvolupament harmoniós i progressiu de

“

“El marc europeu d’energia nuclear és el més avançat del món, també en termes de seguretat. Dit això, els estats membres són lliures de decidir el seu mix energètic, i qualsevol opció és legítima. “ les renovables a tota la Unió Europea. Aquest esforç requerirà també inversió en innovació. Alemanya vol més renovables, però, també, eliminar l’energia nuclear per al 2020 després de la polèmica de Fukushima. Com està millorant la UE la seguretat de les centrals? La catàstrofe de Fukushima va suposar un toc d’atenció sobre la segure-

tat de les centrals nuclears. La Unió Europea va dur a terme tests d’estrès entre 2011 i 2012 que va passar amb nota. Les conclusions d’aquestes proves van cristal·litzar en la revisió de la Directiva de Seguretat Nuclear de 2009 per reforçar el poder i la independència de les autoritats reguladores nacionals, estar en millor posició per prevenir accidents, evitar emissions radioactives i elevar el grau de transparència i implicació de la població en assumptes de seguretat nuclear. La UE ha reforçat significativament el seu lideratge mundial en l’àmbit de la seguretat nuclear. Considera, llavors, l’energia nuclear una opció segura? El marc europeu d’energia nuclear és el més avançat del món, també en termes de seguretat. Dit això, els estats membres són lliures de decidir el seu mix energètic, i qualsevol opció és legítima. La Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a França està a tocar. La UE ha promès baixar un 40% les emissions pel 2030. És optimista respecte a aconseguir un compromís global? París serà un moment clau per definir uns objectius a nivell global. La Unió Europea ha estat molt ambiciosa en els seus objectius, i els nostres socis internacionals han d’intentar ser igual d’ambiciosos i assumir la seva part de responsabilitat. El canvi climàtic és un problema que ens afecta a tots, no té sentit actuar per separat. És el moment que les noves potències emergents se sumin. Els països del G-20, com la Xina, que tenen un paper fonamental en l’economia global, han de reflectir la seva rellevància també en el terreny del canvi climàtic. A més, la UE està disposada a prestar la seva ajuda als països menys desenvolupats perquè se sumin a l’acord. París ha de ser un èxit, i la UE ja està fent tot el possible perquè així sigui.

040 Món Empresarial

Des de Brussel·les

Món econòmic

Europa desaprofita el potencial

de les renovables

Els estats membres s’han marcat com a objectiu que l’any 2020 el 20% de l’energia consumida provingui de les renovables. Això podria fer pensar que les inversions en el sector seran una aposta segura, no obstant això, la indústria europea encara no n’està aprofitant tot el seu potencial. Segons un estudi publicat pel Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (Pnuma), juntament amb la consultora Bloomberg New Energy Finance (BNEF), la inversió mundial en energies netes va augmentar

un 17% el 2014, després de dos anys de descensos, i tot i la caiguda del preu del petroli cru. Països emergents com la Xina estan apostant clarament per aquesta expansió, especialment quan es tracta d’instal·lacions solars i energia eòlica marina. L’informe, titulat Tendències globals en la inversió d’energies renovables 2015, destaca que el país asiàtic “va ser, amb diferència, el major inversor en renovables el 2014, amb 83.300 milions de dòlars invertits”, és a dir, un 39% més que l’any 2013. En els països en desenvolupament, la ràpida extensió de les renovables es va traduir en un increment del 36%. Després la Xina, el Brasil, l’Índia i Sud-àfrica també s’han fet un lloc en el top 10 dels millors països inversors en renovables.

Les inversions en renovables no s’han traduït en un retorn de capitals. Al contrari, els ingressos obtinguts de tornada han baixat quatre punts percentuals a Europa entre el 2001 i el 2013, a causa de la retirada de molts subsidis davant d’unes arques públiques més minvades Món Empresarial 041

Món econòmic

Des de Brussel·les

A la banda contrària, les inversions a Europa avancen a un ritme lent, per sota de l’1% i arribant als 57.500 milions de dòlars. Michael Liebreich, president de la Junta Assessora de Bloomberg New Energy Finance, explica que, tot i que “Europa ha estat pionera en el camp de les energies netes”, hi ha una “preocupant” pèrdua de confiança dels inversors, i ho atribueix a l’”augment de la incertesa que envolta les polítiques governamentals de suport a les renovables”. Malgrat que no esmenta Espanya,

sí que explica que “el sud d’Europa continua essent gairebé una zona prohibida per als inversors a causa dels canvis retroactius de política”. Baixa rendibilitat i menor demanda Les causes de la letargia europea en renovables, en comparació amb els països emergents, són explicades per un estudi del Fòrum Econòmic Mundial -El futur de l’electricitat-, que apunta, per exemple, a la baixa rendibilitat. Els ingressos obtinguts de retorn han baixat quatre

punts percentuals a Europa entre el 2001 i el 2013, a causa de la retirada de molts subsidis davant d’unes arques públiques més minvades. L’informe també al·lega que hi ha hagut una menor demanda i una sobrecapacitat: “En els últims cinc anys a la UE, s’han afegit al sistema 130 GW de capacitat procedent de les renovables i 78 GW de generació convencional, mentre que s’han retirat només 44 GW de generació convencional.”

L’ABC de les energies netes Què SÓN: Un sistema de producció d’energia que no produeix contaminació ni residus perillosos per al planeta. Són l’eòlica, la hidràulica, la solar, la geotèrmica, l’energia de les ones i la mareomotriu, els biocombustibles i la biomassa.

Objectiu: El 2020, el 20% de l’energia consumida pels estats membres de la UE ha de provenir de fonts renovables. • Espanya utilitza actualment un percentatge del 15,1%. • La mitjana europea se situa en el 13%. • Hi ha països com Suècia (46,8%), Àustria (30,9%) i Portugal (24,9%) que ja han superat la meta del 20%.

042 Món Empresarial

Problemàtica: • En els últims cinc anys, s’han afegit al sistema 130 GW de les renovables i 78 GW de les convencionals, però només s’han retirat 44 GW de generació convencional a la UE. • El sud d’Europa és una zona prohibida per als inversors en renovables pels canvis retroactius de política.

Suspens per als països europeus, on la inversió en renovables creix per sota de l’1%.

Excel·lent per als països en desenvolupament, on l’expansió de les renovables augmenta un 36%.

PERQUÈ HI HA HISTÒRIES QUE S’EXPLIQUEN MILLOR EN MOVIMENT

Les grans històries mereixen ser explicades i la teva és una d’elles. El vídeo ideal per la teva empresa.

hello@minimalheroes.tv www.minimalheroes.tv (+34) 93 624 17 54

DON’T WEAR A CAPE

Món econòmic

Mercats financers

Mercats de deute públic

La gran liquiditat i els tipus d’interès negatius de bons i obligacions són un problema o la solució? 1. L’ENDEUTAMENT PÚBLIC DELS PAÏSOS MÉS SIGNIFICATIUS DE LA UNIÓ EUROPEA, SOBRETOT ELS PERIFÈRICS, ÉS MOLT ALT En efecte, l’endeutament, que sol servir per invertir en infraestructures i garantir serveis públics, s’ha convertit en un greu problema per a molts països. És, per exemple, el cas del Japó, que té un deute públic del 220% del PIB; als Estats Units supera ja el 100% del PIB. A Europa, tal com es pot observar en el gràfic adjunt, el país més endeutat és Grècia amb el 177%, seguit d’Itàlia (amb el 132%), Portugal (130%), Irlanda (109,7%), Xipre (107,5%) i Espanya (amb un 97,7% sobre el PIB). Aquests són els països perifèrics anomenats PIGS i els problemes dels quals a Europa és que tenen a Grècia com a capdavantera. A més, si observem el mateix requadre veurem com normalment coincideix que els països amb més endeutament en deute públic són els que més dèficit públic posseeixen i pitjors taxes de creixement del PIB estan tenint; a excepció del cas d’Espanya, on s’estima un creixement del 2,6% en el 2015. Però la pregunta és: és bo o dolent endeutar-se per part dels països de la Unió Europea? Decidir quan és acceptable el nivell de deute per a un estat o per a un país és una tasca complicada. Cal tenir en compte tant la conjuntura econòmica global com el nivell de deute previ, el cost financer del deute i com s’utilitza

044 Món Empresarial

1 Endeutament públic dels països de la UE

Espanya Portugal França Itàlia Irlanda Bèlgica Luxemburg Alemanya Àustria Eslovènia Croàcia Regne Unit Països Baixos Eslovàquia Lituània Letònia Estònia Dinamarca Suècia Finlàndia Xipre Grècia Bulgària Romania Hongria República Txeca Polònia

Creixement PIB (Milions Dèficit públic Deute públic d’ , 2014) % sobre el PIB, 2014 Trimestral Interanual 1.058.469 -5,80% 97,70% 0,9%1T (2,6%I) 173.053 -4,50% 130,20% 0,4%1T (1,4%I) 2.144.546 -4,00% 95,00% 0,6%1T (0,7%I) 1.616.048 -3,00% 132,10% 0,3%1T (0,0%I) 185.412 -4,10% 109,70% 0,2%4T (4,1%I) 402.270 -3,20% 106,50% 0,3%1T (0,9%I) 47.107 0,60% 23,60% 2,3%3T (3,8%I) 2.903.790 0,70% 74,70% 0,3%1T (1,0%I) 328.996 -2,40% 84,50% 0,1%1T (0,1%I) 37.246 -4,90% 80,90% 0,3%4T (2,0%I) 42.878 -5,70% 85,00% 0,0%4T (0,4%I) 2.296.785 -5,70% 89,40% 0,3%1T (2,4%I) 655.375 -2,30% 68,80% 0,4%1T (2,4%I) 75.215 -2,90% 53,60% 0,8%1T (2,9%I) 36.288 -0,70% 40,90% -0,6%1T (1,5%I) 24.060 -1,40% 40,00% 0,4%1T (2,1%I) 19.526 0,60% 10,60% -0,3%1T (1,8%I) 257.254 1,20% 45,20% 0,5%4T (1,6%I) 412.612 -1,90% 43,90% 1,1%4T (2,6%I) 204.015 -3,20% 59,30% -0,1%1T (-0,1%I) 17.506 -8,80% 107,50% 1,6%1T (0,2%I) 179.081 -3,50% 177,10% -0,2%1T (0,3%I) 42.010 -2,80% 27,60% 0,9%1T (2,0%I) 148.076 -1,50% 39,80% 1,6%1T (4,2%I) 100.049 -2,60% 76,90% 0,6%1T (3,1%I) 154.051 -2,00% 42,60% 0,4%4T (1,4%I) 401.523 -3,20% 50,10% 0,7%4T (3,2%I)

l’endeutament. Perquè no és el mateix endeutar-se per projectes d’infraestructures que ajudin al creixement que per refinançar el deute públic ja existent.

En definitiva, quan es recorre a l’endeutament per refinançar deute i despeses corrents no té massa sentit. I en el cas del fort creixement de l’endeu-

Mercats financers

Món econòmic

a la Unió Europea Dr. JOSÉ MANUEL ARAGUÁS. Professor titular de Mercats Financers a la UB.

tament dels països perifèrics de la UE, aquest ha estat causat per les caigudes del PIB, que han portat a un dèficit públic important i a una crisi bancària com mai històricament abans no havia existit.

2. EL BANC CENTRAL EUROPEU INJECTA UN FORT PROGRAMA DE LIQUIDITAT A LA ZONA EURO Amb la finalitat de lluitar contra el risc de deflació de l’eurozona, el BCE (Banc Central Europeu) ha llançat un programa de liquiditat (Quantitative Easing) que comporta la compra de deute públic en el mercat secundari fins a finals de setembre de 2016, la qual cosa suposa injectar 1,08 bilions d’euros. Una injecció que, a més, segons ha declarat el president de la ins-

3. LES CONSEQÜÈNCIES DE TANTA LIQUIDITAT EN EL SISTEMA ECONÒMIC DE LA UE FAN QUE ASSISTIM A TIPUS D’INTERÈS NEGATIU ALS PRINCIPALS PAÏSOS DE L’EUROZONA El deute públic de diversos països eu-

ropeus –incloent-hi Espanya– està cotitzant a tipus d’interès negatiu. Que el prestador no estigui cobrant per deixar els diners sembla un fenomen totalment irracional! Un fet, doncs, que no presagia res de bo ni de positiu. Aleshores, per què es dóna aquesta situació? a) Per abundància de liquiditat global en els bancs i inversors provocada per la política de liquiditat del Banc Central Europeu. b) Perquè hi ha molta liquiditat i l’absència de bones inversions alternatives fa que els tipus d’interès s’enfonsin. c) Perquè el deute públic és preferible per als inversors, ja que els dóna més seguretat que els dipòsits bancaris.

Negociació de bons en el mercat secundari

Regne Unit

0,428 1,242 1,593

Itàlia

0,153 0,485 1,242

0,043 0,467

ESPANYA

0,007 0,470 1,173

França

-0,183

-0,350 -0,007

-0,562 -0,293

Suècia

0,385

Holanda

0,351

Dinamarca

-0,209 -0,055

Alemanya

Interessos, en %

A 10 anys

0,186

Suïssa

A 5 anys

0,244

A 2 anys

-0,270 -0,108

2 1,8 1,6 1,4 1,2 1 0,8 0,6 0,4 0,2 0 -0,2 -0,4 -0,6 -0,8 -1

-0,926 -0,456 -0,105

titució, Mario Draghi, se seguiria fent fins que la inflació superi el 2%. El BCE no comprarà més del 25% de cada emissió ni acumularà més del 35% d’un sol emissor de deute. En aquest programa s’exclouen els títols de deute públic de Xipre, Grècia i Portugal, que estan qualificats de bons escombraries. Aquesta política suposa que assistirem a una forta liquiditat en el sistema econòmic i a uns tipus d’interès baixos, cosa que ens crearà incertesa.

Món Empresarial 045

nous instruments d’ajust com l’emissió de bons europeus, ajornaments i, fins i tot, creatius ajustos de deute. Però aquestes són decisions polítiques que han de liderar els països motors de la UE i que, en una economia amb moneda única, hauran d’assolir polítiques de responsabilitat per part dels països deutors.

2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 046 Món Empresarial

Atesa la baixa rendibilitat dels bons actuals, no sembla ara un bon moment per invertir ni en aquests ni en obligacions. No obstant això, cal considerar que els bons tenen una durada en el temps que, segons les emissions, va de tres a 30 anys, i en aquest període pot variar molt el preu del bo, de manera que, malgrat tot, es pot treure rendibilitat a la cartera, ja que la rendibilitat del bo és inversament proporcional al preu. En qualsevol cas, tal com està la situació, avui dia és més recomanable invertir a curt termini perquè els bons a 10 anys, tan aviat com s’apugin els tipus, augmentaran el preu. En conseqüència, per precaució, és millor reduir la durada del bo i ser molt selectius en el moment d’invertir en deute públic.

tipus d’interès del bo a 3 anys

10/01/2015

10/01/2014

6,00% 5,00% 4,00% 3,00% 2,00% 1,00% 0,00% 10/01/2011

Aquest increment de l’endeutament en els últims anys, amb apujades d’impostos i minsa correcció de la despesa pública, no ha fet disminuir prou el dèficit públic, i amenaça la taxa de creixe-

10/01/2010

4. EL DEUTE PÚBLIC ESPANYOL ES TROBA SOTA MÍNIMS DE RENDIBILITAT, I L’INCREMENT DE L’ENDEUTAMENT DE L’ESTAT HA ESTAT MOLT ELEVAT DES DEL JUNY DE 2012, QUAN DRAGHI VA ANUNCIAR QUE EL BCE INJECTARIA LIQUIDITAT I POSARIA ELS INSTRUMENTS NECESSARIS SOBRE L’ECONOMIA EUROPEA

La forta liquiditat pot portar afegides noves bombolles que alenteixin el creixement econòmic; d’altra banda, les desigualtats generades a l’eurozona són, també, una font important de risc. Els mercats valoraran la incertesa amb volatilitat, és a dir, amb variació del preu dels actius, de manera que les decisions que afecten els països més endeutats, com ara Grècia, requeriran de

10/01/2009

Els tipus d’interès negatiu tenen dues conseqüències poc encoratjadores que caldrà tenir en compte, i que són: d’una banda, que els estats continuaran endeutant-se atès el cost de finançament tan barat; i, de l’altra, que els estalviadors assumiran riscos més alts que ofereixin alguna rendibilitat. Però el fons de reserva d’Espanya de la Seguretat Social ja va anunciar en el seu moment que no invertiria en deute públic espanyol amb tipus d’interès negatiu.

5. LES DECISIONS POLÍTIQUES DE LA UE I LES REGLES DE JOC CONDICIONARAN LA MARXA DE L’ECONOMIA A L’EUROZONA

10/01/2008

Atesa la baixa rendibilitat dels bons actuals, no sembla ara un bon moment per invertir ni en aquests ni en obligacions

ment del PIB a causa de les incerteses polítiques que s’albiren a l’horitzó. Així mateix, els tipus d’interès –després de l’elevada prima de risc que va mantenir Espanya respecte a la prima de risc alemany– han disminuït ostensiblement fins a nivells negatius.

6. L’INVERSOR EN BONS I OBLIGACIONS HA D’INVERTIR DE MANERA PRUDENT I SELECCIONANT ELS PAÏSOS EMISSORS

10/01/2013

1.200.000 1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000 0

Espanya: Evolució del deute Milions d'

1.033.857 966.181 890.993 743.531 649.259 568.700 439.771 383.798 392.168 393.479 389.888 382.775 384.145 378.883 374.557 362.223

Mercats financers

10/01/2012

Món econòmic

Mercats financers

Món econòmic

Tècniques útils per a l’inversor Valor i preu en els títols de renda fixa; deute públic.

El mercat de deute públic és un mercat amb forts volums de contractació, liquiditat immediata i formació de preus dels actius de forma eficient, la qual cosa vol dir que cada dia l’inversor sap quin és el preu de l’actiu, bo o obligació de l’Estat, i, per tant, quina és la seva rendibilitat.

EL PREU D’UN BO Hi ha una dita que diu que només el neci confon valor i preu. En efecte, el preu en el mercat de deute públic, com en qualsevol mercat, depèn de l’oferta i la demanda, i sobre aquestes variables hi influeixen un munt de factors tals com econòmics, socials, culturals o polítics. En definitiva, tots tenim l’experiència d’una alça o baixada dels preus dels bons per situacions d’incertesa política i informacions conjunturals que afecten els mercats. El preu d’un bo va variant contínuament al llarg del temps fins al seu

El mercat cada dia dóna una informació sobre el preu del bo i la seva rendibilitat, que és inversament proporcional al preu; quan el preu del bo baixa, la rendibilitat puja. Al llarg del temps, el bo a 10 anys va variant de preu, i l’inversor pot obtenir rendibilitats comprant i venent bons, però aquesta rendibilitat tindrà sempre un risc.

venciment. Per exemple, un bo emès per l’Estat espanyol a 10 anys de venciment i un cupó del 3% anirà variant contínuament al llarg del temps fins al seu venciment depenent, sobretot, de la variació dels tipus d’interès i de les circumstàncies del mercat. (Veure gràfic adjunt).

PREU D’UN BO

140 120 100 80 60 40 20 0

Món Empresarial 047

Món econòmic

Mercats financers

En aquests moments, a causa del fort programa de compra desenvolupat pel Banc Central Europeu, els bons i obligacions de deute públic estan sobrevalorats en el mercat

Valor i rendibilitat d’un bo Rendibilitat exigida al bo

Valor del bo a 5 anys

Valor del bo a 10 anys

91,34

84,56

95,55

91,89

100

104,71

108,98

109,71

118,94 Bo a 10 anys

130 120 110 100 90 80 70 60 50

EL VALOR D’UN BO L’inversor, tant quan compra un bo com quan el ven, ha de valorar el bo com un actiu de renda fixa que pagarà un cupó fix al llarg del temps, i ha de

048 Món Empresarial

Bo a 5 anys

saber si el preu que dóna el mercat, des del punt de vista financer, està sobrevalorat (el que implicaria vendre el títol) o infravalorat (cosa que implicaria comprar-lo).

Així com el preu el dóna el mercat, el valor d’un bo és igual al valor present o actual dels fluxos de fons que s’esperen rebre en el futur descomptats a la taxa requerida per l’inversor. Com es pot observar a la taula de l’esquerra, veiem com varia el valor de dos bons segons la rendibilitat que els exigim. Els dos bons paguen un cupó del 3% anual, però un venç als cinc anys i l’altre als 10 anys. Si la rendibilitat exigida coincideix amb el cupó, el valor és 100. Per tant, la rendibilitat exigida per l’inversor i el termini fins al venciment influeixen sobre el valor d’un bo. Tal com s’observa en el gràfic, en augmentar el valor d’un bo la seva rendibilitat disminueix, i conforme ens acostem al venciment, el risc també disminueix. A banda, qualsevol títol de renda fixa té risc, sent aquest més alt com més anys faltin per al seu venciment. Aquesta situació fa que els fons de renda fixa tinguin risc i que, per tant, davant de situacions de mercat volàtil, siguin aconsellables fons d’inversió a renda fixa els actius dels quals estiguin més a curt termini. En aquests moments, a causa del fort programa de compra desenvolupat pel Banc Central Europeu, els bons i obligacions de deute públic estan sobrevalorats en el mercat.

Món econòmic

Institucions catalanes

er trobar l’origen de la tradició parlamentària a Catalunya ens hem de remuntar fins al segle XI, quan es van crear les assemblees de la pau i treva. Formades per representants de l’Església, la noblesa i el poble, s’encarregaven d’aprovar mesures per garantir períodes de calma enmig de les contínues guerres entre senyors feudals. També prenien acords de caràcter fiscal, que fomentaven l’activitat comercial i van facilitar l’aparició de viles i mercats. Al segle XI neix també la Cort comtal, convertida en les Corts Generals de Catalunya al segle XII. La integraven alts representants civils i eclesiàstics, consellers i jutges. Tenia potestat

050 Món Empresarial

Representació proporcional

Parlament de Catalunya Els escons del Parlament es reparteixen entre les llistes electorals seguint un criteri proporcional en funció del vots obtinguts. Actualment hi ha 135 diputats: 85 elegits a la circumscripció de Barcelona, 17 a Girona, 15 a Lleida i 18 a Tarragona.

15 18

jurídica i ajudava el monarca a prendre decisions. Amb la caiguda de Barcelona l’any 1714, el Decret de Nova Planta de Felip V va abolir tot el dret públic català i les institucions encarregades de desenvolupar-lo. L’autogovern, institucionalitzat en la Generalitat de Catalunya, no es va recuperar fins a la proclamació de la Segona República.

Anys convulsos El 20 de novembre del 1932 van tenir lloc les primeres eleccions al Parlament, presidit per Lluís Companys. La institució va haver de treballar en un context molt convuls i va veure interrompuda la seva feina durant dos anys (1934-1936).

Institucions catalanes

Món econòmic

La veu dels catalans Com a òrgan representatiu del poble, el Parlament ocupa una posició central en el sistema institucional de l’autogovern de Catalunya. La seva principal missió és legislar, impulsar i controlar l’acció política del Govern de la Generalitat.

EN MENYS DE 100 PARAULES

El 20 de novembre del 1932 van tenir lloc les primeres eleccions al Parlament, presidit per Lluís Companys En caure la República espanyola l’any 1939, el Parlament i la resta d’òrgans de la Generalitat van ser novament abolits i, durant la dictadura franquista, les aspiracions d’autogovern del poble català van quedar completament truncades.

20 de març del 1980 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament català, que restablien l’activitat parlamentària.

• Grup parlamentari: equival al partit polític o coalició electoral. És l’encarregat de convertir el seu programa en iniciatives parlamentàries. Per formar grup cal un mínim de cinc membres, escollits per circumscripcions diferents. • Grup mixt: l’integren els diputats pertanyents a un partit que no ha obtingut prou representants per crear grup propi. • Mesa del Parlament: ordena el treball parlamentari i interpreta el reglament. • Ple del Parlament: tots els diputats reunits en sessió debaten qüestions que són competència de la cambra. • Comissions: grups reduïts de diputats, especialitzats en una matèria, que reprodueixen proporcionalment la distribució de grups del ple.

Restabliment L’any 1977, però, amb el retorn el retorn del president Josep Tarradellas de l’exili, es va recuperar provisionalment la Generalitat, que va quedar definitivament restablerta un cop aprovada la Constitució espanyola (1978) i l’Estatut d’autonomia de Catalunya (1979). Finalment, el

Món Empresarial 051

Món econòmic

Institucions catalanes

Núria de Gispert Presidenta del Parlament de Catalunya

“Reivindico una manera de fer política constructiva, de diàleg i pacte”

És la primera dona que presideix la cambra catalana. Creu que aquest fet li ha representat un avantatge o un inconvenient? Al llarg dels cinc anys de la meva presidència, he fet èmfasi en la promoció dels drets de les dones, del talent femení, de polítiques de paritat i de conciliació. Tret d’algun cas molt aïllat de masclisme, no he sentit que ser dona m’hagi perjudicat ni m’hagi afavorit a la meva feina. Quines han de ser les principals qualitats que ha de tenir una persona per presidir el Parlament? Ha de tenir capacitat d’interlocució i entesa, tarannà moderat i molta equanimitat. A més, cal adoptar un perfil institucional, absolutament allunyat de posicions sectàries i de picabaralles polítiques. De tots els moments viscuts al capdavant de la institució, quin recorda especialment? Hi ha hagut moments difícils, d’altres molt emotius i transcendentals. A títol personal, destacaria la meva presa de possessió. No m’hi trobava sola. M’hi acompanyaven totes les dones catalanes que han lluitat per la dignitat, pels nostres drets i la nostra presència a la vida pública, així com les nostres filles i nétes, que veuran una societat plenament equitativa, justa i equilibrada. Com valora l’aprovació de la llei de transparència?

052 Món Empresarial

Representa un salt qualitatiu molt important de cara a combatre els punts d’opacitat del sistema que podien emparar pràctiques poc o gens adequades. I en quin punt es troba el procés d’elaboració de la nova llei electoral pròpia? Va superar el debat al ple el 6 de maig. Espero que puguem aprovarla en aquest tram final de la legislatura, encara que sigui parcialment, perquè també servirà per millorar la vinculació amb la ciutadania i el retiment de comptes dels diputats i els partits. Com va viure la compareixença de l’expresident Jordi Pujol al Parlament? Amb molta tristesa, fins i tot desconcert. Sap greu que una persona que ha fet tant per Catalunya i per la democràcia vegi tacada la seva trajectòria per uns fets que són rebutjables, i també que hi hagi qui s’hi acarnissi. Els darrers anys el Parlament ha viscut moments molt intensos. Ha notat més crispació aquesta legislatura? L’actual està essent més tranquil·la que l’anterior, que va viure episodis greus de tensions i molta crispació. Es va encavalcar el punt àlgid de la crisi amb el desenvolupament del procés pel dret de decidir, que va provocar la consolidació de posicions antagòniques i molt bel·ligerants.

Creu que gràcies al procés sobiranista els catalans se senten més implicats en la vida política? Sí, ha servit perquè una part important de la població tingui molta esperança en la possibilitat de millorar la situació nacional, social, cultural i econòmica de Catalunya, i que s’involucri d’una manera il·lusionada en campanyes cíviques i esdeveniments multitudinaris al voltant del dret de decidir dels catalans. Una de les prioritats del Parlament és que la societat participi més activament en tot el que es fa dins la cambra. Sí, fem moltes actuacions per obrirnos a la societat. Destacaria l’oferta educativa o el Canal Parlament, que permet que l’activitat parlamentària entri a les llars en temps real. D’altra banda, a l’espai Escó 136 de la web del Parlament els ciutadans poden fer aportacions, comentaris o suggeriments sobre els projectes i les proposicions de llei que s’estan tramitant. Per acabar, com valora la situació econòmica en què es troba actualment Catalunya? Vull ser moderadament optimista pel que fa a la situació econòmica actual de Catalunya i a les seves perspectives, amb el convenciment que el pitjor ja ha passat i que, tot i les moltes ferides que queden encara per guarir, tenim un futur millor al nostre abast.

Món econòmic

Col·legis professionals

Ferran Amago Degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicacions de Catalunya Aconseguir que Barcelona torni a tenir un Operador Integral de Telecomunicacions amb un Departament de Compres important i que les telecomunicacions i les tecnologies de la comunicació es considerin un motor clau per a la competitivitat del país són dos dels reptes de Ferran Amago, que encapçala el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicacions de Catalunya.

Q uins tres desitjos demanaria el Col·legi a les autoritats? Que pensin en persones quan pensin en telecomunicacions, i que no només pensin en les telecomunicacions com un sector deflacionista; que actuïn per tal que creixi a un ritme major que l’actual. També que siguin conscients que Barcelona ha de tenir un Operador Integral de Telecomunicacions amb un potent Departament de Compres per tal d’atraure, a més del personal intern, a tot un sector augmentat que permeti tornar a consolidar-nos com a referent en matèria de tecnologies de la informació a Espanya i a Europa. I que perdin la por a les Telecomunicacions i a tenir unes bones infraestructures per gaudir dels millors serveis. Dins de l’Administració, tant a la Generalitat de Catalunya com al Govern central, hauríem de ser-hi presents com a Departament dins de Presidència, ja que som un sector estratègic.

Segons Amago, les empreses catalanes “s’han pres molt seriosament el tema de la seva modernització i la implantació de les TIC com a eines d’eficiència empresarial”. Els únics peròs per al degà del COETTC? “La baixa utilització de solucions mòbils de cara als clients i usuaris, a la vegada que la desconfiança a tenir les dades al núvol. “

054 Món Empresarial

En quin moment estem pel que fa a infraestructures de telecomunicacions? El sector de les telecomunicacions és el sector més liberalitzat que existeix. Tenim quatre subsectors: Telefonia Fi-

Col·legis professionals

Món econòmic

“La Capitalitat Mundial del Mòbil hauria d’anar molt més enllà d’un congrés”

“

“En termes generals, Catalunya té unes bones infraestructures en telecomunicacions. (...) [Però] no ens cansem de dir que falta conscienciació social i empresarial perquè s’atenguin aquestes infraestructures com a tema estratègic i clau per al desenvolupament social.” xa, Telefonia Mòbil, Dades i Televisió i Ràdio, i en cadascun d’ells hi tenim operadors que tenen la seva pròpia xarxa, ja sigui utilitzant el mitjà coure, fibra òptica, cable o aire (espectre). En termes generals, Catalunya té unes bones infraestructures en telecomunicacions. De totes formes, m’agradaria fer una pregunta: quin sector canvia la seva tecnologia d’usuari cada tres o quatre anys? Nosaltres ho fem quan saltem de la segona generació a la tercera, i de la tercera a la quarta. Però és l’usuari qui vol canviar perquè vol més velocitat, més capacitat, en definitiva, més serveis. I nosaltres hem de satisfer la demanda dels usuaris. No ens cansem de dir que falta cons-

cienciació social i empresarial perquè s’atenguin aquestes infraestructures com a tema estratègic i clau per al desenvolupament social. Es parla de port i d’aeroport, però a vegades s’obliden les telecomunicacions com a motor de competitivitat i avenç. Vostè alertava, l’estiu passat, dels problemes de cobertura a la Costa Brava i la Costa Daurada, Pirineus i urbanitzacions. Els fan cas? L’aposta de la Generalitat de Catalunya amb el Diàleg Competitiu, així com la nova Llei General de Telecomunicacions, ha millorat i millorarà encara més els desplegaments de les infraestructures. Tot i això, aquestes no són ho-

mogènies a tot el país, ja que podem detectar una major concentració de serveis avançats a les anelles metropolitanes de Barcelona i una menor un cop marxes d’aquesta zona. Ara, amb la nova normativa, cal millorar les comunicacions electròniques a tot el país. Hem de ser conseqüents amb les demandes de tots. Sabem que algunes inversions no es poden fer des dels sectors privats per la manca de retorn, i cal recolzar-se en inversions públiques/privades per assegurar la reducció de l’esquerda digital. Pel que fa a empreses catalanes, aposten per les TIC o encara hi ha por? Crec que tenim unes empreses que s’han pres molt seriosament el tema de la seva modernització i la implantació de les TIC com a eines d’eficiència empresarial. La implantació de les telecomunicacions és una realitat en gairebé tots els sectors d’activitat econòmica. Si haguéssim de posar peròs serien en termes de la baixa utilització de solucions mòbils de cara als clients i usuaris, a la vegada que la desconfiança a tenir les dades al núvol.

Món Empresarial 055

Món econòmic

Col·legis professionals

El Mobile World Congress és, sens dubte, una de les grans cites del sector. S’han aprofitat bé els reptes que suposava? Crec que l’aposta pel Mobile World Congress ha de ser clara i decidida, de manera que Barcelona sigui motiu d’orgull i que aconsegueixi una validació internacional com a ciutat capdavantera en talent i en inversions TIC. Obtenir la signatura que asseguri la seva continuïtat, tal com hem expressat per carta a tots els Patrons de la Fundació, és un compromís també des del COETTC. De totes formes, crec que no s’ha aprofitat el tema de la Capitalitat Mundial del Mòbil; s’ha d’anar molt més enllà en les iniciatives. Demanaria que les autoritats apostin per la Capitalitat Mundial del Mòbil perquè sigui una referència inter-

nacional, pel benefici de tots els ciutadans i de les marques Barcelona, Catalunya i Espanya, projectant la capital arreu del món. Per això, crec que hauríem d’anar molt més enllà d’un congrés molt important i desitjat. Barcelona té nova alcaldessa. Ada Colau vol revisar la política de grans congressos. Què li diria? Ens agradaria mantenir un diàleg amb la Sra. Ada Colau sobre el Mobile World Congress i la Capitalitat Mundial del Mòbil per conèixer més a fons quina és la seva perspectiva, acostar postures i intentar fer que la ciutadania participi més en les properes edicions, de manera que aquesta cita reporti beneficis al conjunt de la societat. Creiem que

és molt important que les telecomunicacions siguin un focus important del seu mandat per tal de cohesionar tota la societat i posar-la com a valor inclusiu per a tots. Què poden aportar les TIC a la transparència administrativa? Barcelona és capdavantera en solucions aplicatives a nivell mundial. Per exemple, Barcelona a la butxaca* està pensada al servei de l’usuari, que és com s’ha de fer. Sant Cugat i Sant Feliu de Llobregat són altres llocs que també estan fent molt bé les coses en aquest sentit: utilitzen les TIC per donar un servei molt més flexible i transparent.

EN MENYS D’

minut

1.148

col·legiats

grups de treball: infraestructures, seguretat, acústica i electrònica

grups de treball en procés: espectre radioelèctric i serveis audiovisuals

*Un projecte d’iniciatives i solucions amb telefonia mòbil que impulsa l’Ajuntament de Barcelona.

056 Món Empresarial

Món econòmic

Cambres de comerç

José Maria Chavarría Homedes President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa Amb l’agroindústria i el turisme com a principals motors econòmics, i el riu com a element identitari, les Terres de l’Ebre és una de les zones de Catalunya on l’activitat econòmica està més directament vinculada amb el territori i el paisatge. Parlem amb el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa per conèixer la realitat d’aquest enclavament i també els projectes de dinamització econòmica que es duen a terme des de l’entitat.

arragona és, segons l’últim estudi de conjuntura econòmica, la demarcació catalana on la situació econòmica millora més lentament. Quins creu que en són els motius? Respecte a les Terres de l’Ebre, l’explicació no és conjuntural, sinó que va més enllà. La configuració geogràfica (situació i demografia) d’aquest territori i el nostre pes polític dintre de l’àmbit provincial han estat sempre una debilitat envers altres demarcacions de Catalunya. Estem allunyats dels grans centres de decisió econòmica i política del país, i això ens comporta un greu dèficit històric en la inversió pública en infraestructures. Posaré només un exemple: l’A7 es troba desdoblada llevat del tram de La Jana-El Perelló, la qual cosa ens obliga a una AP7 de peatge que fa baixar el nostre nivell de competitivitat envers altres empreses catalanes. Creu, doncs, que les Terres de l’Ebre és una de les ventafocs de l’economia catalana? És una evidència històrica que al nostre entendre només podrà corregir-se amb

058 Món Empresarial

la implantació definitiva de la vegueria catalana, perquè mitjançant aquesta o el nom que se li digui, puguem arribar a ser circumscripció electoral autonòmica i nacional. Mentre això no es produeixi, sempre dependrem del nostre pes específic i propi dins del conjunt de la província de Tarragona. Com es treballa des de la Cambra per capgirar aquesta situació? Mitjançant la denúncia constant d’aquest greuge i la reivindicació davant de totes les administracions pú-

“

“[El greuge històric de les Terres de l’Ebre] només podrà corregir-se amb la implantació de la vegueria catalana perquè puguem arribar a ser circumscripció electoral autonòmica i nacional.”

Cambres de comerç

“Estar allunyats dels centres de decisió econòmica i política ens comporta un greu dèficit en inversió pública en infraestructures” La internacionalització i la innovació són la solució a la manca de demanda interna del mercat, per això, des de la Cambra s’ha creat un servei que acompanya l’empresa ebrenca a cercar nous clients.

Món econòmic

bliques perquè s’actuï amb autèntics criteris de reequilibri territorial, a l’efecte d’igualar les condicions competitives de les empreses de les Terres de l’Ebre. En l’àmbit privat, a més, oferim un servei empresarial que ajuda a corregir aquest desnivell. El turisme és un dels principals motors econòmics de la demarcació. Condiciona això un tipus d’ocupació molt marcada per l’estacionalitat i l’eventualitat? Efectivament, el turisme és un dels nostres motors econòmics, encara que no diria que és el principal si ho comparem amb altres indrets de la província de Tarragona. Això no obstant, és cert que la dependència d’aquest sector en períodes concrets de temps marca una estacionalitat i eventualitat en el mercat de treball. Ara bé, durant tot l’any tenim un sector agroalimentari amb una potencialitat immensa per desenvolupar

Reserva de la Biosfera: marca de qualitat La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa participa activament en el desenvolupament i implantació d’una marca que, a banda d’identificar tot un territori, vinculi en tot el valor afegit que suposa estar en un enclavament declarat reserva de la biosfera per la UNESCO. Així, segons explica el seu president, “la marca específica TERRES DE l’EBRERESERVA DE LA BIOSFERA permetrà a les empreses turístiques identificar millor la seva oferta i constituir una garantia de qualitat reconeguda internacionalment”.

Món Empresarial 059

Món econòmic

Cambres de comerç

mitjançant la implantació d’activitat econòmica complementària o clusterització. Quins creu que són els principals punts forts i febles del teixit empresarial ebrenc? L’empresari ebrenc té una forta vinculació sentimental amb un territori que es vertebra per un riu que ha estat, és, i lluitarem perquè continuï essent, vida i possibilitat d’activitat econòmica. Els nostres recursos naturals són un actiu econòmic, fortament interioritzats per tothom i dels quals es pot treure un profit econòmic. La Cambra va apostar per un projecte transversal de navegabilitat, del qual va pressupostar el seu cost i la seva rendibilitat. Malgrat haver quedat en l’oblit de qui té la decisió per portar-lo a terme, la nostra tenacitat –i la nostra vinculació sentimental amb la regió– ens porta a continuar la nostra aposta d’inversió amb el territori.

Referència en l’agroalimentació

Es parla de la internacionalització i de la innovació com dos dels principals reptes de futur de les empreses catalanes. Creu que és també el cas de les Terres de l’Ebre? És la solució a la manca de demanda

Amb un potencial enorme, el sector agroalimentari és un dels principals exponents de la internacionalització de les Terres de l’Ebre. “En el sector de l’oli, tenim la primera empresa exportadora d’oli de tot l’Estat, i en la fixació dels preus de l’oli som una referència al nord del país, atès que en molts dels contractes de subministrament es fixa el preu amb referència al que indica la llotja de contractació de Tortosa”, explica el president de la seva

060 Món Empresarial

“

“L’empresari ebrenc té una forta vinculació sentimental amb un territori que es vertebra per un riu que ha estat, és, i lluitarem perquè continuï essent, vida i possibilitat d’activitat econòmica.”

interna que hem estat patint des de fa anys. Nosaltres, des de la Cambra, així ho hem entès i, per això, hem creat

cambra de comerç. Altres sectors, com el cítric, estan en procés d’internacionalització amb l’ajuda de l’entitat, i es beneficien dels avantatges de poder gaudir d’un pla d’acompanyament fet a mida per a l’empresa que la Cambra els ofereix.

un servei potent d’internacionalització perquè mitjançant el nom reconegut mundialment de cambres s’acompanyi l’empresa ebrenca a buscar, tenir (i, sobretot, mantenir) nous clients. I com es treballa per fomentar l’emprenedoria? Fan accions específiques per als joves? A banda del servei d’internacionalització, la Cambra compta amb un servei PICE (sigles en castellà del programa europeu d’integració i qualificació en ocupació) especialment orientat als joves per descobrir les seves aptituds, les seves mancances, orientar-los i donar-los la formació adient per satisfer-les, i oferir-los la possibilitat d’establir-se pel seu compte o entrar a treballar amb la formació específica que demana particularment l’empresa del territori.

Món econòmic

En l’objectiu de món

Frau, atur i nens pobres

Per què Espanya no és Suècia?

algrat tenir molts recursos naturals, l’Argentina no és el Japó (que no té gairebé matèries primeres). I encara que tots dos disposen de petroli, Noruega és un país ric i Veneçuela, no. El primer, té poc atur i pobresa infantil perquè –entre d’altres factors– té poques corrupteles; el segon, en canvi, té molt atur i pobresa infantil per l’alta corrupció. I és que la raó de la diferència entre molts estats rics i pobres rau en el fet de tenir o no una cultura política de corrupció amb institucions polítiques i econòmiques extractives. En aquest sentit, colpeix saber que a Mèxic es pot vendre, comprar –o heretar– la plaça de mestre per treballar en

una escola. O que –carai!– hi ha casos de docents morts la família dels quals continua cobrant el seu salari. Ara bé, si la societat mexicana no funciona gens bé, llavors és del tot lògic que les seves institucions rutllin malament, i viceversa. Evidentment, els polítics en si mateixos no són persones més corruptes que la resta dels humans. Amb tot, tenen més poder per corrompre o ser corromputs, com passa, per exemple, a la sèrie de televisió House of Cards.

VALÈNCIA, MOSTRA FEFAENT Ara agafem el País Valencià com a botó de mostra fidedigne de corrupció pro-

pera. El Govern autonòmic ha rebut la primera multa de la història de la Unió Europea per falsejar estadístiques de deute i dèficit cometent opacitat fiscal: va amagar sistemàticament factures durant més d’un quart de segle. I la pregunta és: creiem realment que aquesta corrupció estesa a les institucions polítiques valencianes no guarda cap mena de relació amb la corrupció present també en la pròpia societat? Per respondre a aquest interrogant, fixem-nos detalladament en els nombrosos casos valencians de corrupció, com ara el cas Brugal, Cooperació, Emarsa, Fabra, Gürtel, Hernández Mateo, Imelsa, Ivex, Mercalicante, Nóos, Rabassa, Terra Mítica, Valmor Sports i Vela. Prop d’una quinzena d’expedients on hi estan implicats més d’un centenar de polítics d’un sol partit, el PP, però que no serien factibles sense els almenys tres-cents funcionaris, empresaris i familiars que van coadjuvar a corrompre. A més, aquests polítics van rebre el suport electoral dels seus votants en més d’una ocasió. Per tant, tot plegat està imbricat.

TAPAR-SE LES VERGONYES Un tic funest d’aquesta cultura política, a més, és que els polítics són molt entusiastes a l’hora de denunciar la corrupció dels altres, mentre que s’amaguen o no fan res de res quan els pertoca retre comptes a ells mateixos. I aquí cap partit de cap ideologia política no està net de culpa. Entre d’altres, els casos Millet i Pallerols afecten CiU. ERC té condem-

062 Món Empresarial

En l’objectiu de món

Món econòmic

El frau fiscal trenca l’estat del benestar dels països mediterranis. La cultura de l’opacitat fiscal s’hi troba massa generalitzada: des de les corrupteles de l’estudiant que es cola al metro o el cambrer que cisa al bar fins a la corrupció de l’empresari que suborna un polític que es deixa fer, o viceversa. Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB i sociòleg.

COM MÉS CORRUPCIÓ, MÉS ATUR. Aquesta és l’equació que cal tenir present. Perquè encara que hi ha força gent que creu que com més atur hi hagi, més corrupció hi haurà, això és ben bé al revés: com més corrupteles, més desocupació. L’evidència és la forta opacitat fiscal i la gran corrupció en els cursos de formació a la Junta d’Andalusia, la regió amb més atur d’Europa.

Les 7 regions amb més atur de la Unió Europea

28,7%

Extremadura

7 Macedònia central

Ceuta

28,7%

Canàries

Grècia occidental

29%

31,9%

CastellaLa Manxa

32,4%

29,8%

34,5%

Grècia

Andalusia

Espanya

Les 7 regions amb menys atur de la Unió Europea República Txeca

2,7%

2,8%

2,9%

2,6%

Tubinga

Alt Palatinat

Baixa Baviera

Baixa Francònia

Friburg

2,5%

Alta Baviera

Alemanya

2,5%

nat a presó l’exconseller de Governació, que feia contraban de tabac a Andorra. El PSC ha fet qui dia passa, any empeny amb els casos Pretòria, a Santa Coloma de Gramenet, i Mercuri, a Sabadell i Montcada i Reixac. ICV-EUiA presentà alcaldables quan encara estaven imputats. Izquierda Unida té imputat l’alcalde de Rivas-Vaciamadrid, però la formació política fa la vista grossa. I l’exportaveu de Ciutadans fou imputat per frau a Hisenda i després premiat com a assessor al Parlament Europeu… En lloc de tapar-se les vergonyes, més aviat caldria que totes les formacions polítiques prenguin les mesures adients per resoldre el problema general. Perquè amb declaracions supèrflues tot dient que “acatem les decisions judicials”, “desitgem que la justícia sigui ràpida” o que “cal respectar la presumpció d’innocència” no n’hi ha prou. Amb perdó, aquest és un discurs polític pas-

Espanya encapçala l’atur a la Unió Europea

Praga

Canviaríem la cultura política si ens adonéssim que la corrupció és determinant en la multiplicació de l’atur i la pobresa infantil. Les corrupteles tomben els fonaments fiscals de l’estat del benestar

Món Empresarial 063

Món econòmic

En l’objectiu de món

Espanya, amb un 24,3% d’atur, es pot permetre els fitxatges del Reial Madrid? I Catalunya, amb un 20,3% de desocupació, pot gaudir de l’equipàs del Barça? Per què no esclata la corrupció en el futbol, com a la FIFA? sat de moda. A sobre, últimament s’han presentat propostes parlamentàries que pretenen fer encara més opac el procés polític. Un exemple és el suggeriment que als imputats se’ls anomeni eufemísticament investigats o que es prohibeixi als mitjans de comunicació l’exhibició d’imatges del moment de la seva detenció policial. Un fet que esdevé irritant per a bona part de la ciutadania.

CATALUNYA NO ÉS DINAMARCA Que Espanya no és Suècia, això ja ho sabíem. Amb Andalusia al capdavant, les 17 comunitats autònomes i les dues ciutats autònomes espanyoles es troben entre les 50 regions amb més atur de la Unió Europea. Però cal recordar que Catalunya (amb un 20,3% d’atur) tampoc no és Dinamarca (6,6%). Ho podria ser, és clar. Però per aconseguir-ho, la política catalana necessita un revulsiu cívic, de la mateixa manera que també s’escau un canvi en la societat civil. Només a Catalunya hi ha 764 processos judicials oberts relacionats amb el frau fiscal. Aquest gir, però, no pot venir d’un partit que es cregui que

064 Món Empresarial

duu la salvació, sinó de les polítiques públiques de tots els partits. Només cal haver vist al canal televisiu 3/24 les soporíferes intervencions de la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política, del Parlament de Catalunya, per adonar-se que són nombrosos els polítics que no albiren l’abast del problema ni vinculen l’opacitat fiscal amb els greus drames socials de la ciutadania, com ara l’atur i la pobresa infantil. La gent o entitats com Càritas sí que senten la connexió entre les penúries per arribar a finals de mes i que hi hagi alguns alts càrrecs que s’embutxaquin el que no els pertoca. Espanya, Grècia, Itàlia i Portugal acumulen el major nombre de regions europees amb major atur. Sens dubte, en els països de la Mediterrània, les retallades a l’estat del benestar en bona mesura són degudes a l’elevada corrupció i frau fiscal.

PER QUÈ FRACASSEN ELS PAÏSOS? Fa uns quants anys, el Premi Nobel d’Economia indi Amartya Sen va desmuntar el fals mite que afirmava que les millores socioeconòmiques portarien cap a la democràcia, quan allò que succeeix realment és el contrari: és la democràcia la que aporta millores socioeconòmiques. Doncs bé, amb la corrupció passa tres quarts del mateix. Una democràcia més avançada amb institucions més inclusives ens duria a tenir menys corrupció i, de retruc, menys atur i menys pobresa infantil. Arribats aquí, doncs, fora bo llegir el llibre d’Acemoglu i Robinson, Por qué fracasan los países, per aprendre com tenir institucions més inclusives faria disminuir la corrupció, cosa que, indirectament, afavoriria tenir les condicions propícies d’una cultura política de major confiança per abaixar l’atur i la pobresa infantil. Així, en un pla estratègic contra la corrupció, cal partir de dues directrius amb un propòsit clar. En primer lloc, desincentivar: és a dir, castigar administrativament i penalment de forma

més dura la corrupció quan és comesa pels polítics, amb penalització, també, pels seus respectius partits. I en segon, premiar: fer de la transparència l’eix de la gestió pública. I parlant de tot: qui posarà el dit a la nafra de la corrupció del futbol? Perquè, després de gairebé una dècada de crisi econòmica, com és que de debò encara no ha rebentat la corrupció de la bombolla futbolística? És un cas més d’opacitat fiscal.

TAXA DE NENES I NENS QUE VIUEN SOTA EL LLINDAR DE LA POBRESA A DIFERÈNCIA DELS CINC PAÏSOS NÒRDICS, Alemanya i la República Txeca, on la pobresa infantil té un percentatge situat entre el 8% i el 15%, a l’Estat espanyol la pobresa dels nens puja fins al 30%, després de Romania.

Romania Espanya Bulgària Grècia Itàlia Letònia Portugal Alemanya Suècia República Txeca Finlàndia Islàndia Dinamarca Noruega

35% 30% 28% 27% 26% 23% 22% 15% 15% 14% 11% 10% 10% 8%

www.aijec.cat Premi Jove Empresari 2014

Premi a la Millor Iniciativa Empresarial

Jordi Priu, MMM

OPTretina, Mark Ruiz

www.mmm.es

www.optretina.com

Jordi Priu, actual director general del grup MMM es va incorporar a l’empresa familiar el 2004 i va iniciar el procés d’internacionalització, passant de no comprar gairebé res a fora i amb la majoria dels clients nacionals a exportar a Tailàndia, Mèxic, el Brasil i el Japó. MMM són experts en transformació de tub metàl·lic, tant en acer com en acer inoxidable principalment pel sector automoció. L’empresa ha passat de patir una suspensió de pagaments el 2008 a tenir més de 500 treballadors i unes previsions per aquest 2015 de superar els 35M€ 35M de facturació. Tot sota la supervisió de Priu que aposta per la transparència i per no perdre la confiança dels clients en cap moment.

OPTretina és un sistema de telemedicina que es basa en l'exploració fotogràfica de la retina i posterior anàlisi i informe del pacient. El projecte encapçalat per Mark Ruiz neix el setembre de 2012 a partir d’una realitat remarcada per la OMS:“ El 80% de les cegueses es podrien haver evitat”. El jurat ha valorat la novetat d’un sistema que permet detectar les patologies a temps i des de les òptiques per a poder prioritzar i prendre mesures ràpides. Actualment l’empresa ja treballa amb més de 400 centres a Espanya, a més d’altres a Alemanya, Mèxic i Colòmbia i anualment porta a terme més d’1 milió d’anàlisi d’ulls.

Reconeixement a la Millor Trajectòria Empresarial

Reconeixement a la Qualitat Lingüística Empresarial

Victor Grífols, Grífols

Font Advocats, Eloi Font

Víctor Grífols està al capdavant d’una de les empreses del sector farmacèutic-hospitalari més importants a nivel mundial que dóna feina a més de 14.000 treballadors de 100 països. Grífols és un referent com a persona i empresari que ha portat la seva empresa a nivells d’excel·lència i lideratge mundial. Tot un exemple de constància, cura i ambició.

L'AIJEC ha reconegut també la tasca de FONT Advocats, posant de manifest la seva tasca en el foment i promoció de la llengua catalana en l’àmbit jurídic. FONT és un despatx d'advocats enfocat principalment a emprenedors i empreses que ofereix cobertura jurídica en l'entorn digital i assessorament en l'adopció i execució de decisions empresarials.

www.grifols.com

www.fontadvocats.com

Reconeixement al Futur Empresari Halphones

Escola Virolai

L’AIJEC reconeix també la tasca emprenedora dels més joves amb aquest guardó, que premia al millor projecte emprenedor de menors de 18 anys del programa Start Up School de la Fundació Escola Emprenedors. Aquest 2015, ha anat a parar a mans del projecte ‘Halfphones’ de l’Escola Virolai. Aquest projecte presenta uns innovadors auriculars que, a més de solucionar tots els problemes que tenen els actuals, permeten a l’usuari estar en constant comunicació amb els altres usuaris de Halfphones i amb el món de la música a través d’una app.

Món econòmic

Debat polític

Amnistia fiscal, a favor o en contra?

Pere Aragonès Diputat al Parlament de Catalunya i portaveu d’Esquerra a la Comissió d’Economia

Agustí Colom Responsable de l’Àrea Econòmica d’ICV

066 Món Empresarial

En contra. Els processos extraordinaris de regularització fiscal ja estan previstos a la llei a través de les declaracions complementàries i, per tant, les amnisties són un incentiu a l’incompliment de les obligacions fiscals, sobretot si es produeixen de manera periòdica, com ha fet l’Estat espanyol en els darrers anys.

Absolutament en contra. L’amnistia fiscal aprovada amb el suport de PP i CiU és un regal als defraudadors, que poden aprofitar l’oportunitat per blanquejar els seus diners i evitar acabar davant la justícia. A sobre, és una injustícia inacceptable que el govern del PP els protegeixi negant-se a publicar la llista amb els seus noms.

David Fernández President i portaveu del Grup Mixt

Alícia Romero Portaveu econòmica del PSC

En contra obertament. És una vergonya ètica, un frau polític i una injustícia fiscal de doble raser. Un homenatge pornogràfic, insuportable i classista que ofereix impunitat a preu de saldo als qui més tenen, més evadeixen i menys paguen. La lluita contra l’evasió requereix tot el contrari: prevenció, reparació i sanció. Ha de ser contundent i exemplificadora.

L’amnistia fiscal és una mesura injusta, insolidària i ineficaç, sobretot per dos motius: permet blanquejar diner negre per la via del perdó dels impostos als defraudadors, inclús quan aquest té orígens delictius i, en segon lloc, no acostuma a augmentar la recaptació, ans al contrari, és una mesura que debilita la confiança en el sistema fiscal i tributari.

Debat polític

Món econòmic

Els processos extraordinaris de regularització fiscal són un mecanisme més de control tributari o una eina que contribueix al blanqueig de capitals?

Jordi Turull Portaveu de CIU

Per lògica, en contra. Cal anar, però, a l’arrel del problema i treballar sobre l’eixamplament de la base fiscal amb un sistema de fàcil compliment, just i generalista. Un sistema en el qual hi ha un frau i evasió fiscal elevats és, per definició, injust. És necessari millorar amb un nou sistema català, la base del qual ha de ser un model participatiu que premiï les bones practiques.

Alícia SánchezCamacho Presidenta del PPC

Antonio Espinosa Secretari d’Acció Política de Ciutadans

La regularització fiscal impulsada pel Govern el 2012 ha permès el major aflorament de bases tributàries de la història contribuint, per tant, a un sistema tributari més just. No neteja ni esborra cap delicte i compta amb l’aval de l’OCDE. La transparència ha prevalgut en aquesta mesura tributària.

Ciutadans està en contra de les amnisties fiscals, perquè suposen premiar els defraudadors. Cal donar la volta al sistema: a Espanya, aquells que paguen impostos han de tenir premi i els defraudadors, càstig. El que no pot ser és que els que defrauden paguin un 3% gràcies a la vergonyosa amnistia fiscal de Rajoy i que la resta de ciutadans paguin més IVA i IRPF. És el món al revés.

Món Empresarial 067

M贸n em 068 M贸n Empresarial

mpresa »

Visions en profundidat del passat i futur del teixit empresarial català. Món Empresarial 069

Món empresa

Empresa d’èxit

Grup Alimentari

Guissona

1959 - 2015

Un model integrat únic al món

ELS ORÍGENS La història del Grup Alimentari Guissona comença l’any 1959 quan un grup de pioners liderats per Jaume Alsina, l’actual president, inicia l’activitat ramadera per complementar els ingressos fluctuants de les activitats agrícoles i funda la Cooperativa Agropecuària de Guissona (CAG). Tres anys després, aquest mateix grup crea Caixa Guissona, una caixa rural que s’ha caracteritzat sempre per dur a terme una política prudent, fet que explica la seva ràtio de capital principal –actualment

070 Món Empresarial

Les primeres botigues bonÀrea van obrir l’any 1994. Aquest era un repte important, ja que en tenir establiments propis es perdien els supermercats com a clients. Però avui Grup Alimentari Guissona ven el 75% de la producció pròpia a través de les 429 botigues bonÀrea i cada setmana passen per algun dels seus establiments 1,2 milions de clients, el 85% dels quals són catalans

Empresa d’èxit

Món empresa

Format per la Cooperativa Agropecuària de Guissona, la Caixa Rural, la Corporació Alimentària Guissona, les fundacions Agropecuària i bonÀrea, Serveis Agropecuària d’Assegurances i Serveis Mèdics Guissona, Grup Alimentari Guissona és el grup de capital català més important en el sector de l’alimentació. A nivell estatal, és líder del sector carni i és la segona empresa del sector de pinsos. La Corporació també és la primera empresa de Lleida i la primera empresa alimentària espanyola per volum de facturació a Espanya. Oriol Amat. Catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

pollastres i d’altres animals, i al 1967 la Cooperativa ja disposa d’escorxadors propis, de manera que al 1975 es dóna el tret de sortida a l’activitat dels elaborats carnis.

LA MISSIÓ Les primeres botigues bonÀrea obren l’any 1994. Aquest era un repte important, ja que en tenir establiments propis es perdien els supermercats com a clients. Però abans d’arribar a establir aquesta fórmula de comercialització, l’empresa n’assaja moltes d’altres com ara la venda a domicili, la venda cash a professionals, etc. Avui, Grup Alimen-

tari Guissona ven el 75% de la producció pròpia a través de les 429 botigues bonÀrea i cada setmana passen per algun dels seus establiments 1,2 milions de clients, el 85% dels quals són catalans. Més apostes de la companyia: les benzineres -la primera es posa en marxa l’any 1991, i avui ja n’hi ha 41-; l’Àrea Promocional a Guissona -amb supermercat, bufet, rentat de cotxes i benzinera per promocionar la imatge i vendre productes- que s’inaugura l’any 1996; Seguros Agropecuaria de Guissona, SL, i la Fundació Privada Agropecuària de Guissona, una entitat sense afany de

Empresa: Corporació Alimentària Guissona Sector: Alimentació, Pinsos, Enginyeria i energia, Inversions

Fitxa

és del 26,14%, superant àmpliament el 8% de mínim requerit per les autoritats monetàries-, i també al 1962 construeix la primera fàbrica de pinsos de Guissona -avui el Grup ja disposa de nou fàbriques a les províncies de Lleida, Tarragona, Barcelona i Saragossa-. Però no s’atura aquí l’expansió de la companyia de Guissona: l’any 1964, l’empresa inicia la comercialitació d’ous, porcs i pollastres; al 1965 es comencen a prestar serveis tècnics per al bestiar i adobs per al camp; un any més tard es posa en marxa una flota de vehicles propis i els contractes amb els socis per a la producció de

Any de creació:

MERCAT: Catalunya, Espanya i Andorra

OPEN

1959

nombre de treballadors:

4.405

xifra de negoci:

1.463

milions d’euros*

*2014

Món Empresarial 071

Món empresa

Empresa d’èxit

Tot el cicle productiu de Grup Alimentari Guissona està certificat amb l’ISO 9000 i l’ISO 22000, que són garanties de qualitat i seguretat alimentàries. També disposa de l’ISO 14000 per a temes mediambientals i l’OHSAS 18001 de prevenció de riscos laborals. lucre que presta serveis d’assistència mèdica-sanitària, ja que compta amb un centre de salut mèdic-sanitari i una residència geriàtrica. A més, l’any 1999, la CAG crea la Corporació Alimentaria Guissona, SA,

aportant les seves activitats de pinsos i escorxadors. Els principals accionistes en són la CAG (16%), Caixa Guissona (2%) i la resta del capital és de 4.000 socis de la CAG i un miler de treballadors de les diferents empreses

del Grups. Dins d’aquest organisme, l’activitat de producció d’aus i bestiar és realitzada pels socis de la CAG (Cooperativa). Uns socis que reben tots els serveis tècnics de la Corporació a la qual venen tots els seus productes.

Cronologia del Grup Alimentari Guissona

1959

1962

1964

Creació de Caixa Guissona i construcció de la primera fàbrica de pinsos de Guissona.

072 Món Empresarial

Es posa en marxa una flota de vehicles propis i els contractes amb els socis per a la producció de pollastres i d’altres animals.

Primera comercialització d’ous, porcs i pollastres.

Es funda la Cooperativa Agropecuària de Guissona.

1965 Inici dels serveis tècnics per al bestiar i adobs per al camp.

1966

Inici de l’activitat dels elaborats carnis.

1967 El Grup ja disposa d’escorxadors propis.

1975

Empresa d’èxit En canvi, la Corporació s’encarrega de les activitats de producció de pinsos, transformació càrnia i comercialització a través de les botigues bonÀrea i restaurants propis. En l’actualitat el Grup té una gamma de més de 1.000 productes. Finalment, l’activitat de Grup Alimentari Guissona s’expandeix fins a abarcar també l’àmbit social amb iniciatives com ara l’esponsorització d’activitats esportives de Guissona, l’assistència a gent gran a través de la Fundació Agropecuària de Guissona o la construcció d’habitatges assequibles o d’un camp de golf, entre d’altres. A més, al llarg d’aquests anys, el Grup ha estat distingit amb diversos premis, com el de la Millor Empresa d’Alimentació Espanyola, lliurat pel Ministeri d’Agricultura l’any 2006, o el Premi FUNDE per la creació de llocs de treball, concedit per l’Associació d’Empresàries, Directives i Professionals l’any 2010.

ELS TRETS DIFERENCIALS Entre els principals factors que expliquen l’èxit del Grup, en destaquem els següents: • És una empresa de grans dimensions: ja des dels inicis, Jaume Alsina, tot just acabats els estudis de Veterinària, va tenir la visió estratègica que calia arribar a ser una empresa de grans dimensions, i per això sempre ha

Món empresa

utilitzat la planificació estratègica amb aquest objectiu. Així, una de les forces d’innovació del Grup han estat les visites constants, per aprendre, a empreses nord-americanes i europees. I en aquest sentit diversos guardons com el Premi ASTER de Trajectòria Empresarial, concedit el 2011 per l’ESIC, i la Creu de Sant Jordi, concedida el 2010 per la Generalitat de Catalunya, entre d’altres, l’avalen.

Des dels inicis, Jaume Alsina va tenir la visió estratègica que calia arribar a ser una empresa de grans dimensions, i per això sempre ha utilitzat la planificació estratègica amb aquest objectiu. Una de les forces d’innovació del Grup han estat les visites constants, per aprendre, a empreses nordamericanes i europees

Principals fets de la seva història.

Creació de Seguros Agropecuaria de Guissona, SL, i de la Fundació Privada Agropecuària de Guissona.

Obertura de les primeres botiges bonÀrea.

1991 Posada en marxa de la primera benzinera.

1994

1996

1997

Inauguració de l’Àrea Promocional a Guissona.

Guissona

1999 Creació de la Corporació Alimentària Guissona, SA.

Premi a la Millor Empresa d’Alimentació Espanyola.

2006

2010 Premi FUNDE per la creació de llocs de treball.

SA Món Empresarial 073

Món empresa

Empresa d’èxit dafo

Debilitats

Amenaces • La complexitat en realitzar tot el cicle productiu complert.

• La gran dificultat per reproduir el model de negoci en una altra zona.

• El gran nombre d’establiments de la gran distribució. • La pèrdua de poder adquisitiu dels consumidors.

Fortaleses

• La corresponsabilitat: el Grup funciona amb una direcció per objectius i retribució variable. • L’equip humà.

• La integració: van del camp al consumidor sense intermediaris.

• La seguretat alimentària.

• La frescura dels productes.

• Grup capitalitzat.

• L’alta productivitat.

• La relació qualitat-preu. • La proximitat.

Oportunitats

• L’ampliació de l’àrea geogràfica d’influència.

074 Món Empresarial

• La venda on-line.

Empresa d’èxit

Món empresa

D’altra banda, avui dia, la Cooperativa té 12.040 socis, que són agricultors i ramaders, i el Grup ofereix 4.405 llocs de treball directes i 1.700 més a les botigues franquiciades. Guissona és la primera població de tot Espanya que té més immigrants que autòctons. Els immigrants procedeixen de més de 48 països diferents, sobretot d’Ucraïna i Romania, i tot i així no hi ha conflictes racials. Un dels motius que explica aquesta no conflictivitat és que a Guissona hi ha treball per a tots gràcies al Grup Guissona, ja que la taxa d’atur de la població és del 2%, menys d’una dècima part de l’atur que hi ha a Espanya. • La direcció funciona per objectius i incentius: aquests són elements motivadors. Cada secció del Grup (botigues, benzineres, camions...) és un centre de beneficis que compra i ven a preus de mercat, dins o fora del Grup. • Té un model d’integració únic al món: la passió per la productivitat explica els costos reduïts. Tot el cicle productiu de Grup Alimentari Guissona està certificat amb l’ISO 9000 i l’ISO 22000, que són garanties de qualitat i seguretat alimentàries. TamL’empresa aspira a duplicar l’activitat en els propers anys.

La major part dels excedents del Grup Alimentari Guissona s’han destinat sempre a reserves per tal d’incrementar l’autofinançament. D’aquesta manera, a l’empresa no li ha calgut endeutar-se per fer les inversions i créixer

bé disposa de l’ISO 14000 per a temes mediambientals i l’OHSAS 18001 de prevenció de riscos laborals. L’empresa va ser una de les primeres companyies europees a obtenir aquesta certificació per a tota la cadena alimentària. • Disposa d’un comitè de reducció de costos: des de fa molts anys, aquest comitè té l’objectiu de reduir els costos cada any entre un 5% i un 10%. • Els preus de venda són baixos pel fet de treballar sense inter-

mediaris: concretament són bastant més baixos (entre un 30% i un 35%) que els de la competència com a conseqüència del procés integrat que elimina intermediaris. Com a mostra es pot indicar que als restaurants bonÀrea es pot menjar en règim de bufet obert per cinc o sis euros. • Les botigues funcionen en fórmula de franquícia: d’aquesta manera s’ha pogut créixer ràpidament en un termini molt curt de temps. Aquestes botigues estan ubicades a Catalunya, Aragó, Castelló, Madrid, Guadalajara i Andorra.

Món Empresarial 075

Món empresa

Empresa d’èxit

• Potencia una estratègia de màrqueting boca-orella: i és que el Grup no ha invertit mai massa en publicitat, ja que la discreció ha estat un dels seus trets característics. En canvi, ha prioritzat el turisme industrial a fi

que els visitants de la fàbrica, els socis i els clients siguin la millor publicitat. • Practica una política financera prudent: la major part dels excedents del Grup s’han destinat sempre a re-

Evolució de les vendes i benefici net de la Corporació AlimentÀria Guissona (Dades en milions d’euros).

1.425

1.467

1463

1.156

1.150

2002

2004

2006

2008

2010

2011

2012

2013

2014

553

718

842

1.295

Benefici net

438

1500 1400 1300 1200 1100 1000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0

2000

Vendes

076 Món Empresarial

serves per tal d’incrementar l’autofinançament. D’aquesta manera, no ha calgut endeutar-se per fer les inversions i créixer. La política de dividends ha estat, en termes generals, distribuir als accionistes prop d’un 20% dels beneficis. En els darrers anys, el valor de les accions de la Corporació s’ha multiplicat per quatre.

EL VEREDICTE En conjunt, Grup Alimentari Guissona és un grup que sap generar valor per als seus socis, treballadors i accionistes, i que contribueix d’una manera decisiva a elevar el nivell de renda a l’agricultura. Entre els seus reptes de futur hi figura notablement l’interès per seguir creixent. Per això, el somni de Jaume Alsina és que l’empresa dupliqui l’activitat al llarg dels propers anys.

1- 2 JULIOL 2015

RECINTE MONTJUÏC

www.bizbarcelona.com #bizbarcelona

ACCELERA EL TEU NEGOCI

Tots els serveis i solucions per crear, consolidar i expandir el teu projecte o negoci.

christian GáLVez

presidenta de spain start-up - the south summit i vicepresidenta de secot

tu pots: tens talent

motivació: una ‘start-up’ en si mateixa

ceciLia tham

Promotors:

maría Benjumea

escriptor, actor, presentador de televisió i conferenciant

Victor Küppers

ideòloga del moviment makers of Barcelona (moB) i Fabcafe Barcelona

coach i formador

La força de la innovació en comunitat

L’actitud personal marca la diferència

ACREDITA’T ARA

Preu especial de 8€ Codi: WN83CG8Z www.bizbarcelona.com

Món empresa

Àgora

L’ a Catalunya, avui Segons l’últim informe Global Entrepreneurship Monitor 2014, tot i no haver recuperat els nivells previs a la crisi econòmica, la taxa d’activitat emprenedora del nostre país sembla haver-se estabilitzat. Però quina és la realitat dels emprenedors a Catalunya? Quins són els seus reptes de futur, quines les dificultats i les aspiracions? En parlen els experts.

Aleix Planas Director del Saló Bizbarcelona

Hi ha prou emprenedors a Catalunya? Ara fa cinc anys que es va posar en marxar una iniciativa inèdita en l’àmbit firal amb el llançament de Bizbarcelona, el primer esdeveniment dissenyat per impulsar l’activitat emprenedora i de les petites i mitjanes empreses. En només quatre edicions, Bizbarcelona ha esdevingut una referència per al món de l’emprenedoria i de la pime a Catalunya pel seu enfocament, que ofereix tota mena de solucions a les persones que vulguin tirar endavant la seva aventura empresarial, i a les que ja hagin constituït un negoci i vulguin fer-lo créixer amb innovació, exportació, noves eines de venda o finançament.

078 Món Empresarial

“

“Segons el Global Entrepreneurship Monitor, el 2013 la taxa d’emprenedors potencials de Catalunya (10,95%) va ser superior a la de la resta d’Espanya (9,04%).”

I és que segons el Global Entrepreneurship Monitor, el 2013 la taxa d’emprenedors potencials de Catalunya (10,95%) va ser superior a la de la resta d’Espanya (9,04%). En aquesta mateixa línia, la taxa d’activitat emprenedora total (TEA) de Catalunya va ser del 6,6%, 1,6 punts percentuals superior al de la resta d’Espanya i un percentatge pràcticament igual al de la resta de la Unió. No obstant això, seguim pensant que encara queda molt camí per recórrer per generar ocupació, element indispensable per sortir de manera definitiva de la crisi. La nova edició de Bizbarcelona, que se celebra a Barcelona els dies 1 i 2 de juliol, és una bona oportunitat de demostrar-ho.

Àgora

Món empresa

Susana Tintoré

Albert Pont

Directora general de Barcelona Activa

President del Cercle Català de Negocis

Com és l’ecosistema emprenedor de Catalunya? En els últims anys s’ha consolidat un ecosistema emprenedor que és un dels grans actius de Barcelona. Ser Capital Mundial del Mòbil ha estat un avantatge que ha permès situar la ciutat al mapa de la innovació, posar en valor el teixit empresarial de casa nostra i atraure l’atenció de la comunitat internacional. Així, comptem amb l’mStartupBarcelona, un hub d’acceleradores de projectes mobile que ens permet augmentar la massa crítica d’empreses emergents amb potencial inversor i punteres tecnològicament. L’objectiu és aconseguir que el sector de les tecnologies mòbil arreli i fer que reverteixi en oportunitats reals per al teixit empresarial i per a la ciutat.

“

“Hem de crear ponts de contacte perquè les pimes i els emprenedors tinguin accés al talent i al mercat.” Però per aconseguir-ho, un dels reptes que tenim per endavant és crear ponts de contacte perquè les pimes i els emprenedors tinguin accés al talent i al mercat. I, sobretot, que les grans corporacions hi apostin. Aquest és un dels trets diferencials respecte a altres ecosistemes que ens serveixen de referència. Perquè, en definitiva, un ecosistema madur, dinàmic i connectat entre si és la clau per ser una ciutat atractiva on fer créixer empreses i crear oportunitats.

Quin és el rol de l’emprenedor, avui? Els catalans sempre hem estat estretament vinculats a l’emprenedoria i a la innovació. Hem viscut totes les revolucions industrials, científiques i tècniques amb aportacions tan destacables que farien empal·lidir les nacions més ufanes del món. El caràcter emprenedor ens és innat i respon a una inquietud vital: a l’inconformisme visionari, a la necessitat de prosperar i a la voluntat de superació. Però també és fruit d’un lideratge rebel capaç de qüestionar els cànons establerts. Ara, aquest do ens és més necessari que mai. Només aquells capaços d’adaptar-se als canvis i veure més enllà de la crisi podran captar les infinites oportunitats del nostre temps. L’emprenedor és l’artífex de l’economia del segle XXI. Davant el poder de les grans corporacions oligopolístiques crescudes sota l’ombra de l’antic estat nació, esdevé la saba de la prosperitat i motor del canvi polític i social que la impulsa.

“

“Només aquells capaços d’adaptar-se als canvis i veure més enllà de la crisi podran captar les infinites oportunitats del nostre temps. L’emprenedor és l’artífex de l’economia del segle XXI.”

Món Empresarial 079

Món empresa

Àgora

Pere Condom

Marc Bonavia

Director del Catalunya Emprèn – Generalitat de Catalunya

President de l’AIJEC

Quines són les principals dificultats per emprendre al nostre país? Sabem que l’emprenedoria a Catalunya és heterogènia. Hi ha diversos tipus d’emprenedors i, per això, impulsem polítiques i eines adaptades a les seves barreres, condicionants i realitats, que són diferents en cada cas. No és el mateix un projecte que neix d’una universitat en forma d’empresa derivada que l’escenari que se li presenta a un autònom, o els reptes que afronta un emprenedor social. Això es va posar de manifest durant el 2n Congrés Catalunya Emprèn, que va aplegar més de 2.000 emprenedors i inversors a principis de juny. Des de la Generalitat continuem estimulant la cultura emprenedora, reforçant la idea que emprendre és mètode, i treballant per reduir la pressió que suposa la por al fracàs. Treballem i continuarem treballant en la simplificació administrativa, i som conscients que el finançament és una de les principals preocupacions dels emprenedors catalans. Per això hem creat el Catàleg de Finançament Alternatiu, que recull 85 proveïdors de fons no bancaris, i ens posem a disposició dels emprenedors per assessorar-los en aquest àmbit. L’emprenedoria forma part de la cultura i l’ADN de Catalunya, i té un fort impacte en la nostra economia. Creiem que emprenedoria equival a innovació, creativitat i qualitat, i que és una eina clau per garantir la cohesió social al nostre país. L’any passat des del Catalunya Emprèn vam atendre 35.000 emprenedors. Són 35.000 motius per creure en el nostre futur.

“

“Cal reduir la pressió de la por al fracàs.”

080 Món Empresarial

A emprendre, se n’aprèn o es neix emprenedor? Darrera de cada problema sempre hi ha una oportunitat. Quina oportunitat? La de resoldre el problema. L’emprenedor és qui soluciona els contratemps de la gent a través dels seus productes i dels seus serveis. Al principi ho farà partint de les seves habilitats personals, allò que pot posar al servei dels altres per ajudar a resoldre un impediment. I si la demanda és prou gran, crearà un sistema per poder atendre’l. D’aquest sistema se’n diu empresa. Tots naixem amb habilitats emprenedores, perquè tots tenim de fàbrica virtuts i talents que podem posar al servei dels altres. Sols ens cal identificar problemes que podrien ser solucionats. I veure com podem contribuir amb la nostra naturalesa a formar part de la solució.

“

“Tots naixem amb habilitats emprenedores, virtuts i talents que podem posar al servei dels altres.”

Àgora

Jordi Naval

Pere Segarra President del grup de treball d’Emprenedoria del Col·legi d’Economistes de Catalunya

President Fundació Escola Emprenedors

Què cal per transformar el coneixement en noves idees de negoci? Les nostres universitats i centres de recerca tenen un nivell científic altíssim, però si ens volem comparar amb els EUA, Alemanya o Israel, hauríem de tenir 10 vegades més empreses tecnològiques que les que tenim ara. Si volem que les noves tecnologies que inventem arribin a la societat (en forma de nous medicaments o noves invencions que ens facin la vida més fàcil), cal que augmentem la transferència d’aquestes tecnologies de l’acadèmia a la societat. Però perquè això passi, cal actuar i coordinar la oferta i la demanda. Pel costat de l’oferta, els investigadors poden rebre més formació i suport en la creació de models de negoci per als seus projectes que puguin ser comercialitzats. I pel costat de la demanda, cal identificar els reptes tecnològics reals que tenen les empreses i fer una crida a la comunitat científica per resoldre’ls. S’està fent a altres països, no hi ha cap motiu, per tant, perquè a Catalunya no pugui funcionar. I tots, a la llarga, ens en beneficiem: els investigadors, perquè compleixen el seu somni de veure com la seva recerca arriba a les persones, i la societat, perquè troba un retorn econòmic i social en la recerca que ha pagat, en part, amb els seus impostos.

“

“Els investigadors poden rebre més formació en la creació de models de negoci per als seus projectes.”

Món empresa

Quins són els reptes de futur de l’emprenedoria? Malgrat que la necessitat de fomentar l’esperit emprenedor apareix constantment en tots els programes, la realitat ens mostra un panorama gens optimista. Al marge d’altres consideracions, el futur de Catalunya vindrà condicionat pel seu dinamisme empresarial. L’emprenedoria té una incidència directa en el creixement econòmic, en la creació d’ocupació i en la innovació d’un país. Però que es doni en la dimensió suficient, dependrà en gran mesura dels estímuls que rebin les persones –en especial, els més joves– per tal de desenvolupar el seu tarannà d’afrontament de reptes i acceptació de riscos.

“

“Malgrat que la necessitat de fomentar l’esperit emprenedor apareix constantment en tots els programes, la realitat ens mostra un panorama gens optimista.”

Aquest desplegament de l’afany per iniciar nous projectes requereix que concorrin els esforços coordinats de les administracions –aportant ajuts, infraestructures i un marc normatiu adequat–, la inversió privada –dotant els recursos necessaris per tal que els projectes emprenedors creixin– i el coneixement –que mitjançant la formació i l’assessorament, faci possible una millor preparació de l’emprenedor–. En aquest terreny, els economistes hi tenim molt a fer.

Món Empresarial 081

Àgora

Maria Mora Directora d’Emprenedoria de Foment

Què cal fer per fomentar l’emprenedoria entre les dones? A Catalunya, la majoria de les empreses encara es creen arran d’una oportunitat i no a causa d’una necessitat. Aquesta tendència, però, està canviant en un moment en què més persones opten per l’autoocupació per fer empresa: moltes dones són protagonistes avui dia d’iniciatives emprenedores. No obstant això, a Espanya, la taxa d’emprenedoria femenina encara és només del 4%. Les iniciatives empresarials protagonitzades per dones acostumen a ser més modestes que les dels homes, però tenen una taxa menor d’abandonament. El fet és que, com indiquen el experts, la dona opta per sectors orientats al consum i al servei a les empreses, cosa que condiciona la dimensió dels seus projectes, i limita el creixement de l’empresa i la possible internacionalització. És obvi que, aquí, igual que en molts indrets de l’Europa mediterrània, calen mesures decidides que permetin establir la promoció de l’esperit empresarial en tots els nivells educatius; agilitar i abaratir els tràmits administratius que requereix crear una empresa; millorar l’accés al finançament mitjançant la promoció de finançaments alternatius; brindar un suport fort als joves empresaris per evitar el fracàs inicial o, en cas que es produeixi, no estigmatitzar-lo; i facilitar l’equilibri entre la vida laboral i la personal. Unes mesures que, si bé per si soles no creen empreses, faciliten substantivament la posada en marxa de noves iniciatives empresarials (també en clau femenina).

“

“Les iniciatives empresarials protagonitzades per dones acostumen a ser més modestes que les dels homes, però tenen una taxa menor d’abandonament.”

082 Món Empresarial

TÍMIDA REMUNTADA

Món empresa

El passat mes d’abril va veure la llum el darrer Global Entrepreneurship Monitor 2014. L’informe, elaborat a partir de 25.000 enquestes a experts i professionals, conclou que la TEA (taxa d’activitat emprenedora) a Espanya va créixer un 0,2% durant 2014, assolint un 5,4%, una xifra que es manté dins dels paràmetres que l’activitat emprenedora porta registrant al nostre país des del 2011 i que oscil·la entre el 5,1% i el 5,8%. Uns nivells que malgrat distar força dels previs a la crisi (quan va arribar a superar el 7%) i situar l’estat espanyol per sota de la mitjana europea, superen els aconseguits per Itàlia, Alemanya, França i Bèlgica en termes d’emprenedoria.

Com és l’emprenedor català?

27,7%

El 27,7% de la població adulta de Catalunya es troba involucrada en el procés de creació d’una empresa

Edat mitjana de l’emprenedor català: 38,5 anys TEA per gènere: Homes:....8,3% Dones:.....4,8% TEA per nivell educatiu: Baix:......... 4% Mitjà:........ 7% Alt:.......... 16%

8,3% 4,8%

Població activa que espera emprendre durant els propers 3 anys: Catalunya:......12,6% Espanya:.........9,04% Resta UE:......10,94%

9,04%

12,6%

10,94%

Oberts a l’estranger Itàlia

Món empresa

Oberts a l’estranger

L’atractiu de Catalunya per a les empreses italianes

Món Empresarial 083

Món empresa

Oberts a l’estranger Itàlia Radiografia

ITÀLIA

• PIB (a preus actuals):

1,616 bilions d’euros

• PIB per càpita (a preus actuals):

26.952,156 euros

• Taxa d’inflació (variació anual, mitjana dels preus del consum):

0,217%

• Deute públic brut (% del PIB):

132,109

• Balança comercial del sector de l’energia (% del PIB):

-3,9

***

Esperança de vida:

milions d’habitants

Capital:

Població:

anys

82 Roma

• Preus de l’electricitat per als usuaris industrials (mitjana):

0,17 €/kWh

***

• Preus del gas per als usuaris industrials (mitjana):

0,04 €/kWh

***

• Dependència de la importació d’energia:

80,8%

***

• Taxa d’atur:

12,8%

• Taxa d’ocupació:

59,8%

• Productivitat de mà d’obra per hora treballada (variació anual, preus constants):

-0,5%

• Productivitat del treball en el total de l’economia (variació anual): *Dades del 2014. **Dades del 2013. ***Dades del 2012.

0,2%

• Índex de producció industrial (variació anual, març 2015):

1,5%

• Retribució per hora contractual (variació anual, abril 2015):

1,2%

• Nombre d’empreses italianes registrades: Made in

75.645

084 Món Empresarial

Oberts a l’estranger Itàlia Radiografia

Món empresa

FER NEGOCIS A LO STIVALE Situada al cor de la Mediterrània, Itàlia és un encreuament de camins crucials per terra, mar i rutes aèries que uneixen el nord i el sud d’Eu-

Segons l’Informe Doing Business 2015, Itàlia és el 56è entre els països on resulta més fàcil fer negocis, el 46è

quant a facilitat per obrir una empresa i el 89è pel que fa a l’obtenció de crèdit.

COMPARATIVA Itàlia OCDE Obertura d’un negoci ropa. Amb 60 milions d’habitants i gràcies a la seva ubicació estratègica, permet d’arribar als 396 milions de consumidors dels altres països membres de la Unió i als 240 milions del nord d’Àfrica i Orient Mitjà. També ha pres una posició de lideratge en el mercat europeu (11%), amb una facturació anual d’aproximadament 65 milions d’euros.

27,7%

70%

Quant a sectors d’activitat, el 27,7% de les empreses italianes es dedica a la fabricació i la construcció, i gairebé el 70% als serveis. Respecte d’aquest últim sector, el comerç, el transport i les comunicacions són els subsectors amb major pes. De tots els països europeus Itàlia té els costos més baixos de posada en marxa d’una start-up per al sector de la biotecnologia, i ocupa el segon lloc per a les proves de productes en recerca i desenvolupament, els productes químics i l’electrònica.

Nombre de procediments....................................................... Temps (dies).............................................................................. Cost (% d’ingrés per càpita).................................................... Requisits de capital mínim pagat (% d’ingrés per càpita).............................................................

5,0 5,0 14,1

4,8 9,2 3,4

0,0

8,8

2 7 24,6 100,0

6 7 12,1 67,0

212,6

73,2

3 19,0 1.195,0 3 18,0 1.145,0

4 10,5 1.080,3 4 9,6 1.100,4

15,0 269,0 19,9 43,4 2,0 65,4

11,8 175,4 16,4 23,0 1,9 41,3

Obtenció de crèdit Índex de fortalesa dels drets legals (0-12)........................... Índex d’abast de la informació creditícia (0-8)................... Cobertura de registres públics (% d’adults)........................ Cobertura d’organismes privats (% d’adults).......................

Cost de l’energia (electricitat) (% d’ingrés per càpita)............................................................

Comerç transfronterer Documents per exportar (nombre)......................................... Temps per exportar (dies)....................................................... Cost d’exportació (US$ per contenidor) .............................. Documents per importar (nombre)......................................... Temps per importar (dies)....................................................... Cost d’importació (US$ per contenidor)................................

Pagament d’impostos Pagaments (nombre per any).................................................. Temps (hores per any)............................................................. Impost als beneficis (%).......................................................... Impostos laborals i contribucions (%).................................. Altres impostos (%).................................................................. Taxa d’impostos total (% de guany).......................................

Món Empresarial 085

Món empresa

Oberts a l’estranger Itàlia Referent

La camera di commercio Al servei de les empreses italianes i espanyoles La centenària Camera di Commercio Italiana de Barcelona avui dia és un referent ineludible dins del teixit empresarial comunitari. Sota el paraigua d’Assocamerestero, té el privilegi de gaudir del reconeixement de l’Estat italià, i ofereix i comparteix amb tots els seus socis els enormes avantatges de pertànyer a una espectacular xarxa de 78 cambres de comerç italianes repartides per tot el món. Participar d’aquesta estructura és part del secret que fa que els productes italians arribin a tothom, si bé el seu punt de partida és sempre l’impecable segell de qualitat que els distingeixen, aquesta excel·lència que caracteritza i identifica el Made in Italy.

a Camera di Commercio Italiana de Barcelona –en endavant Camera Italiana– és una institució absolutament integrada al territori, fet que li permet desenvolupar-s’hi enriquint la seva pròpia identitat. Encara que la seva denominació pot induir a alguna confusió, el seu àmbit no es limita a Barcelona, sinó que arriba a tota la demarcació del Consolat General d’Itàlia a Barcelona, arribant, per tant, fins a Aragó, les Illes Balears i Andorra, entre d’altres regions. I és que el seu nom és un homenatge als seus orígens, ja que fou a Barcelona on es va constituir. Ja l’any 1914, el port de la Ciutat Comtal era el port que unia Itàlia i Espanya, d’aquí que el seu primer president, Ignazio Villavecchia, pertanyés a una família de naviliers genovesos. Avui són socis de la Camera Italiana el mateix Port de Barcelona i les grans navilieres italianes com Grimaldi Lines (el seu conseller delegat, Mario Massarotti, ocupa actualment la vicepresidència de la Cambra), Grandi Navi Veloci, Costa Crociera i Messima, un fet que posa l’accent en què més de 100 anys després el

086 Món Empresarial

Port segueixi sent una valor determinant en les relacions Itàlia-Espanya.

Far de la Mediterrània La Camera Italiana s’identifica també com a Camera de la Mediterrània, d’aquest Mediterrani que uneix (no separa) Itàlia i Espanya. En aquest sentit és significatiu destacar que el premi que la institució atorga es diu Far de la

Mediterrània, i cada any la seva llum il· lumina i distingeix dues empreses, una d’italiana assentada a Espanya, i una altra d’espanyola que hagi obert mercat a Itàlia. Es tracta d’un premi d’elevat prestigi, concebut com a premi empresarial i cultural, i el jurat cada any està compost per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç Espanyola a Itàlia, així com una

Oberts a l’estranger Itàlia Referent

Món empresa

italiana a Barcelona cambra de comerç, un mitjà de comunicació i una universitat triats a rotació. En el Far de la passada edició, en què els guardonats van ser Gallina Blanca Star i Pirelli, van recolzar l’esdeveniment l’Ambaixada Italiana a Espanya, el cònsol general d’Itàlia a Barcelona, l’Institut Italià de Cultura a Barcelona i l’Hble. Sr. Felip Puig i Godes, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat.

Establir-se en sòl català Les grans empreses italianes troben grans avantatges que els fan establirse a Espanya i, particularment, en el seu sòl català. Només cal passejar-se per l’elegant Passeig de Gràcia de Barcelona per constatar-ho. Així ho van certificar les companyies que van participar en l’estudi realitzat recentment per la Camera Italiana i l’IESE, i que va concloure amb una jornada a la qual va assistir l’exprimer ministre italià Romano Prodi, i on va tenir lloc la taula

Amb un renovat look, i una nova web: www.cameraitalianabarcelona.com, la Camera ha estat distingida i guardonada enguany amb la medalla d’or al mèrit cívic per l’Ajuntament de Barcelona rodona sota el títol: “Competint globalment: el cas de les empreses italianes a Espanya “. Només cal veure el Consell de la Camera Italiana, presidit per la jurista i empresària milanesa Emanuela Carmenati, que compta amb firmes com Pirelli, Ermenegildo Zegna, Assicurazioni Generali, Grimaldi, Luxottica, Ferrero o Mediolanum, entre d’altres.

35.000 milions d’euros d’intercanvi bilateral italo-espanyol Però la Camera Italiana no només es destina o finalitza en les grans marques, sinó que assisteix i potencia empreses dels més variats sectors i

potencials. Entre tots, i segons dades del 2014, Itàlia és el quart client, tant a nivell comunitari com mundial, en la llista de les principals destinacions de venda espanyoles, amb una quota del 7% per darrere de França, Alemanya i Portugal. Fins i tot grans potències com la Xina són menys importants tant per a Espanya com per a Itàlia, i és que l’intercanvi bilateral italo-espanyol el 2014 ha assolit els 35.000 milions d’euros –xifra que va en augment–, i és aquí on institucions com la Camera Italiana cobren un paper rellevant, potenciant els respectius territoris.

Promoció del Made in Italy • Una de les funcions que l’Estat italià té encomanades a la Camera Italiana és la promoció del Made in Italy, per això participa activament en el programa Delle vetrine del Made in Italy, així com en el de certificació de restaurants autènticament italians, publicant cada any una guia il·lustrativa. • La Camera Italiana es distingeix també per l’organització de visites institucionals i per la tasca de networking que ofereix a tots els seus socis. En aquest sentit destaquen els importants cicles MOMENT ITALIÀ,

consistents en dinars en restaurants italians certificats amb figures rellevants del nostre entorn.

• Finalment, la Camera Italiana també fa una tasca important en el sector fires. Des de fa diversos lustres sosté l’exclusiva per a tot Espanya de la fira L’Artigiano in Fera, que cada any se celebra a Milà i on, en la passada edició, hi va participar amb 83 empreses i tres institucions expositores. A més, també acompanya compradors i expositors en diferents fires de diferents sectors, com ara Agroalimentaria Balearia, a Palma de Mallorca; TuttoFood, de Milà; Golositalia, de Brescia; Macfrut, a Rimini, i Homi i Host, de Milà.

Món Empresarial 087

Món empresa

Oberts a l’estranger Itàlia Opinió

Fitxa

Empreses Made in Italy Artemide España

LAURA CASSOTA

Administradora única i gerent d’Artemide Espanya. Quin és el valor afegit de la Marca Itàlia? El Made in Italy és quelcom que forma part del DNI de les nostres indústries, i que ha anat creixent des dels anys 60 gràcies a la creativitat de dissenyadors i als empresaris, que han apostat per les noves creacions i que han sabut arriscar els seus capitals invertint en nous tipus de fabricació, en diversos àmbits i sectors com la moda, automòbils, mobiliari i decoració, i molts altres més. Per què van escollir Espanya com a destí? Espanya és un país molt important

088 Món Empresarial

Nom de l’empresa: Grupo Artemide Sector: Il·luminació Any de creació casa mare: 1960 Fundador: Ernesto Gismondi Mercat internacional: 83 països Administradora única i gerent d’Artemide España: Laura Cassota Any de creació OPEN filial 1986 espanyola:

Xifra de negoci a Espanya:

i molt proper al nostre des del punt de vista dels caràcters: tots dos són amants del disseny i de la qualitat de vida. Vam decidir que a cada país d’Europa Artemide hi havia d’estar directament present amb una filial, i així va néixer Artemide Espanya. Pel que fa a Barcelona, és una de les ciutats més internacionals del món, i aquest ja és un bon punt de partida per a una empresa com la nostra, ja que treballem a 83 països diferents. I puc afegir que la nostra presència a Espanya, i a Barcelona des de fa més de 20 anys, ha estat molt important, ja que comptem amb possibilitats constants de desenvolupament. Els ha estat fàcil establir-se aquí? Al principi es van haver de fer moltes inversions i vam haver de sembrar per començar a tenir els resultats esperats. A més, els darrers cinc anys han estat difícils. En quina mesura l’esclat de la bombolla immobiliària els ha afectat? La crisi de la construcció i la crisi financera han estat molt fortes, i han deixat

milions d’euros

Nombre de treballadors a Espanya:

el país buit d’oportunitats de negoci a molts nivells. Però volem ser optimistes i seguirem apostant per estar en aquest mercat. Cap a on ha evolucionat el mercat des d’aleshores? El mercat està canviant no només pel que ha passat (la crisi), sinó que també canvia la manera de comunicar i de preparar l’oferta. Sobretot està canviant la clientela, que demana altres formes diferents de trobar els productes. Poso un exemple: les botigues han de convertir-se en llocs de trobada per a consumidors finals i professionals. Per donar un valor afegit a la seva presència a peu de carrer, han de fer que el consumidor tingui ganes de tornar-hi a entrar i quedar-s’hi. Però també han de ser presents en línia i donar una visibilitat del que poden oferir i amb qui treballen per fer-ho. Quines són les seves expectatives de creixement pels propers cinc anys? En aquests moments estem elaborant un pla de negoci i no podem revelar-ne res fins que no estigui aprovat.

Oberts a l’estranger Itàlia Opinió

Món empresa

Fitxa

Què és el que fa que el nostre país sigui un atractiu per a les empreses italianes? I les companyies de la terra bressol del Renaixement, què poden oferir als seus stakeholders catalans? Responen cinc de les marques més emblemàtiques Made in Italy.

Chiesi España

Mario Rovirosa

Director general de Chiesi España. Quin és el valor afegit de la Marca Itàlia? Potser per a molts sectors sigui una cosa fonamental, però en el cas del sector farmacèutic, no té una connotació especial. És a dir, no hi juga ni un paper negatiu ni un d’especialment positiu. Per què van escollir Espanya com a destí? Quines oportunitats de negoci ofereix a la seva empresa o sector? Espanya és un mercat important en el sector farmacèutic. Tota empresa que pretengui ser multinacional i tenir presència a Europa en aquest sector ha

Nom de l’empresa: Chiesi Sector: Farmacèutic (àmbit respiratori, neonatologia, malalties minoritàries, OTC, etc.) Any de creació casa mare: 1935 Fundador: Giacomo Chiesi Mercat internacional: Amèrica i Europa Director general de Chiesi España: Mario Rovirosa Any de creació OPEN filial 1995 espanyola:

Xifra de negoci a Espanya:

d’aterrar en mercats com Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia i, per descomptat, també Espanya. Catalunya, en general, i Barcelona, en particular, potser al costat de Madrid, són les dues ciutats estrella per a aquest sector. Hi resideixen la major part de les seus de les empreses farmacèutiques espanyoles i estrangeres. I totes valoren aspectes similars, com ara que hi hagi bones connexions aeroportuàries, bons edificis d’oficines, bones xarxes de contactes, accés proper a stakeholders rellevants per al negoci i el més important: accés al talent. Els ha estat relativament fàcil establirse aquí? No va ser difícil. Tot va passar per la compra d’una empresa (Wasserman) a principis dels anys 90. A partir d’aquesta fita, Chiesi ha viscut una etapa d’expansió, tant en estructura com en volum de negoci, gràcies a la incorporació dels productes que la central a Parma ha anat proporcionant. La fuga de talents fruit de la crisi a Espanya és un problema per al seu sector?

82,5

M el 2014

Nombre de treballadors a Espanya:

240

En general, diria que no. Per a una filial comercial com la nostra, l’accés al talent ha continuat existint. Tot i que el veritable talent sempre és difícil d’aconseguir, aquesta dificultat no crec que tingui connexió amb la fugida a altres països de joves amb potencial. En quina mesura les retallades en Sanitat i R+D dels darrers anys al nostre país els han afectat? Molt. Els reials decrets del 2010, 2011 i 2012 han estat molt perjudicials per al volum de negoci del sector, encara que hem de reconèixer que tots havíem de contribuir a portar la despesa pública a nivells acceptables. Això, per descomptat, també va afectar a Chiesi Espanya el 2011 i 2012, aconseguint després tornar al camí del creixement el 2013 i 2014. Quines són les seves expectatives de creixement pels propers cinc anys? Encara que ens mourem en un mercat farmacèutic estancat, els nostres plans estratègics ens porten a pensar que Chiesi seguirà vivint una expansió constant en els propers cinc anys. Ens sentim molt optimistes amb el nostre futur.

Món Empresarial 089

Oberts a l’estranger Itàlia Opinió

Fitxa

Món empresa

Grimaldi Logística España

Nom de l’empresa: GRIMALDI GROUP Sector: Shipping • Any de creació casa mare: 1974 Fundador: Família Grimaldi Mercat internacional: regió del Mediterrani i del Bàltic, Nord d’Europa, Àfrica Occidental i Amèrica Conseller delegat de Grimaldi Lines a Espanya: Mario Massarotti Any de creació OPEN filial 1998 espanyola:

Xifra de negoci a Espanya:

cap a Espanya. La nostra companyia és la primera naviliera a la Mediterrània pel que fa a transport de vehicles nous, ja que les primeres línies s’han desenvolupat en funció de les necessitats de les cases automobilístiques. A partir d’aquí, s’ha desenvolupat el concepte de les Autopistes del mar, que té a veure tant amb el transport de tot tipus de mercaderia, com amb el transport de passatgers.

Mario Massarotti

Conseller delegat de Grimaldi Lines a Espanya. Quin és el valor afegit de la Marca Itàlia? Naturalment, depèn dels sectors. El sector del shipping està molt internacionalitzat i el valor de la marca hi és relatiu. En el sector turístic, en canvi, hi té un valor molt elevat. Itàlia és un país ple de cultura, història i paisatges increïbles. Les destinacions que les nostres línies proposen, com ara Roma, Sardenya, Ligúria o Toscana, són llocs encantadors, i són el símbol del que la Marca Itàlia representa. Per què van escollir Espanya com a destí? Quines oportunitats de negoci ofereix a la seva empresa o sector? Itàlia i Espanya són dos països que tenen un elevat volum d’intercanvis comercials, per la qual cosa ha estat natural expandir les línies de Grimaldi

090 Món Empresarial

Els ha estat relativament fàcil establir-se aquí? Grimaldi és líder mundial en el transport de mercaderia rodada com camions, remolcs i semiremolcs. Quan vam decidir invertir a Espanya ens vam trobar amb una forta voluntat d’acollir-nos per part de molts ports espanyols, fet que ens va facilitar establir-nos aquí. Els ports tenen una gran oferta d’infraestructura i una gran capacitat de programació. Per a la realització de la nostra nova terminal a Barcelona hem trigat només 11 mesos. L’any passat van recalar a Espanya una mica més de 7,6 milions de creueristes en algun dels 46 recintes portuaris del país. Creuen que els nostres ports estan preparats per competir a escala mundial o hi ha algun límit? El Port de Barcelona, amb les seves tres terminals, està més que preparat per competir a nivell mundial, i de

milions d’euros

Nombre de treballadors a Espanya:

fet ja és líder a la Mediterrània, juntament amb el Port de Civitavecchia, del trànsit de creueristes. Els altres ports espanyols ara s’estan desenvolupant prenent com a exemple el port de la capital catalana. Crec que la qualitat de les infraestructures juntament amb el gran atractiu turístic del país farà que aquest trànsit continuï augmentant també a ports menors. I Barcelona està a l’altura de les expectatives? Què li falta i què li sobra en aquest sentit a la Ciutat Comtal? En els últims 20 anys, Barcelona ha arribat a ser un dels destins turístics més importants d’Europa. La ciutat és preciosa i crec que està a l’altura de les expectatives, atès que tot està pensat de cara al turisme, fins i tot massa, a vegades. L’assignatura pendent és la d’intentar atraure un turisme de nivell més alt. Quines són les seves expectatives de creixement pels propers cinc anys? Grimaldi té grans perspectives de creixement, a Espanya i a d’altres països. Aquest any hem inaugurat una nova línia que va a Savona i estem potenciant les línies amb Àfrica Occidental, un mercat molt interessant i ple de potencialitat. En els propers cinc anys, intentarem potenciar les línies que ja tenim. Si es donen les circumstàncies, hi ha la possibilitat de llançar noves línies.

Fitxa

Oberts a l’estranger Itàlia Opinió

IED Barcelona

Escola Superior de Disseny

Nom de l’empresa: ISTITUTO EUROPEO DI DESIGN Sector: Educació universitària / Formació Professional Any de creació casa mare: 1966 Fundador: Francesco Morelli Mercat internacional: Espanya, Europa, Centre i Sudamèrica i Àsia Director: Alessandro Manetti Any de creació OPEN filial 2002 espanyola:

Xifra de negoci a Espanya:

estudis de la creativitat aplicada com el disseny de moda, la comunicació visual o el management d’empreses relacionades amb el sector cultural i l’economia creativa.

Alessandro Manetti

Director de l’IED Barcelona Escola Superior de Disseny. Quin és el valor afegit de la Marca Itàlia? Itàlia es defineix i suma valor pel conjunt d’elements que caracteritzen la qualitat estètica i formal de l’estil de vida: la moda, la gastronomia, el disseny de productes de luxe i el patrimoni artístic i cultural com a font d’inspiració contínua del concepte de la bellesa. Per què van escollir Espanya com a destí? Quines oportunitats de negoci ofereix a la seva empresa o sector? Pel fet de tenir un entorn cultural i d’estil de vida molt proper i oferir serveis en l’entorn públic i social de bona qualitat. Barcelona, a més, s’ha convertit en una ciutat aspiracional per a les comunitats de joves estudiants de tot el món interessats en els

Món empresa

Els ha estat relativament fàcil establirse aquí? El principal problema quan ens vam instal·lar l’any 2002 a Barcelona va ser l’iter administratiu massa burocratitzat i l’entorn d’hipereglamentació que caracteritza encara avui no simplement el territori barceloní i català, sinó tot el mercat espanyol i europeu. Encara hi ha un nivell d’imposició fiscal més gran a Catalunya respecte a altres districtes industrials europeus que determina una manca d’atracció per a les empreses estrangeres. Barcelona és una de les capitals mundials del disseny. Quins són els nostres punts forts i febles? Barcelona té unes molt bones instal· lacions com ara el recent DHUB i diferents associacions que promocionen des de diverses perspectives el sector de la creativitat i del disseny. Té una bona representació dels diferents professionals en les corresponents àrees d’aplicació del disseny, com ara la gràfica o la moda. Un altre element positiu és la presència de centres de tecnologia, d’escoles i d’universitats vinculades als sectors de la innovació tecnològica i no

7,5

milions d’euros

Nombre de treballadors a Espanya:

tecnològica. Quant al problema principal, seria la manca d’un teixit sòlid d’empresa i d’una cultura d’emprenedoria en la majoria dels dissenyadors locals, i, al mateix temps, la dificultat de generar sistemes de cooperació que més enllà dels programes funcionin d’una forma eficaç i àgil. Després de set anys de crisi econòmica, cap a on s’encamina el món del disseny? Quines són les tendències que ja s’albiren? El desafiament en els pròxims anys serà continuar un procés d’internacionalització que utilitzi els districtes artesanals locals a través de la tecnologia, i la generació de productes i serveis competitius en un mercat global. Barcelona té una oportunitat important d’enfortir el seu posicionament de referència amb respecte a tots els programes de l’smart design: des de l’espai públic urbà, passant pels mitjans de transport, el sector tèxtil i de la moda fins als nous conceptes de llars intel·ligents amb múltiples oportunitats ofertes pels nous materials, i les tecnologies de la informació i de la comunicació mòbil. Quines són les seves expectatives de creixement pels propers cinc anys? L’objectiu és créixer en els propers cinc anys en qualitat amb un percentatge anual mitjà al voltant d’un 10%.

Món Empresarial 091

Oberts a l’estranger Itàlia Opinió

Fitxa

Món empresa

Pirelli Neumáticos Iberia

Elena Ballista

Directora de Marketing Pirelli Iberia Quin és el valor afegit de la Marca Itàlia? La Marca Itàlia és sinònim de moda, disseny i tradició. A Pirelli hi ha moltes afinitats, ja que ens caracteritzem per un estil diferencial, enfocant gran part de la nostra imatge de marca a l’associació amb patrons típicament relacionats amb la Marca Itàlia: moda, on Pirelli té una línia de col·leccions de roba, rellotges i sabateria; disseny i glamur, gràcies al mític i exclusiu Calendari Pirelli; i tradició, ja que Pirelli porta més de 100 anys realitzant activitat esportiva de motor i, a més, esponsoritza l’Inter de Milà, un equip de futbol de la ciutat on es va fundar l’empresa el 1872. Per què van escollir Espanya com a destí? L’any 1924 Pirelli va triar Espanya com a primer país on iniciar la seva expansió industrial. El vincle amb Espanya és tan estret que fins i tot molta gent

092 Món Empresarial

Nom de l’empresa: Pirelli Tyre Sector: Indústria auxiliar automoció Any de creació casa mare: 1872 Fundador: Giovanni Battista Pirelli Mercat: España, Andorra i Portugal Director general: Giansimone Bertoli Any de creació OPEN filial 1924 espanyola:

Xifra de negoci a Espanya:

va arribar a creure que Pirelli era una empresa espanyola. Actualment, conservem a Catalunya la central comercial de Pirelli Espanya i el seu centre logístic; per la seva situació geogràfica és un enclavament molt valorat pel que fa a connexions terrestres, marítimes i aèries amb la resta d’Europa i del món. També és important destacar que Espanya té un gran atractiu com a gran fabricant d’automòbils amb marques com Seat (VW/Audi), Nissan, Ford, Renault, Citroën, Mercedes Benz, Opel, Peugeot, Iveco i altres marques, amb la majoria de les quals Pirelli manté uns vincles molt estrets. Els ha estat fàcil establir-se aquí? Establir-se a Espanya va ser una tasca fàcil i més que benvinguda, ja que Pirelli va tenir una forta presència en el teixit industrial de l’època. Es van arribar a crear vincles tan estrets com tres generacions de la mateixa família treballant juntes, matrimonis, economats a Manresa i a Vilanova i la Geltrú. Què diferencia el consumidor espanyol de neumàtics de l’italià? No hi ha trets molt diferencials. A nivell estructura de mercat, els canals de comercialització també són molt similars. Potser l’usuari italià sigui una mica més sensible al món de l’automòbil perquè s’identifica més amb el món de l’automoció per la llarga tradició de pràctica d’esports de motor o perquè alguns

Nombre de treballadors euros a Espanya:

125.539.000

189

fabricants històrics d’automòbils són originaris d’Itàlia. Creuen que el mercat de turismes a Europa ha superat ja la crisi? És difícil fer previsions després de la crisi viscuda, però segons indicadors macroeconòmics sembla que l’evolució de l’economia és més favorable que fa uns anys, Quines són les seves expectatives de creixement pels propers cinc anys? Segons les expectatives globals econòmiques, es preveu que hi hagi un creixement tant del segment de vehicles de gamma alta (Premium) com que es mantingui el creixement sostingut de la participació de Pirelli en aquest segment. D’altra banda, les conseqüències dels efectes macro poden comportar modificacions dels comportaments: des d’una renovació més ràpida del parc automobilístic, a un parc amb un mix més alt o a un augment de l’ús del vehicle, així com d’una major sensibilitat pel que fa al món del pneumàtic. Pel que fa a Pirelli, aquesta situació ja ens està afectant positivament: nous llançaments de producte d’última tecnologia, inversions en R+D, presència en l’alta competició i consolidació del “Premiumness” de la marca, tant a nivell producte com a nivell posicionament. A més, tenim una visió global i competim per consolidar-nos en els mercats madurs i créixer en els emergents.

M贸n dir 094 M贸n Empresarial

rigent »

Els coneixements imprescindibles per als executius d’avui dia.

Món Empresarial 095

Món dirigent

Així es va equivocar

Kodak

Una empresa de baixa resolució Als anys 70 Kodak liderava el seu sector i estava en possessió de l’invent que el revolucionaria: la càmera fotogràfica digital. La resistència al canvi de la companyia, però, va fer que optés per acomodar-se en el que dominava en lloc de mirar cap al futur, una decisió que li va fer perdre un tren al qual ja no podria tornar a pujar mai.

K odak es va declarar en fallida el gener del 2012, però la companyia havia signat la seva sentència de mort 37 anys abans. El 1975 va inventar la primera càmera fotogràfica digital, un prototip que pesava prop de quatre quilos, tenia una resolució de 0,01 megapíxels i va trigar 23 segons a capturar les dades de la seva primera foto. Aquell aparell, que canviaria el futur de la fotografia, va ser ignorat pels executius de l’empresa. Quan van voler reaccionar, els seus principals competidors, Nikon, Canon i Sony, ja els havien avançat. Kodak, doncs, va ser víctima de la innovació disruptiva, un tipus de novetat que canvia totalment una determinada indústria i arriba a provocar, fins i tot, la desaparició de productes i serveis que abans en formaven part. “És molt habitual que les empreses líders d’un sector es quedin enrere quan s’introdueix una tecnologia disruptiva al mercat”, explica Esteve Almirall, professor del Departament de Sistemes d’Informació d’ESADE. “Va passar, per exemple, amb les televisions de plasma, i sembla que també serà el cas del cotxe elèctric: tothom veu que tard o d’hora aquesta tecno-

096 Món Empresarial

Així es va equivocar logia canviarà les regles del joc, però els grans fabricants de vehicles no hi estan apostant”, assenyala l’expert.

Por a arriscar Aleshores, per què el líders de cada sector no encapçalen la seva revolució? En el cas de l’empresa fotogràfica, fundada el 1892, el principal motiu va ser la resistència a abandonar el model de negoci que tan bé els funcionava. La seva principal font d’ingressos no eren les càmeres, que comercialitzaven a preus molt baixos, sinó els productes associats: els rodets i el material per revelar-los. La fotografia digital els desmuntava el sistema comercial, així que van decidir frenar la seva popularització. “Segurament la direcció de la companyia va entendre la necessitat de

Món dirigent

Kodak no serà l’última víctima de la innovació disruptiva, un tipus de novetat que canvia totalment una determinada indústria. Aquest fet és molt habitual entre les empreses líders d’un sector. “Va passar, per exemple, amb les televisions de plasma, i sembla que també serà el cas del cotxe elèctric.” (E. Almirall) canvi, però els càrrecs intermedis, que són els que l’havien d’implementar, preferiren seguir cobrant els bonus que els reportava l’activitat consolidada en lloc d’arriscar”, argumenta Pascual Parada, director acadèmic del Màster de

Mobile Business de l’IEBS Business School. “Els problemes d’agència, que és com s’anomenen les discrepàncies entre els diferents nivells directius, són molt comuns a les grans companyies”, afegeix.

Una decisió, diversos factors

El fracàs de Kodak va ser provocat per una sola mala decisió: no apostar per la fotografia digital. En aquest error, però, van influir-hi diversos factors, entre els quals els experts destaquen: • La rendibilitat com a prioritat: durant la major part de la seva llarga trajectòria la companyia va entendre i satisfer les necessitats del client. Davant l’aparició

de la fotografia digital, en canvi, va preferir donar més importància als seus productes estrella abans que escoltar els consumidors. • La debilitat del monopoli: la seva posició privilegiada en el seu sector, quasi qualificable de monopoli, la va fer feble davant els canvis del mercat. Així, no va saber reaccionar a temps quan les circumstàncies ho requeriren.

• La rigidesa de l’estructura: l’empresa va tenir sempre la seva seu central a Rochester, al nord de Nova York, una ciutat aïllada i lluny dels pols on es van concentrar les empreses de base tecnològica, com Silicon Valley o Pittsburgh. La gran diversificació i l’enorme plantilla de la companyia també van influir en la seva escassa flexibilitat.

Món Empresarial 097

Món dirigent

Així es va equivocar

Per a Parada, un altre dels errors de Kodak va ser “no fomentar la creativitat dels seus treballadors i no formar-los en la cultura del canvi, una competència que avui dia considerem essencial, però que als anys 80 era infreqüent”, matisa. “I, és clar, si la gent no està mentalitzada per fer front als canvis, els rebutja”, conclou el professor de l’IEBS.

Una ombra del que va ser

EL VEREDICTE

Tot plegat va provocar que una empresa que havia arribat a acaparar el 90% de la quota de mercat del seu sector, i que als anys 90 ocupava la posició 18 de la llista de la revista Forbes d’empreses més grans del Estats Units, acabés fracassant. Durant la dècada del 2000 van desenvolupar la tecnologia de la fotografia digital d’alta gamma i, de fet, moltes marques utilitzen invents patentats per Kodak a les seves càmeres. Però malgrat els esforços, van arribar tard en un mercat que, a més, ja estava canviant amb l’aparició dels smartphones amb càmera incorporada. Tot i haver-se declarat en fallida fa tres anys, Kodak mai no va arribar a desaparèixer i va renéixer el 2013 des-

Tal com assenyala el director acadèmic del Màster de Mobile Business de l’IEBS Business School, Pascual Parada, “Kodak mai tornarà a ser el que era”. L’expert considera que “pot revifarse, però no com a empresa de serveis

098 Món Empresarial

“Segurament la direcció de la companyia va entendre la necessitat de canvi, però els càrrecs intermedis, que són els que l’havien d’implementar, preferiren seguir cobrant els bonus que els reportava l’activitat consolidada en lloc d’arriscar” (P. Parada) prés d’una profunda reorganització. Així, actualment la multinacional es dedica a les tecnologies d’impressió digital d’alta velocitat, a l’envasament flexible de béns de consum i, sobretot, a l’explotació de les 11.000 patents

digitals integrals sinó centrant-se en algun aspecte concret en què pugui destacar”. Parada, a més, recorda que “per a la gent Kodak està morta, així que hauran de fer una tasca de comunicació brutal”.

que té en propietat com a llegat de la seva època daurada. De la gran companyia que havia arribat a donar feina a 150.000 persones, però, només en queda el record.

connecta’t

Tot el que t’interessa, ho trobaràs a iQUIOSC.cat iQUIOSC.cat és el quiosc digital amb la més àmplia oferta de mitjans de comunicació en català. Diaris, revistes, premsa comarcal de pagament i gratuïta al teu abast a www.iquiosc.cat Descarrega’t l’aplicació disponible per IOS i Android i emporta’t amb tu més de 200 publicacions per llegir-les quan vulguis i on tu vulguis. Els mitjans del país t’ho posen fàcil, fes-te d’iQUIOSC.cat

Món dirigent

Decàleg d'experts Innovació

Imaginació i dedicació: l’r+d de les pimes Antoni Cañete. Secretari general de Pimec.

Sens dubte la crisi econòmica que estem encara vivint ha estat la més llarga i profunda de la nostra història recent. Si analitzem qui s'ha vist més afectat per la recessió a nivell empresarial, sembla que les petites i mitjanes empreses han estat les més castigades per la caiguda de demanda i la sequera creditícia. liquiditat a les empreses. Els costos de l'energia s'han disparat igualment, situant a Espanya en nivells rècord a Europa. Els costos de personal només s'han retallat per a col·lectius i situacions concretes, sense la rebaixa general de cotitzacions socials que se'ns havia promès. Les empreses que han sobreviscut segurament tenen bons

Entre els anys 2008 i 2014, quan s'entreveuen senyals de recuperació, es van destruir 250.000 petits negocis a Espanya, amb la seva nefasta repercussió sobre l'ocupació. Els concursos de creditors van assolir nivells màxims durant aquests infaustos anys, encara que moltes pimes ni tan sols han pogut tancar de forma ordenada. La pèrdua de teixit productiu és tan greu com la destrucció d'ocupació que aquest fet genera. L'entorn general no ha ajudat precisament en aquests anys. Els impostos no han parat de pujar; sobretot les retencions i pagaments a compte, que han restat

100 Món Empresarial

productes, però sobretot han sabut adaptar-se al nou entorn i trobar fórmules imaginatives per continuar. Estem davant d'un nou concepte d'intangible, l'autèntic R+D de les pimes: la imaginació i la dedicació. Potser s'hagi de computar aquest concepte en els balanços, com passa amb les patents i altres actius intangibles.

Amb el desplegament dels nous programes europeus Horizon 2020 i Ris3, la innovació torna al primer pla, posant el focus especial en les pimes. En l'anterior VII Programa Marc de la UE, les pimes van tenir-hi una participació modesta (menys del 20%). Esperem que els nous programes siguin més generosos amb les pimes, però sobretot que l'entorn global millori perquè aquests empresaris, que s'han prodigat en imaginació i dedicació, puguin ara créixer, innovar i crear ocupació.

Món dirigent

Decàleg d’experts Banca

Què valoren els bancs de les empreses? Pilar Lloret. Economista.

Un dels aspectes clau tant per a les empreses de nova creació com per a aquelles en procés d'expansió és aconseguir el finançament necessari per dur a terme les seves activitats. Però moltes companyies tenen problemes per aconseguir-lo. Com a mostra d’això podem recordar que, segons el Banc Central Europeu (dades de l'any 2013), només el 40% de les pimes espanyoles obtenen els crèdits que demanen a la banca. Per això, conèixer què és el que més valora una entitat financera d’una empresa és clau per reeixir en aquest objectiu. negociat. Per tant, la companyia ha d’aportar proves que assegurin que podrà tornar els seus crèdits. 3. L’empresa ha de tenir una relació prèvia amb la banca positiva: la companyia ha de presentar un correcte historial creditici -sense impagaments-, així com no ha de figurar amb incidències a la Central d'informació de Riscos del Banc d'Espanya o en el Registre d'Acceptacions Impagades.

1. El negoci ha de ser clar i ha de presentar bones perspectives de futur: per això, el projecte d’inversió ha de ser creïble i basar-se en un estudi de mercat fiable.

4. L’empresa ha de planificar correctament i amb sinceritat la seva petició de crèdit: no és convenient esperar fins a l'últim minut per presentar una sol·licitud de crèdit al banc ja que el seu estudi comporta un temps. A més, quan l’empresa faci la petició cal que aporti suficient documentació econòmica clara, veraç, completa i actualitzada.

2. L’empresa ha de demostrar que té capacitat de devolució: l’objectiu de la banca és la devolució del capital prestat més els interessos en el temps

5. L’empresa ha de presentar garanties addicionals: tot i que la via de retorn d'un crèdit és la capacitat de devolució de l'empresa, quasi sempre

Així, entre els aspectes més rellevants a considerar, podríem destacar els següents:

102 Món Empresarial

se sol·liciten garanties addicionals, com pot ser l'aval o la hipoteca. 6. L’empresa pot proposar compensacions: les entitats intenten vincular als seus clients. Per això, l'empresa pot oferir a la banca la domiciliació de nòmines dels empleats, pagament d’impostos, rebuts, targetes, etc.

Si bé gestionar correctament els sis punts anteriors –claredat i perspectives; capacitat de devolució; relació prèvia positiva; planificació i sinceritat; garanties; compensacions–pot fer més fàcil l’obtenció del préstec, per si de cas, no oblidem el savi consell de l’actor estatunidenc d’origen britànic Bob Hope (1903-2003): "Un banc és un lloc en el qual et presten diners si proves que no els necessites."

www.cetaedu.es

Hi ha futur, el sector creix. GRAU UNIVERSITARI EN TURISME • Borsa de treball i pràctiques • Programes d’intercanvi • Ensenyament personalitzat • Modernes instal·lacions • Internacionalització • Noves tecnologies • Multiculturalitat

C/ Aragó, 55 08015 Barcelona Tel.: 902 32 23 00 info@cetaedu.es

Món dirigent

Decàleg d’experts Valors

El líder i la seva consciència Miquel Bonet. Professor de Negociació i Comunicació iL3 de la UB.

Hi ha moltes formes de liderar, però és impossible aspirar al lideratge humanista sense ètica ni consciència.

Evolucionar des de l’australopitec fins al nostre mode de vida actual ens ha costat més de quatre milions d'anys, i poc haurem après quan matem per eliminar un problema. Sembla, per tant, que aquest és el lideratge que no volem: gent insegura que se sent amenaçada, i pren decisions sense empatia i sense pensar en les persones que tracta de dirigir,

104 Món Empresarial

una altra, que les dones guanyin menys per la mateixa feina; i per a un col·lectiu mirall com l'americà, que les prestacions socials no siguin obligatòries. Allà cadascú amb la seva consciència.

Hi ha qualitats que sonen bé, però s'apliquen molt malament. Aquest seria el cas dels valors. Imagino que avui dia no hi ha cap organització que estigui al mercat -amb el seu pla de màrqueting i la seva gamma de productes o serveis- que no digui que treballa de forma ètica, però, ¿quina ètica? Aquella que inventem o la del filòsof italià Antonio Gramsci: "Dir la veritat i arribar junts a la veritat?" I com que aquesta prerrogativa depèn de la voluntat popular, per a una societat pot resultar ètic que els nens treballin; per a

Com deia el gran pensador francès Jean-Paul Sartre: "La consciència viu al món que acabem de crear cadascun de nosaltres." Per això ningú no s'avergonyeix que assassinin un pobre mico ni que torturin a llançades un toro. Ni tampoc no ens enrojolem perquè ens liderin suposats jerarques i directius les credencials i experiència dels quals no transcendeixen més enllà d'algun màster, o pel nepotisme d'alguns amos l'únic valor dels quals acostuma a ser la seva cobdícia.

ren

ètica

Fa pocs dies, a Mallorca, van matar Eva, una femella de ximpanzé. El seu delicte? Escapar-se del Zoològic de Sa Coma. Algú, assumint el seu paper de líder, va decidir que aquesta acció mereixia acabar amb la seva vida, de la mateixa manera com van sacrificar l'octubre de l'any passat a Excalibur, el gos de l’ebola -que no tenia ebola-. I dic jo: ¿és aquest el model de societat a què aspirem?

en lloc d'utilitzar l'autoritat que li han atorgat els seus mateixos subordinats per organitzar el talent de cadascun i complir amb més productivitat i eficàcia el seu treball a l’empresa.

dibi

lita t

valors

persones atia emp

sosten

ibilita t

L'evolució de l'economia de mercat al segle XXI hauria de portar a un model de lideratge que inspiri valors tan importants com la direcció de persones o l'organització de funcions per a un projecte sostenible i rendible.

INSA BUSINESS, MARKETING & COMMUNICATION SCHOOL

Llámanos o envíanos un mail, ¡TE ESPERAMOS!

PROFESORES PROFESIONALES EN ACTIVO

www.insaweb.net info@insaweb.net

MÁXIMO 25 ALUMNOS POR CLASE

PLANES DE ESTUDIO PRÁCTICOS Y ÚTILES

TRATO PERSONALIZADO

c/ Torrent de l’Olla, 208, 08012, Barcelona. Tel. (+34) 93 280 66 96

Món dirigent

Decàleg d’experts Medi ambient

La responsabilitat de les empreses sobre els residus Josep Maria Tost. Director de l’Agència de Residus de Catalunya.

La responsabilitat administrativa que es pot derivar de l’activitat de la gestió dels residus recau sobre la persona productora o posseïdora dels mateixos, ja sigui persona física o jurídica, a qui el text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, fa responsable de garantir la seva correcta gestió.

En aquest sentit, la Llei estableix que les persones productores i posseïdores dels residus estan obligades a garantir que les deixalles que generin o posseeixin es gestionin de manera correcta, és a dir, d’acord amb les prescripcions establertes a l’esmentada norma i mitjançant una persona gestora autoritzada.

106 Món Empresarial

Malgrat això, la problemàtica produïda per l’abandonament de residus i/o productes d’empreses que cessen la seva activitat, i en alguns casos la conseqüent contaminació del sòl, ha estat destacable a Catalunya. Com a cas paradigmàtic es pot citar el de la companyia DEMIMESA, de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), antiga empresa de recuperació de bateries. L’espai on s’ubicava aquesta marca, molt deteriorat després que l’activitat acabés l’any 2005 amb l’abandonament de gran quantitat de residus contaminants, serà recuperat ambientalment per l’Agència de Residus de Catalunya amb fons econòmics provinents del cànon de residus industrials, en paral·lel a la fase d’apercebiment previ a l’execució subsidiària i al procés de reclamació amb els responsables de l’empresa.

D’aquest cas se n’extreu la importància i validesa de l’actual model català de gestió de residus industrials i, en especial, la necessitat que les activitats gestores de residus dipositin fiances abans d’iniciar les activitats per garantir que, en cas d’abandonament de residus o d’afectació al medi, es puguin realitzar les actuacions necessàries de recuperació. Aquest també és un exemple per entendre com l’aplicació del cànon de residus industrials, creat al 2014, pot ajudar a millorar l’impacte ambiental derivat d’aquests residus.

MÀSTERS i P OSTGRAUS 2015-2016 Salut, Benestar i Qualitat de vida MÀSTERS UNIVERSITARIS Amb accés a doctorat - Anàlisi de Dades Òmiques (Omics Data Analysis) - Atenció i Cures Pal·liatives - Polítiques Socials i Mediació Comunitària - Prevenció de Riscos Laborals - Psicologia General Sanitària * - Recerca en Salut *

- Programació i Implementació de Solucions Microsoft Dynamics - Social Media i Analítica Web *** - Social Media i SEO&SEM *** - Sport Management

- Innovació en Didàtiques Específiques - Pedagogia Montessori (0-6 anys) - Pedagogia Musical (0-12 anys) - Polítiques Socials i Mediació Comunitària * - Traducció Especialitzada

POSTGRAUS

MÀSTERS PROPIS

- Branding Territorial i Marketing de Ciutats - Direcció de Seguretat Integral - Direcció i Gestió de Centres Sociosanitaris - Disseny i Optimització de la Cadena de Subministrament - Economia Verda MÀSTERS PROPIS - Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor - Emprenedoria Social - Gestió de Start-ups de Base Tecnològica - Atenció Integral i Centrada en la Persona en - Gestió Estratègica i Emprenedoria per a PIMES Àmbits d’Envelliment i Discapacitat - Lideratge i Desenvolupament Directiu - Coaching i Salut *** - Negocis Internacionals - Educació Mèdica, Simulació Clínica i Innovació - Periodisme de Dades Docent *** - SAP ERP: Gestió de la Cadena de Subministra- Emergències Extrahospitalàries - Intervenció Psicomotriu Preventiva i Terapèutica *** ments SCM EWM - SAP ERP: Gestió Financera - Motricitat Orofacial - Musicoteràpia - Qualitat i Seguretat del Pacient *** - Reeducació del Sòl Pelvià - Teràpia Manual del Sistema Musculoesquelètic

Ciència, Tecnologia, Territori i Medi Ambient

POSTGRAUS

MÀSTERS UNIVERSITARIS Amb accés a doctorat

- Atenció a la Persona Gran - Atenció Psicosocial i Espiritual a Persones en Situació de Malaltia Avançada - Direcció i Gestió de Centres Sociosanitaris - Emprenedoria Social - Equitació Terapèutica - Intervenció Osteopàtica i Electropuntural en les Patologies de l’Aparell Locomotor

- Apps&Games (Mobile Applications and Games) - Anàlisi de Dades Òmiques (Omics Data Analysis) - Enginyeria de l’Esport * - Prevenció de Riscos Laborals

Empresa i Comunicació MÀSTERS UNIVERSITARIS Amb accés a doctorat - Direcció Comptable i Auditoria de Comptes - Direcció Estratègica de la Comunicació i l’Empresa - EADA Gestió Empresarial

MÀSTERS PROPIS - MBA - Màster en Administració i Direcció d’Empreses - Direcció Comptable, Financera i Tributària *** - Direcció de RRHH, Desenvolupament i Gestió del Talent a les Organitzacions *** - Direcció i Lideratge d’Empreses Vitivinícoles - Disseny i Optimització de Processos Industrials - Lideratge i Direcció de Fundacions i Associacions *** - Marketing Digital & Social Media - Marketing Digital i Analítica Web *** - Marketing Digital i SEO & SEM *** - Marketing Digital & Ecommerce *** - Producció Cinematogràfica

MÀSTERS PROPIS - Comerç Internacional de Productes Alimentaris - Energies Renovables ** - Gestió Ambiental i Sostenibilitat ** - Gestió Integrada i Normes de Certificació - Programació i Implementació de Solucions Microsoft Dynamics - Qualitat i Seguretat Alimentària: Sistema APPCC - Robòtica ***

POSTGRAUS - SAP ERP: Gestió de la Cadena de Subministraments SCM EWM - SAP ERP: Gestió Financera

Educació, Esport, Societat, Llengües, Traducció i Cultura MÀSTERS UNIVERSITARIS Amb accés a doctorat - Educació Inclusiva - Enginyeria de l’Esport * - Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania - Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes

www.uvic.cat/formacio-continua www.uvic.cat/doctorats

- Ensenyament de Català com a Primera i Segona Llengua ** - Entrenament Esportiu en Etapes de Formació - Igualtat i Equitat en el Desenvolupament - Intervenció en Dificultats de l’Aprenentatge - Pedagogia Terapèutica - Sport Management

POSTGRAUS - Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE) - Estudis Asiàtics - Expressió Corporal i Diversitat

Disseny (BAU, Centre Universitari de Disseny) MÀSTERS PROPIS - Animació Stop Motion - Disseny de Branding i Packaging *** - Disseny d’Espais Comercials i Visual Merchandising *** - Disseny d’Espais Interiors - Disseny Gràfic - Disseny Web - Fashion Management *** - Innovació i Design Management *** - Investigació i Experimentació en Disseny - Motion Graphics Design *** - Publicacions Digitals *** - Smart Cities. Designing with Citizens

POSTGRAUS - Brand Design - Comunicació Integral de Moda - Creació i Gestió de Marques de Moda - Design Management - Disseny d’Espais Comercials - Disseny d’Il·luminació Interior - Disseny de Roba Interior, Cotilleria i Bany - Edicions Digitals - Il·lustració - Innovació i Design Thinking - Llibres Digitals - Motion 3D - Motion Design - Packaging Design - Visual Merchandising *pendent de verificació ** màster integrat per 1 postgrau. Més informació al web *** màster integrat per 2 postgraus. Més informació al web

#ensagradaelquefem

Món dirigent

Decàleg d’experts Estratègia

L'anàlisi d'escenaris en la planificació estratègica Marcos Eguiguren. Professor del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC.

La rapidesa de l'evolució tecnològica, el canviant món en què vivim i la pressió competitiva a la qual es veuen sotmesos la immensa majoria de sectors productius estan fent de la planificació estratègica una rara avis o, almenys, un tipus d'exercici que les empreses afronten amb cada vegada més gran desgana, poc convençudes de la seva veritable utilitat. No obstant això, aquest procés segueix sent un imprescindible exercici de gestió empresarial. Reflexionar sobre el rumb que hem de prendre, dibuixar les línies d'acció bàsiques i tenir clar el perquè de les mateixes és una responsabilitat de l'alta direcció. Encara que, en ocasions, només serveixi perquè, davant de determinats vaivens de l'entorn, puguem adaptar o saltar-nos el que hem dibuixat en el nostre pla "amb coneixement de causa". Per això, en contextos especialment canviants com l'actual, l'anàlisi d'escenaris es converteix en un aliat imprescindible per a la direcció estratègica.

L'anàlisi d'escenaris consisteix en una interacció pautada amb l'entorn, amb stakeholders de la companyia i amb experts de les més diverses procedències per projectar quines poden ser, en futur no gaire llunyà (entre cinc i 10 anys), les principals forces que afecten a la societat, al sector que ens ocupa i a la nostra companyia en particular. Amb aquesta informació i, en funció dels diferents equilibris que puguin adoptar aquestes forces, acabarem dibuixant entre tres i cinc diferents possibles escenaris econòmics i socials davant dels quals la nostra companyia podria haver-se d’enfrontar en l'horitzó temporal analitzat.

La planificació estratègica clàssica, dissenyada en entorns temporals de prop de tres anys, parteix de l'anàlisi d'escenaris i té aquest com un input clau més del procés que posarà un èmfasi fonamental en la flexibilitat i adaptabilitat dels models de negoci.

108 Món Empresarial

Món dirigent

Decàleg d’experts Lideratge

Lideratge i valors morals Carlos Pérez del valle. Rector de la Universitat Abat Oliba CEU.

Es podria discutir si el líder ho és per les seves capacitats innates o per la formació molt qualificada, encara que possiblement hi hagi tantes combinacions d'aquests factors com líders.

Per descomptat, el desenvolupament de la formació en el lideratge ha adquirit força en tots els àmbits, ja que només pot pensar-se en un directiu amb les qualitats del líder. I el que en aquest aspecte em sembla indiscutible és que un lideratge sense fonaments ètics està abocat al fracàs, i que aquest ingredient és imprescindible en la combinació. El terratrèmol de l'última crisi financera i les seves rèpliques diverses en l'àmbit públic i privat han mostrat els efectes i les causes de les mancances. No és només el cas escandalós el que preocupa, sinó la sensació que hi ha alguna cosa malaltíssa en la mateixa societat que eludeix el diagnòstic. Per això,

110 Món Empresarial

interessen les causes, que em semblen latents: l'absència de reflexió moral sobre el lideratge empresarial s'intenta cobrir de vegades amb la idea de responsabilitat social corporativa, a manera d'un analgèsic que fa oblidar el dolor, però no n’elimina la causa. Per això, cal recordar: la responsabilitat social corporativa no és sinó la devolució a la societat del que la societat aporta a la corporació perquè ho sigui. En aquesta línia, tampoc l'ètica del directiu empresarial no és un mer límit en la seva actuació, o no ho és en el substancial; és la definició d'una manera de liderar que aporta valor a la societat.

El lideratge requereix formació, però també un directiu en la recerca de respostes a les controvèrsies ètiques quotidianes, gairebé a la manera del filòsof. Perquè –i aquí he de parafrasejar a un penalista de fa més de 200 anys– que el lideratge és filosofia moral s'explica perquè no es pot parlar d'ell sense filosofar sobre l'ètica.

Món dirigent

Decàleg d'experts Ciberseguretat

Treballadors i ciberseguretat a l’empresa Sergi Gil. Responsable de CyberSOC Academy de Deloitte a nivell internacional.

La majoria d’empreses protegeixen la seguretat de les seves dades a la xarxa mitjançant la instal·lació d’antivirus i tallafocs, actualitzant sempre els dispositius a les últimes versions o bé fent còpies de seguretat periòdiques. No obstant això, fins al 66% dels ciberatacs es produeix fruit de negligències dels mateixos treballadors de la companyia, segons dades del Departament of Homeland Security dels EUA. black hats (persones amb intencions malicioses) no només dirigeixen la seva atenció envers les multinacionals. Les organitzacions més petites són un mercat molt suculent on és habitual trobar-hi ordinadors sense bloquejar i on accedir a les dades personals dels treballadors (també mitjançant les xarxes socials) és molt més fàcil.

Tenir el mòbil enllaçat amb el correu de l’empresa i sense antivirus, connectar-se a xarxes Wi-Fi públiques que no requereixen de cap contrasenya, o enviar informació corporativa a sistemes d’emmagatzematge personal al núvol (qui no ha fet servir mai Dropbox o Google Drive per treballar des de casa?) són pràctiques habituals entre els empleats de moltes companyies i una porta d’entrada als ciberatacs cada cop més habitual, especialment en el cas de les pimes. I és que tal com denuncia la National Small Business Association, gairebé el 50% de les petites i mitjanes empreses són víctimes d’aquests atacs. Perquè, contràriament al que recull el mite popular, els

112 Món Empresarial

Prevenir aquesta via d’entrada hauria de ser, doncs, una assignatura obligatòria per a totes les empreses, començant per oferir als empleats una bona formació en matèria de ciberse-

Els principals ciberatacs que reben les empreses es produeixen per algun tipus de negligència interna. En aquest sentit, la conscienciació des dels directius fins als treballadors de tots nivells és vital per pal·liar-ne al màxim les conseqüències. Establir una cultura de prevenció i protocols interns entre els empleats, per tant, no és una opció: és un factor clau. Perquè els errors són inevitables i els treballadors són l’actiu més vulnerable de les companyies.

guretat i establint certs protocols d’actuació per controlar, per exemple, l’accés i l’ús dels dispositius corporatius o de les targetes de crèdit de la companyia. No compartir passwords (quants treballadors no anoten en un post-it la seva contrasenya de l’ordinador i el deixen a la vista de tothom!) i evitar incloure informació compromesa del lloc de treball en el perfil de Facebook, per exemple, són altres mesures que es poden implementar des de l’organització per evitar l’accés indesitjable a les seves dades.

Món dirigent

Decàleg d’experts Gestió

El just in time en els mètodes de producció i qualitat Miguel Llovera Ciriza. Enginyer en Organització Industrial i professor associat a la UPC.

Els mètodes senzills i enginyosos d’administració de la producció i del control de qualitat desenvolupats en la indústria automobilística japonesa i nord-americana s’han implantat gradualment en altres sectors, aconseguint, així, un èxit per a la seva millora i racionalització. Però encara hi ha molt a fer. dors japonesos ja porten a terme aquests lliuraments per parts, una o diverses vegades al dia, segons les necessitats de l’obra. Quins avantatges s’aconsegueixen amb aquest mètode? Menys malbarataments i major qualitat, ja que els lots petits permeten que els propis treballadors detectin els defectes amb un marge de rectificació major.

L’acció just in time es converteix -cada dia més- en un element clau de la producció industrial: parts fabricades just a temps per ser incorporades i materials adquirits just a temps per a la seva transformació. L’objectiu últim és que tots els materials estiguin sempre en ús, mai en dipòsit acumulant costos de magatzem, i que, per exemple, en una obra de construcció, no suposin un obstacle amb el consegüent entorpiment de moviments i riscos laborals. Així, per exemple, en el sector de l’edificació, mentre que els proveïdors occidentals fan lliuraments per camions sencers, els proveï-

114 Món Empresarial

I és que la revisió tècnica que realitzen a occident els inspectors dels departaments de qualitat, al Japó la realitzen els mateixos treballadors, que actuen com a primers responsables de la qualitat i del seu control, un fet que dóna com a resultat menys hores de treball per corregir defectes i menys desaprofitaments de materials, obtenint, alhora, millors qualitats d’acabats.

El sistema just a temps, lligat al control total de qualitat, permet de millorar contínuament, tal com s’ha demostrat en els mercats japonès i nordamericà, entre d’altres. Per tant, ara cal preguntar-nos si serem capaços d’implantar-lo nosaltres en els sectors amb mancances i, en particular, en el de l’edificació. Assolirem les metodologies necessàries que cal implementar en els sistemes tradicionals de fabricació i disseny de productes? Els terminis per abordar la repercussió en les noves formes de gestió del recursos humans esdevindran factibles? I, en general, l’afectació a tot el que representen les noves tècniques de planificació i control disposarà dels recursos necessaris?

learning by doing

Món dirigent

Decàleg d’experts Emprenedoria

Emprenedoria, oficis i actitud Francesc Solé Parellada. Catedràtic emèrit d’Organització d’Empreses de la UPC i vicepresident de la Fundación Conocimiento y Desarrollo.

Quan hom parla de l’emprenedoria, s’hi barregen conceptes i models d’un abast prou diferent. Sense ànims de construir una teoria, jo diria que la diferència que hi ha entre ser emprenedor, ser empresari, crear una empresa i gestionar una empresa (en els seus diferents estadis d’inici, consolidació i creixement) desconcerta. D’altra banda, les similituds entre disciplines com, per exemple, la gestió de la innovació i, fins i tot, l’ús indiscriminat i sense matisos de paraules com compromís, risc, fracàs, etc., ho acaben d’embolicar. Com en traiem, doncs, l’entrellat de tot plegat? Ho intentarem començant pel concepte d’emprenedor. Tothom pot ser emprenedor, de fet tots ho som des del moment de néixer. Com diuen alguns malintencionats: “L’home és emprenedor fins que entra en el sistema educatiu”, reconeixent la característica d’emprenedor com a pròpia dels humans.

Encara no disposem d’un índex reconegut ni d’un manual indiscutible sobre emprenedoria, d’aquí l’abundància de llibres que freguen l’autoajuda i que es poden comprar per estacions i aeroports. Conseqüentment, si be la consideració social i l’atenció mediàtica per aquesta branca de les Ciències de la Gestió és considerable, el reconeixement de la seva utilitat en el món de la docència és encara discutida. Sovint, sentim a dir que seria molt bona idea que en totes les titulacions es parles d’emprenedoria i que a les empreses es fomentés l’esperit emprenedor. Però els resultats finals dels cursos –o curset–, malgrat ser valuosos, no són tant satisfactoris com s’esperava.

116 Món Empresarial

Així, col·loquialment, diem que un alcalde és més emprenedor que un altre, que un funcionari pot ser poc o molt emprenedor i, de fet, es diu que determinat empresari és emprenedor contraposant-lo a un altre a qui qualifiquem de conservador. Admetem, doncs, que sense major dificultat es pot reconèixer per l’observació el nivell d’actitud emprenedora d’una persona en diferents oficis, si bé alguns exigeixen per si mateixos les característiques emprenedores. És el cas, per exemple, de l’investigador, que és un emprenedor, ja que comença una recerca sense garanties d’èxit, competint amb altres investigadors d’arreu del món, i invertint temps i recursos. I també estarem d’acord que l’ofici de lladre, amb un objectiu

reprovable, també participa de les característiques emprenedores.

En resum, podem afirmar que: • L’ofici d’una persona es manifesta en cada cas pels seus particulars coneixements, capacitats i habilitats. I per tenir èxit, conèixer l’ofici és important. • Per ser emprenedor en cada ofici es necessita, a banda del domini de les condicions del propi ofici, l’actitud i l’acceptació del risc. • Cada ofici, per la seva pròpia naturalesa, té un grau diferent d’exigència emprenedora. • Per crear una empresa cal ofici emprenedor en un grau superlatiu, però també cal un ofici, saber com es fa, i això va mes enllà del businessplan. • L’ofici de creador d’empreses és la suma de tots dos. Si creant una empresa has après l’ofici d’emprenedor, l’ofici de crear una empresa i has descobert dintre teu les teves capacitats de l’emprenedoria, ja tens molt de guanyat, encara que fracassis.

Món dirigent

Decàleg d'experts Adaptació al canvi

Els valors de l’esport a l’empresa Ferran Martínez. Exjugador de bàsquet i director general d’Andbank Sports & New Business.

Fa més de 12 anys que em vaig retirar com a jugador professional de bàsquet, tot i això, a vegades, mentre dormo, somio que estic entrenant o preparant un partit important. I és que tot esportista professional té una rutina molt específica quan està competint, uns valors que tenen una clara aplicació en el món empresarial i directiu. molt concrets: guanyar totes les competicions, millorar física i tècnicament el meu nivell per estar sempre en l’elit del meu esport i contribuir amb el meu millor rendiment a assolir tots el èxits de l’equip, a més de provar d’innovar per fer coses diferents a la pista de bàsquet. Fites que tots els esportistes tenim molt interioritzades perquè, a més, sabem que quan un deixa d’estar motivat al 100% és quan s’inicia la baixada de l’alt rendiment. En el meu cas, tant quan jugava al FC Barcelona, com al Joventut, al Panathinaikos o en uns Jocs Olímpics, la meva vida girava al voltant d’uns objectius

Malgrat tot, quan l’any 2002 em vaig haver de retirar arran d’una greu lesió de genoll (que em vaig fer mentre escalfava pel

partit amistós Catalunya-Croàcia al costat d´uns joves jugadors com Pau Gasol o Joan Carles Navarro), tot i no estar mentalment preparat per a una retirada forçada, sí que em sentia satisfet del fet d’haver tingut una carrera esportiva llarga, no haver deixat mai d’estudiar i haver viscut experiències a altres països, com a Grècia o a Itàlia. I vaig visualitzar la importància d’afegir els valors de l’esport –com ara la disciplina, la capacitat de patiment, el joc en equip, la superació d’adversitats, l’optimisme o els hàbits diaris– a una formació financera i de creació d’empreses, que és el que faig ara.

En el món actual on tot gira a tanta velocitat, el directiu d’una empresa –de la mateixa manera que un esportista d’elit– ha d’estar preparat per adaptar-se als canvis de forma proactiva i ha d’apostar per un lideratge col·laboratiu: ha d’escoltar molt i s’ha d’envoltar del major talent possible. A més, ha d’estar obert a reinventar-se constantment i a treballar en equip. Característiques, aquestes, que no són incompatibles amb l’orientació als resultats, que és el més important.

118 Món Empresarial

Món dirigent

Biblioteca empresarial

iblioteca

mpresarial Desmuntant arguments

Analista de l’actualitat i detector fulminant d’incoherències, l’economista argentí Carlos Rodríguez Braun sacseja la consciència dels seus lectors i els deixa molt poc marge per a l’esbarjo mental amb els seus llibres sobre les perles que altres deixen anar constantment a través dels mitjans de comunicació. De la seva tria no se’n salva ningú, incloent-hi polítics de dretes i esquerres, intel·lectuals i personatges de tota mena vinculats a l’esfera pública. Com si d’un especialista forense es tractés, l’escriptor fa una dissecció dels arguments de les seves víctimes amb ganes, humor i molta ironia perquè les seves incongruències i contradiccions surtin a la llum. Els aplaudiments i les lloances

que el patiment dels ciutadans és la conseqüència de l’excés de llibertat que han tingut, argument que els autoritza a l’hora de potenciar les polítiques intervencionistes, la regulació, el control i la persecució dels empresaris i treballadors, subjectes que són, en definitiva, els creadors de riquesa.

Tonterías económicas III Pàgines: 248 ISBN: 9788483568064 Editorial: LID Editorial (Acción Empresarial) només van a favor d’aquells que protegeixen els drets i llibertats individuals a la societat civil, i es nota.

De la columna al llibre

Carlos Rodríguez Braun.

120 Món Empresarial

Paritat de sexes, serveis socials, impostos, subvencions, quotes, regulacions, crims contra la humanitat i, sobretot, crisi. Aquests i altres temes protagonitzen els articles que recull aquest tercer volum de Tonterías económicas, prèviament publicats a la secció homònima que Rodríguez Braun ocupa des de fa més de 15 anys al diari en línia Libertad Digital. Per a l’economista, els grans estafadors són els que asseguren

Políticament incorrecte Carlos Rodríguez Braun va néixer a Buenos Aires (Argentina) fa 66 anys, i és Doctor en Ciències Econòmiques i Catedràtic d’Història del Pensament Econòmic per la Universitat Complutense de Madrid. Tot i això, la seva debilitat més evident és la divulgació de l’economia a través d’articles acadèmics -publicats a revistes com The American Journal of Economics and Sociology o Journal des Économistes et des Études Humaines-, de més de 20 llibres entre els quals hi figuren Grandes economistas (2007) i Economía de los no economistas (2011), i de peces periodístiques a La Razón, Expansión, Actualidad Económica i Libertad Digital. Rodríguez Braun també pertany a l’Acadèmia Nacional de Ciències Econòmiques de l’Argentina.

Biblioteca empresarial

Món dirigent

Les anècdotes de l’èxit En temps de crisi els emprenedors surten com bolets. I la Mar Galtés, periodista econòmica de La Vanguardia, n’ha collit uns quants al llarg de la seva carrera. Ara, de les grans històries que hi ha darrere n’ha fet un llibre. D’on prové el seu interès pels emprenedors? Ja fa anys que a la secció d’economia de La Vanguardia dediquem una secció específica al teixit de pimes locals, i quan va haver-hi el boom d’Internet a finals dels 90, vaig començar a parlar de les noves empreses que es creaven, molt abans que es posessin de moda els emprenedors. Quines aventures l’han marcada més? Les de visionaris de fa 30 o 40 anys, que ja han superat més d’una gene-

Mar Galtés.

per crear i portar una empresa. I em fa por que aquesta moda hagi generat moltes frustracions.

Aventuras de emprendedores 57 historias de creatividad y valentía en la empresa Pàgines: 232 ISBN: 978-84-939268-2-3 Editorial: Libros de Cabecera

ració i que han sabut evolucionar. A vegades no pensem que darrere HP hi va haver el senyor Hewlett i el senyor Packard, o que L’Oreal la va crear un jove químic que es va inventar un tint per al cabell. Aquí també tenim històries d’aquestes! Però encara hi ha molts tòpics entorn la figura de l’emprenedor. I vostè n’haurà detectat uns quants... Durant els anys de la crisi, els polítics han fet servir l’emprenedoria com la solució a l’atur. Però d’Steve Jobs només n’hi ha un, i no tothom serveix

I quines entrevistes són les seves predilectes? Expliquen que Henry Ford va dir que si quan va inventar el cotxe hagués preguntat als clients què necessitaven, li haguessin contestat que un cavall més ràpid. Aquesta és la filosofia disruptiva que m’agrada escoltar. Però és veritat que ningú no té la bola de vidre per saber què funcionarà i què no. Encara n’hi ha que emprenen de qualsevol manera, per provar. A mi m’agrada entrevistar els emprenedors que tenen clar que volen respondre a una necessitat concreta. D’aquests sempre se n’aprèn.

Una cronista entre emprenedors Especialitzada en tecnologia, avenços a Internet, màrqueting i noves tendències de consum, Mar Galtés és periodista a La Vanguardia des de fa més de 20 anys, on hi va entrar com a becària. Aquest és el seu segon llibre, exemple del seu interès per les històries personals i el costat més humà dels empresaris. Amb el primer, El timo de la superwoman (2010), va compartir autoria amb la psicòloga Esther Casademont.

Món Empresarial 121

Món dirigent

Biblioteca empresarial

Mou-te cap a l’acció! L’expressió “Ja veurem què passa” el posa dels nervis. I és que per a Lluís Soldevila, enginyer informàtic, consultor i també professor, les persones poden aconseguir tot allò que es proposen si s’esforcen i no deixen la seva vida en mans de l’atzar. Què és l’èxit per a vostè i per què s’escriu amb A? Cadascú ha de construir la seva pròpia definició d’èxit. Això sí, el camí per assolir-lo ha d’acomplir una sèrie de criteris, que es resumeixen a partir de les tres A: l’autoconeixement, ja que el punt de partida som nosaltres mateixos i hem de saber quins són els nostres punts forts i febles -el DAFO és una bona eina per esbrinarho-; l’actitud proactiva, responsable i amb il·lusió; i l’acció, és a dir, moure’ns perquè les coses passin. Al seu llibre els objectius hi juguen un paper clau, tant o més que les tres A.

Lluís Soldevila.

122 Món Empresarial

rada. I si tu a cada errada has après alguna cosa, doncs al final estàs una mica més a prop del teu èxit. És un model molt útil a l’hora de perdre la por al fracàs, perquè la por a vegades ens ajuda però, en la majoria de casos, és la pitjor companya de viatge.

Éxito se escribe con A Técnicas de consultoría aplicadas al rendimiento de personas Pàgines: 157 ISBN: 978-84-15505-40-2 Editorial: Profit Editorial

Podríem dir que sense objectius estem abocats al fracàs? Els objectius són determinants en la consecució de l’èxit. I respondria amb un sí a la teva pregunta si no fos per dues coses: primera, és probable que jo aconsegueixi allò que vull sense saber què vull; i segona, la paraula fracàs només té sentit si cometo una errada, no arribo fins a on volia arribar i, a més a més, no he après res durant el camí. Però al nostre país, pensar que hem fracassat pel sol fet de cometre un error és molt comú. La seva manera de veure-ho recorda molt a la cultura anglosaxona… Si t’hi fixes, en el cas de l’anglès, la paraula fracàs no existeix per si mateixa, ja que failure equival també a error. Què vol dir això, que ells no fracassen mai? No, vol dir que la seva cultura tolera aquest fracàs i no en diu fracàs, sinó simplement er-

Quin personatge conegut li ve al cap que hagi assolit l’èxit d’una manera exemplar i fent servir les tres A (segurament sense saber-ho)? Marc Márquez. És una persona que té un coneixement altíssim sobre quins són els seus punts forts i els explota al màxim. Innova constantment i no es conforma amb el que té. El fet d’estar a la cursa amb el seu ídol, Valentino Rossi, no l’ha acovardit, i ha aconseguit posar-se al seu nivell, fent-ho encara millor. I la seva actitud és boníssima; a la cara se li veu que manté la mateixa il·lusió que quan era petit!

La millor versió de si mateix Des del 1999 dóna classes a ESADE com a professor del Departament de Direcció de Sistemes d’Informació, col·labora amb altres universitats, i exerceix la tasca de consultor formador i conferenciant internacional en els àmbits de les habilitats directives i les actituds d’alt rendiment. Però no oblidem que durant 15 anys Soldevila va treballar com a directiu del Deutsche Bank a set països diferents i va obrir la filial tecnològica del grup a Nova York.

Biblioteca empresarial

Món dirigent

La revolució del sector plural Caiguda del mur de Berlín, desenllaç de la Guerra Freda i fi del comunisme. Tothom recorda el 9 de novembre de 1989, sobretot Henry Mintzberg, un dels grans especialistes del management que durant aquella època ja sospitava quina seria la conseqüència més negativa del triomf del capitalisme: el desequilibri social a la societat contemporània. Després de dues dècades, l’escriptor reafirma la seva tesi amb un nou llibre en el qual explica com, en poc temps, hem passat de conviure en una societat de mercat a fer-ho en una societat de corporacions que prioritza els interessos de les empreses per sobre els interessos de les persones. Això sí, Mintzberg planteja l’arrel del problema, però també una solució. Per a ell l’alternativa consistiria en “donar pas a una revolució social radical on els governs rebessin missatges més clars dels ciutadans i les grans corporacions abandonessin la cega justificació de la seva existència, basada únicament en

l’ànim de lucre dels accionistes.”

Qui té la darrera paraula?

La sociedad frente a las grandes corporaciones La necesidad del equilibrio social Pàgines: 192 ISBN: 978-84-943742-2-7 Editorial: Libros de Cabecera

Malgrat que sovint ens facin creure que hi ha dos sectors, el públic i el privat, Mintzberg demana un major protagonisme del sector plural, format per la societat civil en conjunt. L’autor voldria que aquest sector tingués la darrera paraula i agafés les regnes dels moviments i de les iniciatives socials d’una vegada per totes, per tal d’acabar amb la política de pèndul entre esquerres i dretes, l’urpa invisible dels lobbies i l’explotació dels recursos mundials.

L’enfant terrible del management Considerat un dels 10 millors acadèmics de la història del management i un referent mundial en temes de direcció d’empreses, a Henry Mintzberg (Montreal, Canadà, 1939) no li agraden ni George W. Bush ni l’enorme poder que exerceixen les grans corporacions sobre els ciutadans. Tampoc no és un gran seguidor de prestigioses escoles de negocis de la talla de Harvard o Wharton, ni dels MBAs, als quals va dedicar un llibre sencer l’any 2005, Managers not MBAs, perquè per a ell l’única forma d’aprendre a gestionar una empresa és practicant. No obstant la seva rebel·lia i sentit crític, Mintzberg és un apassionat del compromís social, aquell que persegueix un objectiu molt clar: fer més digna la vida de totes les persones.

Henry Mintzberg.

Món Empresarial 123

Món dirigent

Biblioteca empresarial

L’art del networking Els esdeveniments socials no són plat de bon gust per a moltes persones, sobretot si del que es tracta és de sopars i dinars d’empresa, conferències, trobades o aniversaris on les probabilitats de passar-s’ho bé representen una entre un milió. Ara bé, per què no girem la truita i ens fixem en el cantó positiu d’aquestes reunions com ho fan els autors d’aquest llibre? I és que deixar enrere la mandra i fer un esforç equival a teixir una xarxa de contactes molt profitosa a curt i a llarg termini, i, en els temps que corren, ningú no és capaç de menysprear l’ajut que altres persones et poden oferir per acomplir els teus objectius. Nunca comas solo es

Keith Ferrazzi.

124 Món Empresarial

Nunca comas solo Networking para optimizar tus relaciones personales Pàgines: 224 ISBN: 9788497353649 Editorial: Profit Editorial

resumeix en el següent gran consell: “Com més relacions amb valor tinguis, més valuós ets per al món.”

Qui sembra, cull Per a Keith Ferrazzi i Tahl Raz les claus de l’èxit equivalen a conservar

Tahl Raz.

i cuidar els teus contactes, no fer mai favors tenint en ment com te’ls tornaran i assegurar que el vostre vincle és prou fort quan les coses van bé, i no quan necessites la seva ajuda de forma urgent. Però la història no acaba aquí. De la mateixa manera, és molt important construir la teva pròpia marca, fer-te valer i resultar una persona prou interessant perquè els contactes potencials et vulguin conèixer.

Els homes de negocis més humans Keith Ferrazzi és l’expert per excel· lència en el desenvolupament de relacions professionals. Nascut a Pennsilvània (EUA), gràcies a l’esforç econòmic que van fer els seus pares va poder llicenciar-se a la Universitat de Yale i especialitzar-se a la Harvard Business School. Aquesta gratitud s’ha traduït després en un missatge que l’autor prodiga sempre als seus llibres: “La generositat a les relacions entre persones és la pedra angular de l’èxit.” La seva trajectòria professional està marcada per haver estat director de Màrqueting a Deloitte Consulting, CMO a Starwood Hotels i CEO a YaYa Medios. Finalment, amb prou experiència sobre les espatlles, va fundar la seva pròpia empresa de consultoria, Ferrazzi Greenlight. Per la seva banda, el coautor d’aquesta obra, Tahl Raz, és l’editor de la revista Fortune Small Business i ha treballat com a periodista a diverses publicacions com Inc, GQ o San Francisco Chronicle.

Habilitats directives

www.profiteditorial.com

Gestionar el tiempo ¡Es fácil!

Gestionar reuniones ¡Es fácil!

24 técnicas que dominarás con facilidad y que aumentarán al instante tu rendimiento en el trabajo

24 técnicas fáciles y prácticas para mejorar la productividad de las reuniones

Marc Man ni

Barbara J. Streibel

ISBN: 9788416115358 Pàg: 128

ISBN: 9788416115129 Pàg: 128

PVP: 11,95 € IVA inclòs

Motivar personas ¡Es fácil!

Vender ¡Es fácil!

24 propuestas de eficacia demostrada para elevar la productividad en el trabajo

20 claves realmente eficaces para abrir y cerrar una venta con éxito

Anne Bruce

ISBN: 9788416115334 Pàg: 128

ISBN: 9788416115143 Pàg: 128

Linda Richardson

PVP: 11,95 € IVA inclòs

Dirigir un proyecto ¡Es fácil!

Tratar con personas difíciles ¡Es fácil!

24 lecciones breves y de gran utilidad para liderar con éxito un proyecto

24 lecciones útiles para sacar lo mejor de cada persona

Gary R. Heerkens

Rick Brinkman Rick Kirschner

ISBN: 9788416115167 Pàg: 128

ISBN: 9788416115181 Pàg: 128

PVP: 11,95 € IVA inclòs

Organizarse en el trabajo ¡Es fácil!

Dirigir con éxito ¡Es fácil!

Una guía imprescindible para potenciar tu rendimiento

Kenneth Zeigler

Morey Stettner

ISBN: 9788416115549 Pàg: 128

ISBN: 9788416115525 Pàg: 128

PVP: 11,95 € IVA inclòs

També disponibles en ebook

Disponibles a totes les llibreries

Món dirigent

Gurus

Jeremy Rifkin El capitalisme i la nova societat: l’Internet de les coses

nternet és a tot arreu, i més que un conducte per on passa la informació, s’ha convertit en el lloc on aquesta es genera. Els usuaris no esperen a llegir les notícies dels diaris, sinó que les creen ells mateixos. Cosa que també succeeix amb la música i el contingut audiovisual, on YouTube ha congregat la immensa majoria del talent dels usuaris que han decidit penjar els seus vídeos per a l’entreteniment de la resta. Això també és aplicable al sector educatiu, on les recentment estrenades plataformes en línia de moltes universitats es troben ara amb els MOOC (cursos oberts i massius per Internet), uns serveis l’abast dels quals els permet de tenir un preu irrisori i, fins i tot, gratuït: la classe només es grava un cop i, per tant, al professor només se li paga el temps d’aquesta única sessió davant de la càmera, mentre que, en canvi, se segueixen recollint matrícules una vegada i una altra gràcies a les eines en línia que ens permeten veure el curs a milions de quilòmetres de distància i des del nostre sofà.

Cap al cost zero Les empreses han de començar a adonar-se que el desenvolupament de la tecnologia i la competència contínua entre agents del mercat empenyeran molts sectors cap a productes i serveis gairebé gratuïts, els quals ho són pel

126 Món Empresarial

Gurus

Món dirigent

En el llibre La sociedad de coste marginal cero: El Internet de las cosas, los bienes comunes y el eclipse del capitalismo, Jeremy Rifkin posa de manifest la situació en què es troba el nostre món regentat pel capitalisme -ara en perill- després de tants anys de grans glòries.

Alfonso Cebrián. Doctor en Ciències Econòmiques.

seu escàs cost marginal de producció. Actualment, les companyies es troben contínuament explorant possibilitats per reduir els seus costos i assolir el màxim nivell de competència -i de diferènciaamb els seus iguals en el mercat. I és que sent el cost de producció menor, es precipita també el seu preu de venda: de quina altra manera es pot competir si no amb béns que han estat creats amb cost zero? La societat està avançant a un ritme molt més ràpid del que ho fan els empresaris, que es queden enrere comprovant com, a poc a poc, es va passant d’una economia d’intercanvi a una on preval la utilitat pública col·laborativa: les vacances a hotels cars s’han desinflat, el que ara despunta són els intercanvis entre famílies de dos països diferents que volen visitar les noves ciutats. Aquesta pràctica no assumeix cap cost d’allotjament, ja que és un favor per favor. El mateix passa, per exemple, tot i que de manera més local i menys atrevida, quan compartim cotxe amb desconeguts per realitzar un trajecte i estalviar en gasolina, peatges i embussos, fet que es tradueix en temps. Ara pensem en els avenços tecnològics que a dia d’avui ja hi ha a moltes cases. Encara que a primera vista poden semblar inútils, les impressores 3D ens permeten realitzar els nostres propis productes mitjançant la reutilització d’altres materials com el paper i

el plàstic, amb cost marginal molt proper a zero. En uns anys, per tant, els consumidors podrem fabricar qualsevol producte que necessitem a casa.

Avantatges per protegir el planeta D’altra banda, i més enllà d’avantatges econòmics, l’aspecte ecològic i la cura del planeta són dos assumptes que ca-

da vegada tenen més interès entre la societat, i la consciència que hem de cuidar els recursos ha fet que la majoria de països desenvolupats comptin amb energia que també té un cost pràcticament zero. Un cop es recuperin els costos fixos de les instal·lacions eòliques i solars, l’energia de les llars i empreses tindrà cost zero, atès que s’aprofitarà de recursos totalment re-

Adéu al pensament clàssic Rifkin trenca amb els esquemes econòmics de més de 50 anys d’antiguitat, presentant una situació i un enfocament totalment nous i estimulants que ajudaran a agafar el ritme evolutiu que la societat actual ve presentant. És difícil no arribar a simpatitzar amb les idees que l’economista proposa, ja que segueixen la més pura línia de la lògica, avaluant la situació actual i l’esdevenir dels fets posteriors més probables

amb un desenvolupament social òptim. D’altra banda, és complicat arribar a assolir en tots els mercats el cost marginal zero i absolut, atès que encara que un producte hagi estat creat amb zero cost, l’esforç i l’aportació d’un valor han de continuar existint per poder seguir progressant en el mercat: han de seguir havent-hi empreses que siguin capaces de crear riquesa per a la societat i valors econòmics amb noves apostes.

Món Empresarial 127

Gurus

De prop

Món dirigent

L’economista Jeremy Rifkin (Denver, Colorado, EUA, 1946) és president de la Foundation on Economic Trends, amb seu a Washington, i autor d’un total de 19 èxits editorials que parlen sobre l’impacte dels canvis científics i tecnològics en l’economia, les empreses, el treball, el medi ambient i la societat. Entre els seus llibres més recents es troben el best-seller del New York Times, La Tercera Revolución Industrial, així com El fin del trabajo, El siglo de la Biotecnología, La Civilización Empática i La sociedad de coste marginal cero.

novables i es deixaran de banda la gasolina o l’energia nuclear, on ens trobem que aquesta matèria primera té un cost que es veurà destituït pel sol escalfant els panells solars i el vent en les plantes eòliques a les muntanyes. Així mateix, gràcies a Internet, els consumidors podran consultar el seu consum elèctric, podran optimitzar el seu ús i eficiència, i fins i tot compartir l’energia sobrant.

D’allò més particular al que és més general

Les empreses han de començar a adonar-se que el desenvolupament de la tecnologia i la competència contínua entre agents del mercat empenyeran molts sectors cap a productes i serveis gairebé gratuïts, els quals ho són pel seu escàs cost marginal de producció 128 Món Empresarial

Els canvis han començat a petita escala, però amenacen les grans corporacions. Les empreses han d’acceptar aquest canvi i dirigir les seves activitats cap al servei complementari i les solucions en xarxa per poder anar en consonància amb el que va esdevenint al seu voltant. Ha de construir-se una infraestructura tecnològica nova perquè els costos marginals es redueixin pràcticament a zero, podent garantir, al seu torn, la seguretat de les dades dels usuaris que utilitzaran i navegaran per aquests nous productes, i la protecció de la privacitat personal en aquest nou món connectat i independent: la utilitat pública col·laborativa.

Diputació de Barcelona

Impuls de la indústria local El projecte Ocupació a la indústria local, impulsat per la Diputació de Barcelona, ha seleccionat i donarà suport a 12 iniciatives d’ens locals de la demarcació amb l’objectiu d’enfortir el model de la indústria tradicional i generar llocs de treball de qualitat per a col·lectius fortament impactats per l’atur: joves, majors de 45 anys i persones en situació d’atur de llarga durada.

La dotzena de projectes locals, subvencionats amb dos milions d’euros, atendrà sis sectors industrials: el metal·lúrgic, el tèxtil, el vitivinícola, el químic i farmacèutic, el logístic i l’alimentari, amb l’objectiu, a més de crear ocupació, d’afavorir la competitivitat de les empreses incloses en sistemes productius locals i enfortir la col·laboració publicoprivada als territoris barcelonins. 75 entitats hi participaran, 12 liderant projectes (Agència de Desenvolupament del Berguedà, Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de Manresa, Ajuntament de Mataró, Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Ajuntament de Terrassa, Ajuntament de Vic, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Consell Comarcal del Vallès Oriental i Mancomunitat Intermunicipal Conca d’Òdena) i 63, adherides a les propostes. De la mà de les entitats locals, la participació de les empreses, d’inici a fi del projecte, és una de les claus d’Ocupació a la indústria local. En aquest sentit, les propostes dels territoris han partit d’una diagnosi prèvia de les necessitats dels sectors productius locals, dels perfils vacants i la qualificació professional que requereixen les empreses. De l’anàlisi n’han resultat 35 especialitats professionalitzadores, en què seran formades les persones partici-

pants. Així, es millorarà l’ocupabilitat donant resposta a les mancances de professionals amb què topa l’activitat productiva barcelonina. Segons les previsions, seran gairebé 1.000 les persones que prendran part dels itineraris de formació dual i al voltant de 800 les empreses implicades. L’objectiu és aconseguir un 50% d’inserció, laboral. Els sis sectors industrials que atenen els projectes locals suposen un reflex de l’activitat productiva de la demarcació. Es tracta de sectors arrelats als territoris, que conformen sistemes productius locals, és a dir, activitats localitzades en un entorn productiu on empreses del mateix sector, per proximitat i característiques comunes, poden cooperar, generar economies d’escala i disposar d’alta flexibilitat productiva i de mà d’obra abundant i especialitzada.

La definició inicial del projecte d’ocupació a la indústria local partia d’una mirada supralocal i col·laborativa entre els municipis, amb l’objectiu de tirar endavant projectes locals de gran abast, dirigits a poblacions mínimes de 30.000 habitants. I s’ha aconseguit. La dotzena de projectes seleccionats abasten, en conjunt, el 81% del territori barceloní i el 80% de població. L’alt nivell de concertació institucional, territorial, sectorial i de col·laboració publico privada, la important presència dels centres de R+D+I i el nombre d’empreses col·laboradores molt superior a l’esperat (vuit vegades més que les previstes) són els elements destacats de la primera experiència d’Ocupació a la indústria local i assenyalen el gran potencial estratègic del projecte pilot a mitjà i llarg termini.

Món g »

Propostes d’oci i negoci sense fronteres.

130 Món Empresarial

global M贸n Empresarial 131

Món global

Viatges pel món

Tòquio El gegant que no dorm mai Caòtica i cosmopolita, però alhora molt rica pel que fa a herència històrica i cultural, la capital del Japó és una urbs per on circulen diàriament 40 milions de passatgers en metro i 1,3 milions en taxi. Ningú no pot negar el seu protagonisme al món com a gran metròpoli, ni l’extravagància i singularitat que la caracteritzen. Si n’ets visitant estàs de sort: Tòquio és una de les ciutats més amables per al viatger, a causa del respecte i la gentilesa amb què la població autòctona tracta al turista, i també una font d’entreteniment quasi inesgotable.

els volts del 1603, el que ara coneixem com la ciutat de les llums de neó i els karaokes era un petit poble agrícola anomenat Edo, que feia alhora d’emplaçament per al govern militar del clan de Tokugawa Ieyasu. El punt d’inflexió va arribar cap a meitats del segle XIX, amb la instauració de l’era Meiji: època durant la qual Tòquio va adoptar aquest nom i les influències occidentals van impregnar el seu teixit social. A partir d’aquí res no va

132 Món Empresarial

poder parar aquest gegant asiàtic; ni tan sols el gran terratrèmol de Kantõ, els incendis que van arrasar la ciutat l’any 1923 o els bombardejos aeris fruit del malson de la Segona Guerra Mundial. Actualment, Tòquio és el pulmó econòmic del país, i un referent quan es tracta de moda, disseny i tecnologia.

Tot a gran escala Segons dades del 2014 del Govern Metropolità de Tòquio, a la capital del Japó hi viuen 13,37 milions de persones (38 milions si comptem també els voltants immediats, fent-ne l’urbs més poblada del planeta). A més a més, si aprofundim en la seva vessant de centre de negocis, 2.749 empreses amb una fortuna

Rutina d’un salaryman

Viatges pel món El dia a dia dels salarymen és la hipèrbole de com es concep el treball a la cultura japonesa. Al llarg dels anys, aquest concepte ha servit per designar aquells executius de baix rang -en el cas de les executives, la denominació seria officeladies- que tenien assegurat el seu

de més d’un bilió de iens -aproximadament la meitat de les firmes amb aquesta facturació que hi ha a tot el país- hi tenen establerta la seva seu. El tarannà internacional de la ciutat també es veu reflectit en les 2.370 companyies estrangeres que acull, xifra que suposa el 76% de les empreses foranes afiliades al Japó. I és que aquesta tendència a favor d’obrir-se als mercats internacionals no fa més que atraure empresaris d’arreu al territori.

lloc de treball per a tota la vida, i que ascendien en la jerarquia empresarial d’acord a un barem basat en l’edat i no en els seus mèrits professionals. Quan arribaven als 40 anys, aquests empleats assolien la gerència intermèdia, veient així com el seu sou s’apujava, però també les hores de feina, la respon-

Res no ha frenat aquest gegant asiàtic; ni tan sols el gran terratrèmol de Kantõ, els incendis de 1923 o els bombardejos aeris de la Segona Guerra Mundial

Món global

sabilitat i l’estrès. Val a dir que les jornades laborals acabaven molt tard, i per això es conserven imatges típiques de japonesos amb americana i corbata dormint al metro, bevent a les tavernes o cantant als karaokes amb els seus companys. Una rutina que es mantenia fins als 60 anys, quan l’executiu arribava a la cúspide de la piràmide empresarial i es preparava per jubilar-se, i gaudir, per fi, de la família i de les seves aficions. Malgrat que aquesta tradició és encara una realitat present al Japó, la situació està canviant: les capacitats personals comencen a valorar-se i no és tan comú romandre tota la vida a la mateixa companyia.

Ara bé, a quins barris de Tòquio es concentren les multinacionals, el veritable batibull d’homes i dones de negocis o les majors transaccions que es fan a la ciutat? Les respostes poden ser diverses, perquè a la capital japonesa hi ha múltiples barris dedicats a les finances. Tot i això, un dels més destacats és Minato, ubicació de 49 ambaixades com les d’Austràlia, Brasil, Canadà, la Xina, França, Alemanya, Itàlia, Rússia, Singapur, Suïssa i els Estats Units, i al

Món Empresarial 133

Món global

Viatges pel món

empreses

milions

comptant tota la seva àrea metropolitana

46% 2.370 76% de més d’un bilió de iens

companyies estrangeres

companyies

2.749

13,37 38 milions

Població:

Un dels barris de negocis més importants és Minato, on s’hi ubiquen 49 ambaixades i hi tenen la seva seu empreses com Sony, Fujitsu, Toshiba o Mitsubishi

d’aquesta envergadura

d’aquestes al japó

Tòquio

mateix temps, seu d’empreses potents com ara són Sony, Fujitsu, Mitsubishi Motors Corporation, Toshiba, Fujifilm, Yahoo! Japan o Nippon Television. Més que un barri, Minato és una petita ciutat amb 31 districtes, cadascun amb característiques pròpies. En destaquem dos de completament antagònics: per una banda, Shimbashi, destinat als negocis i al comerç, i monopolitzat per un important eix ferroviari; i, per l’altra, Roppongi, la zona luxosa amb una vida nocturna més que vibrant.

134 Món Empresarial

Les cinc cares de Tòquio • Centre: el cor de Tòquio és també el cor de les finances i els negocis per a la nació. Monuments i emplaçaments històrics preserven encara el seu protagonisme al costat de botigues modernes, restaurants, hotels, gratacels i altres emblemes dels segles XX i XXI. • Nord: més allunyada del nucli urbà, hi trobem aquesta zona totalment vinculada a Ikebukuro, districte que destaca per tenir estacions de tren que al mateix temps fan la funció de grans magatzems. A prop, el complex Sunshine City alberga un immens aquàrium, i el Tokyo Dome, seu del primer equip de beisbol del Japó, també ha esdevingut el major estadi de concerts del país amb una capacitat per a 55.000 espectadors. • Est: és el primer paisatge que es veu a través de les finestres de l’avió i quan es viatja des de l’Aeroport Internacional de Narita a la ciutat. A les seves afores, no passen desapercebuts ni el parc Kasai Rinkai (el més gran de Tòquio), ni el resort que Disneyland va obrir a la ciutat el 1983, i que té el privilegi de ser el primer construït fora dels Estats Units. Aquí també s’hi barreja tradició i modernitat, doncs hi ha ubicats el temple més antic de Tòquio, anomenat Senso-ji, i la torre de radiodifusió més alta del món (amb 634 metres), el Tokyo Skytree.

Nord Est Oest Centre

Sud

• Sud: aquesta zona sempre ha estat idònia per a l’allotjament, al segle XVII quan els viatgers creuaven el pont de Nihombashi, i avui dia per aquells que esperen la sortida del seu vol a l’aeroport de Haneda. L’oferta d’entreteniment inclou curses de cavalls i xous de dofins a l’aquàrium de Shinagawa. • Oest: l’estil de vida, la moda o les tendències; tot allò que ocorre a les avingudes de la zona oest té una enorme influència a la resta de la ciutat. Precisament, el film Lost in Translation (Sofia Coppola, 2003) és un viu retrat de l’esperit cosmopolita que impregna aquesta àrea monopolitzada pels districtes de Shinjuku i Shibuya, on no hi falten boutiques de renom, restaurants, residències d’alt nivell i centres per a la compra de tecnologia.

Viatges pel m贸n

M贸n global

M贸n Empresarial 135

Món gurmet

Restaurant

Hofmann

El bressol dels xefs Amb 33 anys de trajectòria, Hofmann és l’única escola de cuina a Espanya amb una Estrella Michelin a la motxilla. I és que, des d’un bon començament, el seu restaurant ha estat objecte de molt bones crítiques gràcies als alumnes i professionals que hi treballen, liderats per la polifacètica Mey Hofmann, ànima del projecte.

aborden múltiples disciplines i gaudeixen del fet de veure les seves creacions culinàries a la carta. A partir d’aquí, les bones crítiques no es fan esperar gaire; tampoc l’Estrella Michelin, mantinguda amb esforç des del 2004.

’any 1982 obre l’Escola Arnadí als baixos que la firma Griffé i Escola tenen al carrer Ferran de Barcelona. Aproximadament 12 mesos després, Mey Hofmann, la seva impulsora, trasllada aquest centre dedicat a l’hostaleria al barri del Born, ara fent servir el seu cognom com a marca. Alumnes d’arreu del món comencen a arribar aleshores per tal d’aprendre l’ofici de mans dels millors professors, però amb un inconvenient: la manca d’un emplaçament on poder portar la teoria a la pràctica. Per solucionar-ho, el 1992, s’inaugura el Restaurant Hofmann, ubicat al costat de l’escola. Allà, els aprenents hi

Del Born a Gràcia 15 anys després d’encendre els fogons, el restaurant Hofmann es trasllada amb tot el seu equip al barri de Gràcia, concretament al carrer La Granada del Penedés, 14-16. Avui, repartit en tres sales petites, els comensals participen del caos organitzat dels professionals que hi treballen a través d’un gran finestral que deixa la cuina al descobert.

“Un estil gastronòmic que fusiona estils i tècniques, la vessant més tradicional i la més avantguardista, i que s’inspira en la cultura mediterrània i catalana a l’hora d’elaborar els seus plats”. Aquest és el mantra del Hofmann, restaurant on el producte de primera qualitat és el veritable protagonista, per sobre de les estridències i les crisis d’identitat que moltes vegades s’associen a la creativitat més desmesurada.

Cuinera per sorpresa Mey Hofmann va fer els seus primers tempteigs a la cuina amb només nou anys. De gran, aquesta afició la perseguia encara que, de cara a la galeria, el seu futur professional hagués pres un altre camí: l’actual xef va estudiar Ciències Econòmiques, Arquitectura d’Interiors, Gemmologia i Disseny de Joies. Malgrat això, després de preparar ella sola el cà-

136 Món Empresarial

Homenatge al producte

Món global

tering de nombrosos esdeveniments familiars, per exemple al bateig de la seva filla -amb ni més ni menys que 200 convidats!-, la gastronomia va envair la seva vida per complet. Molts la consideren la reina de la pedagogia culinària en general, però tots saben que si s’ha de decantar per entrant, plat principal o postres, allò que més li agrada és posar la cirera al pastís!

Món global

Salut i Benestar

Davant una lesió, és mil or aplicar fred o calor?

Com s’aplica...?

Tant l’aplicació de fred com l’aplicació de calor tenen un efecte analgèsic sobre les lesions, es a dir, en disminueixen el dolor. No obstant això, hi ha diferencies importants entre tots dos agents que s’han de tenir en compte a l’hora d’optar per una o altra opció.

Fred: es col·loquen uns coldpack, uns glaçons o bé els clàssics pèsols congelats –molt útils, ja que s’adapten molt bé a la forma de qualsevol zona afectada– en contacte amb la lesió, que, prèviament, haurem aïllat amb una tela perquè el fred no cremi la pell. El temps d’aplicació ha de ser curt: de 10 a 15 minuts com a màxim cada dues hores, tres cops al dia. Calor: s’aplica amb l’ajuda de mantes tèrmiques o coldpacks/ hotpacks que es poden escalfar al bany maria o dins del microones. Tot i que la calor es pot aplicar més temps que el fred, no es recomana fer-ho durant més de 20 minuts cada dues hores. No s’ha d’aplicar calor en superfícies on anteriorment s’hi hagi aplicat una crema o esprai amb efecte calòric, ja que podria provocar greus cremades. Per millorar l’efecte del tractament amb calor, un cop finalitzada l’aplicació, s’ha de procedir a estirar la musculatura afectada.

138 Món Empresarial

ovint, quan ens lesionem, dubtem sobre quin tractament aplicar. Fred o calor? I és que si bé totes dues opcions a priori disminueixen el dolor de la lesió, és important diferenciar quan cal fer servir un o altre agent, ja que poden haver-hi contraindicacions. En aquest sentit, és convenient aplicar una font de fred (crioteràpia) en tota lesió aguda o traumàtica –com, per exemple, les sobrecàrregues musculars, una ruptura fibril·lar o les contusions– o en lesions articulars –fractures, luxacions, esquinços o patologies tendinoses– en les primeres 48 hores. Perquè el fred, aplicat a curt termini (això és, durant els primers 15 minuts) provoca una vasoconstricció, minimitzant així l’aparició d’hematomes i disminueix el metabolisme cel·lular, evitant d’aquesta forma el dany tissular secundari (a llarg termini, en canvi, produeix vasodilatació, cosa que fa augmentar els símptomes del procés inflamatori). Més avantatges d’aplicar fred a una lesió recent? Endarrereix la velocitat de conducció nerviosa, donant lloc a una sedació muscular, i és antiinflamatori, que és la principal característica inicial en qualsevol contusió aguda o traumàtica.

La clau està en les primeres 48 hores L’aplicació de calor (termoteràpia), en canvi, per les seves propietats vasodi-

latadores, de millora de l’elasticitat i del procés de cicatrització, és adient en les lesions traumàtiques un cop passades les primeres 48 hores. A més, en patologies articulars com ara una torticolis, una mala postura o rigidesa serveix per augmentar la flexibilitat del teixit, cosa que també fa que sigui molt adient per evitar lesions abans d’un entrenament. Per últim, l’aplicació més comuna de calor és contra l’estrès.

Món global

Història del món

El primer ferrocarril L’any 1837 s’inaugura la primera línia de tren de l’Estat espanyol a l’illa de Cuba -de l’Havana a Güines-. Miquel Biada i Bunyol (1789-1848), un mataroní que havia anat a fer les Amèriques, hi està present i observa les avantatges del nou mitjà de transport per al desenvolupament econòmic i social. Dos anys després, afirma que tornarà al seu país per construir un ferrocarril entre Barcelona i la seva vila natal. Es posa en marxa, així, una complexa aventura empresarial i un somni de progrés per al país.

Cartell de l’exposició commemorativa del 1er centenari del ferrocarril.

Com s’arriba a aquesta situació? La màquina de vapor aplicada al transport es comença a experimentar a inicis del segle XIX a Anglaterra. És aleshores quan l’enginyer George Stephenson aconsegueix desenvolupar una locomotora capaç d’arrossegar vagons, fet que propicia la inauguració -l’any 1825- de la primera línia entre Stockton i Darüngton (18 Km) de transport de mercaderies. El 1830, el trajecte Manchester-Liverpool és el primer a transportar passatgers i, 10 anys més tard, entre Europa i Amèrica ja s’han construït 9.000 km de vies, que el 1870 superaran els 200.000 km. I és que el desenvolupament del ferrocarril és l’impuls definitiu de la revolució industrial. Incrementa els intercanvis comercials i la producció, permet obrir nous mercats i abaratir costos, així com facilita la mobilitat de la població i l’intercanvi d’idees. Emergeix, per tant, allò que ara anomenem globalització.

L’antecedent Miquel Biada havia marxat de jove al nou món amb el títol de pilot. Un cop allà, s’instal·la a Veneçuela, on crea una empresa com a armador i consignatari de vaixells dedicats a comerciar amb la península. Amb l’esclat de les guerres

Història del món

Món global

Barcelona-Mataró 1848

Gregor Siles. Historiador, professor de la UNED i membre de Tot Història Associació Cultural.

Un projecte orfe de pare Miquel BIAda fou un emprenedor de vitalitat admirable que, paral·lelament al projecte del ferrocarril, va posar en marxa una fàbrica tèxtil a Mataró. Malauradament, però, l’empresari emmalaltí i morí el 2 d’abril de 1848 sense veure finalitzada la seva gran obra ferroviària. Al seu enterrament hi assistiren moltes persones i autoritats en reconeixement de la seva tasca.

Rèplica de la locomotora construïda per commemorar el 1r centenari del ferrocarril, 1948. d’independència de les colònies espanyoles d’Amèrica, es distingeix com a comandant de Marina en defensa de la Corona, ja que veu perillar els seus interessos econòmics. No li faltarà raó: la pèrdua de Veneçuela per Espanya l’arruïnarà, i per això, l’any 1821, decideix marxar a Cuba on refarà ràpidament la seva fortuna. El 1840 torna a Catalunya, amb la idea ferma de posar en marxa el ferrocarril entre Barcelona i Mataró; Biada té una fita molt clara i pretén que

aquest projecte només sigui l’inici d’una línia que arribi fins a la frontera francesa. Desenvolupar el nou mitjà de transport, però, no és una tasca gens fàcil: d’una banda, cal una gran inversió i, de l’altra, exposar la viabilitat del projecte. Tot i així, l’ambient al país és propici per a una aventura d’aquestes característiques. Una dècada abans, Catalunya ja havia iniciat una nova etapa en la industrialització amb l’ús del vapor i la ciutat de Barcelona està en constant creixement eco-

Miquel Biada.

Món Empresarial 141

Una línia en xifres

Món global

Història del món

Per construir la línia de ferrocarril Barcelona-Mataró es compra a Anglaterra tot el material de ferro necessari i quatre locomotores, 62 vagons de passatgers, 30 de mercaderies i dos especials per a transport de gran volum. La fusta per a les travesses prové de Rússia, i les estacions s’encarreguen a constructors del país per abaratir costos. El traçat de la línia és de 28,4 km, i la duració del trajecte -sense aturades- és de 35 minuts a una velocitat mitjana de 47km/h. Les obres més importants en la construcció d’aquesta infraestructura són el túnel de Montgat, de 135 metres, i el pont sobre el riu Besós.

nòmic i poblacional -té uns 200.000 habitants, i a la costa, fins a Mataró, hi viuen unes 40.000 persones amb una intensa relació comercial, principalment marítima, que el ferrocarril afavoriria-. Però la situació política del país encara és molt inestable, i Biada troba dificultats afegides per aconseguir el recolzament polític i econòmic necessari. L’empresari, però, no s’arronsa. Cal fer un salt endavant. Així, junt amb quatre emprenedors més, contacta amb Josep Maria Roca, un financer català establert a Londres i coneixedor del ferrocarril que, al seu torn, implica en el projecte a Joseph Locke, enginyer i membre de la Cambra dels Comuns que ha intervingut en la construcció de diferents línies arreu d’Europa. Amb ell i un grup de promotors londinencs, Roca obté, el 1843, la concessió del Govern espanyol per construir el fer-

vagons de passatgers

30 2

fusta per a travesses

vagons de mercaderies

vagons especials gran volum

28,4

km de línia

Túnel de Montgat, 1898.

rocarril, i un any després es creen la Compañía del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró, amb una meitat d’accionariat anglès i l’altra català, en la qual Roca i Badia formen part de la junta directiva. A partir d’aquí, el projecte tira endavant, malgrat que no s’acaben les dificultats: d’una banda, no rep cap

El 5 d’octubre de 1848 es fa una primera prova i, tres dies després, un viatge amb 400 persones. La inauguració oficial de la línia Barcelona-Mataró té lloc el 28 d’octubre

suport econòmic de l’Estat espanyol, més interessat a promoure la línia Madrid-Aranjuez, de la qual el ministre d’Hisenda és inversor; de l’altra, les pors d’alguns accionistes posen en dubte la resistència de l’obra. A més hi ha rumors sobre els perjudicis del ferrocarril per a la salut (es diu que el moviment d’aquest mitjà de transport provoca malalties nervioses i que el fum de les locomotores afecta negativament els pulmons), i hi ha veus que critiquen que les espurnes del foc provoquen incendis (crítiques afavorides pel servei de diligències, que veu en el ferrocarril una temible competència). Així mateix les obres reben continus sabotatges i, per si no n’hi havia prou, la crisi de la borsa de Londres del 1847 provoca que es retiri part de l’accionariat anglès. No obstant això, la tenacitat de Miquel Biada i el compromís de la constructora anglesa Mackenzie&Brassey mantindran viu el projecte.

El resultat El 5 d’octubre de 1848 es fa una primera prova i, tres dies després, un viatge amb 400 persones. La inauguració oficial de la línia Barcelona-Mataró té lloc el 28 d’octubre. Serà una celebració plena d’actes festius i solemnes duta a terme amb un gran entusiasme i la consciència que s’ha fet un pas històric. El primer any hi viatgen 675.828 passatgers, amb un rendibilitat del 8% sobre el valor de les accions. I això només serà l’inici. L’any 1865 ja s’hauran construït 780 km de vies a Catalunya, i el 1905 es pot considerar que la xarxa està completa: enllaça les quatre capitals catalanes i connecta amb València i Saragossa, arribant, també, a la frontera de Portbou.

Referències • Cercle Històric Miquel Biada BCN-Mataró. http://www.biada.com/ recuperat el 26/05/2015. • Riera, S. (1998). Quan el vapor movia trens. Barcelona: Marcombo.

142 Món Empresarial

Món global

Líders d’opinió

Màrius Carol Director de La Vanguardia Des de fa 18 mesos ocupa la direcció de La Vanguardia, tot un caramel per a algú que encara el final de la seva carrera professional. I és que en Màrius Carol se sent avui igual d’entusiasta que durant els seus primers anys d’exercici professional, i valora més que mai envoltar-se d’un equip jove i inquiet com el que conforma la redacció d’aquest rotatiu, on ell continua gaudint escrivint diàriament a les seves pàgines.

144 Món Empresarial

“Si no ets una bona persona, difícilment podràs ser un bon periodista”

l desembre de 2013 és nomenat director de La Vanguardia, diari amb el qual porta 27 anys vinculat. Quina ha estat la part més dura d’aquesta etapa? Dirigir un diari sempre és dur i més actualment, quan formar part d’una capçalera de referència com La Vanguardia et situa a l’ull de l’huracà. Això, de vegades, et porta a sentir-te incomprès, però tinc el gran avantatge de comptar amb un equip humà magnífic. És clar que, després, hi ha dies que arribes a casa fet pols o amb la sensació que, malgrat haver fet un gran esforç per donar una determinada notícia, la gent te l’ha mal interpretada; però aquest és un risc que hom assumeix. Un diari no deixa de ser una interpretació del món a través dels ulls d’un grup de periodistes, i tots ens podem equivocar, però si el grup està cohesionat i el diari té una concepció honrada del món sempre hi haurà lectors disposats a llegir-te, i tu has de cuidar-los i no maltractar-los. A més, no és un moment fàcil per a la premsa... Actualment aglutinem una audiència d’un milió i mig de lectors. Mai, en la història de La Vanguardia, no ens havia llegit tanta gent, però el model de negoci mai no havia estat tan difícil. La premsa, en general, ha patit una doble crisi, una econòmica i una altra al si del sector: en els darrers vuit anys, 11.000 periodistes de premsa escrita han perdut la seva feina i ens hem quedat amb un terç de la publicitat que es movia aleshores. Com es pot sortir airós d’aquest panorama? Ajustant costos, traient el màxim rendiment possible de l’equip i sent molt imaginatiu a l’hora de conformar la teva proposta de valor. Fer un diari de qualitat, però, és molt car. I quin escenari futur pronostica, tenint en compte aquests factors? A mi em meravella que, sent el tercer país que menys diaris llegeix de la UE, Espanya sigui el segon en nombre de capçaleres, per darrere d’Alemanya, amb un total de 110. Amb això no vull dir

Líders d’opinió

“

“Intento mantenir la mateixa il·lusió per les coses que als inicis, a més del meu optimisme i entusiasme innats. La vida és una carrera d’obstacles, però el repte resideix a superar-los.”

en absolut que cap hagi de tancar, però en un escenari on alguns diaris venen tan sols un miler d’exemplars, cal que el món de la premsa s’ordeni i tots acabin –acabem– trobant el nostre lloc. En aquest sentit, jo crec que com a premsa escrita seran pocs els que sobrevisquin; potser aquells de referència, amb una proposta de valor clara i que s’adrecin a un públic que no en té prou amb la informació que obté a través dels diaris digitals i les xarxes socials. Solen ser lectors que han de prendre decisions clau a la seva vida i que utilitzen la premsa escrita com a prescriptor a l’hora d’interpretar la realitat que ens envolta.

Món global

Com descriuria –amb tres adjectius– aquesta realitat? Extraordinàriament complexa, apassionant i motivadora. En una entrevista recent a la revista Capçalera afirmava que “som fills dels diaris que hem llegit”. Quins altres referents han marcat la seva trajectòria? A casa meva, el meu pare portava cada dia El correo catalán, un diari que va acabar esdevenint per a mi una eina que m’ajudava a entendre tot allò que passava fora de casa i que va esdevenir clau a l’hora d’accedir a l’Escola Oficial de Periodisme. Recordo perfectament haver demanat ajuda al meu pare per preparar-me l’examen d’actualitat i com, a través d’un company seu de feina que coneixia algú altre que treballava a El correo catalán, vaig romandre estudiant durant un mes a l’hemeroteca del diari. Abans, però, quan tenia 13 o 14 anys, un estiu vaig descobrir el món de la ràdio a través d’uns tallers que es feien a Ràdio Barcelona. Va ser en aquell moment que vaig decidir dedicar-me al periodisme. Anys després, durant el segon curs de la carrera, la meva primera oportunitat professional va venir de la

Món Empresarial 145

Món global

Líders d’opinió

mà d’en Manuel Tarín, director d’El Noticiero Universal, qui em va encarregar unes cròniques estiuenques des de diferents municipis catalans. En aquell moment em pagaven 300 pessetes per peça!

A fons

Què queda d’aquell noi del Poblenou en el Màrius Carol d’avui? Sempre intento mirar-me al mirall i reconèixer-me. És cert que, atesa la me-

Titulat en Filosofia i Lletres i Periodisme, en Màrius Carol (Barcelona, 1953) ha format part de les redaccions d’El Noticiero Universal, El Correo Catalán, El Periódico, El País i La Vanguardia, on va aterrar l’any 1988 i va exercir com a columnista, corresponsal de la Casa Reial i cap de Comunicació del Grup Godó abans d’ocupar-ne la direcció. Multidisciplinari, aquest fill del Poblenou també ha col·laborat en programes de ràdio i televisió a Catalunya Ràdio, RAC 1, TV3 i 8tv. I a banda d’algunes monografies sobre Salvador Dalí i tres llibres sobre la Família Reial Espanyola, Carol ha publicat vàries novel·les, entre elles, Les seduccions de Júlia, guanyadora del premi Ramon Llull l’any 2002, i L’home dels pijames de seda, que va obtenir el Premi Prudenci Bertrana l’any 2009.

146 Món Empresarial

va posició, he de protegir-me més, però en el fons no crec haver canviat tant: intento mantenir la mateixa il·lusió per les coses que als inicis, a més del meu optimisme i entusiasme innats. La vida és una carrera d’obstacles, però el repte resideix a superar-los. Tot i que el gruix de la seva carrera l’ha dut a terme a la premsa escrita, també col· labora a programes de ràdio i televisió, i ha escrit diversos llibres. Què li aporta aquesta diversitat d’escenaris? Per a mi, la premsa escrita és el mitjà que, com passa amb les arrels dels arbres, em permet arribar als elements que nodreixen la realitat. Després, hi ha la ràdio, un mitjà molt fresc que em fascina i em va permetre descobrir l’ofici de periodista, i la televisió, un mitjà molt complex que dimensiona la teva persona i t’aporta visibilitat. Aquests escenaris m’han enriquit com a periodista i m’han fet un professional més versàtil. Què és el que més valora de la seva professió? Jo estic tremendament agraït a aquesta professió perquè sóc una persona de classe treballadora i això m’ha permès progressar socialment, formar-me com a persona i conèixer gent que mai no se m’havia passat pel cap. En conjunt, m’ha ajudat a entendre el món on visc, a tenir un ventall d’interessos molt ampli i a ser millor persona. De vegades, davant de determinats fets de la realitat, m’he hagut de plantejar si actuar com a periodista o com a ciutadà, i he entès que el més important és actuar com a persona: si no ets una bona persona, difícilment podràs ser un bon periodista. I fora de les redaccions, a què dedica el seu temps lliure? M’encanta escriure d’allò que vull durant les meves vacances d’estiu. Sóc, així mateix, un culer de mena, i el futbol ha estat una de les aficions de les quals més he gaudit de compartir amb

“

“El gran problema que tenim actualment, que m’indigna i del qual m’agrada escriure amb acidesa és la corrupció política, un tema que està desmoralitzant la gent.”

els meus fills quan eren petits. M’agrada, tanmateix, llegir, anar al cine, viatjar i descobrir les ciutats d’arreu del món, fer de cuinetes, descobrir restaurants, la cultura del vi, etc. Intento gaudir de molts petits plaers. Quins fets l’afecten, indignen o sorprenen com a ciutadà? El gran problema que tenim actualment, que m’indigna i del qual m’agrada escriure amb acidesa és la corrupció política, un tema que està desmoralitzant la gent. I és que és molt dur veure que, mentre uns pateixen situacions desesperants, hi ha d’altres que s’estan enriquint a costa seva.

PREPARATS PER FER UNA CATALUNYA MILLOR

FEM-HO!

PAI 15

i l a n o i c a n r e t n i

tza’t

n a l 2 015 io c a n r e t in ió c c P la d ’a

2015

de promoció fereixen accions t’o a ny lu ta Ca d’èxit . comerç de ior amb garantia er xt l’e a s Le s cambres de ci go ne r ajudar-te a fer internacional pe .org www.paicambres