Món Empresarial núm. 004

• Sergi Cutillas • Finn E. Kydland • Carlos Garriga • Roman Šustek • Joan Tugores • Violeta Bulc • Oriol Amat • Lluís Ferrer • • Lluís Franco • Xavier Casares • Jordi Montaña • Guillem López Casasnovas • Alfonso Cebrián • Josef Ajram •

Món Empresarial

Anàlisi plural

Quart Trimestre • 2015 • 4e

La sobirania econòmica a l’europa comunitària

mesos gratuïts per cada assegurat

Perquè sabem que el que més t’importa és la salut de la família, ara a Adeslas et donem 6 mesos gratuïts en salut i dental per a tu i 6 mesos gratuïts per a qui vulguis, durant els dos anys vinents.

Informa-te’n a:

,

,

o a través d’un agent mediador.

Promoció vàlida per a contractacions noves que es facin entre l’1-9-2015 i el 31-1-2016.

Consulta les bases d’aquesta campanya a www.adeslas.es

Sumari

Món

món econòmic

14

en portada...................................................

Quina és la situació de Grècia i com influeix en la política i l’economia d’Europa?

Finn E. Kydland. Premi Nobel d’Economia 2004.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Albert Aixalà és Llicenciat en Ciències Polítiques i Màster en Integració Europea per la UAB. Actualment és director de programes de la Fundació Catalunya Europa i professor associat de la UPF. @aaixala Carlos Garriga és Doctor en Economia per la UB i membre del Departament d’Investigació al Banc de la Reserva Federal de St. Louis. La seva investigació actual se centra en les àrees de la macroeconomia, els mercats d’habitatge i finançament de l’habitatge, i l’economia pública. Ha sigut docent al Departament d’Economia de la Universitat Estatal de Florida i a la UB i professor visitant al Banc de la Reserva Federal de Minneapolis, la Reserva Federal d’Atlanta i el Departament d’Economia de la Universitat de Minnesota. Ha impartit classes a la Universitat de Washington, a St. Louis, a la UAO CEU i a la UNED. Roman Šustek és Doctor en Economia per l’Escola Tepper de Negocis de la Universitat Carnegie Mellon, a Pittsburgh, professor d’Economia a la Universitat Queen Mary de Londres i investigador associat al Centre per a la Macroeconomia (CFM) de la London School of Eco-

nomics (LSE). Els seus interessos de recerca actuals són en les àrees de finançament hipotecari i les seves implicacions per a la macroeconomia, els efectes redistributius de la política monetària, i la dinàmica dels cicles econòmics de rendiment del deute i la inflació. També ha estat economista a la Divisió de Política Monetària del Banc d’Anglaterra i professor visitant a les universitats de Nottingham, Iowa i Southampton.

Ha exercit com a professor visitant al Banc de la Reserva Federal de St. Louis i al LAEF, Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara.

Joan Tugores Ques és Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, exdegà de la Facultat d’Econòmiques i exrector de la UB, especialista en economia internacional i globalització. @jtugoresques Xavier Torrens és Doctor i professor de Ciència Política a la UB, sociòleg i expert en polítiques públiques.

També és director del curs Gestió Multicultural i professor als màsters Gestió Cultural, Responsabilitat Social Corporativa, Economia Social i Entitats Sense Ànim de Lucre, i Gestió Pública. @xavier_torrens

l’expert mundial......................................

Finn E. Kydland.

Premi Nobel d’Economia 2004.

20 26

DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA ..................

La connexió entre la política monetària i les hipoteques.

Per Carlos Garriga i Roman Šustek. el mapa del món.......................................

L’intercanvi de mercaderies, a mig gas. tribuna.........................................................

Què passa amb el comerç mundial?

Per Joan Tugores Ques. des de Brussel·les...................................

Entrevista a Violeta Bulc. Comissària europea de Transport. + Sobrevolant la seguretat aèria. institucions catalanes........................

L’Auditori.

Entrevista a Valentí Oviedo, gerent.

30 32 38 44 48

CAMBRES DE COMERÇ................................

Entrevista a Joan Amat Solé. President del Consell de la delegació a l’Alt Penedès de la Cambra de Comerç de Barcelona.

EN L’OBJECTIU DE MÓN..............................

Polítics del segle XXI. Més policy i menys politics.

Per Xavier Torrens.

52 56

DEBAT POLÍTIC..............................................

Els nostres dirigents, estan prou preparats?

Món Empresarial 003

Món

Sumari món empresa

EMPRESA D’ÈXIT.........................................

Triodos Bank.

Per Oriol Amat.

INFORME.......................................................

SALUT. Radiografia.

L’estructura sanitària de Catalunya.

60 69 72

INFORME........................................................

SALUT. Àgora.

Cap a on s’encamina la recerca biomèdica?

82

INFORME........................................................

SALUT. Opinió.

Entrevista al Dr. Jorge Briones Escubós.

Soci fundador i membre del cos facultatiu del Centre de Reproducció Assistida de la Clínica Sagrada Família.

83

INFORME........................................................

SALUT. Opinió.

Entrevista al Dr. Joan Bosco Ameller Moll.

Director del Centre Dental Ciutadella.

INFORME........................................................

SALUT. Opinió.

L’assegurador, un sector en accelerada evolució. Per Luis Gómez Terroba.

84

86

INFORME........................................................

SALUT. Opinió.

L’assegurança privada de salut: criteris d’elecció. Per José María Galilea.

88

INFORME........................................................

SALUT. Opinió.

Turisme low cost, despeses mèdiques high cost. Per Marià Rigau.

90

COL·LEGIS PROFESSIONALS.....................

Entrevista a Lluís Ferrer. President del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona.

004 Món Empresarial

Triodos Bank.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Oriol Amat és Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, membre del CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació i el Creixement) de la Generalitat de Catalunya, i president de l’ACCID i del Registro de Expertos Contables del Consejo General de Economistas. Ha estat conseller de la Comisión Nacional del Mercado de Valores. @oriolamat

Marià Rigau és Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la UB i MBA per ESADE. Amb una experiència de més de 24 anys al món assegurador, ha estat professor d’ESADE i de la UAB en els departaments de Política d’Empresa i d’Economia de l’Empresa respectivament, així com de l’MBA de Les Heures i de l’EOI de Madrid. Des del 2006 dirigeix la companyia ARAG SE Sucursal a Espanya. @ARAG_Es

Luis Gómez Terroba és Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Pontifícia de Comillas. Ha sigut director general financer del Grup Previasa (avui DKV) i del Grup Hospitalari Quirón; director financer de Direct Seguros i de Mútua Madrileña; subdirector general d’AMA Seguros i d’ING Nationale-Nederlanden, i director comercial i de màrqueting d’Agrupació Mútua. Actualment és director del Canal Especialistes d’Aegon. Ha impartit multitud de cursos de direcció financera i de tècnica asseguradora a la banca (BBVA, Bankia, Banco Caminos), entitats asseguradores (ICEA, Inese, Aegon, Telefónica, Previasa/ DKV) i universitats (Universitat de Saragossa, etc.).

José María Galilea és Llicenciat en Dret i soci fundador i administrador del Grupo Galilea Puig, Corredoria d’Assegurances Associades, SA. Ha estat membre del Tribunal d’Exàmens per a l’Obtenció del Títol d’Agent i Corredor d’Assegurances en vuit ocasions, vicepresident del Col·legi d’Agents i Corredors de Barcelona des del 1981 fins el 1988, medalla de plata al mèrit a l’assegurança (maig de 1992), Premi Bipar, president del Col·legi de Mediadors d’Assegurances Titulats de Barcelona (1988-1996), president del Consell de Col·legis de Mediadors d’Assegurances Titulats de Catalunya (1994-1996) i Premi “AEMES 2007” a la trajectòria empresarial en el sector de la mediació.

Món

Sumari món dirigent

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO

96

AIXÍ ES VA EQUIVOCAR...............................

Pegaso, la fugaç trajectòria del fabricant cridat a liderar el mercat automobilístic.

DECÀLEG EXPERTS ...................................

INNOVACIÓ.

L’Economia del Coneixement: tòpics i realitats. Per Josep Castells Boliart.

100

102

DECÀLEG EXPERTS ...................................

ESTRATÈGIA. Productivitat vs. competitivitat i innovació.

Per Marcos Urarte.

104

DECÀLEG EXPERTS....................................

ENSENYAMENT VIRTUAL. L’hora de la veritat per a l’educació superior on-line. Per Jordi Solé Cuatrecasas.

106

DECÀLEG EXPERTS....................................

COMUNICACIÓ.

La força del relat en el procés comunicatiu.

Per Elisenda Serra Masip.

108

DECÀLEG EXPERTS....................................

RSC. Es pot fer bé la feina i el bé amb la feina?

Per Cristian Rovira.

006 Món Empresarial

Josep Castells Boliart és Doctor Cum Laude i Llicenciat en Química Orgànica per la UB i Postdoctorat en Síntesi Orgànica per la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Ha estat fundador i CEO de Catalonia Internet Service Provider (ara Claranet Espanya) i actualment és president executiu a InKemia IUCT Group, empresa de la qual fou fundador i conseller delegat. Ha dirigit més de 30 projectes d’R+D empresarial aprovats per la UE, diversos ministeris i conselleries, i compta amb més de 65 patents internacionals i més de 12 publicacions en revistes científiques internacionals.

Marcos Urarte és enginyer industrial i consultor estratègic i d’alta direcció.

Ha sigut professor convidat a les principals universitats i escoles de negoci d’Espanya i Llatinoamèrica i ponent en els principals congressos internacionals. A més, és coautor de 10 llibres i ha publicat articles en prestigioses publicacions, entre les que destaca la Harvard Business Review. També ha estat consultor del Banc Mundial. @MarcosUrarte Jordi Solé Cuatrecasas és Llicenciat en Ciències Químiques per la UB i Màster Interuniversitari en Direcció i Administració d’Empreses (MBA) per la UB, la UAB i la UPC. Actualment és director general de Formació Universitària On-line a Planeta Formació i Universitats, Grup Planeta.

Elisenda Serra Masip és Llicenciada en Filologia, Diplomada en Direcció i Gestió de Marketing i Funció Directiva per ESADE i Postgraduada en Marketing per la UAB. És consultora i assessora estratègica de comunicació i marca, i compta amb una llarga experiència professional en el món del màrqueting i la comunicació. Ha ocupat els càrrecs de directora de comunicació del Grup Planeta, de màrqueting del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, i del gabinet de comunicació de l’Institut Català de la Salut.

Coautora amb Xavier Oliver Conti del llibre Marcas que sueñan i professora del Màster en Direcció Estratègica de Màrqueting i Vendes de la UB. Forma part del Consell Assessor d’Alumni Solidario d’ESADE i és membre de la

Comissió Dona Directiva i de la Comissió de Salut de la Asociación Española de Directivos (AED), i també del Consell Assessor de TPM-DTI Foundation.

Cristian Rovira és vicepresident del conjunt de Centres Especials de Treball Grupo SIFU i la seva Fundació, líders en la integració socio-laboral de persones amb discapacitat i experts en el compliment de la LGD (antiga LISMI).

També és secretari general de la Confederació Nacional de CEE (CONACEE), president de l’Associació Catalana de Centres Especials de Treball d’Iniciativa Privada (CETIP) i membre del Consell Social de la UPC i del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Anteriorment ha format part del Comitè Executiu de Foment del Treball. @cristian_rovira Lluís Franco és Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i Llicenciat en Dret per la UB, Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials amb la qualificació “Cum Laude” per la UB i Diplomat en estudis de Dret Civil Català. Actualment és president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i professor titular de l’àrea de coneixement Economia Aplicada, especialitat Política Econòmica, de la UB. A més, és autor de diverses publicacions sobre política econòmica, economia laboral, economia del medi ambient, defensa de la competència i economia social de mercat, entre d’altres temes. Ha estat conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya (1999-2002), president del Tribunal Català de Defensa de la Competència (2003-2009) i director de l’Agència Tributària de Catalunya (2011- abril 2014). Prèviament va ser director general de Règim Econòmic de la Seguretat Social del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya i també ha estat membre dels òrgans de govern de diferents entitats i patronats de l’àmbit sanitari i de l’àmbit dels serveis socials.

Daniel Ortiz i Llargués és Llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE, i Llicenciat en Filosofia per la UB. Ha desenvolupat la seva trajectòria professional en els sectors públic,

Sumari

DECÀLEG EXPERTS.....................................

INTERNACIONALITZACIÓ.

La internacionalització del comerç de mercaderies de Catalunya.

Per Lluís Franco i Sala.

Martin Wolf.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO privat i no lucratiu: va ser director general de l’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, i ha treballat com a consultor en matèria de responsabilitat social corporativa (RSC) per a “la Caixa” i altres empreses. També ha estat director d’RSC del grup químic-farmacèutic ESTEVE. Actualment és director de Relacions Institucionals i Comunicació a l’Institut Cerdà i professor associat del Departament de Ciències Socials d’ESADE. @DOrtizLlargues Xavier Casares és Llicenciat en Dret, Màster en Finances d’Empreses per la UB i Diplomat en Direcció General d’Empreses per l’IESE. Ha treballat en l’àmbit privat, ocupant llocs d’alta responsabilitat, en sectors com les finances, les TIC, la consultoria, l’ensenyament universitari, inversions de capital risc i innovació empresarial, entre d’altres. En l’àmbit públic català, ha estat director general a conselleries com la d’Ensenyament, la d’Indústria i la de Treball. Actualment ocupa el càrrec de president del Consell Català de Formació Professional. @ccfpcat Jordi Montaña és enginyer industrial per l’ETSIIB-UPC, Màster en Direcció i

Administració d’Empreses per ESADE i Doctor en Enginyeria Industrial per la UPC. És rector de la UVic-UCC, Catedràtic de la Universitat Ramon Llull, professor d’ESADE i dirigeix la Càtedra ESADE de Gestió del Disseny.

Ha sigut fundador i conseller delegat de Quod, Diseño y Marketing, S.A.; fundador i director general de la Societat Estatal per al Desenvolupament del Disseny i la Innovació; president d’Integral Design and Development; president de l’ADI-FAD, i patró i membre del comitè executiu de la Fundació Barcelona Centre de Disseny. @jordimontanam Josep Lozano és Llicenciat en Filologia Hispànica i PPD per l’IESE. Actualment és el director general d’AEFOL & EXPOELEARNING, empresa d’organització d’esdeveniments de formació en línia. @jolozanoga Alfonso Cebrián és Doctor en Ciències Econòmiques per la UB, professor d’Organització d’Empresa a la UPC i director de la Fundación EAE i de l’Escola Universitària CETA, a més de membre de la Real Academia de Doctores i Col·legiat d’Honor del Col·legi de Titulats de Mercantils de Catalunya.

Món

110

DECÀLEG EXPERTS......................................

GOVERNANÇA. El nou paradigma col·laboratiu.

Per Daniel Ortiz i Llargués.

112

114

DECÀLEG EXPERTS.....................................

FORMACIÓ PROFESSIONAL. Formació i qualificació professionals: a mida de requeriments.

Per Xavier Casares.

DECÀLEG EXPERTS.....................................

UNIVERSITAT. Universitat i innovació oberta.

Per Jordi Montaña.

116

innovació oberta

DECÀLEG EXPERTS.....................................

ADAPTACIÓ AL CANVI. Quan els directius van haver de canviar.

Per Josep Lozano.

118

120 GURUS.......................................................... 126 Martin Wolf. Per Alfonso Cebrián.

BIBLIOTECA EMPRESARIAL.....................

Món Empresarial 007

Món

Sumari món global

CIUTATS DEL MÓN...........................

Buenos Aires.

La terra de les oportunitats.

MÓN GURMET...................................

Restaurant Fermí Puig.

Cuina de cinc estrelles a preu fet.

HISTÒRIA DEL MÓN.........................

Les Amèriques.

Per Ricard Paradís.

LÍDER D’OPINIÓ.................................

Entrevista a Josef Ajram.

Day trader i ultrafondista.

132 138 140 144

Fermí Puig.

Josef Ajram.

HA COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Ricard Paradís és Llicenciat en Història i Màster en Estudis Històrics per la UB i Diplomat en Comerç. Ha treballat en diferents publicacions com a redactor i corrector d’història com ara Enciclopèdia Catalana i és director comercial i de màrqueting en altres empreses. @RicardParadis

008 Món Empresarial

buenos aires

Som

Fem

Joves empresaris que, junts, multipliquem.

Creem valor des dels valors.

Networking Impacte als mitjans Assessorament Avantatges Formació Finançament

Suma’t

93 430 55 00 aijec@aijec.cat www.jovesempresaris.cat

Món

Staff

L’equip

Editora Laura Pons editora@monempresarial.com Redacció EMMA BOUISSET ARIADNA CORTÉS BERTA SEIJO BERTA CAVIA redaccio@monempresarial.com

SEGUEIX-NOS A

TWITTER

@mon_empresarial

Disseny i maquetació Maria José Soto Fotografia DAVID FERNÁNDEZ CORO ALÍCIA FÀBREGAS Shutterstock Il·lustració ALEJANDRO MIRAS

col·laboradors Andrea Cosialls, Neus Duran, Esther Escolán, Alícia Fàbregas, Olívia Majó, Beatriz Manrique i Montse Torres.

Signatures Oriol Amat, Alfonso Cebrián, Carlos Garriga, Ricard Paradís, Roman Šustek, Xavier Torrens i Joan Tugores Ques.

Experts Albert Aixalà, Xavier Casares, Josep Castells Boliart, Lluís Franco i Sala, José María Galilea, Luis Gómez Terroba, Josep Lozano, Jordi Montaña, Daniel Ortiz i Llargués, Marià Rigau, Cristian Rovira, Elisenda Serra Masip, Jordi Solé Cuatrecasas i Marcos Urarte.

Edita Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, Barcelona Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com www.moneditorial.com www.monempresarial.com L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes.

TOTS ELS DRETS RESERVATS: Món Empresarial es reserva els drets sobre els continguts, sense que puguin reproduir-se ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

010 Món Empresarial

Imprimeix: Rivadeneyra Depósito legal: DL B 1000-2015 ISSN 2385-5509 (Komunica Kit. Impresa) ISSN 2385-5517 (Komunica Kit. Internet)

Editorial

Món

Qui representa a qui?

F

oment del Treball va partir des de la seva gènesi, el 1889, d’una posició hegemònica de la que avui només queda el record. Aquell rol de la patronal com a casa d’acollida de referència per a tota empresa que es preués, ja fos gran, mitjana o petita, es pensa ja en clau de pretèrit. Avui coexisteix amb organitzacions diverses com el CEC, PIMEC i FemCAT, i internament compta amb veus pròpies com la Cecot.

Aquest és un escenari complex al qual Foment assisteix sense el lideratge que els temps exigeixen. No serà precisament el seu modus operandi actual el que silenciarà les altres patronals que li disputen la seva legitimitat com a prima donna. Proveït d’un clar missatge que qualla en la societat civil, el nou moviment associatiu empresarial és implacable i, amb el temps i amb una dinàmica pròpia, li ha anat arrabassant espais lliures.

El pecat de Foment el constitueix la seva erràtica ambició orientada a representar tota mena

d’empreses per: negociar amb sindicats, influir en institucions i governs centrals, autonòmics i locals, i fins i tot assumir un paper de referència davant els organismes internacionals. Analitzant la seva trajectòria amb perspectiva, ens sembla que a més de voler impossibles com representar a les gallines i a les guineus, el fet de no incorporar noves sensibilitats empresarials ha contribuït a fer-li perdre el paper “protagonista”.

La veritat és que avui sembla que a Foment li creixen els nans en tots els fronts. D’una banda, ja no té la capacitat per atraure la gran empresa, la qual aglutina el Consell Empresarial per a la Competitivitat (CEC), que compta amb referents com: Telefónica, Mango, Banco Santander, Repsol, Acciona, “la Caixa”, El Corte Inglés, BBVA, Mapfre, Inditex, ACS, Ferrovial, Mercadona, Iberdrola i l’Institut de l’Empresa Familiar. El CEC té un potencial immens i concentra tot el poder que correspon als grups que li-

deren el sector empresarial tant a Espanya com a nivell internacional. Sumen el 35% del PIB de l’estat i 1.700.000 llocs de treball.

Aquests sí que són veritables grups emblemàtics! El CEC treballa aspectes clau i exerceix de lobby empresarial i polític sense fer massa soroll, avançant cap a la consecució dels seus principals objectius: primer, la millora de la competitivitat i, segon, reforçar la confiança internacional que ha de projectar el país.

D’altra banda, no és menys complexa la batalla per la representació del segment de les pimes. Especialment quan hi ha un campió com PIMEC, patronal que sempre ha defensat els interessos de la petita i mitjana empresa, i a la que no li tremola el pols quan ha de prendre partit davant de casos tan flagrants com el greuge que genera la pressió de les grans constructores, que cobren a 34 dies i es recolzen en les petites empreses per finançar-se pagant-los 500 dies més tard.

Món Empresarial 011

Món eco »

Anàlisi, previsions i tendències de l’economia d’aquí i del món en clau global i plural.

012 Món Empresarial

on貌mic M贸n Empresarial 013

Món econòmic

En portada

Sergi Cutillas

Membre del Comitè de la Veritat del Deute Públic Grec Economista i activista català, Sergi Cutillas és membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) i de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). Ha estat també un dels 15 experts internacionals escollits per participar al Comitè de la Veritat del Deute Públic Grec, creat a petició de l’aleshores presidenta del Parlament grec, Zoe Constandopulu, ara exmembre de Syriza. Cutillas ens explica l’entrellat dels diferents rescats de Grècia i ens desgrana l’actualitat del país hel·lè.

1. VIRATGES PROFESSIONALS AL CAMP DE L’ECONOMIA Has passat de treballar al Banc Sabadell o a l’IESE Business School, a fer-ho a l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), que es dedica a lluitar contra el model de desenvolupament capitalista.

Com vas passar d’un lloc a l’altre?

Portava temps sent activista a la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD). Sempre he tingut una sensibilitat social, i tot i treballar al Banc Sabadell o a Caixa Manresa, on també vaig estar i on he après molt, intentava ser crític. Vaig començar a fer recerca i vaig anar profunditzant en el tema de la crisi internacional, del deute públic i el moviment dels indignats. Va ser llavors quan vaig trobar l’ODG, que parlava de temes que a mi em cridaven l’atenció, i poc a poc vaig anar acostant-m’hi.

Amb 32 anys ja t’has fet un lloc al panorama econòmic internacional. Com vas en-

014 Món Empresarial

trar a formar part del Comitè de la Veritat del Deute Públic Grec?

El 2010, quan es va disparar la crisi del deute sobirà i el primer país on va picar fort va ser Grècia, em trobava treballant al departament de mercats al Banc Sabadell. Vaig viure la crisi sobre el terreny, perquè des d’allà estàvem pendents del que passava cada dia a Grècia. Aleshores vaig començar a veure la manipulació i la injustícia que suposava el muntatge institucional en el qual vivim. Em vaig adonar de com es podia esclafar un país en poc temps amb moviments especulatius. I en els últims cinc anys he anat seguint la situació econòmica grega, juntament amb la crisi de l’euro en general.

Aleshores ha sigut informant-te i investigant com has anat a parar al Comitè?

El meu interès per aquest tema m’ha portat a fer el doctorat a la Universitat de Londres amb un director de tesi que és economista, grec i membre de Syriza. Òbviament, després que al

gener Syriza guanyés les eleccions, l’actualitat es va tornar a centrar en Grècia i es va recuperar el debat sobre l’impagament del deute i sobre la sortida de l’euro del país hel·lè. Va ser a través d’aquesta via i gràcies a la meva feina a l’ODG i a col·laboracions internacionals com finalment vaig ser convidat a participar al Comitè de la Veritat del Deute.

2. EL COMITÈ DE LA VERITAT DEL DEUTE PÚBLIC GREC I LES CONSEQÜÈNCIES DELS RESTATS DE GRÈCIA Què és el Comitè de la Veritat del Deute Públic Grec i quina ha estat la seva funció? És un comitè format per 30 membres, 15 experts internacionals i 15 grecs, i va ser creat per mandat de la llavors presidenta del Parlament grec, Zoe Constandopulu, que aleshores era membre de Syriza i que ha passat a formar part d’Unió Popular. El Comi-

En portada

Món econòmic

L’economista considera que els grecs “han donat l’última oportunitat a la idea de viure dins de l’eurozona” a les eleccions del setembre.

»

“El tercer rescat destruirà l’economia grega” Món Empresarial 015

Món econòmic

En portada bre. Ens fan creure que és un rescat de la zona euro al sector públic de Grècia.

Però no, en realitat és un rescat dels estats als bancs.

de fallida. Els últims governs havien estat molt corruptes, amb manipulacions de les estadístiques econòmiques i demés. Però cal dir, també, que l’Eurostat tenia coneixement d’aquestes manipulacions. D’altra banda, va haver-hi diferents moviments especulatius coordinats des de l’exterior per provocar pànic al mercat de deute públic i fer que els tipus d’interès es disparessin. Va haver-hi gent que va fer molt negoci amb la situació grega, sobretot amb els credit default swaps (CDS).

Es va manipular l’economia grega seguint determinats interessos?

L’impagament del deute grec el 2010 hagués suposat grans pèrdues pels bancs que tenien aquest deute en cartera: bancs francesos, alemanys, anglesos, americans... Per això el que es va fer va ser un préstec pont, un rescat que en realitat va permetre guanyar temps als inversors públics, als bancs dels diferents països. Així, tot i que quan es va aprovar el rescat els estats de la Unió Europea es van comprometre a forçar als seus bancs a no vendre el deute hel·lè que tenien en cartera, molts ho van fer i se’l van treure de so-

tè s’havia de dedicar a fer una anàlisi preliminar en tres mesos de què havia succeït durant els últims anys a Grècia, sobretot centrant-nos en els dos programes d’ajustament econòmic, el del 2010 i el del 2012. Vam fer una anàlisi històrica, també, des del 1980, per saber d’on venia el país i com s’havien gestionat les finances de l’Estat.

I quines van ser les conclusions ?

Que els dos rescats van ser rescats a la banca. El 2010 el deute tenia una probabilitat de ser impagat molt alta, perquè s’havia arribat a una situació

Cronologia

Llavors, podríem dir que en aquell moment les fluctuacions brusques de les primes de risc eren fiables?

Penso que no són indicadors que expressin els fonaments de l’economia.

Tenen la seva lògica dins del mercat financer i poden estar indicant moltes coses: que hi ha una situació de por entre els inversors, per exemple. Ja ho deia Keynes, que els mercats poden funcionar de forma irracional més enllà del que tu pots mantenir-te racional i et poden arruïnar. Per tant, per una banda poden reflectir un pànic que no té base. I de l’altra, també poden haver-hi moviments especulatius. Per això les primes de risc s’han de prendre amb pinces, perquè tenen en compte molts aspectes a la vegada i estan influïdes per molts factors.

Tornant al Comitè de la Veritat del Deute Públic Grec, què es podia fer amb les conclusions de la vostra auditoria?

La conclusió final de la investigació del Comitè va ser que clarament el deute

help!

Manifestacions a Atenes contra la precarietat econòmica i la corrupció, amb grans aldarulls, còctels Molotov i gasos lacrimògens.

Es descobreix que van falsejar les estadístiques econòmiques per entrar a la zona euro.

016 Món Empresarial

Maig

2008

Davant la impossibilitat de fer front a un deute de 350.000 milions d’euros, Grècia demana ajuda internacional.

Abril

2004

Desembre

2001

Setembre

Gener

Entrada de Grècia a l’euro.

2010

Arriba el primer rescat, de 110.000 milions d’euros repartits en tres anys prestats per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) –la troica–. Als diners els acompanyen mesures d’austeritat com: - Salari mínim reduït fins als 540 euros.

- Pensions rebaixades en un 26,4%.

- Acomiadament de desenes de milers de funcionaris.

Tres morts i desenes de ferits a les protestes contra les mesures imposades.

✂

Papandreu dimiteix i és substituït per Lukàs Papadimos.

Victòria electoral del partit conservador Nova Democràcia.

Davant la impossibilitat de formar govern es convoquen noves eleccions, que torna a guanyar ND. Andonis Samaràs es converteix en primer ministre i la formació esquerrana Syriza en el principal partit de l’oposició.

Se celebra un referèndum sobre l’acceptació d’un tercer rescat: guanya el “no” amb un 63,3% dels vots.

2015

Arriba el tercer rescat, que implica 86.000 milions d’euros repartits en tres anys i un paquet de 200 noves mesures d’austeritat.

Alexis Tsipras, al capdavant de Syriza, torna a guanyar Món Empresarial 017les eleccions.

Setembre

Corralito. Els bancs no obren durant tres setmanes i només es permet retirar 60 euros al dia a través dels caixers automàtics.

Agost

Juliol

2012

Syriza guanya les eleccions.

Juny

Febrer

Novembre

Juny

Octubre

El primer ministre Iorgos Papandreu proposa sotmetre a referèndum l’acceptació del rescat i les mesures d’austeritat que l’acompanyen, però tots els partits de l’oposició i la UE s’hi oposen.

La primera part dels 86.000 milions d’euros del tercer rescat a Grècia ja ha arribat. Què suposaran per a l’economia grega les mesures que acompanyen aquesta ajuda econòmica i l’obligació de retornar el préstec?

Aquest tercer rescat destruirà l’economia grega. El multiplicador fiscal és u o superior, és a dir que té un impacte clar i directe: si es retalla un 1% del PIB, la conseqüència directa és la caiguda d’un 1% del PIB, al contrari del que preveien els economistes neoliberals que parlaven d’austeritat expansiva. Per tant, ja ho anirem veient, però no és una situació gens positiva per a Grècia.

Ampliació del programa de rescat del 2011, que suposa 130.000 milions d’euros més: - Salaris retallats en un 40%.

- Més de 50% d’atur juvenil.

L’Eurogrup aprova el segon rescat, en aquest cas de 109.000 milions d’euros i una aportació voluntària per part dels bancs de quasi 50.000 milions d’euros.

2011

pla B, i estar preparada per quan la situació maduri i la població li retiri el suport a Tsipras, cosa que possiblement passi en un període curt de temps.

Gener

Syriza ha guanyat les darreres eleccions, celebrades al setembre, amb un 35,5% dels vots. Com llegeixes aquesta victòria?

Al meu entendre, la població grega ha quedat en xoc després de la negociació amb la troica. Accepten la idea que Tsipras ha lluitat i no podia fer res més sota la coerció dels creditors. El primer ministre ha defensat que ell implementarà el memoràndum respectant als més dèbils i que, per tant, és el més indicat per a portar-lo a terme, millor que els partits de l’establishment. La gent tria el que creu que serà el mal menor.

Unitat Popular ni tan sols ha entrat al Parlament. Vol dir això que els grecs han votat en contra de sortir de l’euro?

Hi ha un element de falta de temps per organitzar-se i arribar a la gent. Tsipras s’ha mogut, s’ha coordinat amb la troica, per convocar unes eleccions en menys d’un mes i enmig de les vacances. Tenia pressa, ja que encara manté una popularitat que sap que perdrà aviat, i això li ha permès eliminar el grup de l’esquerra més radical dins del seu partit. D’altra banda, la població grega ha patit massa amenaces i massa por en els últims mesos. Per això segurament una posició tan forta i clara a favor de la ruptura ha sigut difícil de pair en tres setmanes. En definitiva, els grecs li han donat l’última oportunitat a la idea de viure dins de l’eurozona. Unitat Popular possiblement hagi de treballar més en el seu projecte, no només a nivell nacional sinó també europeu, amb el seu

Juny

3. SITUACIÓ POLÍTICA I ECONÒMICA ACTUAL

“

Món econòmic

“La població grega ha quedat en xoc després de la negociació amb la troica. Accepten la idea que Tsipras ha lluitat i no podia fer res més sota la coerció dels creditors. La gent tria el que creu que serà el mal menor.”

Maig

no s’havia de pagar. Però el Govern d’Alexis Tsipras no va fer cas d’aquest consell. Per tant, al final l’informe que nosaltres vam realitzar va servir com a eina de pressió en les negociacions amb la troica, però res més. Jo estic segur que l’expresidenta del Parlament era partidària de l’impagament unilateral, però el primer ministre grec no ho va veure clar.

En portada

Món econòmic

En portada

Grècia i el trilema de Rodrik

L’ANÀLISI

Albert Aixalà. Professor de Cìències Polítiques de la UPF. L’economista nord-americà Dani Rodrik va elaborar una teoria l’any 2007 en què alertava sobre la impossibilitat de mantenir, alhora, la sobirania nacional i un sistema democràtic en un marc de mercats oberts i integrats. És el que es coneix com el “trilema de Rodrik”. Rodrik afirmava que en un context de globalització és impossible mantenir un sistema de govern democràtic –en què prevalen les preferències dels ciutadans– en el marc d’un estat-nació sobirà. Per tant, si es vol mantenir la integració en els mercats globals, caldrà renunciar a la democràcia o a la sobirania nacional. En cas contrari, caldrà renunciar a la integració en els mercats globals per permetre mantenir un sistema democràtic a nivell nacional.

Aquest trilema té una translació directa en l’àmbit europeu. En el marc de la integració de mercats de la Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea (UEM) és impossible mantenir sistemes democràtics a nivell nacional que siguin realment sobirans. Avui, tots els estats de la zona euro han perdut la seva sobirania monetària i bona part de la fiscal. Per tant, tampoc són estats políticament sobirans. En conseqüència, les decisions dels seus ciutadans tampoc ho poden ser.

Grècia és el cas que millor exemplifica aquesta nova realitat.

El problema polític grec ha sigut no acceptar que ja no és, de facto, un país sobirà. Com tampoc ho és Espanya, ni ho seria una Catalunya independent en el marc de la UEM. La principal lliçó que hem d’extreure del que ha passat a Grècia el 2015

018 Món Empresarial

és que sense sobirania monetària i fiscal –és a dir, sense moneda pròpia i sense una recaptació fiscal suficient per finançar la despesa pública– és impossible mantenir la sobirania política.

La sobirania política grega, avui, és una ficció perquè no és un estat fiscalment sobirà. Si Grècia tingués una recaptació fiscal suficient per mantenir la seva despesa pública i no necessités endeutar-se més per tal de seguir pagant als seus funcionaris i pensionistes, podria suspendre el pagament del deute pendent. Però ara no pot, perquè el país es col·lapsaria.

Grècia avui no es pot autofinançar i, per tant, els ciutadans grecs no poden fer prevaler les seves preferències polítiques per sobre de les preferènci-

es del creditors que han de continuar finançant el país.

Com es pot resoldre aquest trilema?

Construint un nou sistema democràtic a nivell europeu que respongui a les preferències dels ciutadans europeus expressades a les urnes. En el marc de la Unió Econòmica i Monetària –i aviat fiscal– la democràcia serà europea o no serà.

El trilema polític i la UEM UEM Integració profunda Competència reguladora financera Demandes sorgides de polítiques democràtiques Sobirania fiscal nacional

Estat-nació

for people for business WORLDWIDE EVENTS PRIMER SEMESTRE 2016

GENER 14/15.01 Fira de Consumibles d’Equips d’Impressió

7/9.05 Saló Internacional de l’Estètica i la Perruqueria

HANDMADE FESTIVAL BARCELONA

RT IMAGING SUMMIT & EXPO EUROPE M

8/10.04 Una Experiència Única del Do it Yourself

M

Organitzat per Fira de Barcelona amb la col·laboració d’Evident Events

Organitzat per Recycling Times Media Corporation

FEBRER EXPOHOGAR PRIMAVERA

M

GV

Organitzat per Congrex Suiza

M GV

15/17.04 Saló de la Moto

15/17.04 El nou Saló de Turisme

4YFN

22/25.02 Four Years From Now. Esdeveniment d’Emprenedoria en Tecnologies Mòbils

M

M

Organitzat per Mobile World Capital Barcelona

M

26/29.04 Desfilades de Col·leccions de Moda Nupcial

SALÓ DE L’ENSENYAMENT 9/13.03

M

FUTURA 11/12.03 Saló dels Màsters i Postgraus

GV

M

EXPO SPORTS

11/13.03 Fira dels Esports Outdoor (Run, Tri, Bike, Trail)

M

eSHOW

16/17.03 Fira i Congrés Professional d’E-commerce, Digital Marketing, Mobile i Social Media

M

Organitzat per Prèmiere Vision, S.A.

BIZBARCELONA

M

7/9.06 Saló Internacional de la Logística i la Manutenció

M

Organitzat pel Consorci Barcelona Zona Franca

SÓNAR M

16/18.06 Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art de Barcelona

M GV

Organitzat per Advanced Music

JULIOL

SALÓ INTERNACIONAL DEL CÒMIC DE BARCELONA

Organitzat per la Federació d’Institucions Professionals del Còmic (FICOMIC)

M

S.I.L. M

MAIG

5/8.05

M

DENIM PRÈMIERE VISION

1/2.06 Solucions per a Pimes i Emprenedors

BARCELONA BRIDAL FASHION WEEK PROFESSIONAL TRADE SHOW

29.04/1.05 Saló Professional de la Moda en Vestits de Núvia, Nuvi, Festa, Comunió, Cerimònia i Complements

CONGRÉS DE LA SOCIETAT ESPANYOLA DE REUMATOLOGIA

JUNY

BARCELONA BRIDAL FASHION WEEK FASHION SHOWS

MARÇ

M

Organitzat per Feria Bebé, S.L.

18/19.05 Saló Europeu de la Indústria i Tendències del Denim

ALIMENTARIA

25/28.04 Saló Internacional de l’Alimentació i les Begudes

BEBÉS & MAMÁS

Organitzat per Uniontours

B-TRAVEL

Organitzat per GSM Association

Organitzat per Gestión de Cosmobelleza, S.L.

19/21.05

MOTOH! BARCELONA

MOBILE WORLD CONGRESS 22/25.02 Esdeveniment Mundial de la Indústria de les Tecnologies Mòbils

13/17.04 Congrés de la Societat Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL)

GV

14/15.05 Saló de la Futura Mare, Nadó i Noves Famílies

ILC THE INTERNATIONAL LIVER CONGRESS

13/16.02 Saló Internacional del Regal i els Articles per a la Llar

Organitzat per The Eworld Team, S.L.

COSMOBELLEZA

ABRIL

BARCELONA HARLEY DAYS

M

1/3.07

Organitzat per Barcelona Harley Days / Open Events Group

Recinte Firal de Montjuïc Recinte Firal de Gran Via Port Vell Excepte altra indicació, els salons i esdeveniments estan organitzats per Fira de Barcelona.

Consulti tota la informació i la relació completa de salons a:

www.firabarcelona.com - +34 932 332 000 - info@firabarcelona.com

Les dates són susceptibles de canvis. Si us plau, consulti-les abans de fer la visita. Data d’edició: 29/10/2015.

M

Món econòmic

L’expert mundial

Kydland Finn E.

Premi Nobel d’Economia 2004

»

“És als països on les hipoteques són a tipus d’interès variable on les polítiques monetàries poden tenir un efecte més gran” Món Empresarial va assistir a la conferència sobre els efectes que les polítiques monetàries tenen sobre l’economia real i, en concret, sobre el cost d’hipotecar-se, impartida per l’economista Finn E. Kydland (Gjesdal, Noruega, 1943) a la Universitat Autònoma de Barcelona amb motiu del taller MOVE Barcelona Macroeconomics Workshop.

Aquesta és la crònica de la jornada.

020 Món Empresarial

L’expert mundial

Món econòmic

Finn E. Kydland va ser guardonat juntament amb Edward C. Prescott amb el Premi Nobel d’Economia l’any 2004 per demostrar que els resultats econòmics sempre milloren si els actors polítics es comprometen i compleixen les seves polítiques econòmiques a llarg termini, independentment dels interessos partidistes.

Món Empresarial 021

L Món econòmic

L’expert mundial

La vanguardia, 2012

’economista i investigador Finn E. Kydland fou un dels convidats per la Fundació Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) per impartir la conferència “Mortgages and Monetary Policy” dins del primer taller MOVE Barcelona Macroeconomics Workshop, celebrat aquest 2015. El Premi Nobel d’Economia de 2004 (guardonat juntament amb el seu company d’investigació, el nord-americà Edward C. Prescott) acudia així a la sala de seminaris de l’Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per oferir una xerrada sobre els efectes que les polítiques monetàries tenen sobre l’economia real i, en concret, sobre el cost d’hipotecar-se.

Abans, però, havien passat per l’IAECSIC altres experts del món de l’economia a nivell internacional com Juan Pablo Nicolini, investigador al Banc de la Reserva Federal de Minneapolis, o Timothy J. Kehoe, professor d’Economia de la Universitat de Minnesota, que van tractar temes com els tipus de canvi real i els preus dels béns, o de quina manera es poden reformular les etapes de creixement dels països.

Polítiques monetàries, sector immobiliari i cicles econòmics El Premi Nobel obria la conferència assegurant que una de les coses que li fascina de la macroeconomia dinàmica “és que els resultats dels meus estudis sempre m’acaben sorprenent; mai no obtinc el que esperava en un inici”.

Així, l’expert explicava que l’anàlisi que venia a presentar –“Mortgages and Monetary Policy”, publicat el desembre de 2013 i dut a terme juntament amb els economistes Carlos Garriga i Roman Šustek–, també l’havia portat a unes conclusions que mai no s’hauria imaginat en un principi.

Segons afirmava Kydland, “tot va començar observant fins a quin punt en alguns països el sector immobiliari ha liderat els cicles econòmics, com és el cas dels EUA, i en d’altres simplement ha coincidit amb aquests”. A partir d’aquí, el Premi Nobel va exposar a l’auditori com els tipus d’interès de les hipoteques varien al llarg dels cicles econòmics, i com aquests i la inflació afecten la demanda d’habitatges i el sector immobiliari. “Si mirem la mida del deute en hipoteques com a

Espanya, la crisi i Bankia

En alguna de les seves visites a Espanya, el Premi Nobel d’Economia noruec Finn Kydland ha expressat la seva opinió sobre algunes mesures que s’han adoptat amb la crisi, com ara el rescat de determinats bancs i, en concret, el cas de Bankia. Per a ell aquest tipus d’accions l’única cosa que aconsegueixen és que altres bancs que es troben en dificultats també vulguin ser rescatats. Al seu parer seria millor incentivar aquells que estan sent gestionats d’una forma eficient, de manera que se’ls motivi a continuar pel bon camí. Un bon camí que,

022 Món Empresarial

afortunadament, per a l’economista i investigador ja han pres les autoritats espanyoles. Així, en una entrevista concedida a La Vanguardia l’any 2012, el Nobel llançava un missatge esperançador: “Espanya pot aprendre dels seus errors, fer reformes i tornar a créixer.” Però per fer-ho, l’expert recordava que “és important que aprengui a preservar les seves institucions i el seu sistema econòmic dels interessos partidistes a curt termini”.

“

“Si mirem la mida del deute en hipoteques com a percentatge del PIB anual, en alguns països arriba al 100%.”

“

L’expert mundial

Món econòmic

“Es podria creure que la rigidesa més estricta hauria d’aparèixer quan hi ha hipoteques amb tipus d’interès fix i, per tant, seria aquí on [la política monetària] tindria un efecte més gran, però resulta que és a la inversa.” quins moviments econòmics l’afecten a l’hora de prendre aquesta decisió.

A més, el model explica, entre d’altres coses, com els xocs que provoquen una inflació persistent tenen un impacte més gran sobre el preu de les hipoteques que les fluctuacions cícliques de l’economia en la inflació i els tipus d’interès nominal.

La dificultat dels 30 períodes i la consistència temporal Però arribar a dissenyar aquest model i resoldre’l no va ser fàcil. La part més complicada per als tres investigadors va ser aconseguir poder tenir en compte les hipoteques a 30 anys, és a dir, construir un model que es pogués resoldre per a 30 períodes en el temps futur.

“Bàsicament, la literatura passada no ha anat mai més enllà de models on es finança l’immoble utilitzant hipoteques que duren només un període o, en alguns casos, dos períodes –raonava el

el perfil

percentatge del PIB anual –assenyalava Kydland–, en alguns països arriba al 100%, i els pagaments de la hipoteca com a fracció dels ingressos nets pot estar al voltant del 20%, com és el cas dels EUA, per exemple, o encara més elevat, com al Regne Unit, Alemanya o França.” Una dada que, segons l’economista, demostraria com d’important és conèixer bé les característiques del sector immobiliari, i ser capaç de preveure i influenciar els seus moviments a través de la política monetària.

Basant-se en aquesta màxima, doncs, Garriga, Šustek i Kydland van construir en el seu estudi del 2013 un model d’equilibri que divideix els consumidors dels Estats Units segons els seus nivells de poder adquisitiu en relació amb quins d’ells són propietaris d’habitatges. D’aquesta manera són capaços d’entendre a partir de quin moment una persona decideix destinar els seus estalvis a comprar una casa i

Graduat el 1968 en Economia a la Norwegian School of Economics and Business Administration (NHH) i Doctorat el 1973 en Economia a la Carnegie Mellon University (on coneixerà Edward C. Prescott, amb qui el 1977 publicarà l’article que els farà mereixedors del Premi Nobel), hi ha dues influències clau a la vida de Finn E. Kydland. La primera l’exerceix Harald Aarrestad, director d’una empresa noruega d’importació de peixos, que serà l’encarregat d’introduir el futur economista en el món de la comptabilitat, fent que oblidi la idea d’estudiar enginyeria. L’altre pilar fonamental per al desenvolupament professional de Kydland serà Sten Thore, professor i investigador a la NHH, que l’encamina cap a la investigació econòmica i l’allunya d’un possible futur al món empresarial.

Amb ell, a més, es traslladarà a la Carnegie Mellon University, a Pittsburg, als Estats Units, per continuar la recerca i els estudis.

Actualment Kydland treballa a la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara on, amb els diners del Premi Nobel, ha creat un centre de recerca. L’economista, però, també és Catedràtic a la Carnegie Mellon, professor adjunt de la NHH, professor Honoris Causa de la Universitat Torcuato Di Tella de Buenos Aires i consultor associat per a la investigació als bancs de la Reserva Federal de Dallas, Minneapolis i Cleveland.

Món Empresarial 023

Món econòmic

L’expert mundial LA CONTRIBUCIÓ DE KYDLAND A LES CIÈNCIES ECONÒMIQUES Kydland va plantejar un joc dinàmic que suposava una alternativa a la solució de no-cooperació del Teorema de Nash. Així, treballant amb Prescott, van arribar a demostrar que els resultats econòmics sempre milloren si els actors polítics es comprometen i compleixen les seves polítiques econòmiques a llarg termini, independentment dels interessos partidistes. Un fet que redueix la volatilitat dels cicles econòmics perquè minimitza la incertesa.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va premiar Finn E. Kydland (juntament amb Edward C. Prescott) amb el Premi Nobel d’Economia el 2004 “per les seves contribucions a la macroeconomia dinàmica: la consistència en el temps de les polítiques econòmiques i les forces que impulsen els cicles econòmics”.

Aproximant-se al que s’anomena el “problema de l’assignació” d’una manera diferent a la convencional,

Premi Nobel a la xerrada–, encara que sabem que normalment les hipoteques són a 30 anys.” De fet, va ser Šustek qui va trobar el mètode per salvar aquest problema, resumint-ho tot a tres variables combinades en el temps.

Amb tot, un cop superats aquests obstacles, Kydland explicava que va ser més senzill arribar a obtenir resultats concrets. Un dels més importants, segons va assegurar, “va ser descobrir que és als països on les hipoteques són a tipus d’interès variable on les polítiques monetàries poden tenir un efecte més gran”. Com deia l’expert, “si ho penses d’una manera naïf, es podria creure que la rigidesa més estricta hauria d’aparèixer quan hi ha hipoteques amb tipus d’interès fix i, per tant, hauria de ser aquí on [la política monetària] tindria un efecte més gran, però resulta que és a la inversa”.

Seria el cas del Regne Unit o d’Austràlia, per exemple. Per això, a parer dels tres economistes, és en aquests estats on és més important dissenyar polítiques monetàries tenint en compte aquests efectes: pensant en el llarg termini per tal d’aconseguir fomentar la inversió en el mercat immobiliari, i preveure com es comportaran el sector i els consumidors. Es busca, així, la consistència temporal –terme molt estudiat per Kydland–, que implica que si s’anuncia una determinada mesura

024 Món Empresarial

“

“Una de les coses que el nostre model diu és que l’efecte [de mantenir els tipus d’interès baixos durant força temps] és molt probable que sigui més petit en un país com els EUA, on les hipoteques a tipus d’interès fix representen prop d’un 70% del total d’hipoteques, que al Regne Unit, on la majoria de les hipoteques són a tipus d’interès variable.”

L’expert mundial

Món econòmic

Harald Aarrestad i Sten Thore van ser dues de les influències clau que van portar Kydland a estudiar economia. Una ciència que el fascina, sobretot perquè “els resultats dels meus estudis sempre m’acaben sorprenent, mai obtinc el que esperava en un inici”. econòmica, aquesta s’hauria d’acabar complint. O dit d’una altra manera: per obtenir la màxima eficiència econòmica, els polítics han d’actuar d’una forma compromesa, de manera que, partint de la suposició que els consumidors tenen expectatives racionals –actuen en funció del que esperen que passarà–, augmenti la certesa i l’estabilitat en l’economia del país.

La importància del model hipotecari Més dades que sostinguin la idea que l’impacte de les polítiques monetàries depèn en gran mesura del model de tipus d’interès hipotecari? Kydland les aportava a l’auditori: “En la situació actual, on els tipus d’interès s’han mantingut baixos durant força temps, tenim un clar exemple de moviment persistent sobre els tipus d’interès i el nivell d’inflació. Una de les coses que el nostre model diu és que l’efecte d’això és molt probable que sigui més petit en un país com els EUA, on les hipoteques a tipus d’interès fix representen prop d’un 70%

del total d’hipoteques, que al Regne Unit, on la majoria de les hipoteques són a tipus d’interès variable.” En aquest cas, doncs, per a l’economista noruec el més adient seria una política monetària on es doni pes a l’efecte redistributiu, pel tipus de característiques de transferència de riquesa entre aquells que tenen diners i els qui són propietaris d’immobles. Malgrat això, l’expert ja va avançar durant la xerrada que juntament amb Garriga i Šustek estan treballant en un nou estudi que acabi d’esclarir quina seria la política monetària òptima sota aquestes assumpcions.

Finalment, i per concloure la seva intervenció, Kydland també va referir-se a la situació de la zona euro, destacant-ne la complexitat –“hi ha una sèrie de països amb hipoteques a tipus d’interès fix i d’altres variable”, va dir–, un fet que el va portar a preguntar-se: “Com dissenyaries una política monetària que fos òptima per a tots ells per igual?” La resposta, potser a la seva pròxima conferència.

ANÀLISI DELS CICLES ECONÒMICS Publicat el 1995, Business Cycle Theory (The International Library of Critical Writings in Economics Series) és un recull de totes les aportacions del Premi Nobel d’Economia Finn E. Kydland sobre la teoria moderna dels cicles econòmics. Dividit en tres parts, cadascuna ataca un aspecte clau. La primera: la manera de mesurar, la metodologia i les característiques empíriques dels cicles econòmics; i la segona i la tercera, els xocs i impulsos nominals i reals que afecten els cicles.

Món Empresarial 025

Món econòmic

De la teoria a la pràctica

La connexió entre

la política monetària i les hipoteques

A

Dr. Carlos Garriga(1). Membre del Departament d’Investigació al Banc de la Reserva Federal de St. Louis.

Dr. Roman Šustek(2). Professor d’Economia a la Universitat Queen Mary de Londres.

vui dia la principal eina de política monetària utilitzada pels bancs centrals és el control de la taxa d’interès nominal a curt termini. Les intervencions en aquesta taxa tenen l’objectiu d’influenciar l’activitat econòmica sempre que en l’economia hi hagi algun tipus d’impediment que limita l’habilitat de les empreses per respondre a la nova política monetària.

En l’argot econòmic aquesta lentitud en l’ajust se sol anomenar rigideses nominals, donat que les empreses normalment utilitzen contractes de tipus nominals on els pagaments s’especifiquen en algun tipus de moneda (euros, dòlars, bitcoins, etc.) en comptes d’una altra unitat de pagament. També és habitual que els contractes (compromisos d’intercanviar béns o serveis) s’estableixin per un avançat de diversos mesos, i fins i tot anys, per exemple: contractes laborals, contractes de lloguer o compromisos de compravenda. Atès que no és factible ajustar les condicions del contracte en termes del preu, l’única alternativa és ajustar l’activitat empresarial sense que això afecti la taxa d’inflació. Els economistes argumenten que en absència d’aquest període d’ajust, qualsevol canvi en la taxa nominal d’interès a curt termini ha d’afectar directament a la taxa d’inflació.

Un clar exemple de contractes nominals a llarg termini són les hipoteques.

Els préstecs hipotecaris habituals requereixen als propietaris d’habitatges la cobertura de quotes mensuals que pa-

026 Món Empresarial

guen el servei del deute (que depenen del tipus d’interès nominal) i l’amortització del principal (pagar el deute). Les quotes s’estableixen per tal de garantir que, donada la taxa d’interès de la hipoteca, el deute es paga a poc a poc en la seva totalitat al final del termini de la hipoteca, en general de 15 a 30 anys.

Diferents països ofereixen diferents tipus hipotecaris. Per exemple, les hipoteques de quota fixa (HQF), molt característiques dels Estats Units, Alemanya, França o Dinamarca, tenen un tipus hipotecari fix a l’inici del préstec i quotes mensuals, en termes nominals, que no varien durant la vigència del préstec.

Per contra, les hipoteques de quota variable (HQV), típiques d’Espanya, el Regne Unit, Itàlia, Irlanda i Austràlia, fixen quotes nominals sobre una base període a període que varia amb fluctuacions del tipus d’interès nominal a curt termini actual. La majoria dels préstecs hipotecaris són variants d’aquests dos contractes bàsics.

Ajustar la taxa d’interès nominal per complir la meta d’inflació En el nostre treball realitzat juntament amb el professor i Premi Nobel d’Economia Finn E. Kydland teníem per objectiu analitzar la política monetària, via ajustos en la taxa d’interès a curt termini, per observar com afecta l’activitat econòmica i, en particular, el sector de la construcció. Des de la perspectiva de la macroeconomia, algunes dades bàsiques suggereixen la importància potencial de les hipoteques en la conducció de la política monetària. Per exemple, la proporció de la renda (abans de pagar impostos) que els propietaris d’una casa destinen a pagaments hipotecaris oscil·la entre el 15% i el 30%. A nivell col·lectiu, però, la suma total del deute hipotecari (anual) com a percentatge del PIB en les economies avançades va assolir una mitjana del 70% l’any 2009 (el 22% a Itàlia, país que ostentava la xifra més baixa, i el 105% als Països Baixos, el que tenia el percentatge més elevat).

Però en alguns països el deute hipotecari és encara més gran que el deute públic i la seva durada és més llarga.

Així, com a part de l’estabilització del cicle econòmic, i per complir amb la seva meta d’inflació, els bancs centrals ajusten la taxa d’interès nominal a curt termini en resposta a les fluctuacions econòmiques. Aquests ajustaments incrementen o disminueixen el cost financer de les hipoteques noves així com de

De la teoria a la pràctica En la seva última conferència a Espanya, el Premi Nobel d’Economia Finn E. Kydland defensava la idea que l’impacte de les polítiques monetàries depèn, en gran part, del model de tipus hipotecari. Vegem com.

1

suposem que l’ingrés real de les llars no canvia durant el termini del préstec i que la taxa d’inflació segueix una trajectòria similar a la taxa d’interès nominal a curt termini (en les dades, les taxes d’interès nominals són típicament baixes quan la inflació és baixa, i viceversa). Com mostrarem a continuació, és important diferenciar els nous compradors, que s’enfronten a tipus d’inte-

2

rès més baixos, dels que van comprar fa temps, a tipus més alts.

La figura 2 mostra clarament com la reducció en la taxa d’interès nominal a curt termini redueix el cost financer dels nous préstecs, tant de quota fixa com variable. Per tant, els nous propietaris es beneficien de l’acció política monetària i, en particular, aquells que trien quota fixa guanyen més. Això es

Figura 1: Política Monetària i els Tipus d’Interès a Curt Termini

%

4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0

1 5 9 13 17 21 25 29 33 37 41 45 49 53 57 61 65 69 73 77 81 85 89 93 97 101 105 109 113 117 121

les existents. En dur a terme els seus objectius d’estabilització, el banc central acaba redistribuint ingressos i benestar de la població en funció de l’etapa en què es trobin en el seu cicle de propietat de l’habitatge. En el treball amb el professor Kydland emfatitzem que la mida i la direcció d’aquesta redistribució depèn del tipus de contracte hipotecari utilitzat.

El següent exemple numèric té el propòsit d’il·lustrar aquests efectes.

Per a això, considerem un escenari hipotètic on el banc central redueix el tipus d’interès nominal a curt termini del 4% a l’1%, com a la figura 1 (la unitat de mesura en l’eix horitzontal representa un trimestre), abans de retornar la taxa d’interès al 4%. Les figures 2 i 3 mostren el que succeeix amb els costos de servei del deute d’una casa amb el canvi en la política monetària.

Per quantificar-ho, considerem una hipoteca que és quatre vegades més gran que l’ingrés de les llars. També

Món econòmic

Trimestre

Sender Base

Sender Política Monetària Acomodatícia

Des de la perspectiva de la macroeconomia, algunes dades bàsiques suggereixen la importància potencial de les hipoteques en la conducció de la política monetària.

Per exemple, la proporció de la renda (abans de pagar impostos) que els propietaris d’una casa destinen a pagaments hipotecaris oscil·la entre el 15% i el 30%. A nivell col·lectiu, però, la suma total del deute hipotecari (anual) com a percentatge del PIB en les economies avançades va assolir una mitjana del 70% l’any 2009 Món Empresarial 027

De la teoria a la pràctica

deu al fet que la taxa d’interès en les hipoteques de quota fixa, que es manté constant durant la vida del préstec, ha de reflectir la futura inversió de la taxa d’interès nominal a curt termini. Altrament, els prestadors no estarien disposats a oferir hipoteques de quota fixa.

La figura 3 mostra l’efecte sobre préstecs contrets un trimestre abans de la baixada dels tipus d’interès. Si la caiguda de tipus es deu a una menor inflació, els costos del servei del deute augmenten per als propietaris amb hipoteques de quota fixa (llevat que puguin refinançar el crèdit a tipus més baixos), mentre que disminueixen per als propietaris que han comprat l’habitatge utilitzant hipoteques de quota variable.

Encara que això pot semblar molt dolent per als propietaris d’habitatges que van utilitzar hipoteques de tipus fix i no poden refinançar, l’impacte de la baixa inflació és molt gradual i es requereixen bastants trimestres abans que el valor real de les quotes hipotecàries augmenti prou. Per contra, els propietaris que van comprar utilitzant hipoteques amb quota variable es beneficien immediatament de menors pagaments d’interessos. Aquests efectes sobre els préstecs vigents es van atenuant a mesura que les hipoteques són a prop del venciment.

En resum, per a tots aquells individus que utilitzen hipoteques de quota variable (nous propietaris i ja existents) una rela-

Per a tots aquells individus que utilitzen hipoteques de quota variable (nous propietaris i ja existents) una relaxació de la política monetària resulta beneficiosa. En canvi, quan les hipoteques disponibles tenen quota fixa, els nous compradors d’habitatges guanyen mentre que els antics surten perjudicats si no poden refinançar el seu crèdit xació de la política monetària resulta beneficiosa. En canvi, quan les hipoteques disponibles tenen quota fixa, els nous compradors d’habitatges guanyen men-

tre que els antics surten perjudicats en la mesura que no puguin refinançar el seu crèdit.

Figura 2: Cost de servir el deute com a percentatge de la renda en noves hipoteques (120 Trimestres)

0,3 0,25

%

0,2 0,15 0,1 0,05 0

1 5 9 13 17 21 25 29 33 37 41 45 49 53 57 61 65 69 73 77 81 85 89 93 97 101 105 109 113 117

Món econòmic

Trimestre

Acomodament HQF

Acomodament HQV

Base (HQF & HQV)

Figura 3: Cost de servir el deute com a percentatge de la renda en noves hipoteques (120 Trimestres)

0,3 0,25

%

0,2 0,15 0,1 0

1 5 9 13 17 21 25 29 33 37 41 45 49 53 57 61 65 69 73 77 81 85 89 93 97 101 105 109 113 117

0,05 Trimestre

Acomodament HQF

028 Món Empresarial

Acomodament HQV

Base (HQF & HQV)

El llibre que ha venut més de 3 milions i mig d’exemplars a tot el món i que ha estat traduït a 43 llengües.

Ha rebut diversos guardons, entre els quals:

The Best Business Book of 2005 a la Fira del Llibre de Frankfurt També ha estat seleccionat com un dels deu millors llibres d’empresa de 2005 per Amazon i com un dels quaranta llibres més influents de la Història de la República Popular Xinesa (1949-2009), juntament a La riquesa de les nacions d’Adam Smith i Llibertat per a escollir de Milton Friedman.

LA ESTRATEGIA DEL OCÉANO AZUL Crear nuevos espacios de mercado donde la competencia sea irrelevante W. CHAN KIM | RENÉE MAUBORGNE ISBN: 9788416115891 Pàgs: 304 PVP: 19,95 €

www.profiteditorial.com

Món econòmic

Tribuna

L 030 Món Empresarial

4,3 4,4 4,5 4,9 4,9 5,1 1,1

3,2 2,8

4,4 4,5 12,6

Amèrica del Nord

6,6

1,6

3,1

2,3 1,5 3,2

Amèrica del Sud i Central

-2,5 -3

-0,5

0,2

0,8

’expansió del comerç ja no sobrepassarà àmpliament el creixement econòmic general com fins ara, com a mínim a curt termini. Així ho afirma l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que preveu que el comerç mundial de mercaderies creixi un 3,3% el 2015, en volum, i que hi hagi un lleuger repunt de la producció tant als països desenvolupats com als països en desenvolupament. Pel 2016, la institució calcula un 4% d’increment. Xifres, doncs, molt per sota del promig anual del 5,1% que s’havia registrat des de l’any 1990. Les causes que expliquen aquesta situació cal atribuir-les en gran mesura, segons el director general de l’OMC, Roberto Azevêdo, “a la prolongada atonia del creixement del PIB després de la crisi financera”.

Però, també, a la desigual recuperació als països desenvolupats, a les polítiques monetàries divergents, a les fluctuacions dels tipus de canvi i a les creixents tensions geopolítiques, entre d’altres.

No obstant això, l’organisme internacional confia recuperar una tendència positiva a més llarg termini, atès que “el comerç pot ser un instrument de política poderós per potenciar el creixement econòmic i el desenvolupament”, en paraules d’Azevêdo. I és que el director general de l’OMC recorda que “eliminant les mesures proteccionistes, millorant l’accés als mercats, evitant polítiques que distorsionen la competència i procurant acordar reformes de les normes del comerç mundial, els governs poden impulsar el comerç i aprofitar les oportunitats que aquest ofereix a tothom”.

6,6

L’intercanvi de mercaderies, a mig gas

Volum del comerç de mercaderies 2010-2016

Variació percentual anual

2011

2012

2011

2012

Exportacions 2013

2014

Importacions 2013

2014

2015p* 2016p*

2015p* 2016p*

EXPORTACIONS + IMPORTACIONS

2011

2012

*P: Projeccions.

2013

2014

2015p* 2016p*

Tribuna

Món econòmic

ECONOMIES DESENVOLUPADES I EN DESENVOLUPAMENT Economies desenvolupades

2

3,6 3,7 4,1 5

4,9 3,9 5,3 3,3

3,7

2,2

-0,2

1,6

-1,8

-0,3

5 5,1 5,4 5,1

3,6

5 4,8 4,9

6,4 6,5 2,7 3,6

0,8

1,6

3,2

1,9 2,8 3 2,7 3,7 3,1

5,6

-0,1

1,1

3,4

3,2 3,2 3,2 4,4 3,5

5,2

5,8

7,8

Economies en desenvolupament i emergents

Europa

3,9

5,4

4 3,3

2,8

2,2

2,4

0,3 1

Volum del comerç mundial de mercaderies

-2,4

-0,6

Altres regions**

0,1 0

0,7

2

4

7,9

9,9

Àsia

**Altres regions: Àfrica, la CEI i Orient Mitjà.

Món Empresarial 031

Món econòmic

Tribuna

Què passa amb el

032 Món Empresarial

1

Importacions i PIB a l’economia mundial: 2003-2014 Volum de les importacions

PIB real

15 10 5 0 -5 -10 2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

-15 2003

D es de fa dècades una regularitat empírica que semblava consolidada era que el comerç internacional creixia a ritmes superiors als de l’activitat econòmica. Dues de les principals implicacions d’aquest fet eren que: d’una banda, l’anomenada ràtio d’obertura comercial expressada com el quocient entre exportacions i/o importacions respecte del PIB anava a l’alça (essent un dels indicadors de globalització comercial més coneguts); i de l’altra, que el paper del comerç internacional com a motor de creixement –terme que ja va fer servir l’economista britànic Alfred Marshall al segle XIX– i com a factor cabdal de prosperitat i dinamisme es veia ratificat.

Així, tal com mostra la figura 1, extreta de l’informe de perspectives mundials del Fons Monetari Internacional (FMI) World Economic Outlook d’abril del 2015, quan arriba la crisi inicialment algunes vessants d’aquesta regularitat empírica semblen ratificar-se: efectivament, malgrat que en un principi la caiguda del comerç el 2009 és molt notable i substancialment més que proporcional a la caiguda del volum d’activitat, en el període 2010-2011 sembla que la seva recuperació internacional se situa també per sobre de la del PIB. La novetat arriba, però, a partir del 2012 –i dura fins a les dades més recents de principis del 2015–, quan es constata que, de mitjana mundial, les xifres del co-

Alentiment, modèstia, feblesa són alguns dels termes que es fan servir a les anàlisis dels organismes internacionals per descriure les dades del comerç mundial en els darrers anys. Què passa –i per què– al comerç internacional?

Tribuna

Món econòmic

comerç mundial?

Joan Tugores Ques. Catedràtic d’Economia de la UB.

Les dades de l’FMI que quantifiquen el creixement del PIB mundial en un 3,4% els anys 2013 i 2014 documenten uns increments del volum del comerç de només el 3,3% i el 3,2%, respectivament. Aquest fet ha activat totes les alarmes per esbrinar què està succeint en aquest àmbit de l’economia; en particular es tracta d’esbrinar si som davant d’uns fenòmens transitoris o bé més estructurals, i com poden afectar al futur i a les estratègies de la recuperació mundial 2 Comerç internacional: dades i tendències Món

Món excloent l’àrea intra-euro Món excloent la tendència precrisi a l’àrea intra-euro

Àrea intra-euro

108 106 104 102 100 98 96 94 2013

2011

2009

2007

2005

2003

2001

1999

1997

1995

92

merç internacional ja no superen les de l’evolució del PIB. Les dades de l’FMI que quantifiquen el creixement del PIB mundial en un 3,4% els anys 2013 i 2014 documenten uns increments del volum de comerç del 3,3% i del 3,2%, respectivament. I si a això hi afegim la modèstia de les xifres, es pot entendre que s’hagin activat tots els senyals d’alarma respecte de què està succeint en aquest àmbit de l’economia; en particular es tracta d’esbrinar si som davant d’uns fenòmens transitoris o bé més estructurals, i com poden afectar al futur i a les estratègies de la recuperació mundial.

D’altra banda, la figura 2, extreta de l’article publicat al Butlletí Econòmic del Banc Central Europeu sota l’explícit títol Entenent la feblesa del comerç mundial, il·lustra dos aspectes importants també en aquest sector. El primer, i d’abast general, és

Món Empresarial 033

Món econòmic

Tribuna

El comerç intraeuropeu, especialment entre els països de la zona euro, seria el que mostra l’alentiment més significatiu, llastant de forma important les dades mundials a la vista del paper (encara) molt destacat de les economies europees dins del sistema comercial mundial

la comparació entre les dades reals de comerç mundial amb la tendència que es venia seguint abans de la crisi, i que mostren nítidament com la inflexió a la baixa produïda el 2009 no s’ha recuperat posteriorment, i com, en els anys més recents, fins i tot sembla que s’allunya el retorn a la trajectòria precrisi. Quant al segon aspecte a destacar, el text ens presenta una possible explicació –com a mínim parcial– amb la qual coincideix l’anàlisi de l’Organització Mundial de Comerç

034 Món Empresarial

(OMC): el comerç intraeuropeu, especialment entre els països de la zona euro, seria el que mostra l’alentiment més significatiu, llastant de forma important les dades mundials a la vista del paper (encara) molt destacat de les economies europees dins del sistema comercial mundial. La lectura en positiu (sembla que cal buscar-la!) seria que, en la mesura que els problemes de la zona euro –i de la Unió Europea, en general– es puguin anar clarificant, seria més previsible un re-

torn a pautes més normalitzades de dinamisme comercial mundial.

Una desacceleració heterogènia Més recentment s’ha apuntat que la desacceleració en algunes importants economies emergents també estaria gravitant a la baixa sobre el comerç mundial. Es tracta de situacions molt heterogènies: els problemes de fons de Rússia, Brasil o Turquia tenen poc a veure amb la revisió a la baixa d’alguns indicadors de la Xina, i en d’altres casos, com a l’Índia o al Perú, les perspectives van fins i tot a l’alça.

També es discuteix fins a quin punt un cert rebrot de proteccionisme, sota molt variades fórmules, podria estar contribuint a l’alentiment del comerç mundial. Però, malgrat el to apocalíptic de l’informe de Global Trade Alert (novembre del 2014) que feia servir el qualificatiu de Global Trade Disorder (desordre del comerç global), els estudis empírics dels organismes internacionals tendeixen a coincidir en el paper limitat, com a mínim per ara, de les mesures comercials restrictives.

En la línia de cautela, l’informe del mes de juliol del 2015 del director general de l’OMC també documenta la preocupació per l’increment de mesures restrictives del comerç. Cal, doncs, insistir en la necessitat de continuar els esforços per mantenir obert el sistema comercial mundial, així com instar perquè les negociacions per desenvolupar els acords de la cimera de l’Organització Mundial de Comerç a Bali (desembre del 2013) i preparar la conferència ministerial de Nairobi (prevista pel desembre del 2015) siguin especialment actives... i efectives.

Les xarxes globals de producció Un aspecte que ha merescut especial atenció és el paper de les xarxes globals de producció o global value chains, que, de manera cada vegada

més visible i important, fragmenten els processos productius entre activitats o components que es porten a terme en una àmplia multiplicitat de països. Els automòbils o els ordinadors són alguns dels casos més coneguts i estudiats, però es tracta d’una pràctica cada vegada més estesa en

molts sectors. Això té la conseqüència que molts inputs intermedis, components o productes semielaborats creuen les fronteres en més d’una ocasió (a mesura que es va avançant en la cadena global de valor cap al producte que arriba al consumidor final), de manera que les estadístiques

LA COMPOSICIÓ DEL COMERÇ

Tribuna

Món econòmic

A diferència de les xarxes globals de producció o cadenes globals de valor, que no tenen la mateixa importància per a tots els tipus de productes, els canvis en la composició de la demanda sí. Així, durant el temps en què va créixer molt la demanda d’articles com ara automòbils, electrodomèstics o material informàtic, en que les xarxes globals de producció són especialment importants, les xifres de comerç internacional es van veure impulsades a l’alça. I quan, en arribar la crisi i ser lenta la recuperació, la demanda d’aquest tipus de productes va caure o s’alentí, també ho van fer, proporcionalment, les xifres de comerç internacional.

Món Empresarial 035

Món econòmic

Tribuna

Si bé les exportacions són una de les vies centrals d’internacionalització, d’altres aspectes com ara la inserció més plena en les xarxes de producció globals també tenen la màxima significació en les noves regles de l’economia global

de comerç internacional recullen més d’una vegada el valor d’alguns components inserits al PIB. Tècnicament això ha comportat la posada en marxa d’iniciatives per reelaborar les estadístiques del comerç internacional en termes de valor afegit, ja que durant les darreres dècades, en què aquesta proliferació de xarxes globals de producció ha anat significativament a l’alça, aquest fet ha contribuït a fer que les dades de creixement del comerç internacional se situessin per sobre de les del PIB mundial. Ara tot apunta que aquest procés ja s’hauria consolidat, convertint així aquesta forma multinacional d’organitzar la producció en un tret del paisatge de l’economia global. Amb tot, unes taxes d’augment més suaus també estarien contribuint a explicar les dades recents.

L’exigència de la competitivitat, un prerequisit per a la recuperació

EL DEBAT SOBRE LES ELASTICITATS La relació entre comerç i PIB mundials s’analitza sovint mitjançant l’anomenada elasticitat del comerç respecte al PIB, que compara les taxes de variació d’ambdues variables. Els càlculs de l’Organització Mundial de Comerç indiquen que aquesta elasticitat hauria estat augmentant entre 1990 i principis del segle XXI, passant d’un valor d’1,4 a un del

036 Món Empresarial

2,4 per, posteriorment, reduir-se a l’1,8 a l’inici de la crisi i a l’1,7 amb les dades més recents. L’estudi del Banc Central Europeu Entenent la feblesa del comerç mundial calcula una elasticitat del 2,2 pel període 1995-2007 que s’hauria reduït a la meitat (1,1) a la fase 2011-2014.

Els aspectes comentats en l’article tracten d’avaluar les raons d’aquests canvis i les seves implicacions.

Aquesta seria doncs una explicació de tipus estructural, però alhora fins a cert punt tranquil·litzadora, amb, això sí, dues poderoses implicacions: d’una banda, que la presència en el comerç internacional continua essent una exigència de competitivitat cabdal; de l’altra, ens recorda que, si bé les exportacions són una de les vies centrals d’internacionalització, d’altres aspectes com ara la inserció més plena en les xarxes de producció globals també tenen la màxima significació en les noves regles de l’economia global.

Per tant, i encara que es confirmin les revisions en positiu de l’FMI, que al juliol del 2015 preveien pels anys 2015 i 2016 creixements del comerç del 4,1% i del 4,4% respectivament –lleugerament per sobre, per tant, dels creixements del PIB del 3,3% i 3,8%–, mantenir i accentuar les exigències de competitivitat global segueix essent un prerequisit per a la solidesa de la recuperació.

Món econòmic

Des de Brussel·les

Violeta Bulc Comissària europea de Transport

Millorar la mobilitat, i reduir al mateix temps la congestió, els accidents i la contaminació, és un repte per als polítics a tots els nivells.

També per a la màxima responsable de Transport de la UE.

Va ser Ministra de Desenvolupament, Projectes Estratègics i Cohesió al Govern d’Eslovènia i, des del novembre del 2014, és la responsable de la política de transport de la Comissió Europea. Violeta Bulc exerceix el seu mandat amb destacats reptes a la seva agenda: l’elaboració del Paquet de Transport per Carretera pel 2016, l’assignació de grans inversions en infraestructures i el futur dels combustibles alternatius. Hi parlem.

E

l transport per carretera continua sent el més barat per portar mercaderies a la Unió Europea, però és dels més contaminants.

Com abordarà la Comissió la sostenibilitat d’aquest sector en el seu Paquet de Transport per Carretera pel 2016?

La Comissió està a favor d’esquemes que carreguin les carreteres de forma no discriminatòria així com del principi “qui contamina, paga”. La millor manera d’aconseguir que el sector contribueixi amb els objectius de descarbonització marcats per la Unió Europea és fent que assumeixi els costos externs del transport. Dins el Paquet de Transport per Carretera pel 2016, estem revisant la Directiva Eurovinyeta, així com l’accés al mercat per als camions i altres assumptes socials.

Precisament sobre assumptes socials hi ha polèmica per la llei del salari mínim aplicada per Alemanya o la llei Macron aprovada per França, ja que van en contra del funcionament del mercat interior eu-

038 Món Empresarial

ropeu. Com millorarà la UE les condicions dels professionals del transport respectant el marc comunitari?

Per qüestió de principis, la Comissió acull la introducció del salari mínim, en línia amb l’agenda social d’aquesta Comissió. No obstant això, l’aplicació de qualsevol llei nacional per internacionalitzar el sector del transport ha de ser compatible amb el dret europeu, especialment amb la llibertat de proveir serveis, garantida pel Tractat. Els reptes als quals fa front el transport per carretera s’aborden millor a escala europea.

La meva ambició és trobar solucions a través del Paquet de Transport per Carretera.

“

“S’invertiran més de 26.000 milions d’euros en projectes de transport fins el 2020 sota l’instrument Connectar Europa.”

La indústria de l’automòbil està invertint en tecnologies per utilitzar combustibles nets. No obstant això, els avenços encara són lents i aquests vehicles són cars per als ciutadans. Quin és el seu punt de vista en aquest assumpte?

Des de Brussel·les

Món econòmic

Promoure vehicles amb combustibles alternatius i elèctrics és una prioritat en el meu mandat, ja que estic convençuda que jugaran un paper clau a l’hora de reduir les emissions de CO2 i per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats. Per això estic contenta de veure que molts fabricants d’automòbils ja han afegit els cotxes de gas natural, híbrids i completament elèctrics en la seva oferta comercial. No obstant això, la seva presència al mercat ha estat complicada per dos motius: d’una banda, el nombre limitat d’estacions de proveïment disponibles dissuadeix els potencials compradors i, a més, aquests vehicles són encara compa-

»

“La Comissió està a favor del principi ‘qui contamina, paga’”

Món econòmic

Des de Brussel·les bres per monopolis legals. No obstant això, el mercat s’està obrint només en un 50%. S’ha de protegir més a les empreses de ferrocarril i, en particular, als nous participants, davant comportaments discriminatoris a l’hora d’accedir a la xarxa; s’ha d’establir un terreny de joc. Això requereix d’autoritats reguladores competents i fortes.

rativament cars i tenen una autonomia limitada. La Unió Europea ha pres mesures per abordar tots dos assumptes.

Primer, a través d’una directiva adoptada l’octubre del 2014, que estableix un full de ruta per al desenvolupament d’infraestructures per a combustibles alternatius. I segon, cofinançant projectes de recerca i desenvolupament dirigits a reduir el cost i millorar els resultats dels vehicles amb combustibles alternatius.

La Comissió Europea ha anunciat noves inversions en infraestructura de transport, dins de l’instrument Connectar Europa.

Quins resultats n’espera?

S’invertiran més de 26.000 milions d’euros en projectes de transport fins el 2020 sota l’instrument Connectar Europa. De moment, ja vaig anunciar a finals de juny la primera llista de 276 projectes que rebran més de 13.000 milions d’euros. Aquesta és la major inversió realitzada per la UE en el sector del transport! A més, la implementació de la Xarxa Transeuropea de transport podria crear fins a 10 milions de llocs

040 Món Empresarial

“

“La Comissió vol que es redueixi a la meitat l’ús d’automòbils de combustible convencional pel 2030.” de treball i augmentar el PIB de la UE un 1,8% pel 2030.

En alguns estats membres com Espanya, amb prou feines hi ha competència en la indústria del ferrocarril. Com està treballant la Unió Europa per canviar la situació?

No veig la competència com una finalitat en si mateixa, sinó com un mitjà per augmentar l’atractiu i la distribució modal del ferrocarril, el mitjà de transport més sostenible. És un dels punts forts del Quart Paquet Ferroviari, que pretén impulsar la competència en els mercats nacionals de passatgers de tren, restringida a molts estats mem-

El transport és crucial a les ciutats. La Comissió Europea no hauria de ser més exigent amb els estats membres en relació al transport públic i la contaminació?

La planificació urbana està millor abordada a nivell nacional o local, segons el principi de subsidiarietat. La UE només pot actuar quan això comporta un clar valor afegit europeu. Millorar la mobilitat i reduir al mateix temps la congestió, els accidents i la contaminació és un repte per als polítics a tots els nivells. La Comissió vol que es redueixi a la meitat l’ús d’automòbils de combustible convencional pel 2030, entre molts altres reptes sobre mobilitat urbana que ha inclòs en el Llibre Blanc de Transport. A més, l’any 2013 va proposar un Paquet de Mobilitat Urbana que estableix els procediments i el suport financer europeu necessari per al desenvolupament local de Plans de mobilitat urbana sostenibles.

Quines expectatives té sobre el transport per a la Cimera de París al desembre?

La Conferència de Canvi Climàtic de París, organitzada per l’ONU, oferirà un fòrum global per discutir importants iniciatives dirigides a reduir les emissions de carboni en el sector del transport. A nivell internacional, la UE advoca per establir metes de reducció d’emissions sectorials globals en aviació internacional i el transport marítim.

L’Organització d’Aviació Civil Internacional (ICAO) i l’Organització Marítima Internacional (IMO) estan analitzant i considerant actualment instruments basats en el mercat per reduir les emissions de gas d’efecte hivernacle.

Des de Brussel·les

Món econòmic

Sobrevolant la seguretat aèria La tragèdia del vol 9525 de Germanwings ha generat dubtes sobre el reglament europeu de seguretat aèria i la seva idoneïtat. La Comissió Europea ha posat fil a l’agulla i ha creat un grup de treball dirigit per l’Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) que estudia les troballes de la investigació de l’accident, realitzades de forma preliminar per l’Oficina d’Investigacions i Anàlisis per a la Seguretat de l’Aviació Civil (BEA) de França. L’objectiu és esmenar les normes de seguretat aèria a escala comunitària.

De moment, els experts encarregats d’analitzar si volar a Europa és segur ja han publicat sis recomanacions que podrien resumir-se en una de sola: la necessitat de millorar les revisions realitzades als membres de la tripulació dels aparells aeris. Però el grup de professionals, que inclou veterans de l’aviació, metges i altres autoritats, advoca també perquè els pilots se sotmetin a una avaluació mèdica i psicològica abans d’entrar en un servei d’aerolínia, i perquè es realitzin tests de drogues i alcohol aleatoris.

Supervisar els propis examinadors mèdics de les tripulacions és un altre dels seus suggeriments. Precisament, l’AESA ja havia advertit les autoritats alemanyes que la plan-

tilla que executava aquests controls mèdics a la tripulació al país era escassa després de les retallades de personal. No obstant això, es desconeix si el Govern alemany va emprendre mesures en aquest sentit.

Així mateix, el grup de treball també vol recopilar totes les dades de les autoritats mèdiques a escala europea. Aquí, el quid de la qüestió se centrarà a trobar un punt d’equilibri entre el secret mèdic i la seguretat aèria, sense afegir més burocràcia al procés.

Finalment, una altra de les solucions proposades és que hi hagi sempre dues persones a la cabina del pilot al llarg del vol. En l’actualitat, la normativa europea no exigeix que un altre membre de la

tripulació entri a la cabina si un pilot pren un descans per anar al servei.

En fase d’estudi La Comissió Europea està examinant aquestes recomanacions a fons i després posarà sobre la taula quins passos donar de cara al futur. Violeta Bulc, Comissària europea de Transport, ha assegurat que l’Executiu comunitari té “el deure d’emprendre totes les accions necessàries per evitar que torni a passar un accident similar”.

Malgrat l’horrible tragèdia dels Alps, el transport aeri continua sent un dels mitjans per viatjar més segurs, especialment a Europa, on els estàndards de seguretat són els més alts del món. A més, la UE ha introduït

Món Empresarial 041

Món econòmic

Des de Brussel·les

un conjunt d’eines per garantir un alt nivell de seguretat dels operadors de tercers països. L’últim pas que ha donat en aquest sentit és un sistema de finestreta única per a l’autorització de seguretat aèria d’operadors estrangers, que serà vàlid a tots els estats membres i que es posarà en marxa gradualment a partir del 2016.

El transport aeri continua sent un dels mitjans per viatjar més segurs, especialment a Europa, on la UE ha introduït un conjunt d’eines per garantir també un alt nivell de seguretat dels operadors de tercers països amb la creació d’un sistema de finestreta única per a l’autorització de seguretat aèria d’operadors estrangers (vàlid a tots els estats membres, es posarà en marxa gradualment a partir del 2016) Calendari dels passos legislatius després de l’accident de Germanwings 24 de març del 2015: Accident aeri a Prads-Haute-Bléone (Alps d’Haute Provence, França) del vol 9525 de la companyia Germanwings, que deixa 150 morts.

29 d’abril del 2015: Lufthansa anuncia el tancament de Germanwings. La companyia Eurowings passa a absorbir les rutes de la firma low cost.

6 de maig del 2015: L’Oficina d’Investigacions i Anàlisis per a la Seguretat de l’Aviació Civil (BEA) de França publica un informe preliminar sobre l’accident.

042 Món Empresarial

6 de maig del 2015: La Comissió Europea ordena a l’Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) la creació d’un grup de treball que avaluï els resultats de les investigacions i que proposi mesures per intensificar la seguretat.

17 de juliol del 2015: El grup de treball dirigit per l’AESA emet un informe amb sis recomanacions per reforçar la seguretat aèria.

Actualitat: La Comissió Europea estudia les recomanacions emeses pel grup de treball i prepara quins passos donar en el futur per esmenar la regulació europea de seguretat aèria.

Món econòmic

Institucions catalanes

L’Auditori

A ls anys 80, en el marc de les inversions realitzades amb motiu de l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona, les administracions públiques es van plantejar la construcció de L’Auditori, una nova infraestructura cultural destinada a acostar la música a la ciutadania que, a més, havia de convertir-se en la seu estable de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Tot i que l’objectiu inicial era tenir enllestit l’edifici l’any 1992, la construcció es va endarrerir i la inauguració oficial no va arribar fins el 22 de març del 1999.

El fet que L’Auditori sigui un equipament de titularitat pública marca de manera decisiva la seva trajectòria. A part d’acollir l’OBC, té tres missions fonamentals: presentar una programació artística rica i variada que doni resposta a tots els interessos musicals de la societat, oferir un potent servei educatiu que promogui la música entre els més joves, i organitzar iniciatives per acostar la música als col·lectius més vulnerables.

Bones expectatives

Durant els seus primers quinze anys de vida, l’entitat ha treballat per encaixar totes aquestes peces i, poc a poc, ha anat consolidant-se i guanyant pes en el panorama musical de la ciutat. Malgrat que el seu pressupost s’ha reduït notablement els darrers anys –dels 23 milions d’euros del 2012 s’ha passat a 15,7 milions el 2015–, tots els indicadors

044 Món Empresarial

Institucions catalanes

Món econòmic

Un equipament al servei de la societat Amb el pas dels anys L’Auditori, una de les infraestructures arquitectòniques més avantguardistes d’Europa, consolida el seu paper de divulgador musical. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya hi té la seva seu.

econòmics de L’Auditori experimenten una evolució positiva. Per exemple, el 2014 els ingressos corresponents a taquillatge van arribar als 3,6 milions d’euros, un 11% més que el 2013. També cal destacar que l’últim exercici es va tancar amb un dèficit de 611.000 euros, una xifra que suposa una reducció del 60% respecte de l’any anterior.

Pel que fa a la present temporada, en els primers dos mesos la venda d’entrades individuals ha experimentat una pujada del 26,6% en relació al mateix període de la temporada anterior. Tenint en compte la bona acollida, els responsables de l’entitat miren el futur amb optimisme i esperen que aquest creixement es mantingui de manera sostinguda.

La titularitat pública de L’Auditori marca de manera decisiva la trajectòria d’un equipament que havia d’estar enllestit pels Jocs Olímpics del 1992 però que no va inaugurar-se fins set anys més tard EN MENYS DE 100 PARAULES A més de ser la seu de l’OBC i del Museu de la Música, l’edifici de L’Auditori, de 42.000 m2 i dissenyat per l’arquitecte Rafael Moneo, acull també l’Escola Superior de Música de Catalunya. Tot plegat el converteix en un focus molt important de la vida musical de la ciutat, on es toquen els camps de la divulgació, la docència i la recerca.

L’Auditori compta amb 4 sales: - Sala 1 Pau Casals: 2.200 localitats - Sala 2 Oriol Martorell: 600 localitats - Sala 3 Tete Montoliu: 400 localitats - Sala 4 Alicia de Larrocha: 152 localitats

Món Empresarial 045

Món econòmic

Institucions catalanes

Valentí Oviedo gerent de L’Auditori

“Tenim l’obligació d’apropar la música a tota la ciutadania”

A banda de la seva joventut, què diferencia L’Auditori d’altres equipaments emblemàtics de la ciutat com el Liceu o el Palau de la Música?

Un equipament que s’ha fet des de la vocació pública i no des de la societat civil ha de tenir una personalitat diferent. Com els nostres socis i accionistes majoritaris són l’Ajuntament i la Generalitat, tenim l’obligació d’apropar la música a tota la ciutadania. Per això oferim una orquestra amb preus assequibles i tenim un potent servei educatiu que cada any organitza més de 250 concerts, per on passen més de 160.000 nens i famílies.

Creu que els barcelonins ja s’han fet seu L’Auditori?

Encara falta molta feina per fer, no és fàcil. D’entrada, hi ha el fet que l’edifici és una mica dur i, en estar lluny del centre, moltes persones no s’animen venir. Quan un equipament ha estat creat per la societat civil, com el Liceu, és molt més proper a la gent perquè neix del teixit social. En el cas de L’Auditori, la ciutadania se l’ha trobat sense que ningú el demanés.

Per què el van fer al Poblenou?

Als anys 90 es planejava una nova Barcelona i es volia regenerar el Poblenou, una àrea grisa, de fàbriques i tallers. Per canviar una zona es requereix inversió pública i els equipaments culturals sempre han estat motor de canvi. Amb el TNC i L’Auditori s’impulsava una nova centralitat. L’arqui-

046 Món Empresarial

tecte d’aquest últim, Rafael Moneo, va idear un equipament alineat amb la grisor que va sentir en visitar el barri. És un edifici relativament fred, amb acers i marrons que recorden una fàbrica. Però aquesta fredor exterior contrasta amb la calidesa interior, ideal per escoltar música. Ara treballem perquè acabi de formar part de la ciutat.

Quines iniciatives han posat en marxa per aconseguir-ho?

Fins ara s’engegava una manera de programar i, l’any següent, canviava.

Aquesta manca de continuïtat fa impossible la fidelització. Ara seguim una línia molt clara i constant, en estreta col·laboració amb els conservatoris, centres cívics, biblioteques, famílies...

Intentem teixir una nova societat civil, més d’acord al segle XXI. Sembla que ho estan aconseguint, ja que l’any 2014 es va registrar un augment de públic del 12%.

Ara la programació ofereix noms i peces rellevants a un preu molt raonable.

També fem més música moderna, els concerts de cinema i hem reforçat l’aposta pel servei educatiu com a primera porta d’entrada a L’Auditori. A part dels concerts per a famílies, amb la Cantània cada any passen per aquí 20.000 nens que pugen a l’escenari davant de 1.800 persones. Per a ells L’Auditori serà un referent musical.

Quan tinguin 30 anys, segurament recordaran que s’ho van passar molt bé i voldran tornar.

La vocació social també és un aspecte bàsic de L’Auditori.

Sí, amb la música volem ajudar a millorar la vida de les persones. El projecte Auditori Apropa, per a persones en risc d’exclusió social, ofereix tallers de musicoteràpia, assistència als assajos de l’OBC... Properament farem un projecte similar per a persones amb malalties neurodegeneratives. Se sap que la música és l’últim que perds en un cas així i, a més, ajuda a retardar el procés degeneratiu.

Han notat un increment de les empreses interessades en patrocinar L’Auditori?

Sí, clarament. Mentre no hi hagi llei de mecenatge i, tenint en compte la nostra naturalesa, entenem que el patrocini va a projectes i no a la institució. Quan engeguem una iniciativa, veiem quines empreses poden estar interessades en la filosofia del projecte. Així, per exemple, com que Gas Natural normalment patrocina cinema, ha apostat pel projecte OBC Cinema.

Com és la gestió d’un equipament públic?

Un gestor ha d’aconseguir que el compte de resultats sigui positiu o, en el nostre cas, que sigui zero. Però en la direcció d’una institució cultural també tens una missió i uns objectius.

La nostra és mantenir la cultura viva i, malgrat que els pressupostos siguin reduïts, hem de poder fer-ho. Aquest 2015 esperem eixugar el dèficit i acabar en equilibri.

C/MartĂ­ nÂş114 Baixos 08024 Barcelona francescgabriel@francescgabriel.cat +34 93 566 32 68 +34 609 84 06 20

Món econòmic

Cambres de comerç

Joan Amat Solé

President del Consell de la delegació a l’Alt Penedès de la Cambra de Comerç de Barcelona

Poques comarques poden presumir d’una identificació territori-producte tan marcada com l’Alt Penedès, conegut arreu com a zona productora de vins i caves de gran qualitat. Parlem amb el president del Consell de la delegació a l’Alt Penedès de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Amat Solé, per tal que ens expliqui com ha afectat la crisi a una regió on el sector primari hi té un gran pes i quines són les previsions de futur de l’empresariat local.

Donat el potencial de l’enoturisme a l’Alt Penedès, el sector privat i el públic treballen amb l’objectiu comú d’impulsar el sector turístic i augmentar així els beneficis que aquest genera.

048 Món Empresarial

L

Cambres de comerç

’Alt Penedès és una de les comarques barcelonines on menys intensa ha sigut la destrucció d’empreses durant la crisi gràcies a la forta empenta del sector primari.

L’agricultura, i en especial la viticultura, ha sustentat la comarca?

Sens dubte l’agricultura i la viticultura han estat la gran sort de l’Alt Penedès durant la crisi econòmica. Gràcies a elles, la pèrdua d’empreses i la taxa d’atur han estat molt per sota del nivell del conjunt de Catalunya. Així, mentre la taxa mitjana d’atur catalana l’any 2014 va ser del 22,10%, a l’Alt Penedès es va situar en un 17,48%.

Malgrat l’existència de companyies de gran volum, la dimensió mitjana de les empreses de l’Alt Penedès és de 10 treballadors. És el creixement un dels reptes de l’empresariat de la zona?

Evidentment, en una economia globalitzada com la que tenim actualment, les empreses tenen la necessitat d’augmentar la seva capacitat de creixement. En molts casos no és possible, i llavors l’única solució de futur és que algunes d’elles treballin plegades per poder donar servei a grans demandes.

Alguns informes parlen d’una pèrdua de competitivitat de la comarca en el conjunt de Catalunya en els darrers anys. Creu que l’Alt Penedès ha perdut força en relació a altres regions del país?

La desaparició de Caixa Penedès ha ocasionat un sotrac molt important. En aquest sentit, algunes dades ens diuen

Món econòmic

“L’agricultura i la viticultura han estat la gran sort de l’Alt Penedès durant la crisi econòmica”

que hem baixat sis llocs en el rànquing de competitivitat, però estic convençut que en un futur pròxim recuperarem posicions.

Quatre municipis concentren gairebé tres quartes parts de les companyies líders en facturació: Vilafranca del Penedès (8 empreses), Santa Margarida i els Monjos (5), Sant Sadurní d’Anoia (5) i Olèrdola (5). Es treballa per afavorir la

implantació d’empreses en altres punts de la comarca?

Tots els municipis intenten tenir el seu propi polígon industrial, però seria bo que les empreses estiguessin concentrades en unes determinades àrees industrials per minimitzar al màxim l’impacte ambiental. A més, això afavoriria l’enoturisme, una activitat que ens pot proporcionar uns grans beneficis, tant econòmics com en termes d’ocupació.

Tràmits de comerç exterior i gestió empresarial

LA DELEGACIÓ A L’ALT PENEDÈS DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA posa a disposició de tots els empresaris i comerciants de la comarca la seva ajuda i serveis per satisfer les necessitats que precisin per tirar endavant les seves empreses. En aquest sentit, un dels

principals serveis que s’ofereixen és el suport en la realització de tràmits de comerç exterior (certificats d’origen, legalització de documents comercials, tramitació consular de documents, visats, certificats de lliure venda, Quaderns ATA, etc.) i també de tràmits de gestió

empresarial (Registre d’Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya, registre sanitari, carnets professionals, subvencions, comunicacions d’obertura de centres de treball, etc.)

Món Empresarial 049

Formació a l’empresariat i autoocupació dels joves

Món econòmic

Cambres de comerç

Un dels pilars de la Cambra és la formació a l’empresariat.

Així, s’impulsen projectes com Campuscambra, orientat a la formació contínua, la formació a mida, la formació d’empresaris i directius, la formació on-line o la gestió de la bonificació de la formació a les companyies, entre d’altres. Pel que fa als joves, el programa PICE (Programa Integral de Cualificación y Empleo) dissenyat per les cambres de comerç té l’objectiu de guiar-los i acompanyar-los al llarg del seu itinerari formatiu per tal d’inserir-los en el mercat de treball o en l’autoocupació.

La comarca és coneguda, tant a escala nacional com internacional, pels seus vins i caves. Com es treballa per tal que aquesta identificació reverteixi en la resta de productes i serveis generats a l’Alt Penedès?

Considero que actualment la marca Penedès no té encara la força necessària per ajudar a altres productes que no siguin el vi i el cava. Per aquest motiu, crec que haurem de treballar molt intensament per donar més força al nom Penedès. En aquest sentit, l’enoturisme podria ajudar, i molt, a aconseguir-ho. És doncs l’enoturisme una activitat complementària al món del vi on encara hi ha molt camí per recórrer? És el turisme un dels sectors amb més marge de creixement?

Sens dubte, l’enoturisme pot ser un dels grans motors econòmics de la nostra comarca. Així doncs, s’està treballant tant des del sector privat com

050 Món Empresarial

“

“La desaparició de Caixa Penedès ha ocasionat un sotrac molt important a la comarca i hem baixat sis llocs en el rànquing de competitivitat del conjunt de Catalunya, però estic convençut que en un futur pròxim recuperarem posicions.”

del públic per aconseguir que el turisme es multipliqui i generi més ocupació i beneficis.

Com dèiem, la regió té en la producció vinícola la seva senya d’identitat i, al mateix temps, compta amb diverses indústries papereres. Es treballa per afavorir sinergies?

Crec que s’està fent una bona feina per tal de donar entrada a altres tipus d´empreses que no afectin la imatge del sector que dóna vida a la comarca.

Els diferents municipis que la conformen treballen per atraure companyies de diferents sectors, però sempre evitant malmetre el territori.

Com es treballa des de la Cambra per afavorir l’emprenedoria?

Des de la Cambra s’ajuda a totes les empreses i emprenedors que ens demanen assessorament per impulsar o desenvolupar els seus projectes.

Quins creu que són els punts forts del teixit empresarial penedesenc? I els punts febles?

El principal punt feble, des del meu punt de vista, és que els diferents sectors no treballen conjuntament. Crec que, en aquest sentit, al Penedès som massa independents; tothom treballa per separat. Un altre punt dèbil és que no es valora suficientment el que tenim al nostre territori. I també considero una feblesa el fet que el sector empresarial està format, deixant de banda un nombre reduït de grans companyies, per empreses molt petites. Pel que fa als punts forts, diria que la majoria d’empreses exporten, que hi ha un fort esperit emprenedor, que s’aposta per la innovació i la tecnologia així com també per la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient, i que tenim infraestructures molt properes.

La Diputació de Barcelona dóna suport a aquests serveis municipals

Les iniciatives creades gràcies als Centres Locals de Serveis a les Empreses han generat 4.800 llocs de treball Els Centres Locals de Serveis a les Empreses (CLSE) - que compten amb el suport de la Diputació de Barcelonabusquen potenciar el teixit empresarial del territori. Al llarg de l’any passat han contribuït a crear més de 3.300 empreses que, en termes d’ocupació, s’han concretat en 4.791 llocs de treball nous.

La gran majoria d’empreses generades (2.337) han comptat amb un pla d’empresa, acompanyat pel personal tècnic dels CLSE. Per comarques, el Baix Llobregat és el territori on se n’han creat més (559), seguit de prop pel Barcelonès (535) i, a més distància, pel Vallès Oriental (330) i el Maresme (305).

Quasi la meitat d’aquestes iniciatives empresarials (46%) han centrat l’activitat al sector serveis i, de més lluny, destaquen les noves empreses als sectors de comerç (27%), de serveis personals (12%) i a l’industrial (9%).

Quant a usuàries, més de 61.600 persones emprenedores i de 26.800 empreses han estat ateses pels CLSE de la demarcació al llarg de l’any passat. Per territori, el Barcelonès (20.110) és on han atès més persones, seguit del Vallès Occidental (8.772), el Baix Llobregat (8.021) i el Maresme (7.676).

Pel que fa al perfil d’aquestes persones

emprenedores ateses hi ha un equilibri a nivell de gènere (49,7% d’homes versus 50,3% de dones) mentre que per edats, un 59% són entre 25 i 44 anys, seguits pel col·lectiu major de 45 anys (27%) i pels menors de 25 anys (14%). En funció dels estudis, gairebé el 80% de les persones emprenedores de la demarcació tenen estudis secundaris, mitjans o bé superiors, mentre que amb estudis primaris tan sols representen un 18% i sense estudis un 3%.

Una altra dada satisfactòria és la d’ocupació dels allotjaments empresarials oferts pels CLSE, que s’apropa al 70%.

Al 2014, se n’han requerit i facilitat 1.425 a tota la demarcació, la majoria, en règim de viver (804), seguit dels allotjaments en règim de centre d’empreses (550) i d’hotel d’empreses (71).

Posant xifres a d’altres activitats dels CLSE, destaquen els més 12.500 projectes empresarials acompanyats i els qua-

si 6.200 assessoraments per elaborar plans d’empresa.

Al llarg de l’any passat, més de 52.200 usuàries, entre persones emprenedores i empreses, han rebut serveis d’informació personalitzada als CLSE, s’hi han tramitat més de 6.500 subvencions i constitucions d’empreses i han realitzat més de1.700 accions de foment de la cultura emprenedora, com concursos i jornades, que han superat les 44.600 persones participants.

També destaca l’a-bast de les accions formatives, que han beneficiat 35.600 participants al llarg de l’any passat, principalment, en matèria de creació d’empreses i gestió empresarial, així com l’abast de les accions de sensibilització empresarial, en què han participat més de 9.200 persones. Les matèries que han tingut més pes han estat gestió empresarial, cooperació empresarial i internacionalització.

Actualment, la demarcació compta amb 97 ens locals proveïdors de serveis a les empreses que cobreixen la pràctica totalitat de la població (98%) i el 88% dels municipis. Aquests centres, en funció dels serveis oferts, es classifiquen en centres de serveis avançats (29 a tota la demarcació i que presten serveis tant a persones emprenedores com empreses), centres de serveis bàsics (50 centres que focalitzen la seva acció a les persones emprenedores) i altres ens locals proveïdors de serveis (18 centres que presten algun tipus de servei empresarial amb caràcter més puntual).

Més informació: www.diba.cat/empresa Xarxes socials: Twitter @economieslocals

Món econòmic

En l’objectiu de món

Polítics del segle XXI

Més policy i menys politics

M aquiavèl·lic. Així és com veu molta gent el món polític, però això pot canviar.

Seria possible si ens atenguéssim als paràmetres angloamericans i, per tant, professionalitzéssim el treball dels partits, la feina dels polítics i la gestió pública. És clar, no seria la panacea, però milloraria. La clau rau en combinar el savoir-faire de la politics amb el knowhow de la policy. No és gens fàcil, però és factible. Aclarim-ho.

El mot anglès politics es refereix a la política dels partits (party politics) com, per exemple, els debats parlamentaris, les tertúlies polítiques o una campanya electoral. La paraula anglesa policy fa referència a la política pública, la política del govern (government policy), com ara la política social, la política cultural, la política educativa, la política econòmica, etc. En el bon art de la política, fóra bo que cada polític sabés interioritzar les dues concepcions, tant la política partidària com les polítiques públiques.

052 Món Empresarial

La clau del bon ofici dels grans polítics rau en saber combinar bé el savoir-faire de la politics (saber fer en la política de partits) amb el know-how de la policy (saber fer en la política pública) SÈRIES DE televisió, REFLEX DE LA REALITAT Fem una ullada a les novel·les del segle XXI: les sèries de televisió. Si som dels que gaudim amb satisfacció de la companyia de les telesèries de gran qualitat sobre política, arribarem fàcilment a la conclusió que aquesta és un

joc de poder allunyat del bon ofici i que té males maneres. Sèries com ara la sense escrúpols House of Cards, la realista Borgen i la pragmàtica The West Wing, a les que cal afegir la fantasiosa Game of Thrones o l’antiga –que no vella– Yes Minister (i la seva seqüela Yes, Prime Minister), ens fan posar els cabells de punta. Tot i així, es pot sostenir que existeix el bon ofici de la política i que els polítics el poden aprendre.

En l’objectiu de món

Món econòmic

Els polítics del segle XXI poden fer-ho més bé. Per aconseguir-ho cal que tinguin la millor formació universitària i l’experiència que dóna començar des dels governs locals o la societat civil. Així, tindríem governs dels millors, fossin de la ideologia que fossin. I la gent confiaria més en la política.

Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB i sociòleg.

Les esmentades sèries de televisió ens ofereixen una imatge força acurada (exceptuant aquelles escenes i intrigues més pròpies d’un thriller) de com rutlla la política. Hi ha una barreja d’interessos personals i d’interessos comunitaris, que basculen cap a un cantó o altre en funció del personatge. La política real és així, encara que als polítics els costi reconèixer-ho. Tanmateix, les citades sèries ens mostren una política professionalitzada, amb polítics amb un bon bagatge i una excel·lent formació. I aquest és el factor que diferencia el món anglosaxó del nostre país. Aquí rau el quid de la qüestió. Analitzem-lo fil per randa.

Els polítics fan de mal veure BENEFICI PROPI, DISTANCIAMENT. Mentre bona part de la població cregui que els polítics només persegueixen el benefici propi en comptes del bé comú o l’interès social, es mantindrà el fort distanciament entre la gent corrent i l’elit política.

Al voltant del 80% de la població pensa que els polítics busquen el benefici propi i no els tenen en compte.

“Els polítics només busquen el benefici propi”

16,4%

“Crec que els polítics tenen en compte el que pensa la gent”

2,3% 18,9%

1,6%

FORMACIÓ I EXPERIÈNCIA La professionalització de la política no significa que els polítics ho hagin de ser de per vida, com si fos una feina de funcionariat. Al que ens referim és a que per tal que un polític sigui bo, ha d’estar ben format, cosa que farà que actuï de manera professional. Caldria, a més, que la persona que es dedica a la política compaginés la formació politològica (formació universitària de màster o, almenys, de grau) amb l’experiència política, començant al govern local.

Si ens imaginem una escala, tot pujant els seus graons, una persona impel·lida per la cosa pública hauria de dedicar-se primer a participar i dirigir una ONG, una associació, una cooperativa, una

81,3% Més aviat d’acord

79,5%

Mes aviat en desacord

fundació o una empresa privada. És a dir, si a una persona li motiva tant la cosa pública, primer cal que hagi estat en una organització de la societat civil.

Millor de voluntari en el tercer sector però també en el sector privat. El pas següent fóra que participés en la política municipal. Aprendre des del govern local forja un altre esperit en el polític que serà present en el govern autonòmic o el govern central. La vivència en entitats de la societat civil i l’experièn-

No ho sap / No contesta

cia des de sota en l’administració local són crucials.

ESCOLA DE POLÍTICS? Per ser un bon empresari o un excel· lent gerent és molt útil acudir a una escola de negocis i fer un MBA capdavanter en els rànquings universitaris, però en el camp de la política catalana o espanyola encara no hi ha res semblant. I els regidors dels ajuntaments, els diputats dels parlaments i els con-

Món Empresarial 053

Món econòmic

En l’objectiu de món

Aprendre des del govern local forja un altre esperit en el polític que serà present en el govern autonòmic o el govern central. La vivència en entitats de la societat civil i l’experiència des de sota en l’administració local són crucials Percentatge de confiança en empresaris i polítics LA GENT CONFIA MÉS EN ELS EMPRESARIS, i força menys en els polítics. Un factor que genera aquesta opinió és la creença que els empresaris tenen un major grau de professionalització que els polítics.

Confia vostè en els empresaris?

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

8,2% 2,1% 6% 7,4% 12,1% 22,6% 15,2% 12,9% 8% 1,6% 2% Confia vostè en els polítics?

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

27,1% 5% 11,2% 9,3% 15,2% 18,8% 6,8% 3,7% 1,4% 0,3% 0,2% 0 = Cap confiança

sellers del govern, així com els secretaris generals, directors generals i assessors polítics, es beneficiarien d’una formació d’aquestes característiques.

La millor solució és cursar el grau de Ciència Política, perquè el seu pla d’estudis acostuma a fonamentar-se en quatre pilars bàsics: assignatures de Ciència Política, matèries d’Economia Pública, continguts de Dret Públic i temes d’altres ciències socials (Sociologia, Història, etc.). Al·legòricament, són com les quatre potes que fan estable una cadira. És una formació interdisciplinària, necessària per a un home o una dona dedicats a la política.

POLÍTIQUES PÚBLIQUES EFICACES Els polítics de les generacions més grans acostumen a tenir formació únicament en Dret i, per tant, no dispo-

054 Món Empresarial

10 = Molta confiança

sen de capacitació ni politològica, ni econòmica, ni sociològica. Aquest és el motiu pel qual tenim polítics que saben fer lleis i s’afanyen a fer decrets legislatius, reglaments i més normes jurídiques que burocratitzen, però en canvi no saben dissenyar una política

pública. Un botó de mostra: l’Estat espanyol ha tingut fins a nou lleis d’educació en el període democràtic i, governi qui governi, els resultats educatius sempre ratllen la mediocritat.

La resolució dels problemes públics és, avui dia, una de les variables principals que el ciutadà d’a peu té en compte per avaluar si les institucions polítiques funcionen o no. La gent vol que l’educació dels seus fills sigui bona. Així doncs, cal que les polítiques públiques tinguin eficàcia (bons resultats), és a dir, impacte social. I per això la formació dels nostres polítics ha de ser més bona. Així milloraria de debò l’ofici de la política.

Tot plegat ens duu a pensar que els polítics nostrats ja en saben prou de fer politics i les seves mancances són a l’hora de dissenyar i implementar policies. Si es formessin en l’anàlisi de polítiques públiques i la nova gestió pública, de ben segur que tindríem governs dels millors o, si més no, millors governants. Almenys tindríem polítics del segle XXI en comptes d’estar ancorats al segle XX. S’ho val pel bon ofici de la política.

Món econòmic

Debat polític

Els nostres dirige

Oriol Junqueras President d’ERC

Joan Herrera Coordinador Nacional d’ICV

056 Món Empresarial

La millor forma d’aconseguir que els polítics estiguin ben preparats és que els partits donin entrada a professionals especialitzats de la societat civil. Això és el que hem intentat fer a ERC en totes les eleccions dels darrers anys, posant candidats independents, entre d’altres, com a caps de llista, i obrint el partit a nous sectors.

No crec que s’hagi de professionalitzar però tampoc que això vulgui dir que els polítics no estem preparats. Un bon polític és aquell que interpreta adequadament els interessos de la gent i els defensa per damunt dels interessos dels poders econòmics i dels lobbies que sovint es preocupen més dels seus interessos particulars.

Antonio Baños Diputat electe de la CUP

Miquel Iceta Primer secretari del PSC

La partitocràcia elitista ha acabat fomentant la mediocritat i el clientelisme i expulsant actius, talents i matèria grisa.

Per tant, canvio la reflexió: la societat sí que està preparada. I molt. I no, la política no s’hauria de professionalitzar, s’hauria de democratitzar. Tots fem política.

La preparació d’un polític no consisteix només en el seu currículum acadèmic o professional sinó també, com diu Daniel Innerarity, en capacitat de judici, visió de conjunt, prudència, intuïció, sentit de la oportunitat, capacitat de comunicació i presa de decisions. Afegiria esperit crític i una especial disposició pel diàleg i el pacte.

Debat polític

Món econòmic

nts, estan prou preparats?

S’hauria de professionalitzar la política?

Jordi Turull Membre del Comitè de Direcció de CDC

Gemma Ubasart Secretària de Plurinacionalitat de Podem

Els nostres polítics estan preparats i professen una vocació de servei públic que hauria de fer-nos sentir orgullosos. Entre tots hem d’ajudar a dignificar aquesta dedicació, que no professió, i ajudar a que persones destacades de la nostra societat posin el seu gra de sorra durant un temps determinat en l’exercici de la política.

La solvència i proximitat en l’activitat política institucional s’aconsegueix amb l’entrada de gent comú, amb experiència en l’àmbit social i professional, que aportin riquesa al bé públic. El pas per institucions i partits polítics ha d’entendre’s com a servei a la comunitat en un període limitat de temps, no com una professió per tota la vida.

Alícia SánchezCamacho Presidenta del PPC

Albert Rivera President de Ciutadans

Tenim polítics ben preparats i d’altres que no ho estan tant. Hem de defugir, però, de la idea que hi pot haver una política professional tècnica sense ideologia. Totes les decisions humanes parteixen d’un substrat de principis i idees que condicionen l’acció. Per això cal contrastar els pressupostos de cada opció política.

Cal facilitar l’entrada a la política i també la sortida. És bo que professionals de la societat civil dediquin uns anys de la seva vida a allò que els nord-americans anomenen “la comunitat” per aportar el seu coneixement i experiència. Els idiomes, la formació i l’experiència també són importants en política.

Món Empresarial 057

M贸n em 058 M贸n Empresarial

mpresa »

Visions en profundidat del passat i futur del teixit empresarial català.

Món Empresarial 059

Món empresa

Empresa d’èxit

Triodos Bank

1980 - 2015

Banca ètica per millorar el planeta i les persones Oriol Amat. Catedràtic d’Empresa de la Universitat Pompeu Fabra i president d’Economistes Comptables i ACCID.

La seu central de Triodos Bank a Las Rozas, Madrid.

ELS ORÍGENS Els antecedents de Triodos Bank els trobem l’any 1968, quan Adriaan Deking (economista), Dieter Brüll (Catedràtic de Dret Fiscal), Lex Bos (consultor d’empreses) i Rudolf Mees (banquer) van crear una fundació que, gràcies a les aportacions de particulars, finançava projectes socials i mediambientals que eren rebutjats pels bancs convencionals. Tots quatre s’inspiraren en el pensament del filòsof Rudolf Steiner, promotor de la Triformació Social, un corrent que treballa per una societat

060 Món Empresarial

Oficina de Triodos Bank a Barcelona: Casa Les Punxes.

“En un banc amb valors, els diners serveixen a la gent, i no al revés.” (Peter Blom, CEO de Triodos Bank) que es regeixi pels principis de llibertat, igualtat i fraternitat –que són els que han de servir de base als tres grans àmbits de la política, la cultura i l’economia–, i que constitueixen antídots per alguns dels principals problemes d’avui dia. Entre ells: les dictadures polítiques, els fonamentalismes i l’economicisme que ho domina tot. Així, la Triformació

Social és una proposta que ha tingut una gran incidència en la banca ètica, però també en àmbits com l’agricultura ecològica i la pedagogia, entre d’altres.

LA MISSIÓ El Premi Nobel d’Economia (1976) Milton Friedman deia que la responsabilitat social de l’empresa era generar benefi-

Empresa d’èxit

Món empresa

El sector bancari té un important problema de credibilitat. Com a mostra recordem l’informe de Grayling (2013) que assenyala que el 76% dels espanyols no confia en la banca. D’altra banda, cada cop hi ha més persones interessades en els temes de sostenibilitat. Dos fets que poden explicar el creixent interès per la banca ètica.

Triodos Bank és el banc ètic més gran d’Europa. Banc ètic vol dir que la seva activitat bancària té com a objectiu fer compatible la rendibilitat financera amb l’assoliment d’objectius socials i ambientals. D’ací ve el nom de Triodos, del grec tri hodos, que vol dir triple camí (persones, planeta i benefici). La seva activitat consisteix a connectar estalviadors i inversors que volen contribuir a canviar el món amb emprenedors i empreses socialment responsables per aconseguir una societat més sostenible.

cis. Això avui dia ha canviat molt, i l’ètica i la sostenibilitat ocupen un lloc molt més rellevant. En aquesta línia, la missió de Triodos Bank és ajudar a crear una societat que promou la qualitat de vida de la gent i que té la dignitat humana com a tema central.

L’entitat bancària també es proposa que les persones, les institucions i les empreses utilitzin els diners d’una manera més conscient per tal de beneficiar a la gent i l’entorn; i promovent, alhora, un desenvolupament sostenible. Per això, ofereix als seus clients productes

Interior de l’oficina de Múrcia: el mobiliari és de fusta FSC, els espais són amplis i transparents, i els vinils, ecològics.

financers sostenibles i una alta qualitat de servei que s’han traduït en una evolució molt positiva (veure gràfic “Evolució de Triodos Bank de 2004 a 2014”).

De fet, fins i tot l’entitat no lucrativa britànica Move your money considera aquest banc ètic com el número 1 des del punt de vista de la seva actuació social i mediambiental d’entre un total de 72 entitats financeres del Regne Unit.

Triodos Bank també ha promogut la creació de l’Aliança Global per una Banca amb Valors, que agrupa 28 bancs ètics de tot el món que tenen 20 milions de

Empresa: Triodos Bank NV Sector: Banca ètica Any de creació:

Fitxa

Mikel García-Prieto, director general de Triodos Bank a España.

OPEN

1980

MERCAT: Té la central a Holanda, oficines a

5 països i projectes a més de

40 països

nombre de treballadors:

TOTAL ACTIUS GESTIONATS

1.017 10.632

milions d’euros*

*2014

Món Empresarial 061

Món empresa

Empresa d’èxit

Cronologia de Triodos Bank Principals fets de la seva història.

Adriaan Deking, Dieter Brüll, Lex Bos i Rudolf Mees, els quatre fundadors de Triodos Bank, creen un grup d’estudi sobre com els diners poden ser gestionats de manera sostenible.

Triodos Bank NV veu la llum amb l’autorització del Banc Central d’Holanda.

Obertura d’una sucursal a Bèlgica.

Obertura d’una sucursal al Regne Unit.

El fons Triodos Fair Share Fund ofereix la possibilitat d’invertir en microfinances en països en desenvolupament.

Llançament del Fons Triodos Renewables Europe per invertir en projectes d’energia renovable.

Llançament del Fons Triodos Sustainable Trade Fund per invertir en comerç just.

Obertura d’una oficina de representació a França.

20

Espanya arriba a les 20 sucursals.

1864 1971 1980 1990 1993 1994 1995 1997 2002 2004 2006 2007 2008 2009 2012 2014 2015

Neix la Triodos Foundation per canalitzar donacions i préstecs cap a empreses i projectes sostenibles.

Triodos Bank NV llança el primer fons verd d’Europa (Biogrond Beleggingsfonds).

Creació de fons que inverteixen en països en desenvolupament.

Estan entre els primers del món que inverteixen en microfinances.

Llançament del fons Triodos Added Value, que cotitza a la Borsa d’Amsterdam.

Obertura d’una sucursal a Espanya. Es llança el Fons Sustainable Real Estate per invertir exclusivament en edificis sostenibles.

Llançament del Fons Triodos Values Pioneer, que inverteix en projectes innovadors i sostenibles.

Obertura d’una sucursal a Alemanya.

Llançament del Fons Orgànic Growth Food per invertir en empreses líders en menjar orgànic.

Empresa d’èxit clients i 30.000 treballadors, i gestionen 100.000 milions de dòlars en actius.

ELS TRETS DIFERENCIALS Entre els principals factors que expliquen l’èxit de Triodos Bank podem destacar els següents (veure gràfic “Model de funcionament de Triodos Bank”): • Té un model de negoci de Triple Bottom Line: l’entitat es basa en la banca sostenible, el model de negoci de la qual, basat en valors, compatibilitza l’impacte social i mediambiental de la seva activitat amb els objectius financers de solvència i rendibilitat.

• La seva orientació és a llarg termini: a diferència de la majoria d’entitats financeres, especialment les que cotitzen en borsa i que donen molta rellevància als beneficis del proper trimestre, Triodos Bank té una visió a llarg termini. Per això els seus resultats són més estables: la rendibilitat dels fons propis dels darrers anys sempre s’ha situat entre el 3,5% i el 4,5%, mentre que a la resta dels bancs convencionals en els darrers anys ha oscil·lat entre el 18% dels anys de la bombolla (2005, 2006) i els valors negatius de 2008.

Món empresa

“La clau es l’autenticitat, veure si l’ètica i els valors formen part de l’essència del negoci bancari o es limiten a accions concretes de RSC.” (Mikel GarcíaPrieto, director general de Triodos Bank) Model de funcionament de Triodos Bank

Banca que contribueix a un Món Millor:

Més i millor activitat social, cultural i mediambiental.

Finances sostenibles:

Clients:

Emprenedors i empreses poden tirar endavant els seus projectes socials, culturals i mediambientals. Estalviadors i inversors poden contribuir a un món millor.

Trobada de treballadors de Triodos Bank a Espanya.

Alta solvència, baixa morositat i rendibilitat justa.

Productes d’estalvi, préstecs i serveis financers prudents i amb fi social/cultural/mediambiental.

Persones:

Política amb valors.

Equip motivat.

Retribució justa.

Baix ventall salarial.

Selecció i formació.

Valors i estratègia:

Centrada en les persones, l’economia i el planeta.

Trobada amb valors a Valencia. Són jornades en què la institució convida els seus clients perquè coneguin un projecte local que s’ha finançat amb els seus estalvis. A València, van poder conèixer l’alberg de turisme sostenible Actio.

Món Empresarial 063

Món empresa

Empresa d’èxit dafo

Debilitats • El desconeixement de l’entitat per part d’àmplies capes de la població.

• La seva dimensió reduïda.

• El fet que opera a pocs països i amb poques oficines.

Amenaces • El mercat de les organitzacions de tipus social/cultural/mediambiental es reduït.

Si la banca convencional canvia i entra en aquest segment pot reduir la quota de mercat de la banca ètica.

• L’aparició de nous actors (xarxes socials, grans magatzems...) que poden entrar en el mercat de productes i serveis financers.

• Els costos creixents de la regulació, que sovint està mal dissenyada.

• Fa inversió responsable en l’economia real: el banc s’orienta a sectors que sovint no interessen a la banca tradicional, pel fet de considerar-los poc rendibles. Així, Triodos Bank inverteix essencialment en iniciatives de tres grans àrees: medi ambient (49% de la inversió), sector social (29%) i cultura (15%). La major part dels

seus actius (60%) són préstecs, mentre que a la resta dels bancs convencionals aquest percentatge és del 40,5%. I la majoria de projectes estan dirigits a sectors com les energies renovables, l’agricultura ecològica, el comerç just, el turisme sostenible, els microcrèdits per lluitar contra la pobresa i el suport a grups en risc d’exclusió. Els diners que

“Sis de cada 10 consumidors afirmen que davant de dos productes de similars característiques comprarien sempre el més responsable encara que sigui més car.” (Informe Forètica, 2015) 064 Món Empresarial

Triodos Bank no inverteix en aquest tipus de préstecs, els inverteix finançant administracions locals (ajuntaments).

Per tant, no inverteix en els mercats financers.

• Exclou alguns sectors (com l’armament, el tabac, l’energia nuclear o la industria del joc) o organitzacions amb sistemes de treball no sostenibles (agricultura amb mètodes inhumans, o empreses basades en corrupció o falta de respecte pels drets humans, per exemple).

• Fuig de l’especulació financera i dels productes financers complexos, que sovint són incomprensi-

Empresa d’èxit dafo

Món empresa

Fortaleses • El model de negoci basat en bons valors.

• Els seus productes i serveis financers: sense complicacions i basats en la sostenibilitat.

• La no inversió en sectors i organitzacions no sostenibles.

• La seva solvència i capitalització.

• La seva reducció de riscos pel fet de no dependre del finançament dels mercats financers.

• La banca ètica és més estable i menys arriscada.

• La transparència.

• El fet que el client pot saber el destí dels seus diners.

Oportunitats • L’interès creixent de la societat pels bons valors i la sostenibilitat.

• L’interès per la banca ètica està creixent en els darrers anys.

• L’aprofundiment en la relació amb els clients actuals amb més productes i serveis.

• L’ampliació del camp d’actuació i la possibilitat d’arribar a més clients a través de la banca per Internet.

• L’increment de coordinació de tots els bancs ètics per ampliar la cobertura geogràfica dels serveis oferts.

• L’ampliació de la gamma de productes i serveis per satisfer les necessitats dels seus clients.

bles per als clients, i fins i tot per a les persones que els comercialitzen.

• És més solvent, ja que està més capitalitzat: la ràtio de capital de Triodos Bank sobre el total del balanç és del 9,8%, mentre que als bancs convencionals és del 6,6%.

• Redueix el seu risc de liquiditat, ja que el seu finançament prové, sobretot, de dipòsits de clients: els dipòsits representen el 88% del total del balanç, mentre que a la resta de bancs convencionals és un 48,8%.

D’aquesta manera, no es finança a través dels mercats financers i evita la seva alta volatilitat.

• Ofereix productes fàcils d’entendre: a diferència de la majoria d’entitats de crèdit, aquest banc ètic no treballa amb productes financers complexos. A Espanya, per exemple, els seus productes d’estalvi són els comptes corrents i els dipòsits. Els productes de finançament són les hipoteques, els préstecs amb garantia personal, les línies de crèdit i les bestretes de subvencions. Triodos Bank també ofereix avals, targetes de crèdit i dèbit, gestió de cobraments i pagaments, i terminals punt de venda.

• Les seves hipoteques tenen interessos més baixos a mesura que millora la qualificació energètica de l’habitatge.

• Coopera amb altres organitzacions: l’entitat forma part de fòrums rellevants com l’Alianza Global para una Banca con Valores, la red B Corporation, Eurosif o Inaise. En l’àmbit local, manté convenis de col·laboració amb organitzacions rellevants a nivell social, cultural i mediambiental, com la Fundació ONCE o la Fundación Biodiversidad.

• Practica la màxima transparència amb tots els seus stakeholders (parts interessades) i no solament amb els accionistes. És dels pocs bancs que publiquen detalls de la destinació de cada préstec que donen.

Món Empresarial 065

Món empresa

Empresa d’èxit • Aplica criteris socials i mediambientals en la política de compres i selecció de proveïdors.

Evolució de Triodos Bank de 2004 a 2014

9.646

10.632

2013

2014

6.786 2011

4.881

4,3%

4,3%

4,4%

2011

2013

2014

30,1 2014

8,5

9,8

9,4

9,6

2009

2011

2013

2014

6,9

10 8 6 4 2

2004

1.017 2014

720 2011

911

577 2009

Ventall salarial**

2013

264

1.000 800 600 400 200

2004

Empleats

4,1%

25,7

17,3 2011

2013

9,6 3,6 2004

10

2009

20

5% 4% 3% 2% 1%

2009

30

3,6%

Rendibilitat del capital

2004

Benefici net*

2009

628.321

10.000 8.000 6.000 4.000 2.000

2014

556.146 2013

363.086 2011

2009

2004

200.000

79.468

400.000

228.030

600.000

1.823

Total actius gestionats*

2004

Nombre de comptes

Emissions de CO2***

3.084 2014

2.906 2013

2.885 2011

2009

2004

1.000

957

2.000

2.604

3.000

Lliurament del I Premio Triodos Empresas a Apascide, una organització de persones sordcegues de Sevilla.

* Dades en milions d’euros. ** Proporció entre el salari més alt i el salari més baix. ***1.000 kg.

066 Món Empresarial

• Controla la missió i valors del banc: Triodos Bank té 32.591 accionistes que tenen drets econòmics (reben un dividend d’entre el 4% i el 5% anual), però no tenen dret de vot, ja que és la Fundació per a l’Administració de les Accions de Triodos Bank qui té la custòdia de les accions i, per tant, controla el banc. D’aquesta manera es preserva la missió. A la Junta Anual de 2015, el 94% dels titulars de certificats va mostrar la seva satisfacció amb el funcionament del banc i el 88% considera que hi ha un equilibri adequat entre resultats econòmics i impacte social i ambiental.

• No té un departament de Responsabilitat Social Corporativa perquè tot el que fa l’entitat segueix criteris de sostenibilitat.

A més, Triodos Bank ha rebut nombrosos premis, com el Premi Financial Times al Banc Sostenible (2009), el Premi de la Confederación Nacional de Centros Especiales de Empleo (2010), i molts d’altres. És el primer banc europeu amb el segell B Corp que reconeix les empreses que tracten de donar solució des dels negocis a problemes socials i mediambientals. A Espanya, és el banc més recomanat a Facebook.

EL VEREDICTE En resum, el principal avantatge competitiu de Triodos Bank són els valors que donen sentit al seu model de negoci. L’entitat crea valor amb els diners dels clients, als quals retribueix de manera justa, per contribuir a una societat més saludable. I treballa amb un enfocament prudent, amb productes financers no complicats, amb visió a llarg termini i amb uns nivells de capital molt per sobre dels mínims exigits. Per això, actualment és un dels principals bancs sostenibles del món.

M贸n empresa

Informe Salut

Informe Salut

Present i futur de la sanitat catalana

068 M贸n Empresarial

Informe Salut Radiografia

Món empresa

L’estructura sanitària de Catalunya Amb una població de 7,5 milions d’habitants, Catalunya compta amb una completa xarxa sanitària de cobertura pública per garantir l’atenció integral i de qualitat a tots els ciutadans, però també amb un ampli ventall de serveis privats. Els repassem.

El 2014 s’han atès 3,2 milions d’urgències als centres sanitaris públics de Catalunya (Gencat.cat)

Va néixer el 1991, i és fruit de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), que el 1990 va formalitzar el model sanitari català, consolidant el sistema sanitari mixt propi del nostre país que integra, en una sola xarxa d’utilització pública, tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que recull una tradició d’entitats històricament dedicades a l’atenció de la salut. Inicialment, el Servei Català de la Salut es va establir com a l’ens planificador, finançador, avaluador i comprador dels serveis sanitaris. Amb el pas del temps, les seves funcions s’han redefinit per evolucionar cap al model d’una asseguradora pública, que inclou la compra de serveis, però també altres funcions. Així, la funció de finançament ha quedat fora del seu àmbit. El 2001, 10 anys després de la seva creació, el Servei Català de la Salut (SCS) ja havia assolit de manera efectiva la separació de funcions entre el finançament i la provisió de serveis, i va canviar la seva denominació abreujada per CatSalut. Per la seva part, el Departament de Salut va recuperar les funcions de planificació i avaluació.

Atenció primària Centres d’atenció primària..................

Equips d’atenció primària (EAP).......................

421 371

A. especialitzada Hospitals d’aguts:

70

A. sociosanitària Centres:

140

RELACIÓ DE LES EMPRESES PÚBLIQUES I CONSORCIS SANITARIS QUE COL·LABOREN AMB EL CATSALUT Empreses públiques

Consorcis sanitaris

• Banc de Sang i Teixits • Gestió de Serveis Sanitaris • Gestió i Prestació de Serveis de Salut • Institut Català d’Oncologia • Institut Català de la Salut • Institut d’Assistència Sanitària • Institut de Diagnòstic per la Imatge • Parc Sanitari Pere Virgili • Sistema d’Emergències Mèdiques, SA

• Consorci Hospitalari de Vic • Consorci Parc de Salut Mar de Barcelona • Consorci Sanitari Integral • Consorci Sanitari de Barcelona • Consorci Sanitari de Terrassa • Consorci Sanitari de l’Alt Penedès • Consorci Sanitari de l’Anoia • Consorci Sanitari de la Selva • Consorci Sanitari del Maresme • Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf • Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell • Corporació de Salut del Maresme i la Selva

A. en salut mental Centres:

204

transport sanitari Taxa d’incidents atesos..............................

Taxa d’intervencions realitzades amb SVB....

Taxa d’intervencions realitzades amb SVA....

SVB = Suport vital bàsic. SVA = Suport vital avançat.

Nota: Taxes calculades sobre 1.000 habitants (excepte atenció primària i farmacèutica).

171,5 81,7 17,5

atenció farmacÈutica

3.151 1.414 17,4 10 175,1

Oficines de farmàcia............

Ortopèdies..............................

Receptes per habitant...........

Despesa per recepta (€)..........

Despesa per habitant (€).....

Món Empresarial 069

Recursos 2014

Recursos 2014

El Servei Català de Salut

Pública

Món empresa

Informe Salut Radiografia

Despesa sanitària a Catalunya per agents (2012) Generalitat de Catalunya......9.480,1 M

61,2%

Despesa sanitària pública.10.197,7 M

65,8%

Despesa sanitària privada......5.299,7 M

34,2%

Corporacions Locals................174,1 M

% sobre PIB:

% sobre PIB:

Mutualitats públiques .............418,3 M

Assegurances lligades a la salut......1.476,1M

Despesa sanitària total......15.497,3 M

Administració Central..............125,1 M

Famílies....................................3.823,5 M

% sobre PIB:

1,1%

2,7%

0,8%

5,3%

9,5%

24,7%

2,8%

100%

8,0%

Privada L’assistència sanitària i els subsidis són les modalitats d’assegurances de salut que més van créixer quant a primes l’any 2014, amb un 3,9% i un 3,6% respectivament (Estudi El Seguro de Salud. Estadística año 2014. ICEA).

L’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) Va néixer l’any 1977. Fundada per Joan Payà, Ricard Corachan, Alfons Arqués, Julio Elizalde i Joan Pascual (destacats empresaris de clíniques privades de Barcelona), des dels seus orígens l’Associació es va dedicar a la defensa i promoció dels drets laborals, empresarials i mercantils dels seus associats. L’ACES actua en l’àmbit sanitari i social i actualment representa a 248 entitats. La tipologia dels associats abasta centres d’hospitalització d’aguts, policlíniques, centres monogràfics, centres de proves diagnòstiques i transport sanitari.

La UNIÓ CATALANA D’HOSPITALS (La Unió) Creada el 1975, és una associació empresarial d’entitats sanitàries i socials (fundacions privades, consorcis, ens públics, societats mercantils, ordres religiosos, associacions, mutualitats i ens locals) que tenen com a element comú la prestació de serveis sanitaris i socials als ciutadans, posant a la seva disposició els recursos patrimonials, humans i tecnològics per tal de garantir una assistència

de màxima qualitat i eficiència.

Les línies d’activitat de les entitats associades són: atenció especialitzada de malalts aguts; atenció a la dependència; atenció primària; atenció sociosanitària; atenció en salut mental; serveis terapèutics, diagnòstics i clíniques; rehabilitació i serveis assistencials integrals.

En conjunt, les entitats que formen La Unió generen més de 45.000 llocs de treball.

L’ACES EN XIFRES (Primer trimestre 2015) Nombre d’empreses................................................159 Nombre de centres..................................................250 Nombre de treballadors.....................................15.372 Nombre de metges col·laboradors...................6.143 Llits d’aguts en centres privats a Catalunya*.............................................2.950 Sobre 15.673 llits totals 18,45% Llits sociosanitaris en centres privats a Catalunya*.............................................1.543 Sobre 8.361 llits totals 17,93%

ACTIVITAT ASSISTENCIAL Altes del sector no concertat (aguts)*...........................................207.145 (Assegurança privada) Sobre 843.319 totals 24,56% Estades del sector no concertat (aguts)*.....................................722.351 Sobre 4.444.898 totals 16,25% Total primes sector assegurador 2012**...................................1.446 M Increment en relació al 2011 3,6% Total persones amb assegurança de salut a Catalunya**.....2.008.366 Increment en relació al 2011 1%

*EESRI 2013. Departament de Salut. **Memòria Entitats d’Assegurança Sanitària Lliure de Catalunya 2012. Departament de Salut.

070 Món Empresarial

Xifres en milions d’euros.

Què ens fa diferents ?

• Quadre mèdic amb centres de renom que inclou els equips mèdics de prestigi que hi treballen.

• Cobertura de pròtesis que inclou totes les pròtesis d’implantació interna i preveu les que puguin aparèixer com a resultat dels avenços científics i tecnològics.

Cobrim íntegrament la tècnica LASIK per a la cirurgia dels defectes de la refracció de l’ull *.

• Hospitalització en qualsevol centre del món, fins a un màxim de 42.000 €, per a tractaments •

especials que no prestin cap dels nostres centres concertats.

• A diferencia d’altres companyies, l’ozonoterapia i l’acupuntura estan cobertes *.

• Cobertura d’assistència en viatge amb validesa a tot el món. * Per als casos que compleixin els requisits establerts en el reglament.

des de 37,78 € al mes *

* Prima mitjana per a l’any 2015 calculada per a una família de 5 membres (pare de 39 anys, mare de 38 anys, fills de 10, 7 i 5 anys), residents a Barcelona, que tenen contractada l’assegurança A-S Total (modalitat amb franquícia) i els progenitors l’assegurança d’Indemnització per Hospitalització, als quals s’apliquen les promocions vigents (vàlides per a altes realitzades abans del 17 de desembre de 2015).

informa’t - 93 414 36 00 | www.mgc.es

Tuset, 5-11 - 08006 Barcelona - T. 93 414 36 00 | www.mgc.es | mgc@mgc.es

Món empresa

Informe Salut Àgora

Cap a on s’encamina la recerca

?

Quines són les línies d’investigació més rellevants que s’estan impulsant des dels diferents centres de recerca de Catalunya i quines són les seves implicacions socioeconòmiques? Quins són els reptes de l’R+D+i en biociències al nostre país? La investigació biomèdica rep tot el suport que caldria?

E n l’àmbit de les biociències, Catalunya ocupa una posició capdavantera en recerca i innovació, tal com recullen les xifres del darrer informe Biocat (2013), Anàlisi del sector de les biociències a Catalunya. Una aposta pel valor i el creixement: el 20% de les empreses que fa R+D en biotecnologia a l’Estat espanyol amb la salut humana com a àmbit principal d’aplicació té aquí la seva seu. Però és que, a més, en paraules del conseller en funcions de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, els sistemes públics de salut com a impulsors de la innovació en l’àmbit biomèdic estan cridats a jugar un paper fonamental, ja que les “pressions demogràfiques i econòmiques que estan afrontant aquests sistemes fan que la recerca i la innovació no siguin només la millor opció, sinó una absoluta necessitat per tal de poder acomplir el que són els nostres objectius bàsics: oferir la millor atenció sanitària possible als ciutadans, tot garantint la sostenibilitat del sistema”. Així, per conèixer quines són les línies d’investigació que s’estan duent a terme avui i com marcaran el demà de la nostra sanitat –repercutint, alhora, en l’economia i el benestar social–, hem parlat amb els principals centres de recerca de referència de Catalunya.

072 Món Empresarial

Informe Salut Àgora

Les nostres línies d’investigació se centren en el càncer infantil, les malalties rares, les malalties infeccioses i les malalties que tenen l’origen en l’etapa fetal o en els primers anys de vida. Apliquem un model de recerca translacional, estretament lligat a

Dr. Josep Maria Piqué Director general de l’Hospital Clínic de Barcelona

la pràctica clínica, i col·laborem amb centres de recerca bàsics de tot el món per poder oferir als nostres pacients nous tractaments. I és que els avenços tenen un clar benefici per a la societat perquè permeten millorar els índexs de curació, així com la qualitat de vida dels nens que les pateixen.

Quant al principal repte de futur a Catalunya, és el de promocionar la col·laboració i l’agrupació dels centres d’investigació per poder ser competitius davant els grans nuclis de recerca dels EUA i la Xina.

L’Hospital Clínic de Barcelona és pioner a impulsar mesures d’incentivació de la recerca. A través dels seus instituts IDIBAPS i ISGlobal promou investigacions translacionals que busquen respostes concretes per millorar la salut dels ciutadans. La producció científica i l’impacte en citacions d’aquesta recerca generada situen la nostra institució entre les 20 més importants del món. Això fa que moltes de les guies clíniques internacionals pel tractament de malalties tinguin participació dels nostres professionals o hi facin referència a les seves publicacions.

Els últims anys s’han impulsat polítiques que afavoreixin la translació del coneixement, mitjançant la generació de patents, llicències i acords de comercialització que incrementin el retorn directe de la inversió. Des de la creació del Departament d’Innovació al Clínic, fa sis anys, ja s’han constituït cinc

Món empresa

Dr. Jaume Pérez Payarol Director de Recerca i Innovació de l’Hospital Sant Joan de Déu

spin-offs al voltant de productes sortits de la pròpia recerca. Un estudi recent ha calculat que tota aquesta activitat genera 1.358 llocs de treball i que per cada euro invertit en investigació a l’Hospital Clínic s’obté un retorn econòmic de més de dos euros.

Món Empresarial 073

Món empresa

Informe Salut Àgora

El Campus de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el seu Institut de Recerca (VHIR) són líders de recerca en quasi la majoria de les malalties que pot patir una persona des del seu naixement fins als seus últims anys de vida. L’objectiu de la nostra feina és millorar la vida de les persones trobant solucions a curt, mitjà o llarg termini a les patologies que pateixen, ja que és fonamental per al seu benestar. Contribuïm a prevenir les malalties, a disminuir el nombre de malalts i/o el temps que les persones patiran una malaltia, aconseguint reduir així el seu temps de baixa, un fet que repercuteix positivament en la dedicació professional i, en general, en el cost associat a les malalties. Tot plegat pot suposar un estalvi molt considerable en la nostra sanitat i en l’economia en general.

Així mateix, el campus Vall d’Hebron està considerat com un dels principals

Dr. Jaume Reventós Director de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)

074 Món Empresarial

pols d’innovació i de transferència al mercat del coneixement científic. El model està fortament basat en la col·laboració amb la indústria i en compartir risc-benefici amb el món privat.

Quant a l’estat de la investigació biomèdica a Catalunya, des de fa temps rep un suport sostingut per part dels diferents governs catalans, però en els últims anys ha patit una forta reducció pel que fa al suport del Govern espanyol via projectes d’investigació. Davant d’això, i del perill d’acabar perdent gran part del que hem aconseguit fins ara, els centres, com ha fet el VHIR, han de buscar noves alternatives, com ara captar més fons de projectes internacionals –europeus i americans–, incrementar el volum de negoci en assaigs clínics –apartat en el qual som líders–, o augmentar les col·laboracions amb la indústria.

L’IDIBELL té com a objectiu impulsar i facilitar la recerca translacional, és a dir, portar els resultats de la nostra recerca fins als pacients per a la millora contínua de la salut i la qualitat de vida. Entre les nostres línies de recerca destaquen l’oncologia i les neurociències, amb l’impacte socioeconòmic que suposa poder millorar la diagnosi, els tractaments o la prevenció de malalties com el càncer o l’Alzheimer. A Catalunya es detecten cada any més de 30.000 casos de càncer i és la primera causa de mort en homes i la segona en dones.

D’altra banda, la prevalença de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson incrementa any rere any com a conseqüència d’una major esperança de vida. Entre les

Dr. Joan Comella Director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)

nostres línies d’investigació també destaquen la recerca en trasplantaments, malalties infeccioses, respiratòries i cardiovasculars, entre d’altres.

Si volem que Catalunya continuï al capdavant de la R+D+i, hem de repensar com fem recerca. Està clar que no podem continuar depenent del finançament públic estatal i que hem de mirar a Europa i, sobretot, a les col·laboracions amb l’empresa privada o, fins i tot, a l’emprenedoria dels investigadors amb l’objectiu d’entrar al mercat i fer arribar el nostre coneixement a la societat.

Informe Salut Àgora

Món empresa

Dr. Lluís Blanch

Dr. Albert Barberà

Director de Recerca i Innovació de la Corporació Sanitària Parc Taulí

Director de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI)

La Corporació Parc Taulí valora la investigació i la innovació com a pilars de l’assistència sanitària. Fruit del coneixement dels seus professionals, hem assolit l’excel·lència en la investigació en sèpsia, microbioma respiratori, insuficiència respiratòria aguda, aparell digestiu, càncer, prevenció en salut mental, etc. I som, a més, centre de referència en malalties minoritàries. La innovació està orientada a la transferència: hem aconseguit casos d’èxit i retorn econòmic en projectes d’imatge digital, teleradiologia, software d’anàlisi de senyals biomèdiques i aparells per a solucions quirúrgiques. El Taulí té 48 extensions internacionals de patents, coordina un programa estatal de foment de la innovació i, recentment, ha creat l’Institut d’Investigació i Innovació I3PT a fi de promoure, encara més eficientment, les activitats d’excel·lència en R+D+i.

Les principals línies d’investigació de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) s’emmarquen en el camp de la recerca biomèdica i en salut.

Podríem ressaltar la recerca en les àrees de neurociències, oncologia, cardiologia i metabolisme, principalment.

Tota la recerca que fem a l’IDIBGI té un clar impacte no només assistencial sinó també econòmic, doncs gran part del coneixement que generem es transfereix al sector productiu per tal que serveixi per desenvolupar nous fàrmacs o dispositius mèdics. També s’han creat empreses entre els propis investigadors de l’IDIBGI que, amb un esperit emprenedor, han decidit tirar endavant un pla de negoci lligat a la investigació en la que treballen des de fa temps.

El gran repte de la R+D+i en biociències a Catalunya és, principalment, millorar la capacitat que tenim de traslladar tot el coneixement que generem, que és de gran qualitat, al sector productiu.

En això encara fallem, som novells i ens falten instruments i ajudes. Sens dubte a la recerca biomèdica li manca suport econòmic, estem en una situació molt precària que fa perillar tot allò que s’ha aconseguit fins ara.

Món Empresarial 075

Món empresa

Informe Salut Àgora

Dr. David Dalmau Director de la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa

Les línies de recerca més rellevants a la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa (FMT) fan referència a malalties cròniques greus amb un elevat cost social i econòmic: malalties oncològiques, neurològiques (demència, ictus), psiquiàtriques (autisme i esquizofrènia), immunològiques (infecció pel VIH, pneumònies) i digestives (celiaquia). D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aquestes malalties són les més freqüents en la nostra societat, i per tant són les

que tenen un major impacte econòmic i a nivell de salut pública.

El nostre repte és millorar el coneixement de les seves causes per facilitar el seu ràpid diagnòstic i millorar-ne el seu tractament. Com ha passat en altres sectors, la investigació biomèdica del nostre país s’ha vist afectada per la crisi. Certament, un increment en la inversió en investigació i innovació biomèdica afavoriria l’estalvi de recursos sanitaris. Seria interessant que la innovació biomèdica, com a canal entre el coneixement i l’usuari, rebés més suport en tasques transversals com ara la divulgació, la formació, la integració o la personalització.

L’ICS, institució capdavantera

076 Món Empresarial

hospitals de Bellvitge i Viladecans; l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP); l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida); l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), que gestiona la investigació de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i el Verge de la Cinta de Tortosa; l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta (IDIBGI), i l’Institut d’Investi-

3.835 14.381,23 punts de factor d’impacte

Centres:

articles en revistes científiques

2014

L’Institut Català de la Salut (ICS) és l’organització sanitària líder a l’Estat pel que fa a la quantitat i a la qualitat dels articles científics publicats. L’any 2014, els investigadors dels set centres de recerca vinculats a l’ICS van publicar 3.835 articles en revistes científiques indexades, més que qualsevol altra institució sanitària catalana i espanyola. Aquests treballs sumen un total de 14.381,23 punts de factor d’impacte, un indicador de qualitat que es calcula a partir del nombre mitjà de cites que tenen tots els articles que publica cada revista.

Els centres de recerca integrats als hospitals i els equips d’atenció primària de la institució són el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR); l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), que gestiona la recerca que es duu a terme als

vhir IDIBELL IGTP IRBLleida IISPV IDIBGI IDIAP Jordi Gol

gació d’Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol). Quatre d’aquests instituts (VHIR, IDIBELL, IGTP i IRBLleida) estan acreditats per l’Instituto de Salud Carlos III com a instituts d’investigació sanitària.

Aquests centres tenen en actiu 1.148 projectes d’investigació competitius i 2.467 assaigs clínics, que durant el 2014 van suposar 91 milions d’euros. L’any passat, els instituts van realitzar 40 sol·licituds de patents i van signar 94 contractes de recerca i desenvolupament.

Les principals línies de recerca dels centres vinculats a l’ICS són les neurociències; el càncer; les malalties cardiovasculars; la patologia infecciosa i el trasplantament; les malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives; les malalties respiratòries i l’epidemiologia, i la salut pública, entre d’altres.

Món empresa

Informe Salut Àgora Dr. Raimon Belenes Juárez

Director corporatiu d’Innovació, Investigació, Qualitat i Seguretat del Pacient de Quirónsalud

Fa uns 15 anys la investigació biomèdica a Espanya va iniciar una etapa molt fructífera en la qual, però, la participació del sector privat era purament testimonial.

Amb tot, cinc anys després s’inicia un canvi amb la creació d’un bon nombre de centres privats d’alta capacitat i cartera de serveis completa, incloent terciarisme i alta complexitat. I és que els professionals del sector privat entenen que han d’estar a prop de la innovació i de la recerca com a condició per a l’excel·lència en la pràctica mèdica –a més tenint en compte l’avantatge que suposa la flexibilitat que presenten els centres privats per a les necessitats de recerca de la indústria farmacèutica i de fabricants d’equips–. Mostra d’aquest procés de consolidació és el potencial investigador i innovador del nou grup Quirónsalud, que ha vist multiplicar les seves activitats i recursos amb el procés de fusió que ha donat lloc a la nova companyia. De fet, la Fundació Jiménez Díaz, i el seu Institut d’Investigació Sanitària homònim, ja era l’única institució privada acreditada per l’Instituto de Salud Carlos III amb una producció científica rellevant (2.300 documents i 47.000 cites en el període 1997-2011; 10 projectes FIS en el 2012-2014; participació en cinc Cibers i set RETICS). Addicionalment, una vintena de centres integrats a Quirónsalud presenten

078 Món Empresarial

producció científica, encara que petita. El nou grup té actius 10 projectes d’R+D+i (en gran part amb finançament competitiu d’organis-

El paper de la sanitat privada en el camp de la investigació és encara petit, però sens dubte creixerà en el futur

mes internacionals i nacionals), una presència rellevant en el camp de les TIC, i amb més de 500 assaigs clínics és el referent en aquesta àrea d’investigació en el sector sanitari privat. I és que el paper de la sanitat privada en el camp de la investigació és encara petit, però sens dubte creixerà en el futur.

People and ideas ĨŽƌ ŝŶŶŽǀĂƟŽŶ in healthcare

www.chiesi.com

Món empresa

Informe Salut Àgora Dr. Josep Lamarca Coordinador General de l’Institut Universitari Barraquer

Juntament amb la vessant assistencial i clínica, el Centre Barraquer engloba també una àrea docent, l’Institut Universitari Barraquer, així com una àrea d’investigació, la Càtedra de recerca en oftalmologia Joaquim Barraquer, que compta amb nombroses línies d’investigació pròpies.

A més, desenvolupa projectes amb altres universitats i laboratoris tant a nivell nacional com internacional, ja que disposa de l’acreditació europea per formar part de la xarxa de laboratoris d’investigació en of-

080 Món Empresarial

La investigació de les malalties minoritàries requeriria una major atenció per part de les administracions públiques talmologia. El projecte d’investigació més destacat en el que treballem és l’estudi de l’acomodació del cristal·lí de l’ull, per tal de poder desenvolupar un substitut en produir-se una cataracta que permeti recuperar la visió a totes les distàncies (de prop, mitjana i llunyana). Gran part de les línies d’investigació estan orientades a la prevenció. Un bon exemple és la degeneració macular associada a l’edat, atès que és una patologia altament incapacitant. D’altra banda, les investigacions orientades al diagnòstic permeten oferir al pacient un pronòstic adequat a la seva patologia. En qualsevol cas, està clar que la disminució de l’agudesa visual

de les persones representa una incapacitat individual així com una gran pèrdua per a la societat, per tant, qualsevol millora visual té un gran impacte social i econòmic.

Actualment la majoria de projectes de recerca estan suportats per la indústria farmacèutica, amb objectius molt centrats en patologies d’alta afectació poblacional, ja que només es poden recuperar les altes inversions que precisen oferint tractaments massius. Això fa evident que la investigació de les malalties minoritàries requeriria una major atenció per part de les administracions públiques, ja que l’obtenció d’un retorn econòmic és molt complicada.

La teva assegurança de salut t’ofereix assistència mèdica mundial i una xarxa que inclou les millors clíniques dels EUA?

Et permet liquidar les factures online i cobrar-les en només 7 dies?

Inclou el servei bucodental?

Cuida la salut de la teva família amb una simple revisió a la teva assegurança mèdica.

La teva pòlissa de reemborsament DKV ara amb més d’un

40%

de descompte*

Fer-te una revisió és la millor manera de saber que tot està bé. El mateix passa amb la teva assegurança mèdica: una revisió periòdica t’indicarà el seu estat de salut. Ara a DKV, en menys de 3 minuts, pots revisar fàcilment la teva pòlissa actual i així comprovaràs tot el que pot millorar la seva salut i la teva. A més, si contractes ara una pòlissa de

Fes-li una revisió ràpida a chequeatuseguro.dkvseguros.com

reemborsament de DKV podràs gaudir de més d’un 40% de descompte*. Visita la teva oficina DKV més propera, consulta al teu mediador, o si ho prefereixes truca al 900 500 101 i comença a millorar la teva salut amb DKV, l’asseguradora mèdica més saludable.

*Promoció vàlida de l’01/11/15 al 01/01/16. Consultar a la web les bases de la promoció.

Món empresa

Informe Salut Opinió

Dr. Jorge Briones Escubós

Soci fundador i membre del cos facultatiu del Centre de Reproducció Assistida de la Clínica Sagrada Família

Q

Sobre fertilitat , les seves conseqüències en la nostra societat i com pal·liar-les parlem amb aquest expert en la matèria de dilatada trajectòria.

uines són les principals causes d’esterilitat avui dia i per què?

Actualment, les causes principals de l’esterilitat femenina podríem buscar-les en la plena incorporació de la dona al món laboral, que ha fet que moltes dones iniciïn la recerca d’una maternitat a edats en què la fertilitat femenina comença a estar significativament compromesa. A això se li ha de sumar el tipus d’alimentació, el tipus de vida (estrès), els bioelements contaminants ambientals, etc. El conjunt d’aquests factors fa que, sobretot, la qualitat dels ovòcits que han de ser fecundats no sigui la mateixa que anys enrere. D’altra banda, la reserva ovàrica, que és la quantitat d’òvuls que tenen els ovaris en un nombre fix i que varia en cada dona, està en alguns casos importantment compromesa a causa de l’edat avançada de la dona. I això fa que disminueixin de manera significativa les possibilitats de fecundació correcta.

El factor masculí, així mateix, també juga el seu paper en tota aquesta història. Per les mateixes causes esmentades, ha disminuït la quantitat dels espermatozoides, la seva mobilitat i, sobretot, les formes normals –s’ha experimentat un augment en les malformacions dels espermes tan significatiu que l’Organització Mundial

082 Món Empresarial

femenines o masculins, que fan que amb pacients amb els quals seria impossible aconseguir una gestació amb elements propis, siguem capaços d’assolir embarassos evolutius.

de la Salut (OMS ) s’ha vist obligada a variar els percentatges de normalitat en la població mundial–.

Com podem abordar aquestes causes?

Adaptant-nos als nous temps i aportant tots els esforços i avenços –sobretot biològics– que ens permetin abordar cada cas amb el rigor professional que es mereix. Perquè fins i tot per als casos en què fracassarem a causa de situacions orgàniques o biològiques, tenim sortides a través de donants

Aconseguir el 100% d’èxit en els tractaments així com minimitzar els efectes secundaris de les medicacions són les prioritats de la seva clínica.

Aconseguir una taxa d’embarassos del 100% no deixa de ser una quimera, ja que la taxa de fertilitat de l’ésser humà està entre el 14% i el 20%. De tota manera, amb els coneixements i recursos de què disposem avui dia, aconseguim taxes d’embarassos molt superiors a les que de forma natural obtindríem –recordem que el percentatge de població que ha de recórrer als professionals és d’un 15%, i va a l’alça–.

Respecte de les conseqüències dels tractaments, aquestes queden minimitzades o controlades gràcies a l’adequació a cada cas i a un control exhaustiu.

Reptes de futur en la reproducció assistida.

Els reptes futurs passen per obtenir resultats cada vegada més voluminosos en sentit positiu. El nostre interès està dirigit a l’excel·lència en totes les seves facetes.

Informe Salut Opinió

Món empresa

Dr. Joan Bosco Ameller Moll Director del Centre Dental Ciutadella

L

Per a aquest reputat especialista en salut dental, la profilaxi és el pilar fonamental per tenir una boca sana. Però no tothom pensa igual. Hi parlem.

a salut dental és la gran oblidada quan parlem de prevenció?

Depèn del país. Per a nosaltres, per exemple, tot va començar fa uns 25 anys, quan a les revisions dentals que feia als reclutes em va sorprendre observar que els que menys càries i problemes periodontals tenien eren els fills d’immigrants espanyols als països nòrdics. I és que, a diferència d’Espanya, allí ja existien plans de prevenció dental públics.

I avui dia, quines són les patologies més freqüents que han de tractar?

Les patologies més freqüents són les abans esmentades: càries i problemes periodontals.

Quines novetats ofereix el seu centre per tenir cura de la nostra dentadura?

Pel que fa a les càries, la prevenció consisteix a reduir-ne la freqüència i, si apareix, fer-ne un diagnòstic precoç. Els eixos principals, per tant, són el control de la dieta i de la placa bacteriana, l’augment de la resistència de l’esmalt i el control radiogràfic.

Vostès no treballen amb mútues. Per què?

Vam deixar de treballar amb mútues precisament perquè no donaven importància a la prevenció. D’altra banda, però, també perquè els barems de co-

tització dels tractaments oferts patien reiterades reduccions, i això impedeix oferir tractaments de màxima qualitat, així com fer front a les despeses que suposa per a la clínica tenir professionals d’alta qualificació, oferir formació, comprar materials de primera qualitat, invertir en tecnologia, etc. Si volem ser fidels al nostre lema, hem d’oferir als nostres pacients el que oferiríem als nostres pares, germans o als nostres fills. Això no era viable amb els barems amb els quals ens obligaven a treballar les mútues, per tant, vam decidir oferir el nostre propi Pla de Prevenció, sense intermediaris.

Per acabar, cap a on s’encamina la prevenció de patologies dentals en el futur?

Si les principals patologies dentals són d’etiologia bacteriana, l’adequat control d’aquesta ajuda a evitar o, com a mínim, a disminuir la seva incidència.

Però de ben segur que en un futur pròxim apareixeran nous camps d’actuació dels quals ens podrem beneficiar. La prevenció també s’aplica a altres camps com l’ortodòncia, la patologia articular (ATM), la implantologia, etc.

I com funciona aquest pla? En què consisteix exactament?

Nosaltres oferim un Pla de Prevenció que premia la fidelitat dels nostres pacients. Les principals cobertures que inclou són: dues visites anuals de profilaxi/manteniment, control radiogràfic amb “Bite Wings” cada 1-2 anys i ortopantomografia segons les necessitats individuals. També hem incorporat el segellat de fissures en molars definitius, i si ens apareix patologia, apliquem uns descomptes per els tractaments que aquestes requereixin. Però tant als nostres pacients com a nosaltres el que més ens interessa és la no aparició de patologies.

Món Empresarial 083

Món empresa

Informe Salut Opinió

L’assegurador, un sector en

L

’assegurador és un dels pocs sectors que ha sortit airós de la brutal crisi financera que ha sacsejat totes les economies del món en els últims vuit anys.

Amb l’excepció del grup americà AIG, i el seu deteriorament financer va ser provocat més per la seva activitat bancària que per la gestió del seu negoci assegurador, els grans grups asseguradors mundials, com AXA, Allianz i Generali, s’han vist reforçats en les seves xifres de creixement, quota de mercat i evolució dels seus resultats. És veritat que el sector es troba immers en una revolució per la nova normativa de Solvència II, que professionalitza encara més la gestió del risc de capital de les entitats asseguradores, cosa intrínseca a la nostra activitat, i que encara té grans àrees per aclarir des del punt de vista normatiu i d’aplicació pràctica. I també és veritat que, fruit d’aquesta normativa internacional, el sector assegurador, en la seva dimensió més local, enca-

084 Món Empresarial

ra ha de recollir l’impacte d’un procés de concentració derivat d’unes majors exigències de capital.

Però el que realment està afectant la medul·la de la nostra activitat és, simplement, el client. Portem anys desenvolupant plans estratègics que posaven el focus en el client com a centre de la nostra activitat, canviant la cultura dels nostres equips i fent reenginyeria dels nostres processos.

Però la realitat és que encara tenim un llarg camí per recórrer per estar a l’alçada de moltes noves iniciatives que ja competeixen amb nosaltres i que coneixen millor les necessitats del client, tenen un contacte molt més present en la seva vida quotidiana i disposen d’eines més potents –com Google o Amazon– per poder oferir-li, en el moment en què ho necessita i d’una manera absolutament personalitzada, les solucions que nosaltres tradicionalment hem ofert en forma d’un contracte pràcticament d’adhesió.

Un mercat per conquerir No hem avançat al mateix ritme que l’exigència dels nostres clients en relació al servei que prestem, a la claredat de la informació que facilitem als nostres assegurats i a la facilitat de contacte per qualsevol canal. Pel que fa a aquest últim punt, la omnicanalitat és imprescindible, però la de veritat: el “click-call-face” ha de ser una cosa natural en la nostra cadena de comercialització, els projectes de llançament de canals directes “bombolla” (creant noves companyies per desenvolupar exclusivament el canal directe: telèfon

No hem avançat al mateix ritme que l’exigència dels nostres clients en relació al servei que prestem, a la claredat de la informació que facilitem als nostres assegurats i a la facilitat de contacte per qualsevol canal

Informe Salut Opinió

Món empresa

accelerada evolució Després de sortir indemne –i fins i tot reforçat– de la crisi econòmica, el sector de les assegurances està vivint ara una revolució en l’àmbit normatiu. El seu autèntic repte, però, és l’adaptació a les exigents demandes dels clients, una cursa en la qual encara va endarrerit. Com no pot ser d’altra manera, la tecnologia serà clau en aquest procés.

Luis Gómez Terroba. Director del Canal Especialistes d’Aegon.

i Internet) són ja cosa del passat. I què podem dir de les millores en l’eficiència dels nostres processos: estem començant a entrar a la digitalització, és el gran projecte estratègic de totes les asseguradores per al futur, però ja arribem, un cop més, darrere de les expectatives del mercat. Tots els nostres clients tenen smartphones i tablets, i els nostres agents també, però per a ús particular, encara no per desenvolupar la seva activitat professional...

I tot això passa en un món on el futur de les cobertures més bàsiques i tradicionals del nostre estat de benestar, la nostra salut i la nostra jubilació, estan sent clarament qüestionades. O és que encara algú amb un mínim d’informació creu que seran sostenibles a llarg termini una cobertura sanitària universal completa de qualitat o un sistema de pensions que ens permeti viure folgadament a partir del dia en què ens jubilem? Afortunadament, tenim tot un fabulós mercat per conquerir davant nostre i la solució la tenim clara quan obrim la nostra porta al mercat i veiem com funcionen els altres sectors. És simplement una qüestió de valentia i de força en la presa de decisions i en la seva implantació per posar les nostres organitzacions en una posició d’acord amb l’accelerada evolució de l’exigència dels nostres clients.

El futur de les cobertures més bàsiques i tradicionals del nostre estat de benestar, la nostra salut i la nostra jubilació, estan sent clarament qüestionades. O és que encara algú amb un mínim d’informació creu que seran sostenibles a llarg termini una cobertura sanitària universal completa de qualitat o un sistema de pensions que ens permeti viure folgadament a partir del dia en què ens jubilem?

Món Empresarial 085

Món empresa

nom subsecció Informe Salut Opinió

L’assegurança privada de salut:

P

er garantir la nostra salut partim de dues premisses: d’una banda, hem de saber com cuidar-la, on tractar les nostres malalties i amb qui, i, de l’altra, tenir els mitjans econòmics per pagar els serveis sanitaris que es requereixin en aquest sentit. D’aquesta manera, cada família aborda el repte de la salut de manera diferent, en funció de les seves possibilitats i basant-se en allò que passa al seu país, ja que a cada racó del món els serveis sanitaris s’organitzen de forma diferent, ja sigui per política, estructura o ideologia de l’Estat.

Això ens porta a la divisió del sistema col·loquialment coneguda com sanitat pública o privada. Encara que en realitat hauríem de parlar de sanitat obligatòria, la que paguem amb els nostres diners en forma d’impostos (l’anomenada Seguretat Social), i voluntària, la que contractem amb el nostre patrimoni, i que es correspon amb l’assegurança privada de salut, curiosament anomenat la mútua, la mèdica o, fins i tot, la iguala.

A Espanya comptem amb dues modalitats. La prestació sanitària obligatòria –de cobertura universal– està administrada ara per les comunitats (greu error), a excepció dels funcionaris, el règim especial dels quals els permet d’accedir als serveis privats pagats amb diners públics (el que suposa un greuge comparatiu). Vist així, la prime-

086 Món Empresarial

ra irresponsabilitat política és que les primes pagades per les assegurances de salut privades no desgravin. Perquè... què passaria si la sanitat pública hagués d’atendre un 20% més de ciutadans? Seria l’absolut col·lapse de la Seguretat Social.

Saber triar: modalitats i cobertures Quant a l’assegurança privada de salut, hi ha diverses modalitats, però per

aportar les pautes mínimes per poder triar amb criteri, aquí ens centrarem bàsicament en dues: quadre mèdic o lliure elecció. En el primer cas, l’assegurat disposa d’un servei gratuït atès per metges i centres concertats per la companyia, mentre que en el segon es produeix un reemborsament del 80% sobre les despeses efectuades per l’assegurat en un centre de la seva elecció.

Amb aquestes modalitats com a base l’oferta és extensa, ja que hi ha

La primera irresponsabilitat política és que les primes pagades per les assegurances de salut privades no desgravin. Què passaria si sanitat pública hagués d’atendre un 20% més de ciutadans? Seria l’absolut col·lapse de la Seguretat Social

Informenom Salut subsecció Opinió

Món empresa

criteris d’elecció

Si n’és d’important la salut, que és el principal eix de l’estat del benestar: la gent es mou per buscar qui li recuperi i s’inverteixen milers de milions en investigació de medicaments i aparells. Molts anuncis també parlen de salut, i fins i tot diverses cançons. I és que, sens dubte, és el nostre bé més preuat; però, per desgràcia, la podem perdre per malaltia, per accident o per envelliment.

José María Galilea. Soci fundador i president de Grupo Galilea Puig,

Corredoria d’Assegurances Associades, SA.

Massa poc valorada

diverses entitats asseguradores que ofereixen aquestes assegurances, i cadascuna d’elles pot tenir diferents productes en el mercat.

Respecte de les cobertures que ofereix cada companyia, varien moltíssim d’unes a altres: pròtesi sí o no, desplaçaments, assistència en viatge i segona opinió mèdica, cobertura dental i, en algunes entitats, excepcionalment medicaments. Així mateix, algunes pòlisses comencen a garantir altres conceptes com diagnòstics de prevenció, ajuts a tractaments especials, serveis assistencials, etc.

Juntament amb les cobertures i el recorregut dels últims anys de la companyia, abans de contractar una assegurança privada de salut cal analitzar les clàusules i condicions de la pòlissa, com, per exemple: com s’augmenten les primeres cada any, com es tracten les preexistents o si es limiten les cobertures en arribar a certa edat. Perquè no n’hi ha prou a analitzar-ne només el preu

Paradigma de servei al client L’assegurança de salut és el paradigma del servei al client: ofereix les cobertures que es vulguin i pot rebre’s l’assistència sense necessitat de pagar.

I orienta, ajuda i paga la recuperació de la salut.

Llàstima que les forces polítiques no la considerin, ni apreciïn la gran

tasca que està aportant a la societat en la seva modalitat privada, ja que només està coordinada per als funcionaris.

Més varietat en l’oferta entre asseguradores? Per exemple, en les limitacions establertes per dia d’estada en centres mèdics o en el nombre de sessions de tractament per alguna malaltia.

Juntament amb les cobertures i el recorregut dels últims anys de la companyia, abans de contractar una assegurança privada de salut cal analitzar les clàusules i condicions de la pòlissa, com, per exemple: com s’augmenten les primeres cada any, com es tracten les preexistents o si es limiten les cobertures en arribar a certa edat. Perquè quan algú vol contractar una assegurança mèdica no n’hi ha prou a analitzar-ne només el preu.

Món Empresarial 087

Món empresa

Informe Salut Opinió

Turisme low cost, despeses mèdiques high cost Segons l’Organització Mundial del Turisme, l’any 2014 més de 1.100 milions de persones van viatjar a l’estranger, 51 milions més que el 2013. I malgrat que França és el país més visitat del món, seguit pels Estats Units i Espanya, Àsia i Pacífic van augmentar en 13 milions el nombre de turistes en aquest període, un fet que suposa un creixement del 5% respecte de l’any anterior.

U

Marià Rigau. CEO i membre de GEC d’ARAG SE España.

na platja paradisíaca, unes muntanyes exuberants, un viatge a algun destí exòtic. La Xina, Turquia o Tailàndia són tres dels països més visitats segons el rànquing confeccionat pel portal Skyscanner. I és que l’estiu, el període vacacional amb més dies de descans, propicia que vulguem anar més lluny. Per això mateix, busquem vols, hotels i transport al millor preu, perquè un viatge d’aquesta magnitud suposa un desemborsament important de diners i s’ha d’ajustar el pressupost. I s’ajusta tant que el resultat és que només un 20% dels turistes espanyols que viatja a l’estranger contracta una pòlissa d’assistència en viatge. O el que és el mateix: un 80% viatja sense assegurança. És ben cert que ningú no marxa de vacances pensant que patirà un accident. Perdre la maleta i no poder-se posar el banyador nou comprat per a l’ocasió no és més que una anècdota i l’empipament del moment. Però si ingerim un aliment en mal estat, ens trenquem una cama o ens pica algun insecte, aleshores ens haurem de traslladar a l’hospital per rebre un tractament mèdic, etc., amb els més que probables problemes de comunicació amb el personal del centre i la sensació

088 Món Empresarial

de desemparament pel fet de trobar-se lluny de casa que això comporta.

Segons dades publicades per l’Associació Empresarial de l’Assegurança, Unespa, el juliol de 2014, el robatori o pèrdua de l’equipatge tan sols representa un 4% dels sinistres, mentre que un 56% de les peticions a l’assegurança d’assistència en viatge es deu a problemes de salut. Quan

Com funciona una assegurança i quines variables s’han de tenir en compte a l’hora de contractar-la encara són els grans desconeguts per a una gran part de la població

reservem el nostre viatge no pensem que res dolent ens pugui succeir. Però davant d’una hospitalització i trasllat d’un viatger accidentat, qui haurà de pagar aquests costos? Un soscaire fora de casa pot arribar a costar més de 95.000 euros, afirmen des d’Unespa, i si no s’ha contractat una assegurança d’assistència en viatge, els costos els haurà de cobrir el propi afectat.

D’aquesta manera, un viatge low cost es pot acabar convertint en una despesa no assumible per al viatger.

Manca de cultura asseguradora D’altra banda, el fet que un 80% dels turistes espanyols viatgi sense assegurança és també un indicador de la poca cultura asseguradora d’aquest país, tenint en compte que als Estats Units o Holanda, per exemple, només ho fa un 10% dels viatjants, segons la Confederación Española de Agencias de Viajes.

A més, en el sector no és inusual rebre de tant en tant trucades sol·licitant la devolució de la prima perquè no s’ha fet ús de la pòlissa. Un altre exemple del profund desconeixement que hi ha sobre el món assegurador i la funció social que exerceix.

Món empresa

Col·legis professionals

Lluís Ferrer

President del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona Lluís Ferrer està al capdavant del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona, una corporació amb més de 75 anys d’història que té com a objectiu la defensa dels interessos dels mediadors. En aquesta entrevista parla de les iniciatives que s’han engegat per defensar els col·legiats i dels reptes i problemàtiques del sector, entre elles la proliferació normativa –massa canviant i intervencionista, denuncia– que afecta al sector.

L

a professió de mediador està reconeguda?

La societat coneix i reconeix la importància del sector?

Comptar amb l’assessorament d’un professional sempre és un avantatge en qualsevol àmbit. L’assessorament en contractar una assegurança suposa poder escollir el contracte que més s’adapta a les necessitats en cada moment, però també que aquest assessorament es tindrà en el moment del sinistre. Tot i així, la professió de mediador no està del tot reconeguda i molta gent ni tan sols la coneix. Podríem dir que els que valoren la nostra tasca són els nostres clients i, sobretot, aquells que han tingut algun sinistre. En aquest sentit, encara queda molta feina per fer.

Passa el mateix a altres països europeus?

La primera gran diferència respecte a altres països comença amb la diferent mentalitat que tenen davant del concepte de prevenció i protecció del risc i, per tant, respecte de l’assegurança en general. A molts països ho veuen com una necessitat i no com una obligació o

090 Món Empresarial

mal menor, i amb la figura del mediador se segueix el mateix raonament.

El Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona ofereix una sèrie d’assessories –jurídica, laboral, tècnica, etc.– als col·legiats. Quines són les àrees més demandades? Quins són els problemes i desafiaments als que s’enfronten els professionals en el dia a dia?

La mediació es una professió molt reglada al marge de les lleis normals que ens afecten a tots. Ja sigui en

l’àmbit mercantil, laboral o fiscal (cada cop més canviant), tenim una sèrie de lleis pròpies que només afecten a la nostra activitat, com són la Llei de Mediació (que regula com hem d’actuar en molts casos), la Llei de Contracte d’Assegurança (que regula el contingut de les pòlisses) i la Llei d’Ordenació de l’Assegurança (que regula tot el sector). I n’hi ha d’altres que també ens toquen de manera molt directa, com la Llei de Protecció de Dades i la Llei de Blanqueig de Capitals, per exemple.

Col·legis professionals

Món empresa

Lluís Ferrer confia que la millora de la conjuntura econòmica impliqui un creixement del “nivell sociocultural en matèria de previsió i prevenció”.

»

“Els canvis freqüents de normativa creen inseguretat jurídica” Món Empresarial 091

Món empresa

Col·legis professionals

De totes elles se’n deriven obligacions concretes que hem de complir i que sovint comporten difícils interpretacions que compliquen el dia a dia i, per tant, provoquen moltes consultes.

Enguany s’ha publicat el llibre Recopilació de notes tècniques 2014, un manual on es compilen totes les notes que les assessories del Col·legi van elaborar durant l’any passat arran de les consultes plantejades pels col·legiats. Com va sorgir la idea?

Al llarg del l’any es plantegen moltes consultes per part dels col·legiats, i ens va semblar oportú fer ressò de les mateixes agrupant-les per temes i publicant unes notes que servissin per donar llum al col·lectiu. Fruit d’aquestes notes va sorgir la idea de fer una publicació que les resumís i pogués servir com a eina de consulta per als professionals.

Una altra de les novetats han estat les càpsules formatives. Quins temes s’han tractat? Com s’ha rebut el projecte per part dels col·legiats?

Aquest any, a més de les temàtiques tècniques relatives a les diferents branques de les assegurances, hem començat la difusió del Pla Estratègic de la Mediació. Impulsat per tots els col·

092 Món Empresarial

legis, pretén que els mediadors facin un replantejament de la seva activitat i li donin una visió mes professional i empresarial. Aquest ha estat el tema estrella i el que ha tingut més consultes.

repercutirà favorablement en totes les activitats i per tant també en la nostra.

Pel que fa a la conjuntura política, és aviat per veure com es desenvoluparan els esdeveniments.

Quins són els reptes del Col·legi per al 2016?

Aprofundir en els tres eixos de la seva raó de ser: la representativitat, defensa i promoció de la professió, la formació, i els serveis als col·legiats.

Formuli un desig sobre el futur de la professió.

Que la desitjada millora econòmica sigui un fet i baixi la taxa d’atur. I que aquesta millora econòmica faci créixer el nivell sociocultural en matèria de previsió i prevenció, ja que llavors es podrà produir un millor coneixement i un major reconeixement de la nostra professió.

Com afecten els darrers canvis de normativa relatius al sector als professionals, en especial en matèria laboral, contractual, etc.?

En primer lloc, creen una inseguretat jurídica important, ja que les normes canvien amb massa freqüència i afecten a temes molt importants. Comences operacions sota unes normes que a meitat de camí canvien i, per tant, varia el que has fet i la rendibilitat de l’operació. Per altra banda, cal destacar que cada vegada són normes més intervencionistes, i això no facilita el desenvolupament de la nostra feina.

Com ha influït la crisi al sector? Com s’ha transformat i adaptat la mediació a la situació?

Podem dir que la crisi ha fet que tinguem menys riscos per assegurar (hi ha menys cotxes, cases, empreses, etc.), i els que se segueixen assegurant valen menys (les empreses facturen menys, transporten menys, etc.).

Per últim, també ha comportat l’entrada de nous operadors al sector de la mediació, sobretot provinents de companyies que disposen d’una xarxa de personal de cara al públic i que han vist com la seva activitat principal disminuïa. Aquest és el cas, per exemple, del sector de la banca.

Quins avantatges i inconvenients pot suposar per al sector la nova conjuntura econòmica? I la política sorgida de les eleccions del 27S? Aquí hi ha dos temes. En primer lloc una millora de la conjuntura econòmica

1

EN MENYS D’

minut

1.037

col·legiats

2.500 1.250

hores de formació/any

alumnes/any

9 1.150

assessories professionals

consultes ateses/any

PENSEM I OFERIM

ASSEGURANCES

DE PROXIMITAT SALUT ACCIDENTS CONVENI SUBSIDIS

Oferim els millors productes d’assistència sanitària, prestacions econòmiques i prevenció de riscos per a particulars, famílies, autònoms i empreses

902 490 480

mutuacat.cat

Món dir »

Els coneixements imprescindibles per als executius d’avui dia.

094 Món Empresarial

rigent M贸n Empresarial 095

Món dirigent

Així es va equivocar

Pegaso La fugaç trajectòria del fabricant cridat a liderar el mercat automobilístic

Pegaso va iniciar la seva activitat l’any 1946 com a hereu oficial d’Hispano-Suiza i amb elements suficients, tals com un nodrit equip de joves tècnics disposats a revifar la indústria automobilística espanyola, per triomfar. L’èxit de la companyia, no obstant, no va durar més enllà dels anys 80, quan va ser adquirida per Iveco. Quines van ser les causes del no enlairament d’aquesta jove promesa?

L

a història de Pegaso arrenca l’any 1946, quan l’Institut Nacional d’Indústria (INI) va fundar la companyia estatal ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, S.A.), amb seu a Barcelona. Des dels seus inicis va comptar amb tot el coneixement i el personal de l’empresa Hispano-Suiza, que havia estat nacionalitzada. Això va permetre a Pegaso, la marca amb què ENASA comercialitzava els seus vehicles, no començar de zero, doncs va heretar de la seva predecessora una tecnologia puntera i un equip tècnic ja format. Al capdavant d’aquest es trobava Wifredo Ricart, un enginyer que després d’un temps treballant a l’Alfa Romeo, a Itàlia –aleshores bressol del sector–, ocupava la direcció general del Centre d’Estudis

096 Món Empresarial

pano-Suiza, “amb una gran experiència i implantació fins i tot a nivell europeu, a Pegaso se li presentava l’oportunitat d’un nou mercat que, tot i estar sortint encara de la postguerra, estava en disposició d’incrementar el seu parc automobilístic, tant a nivell particular com industrial, de manera exponencial”, afirma Gonzalo Aixa, consultor i promotor de FuckUpNights Barcelona.

Tècnics d’Automoció (CETA). Amb la resta de l’equip, Ricart va fer seva la missió d’aixecar la indústria automobilística d’Espanya, que fins aleshores es limitava a fabricar tractors, camions i vehicles militars.

A banda del valuosíssim llegat tècnic, industrial i d’actius de la decadent His-

Model poc sostenible Els nous dirigents van començar per optimitzar els sistemes productius, els components i, en definitiva, el procés industrial que se seguia a la factoria del barri barceloní de La Sagrera, on encara roman el famós Parc de la Pegaso.

L’amplitud de mires d’aquell equip avi-

Així es va equivocar at els va fer apostar per desmarcar-se i començar a fabricar cotxes esportius, a banda dels camions i autobusos, que durant un breu període de temps –entre 1951 i 1957– van ser aclamats als salons internacionals i a les curses automobilístiques.

Tot i l’envergadura de la companyia, el seu mode de fabricació i la introducció constant de noves idees feien que cada Pegaso fos una peça única, de col·leccionista. Una estratègia, en qualsevol cas, massa allunyada del model de fabricació en sèrie que imperava en aquell moment i que no va fer possible que la firma adoptés un sistema productiu realment sostenible. Si a tot això afegim que, com era habitual en aquella època, “ENASA no només era una fàbrica, sinó que va construir pisos pels treballadors, una església, etc., s’explica que tingués unes grans càrregues econòmiques des dels seus inicis”, apunta Inés Alegre, professora de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Alegre també fa especial èmfasi en la manca de visió dels gestors que havien estat designats per dirigir l’empresa, “els quals no estaven qualificats ni van saber reconèixer el gran valor tecnològic que tenien entre mans i allò que calia potenciar per continuar sent capdavanters”.

La internacionalització, també fallida En paraules d’Aixa, el que realment va succeir amb Pegaso és que “potser, sense saber-ho, van tenir el primer o un dels primers laboratoris de recerca de la indústria automobilística a nivell

Món dirigent

Manca de visió comercial i empresarial Inés Alegre, professora de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UIC: “Wifredo Ricart era un enginyer brillant però no tenia visió comercial ni empresarial. Cada model incorporava millores tècniques que convertien aquell cotxe en un dels millors de la seva època a nivell mundial, però això feia que cap d’ells es fabriqués en sèrie i de manera eficient.

Les sèries eren molt curtes per tal d’incorporar les millores tècniques en el següent model, i això era difícil de sostenir econòmicament.”

Gonzalo Aixa, consultor i promotor de FuckUpNights Barcelona: “El que va passar amb els turismes d’alta gamma de Pegaso és que no eren productes pensats per a la seva comercialització i/o industrialització. Eren meravellosos exercicis de disseny, tecnologia i innovació, peces més pròpies d’un taller artesanal que no pas d’una línia de producció. Eren quasi prototips, obres d’art, autèntics somnis, però l’art no pot produir-se i rendibilitzar-se des d’una línia de producció.”

Tot i l’envergadura de la companyia, el seu mode de fabricació i la introducció constant de noves idees feien que cada Pegaso fos una peça única, de col·leccionista

Món Empresarial 097

Món dirigent

Així es va equivocar

EL VEREDICTE

mundial”. Avui dia estem acostumats a que les empreses d’automoció inverteixin molts recursos en els departaments d’R+D per tal de desenvolupar nous models, idees, conceptes i tecnologies que són decisius a l’hora de fer evolucionar els seus productes i processos productius, “una carta que Pegaso no va saber jugar de manera profitosa”, afegeix el consultor.

Temps després i amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (1986), ENASA va intentar competir novament a escala internacional, però ja no disposava del valor d’abans ni d’una salut financera que permetés adaptar els seus models i sistemes de fabricació a la cursa europea. D’intents, però, no en van faltar.

El primer, a principis dels anys 80 amb la companyia americana International Harvester, que va fracassar per problemes econòmics d’aquesta última; i el segon, amb l’holandesa DAF. Fruit d’aquesta col·laboració entre ENASA i DAF va veure la llum el camió Troner

Quan l’enginyer Wifredo Ricart es va jubilar, l’any 1957, i ENASA va decidir tornar als seus orígens en els vehicles pesats fabricant camions i autobusos, la companyia ja arrossegava una sèrie de problemes estructurals i financers fruit de la seva manca de visió empresarial. Tampoc va ajudar-hi la situació de postguerra que vivia Espanya en aquell moment. “El país necessitava

098 Món Empresarial

Als anys 80 ENASA va intentar competir novament a escala internacional, però ja no disposava del valor d’abans ni d’una salut financera que permetés adaptar els seus models i sistemes de fabricació a la cursa europea

que, segons Alegre, “va funcionar relativament bé però no el suficient per tirar l’empresa endavant”. Va ser en aquell moment quan Pegaso va iniciar una cursa de fons a la recerca d’altres

consolidar la seva indústria automobilística i ENASA era l’única empresa capaç de fabricar camions i autobusos”, una línia per la que va apostar decididament sense adonar-se que, de retruc, “estava deixant de banda la fabricació d’automòbils, de la qual n’era líder”, comenta Inés Alegre, professora de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UIC. L’experta, a més, incideix en la “falta de criteris

acords internacionals que mai van arribar a tancar-se, fet que va provocar que l’any 1989 fos adquirida per Iveco, una de les filials de grup Fiat.

econòmics i empresarials” que van guiar la trajectòria de la companyia. En aquest sentit, Gonzalo Aixa, consultor i promotor de FuckUpNights Barcelona, afegeix que “tot i tenir poca competència, la companyia no era eficient i, per descomptat, no estava preparada per competir en altres mercats”.

Món dirigent

Decàleg d'experts Innovació

L’Economia del Coneixement: tòpics i realitats Josep Castells Boliart. President executiu d’InKemia IUCT Group.

Avui dia es parla molt de l’Economia del Coneixement i de les empreses emmarcades dins d’aquest terme –les basades en productes d’alt valor afegit fruit de la recerca i la innovació–, però sovint s’empren tòpics a l’hora de planificar com desenvolupar aquesta societat del coneixement i les empreses que l’han de pilotar. en grans centres de recerca, sense empreses innovadores aquest valor no es transforma en res que millori la qualitat de vida de les persones. En aquest cas, l’R+D es converteix en despesa, i no en inversió. Per tant, l’objectiu final de la societat del coneixement és disposar d’empreses innovadores competitives internacionalment que puguin incorporar talent format en centres de recerca i universitats.

És cert que l’Economia del Coneixement tan sols es pot desenvolupar en societats avançades en les quals existeix un nivell formatiu alt i una massa crítica d’investigadors.

Això, que és una realitat espaterrant, requereix un país amb una economia sòlida, amb unes universitats d’alt nivell i uns centres de recerca capaços de formar investigadors competitius en l’àmbit internacional. I aquí és on apareix el tòpic: es confon l’objectiu final de l’anomenada Economia del Coneixement amb les bases de partida que requereix la societat per desenvolupar aquesta economia. Perquè per molt coneixement que existeixi

100 Món Empresarial

Els centres de recerca capdavanters i una gran base d’investigadors ben formats ja els tenim a casa nostra. Però no disposem encara d’una massa crítica d’empreses innovadores. L’objectiu actual de la nostra societat és, en conseqüència, dinamitzar la creació d’empreses d’alta tecnologia i dinamitzar l’entrada de les empreses madures en programes d’innovació i recerca. Perquè si bé en iniciar la seva empresa, els emprenedors de sectors d’alta tecnologia tenen la tranquil·litat de poder captar talent investigador d’alt nivell, a més d’estar envoltats de centres pioners en recerca bàsica, no tenen tan fàcil, en canvi, comptar amb el necessari suport de les administracions per consolidar aquesta companyia d’alt risc. Ni tampoc

no reben l'ajut per a projectes ambiciosos d’R+D amb estricta visió empresarial, ni disposen d’estructures de finançament (capital risc, inversió corporativa de bancs, borses...) capaces d’acompanyar el seu desenvolupament en el creixement pel risc que tenen inherent.

Els emprenedors i la pròpia societat troben el coll d’ampolla per desenvolupar una Economia del Coneixement no en l’oferta tecnològica dels centres d’R+D i universitats, sinó en la falta de programes institucionals de dinamització i suport a les empreses innovadores, tant per als seus projectes d’R+D d’empresa com en la millora de l’estructura de capital.

Món dirigent

Decàleg d’experts Estratègia

Productivitat vs. competitivitat i innovació Marcos Urarte. Consultor estratègic i d’alta direcció i membre del Top Ten Management Spain.

Una de les coses que intento transmetre quan treballo amb equips directius és que les organitzacions han de qüestionar permanentment el que estan fent. Faig molt d'èmfasi en la necessitat de qüestionar-se, i no em refereixo a canviar per canviar. I en aquesta reflexió apareix el dilema productivitat vs. competitivitat i innovació. aquesta és molt més que l'eficàcia operativa (bon producte, preu adequat, distribució eficaç), és la suma d’aquesta i la diferenciació percebuda, és a dir, el posicionament percebut.

El gran objectiu d'una empresa és la competitivitat. La productivitat és un factor molt important, però no suficient. La productivitat és la mirada interna de l'empresa, però el fonamental, on ens juguem el nostre destí, és a la mirada externa, és a dir, en la competitivitat. I

102 Món Empresarial

Una de les qüestions sobre la que les empreses no reflexionen amb el nivell de profunditat necessari és el fet que no competeixen les companyies, sinó les seves propostes de valor. I cada proposta de valor necessita un model de negoci diferent. L'error que cometen moltes organitzacions és creure que una proposta de valor que està tenint èxit en l'actualitat, en tindrà en el futur.

En l'entorn actual hem de trobar un equilibri entre el saber incert i les decisions encertades. Avui

dia és molt difícil tenir tota la informació a l’hora de decidir, així que hem de fer un balanç entre l'agilitat de la presa de decisions i l'encert. Si una organització vol aconseguir una rendibilitat econòmica de qualitat, haurà de gestionar de forma excel·lent aquestes tres palanques: talent, innovació i reputació.

El management i l'estratègia no són ciències exactes i en aquests àmbits no hi ha veritats absolutes. A continuació, algunes idees per reflexionar: • L'estratègia és com els escacs: com més saps jugar menys jugades pots fer.

• La planificació sense execució és una al·lucinació.

• Els teus principals competidors arribaran d'altres indústries.

Seminari Internacional 2016-2017 Desenvolupament Organitzacional & Consultoria de Processos Únic seminari europeu íntegrament dictat en castellà

Dr. Itamar Rogovsky

OBJECTIUS: Desenvolupar la professió de CONSULTOR en Desenvolupament Organitzacional (DO) i en Consultoria de Processos.

Afavorir el desenvolupament d’habilitats per a la intervenció en processos de les organitzacions.

Facilitar la comprensió dels processos de canvi de les organitzacions.

Aprendre metodologia i tècniques de Consultoria i de Desenvolupament Organitzacional.

Es tracta d’una acció formativa de qualitat, única en el seu gènere.

www.aedipecatalunya.com/ca/programa-del-seminari/ do@aedipecatalunya.com || Telf.: 659 189 026

Món dirigent

Decàleg d’experts Ensenyament virtual

L’hora de la veritat per a l’educació superior on-line Jordi Solé Cuatrecasas.

Director general de Formació Universitària On-line a Planeta Formació i Universitats, Grup Planeta.

Les universitats i institucions de formació dels quatre costats del planeta i, en especial, dels països llatins, tenim una visió i unes preocupacions similars sobre la formació on-line. Actualment, els grans temes de debat giren al voltant de l’assegurament de la qualitat, la prevenció del frau, la gestió de la multiculturalitat a l’aula i els models (i les agències) de regulació. i l’idioma en què es relacionen proveïdor i client (diguem-ne, en aquest cas, institució i alumne).

Parlem, en llengua espanyola, d’un mercat de 470 milions de persones, amb índexs de penetració tecnològica en augment, en un entorn global de creixement econòmic i amb una consciència clara de la rendibilitat de la inversió en formació dins de l’escala empresarial i social.

En el conjunt dels països llatins, la tendència cap a l’on-line transformarà en els propers anys

És obvi que no hi ha una recepta única per abordar cap d’aquestes qüestions i que, a més, cada realitat nacional i social requerirà enfocaments lleugerament diferents. Ara bé, a la vista del que hem observat en mercats més desenvolupats, sembla clar que la finestra d’oportunitat per aprofitar la certa preeminència que té el nostre país en el sector universitari global en llengua espanyola no estarà oberta massa temps més.

La formació virtual és, com tants àmbits a Internet, un mercat globalitzat, amb només dues barreres reals: l’accés a la tecnologia

104 Món Empresarial

el tauler tradicional del sector universitari. I en el nou escenari competiran de manera transversal els projectes on-line de les universitats tradicionals, les universitats que han nascut ja amb vocació virtual, els grans grups internacionals (en especial nord-americans) amb llarga experiència en aquests models i una infinitat de models alternatius que utilitzen la xarxa com a mitjà per a la transmissió de coneixement (des dels MOOCS fins als models col·laboratius).

La magnitud del canvi que se’ns acosta ens la pot donar una única dada: el 31% de les matrícules universitàries del darrer curs acadèmic als Estats Units (una de cada tres) es van fer en una universitat on-line.

Món dirigent

Decàleg d’experts Comunicació

La força del relat en el procés comunicatiu Elisenda Serra Masip. Consultora d’estratègia de marca i comunicació.

Les marques que sobresurten tenen un concepte i uns valors únics que les suporten i que fan que, tant la gent que hi treballa com els consumidors, puguin assumir i compartir uns atributs molt clars que les defineixen. D’aquest concepte i d'aquests valors sorgeix el relat. el consumidor s’ha convertit en el rei en un entorn de paritat. El poder d’un relat ben estructurat i ben compartit és similar a l’ona expansiva que propicia una pedra llençada en un llac: com més pesada és, més força té i més cercles concèntrics crea.

Aquesta metàfora visual, en la que la pedra és el nostre relat i els cercles són cadascun dels

El relat és l’expressió de l’essència d’una marca, la manera d’explicar-se i de fer saber què fem i per què ho fem.

Tenir-lo estructurat, més enllà de la típica descripció de missió empresarial, ens fa més propers i ens ajuda a despertar l’interès de la nostra audiència. Perquè no és una descripció genèrica i fàcil de copiar, sinó que revela el nostre esperit i la nostra voluntat. Quan una empresa arriba a construir un relat sobre com i perquè existeix, se n’adona del gran poder d’una història ben explicada. Encara que sigui la seva pròpia, la redescobreix com si fos totalment nova.

La necessitat de tenir un relat es fa més visible en companyies que tenen molta competència en el seu sector, i que veuen com

106 Món Empresarial

grups de persones als que volem arribar, demostra que el relat s’ha de transmetre de dins cap a fora.

Des del nucli de l’empresa fins als clients i la societat, passant per tots els cercles d’influència, és a dir, tots i cadascun dels grups amb qui la marca manté algun tipus de relació, encara que no participin directament en la cadena de valor.

A través d’un relat potent i ben explicat als cercles d’influència serà com una marca aconseguirà els seus ambaixadors, que parlaran d’ella i l’aconsellaran als seus propis cercles d’influència. No podem oblidar que avui dia la recomanació personal s’ha convertit en la peça clau del procés de comunicació de las bones marques, i el relat està a la base de tota recomanació.

Món dirigent

Decàleg d'experts RSC

Es pot fer bé la feina i el bé amb la feina?

Cristian Rovira. Vicepresident de Grupo SIFU.

És compatible una gestió 100% empresarial i competitiva amb una gestió socialment responsable?

Cada vegada hi ha més companyies que conjuguen el bon producte o servei i la gestió professional i de mercat amb actius i serveis que ajuden a millorar aspectes de la societat. Aquestes empreses utilitzen aquesta conjunció com un avantatge que les impulsa a desmarcar-se d'una competència que esdevé cada vegada més exigent però alhora també més impersonal. Així, el que en un inici pot representar un handicap pel fet d’haver de desenvolupar temes socials dins les polítiques de la pròpia empresa, es pot acabar convertint en un factor diferencial.

Un exemple seria el cas de la cadena de supermercats de productes ecològics Veritas. Oferir productes més cars que els supermercats convencionals podria haver sigut un factor contraproduent per assolir els seus objectius

108 Món Empresarial

dins un mercat competitiu. Però amb el temps s’ha demostrat que és factible compatibilitzar negoci amb valors, i que aquest justament pot acabar essent el seu principal factor de competitivitat.

Vull destacar també el cas del nostre grup atès que, tenint en compte l’alt nombre d’empreses de Facility Services existents al mercat, hem aconseguit diferenciar-nos perquè oferim serveis que garanteixen la màxima qualitat i excel·lència, i ho fem a través de la integració laboral de persones amb discapacitat, les quals representen més del 85% de la nostra plantilla. Aquest component social, sumat a la nostra especialització, és la nostra raó de ser i ens permet oferir un valor afegit i diferenciador respecte la resta de companyies d’externalització de serveis.

Val la pena repensar el teu negoci mirant d'integrar-hi un component social. En un futur les empreses que vagin per aquesta via, a més d’ajudar a crear un món millor, veuran com les seves eines s'incrementen i alhora són capaces d'atraure el millor talent del mercat, fet que les conduirà inexorablement a l'èxit en tots els sentits.

Món dirigent

Decàleg d’experts Internacionalització

La internacionalització del comerç de mercaderies de Catalunya Lluís Franco i Sala. President del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

L’economia catalana ha augmentat progressivament el seu volum d’intercanvi de mercaderies en els darrers dos decennis i les relacions amb l’estranger esdevenen cada vegada més importants.

Segons un estudi realitzat pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), si es compara el volum mitjà anual de les vendes i de les compres efectuades durant el quinquenni 1995-2000 amb les del quinquenni 2008-2013, ja en plena crisi, s’observa que el creixement ha estat intens: la taxa de creixement ha estat del 46,9% per a les vendes i del 58,3% per a les compres.

110 Món Empresarial

Paral·lelament, aquestes darreres dècades l’estructura catalana del comerç de mercaderies ha canviat molt com a conseqüència del procés de globalització que s’ha produït a escala mundial. Si s’analitza l’estructura percentual de totes les vendes de mercaderies catalanes, s’observa que entre el període 1995-2000 i el període 2008-2013 cada vegada són més importants les relacions amb l’estranger. Així, el pes de les vendes a l’estranger ha passat de representar en termes mitjans el 26% del total de vendes a significar el 36,1%. En un sentit contrari, en els mateixos períodes, el pes de les vendes a la resta de l’Estat ha disminuït del 38,3% al 31,4% i el de les vendes a dins de Catalunya s’ha reduït del 35,7% al 32,1%.

L’estructura de les compres de béns també té un comportament similar. Entre el període 19952000 i el període 2008-2013, el pes de les compres de Catalunya a l’estranger ha passat del 38,4% a representar gairebé la meitat de les compres catalanes, amb el 47,6%. En canvi, durant els períodes esmentats es redueix el pes de les compres a la resta de l’Estat, que passa del 23,4% al 19,5%, i el de les compres internes, que passa del 38,2% al 32,9%.

Aquest procés d’orientació cap a l’estranger del comerç de mercaderies de Catalunya s’ha produït amb independència de la conjuntura econòmica, i tot apunta que continuarà sent així.

Centre Universitari Adscrit a

www.cetaedu.es

Hi ha futur, el sector creix.

GRAU UNIVERSITARI EN TURISME • Borsa de treball i pràctiques • Programes d’intercanvi • Ensenyament personalitzat • Modernes instal·lacions • Internacionalització • Noves tecnologies • Multiculturalitat

C/ Còrsega, 409 08037 Barcelona Tel.: 902 32 23 00 info@cetaedu.es

Món dirigent

Decàleg d’experts Governança

El nou paradigma col·laboratiu Daniel Ortiz i Llargués. Director de Relacions Institucionals i Comunicació de l’Institut Cerdà i professor associat del Departament de Ciències Socials d’ESADE.

Vivim en una societat cada vegada més complexa, més dinàmica i més interdependent. En aquest context, prendre bones decisions de govern o afrontar amb encert els grans reptes col·lectius han esdevingut tasques cada cop més difícils, gairebé impossibles. Ara bé, fins a quin punt és aquesta situació inevitable? opta per impulsar la col·laboració público-privada (CPP).

• Les empreses que assumeixen el seu rol en la societat i s’esforcen per ser més responsables.

• La pròpia ciutadania, la societat civil organitzada, que a través del tercer sector reforça i complementa aquest model.

Un bon exemple per il·lustrar-ho és el conveni de col·laboració firmat entre el Departament

d’Interior de la Generalitat i les empreses de serveis bàsics Aigües de Barcelona, Endesa i Gas Natural Distribución, amb l’objectiu de millorar la coordinació en les intervencions a la via pública. Un protocol operatiu similar ja existeix a Barcelona des del 2008, i en aquesta ocasió es tractava d’estendre la iniciativa, a través dels Bombers de la Generalitat, a 14 municipis de l’AMB.

Des de l’any 2000, aproximadament, assistim a l’emergència i progressiva consolidació d’un nou paradigma socioeconòmic basat en la col·laboració de tots amb tots: governs, empreses i societat civil. No cal que ningú renunciï a defensar els seus legítims interessos, només es tracta que ho faci tenint present que hi ha també un interès general, un bé comú, que cal promoure i preservar. L’èxit de les organitzacions consisteix, cada cop més, en aprendre a conciliar els interessos particulars i els generals.

Avui en dia la governança és el resultat de tres grans vectors.

• L’estat relacional, que és conscient de les seves limitacions i

112 Món Empresarial

Actualment no hi ha cap actor que pugui prendre grans decisions en solitari. Estem tot just als inicis, però tot apunta que en poc temps assistirem a grans transformacions vers aquest nou model de governança. L’autèntic repte és desenvolupar la cultura i els mecanismes imprescindibles per fer possible aquesta nova era de la col·laboració.

INSA BUSINESS, MARKETING & COMMUNICATION SCHOOL

Llámanos o envíanos un mail, ¡TE ESPERAMOS!

PROFESORES PROFESIONALES EN ACTIVO

www.insaweb.net info@insaweb.net

MÁXIMO 25 ALUMNOS POR CLASE

PLANES DE ESTUDIO PRÁCTICOS Y ÚTILES

TRATO PERSONALIZADO

c/ Torrent de l’Olla, 208, 08012, Barcelona.

Tel. (+34) 93 280 66 96

Món dirigent

Decàleg d’experts Formació professional

Formació i qualificació professionals: a mida de requeriments Xavier Casares. President del Consell Català de Formació Professional.

Catalunya fa un pas endavant amb l’aprovació al Parlament de la Llei de Formació i Qualificació Professionals. Aquesta llei s’ha promogut amb el convenciment que la formació al llarg de la vida és clau per millorar l’ocupabilitat i la competitivitat empresarial, així com les oportunitats d’ocupació i el progrés social i econòmic del país, integrant la formació professional inicial i la formació professional per a l’ocupació. que permet l’adaptació del contingut formatiu als requeriments específics del teixit empresarial a través d’un alt grau d’implicació per part de les diferents companyies. La formació professional dual s’aplica amb criteris de flexibilitat que possibiliten una major adaptació a les necessitats, en el marc d’un pla d’activitat

Per dur a terme aquest propòsit, la nova legislació defineix i regula el Sistema de formació i qualificació professionals de Catalunya com a marc integrat de la formació professional i dels seus serveis inherents en matèria d’informació, orientació i acreditació de les competències professionals. En aquest context, el Sistema té com a finalitat, entre d’altres, aconseguir la implicació de les empreses en l’àmbit formatiu, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats del mercat laboral. I per aconseguir-ho és fonamental seguir incidint a fons, entre molts d’altres aspectes, en la formació professional dual.

En concret, a Catalunya actualment tenim més de 1.000 empreses col·laborant en la implantació de la modalitat formativa dual,

114 Món Empresarial

consensuat entre el centre formatiu i l’empresa que permet oferir un aprenentatge adequat i que aporta una millora en les qualificacions professionals de les persones. D’aquesta manera s’aconsegueix una gran vinculació entre l’aprenent i la companyia que esdevindrà una gran oportunitat de futur.

La formació professional dual a Catalunya ha de ser la fórmula que permeti adaptar les necessitats reals i concretes de les empreses a la formació que s’imparteix, amb l’objectiu d’obtenir perfils professionals preparats directament per desenvolupar aquelles tasques que incrementin la competitivitat de les nostres companyies i, en definitiva, les faci millors. Aconseguir que les empreses col·laborin amb els centres formatius reverteix, sens dubte, en la millora de la productivitat i l’ocupació del nostre país.

Món dirigent

Decàleg d’experts Universitat

Universitat i innovació oberta Jordi Montaña. Rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.

Fa ja anys que parlem de les tres missions de la universitat: la recerca (global i d’excel·lència), l’educació dels alumnes (en continguts i capacitats) i la interacció amb el teixit socioeconòmic (en el lideratge del discurs intel·lectual i en l’impacte en l’economia). La universitat no només ha de produir coneixement i difondre’l a les aules, sinó que ha d’enfocar-lo al creixement econòmic i a la generació d’ocupació de qualitat. Aquesta tasca forma part també de la seva dimensió social. demanda? Quins motius té un directiu o un grup de recerca empresarial per apropar-se a la universitat? Las raons són ja prou conegudes des de les ciències del management i, específicament, des del camp de la gestió de la innovació.

Tanmateix, aquesta aproximació a les diferents missions s’ha abordat tradicionalment de forma teòrica i des de la mateixa universitat.

El relat s’ha construït en excés des de l’oferta. Però, i des de la

En primer lloc, la tecnologia (el coneixement pragmàtic) és un vector fonamental de competitivitat empresarial. Cap altra dimensió de la innovació genera barreres d’entrada a la competència i increments de productivitat similars als d’una nova plataforma tecnològica.

En segon lloc, avui sabem que la cursa tecnològica és una cursa

innovació oberta

116 Món Empresarial

intensiva en inversions. Només cal veure els pressupostos d’R+D de les grans corporacions.

Empreses com Intel, Roche o Microsoft inverteixen més en I+D que països sencers. Per la dimensió del repte, és impossible competir individualment en base tecnològica: és molt més eficient treballar de forma cooperativa.

En tercer lloc, a les universitats hi ha milers de científics expandint constantment la frontera del coneixement. No cal reinventar la roda: per a una empresa serà molt més eficient cercar un proveïdor tecnològic fiable que interioritzar els costos d’estructura que implica la recerca.

Tot això fa que avui dia les universitats, a banda de treballar per acomplir les dues primeres missions, hagin assimilat també la tercera: cooperar per generar creixement econòmic i ocupació de qualitat. Les empreses saben que en elles trobaran aliats estratègics per compartir el seu procés d’innovació. En el món de la gestió, això és el que avui es coneix com innovació oberta.

TEAM BULDING

20 anys d’experiència organitzant events amb persones d’entre més de 200 empreses nacionals i multinacionals.

Barcelona - C/Mandri, 38 +34 93 417 08 31 dos@kivicom.com www.kivicom.com

Món dirigent

Decàleg d’experts Adaptació al canvi

Quan els directius van haver de canviar Josep Lozano. Director general d’AEFOL&EXPOELEARNING.

Tot i que la màxima: “Fes coses diferents per obtenir resultats diferents” cada vegada està més implantada, alguns dirigents segueixen pensant que tot ho fan bé i no han de canviar res. i a l’experimentació. 5) Impulsa la “No por a l’error”. 6) Dóna exemple a tots els col·laboradors. 7) És necessari per convertir-se en el líder que l’empresa necessita. 8) Permet obtenir millors resultats. 9) Permet assolir els objectius. 10) Impulsa i lidera la transformació, evolució i innovació de l’empresa.

“Això és el que hi ha; o ho agafes o ho deixes”és una frase recurrent que molts directius fan servir en entrevistes de treball amb els seus empleats. I el nostre col·laborador surt del despatx amb el cap cot i pensant que el seu cap segueix sense entendre’l.

Situacions com aquesta són un exemple de la resistència al canvi i de l’immobilisme que segueix tenallant encara el treball diari de molts executius al nostre país.

Però un directiu ha de canviar.

Heus ací 10 arguments que sustenten que el canvi en el dirigent és positiu: 1) Potencia la cerca de l’excel·lència. 2) Transmet la idea que assolir els objectius suposa un esforç continu en el canvi. 3) Demostra que fer sempre el mateix no aporta resultats diferents.

4) Justifica la R+D+i, que va lligada sempre al canvi, a les noves idees

118 Món Empresarial

Així, quan els directius apliquen alguns d’aquests arguments, aconsegueixen que els seus empleats s’involucrin més en la companyia, aportin tot el seu talent, comparteixin el seu coneixement, proposin nous productes i serveis, i atenguin millor als seus clients.

He estat testimoni de com, en un luxós hotel de Barcelona, un director incompetent desmotivava els seus col·laboradors, els quals, al seu torn, transmetien aquesta desgana als seus clients. En canvi, en un altre establiment de Bogotà, un magnífic professional aconseguia que tots el seu empleats s’alineessin amb les seves directrius i objectius, oferint un servei excel·lent.

Qui li diu al directiu barceloní que ha de canviar? Se n’adonarà per si mateix, per l’actitud dels seus empleats o pel resultat de les enquestes de satisfacció dels seus clients? Perquè si ningú no s’atreveix a dir-l’hi, potser quan en sigui conscient ja serà massa tard...

I és que recuperar la il·lusió d’empleats desmotivats o la confiança dels clients és molt difícil. Un directiu que no canvia a temps pot arribar a enfonsar la seva empresa.

Moltes vegades, la raó del perquè no s’atén bé a un client, o no s’aconsegueixen els objectius en vendes o la millora de tota una organització rau en l’immobilisme continu d’un directiu. I, actualment, en un mercat cada vegada més competitiu i global, el dirigent que no s’adona que cada dia ha de canviar una mica per millorar molt es queda fora: un directiu que no fomenti el canvi per assolir l’excel·lència és un element tòxic en l’exigent empresa d’avui. En conseqüència, si vostè és un directiu, faci’s aquestes tres preguntes cada dia: “Què he fet bé avui? Què podria haver fet millor? Què faré millor demà?”.

I li asseguro que el seu progrés serà constant i continu, que serà capaç d’aconseguir millors metes, i que la seva carrera professional se sustentarà en la millora contínua, en l’esperit de servei i en l’assoliment dels objectius que aconsegueixin posicionar la seva empresa i a vostè en el podi de la millor excel·lència.

learning by doing

Món dirigent

Biblioteca empresarial

iblioteca

mpresarial

“No podem seguir creient que gastar més és la solució” El darrer llibre de Guillem López Casasnovas, Catedràtic d’Economia i conseller del Banc d’Espanya, esdevé un full de ruta a tenir en compte a l’hora de repensar la gestió d’una de les grans víctimes de la crisi espanyola: l’estat del benestar.

En quin sentit el benestar és desigual actualment?

Sobretot entre generacions, per aquesta raó la que jo tracto al llibre es la desigualtat intergeneracional. I és que, tot i haver vist com l’equili-

El bienestar desigual Qué queda de los derechos y beneficios sociales tras la crisis Pàgines: 345 ISBN: 978-84-9942-436-1 Editorial: Ediciones Península bri que hi havia en el passat –amb una política social que protegia les persones grans perquè de la gent jove ja se n’ocupava el mercat de treball– s’ha trencat, la política social continua focalitzada en la població d’edat més avançada, negligint així tot aquest jovent.

Guillem López Casasnovas.

120 Món Empresarial

Llavors, creu que aquest enfocament erroni de les polítiques socials, sumat a la crisi econòmica, podrà ensorrar el nostre estat del benestar?

El finançament del nostre estat del benestar està sotmès a dos requeriments: el primer, condició necessà-

ria, que l’economia torni a una fase de creixement; el segon, decisió política, que es determini què volem finançar amb els recursos que es generen. Personalment, allò que em preocupa més és, sigui quina sigui la decisió presa, que continuem gestionant l’estat del benestar com fins ara, és a dir, creient que gastar més és sempre la solució. Aquesta crisi pot esdevenir l’oportunitat per repensar com respondrem als reptes socials presents i futurs, i la vella manera de fer s’ajusta molt poc a les necessitats actuals.

I què en pensa de com ha respost fins ara el Govern als reptes econòmics i socials que han sorgit amb la crisi?

Com a analista estic a favor de la racionalització de la despesa, és a dir, de prioritzar i gastar els recursos en aquelles funcions públiques que més aporten al benestar social.

Però, precisament, això no és el que s’ha fet al nostre país. A Espanya, a l’època que tot anava bé s’ha gastat per al·luvió, i amb la crisi s’ha dut a terme una mena de teràpia de xoc: empesos per la consolidació fiscal s’han tret les tisores per tal de no superar l’objectiu de dèficit que ens ha fixat Brussel·les. I això no és el resultat de cap priorització feta a

Biblioteca empresarial

partir d’una anàlisi d’incidència sobre el benestar de la població, més aviat s’ha fet de qualsevol manera.

Què ha suposat aquesta “teràpia de xoc” pel benestar conjunt?

Tècnicament, les retallades que ha sofert l’estat del benestar les han hagut d’encaixar els professionals.

I aquesta manera de retallar toca sostre; no es poden anar rebaixant contínuament els sous dels funcionaris per una qüestió fiscal quan allò que s’hauria de fer és motivar-los a fer millor la seva activitat i pensar si el conjunt de la despesa destinat a activitats públiques està justificat.

Vostè també és expert en economia sanitària. Podria dir què falla en el nostre sistema sanitari?

Volem el que fan els nòrdics i els anglesos, però no estem disposats a utilitzar els instruments que ells fan servir perquè políticament aquí semblen complicats de gestionar; hi ha por del què diran els mitjans, les corporacions professionals o els sectors de la població que es puguin mobilitzar per cadascuna de les decisions.

xons, la transparència en la presa de decisions; i dels holandesos, la doble via de finançament –per una banda a través dels impostos, i per l’altra dels copagaments o asseguraments complementaris tutelats pel propi sector públic–.

Per últim, com a conseller del Banc d’Espanya, creu que una Catalunya independent generaria tanta inseguretat i tensió per a la banca i els mercats com diuen?

Estem en un territori nou, desconegut, sense precedents. Cadascú pensa de manera diferent com aquests escenaris incerts poden afectar l’economia. Al meu entendre, però, des del punt de vista dels organismes internacionals ara és molt més important l’escenari que resulti de les eleccions generals de desembre. Més que la secessió catalana, els mercats temen una coalició entre socialistes i Podemos.

Món dirigent

El divulgador polivalent Guillem López Casasnovas no es conforma amb una sola línia d’investigació: és expert en el sector públic i en particular en l’àmbit sanitari, en balances fiscals, en el finançament de les hisendes locals, en l’economia de la salut, en la dependència, i en els equilibris intergeneracionals. Tot i que les seves arrels són a Ciutadella (Menorca), és catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra des de fa 23 anys, càrrec que combina amb el de conseller independent del Consell de Govern del Banc d’Espanya. Gràcies als seus coneixements sobre economia sanitària, també fou president de la International Health Economics Association entre el 2007 i el 2011, i va exercir d’assessor expert per a l’Organització Mundial de la Salut el 2010.

Tot i que no ens atrevim, què hauríem de copiar dels nostres veïns europeus?

Cada sistema funciona dins la cultura i valors del país en qüestió.

Malgrat això, de cada model sanitari en podem treure certs aspectes positius: dels nòrdics, la priorització de les prestacions; dels anglosa-

Món Empresarial 121

Món dirigent

Biblioteca empresarial

“L’emprenedoria és un subproducte del creixement econòmic sa i lliure de corrupció” La incertesa és la seva zona de confort i les joves promeses del sector TIC el seu objectiu preferit. Per això no sorprèn que el mercat inversor li vingui com l’anell al dit a Luis Martín Cabiedes, business angel i un dels experts en negocis digitals més importants del país.

Tinc entès que va estudiar filosofia...

Vaig tenir la sort de triar la carrera que m’enriquia més com a persona, és a dir, no vaig anar a la universitat per trobar un ofici, sinó a formar-me. Per aquest motiu vaig escollir filosofia. Això sí, després de la meva estada a l’IESE, en multinacionals i departaments de màrqueting, em vaig incorporar a

Luis Martín Cabiedes.

122 Món Empresarial

que tenia desenvolupar una activitat sistemàtica d’inversions en start-ups d’Internet.

¿Tienes una startup?

Todas las claves para conseguir financiación Pàgines: 159 ISBN: 978-84-9875-407-0 Editorial: Gestión 2000

l’empresa familiar, que és Europa Press. Només vaig posar una condició: volia nous reptes. El primer que em va tocar va ser Europa Press Televisió a finals dels 80, després, l’any 1992, Internet. I és que vam ser dels primers en apostar per la informació on-line com a proveïdors de continguts a grans empreses com Microsoft.

I aquesta és la gènesi del seu salt a les inversions?

Exacte! A finals de dècada van començar a arribar per l’agència joves amb bons projectes vinculats al sector TIC que necessitaven continguts. Llavors, vam començar a col·laborar amb ells i, quan ens vam adonar, ja estàvem invertint diners en les seves companyies. En aquest moment ja vam veure el potencial

Només Internet? Per què no invertir en altres àmbits?

Tot bon inversor que es dediqui a les accions o a les start-ups s’especialitza en aquell mercat que coneix millor. En el nostre cas, ens focalitzem en la inversió a Internet, on ens trobem més còmodes. D’altra banda, també és cert que actualment el capital risc es concentra en els sectors més tecnològics, perquè engloben la majoria de projectes que multipliquen per 10 els seus beneficis.

Espanya és un brou de cultiu de bons candidats?

No costa tant trobar emprenedors del sector TIC al nostre país, però cal tenir una perspectiva global. Espanya és el país que és. Encara que Barcelona sigui un focus d’emprenedors molt potent, està clar que no som ni Silicon Valley, ni Berlín, ni Londres. Hi ha emprenedors espanyols potents i molt dignes, però passa com a altres àmbits, que marxen fora a la recerca d’oportunitats: una cosa és tenir grans jugadors com Pau Gasol i l’altra disposar d’una lliga com l’NBA. Com podem capgirar aquesta situació?

Aquesta realitat no es pot canviar d’un dia per l’altre. Tampoc crec que la capgirin els polítics; la meva confiança en ells és nul·la. L’em-

Biblioteca empresarial

Món dirigent

L’àngel dels negocis Com el bon musulmà que peregrina a la Meca, Luis Martín Cabiedes no falla mai al seu viatge anual a Silicon Valley. Allà, l’any 1984, després d’assistir a una conferència d’Steve Jobs, va comprar un dels primers ordinadors personals que van arribar a Espanya. Convertit fa prop de dues dècades en un dels inversors en projectes d’Internet més reconeguts i respectats del país –a través del seu propi fons ha finançat start-ups com Privalia o Blablacar–, el seu destí va estar sempre lligat a l’empresa familiar: Europa Press. S’hi va incorporar el 1989 amb la condició de fer només coses noves, i ho va aconseguir. Des del 2008 també dóna classes a l’IESE. prenedoria és un subproducte del creixement econòmic sa i equilibrat i, sobretot, no corrupte. Allò que no podem fer és incidir sobre els efectes sense atacar les causes.

Segons el seu parer, què ha de tenir un projecte perquè decideixi apostar per ell?

El primer requisit és que encaixi dins la meva estratègia. Després realitzo una anàlisi prenent com a base el model de Rob Johnson, que és el mateix que ensenyem a l’IESE. Parlo de sis criteris que tenen poc a veure amb els números –no em refio de les previsions!– però que sí segueixen un esquema racional: mercat definit i existent; avantatge competitiu enfront de la competència; col·laboradors amb experiència; timing; escalabilitat, i estratègia clara de sortida del projecte.

I un cop arriba a un acord, quina és la seva implicació a l’empresa?

Bàsicament, el millor que es pot

esperar d’un inversor és que t’aporti poc més que diners. L’emprenedor és qui ha de dur les regnes del projecte. A mi no m’agraden gens aquests inversors que es creuen més llestos que ningú i que volen neutralitzar l’emprenedor. Jo sempre busco empresaris que sàpiguen portar el seu negoci molt millor del que podria fer-ho jo.

Cap altre consell per a valents com vostè?

Els inversors han de formar-se en el seu camp d’especialització, diversificar, mai enfonsar-se si una inversió no surt com s’esperava –són els handicaps de treballar en un entorn ple d’incertesa!– i conduir els seus negocis d’una manera racional i sistemàtica, sense deixar-se portar mai per modes o ximpleries.

Món Empresarial 123

Món dirigent

Biblioteca empresarial

“El líder ha de redirigir els recursos cap a tasques realment útils” El director de Recursos Humans de Telefónica, Bernardo Quinn, posa sobre la taula les claus perquè aquelles empreses que es troben arran de l’abisme puguin donar-li la volta al seu negoci. I ho fa a través d’un llibre amè i pragmàtic, que pivota al voltant de tres casos exemplars de renaixença: Apple, IBM i Telefónica.

Per què costa tant canviar encara que s’intueixi que les coses no van pel bon camí?

No tothom és conscient de la necessitat de canvi, perquè no posseeix tota la informació per saber què hi ha darrere. I això es deu al factor de desconnexió; tendim a quedar-nos quiets i no sentim la urgència de moure’ns.

Per això és tan important explicar les històries de canvi, doncs motiven a la gent a sumar-s’hi.

Creu que les anècdotes impacten més que les dades i les xifres?

Les anècdotes impacten perquè és un llenguatge més amè i fàcil

Bernardo Quinn.

124 Món Empresarial

procés que comporta desgast emocional i físic, per això és imprescindible que l’equip directiu que l’envolta li doni suport. Tots aquells que treballen a l’organització són d’ajuda, però hem de fer-los partícips del missatge de transformació i incloure’ls en el procés de canvi.

Salvados in extremis Cómo dar la vuelta a negocios en apuros Pàgines: 199 ISBN: 978-84-83564-18-9 Editorial: Lid Editorial d’entendre, però si parlem de casos empresarials és fonamental tenir clars els indicadors de la companyia i basar-nos en xifres concretes i reals.

Totes les empreses segueixen el mateix patró: creixement, canvi i renaixença (o fallida)?

Hi ha moments de creixement durant els quals els empleats estan compromesos i encantats amb el que fan.

Però les companyies travessen també situacions de més dificultat i descobreixen que moltes de les coses que es feien en el passat no necessàriament segueixen essent vàlides sota un nou context. En aquest punt cal dur a terme dues coses: primer, reconèixer que entrem en moments difícils de transició, i, segon, prendre les mesures adequades per poder renéixer.

I quina és la millor estratègia a seguir per gestionar el caos?

El treball del líder és fonamental: ha d’estar disposat a embarcar-se en un

Els acomiadaments representen un sacrifici necessari per avançar?

L’acomiadament no és l’únic element que intervé en aquest tipus de processos. És possible, depenent de les característiques de l’empresa, que la plantilla es vegi afectada, però és cert que en molts casos els empleats no perden el seu lloc de treball sinó que passen a realitzar altres tasques.

Jo sóc partidari de ser més explícit, de definir les coses que es deixaran de fer i de redirigir tots els recursos, inclosos els humans, cap a projectes realment útils.

La veu de l’experiència Fa més de 25 anys que Bernardo Quinn treballa liderant grans processos de transformació a importants multinacionals de Llatinoamèrica, Estats Units i Europa. Abans, però, es va graduar com a enginyer industrial a l’Institut Tecnològic de Buenos Aires i va obtenir un MBA de la Harvard Business School. Actual director global de Recursos Humans a Telefónica, ha sabut combinar a la perfecció formació i experiència professional per poder fer front als reptes empresarials amb els que ha topat al llarg de la seva vida, dels quals n’és un autèntic apassionat!

Biblioteca empresarial

Món dirigent

“El sector financer i el tecnològic són els més oberts al ioga” Explicació de conceptes i reflexió sobre els seus beneficis, però sobretot exercicis pràctics. Això és el que trobarà al darrer llibre de la professora de ioga Alejandra Vidal, enfocat a la pràctica d’aquesta activitat a l’oficina, al despatx o, fins i tot, a l’hotel després d’una jornada de negocis.

Molts empresaris estan sotmesos a llargues jornades laborals, pressions i situacions d’estrès. Fins a quin punt pot ajudar-los el ioga a superar les dificultats?

El ioga et dóna les eines per superar situacions nervioses o d’estrès amb més eficàcia, i per gestionar millor les teves emocions. Així aconsegueixes un millor desenvolupament de les teves funcions laborals (i de tot tipus).

Quin és el millor moment del dia per practicar ioga, si tenim en compte els horaris de la majoria de treballadors a Espanya?

Segons la meva experiència, al migdia és un bon moment perquè

Alejandra Vidal.

Yoga para ejecutivos Técnicas eficaces de relajación para mejorar el rendimiento en el trabajo Pàgines: 218 ISBN: 978-84-16115-83-9 Editorial: Profit Editorial

la persona agafi forces per afrontar la resta del dia. Altres treballadors prefereixen practicar-lo a la tarda i marxar d’una manera més relaxada a casa. Jo, de tota manera, penso que el ioga es pot fer en petites estones d’entre cinc i 15 minuts durant tot el dia: fer exercicis respiratoris, prendre consciència del teu cos i de com et sents, i després continuar amb la feina.

I quin creu que és el sector que més necessita una cura de ioga?

El financer, sobretot. I no ens oblidem de l’àmbit de les tecnologies; a Silicon Valley és una pràctica habitual des de fa uns 10 anys. Són dues àrees que estan més obertes al ioga, potser també perquè són més modernes. D’altra banda, qualsevol persona que tingui un càrrec de molta responsabilitat, independentment del sector, hauria de provar l’experiència.

Invertir en classes de ioga per a treballadors és realment rendible per a una empresa?

El ioga repercuteix positivament en la resolució dels conflictes, la comunicació interna o l’empatia entre companys. Tothom està content i esdevé, com a resultat, més productiu. Hi ha estudis que demostren que els treballadors que practiquen ioga presenten una continuïtat millor, menys absències laborals per malalties i un major rendiment.

Ikea o Google ja ofereixen classes de ioga als seus directius i empleats, però creu que el ioga té futur dins de les pimes? Sobretot en temps de crisi...

No crec que es tracti una qüestió de diners; contractar classes per als treballadors no equival a un pressupost gaire alt. El que passa és que a Espanya encara hi ha molt d’escepticisme amb el tema del ioga, cosa que no passa als Estats Units o a Àsia. És més una qüestió d’obrir la ment, d’esborrar els prejudicis i de treure’ns del cap la imatge de la persona asseguda meditant, perquè quan es fa ioga se sua i es tenen cruiximents el dia següent!

La iogui dels executius Alejandra Vidal és periodista, coach i professora de ioga. Des del 2011 també dirigeix la seva pròpia empresa, Corporate Yoga Espanya, organització a través de la qual apropa aquesta activitat a directius i professionals de tots els sectors amb seminaris, tallers i classes adaptades a les seves necessitats.

Món Empresarial 125

Món dirigent

Gurus

Martin Wolf

Què hem après (i què ens queda per aprendre) de la crisi financera?

P er què ha passat aquesta gran crisi?

Pot ocórrer de nou? Per què no va tenir lloc abans? Si volem trobar la resposta a aquestes preguntes és imprescindible comptar amb una visió econòmica que contempli aquests grans tràngols i depressions com un dels estats en què l’economia capitalista pot trobar-se.

Els orígens del terratrèmol

Tots recordem l’any 2008, quan la caiguda de Lehman Brothers va suposar el començament de la gran crisi financera de la qual el cap d’Economia del Financial Times, Martin Wolf, parla en el seu últim llibre, i la qual tothom segueix analitzant (mentre intenta sortir-ne) encara avui dia. Així, durant tota la primera part de La gran crisis: cambios y consecuencias. Lo que hemos aprendido y lo que todavía nos queda por aprender de la crisis financiera, el periodista nord-americà aborda les conseqüències d’aquest terratrèmol econòmic, i tracta les polítiques d’austeritat que ha desencadenat i els seus efectes en tot el territori euro, així com la importància –i també la responsabilitat– que té Alemanya en totes les conseqüències que han generat aquestes mesures, arribant a culpar el país germànic de tot el que ha passat després.

En aquest sentit, Wolf afirma que, des que va esclatar la crisi, les directrius

126 Món Empresarial

Gurus

Món dirigent

En el llibre La gran crisis: cambios y consecuencias. Lo que hemos aprendido y lo que todavía nos queda por aprender de la crisis financiera, Martin Wolf, cap d’Economia del Financial Times, exposa la seva particular anàlisi sobre els canvis ocorreguts en l’economia en els últims anys, identificant l’origen de la crisi i desembolicant la seva complexa interacció amb la globalització i els desequilibris globals i europeus. En aquest últim aspecte, per a Wolf les fonts van ser més inestables a causa del que el periodista anomena la defectuosa arquitectura de la unió monetària.

Alfonso Cebrián. Doctor en Ciències Econòmiques.

imposades i el rumb que es va prendre durant el següent any van ser els correctes. Lamentablement, però, els polítics van deixar de sostenir les polítiques requerides per donar suport al despalanquejament del sector privat i evitar, d’aquesta manera, una recessió de balanç prolongada, cosa que va tenir com a resultat una recuperació feble i fins i tot pràcticament parada durant els anys 2011 i 2012.

Quina hauria estat, llavors, la solució ideal? La crisi va posar de manifest que l’eurozona realment no estava prou preparada per poder suportar aquestes aturades sobtades en els fluxos de capitals privats que la seva creació havia fomentat. En conseqüència, i descartant des del primer moment la ruptura de la Unió, el següent pas és endevinar si hi ha reformes que facin que Europa pugui funcionar de forma més òptima.

Fins i tot en aquests mateixos dies, Grècia i els països més vulnerables de l’eurozona s’han convertit en el mirall de les amenaces amb què s’enfronten els estats que no es troben sota el paraigua de la unió monetària, el qual va servir en el seu moment com a justificant per a les mesures d’austeritat que han acabat alentint la recuperació. Alhora, tant el Regne Unit com els Estats Units mai no es van sentir realment amenaçats pel col·lapse en el suport als seus bons estatals. I altres països,

com ara Alemanya, van acabar beneficiant-se de les dificultats dels seus veïns de l’eurozona, ja que les taxes d’interès es van trobar en els seus mínims per als bons a llarg termini.

La recuperació lenta i dolorosa dels menys afavorits de la zona euro va ser aliment de països com el germànic, que s’ha oposat a qualsevol política que estimulés la demanda, ja que això li va generar guanys i no ha repercutit per a res en la seva predisposició a ajudar.

Una eurozona massa fràgil Atès tot el que s’ha dit fins aquest punt, què ens ha ensenyat la crisi per ara?

Per començar, que el sistema financer de l’eurozona és extremadament fràgil i amb possibilitats d’error i frau, així

com vulnerable al pànic, que no fa més que exagerar els motius subjacents de la crisi, i, per tant, genera pujades i baixades de períodes.

D’altra banda, també ens ha ensenyat que quan un sistema macroeconòmic és estable, és quan més perill té de tornar-se més fràgil, perquè és el període en què hi ha més sensació de seguretat per prendre decisions que comporten riscos. El pitjor aspecte de tots és la utilització dels diners de la indústria financera per obtenir la regulació laxa que es vol.

Així mateix, un altre aspecte que convé recordar és que els reguladors, per la seva banda, no seran capaços de mantenir el ritme, ja que no tenen motivació, recursos, ni coneixements; i que els acadèmics i dissenyadors de polítiques van actuar amb ignorància i

Si la liberalització de les finances acaba provocant forçosament una crisi, haurem d’implantar una nova classe de sistema que reculli dues vessants (i contempli tant el llarg com el curt termini): d’una banda, els països han de recuperar-se de la crisi i, de l’altra, s’ha de plantejar la viabilitat de l’eurozona per a la consecució d’una unió monetària realment factible Món Empresarial 127

De prop

Món dirigent

Gurus

Martin Wolf (Londres, 1946) és Graduat en Econòmiques a Oxford. Va començar a escriure per al rotatiu Financial Times el 1987 i, des de 1996, és cap d’Economia del més prestigiós dels diaris econòmics –juntament amb The Wall Street Journal–, fet que el converteix en un dels periodistes econòmics més influents de l’escena internacional actual.

Wolf també ha estat professor visitant a les universitats d’Oxford i Nottingham, membre del Fòrum Econòmic Mundial a Davos i membre de la Comissió Vickers del Regne Unit sobre la banca. L’any 2000 va ser ordenat Cavaller de l’Imperi Britànic pels seus serveis al periodisme financer, i el 2012 va rebre l’Ischia International Journalism Award. Participant assidu de les majors jornades i congressos econòmics, el sector sempre escolta amb atenció les seves opinions, ja que és considerat un dels gurus econòmics dels nostres temps. Entre els seus llibres destaquen Why Globalization Works i Fixing Global Finance. La seva última obra, La gran crisis: cambios y consecuencias, és una de les lectures obligatòries d’aquest 2015 per a qualsevol professional del sector.

128 Món Empresarial

arrogància, considerant que la gravetat que la crisi ha acabat assolint era impossible d’assumir. [Aquí cal puntualitzar que la crisi no ha creat tots aquests aspectes, sinó que els ha revelat per poder esmenar-los. En realitat, la crisi de l’eurozona, i, per conseqüència, global, no només va ser estrictament financera, sinó que va resultar quelcom una mica més profund.]

Cap a una nova classe de sistema Arribats a aquest punt, ens queda ara tan sols endinsar-nos en la pregunta final: quina és la solució? Si la liberalització de les finances sembla que acaba abocant el sistema de forma gairebé automàtica cap a una crisi, és

clar que haurem d’implantar una nova classe de sistema. Però quin? La resposta ha de tenir dues vessants que contemplen tant el llarg com el curt termini. Així, per començar, els països han de recuperar-se de la crisi, que en molts casos els ha deixat molt per sota dels nivells tendencials de producció. I, alhora, s’ha de plantejar la viabilitat de l’eurozona per a la consecució d’una unió monetària realment factible. Perquè les crisis acabaran passant de manera cíclica, segons Wolf, qui també ens revela una dada sorprenent: el cost fiscal de la crisi ha suposat el mateix per als Estats Units i el Regne Unit que el que suposaria una guerra mundial.

CRISIS S.XXI

connecta’t

Tot el que t’interessa, ho trobaràs a iQUIOSC.cat iQUIOSC.cat és el quiosc digital amb la més àmplia oferta de mitjans de comunicació en català. Diaris, revistes, premsa comarcal de pagament i gratuïta al teu abast a www.iquiosc.cat Descarrega’t l’aplicació disponible per IOS i Android i emporta’t amb tu més de 200 publicacions per llegir-les quan vulguis i on tu vulguis.

Els mitjans del país t’ho posen fàcil, fes-te d’iQUIOSC.cat

M贸n g 130 M贸n Empresarial

global »

Propostes d’oci i negoci sense fronteres.

Món Empresarial 131

Món global

Ciutats del món

Buenos Aires La terra de les oportunitats

E

ncetem el recorregut turístic per la Ciutat Autònoma de Buenos Aires a través dels seus barris, que disposen d’una oferta recreativa molt àmplia –i incansable!– els 365 dies de l’any: dels més tradicionals, com San Telmo o La Boca, fins arribar a la modernitat, encapçalada per Puerto Madero i Palermo. Precisament aquest últim districte és el centre comercial i de negocis de Buenos Aires, on s’ubiquen els bars, locals i restaurants d’avantguarda, però també on han constituït el seu punt de trobada centenars d’em-

132 Món Empresarial

prenedors. Una situació que ha canviat força en poc més d’una dècada, ja que el barri de Palermo era una zona gris i quasi suburbial a la ciutat. Ara, tot el contrari: amb aires bohemis, és un Soho a l’estil argentí, idoni per a tots aquells artistes (o aspirants a ser-ho algun dia) que volen ampliar la seva xarxa de contactes creatius.

Un districte que ja apuntava maneres segles enrere és Puerto Madero, on es va dur a terme el programa de desenvolupament urbà més important de l’àrea central de la

Meravelles gastronòmiques

Bressol de la psicoanàlisi i amb el cor dividit per la febre del futbol, la capital de l’Argentina ha patit tota mena de sotracs econòmics, polítics i socials al llarg dels segles. La Buenos Aires d’avui, però, és una ciutat plena de talent, atractiu i amb molta personalitat.

Fou una terra d’intercanvis culturals durant el segle XX, sobretot per a espanyols i italians, fet que explica l’extraordinari domini dels argentins de l’art del gelat, la pasta o les empanades. De la mateixa manera, no ens poden passar per alt productes propis com el mate, la carn amb la que fan el seu típic rostit o l’almívar de llet.

La ciutat en xifres

Puerto Madero i la modernitat de Palermo–, sense oblidar-nos d’una de les seves grans paradoxes: posseir una de les avingudes amb més carrils del món (9 de Julio) i gaudir alhora d’un bon grapat de parcs i jardins perfectes per llegir un llibre i relaxar-se a l’aire lliure.

Palermo és el centre comercial i de negocis de Buenos Aires, on s’ubiquen els bars, locals i restaurants d’avantguarda, però també on han constituït el seu punt de trobada centenars d’emprenedors

Sembla que aquests dos barris hagin estat fets expressament per als amants de la història, les antiguitats i les obres d’art. San Telmo, famós pel seu mercat, i La Boca, amb els seus carrers estrets i empedrats, han esdevingut el bressol de la tradició a Buenos Aires.

Bé perquè van veure néixer els millors ballarins de tango, bé perquè alberguen alguns dels edificis i monuments amb més encant de tota la ciutat –com per

2.891.082

buenos aires

Superfície:

202.000 m2 Moneda: Peso argentí - Una de cada cinc empreses que hi ha a l’Argentina és a la Ciutat de Buenos Aires.

- Segona jurisdicció nacional amb major número d’empreses:

137.220

Ciutat de Buenos Aires. Tot va començar quan, l’any 1887, es va construir el port amb un objectiu molt concret: millorar el trànsit dels grans vaixells de càrrega i de passatgers. Amb el pas del temps, però, la zona es va anar ampliant fins a convertir els voltants del port en un espai de forta expansió comercial. Actualment els modestos gratacels i els edificis intel·ligents ja formen part del seu ecosistema.

El racó dels col·leccionistes

Món global

habitants

amb activitat productiva o comercial al territori

Generen:

1,6

milions

Construïda al voltant del RiU de la Plata, Buenos Aires no segueix un patró fixe ni pel que fa al seu disseny urbanístic.

I és que, a primer cop d’ull, la ciutat llueix una planificació que sembla fruit de càlculs fets amb esquadra i cartabó però, una vegada dins, els seus barris presenten els carrers més enrevessats que un es pugui imaginar. D’altra banda, aquesta ciutat també combina mil varietats constructives i estils arquitectònics diferents –per exemple, els edificis afrancesats del centre històric contrasten amb els gratacels de

Població:

La contradicció argentina

Ciutats del món

de llocs de treball

- Perfil de les empreses: exemple la catedral ortodoxa russa de la Santíssima Trinitat o les típiques cases de colors cridaners–. La resta es troben ubicats al Microcentro, districte que no té el reconeixement oficial de barri però que compta amb molts atractius que el converteixen en una visita obligada: casc històric de la ciutat; plaça, avinguda i Piràmide de Mayo; Casa Rosada (seu de la presidència); catedral Metropolitana; estàtua eqüestre del general Belgrano; Teatre Colón, etc.

4% 9% 20%

2%

Serveis Comerç Indústria Construcció Altres

65% 3%

8% 25% 64%

Microempreses Petites Mitjanes Grans

Món Empresarial 133

Món global

Ciutats del món

L’aventura empresarial a la capital argentina El bressol dels valents

La impressió 3D feta a l’Argentina

Lisa Besserman és la fundadora d’Startup Buenos Aires, comunitat pionera a la ciutat que dóna suport i fomenta l’esperit emprenedor d’aquells que acaben d’obrir la seva empresa.

Nicolas Berenfeld, cofundador de Trideo, coneix a la perfecció els avantatges (i inconvenients) de fundar una empresa a Buenos Aires. Enginyer nascut a Brussel·les, és un expert en impressores 3D i també en adaptar-se a nous entorns.

Buenos Aires és una bona ciutat per engegar un negoci?

La ciutat és un focus de talent molt potent pel que fa al sector tecnològic i el nivell d’anglès dels joves és dels més alts de tota Llatinoamèrica. Això, sumat al fet que els treballadors d’aquest àmbit cobren una tercera part del que cobren els europeus o nord-americans, i a què el cost de la vida i les barreres culturals són prou baixos comparats amb altres metròpolis d’arreu del món, fa que Buenos Aires sigui un destí ideal per a l’externalització i l’aterratge de noves empreses.

Llavors la tecnologia és un sector amb futur a Buenos Aires... És el sector econòmic més fort; els alumnes d’educació secundària i universitària poden escollir entre una gran varietat de cursos vinculats a la tecnologia i la codificació digital. A més, el govern de la ciutat potencia la inversió de capital llavor en acceleradores d’start-ups. Això possibilita que hi hagi un enorme nombre d’empreses de desenvolupament de software i creació d’apps reconegudes a nivell mundial. ¿I quin és rol d’Startup Buenos Aires?

Abans de la creació de la nostra comunitat, el paisatge estava extremadament fragmentat i no hi havia recursos disponibles per als empresaris locals ni una entitat que els connectés amb la resta del món. Nosaltres treballem amb organitzacions internacionals per portar projectes globals a la ciutat, i enfortim el sistema emprenedor argentí i llatinoamericà.

134 Món Empresarial

Com definiria en poques paraules la seva aventura empresarial?

Vam començar el març del 2014 amb l’objectiu de simplificar l’ús de la tecnologia i treure al mercat una màquina amb una alta qualitat d’impressió 3D. El pitjor de tot plegat fou emprendre lluny del nostre país d’origen, i el millor veure l’impacte social i econòmic positiu que ha tingut la PrintBox a Buenos Aires, facilitant, per exemple, els processos de producció a les empreses.

Per què Buenos Aires i no Brussel·les?

L’ecosistema emprenedor d’aquesta ciutat, en termes de dinamisme, li dóna moltes voltes al belga.

A Buenos Aires s’organitzen esdeveniments lligats a la formació i al networking quasi cada dia, i la creativitat dels joves és molt potent, sobretot al sector tecnològic (desenvolupament de software, apps i videojocs). Penso que les èpoques de crisi que ha hagut de passar el país han fet que la població sigui prou hàbil a l’hora de reinventar-se i tirar endavant.

Ciutats del món

Món global

Quatre emprenedors que han fundat el seu negoci a Buenos Aires ens parlen de la seva trajectòria professional i les claus del seu èxit.

Els grangers més moderns

Un nou espai de discussió

Eddie Rodríguez von der Becke és el fundador i CEO de Tambero, el software per a ramaders i agricultors que volen gestionar el seu negoci de manera virtual més descarregat del món. La revista Forbes la va nomenar Hottest Global Startup l’any 2013.

Patricio Jutard, COO i cofundador de Mural.ly, va vendre la seva companyia a Disney per engegar el seu propi projecte, una pissarra de col·laboració on-line per a l’intercanvi d’idees, dissenys, planificacions i molt més.

Com va sorgir aquest projecte tan innovador?

El 2011, després de parlar amb la meva dona sobre la necessitat d’una aplicació per a ramaders i agricultors que marqués la diferència. Crear una app web de consum massiu fou tot un repte perquè entraven en acció un munt d’eines tecnològiques que no dominava...

Va rebre algun ajut econòmic del govern?

Sí, un import gairebé anecdòtic del Banc Interamericà de Desenvolupament. A més, el govern de la Ciutat de Buenos Aires disposa de programes àgils enfocats a l’emprenedor amb vies de finançament i promoció. Malgrat això, hi ha inconvenients lligats als tràmits legals requerits pel govern nacional a l’hora de constituir una empresa i al cep canviari sobre les monedes estrangeres que hi ha a l’Argentina.

Hi ha oportunitats reals per als emprenedors a Buenos Aires?

Durant els darrers quatre anys s’ha creat un ecosistema emprenedor molt potent a la ciutat. De fet, crec que hi ha més demanda local i internacional de ments creatives que oferta, doncs tenim l’avantatge de compartir zona horària amb els EUA, però amb sous més baixos. Microsoft, per exemple, ofereix suport de manera permanent als emprenedors tecnològics argentins. També som molt actius pel que fa a activitats de coaching, meet-ups, tallers, conferències, networking, etc. No parem mai!

El 2012, vostè i el seu soci van vendre Three Melons a Disney.

Exacte; teníem el nostre propi estudi de desenvolupament de videojocs però vam acceptar l’oferta de Playdom/Disney per destinar tots els nostres recursos a Mural.ly. El treball a distància i la col·laboració entre equips són aspectes cada vegada més recurrents, per això són imprescindibles les eines visuals que ens ajudin a comprendre, comunicar i construir una visió compartida. I aquest és, precisament, el punt fort del nostre producte.

En què consisteix Mural.ly?

Són parets digitals amb contingut web (vídeos, links, fotos, etc.) que es combinen per crear, visualitzar, analitzar i mostrar idees. Aquests murals es poden emmagatzemar al núvol des de diferents dispositius.

Quin és el perfil dels seus usuaris?

No només argentins; tenim clients importants a nivell mundial com ara IBM, Steelcase, Stanford GSB, HMH, PayPal o Disney.

Veig que tenen molts lligams amb l’estranger...

Sí, tant clients com col·laboradors. I és que ens agrada importar coneixement d’altres racons del món, com per exemple San Francisco, ciutat des d’on treballa el meu soci.

Món Empresarial 135

M贸n dirigent

136 M贸n Empresarial

Ciutats del m贸n

Món global

Món gurmet

Cuina de cinc estrelles a preu fet

Fermí Puig

D

esprés d’una molt bona experiència al Drolma de l’Hotel Majestic amb Estrella Michelin inclosa, Fermí Puig ho tenia clar: havia de repetir amb el maître Alfred Romagosa, però aquest cop amb un projecte propi adaptat als temps que corren.

“Avui dia la gent no vol sorpreses i és per això que havíem de tirar endavant un restaurant amb un ambient molt agradable i menjar de qualitat a un preu assequible i just”, explica el cuiner. L’aposta

Tres dècades d’ofici li van aportar la confiança i l’empenta necessàries per engegar el seu propi projecte d’una vegada per totes l’any 2013. I no ho ha fet seguint el model dels restaurants on hi va deixar la seva petjada com a xef temps enrere, sinó que Fermí Puig ha volgut que la bona cuina catalana també arribi a les butxaques menys afortunades.

final no inclou cap ensurt amb el compte ni tampoc amb els plats, doncs Puig i el seu equip han volgut deixar de banda la cuina excessivament personalitzada i “refugiar-se en una carta on el paper protagonista el té la gastronomia catalana tradicional amb el toc de l’autor”.

La fórmula de l’èxit Dinar o sopar a preu fet ha esdevingut un concepte inherent a la filosofia del Restaurant Fermí Puig d’ençà que va obrir l’any 2013 al carrer Balmes, 175: “Proposem una selecció de vins, plats a triar entre menú i carta i cafè per un preu tancat: 35 euros al migdia i 50 euros a la nit”, afirma orgullós Puig. Una alternativa que atrau tot el nucli comercial i de negocis del barri, sobretot al migdia.

Àpats a la tribuna L’afició pel Barça d’en Fermí Puig i de l’Alfred Romagosa ha traspassat límits al restaurant que tots dos lideren. I és que una de les sales del local està dedicada completament a aquest equip de futbol: “Volíem un lloc on poder seguir els partits i per això vam crear un menjador privat amb capacitat per a 12 persones, decorat amb objectes del Barça i presidit per un gran televisor”, detalla el cuiner granollerí. Sota el nom de Les Corts, aquest reservat inclou peces de col·leccionista

138 Món Empresarial

sènior com una fotografia de Joan Manel Serrat jugant un partit de veterans al Camp Nou que el mateix cantautor els va fer arribar o un tros de la barana original del segon estadi blaugrana.

Batalletes de la mili

Restaurant

Pels volts de 1983 dos joves amb un futur prometedor van coincidir a Cartagena mentre feien el seu servei militar.

Un d’ells era Fermí Puig, l’altre, Ferran Adrià. Veient les seves dots als fogons, el primer li va suggerir al segon que passés el seu mes de permís com a cuiner a El Bulli. El que va passar després no és cap secret. I és que Puig té bon olfacte quan es tracta d’assumptes professionals: una Estrella Michelin aconseguida el 2002 amb el Drolma, una estada de cinc anys al Petit Comitè on es va fer palès el seu domini de la cuina tradicional catalana, i una tornada després de dos anys sabàtics de la mà d’un restaurant propi amb el qual ha volgut apropar-se al client i allunyar-se de les competicions gastronòmiques.

Món global

Història del món

Les Amèriques Durant l’època de la immigració catalana a Amèrica neix un profitós negoci de producció i comerç d’aiguardents entre el vell i el nou continent amb la creació de les mítiques destil·leries de rom a Cuba (Bacardí) i a la República Dominicana (Brugal i Barceló).

Primera destil·leria Bacardí a Santiago de Cuba.

Com s’arriba a aquesta situació?

El rom és un destil·lat que procedeix de la fermentació de la canya de sucre i va arribar al continent americà de mans dels colonitzadors europeus. Al seu torn, la canya de sucre és un vegetal oriünd del continent asiàtic –ja els antics egipcis el cultivaven i n’obtenien productes alcohòlics, i també està present a la Bíblia, on el mateix rei Salomó en dóna a provar a la reina de Saba–, que necessita un clima càlid i amb abundant aigua, fet que encaixa perfectament amb les lati-

140 Món Empresarial

Oficines de la companyia Bacardí a Puerto Rico (1958).

tuds tropicals del continent americà, especialment amb les Antilles.

Per a l’elaboració del rom es necessiten els sucres i les melasses fermentades que s’extreuen de la canya de sucre. Un sucre que fou molt apreciat ja des d’un inici fins al punt d’anomenar-lo or blanc o moreno, i que es va convertir en un dels primers productes globalitzats des del segle XVII. I és que aquest or generava comerç i riquesa, però també amagava un cantó fosc: la utilització de mà d’obra esclava en la seva producció.

L’antecedent Amb tot, el rom com a destil·lat es popularitzà al Carib com a pla B. D’una banda, els vins eren difícils de portar des d’Europa, pel seu alt cost i perquè s’avinagraven durant el transport. De l’altra, el comerç de productes alcohòlics d’alta graduació que va sorgir com a alternativa al del vi també es va interrompre aviat per raons econòmiques (el seu preu es disparava fruit de les càrregues del transport, els aranzels, la pirateria i altres conceptes impositius). Així, els destil·lats de la canya de sucre ràpidament van

Història del món

Món global

s. XIX Ricard Paradís.

Llicenciat en Història, Màster en Estudis Històrics i Diplomat en Comerç.

Anunci publicat a la revista Life (maig, 1966). El combinat Cuba Libre fou creat una tarda de calor del mes d’agost de 1900. Una colla de soldats del Grup de Senyals nord-americà es va reunir per prendre una beguda al Bar American a l’Havana. El Sr. Russell va demanar un Bacardí amb Coca-Cola, gel i una mica de llimona espremuda. Els seus soldats van tastar la beguda, els va agradar i van demanar una ronda per a tothom. Llavors, un del grup va suggerir un brindis per Cuba Lliure. aparèixer com a producte alcohòlic alternatiu que rebé diversos noms; rom, rhum, chachaça, guaro, guildive o seco, segons la zona d’elaboració o el tipus. Primer eren simples destil·lats de roms blancs, però posteriorment van sorgir diferents sistemes d’envellir els roms per donar-los millor gust. Quant als sistemes d’envelliment, eren en bóta i segons el sistema de soleres i criances.

El resultat L’oportunitat de negoci que oferien els destil·lats ràpidament es convertí en un incentiu per als catalans que anaven a “fer les Amèriques”, alguns amb coneixement en licors, destil·lació i l’art de l’alambí per a la producció d’aiguardents. Entre ells, Facundo Bacardí i Massó (1814-1886), fundador de Rom Bacardí a Santiago de Cuba el 1862.

Nascut a Sitges, al Garraf, una població

Anunci de Bacardí de la dècada de 1930. característica per l’elaboració de malvasies, vins, licors i aiguardents, i d’on van emigrar molts dels seus habitants a Amèrica fugint de la misèria econòmica que es vivia a les viles marineres catalanes, Bacardí i Massó va arribar a Cuba a mitjan segle XIX. Després de diverses experiències comercials, es va dedicar a la fabricació de rom, fent molt popular aquest producte pel seu boquet suau i la seva marca diferen-

Món Empresarial 141

Història del món

ciada pel símbol del ratpenat. De fet, el rom de Bacardí es caracteritzà de seguida per la seva capacitat de mescla amb sucs i altres begudes, creant combinats alcohòlics i còctels de gran renom internacional (Mojito, Daiquiri, Mai Tai, Caipirinya, Blue Hawai, etc.).

Avui dia, però, aquesta és una marca exiliada: la companyia va donar suport a la independència de Cuba, per la qual cosa va haver de fugir de l’illa després de la Revolució Castrista. L’any 1936, l’empresa va obrir una planta de fabricació a Puerto Rico, i es va establir en diferents punts de producció al Carib, com les Illes Bermudes, Bahames, Mèxic, Puerto Rico i Florida, convertint-se en un dels símbols de l’anticastrisme (d’aquí sorgeix el combinat alcohòlic més famós de tots els temps, el Cuba Libre: rom Bacardí amb cola i una rodanxa de llimona o taronja). La casa catalana és actualment la primera

Facundo Bacardí i Massó va començar a destil·lar rom en un alambí de 30 barrils per lot que li va permetre iniciar la producció comercial.

Les oficines de Bacardí, al carrer Marina Baja. companyia internacional productora de rom i la més consumida.

Pel que fa a Rom Brugal, per conèixer els seus orígens cal saltar d’illa i anar a la República Dominicana, tot i que sense deixar Cuba del tot, ja que el seu fundador, el també sitgetà Andreu Brugal i Montaner, primer va arribar a Santiago de Cuba. Allí aprengué l’elaboració de rom per instal·lar-se posteriorment a Puerto Plata ja com

A l’Amèrica continental

Món global

Altres exemples de negocis d’elaboració de rom creats per catalans que van “fer les Amèriques”, en aquest cas, a l’Amèrica continental, són els casos de Rom Clarós, fet a Colòmbia i Panamà per la família Clarós, de tradició licorera a Badalona, i el gran Rom Pujol. Aquest darrer és

“Mirant el futur”, escultura de Lorenzo Quinn. Tribut de Sitges al fundador de Bacardí. a fabricant des del 1888, sent un referent industrial en aquesta illa i posicionant-se com a tercera marca de rom del món.

Finalment, sense deixar la República Dominicana, Rom Barceló es va crear en els anys trenta del segle XX de la mà del mallorquí Julián Barceló i ha arribat a ser un dels roms més reconeguts pels seus tastos.

el rom català per antonomàsia, el degà, creat el 1818, i portat a Catalunya pels emigrants que retornaven de les Antilles, els mateixos que integraren en la nostra cultura aquesta mescla de cants i danses antillanes amb cançons marineres catalanes que són l’Havanera i la Rumba, i amb el qual ens fem els cigalons o cremats a l’estiu a la vora del mar, mentre les cantem.

Referències • Grases, P., i Moles, P. (). 200 catalans a les Amèriques, 1493-1987: mostra del diccionari de Catalunya i Amèrica. Barcelona: Comissió Catalana del Cinquè Centenari del Descobriment d’Amèrica.

142 Món Empresarial

PERQUÈ HI HA HISTÒRIES QUE S’EXPLIQUEN MILLOR EN MOVIMENT

Les grans històries mereixen ser explicades i la teva és una d’elles.

El vídeo ideal per la teva empresa.

hello@minimalheroes.tv www.minimalheroes.tv (+34) 93 624 17 54

DON’T WEAR A CAPE

Món global

Líders d’opinió

Josef Ajram

Day trader 144 Món Empresarial

Ja sigui pel seu nom, pels seus tatuatges o per la claredat amb què explica els conceptes econòmics i financers més enrevessats, és complicat oblidar Josef Ajram. I és que aquest polifacètic day trader borsari no para quiet, fet que l’ha convertit en un fenomen social en tota regla. Desconeix on són els límits i ho aprofita per desafiar-se a si mateix dia rere dia en el terreny professional, però també en l’esportiu, una de les seves grans passions.

Q

uan va decidir donar el pas i dedicar-se a la borsa?

Ja m’atreia abans de començar la universitat, però vaig decidir abandonar la carrera a inicis de tercer d’Administració i Direcció d’Empreses per centrar els meus recursos a la borsa i dedicar-m’hi professionalment. És un món que em cridava l’atenció des del 1996, any a partir del qual jo ja tenia l’edat suficient per obrir un compte allà i començar a fer operacions.

Com recorda els seus primers dies a la Borsa de Barcelona?

Els primers dies hi passava totes les hores possibles. Tenia molt clar que el que havia de fer era aprendre, i que si hi havia d’estar de nou del matí a cinc de la tarda doncs hi estava, molt a gust i molt il·lusionat.

Fins que va arribar el 23 d’abril del 2007, una data que, si no m’equivoco, té molt marcada.

Què va passar? És una data que tinc marcada perquè tant aquell dia com el dia següent em van passar coses, professionalment parlant, que mai havia contemplat. Per a què et facis una idea, vaig patir una gran pèrdua borsària de 110.000 euros –de la meva butxaca i no de tercers– i a l’endemà ho vaig recuperar pràcticament tot.

Allò em va servir per posar els peus a terra, veure realment els perills que té

Líders d’opinió aquest negoci i tenir clar que l’èxit no existeix; per molt bé que facis les coses mai t’has de relaxar del tot, sempre has de mantenir un cert nivell de tensió. Des d’aleshores, tinc molta més cura i presto molta més atenció.

I després hi ha l’esport. Què tenen en comú les proves d’ultrafons i les triatlons amb la borsa?

Més que en comú, són dues àrees que es complementen. L’esport t’ajuda a entendre que has de ser constant i que si treballes pots rendir més, i tot això és útil a la borsa.

A què dedica el temps que no està entrenant, competint o invertint en borsa?

Doncs també m’agrada no fer res, estar tranquil, relaxat, passar temps amb la meva dona, la meva família... En definitiva, coses súper normals i corrents que a vegades, quan vas saturat de feina, es troben molt a faltar.

Un dels seus punts forts és la interacció que manté amb els seus seguidors a les xarxes socials. Què el mou a escriure al seu blog i a ser tan actiu a Twitter?

Les xarxes socials són una de les millors eines per interactuar amb la gent. Pots tenir bones idees o productes però si no et coneixen és com si no existissis.

Jo ja fa 10 anys que tinc un blog que és com una finestra de comunicació per a

Món global

mi. Després van venir les xarxes socials i ara mateix puc parlar d’una comunitat de 500.000 seguidors que m’ajuda a ser més visible i més àgil mentalment.

I el costat negatiu de tot plegat?

No és tant la crítica allò que em molesta, sinó l’insult. Les xarxes socials també t’ajuden a veure que sempre hi ha algú que no estarà content amb el que dius o fas. Has d’aprendre a filtrar perquè no t’afecti. Al final he entès que no tothom està preparat per tenir un compte a qualsevol xarxa social. Això sí, està clar que en el moment que la crítica destructiva et fa dubtar del teu talent has d’abandonar aquest tipus de plataformes.

Un dels seus mantres és “vuit hores per dormir, vuit per treballar i vuit per a vostè”.

Sempre és tan disciplinat o deixa alguna cosa a l’atzar?

Intento ser endreçat perquè necessito un ordre, una estructura, saber què passarà demà. La borsa és un món ple d’inestabilitat i per això a la meva vida necessito tenir certs punts d’estabilitat.

En aquest sentit, el 8-8-8 és com una obsessió, l’única manera d’aconseguir aquest temps per a mi, per a les competicions, per a altres coses que no tinguin a veure amb treballar.

I si parlem d’atzar i de no saber què passarà, en termes polítics i econòmics quina creu

»

“Quan la crítica destructiva et fa dubtar del teu talent has de deixar les xarxes socials” Món Empresarial 145

Món global

Líders d’opinió

A fons

que és la major incertesa que tenen ara mateix Espanya i Catalunya?

Espanya i Catalunya presenten un escenari condemnat totalment a l’atzar. Per una banda, Catalunya està immersa en aquest possible procés independentista, i a Espanya no se sap qui governarà a partir de desembre. De cara a l’eco-

Està clar que Josef Ajram (Barcelona, 1978) ha triat el seu propi destí i no ha deixat res en mans de l’atzar. Seguint la pista dels diners i de les experiències fortes, va perdre de vista la universitat a tercer de carrera i va decidir dedicar-se professionalment a la borsa, un negoci que sempre li havia cridat l’atenció. Es podria dir que actualment és el day trader més conegut del país, una fama que ha aconseguit gràcies a les seves reflexions sobre economia i finances, però sobretot al seu caràcter mediàtic, adornat amb un bon grapat de tatuatges i sense corbata a la vista. Quan no compra o ven accions, corre, va en bicicleta, neda –és un habitual a les proves més exigents d’ultrafons–, escriu a les xarxes socials –té 205.000 seguidor a Twitter–, treu al mercat un nou llibre o exerceix de coach empresarial i esportiu.

146 Món Empresarial

nomia aquest panorama té un pes molt important perquè potser seria més prudent realitzar inversions un cop passat desembre.

Personalment, quin possible escenari li preocupa més?

Com a espanyol em preocuparia que Podemos tingués pes al Govern perquè a nivell financer suposaria un endarreriment important, tenint en compte la recuperació que s’està produint al país. El procés independentista, si et dic la veritat, no em preocupa. Si pel que fos tirés endavant, jo no hi participaria i marxaria de Catalunya. Crec que una de les errades que contempla el procés és pensar que si això va a més el PIB de Catalunya continuaria sent el mateix. I això és un error; jo, per exemple, m’emportaria tot el que tributo i les meves empreses.

Potser s’hauria de reformular el procés tenint en compte quin percentatge de la població marxaria del territori i com afectaria això a l’economia.

Parlant de temes d’actualitat, quina és la seva visió sobre la situació dels refugiats?

Tinc entès que el seu pare és d’origen siri... És una situació que em toca directament; tinc un oncle i tres cosins que han marxat als Estats Units i un altre oncle i quatre cosins més que viuen a Damasc. Jo l’escenari actual siri el veig, evidentment, amb tristesa, perquè presenciar com una població tan arrelada a la seva terra ha de marxar del seu país és dur. S’ha de participar activament i col·laborar de veritat a través d’iniciatives molt interessants que s’estan fent.

Quin va ser el darrer cop que va visitar el país? Com el recorda?

He anat 25 estius a Síria, el darrer cop va ser l’any 2010, just abans que esclatés el conflicte. Recordo un país excepcional, tranquil, laic, on les diferents religions podien conviure de manera pacífica i cordial. I la veritat és que veure un territori amb una riquesa cultural tan gran així de massacrat és molt trist.

“

“L’èxit no existeix; per molt bé que facis les coses mai t’has de relaxar del tot, sempre has de mantenir un cert nivell de tensió.”

Per acabar, m’agradaria preguntar-li sobre la seva faceta com a coach, sobretot en el terreny empresarial. Quins són els consells més adients que es poden donar a empresaris que tot just comencen amb el seu negoci o que han de reconduir el seu camí?

Jo sempre aconsello tres variables. La primera és la inversió controlada, és a dir, actuar en la mesura de les nostres possibilitats. En segon lloc, intentar aprofitar les noves tecnologies i el que ens ofereix avui dia el món 2.0 a l’hora de reduir costos. I, en tercer lloc, la mobilitat: poder treballar des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.

I els valors esportius es poden aplicar també en l’àmbit empresarial?

Clar que sí. Els millors exemples són el treball en equip, el fraccionament d’objectius, el fet de creure en un mateix, la constància, la recerca permanent de l’equilibri i de la motivació i, sobretot, la bona comunicació.

PAI 15

t i l a n o i c a n r e t in

za’t

n a l 2 015 io c a n r e t in ió c c P la d ’a

2015

promoció ixen accions de re fe t’o a ny lu ta d’èxit . comerç de Ca ior amb garantia er xt l’e a s Le s cambres de ci go ne r ajudar-te a fer internacional pe .org www.paicambres