Món Empresarial núm. 005

• Joan Tugores • Neven Mimica • Xavier Torrens • Marc Bonavia • Jordi Gosalves • Jordi Baiget • Oriol Amat • Dídac Ramírez • • Joan Carles Gallego • Josep Maria Àlvarez • Joan B. Casas • Alfonso Cebrián • Teresa Forcades • Gregor Siles •

Anàlisi plural

Foto: Funny Solution Studio

Món Empresarial Primer Trimestre • 2016 • 4e

Catalunya AMPLIA HORITZONS Robert J. Aumann.

Premi Nobel d’Economia 2005 món econòmic

El referent empresarial

Daniel Kahneman.

Betty Williams.

Salvador Alemany

Premi Nobel d’Economia 2002

Premi Nobel de la Pau 1976

món empresa

món dirigent

món global

PAI

cambres

16

pla d’acció internacional

Internacionalitza’t

Accions comercials per internacionalitzar el teu negoci Les cambres de comerç de Catalunya et presenten un conjunt d’accions de promoció internacional per ajudar-te a fer negocis a l’exterior amb garantia d’èxit. www.paicambres.org

Sumari

Món

món econòmic

en portada...................................................

Objectiu: enfortir-se en nous mercats.

Robert J. Aumann. Premi Nobel d’Economia 2005.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Joan Tugores Ques és Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, exdegà de la Facultat d’Econòmiques i exrector de la UB, especialista en economia internacional i globalització. @jtugoresques Xavier Torrens és Doctor i professor de Ciència Política a la UB, sociòleg i expert en polítiques públiques.

També és director del curs Gestió Multicultural i professor als màsters Gestió Cultural, Responsabilitat Social Corporativa, Economia Social i Entitats Sense Ànim de Lucre, i Gestió Pública. @xavier_torrens Joan J. Queralt és Doctor en Dret (Cum Laude i premi extraordinari) per la UAB i Catedràtic de Dret Penal de la UB. Entre el 1988 y 1992 va ser lletrat del Tribunal Constitucional i actualment és coordinador del Màster de Criminologia, Política Criminal i Sociologia Jurídicopenal de la UB i director de l’Institut de Recerca de la Facultat de Dret (TransJus). @JoanQueralt Jaume Alonso-Cuevillas és Catedràtic de Dret Processal de la UB. Llicenciat en Economia i Empresa,

economista col·legiat i Màster en Auditoria de Comptes. Advocat. Director del Màster en Dret i Administració Concursal de la UB i Administrador Concursal. Exdegà del Col·legi d’Advocats de Barcelona i expresident de l’Advocacia Europea. @JaumeAlonsoCuev Ivo Güell és director i formador d’IdeI Consultores i participa en la gestió i direcció de diverses empreses. Format en Direcció i Administració d’Empreses i Direcció Estratègica de Marketing per ESADE, és mentor en el mentoring programme d’ESADE, ponent i formador. @IdeIConsultores Dídac Ramírez és Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la UB, i Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la mateixa universitat, centre del que és rector des del 2008. A més, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i ha publicat diversos llibres, l’últim dels quals titulat Universitat, Valors i Societat.

Pensar el present. @D_Ramirezsarrio

l’expert mundial......................................

Entrevista a Robert J. Aumann.

Premi Nobel d’Economia 2005. el mapa del món.......................................

La Xina, un gran soci comercial en hores baixes. tribuna.........................................................

Nou rumb del gegant asiàtic?

Per Joan Tugores Ques. des de Brussel·les...................................

Entrevista a Neven Mimica. Comissari europeu de Cooperació Internacional i Desenvolupament. + Objectius del Mil·lenni: què s’ha aconseguit? institucions catalanes........................

Institut Català de Finances.

Entrevista a Josep-Ramon Sanromà, conseller delegat.

14

20 26 28 34

40 44

CAMBRES DE COMERÇ................................

Entrevista a Joan H. Simó. President de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Lleida.

EN L’OBJECTIU DE MÓN..............................

Un pou sense fons.

Diner públic i cultura política.

Per Xavier Torrens.

DEBAT POLÍTIC..............................................

Com s’haurien de finançar els partits polítics?

48 52

Món Empresarial 003

Món

Sumari món empresa

REFERENT EMPRESARIAL..........................

Entrevista a Salvador Alemany.

ORGANITZACIONS......................................

AIJEC. Entrevista a Marc Bonavia, president.

56

60

64

COL·LEGIS PROFESSIONALS......................

Entrevista a Jordi Gosalves. President del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona.

Salvador Alemany.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO

68

EMPRESA CENTENÀRIA.............................

Damm.

Oriol Amat és Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, membre del CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació i el Creixement) de la Generalitat de Catalunya, i president de l’ACCID i del Registro de Expertos Contables del Consejo General de Economistas. Ha estat conseller de la Comisión Nacional del Mercado de Valores. @oriolamat Àngels Fitó és Doctora en Comptabilitat i Auditoria per la UB i directora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Durant anys ha compaginat la docència en comptabilitat i gestió en diferents universitats amb la consultoria empresarial. Les seves línies d’investigació es centren en l’estudi de les noves eines de gestió, l’impacte de la normativa comptable internacional i el desenvolupament competencial en un entorn d’e-learning. @afitob Josep Llach és enginyer industrial, Màster en Business Innovation and

004 Món Empresarial

Technology Management i Doctor Europeu per la UdG. La seva recerca es focalitza en l’anàlisi de l’impacte de les innovacions tecnològiques i organitzatives en els resultats de l’organització. Dins d’aquest àmbit, ha publicat una trentena d’articles en revistes acadèmiques de prestigi internacional. Actualment és un dels coordinadors a nivell estatal de la European Manufacturing Survey, liderada pel Fraunhofer Institute for Systems and Innovation Research (Frankfurt, Alemanya). @JLlachPages Josep Miquel Piqué és enginyer de telecomunicacions per La Salle i la UPC, i MBA per la URL. Diplomat pel MIT i UC Berkeley, actualment és el president executiu de La Salle Technova Barcelona. A més, és president de la XPCAT (Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya) i vicepresident d’APTE (Asociación de Parques Científicos y Tecnológicos de España) i de la IASP (International Association of Science Parks and Areas of Innovation). @JosepMPique

for people for business 2016 WORLDWIDE EVENTS

RT IMAGING SUMMIT & EXPO EUROPE

GENER

21/22.04 Fira de Consumibles d’Equips d’Impressió

EXPOHOGAR PRIMAVERA

23/26.01 Saló Internacional del Regal i els Articles per a la Llar

M

Organitzat per Recycling Times Media Corporation

25/28.04 GV Saló Internacional de l’Alimentació i les Begudes

MOBILE WORLD CONGRESS

M GV

Organitzat per GSM Association

22/25.02 Four Years From Now, Esdeveniment d’Emprenedoria en Tecnologies Mòbils

M

M

29.04/01.05 Saló Professional de la Moda en Vestits de Núvia, Nuvi, Festa, Comunió, Cerimònia i Complements

SALÓ DE L’ENSENYAMENT 9/13.03

M

5/8.05

Organitzat per Federació d’Institucions Professionals del Còmic (FICOMIC)

FUTURA

11/12.03 Saló dels Màsters i Postgraus

M

EXPO SPORTS

11/13.03 Fira dels Esports Outdoor (Run, Tri, Bike, Trail)

M

eSHOW

16/17.03 Fira i Congrés Professional d’E-commerce, Digital Marketing, Mobile i Social Media

M

ABRIL

M

8/10.04 Una Experiència Única del Do it Yourself

M

Organitzat per Fira de Barcelona en col·laboració amb Evident Events

13/17.04 Congrés de la Societat Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL)

10/13.05 Fòrum Internacional de Sanitat Animal

GV

DENIM PRÈMIERE VISION

M

M

21/22.05 Saló de la Futura Mare, Nadó i Noves Famílies

M

M

15/17.04 El nou Saló de Turisme

M

7/9.06 M Saló Internacional de la Logística i la Manutenció Organitzat per El Consorci Barcelona Zona Franca

GV

iWATER BARCELONA

15/17.11 GV Saló Internacional del Cicle Integral de l’aigua

DENIM PRÈMIERE VISION

16/17.11 Saló Europeu de la Indústria i Tendències del Denim

M

AUTO RETRO

24/27.11 Exposició de Cotxes i Motocicletes de Col·lecció

M

IBTM WORLD GV

M

DESEMBRE OCASIÓN

2/11.12 Saló del Vehicle Garantit

SALÓ NÀUTIC INTERNACIONAL DE BARCELONA PV

CARAVANING

19/23.10 Saló Immobiliari Internacional

27.12/04.01.2017

GV

M

HOSTELCO

GV

Recinte Firal de Montjuïc Recinte Firal de Gran Via Port Vell Excepte altra indicació, els salons i esdeveniments estan organitzats per Fira de Barcelona. Consulti tota la informació i la relació completa de salons a:

www.firabarcelona.com - +34 932 332 000 - info@firabarcelona.com

Les dates són susceptibles de canvis. Si us plau, consulti-les abans de fer la visita. Data d’edició:14/01/2016.

M

FESTIVAL DE LA INFÀNCIA

Organitzat per El Consorci Barcelona Zona Franca

23/26.10 Saló Internacional de l’Equipament per a Restauració, Hoteleria i Col·lectivitats

GV

Organitzat per Reed Travel Exhibitions

LIBER

12/14.10 Fira Internacional del Llibre

29.11/01.12 Saló de la Indústria de Viatges de Negocis, Congressos i Incentius

BARCELONA MEETING POINT

S.I.L.

B-TRAVEL

04/06.10 Fira Internacional d’Ingredients Farmacèutics

15/23.10 Saló Internacional del Caravaning

Organitzat per Feria Bebé, S.L.

1/2.06 Solucions per a Pimes i Emprenedors

OCTUBRE

12/16.10

M

BIZBARCELONA

MOTOH! BARCELONA 15/17.04 Saló de la Moto

18/21.05

SMART CITY EXPO WORLD CONGRESS

Organitzat per Ermevents, S.L.

Organitzat per Ubm Emea

CONGRÉS DE LA SOCIETAT ESPANYOLA DE REUMATOLOGIA

M

Organitzat per Prèmiere Vision, S.A.

30.9/2.10 M Convenció Internacional del Tatuatge de Barcelona

CPhI WORLDWIDE

JUNY

Organitzat per Congrex Suiza

M

Organitzat per Pro-Arts Iniciativas Artísticas, S.L.

BEBÉS & MAMÁS GV

24/27.09 Saló Internacional del Regal i els Articles per a la Llar

LIVESTOCK FORUM

Organitzat per Uniontours

ILC THE INTERNATIONAL LIVER CONGRESS

EXPOHOGAR OTOÑO

BARCELONA TATTOO EXPO

Organitzat per Prèmiere Vision, S.A.

HANDMADE FESTIVAL BARCELONA

M

7/9.05 GV Saló Internacional de l’Estètica i la Perruqueria Organitzat per Gestión de Cosmobelleza, S.L.

11/13.11 Saló Internacional de Minerals, Fòssils i Joieria 15/17.11 Cimera Internacional sobre Ciutats Intel·ligents

22/25.09 6è Festival Gastronòmic Popular

COSMOBELLEZA

18/19.05 Saló Europeu de la Indústria i Tendències del Denim

Organitzat per The Eworld Team, S.L.

GV

BARCELONA DEGUSTA

SALÓ INTERNACIONAL DEL CÒMIC DE BARCELONA

M

Organitzat per Federació d’Institucions Professionals del Còmic (FICOMIC)

EXPOMINER

Organitzat per IAAPA International Association of Amusement Parks and Attractions

MAIG

GV

NOVEMBRE

SETEMBRE

Organitzat per Mobile World Capital Barcelona

MARÇ

M

EURO ATTRACTIONS SHOW - EAS M

25/27.10 El Congrés Lider Mundial enfocat en Solucions IoT per a la Indústria 29.10/1.11 Saló del Manga i l’Anime

Organitzat per Barcelona Harley Days /Open Events Group

20/22.09 Fira Europea de la Indústria d’Atraccions

IoT SOLUTIONS WORLD CONGRESS

SALÓN DEL MANGA

JULIOL 1/3.07

BARCELONA BRIDAL FASHION WEEK PROFESSIONAL TRADE FAIR

4YFN

16/18.06 M GV Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art de Barcelona

BARCELONA HARLEY DAYS

BARCELONA BRIDAL FASHION WEEK FASHION SHOWS 26/29.04 Desfilades de Col·leccions de Moda Nupcial

SÓNAR

Organitzat per Advanced Music

ALIMENTARIA

FEBRER 22/25.02 Esdeveniment Mundial de la Indústria de les Tecnologies Mòbils

M

M

Món

Sumari món dirigent

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO

informe.........................................................

FORMACIÓ.

El referent. Entrevista a Jordi Baiget.

Conseller d’Empresa i Coneixement. informe........................................................

FORMACIÓ.

Radiografia. Panorama de la formació continuada.

77

82 84

informe........................................................

FORMACIÓ.

Opinió. La innovació al nostre país: comptes pendents. Per Dídac Ramírez. informe........................................................

FORMACIÓ. Àgora. En què cal formar-se?

86 93

informe........................................................

FORMACIÓ.

Opinió. Entrevista a Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya i a Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya.

95

informe........................................................

FORMACIÓ.

Opinió. Arribarem mai a concebre la Formació Contínua com a una inversió?

Per Josep Francí. Director de Territori i Qualificació Professional de la Cambra de Comerç de Barcelona. informe........................................................

FORMACIÓ.

Opinió. Enquesta RH. Convertir el coneixement en riquesa. informe........................................................

FORMACIÓ.

Opinió. Líders i formats. Per Ramon Roch Noguera.

96 98

100

AIXÍ ES VA EQUIVOCAR.............................

Els errors de Lehman Brothers. Per Oriol Amat.

006 Món Empresarial

Jaume Llopis és Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB i MBA per l’IESE Business School. Professor de l’IESE i professor convidat a IPADE (Mèxic), San Telmo (Sevilla), AESE (Lisboa) i l’Escola Internacional de Gerència (Granada), és membre del consell d’administració de diverses empreses europees i llatinoamericanes. En el decurs de la seva trajectòria professional ha assumit càrrecs d’alta direcció a Moulinex, Agrolimen, Carnation, Nestlé, Sarrió, Persan, AGF Unión-Fénix i Grup Borges. Autor de diversos llibres, és expert en mercats de consum i distribució a Europa, Àfrica, EUA i Llatinoamèrica. @jllopisca Lluís Cuatrecasas Arbós és Doctor Enginyer Industrial, Catedràtic retirat de la UPC i, actualment, president del Instituto Lean Management, que forma part de la Lean Global Network (LGN), radicada als EUA. Autor de diversos llibres i manuals al voltant de la gestió industrial en tots els seus aspectes i, especialment, en Lean Management, àmbit sobre el que també exerceix de formador i conferenciant. @LCuatrecasas Sílvia Requena és advocada i sòcia fundadora de Requena Bufet d’Advocats, SCPP, incorporada a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Professora associada de Deontologia Jurídica i Ètica de les professions jurídiques a la UIC. Experta en polítiques de gènere, lidera diferents grups d’opinió jurídica i organitzacions empresarials i polítiques femenines. @silviarequena68

Barcelona i cofundadora de TEDxBarcelona. Ha treballat per a consultores de disseny i innovació reconegudes a nivell internacional com Fjord Design (Madrid) i Smart Design (San Francisco). Abans de viure a Silicon Valley, va treballar per Infonomia, una de les principals consultores d’innovació a Espanya. Compta amb un Postgrau en Usabilitat i Experiència d’Usuari per la URL, un Executive Program en Design Thinking pel CCA (San Francisco), un Postgrau en Disseny i Innovació per Elisava i una Llicenciatura en Ciències Ambientals per la UAB. @msantolaria Antoni Durán-Sindreu Buxadé és Doctor en Dret, Llicenciat en Direcció i Administració d’Empreses i acadèmic numerari electe de la Reial Acadèmia de Doctors. És professor de Sistema Fiscal Espanyol i de Règim Fiscal de l’Empresa a la UPF, director acadèmic del Màster en Assessoria Fiscal de la UPF Barcelona School of Management i director del Postgrau en Fiscalitat de la Universitat d’Andorra-UPF. També ha estat president de la Asociación Española de Asesores Fiscales (AEDAF) i delegat de Catalunya i Balears. @aduransindreu Joan B. Casas és Doctor en Economia Financera i Comptabilitat per la UAO, auditor i membre del Registre Oficial d’Auditors de Comptes i soci fundador de Faura-Casas Auditors-Consultors, empresa dedicada a l’auditoria i consultoria empresarial i d’institucions.

Actualment és el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. @economistescat

Ramon Roch Noguera és enginyer industrial, Màster dels Fenòmens de la Corrosió i PDG per IESE Business School. Actualment és director general de Fortriglobal i ha estat el director general d’ECA i director de la Divisió d’Inspecció i Control del Grup ECA global. @Fortriglobal

Elisabet Planas Pons és Llicenciada en Dret, professora associada del Departament de Dret Mercantil de la UB i advocada al despatx Planas & Planas. Col·legiada a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, forma part de la seva Junta de Govern ocupant el càrrec de Bibliotecària-Comptadora. @ElisabetPlanas

Maria Santolaria és Head of Innovation al Banc Sabadell, formadora en Design Thinking a diverses escoles i empreses, fundadora del TEDxYouth@

Ferran Martínez Garriga és exjugador professional de bàsquet del FC Barcelona, Joventut i Panathinaikos i internacional amb la Selecció Espa-

Sumari

Món

DECÀLEG EXPERTS ...................................

INNOVACIÓ.

Design Thinking, innovar pensant en les persones. Per Maria Santolaria.

104 105

DECÀLEG EXPERTS ...................................

FISCALITAT. Incentius fiscals a la contractació laboral.

Per Antoni Durán-Sindreu Buxadé.

106

DECÀLEG EXPERTS....................................

TRESORERIA La tresoreria en els plans empresarials. Per Joan B. Casas.

107

DECÀLEG EXPERTS.....................................

LEGAL. Pactes parasocials que prevalen als estatuts socials. Per Elisabet Planas Pons.

Daniel Kahneman. Premi Nobel d’Economia 2002.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO nyola. És EMBA per La Salle i la Saint Mary’s University of San Francisco (EUA), Màster en Anàlisi Financer i RV pel CEF i Honorary Degree de l’ESERP. És empresari i emprenedor i ha treballat a UBS, Banc Sabadell i Mirabaud com a director de la unitat de negoci Sports & entertainment. Actualment, és president del Pledge Fund Lánzame Capital, partner de Bidaway i director d’Andbank Sports & New Business. @Ferran13 Mery Viñas és Màster en Desenvolupament Personal i Lideratge, Llicenciada en Psicologia i coach certificada ACC, acreditada per ICF, especialista en Business Communication. Actualment treballa en el seu propi projecte professional, Beecome. Ha treballat per a empreses com Moritz, ESADE, Catalunya Caixa, Accenture, PortAventura, Novartis, Pastas Gallo, Mattel o Bacardi, entre d’altres. @Bee_Come Jordi Tudela és Màster en Comunicació i expert en comunicació corporativa a Q&A, Imagen y Contenidos i ha estat professor de Comunicació Corporativa a ICADE i a la UAO, i director de

comunicació a empreses i institucions com ara Merlin Gerin (Schneider Group), la Fundació Universitat privada Abat Oliba o l’Ajuntament de Caldes de Montbui. @Jorditudel Ferran Amago és enginyer, Màster en Gestió Estratègica d’Empreses, Màster en Màrqueting i Doctor en Regulació de Mercats Regulats. Compta amb més de 20 anys d’experiència professional en empreses de consultoria, telecomunicacions, tecnologia i coneixement, tant nacionals com internacional, en les àrees de màrqueting, comunicació, relació institucional i gerencial. Actualment és degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC) i president del Barcelona European Marketing Institute (BEMI). @FerranAmago Josep Moulines és Màster en Direcció de RH, psicòleg d’organitzacions, expert en desenvolupament i gestió de persones a la pime, formador, conferenciant, coach (PCC) i col·laborador acadèmic de la Cambra de Comerç de Barcelona. @josepmoulines

108

DECÀLEG EXPERTS....................................

INVERSIÓ.

Per què invertir en start-ups? Per Ferran Martínez Garriga.

109

DECÀLEG EXPERTS....................................

RH. Les persones com a avantatge competitiu.

Per Josep Moulines.

110

DECÀLEG EXPERTS.....................................

COACHING. Els beneficis del mindfulness a l’empresa.

Per Mery Viñas.

111

DECÀLEG EXPERTS......................................

COMUNICACIÓ.

La gestió preventiva de les crisis. Per Jordi Tudela.

112

DECÀLEG EXPERTS......................................

ESTRATÈGIA. És el moment de prendre decisions estratègiques a les empreses? Per Xavier Pascual Batalla.

113

DECÀLEG EXPERTS......................................

RSE. Guia ISO 26000 i gestió de RSE, la demanda més actual. Per Silvia Urarte Gómez.

114 GURUS.......................................................... 120 Daniel Kahneman. Per Alfonso Cebrián.

BIBLIOTECA EMPRESARIAL......................

Món Empresarial 007

Món

Sumari món global

126

LÍDER D’OPINIÓ.................................

Entrevista a Teresa Forcades.

Professional de la salut i teòloga.

Betty Williams. Premi Nobel de la Pau 1976.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO

CIUTATS DEL MÓN...........................

Boston.

Passat, present i futur.

HISTÒRIA DEL MÓN.........................

L’Eixample, el somni d’una nova Barcelona.

Per Gregor Siles.

130 138 142

REFERENTS MUNDIALS..................

El conflicte nord-irlandès.

Entrevista a Betty Williams. Premi Nobel de la Pau 1976.

Xavier Pascual Batalla és economista i director de la Unitat de negoci de Fira de Barcelona, director del saló Hispack, membre del comitè executiu de l’associació Graphispack, i expert en packaging i sector gràfic. També és professor associat a les universitats Abat Oliba-CEU, IQS, CETT (UB), UdG i UAB en màsters i graus de comunicació. @Hispackbcn Sílvia Urarte Gómez és Diplomada en Màrqueting i Relacions Públiques per l’ESERP i la UB i en Ciències Empresarials per la UB. Ha impulsat la creació de màsters sobre responsabilitat social i és consultora de la UOC i professora de la UB. Actualment és la directora de la Divisió de Conética (RSE) de l’empresa STRATEGYING. @SilviaUrarte Alfonso Cebrián és Doctor en Ciències Econòmiques per la UB, professor d’Organització d’Empresa a la UPC i director de la Fundación EAE i de l’Escola Universitària CETA, a més de membre de la Real Academia de Doctores i Col·legiat d’Honor del Col·legi de Titulats de Mercantils de Catalunya.

008 Món Empresarial

Gregor Siles és historiador i Diploma en Estudis Avançats en Educació i Democràcia, a més de professor tutor d’Història a la UNED, membre de Tot Història Associació Cultural i coordinador de la tertúlia d’història grup 99. @tothistoria Josep Francí és Director de Territori i Qualificació Professional de la Cambra de Comerç de Barcelona. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació. Exdirector General de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya (2004-2011). Bon coneixedor d’aquest àmbit i del món empresarial, en el qual ha exercit diferents funcions tècniques i directives.

Montserrat Feliu Costa és llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials a la UIC, Postgrau en Direcció Financera a la Universitat Pompeu Fabra, i disposa de formació executiva en Gestió d’Equips d’Alt Rendiment (IESE), Implantació de l’Estratègia (IESE) i Direcció de Projectes (IE). És sòcia directora a Feliu N&I i docent a l’MBA en Gestió d’Empreses de la URV i al Màster en Negocis Internacionals de la UPF. @montsefeliu

Món

Staff

L’equip

Editora Laura Pons editora@monempresarial.com Redacció EMMA BOUISSET BERTA SEIJO ARIADNA CORTÉS BERTA CAVIA redaccio@monempresarial.com

SEGUEIX-NOS A

TWITTER

@mon_empresarial

Disseny i maquetació Maria José Soto Fotografia IGNACIO ADEVA DAVID FERNÁNDEZ Shutterstock Il·lustració ALEJANDRO MIRAS

col·laboradors Andrea Cosialls, Neus Duran, Esther Escolán, Alícia Fàbregas, Esther Herrera, Olívia Majó i Montse Torres.

Signatures Oriol Amat, Alfonso Cebrián, Gregor Siles, Xavier Torrens i Joan Tugores Ques.

Experts Montserrat Feliu, Joan B. Casas, Antoni Durán-Sindreu Buxadé, Josep Francí, Ferran Martínez Garriga, Josep Moulines, Xavier Pascual, Elisabet Planas Pons, Dídac Ramírez, Ramon Roch Noguera, Maria Santolaria, Jordi Tudela, Silvia Urarte i Mery Viñas.

Edita Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, Barcelona Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com www.moneditorial.com www.monempresarial.com L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes.

TOTS ELS DRETS RESERVATS: Món Empresarial es reserva els drets sobre els continguts, sense que puguin reproduir-se ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

010 Món Empresarial

Imprimeix: Rivadeneyra Depósito legal: DL B 1000-2015 ISSN 2385-5509 (Komunica Kit. Impresa) ISSN 2385-5517 (Komunica Kit. Internet)

Editorial

Món

No divaguem amb el Mobile

E

l mòbil se’ns ha agregat com un acompanyant fix. Malgrat va entrar com un mer element de comunicació, quan els mercats van observar que aquest anava sempre amb nosaltres, van començar a sorgir programes que el dotaven de funcions que l’han convertit en un element indispensable. Però si sorprèn mirar enrere per la quantitat d’innovacions que s’han anat incorporant, no és menor el vertigen que suposa mirar endavant i intuir el camí que ens queda per recórrer. Perquè parlem d’un aparell que ha arribat per quedar-se i que explica els esforços de tothom per guanyar mercat.

Una de les barreres que fan impossible la implantació de tot allò que s’inventa és el fet que els ciutadans, els consumidors, en definitiva, els mercats no tenen la suficient capacitat com per assumir la innovació doncs, en general, els manquen les habilitats que requereixen l’ús de les noves tecnologies. Són molts els invents que, a diferència del mòbil, tot i que en la seva gènesi partien com a revo-

lucionaris, han caducat abans de poder-se implantar.

Des del 2001, el Mobile World Congress estava a Cannes. No va ser fins el 2006 que el vam portar a Barcelona i, amb l’actual edició, ja són 10 els anys que la nostra ciutat n’és l’amfitriona. Un esdeveniment que cada vegada guanya més visitants, que compta amb la participació de les empreses més importants i capdavanteres del món, i que el 2015 va renovar l’aposta per la ciutat fins al 2023.

La ciutat del pla Cerdà compta amb un disseny modern, una xarxa preparada per a grans congressos, una climatologia perfecta i una infraestructura d’aeroports amb capacitat per donar la resposta que cal a 101.000 visitants.

En altres paraules, la capital catalana supera amb nota els requeriments per conformar un entorn de negoci de més de 400 milions d’euros i que ocupa a més de 12.000 persones. D’altra banda, avaluant l’aportació del MWC a la marca Barcelona, hem de conve-

nir que –tot i que parteix com una marca potent que ja compta amb la col·laboració del Barça, Gaudí, els creuers, entre altres– es vincula al lideratge del futur i la innovació. El MWC actua com a buc insígnia de la Fira de Barcelona i, per tant, com a referència de la resta de fires que es fan a la ciutat. A més a més, des del punt de vista empresarial, el Mobile World Congress esdevé una oportunitat per conformar una indústria al voltant de la tecnologia i els mòbils.

Si l’any 2005 la percepció mundial del mòbil hagués estat tan transcendent com ho és avui dia, segurament amb la Línia 9 no hagués estat suficient per vèncer les altres ciutats postulants. I és que actualment es tracta d’una fira que juga l’NBA i la Champions juntes, i a la qual les vagues no fan més que posar-li pals a les rodes. Fins i tot Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid, ja ha anunciat que “treballarà perquè el Mobile World Congress, en un futur, vagi a Ifema”.

Món Empresarial 011

Mรณn eco 012 Mรณn Empresarial

onòmic »

Anàlisi, previsions i tendències de l’economia d’aquí i del món en clau global i plural.

Món Empresarial 013

Món econòmic

En portada

Objectiu:

enfortir-se en nous mercats El 2015 va ser un any de rècords per a l’economia catalana, que al final del primer semestre registrava un volum d’exportacions de prop de 32.000 milions d’euros, la xifra més alta mai aconseguida en sis mesos. Així, l’economia va agafant embranzida i la balança de les relacions comercials catalanes bascula el pes cada cop amb més força cap a l’estranger, tendint a reduir la dependència del mercat espanyol. El gruix de les exportacions les absorbeix la UE, principalment França i Alemanya, però la tendència futura és diversificar i obrir-se a nous mercats, reforçant la presència als EUA, Llatinoamèrica, els BRIC i les economies mediterrànies.

Text:

014 Món Empresarial

S

egons dades de la Generalitat de Catalunya, durant el 2014 les vendes fora d’Espanya ja representaven gairebé un 59% del total de les exportacions catalanes. La UE, que acapara més de dos terços del total de les exportacions, és el principal soci comercial, seguit de lluny per Amèrica del Nord, Llatinoamèrica i altres països del continent europeu com Suïssa.

Tenint en compte que les exportacions catalanes representen el 25% del total de les exportacions de l’estat i que aquest percentatge augmenta encara uns punts quan es tracta d’importacions, Catalunya es perfila nítidament com un dels principals motors del comerç internacional espanyol.

Les raons són múltiples i es troben tant en la situació geogràfica i la potència industrial d’aquesta comunitat autònoma, com en els avantatges que aporten certs acords comercials.

La Unió Europea neix inicialment com un acord comercial per a mantenir la pau entre França i Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Així, el 1950 es crea la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA).

Uns anys més tard, el 1957, Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos signen el Tractat de Roma que dóna llum a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), també anomenada mercat comú. Des de llavors fins a l’actualitat s’ha anat consolidant la unió duanera que afecta tots els intercanvis de mercaderies i que implica també l’adopció d’un aranzel comú amb vista als països membres que comerciïn amb d’altres fora de la UE. Un dels pilars d’aquestes relacions entre països membres és, segons estableix el Tractat de la UE, que “el mercat interior implicarà un espai sense fronteres interiors, on la lliure circulació

En portada

Món econòmic

La tendència és diversificar els mercats, una estratègia que va acompanyada d’una millora en la integració de la cadena de valor. És a dir, fer millors productes, i per tant no competir tant en el pla salarial sinó en el qualitatiu, potenciant la innovació i el disseny Però les principals explicacions emanen d’una perspectiva macroeconòmica. El 2014 va marcar un punt d’inflexió per a l’economia catalana i per fi es van deixar enrere anys d’estancament. La demanda interna ha crescut des de llavors i ha impulsat el dinamisme econòmic, contribuint a augmentar també la inversió, que s’ha incrementat un 280,3% respecte el 2014, amb l’OCDE i la UE com a principals inversors seguits d’Amèrica Llatina, segons dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat. Tot

això, sumat a la davallada del preu del petroli i la pèrdua de valor de l’euro respecte el dòlar i la lliura esterlina, ha esperonat el creixement de les exportacions catalanes.

Reduir la dependència de la UE Segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona, el 68,8% de les exportacions catalanes les absorbeix la UE. És el nostre mercat natural, per proximitat geogràfica i cultural, per l’absència d’aranzels que suposa pertànyer a la Comunitat Econòmica Europea i per

La Unió Europea de mercaderies, persones, serveis i capitals estarà garantida d’acord amb les disposicions dels Tractats”. Aquesta eliminació de barreres comercials ha contribuït a una dinamització econòmica sense precedents que ha convertit la UE en la primera potència exportadora del món i l’ha erigit com el mercat únic més gran amb 500 milions de consumi-

dors. De fet, la UE també ha dissenyat instruments de defensa comercial i d’accés al mercat per tal de protegir les empreses dels països membres en els intercanvis i evitar els obstacles. A més, contribueix a la participació dels països menys desenvolupats econòmicament dins la UE, aplicant programes d’ajuda i afavorint-los amb unes taxes reduïdes.

Món Empresarial 015

Món econòmic

En portada

la història que ens uneix i que fa que algunes de les nostres empreses tinguin el procés de producció integrat en diferents països membres. Segons fonts de la Cambra, en gran part són relacions d’integració intraindustrial. Per exemple, la seu de Seat està a Catalunya, però importa alguns motors d’Alemanya i ven allà el cotxe manufacturat.

La llista de les exportacions a la UE l’encapçala França (16,7%), seguida d’Alemanya (13,4%) i Itàlia (9,1%).

En canvi, respecte a les importacions, és Alemanya qui passa per davant de França. Segons explica Francesc Díaz, director de la delegació francesa d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, “les regi-

ons franceses amb les que Catalunya té més relacions econòmiques són, lògicament, les més desenvolupades econòmicament i les més dinàmiques (Ile-de-France, Rhône-Alpes), així com les del sud del país”.

Però la tendència futura persegueix desviar-se d’aquest model i busca obrir-se més al món. Com explica Nú-

La dependència al mercat europeu és cada cop menor Vendes catalanes 2014

38,9% a espanya vendes

38.376M€ Top 5

2014

exportacions catalanes

2005

a europa Alemanya França

eXPORTACIONS CATALANES A

61,1%

vendes

al món

60.195M€ Font: ACCIÓ

016 Món Empresarial

PAÏSOS UNIÓ EUROPEA

64,7%

Itàlia

74,4%

Portugal Regne Unit Font: Idescat, 2015

eXPORTACIONS CATALANES A

PAÏSOS FORA UE

35,3%

+9,7P.P

25,6%

El 2014 les vendes extracomunitàries van suposar un 9,7% més que el 2005.

En portada

Exportació per àrees geogràfiques exportacions catalanes

Orient Mitjà

+

11,1%

+

6,3%

+

Les vendes del conjunt de la UE-28 es recuperen i augmenten el 2014 un 6,3%, respecte el 2013.

al món

Amèrica del Nord

UE-28

2,2%

Amèrica Llatina

Àfrica

5,9%

+ -

5,2%

Àsia +

4,3%

16,2% Resta d’Europa Font: ACCIÓ

Món econòmic

ria Betriu, consellera delegada d’ACCIÓ, “si l’any 2008 les exportacions a la UE representaven el 71,2% de les vendes catalanes a l’exterior, el 2014 aquest percentatge es va situar en un 64,7%. Correlativament, si el 2008 els països emergents van concentrar el 18,7% de les exportacions catalanes, el 2014 van augmentar fins a situar-se en el 23,8%”.

Per tant, l’objectiu principal és diversificar els mercats. Una estratègia que, segons asseguren fonts de la Cambra, va acompanyada d’una millora en la integració de la cadena de valor. És a dir, fer millors productes, i per tant no competir tant en el pla salarial sinó en el qualitatiu, potenciant la innovació i el disseny. Així, Catalunya s’emmiralla en altres economies del nord d’Europa, petites però que tenen una proporció molt elevada d’exportacions sobre el seu PIB.

LES CLAUS DE L’Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió (ATCI) L’ATCI, també coneguda com a TTIP per les seves sigles en anglès, és un acord de lliure comerç entre la UE i els EUA que està en procés de negociació. Si s’aprovés podria canviar molt les relacions comercials entre aquests dos grans mercats que junts representen prop del 60% del PIB mundial i sumen quasi 800 milions de consumidors.

Tot va començar el juny del 2013, quan els EUA van iniciar les negociacions amb la Comissió Europea. Quan els EUA i la UE hagin arribat a un acord a nivell de requisits, es redactarà un esborrany final que serà entregat al govern de cada un dels 28 països de la UE i als membres del Parlament Europeu perquè l’aprovin o el rebutgin.

Segons els documents de la UE, l’objectiu d’aquest acord és “crear noves oportunitats de negoci, més creixement

i llocs de treball” reduint les barreres comercials i abaixant preus. Així, l’ATCI es fonamenta sobre tres pilars: l’accés al mercat; l’harmonització de normes, controls i exigències administratives i la reducció de les barreres no aranzelàries, i l’adequació de les lleis que tinguin impacte comercial i que facilitin les inversions entre els EUA i la UE. La polèmica sorgeix per varis motius.

D’una banda, la presumpta pèrdua de poder dels estats davant de les grans empreses. De l’altra, el fet de relegar a procediments arbitraris privats els litigis sobre inversions exteriors. A més, els detractors dubten sobre com afectarà tot el que té a veure amb els drets laborals i els salaris i a la legislació en matèria sanitària dels productes alimentaris, que actualment és força diferent als EUA i a la UE, per exemple pel que fa als transgènics.

Món Empresarial 017

Món econòmic

En portada

Vincles comercials més enllà Absorbint el 3% del total de les exportacions catalanes al 2015 i un 2,5% de les importacions, els EUA són també un soci comercial molt important per a Catalunya. Segons afirmen fonts de les delegacions nord-americanes d’ACCIÓ, aquest país compta amb un perfil de consumidor sofisticat i amb alt poder adquisitiu, convertint-lo en un dels mercats de consum més lucratius al món.

L’empresa catalana que s’embarca als EUA acaba guanyant competitivitat –adquirint qualitats molt útils per a introduir-se en altres mercats del món– i es beneficia dels ingressos d’un gran mercat homogeni, perquè amb una sola inversió el retorn és molt més gran.

Les economies del mediterrani també tenen el seu atractiu. En els darrers anys, Turquia s’ha convertit en un dels estats més llaminers. El seu sector farmacèutic és el sisè més gran d’Europa i el químic engloba més de 4.500 empreses amb una alta demanda d’importacions de matèries primes i tecnologia.

La Generalitat aposta fort també per països com el Marroc o el Japó, un com a porta del continent africà – després d’Algèria– i l’altre de la regió Àsia-Pacífic. Els plans d’actuació inclouen acords de col·laboració a dos anys vista que es fonamenten en varis eixos, com per exemple l’assessorament i la promoció de les empreses catalanes implantades allà, el foment de les relacions comercials o la captació d’inversió. Pel que fa al Marroc, més de la meitat de les empreses espanyoles presents allà són catalanes, i respecte al Japó, el 88% de les seves companyies implantades a Espanya estan a Catalunya. Per tant, l’interès comú és obvi.

L’empresa catalana que s’embarca als EUA acaba guanyant competitivitat –adquirint qualitats molt útils per a introduir-se en altres mercats del món– i es beneficia dels ingressos d’un gran mercat homogeni, perquè amb una sola inversió el retorn és molt més gran 12.662 milions d’euros, un 6,1% més que en el mateix període del 2014.

Per darrere d’aquest es troba el sector de béns d’equipament seguit del de l’automòbil, que amb un augment del 16% respecte el mateix període del 2014, va ser el que més va créixer.

Segons les estadístiques del Ministeri d’Economia i Competitivitat, la província de Barcelona, com a joia de la corona, es reafirma com a gran motor de l’economia catalana, amb una producció molt diversificada. La segueix

Principals sectors exportadors A Catalunya, el 2014 van liderar el creixement:

AUTOMOCIÓ

19,8% qUÍMIc

6,3%

La musculatura productiva de Catalunya Durant els primers nou mesos del 2015, el sector químic català va ser qui va liderar les exportacions, aportant

018 Món Empresarial

Tarragona, gràcies a la seva potència en el sector químic i petroler, per davant de Girona i Lleida.

Caldrà veure, però, si la millora de l’economia es converteix en una tendència ferma en els darrers anys i si la situació macroeconòmica permet a les empreses catalanes seguir el full de ruta establert. Si és així, és molt probable que en uns anys la importància de certs socis comercials de Catalunya s’inverteixi.

MAQUINÀRIA

16,3%

11,6%

AGROALIMENTARI

7,6%

TÈXTIL

6,2%

METAL·LÚRGIC

6,9%

FARMACÈUTIC

5,3% ELÈCTRIC Font: ACCIÓ

En Portada Món econòmic

Lideratge i implantació de l’estratègia en la internacionalització

L’ANÀLISI

MONTSERRAT FELIU. Economista i directora d’ExpatFeliu.

Parlar d’internacionalització és, com sempre defenso, parlar d’estratègia.

Voldria incidir en la diferència entre tenir una estratègia i implantar l’estratègia a l’organització. La implantació de l’estratègia és un procés molt més complex que el procés d’elaboració de la mateixa.

La implantació requereix la definició d’objectius, accions i indicatius que, si no són molt concrets, poden no ser útils.

Quan parlem dels errors habituals en els processos d’internacionalització, parlem, per exemple, d’una falta de coneixement suficient del mercat de destí o de la improvisació en les accions que es duen a terme. Això requereix preguntar-nos contínuament quanta informació necessitem saber per tal de passar a l’acció.

Necessitem un lideratge fort del projecte i a diferents nivells organitzatius.

Lògicament, per lidiar en l’entorn actual –definit molt encertadament com volàtil, incert, complex i ambigu–necessitem líders a la Direcció General que gestionin la complexitat de la internacionalització i que tinguin la capacitat per prendre decisions i gestionar els riscos i els canvis. Però també a als altres nivells de l’organització. Un aspecte a tenir en compte és que en moltes organitzacions el grau de participació en el procés d’elaboració de l’estratègia de les persones que tindran la responsabilitat d’implantar-la és mínim. Si impliquem des de l’inici als responsables de la implantació, aconseguirem una millor integració en el projecte, augmentarem el nivell de coordinació de les decisions que es prenen en diferents àrees o equips de l’empresa, guanyarem agilitat en la presa de decisions, i també faci-

litarem la flexibilitat, especialment davant la necessitat de canvis.

La incorporació dels responsables de Recursos Humans en les fases de planificació i implantació és clau, perquè la disponibilitat de persones preparades, amb els coneixements i habilitats necessaris en el lloc i moment oportuns és un dels principals reptes dels directius.

El creixement de la internacionalització en la nostra economia, així com l’obertura a l’exterior de les empreses de prestació de serveis tècnics i tecnològics enfocades a la gestió de projectes, ens imposen un canvi en la nostra forma d’actuar amb vista a la gestió internacional de persones. És imprescindible gestionar amb planificació, anticipació i de forma proactiva per evitar haver d’anar salvant situacions urgents.

Per últim, per què el pressupost és una gran eina per a la implantació de la

internacionalització? Hem de treballar amb un pressupost perquè ens permet planificar i coordinar, per prioritzar l’assignació de recursos, per avaluar, per motivar, per generar un aprenentatge, perquè ens permet, en la fase d’elaboració, discutir oportunitats i riscos, i també, posteriorment, analitzar els resultats obtinguts i les expectatives que s’havien plantejat.

10 errors a evitar en els processos 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

No tenir en compte la internacionalització com a projecte estratègic.

No involucrar tota l’organització.

Improvisar i deixar-nos portar per la urgència.

No centrar-nos en els mercats de prioritat i voler abastar-ne massa.

No conèixer amb profunditat els mercats als quals ens dirigim.

No realitzar una preparació prèvia suficient de l’organització.

No comptar amb l’equip de persones adequat i no fer una bona gestió de la Mobilitat Internacional.

No treballar amb un pressupost realista de la inversió realitzada.

Entrar en els nous mercats sense protegir la marca, patents, dissenys o propietat intel·lectual.

No dur a terme un bon lideratge en la gestió d’equips multiculturals.

Món Empresarial 019

Món econòmic

L’expert mundial

Aumann Robert J.

Premi Nobel d’Economia 2005

»

“Els rescats s’haurien d’evitar perquè envien un missatge negatiu als inversors” Apassionat per les matemàtiques pures des dels inicis de la seva carrera acadèmica, Robert J. Aumann (Frankfurt, Alemanya, 1930) va acabar sucumbint a la teoria de jocs i, de rebot, a les ciències econòmiques. Qualsevol que el conegués de prop diria que aquest canvi de rumb li va obrir infinitat de portes, inclosa la de rebre el Premi Nobel d’Economia 2005 per les seves contribucions en el camp dels jocs repetits i la creació del comportament cooperatiu. Amb ell hem parlat sobre aquests temes, sense passar-ne per alt d’altres com la crisi financera, la situació grega o l’estira-i-arronsa entre territoris.

Text: Berta Seijo

020 Món Empresarial

Fotos: cedides

L’expert mundial

Món econòmic

Robert J. Aumann va topar amb la teoria de jocs gràcies a John Nash, reconegut matemàtic (i guanyador del Premi Nobel d’Economia 1994) que va morir l’any passat. Ambdós es van conèixer a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) quan Aumann finalitzava el seu doctorat i Nash era instructor Moore.

Món Empresarial 021

L Món econòmic

L’expert mundial

a Reial Acadèmia Sueca de les Ciències el va premiar (juntament amb Thomas Schelling) amb el Nobel d’Economia del 2005 “per haver ampliat la nostra comprensió sobre el conflicte i la cooperació a través de la teoria de jocs”. Podria explicar-me de forma planera aquest concepte?

La teoria de jocs engloba aquelles situacions en què individus amb objectius diferents interaccionen, cadascun d’ells tractant de prendre les decisions que li convenen més. En fer-ho, però, han de tenir present que l’altre, o els altres, actuen de la mateixa manera. Aquestes idees són la base de jocs de taula com ara els escacs o el pòquer, però també d’altres camps com ara la política, l’economia o els negocis. Personalment, he contribuït en diversos aspectes a la comprensió de la teoria de jocs, però el Comitè Nobel em va premiar per les meves investigacions en el camp dels jocs repetits. Quan hom es troba en una situació de forma regular (avui, demà i demà passat), acostuma a posar en pràctica el mateix joc una vegada i una altra, i és en aquests casos on la cooperació pot sorgir, més que en aquells que només passen un cop a la vida. Et posaré un exemple: si algú ve a casa meva i intenta vendre’m alguna cosa, desconfiaré d’ell. De la mateixa manera, si jo li compro el producte, però li dic que li pagaré d’aquí tres dies perquè ara no tinc efectiu, el comerciant també desconfiarà de mi. Per contra, si vaig a fer la compra a la botiga del poble de tota la vida, confiaré que el pa o la llet són de bona qualitat per dues raons: perquè no és la primera vegada que hi vaig i perquè el venedor sap perfectament que si em falla deixaré de ser el seu client. De la mateixa manera, en cas d’oblidar-me els diners a casa i que m’hagi de fiar, el dependent de la botiga ho farà. I és que si no pago el que li dec, sap que jo sóc conscient que trairé la seva confiança.

En definitiva, els jocs repetits modelen la interacció a llarg termini i expliquen comportaments com ara la cooperació, l’altruisme, la lleialtat, la confiança o, fins i tot, la venjança.

022 Món Empresarial

“

“Si enllaces la realitat grega amb la teoria de jocs em sembla que, en el moment de la discussió amb la troica, Varoufakis tenia molt clar que havia de reforçar el seu posicionament i jugar amb el balanç que hi ha entre competència i cooperació a qualsevol negociació. I no ho va fer del tot malament.”

Per què va triar la teoria de jocs aplicada a l’economia com a principal línia de recerca? D’on prové aquest interès si, segons tinc entès, la seva trajectòria acadèmica va estar des dels inicis lligada a les matemàtiques pures?

La teoria de jocs va esdevenir la meva principal línia de recerca més o menys per accident. És com endinsar-te al bosc, començar a explorar una zona desconeguda i, de sobte, trobar quelcom interessant i capbussar-t’hi completament. Com has assenyalat, la meva tesi doctoral –així com el grau i els màsters que vaig fer– fou sobre matemàtiques pures; no tenia res a veure ni amb economia ni amb la teoria de jocs. Després d’acabar-la, vaig anar a treballar a una consultoria afiliada a la Universitat de Princeton i dedicada a la investigació operativa. Un cop allà, vaig arribar a la conclusió que per resoldre el problema pràctic que m’havien assignat havia de fer ús de la teoria de jocs. En veritat, no era una disciplina en la que hagués aprofundit; només havia escoltat com altres companys i professors en parlaven mentre feia el doctorat. Per exemple, el gran matemàtic John Nash [Premi Nobel d’Economia 1994], amb qui tenia una molt bona relació, em va explicar alguns aspectes d’aquesta teoria. Ens vam conèixer l’any 1953 a l’Institut Tecnològic de Massachusetts: jo ja m’havia graduat i ell era instructor Moore –càrrec que ocupaven els millors joves matemàtics al MIT–. Les converses que vaig tenir amb Nash van venir a la meva memòria quan vaig haver de fer front al problema que et comentava abans. Llavors vaig començar a estudiar la teoria de jocs i d’aquí vaig anar a parar a l’economia. No va ser al revés.

“

L’expert mundial

Món econòmic

“[Durant la gestació de la crisi] en tot moment les persones van reaccionar als incentius que se’ls oferien i els esdeveniments es van succeir tal com les teories econòmiques clàssiques i la teoria de jocs haurien predit.” hi ha entre competència i cooperació a qualsevol negociació. I no ho va fer del tot malament, ja que es van haver de reprendre una vegada i una altra les negociacions... Suposo que els prestamistes no tenien totes les garanties que se sortirien amb la seva.

Grècia no és l’únic país europeu que camina per la corda fluixa. Quina és la seva opinió sobre els rescats que s’han produït o que encara planegen sobre els països membres de la UE? Jo sóc un economista teòric, no un macroeconomista pràctic. O el que és el mateix, no conec les especificitats de cada rescat. Malgrat això, sóc conscient del que passa al món i penso que els rescats, encara que a vegades siguin necessaris, en principi s’haurien d’evitar. Ho dic perquè envien un missatge negatiu, tant als inversors com a la resta de ciutadans: “Podeu actuar de manera imprudent perquè si us fiqueu en problemes financers i feu fallida us rescatarem”. Recordo una història que lliga amb el que t’estic explicant i que va passar a la vall del Mississippí fa uns anys. Llavors, mogut pel risc d’inundació, el govern federal va instar els grangers a que contractessin una assegurança, així els podrien recompensar en cas de desastre. Encara que era un bon tracte, molts d’aquests treballadors no van voler curar-se en salut. Quan es va produir la gran inundació, l’administració pública va haver d’intervenir i ajudar tots aquells que no tenien assegurança i que s’havien quedat sense res. Aquests grangers van ser els més llestos! El mateix succeeix amb els rescats financers, i és per això que sóc molt escèptic sobre el tema.

el perfil

Hi ha molts problemes reals que es podrien analitzar mitjançant la teoria de jocs.

Prenem com a exemple la situació econòmica grega. I és que la relació entre aquest país i la Unió Europea no passa pel seu millor moment. Sap que l’exministre de finances Yanis Varoufakis és un expert en la teoria de jocs? Creu que aquesta eina ha tingut un rol important a les negociacions dels líders grecs amb la troica?

No sabia que l’exministre de finances grec fos un seguidor de la teoria de jocs. De fet, està molt bé saber-ho! Disculpa’m per no conèixer fil per randa la situació a Grècia. Llegeixo als diaris què està passant, però no he seguit de prop la seva evolució.

Igualment, si enllaces la realitat grega amb la teoria de jocs, si em dius que Varoufakis n’és un bon coneixedor, em sembla que, en el moment de la discussió amb la troica, ell tenia molt clar que havia de reforçar el seu posicionament i jugar amb el balanç que

Israel Robert John Aumann va néixer a Frankfurt (Alemanya) el 1930, i vuit anys més tard va emigrar amb la seva família, que era jueva, a Nova York a causa de l’opressió nazi. Malgrat el trasbals de la fugida, Aumann va rebre una educació excel·lent i ja des de ben jove va mostrar un notable interès per les matemàtiques. Després de graduar-se, va fer el seu doctorat al MIT amb un treball sobre teoria de nusos, una branca de les matemàtiques abstracta i difícil. Durant aquella època també va iniciar la seva carrera professional com a docent: primer a Princeton i després al Departament de Matemàtiques de la Universitat Hebrea de Jerusalem. I és que Aumann va decidir tornar a emigrar, aquest cop voluntàriament, a Israel, la terra d’on ell se sentia originari. No obstant el canvi de residència, el matemàtic ha estat professor visitant de diverses universitats nord-americanes (Stanford, Yale o Berkeley) i el seu contacte amb companys de disciplina sempre fou profitós.

Prova d’això és la seva contribució a la teoria de jocs, premiada amb un Nobel el 2005 i a la qual va arribar gràcies a les converses que va mantenir amb experts en el tema o a la lectura d’obres.

Actualment, Aumann es dedica a la recerca, però també a la seva família, formada per la seva dona, cinc fills, 21 néts i 15 besnéts.

Món Empresarial 023

Món econòmic

L’expert mundial

Ha pogut seguir el procés independentista català a través dels mitjans de comunicació? Si és així, què en pensa de tot plegat?

La veritat és que no sé per què Catalunya vol esdevenir independent... Què hi ha de dolent a seguir formant part d’Espanya? No és un territori oprimit, però clar, sí que és una de les zones que generen més riquesa del país, i el govern espanyol segurament apuja els impostos als ciutadans catalans per tal de redistribuir els guanys i ajudar altres parts d’Espanya que no gaudeixen de les mateixes condicions... Al seu torn, la població catalana no ho vol fer perquè se sent diferent per temes de cultura, llengua, etc. No ho sé, només estic fent suposicions. Però si aquest és el cas, penso que l’Estat espanyol hauria d’actuar i intentar arribar a una mena d’acord.

“

“El Premi Nobel és com un certificat on hi posa: ‘Val la pena escoltar aquest home’. Al capdavall, això és el que intentem tots els investigadors i científics; quan esbrinem alguna cosa ens apassiona compartir-ho amb la resta i vendre les nostres idees.”

Dos països que finalment han restaurat els llaços diplomàtics després de més de 50 anys de guerra freda són Cuba i els Estats Units d’Amèrica. Quina és la teva opinió sobre aquesta reconciliació?

Primer de tot, deixa’m dir que és un esdeveniment meravellós; sempre he estat a favor de les relacions basades en la pau i la cooperació. Precisament, com t’he comentat abans, vaig guanyar el Premi Nobel per les meves percepcions sobre com es

crea el comportament cooperatiu. Malgrat això, m’agradaria apuntar la destrucció de la biodiversitat i de l’ecosistema cubà com un dels possibles perills que implica aquest apropament. I és que gràcies a què els EUA s’han mantingut allunyats de Cuba, aquest país ha pogut deixar florir la seva bellesa ecològica. Ara, els dirigents han de demostrar que són capaços de tenir una relació cordial i preservar l’ecosistema alhora.

LA CONTRIBUCIÓ d’Aumann A LES CIÈNCIES ECONÒMIQUES La concessió del Premi Nobel d’Economia 2005 a Robert J. Aumann i Thomas C. Schelling “per haver ampliat la nostra comprensió del conflicte i la cooperació mitjançant l’anàlisi de la teoria de jocs” va tornar a confirmar la influència d’aquesta teoria i l’interès social que desperta. I és que, si fem memòria, 11 anys enrere el guardó també havia anat destinat a tres experts en aquesta disciplina, John C. Harsanyi, John F. Nash Jr. i Reinhard Selten, “per la seva anàlisi pionera de l’equilibri en la teoria de jocs no cooperatius”. Ara bé, quina fou la gran aportació d’Aumann? Segons el Comitè Nobel, l’anàlisi dels jocs repetits, és a dir, l’anàlisi d’aquelles situacions que cada vegada que es repeteixen segueixen el mateix patró que la vegada anterior. A partir de les seves observacions, el matemàtic israelià va arribar a la conclusió que el fenomen de la cooperació neix en elles perquè hi ha una vinculació molt potent

024 Món Empresarial

entre el passat i el futur: en un entorn marcat pel llarg termini, els jugadors no només tindran en compte els resultats instantanis, sinó també l’efecte futur de les seves accions. La repetició és un factor modificador que dóna la volta a situacions que no induirien mai a una conducta cooperativa. En definitiva, Aumann es va encarregar de formalitzar matemàticament situacions de jocs cooperatius i no cooperatius en les quals intervenen variables diverses i que tenen lloc d’una manera repetida. Tot i la complexitat de les seves anàlisis, els resultats es poden aplicar a conflictes reals, com per exemple els programes d’armament o les guerres comercials.

Per últim, no ens oblidem que el conjunt de temes en els quals ha treballat l’israelià al llarg de la seva trajectòria professional és extensa i abasta molts àmbits.

La competència perfecta, l’equilibri de correlació o l’epistemologia interactiva en són alguns.

L’expert mundial

Vostè ha defensat que els incentius han estat el principal desencadenant de la crisi. Com s’explica que, abans que explotés la bombolla financera, aquelles persones amb una elevada probabilitat d’impagament obtinguessin préstecs dels bancs?

Deixa’m posar-te un exemple: un home amb un 1% o un 2% de probabilitats de no fer-se càrrec del seu préstec demana crèdit a un banc per comprar-se una casa. Per descomptat, l’entitat financera fixa un tipus d’interès raonable i accepta la petició. Hores més tard, un altre home, aquest amb un 20% de probabilitats de no poder pagar, fa el mateix. Actualment el banc no li hauria deixat ni un cèntim, però en temps de bonança l’opció escollida va ser una altra: prestar diners a tots

aquells amb un historial creditor pobre a canvi de sotmetre’ls a altes taxes d’interès. Els prestadors justificaven la seva política dient que era una mesura preventiva, una manera de cobrir possibles pèrdues. Però no oblidem que el risc no era tan alt com deien per una senzilla raó: el banc sempre tindria la casa del client com a aval. En això es basaven els famosos préstecs subprime (o d’alt risc). Ara bé, hi ha un aspecte que les entitats financeres van passar per alt. I és que la demanda al mercat immobiliari va créixer fins a nivells insospitats gràcies a què els prestataris (abans poc solvents) ja podien permetre’s l’adquisició d’una casa. Això va donar com a resultat la construcció d’un gran nombre de noves residències, el que coneixem com a bombolla immobiliària. I quan, tal com s’esperava, els clients subprime van deixar de pagar, els bancs van començar a posar aquestes cases una altra vegada en venta.

Fou aquí quan la bombolla va petar, oi?

Exacte. De cop i volta, l’oferta superava la demanda i els preus de les cases van començar a caure. Fins i tot aquells que estaven en condicions de tornar el seu crèdit van decidir deixar-ho córrer, doncs sortien guanyant si el banc es quedava l’immoble (ara valia molt menys que temps enrere!).

En resum, estàvem davant l’escenari idoni per a què la crisi comencés... En tot moment les persones van reaccionar als incentius que se’ls oferien i els esdeveniments es van succeir tal com

Món econòmic

les teories econòmiques clàssiques i la teoria de jocs haurien predit.

Si tornem a la seva trajectòria professional, un cop va afirmar que “la ciència és una gran aventura cooperativa”. Quants col·laboradors ha tingut al llarg de la seva vida? I qui són?

He tingut 25 col·laboradors i la majoria d’ells són companys de professió d’arreu del món. És per això que la ciència és una gran aventura cooperativa; els coneixes a conferències o trobades, llegeixes els seus articles i t’hi acabes vinculant professionalment. Molts investigadors fan treballs de recerca amb els seus estudiants, però no és el meu cas.

Jo corregeixo les seves tasques –mai no participo en elles–. També m’agrada escollir els millors alumnes, posar-los exercicis difícils i desafiar-los perquè se superin a ells mateixos dia rere dia.

I ja per últim, una pregunta obligatòria: què se sent en guanyar un Premi Nobel?

Un se sent realment bé! I deixa’m que et digui una cosa: crec que el major benefici que n’he pogut treure és el que està passant ara mateix, en altres paraules, que m’entrevistin. I aquesta és una de moltes [riu]. La gent et pregunta i escolta el que has de dir! El Premi Nobel és com un certificat on hi posa: “Val la pena escoltar aquest home”.

Al capdavall, això és el que intentem tots els investigadors i científics; quan esbrinem alguna cosa ens apassiona compartir-ho amb la resta i vendre les nostres idees.

Món Empresarial 025

Món econòmic

Tribuna

T

026 Món Empresarial

0,98 3,26 Estats

Units

0,71 2,68

0,47 5,68 1,52 3,12

7,14 5,85 Argentina

Xile

Brasil

Colòmbia

Mèxic

al i com indica l’Economic Outlook del passat novembre de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el 2015 el creixement global va situar-se al voltant del 3%, un percentatge inferior a la mitjana. Així, malgrat que la recuperació econòmica dels països desenvolupats continua avançant, la inestabilitat de les economies dels mercats emergents està tenint un efecte tant significatiu en la conjuntura mundial que l’organisme ha fet saltar l’alarma sobre una possible nova recessió. En aquest sentit, l’informe destaca que el més preocupant és la debilitat del comerç internacional, que l’any passat va caure a nivells propers als previs a la crisi. I és que com destaca l’economista en cap de l’OCDE, Catherine Mann, “el comerç sòlid i el creixement global van de la mà”.

La Xina té un paper fonamental en aquesta qüestió, doncs la transformació de la seva economia industrial cap a un model centrat en els serveis afecta els països exportadors de matèries primeres. A això cal sumar la reducció de la demanda interna, que pot tenir conseqüències en la confiança del mercat financer i en les perspectives de creixement de moltes economies, incloses les més avançades. Amb tot, l’OCDE manté les bones previsions sobre el gegant asiàtic, on espera un creixement del 6,5% aquest 2016 i del 6,2% l’any vinent. Cal matisar, però, que el seu ritme de creixement anual abans de la crisi era proper al 10%.

Canadà

La Xina, un gran soci comercial en hores baixes

Exportacions Importacions

0,88 1,57

1,73 1,75

Món econòmic

Suïssa

0,64 1,54

1,40 1,90

0,92 1,50

Indonèsia

10,30 6,39

16,72 14,41

Austràlia

8,63 10,81

Singapur

Malàisia

Tailàndia Sudàfrica

6,64 10,31

2,75 3,93

1,98 3,45

5,58 3,54

2,82 3,75

Nova

Corea

0,64 2,82

Índia

Saudí

5,93 3,04

del Sud

Japó

0,36 3,12 Aràbia

Turquia

Alemanya

2,12 2,06

2,02 2,74

Zelanda

Rússia

0,55 2,00

Filipines

Suècia

1,17 2,17

Unit

Regne

1,48 3,33

Itàlia

0,83 1,47

Bèlgica

0,37 1,55

Àustria

Espanya

0,74 1,17 ZONA EURO

França

Tribuna

2,48 4,85

4,15 3,57

Variacions percentuals de les exportacions xineses

(Calculades en dòlars USA (entre els dos primers trimestres del 2014 i els dos primers del 2015))

-1,46 5,89 -8,20

-4,43

Món Estats Units

-13,00

Japó Zona euro Principals mercats emergents*

0,85

Àsia dinàmica**

* Brasil, Rússia, Índia i Indonèsia. ** Hong Kong, Xina, Malàisia, Filipines, Singapur, Tailàndia i Xina Taipei.

Món Empresarial 027

Tribuna

028 Món Empresarial

L’alentiment del creixement de l’economia xinesa està generant molts interrogants. És la fi d’una etapa o un assenyat canvi de model? Quines implicacions tindrà per a la pròpia Xina i per la conjuntura mundial?

pes al PIB mundial (EN PPA): 1990-2020

1

Font: Banc Central Europeu, Butlletí Econòmic, 4/2015, amb dades de l’FMI

18

15

15

12

12

9

9

6

6

3

3 2020

18

2015

21

2010

21

2005

24

2000

24

1995

S

egons dades de l’Economic Outlook de l’OCDE del novembre passat, la Xina va créixer entre el 2003 i el 2012 a una mitjana superior al 10% anual, mentre que el 2015 va fer-ho al 6,8% i amb unes projeccions lleugerament a la baixa pels propers anys. Altres estimacions apunten xifres fins i tot més modestes, per sota de les que tradicionalment es considerava que podien mantenir la “pau social” al gegant asiàtic.

La Xina ha assumit un repte tan gegantí com tot el que s’associa a aquest país: fer un canvi de model productiu més sostenible en el temps i més eficient per traduir en millores del benestar el creixement espectacular dels indicadors econòmics de les darreres dècades. Com han explicitat els últims “plans quinquennals” –una eina que sembla d’altres èpoques però que marca les grans intencions de les autoritats– , fins i tot el que es vol aplicar en el període 2016-2020, la Xina té la intenció de normalitzar la seva elevadíssima taxa d’estalvi en favor de més consum privat; vol equilibrar indústria amb serveis; pretén assolir un posicionament a les xarxes globals de producció en segments de més valor afegit; i busca un paper més important de la demanda interna que assoleixi un equilibri més raonable amb l’aposta exportadora.

Totes aquestes directrius semblen assenyades però, com sabem massa

Nou rumb del

1990

Món econòmic

Estats Units

Índia

Japó

Zona euro

Xina

Tribuna

Món econòmic

gegant asiàtic?

Joan Tugores Ques. Catedràtic d’Economia de la UB.

bé aquí, un canvi de model no és fàcil, ja que hi ha inèrcies i interessos que poden dificultar-lo. A banda, naturalment, que aspectes com els seriosos problemes mediambientals, l’endeutament excessiu d’alguns actors de l’àmbit econòmic i polític, i algunes fragilitats del funcionament dels mecanismes financers, són assignatures pendents de molta envergadura.

Una influència creixent L’assumpció per part de la Xina d’aquesta complexa agenda va en paral·lel a un cert salt qualitatiu de la seva influència al món. En termes de paritat del poder adquisitiu ja ha superat –com mostra la figura 1– als Estats Units, encara que òbviament en termes per capita li queda molt terreny per recórrer. De forma destacada, hi ha certa expectació per veure com porta a terme la presidència del

G20 que li correspon exercir durant el 2016: tindrà voluntat i/o capacitat de reactivar aquest directori global que els darrers anys sembla que cotitza a la baixa? Serà important fer el seguiment de com combina el seu rol regional com a centre cada vegada més destacat de la “factoria Àsia”, i com gestiona la seva absència, per ara, del TPP (l’Aliança Transpacífica entre els Estats Units i uns altres 11 països americans, asiàtics i d’Oceania).

També les seves iniciatives financeres semblen de vegades oposades a les institucions tradicionals multilaterals –com el Nou Banc de Desenvolupament dels BRICS i el Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures, que han nascut en certa contraposició al Banc Mundial–. Però al mateix temps, la Xina lluita per assolir més poder a les institucions més tradicionals, com ha evidenciat l’exitosa pressió política

L’ASCENS DE LA XINA

La Xina té la intenció de normalitzar la seva elevadíssima taxa d’estalvi en favor de més consum privat; vol equilibrar indústria amb serveis; pretén assolir un posicionament a les xarxes globals de producció en segments de més valor afegit; i busca un paper més important de la demanda interna que assoleixi un equilibri més raonable amb l’aposta exportadora

Malgrat les recents dificultats, l’ascens de l’economia xinesa ha estat espectacular en les darreres dècades. A la figura 1 es visibilitza aquesta trajectòria a l’alça en termes de PIB total (ajustat per diferències de poder adquisitiu), un indicador en el qual la Xina ha superat recentment als Estats Units.

L’Índia també va a l’alça, mentre que les economies avançades, inclosa la zona euro, van cedint posicions.

Món Empresarial 029

Món econòmic

Tribuna Els efectes globals de la desacceleració xinesa

Recentment han agafat volada les preocupacions per una possible inestabilitat financera al país, a la vista d’episodis delicats en diversos moments del 2015, així com també per eventuals problemes en alguns mecanismes financers –tant d’entitats del sistema financer formal com del sistema informal de préstecs i deutes, molt tradicional a la Xina– i les seves repercussions per incorporar la seva moneda a la cistella de divises que constitueixen els drets especials de gir (DEG), la unitat que el Fons Monetari Internacional (FMI) fa servir per algunes operacions.

El paper de la Xina agafa relleu a negociacions internacionals com la Cimera del Clima o les conferències de l’Organització Mundial del Comerç, a

2

banda del ja esmentat G20. I des de la perspectiva europea, mereixen especial atenció les iniciatives de les anomenades “modernes rutes de la seda”, que volen connectar la Xina amb tot el continent europeu per terra i per mar reproduint la primera d’aquestes vies, la “Silk Road”, que durant segles (XII-XIII) va unir tota Euràsia.

Aquesta dualitat d’una Xina amb profunds canvis interns i amb un paper protagonista a escala global té efectes en el present i el futur econòmic i geopolític mundial. Així, molts analitzen les eventuals implicacions de la desacceleració xinesa: proliferen els estudis sobre la seva transmissió cap a diferents països i regions i al conjunt de l’economia mundial.

Els vincles comercials –exportacions i importacions– amb el gegant asiàtic són d’importància desigual per diferents països, però no es poden ignorar en cap cas. També són objecte d’atenció els efectes d’un alentiment de la demanda xinesa de petroli i d’altres matèries primeres, amb efectes directes sobre països productors i indirectes sobre tots els consumidors, donada la influència de les adquisicions xineses sobre els preus mundials.

Composició dels DEG de l’FMI: revisions del 2010 i del 2015* Font: FMI

11,3%

41,9%

9,4%

8,33%

41,7%

10,92%

37,4%

30,93% 2010

Renmimbi o iuan

Dòlar EUA

Euro

2015

Ien

Lliura esterlina

8,09%

*serà operativa des d’octubre del 2016

030 Món Empresarial

Tribuna

Recentment, a més, han agafat volada les preocupacions per una possible inestabilitat financera al país, a la vista d’episodis delicats en diversos moments del 2015, així com també per eventuals problemes en alguns mecanismes financers –tant d’entitats del sistema financer formal com del sistema informal de préstecs i deutes, molt tradicional a la Xina– i les seves repercussions. Cal recordar que assolir posicions destacades en l’àmbit de la intermediació financera és

més difícil que als àmbits productius i comercials, i que la solidesa del sistema financer continua essent una assignatura pendent pel gegant asiàtic.

Moment decisiu en l’evolució del país Amb una perspectiva històrica més àmplia es pot dir que a la Xina s’estan movent amb molta complexitat unes “plaques tectòniques” econòmiques, sociopolítiques i mediambientals, i que els resultats finals tindran amplis

Món econòmic

efectes sobre la configuració econòmica i geopolítica global. El país ha de veure si pot superar l’anomenada middle income trap, que fa que alguns països puguin progressar fins a un determinat nivell mobilitzant més recursos productius i fent-los servir amb més eficiència. Però anar més enllà en el progrés requereix també canvis institucionals i qualitatius més delicats i difícils. Els plantejaments xinesos semblen adients però les dificultats d’execució són també gegantines.

EL RENMINBI ALS DEG La revisió del 2015 de la composició dels drets especials de gir (DEG) de l’FMI ha portat a la inclusió de la moneda xinesa per primera vegada, malgrat els dubtes sobre si es complien alguns dels criteris exigibles, com la llibertat en les transaccions amb les divises implicades en els DEG. La pressió política xinesa ha fet imparable aquesta emblemàtica incorporació.

Un altre aspecte destacat és la composició percentual dels DEG, que no són una

“moneda pròpia” sinó una “cistella de divises”. Com mostra la figura 2, la moneda xinesa entra amb una ponderació de prop de l’11%, que es detrau bàsicament de l’euro (6,5 punts percentuals) i de la lliura esterlina (més de 3 punts percentuals). El pes del dòlar USA, en canvi, no es veu significativament afectat, i molt poc el de ien japonès, que aprofita la revisió per avançar a la lliura esterlina. Les dues principals divises europees són, doncs, les grans sacrificades per l’entrada del renminbi xinès.

Món Empresarial 031

Tribuna el país en xifres

1.375 75,41 pib 18,09

milions d’habitants

PEQUíN

d’esperança de vida

en PPA

bilions de

zilla. Des del 1980 el camí de la Xina és molt més lineal del que mostraven els precedents històrics, i ara sembla que el país ha de fer ajustos amplis delicats. Esperem, pel seu bé i el del conjunt de l’economia i la societat globals, que es facin amb el seny i prudència que no sempre vàrem tenir a Occident!

anys

I, en darrera instància, cal recordar des d’Occident que la Xina ha fet en poques dècades el que a les economies avançades ens va costar pràcticament segles, i no va ser precisament un procés fàcil. Ben al contrari, vàrem experimentar tot tipus de dificultats, des de crisis econòmiques fins a conflictes socials, i de vegades militars, la superació dels quals no va ser sen-

Població:

Món econòmic

13.200

per càpita

- Creixement anual

7,3%

- Composició sectorial

9,2%

importacions

1,96

exportacions

7,de3producció % industrial (

variació anual

804,2

milions de persones

Població activa:

4,1% taxa d’atur 6,1% Població per sota del llindar de la pobresa

1,8% del PIB del - deute públic 14,9% PIB - taxa d’inflació 2% - dèficit

032 Món Empresarial

) Font:The World Factbook de la CIA (dades del 2014)

2,343

índex

bilions

Amb una perspectiva històrica àmplia es pot dir que a la Xina s’estan movent amb molta complexitat unes “plaques tectòniques” econòmiques, sociopolítiques i mediambientals, i que els resultats finals tindran amplis efectes sobre la configuració econòmica i geopolítica global

42,7% bilions

48,1%

Serveis Agricultura Indústria

El llibre que ha venut més de 3 milions i mig d’exemplars a tot el món i que ha estat traduït a 43 llengües.

Ha rebut diversos guardons, entre els quals:

The Best Business Book of 2005 a la Fira del Llibre de Frankfurt També ha estat seleccionat com un dels deu millors llibres d’empresa de 2005 per Amazon i com un dels quaranta llibres més influents de la Història de la República Popular Xinesa (1949-2009), juntament a La riquesa de les nacions d’Adam Smith i Llibertat per a escollir de Milton Friedman.

LA ESTRATEGIA DEL OCÉANO AZUL Crear nuevos espacios de mercado donde la competencia sea irrelevante W. CHAN KIM | RENÉE MAUBORGNE ISBN: 9788416115891 Pàgs: 304 PVP: 19,95 €

www.profiteditorial.com

Món econòmic

Des de Brussel·les

Neven Mimica

»

“Solucionar la crisi migratòria és responsabilitat dels països d’origen, de trànsit i de destinació”

Comissari europeu de Cooperació Internacional i Desenvolupament

Neven Mimica reconeix que un dels “principals reptes” als quals s’ha hagut d’enfrontar des que és comissari és la crisi de refugiats, i afirma que la cooperació i l’ajuda al desenvolupament són clau per actuar a l’arrel dels problemes que la provoquen.

034 Món Empresarial

Des de Brussel·les

Món econòmic

Tota la trajectòria del responsable de l’ajuda al desenvolupament de la Comissió Europea, el croat Neven Mimica, està lligada a les relacions exteriors i els afers europeus. Ha estat vicepresident i ministre en diferents governs i el 1997 va ser l’encarregat de les negociacions per a què el seu país entrés a l’Organització Mundial del Comerç. Des del 2014 desenvolupa un càrrec pel qual sent una profunda responsabilitat, ara centrat a tirar endavant els Objectius de Desenvolupament Sostenible i ajudar a resoldre d’arrel els problemes que desencadenen la migració.

J

Esther Herrera. Brussel·les

a fa més d’un any que va prendre possessió del seu càrrec com a comissari. Quin ha estat el major repte al que s’ha enfrontat en aquest temps?

El 2015 va estar marcat per grans desafiaments globals. Des de la inseguretat –amb els atacs a la Universitat de Garissa, a Kenya, a principis d’any; l’amenaça de Boko Haram; o els atemptats de París–, les desigualtats de gènere, els efectes del canvi climàtic, o les conseqüències de l’Ebola a l’Àfrica occidental.

Però, sens dubte, un dels principals reptes de l’any va ser la crisi de refugiats, i és que milers de persones posen les seves vides en perill en insegures rutes cap a Europa. Els esdeveniment internacionals tenen un abast que no podíem imaginar a principis del 2014. Per això, la cooperació i l’ajuda al desenvolupament són ara més importants que mai, perquè tenen un rol bàsic a l’hora d’actuar a l’arrel dels problemes que afecten la migració i la inseguretat, ajudant a crear llocs de treball i millors oportunitats.

aquest ha estat un gran pas per la comunitat internacional i la UE, perquè és el resultat d’un procés que va començar al 2012 i que la Comissió Europea, als seus inicis, considerava una de les seves prioritats.

Des de l’1 de gener del 2016 els Objectius de Desenvolupament Sostenible (o Agenda 2030) substitueixen als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Tot i així, molts d’aquests no s’han aconseguit. Creu que aquesta vegada serà diferent?

Hi ha hagut millores des que es van adoptar els Objectius del Mil·lenni i hi ha hagut canvis en la vida de les persones.

Per exemple, el nombre de persones que viuen en extrema pobresa ha caigut a la meitat des del 1990, dels 1.900 milions de persones d’aleshores s’ha passat als 836 milions actuals. També s’ha

triplicat des del 1991 el nombre de persones que formen part de la classe mitjana, i les noves infeccions per VIH han baixat un 40% en els últims 13 anys.

Aquests són exemples on hi ha hagut un gran progrés, però és veritat que ha estat desigual. Per això, l’Agenda 2030 treballa per completar els punts que no es van aconseguir amb els Objectius del Mil·lenni i encara va més enllà, perquè és un projecte molt més ambiciós.

L’objectiu és eradicar la pobresa, no ens hem de deixar a ningú, però també adaptar-nos a nous desafiaments, com el canvi climàtic, la desigualtat de gènere o l’accés a una feina digna. Aconseguir un desenvolupament sostenible que “no es deixa a ningú” requereix un esforç col·lectiu important i tots els països i actors involucrats han de posar-hi de la seva part.

El 2015 va ser l’Any Europeu del Desenvolupament. Quin balanç en fa?

El 2015 va ser important perquè es va enfocar a la importància del desenvolupament. A més, va ser la primera vegada a la història que un any europeu s’orienta cap a l’ajuda a l’exterior. El 2015 va concloure la Tercera Conferència Internacional pel Finançament en el Desenvolupament a Addis Abeba, Etiòpia. També vam adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, i

Món Empresarial 035

Món econòmic

Des de Brussel·les

L’Aliança Global pel Canvi Climàtic és una iniciativa europea que pretén ajudar als països subdesenvolupats que ja en pateixen les conseqüències. Quins han estat els resultats concrets del projecte?

Des del 2007, l’Aliança ha participat en 51 programes en 38 països i 8 regions. La nova fase començarà a partir del 2020, i aspira a ser una de les eines principals de suport pels països subdesenvolupats per lluitar contra el canvi climàtic, amb un pressupost al voltant dels 350 milions d’euros provinents de fons europeus. Entre els projectes impulsats n’hi ha un a Bhutan que ajuda al país a utilitzar més les energies renovables i a mantenir un mínim del 60% de la seva superfície com a bosc.

La UE s’ha compromès a atorgar 1.800 milions d’euros pel Fons Fiduciari per l’Àfrica.

Quin paper pot tenir el continent en la crisi de refugiats?

Trobar solució a la crisi migratòria és una responsabilitat compartida entre els països d’origen, de trànsit i de destinació. Per aquest raó, hem d’augmentar

036 Món Empresarial

“

“L’objectiu de l’Agenda 2030 és eradicar la pobresa, no ens hem de deixar a ningú, però també adaptar-nos a nous desafiaments, com el canvi climàtic, la desigualtat de gènere o l’accés a una feina digna.” la cooperació amb els nostres països socis, especialment amb l’Àfrica, que té un paper decisiu. La migració està profundament relacionada amb els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible, que reconeixen la migració i la mobilitat com una força positiva i important pel desenvolupament dels països. En aquest sentit, la Comissió Europea aposta per una millora de la si-

tuació dels països d’origen i de trànsit i dels propis migrants. L’última cimera sobre migració, celebrada a La Valetta, Malta, a principis del mes de novembre, va marcar les nostres futures relacions amb l’Àfrica. Allà es va parlar sobre les raons per les quals les persones es veuen forçades a desplaçar-se, i es va decidir que es reforçarà la cooperació per abordar la qüestió de la migració. Ara els compromisos signats s’han de convertir en resultats tangibles per a la població i els seus països. Juntament amb els instruments ja existents i el fons fiduciari, poden tenir molts bons resultats.

Un dels problemes que té el continent africà és la seva inestabilitat política, sobretot a la banya d’Àfrica. Com està actuant la UE en aquest problema?

La UE té una llarga relació de cooperació amb la regió de la banya d’Àfrica. No hi haurà una vertadera pau ni es crearà un estat fort si no s’ajuda als refugiats de països com Somàlia, on el 20% de la població és refugiada. Per això vam anunciar l’ajuda de 60 milions d’euros als refugiats somalis que es troben a Kenya. D’una banda, 50 milions es destinaran a una millor reintegració al seu país, per exemple augmentant els serveis bàsics i donant més oportunitats per poder treballar i desenvolupar-se. Això pot ajudar que els refugiats somalis vulguin tornar a casa seva de forma voluntària des de Kenya, el Iemen o d’altres països de la banya d’Àfrica. I de l’altra, els 10 milions restants estan destinats exclusivament a millorar les condicions de vida dels que es troben a la zona del nord de Kenya, ja que no sempre serà possible que tornin al seu país d’origen.

La UE és el principal suport de Somàlia, tant a nivell financer com polític. Els resultats d’aquesta cooperació es noten especialment en l’àmbit de l’educació, doncs 50.000 nens més han pogut anar a l’escola, i més de 700.000 persones tenen ara accés a aigua potable. La UE també ha estat imprescindible en la formació de jutges i policies.

Des de Brussel·les

Món econòmic

Objectius del Mil•lenni:

què s’ha aconseguit?

Esther Herrera. Brussel·les

L’any 2000 va marcar l’inici d’un nou mil·lenni. El món volia començar de zero i solucionar els problemes globals que arrossegava. La resposta va ser la Cimera del Mil·lenni, celebrada a Nova York, en on 189 països van comprometre’s per intentar eradicar la pobresa extrema, el virus del VIH, la discriminació de gènere i l’analfabetisme, entre d’altres.

L’any passat van expirar aquells compromisos, que han cedit el testimoni als Objectius de Desenvolupament Sostenible o Agenda 2030. I tot i que hi ha hagut grans avenços, cap dels vuit punts plantejats s’ha assolit en la seva totalitat. Així, per exemple, segons l’ONU “només” s’ha reduït a la meitat el nombre de persones que viuen en condicions de pobresa extrema.

El segon objectiu, el d’assegurar l’educació primària universal, és el que més èxit ha obtingut. El 90% dels nens de països subdesenvolupats estaven inscrits a l’escola el 2015, i en els últims 15 anys el nombre d’infants que no tenen accés a l’educació s’ha reduït en 57 milions. A més, la taxa

d’alfabetització dels joves entre 15 i 24 anys és ara del 91%. Amb tot, segons dades de la UNESCO, 58 milions de nens encara no tenen accés a l’educació i 100 milions no han completat l’educació primària.

El tercer, la promoció de la igualtat de gènere, tampoc ha tingut els resultats esperats. Més nenes poden anar a l’escola i ha augmentat un 35% el nombre de dones en treballs qualificats. No obstant, més de 15 milions de nenes segueixen sense escolaritzar, 120 milions de dones han patit la mutilació genital femenina i segons el Fòrum econòmic mundial, si segueix al ritme actual, la bretxa salarial entre homes i dones no es podrà eliminar fins d’aquí 118 anys.

El 90% dels nens de països subdesenvolupats estaven inscrits a l’escola el 2015, i en els últims 15 anys el nombre d’infants que no tenen accés a l’educació s’ha reduït en 57 milions. Amb tot, segons dades de la UNESCO, encara hi ha 58 milions d’infants que no hi tenen accés i 100 milions no han completat l’educació primària Món Empresarial 037

Món econòmic

Des de Brussel·les

També es pretenia reduir la mortalitat infantil i millorar la salut materna. La taxa mundial de mortalitat dels nens menors de 5 anys ha disminuït més de la meitat en els últims 15 anys, tot i que encara 43 nens moren per cada 1000 naixements. També s’ha reduït gairebé a la meitat l’índex de mortalitat materna.

Un dels màxims avenços s’ha produït en la lluita per l’eradicació del virus del VIH/ SIDA. En gairebé 15 anys, les infeccions han disminuït un 40% i gràcies als nous tractaments s’han evitat gairebé vuit milions de morts. Tot i així, es produeixen dos milions de contagis anuals. Els nous

Objectius de Desenvolupament Sostenible s’han marcat la fita d’haver eradicat la malaltia el 2030.

La sostenibilitat, una qüestió pendent La sostenibilitat i la conservació del medi ambient és encara una qüestió per solucionar. Després de la Cimera del Clima, celebrada a París el passat desembre, s’ha de seguir treballant per impedir l’escalfament global, i és que les emissions de diòxid de carboni han augmentat un 50% des del 1990. En aquest compromís també s’hi va incloure l’accés a l’aigua potable, del que ja gaudeix el 90% de la

població mundial. Per últim, pel darrer dels compromisos, el de millorar l’ajuda al desenvolupament i reduir la bretxa nord-sud, no es van establir terminis i s’hi segueixen invertint esforços.

En paraules del Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, els Objectius del Mil·lenni van generar “el moviment contra la pobresa més exitós de la història”. L’1 de gener d’aquest 2016 van entrar en vigor els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible, que es desplegaran durant els propers 15 anys. El 2030, l’examen.

Objectius de Desenvolupament Sostenible compromisos pel 2030 Eradicar la pobresa extrema i la fam: Un de cada cinc habitants del planeta viu amb menys d’1,25 dòlars al dia i 795 milions de persones no disposen d’aliments suficients. La gran majoria viuen a l’Àsia Meridional i a l’Àfrica subsahariana.

Educació universal: El 50% dels nens que viuen en països en conflicte no tenen accés a l’educació.

781 milions d’adults, dels quals el 60% són dones, no tenen un nivell suficient d’alfabetització.

Posar fi a la discriminació de gènere: Al nord d’Àfrica les dones ocupen una de cada cinc feines remunerades als sectors no agrícoles.

038 Món Empresarial

Creixement econòmic: Es necessiten 470 milions de llocs de treball per a les persones que s’incorporaran al mercat laboral entre el 2016 i el 2030.

Pau, justícia i institucions sòlides: La corrupció, el suborn i el frau fiscal costen 1.260 bilions d’euros anuals als països en desenvolupament.

El poder judicial i la policia són els dos sectors més afectats per la corrupció

Acció pel clima: Entre el 1880 i el 2012 la temperatura mundial va augmentar 0,85 graus Celsius.

Per cada grau que augmenti es redueix un 5% la producció de cereals, i el 2030 se’n necessitaran 1000 tones més que ara per poder alimentar la població mundial.

People and ideas ĨŽƌ ŝŶŶŽǀĂƟŽŶ in healthcare

www.chiesi.com

Món econòmic

Institucions catalanes

Institut Català de Finances

E

30 anys donant suport al teixit empresarial català

l 14 de gener del 1985, amb un ampli consens de totes les forces polítiques representades al Parlament de Catalunya, es va promulgar la llei de creació de l’Institut Català de Finances (ICF), una entitat que té com a principal missió impulsar i facilitar l’accés al finançament al teixit empresarial català, especialment les pimes i les empreses amb projectes de creixement, innovació, internacionalització i creació d’ocupació. D’aquesta manera, l’ICF contribueix decisivament al creixement de l’economia i complementa l’activitat del sector financer privat.

Els primers anys de l’entitat corren paral·lels al desenvolupament competencial de la Generalitat de Catalunya.

Posteriorment, el seu camp d’actuació s’ha anat ampliant i modificant per poder adaptar-se a les necessitats de finançament del teixit productiu i per tenir una major capacitat d’actuació.

Actualment, la seva principal activitat respon a la formalització de préstecs o avals, però també inverteix en capital risc.

El perfil de les empreses que sol·liciten finançament a l’ICF és molt variat: emprenedors, autònoms, microempreses, pimes, grans empreses...

Precisament, des del 2011, la institució s’ha centrat a donar suport a les pimes i, avui dia, el 98% dels beneficiaris del seu finançament són petites i mitjanes empreses i emprenedors.

040 Món Empresarial

El perfil de les empreses que sol·liciten finançament a l’ICF és molt variat: emprenedors, autònoms, microempreses, pimes, grans empreses... Precisament, des del 2011, la institució s’ha centrat a donar suport a les pimes

Institucions catalanes

Món econòmic

L’Institut Català de finances (ICF) és una entitat financera pública que té com a principal objectiu contribuir al creixement de l’economia catalana, generant valor que repercuteixi en la societat. Al llarg dels seus 30 anys d’història, l’ICF ha finançat prop de 50.000 projectes empresarials.

Un dels principals reptes de la institució és aconseguir l’homologació del seu estatus jurídic i operatiu per poder operar com una entitat de crèdit públic en el marc de la recent estrenada Unió Bancària Europea

Reptes de futur Coincidint amb el seu 30è aniversari, la institució se centra a fer front a nous reptes. Un dels principals és aconseguir l’homologació del seu estatus jurídic i operatiu per poder operar com una entitat de crèdit públic en el marc de la recent estrenada Unió Bancària Europea. L’entitat ja s’ha adaptat a l’actual normativa financera europea i estatal, cosa que li permet operar, de facto, com un banc públic d’inversions al mateix nivell que el centenar d’institucions d’aquest tipus que ja ho fan a Europa. L’entitat treballa per aconseguir l’homologació per part dels reguladors.

la dada DES DEL 1985, l’Institut Català de Finances ha finançat mitjançant préstecs i avals prop de 50.000 projectes empresarials per un import global de més d’11.500 milions d’euros.

Món Empresarial 041

Món econòmic

Institucions catalanes

Josep-Ramon Sanromà Conseller delegat de l’Institut Català de Finances

“Cal que les empreses reforcin els seus recursos propis i diversifiquin les font de finançament per millorar la seva solvència”

Quin balanç fa dels primers 30 anys de l’ICF? Positiu. En 30 anys l’ICF ha finançat prop de 50.000 projectes empresarials per un import global de més d’11.500 milions d’euros. L’entitat ha evolucionat en estructura, operativa i model de negoci, en línia amb les necessitats de finançament del teixit productiu, actuant com a complement del sector financer privat.

liquiditat, sinó pel límit de risc que un banc pot assumir amb un client per les exigències de la normativa financera i per la concentració que s’ha produït al sector, que ha reduït dràsticament el nombre d’actors.

Quins són els productes més sol·licitats?

Els préstecs. Tenim línies per a inversions, per capitalitzar l’empresa i per a sectors concrets (indústria, sector primari i agroalimentari, cultural, etc.).

Som conscients que cada projecte, fins i tot cada sector, té necessitats específiques. També oferim garanties o avals, mitjançant l’ICF o Avalis –una societat de garantia recíproca (SGR) participada per l’ICF–, per facilitar l’accés al crèdit.

Creu que la conjuntura econòmica està millorant?

No estem ni molt menys a nivells precrisi, però ja hem notat lleugers signes de recuperació. Per exemple, el 2013 el 50% de la nostra activitat corresponia a projectes nous i el 50% a refinançament per garantir la viabilitat de projectes empresarials. El 2014 el nou finançament va representar el 70%, i l’any passat el 80%. Però no podem abaixar la guàrdia. Formem part d’una economia globalitzada. El BCE ha alertat d’un possible alentiment del creixement, per fets com els ocorreguts a la Xina i als mercats a l’estiu. Cal no caure en l’autocomplaença i seguir treballant per consolidar el creixement i la creació d’ocupació.

Què diferencia l’ICF d’un banc?

L’única diferència és que som de titularitat pública i ens adrecem exclusivament al teixit empresarial. Sovint som un complement al finançament que les empreses obtenen dels seus bancs privats de capçalera. Un dels nostres valors diferencials és que financem a llarg termini i compartim risc amb els bancs. Ara la dificultat d’accés al crèdit no ve per manca de

Com valora l’estat del teixit empresarial català?

En general és bo, millor que temps enrere. La crisi ha fet una mena de selecció natural. Les empreses han hagut de treballar de valent i n’han sortit reforçades. Prova d’això és l’increment significatiu de la internacionalització de la nostra economia.

Tenim un teixit empresarial molt ric, però petit, i sovint feble pel que fa a

042 Món Empresarial

la seva capitalització. Per això cal que les empreses reforcin els seus recursos i diversifiquin les fonts de finançament per millorar la seva solvència i protegir-se davant una eventual manca de finançament com la que hem viscut aquests anys.

Ha millorat l’accés de les empreses catalanes al finançament?

Sí, però a poc a poc. El sector financer és més procliu a donar crèdit i fins i tot va a buscar el client per oferir-li finançament. Un altre factor és l’aparició de noves fonts de finançament –com el capital risc– que aquí, a diferència de països com els EUA, les empreses utilitzaven poc. Les empreses estan escamnades del finançament tradicional i moltes han canviat el xip. Han après a no dependre’n tant i, a banda d’autofinançar-se, estan molt més obertes a noves fonts per a captar recursos.

Creu que les empreses internacionals confien en l’economia catalana?

Sí, i les dades ho corroboren. Catalunya és la regió continental d’Europa amb el volum més alt d’inversió estrangera els dos darrers anys i això és fruit d’aquesta confiança en la nostra economia. Aquí troben talent, una bona posició geoestratègica i una economia competitiva per desenvolupar la seva activitat amb totes les garanties.

Món econòmic

Cambres de comerç

Joan H. Simó President de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Lleida El sector primari ha estat tradicionalment el pilar de l’economia de les comarques lleidatanes i és també el que més les està ajudant a sortir de la crisi. Parlem amb el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Lleida, Joan H. Simó, sobre com ha evolucionat la indústria agroalimentària en els últims anys, els reptes en matèria d’internacionalització del teixit empresarial i la necessitat de millors infraestructures al territori, entre d’altres qüestions.

E Text: Ariadna Cortés

Fotos: cedides

l sector primari està sent un dels motors de la recuperació de l’economia de les comarques lleidatanes. Retorn als orígens?

El sector primari ha estat sempre un dels puntals de la nostra economia, tot i que ha evolucionat molt. La recerca de major valor afegit en la comercialització del producte fresc ha dut a moltes cooperatives de primer grau a unir-se en estructures més dimensionades, i a totes les empreses del sector a veure els mercats exteriors com el seu client natural. Que la recuperació econòmica a les comarques de ponent passi pel sector primari no ha de sorprendre a ningú perquè l’esforç que s’ha fet per investigar, innovar i obrir-se a l’exterior és notable.

Què caracteritza la indústria agroalimentària actual? Com ha canviat? Quin pes té a la demarcació?

Quan parlem de la indústria agroalimentària a Lleida tendim a pensar en la fruita, però avui dia el sector càrnic suposa un 45% de la facturació i dóna feina a uns 11.000 treballadors de manera directa, als que cal afegir aquells

044 Món Empresarial

que en viuen de manera indirecta. El sector de l’alimentació i begudes suposa un 36% del total de Valor Afegit Brut Industrial de Lleida, amb una facturació que supera els 4.300 milions d’euros.

Pel que fa als canvis, el principal ha estat la professionalització i tecnificació de la gent que hi treballa. A més, s’ha perdut la por a adreçar-se als mercats

internacionals, ara hi ha una veritable cultura exportadora que ja no es limita als països de la UE, sinó que es plantegen actuacions a la Xina, el Brasil o els Emirats Àrabs.

Està ben comunicat, el territori? Una vella reclamació de la Cambra és una millor connexió ferroviària. Quins beneficis aportaria?

Donada la importància que té per als emprenedors establir relacions amb empreses consolidades, la Cambra ha engegat un programa que té per objectiu facilitar aquests contactes.

Cambres de comerç

Món econòmic

“S’ha perdut la por a adreçar-se als mercats internacionals” Les potencialitats de Lleida com a plataforma logística ferroviària són sobre la taula. La nostra ubicació al bell mig del flux del transport de mercaderies entre Madrid i Barcelona ens converteix en un candidat ideal per assumir aquest paper. Des de la Cambra de Lleida considerem que no podem

deixar passar l’oportunitat ja que això pot esdevenir el motor per al desenvolupament del teixit productiu, però tampoc hem d’oblidar-nos del foment de la resta de comunicacions viàries que ens han d’apropar al port de Tarragona, el port natural de Lleida. Per aquest motiu ens hem sumat a la pe-

tició per a que en la planificació de la xarxa transeuropea de transport TEN-T Core Network es tingui en compte el subtram Madrid-Saragossa-Lleida-Barcelona, ja que això ens permetria gaudir de finançament comunitari per a impulsar el transport ferroviari de mercaderies.

Formació adaptada a les necessitats Avui dia la formació continuada dels treballadors és imprescindible. Per això la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Lleida ofereix un ampli ventall de cursos de diferents àrees temàtiques, alguns dels quals es poden seguir en modalitat on-line: comerç i màrqueting,

economicofinancera, gestió empresarial, habilitats directives i RRHH, idiomes, internacionalització, jurídic-fiscal, mediació, TIC, etc. En destaquen

per la seva bona acollida el Programa de Màrqueting i Vendes i el de Direcció Financera d’ESADE, “que estan molt ben considerats per l’elevat grau d’aplicabilitat que tenen i perquè estan bonificats”, en paraules del president, Joan H. Simó. La formació in company i la formació per aturats i ni-nis també són part del catàleg de la Cambra.

Món Empresarial 045

Cambres de comerç

La Cambra disposa d’un Servei de Diagnosi que ja ha ajudat a gairebé 200 establiments comercials a millorar la seva rendibilitat. La necessitat d’innovar, de modernitzar-se per atraure més clients i competir amb les grans cadenes de distribució, la manca de formació en gestió, la promoció del turisme de compres o la necessària millora de l’entorn comercial urbà han estat les principals demandes detectades. Els primers anys la iniciativa es va fer amb el suport de la Generalitat, i des del 2013 es desenvolupa sota un programa cofinançat per la UE i posat en marxa per la Secretaria d’Estat de Comerç i la Cambra de Comerç d’Espanya.

200

ESTABLIMENTS COMERCIALS HAN MILLORAT LA SEVA RENDIBILITAT

Quins són els punts forts del teixit empresarial lleidatà? I els febles?

Sens dubte, el punt fort és el sector agroalimentari. I, tot i que sembli una paradoxa, els punt febles també hi estan relacionats, ja que cal treballar molt més la seva transformació i també el procés d’internacionalització per tal de poder treure més valor d’allò en el que som excel·lents: la producció d’oli, fruita, etc. I no podem oblidar la necessària inversió en recerca per tal d’adaptar els conreus a les noves demandes dels consumidors, així com també en recerca de mercats i de nous produc-

046 Món Empresarial

“

“Que la recuperació econòmica a les comarques de ponent passi pel sector primari no ha de sorprendre a ningú perquè l’esforç que s’ha fet per investigar, innovar i obrir-se a l’exterior és notable.”

Foto: Deea/Shutterstock

Suport al comerç

Món econòmic

tes. Per últim, voldria destacar que hi ha altres sectors que també han estat importants a la demarcació, com per exemple la producció de materials de construcció.

Malgrat que s’ha canviat el xip, doncs, la internacionalització és encara una tasca pendent en el conjunt de les empreses de Lleida?

Segons les darreres dades facilitades pel Departament d’Aduanes i Impostos Especials, el nombre d’empreses lleidatanes que comercialitzen de manera regular els seus productes als mercats internacionals s’ha elevat gairebé un 16% els darrers cinc anys. A aquesta dada, a més, caldria incorporar-hi les empreses que en no realitzar un trasllat de producte no queden registrades en els tràmits duaners, però són precisament les que més creixen. No obstant, l’exportació es veu sovint com una mena de solució miraculosa a tots els mals, i les coses no van ben bé així. Exportar vol dir disposar de recursos i de temps, perquè la resposta no és immediata. L’experiència ens diu que la mitjana per a consolidar la presència d’una empresa al mer-

cat exterior ronda els dos anys, i això fa que algunes llencin la tovallola abans de temps. Per això, des de la Cambra de Lleida les ajudem a superar els inconvenients que els puguin sorgir. De fet, aquest 2016 posarem en marxa un pla d’internacionalització molt ambiciós.

Com es dóna suport als emprenedors des de la Cambra?

L’ajut als emprenedors és un dels pilars de treball. A la Cambra de Lleida disposem d’un servei d’assessorament a través del que ajudem als futurs empresaris amb el pla d’empresa o amb l’anàlisi d’aquells conceptes que són claus per a la viabilitat del negoci, entre d’altres. A més, també oferim el servei de constitució telemàtica d’empreses, ja que som Punt d’Atenció a l’Emprenedor (PAE), el que els suposa un estalvi de temps i de diners. Tenim clar que l’emprenedoria va molt lligada a l’establiment de relacions amb empreses ja consolidades, i per això hem posat en marxa el Programa d’Emprenedoria Corporativa, que vol facilitar aquests contactes.

Món econòmic

En l’objectiu de món

Un pou sense fons

Diner públic i cultura política

E

l 95 per cent dels ciutadans espanyols creu que hi ha corrupció a les institucions. Les corrupteles tenen molt a veure amb el diner públic que és a l’abast dels polítics. És per això que hi ha força gent que també creu que la clau es troba en plantejar de forma diferent el finançament dels partits polítics.

FINANÇAMENT PÚBLIC O PRIVAT Ara bé, el problema no rau en el finançament pròpiament dit. Podem empescar-nos mesures interessants i, fins i tot, imprescindibles, però que ni de bon tros resolen el problema. Exemplifiquem-ho.

Hi ha qui rumia en l’alternativa següent: si en comptes d’haver-hi finançament privat es restringís tot exclusivament al finançament públic dels partits polítics,

048 Món Empresarial

tema resolt. O bé una altra opció: si el finançament privat existís però es limités a quantitats econòmiques minses, això duria a l’eradicació de les malifetes i tema tancat. O una tercera possibilitat: fer que el finançament privat només fos factible mentre no fos anònim, així seria transparent amb donants amb noms i cognoms. Doncs bé, tot això pot ser bo per a la transparència política i també per al funcionament orgànic de les formacions polítiques, però no soluciona el problema de fons, la corrupció. La qüestió crucial no és la disjuntiva entre el finançament públic o el privat.

L’ÚS DEL DINER PÚBLIC Penseu si els casos de presumpta corrupció que esmentaré tot seguit

s’haguessin pogut resoldre restringint el finançament dels partits. El PP disposa de tres tresorers imputats, que abracen gairebé tot el període democràtic (1982-2009). En els ERO del PSOE d’Andalusia es cometé frau en la formació en la regió amb més atur del país, i en el cas Pretòria del PSC es van defraudar milions d’euros a Santa Coloma de Gramenet i Badalona. El cas Millet, amb el desfalc del Palau de la Música, afecta Convergència. El cas Pallerols, amb el finançament a través de subvencions de la Conselleria de Treball, a Unió. L’alcalde de la Seu d’Urgell i conseller de Governació de la Generalitat, Jordi Ausàs, d’ERC, feia contraban de tabac per guanyar-se uns calerons extres. El diputat de Ciutadans Jordi Cañas va participar en un entramat empresarial per defraudar a Hisenda i fou premiat amb el càrrec d’assessor al Parlament Europeu. Podemos té fundadors que van rebre finançament de Veneçuela i l’Iran mitjançant societats interposades i que van regularitzar els diners a cuita-corrents per no cometre frau just després de descobrir-se públicament. I la diputada de la CUP Anna Gabriel va tenir el privilegi de pujar a l’avió del president de Veneçuela, costejat amb diners públics provinents dels ciutadans veneçolans empobrits, i va beneficiar-se de l’embarcament de vols privats a l’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas.

Tots aquests exemples il·lustren bé que el problema no està en com es financen els partits, sinó més aviat en

En l’objectiu de món

Món econòmic

Els diners en mans dels polítics estan sota sospita. Es dirimeix la disjuntiva entre finançament públic i finances privades, però això és una discussió secundària. Allò clau de debò és si se suprimiran les despeses fútils per a les polítiques públiques i s’endurirà la penalització de la corrupció.

Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB i sociòleg.

NI SUPERVISIÓ, NI PENALITZACIÓ. Gairebé 9 de cada 10 ciutadans pensa que el finançament dels partits polítics catalans i espanyols no és prou transparent i que no hi ha les mesures necessàries per supervisar-lo. És una xifra aclaparadora que afecta la cultura política de tota la societat.

Dinamarca

47%

54% Gran Bretanya

55% Suècia

67%

81% República Txeca

Europa

86% Grècia

Espanya

87%

Creu que el finançament dels partits no és transparent ni està prou supervisat?

20% Dinamarca

29%

42% Luxemburg

Finlàndia

44% Suècia

93% Romania

76%

95% Espanya

Europa

97% Itàlia

la corrupció es troba molt estesa al seu país?

99%

com usen les finances polítics de tots els colors. Aquesta és la clau. En alguns casos pot no haver-hi lucre personal, però sí que hi ha una reprovable satisfacció personal amb el diner públic.

Per tant, ens hem de centrar en castigar fortament l’ús indegut (no només la malversació sinó també el malbaratament) dels diners públics. La diatriba cap al finançament dels partits no és la prioritat, caldria que ho fos la penalització judicial de les conductes qüestionables, que fins ara se n’escapoleixen. La gent corrent té la sensació que són millors jutges els mitjans de comunicació que el propi sistema judicial, inoperant i parsimoniós.

Les finances no són transparents

Grècia

Ens hem de centrar a castigar fortament l’ús indegut (no només la malversació sinó també el malbaratament) dels diners públics.

La diatriba cap al finançament dels partits no és la prioritat, caldria que ho fos la penalització judicial de les conductes qüestionables, que fins ara se n’escapoleixen

Font: Eurobaròmetre (2013)

Món Empresarial 049

Món econòmic

En l’objectiu de món

La corrupció no va lligada a la ideologia sinó que està impregnada en la cultura política espanyola i depèn del grau de poder institucional de cada partit polític: com més càrrecs de govern té una formació, més probabilitats que estigui implicada en casos de corrupció MESURES D’IMPACTE EFECTIU Les mesures que caldria implantar per evitar aquestes conductes són, entre d’altres: la supressió dels aforaments; la inhabilitació com a polítics i empleats públics dels condemnats; la responsabilitat subsidiària dels partits polítics; la prohibició de la condonació del deute als partits per part de les entitats bancàries; la incompatibilitat total de l’escó amb qualsevol exercici professional (remunerat o no); la readmissió de persones acomiadades per haver-se negat a participar en irregularitats o per denunciar-les; l’incentiu de la denúncia d’irregularitats, i la supressió dels indults a polítics.

A més, l’eliminació de dietes i desplaçaments és essencial, doncs són el gran forat de la despesa pública cap a finalitats particulars. Amb el sou n’hi ha prou. Així, per exemple, s’hauria d’ins-

050 Món Empresarial

taurar l’obligatorietat de viatjar en classe turista. Un altre exemple: si el polític hagués de pagar-se el dinar del seu sou, sovint agafaria el menú de 9,90€, mentre que si li paguen per dietes el seu dinar ens costa 25, 50 o més euros; és la caixa sense fons que es menja força fons públics. El cas paradigmàtic d’això és el de les targetes black de Bankia, que afecta a polítics i sindicalistes de tots els colors. També s’haurien de prohibir els regals a polítics. Una mesura altament eficaç seria l’aplicació de penes de presó a partir dels dos anys i un dia; una mena d’agreujant penal de tot tipus de faltes i delictes quan qui ho comet és un polític.

PORTES GIRATÒRIES Una altra de les mesures estrella seria la prohibició de les portes giratòries (revolving door), aquell fenomen pel qual els polítics que surten de les institucions entren a les empreses privades que tingueren relació amb les seves polítiques públiques. Això també afecta

a polítics de tots els colors, des del PP (José Mª Aznar a Endesa o Josep Piqué a Vueling) al PSOE (Felipe González a Gas Natural o Narcís Serra a Caixa Catalunya), passant per CiU (Miquel Roca i Junyent a Abertis), ERC (Jordi Portabella a La Caixa) i ICV (Imma Mayol i Francesc Baltasar a Agbar).

Això demostra que la corrupció no va lligada a la ideologia sinó que està impregnada en la cultura política espanyola i depèn del grau de poder institucional de cada partit polític: com més càrrecs de govern té una formació, més probabilitats que estigui implicada en casos de corrupció. Com a mínim caldria que passés una dècada abans que els expolítics poguessin ocupar alts càrrecs a grans empreses. Així s’evitaria l’amiguisme i el clientelisme que porten a que els ciutadans vegin els partits com a veritables agències de col·locació milionàries. Quan s’implementin mesures amb penalització i conseqüències, llavors la cultura política canviarà de debò.

donar i acceptar suborns i l’abús del poder per obtenir guanyS personalS estan molt estesos a les institucions següents?

Estat Espanya República Txeca Grècia Eslovènia Europa Alemanya Holanda Finlàndia Suècia

Partits polítics 84%

73% 68% 72% 59% 51% 47% 43% 30%

Polítics

72% 69% 66% 68% 56% 49% 55% 51% 46%

Empreses privades 48%

Bancs i inst. financeres 62%

37% 28% 41% 38% 50% 56% 24% 51%

15% 31% 44% 36% 38% 57% 6% 23%

Font: Eurobaròmetre (2013)

PERQUÈ HI HA HISTÒRIES QUE S’EXPLIQUEN MILLOR EN MOVIMENT

Les grans històries mereixen ser explicades i la teva és una d’elles.

El vídeo ideal per la teva empresa.

hello@minimalheroes.tv www.minimalheroes.tv (+34) 93 624 17 54

DON’T WEAR A CAPE

Món econòmic

Debat polític

Com s’haurien de

Marta Rovira Presidenta del Grupo Parlamentario de Junts pel Sí

Miquel Iceta Primer secretario del PSC

052 Món Empresarial

El finançament públic ha de ser transparent i suficient per tal que els partits compleixin amb la seva funció, mentre que el privat ha de ser prou limitat, nominal i transparent com per evitar condicionar de manera inadequada els posicionaments dels partits. Cal eliminar les donacions anònimes a les fundacions dels partits.

Junts pel Sí es compromet a elaborar una llei catalana de finançament dels partits i fundacions.

Des del PSC rebutgem la presència abusiva dels diners privats a la política. Volem limitar les donacions de particulars a 1.000 euros l’any i aplicar un major control, per considerar qualsevol aportació fora del marc legalment previst un delicte de finançament il·legal de partit.

Quim Arrufat Portavoz y responsable de Relaciones de la CUP

La llei i els controls públics són cada cop més estrictes amb els donatius privats als partits, però no tant amb les seves fundacions, que continuen rebent importants sumes d’interessos privats. La limitació en la quantitat i publicitat de l’origen hauria de ser molt més estricta. També cal regular les portes giratòries dels polítics.

De qui i en concepte de què cobren els polítics abans, durant i després d’exercir el càrrec?

Debat polític

Món econòmic

finançar els partits polítics?

Està suficientment regulada la procedència dels seus ingressos?

Lluís Rabell Presidente de Catalunya Sí que es Pot

Hi ha dispositius que vetllen per la transparència en el finançament dels partits, però resulten manifestament insuficients. CSQEP propugna una reforma d’àmbit estatal que constrenyi les fundacions vinculades a les formacions polítiques a les mateixes limitacions i obligacions de transparència.

Xavier García Albiol Presidente del Grupo Parlamentario del PPC

Inés Arrimadas Presidenta del Grupo Parlamentario de Ciudadanos

Les reformes del Govern del Partit Popular combinen transparència en els ingressos i les despeses amb la prohibició de les donacions de contractistes públics i entitats financeres, i la rendició de comptes dels partits davant el Parlament. És un nou model plenament adaptat al nostre entorn europeu.

Ha de ser un exemple de transparència i accessibilitat, que reculli les quotes dels afiliats, les aportacions dels ciutadans i el corresponent finançament segons la representativitat pública. Ciutadans porta anys proposant millores que s’han aprovat recentment, però queda molt camí per recórrer en l’àmbit de les fundacions dels partits.

Món Empresarial 053

Mรณn em 054 Mรณn Empresarial

mpresa »

Visions en profundidat del passat i futur del teixit empresarial català.

Món Empresarial 055

Món empresa

Referent empresarial

Salvador Alemany La trajectòria professional de Salvador Alemany té els elements necessaris per a considerar-lo un referent empresarial. Entre d’altres, ha passat pel sector bancari, ha sigut president de la Creu Roja Catalunya, ha format part durant molts anys de la directiva del Barça i actualment presideix la multinacional Abertis. Del que li han ensenyat totes aquestes experiències en parla al llibre Intel·ligència Empresarial: Com aprofitar els nostres metres d’avantatge, i també en aquesta entrevista.

L Text: Redacció

Fotos: cedides

‘any passat va publicar Intel·ligència Empresarial: Com aprofitar els nostres metres d’avantatge, un llibre en el que explica tot el que ha après al llarg de la seva trajectòria. Si hagués de destacar una sola lliçó, quina seria? És difícil esmentar un sol concepte, però crec profundament en la frase de Schopenhauer: “El destí reparteix les cartes, però nosaltres juguem la partida”, que apel·la a fugir d’excuses i victimismes per les coses que no ens surten prou bé i ajuda a practicar la reflexió i l’anàlisi acurada de riscos en cada decisió.

Quin ha sigut el major error de les empreses catalanes i espanyoles durant el període previ a la crisi? Anem per bon camí, ara, en aquest sentit?

Les nostres empreses no han comès errades diferents ni més accentuades que les de la resta del món. L’eufòria i el sobre-endeutament del sistema, també empresarial, ha estat un comportament generalitzat i penso que les nostres empreses han aprofitat el període expansiu amb més equilibri i intel·ligència que en altres països. En tot cas, els comportaments, bons o dolents, no són mai generalitzables.

056 Món Empresarial

En alguna ocasió ha comentat que distingeix entre “fer empresa” i “fer negoci”.

Com ha de ser una empresa avui dia?

Cada empresa ha d’actuar segons la seva visió i el seu perfil de valors. Els projectes que un país necessita, i en els que jo crec, són els basats en un “saber fer” i amb visió de llarg termini.

Són empreses que aporten valor afegit a la societat en forma de llocs de treball, desenvolupament econòmic i social i retorn a l’inversor que aporta el seu estalvi. Això és el que entenc com “fer empresa” i contrasta amb negocis basats en operacions de trading i a curt termini, tot i que siguin legals i puguin oferir liquiditat i dinamisme a l’economia.

sonalment els fracassos més que els èxits; i és capaç d’escoltar a qui convé escoltar, prendre en soledat les decisions i debatre-les després amb l’equip per millorar-les i convèncer.

Ha presidit organitzacions molt diverses, incloses Creu Roja Catalunya i el Consell Social de la Universitat de Barcelona.

Quins trets ha de tenir un bon líder per adaptar-se a qualsevol situació?

No estimo que es pugui fer una sola definició de “bon líder”. Però la meva síntesi seria la d’aquella persona que, en qualsevol tipus d’organització, forma el seu equip en base al trinomi “responsabilitat - competència professional - solidaritat”; assumeix per-

Passem a la seva ocupació principal actual, la presidència d’Abertis. Quins són els grans reptes de gestionar una empresa de l’Ibex 35?

La magnitud no és determinant en els reptes que ha d’afrontar un gestor.

Un transatlàntic i un destructor tenen diferents dimensions i finalitats, però l’eficàcia de l’actuació de l’un i de l’altre depèn fonamentalment de la qualitat de l’equip; de la claredat de la missió i dels valors; i de la coherència

També va estar al capdavant de la secció de bàsquet del Barça durant 17 anys. Què en va treure d’aquesta experiència que es pugui aplicar a la seva activitat empresarial?

Que guanyar és important, però no és l´única cosa important. La millora progressiva i permanent encara és més important. Una altra cosa: el directiu ha d’estar disposat a oferir a l’equip tant o més compromís que el que ell està demanant.

Salvador Alemany subratlla la importància de les pimes però reconeix que “a les nostres els manca una mica més de dimensió per optimitzar la seva competitivitat”.

»

“El directiu ha d’estar disposat a oferir a l’equip tant o més compromís que el que ell està demanant” Món Empresarial 057

del seu lideratge. Podríem dir que una empresa cotitzada, i particularment de l’Ibex, té unes especials exigències en matèria de govern corporatiu i de transparència.

Quin és el seu posicionament en la controvèrsia permanent sobre els peatges?

Tenim un bon model d’autopistes?

El pagament en funció de l’ús de les vies de gran capacitat és un model que s’aplica de manera generalitzada als països del nostre entorn per poder destinar els pressupostos públics a les creixents necessitats socials pròpies de l’estat del benestar: educació, sanitat, pensions... El sistema espanyol de vies de gran capacitat té un greu problema de coherència i manca d’harmonia en el territori.

La internacionalització és un dels principals motors de creixement de la companyia. Què s’ha de tenir en compte a l’hora de mirar fora de les nostres fronteres?

La clau de la internacionalització d’una empresa és la seva competitivitat, i aquesta s’aconsegueix amb una especialització de qualitat i la dimensió mínima per poder explorar nous mercats amb prou recursos per superar les primeres dificultats. Les pimes són el col·lectiu empresarial que més PIB aporta en tots els països del món, però a les nostres els manca una mi-

058 Món Empresarial

“

Referent empresarial

ca més de dimensió per optimitzar la seva competitivitat.

La marca Catalunya, ven? L’ha perjudicat, el procés?

La marca Catalunya, i més en particular la de Barcelona, tenen una bona imatge arreu del món. Tenim un país atractiu per a les persones i les inversions.

La mitjana exportadora de les nostres empreses té un nivell europeu i està per damunt de la del conjunt de l’estat.

Hem de seguir treballant en la millora dels factors que ho fan possible. En això va centrar el CAREC els seus esforços.

Precisament, vostè va presidir el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Quin balanç fa de l’aportació d’aquest organisme?

El CAREC va començar la seva tasca el primer trimestre de 2011 i va tancar la seva etapa el juliol de l’any passat.

L’aportació de tots els seus membres en els quatre anys de vigència s’ha fet de manera desinteressada i no retribuïda. Durant les més de 80 reunions, de tres hores i mitja cadascuna, s’han elaborat 24 documents de reflexió i recomanacions, circumscrites a l’àmbit econòmic. El president Mas, el conseller Mas-Colell i tot el govern van mostrar en tot moment la màxima atenció a les deliberacions i recomanacions del CAREC.

“Els projectes que un país necessita, i en els quals jo crec, són els basats en un “saber fer” i amb visió de llarg termini. Són empreses que aporten valor afegit a la societat en forma de llocs de treball, desenvolupament econòmic i social i retorn a l’inversor que aporta el seu estalvi.”

Un destí treballat

Món empresa

La carrera professional de Salvador Alemany (Barcelona, 1944) va quedar marcada quan només tenia 11 anys per un cop de sort i una bona decisió. El cop de sort: va guanyar 885.000 pessetes a la travessa. La bona decisió: els seus pares van invertir els diners en la compra d’un solar per construir-hi un garatge.

Ja de més gran, i mentre estudiava, Alemany es va introduir en el sector treballant al negoci familiar i assistint a les assemblees del Gremi de Garatges de Barcelona, una entitat que va acabar presidint. Aquesta experiència, així com els seus estudis en ciències econòmiques, va ser clau per aconseguir la plaça de director general de SABA que posteriorment el va conduir al seu càrrec actual a Abertis, la corporació catalana d’infraestructures de comunicació i transport que presideix des del 2009.

Món empresa

Organitzacions

AIJEC

L

’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya “és el punt de trobada dels herois contemporanis que són els empresaris”. Així defineix l’AIJEC el seu president, Marc Bonavia, i és que ser jove i empresari no és gens fàcil. L’organització va néixer el 1985 amb l’objectiu de fer valer els interessos específics d’aquest col·lectiu per aconseguir el marc fiscal, laboral i administratiu adient per poder convertir les bones idees en projectes empresarials sostenibles en el temps. Actualment, representa a més de 500 joves empresaris d’arreu de Catalunya, menors de 41 anys, amb empresa pròpia i de tot tipus de sectors. Els majors de 41 anys, a més, poden seguir-hi vinculats a través de l’AIJEC+ (Plus).

L’AIJEC treballa per promoure i fomentar l’emprenedoria, així com per cercar i consolidar eines útils i avantat-

Joves Empresaris Catalunya

ges pels seus membres. L’associació busca arribar a tots els àmbits de la societat amb un missatge de reivindicació de l’emprenedoria. En definitiva, vol que s’interpreti positivament la creació d’empreses, entenent que ser empresari aporta un valor econòmic i social, genera riquesa i ocupació, i d’aquesta manera permet sortejar moments de crisi com els actuals. A més, col·labora amb escoles, instituts, universitats i altres centres d’ensenyament per estimular l’esperit emprenedor dels joves.

La tasca de l’AIJEC es pot subdividir en quatre eixos. El primer és el networking, doncs crear xarxa i compartir experiències és una de les millors maneres de créixer com a professional. Entre les activitats de l’associació, doncs, destaca el Dinar d’Emprenedors, que se celebra de forma mensual i serveix per conèixer de primera mà les vivènci-

L’AIJEC organitza cursos dissenyats en funció de les necessitats dels associats.

060 Món Empresarial

Carme Ruscalleda va ser la ponent d’un dels dinars mensuals de l’AIJEC. es d’empresaris de reconegut prestigi.

El segon és la formació: l’AIJEC ofereix cursos dissenyats en funció de les necessitats dels seus associats i impartits pels propis membres. El tercer se centra en la recerca de vies de finançament per fer realitat els projectes. Així, a través de l’organització gairebé 200 empreses catalanes de recent constitució per part d’emprenedors menors de 41 anys han pogut accedir a dos milions i mig d’euros en préstecs sense avals. El quart i últim eix de treball és l’assessorament.

Organitzacions

Món empresa

El punt de trobada dels joves empresaris Al llarg dels seus més de 30 anys de trajectòria, l’AIJEC ha agrupat milers de joves que consolidaven el seu projecte. El missatge d’aquesta organització capdavantera en l’impuls de l’emprenedoria al nostre país és clar: la creació d’empreses aporta valor econòmic i també social al conjunt de la societat.

Text: Redacció Fotos: cedides

Una de les activitats més destacades de l’AIJEC és el Premi Jove Empresari, que reconeix el treball, l’esforç i la constància dels joves empresaris catalans capaços de generar llocs de treball i impulsar projectes empresarials.

Amb aquest guardó, es vol reconèixer aquell empresari que ha fet créixer i consolidat la seva idea inicial en forma d’un negoci viable, així com l’esperit

emprenedor i la trajectòria personal del promotor, la visió internacional, i els reptes i perspectives de futur. Entre els guanyadors dels darrers anys destaquen Jordi Priu de MMM; Horacio Martos de Social Point i Josep Ametller de Casa Ametller; Jorge Mas de MasGourmets; Didac Lee de Intercom GI; Tomás Diago de Softonic; Xavier Berneda de Munich i David Pellicer d’Etnia Barcelona.

L’objectiu de l’AIJEC és fer valer els interessos específics dels emprenedors per aconseguir el marc fiscal, laboral i administratiu adient per poder convertir les bones idees en projectes empresarials sostenibles en el temps

Año de fundación:

OPEN

1985

EN DETALLe

Premi Jove Empresari

NúMEro De asociados:

500

sede central: Barcelona 3 delegaciones: Tarragona, Ripollés, Cataluña Central y Maresme. forma parte de:

ceaje Fomento del Trabajo Cámara de Comercio Yes for Europe FIJE 22@ Network

Cerimònia d’entrega del Premi Jove Empresari 2014, al Parc d’Atraccions Tibidabo.

Món Empresarial 061

Món empresa

Organitzacions

Marc Bonavia President de l’AIJEC 2012-2016

»

“Ser emprenedor és ser prou valent com per ser un mateix”

L

a taxa d’activitat emprenedora (TEA) de Catalunya del 2014, últim any amb dades disponibles, supera la d’Espanya i també la de la Unió Europea. L’emprenedoria forma part de la cultura catalana?

Catalunya és un poble emprenedor, amb molta creativitat i iniciativa. El problema és que no acostumem a pensar en gran. Si les pimes col·laboressin més entre elles o actuessin d’una manera global, podrien aconseguir fites més ambicioses. Això no significa que tothom hagi de tenir una empresa gran, però les possibilitats de créixer no s’han de deixar escapar.

062 Món Empresarial

L’AIJEC ha reivindicat el paper del jove empresari en la recuperació econòmica, primer amb la campanya “Job creators” i després amb la de “Creem valor des dels valors”. Quin missatge es volia transmetre amb cadascuna?

Per engegar el motor de l’economia necessitem donar gas a les persones xispa, els emprenedors. Què passa si no posem benzina? El cotxe es queda a boxes... i tenim un problema: sis milions d’aturats. Hem d’aconseguir multiplicar els job creators, perquè el nostre treball crea llocs de treball. Els joves empresaris formem part de la solució perquè

“

“Els empresaris conscients saben que una empresa només arribarà al màxim de les seves possibilitats amb tots els que hi treballen.”

som el factor de creixement. Això és el que vam intentar explicar a la campanya “Job creators”. En canvi, a la campanya “Creem valor des dels valors” vam posar l’accent no tant en una de les conseqüències positives que es deriva del que fem, la creació de llocs de treball, sinó en el com ho fem i des d’on ho vivim. La idea era reivindicar l’empresari conscient, que és aquell que es coneix a si mateix, sap quin és el seu propòsit i selecciona persones que es comprometen a poder-lo servir. És l’empresari que planteja projectes on les persones prenen consciència del seu valor. Els empresaris conscients saben que una empresa només arribarà al màxim de les seves possibilitats amb tots els que hi treballen. Quan tothom creix, l’empresa creix. Perquè a l’era del coneixement, la gent som la nova indústria.

Aquest 2016 deixarà de presidir l’AIJEC i ha decidit tancar el seu segon i últim mandat impulsant el curs “Empresaris Conscients”.

Per què?

Els empresaris acostumen a buscar formació per disposar d’eines amb les que gestionar el seu negoci. Eines com les finances, el màrqueting o les vendes, totes elles de gestió externa. En canvi, no és tan habitual que l’empresari disposi d’eines de gestió interna, és a dir, de gestió de si mateixos, de lideratge personal, de gestió de les emocions, de conèixer quins són els seus valors i els de l’empresa que promouen. Els joves empresaris hem de liderar l’impuls d’aquest nou paradigma, on l’empresari creix en consciència, i ho fa també el seu projecte empresarial.

Quin balanç fa del període que ha estat al capdavant de l’organització?

Si mires a vol d’ocell els últims quatre anys, t’adones que hem fet moltes coses: explicar quina visió compartim d’empresari, la de persona que genera riquesa més enllà de diners. Que som, i volem ser, empresaris amb valors. Hem posat altaveus al que representem a través del Premi Jove Empresari en nits

“

Organitzacions

Món empresa

“En qualsevol dels sectors que ens imaginem es pot innovar. I en aquest moment, en algun lloc, algú està dient: “Es poden fer les coses d’una altra manera, es poden fer millor!” Aquest algú hem de ser nosaltres.”

molt especials, com aquella nit al Liceu, la nit al Camp Nou, la nit al Born Centre Cultural i aquella nit màgica al Tibidabo.

Hem buscat fer pedagogia a les escoles i universitats, i hem aixecat el dit a les institucions més significades del país.

Crec que ens ho hem passat bé. Em sento agraït d’haver viscut aquesta experiència, i dels bons moments i les relacions d’amistat que m’ha regalat.

Quins reptes de futur enfronten els joves empresaris?

Ara ja som a l’era del coneixement, i és que Internet està trencant tots els models. El tsunami de la digitalització significa que equips de 10 persones o menys poden disruptar qualsevol indústria: els hotels, les autoescoles, la telefonia, els advocats, la farmàcia... A qualsevol dels sectors que ens imaginem es pot innovar. I en aquest moment, en algun lloc, algú ja està dient: “Es poden fer les coses d’una altra manera, es poden fer millor!” Aquest algú hem de ser nosaltres.

Per últim, si hagués de motivar un jove català per a que posés en marxa el seu propi projecte, què li diria?

Que identifiqui què li apassiona. Potser si recorda quina era la seva passió de petit, de gran la pot convertir en ingressos.

Això sí, posada al servei dels altres per ajudar, perquè no és l’èxit qui li donarà la

felicitat, és la felicitat la que dóna l’èxit.

Per això alguns triem treballar 80 hores setmanals fent d’empresaris per deixar de treballar-ne 40 per un altre. Perquè ser emprenedor és ser prou valent com per ser un mateix. I també li diria que identifiqui problemes, perquè darrera de cada problema sempre hi ha una oportunitat. Quina? La de resoldre el problema. I l’emprenedor és qui soluciona els problemes de la gent a través dels seus productes i dels seus serveis.

Eloi Palà, de Sevibe Cells, és el pròxim president d’AIJEC.

Món Empresarial 063

Món empresa

Col·legis professionals

Jordi Gosalves President del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona Encarar la represa de l’activitat constructora, adaptar-se als múltiples i ràpids canvis que experimenta el sector i promocionar una professió a la qual augura un gran futur. Aquests són els principals reptes del recent encetat mandat de Jordi Gosalves al capdavant del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB), un període que espera que sigui molt participatiu.

Text: Ariadna Cortés

Per a Jordi Gosalves és important que el Col·legi tingui l’oportunitat “de participar i influir en les negociacions que puguin ser transcendents per a la nostra professió”.

»

“És preferible ser necessari que obligatori”

064 Món Empresarial

Col·legis professionals

L a construcció ha estat un dels sectors més afectats per la crisi econòmica. Ha millorat, la situació? És cert que el pitjor ha passat, però no ens hem de deixar portar per les notícies positives. Per a que el nostre sector pugui començar a funcionar de forma normal, cal donar solució a problemes tan greus com el de l’atur, que porta aparellat el baix reconeixement de les capacitats dels treballadors.

La recessió dels últims anys tindrà conseqüències permanents pel sector?

La inseguretat laboral i la contractació per sota del nivell professional dels treballadors es traslladen de manera inevitable a les decisions de compra d’habitatge. A més, s’ha de resoldre de manera efectiva i no únicament estètica la qüestió del finançament, ja que si no el sector de l’habitatge queda inoperant.

El sector està vivint un procés de liberalització. Quins riscos i avantatges se’n deriven?

La nostra, i la resta de professions, tenen un futur basat en la qualitat i l’eficiència aportades pels professionals.

Així, quan un aparellador hagi d’intervenir en un projecte ho farà pel valor afegit que proporcionarà i no per raons d’obligació legal. Hem de pensar en positiu, és preferible ser necessari que obligatori. L’obligatorietat sempre la pot canviar una llei, però la necessitat no. I la nostra és una professió que de

Món empresa

“

“La inseguretat laboral i la contractació per sota del nivell professional dels treballadors es traslladen de manera inevitable a les decisions de compra d’habitatge. A més, s’ha de resoldre de manera efectiva la qüestió del finançament, ja que si no el sector queda inoperant.” manera tossuda ha aconseguit sempre respecte i confiança més enllà del que diuen les lleis. Quan bufen vents de canvi, alguns construeixen murs, i d’altres construïm molins.

El passat 2015 el CAATEEB va celebrar el seu 75è aniversari. Com ha evolucionat l’entitat al llarg de tots aquests anys?

El Col·legi ha passat de ser una entitat fiscalitzadora de l’activitat professional a una de serveis als professionals, que procura la seva promoció i l’excel·lència del seu exercici professional en favor dels ciutadans. Avui tenim el repte de conduir la professió en els canvis que ja s’han endegat i als quals ens hem de saber adaptar. Per altra banda i no menys important, el Col·legi ha d’intentar participar i influir en les negociacions que puguin ser transcendents per a la nostra professió. Al nostre sector, i ara més que mai, s’aplica allò de: “si tu no fas política, els altres la faran per tu”.

Acaba d’accedir a la presidència després d’haver ocupat altres càrrecs a la Junta de Govern. Quins objectius s’ha marcat per al seu mandat?

Tenim la intenció de continuar una sèrie de projectes iniciats en la darrera legislatura. A més, volem implicar a la resta d’organitzacions col·legials i a les administracions corresponents per dur a terme determinades iniciatives que han d’aplicar-se en àmbits territorials amplis, i no només a la demarcació de Barcelona. El nostre pretén ser un mandat molt participatiu. D’altra banda, volem actuar en consonància amb la velocitat amb la que passen les coses al segle XXI. Així, hem de prendre decisions amb suficient marge d’actuació en temes com el lean construction, el building information modeling (BIM), les smart cities, el passivhaus o el big data, entre molts altres conceptes que afecten el nostre sector.

Món Empresarial 065

Món empresa

Col·legis professionals

“

el nostre ADN, igual que l’anticipació: sempre estem observant més enllà.

De la mateixa manera, el rigor és una constant en la nostra feina. Però ens cal ser molt més potents professionalment i tenir una visió més comercial i pràctica del nostre paper. També ens cal preocupar-nos per formar-nos de manera continuada, és una manera de fer-nos visibles i de distingir-nos dels competidors.

La liberalització demana aquesta forma de veure les coses: posar en valor els nostres actius i el fet de tenir-los permanentment actualitzats. Som una professió amb un llarga història i s’obre davant nostre un futur molt esperançador.

“Hem de saber trobar el necessari equilibri entre la construcció d’obra nova i la intervenció en el parc existent.”

L’avenç de la tecnologia, l’evolució cap a models més sostenibles i els canvis de legislació fan que els professionals hagin d’actualitzar els seus coneixements de manera constant. Com respon el CAATEEB a aquesta necessitat?

Amb un ambiciós programa de formació contínua, màsters i postgraus que ja fa anys que impartim i dels que els nostres alumnes estan molt satisfets.

Disposem d’un sistema de gestió de qualitat ISO i es tracta d’una formació pensada i desenvolupada per professionals i per a professionals.

A banda de la seu central de Barcelona, el Col·legi compta amb sis delegacions repartides pel territori. Quina funció tenen aquestes i com es coordina l’activitat de totes elles?

La seu central del CAATEEB està ubicada a Barcelona, i les sis delegacions s’encarreguen de donar servei als professionals i als ciutadans de la seva zona d’influència. Les altres seus es troben a Vic, Terrassa, Manresa, Granollers, Mataró i Vilafranca del Penedès.

Sempre hem estat partidaris d’apropar la nostra acció al territori, tant pel que fa

066 Món Empresarial

al servei als coll·egiats de la zona com als ciutadans. Els col·legis professionals no tenim sentit si no actuem en defensa dels interessos de la ciutadania i com a garants de la feina ben feta.

Quins reptes encara el sector aquest 2016?

Encara reptes a molts nivells. Primer, de represa de l’activitat constructora, una represa que depèn tanmateix de la recuperació de la capacitat econòmica de les empreses i també de les famílies. En segon lloc, ha de saber trobar el necessari equilibri entre la construcció d’obra nova i la intervenció en el parc existent. El repte mediambiental i d’eficiència energètica esdevé fonamental, tal i com es va fer palès a la cimera celebrada a finals d’any a París. Finalment, la incorporació de les noves tecnologies ha de permetre avançar cap a una major eficàcia en els processos constructius.

La d’aparellador, arquitecte tècnic i enginyer d’edificació són professions de futur?

L’aparellador és un professional que, per definició, és resilient. És a dir, es sobreposa a les adversitats i torna a la lluita encara amb més coratge. Està en

1

EN MENYS D’

minut

1.7.043734 200

associats

col·legiats

societats professionals

2015 1.120 114 2.371 Formació:

alumnes

accions

hores

C/MartĂ­ nÂş114 Baixos 08024 Barcelona francescgabriel@francescgabriel.cat +34 93 566 32 68 +34 609 84 06 20

MĂłn empresa

Empresa familiar

l’estrella de les cerveses compleix 140 anys

Text: Montse Torres Fotos: cedides

068 MĂłn Empresarial

Complir 140 anys no és una fita fàcil d’assolir per a una empresa. La cervesera Damm celebrarà enguany aquesta efemèride amb unes premisses molt clares: “Apostar per la qualitat, la innovació i la internacionalització, i mantenir un sòlid lideratge de totes les marques al mercat domèstic”.

Així ho explica Fede Segarra, director de Comunicació i Relacions Externes de la companyia, qui té molt clar que l’èxit de Damm, que elabora més de tres milions de litres de cervesa al dia, respon a una fórmula imbatible: “Fem la mateixa cervesa i amb la mateixa passió que el fundador de l’empresa.”

E

l fundador de Damm, el jove cerveser alsacià August Kuentzmann Damm, va arribar a Barcelona procedent del nord de França a finals del segle XIX fugint de l’ocupació alemanya durant la guerra francoprussiana. A Catalunya, en ple Sexenni Revolucionari, corrien temps convulsos, amb la Tercera Guerra Carlina gestant-se a l’ombra i la Primera República a punt de veure la llum. La seva capital, Barcelona, també es trobava en plena ebullició. La ciutat desbordava els seus antics límits, i el Pla Cerdà i l’Eixample naixien per obrir i donar aire a una ciutat fins aleshores tancada per les antigues muralles. En aquest context, la cervesa era encara poc coneguda en un país de tradició vitivinícola, on el vi havia estat durant segles la beguda habitual a totes les taules. Però això no va desanimar a Damm, qui l’any 1872 va fundar, amb un soci català, una petita factoria de producció cervesera al Poble Nou – Camps y Kuentzmann–, a la qual també es va afegir el seu cosí, Joseph Damm.

El seu producte, la cervesa Strasburger, es va començar a servir a la popular cerveseria Gambrinus, una de les primeres que van existir a la Ciutat Comtal, i un símbol de l’èxit que aquesta nova beguda tindria en pocs anys.

Empresa familiar

Món empresa

L’embrió de Damm Esperonats per la bona acollida, l’any 1876, els cosins Kuentzmann i Damm van obrir la seva pròpia cervesera al carrer Viladomat, donant lloc així al primer embrió del que anys després seria l’empresa Damm, amb uns valors fundacionals que, tal com explica Segarra, encara es mantenen actualment: “Empresa familiar i esperit d’esforç i emprenedoria”. En aquella època la cervesa començava a agafar popularitat a les Rambles, a les festes d’estiu i a les terrasses de la ciutat i, malgrat la prematura mort de Kuentzmann només un any després, Damm va seguir amb el projecte com a tècnic i mestre cerveser, al que més tard es van afegir els seus fills.

En pocs anys, l’expansió de la companyia va ser imparable i l’any 1905 Damm s’instaurà a la fàbrica La Bohèmia (la seva seu durant més de 85 anys) al carrer Rosselló en un, aleshores incipient, Eixample barceloní. La nova ubicació li va permetre seguir creixent, tant en producció com en oferta, i l’any 1920 va assolir una fita important: do-

El 1876, els cosins Kuentzmann i Damm van obrir la seva pròpia cervesera al carrer Viladomat, donant lloc al primer embrió del que anys després seria l’empresa Damm Món Empresarial 069

Món empresa

Empresa familiar

Les majors dificultats per a Damm van sorgir durant la postguerra espanyola a causa de l’escassetat de matèria primera i les restriccions elèctriques blar la producció respecte al seu primer any de vida. Tot això, tenint en compte que encara no es fabricava un dels bucs insígnia de la companyia, la famosa Estrella Daurada, que naixeria un any més tard (el 1921) i que gairebé un segle després continua essent una de les cerveses més consumides al nostre país, ara sota la marca Estrella Damm.

bombes de l’aviació italiana de Mussolini, utilitzant la sirena de canvi de torn per alertar els ciutadans dels atacs aeris sobre Barcelona.

Després del conflicte, les coses no van millorar. De fet, les majors dificultats per a Damm (convertida un altre cop en una empresa privada) van sorgir, tal com expliquen des de la mateixa companyia, durant la immediata post-

Moments difícils Aquells bojos anys 20 eren bons temps per a la cervesa, ja aleshores un producte conegut i popular. Per això, Damm va apostar per realitzar una forta inversió en maquinària que li va permetre arribar als 157.000 hectolitres el 1935. Però la Guerra Civil espanyola va truncar aquells anys de bonança. El 1936, l’empresa és col·lectivitzada i passa a ser controlada per un comitè de treballadors. Mentrestant, La Bohèmia s’utilitza com a refugi per a una població atemorida per les

Presència a més de

Fitxa

Empresa: Damm Sector: Cerveses Any de creació:

xifra de negoci:

OPEN

913M€

1876

(2014)

mercat:

92

països de tot el món

nombre de:

3.000

treballadors

070 Món Empresarial

9

fàbriques

Empresa familiar

Món empresa

Cronologia de cerveses i productes 1872 L’August Kuentzmann Damm i el seu soci Camps comencen a produir la cervesa Strasburger que servien a la cerveseria Gambrinus, una de les primeres de la ciutat.

1888 1921

La companyia llança al mercat la seva cervesa més coneguda, Estrella Daurada. Avui, sota la marca Estrella Damm, és una de les cerveses més consumides al nostre país.

Damm aposta per una expansió comercial a nivell nacional, per la qual cosa Estrella Daurada i Voll-Damm deixen de ser marques regionals, estenent-se per tot el país.

Estrella Daurada passa a denominar-se Estrella Damm.

1955

Damm llança al mercat la doble malta Voll-Damm, un producte d’alta graduació estil cervesa de març (Märzenbier).

1960 Llançament de la cervesa sense alcohol Free Damm (coneguda fins aleshores com Damm Bier) amb l’etiqueta blava, color que manté a dia d’avui.

1989 1991 2001 2006 2008

Damm celebra els seus 130 anys d’èxit.

La companyia treu al mercat Daura, la primera cervesa apta per a celíacs.

Neix la cervesa Bock, seguint les tècniques d’elaboració tradicionals de la cervesa negra de Munich.

2016

Per commemorar el 125è aniversari de la companyia, neix A.K. Damm, la cervesa alsaciana amb la recepta original i el nom del fundador de l’empresa.

Creació d’Inedit, la primera cervesa gastronòmica, de la mà dels mestres cervesers de Damm, Ferran Adrià i l’equip de sommeliers d’elBulli.

Damm està present a 92 països de tot el món.

Món empresa

Empresa familiar

guerra espanyola. Llavors, com els va succeir a altres empresaris, els responsables de la cervesera van haver de fer front a l’escassetat de matèria primera i a les restriccions elèctriques que van caracteritzar els primers anys de la dictadura de Franco.

La gran embranzida No va ser fins a la dècada dels 50 i 60 que Damm va començar a recuperar l’impuls que sempre l’havia caracteritzada, creant nous productes (l’any 1955 va néixer la doble malta Voll-Damm, una cervesa d’alta graduació estil cervesa de març o Märzenbier) i renovant la flota de transport. Això últim va comportar l’eliminació definitiva dels cavalls, fins aleshores mitjà per repartir la cervesa.

Durant la mateixa època també es va

Durant els anys 50 i 60, Damm comença a apostar per l’expansió comercial a escala nacional apostar per l’expansió comercial a escala nacional, per la qual cosa Estrella Daurada i Voll-Damm deixen de ser només marques regionals. El creixement de la companyia va continuar de forma imparable durant els anys 70 i 80, i el nou punt d’inflexió per a Damm arriba el 1991, quan, arran dels Jocs Olímpics de Barcelona 92’ (dels quals la companyia fou un dels principals patrocinadors), es deixa de produir a la planta del carrer Rosselló i s’efectua el trasllat a la fàbrica del

Prat. Una factoria que, avui dia, després de les obres d’ampliació realitzades el 2010, permet una producció de més de cinc milions d’hectolitres. Però sempre mantenint uns alts estàndards de qualitat, perquè, tal com explica Segarra: “A Damm sempre hem cregut que l’èxit d’una empresa va molt lligat a la qualitat dels seus productes”.

de generació en generació

Karen Peiró, el secret de l’alquimista

Potser alguna vegada s’ha preguntat quina és la fórmula secreta dels productes Damm.

Doncs la resposta la té la Karen Peiró, mestra cervesera i responsable de producció de totes les cerveses de Damm.

Ella és la segona generació familiar que treballa a la companyia. Filla del que fou cap de manteniment de l’Antiga Fàbrica Estrella Damm i fillola d’un dels històrics mestres cervesers de la companyia,

072 Món Empresarial

va créixer entre dipòsits de cervesa i olor de llúpol. De fet, recorda que cada Nadal, els fills dels treballadors anaven a la fàbrica, on lliuraven la carta al patge reial i rebien regals. No és estrany, de fet, en una empresa on havien arribat a coincidir quatre generacions familiars i on la filosofia empresarial passa per “tornar a la societat una part important dels recursos que generem”, explica Segarra.

Amb aquests antecedents Peiró, que va

estudiar Enginyeria Química a l’Institut Químic de Sarrià i es va formar en cerveseria a Alemanya, fa més de 15 anys que va recalar professionalment a Damm. Aquí, s’encarrega de l’elaboració i producció de totes les cerveses, un procés que no és senzill, ja que “des del maltejat del gra fins a l’envasat de la cervesa passen tres mesos”. Uns mesos en els quals Peiró i el seu equip utilitzen la recepta tradicional (fan servir el llevat original portat d’Alsàcia) però amb les últimes innovacions tecnològiques per garantir una cervesa amb unes característiques sempre iguals pel paladar del consumidor. Un repte gens fàcil, tenint en compte que les matèries primeres canvien cada temporada en funció de característiques com la climatologia. Tot i això, la Karen té clar que un dels punts forts de Damm és la seva aposta per la innovació, que l’ha convertit en una de les cerveseres més modernes d’Europa, “i això repercuteix en la qualitat final del producte”, conclou.

Curso 2016/2017

MASTERS OF SCIENCE

Sede Madrid:

Master en Registro y Regulatory Affairs de Productos Farmacéuticos y Afines Master en Business en Innovación Farmacéutica Máster en Investigación y Desarrollo Farmacéutico Máster en Procedimientos Regulatorios

Sede Barcelona:

MSc en Investigación Aplicada en la Industria Química y Farmacéutica MSc en Dirección Técnica Farmacéutica MSc en Fabricación en la Industria Farmacéutica y Afines MSc en Gestión de la Calidad en la Industria Farmacéutica y Afines Masters con Máster en Monitorización de Ensayos Clínicos prácticas en MSc en Técnicas Cromatográficas: GC, GC-MS, HPLC laboratorios MSc en Cromatografía de Gases y Espectrometría de Masas de IUCT y MSc en Cromatografías Líquidas empresas MSc en Análisis y Control Máster Integrado en Prevención - Calidad - Medioambiente Máster Universitario en Prevención de Riesgos Laborales

Becas del 50%, Programa de Inserción Laboral Sede Barcelona: C./Álvarez de Castro, 63 08100 Mollet del Vallès (Barcelona)

Sede Madrid: Parque Tecnológico Science to Business C/. Santiago Grisolia, 2 28760 Tres Cantos (Madrid)

Tel: +34 93 579 34 32 Fax:+34 93 570 57 45 info@iuct.com www.iuct.com

Món dir »

Els coneixements imprescindibles per als executius d’avui dia.

074 Món Empresarial

rigent Mรณn Empresarial 075

Món dirigent

Informe Formació

Informe Formació Directiva De les aules a l’empresa

076 Món Empresarial

Informe Formació El referent

Món dirigent

Jordi Baiget

conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

Jordi Baiget va assumir a principis d’any la cartera d’Empresa i Coneixement, dins del paraigua de l’àrea econòmica liderada per Oriol Junqueras. El fins ara secretari de Govern ens ha explicat en aquesta entrevista quins són els nous reptes del Departament i, d’altra banda, què ens depara el futur més pròxim quant a temes com la transferència de coneixement cap al sector productiu, les taxes als ensenyaments universitaris o la polèmica generada pel decret 3+2.

Text: Berta Seijo Fotos: cedides

1. REPTES I OBJECTIUS DE LA CONSELLERIA

Fa poques setmanes que ha assumit el càrrec de conseller d’Empresa i Coneixement.

En general, quins són els reptes i prioritats de la conselleria?

El major repte és ajudar a la consolidació del creixement econòmic per tal de crear un tipus d’ocupació més estable i millor remunerada. En el marc d’una economia global només podrem aconseguir-ho si tots (les grans, les mitjanes i les petites empreses) acompanyem el conjunt del teixit empresarial del país en aquest procés de transformació. També si apostem per la innovació, el talent i la creativitat.

I, per últim, si transformem l’excel·lència en el camp del coneixement en nous i millors productes i serveis.

En l’àmbit personal, quins objectius s’ha marcat?

En l’àmbit personal assumeixo el càrrec

“

“Hem de ser capaços de generar sinergies i fer realitat l’aposta per un model de creixement fonamentat en el coneixement, la innovació i la generació de valor afegit.“

amb voluntat de servei a les persones i al país, conscient de l’honor i la responsabilitat que representa el moment històric que està vivint Catalunya.

Es podria dir que la conselleria d’Empresa i Coneixement és nova, doncs integra competències de les antigues conselleries d’Empresa i Ocupació i d’Economia i

Coneixement. Per què s’ha apostat per aquesta fórmula?

Som el Departament que reuneix les competències vinculades al suport i dinamització de l’activitat econòmica.

Aquest Departament permet vincular l’economia productiva i aproximar-la al món del coneixement, és a dir, la confluència entre l’empresa, les universitats, el món de la recerca i la innovació.

Món Empresarial 077

Món dirigent

Informe Formació El referent

La superació de la crisi ens exigia un canvi de model econòmic, havíem de promoure un creixement innovador, especialitzat i fonamentat en el coneixement. El Departament d’Empresa i Coneixement vol ser l’expressió d’aquesta aposta i neix amb la voluntat de generar sinergies entre els dos mons com a camí per afavorir el creixement, el progrés econòmic i social.

Les àrees d’empresa i coneixement han d’estar unificades? Quins beneficis aporta aquest model?

Prefereixo el concepte de coordinació.

Les àrees d’empresa i coneixement han de col·laborar i treballar de forma coordinada; hem de ser capaços de generar sinergies i fer realitat l’aposta per un model de creixement fonamentat en el coneixement, la innovació i la generació de valor afegit. Per fer això cal una nova cultura en què tant l’empresa com la universitat es vegin l’una a l’altra com a sòcies des del moment de començar a pensar en el projecte. El món del coneixement és la palanca per impulsar l’activitat econòmica. Amb la configuració del Departament tenim l’oportunitat de treballar conjuntament les dues realitats, aproximar-les i fer més fàcil aquesta confluència necessària per fer de Catalunya un país referent al món per la qualitat del seu sistema de coneixement i pel dinamis-

078 Món Empresarial

me i excel·lència de la seva activitat econòmica.

Després d’uns anys de retallades, el pressupost per a les universitats públiques va congelar-se el passat 2015 però encara dista molt d’estar a nivells precrisi. Hi ha alguna possibilitat que els nous pressupostos contemplin un augment en aquesta partida?

Tot just estem iniciant el procés d’elaboració dels nous pressupostos per a 2016. El finançament de les universitats forma part de la despesa educativa, i l’educació és una prioritat del Govern. La nostra intenció, en qualsevol cas, és no reduir l’esforç pressupostari en universitats i, en la mesura que els pressupostos ens ho permetin, poder incorporar increments que permetin incidir positivament sobre reptes pendents en el nostre sistema públic.

2. TRANSFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT CAP AL SECTOR PRODUCTIU

Malgrat tot, la recerca en centres públics s’ha mantingut a un bon nivell i supera la dels privats. On ambdós fallen, però, és en la transferència de coneixement cap al sector productiu. Quines mesures es podrien impulsar des de l’administració per incentivar-la?

“

“No és cert que Catalunya tingui la universitat més cara ja que és un sistema de preus progressiu d’acord amb el nivell de renda de cada estudiant.”

Una primera mesura és la creació d’aquest Departament. En els darrers anys, i davant de les capacitats dels agents del nostre sistema, el Govern ha fet especial èmfasi en tres línies principals: capacitació del talent, facilitació fiscal i incentivació de la inversió, articulant instruments d’acord amb el seu marge d’acció. Els Doctorats Industrials, les millores fiscals de la Llei de Mesures d’acompanyament als Pressupostos 2014 i el programa “Indústria del Coneixement” són accions que s’encaixen en l’estratègia RIS3CAT per alinear la nostra política pels propers 10 anys amb l’europea. Però, per fer aquest pas competitiu cap al sector productiu, cal disposar de capacitat normativa fiscal, capacitat a l’ho-

Informe Formació El referent

Món dirigent

Jordi Baiget assegura que ”la presència d’alumnes internacionals en les universitats catalanes és bona a causa de l’augment de la riquesa intel·lectual, cultural i científica que suposa”.

Món Empresarial 079

Món dirigent

Informe Formació El referent drid ha abaixat un 10% el preu dels graus.

Es preveu una baixada de taxes aquí també?

El sistema de preus de Catalunya no és uniforme i està estretament vinculat al sistema de beques i ajuts universitaris.

Tenim un sistema de preus personalitzat i adaptat a la situació econòmica de cada estudiant. Els preus màxims no són un bon indicador ja que hi ha molts universitaris catalans que, o no estan pagant absolutament res pels seus estudis, o estan pagant força menys que a la resta de l’Estat. I cada vegada són més, ja que el nombre de becaris ha augmentat en un 30% des de la implementació el curs 2011-2012 del nostre model. Per tant, no és cert que Catalunya tingui la universitat més cara, ja que és un sistema de preus progressiu d’acord amb el nivell de renda de cada estudiant.

Dit això, sí és cert que tenim sobre la taula ampliar el sistema de beques i ajuts universitaris però sempre mantenint aquest model de preus no lineal i depenent de renda, perquè és el més equitatiu. Així ja està aprovat que el primer any de màster sigui a preu de grau per als universitaris que facin un grau de tres anys.

4. SOBREQUALIFICACIÓ VS ATUR JUVENIL

ra de regular operacions de crèdit, de capital risc i d’àngels inversors, cal tenir capacitat per incidir en la regulació laboral i en el sistema de governança, cal poder ser presents als organismes internacionals. I aquests punts fan precisa una acció política només possible esdevenint un Estat.

3. TAXES UNIVERSITÀRIES

Catalunya torna a ser la comunitat autònoma amb la universitat més cara per aquest curs 2015-2016. Tot i que l’any passat les dues comunitats estaven empatades, Ma-

080 Món Empresarial

A dia d’avui, hi ha cap manera de crear bons llocs de treball per a tots els joves que surten cada any de les universitats

“

catalanes? Si no és així, per quina via pensen atacar el problema de la sobrequalificació?

Les dades evidencien que tenir estudis universitaris és la millor manera de trobar feina ja que la taxa d’ocupació dels qui tenen estudis és 15 punts percentuals superior a la de la població general entre 25 i 54 anys. I el percentatge d’inserció laboral creix a major qualificació, és a dir, el doctorands tenen una taxa d’ocupació major que la dels estudiants de màster, concretament un 93,13% enfront un 85,85%, segons l’última enquesta de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).

Dit això, any rere any les universitats i el Govern treballen per dissenyar una oferta de graus i màsters que tingui molt en compte les sortides professionals, amb una orientació molt clara cap a l’ocupabilitat. En cap cas, però, es pot dir que els titulats que surten de les nostres universitats estan sobrequalificats. Al contrari, la taxa d’adequació és del 78%, és a dir vuit de cada 10 titulats universitaris desenvolupen feines que requereixen la formació universitària.

5. INTERNACIONALITZACIÓ A LES UNIVERSITATS CATALANES

Quines ofertes formatives tenen més èxit entre els estrangers que vénen a estudiar a Catalunya: graus, màsters i/o postgraus, doctorats, etc.? Es preveu un

“Any rere any les universitats i el Govern treballen per dissenyar una oferta de graus i màsters que tingui molt en compte les sortides professionals, amb una orientació molt clara cap a l’ocupabilitat.”

Informe Formació El referent increment de la demanda amb vista als propers anys?

En els tres últims cursos, el nombre d’estudiants internacionals matriculats en el conjunt de les universitats catalanes s’ha incrementat en un 13,44% i ja superen els 23.000. De cara al futur, en els pròxims cinc anys, es preveu doblar la xifra d’estudiants internacionals de màster, sobretot a través de la matriculació d’alumnes de països de fora de la UE i, per això, s’ha intensificat la difusió de l’oferta amb la presència en salons internacionals i a través del web Study in Catalonia, entre d’altres accions.

En el cas dels graus, des del curs passat, es permet que els alumnes estrangers accedeixin als graus amb l’homologació del títol de Batxillerat, sense haver de superar la prova d’accés a la universitat. Pel que fa als màsters, la Secretaria d’Universitats i Recerca va iniciar un programa de promoció internacional i, per les primeres dades facilitades pels gerents de les universitats, sembla que l’impacte ha estat positiu i s’ha incrementat el percentatge d’estudiants internacionals en aquests màsters.

Consideren aquest alt grau d’internacionalització positiu per al territori? És molt positiu i, per aquesta raó, encara el volem incrementar més. La presència d’alumnes internacionals en les universitats catalanes és bona a causa de l’augment de la riquesa intel· lectual, cultural i científica que suposa.

6. 3+2 O 4+1: EL DECRET DE LA DISCÒRDIA

Els inicis del 2015 van estar marcats per la polèmica del decret 3+2 a tot l’Estat espanyol. A Catalunya, però, es va decidir no implantar-lo fins al curs 2016-2017. Actualment, encara està en peu fer la transició cap a l’oferta real de graus de tres anys i màsters d’un? O a la pràctica apostareu per la convivència dels dos models: 3+2 i 4+1?

“

Món dirigent

“L’aposta del sistema universitari català és un model flexible que combini graus de tres i quatre anys de durada, amb màsters d’un i dos anys.”

En cap cas hem de parlar d’un model 3+2 o d’un model 4+1. L’aposta del sistema universitari català, que compta amb el consens d’universitats i estudiants, és un model flexible que combini graus de tres i quatre anys de durada, amb màsters d’un i dos anys.

Fins i tot, la comissió del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) –on està representat el Govern, les universitats i els estudiants–, que estudia la implementació del nou model des del punt de vista acadèmic, es planteja que una mateixa titulació es pugui oferir com a grau de tres i de quatre anys depenent de l’orientació que se li doni.

A Holanda, per exemple, es pot estudiar un grau en Turisme en tres o quatre anys. La Universitat de Ciències Aplicades de Stenden l’ofereix en qua-

tre, ja que conté un any de professionalització, mentre que a la Universitat de Wageningen s’imparteix en tres anys un grau més conceptual i ràpid, que es concentra en la interrelació entre turisme, economia i societat.

Així, l’estudiant que es vol incorporar al mercat laboral es decanta per Stenden mentre que el que vol continuar formant-se va a Wageningen.

El que sí s’ha volgut assegurar des d’un principi és que la introducció d’aquest model flexible no suposarà un greuge econòmic ni per als estudiants ni per a les universitats. En el marc del CIC, ja s’han signat els acords per garantir el finançament de les universitats i, com ja he comentat abans, el primer any de màster serà a preu de grau per als estudiants de carreres de tres anys.

Un veterà a la conselleria Nascut a Balaguer l’any 1963, Jordi Baiget i Cantons és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, té estudis de postgrau en Anàlisi Econòmica i ha estat professor ajudant a la Facultat de Ciències Econòmiques a la mateixa universitat ubicada a Bellaterra. El 1990 va incorporar-se al Servei d’Estudis de Convergència Democràtica de Catalunya com a assessor del Grup Parlamentari Català al Congrés dels Diputats en aspectes econòmics, sectorials i socials. A continuació, des

del gener de 2001 fins al novembre de 2003, va ser secretari del Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) a les Corts Generals i, un cop acabada aquesta etapa, fou el coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts Generals.

Finalment, l’any 2011, Baiget va entrar al Govern de la Generalitat, primer com a director general de Coordinació Interdepartamental i, després, com a secretari del Govern. Actualment, encapçala la conselleria d’Empresa i Coneixement.

Món Empresarial 081

Món dirigent

Informe Formació Radiografia

Panorama de la formació continuada Actualment, les opcions per seguir aprenent un cop trobem feina són abundants: màsters o postgraus, propostes dels plans de Formació per a l’Ocupabilitat, cursos de desenvolupament professional o, fins i tot, conferències, seminaris i tallers que poden ajudar a adquirir certes habilitats. Tot seguit, fem un repàs pels estudis i els centres amb més prestigi que conformen el panorama de la formació continuada a nivell nacional i internacional.

Text: Berta Seijo i Berta Cavia

La formació superior, garantia d’ocupabilitat

Empleat

%

Atur

Inactiu

Doctorats

93

52

Màsters

86

9 5

Graus

85

11 4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Enquesta de Població Activa (EPA), 2015.

Els centres més ben valorats Universitats internacionals

1 2 3 4 5

Harvard Business School (EUA) Stanford Graduate School of Business (EUA) MIT (EUA) UNIVERSITY OF CalifOrnia-Berkeley (EUA) UNIVERSITY OF Cambridge (regne unit)

Escoles de negoci europees

Universitats espanyoles al món

146 164 174

Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Pompeu Fabra Universitat de Barcelona

Font: Times Higher Education.

Font: Shanghai Ranking.

RÀNQUINGS

2015

082 Món Empresarial

1 2 3 4 5 6 8

London Business School (Regne Unit) HEC Paris (França) Insead (França) Universitat de St. Gallen (Suïssa) IE Business School ESADE IESE

Font: Financial Times.

Informe Formació Radiografia

Formació vs. destinació

Món dirigent

Finances

Noves tecnologies

Salut i àrea sanitària

Màrqueting on-line Àrea comercial

London Business School Wharton Business School

Northwestern University Stanford Graduate School of Business

Harvard Business School John Hopkins university

INSEAD Università Commerciale Luigi Bocconi

University of Tokyo

Hong Kong University of Science and Technology

Shanghai University of Finance and Economics

L’especialització a Espanya

Arbitratge Internacional

Comerç Internacional

Recursos Humans

Assessoria Jurídica i Mercantil

Màrqueting on-line i Comunicació Digital

Gestió del Talent

Criminologia i Tècniques d’Investigació

Community Manager

Coaching Executiu i Personal

Dret Empresarial

Font: Adecco / QS World University Rankings by Subject 2015.

Els millors MBA per a executius

1 2 3 4 5

Tsinghua University / Insead (Xina / Singapur / Emirats Àrabs / França)

Tsinghua-Insead EMBA Kellogg-HKUST EMBA

Kellogg / HKUST Business School (Xina)

Trium Global EMBA

Trium: HEC Paris / LSE / New York University: Stern (França / Regne Unit / EUA)

EMBA – Global Americas and Europe UCLA-NUS EMBA

5

Columbia / London Business School

(EUA / Regne Unit)

UCLA: Anderson / National University of Singapore (EUA / Singapur) Font: Financial Times EMBA Ranking.

EMBA Món Empresarial 083

Món dirigent

Informe Formació Opinió

La innovació al nostre país:

L

a tercera missió universitària, després de la docència i la recerca, és la transferència de coneixements i de tecnologia a la societat. Una transferència que, malgrat que les universitats han fet històricament tant des de la vessant de la recerca aplicada com des d’una plena integració al territori, encara està lluny dels estàndards internacionals que Catalunya hauria de tenir.

L’escenari que presento a continuació és preocupant perquè mostra les dues cares de la moneda. En producció científica, el sistema espanyol s’ha consolidat des de fa anys entre els 10 primers del món –i Catalunya és una de les regions amb més productivitat científica, molt per sobre de la mitjana espanyola i de la mundial–, i en docència continuem augmentant el nombre d’estudiants internacionals malgrat les altes taxes que mantenim comparades amb Europa. Però en innovació –la font principal de valor afegit de la transferència universitària–, Espanya ha caigut al 19è lloc del rànquing que anualment elabora la Unió Europea.

Juntament amb Romania, és el país europeu que més s’ha enfonsat des del 2007. I a escala mundial, hi ha indicadors que situen Espanya en posicions per sota de la 60.

La posició de Catalunya en innovació i transferència universitària, igual que

084 Món Empresarial

passa en l’àmbit de la recerca, està per sobre de la mitjana espanyola; acumula, per exemple, prop del 25% de les patents i altres indicadors d’aquesta missió. No obstant això, seguim estant lluny de les posicions que ocupem en producció científica. Aquesta situació mostra que l’embut habitual de la innovació –el pas de les idees científiques que es desenvolupen a aplicacions que arriben al mercat– fa més de coll d’ampolla en la nostra economia que en la mitjana mundial o la dels països més innovadors.

A Catalunya tenim infraestructures importants per fomentar la innovació, tant des de la universitat com des dels instituts de recerca i complexos hospitalaris, on la producció científica és competitiva i abundant. Però en comparar els recursos i ajuts públics de què disposem amb els que tenen altres països com ara Israel o Finlàndia, comprovem que estem a una gran distància. El pressupost que els països europeus més competitius destinen a universitats o a recerca triplica o quadruplica el nostre. En innovació i transferència, la proporció arriba a ser de 10 a 1, un greuge comparatiu pràcticament insalvable.

Poca inversió en R+D

La universitat ha de dirigir també els seus esforços a millorar la innovació, on ha de créixer i enfortirse, per poder contribuir a la societat amb més valor afegit i creació d’ocupació

Si posem com a exemple Israel, un país molt similar a Catalunya en població, nivell de renda i extensió, veurem que els inputs i outputs de recerca (producció científica i projectes competitius) són molt semblants. La diferència està en la despesa en R+D, sobretot privada.

En indicadors de transferència (startups i patents), s’evidencia que la innovació és una assignatura pendent al nostre país.

La universitat ha de dirigir també els seus esforços a millorar la innovació, on ha de créixer i enfortir-se, per poder

Informe Formació Opinió

Món dirigent

comptes pendents La producció científica està consolidada tant a Catalunya, una de les regions capdavanteres del món, com al conjunt d’Espanya. La cadena de transmissió que ha de convertir-la en innovació, però, no acaba de funcionar amb l’èxit d’altres països amb què ens comparem. Falten recursos, tant públics com privats, per treure el màxim partit al coneixement que es crea a casa nostra.

Dídac Ramírez. Rector de la Universitat de Barcelona.

Innovation Union Scoreboard 2015

contribuir a la societat amb més valor afegit i creació d’ocupació. Des de fa més de 30 anys, tenim infraestructures i ens instrumentals creats per la mateixa universitat per impulsar la transferència de coneixements i dels

resultats de la recerca al seu entorn productiu. Però malgrat el seu creixement, estem lluny dels estàndards internacionals en relació amb la nostra producció i productivitat científica.

Manquen recursos i cal treballar les re-

lacions de confiança entre universitat i empresa. Unes polítiques públiques que cal reclamar en un moment polític en què es debaten les propostes de futur per a la nostra economia.

La Comissió Europea publica cada any un informe sobre innovació a la UE que analitza indicadors relacionats amb la formació, la inversió en ciència, la despesa en tecnologia o les patents, entre altres aspectes.

En l’edició del 2015 Espanya va caure dues posicions respecte a l’anterior, i va situar-se en la 19a.

Líders

1 2 3 4

Seguidors

Suècia

5 6 7 8 9 10 11 12

Dinamarca Finlàndia Alemanya

PAÏSOS amb MÉS innovació DE LA UE

2

1

3

Moderats

Holanda Luxemburg Regne Unit Irlanda Bèlgica França Àustria Eslovènia

2

BAIXA

13 14 15 16 17 18 19 20

Estònia R. Txeca Xipre Itàlia Portugal Malta Espanya Hongria

21 22 23 24 25

Grècia Eslovàquia

Croàcia Polònia Lituània

Modestos 26 27 28

Letònia Bulgària Romania

posicions

Món Empresarial 085

Món dirigent

Informe Formació Àgora

En què cal formar-se?

10 experts de diferents àrees de coneixement ens expliquen quines competències busquen avui dia les empreses i les novetats en l’àmbit de la formació directiva.

Coordinació: Ariadna Cortés

Fotos: cedides

Joan J. Queralt Catedràtic de Dret Penal i director del TransJus (UB)

Jaume Alonso-Cuevillas Catedràtic de Dret Processal de la UB i economista

Sense cap mena de dubte un dels temes estrella del 2015 va ser la corrupció. A Catalunya i a Espanya la corrupció és d’alts dirigents públics, no de funcionaris, tal com ratifiquen els sumaris judicials. Ací només arriben els poderosos del sector privat. Per combatre aquesta xacra, sovintegen les reformes legals. Error. El que cal són mitjans personals i econòmics. De lleis ja anem servits. És la conclusió unànime dels experts independents. Si no s’incrementen els mitjans (en la passada legislatura van minvar), creix la impunitat d’aquesta malifeta sistèmica. No cal donar-li més voltes.

Cada vegada més països han incorporat al seu ordenament jurídic un règim de responsabilitat penal de les persones jurídiques. Espanya ja ho ha fet, i això ha obligat als empresaris, directius i professionals a integrar dins del govern de les seves empreses sistemes de supervisió i control de riscos penals: els anomenats programes de Corporate Compliance. La implementació i formació en Corporate Compliance permet que tot empresari pugui mantenir el seu negoci lluny de responsabilitats penals, evitant la imputació i condemna de la seva empresa i dels seus empleats, directius i administradors.

a Corrupciyóa Espan

causes obertes

més de

1.700 10.000 1% PIB

Corporate Compliance

500

imputats

“

del

milions d’euros

@JoanQueralt:

“No hi ha corruptes sense corruptors.”

086 Món Empresarial

prevenció

“

@JaumeAlonsoCuev:

riscos de responsabilitat penal

“Corporate Compliance, l’eina perquè els empresaris mantinguin la seva empresa lluny de responsabilitats penals.”

nom subsecció

Món empresa

quod escia poreseq uatus. earum que nis molorrum ilici nullecae ducia pro bla quia veligent aditaAb id utaspelenis simpor sequid ut nia sedia es denda ped quamus etur? tempedi re quam etur a andionsed ut et rectaecepro cusam volluptat ipid Uditass equaspiet est quiat fugihillupt atquam estrunt. utem quatur soluptia ipsunde motiis maion con conseniminum antiore Harchil inis dolupta aliquae ribussam, quiatque voluptati ut as consenemporem la nullest faccus anditiisdam qui dolorro molestenihit faces dis eos eiunt la consequissit liam esti se illiqui ditaes es amust omnitaquiessi id mo et eum dunti consequia nobis dolorum am, occum que exbus eos ium nobit, unt et reped qui ped minum expediciur aut harci ompernam, odi ipid ut delita velic tet voalit quia doles repellatia consecepunimagni volorum at odionserfero de lluptatem rem as pera cum inctatiis dam quatemquidis earum exeritatint nati blam, culpa ea que est quo conmagnate re di odi blatene mos aut aliquo quidit ex enim quis arianitasi sequi doluptas etur, sim erumenvelia qui in consequist asitium re ex acepudit arum doluptae invernatem. dit expliqu atassit, eaquis de premesequia vit occum nectium nobit, voUnt exces nam ipis doluptatum fupossit voluptatem aut quat aut latus lorrunt lamus ped ullab inissitat omni gitatempor aut qui si dolores dolore nat re dolesec erumquo omnis eos offictis di te cus. pori verum enienimpore intions edigmagnatios dolorec totatiur si re veTo ipitatiur remoluptae ne ped ni consed que culpa num aliquatem libus dolendisciis doluptur aut domagnihi llenihitiae vere volupta quisque que commolo ribeaqu atures lenis aut ellesto quideniscit reic tem cipisci verem in preress erfero et int utaqui vollest aligendi sitis dolorum doluptam, cusda que volo qui blaboaccusam ut autat la dolutem quia doilluptas alic torestem. Ersperu menrest, vita nonsenectes conem quateluptur assin rere volor auta sus mi, dis sunt. cea doluptat. il mos sequi quam exeriae et quam Volo tet es moluptae secullu piAsped ut qui cus ium qui sum quisus eritionem lique estiis etur reridunda nos exerrum asintotatur sodebis que plabor acerchit dolupta votem quatem etur se et pro volupta nis lupti anduci si asperoAque poritasi llaut omnia dolupta tenihillamus seceum fugitassit volum illiquo molorro ommossit, experia voluptae pari beatis nonseque optiis saperum doloris odi que ea ni dolum, officaecatur reic tur as am esciam quid molor autesti modit aspis dolorpo ressitatur? Bit, et totaect iaspernamet es del earchic dolora num quid etur sunt omnimpo dolest aut et lacium seque vitas dolor aescimodi optat odipici llabor sum stionsecus nonecatur ab ium verum, ressim qui cum iminctat. que poressuntur rectatur? Quis anet dolupiendit, venim ea adistium sit Voluptint vento is rem demque dunt laut quaspelit ipsa deroratemlitio et alignatest, nitas cus ma que plaut molendi aut re quiamusam por am arumende sequid ma aut di sum re omnis unt el iducipsantor quae volorempedi quo que quisciae dolum quam, que sunt ut alis cusciis asint ut que quosam quo eicae odis proviti ntiaestio tet fugia volo et omdenem. Ut quassitas volo con nos sectiatur modipsum imus ex etur mil nimos di cus a doluptatis mo test es imaximi llaborem et opta que nonma sus etur, odiat molupti assimaget untur, tem et que nulla netur? Quis sentibus et, tes volum et labor mod nis sandandit ma vendeliquam arum magnatusame rem eaquas santincquaerov iduciur? ad eatus aut ande pro quodicipsum tur? Offictet la cusanduciam arum Una àmplia oferta formativa en els següents àmbits deDitem coneixement: nulluptatet et, consequi ullequasper ionsenis net explaborest vofuga. Et officae velenimust in cones cep ellabor apitias atiis volorrovit lut doloreperis ut ut vent eum doloeici nus nos dolo eum voloreperum faceptam fugiatur, et aliquas et iliraero et offici Ambient dion nam est optatur, ra quiam quiam et latem quident en-Territori Ciència, Tecnologia, i Medi ciant quatet evellab orrovit aut opcoriti aut accuptatio consed maiondions equaeca boresciet aute perro tatiore dent fugit laudament quas si se ma same cuptas eniendi dollatem eosa cum Disseny aris sinctur, tem quatist reium qui volorpores eum ium doloeliti ra et as ma dolupiciti conest re, dolectibus auteture imusdae conserem quis delitate ne exceped magnia num si conse pos es sitia sit volupquam hiciis repedipicto et pro in exEducació, Esport, Societat, Llengües, Traducció i Cultura dendi dessitaMatrícula quibus, que omnis et tio illorporro explit volo te eum libus. peri conse perit, omnim remostiberia rem inullorporro omnist Ihil magnate pa solorempores nis porror aliaest, num alitatem seque Empresa i Comunicació oberta alsaut omni tet ea sumquam ratur simpor aut plabo. corepel itiiscimodis alibus eatus, as et il eturiae sequisq uatiae rem quas màsters, potgraus Eceatem is ut evelest rumquiaesed nossimpos utatiur as et ex eat as docon ressiti Salut, quia as sinciam doluptur?

Benestar i Qualitat de Vida i doctorats del quiam ipsum autenih illiquo milluplenim asseque eum qui reiusci psaeArchitam hicae cor anducitius, volecurs 2016-17 tatur, comnis alitist iostium aborehe pera quistis dignatem ent vent essequid quo ommo exero dus, eicipis seque cus sinum dolupti uscimos cidignate pa sa dis quat atem velit volupta volores nobis et et dolorpore, as ulluptatist ipsaper ehendita vellaut quam, sequi ommolum et faccum ti onsequiam quia volorerchil invenieris quissumquae doluptatum eos et hilis est, si od quiberuptam solupta tatisitas utPer vitatem volorep tibere ex a més informació: as is rerum vel intis magnimus con re

Màsters, Postgraus i Doctorats

Informa-te’n!

www.uvic.cat/formacio-continua/ca

infofc@uvic.cat

T. 93 886 12 22 Món Empresarial 087

Món dirigent

Informe Formació Àgora

Ivo Güell Formador i consultor directiu

Àngels Fitó Professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC

Avui es necessita una formació disruptiva i innovadora, per això calen estratègies resolutives per fer créixer el valor dels equips.

El superaprenentatge, la gamificació, el neurotraining, les work sessions, el coaching i el mentoring, entre d’altres, són les eines claus que, personalitzades, permeten assolir l’èxit formatiu.

El client demana una formació enfocada a assolir l’excel· lència, i mitjançant el neurotraining s’arriba a fer créixer les habilitats directives, les competències, la motivació i la consolidació del talent en l’empresa per arribar a l’èxit.

Son tot d’eines formatives al servei de les persones en l’empresa.

En un context on aspectes com la sostenibilitat i la responsabilitat esdevenen factors estratègics, el perfil professional del director financer ha ampliat i elevat les seves funcions essent avui un soci estratègic de la direcció general de la companyia. Aquest nou rol va molt més enllà de les tradicionals tasques de registre, control i gestió financera. Així, la persona que ocupi aquest càrrec ha d’estar preparat per assumir nous reptes de major valor estratègic com coliderar el canvi cultural i organitzatiu que suposa la integració en els valors de la companyia dels principis d’una concepció, direcció i gestió responsables.

eines formatives Superaprenentatge Gamificació

Neurotraining Coaching

“

@IdeIConsultores:

Mentoring

“Erigim el neurotraining com la via inequívoca i altament motivadora per una formació eficient en habilitats directives i competències.”

088 Món Empresarial

DIRECTOR FINANCER

Líder

“

@afitob:

Analista Responsabilitat Sostenibilitat Canvi Valors Referent

“El rol del director financer va molt més enllà de les xifres i esdevé un soci estratègic en la direcció responsable de les companyies.”

Informe Formació Àgora

Món dirigent

Josep Llach Professor agregat d’Organització d’Empreses a la UDG El passat 23 de setembre es va publicar l’última versió de la norma de gestió de la qualitat ISO 9001:2015. Des de l’any 1987 la norma s’ha anat modificant i evolucionant per adaptar-se als canvis globals. Actualment és la norma tècnica més popular a nivell mundial. Només a Espanya més de 40.000 organitzacions n’estan certificades. Entre els nous requeriments destaca la necessitat d’una major participació i compromís per part de l’alta direcció en la política de gestió de la qualitat. És, per tant, imprescindible que tothom dins l’organització interioritzi la qualitat com a factor clau per l’èxit.

ISO 9001:2015

“

@JLLachPages:

“A l’organització tothom ha d’interioritzar la qualitat com un factor clau per complir amb les necessitats dels clients.”

40.000

organitzacions certificades

Josep Miquel Piqué President executiu de La Salle Technova Barcelona En el seu informe America’s Advanced Industries, la Brookings Institution analitza els desafiaments i les oportunitats de les noves tecnologies en la potenciació del desenvolupament econòmic i la creació de nova ocupació. La Internet de les coses, el Big Data o la impressió 3D, entre altres, estan impactant o impactaran a diferents sectors, des de la salut als media passant per l’energia i el motor fins arribar a 50 del que es consideren indústries avançades.

Els criteris per escollir les indústries avançades han estat clars: aquelles que necessiten més d’un 21% de professionals STEM (amb titulacions que provenen de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria o les matemàtiques) i a la vegada inverteixen més de 450 dòlars en R+D per treballador.

“

@JosepMPique:

“Si teva empresa no té un 21% de professionals STEM i no inverteix 450$ en R+D per treballador, o canvia l’empresa o canvies d’empresa...”

La combinació d’ambdós criteris significa que cal ser bons creant tecnologia (no només adoptar la que es fa en altres països) i alhora cal estar preparats per utilitzar-la en cada lloc de treball, no només a nivell individual (formació) per incrementar la productivitat sinó adaptant o canviant organitzacions més digitalitzades per assegurar-ne la competitivitat.

professional stem

Science, Technology, Engineering, Mathematics

Món Empresarial 089

Món dirigent

Informe Formació Àgora

Jaume Llopis Professor de l’IESE Business School

Ferran Amago President del Barcelona European Marketing Institute

Què fan els bon directius? Quines han de ser les prioritats en l’agenda de l’alta direcció? Què tenen en comú els alts directius amb un èxit sostingut al capdavant de les seves companyies? A l’IESE ho hem investigat i hem pogut identificar tres focus estratègics que comparteixen els bons directius: la visió i la comunicació d’un futur, compartit per tots, que orienti els passos de la companyia; la definició –i actualització constant– d’un model de negoci clar i diferenciat; i una aposta decidida per les persones, per la captació i la formació del talent.

El departament de Màrqueting sempre s’ha vist com aquell que contribuïa a analitzar com es comporta el mercat, detectar les oportunitats de l’empresa i aprofitar-les per augmentar les ventes. Recentment, però, algunes companyies estan creant departaments de tecnologia i de màrqueting amb l’objectiu de posar en valor ràpidament el que els usuaris volen.

Els nous departaments de MarkeTIC canvien els sistemes d’informació de les empreses i integren tots els processos.

Els nous alumnes de màrqueting ja entenen que, sense tecnologia, no seran capaços de dur a terme les polítiques empresarials més competitives. A banda de tenir les millors màquines i solucions telemàtiques, s’ha d’assegurar que el time-to-market de qualsevol decisió de negoci arribi l’abans possible. Així, és de vital importància que els CEO de les companyies se n’adonin que aquesta formació que combina el màrqueting amb les TIC és essencial per a l’èxit de l’empresa.

Bons Directius

et qu

ing

MarkeTIC

Tec n ogia ol

Captació i formació del talent

Mà r

Visió i comunicació

Definició del model de negoci

“

@jllopisca:

“Una visió de futur, un model de negoci clar i diferenciat, i una aposta decidida per les persones: les tres prioritats del bons directius.”

090 Món Empresarial

“

@FerranAmago

“El MarkeTIC (TIC + màrqueting), una nova manera d’entendre com arribar als clients connectats.”

Món dirigent

Informe Formació Àgora Lluís Cuatrecasas Arbós Catedràtic de la UPC i president del Instituto Lean Management la gestió dels processos empresarials és ara més important que mai donada la forta competitivitat en el entorn globalitzat actual. Cal una gestió altament eficient per sobreviure en aquest món que està sorgint de la crisi, que ho ha complicat amb la caiguda del consum i les dificultats per aconseguir finançament.

LEAN

Actuar>

“El Lean Management és, i serà cada vegada més, el sistema de gestió de tota classe d’empreses i negocis del segle XXI.”

-> Ver ifi

r ->

“

@LCuatrecasas:

er -> F r a

ca

->Planif ic

El Lean Management ha suposat un avenç espectacular en l’eficiència i rendibilitat de la gestió dels processos empresarials, i està sent adoptat per un nombre cada vegada més gran d’empreses. Així, hi ha una demanda creixent de directius especialitzats en aquest tipus de gestió i, per tant, també de la formació en la matèria.

Sílvia Requena Advocada i professora d’Ètica de les professions jurídiques Qualsevol estructura humana funciona per acció o per seducció.

Pel binomi prestació-contraprestació o pel miracle de la bona comunicació. En els entorns professionals del Dret, també es fa imprescindible saber gestionar el talent i liderar els equips des d’aquesta doble orientació. Un bon líder ha de ser una bona persona que faciliti les aportacions de tot l’equip al bé comú de l’empresa i aconsegueixi que tots els seus integrants se sentin còmodes. Ha de ser algú que mai no es rendeixi i que permanentment entengui el canvi com la necessitat d’interrogar-se a diari i honestament sobre l’eix ahir-avui-demà.

En la cultura dels negocis s’han arraconat conceptes importants quan encara tenen tota la vigència i significat. Hem canviat paraules com virtut, consideració o bondat per d’altres de més finalistes com competitivitat, vèncer o guanyar. Amb aquestes omissions potser fem perdre valor a la qualitat organitzativa i prioritzem només la quantitat i els resultats. La clau de l’èxit empresarial pot consistir a recuperar l’equilibri.

“

@silviarequena68

“La clau de l’èxit empresarial està en recuperar l’equilibri entre l’acció i la persuasió.”

092 Món Empresarial

Virtut Bondat Consideració

Vèncer Guanyar Competitivitat

Informe Formació Opinió

Món dirigent

Joan Carles Gallego

Secretari general de CCOO de Catalunya

Q Text: Neus Duran

Foto: cedida

uin és el rol de la formació en l’aportació de qualitat a l’empresa?

La formació i la qualificació són fonamentals per modernitzar l’empresa, per innovar. Això té dues vessants: per una part és vital que la formació s’adeqüi a les noves eines, però també ha de servir per a què els treballadors utilitzin bé les eines que ja tenen a la seva disposició, i a la vegada per millorar l’organització del treball. Els països amb millor formació a l’empresa tenen més capacitat d’innovació. Alemanya, França i els països nòrdics en són una mostra, i tots ells tenen una millor situació econòmica que la nostra. En aquest sentit, a Catalunya moltes empreses s’han quedat endarrere. I això es deu a que moltes d’elles prioritzen els beneficis trimestrals, només miren a curt termini. Tristament aquí la formació del treballador sovint es veu com una despesa i no com una inversió. És vital que l’empresari entengui que el reciclatge dels treballadors el beneficia, perquè renunciar a la formació a la llarga acaba empobrint l’empresa.

Quin és i quin ha estat l’objectiu dels sindicats com a canalitzadors de la formació subvencionada?

El nostre principal objectiu és garantir el dret a la formació del treballador. És un dret de totes dues parts, empresa i treballador. Programem les accions formatives en funció dels canvis al

En els últims 25 anys hi ha hagut un increment de l’accés a la formació, és un salt qualitatiu important. Què no ha funcionat? Doncs els plans de la pròpia empresa. En general, les empreses han ofert formació només per a alguns treballadors, més concretament els directius. S’ha fet una formació molt instrumental i no pas en funció de les necessitats dels treballadors. Moltes empreses encara veuen el treballador com una matèria prima, i no com l’haurien de veure, com un element essencial.

“

“Renunciar a la formació a la llarga acaba empobrint l’empresa.” mercat, tecnològics i econòmics, i busquem quins àmbits tenen projecció de futur. Per a això cal analitzar moltes variables, i obviar el curt termini.

Com ha evolucionat en els darrers anys la formació bonificada?

Quines perspectives obren els canvis legislatius en aquesta qüestió?

El canvi del model de formació ara pivota més sobre els interessos de les assessories, i menys en els dels treballadors. Margina els sindicats i les organitzacions empresarials, i beneficia les assessories. El Govern ha aprofitat els fraus que hi ha hagut en alguns àmbits pel que fa a la formació gestionada pels sindicats, una qüestió inflada pel mateix Govern i la premsa, per fer uns canvis que perjudiquen als sindicats i, de retruc, als treballadors. Les consultores de formació, que ara són més protagonistes del procés, tenen com a interès el benefici propi i no el del treballador. Per tant, principalment tindran en compte si els cursos són fàcils de col·locar: el seu objectiu és el benefici, i això va en detriment del treballador.

Món Empresarial 093

Món dirigent

Informe Formació Opinió

Josep Maria Àlvarez

Secretari general de la UGT de Catalunya

F Text: Neus Duran

Foto: cedida

ins a quin punt la formació és important per a una empresa? Es valora de manera suficient? És la clau de la competitivitat, el progrés i la millora del potencial humà i empresarial del país. En aquest sentit, les empreses han de fer servir la formació bonificada per millorar les oportunitats dels seus treballadors i treballadores, i els agents socials hem de participar dels plans de formació de les empreses i ser garants del seu compliment.

Malauradament, no totes les empreses fan servir la formació bonificada empresarial per donar aquest valor als seus treballadors i treballadores.

Quin és el paper de la formació subvencionada? Què aporta?

La formació subvencionada ha estat la clau de fer arribar als treballadors la formació de manera generalitzada, i tot allò que aquesta millora comporta. Ha estat una eina d’accés universal i d’igualtat d’oportunitats per als treballadors i les treballadores. Des de l’entrada en vigor del real decret llei de formació del Govern de Madrid, els agents econòmics i socials perden el paper d’impulsors de la formació.

Com afecten al treballador els canvis legislatius dels darrers anys en aquest àmbit?

El nou model deixa la totalitat del sistema en mans de centres privats que

094 Món Empresarial

“

“El nou model de formació subvencionada deixa el sistema en mans de centres privats.” no tenen com a objectiu prioritari garantir la igualtat d’oportunitats. Tot i així, a Catalunya continuem treballant conjuntament amb el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, intentant arribar a un major nombre de persones arreu. Amb la nova reforma s’ha produït una regressió molt important i s’ha perdut la flexibilitat per donar respostes ràpides a les necessitats reals del mercat.

Quines mesures es podrien aplicar per a què les empreses posin més en valor el que

s’inverteix en formació subvencionada?

Flexibilitat, reconeixement curricular i de repercusió a nivell de carrera professional. La participació real dels agents socials dins de les empreses i, per tant, vinculada a la negociació col·lectiva. I que les empreses facin de la formació bonificada una inversió en la millora dels processos productius i dels treballadors i treballadores, enlloc d’utilitzar-la com una eina de subvenció sense finalitat real de millora.

Informe Formació Opinió

Món DIRIGENT

Arribarem mai a concebre la Formació Contínua com a una inversió?

Josep Francí. Director de Territori i Qualificació Professional de la Cambra de Comerç de Barcelona.

L

a tinta vessada a l’hora d’afirmar que la formació no ha de ser una despesa sinó una inversió podria omplir, només al nostre país, un nombre important de piscines olímpiques. S’ha dit de mil maneres i s’ha recorregut a cites enginyoses aplicades específicament a la formació com ara: “If you think education is expensive, try ignorance”. Cita, per cert, habitualment adjudicada a un antic president (rector) de la Universitat de Harvard, Derek Bok, que el 1975 semblaria haver begut de la font de la columnista del Washington Post, Eppie Lederer.

Com sigui, la distància entre el discurs acceptable i acceptat dels diferents actors de la Formació Contínua i la realitat de l’activitat en aquest àmbit continua sent molt considerable. Segurament perquè, més enllà del discurs, allò que realment marcarà el canvi cap a una formació entesa com a inversió és el model de creixement econòmic i el grau d’innovació

i de talent que requereixi. Si innovar i aportar valor no és una necessitat per créixer, llavors millorar la qualificació professional dels qui la componen pot semblar superflu. Si, per contra, és un requeriment ineludible, els enters de la Formació Contínua augmenten.

En aquest aspecte –i en molts d’altres– la crisi econòmica ha evidenciat un antagonisme dramàtic: només podem créixer si les empreses aporten més valor, si són més eficients, si són capaces d’obrir nous mercats.

Altrament, anar fent la viu-viu és iniciar inexorablement un camí, més o menys llarg, cap al tancament. I aquest fet hauria de fer evolucionar la nostra cultura al voltant de la utilitat de la Formació Contínua, per acabar entenent-la i practicant-la com a una inversió imprescindible.

Aquesta evolució s’anirà produint a escala territorial, ciutat per ciutat, polígon per polígon, acompanyant –esperem-ho!– grans operacions d’impuls econòmic al país. I és per això que estic convençut que el model d’espai formatiu que la Cambra de Comerç de Barcelona va concebre fa un parell de dècades, i que ha anat evolucionant i millorant fins avui, és especialment adequat: combina la diversitat de destinataris, la varietat de suports i, molt especialment, compta amb 13 espais formatius que generen confiança –factor decisiu en l’àmbit de la formació– per a treballar amb les empreses en la millora de la qualificació professional de les persones que les componen que, al cap i a la fi, són el seu principal actiu.

Si innovar i aportar valor no és una necessitat per créixer, millorar la qualificació professional dels qui la componen pot semblar superflu. Si, per contra, és un requeriment ineludible, els enters de la Formació Contínua augmenten

Món Empresarial 095

Món dirigent

Informe Formació Enquesta RH

Convertir el coneixement en riquesa Lluny del món educatiu, la formació també és fonamental per a les companyies i els seus empleats, doncs és precisament a través de la innovació que es guanya en competitivitat. Ara bé, quina importància li donen a aquest aspecte les empreses amb seu a Catalunya? Gràcies a una enquesta portada a terme amb la col·laboració d’Aedipe Catalunya i els seus socis, directius dels departaments de Recursos Humans de diverses organitzacions ens ofereixen una visió global del tema. Els resultats, a continuació.

Quina VALORACIÓ fa de la bonificació per a formació que rep la seva empresa? insatisfactòria

molt satisfactòria

1

2

3

4

5

10,6%

17%

31,9%

29,8%

10,6%

Com es GESTIONA la formació a la seva empresa? Quines parts es deixen en mans d’agents externs?

55,3% 8,5% internament i externament

1,28% 3,85% 41,02% 5,13% 12,82% 35,9%

36,2%

Totes El disseny de les accions formatives La impartició de la formació L’avaluació dels resultats La logística La gestió de les bonificacions

internament externament

2,2%

Quin TIPUS de formació imparteixen amb més freqüència? presencial

096 Món Empresarial

teleformació

mixta

76,1%

21,7%

Informe Formació Enquesta RH La formació es considera un element ESTRATÈGIC a la seva companyia?

Món dirigent

Enguany la seva empresa ha reduït o incrementat el pressupost INVERTIT en formació respecte el 2014?

14,9%

42,6% 44,7% 12,8%

85,1% sí

no

incrementat

En quines ACTIVITATS de formació inverteix més la seva empresa?

29,8% 61,7% 17% 38,3% 55,3% 14,9% 40,4% 17%

igualat

reduït

A quines ÀREES de la seva empresa s’acostuma a impartir més formació?

Vendes Tècniques o sectorials Ofimàtica Lideratge Idiomes Comunicació Prevenció de riscos laborals Altres

83% 12,8% 36,2% 17% 25,5% 10,6%

Tècnica i productiva Financera Comercial Gestió de personal/RH Administrativa Altres

A la seva companyia es fa ús de mètodes i eines per tal de quantificar el RETORN de la formació?

48,9% 77,3%

Enquestes de satisfacció als participants

sí

54,5%

Feedback dels comandaments intermitjos

no

15,9%

Eines de seguiment personalitzades

15,9%

Altres

51,1%

Món Empresarial 097

Món dirigent

Informe Formació Opinió

Líders i formats

E

ncara que pugui semblar innecessari, m’agradaria començar amb la definició de líder: de l’anglès leader, és una persona que actua com a guia o cap d’un grup. A més a més, perquè el seu lideratge sigui efectiu, la resta dels integrants han de reconèixer les seves capacitats. D’altra banda, el líder té la facultat d’influir en altres subjectes. I és que la seva conducta i les seves paraules aconsegueixen incentivar els membres d’un grup perquè treballin en conjunt per un objectiu comú.

Tenir un bon líder és el millor que li pot passar a una empresa, ja que els col·laboradors millor dirigits són els que produeixen millors resultats. Sense oblidar-nos que tots els empleats d’una empresa es mereixen un bon líder al capdavant. En qualsevol cas, l’essència del lideratge no és parlar idiomes, saber molt sobre finances, ser un gran negociador o un gran comunicador. L’essència del lideratge té a veure amb la vocació d’exercir com a exemple, la integritat, el caràcter sòlid, la capacitat a l’hora de superar l’adversitat i la maduresa personal.

Com potenciar un bon líder?

Els bons líders han estat sempre una minoria. Hi ha molts caps, però d’aquí a ser un bon líder hi ha una gran di-

098 Món Empresarial

ferència. Els millors són aquells que tenen consciència que han de ser un referent per a la resta del grup i que tenen clar que dirigir és servir. Els caps malament encarats, que van per l’empresa donant veus i deixant clar que ells són els que manen, poden dirigir però, per descomptat, no poden liderar.

Quan l’empresa troba un bon líder, és fonamental tenir en compte la seva formació, que ha de complir uns requisits que assegurin el màxim aprofitament de la inversió que suposa (tant en temps com en diners per a l’organització) i el màxim impacte a l’organització. Cal ser capaços de con-

Els caps malament encarats, que van per l’empresa donant veus i deixant clar que ells són els que manen, poden dirigir però, per descomptat, no poden liderar

jugar la necessitat de desenvolupament dels líders amb els objectius que persegueixen els responsables de les organitzacions que contracten els serveis formatius. Els objectius organitzatius en la major part dels casos estan per sobre dels objectius particulars.

La formació adequada La formació dels líders no ha de ser quelcom puntual que pugui aportar només resultats immediats. Allò òptim és un procés que -a través de diferents formacions, amb diferents metodologies i continguts interrela-

Informe Formació Opinió

Món dirigent

La formació dels líders és essencial a tot tipus d’empreses: petites, mitjanes i, per descomptat, multinacionals. I és que el bon líder neix però, sobretot, es fa gràcies a l’aprenentatge de nous coneixements i a l’adquisició d’habilitats i actituds que l’ajuden a portar les regnes de qualsevol equip de persones.

Però, quines són aquestes capacitats ideals per dirigir? Què defineix el líder perfecte en els temps que corren? I, quin paper juga la formació en aquest escenari? A continuació, aquest article te’n dóna les claus.

Ramon Roch Noguera. Enginyer industrial, PDG IESE i director de Fortriglobal.

La formació dels líders no ha de ser quelcom puntual que pugui aportar només resultats immediats cionats (tant tècnics com habilitats)ens permeti adquirir les capacitats necessàries.

Les accions formatives han d’il·lusionar sempre i el seu enfocament ha de ser pràctic i aplicable. Hem d’aconseguir que, a cada formació, els continguts s’adaptin a la realitat dels líders i a les situacions que hauran d’enfrontar, i que siguin fàcilment aplicables veient els resultats.

La meva experiència personal quan dirigia una organització empresarial amb més de 2.000 empleats és que, si era capaç de trobar un bon líder i seguia amb ell els criteris de formació que he indicat anteriorment, l’èxit estava assegurat i l’organització podia comptar amb un magnífic directiu capaç d’assumir els reptes més supeditats amb total garantia i obtenint els resultats esperats per a la companyia.

les claus del lideratge

Educació Integritat Creativitat Iniciativa Pragmatisme Motivació

Ètica

Adaptabilitat Capacitat d’influència Curiositat Caràcter sòlid Intuïció Responsabilitat

Passió

Confiança

Generositat

Actitud positiva

Humilitat

Evolució constant

Compromís

Maduresa personal

Honestedat

Capacitat de resolució Món Empresarial 099

Món dirigent

Així es va equivocar

Els errors de

Lehman Brothers Text: Oriol Amat. Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, economista i president d’ACCID.

La fallida de Lehman Brothers a finals de 2008 va ser el desencadenant de la crisi financera mundial que encara patim. Un any abans, el 2007, la prestigiosa revista Fortune l’havia designat com una de les entitats nord-americanes d’inversions més admirades. Tot seguit, en aquest article recordem què va passar i els principals errors comesos.

L ehman Brothers, entitat global de serveis financers, va ser la protagonista d’una de les majors fallides de tota la història amb un deute que superava els 600.000 milions de dòlars. Fou la gota que va fer vessar el got i feia evident que s’iniciava una crisi financera mundial de dimensions majúscules. En el crack del 2000, el gran escàndol va ser Enron, que va arrossegar amb ell una de les més grans firmes d’auditoria: Arthur Andersen. En 2008, Lehman Brothers va ser el màxim exponent d’un sistema financer que feia aigües.

El desencadenant

El principal motiu de la fallida va ser la concessió de milers de milions de dòlars d’hipoteques escombraria, és a dir, de préstecs hipotecaris a clients amb baixa qualificació creditícia (persones a l’atur i/o amb baixos ingressos) que finançaven el 100% del valor de l’habitatge. Aquests préstecs varen alimentar la bombolla immobiliària que, quan va punxar, va accelerar els impagaments. Fins aleshores, s’havia aconseguit amagar un maquillatge comptable massiu que consistia en transferir prés-

100 Món Empresarial

tecs escombraria de clients insolvents a filials de les Illes Caiman. D’aquesta manera, l’entitat oferia la imatge de tenir molta tresoreria, en lloc de préstecs que no valien res. Per tant, estava ocultant pèrdues multimilionàries.

Poc abans de la fallida de Lehman, als Estats Units el Govern ja havia rescatat varies companyies que també havien abusat de les hipoteques escombraria: Bear Stearns, Freddie Mac i Fannie Mae. Però Lehman Brothers va ser diferent; el Govern la va deixar caure. La raó oficial va ser que es volia donar un avís, ja que els contribuents no havien de pagar les

El principal motiu de la fallida fou la concessió de milers de milions de dòlars d’hipoteques escombraria: préstecs hipotecaris a clients amb baixa qualificació creditícia que finançaven el 100% del valor de l’habitatge conseqüències de totes les males pràctiques. De tota manera, que la caiguda de Lehman Brothers accelerés la crisi financera mundial va fer que, posteriorment, els governs d’arreu del món, incloent-hi el dels Estats Units, seguissin rescatant la majoria de les entitats que anaven fent fallida. Per exemple, pocs dies després de la caiguda de Lehman, l’asseguradora AIG va rebre un ajut de 85.000 milions de dòlars a càrrec dels contribuents i així va evitar la fallida.

Així es va equivocar Els principals errors: • La mala regulació explica la proliferació de productes financers inviables que van permetre que algunes entitats creixessin exponencialment.

Sobre Lehman Brothers, Bruce Dubinsky, de l’Association of Fraud Examiners, va declarar: “Lehman Brothers es va aprofitar dels errors de la legislació”.

• Es tractava d’un negoci basat en productes financers inviables: les hipoteques escombraria que finançaven la totalitat dels immobles.

• Els alts riscos es justificaven amb la hipòtesi que l’habitatge mai baixaria. Per tant, no es va tenir en compte que en els darrers 150 anys, els bens immobles havien pujat i baixat més d’una vintena de cops.

• Com passa a la majoria dels grans escàndols financers, l’operativa a través de paradisos fiscals (Illes Caiman) va evitar que les autoritats, les agències de ràting i els auditors detectessin els problemes a temps.

• La cobdícia generalitzada va alimentar la bombolla i, quan aquesta va punxar, el pànic va fer més profunda la crisi.

• Entitats i directius sense escrúpols, i un sistema d’incentius pervers que premiava pràctiques que van acabar enfonsant empreses i clients. Segons The Institute for Policy Studies and United for a Fair Economy, l’any 1976, la retribució mitjana dels executius de les grans empreses era 36 cops superior a la del treballador mig. El 1989, va passar a ser 71 cops superior i, finalment, el 2007 ja parlàvem de 275.

Les dues cares de la moneda Després de la fallida de Lehman Brothers, milions de persones han perdut els seus estalvis i, a causa de la crisi, molts milions més han perdut la feina i s’han empobrit. No obstant això, a la majoria dels causants de la crisi, les coses no els han anat tan malament...

Món dirigent

De la bombolla immobiliària a la crisi econòmica general BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA

FRAUS-ESCÀNDOLS

CRISI FINANCERA

CRISI IMMOBILIÀRIA

DESCONFIANÇA

CRACK BORSARI

CRISI ECONÒMICA GENERAL, RECESSIÓ, ATUR...

CRISI DE CONFIANÇA

Psicologia dels inversors: la cobdícia i la ceguera COBDÍCIA, ORGULL, RISC, ENVEJA

CEGUERA (no veu la bombolla)

BOMBOLLA

POR, PÀNIC, HISTÈRIA (reacció excesiva davant pèrdues)

CEGUERA (no veu les oportunitats de mercat)

Món Empresarial 101

Món dirigent

Així es va equivocar

EL VEREDICTE

Richard S. Fuld, conseller delegat de Lehman Brothers va cobrar entre el 1993 i el 2008 més de 500 milions de dòlars entre sou i bonus. El més escandalós és que una part important dels bonus es van seguir cobrant després de la fallida. D’altra banda, Fuld va prendre mesures ràpides per tal de protegir el seu patrimoni: per exemple, li va vendre a la seva dona una de les seves mansions per 100 dòlars, la que tenia a Florida, que li havia costat 13 milions de dòlars.

Un altre cas a destacar és el de Joe Gregory, director d’operacions de Lehman i mà dreta de Fuld. A part de col· leccionar mansions luxoses, era propietari d’un helicòpter amb el qual es desplaçava de Long Island a Manhattan per anar a la feina cada dia. Gregory fou acomiadat per Fuld poc abans de la fallida i ara és un dels principals creditors de Lehman, ja que reclama 233 milions de dòlars d’indemnització per l’acomiadament.

Malgrat les males pràctiques, la justícia no va declarar culpables a cap dels dos, doncs no es va trobar que s’hagués vulnerat cap normativa. Sens dubte, en lloc de deixar que Lehman Brothers perjudiqués milions d’estalviadors, hauria

Uns anys després de la fallida de Lehman Brothers, moltes grans companyies segueixen amb sistemes d’incentius perversos i la majoria d’inversors assumeixen riscos excessius. Molt pocs causants de la crisi han estat castigats.

D’altra banda, als Estats Units i Europa la massa monetària s’ha duplicat des

102 Món Empresarial

Richard S. Fuld, conseller delegat de Lehman Brothers va cobrar entre el 1993 i el 2008 més de 500 milions de dòlars entre sou i bons. La seva mà dreta, Joe Gregory, encara reclama els 233 milions de dòlars d’indemnització per l’acomiadament estat millor rescatar la població i enviar a la presó els causants d’aquesta crisi.

El que va passar a Lehman Brothers té moltes similituds amb el cas d’Enron (any 2000) i, si mirem enrere, amb moltes altres situacions -com per exemple, la bombolla de les tulipes a Holanda

del 2008, ja que els bancs centrals han inundat el mercat de diners per tal de fer front a la crisi. Si no s’aprèn la lliçó, es millora la regulació i es castiguen més exemplarment les males pràctiques, tornarem a caure en els mateixos errors. I com s’oblida massa sovint, cal prioritzar la prudència en les inversions. Com diu Warren Buffet: “Hauries

l’any 1637-. En definitiva, la llarga història dels cracks i les bombolles posa de manifest que hi ha una sèrie d’errors que es van produint una i altra vegada sense que la majoria de les persones n’aprenguin les lliçons.

d’invertir en empreses que fins i tot un boig podria dirigir, perquè algun dia un boig ho farà”.

Món dirigent

Decàleg d'experts Innovació

Design Thinking, innovar pensant en les persones Maria Santolaria. Head of Innovation al Banc Sabadell.

En un entorn empresarial altament competitiu, els problemes i reptes de les organitzacions són cada vegada més complexos i sovint no responen a models o patrons coneguts. Per aquest motiu, cal evolucionar la lògica aplicada fins ara a les empreses incorporant noves eines i metodologies que facilitin la seva adaptació a escenaris canviants i augmentin la seva capacitat innovadora. usuaris o clients, actuals o potencials. És el moment d’entendre què passa, a través d'estudis de mercat i tendències, i per què passa, observant els usuaris en el seu entorn.

L’objectiu d’aquesta fase és trobar necessitats latents de les persones que puguin derivar en potencials noves oportunitats de negoci.

El Design Thinking és una metodologia per fomentar la innovació a les organitzacions. Amb eines i principis del disseny, aquest procés permet resoldre problemes amb un alt grau d'incertesa de manera creativa. L'objectiu final és acabar dissenyant nous productes i serveis que resolguin necessitats reals de les persones, de forma tecnològicament factible i econòmicament viable.

Podem diferenciar tres fases principals en el procés: 1. Inspiració: primer de tot cal empatitzar amb el context i les necessitats dels nostres

104 Món Empresarial

2. Ideació: en aquesta segona fase s’ha d’aplicar el pensament divergent i generar el màxim d’idees possibles. És el moment d’emprar tècniques de creativitat i de treballar en equips multidisciplinaris per obtenir visions des de múltiples angles. L’objectiu d’aquesta fase és crear nous conceptes que responguin a les oportunitats detectades a la fase anterior.

3. Implementació: finalment cal passar dels conceptes a productes o serveis. És el moment de prototipar (amb menor o major fidelitat) per comunicar les solucions generades als nostres usuaris o clients i rebre el seu feedback.

L’objectiu d’aquesta fase és iterar el disseny de les solucions i millorar el producte final.

Organitzacions de tot tipus, des de multinacionals a ONG, utilitzen el Design Thinking per dissenyar nous productes i serveis. Consultores de negoci tradicionals han adquirit estudis de disseny i innovació per poder respondre a les demandes dels seus clients. Universitats i escoles de negoci tenen programes específics de formació en Design Thinking per a executius.

En resum, el Design Thinking és una metodologia que facilita la innovació a les organitzacions, ajudant a passar d’una lògica empresarial amb processos lineals i analítics, a una lògica empresarial amb processos iteratius i creatius on l’usuari està en tot moment al centre del procés.

Decàleg d'experts Fiscalitat

Món dirigent

Incentius fiscals a la contractació laboral Antoni Durán-Sindreu Buxadé.

Professor de la UPF i soci director de DS Abogados y Consultores de Empresa.

Un dels problemes de la nostra economia és l'atur. En la mesura que la seva taxa disminueixi, l'economia es dinamitzarà, les pensions seran més segures, i milloraran també els ingressos del Tresor Públic. És doncs imprescindible adoptar mesures que fomentin la contractació laboral, unes de les quals són, sens dubte, les fiscals. nada completa i treball indefinit de persones en situació d'atur consisteixi en una deducció en la quota de l'Impost sobre Societats (IS) o, si escau, de l'IRPF, del cost que per a l'empresa té aquesta nova contractació, és a dir, SS i IRPF. En la mesura en què aquests imports representen un "nou" ingrés per al Tresor Públic, la seva deducció en l'IS no perjudica la recaptació, ja que aquesta es manté. Es perd, això sí, la recaptació d'un any per SS i IRPF, pèrdua que en termes Estem convençuts que els incentius no generen necessitats allà on aquestes no existeixen, però sí que ajuden a prendre una o altra decisió si aquelles són reals. Si ens centrem en l'àmbit de la creació d'ocupació, tota nova contractació de persones en situació d'atur representa un augment de la xifra de cotitzants a la Seguretat Social (SS) i un increment, també, de la recaptació per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). A més, està clar, d'altres efectes induïts de diferent naturalesa.

Sembla raonable, doncs, que l'incentiu a la contractació a jor-

de cost-benefici es compensa amb la major recaptació que per ambdós conceptes es tindrà en el futur. Es tractaria, en qualsevol cas, d'una deducció en l'any de la contractació pel cost equivalent a un any, sempre que la mitjana de plantilla s'incrementi respecte a la de l'any anterior i aquesta es mantingui durant els tres anys següents al de la contractació. La mesura pot referir-se, també, a determinats tipus de contractes i col·lectius.

Es tracta, en definitiva, de ser valents i generosos adoptant mesures que, tot i l'impacte temporal que poden tenir en la recaptació, cal analitzar tenint en compte els efectes positius futurs per a la Hisenda Pública i l'economia en general. I en aquest sentit, els incentius no s'han de veure com un privilegi singular ni com una reducció dels ingressos, sinó com una inversió amb retorn per a la societat.

Món Empresarial 105

Món dirigent

Decàleg d’experts Tresoreria

La tresoreria en els plans empresarials Joan B. Casas. Doctor en Economia Financera i degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Al llarg de la meva vida professional he tingut ocasió de participar en el disseny de plans estratègics empresarials: obertura de mercats, inversions en tecnologia, nous productes…

La metodologia aplicada és prou coneguda, i existeix abundant bibliografia i estudis sobre la seva implementació. En tots ells, sempre he manifestat la meva preocupació per una qüestió que, davant l’entusiasme que generalment provoca el debat, no acostuma d’entrada a reclamar l’atenció que es mereix. Em refereixo a la tresoreria.

En d’altres ocasions ha estat la deficient planificació de les inversions, sovint sostingudes amb recursos amb uns venciments inapropiats per les característiques de les inversions, és a dir, pels terminis en que aquestes es podran rendibilitzar, o bé perquè el cash-flow generat és a l’inici inferior al previst.

De manera resumida, el responsable de la tresoreria haurà de fer-se càrrec de:

De fet, l’experiència m’ha confirmat la seva enorme importància, doncs una gran part de les dificultats que han limitat l’èxit de les estratègies adoptades provenen d’una deficient planificació de la tresoreria. Les causes són molt variades i vénen determinades en alguns casos precisament per l’èxit inicial del projecte, com un creixement intens de la xifra de negoci, o per l’aplicació de polítiques comercials agressives que es tradueixen en més quota de mercat però que tenen un enorme impacte en les necessitats de finançament.

106 Món Empresarial

1. Utilitzar els millors instruments de gestió financera, considerant el cost, la fiscalitat, la flexibilitat i la seguretat de cadascun d’ells.

2. Controlar permanentment la posició dels saldos, evitant-ne d’ociosos o de deutors, esgraonant correctament els fluxos monetaris de pagaments i cobraments.

3. Controlar els costos bancaris i d’altres fonts de finançament, doncs en una gran majoria de casos són determinants en la rendibilitat dels projectes.

4. Cohesionar les necessitats a curt termini amb la planificació financera a llarg. En aquest sentit, haurà de responsabilitzar-se de mantenir unes bones relacions professionals, honestes i transparents, amb els finançadors, especialment amb les entitats bancàries.

Doncs no pot ignorar que l’evolució dels projectes, atenent el marc d’incertesa en que es mouen per factors tant externs com interns, pot fer que el seu èxit depengui en un moment determinat del seu suport.

Gestionar correctament els quatre punts anteriors és clau per a l'èxit del pla estratègic i, per tant, també de l'empresa.

Així doncs, el responsable de la tresoreria ha de ser una peça fonamental de l'equip que el dissenyi.

Decàleg d'experts Legal

Món dirigent

Pactes parasocials que prevalen als estatuts socials Elisabet Planas Pons.

Advocada i professora associada al Departament de Dret Mercantil de la UB.

L’Audiència Provincial de Barcelona se suma a la de Madrid en reconèixer la prevalença dels pactes parasocials, en alguns casos, quan aquells són signats per tots els socis. per tant, no podien en cap cas al·legar-se per invalidar acords de Junta celebrats de conformitat amb el que estableixen els estatuts.

No obstant, la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona (Secció 15ª) de 25 de juliol de 2013, sense apartar-se d’aquesta doctrina jurisprudencial, entén que en certs casos aquesta ha d’aplicar-se en sentit invers per salvaguardar la bona fe i l’exercici dels drets conforme a aquesta.

Com a acords celebrats de forma privada entre tots o alguns dels socis d’una societat de capital que pretenen concretar o modificar certs aspectes de la regulació legal o estatutària de la societat de la qual participen, en les seves relacions internes, i, per tant, adoptats al marge dels estatuts socials, cal conèixer respecte d’aquests quina força poden tenir per valorar la utilitat de la seva adopció en alguns casos.

La Sentència del Tribunal Suprem de 6 de març de 2009 va establir que aquests acords no eren oposables a la societat i que,

Així, l’Audiència (com ja ho havia fet la de Madrid en Sentència de 16 de novembre de 2012) diu que tindran prevalença sobre el que estableixin els estatuts socials els pactes parasocials quan aquests hagin estat signats per tots els socis, els quals posteriorment en l’àmbit societari actuïn o acordin en aplicació i compliment del mateix, no podent el soci signant impugnar l’actuació societària basada en aquest acord per no complir aquesta actuació amb els estatuts. .

Així, en un àmbit societari plenament coincident amb el del pacte parasocial, integrats l’un i l’altre exactament per les mateixes persones, no es pot interpretar el diferent contingut dels estatuts respecte del pacte com una decisió de privar-lo d’eficàcia. I menys de deixar el seu compliment a l’arbitri d’un dels contractants, ja que el contrari suposaria un abús de dret.

Món Empresarial 107

Món dirigent

Decàleg d’experts Inversió

Per què invertir en start-ups?

Ferran Martínez GARRIGA. Director d’Andbank Sports & New Business.

Les crisis sempre són oportunitats de millora. Avui dia, davant les poques opcions d’inversió que hi ha a causa dels baixos tipus d’interès i la volatilitat dels mercats, fer-ho en start-ups és interesant, sempre i quan siguem conscients del risc que assumim. Aporta valor a l’inversor i ajuda a identificar el talent dels nous empresaris.

La inversió en start-ups està de moda i no deixa de créixer. De fet, l’últim trimestre del 2015 va augmentar un 430% respecte el mateix període de l’any anterior. L’èxit de companyies de l’anomenat sector fintech (tecnologia financera), com Kantox, empresa de gestió de divises que l’estiu passat va arribar als seus primers 2.000 milions transaccionats; Arboribus, dedicada al crowdlending per a pimes; o NoviCap, plataforma on-line de descompte de factures, en són exemples. Com també la bona trajectòria de l’empresa d’intel·ligència artificial CogniCor o la de jocs tecno-educatius com Monkimun. El sector és cada vegada més madur. Ho confirmen unes dades que, a més, sovint es veuen complementades amb titulars que parlen d’emprenedors

108 Món Empresarial

que han aconseguit multiplicar per més de 50 la seva inversió, com és el cas dels fundadors de Trovit o Akamon.

El bon estat de forma en que es troben moltes start-ups fa que estiguin sorgint noves formes d’invertir-hi que estan democratitzant aquest format, com per exemple els vehicles de co-inversió que canalitzen la presa de participació en l’empresa agrupant als inversors; els equity crowdfunding; les acceleradores o els vehicles d´inversió en format fons (els venture capitals). Totes busquen disminuir el risc al que s'enfronta un inversor, ja sigui a través de la generació d'una cartera més diversificada o per la selecció de bones oportunitats d’inversió a les que tothom pot tenir accés.

L’encert a l’hora d´invertir dependrà d’una bona diversificació, però tenint molt en compte que en aquest mercat la clau és la construcció de credibilitat.

Per això és important conèixer molt bé l’equip emprenedor (qui són, on han estat, etc.), que el mercat al que es dirigeixin estigui madur però no saturat (momentum) i que estiguin clars l’avantatge competitiu de la start-up i l’estratègia de captació d’inversors (amb unes bones mètriques i amb empreses que siguin escalables). Hem de ser conscients que per a créixer, inversors i emprenedors han d’anar junts i treballar de la mà.

Decàleg d'experts RH

Món dirigent

Les persones com a avantatge competitiu Josep Moulines. Psicòleg d'organitzacions expert en RH, coach i col·laborador acadèmic de la Cambra de Comerç de Barcelona.

En termes de màrqueting, un avantatge competitiu és una superioritat que una empresa té respecte a una altra. ball, senten passió pel que fan i estan alineades amb la nostra cultura i valors.

3. Màxima aportació de valor.

Cal preguntar-nos si tothom està el màxim temps possible durant la jornada laboral fent allò pel que aporta més valor.

Si la resposta és NO, estem perdent competitivitat.

4. Fomentar els elements facilitadors i potenciadors de talent. Cal crear un ecosistema organitzatiu que incentivi la creativitat, la innovació, la comunicació i el feedback. També que ens permeti identificar el talent, canalitzar-lo i aprofitar-lo. No ens podem permetre

desaprofitar el talent i encara menys perdre’l.

5. Una política de RH més clara, transparent i participativa. L’àrea de RH ha de ser agent de canvi, un aliat per a les altres àrees i un punt de referència en aquest camí cap a la màxima aportació de talent i potencial.

6. Passar d’un lideratge limitador i controlador a un lideratge transformador.

Cal “empoderar” a les persones i tractar-les com adultes, completes i plenes de recursos.

Passar del control al seguiment i a la confiança.

Per seguir essent competitiva, una empresa ja no només ha de pensar en diferenciar-se pels seus productes o serveis. Cal que ho faci també per les persones que en formen part. Aquest canvi suposa sis reptes importants: 1. Un canvi de mentalitat empresarial. Cal sentir ”de veritat” que les persones no són només un mitjà per assolir l’avantatge competitiu (producte o servei), sinó que són el propi avantatge competitiu.

2. Escollir les persones més adequades. Són aquelles que compleixen amb els requisits competencials del lloc de tre-

Avui, ben entrat el segle XXI, les persones són un factor clau (avantatge competitiu) per assolir els reptes de present i futur de qualsevol organització, i diferenciar-se així dels seus competidors. A més d’aconseguir una empresa més competitiva, com a conseqüència del que hem comentat assolirem un ecosistema organitzatiu més rendible, eficient i saludable.

Món Empresarial 109

Món dirigent

Decàleg d'experts Coaching

Els beneficis del mindfulness a l’empresa Mery Viñas. Coach i psicòloga experta en comunicació. Fundadora de Beecome (Coaching & Mindful).

En una societat en la qual és habitual fer més d’una cosa alhora però on l’estrès representa el 50% de les baixes laborals a Europa, convé (més que mai) fixar-se en la pràctica del mindfulness. ness és, segons el seu precursor, Jon Kabat-Zinn: “parar atenció de forma deliberada a allò que estàs fent, en el moment present, sense jutjar”. Els seus beneficis ja han estat contrastats a diversos estudis, demostrant: augment de la capacitat de regular les emocions, augment de la creativitat, disminució de l’estrès i augment de focus i de la capacitat d’escoltar, entre d’altres.

Mirar el mòbil quan caminem, parlar amb algú mentre escrivim o contestar e-mails durant una reunió són pràctiques habituals que pensem que ens estalvien temps. Però ja hi ha estudis que classifiquen el multitasking com un mite. És a dir, el nostre cervell no pot fer dues coses al mateix temps. I si les fa, és perquè una d’elles és automàtica o bé no li estem posant atenció.

Fer masses coses alhora fa que la nostra eficàcia disminueixi, augmenti l’estrès i els problemes de concentració i es perdi l’atenció als detalls. És a dir, ens fa menys conscients.

Des de fa uns anys, tècniques de mindfulness (consciència plena) s’han introduït a les grans i mitjanes empreses per millorar la concentració i productivitat dels seus empleats. El mindful-

110 Món Empresarial

Hi ha dues maneres de practicar-lo: 1. La formal contempla dedicar uns minuts al dia a la meditació, posant el focus de la nostra atenció en la respiració, per exemple.

2. L’altra és la informal, que tracta de fer les activitats quotidianes amb presència plena. Per exemple: fer una reunió amb atenció plena, escoltant a tots els que parlen sense estar pensant en el que farem després, sense jutjar, parant atenció a la comunicació no verbal dels altres, no suposant coses (no jutjar), etc. També

es pot practicar mindfulness de forma informal amb una passejada, una dutxa o un àpat.

Ambdues pràctiques (formal i informal) són necessàries per tal que el cervell comenci a canviar, per tal que el “múscul de l’atenció” es faci més gran i puguem començar a experimentar canvis tant emocionals com conductuals.

Avui dia a l’empresari ja no se li demana només que faci bé la seva feina, sinó que tingui una sèrie de capacitats emocionals i socials que facin millor el seu entorn laboral. Aquestes habilitats més emocionals es poden adquirir treballant el “múscul de l’atenció” a través la pràctica continuada de mindfulness alhora que posem en pràctica més que mai l’”aquí i ara”.

Decàleg d'experts Comunicació

Món dirigent

La gestió preventiva de les crisis Jordi Tudela. Especialista en comunicació corporativa i coordinador de projectes formatius.

Qualsevol empresa està exposada a successos que poden desestabilitzar els seus processos d’actuació normals i posar en risc la seva imatge i reputació; el que anomenem crisis. Si aquestes situacions de crisi, a més, atrauen l’atenció dels mitjans, desperten la fera de les xarxes o simplement activen la demanda d’explicacions per part del públic, afegeixen estrès a la urgència de prendre les decisions adequades.

Moltes de les situacions de crisi amb què ens trobem al llarg de la nostra vida professional ens agafen per sorpresa i, per aquest motiu, no arribem a temps de gestionar-les. Sovint, però, les podem preveure si tenim en compte els següents consells: 1. Escoltar activament els nostres públics per identificar els possibles riscos desencadenants, a curt i a llarg termini, i per avaluar la probabilitat que puguin esclatar. Per exemple, mitjançant grups de treball que incloguin els gestors especialistes interns i altres professionals externs com ara juristes o mediadors.

2. Observar per aprendre, és a dir, monitorar constantment els mitjans i les xarxes socials per saber allò que diuen de nosaltres i també dels altres. Analitzar situacions de crisi alienes ens pot ajudar a reflexionar sobre les nostres febleses. Ens podria passar el mateix? Què faríem? Tenim les eines i recursos per afrontar una circumstància semblant?

3. Construir relacions positives -de diàleg i aliances- amb els mitjans de comunicació, els influenciadors, les ONGs, les associacions sectorials, l’administració i els agents públics és clau. I és que podem enfortir la nostra reputació mitjançant polítiques de bona ciutadania

i RSC, de lobby, comunicació financera, institucional, interna i de relacions amb la premsa.

4. Planificar amb cura la resposta davant l’eclosió d’una crisi, tenint en compte la nostra doble missió: eliminar les causes i analitzar els perquès, i minimitzar els seus efectes en la imatge i la reputació de l’organització. És essencial elaborar un manual de crisi que asseguri recursos i procediments clars i realistes, formar un gabinet de crisi, entrenar-nos com a portaveus, etc.

5. Promoure des de la direcció una actitud de prevenció, en altres paraules, una sensibilitat o cultura anticrisi.

La prevenció de crisis i conflictes consisteix a ser proactius per evitar que esclatin; dissenyar un sistema de vigilància i d’auditoria de riscos; dotar-nos de recursos i, per últim, establir una política de comunicació de diàleg i un clima preventiu.

Món Empresarial 111

Món dirigent

Decàleg d’experts Estratègia

És el moment de prendre decisions estratègiques a les empreses?

Xavier Pascual Batalla. Economista. Professor associat a la Universitat Abat Oliba CEU.

Portem set anys de canvi de cicle. Veníem d’una llarga bonança i ens hem adaptat com hem pogut a una realitat econòmica ben diferent, on els canvis i la gestió de la incertesa han estat una constant. dels mercats, etc. Però també hi ha oportunitats: cal tenir clar quin és el nostre model de negoci, identificar les palanques i establir quines seran les línies estratègiques on farem focus per consolidar i fer créixer l’empresa.

La gestió del curt termini consisteix en aplicar la tàctica. Hem de tenir una estratègia clara que ens aporti credibilitat a llarg termini, doncs l’objectiu és aconseguir el reconeixement del nostre client Durant aquest període les empreses s’han vist obligades a ser “flexibles” i han hagut d’enfrontar reduccions de personal i d’endeutament, adoptar una visió més financera, revisar la cartera de productes i/o serveis, i aplicar múltiples tàctiques comercials. Ara, després d’aquest llarg i costós procés d’adaptació, potser és el moment de reflexionar, alçar la vista i prendre decisions estratègiques pensant en el futur.

La situació actual dels mercats ens condueix a la gestió del curt termini. Però és correcte i sostenible aquest enfocament si tenim en compte un horitzó temporal més llarg? Si ens preguntem si és el millor moment per prendre decisions estratègiques, segurament trobarem bones excuses per a no fer-ho: incertesa, volatilitat

112 Món Empresarial

del futur. Ja no podem pensar només en les promocions. La hipersegmentació basada en crear, recopilar i creuar dades serà bàsica, però no valdrà per si sola, sinó que caldrà aplicar una estratègia basada en el posicionament dels nostres productes. Els consumidors també hem après d’aquesta crisi, i volem productes i serveis personalitzats, amb autenticitat, amb valor afegit i funcionalitat.

Així doncs, hem de ser flexibles i centrar-nos en allò que sigui rendible i alhora identificable amb la nostra visió. Per tant, és aconsellable analitzar els diferents escenaris tenint en compte totes les variables i preveure els canvis de paradigma que es puguin produir i com afectaran als nostres mercats.

Quina part del futur creixement serà orgànica i quina per innovació són factors clau que s’han d’establir al pla estratègic.

El creixement disruptiu (productes nous per a mercats nous) i l’evolutiu (productes actuals per a clients nous) han de tenir-hi un pes important. En definitiva, calen empresaris i directius disposats a assumir el risc de prendre decisions pensant en el mitjà i llarg termini, si no, el mercat els pot deixar fora.

Decàleg d'experts RSE

Món dirigent

Guia ISO 26000 i gestió de RSE, la demanda més actual Silvia Urarte Gómez. Directora Divisió Conética de STRATEGYING.

La certificació d’una norma proporciona una clara evidència que l’organització compleix amb els requeriments recollits al corresponent estàndard, proporcionant confiança als grups d’interès.

Cal puntualitzar, però, que la norma ISO 26000 pretén ser una guia per a totes aquelles companyies que desitgin incorporar la responsabilitat social empresarial (RSE)

a la seva estratègia, i per tant no inclou requeriments sinó orientacions. La seva principal aportació és proporcionar una referència vàlida i fiable (consensuada per una organització internacional reconeguda) del concepte de la RSE, unificant tots els aspectes rellevants per tal d’apropar-la d’una manera directa tant al sector empresarial com a la resta de la societat.

norma no sigui certificable no hauria de ser un problema, ja que la seva motivació serà principalment interna. En els casos en els que la imatge de marca pugui dependre de l’associació d’aquesta amb la gestió responsable (reclam publicitari) o en els que la justificació de la RSE sigui un requeriment del client, la certificació es convertirà en una necessitat.

Les companyies treuen profit de l’estàndard mitjançant la comprensió del concepte de RSE i la seva materialització en actuacions concretes dins de la seva activitat. Així, proveeix a les organitzacions amb criteris per tal d’avaluar el seu alineament, tant en termes d’estratègia com de gestió i operativa. Per a aquelles interessades exclusivament en la millora de l'ètica en la seva activitat, el fet que la

En aquest segon cas, existeixen altres normes de responsabilitat social que ens poden ser de gran utilitat, com són: SGE21 (Forética), IQNET SR10 (AENOR) o SA8000 (SAI), entre les més reconegudes i implantades.

Totes són normes que tenen a veure amb la RSE, però tenen matisos que les diferencien entre elles, per això caldrà analitzar-les prèviament.

La convivència de les normes pot aportar com a avantatge que les organitzacions puguin avaluar i elegir la que millor s’acomoda a les seves necessitats per començar el procés.

Món Empresarial 113

Món dirigent

Biblioteca empresarial

iblioteca

mpresarial

Christian Felber

“Costa erosionar la idea que l’ésser humà és egoista i competitiu per naturalesa”

Foto: José Luis Roca

“L’economia hauria d’estar al servei de les persones i no només del benefici monetari.” Aquesta és la clau per entendre l’economia del bé comú (EBC), fenomen internacional que va néixer a Àustria gràcies a la iniciativa de Christian Felber. Tot seguit, ell mateix dóna resposta als nostres interrogants.

A què anomenen “bé comú”? Perquè no tothom concep el bé de la mateixa manera...

Potser tenim una noció diferent de la llibertat o de la justícia, però pràcticament tots aspirem a elles i creiem que són valors fonamentals. El “bé comú” es pot concretar a assemblees democràtiques descentralitzades.

Dinero De fin a medio Pàgines: 334 ISBN: 978-84-234-1905-0 Editorial: Deusto

Christian Felber.

114 Món Empresarial

Com sorgeix la teoria de l’economia del bé comú?

Creix de la insatisfacció amb l’actual model econòmic capitalista a nivell global; a Alemanya i Àustria, més del 80% de la població en desitja un de nou. Com que els governs no mostren cap iniciativa, són els ciutadans els que han de passar a l’acció. Des del primer moment hi participen persones, empreses, municipis, instituts i universitats. I això és altament contagiós.

Podria explicar-me breument, segons l’EBC, a través de quins elements es mesura l’èxit d’una empresa o d’una inversió? On queda el benefici econòmic?

Es mesura a través de preguntes ètiques rellevants a totes les empreses: Són útils els productes/serveis? Com tracteu els empleats? Es produeix de forma ecològica? Es ven de manera honesta? Com es reparteixen els ingressos? Qui pren les decisions?

Aquestes qüestions reflecteixen els valors de les constitucions. D’altra banda, els diners són recursos per tal d’aconseguir el bé comú.

Com pot el poble esdevenir el màxim legislador i sobreposar-se als partits i als seus representants?

Doncs prenent-nos seriosament i literalment el principi de la sobirania.

Biblioteca empresarial

En llatí vol dir “per sobre de tot”.

En democràcia, els ciutadans estan per sobre de tot, per tant, haurien de tenir el dret exclusiu de redactar, adoptar i canviar la constitució. El resultat seria la pauta constitucional per a la política econòmica.

Creu que partits polítics crítics amb el sistema capitalista actual com ara Podemos poden impulsar el canvi que vostès proposen?

Són més aviat un motor que un fre.

No obstant això, nosaltres no som seguidors de cap partit en concret i parlem amb tots aquells que han estat votats en responsabilitat. L’economia del bé comú és tan universal com els drets humans; ha estat acceptada pel 86% dels membres del Comitè Econòmic i Social Europeu, consens que va més enllà dels partits.

Quantes empreses donen suport al seu moviment a dia d’avui?

Cinc anys després de l’inici del moviment, són quasi 2.000 empreses de 40 nacions diferents les que ens donen suport. Més de 300 ja han realitzat el balanç del bé comú de forma voluntària, i serveixen de model per a totes les altres. Les primeres organitzacions provenen de totes les branques: des de l’agricultura biològica fins a tres bancs cooperatius i una caixa d’estalvis. Això sí, de moment totes són pimes. Demanen que els legisladors canviïn les regles de joc de l’economia de forma que

les companyies ètiques tinguin avantatges legals –des dels impostos fins als aranzels–, així només elles seran rendibles i podran sobreviure.

A què es comprometen aquelles que ja implementen el balanç del bé comú?

Es comprometen a publicar un informe ètic sobre les seves activitats, que és auditat externament i avaluat en punts. Accepten que en un futur les empreses amb bons resultats es beneficiaran per davant d’aquelles amb resultats modestos.

En un món on els diners no fossin el fi, sinó un mitjà al servei del bé comú, per què el ciutadà sortiria guanyant?

Acabaríem amb l’esquizofrènia ètica entre economia i vida quotidiana, ens respectaríem mútuament en el món laboral, el treball tindria sentit i els productes serien més saludables.

La jornada laboral es reduiria, així podríem dedicar més temps a la família, els amics, els estudis o l’oci. Hi hauria desigualtat, però limitada. I els ecosistemes planetaris es mantindrien estables.

Món dirigent

L’economista alternatiu Confiança, responsabilitat, solidaritat o sostenibilitat són alguns dels valors que aquest professor de la Universitat de Viena defensa. I no està sol. Des del 2010 lidera el moviment de l’economia del bé comú, alternativa al capitalisme que proposa premiar aquelles companyies que fomentin l’ètica i la cooperació.

A grans trets, es tracta de complementar el balanç financer amb el balanç del bé comú, una mesura que pot semblar utòpica però que ja compta amb molts adeptes. I és que Christian Felber (Àustria, 1972) no es rendeix a la primera de canvi, fet que queda més que demostrat al seu currículum: és Llicenciat en Filologia Hispànica, Psicologia, Sociologia i Ciències Polítiques, autor del best seller traduït a nou idiomes L’Economia del bé comú i ballarí de dansa contemporània.

Amb quines dificultats han topat? I a quina etapa es troben ara?

Costa erosionar la idea que l’ésser humà és egoista i competitiu per naturalesa, i que posseir molts diners ens fa feliços. Ara mateix estem acabant la primera etapa (aterratge, arrelament i brot). La següent consistirà en florir.

Món Empresarial 115

Món dirigent

Biblioteca empresarial Miquel Puig

“Hi ha creació de riquesa, però també una redistribució en contra del contribuent” Catalunya és un país decent? Segons Miquel Puig, la resposta és més aviat negativa. Però la qüestió no queda aquí. L’economista ha volgut explicar en aquest assaig el per què de la seva afirmació, basant-se en aspectes com el salari mínim interprofessional, la distribució de la riquesa i la creació de llocs de treball.

Foto: Jordi Pareto

Per què va decidir escriure sobre països decents i indecents?

Quan parlo de països decents em refereixo a països que tenen una renda per capita que és elevada i que està ben distribuïda, i quan parlo de països indecents, als que la tenen baixa i mal distribuïda. Em sembla que és una manera útil de classificar els països.

Fins fa poc ens fixàvem només en la renda per capita, però ara sabem que la distribució és tant o més important.

Miquel Puig.

116 Món Empresarial

Un bon país no és un país low cost Una proposta contra la indecència Pàgines: 277 ISBN: 978-84-297-7455-9 Editorial: Edicions 62

Per què afirma que Catalunya no és un bon país? Posats a triar, en quins aspectes anem més fluixos?

En relació a Europa occidental, Catalunya té un PIB més aviat baix i molt mal distribuït. No és cap fatalitat, sinó fruit d’una opció en favor d’un model productiu de baixos salaris.

Aquesta opció i la seva conseqüència no em semblen pròpies d’un bon país. Disposar d’un sistema productiu millor requereix moltes coses, entre elles, més productivitat i al seu torn més integritat i R+D. Vostè defineix Espanya com una “màquina de crear llocs de treball”. Ara bé, com és això possible si la taxa d’atur no baixa del 20% des del 2010?

En els últims 20 o 30 anys, Espanya (i Catalunya) han creat molts més llocs de treball en termes relatius

que qualsevol altre país d’Europa occidental. El problema és que massa d’aquestes vacants són per a personal poc qualificat, quan tenim una de les taxes de graduació universitària més altes del planeta. Si els llocs de treball no s’adeqüen a la formació dels nostres joves el que tindrem serà: immigració (per ocupar-los), abandonament escolar prematur (d’adolescents temptats per guanyar diners ràpidament), sobrequalificació (per part de graduats universitaris que no troben una feina adient) i, finalment, atur.

Vostè percep l’augment del salari mínim com un requisit indispensable per protegir l’estat del benestar. Per què els mileuristes són un mal negoci per a la societat en general?

Al llarg de la seva vida, un mileurista, suposant que treballi ininterrompudament, pagarà impostos equivalents a la meitat del seu cost en termes només d’educació pública, sanitat pública i suport a la dependència pública.

Ara bé, estem en situació d’apujar el salari mínim?

Sí, però de manera progressiva i anunciada. El Regne Unit té un salari mínim que és, en termes relatius, un 50% superior al nostre, i el govern acaba d’anunciar que l’apujarà un 38% al llarg de la present legislatura.

Dues de les propostes estrella de les noves formacions polítiques són la renda garantida ciutadana i el complement

Biblioteca empresarial

Món dirigent

De la teoria a la pràctica

salarial garantit. Quina és la seva opinió sobre aquestes mesures?

La renda garantida ciutadana és una etiqueta molt ambigua. Si es tracta de garantir uns ingressos a la gent que no pot treballar, i aquests ingressos són prou baixos com per no generar immigració, em sembla una proposta pròpia d’un país decent. Si es tracta de garantir uns ingressos suficients, fins i tot a la gent que pot treballar i sense demanar-los que s’esforcin a reciclar-se i a buscar feina, com és el cas del projecte de llei presentat al Parlament català, em sembla una idea dolentíssima.

Pel que fa al complement salarial garantit, està bé allà on hi ha un salari mínim alt (com Suècia o el Regne Unit), però no on el salari mínim és molt baix (com la major part dels EUA), perquè no és sinó una subvenció des del contribuent al client dels serveis que presta el beneficiari.

Parli’m de la contribució del turisme i la hostaleria a Espanya. Com s’explica que, tot i ser dels sectors que generen més riquesa al nostre país, aquells que s’hi dediquen cobrin els sous més baixos?

Què significa generar riquesa? Aportació al PIB? Certament, el turisme és un gran component del nostre PIB. O aportació al PIB per capita?

Ja no està tan clar. Pensi que gairebé la totalitat dels llocs de treball creats pel turisme en el que va de segle són ocupats per immigrants.

Com que aquests immigrants guanyen diners, augmenten el nostre

PIB, però si resulta que no guanyen suficient com per pagar prou impostos i compensar la despesa d’estat del benestar que consumeixen, hi ha algú altre que paga la festa: el contribuent. Hi ha una creació de riquesa, sens dubte, però també una redistribució de riquesa en contra del contribuent.

Per últim, quina lectura va fer dels resultats del seu partit, Democràcia i Llibertat, a les darreres eleccions? Creu que el canvi de sigles no ha estat suficient perquè el centre català deixi d’estar associat als presumptes escàndols de corrupció de la família Pujol?

El que em sembla més significatiu dels resultats de la coalició no és la pèrdua respecte de les anteriors legislatives (un 44%) sinó el fet que l’enquesta a peu d’urna donés uns resultats encara pitjors.

Això significa que a una part dels electors els feia vergonya manifestar aquest vot. Indubtablement, hi ha un problema d’associació amb la corrupció que és urgent esmenar. I és que Catalunya només podrà tirar endavant, amb independència o sense ella, si disposa d’un partit de centre fort i prestigiós.

Doctor en Ciències Econòmiques per la UB i actual director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, Miquel Puig (Tarragona, 1954) va tornar a l’arena política com a número cinc de la llista de Democràcia i Llibertat (DL) a Barcelona a les darreres eleccions espanyoles.

“No era ni un bon ni un mal moment, era el moment en què se’m va oferir i considero que no podia dir que no”, ell mateix afirma. Tot i que finalment s’ha quedat a les portes d’entrar al Congrés, d’experiència al sector públic no li’n falta: durant els 90 va ocupar diversos càrrecs a la Generalitat, i entre el 2000 i el 2002 va ser director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

També se’l coneix per publicar regularment articles en premsa, sobretot al diari Ara.

Món Empresarial 117

Món dirigent

Biblioteca empresarial

Recomanacions editorials

Àrea de Recursos Humans Correspondència compartida

Líders renaixentistes

Utopia empresarial?

Confianza y compromiso

Liderar para el bien común

La nueva fórmula del trabajo

Autor: José María Gasalla Editorial: Lid Editorial

Precursor en el contingut però també en la forma, Gasalla adopta l’àlter ego de professor d’universitat benèvol amb una exalumna àvida de consells per parlar de confiança i compromís, dos conceptes des de sempre cobejats per les empreses. I ho fa de la manera més amena i contemporània possible: a través d’un intercanvi de correus electrònics en els quals el docent aprofita per aconsellar a aquesta directora de Recursos Humans sobre quines són les millors tècniques de gestió de persones i equips, i com s’haurien d’implementar a les organitzacions. Idees i vivències professionals de l’autor veuen la llum en aquest diàleg monopolitzat per aspectes com ara la coherència, la formalitat, el coratge i, sobretot, l’autoconfiança.

118 Món Empresarial

Autors: Luis Huete i Javier García Editorial: Lid Editorial

Escrita per dos grans experts en el camp del lideratge, aquesta obra és una guia per a tots aquells directius que volen canviar el rumb de les seves empreses, influir positivament en les persones que hi treballen i, com a conseqüència, afavorir la presència del bé comú a la societat. Huete i García exerceixen de defensors d’una idea que pot atraure aquells executius amb poca iniciativa: allò que és bo per als individus acaba donant els seus fruits a nivell empresarial. Els autors plasmen algunes de les metodologies que han tingut l’ocasió d’aplicar i desenvolupar a les organitzacions amb les quals han treballat. D’altra banda, hi ha reflexions sobre la gestió del talent, la malaltia del poder o la creació de sinergies, entre d’altres temes.

Autor: Laszlo Bock Editorial: Editorial Conecta

Google no només encapçala els llistats de millors empreses per treballar gràcies a les seves instal·lacions de somni, sinó que la seva cultura empresarial hi juga un rol essencial.

I és que des dels inicis va trencar els esquemes amb una nova fórmula basada en valorar i escoltar els seus empleats que ha conduit a uns resultats espectaculars. Precisament el vicepresident de Gestió de Persones de Google dedica el seu primer llibre a explicar les claus d’aquest èxit, però des de la perspectiva de la gestió de persones. Orientació als resultats, salari emocional o una flexibilitat laboral sense precedents (almenys al nostre país) són algunes de les idees que Laszlo Bock desenvolupa dins d’aquest manual, revolucionari i molt útil per a tot tipus d’empresaris.

ELISAVA desenvolupa projectes d’innovació per als productes i serveis de les empreses.

«MOD» és un sistema modular que permet configurar els teus interruptors fora de la paret mitjançant connexions sense fils.

Projecte realitzat per ELISAVA per a l’empresa SIMON.

Món dirigent

Gurus

Daniel Kahneman El recorregut de les decisions: emoció vs. raó

A Pensar rápido, pensar despacio Daniel Kahneman realitza un viatge pel nostre pensament, que presenta dividit en dos sistemes diferents: el sistema 1 és intuïtiu, emocional i més ràpid, i el sistema 2 és molt més lent, racional i lògic. En la seva obra més coneguda, èxit internacional de vendes, Kahneman exposa idees que han impactat en camps diversos: des de l’economia fins a la política, passant per la medicina. L’autor ens presenta el funcionament del cervell com no l’havíem vist abans; ens explica com funcionem, com pensem i per què ho fem com ho fem. Al llarg de tot el llibre coneixem la nostra capacitat de pensar d’una forma immediata i ens desvetlla la veritable influència dels agents externs, de les impressions que formulem intuïtivament sobre el nostre pensament i també sobre la nostra conducta.

Com és lògic, el pensament i el desglossament del seu funcionament no només té una vessant mèdica molt interessant, sinó que és aplicable a qualsevol dels camps existents, i sobretot al cas que ens concerneix: les decisions empresarials. Invertir en borsa, una estratègia de comunicació, la contractació d’un candidat per sobre d’un altre, els riscos de les decisions empresarials... Els biaixos cognitius només poden ser compresos si po-

120 Món Empresarial

Gurus

Món dirigent

Molts coneixeran Daniel Kahneman com el guanyador del Premi Nobel d’Economia de l’any 2002. La seva peculiaritat rau en el fet que no és economista, sinó psicòleg, i es va convertir en el primer a guanyar aquest guardó gràcies als seus estudis sobre la presa de decisions en moments de risc i incertesa. Les teories exposades per Kahneman han influït en el que anomenem economia conductual, un corrent que intenta demostrar que les finances poden no ser tan predictibles com semblen, doncs el comportament humà s’escapa dels pressupostos del mercat.

Alfonso Cebrián. Doctor en Ciències Econòmiques.

dem entendre el funcionament en conjunt dels dos sistemes esmentats del nostre pensament a l’hora de formular les nostres decisions i reflexions.

Els dos sistemes del pensament El sistema 1 ens proporciona conclusions d’una forma automàtica, una acció-reacció immediata, mentre que el sistema 2 és el que treballa les respostes conscients. Tal com l’autor defensa, els humans creiem que el sistema 2 és, en realitat, qui som, ja que aquest es forma judicis i fa eleccions.

Però sol aprovar o racionalitzar idees i sensacions que han estat generades pel sistema 1 de manera automàtica i sense el nostre propi control. La majoria de les coses que pensem i fem (el nostre sistema 2) s’originen al sistema 1, però el 2 pren les regnes quan aquestes coses es posen difícils i és ell normalment el que té l’última paraula.

Però no hem de creure que l’autor estigui definint als humans, en definitiva, com a éssers irracionals. Sinó que com a norma veiem alterada la nostra racionalitat amb la implicació de les emocions i amb el propi disseny del nostre cervell, que explica a partir dels sistemes 1 i 2, i que són els encarregats de repartir-se el complex treball de la presa de decisions. Al cap

i a la fi, el sistema 1 (com hem vist, ràpid i pràcticament automàtic), opera quasi sense esforç i sense la sensació d’un control voluntari. És el que anomenem WYSIATI (what you see is all there is, el que veus és el que hi ha), la prova de l’evidència existent i la ignorància de l’evidència que està absent.

D’altra banda, el sistema 2 se centra en aquelles activitats mentals que requereixen un esforç, encara que sigui lleu, incloent càlculs complexos també. Aquests càlculs poden tractar-se de les probabilitats, per exemple, que una decisió empresarial tiri o no endavant basant-nos en experiències anteriors, o en les tendències d’altres exercicis, o en els nombres que coneixem de la competència, o en les tendències globals i locals sobre el nostre producte.

Kahneman defensa que els dos sistemes estan constantment actius

sempre que estem desperts i conscients. Però és el sistema 2 el que sem-

Com a humans tendim a sobreestimar les nostres possibilitats quan planifiquem una tasca gràcies al nostre gran sentit de l’optimisme. Encara que sapiguem que hi ha una opció en una decisió que pot fer que tot surti malament, tendim a pensar que això “tan dolent” no pot passar-nos a nosaltres Món Empresarial 121

Món dirigent

Gurus pre està a l’espera de la reacció del sistema 1 amb intuïcions, impressions, sensacions automàtiques davant d’una circumstància per poder passar a l’anàlisi posterior, a l’elaboració d’un judici més contrastat i finalment a la decisió d’una acció o una altra. En definitiva, encara que el sistema 1 és el que primer reacciona al nostre cervell, és el sistema 2 l’encarregat d’analitzar allò que ha passat i desenvolupar una lectura, buscant en la nostra memòria alguna referència, sigui pròpia o apresa, per poder dur a terme una actuació.

De prop

Optimisme ignorant

El psicòleg israelià-americà Daniel Kahneman (Tel Aviv, 1934) és especialista en psicologia cognitiva i economia conductual, sent aquesta última la disciplina que li va fer guanyar el Premi Nobel d’Economia el 2002 juntament amb Vernon L. Smith “per haver integrat aspectes de la investigació psicològica en la ciència econòmica, especialment pel que fa al judici humà i a la presa de decisions sota incertesa”. Al llarg de la seva trajectòria professional Kahneman ha donat classes a la Universitat Hebrea de Jerusalem i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, entre d’altres prestigiosos centres, i actualment és catedràtic del Departament de Psicologia de la Universitat de Princeton. El 2015 The Economist el va nomenar el setè economista més influent del món.

122 Món Empresarial

De tota manera, Kahneman deixa patent durant tot el llibre diverses teories sobre com la nostra capacitat d’anàlisi, planificació, i el sentit d’estar fent el correcte i encertat en moltes ocasions no són suficients. Com a humans tendim a sobreestimar les nostres possibilitats quan planifiquem una tasca gràcies al nostre gran sentit de l’optimisme. Encara que sapiguem que hi ha una opció en una decisió que pot fer que tot surti malament, tendim a pensar que això “tan dolent” no pot passar-nos a nosaltres. Aquesta actitud es veu reflectida des d’en com conduïm fins a les decisions que pren el director d’una empresa.

I és aquest sector el que realment ens interessa: una gran part de cada decisió que afecta l’empresa ve donada per la nostra percepció, per la nostra experiència i per com aquesta afecta al nostre sistema 2, és a dir, per com processem la informació gràcies a el que ja hem viscut anteriorment.

Tendim a generar una confiança pròpia en judicis que fem basats en poca informació que pot derivar en grans errors (no sabem que no sabem).

Quan apareix aquest error és el moment en què ens adonem de la poca informació que teníem al nostre abast i la poca reflexió que hem dut a terme abans de prendre aquesta decisió.

Conèixer, encara que sense poder controlar, el nostre recorregut inconscient fins a la presa de petites i grans decisions pot fer-nos entendre errors passats als quals no trobàvem explicació Comprendre per millorar Admetre els nostres errors, tant personals com professionals, no és una cosa agradable: tenim opinions diferents depenent de si les coses van bé o malament. Si el nostre negoci va bé solem ser molt més optimistes en les nostres decisions, més atrevits, i no pensem que ens conduiran a l’error.

En canvi, si el nostre negoci va malament, acostumem a ser més reflexius i a pensar que l’error pot donar-se de forma més recurrent. Quan canviem d’opinió, solem oblidar com pensàvem abans: si ara sabem una cosa, és molt difícil recordar la situació en la que no la sabíem. Per exemple, si ens sentim traïts per un company de feina per un motiu professional, tendim a recordar episodis passats amb aquesta persona i tindrem la sensació que ja sospitàvem alguna cosa.

Conèixer, encara que sense poder controlar, el nostre recorregut inconscient fins a la presa de petites i grans decisions pot fer-nos entendre errors passats als quals no trobàvem explicació. Així, podrem evitar en la mesura del possible nous errors que puguin ser previstos i prendrem decisions que ens condueixin poc a poc cap a l’èxit.

NECESIDAD DE PROFESIONALES CUALIFICADOS

CORREDOR DE SEGUROS

EL SECTOR ASEGURADOR ES UNO DE LOS ÁMBITOS ECONÓMICO-FINANCIEROS MÁS IMPORTANTES NACIONALES Y DE LA UNIÓN EUROPEA.

LABORES DIRECTIVAS EN EMPRESAS DE MEDIACIÓN DE SEGUROS CARGOS DIRECTIVOS EN ENTIDADES ASEGURADORAS

COMPETENCIAS LIDERAZGO CONOCIMIENTO

ÁREAS COMERCIALES

43%*

DE PRIMAS SE GESTIONAN A TRAVÉS DE LOS MEDIADORES

*SEGÚN DATOS DE ICEA DE 2014

9ª EDICIÓN

DESARROLLO DE CANALES DE DISTRIBUCIÓN

MÁSTER EN GESTIÓN DE EMPRESAS DE MEDIACIÓN DE SEGUROS

PROCESO DE SELECCIÓN: TITULADOS UNIVERSITARIOS. PROFESIONALES DEL SECTOR ASEGURADOR CON EXPERIENCIA Y POTENCIAL DE CRECIMIENTO PROFESIONAL. EDICIÓN 2016-2018 · PRESENCIAL · EVALUACIÓN CONTÍNUA · VIERNES DE 9:30 A 14:00 Y DE 15:30 A 19:00

gemma.rodriguez@elcol-legi.org · Tel. 93.215.32.23 · Passeig de Sant Joan, 33 - 08010, Barcelona · www.elcol-legi.org

Món g »

Propostes d’oci i negoci sense fronteres.

124 Món Empresarial

global Mรณn Empresarial 125

Món global

Líders d’opinió

Professional de la salut i teòloga La figura de la Teresa Forcades va saltar a l’escena pública a finals del 2009 en criticar obertament l’ús de les vacunes contra la pandèmia de la Grip A, posant en entredit fins i tot l’OMS i fent especial èmfasi en el negoci que hi havia darrere d’aquests preparats terapèutics. La també impulsora de Procés Constituent es mostra molt crítica amb la progressiva precarització de la nostra societat, el sexisme estructural existent al si de l’Església catòlica i la dependència econòmica que el capitalisme mostra vers determinades indústries.

Text: Esther Escolán Fotos: Ignacio Adeva

126 Món Empresarial

T

ornaria a repetir totes i cadascunes de les seves paraules vers les vacunes de la Grip A i la solució mineral mestre, que va defensar l’any 2014 com a antídot contra l’Ebola?

Se n’ha penedit en algun moment?

Jo sempre cito el llibre Medicaments que maten i crim organitzat, escrit pel metge Peter C. Gøtzsche, que l’any 2014 va rebre el premi de la British Medical Association. Ell sempre ha practicat la medicina científica o basada en l’evidència i també sempre ha denunciat que de vegades aquest àmbit acaba sotmetent-se a criteris econòmics.

Aquest és el marc general, però fa uns mesos vaig publicar una revisió de tot el que envolta a la vacuna de la Grip A a l’International Journal of Medicine Systems, un article que vaig presentar al Hopkins Hospital i que van secundar un gran nombre de professionals de la medicina. No tinc cap tipus de penediment. Respecte a l’Ebola, jo vaig denunciar l’alarma que s’estava generant de manera parcialment artificial i interessada, ja que aquesta malaltia ha existit des dels anys 70 del segle passat, així que tampoc me’n penedeixo. Ans al contrari: precisament per la dificultat d’obrir espais de reflexió crítica dintre del sistema sanitari, hem de cuidar molt aquestes veus crítiques que, tinguin o no raó, cal que existeixin. Per què? Perquè cada cop hi ha una penetració més gran de la indústria farmacèutica a les

»

Líders d’opinió facultats de medicina, el qual és alarmant perquè estem supeditant l’educació mèdica i l’activitat de publicacions científiques i societats mèdiques a aquestes corporacions, que molts cops també les financen en part.

Com a monja, vostè defensa la idea que Déu no és en aquest món per controlar-nos i sotmetre’ns a la seva paraula, sinó perquè li agrada romandre amb nosaltres, perquè ens estima i ens és fidel. Creu que aquesta és la millor manera per a que la societat torni a abraçar la religió?

D’una banda, hi haurà gent que vegi en Déu un ésser tal com jo el visc i el descric, com quelcom que l’atrau i amb el que s’identifica. Però també hi ha gent que intenta trobar en la religió i en Déu un refugi i que, quan comences a parlar de llibertat i de reptes, potser s’incomoda. No es tracta d’un àmbit de fe separat de la recerca d’un estil de vida, perquè jo estic convençuda que molts dels que es declaren ateus viuen al bell mig de la religió. Per a mi, l’objectiu no és necessàriament atraure a la gent cap a la religió o cap a l’església, sinó mostrar-los que hi ha diversos camins que apropen a Déu, de diferents maneres, i que tots ells estan al seu abast si ho consideren necessari. Com a opció triada lliurement, que és precisament l’argument del primer llibre que acabo d’escriure en llengua anglesa, Fe i llibertat.

Món global

La presència de la religió a les escoles també ha generat certa controvèrsia els darrers anys. Quina opinió li mereix a vostè aquesta qüestió?

Hem de diferenciar dos aspectes, la cultura religiosa i la catequesi. L’objectiu del segon és que l’infant abraci una religió, cosa que no és feina de l’escola, sinó de les famílies i les institucions religioses. No té cap sentit, per tant, que l’escola catequitzi les criatures. Ara bé, la cultura religiosa, que fa referència a la història de les religions i els elements culturals que l’envolten, sí que crec que ha de ser un fenomen a estudiar.

Una cultura religiosa ben fonamentada i acompanyada pot ajudar a omplir buits que, si no, poden desembocar en determinats fanatismes i fonamentalismes.

Vostè és considerada una teòloga feminista.

L’any 2007 va publicar La teologia feminista i està estretament lligada a la European Society of Women in Theological Research.

Per què aquesta necessitat d’abordar la teologia amb mirada de gènere?

Cal prendre consciència d’una realitat com és la discriminació de la dona per una mera qüestió de sexe, i no només em refereixo en l’àmbit religiós. Avui dia, un gran nombre de nenes al món no tenen el mateix accés a l’educació que els nens. També caldria més llibertat pel que fa al matrimoni, ja que casar-se o no, així com amb qui fer-ho, són deci-

“No penso penjar els hàbits de la política perquè formen part del meu compromís cristià”

Món Empresarial 127

A fons

Món global

Líders d’opinió

La Teresa Forcades i Vila (Barcelona, 1966) és monja benedictina al Monestir de Sant Benet de Montserrat.

Abans d’endinsar-se en la religió, però, va estudiar Medicina a Barcelona i l’any 1992 va traslladar-se als EUA, on va cursar l’especialitat de Medicina Interna a la Universitat de Nova York, a Buffalo, i el Master of Divinity a Harvard.

L’any 1997, quan es disposava a començar el Doctorat en Ètica Mèdica, va entrar a formar part del Monestir, des d’on s’ha doctorat, a més, en Salut Pública i ha cursat una altra llicenciatura, aquest cop en Teologia Fonamental. Col·laboradora de publicacions mèdiques de gran prestigi internacional, Forcades també ha publicat, entre altres, Els crims de les grans companyies farmacèutiques, La teologia feminista en la història i Converses amb Teresa Forcades. L’any 2013 va ser una de les impulsores de Procés Constituent, un partit que finalment no va presentar-se com a tal a les passades eleccions catalanes del 27 de setembre, ja que els seus militants van dividir-se entre Catalunya Sí que es Pot i la CUP.

128 Món Empresarial

sions que les dones haurien de prendre lliurement i no condicionades pel seu entorn. De la mateixa manera que haurien de poder decidir descasar-se en cas que la convivència amb el seu cònjuge fos violenta, frustrant o negativa. Si entrem dins de la religió catòlica, existeix un sexisme estructural, primer perquè els càrrecs de presa de decisions estan relacionats amb l’ordenació, a la que només opten els homes. Jo crec fermament que les dones hauríem de poder ser ordenades sacerdots per accedir als càrrecs de responsabilitat. A mi m’agradaria canviar aquest clericalisme per no haver de ser ordenada necessàriament per accedir-hi.

Una figura que està portant a un primer pla figures i col·lectius que fins ara no gaudien del beneplàcit de l’Església és l’actual papa Francesc. Què en pensa de la seva tasca?

Primer m’agradaria dir que, tant en l’Església com en la societat, els canvis positius sempre vénen de baix. Però també és cert que, en determinats àmbits, el mèrit d’aquells que es troben a dalt, com passa amb l’actual Papa, rau en deixar espai i donar veu a aquells que vénen de baix, que són els autèntics agents del canvi. El Papa és un col·laborador actiu en la posada al dia de l’Església que va començar el papa Joan XXIII i que van continuar Joan Pau II i Benet XVI, però per assolir els objectius marcats cal la coresponsabilitat de tots els membres que en formem part.

Tenint en compte el context que ens ocupa, què li preocupa, indigna o afecta a la Teresa Forcades ciutadana?

Sobretot, la precarització creixent que està afectant a l’estat del benestar i que ens està traient una sèrie de conquestes socials assolides posteriorment a la Segona Guerra Mundial i que garantien uns mínims d’igualtat. El progressiu desmantellament de tots aquests mínims durant els darrers 30 anys és quelcom que a mi m’amoïna molt, tant com la dependència que l’economia mundial té de la indústria militar. Ni les guerres

“

“Si el capitalisme necessita mercantilitzar les guerres i les medicines potser caldria valorar la idoneïtat d’altres sistemes econòmics.”

ni les medicines ni cap indústria es poden mercantilitzar, i si el capitalisme necessita d’aquesta mercantilització potser caldria valorar la idoneïtat d’altres sistemes econòmics. Una dependència econòmica tan evident per part del poder impossibilita la democràcia.

Són aquestes inquietuds les que van animar-la a fundar Procés Constituent juntament amb Arcadi Oliveres? Quins objectius perseguia la seva adhesió?

Al fundar el partit, la nostra intenció era tenir un paper a les eleccions catalanes passades, quelcom que no vam aconseguir, per tal que a Catalunya existís una unió ample entre tots aquells que volem transformar aquesta economia capitalista. I alerta, perquè jo crec que a Catalunya som una gran majoria els que ho volem canviar, però és clar, si anem separats no ho aconseguirem mai. La meva decisió de militar políticament va respondre a un moment històric excepcional i no sé si tornarà a repetir-se, però el que sí sé és que no deixaré mai de fer política perquè és quelcom que faig a través dels articles que escric, de les denúncies públiques que faig, etc. No penso penjar els hàbits de la política perquè formen part del meu compromís cristià.

nom subsecció

Centre Universitari Adscrit a modis ima dignime conse nam faccae ducia pro bla quia veligent aditatempedi re quam etur a andionsed ut hillupt atquam estrunt.

Harchil inis dolupta aliquae ribusdam qui dolorro molestenihit faces essi id mo et eum dunti consequia ped minum expediciur aut harci omnimagni volorum at odionserfero de nati blam, culpa ea que est quo consequi doluptas etur, sim erumendit expliqu atassit, eaquis de prempossit voluptatem aut quat aut latus nat re dolesec erumquo omnis eos magnatios dolorec totatiur si re velibus dolendisciis doluptur aut dolenis aut ellesto quideniscit reic tem doluptam, cusda que volo qui blaborest, vita nonsenectes conem quatecea doluptat.

Asped ut qui cus ium qui sum quidebis que plabor acerchit dolupta vollaut omnia dolupta tenihillamus sectis nonseque optiis saperum doloris modit aspis dolorpo ressitatur? Bit, et dolest aut et lacium seque vitas dolor ressim qui cum iminctat.

Voluptint vento is rem demque plaut molendi aut re quiamusam quae volorempedi quo que quisciae proviti ntiaestio tet fugia volo et omnimos di cus a doluptatis mo test es et untur, tem et que nulla netur? Quis magnatusame rem eaquas santinctur? Offictet la cusanduciam arum fuga. Et officae velenimust in cones eici nus nos dolo eum voloreperum ra quiam quiam et latem quident endions equaeca boresciet aute perro eosa cum aris sinctur, tem quatist dolectibus auteture imusdae consequam hiciis repedipicto et pro in experi conse perit, omnim remostiberia porror aliaest, num alitatem seque et il eturiae sequisq uatiae rem quas con ressiti quia as sinciam doluptur? Architam hicae cor anducitius, volesequid quo ommo exero dus, eicipis cidignate pa sa dis quat atem velit as ulluptatist ipsaper ehendita vellati onsequiam quia volorerchil invenihilis est, si od quiberuptam

C/ Còrsega, 409 08037 Barcelona Tel.: 902 32 23 00 info@cetaedu.es

solupta tatisitas ut vitatem volorep tibere ex earum que nis molorrum ilici nullenia sedia es denda ped quamus etur?

Uditass equaspiet est quiat fugitiis maion con conseniminum antiore nemporem la nullest faccus anditiisse illiqui ditaes es amust omnitaquibus eos ium nobit, unt et reped qui alit quia doles repellatia consecepudam quatemquidis earum exeritatint aliquo quidit ex enim quis arianitasi acepudit arum doluptae invernatem.

Unt exces nam ipis doluptatum fugitatempor aut qui si dolores dolore pori verum enienimpore intions edigni consed que culpa num aliquatem que que commolo ribeaqu atures utaqui vollest aligendi sitis dolorum illuptas alic torestem. Ersperu mendis sunt.

Volo tet es moluptae secullu pidunda nos exerrum asintotatur solupti anduci si asperoAque poritasi ommossit, experia voluptae pari beatur as am esciam quid molor autesti dolora num quid etur sunt omnimpo stionsecus nonecatur ab ium verum, et dolupiendit, venim ea adistium sit litio et alignatest, nitas cus ma que sum re omnis unt el iducipsantor asint ut que quosam quo eicae odis sectiatur modipsum imus ex etur mil ma sus etur, odiat molupti assimagnis sandandit ma vendeliquam arum ad eatus aut ande pro quodicipsum quasper ionsenis net explaborest volut doloreperis ut ut vent eum doloraero et offici dion nam est optatur, coriti aut accuptatio consed maionse ma same cuptas eniendi dollatem eliti ra et as ma dolupiciti conest re, num si conse pos es sitia sit voluptio illorporro explit volo te eum libus.

Ihil magnate pa solorempores nis corepel itiiscimodis alibus eatus, as nossimpos utatiur as et ex eat as dolenim asseque eum qui reiusci psaepera quistis dignatem ent vent esseque cus sinum dolupti uscimos volupta volores nobis et et dolorpore, ut quam, sequi ommolum et fac-

Món dirigent

cum eris quissumquae doluptatum eos et as is rerum vel intis magnimus con re quod escia poreseq uatus.

Ab id utaspelenis simpor sequid ut et rectaecepro cusam volluptat ipid utem quatur soluptia ipsunde mosam, quiatque voluptati ut as consedis eos eiunt la consequissit liam esti nobis dolorum am, occum que expernam, odi ipid ut delita velic tet volluptatem rem as pera cum inctatiis magnate re di odi blatene mos aut velia qui in consequist asitium re ex esequia vit occum nectium nobit, volorrunt lamus ped ullab inissitat omni offictis di te cus.

To ipitatiur remoluptae ne ped magnihi llenihitiae vere volupta quiscipisci verem in preress erfero et int accusam ut autat la dolutem quia doluptur assin rere volor auta sus mi, il mos sequi quam exeriae et quam sus eritionem lique estiis etur reritem quatem etur se et pro volupta nis eum fugitassit volum illiquo molorro odi que ea ni dolum, officaecatur reic totaect iaspernamet es del earchic aescimodi optat odipici llabor sum que poressuntur rectatur? Quis andunt laut quaspelit ipsa deroratempor am arumende sequid ma aut di dolum quam, que sunt ut alis cusciis denem. Ut quassitas volo con nos imaximi llaborem et opta que nonsentibus et, tes volum et labor mod •quaerov Borsaiduciur? de treball i pràctiques Ditem nulluptatet et, consequi ulle• Programes d’intercanvi cep ellabor apitias atiis volorrovit • Ensenyament personalitzat faceptam fugiatur, et aliquas et ili• Modernes instal·lacions ciant quatet evellab orrovit aut opInternacionalització tatiore dent• fugit laudament quas si reium qui volorpores ium dolo• Noveseum tecnologies rem quis delitate•ne exceped magnia Multiculturalitat dendi dessita quibus, que omnis et rem inullorporro omnist aut omni tet ea sumquam ratur simpor aut plabo.

Eceatem is ut evelest rumquiaesed quiam ipsum autenih illiquo milluptatur, comnis alitist iostium aborehe

www.cetaedu.es

Hi ha futur, el sector creix.

GRAU UNIVERSITARI EN TURISME

Món Empresarial 129

Mรณn GLOBAL

130 Mรณn Empresarial

Ciutats del mรณn

Ciutats del m贸n M贸n gLOBAL

Il路lustraci贸: Alejandro Miras

Món global

Ciutats del món

Boston

Passat, present i futur Bressol de la Revolució americana i ciutat receptora de tradicions europees, la capital de l’estat de Massachusetts té un passat que no deixa ningú indiferent. Mirant endavant, el seu futur és prometedor: Boston ha esdevingut un dels destins acadèmics i professionals preferits al món. Voleu saber per què?

L

’any 1620 van arribar a la costa els primers colons europeus que van fundar Nova Anglaterra, regió dels Estats Units d’Amèrica localitzada al nord-est del país on, en un primer moment, es van establir les colònies de Connecticut, Nou Hampshire, Rhode Island i Massachusetts (després s’hi van sumar Maine i Vermont). Una dècada més tard, els puritans anglesos ja havien establert les bases de la que seria una de les ciutats més antigues i rellevants de tot el territori nord-americà: Boston.

Parlem de la capital de l’estat

132 Món Empresarial

de Massachusetts, que va viure en pròpia pell esdeveniments històrics com la Revolució americana (1765–1783), la Guerra de la Independència (1775– 1783) i, com a resultat, el naixement de la terra de les oportunitats.

Entre 1860 i 1920, Boston va acollir un gran nombre d’immigrants, procedents d’Irlanda –avui dia, la població bostoniana amb arrels irlandeses representa prop del 16%– i Itàlia. Això va possibilitar l’entrada del catolicisme i de noves tradicions, inclosa la política. Només

Pioners en molts sentits

Fotos: Shutterstock.com

Massachusetts destaca pel seu amor per la llibertat i la democràcia. Bona prova d’això és que fou el primer estat nord-americà a legalitzar el matrimoni homosexual el 2004. I concretament la seva capital també es pot considerar pionera si la comparem amb la resta dels EUA. A Boston es va construir la primera xarxa de metro (1897), escola pública (1635), biblioteca municipal (1848) i centre universitari –parlem de Harvard, és clar!–.

A l’altre costat del riu Charles, sense sortir de l’àrea metropolitana de Boston, hi trobem dues de les universitats amb més fama i nivell del món: l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i la Universitat de Harvard. La primera es va constituir l’any 1861 i per les seves aules han passat 76 Premis Nobel. I és que només el 10% dels sol·licitants fan realitat el seu somni i aconsegueixen una plaça al centre on es van forjar invents tan revolucionaris com el GPS, el Technicolor o el primer videojoc. Una ruta a peu de 30 minuts ens pot portar a l’altre gran emblema de la formació de prestigi, Harvard. Fundada el 1636 a imatge i semblança de Cambridge o Oxford, és la universitat més antiga dels EUA. For-

cal fer memòria i repassar el llistat d’alcaldes que ha tingut la capital de Massachusetts: Hugh O’Brien, Patrick Collins, John F. Fitzgerald (avi matern de John F. Kennedy) i James M. Curley, entre d’altres. Tots amb sang verda a les venes!

mar part del seu alumnat –com ho van fer en el seu moment Roosevelt, Obama o Kennedy– costa al voltant de 40.000

Món global

dòlars l’any, tot i que el seu sistema de beques permet que el preu es redueixi fins als 6.500 dòlars l’any.

Jannis Tobias Werner/Shutterstock.com

Formació de prestigi

Ciutats del món

Entre 1860 i 1920, Boston va acollir un gran nombre d’immigrants, procedents d’Irlanda –avui dia, la població bostoniana amb arrels irlandeses representa prop del 16%– i Itàlia Seguidors incondicionals

Si del que es tracta és d’equipaments esportius, els bostonians indecisos ho tenen difícil. I és que aquesta ciutat es caracteritza per albergar una gran quantitat de clubs d’hoquei, beisbol,

futbol, futbol americà i bàsquet. Però, posats a triar, ens quedem amb els més coneguts de cada esport (seguint l’ordre esmentat anteriorment): els Boston Bruins, els Red Sox –eterns

enemics dels Yankees de Nova York–, els New England Revolution, els Patriots i, com no, els propietaris del trèvol de tres fulles més famós del món, els Celtics.

Món Empresarial 133

Món global

Ciutats del món

La ciutat dels barris

podràs gaudir de música en directe.

Però si allò que vols és una nit protagonitzada pels millors musicals, òperes o ballets clàssics, recorda’t de passar

A part de ser considerada bressol de la cultura europea dins dels EUA, a Boston també se la coneix amb el sobrenom de “la ciutat dels barris”. En total, n’hi ha 21 d’oficials, però nosaltres n’hem destacat vuit.

Comencem amb North End, barri italià per excel·lència i un dels més beacon hill antics de la capital

north end

se obrera irlandesa dels Estats Units.

Aquesta barreja de cultures ha possibilitat que s’erigeixi com a epicentre bohemi a Boston, veïnat d’artistes, i aposta segura si parlem de vida nocturna. Ben a prop, el South End, un altre centre urbà amb un estil molt victorià: cases fetes amb maó vermell, galeries d’art eclèctic i bons restaurants.

P e r acabar, c r iden

downtown CROSSING

back bay

theatre district

Fot o: Ma ri

se

Ba

stos Silva

ilou n B

ri

d

o :J to

lle va

Fot o: Ri ch

ar

134 Món Empresarial

Jo

Fo

Ca

: jiawangku n

nord-americana. Alberga edificis amb un gran valor històric, com ara l’església south end Old North, construïda l’any 1723.

Seguim amb el centre financer i co- per l’equivalent al Broadway novaiormercial de Boston, Downtown Cros- quès a Boston, el Theatre District. Un sing. Tot i que els gratacels dibuixen cop finalitzat l’espectacle, recorre el la seva línia d’horitzó, aquest barri acull Chinatown d’aquesta capital, on poun dels emblemes del passat anglès dràs adquirir tota mena d’espècies i tede la ciutat: l’Old State House, seu del les exòtiques, i assaborir un bon sopar Govern colonial britànic entre 1713 i a base de menjar asiàtic!

A la part sud de la ciutat, popular1776. Com a bona zona de compres, no hi pot faltar el Quincy Market, en el ment anomenada Southie, encara se qual, a part de buidar la cartera, també la coneix per donar cabuda a la clas-

l’atenció Back Bay i Beacon Hill, dos barris limítrofs amb el riu Charles i d’aspecte més aviat europeu.

Back Bay no fou construït fins a mitjans del segle XIX, però pot presumir d’edificis de visita obligatòria com l’església Trinity, la Biblioteca Pública municipal més antiga i gran dels EUA o el gratacel John Hancock Tower. A Beacon Hill, el bar Cheers –que va inspirar la mítica sèrie de televisió dels 80– conviu amb dos dels parcs més importants de la capital, Boston Commons i Public Garden, i la torre Prudential, el centre comercial amb les millors vistes de Boston. o

s

to Fo

chinatown

southie

Ciutats del món

Món global

Focus d’I+D A principis d’any, la multinacional General Electric (GE) va anunciar el trasllat de la seva seu corporativa a Boston des de Connecticut. Els motius? Segons va afirmar l’empresa, una de les raons de pes per aquesta mudança és que “l’Estat de Massachusetts inverteix més en investigació i desenvolupament que una altra regió al món”.

En realitat, GE no és ni la primera ni l’última companyia que aprecia el potencial de l’ecosistema empresarial d’aquesta regió; no ens oblidem que Gillette, New Balance, The Boston Consulting Group o Bain & Company ja van apostar per la ciutat nord-americana en el seu moment.

D’altra banda, també hi localitzem actors molt rellevants pel que fa a l’àmbit dels serveis financers: Teradyne, Liberty Mutual, Bain Capital, Fidelity Investments, etc.

Si mirem cap al futur, Boston també és un focus importantíssim quant a la indústria biotecnològica.

Que tremoli Sillicon Valley perquè les empreses dedicades a aquest sector ocupen 50.000 persones, i durant el 2014 van rebre inversions per valor de 6.100 milions de dòlars. Parlem d’un tipus de creixement que no ha tingut lloc d’un dia

Ara bé, si ens centrem en els sectors de tota la vida, els jaciments d’ocupació més importants a l’àrea metropolitana de Boston són els serveis professionals i de negocis, l’oci i la hostaleria, i l’educació i la sanitat. Per exemple, si ens fixem en la contractació de personal d’aquest darrer, només entre el 2014 i el 2015 (figura 1), es van crear 15.100 nous llocs de treball en l’àmbit de l’educació i la sanitat –xifra que va suposar un increment del 2,8%–.

Increment de l’ocupació per sectors (2014-2015)

3,0

3

3,1

3.0

2,9

2,8

Del mar a la taula Segons les últimes dades del Departament de Comerç dels Estats Units, al voltant d’1,4 milions d’estrangers van visitar Boston durant el 2014 –un 10% més que l’any anterior–. Entre els efectes immediats de la popularització d’aquesta ciutat com a destí turístic i de negocis no podem obviar l’embranzida de dos sectors clau per a la seva economia: l’oci i l’hostaleria. Tampoc no podem passar per alt que la seva cultura gastronòmica estigui sumant cada vegada més adeptes. I és que un dels atractius de Nova Anglaterra és precisament el seu receptari, que té com a autèntics protagonistes el peix i el marisc. Si filem prim, les cloïsses al vapor, fregides o com a ingredient principal de sopes, la llagosta, el fish and chips (sovint elaborat amb bacallà fresc), les baked beans i les ostres –tal i com les preparen a l’Union Oyster House– són els plats estrella a qualsevol local fidel a la tradició bostoniana.

2,2

2

1,6

1,5

-0,4

Indú s manu tria factu rera

maci Infor

ofess io de ne nals i goci s Oci i hosta leria Educ ació i san itat

ació agríc no ola

Serv eis p r

Total d’ocu p

ó

1.0

1 0

el podi de l’ocupació

Gove rn Com erç, serve transport i is pú blics Altre s ser veis Activ itats finan cere s

1

per l’altre, sinó que és el resultat d’anys de treball. I és que Boston és una ciutat molt atractiva per a les companyies a causa de la presència d’universitats i hospitals on es fa investigació de primer nivell.

L’Union Oyster House, el restaurant en funcionament més antic dels Estats Units (va obrir les seves portes el 1826).

Font: U.S Bureau of Labor Statistics

Món Empresarial 135

Món GLOBAL

Ciutats del món

Tot sota control: prepara la teva visita a Boston Grau amunt, grau avall Boston és un bon destí vacacional tot l’any, malgrat que finals de primavera i principis de tardor són dues de les millors èpoques per escapar-s’hi. Això sí, més de 250.000 estudiants arriben i marxen durant setembre i maig, motiu pel qual trobar allotjament és una tasca quasi bé impossible si no es fa amb antelació! hivern

PRIMAVERA

ESTIU

TARDOR

Entre 3°C i 15°C

Entre -5°C i 3°C

Entre 17°C i 27°C

Entre 8°C i 17°C

No et pots perdre la Marató de Boston. Els corredors han de completar els 42 km de la cursa (entre el poble de Hopkinton i la carretera de Boylston) cada tercer dilluns d’abril. És una de les cinc proves que configuren el World Marathon Majors.

refugia’t del fred a algun dels 40 museus que hi ha a Boston o a la Biblioteca Pública, niu artístic que dóna cabuda a més de 15 milions de llibres, 300.000 mapes antics i obres de pintors tan importants com Goya, Daumier i Toulouse-Lautrec.

Gaudeix a l’aire lliure, sempre i quan no plogui, dels concerts de música clàssica i espectacles de pirotècnia que cada 4 de juliol, amb motiu del Dia de la Independència dels EUA, s’organitzen al passeig marítim del riu Charles.

Amb roba d’esport o amb les teves millors gales, no oblidis que durant aquesta estació de l’any a la capital de Massachusetts tenen lloc el Boston Film Festival i la mundialment famosa regata Head of the Charles, on hi participen milers de remers.

Estalvia (però no amb les propines!)

Si quan viatges l’austeritat és una de les teves màximes, quan arribis a Boston tingues en compte que els preus són generalment més alts als barris de Beacon Hill, Back Bay i Harvard Square. Per trobar gangues, millor desplaça’t a North End, Kenmore Square, Downtown Crossing i Cambridge’s Central Square. Però pensa que les propines no són quelcom que puguis passar per alt: als restaurants,

la propina estàndard oscil·la entre el 15% i el 20% de la factura; en el cas dels taxis, els conductors també cobren com a suplement un 15% de la tarifa, i ocorre el mateix amb els professionals que presten serveis personals en general (perruquers o massatgistes, per exemple). D’altra banda, és costum obsequiar amb una propina d’entre un i 20 dòlars els conserges i grums dels hotels.

Com moure’s per la ciutat?

Tot i encapçalar el llistat de ciutats nord-americanes on hi ha un major percentatge de gent que va a peu fins al seu lloc de treball (el 15%), Boston i la seva àrea metropolitana estan connectades per una xarxa molt completa de transport públic (Massachusetts Bay Transportation Authority), formada per quatre línies de metro i autobusos. Aquesta opera entre les

136 Món Empresarial

5.30h del matí i les 12.30h de la matinada, amb un preu per bitllet que no supera els dos dòlars i mig. Només és aconsellable que agafin el cotxe els més atrevits, doncs el trànsit a Boston és més aviat un malson; els conductors porten l’agressivitat a les venes i amb raó: les obres al carrer semblen no acabar-se mai i la senyalització brilla per la seva absència.

Món global

Història del món

L’Eixample L’any 1833, un jove estudiant d’arquitectura que havia arribat poc abans a Barcelona, contemplava meravellat la fàbrica Bonaplata i veia en l’ús del vapor un nou temps de progrés per a la humanitat. Dos anys després renunciava als seus estudis per començar-ne uns de nous a Madrid, a la recent estrenada Escola Oficial del Cos d’Enginyers de Camins. Allà es va formar amb molt rigor i també va adquirir una certa implicació política degut al retorn dels exiliats liberals provinents d’Anglaterra i França. El 1841 va tornar a Barcelona amb una gran amplitud de mires i el cap ple de projectes. El seu nom, Ildefons Cerdà, aviat quedaria vinculat per sempre a la capital catalana.

Al llarg del segle XIX Barcelona va experimentar un creixement constant de població per la demanda de mà d’obra que generava la industrialització. La Ciutat Comtal, però, estava atrapada entre muralles medievals i unes lleis militars que impedien construir-hi al voltant. L’any 1857 hi vivien 235.000 persones, una població que s’havia duplicat en els darrers 50 anys i que tenia una de les densitats més elevades d’Europa: 856 habitants per hectàrea, el doble que París en aquell moment. A això se li ha de sumar la precarietat dels habitatges, apinyats

138 Món Empresarial

Foto: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Com s’arriba a aquesta situació?

Projecte original del Pla Cerdà. en carrers estrets i antics, i les seves pèssimes condicions higièniques, una combinació idònia per a la propagació de malalties. L’any 1821 la febre groga va matar 6.235 barcelonins, i el 1834 el còlera va endur-se’n 3.521 més.

L’antecedent El 1841 l’Ajuntament va decidir actuar per revertir aquesta situació i va convocar un concurs de projectes que poguessin impulsar el desenvolupament de Barcelona. Va guanyar-lo el metge higienista Felip Monlau amb l’escrit Abajo las Murallas, on exposava la

necessitat d’enderrocar-les per eixamplar la ciutat i millorar les condicions de vida de la població, unes mesures que portarien un major progrés econòmic i una expansió de la vida social i cultural. La demolició es va iniciar el 1854 amb un gran entusiasme dels barcelonins, doncs s’obria un horitzó que permetia somiar en una nova ciutat basada en uns valors de progrés social, cívic i econòmic.

Cerdà, membre de la comissió topogràfica que treballava en la nova extensió oberta, denominada Eixample, va elaborar un pla d’edificació.

Història del món

Món global

El somni d’una nova Barcelona Dissenyat amb l’objectiu d’esdevenir un projecte integrador, el Pla Cerdà va haver d’enfrontar nombroses dificultats i no va executar-se tal com l’havia imaginat el seu ideòleg. Malgrat tot, amb el pas dels anys l’obra d’Ildefons Cerdà ha esdevingut un símbol de la Ciutat Comtal.

Gregor Siles.

Historiador, professor de la UNED i membre de Tot Història Associació Cultural.

RECONEIXEMENT TARDÀ

El Pla Cerdà contemplava una ciutat integradora, pensada per a tots els seus habitants.

La idea era que a les illes de cases obertes hi residissin persones de totes les condicions; el benestar i la convivència social ajudarien a superar els conflictes

Ildefons Cerdà (Centelles, 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 1876) va ser un dels fundadors de l’urbanisme modern i l’ideòleg de l’Eixample de Barcelona. El seu projecte més important, però, no va ser ben vist pels estaments locals, i el polifacètic enginyer i urbanista, que també va exercir de jurista, economista i polític, va acabar els seus dies mig arruïnat. Malgrat tot, un segle després que s’executés el Pla Cerdà, el seu llegat va ser reconegut i avui dia la quadrícula d’illes resultant es considera un dels emblemes de la capital catalana.

Foto: Yury Zap / Shutterstock.com

El desenvolupament del ferrocarril, el desplaçament de les persones i la millora de les condicions de vida a les velles ciutats eren les seves principals motivacions. Així ho explica ell mateix a l’obra Teoría general de la urbanización: ”contemplar aquellos largos trenes en que a vueltas con gran cantidad de mercancías, iban y venían multitud de viajeros de todos sexos, edades y condiciones (…) Este espectáculo siempre grandioso (...) elevó mi espíritu a las más altas consideraciones en el orden social, sobre todo al observar las dificultades con que aquel tropel de inesperados huéspedes penetraba por las estrechas puertas, se desparramaba por las angostas calles y busca-

Una de les joies arquitectòniques de l’Eixample és la Casa Milà, també coneguda com la Pedrera, i obra d’Antoni Gaudí.

Ildefons Cerdà.

Món Empresarial 139

Món global

Història del món L’afinitat de Cerdà amb el moviment obrer i l’aprovació imposada des de Madrid van generar entre part de les elits locals la voluntat de boicotejar el pla

La quadrícula d’illes de l’Eixample és un emblema de la capital catalana. ba su albergue en las mezquinas casas de las antiguas poblaciones”.

Paral·lelament, Cerdà va realitzar un estudi per conèixer les condicions de vida dels habitants de la ciutat juntament amb diverses societats obreres, una col·laboració que va ser possible gràcies a la seva implicació a favor dels treballadors durant la vaga del 1855. A partir del document resultant, un dels primers tractats sociològics d’Europa, imprescindible per conèixer la societat barcelonina de l’època, va planificar una ciutat basada en una quadrícula, racional i saludable. L’enginyer va plantejar una trama urbana amb espais oberts, places i passejos, acompanyats de serveis municipals, teatres, mercats i jardins. Les cantonades, a més, estarien acabades amb la innovació tècnica dels xamfrans per facilitar la circulació del ferrocarril i dels transports públics.

L’anomenat Pla Cerdà contemplava una ciutat integradora, pensada per a

tots els seus habitants. L’element central, les illes de cases obertes, s’anomenaven “mansanas”, del llatí mansus, paraula que havia derivat a mas i masia, és a dir, l’habitatge rural català. I és que l’objectiu era superar les contradiccions entre camp i ciutat de la nova societat industrial. Així mateix, la idea era que en aquestes illes hi residissin persones de totes les condicions; el benestar i la convivència social ajudarien a superar els conflictes.

El resultat Cerdà va presentar el seu projecte de reforma urbanística a l’Ajuntament de Barcelona, però en no obtenir resposta va anar-se’n a Madrid, on es va moure hàbilment per aconseguir-ne l’aprovació. El consistori barceloní va reaccionar convocant un concurs de projectes, que va guanyar l’arquitecte Rovira i Trias amb una planificació radial d’inspiració francesa, però sense

proposta social. El 1860, el govern de l’Estat va ignorar el resultat del concurs i va aprovar definitivament el pla Cerdà. El setembre del mateix any ja es va col·locar la primera pedra de l’Eixample; s’iniciava així la construcció de la nova ciutat, que es prolongaria fins bona part del segle XX. El projecte tal i com el va idear Cerdà, però, mai es va dur completament a la pràctica. L’especulació urbanística i l’afany de negoci van acabar amb les illes de cases obertes. A més, el resultat també va quedar lluny de ser el barri interclassista somiat per l’urbanista.

Altres factors com l’afinitat de Cerdà amb el moviment obrer i l’aprovació imposada des de Madrid van generar entre bona part de les elits locals una voluntat inequívoca de boicotejar el pla. Malgrat tot, la racionalitat del projecte va permetre un desenvolupament ordenat de la nova ciutat i també de les poblacions que l’envoltaven, que van acabar integrant-se.

A la vegada, l’Eixample va esdevenir l’escenari perfecte de manifestacions arquitectòniques de gran bellesa, amb l’esplendor del modernisme d’edificis com la Pedrera, la Casa de les Punxes o la Casa Lleó Morera.

Referències • Cerdà, I. (1867). Teoría general de la urbanización: Y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Madrid: Imprenta Española.

• Grau, R (Ed.) (2009). Cerdà i els altres: la modernitat a Barcelona, 1854-1874. Barcelona: AHCB.

140 Món Empresarial

///////////////////////////////////////////////////////////////////////////

¿Quieres estudiar un Master?

#eoiteayuda a conseguir tus retos

MBA Full Time (Madrid/Sevilla)

Executive MBA (Madrid/Sevilla/Online)

MBA Part Time (Madrid)

Master en Administración y Dirección de Empresas con Especialidad (Online)

Global MBA (Madrid)

Master en Business Intelligence y Big Data (Online)

International Master in Sustainable Development and Corporate Responsibility (Madrid)

Master en Calidad y Reingeniería de Procesos (Online)

Master en Energías Renovables y Mercado Energético (Madrid)

Master en Gestión de Costes y Control de Gestión (Online)

Master en Ingeniería y Gestión Medioambiental (Madrid)

Master Executive en Gestión Educativa (Online)

Master en Ingeniería y Gestión del Agua (Madrid)

Master Executive en Energías Renovables (Online)

Master en Gestión del Medioambiente en la empresa (Sevilla)

Master Executive en Desarrollo Sostenible y Responsabilidad Corporativa (Online)

91 349 56 00 • informacion@eoi.es • www.eoi.es Síguenos 60 AÑOS EN VANGUARDIA

MASTERS Yok.indd POSTGRADOS.indd 1 M&P34_60-64 65

24/02/201612/2/16 16:25:099:46

Món global

Referents mundials

El conflicte nord-irlandès Durant el segle de les grans guerres, Irlanda del Nord va viure un període d’agitació política i violència.

Els últims anys de la dècada dels 60 i tota la dels 70 els enfrontaments entre catòlics i protestants van concentrar els conflictes més sagnants de la nació constituent. El que va començar com una reivindicació de drets civils va esdevenir un conflicte real entre civils i grups paramilitars.

D Text: Berta Cavia Fotos: Shutterstock

esprès de la Guerra anglo-irlandesa, el 1921 es va signar un acord de pau entre ambdós bàndols on es va establir la divisió territorial de l’illa. D’aquest acord va sorgir l’Estat Lliure d’Irlanda, que posteriorment es convertiria en la República d’Irlanda. Per la seva banda, Irlanda del Nord va seguir sota domini britànic. D’aquesta manera, la població del nord va quedar fragmentada entre els protestants, majoritàriament unionistes i en defensa de seguir formant part de la corona britànica, i els catòlics, amb aspiracions republicanes i la voluntat d’annexionar-se a Irlanda.

El mateix any, es va establir un govern a Stormont sota domini dels Unionistes de l’Ulster (protestants). Els catòlics, que representaven una minoria, van quedar marginats i amb uns drets bastant limitats. No va ser fins el 1963, amb la dimissió del primer ministre, Lord Brookeborough, i la pujada al poder de Terence O’Neill, que les coses no van començar a canviar.

142 Món Empresarial

L’inici dels problemes L’arribada de Terence O’Neill al poder va venir acompanyada d’una sèrie de reformes encaminades a solucionar els desequilibris entre catòlics i protestants. Malgrat aquests esforços, es va generar un malestar entre els unionistes, que les veien com una amenaça, mentre que els catòlics les van rebre amb els braços oberts.

A finals dels anys 60, la població catòlica es va organitzar per tal de crear l’Associació pels Drets Civils d’Irlanda del Nord (NICRA, sigles en anglès), inspirada en els moviments promoguts per Martin Luther King, i van convocar

múltiples manifestacions i actuacions pacífiques amb l’objectiu de pressionar el govern per aconseguir més reformes. Malauradament, l’escenari va canviar a partir del 1968: la violència i els disturbis van anar augmentant fins el punt que els manifestants van arribar a desafiar la Royal Ulster Constabulary, antiga policia nord-irlandesa, i es van iniciar els problemes (més coneguts com The Troubles).

Els enfrontaments i el grups paramilitars La situació va anar empitjorant, les tensions es feien cada cop més fortes i els enfrontaments més freqüents. Les tropes britàniques es van veure obligades a intervenir desprès de la batalla del Bogside a l’agost de 1969. Es va dur a terme un intent per introduir noves reformes i contrarestar la discriminació entre el govern britànic i el nord-irlandès. No obstant això, aquestes mesures no van ser suficients. Pa-

Referents mundials

Món global

Els processos de pau i l’Acord de Divendres Sant

Mural representant al grup paramilitar dels catòlics, l’IRA.

Mural del Unionistes, protestants, a Belfast. ral·lelament, el grup paramilitar organitzat pels catòlics, l’IRA, es feia cada cop més fort.

Les confrontacions van arribar al seu punt àlgid durant els disturbis del Bloody Sunday i el Bloody Friday del 1972.

La gravetat de la situació va obligar el govern britànic a agafar el control del govern de Stormont i a substituir el primer ministre per un secretari d’estat, fet que va suposar la fi de l’autonomia d’Irlanda del Nord.

Desprès de continuats intents per tornar la pau al territori, el 1994 l’IRA va anunciar un alto el foc obrint pas a les negociacions entre protestants i catòlics. Finalment, el 1998 es va signar l’Acord de Divendres Sant i es va restablir el govern de Stormont.

La nació nord-irlandesa va seguir patint moments de tensió i inestabilitat protagonitzats per catòlics i protestants.

Malgrat tractar-se d’una situació molt menys violenta que la viscuda durant la segona meitat del segle XX, els grups paramilitars van seguir actius i van deixar el conflicte en una situació latent.

Les confrontacions van arribar al seu punt àlgid durant els disturbis del Bloody Sunday i el Bloody Friday del 1972.

La gravetat de la situació va obligar el govern britànic a posar fi a l’autonomia d’Irlanda del Nord

el rol de Betty Williams i MaireAd corrigan-Maguire Durant els grans disturbis dels anys 70, dues dones nord-irlandeses, commogudes en veure com tres nens morien durant els enfrontaments, van decidir organitzar-se per crear, juntament amb Ciaran McKeown, un moviment anomenat Peace People (Gent per la Pau) i així poder lluitar per aconseguir la pau i una societat justa a Irlanda del Nord. Elles eren la Betty Williams i la Mairead Corrigan-Maguire. El seu lideratge pacífic les va portar a aconseguir el Premi Nobel de la Pau el 1976. Avui dia, aquestes activistes segueixen promovent el seu missatge de pau i justícia, i treballen per promoure el diàleg a les comunitats dividides entre catòlics i protestants.

Món Empresarial 143

Món global

Referents mundials

Betty

Williams Premi Nobel de la Pau 1976 Text: Ariadna Cortés

»

“La pau es construeix de baix a dalt, no es pot fer a l’inrevés”

144 Món Empresarial

Fotos: cedides

Referents mundials

Món global

La XV Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau va reunir a Barcelona el passat mes de novembre prop de 20 persones i organitzacions distingides amb aquest guardó. Món Empresarial va tenir l’oportunitat de conversar amb una d’elles, Betty Williams, premiada el 1976 juntament amb Mairead Maguire per la seva contribució en la resolució pacífica del conflicte d’Irlanda del Nord. La construcció de pau, el rol que hi tenen les dones i el poder de la gent són els temes centrals de la present entrevista, realitzada el dia després dels atemptats de París.

Q

uè la va fer involucrar en el conflicte d’Irlanda del Nord?

Vaig presenciar la mort de tres nens en un carrer de Belfast. En aquell moment alguna cosa dins meu va fer clic, i com a mare de dos nens petits vaig arribar a la conclusió que havia d’implicar-m’hi.

Vaig començar a picar portes i a parlar amb dones, a dir-los que havíem de parar-ho. Vaig passar-me hores, dies i setmanes parlant amb altres dones que se sentien com jo, i vaig organitzar una manifestació per la pau a la que van acudir 10.000 persones. Va ser aleshores quan vam començar a veure el que fallava a Irlanda del Nord, i l’economia hi tenia un paper important, doncs la taxa d’atur arribava al 14,5%. Fins que tota aquesta gent no trobés feina i tingués resolt el seu dia a dia, no podríem acabar amb el problema. Vam adonar-nos que no podríem aturar la violència fins que no afrontéssim els problemes reals.

Tenint en compte que la seva família estava afectada directament per la violència del conflicte, doncs cada bàndol li va prendre un cosí, com va arribar a tenir una perspectiva pacifista?

El procés de canvi va durar uns dos anys.

Quan el meu cosí Dani va ser assassinat, a la meva tieta li van preguntar en una entrevista: “Com et sents?”. I ella va dir: “Estic molt contenta de ser la mare d’en Dani i no la de l’home que l’ha matat”. I si ella podia perdonar, per què jo no?

El seu posicionament o activisme van crear-li problemes al seu entorn proper?

Sempre hi ha gent que no està d’acord amb tu, i a més jo coneixia membres d’organitzacions terroristes. No va ser fàcil fer el que vam fer, de fet va ser molt difícil. Però a mesura que intensificàvem el nostre activisme, la violència disminuïa i disminuïa. En dos anys vam reduir-la un 70%, i l’any següent un 78%. A mesura que nosaltres anàvem pujant, la violència anava baixant, per això dic que la pau es construeix de baix a dalt, no es pot fer a l’inrevés.

Quina va ser la clau de la resolució del conflicte?

La determinació. La guerra no va esclatar d’un dia per l’altre a Irlanda del Nord, i resoldre-la tampoc podia fer-se de manera ràpida.

“

“El lideratge per la pau està fora dels governs, entre la gent, que és qui té el poder real.”

Com va afectar la seva vida guanyar el Premi Nobel de la Pau? Me la va canviar completament. Quan es va anunciar, jo estava en un hotel de Londres, a la presentació d’una campanya de recaptació de fons per a nens amb espina bífida. Quan sortia, un home se’m va acostar, em va felicitar i em va dir que m’havien donat el Nobel de la Pau. Jo li vaig contestar: “Has estat bevent?”. No m’ho creia. Havia de prendre una decisió, perquè era mare de dos nens petits. Podria fer-ho? Era prou forta? Tenia la voluntat, però no sabia si tenia el que s’ha de tenir, perquè ningú t’ensenya a exercir com a guanyador del Nobel. Però llavors em vaig adonar que era un regal que podia

Mairead Maguire i Betty Williams, ambdues guardonades el mateix any, a la XV Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau.

Món Empresarial 145

Món global

Referents mundials

“

una vida dedicada a canviar el món

“Em vaig adonar que [el Nobel] era un regal que podia utilitzar per ajudar a altres persones, així que vaig decidir acceptar-lo.”

Betty Williams (Belfast, 1943) és filla de pare protestant i mare catòlica, una circumstància poc habitual en el lloc i el moment en els que va néixer i que va marcar la seva aproximació al conflicte nord-irlandès. Després de presenciar la mort de tres nens en ser envestits per un cotxe conduit per un fugitiu de l’IRA, va decidir implicar-s’hi activament. Així, juntament amb Mairead Maguire –tieta dels nens– va fundar una organització orientada a la resolució pacífica, Comunitat de Gent Pacífica, que els va valer a ambdues el Premi Nobel de la Pau el 1976. En aquell moment, Williams, que tenia 34 anys, dos fills petits i treballava com a recepcionista, va decidir dedicar la seva vida a la pau, un compromís que avui dia encara manté.

utilitzar per ajudar a altres persones, així que vaig decidir acceptar-lo.

Ha dedicat la seva vida a projectes orientats a la pau. En quin està immersa actualment?

Estem construint la primera Ciutat de la Pau a Basilicata, una regió d’Itàlia.

Fa 14 anys Silvio Berlusconi, aleshores president del país, volia abocar residus nuclears en aquesta bella regió. Quan

146 Món Empresarial

això passava jo estava a Roma i, coneixent la meva experiència en activisme no violent, un amic meu em va trucar demanant-me ajuda. Vaig organitzar dues marxes, protestes pacífiques, etc., i milers de persones van sortir al carrer. Ara, després de molts anys de feina, el terreny on s’havia de fer l’abocament és nostre i hi estem construint la Ciutat de la Pau, pensada per a nens provinents de països en guerra.

Al principi la gent no parava de dir-me que mai ho aconseguiria. Però si deixes que la gent et digui que no pots fer-ho, no ho faràs. Així que jo els deia: “Ho estic fent, m’estàs dient que no puc però està passant”.

Inicialment el seu activisme estava molt centrat en la mobilització de les dones.

Les dones tenim un rol específic en la construcció de pau?

Absolutament, pel tipus de reacció que tenim. Els homes acostumen a considerar les reaccions emocionals com una cosa negativa, però és positiva. Ells primer utilitzen el cap i quan hi posen el cor ja és massa tard. Nosaltres fem el procés invers, som molt diferents, està provat científicament. Les dones estem més inclinades a ser no-violentes que no pas violentes. Les dones canviaran el món, ho sé, ho veig a tot arreu on vaig. Dones de les que no coneixem el nom, però a les que jo represento.

En termes de conflicte i de pau el món és ara un lloc pitjor o millor que quan va ser guardonada amb el Nobel?

La meva visió és que totes les coses terribles que estan succeint assoliran un pic, i algun dia hauran d’acabar-se.

El que va passar ahir a la nit a París va ser devastador, però això és el que els terroristes volen, devastar-nos. I si els

deixem aconseguir-ho no podrem fer res. Però els parisencs, d’aquí a unes setmanes, començaran a recuperar-se. És cert que mai et recuperes de la pèrdua d’un fill, però aprens a conviure amb el que ha passat. Ara hi deu haver molta ràbia, molta indignació, i això portarà el govern francès a bombardejar Síria. És el que passa habitualment, que la violència es respon amb violència.

Pots apostar el que vulguis a que l’alcalde de París ja ha trucat el president de França, que al seu torn ha parlat amb la Casa Blanca i aquests amb Londres.

Tots estan esperant una excusa per bombardejar Síria.

Com haurien d’actuar els governants dels països occidentals davant del conflicte sirià?

Abans de bombardejar haurien de dialogar, però el que faran primer serà enviar els avions. L’Orient Mitjà ha sigut atacat durant 60, 70 o fins i tot 100 anys.

Aquest és el resultat, estem sorpresos?

Tots els governants diuen el mateix: “No negociarem”. Doncs han de negociar, és l’única opció que va fer possible aturar la violència a Irlanda del Nord. De fet, vam ajuntar els terroristes d’una manera discreta i els vam fer parlar entre ells. És difícil, però s’ha de dialogar, sinó l’escalada de violència continuarà.

Hi ha un lideratge fort en l’àmbit de la construcció de pau, actualment?

S’enforteix dia rere dia, perquè com més atrocitats passen, major és l’anhel que s’acabin. Però no em refereixo als governants, ells reaccionen amb més violència enlloc de dialogar, i això no és democràtic. El lideratge per la pau està fora dels governs, entre la gent, que és qui té el poder real.