Món Empresarial núm. 006

• Cèsar Molins • Caterina Biscari • Josep González • Daniel Faura • Oriol Amat • Josep Mayoral • Josep M. Garrell • • Mateo Valero • Antoni Cañete • Diana Renner • Alfonso Cebrián • Gregor Siles • Steven D’Souza • Xavier Torrens • Joan Tugores •

Món Empresarial Anàlisi plural

Segon Trimestre • 2016 • 4e

El gegant trontolla

Miquel Valls

Vernon Smith Nobel d’Economia 2002 Tibor Navracsics Comissari europeu d’Eduació i Cultura

Informe innovació

Cas FAGOR

Nobel de la Pau 1997

món econòmic

món empresa

món dirigent

món global

President del Consell de Cambres Jody Williams

Sumari

Món

món econòmic

en portada...................................................

Escac a Schengen. l’expert mundial......................................

Entrevista a Vernon Smith. Premi Nobel d’Economia 2002. el mapa del món.......................................

Tipus d’interès i baixes inflacions.

12

20 26 28

Vernon Smith. Premi Nobel d’Economia 2002.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Joan Tugores Ques és Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, exdegà de la Facultat d’Econòmiques i exrector de la UB, especialista en economia internacional i globalització. @jtugoresques Xavier Torrens és Doctor i professor de Ciència Política a la UB, sociòleg i expert en polítiques públiques.

També és director del curs Gestió Multicultural i professor als màsters Gestió Cultural, Responsabilitat Social Corporativa, Economia Social i Entitats Sense Ànim de Lucre, i Gestió Pública. @xavier_torrens Ferran Amago és enginyer, Màster en Gestió Estratègica d’Empreses, Màster en Màrqueting i Doctor en Regulació de Mercats Regulats.

Compta amb més de 20 anys d’experiència professional en empreses de consultoria, telecomunicacions, tecnologia i coneixement, tant nacionals com internacional, en les àrees de màrqueting, comunicació, relació institucional i gerencial.

Actualment és degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC) i President del Barcelona European Marketing Institute (BEMI). @FerranAmago

Xavier Ferràs és Enginyer Superior de Telecomunicacions per la UPC, MBA ESADE i Doctor en Administració d’Empreses per la UB. Actualment, és Degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic – Central de Catalunya. Ha estat Director del Centre d’Innovació Empresarial d’ACCIO . És també professor visitant d’ESADE i professor associat de Deusto Business School. @XavierFerras Antonio Sánchez-Bayón és professor titular en Ciències Socials i Jurídiques, autoritat VIAF i coordinador d’Investigació de CEDEU-URJC. Josep Maria Canyelles és Màster en Polítiques Públiques i expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions, promotor de Responsabilitat Global i soci-consultor de Vector 5. També és coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya, assessor de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, coordinador de la Comissió RSE a l’Assamblea Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i col·laborador docent a diferents universitats i programes formatius d’alta direcció. @jmcanyelles

tribuna.........................................................

Tipus d’interès negatiu: una nova realitat?

Per Joan Tugores Ques.

33

des de Brussel·les...................................

Entrevista a Tibor Navracsics. Comissari europeu d’Educació, Cultura, Joventut i Esport. + La Generació Erasmus: una experiència que encamina el futur. institucions catalanes........................

Universitat Ramon Llull.

Entrevista a Josep M. Garrell, rector.

38 42

COL·LEGIS PROFESSIONALS.......................

Entrevista a Daniel Faura. President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.

MÓN LOCAL....................................................

Entrevista a Josep Mayoral. Alcalde de Granollers.

46 50

CAMBRES DE COMERÇ................................

Entrevista a Carles Ayats. President de la delegació al Vallès Oriental de la Cambra de Comerç de Barcelona.

EN L’OBJECTIU DE MÓN..............................

Senat federal o res Per Xavier Torrens.

54 58

DEBAT POLÍTIC..............................................

S’han de mantenir el Senat i les diputacions?

Món Empresarial 003

Món

Sumari món empresa

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO

62

REFERENT EMPRESARIAL..........................

Entrevista a Cèsar Molins. Director General d’AMES. EMPRESA CENTENÀRIA............................

Galetes Trias.

66

ORGANITZACIONS........................................

PIMEC. Entrevista a Josep González, president.

71

80

INFORME........................................................

INNOVACIÓ.

El referent.

Entrevista a Aleix Planas. Director de Bizbarcelona.

84

INFORME........................................................

INNOVACIÓ.

Radiografia.

Panorama de les inversions: Catalunya vs. el món.

86

INFORME........................................................

INNOVACIÓ.

Opinió.

Entrevista a Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center (BSCCNS). Per Ferran Amago.

004 Món Empresarial

Anna Gener és Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials (UPF) i sòcia i directora general del Grup Aguirre Newman Barcelona. És membre del Royal Institution of Chartered Surveyors (MRICS), de la Junta Directiva del Círculo Ecuestre, de la Junta Directiva de PIMEC, de la Junta del Barcelona Urban Cluster, i també de l’Advisory Board del Club Inmobiliario de ESADE i del Consell de Conselleres de l’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. @genersurrell Oriol Amat és Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, membre del CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació i el Creixement) de la Generalitat de Catalunya, i president de l’ACCID i del Registro de Expertos Contables del Consejo General de Economistas. Ha estat conseller de la Comisión Nacional del Mercado de Valores. @oriolamat Oriol Tarrats i Oliva és Diplomat en Direcció i Administració d’Empreses, especialitzat en màrqueting, en gestió d’organitzacions no lucratives i en organització de l’empresa familiar.

Desprès de ser Director de diferents associacions i fundacions patronals, constitueix l’any 2000 l’empresa de consultoria d’estratègia empresarial Mentor Organitzacions, SL, especialitzada en pimes familiars i organitzacions no lucratives. Actualment és el secretari general de la Federació Catalana de Carnissers i cansaladers-xarcuters i director de la Fundació Oficis de la Carn. @otarrats Jordi Mas és especialista en gestió de la recerca i la innovació, Doctor en Microbiologia (UB) i MBA (ESADE). Ha estat investigador científic i professor en diverses universitats i centres de recerca tant nacionals com internacionals. S’ha especialitzat en la gestió de la recerca i la seva internacionalització des de diferents nivells del sector públic. Actualment és director

executiu de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya.

Antoni Cañete és enginyer electrònic industrial (UPC) i professor titular de Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior (en excedència). Actualment és el secretari general de Pimec; conseller de FIRMA PROFESIONAL; conseller de PIME Mediació, i president de la Plataforma Multisectorial contra la Morosidad (PMcM) i president honorífic del Consorcio de Fabricantes de Material Eléctrico (COFME, SA). També ha estat professor col·laborador de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB, la UAB i la UPC, així com de la Fundació Bosch i Gimpera i la Cambra de Comerç de Barcelona. A més, ha exercit de coordinador i responsable dels programes Escola-Empresa del Departament de Formació de la Generalitat de Catalunya i va ser director gerent de COFME, SA. Va ser secretari general d’AMELEC; membre del Consell Rector d’ACC10; col·laborador en el desenvolupament de consorcis internacionals de l’ICEX en els seus programes d’ajuda a les pimes; patró de la Fundació Base Cultural Activa, i ha participat en programes com LEONARDO o PETRA. @AntoniCanete Susana Gutiérrez és Llicenciada en Psicologia Industrial (UB), Màster en Desenvolupament Organitzacional, GR Institute –Israel, PDD (IESE) i AMP (ESADE). Disposa d’una àmplia trajectòria en Recursos Humans a empreses com El Corte Inglés, COOB’92 (Comitè Organitzador JJOO Barcelona’92), Grup Peralada, Gerent Adjunt Universitat Barcelona (UB). Actualment és directora de RH de General Optica SA (Espanya i Portugal). Té experiència docent universitària a la UB, UAB i UB-Les Heures, i és col·laboradora al Màster de Gestió oficina de farmàcia. Igualment ha estat presidenta d’Aedipe Catalunya i presidenta nacional d’AEDIPE. És coautora del llibre Retos de la dirección de personas.

Sumari

Món

món empresa

88

INFORME........................................................

INNOVACIÓ.

Opinió.

Entrevista a Caterina Biscari. Directora del Sincrotró ALBA.

90

INFORME.......................................................

INNOVACIÓ.

Opinió.

Estratègia i innovació en un món disruptiu.

Per Xavier Ferràs.

INFORME........................................................

INNOVACIÓ.

DAFO.

92 94

INFORME........................................................

INNOVACIÓ.

Opinió.

Entrevista a Germán Ramón-Cortés, president del Patronat de la Fundació Catalunya - La Pedrera i del Patronat de la Fundació Alícia.

96

INFORME.......................................................

INNOVACIÓ.

Opinió.

Entrevista a Xavier Marcet, president de Lead to Change i Josep Miquel Piqué, president Executiu de La Salle Technova Barcelona i vicepresident de l’ISAP. HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO

Aleix Planas. Director del Bizbarcelona.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Sonia Chiva és Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la UB, PDG per IESE, mentora de Directius i Managers, formadora i agent de canvi positiu en l’organització i intraemprenedora. Compta amb més de 20 anys d’experiència

professional a la Direcció d’operacions, consultoria, assessorament de negoci, finances, control de gestió i coordinació de recursos humans en entorns multinacionals amb un objectiu clar i definit: les persones. @paparrins

Món Empresarial 005

Món

Sumari món dirigent

100 DECÀLEG EXPERTS.................................... 104 RSE. AIXÍ ES VA EQUIVOCAR ............................

Fagor. Per Antonio Sánchez-Bayón.

Castell de focs amb la RSE. Per Josep Maria Canyelles.

105

DECÀLEG EXPERTS ...................................

INVERSIÓ.

La tria d’una nova seu: comprar o llogar?

Per Anna Gener.

106

DECÀLEG EXPERTs....................................

GESTIÓ.

Deute i esperança de vida empresarial, una relació estreta. Per Oriol Amat.

107

DECÀLEG EXPERTS....................................

GESTIÓ.

Un gremi no és un anacronisme al segle XXI. Per Oriol Tarrats.

108

DECÀLEG EXPERTS...................................

R+D. Avaluació de la recerca. Per Jordi Mas.

109

DECÀLEG EXPERTS ...................................

MOROSITAT. Interessos de demora del Pla de Pagament a Proveïdors. Per Antoni Cañete.

DECÀLEG EXPERTS ....................................

RH. Estratègia, plans d’acció i persones.

Per Susana Gutiérrez.

110

DECÀLEG D’EXPERTS...................................

VALORS. L’alquímia de la cultura i els valors japonesos. Per Sonia Chiva.

DECÀLEG EXPERTS.....................................

EMPRENEDORIA. Emprenedoria corporativa (Corporate Entrepreneurship). Per Jordi Vinaixa.

111 112

113

DECÀLEG EXPERTS .....................................

ORGANITZACIONS. Disfuncions morals. Per Carles Mendieta.

114 GURUS........................................................... 118 BIBLIOTECA EMPRESARIAL......................

Steven D’Souza i Diana Renner. Per Alfonso Cebrián.

006 Món Empresarial

Jaume Gurt. Director de RH de Schibsted Spain.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Jordi Vinaixa és Llicenciat i Doctor en Ciències Químiques per la UB i MBA per ESADE. Compta amb estudis postdoctorals a la University of Sussex i de postgrau en Entrepreneurship a la Harvard Business School. És director acadèmic del programa “From Science to Business”, i dels programes formatius d’ESADE per la KIC_InnoEnergy de l’EIT. Ha estat director acadèmic de l’ESADE Entrepreneurship Institute entre els anys 2008 i 2015 i responsable del disseny i director del MScin Innovation and Entrepreneurship des del seu llançament i fins al setembre de 2015. És professor associat del Departament Direcció General i Estratègia d’ESADE (URL). Àrea d’especialització: Innovació i emprenedoria.

Carles Mendieta és psicòleg, consultor en desenvolupament directiu i soci de Singular Net Consulting. És membre de la Junta Directiva de

l’Associació Espanyola de Directius i ha estat director de la Fundació Fòrum Ambiental, vicepresident de la Fundació Observatori Català de Sostenibilitat i director corporatiu de Les Heures (Fundació Bosch i Gimpera-UB). @carlesmendieta Alfonso Cebrián és Doctor en Ciències Econòmiques per la UB, professor d’Organització d’Empresa a la UPC i director de la Fundación EAE i de l’Escola Universitària CETA, a més de membre de la Real Academia de Doctores i Col·legiat d’Honor del Col·legi de Titulats de Mercantils de Catalunya.

Gregor Siles és historiador i Diploma en Estudis Avançats en Educació i Democràcia, a més de professor tutor d’Història a la UNED, membre de Tot Història Associació Cultural i coordinador de la tertúlia d’història grup 99. @tothistoria

Sumari

Món

món global

124

LÍDER D’OPINIÓ.................................

Entrevista a Miquel Valls. Economista i empresari. President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

CIUTATS DEL MÓN...........................

Singapur.

La ciutat més felina.

HISTÒRIA DEL MÓN.........................

Dones i moviment llibertari.

Per Gregor Siles.

130 138

142

REFERENTS MUNDIALS..................

Entrevista a Jody Williams. Premi Nobel de la Pau 1997.

Miquel Valls. Economista i empresari.

President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

Món Empresarial 007

Món

Staff

L’equip

Editora Laura Pons editora@monempresarial.com Redacció EMMA BOUISSET BERTA SEIJO BERTA CAVIA redaccio@monempresarial.com

SEGUEIX-NOS A

TWITTER

@mon_empresarial

Disseny i maquetació Maria José Soto Fotografia IGNACIO ADEVA DAVID FERNÁNDEZ Shutterstock Il·lustració ALEJANDRO MIRAS

col·laboradors Ariadna Cortés, Andrea Cosialls, Manel Domene, Neus Duran, Esther Escolán, Alícia Fàbregas, Esther Herrera, Olívia Majó i Montse Torres.

Signatures Ferran Amago, Alfonso Cebrián, Xavier Ferràs, Antonio Sánchez-Bayón, Gregor Siles, Xavier Torrens i Joan Tugores Ques.

Experts Oriol Amat, Josep Maria Canyelles, Antoni Cañete, Sonia Chiva, Anna Gener, Susana Gutiérrez, Jordi Mas, Carles Mendieta, Oriol Tarrats i Jordi Vinaixa.

Edita Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, Barcelona Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com www.moneditorial.com www.monempresarial.com L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes.

TOTS ELS DRETS RESERVATS: Món Empresarial es reserva els drets sobre els continguts, sense que puguin reproduir-se ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

008 Món Empresarial

Imprimeix: Rivadeneyra Depósito legal: DL B 1000-2015 ISSN 2385-5509 (Komunica Kit. Impresa) ISSN 2385-5517 (Komunica Kit. Internet)

Editorial

Món

Hisenda

no som tots?

C

om cada any, i coincidint amb el retrobament amb Hisenda, emergeixen una tipologia d’il·luminats pontificant als mitjans amb discursos que ens han de conduir a esdevenir societats més justes, equitatives i, per descomptat, eficients a l’hora de redistribuir la riquesa. En el debat hi participen des de lobbys a grups de poder. Dictàmens infal·libles no hi faltaran, i donaran voltes i més voltes als temes de sempre des de perspectives multicolors i poc originals com: qui paga els costos socials de l’estat del benestar? Qui cobra (té drets)? Quant i com cobra? Què passa si no pot cobrar? Què li passa a qui enganya o defrauda? Tots plegat casos que es fonamenten sobre allò que s’està opinant i que, per descomptat, s’exposen més per convèncer que no per arribar a un consens.

En plena campanya electoral, i atès el cúmul d’escàndols coneguts, el debat fiscal està servit i

és lògic de suposar que cobrarà interès ja que qui més qui menys interioritzarà encontrades sensacions. I és que és realment complicat passar comptes amb Hisenda i, en paral·lel, saturar-se de sonats episodis dels poderosos, on el que destaca és la insolidaritat, incoherència dels que haurien de donar exemple.

Arran de l’afer de La Infanta, ha quedat clar que allò de que “Hacienda somos todos” només era una frase publicitària. Casos així actuen com a factors que fan que trontollin les conviccions i que gairebé tothom es qüestioni si l’esforç fiscal protagonitzat durant tot l’any ha valgut la pena. Al final, probablement ens quedarà un sabor amarg que ens pot fer sentir-nos com a idiotes.

Però si passem plana i abundem en la discutible teoria que certs comportaments són gairebé inevitables pel fet de ser inherents

a la condició humana, el que costa d’assolir és, precisament, que l’agent que ens ocasiona aquest trasbals és la mateixa Administració. Institució que, lluny de vetllar pels interessos generals de tothom en un marc just, quan es tracta d’autoaplicar-se les normes, no dubta a implementar procediments abusius, que tal vegada són legals, però en absolut morals ni molt menys justos.

La posició presa per l’advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Eleanor Sharpston, decantant-se a favor del més fort en el tema dels interessos generats pel retard de pagament a proveïdors genera una situació d’indefensió davant de l’Estat que ha deixat al president de la Plataforma Multisectorial contra la Morosidad, Antoni Cañete, defensant tot sol la causa dels petits empresaris davant del Tribunal de Luxemburg.

Món Empresarial 009

Món eco »

“tot està per fer i tot és possible.”

Miquel Martí i Pol

010 Món Empresarial

onòmic Món Empresarial 011

Món econòmic

En portada

Escac a

Schengen 21 anys després de la seva entrada en vigor, els acords de Schengen passen pel seu pitjor moment. La gran fita aconseguida per Europa, juntament amb l’euro, està sota amenaça. L’arribada de milions de sirians fugint de la guerra, el terrorisme global i la desconfiança entre estats fan trontollar aquest pacte que garanteix la lliure circulació de persones. Què passa si cau Schengen?

N’hem parlat amb diversos experts que ens en donen les claus.

R

iuades de refugiats (només a Alemanya s’espera que n’arribin 800.000 abans de finals del 2016), partits populistes exigint que es reforcin les fronteres del sud per impedir-los l’entrada, radicals islàmics entrant al continent fent-se passar per demandants d’asil...

L’actual crisi pel que fa a la lliure circulació de persones a la UE se sorteja, de moment, tancant fronteres interiors. El principi de Schengen té tres excepcions: davant d’una situació de perill d’ordre públic, per la seguretat interior

012 Món Empresarial

“

“Europa ha fet massa esforços i hi ha dedicat un bon nombre de recursos per caure a la primera ensopegada.” (Josep Maria de Dios Mercer, professor de Dret internacional privat de la UAB) o per la salut pública, els estats poden reinstaurar temporalment les fronteres interiors per un període màxim de dos anys, sota els principis de “necessitat, proporcionalitat, excepcionalitat i temporalitat”.

Llibertat vs. seguretat Josep Maria de Dios Mercer, professor de Dret internacional privat a la UAB, creu que el problema “no és Schengen, ni tan sols purament europeu. És global i posa en tensió dos drets bàsics: la llibertat i la seguretat. Schengen és un acord valent, i el que fa és privilegiar la llibertat de moviments i de circulació no ja dels nacionals dels estats membres (garantida pel dret de la UE), sinó de tothom”. El que passa és que els estats, “incapaços de fer front a una situació que no saben administrar, i amb veus populistes cada cop més fortes, volen acontentar part de la seva població recuperant el control interior de les fronteres pròpies. Com si això, en un món com l’actual, fos la solució”. Amb tot, l’expert reconeix que el context existent “és un cop dur”, però recorda que “són set els països

que actualment han introduït temporalment una altra vegada el control fronterer. I de Schengen en formen part 26, alguns que fins i tot no són membres de la UE”. Per això, recomana “ser optimistes i apostar per la continuïtat de tot plegat. Europa -i massa gent- ha fet massa esforços i s’hi han dedicat un bon nombre de recursos per caure a la primera ensopegada”.

Si la caiguda de Schengen arribés a passar, però, el professor de Dret internacional privat considera que “el que tindríem és el retorn a l’obertura de les fronteres interiors i als controls a cada país. No hi hauria un buit legal, sinó una reversió de la situació, i tornaríem al que teníem abans del 1995.

El que sí que hi hauria seria un nou augment dels controls en frontera, i, per tant, un increment de la despesa pública en aquest àmbit. Però cal recordar que entre els drets fonamentals de la UE hi ha el de la lliure circulació dels nacionals dels estats membres i els seus familiars, que en res quedaria afectat per un hipotètic i indesitjat trencament de l’espai Schengen”.

Què és Schengen?

En portada

Món econòmic

• Un acord pel qual, l’any 1985, cinc països de la UE van acordar suprimir de forma progressiva els controls fronterers per garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers.

• A Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal s’hi han anat afegint la major part dels altres estats de la UE i d’altres com Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa, que no formen part de la UE. • En alguns casos, com el Regne Unit, tot i pertànyer a la UE van entrar a Schengen amb acords ad hoc.

• Des de l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam, els nous estats membres de la UE han d’integrar-se també a l’Espai Schengen.

• Schengen engloba actualment més de 400 milions d’habitants i 4.312.099 km².

Món Empresarial 013

Món econòmic

En portada

Quines serien les conseqüències im Estades diàries

Estades d’una nit 10%

5%

72

014 Món Empresarial

2014

per carretera: aquest tipus de turista és Un dels primers àmbits sens dubte el que més patiria el retorn afectats seria el turisme. de les fronteres.

Catalunya és actualment la tercera regió Una altra afectada és l’economia a Europa, per darrere de Canàries i de transfronterera. En el cas que es París, en nombre de pernoctacions en tornessin a restablir les fronteres, les establiments turístics. En el cas d’una conseqüències es manifestarien amb ruptura de Schengen és molt la màxima intensitat i probable que les 72 milions cruesa en aquelles de pernoctacions diàries de turistes: zones a tocar de les turistes del 2014 es reduïssin milions antigues fronteres. A notablement. Es veurien pernocLa Jonquera, durant afectats dos punts febles. tacions/ aquests darrers meEl primer és l’estada mitjadia sos, ja s’hi està vivint un na, inferior a la del conjunt simulacre del que suposaria la de l’estat Espanyol, i que caiguda de Schengen. Els atempa la ciutat de Barcelona tats terroristes a París del novembre han no arriba a dues nits de tingut unes repercussions immediates mitjana. Un dels estuper a l’economia de les comarques emdis mes acurats dels que pordaneses. La suspensió de Schengen, s’han publicat al voltant d’una possible amb els consegüents controls frontecaiguda de Schengen és el del think rers, ha provocat interminables cues, tank del Govern francès Strategie, que greus incomoditats per als residents i estima que les estades diàries i d’una pèrdues per als actors locals. “Des que sola nit podrien descendir respectivala crisi va arribar a França, explica Doment fins a un 5% i un 10%. En segon mènec Espadalé, president de la Cambra lloc, per molt que tant l’aeroport del de Comerç de Girona, han baixat les Prat com les arribades de creueristes comandes de les empreses gironines no parin de créixer, segons Idescat, la de la construcció a la Catalunya Nord majoria dels turistes (58%) encara arriba

i, per tant, el nombre de treballadors transfronterers. Més importants encara són les pèrdues degudes a la davallada d’arribades de francesos amb propietats immobiliàries a la costa. Ara vénen molt menys sovint que abans dels controls” amb tot el descens de despesa que això suposa.

Una economia transfronterera en crisi significa que ambdós costats de la frontera pateixen. No és casualitat que la Cambra de Girona s’hagi associat a la de Perpinyà per buscar, si no ja una solució al problema, almenys estratègies comunes per alleujar-lo, sobretot de cara a la imminent Eurocopa, que es disputarà a França i que podria fer disparar els controls fronterers. “De moment”, continua Espadalé, “hem aconseguit, parlant conjuntament les dues Cambres amb

“

“Des que la crisi va arribar a França, han baixat les comandes de les empreses gironines de la construcció a la Catalunya Nord.”

(Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona)

En portada

Món econòmic

mediates de la caiguda de Schengen?

55 euros per cada hora de retard També quedaria molt afectat el transport de mercaderies. Cada hora de retard en el recorregut d’un camió té un cost mitjà d’uns 55 euros, segons les estimacions de la Comissió Europea. Tenint en compte que cada any a Europa es fan 57 milions de viatges internacionals, els estudis situen entre 5.000 i 7.500 milions d’euros els costos sectorials d’una caiguda de Schengen a nivell de la UE, però tal com el president de l’associació ASTAC, Evaristo Magaña, puntualitza: “Cada hora de retard no només té un cost per se, sinó que augmenta la probabilitat d’un retard afegit, ja sigui perquè es compliquen les feines de càrrega i descàrrega, ja sigui perquè es redueix el temps de circulació del vehicle, acostant-lo al moment en què haurà d’aturar-se per complir amb la regulació vigent.”

A França, l’estudi Strategie calcula unes pèrdues per al sector del transport de carretera que ronden els 120 milions d’euros l’any. Aquesta estimació es basa essencialment en el volum de les importacions i exportacions. Tenint en compte que el volum de les importacions a Espanya és més elevat (25,5 milions de tones contra 21,5 franceses) i les ex-

portacions encara difereixen més (32,7 milions contra 21,7), podem suposar que el sector del transport a l’estat Espanyol resultaria molt més perjudicat, potser fins a 170-200 milions d’euros l’any. Una quarta part d’aquesta quantitat seria, raonablement, assumida pel sector del transport català. D’aquesta estadística queden excloses les pèrdues de les grans empreses de transport catalanes deslocalitzades a l’est d’Europa.

En el cas d’una caiguda de Schengen, el sector tornaria a demanar que dos dels carrils d’accés a França es destinessin al transport de mercaderies amb ús exclusiu. Es trata d’una reivindicació, recolzada per la Generalitat de Catalunya, que no va ser

assumida pel Govern francès en estat d’emergència. A més dels retards pels controls fronterers, els transportistes catalans tenen por que fora del marc legal de Schengen pugin significament les accions demostratives proteccionistes de la pagesia francesa contra els transportistes espanyols, accions, que de fet, segueixen a dia d’avui.

Segons el think tank del Govern francès Strategie, una possible caiguda de Schengen podria provocar el descens, respectivament fins a un 5% i un 10%, de les estades diàries i d’una sola nit de turistes a Catalunya. Pel que fa al sector del transport per carretera, el mateix estudi calcula unes pèrdues que ronden els 120 milions d’euros l’any transport a espanya:

170-200

milions e/any

París, que els controls siguin aleatoris i no sistemàtics, i això ha fet que els embussos s’hagin reduït notablement. Hem arribat a un punt en què ja no podem incidir, i de fet ara mateix la situació està controlada”. L’objectiu és mantenir-la així, ja que el primer ministre francès, Manuel Valls, ha anunciat que l’estat d’emergència es prolongarà com mínim fins a finals de juliol.

Món Empresarial 015

Món econòmic

En portada

Juan Fernando

Eurodiputat socialista al Parlament Europeu i exministre de Justícia

Del 2009 fins al 2014 va presidir la Delegació Socialista Espanyola i va ocupar la presidència de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior del Parlament Europeu. Va ser també nomenat vicepresident del Partit Socialista Europeu.

Vostè va arribar a la UE l’any 2009, en plena crisi econòmica global, i ha viscut des de dins totes les fases crítiques d’Europa (el rescat a Espanya, les crisis gregues, Ucraïna, etc.). Té la sensació que cada vegada l’estat anímic de la Unió va a pitjor?

Ho certifico, i el major pessimista en la situació actual sóc jo mateix. S’ha cronificat una successió d’esdeveniments, cada un dels quals empitjora l’anterior i del qual n’és directa conseqüència. La UE està en el pitjor període de la seva història, no per causa d’una crisi financera, sinó per una crisi de model social.

Un brutal ajustament de comptes contra la vocació cohesiva d’Europa ens ha arrossegat a una crisi de projecte col·lectiu.

Un ajustament de comptes entre qui?

Un ajustament motivat per un enfocament suposadament liberal i contradictori amb els compromisos de la UE. Una majoria conservadora ha aplicat un

016 Món Empresarial

receptari abjecte que no ha millorat la salut de l’economia, sinó que ha augmentat les desigualtats, confrontant primer països del Nord contra països del Sud, i després directament guanyadors contra perdedors, rics contra pobres. Sota l’empara d’una suposada “disciplina fiscal” s’han posat en marxa polítiques de reducció de despesa en inversió social, sense cap equitat en el repartiment de les càrregues financeres de l’Estat. L’‘austericidi’ ha empobrit el Sud i ha generat una crisi de confiança en tots els països, que ha quedat patent en la gestió europea del conflicte a l’Orient Mitjà i en la de les denominades Primaveres Àrabs. I ara, amb la crisi dels refugiats, veiem que mentre Europa concentra fora de les seves fronteres (a Turquia, el Líban i Jordània) la gran majoria de demandants d’asil, imposa alhora a una empobrida Grècia que la seva frontera faci de mur de contenció davant l’arribada de refugiats. La res-

López

Aguilar posta equivocada a aquests problemes de confiança en les institucions europees és la de desmantellar Schengen, que és el patrimoni més apreciat de tots els ciutadans del continent.

No és contradictori que mentre es negocien acords de lliure circulació de béns i serveis amb els EUA es redueixi la mobilitat de les persones dins de la mateixa Unió?

No, realment no hi ha cap contradicció. És conseqüent amb la lògica neoliberal que somnia un immens mercat lliure de vincles i en què la circulació democràtica no sigui una prioritat.

La sensació és que PPE i PSE persegueixen les mateixes polítiques. És una sensació motivada perquè ambdós partits ens enfrontem a diverses amenaces a la nostra coherència interna. Quan entren en joc els interessos nacionals, algunes línies de demarcació es dissolen, però això succeeix en to-

En portada

Món econòmic

L’eurodiputat considera que les CA estan molt per davant del Govern en temes d’acollida.

Espanya “està al zero absolut”, en aquest sentit.

»

“La UE està en el pitjor període de la seva història a causa d’una crisi de model social” Món Empresarial 017

Món econòmic

En portada respectin el dret d’asil. I finalment, cal construir vies legals per a accedir a Europa. D’una altra manera estem condemnats a reviure un drama humanitari rere altre.

“

“L’acord amb Turquia és un complet error estratègic.

Estem subornant un país que viu un procés de clara regressió democràtica amb uns diners virtuals que no figuren en cap balanç, que no se sap d’on sortiran ni qui els sufragarà, i amb una mitja promesa d’adhesió a la UE que ni de lluny no estem disposats a complir. L’ingrés de Turquia, que hauria de ser per unanimitat, no serà possible.”

tes les denominades ‘famílies’ europees, de principi a final de l’arc ideològic.

Això no ha d’ocultar l’evidència que és l’absurda gestió de les anteriors crisis el que ens ha portat a l’auge de l’euroescepticisme a tot Europa. L’eurofòbia actual és una crisi de confiança que es declina de dues maneres. Per una banda, hi ha un replegament nacionalista a diversos països. Es tracta d’una resposta equivocada perquè ja no és possible ni tornar a la casella de sortida, ni alçar noves fronteres, ni compartimentar respostes fragmentàries als desafiaments als quals ens enfrontem. Per una altra banda, hi ha el populisme euròfob, clarament concomitant amb l’extrema dreta i amb una esquerra radical que, d’una manera o d’una altra, somnia amb

018 Món Empresarial

un sobiranisme reaccionari que només pot portar a una sensació d’impotència, en plantejar solucions inútils.

I quina és la seva solució per a la crisi actual?

Justament perquè no sóc populista no ofereixo una recepta unívoca. Hem d’aconseguir que la UE torni a ser rellevant a nivell global, només d’aquesta manera podrem tornar a incidir en l’arrel dels problemes. Primer haurem de contribuir a resoldre la crisi a Síria. Això passa per enfrontar-nos militarment a Daesh, no hi ha alternativa possible.

Després haurem d’aconseguir una política d’estrangeria realment comuna, així com una d’immigració. Hem d’exigir que tots els estats membres

L’acord amb Turquia va en aquesta direcció?

En absolut. Es tracta d’un complet error estratègic. Estem subornant un país que viu un procés de clara regressió democràtica amb uns diners virtuals que no figuren en cap balanç, que no se sap d’on sortiran ni qui els sufragarà, i amb una mitja promesa d’adhesió a la UE que ni de lluny no estem disposats a complir. Els ciutadans de la UE no volen “més Europa” i l’ingrés de Turquia, que hauria de ser per unanimitat, no serà possible.

Com valora la posició d’Espanya, que encara no ha acollit cap refugiat en el que portem d’any?

Es tracta d’una vergonya inacceptable i inexplicable que un país com el nostre no pugui ni acostar-se a rebre una quantitat raquítica com són 18.000 refugiats.

Vull recordar que només a Canàries, durant l’anomenada ‘crisi dels cayucos’, vam arribar a rebre fins a 30.000 immigrants subsaharians que arribaven en pasteres. Després vam aconseguir solucionar el problema a través de la cooperació amb els països costaners africans.

Llavors valora favorablement la disponibilitat de la Generalitat a l’acollida de 4.500 refugiats...

Les Comunitats Autònomes han estat i estan ara, molt per davant del Govern de l’Estat. Són molt més solidaries i sensibles a les emergències humanitàries. Catalunya, també. La seva proposta té el meu recolzament, sempre que es realitzi amb la coordinació amb el Govern d’Espanya. Lamentablement tenim un govern que està molt per sota del mínim exigible en aquests temes.

Està al zero absolut.

En portada

Món econòmic

“He vist desaparèixer famílies senceres”

EL DRAMA FORA DELS DESPATXOS

Òscar Camps. Director de Proactiva Open Arms i Català de l’Any 2016.

La crisi que s’està vivint a Europa i els acords de despatxos a Brusel·les tenen conseqüències directes i dramàtiques a diversos punts del continent, però en especial a les costes gregues, on el mar s’ha convertit en un immens cementiri dels refugiats que no arriben a la costa. Òscar Camps, impulsor i director de la oenegé d’ajut als refugiats Proactiva Open Arms, i guardonat com a Català de l’Any 2016, és una de les persones que més directament viu el drama a diari. Aquest socorrista de Badalona va decidir anar a l’illa de Lesbos a rescatar els refugiats que fugen de la guerra després d’intentar contactar amb totes les autoritats d’aquí “i que tothom ho ignorés”. Va decidir marxar igualment, sense cap ajut ni un pla a llarg termini: “El pla és simplement procurar que s’ofeguin els menys possibles cada dia”.

Camps es mostra més que crític

amb els governs del continent: “Ni autoritats europees, ni Grècia, ni els Frontex estan preparats per gestionar la situació provocada a les costes gregues per la crisi dels refugiats. Les màfies s’aprofiten de la situació i a les autoritats se’ls ha anat el tema de les mans. Hem vist morir molta gent, he vist desaparèixer famílies senceres...

Hi ha un gran buit de lideratge a la zona, els Frontex són antiavalots del mar, no tenen formació de rescat ni material.” Manca de mitjans? Ho nega taxativament: “De mitjans, si es vol, la UE en té. Per les expulsions de refugiats es va posar un policia per a cada refugiat, un dispositiu desproporcionat i car. El que hi manca és voluntat política, no mitjans.”

L’activista també és molt crític amb els acords amb Turquia i les restriccions a Schengen: “Tancar fronteres? Hi ha més de dos milions de persones a

Síria pendents de creuar la frontera cap a Europa. I faran servir tots els recursos que tenen per a aconseguir-ho.

Faci el que faci Europa, vindran. I pel que fa als acords amb Turquia, té moltes carències democràtiques. Tindrem la versió oficial d’ells, que és molt poc veraç. Hem contractat una dictadura perquè ens faci la feina bruta.”

“

“Ni autoritats europees, ni Grècia, ni els Frontex estan preparats per gestionar la situació provocada a les costes gregues per la crisi dels refugiats.”

Món Empresarial 019

Món econòmic

L’expert mundial

Smith Vernon

Premi Nobel d’Economia 2002 Un noi nascut i criat a l’entorn més rural de Kansas durant el Dust Bowl i la Gran Depressió, salvat en part gràcies a la pensió de viudetat de la seva mare però també a un esperit aventurer, inquiet i curiós que no el va abandonar mai. Vernon Smith, el pare de l’economia experimental, va demostrar el 2002 que guanyar el Premi Nobel d’Economia és propi de persones que s’arrisquen i que, tot i les opinions de tercers, aposten per idees que en un primer moment poden semblar rocambolesques, però que esdevenen magníficament revolucionàries amb el pas del temps.

020 Món Empresarial

L’expert mundial

Món econòmic

Durant els anys 80, Smith va centrar-se en el disseny de nous mercats. El seu major èxit, però, no es va produir als EUA, sinó a Austràlia: “A través dels experiments vam demostrar que el Mercat Elèctric d’Austràlia podia funcionar perfectament amb subhastes d’energia”.

»

“L’economia experimental detecta els punts febles dels mercats i les polítiques abans que les teories esdevinguin grans iniciatives públiques” Món Empresarial 021

S Món econòmic

L’expert mundial

i no vaig errada, tot i que va començar la seva trajectòria acadèmica especialitzant-se en física, va canviar a enginyeria electrònica. Després, a l’últim any de carrera va decidir fer un curs d’economia. Per què va trobar interessant aquesta ciència social?

Jo no sabia que existia un àmbit de coneixement tan inesperadament rigorós.

Em va fascinar i més partint del fet que la meva carrera universitària sempre havia estat lligada a la física, l’enginyeria i la química. Com que no tenia res a perdre –però sí ganes de fer quelcom nou–, vaig realitzar aquest curs al qual fas referència. Després van venir les primeres investigacions en el terreny econòmic i el primer que em va venir al cap és que tot s’assemblava molt a la física. Per descomptat aquesta opinió va canviar al llarg del temps, però sincerament en un primer moment em vaig deixar arrossegar per l’economia fruit de les semblances que hi veia amb les altres ciències.

“

el perfil

Un canvi de rumb que el va conduir a rebre el Premi Nobel d’Economia el 2002, juntament amb Daniel Kahneman, pel seu treball

Vernon Lomax Smith va néixer a Wichita (Kansas) l’1 de gener de 1927, just abans que comencés la Gran Depressió. Els seus pares eren militants socialistes, i ell també ho va ser durant la seva joventut. Malgrat això, la seva immersió en l’àmbit de l’economia el va deslligar tant de la ideologia política heretada com de la física i l’enginyeria electrònica, ciències que van protagonitzar la seva primera etapa acadèmica. De fet, Smith és llicenciat en enginyeria electrònica per l’Institut de Tecnologia de Califòrnia. Ràpidament, però, l’economia –i, com a conseqüència, el liberalisme– el va seduir i es va doctorar a Harvard el 1955 per després impartir classes a diverses universitats nord-americanes, com ara Arizona, Stanford, Brown o Yale. Precisament els seus alumnes de Purdue van ser

022 Món Empresarial

“Segons els ensenyaments convencionals, els meus primers experiments no complien els requisits perquè s’assolís la competència perfecta: ni el nombre de venedors i compradors era gran ni els participants tenien al seu abast molta informació sobre el mercat. Malgrat això, l’oferta i la demanada van convergir de manera ràpida i estable!” revolucionari en el terreny de l’economia experimental. Podria explicar als nostres lectors en què consistien els primers experiments de laboratori en el camp de l’economia que va encapçalar?

A mitjan anys 50 treballava a la Universitat Purdue com a professor ajudant a l’assignatura de Principis d’Economia.

El 1956 vaig fer el primer experiment a l’aula, just quan començàvem el curs perquè cap dels estudiants no havia llegit encara res sobre teories econòmiques. No estaven gens contaminats i només es movien pel seu instint, que els empenyia a comprar barat i vendre car. En aquell moment vaig voler posar

els primers conillets d’índies amb els quals va demostrar la validesa de l’economia experimental, disciplina a la que va arribar a causa de la seva insatisfacció amb la forma que els economistes recopilaven dades. Per a ell mai no va bastar a observar i prou; s’havia d’anar més enllà, ser més rigorós i disposar d’esperit científic.

El seu èxit com a pare de l’economia experimental va possibilitar que pogués participar en un gran nombre de programes d’investigació i consultoria a la Rand Corporation, al Centre d’Estudis Avançats en Ciències del Comportament, a la Comissió Federal de Comerç dels EUA, al Chicago Mercantile Exchange, etc. A més, quan va guanyar el Premi Nobel d’Economia 2002, va utilitzar la seva part (mig milió de dòlars) per crear la

a prova les hipòtesis de la teoria neoclàssica dels mercats competitius i esbrinar per què els mercats funcionen de la manera que funcionen. Per això vaig crear al laboratori les condicions que, segons el pensament econòmic convencional, es creien importants a l’hora de prendre decisions en un mercat real d’oferta i demanda. L’estructura dels experiments era la següent: vaig assignar a l’atzar el rol de comprador i de venedor als participants (els meus alumnes de llicenciatura), i després vaig comunicar a cadascun d’ells i en privat el preu més baix al què podien vendre i el més alt al què podien comprar el

International Foundation for Research in Experimental Economics (IFREE).

Smith ha publicat més de 200 articles i ha format part del consell editorial de nombroses publicacions científiques.

Actualment és professor d’Economia i Dret a la Universitat de Chapman.

L’expert mundial producte fictici que es negociava. Els intercanvis es van realitzar en diversos períodes de mercat consecutius i mitjançant subhasta en veu alta. L’objectiu de tots els participants sempre era aconseguir el preu més favorable segons el seu propi interès.

A quines conclusions va arribar?

Vaig quedar sorprès quan vaig veure que aquest mercat convergia totalment vers l’equilibri de l’oferta i la demanda. No esperava que els mercats funcionessin així perquè, segons les creences i els ensenyaments convencionals, la competència perfecta no es podia assolir fàcilment en els mercats reals si no es complien aquest parell de requisits: que el nombre de venedors i compradors fos força gran, i que tots els individus tinguessin al seu abast informació perfecta sobre l’oferta i la demanda del mercat per tal de poder comparar preus i prendre la decisió més adient. I, precisament, els meus experiments estaven conformats per un grup reduït de participants –amb 4 o 6 a cada bàndol ja en tenia prou!– que només disposaven d’un petit fragment d’informació del total –la que tenia a veure amb les seves circumstàncies particulars–. Aquestes condicions no van impedir que finalment s’assolís l’equilibri, és a dir, que els preus obtinguts al laboratori s’apropessin molt als seus valors teòrics.

I quin va ser el seu següent pas?

Durant els anys següents vaig introduir variacions als experiments originals per tal de trobar els límits i la validesa d’aquests mercats: alterant l’entorn on es dóna l’oferta i la demanda, variant les normes de comerç, introduint recompenses en efectiu, etc.

Això sí, entre els anys 60 i els 80 s’hi van sumar més economistes que van començar a realitzar els seus propis experiments.

Ja als anys 90, amb alguns dels alumnes graduats –especialment amb Arlington Williams– vam dur a terme

els primers experiments amb actius (valors o béns immobles). Deixa’m remarcar que als primers experiments –on l’oferta i la demanada convergien de manera ràpida i estable– ens havíem ajudat de béns de consum peribles, que tenen una aplicació i consum immediats –particularment en el sector dels serveis– i que no es poden revendre. Pensa en un bitllet d’avió o una tallada de cabells, per exemple. Passar dels béns de consum als béns de llarga durada i renegociables va marcar una gran diferència: la possibilitat de revenda tenia un fort impacte sobre el comportament dels participants. No importava que fossin estudiants, empresaris o financers; els resultats al laboratori van ser pitjors del que esperàvem. Si no es repetia l’exercici, era molt comú que es creessin bombolles o col·lapses. I és que amb freqüència les expectatives

“

Món econòmic

de la gent es veien reforçades i retroalimentades, fenomen que acabava quan les transaccions començaven a escassejar per manca de finançament o per una relació desfavorable entre preu i rendibilitat. En aquest cas, és evident que les teories tradicionals no van tenir èxit a l’hora d’explicar o entendre el comportament en els jocs cooperatius.

Veig que l’economia experimental ajuda a entendre (i preveure) les bombolles...

En línies generals, ens proporciona una millor comprensió de com els incentius formen la base de l’èxit de les polítiques econòmiques. I un bon exemple d’això és la gran bombolla immobiliària que va començar als EUA l’any 1997 i que va assolir el pic el 2006. Hi ha moltes raons per creure que la magnitud d’aquesta bombolla va determinar-se pels préstecs hipotecaris. La indústria

“Quan els fons privats es fiquen en problemes penso que és molt important en matèria de política governamental que se’ls deixi fer fallida. Si rescates els grans bancs, com vam fer als EUA, estàs rescatant els inversors. (...) No disposes d’un sistema adequat de recompensa per a la nova activitat i frenes la recuperació del país.”

Món Empresarial 023

Món econòmic

L’expert mundial

estava plena d’incentius dolents. Les entitats de crèdit concedien molts préstecs hipotecaris sense voler assumir cap risc i, per això, un cop cobraven la comissió intentaven revendre’ls el més aviat millor. Per treure-se’ls de sobre, els empaquetaven en grans portafolis de préstecs per poder vendre’ls a tercers i obtenir més beneficis.

Canviant de continent, quina és la seva opinió sobre la resposta dels governs europeus a la crisi?

Quan els fons privats es fiquen en problemes penso que és molt important en matèria de política governamental que se’ls deixi fer fallida. Si rescates els grans bancs, com vam fer als EUA, estàs rescatant els inversors. No hi havia cap problema amb els dipositants! Els valors de la banca eren prou alts com per cobrir possibles deutes... A més a més, teníem el Fons de Garantia de Dipòsits... Per a mi, està clar que els rescats estan totalment dirigits als inversors. I el problema d’això és que si aquestes persones fan inversions que fracassen i els rescates, estàs negant l’oportunitat a nous inversors que volen participar dels beneficis del creixement econòmic. És a dir, no disposes d’un sistema adequat de recompensa per a la nova activitat i frenes la recuperació del país. T’estàs quedant estancat en el baix creixement econòmic perquè arrossegues tots aquests inversors que acaparen el mercat.

Em ve al cap el que va passar els anys 90 a Japó quan la bombolla immobiliària

“

va explotar. El govern va permetre que els bancs concedissin préstecs hipotecaris a valor comptable sense tenir en compte les pèrdues acumulades.

Aquests préstecs s’atorgaven als sol·licitants perquè poguessin complir amb els seus pagaments. Es va baixar el tipus d’interès paulatinament i cap a finals dels 80 es va situar en valors propers a zero.

Després, el govern va injectar de forma massiva diner públic per contrarestar la crisi bancaria; també va augmentar el seu dèficit a través d’una baixada d’impostos i una pujada de les despeses.

Tots depenien d’una suposada recuperació com a resultat d’un nou creixement que no es va materialitzar mai.

I què em pot dir del cas de Suècia? És un clar exemple de recuperació gràcies a la decisió del govern, que va assumir el deute dels bancs per evitar la fallida del sistema, però que no es va fer càrrec dels actius tòxics. De fet es va fer responsable a la banca de la crisi, i aquesta va haver d’anotar-se les pèrdues i oferir avals al govern.

“Per als alumnes, l’economia experimental és molt atractiva; no es tracta només de llegir sinó de practicar, de realitzar experiments, de fer sorgir noves idees o projectes, etc. Parlem d’un tipus d’ensenyament orientat a l’acció, a la descoberta.”

024 Món Empresarial

Tinc entès que va treballar com a assessor en el procés de privatització de l’energia elèctrica a Austràlia, i que va participar a nombrosos debats sobre la liberalització de l’energia als Estats Units. Com va ser aplicar l’economia experimental a l’hora de tractar qüestions del dia a dia?

Tot això té a veure amb el disseny de nous mercats. Gràcies als experiments al laboratori podem detectar de manera ràpida i eficaç els punts febles dels mercats i les polítiques abans que les idees i les teories esdevinguin grans iniciatives públiques. Durant els anys 80, amb companys de la Universitat d’Arizona vam començar a analitzar els mercats estructurals. Molts països, especialment de fora dels EUA, es van interessar pels nostres estudis, però el nostre major èxit fou a Austràlia, on vam avaluar diverses maneres d’organitzar els mercats energètics a través d’experiments. Els participants eren persones que pertanyien al sector energètic i al govern. Hi havia molt d’escepticisme; no creien que una industria així es pogués estructurar al voltant de mercats... Malgrat això, finalment es va demostrar que estaven equivocats. Cap a meitats dels anys 90, el Mercat Elèctric d’Austràlia ja funcionava amb subhastes d’energia: les companyies comercialitzadores, que s’encarreguen de portar l’electricitat a les llars dels consumidors, acudeixen a aquest mercat majorista comú on arriba tota l’energia produïda per tal d’adquirir-la al preu que determini la subhasta.

L’expert mundial

Món econòmic

La contribució de Smith a LES CIÈNCIES ECONÒMIQUES

No va passar el mateix amb els seus compatriotes, veritat?

Als EUA hem fet progressos a partir dels experiments al laboratori en diferents àmbits, però pocs en matèria d’energia elèctrica per una senzilla raó: cada estat regula la part que li pertoca.

La Comissió Federal de la Regulació d’Energia s’encarrega del mercat majorista i aquest sí que ha estat força globalitzat, però entrar a les bombolles dels estats és més complicat perquè les empreses de serveis públics exerceixen molta influència sobre els governs locals (Texas és una excepció).

No hi ha suficient motivació perquè abandonin els seus privilegis a l’hora de regular.

Per últim, vostè sempre ha defensat el diàleg entre diverses disciplines. Per

professor de Psicologia i Afers Públics de Princeton, Daniel Kahneman, amb el Premi Nobel d’Economia “per establir l’experimentació com una eina d’anàlisi econòmica empírica, especialment en l’estudi dels mecanismes dels mercat alternatius”. El seu treball fou considerat revolucionari, una de les fites més decisives de la teoria econòmica. Tanmateix, la publicació dels resultats no va ser un camí de roses... Segons ell mateix reconeix, “l’editor de The Journal of Political Economy (Universitat de Chicago) va haver de lluitar contra vent i marea per mostrar-se ferm davant les opinions de companys de professió que el dissuadien perquè no donés veu a les meves troballes”. Tres anys després del primer esborrany, però, a l’abril de 1962, “An Experimental Study of Competitive Market Behavior” va veure la llum.

què és important anar més enllà de l’economia?

“Un economista que és només economista no pot ser un bon economista”.

M’encanta aquesta citació de Friedrich Hayek! (riu) A través de l’economia experimental hem enfortit els llaços amb altres disciplines, sobretot amb la sociologia i la psicologia social. També vam tornar a portar Adam Smith a primera fila. Mai no hauria pensat que un dels majors exponents de l’economia clàssica hagués escrit com obra prima La teoria dels sentiments morals (1759), un llibre sobre la sociabilitat de l’ésser humà; un llibre que té una aplicació immediata si ets un economista experimental i has estudiat els jocs cooperatius. Llavors és interessant veure com això ens fa tornar al segle XVIII, a l’època de la Il·lustració escocesa, i ajuda a

A mesura que la seva influència s’anava estenent, molta gent del món de l’economia es va alegrar que es posés en entredit el vell paradigma racionalista de l’economia dominant, segons el qual només si tots els participants posseeixen la mateixa informació i actuen de manera racional els mercats esdevenen perfectament eficients.

Foto: Chapman University

Fins fa relativament poc, l’economia era considerada una ciència no experimental que havia de recolzar-se en l’observació del món real i no en experiments de laboratori.

La creença que imperava era que el comportament humà i social és tan complex que de cap de les maneres no es pot assolir la precisió desitjada. Amb Smith, però, tot això va canviar. Aquest enginyer diagnosticat amb el trastorn d’Asperger va obrir nous camins experimentant en un entorn controlat per tal de posar a prova teories econòmiques i el funcionament dels mercats. Els aprenentatges obtinguts –del que anys més tard va passar a anomenar-se economia experimental– són útils per a investigadors però també per als responsables de la implementació de polítiques econòmiques.

L’Acadèmia sueca va premiar Vernon Smith el 2002, juntament amb el

què hi hagi més investigadors dedicats a estudiar les teories de Smith.

A través de l’economia experimental?

Sí. De fet, el nostre treball és cada vegada més conegut; el que fem és rellevant en moltes àrees, com t’he pogut explicar. D’altra banda, destaca aquesta estreta connexió amb el món acadèmic. Per als alumnes, l’economia experimental és molt atractiva; no es tracta només de llegir sinó de practicar, de realitzar experiments, de fer sorgir noves idees o projectes, etc. Parlem d’un tipus d’ensenyament orientat a l’acció, a la descoberta. A més a més, la millor manera que té un professor de fer efectiu allò que està ensenyant és formar part del propi procés d’aprenentatge.

Món Empresarial 025

Món econòmic

Tribuna

1,3

1,1

1,9 0,9

1,5

0,3

1,8

2,4

026 Món Empresarial

2,9 10,6

Argentina

--

--

0,8

1,6 0,1

2,7 10

4 9,8

6,3

8,6

8,7

10,5

Mèxic

-Brasil

1,5

-0,3

1,6

2,1

3,1

3,8 3,8

4,1

3,4

4,2

5,3

Estats Units

9 6,3

6,2

5,4

6,6

5

4,9

5,7

Canadà

5,1

L

es polítiques monetàries impulsades arran de la crisi han dut a instaurar tipus d’interès a la baixa –en reunió el passat 21 d’abril el Banc Central Europeu (BCE) va decidir que el tipus aplicables a les operacions principals de finançament, la facilitat marginal de crèdit i la facilitat de dipòsit es mantinguin sense variació en el 0,0%, el 0,25% i el -0,40%, respectivament-, una decisió que, al seu torn, interactua amb molt baixes inflacions (a Espanya, es va tancar l’exercici anterior al -0,5%). Així es pot observar en el darrer World Economic Outlook publicat pel Fons Monetari Internacional (FMI) el passat mes d’abril. Un document on s’alerta que l’economia mundial es debilita a causa d’un creixement massa lent i sostingut durant massa temps. I és que reduir els tipus oficials no ha acabat de fomentar l’accés al finançament ni ha propiciat un repunt destacable del consum, i és un factor que desincentiva l’estalvi i dificulta el desendeutament.

2,9

Tipus d’interès i baixes inflacions

Món econòmic

0 0,4

0,4

0,4 Zona euro

2,9

2,7

2,8

3,5

4,7

4,6

5,1

6,5

7,6

Regne Unit

0

1,3

2,5

0,3

0,8

0,1

1,5

1,6

2,7

3,3

2,6

2,2

2,8

3,3

3,6

4,5

Tribuna

-0,2

0,8

-0,3

-0,7

-1,3

1,4

2,7

Països emergents Àsia

9

9,3

2,1

1,5

2,5

2,5

3,3 1,7

1,8

2,9

4,3

7

6,4

6,6

8,2

9,5

9,8

13

Japó

Austràlia

Àfrica Subsahariana

Preus al consum (Variació percentual anual) 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016*

* Previsions

Món Empresarial 027

Món econòmic

Tribuna

E n diferents moments de les darreres dècades ja havíem conegut valors negatius dels tipus d’interès reals, que són el resultat de descomptar la inflació del tipus d’interès nominal amb què es negocien habitualment els contractes. Així, per exemple, en el camí que ens va conduir a la crisi de 2008 vàrem conèixer moments en què la inflació a l’alça a països que creixien molt (ara sabem que de forma insostenible i fràgil) es va situar per sobre dels tipus d’interès oficials del BCE. Això va abaratir un endeutament excessiu que també sabem com va acabar –bé, de fet encara l’estem arrossegant...–.

Però ara afrontem d’una dimensió nova, ja que fins i tot alguns tipus d’interès nominals se situen per sota del límit que semblava infranquejable del zero, l’anomenat “límit inferior zero” (ZLB amb les sigles angleses). Cada vegada més bancs centrals –el pioner va ser el Banc de Suècia– apliquen tipus negatius als dipòsits que les entitats financers mantenen amb ells com a forma de la màxima seguretat amb què mantenir posicions. Ja ens hem acostumat que algunes emissions de deute públic es col·loquin a tipus d’interès negatius, implicant quelcom tan aparentment sorprenent com que els inversors paguen (en lloc de cobrar) per deixar diners als governs. I no tan sols ens referim a les emissions de deute de països com Alemanya o

028 Món Empresarial

Tipus d’interès nega En els darrers temps ens hem habituat a escoltar o a llegir informacions sobre tipus d’interès negatius, trencant fronteres que semblaven fermes. Però, són aquests el resultat excepcional de moments singulars o veritablement ens hi hem de començar a acostumar?

Suïssa sinó també a Espanya, on alguns inversors han preferit pagar una mica per tenir els seus títols de deute abans que incórrer en els costos de seguretat i manteniment de diners en efectiu. I fins i tot comencen a plantejar-se si, arribat el cas, els bancs hauran de deixar de cobrar interessos (positius) per préstecs als seus clients i passar a haver d’abonar diners (inte-

ressos negatius) pel “privilegi” d’haver rebut préstecs. Les entitats financeres tremolen per la rendibilitat del seu model de negoci tradicional basat en ingressos derivats dels interessos pels crèdits concedits i aquesta preocupació les incentiva a buscar vies alternatives que inclouen (encara més) comissions i col·locar als clientes altres tipus de productes.

Tribuna

Món econòmic

atius: una nova realitat?

Les entitats financeres tremolen per la rendibilitat del seu model de negoci tradicional basat en ingressos derivats dels interessos pels crèdits concedits i aquesta preocupació les incentiva a buscar vies alternatives que inclouen (encara més) comissions i col·locar als clientes altres tipus de productes Desencadenants i altres raons de fons per anar a la baixa Però, què està passant? La resposta combina molt ingredients. Aquí n’esmentarem tres: en primer lloc, factors que han fet que el tipus d’interès real d’equilibri, resultat de les interaccions entre estalvi i inversió, vagi a la baixa.

Càlculs de diversos organismes i analistes internacionals confirmen que hauria passat de nivells propers al 5% fa unes dècades fins a valors del 2% just abans de la crisi, i a nivells pràcticament zero en els darrers anys. La figura 1 mostra aquesta evolució entre 1980 i 2013 a través de la mitjana de les economies avançades. D’altra banda, la figura 2 mostra, amb dades de l’FMI, el descens d’alguns tipus d’interès a les més importants economies avançades, des de la crisi fins a l’actualitat, període que van entrar en territori negatiu a Alemanya i al Japó.

L’exsecretari del Tresor dels Estats Units, Larry Summers, considera que uns tipus d’interès zero o negatius són un dels trets del que anomena un “nou estancament secular”, amb què resumeix les dificultats per recuperar un ritme sòlid de creixement de l’economia mundial. Entre les raons de fons: problemes demogràfics, augment de les desigualtats (amb pèrdua de pes del sector de rendes baixes i mitjanes, que gasten una fracció més elevada dels seus ingressos), temor al futur (econòmic i riscos de les pensions), incerteses que frenen inversions a alguns països o sobrecapacitat productiva a d’altres (començant per la Xina), etc. Totes elles (massa estalvi per a massa poca inversió) s’estarien conjugant per pressionar a la baixa els tipus d’interès.

En segon lloc, les polítiques monetàries a pràcticament tots els princi-

Què falla amb els tipus d’interès negatius?

Joan Tugores Ques. Catedràtic d’Economia de la UB.

Amb aquest títol el Premi Nobel d’Economia 2001, Joseph Stiglitz, va publicar un article en què resumia algunes raons de preocupació sobre els efectes dels tipus negatius. A banda d’algunes de les ja esmentades, assenyalava: a) reduir els tipus oficials no garanteix que l’accés del teixit productiu de la mitjana i la petita empresa sigui ni tan barat ni fluid com s’ha vist en els darrers temps; b) reduir el cost del capital incentiva, si de cas, despeses en tecnologies intensives en un capital (més) barat, defugint la creació d’ocupació, almenys a curt termini. En un món preocupat pels impactes de la robotització sobre els llocs de treball, l’argument mereix atenció.

Món Empresarial 029

Món econòmic

Tribuna

pals països han fet front als efectes recessius de la crisi amb mecanismes expansius que inicialment van adoptar la forma tradicional de reduccions dràstiques dels tipus d’interès oficials de referència. Quan es va veure que això era insuficient, el pas següent –adoptat de forma ràpida als Estats Units i al Japó, i amb un cert retard a la zona euro– fou aplicar les anomenades “expansions quantitatives” o “polítiques monetàries no convencionals” consistents a injectar liquiditat als bancs centrals “a canvi” d’instruments financers de qualitat cada vegada més revisada a la baixa.

Quan fins i tot això sembla arribar al seu límit, es reactiva la controvèrsia sobre mecanismes més creatius per doblegar el ZLB, el límit zero als tipus d’interès nominals.

Un tercer factor sobrevola aquest debat: una inflació molt baixa i, en alguns casos, fins i tot una deflació, una caiguda de preus. Això té una implicació important: per assolir un tipus d’interès real negatiu, si es considera que és necessari per restablir l’equilibri entre estalvi i inversió, si es creu que cal per reactivar l’economia, ja no funciona el mecanisme de combinar

L’exsecretari del Tresor dels Estats Units, Larry Summers, considera que uns tipus d’interès zero o negatius són un dels trets del que anomena un “nou estancament secular”, amb què resumeix les dificultats per recuperar un ritme sòlid de creixement de l’economia mundial

Evolució dels tipus d’interès real a llarg termini a les economies avançades (1980-2013)

1

Font: Boletín Económico (desembre del 2015), Banc d’Espanya.

14 12 10

Rang interquantílic

8 6

Tipus d’interès economies avançades

4 2 0 -2

1980 1983

030 Món Empresarial

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

2013

Tribuna tipus d’interès moderats positius amb una inflació de certa magnitud –recordem que generar una inflació més alta va ser la proposta de Krugman, entre d’altres, per combatre l’estancament al Japó o els problemes a la zona euro–.

Una deflació, d’altra banda, té efectes colaterals preocupants com, per exemple, augmentar el valor en termes reals dels deutes (almenys dels que estan fixats en un valor nominal), la qual cosa dificulta un desendeutament necessari per engegar una recuperació més sòlida. Cal recordar que en altres moments de la història, com després de la Segona Guerra Mundial, una inflació moderada va ser una eina de desendeutament que va contribuir a redreçar la situació.

Conseqüències i escenari de futur Uns tipus d’interès negatius engloben altres aspectes delicats. Un especialment important és que desincentiven l’estalvi, almenys el que no depèn tan sols del temor al futur (“motiu precaució”, li diuen). Es podria argumentar que, com ja s’ha comentat anterior-

Món econòmic

Evolució d’alguns tipus d’interès

2 importants a Estats Units, Alemanya i Japó (2007-2016)

Font: World Economic Outlook (abril del 2016), FMI.

6

EUA mitjana 30 anys hipoteca de tipus fix

5 4 EUA

3 2 1

Alemanya Japó

0 -1

2007

08

09

10

ment, els tipus estan en mínims per “massa estalvi”. Però això és a nivell global i els països amb més necessi-

11

12

13

14

Mar.16

tats respecte d’això ja no poden confiar que els arribi estalvi abundant i barat de l’exterior, com abans de la crisi.

Món Empresarial 031

Món econòmic

Tribuna

Ben al contrari, necessiten –com en el nostre cas– redreçar l’estalvi domèstic i uns tipus negatius són just el contrari del que convé per a això.

Més enllà de la situació actual, quines perspectives hi ha pel futur? Depèn de com evolucionin els factors que hi ha darrere. L’envelliment de la població generarà una despesa més gran a càrrec dels estalvis acumulats a tal efecte, o els temors del futur continuaran bloquejant la capacitat de consum? Es

mantindrà una desigualtat que acumula rendes en mans dels sectors amb més capacitat per estalviar o es revertirà aquesta tendència? Es preocuparà la política econòmica de garantir un millor entorn i condicions de finançament al teixit realment productiu, especialment de mitjana i petita empresa, per tal de recuperar seriosament les inversions productives o es continuarà com fins ara?

Per assolir un tipus d’interès real negatiu, si es considera que és necessari per restablir l’equilibri entre estalvi i inversió, si es creu que cal per reactivar l’economia, ja no funciona el mecanisme de combinar tipus d’interès moderats positius amb una inflació de certa magnitud Tipus negatius, un nou impost sobre el diner? l’actual entorn apareixen temptacions per forçar tipus negatius eliminant el seu principal obstacle, que és la potestat per mantenir diners en efectiu (a “tipus nominal zero”).

Efectivament, l’efectiu permet que si

032 Món Empresarial

les entitats financers volen aplicar a la gent normal interessos negatius sobre els dipòsits de forma directa –és a dir, més enllà de les comissions– sempre es té, per ara, l’opció de retirar-los. Una eventual supressió dels diners en efectiu, com cada vegada s’insinua més –apel·lant a

arguments de modernitat tecnològica en els pagaments o de lluita contra el frau– deixaria a la ciutadania sense aquesta línia de defensa i obriria la porta no tan sols a tipus d’interès negatius que erosionarien el valor dels dipòsits, actuant com a un impost sobre les tinences de diners.

Des de Brussel·les

Món econòmic

Tibor Navracsics

Comissari europeu d’Educació, Cultura, Joventut i Esport Hongarès i llicenciat en Dret, Tibor Navracsics va ser ministre de Justícia i Afers Exteriors en el seu país abans de treballar a l’Executiu de Jean Claude Juncker. Ara està especialment centrat en com l’educació pot ajudar a reduir l’alt nivell d’atur –mitjançant assignatures que fomentin l’esperit emprenedor– i a acabar amb l’abandonament escolar.

Navracsics reconeix que, en general, la UE s’està quedant enrere en la inversió en educació si ho comparem amb països com la Xina, Nova Zelanda, Brasil o Sud-Àfrica.

Segons el comissari, s’ha de convèncer els estats membres que “la inversió en educació avui és una inversió en la societat de demà”.

Món Empresarial 033

Món econòmic

L

Des de Brussel·les

a Comissió Europea té entre les seves prioritats en Educació fomentar l’esperit emprenedor. Per què ho consideren així?

L’emprenedoria en l’educació hauria de ser un dels principals objectius actualment, si tenim en compte que cinc milions de joves estan a l’atur. Ara més que mai és una necessitat. Hi ha importants avenços en alguns estats membres, especialment en el cas dels països nòrdics (Finlàndia i Suècia, per exemple) i dels països bàltics –és esperançador veure els resultats a la regió dels Balcans–. Des de la Comissió Europea ho intentem impulsar també a través del Programa Erasmus+, amb el

»

“S’ha d’obrir el focus i donar suport a l’educació en l’emprenedoria.

No es tracta de com obrir un negoci; és una actitud social, és estar contínuament aprenent” 034 Món Empresarial

qual esperem que 450.000 estudiants de formació professional puguin gaudir d’estades a l’estranger.

Què pot aportar aquest esperit emprenedor en l’àmbit de l’educació?

Per començar, millors pràctiques i no només teoria, és a dir, proporcionar als futurs alumnes habilitats socials, esperit constructiu, capacitat de treball en equip, de negociació, d’arribar a noves idees, etc. No hem de tenir por a l’hora d’assumir que el sistema educatiu ha quedat obsolet. Per això necessitem noves formes. Sempre que pensem en la nostra etapa educativa, pensem en l’època de la joventut que oscil·la entre els sis i els 23

anys: des que anem a la primària fins que sortim de la universitat. Allò que hauríem d’aplicar és el que es coneix com a live long learning (aprenentatge continu durant la vida). L’educació en aquest aspecte hauria d’esdevenir més flexible. Aquest és un dels principals missatges que envio als ministres quan ens reunim: s’ha d’ampliar el focus, s’ha de donar suport a l’educació en l’emprenedoria. No es tracta de saber com s’engega un negoci: parlem d’una actitud social, d’innovació, de creació. En altres paraules, d’estar contínuament aprenent.

Espanya és el país amb el nivell més alt d’abandonament escolar i el segon amb

Des de Brussel·les més atur juvenil de la UE. Què proposa davant aquest problema?

S’ha d’identificar per què els joves abandonen l’escola. En el conjunt de la UE hi ha una tendència positiva i esperem reduir a un 10% la taxa d’abandonament escolar d’aquí al 2020. Però aquesta dada no és l’única que s’ha de tenir en compte, perquè en educació totes les xifres estan relacionades. És a dir, si es forma a ciutadans econòmicament actius, políticament responsables i amb inquietuds és possible que no abandonin els seus estudis. I això s’ha de fer aviat; és a les escoles on preparem als ciutadans del futur. Com més es potenciï la capacitat d’iniciativa pròpia, més possibilitats tindran aquests joves a l’hora de trobar feina. Per això crec que és important incentivar l’emprenedoria.

A España hi ha hagut avenços importants per exemple a Andalusia, Galícia, Astúries i el País Basc. Crec que el model d’aquestes regions es pot aplicar a la resta del país.

Quina creu que podria ser una possible solució als problemes de joves llicenciats que no troben feina? Sovint es diu que actualment hi ha una disparitat entre les necessitats del mercat laboral i allò que s’estudia.

Les disparitats entre mercat laboral i estudis són tot un repte. Però igualment tampoc no crec que hi hagi carreres menys útils. Per exemple, tenir una llicenciatura en Filosofia no només equival a haver estudiat teories filosòfiques, sinó que també hem de tenir en compte la seva vessant pràctica. A moltes companyies els interessa contractar graduats en Filosofia o Ciències Polítiques perquè saben com millorar el treball en equip o perquè disposen d’una àmplia capacitat analítica. Sovint es pensa que són carreres molt teòriques sense una aplicació en el món laboral i, en realitat, no és així.

El nou Programa Erasmus ha incrementat en un 40% els fons respecte l’any passat.

No obstant això, els estats membres també

“

“No hem de tenir por a l’hora d’assumir que el sistema educatiu ha quedat obsolet.

Per això necessitem noves formes. Hauríem d’aplicar és el que es coneix com a live long learning (aprenentatge continu durant la vida).” hi han de contribuir en els seus pressupostos, però no tots ho fan i això impedeix que molts joves puguin marxar a estudiar fora.

Ha adreçat la Comissió Europea aquest problema?

Tenim un diàleg constant amb els països que tenen dificultats a l’hora d’augmentar les beques Erasmus. Moltes vegades, els diners no són l’únic problema. Durant aquests últims temps, hi ha hagut una època de consolidació fiscal i en molts casos s’ha retallat, per

Món econòmic

exemple, en educació. En general, la UE s’està quedant enrere en la inversió en educació. Països com la Xina, Nova Zelanda, Brasil o Sud-Àfrica inverteixen almenys un 5% en educació en els seus pressupostos nacionals. Hem de convèncer els estats membres que la inversió en educació avui és una inversió en la societat de demà.

Una de les grans fites de la construcció europea ha estat l’Erasmus. Creu que les crisis obertes a la UE, com el referèndum al Regne Unit o la crisi de refugiats, frenen avançar en termes d’integració?

M’agrada ser positiu. Crec que la gent, al marge de les crisis, veu l’Erasmus com un pilar de la integració, una manera d’explicar millor la UE gràcies a viure una experiència a un altre país. Hi ha representants de la Generació Erasmus a l’àmbit polític, cultural o econòmic. La nostra Comissió compta amb tres comissaris que són part d’aquesta generació. Intentarem també que amb l’Erasmus+ se segueixi treballant per la integració europea i per la formació de la ciutadania del futur.

Món Empresarial 035

Món econòmic

Des de Brussel·les

La Generació Erasmus: una experiència que encamina el futur Què tenen en comú el vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Katainen, la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, i el comissari de Recerca i Innovació, Carlos Moedas? No només que els tres han acabat treballant sota la batuta del president de l’Executiu comunitari, Jean Claude Juncker.

Tots tres han tingut també una experiència similar que uneix milers d’estudiants a l’any des del 1987: el Programa Erasmus.

Insígnia de la integració europea, el Programa Erasmus permet que milers d’estudiants d’universitats, formació professional i docents puguin viatjar a una altre centre educatiu per complementar la seva educació. L’estada varia entre un semestre o tot

036 Món Empresarial

un curs en què els estudiants reben una beca, provinent del pressupost europeu i complementada amb una ajuda de l’estat membre del sol·licitant. Per ara, hi formen part 33 països: els 28 estats membres de la UE, més Noruega, Liechtenstein, Islàndia, Suïssa i Turquia.

Canvi de rumb L’objectiu és que puguin ampliar la seva experiència vital i professional. “És una experiència única”, reconeix el Dani, un periodista que va marxar a Berlin ara fa nou anys. Recorda la seva estada a la capital alemanya com una de les millors etapes de la seva vida. Ara és corresponsal a Brussel·les i considera que la seva estada Erasmus va ser “determinant”. “Va ser allà on vaig tenir un primer contacte amb la política europea, gràcies a una assignatura que em va ensenyar moltes coses que després he pogut posar en pràctica a la meva feina com a periodista”, explica.

Una experiència similar explica la Runa, una noruega que va fer l’Erasmus a Espanya ara fa 20 anys. Va estudiar l’últim any de Dret a Bilbao i allà va tenir contacte amb assignatures de Comerç Internacional i Estudis Europeus. Ara treballa pels serveis jurídics de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA, en anglès) a Brussel·les. Considera que la seva experiència va ser important, no només a nivell personal, sinó també perquè gràcies als seus estudis va enfocar el seu futur.

Des de Brussel·les

Món econòmic

Nascut fa 29 anys, i impulsat per la llavors Comunitat Econòmica Europea, en els últims sis anys, més de quatre milions d’estudiants europeus (coneguts com la Generació Erasmus) han gaudit del programa.

Cada curs, s’ha batut un nou rècord Tot en un El Programa ha anat mutant amb el pas del temps, però manté una bona forma física. Nascut fa 29 anys, i impulsat per la llavors Comunitat Econòmica Europea, en els últims sis anys, més de quatre milions d’estudiants europeus (coneguts com la Generació Erasmus) han gaudit del programa. Cada curs, s’ha batut un nou rècord.

Fa poc més d’un any, es va aplicar el nou programa, anomenat Erasmus+. A diferència de les anteriors versions, no es fa distinció entre alumnes universitaris, de formació professional, o aquells que volen fer pràctiques. Ara tot s’integra en un mateix programa, amb l’objectiu que

tothom tingui les mateixes oportunitats i no hi hagi diferències entre les ajudes.

Pels set anys entrants, la UE destinarà 14.700 milions d’euros, un augment del 40% respecte al programa anterior.

Brussel·les es mostra orgullosa que el Programa Erasmus sigui una de les grans fites de la construcció europea i una eina “vital” en la creació d’ocupació. Segons les estadístiques comunitàries, l’atur

juvenil de llarga durada (més de cinc anys després de la graduació) es redueix en un 23% pels estudiants Erasmus. I ningú no nega l’ampliació d’horitzons personals de l’experiència en si: noves amistats i canvis personals. Fa uns 12 mesos, l’Executiu comunitari anunciava orgullós que més d’un milió de nens a Europa han nascut gràcies a la unió de parelles que es van conèixer durant la seva estada Erasmus.

l’abc del programa erasmus Des del 2010 al 2016, 4 milions d’estudiants han fet un estada Erasmus.

Les persones que han gaudit del Programa tenen un 23% més de possibilitats d’aconseguir una feina que les que no.

1 de cada 3 estudiants Erasmus que fan pràctiques en una empresa obtenen un contracte.

el programa erasmus

Luxemburg (25,8%) i Finlàndia (10,4%) són els països en què més població forma part de la Generació Erasmus.

Espanya és el país que més estudiants envia (37.235) i rep d’Erasmus (39.277).

Món Empresarial 037

Món econòmic

Institucions catalanes

Universitat Ramon Llul

A

quest mes de maig la universitat que porta per nom el del cèlebre filòsof i escriptor mallorquí Ramon Llull celebrarà el seu 25è aniversari. Nascuda com a institució privada sense ànim de lucre i d’inspiració humanista i cristiana, la URL té com a principal objectiu proporcionar una formació de qualitat centrada en la persona. La seva estructura és de caràcter federal, de manera que es potencia la personalitat de les onze institucions que la conformen actualment: IQS, Blanquerna, La Salle, Facultat de Filosofia, ESADE, Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi, Observatori de l’Ebre, Institut Borja de

038 Món Empresarial

Bioètica, Institut de Salut Mental Vidal i Barraquer i Escola Superior de Disseny ESDi –centre adscrit–.

La proposta metodològica docent de la URL parteix d’una concepció integral de la formació de l’estudiant en la que la personalització hi juga un paper important. Així, els grups de treball reduïts, la relació estreta entre alumnes i professorat i el domini de les noves tecnologies són els trets principals de la seva metodologia pròpia. A més, la recerca i la innovació

formen part del seu ADN. Per això, malgrat les dificultats derivades de la crisi econòmica, durant els darrers anys la URL ha augmentat els fons propis destinats a la R+D+I i ha prioritzat els esforços orientats a l’obtenció de fons externs, públics i privats, per finançar aquesta activitat.

Amplitud de mires Però si hi ha alguna cosa que tenen clara des d’aquesta universitat és la importància de la internacionalització.

Institucions catalanes

Món econòmic

Creadora i difusora de coneixement Amb una oferta formativa en constant evolució i centrada en la persona, la Universitat Ramon Llull s’ha posicionat com una de les més innovadores de l’Estat. Enguany, aquesta institució que entén la internacionalització com un aspecte clau de la formació dels professionals del futur, compleix 25 anys.

Text: Ariadna Cortés Fotos: URL

EN MENYS DE 100 PARAULES

Els grups de treball reduïts, la relació estreta entre alumnes i professorat i el domini de les noves tecnologies són els trets principals de la metodologia docent pròpia de la URL Una mostra d’això és el projecte Aristos Campus Mundus 2015, una agregació estratègica de tres universitats d’iniciativa social –la Universidad de Deusto, la Universidad Pontificia Comillas i la URL– que s’estén mitjançant un acord de cooperació a les universitats nord-americanes Georgetown University, Boston College i Fordham University. La col•laboració entre aquests centres té per objectiu assolir l’excel•lència acadèmica, docent i investigadora en una aposta conjunta per la innovació social, responsable i sostenible a nivell local i global.

El projecte ACM 2015 ha rebut la qualificació de Campus d’Excel•lència Internacional en la categoria d’àmbit regional europeu del Ministeri d’Educació. El bon

Al llarg dels seus cinc lustres d’activitat la Universitat Ramon Llull ha anat evolucionant per donar resposta a les necessitats de la societat, una de les seves principals missions. Així, ha anat ampliant i perfilant l’oferta dels seus 14 centres i 3 instituts universitaris fins assolir la del present curs 2015-2016, en el que acull més de 18.500 estudiants:

38 graus 59

217 11 doctorats

posicionament dels diferents màsters i MBA d’ESADE en els rànquings internacionals són un altre exemple de l’amplitud de mires de la URL.

Món Empresarial 039 039

Món econòmic

Institucions catalanes

Josep M. Garrell rector de la Universitat Ramon Llull

“Vetllem per l’ocupabilitat de les persones que decideixen formar-se a la URL” L’organització federal de la URL no és habitual en l’àmbit universitari. Quins avantatges i inconvenients té aquest model?

Després de 25 anys de funcionament són molts els avantatges que li veiem. El sistema de governança de la URL, que és un reflex de la seva organització, es basa en una distribució raonada de les competències universitàries entre les institucions federades i el propi rectorat. En les tasques on cal poca o escassa coordinació dins la universitat, la gestió de proximitat és molt més útil i la competència recau en les institucions. Per exemple, la cura de les instal•lacions. En canvi, en les tasques on cal plena coordinació o una política única, la gestió recau en el rectorat i/o en els òrgans col•legiats de govern. Exemples d’això serien la política de qualitat, l’oferta de programes formatius o la política de recerca.

A banda d’aquesta particularitat, quins són els trets diferencials de la URL? Sempre se’ns ha distingit per una formació de qualitat i centrada en la persona. Creiem que som una part important del projecte educatiu de les persones que decideixen formar-se a la URL. Per això els oferim una formació integral des dels valors de l’humanisme cristià que recull el nostre ideari, i vetllem per la seva ocupabilitat.

Tenim, modestament, una especial cura de la recerca d’alt nivell, com a obligació de tota universitat; i també

040 Món Empresarial

una especial sensibilitat cap a la internacionalització.

La URL és un dels tres centres espanyols que apareixen al rànquing mundial Global Employability University Ranking, que analitza l’ocupabilitat de les universitats. Quina importància es dóna a aquest factor a l’hora de dissenyar els programes formatius?

Molt alta. Creiem compatible ajudar les persones a obtenir la formació de base que els permetrà seguir l’evolució del coneixement al llarg de la seva vida, amb el desenvolupament de les competències que els faran atractius als ocupadors. De fet, poques són les persones que avui dia van a la universitat sense exigir que quan hagin acabat se’ls consideri “ocupables”.

La internacionalització és un altre dels punts forts de la institució. Com es potencia?

La internacionalització és molt més que oferir classes en anglès. Es tracta de generar un entorn educatiu el més internacionalitzat possible, amb persones (siguin estudiants, professors o PAS) d’aquí i de fora, amb oportunitats formatives i de treball també a fora. En aquest món global, la universitat ha deixat de ser una cosa aïllada al servei de la societat de la seva ciutat.

Vostè és rector des del 2012 però té una llarga trajectòria al rectorat, especialment en l’àmbit de la investigació. Com

es fa recerca en una universitat privada?

Amb molt d’esforç i molta convicció.

Desgraciadament vivim en un entorn social i polític en què es té més present la natura jurídica del titular de l’activitat que l’activitat en sí. Una universitat privada sense ànim de lucre, com és el cas de la URL, fa recerca per molts motius, però un d’ells és “el progrés general de coneixement”. La recerca és la base d’una formació de qualitat i de la competitivitat econòmica del nostre teixit productiu. No crec que, com a país, puguem deixar escapar oportunitats en aquest sentit; i amb això vull dir que l’activitat de recerca que nosaltres fem també ha de ser objecte de finançament públic basal.

S’ha deixat sentir, la crisi, a la URL? I la recuperació, s’entreveu?

Sí, ja que donada l’absència de finançament públic hem d’imputar en la matrícula el cost del servei. El més preocupant ha estat el cas d’aquelles persones que, a la meitat dels seus estudis, han patit un canvi important en la seva economia. Més enllà de les beques a l’excel•lència, tenim programes per atendre aquests casos. També s’ha notat en la recerca, i en els programes de transferència amb empreses i institucions. La recuperació s’entreveu si mirem cap enfora, cap a l’àmbit internacional, sigui en docència o en recerca.

Món ECONÒMIC Col·legis professionals

Daniel Faura President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

L’any passat el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya va celebrar el seu 20è aniversari.

Tot i això, la professió ve de molt més lluny. Precisament enguany es commemoren els 85 anys de la creació del primer Col·legi de Comptadors Jurats de Catalunya, constituït dos mesos després d’instaurar la Segona República. A continuació parlem sobre el present i sobretot el futur dels auditors amb l’actual president de l’entitat, Daniel Faura.

Text: Berta Seijo

Per a Daniel Faura s’han d’afavorir els acords entre despatxos perquè “les firmes esdevinguin més competitives i puguin afrontar la proliferació de normatives i altres aspectes com la transformació de l’economia, el naixement de nous models de negoci o la irrupció tecnològica”.

»

“La independència és l’essència de la nostra feina”

042 Món Empresarial

Col·legis professionals

Món econòmic

En aquest sentit, no compartim que hi hagi un nivell d’exigència superior en el sector privat que en el públic.

A

ra fa 85 anys que es va fundar el primer Col·legi de Comptadors Jurats de Catalunya. Tanmateix, creu que el veritable significat de l’auditoria de comptes segueix intacte?

L’origen del terme “auditoria”prové del món comptable i financer, i implica la verificació externa dels comptes de les empreses i organitzacions feta per professionals independents. Però sí que és cert que darrerament veiem com el terme “auditoria” s’equipara a qualsevol comprovació del camp que sigui i no necessàriament la fan auditors independents.

Davant de possibles casos de frau, com es garanteix la independència de l’auditor?

Com s’haurien de gestionar els conflictes d’interès?

Aquest és el tema clau de l’auditoria, és a dir, la independència és l’essència de la nostra feina. La mateixa Llei d’auditoria ja contempla quins són els conflictes d’interès que poden malmetre aquesta independència. Per exemple, no es poden acceptar encàrrecs quan hi ha vincles familiars o financers entre l’auditor i l’auditat. Tampoc no podem assumir feines que suposin una part molt significativa dels nostres ingressos totals. L’auditoria és una tasca preventiva que s’ha de fer regularment perquè no hi hagi fraus, però si hi ha cap sospita de frau s’ha d’encarregar un treball d’investigació.

Llavors, entenc que l’auditoria mai no pot oferir una seguretat absoluta.

Exacte i aquí entra en joc el concepte de “materialitat”: tot allò que trobem que sigui significatiu i no concordi amb les normes hem d’incloure-ho com a opinió amb excepcions o amb reserves. Com que treballem en base a unes mostres, la seguretat no seria absoluta, sinó raonable.

Un altre dels reptes que us proposeu és professionalitzar especialistes en el camp del control dels fons públics. Però la nova Llei d’auditoria de comptes ha exclòs aquest canvi. Què ha fallat?

La Llei és conseqüència de l’aplicació de la normativa comunitària aprovada el 2014 pel Parlament Europeu. De fet, tots els estats membres de la UE tenien temps per aprovar-la en els seus respectius parlaments fins el proper 30 de juny, però Espanya va tenir molta pressa i ho va fer el passat mes de juliol del 2015. Per tant, hi ha aspectes que ens preocupen perquè no s’han decidit amb consens. A més, hem perdut l’oportunitat d’introduir mesures amb les opcions que oferia la normativa europea, com per exemple afavorir la participació de diversos auditors en un mateix procés d’auditoria –que ampliaria la base de firmes auditores en el mercat– o que el sector públic, sobretot el local, fos obligatòriament objecte d’auditoria per part de professionals externs independents.

És evident que parlem d’una professió que ha d’estar molt atenta als canvis legislatius. Això vol dir que els despatxos amb un equip reduït ho tenen cada vegada més difícil?

Si perseguim una professió sòlida i sostenible a llarg termini, és cert que les firmes necessitaran més grandària per esdevenir més competitives i afrontar la proliferació de normatives i altres aspectes comla transformació de l’economia, el naixement de nous models de negoci o la irrupció tecnològica. Per això, des del Col·legi estem afavorint acords entre despatxos.

En aquesta línia, pensa que un despatx on hi treballi un equip multidisciplinari té més possibilitats de destacar en el mercat?

Sí, perquè la informació que els grups d’interès requereixen de les organitzacions ja no és només financera, sinó que incorpora altres àmbits: social, mediambiental, molta normativa de prevenció de blanqueig de capitals, de responsabilitat penal de les empreses, etc.

Parlant del bagatge dels auditors, actualment s’exigeix més formació continuada que abans?

L’exigència de la formació continuada ja ve de lluny, des de la normativa que estableixen els organismes internacionals (la IFACés el més important). El que sí que és cert és que els continguts d’aquesta formació continuada van canviant i entrem en temes que anomenen “no financers”, com he comentat anteriorment.

Una altra de les demandes de les empreses cap als auditors és que aquests adverteixin sobre possibles riscos a llarg termini.

Exacte, més enllà de validar unes dades passades, volen que opinem sobre la seva sostenibilitat futura. Ja forma part

Món Empresarial 043

Món econòmic

Col·legis professionals

1

EN MENYS D’

11 1.1.0437 207

col·legiats

“

col·legiats

firmes d´auditoria

“Més enllà de validar unes dades passades, les empreses volen que opinem sobre la seva sostenibilitat futura. Ja forma part de la nostra feina i del nostre valor afegit avaluar si les estratègies que les organitzacions segueixen per assumir els riscos són adequades o no.” de la nostra feina i del nostre valor afegit avaluar si les estratègies que les empreses segueixen per assumir els riscos són adequades o no.

Al Col·legi esteu molt vinculats en matèria de RSE. En aquest sentit, quins progressos s’han dut a terme al llarg dels anys?

Fa 10 anys que vam constituir una comissió de RSE com a membres actius de la organització del Pacte Mundial de les Nacions Unides i de la Global ReportingInitiative (GRI). Això ens ha permès impulsar l’informe integrat, fruit de l’exigència dels grups d’interès que demanen més informació no financera. El 2013, el GRI va aprovar un marc internacional de normes quant a aquests informes. Tanmateix, com que són d’aplicació voluntària, moltes empreses els adapten a la seva ma-

044 Món Empresarial

minut

nera i encara no són rellevants a la presa de decisions. Queda molt per fer, però és un camí sense retorn.

Quant a la Llei de Liberalització dels Serveis, com creu que els afectarà que els auditors no hagin d’estar vinculats a una agrupació professional?

La liberalització dels serveis és una tendència imparable a nivell internacional, però l’auditoria no es veurà afectada com altres sectors perquè és una activitat d’interès públic i, conseqüentment, està híper-regulada. Mai no ha estat obligatori que els auditors fossin del Col·legi, per tant, el nostre valor afegit són els serveis que oferim: un departament tècnic molt potent, l’Escola d’Auditoria i les nostres comissions sectorials i especialitzades.

13.280

informes anuals: el 60% fet per firmes mitjanes i petites

13.280

actuacions professionals/any

1.799

consultes ateses

124

seminaris, jornades, postgraus i cursos

4.707

alumnes de l’Escola d’Auditoria

47.530 hores

Màster en Administració i Direcció d’Empreses Master’s Degree in Business Administration 3a Edició MATRÍCULA OBERTA Inici: 1 d’octubre de 2016 Campus UVic Campus UManresa

Fes el pas definitiu a la funció directiva professional.

Una experiència transformadora per a tots aquells que aspiren a tenir un coneixement integral de l’empresa i que desitgen adquirir les competències pròpies d’un executiu en una economia global.

Vine a conèixer el MBA en directe: Master class “Societat digital. Reptes i oportunitats per a les empreses” a càrrec de Ginés Alarcón, President de Nae 17 de juny, de 17 a 19 hores Campus Manresa (Av. Universitària, 4-6 de Manresa) Master class “Finances empresarials en temps de turbulències econòmiques: entre l’èxit i el fracàs” a càrrec de José Maria Gay de Liébana, Premi Economia 2012 8 de juliol, de 17 a 19 hores Campus Manresa (Av. Universitària, 4-6 de Manresa) Confirma la teva assistència a mba@uvic-ucc.cat Per a més informació: http://www.uvic-ucc.cat/ca/mba || mba@uvic-ucc.cat

Món econòmic

Món local

Josep Mayoral Alcalde de Granollers Amb una extensió de 15km², Granollers és la capital del Vallès Oriental i la llar de més de 60.000 veïns.

Des del 1999 ha estat governada pel PSC ininterrompudament, i si filem prim, Josep Mayoral ha estat qui més anys consecutius ha romàs al capdavant de l’alcaldia fins ara. Ni més ni menys que 12. La seva candidatura també va guanyar a les darreres eleccions gràcies al suport majoritari dels granollerins i granollerines, malgrat l’emersió de noves formacions polítiques. Economista de vocació i vicepresident primer de la Diputació de Barcelona entre el 2009 i el 2011, Mayoral és un defensor aferrissat dels projectes compartits i del diàleg permanent amb els ciutadans.

Berta Seijo

Fotos: Ajuntament de Granollers

“El nostre valor més important és la diversitat de l’estructura econòmica” 046 Món Empresarial

A caben d’aprovar el cinquè Pla de Xoc de l’Ajuntament: un conjunt de mesures econòmiques i socials per ajudar els col·lectius més desafavorits per la crisi. Però, quina és la seva major preocupació en matèria econòmica?

La lluita contra els efectes de la crisi econòmica: hi ha en aquests moments uns 4.700 aturats, el 52% dels quals no cobren cap mena de subsidi. Per tant, hem de posar en marxa mesures com les del Pla de Xoc. En aquests cinc anys hem invertit uns 6,5 milions d’euros per generar plans d’ocupació, accions específiques d’acompanyament a la contractació per part de les empreses i també ajuts específics complementaris als habituals per a persones que ho estan passant molt malament en temes d’habitatge, de beques, etc.

Sense oblidar programes de formació per a joves que estan fora del sistema educatiu.

D’altra banda, la lluita contra la crisi econòmica passa també per generar un projecte atractiu de ciutat que sigui capaç de complementar l’estructura econòmica que hi ha a Granollers i de captar noves inversions.

Quin tipus de projecte de ciutat o d’urba-

“

Món local nisme capta noves inversions?

Ja fa quasi dos anys que vam començar a plantejar-nos com facilitar l’arribada de noves empreses i acompanyar creixements en els polígons industrials. I la manera de fer-ho passa per flexibilitzar l’urbanisme. De la mateixa manera, hem realitzat un esforç per equipar aquests polígons –per exemple, estem a punt d’assolir que tots tinguin fibra òptica– i avançar en la seva qualitat funcional i visual.

En aquesta estratègia també s’insereix el Pla Director Urbanístic del Circuit de Catalunya (PDU)?

El Circuit de Catalunya és un dels elements centrals de futur que té la ciutat.

Fa dos anys que treballem amb l’ajuntament de Montmeló, el de Parets, la Generalitat i el propi circuit perquè les 600 hectàrees que hi ha al voltant esdevinguin un motor econòmic no només pensat en termes de ciutat o de comarca, sinó de país. És un projecte que pretén captar inversions del motor –i més específicament del Motorsport, una especialització industrial que s’ha de potenciar en el país–, però també captar coneixement, a banda de generar també atractivitat en matèria de lleure.

Món econòmic

En quin punt es troba el projecte ara?

El PDU està aprovat definitivament des de fa escassament dos mesos i té un grup de treball que ha d’anar desplegant aquest Pla Director i alhora buscar inversors que puguin estar interessats a ubicar-se aquí. Per exemple, fa poc vam saber que l’empresa d’Adrián Campos (antic corredor de F1) instal·larà ben a prop del Circuit un espai d’investigació i desenvolupament de vehicles de competició elèctrics.

Des que el PDU forma part de l’agenda del territori, tenim visites interessants atretes per aspectes com la bona comunicació, la proximitat a Barcelona i les grans infraestructures de transport.

A més a més, el Circuit de Catalunya és un element emblemàtic en si mateix.

Hi ha cap possibilitat que aquest espai d’oci i turisme al voltant del Circuit afecti el comerç local de la ciutat?

L’ús comercial que pugui incloure l’entorn del Circuit sempre estaria molt vinculat al motor. En cap cas no estem parlant d’un complex comercial clàssic, sinó d’espais especialitzats i vinculats a aquest. Parlem d’un espai que vol reforçar la centralitat del Circuit. A

“La lluita contra els efectes de la crisi econòmica passa per posar en marxa mesures com els plans d’ocupació, però també per generar un projecte atractiu de ciutat que capti inversions.”

Món Empresarial 047

Món econòmic

Món local

més a més, estar-hi a prop és un avantatge competitiu per al desplegament del nostre sector industrial.

Parlant de comerç i indústria, són aquests dos els sectors més potents a Granollers?

Des del punt de vista de facturació i d’ocupació, el sector majoritari és el de serveis. Granollers ha actuat històricament com a capital de comarca, té una gran capacitat de generar serveis, una bona oferta hotelera i un comerç de llarga tradició i de primer nivell. D’altra banda, Granollers té una estructura industrial molt important. Segons dades del 2014, aproximadament el 35% de la facturació a la ciutat prové d’aquest sector, que concentra el 21% dels llocs de treball.

El nostre valor més important, però, és la diversitat de l’estructura econòmi-

“

ca, un compendi d’indústria, comerç i serveis prou sòlid per afrontar el repte de construir un futur millor. I és que no hi ha cap sector que superi el 10 % o 12 % de l’activitat total. Quan algun sector ha tingut una davallada sempre n’hi ha hagut un altre que li ha fet de coixí.

Vostè presideix la Xarxa de Municipis C-17, aliança territorial entre 28 municipis que vol promoure, defensar i enfortir l’activitat econòmica al voltant d’aquesta via.

Ara bé, quins són els eixos estratègics i com actuen en cadascun?

Fa un parell o tres d’anys vam començar a parlar amb alguns alcaldes i alcaldesses sobre la necessitat de mirar el país d’una manera diferent. Sempre ens hem mogut molt per comarques, províncies, en definitiva, àmbits terri-

“El Circuit de Catalunya és un dels elements centrals de futur que té la ciutat. El PDU pretén captar inversions del món del motor i d’R+D, a banda de generar també atractivitat en matèria de lleure.”

048 Món Empresarial

EL PODER DE LA PARAULA

La capacitat de lideratge de Josep Mayoral també es veu reflectida a la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, que agrupa els 200 municipis socis de la organització internacional, Mayors for Peace, i de la qual n’és el president. “L’objectiu és treballar per la resolució pacífica dels conflictes, promoure aspectes vinculats a l’educació per la pau, posar veu allà on els governs callen, i defensar el rol de la memòria històrica, fonamental perquè fets horribles del passat no es repeteixin en el futur”, explica l’alcalde de Granollers.

torials molt delimitats per l’estructura administrativa. Malgrat això, històricament els municipis que formem part de la Xarxa ens hem mirat i molt. Compartíem alguns problemes i ens vèiem amb la necessitat de generar algunes noves estratègies.

El primer pas fou posicionar-nos sobre el mal funcionament de dues infraestructures que uneixen tot aquest entorn. Una és la línia de tren R3: ara està tal com es va construir fa moltes dècades, amb via única i, per tant, els trajectes són llarguíssims i habitualment poc puntuals. Afortunadament, avui ja hi ha sobre la taula un desdoblament parcial entre Parets i Granollers, i entre les Franqueses i la Garriga, però seguim reivindicant-ne més. Volem el desdoblament sencer de la línia fins a Vic i més endavant fins a Ripoll. L’altra infraestructura problemàtica són alguns trams de l’autovia C-17.

A partir d’aquesta reflexió, vam incloure tres àmbits més que han generat els nous projectes que avui dia intentem desenvolupar.

Quins són aquests tres eixos?

Un és la dinamització econòmica i industrial del territori: volem enfortir aquest entorn industrial connectant els municipis i els seus polígons. Un altre eix té a veure amb el coneixement: impulsar la formació professional du-

al, aprofitar el paper de la Universitat de Vic com a subministrador de recursos, i cercar complementarietats i mètodes per transferir els coneixements del món de l’educació al món de l’empresa. Per últim, el quart eix és la dinamització turística del territori.

En aquest cas, pensem en la necessitat de seguir treballant per assolir una oferta turística a Catalunya que sigui compacta, equilibrada, amb una visió més integral i menys sectorial que la que predomina avui dia.

Per últim, són ja 12 anys els que porta al capdavant de l’alcaldia de Granollers. Quin creu que ha estat el factor decisiu de la seva permanència al càrrec? Potser el seu compromís amb la ciutadania?

Sóc un mal analista de mi mateix. Intentem que el nostre equip dialogui molt amb la ciutadania, condició essencial per tal d’impulsar un projecte de ciutat, profundament granollerí i ben arrelat a les vocacions de la ciutat, un projecte amb un compromís clar amb l’equitat: treballar per fer una ciutat que no oblidi ningú. Els ciutadans opinen i han decidit que aquest equip segueixi treballant i responem de l’única manera que sabem: amb responsabilitat i treball, mirant sempre endavant, pensant com afrontarem els reptes del present i del futur.

Els majors reptes ja han passat o encara han de venir?

Els temps canvien i cada etapa té els seus reptes. Jo crec que aquest és un mandat d’oportunitats, tot i la duresa de l’efecte de la crisi econòmica. Granollers té un actiu impressionant: la fortalesa de la seva societat civil i un paper històric de ciutat que vertebra econòmicament el nord de la regió metropolitana. Però, per tal de convertir aquestes oportunitats en realitats, calen estratègies clares, molt d’esforç per part del govern i un diàleg permanent amb la ciutadania. I això és el que volem fer en aquest mandat.

Món econòmic

28 municipis: Mollet, Montmeló, Parets del Vallès, Lliçà de Vall, Lliçà d’Amunt, Canovelles, Granollers, Les Franqueses del Vallès, La Garriga, Vic, Manlleu, Torelló, Olot, Ripoll i Puigcerdà, Aiguafreda, Balenyà, Centelles, Figaró-Montmany, Gurb, l’Ametlla del Vallès, Les Masies de Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Eulàlia de Riuprimer, Tagamanent i Tona.

Promoure, defensar i enfortir Xarxa de Municipis C-17

“

“Granollers té un actiu impressionant: la fortalesa de la seva societat civil i un paper històric de ciutat de mercat a tota la regió metropolitana.”

Món local

€

L’activitat econòmica al voltant de la C-17

4 àmbits:

R3

- Infraestructures:

Desdoblament de la R3 + solucions a la C-17 + impuls al PDU

C-17 PDU

- Promoció industrial: Polígons industrials que captin inversions i ben equipats (ex. Fibra òptica, xarxa elèctrica i subministraments d’energia)

- Formació professional: Impuls de la FP dual + paper central de la UVic-UCC + transferir els coneixements del món de l’educació al món de l’empresa (i a l’inrevés)

- Desenvolupament i promoció turística Món Empresarial 049

Món econòmic

Cambres de comerç

Carles Ayats President de la delegació al Vallès Oriental de la Cambra de Comerç de Barcelona La delegació al Vallès Oriental de la Cambra de Comerç de Barcelona té al seu davant diversos reptes que haurà d’afrontar de la mà del seu nou president, Carles Ayats, que va rellevar Rosa M. Lleal fa només unes setmanes i amb el qual hem parlat en aquesta entrevista. Tanmateix, sembla que les línies d’actuació estan ben definides. Entre elles: donar suport als interessos generals de l’economia del Vallès Oriental i oferir serveis a les empreses, sobretot en termes d’internacionalització i formació.

D Text: Redacció

Fotos: cedides

es de l’abril d’enguany que és el president de la Cambra. Quines han estat les seves primeres impressions ocupant aquest càrrec?

Han estat uns dies intensos atenent als mitjans de comunicació i duent a terme entrevistes amb ajuntaments i altres organitzacions. D’altra banda, el relleu en la presidència de la delegació s’ha realitzat de forma molt natural i hi ha una continuïtat en el Consell. Aprofito per agrair la tasca feta pels meus companys i per l’anterior presidenta, Rosa M. Lleal, qui continuarà formant part del Consell de la delegació.

I quines creu que són les prioritats de la comarca a hores d’ara?

Les majors prioritats són l’ocupació i consolidar el creixement econòmic de les empreses del Vallès Oriental. Amb aquest objectiu, la Cambra treballa en dos eixos: donar suport als interessos generals de l’economia de la comarca i oferir serveis dins l’àrea de la internacionalització, la formació i el Programa de Garantia Juvenil.

Parli’m del Programa de Garantia Juvenil de

050 Món Empresarial

la Cambra. De quina manera apropeu els joves a les empreses?

La Cambra de Comerç de Barcelona gestiona des del juny de l’any passat el Programa de Garantia Juvenil adreçat a nois i noies d’entre 16 i 29 anys que no estudien ni treballen. Es tracta d’un programa que ofereix formació específica, gratuïta i de qualitat als joves, ori-

entada a facilitar la seva incorporació en el món laboral. A tota la Cambra de Barcelona ja són 1.800 els joves que s’han inscrit al programa. En concret, 1.400 han fet l’orientació laboral, 800 han seguit la formació en competències i un 75% d’aquests han seguit la formació específica.

A la delegació i als punts de servei

La delegació treballa per acabar amb l’atur juvenil a la comarca a través del Programa de Garantia Juvenil i també gràcies a la col·laboració d’altres entitats, com ara el Gremi d’Hostaleria del Vallès Oriental.

Cambres de comerç

Món econòmic

“L’ocupació i la consolidació del creixement econòmic de les empreses són una prioritat a la comarca”

també estem treballant molt activament amb 220 joves participant en el programa. Hem impartit 11 formacions en competències bàsiques i orientació laboral i vuit formacions específiques.

Actualment més de 50 joves estan rebent formació dins l’àrea d’auxiliar de cuina i tècniques de pastisseria

i operacions bàsiques de restaurant i bar, en col·laboració amb el Gremi d’Hostaleria del Vallès Oriental.

Què ha suposat per a la Cambra la posada en marxa de cursos de formació per a empreses a Can Muntanyola? Quan es va iniciar aquesta col·laboració amb l’Ajuntament

de Granollers?

La delegació de la Cambra al Vallès Oriental sempre ha treballat al costat de les entitats de promoció econòmica dels ajuntaments. Mostra d’això són els punts de servei que tenim a Mollet del Vallès i Sant Celoni, fruit de la col·laboració amb els ajuntaments d’aques-

La internacionalització, també present al Vallès Oriental Ja fa anys que la internacionalització es consolida com a motor fonamental de la recuperació econòmica a Catalunya. Parlem d’un canvi estructural, reflectit en l’augment del pes de les exportacions de béns i serveis sobre el PIB (del 30,3% el 2005 al 37,7% el 2013) i, molt especialment, en l’augment del nombre d’empreses

exportadores regulars, que van assolir un màxim històric de gairebé 16.000 empreses l’any 2014. Per aquest motiu, les cambres catalanes han volgut donar a la internacionalització el protagonisme que li pertoca a través del Pla d’Acció Internacional, que contempla 51 accions a 91 països, amb Àfrica i Orient Mitjà com a destinacions principals. Segons la mateixa

entitat, es preveu que més d’11.000 empreses del Vallès Oriental es puguin beneficiar d’aquesta estratègia.

Món Empresarial 051

Cambres de comerç

Per a la delegació al Vallès Oriental de la Cambra de Comerç de Barcelona la formació contínua dels promotors empresarials, futurs empresaris i de les empreses de nova creació és un factor clau per a la consolidació de les companyies de la comarca. Per això, la delegació juntament amb Granollers Mercat programa periòdicament tallers, jornades i seminaris gratuïts, normalment de curta durada (entre dues i quatre hores), sobre una temàtica específica. Les activitats es duen a terme a Can Muntanyola, centre de serveis a les empreses del Vallès Oriental.

tes poblacions. En el cas concret de Granollers aquesta col·laboració amb l’ajuntament es va materialitzar amb la posada en marxa del Centre de serveis a les empreses de Can Muntanyola, el 2012, que ha permès unir sinèrgies i ha esdevingut un punt de referència per a l’emprenedoria i l’empresa de Granollers i de la comarca. Malgrat la crisi, l’oferta formativa de la delegació de la Cambra ha experimentat un creixement exponencial en els darrers anys, recolzat sens dubte per la qualitat de la nostra oferta formativa i pel marc immillorable que ofereixen les instal·lacions de Can Muntanyola.

Quin és el procediment quan un emprenedor té una idea de negoci? Com ajudeu al llarg de les diverses etapes de construcció d’una empresa?

La delegació de la Cambra al Vallès Oriental és Punt d’Atenció a l’Emprenedor (PAE) del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. Això, juntament amb la col·laboració dels diferents tècnics en emprenedoria dels ajuntaments i d’altres entitats com SECOT, ens permet donar una atenció global a l’emprenedor. A la delegació tramitem l’alta d’autònoms en 24 hores i la cons-

052 Món Empresarial

“

“[Al Vallès Oriental] s’han de millorar les infraestructures i la comunicació ferroviària i per carretera, i també cal potenciar la internacionalització i l’especialització.”

Foto: Consell comarcal del Vallès Oriental

La formació a Can Muntanyola

Món econòmic

titució d’empreses en 48 hores. No es cobra res per la tramitació i en el cas de les societats limitades les constitucions que es tramiten a través del PAE es beneficien d’uns aranzels notarials i registrals molt reduïts.

Un cop donada d’alta l’activitat, a la Cambra també podran tramitar els registres de la Generalitat vinculats a la seva activitat específica i presentar la documentació per accedir als ajuts vigents en aquell moment. Més endavant, també estarem allà per assessorar-los en Comerç Internacional, si ho necessiten, i oferir-los formació de qualitat. Com pots veure és una assistència global a l’emprenedor.

Què fa la Cambra per pal·liar els danys que ha patit el teixit industrial i empresarial de la comarca a causa de la crisi?

Potenciar la formació i l’exportació com a eines imprescindibles per al futur de les empreses, acostant i simplificant,

des de les nostres oficines, els tràmits amb l’administració a la comarca; formant els joves dins el Programa de Garantia Juvenil per lluitar contra l’atur, i també donant veu als empresaris davant les institucions i el govern.

Per últim, quins són els eixos en els quals ha de treballar (i invertir) més el Vallès Oriental per potenciar els seus punts forts?

En primer lloc, s’han de millorar les infraestructures i la comunicació ferroviària i per carretera. D’altra banda, també cal potenciar encara més la internacionalització i impulsar un tipus de formació més especialitzada per atendre les necessitats de cada empresa. I no ens oblidem de l’economia digital; fa falta que les nostres empreses aprofitin totes les oportunitats que aquesta tendència està generant gràcies al desplegament total de la fibra òptica als polígons de la comarca.

PAI

cambres

16

pla d’acció internacional

Internacionalitza’t

Accions comercials per internacionalitzar el teu negoci Les cambres de comerç de Catalunya et presenten un conjunt d’accions de promoció internacional per ajudar-te a fer negocis a l’exterior amb garantia d’èxit. www.paicambres.org

Món econòmic

En l’objectiu de món

Senat federal o res

L

Senat a Barcelona o sense ’aclaparadora majoria dels ciutadans no coneix gens ni mica les senadores i els senadors, ni tan sols res de res d’allò que fan. Com a molt, saben d’alguns senadors perquè abans havien estat polítics coneguts, com el president José Montilla o l’alcaldesa Rita Barberà. El pitjor del cas és que tots els partits instrumentalitzen descaradament el Senat com la institució on van a parar els polítics moribunds (metafòricament, és clar). El Senat és un cementiri d’elefants.

COOPERATIU O COMPETITIU

El senat és la cambra alta d’un parlament. Tots els parlaments tenen congrés de diputats (cambra de representants, cambra dels comuns o cambra baixa), però no tots tenen senat. En política comparada, hi ha tres tipus d’estats democràtics pel que fa a la institució del senat. Primer, els senats que són una rèmora del passat i no tenen cap mena d’utilitat política a l’actualitat, més enllà d’entorpir l’activitat legislativa, endarrerint-la. És una mena de cambra parlamentària que revisa i retarda la legislació del congrés de diputats. Són així els senats d’Espanya, Irlanda, Itàlia i França. Segon, els països que no tenen senat. És el cas de Suècia, Noruega, Finlàndia, Israel o Nova Zelanda. Tercer, els països que tenen senat amb funcions de rellevància i amb competències exclusives seves, com passa als Estats Units d’Amèrica.

Així doncs, tenir senat avui en dia

054 Món Empresarial

només té sentit en el context d’un estat federal. Si no es disposa d’un estat federal, llavors és la despesa fútil d’una institució obsoleta. Per tant, si el Senat espanyol cal que prossegueixi la seva vida, només tindria sentit si es reconvertís de debò en un senat federal.

A Espanya, però, ja no serveix el federalisme cooperatiu que té Ale-

manya perquè els partits que han governat gairebé sempre a Catalunya i al País Basc reclamen una relació bilateral amb l’Estat, no les relacions multilaterals del cafè per a tothom. El federalisme cooperatiu hagués estat força positiu entre el 1978 (aprovació de la Constitució espanyola) i el 2006 (aprovació del nou Estatut de Catalunya).

En l’objectiu de món

Món econòmic

El Senat espanyol és un cementiri d’elefants. Té dues opcions sobre la taula. Una, la seva supressió; l’altra, esdevenir un senat federal i instal·lar-se a Barcelona. Però caldria fer-ho dins d’un estat federal asimètric a l’estil canadenc, amb el dret a decidir i la sobirania de Catalunya amb estructures d’estat.

Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB i sociòleg.

Cal enginyeria institucional d’estat federal a Espanya.

Primer, el federalisme asimètric del Canadà pel País Basc i Catalunya. Segon, el federalisme cooperatiu d’Alemanya a Navarra, País Valencià, Galícia, les Illes Balears i Andalusia. Tercer, la recentralització de les 10 comunitats autònomes restants El pressupost engrossit del Senat LLANCEM 52,5 MILIONS D’EUROS. És el pressupost del Senat espanyol pel 2016. Avui per avui, el Senat és una institució obsoleta que només serveix per endarrerir els projectes legislatius. La partida més grossa és la retribució dels senadors, que són polítics d’un cementiri d’elefants.

PRESSUPOST DEL SENAT 2016 Concepte

EUROS

Despeses del personal

23.186.070

Despeses corrents en béns i serveis

20.228.350

Transferències corrents

6.906.450

Inversions reals

2.159.910

Actius financers

30.000

Passius financers

20.000

Financeres

TOTAL

2.500 52.533.280

D’altra banda, el federalisme competitiu dels Estats Units fóra bo, però malauradament no pot funcionar a Espanya perquè no existeix la cultura política americana tan procliu al pluralisme i la llibertat. A l’Estat espanyol el problema no és tant el disseny institucional d’un estat federal sinó els gairebé 40 anys perduts sense haver creat una cultura política federalista.

ESTAT FEDERAL ASIMÈTRIC Llavors només queda una alternativa pràctica que autènticament podria oferir una solució satisfactòria (tot i que no òptima) a força partits polítics, si l’estudiessin de debò amb experts. És l’estat federal asimètric, com el del Canadà, on el Quebec té més competències que la resta del Canadà. Els opositors són el PP, C’s i els socialistes d’Andalusia, Extremadura, Comunitat de Madrid i les dues Castelles. Per tant, tampoc sembla factible. Això és un símptoma que demostra que a l’Estat espanyol no hi ha voluntat política d’inserir amb empatia institucional la Catalunya i el País Basc del segle XXI. La solució satisfactòria cal que incorpori la complexitat, fent enginyeria institucional. Primer, caldria que Espanya implementés el federalisme asimètric del Canadà amb el País Basc i Catalunya: relacions bilaterals, concert fiscal, competències exclusives i plenes, almenys en matèria d’educació, cultura, salut, policia, política social i d’altres polítiques

Món Empresarial 055

Món econòmic

En l’objectiu de món

Siguem seriosos, a Espanya li cal tenir més del doble i mig de senadors que el país número u del món, els Estats Units d’Amèrica? El Senat espanyol, que és ineficaç, té 266 senadors mentre el Senat americà, amb poder real, tan sols en té 100 públiques. Segon, aplicar el federalisme cooperatiu d’Alemanya a Navarra, País Valencià, Galícia, les Illes Balears i Andalusia. Tercer, la recentralització de les 10 comunitats autònomes restants, o bé que aquestes també tinguessin el federalisme cooperatiu.

FORQUILLA DE SENADORS Tornant al Senat, el nombre de senadors podria endinsar-se en una forquilla entre 70 senadors (quatre per cada una de les disset comunitats autònomes i un per cada una de les dues ciutats autònomes amb un vot ponderat en funció de la població) i 87 senadors (cinc per cada autonomia).

Allò clau és que no s’escollirien per província sinó per comunitat autònoma, doncs si és un senat federal caldria que aquest les representés.

A més, és clar, reduiria els 266 senadors actuals per sota dels 100 senadors, que és el que té els Estats Units d’Amèrica. Siguem seriosos, a Espanya li cal tenir més del doble i mig de senadors que el país número u del món? El Senat caldria que fos renovat quan cada comunitat autònoma celebrés les seves respectives eleccions autonòmiques. Seria la manera de compaginar la votació popular amb el factor federal. Tanmateix, el Senat caldria que tingués només com a funció debatre temes territorials, tot preservant la bilateralitat de Catalunya i el País Basc.

ON ÉS EL DISSENY FEDERAL? És Ciutadans qui fa la proposta de su-

056 Món Empresarial

primir el Senat i és bona si la disjuntiva és entre tenir un senat inútil i costós o bé una democràcia sense senat. Si aquest és el dilema, llavors endavant amb l’eliminació del Senat, però sense fer defallir l’estat federal. És el PSOE qui fa la proposta de traslladar el Senat a la ciutat de Barcelona i també és bona, sempre que fos un senat diferent.

Fóra bo perquè en el transcurs dels anys es generaria entre els polítics espanyols una nova cultura política on s’habituarien a percebre la capital de Catalunya amb uns altres ulls.

El problema rau en el fet que els partits d’àmbit espanyol, amb l’excepció de Podemos i d’Izquierda Unida, plantegen la recentralització o bé un estat autonòmic on en el ‘millor’ dels casos s’arribaria suposadament a un estat federal cooperatiu però que, de fet, ni tan sols tindria l’estil alemany. A títol il·lustratiu, assenyalar que si fóssim com Alemanya, Catalunya i el País Valencià haguessin pogut construir el seu AVE o el Corredor del Mediterrani sense el ‘permís’ del Govern espanyol. És clar, això avui no ho accepta gairebé cap polític espanyol.

Gairebé tots els partits espanyols refusen el dret a decidir, però cap no s’ha molestat a elaborar el nou disseny d’estat federal. Així que tornem a tenir sobre la taula els reptes del dret a decidir, la sobirania i les estructures d’estat que plantegen Convergència, ERC, la CUP, el PNB i Bildu, tots ells partits majoritaris a Catalunya i Euskadi.

ES pot prescindir del Senat per fer un estat federal SENAT ESPANYOL: MASSA POLÍTICS. en comparació amb els països que també tenen senat. Si hi sumem els que no tenen senat, llavors encara és més evident que a Espanya hi ha massa senadors.

PAÏOS Estat AMB SENAT

Nombre de senadors Suïssa 46 Bèlgica 60 Irlanda 60 Alemanya *

69

Austràlia 76 EUA 100 Canadà 105 Espanya 266 Itàlia 315 França 348 *La xifra d’Alemanya és el nombre de vots.

Font: Elaboració pròpia

PAÏOS sense SENAT

Dinamarca Portugal Estònia Noruega Finlàndia Nova Zelanda Grècia

Lituània

Israel

Suècia Font: Elaboració pròpia

FOR PEOPLE FOR BUSINESS 2016 WORLDWIDE EVENTS

BARCELONA TATTOO EXPO

JUNY

30.9/2.10 Convenció Internacional del Tatuatge de Barcelona

BIZBARCELONA

1/2.06 Solucions per a Pimes i Emprenedors

M

M

7/9.06 Saló Internacional de la Logística i la Manutenció

M

Organitzat per El Consorci Barcelona Zona Franca

SÓNAR

16/18.06 Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art de Barcelona

M GV

Organitzat per Advanced Music

GV

BARCELONA WORLD GAMES M

21/23.06 Fòrum Global de Manufactura Additiva i Avançada

M

12/14.10 Fira Internacional del Llibre

SETEMBRE

PV

CARAVANING

EXPOHOGAR TARDOR

17/20.09 Saló Internacional del Regal i els Articles per a la Llar

M

20/22.09 Fira Europea de la Indústria de les Atraccions

GV

Organitzat per IAAPA International Association of Amusement Parks and Attractions

M

23/25.09 Esdeveniment i Exposició sobre Fitness i Culturisme

GV

M

16/17.11 Saló Europeu de la Indústria i Tendències del Denim

GV

IoT SOLUTIONS WORLD CONGRESS

DENIM PRÈMIERE VISION

Recinte Firal de Gran Via

24/27.11 Exposició de Cotxes i Motocicletes de Col.lecció

M

M

29.11/01.12 Saló de la Indústria de Viatges de Negocis, Congressos i Incentius

GV

Organitzat per Reed Travel Exhibitions

GV

DESEMBRE OCASIÓN

M

Organitzat per Federació d’Institucions Professionals del Còmic (FICOMIC)

Recinte Firal de Montjuïc

GV

IBTM WORLD GV

29.10/1.11 Saló del Manga i l’Anime

GV

Organitzat per Ermevents, S.L.

FÒRUM GASTRONÒMIC

SALÓ DEL MANGA

Organitzat per SEQC Sociedad Española de Químicos Cosméticos / Step Exhibitions Ltd.

GV

AUTO RETRO

COSMETORIUM

GV

CIRCULAR ECONOMY EUROPEAN SUMMIT

HOSTELCO

Organitzat ACE ARNOLD CLASSIC EUROPE

M

15/17.11 Saló Internacional del Cicle Integral de l’Aigua

Organitzat per Prèmiere Vision, S.A.

25/27.10 El Congrés Líder Mundial enfocat en Solucions IoT per a la Indústria

28/29.09 Exposició i Congrés per a la Creació i Fabricació de Productes Cosmètics i de Cura Personal

15/17.11 Cimera Internacional sobre Ciutats Intel.ligents

Organitzat per El Consorci Barcelona Zona Franca

23/26.10

ARNOLD CLASSIC EUROPE

Organitzat per Sinergia Barcelona S.L.

15/17.11 Plataforma per a la transició cap a l’Economia Circular

BARCELONA MEETING POINT

23/26.10 Saló Internacional de l’Equipament per a Restauració, Hoteleria i Col.lectivitats

BARCELONA DEGUSTA 23/25.09 6è Festival Gastronòmic Popular

15/23.10 Saló Internacional del Caravaning 19/23.10 Saló Immobiliari Internacional

EURO ATTRACTIONS SHOW - EAS

GV

SALÓ NÀUTIC INTERNACIONAL DE BARCELONA 12/16.10

M

iWATER

LIBER

IN(3D)USTRY

12/13.11 Organitza el Casament Perfecte

SMART CITY EXPO WORLD CONGRESS

Organitzat per Ubm Emea

6/9.10 Fira del Sector dels Videojocs d’Espanya

M

MIBODA

CPhI WORLDWIDE

04/06.10 Fira Internacional d’Ingredients Farmacèutics

EXPOMINER

11/13.11 Saló Internacional de Minerals, Fòssils i Joieria

Organitzat per Pro-Arts Iniciativas Artísticas, S.L.

OCTUBRE

S.I.L.

NOVEMBRE

2/11.12 Saló del Vehicle Garantit

M

FESTIVAL DE LA INFÀNCIA 27.12/04.01.2017

Port Vell

Excepte altra indicació, els salons i esdeveniments estan organitzats per Fira de Barcelona.

Consulti tota la informació i la relació completa de salons a:

www.firabarcelona.com - +34 932 332 000 - info@firabarcelona.com

Les dates són susceptibles de canvis. Si us plau, consulti-les abans de fer la visita. Data d’edició: 20/05/2016.

M

Món econòmic

Debat polític

S’han de mantenir

Marta Rovira Presidenta del Grup Parlamentari de Junts pel Sí

Àngel Ros President del PSC

058 Món Empresarial

Cal un nou model d’organització territorial que elimini l’actual solapament i excés d’administracions. Proposem un doble nivell bàsic administratiu: un nou Estat descentralitzat en vegueries i l’àmbit municipal.

Les províncies desapareixerien i les diputacions s’haurien de fusionar amb les vegueries, establint un espai intermedi com a punt de trobada i concertació de polítiques entre la instància governamental estatal i l’àmbit local supramunicipal.

El PSC defensa la transformació del Senat en una veritable cambra de representació territorial i el seu trasllat a Barcelona. Les diputacions, així com els consells comarcals, han d’esdevenir ens tipus mancomunitats per a la prestació de serveis, especialment als petits municipis, amb control públic de despesa per part d’alcaldes i regidors.

Quim Arrufat Portaveu i responsable de Relacions de la CUP

Com a independentistes, la nostra esmena a cambres com el Senat o institucions com les Diputacions és intrínseca. Més enllà d’això, sortosament la societat ja no tolera més institucions opaques com aquestes, que han servit i serveixen d’intercanvi de favors entre la classe política. La transparència ha de començar per aquí: sous, càrrecs, motius. I justament aquí és on escasseja. Perquè són les vergonyes d’una certa classe política.

Debat polític

Món econòmic

el Senat i les diputacions?

Fins a quin punt serveixen per ocupar els polítics a la reserva?

Lluís Rabell President de Catalunya Sí que es Pot

Senat i Diputacions tenen mala fama. L’opinió pública percep aquestes institucions com un ‘cementiri d’elefants’. El Senat, però, tindria molt sentit com a cambra de representació territorial en el marc d’un Estat federal. Si les diputacions desapareguessin, caldria substituir-les per vegueries que garantissin serveis mancomunats als municipis.

Xavier García Albiol President del Grup Parlamentari del PPC

Inés Arrimadas Presidenta del Grup Parlamentari de Ciutadans

Parlar de liquidar les diputacions i el Senat com una assignatura pendent de la reforma de les administracions és una ximpleria i degrada el paper d’institucions que tenen raó de ser, tot i que cal adaptar-les als moments actuals.

El Senat hauria de transformar-se en cambra de representació territorial de debò, mentre que les diputacions són imprescindibles, especialment per als petits municipis i per a més de 15 milions d’espanyols.

Aquests darrers anys de profunda crisi econòmica hem vist com els governs apujaven els impostos a les classes mitjanes i treballadores o retallaven en sanitat i educació. En canvi, el que no han fet ha estat punxar la bombolla política i aprimar aquelles administracions que gasten molt més del que costen els serveis que donen a la ciutadania.

Els polítics han de ser servidors públics, no una reserva a càrrec dels ciutadans.

Món Empresarial 059

Mรณn em 060 Mรณn Empresarial

mpresa »

“Quan l’única eina que es posseeix és un Martell, cada problema comença a assemblar-se a un clau.”

Abraham Maslow

Món Empresarial 061

Món empresa

Referent empresarial

Cèsar Molins Director general d’AMES Cèsar Molins és director general d’Ames, un dels líders mundials en la fabricació de components sintetitzats en grans sèries. Una empresa amb centres productius a Hongria i als EUA, que ara prepara el desembarcament a la Xina. Amb ell parlem dels reptes de l’economia catalana en un mercat cada vegada més globalitzat i de la importància de mantenir uns valors, també en el món de la gran empresa.

A Text: Montse Torres

Fotos: cedides

mes va néixer l’any 1951 com una petita empresa i en 60 anys s’ha convertit en un dels líders mundials en el seu sector. Com s’ha gestionat aquest creixement sense perdre els valors d’empresa familiar?

Tenim la sort d’estar encara a la segona generació. El pas de primera a segona generació, si es fa bé, permet mantenir bastant bé el valor d’empresa familiar.

De segona a tercera generació costa basant més i a la tercera serà força més complicat. De totes maneres, jo crec que és un tema de valors. El meu pare ens va inculcar valors com la lleialtat i, a partir d’aquí, nosaltres ens hem esforçat molt a transmetre aquest sentit de família i aquests valors a tots els nostres treballadors. Quan es tracta de feina ja és més fàcil entendre el concepte de lleialtat. Una lleialtat bidireccional: l’empresa és lleial als treballadors i els treballadors són lleials a l’empresa.

Com s’expressa aquesta lleialtat per part de l’empresa?

Per exemple, a la nostra empresa, els directius surten sempre de la pedrera, sempre que trobem algú que estigui suficientment preparat. Donem a la gent l’oportunitat de formar-se, i quan

062 Món Empresarial

hi ha una oportunitat de promoció es fa l’impossible perquè sigui algú de dintre qui ocupi el lloc. En contrapartida, tenim una rotació de personal baixíssima, gairebé nul·la. Els nostres treballadors tenen una longevitat a l’empresa extraordinària. Fins i tot ara que estem obrint una fàbrica a la Xina vam demanar voluntaris per anar-hi a treballar i va sortir una colla de gent voluntària. Això denota una confiança mútua i crea aquest sentit familiar.

Quins són els grans reptes de gestionar una empresa amb centres productius a diferents continents i més de 950 treballadors?

N’hi ha molts. El repte més gran és, precisament, mantenir aquest esperit de família amb cultures molt diferents, amb llengües molt diferents i, sobretot, tenint en compte que arriba a ser gairebé impossible estar a tot arreu. Jo crec que una part del nostre èxit recau en aquesta lleialtat que dèiem abans i en moltes més coses: en l’esperit de sacrifici, en l’austeritat, en l’esperit de ciència i tecnologia, en la inversió continuada, etc. Però el repte més important és com aconseguir fer un equip cohesionat

“

“El repte més important d’Ames és com aconseguir fer un equip cohesionat estant a llocs diferents i amb cultures tan separades físicament i intel·lectualment.” estant a llocs diferents i amb cultures tan separades físicament i intel·lectualment.

Implantar-se a mercats tan llunyans com la Xina ho deu complicar encara més...

Sí, fa un any i escaig que vam obrir a Hongria i aviat ho farem a la Xina. I ens trobem per primera vegada a la nostra història que no podrem parlar directament a la nostra gent amb el seu idioma, i això no m’havia passat mai i és complicat, perquè per a mi és prioritari crear aquest vincle d’empresa familiar.

Per a Molins, és un èxit haver “aconseguit crear una cultura de formació a l’empresa”. Per a cada lloc de treball tenen dissenyat un currículum dels coneixements que s’haurien de tenir i cada cap intenta parlar amb la seva gent per veure què sap i què no sap, i anar oferint la possibilitat que vagin omplint els forats que queden.

»

“Europa no és exportar: hauria de ser un mercat local” Món Empresarial 063

Referent empresarial

“

“La clau de la internacionalització d’una empresa és la seva competitivitat, i aquesta s’aconsegueix amb una especialització de qualitat i la dimensió mínima per poder explorar nous mercats amb prou recursos per superar les primeres dificultats.”

En alguna ocasió ha comentat que la crisi ha servit per fer valdre el model alemany d’una indústria basada en sectors tradicionals. Creu que hi ha molta feina per fer encara en aquest sentit?

Molta i, sobretot, a Espanya. A Espanya tenim un problema molt greu i és que en el fons no creiem en la indústria. Ara s’està parlant d’indústria simplement perquè li hem vist les orelles al llop i hem sigut prou intel·ligents per veure que Alemanya és el país que millor se’n ha sortit, però no hi ha cultura industrial.

Encara hi ha la idea que la indústria és contaminant i aquest és el missatge que es dóna a les escoles. Amb els anys, la tecnologia ha anat canviant, tots els processos industrials han millorat una barbaritat i penjar l’etiqueta que la industria és una cosa horrorosa denota una gran ignorància.

Deia que “li hem vist les orelles al llop”.

Quines considera que són les lliçons empresarials que ens ha deixat la crisi econòmica?

Moltes. Algunes les hem après i d’altres no. Una, que l’especulació és perillosa. Una altra, que l’austeritat és necessària. Des del punt de vista de les empreses, que s’ha de diversificar

064 Món Empresarial

risc i que s’ha de ser tremendament prudent. Una altra cosa, i això és més difícil de veure, però també és veritat, és que el món cada vegada està més globalitzat i, ens agradi o no ens agradi, competim amb tot el món. Si estem buscant uns salaris molt alts, quan la productivitat no ho sustenta, això no s’aguanta. Només es pot tenir el salari que vingui justificat per la productivitat que es té.

Ames va aterrar als EUA l’any 1981, en un moment en què les empreses catalanes gairebé no sortien a l’exterior. Creu que 35 anys després la internacionalització continua essent una de les assignatures pendents?

S’ha de dir que l’economia catalana és la més internacionalitzada d’Espanya.

Déu n’hi do els deures que hem fet en aquest sentit. Nosaltres vam ser molt pioners, quan vam començar a sortir encara no es feia. Però, actualment, jo diria que l’economia catalana està força internacionalitzada. Que ho podria estar més? Segurament. Però estem a nivells molt homologables amb els països forts del món. Ens hem d’espavilar i tenir els ulls ben oberts, hem de mirar cap a Europa.

Mirar cap a Europa és un dels reptes de les empreses de casa nostra?

Ja és hora d’adonar-nos que Europa no és exportar, Europa hauria de ser mercat local. Ara exportar hauria de ser a Amèrica, a Àsia i a Àfrica i això no ho tenim gaire clar encara.

La formació i la recerca són dos dels pilars fonamentals a la seva empresa. Considera que s’inverteix prou a escala general en aquests dos conceptes?

No, ens en falta molt. Aquestes són dues raons importants que expliquen perquè la nostra empresa funciona bastant bé. Això ho vaig aprendre del meu pare, que era un obsés de la formació, i jo li dono també una importància altíssima. Aquí tenim una organització de la formació molt eficaç, i sobretot hem aconseguit crear una cultura de formació a l’empresa. La nostra gent es forma essencialment fora d’hores de treball, sense compensació i de forma voluntària. Per a cada lloc de treball tenim dissenyat un currículum dels coneixements que s’haurien de tenir i cada cap intenta parlar amb la seva gent per veure què sap i què no sap, i anar oferint la possibilitat que vagin omplint els forats que queden.

AGOSARATS AMB SENY

Món empresa

Segons el director general d’Ames, els plans de futur de la companyia passen per “anar-nos expansionant en el món d’una forma prudent i constant, mantenint alhora el sentiment familiar, la vocació i la realitat d’alta tecnologia”. I és que en la seva opinió, “ser agosarat tecnològicament i tocar de peus a terra econòmicament” és el que necessita el teixit empresarial català per créixer i mantenir-se entre “els més bons”.

A R O H JA ÉS NCIAR E T O P DE EVA LA T A S E R P EM UNA MIITJANA DEL 32% D’INCREMENT DE FACTURACIÓ EN LES EMPRESES PARTICIPANTS EN EL PROGRAMA

Si tens una PIME amb tres treballadors o més, si fa més de cinc anys que ets empresari, si vols invertir en el teu propi creixement i tens vocació internacional...

Apunta’t al programa Accelera el creixement!

Aquest programa de la Diputació de Barcelona i PIMEC proporciona els serveis necessaris per a accelerar el creixement de la teva empresa i identifica els factors clau que t’ajudaran a aconseguir-ho.

Informa-te’n a www.acceleraelcreixement.com

Món empresa

Empresa centenària

Galetes Trias: 108 dolços anys d’èxit empresarial

066 Món Empresarial

Empresa centenària

Món empresa

Amb molta il·lusió i una recepta a base d’ametlla, Joaquim Trias es va establir l’any 1908 a Santa Coloma de Farners per vendre les seves galetes. Sense saber-ho, aquell emprenedor va posar la primera pedra del que, 108 anys després, seria Trias Biscuits, una de les marques de dolços més conegudes a casa nostra i una empresa que factura al voltant de 4 milions d’euros a l’any i ven a més de 20 països.

J

Text: MOntse Torres Fotos: cedides

ta Coloma i passaven uns dies al balneari Martí, les termes del poble.

Empresa: TRIAS GALETES-BISCUITS SA Sector: Alimentació / dolços Any de creació:

xifra de negoci:

4M€

OPEN Fitxa

oaquim Trias procedia d’una família de forners de Santa Coloma de Farners. El 1908 va tornar de Barcelona, on havia anat a aprendre l’ofici de pastisser, i va decidir establir-se pel seu compte i dedicar-se a la fabricació de galetes. Tenia quatre receptes, molta il·lusió i un local llogat al carrer del Centre. Amb aquests ingredients va posar en marxa un negoci que a poc a poc va començar a funcionar.

Eren els anys previs a la Primera Guerra Mundial i a Catalunya esclataven les lluites obreres i la Setmana Tràgica. No eren temps fàcils, i en Joaquim “havia d’anar en bicicleta als pobles veïns per vendre les galetes”, tal com recorda Maria Trias, responsable comercial i d’exportació de la companyia, besnéta del fundador i quarta generació familiar a l’empresa. Tot i amb això, fruit de la seva inquietud empresarial, en Joaquim aprofitava totes les oportunitats de negoci que se li presentaven.

Comercialitzava les galetes a granel i en caixes de llauna com a motiu de regal i de record per als turistes que visitaven San-

1908

mercat:

(anuals)

20

Nacional i internacional

nombre de:

40

4.500m2

treballadors fàbrica, oficines i museu

Fruit de la seva inquietud empresarial, Joaquim Trias aprofitava totes les oportunitats de negoci que se li presentaven: comercialitzava les galetes a granel i en caixes de llauna com a motiu de regal i de record per als turistes que visitaven Santa Coloma i passaven uns dies al balneari Martí, les termes del poble Món Empresarial 067

Món empresa

Empresa centenària senys com les rajoles catalanes, i també en capses de cartró.

Ja amb la tercera generació al capdavant de l’empresa, la marca catalana de dolços es va plantejar la necessitat de portar les galetes als supermercats i a les grans cadenes de distribució durant la dècada dels anys 1970 L’impuls d’aquest turisme de balneari i l’empenta del seu fundador van portar a Galetes Trias a seguir creixent i adaptant-se als nous temps, comercialitzant, per exemple, les galetes en capses de cartró, una innovació que es va posar en marxa l’any 1922. L’esclat de la Guerra Civil espanyola, però, va truncar aquests anys d’expansió, i el 1938 es va prohibir utilitzar farina per fer galetes,

fet que va obligar a interrompre el negoci, ja que tot el blat disponible havia de ser emprat per les tropes del front.

“Van ser moments complicats, però un cop acabada la guerra es va normalitzar la situació”, continua Maria Trias.

Superat el conflicte i recuperada la producció, Trias va seguir creixent i va continuar comercialitzant els seus productes en llaunes, incorporant dis-

El salt a les grans cadenes de distribució El següent punt d’inflexió de la marca catalana de dolços arribaria durant la dècada dels anys 70 del segle XX quan, ja amb la tercera generació al capdavant de l’empresa, es va plantejar la necessitat de portar les galetes als supermercats i a les grans cadenes de distribució, en aquell moment en plena expansió. Eren temps en què el comerç tradicional de petites botigues de poble o de barri començava a cedir terreny als supermercats d’autoservei i Trias va decidir apostar per aquesta nova via comercial.

Aquesta aposta va culminar l’any 1976 amb la construcció d’una nova fàbrica de més de 4.000 metres quadrats als afores del poble, que va permetre “industrialitzar els processos de producció, mantenint la seva qualitat artesanal”, tal com apunta Trias. Fins a aquell moment només es fabricaven cinc tipus de galetes, però la innovació i la utilització de nous ingredients va permetre ampliar l’assortit fins a les 40 varietats actuals.

Ametlla, sucre, ou, farina i molta feina: la recepta de l’èxit Quan Joaquim Trias va començar a fer galetes fa més d’un segle emprava els ingredients més habituals en aquell moment (ametlla, sucre, ou i farina) per fer un producte 100% artesanal i de qualitat. Amb els pas dels anys i les noves tendències del mercat, Trias, que segueix sense emprar colorants ni conservants, ha anat incorporant altres ingredients i avui fan servir productes com coco, xocolata, cafè o taronja, entre d’altres. També han evolucionat els formats i recentment s’ha adaptat el packaging a les noves tendències del

068 Món Empresarial

consum, no només a les derivades de la crisi, sinó també a les que neixen amb els nous models familiars. Així, s’han mantingut les capses d’assortits que són les clàssiques i s’han creat “nous formats més petits de 100 g i 115 g, explica Maria Trias, responsable comercial i d’exportació de la companyia, i besnéta del fundador. A més, l’empresa ha llançat una línia de productes sense gluten i sense sucre, que ha anomenat Triabé. Es tracta d’una aposta per arribar a un públic més jove i preocupat per la salut i el benestar.

Empresa centenària Xxxxxxx Món empresa Món

Cronologia de Galetes Trias El dia 4 de juny Joaquim Trias i Vila s’instal·la a la casa del carrer Centre, 45 i inicia l’elaboració i la venda d’articles de pastisseria i galetes.

1908 1911 1916

Trias edita el seu primer anunci per al programa del Congrés Agrícola i Forestal de Catalunya i Balears, que va tenir lloc aquell any a Santa Coloma de Farners.

Un cop registrada la marca (l’11 de juliol de 1910), Joaquim Trias comença a comercialitzar les galetes en caixes de llauna.

Trias comença a comercialitzar, per primera vegada, els seus productes amb caixa de cartró.

1922 1944

El 4 de juny de 1944 es concedeix a Joaquim Trias i Vila, la marca registrada “Els vellets”.

1950 Primeres capses de TEULES®, Marca Registrada.

L’empresa Trias celebra 100 anys.

1960 1979 1994 2008

Trias llança al mercat la primera llauna amb el motiu de les Rajoles Catalanes.

Es posa en funcionament la nova fàbrica de galetes Trias, que compta amb 4.000m2 construïts. Actualment l’empresa encara resideix en el mateix emplaçament.

Trias

S’inaugura el nou Museu Trias de les Galetes en un espai de la fàbrica.

Món Empresarial 069

Món empresa

Empresa centenària

Ampliar horitzons

de generació en generació

La construcció de la nova fàbrica va possibilitar també ampliar els mercats, venent tant a botigues selectes com també a les grans superfícies que en aquell moment van començar a expandir-se. A més, gràcies a la constant innovació i la millora dels processos d’empaquetat, es va aconseguir allargar la conservació de les capses de galetes fins a 12 mesos, i això permeté obrir mercats internacionals no només europeus sinó també més llunyans, com el Japó o la Xina. Perquè encara que la major part de la seva facturació prové del mercat català, “actualment les nostres galetes es poden trobar a més de 20 països”, afirma la besnéta del fundador.

Precisament, la internacionalització i la innovació són els dos pilars de futur sobre els quals se sustenta l’empresa, sense oblidar la seva recepta tradicional basada en productes naturals. En aquest sentit, Maria Trias

explica que “continuem innovant amb producte, ampliant la gamma de galetes i seguint sempre la mateixa línia, fent galetes sense conservants ni colorants, 100% naturals”.

Maridatges per a paladars atrevits Una de les últimes –i més sorprenents– apostes de Trias són els maridatges, pensats per vendre no només galetes sinó també experiències, com explica Maria Trias. Es tracta de combinacions que uneixen la dolçor de les galetes amb productes com el foie o el salmó.

Presentats a la Fira Alimentària de Barcelona, alguns d’aquests maridatges són Teula de Coco amb mató, anxova de l’Escala i olivada o la Teula ecològica amb brandada de bacallà i oli de tòfona.

La internacionalització i la innovació són els dos pilars de futur sobre els quals se sustenta l’empresa, sense oblidar la seva recepta tradicional basada en productes naturals

Més d’un segle de fabricació de galetes, en un museu Els hereus de Galetes Trias, Joaquim Trias Mas i els seus fills, tenien clar que el llegat del seu fundador, Joaquim Trias, no podia quedar a l’ombra. Per això, aprofitant que s’havia conservat documentació i maquinària de l’empresa des de l’any 1908 fins al 1960, van crear el Museu de les Galetes

070 Món Empresarial

a Santa Coloma de Farners, inaugurat el 1995 i renovat el 2008. Aquest és un espai únic a Catalunya, tant per temàtica com per continguts, ja que el visitant pot descobrir-hi com es feien les galetes fa 100 anys i veure com les fa avui la companyia, a les instal·lacions industrial annexes. Entre altres coses,

el museu permet veure una llibreta amb 300 fórmules de pastisseria i galetes, la reproducció de la pastisseria original de 1908 i una exposició de llaunes antigues que servien per comercialitzar les especialitats Trias. L’espai, l’accés al qual és gratuït i permet gaudir d’una degustació, rep cada any més de 25.000 visitants.

Organitzacions

Món empresa

Josep González President de PIMEC

Josep González va agafar les regnes de PIMEC el 1997, quan l’organització va fusionar-se amb Sefes.

Per aquest motiu, és un bon coneixedor de l’objectiu de la patronal catalana: treballar perquè la política econòmica afavoreixi el desenvolupament de les pimes i els autònoms, organitzacions que representen el principal teixit empresarial de Catalunya.

González és optimista quant a la recuperació econòmica, tot i que assenyala que l’elevada xifra d’atur no desapareixerà d’un dia per l’altre.

»

“Continuarem insistint en què Fepime és un despropòsit com a entitat més representativa” Món Empresarial 071

Q Món empresa

Organitzacions

uina opinió li mereix que s’hagin convocat noves eleccions a l’Estat espanyol?

Els nostres polítics han perdut molts mesos sense poder arribar a un acord i això demostra que els partits no estan acostumats al pacte. I segurament ens hi haurem d’acostumar i esdevenir experts en el tema, ja que està demostrat que en altres països funciona. Per tant, crec que han de reconèixer que han fracassat. Una altra cosa que voldria dir és que m’estranya que triguem tant a convocar i fer unes noves eleccions; s’hauria d’haver dissolt el Parlament i en una setmana iniciar la campanya. No sé per què hem d’esperar tant si era quelcom que tothom preveia.

Com creu que aquest desgovern pot afectar l’economia i, en concret, l’arribada de noves inversions estrangeres?

Aquesta situació ens porta a una pausa que no és bona per a l’economia. Nosaltres sempre hem dit que els processos electorals no són un problema, sempre que es governi fins el dia abans de les eleccions i a l’endemà es torni a governar. Però ara s’està trencant aquesta regla; ens hem passat sis mesos sense eleccions i això sí que pot portar problemes. Primer, propiciar una imatge de desgovern gens positiva en un moment que Europa ens està qüestionant els nostres pressupostos, xifres i dèficit.

Segon, aturar inversions futures, que esperem que no s’acabin perdent. No vull preocupar més del compte, però és evident que el capital és molt sensible i davant d’una situació de desgovern més d’un projecte està allà aparcat.

Si ens centrem en Catalunya, des de PIMEC s’ha deixat clar que defenseu el dret a decidir i que, en tot cas, la independència s’haurà d’assolir amb seny i dins de la legalitat. És complicat mantenir una postura ferma pel que fa a aquesta qüestió en un col·lectiu tan plural com PIMEC? Ho va ser en certs moments, vam tenir alguna petita dificultat interna. Però crec que el temps ens ha donat la raó.

Vull dir que una cosa és el dret a deci-

072 Món Empresarial

“

“Els processos electorals no són un problema, sempre que es governi fins el dia abans de les eleccions i l’endemà es torni a governar. Però ara s’està trencant aquesta regla i tant de temps sense govern pot afectar les inversions futures.” dir, que el defensem, però una altra és parlar d’independència. Són dos temes que s’havien de tractar de manera diferent i aquesta és la postura que va tenir PIMEC i que a hores d’ara encara manté. És la nostra resposta a la pluralitat d’ideologies que tenim dins l’empresariat de la casa.

Quin aspecte creu que té més pes en el trasllat d’empreses fora de Catalunya (i cap a Madrid): la por al sobiranisme català o que Catalunya tingui una alta fiscalitat?

Sens dubte, allò que pot influir en el trasllat d’empreses és el tema fiscal. El tema del sobiranisme català ja s’ha demostrat que no ha repercutit perquè les inversions de fora a Catalunya durant el 2015 han estat rècord. Ara bé, que Catalunya tingui una fiscalitat empresarial individual més alta segur que condueix algunes empreses que fan números cap a altres comunitats, sobretot cap a Madrid. Parlem d’una mala praxis en la forma d’actuar de les comunitats; no hauríem de confondre la llibertat d’actuació de cada autonomia amb uns excessos a la baixa que plantegen problemes.

En aquesta línia, vostè ha afirmat que “el marc fiscal espanyol està pensat per a les grans empreses”. Com a patronal de les pimes, les microempreses i els autònoms, quines reivindicacions en matèria fiscal poseu sobre la taula actualment?

Només cal veure els impostos de societats que es paguen per comprovar que hi ha una fiscalitat més alta per a les pimes que per a les grans empreses. És un problema que té aquest país; no es fan lleis que corresponguin amb el teixit de pimes que tenim: entre el 60% i el 70% del PIB és resultat del treball de les pimes. També s’haurien de tenir en compte les desgravacions que es poden fer d’aquest impost de societats, que porta a què les grans paguin menys. De la mateixa manera, pensem que una fiscalitat diferent hauria d’afavorir molt la capitalització dels guanys per tal d’enfortir el finançament de les nostres pimes i ajudar al creixement de la seva dimensió. Amb tot això en ment, tenim encara pendent la modificació del Règim Especial del Criteri de Caixa en l’IVA que el govern va prometre.

Una altra de les vostres demandes és en matèria de morositat. Per què es permet que les grans empreses i també l’administració pública ofeguin les pimes retardant al màxim els pagaments?

Perquè aquest país, en el tema de pagar, no és seriós ni el sector públic ni el privat de grans empreses. No es

Organitzacions pot tolerar que hi hagi grans empreses que paguin els subcontractistes a 200 dies, això impedeix que aquestes empreses puguin finançar-se i acabin morint. I després diem que hem d’afavorir els emprenedors i la creació de noves empreses, quan estem matant les que tenim simplement perquè el gran està abusant del petit. Des de PIMEC i la Plataforma de Lluita contra la Morositat estem treballant en aquesta línia.

cost energètic més baix del que estan pagant. Després, tot el tema de contractació pública, que està en hores baixes: posar en marxa infraestructures que generessin treball per a les grans empreses però també per als subcontractats. D’altra banda, s’hauria d’analitzar de quina manera el cost de la Seguretat Social en la contractació –que és un dels més alts d’Europa– es pogués baixar.

Aquest no és l’únic estira-i-arronsa que teniu amb l’executiu espanyol. També heu traslladat a la comissària europea de Mercat Interior, Indústria i Empresa la reticència que té el govern en funcions a l’hora de facilitar la participació de les pimes en la contractació pública. En quina fase us trobeu ara?

Hem posat en coneixement de la Comunitat Europea que Espanya tenia temps per transposar aquesta directiva fins el 18 d’abril i no ho ha fet. Això perjudica i posa en desavantatge les empreses petites i mitjanes a l’hora d’accedir a la contractació pública, un paquet molt gran de contractació que hi ha al país i que està en mans de les grans empreses.

També m’agradaria preguntar-li sobre el litigi que ja fa temps arrosseguen amb Fepime quant a la representativitat patronal de les pimes a Catalunya. Finalment, la consellera de Treball va establir un repartiment del 33% per a cadascuna de les patronals (Foment, Pimec i Fepime) deixant de banda les queixes de Foment. Quina valoració fa d’aquest desenllaç, tenint en compte que encara no s’ha mesurat la representativitat de manera objectiva?

Nosaltres respectem aquesta decisió de la Conselleria tot i que l’entenem com una mesura provisional. Té una part positiva: es reitera la paritat del 33% amb Foment. Ja no parlo del 33% de Fepime, un tema que s’haurà de resoldre perquè és difícil d’entendre que s’insisteixi en imposar una entitat més representativa per silenci administratiu.

Creiem que això és un autèntic despro-

Canviant de problemàtica, quina valoració fa sobre la tendència a la baixa de persones inscrites a l’atur? Creu que estem en el camí de consolidar una millora en l’ocupació?

Som optimistes. Ja fa un any que diem que les pimes estan generant ocupació i les xifres ho confirmen, i també creiem que seguirà havent-hi un cert degoteig de més contractació i, per tant, de baixada de l’atur. Tal com està Espanya, si a més a més creixem segons el que s’espera, aproximadament el 2,5%, ja podrem continuar generant llocs de treball. Això no vol dir que a finals d’any l’alta taxa d’atur (el primer problema que té aquest país) hagi desaparegut.

Món empresa

pòsit que fa mal a la resta d’agents socials. Evidentment, PIMEC continuarà insistint en què Fepime és un despropòsit com a entitat més representativa.

Un altre tema d’actualitat és BCN World. Quina és la postura de PIMEC envers aquest projecte que no ha deixat ningú indiferent?

El defensem absolutament perquè és un projecte que pot atraure l’interès internacional i generar llocs de treball en una zona que fa anys que denunciem que té poques oportunitats en aquest sentit. Sobretot demanen agilitat perquè els inversors no poden esperar tota la vida.

La mateixa agilitat que demaneu quant a la construcció del Corredor del Mediterrani?

El Corredor del Mediterrani és un tema que ens preocupa perquè avança molt lentament, perquè no sembla que hi hagi gaire voluntat de tirar-lo endavant per part del govern central i, a més a més, perquè els concursos de trams que s’han posat en marxa no s’estan agilitzant. No entenem que una obra d’aquestes característiques i interès per moltes raons, com és el tema mediambiental, no es posi en marxa quan abans millor.

En aquesta línia, quines mesures posaria en marxa per generar ocupació?

Per exemple, la reforma energètica, és a dir, que les empreses paguin un

Món Empresarial 073

Món empresa

Organitzacions

Origen, evolució i fets més rellevants Novembre de 1975: Celebració de les Primeres Jornades d’Estudis de la PIME al Palau de Congressos de Barcelona amb l’objectiu de tractar sobre el futur de les petites i mitjanes empreses, el seu finançament, la seva posició davant la nova fiscalitat del moment, la política econòmica, els mercats interiors i exteriors, les relacions laborals, etc.

El resultat principal d’aquestes jornades va ser la fundació de la societat civil PIMEC, Petita i Mitjana Empresa Catalana.

SEFES arriba conjuntament amb els sindicats a l’Acord per al Rellançament Econòmic i Social del Baix Llobregat, que va aconseguir que la comarca fos declarada Zona d’Urgent Reindustrialització.

La Coordinadora d’Empresaris contra l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) creada per SEFES organitza una multitudinària concentració d’empresaris a la plaça Sant Jaume. L’acte va comptar amb la participació de 63 organitzacions empresarials, gremis i associacions professionals, i va posar en evidència el gran malestar de les PIMES no només per l’IAE sinó també perquè les petites i mitjanes empreses són les grans oblidades de la política econòmica.

SEFES organitza el 1r Simpòsium Internacional sobre la Morositat, que va comptar amb la presència dels polítics amb més rellevància del moment, els quals van assumir el compromís de modificar la legislació que regula la morositat.

Es crea la Mutualitat de Previsió per a les PIMES. S’organitza el 1r Congrés sobre la Formació Professional.

1975 1976 1977 1984 1985 1986 1987 1992 1993 1994 Naixement de la Societat d’Estudis Financers, Econòmics i Socials (SEFES) com a SA de la mà d’un grup d’empresaris del Baix Llobregat preocupats per la forta pressió sindical.

Un cop aprovada la Llei de Llibertat Sindical, SEFES deixa de ser societat anònima i es constitueix com a organització empresarial.

074 Món Empresarial

13 de novembre de 1985: PIMEC ingressa en el Comitè Europeu per a la Petita i Mitjana Empresa Independent (EUROPMI) i passa a formar part del seu Comitè Executiu.

Seguint amb aquesta tasca, PIMEC organitza a Barcelona la I Conferència PIME de la Mediterrània Nord – Occidental el 1986 i el I Congrés de Fiscalitat de PIMES a Europa el 1987.

També col·labora permanentment en la realització d’estudis europeus i és nomenada membre en representació d’Espanya al Comitè Directiu de les Jornades Europa – USA, en el marc de la Fira EXPORTS-89.

Juny: Es tanca el procés d’integració entre PIMEC i l’Associació Empresarial Independent (AEI).

Octubre: PIMEC organitza, conjuntament amb EUROPMI i en col·laboració amb la Direcció General XXIII, la conferència La subcontractació i la PIME a la Unió Europea a Barcelona. L’acte va comptar amb autoritats comunitàries i experts internacionals.

Organitzacions

Món empresa

de la patronal de les pimes a Catalunya 6 de juliol de 1999: El Comitè Europeu per a la Petita i Mitjana Empresa Independent (EUROPMI) es fusiona amb l’European Association of Craft, Small and Medium Sized Enterprises (UEAPME), donant lloc a una única patronal de pimes europea. Hi participen 80 organitzacions de 34 estats membres que representen els interessos de 12 milions de petites i mitjanes empreses europees que ocupen a uns 55 milions de treballadors.

A partir d’aquest moment PIMEC esdevé membre de ple dret d’UEAPME i participa activament en els seus òrgans de govern i grups de treball.

PIMEC organitza la primera concentració empresarial davant del Congrés dels Diputats.

PIMEC impulsa la creació de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat.

juliol: S’aprova la Llei contra la Morositat, que per primera vegada determina els terminis de pagament legals i suprimeix ent gam Impa el pacte entre parts.

PIMEC passa a ocupar una vicepresidència d’UEAPME. 19 DE MARÇ: Acte “Diguem prou”, amb 1.400 empresaris.

1997 1999 2000 2006 2007 2009 2010 Juliol de 1997: Es tanca el procés d’integració entre PIMEC i SEFES. PIMEC demana la comissió zero per a les targetes de crèdit i un ajornament de l’externalització dels plans de pensió.

Es renova la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

PIMEC acorda amb els sindicats fomentar la flexibilitat de les plantilles.

PIMEC impulsa la creació de la Primera Àrea d’Aterratge de Catalunya als països de l’est amb una implantació a Romania.

Març: PIMEC participa en la creació del lobby lleidatà per exigir la connexió amb el Corredor Mediterrani.

Abril: El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies atribueix de forma provisional una quota de paritat del 33% a Foment del Treball, PIMEC i FEPIME.

2014 2015 2016

Neix la FUNDACIÓ PIMEC amb l’objectiu de poder esdevenir un element estratègic de representativitat de la patronal en àmbits de caire social.

Febrer: El Tribunal Suprem reconeix a PIMEC com a membre de la comissió negociadora de l’AIC. La patronal s’estrena també com a membre de ple dret del Tribunal Laboral de Catalunya.

AUTÒNOMS PIMEC esdevé l’associació d’autònoms més representativa a Catalunya. L’entitat va rebre una puntuació de 89,5 sobre 100 en el procés d’acreditació dut a terme per la Generalitat el 2014.

Abril: PIMEC participa en el debat sobre el Projecte de llei de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració

de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya.

Juny: A partir de comparar els preus de l’energia elèctrica amb la UE-15, l’Observatori de PIMEC denuncia que Catalunya i Espanya paguen l’energia més cara d’Europa.

Setembre: Es publica la Llei de Formació Professional Estatal que recull, a iniciativa de PIMEC, nous instruments per facilitar la participació de les pimes en la formació.

Octubre: PIMEC denuncia l’impacte negatiu que pot tenir la reforma de la Llei General Tributària.

Món Empresarial 075

Món empresa

Organitzacions

Debilitats El DAFO de les petites i mitjanes empreses

• Menor capacitat d’especialització del personal i atracció de talent degut a la duplicitat de tasques que suposa tenir unes plantilles més curtes i pels salaris més baixos que es paguen a les empreses de menor dimensió.

• Menor aprofitament d’economies d’escala i menor productivitat degut a la relativament reduïda quantitat produïda.

• Major importància dels costos fixos dins l’estructura de costos de l’empresa, que condiciona els marges de les vendes.

• Major dependència de la demanda interna degut a les majors dificultats per accedir a mercats llunyans.

• Capacitat negociadora amb clients i proveïdors. El menor pes que les pimes tenen a la cartera de clients i proveïdors fa que tinguin un menor pes negociador a menys que ofereixin o demandin productes molt concrets.

• Inexistència d’una patronal en l’àmbit estatal que les representi i les defensi.

Fortaleses • Capacitat d’adaptació a la demanda: - Proximitat i contacte amb els clients.

- Estructures senzilles i flexibles que permeten canviar més fàcilment.

- Rapidesa en la presa de decisions gràcies a una cadena més curta.

• Major implicació dels administradors per la seva responsabilitat i relació amb l’empresa. Això

076 Món Empresarial

també es pot extrapolar als treballadors.

• Capacitat creixent per vendre a mercats llunyans gràcies a les millores tecnològiques i a la vocació internacional de les empreses més petites.

Organitzacions

Món empresa

Amenaces • Legislació pensada per a grans empreses, que suposa costos desproporcionats per a les pimes.

• Càrregues formals relativament elevades, que suposen un cost fix elevat per a les pimes.

• Incerteses de l’economia internacional, que les afecta en menor grau que a les grans, però que també és un aspecte a tenir en compte pels seus efectes indirectes.

• Accés al finançament: - Finançament bancari més car que per a les grans empreses.

- Majors dificultats per accedir a fonts de finançament alternatiu degut a barreres legals i als costos fixos de certes operacions.

• Morositat: les pimes són les grans perjudicades de l’incom-

pliment dels terminis de pagament per part de, majoritàriament, les grans empreses.

• Dificultats per accedir a mercats llunyans o a contractació pública pels costos fixos o per la millorable divisió en lots de la contractació pública.

• Competència de grans empreses, amb unes capacitats diferents per competir i aprofitar certs avantatges (economies d’escala, finançament...).

• Majors costos (cas de l’energia) que penalitzen el funcionament habitual de les pimes.

Oportunitats • Reducció de les barreres internacionals i millora de l’accés a mercats llunyans gràcies a les millores tecnològiques i a la possibilitat d’accedir a informació del país mitjançant aliances o gràcies a socis locals.

• Millora de la demanda interna.

Motor de la demanda agregada. La conjuntura econòmica és favorable a una recuperació de la demanda interna, especialment rellevant per a les pimes, encara menys abocades a l’exterior.

• Recuperació econòmica després de la crisi: la creació d’ocupació i reducció d’aturats en els mercats nacionals impulsa la demanda, amb el corresponent impacte sobre la principal font de demanda de les pimes catalanes.

Món Empresarial 077

Món empresa

Organitzacions

Quines són les propostes de futur de PIMEC? Aprovar un règim sancionador contra les empreses moroses, per tal de garantir els terminis màxims de pagament establerts a la Llei 15/2010.

Garantir que les pimes i els seus representats patronals puguin participar de manera decisiva en la negociació col·lectiva.

Impulsar la recerca aplicada i la transferència de coneixement del món universitari a l’empresa.

Reformar el mercat elèctric espanyol per afavorir l’autoconsum i evitar que es beneficiïn principalment els productors en lloc dels consumidors.

Adoptar mecanismes de licitació i adjudicació dels concursos que permetin una major participació de les pimes a la contractació pública a tots els nivells.

078 Món Empresarial

1

2

Implementar una fiscalitat especifica per les pimes i que afavoreixi la reinversió, l’exportació i la innovació.

Abaixar les cotitzacions socials a les pimes per tal de promoure la contractació laboral.

3 5 7 9

4 6 8 10

Desplegar la Llei 30/2015 de Formació Professional i promoure’n la participació de les pimes.

Agilitzar els processos administratius, sobretot al començament i durant l’ampliació d’activitats empresarials, així com en el comerç exterior.

Construir infraestructures al servei de les empreses, no dels interessos polítics.

Informe INNOVACIร

Informe innovaciรณ

El futur a les nostres mans

079 Mรณn Empresarial

Mรณn empresa

Món empresa

Informe INNOVACIÓ El referent

»

“Les persones són clau per a l’èxit de la innovació”

Aleix Planas

Director de Bizbarcelona Parlem amb el màxim responsable del saló de les pimes, l’emprenedoria i els autònoms, que ens explica com aquestes entitats també poden millorar la seva rendibilitat amb petits canvis d’organització.

Text: Emma Bouisset

080 Món Empresarial

Foto: cedides

Quan parlem d’innovació, però, sembla que sigui un terme que associem únicament a les grans multinacionals. Una pime pot innovar? Com? És clar que una pime pot i deu innovar.

A vegades amb petits canvis d’organització, incorporació de tecnologia i talent o actualització de processos es pot aconseguir fer les coses d’una altra manera per millorar la rendibilitat.

Per exemple, es poden crear nous productes i serveis tenint en compte les noves tendències i demandes dels consumidors, ampliar la presència geogràfica dins i fora del país, canviar la presència dels productes mitjançant el packaging; incorporar les noves tecnologies en la producció i comercialització. No cal fer grans inversions sinó conèixer bé el negoci i el mercat per aplicar amb enginy canvis que permetin augmentar la competitivitat i els resultats.

Quin paper juguen avui dia les noves tecnologies -com la telefonia mòbil- en el marc de la innovació? I el talent? Quina és la fórmula secreta de la innovació?

La tecnologia és molt important en els processos d’innovació. Cal digitalitzar les empreses i l’economia per competir en un món global. La tecnologia aporta noves solucions per reinventar qualsevol negoci en qualsevol sector d’activitat: des de la manera com tre-

ballem, fins la gestió econòmica, la relació amb els clients, la gestió del punt de venda, o la comercialització electrònica, per posar alguns exemples. Les TIC ajuden a estalviar costos, a reduir càrregues, millorar la imatge de marca i incrementar la productivitat. Per altra banda, com comentava, el factor humà, la gestió del talent, és clau per a la innovació, i també per al futur i supervivència de la pròpia empresa. Cal aprofitar el coneixement, la motivació, les idees, la creativitat i les capacitats de les persones d’una organització per innovar. És un treball en equip que necessita la implicació de tothom. Innovar no és només feina del departament d’R+D+i; és una tasca oberta que es pot aplicar a qualsevol àmbit de l’empresa. Crec que no hi ha una fórmula magistral per innovar, sinó que cada empresa ha de marcar les seves pròpies estratègies i aprofitar les oportunitats que tingui per fer-ho. Però sí que és veritat que en aquest procés haurà de conjugar tecnologia, talent, coneixement de l’entorn i finançament.

CONEIXE FINAN TA LENT M ENT ÇA M DE ENT L´ENTORN

Món empresa

LO GIA

“

“No hi ha una fórmula magistral per innovar, sinó que cada empresa ha de marcar les seves pròpies estratègies i aprofitar les oportunitats que tingui per fer-ho.

Però sí que és veritat que en aquest procés haurà de conjugar tecnologia, talent, coneixement de l’entorn i finançament.”

TECNO

E l lema de Bizbarcelona és “Connectem persones per dinamitzar l’economia”. En el fons, el motor de la innovació, doncs, és el factor humà?

Sens dubte les persones, igual que la tecnologia i el capital financer, són claus per a l’èxit de la innovació. Nosaltres a Bizbarcelona volem inspirar, motivar i fer que la gent amb habilitats, experiències, coneixement i capacitats específiques es trobin, connectin i trobin la informació i acompanyament necessari per portar a terme projectes que ajudin al creixement del teixit empresarial i de la societat. Això és innovació.

Informe INNOVACIÓ El referent

Catalunya compta amb un total de 302 cadenes franquiciadores, un model de negoci que, segons l’Associació Espanyola de Franquiciadors, va facturar 6.198,8 milions d’euros al tancament de 2015. Parlem de 19.502 establiments que donen feina a 63.328 persones. Encara hi ha mercat/oportunitats per explotar?

El sistema de franquícia ha resistit perfectament la crisi i fins i tot ha crescut.

S’ha demostrat com una atractiva opció d’autoocupació i d’emprenedoria per a aquelles persones que no volen començar de zero. Per altra banda, hi ha moltes empreses que s’adhereixen a aquesta modalitat comercial per expandir la seva xarxa perquè comporta menys risc. Però jo crec que hi ha encara molt mercat i oportunitats per explorar, per això potenciem el Bizfranquícies al marc de Bizbarcelona. A altres països com als EUA, la franquícia té una forta implantació que arriba a pràcticament la meitat dels negocis. Aquí la previsió és arribar al 35% en pocs anys, i això suposa duplicar la xifra de franquícies que tenim actualment.

Món Empresarial 081

Món empresa

Informe INNOVACIÓ El referent

“

“El sistema de franquícia ha resistit perfectament la crisi i fins i tot ha crescut. S’ha demostrat com una atractiva opció d’autoocupació i d’emprenedoria per a aquelles persones que no volen començar de zero.”

€ €

€

La innovació és feina de tots. Així ho defensa Planas, per a qui “innovar no és només feina del departament d’R+D+i; és una tasca oberta que es pot aplicar a qualsevol àmbit de l’empresa”.

€

€

La cita de les pimes i l’emprenedoria Els propers 1 i 2 de juny, Bizbarcelona 2016 es vertebrarà al voltant de tres grans zones temàtiques: BizEconomiaSocial, l’aposta d’aquesta edició per donar visibilitat a totes aquelles iniciatives emmarcades en les altres economies; Bizemprèn, espai on es presentaran solucions perquè les persones emprenedores puguin encaminar els seus projectes cap a l’èxit, i Bizpimes, àrea en la qual es donaran a

082 Món Empresarial

conèixer les eines necessàries perquè les petites i mitjanes empreses puguin accelerar el seu creixement i que estarà oberta al públic que acrediti la seva relació amb l’àmbit de les pimes.

L’any passat, el Saló –que va oferir 198 conferències iva comptar amb 26 espais de networking, i 89 d’expositors -va tancar les portes amb unes xifres envejables: 1.610 contactes entre emprenedors i

representants d’una trentena d’entitats inversores; 600 entrevistes entre pimes interessades a exportar i experts en internacionalització de La Cambra de Barcelona i CaixaBank; 523 sessions personalitzades d’assessorament empresarial; 940 contactes a l’Speed Dating (o trobades ràpides de contactes de negocis); 371 trobades a l’àrea Reempresa; 40 video-pitch enregistrats i més de 1.340 missatges al Mur.

Informe INNOVACIÓ El referent Recentment estem veient com creix l’interès per propostes empresarials relacionades amb l’Economia Social i Solidària, l’Emprenedoria Col·lectiva, el Cooperativisme, l’Economia del Bé Comú, l’Economia Col·laborativa, les Economies Comunitàries i l’Economia Social d’Inserció Laboral. Estaríem davant d’un indicatiu que el model socioeconòmic està canviant?

Sí, estan sortint alternatives i projectes que són indicadors que cal avançar cap a una economia més centrada en les necessitats de la societat, i això és bo.

Destaquen valors com ara la participació, la transparència, la solidaritat, la cooperació, la inclusió –cada cop més apreciats per la gent–, i també augmenta el nombre de nous actors com ara cooperatives, empreses d’inserció, societats laborals, centres d’ocupació especial o fundacions. Aquesta realitat la recollim també a Bizbarcelona, creant l’espai BizEconomia Social on visualitzarem les principals tendències, les oportunitats i els millors sectors avui per emprendre socialment.

Celebrarem conferències i espais de networking per connectar persones i pro-

“

“Estan sortint alternatives i projectes [com ara cooperatives, empreses d’inserció, societats laborals, centres d’ocupació especial o fundacions] que són indicadors que cal avançar cap a una economia més centrada en les necessitats de la societat, i això és bo.”

jectes amb aquesta inquietud d’aportar solucions concretes a problemes de l’entorn més proper.

Bizbarcelona compleix sis anys i en aquest temps s’ha convertit en l’esdeveniment firal de referència per a emprenedors, autònoms i pimes. Quins reptes els queden per aconseguir?

Estem molt satisfets de la trajectòria de Bizbarcelona en aquest temps i del paper que ha assumit com a aglutinador de solucions eficaces, actors, coneixement i finançament perquè emprenedors, autònoms i petites i

Món empresa

mitjanes empreses puguin tirar endavant nous projectes empresarials o fer créixer negocis existents. Des del seu naixement, Bizbarcelona ha estat territori per a emprenedors, però des de fa dos anys som també un esdeveniment clau per a les pimes, que ja suposen gairebé la meitat dels nostres més de 12.000 visitants. Volem seguir creixent, innovar d’acord amb les tendències que detectem i implicar encara més entitats i empreses de tots els sectors d’activitat.

Les vies cap a la innovació

Factors INTERNS

Petits canvis d’organització

Incorporació de nova tecnologia

Incorporació de talent

Factors EXTERNS

Coneixement de l’entorn : • Noves tendències • Demandes consumidors • Competència

Actualització de processos

FINANÇAMENT

Innovació: • Creació de nous productes i serveis • Modificació del packaging • Ampliació de la presència geogràfica nacional / internacional

+ RENDIBILITAT Món Empresarial 083

Món empresa

Informe INNOVACIÓ Radiografia

Panorama de les inversions:

D

es de l’any 2009 Espanya tendeix a invertir cada cop menys en R+D. El 2015 els nivells de despesa que el Govern va destinar a aquest àmbit van ser els mateixos que els de 2003, una xifra molt llunyana de les inversions dels països als quals ens volem apropar.

Mentre que a França i als Estats Units la despesa en R+D representa entre un 2% i un 3% del seu PIB, a Espanya només és d’un 1,24%.

No obstant això, Espanya ha fet petits esforços per corregir aquesta ineficiència. El 2013 va crear dos plans centrats en la promoció de l’R+D: l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació (2013-2020) i el Pla Estatal d’Investigació Científica i Tècnica i d’Innovació (2013-2016).

Evolució de la inversió en innovació (% del PIB

4.40 Suècia Suïssa

3.30

Estats Units OCDE França

2.20

Austràlia UE28 Xina

1.10

Regne Unit Espanya

2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 1990 1989 1988 1987 1986 1985 1984 1983 1982 1981

0

Descripció general de la política d’innovació nacional Percentatge de la despesa pública en R+D i innovació (2011 o últim any disponible) Recerca pública Universitats 1

1 Instituts de recerca públics

Recerca bàsica 1

1 Recerca aplicada/desenvolupament 2 Objectiu militar

Objectiu civil 2 Recerca genèrica 2

2 Recerca temàtica

Finançament institucional 3

3 Finançament per a projectes R+D empresarial

Finançament directe 4

4 Finançament indirecte (reduccions fiscals) Balanç

R+D empresarial 5 100/0

1 Balanç proporcional de les despeses en R+D de l’educació superior i del govern.

2 Balanç proporcional del crèdit i despeses del pressupost públic total d’R+D .

5 Recerca pública 75/25

50/50

25/75

3 Balanç proporcional del finançament total als professionals nacionals.

4 Balanç proporcional del finançament indirecte (a través d’incentius fiscals d’R+D) i directe (a

0/100

través de subvencions, contractes, préstecs, etc.).

5 Balanç proporcional dels components de l’educació superior i del govern finançats amb fons públics.

Mitjana de la mostra de l’OCDE

084 Món Empresarial

Espanya

Espanya vs. EUA

Informe INNOVACIÓ Radiografia

Món empresa

Catalunya vs. el món Rendiment comparatiu dels sistemes nacionals de ciència i innovació Índex normalitzat de rendiment (mitjana de l’OCDE Índex = 100) (2011 o últim any disponible)

A. Competències i capacitat per innovar Universitats i recerca pública

R+D i innovació empresarial

Innovació emprenedora

200 Meitat sup. OCDE

150

Mitjana OCDE

100

Meitat inf. OCDE

50 0 A

B

C

D

A Despesa pública en R+D (per PIB) b Top millors 500 universitats (per PIB) c Publicacions en els mitjans del quartil superior (per PIB)

E

F

G

H

d Despesa en R+D empresarial (per PIB) e Top millors 500 inversors corporatius d’R+D (per PIB) f Patents triàdiques (per PIB)

I

J

g Marques (per PIB) h Capital de risc (per PIB) i Firmes de patents joves (per PIB) J Índex de facilitat per emprendre

B. Interaccions i habilitat per a la innovació Networks, clústers i transferències

Infraestructures TIC i Internet

Habilitats per a la innovació

200 150 100 50 0 K

L

M

N

O

K Inversió TIC (per PIB) L Subscripcions de banda ampla fixes (per població) M Subscripcions de banda ampla sense fil (per població) N Índex de desenvolupament de l’administració electrònica Mitjana dels valors de l’OCDE

P

Q

R

O Despesa en R+D pública finançada per la indústria (per PIB) P Patents presentades per les universitats i els laboratoris públics (per PIB) Q Co-autoria internacional (%) R Co-invenció internacional (%)

5 valors superiors/inferiors OCDE

Espanya

S

T

U

V

W

S Despesa en educació terciària (per PIB) (%) T Població adulta amb educació terciària (%) U Top millors professionals adults per resoldre problemes tecnològics V Top millors executants de 15 anys en ciència (%)

Espanya vs. EUA

Món Empresarial 085

Món empresa

Informe INNOVACIÓ Opinió

Mateo Valero

Director del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) L’afany per la investigació de Mateo Valero va sorgir quan va arribar a Barcelona, procedent d’un petit poble situat a Aragó, per tal de realitzar el seu doctorat. Anys després, la seva petjada a la capital (i a tot el país) és evident: fou el primer catedràtic d’Informàtica de la UPC i és considerat un dels majors experts internacionals en l’àmbit de l’Arquitectura de Computadors. Des del 2004 dirigeix el Barcelona Supercomputing Center, el centre nacional de supercomputació a Espanya.

V

Text: Ferran Amago. Degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicacions de Catalunya. Foto: cedida

ostè fou el primer professor i investigador espanyol que va mostrar interès per la supercomputació a Espanya el 1976. Com van ser aquells primers anys?

No sé si vaig ser el primer, però sí un dels que van veure que unir diversos processadors era una via important a l’hora de guanyar velocitat. Aleshores jo era l’únic professor a Espanya que dedicava tota la seva jornada a l’arquitectura de computadors. Un cop vam crear la primera càtedra, vaig poder fundar una escola d’experts en el disseny de processadors i computadors paral·lels. Van ser uns anys apassionants.

El BSC atreu més de 350 investigadors procedents de 44 països. Com s’ho fan perquè vulguin treballar al seu centre i no als EUA o a altres institucions més properes?

El Barcelona Supercomputing Center està molt ben situat dins l’àmbit de la supercomputació. Investiguem els supercomputadors actuals i futurs, però també utilitzem la computació d’altes

086 Món Empresarial

“

“Al Barcelona Supercomputing Center investiguem els supercomputadors actuals i futurs, però també utilitzem la computació d’altes prestacions per investigar en diferents àrees com ara ciències de la vida, de la Terra o enginyeria.”

prestacions per a investigar en diferents àrees de la ciència, com per exemple, ciències de la vida, de la Terra o engi-

nyeria. Això fa que el centre tingui una visió molt global i interdisciplinària de la supercomputació tant des del punt de vista de l’informàtic com de l’usuari. A més, modestament penso que el BSC ofereix una posició privilegiada per estudiar i entendre aquest món.

Ens podria explicar en què contribueix a la investigació espanyola i europea el supercomputador MareNostrum ?

Els supercomputadors són una eina imprescindible per a la recerca en tot tipus de camps: la salut, el medi ambient, l’empresa, etc. Fan funcions similars a les que poden fer un laboratori, un gran telescopi o un microscopi, és a dir, permeten de veure-hi molt més enllà del que és evident. Serveixen per a fer grans càlculs, analitzar grans quantitats de dades i fer simulacions. Si ens centrem en exemples concrets, ens ajuden a veure quin tipus de fàrmac encaixarà millor amb una determinada diana terapèutica, a testar diferents dissenys

Informe INNOVACIÓ Opinió d’un vehicle i comprovar quin serà més resistent a un determinat impacte, investigar quins paràmetres d’una càmera de combustió aprofitaran de manera més eficient les matèries primeres, etc.

Els supercomputadors acceleren la recerca i els nostres estan a la disposició dels científics europeus a través d’uns comitès d’experts que reparteixen les hores de supercomputació disponibles a Europa i a Espanya.

Qui seria per a vostè el referent mundial en Supercomputació?

Crec que no hi ha ningú que sigui especialment rellevant per ell mateix. La ciència és una tasca d’equip i el que és bonic és que les idees sorgeixen mentre es treballa i s’investiga plegats.

Quines són les línies d’investigació en què treballa actualment el BSC-CNS? El BSC té quatre grans departaments de recerca: Ciències de la computació (on es defineix com seran i com s’hauran de programar els supercomputadors del futur), Ciències de la vida (on es treballen aspectes crucials per a la futura medicina personalitzada), Ciències de la Terra (on es posa èmfasi en la qualitat de l’aire, el canvi climàtic i el fenomen de les tempestes de sorra procedents del desert) i Ciències de l’enginyeria (on es desenvolupen solucions de software útils per a les empreses més innovadores). Cada departament s’encarrega de nombrosos projectes en les seves especialitats.

Entre els projectes de recerca que ha desenvolupat el BSC n’hi ha un de particularment valuós per a una gran companyia de l’IBEX 35 com és Repsol. Podria explicar en què consisteix aquesta línia d’investigació? És un software que es diu BSIT i que serveix per a localitzar petroli en entorns geològics molt complexos com el Golf de Mèxic, on les bosses de petroli es troben sota quilòmetres d’aigua i capes de sal. Es tracta de fer una gran ecografia del fons marí que requereix grans

Món empresa

»

“Els supercomputadors permeten de veure-hi molt més enllà del que és evident”

quantitats de dades i fórmules complicades. Aquest software ha donat un gran avantatge a Repsol en termes de competitivitat i encara avui dia l’estem perfeccionant perquè estigui sempre a la frontera del coneixement. Voldria afegir que també és un projecte valuós per a nosaltres: vam començar a treballar-hi quan encara érem un centre molt jove i de seguida ens va atorgar molts reconeixements internacionals.

Quines són les tendències tecnològiques que encara no dominem però que esdevindran una realitat revolucionària a curt termini?

Ara mateix, la disrupció en el món de la computació ve marcada per la computació cognitiva (cognitive computing): en un futur ja no haurem de programar les màquines indicant exactament quines operacions volem que facin, sinó que les donarem grans quantitats de dades i només assenyalant els objectius elles mateixes buscaran la manera de trobar la solució, sense que els haguem d’ex-

plicar pas a pas què han de fer. En altres paraules, esdevindran aparells que aprendran de nosaltres i de les seves pròpies experiències. La quantitat de coneixement que podrem generar amb aquest nou sistema encara és difícil d’imaginar.

Per últim, vostè és un dels 25 científics més importants d’Europa en matèria de TIC i un dels homes més premiats a Catalunya i a Espanya per la seva trajectòria investigadora i el supercomputador MareNostrum.

De quin guardó se sent més orgullós? És veritat que m’apassiona la meva feina i hi dedico moltes hores, però, com deia, en recerca els èxits sempre són col·lectius. Tots els premis em fan il·lusió: des de l‘Eckert-Mauchly (considerat el Nobel de la informàtica) fins a la creu de Sant Jordi, però sentimentalment, el que m’ha omplert més és que al meu poble, a Alfamén, decidissin posar el meu nom a l’escola on vaig estudiar de petit.

Món Empresarial 087

Món empresa

Informe INNOVACIÓ Opinió

Caterina Biscari

Directora del Sincrotró ALBA

Si existeix un col·lectiu que, malgrat les retallades, ha sabut mantenir el llistó ben alt durant els anys de crisi, aquest ha estat la comunitat científica del nostre país. Una gesta que ha estat possible gràcies al talent dels professionals que la conformen i a infraestructures com el Sincrotró ALBA, ubicat a Cerdanyola del Vallès. Parlem amb la seva directora, la física Caterina Biscari.

Text: Esther Escolán

Foto: cedida

»

“Perseguim tenir 20 línies de llum a ple rendiment en el mitjà termini”

C

reu que la recerca de Catalunya es troba a l’altura d’un complex científic com el Sincrotró ALBA? Absolutament. El 65% dels investigadors que fan ús de les nostres instal·lacions provenen d’institucions espanyoles i la meitat d’aquests, de Catalunya. Al nostre país disposem

088 Món Empresarial

d’una estructura científica i de centres de recerca molt competitius que s’han vist afectats per la crisi econòmica, però que tot i així continuen sent pioners. Tenim més de 3.000 usuaris registrats en la nostra base de dades, el 50% dels quals provenen d’Espanya, un percentatge que il·lustra el poten-

cial científic del nostre país. Quan els usuaris envien propostes d’experiments, aquestes són avaluades per un panell d’experts internacional i s’ordenen en funció de la seva excel·lència científica. Finalment, el centre aconsegueix donar sortida aproximadament a la meitat.

Quins usos i aplicacions es deriven de la generació de llum de sincrotró?

Simplificant-lo d’alguna manera, podríem dir que una part es dedica a les ciències de la vida i l’altra a les ciències dels materials. D’una banda pot analitzar-se, per exemple, com es comporten les cèl·lules –ja siguin humanes, animals o vegetals- quan estan infectades per un virus o quan són tractades amb algun fàrmac. La llum de sincrotró també és clau en el desenvolupament dels fàrmacs. Ja en l’àmbit dels materials, s’estudien les seves propietats físiques, químiques, conductives, magnètiques, etc. Existeixen materials magnètics per a bateries, claus per emmagatzemar i transportar dades; materials superconductors, o materials per a l’emmagatzematge o transport d’energies, etc. Estudiem aspectes que influeixen en la contaminació, la fabricació de combustible, el patrimoni artístic, etc.

Posen les seves instal·lacions a l’abast de la comunitat acadèmica i del sector industrial. Cal fer més èmfasi en la transferència universitat-empresa/indústria?

Per descomptat. És quelcom sobre el què s’està treballant però que cal potenciar. S’ha d’actuar administrativament: a Catalunya ja disposem d’ACC1Ó i a Espanya de la FECYT i el CDTI, però també són necessàries més fonts de finançament que promoguin de manera més significativa aquesta transferència.

Quin valor afegit representa per a vostès la seva ubicació al Vallès Occidental, on es genera riquesa en base al coneixement (UAB), l’empresa (Sant Cugat) i la indústria (Rubí)?

Això ha estat un benefici des del primer moment. Estar a tocar d’una de les millors universitats que hi ha a Espanya en termes científics i tecnològics és clau. També col·laborem estretament amb la UPC, puntera pel que fa a les enginyeries. Més enllà de la universitat, també disposem ben a prop de

“

Informe INNOVACIÓ Opinió

“El 65% dels investigadors que fan ús de les nostres instal·lacions provenen d’institucions espanyoles.” centres de recerca molt potents, amb els quals també treballem. Una altra de les nostres línies d’actuació consisteix a desenvolupar i patentar instrumentació per després posar-la a l’abast de la indústria, ja sigui la de més a prop o la de la resta d’Espanya, com fem amb el País Basc, molt potent en temes d’enginyeria mecànica de precisió.

El 35% dels seus usuaris són estrangers.

Com beneficia aquesta visió global a l’activitat del Sincrotró?

La vocació internacionalitzadora del Sincrotró comença per nosaltres mateixos, ja que un 20% dels nostres 205 empleats són estrangers, percentatge que s’eleva fins al 50% en el cas dels científics que es troben al capdavant de les línies de llum. Els nostres processos de selecció també són d’abast internacional.

El Sincrotró Alba també col·labora en projectes europeus d’accés transnacional, és a dir, projectes duts a terme per científics que tenen al seu abast les instal·lacions de la resta de sincrotrons que existeixen al món. Al nostre treballa un grup de científics dedicats a la física d’acceleració que col·labora en projectes d’abast internacional com el del futur col·lisionador circular que s’està estudiant al CERN de Ginebra, així com en la posada en marxa del sincrotró SESAME, a Jordània.

Quins reptes de futur persegueixen en el més curt termini?

Ara que estem a punt d’inaugurar la nostra vuitena línia de llum –fet que

Món empresa

suposa entrar en una segona fase-, el primer d’ells seria arribar a tenir 20 línies a ple rendiment en el mitjà termini. També ens agradaria que al nostre voltant es desenvolupessin centres de recerca en biologia estructural i microscòpia avançada, fet que actuaria com a germen del què després podria esdevenir un pol científic encara més ampli.

En detall

Tot i que els primers intents de construir un Sincrotró a Espanya daten de 1990, el vist-i-plau i el finançament (al 50% entre la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol) no va arribar fins l’any 2003. Tres anys després, i sota la direcció de Joan Bordas, comença la construcció de la que avui en dia és la infraestructura científica de tercera generació més important de la zona del Mediterrani.

De similars només n’existeixen cinc a Europa, i unes 15 a nivell mundial.

A grans trets, el Sincrotró ALBA és un complex d’acceleradors d’electrons per produir llum de sincrotró, la qual permet visualitzar l’estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar les seves propietats, i ho fa a través de set línies de llum operatives.

Enguany, el sincrotró genera 6.000 hores de llum anualment, les quals posa a l’abast d’investigadors procedents dels àmbits acadèmic i industrial nacional i internacional.

Món Empresarial 089

Món empresa

Informe INNOVACIÓ 0pinió

Estratègia i innovació en

L

es regles del joc han canviat. Cap generació anterior ha sofert, com estem sofrint ara, un context de canvi radical.

La revolució tecnològica sense precedents d’aquests darrers anys ens ha portat a la configuració d’un nou entorn que, des de la Direcció Estratègica d’Empreses, s’ha anomenat VUCA (Volatil, Incert, Complex i Ambigu).

Estem assistint a la irrupció de tecnologies d’efecte exponencial, que estan reescrivint el sistema operatiu de l’economia i la societat globals. 50.000 milions de nous dispositius electrònics es connectaran a Internet en els propers anys, donant informació de totes les persones i totes les coses en temps real: on estan i com estan. El món digital i el món real es fusionaran en un tot complex. Trilions de dades seran accessibles, en una nova ciència anomenada Big Data. La impressió 3D democratitzarà a l’extrem la manufactura, a l’hora que la distribuirà: tothom podrà fabricar objectes a casa seva, a partir de plànols baixats del núvol. I la revolució genòmica permetrà reescriure i programar l’ADN, el nou software del segle XXI, donant lloc a formes de vida artificials i programades (des de bacteris de disseny consumidors de residus a virus teledirigits assassins de càncers).

La primera gran víctima del món VU-

090 Món Empresarial

CA és la macroeconomia. Oblideu les previsions macroeconòmiques. Res no tornarà a ser com fins ara perquè res no tornarà a ser previsible. El món VUCA és tècnicament un “sistema complex” en el sentit matemàtic del terme: un sistema on impera la teoria del caos.

Petites turbulències en un extrem generen grans efectes en l’altre. Accions idèntiques tenen resultats distints en diferents parts del sistema (no passa això en aplicar les mateixes polítiques econòmiques en diversos països?). I el sistema no té punt d’equilibri final: és impredictible.

El món VUCA és també un món disruptiu. És un entorn contínuament sacsejat per esdeveniments inesperats i per l’emergència de tecnologies que aniquilen indústries senceres. El llibre electrònic ha acabat amb milions de llibreries i empreses d’edició.

La càmera digital va assassinar al líder de la indústria (Kodak). L’iPod va acabar amb el CD. Microsoft s’agenolla davant Google. I una altra jove start-up californiana, Tesla, fa tremolar les icones de l’automòbil amb un nou model de vehicle elèctric, aconseguint unes vendes de 276.000 automòbils en un sol dia.

Les claus per no quedar-se enrere Com fer estratègia en aquest context?

Quin sentit té la planificació estratègica en un món on el llarg termini ha desaparegut i la premsa ens sorprèn cada dia amb notícies que poden impactar en la nostra línia de flotació empresarial?

Quins són els principis de l’estratègia competitiva en el món VUCA? Jo en ressaltaria tres:

Oblideu les previsions macroeconòmiques. Res no tornarà a ser com fins ara perquè res no tornarà a ser previsible. El món VUCA és tècnicament un “sistema complex” en el sentit matemàtic del terme: un sistema on impera la teoria del caos. Petites turbulències en un extrem generen grans efectes en l’altre

Informe INNOVACIÓ 0pinió

Món empresa

un món disruptiu Vivim en un món de canvi exponencial. Com fer planificació estratègica en un entorn turbulent i impredictible? Aquest article exposa les regles bàsiques de l’estratègia i el seu lligam amb la innovació corporativa en aquest nou context competitiu. xavier ferràs. Degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat

de Vic-Central de Catalunya. a) Ser diferents. Buscar obsessivament la diferència competitiva respecte a la resta. Oferir un valor diferencial.

Només així podrem definir el nostre mercat potencial (aquells que se sentin atrets per la nostra proposta singular), i construir un model econòmic (business plan). Si no, ens perdrem en una massa indiferenciada de productes o serveis idèntics (i caurem en una autodestructiva guerra de preus). b) Ser lleugers. Construir organitzacions lean (lleugeres, àgils, flexibles) que permetin reorientar-nos en funció de mercats fluctuants. Identificar les

competències essencials, allò que ens fa únics, insubstituïbles i inimitables, i desenvolupar propostes de valor a partir d’aquestes competències, tenint en compte que el mercat serà volàtil, i que ens haurem de readaptar amb aquesta variabilitat. c) Ser evolutius. L’evolució és el progrés sense planificació. El progrés per experimentació, per prova i error.

Els simis no van fer planificació estratègica per convertir-se en humans. Les organitzacions han d’evolucionar per experimentació. I per això, han de generar una cartera continua de projectes,

d’oportunitats estratègiques, algunes de les quals seran seleccionades per l’entorn, i es convertiran en els negocis del futur.

La innovació és l’eix vertebrador d’aquests tres principis: per diferenciar-nos, necessitem aportar novetats.

Per construir organitzacions lleugeres i adaptatives, necessitem persones orientades al canvi i a la innovació. I per evolucionar, cal generar i gestionar sistemàticament una cartera de projectes d’innovació. L’únic avantatge competitiu sostenible en un món de canvi permanent és la innovació sistemàtica.

Món Empresarial 091

Món empresa

Informe INNOVACIÓ dafo

Amenaces Debilitats

Creació i compromís amb la cultura de la innovació

• Incipient cultura d’R+D+i a les empreses catalanes i espanyoles. Encara no existeix una consciència general de la necessitat d’innovar com a forma de garantir la permanència al mercat, competir en igualtat de condicions i generar valor.

• Obligació d’equilibri entre el curt i el llarg termini. Les pimes es veuen obligades a generar resultats (beneficis) a curt, el que s’oposa diametralment a la posada en marxa d’iniciatives innovadores a mig o llarg termini. La immediatesa acaba ofegant possibilitats de futur.

• Com ja s’ha apuntat, la situació econòmica, caracteritzada per la falta de liquiditat de les empreses, limita l’assignació de recursos per escometre activitats d’innovació. Així mateix, s’acusa l’efecte de la deslocalització de grans empreses, considerades com a motors de la innovació empresarial.

• Els canvis legislatius, especialment de les polítiques d’R+D, constitueixen una amenaça per a una activitat que, a Catalunya, és impulsada fonamentalment per l’Administració autonòmica. Malgrat els plans i iniciatives (Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, Pacte de Recerca i Innovació, Acord Estratègic i Pla de Govern), plana la incertesa davant • L’activitat de Recerca i possibles canvis reguladors d’ajuts i deduccions en l’àmbit europeu als propers anys.

Desenvolupament, que dóna • Formació. Tot i que acaba esdevenint un punt fort, cal considerar que no com a resultat la Innovació tothom està preparat o format per innovar. No és possible la improvisació, (R+D+i), requereix recursos cal conèixer la dinàmica per treure un producte-servei, sabent ideneconòmics, normalment de tificar, per part dels investigadors, les necessitats del mercat, i finançament privat. A Catalunya i, en geconeixent certs mecanismes de la innovació, com ara la neral, a la resta de l’Estat, es constaten dificultats vigilància tecnològica. d’accés al finançament. Mentre les empreses assoleixen compromisos en matèria de recerca, el sector financer privat no es mostra prou disposat a l’assumpció del potencial risc dels projectes. Això no obstant, el sistema d’Innovació català comença a beneficiar-se d’iniciatives com els fons de capital risc o els anomenats àngels inversors, que començarien a guanyar pes dins l’entorn econòmic.

• Pel que fa al finançament públic, que seria a priori una fortalesa, actualment es detecta una situació en què no es dóna suport de manera eficaç a tota la demanda tecnològica que s’està impulsant a Catalunya i que requereix el mercat global. D’altra banda, sovinteja el descontentament entre les pimes (petites i mitjanes empreses) per les dificultats d’accés als crèdits, i que fan seva una reivindicació permanent perquè les Administracions augmentin l’assignació de recursos i crèdits tous.

• En l’àmbit de tot el territori cal tenir en compte la tipologia d’empresa, amb una majoria de pimes i poques grans empreses que actuïn com a catalitzadores de l’economia i dinamitzadores del teixit empresarial.

• Finalment, cal tenir en compte la dispersió i dificultat d’accés a la informació clau per prendre les decisions pertinents.

Trobar fonts de finançament

092 Món Empresarial

Informe INNOVACIÓ dafo

Món empresa

Fortaleses

Clústers de Recerca al territori

Oportunitats

Creixent interès empresarial per la gestió de l’R+D+i

• El teixit productiu viu promou la innovació gràcies al suport de les xarxes o clústers de recerca. El nivell d’excel·lència dels centres de recerca catalans enforteix la capacitat d’innovació, essent desitjable una major integració de la xarxa, ja que l’excessiva atomització dels centres és un dels factors que afebleix la innovació. Sortosament, agents com els assessors tecnològics, la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica o la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació guien les empreses i emprenedors a navegar per un sistema massa extens i atomitzat.

• Agrupacions empresarials innovadores. Malgrat ser un fenomen emergent, cada dia més proliferen les agrupacions que es focalitzen en la innovació com a eina de competitivitat. Aquestes agrupacions, amb potencial de futur, es poden beneficiar de les aliances tecnològiques i el partenariat amb socis • Els beneficis inheestratègics per millorar la capacitat d’innovació de Catalunya i Espanya. rents a la innovació • Recursos humans formats i d’alta qualificació. El que era una ameestan passant paulatinanaça (dèficit formatiu) es transforma en una fortalesa. Les uniment del coneixement teòric versitats catalanes i espanyoles formen persones que poden a la praxis d’empreses d’arreu de assolir una alta qualificació dins l’àmbit investigador o l’Estat, circumstància que té un efecte el desenvolupament de tecnologies i la seva crida en la inversió privada. Catalunya es troba exportació al camp empresarial. en una etapa de plena consolidació i aplicació del sistema d’innovació, que necessitarà el suport de tots els agents implicats (Administració, empreses i centres de recerca).

• La legislació espanyola relativa als incentius fiscals per l’R+D+i.

El sistema fiscal espanyol, on s’engloba la I+D catalana, és dels més favorables a tota la Unió Europea, fet que suposa un incentiu important i un atractiu per a les empreses. Malgrat tot, ja s’han citat les potencials amenaces de variació d’aquest sistema.

• L’augment de la creativitat que es genera en situacions de crisi, juntament amb l’enfortiment de la competència que es deriva del procés irreversible de globalització de l’economia mundial.

innovació

Món Empresarial 093

Món empresa

Informe INNOVACIÓ 0pinió

Germán Ramón-Cortés

President del Patronat de la Fundació Catalunya La Pedrera i del Patronat de la Fundació Alícia Al capdavant d’unes fundacions privades sense ànim de lucre amb una clara vocació social, Germán Ramón-Cortés treballa dia a dia per a continuar fomentant la recerca i la innovació perquè els col·lectius més vulnerables puguin trobar solucions als seus problemes i tirar endavant.

Text: Alícia Fàbregas

Foto: cedides

»

“La innovació és la recerca aplicada”

094 Món Empresarial

R

ecentment ha estat guardonat doblement.

Ha rebut el Premi Nacional de Mecenatge Científic a la Fundació Catalunya-La Pedrera i el Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I a la Fundació Alícia.

Què representen aquests reconeixements per a aquestes dues fundacions?

Una motivació extraordinària, perquè des de les dues fundacions sempre hem tingut la vocació de fomentar el treball de recerca per aconseguir un futur millor i més just. Millor no és només aconseguir una societat més desenvolupada, sinó més sana, més sostenible. Justícia és igualtat d’oportunitats, que tothom pugui accedir a allò que la societat té per donar.

I això de quina manera s’aconsegueix?

Des de la Fundació Catalunya - La Pedrera ho fem a través d’una vessant de foment de la vocació científica, intentant acostar la recerca als joves, des de 4t d’ESO fins al final de la seva carrera.

Per exemple, al 2015 vam aconseguir 3.600 beneficiaris per a les nostres beques de recerca.

Des de la Fundació Alícia ho fem a través de la recerca sanitària en alimen-

Informe INNOVACIÓ 0pinió

Món empresa

“

Les fundacions privades estan tenint un paper cabdal, a través del mecenatge, a no deixar de banda els centres de recerca, perquè puguin seguir funcionant, atraient talent internacional i formant als professionals d’aquí. Són fruits que no recollirem a curt termini, però a mitjà termini aniran conformant la riquesa del país.”

finançament, per això crec que ara les fundacions privades estan tenint un paper cabdal, a través del mecenatge, a no deixar de banda aquests centres de recerca, perquè puguin seguir funcionant, atraient talent internacional i formant als professionals d’aquí. Són fruits que no recollirem a curt termini, però a mitjà termini aniran conformant la riquesa del país.

tació i és per a nosaltres sens dubte un dels millors centres a Europa en aquest sector. Cuiners i científics treballen junts per aconseguir donar solució a problemes tant de malalties com de col·lectius en risc d’exclusió social.

Però és important dir, també, que no només som nosaltres, aquí a Catalunya hi ha moltes fundacions que estan fent molt bona feina. En aquests moments difícils estem ajudant als governs a pal·liar el patiment dels col·lectius més desafavorits. Cal recordar, perquè de vegades s’oblida, que les fundacions privades som entitats sense ànim de lucre i també estem al servei de la societat.

Quina relació té el mecenatge amb la innovació?

La innovació, d’alguna manera, és la recerca aplicada. Per posar un exemple, nosaltres tenim el Premi Vanguardia de la Ciència que atorguem a projectes que parteixen de la recerca bàsica i van a buscar una aplicació directa a la societat, tant en el camp econòmic com sanitari, etc. També des d’aquest punt de vista, el nostre programa de Màsters d’Excel·lència el que fa és apostar per aquells centres que inclouen la innovació en els seus estudis, sigui quin sigui el seu àmbit d’actuació, des de ciència pura i dura fins a humanitats.

Quina importància té i quin paper juga el mecenatge dins del teixit empresarial?

Per a nosaltres és clau. Sabem que la societat està vivint uns moments complicats per poder aconseguir recursos per a investigació i desenvolupament.

Els governs estan molt lligats de mans i peus i ja no poden destinar el mateix

Com es converteix en mecenes una entitat?

No és un circuit amb una fórmula màgica. Nosaltres treballem a partir de la informació que ens aporten els centres de recerca de la xarxa catalana, no fem mecenatge directe a les empreses, ho fem a les universitats públiques i

als centres de recerca. També oferim beques per a la recerca a centres com l’Hospital Clínic o Can Ruti, l’Universitat Rovira i Virgili, etc. Són ells qui es posen en contacte amb nosaltres i ens presenten els seus projectes. Tot això ho valora un comitè científic i fa la tria.

La Fundació Alícia està més enfocada a l’alimentació. Què s’està fent a nivell de recerca per ajudar a pal·liar malalties alimentàries?

De fet, el seu àmbit d’actuació va més enllà de les malalties alimentàries. És un cas molt important de recerca sanitària aplicada per donar solucions als col·lectius més desafavorits o amb més riscos. Per exemple, d’una banda, fem investigació sobre què és el que poden i no poden menjar els malalts de càncer, quina és la millor alimentació per als diabètics o la gent amb cardiopaties. De l’altra, també tenim programes com el que fem amb la Creu Roja que es focalitza a trobar receptes equilibrades de menys d’un euro diari per a la gent en situacions econòmiques molt precàries. Així mateix, un altre dels nostres projectes està enfocat a la gent que no pot deglutir i mastegar bé, és a dir, a persones de la tercera edat.

Des d’Alícia hem desenvolupat tot una sèrie de receptes que permeten que la gent amb aquests problemes pugui menjar una altra vegada de tot.

Món Empresarial 095

Món empresa

Informe INNOVACIÓ Opinió Xavier Marcet

i Josep Miquel Piqué

Quin és l’estat de salut de la

A

Els experts en gestió del canvi, ciència i innovació Xavier Marcet, president de Lead To Change, i Josep Miquel Piqué, president executiu de La SalleTechnova Barcelona i vicepresident de l’ISAP, prenen el pols a l’estat de la innovació al nostre país en aquesta entrevista a dues veus. l seu criteri, la innovació a Catalunya gaudeix de bona salut?

Xavier Marcet: La innovació ha viscut una etapa d’exaltació i ha tingut un fort impacte però de forma molt desigual. Els resultats d’Europa són discretíssims si els comparem amb els dels millors ecosistemes d’innovació del món, liderats per Silicon Valley. En general, la innovació ha funcionat millor a les start-up que a les empreses ja establertes.

Josep Miquel Piqué: Si per sistema d’innovació entenem un ecosistema que és capaç de produir la ciència i la tecnologia necessàries per a la competitivitat empresarial del país, constatarem que no tenim un problema de capacitat de recerca. El punt crític està en la demanda d’innovació per part de les empreses i en la orientació dels grups de recerca a aquestes demandes.

Les organitzacions aposten suficientment pel canvi?

X.M.: Cada organització és diferent i predicar el canvi és fàcil però implementar-lo no ho és gens. Malgrat tot, no ens queda una altra opció... Adaptar-se al client és un exercici quotidià que exigeix transformacions cada cop més importants i, per tenir èxit, la cultura i el lideratge de cada empresa resulten determinants.

J.M.P.: Actualment hi ha noves tecnologies (com l’Internet de les coses, el big data, la robòtica, la realitat virtual o la

096 Món Empresarial

impressió 3D) que transformaran radicalment sectors no només en el procés productiu sinó en el model de negoci i la forma de monetitzar. Penso que les start-up estan entenent aquest moment i desenvolupant propostes molt interessants!

El teixit empresarial del nostre país està format, majoritàriament per pimes. Quines són les principals dificultats –finançament a banda– amb què es troben aquestes empreses per innovar?

X.M.: Les pimes tenen enormes possibilitats si no s’amaguen sota cultures raquítiques. Neixen empreses però no creixen a causa de la seva burocratització i pèrdua d’agilitat i flexibilitat. Ara més que mai les pimes poden competir amb les grans, crear productes i serveis diferencials, i trobar la qualitat del seu lideratge. Cal aprofitar aquesta oportunitat i obrir noves vies de creixement.

J.M.P.: Les pimes tenen un triple problema: tecnològic, de talent i de finançament. Però, d’altra banda, disposen d’aspectes positius com la força del lideratge, la seva flexibilitat a l’hora de prendre decisions, i tenir al seu abast un mercat real.

Hi ha la tendència a pensar que algunes indústries són més proclius a innovar que d’altres. És així o tothom pot innovar?

X.M.: Tothom pot innovar. Una altra cosa és que les tecnologies exponencials

Josep Miquel Piqué.

“

“Actualment hi ha noves tecnologies (com l’Internet de les coses, el big data, la robòtica, la realitat virtual o la impressió 3D) que transformaran radicalment sectors no només en el procés productiu sinó en el model de negoci i la forma de monetitzar.”

Informe INNOVACIÓ Opinió

Món empresa

innovació a Catalunya?

Text: Redacció Fotos: cedides

“

“La majoria de sectors viuen en escenaris de disrupció, s’estan trencant les regles del joc dels mercats consolidats. I per això és molt important que les empreses estiguin entrenades per innovar. L’èxit no s’assoleix improvisant.”

basades en software han desplegat innovacions que han crescut molt ràpidament, s’han fet globals i en alguns casos ens han canviat la vida. La majoria de sectors viuen en escenaris de disrupció, s’estan trencant les regles del joc dels mercats consolidats. I per això és molt important que les empreses de qualsevol sector estiguin entrenades per innovar. L’èxit no s’acostuma a assolir improvisant...

J.M.P.: Per la seva flexibilitat, ràpid prototipatge i anàlisi del mercat, les empreses basades en les TIC passen més fàcilment de la idea al pilot amb la validació dels clients. A La Salle ho fem en menys de 10 setmanes! Però la innovació és necessària a tos els sectors. Cal innovar i no esperar que la competència doni el primer pas.

de la revolució digital dels anys vuitanta i noranta. Ara té una altra oportunitat en la indústria 4.0 i l’hauria d’aprofitar perquè sinó ens costarà molt mantenir una societat amb uns nivells de benestar social equilibrats. La nostra equació és i+i (internacionalització i innovació), i en aquesta darrera ens hi haurem d’espavilar molt més.

J.M.P.: Tenim un RIS3CAT que ha creat una visió clara de sectors empresarials i tecnologies per al 2020. Ara cal assegurar la seva implementació efectiva i, sobretot, que els territoris entenguin que són plataforma de l’economia del coneixement. D’altra banda, el 22@ és l’exemple clar que quan política pública es combina amb universitats i empreses s’innova més i millor i es crea ocupació de qualitat.

Les oportunitats per innovar a Catalunya superen els riscos de fer-ho?

X.M.: Catalunya, com Europa, no ha assolit cap lideratge seriós en l’escenari

La formació és la via per transformar el talent i la creativitat en innovació? Quin és el paper de les institucions en aquest sentit?

X.M.: Sense una universitat potent molt

Xavier Marcet. vinculada a l’ecosistema d’innovació no ens en sortirem. A Catalunya la nostra assignatura pendent és la valorització del coneixement que es produeix en la recerca. Ens cal una universitat capaç de transformar els perfils professionals que produeix, ajustar-los a les noves necessitats. En el futur, el més important serà la capacitat de gestionar la complexitat i la necessitat de fer i comunicar síntesis estratègiques amb gran freqüència.

J.M.P.: La competitivitat d’un país depèn del talent i la tecnologia, que es donen a les universitats gràcies a les tasques de recerca i de formació. El repte, però, el tenim amb la valorització d’aquest talent i tecnologia. L’emprenedoria de base tecnològica és segurament la forma més ràpida de transformar idees en realitats. Les universitats, mitjançant els seus parcs, han de proveir el millor ecosistema per a la creació d’aquestes noves start-up i connectar-les amb les empreses.

Món Empresarial 097

Mรณn dir 098 Mรณn Empresarial

»

No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que respon millor al canvi.”

Charles Darwin

rigent Món Empresarial 099

Món dirigent

Així es va equivocar

FAGOR

El llast de la vella economia El cas de Fagor és el d’una empresa adaptada a la nova economia, però llastada, alhora, per un sistema caduc. La marca va néixer durant la postguerra espanyola, prèvia al Pla d’Estabilització Econòmica (1957-1959) i malgrat oferir –o precisament per això- un model alternatiu, de tall cooperatiu i responsable, també ha patit els efectes de la crisi. A continuació n’expliquem les causes.

100 Món Empresarial

P er entendre el cas de fracàs empresarial de Fagor, cal començar, primer, remuntant-nos a la decisió d’un personatge singular: José María Arizmendiarrieta Madariaga, polític (va militar al PNB, resultant després delegat de Falange), militar (Regiment d’Artilleria lleugera nº 11 de Burgos), sacerdot (ordenat després de la Guerra Civil) , mestre i empresari (tot això consta en l’Ofici del Bisbat de Vitòria de 8 de juliol de 1944). Arizmendiarrieta funda, el 1943,l’Escola professional, que a finals de la dècada de 1990 es converteix en la Universitat de Mondragón. Del si d’aquesta escola, un grup d’exalumnes (Usatorre, Larrañaga, Gorroñogoitia, Ormaetxea i Ortubay) crea l’empresa Ulgor el 1955, dedicada a la fabricació i distribució d’estufes i cuines. Tres anys després, l’empresa passa a radicar a Mondragón, canviant la seva denominació d’Ulgor a Fagor. El seu model és cooperativista i d’allò més dinàmic, ja que al llarg de la dècada de 1960 es conformen les tres grans branques de negoci: la branca industrial, liderada per Fagor; la de distribució, abanderada per Eroski; i la financera, via Caja Laboral i l’asseguradora Lagun Aro. El pla de negoci resulta així d’allò més solidari, amb treballadors-propietaris, i una xarxa d’empreses entrellaçades per facilitar el dinamisme i l’expansió: els beneficis de Fagor, no només es reparteixen entre els treballadors (els qui eren cooperativistes), sinó que a més permeten d’obrir nous projectes

ULGOR: fabricació/distribució:

Així es va equivocar

Món dirigent

Quan comença la globalització, Fagor dóna feina a més de 80.000 persones (computant els llocs de treball indirectes), consolidant-se com el cinquè fabricant europeu d’electrodomèstics. Amb una trajectòria com aquesta, com s’arriba al concurs de creditors de novembre de 2013?

cooperatius, la producció és distribuïda pels canals d’Eroski (en botigues, magatzems, etc.), i el seu finançament s’aconsegueix a través de la Caixa, alhora que les dificultats i contingències estan cobertes amb l’asseguradora.

En la dècada de 1970, el grup Fagor -com se’l coneix col·loquialment(1)-

compta amb 41 empreses i més de 8.000 treballadors. Malgrat les crisis econòmiques de la dècada de 1980 per adaptar el model productiu econòmic espanyol al marc del que serà després la Unió Europea, el grup surt reforçat (a diferència de bona part de la indústria basca) gràcies a mesures pioneres

1970: 41

empreses

8.000

treballadors

Món Empresarial 101

Món dirigent

Així es va equivocar

llavors –flexibilització de calendaris, capitalització de resultats, ajustaments retributius, reciclatge i reubicació de personal, etc. – i, sobretot, a mantenir criteris tecnicoprofessionals i no ideològicopolítics (per exemple, el localisme nacionalista), ni seguir tendències conjunturals (com ara l’especulació de la cultura del pelotazo). Tant és així que, al començament de la globalització, Fagor compta amb presència mundial, amb mitja desena de filials (destacant Copreci a Mèxic, Mastercook a Irlanda, i FagorBrandt a França, així com Edesa per a Espanya), i per mitjà de la diversificació dels seus productes i serveis, acaba donant feina a més de 80.000 persones (computant els llocs de treball indirectes), consolidant-se, finalment, com el cinquè fabricant europeu d’electrodomèstics. Amb una trajectòria d’èxit com aquesta, com s’arriba a la suspensió de pagaments i concurs de creditors de novembre de 2013?

L’explosió de la bombolla immobiliària: una explicació localista Hi ha qui atribueix el problema a la globalització i la crisi financera de 2008; però, com s’ha vist, Fagor és una gran multinacional, flexible i diversificada, d’allò més acostumada als mercats internacionals i les seves possibles turbulències. D’altra banda, la fallida tampoc no es pot atribuir en exclusiva a un error d’estratègia empresarial

102 Món Empresarial

La manca de liquiditat per pagar a proveïdors i creditors i el fet de no poder comptar amb la seva pròpia entitat financera -en haver de reestructurar seguint les directrius del BE- va fer insuficient l’esforç solidari de la resta d’integrants del grup i va provocar la suspensió de pagaments i l’inici del concurs de creditors

(per la compra i endeutament que va suposar l’adquisició de la competidora francesa Brandt), ja que la facturació de Fagor va seguir augmentant fins que van començar a trontollar les economies nacionals (en concret, la banca pública). Així mateix, un incompliment de criteris financers i comptables no sembla ser tampoc el detonant del fracàs, ja que el grup fabricant d’electrodomèstics va satisfer en tot moment el coeficient de caixa i les provisions mínimes. S’insisteix, per tant, en la tesi de la decisió de la vella economia (intervinguda per l’Estat-nació), ja que el resultat d’una mateixa crisi mundial ha estat diferent segons com s’han gestionat les economies domèstiques: els problemes en les filials mexicana, polonesa i irlandesa es van resoldre (fet que va contribuir a la recuperació del grup); però, les divisions francesa i espanyola segueixen sense superar les seves dificultats, ja que estan a l’atzar de les economies d’aquests països.

En el cas espanyol, es va dir que el problema va partir de la rebentada de la bombolla immobiliària: en deixar de vendre’s pisos, no es demanaven electrodomèstics per als mateixos. Tal explicació localista és, a més d’insatisfactòria, poc sostenible: la crisi de 2008 no va ser un problema immobiliari, sinó financer. La banca estava molt afectada, especialment la pública europea, creada com a eina de finançament de l’estat de benestar. Comença a parlar-se llavors d’urgents i necessaris rescats a la banca, però no conforme a models ja experimentats d’intervenció (Banesto), sinó coma injeccions de fons (des de la UE) i fusions d’entitats financeres (tal com es va dirigir des del Banc d’Espanya-BE). En aquest entorn es trobava Fagor. És cert que hi havia una crisi mundial que havia deixat en escac el model productiu espanyol general -massa intensificat en turisme i habitatge-, però és que Fagor era una multinacional consolidada que havia diversificat els seus negocis (electrodomèstics , assegurances, educació,

Així es va equivocar etc.), comptant a més amb el suport de tot el grup en tractar-se d’un model cooperatiu: la resta d’empreses van contribuir amb gairebé 100 milions per reflotar Fagor; fins i tot, els treballadors van acordar abaixar-se els sous, com a mesura provisional de contenció. Llavors, què va fallar si l’empresa estava complint totes les regles i es trobava en el marc institucional?

El rescat europeu i la manca de liquiditat

EL VEREDICTE

En realitat, el problema va ser essencialment de liquiditat per pagar a proveïdors i creditors, no podent comptar en aquesta ocasió amb la seva pròpia entitat financera (en reestructurar seguint les directrius del BE), i sent insuficient l’esforç solidari de la resta d’integrants del grup . Però, com es va arribar a aquesta situació?

L’explicació és aquesta: Fagor comptava amb sobrats recursos, sí, però aquests estaven paralitzats en inventari, i sense vendes suficients no po-

Finalment, al novembre de 2013, el Jutjat del Mercantil (nº 1 de Sant Sebastià) va admetre la suspensió de pagaments, iniciant-se el concurs de creditors, notificant-ne també a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). I tot per un problema de liquiditat de 170 milions d’euros. És clar, tampoc es podia recórrer a la via de captació pròpia de fons (via emissió i / o reconversió de títols), després de l’escàndol dels pagarés de

dia disposar de líquid amb el qual anar pagant les despeses corrents. A més, tot i el rescat parcial europeu a Espanya -és a dir, al seu sistema bancari-, i essent el cost tan baix del diner, Fagor no va aconseguir finançament malgrat comptar amb avals suficients. La clau estava en el pacte no publicitat per a

Actualment Fagor ha pogut fer front als seus deutes i “Nova Fagor” té projectat expandir-se, amb més filials i productes, a la República Txeca , la Xina, el Marroc, Dubai, Malàisia, EUA i Canadà Nueva Rumasa el 2009, ni la polèmica reestructuració de deute del grup Prisa de 2012, et al. Fins i tot, hi va haver una proposta de pla de viabilitat liderat pel Govern de la Comunitat Autònoma Basca, però d’acord amb l’esperit empresarial cooperatiu i responsable originari, el grup Mondragón va preferir seguir les regles i via institucional prevista, confiant que així es podria reflotar Fagor més endavant, recuperant el seu posicionament i quota de mercat. Es va

Món dirigent

la reconversió de la banca pública: el Govern d’Espanya aconseguia el rescat europeu per a la seva banca pública, a canvi que la mateixa assumís la canalització del deute públic. La competència era deslleial: a més de les pressions de l’acord no publicitat (de donar prioritat a l’adquisició i negociació del deute públic), d’acord amb les regles del sistema financer i comptable espanyol, per a una entitat financera és preferible concedir préstecs a la Administració, que a qualsevol empresa privada, ja que es presumeix que l’Estat sempre paga, mentre que per a la resta d’actors econòmics és necessària una alta provisió de fons per impagaments.

En definitiva, quan Fagor va intentar accedir al finançament bancari, per fer front als seus pagaments de proveïdors i creditors, no va trobar liquiditat, ja que els fons del rescat ja s’havien canalitzat cap a la reconversió del sector i l’adquisició de deute públic.

acceptar en conseqüència la proposta de l’empresa catalana Tast Electrodomèstics SL (del grup CNA), per ser la més ajustada a l’esmentat esperit empresarial. Actualment (abril de 2016), sembla que aquesta història ha tingut un final feliç, doncs Fagor no només ha pogut fer front als seus deutes, sinó que “Nova Fagor” té projectat expandir-se, amb més filials i productes, a la República Txeca , la Xina, el Marroc, Dubai, Malàisia, EUA i Canadà.

Fagor Nova Fagor Món Empresarial 103

Món dirigent

Decàleg d'experts RSE

Castells de focs amb la RSE? JOSEP MARIA CANYELLES. Coordinador de Respon.cat i soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat.

Per més que una empresa faci col·laboracions socials o hagi incorporat bones pràctiques de gestió ambiental, no es pot parlar en absolut de responsabilitat social si resulta que alhora aquesta companyia practica l'elusió fiscal o escanya les pimes proveïdores fins a dessagnar-les. presumpta responsabilitat social de què fa gala alguna empresa.

Però no cal gratar gaire per captar que darrere algunes afirmacions no hi ha compromís o bé aquest afecta sols una part de l'organització.

Massa sovint ens hem de queixar de les incoherències de la

La RSE ha de mostrar una aplicació en tots els vectors d'impacte de l'empresa, ja sigui laboral, ambiental, econòmic, social o en el seu bon govern. Una aplicació parcial que deliberadament cerca un rendiment reputacional en unes dimensions, mentre que mira cap a una altra banda pel que fa a la resta, no és RSE. Hem de reconèixer que amb algunes bones pràctiques es poden fer castells de focs a l'hora de voler vendre una imatge no ajustada a la realitat. Cal saber-ho i també dir-ho.

Al llarg d’aquests anys de crisi algunes grans empreses han pagat els seus proveïdors a 100, 200 i 300 dies, provocant la desaparició de pimes ben gestionades que han tingut un problema d'accés al crèdit. Mentre pagaven tard obtenien grans beneficis. Alguns estudis mostren que un terç del seu benefici provenia de guanys financers pel retard en els pagaments. Que no ens parlin de RSE! I benvinguda sigui la crítica, però no contra la RSE, per descomptat, sinó contra aquelles empreses que diuen equívocament que fan RSE. Que diguin que fan filantropia o ecoeficiència! Però que no confonguin l'opinió pública i els grups d'interès referint-se a RSE.

A una empresa no se li demana que sigui perfecta en la seva RSC, ja que darrere la RSE hi ha un procés d'aprenentatge i de millora permanent que es va construint damunt una realitat canviant que cal anar comprenent i interpretant. Però si parlem de RSE, sí que se li demana que el seu enfocament sigui integral, és a dir, que afecti tota l'organització, de dalt a baix i d'una àrea a una altra.

104 Món Empresarial

Decàleg d'experts Inversió

Món dirigent

La tria d’una nova seu: comprar o llogar? anna gener.

Sòcia i directora general d’Aguirre Newman Barcelona.

Una de les decisions més importants que pren una empresa durant la seva trajectòria és la tria de l'actiu immobiliari que esdevindrà la seva seu. L'arbre de decisions que s'obre és immens, però, sens dubte, la decisió més rellevant és en relació a la conveniència de comprar l’actiu que es vol ocupar o bé signar un contracte d’arrendament amb un tercer.

Per altra banda, les necessitats immobiliàries d’una empresa acostumen a canviar en el decurs dels anys. I una superfície que en un determinat moment de la història de l’empresa era l’adequada, pot esdevenir insuficient o sobrera a mig termini.

En els darrers temps hem vist com moltes de les empreses que eren propietàries dels seus actius realitzaven operacions de sale & leaseback (venda de l’actiu i posterior arrendament) com una manera de finançar-se i alliberar

Les empreses que són propietàries dels actius que ocupen estan immobilitzant una part molt rellevant dels seus recursos amb una activitat que no és la pròpia. Tot sovint, destinar aquests recursos al core business del negoci implica uns avantatges molt superiors que tenir aquests diners concentrats en un immoble.

Així mateix, ser propietari d’un actiu suposa esdevenir responsable de la seva gestió a nivell tècnic i normatiu, la qual cosa obliga a disposar d'un equip amb els coneixements immobiliaris necessaris.

recursos per tal de destinar-los a la seva activitat.

En aquesta línia, els principals avantatges del lloguer són els següents: • Incrementar o reduir superfície un cop finalitza el compromís contractual, que acostuma a ser de tres anys.

• Destinar els recursos de l’empresa exclusivament a l’activitat que li és pròpia.

• I evitar riscos immobiliaris i de gestió.

Les úniques excepcions a aquesta recomanació general les constitueixen les empreses que, per la seva activitat, tenen uns requeriments molt específics pel que fa a l’actiu immobiliari que ocupen. Si no és així, el més eficient és que les empreses que són propietàries d’actius ho siguin perquè es dediquen a l’activitat immobiliària i patrimonial, i el seu negoci és l’explotació dels immobles de manera professional.

Món Empresarial 105

Món dirigent

Decàleg d'experts Gestió

Deute i esperança de vida empresarial, una relació estreta Oriol Amat. Catedràtic de la UPF, economista i president de l’ACCID.

Les empreses, en general, no viuen massa temps. Molts estudis conclouen que un cop superat el primer any, la seva esperança de vida mitjana està entre els 10 i els 15 anys. És important superar el primer any, perquè al voltant del 75% de les empreses tanquen abans de complir 12 mesos. Entre les causes d’aquesta elevada mortalitat hi ha la manca de finançament per a tirar endavant el projecte.

- Menors tensions financeres motivades per venciments de préstecs que no es poden atendre.

€

- Menors despeses financeres i, per tant, més beneficis.

- Menors temptacions de maquillatges comptables per donar una imatge més interessant per als creditors.

No és casualitat que els grans escàndols comptables acostumen a afectar a les empreses amb més endeutament.

Com menys deute té una empresa, més esperança de vida té aquesta. Això es pot explicar per diferents motius, ja que un menor endeutament implica: - Més independència dels creditors. Així, els accionistes tenen més control de l’empresa i eviten estar en mans de bancs i altres creditors.

- La gerència es pot concentrar en el que és més important: satisfer als clients amb bon producte i bon servei, satisfer als empleats amb una relació en la que tots guanyin i satisfer altres parts interessades (accionistes, societat...).

106 Món Empresarial

- Menys risc de tancar quan cauen les vendes. Un exemple: les empreses que han resistit millor en aquests darrers anys tenien pocs deutes l’any 2008, quan va començar la crisi.

En línies generals, és recomanable que el deute no superi el 60% de totes les inversions que fem. La resta del finançament ha de provenir dels accionistes i dels beneficis generats. De tota manera, l’endeutament és necessari, tant en la fase de creació com en la de continuació i en l’expansió posterior. En molts casos és l’única manera de créixer a causa de la manca de recursos del socis, però es imprescindible controlar-ho bé per evitar ensurts.

Decàleg d'experts Gestió

Món dirigent

Un gremi no és un anacronisme al segle XXI ORIOL TARRATS. Secretari general de la Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers-xarcuters

Tenen vigència els gremis al segle XXI o són estructures empresarials anacròniques? A Catalunya, la tradició dels gremis està molt arrelada, i nombrosos sectors continuen agrupant-se al voltant d’ells. Per tant, podem afirmar que un gremi no és un anacronisme empresarial al segle XXI, no només perquè existeixen, sinó per les raons que fan que existeixin.

–xarcuters, pastissers, forners, etc.– també s’estan defensant i representant els productes que elaboren i que formen part de la cultura gastronòmica d’una societat. En aquest sentit, cal assenyalar la gran tasca que fan les escoles d’aquests gremis. De fet, son la peça clau de la continuïtat de l’ofici, tant pel que fa als elaborats tradicionals com els més innovadors.

En la vessant de la gestió, els professionals dels gremis, dirigits per Juntes Directives d’empresaris compromesos amb el sector, treballem amb una taula de doble entrada. Per una banda, tenim

els tres elements, indissociables un de l’altre, que donen sentit a l’agremiació: ofici, comerç i empresa. I cada un d’aquests tres elements han de ser treballats des de quatre eixos: - defensa i representació, - formació i innovació, - assessorament i serveis, - i informació i comunicació.

La resultant és una gestió professional d’una entitat que, tot i tenir les arrels a l’edat mitjana, té la vista posada a afrontar amb èxit els reptes que esdevindran en aquest segle XXI.

un gremi no és un anacronisme empresarial, sinó que, més enllà de la seva fórmula jurídica -associació empresarial sense afany de lucre- és el dipositari col·lectiu d’un ofici, d’uns productes, d’una tradició i d’un valors. Això sí, només seguiran existint aquells als quals la societat els valori els productes resultants del seu bon fer.

Si tenim clar que un gremi s’estructura al voltant de la defensa i representació d’un ofici, en el cas dels gremis d’oficis artesans alimentaris

Administrar correctament aquests quatre eixos ha de ser la fórmula de treball dels gremis que tenen professionalitzada la seva gestió i que volen continuar oferint aixopluc durant molts anys als empresaris agremiats.

Món Empresarial 107

Món dirigent

Decàleg d'experts Innovació

Avaluació de la recerca (R+D) Dr. Jordi Mas. Director executiu d’AGAUR.

En l’economia del coneixement, l’R+D és la principal activitat que genera valor afegit. En una situació de recursos escassos cal que esmercem el finançament públic de l’R+D amb la màxima eficàcia i eficiència. Hem de tenir a punt sistemes per a l’avaluació de l’R+D. el panel d’experts o peer review.

Es basa a recavar l’opinió qualitativa d’experts del tema en qüestió sota uns criteris objectius. Permet incorporar l’experiència acumulada dels avaluadors en la presa de decisions.

En el cas de Catalunya, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) disposa d’una base de dades de més de 5.000 avaluadors, tant nacionals com internacionals, experts en tots els àmbits del coneixement. De manera informatitzada recull les opinions i els consells dels avaluadors seleccionats sobre els processos

L’avaluació de l’R+D és una eina indispensable de la política científica ja que contribueix a la presa de decisions sobre el funcionament dels programes en curs. A la vegada, una correcta avaluació de l’R+D ha de donar plenes garanties al finançament privat, més focalitzat en la cerca de resultats comercialitzables.

Dels procediments existents, el més àmpliament utilitzat per les agències avaluadores del món és

108 Món Empresarial

en marxa. Totes les avaluacions es documenten seguint un procés normativitzat i rigorós.

Les noves tendències en avaluació provenen de la capacitat tecnològica d’accedir i analitzar grans quantitats de dades que superen els mètodes bibliomètrics tradicionals, contribuint així a complementar la informació que tenen els experts a l’hora d’avaluar. En un altre sentit, recavar l’opinió del públic en general sobre els projectes pot contribuir a reforçar la comunicació científica envers la promoció de la funció social de la ciència.

L’avaluació de l’R+D és una activitat complexa. Com a eina indispensable en la definició i execució de l’estratègia d’R+D, ens permet garantir que els programes en curs compleixen els objectius fixats. Però, a la vegada, s’ha de tenir present que l’impacte immediat de l’R+D té caràcter intangible i que els seus beneficis reals no es materialitzaran fins passats anys.

Decàleg d'experts Morositat

Interessos de demora del Pla de Pagament a Proveïdors

Món dirigent €

ANTONI CAÑETE. President de la PMcM i secretari general de PIMEC.

L’increment en els costos de finançament per a l’execució o realització d’un servei o producte cal assumir-los o repercutir-los a priori sense conèixer el seu abast? La major necessitat de recursos financers serà necessàriament limitativa del percentatge de dedicació d’activitat productiva de l’empresa al sector públic?

En les directives 2000/35 / CE i 2011/7 / UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de febrer de 2011, s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. A priori no s'oposen a una norma nacional que atorgui al creditor el dret a adherir-se a un mecanisme de pagament “accelerat”.

certa manera, el mecanisme no era voluntari i que, de fet, els creditors no tenien gaire elecció, entre altres qüestions perquè d’alguna forma ignoraven el temps que haurien d’esperar.

Unes dilacions que anteriorment ja havien generat l'agonitzant situació econòmica vinculada amb el tancament de més de 500.000 empreses.

El controvertit caràcter "voluntari" que l'advocada atribuïa a l'adhesió és la clau de les conclusions. Tot i que la mateixa Comissió Europea va intentar replicar vehementment que, en

El dia 12 de maig es va publicar l'escrit de conclusions de l'advocada general del Tribunal de Justícia Europeu sobre la qüestió prejudicial C-555/14 que plantejava si la renúncia als interessos de demora era condició necessària per adherir-se als plans de pagament a proveïdors promoguts pel Govern d'Espanya i si incomplia o no la Directiva europea en matèria de morositat.

És evident que sufocar les empreses va ser positiu, però no tenim cap dubte que en el procediment s’incorria, en negar els interessos, un clar abús de poder que conculcava l’esperit de les lleis europees.

Des de la PMcM i PIMEC sempre hem confiat en les institucions europees, i en no poques ocasions hem trobat en elles el suport i la protecció que moltes vegades no hem aconseguit en les nostres institucions i representats. Desitgem que es trobin les solucions necessàries pel bé de tothom.

Món Empresarial 109

Món dirigent

nom subsecció

Decàleg d'experts RH

Món dirigent

Estratègia, plans d’acció i persones Susana Gutiérrez Gutiérrez. Directora de RH de General Optica (Espanya i Portugal).

Molts directius, quan es refereixen als seus treballadors, els situen en el centre de les seves organitzacions, afirmant que són l'ànima de les mateixes o el seu capital més important. No obstant això, les accions de les empreses a l'hora de llançar les seves estratègies empresarials no sempre acompanyen, necessàriament, aquestes paraules i deixen de banda la implicació directa de tots els seus equips. externs i la competència que els envolta. La suma de tot això és el que ens permetrà configurar la línia de treball a seguir i, per tant, crear la nostra visió estratègica, que no és altra cosa que fixar un horitzó pel que fa al futur.

Definits els objectius estratègics a assolir, cal fixar un Pla d'Acció per a assolir-los. Recordant les fases d'un pla d'acció: 1. Establir objectius departamentals i individuals.

2. Programar les accions concretes a realitzar.

L'estratègia és un concepte inseparable de l'àmbit empresarial i, normalment, es tendeix a usar-la de manera normativa, a convertir-la en alguna cosa administrativa, predictible, quantificable i controlable, quan és tot el contrari.

Per això és tan important, que els gestors tinguin una bona perspectiva del seu entorn, coneguin molt bé als seus col·laboradors -els seus clients interns i responsables últims de portar a terme els objectius empresarialsi tinguin molt ben identificades les necessitats dels seus clients

110 Món Empresarial

Executar un pla d'acció no és altra cosa que traduir, al treball quotidià i a nivell individual, la voluntat estratègica de l'empresa. I és que aquesta fórmula de treball, que se centra i pivota en el component humà de les nostres empreses, és el que ens ajudarà a competir i mantenir-nos per davant dels nostres competidors, ja que són els nostres col·laboradors la font de la creativitat, la innovació i l'entusiasme.

3. Preveure els mitjans tècnics i humans que seran necessaris per actuar.

4. Analitzar i traduir les accions definides en termes econòmics.

5. Definir amb els nostres equips els passos a realitzar i els responsables de les accions.

6. Informar periòdicament dels resultats obtinguts i nous passos / accions.

7. I comunicar i comunicar i comunicar.

Decàleg d'experts Valors

Món dirigent

L'alquímia de la cultura i els valors japonesos Sonia Chiva. CFO ROLAND DG EMEA.

Els valors al Japó són ancestrals. Les normes i els codis de conducta estan clars en ser unívocs, uniformes i precisos, però no per imposició, sinó des del convenciment personal i respectant la jerarquia establerta. Actuar de manera comuna és la clau, el seu esperit col·laboratiu, i el fet de mostrar respecte constantment, és el que fa que davant de situacions crítiques vitals tots vagin a una gràcies als seus codis de conducta tan singulars i particulars.

Els valors japonesos han modelat la forma de pensar i format les característiques de la manera en què els japonesos fan els seus negocis.

1. Importància de les relacions personals: un sistema de subtils normes socials regula cada relació interpersonal, també en els negocis.

2. Guardar les aparences en públic: per evitar desprestigiar-se a un mateix i per evitar fer quedar malament a les persones en públic.

3. Autocontrol dels sentiments i autodisciplina: amb independència del que passi.

4. Importància del silenci: tot i que les paraules són necessàries per expressar els conceptes, el llenguatge impedeix una comprensió profunda de la realitat que hi ha més enllà de l’oral.

5. Esforç per la perfecció: dominar la tècnica mitjançant una constant repetició no és suficient; s'ha d'aconseguir fer les coses en un estat mental que no exigeixi esforç conscient.

6. Flexibilitat per adaptar-se als canvis: la flexibilitat s'obté evitant les inclinacions, sent capaç de canviar per adaptar-se a les noves situacions. En un món en constant canvi és necessari desfer-se de coses i pensaments.

7. Tot canvia i res no és permanent: els successos són meres circumstàncies temporals i les paraules deixen de tenir sentit tan aviat com surten del seu context original, ja que les mateixes circumstàncies mai ocorreran de nou.

8. Importància de les circumstàncies: les accions no són bones ni dolentes per elles mateixes, sinó que el seu significat i valor depèn de les circumstàncies, el propòsit, el moment i el lloc.

9. Harmonia entre els membres del grup: evitar els enfrontaments directes en la vida diària. És el resultat de trobar una manera apropiada d’adaptar els propis desitjos als dels altres.

10. Pertinença al grup i cooperació dins el mateix: el com-

portament individual és educat per fomentar la cooperació dins del grup.

11. Jerarquia social i respecte per l'edat: el respecte als majors i per l'experiència és la base de la jerarquia social de la societat japonesa.

12. Importància de seguir les normes socials: abasta tots els aspectes sistematitzats de la vida diària fins el pensar, sentir i actuar amb sentit ètic, donant a cada persona una posició específica en la família, en la comunitat i en la societat.

13. Acceptació dels successos inevitables: acceptar els fets tal com existeixen.

Tractar efectivament les relacions professionals i empresarials amb japonesos requereix d'un coneixement en profunditat del significat real dels seus actes, ja que reflecteixen els valors culturals i els costums socials subjacents.

Món Empresarial 111

Món dirigent

nom subsecció

Decàleg d'experts Emprenedoria

Món dirigent

Emprenedoria corporativa (Corporate Entrepreneurship) dr. Jordi Vinaixa. Professor d’Innovació i emprenedoria a ESADE (URL).

La innovació es un element clau de l’estratègia de les empreses per aconseguir millorar la seva posició competitiva. Quan la innovació s’intenta materialitzar en la creació de nous negocis d’alt potencial de creixement basats en models de negoci diferents dels de l'empresa matriu cal adoptar una estratègia d'emprenedoria corporativa. mateix temps que li proporciona una "xarxa de seguretat" per si de cas el projecte fracassa. Addicionalment, l’intraemprenedor és un recurs bàsic per al procés i que s’ha de gestionar, motiu pel qual, l’existència d’un patrocinador serà clau.

L'empresa emprenedora: cultura i organització Pel que fa a l'empresa, una estratègia de emprenedoria corporativa necessita d’una cultura organitzativa que cregui amb les Emprenedoria corporati- persones, faciliti la participació, va: "Procés en el qual equips de estimuli la iniciativa i la presa de riscos i sigui tolerant amb els l'empresa conceben, fomenten, fracassos. promouen i gestionen nous negocis que, tot i ser diferents dels D’altra banda, la generació de de l'empresa matriu, es recolzen nous negocis que hauran de prendre el relleu dels actualment en els actius, posició de merexistents i rendibles, per garantir cat, capacitats i altres recursos la supervivència de l'empresa en d'aquesta." el mitjà i llarg termini, sembla una opció perfectament lògica i, per L’intraemprenedor tant, hauria de ser raonablement L’emprenedoria corporativa necessita intraemprenedors, que fàcil d'adoptar per part de les corporacions. seran semblants als empreneLa realitat, però, és molt més dors independents però lleugecomplexa. La convivència d'unirament diferents, degut a que aquell desenvolupa la seva acti- tats de negoci centrades en vitat en el si d'una empresa que l'execució eficient de models de negoci coneguts i que generen els dóna aixopluc al projecte i que, recursos que l'empresa necessita d'una banda, li facilita l'accés avui ("explotació"), al costat d’unia recursos i contactes mentre tats de negoci emergents, que que, de l'altra, li condiciona i estan a la recerca d'oportunitats i limita el marge de maniobra, al

112 Món Empresarial

dels models de negoci que les facin viables i donin lloc als negocis que assegurin la continuïtat i el futur de l'empresa ("exploració"), és terriblement difícil. A més, representa un repte molt important per a qualsevol corporació que adopti una estratègia d’emprenedoria corporativa.

Com a resposta a aquest repte, doncs, algunes corporacions han adoptat una organització "ambidextra", que és un tipus d'organització caracteritzada per la recerca de l'equilibri en la gestió entre l'exploració i l'explotació.

L’emprenedoria corporativa és una estratègia empresarial orientada al creixement, en base a la creació de nous negocis d’alt potencial, fruits de la innovació. Els elements clau per assegurar-ne l’èxit són: la cultura empresarial, els intraemprenedors, els lideratges corporatius, i l’organització i gestió conjunta de les diferents unitats de negoci.

Decàleg d'experts Valors

Món dirigent

Disfuncions morals carles mendieta. Consultor en Desenvolupament Directiu. Soci de Singular Net Consulting.

Una disfunció és una alteració en un organisme o sistema que l’afecta i que modifica el seu funcionament i resultats. Una disfunció moral és una alteració dels conceptes que són acceptats com a bons i que poden provocar efectes contraris als desitjats. comprendre que acceptar-les com a valor absolut es pot convertir en “allò que ens pot destruir”.

1 Riquesa sense treball.

2 Plaer sense consciència.

3 Coneixement sense interioritzar.

4 Comerç sense moral.

5 Ciència sense humanitat.

6 Adoració sense sacrifici.

7 Treball sense sentit.

La segona de les formes de generar disfuncions és no posar límits als conceptes, així, suposar que algú fa alguna cosa sense proves és calumniar (i no sospitar) i fer creure, falsament, que és de certa manera injuriar (i no acusar).

pot ser, simplement, una mentida.

No es pot confondre la crítica amb l'escarni, ni l'humor amb l'insult, ni la vehemència amb violència.

La visió parcial i tendenciosa de la realitat és propaganda, i la defensa de les mateixes opinions pot resultar intolerància.

Sentir orgull en excés pot arrossegar a la supèrbia i un excés d'interès pels beneficis era conegut, fins a fa pocs anys, com a avarícia o cobdícia. Tenir una posició extremadament forta en un mercat permet conductes prepotents que, desgraciadament, poden acabar en extorsió. Limitar la transparència és amagar i amagar la realitat d'un servei o producte, robar.

L'excés de sinceritat és pura mala Proposo revisar dues educació. La versió parcial dels formes de generar disfets és demagògia i una opinió funcions morals: per una banda, comprendre el valor moral com a quelcom absolut; Dirigir és també ser conscient i actuar davant les disfuncions morals per l’altra, no atendre als límits que poden degradar l’organització que es lidera. dels conceptes quan es modifiquen prou com per canviar-ne de significat.

La primera de les formes és acceptar com a bo el valor absolut de fets com el coneixement, el treball, la riquesa, el plaer, el comerç, la ciència o les creences.

Sense dubte, es tracta de coses que valorem positivament, que són desitjables i desitjades.

Però Gandhi va ajudar a fer-nos

Món Empresarial 113

Món dirigent

Biblioteca empresarial

iblioteca

mpresarial

Jaume Gurt

“Hem d’aprofitar el boom de la tecnologia per construir el món que volem” Canvis ràpids sacsegen des de fa uns anys el mercat laboral sense miraments. I això no ha fet més que començar. Jaume Gurt ens dóna les claus per estar preparats a l’hora d’afrontar aquests reptes amb positivitat i eficàcia. Una obra prima que, com a mínim, et mostrarà el camí per esdevenir l’amo del teu destí professional.

de la relació entre treballadors i empresa, i que deriva en molts casos en l’emprenedoria. Si tens la teva pròpia empresa esdevens l’amo del teu temps. A continuació, trobem el balanç entre diverses generacions, i també Internet, que està canviant el món i et permet accedir a la informació quan i com vulguis.

Diseña tu futuro Pàgines: 240 ISBN: 9788416029631 Editorial: Conecta

Jaume Gurt.

114 Món Empresarial

Quines són les forces del mercat laboral del futur a les quals fa referència al seu llibre?

En primer lloc, la tecnologia totalment disruptiva, que ha donat lloc a una transformació absoluta de la forma de relacionar-nos, de treballar. En segon lloc, les noves generacions, que tenen una vinculació molt gran amb la tecnologia i que són portadores d’una humanitat intrínseca, d’una manera diferent de veure la vida que trenca amb els paradigmes actuals

I a ser més transparents també, veritat?

Aquest és un altre factor. Les xarxes socials ens obliguen, tant a les persones com a les organitzacions, a ser més honestos amb nosaltres mateixos i amb la societat en general.

Després hem de destacar que el coneixement ja no és diferencial a l’hora de trobar feina. Les soft skills del candidat han guanya terreny. I, per últim, el lideratge també ha canviat, els líders ja no són físics, sinó digitals i col·lectius. Pensa en el negoci de les apps; tenen milions de persones darrere! Totes aquestes forces es retroalimenten i hi podríem afegir altres com la robòtica, la intel·ligència artificial...

En aquesta línia, com creu que evolucionarà aquest estira i arronsa entre el

Biblioteca empresarial

factor humà i el tecnològic amb el pas del temps?

Una de les conseqüències directes que ens portarà aquest canvi és la polarització de la societat en dos bàndols: aquells que saben fer ús de les noves tecnologies i aquells que no.

A Catalunya hi ha llocs de treball que no es poden cobrir encara que hi hagi milers de persones a l’atur... Fixa’t com el mercat demanda habilitats que aquestes persones no tenen i que les condemna a un empobriment. Hem d’aprofitar aquesta gran oportunitat que ens brinda el boom de la tecnologia per construir el món que volem.

Si ens centrem en el títol del seu llibre, ser feliç a la feina depèn del treballador o de l’empresa?

A vegades sembla que els directius han de donar el primer pas, però personalment crec que també es pot fer a la inversa. Tinc molt clar que la felicitat depèn d’un mateix; som nosaltres com a individus els que podem triar com vivim el nostre dia a dia a la feina. Està clar que si fem tot el possible per gaudir treballant, estarem triant l’opció més saludable i les jornades se’ns faran més curtes.

Ara bé, si el motor d’aquest canvi és l’empresari, la gestió s’ha de fer a través d’escoltar i conèixer els treballadors, de ser transparents, de ser un exemple...

I d’oferir-los eines que els ajudin a

sentir-se millor per dins?

Exacte. El 2010 a Infojobs vam obrir una sala on fem ioga, meditació, tècniques de relaxació... Són eines que no només et serveixen a la feina, sinó també a la teva vida personal.

Si una persona està a gust, la seva relació amb l’empresa canvia perquè veu que aquesta realment la cuida, i això impulsa un moviment positiu que enriqueix també la mateixa organització: les capacitats d’innovació i de treballar en equip milloren, les baixes es redueixen dràsticament, els resultats econòmics van a l’alça, etc.

Hi ha estudis que ho demostren!

El 2002 va abandonar una feina estable i ben remunerada per embarcar-se en un projecte innovador però amb moltes incògnites: Infojobs. Parli’m del factor risc i de la por al fracàs.

A l’àmbit laboral moltes vegades ens centrem només en l’èxit i oblidem els aprenentatges, sense pensar que inherent al fet d’innovar i emprendre hi ha la possibilitat de fallar. Per tant, les empreses han d’interioritzar que sense risc no hi ha benefici. Això sí, a l’hora d’equivocar-nos es tracta de ser ràpids i àgils.

Vostè és un testimoni privilegiat de l’oferta i demanda al mercat laboral espanyol. Realment estem en el camí de la recuperació? D’aquí a uns anys l’alt índex d’atur serà un malson del passat?

Sí que hi ha recuperació; ho veiem amb els indicadors del nombre de

Món dirigent

llocs de treball que s’ofereixen –des del segon semestre del 2014 estem creixent un 30% anualment–. És cert que el PIB creix, però això no es tradueix en menys atur. I passa perquè la tecnologia permet que les organitzacions guanyin més diners amb un nombre menor de treballadors. Si mai arribarem a una taxa d’atur com l’anterior a la crisi és tota una incògnita.

Depèn de com afrontem el futur.

un líder amb esperit Jaume Gurt va cursar Enginyeria de Telecomunicacions i un màster en PDD a l’IESE. L’any 2002 va incorporar-se a Infojobs com a director comercial per després passar a dirigir l’empresa des d’una òptica que divergeix força de la manera de fer convencional. De fet, la cultura empresarial que proposa està basada en la felicitat i el desenvolupament de les persones que treballen en aquest portal líder d’ofertes de feina a Espanya. Ell mateix va comprovar com tècniques com la meditació i el ioga poden ajudar a les persones a millorar com se senten per dins i al seu lloc de treball. Actualment, Gurt és el director de RH de Schibsted Spain, una multinacional noruega que integra Infojobs, Fotocasa, Vibbo, Coches. net i Milanuncios.

Món Empresarial 115

Món dirigent

Biblioteca empresarial

Recomanacions editorials

Àrea d’innovació CREATIVITAT: l’ànima de les organitzacions

noves idees per a vells problemes

La guia per sortir sempre guanyant

Las diez caras de la innovación

Design thinking para la innovación estratégica

Gamestorming

Autor: Tom Kelley Editorial: Ediciones Paidós L’autor del best-seller El arte de la innovación, revela en aquest llibre les estratègies d’IDEO, consultora mundialment coneguda que ajuda a altres organitzacions a innovar i créixer, i que ell mateix va fundar ara fa 30 anys. De fet, Tom Kelley identifica els 10 rols que les persones poden exercir en una companyia a l’hora de promoure la creativitat: l’antropòleg, l’experimentador, l’interpolinitzador, el saltador d’obstacles, el col·laborador, el director, l’arquitecte d’experiències, el dissenyador de decorats, el cuidador i el narrador. Totes aquestes figures tenen responsabilitats diferents però comparteixen dues qualitats: la humilitat i la capacitat d’adoptar nous punts de vista. A més a més, Kelley fa ús de casos empresarials reals per fer arribar el seu missatge a bon port.

116 Món Empresarial

Autors: Idris Mootee Editorial: Empresa Activa Moltes organitzacions han perdut la confiança en les maneres tradicionals de portar un negoci. És per això que Idris Mootee, guru del management i expert de referència en l’aplicació pràctica del design thinking (pensament de disseny), presenta en aquest llibre un conjunt d’eines per afrontar problemes complexos i fins i tot per transformar tota una companyia. I ho fa precisament a través de la seva àrea d’especialització, el design thinking, una manera revolucionària i potent de resoldre els reptes més grans d’una empresa i de crear productes i serveis innovadors. Parlem d’una metodologia que harmonitza aspectes tan contraposats com l’estructura i el caos, la intuïció i la lògica, els negocis i l’art; una estratègia que imprimeix el disseny en l’ADN de l’empresa.

Autor: Dave Gray, Sunni Brown i James Macanufo Editorial: Deusto jugar no es només cosa de nens, i si no que els ho preguntin als tres autors d’aquest llibre que ja va per la seva sisena edició i que ha estat traduït a 11 idiomes.

Gamestorming és una col·lecció molt ben trobada de 83 jocs que activen la participació i creativitat de qualsevol equip i que alhora afavoreixen una millor comunicació i cooperació entre els seus membres. Amb cadascuna de les activitats s’aconsegueix un objectiu concret: superar conflictes, generar idees, obtenir el màxim benefici de reunions i trobades, o localitzar problemes per poder resoldre’ls de manera efectiva i ràpida. La gènesi d’aquestes propostes lúdiques se situa a Silicon Valley i, de fet, el boca orella ha servit perquè cada vegada més organitzacions siguin conscients que el joc pot canviar el seu destí.

IV JORNADA

ACCID i APC

Informació financera i recuperació econòmica #jornadaACCID www.accid.org/jornada Lleida, 27 de maig de 2016 Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida.

Carrer de Jaume II, 73, Lleida Trobada de professionals, acadèmics, empreses i Administracions Públiques Es tractaran els següents temes: Comptabilitat de Cooperatives i entitats no lucratives • Comptabilitat de gestió i control • Comptabilitat pública • Comptabilitat financera • Relacions comptabilitat i fiscalitat • Valoració empreses

ORGANITZEN:

SUPORTS INSTITUCIONALS:

COL·LEGIS FUNDADORS:

Món dirigent

Gurus

Steven D’Souza i Diana Renner

De la zona de confort a l’aventura inspiradora del saber

Steven D’Souza.

Diana Renner.

118 Món Empresarial

No ho sé”: tres paraules que fa més por dir-les que escoltar-les, sobretot en el nostre entorn professional. Admetre que no sabem alguna cosa ens pot deixar un sabor amarg i d’inseguretat que ens perseguirà una llarga temporada, i encara més si se suposa que és quelcom que hauríem de saber perquè entra dins de les nostres competències o perquè és el que s’espera de nosaltres. És per aquesta raó que actualment les entrevistes a polítics o a altres personalitats han esdevingut una mena de “caces de bruixes” on els periodistes, usuaris i ciutadans ens esforcem a veure què podem preguntar perquè s’equivoquin, perquè fallin, perquè creguin que saben allò que no saben i ho demostrin al món. És el moment en el qual se’ls planteja una pregunta i experimenten la pressió que han de contestar-la al moment i, si no saben la resposta, poden maquillar-la esperant que passi per alt que no saben del cert si allò que diuen és o no correcte.

Coneixement, el perfecte salvavides La societat tal com la coneixem està

basada en el coneixement, la qual cosa dóna un gran valor a la seguretat i a què sembli que sabem perfectament de què estem parlant i que siguem individus segurs de nosaltres mateixos.

D’aquesta manera, la resta de persones ens consideren competents.

Sempre que ens trobem en una situació incòmoda o d’incertesa, ens alleuja comptar amb algú que sabem (o suposem) que sabrà què fer. Aquesta confiança genera certesa, mentre que els dubtes generen incertesa i falta de seguretat en la nostra capacitat a l’hora de desenvolupar-nos en el nostre treball. Aquesta il·lusió, segons la qual tots els experts saben el que fan, ens aporta una gran tranquil·litat.

La por al fracàs Avui dia, tendim a mesurar el que valem en termes que poden veure’s simplificats en els èxits i les fites que hem pogut aconseguir, tant en l’àmbit personal com en el professional. Formulem altes expectatives sobre nosaltres mateixos i sobre els altres, així que, quan no assolim els objectius establerts, ens sentim decebuts. Quan les coses surten bé i complim els objectius, ens atribuïm el mèrit sense

Gurus

Món dirigent

Steven D’Souza i Diana Renner parlen sobre l’art de transformar la incertesa en oportunitat en el seu llibre titulat Not Knowing (Lid Editorial, 2015). Un obra diferent, curiosa i original de la qual ens sorprèn el seu contingut, tant per allò que explica com pels elements gràfics totalment coordinats amb el text que, subtilment, ens donen una idea de què es tracta a cada capítol i que, a més a més, ens ajuden a reflexionar sobre el que ja s’ha comentat a les pàgines anteriors.

Alfonso Cebrián. Doctor en Ciències Econòmiques.

En lloc de concebre el fracàs com quelcom que ens ha de generar vergonya i remordiment, hem d’ensenyar-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn que els errors són inevitables i acceptables

contemplacions, però acostumem a culpar els altres quan les coses surten malament. És per això que sovint els errors ens enxampen per sorpresa, i és llavors quan ens sentim deprimits i els veiem com una amenaça a la nostra vàlua i competència. En lloc de concebre el fracàs com quelcom que ens ha de generar vergonya i remordiment, hem ensenyar-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn que els errors són inevitables, a part d’acceptables, tenint en compte que treballem en un medi més que complex i incert.

Realment, si ho analitzem de forma detinguda, la por que tenim dels desconeguts és, en si mateixa, la por d’enfrontar-nos cara a cara amb nosaltres mateixos, amb la nostra fragilitat, doncs és aquí quan ens adonem que no som infal·libles. Mentre estem dins de la coneguda com a zona de confort personal –enfrontant-nos a situacions i problemes que ja coneixem i dels quals sabem les respostes– sentim que tenim el control. En canvi, quan tenim la sensació que ens hem equivocat o que no sabem el que passarà, ens sentim amenaçats. No només pels nostres actes, sinó per-

què ens sentim vulnerables i aflora la vergonya, concepte que l’investigador Brené Brown defineix amb les següents paraules: “La sensació o experiència d’intens dolor que provoca veure que tenim errors i que, per tant, no ens mereixem ni que ens estimin ni que ens valorin”. Aquesta vergonya pot fer-nos sentir aïllats i, fins i tot, pot arribar a impedir-nos de seguir endavant perquè volem allunyar-nos de la

Món Empresarial 119

Món dirigent

Gurus

situació i de la gent que ens fa sentir així. La vergonya, finalment, fa que no vulguem parlar mai de què pensem sobre una situació. I sentir-se incompetent, inepte o inútil en el treball és una situació molt incòmoda: admetre “no saber” pot restar autoritat perquè

allò que realment suposa és la sensació d’experimentar una pèrdua de poder i de control que ens pot fer arribar a sentir vergonya.

Els líders que volen saber

De prop

És difícil “no saber” quan els altres ens miren buscant respostes, però hem de resistir la temptació d’omplir amb coneixement l’espai creat per la ignorància. D’aquesta manera permetem que sorgeixin noves idees, pensaments i percepcions. No hem de aferrar-nos amb tanta força a allò que sabem i a les nostres idees: admetre que no sabem pot propiciar que desenvolupem una sensació de connexió amb els que ens envolten.

Per als directius, aquesta vulnera-

Steven D’Souza i Diana Renner acumulen entre els dos més de 30 anys d’experiència treballant amb clients d’arreu del món de l’àmbit empresarial, del sector públic i de les organitzacions sense ànim de lucre. Es van conèixer mentre estudiaven el programa L’art i la pràctica del desenvolupament del lideratge a l’Escola Kennedy de la Universitat de Harvard. Steven i Diana ajuden, formen i fan coaching per a diferents programes de desenvolupament del lideratge i l’administració. Steven és el director dels programes de l’Europa occidental per al Financial Times/IE Business School Corporate Learning Alliance. Diana és la directora del laboratori Metta Leadership Not Knowing i viu a Melbourne (Austràlia).

120 Món Empresarial

bilitat i humilitat que vivim a l’hora d’admetre el que no sabem ens pot apropar a les persones amb les que treballem i compartim cada dia, i pot involucrar-les en els grans desafiaments d’avançar i intentar resoldre els problemes que tenim entre mans.

Aquesta diferència de poder i l’estructura jeràrquica establerta deixen de tenir importància quan abordem com a equip els majors reptes.

Dir “no ho sé” no ens fa menys líders o menys capaços, sinó que ens dóna a nosaltres i als altres el permís de buscar noves formes, nous camins per esdevenir principiants i veure-ho tot amb una altra perspectiva. Reconèixer les nostres limitacions és increïblement alliberador.

No hem d’aferrar-nos amb tanta força a allò que sabem i a les nostres idees: admetre que no sabem pot propiciar que desenvolupem una sensació de connexió amb els que ens envolten

»

“la felicitat s’aconsegueix quan el que un pensa, diu i fa estan en harmonia.”

Mahatma Gandhi

Món g 122 Món Empresarial

global Mรณn Empresarial 123

Món global

Líders d’opinió

Miquel Valls

Economista i president de La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Ferm defensor del valors tradicionals com l’esforç, el treball, la perseverança i l’honestedat, Miquel Valls és un optimista de mena que sempre es mostra avesat a veure el got mig ple. Així, al seu parer, xacres com ara la corrupció, l’atur o fins i tot problemes globals com el canvi climàtic i la crisi de refugiats han de tenir una lectura positiva: ens encaminen –necessàriament – cap a una societat més solidària i conscienciada. I és que per a aquest lletraferit amant de l’art que de jove sentia fascinació pel Capitán Trueno, Ladislao Kubala i la Vivien Leigh d’Allò que el vent s’endugué, “el millor encara ha d’arribar”. El seu proper repte? Aconseguir una nova llei de cambres catalana.

Text: Emma Bouisset Fotos: Cedides

124 Món Empresarial

E

s Llicenciat en Econòmiques. Sempre va voler ser economista?

Sí, de bon principi em vaig plantejar ser economista i dedicar-me al món de l’empresa. Sempre ho vaig tenir molt clar.

Era bon estudiant?

Molt, la veritat. És clar que no treia deus en totes les assignatures, però els podia treure en matèries tan dispars com les matemàtiques o la filosofia.

En què es gastava la paga setmanal?

En llibres. No feia altra cosa que comprar llibres. I no només relacionats amb l’economia i els seus clàssics; també en comprava molts d’història de l’art. A Batxillerat em va arribar a atraure molt el món de l’art i, de fet, encara ara m’atrau.

De petit, a qui admirava?

El primer que em ve al cap és el Capitán Trueno [riu]. Però com que sempre es diu algú relacionat amb l’esport i algú relacionat amb el cine, li diré Kubala i Vivien Leigh, que em va fascinar a Allò que el vent s’endugué.

I ara?

Ara a Janet Yellen, la presidenta de la

»

Líders d’opinió Reserva Federals dels EUA, per la seva prudència.

La Barcelona de la seva infantesa i l’actual no tenen res a veure. Hem anat a millor o a pitjor?

Sense cap dubte, a molt millor en tots els sentits.

Què li manca i què li sobra a la ciutat que el va veure néixer?

Li manquen zones verdes i li sobren polítiques intervencionistes.

Barcelona (amb l’actual boom del turisme, el Mobile World Congress...) morirà d’èxit?

En cap cas. Cap ciutat mor d’èxit per ser més rica i per oferir un millor nivell de vida als seus ciutadans. Les ciutats poden morir per excés de regulació i de control, però no per generar riquesa.

El seu currículum és molt extens. A banda de desenvolupar la seva activitat professional principalment a La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, vostè ha estat vinculat a Fira de Barcelona, Fichet, la Corporació Catalana de Comunicació i la Fundació Conservatori del Liceu, a més d’exercir funcions executives en el grup familiar d’empreses Valls. Qui-

“A la vida del que treballa i té il·lusió, sempre hi ha oportunitats”

Món global

na considera que ha estat la seva màxima fita?

He aconseguit molts èxits al llarg de la meva vida professional, però la màxima fita és sempre la propera. Sóc dels que penso que el millor encara ha d’arribar.

I el seu proper repte?

Assolir amb èxit una nova llei de cambres catalana.

Ha pensat mai a llençar la tovallola?

Mai. En els moments difícils, que n’hi ha hagut, l’optimisme m’ha fet tirar endavant. Crec que sempre m’he caracteritzat per una actitud positiva enfront de les adversitats i això m’ha ajudat molt a no tirar la tovallola.

Creu que si nasqués ara tindria les mateixes oportunitats?

Sí. Considero que les oportunitats no depenen del moment, sinó de l’actitud i de la capacitat de treball. A la vida del que treballa i té il·lusió, sempre hi ha oportunitats.

Vostè ha tingut cinc fills. Quins valors podem inculcar a les noves generacions si vivim en un país on, segons el baròmetre del passat mes de febrer del Centre d’In-

Per aconseguir una conciliació laboral i familiar efectiva “cal un canvi a la societat i a la cultura empresarial”, segons Valls.

Perquè n’opcions “n’hi ha”. La reforma horària seria una d’elles, segons un estudi de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de La Cambra.

Món Empresarial 125

Món global

Líders d’opinió

“

Sobre Barcelona: “Cap ciutat mor d’èxit per ser més rica i per oferir un millor nivell de vida als seus ciutadans. Les ciutats poden morir per excés de regulació i de control, però no per generar riquesa.” vestigacions Sociològiques (CIS), la corrupció és el segon motiu de preocupació dels espanyols, tan sols superat per l’atur?

Crec que els valors que s’han d’inculcar són els valors de sempre, els tradicionals. És a dir, l’esforç, el treball, la perseverança, l’optimisme i l’honestedat.

Aquest mateix informe indica que la crisi dels refugiats –el primer problema global – no està entre les preocupacions dels espanyols... Cap a on anem?

En el futur, cap a una societat més solidària. Finalment tothom serà conscient d’aquest problema.

D’altra banda, l’Institut de Política Familiar assenyala en el seu informe de desembre de 2015 sobre conciliació laboral i familiar a Espanya que aquesta és cada

vegada “més defectuosa” a causa de la incorporació dels dos cònjuges al mercat de treball i l’allargament dels horaris laborals. Com podem trobar una solució a aquest problema?

La solució es troba, crec, en què tots dos cònjuges aportin generositat i que es produeixi un canvi a la societat i a la cultura empresarial. D’opcions n’hi ha. La Cambra va crear l’any 2008 l’Observatori Dona, Empresa i Economia, i un dels últims estudis justament analitzava les mesures de conciliació.

Entre les conclusions, s’apuntava que la reforma horària beneficiaria sobretot l’educació dels fills i la carrera professional de les dones. A més, gairebé el 40% d’empreses ja apliquen l’horari laboral europeu, total o parcialment; i en el cas de les que no ho fan, el 78% estarien disposades a fer-ho.

Li preocupa el futur que deixarem als nostres fills? Els impactes del canvi climàtic són, any rere any, més evidents. Des de la seva posició com a pare i com a president del Consell General de Cambres de Catalunya, se’n sent responsable?

Tota la societat en som responsables.

Però també en aquest terreny s’està avançant i cada vegada està tothom més conscienciat. Ara als nens ja els inculquen a l’escola la necessitat de reciclar.

I què n’opina de la fuga de cervells? Els millennials, la generació més preparada de la història és, alhora, la més castigada laboralment. Com ho hem de fer perquè el talent arribi a l’empresa, s’hi quedi i innovi?

Les condicions que ofereix la societat espanyola no són prou atractives per a determinats professionals que s’han estat preparant durant molts anys i que no tenen a l’abast les oportunitats o els incentius que esperaven del sistema.

Crec que el que s’hauria de fer és incentivar la investigació, la innovació i el coneixement. D’aquesta manera, el talent podria quedar-se aquí i no es veuria obligat a marxar.

Un altre col·lectiu castigat per la crisi és el dels majors de 45 anys...

L’economia i l’entorn econòmic, empresarial i laboral canvien. L’única alternativa que té aquesta generació és reciclar-se per adquirir els coneixements que reclama la nova realitat econòmica i, finalment, poder tornar a formar part del mercat de treball.

Iniciatives com la Plataforma CTI, a la qual s’ha adherit el Consell General de Cambres de Catalunya, i que promou la interacció i la cooperació estable entre les universitats i el món empresarial poden donar resposta a aquestes problemàtiques?

El Consell de Cambres es va adherir a la plataforma Coneixement Territori i Innovació que impulsa l’Associació d’Universitats Públiques de Catalunya

126 Món Empresarial

Món dirigent El president de La Cambra considera que “les condicions que ofereix la societat espanyola no són prou atractives per a determinats professionals”. Per això, per evitar la fuga de talents, al seu parer “s’hauria d’incentivar la investigació, la innovació i el coneixement”.

“

“[Sobre el 26J] El que hem vist els últims quatre mesos, les divergències diàries entre els diferents partits i el fet que no es posin d’acord en gairebé res, provoca cansament i desencís en la població i fa pensar en una abstenció important el 26J. Malgrat això, confio que no afecti tant com està previst i que a la nit puguem parlar d’una participació significativa.”

Món Empresarial 127

A fons

Món global dirigent Líders nomd’opinió subsecció Miquel Valls i Maseda (Barcelona, 1943) presideix La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona des del 2002 (és membre de la institució des del 1996). Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB, també és Màster en Gestió Gerencial (EADA) i Diplomat en Direcció d’Empreses (IESE). Entre el 1970 i el 1984 va exercir funcions executives en el grup familiar d’empreses VALLS, que operaven en el sector metal·lúrgic, i entre el 1985 i el 2000 va ser accionista majoritari i president executiu de COMERCIAL DVP -després ACCIAI SPECIALI TERNI-, també del sector metal·lúrgic. Valls, que és membre del Consell d’Administració de FICHET, S.A. des del 1970 (actualment GUNNEBO ESPAÑA, S.A.), va incorporar-se l’any 2000 a la Junta Directiva de MUTUAL CYCLOPS i des del 2001 és membre de la Comissió Permanent; des de 2005 és president de MUTUAL MIDAT CYCLOPS. Per altra banda, entre 1998 i el 2000 va ser membre del Comitè Executiu de la Fira de Barcelona i president de la Comissió Econòmica. Ha format part de la Ponència Estratègica de la Fira i del seu Consell d’Administració.

Actualment, és vicepresident del Consell General, a més de president del Consell General de Cambres de Catalunya i vicepresident de la Cámara de España, vicepresident d’ASCAME (Asociación de Cámaras de Comercio del Mediterráneo), vicepresident d’Eurochambres, president del Comitè Espanyol de la Chambre de Commerce Internationale (CCI) i membre del Consell General de la World Chamber Federation. També és president del Barcelona Centre de Disseny, i membre del Consell assessor d’Abertis, del Consell d’Administració de GAS NATURAL-UNION FENOSA, del Consell d’Administració de VidaCaixa Grupo, del Consell d’Administració d’EMERGIA, del Consell Assessor de Foment del Treball Nacional i del Comitè Executiu del Consorci de la Zona Franca.

128 Món Empresarial

“

“En els moments difícils, que n’hi ha hagut, l’optimisme m’ha fet tirar endavant. Sempre m’he caracteritzat per una actitud positiva enfront de les adversitats i això m’ha ajudat molt a no tirar la tovallola.”

Però el que hem vist els últims quatre mesos, les divergències diàries entre els diferents partits i el fet que no es posin d’acord en gairebé res, provoca cansament i desencís en la població i fan pensar en una abstenció important el 26J. Malgrat això, confio que no afecti tant com està previst i que el 26J a la nit puguem parlar d’una participació significativa.

perquè creiem que una de les assignatures pendents de Catalunya és bastir els ponts que traslladin a les empreses, i especialment les pimes catalanes, la gran quantitat de recerca que es fa a les universitats i que imperativament s’ha de convertir en guanys de productivitat i millores dels productes oferts pel teixit empresarial que els permetin augmentar l’oferta de llocs de treball, exportar més i contribuir a la millora del benestar i la cohesió social.

Per acabar, deixi’m preguntar-li sobre política: finalitzada la legislatura més breu de la història de la democràcia espanyola, ja tenim data per a les eleccions generals. El proper 26 de juny, creu que els ciutadans aniran en massa a les urnes o als polítics ja no se’ls creu ningú?

Seria molt positiu que els ciutadans acudissin massivament a les urnes.

Mรณn GLOBAL

130 Mรณn Empresarial

Ciutats del mรณn

Ciutats del mรณn Mรณn gLOBAL

Món global

Ciutats del món

Singapur

La ciutat més felina No només és un dels Quatre Tigres Asiàtics, sinó que, segons explica la llegenda, el seu primer fundador la va anomenar la ciutat dels lleons. Està clar que Singapur va néixer amb empenta, la mateixa que l’ha ajudat a convertir-se en una autèntica icona de la barreja entre cultures. Cosmopolita i tradicional alhora, aquesta ciutat estat és considerada un dels estendards del sud-est asiàtic i un focus d’innovació i prestigi acadèmic a tot el món.

T

ot i que fou batejada amb el nom de Singapur al segle XIV, la fundació d’aquesta ciutat estat situada al costat de la península de Malàisia no arrenca fins l’any 1819, quan un governador colonial britànic anomenat Thomas Stamford Raffles va transformar el que era una illa pantanosa, sense recursos naturals i escassament poblada en un port de lliure comerç. En altres paraules, Stamford Raffles va establir-hi una base estratègica per a l’Imperi britànic que es va mantenir intacta

132 Món Empresarial

durant més d’un segle. De fet, l’arribada d’immigrants de la Xina, la Índia i l’arxipèlag Malai fou en aquest període. Amb la Segona Guerra Mundial, però, els japonesos van fer-se amb les regnes del territori, donant peu a un mandat sagnant que va acabar gràcies a la derrota dels nipons el 1945.

Independència i miracle econòmic Avui dia, però, la imatge que tots tenim de Singapur dista molt de ser la d’un

territori oprimit, ocupat per la força i sense capacitat de decidir el seu futur. I és que, si continuem amb aquest repàs històric, un cop es van dissoldre les anomenades Colònies de l’Estret i Singapur va esdevenir colònia de la Corona britànica, el bloc nacionalista va guanyar punts, iniciant així un camí sense retorn cap a la independència. Després de convocar les primeres eleccions generals i guanyar-les el 1959, el següent pas del Partit d’Acció Popular (PAP),

Ciutats del món

La ciutat en xifres

Població:

El primer ministre Lee Kuan Yew va impulsar una veritable transformació al territori. En només quatre dècades, Singapur va esdevenir una de les principals potències del món gràcies a la seva activitat financera

Món global

5.470.000

habitants

Superfície:

717 m2 Ciutat estat: illes

65 d’aquesta illa que encapçala la llista dels països amb major renta per càpita.

Fusió de barris Precisament, fusió és un dels conceptes que millor defineixen el tarannà d’aquesta petita ciutat estat del sud-est asiàtic que des de la seva gènesi no ha deixat d’acollir persones procedents de qualsevol racó del món. De fet, la petjada que cada cultura ha deixat a Singapur es veu reflectida no només en el seu disseny arquitectònic, sinó també en aspectes quotidians i menys formals com ara la gastronomia, les llengües parlades, les festes que commemoren o fins i tot les maneres de viure en comunitat. La barreja ètnica és el pa de cada dia a la ciutat dels lleons i els seus tres barris més emblemàtics ho corroboren. A continuació, recorrem Chinatown, Little India i Kampong Glam, els veïnats més encisadorament contradictoris de Singapur.

Moneda: Dòlar de Singapur (1 =1,5251 SGD) Independent 9 d’agost des del

liderat per Lee Kuan Yew, fou integrar l’illa dins de la Federació de Malàisia.

Tanmateix, la poca avinença entre bàndols va desembocar en un fet irremeiable: el 9 d’agost de 1965, Singapur va esdevenir una ciutat estat sobirana.

Després tot va venir rodat. El primer ministre Lee Kuan Yew –qui no va abandonar el seu càrrec per voluntat pròpia fins el 1990– va impulsar una veritable transformació al territori. En només quatre dècades, Singapur va esdevenir una de les principals potències del món, un dels Quatre Tigres Asiàtics (juntament amb Hong Kong, Corea del Sud i Taiwan) gràcies a la seva activitat econòmica i financera.

Molts la consideren el paradigma del lliure mercat, del pragmatisme i de la lluita contra la corrupció.

De la mateixa manera, l’estabilitat del seu govern ha estat un factor clau a l’hora de consolidar el turisme, les infraestructures i el sector industrial

1965

Llengües oficials:

anglès xinés mandarí malai tàmil •

•

Taxa d’atur de la població activa (2016):

•

2%

La ciutat més cara del món: 1. Singapur 2. Zurich 3. Hong Kong

2

1

3

Món Empresarial 133

Món global

Ciutats del món Fusió és un dels conceptes que millor defineixen el tarannà d’aquesta petita ciutat estat del sud-est asiàtic que des de la seva gènesi no ha deixat d’acollir persones procedents de qualsevol racó del món

Pot semblar petit des de fora, però per dins Chinatown és immens, un conglomerat de botigues on qui no troba allò que busca és perquè no vol.

Productes made in China conviuen amb la pastisseria tradicional xinesa i els remeis casolans per a tot tipus de mal. A més a més, en un radi de

menys de 400 metres es poden visitar el temple hindú més antic de l’illa (l’Sri Mariamman Temple), una de les primeres mesquites que s’hi van construir (Jamae Chulia) i un temple budista xinès (Buddha Tooth Relic Temple).

A l’est del riu de Singapur, l’aroma a curri i encens omple els carrers de Little

India. Els colors vius, les teles brodades i l’estètica hinduista dominen aquest barri ocupat en un primer moment per l’ètnia Tàmil però que actualment compta entre el seu veïnat amb població originària d’altres zones del subcontinent asiàtic. Això sí, els mercats i centres comercials com el Mustafa Centre

La ciutats dels nouvinguts 1 2 3 4 1. Xinesos: - El grup ètnic més gran a Singapur = ¾ parts de la població de la ciutat.

- Provenen de les províncies del sud de la Xina: Fujian i Guandong.

- Influència a Singapur: gastronomia, oci, festivals (també se celebra l’any nou xinès).

- Representats als cercles de la política, els negocis i l’entreteniment.

134 Món Empresarial

2. Malaisis - Fundadors de Singapur.

- Influència a Singapur: gastronomia (paradetes de menjar al carrer), cultural i religiosa (la majoria són musulmans).

3. Indis: - Provenen del sud de l’Índia.

- 50% de l’ètnia tàmil + 50% de l’ètnia hindú.

- Influència a Singapur: gastronomia i festivals.

- Representats als cercles de negocis: comerç de tèxtil i joieria.

4. Euroasiàtics: - Presents a Singapur des del segle XIX. - La part europea: portuguesa, holandesa i britànica.

- La part asiàtica: xinesa, malàisia i índia.

- Representen menys de l’1% de la població (15.000 – 30.000 euroasiàtics).

- Influència als cercles dels mitjans de comunicació i a la indústria de l’entreteniment.

- Idioma: anglès.

Ciutats del món

Excel·lència acadèmica

Nacionals: Les més grans i prestigioses són...

• Universitat Nacional de Singapur (NUS): - #12 al QS World University Ranking 2015/2016.

- Potent en enginyeria i tecnologia, i enginyeria civil.

- + de 32.100 estudiants.

• Universitat Tecnològica de Nanyang (NTU): - #13 al QS World University Ranking 2015/2016.

- Potent en enginyeria i tecnologia, i ciència de materials.

- + de 33.500 estudiants.

o el Tekka Centre estan sobretot plens de turistes atrets pel regateig, la diversitat de cultures i la bona cuina.

Finalment, el tercer en discòrdia és el Kampong Glam, el barri amb major representativitat de població musulmana. En alguns dels seus carrers més coneguts (l’Arab Street n’és el millor exemple) hi ha multitud de parades

19,93% 34 6 28 inversió:

privades

despesa pública

universitats:

nacionals

Singapur inverteix en educació el 19,93% de la despesa pública total (dades del 2013) A la ciutat hi ha 34 universitats: 6 nacionals i 28 privades.

Internacionalització: - Aliances amb universitats internacionals de prestigi com: Yale, Massachusetts Institute of Technology (MIT), Zhejiang University, Insead, Chicago Booth, NYU. - L’anglès és l’idioma oficial al sistema educatiu de Singapur. El parla el 75% de la població.

- Preu aproximat de la matrícula: 14.000 SGD/any. Depèn del curs: les carreres de “lletres” acostumen a ser més barates que les de “ciències”.

- Tots els estudiants (locals i internacionals) poden demanar una beca al Ministeri d’Educació de Singapur.

- Les beques no es retornen però, a canvi, els estudiants es comprometen a treballar a una companyia nacional de 3 a 6 anys.

on comprar làmpades turques, catifes o pashmines, però també restaurants per als amants de la gastronomia àrab.

En aquest cas, el Malay Heritage Centre o la mesquita Masjid Sultan són dues de les relíquies arquitectòniques que no es poden passar per alt.

Extravagància sense límits Com hem pogut comprovar, Singapur protegeix la seva herència històrica i sap aprofitar l’atractivitat que aquesta genera entre els turistes més curiosos.

Tanmateix, la ciutat ofereix alternatives que no passen desapercebudes i que deixen ben clar que són un dels territoris més rics del món.

Per començar, Singapur disposa d’un dels millors zoos del planeta, un

Món global

Què és un hawker center?

No és cap restaurant, encara que a primer cop d’ull ho pugui semblar. Un és un gran menjador públic, un conglomerat de taules i cadires típic de Singapur i Malàisia on, abans de comprar el teu àpat, hauràs d’escollir on vols seure (sobretot si els visites al migdia o al vespre!). Aquests locals s’ubiquen als barris més tradicionals i també entre gratacels, però sempre ben a prop d’un gran nombre de restaurants i venedors ambulants que ofereixen tot tipus de menjar. El preu també paga la pena: entre dos i vuit euros per persona. Ara bé, recorda dur tovallons perquè són el bé més preuat a aquests recintes.

recinte que aglutina centenars d’espècies animals i on a més a més s’organitzen safaris nocturns. Una altra de les seves excentricitats també agradarà als amants de la natura, doncs, la ciutat acull els dos hivernacles més grans del món que repliquen els ecosistemes mediterrani i subtropical.

Ambdós es troben dins del parc botànic totalment autosuficient i basat en principis de sostenibilitat energètica, Gardens by the Bay. Però la llista no acaba aquí: Merlion Park, Marina Bay, Orchard Road, Universal Studios, el jardí botànic, el teatre Esplanade, etc.

Localitzeu-los al vostre mapa i, si visiteu Singapur, no us oblideu de fer una parada a cap d’aquests capricis arquitectònics.

Món Empresarial 135

Món global

Ciutats del món

per

Deixa’t sorprendre Parlem d’una ciutat moderna que disposa dels majors luxes però també d’una societat molt arrelada a normes i costums tradicionals, sobretot a l’hora de mantenir nets els seus carrers de xiclets i burilles.

Perill de sanció!

Prohibit fumar Singapur és l’indret més temut pels fumadors a Àsia per les seves dures lleis contra el tabac i l’excessiu preu de cada paquet (uns nou euros de mitjana).

De fet, no es pot fumar en espais públics tancats però tampoc no es pot encendre una cigarreta en certs punts del carrer. La multa oscil·la entre els 135 i els 670 euros si t’enxampen.

Prohibit mastegar xiclet És molt arriscat arribar a fer les típiques bombolles de xiclet a Singapur perquè no es permet ni el seu consum ni la seva venda al territori.

D’altra banda, el contraban de més de dos paquets d’aquesta llaminadura es penalitza amb un any de presó i una multa de fins a 3.700 euros.

Dos quilòmetres de compres Aquells (i aquelles) que vulguin invertir el seu sou en capricis propis trobaran un petit paradís a l’Orchard Road de Singapur: dos quilòmetres d’avinguda on s’ubiquen els hotels, les botigues i els centres comercials amb més reconeixement de la ciutat.

136 Món Empresarial

Prohibides les mostres afectives Abraçar-se en públic a Singapur es castiga amb un any de presó. I si els protagonistes són dos homes, la pena pot arribar als dos anys a la garjola. En aquestes qüestions surt a la llum el conservadorisme aferrissat d’aquesta ciutat.

Prohibit menjar o beure al metro Tot i la humitat i les altes temperatures, que poques vegades baixen dels 25°C, les autoritats de Singapur no permeten que els passatgers beguin aigua al metro.

Tampoc no els deixen menjar i les sancions no baixen dels 335 euros. Atents als cartells, perquè les normes al transport públic de la ciutat són infinites...

El millor aeroport del món Singapur no és queda curta a l’hora de presumir de zoo, de jardí botànic, de gratacels o fins i tot d’hivernacles.

Aquesta llista, però, la podria coronar

l’Aeroport de Changi, una de les seves infraestructures més famoses i millor aconseguides. La rapidesa del seu servei és quelcom que sorprèn els prop de 45 milions de passatgers que rep actualment. I és que en només 20 minuts és factible desembarcar, passar pel mostrador d’immigració i recollir l’equipatge facturat. A més a més, aquest aeroport és un autèntic parc d’oci i inclou jardins de tot tipus (sí, també de papallones), una piscina, cinema, incomptables botigues, cadires de massatges, àrees de videojocs, etc.

Món global

Història del món

Dones i moviment llibertari Com s’arriba a aquesta situació?

L’anarquisme, com a teoria revolucionària, propugnava l’emancipació de l’ésser humà amb l’establiment d’una societat igualitària que acabés amb totes les relacions de poder, començant per la supressió de l’Estat. Aquesta ideologia arrelà a Catalunya al segle XIX entre les classes populars, que percebien sovint l’Estat com a opressor i estranger, al qual s’hi sumava el mal govern, la corrupció burocràtica i un parlamentarisme buit de democràcia. Davant d’aquesta situació, els sectors més oprimits cercaran altres idees i mètodes per fer-se escoltar, i en el marc de l’apoliticisme llibertari, desenvoluparan una cultura de la reivindicació per la transformació social.

Les més oprimides de tota la societat eren les dones de les classes populars, que patien una major explotació laboral que els homes, amb salaris molt més baixos, jornades prolongades i nocturnes, discriminació social dins la feina i la llar, violència sexual i major analfabetisme. Aquestes també trobaran en el moviment llibertari un espai per la seva emancipació com a dones. .

L’antecedent La reivindicació de les dones dintre del moviment llibertari tindrà dues vessants, una de caràcter sindical en

138 Món Empresarial

Foto: CRAI Biblioteca Pavelló de la República (Universitat de Barcelona)

Història del món

Món global

El mes de juliol de 1936 era derrotat als carrers de Barcelona el cop militar del general Franco contra la República; de seguida, milers de voluntaris partien al front per lluitar contra l’aixecament de l’exèrcit.

Aviat la imatge de la miliciana llibertària que partia al front per lluitar juntament amb els homes es va convertir en un dels símbols de la lluita contra el feixisme. Darrere aquesta imatge hi havia una motxilla d’anys a l’esquena, en defensa de l’emancipació de les dones que a la guerra civil també es dirimiria.

Gregor Siles.

Historiador, professor de la UNED i membre de Tot Història Associació Cultural.

defensa dels seus drets com a treballadores, i una altra de cultural per rebre una formació laboral i intel·lectual per emancipar-se com a dones.

Per la via sindical destacarà l’activista Teresa Claramunt (1862-1931), que des de diferents organitzacions en què participa, com la Sección Varia de Trabajadoras Anárquico Colectivista de Sabadell (1884) o la Sociedad Autónoma de Trabajadoras de Barcelona y su Plano (1891), proposarà una estratègia diferenciada respecte als homes, preconitzant que l’emancipació de les treballadores només vindria per elles mateixes. I és que sovint les reivindicacions de les dones eren ignorades per les societats obreres, majoritàriament dirigides per homes.

Les dones llibertàries mostraran al carrer una gran capacitat de mobilització: l’any 1891 a Barcelona en dos grans mítings en preparació de l’1 de maig es reuniran prop de 8.000 dones. També seran protagonistes juntament amb els homes, en vagues generals o revoltes com la Setmana Tràgica de 1909. I també apareixeran com a úniques protagonistes, com a la vaga de 1913 del sindicat del tèxtil La Constància, on durant dos mesos es manifestaran diàriament pel centre de Barcelona en defensa d’una millora de les condicions laborals i per la supressió del treball infantil. També a la

Al segle XIX, les dones de les classes populars eren les més oprimides de tota la societat: patien una major explotació laboral que els homes, amb salaris molt més baixos, jornades prolongades i nocturnes, discriminació social dins la feina i la llar, violència sexual i major analfabetisme. Trobaran en el moviment llibertari un espai per la seva emancipació com a dones Ciutat Comtal esclata el 1918 esclata la revolta coneguda com la “guerra de les dones” davant la pujada dels preus i l’escassetat d’aliments, paralitzant la ciutat i només sent sufocada per la intervenció de l’exèrcit.

Pel que fa al vessant educatiu, serà una de les principals aportacions del moviment llibertari, decidit a alfabetitzar i donar una formació cultural a les classes populars que abandonaven aviat l’escola per la necessitat de treballar. Ateneus, escoles i biblioteques populars proliferaran arreu de Catalunya amb l’experiència destacada de l’Escola Moderna (1901-1906) de Francesc Ferrer i Guàrdia (afusellat l’any 1909 per l’amenaça que representava el seu projecte davant l’escola tradicio-

UNS SOMNIS TRUNCATS PELS FUSELLS La derrota de la República a la Guerra Civil va ser també la derrota de les dones. L’exili i la repressió s’emportaria molts d’aquells somnis emancipadors, i es perdria molt de bagatge acumulat. I encara que en molts aspectes les dones van haver d’alçar-se per començar de nou, van quedar aquelles experiències viscudes que, més enllà del moviment llibertari, van ser aportacions a la democràcia.

Món Empresarial 139

Món global

Història del món

El vessant educatiu serà una de les principals aportacions del moviment llibertari, decidit a alfabetitzar i donar una formació cultural a les classes populars que abandonaven aviat l’escola per la necessitat de treballar.

Ateneus, escoles i biblioteques populars proliferaran arreu de Catalunya amb l’experiència destacada de l’Escola Moderna (1901-1906) de Francesc Ferrer i Guàrdia

Foto: CRAI Biblioteca Pavelló de la República (Universitat de Barcelona)

nal), centre laic que recollirà les experiències pedagògiques més avançades i que tindrà entre els seus principis la coeducació entre nens i nenes. Activistes llibertàries com Teresa Mañe, crearan escoles per nenes defensant la igualtat d’instrucció cap a la dona, doncs predominava una educació diferenciada, als nens dirigida al món del treball i a les nenes per la llar.

El resultat En el marc democràtic de la II República hi ha un esclat de l’ateneisme llibertari. Només a la ciutat de Barcelona i als seus voltants s’han xifrat més de 80 centres anarquistes que donaven formació a nens, nenes i adults. En aquests locals s’impartia alfabetització, lectura, formació pro-

fessional, classes nocturnes, visites guiades, conferències, educació sexual i per la salut, visió de pel·lícules, dibuix, pintura, etc. En els ateneus les dones s’organitzaran en agrupacions on compartiran coneixements, experiències i converses, adquirint una major conscienciació de gènere i de voluntat emancipadora. En aquests espais de socialització femenina serà recurrent la temàtica de l’amor lliure, entès com la llibertat de la dona per escollir la persona amb qui vol estar, i així com per acabar lliurament una relació.

L’any 1936 es creà a Madrid l’organització llibertària Mujeres Libres, que es fusionarà aviat amb el Grupo Cultural Femenino de la CNT de Barcelona. Aquesta organització llibertària, que arribarà a tenir més de 40.000 afiliades, desenvoluparà un ampli programa socioeducatiu, que es veurà en part trastocat per la guerra. En les zones controlades per la República faran escoles, campanyes de lectura, tertúlies literàries on llegiran clàssics universals, també substituiran els mestres que marxaven al front... I crearan liberatoris de prostitució on donaven una formació per poder reinserir laboralment a les dones que l’exercien, i habilitaran guarderies i sales de lactància a les fàbriques, per facilitar la conciliació i la criança. Però una de les principals creacions de Mujeres Libres serà el Casal de la Dona Treballadora on recolliran l’essència dels ateneus amb activitats formatives per a més de 600 dones.

Referències Ackelsberg, M. A. (2000). Mujeres libres: El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres.

Barcelona: Virus.

Kaplan, T. (2003). Ciudad roja, período azul: Los movimientos sociales en la Barcelona de Picasso.

Barcelona, Península.

Nash, Mary. (1999). Rojas: las mujeres republicanas en la guerra. Madrid Taurus.

140 Món Empresarial

Món global

Referents mundials

»

“L’activisme implica aixecar-te de la cadira, involucrar-te i treballar en equip per originar el canvi”

Jody

Williams Premi Nobel de la Pau 1997 Text: Berta Seijo

142 Món Empresarial

Fotos: cedides

Referents mundials

Món global

Jody Williams transmet energia, vitalitat i sinceritat quan hi ha quelcom que no li agrada. De segur que aquestes qualitats han jugat un paper decisiu en la seva tasca d’activista: primer a El Salvador i després a la campanya per aturar la producció i ús de les mines antipersones al món, per la qual va rebre el Nobel de la Pau el 1997. Les seves ganes de lluita, però, no han cessat: ara alterna la defensa del rol de la dona a la Nobel Women’s Initiative amb les accions per posar fi a les armes letals autònomes, popularment conegudes com robots assassins.

Q

uan va començar la seva carrera com a activista i per què?

Era maig de 1979 i jo estava estudiant a la Universitat de Vermont. Durant aquella època als EUA hi havia protestes en contra de la intervenció nord-americana a la Guerra del Vietnam i molts qüestionàvem la política exterior del país. En aquest moment va començar la meva carrera com a activista.

Sobre la crisi dels refugiats, Williams reconeix que “per a un país resulta realment xocant rebre de sobte desenes de milers de persones que desconeixen la teva llengua i els teus costums”. Tot i això, destaca que “allò veritablement important és com els països responen a aquest impacte”, un repte que, segons ella mateixa afirma, “la majoria d’estats europeus no han sabut afrontar”.

Durant 11 anys va treballar per crear consciència sobre la intervenció nord-americana a l’Amèrica Central. Quin va ser el seu rol allà?

Quan els EUA van començar a intervenir econòmica, política i militarment a El Salvador (i a Nicaragua) als anys 80, vaig tornar a experimentar el mateix enuig que amb el cas de Vietnam. En aquesta ocasió, vaig treballar com a voluntària a diverses organitzacions que lluitaven per aturar aquesta intervenció. Durant dos anys vaig ser la coordinadora del Nicaragua-Honduras Education Project.

Després, i fins el 1992, vaig residir a El Salvador, exercint el càrrec de subdirectora a Medical Aid for El Salvador i traslladant nens salvadorenys ferits pel conflicte a hospitals nord-americans.

I com va acabar lluitant contra les mines antipersones?

Després d’una dècada a l’Amèrica Central, estava llesta per engegar un canvi a la meva vida, però no estava segura del que faria. De fet, va ser un grup de veterans de la Guerra del Vietnam qui va preguntar-me si volia crear una

campanya per aturar les mines antipersones. Al principi, no entenia per què no se centraven en armes (a primera vista) més potents com les bombes nuclears.

Però, quan em van explicar la diferència entre les armes convencionals i les mines terrestres, ho vaig veure clar: les mines, un cop desplegades, poden matar o mutilar diverses generacions. No necessiten cap nova ordre, cap uniforme, cap comandant per esclatar. Són allà per sempre.

Aquesta reflexió em va horroritzar però també va fer néixer un fort entusiasme dins meu. Era necessari implicar un gran nombre d’ONG per tal de fer la pressió necessària sobre els governs i desfer-nos d’aquestes mines. I així ho vaig fer!

“

“Les mines terrestres, un cop desplegades, poden matar o mutilar diverses generacions.

No necessiten cap nova ordre, cap uniforme, cap comandant per esclatar.

Són allà per sempre.”

Món Empresarial 143

Món global

“

Referents mundials

Què va possibilitar l’èxit de la Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones (ICBL)? Com us vau organitzar per coordinar una xarxa tan amplia d’organitzacions i voluntaris sense una oficina central?

Suposo que l’element decisiu fou que totes les ONG que van unir-se a la campanya ho feien amb veritable passió i que tots lluitàvem contra un mateix enemic. Algunes es dedicaven a l’eliminació de mines, altres ajudaven als supervivents i víctimes, i també hi havia organitzacions que analitzaven les raons per les quals les mines s’havien d’il·legalitzar. Com a coordinadora, vaig adonar-me que si tots aquests grups de persones havien de treballar junts, havien de rebre la mateixa informació.

Per això em vaig assegurar que tots tinguessin el fax –el més nou i millor aparell tecnològic que hi havia al moment–. Després, quan va aparèixer l’email, doncs vam canviar de sistema. Si tots els participants d’un projecte tenen la mateixa informació, també tenen la

“Enguany celebrem 10 anys de la creació de la Nobel Women’s Initiative i penso que hem aconseguit deixar clar que no es tracta d’un afany de promocionar-nos nosaltres individualment, sinó d’utilitzar la nostra força per ressaltar la feina d’altres dones.” mateixa quantitat de poder. Això és el que realment fa que tothom senti que pertany a una causa.

Quin va ser l’impacte de la campanya?

Per ara hi ha 162 països que pertanyen al Tractat d’Ottawa (o Convenció sobre la Prohibició de Mines Antipersones), és a dir, el 80% dels estats que hi ha a tot el món. Cap país produeix mines.

I malgrat que 35 estats romanen fora del Tractat, tampoc aquests no utilitzen o produeixen mines antipersones a l’actualitat.

Encara que obeeixen les disposicions de la Convenció, els EUA no han signat el Tractat perquè es reserven l’ús d’aquestes armes en cas de guerra a Corea. La Xina tampoc no ha signat, però ja no produeix per exportar i és un país involucrat en esforços humanitaris quant a la problemàtica de les mines antipersona. Això demostra que si el món veu que quelcom no està bé, els governs comencen a impulsar el canvi moguts per la pressió global.

Una rebel amb causa

144 Món Empresarial

el 1991 Jody Williams va engegar, amb la col·laboració de dues ONG, la Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones (ICBL). El projecte va arribar al seu punt més àlgid sis anys després (i 1.000 ONG de 60 països d’arreu del món) després, quan Williams i tot l’equip van rebre conjuntament el Premi Nobel de la Pau. Actualment, l’activista nord-americana encapçala la batalla, juntament amb el seu marit i director de la Divisió d’Armes a Human Rights Watch, Stephen Goose, contra els robots assassins. De la mateixa manera, és una de les fundadores i portaveus de la Nobel Women’s Initiative, organització que finança i intensifica els esforços de les dones que treballen per una pau sostenible que promou la justícia i la igualtat a tot el món.

Foto: Nobel Women’s Initiative

Jody Williams (Vermont, 1950) va néixer en el si d’una família humil i tradicional, però ràpidament va abandonar l’edat de la innocència per involucrar-se de ple en les protestes contra la Guerra del Vietnam. En aquell temps estudiava Humanitats a la Universitat de Vermont, llicenciatura que va complementar amb un màster en Relacions Internacionals a la John Hopkins. Fou llavors quan va començar realment la seva carrera com a activista, moguda per la intervenció nord-americana al Salvador. Williams va dedicar 10 anys de la seva vida a aquesta causa, liderant tasques d’ajuda humanitària. En aquest conflicte les mines antipersones ja s’utilitzaven per acabar amb l’enemic, però ni ella era conscient que la lluita contra aquestes armes jugaria un paper tan important a la seva trajectòria personal i professional. I és que

Referents mundials A dia d’avui és una de les fundadores de la Nobel Women’s Initiative. Com va començar aquesta aventura?

A finals de 2004, em trobava a Nairobi amb la Shirin Ebadi [Premi Nobel de la Pau 2003]. Recordo que comentàvem que tot just li havien entregat el Premi Nobel de la Pau a la Wangari Maathai.

En aquell moment, només hi havia set dones vives que haguessin rebut aquest guardó. Vam pensar que seria genial si totes ens poguéssim unir per tal d’utilitzar la nostra capacitat d’influència a l’hora d’ajudar i promoure la tasca de les dones que treballen per aconseguir una pau sostenible amb justícia i igualtat. Era una idea que m’entusiasmava i em vaig oferir a recaptar diners i a involucrar gent en el projecte. Enguany celebrem 10 anys de la creació d’aquesta iniciativa i

“

“El 2013 vam començar a aglutinar les ONG que coneixíem de la ICBL i vam iniciar la campanya Stop Killer Robots. En només nou mesos ja havíem exercit prou pressió perquè experts de l’ONU tractessin el tema a Ginebra. Ara seguim amb aquest diàleg que esperem ens ajudi a assolir una mesura internacional que prohibeixi els robots assassins.”

Món global

Steve Goose (president de Human Rights Watch’s Arms Division), Noel Sharkey (president de l’ONG International Committee on Robot Arms Control) i Jody Williams. penso que hem aconseguit deixar clar que no es tracta d’un afany de promocionar-nos nosaltres individualment, sinó d’utilitzar la nostra força per ressaltar la feina d’altres dones.

També es troba immersa en la lluita contra els robots assassins amb el seu marit, l’activista Stephen Goose. Veig que li agraden els reptes... És que fa uns anys, mentre em documentava per redactar un article sobre l’ús il·legal que fan els EUA dels drons en l’àmbit militar, vaig esbrinar que s’estava investigant per desenvolupar armes totalment autònomes, els anomenats robots assassins. Almenys, en el cas dels drones hi ha una persona que mira la pantalla de l’ordinador, que selecciona l’objectiu, que decideix si aquest és qualcú que ha de ser destruït, i que prem el botó per disparar els míssils. Els robots assassins funcionen i decideixen sols; no hi ha cap ésser humà involucrat en la selecció i assassinat de la víctima. Quan em vaig assabentar d’això, em vaig quedar horroritzada i molt impactada veient que hi ha persones que pensen que no hi ha cap problema a l’hora de dotar les màquines del dret de matar éssers humans.

A l’abril del 2013 vam començar a aglutinar les ONG que coneixíem de la ICBL i vam iniciar la campanya Stop Killer Robots. En només nou mesos ja havíem exercit prou pressió sobre els governs i la comunitat internacional perquè experts de l’ONU tractessin el tema a Ginebra. Ara seguim amb aquest diàleg que esperem ens ajudi a assolir una mesura internacional que prohibeixi els robots assassins que són completament autònoms.

Com bé deu saber, el 90% de persones assassinades pels atacs de drons nord-americans no eren l’objectiu buscat. Amb aquesta dada en ment, com és que el president Barack Obama va guanyar el Premi Nobel de la Pau 2009?

Em va impactar molt aquesta notícia, suposo que com a molta gent. Obama mai no ha fet res per demostrar el seu compromís real amb la pau. Però, sobretot, això fou culpa del propi Comitè Nobel. Com pots donar-li a algú que comanda guerres el Nobel de la Pau? I el senyor Obama no va dir res durant uns dies, fins que va parlar i va reconèixer que no mereixia aquest premi. Primer vaig celebrar aquesta decisió, però quan vaig saber que ho acceptava “en nom

Món Empresarial 145

la unió fa la força

Món global

Referents mundials

“

“Qualsevol dona que cregui en la igualtat és feminista. Ser feminista no implica res més que pensar que els homes i les dones haurien de tenir els mateixos drets i oportunitats.”

“Vull que la gent entengui que no has de ser ric ni important ni rebre el permís de ningú a l’hora de millorar el món”.

Aquest és l’objectiu últim de I am Jody Williams (University of California Press), les memòries que la Premi Nobel de la Pau va escriure el 2013 per gaudi propi (“va ser divertit rememorar vivències de la meva joventut!”), però també per encoratjar als seus lectors a ser proactius. I és que la seva experiència vital és un molt bon exemple de com qualsevol persona pot esdevenir agent de canvi si treballa en equip i amb un objectiu comú.

dels nord-americans”, vaig pensar que tot plegat era horrorós. Si sabia que no el mereixia, no l’hauria d’haver acceptat de cap de les maneres!

M’agradaria saber la seva opinió sobre l’actual situació de les dones refugiades que, després de viure els horrors de la guerra, estan exposades a tot tipus de violència i explotació durant el seu viatge per Europa sen-

146 Món Empresarial

se cap ajuda o protecció. Com poden permetre les autoritats europees que això passi?

El passat novembre, la Shirin Ebadi, la Tawakkol Karman [Premi Nobel de la Pau 2011] i jo mateixa vam liderar una delegació d’experts per trobar-nos amb dones síries que escapaven de la guerra en busca de refugi. Vam seguir la ruta que moltes d’aquestes persones han de fer: de Sèrbia a Croàcia, passant per Eslovènia, fins a arribar a Alemanya. Després d’això, t’adones que per a un país resulta realment xocant rebre de sobte desenes de milers de persones que desconeixen la teva llengua i els teus costums. Ara bé, crec que allò veritablement important és com els països responen a aquest impacte. En altres paraules, com els governs entenen que és essencial ajudar als refugiats i crear un sistema per fer-ho tot més fàcil. Està clar que la majoria d’estats europeus no han sabut afrontar aquest repte. Quan els refugiats abandonen Turquia i arriben a Grècia no són ben rebuts... Sèrbia tampoc no fa res per ajudar-los i són explotats; fins i tot hi ha conductors d’autobusos que els cobren més del que toca per un bitllet! Si proven sort a Eslovènia, se’ls tracta com a ramat... Crec que el propòsit d’aquests països és fer-los sentir rebutjats.

I així assegurar-se que faran tot el possible per escapar...

Exacte. A Alemanya, al Regne Unit, a Suècia... I això és horrible. Per descomptat, Alemanya ha estat el país més generós acceptant milers de refugiats però encara manca d’un programa complert d’integració per ensenyar la llengua als nouvinguts o per assegurar que els menors reben educació i els adults formació professional. Els refugiats han de sentir que formen part de la societat.

Entén que hi hagi dones que afirmin que no són feministes? Creu que hi ha encara molts prejudicis que envolten aquest concepte?

Qualsevol dona que cregui en la igualtat és feminista. Ser feminista no implica res més que pensar que els homes i les dones haurien de tenir els mateixos drets i oportunitats. Ara bé, si prefereixes no fer ús de la paraula “feminista”, no passa res; per a mi té més valor allò que fas per canviar les coses que com et vulguis anomenar.

I parlant de més fets i menys paraules, què pensa sobre l’activisme a través de les xarxes socials?

Les xarxes socials són una eina per arribar a més gent, com ho era el fax quan vaig iniciar la campanya contra les mines antipersona. Insisteixo: són només un element que apropa l’activisme a la gent, però esdevenir un activista implica moltes més coses. Implica aixecar-te de la cadira, ser actiu, involucrar-te i treballar amb els altres per originar el canvi.

Per últim, què és realment la pau al món per a vostè?

Per a mi la pau no és només l’absència de guerra. Una pau sostenible significa que la majoria de persones d’aquest planeta tenen accés als recursos per viure dignament: sanitat, educació, formació professional, etc. En altres paraules, el que anomenem seguretat humana, un concepte que difereix molt de la seguretat nacional, que es dóna quan els governs destinen tots els diners a armament i conflictes, sense prestar atenció a les veritables necessitats del poble.

El banc que trien les empreses Cada empresa té diferents motivacions a l’hora de triar el seu banc: els projectes d’inversió, l’assessorament financer, les transaccions on-line, la cobertura internacional... A CaixaBank treballem per ser capaços de donar resposta a totes elles amb la màxima eficàcia.

www.CaixaBank.cat/empreses

Segons FRS Inmark, Estudi del comportament financer de les empreses, 2015. NRI: 1398-2016/09681