Món Empresarial núm. 153

Anàlisi mensual d’economia i empresa Anàlisi mensual d’economia i empresa

Abril-Juny 2014 n. 153

2€

CARLES TORRECILLA GONZALO BERNARDOS ANTONI GARRELL SANTIAGO NIÑO BECERRA DAVID PARCERISAS ARCADI OLIVERES JOAN HERRERA

LEOPOLDO ABADIA JOANA ORTEGA

JOAN TUGORES ALBERT RIVERA

JOSEP F. VALLS PERE NAVARRO

ORIOL AMAT ORIOL JUNQUERAS

ALICIA SÁNCHEZ- CAMACHO

ARTUR MAS

Un Sant Jordi de reflexió econòmica

2

Opinió / Sumari

MóN empresarial abril-juny 2014

Sumari

Editorial

EDITORIAL

Àgora catalana

El número 153 de Món Empresarial l’hem elaborat des d’una anàlisi oberta al món i polièdrica, realitzada des de cinc perspectives referents: la de les institucions i experts globals, la del teixit empresarial, la d’organitzacions emblemàtiques, la dels partits polítics i la dels experts de referència del país.

L’estructura redaccional d’aquest número reforça la nostra línia editorial, tradicionalment oberta a la internacionalització de la nostra economia: aportem informes de la OCDE, ens obrim a l’estranger per tal de conèixer el mercat australià, destaquem aspectes claus de la competitivitat catalana i, de la mà d’experts de referència en el món de la formació, aprofundim en aspectes claus.

ECONOMIA Infome L’OCDE pronostica un creixement lent del PIB espanyol; queden molts deures per fer. pàgines 3 a 4 Sobre el terreny Austràlia, al Top 10 de les exportacions catalanes. pàgines 6 a 7 En clau de país Canviar el model cap a l’economia del coneixement i el repte de la reindustrializació. pàgines 8 a 11 Institucions catalanes Col·legis i associacions professionals, cambres de comerç i administració local. pàgines 12 a 15 Tribuna Artur Mas aposta per una veritable unió d’estats: els Estats Units d’Europa. pàgina 16 Àgora Política Catalunya en clau europea: CiU, ERC, PSC, PPC, ICV i C’s. pàgines 18 a 21

ESPECIAL alimentaria

EMPRESA

Referent Josep Antoni Valls, director general d’Alimentaria Exhbitions. pàgina 22 Radiografia Anàlitsi dels resultats de la tercera fira europea del sector. pàgina 23 L’expert El packaging, clau per aportar valor afegit al producte. pàgina 24 El poder del sector La industria alimentària pretén crear 60.000 llocs de feina abans del 2020. pàgines 26 a 27 El mapa del món La producció mundial de cereals. pàgines 28 a 29 Decàleg R+D+i al sector alimentari. pàgines 30 a 31 DAFO pàgines 32 a 33 Enquesta Empreses catalanes sense fronteres. pàgina 34

Testimonis Tres models d’empresariat català: Enric Crous, director general del Grup DAMM, Miquel Rius i Vincenç Bosch director de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar. pàgines 35 a 37 Endavant El camí de les pimes, patronals i joves empresaris a Catalunya. pàgines 38 a 43 Recursos Humans Jornada Món Empresarial: “Més formació, més treball”. pàgina 44

ESPECIAL Sant Jordi Lectures Imprescindibles Leopoldo Abadía, Oriol Amat i Pilar Lloret, Gonzalo Bernardos, Santiago Niño Becerra, Arcadi Oliveres, Carles Torrecilla, Joan Tugores Ques i Josep-Francesc Valls. pàgines 45 a 52

ESTILS DE VIDA

Ciència i tecnologia, motors i salut. pàgines 53 a 55

Estudis com els que aportem des de la Fira Alimentaria no fan més que demostrar el potencial que té el sector i del qual gaudim com a país -ho trobaran detalladament en les planes que hem dedicat a l’esdeveniment i que inclouen una radiografia sectorial complementada amb l’opinió d’experts de referència. Hem volgut destacar en aquest número un informe ampli sobre el sector en què posem en valor una sèrie d’empreses que, sens dubte, són motor del nostre país i que, en paral·lel, conformen una base sòlida per al nostre desenvolupament econòmic. Alhora, també cal destacar la tradició empresarial catalana i la seva inèrcia. avalada per l’autoritat d’empreses centenàries i emblemàtiques a les quals volem reconèixer la seva trajectòria, motiu que justifica la seva participació en aquesta festa.

Per fer aquest número, així mateix, hem comptat amb l’aportació d’organitzacions emblemàtiques del país que ens han volgut acompanyar en aquest especial Sant Jordi, com: EADA, el Col· legi d’Advocats o l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció; també hi ha dit la seva les cambres de comerç, l’administració local, l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar i l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya. Presències que ens enriqueixen i que agraïm en nom dels nostres lectors.

D’altra banda, calia obrir les nostres pàgines a tots els partits polítics per tal que aportessin la seva opinió en uns moments en què, sens dubte, s’estan escrivint pàgines decisives de la nostra història. Certament, ho han fet, i a més representats al més alt nivell, ja que han estat els seus presidents els que s’han manifestat.

Finalment, tanquem aquest número aportant la veu autoritzada d’experts reconeguts tant a Catalunya com a l’estranger, tant del món econòmic com del món empresarial, amb la voluntat de facilitar als nostres lectors diferents opinions i propostes de futur.

Són uns temps de canvi, uns temps de meditació. Uns temps en què cal analitzar dades. Uns temps durant els quals, des de Món Empresarial treballarem per mantenir la nostra aportació perquè la informació que ha de condicionar futures decisions sigui el més àmplia possible .Per tal que cadascú, quan esdevinguin els moments claus pel nostre país, decideixi informat.

STAFF MÓN EMPRESARIAL: Redacció: Emma Bouisset, Ariadna Cortés, Raquel Correa, Andrea Cosialls, Esther Escolán, Glòria Ayuso, Neus Duran, Josep Lluís Silva, Olivia Majó, Jesús Abad, Montse Torres, Laura Pitart, Raül Juandó Trias.

Signatures: Joan Tugores, Oriol Amat, Antoni Garrell, David Parcerisas, Josep M. Arias Giménez, Xavier Pascual, Vincenç Bosch Sans.

Responsable de disseny: Maria José Soto.

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

L’empresaeditoranocomparteixnecessàriamentl’opiniódels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: MónEmpresarialesreservaelsdretssobreelscontinguts,sense quepuguinreproduir-senitrasmetreaaltresmitjansdecomunicació,totalmentoparcialment,senseprèviaautoritzacióescrita. membre de l’APPEC

Abril - juny 2014

Informe / ECONOMIA

MóN empresarial

INFORME ocde “PANORAMA DE LA SOCIETAT 2014”

Espanya no està preparada per fer front a una crisi d’ocupació S’espera del 2014 que sigui l’any de la recuperació, l’any en què Espanya deixarà enrere els números vermells i començarà a créixer. El creixement, però, segons les últimes previsions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), encara que creixement -al cap i a la fi-, serà lent: d’un tímid 0,5% del PIB. A Espanya, per tant, encara li queden molts deures per fer.

L’OCDE reclama al Govern de Madrid que les prestacions assistencials per als desocupats de llarga durada i famílies de treballadors pobres s’enforteixin urgentment

cinquè país de l’OCDE amb més ninis.

Més protecció social per als més desafavorits

El 2012, la taxa d’atur juvenil va superar per primer cop el 50%.

Raquel Correa, Brussel·les

L’Estat ha esquivat l’abisme, però encara té per davant reptes substancials perquè aquest creixement es transformi en una millora real de les condicions de vida de les famílies. Augmentar la partida pressupostària dedicada a ajudar els més desafavorits i fomentar les polítiques laborals actives són alguns dels deures que proposa l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) en el seu informe “Panorama de la Societat 2014” al Govern de Madrid. “Resulta altament improbable que una recuperació econòmica, tot i sòlida, pugui, per si sola, posar fi a la crisi social i del mercat laboral que Espanya travessa actualment. Queda

molta feina per fer perquè les famílies millorin de situació un cop l’economia hagi consolidat la recuperació”, afirma l’OCDE.

Un de cada cinc joves és un nini

Dir que l’atur –que afecta ja el 26,5% de la població, un 18,5% més que abans de la crisi, segons l’OCDE- és el gran llast de l’economia espanyola no és res de nou.

El que segurament sí que ho és, però, és conèixer qui s’amaga darrere de les files d’aturats. Unes files que entre els anys 2007 i 2013 van créixer a un ritme de més de 13.000 desocupats per setmana.

L’informe de l’OCDE posa l’accent en què la deterioració del mercat laboral

no afecta tothom per igual, sinó que les majors dificultats les pateixen els aturats que viuen en les llars més desafavorides. Aquestes són, per exemple, les dels aturats de llarga durada -els que fa més d’un any que busquen feina i no en troben, i que ja representen el 45% dels 5,8 milions de desocupats que hi ha a l’estat espanyol- i les llars on ningú no treballa. Un drama que viu un de cada sis aturats de l’Estat.

Una altra prova de com la crisi colpeja amb més força els més pobres té a veure amb la disminució d’ingressos: mentre que durant la crisi, el 10% més pobre de la població ha ingressat anualment un 14% menys –la major caiguda a l’OCDE, on la mitjana de

/ SHUTTERSTOCK.

pèrdua d’ingressos en les llars de baixes rendes va ser del 2%-, el 10% més ric a Espanya només ha vist com els seus ingressos queien un 1% l’any.

L’OCDE també posa el crit d’alerta en la generació de joves que ha arribat al mercat laboral en plena crisi i en el perill que s’acabin convertint en una generació perduda.

El 2012, la taxa d’atur juvenil va superar per primer cop el 50% i des de llavors la xifra continua augmentant. Però els que més preocupen són els coneguts com a ninis, els joves d’entre 15 i 24 anys que ni estudien ni treballen: mentre que abans de la crisi representaven un 12,8% dels joves espanyols, el 2013 la xifra va escalar fins al 19,6%, situant Espanya com el

La pitjor notícia per als aturats de llarga durada i per als ninis, els més desafavorits, és que, segons l’OCDE, “el sistema de protecció social espanyol estava mal preparat per a afrontar una crisi d’ocupació”. O dit d’una altra manera, que l’Estat no ha posat en marxa prou eines per a ajudar-los a sortir del pou.

A tall d’expemple, l’Organització alerta que, tot i tenir una taxa d’atur que és 2,5 cops més alta que la mitjana europea, la despesa a Espanya en prestacions socials –com el subsidi d’atur o les ajudes a les famílies- està tot just per damunt de la mitjana europea. I de fet, quatre de cada 10 aturats no rep cap prestació per part de l’Estat.

A més, la despesa en programes dirigits a ajudar els desocupats a trobar feina o a seguir una formació que els faciliti tornar al mercat laboral va caure dos terços entre els anys 2007 i 2011, passant de 390 euros al mes a 160.

3

4

ECONOMIA / Informe

Les files de l’atur van créixer a Espanya a un ritme de més de 13.000 desocupats per setmana entre els anys 2007 i 2013 mentre que la despesa en programes dirigits a ajudar els desocupats a trobar feina o a seguir una formació va caure dos terços entre els anys 2007 i 2011

MóN empresarial

L’OCDE també subratlla que falta coordinació entre les oficines públiques d’ocupació de les autonomies i les autoritats de l’Estat.

I tot i que l’Organització valora la reforma laboral impulsada pel govern de Mariano Rajoy l’any 2012, insisteix a subratllar que el mercat laboral espanyol encara és tan dèbil i desigual que les iniciatives dutes a terme per l’executiu no han servit per combatre la segmentació laboral ni per estimular la contractació, sinó que es continuen destruint llocs de treball, sobretot entre els treballadors poc qualificats i els joves.

“La prioritat absoluta és donar ajuda als grups més desafavorits. Les prestacions assistencials per als desocu-

pats de llarga durada i per a les famílies de treballadors pobres han de ser enfortides urgentment”, reclama l’OCDE.

Menys IVA reduït

Perquè l’Estat pugui oferir aquestes prestacions urgents a tots els desocupats que les necessitin, l’OCDE no creu que n’hi hagi prou amb canvis legislatius, per això, suggereix que calen més recursos pressupostaris. I d’on treure els diners en un context d’austeritat com l’actual?

Doncs l’Organització fa una proposta molt concreta: finançar aquestes prestacions assistencials mitjançant una retallada en la llista de productes i serveis que es beneficien d’un IVA reduït. Un tipus que a Espanya és del 10% i

que s’aplica a béns i serveis considerats “essencials”, com ara els bitllets d’autobús, les entrades als museus, alguns aliments –com la carn, el peix i els embotits-, o un àpat en un restaurant. Els béns considerats “intocables”, com el pa o la llet, gaudeixen d’un IVA superreduït de tan sols el 4%.

La mesura no deixa d’estar exempta de polèmica, perquè, en general, es considera que l’IVA és un impost que afecta tothom per igual, i, per tant, també als més desfavorits. En aquest sentit, però l’OCDE assenyala que, “en general, els grups de baixos ingressos consumeixen menys que els grups d’alts ingressos i, en conseqüència, les exempcions i rebaixes de l’IVA els beneficien menys”. L’Organització

abril - juny 2014

calcula que la reducció de l’IVA sumada a l’evasió en el pagament d’aquest impost costen a Espanya un 65% del que podria entrar a caixa per aquesta taxa, una de les xifres més altes de l’OCDE. L’Organització també subratlla la necessitat d’estendre les ajudes a l’ocupació, la readaptació professional i la cura dels nens als grups més desafavorits, i ho fa amb idees concretes. Així, per exemple, proposa integrar les ajudes de manera que es donin places de guarderia públiques amb prioritat a les persones que acaben de trobar una feina i ja no cobren l’atur; o que el subsidi d’atur es condicioni cada vegada més a la cerca activa de feina i a la participació en programes de reocupació, com la formació.

Entrevista a Herwig Immervol, economista a l’OCDE i responsable de l’informe “Panorama de la Societat 2014”

“Cal que els recursos públics per als serveis d’ocupació augmentin automàticament quan augmenta l’atur” ha reduït la taxa de fertilitat i ha augmentat la fuga de cervells. Quina és la conseqüència més greu que la crisi ha deixat a l’Estat?

Una de les nostres principals preocupacions és que, a Espanya, la crisi no ha colpejat simètricament, sinó a uns grups més que a d’altres, afegint desigualtat a la desigualtat, que a Espanya ja era alta abans de la crisi.

Herwig Immervol, economista.

R.c., Brussel·les

Què té de diferent l’informe de l’OCDE amb els informes econòmics d’altres institucions, com l’FMI o la Comissió Europea?

El que intenta el nostre informe és donar a la dimensió social la prioritat que mereix. Perquè sovint, quan parlem de les conseqüències de la crisi, el debat se centra en indicadors macroeconò-

/ CEDIDA.

mics o a valorar les polítiques governamentals o l’estat del sector financer, però nosaltres creiem que les conseqüències negatives de la crisi a llarg termini són particularment greus en l’àrea social, i per això urgim els governs que actuïn entre els més afectats.

L’estudi demostra com a Espanya, per exemple, la crisi

Si Espanya hagués de copiar el model d’un altre país de l’OCDE que se n’ha sortit millor en la gestió de les conseqüències de la crisi, quin seria?

Aquest és el nucli de l’acció de l’OCDE: analitzar què fan diferents països i proporcionar exemples de bones pràctiques dels uns per als altres. No es tracta de copiar l’estratègia d’un país en un context totalment diferent, però per exemple, a Irlanda, que també ha patit una crisi severa, el sistema de protecció social estava molt ben establert per esmorteir-ne

els efectes. Així, mentre que entre 2007 i 2012 els ingressos queien, la pobresa no ha crescut. I això és gràcies a què les ajudes del sistema social estan molt ben dirigides a les famílies més desafavorides, i aquest no és el cas d’Espanya. Tampoc no és que tot funcioni a Irlanda! Comparteixen altres reptes amb Espanya, com les famílies on ningú no treballa i depenen dels subsidis: com fas que la gent que viu d’ajudes torni al mercat laboral?

I com es fa?

Calen polítiques laborals actives que inverteixin en programes que facilitin la transició al mercat laboral. I aquest és el problema a molts països de l’OCDE: que mentre les taxes d’atur augmenten, els recursos per ajudar la gent a tornar al mercat laboral estan congelats. Dinamarca i Suïssa són bons exemples perquè quan l’atur puja, els recursos disponibles per als serveis públics d’ocupació augmenten automàticament.

I si hagués de dir quin model hauria d’evitar Espanya?

No es tracta d’assenyalar amb el dit, perquè els efectes de la crisi no són resultat d’una acció política concreta o un període de govern, sinó del que ha passat durant molt anys. Però a Europa, qui ha hagut de fer front a més problemes econòmics i socials és Grècia, que no comptava amb un programa social per a les famílies més desafavorides ni amb prestacions mínimes d’inserció.

I tot i que els responsables polítics ja fa cinc anys que s’han adonat d’aquesta mancança, encara avui, Grècia no compta amb una xarxa d’assistència social efectiva, i això demostra la dificultat de crear un sistema de protecció social des de zero.

Cal disposar d’un sistema de protecció social que es pugui ampliar quan hi ha problemes i reduir quan l’economia millora. Però és difícil arreglar el sostre quan plou, cal fer-ho quan fa sol.

Busquem els * 20 millors UI/UX Designer La professió del futur “En els propers 25 anys, el Disseny de Productes Intel·ligents crearà tants llocs de treball com ho ha fet la informàtica en els últims 40” (TVE, Telediario, 2013.11.23)

“El 2020, hi haurà 30 mil milions de dispositius connectats” (Consultora IDC, 2013)

“UI/UX Designer és una de les professions amb un major creixement de demanda laboral en el període 2008/2013” (Mashable.com, 2013)

Informa’t a MECAD www.esdi.es 93 745 70 40 estudia@mecad.org

* Places becades per cursar els estudis per la Fundació Indicis

6

ECONOMIA / Sobre el terreny

MóN empresarial

abril - juny 2014

Austràlia, soci d’excepció de la pime espanyola La d’Austràlia és una economia que es troba en un període de forta expansió i el seu mercat està demostrant una gran estabilitat, factors que han afavorit que el país es trobi al Top 10 de destinacions de les exportacions catalanes i espanyoles dels dos darrers anys.

Veiem què pot oferir Austràlia -que treballa braç a braç amb Espanya a les Nacions Unides i a la cimera econòmica del G20- a les pimes del nostre país.

ESTHER ESCOLÁN

“El fort creixement econòmic del nostre país, la seva població activa altament qualificada i les seves credencials de primer nivell pel que fa a innovació, proporcionen un ampli ventall d’oportunitats a la pime espanyola”, afirma rotunda l’ambaixadora d’Austràlia a Espanya, Jane Hardy. No en va, Austràlia enceta el seu 23è any consecutiu de creixement econòmic anual i es preveu que el creixement del PIB entre els anys 2012 i 2018 superi a tota la resta d’economies avançades. Un 80% del rendiment econòmic del país està generat pel sector serveis, al capdavant dels quals trobem el turisme, l’educació internacional i la gestió patrimonial.

Austràlia enceta el seu 23è any consecutiu de creixement econòmic anual i es preveu que el creixement del PIB entre els anys 2012 i 2018 superi a tota la resta d’economies avançades

Transparència i seguretat jurídica

A l’hora d’esmentar quins elements fan d’Austràlia un país idoni a l’hora d’importar, Hardy destaca “la seguretat jurídica, ja que és un sistema transparent i molt accessible, l’acord de lliure comerç amb l’Associació de Nacions del

Jane Hardy, ambaixadora d’Austràlia a Espanya, i John Stuart Rochlin, cònsul honorífic d’Austràlia a Espanya.

Sud-est Asiàtic i la facilitat tant per establir una societat com per tractar amb la burocràcia”. Austràlia també es caracteritza per establir uns vincles ferms amb els seus socis comercials, entre els que destaca actualment la regió ÀsiaPacífic.

L’illa d’Austràlia, que multiplica per 15 l’extensió d’Espanya, exporta sobretot animals, fruita i verdures a altres països, per això no es pot arriscar a deixar entrar malalties al seu territori.

Aquest fet explica que la principal barrera d’accés de les importacions siguin els controls sobre la importació de menjar, fusta i plantes, que són molt rigorosos. Això afecta de ple a la importació de productes agroalimentaris, precisament un dels

sectors que l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Sydney situava el 2012 al rànquing de productes que més importava Austràlia.

No obstant, l’ambaixadora d’Austràlia a Espanya afirma que altres “com els vehicles de passatgers, els equips de telecomunicacions i els medicaments -pel que fa a béns- i els serveis professionals, científics i tècnics, juntament amb la construcció -pel que fa a serveis- també són benvinguts” al seu país.

Inversió espanyola a Austràlia

Austràlia continua molt centrada a atraure inversió estrangera productiva en qualsevol dels sectors industrials. De fet, l’any 2012 la inversió estrangera al país va assolir el rècord

de 550.000 milions de dòlars australians. La inversió espanyola ha estat cabdal per estimular els beneficis productius, la innovació i l’adopció de noves tecnologies per part de les empeses australianes, i no només això, ja que “al marge de les grans infraestructures i la indústria agroalimentària –subratlla Hardy- la infraestructura turística, els recursos i l’energia també ofereixen grans oportunitats d’inversió”. Altres sectors que des de l’Ambaixada Australiana a Espanya citen com a potencials a l’hora de rebre inversió espanyola són els serveis, les ciències mèdiques, materials i digitals i les TIC. A l’hora d’incidir activament en la marxa de les empreses australianes, les

/ CEDIDA.

La infraestructura turística, els recursos i l’energia, així com els serveis, les ciències mèdiques o els materials i digitals i les TIC són els sectors potencials a l’hora de rebre inversió espanyola

companyies australianes i espanyoles també poden establir acords de cooperació o de joint venture, de manera que comparteixen tecnologies, procediments

Abril - juny 2014

Sobre el terreny / ECONOMIA

MóN empresarial

Austràlia continua molt centrada a atraure inversió estrangera productiva en qualsevol dels sectors industrials.

La principal barrera d’accés de les importacions al país són els controls sobre la importació de menjar, fusta i plantes per evitar que entrin malalties al territori

i know-how. “Les empreses australianes es veuen atretes a fer negocis amb els nostres homòlegs espanyols gràcies a l’alt nivell de la seva mà d’obra qualificada, els costos competitius dels negocis i la seva excel·lent infraestructura”, apunta Hardy, la qual també afegeix que el nostre país “és una òptima porta d’entrada a la Unió Europea que, en bloc, continua esdevenint el principal inversor estranger d’Austràlia”.

Si, mes enllà d’invertir, l’empresa espanyola vol establir-se al país –com ja ho ha fet un centenar d’empreses espanyoles-, el mercat australià representa un entorn empresarial molt obert, amb una economia sanejada i que disposa d’un dels majors fons d’inversió i actius bancaris a nivell mundial, factors que afavoreixen

que esdevingui el segon país del món on és més fàcil establir-se.

Més enllà d’una mera relació comercial

El passat mes de gener el consolat honorari d’Austràlia a Barcelona reobria les seves portes en un reflex, segons afirmava l’ambaixadora Jane Hardy “del creixent compromís d’Austràlia amb Espanya”. En aquest sentit, Hardy subratlla que la funció del consolat honorari a la ciutat comtal és “proporcionar serveis consulars als cada cop més australians que visiten Espanya per negocis, estudis i turisme, però també reflecteix la nostra relació bilateral, cada cop més profunda i pròspera”.

Durant la roda de premsa, també es va fer referència a la varietat cada cop més

gran “d’interessos comuns i objectius compartits”, entre els quals destaquen els seus valors democràtics. Ambdós països defensen fermament els drets humans, l’Estat de Dret, el compromís amb la justícia social i la igualtat d’oportunitats, “a banda d’estar orgullosos de contribuir de manera significativa a la pau, a la seguretat i al més ampli sistema internacional”, afegeix Hardy. Un altre element clau de la relació Espanya-Austràlia rau en el sector de la defensa i és que diverses companyies espanyoles s’han fet amb importants contractes pel que fa a la construcció de material de defensa, fet que ha afavorit que la cooperació entre la Reial Marina Australiana i l’Armada Espanyola s’hagi estret en els darrers anys.

El vi, sector cabdal a ambdós països

Pel que fa al sector vitivinícola, un dels que més i millor ens representen internacionalment a Catalunya i Espanya, Austràlia també ha fet un gran salt qualitatiu ens els darrers anys, tant pel que fa al consum com a la producció de vi. El país compta amb més de 60 regions vitivinícoles, cadascuna de les quals amb una varietat i personalitat úniques. I no només el vi ha fet el salt a l’altra banda del món, sinó que el cava també ha aterrat amb força a terres australianes de la mà de l’empresa catalana Freixenet, que porta des del 2001 operant a Austràlia i actualment comercialitza algunes de les principals marques australianes de vi en els mercats asiàtics.

/ SHUTTERSTOCK.

empreses australianes a Espanya Al nostre país hi ha nombroses empreses australianes treballant en diversos sectors. Algunes d’elles són la companyia geotèrmica Petratherm; Worley Parsons, associada amb empreses espanyoles en projectes d’enginyeria a la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica, i Bovis Lend Lease, que ha gestionat grans projectes a Espanya, tals com la construcció de la T2 de l’aeroport Barcelona-El Prat o la construcció del centre comercial Las Arenas, també a la Ciutat Comtal. D’altra banda, la universitat australiana més important, la Royal Melbourne Institute of Techonology, va obrir el seu Centre Europeu d’estudis d’arquitectura i de disseny a Barcelona el juny de 2013.

7

8

ECONOMIA / En clau de país

MóN empresarial

abril - juny 2014

La recuperació de l’economia catalana i el canvi de model econòmic

Competitivitat catalana: del totxo a l’economia del coneixement?

Les exportacions, la millora de la inversió estrangera i altres indicadors mostren l’inici d’una possible recuperació a Catalunya. Tanmateix, l’escassa inversió en R+D+i dels darrers anys, fa qüestionar els experts sobre l’esperat canvi de model cap a l’economia del coneixement.

Glòria Ayuso

L’economia catalana ha sofert un gran sotrac i intenta aixecar el cap després de sis anys de crisi. Alguns indicadors estan donant senyals de que, per fi, alguna cosa millora: la incipient recuperació del PIB, la major facilitat en la col·locació del deute, les exportacions, els índex de confiança, una petita reactivació del mercat immobiliari, l’augment de la inversió estrangera... Amb tot, altres indicadors, com els de producció i els de demanda, encara no segueixen la mateixa evolució positiva.

Per tal de trobar de nou el camí cap a una economia sostenible i competitiva, i després d’un gran creixement basat en el totxo, fa anys que es prescriu la necessitat d’un canvi de model econòmic. No obstant això, molts segueixen posant la vista en una esperada reactivació del sector immobiliari, mentre que, en realitat, un dels puntals claus en l’equilibri de l’economia a Catalunya és la indústria, que tot i el fort revés que ha patit en els anys de crisi, ja comença a emetre signes positius i és la que està ajudant a la reactivació global en gran mesura.

El turisme, per la seva banda, situa també Catalunya al capdavant. Però curiosament, en el debat sobre què pot assegurar la competitivitat de l’economia catalana en el futur, els experts coincideixen a destacar per damunt de tot la inversió en formació i coneixement. Precisament l’assignatura en què Catalunya continua suspenent.

Catalunya exporta un 18% més que l’any 2007, però la recuperació encara és feble

Un dels puntals de l’economia a Catalunya és la indústria, que comença a repuntar gràcies, sobretot, a les exportacions.

recordar que l’any passat es va assolir la xifra rècord de turistes a Catalunya, tot superant l’anterior sostre registrat el 2007. Així, l’aportació del turisme en l’economia catalana és inqüestionable i ha arribat a l’l’11% (Catalunya va rebre 15,5 milions de turistes el 2013 que van deixar al territori un total de 14.000 milions d’euros). A més, si comparem l’evolució del sector amb la resta d’autonomies, mentre que durant el mateix període de temps el turisme va caure a Madrid i a la resta d’Espanya -a causa de la seva dependència del mercat nacional-, a Barcelona, en canvi, va experimentar tot

el contrari gràcies a la seva oferta de caràcter internacional. Segons Josep-Francesc Valls, catedràtic d’ESADE i expert en màrqueting i turisme, això s’explica perquè “un dels avantatges competitius de Catalunya és que no basa el seu model només en el turisme de vacances, sinó que també ha apostat pel turisme de congressos i fires internacionals, com el Mobile Congress o Alimentaria”.

Per explotar encara més el fenomen turístic i amb l’objectiu d’impulsar l’ocupació i l’economia catalana, ara el Govern català ha posat el focus en el macrocomplex Barcelona World.

PIB

Tot i defensar el projecte per a la reactivació del territori, Valls alerta del risc de “massificació” que iniciatives com aquesta poden comportar. “És més necessari revaloritzar els espais i patrimoni que ja tenim a Catalunya, ordenant bé els productes i serveis, que no pas crear espais artificials.

La massificació de turistes i complexos ens pot conduir a acabar oferint preus baixos per poder omplir”, especifica.

En canvi, Josep Comajuncosa, professor del departament d’Economia d’ESADE, considera el macrocomplex una opció lògica: “L’economia catalana ha de canviar el model, però no es pot canviar

producte interior brut Per sectors. Variació en volum

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 3,80 2,70 -0,20 -4,40 0,20 -0,20 -1,30 -0,50 1,5%*

Font: Idescat. Comptes econòmics anuals de Catalunya.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 4,1 3,5 0,9 -3,8 0,2 0,1 -1,6 -1,2 1%** 2009 2010 2011 2012 2013

El motor del turisme

Reprenem el fil. Durant l’any 2013, Catalunya ha aconseguit recuperar minsament part de l’activitat d’abans de la crisi, sí, però ho ha fet, sobretot, en dos àmbits essencials: el turístic i el mercat exportador. En el primer cas, cal

/ SHUTTERSTOCK.

Catalunya Espanya

-5,9 -16,9 -9,2 -9,1 -6,7 CONSTRUCCIÓ

*previsió govern català. **previsió govern espanyol.

2009 2010 2011 2012 2013

6,4 -2,4 8,9 -5,5 3,7

AGRICULTURA

2009 -12,1 2010 7,1 2011 -0,2 2012 -0,2 2013 -1

INDÚSTRIA

SERVEIS

a curt termini, quan cal continuar aprofitant els motors que sempre ha tingut, com ho és el turisme”. Pel que fa a l’altre gran cavall de tir de l’economia catalana -la indústria-, el sector ens ofereix el segon dels millors indicadors de recuperació de l’activitat durant el 2013: el nombre d’empreses catalanes exportadores va batre el rècord, superant l’anterior de 2008.

Malgrat això, la crisi ha afectat durament el teixit industrial i, segons els experts, no es preveu poder tornar a assolir els nivells anteriors a aquesta. Durant els anys 2008 i 2009, per exemple, la meitat dels 350.000 llocs de treball que es van perdre pertanyien a aquesta branca de l’economia. Però alhora, aquest sector també es el que està liderant el ressorgiment gràcies a l’augment de les exportacions.

Atès l’escàs consum intern, les empreses catalanes han optat per recuperar Europa com a mercat i han començat a sortir a l’exterior.

Així, actualment, Catalunya exporta un 18% més que en el 2007, segons valors corrents, i l’any passat, 14.680 empreses catalanes van exportar, amb un augment del 6,4% respecte del 2012. No obstant, les vendes, valorades en 58.359 milions d’euros, tot i repre2009 -1,6 sentar també 2010 1,6 un màxim 2011 1,6 2012 0 històric, van 2013 -0,4 créixer només un 0,1% interanual. Això fa que, malgrat

Abril - juny 2014

En clau de país / ECONOMIA

MóN empresarial

que les expectatives són positives, el volum de producció industrial del 2013 hagi estat més d’un 20 % inferior al de finals del 2007. La recuperació encara és feble.

Inversió estrangera a Catalunya (milions d’Euros)

Exportacions (milions d’Euros)

Inversió Bruta 2011 3044

2012 2669

9

2013 3511

catalunya

2004 39121

2005 42361

2006 46776

2007 49678

2008 50514

2009 41461

2010 48866

2011 54955

2012* 58283

2013* 58359

El tèxtil es manté ben viu

Per sectors d’activitat, la millora més important procedeix del sector de l’automoció, seguida del metal·lúrgic, el de maquinària i el químic, com destaca l’informe Indicadors Socioeconòmics i Laborals del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

El fet però, és que només 25 multinacionals catalanes concentren dues terceres parts de les exportacions, segons la Generalitat. És per aquest motiu que, tal com ha anunciat recentment, el Departament d’Empesa i Ocupació portarà a terme aquest any, programes específics per impulsar les exportacions en sectors determinats, com ara les TIC, el tercer sector i les pimes del sector tèxtil i la moda.

L’èxit internacional d’empreses catalanes -Mango i Desigual només són dues de les més conegudes-, ha portat a fer pensar de nou que el tèxtil català continua tenint molt a dir, malgrat les grans crisis històriques que ha viscut aquest sector. Segons la Generalitat, hi ha moltes pimes dins aquest

% total de l’estat 2011 12

espanya

2013 22

Font: Icex-ESTACOM. *Dades provisionals.

Font: Registro de Inversions Exteriores.

sector prou competitives com per oferir els seus productes en el mercat exterior.

A més, Catalunya també ha recuperat la inversió estrangera productiva, que va augmentar el 2013 un 34% fins assolir els 3.511 milions, després de dos anys de gran descens. Tal com indiquen les dades del Registre d’Inversions Exteriors del Ministeri d’ Economia i Competitivitat, Madrid va concentrar el 54,6% de les inversions, mentre que Catalunya va sumar el 22,2% del total. En l’àmbit estatal, la inversió es va concentrar principalment en les activitats financeres i assegurances, les activitats immobiliàries i la construcció, amb un important aug-

Unitats: Milions d’euros 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 3376 3359 4176 4540 4881 5122 5317 4834 4595 4595 4147 % del pressupost total 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 3376 3359 4176 4540 4881 5122 5317 4834 4595 4595 4147 *pròrrogapressupostos2012

Pressupost Catalunya R+D+I (Milions d’euros) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013* 60,41 77,67 81,15 114,66 185,67 316,76 399,87 434,91 494,59 223,27 255,46 255,46 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013* 0,4% 0,48% 0,43% 0,53% 0,76% 1,17% 1,40% 1,45% 1,50% 0,68% 0,85% 0,85% % del pressupost total.

*pròrroga pressupostos 2012 Font:ObservatorioEspañoldeI+D+I,segons les dades oficials del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas.

2014 442,70

2006 2007 170439 185023

2008 189228

2009 2010 159890 186780

2011 2012* 215230 222644

2013* 234240

Pes Catalunya / Espanya (%) 2004 26,6%

Pressupost Catalunya Ensenyament

Milions d’euros.

2012 18

2004 2005 146925 155005

ment interanual en aquests tres casos. L’altre principal pol d’atracció va ser la indústria manufacturera. No obstant, aquesta va experimentar una caiguda interanual de quasi el 42%. Així doncs, segons les dades, la recuperació aniria liderada pels mateixos sectors que han provocat la crisi, mentre que l’activitat productiva, tot i tenir un paper actiu, experimenta un retrocés.

“Menys hardware i més software”

Tot plegat succeeix després d‘un període de malbaratament on “s’han construït moltes infraestructures que no serveixen per a res, i s’han deixat al marge o no han tirat endavant d’altres fonamentals per a la competitivitat econòmica de Catalunya, com ara l’Arc Mediterrani, la Nacional II i la interconnexió del port amb el ferrocarril”, explica la doctora Marta Espasa, titular del departament d’Economia Política i Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona. Tot i això, la catedràtica subratlla que després d’uns anys on s’imprimia molta importància en la construcció d’infraestructures, ara cal invertir, sobretot, en tecnologia i coneixement: “ens cal menys hardware i més software”, diu gràficament.

Davant d’aquesta situació Josep Comajuncosa considera que, “malauradament, no s’estan fent els deures”. La tasca urgent a fer per obtenir resultats a mitjà i llarg termini i marcar, així, diferències competitives, consisteix a impulsar les activitats que impliquen “més valor afegit, innovació i disseny”. Però en els darrers anys, la política econòmica imposada des d’Europa, molt restrictiva, ha estat més semblant a un “càstig” pels excessos comesos i “ha impedit el

2005 27,3%

2006 27,4%

2007 26,8%

2008 26,7%

2009 25,9%

creixement”, coincideixen a destacar tant Comajuncosa com Espasa.

Les retallades en les despeses han reduït a la mínima expressió les inversions en innovació. “El sector públic hauria de recuperar els pressupostos en R+D+i ”, reclama el professor del departament d’Economia d’ESADE. Un dels sectors on caldria invertir, per a Comajuncosa, és el tecnològic: “Tenir una fira dedicada al mòbil no serveix de res si no desenvolupem una indústria local. Cal que apareguin empreses d’aquest sector”.

En aquest sentit, els pressupostos de la Generalitat pel 2014 comencen a recuperar la inversió en recerca i desenvolupament, però per als experts les xifres encara són insuficients. Marta Espasa

2010 26,2%

2011 25,5%

2012* 26,2%

assenyala que “s’ha hipotecat el futur perquè s’han interromput recerques que tenien un període llarg”, de manera que les conseqüències les patirem durant uns anys, perquè aquestes inversions, tot i que poc visuals, acaben tenint gran transcendència.

A banda de la R+D+i, Espasa i Comajuncosa també indiquen que hi ha una segona pota on cal incidir especialment per assegurar un bon futur per a Catalunya: la formació. Tal com es lamenta Espasa, “el fracàs escolar és molt alt des de fa anys. El nivell dels nostres estudis és molt baix, i fa molt de temps que es diu que es reformarà la Formació Professional, però la realitat és no s’estan fent les coses adequades per a que aquesta situació canvïi”.

Pressupost de la direcció general de recerca Milions d’euros.

2010 191,31 2009 172,38

2011 171,74 2012 168,73

2014 167,03

2013 161,66 2007 150,46

2008 161,98

2006 124,78

2005 108,32 2004 78,65

2013* 24,9%

10

ECONOMIA / En clau de país

MóN empresarial

abril - juny 2014

Reindustrialitzar implica ser competitiu Aprofitar la millora dels indicadors macroeconòmics i generar llocs de treball és necessari i possible. Per fer-ho, cal vertebrar un sistema industrial que gestioni la competitivitat com un tot que integri simbiòticament productivitat, innovació i localització escaient.

Antoni Garrell enginyer industrial, co-fundador del Cercle per al Coneixement, director general de la Fundació per l’ESDi i vicepresident de la Fundació Gremi de Fabricants

El passat 8 d’abril, en la seu de la Fundació Gremi de Fabricants i amb el lema “La indústria, motor de progrés”, es va celebrar la primera jornada sobre economia industrial. La jornada va coincidir amb la publicació de les dades relatives al creixement del 3,4% enregistrat per l’índex de producció industrial català el passat mes de febrer (un 3,1% en el conjunt de la indústria espanyola). Una dada significativa ja que, d’una banda, evidencia l’inici de la recuperació del sector industrial -clau quant a generació d’ocupació- i, de l’altra, mostra que a Catalunya existeix una base industrial sòlida per a afrontar els desafiaments del requerit procés de reindustrialització i relocalització.

Fonamentar el creixement industrial és quelcom imprescindible, atès que els països amb una forta base industrial són els que han evidenciat una millor resistència en els períodes de crisi i els que converteixen el progrés tècnic i l’avenç científic en PIB amb més celeritat.

Reindustrialitar no sols es necessari, és també possible, ja que Catalunya

Ens trobem a l’inici d’un procés en el qual la clau serà la competitivitat.

disposa, en primer lloc, d’una significativa, amplia i diversificada base industrial amb un volum creixent d’exportacions i compta, a la vegada, amb un bon nivell de productivitat i un adequat sistema de transport i logística.

En segon lloc, el procés de reindustrialització ve afavorit pel fet que el paradigma d’Àsia, fàbrica del món, trontolla com a conseqüència dels costos de transport; els factors associats a la personalització del producte; els serveis de proximitat; el canvi cultural que ens ha fet passar del un sol ús al conservar i reutilitzar; els costos en origen i la inestabilitat en algunes zones del planeta.

En tercer lloc, el procés pot agafar més força com a conseqüència que l’Estat s’està convertint en focus d’atenció d’inversions internacionals. En aquesta línia, Deloitte estima que la inversió estrangera a

l’Estat superarà els 40 mil milions d’euros al 2014, una xifra superior als 38 mil milions del 2008 i més del doble de la rebuda el 2013.

Inversions que, segons es va coneixent, arriben a la majoria de sectors atès que, si bé el creixement és petit i serà lent, l’Estat ha recuperat en part la confiança al foragitar el risc de fallida.

Estem a l’inici d’un procés en el qual la clau, com va quedar reflectit en la jornada industrial a la qual feia referència, serà la competitivitat. Competir en el món global exigeix que els diversos conceptes que conflueixen en la competitivitat siguin gestionats simbiòticament, tot considerant tant els factors endògens -responsabilitat de l’organització- com els exògens, estretament vinculats als escenaris potenciadors dels territoris on es desenvolupa l’activitat.

En aquest context, la consolidació d’alts nivells de

/ SHUTTERSTOCK.

competitivitat i la generació de riquesa, la qual permetrà progressar econòmica i socialment, obliga a assumir en plenitud els paradigmes de la societat contemporània. Una societat tecnificada, interconnectada, asimètrica quant a costos i possibilitats de futur i que obliga a l’ús intensiu dels progressos tècnics i científics. Per fer-ho, cal afrontar quatre reptes: el primer, entendre la formació dels ciutadans con una missió estratègica que comporta adquirir la capacitat intel·lectual que possibilita aprendre i desaprendre al llarg de tota la vida.

El segon, que les empreses assoleixin el volum necessari per adquirir la capacitat d’arribar als mercats globals amb productes diferencials i d’alt valor. El tercer, reconvertir-se en node de progrés quant al treball sincrònic entre la investigació i l’empresa, ja que sense un bon sistema de R+D+i no hi ha indústria robusta i inno-

Els països amb una forta base industrial són els que converteixen el progrés tècnic i l’avenç científic en PIB amb més celeritat vadora. En quart lloc, cal fer èmfasi en les polítiques encaminades a preservar la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans, el foment de la cultura, la llibertat d’elecció i la salut.

Quatre elements que haurien d’esdevenir els fonaments on recolzar el procés de reindustrialització del país, tot recordant que sols sent altament productius, innovadors i disposant d’òptimes localitzacions es pot assegurar la competitivitat a mitjà i llarg termini i, en conseqüència, assolir-la.

Abril - juny 2014

En clau de país / ECONOMIA

MóN empresarial

Catalunya, una potència educativa mundial Ara que tenim sobre la taula un llarg i intens debat al respecte de la consulta a la societat catalana sobre la possible independència de Catalunya, m’ha semblat interessant fer una ràpida reflexió sobre el que passaria en un sector d’activitat econòmica tan rellevant com és el de l’educació superior i, en concret, el de les Business Schools. Ja sé que no tots els sectors ni les empreses del mateix sector tenen el mateix mercat ni el mateix tipus de clients, però penso que hi ha reflexions que es poden extrapolar d’un sector a un altre.

David Parcerisas president del Patronat de la Fundació Privada Universitària EADA

Per diversos fets històrics, la ciutat de Barcelona concentra un dels clústers més importants del món pel que fa a escoles de negocis. A finals de la dècada de 1950 es van crear a Barcelona escoles que, mig segle després, han excel·lit a nivell internacional dins de la seva especialitat.

Avui en dia, l’èxit d’aquestes institucions no esdevé servir al mercat local, regional o espanyol. El seu èxit rau en haver aconseguit posicionar-se clarament com a referents de qualitat en el mercat internacional.

Segons les dades publicades recentment en un estudi de ESADE MBA City Monitor, Espanya seria el tercer país del món a atreure estudiants d’MBA, amb 1.355 per any i darrere només del Regne Unit, amb 1.582, i molt lluny dels EUA, amb 10.135. Per darrere quedarien Canadà, amb 1.135; França, amb 855; Singapur, amb 668, i la Xina, amb 563.

Dins d’aquest rànquing cal destacar que Barcelona és la cinquena ciutat del món en concentració d’escoles

de negocis, després de Chicago, Londres, Nova York i Boston.

Més de 50 anys de feina i esforç són els que han permès que institucions com ESADE, IESE i EADA, a Barcelona, tinguin una visibilitat internacional, un prestigi reconegut, les acreditacions més importants pel que fa a qualitat, ocupin llocs capdavanters en els rànquings internacionals i, el que és més important, siguin capaces d’atreure estudiants de tot el món, que les trien entre centenars d’opcions d’altres ciutats.

Quan em pregunten com hem aconseguit arribar fins aquí, trobo un petit decàleg que em sembla interessant: 1.-Les tres institucions de Barcelona són privades.

2.-No tenen ni les rigideses ni les restriccions pròpies de les institucions públiques i, per tant, tenen graus de flexibilitat més grans.

3.-Es van fundar en moments de gran creixement del mercat interior (a finals dels anys 50) i van poder consolidar la seva posició dins del seu propi territori.

4.-Això es va fer en estreta col·laboració amb el teixit empresarial i, per tant, són institucions acostumades a “escoltar” el mercat i a dissenyar productes a partir de les necessitats dels seus clients.

5.-La competència local ha estat sempre percebuda com a positiva i ha obligat a millorar constantment, buscant referents d’excel·lència en altres països.

6.-Fa més de 20 anys que van començar el procés

ESADE, IESE i EADA, totes a Barcelona, tenen una gran visibilitat internacional.

d’internacionalització i avui el seu mercat és tot el món.

7.-Amb aquesta visió global, molts programes es fan íntegrament en anglès, que s’ha convertit en l’idioma de relació internacional.

8.-En èpoques difícils han continuat invertint per atraure el talent dels millors professors i, també, dels millors alumnes. En definitiva, han invertit en una política a llarg termini que no està al servei de les properes eleccions i que també dóna fruit a llarg termini.

9.-Han construït un network d’antics alumnes al voltant del món i les xarxes socials que els permeten mantenir viu un col·lectiu que dóna suport a la institució.

10.-S’han dotat de gestors professionals, que més enllà de les ideologies i valors propis de cada institució, són persones de reconegut prestigi en el sector, altament respectats a nivell internacional.

Si fem les coses ben fetes, i aquest sector n’és un bon exemple, en un món globalitzat les veritables fronte-

/ SHUTTERSTOCK.

res no són politiques. Les úniques fronteres són les de la qualitat, la feina ben feta, la recerca de primera fila, l’esperit de superació, l’esforç i el compromís.

Les persones de qualsevol lloc del món que vulguin una educació de qualitat poden trobar aquí allò que busquen amb el valor afegit d’un entorn d’acollida únic en el món: la ciutat de Barcelona.

Assegurem la qualitat d’allò que fem amb esforç, dedicació i creativitat. A partir d’aquí, el futur està garantit, independentment d’on posem les fronteres.

11

12

ECONOMIA / Col.legis professionals

MóN empresarial

Abril - juny 2014

ENTREVISTA A ORIOL RUSCA, DEGÀ DEL COL.LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

“Amb l’excusa d’abaratir costos estan allunyant la justícia del ciutadà” Des de fa gairebé un any, Oriol Rusca està al capdavant del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). El degà, partidari d’acostar la figura de l’advocat a la societat i de blindar la justícia gratuïta, ens parla d’un “retrocés global” i una “veritable onada involucionista” amb normatives com les que regulen les taxes judicials, el torn d’ofici o la presó permanent revisable, i alhora alerta de la –preocupant- situació del català en l’àmbit judicial. un any. Això és intolerable, perquè pot estar plenament justificat: a una persona se li pot sumar, per exemple, un divorci amb un desnonament, i no està abusant del sistema. Hem de lluitar contra això, lluitarem contra això.

Oriol Rusca, degà del Col.legi d’Advocats de Barcelona.

“Un ciutadà ja paga la justícia amb els pressupostos generals de l’Estat. Les taxes suposen una doble imposició que, a més, perjudica gairebé exclusivament a la classe mitjana”

/ CEDIDA.

NEUS DURAN

Entre les grans preocupacions de l’ICAB hi ha el torn d’ofici i el dret a la justícia gratuïta...

Hi ha un veritable problema: la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta tal com es va aprovar el passat febrer perjudica greument al ciutadà. No només hi haurà més burocratització en els tràmits per sol·licitar-la, sinó que penalitza al ciutadà si considera que aquest abusa del sistema, és a dir, si hi ha de recórrer tres vegades en

Fins a quin punt les taxes judicials estan perjudicant el ciutadà?

Un ciutadà ja paga la justícia amb els pressupostos generals de l’Estat. Les taxes suposen una doble imposició que, a més, perjudica gairebé exclusivament a la classe mitjana, perquè als qui tenen gran solvència econòmica no els frenarà, i per a les grans empreses és una despesa desgravable. Jo sóc partidari de limitar el mal ús de la justícia, però el que s’ha de valorar és si hi ha temeritat o no. Les taxes són arbitràries, estan provocant una renúncia en el 25% dels processos. Per exemple, en un accident de moto, ara pot ser que l’asseguradora ofereixi 3.000 euros en comptes dels lògics 20.000, i molts ciutadans estan acceptant per no arriscar.

Una altra llei que pot discriminar el ciutadà és la de Demarcació i Planta Judicial.

Amb l’excusa d’abaratir costos estan allunyant la justícia del ciutadà. Per exemple, ara un ciutadà de Berga haurà de venir a Barcelona. No cal que hi hagi un jutjat a cada poble, però tal com s’està fent és directament perillós.

“La reforma de la llei de l’avortament no tocava; la societat no en demanava una revisió. Hi ha interessos sectaris, compromisos adquirits pel Govern, que han marcat aquesta decisió”

La presó permanent revisable, la Llei de Jurisdicció Voluntària, la Llei de Seguretat Ciutadana, l’avantprojecte de Llei de Reforma de l’Avortament... en relació amb totes aquestes iniciatives, en diversos articles de la revista de l’ICAB es parla de lleis que suposen “una involució”. És un retrocés global?

Efectivament. El Codi Penal, per exemple, s’ha endurit, però sense preocupar-se de les causes. I si no et preocupes de les causes, les conseqüències es mantindran. La presó permanent revisable és inconstitucional. Pel que fa a l’avortament, s’hi han barrejat temes de religió i de política. La societat no demanava aquesta revisió.

El que hi ha són interessos sectaris, compromisos adquirits pel Govern, que són els que han marcat aquesta decisió. Simplement, no tocava. I sobre la Llei de Seguretat Ciutadana, és fins i tot pitjor que la Ley Corcuera. Els polítics han

d’entendre que ja hi ha el Codi penal per actuar sobre qui s’excedeix.La societat pateix molt pels diners, i fem una llei per prohibir que es queixin? Hi ha, efectivament, un retrocés global, una onada absolutament involucionista.

Estem veient molta més presència del Col·legi a la societat catalana. Quin ha de ser el paper d’aquest en el debat sobiranista? S’ha de posicionar o ha de ser neutral?

Estem d’acord amb el dret a decidir si està d’acord amb la legalitat establerta. Hem d’estar al costat de drets individuals i col·lectius.

Entre els col·legiats, hi ha opinions de tots colors.

Recolzem el dret a decidir, però mai no direm què s’ha de votar.

Actualment el català és un només un mèrit als tribunals.

Creu que s’hauria de fer un pas més i convertir-lo en obligatori?

El català hauria de ser de formació obligatòria. Els tribunals haurien de poder respondre en les dues llengües oficials. El català en la justícia, si no es potencia, desapareixerà. És un dels àmbits on està més amenaçat.

S’han tancat també les portes de la justícia universal...

Fatal. Demostra una falta de sensibilitat tremenda.

Només s’entén si tenen por d’alguna cosa, perquè són delictes gravíssims. Un altre exemple clar d’involució.

Abril - juny 2014

Associacions professionals / ECONOMIA

MóN empresarial

Recerca i debat al voltant de la comptabilitat L’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) va ser fundada l’any 2002 per iniciativa d’un conjunt de col·legis professionals que van detectar la necessitat d’incrementar el nombre i qualitat de la recerca, les publicacions i els debats en matèria de comptabilitat i direcció. Dotze anys després, ja compta amb 10.000 socis i més de 230 entitats col·laboradores.

ESTHER ESCOLÁN

Les primeres converses sobre la idoneïtat de crear una associació al voltant de la comptabilitat a Catalunya daten de l’any 2000.

Els membres dels col·legis d’Economistes i de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, així com el de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona –principals impulsors de l’ACCID-, trobaven a faltar més activitats i publicacions en matèria de comptabilitat, sobretot en català. En aquest marc, i gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, l’any 2002 veia la llum l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, un punt de trobada “per a la promoció de les millors pràctiques en la informació financera i en la direcció i com a plataforma d’opinió, posant en contacte col·lectius professionals i acadèmics, àmbits que fins aleshores estaven força distanciats”, explica el seu director, Ramon Bastida. Tanmateix, Bastida subratlla que la seva és una associació “d’interès general on pot tenir cabuda qualsevol tipus de professional, ja que els documents, actes i esdeveniments que organitzem busquen promoure les millors pràctiques en diversos àmbits i sectors empresarials”.

Transparència financera, factor clau

Avui en dia, ens movem en una societat on els canvis es produeixen contínuament i exigeixen un alt grau de coneixements. Això implica estar constantment alerta a qualsevol modificació normativa en un àmbit, el financer, normalment desconegut per a la majoria de ciutadans, tret dels què hi treballen directament, i que s’ha vist esquitxat per fenòmens

Pròximament, l’ACCID ampliarà el seu camp d’actuació al mercat internacional i obrirà la porta a altres col·lectius professionals.

L’ACCID impartirà una jornada sobre “Bones pràctiques en comptabilitat i Direcció d’empreses” el proper 30 de maig a la Universitat de Girona

com ara la morositat i el frau durant aquests darrers anys de crisi. Aquest fet, juntament amb una creixent demanda de transparència i l’increment de la regulació sobre les finances, explica la idoneïtat que empresaris i particulars deixin en mans de comptables les seves finances.

La figura del comptable, per tant, és cada cop més important en el si de les empreses, ja que d’ell depèn la qualitat i transparència de la informació que generi i subministri. Una premissa que, més enllà dels criteris normatius, respon a una

qüestió ètica i de reputació.

“Però això no és tot –prossegueix Bastida-, ja que el comptable també pot treballar en despatxos professionals d’auditoria, consultoria i assessorament o en l’àmbit de les administracions públiques.”

Premis anuals i recerca

Des dels seus inicis, l’ACCID ha volgut reconèixer la tasca realitzada per professionals, acadèmics, entitats públiques o empreses privades en l’àmbit de la informació financera a Catalunya a través dels seus premis anuals, que contemplen categories com “Millor trajectòria professional”, “Bones pràctiques en informació financera”, “Tesi doctoral”, “Excel·lència acadèmica” i “Millor cas pràctic”.

L’associació també guardona entitats que es distingeixen per potenciar l’ús del català en l’àmbit empresarial, així com a docents i investigadors que hagin publicat estudis sobre comptabilitat i direcció d’empreses en llengua catalana.

Però aquí no acaba tot, ja que l’ACCID concedeix anualment tres ajuts de 3.000 euros cadascun a la recerca, tot promovent aquest tipus d’iniciatives arreu de Catalunya. Les investigacions candidates, tal i com apunta Ramon Bastida, “han de ser propostes de recerca sobre bones pràctiques d’informació financera, comptabilitat de gestió i informació del capital intel·lectual de les empreses”.

Cooperació entre àmbits empresarials

Un altre avantatge que resulta del contacte entre els col·lectius professionals i acadèmics en matèria comptable ha estat la publicació de cada cop més articles d’opinió, documents de recerca, posicionaments i casos pràctics que l’ACCID dóna a conèixer a través dels actes, conferències i esdeveniments que programa.

Una tasca divulgativa que es veu recolzada amb l’edició d’una publicació

/ CEDIDA.

La qualitat i transparència de la informació que generi una empresa depèn del comptable, una figura cada cop més important en les empreses

relacionada directament amb la matèria.

Aquesta és l’essència de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció que, en el curt termini, es planteja continuar treballant per generar valor entre els seus associats i la societat en general, i per això ampliarà el seu camp d’actuació al mercat internacional i obrirà la porta a altres col·lectius professionals amb els quals trobar sinèrgies, un fet “clau tenint en compte els reptes que ha d’afrontar el país en aquests propers anys”, conclou Bastida.

13

14

ECONOMIA / Cambres de comerç

MóN empresarial

abril - juny 2014

ENTREVISTA A DOMÈNEC ESPADALÉ, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA

“La gent sap que l’economia va per una banda i la política per una altra” Domènec Espadalé i Vergés és la tercera generació de Transports Minguet i un expert en infraestructures. Fa 34 anys que forma part de la Cambra de Girona, quan va encarregar-se de la comissió d’aquest àmbit i, des del 2006, n’és el president i el màxim responsable d’infraestructures del Consell de Cambres. Tot i que no l’espanta la idea d’una Catalunya independent -els números diuen que és viable-, el que no concep és que no es respecti el dret a votar.

JOSEP Lluís SILVA

Què hi haurà abans. el desdoblament de l’N-II o el corredor mediterrani?

El govern espanyol s’ha compromès que abans d’acabar l’any començaran les obres per aconseguir l’ample europeu ferroviari de mercaderies. Les obres estan licitades i només manca adjudicar-les. Pel que fa a la carrera, sembla ser que el cordó ferroviari té prioritat.

Ara bé, si s’aconseguís desdoblar l’N-II amb el peatge a l’ombra, també podríem tenir solucionat el transport per carretera a curt termini.

Per als gironins seria fabulós.

Però ara mateix, el corredor es troba en una millor posició que el desdoblament.

Creu que el 2015 o 2016 tindríem enllestides ambdues infraestructures?

Més ens valdria. Ja hi signaria! (Riu). Però no ho veig pas tan fàcil…

La cambra vol fer-se amb la gestió de l’aeroport de Girona, oi?

Estem molt interessats en que ens traspassin la gestió, perquè AENA no és el gestor que necessitem. Ha permès que companyies que només

“El turisme és el que ens ha salvat de la crisi, juntament amb les exportacions”

“Fa quatre anys ja vaig dir que no em presentaria més perquè crec en les presidències de 8 anys. Tinc 73 anys i he de donar pas als joves”

Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona.

operaven aquí, com Ryanair, s’hagin traslladat a Barcelona. El 2008 l’aeroport de Girona va arribar a acollir cinc milions i mig de passatgers. Gairebé cinc milions més que quan Ryanair va començar a operar l’any 2003.

Quants diners representa gestionar aquesta infraestructura?

Segons un estudi nostre, si ens asseguren quatre milions de passatgers i ens deixen menys personal, podríem obtenir un mínim de 34 milions d’euros de resultat i un màxim de més de 80 milions. També cal tenir en compte que l’aeroport es va construir el 1963 gràcies als 40 milions de pessetes dels hotelers i als terrenys i diners que va donar la diputació.

Segons l’estudi que vam presentar al secretari d’estat el

novembre, si capitalitzem aquesta quantitat ja seria nostre el 40% de l’aeroport.

La gestió de l’aeroport de Girona és molt estratègica, sobretot de cara al turisme... És el que ens ha salvat de la crisi, juntament amb les exportacions, El 2011 i 2012 vàrem augmentar un 15% les exportacions. I quant al turisme vam batre rècords.

Quins són els pronòstics per a la pròxima temporada d’estiu?

Les previsions que m’arriben són bones. Tenim un handicap en aquests moments, que és Rússia, tant pel que fa a les exportacions com pel turisme. Amb la crisi d’Ucraïna ha disminuït la freqüència dels turistes russos.

Tenim una alta proporció de turisme rus i d’alt poder adquisitiu. Ells i els japonesos són els que gasten més. Si

/ CEDIDA.

això continua, ens pot perjudicar.

Davant d’aquesta amenaça, els empresaris han mirat de buscar altres mercats?

El vicepresident de la cambra està treballant en diferents països. Tenim la sort que National Geographic va situar les nostres platges entre les millors del món. I estratègicament estem molt ben situats.

Però no només estic parlant del turisme de sol i platja, sinó del turisme gastronòmic.

Un cop més, tenim el primer restaurant del món, un patrimoni cultural i paisatgístic enorme i una zona volcànica que no existeix enlloc més de la península ibèrica.

Vostè creu que una Catalunya independent és econòmicament possible?

Aquest any la Cambra de Barcelona ha presentat un estudi

que ho demostra, però no em situo ni a favor ni en contra.

Estic d’acord amb el dret a decidir. Que tothom voti lliurement el que vulgui. El que no pot ser és que no es pugui votar. Votar és el primer dret inalienable de la democràcia.

La incertesa que gira al voltant de la consulta no és bona per a l’economia, oi?

No és bona, no, però tampoc no ens ha perjudicat. Les inversions, aquí, se segueixen fent. La gent sap que l’economia va per una banda i la política per una altra. Els italians en saben molt d’això.

Ells, sense govern, avançaven igual. Nosaltres també haurem d’adoptar aquesta postura!

El seu mandat acaba el mes de juny…

Sí, però com que s’ha aprovat la llei de cambres, no hi ha temps per convocar eleccions, així que segurament es prorrogarà uns mesos. Però la meva intenció és no tornarme a presentar. Fa quatre anys ja vaig dir que no em presentaria més perquè crec en les presidències de 8 anys.

Tinc 73 anys i he de donar pas als joves.

Abril - juny 2014

Administració local / ECONOMIA

MóN empresarial

15

La força del coneixement local Les administracions locals com a òrgans administratius més propers als ciutadans són les millors coneixedores dels territoris i la població sobre els que tenen competències i responsabilitats. Aquesta singularitat d’unitat territorial bàsica converteix als ajuntaments en una eina estratègica de dinamització econòmica si la seva política en aquest àmbit és decidida i valenta i es fonamenta en la col·laboració i coordinació franca amb dos sectors claus per la creació d’ocupació i riquesa: els agents socioeconòmics i els centres de formació i de generació de coneixement.

Josep M. Arias Giménez periodista

La proximitat de l’administració local amb els administrats en general és el marc de confiança, diàleg i treball ideal en el qual els emprenedors, els innovadors i els gestors públics poden definir necessitats i oportunitats d’un territori determinat del qual n’han de tenir apamat tot el seu potencial, els punts forts i també els febles.

La crisi econòmica que des del 2008 encara ens tenalla també ha castigat les administracions locals, però malgrat tot, moltes corporacions municipals segueixen apostant -amb els ajustos inevitables- per mantenir els programes de formació i de foment de l’emprenedoria i les mesures de suport a la reactivació econòmica amb bonificacions fiscals i agilització de tràmits administratius. I aquest esforç, compaginat amb la garantia dels serveis públics als ciutadans, tot i ser molt important no és suficient.

La recessió, de la que estem sortint lentament, ha trencat les dinàmiques del mercat laboral amb una atomització dels nínxols de negoci i l’explosió de les microempreses, i això exigeix a les administracions locals ser proactives i fer un pas endavant per coordinar esforços

Els ajuntaments han de jugar un paper de catalitzador i facilitador de diàleg per impulsar projectes dissenyats a partir de les capacitats de la gent del territori que serveixi.

i recursos i no deixar perdre la més mínima oportunitat.

Pensar en local, mirar en global

Ara més que mai, cal tocar de peus a terra en l’àmbit local, però mirant al món.

Els ciutadans continuen tenint com a primer referent natural el seu municipi i l’administració pública que els gestiona, i aquest vincle és un magnífic punt de partida per construir una estratègia compartida de dinamització socioeconòmica que tingui com a punt de sortida i d’arribada les persones. Al sud de Catalunya, s’ha desenvolupat una iniciativa modèlica d’aquesta estratègia de sumar per multiplicar amb la innovació com a punta de llança.

Es tracta de “Tarragona, regió del coneixement”, un programa impulsat per la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Tarragona, però també amb la participació i complicitat dels principals ajuntaments i agents

socioeconòmics del territori. És una plataforma per posar a l’abast de les empreses el coneixement de la universitat i dels centres de recerca i per facilitar l’accés als programes de finançament nacionals, estatals i europeus que promouen la transferència del coneixement cap al sector productiu, siguin grans empreses o microiniciatives.

I és en aquestes dinàmiques de col·laboració transversal publico-privada on els ajuntaments han de jugar un paper de catalitzador i facilitador de diàleg per impulsar projectes dissenyats a partir de les capacitats de la gent del territori que serveixi, sobretot, per implicar les generacions més joves. Els reptes de futur es podran vèncer amb una sabia aliança de les mirades més tradicionals i les més transgressores. “Quan arribi la inspiració, que em trobi treballant”, deia el pintor Pablo Picasso. Manllevant aquesta frase, podríem dir:

“Quan arribin les inversions externes, que ens trobin treballant”. I, preferentment, treballant junts. La força mobilitzadora i pedagògica dels ajuntaments pot accelerar la presa de consciència entre els ciutadans de que el futur comença a casa i que no té altres límits que el treball i la imaginació. La crisi ens ha fet aterrar bruscament i ja ningú amb dos dits de seny creu que tot tornarà a ser igual. Serà diferent i basat en la col·laboració, la complicitat i la visió. La mateixa visió que van tenir els impulsors de “Tarragona, regió del coneixement”, que va començar a caminar l’any 2008, justament en el moment de l’esclat de la crisi a Catalunya i a l’Estat espanyol. La seva fórmula, en la qual l’ingredient municipal és vital, és una bona pràctica per orientar les respostes que des del territori hem de saber donar als efectes de la crisi per desenvolupar una nova economia basada en el coneixement no només com-

/ SHUTTERSTOCK.

patible amb els sectors tradicionals, sinó capaç de potenciar-los i transformar-los.

La recessió (...) ha trencat dinàmiques del mercat laboral amb una atomització dels nínxols de negoci i l’explosió de les microempreses, i això exigeix a les administracions locals ser proactives i fer un pas endavant per coordinar esforços i recursos i no deixar perdre la més mínima oportunitat

16

ECONOMIA / Àgora Tribunapolítica

MóN empresarial

abril - juny 2014

Una economia forta a Europa i al món

Artur Mas i Gavarró, president de la Generalitat de Catalunya.

Artur Mas i Gavarró

“Les eleccions del proper dia 25 de maig són una oportunitat perquè demostrem novament que Catalunya és i serà el millor aliat per construir l’Europa del futur”

Catalunya i els catalans, per història, per vocació i per trajectòria, ens sentim profundament europeus i hem defensat sempre aquesta mentalitat. Ens hem implicat d’una manera estreta en la construcció d’Europa i ara és el moment de reforçar aquest vincle. Les eleccions del proper dia 25 de maig són una oportunitat perquè demostrem novament que Catalunya és i serà el millor aliat per construir l’Europa del futur.

Des de Catalunya veiem aquest futur europeu com una veritable unió d’Estats, uns Estats Units d’Europa, recollint l’esperit fundacional de Monnet i Schuman.

/ R. MORENO.

Una Europa federal, amb menys poder per als estats i més per a les regions, i una Europa participativa i dels pobles. Caldrà veure si aquesta unitat política serà possible o no, però, si no ho fos, Catalunya aspira que se’ns reconeguin les mateixes prerrogatives que tenen altres països europeus amb característiques semblants a nosaltres, com és el cas d’Àustria o Dinamarca. Aquesta és la nostra aposta com a país.

Perquè Catalunya pot aspirar a aquest estatus. Som una antiga nació d’Europa, que hem sabut mantenir els nostres trets d’identitat al llarg de la història, i som, en aquests moments, el terri-

tori del sud d’Europa més ben preparat i amb capacitat de lideratge com a motor de recuperació econòmica. És cert que encara hi ha boires que enterboleixen l’horitzó, però, després de sis anys de dura recessió econòmica, es comencen a observar els primers símptomes d’un canvi de tendència, que, amb molta prudència, crec que poden marcar clarament l’any 2014.

Aquests símptomes de recuperació es perceben en un millor funcionament de l’economia, en una reducció de l’atur i en una major possibilitat de creació de llocs de treball. No podem llançar les campanes al vol en el tema de l’atur, perquè és una ferida que encara afecta moltes famílies del nostre país, però hi ha alguns canvis que ens fan mirar el futur amb una mica d’esperança; per exemple, la millora de l’economia a Catalunya, que en el tercer trimestre del 2013 ha recuperat el creixement positiu en termes trimestrals en un 0,2%. Va ser el primer creixement del PIB català en nou mesos.

Aquestes no són les úniques dades positives. L’any passat l’economia catalana va liderar les exportacions amb gairebé una tercera part del total de l’Estat espanyol. Les pimes catalanes saben que, per ser fortes a dins, s’ha de sortir també a l’exterior i això està sent la punta de llança de la recuperació econòmica del país. El turisme, un altre sector clau, va créixer l’any passat fins a arribar als 15,6 milions, un 8% més que el 2012. De tots els turistes estrangers que va rebre l’Estat l’any passat, més del 25% van venir a Catalunya. I vam ser també capdavanters en altres camps com en el de patents registrades o la captació de fons europeus per a recerca.

Si hi ha un sector que denota, sobretot, la confiança que es té en l’economia catalana és la inversió estrangera. Cata-

lunya és líder a Europa en la captació d’aquesta inversió, que ha anat creixent sense parar en aquests últims anys. Aquestes dades posen de manifest un fet important i és que el procés que està vivint Catalunya a favor del dret a decidir el nostre futur polític no preocupa en absolut els inversors ni representa cap fre o barrera a les nostres exportacions.

Així doncs, una economia que lidera tots aquests camps és una economia sòlida, que avança, que és atractiva i té molt actius, però ara, el que ens falta són els instruments per donar més força i empenta al país, per tenir més capacitat de ser locomotor i anar endavant; en definitiva, per fer de Catalunya un país referent i capdavanter a Europa i al món. És aquesta falta d’instruments per fer el salt definitiu que necessita l’economia catalana el que està empenyent a una majoria de la societat catalana a dur a terme el procés de transició nacional que creiem que el país necessita. Volem ser un país normal, volem poder decidir el nostre futur. Per això, ens cal anar a Europa a buscar aliats per defensar el nostre dret a decidir. I hi anem amb la millor carta de presentació: amb un projecte pacífic, il·lusionant, democràtic i amb un suport civil i popular majoritari.

A Europa impacta molt aquesta forma democràtica, pacífica i il·lusionada de presentar-nos, perquè ella mateixa s’ha construït sobre els valors dels drets de la llibertat, la democràcia i la pau. Amb la consulta del proper dia 9 de novembre i la transició posterior que comporti, Europa té una oportunitat per tornar a demostrar a la resta del món les seves grans qualitats i capacitats per fer front als desafiaments pacíficament, democràticament i amb esperit de llibertat.

18

ECONOMIA / Àgora política

MóN empresarial

abril - juny 2014

Catalunya, en clau europea Amb les eleccions europees a la cantonada i el debat sobiranista a l’ordre del dia, Catalunya viu un moment clau, tant de portes endins com pel que fa a la seva projecció i paper a l’exterior. Per saber com afecten aquests aspectes l’economia i l’empresariat català i esclarir quins són els reptes del país en clau europea, Món Empresarial ha recollit l’opinió dels diferents partits polítics amb representació parlamentària, a través d’una sèrie d’entrevistes als seus representants. andrea cosialls

preguntes formulades ALS PARTITS POLÍTICS

1.- El proper mes de maig tindran lloc les eleccions al Parlament europeu. Quina rellevància creu que ha de tenir la qüestió catalana i el debat

sobiranista a Europa?

2.- Algunes veus i institucions europees veuen amb inquietud el procés sobiranista que viu Catalunya i apunten que, donada la situació econò-

mica, ara no és el millor moment per abordar-lo. Què en pensa? Creu que debats com aquest estan afectant la imatge de Catalunya de portes enfora?

3.- Considera que Catalunya es veu com una economia forta a l’exterior? Quin pes econòmic tindria una Catalunya independent dins d’Europa?

4.- El govern central s’oposa a la celebració de la consulta sobre la independència. Com valoraria una proposta de millora del finançament

català a canvi de no tirar endavant la consulta? Creu que els empresaris catalans donarien suport a aquesta alternativa?

5.-

Les pimes catalanes han patit fortament el cop de la crisi. Quin rol creu que ha de tenir Europa en el seu finançament i suport? Creu que són suficients les mesures que s’estan començant a adoptar per obrir l’aixeta del crèdit a empreses i emprenedors, per exemple, des d’institucions com

CONVERGèNCIA I UNIÓ / JOANA ORTEGA

“Hem de fer saber que volem ser Europa” sens dubte, a implicar la Unió en un posicionament més proactiu sobre el procés de la consulta i el seu resultat.

1.- No perdem la perspectiva

de la importància d’aquests comicis, el Parlament europeu té extenses competències en legislació comunitària, aprova i supervisa el pressupost de la Unió i controla l’acció de l’executiu comunitari. Això és molt important en el nostre

dia a dia, tot i que hi hagi la percepció que ens queda lluny. És fonamental que des de Catalunya enviem un clar missatge a Europa en forma de participació massiva. Hem de fer saber que volem ser Europa. Si la participació és molt més elevada contribuirà,

2.- La postura de les institucions comunitàries respecte al procés català ha estat fins ara la del respecte i la no implicació, una reacció diplomàtica habitual i fins a cert punt previsible.

Vull remarcar que la projecció exterior de Catalunya segueix sent excel·lent, gràcies en bona mesura a un teixit empresarial i productiu competitiu a totes les escales que ha associat els nostre país a una imatge de seriositat, emprenedoria, solidesa i confiança.

3.- La percepció de la solvència i el dinamisme de l’economia catalana és molt favorable. Catalunya ha estat tradicionalment punta de

llança del desenvolupament econòmic de l’Estat i un dels pols de progrés més importants d’Europa. D’acord amb la major part de les anàlisis econòmiques independents, la solidesa de l’economia catalana no es veuria perjudicada en un possible nou escenari i seguiria sent la d’un dels principals motors de desenvolupament i atracció d’inversions d’Europa.

4.- La prioritat política del Govern, juntament amb la recuperació econòmica i el benestar dels nostres ciutadans, és inequívoca i passa per la celebració d’una consulta sobre el futur col·lectiu dels catalans. El consens a Catalunya en favor del dret a decidir és àmpliament majoritari i, malgrat que el Govern central s’obstini a negar-lo, no hi ha cap sortida a l’actual procés que no passi

per les urnes. Els empresaris catalans també participen d’aquest posicionament, tal com es desprèn del posicionament de múltiples organitzacions empresarials.

5.- Per al Govern de la Gene-

ralitat l’accés al crèdit per part de les empreses, especialment pimes i autònoms, és un dels factors clau per a la recuperació econòmica. Hem implementat totes les mesures al nostre abast per facilitar la circulació del crèdit, entre les quals la transformació de l’Institut Català de Finances perquè pugui operar com a entitat creditícia en el marc de la Unió Bancària Europea. De totes formes, cal reconèixer que desenvolupar estructures d’estat pròpies permetria implementar polítiques més efectives i en sintonia amb les necessitats reals de les nostres empreses.

Abril - juny 2014

Àgora política / ECONOMIA

MóN empresarial

19

Esquerra Republicana de Catalunya / Oriol Junqueras

“No renunciarem a exercir la democràcia” dial. En tot cas, no podem reclamar que Europa tingui interès per nosaltres si nosaltres no en tenim per Europa. Per això és clau que participem en els debats de nivell europeu i que tinguem una gran participació en les eleccions europees.

2.-

1.- A Europa, el debat sobre el futur de Catalunya no és, d’entrada, un debat prioritari.

Però això no vol no dir que no hi sigui present i que no

sigui considerat important, com a mínim en la mesura que som un país amb una economia rellevant i amb una capital de renom mun-

La crisi econòmica no pot ser excusa per no afrontar un debat sobre la democràcia. Al contrari, justament pot ser bo aprofitar moments de crisi per solucionar problemes i desajustos que en altres moments són més difícils d’afrontar. I en la mesura que aquests debats es facin amb la tranquil·litat i el rigor actuals, la imatge de Catalunya en pot sortir reforçada. Podem ser un dels primers exemples de com afrontar un debat d’aquesta importància des d’un comportament escrupolosament pacífic i democràtic.

3.-

L’economia catalana fa anys que té prestigi a Europa i, ara, amb les grans inversions que estem acumulant, juntament amb l’acceleració del caràcter exportador de les nostres empreses, l’economia catalana gaudeix d’un reconeixement creixent. Per això, una Catalunya independent, que pogués donar més suport a l’economia (amb millors infraestructures, més seguretat jurídica, millor educació, etc.) seria una de la regions econòmiques punteres d’Europa.

4.- Ja hem deixat enrere la fase de peix al cove i, a més, el Govern espanyol ja no té credibilitat: mai ha complert cap dels pactes de finançament que s’han acordat.

No renunciarem a exercir la democràcia, a decidir el nostre futur col·lectiu a les urnes per una millora del finançament. És una qües-

tió de dignitat, de llarg termini, de futur, i no pas de mirada curta i egoista. I així també m’ho diuen la majoria d’empresaris del país, que estan cansats de veure com les solucions de veritat no arriben: el problema és estructural, no pas conjuntural.

5.-

Les institucions europees han de fer més perquè el crèdit arribi a les pimes.

El seu paper no es nota amb prou força, i les entitats financeres no se senten prou interpel·lades a obrir l’aixeta. I el paper del Banc Europeu d’Inversions tampoc arriba a les pimes.

Caldria que el Banc Central Europeu imposés criteris mínims de concessió de crèdit a les grans entitats o que canviés els incentius perquè els bancs tornessin a fer el l’activitat que els pertoca, que és donar crèdit a les empreses.

Partit Socialista de Catalunya / Pere Navarro

“La independència seria un mal negoci” 1.- Als ciutadans ens hi va molt en aquestes eleccions europees. Està en joc acabar amb la política de dretes que ha governat la Unió Europea, i reemplaçarla per una alternativa que acabi amb la austeritat mal entesa promoguda des de la troica; que generi més activitat econòmica, més creixement, i més ocupació. Barrejar-hi la qüestió catalana en un moment tan clau és no tenir clares quines són les prioritats reals de la molta gent que pateix la situació actual de crisi, en especial a l’Europa del sud.

2.- La imatge de Catalunya és forta i sobreviurà a l’atzucac a què ens hi han abocat uns i altres. Però és cert que la situació actual no ajuda. Més aviat ens distreu del que és essencial. Ni una sola veu que opina al res-

pecte des de les institucions europees avala la independència. Tothom ens recorda que l’Europa actual és una unió d’estats i que això significa que la Catalunya independent romandria fora de la Unió Europea. És això el que volem i necessitem?

Nosaltres creiem que no.

3.- En l’Europa actual que estem construint, en la que tots volem avançar cap a més unió no només econòmica sinó també política, és lògic que no s’entengui que aquí ens estiguem discutint per posar més fronteres. Estic convençut que la independència seria un mal negoci per a Catalunya, per a Espanya i, per tant, també per a la UE. Si el model federal és garantia de prosperitat i de preservació de la diversitat a Europa també pot ser-ho al nostre país. I

això és el que nosaltres, no només els socialistes catalans sinó els socialistes de tots els estats membres, defensem com la millor de la solucions possibles.

4.- La recuperació econòmica passa per crear un teixit industrial potent. Els empresaris catalans el que volen són solucions i no pals a les rodes i enfrontaments estèrils. Volen que les seves empreses vagin bé, però veuen que hi ha dos governs enrocats en el “no diàleg”.

Un govern que només vol parlar de la consulta i un altre que només vol parlar de qualsevol cosa menys de la consulta. Jo crec que els empresaris, del que sí que n’estan segurs, és que tot plegat no els ajuda a sumar en l’objectiu de fer créixer l’activitat i de generar llocs de treball.

5.- Sens dubte que no. El que cal és ajudar a les pimes amb una política fiscal que no es basi tant en el treball i en els ingressos, i que posi

més control i pressió sobre l’especulació, la propietat i la contaminació. I, sobretot, reforçant i desbloquejant els crèdits a les empreses.

20

ECONOMIA / Àgora política

MóN empresarial

abril - juny 2014

Partit Popular de Catalunya / Alícia Sánchez-Camacho

“Cal centrar el debat en el marc legal” 1.- Cal reivindicar la impor-

tància de les eleccions europees per elles mateixes i evitar que es contaminin amb un debat que res hi té a veure, com pretenen fer els partits separatistes. Des del PPC ens esforçarem a explicar que les decisions de la Unió Europea són claus per als països membre i la seva influència en tots els ciutadans europeus és i serà creixent.

2.-

El procés separatista –aixecant noves fronteres i tancant-nos en nosaltres mateixos- va en contra dels signes dels temps i dels valors europeus. Els estats membre de la Unió Europea vàrem adoptar com a democràcies modernes el compromís de la unitat i el treball conjunt. En aquest context, qualsevol debat que generi inseguretat jurídica i institucional és mal vist, no només per les institucions europees

sinó també per als inversors internacionals, que el que busquen és estabilitat.

3.-

Catalunya ha estat sempre considerada un pol d’atracció d’inversions internacionals, de la mateixa manera que ha estat una terra exportadora dels seus béns a la resta d’Espanya, a Europa i al món. Això ha estat així per la indubtable capacitat emprenedora dels nostres empresaris i per l’atractiu econòmic i estratègic del nostre territori. Però no podem oblidar que, sense un estat fort com és Espanya al darrere, que ens permet estar dins la Unió Europea, tot això seria impossible.

4.- No crec que es tracti tant d’un intercanvi d’una cosa per l’altra, sinó de centrar el debat en el marc legal.

El Govern d’Espanya ha dit que està disposat a parlar de tot allò que es pugui millo-

rar a Catalunya sempre que aquest sigui un diàleg en el marc de les lleis democràtiques. El finançament és un tema fonamental a abordar aquest 2014 i nosaltres treballarem per intentar assolir un model pactat entre tots amb el que se superin els desequilibris que perjudiquen Catalunya. No entenem que el Govern de la Generalitat, obsessionat amb el procés separatista, estigui deixant perdre aquest debat.

5.-

Les pimes són la columna vertebral de l’economia catalana i espanyola. La política europea ha de tenir en compte aquesta realitat. Cal seguir avançant en l’impuls de l’activitat empresarial amb l’ajut dels fons europeus (50 milions d’euros entre 2007 i 2013) i cal seguir aprofitant amb més intensitat les eines que ens donen iniciatives com ‘Jeremie’ per augmentar

l’accés al finançament per a la innovació de microempreses i pimes. La situació segueix essent complicada, però cal que veiem amb esperança les dades

macroeconòmiques que ens situen en el bon camí cap al final de la crisi i aprofitar tots els instruments que es posen a l’abast des de les institucions europees.

Iniciativa per Catalunya Verds / Joan Herrera

“La darrera paraula l’han de tenir els catalans” recuperació també de moltes empreses, o l’estratègia de devaluació interna que està donant peu a un preocupant escenari de deflació.

2.- Aquesta és una reivindi-

1.- Sens dubte és un tema

important. És una reivindicació democràtica i majoritària del poble de Catalunya. I per això la defensarem a Europa, a l’Estat i a Catalunya. Ara bé, considerem absurd que aquest

tema sigui la única qüestió a debatre en aquestes eleccions. Ens hi juguem moltes altres coses també a Europa, com posar fi a l’austeritat salvatge que ens està empobrint socialment i que impedeix la

cació democràtica i legítima.

Sens dubte, amb la intenció de buscar suports internacionals, el govern de CiU ha comès errors greus, i sovint ho utilitza per tapar les retallades.

En tot cas, crec que respon a un escenari d’esgotament de les relacions polítiques.

Per contra, entenc que quan apareixem amb un discurs fonamentat correm el risc d’aparèixer com la nova Pedània ibèrica, i això no és positiu.

En tot cas, el que més afecta a la imatge de Catalunya són les alarmants dades de pobresa i atur, i unes dades sobre desigualtat que evidencien que en el terreny de la redistribució tenim molt camí a recórrer.

3.- Crec que Catalunya ha estat històricament un motor econòmic i un centre industrial i que tenim grans potencialitats. Però malauradament també vam jugar a la bombolla immobiliària, a la política de grans infraestructures insostenibles i a competir en baixos salaris.

Per tant, el pes econòmic de Catalunya dins Europa, fos independent o no, depèn principalment de que es capgirin les polítiques d’austeritat sense sentit, que s’aposti per la indústria, l’economia verda, pel coneixement i pel valor afegit.

4.- Una oferta per la millora del finançament de Catalunya no pot impedir la consulta avui. En tot cas, i en el marc de la consulta, caldria que els diferents partits i també el govern d’Espanya, plantegessin les seves ofertes i alterna-

tives per permetre l’encaix de Catalunya i Espanya. Però la darrera paraula l’ha de tenir la ciutadania de Catalunya.

5.-

Considerem que cal posar fi a la política d’austeritat salvatge aplicada en els darrers anys que només ha aconseguit enfonsar més a l’economia, provocar el tancament d’empreses i fer augmentar l’atur. Apostem per introduir estímuls a l’economia, perquè el Banc Europeu d’Inversions obri línies de finançament directe a les pimes, i tant aquest com el Fons Europeu d’Inversions facin una emissió conjunta de bons que faciliti la inversió en projectes socials i ecològicament sostenibles.

L’objectiu és enfortir la integració econòmica, restablir la confiança del sector productiu privat i garantir els drets socials a la UE.

Abril - juny 2014

Àgora política / ECONOMIA

MóN empresarial

21

Ciutadans / Albert Rivera

“El separatisme va en direcció contrària a la UE” aixecar fronteres. Per tant, és normal que preocupi i que la imatge de Catalunya en surti perjudicada, perquè enlloc de generar estabilitat econòmica, política i jurídica aquest desafiament separatista comporta moltes incerteses.

3.-

1.- Europa hauria de rati-

ficar que estem tots per la unió: per la unió de polítiques europees i per la unificació fiscal i econòmica i per ser els Estats Units d’Europa. Per tant, el separatisme va en direcció contrària a la Unió Europea.

2.-

És evident que en un procés d’unificació europea preocupa un procés de descomposició euro pea, perquè justament és antagònic a allò pel que els pares d’Europa i els dirigents hi estan treballant, que és per unificar i no per

Aquesta última pregunta és impossible de desxifrar, però és evident que dins d’Europa, de moment, no seria una realitat perquè la sortida d’un Estat membre comporta la sortida de la Unió Europea, com ja han ratificat tots els líders de la Unió i tal com diuen els tractats.

Per tant, Catalunya quedaria fora de la UE, es produiria un procés d’adhesió que duraria una mitjana d’una dècada i que, a més, necessitaria el vistiplau de

28 països. I estar fora de l’euro, de les llibertats europees, dels tractats europeus i del mercat únic europeu perjudicaria no només Catalunya sinó a qualsevol part d’Europa.

4.- Ciutadans està a favor de millorar aquest sistema de finançament per a les comunitats per tal de tenir suficiència financera i per poder finançar les competències que tenim, però això no ens ho plantegem com una moneda de canvi per trencar Espanya sinó perquè creiem que és necessari. Que els empresaris catalans vegin bé que no hi hagi una separació de Catalunya de la resta d’Espanya i de la Unió Europea és evident, i que estiguin a favor d’una millora del sistema de finançament per a

les comunitats autònomes també em sembla lògic.

5.- Crec que el rescat bancari d’Espanya no s’ha fet bé, perquè no s’han posat condicions a les entitats rescatades perquè obrin l’aixeta del crèdit a les petites i mitjanes empreses. En aquest sentit, crec que aquest rescat bancari de l’Eurogrup a Espanya s’hauria d’haver condicionat perquè es donés crèdit i s’injectessin diners a l’economia productiva. Hi ha encara una falta de crèdit important. El Banc Europeu d’Inversions és una via però crec que les entitats de crèdit que estan rescatades amb diner públic per tots els espanyols i l’Eurogrup hauria de ser el cabal natural per a tots aquests crèdits que no s’estan donant.

Nota: els representants del Grup Mixt al Parlament de Catalunya van declinar la invitació a respondre a les pregutnes d’aquest diari.

22

ESPECIAL ALIMENTARIA / Referent

MóN empresarial

Abril - juny 2014

Entrevista a Josep Antoni Valls, director general d’Alimentaria Exhibitions

“Obrim oportunitats de negoci a les pimes del sector”

Josep Antoni Valls, director general d’Alimentaria Exhibitions.

Olivia Majó

Alimentaria es troba entre les tres primeres fires del sector a Europa. Quina és la clau per aconseguir mantenir-se a aquest màxim nivell un any rere l’altre?

La clau és la total identificació d’Alimentaria amb la indústria espanyola de l’alimentació i les begudes. Al llarg de les 20 edicions de la fira, hem construït, conjuntament amb el sector, un model firal que actua com un hub econòmic. La fira presenta tota la força i la veritat d’una indústria exportadora importantíssima per a l’economia del nostre país.

També aporta innovació, coneixement, tendències...

Però, sobretot, al llarg

/ CEDIDA.

d’aquests 40 anys, Alimentaria ha demostrat, amb fets i casos d’èxit, que obre oportunitats de negoci a les pimes del sector i que les ajuda en el seu procés d’internacionalització.

“La indústria espanyola d’alimentació i begudes és un dels puntals estratègics de l’economia espanyola i crec que serà clau per a la recuperació econòmica”

Com ha afectat la crisi a la fira? Han notat alguna millora respecte de la passada edició?

Per bé que és cert que la conjuntura actual encara mostra signes de debilitat, les exportacions segueixen sent el gran motor del sector. Exportar, innovar i augmentar el valor afegit dels nostres productes i serveis actualment és imprescindible. Les empreses saben que a Alimentaria tenen un partner per obrir nous mercats i trobar oportunitats de negoci, i per això aposten novament per venir. Aquest any, el ritme de contractació ha estat semblant al de la darrera edició, per la qual cosa la superfície expositiva ha estat equivalent a la de l’any 2012. En alguns sectors, com el saló Intercarn o el multiproducte, hem hagut d’ampliar l’espai previst per respondre a tota la demanda. Restaurama també ha tingut molt bona acollida i s’ha contractat tota la superfície prevista. Fins i tot s’han estrenat subsectors com la pastisseria, la gelateria o la pizza i la pasta.

Quin paper juga la indústria de l’alimentació i les begudes per a l’economia nacional i quina importància creu que té aquest sector de cara a la sortida de la complicada situació econòmica actual?

La indústria espanyola d’alimentació i begudes és un dels puntals estratègics de l’economia espanyola i crec que serà clau per a la recuperació econòmica.

La seva facturació equival al 7,6% del PIB nacional, i ha aconseguit mantenir un creixement sostingut durant els últims 20 anys. És un sector molt exportador que, malgrat l’actual conjuntura, ha augmentat les vendes als mercats exteriors, amb un ritme

“Alimentaria és una de les grans cites del calendari de fires de la ciutat (..) amb un impacte econòmic a Barcelona i la seva àrea metropolitana superior als 170 milions d’euros”

anual proper al 10% durant els darrers anys. La recuperació passa, precisament, per consolidar-se fora. I per aconseguir-ho, el turisme i la gastronomia són els millors aliats. Cada any ens visiten 60 milions de turistes que es converteixen en prescriptors dels nostres productes, de la nostra cultura culinària i de la dieta mediterrània a tot el món. De fet, 6 milions arriben atrets per la gastronomia. A més, l’alta cuina dels nostres xefs es troba entre les millors del món.

El trinomi alimentació, turisme i gastronomia té un potencial de creixement conjunt increïble, que ha de ser la locomotora de la recuperació de la nostra economia.

Dels 14 salons de la fira, quins són els que tenen més pes i desperten un major interès entre els visitants?

L’oferta comercial d’Alimentaria s’estructura en 14 salons ordenats per tipus de producte o origen. Els salons locomotora són Intervin, dedicat al vi i als destil·lats; Intercarn, de carns i els seus derivats; Multiproducte, amb les novetats de les grans marques i Olivaria, amb el millor oli d’oliva espanyol.

Per la seva banda, la restauració i el canal Horeca

tenen un espai propi a Restaurama.

Restaurama ha tingut un creixement imparable –del 240%– des del seu naixement l’any 2002. Quina importància té actualment aquest saló?

Efectivament, Restaurama és un dels salons de pes a Alimentaria i el que ha experimentat un creixement més gran els darrers anys. Permet conèixer nous productes alimentaris, formats i solucions de gestió per al canal Horeca, descobrir tendències en restauració i alimentació fora de la llar i detectar oportunitats de negoci.

Ta m b é h i h a s i n è r g i e s comercials interessants amb altres sectors com les begudes, el vi, el cafè, els destil·lats, els plats preparats per a la restauració, els congelats prèmium, productes delicatessen o els de quarta i cinquena gama.

Una fira tan important com Alimentaria representa un gran impuls per a Barcelona. Quin impacte econòmic calculen que té?

Alimentaria és una de les grans cites del calendari de fires de la ciutat, que atreu milers de visitants professionals de tot el món.

Calculem que tindrà un impacte econòmic a Barcelona i la seva àrea metropolitana superior als 170 milions d’euros.

“Per bé que és cert que la conjuntura actual encara mostra signes de debilitat, les exportacions segueixen sent el gran motor del sector”

Abril - juny 2014

Radiografia / ESPECIAL ALIMENTARIA

MóN empresarial

23

El saló tanca la 20ª edició amb més de 140.000 visitants

Alimentaria supera les previsions Situada entre les tres primeres fires europees dedicades a la indústria de l’alimentació, Alimentaria va tancar la seva 20ª edició amb més de 140.000 visitants professionals, 42.000 dels quals procedien de països estrangers. Durant els quatre dies del saló, grans compradors de tot el món van mantenir més de 10.000 reunions de negoci amb les 3.800 empreses expositores. Aquestes bones xifres consoliden Alimentaria com un autèntic motor per al sector industrial que compta amb els millors resultats de l’economia espanyola. tronomia, que és una de les nostres principals senyals d’identitat”, va subratllar Gallego.

Olivia Majó

Del 31 de març al 3 d’abril, més de 140.000 professionals de la indústria de l’alimentació van visitar la 20ª edició d’Alimentaria, el Saló Internacional de l’Alimentació i les Begudes. L’esforç realitzat pels organitzadors per atreure l’atenció dels professionals estrangers va aconseguir el seu objectiu: un 30% dels visitants que es van donar cita a la fira procedien de 141 països diferents. Aquesta xifra, que significa un increment del 3% respecte a la darrera edició, es complementa amb la presència de 600 compradors internacionals d’alt nivell –un 50% més que l’any 2012- entre els quals figuraven grans importadors i distribuïdors d’Europa, Àsia, Amèrica Llatina i els EE.UU. Segons les xifres finals, els 3.800 expositors presents a Alimentaria van realitzar més de 10.000 reunions de negoci, un 25% més que l’any 2012. Aquestes trobades ofereixen a les empreses presents a la fira molt bones perspectives de cara a materialitzar acords i tancar negocis durant els propers mesos.

La clau de l’èxit en 14 salons

Una de les claus de l’èxit d’Alimentaria és la divisió en salons, que permet al professional accedir directament a les novetats del sector que més l’interessa. En aquesta ocasió, la fira es va dividir en 14 salons: Intercarn, Interlact, Intervin, Multiproducto, Olivaria, Mundidulce, Expobebidas, Expoconser, Interpesca, Congelexpo, Alimentació ecològica, Restaurama, el pavelló de les autonomies i l’internacional.

Com a la passada edició, l’espai “The Alimentaria Hub” va tornar a ser el centre neuràlgic del saló, amb més de 50 ponències on es van analitzar dife-

Plataforma de promoció internacional

Més de 140.000 professionals de la indústria de la alimentació van visitar Alimentaria 2014.

rents aspectes relacionats amb el present i el futur del sector. Un altre dels espais destacats va ser Innoval, un gran aparador on es van recollir gairebé 300 nous llançaments de productes que poden marcar el futur de la indústria agroalimentària. En aquest espai, van ser guardonades marques com Nice Fruit, Nestlé, Maggi, Nutriblock o Danone.

Entre els espais preferits pel públic, un dels que va tenir més èxit va ser “The Alimentaria Experience”, vinculat al saló Restaurama, on els visitants van poder gaudir amb les demostracions de grans cuiners com Joan Roca, Carme Ruscalleda o Pedro Subijana, entre molts altres.

Durant la fira, es van celebrar més de 50 showcookings impartits per xefs d’alt prestigi que, en conjunt, sumaven 50 estrelles Michelin. De la resta d’activitats organitzades, destaca l’èxit dels tasts: més de 10.000 persones van participar al de vins, més de 5.000 al d’olis, i més de 2.000 a l’espai “Espanya, el país dels 100 formatges”.

Restaurama, l’aposta pel sector hostaler

L’ interès del públic pel saló Restaurama no és una novetat. De fet, és

“The Alimentaria Hub” va tornar a ser el centre neuràlgic del saló, amb més de 50 ponències on es van analitzar diferents aspectes relacionats amb el present i el futur del sector

un dels salons que més s’ha desenvolupat en els darrers anys, amb un creixement del 240% des de la seva creació l’any 2002.

La Federación Española de Hostelería (FEHR) valora molt positivament l’aposta ferma de la fira pel sector.

“Restaurama suposa un impuls definitiu per al sector i el reconeixement d’Alimentaria del potencial de negoci del canal Horeca. Els professionals de l’hostaleria, per la seva banda, aprecien l’alt nivell del saló i la seva possibilitat com a centre de negocis real”, va explicar Emilio Gallego, secretari general de la FEHR. Per aquest

/ E. GÓMEZ.

motiu, “Alimentaria disposa d’una molt bona reputació entre els professionals i és un referent com a punt de trobada i com a fòrum per al coneixement de nous productes i tendències”.

Des de la FEHR es valora especialment que l’oferta d’Alimentaria s’orienti cap a la possibilitat d’establir negoci. “És un punt de trobada útil per als professionals de diferents sectors, que poden conèixer els darrers avenços tecnològics i noves eines per als seus negocis. A més, es tracta d’una fira a nivell internacional que contribueix a obrir fronteres. Aquest any els millors xefs del moment han estat presents al saló, la qual cosa s’aprecia com una clara aposta per la gas-

Des de la seva primera edició, celebrada l’any 1976, Alimentaria ha experimentat un creixement constant que l’ha dut a convertir-se en una gran plataforma de promoció dels productes alimentaris espanyols i en un centre de negocis de referència en l’àmbit nacional i internacional. Amb el pas del anys, el saló s’ha guanyat un lloc d’honor entre les trobades professionals del sector i, actualment, es troba entre les tres primeres fires alimentàries d’Europa, juntament amb Anuga a Colònia i SIAL a París.

Un cop tancada aquesta edició, els organitzadors ja treballen per poder superar-se en la propera, que se celebrarà el mes de març del 2016.

Estand d’Alimentaria.

. /E.G.

ALIMENTARIA EN XIFRES expositors

reunions de negoci

visitants internacionals

compradors internacionals d’alt nivell

3.800 10.000 42.000 600 (25% més que el 2012)

(50% més que el 2012)

24

ESPECIAL ALIMENTARIA / L’expert

MóN empresarial

Abril - juny 2014

El valor afegit del packaging en la indústria alimentària O com l’envàs és un dels responsables de fer la gran aportació que permet que el producte marqui tendència i esdevingui més competitiu.

Xavier Pascual Director d’Hispack 2015 Fira de Barcelona

L’aplicació de nous materials serà crucial en el disseny i fabricació d’envasos i embalatges més segurs, funcionals i ecològics.

Alimentaria ha estat un gran aparador de la innovació permanent de la indústria d’aliments i begudes, que inverteix més de 400 milions d’euros anuals en I+D+i.

Durant la fira, hem vist productes més naturals i aptes per a tothom que incorporen ingredients funcionals, més fàcils de preparar i consumir i que cerquen connectar amb el consumidor aportant-li beneficis per a la salut, sense oblidar el plaer, la comoditat i la qualitat de pràctic. A més, tots aquests nous llançaments han anat també acompanyats d’importants innovacions en packaging, i fins i tot, en alguns casos, l’envàs ha estat precisament l’element que ha realitzat la gran aportació al producte perquè aquest marqui tendència.

Ho hem pogut comprovar a l’espai Innoval, amb lasanyes, truites o precuinats en envasos autoescalfables; packaging microfornejable per a tot tipus de productes preparats; films actius per allargar la conservació de lactis o carnis; nous tancaments de llaunes; begudes i sucs en envasos barrera; ampolles d’aigua més ergonòmiques i soste-

nibles; formats individuals per facilitar-ne el consum immediat; etiquetes i ampolles d’oli o vi trencadores...

Però, en general, tota la fira Alimentaria ha estat un enorme aparador del millor packaging fet a casa nostra, adequat a totes les gammes de productes exposats, des de les conserves als congelats, passant per les begudes, el vi, l’oli, la carn, el peix, els dolços o els lactis, entre d’altres categories. El packaging és el vestit dels productes i ha estat la millor carta de presentació davant els 140.000 compradors nacionals i estrangers que ens han visitat.

Innovació i millora dels processos logístics

El packaging és impacte, és valor afegit, és innovació en si mateix i, cada cop més, ha esdevingut un important aliat de la indústria agroalimentària espanyola per tal d’augmentar-ne la seva competitivitat, crear i consolidar marques, diferenciar-se amb productes únics, vendre més als lineals, millorar els seus processos logístics per a la distribució, reduir costos i sortir als mercats exteriors amb una imatge i

disseny potent.

Ara mateix, el sector de l’alimentació i begudes és el principal consumidor d’envasos i embalatges, i la indústria del packaging espanyola és capaç de donar respostes ràpides i innovadores als requeriments que rep relacionats amb l’ampliació de la vida útil dels productes, és a dir amb allargar la data de consum preferent; l’adaptació a les necessitats i reptes nutricionals de la població de més edat; la seguretat alimentària; la sostenibilitat econòmica, social i ambiental o la lluita contra el malbaratament dels aliments, entre d’altres.

En aquest sentit, les empreses alimentàries ja estan demanant i implementant nous envasos amb materials barrera, envasos actius, envasos intel·ligents, envasos sostenibles fets amb materials renovables i reciclables, envasos nanotecnològics, tintes inesborrables i etiquetes antifrau per evitarne falsificacions; envasos comestibles; envasos personalitzables...

També adquireixen importància els factors de conveniència i comoditat en la

compra i l’ús dels envasos, ja que el comprador vol productes llestos per consumir a l’instant en qualsevol lloc o moment, que estalviïn temps de preparació a la cuina i li proporcionin un plaer immediat.

De la mateixa manera, la racionalització dels formats i la necessitat dels fabricants per aconseguir la mida més adient de l’envàs farà créixer el packaging intel·ligent en els propers anys amb la principal missió d’evitar el malbaratament dels aliments.

En aquest sentit, els experts avancen que el desenvolupament i aplicació de nous materials serà crucial en el disseny i fabricació d’envasos i embalatges més segurs, funcionals i ecològics. La indústria alimentària ja està prenent consciència d’aquestes tendències.

Hispack 2015

Precisament per identificar i posar en contacte tota aquesta innovació en el packaging que vindrà i que ja demanda la industria alimentària, Fira de Barcelona acollirà el maig de 2015 una nova edició del saló Hispack,

/ CEDIDA.

La necessitat dels fabricants per aconseguir la mida més adient de l’envàs farà créixer el packaging intel·ligent en els propers anys amb la principal missió d’evitar el malbaratament dels aliments

la fira del sector de l’envàs, embalatge i Publicitat al Lloc de Venda (PLV) més important del nostre país, amb la participació prevista de més de 1.500 empreses nacionals i internacionals. Serà una oportunitat única de descobrir el valor afegit i les enormes possibilitats que el packaging ofereix al producte alimentari per destacar, així com de plantejar nous reptes per encarar un futur encoratjador d’un sector que vol anar al davant de la recuperació econòmica i que s’ha proposat doblar les seves exportacions de cara al 2020.

26

ESPECIAL ALIMENTARIA / El poder del sector

MóN empresarial

Abril - juny 2014

La indústria alimentària aspira a liderar la recuperació econòmica El sector agroalimentari afronta el repte d’encapçalar la millora de l’economia i pretén crear 60.000 llocs de feina abans del 2020, any en què es proposa assolir una facturació de 115.000 milions d’euros.

D’esquerra a dreta, els representats d’ASEDAS, AECOC, FIAB, FEHRCAREM i ACES, la taula del sector que aspira a créixer un 20% anual fins el 2020, a Alimentaria.

JESÚS ABAD

La indústria de l’alimentació i les begudes és un dels motors més importants de l’economia espanyola i el primer sector en termes de facturació -com a mostra, les seves vendes anuals van ascendir el 2012 a 90.168 milions d’euros, segons les darreres dades actualitzades per l’INE, o el que és el mateix, van suposar el 20,5% de les vendes netes de la indústria espanyola. Potser per això, que el president de la Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB), Pedro Astals, asseguri ara que l’alimentació serà “la gran locomotora de la recuperació de l’economia espanyola” no hauria de sorprendre ningú. De tota manera, per aconseguir-ho, la FIAB no estarà sola i, en col.laboració amb el Govern espanyol, acaba d’aprovar un marc estratègic amb l’objectiu que la indústria alimentària augmenti un 4% anual fins

el 2020, gràcies, especialment, a la recuperació del consum del mercat interior i a la internacionalització.

Així, d’acord amb les estimacions de la FIAB, d’aquí a sis anys, el 40% de la producció del sector ja es vendrà fora d’Espanya, davant el 28,5% actual. Però fins que això no passi, queda un llarg camí que cal recórrer.

Precisament, per tractar sobre com abordar-lo i analitzar la creació d’aquest marc estratègic -que va néixer el passat mes de març sota el lema “Alimentamos el futuro”-, els màxims responsables del sector (l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats, ASEDAS; l’ Associació multisectorial de fabricants i distribuïdors, AECOC; la FIAB; l’Associació de Cadenes de Restauració Modernes, FEHRCAREM, i l’Associació de Cadenes Espanyoles de Supermercats, ACES) es van trobar en una roda de

premsa celebrada dins del marc del saló Alimentaria.

Allí, tots ells van alertar del perill que suposaria una nova pujada de l’IVA i van defensar la seva aposta per encapçalar la recuperació econòmica en un moment que consideren clau i propici per al sector i el país, que inicia ara una fase de recuperació per raó del seu posicionament estratègic i la seva fortalesa com a generador de valor.

Un sector estratègic

Efectivament, la indústria del gran consum –conformada, també, per la producció i indústria agroalimentaria, el comerç, la distribució i l’hostaleria, i que implica productes bàsics com: productes càrnics; ous; vins i begudes alcohòliques; productes lactis; oli i olives; transformats de peix; productes pesquers congelats i cuits; dolços; sucre; alimentació animal, aigua i begudes sense alcohol- és un sector

clau per al desenvolupament de l’economia espanyola i, per això, no és desproporcionat considerar que, tal com defensa el president de la FIAB, pugui exercir com a “impulsor clau per al creixement del país”. Les xifres així ho demostren i, a tall d’exemple, la seva facturació global va arribar als 370.000 milions d’euros el 2013, el que va representar més del 20% del PIB nacional. A més, l’agroalimentari, en el seu conjunt, va generar més de cinc milions de llocs de feina durant el mateix període, segons dades facilitades conjuntament per la FIAB, Cooperativas agro-alimentarias, l’AECOC, FEHRCAREM, la Confederació Espanyola de Comerç i d’altres associacions del sector.

Quant a la distribució organitzada del mercat de gran consum, cinc són els grups que concentren el 56,9 % de les vendes (Mercadona 25,4%, Carrefour 10,6%, Eroski 8,5%, Dia 6,3% i

/ J. ABAD.

L’any 2012 es van gastar a Espanya 100.678 milions d’euros en productes alimentaris, un 67% dels quals per a consum domèstic

Auchan 6,1%) en una Indústria de l’Alimentació i les Begudes molt atomitzada, composta per 29.196 empreses, principalment petites i mitjanes, ja que d’aquestes, tan sols el 0,2% tenen més de 500 treballadors i facturen el 50,3% del total. El 99,8% restant compta amb el 49,7% de les vendes.

D’altra banda, com a clar exemple de la importància del sector de l’alimentació

Abril - juny 2014

El poder del sector / ESPECIAL ALIMENTARIA

MóN empresarial

en el conjunt de l’economia, i com a dada que avala les seves aspiracions a encapçalar la recuperació econòmica, cal recordar que al rànquing dels 1.000 grups empresarials més grans d’Espanya, que realitza anualment la consultora Iberinform, l’any 2012 entre els 200 primers llocs de la llista figuraven els noms de companyies alimentàries com Campofrío Food Group, Cobega, Nutrico España, Corporació Alimentària Guissona, Heineken España, Grupo Mahou – San Miguel, Danone, Damm, Deoleo, Capsa, Viscofan, J. García Carrión i Corporación Alimentaria Peñasanta.

Quatre grans reptes

Però encara que totes aquestes xifres siguin molt positives, per arribar a les expectatives de la FIAB, al sector li queda molta feina per fer.

Realitzar un marc estratègic per a una indústria “tan atomitzada i al mateix temps tan heterogènia” no és gens fàcil, afirma el president de la FIAB, Pedro Astales. Per tant, el repta passa, segons el mateix president de la FIAB, per treballar quatre punts clau, com són: la generació d’eficiència, la creació de valor, la internacionalització i la dinamització per guanyar dimensió. I per tal d’assolirlos, Astales afegeix que “cal aconseguir una regulació eficient i àgil i una comunicació que permeti posar en valor un sector líder; potenciar la formació i la recerca d’excel·lència i el talent; promoure un marc estable d’aliances estratègiques i de col·laboració; impulsar el desenvolupament de la innovació, la ciència i la tecnologia de la indústria i promoure fonts de finançament alternatives, sostenibles i diverses”, ja que només així es podran aprofitar al màxim “els avantatges competitius i els recursos propis del sector, i intentar corregir o compensar les debilitats detectades”. I apunta, a més, que aquest camí s’ha de recórrer pensant “en el mercat local però cada vegada més amb perspectiva internacional”.

De moment, per ajudar al sector en la seva sortida a l’exterior, el ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, ja ha declarat

La facturació global dels sector agroalimentari espanyol va arribar als 370.000 milions d’euros el 2013, el que va representar més del 20% del PIB nacional.

que “reforçar i consolidar aquesta vocació exportadora és, sense dubte, una de les prioritats de l’acció del Govern d’Espanya”. La importància que aquesta presència internacional té per al sector queda reflectida en iniciatives com l’organització dels anomenats Food & Drink Business Meetings, uns encontres entre empresaris i els principals agents de la distribució alimentaria de tot el món. En el marc del saló Alimentaria se’n van fer més de 1.800 que van permetre posar en contacte a més de 130 compradors de cadenes de supermercats mundials amb unes 175 empreses espanyoles del sector.

Potencial exportador

El professor de Direcció Estratègica de l’IESE, Jaume Llopis, per la seva banda, també reivindica el dinamisme i la força de la indústria alimentària més enllà de les nostres fronteres i assegura que “si hi ha un sector de l’economia competitiu i internacionalitzat, és el de l’alimentació i begudes”. Cal recordar que les exportacions agroalimentàries van sumar 22.594

milions d’euros el 2013, fet que suposa un increment de l’1,5% respecte de l’any anterior i una xifra rècord per al sector. D’aquesta manera, Espanya es manté en quarta posició a Europa –és vuitena a tot el món- i es consolida, a hores d’ara, com el país europeu on les exportacions d’alimentació i begudes van experimentar el creixement més gran davant els seus principals competidors: Italia (+0,1%), França (+1,4%) o Alemanya (-1,7%). Els productes estrella a l’hora de conquerir l’estranger l’any 2013 van ser: el vi, amb 2.583 milions d’euros (+5%) el més exportat de tots; la carn de porc, amb 2.388 milions (+2%), i l’oli d’oliva, amb 1.950 milions (+3%). A aquests els segueixen el peix congelat, els sucs, els productes de fleca, els licors i aiguardents, les olives, les conserves de peix i l’oli de soja.

Tot esperant la remuntada

Per completar la radiografia del sector cal incidir en el fet que la consolidació de la indústria alimentaria com a motor de l’economia espanyola no podrà ser plena sense la participació posi-

tiva de l’hostaleria, un teixit empresarial conformat per 300.000 establiments, entre bars, restaurants, hotels i cafeteries, i que ja comença a notar els primers símptomes de recuperació després de 64 mesos de caiguda consecutiva de vendes (segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, la seva xifra de negocis es va incrementar un 2% el passat mes de gener en relació amb el mateix període de 2013).

Malgrat aquesta primera llum al final del tunel, encara és d’hora per cantar victòria, ja que les organitzacions empresarials i sindicals de la cadena agroalimentaria, comerç, distribució i hostaleria també miren amb preocupació els costos fiscals i regulatoris que afecten especialment als sectors lligats al consum i alerten que si se segueixen incrementant els costos de les empreses, els bons auguris de l’economia podrien quedar-se només en això. Per tant, tot esperant la remuntada, la col.laboració públicoprivada entre la indústria i el Govern es fa més necessària que mai en un sector que, tot i ser fort, tal com demostren les xifres, és molt sensible a allò que passa al seu voltant.

/ SHUTTERSTOCK.

La indústria d’alimentació i begudes està situada al capdavant d’Europa en traçabilitat i seguretat alimentaria

El vi, la carn de porc i l’oli d’oliva són els productes més exportats, seguits del peix congelat, els sucs, els productes de fleca, els licors i aiguardents, les olives, les conserves de peix i l’oli de soja

27

28

El mapa del món

MóN empresarial abril - juny 2014

La producció mundial de cereals

Amèrica del Nord

495,4 406 432,6 Variació 2013 respecte 2012:

Amèrica Central i Carib

40,8 40,1 35,2

22%

Variació 2013 respecte 2012: L’últim informe de la FAO (l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) relatiu a la producció mundial de cereals confirma que la collita de 2013, amb un volum total de prop de 2.500 milions de tones, va establir un nou rècord. Així, respecte de l’any 2012, quan es van recol.lectar una mica més de 2.305 tones, ha experimentat una variació a l’alça del 8,4%, mentre que respecte de l’any 2011, període en què s’havia establert l’últim pic productiu amb 2.352 tones, la variació ha estat del 8,4%.

Des de la FAO han assenyalat que “aquest augment de la producció mundial de cereals aconseguit el 2013 ja s’ha traduït en preus més assequibles que, alhora, estan impulsant la utilització i el comerç de cereals”. De fet, les dades del mes de febrer de 2014 indiquen que els preus dels cereals continuen estant, en general, un 18,8% per sota del seu nivell en el mateix mes de l’any anterior.

D’altra banda, l’informe de seguiment del mercat que elabora mensualment el Sistema d’Informació sobre Mercats Agrícoles (AMIS, en les seves sigles en anglès) preveu que, de cara al 2014, malgrat l’augment de tensions geopolítiques a la zona del Mar Negre -un fet que amplifica la incertesa en els mercats-, “les collites rècord en diversos països productors importants augmentaran el subministrament i donaran lloc a existències mundials molt més altes enguany de blat de moro, blat, arròs i soja”.

1,7%

Blat • Cereals secundaris • Arròs

2013 (pronòstic) 2012 (estimació) 2011 (milions de tones)

Amèrica del Sud

171,4 154,2 149,1 Variació 2013 respecte 2012:

11,2%

Font: FAO, Perspectivas de cosechas y situación alimentaria, núm. 4, desembre 2013

El mapa del món

abril - juny 2014 MóN empresarial

Europa

29

Àsia

478 419,1 462,6 Variació 2013 respecte 2012:

1114,3 1089,7 1075,3 14,1%

Variació 2013 respecte 2012:

2,3%

Oceania

37,7 34,6 43,4 Variació 2013 respecte 2012:

Àfrica

162,2 161,5 154,9 Variació 2013 respecte 2012:

0,5%

9,1%

30

ESPECIAL ALIMENTARIA / Decàleg

MóN empresarial

abril - juny 2014

R+D+i al sector alimentari: montse torres

CONSERVES FERRER

GALLINA BLANCA

BODEGAS TORRES

Joan Ferrer

Fernando Fernández

Miguel Torres Maczassek

Maria José Torres

Josep Lluis Trilla

Director General

Director General Retail a España

Director General

Directora d’R+D+i

Director Comercial

Investigar a la cuina i al laboratori

Adaptar-se a les noves situacions

Innovar mantenint la tradició

Treballar en la generació d’idees

Recercar per crear noves varietats

“La innovació ha de ser quelcom transversal que impliqui tots els departaments i professionals de l’empresa” “Per a Ferrer la innovació no consisteix a inventar un producte revolucionari en una proveta de laboratori. Nosaltres elaborem productes de cuina tradicional –els que prepara l’àvia, per entendre’ns–, però la nostra missió és innovar per oferir-los al consumidor en un format que li faci la vida més còmoda. Som conscients que els nous estils de vida, cada vegada més dinàmics, deixen poc temps per als fogons, però això no és excusa per deixar de menjar bé i oblidar els plats de sempre. Com a bon exemple, l’Escudella amb pilota en ampolla de vidre que hem presentat al certamen Innoval de la fira Alimentaria. Per altra banda, dins l’empresa tenim una responsable d’R+D+i que treballa simultàniament a la cuina i al laboratori, però no un departament específic. Volem que la innovació sigui quelcom transversal que impliqui tots els departaments i professionals de l’empresa, i no un compartiment estanc. Per tant, existeix el màxim compromís innovador per part de Direcció, Qualitat i Màrqueting, però també rebem constantment inputs de la resta de l’equip professional –i, fins i tot, dels nostres consumidors a través del correu electrònic i les xarxes socials–.”

cacaolat

“Desenvolupem productes adaptats als gustos dels consumidors i a la cultura culinària de cadascun dels mercats on operem”

“El treball d’investigació, recerca i desenvolupament engloba totes les àrees, des de la vinya a la distribució”

“La recerca i el desevolupament són dos dels pilars bàsics (...). Cal escoltar al consumidor, que és qui ens marca la pauta”

“La innovació és clau per c r é i x e r. D e s d e G a l l i n a Blanca sempre s’ha apostat fort per la innovació i per seguir sorprenent als nostres clients. Una de les claus de l’èxit és saber adaptar-se a les circumstàncies, a les noves situacions i als nous hàbits de consum. Per això, desenvolupem productes adaptats als gustos dels consumidors i a la cultura culinària de cadascun dels mercats on operem.

Un exemple clar d’aquesta aposta per la innovació és Yatekomo, un producte fruit de l’evolució dels plats preparats –que fins ara havíem centrat en arrossos i pastes- cap a la gastronomia oriental (noodles) i pensat per als joves, que s’ha convertit en l’èxit més important de l’any 2013 per a la gran distribució a Espanya.

Es tracta d’un producte que ha aconseguit un grau de penetració del 95% (pot trobar-se a gairebé totes les cadenes de supermercats) i un índex de repetició del 40%”. Gallina Blanca també ha estat pionera en molts altres aspectes, com la seva implantació a l’Àfrica, de la qual enguany es compleixen 40 anys.

“Els vins que es produeixen actualment són molt superiors als que es feien anys enrere. I això es deu no només a la transmissió d’un coneixement i tradició secular que, en el nostre cas, ha passat de pares a fills durant cinc generacions, sinó també a la innovació, que ha estat clau en l’elaboració de vins de qualitat. Darrere de cadascun dels nostres vins hi ha un intens treball d’investigació, recerca i desenvolupament, que engloba totes les àrees, des de la vinya a la distribució. Destinem anualment dos milions d’euros a R+D+i, que ens permeten fer projectes com el Natureo, el nostre vi sense alcohol; recuperar varietats autòctones ancestrals que jugaran un paper important en un futur amb l’augment de temperatures com a conseqüència del canvi climàtic; estudiar i implementar mesures per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, com la transformació de les restes de la poda en biomassa per crear energia, la reducció del pes de les ampolles o l’ús d’energies alternatives, entre altres. Tot el que fem, però, parteix d’una mateixa premissa: el respecte al medi ambient; perquè estem convençuts que com més cuidem la terra, millor vi aconseguim.”

“La recerca i el desenvolupament són dos dels pilars bàsics de la nostra companyia i, en aquest sentit, creiem que cal escoltar al consumidor, que és qui ens marca la pauta. Per això, quan vam detectar que molts consumidors, preocupats per la salut o per cuidar-se, deixaven de prendre Cacaolat original, com a líders de la categoria de batuts de xocolata vàrem considerar que la nostra missió era posar un producte al mercat seguint les tendències actuals (sense sucre, amb menys calories...). Per això, després de vuit mesos de treball en recerca i desenvolupament, hem creat Cacaolat 0%, un batut que manté la mateixa quantitat de cacau que el producte original però amb un 0% de matèria grassa, amb la meitat de calories i sense sucres afegits (hem utilitzat estèvia, un edulcorant totalment natural). A la nostra companyia el desenvolupament de nous productes és transversal, treballem en la generació d’idees i enfoquem els nostres esforços en la realització d’aquestes idees, amb una forta aposta per la R+D amb l’objectiu d’ampliar la gama de productes i captar nous consumidors.”

grup actel

“Cal adaptar la fruita als nous gustos dels consumidors i millorar els rendiments dels agricultors ” “La innovació és vital en el desenvolupament de l’empresa de cara al futur, és absolutament clau. En el nostre cas, és molt important des d’una doble vessant: adaptar la fruita als nous gustos dels consumidors i també millorar els rendiments dels agricultors, de manera que la fruita pugui estar més temps al mercat. Per això, treballem en la recerca de noves varietats de fruita, tant de llavor com de pinyol, i hem establert convenis de col· laboració amb empreses de Nova Zelanda (per desenvolupar noves varietats de pera i poma) i de França (en el cas dels préssecs, les nectarines i altres fruites de pinyol). Fruit d’aquesta aposta per la innovació, tenim varietats en fase de registre que es podran comercialitzar en un o dos anys i moltes d’aquestes varietats s’han desenvolupat a la mateixa zona productiva, de manera que estan adaptades al clima de Lleida i Girona (les principals àrees de producció a Catalunya), el que ens permet aconsellar als agricultors sobre les millors varietats per a cada terreny.”

Abril - juny 2014

Decàleg / ESPECIAL ALIMENTARIA

MóN empresarial

31

el present que marcarà el futur llet nostra

grup pascual

mel i torrons alemany

marqués de griñón

cellers bellmunt

Xavier Tubert

Marco Antonio Delgado

Ferran Alemany

Carlos Falcó, Marquès de Griñón

Àlex Illa

President

Director d’Innovació

Gerent

President

Cellers Bellmunt del Priorat

Apostar per la innovació constant

Invertir en tecnologia

“Participem en la investigació del sector lleter a través de projectes europeus. (...)

Sempre pensem en el ramader”

“La història de Pascual ha estat una contínua aposta per la innovació i la qualitat: forma part del nostre ADN”

“A Llet Nostra fa 10 anys que treballem per aportar estabilitat i continuïtat al sector lleter català. Ja som innovadors en el nostre origen: un projecte cooperatiu de 215 famílies ramaderes d’explotacions petites i mitjanes que comercialitza la seva llet. A més, també vam marcar tendència pel fet de ser la primera marca de llet pensada i dirigida al mercat català.

D’altra banda, constantment estem pensant i desenvolupant nous productes per a la nostra línia de fred. Analitzem l’acceptació que tenen els nostres iogurts i postres i els adaptem a allò que vol el consumidor.

Per això, hem fet el iogurt de maduixa sense colorant, hem millorat receptes, hem tret productes nous (com els iogurts amb melmelada) i hem adaptat el iogurt a les necessitats del canal d’hostaleria. I amb les postres, hem innovat amb la recuperació de receptes tradicionals com la crema catalana i el flam de mató. Llet Nostra també és present a les principals xarxes socials on estem en contacte amb el nostre consumidor final compartint continguts, iniciatives i opinions.

Finalment, també participem en la investigació del sector lleter a través de projectes europeus.”

Des de l’aparició de la llet uperitzada en bric, la història de Pascual ha estat una contínua aposta per la innovació i la qualitat. Hem passat de ser una empresa monoproducte a la diversificació del negoci, tot mantenint sempre el nostre objectiu: la producció d’aliments amb valor afegit per a la salut a través d’una contínua inversió en tecnologia. De fet, el desenvolupament de la nostra R+D va convertir Pascual en la primera companyia que va comercialitzar llet uperitzada de llarga vida i va utilitzar l’envasat en bric. Igualment, Pascual va llançar el primer aliment funcional gràcies a la llet desnatada als anys 80. Calidad Pascual ha reforçat recentment el seu compromís amb la innovació alimentària amb la creació de la gamma d’aliments Diabalance, fruit de l’aliança amb la farmacèutica Esteve.

Aquests productes permeten a les persones amb diabetis normalitzar la mida de les racions i reduir l’estrès que suposa comptabilitzar els hidrats de carboni que cada àpat els aporta al llarg del dia. Però la importància estratègica de la innovació no només es basa en el llança-

Creure en el valor afegit

“Apostem fort per la innovació perquè pensem que el retorn de la inversió en aquest camp és molt important” “A Mels i Torrons Alemany hem apostat fort per la innovació i pensem que, tot i que exigeix molt de temps i moltes proves, el retorn de la inversió en aquest sentit és bastant important. En els últims anys, ens hem especialitzat en mels monoflorals (mel de farigola, mel de romaní...) i ara comencem a oferir també productes amb valor afegit des d’una doble vessant: per una banda, Mels Gurmet, com la mel amb pasta d’avellana i la mel amb pell de taronja confitada (pensades per a esmorzars) i, per l’altra, Mels Salut, on barregem la mel amb altres productes apícoles, com la gelea reial o el pròpolis per oferir mels amb beneficis extra, a més de comercialitzar també pol·len, un producte amb un elevat contingut en amonoàcids essencials.

De fet, ara volem anar més enllà i crear una mel amb canyella i gingebre, en la línia de la medicina Ayurvèdica. Així mateix, estem en converses amb un centre tecnològic per treballar conjuntament en aquesta línia i potenciar la innovació.”

Potenciar l’agricultura pionera

Gerent

Antigues fórmules, nous temps

“Com a enginyer agrònom, considero que la innovació en el nostre camp és fonamental (...). Hi dediquem més del 10% de facturació”

“Per a nosaltres la innovació és el nostre futur, per això treballem per adaptar antigues fórmules als nous temps”

“Per a nosaltres la innovació és fonamental i hi dediquem més del 10% de la facturació. Com a enginyer agrònom, considero imprescindible la investigació en el nostre camp (la viticultura i enologia i l’oleïcultura), i sempre hem treballat en aquesta direcció.

Hem estat uns dels pioners a l’hora d’introduir el reg per goteig o els sensors d’humitat en una vinya, aplicar tècniques de canopy management (gestió del la capa vegetal) i treballar amb assessors de gran prestigi a escala internacional com Richard Smart o Claude Bourguignon, considerat un expert mundial en la gestió del sòl. Fruit de la nostra col·laboració amb Bourguignon, l’any 2007 vam començar a aplicar tècniques de mulching, instal·lant una coberta protectora a les vinyes amb palla de cereal. També en l’àmbit de l’oleïcultura hem realitzat una gran apos ta per la innovació, col· laborant amb experts com Marco Mugelli o construint un molí d’oli amb tecnologia d’última generació, considerat un dels molins més avançats del món.”

“A Cellers Bellmunt del Priorat entenem que la innovació és el nostre futur i per això, treballem per adaptar antigues fórmules als nous temps. Amb la marca Vermouth Dos Déus volem anar als orígens del vermut (partim de soleres molt velles de vermut de Tarragona), per tal de donar-li el tomb amb propostes modernes, amb noves combinacions (fem propostes amb cervesa negra o ginger beer) amb maridatges o amb noves propostes de servei. Tot això és fruit d’un procés d’investigació que ha implicat molts tastos, moltes proves, bartenders... fins que hem trobat la fórmula exacta que volíem, però sense renunciar a res: si hem de tastar totes les herbes del Priorat, ho farem, però si l’herba que necessitem ve d’un altre lloc, també la farem servir.

Així mateix, la nostra empresa ha estat pionera en la creació d’una fira de cocteleria de qualitat, reconvertida en BarForum. Aquesta és una activitat que està destinada a marcar tendència amb ponències i xerrades que influeixen en el mercat.”

32

especial alimentaria / DAFO

MóN empresarial

Abril - juny 2014

DEBILITATS

Sobreviure i créixer en una gran teranyina legislativa

JESUS ABAD

Tots els operadors es veuen observats per un total de 26.365 normes sobre alimentació, de les quals 318 són internacionals, 3.518 de la Unió Europea, 8.842 estatals, 13.188 de Comunitats Autònomes, 189 provincials i 290 municipals. Aquest excés de

legislació d’òrgans reguladors i administracions supervisores és un dels primers obstacles que es troba el sector de l’alimentació i que ha de sumar-se als altres de vegades més imprevisibles, com ara el consum domèstic i/o extradomèstic.

De fet, s’evidencia una atonia

del consum a Europa que afecta el mercat natural de les exportacions, mentre que els països emergents van guanyant en competitivitat.

El director general d’AMEC -la patronal de les principals empreses exportadores espanyoles-, Joan Tristany, alerta que el menor creixement mundial i la major competència dels països emergents erosionarà l’augment de les exportacions, i creu que “difícilment l’exportació podrà seguir tirant del carro”.

En aquest sentit, hi ha una certa atomització de la indústria, que cerca fórmules per tal que les empreses guanyin en dimensió i augmentin la seva competitivitat en els mercats nacional i internacional. Aquesta situació se suma al desequilibri en les rela-

cions comercials que limita el creixement de la indústria.

El pes de la butxaca

Aquestes debilitats queden reflectides també en les despeses d’alimentació en establiments d’hostaleria, que durant l’any 2013 van ser de 32.025 milions d’euros, un 3,1% menys que l’any anterior, segons dades de l’estudi “Consum Alimentari a Espanya l’any 2013,” realitzat per Mercasa per al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

D’altra banda, el preu segueix sent un factor de pes a l’hora de triar l’establiment per fer la compra de productes d’alimentació. Segons les dades de Kantar Worldpanel, les úniques cadenes que van guanyar quota de mercat l’any

2013 van ser les que van tenir un major focus en el preu: Mercadona, Lidl i Dia. Però aquest no sembla ser l’únic factor que influeix, ni tan sols el primer. El darrer panel de consum alimentari mostra que els aspectes que prioritza el consumidor en el moment d’escollir la seva botiga de confiança són, per aquest ordre, la qualitat dels productes, els bons preus (més enllà d’ofertes puntuals) i la proximitat.

Tot sembla indicar que la marca de distribució hauria tocat sostre i la seva quota de mercat s’ha estancat en nivells semblants als d’anys anteriors: 34,1% per als productes de gran consum en general i 36,7% per al cas particular de l’alimentació envasada.

AMENACES

Una pujada de l’IVA cauria com un xàfec sobre el sector i els consumidors j.a.

La reclassificació de l’IVA reduït d’un 10% a un 21%, proposat a l’“Informe Lagares”, tindria un impacte directe a les butxaques dels consumidors espanyols.

Aquesta és la visió de les principals organitzacions que conformen la indústria i la distribució alimentària, però també del consumidor, segons confirmen els estudis realitzats per aquestes organitzacions. El professor de Direcció Estratègica de l’IESE, Jaume Llopis, calcula que aquesta mesura “seria una catàstrofe” que afectaria a un 65% dels productes de la cistella de la compra.

De fet, segons una enquesta recent efectuada a les principals ciutats espanyoles, el

98% dels consumidors creu que reduiria les seves despeses en una o varies categories de productes en cas d’haver de fer front a les noves pujades impositives. Les dades no permeten que hi hagi cap dubte: els aliments gravats al tipus reduit del 10% van representar l’any passat el 64,2% del total de la despesa de les llars en alimentació, amb un valor total de 44.481 euros. Cal recordar que en aquesta llista hi figuren productes bàsics en el cistell de la compra com carns, peix fresc, aliments infantils, oli, pasta o conserves, entre d’altres. Això significa que una reclassificació dels béns subjectes del 10% al 21% implicaria una factura addicional al consumidor de quasi

600 euros anuals per família, segons un informe d’una organització de consumidors.

A més de produir-se aquest

escenari, es registraria una caiguda de la producció d’entre el 4,3% i el 6,2% (22.904 milions d’euros) i es

distribuirien més de 155.000 llocs de treball en el nostre país. Segons aquestes estimacions, es deixarien d’ingressar entre 2.183 i 3.000 milions d’euros per altres impostos i la despesa pública creixeria entre 556 i 800 milions d’euros. El director general de l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (ASEDAS), Ignacio García Magarzo, va advertir que “l’anunci d’una pujada de preus genera les condicions per a què no torni la confiança als consumidors”. “Respectem els experts de l’informe Lagares, però ara no toca pujar l’IVA”, va sentenciar el director general de la Federació d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB), Horacio González.

Abril - juny 2014

DAFO / ESPECIAL ALIMENTARIA

MóN empresarial

FORTALESES

El capital humà i la qualitat dels productes: gran valor de les empreses

j.a.

Davant les previsions de sortida de la crisi, la gran distribució en el sector de l’alimentació ha optat majoritàriament per garantir els llocs de feina. La fortalesa que suposen en el sector els recursos humans queda

palès en el nou conveni col . lectiu que va entrar en vigor l’u de gener de 2014 a la cadena de supermercats Mercadona i que tindrà una durada de cinc anys.

Amb una plantilla de 74.000 empleats, aquesta companyia s’ha compromès a crear

com a mínim 1.000 llocs de feina i preservar el poder adquisitiu de la seva plantilla. L’empresa garanteix un increment del salari base, desvinculat de la inflació, que passarà del 0,4% el 2014 fins al 0,8% el 2018.

Pel que fa a l’hostaleria, el número de treballadors afiliats a la Seguretat Social amb alta en aquest sector va ser d’1.217.908 persones al mes de febrer, segons dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. D’aquestes, 899.053 corresponen al règim general, que va augmentar un 3,2% en relació al mateix mes de 2013, amb 27.593 treballadors més. Els autònoms també van avançar de manera positiva, amb 2.753 afiliats més, un 0,9 % per sobre de l’any anterior, fins a 318.855 persones.

El gran consum (indús-

tria, distribució, comerç) i l’hostaleria i restauració són sectors estratègics, subministradors d’aliments segurs i d’alta qualitat a la població. Un recent estudi elaborat per Predimed sobre la dieta mediterrània ha estat escollit com un dels 14 més rellevants del 2013 per la prestigiosa revista The NEJM Journal Watch General Medicine. La dieta mediterrània acompanyada amb oli d’oliva verge extra i fruits secs permet reduir fins a un 30% el risc de patir complicacions cardiovasculars majors en pacients d’alt risc. Aquestes conclusions se sumen a les que ja s’havien publicat als Annals of Internal Medicine on s’assegura que la dieta mediterrània, especialment quan s’acompanya amb oli d’oliva verge extra, pot disminuir fins un 40 % la

probabilitat de desenvolupar la diabetis. És tan evident la fortalesa d’aquests elements que esdevenen estratègics especialment en aquests moments de crisi per l’economia espanyola i poden exercir com a motors de la seva recuperació econòmica. Aquests sectors generen més de cinc milions de llocs de feina i la seva facturació global arriba als 370.000 milions d’euros, fet que representa més del 20 % del PIB nacional. El seu alt nivell d’inversió en R+D+i i l’eficiència en costos són altres de les característiques d’uns sectors capaços de mantenir els seus nivells de producció i d’ocupació, malgrat la crisi i gràcies al pes de les seves exportacions, que ja suposen un 25 % de la facturació total.

OPORTUNITATS

La innovació assenyala el camí j.a.

Reimagine Food, el coneg u t ‘ S i l i c o n Va l l e y d e l’alimentació’, pretén establir a Barcelona un centre on puguin conviure-hi la innovació, les tecnologies emergents per tal de repensar com serà el futur de la gastronomia, la indústria alimentaria, la cuina i la manera com solucionar les necessitats alimentàries del segle XXI. Aquest és un cas significatiu de les possibilitats que s’obren en l’àmbit de l’alimentació de cara al futur, on cada vegada més estem obligats a pensar en estratègies globals, però amb especial interès per recuperar l’economia més propera.

Els quatre grans reptes que s’ha marcat el sector són l’eficiència, la creació de valor, la internacionalització i la dinamització per guanyar

tamany. El president de la FIAB, Pedro Astals, destaca que “per aconseguir-ho són necessàries una regulació eficient i àgil, una comunicació que permeti posar en valor un sector líder, potenciar la formació i la recerca d’excel. lència i de talent, promoure un marc estable d’aliances estratègiques i de col.laboració, impulsar el desenvolupament de la innovació, la ciència i la tecnologia de la indústria i promoure fonts de finançament alternatives, sostenibles i diverses”.

Es preveu un increment de la demanda del mercat mundial a mitjà termini per als mercats emergents i l’augment de les exportacions, que actualment representen un 28,5% de la facturació total. A més, també caldrà treballar en les noves necessitats d’un consumidor

exigent amb el preu, la qualitat i la innovació.

També mereix una menció especial el turisme a Espanya, país receptor de més de 60 milions de visitants internacionals l’any i on prop d’un 10% d’aquests escullen el nostre país per dur-hi a terme activitats gastronòmiques. En l’actualitat, el trinomi alimentació-gastronomia-turisme suposa el 25% del PIB. Pel que fa a R+D+i, estem davant del repte de promoure i desenvolupar la innovació, la ciència i la tecnologia de la indústria en aquells àmbits que afecten directament la competitivitat. La nova llei de la cadena alimentària , per exemple, afvoreix aquesta innovació. El director general de l’Associació d’Empreses del Gran Consum (AECOC), José Mª Bonmatí, destaca

que la cadena de valor de la indústria es caracteritza perquè ha deixat de ser lineal i ha passat a ser en xarxa, amb una major transparència, atesa la gran informació existent a l’abast de tothom i a la pròpia digitalització del procés de compra.

La competitivitat, l’eficiència i la sostenibilitat són, també, valors cada vegada més pre-

sents, tal com suceeix amb la referència a l’origen dels productes i als efectes mediambientals i socials de la seva producció i consum. Casos com el de l’empresa lletera La Fageda, que ha incrementat un 20% la seva facturació gràcies a destacar aspectes com l’ètica, la sostenibilitat, la procedència i la tradició, en són un bon exemple.

33

34

ESPECIAL ALIMENTARIA / Enquesta

MóN empresarial

Empreses catalanes sense fronteres

Tres de cada quatre enquestats consideren que el volum actual de les exportacions a Catalunya és “millorable, però dins de la normalitat”

La dificultat per obrir nous canals de distribució i els excessius tràmits burocràtics, els principals reptes de les empreses catalanes a l’hora de sortir a l’estranger. montse torres

Quines són les millors opcions per iniciar el procés d’internacionalització d’una empresa? Un sondeig realitzat per Món Empresarial en el marc de la fira Alimentaria

revela que el sector agroalimentari català aposta per la participació en fires internacionals i les missions comercials com les millors eines per vendre els seus productes a l’exterior i que els principals

reptes per dur a terme aquest procés són els excessius tràmits administratius i burocràtics (opció escollida per un 50% dels enquestats) així com la dificultat per obrir nous canals de distribució i adaptar-

Abril - juny 2014

se als gustos del mercat (40%).

Respecte a quina és la millor etiqueta per posicionar-se fora de les nostres fronteres, la resposta és clara: el 73% dels enquestats es decanta per la marca Barcelona.

1- Des d’un punt de vista global, com qualificaria el volum actual de les exportacions de Catalunya? a) Insuficient 10% b) Millorable però dins de la normalitat 76% c) Bo 14%

10%

76%

2- Creu que el descens del consum intern es pot compensar amb l’obertura de nous mercats a l’estranger?

14%

78%

a) Sí 78% b) No 2% c) Depèn del tipus d’empresa 20%

3- Quins creu que són els principals reptes amb què es troben le sempreses a l’hora de sortir a l’estranger?

40%

a) La dificultat per obrir nous canals de distribució (competència) i adaptar-se als gustos del mercat 40% b) La manca d’infraestructures i l’encariment de costos pel transport 10% c) Els excessius tràmits administratius i burocràtics 50%

2%

10%

20%

50%

4- Quina creu que és la millor marca per posicionar els productes catalans als mercats exteriors? a) La marca Catalunya 18% b) La marca España 15% c) La marca Barcelona 73% d) Es indiferent 4%

18%

73%

15%

5- La seva empresa comercialitza actualment els seus productes a l’exterior? a) Sí 83% b) No 7% c) No, però està previst fer-ho 10%

6- El sector agroalimentari català ha augmentat les seves exportacions tot i la crisi. Creu que aquesta tendència seguirà en un futur?

4%

83%

7% 10%

95%

5%

a) Sí 95% b) No 5% c) No, ho sé 0%

7- Com valora el suport que donen l’administració i instittucions a les empreses que volen optar per la internacionalització?

10%

40%

50%

a) És adequat 10% b) És insuficient 40% c) Es podria millorar 50%

8- Quines creu que són les millors accions per sondejar nous mercats exteriors? a) La participació en fires internacionals 38% b) Les missions comercials 34% c) Els estudis de mercat 20% d) Les institucions 8%

9- Quins són els factors que considera clau a l’hora d’emprendre un projecte d’internacionalització? a) Factors culturals 17% b) Factors economicofinancers 20% c) Depèn del producte 63%

10- Quins creu que són els mercats amb més futur per a l’exportació dels productes espanyols? a) Els països comunitaris 15% b) Els països extracomunitaris 30% c) Depèn del producte 65%

38%

17%

15%

34%

20%

30%

20%

63%

65%

8%

Abril - juny 2014

En persona / Empresa

MóN empresarial

35

Entrevista a Enric Crous Millet, director general del Grup Damm

“Els mercats internacionals són la nostra plataforma de creixement i hem de seguir treballant-hi” Guardonat amb la Creu Sant Jordi 2013, Enric Crous és un directiu en estat de gràcia. El nivell de vendes de Grup Damm –empresa que dirigeix des del 1990- evoluciona favorablement en un moment econòmic de gran complexitat i la marca de cervesa espera continuar creixent gràcies a la inversió en R+D+i com amb les seves emblemàtiques campanyes publicitàries.

EMMA BOUISSET

Les vendes de l’exercici 2013 de Grup Damm van superar els 909 milions d’euros (un 1% més que l’any anterior).

En el context de caiguda del consum com l’actual, com valoren aquestes xifres?

Considerem que l’increment de l’1% és satisfactori ja que s’ha aconseguit en un context econòmic molt complicat i prolongat en el temps que ha influït i encara influeix en el consum dels sectors en els quals el Grup es troba present.

L’aspecte positiu és que el nivell d’activitat i vendes evoluciona favorablement gràcies a la riquesa i a la varietat del portfoli de marques, productes i activitats del Grup Damm. Això ens permet adaptar l’oferta a les necessitats en canvi constant del consumidor i seguir guanyant quota de mercat, aspecte molt positiu en el nostre negoci.

Juntament amb el grup Mahou-San Miguel i Heineken, controlen el 90% del mercat.

Hi ha lloc per al creixement en el sector cerveser?

Sí, encara hi queda espai, sempre i quan es continuï innovant amb productes nous, formats i packagings.

Per altra banda, queden les cerveses locals que es diferencien de les marques nacionals i constitueixen un mercat on encara es pot seguir creixent. A Damm disposem de marques locals en altres comunitat autònomes.

La internacionalització ha estat l’aposta de moltes companyies per ampliar mercat. La

marca Barcelona, que vostès utilitzen quan exporten la seva cervesa, actualment és una garantia d’èxit? N’hi ha d’altres?

La marca Barcelona és una garantia d’èxit, evidentment, però també hem de comptar amb un bon producte, que es diferenciï de la resta i que estigui associat a un concepte que transmeti un estil de vida com el de “Mediterràniament”. El conjunt de totes aquestes coses ens ha ajudat a trobar el nostre lloc al mercat internacional. Per altra banda, la innovació amb Estrella Damm Inèdit també ens està procurant grans oportunitats fora de les nostres fronteres. Hem sabut buscar noves oportunitats amb la innovació i amb un producte premium.

tot cas, va ser el de confiar en els seus directius.

Des de Grup Damm sempre han defensat la diversificació i la inversió en innovació i desenvolupament com a mesures encertades per a créixer i absorbir l’increment dels costos en alguns factors de producció (l’ampliació del seu centre logístic del Prat al 2012 n’és un exemple). La seva decisió de participar a Pescanova (actualment, en situació d’insolvència) va ser, però, un error?

Damm va entrar a Pescanova perquè considerava que era una empresa modèlica, amb un gran potencial i un gran exemple a seguir. El problema és que estava dirigida per un president que va enganyar els seus accionistes. El model de companyia com a tal, segueix sent bo i l’error, en

Acaben de participar a la fira Alimentaria. Quines impressions n’han tret? Quins són els reptes de futur que marca el sector?

Els mercats internacionals són la nostra plataforma de creixement i hem de seguir treballant-hi. No és fàcil ni s’aconsegueix d’un dia per l’altre, però anem pel bon camí i estem aconseguint bons resultats. D’altra banda, hem de seguir invertint en innovació, no és fàcil aconseguir productes diferenciadors. La cervesa és un mercat molt madur, però si hi apostes, pots aconseguir una diferenciació respecte dels teus competidors i un exemple clar ha estat Estrella Damm Inedit. Així mateix, hem de seguir treballant en la relació constant entre marca

“Damm va entrar a Pescanova perquè considerava que era una empresa modèlica, amb un gran potencial i un gran exemple a seguir. El problema és que estava dirigida per un president que va enganyar els seus accionistes”

Enric Crous, director general de Grup Damm.

/ CEDIDA.

i consumidor. Qui beu una Estrella, beu molt més que una cervesa.

llor que es pot fer, és saber guardar el secret.

Les fires són una important font de negoci i contactes, però també funcionen com a influent acció de màrqueting, un terreny en el qual Grup Damm -especialista en patrocinar esdeveniments esportius i culturals- es mou com peix dins l’aigua. Amb quin anunci ens sorprendran aquest estiu?

Com bé dius, Damm té una gran capacitat de sorprendre. És per això que, el mi-

No podem acabar aquesta entrevista sense felicitar-lo personalment, ja que, després de rebre el reconeixement Cecot per la seva trajectòria empresarial al 2013, enguany la Generalitat de Catalunya li acaba d’atorgar un dels màxims guardons, la Creu de Sant Jordi. Com se sent?

Hi ha moltes persones que es mereixen aquest reconeixement, però no li negaré que em sento molt feliç i agraït de rebre aquesta Creu de Sant Jordi.

36

EMPRESA / Centenària

MóN empresarial

Abril - juny 2014

Miquelrius, 175 anys de resiliència Miquelrius, empresa dedicada a la producció i comercialització de productes de paper i complements escolars, ha sabut adaptar-se als canvis que s’han produït en el sector des del 1839, any de fundació de la companyia. La seva recepta: evolucionar i diversificar-se. Actualment exporta a més de 60 països.

Ariadna Cortés

Miquelrius té els seus orígens en un petit taller de Barcelona dedicat a la impressió de llibres per a la comptabilitat, i actualment té 95 treballadors i exporta els seus productes de papereria i complements escolars a més de 60 països. Entre una etapa i l’altra han passat 175 anys durant els quals l’empresa ha hagut d’enfrontar-se a diversos reptes i ha vist com moltes altres sucumbien a les dificultats. El secret per sobreviure tants anys i amb bona salut és “adaptar-se als canvis de tendència evolucionant i diversificant”, en paraules de Lluis Miquel Molleví, conseller delegat de Miquelrius i membre de la cinquena generació d’aquesta empresa familiar.

Josep Miquel Rius, el fundador, va comprar el taller el 1880 i va ampliar l’oferta del negoci amb la fabricació de llibretes, quaderns, copiadors de cartes, almanacs i dietaris de butxaca, entre d’altres productes. A principis del segle XX, l’empresa va començar a donar-se a conèixer en l’àmbit nacional i internacional participant a diversos concursos, però la Guerra Civil va aturar la seva progressió. Superat el sotrac, el 1975 es va inaugurar la planta de Parets del Vallès amb una maquinària més moderna que els va permetre llançar nous productes al mercat. Tretze anys més tard, es van ampliar les instal·lacions, que van arribar a ocupar 5.000 m2, i és llavors quan van introduir al catàleg un dels productes més emblemàtics de la marca: les agendes amb recanvis modulars.

Ja començada la dècada dels 90 van idear un altre dels seus productes més característics que, a més, els va portar a llançar-se a l’exportació. Es tracta dels Notebook, uns quaderns amb espiral i fulls amb marges de diferents

L’últim moviment de Miquelrius per adaptar-se als nous temps ha estat la creació d’una botiga en línia que, de moment, només funciona fora d’Espanya

Josep Miquel Rius, el fundador, va comprar el taller el 1880. Avui, a l’empresa ja hi treballa la cinquena generació.

colors que es poden arrencar i arxivar. “Era un producte una mica més car de l’habitual i semblava que això era anar a contracorrent, així que vam anar a buscar altres mercats”, explica Miquel.

L’any 1994 “vam exposar a la fira Paperworld de Frankfurt i vam començar a captar clients d’altres països”, afegeix. Actualment l’exportació representa el 35% de la facturació de Miquelrius, que el 2013 va ser de 10,5 milions d’euros. “La nostra idea és que aquest percentatge vagi augmentant”, assenyala el conseller delegat de la companyia. Sobre la facturació, “la previsió per al 2014 és mantenir-nos o augmentar-la lleugerament:

sembla que el mercat nacional es comença a recuperar i acabem de constituir una filial a Mèxic per poder créixer en el mercat llatinoamericà”, explica Miquel. La filial nord-americana, que atén els mercats d’Estats Units i Canadà, funciona des del 2001.

Rendibilitzar els canvis

Un dels últims obstacles als quals l’empresa ha hagut de fer front ha estat l’aparició dels diferents gadgets electrònics que han anat substituint alguns dels seus productes insígnia. “Intentem tenir un portfolio ampli, però està clar que el desenvolupament de la tecnologia ens ha afectat”, admet Miquel. Així, cada vegada venen menys agendes de

/ CEDIDA.

telèfons, llibres de comptabilitat i agendes organizer.

Per contra, les vendes dels productes amb un valor afegit, com els que desenvolupen conjuntament amb altres marques i dissenyadors, es mantenen estables.

Aquestes col·laboracions van començar el 1990 i els han portat a treballar amb Antoni Miró, Agatha Ruiz de la Prada, Kukuxumusu i Jordi Labanda, entre d’altres, en el disseny de productes de papereria i complements com motxilles o estoigs. “Teníem una imatge d’empresa tradicional, i vam creure que això aportaria frescor al nostre catàleg”, recorda Miquel, que destaca que la companyia va ser pionera en aquesta mena de

col·laboracions i que els ha fet més competitius de cara a l’exportació.

L’últim moviment de Miquelrius per adaptar-se als nous temps ha estat la creació d’una botiga en línia que, de moment, només funciona fora d’Espanya. “La filial nord-americana ven molt a través de la web perquè allà la gent està acostumada a comprar per Internet”, argumenta Miquel. “A més”, continua, “en l’àmbit nacional ja tenim una bona distribució i volem protegir els nostres clients”. Però hi ha una excepció: l’únic producte que comercialitzen a través de la web a l’estat espanyol

Miquelrius EN XIFRES

Any de creació: 1880 95 treballadors Exporta a més de 60 països L’exportació representa el 35% de la seva facturació El 2013 va facturar 10,5 milions d’euros

Abril - juny 2014

Anàlisi / EMPRESA

MóN empresarial

37

Crisi i empresa familiar Durant aquests anys de crisi econòmica, política i social, les empreses han tingut i encara tenen grans dificultats per continuar la seva tasca de creació de riquesa al país. Dintre d’aquest fosc panorama, però, les empreses familiars -o més ben dit, les famílies empresàries- han tingut millor capacitat de resistència per afrontar els reptes. N’analitzem les claus.

VICENÇ BOSCH SANS DIRECTOR DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE L’EMPRESA FAMILIAR

cats factors culturals i uns valors propis que aconsegueixen de fer-la més rendible.

Esforços comuns per resistir-se a tancar

Diuen que la unió fa la força. Potser és per això que, en aquests temps de crisi, l’empresa familiar ha aconseguit de capejar millor el temporal. El factor clau i diferencial que així li ho ha permès cal trobarlo en les seves característiques especifiques. I és que, a diferència d’altres organitzacions –i entre d’altres particularitats-, les empreses familiars tenen un horitzó temporal de planificació a llarg termini.

A banda, el seu model de gestió de negoci es caracteritza per defensar uns mar-

Entre els deures pendents de les famílies empresàries hi ha, d’una banda, la correcta planificació del relleu generacional i, de l’altra, la manca d’innovació i/o la resistència a adaptar-se als nous paradigmes

Per a una família empresària, per exemple, la idea de tancar la seva empresa es fa molt difícil de pair, perquè en la seva mentalitat els beneficis no són l’element més important i, per tant, en cas necessari, es poden deixar de repartir; allò realment transcendent en l’àmbit de les organitzacions familiars és l’herència, el fet de poder traspassar l’empresa a les properes generacions.

D’altra banda, i tenint en compte que avui dia està de moda la proximitat amb el client i el servei personalitzat per aconseguir establir unes relacions lleials i duradores, les empreses familiars, que ja fa anys que practiquen aquesta política –no només amb els clients, sinó també amb els els seus treballadors, proveïdors i la banca, fet que els ha permès de mantenir l’estabilitat del personal, tot creant nous llocs de treball- juguen amb avantatge.

Tot i així, les famílies empresàries també cal que facin autocrítica, i dos dels àmbits on, paradoxalment, més feina els queda per fer són, en primer lloc, el de la planificació de la continuïtat generacional (moltes no disposen d’un calendari establert amb uns terminis i uns objectius clars) i, en segon lloc, la manca d’innovació i/o la resistència a adaptar-se als nous paradigmes. Malgrat això, des de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar creiem que si posem damunt una balança els aspectes positius i els negatius, els primers son superiors als segons i, de fet, les dades ens donen la raó ja que durant aquesta època de crisi i recessió,

L’empresa familiar ha aconseguit de capejar millor el temporal.

les empreses familiars s’han mostrat positives en la obtenció de beneficis i en la seva supervivència.

Cal un marc fiscal que les incentivi

Però amb l’esforç del llinatge no sempre n’hi ha prou i, de la mateixa manera que els passa a moltes altres organitzacions, les empreses familiars actualment necessiten un marc fiscal que les incentivi, així com és fa cada cop més evident que cal reduir la burocràcia administrativa i proporcionar estímuls per a la inversió.

I és que, com a comentari final, des de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar volem recordar que les empreses familiars han aportat estabilitat social al nostre país, malgrat les dificultats del seu entorn. Un fet que cal valorar i agrair en la seva justa mesura.

/ SHUTTERSTOCK

Valorar-ne el pes real Per la seva importància en l’àmbit estatal, cal recordar que el 85% de les empreses de l’Estat espanyol són familiars, i si anem a mirar quina mena d’organitzacions figuren a l’IBEX, veurem que el 40% de les que hi cotitzen també ho són. Així, empreses com Catalana Occidente, Laboratorios Almirall, Grifols o Fluidra són exemples d’empreses familiars cotitzades. Codorniu, Freixenet, Planeta Corporación, La Farga Group, Gallina Blanca o Torres -tot i no cotitzar- són una altra mostra d’empreses familiars punteres en el mon empresarial EMPRESES DE L’ESTAT ESPANYOL

85%

EMPRESES DE L’IBEX 35 Empreses familiars

40%

abril - juny 2014

Amb empenta / EMPRESA

MóN empresarial

38

Impulsando Pymes: idees i estratègies per fer créixer un negoci Tenint en compte que el 99,88% del teixit empresarial del nostre país està format per pimes i que aquestes generen el 60% de llocs de treball, és indubtable que la petita i mitjana empresa ha d’adoptar una sèrie de canvis que la faci més competitiva en l’actual escenari econòmic.

La tercera edició d’Impulsando Pymes, un espai de debat que va acollir l’edifici Media-TIC de l’Auditori del Cibernàrium de Barcelona el passat 12 d’abril, va provar de llistar quines són les idees i estratègies per a fer créixer aquests negocis.

l’apunt dels experts: Què necessitsa la pime per tal de rellançar-se en el nou mercat postcrisi?

• “Introduir-se en el món en línia i deslocalitzar la seva activitat, passant de ser només una activitat de venda física a vendre’s i comunicar-se en xarxa.” (Jesús Sánchez, director d’eCommerce i Paqueteria de Correos) • “Internacionalitzar-se, no limitar-se al seu entorn més proper i concebre el món sencer com a mercat. Això val per a totes les pimes, sigui quin sigui el seu tamany.” (Sixto Rodrigo, director del segment Empreses de Deutsche Bank a Espanya)

Els ponents d’Impulsando Pymes van voler explicar com fer possible allò impossible en la tercra edició d’aquest road show.

Esther Escolán

Deutsche Bank, Randstad, Microsoft, Sanitas, Endesa, JCDecaux, Cesce, Correos, ST Sociedad de Tasación, Ono, Europcar, Ecoembes, Gigas, Enisa, Data Centric, Nespresso i Atistae. Fins a 18 entitats de referència van prendre la paraula, a través dels seus representants, en la tercera edició del road show Impulsando Pymes, que es va celebrar a la Ciutat Comtal el passat 12 d’abril després d’haver passat, en el que portem d’any, per altres urbs com Bilbao i Cartagena L’acte, que tenia per objectiu establir quines són les mesures que han d’adoptar les pimes per créixer (el lema d’enguany era “Fer possible allò impossible”), va permetre a aquestes companyies, a través de microponències de 10 minuts, compartir amb els assistents les seves experiències en l’actual marc sòcioeconòmic, marcat per la crisi, però també per unes oportunitats que cal saber aprofitar si es vol sortir enfortit del tràngol.

Reinventar-se, ara o mai

Tota crisi esdevé un moment únic on es qüestionen els patrons existents i s’incorporen noves dinàmiques que busquen encaixar millor amb les necessitats actuals d’empreses, societat, mercat, clients i empleats. Un moment clau en què, tal com va voler deixar patent el CEO d’Impulsando Pymes, Íñigo Manso, “val la pena fer una parada en el camí que ens permeti prendre aire, compartir i conèixer altres experiències”. Per això, durant l’acte, Manso va reivindicar que “ara és necessari reinventar-se i anticipar-se al ritme del mercat. No podem anar sempre per darrere”.

I és que, per a ell, el principal error de que ha comès la pime espanyola ha estat el fet d’acomodar-se en una situació de confort afavorida pels 14 anys de bonança que ha viscut el nostre país “i de la qual no ens hem atrevit a moure’ns durant aquests altres sis anys de crisi econòmica”. Per tant, segons el CEO d’Impulsando Pymes,

/ CEDIDA.

ara hauríem d’aprofitar aquest context per posar-nos les piles, ser més eficients, investigar, reflexionar i no donar res per fet; “només així –va afegir Manso durant el seu discurs- podrem sortir d’aquesta zona de comfort que no ens deixa evolucionar”.

Innovació i canvi, conceptes transversals

En aquesta cruïlla la innovació és clau i la petita i mitjana empresa ha d’incorporar-la en cadascuna de les àrees que conformen la companyia i no pensar, erròniament, que innovar és quelcom exclusivament relacionat amb la tecnologia. Com fer-ho? Des de dins i per part de cadascuna de les persones que conformen la organització: “Tothom ha d’obrir la porta al canvi i tots hem de qüestionar-nos tot un seguit de patrons, tot i que hi ha quelcom inqüestionable: la necessitat de canvi”, va assegurar Manso.

Però de la mateixa manera que cal adoptar el canvi des

• “Invertir en eficiència energètica per tal de crèixer, de manera que l’energia es converteixi en un element clau de la seva competitivitat.” (José Luis Sánchez-Ramos, director de Vendes a Empreses d’Endesa) • “Fonamentar-se en les persones a l’hora d’afrontar aquesta etapa on es comencen a veure símptomes de creixement: clients i sobretot empleats esdevenen els agents fonamentals d’aquest rellançament.” (Joaquín Chamorro, director de zona de Sanitas) • “Establir estratègies i dinàmiques adreçades a aconseguir créixer en tamany i competivitat; obrir mercats a través de la innovació i la internacionalització.” (Pedro Sotocasa, responsable de Mitjanes Empreses d’ENISA) • “Assolir l’eficiència a través de les TIC, amb les quals s’aconseguiran estalvis en costos i augments en productivitat i rendiment.” (Maureen Manubens, responsable de producte d’Office per a pimes de Microsoft) • “Construir polítiques d’Employee Engagement per a retenir el talent dins de la companyia i no perdre’l, però sense arribar a segrestar-lo.” (Óscar Gutiérrez, director regional de la zona Est de Randstad) • “Tenir clar que l’escenari actual ha canviat substancialment respecte al de 2008, només així serà capaç d’enfrontar-se als diferents cicles econòmics que vinguin.” (Juan Fernández-Aveytuno, director de ST Sociedad de Tasación) • “Impulsar-se i ser impulsades des de diferents esferes i treballar amb institucions públiques i privades que la portin a crear un ecosistema que afavoreixi la seva creació i consolidació.”

(María Jesús Solaún, directora de Màrqueting de JCDecaux)

de l’interior de la companyia, també cal anar alerta amb als handicaps que existeixen en el marc de l’empresa. Un missatge que el CEO d’Impulsando Pymes va voler

adreçar especialment als empresaris, aquells que “han de liderar donant exemple i afavorint el canvi o, almenys, no actuant de barrera, que ja és molt”.

abril - juny 2014

Legal / EMPRESA

MóN empresarial

39

Neixen els arbitratges exprés El Tribunal Arbitral de Barcelona ofereix un nou procediment arbitral abreujat per a pimes que té com a principals característiques una reducció del 30% del cost habitual i una durada reduïda de dos mesos.

ARIADNA CORTÉS

Les petites i mitjanes empreses podran solucionar a partir d’ara d’una manera més ràpida i barata els conflictes sorgits de la seva activitat.

Això és el que els ofereix el Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB), que ha presentat un procediment abreujat de dos mesos de durada –un procediment arbitral normal en dura sis– i amb un 30% de descompte sobre el cost habitual. L’altra novetat que inclou aquest arbitratge batejat com a ultraràpid o fasttrack és que, per primera vegada a l’estat espanyol, un cop s’ha celebrat l’audiència de les parts, l’àrbitre les invita a presentar una solució de comú acord del conflicte.

L’arbitratge és una alternativa de caràcter privat a la resolució judicial de conflictes, però té el mateix efecte que aquesta. Així, els laudes arbitrals són equivalents a una sentència judicial i són d’obligat compliment. El 2012 el TAB va gestionar-ne 72, tres menys que l’any anterior. La quantia objecte dels procediments, però, va augmentar un 22% entre ambdós exercicis i va ascendir a quasi 70 milions d’euros.

Aquest arbitratge abreujat, aplicable a conflictes valorats en un màxim de 30.000 euros, ha estat dissenyat per “ajudar les pimes, que són el motor de la nostra economia ja que representen quasi el 99% del total d’empreses del país”, en paraules de Jesús M. de Alfonso, advocat i president del TAB. Segons va explicar De Alfonso durant la presentació d’aquest procediment, que va tenir lloc el passat 19 de març a la seu del TAB, “els conflictes són una càrrega molt gran per a les pimes perquè consumeixen molts recursos”. Per això, el president de la institució va defensar la necessitat que els processos siguin el més breus possible: “els processos judicials no se sap quan acaben, els arbitrals sí”. A això cal afegir que els procediments judicials es poden anar allargant amb recursos mentre

L’arbitratge és una alternativa de caràcter privat a la resolució judicial de conflictes, però té el mateix efecte que aquesta ja que els laudes arbitrals són equivalents a una sentència judicial i són d’obligat compliment

que els laudes arbitrals són inapel·lables.

El cost de l’arbitratge, que ja habitualment és més baix que la via judicial i que en el cas de l’abreujat compta amb un 30% de descompte, depèn dels diners que hi hagi en joc, s’ha d’abonar per avançat i l’han d’assumir al 50% les dues parts implicades. L’àrbitre, d’altra banda, l’assigna el TAB però ambdues parts poden apel·lar contra la decisió i, en cas de posar-se en dubte la imparcialitat d’aquest, es retira i se’n busca un altre.

El TAB compta amb una base de dades que inclou uns 300 àrbitres, i qualsevol persona que estigui interessada a ser-ho pot apuntars’hi, sempre i quan tingui un mínim de 15 anys d’experiència professional. Els àrbitres són professionals qualificats i especialitzats en la matèria que han de tractar, “però en els tribunals de l’estat potser el jutge no hi entén massa del sector del cas que li toca”, va dir De Alfonso per subratllar les virtuts de l’arbitratge.

Els conflictes financers, els més arbitrats

El TAB confia que el nou arbitratge ultraràpid, presentat coincidint amb el 25è aniversari de la institució, servirà per a que més pimes optin per aquesta via de resolució de conflictes. De moment, segons De Alfonso, ja estan gestionant entre el doble i el

Jesús de Alfonso, advocat i president del TAB.

triple de casos que el mateix període de l’any passat.

Quant als motius d’arbitratge, actualment predominen els conflictes derivats del sector financer i també els societaris: van representar un 30% i un 17% respectivament dels expedients tramitats el 2012.

“Els conflictes financers, però, estan començant a baixar i estan tornant a pujar els immobiliaris”, va matisar el president de la institució.

Els arbitratges relacionats amb els contractes d’execució d’obra van suposar un 14,20% dels casos dels que es va ocupar el TAB el 2012.

Pel que fa al valor dels expedients tramitats, la majoria estan entorn els 200.000 euros, però n’hi ha de moltes quanties diferents. Els arbitratges del 2012, per exemple, van moure’s en una forquilla que va anar des dels 4.530 euros en disputa en el cas amb un valor més baix fins als prop de 9 milions d’euros que es reclamaven en l’arbitratge amb un valor més alt.

/ CEDIDA.

Valor dels expedients tramitats: Valor més alt

9 milions d’euros

Valor més baix

4.530

mitjana

200.000 euros

euros

Motiu d’arbitratge predominants: Conflictes derivats del sector financer

30%

Conflictes societaris

17%

Conflictes relacionats amb els contractes d’execució d’obra

14,20%

40

EMPRESA / Premis

MóN empresarial

Abril - juny 2014

Es busca el jove empresari de l’any La XXI edició del Premi Jove Empresari, que organitza l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC), està en marxa i busca reconèixer el treball, l’esforç i la constància dels joves empresaris catalans capaços de generar llocs de treball i impulsar projectes empresarials. Fins al 28 d’abril hi ha temps per presentar candidatures.

Josep Ametller, Premi Jove Empresari 2012

Un cop més, l’AIJEC busca reconèixer el treball, l’esforç i la constància dels joves empresaris catalans.

AIJEC

Emprenedor d’entre 18 i 40 anys, que desenvolupi la seva activitat empresarial a Catalunya i amb un negoci viable, amb valors i un futur prometedor. Aquest és el perfil que l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) busca per coronar al millor jove empresari del 2013. Des de l’AIJEC, i des de fa 21 edicions, es reconeix el treball, l’esforç i la constància dels joves empresaris catalans capaços de generar llocs de treball i impulsar projectes empresarials. El Premi Jove Empresari reconeix aquell emprenedor que hagi fet créixer i hagi consolidat la seva idea inicial en forma de negoci, així com l’esperit emprenedor i la trajectòria personal del promotor, la visió internacional i els reptes i perspectives de futur.

A aquest premi se li sumen el guardó a la Millor Iniciativa Empresarial, pel projecte amb una idea de negoci més creativa i innovadora, i tres reconeixements més: el Reconeixement a la Millor Trajectòria Empresarial, per

El Premi Jove Empresari 2013 s’entregarà el proper 28 de maig.

Hi ha temps per presentar les candidatures fins al 28 d’abril

a un empresari català amb experiència i un projecte empresarial consolidat; el Reconeixement a la Qualitat Lingüística Empresarial, per un foment positiu de l’ús de la llengua catalana a l’empresa, i el Reconeixement al Futur Jove Empresari que, per segon any consecutiu, vol reconèixer un projecte emprenedor treballat per menors de 18 anys.

Valor des dels valors

El període per presentar-hi candidatures finalitza el 28 d’abril i des de l’associació de joves empresaris s’espera superar la xifra rècord de 104 candidatures que es van rebre l’any passat. Unes xifres, defensa l’AIJEC, que demostren que

/ CEDIDA.

els empresaris estan aportant valor econòmic i social a la societat actual, generant riquesa i ocupació, “però sobretot, una riquesa que va més enllà dels diners, que genera valor des dels valors”, comenta Marc Bonavia, president de l’AIJEC. Per a l’associació —que compta amb més de 500 joves empresaris d’arreu del territori, menors de 41 anys— els emprenedors han de convertir-se en l’avançada d’un nou paradigma. Segons Marc Bonavia, en l’era del coneixement, l’avantatge c o m p e t i t i u m é s i m p o rtant és el capital humà: “Si volem empreses que facin fort el nostre teixit empresarial, hem de plantejar projectes on les persones prenguin consciència del seu valor”. Des de l’associació de joves empresaris s’aposta, per tant, per un model d’empreses que aprofiten la dimensió humana de les organitzacions i que “humanitzen els seus recursos per desplegar-ne tot el seu potencial”. Per a Bonavia, la supervivència de les empreses passa per la seva capacitar d’oferir serveis innovadors “que no podrien o no sabrien oferir

Enmig del Camp Nou, els joves empresaris es van conjurar per golejar a la crisi en la gala de l’any passat. En aquest escenari de luxe, davant de més de 350 persones i sota la presidència del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, el Premi Jove Empresari celebrava el seu vintè aniversari. El protagonista de la nit va ser Josep Ametller, fundador de l’empresa de productes alimentaris Casa Ametller. Al capdavant d’una empresa familiar amb més de 70 botigues i una plantilla que

supera el miler de treballadors, Ametller va ser escollit Premi Jove Empresari 2012. Van pujar amb Ametller al pòdium Christian Rodríguez, de l’empresa ByHours.com, com a millor iniciativa empresarial, i l’empresari gironí Josep Lagares, per la seva trajectòria professional al capdavant de Metalquimia. El projecte WIFNIC, del Col•legi Claret de Barcelona, va ser distingit per primer cop amb el guardó al millor projecte empresarial sorgit de la iniciativa de joves entre 14 i 18 anys.

Josep Ametller, fundador de Casa Ametller, Marc Bonavia, president de l’AIJEC, i el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. / CEDIDA.

treballadors d’altres països més barats, o maquinària”, i que estan lligats “al compromís amb el projecte, fet que només es dóna quan l’empresa esdevé l’espai de creixement dels seus components”.

Una gala plena de sorpreses

El Premi Jove Empresari s’entregarà el proper 28 de maig dins el marc d’una gala amb presència de destacades personalitats de l’àmbit institucional, empresarial i econòmic català. L’organització encara no ha revelat l’escenari, un element que

sempre genera misteri. Les darreres edicions s’han celebrat a la Ciutat Comtal.

Concretament a la Llotja de Mar, al Gran Teatre del Liceu i al Camp Nou. Entre les candidatures rebudes, la Comissió Executiva d’AIJEC triarà els tres finalistes i serà un jurant format per personalitats del món de l’empresa, la comunicació i l’administració pública qui decideixi el nom dels guanyadors. Entre els darrers Premi Jove Empresari destaquen Josep Ametller, de Casa Ametller, Jorge Mas, de Mas Gourmets, Tomás Diago, de Softonic o Xavier Berneda, de Munich.

ABRIL - JUNY 2014

Agrupacions empresarials / EMPRESA

MóN empresarial

Les pimes diuen prou

Rebuig a l’informe Lagares

Més de 1.400 empresaris i autònoms es van reunir el passat 19 de març al Palau de Congressos de Barcelona en un acte reivindicatiu convocat per la patronal de la petita i la mitjana empresa, Pimec, on les pimes van reclamar als governs autonòmic i central polítiques en matèria fiscal i econòmica més sensibles amb aquest col·lectiu.

Pimec va reclamar als poders públics que “pensin primer en petit”, tal com exigeix l’Small Business Act de la Comissió Europea.

EMMA BOUISSET

Encara que, des que va començar la crisi, els polítics no han parat d’afirmar que pensen en petit, la realitat és que, segons la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya, Pimec, en els darrers anys les pimes han estat “el segment de l’economia que més ha patit i està patint la crisi” (les dades recollides per l’organització empresarial en comptabilitzen el tancament de més de 65.000 des del 2007). Per això, cinc anys després d’haver organitzat una visita al Congrés dels Diputats de Madrid on més

La denúncia de la corrupció política i del tracte de favor a bancs i grans empreses per part dels poders públics van ser dos dels clams més aplaudits

de 400 presidents d’associacions van reclamar mesures favorables a les pimes –i que, recordem-ho, va aconseguir endegar, entre d’altres, la gestació de la Llei de lluita contra la morositat-, ara els més petits han tornat a tenir la necessitat de fer sentir la seva veu. Així, sota el lema: “Diguem prou”, Pimec va aconseguir reunir, el passat 19 de març al Palau de Congressos de Barcelona, més de 1.400 empresaris i autònoms (i 220 gremis i associacions) en una trobada reivindicativa que va servir per manifestar el malestar del teixit empresarial de pimes i autònoms davant de, en paraules del president de la patronal catalana, Josep González, “la manca de sensibilitat” que reiteradament mostren els poders públics envers les necessitats d’aquest col·lectiu productiu amb l’aprovació de mesures –sobretot en matèria econòmica i fiscal- que no només alenteixen “la sortida de la crisi” sinó que també “impedeixen generar ocupació”.

En aquest sentit, el president de Pimec, va esmentar

com a principals dificultats amb les quals s’han trobat les pimes darrerament “els augments en els costos de la Seguretat Social a causa de la supressió de bonificacions i les pujades de les cotitzacions” –potser la gota que ha fet vessar el got- així com per “les polítiques erràtiques i els augments dels preus de l’energia”, “la penalització de l’autoconsum” o “la creixent pressió fiscal”.

Durant aquests anys de crisi, a més, el greuge encara s’ha fet més palès en comparació, segons González, amb l’interès que sí que professa el sistema quan es tracta de respondre a les peticions dels grans lobbies i les elits. Des de la patronal catalana van esmentar la manca de crèdit i el seu elevat cost, que ofega les pimes amb uns tipus d’interès un 50% per sobre dels que paguen les grans empreses espanyoles”, com a exemple. Un altre greuge denunciat pel president de Pimec: l’allargament dels terminis de pagament als subcontractistes que practiquen grans emperses de l’IBEX 35 com a via de finançament

41

/ CEDIDA.

amb total impunitat. “És vergonyós”, va declarar González.

Cloenda amb crits d’independència

Durant l’acte, a banda de presentar aquests i altres greuges que, dividits en nou apartats (emprenedoria, crèdit i finançament, fiscalitat, laboral, energia, formació i ocupació, internacionalització, infraestructures i gestió pública), conformen el Manifest de posicionament de les pimes i dels autònoms que en les properes setmanes Pimec farà arribar al Govern central i al de la Generalitat per iniciar una ronda de reunions i demanar “mesures de correcció”, segons va explicar González, també es van sentir crits a favor de la independència i d’incitació a passar a l’acció. Respecte a això, el president de Pimec va declarar que “lamentava” aquest fet i que “es barregin coses”, ja que la intenció d’aquesta trobada era purament empresarial i amb l’objectiu de representar tant el sentiment del teixit

A diferència de la resta de patronals (veure pàgina següent), Pimec ha valorat negativament les propostes de reforma fiscal emeses pel Comitè d’Experts sota la presidència del catedràtic Manuel Lagares, que va nomenar el Consell de Ministres, i que proposen simplificar l’estructura de tributs com l’IRPF o l’impost de societats, recentralitzar competències fiscals i atorgar un major pes a la imposició indirecta davant la directa. Segons el president de la Comissió Economicofiscal de Pimec, Joan M. Gimeno, amb aquestes mesures “augmentaria la pressió fiscal sobre pimes i autònoms a causa de l’eliminació de certes exempcions, de la supressió de les reduccions per rendiments nets d’activitats econòmiques a l’IRPF, de la rebaixa de les amortitzacions fiscalment deduïbles i de la fi dels avantatges en l’impost de societats per a les empreses de reduïda dimensió”.

La pujada proposada de l’IVA, a més, “afectaria el baix consum que ja patim”, afirma la patronal, per a qui “només es podria considerar un augment si es compensés amb una ambiciosa rebaixa dels impostos directes i les retencions, una reforma del sistema d’exempcions i un Règim del Criteri de Caixa eficaç, a diferència de l’actual”.

empresarial català com el de la resta de l’Estat espanyol. En canvi, sí hi va haver unanimitat en tot l’auditori a l’hora de dir prou “a la pèrdua del patrimoni personal i familiar dels empresaris mentre els bancs recuperen els seus deutes i reben generosos rescats públics”.

La petició de posar fi a la impunitat política i judicial de les pràctiques delictives relacionades amb la corrupció política i la malversació de cabdals públics també va ser llargament aplaudida.

42

EMPRESA / Agrupacions empresarials

MóN empresarial

Abril - juny 2014

Per una reforma fiscal real Arran de la publicació de l’informe Lagares sobre la reforma del sistema tributari espanyol, l’empresariat català aprofita per exigir al ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, una reforma tributària que ajudi a dinamitzar l’economia i el consum intern. Per a les patronals, això passa per abaixar l’IRPF i l’impost de societats.

Les patronals catalanes es mostren preocupades perquè l’informe Lagares es limita a modificar els tipus sense pensar en una millor gestió del total recaptat.

LAURA PITART

La rebaixa de l’impost de societats, de l’IRPF i de les cotitzacions socials són, entre altres mesures fiscals, la fórmula que defensen les principals patronals catalanes per dinamitzar l’economia i crear ocupació. Tot i així, davant la publicació de l’informe de reforma del sistema tributari que el Comitè d’Experts liderat pel catedràtic Manuel Lagares va presentar al Govern espanyol al març, no totes les organitzacions veuen amb els mateixos ulls les solucions que proposa el document.

A tall d’exemple, Foment del Treball, la patronal vallesana Cecot, la gironina Foeg i la Unió Empresarial del Penedès (UEP) manifesten el seu acord amb la reducció de l’IRPF que sug-

gereix el document com a mesura per incentivar l’activitat econòmica, però mentre que la Cecot sosté que una pujada de l’IVA com la que també proposa el Comitè d’Experts, no afectaria el consum a llarg termini, la UEP, en canvi, considera que sí que ho faria. Per això es mostra més crítica en aquest punt i afegeix que una rebaixa de l’impost de societats (una altra de les mesures que recull la proposta de Lagares) no afavoriria necessàriament les empreses, ja que no ho compensaria suficientment. Però anem a pams.

Pagar menys per produir més

“Si la prioritat és la recuperació, aquesta implica abaixar els impostos per incrementar l’activitat

econòmica”, apunta el director de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment del Treball, Salvador Guillermo. És a dir, que per sortir de la crisi, les empreses haurien de pagar menys a l’Estat per poder produir més.

En aquest sentit, les patronals recorden que les cotitzacions socials a Espanya pesen molt. Concretament, el 38,6% sobre el total de la càrrega fiscal del país, per sota de França (38,4%) i superat per Alemanya (40,1%), segons dades de l’Eurostat. Els impostos directes també superen la mitjana europea: se situen en el 33,2%, per sobre d’Alemanya (31,6%) i Itàlia (30%) i per sota del Regne Unit (34,7%) i França (43,9%).

Per això, els empresaris recomanen al ministre

d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, que abaixi de forma generalitzada aquests tributs. En general, demanen bases imposables més baixes, més properes als resultats comptables i amb uns règims especials ajustats a la realitat per evitar picaresques. També reclamen acabar amb el desajust de l’IVA per caixa i arribar a la mitjana europea amb taxes com l’IRPF. És a dir, graduar una tarifa que suavitzi paulatinament els tipus impositius, sobretot el tipus marginal màxim, i que redueixi els trams de renta, encara que no fan una proposta de percentatge clara. Mantenir temporalment la deducció per rehabilitació d’edificis i habitatges, i que es puguin deduir les assegurances mèdiques priva-

/ SHUTTERSTOCK.

Les principals associacions empresarials de Catalunya proposen de suprimir algunes taxes com les de patrimoni o successions i donacions, per tal que els ciutadans tinguin més diners a la butxaca per gastar i les empreses més recursos per a noves inversions

Abril - juny 2014

Agrupacions empresarials / EMPRESA

MóN empresarial

des són, també, dues de les propostes que formulen Foment i la Cecot.

Pel que fa a l’impost de societats, situat actualment al 30%, Foment, la Cecot i la Foeg plantegen reduirlo als estàndards europeus “amb caràcter prioritari” i que s’estengui a totes les companyies la deducció per inversió de beneficis per a microempreses aprovada el 2013. Els empresaris consideren que el tipus nominal de societats a Espanya és massa elevat i això suposa un menor atractiu per a les empreses estrangeres que hi vulguin invertir.

A més, des de la Cecot proposen crear un impost de societats específic per a grans empreses i un altre per a les pimes. “No és lògic que hi hagi un marc general per a les empreses grans i un règim especial per a les pimes, quan aquestes representen més del 95% de les companyies del nostre país”, afirma Enric Rius, assessor fiscal i financer de la Cecot, qui creu que l’impost de societat s’hauria de moure al voltant del 20%. A més, per a la Cecot, aquesta reducció de tipus hauria d’anar acompanyada de l’eliminació de les deduccions actualment existents per acostar així la tributació real al que dictamina la llei i, a la vegada, simplificar el sistema.

Quant a les taxes com les de patrimoni o successions i donacions, les principals associacions empresarials de Catalunya proposen de suprimir-les per tal que els ciutadans tingui més diners a la butxaca per a gastar i les empreses més recursos per a noves inversions. A més, Foment exigeix que les administracions tinguin en compte la situació real de la companyia a l’hora d’aplaçar o fraccionar un tribut: “No pot ser que es pagui per sobre dels beneficis perquè això escanya els privats”, assegura Guillermo.

Les patronals lamenten que a les propostes presentades pels experts en l’Informe Lagares es passi de puntetes sobre la qüestió del frau i no es protegeixi, en canvi, l’empresari quan per primera vegada té problemes a l’hora d’abonar els impostos

de la Unió Europea, tant en el tipus normal (21%) com en els tipus reduïts (10%) i superreduïts (4%); per tant, no caben variacions. La Cecot i la Foeg, però, no veuen amb mals ulls la pujada de l’IVA ja que consideren que la disminució d’impostos directes ha d’anar acompanyada de la pujada d’un altre tribut que tingui capacitat recaptatòria suficient, “sempre i quan es tinguin en compte exempcions com el sector de la sanitat o l’educació”, puntualitza Mireia Santamaria, gerent de la Foeg. I tot plegat, sense perdre de vista un dels altres punts febles d’Espanya: reforçar les accions sobre el frau fiscal.

Combatre el frau fiscal

En aquest punt, les patronals catalanes lamenten que a les propostes presentades pels experts en l’Informe Lagares es passi de puntetes sobre aquesta qüestió i exigeixen que es persegueixi els qui apliquen la picaresca i es protegeixi, en canvi, l’empresari quan per primera vegada té problemes a l’hora d’abonar els impostos (per distracció o impossibilitat). “El model actual no afavoreix que el negoci refloti”, critica Rius, que considera que l’administració hauria de perseguir amb més fermesa aquells empresaris que sí que s’aprofiten del sistema i fan factures falses.

Així, entre les propostes que han fet els empresaris per aconseguir-ho hi figuren: limitar els pagaments en efectiu, prohibir el pagament de les nòmines en efectiu, eliminar l’estimació objectiva a l’IRPF i l’estimació simplificada de l’IVA, millorar la coordinació entre administracions i combatre els programes informàtics dissenyats per a la ocultació de vendes.

Normativa clara i transparent

Amb tot, des de Foment alerten que el sistema fiscal espanyol s’ha caracteritzat sempre per la seva incertesa, per la qual cosa, un altre dels punts bàsics d’aquesta reforma hauria de passar forçosament per “simplificar-lo i fer-lo pre-

visible”. “Els contribuents han de pagar i no perdre el temps”, assegura per la seva banda Maria Torra, assessora fiscal de la UEP. Així, per millorar el panorama fiscal actual, els empresaris exigeixen un marc normatiu coordinat entre totes les administracions, menys burocràtic i que s’apliqui de forma transparent. És a dir, acabar, per exemple, amb el via crucis d’haver de registrar diverses firmes digitals segons l’estament al qual es dirigeix, o que el fet d’anunciar un dissabte en un butlletí oficial que es modifica l’impost a partir del dia següent i sense un pronunciament clar i detallat de l’administració corresponent sobre com aplicar les noves regles del joc passi a ser una anècdota del passat.

Finalment, totes les patronals coincideixen a afirmar que la revisió a fons del sistema tributari espanyol és més necessària ara que mai. Però no creuen que s’acabi duent a terme i, a més, consideren que la que proposa aquest informe està mal plantejada. I és que afirmen que aquesta es limita a modificar els tipus sense pensar en una millor gestió del total recaptat.

“Espanya és un dels països amb major càrrega fiscal i, tanmateix, la recaptació està per sota de la mitjana europea”, apunta Torra, que explica que aquest desequilibri desincentiva la ciutadania de pagar impostos ja que entén que no estan ben administrats.

La proposta dels experts En un dossier de 460 pàgines presentat el passat 14 de març, el Comitè d’Experts suggereix rebaixar la càrrega fiscal per tal d’eixamplar les bases imposables a costa d’eliminar beneficis fiscals.

Per fer-ho, proposa les mesures següents: Reduir l’impost de societats: suprimir les deduccions i abaixar el tipus nominal en dues fases: per a les grans empreses, primer al 25% i després al 20%, mentre que per a les pimes es retallaria al 20% i 15%, respectivament.

Reduir les cotitzacions socials: eliminar l’actual sistema basat en aportacions en funció de la classificació professional i substituir-lo per un impost sobre les nòmines. En una segona fase, es rebaixarien les quotes empresarials.

Reduir l’IRPF: se simplificarien els trams passant dels set actuals a quatre. El tipus mínim passaria a rondar el 20% davant del 24,75% actual.

El tipus marginal màxim, del 52% (56% a Catalunya) baixaria al 50%, mentre que els treballadors que guanyin menys de 12.000 euros anuals en quedarien exempts.

Augmentar l’IVA: es classificarien de nou els béns gravats al tipus superreduït (4%) o reduïts (10%) i al general (21%). Sectors com el transport i el turisme quedarien al marge d’aquesta pujada.

Suprimir l’impost de patrimoni.

Mantenir l’impost sobre successions i donacions: amb una imposició mínima en un rang entre el 4% i el 10%.

Limitar el règim de mòduls a empreses que venguin directament al consumidor final.

Establir un tribut sobre la riquesa.

S’imputaria l’habitatge habitual i s’elevaria la tributació sobre els vehicles i altres actius.

L’impost de la controvèrsia

Pel que fa a l’IVA, és l’impost que genera més controvèrsia entre els empresaris catalans. Foment, i la UEP entenen que Espanya ja està homologada a la resta

43

Per acabar amb el frau, les empreses proposen limitar els pagaments en efectiu i prohibir el pagament de les nòmines en efectiu. / SHUTTERSTOCK.

44

RH / Jornades

MóN empresarial

abril - juny 2014

Més formació, més treball Aquest va ser el lema de la Jornada que Món Empresarial va organitzar el passat 14 de març dins el marc de Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus, on es va posar de manifest l’escletxa que encara existeix entre els perfils que demanen les empreses i la formació que ofereix el nostre sistema educatiu.

tuants, i la formació que té l’individu. Pensar que la formació que rebré avui em servirà d’aquí a 20 anys és absurd”, va matisar.

titulació universitària” que s’està donant en els darrers anys i que està provocant una escletxa “que també ens preocupa”, va recordar.

En aquest sentit, Alfaro va subratllar que hi ha gent que està “disminuint el seu currículum per poder accedir a llocs de feina que estan per sota de la seva qualificació professional”, i això, segons el president d’AEDIPE, comporta dos problemes afegits: el de la “desmotivació” i el de la “fuga de talent”, que quan és forçada és “negativa”.

Per últim, pel que fa la Formació Professional, Alfaro va destacar que, malgrat s’hagi fet un avenç en els darrers anys, sobretot pel que fa al seu posicionament social, aquesta formació segueix generant perfils laborals que no s’adapten a la realitat que exigeix el teixit empresarial. Per això va convidar a polítics i universitats que “migrin l’oferta cap al que demanen les empreses”.

La visió de l’empresa

Mirant cap a Europa

EMMA BOUISSET

Experts i estudis ho avalen: els ciutadans amb més formació tenen més oportunitats de trobar feina en un mercat laboral cada cop més exigent.

Tot i així, moltes vegades a les empreses els costa trobar treballadors amb el perfil adequat a les seves necessitats. En la jornada titulada “Més formació, més treball”, organitzada per Món Empresarial el passat 14 de març dins del marc de Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus, diversos experts provinents dels àmbits de l’Administració, la Universitat i el món de l’empresa, moderats pel catedràtic d’Economia de la UB, Joan Tugores, van ser els encarregats de posar damunt la taula aquesta dificultat per fer encaixar totes les peces d’un trencaclosques tan complex i en constant evolució com és el de l’actual mercat de treball.

Adaptar la formació i la metodologia

La primera dificultat que es va abordar va ser, segons el secretari d’Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat, Joan Aregio, encarregat d’obrir l’acte, la d’aconseguir, d’una banda, “que la formació sigui molt adaptable a les necessitats permanents i canviants de les empreses” i, de l’altra, que la metodologia amb la qual es faci “apropi la realitat del món laboral als joves que s’estan formant”. En aquest sentit, per a Aregio, l’experiència de la Fira d’Empreses Simulades (que enguany celebrava la seva onzena edició dins del Saló de l’Ensenyament) seria un bon exemple de “metodologia que alterna educació i formació en l’àmbit curricular amb la formació dins de l’entorn laboral”.

El secretari d’Ocupació i Relacions Laborals –per

Ponents participants a la jornada “Més formació, més treball” organitzada per Món Empresarial.

Adaptar millor l’oferta formativa a la demanda i potenciar la formació durant tota la vida laboral són alguns dels reptes que han d’afrontar universitats i empreses per fer front a les noves realitats del mercat

a qui la formació “és un repte de país” i “el bé més preuat que tenim de cara al futur”- va tancar la seva intervenció mostrant-se confiat en que les dificultats se superaran: “És una bona notícia que s’estiguin desenvolupant plataformes legals i legislatives que permetin que aquesta capacitat d’adaptació i de dinàmica sigui possible”, va declarar

referint-se a les noves lleis d’ocupació i de formació professional, així com als plans de formació.

Per a tota la vida?

Per la seva banda, el rector de la Universitat de VicUniversitat Central de Catalunya, Joan Montaña, va parlar de la importància de les pràctiques obligatòries com una via d’incentivar la inserció laboral i va destacar l’experiència de les beques “Sí-sí” com a exemple. Mitjançant aquest programa, l’alumne estudia i fa pràctiques des del primer dia i durant tota la carrera dins d’una empresa que li paga l’import de la matrícula i que té l’opció de contractar-lo un cop l’estudiant finalitza el grau.

Montaña també va voler posar l’accent en la necessitat de potenciar la formació contínua des de la universitat: “La formació ha de ser al llarg de tota la vida”, va declarar, perquè “és el que permet que hi hagi una major correspondència entre les necessitats del mercat, que són fluc-

/ E. GÓMEZ.

Ricard Alfaro, president de l’Associació de Directors de Recursos Humans de Catalunya (AEDIPE), va parlar des de la seva “posició privilegiada” -també és director de Recursos Humans d’Asepeyo- de la visió que tenen les organitzacions de la formació i l’ocupació a Catalunya. I ho va fer analitzant quina és la situació dels treballadors en funció del seu tram de qualificació professional. En el cas dels perfils de candidats no qualificats, segons Alfaro, el fet que a Catalunya hi hagi “140.000 persones que ni estudien ni treballen” i que “no tindran entrada” en les empreses en un futur representa un “problema polític i social de primer nivell” que cal considerar. Quant als treballadors amb estudis superiors, Alfaro va posar l’accent en el fenomen de “sobreoferta de gent amb

La jornada-debat es va cloure amb la intervenció del Dr. Claudi Alzina, secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya, que va voler denunciar la “rigidesa” del model de formació espanyol, “que ens desconnecta dels estàndards europeus de duració de les carreres” i que “connecta amb el segle XIX”, va dir en referència a la LOMCE, llei que esperava que “no s’arribi a desenvolupar”, va afegir.

La bona notícia que va voler destacar, però, el secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya és que “el sistema universitari català és”, al seu parer, “extraordinàriament potent, molt internacionalitzat, amb uns alts nivells de recerca i amb una gran preocupació per l’ocupabilitat i l’adequació de la formació amb els llocs de feina”, va concloure.

Abril - juny 2014

Imprescindibles / ESPECIAL sant jordi

MóN empresarial

ENTREVISTA A LEOPOLDO ABADÍA, EXPROFESSOR DE L’IESE

“Els joves d’ara difícilment podran mantenir les pensions de demà” “Hem viscut com a rics i ara vivim com allò que som en realitat. No érem rics, érem pobres endeutats”

d’euros aproximadament.

Si és un 3%, aleshores hem de tenir un dèficit de 30.000 milions d’euros. L’any 2011 teníem un dèficit de 91.000 milions i ens hem compromès a rebaixar-lo a 30.000 milions des de l’any 2011 fins l’any 2016. L’hem rebaixat 20.000 milions en un any i això explica tots els maldecaps.

Com que els terminis estan escrits i acaben amb 30.000 milions l’any 2016, per això avanço que el 2017 hi haurà tranquil·litat.

Leopoldo Abadía.

/ CEDIDA.

JESÚS ABAD

Vostè assegura en La economía en 365 preguntas que si volem, la crisi s’acaba. Creu que no hi ha voluntat de que s’acabi?

Sempre dic que, si tinc un problema en el meu poble, me l’arreglarà millor l’alcalde que no pas el ministre de l’Interior.

Però si l’alcalde es compra 12 cotxes, contracta 50 assessors, es fa una estació d’AVE a la porta i un aeroport, aleshores millor visc a Madrid, que em sortirà més a compte. Em sembla que hi havia una sèrie de coses evidents, per això deia que si hi hagués voluntat, la crisi l’acabaríem en tres minuts.

Parlant de voluntat... què passaria si Catalunya s’independitzés?

No res. Em sembla una ton-

teria absurda. Això de Catalunya s’arregla en una setmana i tres mesos, en aquest ordre. En una setmana, per tal de fer números i arribar a un acord de qui roba a qui i la quantitat pendent de pagar.

Després, els altres tres mesos són per discutir i arreglar els temes culturals, sentimentals i patriòtics. Bé tenim una Constitució que té 36 anys; doncs em sembla lògic que la revisem.

El que sí ha anunciat vostè és que l’any 2017 s’acabarà la crisi.

Bé, no, ja veuràs... és molt fàcil. Nosaltres ens vam comprometre a Maastricht que tindríem un dèficit màxim del 3% sobre el Producte Interior Brut. El que faig és calcular que el PIB és d’un bilió

Creu que aquesta crisi ens ha de servir per aprendre més sobre economia?

Sí, però hem d’anar amb compte. Hem d’estudiar economia a les escoles? Sí, però la necessària i amb sentit comú. No serveix només aprovar l’examen perquè s’han memoritzat les frases del llibre, perquè un alumne pot aprovar Economia i en realitat no tenir-ne ni idea.

I aquests joves dels quals parla, gaudiran de la pensió algun dia?

Jo que sé (riu). Quan algú em demana com veig el futur de les pensions, li dic que negre, perquè el sistema actual que tenim a Espanya, és un mètode de repartiment. Els joves que treballen, guanyen i consumeixen. Els joves d’ara difícilment podran mantenir les pensions de demà.

Crec que el que s’ha de fer és

anar capitalitzant allò que es guanya a través d’algun fons personal, de manera que quan el jove d’ara arribi a la seva jubilació, el pugui gaudir.

El futur dels joves passa per agafar les maletes?

Mira, doncs potser sí, i no em sembla malament. Vivim en plena globalització, abans érem de poble i ara som del món. Abans els nostres fills buscaven feina al barri del poble i ara els barris s’anomenen Shangai i Washington.

Però que no estàvem entre els països rics, que ara hem de marxar?

Ho semblava, però no ho érem. Som un país normalet que, durant una temporada, ens hem cregut que érem rics perquè teníem molts crèdits. Si ara tenim un deute de 970.000 milions d’euros és perquè ens hem anat endeutant en l’àmbit públic i també en el privat. Hem viscut com a rics i ara vivim com allò que som en realitat. No érem rics: érem pobres endeutats, però amb aparença de rics, per això es podien comprar cotxes i cases. Aleshores, quan el banc ha tancat l’aixeta, hem descobert que érem pobres.

I som tan pobres que l’economia espanyola està condemnada a dependre d’Àngela Merkel?

(Riu) Ja saps que és la meva mania. L’any 1962, Espanya va demanar l’adhesió al Mercat comú. Aleshores jo estava a Harvard i un professor ens deia que el procés de construcció d’Europa seria molt llarg. Han passat 50 anys i encara estem anant cap a Europa. A Espanya, ni manava Zapatero, ni mana Rajoy: qui mana és Europa i per això dic que mana la Merkel.

Qui ha de posar llenya a la màquina per sortir del túnel? Les pimes?

A Espanya, el problema s’anomena 5.896.300 persones a l’atur, molta gent que vol treballar, que pot fer-ho molt bé i que pot enriquir el país. Tenim unes 3 milions de petites i mitjanes empreses. Si cada pime aconseguís de crear un lloc de feina, el problema s’acabaria.

Si les ajudem, veurem el seu veritable potencial com a font de riquesa.

No deixi que acabem sense preguntar-li a què es referix quan diu que el llibre està incomplert?

Ah! Doncs a que segur que hi ha 365 preguntes més. En aquest llibre parlo d’economia, del dèficit, del deute, de la revolució de l’educació, de la Casa Reial, de la competència que pot fer l’Estat a les empreses privades... Parlo, també, de tenir criteri a l’hora de comprar, de l’optimisme (...). Al final, quan arribes a les 365 preguntes -que en realitat són 391 segur que en podria haver fet moltes més.

La economía en 365 preguntas 200 pàgines ISBN: 978-84-670-3494-3 Espasa Libros

45

46

especial sant jordi / Imprescindibles

MóN empresarial

abril - juny 2014

Entrevista a Oriol Amat, catedràtic de la UPF, economista i president de l’ACCID, i Pilar Lloret, economista

“Els nostres empresaris han de superar més obstacles que els de països veïns” l’excel·lència, el màrqueting i la internacionalització. Finalment, també destacaríem les finances prudents.

I quins són els principals esculls amb què solen topar les organitzacions empresarials?

O.A. i P.Ll.:Segurament no tot es redueix a la manca de crèdit... Costos salarials, sistema tributari, balances fiscals... Les principals malalties de les empreses es poden resumir en tres: no apostar per les persones, manca d’innovació i finances no prudents.

Oriol Amat i Pilar Lloret.

Emma Bouisset

La seva darrera publicació té un títol prou eloqüent: Avançant. L’últim informe de la OCDE, però, no recull xifres gaire engrescadores, ja que afirma que la recuperació econòmica, per ella mateixa, no esborrarà els efectes d’aquesta crisi tan llarga.

Segons Oriol Amat i Pilar Lloret, cap a on avancem?

Oriol Amat i Pilar Lloret: Com diu la frase: “Al barri hi ha de tot”. Amb la crisi hi ha moltes empreses que han avançat. En general, són les empreses que tenen molta capacitat d’adaptació i han sabut innovar. És veritat que es tracta d’empreses que tenien una situació financera sanejada abans de que punxés la bombolla immobiliària i comencés la crisis financera global. Si ens centrem més en les persones, el que sí s’ha posat de manifest és que aquesta crisi ha contribuït a augmentar les desigualtats. Les distàncies entre rics i pobres s’han eixamplat. En aquest punt, no som gaire optimistes, ja que no hi ha voluntat –en l’àmbit internacional- d’acabar amb

/ CEDIDA.

els paradisos fiscal i tampoc no hi ha voluntat en el nostre país de reduir de veritat el frau fiscal i l’economia submergida.

Per a molts, la solució a la xacra de l’atur de llarga durada ha estat l’emprenedoria. Però aquesta no és una aventura gens fàcil. El seu llibre promet compartir les estratègies i les tàctiques que expliquen l’èxit de les empreses que aconsegueixen generar més riquesa.

Quins són aquests factors clau?

O.A. i P.Ll.: Cada sector i cada empresa és un món, però hem trobat factors que augmenten l’èxit de les empreses així com la seva capacitat de creixement i la seva esperança de vida. N’hi ha que es refereixen a la personalitat dels emprenedors (passió, humilitat i resiliència). També és important comptar amb una cultura organitzativa forta en la qual predominen valors tals com la responsabilitat social corporativa. Un altre aspecte diferencial és que aquestes empreses aposten més per les persones, la innovació,

Fa quinze dies, la patronal Pimec va organitzar un acte multitudinari per exigir mesures als governs central i autonòmic que fomentin la reactivació econòmica de les petites i mitjanes empreses, les grans damnificades per la crisi. Quines mesures proposen vostès?

O.A. i P.Ll.:Tot i que hi ha excepcions, l’Administració Pública hauria de posar-ho menys difícil a les empreses.

En l’informe Doing Business 2014 del Banc Mundial que s’acaba de presentar, l’estat espanyol segueix empitjorant la seva posició.

Si l’any passat ocupava el lloc 42, ara ha baixat fins al número 52, d’un total de 189 països. Les causes són l’excés de burocràcia, els terminis i els costos dels tràmits amb l’Administració.

Per exemple, en l’obtenció de permisos de construcció Espanya ocupa el lloc 98 ja que es necessiten 9 procediments que triguen 230 dies. Tot i que en els darrers temps alguns ajuntaments (com el de Barcelona, per dir-ne un) i altres administracions han aconseguit importants millores, en conjunt no acabem de fer net i els nostres empresaris han de superar molts més obstacles que els que hi ha en paï-

sos del nostre entorn.

Un altre apartat amb resultats negatius és la dificultat per a obrir un negoci, ja que Espanya ocupa el lloc 142.

Moltes administracions encara no han entès que s’han de transformar de manera radical per convertir-se en agents dinamitzadors de l’activitat empresarial, enlloc de ser un llast que fa perdre competitivitat.

En definitiva, cal augmentar el nombre de servidors públics que entenen que ells poden ajudar molt. Solament així podem aspirar a que el sector públic sigui un puntal del procés de recuperació de l’economia.

Probablement, un dels encerts d’Avançant sigui tant la facilitat en la seva lectura com el fet que s’acompanyi de casos pràctics d’empreses d’aquí. Els empresaris espanyols i catalans, doncs, estan preparats per ser competitius?

O.A. i P.Ll.: Per descomptat que sí. La clau es que s’aconsegueixi que el crèdit arribi als projectes viables i que l’Administració Publica deixi de ser una teranyina que ho posa molt difícil a les empreses i als emprenedors.

Un hipotètic escenari independent, faria variar els factors claus de l’èxit que ens proposa el seu llibre?

O.A.: No. El que sí és possible és que, en cas d’independència, es puguin millorar alguns dels problemes greus que pateix l’economia catalana: el dèficit fiscal i el dèficit d’infraestructures.

S’han publicat molts estudis sobre l’impacte econòmic de la independència. Personalment, no em crec massa els que són catastrofistes. Trobo més fiables els que ha publicat la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes o el de la Cambra de Comerç de Barcelona, que preveuen que als pocs

“Cal que el crèdit arribi als projectes viables i que l’Administració Publica deixi de ser una teranyina que ho posa molt difícil a les empreses i als emprenedors”

anys de la independència, el PIB català tindria un augment del voltant del 7%.

Per acabar, com ha estat l’experiència d’escriure a quatre mans? Repetiran?

O.A. i P.Ll.: Ha estat una experiència molt enriquidora. La veritat és que amb la gran quantitat d’entrevistes, enquestes i estudis que hem fet, ha anat molt bé treballar en equip. Ens ho hem passat molt bé en els quatre anys que ha durat el procés i segur que repetirem.

Avançant.

Com ho fan les millors organitzacions 264 pàgines ISBN: 978-84-15735-87-8 Profit Editorial

Abril - juny 2014

Imprescindibles / ESPECIAL sant jordi

MóN empresarial

Entrevista a Gonzalo Bernardos, professor d’economia de la UB

“Els partits han supeditat les seves polítiques al servei dels banquers i dels mercats” “No és cert que ja no es puguin finançar polítiques socials. No es volen, es prefereix finançar als bancs, a les elèctriques i als constructors (els tres grans lobbys del país)”

en detriment dels principis econòmics…

Els plantejaments d’esquerra han desaparegut.

L’esquerra ha adoptat la política de la dreta i tots els partits han supeditat les seves polítiques al servei dels banquers i els interessos dels mercats. La banca i les constructores han dilapidat molts diners. Ni molt menys és cert que ja no es puguin finançar polítiques socials. No es volen, es prefereix finançar als bancs, a les elèctriques i als constructors (els tres grans lobbys del país).

Gonzalo Bernardos.

Montse Torres

El seu nou llibre es titula La gran mentira de la economía. La crisi és fruit d’un engany als ciutadans?

Al llibre explico princip al me n t co m e ls p ol ítics, per tal d’impulsar un canvi social i ideològic molt profund, han utilitzat l’economia i han allargat innecessàriament una crisi econòmica. És una autèntica barbaritat intentar solucionar una reces-

/ CEDIDA.

sió per manca de demanda mitjançant la reducció de la demanda. El resultat és obvi: més crisi. Aquesta situació ha reduït considerablement la classe mitjana, fent que alguns rics ho siguin molt més i que s’incrementi molt el nombre de persones que viuen a la misèria.

Al llibre és molt crític amb els polítics, als qui acusa de desdibuixar la seva ideologia

Vostè planteja un canvi de model econòmic per donar la volta a aquesta situació.

Cal canviar el model del capitalisme financer actual, en el qual manen els mercats, per un nou model amb més igualtat en la distribució de la renda i més pròxim als desitjos dels ciutadans. Això necessàriament suposa l’aparició de nous polítics, amb més coneixements tècnics i diferents idees. Actualment, tant la dreta com l’esquerra plantegen el mateix, unes polítiques econòmiques que en lloc de reduir l’impacte de la crisi sobre els ciutadans l’han augmentat.

Com s’hauria de gestionar aquest canvi en l’àmbit polític?

Seran els mateixos ciutadans els qui provocaran aquest canvi polític amb els seus vots. Hi haurà una nova forma de fer política en la qual, pels professionals de la mateixa, seran més importants les prioritats dels ciutadans que les dels mercats.

Creu que hauran de canviar els polítics a títol individual o seran els partits els que s’hauran d’adaptar a aquestes noves circumstàncies? És indiferent, sobreviuran només aquells partits o polítics que canviïn significativament la seva manera de procedir. Els canvis del model de capitalisme són lents, el canvi complet del capitalisme keynesià al capitalisme financer va trigar 12 anys a produir-se. Per tant, el canvi no serà d’avui per demà.

Des d’alguns sectors es parla, però, dels primers símptomes de recuperació del mercat, fins i tot de l’immobiliari. En la seva experiència -vostè dirigeix el Màster en Assessoria i Consultoria Immobiliària de la UB- creu que el sector comença a donar mostres de sortir de la crisi?

Aquest any es començaran a notar els primers símptomes de recuperació del mercat immobiliari. Almenys a les grans ciutats, ja que actualment hi ha un triple mercat: per una banda, hi ha les grans ciutats, on aquest any començaran a augmentar els preus, sobretot a les millors zones; d’altra banda, a les ciutats mitjanes continuaran baixant i no es produirà una recuperació plena fins d’aquí un o dos anys i, finalment, als llocs molt petits, on hi ha un excés d’oferta produït per un mal

ús de recursos, aquesta difícilment es podrà absorbir.

Quins factors creu que influiran en aquesta recuperació?

Aquest any serà el primer en què hi començarà a haver crèdit per al sector immobiliari. I a aquesta possibilitat de crèdit s’hi haurà d’afegir que la gent té menys por de comprar i que la gent que té certs estalvis i no comprava per por, ara s’animarà a fer-ho, perquè pensen que el preu dels habitatges ja ha baixat suficient. Aquests són els tres factors que més influiran en la recuperació.

I quan podrem dir que el mercat està recuperat?

La recuperació plena del mercat no es produirà fins a finals del 2015 o principis del 2016, però serà un mercat amb xifres similars a les dels anys 1995 o 1996, equiparable a la situació prèvia a la bombolla immobiliària.

La gran mentira de la economía 250 pàgines ISBN: 978-84-233-4815-2 Editorial Destino

47

48

Especial sant jordi / Imprescindibles

MóN empresarial

abril - juny 2014

ENTREVISTA A SANTIAGO NIÑO BECERRA, CATEDRÀTIC D’ESTRUCTURA ECONÒMICA DE L’IQS SCHOOL OF MANAGEMENT, UNIVERSITAT RAMON LLULL

“Mai no tornarem a un escenari com el del 2006” “Tot allò relacionat amb el procés logístic, la producció agregativa, el Sector R (rehabilitació, reciclatge, recuperació...), la biotecnologia, la tecnogenètica i la investigació en noves fonts energètiques (...) seran subsectors de futur”

com de sector (finançant projectes realment necessaris, i no concedint crèdits indiscriminadament). És a dir, mai es retornarà a com abans.

Santiago Niño Becerra.

JESÚS ABAD

Vostè va ser un dels pocs economistes que va anunciar que la gran ensopegada vindria l’any 2010. Al seu llibre, Diario del Crash, ens permet de mirar enrere per poder analitzar millor el futur. Creu que la situació econòmica actual es podia haver evitat?

No, perquè allò que estem vivint no és una recessió com la del 87 o la del 93 (que tampoc no tinc clar que s’haurien pogut evitar), sinó una crisi sistèmica per esgotament del model, com la Depressió dels anys 30.

Per tant, en la seva opinió, el sistema capitalista, tal com el coneixem ara, s’estaria esgotant?

Suposant que es segueixi

complint la dinàmica històrica, tal i com s’ha complert en els darrers 2.000 anys, penso que al sistema capitalista encara li queda recorregut, però amb una altra manifestació. De fet, les crisis sistèmiques de 1873 i 1929 van implicar això: canvis de model, és a dir, canvis en la manifestació del capitalisme, en la manera com les coses s’estaven fent. I penso que en això estem ara.

Analitzem, doncs, aquest ara: Espanya, actualment, té prop d’un 25% d’atur. Amb el canvi de model de què ens parla, podria tornar al 7%?

Penso que Espanya mai més no tornarà a tenir una taxa d’atur del 7%, a no ser que

/ C. BARJAU.

la població activa caigui en vertical o que es modifiquin les definicions de població ocupada i parada. Espanya, penso, tendeix a taxes d’atur estructural d’entre el 14% i el 16%, és a dir, amb taxes d’atur més subocupació de quasi el 30%.

Seguim parlant de canvi.

Què fa falta per aconseguir que els bancs tornin a obrir l’aixeta?

De nou, penso que mai més no es tornarà a uns moments en què les entitats bancàries concedeixin uns nivells de crèdit com els concedits fins ara. Primer, perquè els mateixos bancs experimentaran una tremenda transformació, tant en termes interns (control de riscos),

Augura, per tant, una desigualtat cada dia més evident?

El veritable problema no es troba en la diferència d’ingressos entre qui més i qui menys guanya, sinó en la manifesta insuficiència dels qui perceben els ingressos més baixos. A partir d’aquí, penso que sí, que la desigualtat anirà augmentant, però pel doble motiu que els ingressos del 5 % seguiran creixent mentre que els del 40% més baixos es reduiran en termes mitjans. I això amb un altre efecte: la progressiva disminució de la classe mitjana.

Cada vegada s’escolten més veus que demanen que hi hagi una renda bàsica garantida. La veu viable?

Fa anys ja es va demostrar que ho era. I és necessària i imprescindible.

Deixant una mica de banda el pessimisme. Quins considera que poden ser els sectors

emergents de la nostra economia?

No és pessimisme. Desapareixeran activitats i subsectors de la mateixa manera que van desaparèixer en els anys 50 amb relació als anys 20. En canvi, tot allò relacionat amb el procés logístic, la producció agregativa, el Sector R (rehabilitació, reciclatge, recuperació...), la biotecnologia, la tecnogenètica i la investigació en noves fonts energètiques, fonamentalment, seran subsectors de futur.

Per acabar, creu que podem ser moderadament optimistes quant al futur de la nostra economia?

Què entén per optimisme?

Tornar a l’escenari del 2006?

Penso que mai no tornarem a un escenari com aquell.

La transició del model, amb les seves noves institucions i mesures, estarà completada pels volts del 2018. Les coses s’estabilitzaran, però el creixement, encara que estable, serà molt baix: de prop del 0% la majoria dels anys, amb una inflació molt baixa i un atur estructural elevat. És a dir, res semblant a allò d’abans.

Diario del crash 400 pàgines ISBN: 978-84-15070-34-4 Los Libros del Lince

Abril - juny 2014

Imprescindibles / ESPECIAL sant jordi

MóN empresarial

49

ENTREVISTA A ARCADI OLIVERES, DOCTOR EN CIÈNCIES ECONÒMIQUES I PROFESSOR DEL DEPARTAMENT D’ECONOMIA APLICADA DE LA UAB

“El dia que esgotem els recursos ens adonarem que el capitalisme era un sistema criminal” Estats Units, en cinc casos els ministres i en dos casos el viceministre, abans de ser-hi ministres d’Economia treballaven en una única banca nord-americana, que es diu Goldman Sachs. Hi ha diferents indicis que demostren que aquesta banca nord-americana ha comès delictes tota la vida.

Arcadi Oliveres.

JESÚS ABAD

En el llibre Diguem Prou! queda palès que no anem bé.

Hem de fer algun canvi profund?

Crec que és obvi i és necessari que es produeixi un canvi radical davant l’actual situació social, econòmica i política. Hem de dir que les coses poden canviar, perquè certament hi ha recursos per a què tothom visqui bé, si estan ben administrats. No hem de mantenir aquesta situació d’injustícia.

Segons les seves tesis, ens hem d’acostumar a llegir notícies sobre, per exemple, desnonaments, o hauríem de dir tots prou?

No ens hem d’acostumar a escoltar aquestes notícies i sí a fer que els propòsits com la dació en pagament, per una banda, i el lloguer social, per una altra, comencin a funcionar. Cal que la legislació canviï.

Evidentment, els bancs no tenen pas dret d’abusar dels seus clients i d’intentar desnonar persones, sobretot en determinades con-

/ CEDIDA.

dicions. Els bancs haurien de tenir, encara que ja sé que no en tenen, un mínim d’esperit ètic en el seu comportament.

La solució passaria per assenyalar cap a la banca ètica?

Sens dubte, jo diria que hi ha molts defectes en l’actual sistema, i un d’ells és el defecte de l’organització financera que tenim en la nostra societat. La banca, tal com existeix, com a mínim s’ha de transformar.

I com s’ha de transformar?

Doncs, com dieu molt bé, en direcció cap a la banca ètica, i també, no ho oblidem, en direcció cap a la banca pública.

Vostè no s’amaga. En més d’una ocasió ha qualificat de delinqüents els banquers.

I tant. No tots, evidentment. N’hi ha que són ben honrats, però jo diria que molts dels banquers no ho són i altres responsables de les finances, tampoc. Li puc assegurar, per exemple, que els set darrers ministres d’economia dels

Podríem dir que a hores d’ara el sistema capitalista ha tocat fons?

Penso que va tocar fons fa molts anys, però com que és un sistema absolutament agressiu, un sistema injust i criminal, cal que desaparegui molt aviat. Molta gent ho comença a veure, primer, per les injustícies que genera, que són col·losals, i segon, per la destrucció ambiental que fem de la Terra. El dia que esgotem els recursos ens adonarem que el capitalisme era un sistema criminal.

Mentrestant, estem sedats mirant el futbol o programes del cor?

Bé, però això no és nou. Els romans ja parlaven de pa i circ. Fa 2.000 anys que és així... Però això no ens ha de fer pensar que sempre serà igual. Avui en dia, tenim molts recursos tècnics per poder viure bé.

Potser podríem començar per aprimar l’Estat...

Penso, que l’Estat s’ha d’aprimar, però des del punt de vista del Govern central. A Espanya, de cada 100 euros que gasta l’Administració pública, 51 els gasta el Govern central, 33 els gasten les autonomies i 14 els gasten els ajuntaments. A Suècia, els ajuntaments gasten el 55% dels diners públics. Això vol dir que l’Estat central s’ha

d’aprimar i els ajuntaments s’han d’engreixar.

Creu que l’euro, tal com el coneixem, té els dies comptats?

A mi m’agradaria molt, perquè no s’hauria d’haver aprovat mai en països febles com Portugal, Espanya, Grècia o Malta. Una moneda única, quan les altres polítiques com les socials no són úniques, no té sentit. La demostració de què l’euro ha estat un desastre la tenim tots quan comprovem la capacitat adquisitiva dels salaris. En els últims anys, com que ja no podien devaluar la pesseta, han devaluat els salaris.

I la tendència és a que desaparegui la classe mitjana?

Penso que els passos van encaminats cap aquí. Totes les estadístiques mostren un augment enorme de les grans fortunes i d’aquells que tenen uns ingressos que ni tan sols superen el salari mínim. Aquesta és una mostra més dels desastres que genera aquest sistema que cal destruir de seguida i que es diu capitalisme.

Ens haurem d’oblidar, doncs, d’aquell Estat del Benestar?

No, al contrari. Ara tenim més possibilitats que mai de conduir aquest Estat del Benestar, sempre que siguem capaços de produir les transformacions pertinents. El sistema de pensions suposa per a Espanya 115.000 milions d’euros cada any. Per contra, segons els inspectors d’Hisenda, el frau fiscal a l’Estat espanyol representa 93.000 milions d’euros. Si perseguissin aquests irresponsables i aconseguissin aquests milions, les pensions es

“Segons els inspectors d’Hisenda, el frau fiscal representa 93.000 milions [d’euros cada any].

Si perseguissin aquests irresponsables i aconseguissin aquests milions, les pensions es podrien apujar més d’un 80%”

podrien apujar més d’un 80%, que no estaria gens malament. Per tant, l’Estat del Benestar no fracassa, els que el fan fracassar són aquells indisciplinats que creuen que poden fer el que volen i burlar-se de la resta de la societat.

Diguem prou!

136 pàgines ISBN: 978-84-15002-94-9 ANGLE EDITORIAL

50

ESPECIAL SANT JORDI / Imprescindibles

MóN empresarial

abril - juny 2014

ENTREVISTA A CARLES TORRECILLA, PROFESSOR DEL DEPARTAMENT DE DIRECCIÓ DE MÀRQUETING D’ESADE

“Al segle XXI, els analfabets són els que no saben moure els diners” “Encara que hi ha qui les critica, [les franquícies] són una bona manera d’aprendre a ser empresari practicant amb una xarxa de seguretat”

d’afrontar canvis imprevistos?

No, perquè si bé és cert que depenen d’ells mateixos, no tenen la indemnització per acomiadament que et permet tenir un calaix per reinventar-te des de zero.

CARLES TORRECILLA

/ ESADE.

JESÚS ABAD

El seu llibre, El Plan B, és una carta amagada per si ens fa falta en algun moment o la idea és que arribi a ser un Pla A? El fet de no tenir alternativa (Pla B) fa que el nostre Pla A ens generi massa dependència o que no el tractem amb objectivitat. Per exemple, serà difícil negociar un augment de sou si el nostre cap sap que no tenim cap altre opció.

Ens podria destacar algun Pla B d’èxit?

En comptes de comprar un habitatge, llogar-lo i, amb els estalvis, comprar vàries places d’aparcament i invertir conjuntament amb altres socis en una franquícia d’èxit.

Venim d’una cultura equivocada quan pensem que una feina ha de ser per a tota la vida?

Millor si pensem més aviat en treballar en la mateixa empresa que en fer sempre la mateixa feina, ja que dins de la mateixa empresa podem anar-nos desenvolupant i assumint nous reptes.

Però en un entorn canviant tu també has d’estar preparat per canviar.

Això de què no hem de posar tots els ous en la mateixa cistella, segueix vigent?

Més que mai. Però tampoc no els hem de posar en cistelles que no entenem o no controlem.

Els autònoms són els que tenen més possibilitats

Què ha de fer una persona quan rep una carta d’acomiadament (i possiblement una indemnització), començar a pensar en un Pla B? Va una mica tard, però és important que s’ajunti amb alguns companys en la mateixa situació per remar tots junts i sumar indemnitzacions. D’aquesta manera no haurà d’arriscar tota la indemnització en un sol projecte.

I aquest projecte hauria de ser un negoci partint de zero o bé una franquícia?

Franquícia. Encara que hi ha qui les critica, són una bona manera d’aprendre a ser empresari practicant amb una xarxa de seguretat.

En solitari o amb associats?

Jo sempre ho faig associat.

El solitari no es pot posar malalt. Quan jo no tiro, tiren els meus socis i viceversa.

En el llibre diu que “no comptem amb els amics”? Ens ho pot explicar?

Ni amics, ni subvencions.

Perquè si vénen, perfecte, però no hi hem de comp-

tar a l’hora de fer una pla de negoci. Són amics: no clients. A més, pel fet de ser amics, ho miraran tot amb lupa i hi veuran pegues que mai no han vist en altres proveïdors.

Recórrer a la família o amics per aconseguir l’aval, és una bona solució?

Mai. Quan et demanen aval, és que qui té els diners pensa que no els-hi tornaràs. No barregis a família i amics en la teva aposta contracorrent.

Quins són els principals errors que comet un emprenedor?

La falta de constància, enamorar-se del producte en comptes del client, anar mal acompanyat, fer empreses monoproducte, parlar més que no pas escoltar, configurar un projecte curt de recursos econòmics per mantenir una alta participació accionarial... la llista dóna per a escriure molts llibres.

Un emprenedor està obligat a pensar internacionalment?

No, està obligat a pensar globalment.

El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, acaba de fer públic que el seu sou va ser d’1 dòlar l’any 2013. Al marge d’una clara estratègia de màrqueting, ¿el director general no hauria de ser qui més cobra?

No, qui més cobri ha de ser qui genera més valor per a l’accionista, soci o propietari, i no sempre és el director general. En el món del futbol en tenim un bon exemple.

Quina és la taxa de mortalitat de les noves empreses?

De les empreses és variable, però dels nous productes és del 99% al cap de 5 anys.

Què és el cicle de vida de la solució?

L’evolució del conjunt de

productes que solucionen una necessitat d’una mateixa manera.

En el llibre, ens convida a no obsessionar-nos amb l’estalvi i amb les propietats.

Què hauríem de fer: viure de préstec o malviure-hi?

Ni ser els més rics del cementiri, ni viure sota la màxima de “tot això que tinc de més”. Cal viure el present preparant el demà.

Si l’empresa va bé, hem de deixar de banda la formació continua?

Si deixes de formar-te, l’empresa començarà a anar malament.

Hi ha un Pla B concret?

Cada persona ha de construir el seu, segons les seves circumstàncies i anhels.

El futur passa per invertir en Borsa?

Al segle XIX, els analfabets eren els que no sabien llegir; al segle XX, els que no sabien comptar, i al segle XXI, els que no saben moure els seus diners.

Quin és el seu Pla B? Invertir en les iniciatives empresarials d’alguns antics alumnes d’ESADE.

El plan B 256 pàgines ISBN: 978-8408122760 Editorial PLANETA

abril - juny 2014

Imprescindibles / ESPECIAL sant jordi

MóN empresarial

Entrevista a Joan Tugores Ques, catedràtic d’Economia de la UB

“Necessitem un sistema fiscal eficient i equitatiu” “En lloc d’estar aprenent les lliçons correctes de la crisi, alguns les estan reinterpretant, de nou, al seu favor, i això abunda en els riscos del perillós retorn a un business as usual “

Joan Tugores.

Emma Bouisset

Quatre anys després de la publicació del seu llibre, Crisis. Lecciones aprendidas… o no, és un bon moment per fer balanç del que proposava en el text o encara és massa d’hora?

Ara que es comença a parlar de recuperació és un moment molt indicat, ja que una tendència molt humana és fer bons propòsits en els moments en que s’evidencien les febleses però s’obliden ràpidament a mesura que passa el pitjor i es retorna al business as usual, un risc central a l’anàlisi del llibre.

Això vol dir que no hem après gaire?

Efectivament, sembla que no hem après gaire. Entre d’altres raons perquè els responsables de la crisi –els àmbits econòmics i financers i els seus altaveus polítics i acadèmics- han aconseguit no només sortir amb immunitat i impunitat, sinó que han pontificat sobre la forma de gestionar la crisi i estan reorientant la postcrisi de nou cap els seus interessos, que sovint no són els del conjunt de la ciutadania.

Analitzem una d’aquestes iniciatives: el catedràtic d’Hisenda Pública Manuel Lagares acaba d’entregar al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, la proposta de reforma del sistema tributari amb la qual s’apropa a les recomanacions de Brussel.les quan aconsella, entre d’altres mesures, apujar els impostos indirectes a canvi d’una rebaixa de les cotitzacions.

Segons el seu parer, és una bona lliçó?

El que necessitem és un sistema fiscal eficient i equitatiu, i això requereix una valoració de conjunt. La situació de partida és dolenta en ambdues vessants, amb uns classes mitjanes i amb el teixit empresarial de pimes, així com els autònoms, amb unes càrregues desproporcionadament elevades, sobretot en comparació amb els sectors de la part més alta d’ingressos, que tenen un ventall de mecanismes per evadir o eludir el que haurien d’aportar. I això no sembla corregir-se amb les propostes presentades.

També sembla estancat el debat sobre com calcular

/ CEDIDA.

satisfactòriament les balances fiscals. La metodologia defensada per l’economista Ángel de la Fuente, que pretén passar del mètode de flux monetari al de càrrega-benefici, creu que ajudarà a que retrobem un cert equilibri o només és un peix que es mossega la cua?

Les dades haurien de servir per clarificar els temes en debat i no per fer-se servir com a projectils dels uns contra els altres. Tot sovint diferents metodologies ofereixen punts de vista complementaris sobre una realitat complexa que cal saber integrar, en lloc de desacreditar, entre tots, les anàlisi estadístiques amb maniqueismes.

Per on diria vostè que arribarà la sortida de la crisi? És una qüestió de crèdit?

El crèdit és una condició necessària, però no suficient. Necessària per tal de donar viabilitat als nous projectes, idees emprenedores i treure profit de tot el nostre potencial d’innovació i creativitat, que fins ara s’estan trobant sovint amb unes traves prohibitives.

Aleshores, què proposaria vostè?

A més de fer que el sector financer compleixi la seva tasca essencial de canalitzar l’estalvi envers les inversions realment productives, cal un clima més propici a l’emprenedoria: menys traves de tota mena per tal de treure tot el profit del potencial de la nostre societat i una atenció especial a pimes, professionals i autònoms, amb apostes per projectes integrats de manufactures amb serveis d’alt valor afegit, en la línia del que de vegades s’anomenen els manuserveis.

Per acabar… el sorprèn llegir el comunicat del grup BFABankia del passat mes de febrer on la institució bancària “aconsegueix un benefici net de 509 milions, que puja a 608 milions si es descompta l’efect del préstec subordinat”? Considera que els bancs han après la lliçó o, tal com es preguntava fa quatre anys al seu llibre, repetirem la història?

D’una banda és positiu que, després de les immenses injeccions de recursos públics, les entitats rescatades tornin a obtenir beneficis que permetrien començar a retornar el que els contribuents hem aportat i reobrir l’aixeta del crèdit. Però la complaença que exhibeixen alguns, així com la percepció de que els beneficis apuntats es destinaran a d’altres coses, que tampoc no inclouran la plena reparació dels perjudicis originats a modestos estalviadors, és indicativa de que en lloc d’estar aprenent les lliçons correctes de la crisi, alguns les estan reinterpretant, de nou, al seu favor, i això abunda en els riscos del perillós retorn a un business as usual.

Quin creu que serà l’escenari nacional que viurem en els propers anys?

Probablement una recuperació modesta -però recuperació- amb fortes dosis d’heterogeneïtat.

I en l’àmbit internacional?

Entre els avançats, Estats Units va millor que una Europa amb molts deures pendents, mentre que els emergents afronten friccions al seu creixement que, en uns casos, són reorientacions assenyades, com passa a la Xina (encara que amb serioses febleses a afrontar) i, en d’altres, són reveladors de que calen reformes sociopolítiques per acomodar el creixement.

Crisis: lecciones aprendidas... o no 108 pàgines ISBN: 978-84-9768-783-6 Fundación Privada de Estudios Internacionales – Marcial Pons

51

52

ESPECIAL SANT JORDI / Imprescindibles

MóN empresarial

abril - juny 2014

Ara podem alterar l’ordre per sortir amb més garanties El catedràtic de màrqueting d’ESADE, Josep-Francesc Valls, actualitza les bases del màrqueting a Estrategias y tácticas de Marketing. Interpretando al consumidor en su kilómetro cero, un manual que adapta aquesta pràctica a la nova realitat social i on l’autor reivindica la creació de la proposta de valor de manera conjunta entre empresa i consumidor gràcies a les noves tecnologies.

Josep-Francesc Valls.

Glòria Ayuso

La manera de comprar i consumir ha canviat. Tot i així, en els departaments de màrqueting de les empreses encara prevalen els criteris tradicionals. En aquest moment de confusió, el llibre Estrategias y tácticas de Marketing. Interpretando al consumidor en su kilómetro cero, escrit pel catedràtic del departament de Direcció de Màrqueting d’ESADE. Josep-Francesc Valls, reformula el màrqueting i reivindica les seves bases amb les aportacions més interessants dels grans pensadors (des de Schumpeter a Kotler), tot fent-ne, alhora, una relectura i una adaptació a la nova realitat.

Darrera d’aquest treball hi ha prop de dos centenars de llibres i 400 revistes especialitzades, un grau d’exhaustivitat que el converteix en un perfecte manual de màrqueting

/ CEDIDA.

actualitzat. Per això, i després d’haver publicat anteriorment 14 llibres, JosepFrancesc Valls considera aquest volum la seva “obra sènior”: “Aspiro a que aquest llibre sigui llegit per professors i experts”, explica l’autor, que alhora afegeix que, tal com a estat concebut, “també està pensat per a estudiants, professionals i directius”.

Fer-ho a l’inrevés El llibre mostra que si fins ara estaven clars els processos que calia seguir per idear un producte -construir-lo segons unes projeccions i distribuir-lo per comprovar la seva acollida entre els clients ja al mercat-, ara les noves tecnologies ofereixen eines que permeten alterar aquest ordre per tal de sortir amb moltes més garanties.

Així, el replantejament que

proposa Valls és fer-ho ben bé a l’inrevés: co-crear el producte amb els mateixos clients, amb qui es podrà mantenir alhora aquesta nova proposta en el banc de proves. “Amb aquest nou procediment, els riscos són molt menors”, assenyala l’expert.

No obstant, segons Valls, “les empreses encara no han fet aquesta transició i continuen a cegues al mercat”, una situació que s’ha vist agreujada també per les retallades que s’han realitzat en els darrers anys en els departaments de Màrqueting. Així, un els problemes més patents d’una forma de procedir que segueix el model antic és el fenomen -molt comú- de la sobreproducció, que es presenta a partir de la dècada dels 90. Produir per sobre de la demanda porta a una devaluació del preu. “En el tèxtil, per exemple, el mercat outlet és una conseqüència d’aquest model de produir”, explica l’autor. Valls defensa l’existència d’una diferència de preus sobre el mateix producte, però lligada sempre al fenomen de l’oportunitat i el servei, i no de la devaluació del producte.

Un dels motius d’aquest i altres problemes és que, segons el catedràtic, des del màrqueting s’ha menystingut el poder del consumidor: “Creiem que tenim les claus de la percepció del client: però la percepció de necessitats no és el mateix que les necessitats reals.”

Clients més exigents i més ben informats El fet és que els consumidors exigeixen cada vegada més productes, estan més ben informats i mostren menys fidelitat cap a les marques.

Però alhora, les empreses compten amb noves eines, com ara les xarxes socials, els blogs i el seu web, per conèixer millor que mai els seus clients. Així, davant dels enfocaments més indirectes del passat, neix un nou màrqueting interactiu i social. A través del desenvolupament d’aquesta relació amb el client, que ha de ser real i duradora, es pot teixir posteriorment la proposta estratègica i operativa. Valls reivindica aquí la part estratègica del màrqueting, darrerament maltractada, però en realitat indispensable per tal d’assolir l’èxit. D’aquesta manera, els processos d’innovació s’abarateixen, perquè ja no beuen de fonts externes (fires i estudis de mercat molt costosos), sinó que es nodreixen de fonts internes (els clients, el personal propi o els proveïdors).

La clau de tot plegat es troba en les mètriques i la disciplina de l’analítica. Per tal que el responsable de màrqueting d’una companyia ofereixi la millor resposta a cadascun dels consumidors, el llibre exposa l’exemple de la consultora Accenture, que estableix com a principis replantejar la presa de decisions tradicional davant de les dades, que s’hauran de revisar des d’una òptica més prospectiva per tal d’extreure’n nous coneixements; experimentar amb la pròpia cerca de dades, basant-se en fórmules matemàtiques i combinacions variables, i convertir el “provar i aprendre” en la màxima de tot el procés d’apropament al consumidor, experimentant entre les diferents combinacions de canal, missatge, freqüència, preu i producte. A través del recull de totes les dades és possible establir nous

Valls proposa cocrear el producte amb els mateixos clients, amb qui es mantindrà la nova proposta en el banc de proves.

“Amb aquest nou procediment, els riscos són molt menors”, indica.

segments i associar-los a les seves demandes.

L’objectiu final és aconseguir construir conjuntament una proposta de valor i ajustar-la al preu que es desitja pagar, en cada canal i en cada moment determinat.

Estrategias y tácticas de Marketing.

Interpretando al consumidor en su kilómetro cero 258 pàgines ISBN: 978-84-15-50523-5 Profit Editorial

Abril - juny 2014

Ciència i tecnologia / ESTILS DE VIDA

MóN empresarial

Entrevista a Ramón Álvarez-Puebla, professor d’ICREA, de la URV i del CTQC

“Invertir en ciència és bàsic per mantenir la competitivitat” Amb el recent naixement de Medcom Advance, spin-off de la Universitat Rovira Virgili en aliança amb Medcomtech, el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC) i la Institució Catalana d’Investigació i Estudis Avançats (ICREA), s’obre un nou escenari pel que fa a la detecció instantània d’aquells microorganismes que originen una infecció. En aquesta entrevista, el doctor Ramón Álvarez-Puebla, un dels investigadors cabdals del projecte, ens explica més detalls sobre quines són les seves aplicacions i ens parla de la seva trajectòria.

REDACCIÓ

La seva investigació se centra en l’àmbit de la nanofotònica i la ultradetecció.

Per tal de que ens entengui un profà en la matèria, en què consisteixen aquests conceptes?

La fotònica és l’estudi de la interacció de la llum amb la matèria; la nanofotònica, anàlogament, és la interacció de la llum amb la nanomatèria. Dit d’una altra manera, la interacció de la llum amb materials molt petits, del tamany d’un virus o d’un fragment d’ADN. Aquesta ciència té implicacions profundes en camps tan diversos com el desenvolupament de nous materials, la medicina o l’electrònica.

Pel que fa a la ultradetecció, una de les seves aplicacions és la detecció de substàncies o cèl·lules en unes concentracions molt petites.

Aquests descobriments tenen alguna aplicació pràctica en el món econòmic i empresarial?

La nanociència, de què en forma part la nanofotònica, és una ciència nova i, per tant, els seus descobriments estan pendents d’aplicar-se al món real. No obstant, avui en dia ja trobem objectes comercials derivats d’aquesta ciència, com alguns materials lleugers i amb una alta resistència (raquetes de tennis, pals de golf o el fusellatge d’un Airbus); sistemes de diagnòstic i/o biodetecció molt sensibles (test immu-

poca incidència que té el sector privat en la recerca: a Espanya, generalment el problema més gran rau en la transferència del coneixement (n’hi ha molt i és molt bo) a les aplicacions industrials. Aquest buit, de naturalesa cultural, esdevé difícil de solucionar.

Ramón Álvarez-Puebla.

/ CEDIDA.

nològics basats en partícules plasmòniques); nous tractaments en enfermetats com el càncer (fototèrmia i magnetotèrmia); superfícies autonetejables (pintura de cotxes d’alta gamma), etc. Tot i que aquests exemples sonin impressionants, les vertaderes aplicacions de la nanociència encara han d’arribar.

Segons dades de l’Idescat, les despeses internes de Catalunya en I+D ascendien el 2011 a 3.103,7 milions d’euros, dada que suposa una variació interanual del -3,8%. El pes de la recerca representa un 1,55% del PIB del nostre país, un sector on contribueixen, sobretot, empreses i institucions pri-

vades sense ànim de lucre, que representen el 56,1%, seguides per l’educació superior, amb una participació del 23,7%. Les administracions públiques representen un 20,1% d’aquesta inversió. És suficient aquesta inversió des del seu punt de vista?

Catalunya és una de les comunitats que més seriosament es pren la investigació. En aquest sentit, podríem afirmar que estem per sobre de la mitjana espanyola. No obstant, comparats amb Europa ens trobem molt per sota i ja no diguem si ens comparem amb els EUA i alguns països asiàtics com la Xina, Corea o el Japó. És interessant, a més, destacar la

Creu que la divulgació científica es potencia suficientment al nostre país?

Per descomptat que no i gran culpa d’això la tenen els científics. La traducció del llenguatge científic al de carrer no és senzilla i molts científics menyspreen la divulgació. Aquest és un gran error que comporta que la percepció d’un científic es trobi a mig camí entre una rata de laboratori i un excèntric.

“La traducció del llenguatge científic al de carrer no és senzilla i molts científics menyspreen la divulgació. Aquest és un gran error que comporta que la percepció d’un científic es trobi a mig camí entre una rata de laboratori i un excèntric”

I què succeeix amb la fuga de cervells? És un fenomen real o només una llegenda urbana amplificada per la crisi?

A Espanya sempre hi ha hagut fuga de cervells: desgraciadament, les condicions de treball en aquest país mai han estat competitives i la crisi ha incrementat aquest fenomen. Fenomen molt important, perquè estem regalant competitivitat al nostre entorn.

té dues grans implicacions.

Per una banda, la possibilitat de crear nous sistemes de diagnosi clínica d’infeccions amb tot el que això comporta socialment i econòmicament. D’altra banda, demostrar que invertir en ciència no només és rentable, sinó bàsic per mantenir la competitivitat.

Acabem de conèixer la notícia de la posada en marxa de Medcom Advance. Hem d’alegrar-nos d’aquesta fita?

Per descomptat: aquesta iniciativa única a Espanya

Com a investigador, deixi’ns preguntar-lo... La independència és trendic topic als laboratoris?

Sincerament no. La ciència és universal.

www.medcomadvance.com

53

54

ESTILS DE VIDA / Motor

MóN empresarial

Abril - juny 2014

Conducció segura, beneficis múltiples Un estudi recent assenyala que un 11% de les baixes laborals són conseqüència d’accidents de trànsit. El cost humà, social i econòmic derivat de la sinistralitat en carretera és elevadíssim. És per això que adquirir i tenir coneixements suficients per practicar una conducció segura es converteix en quelcom imprescindible, especialment per a les empreses i els seus conductors.

La reducció del nombre d’accidents al nostre país en els darrers 20 anys ha estat espectacular. La millora de la xarxa viària, els avançats sistemes de seguretat dels vehicles i la conscienciació de la societat sobre els riscos de la carretera han permès reduir el nombre d’accidents mortals i amb ferits greus fins a un nivell impensable fa uns anys. Però encara hi ha molta feina a fer. Una feina que s’ha de desenvolupar especialment al voltant del conductor i la seva formació. I sobretot entre els conductors de vehicles d’empresa, que passen moltes hores de la seva jornada al volant.

A més de la possible formació pràctica impartida per professionals, existeixen

una sèrie de consells i bones pràctiques que no tenen relació directa amb la conducció però que també poden incidir directament en la reducció d’accidents. Per exemple, informar-se de l’estat de les carreteres i la meteorologia, planificar la ruta abans de sortir, conèixer bé el funcionament dels diferents sistemes de seguretat del vehicle, revisar l’estat del propi vehicle- especialment dels neumàtics- o inclús reduir les reunions “cara a cara” aprofitant les noves tecnologies com les conference calls o videoconferències, entre altres.

Altres conseqüències

En la majoria d’ocasions, la formació en conducció

segura va associada a la realització d’una conducció eficient, i és que conduir amb anticipació i amb la destresa necessària per a fer funcionar el nostre vehicle de forma més eficient repercuteix directament en una disminució d’accidents. És un fet lògic, ja que la conducció eficient redueix factors de risc com velocitats elevades innecessàries, acceleracions i maniobres potencialment perilloses, etc.

Per tant, realitzar una conducció més ecològica i segura té molts beneficis, especialment econòmics. Segons el RACC, mitjançant una conducció eficient és possible aconseguir estalvis de combustible del 18% en turismes i del 12% en vehicles indus-

Fer funcionar el nostre vehicle de forma més eficient repercuteix directament en una disminució d’accidents

trials, uns beneficis que es multipliquen en les flotes de les empreses. Imaginem una flota de 250 vehicles que recorre 30.000 km/anuals per unitat. L’estalvi es situa prop dels 9.000 € l’any. A més, la reducció del consum de carburant va lligada directament a la reducció d’emissions, pel que també estarem rea-

Ser propietario de un Jaguar XF significa tener más que un coche. Es querer y saber diferenciarse. Ahora te lo ponemos más fácil con este equipamiento exclusivo: • Jaguar XF 2.2 Diésel Luxury 200 CV con transmisión automática de 8 velocidades, sistema inteligente Stop/Start, arranque sin llave, tapicería de piel, Bluetooth, control aparcamiento trasero y asientos traseros abatibles (40/60).

litzant una conducció amb menys impacte sobre el medi ambient.

A això hem d’afegir que una conducció més segura i eficient també redueix el desgast de certs elements dels vehicles com els frens, la caixa de canvis o el motor. La conseqüència és un estalvi en el manteniment del vehicle.

Al nostre país trobem diferents entitats i escoles de conducció que imparteixen periòdicament cursos de conducció segura. Els propis fabricants de vehicles, així com altres empreses com els operadors de rènting, compten amb formació d’aquests tipus, pel que només es tracta de buscar aquella escola o formació que millor s’adapti a les nostres necessitats.

JAGUAR XF LUXURY PLUS

POR 39.800 € *

• Equipamiento adicional Luxury Plus: sistema de navegación, control aparcamiento delantero y cámara de aparcamiento trasero.

HOW ALIVE ARE YOU? (*) Jaguar XF 2.2 Diésel Luxury Plus 200 CV. P.V.P. oficial 54.144 ¤; precio especial que incluye oferta promocional por 39.800 ¤ (IVA o IGIC, campaña promocional, transporte, impuesto de matriculación IEDMT y aportación de FGA CAPITAL SPAIN, EFC, SAU incluidos). IEDMT calculado al tipo general, no obstante, el tipo aplicable puede variar en función de la Comunidad Autónoma de residencia. Precio promocionado en exclusiva para unidades financiadas con FGA Capital Spain EFC, SAU según condiciones contractuales, con un importe mínimo a financiar de 20.000 ¤, a un plazo mínimo de 37 meses. Oferta válida hasta el 30/04/2014 o hasta finalización de unidades en Península y territorio insular. Consumo combinado 5,1 l/100 km. Emisiones de CO2 135 g/km. 3 AÑOS DE GARANTÍA SIN LÍMITE DE KILOMETRAJE. Línea Jaguar 902 44 00 99.

WWW.JAGUAR.ES

BRITISH GALLERY Concesionario Oficial Jaguar C/ Dr. Fleming, 5-9 - 08017 Barcelona - Tel: 93 362 24 84 Ctra. Nacional II, km. 643 - 08349 Cabrera - Tel: 93 741 80 25 C/ Ramon Carrasco i Formiguera, 18-22 - 08192 Sant Quirze del Vallès – Tel: 93 720 61 60.

www.jaguarbarcelona.es

Abril - juny 2014

Benestar i salut / ESTILS DE VIDA

MóN empresarial

Shiatsu: el massatge japonès Molt popular a Occident -on és practicat per professionals titulats i com a autotractament de dolències menors- aquest massatge basat en la medicina tradicional xinesa aporta a qui el rep una sensació de relaxació i li permet de sortir enfortit de la sessió.

fan un massatge més general per estimular els meridians.

Meridians i patologies.

Exemples i curiositats

El professional utilitza els dits, colzes i genolls per exercir pressió sobre una sèrie de punts claus del cos del seu pacient.

RAÜL JUANDÓ TRIAS Diplomat en C.C. Educació Terapeuta a l’Hotel Balneari Vichy Catalan

El massatge shiatsu es va desenvolupar al Japó a principis del segle XX. Tot i que té influències de la medicina occidental, es basa, sobretot, en la medicina tradicional xinesa, introduïda al Japó fa uns 1500 anys, i segueix els mateixos principis de l’energia i els meridians, tal com fa l´acupressió. I és que el mot shiatsu literalment vol dir “pressió amb els dits”. Així, el terapeuta professional utilitza els dits, colzes i genolls per exercir pressió sobre una sèrie de punts claus del cos del seu

pacient i, en combinació amb altres tècniques, aconsegueix d’estimular-li el flux d’energia vital que recorre el seu cos, afavorint d’aquesta manera una millora de la seva salut global. Després d’una sessió de shiatsu, per tant, el cos surt més relaxat i enfortit. Pot haver-hi, això sí, un efecte secundari semblant a una sensació de grip.

Això, segons els experts, és una senyal de que el cos intenta eliminar toxines, ja que es considera que aquestes s’alliberen a mesura que es desbloca el KI.

El KI: l’energia vital del cos

La medicina tradicional xinesa defensa que l’energia

/ SHUTTERSTOCK.

vital del cos (anomenada KI) circula pels meridians acupuntors, que poden rebre influència des de punts específics del cos (acopunts o tsubos) i que, per tant, per tal equilibrar-la, cal exercir pressió i massatge sobre aquests punts o Tsubos per: ja sigui reduir l’excés de KI allà on el flux estigui bloquejat o massa actiu, o be per restaurar-lo allà on estigui esgotat.

El shiatsu, per tant, segueix aquests principis, si bé les tècniques poden variar segons el professional que efectuï el massatge. Alguns posen més èmfasi a treballar Tsubos o punts específics, com passa amb l´Acupressió Xinesa, i d’altres, en canvi,

L’energia vital recorre els meridians del Yin i del Yang que viatgen per tot el cos.

Qualsevol interrupció del flux n’altera l’equilibri i condueix a la malaltia.

Dels 14 meridians més importants, 12 reben el nom dels principals òrgans del cos. Els altres dos meridians proporcionen enllaç amb la resta de meridians.

Per exemple, per minorar un mal de cap, treballarem el meridià de Vesícula Biliar a la zona de la nuca i espatlla. També ens serveix per calmar dolors muscularss i dolor d’oïda.

En el cas del meridià de Fetge, que recorre pel lateral del cos, es pot utilitzar per tractar moltes afeccions, des de migranyes fins a dolors menstruals. Estats

com la irritabilitat, l’ansietat i el mal humor també es considera que vénen donats per una alteració en aquest meridià.

D’altra banda, una pressió a l’Acopunt anomenat “Porta Interior” -situat per sota del plec del canell- disminueix les ganes de vomitar i mareig durant un viatge.

El punt d’intestí gruixut IG4, anomenat “Unió de les Valls” i situat entre el polze i el dit índex, per la seva banda, pot arribar a calmar problemes d’acne, angines, ansietat, dolor de pit, espatlla i canell, insomni, lumbàlgia, estrès i refredats.

Com a curiositat, els guerrers japonesos es pressionaven l´Acopunt d’Estómac E41, situat entre els tensors del dors del peu, en la mateixa articulació del turmell, després de grans marxes per calmar el dolor de cames i peus, i a més, per recuperar vitalitat i resistència amb rapidesa.

Opinió mèdica occidental La teoria dels meridians segueix essent encara incomprensible per a la gran majoria de metges i científics d’occident. Malgrat això, molts pacients afirmen sentir sensacions fortes i agradables després d’un massatge shiatsu. Per a molts professionals, això s’explica perquè aquesta és una tècnica de massatge molt desenvolupada, que actua sobre els sistemes nerviós i hormonal i sobre la distribució de líquids en el cos. No obstant això, les afirmacions del poder del tacte i la pressió per a guarir malalties requeriran encara de més estudis abans que la ciència occidental accepti que activen els processos curatius.

55

Mon_250x340_7dias_cat.indd 1

27/02/14 09:13