Món Empresarial núm. 154 by Món Editorial

Anàlisi trimestral d’economia i empresa

3er Trimestre 2014 n. 154

2€

ANÀLISI DEls informes de l’fmi i l’omc sobre les perspectives de l’economia mundial

ECONOMIA

Europa s’acomiada dels números vermells

TRIBUNA El catedràtic Joan Tugores analitza l’úlitm informe global de l’OMC pàg. 6>> sobre el terreny

Japó i Espanya, una relació a intensificar pàg. 10 i 11>>

informe gestha

La crisi dispara l’economia submergida pàg. 15 >> empresa CAS D’ÈXIT El catedràtic Oriol Amat enumera les claus de l’èxit pàg. 18>> de Metalquimia. el mapa del món Les start-up al món pàg. 24 i 25 >>

“La recuperació global es consolida i guanya força, però apareixen nous riscos”Les start-ups al món JULIOL-SETEMBRE 2014

JULIOL-SETEMBRE 2014

El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL

Catalunya és una de les comunitats autònomes més emprenedores

12,4

55,2

17,9

5,3 4

6,3

7,5

8,2

60,8

67,2

5,8

RÚSSIA

9,2

43,8

factor. La manca de finançament o de formació, així com el mercat intern dèbil, són pals a les rodes per a un model de negoci a l’alça gràcies al sistema de cooperatives, franquícies i a les possibilitats que ofereix Internet. Analitzem l’abast real que comporta la creació d’una empresa des d’una òptica transversal, descobrint qui, quan, per què i com emprenem. Pàgines 24 a 38 >>

59,6

3,7 51,1

36,5

64,9

6,6 SUD-ÀFRICA

MALÀISIA

37,2

38,8

31,5

39,9

10,6

30,3

57,4

28,6 15,9

35,9

43,7

25,4

25,5

9,9

38,8

44,1

33,3

INDONÈSIA SUD-ÀFRICA

17,3

GHANA

BRASIL

ZÀMBIA

47,4

29,8

ITÀLIA

ESPANYA

GRÈCIA

HONGRIA

BÈLGICA

5è Foro Barcelona d’Aedipe Catalunya. La marca personal en la gestió del talent pàg. 39 >>

observatori Entrevista a Mª Àngels Tejada, directora general de Public Affairs de Randstad pàg. 42 >>

PAÏSOS BAIXOS

ALEMANYA

58,4

9,7

16,1

REGNE UNIT

8,2

45,2

7,1

50,7

55,7

21,4

PORTUGAL

18,7

8,2

9,3

67,1

15,7

43,9

4,9

4,6

FRANÇA

38,7

5,5

35,8

23,5

5,2

33,2

29,2

3,4

Economies impulsades per l’eficiència Economies impulsades pels factors de producció

18,4

% de TEA motivat per la necessitat % de TEA motivat per l’oportunitat

60,9

ARGENTINA

Economies impulsades per la innovació

18,7

24,3

20,1 XILE

18,4

NIGÈRIA

25,8

52,3

25,4

39,9

8,1

ÍNDIA

60,3

11,2 XILE

32,1

33,6

36 54,2

22,5

23,4

LÍBIA ARGENTINA

PERÚ

43,6

18,5

12,3

35,8

UGANDA

BRASIL

FILIPINES

IRAN

47,5

25,1

5,1

17,8

57,6

UGANDA

ZÀMBIA

EQUADOR

35,9

COREA GHANA

25,2 PERÚ

Activitat Emprenedora en Fase Inicial Total (TEA)

JAPÓ

NIGÈRIA

ALGÈRIA

SURINAM

PANAMÀ

Global Entrepreneurship Monitor. 2013 Global report.

JAPÓ

6,9

62,3

4,9

21,3

21,5

8,3

42,9

11,2

18,5 26,7

18,1

23,7 39,8

18,6

SURINAM

COLÒMBIA

XINA ÍNDIA

TRINIDAD I TOBAGO

PANAMÀ

LÍBIA

EQUADOR

COLÒMBIA

33,9

COREA IRAN ALGÈRIA

PUERTO RICO

a fons

Solució a l’atur o visió de futur? Emprendre és el verb de moda i un concepte que està en boca de tothom. I és que l’emprenedoria se’ns ha venut com l’única solució a la crisi econòmica, però des de les entitats empresarials recorden que crear una empresa i aconseguir que sobrevisqui és un procés complicat. L’emprenedoria serà clau per a la recuperació, diuen, però no és l’únic

35,4

FINLÀNDIA

EUA

57,7

15,1

SUÈCIA

NORUEGA

66,9

Pàgines 4 A 9 >>

FINLÀNDIA

SUÈCIA

IRLANDA

CANADÀ

El darrer informe sobre l’estat de l’emprenedoria al món publicat pel Global Entrepreneurship Monitor amb dades del 2013 torna a posar l’accent en la influència que els factors econòmics, polítics, socials i culturals tenen pel que fa a l’activitat emprenedora, de manera que el context pot afavorir o frustrar el sorgiment de start-ups a les diferents regions. Així, l’organisme conclou que, tot i que les taxes d’activitat emprenedora difereixen entre les economies que tenen un estatus de desenvolupament econòmic similar, les economies impulsades pels factors de producció (països de l’Àfrica subsahariana -com Zàmbia o Nigèria- o Filipines) acostumen a mostrar un percentatge més elevat d’Activitat Emprenedora en Fase Inicial (start-ups que no superen els tres anys i mig de vida), mentre que aquestes xifres es redueixen en el cas de les economies impulsades per la innovació (Itàlia i Japó, per exemple, obtenen els resultats més baixos en aquest sentit, amb un 3,4% i un 3,7%, respectivament). L’informe assenyala com una de les causes d’aquest fenomen el fet que com més elevat és el PIB d’una economia, menor és el seu nivell d’emprenedoria, ja que moltes iniciatives emprenedores sorgeixen com a resultat d’un context de necessitat (el mercat ofereix menys oportunitats laborals).

Informe especial

L’emprenedoria, molt més que una opció laboral

NORUEGA

PRODUCCIÓ

EFICIÈNCIA

LITUÀNIA

CANADÀ

20,6

12,7

EUA

12,2

recuperació el 2014, recorda que no serà fins el 2015 quan l’activitat comercial internacional assoleixi el creixement mi. tjà de les últimes dues dècades -un 5,3% anual-, i sempre i quan l’Àsia no perdi pistonada. 57,4

no convencional” davant les amenaces vigents del risc de deflació a l’eurozona i el llast de l’atur. Quant a les dades recollides per l’informe anual de l’Organització Mundial del Comerç, malgrat indicar que el comerç mundial iniciarà una

21,1

3,9%. Tot i així, l’organisme internacional alerta que “encara estem molt lluny d’una plena recuperació econòmica” i situa com a element prioritari per a la conslidació “la normalització de la política monetària, tant la convencional com la

23,3

14,8

13,3

LETÒNIA

ESTÒNIA

El Fons Monetari Internacional assegura en el seu últim informe sobre Perspectives Econòmiques Globals que ja es veu la llum al final del túnel i preveu que l’economia mundial creixi enguany un 3,6% i que l’any vinent millori fins al

52,7

13,1

INNOVACIÓ

50,1

MÓN EMPRESARIAL

21,2

El mapa del món

9,7

SUÏSSA

3r trimestre 2014

EDITORIAL

MóN empresarial

Editorial EDITORIAL

Aquí, qui mana? Des del passat 25 de maig, data de les eleccions europees, han emergit noves forces polítiques i una tendència a la caiguda dels partits que tradicionalment han exercit el poder. I és que la percepció de la societat en els darrers temps quant a qualitat democràtica ha evolucionant a pitjor degut als afers vinculats a la Casa Reial, la corrupció de sindicats, partits polítics, etc. Tot plegat, una sèrie de despropòsits que certament expliquen que els votants girin l’esquena als polítics en qui sempre van confiar. Cada dia que passa queda més en evidència la no assumpció de la divisió de poders de Montesquieu; el poder executiu per la partitocràcia blindat pel sistema de llistes tancades condiciona clarament el poder legislatiu: “qui es mou no surt a la foto”. Per altra banda, respecte del poder judicial, l’as-

cendència de l’executiu en els nomenaments d’importància és clau. Si posem el focus so bre els que porten temps exercint el poder, gairebé tots estan endeutats fins a les celles. És evident que amb 17 partits amb patrimoni negatiu, estan més influenciats pels bancs que no pas pels seus votants. Les dependències creditícies generen dependències polítiques i una manca d’autonomia que els condiciona a l’hora de prendre decisions o legislar. D’alguna manera, és una forma fàctica de segrest del vot atorgat a la societat civil. No ens ha d’estranyar, per tant, que amb 10.000 aforats siguem el país que en té més d’Europa. Una dada en coherència amb que, en un entorn global de deute de 300 milions d’euros, la magnitud sigui susceptible d’esdevenir en responsabilitat per-

sonal de més d’un líder. Certament, és una quantitat que oscil·la, incrementant-se o reduint-se en funció de que hi hagi eleccions, tot i que amb vergonyoses condonacions pel mig que redueixen el deute, però no és suficient pel que hem vist amb el pas del temps. La situació ens sembla greu, considerada des d’un punt de vista de percepció democràtica. Pels partits, fer front a aquest dèficit endèmic és impossible, i el deute és una arma de pressió sobre els polítics. Però, ves per on, no ens deixa de sorprendre que els polítics segueixin desitjant ocupar les poltrones. Potser tenen una fórmula secreta per tornar els diners? Aquest marc és un element transversal en tots els partits i no ens ha d’estranyar la convicció, per part de la societat, que aquests líders dels

partits i sindicats necessiten perpetuar-se per deixar oberta l’aixeta del finançament, sigui com sigui. Ara sonen cants de sirena amb títols grandiloqüents com “regeneració democràtica” que a la població -que no és tan ingènua com ells creuenens sonen més aviat com embolcalls que canvien la forma perquè en el fons res no canviï.

No hi ha pas diners! I si apliquem mesures que no costin res? Quines? Per exemple, accedir a les dades de l’Agència Tributàries o de la Seguretat Social... Què diu ara? Seríem eficients i tal vegada sobrarien familiars!

Però, tranquils, lectors, perquè per controlar la situació ja tenim l’ambient “familiar” del Tribunal de Comptes. I qui nomena el Tribunal de Comptes? Els dotze consellers al Parlament i al Senat! I poden controlar els partits? Sí, però necessiten el seu temps! Concretament, al voltant de cinc anys, quan tot està prescrit! I si, tal com s’està veient, no hi ha un pam de net, per què el poder polític no incrementa els pressupostos per exercir un control com cal de l’activitat?

STAFF Redacció: Emma Bouisset. Col·laboradors: Ariadna Cortés, Raquel Correa, Andrea Cosialls, Esther Escolán, Glòria Ayuso, Neus Duran, Jesús Abad, Montse Torres i Mónica Daluz. Signatures: Joan Tugores, Oriol Amat, Miquel Bonet i Mª Lluïsa Valls. Disseny: Maria José Soto.

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

Cap

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

membre de l’APPEC

L’empresaeditoranocomparteixnecessàriamentl’opiniódels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seussuplementsiqualsevolproductedevendaconjunta,sense quepuguinreproduir-senitrasmetreaaltresmitjansdecomunicació,totalmentoparcialment,senseprèviaautoritzacióescrita.

ECONOMIA / En portada

MóN empresarial

3r trimestre 2014

L’FMI publica l’informe Perspectives Econòmiques Globals

L’economia mundial creixerà un 3,6% el 2014 La recuperació mundial es consolida i guanya força, però hi ha nous riscos –com la inestabilitat als països emergents, la baixa inflació a les economies avançades, especialment a l’eurozona, i les tensions geopolítiques, en crisis com la d’Ucraïna- que amenacen un repunt que encara és massa fràgil. Aquesta és la conclusió principal que es desprèn de l’informe Perspectives Econòmiques Globals que el Fons Monetari Internacional (FMI) ha publicat aquesta primavera.

L’organisme alerta els Estats Units que un replegament prematur de la política monetària acomodatícia causarà turbulències als països emergents

L’economia mundial, tot i que lentament, agafa embranzida, segons el Fons Monetari Internacional.

Raquel Correa, Brussel·les

“La recuperació econòmica de les economies avançades està adquirint un abast més ampli: la consolidació fiscal s’està desaccelerant, i els inversors estan menys preocupats per la sostenibilitat del deute. Quant als bancs s’estan enfortint a poc a poc. De manera que encara que estem molt lluny d’una plena recuperació econòmica, el tema que ara és sobre la taula és la normalització de la política monetària, tant la convencional com la no convencional”, resum l’economista en cap de l’FMI, Olivier Blanchard. I és que encara que la dita recomana que no s’ha de dir blat, fins que sigui al sac i ben lligat, el Fons

El Fons reclama al BCE que actuï contra el risc de deflació a l’eurozona

assegura en el seu últim informe sobre Perspectives Econòmiques Globals que ja es veu la llum al final del túnel. Així, l’organisme internacional preveu que l’economia mundial creixi enguany un 3,6% i que el vinent millori fins al 3,9%; en tots dos casos una dècima per sota del que va pronosticar ara fa uns mesos, però per sobre de les xifres de creixement

dels últims dos anys (3% el 2013 i 3,2% el 2012). Aquest 2014, assenyala l’entitat, l’embranzida estarà impulsada sobretot pels Estats Units (2,8%) i les economies avançades (2,2%), que creixeran un punt més que l’any passat, i en menor mesura per l’eurozona, que per fi deixarà enrere els números vermells i avançarà un 1,2%, elevant una dècima les previsions anteriors. Amb tot, l’FMI alerta que es mantindran les fortes diferències entre els països del centre del continent (Alemanya, 1,7%) i els de la perifèria (Itàlia, 0,6%), que encara arrosseguen les conseqüències de la profunda crisi del deute que tot just deixen

/ shutterstock.

enrere. “L’enfortiment de la recuperació de les economies avançades després de la Gran Recessió constitueix un fet positiu, però el creixement encara no té el mateix grau de solidesa al món sencer, i cal redoblar els esforços a nivell de les polítiques per restablir plenament la confiança, aconseguir un creixement robust i dissipar els riscos a la baixa. Les autoritats de les economies avançades han d’evitar un replegament prematur de la política monetària acomodatícia”, insisteix l’informe. De fet, la institució atribueix la millora de les economies avançades al menor ajustament en la despesa -és a dir, a una austeritat

més suau- i a unes polítiques monetàries que donen suport al creixement. I en aquest sentit, avisa de les turbulències que una retirada “inesperadament ràpida” de la política monetària dels Estats Units causaria en els països emergents. Concretament, l’FMI alerta que aquesta jugada obligaria “a ajustaments difícils en algunes economies emergents, amb risc de contagi i un ampli estrès financer que comportaria menor creixement” i podria provocar una reducció dels fluxos de capital i una devaluació “caòtica” de les monedes. Però si no es produeix aquest escenari negatiu, el Fons preveu, tot i que amb algunes revisions a la baixa, que les economies emergents –a qui emplaça a reduir el dèficit pressupostari- segueixin creixent amb força i els pronostica un ritme del 4,9% aquest any i un 5,3% el que ve, amb casos que van encara més enllà com ara la Xina (7,5% al 2014 i 7,3% al 2015). L’informe, però, alerta el gegant asiàtic sobre la necessitat que reequilibri el seu creixement per dependre menys de les inversions i més del consum.

3r trimestre 2014

En portada / ECONOMIA

MóN empresarial

Esquivar el risc de deflació

A l’informe de perspectives mundials, l’FMI també dispara les alarmes sobre el risc de l’euro a caure en deflació, és a dir, a entrar en una caiguda generalitzada dels preus que bloquegi l’economia. I és que en deflació, d’una banda, els deutes valen més perquè el valor del diner augmenta, i de l’altra, l’expectativa que els costos baixin frena moltes decisions de compra i això, al seu torn, llasta encara més els preus. És a dir que la deflació afecta negativament tant l’oferta com la demanda i pot acabar petrificant l’economia. Segons l’informe, aquest risc és del 20% a la zona de la moneda única, sobretot a causa dels països perifèrics, que estan a l’ull de l’huracà. D’entre ells, Espanya és l’únic que es troba en situació d’alt risc i en una escala del 0 a l’1, el Fons li atorga el 0,6, per davant fins i tot d’economies rescatades com les d’Irlanda i Grècia, que tenen menys probabilitats (0,4) d’entrar en el terreny de la deflació. “En vista de la debilitat i la fragilitat del creixement i del nivell molt baix d’inflació, es necessiten més estímuls monetaris per millorar les perspectives d’assolir l’objectiu del Banc Central Europeu (BCE) per a l’estabilitat de preus”, apunta l’informe. Una estabilitat que Frankfurt situa tot just per sota del 2%. Lluny d’aquesta xifra ideal, però, la inflació a l’eurozona cau des del 2011 i el Fons la situa al 0,9% aquest any –una xifra que el BCE considera que és en “zona de perill”- i en l’1,2% l’any que ve. Per esquivar aquest risc, l’FMI recomana que la política monetària de l’euro continuï sent acomodatícia. Més concretament, Washington insta el Banc Central Europeu a prendre les mesures que fa mesos que explora però no acaba d’activar. El Fons veu espai perquè el BCE continuï abaixant els tipus d’interès –que des de fa mesos estan en un mínim històric del 0,25%-, situï les taxes als dipòsits en territori nega-

El Fons veu espai perquè el BCE continuï abaixant els tipus d’interès.

L’FMI millora les previsions per a l’economia espanyola, que creixerà un 0,9% aquest any tiu –de manera que els bancs hagin de pagar per deixar els diners al BCE-, impulsi operacions de finançament a llarg termini per a petites i mitjanes empreses, i fins i tot compri deute públic, com fa la Reserva Federal dels EUA, entre d’altres. Unes mesures no convencionals que sembla que arribaran abans de l’estiu. “El consell executiu se sent còmode per actuar al juny si és necessari”, va declarar el president del BCE, Mario Draghi, a principis de maig des de Brussel·les.

Arrossegant el llast de l’atur L’informe de l’FMI, però, també té un costat positiu per a Espanya: millora lleugerament els pronòstics sobre el creixement del PIB de l’Estat, que se situa en el 0,9% el 2014 i s’enfila fins l’1% el 2015. Unes previsions, en tot cas, molt menys entusiastes que les de la Comissió Europea,

que aquesta primavera havia situat el repunt de l’economia espanyola en l’1,1% pel 2014 i el 2,1% per a l’any que ve. Segons l’FMI, el creixement de l’economia de l’Estat se sustenta en la bona evolució de les exportacions i el repunt “incipient” de la

/ shutterstock.

demanda interna, tot i que no aconsegueix enlairarse més per problemes que es continuen arrossegant, com ara la fragmentació econòmica de l’eurozona i la baixa competitivitat de l’Estat. Perquè encara que després de dos anys d’aguda contracció

l’economia espanyola hagi tornat als números verds, ho fa amb un creixement tan anèmic que no aconsegueix rebaixar de manera substancial l’elevadíssima taxa d’atur de l’Estat. Així, malgrat que el Fons preveu que la desocupació passarà del 26,4% del 2013, al 25,5% al 2014 i el 24,9% al 2015, aquest descens gradual és tan lleu que no soluciona el principal llast de l’economia espanyola. Finalment, l’FMI també avisa que el crèdit a les famílies i a les empreses no financeres tampoc no se’n surt i seguia desplomant-se a finals de l’any passat. La institució assenyala que, mentre que països com els Estats Units i Alemanya ja han superat la contracció del crèdit, d’altres -com Espanya, Irlanda i Itàliaencara segueixen sense recuperar-se, i confessa estar “inquieta” perquè “les condicions crediticis difícils encara actuen com un llast per al creixement econòmic”. En concret, a Espanya la contracció del crèdit des del principi de la crisi, al 2008, ha costat un 4,7% del PIB, és a dir, gairebé 50.000 milions d’euros.

ECONOMIA / Tribuna

MóN empresarial

3r trimestre 2014

El comerç internacional: present i futur Les dades i previsions del comerç mundial presentades a la primavera per l’Organització Mundial del Comerç (OMC) són més modestes i més prudents que en altres ocasions.

joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub

Tradicionalment durant el mes d’abril, l’Organització Mundial de Comerç (OMC) presenta les dades i previsions sobre la dinàmica dels intercanvis comercials globals. Aquest any la moderació i la cautela han estat perceptiblement més grans que en edicions anteriors. Una resposta assenyada a un comportament més feble? Una prudència més gran derivada de la personalitat del seu nou director general, menys exuberant que el seu antecessor? Una aposta per un creixement del comerç en què la quantitat no es vol sacrificar per damunt de la solidesa i la qualitat? La figura 1 mostra les principals dades. És una gràfica ja habitual als informes de l’OMC on es comparen

L’OMC expressa la seva preocupació perquè el comerç internacional estigui perdent pistonada; recuperar la tendència precrisi està costant més del que l’organització esperava

els ritmes de variació del volum de comerç i del PIB mundial per a cadascun dels anys representats. Les línies horitzontals discontínues mostren la mitjana d’ambdues variables entre el 1990 i el 2013, i obtenen el resultat tradicional: el dinamisme del comerç internacional pràcticament havia estat duplicant el del PIB mundial. Aquesta regularitat empírica que semblava força estable, però, es va trencar de forma estrepitosa en esclatar la crisi, amb la gran caiguda del 2009 i la gran recuperació inicial del 2010. L’any 2011, a més, quan ja semblava que es començava a restablir la normalitat, fou seguit per uns exercicis 2012 i 2013 durant els quals s’ha compartit un creixement del comerç inferior al de l’activitat econòmica global mesurada pel PIB, amb ambdues variables per sota de la mitjana del 5,3% assolida des del 1990. Quant a les dades de l’OMC referents a l’any 2013 parlen d’un creixement del comerç en termes reals del 2,1% (una xifra que s’assoleix després de successives revisions a la baixa durant el mateix període), mentre que les previsions efectuades pel 2014 són d’un creixement del 4,7%, que hauria de ser l’antesala per recuperar, ja el 2015, la mitjana de les darreres dècades.

Europa dins del món global A l’hora de donar explicacions sobre la modèstia dels resultats i la prudència de les previsions s’apunten diversos factors. D’una banda, de forma una mica crua, i fins i tot no gaire políticament correcta, l’OMC constata com la feblesa de l’economia europea esdevé

La qualitat i la sostenibilitat dels fluxos comercials tenen tanta importància com els indicadors més quantitatius, per això cal mantenir l’aposta per un sistema comercial obert un llast pel conjunt del comerç mundial. Això té una lectura positiva, ja que el pes de l’economia europea en el comerç continua essent cabdal, i per això el que succeeix al Vell Continent conforma les dades agregades. De fet, segons les estadístiques presentades aquest abril, quan les xifres de comerç es presenten amb la Unió Europea com una única entitat, aquesta encara lidera les exportacions mundials de mercaderies, amb un 15,3% del total mundial l’any 2013, encara per davant de la Xina, que tindria un 14,2%. Aquest és un actiu de l’economia europea que no podem oblidar i que no hauríem de deixar perdre afeblint el posicionament global d’Europa dins del món global. D’altra banda, però, caldria endegar un debat més de fons per establir si el comerç internacional realment està perdent pistonada com a motor de l’economia mundial. La figura 2 mostra com l’OMC expressa la seva preocupació respecte a això i evidencia com recuperar la tendència precrisi està costant més del que s’esperava. Segons aquestes dades, fins i tot semblaria que el diferencial respecte a la trajectòria anterior al gran

col·lapse del comerç de l’any 2009 s’amplia. És cert que hi ha factors tècnics que contribueixen a explicar aquestes dificultats, especialment la caiguda més que proporcional d’alguns ítems de consum i inversió amb més presència al comerç internacional que la mitjana de béns i serveis (automòbils, alguns tipus de maquinària, etcètera). Però aquestes dades també mostrarien la importància dels esforços que cal fer per mantenir obert el sistema comercial mundial i per avançar en els resultats positius – modes-

tos, però positius – de la cimera de Bali de desembre de 2013, especialment en àmbits com els de la facilitació del comerç i la resistència a temptacions proteccionistes, tal vegada no gaire glamurosos, però sí molt importants a la pràctica. Dit amb d’altres paraules, la qualitat i la sostenibilitat dels fluxos comercials tenen tanta importància com els indicadors més quantitatius i per això cal mantenir l’aposta per un sistema comercial obert en què el posicionament competitiu transparent sigui cabdal.

ECONOMIA / Informes globals

MóN empresarial

3r trimestre 2014

L’OMC AVANÇA LES perspectives anuals del comerç mundial

Espanya registra el segon major augment d’exportacions del món El comerç mundial es començarà a recuperar aquest any; el 4,7% de creixement previst per al 2014 és més del doble que l’anèmic 2,1% del 2013. Caldrà esperar, però, fins l’any que ve perquè l’activitat comercial internacional assoleixi el creixement mitjà de les últimes dues dècades, un 5,3% anual. I això només serà així si, un cop més, la locomotora asiàtica té prou embranzida per tibar amb força de les economies més afeblides.

Les exportacions de l’Àsia creixeran un 6,9% aquest any i arrossegaran el comerç mundial

i les importacions, un 6.4% -una sòlida millora respecte del 4,6 i el 4,5%, respectivament, de l’any passat.

Salvats per les exportacions

L’OMC dibuixa un escenari de lent despertar per al comerç mundial el 2014.

Raquel Correa, Brussel·les

Aquest escenari de lent despertar és el que dibuixa l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a P e r s p e c t i v e s del comerç mundial per al 2014. Un informe que

L’OMC preveu menys riscos en els països desenvolupats, però alerta que augmenten en les economies en desenvolupament

preveu menys riscos en els països desenvolupats, però alerta que augmenten en les economies en desenvolupament. “Els factors de risc per a les economies desenvolupades s’han reduït de manera considerable, incloent-hi la fi de la crisi del deute sobirà a Europa o el conflicte fiscal entre els poders executiu i legislatiu als Estats Units. Les economies en desenvolupament són ara el centre d’atracció de diversos factors de risc, com grans dèficits per compte corrent (a la Índia o Turquia), crisis monetàries (a l’Argentina), sobrein-

versions en capacitat productiva i reequilibri de les economies per basar-se més en el consum intern i menys en la demanda externa”, alerta l’OMC, que subratlla també que els riscos geopolítics, com el conflictes civils i les disputes territorials a l’Orient Mitjà, l’Àsia i l’Europa Oriental, com la recent c r i s i d ’ U c r a ï n a , i n t r odueixen nous elements d’incertesa i podrien provocar que s’encarís l’energia. Amb tot, la previsió és que les economies desenvolupades creixin un 3,6% aquest any i les economies en desenvolupament

/ SHUTTERSTOCK.

un 6,4%. Un marc de què es desmarca l’Àsia, de qui s’espera que les exportacions creixin un 6,9%

En aquest panorama, Espanya brilla amb llum pròpia, especialment pel bon estat de salut de les exportacions, tot i l’apreciació de l’euro, que encareix les vendes de la zona de la moneda única a altres regions del món. L’economia espanyola va aconseguir l’any passat el segon major creixement d’exportacions al món, només per darrere del Regne Unit –que va incrementar les vendes a l’exterior de l’11,9%, en gran mesura impulsat per

Port de mercaderies de Hong Kong.

/ SHUTTERSTOCK.

3r trimestre 2014

Informes globals / ECONOMIA

MóN empresarial

la depreciació de la lliure esterlina respecte la resta de divises. El 2013, les vendes a l’exterior de productes espanyols van créixer un 7% i van assolir un valor que fregava els 231.000 milions d’euros. Un repunt que va permetre a Espanya recuperar el lloc 18 entre els exportadors mundials de mercaderies, dues posicions més amunt que l’any anterior, en un rànquing encapçalat per la Xina (1.617.000 milions d’euros), els Estats Units (1.156.000) i Alemanya (1.063.000). Segons l’executiu espanyol, aquesta bona evolució es deu, d’una banda, al creixement de la base

Les vendes a l’exterior de productes espanyols creixen un 7% el 2013, tot i l’apreciació de l’euro, i assoleixen un valor que frega els 231.000 milions d’euros

exportadora –segons els càlculs del secretari d’Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, el nombre d’empreses que venen béns i serveis a l’exterior ha crescut més del 10%

Un vaixell ple de contenidors.

/ SHUTTERSTOCK.

vi a canvi de panells solars

Fa gairebé un any, la Xina va anunciar una investigació per suposades pràctiques comercials deslleials en l’exportació de vins europeus –afirmaven que es venien per sota del preu de cost. Unes acusacions que Brussel·les sempre va negar, conscient que només es tractava del contraatac de Pequín a l’amenaça europea d’imposar aranzels a les plaques solars xineses, a qui acusaven de fer dúmping a les afeblides fàbriques europees.

en l’últim any, superant les 150.000- i, de l’altra, a la diversificació de mercats. I és que, tot i que encara dos de cada tres productes exportats des d’Espanya es dirigeixen a països de l’euro, Madrid és conscient de la debilitat dels grans socis comercials del Vell Continent i per això intenta apostar per nous mercats, sobretot a l’Àsia.

Brussel·les i Pequín, però, han arribat finalment a un acord aquesta primavera que evitarà que el país asiàtic imposi recàrrecs aranzelaris antidúmping als vins europeus, que tenen en la Xina el seu cinquè mercat més important (764 milions d’euros l’any 2012). La mesura li treu un pes del damunt sobretot a França (546 milions), Espanya (89 milions) i Itàlia (77 milions), els principals exportadors de vi al gegant asiàtic.

ECONOMIA / Sobre el terreny

MóN empresarial

3r trimestre 2014

Japó i Espanya, una bona relació a intensificar El 2014 se celebra l’any dual Espanya-Japó, senyal inequívoca del bon feeling que hi ha entre dos territoris a priori tan diferents. Amb una població de 130 milions de persones, una economia basada en el sector serveis i una indústria molt competitiva, el país del sol naixent esdevé un indret potencial on les empreses espanyoles i catalanes poden exportar i invertir, tot i que vèncer la reticència inicial d’una cultura tan conservadora com la japonesa no és gens fàcil d’entrada. ESTHER ESCOLÁN

Amb un 71% del PIB provinent del sector serveis i un teixit empresarial format en un 70% per petites i mitjanes empreses, Japó és un dels socis més antics d’Espanya, ja que les seves relacions bilaterals es remunten 400 anys enrere. Ambdós països, a més, comparteixen valors com una economia de mercat, la democràcia i la pau mundial, al mateix temps que s’impliquen “en aquelles problemàtiques que succeeixen en altres països d’arreu del món, ja siguin de naturalesa econòmica, política, humanitària o mediambiental”, explica el cònsul general de Japó a Barcelona, Hiroyuki Makiuchi. Aquesta relació, a més, també afavoreix que, d’una banda, el Japó sigui una de les principals portes d’entrada de l’empresa espanyola a Àsia i, de l’altra, que Espanya, al seu torn, sigui la via escollida per les companyies japoneses a l’hora d’arribar fins a terres sud-americanes. Tot i això, malgrat que Japó troba en Espanya una destinació potencial del seu comerç exterior i viceversa, Makiuchi lamenta que “el gruix d’operacions no representi un volum més significatiu”, ja que les balan-

Japó és un dels socis més antics d’Espanya: les relacions entre ambdós països es remuten 400 anys enrere

H. Makiuchi: “Animo seriosament als productors espanyols de gaspatxo que l’exportin al meu país”

El Japó és una de les principals portes d’entrada de l’empresa espanyola a Àsia.

ces comercials d’ambdós països revelen que les exportacions espanyoles només representen el 0,9% de la importació total que arriba al Japó, i que les importacions japoneses només representen l’1,2% a Espanya.

El gaspatxo, nínxol de mercat potencial

Segons un informe de l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Tòquio, els sectors espanyols que més exporten al Japó són l’agroalimentari –es vénen curats de porc, vi, oli d’oliva, pernil, cítrics i peix-, hàbitat i moda, la indústria automobilística –en especial, s’exporta maquinària, components i parts d’automòbils- i

la cultural –amb l’art, el cinema i l’ensenyament com a productes estrella-. Respecte dels productes alimentaris, Makiuchi destaca que importar-los els resulta “molt car, en especial l’oli d’oliva i el pernil, tot i que hi ha molts japonesos rics amb gustos molt exquisits, és per això que valdria molt la pena que Espanya promocionés més i millor els seus aliments”. Si hagués de triar un altre dels aliments espanyols que, presumiblement podria triomfar al Japó, el cònsul ho té molt clar: el gaspatxo. “Animo seriosament als productors espanyols de gaspatxo que l’exportin al meu país”, convida Makiuchi, que comenta que aquesta sopa freda excel·lent per

/ shutterstock.

prendre a l’estiu “és totalment desconeguda per als japonesos”. Altres sectors que Makiuchi cita com a potencials a l’hora de conquerir comercialment el país nipó són la ceràmica, els serveis mèdics i els panells solars, “sense oblidar el turisme, ja que Espanya rep anualment 300.000 turistes japonesos”.

Possibilitats reals d’inversió

“Des del Japó no només esperem que Espanya exporti, sinó també que inverteixi, però per afavorir la inversió espanyola els japonesos hem de comprar més productes i serveis espanyols per reactivar i dinamit-

zar el mercat espanyol.” Així de clar es mostra el cònsul general del Japó a Barcelona pel que fa a les regles del joc del comerç exterior. De fet, si ens aturem a pensar on pot invertir l’empresa espanyola, l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Tòquio destaca aquells sectors que estan enlairant-se al país asiàtic, com són les cures mèdiques i l’assistència social; les telecomunicacions, biotecnologia i energies renovables, i la distribució i la logística. Si una empresa vol invertir en un altre país, “cal començar realitzant un estudi de mercat per comprovar si existeix o no la necessitat de comprar aquell producte o servei”, apunta Makiuchi. Després, és fonamental trobar un soci en el país de destinació, un soci que conegui de primera mà el mercat, la cultura i totes les especificitats del territori. “Si no es fa així, és impossible que una empresa s’estableixi des de zero en un altre país”, sentencia el cònsul general, que fa referència al cas de la japonesa Honda, “que en el seu moment va adquirir una empresa espanyola que fabricava motos com a via per establir-se aquí a Espanya”.

3r trimestre 2014

Sobre el terreny / ECONOMIA

MóN empresarial

Més de 300 companyies nipones a Espanya

Els empleats japonesos se senten ben acollits per Espanya, on diuen que l’ambient laboral és més relaxat i el clima, millor.

Tan sols 34 empreses espanyoles al Japó

Al Japó hi ha moltes empreses que busquen inversió i socis estrangers, “però les empreses espanyoles, per la seva banda, no hi estan massa interessades, ja que la Xina o Corea els esdevenen portes d’entrada al conti-

Establir-se al Japó resulta molt car, fet que explica que només 34 empreses espanyoles s’hi hagin instal·lat (ICEX, octubre de 2013)

El consumidor nipó exigeix uns estàndards de qualitat molt alts.

nent asiàtic més barates”, es lamenta Makiuchi. La primera trava és, per tant, econòmica, fet que explica perquè només 34 companyies espanyoles s’hi han instal·lat satisfactòriament. Entre elles, i segons recollia l’ICEX l’octubre de 2013 destaquen les tèxtils Abasic, Zara, Adolfo

/ SHUTTERSTOCK.

Domínguez, Coflusa i Colomer y Munmay; les agroalimentàries Agrosevilla, Cacao Sampaka, Codorniu, Freixenet i Félix Solís; les tecnològiques Amadeus IT Group, Grupo AntolínIrausa, Helios Energy Europe i Corporación Gestamp; les financeres BBVA i Banco Santan-

/ Shutterstock.

der o les químiques GH Genhelix i Indiba, entre altres. L’Instituto Cervantes, Lladró, Tous i Mapfre també es troben dins d’aquest grup. Les altres barreres d’accés, que provoquen que des de la pròpia Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Tòquio reconeguin que “el japonès esdevingui un dels mercats més difícils de penetrar”, són de tipus cultural, ja que la nipona esdevé una societat molt conservadora. Qualsevol producte que vulgui introduir-se al Japó ha de complir uns estàndards de qualitat molt alts, fet que provoca que el que s’utilitza al Japó normalment es fabriqui i/o produeixi al Japó per un tema de confiança, “cosa que no vol dir que no sentim simpatia pels articles espanyols, però sí que provoca que els adquirim en un volum inferior”, matisa Makiuchi. Això, al seu torn, també provoca que l’exportació de productes al Japó no acabi d’arrencar a Espanya, per molt que durant els darrers anys aquesta s’hagi incrementat notablement. D’altra banda, un cop superats els handicaps econòmics, culturals i qualitatius, el cònsul general recorda que el consumidor japonès exigeix un servei postvenda excel·lent “i que, un cop feta la venda, al darrere hi hagi un equip de persones disposades a solucionar qualsevol problema que sorgeixi”.

Al nostre país actualment hi ha establertes més de 300 empreses japoneses, la majoria d’elles financeres, automobilístiques i multinacionals. A l’hora d’avaluar les facilitats que cada país ofereix a les empreses estrangeres per ubicar-hi la seva seu, el cònsul general de Japó a Barcelona tria el nostre. Per què? “Espanya ha necessitat inversió durant els darrers anys i ha ofert unes condicions molt favorables, així que convidava directament a fer-ho, mentre que el Japó ha trigat més temps a necessitar-la perquè, fins fa poc, gaudia d’una molt bona economia”, explica. A banda de les facilitats legals i comercials, Hiroyuki Makiuchi cita el fet que els empleats japonesos se senten molt còmodes i ben acollits per Espanya i els seus habitants. “L’ambient laboral aquí és més relaxat, el clima és millor, la gastronomia exquisida, la

cultura molt interessant i la gent, molt simpàtica i oberta”, afirma el cònsul general. Uns trets que, a priori, i tal i com apunta l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Tòquio i secunda Makiuchi, afavoriran que els intercanvis comercials entre ambdós països es desenvolupin de manera estable durant els propers anys. En aquest sentit, el cònsul general celebra que, malgrat que Espanya i Japó han entrat en recessió en els darrers anys, el flux comercial entre ells no s’ha ressentit d’aquest fet, “de manera que ara només queda esperar que aquest flux s’incrementi i buscar les circumstàncies que així ho afavoreixin, el que significa posseir una mà d’obra qualificada, companyies competitives a nivell global per a evitar que Japó busqui socis en altres països i que Espanya continuï obrintse a d’altres cultures i idiomes”, conclou Hiroyuki Makiuchi.

Tòquio celebra Sant Jordi des de fa gairebé 30 anys Des que es va fundar l’Associació Catalunya-Japó l’any 1986, la capital nipona celebra cada any la festivitat de Sant Jordi. Enguany, a Ginza, la zona més comercial de Tòquio, i on s’apleguen 50 restaurants espanyols, es va celebrar una gran fira gastronòmica. “El tema de la rosa i el llibre no acaba de funcionar”, comenta, divertit, el cònsul general del Japó a Barcelona, Hiroyuki Makiuchi, però tothom qui va comprar un tiquet va poder menjar en tres dels restaurants, la qual cosa, en paraules de Makiuchi, “representa una manera alternativa d’introduir la cultura i gastronomia catalana i espanyola, així com de trencar barreres, al Japó”.

ECONOMIA / Cambres de comerç

MóN empresarial

3r trimestre 2014

Entrevista a Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus

“El turisme és el contrapunt equilibrador de l’economia al nostre territori” Isaac Sanromà presideix la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus des del 2006. El seu mandat hauria d’acabar al juny, però es prorrogarà un any a causa de la nova Llei de cambres. Lluny de pensar en la reelecció, se centra “a garantir la viabilitat de la Cambra en el nou marc normatiu”. Des de la institució, assegura, ja han detectat signes de la recuperació econòmica. Ariadna Cortés

La Cambra sempre ha defensat el projecte de BCN World. Quins beneficis aportarà a la regió? Fa molts anys que es treballa per aconseguir que la Costa Daurada esdevingui un pol d’atracció turística de primera magnitud. I en aquest sentit l’oferta de Port Aventura ha estat determinant per poder generar-la. Ara se’ns presenta l’oportunitat de complementar l’oferta turística de la zona amb un equipament que generarà un gran dinamisme laboral amb la creació de nous llocs de treball i incentivarà el consum. A més, cal pensar que, gràcies a aquest projecte, s’executaran algunes infraestructures pendents per millorar la connectivitat. Quins són els punts febles del projecte? Existeix el temor que finalment no es tiri endavant? Per un projecte d’aquestes característiques el principal perill és la manca d’informació. Per això des de la Cambra sempre hem volgut que l’empresa expliqués bé el seu propò-

“Les xifres parlen de repunts en la inversió de les empreses, d’estabilització en la caiguda de preus immobiliaris i de perspectives positives per al consum”

“BCN World generarà un gran dinamisme laboral amb la creació de nous llocs de treball i incentivarà el consum”

“Les nostres comarques estan considerades com la segona gran àrea metropolitana de Catalunya després de Barcelona, però no tenim unes infraestructures a l’altura”

sit. El tema del joc genera moltes susceptibilitats i per això era convenient que s’informés amb absoluta claredat i transparència. A partir d’aquí, el risc que no es faci sempre existeix, però l’aposta de l’empresa promotora mereix, a hores d’ara, tota la credibilitat. Quines infraestructures són claus per al desenvolupament econòmic de la regió i en quin estat es troben? L’A27, cabdal per unir la demarcació amb el nord de l’estat, està paralitzada. Tampoc hi ha pressupost per millorar la carretera de Reus a Cambrils, que actualment és un equipament tercermundista. I sembla que tampoc no es construirà l’estació de l’aeroport de Reus, que hauria de servir per potenciar de manera decisiva una instal·lació amb tant valor estratègic. Si aquestes infraestructures s’executessin, la competitivitat de les nostres empreses augmentaria de manera exponencial. Confiem que amb el projecte BCN World algunes d’elles s’impulsin. Les nostres comarques estan considerades com la segona gran àrea metropolitana de Catalunya després de Barcelona, però no tenim unes

infraestructures a l’altura del moviment demogràfic i econòmic del territori.

constant a les empreses, que és, al cap i a la fi, el que justifica la nostra raó de ser.

indústria que ha resistit la crisi i que s’ha endurit en el procés. Però també per a les noves activitats industrials que, gràcies a un lent però segur canvi de mentalitat sobre l’emprenedoria, sorgeixen arreu. I el turisme, sobretot si es consoliden les inversions anunciades, ha de seguir sent aquesta assegurança d’equilibri de la nostra economia.

En quins projectes està treballant la Cambra de Reus actualment? Hem deixat enrere dos grans esdeveniments als quals hem destinat molts esforços. El 21 de maig celebràvem al Teatre Fortuny de Reus la gala dels Premis a la Internacionalització. I, d’altra banda, a principis de juny també tancàvem la Reus Viu el Vi, la fira de les Denominacions d’Origen de l’àmbit de la Cambra, que en sis edicions s’ha convertit en un referent del sector. Aquests dos actes puntuals i extraordinaris són els que serveixen de punta de llança de l’activitat que realitza la Cambra, amb una dedicació

Quin pes té la indústria en l’economia de la demarcació de la Cambra? I el turisme? La indústria ha estat i és un puntal de l’equilibri econòmic de la demarcació de la Cambra. És una indústria arrelada al territori, que s’adapta a les circumstàncies i a la qual li costa tirar la tovallola. D’altra banda, el turisme ha estat i és, des de fa uns anys, el contrapunt equilibrador de l’economia al nostre territori. La pota que, malgrat el desastre de la construcció, ha aportat, juntament amb la indústria i els serveis, una estabilitat al dinamisme econòmic de casa nostra. El futur hauria de ser il·lusionant per a la

Des de la Cambra s’han detectat indicis de la recuperació econòmica de què presumeix el govern central? Tenim la sensació que hem tocat fons i que, per tant, per força la situació actual ha de repuntar. Les xifres parlen de repunts en la inversió de les empreses, d’estabilització en la caiguda de preus immobiliaris i de perspectives positives pel consum. La realitat segueix sent dura per a massa gent, però l’única forma de capgirar-la és reprendre la via del creixement i de la creació d’ocupació. Tots els indicadors ens fan entendre que estem en aquest punt del gir a positiu.

Sanromà creu que la crisi ha tocat fons i estem en el punt del gir a positiu.

/ CEDIDA.

3r trimestre 2014

En clau de país / ECONOMIA

MóN empresarial

Més emprenedors per necessitat que per oportunitat

La qualitat de l’emprenedoria, a la baixa Encara que els missatges que animen a les persones en situació d’atur a emprendre són continus en l’actual context de crisi econòmica, les dades del Global Enterpreneurship Monitor (GEM) corresponents a 2013 mostren que, en realitat, el nombre d’emprenedors i la qualitat de l’emprenedoria ha caigut respecte a abans de la crisi. Glòria Ayuso

La taxa d’activitat emprenedora total (TEA) va caure en el període 2008-2010 pels efectes de la crisi, atès que la inestabilitat del mercat, la caiguda de la demanda domèstica i la falta de finançament van dificultar la creació de nous negocis. Des d’aleshores, però, els problemes per trobar feina han fet que moltes persones hagin optat per l’autoocupació, de manera que, des del 2012, tant a Catalunya com a Espanya els aturats formen una quantitat desproporcionadament alta dels individus involucrats en activitats emprenedores. El fet que les persones en situació d’atur busquin autoocupar-se és, sens dubte, positiu. Però, a la pràctica, aquest fenomen “ha revertit sobre la qualitat de l’emprenedoria”, explica Carlos Guallarte, professor d’Economia i Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Global Enterpreneurship Monitor (GEM) Catalunya. Segons Guallarte, l’emprenedoria per oportunitat (aquella que sorgeix no com una necessitat sinó com a resultat de la detecció d’un bon negoci) acostuma a tenir més llarg recorre-

Només un 15% dels emprenedors confien que el seu negoci prosperi fins poder contractar més de cinc persones en els pròxims cinc anys: les noves empreses no són capaces de crear feina

La baixada de la ràtio de la regeneració empresarial a Catalunya és un altre fenomen que preocupa els experts perquè pot comportar un descens total en l’estoc de companyies del país L’emprenedoria com a resultat de la necessitat acostuma a tenir menys recorregut.

gut, implica la creació de més llocs de treball i sovint comporta innovació o aportació tecnològica. En canvi, bona part de l’autoocupació o emprenedoria per necessitat (que és la que empeny a la majoria dels aturats) es correspon a empreses formades per persones autònomes que no contribueixen de la mateixa manera a l’economia global: “Ara les noves empreses no són capaces de crear feina”, alerta l’expert. Les dades del darrer informe GEM Espanya ho corroboren: només un 15% dels emprenedors contemplen la possibilitat que el seu negoci prosperi fins al punt de poder contractar a més de cinc persones en els pròxims cinc anys. Per tant, malgrat que Espanya i Catalunya mantenen la TEA que els correspon (un modest 5,2% el 2013; els països desenvolupats no acostumen a tenir una taxa d’emprenedoria molt alta perquè, a priori, compten amb una oferta de treball per compte aliè de més qualitat), el fet que en els darrers dos anys l’activitat emprenedora

per necessitat hagi augmentat del 26% al 29% i es situï set punts per sobre la mitjana de la UE no és positiu. I amb més motiu, quan la xifra espanyola de l’activitat emprenedora per oportunitat (amb un 33%) està 14 punts per sota de la mitjana europea. Al mateix temps, les noves empreses que sorgeixen de la necessitat estan enfocades al consumidor i no tant a la innovació, i això, indica Guallarte, és un problema afegit perquè “tenim massa empreses dirigides al consum en un moment en què aquest cau”. El director del GEM Catalunya també assenyala la necessitat de recuperar l’aposta per la indústria, la tecnologia i, sobretot, que les noves empreses treballin des del minut zero “pel mercat exterior”.

Regeneració empresarial D’altra banda, els experts alerten d’un segon fenomen rellevant per a l’economia domèstica: la baixada de la ràtio de la regeneració

/ SHUTTERSTOCK.

empresarial a Catalunya, tendència que pot comportar un descens total en l’estoc de companyies del país, ja que hi ha més abandonaments i tancaments de negocis que noves creacions empresarials. El 2012, per exemple, l’informe GEM Catalunya indicava que “la província de Barcelona va generar només el 69% dels emprenedors novells necessaris per compensar i reemplaçar els empresaris que ho van deixar de ser quan van tancar les seves empreses l’últim any”.

El problema de base, però, segueix sent el mateix des de fa anys: la falta de finançament i les dificultats que hi ha a Espanya per obrir una empresa. Els experts consideren que cal que passi un temps per avaluar la recent Llei d’Emprenedoria aprovada pel Govern espanyol amb la idea de facilitar-ne els tràmits. No obstant això, ja es lamenten que aquesta nova llei continuï sense parar atenció al problema financer i “no consideri la importància de l’emprenedoria d’alt potencial”.

ECONOMIA / Col·legis professionals

MóN empresarial

3r trimestre 2014

Entrevista a Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya

“Els blocs electorals són un atac a la mateixa democràcia” Des del març, Neus Bonet, editora i presentadora de l’Informatiu Migdia de Catalunya Ràdio, és la nova degana del Col·legi de Periodistes. Ens parla de la precarietat del sector, els blocs electorals i els límits deontològics.

“Els límits es traspassen i es traspassaran independentment de la plataforma que es faci servir per informar”

Neus Bonet sosté que cal modernitzar el codi deontològic dels periodistes perquè el món de la informació ha sofert molts canvis.

Neus Duran

Parla de “descrèdit i baixa consideració social” de la professió. Com hi hem arribat? Malauradament les enquestes així ho han posat de manifest. Penso que una de les raons és l’excessiva connivència que hem tingut amb el poder. A l’època de la transició pro-

“Hi ha un abús del periodista pluridisciplinari, de les jornades de treball extensives i de l’ús dels becaris com a treballadors estructurals”

bablement estava justificat per aconseguir objectius democràtics comuns, però després no hem sabut separar prou bé els diferents papers que juga cadascú. També parla de “condicions de treball indignes”, es refereix als sous o va més enllà? Per desgràcia anem més enllà. Hi ha un abús del periodista pluridisciplinari, de les jornades de treball extensives i de l’ús dels becaris com a treballadors estructurals. Però també la imposició de rodes de premsa sense preguntes, els blocs electorals tancats, o les senyals televisives ja realitzades són pràctiques que van en contra d’un periodisme lliure.

/ CEDIDA.

“Els revolucionaris canvis tecnològics en la comunicació, sumats a la crisi, han enfonsat el model de negoci que sustentava els mitjans (...). Això posa en perill donar una informació de qualitat”

Ens trobem tant amb joves graduats en comunicació que no aconsegueixen entrar en el mercat laboral com amb aturats des de fa anys. Molts periodistes ja no exerciran mai més? Fa un any vam demanar a la Blanquerna un estudi

per conèixer els principals nínxols d’ocupació que s’estan generant al voltant del periodisme, que va posar al descobert que només un de cada quatre graduats podrà treballar en un mitjà dels considerats tradicionals. Això significa que hem d’aconseguir, a través de la formació i d’actuar com a lobby, introduir-nos en les diferents ocupacions en les quals els periodistes poden ser útils. No és feina fàcil. Els aturats són el col·lectiu que més ens preocupa i hi destinem pràcticament tots els nostres recursos. Apostem per la formació per reciclar-nos i adaptarnos a aquesta realitat tan canviant. Els aturats tenen els cursos de franc. Els serveis d’assessorament també són gratuïts. Els diaris per Internet i la proliferació de blocs han convertit la informació en gratuïta. Com aconseguir que el lector torni a pagar pel que fa anys està obtenint sense cost? Tenim molt clar que la informació té un preu, com qualsevol altre servei que consumim. Els revolucionaris canvis tecnològics en la comunicació, sumats a la crisi, han enfonsat el model de negoci que sustentava els mitjans privats i que ajudava a finançar els públics. Això posa en perill donar una informació

de qualitat a partir d’uns mètodes i unes condicions de treball perfeccionades al llarg de més d’un segle, i que ara han entrat en crisi. Cal revertir la situació. En aquest sentit, el CIC està revisant el Codi Deontològic, que sembla que s’ha quedat curt, en especial degut a l’àmbit digital. S’han traspassat molts límits per part dels mitjans? Els límits es traspassen i es traspassaran independentment de la plataforma que es faci servir per informar. D’aquí la importància de tenir un codi deontològic, i tenir-lo al dia. El que hi ha ara és de principis dels 90, i el món de la informació ha sofert molts canvis. Toca adequar-los, però mantenint vigents els principis que el van inspirar. En el tema de la consulta catalana, s’ha criticat que els mitjans escalfen l’ambient. El tema de la consulta catalana és un procés polític i social pel qual està travessant el nostre país. És lògic que aquest procés se segueixi amb atenció diàriament a tots els mitjans catalans. Només faltaria que no fos així. Són molt contraris als blocs electorals. Per què, com afecten al públic? Perquè estableixen per a les informacions de campanya els mateixos criteris que la propaganda. Fixar un temps i un ordre predeterminat de les notícies, sense valorar el seu contingut és una censura prèvia inacceptable en qualsevol democràcia. Molts periodismes europeus ho qualifiquen d’anomalia democràtica. Creiem que són un estat d’excepció informativa, un atac als ciutadans i a la mateixa democràcia.

3r trimestre 2014

Informes econòmics / ECONOMIA

MóN empresarial

Informe Gestha sobre el frau a Espanya

La crisi dispara l’economia submergida El frau fiscal va augmentar en 60.000 milions d’euros del 2008 al 2012, any en què la xifra total de l’economia submergida (més de 253.000 milions d’euros) va arribar a representar el 24,6 % del PIB. Els experts assenyalen l’atur i la corrupció com les principals causes del fenomen.

L’ús massiu de bitllets de 500 euros va ser l’instrument preferit pels defraudadors

Espanya compta amb el 14% de tots els bitllets de 500 euros que es mouen a la zona euro.

JESÚS ABAD

Per la porta del darrere. Així s’han mogut més de 253.000 milions d’euros (el 24,6% del PIB espanyol) durant la crisi, segons dades dels Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) i publicades ara en l’informe L’economia submergida passa factura. L’avenç del frau a Espanya durant la crisi, dirigit pel professor de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Sardà. Els experts atribueixen aquest important creixement del frau -que durant els anys 2008 a 2012 va augmentar uns 15.000 milions d’euros anuals a Espanya- principalment a l’efecte d’arrossegament provocat pel boom immobiliari, impossible de tallar de soca-rel en els inicis de la crisi. A l’esclat de la bombolla del totxo, a més, van seguir l’espectacular augment de l’atur -la taxa de desocupats es va triplicar fins a assolir el 26% de la població activa a finals del 2012 -, les pujades d’impostos -que no van anar acompanyades per un eficient control tributari- i

la multiplicació de casos de corrupció política i empresarial. Pel que fa a l’arma del delicte, tot i que no és gaire habitual veure’ls passar de mà en mà, l’ús massiu de bitllets de 500 euros va ser l’instrument preferit pels defraudadors a l’hora d’efectuar les operacions al marge de la fiscalitat. I és que a Espanya els morats representen el 73,7% de l’efectiu en circulació, una xifra ingent directament relacionada amb el “boom immobiliari”, tal com afirma el president de Gestha, Carlos Cruzado. Respecte d’Europa, l’Estat espanyol també acapara i compta amb el 14% de tots els bitllets de 500 euros que es mouen a la zona euro.

La cultura de la picaresca Més enllà de les dades purament econòmiques, l’estudi de Gestha també ha volgut posar en relleu el greu problema de moralitat amb el pagament d’impostos que existeix a Espanya, i que complica

/ SHUTTERSTOCK.

encara més l’equiparació del nostre nivell de frau al d’altres països europeus on la cultura de la picaresca no està tant arrelada. De fet, segons l’informe, només Itàlia, Portugal i Grècia presenten valors superiors als espanyols, però, tot i així, ens situem molt lluny de països com Alemanya (13,1%), França (10,8%) o Gran Bretanya (10,1%). En el cas espanyol, a més, Cruzado destaca que “la consciència fiscal es veu també molt reduïda com a conseqüència de la idea molt estesa que el sistema tributari és injust. Segons la darrera enquesta del CIS, quasi el 90% dels ciutadans opina que els impostos no es paguen de manera justa”.

Retirar els grans bitllets morats En conseqüència, per fer front al desafiament de l’economia submergida, entre d’altres mesures, Gestha proposa que es duguin a terme més estudi independents que permetin aprofundir en la dimensió real del frau (l’entitat

recorda que cap Govern no ho ha demanat mai fins ara) i exigeix més i millor coordinació entre l’Agència Estatal Tributària (AEAT) i les Hisendes autonòmiques, creant una base de dades fiscals única. A més, els tècnics del Ministeri d’Hisenda recorden que encara resta molt per fer

quant a l’educació dels contribuents sobre la necessitat de pagar impostos i alertar sobre els efectes del frau. D’altra banda, conscients de l’ús desmesurat dels bitllets de 500 euros en operacions il·legals, alguns partits polítics, com el PSOE, ja han proposat que es retirin de la circulació, però per a aconseguir-ho, abans s’haurien de posar d’acord el Banc Central Europeu i tots els països membres de la zona euro. Per acabar amb el frau queda un llarg camí per recórrer.

ENTREVISTA A JORDI SARDÀ, PROFESSOR TITULAR D’ECONOMIA A LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI I DIRECTOR DE L’INFORME L’economia submergida passa factura. L’avenç del frau a Espanya durant la crisi

“L’economia submergida és un dels factors que expliquen que no hi hagi cap tipus de revolta” Jordi Sardà.

/ CEDIDA. j.a.

El sorprenen les dades? Sincerament, no. Hi ha més de dos milions de persones amb tots els membres de la família sense feina, declarant zero ingressos. Es fa difícil pensar que l’economia submergida no existeixi. De fet, crec que és un dels factors que expliquen que, amb aquestes taxes d’atur, no hi hagi cap tipus de revolta” En aquest context, ser autònom surt molt car. En l’estudi, els autònoms sortien com una de les causes que explicaven l’economia submergida, però s’ha d’anar amb molt de compte, perquè en realitat l’informe recull allò tan estès

de quan es diu “vol factura amb IVA o sense IVA?”.

Sembla que hi ha activitats econòmiques que no serien rendibles si es legalitzessin. És molt difícil de constatar això, però hi ha una sèrie d’activitats que només tenen sentit si la mà d’obra és molt barata i si no es paguen impostos. Els tallers tèxtils, per exemple, on treballen en condicions precàries. Quan es lluita contra l’economia submergida i afloren diferents activitats, no totes aquestes activitats es converteixen després en el mercat legal. N’hi ha una part que no tenen sentit i acaben desapareixent.

ECONOMIA / Institucions Catalanes

MóN empresarial

3r trimestre 2014

Institut d’Estudis Catalans, molt més que una acadèmia de la llengua L’entitat, amb més de 100 anys d’història, promou i desenvolupa la recerca en molts altres àmbits més enllà del filològic, com la història o la tecnologia. Amb unes 100 publicacions a l’any, l’IEC és la primera editorial científica en català del món. A més de recuperar-se de les retallades de pressupost que ha patit, el principal repte de futur de la institució és obrir-se més a la societat.

Ros: “Malgrat les pressions polítiques, el coneixement del català ha augmentat en els darrers anys, però encara no arribem als percentatges d’un país normal”

Joandomènec Ros, a la seu de l’IEC, ubicada a l’antiga Casa de Convalescència, un edifici del segle XVII.

Ariadna Cortés

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va ser fundat el 1907 per promoure la cultura catalana en una època en què rebia poca o cap atenció per part del govern central. “Fa un segle no es feia recerca en gairebé cap àmbit, i menys encara sobre el patrimoni natural, històric i cultural dels Països Catalans”, explica l’actual president de l’entitat, Joandomènec Ros. Avui en dia moltes universitats i centres de recerca compleixen aquest paper, “però això no fa menys necessària l’existència de l’IEC”, defensa Ros, que argumenta que ara l’Institut té un rol diferent a l’original, però igual d’important per a la societat: “L’IEC és una de les poques estructures d’estat que té Catalunya”, afirma. La tasca més rellevant i coneguda de l’IEC és, sens dubte, la que desenvolupa com a acadèmia de la llen-

gua. Així, la Secció Filològica de l’Institut, que és la que fa aquesta funció, s’encarrega de l’estudi científic de la llengua, l’establiment de la normativa lingüística i el seguiment del procés d’aplicació d’aquesta. “El català té una mala salut de ferro”, sentencia Ros en ser preguntat per la situació de la llengua. “Malgrat les pressions polítiques, el coneixement del català ha anat augmentant en els darrers anys, però encara no arribem als percentatges d’un país normal”, diu Ros. Per al president de l’entitat, la llengua enfronta actualment dues amenaces principals, que són la “immersió no desitjada dins del món hispanoparlant i una altra de més recent, els idiomes estrangers, que van guanyant presència arreu”. L’Institut no fa activisme i manté una posició “d’entitat culta”, però es reserva el dret d’opinar en forma de declaració institucional

/ CEDIDA.

quan considera que alguna cosa s’està fent malament, ja sigui en l’àmbit de la llengua o en qualsevol altre. L’IEC està constituït per cinc seccions. A més de la Filològica, hi ha la Històrico-Arqueològica; la de Ciències Biològiques; la de Ciències i Tecnologia, i la de Filosofia i Ciències Socials. Totes elles promouen i desenvolupen la recerca en l’àmbit que els pertoca, en algunes ocasions en solitari i d’altres en col·laboració amb universitats dels Països Catalans i d’arreu i entitats científiques i culturals, com per exemple les 28 societats filials que té l’Institut. L’IEC, a més, participa en programes internacionals impulsats per la Unió Acadèmica Internacional, una corporació de la qual forma part des de l’any 1922. A banda d’organitzar seminaris i conferències per donar a conèixer les recerques que porta a terme, l’Institut publica part

de les investigacions. Al cap de l’any emet prop de 100 publicacions -entre revistes, monografies i llibres-, el 90% de les quals són en català, fet que converteix la institució en la primera editorial científica en llengua catalana del món. “Aquest és un altre dels motius pels quals l’IEC segueix sent necessari”, opina Ros.

Retallades i reptes

La major part del finançament de l’Institut prové de les administracions, especialment de la Generalitat, és per això que les retallades l’han afectat de ple. Així, si el 2008 i el 2009 el pressupost anual de l’entitat se situava entorn als 10 milions d’euros, ara no arriba als 7. A més de disminuir l’activitat i plantejar-se tancar un dels tres edificis que l’IEC té a Barcelona, la conseqüència d’aquesta davallada d’ingressos ha estat l’aprimament de la plantilla, que ha passat d’estar formada per més de 120 treballadors a tenir-ne uns 100. El procés s’ha dut a terme no renovant els contractes temporals i no

cobrint les baixes per jubilació. Els treballadors que s’han quedat, a més, han hagut d’assumir una reducció d’una paga i mitja de les dues extres anuals. “Aquest any ja el tenim resolt, però estic molt preocupat pel vinent”, admet Ros, que desitja “recuperar com a mínim algunes de les retallades aplicades al personal”. Que l’entitat surti airosa de la delicada situació econòmica és, justament, un dels reptes que es planteja Ros per al seu mandat, que va començar el passat setembre i ha de durar quatre anys. “Un altre és obrir-se més a la societat”, explica. Per a aconseguir-ho, els agradaria publicar més material divulgatiu apte per a un públic ampli, però la reducció del pressupost ha esdevingut un obstacle. Per últim, Ros s’ha marcat com a objectiu fer realitat un dels punts de l’acta fundacional de l’IEC: exercir d’assessor del Govern i el Parlament. “Sovint recordem als consellers i als presidents del govern que també tenim aquesta funció, però mai ens demanem consell”, afirma el president de l’entitat. Per propiciar que això es produeixi, de tant en tant l’IEC presenta al Parlament un estudi sobre algun tema d’actualitat. L’últim, un volum amb “reflexions per al país del futur”.

Ros: “L’IEC és una de les poques estructures d’estat que té Catalunya”

3r trimestre 2014

Institucions Catalanes / ECONOMIA

MóN empresarial

XI Edició dels Premis i Ajuts a la recerca ACCID

Els comptes, clars i en català L’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) atorga anualment a acadèmics, professionals, entitats públiques o empreses privades catalanes els Premis i Ajuts ACCID i els Premis ACCID-ÒMNIUM, uns trofeus que reconeixen el treball en l’àmbit comptable o de direcció. Enguany, Caixa d’Enginyers i el Grup Alimentari Guissona han estat dos dels guardonats.

Foto de família de l’XI Edició dels Premis i Ajuts a la recerca ACCID.

REDACCIÓ

La qualitat de la informació i la transparència del seu informe anual 2012 han estat els factors clau que han convertit a Caixa d’Enginyers en l’entitat mereixedora de l’últim Premi a les Bones Pràctiques en Informació Financera que anualment atorga l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID). Un guardó mitjançant el qual la principal institució dels professionals de la comptabilitat de Catalunya va voler reconèixer, el passat 30 de maig, d’una banda, la bona tasca feta per l’entitat financera a l’hora d’aportar informació clara i extensa sobre la seva situació i gestió de riscos, actius intangibles, medi ambient i dimensió social, així com premiar la seva labor cooperativista. D’altra banda, l’ACCID també ha valorat positivament la potenciació i l’ús del català en l’àmbit empresarial feta pel Grup Alimentari Guissona al llarg dels anys, fet que l’ha feta mereixedora del Premi ACCIDÒMNIUM CULTURAL. Així, en una cerimònia de lliurament celebrada a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresa-

El Premi a l’excel·lència acadèmica va ser per a Enric Genescà Garrigosa, catedràtic d’Economia de l’Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona rials de la Universitat de Girona, i dins del marc de la III Jornada ACCID i APC, Caixa Enginyers i Grup Alimentari Guissona van recollir els seus guardons respectius. Però no van ser els únics. En l’XI Edició dels Premis i Ajuts a la recerca ACCID, el jurat va concedir a Enric Genescà Garrigosa, catedràtic d’Economia de l’Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Premi a l’excel·lència acadèmica, un guardó dirigit a acadèmics o institucions acadèmiques que amb les seves publicacions, investigacions, innovació pedagògica o excel·lència en l’ensenyament hagin contribuït sòlidament al desenvolupament de la docència i la recerca de la

/ CEDIDA.

comptabilitat. Jesús Lizcano Álvarez, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universidad Autónoma de Madrid, va rebre, per la seva banda, el Premi a la trajectòria professional que l’ACCID atorga a persones o entitats que es distingeixin per la seva trajectòria professional en l’àmbit de la comptabilitat; mentre que la Dra. Anna M. Panosa i Gubau, de la Universitat de Girona, va recollir el Premi a la tesi doctoral relacionada amb la comptabilitat pel treball “L’eficiència del mercat immobiliari: estratègies i instruments”. Amb aquest guardó, el jurat va reconèixer la importància, originalitat, implicacions o aportacions de la tesi de Panosa en aquest àmbit.

Quant als Ajuts a la Recerca, que es concedeixen amb l’objectiu de promoure la investigació a Catalunya, van ser atorgats a Josep Llach Pagès, professor de la Universitat de Girona, pel seu al projecte titulat “Anàlisi de les relacions causa-efecte entre perspectives del Quadre de comandament integral: efecte de les relacions indirectes i les variables d’entorn en la cadena de valor de Kaplan i Norton”, i a M. Àngels Farreras, Pilar Morera i Elena Rondós, professores de la Universitat de Girona, pel seu projecte titulat “La xarxa comptable agrària com a eina de gestió del sector”. Els ajuts tenen una dotació econòmica de 3.000 euros cadascun.

Impuls a la llengua

A banda de lliurar en Premi ACCID-ÒMNIUM CULTURAL al Grup Guissona com a entitat que s’ha distingit en l’ús del català en tots els àmbits de la seva gestió,

Jesús Lizcano Álvarez, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universidad Autónoma de Madrid, va rebre el Premi a la trajectòria professional de l’ACCID el jurat també va voler reconèixer la tasca del docent i/o investigador que s’hagi distingit per la publicació d’estudis i/o materials docents en matèria de comptabilitat i direcció d’empreses en llengua catalana. Enguany, la professora de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, Núria Arimany Serrat, va ser la mereixedora d’aquest trofeu per la quantitat i la qualitat dels materials docents presentats en llengua catalana amb aquest propòsit.

L’ACCID va premiar la qualitat de la informació de l’informe anual 2012 de Caixa d’Enginyers. / CEDIDA.

Ajuts a la recerca

A Girona també van resultar premiats els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra Patricia Marca, Àlex Garcia, David Inglés i Núria Vicens. En aquest cas, van rebre el Premi al millor cas pràctic: “El Grup Damm. Les tres C: Cultura, Calor i Catalunya”, un trofeu dotat amb 600 euros que s’atorga conjuntament amb l’Agrupació de Professors de Comptabilitat i Control.

Grup Alimentari Guissona es va endur el Premi ACCID-ÒMNIUM CULTURAL.

/ CEDIDA.

EMPRESA / Cas d’èxit

MóN empresarial

3r trimestre 2014

Metalquimia: la força de la creativació L’empresa familiar gironina de maquinària per a l’elaboració de productes carnis, Metalquimia, va ser fundada el 1971 per Narcís Lagares, l’actual president, i dos socis més. Hi treballen més de cent treballadors. Del 1996 ençà, Josep i Narcís Lagares –fills del fundador- en són el director general i el director d’operacions, respectivament. Actualment, la companyia és líder mundial en innovació i automatització de processos del sector carni i fa dissenys de plantes per al processament de la carn a mida. En aquest article, analitzem algunes de les claus del seu èxit.

Oriol Amat catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la UPF, president de l’ACCID i rec

Creativació

En primer lloc, podem dir que l’èxit de Metalquimia s’ha fonamentat en una estratègia de creativació (creativitat més innovació), que vol dir generar noves idees amb la creativitat i transformar-les en valor afegit a traves de la innovació. La creativació consisteix a seleccionar personal amb capacitat per generar idees per promoure una cultura de la creativitat que faci que aquesta inventiva sorgeixi de manera inconscient (per exemple, quan la persona està a la dutxa o en una fira del sector). És a dir: per aconseguir ser creativador cal inver-

El fabricant de maquinària per a l’elaboració de productes carnis inverteix entre el 10% i el 15% de les vendes en R+D i el 31% del seu personal està relacionat amb tasques d’innovació

tir en la generació d’idees, i això implica, també. treballar en la seva avaluació, reconèixer-les i premiarles. Gràcies a la creativació, doncs, Metalquimia ha passat de tenir un 40% d’èxit en els nous projectes a tenir-ne un 90%. I és que en aquesta empresa gironina inverteixen entre el 10% i el 15% de les vendes en R+D i el 31% del seu personal està relacionat amb tasques d’innovació. D’aquesta manera, la seva inversió es revela com a rendible, ja que la companyia cada any genera uns 10 productes nous i és una de les empreses catalanes que més patents registra –gairebé la meitat de la seva facturació procedeix de productes llançats en els últims cinc anys.

Cocreació

Cooperar amb clients i centres tecnològics per innovar conjuntament: aquest seria el segon pilar que explica el cas d’èxit de Metalquimia. I com a exemple d’això podem citar el desenvolupament, en col·laboració amb l’IRTA (L’Institut d’Investigació de la Generalitat de Catalunya) i la càrnia Casademont, de la tecnologia QDS (Quick-Dry-Slice) per l’assecat accelerat de productes curats, una innovació que ha permès passar de trigar 40 dies a assecar la carn a fer-ho en tan sols 40 minuts, de manera que, per exemple, avui dia ja és possible de fer salami en poc més de mitja hora.

Personal motivat i innovador

Pel que fa als aspectes relacionats amb les persones,

Cada any, la companyia gironina genera uns 10 productes nous i és una de les empreses catalanes que més patents registra aquesta empresa gironina segueix el model ELISA, que promou l’Excel·lència, la Laboriositat, la Iniciativa, la Senzillesa i l’Austeritat. A més, Metalquimia destina el 20% dels beneficis als treballadors, i bonifica el compromís i l’aportació de noves idees. El fabricant de maquinària per a productes carnis, a més, reconeix les idees amb el Premi a la Idea del Mes o el Premi a la Idea de l’Any. El fet de promoure els suggeriments de tots els empleats ha permès de generar innovacions per garantir la màxima automatització i millorar la qualitat total, la traçabilitat, la productivitat i l’ergonomia, facilitar el manteniment, aconseguir un disseny higiènic, millorar la facilitat de neteja i desinfecció i incrementar la durabilitat i la rendibilitat.

Excel·lència

Metalquimia signa un compromís de qualitat amb el client sobre els resultats finals del seu producte carni. En reconeixement a aquesta política d’empresa, l’any 2007 la companyia va rebre el Premi Príncep Felip a l’Excel·lència Empresarial que concedeix el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

L’empresa ha desenvolupat la tecnologia QDS (Quick-Dry-Slice) per l’assecat accelerat de productes curats en col·laboració amb l’IRTA i la càrnia Casademont. / CEDIDA.

Servei integral

Quant al conjunt de serveis que ofereix la companyia gironina per satisfer les necessitats de cada client, el seu ventall és prou ampli i abraça des de consultoria tecnològica a assessorament tècnic, passant per manteniment i recanvis per a la maquinària, formació, etcètera. Aquí, un cop més, la seva diferenciació es basa en innovar per millorar contínuament i aconseguir penetrar cada cop més en el sector carni mundial oferint solucions integrals i personalitzades (això permet que el preu dels seus productes estigui a la gamma alta).

Internacionalització

Finalment, cal afegir dues claus més de l’èxit de Metalquimia, que són: l’empresa compta amb una xarxa de distribuïdors exclusius present en més de 75 països de tots els continents i ha aconseguit en 10 anys que les exportacions passin del 35% de les vendes al 90%; la companyia manifesta una gran prudència financera, ja que els fons propis representen el 78% de l’actiu. En definitiva, Metalquimia és una empresa que està tenint una evolució molt favorable gràcies a la seva aposta per la creativació, la implicació d’empleats i clients, l’excel·lència i la internacionalització.

EMPRESA / En persona

MóN empresarial

3r trimestre 2014

Entrevista a Xavier Barriga, mestre forner i fundador de Turris

“Després del vi i l’oli, ja era hora que el pa es reivindiqués” Xavier Barriga va obrir el primer Turris el 2008 a Barcelona i ara ja compta amb set establiments repartits per diferents ciutats catalanes i un equip de 50 persones. Les cues que es formen per aconseguir alguna de les moltes varietats de pa tradicional que ofereixen –juntament amb un ampli ventall de productes dolços i salats– confirmen l’èxit del model de negoci. Barriga, però, explica que l’empresa només seguirà creixent si la qualitat del producte i del servei no se’n ressenten. Aleshores vam traspassar el forn familiar i vaig començar a viatjar i a formar-me fora d’Espanya. Durant els següents 15 anys vaig treballar fent assessorament i donant classes, fins que em vaig cansar d’això i vaig decidir obrir Turris per poder fer el pa que a mi m’agradava fer i menjar.

Xavier Barriga.

ARIADNA CORTÉS

D’on li ve la vocació de forner? Em ve de família. Vaig créixer a l’obrador on el meu pare feia el pa mentre la meva mare despatxava a la botiga. Jo, de petit, jugava entre sacs de farina i caixes de pa, i crec que llavors se’m va ficar la farina dins la sang i encara hi corre. I què el va portar a obrir el seu primer forn? Fins els 23 o 24 anys vaig treballar a l’obrador de casa meva i vaig tenir la sort de poder passar per

/ CEDIDA.

totes les posicions clau de la fleca: amassava, portava el forn... Però va arribar un moment en què vaig voler veure altres maneres de fer pa i d’entendre la professió.

“Les cadenes low-cost són competència perquè venen el mateix produte, però no hi tinc res en contra”

Quina és l’essència de Turris? Intentem fer un pa bo, amb aroma, amb gust de pa. Fem el pa cada dia, apostem per la fermentació lenta, el repòs i els productes naturals i fugim de pans precuits i congelats. D’altra banda, el servei que oferim als nostres clients també forma part de l’essència de Turris. Els ensenyem els nostres obradors, els donem la màxima informació possible sobre els productes i procurem atendre’ls amb amabilitat.

transparents amb el nostre client i seguir tenint un equip unit. I si això ens permet créixer, doncs potser ho farem, però si créixer ens ha de fer perdre tant la qualitat del producte com la del servei, aleshores no. No puc dir si d’aquí a dos anys hi haurà quinze Turris o n’hi haurà set com ara. No treballem amb un pla de negocis com una multinacional, sinó que anem avançant fins on ens permet fer-ho el nostre dia a dia.

L’activitat de l’empresa a les xarxes socials és diària. Per què han apostat per aquest model de comunicació? Ja no estem a l’any 1990, les xarxes socials formen part de l’entorn en el qual ens movem i nosaltres no en volem quedar al marge. També haig de dir que ens diverteix i alhora ens permet copsar l’opinió de clients sobre la nostra feina, i de moment estem contents amb el feedback que rebem.

Després de molt de temps d’estar en un segon pla, fa uns quants anys que el pa s’ha posat de moda. A què es deu aquest fenomen? Crec que havíem tocat fons amb un producte que precisament està molt arrelat a la nostra dieta. El pa s’havia estandaritzat de tal manera que costava trobar-ne un que no només t’omplís l’estómac sinó que, a més, fós bo. Ara el pa s’ha reivindicat i els flequers estem intentant recuperar-ne l’essència. Primer va ser el vi i després l’oli, ja era hora que el pa es reivindiqués. Jo espero que això no sigui una moda, que no passi. Un dels nostres reptes és que les noves generacions incloguin el pa en la seva dieta com un dels elements bàsics i no com un mer acompanyament, que se n’adonin de la importància que té en una dieta sana menjar un pa de qualitat.

Quins són els plans de futur de Turris? Seguir com estem ara, és a dir, seguir sent molt

També han anat proliferant les cadenes de forns low-cost. Són competència de Turris?

“De dificultats n’han anat sortint moltes, però si tens clar el que vols fer i coneixes el teu ofici, els entrebancs són menors”

Sí, evidentment que són competència perquè venen el mateix producte que nosaltres, però no hi tinc res en contra. El nostre objectiu és fer el millor que sabem fer i vendre amb el millor somriure que tinguem, i la competència que faci el que cregui que ha de fer. Nosaltres tenim un preu just per un producte que és molt elaborat. Quina ha estat la màxima dificultat amb què s’ha trobat durant tota la trajectòria de Turris? I la màxima satisfacció que li ha reportat l’empresa? La màxima dificultat és el dia a dia. Quan vam obrir Turris no sabíem pràcticament res, vam fer-ho per veure què passava. De dificultats n’han anat sortint moltes, però si tens clar el que vols fer i coneixes el teu ofici, els entrebancs són menors. Quant a la màxima satisfacció, sens dubte és comprovar que tot l’equip treballa a gust, que anem tots a una. I també em satisfà molt passar un dia per una botiga i veure que hi ha gent fent cua o rebre un correu electrònic en el qual algú ens felicita.

3r trimestre 2014

En persona / EMPRESA

MóN empresarial

ENTREVISTA A horacio Martos, coFUNDADOR DE SOCIAL POINT

“Sempre aspirem a fer-ho millor” Afirma que no podria viure sense un repte i, tot i que no té un personatge de referència, admira a molts empresaris “que han fet les coses molt bé i de qui m’agradaria seguir els seus passos”. Quins? “Ja sé que sonarà típic, però els qui treballem en el món de la tecnologia, d’alguna manera tenim un referent: Steve Jobs”. Bill Gates o Mark Zuckerbeg també figuren en aquesta llista de gent que, per al cofundador de Social Point, són tot un exemple. Sobre emprenedoria, jocs socials i valors com l’esforç i l’ambició hem parlat amb ell. emma bouisset

No arriba a la trentena, però Horacio Martos ja pot presumir de ser el Millor Empresari Jove de Catalunya 2013. Així ho certifica el guardó que va rebre el passat 28 de maig de mans del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, en la XXI gala dels trofeus que anualment concedeix l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) i que enguany ha volgut reconèixer el treball d’aquest emprenedor català per la seva contribució a convertir Barcelona en una de les seus dels jocs socials a nivell mundial. I és que Martos, de tan sols 28 anys, és el fundador, juntament amb Andrés Bou, de Social Point, una de les companyies de videojocs per a dispositius mòbils -social games- de referència mundial amb un creixement més espectacular: l’equip de 200 persones que conforma l’empresa, nascuda el 2008 per abastir la xarxa Facebook amb jocs gratuïts d’acció i estratègia, compta ja amb una cartera de 50 milions d’usuaris mensuals d’arreu del món. I no para de créixer: consolidar el seu liderat en els mass games i entrar amb força en el mercat asiàtic seràn els seus propers reptes.

Ràpids i en el moment oportú

Però quin és el camí que ha recorregut Horacio Martos per arribar fins aquí? El cofundador de Social Point afirma que tot ho han aconseguit a base de treball i esforç. Per això, la seva compañía es mou al ritme de valors com la passió, la creativitat, el compromís, l’empenta, l’ambició i la superació personal, “perquè d’alguna manera, tot i que

LA MISSIÓ DE SOCIAL POINT

Amb només 28 anys, Horacio Martos dirigeix una companyia que compta amb una cartera de 50 milions d’usuaris mundials. / DAVID FERNÁNDEZ.

les coses vagin bé, sempre aspirem a fer-ho millor”. Això sí, quan li preguntem sobre quina ha estat la clau del seu èxit, aquest jove emprenedor respon que, sobretot, la velocitat: “El fet d’haver arribat en el moment oportú, haver innovat i, amb molt d’esforç, haver estat ràpids és el que ens ha permès assolir una posició important”. I sobre l’emprenedoria, s’atreveix a fer una predicció de futur? “Amb el temps Catalunya serà un lloc molt competitiu per crear una empresa, però avui dia encara estem molt lluny”. Per això, de moment, per triomfar, un bon emperendor, a banda d’una bona idea, finançament i un bon equip, ha de tenir “les idees clares i, sobretot, remar amb molta força en aquella direcció”.

Martos dirigeix una de les companyies de videojocs per a dispositius mòbils de referència mundial

Social Point es dedica a la creació, desenvolupament i comercialització de jocs socials per a mòbil perquè “ens agrada fer jocs amb els quals tothom pugui riure i passar-s’ho bé i que connectin a la gent”, explica Horacio Martos. I és que en el cas dels jocs socials, “d’alguna manera, necessites els amics o hi has de competir”, afegeix. A més, aquest model de joc fa que funcionin molt millor “i tinguis més usuaris...”, reconeix el flamant nou Premi Jove Empresari de l’Any.

PREMIS a l’esforç i al talent

El president de l’AIJEC, Marc Bonavia, amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i els premiats i finalistes.

El Born Centre Cultural va ser l’escenari de la XXI edició dels premis que l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) atorga anualment i que reconeixen el talent i l’esforç dels joves empresaris catalans. Enguany, Horacio Martos, cofundador de Social Point, va ser el guanyador del màxim guardó, el Premi Jove Empresari, per davant dels altres dos finalistes: Carlota Pi, de l’empresa comercialitzadora d’energia HolaLuz.com, i Pau Bach, de Batec Mobility, els primers fabricants de handbikes adherits a cadires de rodes de l’estat espanyol. L’AIJEC, però, també va reconèixer en aquesta edició, la tasca de Palens (Premi Iniciativa

/ DAVID FERNÁNDEZ.

Empresarial), Amancio López – Grup Hotusa (Trajectòria Professional) i La Impossible Llibreters (Qualitat Lingüística). A més, per segon any consecutiu, l’AIJEC va voler premiar el millor projecte emprenedor treballat per menors de 18 anys. Sota el nom de Futur Jove Empresari, aquest guardó va anar a parar de manera compartida als dos grups d’estudiants de secundària que van guanyar la competició de plans d’empreses “Start-Up School” (una iniciativa promoguda per Barcelona Activa, la Fundació Escola Emprenedors i l’Àrea Metropolitana de Barcelona): el projecte Q-Finder de l’Escola Jesús Maria Sant Gervasi i el projecte Clear Phone de l’Escola SAFA.

EMPRESA / Centenària

MóN empresarial

3r trimestre 2014

Escribà: un segle pastant somnis Quina és la recepta d’una nissaga per convertir una fleca creada el 1906 per un repartidor de carbó en una de les empreses pastisseres de més renom del continent? Han calgut diversos ingredients: Christian Escribà ens en parla. d’hamburguesa i, és clar, les tradicions: “Cap país al món té tantes especialitats pastisseres durant l’any com el nostre”, puntualitza. Pel que fa a la clau de l’èxit de l’empresa, rau en el fet de treballar amb altres disciplines artístiques: si Antoni va fusionar aquest món amb l’escultura, Jordi aplica la informàtica i Christian col.labora amb fotògrafs, floristes i arquitectes. Van ser els pioners a utilitzar la tècnica del mapping en pastisseria, han creat pastissos de tela i en 4D. Un últim consell El restaurant El Bulli va triar Escribà per crear el seu pastís de comiat: un buldog de merenga.

Neus Duran

Si l’avi de Christian Escribà va revolucionar el sucre i el pare, la xocolata, ell és l’artífex de la pastisseria performance. La marca Escribà ha superat el centenari passant per èpoques dures, de les quals “la Guerra Civil va ser, sens dubte, la pitjor”, explica l’actual propietari del negoci, que afegeix que “cada generació ha viscut moments complicats”. I és que a Escribà “som una raça de supervivents, amb les mateixes ganes o més que quan vam començar”. Més ingredients que expliquin la seva longevitat? Una mentalitat empresarial més enllà dels números: “Si haguéssim mirat de tenir sempre beneficis econòmics, Escribà ja no existiria”, afegeix.

L’especialització en performances pastisseres i grans produccions ha dut a aquesta empresa barcelonina nascuda fa 108 anys a treballar a tot el món

Del carbó a les hamburgueses de xocolata

Un repartidor de carbó, Mateu Serra, va ser l’iniciador de la saga el 1906. Va obrir la primera fleca a Barcelona, a la Gran Via de les Corts Catalanes número 546, on els pastissets de Tortosa van donar fama al negoci que van acabar portant una filla i el seu marit, Antoni Escribà, El rei del sucre. En esclatar la Guerra Civil, la fleca va ser col·lectivitzada, però els empleats van permetre als Escribà seguir vivint a la rebotiga, on aquests van sobreviure venent fruites, verdures i sabó. En acabar el conflicte, les tropes franquistes els van tornar l’empresa, i en menys de 24 hores, la família ja tornava a vendre pa (mantenint tots els empleats). Posteriorment, un gir del destí –la mort de dues germanes- va fer que fos el fill Antoni qui prengués el relleu al capdavant del negoci, tot i que la seva veritable passió –s’havia matriculat a la Llotja- era l’escultura; ja des de petit feia escultures amb pa (“amb el pa no s’hi juga”, deia el seu pare, però ell en va acabar fent un art). A la fleca, Antoni començà a treballar artísticament

/ CEDIDA.

amb material comestible fins al punt d’inventar la mona de xocolata. Després, casat amb la filla d’un premiat pastisser francès, va unir tradició xocolatera francesa i barcelonina i el van arribar a guardonar com a Millor Pastisser d’Europa. Quant als seus tres fills, Christian, Jordi i Joan, també s’han dedicat a la pastisseria, i el 1986 van obrir una nova pastisseria a l’antiga Casa Figueras de Les Rambles i, en plena febre olímpica, el Xiringuito a la platja del Bogatell.

El mapping aplicat a la pastisseria, pastissos de tela i en 4D són algunes de les creacions amb què Escribà es continua posicionant com a empresa avantguardista d’aquests mestres pastissers: “Les idees diferents, trencadores, vénen quan observes professions diferents a la teva”.

Fantasies made in Escribà

Pastissos explosius, murals comestibles o anells de caramel són algunes de les bogeries dels Escribà. Pel comiat d’El Bulli, van crear un impressionant buldog cobert de merenga de 180x80 metres, i per la firma Tous van reproduir l’osset emblema de la marca –feia sis metres d’altura- amb 40.000 brotxetes de trufa negra.

Multidisciplinaris

Actualment, a les pastisseries Escribà hi conviuen creacions totalment personalitzades (“és vital en qualsevol empresa escoltar el client i interpretar els seus desitjos”, assenyala Christian) amb invents com sabates de xocolata o pastissos en forma Escribà en xifres

Creacions personalitzades i invents diversos conformen la marca de la casa Escribà. / CEDIDA.

El mapa del món

MóN empresarial 3r trimestre 2014

60,8

6,3

Les start-ups al món noruega

43,8

9,2

canadà

irlanda

39,8

18,6

20,6

62,3

4,9

Surinam

colòmbia

26,7

18,1

17,8

57,6

algèria 5,1

11,2

Trinidad i Tobago

panamà

21,3

42,9 18,5

canadà

ghan

surinam

equador

colòmbia

panamà

28,6

57,4

17,3 brasil 47,4

29,8

15,9

57,7

24,3

20,1 xile

52,3

25,4

60,3 nigèria

perú

Global Entrepreneurship Monitor. 2013 Global report.

39,9

xile

32,1

33,6

líbia argentina

54,2

22,5

equador

8,1

brasil

11,2

perú

23,4

21,5

66,9

15,1

12,2

puerto rico

23,7

eua

57,4

21,1

12,7

8,3

eua

Argentina

Activitat Emprenedora en Fase Inicial Total (TEA)

Economies impulsades per la innovació

% de TEA motivat per la necessitat

Economies impulsades per l’eficiència

% de TEA motivat per l’oportunitat

Economies impulsades pels factors de producció

El mapa del món

3r trimestre 2014 MóN empresarial

55,2

23,3

12,4

lituània

17,9

5,3

producció

eficiència

finlàndia

67,2

7,5

52,7

letònia

estònia

8,2

21,2

13,3

50,1

14,8

13,1

innovació

suècia

5,8

finlàndia

noruega

35,4

suècia

rússia

59,6

3,7

japó 6,9

índia nigèria

51,1

xina

líbia

36,5

algèria

japó

35,9

iran

33,9

corea

35,8

44,1

43,7

25,4

indonèsia

itàlia

37,2

64,9

18,4

malàisia

espanya

grècia

hongria

França

bèlgica

països Baixos portugal

alemanya

regne unit

58,4

9,7

8,2

45,2

16,1 7,1

55,7

18,7

50,7

21,4

8,2

67,1

9,3

43,9

4,9

60,9

15,7 4,6

38,7

9,7

35,8

23,5

5,5

Zàmbia

33,2

29,2

5,2

18,4

18,7

Sud-àfrica

38,8

39,9

31,5

30,3

10,6

6,6

Sud-àfrica

3,4

33,3

25,8

índia

25,5

35,9

38,8

9,9

uganda Zàmbia

ghana

43,6

filipines

iran

47,5

25,1

25,2

uganda

12,3

18,5

corea

suïssa

INFORME EMPRENEDORIA / Radiografia

MóN empresarial

3r trimestre 2014

L’emprenedoria: més enllà de la simple opció laboral Solució a l’atur o visió de futur? Actualment, emprendre és el verb de moda i un concepte que està en boca de tothom. Analitzem l’abast real que comporta la creació d’una empresa des d’una òptica transversal, començant per descobrir qui, quan, per què i com emprenem. Andrea Cosialls, Londres

Segons es desprèn del Global Entrepreneurship Monitor 2013 (GEM), el perfil majoritari de l’emprenedor és el d’un home de 40 anys amb estudis superiors, exempleat d’una empresa i amb un nivell de renda dins del tram superior. El 2013, el 7,1% de la població d’entre 35 i 44 anys estava involucrada en activitats emprenedores, un percentatge clarament superior a la taxa d’activitat emprenedora total (TEA) general, que va ser del 5,2%. Pel que fa

Catalunya és una de les comunitats autònomes més emprenedores. Les darreres dades recollides a l’informe executiu del GEM 2013 recullen un índex TEA lleugerament superior al 7%

al gènere, l’emprenedoria continua estant dominada pel gènere masculí: el 2013, sis de cada 10 emprenedors eren homes. Tot i això, l’any passat es va donar un lleuger augment de l’emprenedoria entre dones. Quant al nivell d’estudis dels emprenedors, el 2013, el 36% tenien formació superior, mentre que el 7% en tenien de postgrau. D’altra banda, gairebé una tercera part dels emprenedors ho fa per l’existència d’oportunitats (66,84%), mentre que un terç ho fa per necessitat (33,21%) i la resta per altres motius (3,92%). Els principals objectius de les persones que emprenen per oportunitat són assolir una major independència o augmentar els ingressos. A Catalunya les dades són similars, tot i que cal tenir en compte que l’activitat emprenedora per necessitat va augmentar el 2012 per tercer any consecutiu: mentre que al 2009 emprenia per necessitat un 9,4% dels emprenedors, el 2012, aquesta xifra constituïa el 25%.

per què ho deixen? Més del 60% dels emprenedors que van iniciar les seves empreses entre 2009 i 2011 no han aconseguit sobreviure el 2012. Això suposa un augment significatiu respecte dels anys anteriors, concretament del 35,6%. Els motius que s’al·leguen per abandonar la carrera emprenedora són la manca de rendibilitat de negoci (55,2%) i els problemes de finançament (6,6%).

EN QUIINS SECTORS ES CREEN MÉS EMPRESES? La crisi econòmica no ha suposat un gran canvi pel que fa als sectors en què es creen les empreses. Així, seguint la tendència dels anys anteriors, la majoria de noves empreses al 2012 es van obrir en el sector de serveis al

consum. Augmenta el nombre de negocis de serveis a d’altres empreses – passant d’un 25,5% el 2011 a un 40,6% el 2012- , mentre que es redueix lleugerament el pes dels sectors de transformació i extractius

lES COOPERATIVES I LES FRANQUÍCIES, OPCIONS A L’ALÇA Dins del panorama de l’emprenedoria, les cooperatives s’erigeixen com un petit oasi i des de l’esclat de la crisi, no han deixat de créixer, passant de 97 noves cooperatives el 2008 a 147 el 2013. El 17,5% de la població catalana són socis de cooperatives (1.320.000 socis), la majoria de les quals (71,3%) pertanyen al sector serveis. A Catalunya, les cooperatives han creat 45.000 llocs de treball, més d’un 80% d’ells amb contractes indefinits i la seva factu-

ració total s’estima en més de 6 milions d’euros. Quant a les franquícies, el darrer informe de l’Asociación Española de Franquiciadores (AEF) apunta que a Catalunya el 2013 es van obrir 277 noves franquícies, amb una facturació anual superior als 6.526 milions d’euros. En l’àmbit estatal, però, la comunitat de Madrid es troba al capdavant d’aquest model de negoci amb 290 franquícies obertes el 2013 i una facturació d’11.871 milions d’euros anuals.

Font: Aracoop, Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

3r trimestre 2014

Enquesta / INFORME EMPRENEDORIA

MóN empresarial

Poc crèdit i excés de tràmits: les majors traves per emprendre montse torres

Engegar un negoci és sovint un camí complex. Però quins són els principals entrebancs amb què es troben els que opten a posar en marxa una empresa a casa nostra? Un sondeig realitzat per Món Empresarial en el marc del saló Franquishop revela que

els emprenedors catalans veuen els costos laborals en augment (opció escollida pel 54% dels enquestats) i la forta dependència del mercat exterior (30%) com les principals amenaces per a l’emprenedoria i consideren que deixar de formar-se i d’apostar per

la innovació és el principal error que poden cometre els empresaris novells (42%). En aquest context, valoren els sistemes de franquícia o les cooperatives com una bona opció per crear un negoci amb més garanties (76%), ja que creuen que ofereixen una xarxa de seguretat al

nou empresari. Respecte al paper que ha jugat la crisi en la creació d’empreses, la resposta és clara: el 72% dels enquestats considera que la situació econòmica actual ha estat un revulsiu per a l’emprenedoria, ja que ha contribuït a descobrir noves vocacions emprenedores.

El 94% dels enquestats considera que els canvis legislatius o no han servit per facilitar la creació d’empreses (44%) o no han estat suficients (50%)

1- El procés de creació d’un negoci requereix un imporant esforç inicial. Quins creu que són els factors clau per assolir amb èxit aquesta primera etapa? a) Partir d’una bona idea i comptar amb un bon pla d’empresa i un bon equip 10% b) Tenir un bon coneixement del mercat i experiència en el sector 20% c) Tenir accés al crèdit 24% d) Totes les anteriors 46%

10%

2- Quins són els principals esculls amb què es troben les start-ups al nostre país?

a) Si, crec que es fa una bona feina en aquest sentit 12% b) No, crec que es destinen pocs recursos a formentar la creació d’empreses 46% c) Considero que s’hi està treballant, però es pot millorar 42%

4- Creu que els canvis legislatius recents -Llei de Suport als emprenendors...- han facilitat la creació d’empreses i han fomentat l’emprenedoria? a) Sí, les noves lleis fan més fàcil la creació d’empreses 6% b) No, crec que a la pràctica no hi ha hagut cap canvi significatiu 44% c) Les noves lleis han ajudat, però no són suficients 50%

46%

24%

26%

a) Els tràmits administratius, els impostos, les taxes i les obligacions fiscals 26% b) La dificultat per accedir al finançament 32% c) El desconeixement del mercat, la inexperiència organitzativa i la por al fracàs empresarial 16% d) Totes les anteriors 26%

3- Considera que a Catalunya es fomenta d’una forma adequada l’emprenedoria?

20%

32%

12%

16%

26%

46%

42%

44%

5- Considera que el sistema de franquícia o la cooperativa són una bona opció per crear un negoci amb més garanties?

50%

76%

a) Sí, són una bona fórmula per emprendre perquè ofereixen una xarxa de seguretat al nou empresari 76% b) No, perquè comporten obligacions i limitacions per al projecte empresarial 10% c) No ho sé 14%

10%

14%

6- Com valora el suport que donen les organitzacions empresarials als emprenedors? a) És adequat 12% b) És insuficient 22% c) Es podria millorar 66%

12%

7- Quins són els principals errors que comet un emprenedor?

22%

66%

32%

a) Oferir una empresa monoproducte i pensar només en local 32% b) No escoltar al client 26% c) Deixar de formar-se i no apostar per la innovació 42%

26%

42%

8- Quines són les principals amenaces per a l’emprenedoria? 16%

a) La incertesa del moment polític actual 16% b) La forta dependència del mercat exterior 30% c) Els costos laborals en augment 54%

9- De cara a la societat, es dóna prou valor a l’esforç empresarial o encara es veu com un estigma la fallida en la creació d’empreses? a) Sí, cada cop hi ha més reconeixement 8% b) No, només es valora l’èxit empresarial 62% c) Depèn del cas 30%

10- La crisi ha estat un revulsiu positiu per a l’emprenedoria? a) Sí, perquè ha contribuït a descobrir moltes vocacions emprenedores 72% b) No, perquè ha fomentat més l’emprenedoria per necessitat que no pas per oportunitat 12% c) Depèn del cas 16%

72%

30%

54%

62%

30%

12%

16%

INFORME EMPRENEDORIA / El poder del sector

MóN empresarial

3r trimestre 2014

Quin ha de ser el paper de l’emprenedor? L’emprenedoria se’ns ha venut com si fós l’única solució a la crisi econòmica, però des de les entitats empresarials recorden que crear una empresa i aconseguir que sobrevisqui és un procés complicat i ple d’obstacles. L’emprenedoria serà clau per a la recuperació, diuen, però no l’únic factor.

Per emprendre no n’hi ha prou amb tenir una bona idea i finançament: la formació i l’assessorament també són clau, segons els experts.

Ariadna Cortés

Des que va començar la crisi econòmica la presència de la paraula emprenedoria s’ha multiplicat als discursos dels polítics, als mitjans de comunicació i a les trobades sobre economia. L’emprenedoria sovint se’ns presenta com

Pimec: “L’emprenedoria entesa com a creació d’empreses no hauria de ser fonamental en la recuperació econòmica, sinó una de les potes”

l’única sortida possible a la recessió, però les xifres no apunten en aquesta direcció. Així, al fet que el nombre d’empreses actives a Espanya hagi disminuït any rere any des que va començar la crisi, se li ha d’afegir que, segons l’informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM) del 2013, la taxa d’activitat emprenedora total (TEA) també ha caigut cada any des del 2008 amb l’única excepció del 2011. A Catalunya la TEA és més alta que al conjunt de l’estat, però el 2013 també va baixar respecte de l’any anterior. Això no implica que els emprenedors no tinguin o hagin de tenir un paper rellevant en la recuperació, però sí que indica que s’ha de ser més

prudent, que és justament el que demanen algunes patronals i associacions d’empresaris. “L’emprenedoria entesa com a creació d’empreses no hauria de ser fonamental en la recuperació econòmica, sinó un de les potes”, diu Marcela Véliz, responsable de Pimec Emprèn, que alhora remarca que “també és molt important que ens centrem a conservar la indústria que ja tenim”. Des de la Cecot afegeixen que, efectivament, l’emprenedoria crea llocs de treball, “però la recuperació també ha d’anar lligada a l’augment del consum”, segons Rosa Guerrero, assessora en creació d’empreses i creixement empresarial

d’aquesta patronal. “A l’emprenedoria li estem posant tot el pes d’arreglar un país que s’ha centrat en serveis i turisme, i no ho hauríem de fer”, comenta per la seva part Jan Badosa, membre de la junta directiva d’AIJEC, l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya. Probablement en aquestes mostres de cautela hi ha influït el fet que en els darrers anys hagi augmentat l’activitat emprenedora per necessitat, és a dir, aquella que busca l’autoocupació. Això, al seu torn, ha fet créixer el nombre d’emprenedors que volen iniciar un projecte “sense haver fet una bona planificació prèvia perquè els falta formació”,

/ shutterstock.

explica Véliz, de Pimec. “Hi ha molta diferència entre la gent que té una idea i els que necessiten feina”, afegeix. En la mateixa línia es pronuncia Guerrero, de la Cecot, que diu que “molts aturats es llancen a crear una empresa perquè la inversió és petita i pensen que és fàcil, però els falta elaborar un bon pla de negoci perquè el projecte pugui tirar endavant”. Però això no és fàcil, i sovint els emprenedors dominen la part tècnica del negoci, però no la de gestió. “És vital comptar amb un bon assessorament per saber si la idea és viable”, apunta Maria Mora, directora de l’Oficina de Creació d’Empreses de la patronal Foment del Treball.

3r trimestre 2014

El poder del sector / INFORME EMPRENEDORIA

MóN empresarial

Cecot: “Molts aturats es llancen a crear una empresa perquè la inversió és petita i pensen que és fàcil, però els falta elaborar un bon pla de negoci perquè el projecte pugui tirar endavant”

Més suport de l’administració

Moltes de les fonts consultades suggereixen que precisament la falta de formació és un dels majors obstacles per a l’emprenedoria, però si hi ha alguna cosa en la qual totes coincideixen és en què la manca de finançament n’és el principal enemic. L’AIJEC, la Federación Nacional de Trabajadores Autónomos (ATA) i la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat) afegeixen, a més, els nombrosos i lents tràmits burocràtics com una altra de les traves “que alenteixen molt el procés de creació d’una empresa”, explica Daniel Muñoz, responsable de l’àrea d’emprenedors d’ATA. La Llei d’Emprenedors aprovada pel Govern Central el passat setembre i que està en vigor des del gener pretén facilitar la creació d’empreses amb incentius fiscals, bonificacions de quotes de la Seguretat Social o la reducció d’alguns tràmits, entre d’altres mesures. Les patronals i les associacions

d’empresaris, però, tenen una opinió unànime sobre la Llei: s’ha quedat curta. “No incorpora totes les necessitats dels emprenedors”, assegura Mora, de Foment, que detalla que “la qüestió del finançament és la gran absent de la llei, i és clau per a la creació d’empreses”. Malgrat la mala percepció que es té de la nova norma, la majoria de fonts consultades valoren el suport que l’administració dóna a l’emprenedoria. Així, per exemple, el programa Catalunya Emprèn, impulsat pel Govern de la Generalitat el 2012 amb l’objectiu de fomentar l’emprenedoria i la creació de llocs de treball, o l’activitat relacionada amb l’emprenedoria d’ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, tenen una bona acollida en el sector empresarial. Amb tot, les entitats matisen que, malgrat que reconeixen que l’administració proporciona eines, encara en fan falta més. “Els polítics són conscients de la importància de l’emprenedoria, però l’administració no va tan ràpid com molts d’ells voldrien”, resumeix Badosa, d’Aijec.

Cooperatives i franquícies, l’excepció

No totes les agrupacions empresarials, però, opinen el mateix sobre el suport de l’administració. “Des de l’administració no es potencia gens el cooperativisme”, lamenta Perfecto Alonso, president de CoopCat. Tot i així, i malgrat que el nombre

Entre 2008 i 2013, les xarxes de franquícies, els establiments i els llocs de treball del sector han augmentat.

total d’empreses en actiu és inferior al d’abans de la crisi, el nombre de cooperatives ha anat augmentant des del 2009 i actualment n’hi ha més que el 2008. “La crisi de model que està havent-hi ha potenciat el factor cultural en la decisió empresarial; ara es busca més una coherència entre el que es pensa i el que es fa”, apunta Alonso com a principal motiu d’aquest increment. Quant a les previsions de futur, des de CoopCat confien que el cooperativisme segueixi creixent. El repte: aconseguir “normalitzar el model cooperatiu com un model empresarial més”, diu Alonso. L’altre model empresarial que també ha esdevingut una excepció en la tendència a la baixa de la crisi és la franquícia. Així, entre 2008 i 2013, les xarxes de franquícies, els

Foment: “[Per reduir la taxa de tancament d’empreses] cal facilitar l’accés al finançament, potenciar la formació i incentivar el consum” Les cooperatives opinen que l’administració no fa prou per aquest col.lectiu. / shutterstock.

establiments i els llocs de treball del sector han augmentat. Entre les raons hi ha que “moltes empreses que no eren franquiciadores s’han incorporat al model, i també que els propis franquiciadors han obert més locals”, explica Xavier Vallhonrat, president de l’Asociación Española de Franquiciadores (AEF). Vallhonrat admet que l’augment de l’emprenedoria per necessitat també hi ha tingut a veure, ja que obrir una franquícia és més fàcil que posar en marxa un negoci des de zero perquè “hi ha una experiència prèvia del franquiciador i aquest marca el camí”. Igual que amb les cooperatives, Vallhonrat també preveu que el model empresarial de franquícia segueixi creixent. “Ja hi ha entitats financeres que donen suport a algunes franquícies”, anuncia.

La relativitat del fracàs

Tot i aquests apunts positius, els obstacles amb què es troben els emprenedors i la situació econòmica dificulten la supervivència de les empreses, especialment en el cas de les de nova creació. Així, segons l’informe Emprenedoria a Catalunya: activitat, educació i polítiques, elaborat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya i publicat aquest

/ shutterstock.

2014, el 60% dels projectes iniciats entre 2009 i 2011 no han sobreviscut. Per reduir aquesta elevada taxa, “cal facilitar l’accés al finançament, potenciar la formació i incentivar el consum”, diu Mora, de Foment. Véliz, de Pimec, afegeix que “falten eines de seguiment durant els primers anys de l’empresa per ajudar a consolidar-la”. Haver de tancar una empresa pot considerar-se un fracàs, però si alguna cosa ha fet la crisi és canviar la percepció d’aquesta paraula. “Ara es parla molt més de casos d’èxit que van començar amb un o dos fracassos previs, i per tant la paraula fracàs ja no es veu d’una manera tan negativa”, argumenta Badosa, d’AIJEC. La conjuntura econòmica ha fet canviar la mentalitat de molta gent, especialment dels joves, quant a les expectatives laborals. “La cultura emprenedora ha calat una mica més en la societat”, assegura Muñoz, d’ATA. Tot i així, per a Guerrero, de Foment, encara “hem de canviar més el xip per estar disposats a treballar de manera autònoma”. I continua: “no sortirem de la crisi sense crear empreses, però des del Departament d’Empresa i Ocupació ens recorden que no hem d’insistir en què tothom sigui emprenedor, no tothom té la capacitat o hi està disposat”.

INFORME EMPRENEDORIA / Decàleg

MóN empresarial

3r trimestre 2014

Franquícies: per començar amb una montse torres

CHOCOLAT BOX

5 À SEC

VIVA FIT

THE GOOD BURGER (TGB)

LA SUREÑA

Meritxell Taló

Francisco Portillo

Carla Oliveira

Virginia Donado

Rosa Madrid

Directora General

Responsable d’Expansió

Expansion Commercial Manager

Directora General

Directora General d’Estratègia i Desenvolupament Corporatiu

Mantenir l’artesania

Democratitzar el sector

Cuidar els franquiciats

Diferenciar-se per triomfar

Potenciar l’ experiència grupal

“Busquem satisfer les necessitats dels clients adaptant-nos a les noves tendències i mantenint la qualitat“

“Una de les claus de l’èxit de la nostra empresa és la diferenciació en els preus respecte a la competència”

“Oferim assessorament en línia continuat, formació inicial, avançada i contínua, i organitzem convencions”

“La nostra proposta cobreix un nínxol de mercat que cap altra marca no havia satisfet fins ara: el massclusiu”

“La millor gastronomia del sud respon a una forma de consum innovadora on viure sense compartir és viure a mitges”

“L’artesania, la innovació i el tracte amb el client són els factors claus que defineixen la nostra empresa, que té els seus orígens l’any 1888. El nostre principal objectiu és satisfer les necessitats dels nostres clients de la forma més ràpida i acurada, tot adaptant-nos a les noves tendències a la vegada que mantenim la qualitat dels productes artesans i de l’atenció en els punts de venda. Chocolat-Box té una xarxa de sis xocolateries-pastisseries ubicades bàsicament a Barcelona. D’aquestes, quatre són botigues pròpies i dues són franquiciades. És després d’aquesta fase d’implantació inicial a Barcelona, que s’ha realitzat en un període de dos anys, quan preveiem un creixement progressiu per tal de mantenir els principals valors de la franquícia. Per això, és bàsic mantenir un contacte directe i constant amb els nostres clients i franquiciats. Així doncs, el nostre principal repte de futur consisteix a poder mantenir i millorar dia a dia el nivell de satisfacció dels nostres clients. Tan sols així, tindrem opcions d’assolir l’èxit empresarial.”

“5 à Sec va néixer l’any 1968 a França. En un moment en què les tintoreries eren lúgubres, cares i amagades, aquesta franquícia va democratitzar el sector aportant-hi llum, preus econòmics i escurçant els terminis de lliurament de la roba. Actualment comptem amb més de 2.000 botigues a tot el món (110 a Espanya, de les quals 25 són pròpies i la resta, de franquiciats) i som líders del mercat. Les claus de l’èxit de la nostra empresa són la diferenciació en els preus, ja que la nostra tecnologia ens permet de tenir més volum i fixar els preus entre un 30% i un 50% per sota de la competència i retallar els terminis de lliurament. Un altre dels pilars de la nostra marca és la innovació, ja que som l’única empresa del sector que té un departament d’R+D+I, cosa que ens permet de mantenir el nostre compromís amb el medi ambient (introduint, per exemple, penjadors retornables). Quant als nostres principals reptes de futur són impulsar els projectes socials i implantar un nou model de negoci adaptat a la situació econòmica actual (amb una inversió menor i enfocat a l’autoocupació).”

“Viva Fit és una xarxa de gimnasos només per a dones que es va crear el 2012 a Portugal. Els propietaris són persones que estan buscant sempre la innovació i, per això, crec que un dels nostres factors d’èxit és acompanyar el mercat: seguir les tendències, escoltar les clientes i intentar comprendre què és allò que els agrada i el que busquen i estar sempre evolucionant. A banda d’això, un altre dels nostres èxits rau en el fet que garantim els resultats i ho fem mesurant els avenços de les nostres clientes mes a mes: d’aquesta manera podem garantir un servei comprovat. El tercer factor d’èxit de la nostra empresa és cuidar molt els franquiciats, ja que els acompanyem cada dia, els oferim assessorament en línia continuat i els donem formació inicial, formació avançada i formació contínua, organitzem convencions internacionals... Actualment, Viva Fit és present a 10 països (Espanya, Portugal, l’Índia, Singapur, Oman, Qatar, Indonèsia, l’Uruguai, els Emirats Àrabs Units i l’Aràbia Saudí) i els nostres reptes de futur són oferir nous serveis (recentment hem començat a oferir serveis de nutrició i entrenador personal) i continuar amb la nostra expansió internacional.”

“The Good Burger, la tercera marca del grup Restalia, ha revolucionat el panorama de les hamburgueseries al nostre país amb una proposta gastronòmica única i completament diferenciadora que cobreix un nínxol de mercat que cap altra marca no havia satisfet fins al moment: el punt intermedi entre gurmet i menjar ràpid. La proposta de TGB es posiciona en l’àmbit massclusiu i barreja la qualitat dels productes prèmium amb operatiu fast food i preus assequibles. Així, les nostres hamburgueses tenen una altíssima qualitat, ingredients selectes i saludables, estan marinades amb una àmplia varietat de cerveses d’alta gama i cerveses de mass market . La marca es diferencia també de la resta d’hamburgueseries que operen a Espanya en l’experiència al local, de clara inspiració novaiorquesa. L’èxit de la nova marca està essent total, tant pel que fa al públic com als inversors, i així ho demostren els 10 locals que TGB ja té operatius des que va començar l’expansió del concepte al març d’aquest any i els 40 que preveu tenir a finals del 2014.”

“L’autèntic sud. Així es pot definir el concepte de La Sureña i la clau del seu èxit. La millor gastronomia del sud oferta en racions i acompanyada de cubs de botelletes de cervesa, una forma de consum completament innovadora que va revolucionar el sector l’any 2010 quan La Sureña va començar la seva trajectòria. I tot això, en un ambient tranquil, relaxat, però divertit i ple de vida, que transporta el client i li fa viure l’autèntic esperit del sud. Part d’aquest esperit del sud és el consum grupal -‘viure sense compartir és viure a mitges’ és un dels lemes de La Sureña-, per això, les seves racions i cubs són pensats per compartir, per consumir en grup, per viure una experiència amb amics. Des de l’obertura de la primera Sureña, en només quatre anys, la marca s’ha posicionat com una de les més populars i estimades entre els consumidors, i com una de les més sol·licitades entre els que busquen emprendre un negoci per la seva solidesa i rendibilitat. Ho demostren les quasi 100 Sureñas que actualment hi ha a Espanya i les més de 70 que s’obriran durant l’any 2014.”

3r trimestre 2014

Decàleg / INFORME EMPRENEDORIA

MóN empresarial

xarxa de seguretat BEEP

TOMMY MEL’S

Woman 30 / Woman 30 Shop PANISHOP

LA JABONERÍA GALESA

Xavier Robert

Paz Serrano

Jesús Mejías

J. Vicente Casanova

David Sáiz

Cap d’Expansió

Directora d’Expansió i Franquícies

Director d’Expansió

Panishop

Director d’Expansió

Treball constant

Confiança en el projecte

Qualitat i preu

Innovació i tradició

Ajustar-se als nous temps

“Creiem en el treball dur de cada dia per millorar i oferir la garantia d’una marca que respon”

“Combinem un model de franquícia amb restaurants propis: ens impliquem en el nostre propi negoci”

“Les empreses que funcionen avui en dia ho fan perquè combinen el baix cost amb l’alta qualitat”

“Beep és l’empresa degana a Espanya en franquícies d’informàtica. Va néixer l’any 1985 a Reus i va començar a franquiciar l’any 1990. En aquests moments tenim 250 botigues a tot l’estat espanyol amb la marca BEEP i som l’empresa líder en facturació en botigues de proximitat del sector de la informàtica, així com l’empresa més gran en punts de venda de cara al client final (botigues de barri, botigues de carrer). Creiem que les claus de l’èxit són el treball dur de cada dia per millorar i per oferir les últimes novetats del mercat amb el millor preu i la millor garantia. També considerem molt important la dedicació als nostres franquiciats. Per a nosaltres el més important són ells i, evidentment, els nostres clients finals, per això posem l’èmfasi a saber què és el que els nostres clients demanen i a oferir-los-ho amb la seguretat que BEEP sempre hi és. Les nostres no són botigues que obren i tanquen; hi ha una marca al darrere que respon. El nostre repte de cara al futur és seguir liderant el mercat de les noves tecnologies i continuar el nostre creixement. Per això, pel 2104 tenim prevista l’obertura de 60 noves botigues en règim de franquícia.”

“El nostre model de negoci se sustenta bàsicament en tres pilars: som un restaurant americà amb un producte d’alta qualitat, amb un tiquet mitjà adequat i una ambientació molt acurada (són restaurants amb una temàtica dels anys 50, que plasmem als locals amb l’ambientació, la música i el vestuari). Som una marca jove, tot i que al darrere hi ha uns propietaris que tenen una gran experiència en el sector, ja que vénen de negocis tradicionals de restauració des de l’any 1977. Actualment, tenim 37 restaurants a tot Espanya (dos d’ells, a Catalunya) i combinem un model de franquícia amb restaurants propis: nou dels restaurants actuals ja ho són i està previst que cada any obrim una mitjana de tres més, un fet que reflecteix molt bé la implicació i la confiança que tenim en el nostre propi negoci. El nostre objectiu és seguir creixent, durant els últims anys hem registrat una mitjana de 13 restaurants per any i tenim prevista l’obertura d’uns 120 restaurants durant els pròxims cinc anys a tota Espanya, 24 dels quals a Catalunya, ja que creiem que és un mercat en el qual tenim una capacitat de desenvolupament important.”

Els factors claus de l’èxit de Woman 30 recauen, bàsicament, en el fet d’haver creat dues línies en el món de la franquícia: uns centres de bellesa i cura personal per a dones i una segona línia en el sector dels perfums, un terreny que ara mateix està experimentant un gran creixement. Nosaltres ho hem fet, però, amb una clara diferenciació amb la competència des del punt de vista del màrqueting d’atracció: el nostre és molt potent a les botigues i dóna molta importància a la qualitat del producte, que esta elaborat a base d’essències naturals. És molt diferent al boom que hi ha actualment en el món de la perfumeria low-cost. Oferim un producte totalment diferent, segellat, que no permet l’oxidació i amb una fixació molt important, que perdura com els perfums d’alta gamma. Actualment comptem amb 12 unitats de franquícia i els nostres plans d’expansió contemplen l’obertura de 50 botigues en els pròxims cinc anys a tot el món. A Espanya, principalment ens centrarem en la zona nord, Catalunya i Llevant. Pel que fa als nostres reptes, volem estar presents a la ment del consumidor com un producte de màxima qualitat a un preu molt assequible: low-cost d’ alta qualitat.”

“Ens hem adaptat als nous temps: recuperem els sabors del passat amb les últimes tecnologies” “En el nostre cas, els factors clau de l’èxit han estat saber adaptar-nos als nous temps -som una empresa amb una trajectòria de més d’un segle com a forners i més de 20 anys funcionant també en format franquícia- i la qualitat, tant la qualitat del personal i del servei al client, com la qualitat del producte. En aquest sentit, donem una gran importància a la innovació, estem contínuament innovant, tenim un departament específic d’R+D+i i, tot i que pugui semblar una contradicció, cada dia treballem per recuperar els sabors del passat, però fets amb les últimes tecnologies. Actualment, tenim 40 botigues en l’àmbit nacional i oferim una proposta de forn, pastisseria i bomboneria (elaborada per nosaltres mateixos, ja que som fabricants) en un entorn amable, amb cafeteries Cofee Shop Freendly orientades a gent de negocis i a un públic femení. Els nostres reptes de futur són seguir creixent, ja que recentment hem reactivat la nostra expansió i tenim signats 12 contractes per a noves obertures. Volem optar a ser líders del mercat nacional en dos o tres anys vista, ja que actualment ens trobem entre els quatre primers operadors del sector.”

“El perfil d’emprenedor ha canviat molt, per això, ens hem reajustat a la capacitat d’inversió actual” “A La Jabonería Galesa oferim un model de negoci molt econòmic i de fàcil gestió basat en la venda de cosmètica natural de qualitat. Som conscients que el perfil d’emprenedor ha canviat molt, ja que no és fàcil aconseguir finançament avui dia i la gent que vol entrar en franquícia és molt diferent a la que ho feia fa quatre o cinc anys. Per això, hem ajustat al màxim la inversió, adaptant-nos a la capacitat actual. Per a nosaltres aquest és un dels factors claus de l’èxit, així com també la diferenciació del producte: oferir un producte innovador i de qualitat. El nostre producte s’elabora a Gales, al Regne Unit, on tenim productors que fabriquen exclusivament per a nosaltres i consta, principalment, de sabons naturals al pes amb un ventall de més de 80 varietats que es complementen amb sals de bany, llets, cremes facials, desodorants... Tot per oferir un servei complet d’higiene corporal. L’ èxit és diferenciar-se, oferint un producte innovador, de qualitat i exclusiu. Amb aquesta filosofia volem continuar amb la nostra expansió, tant nacional com internacional, amb l’obertura de 50 botigues en un termini d’uns dos anys.”

INFORME EMPRENEDORIA / Decàleg

MóN empresarial

3r trimestre 2014

Negocis en línia: aprofitant totes les Ariadna Cortés

EDreams

eltenedor.es

Groupalia

Javier Bellido

Marcos Alves

Joaquín Engel

Angel Hidalgo

enrique domínguez

director general a Espanya

CEO i soci fundador

CEO

CIO

ceo I COFUNDADOR

Oferir qualitat i varietat de producte

Aprofitar el creixement de les apps

Cuidar l’atenció postcompra

Disposar d’una Aconseguir eina dinàmica i fidelitzar els intuïtiva clients

“Ara el client pot comprar els seus viatges des de qualsevol lloc del món i sense cues”

“El 40% de les reserves es gestionen per mitjà d’una aplicació de telèfon mòbil”

“eDreams és una empresa 100% en línia i això ens ofereix avantatges considerables. Ens permet aglutinar l’oferta de més de 100 operadors aeris i més de 240.000 hotels a tot el món, a més d’oferir paquets de vacances i lloguer de vehicles. I tot això, amb un preu competitiu i de manera còmoda, flexible i transparent. El nostre èxit es deu a que tenim una estratègia basada en la internacionalització, el desenvolupament i la innovació, i comptem amb un equip humà format pels millors professionals en tots els àmbits, des d’enginyeria fins al departament d’atenció al client. Només així es pot oferir un bon servei en termes de qualitat, quantitat i varietat de producte, preu i atenció al client. A més, per a eDreams actualment està sent clau el comerç mòbil i el desenvolupament d’apps amb les quals els nostres usuaris poden portar el seu propi agent de viatges a la butxaca. El sector travel és particularment idoni per a la distribució en línia per la facilitat que té el client per comprar els seus viatges des de qualsevol lloc del món, en qualsevol moment i sense necessitat de fer cues.”

“La xarxa ofereix moltes possibilitats de negoci amb un model de costos diferent a un negoci tradicional. Potser la particularitat més destacada dels negocis en línia sigui precisament aquesta, que els costos són inferiors ja que no necessites un lloc físic o un estoc determinat de productes. El gran repte és trobar una idea o model de negoci la necessitat del qual estigui latent en la societat i que encara ningú no hagi posat en marxa. I, sens dubte, moltes d’elles ja estan en marxa i vivim un bon moment per al comerç electrònic, sobretot gràcies a l’augment de l’ús d’Internet a través del mòbil, fet que ha revolucionat el mercat. Per donar una dada, el 40% de les reserves que gestionem a eltenedor.es es realitzen a través d’apps, i estem segurs que en els propers mesos el percentatge seguirà creixent. L’èxit o el fracàs de moltes companyies depèn de la capacitat que tinguem per adaptar-nos als diferents canvis que es produeixen en el mercat, tant tecnològics com econòmics i socials. A més, per a mi és essencial creure en el que un fa i assumir riscos sense tenir por al fracàs.”

Rastreator.com

Restalo

“Les ofertes que no compleixen amb els estàndars de qualitat surten del catàleg”

“És important invertir en tecnologia per millorar l’experiència de l’usuari i la usabilitat de la web”

“Els usuaris troben el restaurant que busquen i reserven amb confirmació immediata”

“Els negocis en línia tenen tres característiques principals. La primera és la velocitat: és un sector molt dinàmic i que ens permet innovar, però alhora ens exigeix una alta capacitat de reacció. La segona és la mesurabilitat: qualsevol aspecte és mesurable. I la tercera són els perfils més joves: l’edat baixa però l’esperit emprenedor, les ganes i l’energia pugen. Per a nosaltres l’èxit passa per tenir una proposta guanyadora. Això significa entendre el que vol l’usuari i fer el millor paquet de propostes possible. En el nostre cas, el que l’usuari ens demana és varietat d’ofertes, estalvi i qualitat. Per això li oferim un directori que compta amb més de 5.000 ofertes amb un descompte mitjà del 70%. A Groupalia donem molta importància al fet que la percepció de qualitat sigui bona, per això controlem que els continguts i les imatges siguin rigorosos. També cuidem molt l’atenció postcompra: les ofertes que no compleixen amb els estàndards de qualitat surten del catàleg. Per últim, cal destacar la importància de tenir un bon equip, amb experiència, motivació i uns valors definits.”

“Fa anys que les grans companyies van descobrir el potencial que suposava el canal de vendes que oferia la xarxa i va sorgir el comerç electrònic. Des d’aleshores, l’evolució ha estat contínua i paral·lela a la incorporació i popularització de les noves tecnologies com els telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils a la vida dels usuaris, que han creat consumidors altament informats i cada vegada més exigents. Davant d’aquest panorama van néixer companyies com Rastreator.com, amb una naturalesa 100% en línia. Des dels nostres inicis apostem per la innovació tecnològica com un dels pilars en què es basa la nostra estratègia de negoci. Des del nostre punt de vista, les claus de l’èxit d’un negoci en línia resideixen en saber adaptar-se a les necessitats d’aquests usuaris i oferir un servei el més complet possible. Oferir una eina ràpida, senzilla, intuïtiva i dinàmica. És important invertir en tecnologia per millorar l’experiència de l’usuari i la usabilitat de la web. També incorporar nous productes i millorar els ja presents, així com cridar l’atenció dels consumidors habituals i potencials.”

“El portal de referència a Espanya pel que fa a les reserves intel·ligents de restaurants és un punt de trobada entre els usuaris que busquen restaurants de qualitat al millor preu i els restaurants que volen atreure nous clients per a convertir-los en habituals. Així, a Restalo.es els usuaris poden accedir a una selecció de més de 8.000 restaurants i fer-hi les reserves. La clau de l’èxit d’aquesta part del negoci és proporcionar als usuaris una experiència perfecta, permetent que els comensals trobin el tipus de restaurant que busquen i facilitant-los que hi reservin taula de manera gratuïta amb confirmació immediata. D’altra banda, l’eina en línia Ressbook.es permet als restaurants automatitzar les seves pròpies reserves i comunicar-se directament amb els seus clients. L’objectiu és fidelitzar els clients per aconseguir que els negocis siguin més rendibles. Els portals de reserves agafaran cada cop més el rol d’eina de màrqueting per a captar clients nous que després es converteixin en habituals.”

3r trimestre 2014

Decàleg / INFORME EMPRENEDORIA

MóN empresarial

possibilitats de la xarxa LetsBonus

Groupon

KAYAK

Just-Eat

vente-privee.com

Juan Luis Rico

Patricia Muñoz

Giulio Limongelli

Jesús Rebollo

Fernando Maudo

director general corporatiu

market manager a España

Cofundador i vicepresident

director general a Espanya

Apostar per la transparència i la flexibilitat

Situar el client al centre

internacional al sud d’Europa

L’estoc ha Potenciar Optimitzar la d’estar sempre l’impacte de la navegació disponible comuniació

“Una botiga en línia està oberta tot l’any i ha d’assegurar el bon funcionament en tot moment”

“El preu és un factor decisiu en les compres per Internet, però també cal oferir anàlisi i opinió”

“La plataforma web ha de satisfer totes les exigències que pugui plantejar un comprador”

“Utilitzem formats pull: adaptem la nostra oferta als gustos i desitjos del consumidor”

“Els negocis en línia són molt diferents als fora de línia. Una botiga en línia està oberta durant tot l’any i cal assegurar el correcte funcionament de la pàgina web i que hi hagi disponibilitat d’estoc en tot moment, entre moltes altres particularitats. Per a que un negoci en línia tingui èxit són necessaris diversos elements. D’entrada és fonamental comptar amb una bona base de dades d’usuaris, ja que les barreres d’entrada generalment són més baixes. Un segon element és posar el màxim focus en l’experiència d’ús amb l’objectiu d’incrementar la freqüència de compra dels usuaris actius. El consumidor sol ser més exigent amb el nivell de servei. També són claus per l’èxit d’una empresa de comerç electrònic el canal mòbil, la geolocalització i la personalització de l’oferta. Des de LetsBonus treballem per oferir de tot als nostres usuaris i tenim la vocació de ser prescriptors dels millors plans d’oci, propostes de viatge i productes. De cara als comerços, ens posicionem com el seu departament de màrqueting, oferint una campanya de publicitat a cost variable amb l’objectiu de proporcionarlos nous clients.”

“El preu és un factor decisiu en les compres per Internet. És per això que els comparadors en línia com KAYAK.es, del sector de viatges, estan tenint un creixement exponencial. No obstant això, a més del preu és important també oferir opinions o anàlisis dels productes, ja que el testimoni d’un client satisfet serà valorat per un client potencial més que qualsevol altre impacte de comunicació en línia. Una altra de les claus de l’èxit en el nostre sector és aconseguir un bon posicionament. És essencial tenir clar el target, saber què volen trobar els clients potencials i com i amb quines paraules clau ho busquen. Hem de crear una oferta en la que el contingut s’adapti a les seves necessitats i el seu llenguatge. Ha de ser un llenguatge funcional capaç d’atreure l’usuari correcte. L’ús de les xarxes socials és un altre dels punts fonamentals a l’hora de desenvolupar un negoci en línia, però és recomanable no llançar-se al buit. El millor és identificar les xarxes més properes als clients potencials i començar per aquestes. Així també s’economitzen i optimitzen els esforços.”

“La fidelització dels clients ha de ser l’eix de qualsevol estratègia de negoci, i molt més en l’entorn en línia. I per aconseguir que l’usuari tingui un bon record del seu pas per un comerç electrònic es necessita quelcom més que una bona selecció de productes o un preu atractiu. Es requereix un conjunt d’accions que facilitin i optimitzin la navegació del client per la web i que, al final, això es tradueixi en vendes efectives. Es tracta de dissenyar plataformes web per a la visualització del producte o servei que satisfacin totes les exigències que pugui plantejar un comprador; de proporcionar elements d’usabilitat que permetin un accés immediat a tot el que es busca; de continguts que responguin a les inquietuds del client; d’elements de seguretat que eliminin qualsevol sospita o recel; i de mitjans de pagament que abastin totes les opcions possibles. Una botiga web ha de ser un punt de conversa entre empresa i client, però s’ha de convertir també en lloc de trobada amb altres compradors. La influència del boca-orella és cada vegada més gran.”

“Tant en les empreses en línia com en les fora de línia el que realment és important és el model de negoci, el valor que les marques aporten als consumidors i com aquests valoren la seva relació amb elles. Actualment el consumidor exigeix a les marques una relació propera, transparent i flexible. I un negoci a la xarxa s’ha d’adaptar a aquestes necessitats. En el cas de Just-Eat tenim molt clar que el nostre negoci es basa en les persones. Persones que quan tenen gana volen gaudir del seu menjar com més aviat millor i sense complicacions. Per aquest motiu posem a disposició dels nostres clients la millor i més variada oferta del mercat de forma accessible, ràpida i propera. És la tecnologia la que ho fa possible i la que ens permet adaptar l’oferta al que desitgen els clients. A Internet l’estratègia de comunicació amb el client no es basa en models push, en què les marques envien una sola proposta a tots els clients sense tenir en compte cap segmentació. Nosaltres utilitzem formats pull, és a dir, adaptem la nostra oferta als gustos i desitjos del consumidor.”

“L’usuari ha de tenir el poder de triar què i quan consumir, ja que només tornarà al que és real” “Els negocis en línia han evolucionat al llarg dels anys i el model híbrid de compra en línia i fora de línia està guanyant terreny. Les fronteres es dilueixen i el comerç és un, però multiplataforma i multicanal. Per a nosaltres les claus de l’èxit dels negocis en línia són la solidesa i la sostenibilitat a llarg termini del model de negoci. Per això, el que fem a vente-privee.com és situar el client al centre i donarli el poder de triar com, quan i on vol consumir. Cal cuidar aquesta experiència, ja que el client sempre tornarà a allò que és real. El desafiament rau a saber combinar noves tecnologies i tornada a la realitat. A més, les marques han d’apostar per l’exquisidesa en la presentació de la seva oferta i trobar l’equilibri entre les descripcions informatives dels productes optimitzades per a cercadors i els valors que permeten fer somiar al visitant. Finalment, són bàsics una logística i un servei d’atenció al client excepcionals ja que és el punt més crític del procés, aquell on la promesa comercial es materialitza.”

INFORME EMPRENEDORIA / DAFO

MóN empresarial

3r trimestre 2014

DEBILITATS

Massa burocràcia i manca de formació Andrea Cosialls, Londres

El primer escull amb el qual topa el teixit empresarial és que Espanya és un dels estats on és més difícil engegar un negoci: segons l’informe anual del Banc Mundial Doing Business, ocupa el lloc 29 dels 31 països que formen part de l’OCDE. I a la burocràcia excessiva, els llargs terminis per completar el procés i els costos totals que dificulten la posada en marxa d’una start-up, cal afegir-hi la manca de mentalitat empre-

nedora d’una societat que té pànic al fracàs. D’altra banda, la situació de fragilitat econòmica fruit de la crisi també ha afectat directament l’emprenedoria, tal com demostra una taxa de mortaldat de les iniciatives empresarials molt elevada: l’informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya 2012 (CTESC) assenyala que el 60% dels projectes iniciats entre 2009 i 2011 no han sobreviscut. Entre els motius hi ha la falta de rendibilitat del

negoci (55,2%) i les dificultats d’accés al crèdit (6,6%). D’aquesta manera, la taxa d’abandonament supera amb escreix la d’empresaris novells. A banda, a les xifres poc encoratjadores pel que fa a la creació d’empreses que recull el darrer informe del Global Entrepreneurship Monitor (GEM) –la taxa d’activitat emprenedora total (TEA) a Espanya ha disminuït any rere any des de 2008, amb l’única excepció de 2011-, cal afegir-hi que

el perfil de l’emprenedor en el context de crisi ha canviat i és, segons detecten patronals i associacions d’empresaris, més vulnerable. Entre els seus punts febles, cal alertar sobre la manca de formació i d’habilitats de gestió del negoci dels nous emprenedors. I si bé les associacions empresarials consideren positiu que moltes persones s’hagin llençat a l’activitat emprenedora com a forma d’autoocupació o per trobar una sortida a la crisi, avisen

de la importància de dur a terme una feina prèvia d’estudi, així com disposar d’un bon pla de negoci. I és que s’ha comprovat com molts emprenedors tenen dificultats per identificar els clients potencials i analitzar la competència. Per això, que l’informe GEM Catalunya corresponent a 2012 indiqui que mentre que el 2009 la taxa d’emprenedors per necessitat era del 9,4%, el 2012 aquesta proporció s’havia enfilat fins al 25%, no és una bona notícia.

AMENACES

Polítiques insuficients i un mercat intern encara dèbil

A. C., Londres

Si hi ha hagut un gran damnificat per la crisi econòmica, aquest ha estat, sens dubte, el teixit empresarial i productiu del país. La situació de recessió ha portat milers d’empreses a abaixar la persiana. De fet, segons la patronal Pimec, tres de cada quatre pimes han hagut de tancar per causes alienes a la seva activitat i concretament a Catalunya s’han tancat 65.000 empreses i s’han perdut més de 350.000 llocs

de treball des de l’inici de la recessió. Per intentar pal·liar aquesta situació, ara fa un any el Govern central va aprovar la Llei de suport a l’emprenedor, una iniciativa, però, que ha estat qualificada d’insuficient per la majoria d’agents econòmics. Entre les seves mancances, patronals i empresaris assenyalen que la majoria del seu contingut fa referència a empreses ja establertes, que deixa de banda la qüestió del finança-

ment per a les de nova creació i que continuen havent-hi molts tràmits burocràtics. Així, encara que les veus que asseguren que la recuperació ja és una realitat són cada vegada més nombroses, segons els experts entrevistats pel GEM Espanya 2013, les condicions de l’entorn continuen sent poc favorables per emprendre. En aquest sentit, els experts valoren els esforços incipients realitzats per part de l’administració, però consideren que l’efectivitat de les polítiques fiscals no és suficient i que l’excessiva burocràcia pot frenar la creació d’empreses i el seu creixement, posant en perill la recuperació econòmica i del teixit empresarial i la durabilitat dels negocis que engeguen els emprenedors. L’informe Emprendre en clau de competències,

publicat el 2012 per la UOC Business School, també se situa en aquesta línia quan recomana que els nous emprenedors tinguin en compte que, tot i que la seva ocupabilitat deixa de dependre del mercat laboral, amb l’activitat emprenedora passen a dependre de l’entorn en general: polític, econòmic, tecnològic, legal, sociocultural... incrementant així els elements de risc o les amenaces externes per al negoci. En aquest sentit, alerten del perill que les administracions públiques fomentin l’emprenedoria exclusivament com a via d’autoocupació, mentre es deixa de banda el desenvolupament d’eines més específiques i polítiques d’emprenedoria més efectives com la formació o el finançament. Patronals i associacions d’empresaris

coincideixen a assenyalar que l’administració dóna un suport poc durador a la iniciativa empresarial i no l’aprofita com a eina de desenvolupament econòmic i social. Per últim, el canvi en els hàbits de consum que s’ha produït en els darrers anys com a conseqüència de la crisi és un altre dels factors que amenaça les empreses de nova creació. Els experts, patronals i associacions empresarials apunten que molts emprenedors no tenen en compte aquest canvi de tendència a l’hora de planificar el seu negoci i continuen apostant per empreses excessivament enfocades al consum domèstic. I en un mercat interior on l’atur se situa al voltant del 25%, les possibilitats de creixement intern són, encara, massa dèbils.

3r trimestre 2014

DAFO / INFORME EMPRENEDORIA

MóN empresarial

FORTALESES

La diversificació dels models de negoci FRANQUÍCIES

A. C., Londres

Tot i que la crisi ha colpejat Catalunya amb la mateixa intensitat que a la resta d’economies, històricament, el nostre país s’ha caracteritzat pel fet de tenir una iniciativa empresarial més elevada que el conjunt de l’Estat. Aquesta

idea resta avalada per les dades del GEM 2013, que indiquen que Catalunya és una de les comunitats autònomes més emprenedores, amb un índex TEA lleugerament superior al 7%, davant del 5,2% del conjunt d’Espanya. D’altra banda, el darrer informe execu-

tiu sobre l’emprenedoria a Catalunya basat en el GEM apunta que, el 2012, la taxa d’activitat emprenedora al territori català era d’un 7,88% davant del 5,7% de la taxa de tot l’Estat. Catalunya també destaca a nivell internacional, situant-se a la banda alta de la classificació, concretament en tercera posició després dels Països Baixos i Àustria. D’altra banda, hi ha diversos models de negoci que s’erigeixen com a bones opcions dins de l’actual context econòmic i que en els darrers anys han experimentat un impuls: les cooperatives, per exemple, donen solucions a realitats econòmiques que s’estan posant de manifest i que compten amb una demanda creixent. Així, segons dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i del Depar-

tament d’Empresa i Ocupació, el seu nombre ha anat augmentant des del 2008 a Catalunya, i mentre que durant aquest any se’n van crear 97, el 2013 la xifra va ascendir a 147. A més, aquest tipus de societats generen llocs de treball estables: vuit de cada 10 contractes dins de l’àmbit cooperatiu són indefinits. Per últim, una facturació anual de 6.100 milions d’euros també dóna peu a l’optimisme. De la mateixa manera, les franquícies han augmentat entre 2008 i 2013. L’any passat es van obrir a Catalunya 277 franquícies en total, que van generar una facturació de 6.526 milions d’euros, segons l’informe de l’Asociación Espa ñola de Franquiciadores (AEF). Entre els avantatges d’aquest tipus d’empreses hi ha el fet que l’experiència i

el recorregut previs faciliten el procés emprenedor i aporten una certa solidesa d’entrada al projecte. Cal tenir en compte, però, que un dels motius de l’increment és que moltes empreses que no eren franquiciadores s’han incorporat a aquest model. Finalment, cal no oblidar que, tal com apunten patronals i associacions empresarials, l’administració ha impulsat un reguitzell de programes que estableixen ponts de col·laboració públicoprivada i que s’estan convertint en eines cada vegada més sòlides per a l’emprenedoria: la xarxa Catalunya Emprèn – impulsada per ACC1Ó – el projecte Reempresa, Reinicia’t o altres impulsats des del Ministeri i la Unió Europea han tingut molt bona acollida entre els nous empresaris.

OPORTUNITATS

Els business angels i els vivers d’empresa A. C., Londres

Sovint s’ha dit que una crisi econòmica també pot ser una oportunitat. En aquest sentit, el context econòmic, així com un discurs polític i mediàtic propici, ha fet que molts joves amb idees innovadores hagin decidit embarcar-se en una aventura que abans semblava exclusiva de grans empresaris. D’altra banda, la crisi ha

trencat alguns vells esquemes en què la por al fracàs paralitzava l’activitat emprenedora. Arran de la crisi, el fracàs és, fins i tot, vist com a quelcom positiu. La situació de recessió ha fet sorgir alternatives a la manca de finançament per les vies tradicionals que suposen grans oportunitats per a alguns emprenedors. És el cas dels business

angels o àngels inversors, persones que inverteixen una part dels seu patrimoni en una empresa de caire innovador i que, a banda del seu capital, posen a disposició de l’emprenedor les seves habilitats, experiència i xarxa de contactes. La patronal Cecot, per exemple, té una entitat privada que posa en contacte els business angels amb els emprenedors, principalment per a projectes de l’àmbit tecnològic. Una altra de les tendències que pot reactivar l’activitat empresarial naixent amb segell innovador són els vivers d’empresa. A Catalunya n’hi ha un total de 24 i 137 entitats d’assessorament repartides per tot el territori. Entre els més destacats hi ha els diferents espais que

impulsa Barcelona Activa a la capital catalana: la incubadora d’empreses Glòries –per a empreses de menys d’un any de vida-, l’espai Almogàvers Business Factory i el Parc Tecnològic Barcelona Nord. En ells hi participen una cinquantena d’empreses de caràcter innovador. A la resta del territori català cal posar de relleu espais com el Tecnocampus de Mataró, un parc tecnològic que incorpora més d’un centenar d’empreses de contingut tecnològic; Redessa (Reus Desenvolupament Econòmic SA), que engloba més d’un centenar d’empreses i compta amb una societat de capital risc, Fundació CEEILLEIDA, que inclou 55 empreses, i NEXES, el viver d’empreses i centre de negocis de Fora-

llac del qual formen part 24 empreses de l’àrea de Girona. Segons Pimec, el saber fer que tenen alguns vivers és un actiu de gran valor. Amb tot, i malgrat les crítiques generalitzades a la Llei d’Emprenedoria sobre la seva poca efectivitat, sembla que cada vegada hi ha més interès per part de les administracions per posar les bases per agilitzar la creació de noves empreses o per impulsar la formació emprenedora a les diverses etapes formatives. D’altra banda, la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat incorpora una mesura que amplia del 30% al 50% la deducció per inversió en empreses creades o participades per universitats o centres de recerca.

INFORME SECTORIAL / El referent

MóN empresarial

3r trimestre 2014

Entrevista a Xavier Vallhonrat, president de l’Asociación Española de Franquiciadores

“La crisi ha fet augmentar l’interès per la franquícia com a eina d’autoocupació” La franquícia ha resistit la crisi millor que la majoria dels altres models de negoci i no ha deixat de créixer ni en els anys més complicats. La col·laboració entre el franquiciador i el franquiciat, que tenen un objectiu comú, és la clau de l’èxit d’aquest model. Així ho assegura Xavier Vallhonrat, president de l’Asociación Española de Franquiciadores (AEF), que malgrat no voler fer previsions de creixement, es mira el futur de la franquícia amb optimisme. No. Una premissa necessària per poder franquiciar un negoci és disposar d’un saber fer propi, diferenciat i transmissible. A més, s’ha de donar formació inicial i assistència tècnica continuada i, evidentment, tenir la marca que es vol franquiciar degudament registrada. Sense algun d’aquests elements, no hi ha franquícia.

Ariadna Cortés

Com ha afectat la crisi a les franquícies? En principi de la mateixa manera que a la resta del comerç i els serveis. La franquícia és només una fórmula de comercialització de conceptes de negoci i, per tant, si un sector determinat d’activitat econòmica pateix una recessió, les franquícies d’aquest sector també la patiran. I, al contrari, un sector expansiu tindrà d’immediat franquícies ajudant-lo a créixer. Per això és tant important que quan un emprenedor s’interessi per una marca, analitzi bé les possibilitats del sector i, sobretot, la seva projecció de futur. Segons l’informe anual que elabora l’AEF, sembla que la franquícia se n’està sortint millor que altres models d’empresa. Quins avantatges té? Treballar en xarxa, comptant amb l’experiència del franquiciador, és un plus per al franquiciat. La col·laboració entre les dues parts, que comparteixen l’objectiu de fer créixer la marca, està a la base de l èxit d’aquesta fórmula. Per a un emprenedor és determinant endegar el seu negoci sabent què ha de fer en cada moment i comptant amb el suport dels serveis de la central franquiciadora i amb una assistència organitzada. Quins sectors d’activitat estan funcionant millor en l’àmbit de la franquícia? I

Ha canviat el perfil del franquiciat amb la crisi? La crisi ha fet augmentar l’interès per la franquícia com a eina d’autoocupació. És una possibilitat que sempre ha existit, però aquesta opció només tindrà èxit si el franquiciat té un perfil determinat que inclogui el seguiment de les normes del franquiciador i l’esforç en el treball.

Xavier Vallhonrat, president de l’AEF, reclama crèdit, també per a les franquícies.

“Una premissa necessària per poder franquiciar un negoci és disposar d’un saber fer propi, diferenciat i transmissible”

quins han sofert una davallada? Als qui millor els hi està

/ CEDIDA.

anant actualment són als de l’alimentació, tant supermercats com tendes especialitzades; la informàtica; la restauració fast food ; la impremta i retolació; les fleques amb pastisseria i un ampli ventall de serveis a empreses i a persones. S’han mogut en sentit contrari les agències de viatge, els serveis financers i el mobiliari i tèxtil de la llar. Tots els tipus de negoci són franquiciables?

Què s’ha de tenir en compte a l’hora d’obrir una franquícia? En primer lloc, s’ha de buscar un sector que ompli personal i professionalment, que agradi. I, en segon lloc, analitzar la projecció de futur i la rendibilitat de la proposta. També s’ha d’estar ben informat sobre l’empresa franquiciadora. Quins són els majors obstacles amb què s’enfronten els emprenedors que volen convertir-se en franquiciats? El finançament. Des de fa temps els bancs no compleixen amb la seva missió i l’enduriment de les condicions per obtenir crèdit ha reduït les opcions de

“És molt important que quan un emprenedor s’interessi per una marca analitzi bé les possibilitats del sector i la seva projecció de futur”

l’emprenedor. Com a conseqüència, en els últims anys els conceptes de negoci que han crescut més són aquells que requereixen inversions fins als 40.000 euros. Quines perspectives de creixement preveu l’AEF per al sector de la franquícia el 2014? L’AEF no fa previsions, però des de l’últim quadrimestre de l’any passat crec que estem en una fase expansiva, encara que de forma suau, i sembla que la tendència es manté. També voldria afegir que en el cicle de crisi , entre el 2008 i el 2013, el nombre de marques franquiciadores no ha deixat de créixer a un ritme del 4,8% anual, la facturació ha perdut un escàs 0,5%, el nombre de locals ha crescut un 1,4% i l’ocupació ha augmentat un 2,6%, cosa que significa que s’han creat 6.211 llocs de treball. Aquesta mostra de solidesa és la que em permet encarar el futur immediat amb optimisme.

3r trimestre 2014

Àgora política / INFORME EMPRENEDORIA

MóN empresarial

La Llei d’Emprenedors, un any després Andrea cosialls, Londres

Meritxell Borràs diputada de CiU al Parlament de Catalunya

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

“Madrid té una responsabilitat ineludible: facilitar l’accés al crèdit”

“A Catalunya hem fet un pas molt important amb l’aprovació de les lleis Òmnibus, orientades a eliminar i a simplificar els tràmits burocràtics i administratius, però creiem que cal anar més enllà i apostar per mecanismes que facilitin l’activitat

Oriol Amorós diputat d’ERC al Parlament de Catalunya

“La legislació es queda curta i no ha suposat cap millora efectiva”

l’empresa, burocràcia administrativa excessiva per desenvolupar la seva activitat, falta d’accés al crèdit i una pressió fiscal desmesurada. Tot i que és cert que s’han creat més empreses, cal no oblidar que l’autoocupació s’ha convertit en una sortida per fer front a la crisi. Amb

tot, és cert que a Catalunya hi ha molt talent; hi ha emprenedors amb bones idees i directius que saben posar-les en marxa, però hem de recordar que el nivell de mortalitat és alt, per això cal reforçar les polítiques per emprendre, consolidar i créixer.”

PARTIT POPULAR DE CATALUNYA

“La Llei mostrarà el seu potencial en els propers anys” de suspensió de pagaments per a professionals i pimes, la reducció de costos per crear una empresa, o el pagament de més de 13.000 milions en factures impagades mitjançant els plans de pagament a proveïdors de l’Estat mostraran el seu

potencial en els propers anys, sempre que no es modifiqui l’orientació reformista -com vol fer el Partit Socialista- ni es posi en risc la unitat del mercat espanyol amb secessions arriscades.”

INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS

“L’emprenedoria millorarà si es garanteixen drets pels autònoms” “La importació dels minijobs sense garanties per als joves o els incentius fiscals i bonificacions de la quota de la Seguretat Social s’han demostrat poc eficients per fomentar una contractació estable generalitzada. Tot i això, reconeixem alguns elements positius:

Inés Arrimadas diputada de C’s al Parlament de Catalunya

nial: un any després, a la província de Barcelona només 25 persones s’hi han acollit. D’altra banda, el Govern del PP ha afavorit els concursos públics agregats pensats per a un nombre limitat de grans empreses.”

“L’autoocupació s’ha convertit en una sortida per fer front a la crisi”

“Una llei que reforma aspectes estructurals de les relacions econòmiques dels professionals i de les pimes no dóna fruits de forma immediata. Qüestions com l’IVA de caixa, la tarifa plana d’autònoms, la millora dels mecanismes

Joan Coscubiela portaveu d’ICV

majors de 45 anys no han encaixat, la liquidació de factures per IVA cobrat ha estat una gran decepció, perquè al desembre toca pagar aquest impost hagis cobrat o no i això comporta tanta burocràcia que ningú no l’utilitza. També la limitació de la responsabilitat patrimo-

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

“Sincerament, crec que podem afirmar que no s’han acomplert les expectatives que el Govern de l’Estat va generar amb la Llei d’Emprenedors. Avui els emprenedors segueixen tenint els mateixos problemes per tirar endavant el seu projecte: llarg procés per crear Santi Fisas eurodiputat del PPC

donar sortida a empreses amb projectes viables, però el Govern de l’Estat hi té una responsabilitat ineludible i hauria d’instar els bancs rescatats amb diners públics a eliminar les moltes traves que interposen a l’hora de concedir crèdits.”

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

“La Llei d’Emprenedors ha estat una successió de decepcions per als autònoms i petits emprenedors. Tot i recollir algunes mesures interessants, es queda curta i, un any després, no ha suposat cap millora efectiva. Les bonificacions per a emprenedors joves que contractessin Alicia Romero diputada del PSC al Parlament de Catalunya

econòmica, la creació d’empreses i la seva internacionalització. També és clau facilitar l’accés al crèdit per fomentar l’emprenedoria. En aquesta direcció, la Generalitat està articulant canals de finançament públic i publicoprivats per

la compatibilitat de l’atur amb el treball per compte propi per a joves, la flexibilització de la suspensió de la prestació i l’ampliació dels supòsits per a la capitalització. Defensem el foment de l’emprenedoria i ens hem involucrat profundament en la promoció de

l’emprenedoria social. L’activitat emprenedora millorarà si ho fa l’economia en conjunt, si es redueix l’atur, pugen els salaris, s’incrementa la contractació pública i es garanteixen drets socials i laborals als autònoms.”

CIUTADANS

“Cal un pacte a gran escala i reformes estructurals” “La Llei d’Emprenedors significa un pas important de cara a fomentar l’emprenedoria i com a aspecte fonamental de la reactivació econòmica, però no resol moltes de les mancances estructurals amb què emprene-

dors, autònoms o empresaris es troben diàriament, com són l’excés de burocràcia, les excessives traves administratives, les dificultats en l’accés al (micro) crèdit, la manca de cultura emprenedora a la societat o el poc recolzament

institucional. Cal un pacte a gran escala i reformes estructurals de fons per fomentar els autònoms i emprenedors, tant des del Govern d’Espanya com des del de Catalunya, i no solucions conjunturals a curt termini.”

INFORME EMPRENEDORIA / Opinió

MóN empresarial

3r trimestre 2014

A la recerca de valents! Vincular el progrés a l’esforç i descobrir les vocacions des de la infància són dues de les mesures que podrien estimular l’esperit emprenedor entre els més joves. Perdre la por al fracàs, també.

Miquel Bonet advocat, professor i autor de ¡Búscate la vida!

totes tenien família, fills i un munt de tasques per atendre, però estaven allí perquè volien descobrir noves eines de gestió que poguessin millorar el que feien a diari. La seva curiositat i la seva passió per aprendre eren impressionants.

Canviar el sistema educatiu Fa un parell d’anys, em van convidar a impartir un curs per a dones emprenedores a Niamey (Níger) i, sens dubte, va ser una d’aquelles experiències que es recorden tota la vida, i no només per la complexitat o l’exotisme d’un país que no coneixia pas gaire, malgrat haver recorregut l’Àfrica Occidental en els darrers 18 anys. En els meus viatges africans, dedicats a col·laborar amb els Centres de Joves del carrer rescatats pels salesians, sobretot a Togo, Benín i Costa d’Ivori, mai no he deixat passar l’oportunitat de participar en la docència de futurs formadors i gestors docents. Però en el cas de l’experiència de Níger, el que em va impactar més va ser la potència i l’energia d’aquestes dones, bàsicament de l’ètnia tuareg, fortes, pragmàtiques i, alhora, emocionals. Dones segures de si mateixes i, la majoria, petites comerciants o emprenedores de pimes. La veritat és que fou una vivència molt colpidora. Allò que tenien en comú, i que descobries en els seus ulls, mentre seguien atentament la meva humil comunicació i les diverses experiències didàctiques era, sens dubte, la seva actitud per aprendre i la seva vocació com a empresàries. Naturalment,

Aquesta percepció contrasta radicalment amb la laxitud davant l’aprenentatge que hi ha al nostre país així com amb les experiències que, sense cap mena de reconeixement, em toca de viure com a professor quan intento donar classes a la universitat o en escoles de negoci. Tal vegada molta gent no ho hagi detectat, i és possible que molts, fins i tot, ho hagin ignorat, sobretot els que s’autoproclamen com a servidors del país i cobren per aquest fet; potser no ho volen acceptar o no saben com fer-ho, però aquí i ara hem de començar a canviar el sistema educatiu. O és que no se n’adonen que el que s’està fent ara mateix des de l’àmbit educatiu és contrari a la competitivitat? Anem a l’inrevés del que hauria de ser l’essència de l’escola. S’està estimulant el camí fàcil des de ben petits. Ens estem carregant l’hàbit de pensar, de llegir, de discórrer, de dir, i el que encara és més greu, de descobrir. Per això hi ha tan poca creativitat i ningú no vol assumir riscos. Per què hi falta gent, a l’FP? Perquè les professions com ara les de paleta, fuster o fresador s’associen amb el fracàs de l’estudiant, es veuen com una penalització i, per això, la gent té por a emprendre, ja que si fracassa creu que socialment se la rebutjarà. Saben vostès què fan moltes persones quan

No hi ha solucions fàcils, pèro amb una mica d’actitud, segur que aconseguim fer possible allò impossible.

Hem de començar a deixar de lamentarnos per la situació actual –de la qual tots i totes en som una mica responsables- i, en canvi, hem d’ajudar els nostres fills perquè tinguin iniciatives professionals, encara que s’equivoquin; després del fracàs, arriba l’èxit

cobren la indemnització de l’atur? Se’n van de vacances! I els que han treballat alguns mesos i tornen a tenir dret a la prestació? No cerquen una altra feina -ni en el poble del costat-, ni es reciclen. Més del 70% dels nostres joves menors de 25 anys que no entren en el mercat laboral no saben anglès, però és que tampoc no tenen un bon vocabulari o una bona cultura perifèrica en la seva llengua! Acabarem presumint de la ignorància. I els emprenedors, on són?

Qualsevol progenitor que tingui un fill ociós a casa i que s’estimi més preparar-li el menjar, planxar-li la roba i donar-li 50 euros perquè pugui sortir, el que està fent és condemnar-lo a la mediocritat i, potser fins i tot, a la misèria. Crec que l’únic camí de futur -i probablement el millorconsisteix a creure que les coses han de canviar. Per això, hem de començar a deixar de lamentar-nos per la situació actual –que ja és força trista, però de la qual tots i totes en som una mica responsables- i, en canvi, hem d’ajudar els nostres fills perquè tinguin iniciatives professionals, encara que s’equivoquin. Perquè, després del fracàs, arriba l’èxit. I si no cauen mai, quan ho facin no sabran com aixecar-se -que és el que passa quan aquests joves marxen de casa i tenen dificultats, ja que no tenen eines o no saben com utilitzar-les.

Despertar del somni

També cal aprendre a dir sense rubor el que passa al país. Hem viscut 10 anys de somni en què la gent tenia feina amb poc esforç i viure era relativament fàcil. Ho anomenaven la

/ SHUTTERSTOCK.

societat del benestar i algun polític idiota, vanitós i, òbviament, inculte, va arribar a dir-nos que érem una potència mundial -per favor!-, ignorant segurament que l’únic benestar és aquell que un mateix és capaç de crear, impulsantlo amb seguretat, autoconfiança, valors personals, resistència a la frustració, esforç i molt menys egoisme. Potser hauríem de descobrir des de la infància les vocacions, perquè no tots servim per a tot i allò que no ens agrada, ho fem malament. Quan tot és fàcil, no hem ni de pensar i la mediocritat creix. No és una tonteria que la gent vulgui ser funcionària si no es premia la meritocràcia. Si el progrés no està vinculat a l’esforç, s’acaba per presumir d’ignorància (vegin el 33% de quota d’audiència en televisió en programes que no aporten res i amb gent que manca d’escrúpols i de vida personal). És cert que no hi ha solucions fàcils, però el més important és saber el perquè i el per a què cal fer les coses, perquè el com fer-les, segur que la necessitat i una mica d’actitud ens portaran a descobrirho.

3r trimestre 2014

Observatori / RH

MóN empresarial

El treball temporal, una tendència en augment Les necessitats de les empreses per fer front a un mercat cada cop més canviant i exigent han causat que la contractació per durada determinada una eina no tan sols quantitativa, sinó també qualitativa, i amb cada cop més presència en l’àmbit mundial. EMMA BOUISSET

En l’actual entorn empresarial la competència és ferotge, de manera que els models organitzatius de producció i les plantilles han d’adaptar-se ràpidament i constantment per fer front als reptes diaris que els llança el mercat. Una manera de fer-ho és mitjançant la contractació temporal, una modalitat de treball molt arrelada a països com el Regne Unit, Austràlia o els Països Baixos, però que cada cop es practica més arreu i en més sectors; també al nostre país. A tall d’exemple, el passat mes de juny, gairebé el 91,5% dels nous contractes de treball que es van signar a tot l’Estat s’encabien en aquesta modalitat, segons dades del Ministeri de Treball i Seguretat Social. Un fet que, si bé té una lectura positiva perquè comporta la creació d’ocupació, com tota moneda, ofereix dues cares, i la negativa és que els principals sindicats consideren que l’increment de la temporalitat és un símptoma més de l’empitjorament de la qualitat del treball.

Percepció positiva Tot i així, empreses i treballadors no veuen de mal

El contracte temporal, a banda de flexibilitzar la contractació en permetre ajustar el nombre de treballadors de l’empresa, és, també, cada cop més una eina qualitativa que facilita la recerca d’empleats amb capacitats específiques

ull les feines de durada determinada, tal com conclou l’informe Cómo ve el mundo la contratación temporal y el interim management, publicat recentment per la consultora de RH Page Personnel i que analitza quina és la percepció del treball temporal per part d’ocupadors i professionals de 17 països. Segons l’informe, quatre de cada cinc empresaris enquestats les consideren una opció positiva o molt positiva (tres de cada quatre, en el cas espanyol) i gairebé un 60% dels treballadors (51% a Espanya) qualifiquen les seves experiències amb la contractació temporal de positives o molt positives. Les raons d’aquesta bona premsa? Per a les empreses, el fet que aquest sistema de contractació els aporta, sobretot, flexibilitat i és una solució eficaç que permet fer front a necessitats d’ocupació a curt termini (per exemple –i sobretot- per cobrir baixes). A més, fa possible trobar els candidats més idonis per a vacants que, posteriorment, es convertiran en llocs de feina fixos. Quant als treballadors, accedir a un contracte de treball temporal representa una oportunitat laboral afegida en èpoques de dificultats econòmiques com l’actual i és una bona manera d’ampliar la xarxa de contactes i continuar desenvolupant-se professionalment. A banda que pot obrir-los la porta, al seu torn, a accedir a un lloc de treball estable, una de les raons personals més esmentades per acceptar aquest tipus d’acord. Al nostre país, per exemple, gairebé un de cada cinc professionals va aconseguir un contracte indefinit en finalitzar el seu projecte temporal, segons l’informe.

Així, malgrat que per afavorir l’estabilitat laboral el contracte indefinit segueix pesant en l’imaginari col·lectiu com un dels factors elementals que ho faciliten, la percepció sobre el treball temporal millora si es tenen en compte les conclusions d’aquest estudi. Un document que assegura, a més, que la tendència anirà a més fins al punt de convertir-se en un factor decisiu en la sostenibilitat i el creixement de les economies nacionals, de manera que la diversificació dels contractes de durada determinada acabarà per abastar gairebé tots els sectors, malgrat mantenir, això sí, el seu particular feu en el sector terciari.

El futur de les ETT

Pel que fa a quin és el paper que prenen les empreses de treball temporal (ETT) en aquest nou context, l’informe destaca que juguen un rol “clau” a l’hora d’aglutinar les necessitats de l’economia i dels treballadors. I no només quant al proveïment d’empleats temporals. Les empreses alemanyes, holandeses i franceses, així com les del sector energètic i sanitari, per citar-ne algunes, valoren especialment la capacitat de les ETT de proveir-los ràpidament amb una cantera de candidats qualificats i amb un alt nivell de formació. Un altre motiu per contractar a través d’una empresa de treball temporal (i molt valorat des dels països de l’esfera mediterrània, com Espanya) és que ajuden a la inserció laboral tant des del món acadèmic com des de l’atur. Per això, de cara al futur, l’informe conclou que el creixement de les ETT continuï o fins i tot augmenti en els 17 països d’estudi.

PROPORCIÓ DELS LLOCS DE TREBALL TEMPORALS A TRAVÉS D’ETT Regne Unit Austràlia Països Baixos França Alemanya Bèlgica EUA Luxemburg Suïssa Portugal Suècia Brasil Polònia Itàlia Canadà Espanya Mèxic

0,6% 0,5% 0,3%

1,0% 1,0%

1,4% 1,1%

2,2% 2,0% 2,0% 1,9% 1,9% 1,7% 1,7%

2,8% 2,6%

3,6%

Font: CIETT, Economic Report, 2013

ENTREVISTA A MIREIA PUGIJANER, SENIOR MANAGER DE PAGE PERSONNEL

“L’interim management és una opció de vida laboral força nova a Espanya” E. b.

El fet que el treball temporal estigui vivint un increment, en quina mesura ha afectat a la imatge i missió de les ETT? Ha afectat positivament a les ETT perquè els ha permès abandonar la imatge poc qualitativa dels treballs que oferien i han passat a ser una opció molt raonable per a candidats qualificats en recerca de feina i per a empreses que busquen nous perfils. La missió de les ETT és garantir una màxima qualitat en matèria de relacions laborals, així com conèixer els detalls d’un mercat laboral canviant. Alguns experts en RH assenyalen que la jornada reduïda podria ser una via que ajudi a reduir l’atur. En quina mesura la temporalitat també pot contribuir-hi? La temporalitat pot ser una via molt real per reduir l’atur. Pel que fa a les empreses, ofereix una flexibilitat que les impulsen a contractar personal: en moments en què noten un augment de la seva activitat poden fer front a la necessitat de major producció, distribució o servei a través de la contractació temporal. I per als treballadors aturats suposa una

oportunitat de tornar a entrar en el món laboral i viure una experiència professional que millorarà el seu CV, ajudarà a tenir una actitud més positiva en la recerca de feina i augmentarà la seva flexibilitat i capacitat d’adaptació a nous entorns professionals.

Parlem de l’interim management. Fins a quin punt està arrelada aquesta opció al nostre país? És una sortida a l’atur dels majors de 45 anys? Espanya és un país on l’interim management és una opció de vida laboral força nova que cada vegada va agafant més embranzida. Pot ser una sortida a l’atur per a aquest col·lectiu de treballadors, però parlo “d’opció de vida laboral”, ja que es tracta d’una manera de viure i entendre el món laboral. L’interim management requereix per part del treballador: capacitat molt alta d’adaptació, empatia professional, capacitat de visió objectiva, flexibilitat, visió de negoci (en termes globals), alta orientació a resultats i, sobretot, planificació (ja que pot afectar la forma d’organitzar econòmicament la vida personal).

RH / Observatori

MóN empresarial

3r trimestre 2014

La flexibilitat i l’especialització, claus per trobar feina Quan recuperar les taxes d’ocupació prèvies a la crisi socioeconòmica que ens sacseja deixa de ser una qüestió nacional per esdevenir un repte a nivell comunitari, resulta interessant fer-se ressò de l’opinió de les empreses de treball temporal (ETT) respecte a això. Per conèixer quin és l’estat del mercat laboral espanyol i les possibilitats reals que ofereix a les persones en situació d’atur -4,57 milions, a data d’1 de juny-, hem parlat amb les ETT Randstad, Manpower, Eurofirms i Eulen Flexiplan. repte. Cal tenir en compte dos problemes que arrossega el nostre mercat laboral: “D’una banda, la falta d’eficiència, ja que encara que l’empresa ho necessiti, encara es triga massa a incorporar un treballador i, a vegades, la formació i/o expectatives d’aquest no s’adeqüen a les necessitats de l’oferta; i, de l’altra, les xifres que representen l’economia submergida, que afecta el 15% dels treballadors del nostre país”.

Un dels handicaps del nostre mercat laboral és la manca de perfils qualificats a l’hora de cobrir els llocs de feina vacants. / SHUTTERSTOCK.

ESTHER ESCOLÁN

Un cop celebrades les eleccions europees, Brussel·les ja ha advertit que l’ocupació passarà a ser un dels temes cabdals de l’agenda parlamentària dels propers mesos. De fet, des de la Comissió Europea s’insta a cadascun dels 28 països membre a assumir una responsabilitat ineludible, “la d’assolir la plena recuperació i que aquesta sigui capaç de generar ocupació de qualitat d’una manera sostinguda en el temps”. En el cas concret d’Espanya, però, aquestes no són ni les primeres ni les

úniques directrius que es donen des de la Unió Europea pel que fa a ocupació, ja que l’executiu comunitari ha recomenat encaridament al govern espanyol que millori l’eficiència del seu mercat laboral.

Un dels problemes del mercat laboral és l’economia submergida, que afecta el 15% dels treballadors

Crear llocs de treball en paraules de Manuel Solís, director general de Manpower, “requereix de dues premisses clau: la confiança i l’estabilitat. I mentre que respecte a la confiança, pot dir-se que bona part dels empresaris del nostre país l’han anat recuperant, el que sembla clar és que la recuperació està mostrant clars daltabaixos i no és gens estable”. Malgrat això, incrementar les dades d’ocupació, tal com explica Jorge González, director nacional d’Eulen Flexiplan, no és l´únic

Diferenciar-se de la resta de candidats

Tenint en compte que actualment cal diferenciar-se més que mai a l’hora d’optar a un lloc de treball, la formació torna a ser un factor clau per trobar feina en el curt o mitjà termini. A més, cada cop les empreses demanen perfils que fins ara no existien i que es caracteritzen pel fet de ser multitasca i exigir el domini absolut de les noves tecnologies i de dos o més idiomes –un altre dels llasts del nostre país-. No obstant això, el director general d’Eurofirms, Miquel Jordà, matisa que “segurament, no es tracta tant de nous perfils, sinó de com han evolucionat els perfils existents, des d’un mecànic de manteniment,

Sigues competitiu, aprèn català! Cursos especialitzats i a mida

que molts cops requereix programació d’autòmates, fins a un responsable de compres que hagi de dominar un ERP específic i programes informàtics molt enfocats al desenvolupament de les seves funcions”. “També és força habitual haver de cobrir llocs administratius que requereixen coneixement de programes de gestió o amb idiomes, on ja no és suficient un nivell mig/alt d’anglès, sinó també de francès o alemany, entre altres requisits”, afegeix Jordà. Un altre dels handicaps del nostre mercat laboral és la manca de perfils qualificats a l’hora de cobrir els llocs de feina vacants per la poca sincronització que hi ha entre la formació que ofereixen les universitats i els centres de Formació Professional i les necessitats reals de l’empresa, tan canviants en els darrers anys “Efectivament, cal que l’esfera de l’educació i la professional es coordinin millor per tal de formar professionals en matèries noves i molt específiques, que són realment les que necessiten cobrir les empreses”, apunta Jordà. El director general d’Eurofirms també insta la patronal del sector d’empreses de treball temporal que esdevin-

cpnl.cat

3r trimestre 2014

Observatori / RH

MóN empresarial

Segons Manuel Solís, director general de Manpower, “la tardança en l’entrada al mercat laboral dels joves incideix directament en el seu desenvolupament professional”

Estudi Manpower de Projecció d’Ocupació a Espanya (segon trimestre de 2014)

(1.000 directius espanyols han participat a l’estudi)

Projecció d’ocupació neta per regions per al segon trimestre * Dades amb ajustos estacionals

Previsions dels directius espanyols

No sap / No respon Cap canvi en les seves organitzacions

Reduir el nombre de treballadors Augmentar la contractació

Projecció de l’ocupació neta dels darrers 6 anys Pronòstic per sectors per al segon trimestre de 2014

gui font d’informació sobre l’evolució de les necessitats de l’empresa, “un fet que ajudaria a l’Administració a dissenyar uns plans de formació més adients al moment actual”. I és que si empresa i universitat no caminen juntes en la mateixa direcció, aquesta dicotomia podria provocar que l’any 2020 hi hagi un dèficit d’1,9 milions de treballadors altament qualificats al nostre país, segons alerta el darrer informe Into the Gap publicat per Randstad. Una xifra que podria arribar als 35 milions el 2050 al voltant d’Europa i que Jorge González, d’Eulen Flexiplan, creu que pot evitar-se “si els agents socials es reuneixen per planificar la formació dels nostres joves i per adreçar-los a aquells estudis que, en el futur, tinguin més sortides professionals”. Perquè, tal com matisa González, “no es tracta que tots siguem enginyers, sinó que tinguem els millors enginyers, però també els millors cambrers o les millors gerontòlogues”. En aquest sentit, González convida a “dignificar aquelles professions que tradicionalment han estat titllades de baixa qualificació i que són les que estan sostenint el nostre mercat laboral actualment”.

* Càlcul Projecció de l’ocupació = % de directius que esperen augmentar la contractació - % de directius que esperen reduir les seves estructures. Dades amb ajustos estacionals.

El difícil accés dels joves al mercat laboral

Que la formació que aporta el treballador i la tasca a realitzar no es corresponguin, avui dia, però, es veu com un mal menor, segons els experts, sobretot tenint en compte tots els joves titulats –ja siguin universitaris o tècnics superiors- que no aconsegueixen d’accedir a la seva primera feina i es veuen obligats a emigrar. Així ho corrobora el director general d’Eurofirms, quan afirma que, en l’entorn actual, “és realment difícil evitar que un jove altament qualificat ocupi un lloc de treball poc qualificat, ja que una persona sense feina que en necessita urgentment una està disposada a acceptar una vacant d’una qualificació menor”. Quant a emigrar, Jordà ho veu com un fenomen natural si ens fixem en els índexs actuals d’atur juvenil “de més del 50%”. En aquest sentit, Jorge González, d’Eulen Flexiplan,

anima els joves “a pensar en aquests llocs poc qualificats com a pasarel·la per a assolir llocs més en línia amb la seva qualificació, de la mateixa manera que les contractacions temporals poden esdevenir l’avantsala de contractacions permanents, ja que el mercat laboral ha canviat definitivament”. Respecte a l’opció d’emigrar, González afirma que el problema “no rau en aquells que s’han format i han trobat feina a l’estranger, sinó precisament en els que no s’han format i no tenen alternativa”. Pel que fa als joves acabats de graduar i que no aconsegueixen trobar una primera ocupació, Manuel Solís, de Manpower, destaca el fet que “la seva tardança en l’entrada al mercat laboral incideix directament en el seu desenvolupament professional al llarg de la seva trajectòria professional”. D’aquí que, a través de la Fundació ManpowerGroup, aquesta ETT s’estigui cen-

Agricultura i caça

Energia elèctrica, gas i aigua

Comerç i reparacions

Activitats socials

trant en fomentar totes aquelles polítiques de Responsabilitat Social Cor-

porativa que permetin de millorar l’ocupabilitat dels joves.

L’escletxa salarial entre directius i empleats, una tendència a l’alça Malgrat la crisi, hi ha una escletxa que no deixa de créixer: la salarial. Mentre que el sou dels directius s’ha incrementat des del 2007 un 7%, el dels càrrecs intermedis ha disminuït un 3,18% i el dels treballadors, un 0,5% segons un estudi d’ICSA-EADA. Unes dades que, en paraules del director nacional d’Eulen Flexiplan, Jorge González, “han de fer-nos reconsiderar si el mercat laboral va en la direcció correcta o si s’està creant un mercat laboral cada cop més dual”. Uns desajustos, els salarials, que segons el director general d’Eurofirms, Miquel Jordà, “han afectat durament les classes mitjanes i treballadores, cada cop més difícils de distingir salarialment”. Aquesta situa-

ció provoca que “els recursos socioeconòmics de treballadors menys qualificats es ressenteixin, al mateix temps que ho fan les seves oportunitats i es perpetuen les desigualtats socials entre els uns i els altres”, afegeix Jordà. Una situació que, un cop més, i tal com afirma el director general de Manpower, Manuel Solís, “es deu al canvi d’equilibris entre l’oferta i la demanda dels últims anys, ja que mentre que el 2006 vam viure una inflació salarial a causa del dèficit de professionals disponibles, posteriorment, amb la crisi, s’ha produït una contracció dels salaris perquè existeix un nombre de candidats més gran que el de demanda laboral per part de les empreses”.

RH / Observatori

MóN empresarial

3r trimestre 2014

Entrevista a Mª Angeles Tejada, directora general de Public Affairs de Randstad

“La reducció de la jornada és una via per reduir l’atur” “Hem passat de tenir 20 candidats per cada oferta de feina a més de 150” oferta de feina a més de 150. Un nombre més elevat de candidats fa la recerca més complicada i és aquí on la nostra experiència i coneixement del mercat esdevenen fonamentals.

Mª Angeles Tejada.

ESTHER ESCOLÁN

Des de la Unió Europea ens recomanen millorar l’eficiència del nostre mercat laboral. Quin paper han de jugar les empreses de treball temporal (ETT) en la recuperació de l’ocupació? Les empreses de treball temporal esdevenen un dels elements determinants per abaixar la taxa d’atur: d’una banda, la temporalitat de la contractació permet dinamitzar el mercat laboral i ofereix beneficis al treballador i, de l’altra, el professional augmenta la seva ocupabilitat i la seva experiència mitjançant un treball temporal, que pot

/ CEDIDA.

esdevenir la porta d’accés a un contracte indefinit. Des que la crisi es va instal·lar al nostre país, l’any 2008, s’han vist obligats a renovar-se? I tant! Les exigències i necessitats del mercat laboral han variat des d’aleshores i la nostra funció, per tant, també ho ha fet. S’ha incrementat la mà d’obra, però s’ha anat reduïnt de manera molt acusada la demanda, sobretot els primers anys de la crisi. Per a les empreses, l’elecció d’un treballador adient per a un lloc de feina és un repte, ja que hem passat de tenir 20 candidats per cada

A més de subministrar personal qualificat a les empreses, les ETT solen formar i assessorar els seus candidats a l’hora de trobar feina. En quins aspectes fan especial èmfasi, tenint en compte el context actual? En un escenari tan competitiu com l’actual, recomanem als candidats que es diferencïin a través del seu currículum. Han de mostrar el seu valor afegit a les empreses i, en aquest sentit, l’especialització a través de cursos, màsters o postgraus està cada cop més valorada. En general, es tracta d’augmentar l’ocupabilitat com a candidat, ja sigui a través de la formació o de la pròpia activitat laboral Quins són els perfils més difícils de cobrir?? En general, els perfils amb una alta especialització, ja sigui laboral i/o formativa, són els millors valorats en

el mercat. Les empreses sol·liciten candidats amb una experiència i formació directament relacionades amb el lloc i el sector on es mou l’empresa i amb un mínim d’experiència d’entre tres a cinc anys;. I no sempre és possible trobar un candidat disposat a un canvi laboral. A més, gràcies a l’auge de l’exportació, els perfils orientats al comerç exterior en què es demanda el domini d’un tercer idioma –anglès, alemany i fins i tot xinès o àrab- són alguns dels més difícils de trobar: sí que existeixen al mercat laboral, però no en el gruix que les empreses necessiten. Si són difícils de trobar és, potser, per la poca sincronització entre universitats i centres d’FP i les necessitats reals de l’empresa? Per què és necessari que ambdues esferes es coordinin millor? Aquest factor cobra una especial importància en un entorn econòmic on l’adaptació al canvi és fonamental i on les empreses demanen un talent que encara no ha estat format segons les necessitats del teixit empresarial. La col·laboració, propera i sostinguda en el temps, entre universitats, centres d’FP i empreses fonamentaria una adequació entre l’oferta i la demanda existent en el mercat laboral, el que com-

portaria una reducció de les xifres d’atur. Vostès apunten que l’any 2020 a Espanya hi haurà un dèficit d’1,9 milions de professionals altament qualificats (i 35 milions el 2050 a tot Europa). Podem evitar-ho? L’envelliment de la població activa i la mobilitat laboral representen una realitat amb la qual hem de conviure i que hem d’afrontar des de ja. Les previsions de Randstad detecten que l’any 2020 faltaran 1,9 milions de professionals: en aquest context, esdevé necessari emprar tots els recursos disponibles, el que implica combinar els talents més joves amb els més sènior. La convivència de professionals de diferents edats dins del mercar laboral és un dels grans reptes de les empreses per als propers anys i la reducció de la jornada es perfila com una de les claus per assolir aquesta complementarietat. Un millor repartiment de la feina comporta una reducció de les taxes d’atur i un augment de la productivitat dels professionals.

“La convivència de professionals de diferents edats és un dels grans reptes de l’empresa”

3r trimestre 2014

A fons / RH

MóN empresarial

5A edició del Foro Barcelona d’Aedipe Catalunya

La marca personal en la gestió del talent L’Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans, Aedipe Catalunya, ha celebrat la cinquena edició del Foro Barcelona per al Desenvolupament del Talent i la Competitivitat, centrat, en aquesta ocasió, en l’anàlisi del personal branding, o marca personal. aconseguir ressonància, fent ús de totes les plataformes a l’abast, especialment de les xarxes socials, aprofitant temes d’actualitat o fent servir l’humor. “Cada somriure – afirmà Risto– és un esgraó cap a la venda”.

Confiança, respecte i compromís

El president d’Aedipe Catalunya, Ricard Alfaro, durant la seva intervenció en la 5a edició del Foro Barcelona.

mónica daluz

L’Auditori Axa va acollir, el passat 7 de maig, una jornada que proposà un decàleg d’accions per aprofitar el talent a les empreses, amb l’exposició de tres eloqüents ponències que es van teixir amb un fil conductor: la marca personal. Els protagonistes de les dissertacions van ser: el publicista Risto Mejide; Juan Carlos Cubeiro, Head Talent de Manpower Group, i Marcos Urarte, director general de Pharos. El president d’Aedipe Catalunya, Ricard Alfaro,

Mejide: “Cada somriure és un esgraó cap a la venda” va presentar l’edició 2014 de Foro Barcelona, així com la nova imatge corporativa de l’associació. L’acte va comptar també

amb la participació del gerent de Recursos de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Angulo, que va parlar sobre la marca Barcelona.

De l’anonimat al boom mediàtic

Risto Mejide va presentar la ponència “Marca Personal i Intransferible”. Utilitzant l’exemple de la seva pròpia trajectòria, el publicista va anar desgranant com va passar de l’anonimat al boom mediàtic: o el que és el mateix, com va transitar des d’una primera aparició com a membre del jurat al programa de Telecinco, Operación Triunfo, on va passar desapercebut, a una segona, on es va proposar destacar -diferenciar-se- amb una estratègia ben clara: incomodar els concursants davant milions d’espectadors. “Després d’allò, ja tenia imitadors”, explicà el

/ CEDIDA.

Cubeiro: “Només la gent feliç és creativa” publicista. I és que, com diu aquesta cita del multidisciplinar Michael Crichton (que va resultar absolutament reveladora per a Mejide): “Si ningú no es queixa, és que no has dit absolutament res”. Però, què és una marca personal? Mejide va definir el concepte com “la resposta emocional davant d’una imatge, d’un nom o d’una persona”, i va afegir als tres elements clàssics associats a la marca personal -autenticitat, diferenciació i notorietat-, les tres erres: rellevància, reputació i ressonància. Perquè obtenir rellevància davant la ingent quantitat de marques és, segons el publicista, un dels focus a potenciar. Així com també ho és utilitzar l’enginy per

Pel que fa a la ponència de Juan Carlos Cubeiro, Head of Talent de Manpower Group, titulada “Benvinguts al Talentisme: posa en valor la teva Marca personal i deixa la teva empremta en un món Human Age”, l’especialista en RH va enumerar fins a setze conceptes bàsics per a la gestió de persones a les organitzacions. Entre ells, però, va destacar-ne especialment tres: la confiança, el respecte i el compromís, recordant als presents que “el talent és més escàs i més valuós que el capital”. Per triomfar en els nous temps, a més, Cubeiro va recomanar esforçar-se per aconseguir que “quan un empleat marxi de la nostra empresa tingui més valor que quan va entrar”, i va recordar que una empresa “val tant com la suma dels seus talents”. Un altre valuós consell de Cubeiro va consistir a afirmar que cal tenir un repte i va recordar als presents que “només la gent feliç és creativa”.

Viure en entorns volàtils

Quant a Marcos Urarte, director general de Pharos, la seva intervenció va servir per fer una crida a la necessitat d’aprendre a viure en entorns volàtils, incerts, ambigus i complexos, i

Uriarte: “El món canvia i el talent que es necessita és diferent avui que en etapes anteriors” admetre que el món canvia i que el talent que es necessita és diferent avui que en etapes anteriors. Per aconseguir innovació, l’expert va aconsellar fer les empreses atractives per atreure i retenir talent, creant entorns inconformistes. És a dir, fomentant els “equips amb iniciativa, curiositat, creativitat i capacitat d’observació, per a propiciar la generació d’idees”. L’acte es va cloure amb la presentació del 48è Congrés Internacional d’Aedipe, que es celebrarà a Madrid el proper mes d’octubre.

L’era del respecte “Respecte és la capacitat de veure una persona tal com és; tenir consciència de la seva individualitat única. Respectar significa preocupar-se perquè l’altra persona creixi i es desenvolupi tal com és. Des d’aquest punt de vista, el respecte significa absència d’explotació.” Amb aquesta definició, Juan Carlos Cubeiro introdueix el concepte del que anomena Human Age, una nova era i un nou estil d’empreses basat en el respecte envers les persones. Una filosofia contraposada al taylorisme, que preconitza la desconfiança, el control i el supòsit que les persones són mandroses per naturalesa, i que uns manen i els altres obeeixen. Cubeiro recorda la cèlebre cita de Karl Marx: “L’obrer té més necessitat de respecte que de pa.”

rh / A fons

MóN empresarial

3r trimestre 2014

II Jornades “VUCA World. Desenvolupament del Talent”

Accionar la intel·ligència triomfant Juan Carlos Cubeiro, Head of Talent de ManpowerGroup, va aprofitar la celebració de la segona edició de les jornades “VUCA World. Desenvolupament del Talent”, organitzades conjuntament amb l’Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans, Aedipe Catalunya, el passat mes de juliol, per donar algunes receptes sobre com sobreviure en l’era del Talentisme.

Segons Cubeiro, Head of Talent de ManpowerGroup, “el talent és posar en valor allò que un sap, pot i vol fer”. / DAVID FERNÁNDEZ.

mónica daluz

Per respondre a la volatilitat de l’entorn cal anticipació, visió de futur; per combatre la incertesa, comprensió, empatia, treball en equip; davant la complexitat, claredat en l’execució, i enfront l’ambigüitat, agilitat. Aquestes van ser les principals recomanacions del Head of Talent de ManpowerGroup, Juan Carlos Cubeiro,

per gestionar el talent en l’actual panorama empresarial, tot i que la importància de la introspecció i de l’acció també van ser molt esmentades pel ponent. I és que sense acció, sense convertir el coneixement en comportament, el talent esdevé intel·ligència fracassada, concepte oposat al d’intel·ligència triomfant, segons el directiu: “El talent

és posar en valor allò que un sap, pot i vol fer”. L’expert de ManpowerGroup va aprofitar la seva intervenció en les jornades “VUCA World” per fer esment d’alguns dels obstacles per al desenvolupament del talent, com ara considerar la intel·ligència només com una aptitud lligada als coneixements, sense tenir en compte també l’actitud. A més, entre els problemes de les empreses per desenvolupar el talent, Cubeiro va assenyalar “la baixa qualitat directiva, que aboca a la improvisació; la tendència a la intercanviabilitat departamental; la creença que el talent és fix, gairebé innat; o associar lideratge, que és la capacitat d’influir decisivament sobre els altres, al carisma”. Per al directiu, el carisma en sí no existeix, existeix la presència, “un element que es pot treballar i desenvolupar”. Cubeiro va tancar la seva intervenció amb una última

recomanació: “La motivació externa no funciona; ha de ser intrínseca, depèn del repte, de l’autonomia o grau de llibertat, de la

capacitat de decidir i de l’aprenentatge. Les organitzacions que promouen aquests elements, triomfen”, va sentenciar.

Cas pràctic: Makro En el marc de les II Jornades “VUCA World. Desenvolupament del Talent”, la directora de RH d’Espanya i Portugal de Makro, Pilar Oncins, va presentar el cas pràctic de Makro, el primer cash & carry de l’Estat que va obrir el primer establiment l‘any 1972, fomentant l’aparició d’una nova frmula en distribució. L’any 2009, però, la proposta va tocar fons financerament parlant: “El mercat havia canviat, havien arribat els hipermercats i la competència era ferotge –va justificar Oncins-. Mentre nosaltres havíem caigut en la complaença, des de fora ens veien com un lloc gris i brut, un simple magatzem.” Tanmateix, gràcies a una estratègia de gestió dels recursos humans basada en

la transparència i aconseguint la implicació dels empleats en la defensa dels llocs de treball, Makro va aconseguir ressorgir de les seves cendres i multiplicar els beneficis.

La transparència i la implicació dels empleats va salvar Makro, segons la directora de RH de l’empresa, Pilar Oncins. / D. FERNÁNDEZ.

Amiant: prevenció de riscos L’amiant, material declarat cancerigen pel Parlament europeu des de 1978, encara és present en habitatges, hospitals, guarderies i infraestructures. Representants de l’Administració i de l’empresa privada especialistes en la matèria van abordar les possibles actuacions davant aquest problema latent durant una jornada sobre prevenció de riscos laborals organitzada per l’Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans, Aedipe Catalunya, al juliol. mónica daluz

Antonio Martínez del Hoyo, conseller d’Aedipe Catalunya, va obrir la jornada “La Inspecció de Treball, Seguretat Social i la Prevenció de Riscos Laborals – La problemàtica de l’amiant” explicant les greus conseqüències de la presencia d’aquest material a les edificacions, tant per a les persones com per a les empreses. Per això, va insistir a dir que “qualsevol intervenció que s’hagi de fer en un edifici hauria de requerir una ava-

luació d’aquest risc”. Per part de l’Administració, Rafael Martínez Mesas, subdirector general per a la coordinació en matèria de relacions laborals, prevenció de riscos laborals i mesures d’igualtat a la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, va destacar que des dels organismes públics “s’ha treballat intensament en l’elaboració de notes tècniques sobre exposició, detecció i diagnosi en edificis, plans de treball en operacions de retirada i man-

teniment, fiabilitat dels resultats de detecció de fibres en l’aire i operacions de demolició”, però va reconèixer que la tasca de “tractament de les infraestructures que encara contenen amiant” segueix sent un repte de futur. Com a novetat, Martínez va explicar als assistents la pròxima implantació d’un sistema de tractament de dades que farà una comparativa de les xifres d’accidents fruit de la investigació de la Inspecció de Treball i les proporcionades pel sistema actual de

notificació d’accidents, el sistema DELTA.

Informe d’identificació Quant a les propostes de l’empresa privada per prevenir els riscos relacionats amb aquest material, Lluis Mallart, director general d’ACEM-TBK 2020, consultoria especialista en amiant, va citar la realització d’un informe d’identificació d’aquest material en els edificis d’habitatges, mentre que el cap de la secció d’AT-

EP-INSS, Pedro Moreno, va plantejar l’elaboració d’un cens de la ubicació i tipus d’amiant, “per informar a les empreses que han de treballar en un edifici, d’on es troba l’amiant”. I és que les bones pràctiques en matèria de seguretat són un actiu per a la empresa, tant pel que fa a imatge corporativa com de cara als seus treballadors, va subratllar Moreno, mentre que els recàrrecs en matèria de prevenció no constitueixen, al seu parer, una mesura escaient.

3r trimestre 2014

Imprescindibles / FORMACIÓ

MóN empresarial

ENTREVISTA A JOSÉ MARÍA GAY DE LIÉBANA, PROFESSOR TITULAR D’ ECONOMIA FINANCERA I COMPTABILITAT DE LA UB

“La pressió fiscal i legislativa ens està matant cruelment” Company inseparable dels gràfics i conegut per molta gent com l’economista indignat, José María Gay de Liébana és capaç de reclamar que s’aprimi l’estructura del sistema polític o que els futbolistes d’elit es retallin el sou a favor d’una economia que ens faci tocar de peus a terra a tots.

José María Gay de Liébana.

JESÚS ABAD

En un dels seus llibres diu que “Espanya s’escriu amb E d’endeutament”. En aquest any 2014, podríem dir que “Espanya s’escriurà amb E d’Esperança”? Home, direm que sí, perquè així animem una mica tot el personal i ens animem nosaltres també. Esperança, sí, però relativa, en el sentit que no estem davant d’un any autènticament meravellós. Crec que la crisi ha tocat fons i ara caldrà veure si ens hi estarem molta estona en el fons o si hi haurà una recuperació i anirem cap a la superfície.

“La gran neteja ja s’ha fet. Ara hem d’anar amb compte perquè els mercats financers es poden posar nerviosos i demanar-nos més interessos pel deute que tenim pendent”

/ CEDIDA.

Es creu les xifres oficials? Sí que em crec les dades que publiquen els organismes internacionals com el Banc d’Espanya o l’OCDE. Hi ha dos tipus de xifres: les que ens parlen de l’evolució o la recuperació econòmica, que no discutiré, i després hi ha les que ens mostren si la ferida de la crisi és molt important, i que són les que fan referència al dèficit públic. En acabar el 2018, acumularem un dèficit total en 11 anys de 800.000 milions d’euros, que és una gran disbauxa. Aleshores, hem de pensar que ens estan venent que les coses van bé o és veritat que l’economia millora? En l’àmbit macroeconòmic hi ha un escenari que sembla bo, però diem que en un termini de temps curt o mitjà hi haurà una recuperació. Després, hi ha l’empresa petita i mitjana, la nostra, que depèn de l’economia real i que es mou en relació al consum. Si no gastem diners, les empreses no facturen, les botigues

no venen i, per tant, diem que hi ha una paralització econòmica.

fent pesada i succionant els recursos del sector privat cap el sector públic.

Quin és el matalàs que necessiten les pimes? Parlem d’un sector de l’economia espanyola que representaria un 90% de pràcticament tot. A hores d’ara, aquestes empreses es troben en una situació de manca de demanda perquè hi ha un problema de falta de consum. No hem mirat cap a l’exterior ni hem tingut una vesant d’internacionalització dels productes i això ens està passant factura. Hi ha un tema clau: les empreses necessiten finançament. Crec que el sector públic hauria d’entrar en acció per intentar ajudar aquestes empreses sense posar-los tantes traves.

I el sistema financer espanyol pot respirar tranquil? Està sanejat? Crec que hi ha hagut anys molt difícils, como el 2011 i 2012, però també crec que s’han volgut cobrir les espatlles per evitar més ensurts. Sembla ser que la gran neteja ja s’ha fet. Ara hem d’anar amb compte perquè els mercats financers es poden posar nerviosos i demanarnos més interessos pel deute que tenim pendent; i aleshores la prima de risc es dispararia i ja l’hauríem espifiada.

El que m’està dient és que el país pateix la síndrome de la inflació legislativa? Sí. A dia d’avui hi ha 120.000 lleis vigents a Espanya; això vol dir que estem en un país on només es preocupen de legislar, legislar i legislar. Cada divendres s’aprova una nova disposició per part del Govern central, i per part de les Comunitats Autònomes també s’estan aprovant coses sempre. La pressió fiscal i legislativa ens està matant d’una manera molt cruel. I al final, l’objectiu sempre és el mateix: sancionar, sancionar i sancionar, i fer la vida impossible a la gent, al ciutadà, l’empresa, la indústria i el comerç. D’altra banda, hem creat una indústria política que és exagerada. El que no podem és tenir-ne tanta. L’any 1995, la despesa pública total d’Espanya era de 190.000 milions d’euros i l’any 2013 ha estat de 458.000 milions d’euros, és a dir que tenim una estructura que s’ha anat

Tothom parla de la bombolla immobiliària. Hi ha altres bombolles, com la del futbol, que ens podrien esclatar a les mans? Sí, crec que quant a la bombolla del futbol, el pitjor ja ha anat esclatant, perquè hem de tenir present que s’han produït 25 concursos de creditors a tot Europa en els últims anys. Veig que hi ha hagut una disminució del deute, fonamentalment perquè molts clubs han renegociat el seu deute, però també hi ha hagut clubs que han fet un procés de millora dels seus comptes, com ara el Barça i el Vila-real. El deute dels clubs de primera divisió estaria al voltant dels 3.300 milions d’euros i crec que això demostra que hi ha un procés de reducció del deute. Els clubs no es poden permetre pagar les fortunes que s’estaven pagant aquests últims anys. S’han d’ajustar les despeses als ingressos que tenen. Arribem al final del partit. L’any 2007 vostè preveia que passaríem de menjar llagostes a sardines. Tornarem al

“Hem creat una indústria política que és exagerada. (...) L’any 1995, la despesa pública total d’Espanya era de 190.000 milions d’euros i l’any 2013, de 458.000 milions d’euros” menú anterior? Sí, senyor. M’alegro que vostè llegís això, perquè ni els meus amics em feien cas aleshores. La llagosta quedarà per alguna ocasió molt puntual i la sardineta l’hauríem de tenir damunt la taula pel que pugui passar. En definitiva, sóc optimista, però vull tocar de peus a terra, fonamentalment hem de tenir una visió molt clara de la realitat. Crec que aquells anys no tornaran i que hem de canviar el model econòmic d’Espanya.

España se escribe con E de Endeudamiento 472 pàgines ISBN: 978-84-234-1297-6 DEUSTO EDICIONES

ESTILS DE VIDA / Salut i benestar

MóN empresarial

3r trimestre 2014

Reflexologia podal: la salut que comença pels peus La consciència que aporta la reflexologia sobre l’estat de salut d’una persona permet adquirir una nova perspectiva sobre les causes d’un desequilibri en concret. M. Lluïsa Valls Carreres

Aquesta teràpia mil·lenària permet reforçar el sistema immunològic, reduir l’estrès, mitigar un dolor, depurar i drenar toxines o treballar les emocions profundes i les pors

Massagista a l’Hotel Balneari Vichy Catalan. Titulada en Reflexologia Podal, Reflexologia Chakres, Massatge Terapeutic , Drenatge Limfatic, Digitocupuntura, Reiki i Terapia regressiva.

La reflexologia té uns 4.000 anys d’antiguitat. A Occident, però, aquesta tècnica va emergir a principis del segle XIX gràcies a la figura del doctor n o r d - a m e r i c à Wi l l i a m Fitzgerald, que va posar en coneixement del món mèdic la seva investigació sobre les tècniques de curació dels antics xinesos, entre elles, el massatge de reflexoteràpia podal. Fitzerald va descobrir que fent pressió sobre punts claus de les extremitats –principalment els peus–, es podia recuperar el bon funcionament d’altres parts del cos, sense importar que fossin distants del punt on s’aplicava la pressió.

Connexions energètiques A través de la planta dels peus un terapeuta pot comprovar les connexions energètiques de cada àrea de l’organisme i, mitjançant una sèrie de tècniques, reforçar el sistema immunològic, reduir l’estrès, mitigar un dolor,

La reflexologia podal permet recobrar el fluir energètic equilibrat.

depurar i drenar toxines o treballar les emocions profundes i les pors. També es poden treballar les glàndules del cos que estan vinculades a cada un dels set txakres, o punts energètics, l’equilibri dels quals és vital per al bon funcionament del cos i de la ment. Els peus expressen què li està passant a la persona, tant pel que fa a l’àmbit físic com a l’emocional. Partint de la base que a cada òrgan del cos el regeix una emoció especifica, quan es troba un punt dolorós en el peu, això és un indicador que hi ha un bloqueig en el fluid d’energia al qual corres-

pon la connexió. I com que els òrgans estan interconnectats, això comporta un desequilibri en tot el fluir energètic del cos. La reflexologia podal permet que, en fer el massatge i anar-se afluixant el dolor, es vagi recobrant el fluir energètic equilibrat. Així, quan s’atén a la persona de manera íntegra, la seva recuperació és extraordinària. Es curiós que, si s’observa el pacient abans i després de la sessió, veurem com, en acabar, la seva cara reflecteix unes pinzellades de serenor.

El cos ens parla El cos ens parla d’allò

/ shutterstock.

que hem callat, perquè té memòria en un sentit molt més profund del que podem imaginar: fets no resolts de la nostra infància, traumes que van quedar atrapats, ferides del sistema familiar, secrets, actituds que arrosseguem. Hi ha un llarg etcètera. I si hom no atén aquest dolor i el silencia, el nostre cos ens continuarà parlant cada cop amb més ímpetu fins que li fem cas. Amb a reflexologia podal s’aconsegueix alliberar bona part d’aquest dolor perquè aquesta teràpia proposa un sistema de tractament integral. El peu és un mirall on es reflecteix, de forma sencera, la per-

sona que estem tractant. Tot funciona millor quan veiem el pacient com una totalitat, en lloc de considerar-lo com un conjunt de parts separades, a les quals hem d’eliminar els símptomes. És a traves d’aquesta visió holística com, en realitat, s’aconsegueix que les funcions corporals millorin i això estimula alhora el procés de curació natural a fi que l’organisme funcioni recuperant el seu equilibri. Com a terapeuta, estimo en gran manera aquesta pràctica que m’ha permès durant anys tractar una gran diversitat de mals. Potser perquè gràcies a la reflexologia podal m’és més fàcil arribar a aquesta part profunda de l’ésser humà que ha generat el símptoma o malaltia i encaminar el o la pacient a anar-se recuperant.

3r trimestre 2014

Motor / estils de vida 47

MóN empresarial

Vehicles d’incentiu per a directius: com els ha afectat la crisi? Controlar i reduir costos. Aquesta és la premissa bàsica amb què treballen darrerament la majoria dels gestors de flotes del nostre país i que s’aplica tant als vehicles d’operacions, com a aquells que formen part del paquet retributiu dels empleats de direcció. El cotxe, com a part del paquet de retribució dels empleats de direcció, segueix sent el benefici més apreciat, ja que un vehicle proporciona un estatus dins de la companyia, però també fora de l’àmbit laboral davant d’amics i familiars. No obstant això, a Espanya encara són poques les empreses que compten amb aquest tipus de benefici per als empleats (sobretot grans companyies multinacionals).

Conseqüències de la crisi

Les anomenades polítiques de downsizing o downgrade (cotxes més petits o de segment més baix) es troben en l’ordre del dia en el moment de renovar o ampliar flota amb l’objectiu de reduir els

costos. Unes polítiques que també han afectat els usuaris de cotxes de direcció, que han vist en moltes ocasions com se’ls rebaixava el nivell de vehicle, la quota mensual en euros sobre la qual basaven l’elecció d’un vehicle o el nivell d’extres en equipament. A més, moltes companyies estan tractant de reduir certa imatge d’ostentació que podia donar-se en ocasions, especialment si l’empresa es troba en un moment delicat econòmicament. Ja fa alguns anys que moltes empreses han prohibit a les seves Car Policy la possibilitat d’optar per grans tot terrenys o esportius, però en els temps que corren la sensibilitat en temes com aquest encara és més gran.

Les pràctiques dels gestors

Després d’haver consultat amb diferents gestors de flota, aquestes són les pràctiques que, en major o menor grau, s’estan duent a terme. •Downgrade. Si abans l’usuari conduïa un cotxe de marca prèmium, ara s’ha de conformar amb un de marca generalista. La supressió d’alguns equipaments extra o la rebaixa de potència també són pràctiques habituals, encara que l’elecció de motoritzacions més bàsiques també busca reduir consums i emissions. En aquest sentit, algunes empreses han optat per prescindir de marques prèmium i estructurar un parc mòbil amb dos o tres models de marca generalista, de mida mitjana i gran,

però amb un motor amb bones prestacions i un equipament de màxim nivell, tant en aspectes de seguretat com de confort i estètica. •Estirar contractes. En alguns casos, sobretot en nivells jeràrquics més alts, és difícil negar un cotxe de marca prèmium, per la qual cosa s’intenten rebaixar els costos estirant el temps dels contractes de rènting, així com es redueix en equipament i potencia. Les marques prèmium són conscients d’aquest fet, per això, cada vegada ofereixen versions business més adaptades en potència i equipament a les necessitats corporatives. •Limitació d’elecció. Cada vegada més companyies tanquen i limiten el catàleg de cotxes entre els quals els

Ser propietario de un Jaguar XF signiﬁca tener más que un coche. Es querer y saber diferenciarse. Ahora te lo ponemos más fácil con este equipamiento exclusivo: • Jaguar XF 2.2 Diésel Luxury 200 CV con transmisión automática de 8 velocidades, sistema inteligente Stop/Start, arranque sin llave, tapicería de piel, Bluetooth, control aparcamiento trasero y asientos traseros abatibles (40/60).

empleats poden triar. Fins fa pocs anys era habitual que cada treballador amb dret a vehicle comptés amb una quota o pressupost en funció de la seva posició: ell mateix buscava el cotxe que s’adaptés millor a la seva quota i a les seves necessitats personals. Ara, però, són les empreses les que ofereixen als seus directius un catàleg tancat de marques i models, diferent segons el nivell jeràrquic del treballador, per acotar, així, aquesta elecció. D’aquesta manera la companyia s’assegura que no hi ha vehicles poc adequats per a la imatge de l’empresa i, a més, redueix la dispersió del parc mòbil i obté més capacitat de negociació amb marques i operadors de rènting.

JAGUAR XF LUXURY PLUS

POR 39.800 € *

• Equipamiento adicional Luxury Plus: sistema de navegación, control aparcamiento delantero y cámara de aparcamiento trasero.

HOW ALIVE ARE YOU? (*) Jaguar XF 2.2 Diésel Luxury Plus 200 CV. P.V.P. oficial 54.144 ¤; precio especial que incluye oferta promocional por 39.800 ¤ (IVA o IGIC, campaña promocional, transporte, impuesto de matriculación IEDMT y aportación de FGA CAPITAL SPAIN, EFC, SAU incluidos). IEDMT calculado al tipo general, no obstante, el tipo aplicable puede variar en función de la Comunidad Autónoma de residencia. Precio promocionado en exclusiva para unidades financiadas con FGA Capital Spain EFC, SAU según condiciones contractuales, con un importe mínimo a financiar de 20.000 ¤, a un plazo mínimo de 37 meses. Oferta válida hasta el 30/04/2014 o hasta finalización de unidades en Península y territorio insular. Consumo combinado 5,1 l/100 km. Emisiones de CO2 135 g/km. 3 AÑOS DE GARANTÍA SIN LÍMITE DE KILOMETRAJE. Línea Jaguar 902 44 00 99. WWW.JAGUAR.ES

BRITISH GALLERY Concesionario Oﬁcial Jaguar C/ Dr. Fleming, 5-9 - 08017 Barcelona - Tel: 93 362 24 84 Ctra. Nacional II, km. 643 - 08349 Cabrera - Tel: 93 741 80 25 C/ Ramon Carrasco i Formiguera, 18-22 - 08192 Sant Quirze del Vallès – Tel: 93 720 61 60.