Món Universitari núm. 101

1r trimestre - Num. 101 - Refexions pel talent

Afronta els reptes ...temps de canvis!

L’ensenyament de llengües La immersió lingüística Més enllà de l’Erasmus

Les intel·ligències múltiples: quina és la teva?

Jordi Cruz, xef: “La vida sempre et recompensa la feina ben feta”

D’interès //

La immersió lingüística a les aules catalanes Tot i que la llengua catalana és un element fonamental de la cultura dels Països Catalans, el seu ús no sempre ha estat normalitzat dintre del marc educatiu. Repassem la seva història recent i els reptes que se li obren al davant donades les circumstàncies i els canvis en el marc legal.

ESTHER ESCOLÁN

Superada (almenys, temporalment) l’època postfranquista, la introducció del català com a llengua vehicular a les escoles és, sens dubte, l’autèntic punt d’inflexió del procés d’immersió lingüística. Tot i així, al llarg de la història trobem antecedents del seu ús social que expliquen que, amb el temps, la llengua catalana hagi esdevingut vehicular a Catalunya, el País Valencià, les illes Balears, la franja de Ponent aragonesa i el petit municipi de El Carxe, a Múrcia (pel que fa a Espanya); algunes zones del sud de França

(la tradicional Catalunya Nord); Andorra i, tot i que en menor mesura, la ciutat italiana de l’Alguer. Territoris que, en conjunt, ocupen una superfície de 70.520 km2 i sumen una població de 14,4 milions d’habitants.

Però és a partir de l’any 1978, com dèiem, quan la Generalitat introdueix i potencia el català com a llengua vehicular a les escoles, mesura que, com reconeix el cap del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d’Ensenyament, Pere Mayans, “va tornar a situarlo com a llengua pròpia de Catalunya en el context

educatiu, tal com s’havia fet en temps de la república i, fns i tot, abans”. El pes del procés de normalització lingüística a Catalunya recauria a partir d’aleshores principalment en l’escola, ja que la Llei 7/1983 de normalització lingüística només fxaria el català com a primera llengua en quatre àmbits: l’administració, la toponímia, els mitjans de comunicació públics i l’ensenyament no universitari; situació que no ha canviat substancialment amb les lleis posteriors i que fa evident, en paraules de Mayans, que “a bona part de la població l’escola és l’únic àmbit que li pot garantir un

coneixement de la llengua catalana.”

El procés de reintroducció del català com a llengua vehicular, per tant, va ser gradual, especialment durant la dècada dels 80, i feia especial èmfasi en què els ciutadans poguessin conèixer de la mateixa manera les llengües castellana i catalana, raó per la qual el català havia d’esdevenir primera llengua a l’escola, tenint en compte l’omnipresència del castellà en molts altres àmbits.

Aquest punt de partida el comparteix el president de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats,

// 3

4 //

// D’interès

c Mayans: ”Per a bona part de la població l’escola és l’únic àmbit que li pot garantir un coneiement de la llengua catalana”

a Carles Cortés, que subratlla que “un principi bàsic de l’educació plurilingüe és que la presència de les llengües en el sistema educatiu ha de compensar els dèficits lingüístics que trobem en la societat, pel que semblava clar que el català havia de prioritzar-se decididament en el si del sistema educatiu”.

Convivència i enriquiment

Des del punt de vista de Cortés, “l’experiència ens mostra que allà on aquest procés d’immersió no s’ha utilitzat políticament, com és el cas de Catalunya, la societat l’ha viscut amb normalitat i ha suposat un enriquiment de l’experiència educativa dels alumnes i de les seves famílies; en canvi, quan la llengua s’ha utilitzat en la lluita partidista, com és el cas valencià i, actualment, de les illes Balears, el procés sí que pot comportar una fractura social.” Sobre aquesta cohesió també opina Pere Mayans, que recorda com “l’aposta que es va fer per una sola escola era una aposta clara per la cohesió social i per no separar, com passa al País Basc o al País Valencià, per raó de llengua els alumnes. ” Aquest escola única s’ha erigit des de fnals del segle passat com a principal acollidora dels milers d’alumnes

immigrants que han arribat des d’aleshores i ha afavorit, per exemple, l’aprovació, el 2004, del Pla per a Llengua i la Cohesió Social, que contemplava la introducció de les anomenades aules d’acollida com a resposta metodològica i organitzativa a aquest nou repte educatiu. Cal matisar que l’aula ordinària és sempre l’espai de referència d’aquest alumnat, mentre que la d’acollida és un recurs per accelerar l’aprenentatge de la nova llengua, un recurs on l’administració educativa catalana no ha escatimat esforços, ja que mentre el curs 2004-2005 Catalunya comptava amb 600 aules d’acollida, el 2007-08 ja

t n’existien 1.166, ateses, al seu torn, per gairebé 1.400 professors.

“Una bona acollida i integració, sense renunciar al pòsit cultural i lingüístic que cada persona nouvinguda té del seu lloc d’origen, el dret de tots a comptar amb les mateixes oportunitats, etc. són alguns dels elements que ens podran ajudar a dibuixar una societat catalana cohesionada, no excloent, integradora, respectuosa amb les aportacions d’aquells que vinguin de fora i, alhora, fdel a la pròpia història, a la nostra llengua i a la manera d’entendre el món que ha caracteritzat els catalans i les catalanes que al llarg de

la història hem anat forjat aquest país”, explica Mayans.

Confictes lingüístics en el si de l’escola

Però tota aquesta tasca d’acollida no sembla haver estat suficient a l’hora d’evitar la controvèrsia generada al voltant de la llengua catalana en els darrers mesos, fns al punt que algunes sentències judicials han donat la raó a aquells que, excepcionalment, han exigit que l’escola dels seus fills/ es impartís classe en castellà, donat que ells/es no entenien el català. Com s’explica aquest fet? D’entrada, es tracta d’una decisió judicial que arrenca d’una sentència del Tribunal Constitucional

D’interès //

Diferències arreu dels Païso Catalans

a

L “amb unes clares connotacions polítiques”, apunta Mayans, que afirma que el fet d’obligar a tota una classe a fer el 25% d’assignatures en castellà si hi ha una única família que ho demani “no té en compte els resultats finals de coneixement de català i castellà que tenen els alumnes quan acaben l’ensenyament ni l’opinió de les altres famílies afectades, que no han estat escoltades, fet especialment greu quan parlem de drets”.

Carles Cortés es mostra contundent en aquest sentit: “Si les persones que vénen a viure amb nosaltres volen que els seus fills i filles siguin ciutadans amb plens drets hauran d’encoratjarlos perquè aprenguin les llengües oficials, amb una especial consideració per la llengua que és pròpia del país. Si no ho fan així, els

estan condemnant a ser ciutadans de segona categoria, encara que no ho facin d’una manera conscient.” Tenint en compte que l’educació plurilingüe té avantatges molt més enllà dels estrictaments lingüístics, el president de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats apel·la “a l’obligació dels responsables del sistema educatiu (consellers, directors i mestres) d’explicar aquesta qüestió als pares i mares d’una manera didàctica”.

Cortés recorre a la pròpia defnició de sistema educatiu plurilingüe com a part de la solució: “un sistema on totes les llengües s’han d’aprendre i han de ser, en un moment o un altre, vehicles per aprendre, ja que l’alumnat no podrà adquirir-ne la competència lingüístico-acadèmica si no les utilitza en aquest procés”.

à Cortés: “Allà on la immersió no s’ha utilitat políticament, el procés ha enriquit l’eperiència educativa”

El procés d’introducció de la llengua catalana en l’ensenyament ha estat desigual arreu dels Països Catalans.

“Mentre que a Catalunya s’ha assolit un grau bastant important de normalitat, en altres territoris els objectius s’han aconseguit només de manera parcial perquè no hi ha hagut un consens polític al voltant d’un tema que hauria d’estar al marge de l’entesa política, cosa que està provocant els retrocessos que veiem actualment”, explica el president de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats, Carles Cortés. Així s’explica el conflicte obert actualment a les illes Balears entre la comunitat educativa i els responsables de l’Administració, o el del País Valencià, que es remunta temps enrere. “La introducció del valencià com a llengua principal del sistema educatiu s’ha aconseguit parcialment, ja que només arriba a una tercera part de l’alumnat de l’ensenyament obligatori”, apunta Cortés.

Aquesta tònica es reprodueix pel que fa a la presència actual del català a les aules, ja que mentre a Catalunya, “on el consens social i polític al voltant de la llengua és més clar, s’ha arribat a una situació que podem valorar en general com a bastant positiva, a les Balears s’han produït alguns moments d’equilibri i d’altres d’inestabilitat i, fns i tot, de retrocès, sense oblidar el cas del País Valencià, que en general ha patit desequilibris importants”, matisa Cortés.

// 5

6 //

// Líder d’opinió

Jordi Cruz “La vida sempre et recompensa la feina ben feta” Quan va aconseguir la seva primera Estrella Michelin, en Jordi Cruz va convertir-se en el xef més jove del nostre país i el segon a nivell mundial en fer-se amb aquesta preuada distinció. Avui, aquest jove manresà es troba al capdavant dels fogons de l’ABaC, L’Angle i el Ten’s Tapes, fta que, com ell mateix reconeix, és el resultat d’haver perseguit el seu somni amb constància i dedicació.

Quatre pinellades Jordi Cruz va néixer a Manresa (Barcelona) el 1978 i va cursar els estudis d’hostaleria a l’Escola Joviat. Als 14 anys va començar a treballar al restaurant Estany Clar de Cercs (Barcelona), on va rebre la seva primera Estrella Michelin l’any 2004. A fnals del 2007, Cruz es va posar al capdavant de L’Angle de Món Sant Benet que, sota la seva direcció, aconseguiria la seva primera Estrella Michelin i que ara s’ubica a l’Hotel Cramm, on ha mantingut el reconeixement a la guia del 2014. Al maig del 2010 es va incorporar a l’ABaC, proclamat Millor Restaurant de Catalunya al 2001 i guanyador de dues estrelles Michelin i tres sols Repsol. El també autor del llibre Cocina con lógica, técnica y conceptos en la cocina del Estany Clar és propietari del Ten’s Tapes des del juny de 2012 i últimament ha exercit com a jurat del concurs televisiu Masterchef.

ESTHER ESCOLÁN

Com recordes el moment quan vas rebre la teva primera Estrella Michelin, amb només 26 anys?

He de reconèixer que, quan me la van atorgar, jo no sabia ni què era això… Van haver-m’ho d’explicar! Va ser un moment molt feliç i una gran sorpresa, ja que jo associava el premi als restaurants ubicats a les grans ciutats i mai no em vaig imaginar que l’Estany Clar de Cercs –al Berguedà– pogués aconseguir-la.

Com i quan t’adones que vols dedicar-te a la hostaleria?

Amb set anys. Un dia que la meva mare estava malalta

em vaig encarregar jo de fer el dinar: unes mongetes amb alls tendres, patata i oli d’oliva. En aquell moment, la meva mare ja va dir-me que jo un dia seria cuiner i, és clar, aleshores no me la vaig escoltar gaire, però al cap del temps vaig adonarme que m’agradava cuinar i, a més, se’m donava bé.

Has de ser conseqüent amb allò que has triat. Això sí: quan els meus companys de la Joviat em pregunten com he aconseguit arribar fins aquí, jo simplement els contesto: “Te’n recordes d’aquella nit que tu vas sortir de festa? Doncs jo estava pencant.” És així de fàcil.

Quina creus que ha estat la fòrmula de l’èxit?

La motivació, una entrega total i absoluta al meu ofci i el fet de saber esperar, perquè la vida sempre et recompensa la feina ben feta. Ho tinc molt clar. Si ets constant i, a més, treballes per mera satisfacció personal i no només pel premi o el reconeixement que hi ha al darrere, la recompensa sempre acaba arribant.

I la més satisfactòria?

Haver assolit els meus objectius amb escreix i continuar gaudint i divertint-me amb la meva feina.

Quina ha estat la part més dura del camí?

No hi ha una part pitjor perquè he fet en tot moment el que sentia que havia de fer per la meva feina. Quan ets jove i et planteges el curs que ha de prendre la teva vida, has de ser conscient del preu a pagar, en forma d’hores de feina, de manca de temps per a la família, etcètera.

Què succeeix quan hi ha un mal dia al restaurant?

Es passa malament perquè al final el fracàs l’assumeixes tu i l’atribueixes a una mala gestió. Després, sí que arribes a fer la crítica constructiva i t’animes a millorar a tu mateix perquè cal saber extreure sempre la part positiva de les coses, fins i tot de les dolentes, que també en tenen.

Aquesta filosofia és la culpable, almenys en part, que et trobis al capdavant de tres restaurants com l’ABaC, L’Angle i el Ten’s Tapes, tots ells a Barcelona. Com descriuries la teva cuina? És una cuina pensada per agradar, perquè tinc el ple

convenciment que treballem per un client que vol que el sorprenguis, però no que el vacil·lis. Sorprendre és molt difícil i no pot ser la única cosa. A mi m’agrada sorprendre amb coherència, sense grans estridències i sense descartar la cuina tradicional, que al fnal és el fonament de les cuines més creatives del món.

Amb quins col·legues de professió consideres que tens una relació d’amistat?

Els admiro a tots i em considero amic de Joan Roca, Ferran Adrià, Martin Berasategui o Andoni Luis Aduriz.

A més, he tingut la gran sort de treballar en un programa de televisió on els he demanat de participar i m’han concedit aquest privilegi.

Com et veus d’aquí a 15 anys? Quins reptes et queden encara per assolir?

Em veig exactament com ara, havent madurat, però mantenint alhora sempre els peus a terra i no intentant abastar més del que realment puc. El meu repte principal consisteix a continuar evolucionant, aprenent i meravillant-me amb totes i cadascuna de les petites ftes assolides.

www.cetaedu.es

HAY FUTURO, el sector crece.

GRADO UNIVERSITARIO EN TURISMO • Bolsa de trabajo y prácticas

• Programas de intercambio • Enseñanza personalizada • Modernas instalaciones • Internacionalización • Nuevas tecnologías • Multiculturalidad

Carrer d’Aragó, 55 • 08015 Barcelona • Tel.: 932 278 090 • info@cetaedu.es

8 //

// D’interès

Més enllà de l’Erasmus Més formació, més competències, més experiències a l’estranger i una educació de millor qualitat. Tot això és el que persegueix el programa Erasmus+, que la Unió Europea (UE) ha estrenat aquest 2014 i que pretén ser una de les receptes per facilitar el pas del món educatiu al laboral i per lluitar contra l’atur dels menors de 25 anys, que afecta ja sis milions de joves arreu del continent.

RAQUEL CORREA

Un programa que, tot i els temps de crisi que corren, compta amb un pressupost de 14.700 milions d’euros d’aquí al 2020, un 40% més que en el període anterior.

“L’increment pressupostari implica que molta més gent podrà benefciar-se de l’ajuda europea per accedir a aquestes oportunitats”, opina la comissària europea d’Educació, Androulla Vassiliou. Unes oportunitats que esdevenen crucials en un moment en què l’atur afecta ja un de cada dos joves a països com Espanya, Grècia i Croàcia. “L’experiència internacional adquirida a través de l’Erasmus+ potenciarà les habilitats, el desenvolupament personal i l’ocupabilitat dels joves”, defensa Vassiliou.

La Comissió Europea (CE) espera que, a través d’aquest programa, més de quatre milions de persones rebin ajudes per estudiar, treballar i participar en voluntariats fora del seu país en aquest període, incloent-hi dos milions d’universitaris, 650.000 estudiants de formació professional, 800.000 professors i 500.000 voluntaris.

Opcions Erasmus+

- Estudiar fora durant un semestre: Les beques Erasmus, per estudiar en una universitat d’un altre país europeu, són les més famoses de entre les que ofereix la UE: més de tres milions d’estudiants s’han beneficiat d’aquest programa d’intercanvi des que va néixer, l’any 1987. Espanya

és el país que envia més estudiants a altres països i també la destinació preferida dels universitaris europeus, seguida de França i Alemanya. Al curs 2011-2012, 39.545 universitaris espanyols van estudiar en un altre país del continent; gairebé els mateixos que van venir a l’Estat: 39.300. De fet, de les cent institucions acadèmiques de tot el continent que més estudiants Erasmus van rebre aquest curs, les tres primeres són espanyoles: la Universitat de Granada, la de Sevilla i la Complutense de Madrid.

Els estudiants Erasmus reben una beca per cobrir part del cost addicional que representa viure en un altre país i les despeses del viatge; una beca que varia en funció del cost de la vida al país de destinació. La mitjana mensual de la beca és de 250 euros, però a partir d’aquest curs, a l’Estat espanyol hi haurà beques que arribin fins als 350 euros; és a dir, que hi haurà beques de primera i segona categoria. I és que, a l’Estat, els estudiants Erasmus reben una part de la beca dels fons de la UE i una altra part del Govern central.

Fins ara, es feia una espècie de pot comú que es repartia entre tots els estudiants, però ara Madrid ha decidit separar les dues caixes, de manera que tres de cada quatre estudiants espanyols que marxin d’Erasmus rebran la tradicional ajuda europea, de 250 euros, però el quart –uns 10.000 universitaris- podrà accedir a una mena de beca d’excel·lència

D’interès //

de 100 euros més. Una beca reservada als alumnes de primera, és a dir, als que tinguin un millor expedient, hagin aprovat com a mínim 60 crèdits –equivalents a un curs– i certifquin un nivell elevat en la llengua en què estudiaran en el país de destinació.

En concret, el Govern de Mariano Rajoy imposa que, per rebre aquest plus, l’alumne disposi d’un nivell B2 (intermedi-alt), que en anglès correspon al First Certificate. “No sé si és elitista, però amb un coneixement inferior és impossible seguir les classes”, opina el ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, responsable de la mesura. A banda, hi haurà una ajuda especial de 100 euros per als estudiants amb pocs recursos.

El Govern espanyol, a més, ha fxat que la mobilitat dels Erasmus sigui d’un semestre.

- Cursar el màster a Europa: L’Erasmus+ també compta amb una partida específca per finançar els estudiants de màster. A diferència de les ajudes tradicionals per a l’Erasmus, es tracta d’una beca que cobreix la totalitat de les despeses d’un màster d’entre 60 i 120 crèdits –és a dir, que duri entre un i dos anys– i que es dugui a terme en almenys dos països diferents. Una beca que, a diferència del que passava fns ara, que només es podia marxar a l’estranger un cop, podran demanar també els estudiants que ja hagin fet un Erasmus durant els estudis de grau.

La beca de màster –que de moment serà un premi reservat a una vintena d’estudiants de tot el continent– inclou fns a 4.500 euros l’any per pagar la matrícula, 1.000 euros per al viatge i 1.000 euros més al mes per cobrir les despeses de manteniment de l’estudiant.

- Fer pràctiques en un altre país: Els estudiants universitaris així com els joves que acaben de graduar-se poden realitzar, dins del programa Erasmus+, un període de pràctiques en un altre país europeu. Es tracta d’un programa que ofereix pràctiques d‘entre dos mesos i un any en qualsevol enti-

tat pública o privada d’un dels 28 socis de la UE: des d’empreses multinacionals fins a pimes, passant per ONGs, fundacions i centres de recerca.

- Marxar com a voluntari: Erasmus+ reserva també un espai a l’aprenentatge informal, més enllà de les aules. I és que Brussel·les és conscient que marxar com a voluntari és una experiència que permet adquirir competències que es revelen essencials a l’hora d’afrontar reptes laborals. De fet, tres de cada quatre joves que han participat al Servei de Voluntariat Europeu declara haver millorat les seves perspectives professionals gràcies a aquesta experiència. Per això, el programa Erasmus+ inclou projectes de voluntariat dirigits a joves europeus d’entre 17 i 30 anys que volen marxar com a voluntaris a un altre país de la Unió per un període curt.

Tot i que es tracta d’un voluntariat no remunerat, la filosofia és que participar en aquest programa europeu no li costi diners al participant, així que el projecte es fa càrrec tant de les despeses del viatge com de l’estada.

- Donar una dimensió europea a l’esport: Una novetat que presenta el programa Erasmus+ és que, per primer cop, oferirà suport a l’esport de base. La idea és contribuir a desenvolupar una dimensió europea de l’esport a través de projectes transnacionals en què cooperin organitzacions esportives, com lligues i clubs de diversos estats. Així, Brussel·les vol potenciar l’esport de base quan promogui valors com el joc net i lluiti contra el dopatge i els partits pactats, quan afavoreixi la inclusió social i quan faciliti la igualtat d’oportunitats en l’activitat física, independentment de l’edat i el sexe.

Associacions esportives i administracions regionals que vulguin organitzar esdeveniments esportius d’àmbit europeu, doncs, podran accedir a fons comunitaris –per exemple, per fer publicitat del torneig o formar els entrenadors i voluntaris que hi participin–, sempre que promoguin aquests valors.

// 9

Els estudiants Erasmus reben una beca per cobrir part del cot addicional que representa viure en un altre país i les despeses del viatge

MASTERS OF SCIENCE Curso 2014/2015 Másters con prácticas en laboratorios de IUCT y empresas Sede Madrid: Máster en Registro y Regulatory Affairs de Productos Farmacéuticos y Afnes Sede Barcelona: MSc en Investigación Aplicada en la Industria Química y Farmacéutica MSc en Fabricación en la Industria Farmacéutica y Afnes MSc en Gestión de la Calidad en la Industria Farmacéutica y Afnes Máster en Monitorización de Ensayos Clínicos y Desarrollo Farmacéutico MSc en Técnicas Cromatográfcas: GC, GC-MS, HPLC MSc en Análisis y Control MSc en Diseño de Productos Químicos Verdes Máster Universitario en Prevención de Riesgos Laborales

Becas de colaboración del 50% y Programa de Inserción Laboral

Sede Barcelona: C/. Álvarez de Castro, 63 08100 Mollet del Vallés (Barcelona)

Sede Madrid: Parque Científco de Madrid C/. Santiago Grisolia, 2 28760 Tres Cantos (Madrid)

www.iuct.com Tel: +34 93 579 34 32 Fax: +34 93 570 57 45 labquim@iuct.com

10 //

// D’interès

La universitat pública: motor d’ascensió social?

Comptar amb una titulació superior –ja sigui universitària o de formació professional– és un factor clau a l’hora d’ascendir socialment i professional, tal com afrmen des de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. No obstant, caldria debatre al voltant del caràcter universal d’aquest tipus de formació, compromès actualment per la crisi que assetja el nostre estat del benestar.

ESTHER ESCOLÁN

El passat mes de febrer, el secretari d’Universitars i Recerca, Antoni Castellà, destacava durant la seva compareixença a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya que el 60% dels alumnes matriculats a les aules universitàries catalanes el curs 2012-13 provenien de famílies on cap dels seus progenitors comptava amb estudis superiors, fet que evidenciava, en paraules de Castellà, “la consolidació de la funció d’ascensor social que desenvolupen les universitats públiques del nostre país”.

El salt educatiu entre pares i fills sembla clar, però

pot establir-se, en aquest sentit, una analogia entre aquest salt i el fet que els fills hagin d’ocupar, en el futur, una posició socialment superior a la dels seus progenitors? Tal com puntualitza el professor de Sociologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona, Xavier Martínez-Celorrio, “una cosa és la mobilitat educativa entre pares i flls i una altra la mobilitat social o de classe.” El procés d’ascens educatiu i cultural existeix i és molt positiu, però l’ascens social “comporta passar a un destí de classe superior a l’ocupada pel pare en la divisió del treball, no del coneixement”, subratlla Martínez-Celorrio.

I és que, tot i que al 2012 el 55% dels joves diplomats d’entre 28 i 34 anys havia experimentat un ascens social de classe malgrat la crisi, consolidant el títol universitari com a autèntica base per a l’ascens, “un 30% dels llicenciats, postgraduats o doctorats registren una notòria taxa d’herència de classe, ocupant el mateix rang professional que els pares”, matisa MartínezCelorrio. Segons dades de l’Enquesta de Joventut 2012, només el 40% dels universitaris treballa en posicions directives i professionals, el 12% arriba a ser petit propietari o autònom, el 32% està subocupat en posicions intermèdies i obre-

Font: Secretaria d’Universitats i Recerca. Generalitat de Catalunya.

// 11

D’interès //

Un 45% dels catalans d’entre 30 i 34 anys compten amb una titulació superior, un promig superior als d’EUA, Suïssa, França o Bèlgica

Antoni Castellà durant la seva compareixença a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya.

res i, fnalment, el 16% restant, aturat o inactiu.

Accès equitatiu a la univeritat?

Un altre dels fets que destaquen des de la Secretaria d’Universitats i Recerca és el manteniment del nombre de matriculacions, i és que durant el curs 2012-13 van matricular-se un total de 139.550 alumnes a les universitats catalanes, un volum lleugerament inferior als 140.490 del curs 20112012. Malgrat les anades i vingudes del sistema de beques i les famoses taxes universitàries, i tal com

afirma el propi Castellà, “aquestes xifres evidencien que es garanteix l’accés a la universitat i ningú en queda fora per motius econòmics.”

La nova bretxa educativa, per tant, no respon a criteris de renda, “sinó entre aquells que poseeixen una titulació d’educació terciària, ja sigui universitària o d’FP superior, i els que no”, apunta Martínez-Celorrio.

En aquest sentit, les coses semblen anar pel bon camí, ja que una altra dada que va ressaltar Castellà durant la seva intervenció a la Comissió de Polítiques de Juventut és que un 45% dels catalans

d’entre 30 i 34 anys compten amb una titulació superior, cinc punts per sobre de l’Estratègia Europa 2020 i per davant dels EUA, Suïssa, França o Bèlgica.

Reptes per endavant

Arribats a aquest punt, el professor de Sociologia de l’Educació de la UB Xavier Martínez-Celorrio centra el debat a “fer sostenibles les necessitats de fnançament de les universitats, a banda de trobar un sistema de matrícula i de beques més efectives i socialment justes, afavorint que el sistema universitari guanyi en equitat”.

Foto: CEDIDA.

Un repte, en paraules de Martínez-Celorrio, “sempre pendent i ara agreujat” que evitaria, per exemple, que només el 12% de les famílies monoparentals pobres tinguin flls diplomats o llicenciats. “Les universitats mantindran el seu perfil públic i d’accès meritocràtic obert, però s’haurien d’implicar més a reduir el fracàs escolar en la secundària i col.laborar més amb els instituts de barris vulnerables”, conclou MartínezCelorrio, una responsabilitat que faria de les universitats un agent “molt més universalista i justa”.

12 //

// Idiomes

El repte de les llengües en el sistema educatiu L’ensenyament d’idiomes ha evolucionat en els últims anys, però el nivell dels estudiants encara és baix. Per això, la Generalitat ha posat en marxa diferents mesures per reforçar el plurilingüisme, com ara un pla per aconseguir que en cinc anys tots els centres educatius imparteixin una part del seu currículum en anglès o augmentar els requisits exigits als professors que fan classes de llengua estrangera. Els experts recorden, però, que per aprendre un idioma és molt important tenir-hi un contacte constant també fora de l’àmbit educatiu.

ARIADNA CORTÉS

En un món globalitzat conèixer alguna llengua estrangera ja no és només una opció, sinó una necessitat. Saber idiomes -especialment anglès- multiplica les opcions de trobar feina, obre la possibilitat d’emigrar a la recerca d’oportunitats o d’aventures -o ambdues alhora- i dóna accés a un ventall molt més ampli de fonts d’informació i coneixement i de productes culturals, entre altres avantatges.

Però malgrat que ja fa anys que ningú no posa en dubte la importància d’aprendre idiomes, el nivell de coneixement de llengües estrangeres a Espanya segueix sent molt baix. Així, segons l’Estudi Europeu de Competència Lingüística de la Unió Europea presentat el 2012, només el 27% dels estudiants espanyols de quart d’ESO es comunica amb

independència en anglès -i si només es té en compte la comprensió oral, el percentatge baixa al 24%. Aquestes dades situen Espanya entre els pitjors dels 14 països on es va realitzar l’estudi.

Els factors que infueixen en aquests mals resultats són molts i tenen diversos orígens. Així, n’hi ha d’externs al sistema educatiu, com el fet que el castellà sigui una llengua forta internacionalment i que els pares dels alumnes no dominin l’anglès. Però també n’hi ha molts que tenen a veure amb l’escola, com l’elevat nombre d’alumnes per classe, la manca de competència lingüística del professorat o, fins i tot, la metodologia emprada. L’ensenyament d’idiomes al sistema educatiu ha evolucionat molt en els darrers anys -s’ha avançat l’edat d’inici, s’han potenciat els programes

d’intercanvi, s’han millorat les tècniques docents, etc.-, però, tenint en compte el baix nivell dels estudiants, és fàcil veure que encara queda molta feina per fer.

Apota pel plurilingüisme

El Govern de la Generalitat va aprovar el juliol del 2013 el marc per al plurilingüisme del Departament d’Ensenyament, que té com a objectiu que el sistema educatiu garanteixi el domini de com a mínim tres llengües en acabar l’educació obligatòria. D’acord amb els objectius europeus per al 2020, el marc per al plurilingüisme estableix els nivells de competència en llengües estrangeres corresponents al Marc Europeu de Referència per a les Llengües (MECR): el nivell B1 en la primera llengua estrangera i l’A2 en la segona llengua estrangera al fnal de l’ESO,

i el nivell B2 en la primera llengua estrangera i el nivell B1 en la segona al fnal de batxillerat i cicles formatius de grau superior.

En aquest sentit, els objectius del Departament de cara a l’any 2018 són que al final de l’educació obligatòria l’alumnat sigui competent en llengua catalana, en llengua castellana i, com a mínim, en una llengua estrangera -prioritàriament l’anglès-, i que un 75% hagi tingut l’opció de conèixer una altra llengua -percentatge que ara se situa en el 20%-. Un altre objectiu és aconseguir que, al final de l’ESO, el percentatge d’alumnes que assoleixin el nivell B1 sigui superior al 50% en la primera llengua estrangera.

Així mateix, una de les principals mesures que contempla el pla aprovat pel Govern és l’aplicació de l’AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres) a totes les escoles catalanes, que consisteix a impartir en alguna llengua estrangera matèries diferents a la mateixa llengua en qüestió per reforçar-

ne el seu aprenentatge.

Actualment a Catalunya hi ha més de 1.200 centres educatius que ofereixen una part del currículum o de les activitats vinculades en anglès. I per aconseguir que tots ho acabin fent, de moment aquest curs 201314 s’ha posat en marxa una prova pilot a 52 centres -27 públics i 25 concertats- on s’està aplicant un nou currículum plurilingüe basat en un disseny en què s’incrementa l’exposició lingüística a les llengües estrangeres en el context escolar i social: a primària un mínim del 12% del currículum, a l’ESO del 15%, a FP del 15% i a batxillerat del 18%.

Un “eperiment” d’èxit

A l’institut Les Aimerigues de Terrassa (Vallès Occidental) ja fa tres anys que han ampliat les hores lectives d’anglès als tres primers cursos de l’ESO. “El nostre cas és força particular perquè hem ajuntat les tres hores d’anglès amb les tres de ciències i hem creat una nova assignatura, Scienglish”, explica Elisabeth Eixarch,

Idiomes //

directora del centre i professora d’anglès. Les classes d’aquesta matèria les imparteixen conjuntament els dos professors, el de ciències i el d’anglès, fet que els ha obligat a fusionar ambdós departaments. “Hi ha molta cooperació entre el professorat”, diu Eixarch, que afegeix que el material que fan servir a classe l’elaboren ells mateixos “perquè no existeixen llibres per al que estem fent”.

Eixarch reconeix que aquest “experiment” els porta molta feina però matisa que “estàvem disposats a fer-la”.

Els professors de ciències ja tenien el nivell d’anglès necessari per impartir Scienglish, “però els d’anglès estem estudiant ciències”, reconeix. Els resultats que estan obtenint els compensen l’esforç. Periòdicament passen qüestionaris als alumnes i a les famílies, “i sempre demanen continuar”, assegura la directora.

Ara, el centre s’està plantejant una nova iniciativa per a quart d’ESO: “la idea és fer les ciències en català i destinar les altres tres hores a

fer projectes d’altres assignatures en anglès”.

Augment dels requisits

Tenen, però, els professors de tots els centres la competència lingüística necessària per afrontar reptes d’aquesta mena?

Justament el Departament d’Ensenyament acaba de modifcar els requisits exigits als professors adscrits a la borsa de treball per impartir classes de llengua estrangera (anglès, francès, alemany o italià), tant als que ja estan exercint com a aquells que encara estan pendents de fer-ho.

A partir de l’ordre aprovada el gener hauran d’acreditar el nivell C1 del MECR, mentre que fns ara podien fer classe amb el nivell B2. Això implica, prenent com a referència el marc de Cambridge, passar del First Certifcate -o el nivell 4 de les escoles oficials d’idiomes- a l’Advanced. Per a l’Associació de Professors i Professores d’Anglès d e C a t a lu n y a ( A PA C ) , aquesta “era una mesura molt necessària que por-

tàvem reclamant durant força temps”, en paraules de Neus Figueras, vicepresidenta de l’entitat i doctora en Ciències de l’Educació.

Però els professors no són els únics a qui la Generalitat ha augmentat els requisits. I és que el Govern va aprovar l’any passat que els universitaris catalans hagin d’acreditar un bon nivell de coneixements -concretament el B2- d’una llengua estrangera per graduar-se.

En general la mesura ha estat ben rebuda pel sector, però des de l’alumnat s’ha criticat que el nivell requerit no s’assoleixi durant l’educació obligatòria i postobligatòria. I els primers a qui afectarà la nova exigència seran els alumnes que hagin iniciat els seus estudis universitaris aquest curs.

Més enllà de l’escola

“L’ensenyament d’anglès i el seu coneixement han millorat, però encara ho han de fer més”, afirma Neus Figueras, vicepresidenta de l’APAC, que valora positivament totes les noves mesures impulsades des de la

Generalitat. Figueras, però, insisteix que l’aprenentatge d’idiomes “no és responsabilitat exclusiva del sistema educatiu, sinó de tots”. Així mateix, des de l’associació defensen que s’ha d’augmentar el contacte amb l’anglès fora de l’àmbit educatiu. “De vegades és més fructífer portar els nens al cinema a veure una pel·lícula en versió original que afegir més hores de classe”, confrma.

Justament el contacte quotidià amb l’anglès és una de les principals diferèn-

// 13

cies entre Espanya i els països que van obtenir els millors resultats a l’Estudi Europeu de Competència Lingüística, com, per exemple, Suècia. I probablement per això el Departament d’Ensenyament també ha començat a actuar en aquest sentit; així, gràcies a un acord amb TV3, el canal Super3 està emetent des del passat gener la sèrie WordGirl en anglès en horari lectiu per tal que pugui ser utilitzada com a contingut de suport a les escoles.

www.esl.es/reservaanticipada

Cursos d’idiomes arreu del món.

Reserva anticipadament i estalvia’t fns a 150EUR durant tot l’any !

ESL – Barcelona t 93 343 78 44 e barcelona@esl.es

14 //

// La teoria de les intel·ligències múltiples

Trencant amb els vells

paradigmes d’ensenyament

La intel·ligència, un concepte tan abstracte i tan difícil de precisar, ha estat objecte de múltiples i exhaustives classifcacions al llarg dels anys. La proposta del psicòleg Howard Gardner, formulada el 1983, va revolucionar, però, tots els conceptes preestablerts fns aleshores, proposant una innovadora concepció que fa trontollar les bases del sistema educatiu.

És important atendre les diferències individuals de cada alumne: esbrinar què és el que realment l’apassiona i potenciar-ho al màxim

MARTA FERREIRA, psicòloga

L’acord majoritari avui dia entre els investigadors és el de considerar la intel·ligència com a una estructura unitària jerarquitzada a diferents nivells. Tot i així, l’àmbit de la recerca també ha gestat models alternatius, un dels quals, proposat l’any 1983 pel psicòleg, investigador i professor de la Universitat de Harvard, Howard Gardner, és l’anomenada teoria de les intel·ligències múltiples (MI).

La teoria de les MI és una innovadora concepció, a les antípodes del corrent més generalista, que entén la intel·ligència, no com a quelcom innat i fix que domina totes les destreses i habilitats de resolució de problemes, sinó com a un conjunt

d’intel·ligències localitzades en diferents àrees del cervell, interconnectades entre sí –tot i que també poden treballar de manera individual–, i amb la propietat de desenvolupar-se àmpliament si troben un ambient que els ofereixi les condicions necessàries.

En els últims anys, aquesta teoria ha anat adquirint més rellevància, especialment en l’àmbit educatiu i escolar.

Combinació de capacitats cognitives

Així, Gardner proposa l’existència de set capacitats cognitives: la lingüísticaverbal (imprescindible en escriptors, poetes i periodistes), la lògica-matemàtica (pròpia dels científics), la corporal-cinestèsica (característica dels esportistes,

artesans, cirurgians i ballarins), la musical (l’utilitzen cantants, compositors, músics i ballarins), l’espacial (la tenen els mariners, enginyers, cirurgians, escultors, arquitectes o decoradors) i la social, que es divideix alhora en interpersonal (es pot trobar en els bons venedors, polítics, professors i terapeutes) i intrapersonal (observable en psicòlegs, flòsofs i pensadors).

Darrerament, però, els educadors que treballen en projectes educatius basats en les set MI n’han incorporat una vuitena: la intel·ligència naturalista, que és la que demostren els biòlegs, geòlegs i oceanògrafs.

Segons Gardner, cada persona posseeix una quantitat diferent de cadascuna d’aquestes intel·ligències i és la manera com les combina el que genera múltiples formes individualitzades del comportament intel·ligent.

Això es fa especialment patent en l’àmbit escolar, on malgrat la uniformitat del sistema educatiu, els alumnes mostren la seva individualitat a l’hora d’aprendre.

Els actuals programes d’ensenyament, però, es con-

centren en el predomini de les intel·ligències lingüística i matemàtica, donant una mínima importància a altres formes de coneixement. Per aquesta raó, molts alumnes que no destaquen en el domini de les destreses acadèmiques tradicionals, no obtenen el rendiment exigit i fracassen en els seus estudis, desaprofitant, així, la resta dels seus talents. El mateix Gardner va dir que la teoria de les MI ofereix un conjunt d’eines als educadors amb què ajudar a desenvolupar les potencialitats individuals dels seus alumnes: amb aquestes estratègies didàctiques, si l’alumne no comprèn el coneixement que se li està transmetent a través d’alguna de les intel·ligències, existeixen almenys set camins alternatius més per continuar intentant-ho.

Atendre les diferències individuals

Howard Gardner recomana, per tant, atendre les diferències individuals dels nens a les escoles i tractar d’individualitzar les avaluacions i els mètodes d’instrucció. A més, el psi-

La teoria de les intel·ligències múltiples //

còleg i investigador de Harvard insisteix en què no s’ha d’etiquetar els nens segons les seves preferències. Les intel·ligències, segons ell, són categories per distingir les diferències en les formes de representacions mentals, però no són útils per identifcar com són o no són les persones. D’aquesta manera, també critica la utilització abusiva del test del Coeficient Intel·lectual, que se centra en gran manera en les intel·ligències lingüística i lògica-matemàtica, infravalorant altres tipus de competències, i assenyala, a més, que aquesta escala mesura el coneixement adquirit en un moment determinat (com a coneixement congelat) i qüestiona, per tant, la seva utilitat per predir la capacitat d’una persona per aprendre, assimilar coneixements o resoldre nous problemes.

Així doncs, Gardner aposta per una visió més àmplia de l’educació, on els professors utilitzin diferents metodologies i un ventall més ampli d’exercicis i activi-

tats per poder arribar a tots els alumnes i no només als hàbils en les destreses de llenguatge i matemàtiques; i aconsella, tant a pares com a professors, esbrinar què és el que realment interessa i apassiona a cada nen i potenciar-ho al màxim.

Finalment, és important remarcar que la proposta de Gardner no ha estat acceptada per molts acadèmics i professors i ha rebut crítiques de nombrosos psicòlegs. Malgrat això, la teoria de les MI ha tingut un impacte de manera notable en aquells que d’una o altra manera estan involucrats en el procés d’ensenyamentaprenentatge. I a moltes ciutats d’Europa, Estats Units, Puerto Rico, Filipines i Singapur han sorgit escoles encaminades a potenciar les diferents intel·ligències que posseeix l’individu. Són les anomenades Escoles d’Intel·ligències Múltiples on, en lloc de focalitzar l’ensenyament a través de les intel·ligències, emfatitzen l’ensenyament per a la intel·ligència.

Les intel·ligències múltiples Capacitat cognitiva

Habilitats

Tasques per treballar-la

Lingüística-verbal

Ús eficaç de les paraules, manipulant Redactar històries, llegir, jugar amb rimes i l’estructura o sintaxis del llenguatge, la embarbussaments, fer mots encreuats. fonètica i la semàntica. Aprenentatge d’altres idiomes.

Lògica-matemàtica

Ús eficaç de nombres, relacions i patrons Càlculs numèrics, estadístiques, resolució de lògics, així com funcions i abstraccions problemes aritmètics, experiments. d’aquest tipus.

Corporal-cinestèsica

Ús efcaç del mateix cos per expressar idees i sentiments.

Coordinació, equilibri, força, fexibilitat, velocitat, habilitats propioceptives i tàctils.

Activitats esportives, dansa, expressió corporal, treballs manuals, execució d’instruments.

Musical

Percebre, distingir, transformar i expressar el ritme, timbre i to dels sons musicals.

Identifcar, reconèixer, crear i reproduir sons i cançons.

Espacial

Apreciar amb agudesa la imatge visual i espacial. Representació gràfca d’idees. Sensibilitat al color, la línia, la forma, la fgura i l’espai i a les seves interrelacions.

Utilització de gràfics, esquemes, quadres, mapes conceptuals i mentals, plànols i croquis; comprendre un mapa; orientar-se en un espai; imaginar la disposició de mobles en un espai determinat; predicció de la trajectòria d’un objecte mòbil; desplaçaments per un edifci o una localitat.

Interpersonal

Distingir i percebre estats emocionals i signes Treball en equip, tasques de negociació, tasafectius dels altres. Respondre de manera ques de comunicació, liderar alguna activitat. efcaç a aquests signes.

Intrapersonal

Autointrospecció, tenir una autoimatge encertada. Autodisciplina, automotivació, comprensió, amor propi.

Tasques de refexió i de raonament; fer de conseller dels companys.

Naturalista

Distingir, classificar i utilitzar elements del medi ambient: objectes, animals o plantes.

Observar, experimentar, refexionar i qüestionar-se l’entorn.

Activitats amb animals i plantes; investigació d’algun element del medi natural; sortides a indrets naturals.

// 15

16 //

// L’entrevista

ROSER SOLEY “El mercat laboral és cada vegada més internacional i els estudis es van adaptant a aquest nou contet” Roser Soley, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona, analitza les novetats de l’edició d’enguany dels salons de l’Ensenyament i Futura.

RAQUEL FERREIRA

Estem vivint un moment de canvi en molts aspectes, i també específcament en el marc legal de la docència, amb la nova LOMCE anunciada pel ministre Wert, que està previst que entri en vigor, almenys en part, el curs vinent. Com ha refectit aquesta realitat l’edició del Saló de l’Ensenyament d’enguany? Oferirà informació al respecte?

Això dependrà directament dels departaments d’Ensenyament i d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (a través de la Secretaria d’Universitats) que, com cada any, col·laboren amb el saló. Ambdós hi estaran àmpliament representats i proporcionaran la informació que se’ls sol·liciti tant als

estudiants com a les seves famílies.

A més d’aquest, quins són els principals reptes als que s’enfronten tant el Saló de l’Ensenyament com el de Màsters i Postgraus?

Sens dubte, la crisi ha augmentat la necessitat de formar-se en disciplines concretes, amb sortides laborals globals i rendibles a curt termini. Al mateix temps, els estudiants no renuncien a les seves aspiracions vocacionals. És difícil compaginar les diferents exigències, però és precisament per aquest motiu que la Setmana de la Formació i el Treball cada any afronta el repte d’informar i assessorar els joves mitjançant un servei d’orientació a càrrec d’experts d’Educaweb

que, juntament amb el que ofereix el Departament d’Ensenyament, ajuda a cercar el millor itinerari acadèmic possible segons el perfl de cada estudiant.

Com està anant la participació d’empreses expositores aquest any?

Molt bé, comptarem amb més de 250 expositors entre Ensenyament, Futura i la Fira Internacional de l’Empresa Simulada; en total, un 16% més que l’any passat.

De quins sectors provenen els expositors?

El Saló de l’Ensenyament reuneix l’oferta d’estudis de Batxillerat, carreres universitàries, estudis superiors i complementaris, Formació Professional, art i idio-

mes, així com de serveis a l’educació. Futura, de la seva banda, presenta les propostes de les universitats públiques i privades nacionals i internacionals, escoles de negocis, centres de formació contínua i col·legis professionals, que informaran sobre els programes de segon i tercer cicle que s’imparteixen tant a Espanya com a l’estranger.

Quines novetats ofereixen els salons d’enguany? En què consisteixen?

El Departam ent d’Ensenyament presentarà enguany com a novetat una exposició sobre les habilitats adquirides pels alumnes de formació professional i mostrarà, a més, projectes d’emprenedoria duts a terme en diversos centres

BUSINESS, MARKETING & COMMUNICATION SCHOOL

MASTERS INSA CONVOCATORIAS: OCTUBRE Y FEBRERO

Business & Management

Marketing & Social Media

• Global Executive Master en Business Intelligence • MBA en Dirección de la Pequeña y Mediana Empresa • International MBA (English) • Master in Big Data & Data Intelligence • Master in Business Analytics • Master en Dirección de Compras y Aprovisionamientos • Master en Dirección y Gestión de Proyectos (Project Management) • Master in Revenue Management • Master in Translation and Interpreting in Global Enterprises (English) • Master in Entrepreneurship & Innovation (English/Spanish) • Master in Business Management (English) • Master in e-Tourist & Revenue Management (English) • Postgraduate in Purchasing and Supply Chain (English) • Master in Integral Logistics: Operations and Supply Chain Management (English)

• Master en Dirección de Marketing y Gestión Comercial • Master en Marketing Digital y Customer Service • Master en Marketing Intelligence • Master en Marketing Relacional, Directo & Interactivo • Master en Social Media & Community Manager • Master in Foreign Trade & International Marketing (English) • Master in Marketing Management (English)

Secretariado • Master en Secretariado Internacional de Alta Dirección (Barcelona) • Master en Secretariado Internacional de Alta Dirección (Madrid) • Master en Asistentes de Dirección de Empresas

Torrent de l’Olla, 208 08012 – Barcelona

Comunicación y Relaciones Públicas • Master en Relaciones Públicas y Organización de Eventos • Master en Protocolo y Organización • Master en Comunicación Empresarial • Master in Business Communication (English)

Publicidad, Creatividad y Diseño • Master en Publicidad y Empresa • Master en Dirección de Arte y Producción y Realización Publicitaria • Master en Publicidad Creativa • Master en Diseño Gráfco y Dirección de Arte

www.insaweb.net info@insaweb.net

Telf: +34 932 806 696 Fax: +34 932 057 371

18 //

// L’entrevista

La 11a Fra de l’Empresa Simulada permetrà poar en pràctica les habilitats dels alumnes amb sistemes d’empresa real

docents. Aquesta iniciativa té per objectiu fomentar l’esperit emprenedor dels estudiants a través d’un mòdul específc d’Empresa i Iniciativa Emprenedora (EIE) i, al mateix temps, prestigiar la formació professional donant a conèixer l’alta qualitat dels cursos a través d’activitats com el Catskills, el campionat de Catalunya de formació professional, en el que poden participar els millors alumnes de 29 ofcis (skills, habilitats en anglès).

També espais tradicionals, com ara l’Espai Ciència o l’àrea multimèdia oferiran diverses novetats amb l’objectiu d’apropar, d’una forma lúdica i interactiva, les disciplines científiques als més joves i, al mateix temps, fomentar la vocació tecnològica dels estudiants.

Els idiomes, quin pes tenen en l’oferta dels salons?

En un mercat laboral globalitzat és obvi que els idiomes tenen cada vegada més pes; per això, l’Associació de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE) coordinarà, en el marc del saló, un espai destinat exclusivament a l’oferta formativa relacionada amb els idiomes, proposant cursos i estades en diversos països.

En l’àmbit tecnològic, quines facilitats té el visitant a

l’hora d’obtenir informació del Saló?

Hi estarà operatiu el portal Formacio365.cat, un servei d’informació acadèmica en línia que compta amb un buscador de centres i cursos dels expositors actiu tot l’any, i amb un servei d’orientació especialitzada que operarà durant els dies del saló.

I la Fira Internacional d’Empreses Simulades?

Quins són els seus punts forts? Quines activitats té previstes?

En el marc de la Setmana de la Formació se celebrarà la 11a Fira Internacional de l’Empresa Simulada que, organitzada per la Fundació Inform, oferirà l’oportunitat als alumnes formats segons el mètode SEFED (Simulació d’Empreses amb Finalitats Educatives) de posar en pràctica les habilitats adquirides aplicant els mateixos sistemes i eines d’una empresa real.

Què aporten aquests salons als joves que s’hi apropen per tal de tenir més eines per orientar el seu futur?

Aporten, no només de tota la informació necessària, sinó un servei d’orientació que fa que el saló es converteixi cada any en una cita obligada per a milers d’estudiants i les seves famí-

lies a l’hora de fxar quin pot ser el millor recorregut professional segons la persona.

A quin perfl respon el visitant del Saló de Màsters i Postgraus? I el del Saló de l’Ensenyament?

Futura es dirigeix a titulats superiors que desitgen ampliar els seus coneixements en segments específics de formació o, fins i tot, canviar el rumb de la seva carrera laboral tot buscant noves sortides professionals que requereixin una preparació concreta de segon i tercer cicle. De tota manera, durant l’edició de l’any passat, la major part dels visitants que es van acostar a Futura eren joves estudiants d’últim curs de grau universitari que demanaven informació sobre la possibilitat de compaginar una futura especialització acadèmica amb la recerca activa de feina. El Saló de l’Ensenyament, en canvi, es dirigeix als joves que a partir dels 16 anys han d’escollir com fnalitzar el primer cicle dels seus estudis, així com a tots els que vulguin cursar altres de grau mitjà o superior.

A partir de quina edat o nivell educatiu creu que és útil visitar aquests salons?

A partir dels 15, per tenir temps sufcient per prendre

la millor decisió de cara als estudis que es comencen als 16. D’altra banda, donat el canvi constant de les dinàmiques socials i laborals que s’han instaurat arran de la crisi, no hi ha una edat límit: sempre i quan es tingui interès i un títol superior vàlid, es pot buscar al saló el màster o postgrau més adequat.

Com valora l’evolució del Saló de l’Ensenyament, des dels seus inicis fns a l’edició d’enguany? I del més recent de Màsters i Postgraus, Futura?

Al llarg dels seus 25 anys de trajectòria, el Saló de l’Ensenyament s’ha anat adequant als canvis socials i a les necessitats dels estudiants. El mercat laboral és cada vegada més internacional i any rere any veiem com els estudis oferts es van adaptant a aquest nou context: no només creixen les disciplines a disposició dels estudiants, sinó també l’especialització dels estudis i les matèries. En un moment d’incertesa com l’actual, pares i alumnes volen encertar, escollir la millor opció per engegar la seva carrera professional, i per això acudeixen a la Setmana de la Formació, que segueix sent el referent més important en aquest àmbit.

L’entrevista //

Jornades Món Empresarial: Obervatori de RH d’Aedipe Catalunya R. F.

Convertida ja en un sa costum, en el marc de la Setmana del Treball i la Formació se celebrarà la jornada Món Empresarial, enguany focalitzada en l’Observatori de Recursos Humans d’Aedipe Catalunya, que portarà per lema “Més formació, més treball”. La trobada, que tindrà lloc el 14 de

març a la sala 3 del palau 5 del recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, estarà presidida pel conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, i presentada per Laura Pons, de Món Empresarial. Obrirà la ronda de ponències Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya; així mateix,

aquestes correran a càrrec del rector de la Universitat de VicUniversitat Central de Catalunya, Jordi Montaña, i el director de recursos humans d’Asepeyo i president d’Aedipe Catalunya, Ricardo Alfaro. El catedràtic de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, exercirà, com ja ha fet en edicions anteriors, de moderador.

Informació pràctica Saló de l’Ensenyament

Futura

- Del 12 al 16 de març, de 10 a 19h. (el diumenge de 10 a 14h.).

- Recinte Montjuïc – Fira de Barcelona: pavelló 2 i plaça Univers.

- Preus: 5€ (individual) / 4,5€ (grups i Carnet Jove).

- Del 14 al 15 de març, de 10 a 20h.

- Recinte Montjuïc – Fira de Barcelona: pavelló 5.

- Preus: 8€ (individual) / 6€ (compra online i Carnet Jove o universitari).

CURSOS I EXÀMENS D’ANGLÈS

First, Advanced, Proficiency, IELTS

MATRÍCULA OBERTA

www.britishcouncil.es

MUNTANER AMIGÓ, 83 • BARCELONA T 932 419 700 cursos.barcelona@britishcouncil.es · examens.barcelona@britishcouncil.es

CINC CÈNTIMS

Feliço els qui no passaran a la història Fra Jordi Cervera i Valls

“Feliços els qui no passaran a la història perquè ells són la veritable història.” Es tracta d’una fórmula redactada en forma de benaurança evangèlica que vol ser una reivindicació del valor de la quotidianitat viscuda amb senzillesa i, per què no dir-ho, una reivindicació dels qui som poca cosa.

No obstant, malgrat la seducció que pugui exercir aquesta proclama, en el nostre interior batega tot el contrari: volem passar a la història; és més, ho desitgem amb força. Sembla com si la nostra existència només tingui sentit o valgui la pena si hem fet quelcom de destacable, si hem estat importants o mediàtics, si hem assumit càrrecs de rellevància social o si les nostres qualitats han estat lloades per molts.

Aquesta és la història dels llibres, dels monuments, de les condecoracions, però no és la història del cor, que és la història de Déu. La primera la resumim amb la frase del savi Cohèlet: “Vanitat de vanitats, tot és vanitat.” La segona resta gravada com un segell en el nostre cor i està feta de somriures i abraçades, de plors i neguits, de silencis i converses, de fdelitats i companyonies, d’una discreta però incisiva presència que omple de sentit i de vibració la nostra quotidianitat.

20 //

// Temps lliure

BREUS

El mercat demanda perfls d’eportació, enginyeria, màrqueting i TIC

Els graduats en Direcció de Comerç i Distribució troben feina ràpidament

Alumnes del grau, durant la classe.

Un 80% dels joves que fnalitzen el grau de Direcció de Comerç i Distribució de l’Escola Superior de Comerç i Distribució (ESCODI) troba feina de lo seu en mig any, segons dades recollides durant el 2013 pel propi centre, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), un percentatge clarament superior a la mitjana del 56% dels alumnes d’altres estudis que recull la darrera enquesta realitzada per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), elaborada

Les tendències del mercat laboral per a enguany apunten a perfils relacionats amb els àmbits de l’exportació, l’enginyeria, les relacions comercials i les noves tecnologies de la comunicació (TIC), segons l’anàlisi realitzat al respecte pel grup Randstat. Es tracta de professionals que, a la pràctica, a c o n s e g u e i xe n r e d u i r costos i aconseguir millors balanços de comptes per a les empreses, com pot ser el cas dels controllers i els directors financers.

Així mateix, també creix la demanda de treballadors que puguin fer-se càrrec de l’expansió dels negocis a l’estranger, com és el cas dels directors d’exportació, donat l’escàs creixement del consum intern que

p a te i x a c t u a l m e n t e l nostre país.

A més dels esmentats, altres perfils que, segons l’informe de Randstat, també gaudiran d’un bon nombre de oportunitats professionals enguany són els que els que es desenvolupen als sectors farmacèutic i de venda al detall, així com la logística i la distribució. I entre les preferències de les companyies es troba una cada vegada més valorada polivalència entre els candidats, l’experiència específica, el domini d’un tercer idioma, la innovació i la capacitat de resposta ràpida i d’augmentar les ventes de l’empresa, entre d’altres.

Foto: CEDIDA

amb informacions de 2011.

Segons aquest mateix informe, un 28% dels estudiants que fan pràctiques es queden a treballar en aquesta mateixa empresa; en el cas concret del grau de l’ESCODI, el percentatge augmenta fns al 62%.

Concretament, la carrera universitària de Direcció de Comerç i Distribució és la primera especialitzada en venda al detall del país i es impartida per l’ESCODI des de l’any 2007 amb uns percentatges d’integració laboral “sostinguts” des del principi, unes dades de les

quals “estem molt satisfets”, comenten fonts del centre.

L’estudi d’inserció de l’AQU es realitzada cada tres anys sobre la inserció laboral de la població titulada de les universitats catalanes. La darrera correspon a dades del 2011 i precisament ara durant el primer trimester de 2014 s’han començat a dur a terme els qüestionaris de cara a la cinquena enquesta d’inserció laboral dels graduats universitaris, que copsarà la realitat de 28.000 joves catalans en aquesta situació.

Estudiar un màster facilita l’accés al mercat laboral Almenys així ho indiquen els resultats de l’estudi realitzat pel centre internacional de postgraus Instituto Séneca, que confirmen que el 87% dels alumnes d’algun dels màsters que imparteixen va trobar feina o pràctiques mentre cursaven els estudis. L’enquesta, que es va realitzar durant

el primer semestres de 2013 durant més de 500 exalumnes de l’escola, confirma que la gran majoria d’ells va sortir de l’atur durant el transcurs del programa de màster o postgrau, mentre que el 13% restant ho va fer en els quatre mesos següents a la seva finalització. En aquest sentit,

de la mostra examinada, el 92% va trobar feina a l’Estat espanyol, mentre que el 8% ho va fer a països com els EUA, el Regne Unit, Alemanya, Brasil, Dubai o Qatar. En qualsevol cas, l’ampliació i especialització de la seva formació va resultarne un factor clau en el procés.

// 21

Temps lliure //

El sistema universitari català sobreviu a la caiguda del fnançament

Font: UNEIX i UOC.

El darrer informe de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) sobre els “Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes” evidencia la fortalesa del conjunt del sistema català, tot i que també alerta d’una tendència a la disminució del fnançament recaptat per a R+D (l’any 2011, un 20% menys que el 2010). Gran part d’aquesta reducció es deu a la menor captació de fons no competitius (fonamentalment, contractes amb empreses) que s’han reduït en un 40% respecte a l’any anterior. Per contra, els ingressos procedents dels fons competitius (programes nacionals, estatals i europeus) només s’han vist reduïts en un 9% perquè, malgrat la progressiva disminució en les dotacions nacionals i esta-

tals, Catalunya continua sent altament competitiva a escala europea.

L’estudi d’enguany, que actualitza els indicadors presentats en l’edició del 2012, situa la UPF com a la universitat més competitiva pel que fa a la captació de fnançament, atès que la quantitat ingressada durant l’any 2011 en convocatòries competitives i no competitives va representar el 29% del pressupost global de la institució docent. Així mateix, segons les dades de l’informe de l’ACUP, els investigadors d’aquesta institució continuen sent els més productius del sistema, amb un finançament captat pel personal docent i investigador (PDI) doctor que, l’any 2011, triplicava la mitjana del sistema, com es mostra al gràfc.

Suport de la UB als universitaris amb malalties de llarga durada Ajudar universitaris amb malalties de llarga durada a continuar els estudis: aquest és l’objectiu del projecte Studia, que desenvolupa la Universitat de Barcelona (UB) des de fa tres anys. Durant aquest temps, s’ha donat suport acadèmic a quasi una trentena d’estudiants que, per circumstàncies clíniques, han hagut d’interrompre la seva vida acadèmica i fer llar-

gues estades hospitalàries. El projecte, únic a l’Estat, està codirigit per Lola Josa, professora del departament de Filologia Hispànica de la UB, i Francesc Casas, oncòleg de l’Hospital Clínic. Ara mateix, la iniciativa està aplicant als universitaris ingressats a l’Hospital Clínic i a l’Institut Català d’Oncologia (ICO), però la idea és anar ampliant el seu abast a cada cop més institucions.

Lola Josa, codirectora del programa.

“Estem treballant sobretot amb malalts de càncer.

Abans no estan del tot recuperats, poden passar dos o tres anys; en aquest temps, han perdut el fil dels estudis i se’ls fa una

Foto: CEDIDA

muntanya reprendre-ho tot”, explica Josa. En aquest sentit, “es vol trencar el tabú que amb el càncer s’acaba tot”, afrma la professora i coresponsable del programa.

Másteres y Postgrados La Universitat Autònoma de Barcelona te ofrece una amplia oferta de másteres, postgrados y doctorados.

Un paso adelante en tu futuro profesional. www.uab.es/postgrado

22 //

?

// Temps lliure

I tu, ja balles Són molts els estudis científcs que avalen que moure l’esquelet és benefciós per la salut però és que, a més, ballar enganxa! Et presentem una selecció dels balls de moda perquè triïs quin t’escau millor.

EMMA BOUISSET

Quan fem exercici el nostre cos allibera d’endorfines que fan que ens sentim millor. Quan ballem, a més, posem en marxa altres mecanismes relacionats amb la sensibilitat musical, la comunicació interpersonal, l’expressió d’emocions, etcètera. I és que ballar ens fa més lliures i ens permet relacionar-nos de nou tant amb el nostre cos com amb el nostre entorn mentre defugim, alhora, i ni que sigui per uns instants, l’estrès de la vida diària.

Amb l’arribada del fenòmen de la globalització, a més, el món de la dansa ha vist ampliades les seves mires i avui dia, si volem ballar, disposem d’una oferta d’estils interminable. En una dècada, de fet, la llista de balls al nostre abast ha passat d’incloure únicament els clàssics ballet, famenc o balls de saló, a proposarnos tot un ampli ventall d’altres danses provinents de totes les classes i cultures: line dance, bachata, hip hop, dansa africana, bollywood, lindy hop, body percussion... La tria no s’acaba!

El que sí s’han acabat, doncs, són les excuses per no ballar. Aixeca’t del sofà, posa’t les sabatilles, apuja el volum del teu reproductor i comença a assajar els teus passos. I segur que aquest estiu seràs el rei o la reina de la pista!

Però si encara dubtes, no pateixis. Per ajudar-te a decidir quin tipus de ball s’adapta millor als teus gustos i personalitat, t’expliquem, a continuació, quins són els que estan de moda.

Ritmes nord-americans

• Lindy hop: el lindy hop o lindy (tal com se’l coneix popularment) és un tipus de ball en parella molt dinàmic originari del Harlem novaiorquès dels anys 20, que combina gran varietat de passos de swing amb fgures i acrobàcies. Exigeix dels ballarins que el practiquen grans dosis de coordinació, ritme i elasticitat. El seu nom es forma de la combinació del cognom de l’aviador Charles Lindberg i la paraula hop, que signifca salt en anglès, i que fa referència al salt de l’oceà que va protagonitzar Lindberg (fou el primer pilot que va creuar en solitari l’Atlàntic en un vol sense escales).

• Rock-and-roll: la dècada dels anys 30 va veure néixer aquest ball que beu de les fonts de la música rhythm-and-blues, country i western nord-americanes i va evolucionar al mateix temps que l’estil musical del qual pren el nom. El rock-and-roll es balla en parella, agafats de les mans, i requereix força, elasticitat, bon ritme i coordinació. És un ball molt dinàmic que va popularitzar-se gràcies a la música d’Elvis Presley, Chuck Berry o Jerry Lee Lewis, entre d’altres.

• Country: per ballar tot sol, amb parella o de forma col·lectiva, el country o line dance (como es coneix aquest estil que es balla en fles) és un ball divertit i fàcil. En defnitiva: apte per a tots. Consisteix a seguir una coreografia bàsica que es fa dins una quadrícula imaginària al ritme

d’aquesta música típica nord-americana. Al llarg de cada fragment musical, els ballarins completen una seqüència de figures que repeteixen de forma coordinada en el següent tram musical però mirant, cada vegada, vers una direcció diferent de la quadrícula imaginària.

Ritmes llatins

• Bachata: aquest ball originari de la República Dominicana va néixer al camp al voltant dels anys 60 durant les bachatas, festes populars en les quals s’interpretava música romàntica. Aquest és un ball per a parelles que, o bé agafades o bé enllaçades, es mouen sensualment a un ritme una mica més lent que el del merengue. La bachata inclou un característic moviment accentuat de malucs, especialment en el cas de la dona. Pot incloure passos d’altres balls llatins, com la salsa o el merengue.

Ritmes africans

• Dansa africana: les danses africanes consisteixen en una recopilació de ritmes de les danses tribals que executen algunes tribus africanes durant els seus rituals.

Així, aquests balls descriuen la relació de l’home amb la terra, les seves creences i la seva cultura. En les danses africanes, els ballarins ballen descalços i executen ritmes molt marcats que combinen amb moviments ràpids i accentuats i amb d’altres més suaus i ondulants.

Ritmes orientals

• Bollywood: la dansa coneguda com a bollywood (un

joc de paraules que fusiona la capital cinematogràfica de l’Índia, Bombay, actualment Mumbai, amb la meca americana del cinema, Hollywood) és extremadament popular en aquest país i es caracteritza per la seva expressivitat, ritme i coordinació, així com per un vestuari llampant. Les coreografes, normalment grupals, sorgeixen de la combinació de les denominades mudras (posicions de les mans) amb diferents expressions facials i amb un marcat ritme dels peus. És un ball molt alegre i teatral.

• Dansa del ventre: aquest ball femení d’origen oriental es pot ballar tant de forma individual com en grup i consisteix en una combinació de moviments rítmics i sensuals dels malucs per centrar tota l’atenció en el ventre de la dona. Ideal per desfer bloquejos corporals i emocionals, exigeix de les ballarines certa elasticitat i resistència, especialment al principi. Els mocadors amb monedes lligats als malucs que acompanyen la seva execució contribueixen a crear un ambient sensual i agradable.

Ritmes sensuals

• Burlesque dance: infuenciat pel music hall i el cabaret del segle XIX, el burlesque dance és un ball sensual que fusiona teatralitat i sensualitat i permet treballar de forma individual o col·lectiva coreografes plenes de seducció.

Ritmes urbans

• Body percussion: ball que empra el cos com si fos un instrument de percussió.

• Funky: estil de dansa que es balla amb la mateixa música que li dóna nom i treballa coreografies que exigeixen força física, acrobàcia, resistència i fexibilitat.

• Hip hop: el ball de les barriades de Nova York (Bronx, Queens i Brooklyn) s’executa principalment al ritme de música rap. Permet gran llibertat de moviments i d’improvisació, de manera que pot incloure tot tipus d’acrobàcies. Exigeix dels seus ballarins grans dosis de força, agilitat i resistència.

Temps lliure //

A I R À T I S R E V I L’ESCOLA UN

GRADUA’T A L A N O S R E P S MÉ

A R U G E S AS R U T U F U E EL T

2 i 3 d’a b

s

T LA MERCAe C IS IO IM E U D 1 G 8 s S E E S N h l R R TU ore S EXTE E U Q I T C ACCIrÓ il aFU TEM E C IA P R À S I N S È I C S I I F E E V F E S S IÓ O R DES SER P Ó I C A RM A M PR R O O O F C L A P I I A C V U N Q de IÓ CJornades IS S X P E R IÈ E TACIÓ E E I V C Ó R I A E C P S A N FO RM A A S C C I LL UN ADE E F IC

014 15 A I R E M R

BA IÓ E S T E S S IÓ IA C O M X F C E O N L R A C IÓ T R E F È P E G I R Ó X I T EM EN LO RA C ORAL E X A B I V E A L R Ó I C T C A S A C R R P IO N E N FO RM I A A R N O I L E L I T NT M T U D IA N S E E G S E G U IM E T A ENENT R P A Ó I C GRA G RA U EN

PORTES OBERTES

IN F E

A I P À R E F IS IO T A C I T À M R O F N I S I E V R E IS GRAU D’

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

G RA U EN