Món Universitari núm. 102

2n trimestre - Núm. 102 - Reflexions pel talent

Cap a on s’encamina

el mercat laboral?

Apunta’t a la febre del

running!

Inclou el suplement sobre el món dels idiomes

Gaspar Hernàndez: “Cal incoprorar l’assignatura d’intel.ligència emocional de manera urgent”

D’interès //

// 3

Cap a on s’encamina el mercat laboral?

Amb una taxa d’atur que va superar el 26% a finals de 2013 i un teixit empresarial que no acaba d’aixecar el vol després de més de sis anys de crisi econòmica, tot hauria de fer pensar que el darrer informe publicat per Infojobs i ESADE titulat L’estat del mercat laboral a Espanya no podria augurar massa bones perspectives. Tot i així, alguns perfils professionals, com els del sector de les TIC, presenten un comportament a l’alça segons aquest estudi que, amb comptagotes, també recull com creixen les ofertes per als professionals disposats a emigrar o treballar per compte propi.

ESTHER ESCOLÁN

Siguem clars: per molt que des d’algunes esferes se citin uns suposats brots verds –que no tothom veu- per justificar les seves accions politicosocials, l’economia real amb prou feines millora. Un exemple d’això el trobem e n e l d a r r e r i n fo r m e sobre l’estat del mercat laboral publicat aquest mes de maig per Infojobs i ESADE que, malgrat revelar que l’any passat va augmentar en un 10% el nombre d’ofertes laborals publicades al conegut portal, també recorda que l’Enquesta de Població Activa va tancar 2013 amb –encara- 5,9 milions d’aturats.

Però anem a pams: realment s’estan generant o no més ofertes de feina?

Ha millorat l’ocupabilitat en alguna franja d’edat o en algun sector laboral al nostre país? O, finalment, caldrà emigrar o muntar el propi negoci com a única manera d’aconseguir prosperar professionalment tal com afirmen algunes veus? Segons les conclusions de l’informe d’Infojobs i ESADE, probablement la resposta es trobi en una barreja de tot plegat.

Les TIC, al capdavant

Per començar, però, l’estudi vol deixar clar que, respecte del 2012, sí és cert que les coses van una mica millor, ja que, tal com explica Jaume Gurt, director general del por-

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - DL B 6795-2014

El programador d’aplicacions mòbils, seguit del tècnic energètic, és el perfil més demandat segons l’estudi Infojobs ESADE 2014 sobre l’estat del mercat laboral tal d’ofertes de feina, “per primera vegada en els darrers anys disposem d’unes dades moderadament optimistes amb un augment del nombre de vacants publicades així com un increment del nombre de contractes signats respecte l’any 2012”. En concret, l’informe recorda que més de 406.000 persones van trobar feina el 2013 gràcies a Infojobs, en un any en què, en termes absoluts, el número de vacants va augmentar en 85.000 ofertes en comparació amb 2012. Això sí, aquest increment no va ser igual en tots els sectors. De fet, els nínxols amb més demanda

4 //

// D’interès

Les vacants que cerquen professionals autònoms han crescut un 10% respecte al 2012 i s’han multiplicat per 10 des del 2008 van ser els corresponents als perfils més clàssics de comercials i de vendes (40%), però, també, als emergents: informàtics i professionals de les telecomunicacions (17%), seguits, amb un 11%, pel personal d’atenció al client (les altres categories -15 en total- es van haver de repartir el 32% restant – veure quadre 1).

Ara bé, si hi ha un nínxol d’ocupació que segons l’estudi va despuntar l’any passat i es preveu que es desmarqui de cara als pròxims exercicis, aquest és el dels especialistes en

les tecnologies de la informació. Així, els perfils de programador d’aplicacions mòbils –primer- i de tècnic energètic –després- van ser els perfils professionals amb més demanda

Dentistes, a l’alça!

Les vacants de direcció i les enginyeries van registrar els millors salaris el 2013, segons l’informe d’Infojobs i ESADE. A més, el fenomen de les franquícies dentals vinculades a assegurades ha generat, per la seva banda, una forta demanda d’especialistes en salut dental, sobretot odontòlegs i implantòlegs.

.

segons els experts d’Infojobs i ESADE. La raó que ho explica és que les tecnologies com l’HTML5, el Cloud Computing i el Big Data són àrees que estan incrementant la seva presència i importància a les organitzacions empresarials, un fenomen que provocarà una necessitat real de contractar analistes, programadors i d e m é s p r o fe s s i o n a l s d’aquests àmbits en els pròxims anys, asseguren els experts.

D’altra banda, les ofertes per contractar personal freelance també van créixer al llarg del 2013 a Infojobs. Els motius que esgrimeix l’informe per justificar una tendència a l’alça que es manté des del 2012 són els elevats costos laborals que comporta mantenir una plantilla fixa per a moltes empreses petites i mitjanes. Així, el portal va multiplicar per 10 el nombre de vacants per a autònoms l’any passat.

Més competència

2013 va ser un any amb més ofertes, sí, però també amb més competència. l’informe d’Infojobs ESADE assenyala que el portal laboral va registrar l’any passat un 13% més d’inscripcions, de manera que la ràtio d’aspirants per cada vacant publicada va ser de 74 persones (2 més que el 2012). Així, encara que el nombre total de demandants d’ocupació registrats al portal va disminuir en un 5% segons l’estudi, els candidats donats d’alta es van mostrar més actius i, fins i tot, disposats a canviar de residència per aconseguir una feina: un 33% dels aspirants van manifestar una bona predisposició per fer-ho (l’any 2008 només un 28% es mostraven a favor) i un 29% d’ells van sol·licitar vacants fora de la seva comunitat autònoma (l’any 2011 només ho feien un 20%). D’aquesta manera, la mobilitat territorial, de vegades interpretada com

l’única sortida a l’atur, ha estat un altre dels factors que s’ha incrementat –tant en intenció com en pràctica- des que va esclatar la crisi.

Estudis i salaris, no sempre ben avinguts

Finalment, pel que fa als sous, l’informe assenyala que la mitjana oferta per les empreses que van utilitzar Infojobs com a via de reclutament durant 2013 va ser de 23.650 euros bruts anuals, tan sols un 0,2% més que el 2012, confirmant, així, la tendència cap a la moderació salarial dels darrers anys (veure quadre 2).

Un cop més, el sou de les vacants per a aspirants amb estudis universitaris va ser superior al de les destinades a aspirants amb tan sols estudis primaris o secundaris fins a Batxillerat –aquests últims van cobrar uns 8.000 euros bruts anuals menys en comparació-. continua a la pàg. 6

D’interès //

Quadre 1. Les categories professionals amb més demanda durant 2013 (% de vacants per categoria professional)

Quadre 2. Els salaris oferts el 2013, segons la categoria laboral Categoria

Categoria

% Vacants

Comercial i vendes Informàtica i telecomunicacions Atenció a clients Professions, arts i oficis Enginyers i tècnics Turisme i restauració Administració d’empreses Venda al detall Educació i formació Sanitat i salut Compres, logística i magatzem Màrqueting i comunicació Qualitat, producció i R+D Finances i banca Recursos humans Immobiliari i construcció Disseny i arts gràfiques Legal

40% 17% 11% 4% 4% 4% 3% 2% 2% 2% 2% 2% 1% 1% 1% 1% 0,4% 0,3%

Font: Informe Infojobs ESADE L’estat del mercat laboral a Espanya 2014.

Enginyers i tècnics Finances i banca Immobiliari i construcció Educació i formació Informàtica i telecomunicacions Qualitat, producció i R+D Legal Sanitat i salut Màrqueting i comunicació Comercial i vendes Administració d’empreses Disseny i arts gràfiques Compres, logística i magatzem Recursos humans Turisme i restauració Professions, arts i oficis Atenció a clients Venda al detall *Mitjana salari màxim ofert.

Salari brut anual 2013* 29.165 € 27.245 € 26.983 € 26.922 € 26.621 € 25.390 € 25.086 € 24.747 € 24.306 € 24.247 € 22.499 € 21.740 € 21.483 € 21.253 € 18.293 € 18.098 € 16.030 € 15.794 €

El sou que s’ofereix als aspirants amb estudis universitaris és, un cop més , superior al del proposat als aspirants amb estudis només fins a Batxillerat

// 5

6 //

// D’interès Tot i així, en aquest sentit, ja fa uns anys que l’atur de llarga duració ha propiciat l’aparició d’un fenomen a l’alça que també es va repetir el 2013: la dels candidats sobrequalificats que accepten salaris per sota de les seves expectatives, ja que la seva major preocupació és tornar novament al món laboral.

I és que només un 21% de les vacants publicades a Infojobs l’any passat va sol·licitar candidats amb estudis universitaris.

Per a Carlos Obeso, professor del departament de Persones i Organització d’ESADE, l’informe no fa més que confirmar “la tendència cap al canvi estructural del mercat de treball, tant nacional com internacional. Creixen els

contractes autònoms a la vegada que augmenta la competència pels llocs d e fe i n a , c i r c u m s t à n cia que manté la tònica de la moderació salarial.

Aquest fenomen avança en paral·lel a l’increment salarial d’aquelles feines que requereixen formació específica en àrees emergents i que comencen a generalitzar-se a les empreses, com és el cas de la informàtica avançada”. I conclou: “Convé destacar que l’escletxa entre la formació requerida per les empreses i la que posseeixen els candidats no para d’augmentar.

Aquesta circumstància fa que la població jove canviï la seva actitud quant a la mobilitat laboral, que està pujant de forma consierable.”

ESTHER ESCOLÁN

que els plantejava la mateixa pregunta: com preveu vostè que canviarà l’ocupació a la seva empresa durant el proper trimestre i fins a finals de juny, comparat amb l’actual? El 12% dels enquestats van afirmar que esperaven ampliar les seves plantilles, intenció que representa una millora de 10 punts percentuals respecte al primer trimestre de 2014 i 15 per sobre del mateix període de l’any anterior. Tot i així, encara un 79% no es plantejava realitzar cap canvi en la plantilla.

Del mateix estudi es desprèn que, de les sis regions analitzades (divides en centre: Castella-la Manxa i Madrid; est: Comunitat Valenciana i Múrcia; nordest: Balears i Catalunya; nord-oest: Astúries, Castella i Lleó i Galícia; nord: Aragó, Cantabria, La Rioja, Navarra i el País Basc, i sud: Andalusia, Canàries i Extremadura), cinc preveien generar ocupació aquest segon trimestre de l’any, especialment la zona sud, amb una projecció d’ocupació neta del +9%. L’excepció apareixia a la regió nord-est del país, que aglutina les comunitats de Catalunya i les Balears, i on la projecció d’ocupació neta es situava en un -1%.

La resta d’Espanya mostrava unes taxes entre el +1% i +8%.

Vulnerabilitat i emprenedoria Segons dades de l’Enquesta de Població Activa, el 59% dels aturats el conformen joves d’entre 16 i 29 anys i majors de 45. En total, 3,4 milions de persones que, en alguns casos, formen part del mateix nucli familiar.

Unes dades que expliquen, d’una banda, que el 24% dels joves enquestats per l’informe Infojobs ESADE L’estat del mercat laboral a Espanya 2014 s’estiguin plantejant emprendre, sia pel seu compte, sia associant-se amb altres professionals. Per fer-ho,

el 56% s’estan formant i reciclant, el 46% estan estudiant idiomes, el 27% s’estan plantejant canviar de sector i el 70% estan disposats a canviar de lloc de residència.

Quant als aturats majors de 45 anys -una edat crítica a l’hora de reintegrar-se al mercat laboral-, encara ho tenen més difícil. I és que malgrat que el 60% d’aquest col·lectiu afirmen que s’estan formant i reciclant, el 15% es plantegen un canvi de sector i el 12% valoren seriosament emprendre, el 67% de les

empreses entrevistades a l’informe Infojobs ESADE confessen que el fet que aquest col·lectiu ja vingui amb uns hàbits adquirits de sèrie suposa un fre a l’hora de contractar-los.

Altres factors que dificulten que els aturats séniors trobin feina són, segons les 290 empreses consultades per l’estudi, la manca de domini tecnològic (en un 42% dels casos), la manca d’altres idiomes (35%), la por o resistència al canvi (34%) o la menor flexibilitat que, en general, mostren (30%), entre altres.

.

Quan es crearà ocupació?

Les previsions de les principals institucions i organismes econòmics no són gaire positives pel 2014, ja que indiquen que el creixement durant els propers 12 mesos serà més aviat modest –entre el 0,5 i l’1% del PIB-, un fet que també corrobora el teixit empresarial del nostre país.

En efecte, la meitat de les empreses espanyoles creu que la situació actual del mercat laboral es mantindrà a curt termini i només el 20% de les empreses consultades a l’informe Infojobs ESADE L’estat del mercat laboral a Espanya 2014 preveuen que la situació millori d’aquí a un any; el 48% i el 76%, per la seva banda, ho esperen en dos i quatre anys, respectivament. D’altra banda, el 55% de les empreses preveu mantenir la plantilla actual de cara al proper any i la meitat d’elles preveu incrementar-la d’aquí a dos anys.

Unes conclusions molt similars són les que es desprenen de l’estudi que la consultora en RH Manpower va publicar al març sobre projecció de l’ocupació de cara al segon trimestre de 2014. Un total de 1.000 directius espanyols van ser els encarregats de respondre l’enquesta

Comparació per sectors

Si analitzem les dades aquest cop per sectors, ens trobem amb què l’agricultura i la caça són els àmbits que mostraven una projecció d’ocupació neta més alta, concretament d’un +17%, la millor taxa enregistrada pel sector des del tercer trimestre de 2003. El comerç i les reparacions, amb una taxa de +8%, tornaria als nivells del primer trimestre de 2008 després d’encadenar 25 trimestres consecutius en negatiu, i l’hostaleria, amb una projecció neta del +5% també encararia les seves millors prediccions des del primer trimestre de 2009.

Sectors com el transport, les comunicacions i la construcció, amb una taxa del +5%, o la indústria manufacturera i els serveis financers i empresarials (+4%) mostrarien, en canvi, una previsió de creixement més moderat, mentre que la mineria es quedaria amb una projecció d’ocupació neta nul·la (0%). Per contra, el sector energètic (electricitat, aigua i gas) i les activitats socials (que inclouen els serveis socials i el personal domèstic) s’estavellarien, segons l’estudi, amb una taxa del -4% i -6% respectivament.

.

.

Previsions de contractació 79% dels directius no es planteja realitzar cap canvi a la plantilla

12% dels directius tenen intenció d’augmentar la plantilla

8% dels directius tenen intenció de reduir la plantilla

1% no sap / no contesta Projecció d’ocupació neta per regions.

2n trimestre 2014

Pronòstic per sectors

Agricultura i caça

Energia elèctrica, aigua i gas

Comerç i reparacions

Activitats socials

Font: Estudi Manpower de Projecció d’Ocupació a Espanya.

2n trimestre 2014.

8 //

// Líder d’opinió

Gaspar Hernàndez

“Cal incorporar l’assignatura d’intel•ligència emocional de manera urgent” Gaspar Hernàndez és periodista i escriptor i es declara un apassionat d’ambdues facetes. Amb ell parlem de com ho hem de fer per gestionar bé les emocions, tot aprofitant que el director i presentador del programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio, col·laborador de la revista Mente Sana i exconductor de l’espai Bricolatge emocional a TV3, acaba de treure una novel·la sobre l’ansietat i l’estrès titulada La terapeuta.

ESTHER ESCOLÁN

Per què va triar l’ansietat com a fil argumental de la seva novel·la?

L’ansietat, l’estrès i la depressió són la segona causa de baixa laboral al nostre país. Malauradament, la nostra societat ha normalitzat el fet de viure en un estat ansiós, un tema al voltant del qual no existeix gaire literatura: aquesta és la raó.

El problema és, aleshores, que no som capaços de gestionar les nostres emocions?

El problema rau en la por.

Jo defineixo l’ansietat com el malestar que defineix la nostra època, una època marcada durant els darrers anys per la por.

Com podem començar a gestionar aquesta por?

Jo insto a les escoles a incorporar l’assignatura d’intel·ligència emocional de manera urgent perquè no podem ser bons treballadors, bons emprenedors o empresaris si la por ens bloqueja. Cal ser prudent, sí, però sense que aquesta prudència esdevingui por, perquè sinó no podrem tirar endavant nous negocis ni trobar feina, ni conservar-la.

Estarà d’acord amb mi, però, que l’entorn tampoc no hi

ajuda... Com ho hem de fer per evitar deixar-nos emportar per aquest clima de desesperança i estrès social que ens envolta?

El primer és assolir un estat psicològic, físic i espiritual òptim, la qual cosa no vol dir estar tot el dia en la positura del lotus [una positura característica de la pràctica del ioga que consisteix a seure amb les cames creuades per millorar la respiració i l’estabilitat física], sinó saber gestionar el temps i les nostres prioritats, sense confondre allò urgent amb allò important, i saber gestionar l’estrès i la por.

Jo aconsellaria a les persones que agafin més sovint les regnes de la seva vida per tal de solucionar allò que els angoixa. Sovint pensem que són els altres els que han de solucionarnos els problemes i no ens adonem que la part més important del canvi resideix en nosaltres mateixos, que hem de posar en valor els nostres principis i aspiracions. Cadascú ha d’esdevenir la millor versió d’ell mateix per assolir els seus propis reptes.

I quan ens ronda la idea de llençar la tovallola i rendirnos, què hauríem de fer?

Connectar amb les nos-

tres pròpies fortaleses, les quals s’han de buscar a través d’un profund exercici d’autoconeixement. Si no trobem en el nostre interior de quina manera podem contribuir a millorar el món que ens envolta, mai no aconseguirem aportar res. Com millor estigui algú, més valor pot aportar a l’empresa on treballa i aquesta, al seu torn, més coses reportarà a la societat.

I vostè s’ho aplica tot això que m’explica?

Intento ser com més flexible millor i gestionar de la millor manera possible –perquè ningú no me n’ha ensenyat- les incerteses que sorgeixen en el dia a dia.

Ser feliç i sentir-se realitzat amb el que es fa depèn d’un mateix i, com deia abans, jo hi aspiro diàriament. I si això implica canviar la meva percepció de la realitat o modificar certs hàbits, ho faig.

Per què no?

Com s’ho fa Gaspar Hernàndez per ser escriptor i periodista alhora? No és massa estressant, tot plegat?

La ràdio és la meva dona i la literatura, la meva amant, i de moment cap de les dues no m’ha posat en el compromís d’haver de triar; convivim bé (riu). En ambdós

L’ansietat, el mal del segle XXI

Gaspar Hernàndez.

Foto: Pep Ribas.

terrenys, tracto temes que a mi m’interessen personalment; una especialització a la qual he aspirat des del principi de la meva carrera professional, ja que sempre he defugit ser un comunicador que no tingués res a comunicar, que parlés de tot sense dir res realment interessant o que aportés valor.

Què li queda al Gaspar Hernández actual d’aquell jove periodista que s’inventava l’horòscop en un diari gironí?

Sobretot, la curiositat i el rigor. Un rigor que marca els meus objectius de futur: escriure millors llibres i fer millors programes de ràdio que arribin cada vegada a més gent.

.

A La terapeuta, el periodista i escriptor Gaspar Hernàndez (entre les seves obres hi figuren El silenci -premi Josep Pla i llibre de ficció més venut a Catalunya el 2009- i l’assaig periodístic L’ofici de viure bé), parla sense embuts del que els experts consideren que és un dels mals més comuns del segle XXI: l’ansietat. Una ansietat palpable a la societat i entre els estudiants, sobretot quan arriba el moment de cercar feina o en èpoques d’exàmens com la que afrontem ara, i que ha provocat que augmentin els casos de depressió també entre infants i adolescents, tal com va posar de manifest l’Associació Espanyola de Psiquiatria de l’Infant i l’Adolescent durant el seu 57è Congrés, celebrat a Barcelona a principis del mes de maig.

Busquem els * 20 millors UI/UX Designer La professió del futur “En els propers 25 anys, el Disseny de Productes Intel·ligents crearà tants llocs de treball com ho ha fet la informàtica en els últims 40” (TVE, Telediario, 2013.11.23)

“El 2020, hi haurà 30 mil milions de dispositius connectats” (Consultora IDC, 2013)

“UI/UX Designer és una de les professions amb un major creixement de demanda laboral en el període 2008/2013” (Mashable.com, 2013)

Informa’t a MECAD www.esdi.es 93 745 70 40 estudia@mecad.org

* Places becades per cursar els estudis per la Fundació Indicis

10 //

// L’expert

Si no fos per la peresa

“Ara regna l’imperi de la peresa i es renega dels principis que van permetre a les generacions de postguerra superar la mediocritat, treballant, innovant i millorant per oferir un futur als seus fills”

No ens enganyem, a gairebé ningú no li agrada treballar, com tampoc no ens agrada haver de matinar per obligació. A més, adorem l’oci i vam néixer per al lliure albir -de fet, possiblement, el treball prové d’aquesta maledicció bíblica- i, com a humans, som sensibles i vulnerables, i per tant, dèbils i molt covards per disputar-li a la peresa les grans dosis de dopamina i serotomina que ens proporiciona el plaer de no “haver de treballar” per viure.

Miquel Bonet Professor, advocat i autor de Búscate la vida

Naturalment, hi ha dues excepcions: els workaholics, com anomenen als EUA als addictes al treball, i els que fan de la feina la seva raó de viure. Segurament, totes dues opcions comporten perills, però la situació

www.esl.es

Cursos d’idiomes a l’estranger a l’abast de tothom !

Immersió total : Curs, allotjament i activitats

ESL – Barcelona t 93 343 78 44 e barcelona@esl.es

no deixa de resultar paradoxal tenint en compte el moment que vivim.

Ja sé que molta gent no hi està d’acord, però no vaig sobrat de sensibilitat i m’estimo més la vehemència per interpretar la realitat. A més, m’agrada la història –en especial, la filosofia de l’existència- fet que em duu a creure que una de les raons clau que explica aquesta desafecció és que la peresa ens venç. És evident que tots fem mans i mànigues per excloure-la, suposo que per vergonya o perquè sentir-nos dir que som mandrosos és una frase molt antisocial, però, honestament, som ganduls per naturalesa: perquè no és el mateix matinar per anar-se’n de vacances o per anar a la feina. Si no acceptem això, com s’explica el que esta succeïnt?

La qüestió és que, a la vida, hem de tenir un pla. I qui té un pla per a la seva vida?

Perquè si preguntem a aquest 54 % de joves que no tenen feina quin és el seu pla de vida i què estan disposats a fer per aconseguir dur-lo a terme, suposo que el primer problema amb què ens toparem és un problema de comunicació que no té res a veure amb les noves tecnologies per informar, passar l’estona o col.leccionar dades. Perquè quan parlo de comunicació, jo parlo d’escoltar i d’influir, perquè, tal com diria Victor

Hugo, si no escoltes, no coneixes. I aquesta societat s’oculta darrere de les seves maquinetes –observin, si no, a la gent quan va pel carrer, a l’ascensor o en un bar-; tothom té un mòbil i s’oblida de fer servir les orelles, que no fa falta carregar, ja que s’estima més el missatge escrit, el gràfic, el joc o el whatsapp que mirar o tractar de comprendre a una altra persona.

La reflexió que haurien de fer els polítics que van liderar la bombolla des del 1998 fins al 2006 és que en menys de 10 anys van acabar absolutament amb una generació, a la qual van explicar que no calia esforçar-se ni competir per tal d’aconseguir l’esquer d’una qualitat de vida. I així van fomentar la mediocritat. No ens hauria d’estranyar, per tant, que més del 50% dels meus alumnes universitaris aspirés a ser funcionari, amb vocació o sense.

Promoure el valor de l’esforç

La paraula de moda que va tancar el segle XX era la conciliació i es parlava de temps lliure per desconnectar. Així, molts joves van desconnectar de la formació clau per aprendre un ofici, van abandonar els estudis per obtenir uns ingressos en un sector maleït com el de la construcció; d’altres, molts universitaris, van creue que enllaçar

el grau amb un màster seria una garantia d’ocupació, sense advertir que els ocupadors busquen gent que sàpiga fer, perquè el simple saber ja es troba a Google i per ser competent cal donar corda al talent i practar mentre es pugui.

Però el pitjor de tot és que van avortar milers de vocacions de futurs emprenedors, oblidant que la creació d’ocupació –vergonya del país- la fomenten els emprenedors i que aquest tipus de persones no neixen espontàniament, sinó que sorgeixen a partir de l’educació, els referents socials i un context cultural que afavoreixi la iniciativa personal en lloc de condemnar-la.

No és qüestió de bona sort o de mala sort, sinó de ser capaços de véncer el major enemic que tenim, que és el culte a l’oci, o la negació del valor esforç. Ara regna l’imperi de la peresa i es renega d’aquells els principis dels quals van permetre a les generacions de postguerra superar la mediocritat, treballant, innovant i millorant per oferir un futur als seus fills. No perdem de vista que, al final, no hi ha cap altra fórmula per augmentar la productivitat que treballar i saber més que els demés. I en tots dos casos, això depèn de l’esforç, ja que, curiosament, la sort només s’enganxa a la suor.

.

// 11

D’interès //

BREUS Les tesis doctorals, millor en català El govern català ha anunciat que els doctors de qualsevol universitat catalana o de fora de l’estat espanyol que hagin defensat la tesi doctoral durant l’any 2013 i que l’hagin escrit en català podran optar a un ajut de 500 euros.

D’aquesta manera, l’executiu català pretén fomentar la realització de tesis doctorals en català per normalitzar l’ús de la llengua en aquest àmbit. Es preveu que se’n podran beneficiar uns 175 doctors universitaris que, d’aquesta manera, podran cobrir part de les despeses i taxes administratives que comporta la tramitació del títol de doctor o doctora.

Els ajuts per a les tesis doctorals en català (TDCAT), gestionats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), es podran sol.licitar fins al proper 26 de juliol. Tota la informació sobre els ajuts es pot trobar al web www.gencat.cat/agaur.

català

.

Màster

Trastorns de conducta en adolescents i joves Curs 2014-2015

Tres raons per escollir aquest Màster: Pràctiques als centres ambulatoris i residencials d’Amalgama-7

Borsa de treball pròpia

Tutories individualitzades clíniques, acadèmiques i socioeducatives

La universitat pública catalana, entre les millors del món La universitat pública catalana gaudeix de bona salut. Així ho acredita el fet que la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) figurin en el Top 100 mundial de les millors universitats de menys de 50 anys d’història, un llistat que anualment publica Times Higher Education (THE). Enguany, aquest rànqing situa a la UPF en la posició número 13 -és la primera universitat de l’estat espanyol en aquesta classificació-, mentre que la UAB ocupa la 23a posició. La URV -que apareix per primera vegada entre les 100 primeres– se situa, per la seva banda, en el lloc 66 i la UPC, que també millora la seva posició i guanya quatre llocs, ocupa la posició 95.

El secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, s’ha felicitat per la presència de quatre universitats en aquesta prestigiosa classificació i ha

subratllat que es tracta d’un nou indicador que evidencia “la qualitat del sistema universitari públic de Catalunya”. D’altra banda, Castellà ha destacat l’interès d’aquest rànquing que “permet posar en valor a les universitats joves que en l’àmbit acadèmic han de competir amb universitats que tenen pòsits d’antiguitat de cinc i sis segles”.

.

MASTERS OF SCIENCE Curso 2014/2015

Másters con prácticas en laboratorios de IUCT y empresas Sede Madrid: Máster en Registro y Regulatory Affairs de Productos Farmacéuticos y Afines Sede Barcelona: MSc en Investigación Aplicada en la Industria Química y Farmacéutica MSc en Fabricación en la Industria Farmacéutica y Afines MSc en Gestión de la Calidad en la Industria Farmacéutica y Afines Máster en Monitorización de Ensayos Clínicos y Desarrollo Farmacéutico MSc en Técnicas Cromatográficas: GC, GC-MS, HPLC MSc en Análisis y Control MSc en Diseño de Productos Químicos Verdes Máster Universitario en Prevención de Riesgos Laborales

Becas de colaboración del 50% y Programa de Inserción Laboral

Modalitat presencial, a Barcelona

Més informació:

Facultat de Medicina

mastertc.amalgama7.com

Des de l’any 1997, més de 4.000 històries clíniques ens avalen

mastertc@amalgama7.com Tel. 932 374 122 (Jaume Ferrer)

Sede Barcelona: C/. Álvarez de Castro, 63 08100 Mollet del Vallés (Barcelona)

Sede Madrid: Parque Científico de Madrid C/. Santiago Grisolia, 2 28760 Tres Cantos (Madrid)

www.iuct.com Tel: +34 93 579 34 32 Fax: +34 93 570 57 45 labquim@iuct.com

12 //

// D’interès

Jornada Món Empresarial.

Com més formació, més treball

Adaptar millor l’oferta formativa a la demanda i potenciar la formació durant tota la vida laboral són alguns dels reptes que han d’afrontar universitats i empreses per fer front a les noves realitats del mercat. I és que tots els experts coincideixen a dir que els ciutadans amb més formació tenen més oportunitats de trobar feina en un mercat laboral cada cop més exigent. Tot i així, moltes vegades a les empreses els costa trobar treballadors amb el perfil adequat a les seves necessitats i són molts els professionals que, per causa de la crisi, han hagut de rebaixar les seves expectatives i ocupar feines per a les quals estan sobrevalorats.

Aquestes són algunes de les conclusions extretes durant la jornada titulada “Més formació, més treball”, que Món Empre-

sarial i l’Observatori de Recursos Humans d’Aedipe Catalunya van organitzar dins del marc de Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus. Van participar en el col·loqui el secretari d’Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya, Joan Aregio; el rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, Jordi Montaña; el director de recursos humans d’Asepeyo i president d’Aedipe Catalunya, Ricardo Alfaro, i el Dr. Claudi Alzina, secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya. Les seves ponències, destinades a posar damunt la taula la dificultat que suposa fer encaixar totes les peces d’un trencaclosques tan complex i en constant evolució com és el de l’actual mercat de treball, van ser moderades pel catedràtic d’Economia de la UB, Joan Tugores.

.

2.000 euros per estudiar a Catalunya El govern català ha anunciat que finançarà amb ajuts de fins a 2.000 euros més de 300 universitaris de l’Alt Pirineu, l’Aran i el Solsonès perquè puguin estudiar a qualsevol universitat catalana. Aquestes beques serviran per finançar part de les despeses que els suposa desplaçar-se a qualsevol universitat catalana i allotjar-se fora de la seva comarca. L’import global d’aquests ajuts, finançats per la Secretaria d’Universitats i Recerca i gestionats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), és de 392.000 euros.

Fins al proper 16 de juny podran optar a aquests ajuts els estudiants, de primer o d’altres cursos, de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès i la

Vall d’Aran. Els aspirants que comencin els seus estudis hauran d’estar matriculats el curs actual amb un mínim de 60 crèdits (en estudis de grau) o 55 per a la resta, o bé un mínim de 30 crèdits per cada semestre en estudis de grau o 27,5 per a la resta d’estudis.

Pel que fa als estudiants no primerencs, hauran d’haver superat el 60% dels crèdits matriculats l’any anterior, en el cas dels estudis de la branca de coneixement tècnica, o el 80%, en el cas de la resta de branques de coneixement. Als ajuts hi podrà accedir qualsevol estudiant amb una nacionalitat de la Unió Europea, o no comunitari amb condició de residència, que acrediti viure a aquestes comarques com a mínim des de l’1 de gener de 2011.

.

L’empleabilitat i el salari són proporcionals a la formació Com més formació, més opcions de trobar feina i, alhora, cobrant un sou més alt. Aquestes són les principals conclusions a què ha arribat el setè informe sobre Impacte de la formació en les retribucions publicat per La Salle Campus BarcelonaURL i la consultora de RH Grupo Icsa. L’estudi indica, també, que, a causa de la crisi, l’escletxa salarial entre els treballadors amb estudis universitaris i

els que no els han cursat arriba al 86%.

D’altra banda, a la fo r m a c i ó c a l a fe g i r hi l’especialització, l’experiència i la competència tecnològica com a elements essencials per desenvolupar una c a r r e r a p r o fe s s i o n a l , segons l’informe, que analitza quin pot arribar a ser l’impacte acumulat de la formació en el salari al llarg de la vida. Així, simulant una

carrera professional que comenci als 24 anys i finalitzi als 65 (calculant en euros constants a 2007), una persona que només cursi estudis d’FP o CFGS haurà arribat a guanyar una mica més d’1.230.000 euros quan es jubili, mentre que un llicenciat acumularà prop de 2.249.000 euros que podran acostar-se als 3 milions si afegeix un màster o postgrau al seu currículum.

.

Impacte acumulat de la formació en el salari en una carrera professional en base a l’any 2013

FP/CFGS Diplomatura Llicenciatura Màster o postgrau

24-30 ANYS 18.399 € 22.586 € 25.863 € 25.857 €

31-40 ANYS 23.966 € 33.168 € 39.919 € 48.622 €

41-50 ANYS 30.349 € 45.434 € 55.865 € 73.732 €

> 50 ANYS 38.446 € 51.786 € 75.795 € 99.676 €

TOTAL 1.230.242 € 1.698.326 € 2.249.943 € 2.874.222 €

Font: Informe Impacte de la formació en les retribucions. La Salle Campus Barcelona – URL / ICSA GRUPO.

// 13

D’interès //

El salt cap al mercat laboral encara és massa gran Segons es desprèn del primer informe de l’Observatorio de Innovación en el Trabajo (OIE) sobre joves i mercat laboral titulat El camino del aula a la empresa, els universitaris viuen encara amb certa angoixa el salt cap al mercat laboral. I és que, en general, els acabats de graduar tenen la sensació que al llarg dels seus estudis han rebut poca orientació per cercar feina i consideren que compten amb un bagatge de poca utilitat de cara a poder donar resposta a les necessitats reals del mercat laboral.

Aquesta sensació d’incertesa és menor en el cas dels estudiants de FP, que mostren una actitud diferent, ja que manifesten que la mateixa naturalesa dels mòduls que cursen està més definida a partir de les necessitats concretes del món del treball i, per tant, se senten més preparats. monuni271x185.pdf

1

12/05/14

14.20

Quant a les empreses, per la seva banda alerten que hi ha un dèficit en la formació dels titulats en aspectes claus com la motivació, el coneixement d’idiomes o l’experiència,

així com en habilitats personals com la gestió de l’estrès o la capacitat de comunicació o negociació.

Els factors que explicarien aquests problemes, segons l’estudi, tenen a veure amb

la massificació d’alumnes a les aules i les retallades en educació, així com a causa de l’absència de la realitat del món laboral en els currículums d’alguns plans de formació.

.

14 //

// Temps lliure

Apunta’t a la febre del

running!

Segur que ho has sentit mil vegades: “els estudiants que fan més de 60 minuts d’activitat física al dia obtenen un millor rendiment acadèmic”. No obstant això, entre les classes, els treballs i els exàmens (i la feina, si estudies i treballes), moltes vegades, això de fer exercici físic acaba a la pila de les coses que faràs més endavant. La manca de temps, però, ja no tornarà a ser l’excusa que t’impedeixi de posar-te en forma; com tampoc no podràs tornar a dir allò que “anar al gimnàs val molts diners”. I és que la febre del running ha tornat amb força. Et proposem que descobreixis una activitat que, si es fa bé, no només és beneficiosa per a la salut (i l’aspecte físic), sinó que també ajuda a sentir-se millor i a recarregar d’energia les neurones! Així que no pensis, corre!

EMMA BOUISSET

N’hi ha prou amb unes vambes

Efectivament, amb unes bones vambes ja tindràs tot el que necessites per començar a cremar quilòmetres. L’oferta és prou àmplia com per cobrir tots els pressupostos. Això sí, busca unes que s’adaptin al teu tipus de petjada (pronadora, supinadora o neutra) i que t’ofereixin una bona amortització. Perquè només tens un parell de genolls. Cuida’ls!

I tu, quan corres?

La primera hora del matí i el capvespre són els dos moments del dia més adients per sortir a córrer, però la preferència per un o altre variarà en funció dels teus bioritmes. Hi ha qui té més energia en començar el dia i qui s’estima més engegar motors un cop el sol ja s’ha post. El que sí és segur és que córrer quan hauries d’estar fent la migdiada no és la millor opció.

Cadascú al seu ritme

Si mai no havies corregut abans, comença a fer-ho sense presses. No cal començar per una marató!

El més important és que comencis a un ritme que et permeti parlar mentre enllaces una gambada rere l’altra. Normalment, els primers 10 minuts seran els més durs. Pren-t’ho amb calma i utilitza’ls a mode de suau escalfament; després pots anar incrementant la velocitat una mica més fins que assoleixis la meta del dia. A mesura que acumulis més entrenaments, veuràs com podràs sumar més minuts a la teva rutina gairebé sense esforç.

Amb música o sense?

Hi ha atletes que afirmen que la música distreu, et pot trencar el ritme i no et permet parar atenció a la

teva respiració ni sentir els senyals que emet el teu cos (també t’impedeix d’escoltar el soroll que fa la teva petjada i que et pot indicar si estàs impactant més o menys fort contra l’asfalt). Tot i així, i sobretot si acabes d’iniciarte en això del running, sortir amb el teu Ipod a cremar quilòmetres pot ser una ajuda motivadora molt potent.

Per tant, si optes per dur auriculars, tria bé les teves cançons. I és que a vegades, una power song pot ser l’impuls final que et permeti d’acabar aquella carrera especialment dura.

No siguis esclau del cronòmetre

Evidentment, si vols calcular-ho tot, un cronòmetre

que incorpori indicadors de ritme, distància i pulsacions et serà d’allò més útil per controlar els teus progressos. Però això també et farà més esclau de la tecnologia i pot forçar-te a silenciar les sensacions d’alarma del teu cos. Per això, de tant en tant, també pots sortir a córrer simplement pel plaer d’acumular gambades. Com diuen els més savis: el més important és participar!

Millor en companyia?

Encara que, a priori, córrer sigui un esport individual, formar part d’un grup de runners té certs avantatges, entre ells l’estimulació que suposa comptar amb

un còmplice que et farà més difícil posar excuses a l’entrenament!. Malgrat això, hi ha qui se sent pressionat quan corre en grup (sobretot quan comença) i s’estima més la independència de decidir per si mateix quan, com i a quin ritme vol córrer.

Córrer outdoor

Córrer outdoor significa córrer sobre diferents superfícies. Les ideals són la terra, el tartan (material sintètic que recobreix les pistes d’atletisme) o la gespa. En canvi, la vorera de llambordes i el formigó estan totalment desaconsellats, ja que són massa durs. Però si no tens cap poliesportiu municipal a la vora i el camp més proper et queda massa lluny, l’asfalt és una bona opció.

No passis dels estiraments

Per acabar. si no vols haver de plegar abans de començar, els estiraments després de córrer són imprescindibles! Dedica uns 10 minuts a relaxar bé tots els grups musculars que intervenen en aquest esport, parant atenció, sobretot, a estirar bé quàdriceps, bessons i isquiotibials. Esquena, braços i espatlles també agrairan que els dediquis uns minuts en finalitzar l’entrenament.

.

www.cetaedu.es

HAY FUTURO, el sector crece.

GRADO UNIVERSITARIO EN TURISMO • Bolsa de trabajo y prácticas

• Programas de intercambio • Enseñanza personalizada • Modernas instalaciones • Internacionalización • Nuevas tecnologías • Multiculturalidad

Carrer d’Aragó, 55 • 08015 Barcelona • Tel.: 932 278 090 • info@cetaedu.es

A I R À T I S R E V NI U A L O C S E ’ L GRADUA’T A L A N O S R E P S MÉ

A R U G E S AS R U T U F U E EL T

T LA A C R E M A M CISIO I E U D G S E E S N R TUR S EXTE E U Q I T C ACCIÓ FU EME IA PRÀ T C S I N S È I C S I a I F t E l E Vsu Rn FESSIÓ O R DES SCEo P Ó I C PR MA A R M R O O O F C L A P I I A C a V U r N CIÓ nostPACITACIÓ EQ PERIÈ X E Ó RVEIS S I E C S A NFORMtAotaEBla A S C C I E L N D L U A A ST IÓ EFIC OM

014 15 A I R E M R

IÓ E IA C X C E OFESS N L R ACIÓ TR F È P E G I R Ó X I T E C N A L E R A VALO AB REIXEM Ó I FOERRRTAA C C S A R M E ERCAT LO R N PIO A IN F O N O I L E L I T A M N V A T I I N AATTGE ESTUD M R SEGUIME FO T N PRENE A Ó I C A R G GRAU EN

INFE

A I P À R E FISIOT A C I T À M R O F N I S I E V R E IS GRAU D’

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

GRAU EN