Món Universitari núm.105

1r trimestre - Núm. 105 - Reflexions pel talent

s n o i c p r o u l t i M de fu

Els crèdits

més divertits!

Personal branding

(o com trobar fein a al segle XXI )

Inclou el suplement sobre el món dels idiomes

Llengües estrangeres: la clau que obre el mercat laboral

Josef Ajram: “Si la crítica destructiva et fa dubtar del teu talent, has de deixar les xarxes socials”

Entrevista //

roser soley Roser Soley, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona, analitza les novetats de l’edició d’enguany del Saló de l’Ensenyament i Futura.

Per què són encara necessaris el Saló de l’Ensenyament i Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus? No podem trobar ja tota la informació per triar els estudis per Internet?

Són necessaris perquè, a més de concentrar tota l’oferta educativa en un mateix recinte durant uns dies concrets, s’ofereix als visitants atenció humana i personalitzada, assessorament directe a càrrec d’experts i tots els detalls sobre qualsevol tipus de formació i les seves sortides professionals.

A qui va adreçada la seva

proposta, tenint en compte que la formació ja es considera un camí que no s’acaba mai?

El Saló és un espai interessant per als alumnes que volen accedir a la universitat (pre-universitaris o majors de 25 anys), ja que trobaran informació de les carreres que més s’adapten a les seves preferències, les proves d’accés o les notes de tall. De la mateixa manera, animem a venir a aquells que estiguin valorant el fet de complementar la seva formació amb idiomes, cursos ocupacionals, etc. De fet, des de fa uns anys, i coincidint amb la

Foto: David Fernández

“Proposem una gran oferta de títols perquè els universitaris ampliïn la seva formació acadèmica i s’especialitzin”

// 3

4 //

// Entrevista

“Coincidint amb la crisi, hem observat un increment de visitants adults interessats pels nostres serveis d’orientació personalitzada per ampliar els seus coneixements en alguna matèria” crisi, hem observat un increment de visitants adults interessats pels nostres serveis d’orientació personalitzada per ampliar els seus coneixements en alguna matèria.

I a quin tipus de públic recomaneu Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus?

A universitaris i professionals que busquen ingressar o progressar amb èxit en un món laboral cada vegada més globalitzat i competitiu. Així, els que busquen ampliar o actualitzar la seva formació acadèmica i realitzar estudis d’especialització que responguin a les noves necessitats del mercat trobaran en aquest certamen una gran oferta de títols.

La creixent introducció de la robòtica en el món laboral és, sens dubte, un dels reptes ineludibles del futur que, pràcticament, ja és aquí. Com aborden aquesta realitat?

Efectivament, fa anys que la indústria robòtica substitueix operaris en tasques repetitives o pesades. Això es podrà veure, per exemple, a l’estand del Departament d’Ensenyament al Saló, que aquest any donarà un especial protagonisme a la Formació Professional Industrial: s’habilitarà un circuit perquè els visi-

Món Editorial

tants puguin realitzar un recorregut interactiu per les diferents fases d’un procés industrial automatitzat. Els expositors de l’Espai Ciència també faran demostracions, i universitats com la UPC i la UAB presentaran estudis relacionats amb la robòtica.

D’altra banda, la indústria dels videojocs s’està convertint en un important nínxol d’ocupació.

Com s’hi veu reflectit aquest sector en l’edició d’enguany?

El Saló de l’Ensenyament habilitarà l’Aula de Tecnologies Multimèdia, on els estudiants podran descobrir la màgia del videojocs i les tecnologies multimèdia participant activament en diverses activitats organitzades pel Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM/UPC). A l’espai de demostracions, els visitants podran veure, per exemple, en què consisteix el treball d’un dissenyador multimèdia o d’un programador i artista dels videojocs, uns perfils professionals amb grans perspectives de futur.

A l’Aula de Tecnologies també es duran a terme activitats com el Magic Marble –interacció directa amb un videojoc mitjançant dues plataformes de ball–, i tractarem el tema de la

realitat virtual amb les ulleres Oculus Rift , que permetran experimentar les sensacions de conduir un Ferrari Cabrio per les pistes del circuit professional de Montmeló –comptem amb la col·laboració del mateix Circuit de Barcelona-Catalunya de Fórmula 1–. Així mateix, l’Escola de Noves Tecnologies Interactives de la UB, que organitza graus de disseny de videojocs i serious games, també tindrà enguany la seva zona específica.

El Saló també s’ocupa dels estudis d’idiomes. Quines novetats hi podrem trobar?

Hem inclòs un any més el Saló dels Idiomes/Aseproce per tal de presentar una àmplia oferta de cursos d’idiomes, molts d’ells dissenyats per oferir experiències a l’estranger. Entre les novetats d’aquest any destaquen, per exemple, un curs dissenyat per a amants dels animals o pels aficionats als esports aquàtics on, a més d’aprendre una llengua, es podrà practicar piragüisme, vela o surf.

Les propostes de la Setmana de la Formació i del Treball no són només teòriques, també hi ha demostracions en viu, tallers i activitats interactives.

Quines en destacaria?

Entre les novetats previstes, destaquen una sèrie de xerrades adreçades a alumnes i famílies sobre temes d’interès: les vies d’accés a la universitat o als cicles formatius, l’elecció d’estudis superiors, l’autoconeixement, etc. D’altra banda, habilitarem un Fòrum d’Orientació Universitària/Aula d’Activitats, on responsables d’universitats i centres de formació professional i ocupacional presentaran la seva oferta educativa i aclariran tot tipus de dubtes als assistents. Per primera vegada, es duran a terme seminaris per a professors i professionals del sector on es treballaran aspectes clau per acompanyar els estudiants en el procés d’orientació acadèmica i

“A la darrera edició de Futura, els estudis relacionats amb l’àmbit de les Ciències de la Salut i les Ciències Socials i Jurídiques van ser protagonistes”

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6795-2014 ISSN 2385-5428 (inernet) ISSN 2385-541X (impresa)

f

Entrevista //

1

16/2/16

16:54

“Tant al Saló com a Futura, oferim atenció humana i personalitzada, assessorament directe a càrrec d’experts i tots els detalls sobre qualsevol tipus de formació i les seves sortides professionals” laboral. No hem d’oblidar que el Saló és una eina molt útil per a ells. Per últim, hi haurà una Àrea de Formació Professional Integrada, on el Departament d’Ensenyament, la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) informaran sobre aquesta iniciativa, que suposa una major vinculació entre formació i empresa, i un impuls a la formació dual.

L’any passat els serveis d’orientació van atendre

més d’11.000 persones.

Quines van ser les consultes més habituals?

Pel que fa a graus universitaris, la Psicologia, l’Educació Infantil, la Medicina, l’Enginyeria Aeronàutica i les Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport van ser protagonistes. D’altra banda, a Futura, molts visitants es van interessar principalment pels estudis relacionats amb l’àmbit de les Ciències de la Salut (Psicologia, Biomedicina, Infermeria, Activitats Físiques i de l’Esport) i les Ciències Socials i Jurídiques (sector Educatiu, Gestió cul-

tural, Administració i Direcció d’Empreses), entre altres.

L’oferta de màsters, postgraus i cursos d’especialització també ha crescut molt en els darrers anys. Com traslladeu aquest gran ventall de possibilitats als assistents?

A més de preguntar i tenir un canvi d’impressions amb representants de les diferents universitats, escoles de negocis, centres de formació contínua i col·legis professionals que participen al Saló, Futura tindrà també un

servei d’orientació personalitzada a càrrec d’experts d’Educaweb.

Per acabar, l’any passat, l’allau de visitants va comportar cues interminables i fins i tot hi va provocar que molts estudiants es quedessin a les portes del recinte. Quines mesures han pres en aquest sentit?

Ampliarem la superfície expositiva, ocupant el 100% del Palau 2, i també l’horari. A més a més, els grups de visitants només podran adquirir les entrades on-line, no a les taquilles. També establirem torns de visites de matí o

// 5

6 //

// Líder d’opinió

Josef Ajram

day trader

Foto: Cedida

Ja sigui pel seu nom, tatuatges o per la claredat amb què explica els conceptes econòmics més enrevessats, és complicat oblidar Josef Ajram. I és que aquest polifacètic day trader borsari no para quiet, fet que l’ha convertit en tot un fenomen social. Desconeix on són els límits i ho aprofita per desafiar-se a si mateix en el terreny professional, però també en l’esportiu, una de les seves grans passions.

“Si la crítica destructiva et fa dubtar del teu talent, has de deixar les xarxes socials” BERTA SEIJO

Quan vas decidir donar el pas i dedicar-te a la borsa?

Ja m’atreia abans de començar la universitat, però vaig decidir abandonar la carrera a inicis de tercer d’ADE per centrar els meus recursos a la borsa i dedicar-m’hi professionalment. És un món que em cridava l’atenció des del 1996, any a partir del qual jo ja tenia l’edat suficient per obrir un compte allà i començar a fer operacions.

Fins que va arribar el 23 d’abril del 2007, una data que, si no m’equivoco, tens molt marcada. Què va passar? És una data que tinc marcada perquè tant aquell dia com el dia següent em van passar coses, professio-

nalment parlant, que mai havia contemplat. Perquè et facis una idea, vaig patir una gran pèrdua borsària de 110.000 euros -de la meva butxaca i no de tercers- i a l’endemà ho vaig recuperar pràcticament tot.

Allò em va servir per posar els peus a terra, veure realment els perills que té aquest negoci i tenir clar que l’èxit no existeix; per molt bé que facis les coses mai no t’has de relaxar del tot, sempre has de mantenir un cert nivell de tensió.

Des d’aleshores, tinc molta més cura i presto molta més atenció.

I després hi ha l’esport.

Què tenen en comú les proves d’ultrafons i les triatlons amb la borsa?

Més que en comú, són dues àrees que es comple-

menten. L’esport t’ajuda a entendre que has de ser constant i que si treballes pots rendir més, i tot això és útil a la borsa. Per exemple, tot l’aprenentatge de vuit anys com a professional va ser clau per superar la pèrdua d’aquells 110.000 euros.

Un altre dels teus punts forts és la interacció que mantens amb els teus seguidors a les xarxes socials. Què et mou a escriure al teu blog i a ser tan actiu a Twitter?

Les xarxes socials són una de les millors eines per interactuar amb la gent. Pots tenir bones idees o productes però si no et coneixen és com si no existissis. Jo ja fa 10 anys que tinc un blog que és com una finestra de comunicació per a

mi. Després van venir les xarxes socials i ara mateix puc parlar d’una comunitat de 500.000 seguidors que m’ajuda a ser més visible i també a ser més àgil mentalment.

I el costat negatiu de tot plegat?

No és tant la crítica allò que em molesta, sinó l’insult. Les xarxes socials també t’ajuden a veure que sempre hi ha algú que no estarà content amb el que dius o fas. Has d’aprendre a filtrar perquè no t’afecti.

Al final he entès que no tothom està preparat per tenir un compte a qualsevol xarxa social. Això sí, està clar que en el moment que la crítica destructiva et fa dubtar del teu talent has d’abandonar aquest tipus de plataformes.

.

Passió a temps complert Està clar que Josef Ajram (Barcelona, 1978) ha triat el seu propi destí i no ha deixat res en mans de l’atzar. Seguint la pista dels diners i de les experiències fortes, va perdre de vista la universitat a tercer de carrera i va decidir dedicar-se professionalment a la borsa, un negoci que sempre li havia cridat l’atenció. Es podria dir que actualment és el day trader més conegut del país, una fama que ha aconseguit gràcies a les seves reflexions sobre economia i finances, però sobretot al seu caràcter mediàtic, adornat amb un bon grapat de tatuatges i sense corbata a la vista.

Quan no compra o ven accions, corre, va en bicicleta, neda -és un habitual a les proves més exigents d’ultrafons-, escriu a les xarxes socials -té 213.000 seguidor a Twitter-, treu al mercat un nou llibre o exerceix de coach empresarial i esportiu.

Centre Universitari Adscrit a

www.cetaedu.es

Hi ha futur, el sector creix.

GRAU UNIVERSITARI EN TURISME • Borsa de treball i pràctiques • Programes d’intercanvi • Ensenyament personalitzat • Modernes instal·lacions • Internacionalització • Noves tecnologies • Multiculturalitat

C/ Còrsega, 409 08037 Barcelona Tel.: 902 32 23 00 info@cetaedu.es

8 //

// D´Interès

Acomiada’t de la facultat

sense mirar enrere!

Mestres, pares, germans o amics amb més veterania a les espatlles. Sembla que quan acabes el batxillerat tothom està disposat a orientar-te, però poca gent et dóna pistes sobre quin camí has de seguir després d’aquests quatre anys d’esforç i diversió a parts iguals. Però no pateixis perquè a continuació et presentem algunes de les possibles opcions que pots triar una vegada acabes la carrera: continuar amb la teva formació, treballar, realitzar altres cursos o, fins i tot, prendre’t un any sabàtic!

BERTA SEIJO

Segons el darrer informe de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), l’any 2014 tres quartes parts de l’alumnat català va voler continuar ampliant la seva formació després de graduar-se. La majoria d’aquests titulats van optar per cursar un màster (el 40%), especialitzar-se (el 15%), obtenir la llicenciatura (l’11%) o realitzar el doctorat (el 4%). Si desglossem aquestes xifres segons les àrees, els enginyers i arquitectes són els menys propensos a continuar amb la seva formació; en canvi, els graduats en Ciències Experimentals són els que prefereixen ampliar els seus coneixements, sobretot a través d’un doctorat.

Vols estudiar de franc a Harvard o Stanford?

L’anàlisi realitzada també conclou que el 5% restant dels titulats que van continuar amb la seva formació ara fa dos anys van incorporar al seu CV altres cursos, com per exemple els d’idiomes o els que es duen a terme on-line, més coneguts amb el nom de MOOC (Massive Online Open Course). Aquests es van començar a popularitzar a tot el món l’any 2011 (abans es limitaven a les uni-

versitats nord-americanes), incrementant la seva oferta de tres a 4.550 programes en només cinc anys. Impartits per institucions de la talla de Harvard, el MIT, Stanford, La Sorbona o Yale (almenys 563 universitats ja figuren en aquesta llista) parlem de cursos de nivell superior (universitari o postuniversitari) que encapçalen ara per ara l’educació oberta a Internet.

Entre les característiques que els defineixen trobem que: tothom els pot cursar, estan centrats en temes específics, l’accés és totalment gratuït, fan ús de les eines multimèdia que ofereix la xarxa, possibiliten la interacció en línia entre els participants o entre els alumnes i el tutor, etc.

Malgrat que compten amb la col·laboració de grans experts en les diferents matèries, sovint són iniciatives privades les que impulsen aquests cursos massius: Udacity, Coursera, Edx (aquí podràs trobar els programes creats pel MIT, Harvard o Berkeley), Crypt4you, MiriadaX, Futurelearn (hi figuren els principals centres de referència del Regne Unit), entre d’altres. Ara bé, si escombrem cap a casa és UCATx la que reuneix la majoria de MOOC que ofereix el sistema universitari català actualment.

.

Continuació dels estudis a Catalunya un cop finalitzada la carrera, per àrees (2014) Nombre d’estudiants

Cursos especialitzats

Llicenciatura

Postgrau o màster

Doctorat

Altres cursos

Humanitats

1.484

13,34%

6,74%

49,33%

6,81%

5,19%

Ciències Socials

8.024

16,85%

13,33%

37%

1,17%

6,41%

C. Experimentals

1.136

8,01%

4,84%

48,15%

22,62%

2,99%

Ciències de la Salut

1.863

20,29%

6,33%

49,33%

4,78%

2,90%

Eng. i Arquitectura

3.518

13,19%

11,60%

34,82%

3,67%

5,83%

Font: Universitat i treball a Catalunya 2014. Estudi de la inserció laboral de la població titulada de les universitats catalanes. Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).

Cursos MOOC impartits al món, per àrees (2015)

Font: 2016 Online Course Report.

Informàtica i Programació 17,18%

Business & Management 16,75%

Ciències Experimentals 11,34%

Humanitats 9,41%

Art i Disseny 6,73% Ciències de la Salut 8,27%

Ciències Socials 10,77%

Educació 9,36%

Enginyeries 6,11% Matemàtiques 4,09%

D’interès //

Directes cap al mercat laboral Prepara les oposicions El passat juliol, i després de quatre anys sense novetats, la Generalitat va tornar a oferir ocupació pública. En altres paraules, es van convocar 1.230 places destinades a cobrir el 50% de les que van quedar desertes per jubilació. Una bona notícia per a tots aquells que, després de la universitat, es plantegen fer colzes i estudiar per a les oposicions de les següents professions: personal sanitari i educatiu, bombers, mossos d´Esquadra, psicòlegs i assistents socials d’execució penal, advocats especialitzats en l’àrea penal, enginyers de camins, tècnics de gestió tributària, inspectors de l’Agència Tributària Catalana o notaris.

Inscriu-te a l’atur

Fer una visita a les oficines de l’INEM és habitual en el cas d’aquelles persones que s’acaben de titular i busquen feina, doncs es un servei que

a més a més posa a la seva disposició cursos formatius sense cap cost. Actualment, però, també existeix la Garantia Juvenil, una iniciativa europea que pretén facilitar l’accés al mercat laboral dels joves que tenen entre 16 i 30 anys, oferint incentius a les empreses que els contractin.

Consulta els portals d’ocupació on-line

Infojobs, Infoempleo, Jobs and Talent, Barcelona Activa, StudentJob, PrimerEmpleo, etc. Hi ha centenars de pàgines web dedicades a la publicació d’ofertes de feina a la xarxa on podeu enviar el vostre CV. Això sí, que no se us passi revisar-lo periòdicament i actualitzar-lo quan sigui necessari. Tampoc no us oblideu del poder que tenen les xarxes socials, sobretot Linkedin, a l’hora de posar-vos en contacte amb empreses que busquen nous treballadors.

De professió, multiculturals Segons Adecco, la mobilitat geogràfica és un dels aspectes que més es valoren d’un candidat dins d’una companyia. És a dir, les empreses (sobretot les grans multinacionals) tenen molt en compte que els seus empleats estiguin disposats a canviar de ciutat o inclús de país, encara que sigui per un període curt. Per aquest

motiu, el domini d’idiomes és imprescindible i tenir un nivell avançat d’anglès, un requisit indispensable. A més a més, haver viscut una experiència prèvia a l’estranger també facilita la contractació en molts casos. En definitiva, quan acabis la universitat (i si no tens cap més compromís) llança’t a l’aventura!

Vida després de la graduació: un gran ventall d’opcions  Continuar amb la teva formació: màster, a postgrau, doctorat, llicenciatura, cursos

d’especialització presencials o on-line (MOOC), un altre grau, etc.

Estudiar un idioma.

Viure i treballar a l’estranger una temporada.

P  reparar-te per a les oposicions.

Apuntar-te a l’INEM i/o publicar el teu CV a la xarxa.

O  btenir una beca de pràctiques nacional o internacional.

T  reballar en la teva (o en una altra àrea) per acumular experiència professional.

D  edicar-te a altres projectes que t’interessin (fer un voluntariat, per exemple).

E  mprendre el teu propi negoci.

 a  a a  a a a a a

Grau en Turisme Relacions Públiques Direcció i Administració d’Empreses Màsters Cicles Formatius de Grau Superior

Cursos d’idiomes a tot el món Viatja, aprèn i diverteix-te

Formació contínua

Escola Universitària Formatic Barcelona Barcelona Passeig de Gràcia nº 86, Planta 2 93 343 78 44 barcelona@esl.es

www.esl.es

formaticbarcelona.com @formaticbarna /escola.barna

Campus Barcelona Passeig de Gràcia 66 — 71

// 9

10 //

// D’interès

Personal branding:

fes-te un lloc al món laboral!

T

VIES PER TROBAR FEINA DICIONA A R L Empreses de treball temporal (ETT)

Anuncis a la premsa

LE SEG XXI Serveis públics d´ocupació

Canals 2.0

PAS A PAS 2 1

Selecciona i analitza el sector que més t’interessa

. .. .

Busca informació: - Formació i experiència demanada.

- Oportunitats d’èxit.

- Estat del mercat a escala nacional.

- Especialització?

Valora els pros i els contres.

Contacta i parla amb professionals que hi treballen.

Fes un llistat d’empreses o organitzacions del sector.

Fonts: Ajuntament de Barcelona i Adecco.

Construeix la teva marca personal

Per què?

Com?

- El 32% de les persones que envien el seu CV a Espanya per Internet són cridats pels reclutadors.

- El 70% dels responsables de RH fan ús de les xarxes socials per seleccionar personal.

- Amb un 80%, Linkedin és la xarxa professionals més valorada per reclutadors i demandants d’ocupació.

- El 29% dels reclutadors afirma haver contractat un candidat per la seva activitat a Internet.

- El 30% dels reclutadors afirma haver rebutjat un candidat per la seva activitat a Internet.

1. Analitza i coneix en profunditat les teves

i promoció del teu CV + Credibilitat o perfil professional. de trobar feina. + Oportunitats Valor afegit. + Visibilitat davant reclutadors. + Reputació on-line. + Networking o xarxa de contactes. +

habilitats, competències, motivacions, fortaleses i debilitats.

2. Planifica i marca’t uns objectius concrets.

3. Aprofita els teus contactes i crea comunitat.

4. Obre el teu propi web o blog i comptes a les principals xarxes socials per donar-te a conèixer:

@

× Faltes d’ortografia aDisseny net i creatiu × Informació personal compromesa aContingut professional 5. Sigues actiu i treballa dur quant al posicionament SEO.

6. Comparteix contingut original.

// 11

D’interès //

Entrevista de feina:

les claus de l’èxit mera Com causar unarepssriió ? (i bona) imp 1. Esbrina tot el que puguis sobre l’empresa

Abans de l’entrevista, recopila tota la informació que puguis sobre la companyia i la seva trajectòria. Conèixer bé què fan i a quin sector pertanyen és imprescindible, doncs probablement voldran saber si estàs realment interessat en la seva oferta de feina. Internet pot esdevenir el teu millor aliat a l’hora de preparar respostes a tot tipus de possibles preguntes.

2. Tria bé el vestuari i sigues puntual

No deixis el tema de la roba pel darrer dia perquè les presses mai no donen bons resultats i, fins i tot, t’arrisques a arribar tard a la cita. Si tens temps, procura presentar-t’hi uns 10-15 minuts abans; així estaràs prou relaxat quan cridin el teu nom.

3. La comunicació no verbal diu molt de tu

Un cop estiguis amb l’entrevistador, recorda que mantenir una postura adequada, ser natural en tot moment i cuidar el to de veu és imprescindible. De

la mateixa manera, evita actituds defensives davant qüestions difícils, dirigeix la teva mirada sempre al teu interlocutor i no creuis els braços, doncs denota agressivitat i incomoditat.

4. Escolta i pensa abans de contestar

Pren-te el teu temps a l’hora de respondre bé cada pregunta; ningú no et posarà cap cronòmetre perquè vagis més ràpid. I no et preocupis si no saps alguna dada; és pitjor si parles per parlar... També recorda que interrompre no és una bona estratègia i que no ets tu qui ha de tenir el control de l’entrevista.

... ... ... .

Les debilitats, a bon resguard

Preguntes típiques i tòpi ques

Quin és el teu major defecte?

I la teva major virtut?

On et veus d’aquí cinc anys?

Defineix-te en una frase.

Què pots aportar a la nostra empresa?

Prefereixes treballar sol o en equip?

Com et descriurien els altres?

Quina és la teva actitud davant l’estrès i la pressió?

Per què vols treballar a la nostra companyia?

Quina seria la teva feina ideal?

Sigues sincer i honest però no focalitzis el teu discurs en explicar quines són les teves debilitats. I si et pregunten sobre elles, menciona les que tenen a veure amb la teva faceta professional i no amb la personal. D’altra banda, procura no caure en el parany de convertir qualitats en defectes amb l’objectiu d’impressionar: perfeccionista, massa puntual, involucrat al màxim, etc. Aconseguiràs l’efecte contrari... Per últim, recorda que sempre que facis referència a una debilitat, està bé que l’acompanyis amb una possible solució per tal que l’entrevistador vegi que no serà en cap cas un obstacle a l’hora de fer front a la feina que t’espera.

.

5. Tingues una actitud positiva

El primer que s’ha de fer valer ets tu mateix, per això, deixa-li clar a l’entrevistador que ets la persona ideal per cobrir la vacant i parla amb seguretat i confiança. Sigues positiu: posa èmfasi en els reptes que has superat durant tota la teva trajectòria professional i explica què has après gràcies a les dificultats.

.

GRADOS

¿Por qué estudiar en ESADE?

4ª mejor Business School europea (Financial Times, 2014)

Grado en Derecho

Formación multidisciplinar

Grado en Dirección de Empresas - BBA

Aprendizaje de 2 o 3 idiomas Prácticas profesionales obligatorias

Dobles titulaciones

DISEÑA TU FUTURO, HAZLO POSIBLE

Semestre de intercambio

Grado en Derecho & Bachelor in Global Governance

El 85% de los alumnos encuentra trabajo antes de acabar el programa

Grado en Dirección de Empresas & Grado en Derecho

El 57% de los estudiantes que solicitaron una beca, la obtuvieron (curso 2014-2015)

Contacto:

www.esade.edu/grados

admissions@esade.edu

935 530 247

12 //

// Reportatge

Els nous fenòmens laborals En temps de crisi, una de les millors maneres que tenen les empreses de millorar els seus resultats és donar-li la volta a la gestió del temps dels seus empleats. I és que, si tot just heu començat a buscar feina, no us ha d’estranyar que algunes companyies publiquin ofertes de treball allunyades de les jornades interminables a l’oficina i apostin per mesures de flexibilitat que ajuden a què les persones exerceixin la seva professió de manera més còmode i eficient.

BERTA SEIJO

Segons els resultats de la darrera Enquesta Catalana de Condicions de Treball, publicada el 2013, la jornada laboral més comuna dels treballadors catalans és la partida (47,1%), seguit de la continuada de matí (27,5%), de tarda (6,2%) i de nit (2,7%). D’altra banda, el 8,1% dels entrevistats va declarar que el seu horari era de treball per torns, ja fos de dos torns sense nit (3,7%), dos torns amb nit (1,5%) o tres torns (2,9%).

Si ens focalitzem en aquesta darrera modalitat, cal fer referència a l’informe El treball per torns i el treball nocturn, impulsat el 2014 pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Aquest estudi comença apuntant la importància que té la regulació del temps de treball respecte a la salut i el benestar dels empleats. Perquè, en comparació amb les persones ocupades en horaris fixos, els treballadors en règim de torns manifesten que el seu horari repercuteix negativament en la seva vida familiar i social. Dit amb altres paraules, la manca d’una rutina dificulta que aquests puguin

planificar altres activitats i responsabilitats no lligades a l’àmbit laboral.

Millor de dia (que de nit)

L’informe posa especial èmfasi en la situació d’aquelles persones que exerceixen la seva professió durant les 10 de la nit i les sis del matí. I és que aquesta mena de jornades o torns (de tres hores com a mínim) perjudiquen certes funcions biològiques i de comportament de l’organisme i acostumen a donar peu a trastorns del son, alteracions cardiovasculars, trastorns digestius o alteracions en els nivells d’estrògens. El rendiment i la qualitat de treball de la gent que treballa de nit també són inferiors, ja que la capacitat de prendre decisions i la d’atenció són més baixes. D’altra banda, la rapidesa i la precisió de moviments es veuen reduïdes.

Per aquestes raons, segons el Departament d’Empresa i Ocupació, cap persona hauria d’estar al torn de nit més de dues setmanes seguides (si no és per adscripció voluntària).

El benestar dels empleats, clau per a la productivitat

Sortosament, però, cada ve-

gada és més freqüent que les empreses introdueixin mesures destinades a tenir cura del benestar i la salut dels seus treballadors; està demostrat que això es tradueix en més productivitat, eficiència i millors resultats a les organitzacions. A continuació n’anomenem dues de les més conegudes: flexibilitat horària i flexibilitat en l’espai de treball.

En primer lloc, la flexibilitat horària engloba mesures com l’horari fix variable, la flexibilitat a l’entrada i sortida de la feina, l’horari lliure (en base a uns objectius prè-

viament establerts), el banc d’hores, la jornada comprimida o la jornada intensiva.

En segon lloc, la flexibilitat en l’espai de treball té com a autèntic protagonista el teletreball, és a dir, quan les tasques laborals es desenvolupen parcial o totalment lluny de la localització de l’empresa fent ús de les noves tecnologies de la comunicació. Les professions que acostumen a practicar aquesta modalitat són: consultoria i serveis a les empreses, programació i serveis informàtics, consultoria i serveis financers, màrqueting,

serveis i atenció mèdica, arts gràfiques, visuals i multimèdia, relacions públiques i publicitat, comptabilitat i auditoria, escriptors, guionistes i creadors de continguts, i comercials i venedors independents. Quant als avantatges, per a la plantilla aquest sistema organitzatiu facilita la conciliació de la seva vida personal i laboral, i afavoreix l’estalvi de temps i diners en desplaçaments.

Per a les empreses, el teletreball redueix costos i manteniment d’infraestructures, i dóna peu a un augment de la productivitat.

.

El rellotge del nostre cos Major estat d’alerta 10:00 Major nivell de testosterona 9:00 Major moviment intestinal 8:30

Migdia 12:00 14:30 Millor coordinació 15:30 Millors reflexos

Menor nivell de melatonina 7:30

17:00 Major eficiència cardiovascular i muscular

Augment de la pressió sanguínia 6:45

18:30 Major pressió sanguínia 19:00 Major temperatura corporal

Menor temperatura corporal 4:30

21:00 Augment de la secreció de melatonina Son profund 2:00

Mitjanit 00:00

22:30 Menor moviment intestinal

Font: El treball a torns i el treball nocturn. Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Reportatge //

Nom i cognoms: Ferran Caldés Camprubí Edat: 37 Lloc de residència: Sant Cugat del Vallès Professió: Periodista

“Fins que no hi hagi més confiança en el treballador, el teletreball seguirà sent anecdòtic al nostre país”

Des de quan practiques el teletreball?

Fa quatre anys, però, en el meu cas, no practico teletreball al 100%, sinó que tinc l’opció, quan ho necessito, de treballar des de casa.

Llavors és una mesura estesa a la revista on treballes?

Sí, ho faig quan em convé més quedar-me a casa que desplaçar-me. Com que la redacció de continguts i la gestió de xarxes socials i web es poden fer a distància en la majoria de casos, quan opto per fer teletreball no hi ha cap inconvenient. També vull destacar que tinc flexibilitat horària. Es valora el resultat, no tant la presència constant a la redacció, que d’altra banda és impossible si tenim en compte les rodes de premsa i presentacions a les que assistim gairebé cada dia.

Té cap inconvenient?

Des del punt de vista del

treballador, no hi ha horaris i acabes treballant més hores de les que treballaries si anessis a la redacció. També hi ha la part de les relacions personals: si ets a la redacció, estàs amb els teus companys i fas la feina però al mateix temps pots xerrar amb ells, riure quan toca i comentar les coses en directe.

Coneixes més gent que el practiqui?

Companys de redacció, informàtics i gestors de xarxes.

Es tracta de disposar de les eines per poder fer la feina sense problemes i, avui dia, en el sector de la informàtica és on més facilitats hi ha en aquest sentit.

Creus que és una tendència cada vegada més generalitzada?

Ho és a molts països, però al nostre falta cultura del teletreball. Moltes empreses volen que estiguis allà les vuit hores diàries, encara

que t’estiguis rascant el nas, i tenen la sensació que, si no hi ets, no estàs treballant. Hi ha una manca clara de confiança en el treballador i, si bé és possible que hi hagi abusos per part de l’empleat, estic segur que en la majoria de casos no hi hauria problemes si el teletreball estigués més estès. Fins que no hi hagi aquest canvi de mentalitat per part dels responsables de les empreses, el teletreball seguirà sent anecdòtic al nostre país.

.

// 13

14 //

// Breus

BREUS ¿Quin és l’impacte científic de les universitats públiques catalanes a Europa i el món?

Espanya manté el lideratge Erasmus dins de la UE

Presentat a finals del darrer any i elaborat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), l’Informe d’Indicadors de Recerca i Innovació 2015 ha revelat que l’impacte de les publicacions científiques de les universitats públiques catalanes és un 33% superior que la mitjana mundial.

Segons l’estudi, quant a producció i nivell d’eficiència, el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial, malgrat els continuats descensos en la inversió en R+D (a Catalunya, respecte el PIB, és del 1,47%, mentre que a la UE-15 és del 2,03%).

La producció científica, mesurada com a mitjana de publicacions per investigador equivalents a jornada completa, ha tingut la següent evolució positiva en els darrers anys: 1,18 publicacions (2012), 1,23 publicacions (2013) i 1,33 publicacions (2014). Pel que fa a tesis doctorals, s’ha seguit la mateixa tendència a l’alça, amb un increment del 35% en els darrers cinc cursos. Tot això fa que les universitats públiques catalanes ocupin posicions destacades en producció científica i, sobretot, en impacte en els contextos europeu i mundial.

.

RecerCaixa finança 19 projectes socials Enguany el programa RecerCaixa -que pretén impulsar i fomentar la recerca d’excel·lència a Catalunya, incrementar el progrés social i econòmic, i millorar el benestar de les persones-, ha organitzat la seva sisena edició, impulsada com sempre per l’Obra Social ”La Caixa” i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Els ajuts de la convocatòria 2015 han anat a parar a 19 dels 211 projectes presentats.

Entre els seleccionats, un 34% pertanyen a l’àmbit de les humanitats i la cultura, un 28% a polítiques públiques, un 22% a educació i el 18% restant aborda la inclusió social.

Fins ara, s’han finançat 139 projectes amb un total de 9.905.408 euros.

.

Segons les darreres dades publicades per la Comissió Europea, cap altre país de la UE rep tants estudiants internacionals ni n’envia tants a l’estranger com Espanya. Concretament, 39.277 alumnes de la resta d’Europa van triar les universitats espanyoles durant el curs 2013-2014; sobretot italians, alemanys, francesos, britànics i polonesos. Les uni-

versitats catalanes, però, no estan entre les cinc més demanades. Cal baixar fins al vuitè lloc del rànquing per començar a trobar els centres de casa nostra: UB (8), UAB (20), UPC (31) i UPF (89). I quin alumnat és el més aventurer de tot Europa? Doncs, per descomptat, l’espanyol: en el mateix curs 2013-2014, 37.235 estudiants van marxar a estudiar fora.

.

La UB i Conexus, en contra de la violència masclista La Universitat de Barcelona i l’associació Conexus Atenció, Formació i Investigació Psicosocial s’han unit per implementar el Programa per a les Universitats Contra la Violència Masclista (PUC), recolzat també per l’Institut Català de les Dones i l’Obra Social ”La Caixa”.

El projecte ofereix un espai d’informació, assessorament, protecció i atenció psicològica a dones estudiants que són o han estat víctimes d’aquest tipus de violència, i a aquells homes que volen controlar i evitar les seves actituds discriminatòries.

La delegada del rector per a la Igualtat de Gènere de la Universitat de Barcelona, Trinidad Donoso, ha remarcat que “no en

va, la universitat no deixa de ser un reflex de la societat en què vivim”, tot advertint que “un 10% de les estudiants de la UB ha patit d’alguna forma violència de gènere”, segons les dades d’una recerca en què s’ha entrevistat una mostra significativa de 1.700 alumnes del centre.

Els alumnes de la Universitat de Barcelona interessats en accedir a aquesta nova prestació poden fer-ho contactant amb Conexus al telèfon 93 217 16 46 o bé a través del correu electrònic atencio@conexus.cat . L’associació, que ofereix el servei de manera totalment gratuïta, dedica un dia a la setmana a rebre els estudiants per atendre’ls i garanteix la màxima confidencialitat.

.

Oci //

Els crèdits més divertits Des de fa alguns anys, les universitats catalanes ofereixen crèdits als seus alumnes a canvi de realitzar activitats que poc o gens tenen a veure amb els estudis cursats. Esports, oratòria, idiomes, classes de coral o accions solidàries són algunes de les opcions entre les que pots triar si el que vols és ampliar la teva vessant més polifacètica!

Els anomenats crèdits de lliure elecció s’han fet un lloc propi a l’agenda dels universitaris més inquiets i amb raó. El motiu? Actualment, aquells que volen cursar una formació més oberta i multidisciplinària que la que inclou el seu propi pla d’estudis tenen la possibilitat d’aconseguir un màxim de sis crèdits ECTS a canvi de realitzar una o diverses activitats reconegudes pel seu centre. Aquestes poden ser considerades acadèmiques o no, i, de la mateixa manera, poden

estar organitzades bé per òrgans de la pròpia universitat o bé per un ens extern. Malgrat cada campus té la seva oferta d’activitats, nosaltres n’hem destacat quatre:

Culturals:

Dansa, música, teatre, imatge, escriptura creativa, etc.

Esportives:

Individuals o d’equip a les lligues internes i/o competicions interuniversitàries (tennis i pàdel, arts marcials,

escalada i muntanya, esquaix, futbol, triatló, etc.)

De representació estudiantil o participatives:

Lligues de debat, representació estudiantil.

Emmarcades en l’àmbit de la responsabilitat social:

Voluntariat, solidàries i de cooperació, igualtat, inclusió, vida saludable i sostenibilitat, tant pròpies com en col·laboració amb entitats externes.

.

Els idiomes també sumen!

Tots els alumnes de grau poden sol·licitar fins a sis crèdits ECTS de lliure elecció per la realització de cursos d’idiomes impartits per la seva universitat. De la mateixa manera, també són susceptibles de convalidació els cursos realitzats a les Escoles Oficials d’Idiomes del territori i els certificats de nivell (segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües) obtinguts gràcies als exàmens de convocatòria lliure que cada centre organitza periòdicament.

PERSEGUEIXES UNA OPORTUNITAT?

NOMÉS QUI HO PERSEGUEIX, HO ACONSEGUEIX. Inscriu-te a www.premisidearadio.cat.

Aquí tens l'oportunitat que estàs buscant.

@PremisIdeaRadio

Si vols saber més, vine a la presentació dels premis: / Blanquerna URL: 29 febrer a les 19 h i 1 de març a les 9 h.

/ UPF: 15 de març a les 9.30 h.

/ UDL: 1 de març a les 17 h.

/ UVIC: 16 de març a les 10 h.

/ Universitat Abat Oliba CEU: 4 de març a les 16 h.

/ UAB: 17 de març a les 10 h.

Universitats col·laboradores:

// 15

A i r à T i S r E V i n U A l o C S E ’ l A GrAdUA’T l A n o S r E p méS

a r u g e s as r u t u f el teu

7 d’abr il

re t ó i c a c edu s n o i s i c se e d r s e ó i n t r s e e ió g s ext c e a v u o q i n t n c i rma à o t r f r p o a i a p i c u c n s n è mís peri ficiè o e x r e ó p i ó i s m ex c s o l e a c f c e i p i r n rof u t u q n e m co eme ció a x a i i t c i e n c r è c a p g s i a r x t ei e e n n l a i o a all c i d r p u o a t b r s t1l8ahore illo ge e a t c m s a r t t e n n e m e e isio a m n c l i e e s u d r g p s e e post a s n a futur ació exter r s g e e ó u t i q c n i i ió re t c t c s s à e e r g m p e a ó i i t ntera c c is sis e nnova eficièn i v t ó r i r s e o s s p e acció f u s r s o e e Jornades de t r s d í p n i a m t ó r o i s e orac forma compr l a p i i a mes c v u e n q t ó è e i i s i r c ó s i e a p c s i x a m erve ció e pacit infor PorteS stades s ió efic eball ca omunica

2016-17 a i r e m er

ió e ia c x ó tr i c e c n l rofess a f è p e c g i r u ó x i d t e c e n a l e r a valo eixem labor r ó i c t c a s a c r m r e e r n o ta m ora pio ina inf l e l i t m n a t i n d e estu g seguime t a t n e en r Grau en p a ó i c gra

oberteS

viu

inf

da una Jorna itat rS a la unive

bril/10h dissabte 9 d’a ssions e Participa en s xperimenta pràctiques i e rsona e en primera p

a i p à r fisiote a c i t à m infor s i e v r e is Grau D’

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

Grau en

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es