Món Universitari núm.107

Món Universitari 1r trimestre - Núm. 107 - Reflexions pel talent

El salari emocional

L’horari laboral europeu,

Teletreball

vs. presencial

el més desitjat

Cerca de l a primera f eina:

Òscar Dalmau “El sentit de l’humor ens ajuda a sobreviure”

l’èxit pas a pas

Inclou el suplement sobre el món dels idiomes

A i r à T i S r E V i n l’ESColA U

GrAdUA’T A l A n o S r E p méS

a r u g e s as r u t u F u el te

20 d’abri

l

ó tr i c a c u d ns e o i s i p c s e e d r s e ó i n t r s exte ó ge i s c e a v u o q i n t te n c i n i à t r r r p a o a p m i r u c ís s ia fo icièn m c f o e n r è i ó p i r s m e s o p tad c s x e e p i ó rofe ó u i i h 8 q c x o 1 e e a l c ref uni tsació res t i m e n c o e a l c p r m a a e i o c f c x i n e i r all a a ral exigèn c n i s ner nt e o a i i o p d b u a a t r l s o t e ll uca e i d g m e t erca s t a n t n o e n i s e uim de ren g Jornades p s deci e e s a n r ó r i e u ta m c t t s x a o e r p s g s e e e ió fu u r t q i n es i gestió pràct m e ó a i i t c c s a i n v è r seg s i o u c i n t f n u e i f t ó i ó r i s erveis PorteS c o erac t ís sup profes n m i ó o ació i r r r c a p g a m e m r r t o o o n c i f l emes equip ència ció va oberteS veis sist ó experi acitació

2017-18 a i r e m r e

cap es ser nicaci d u a m t s o e c treball ó a flexi gènci e i r x e t l n n e e a u r m a Gr labo creixe s r e n o i p millora

viu

inF

da una Jorna itat rS a la unive

’abril/10h d 2 2 e t b a s is d essions Participa en s xperimenta pràctiques i e rsona e en primera p

a i p à r Fisiote a c i t à m inFor s i e v r i se Grau D’

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

Grau en

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

Entrevista //

Món Universitari

roser soley “Futura concentra la més àmplia oferta de màsters i postgraus universitaris” Foto: David Fernández

L’any passat, 80.000 persones van visitar la Setmana de la Formació i el Treball. Parlem amb la seva directora, Roser Soley, per descobrir les novetats d’una cita, amb les seves paraules, “gairebé obligada per als estudiants del nostre país”.

Després de l’èxit del 2016, quines són les previsions per a aquesta edició?

La Setmana de la Formació i el Treball és una cita gairebé obligada per als estudiants d’ESO, de batxillerat i d’universitats del nostre país. Any rere any, milers de joves estudiants omplen el recinte de Montjuïc amb l’objectiu d’informar-se i assessorar-se sobre la millor

manera d’afrontar el seu futur tant acadèmic com laboral. És per això que la Setmana de la Formació i el Treball creix edició rere edició perquè aquí troben, en pocs dies i en un únic lloc, tota la informació necessària per decidir la millor opció possible per al seu futur.

Tot i que les perspectives són aquestes, i per tant positives, volem ser prudents i no fer cap predicció.

I pel que fa al nombre d’expositors, la mostra ha tocat sostre o encara hi ha marge per créixer? És evident que el món de l’ensenyament està en permanent evolució i transformació per tal de donar resposta a les necessitats de la societat actual, cada cop més tecnificada i globalitzada, la qual cosa significa que el sector ha de ser capaç d’adaptar i, per tant,

ampliar la seva oferta any rere any. Per tant, crec que hi ha marge per a créixer, sincerament.

Què busca el visitant de la Setmana de la Formació i el Treball i què li pot oferir el Saló?

Amb una oferta tan gran com l’actual, nosaltres oferim al visitant la possibilitat d’informar-lo, assessorar-lo i orientar-lo cap a la millor

decisió per al seu futur. En pocs dies i en un únic recinte, els visitants tenen accés a la més extensa oferta educativa al seu abast. La Setmana de la Formació i el Treball és una eina útil, molt útil diria jo, per als estudiants del nostre país.

I com s’estructura aquesta oferta?

En l’edició d’enguany, comptarem amb el Saló de

// 3

4 //

Món Universitari

// Entrevista

Foto: David Fernández

l’Ensenyament, que ofereix informació i orientació als estudiants d’Educació Secundària Obligatòria un cop l’acabin, i amb Futura, que és el saló que presenta la millor oferta de programes de segon i tercer cicle universitari tant d’Espanya com de la resta del món.

Avui dia, una fira entesa com un simple mostrari d’empreses d’un sector és un concepte caduc.

Després d’incloure seminaris, tallers o visites guiades, quin és el següent repte del Saló en aquest sentit?

Evidentment, les fires han d’evolucionar, però li puc assegurar que, ara per ara, és el millor instrument per posar en contacte oferta i demanda. En pocs dies i en un mateix indret, s’obren infinitat d’oportunitats de negoci. De fet, Barcelona és la seu de la fira més gran del món d’un sector, com el de la telefonia mòbil, que podria prescindirne i no ho fa. Dit això, és obvi que els esdeveniments firals han d’adaptar-se a les necessitats i inquietuds dels seus visitants. És, en aquest sentit, que innovem en formats i continguts per tal d’oferir el millor servei als nostres visitants. Seminaris, tallers, xerrades, visites guiades... són ingredients que ajuden a fer més fàcil la visita a un esdeveniment com el nostre. I nosaltres seguirem innovant per tal de fer més atractiva i útil la visita a la Setmana de la Formació i el Treball.

Parli’m dels serveis d’orientació. Com s’han adaptat als nous temps?

Com li deia anteriorment, la societat actual és eminentment tecnològica. La informàtica, Internet, les xarxes socials... són eines que han afavorit la disseminació de la informació d’una forma gairebé salvatge. Els joves reben molta informació i molts d’ells no tenen prou criteri per discernir, per seleccionar el que és important del que no. Per tal d’ajudar-los, a més d’oferir assessorament in situ, també som presents a Internet per fer-los més fàcil prendre decisions que determinaran el seu futur professional i, per tant, personal.

Món Editorial

“Amb el Recruitment Forum volem facilitar l’accés dels joves estudiants, un cop ja han acabat els seus estudiats, al mercat laboral.

En l’edició d’enguany, a més, comptarem amb la col·laboració de Barcelona Activa, que oferirà els millors consells per tal de fer més fàcil l’entrada al món del treball.”

I el Recruitment Forum que van posar en marxa l’any passat, tornarà?

Amb aquest servei, volem facilitar l’accés dels joves estudiants, un cop ja han acabat els seus estudiats, al mercat laboral. En l’edició d’enguany, a més, comptarem amb la col·laboració de Barcelona Activa, que oferirà els millors consells per tal de fer més fàcil l’entrada al món del treball, per exemple, amb un servei d’orientació professional o sobre com millorar un currículum vitae.

També van incloure un congrés del sector tecnològic educatiu, ITworldEdu. Quina acollida va tenir?

Molt bona. De fet, ITworldEdu torna a formar part de l’oferta de la Setmana de la Formació a través del saló Futura, que ocuparà el palau 5 del recinte de Montjuïc i on s’abordaran totes les vessants de les competències digitals i la seva influència al món de l’ensenyament.

Quines novetats cal esperar en el camp dels

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6795-2014 ISSN 2385-5428 (inernet) ISSN 2385-541X (impresa)

idiomes en aquesta edició?

El foment dels idiomes és un dels trets característics de la nostra oferta. Disposar d’un bon nivell de les llengües estrangeres facilita poder optar a millors llocs de treball aquí i fora, i per tant, comptarem de nou amb una gran oferta expositiva. En aquest sentit, l’Associació Espanyola de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE) donarà a conèixer els millors centres per aprendre idiomes a l’estranger.

I a Futura, què hi podrem trobar?

Com sabeu, Futura concentra la més àmplia oferta de màsters i postgraus amb la presència dels centres universitaris que informen sobre els seus cursos. Seguim comptant amb l’oferta de les principals universitats catalanes, que a més tenen un gran prestigi nacional i internacional, i amb el British Council, que en un espai propi portarà a Barcelona a una dotzena d’universitats britàniques.

.

D’interès //

El salari emocional defineix com “un concepte associat a la retribució d’un empleat que inclou qüestions de caràcter no econòmic, amb la finalitat de satisfer les necessitats personals, familiars i professionals del treballador, millorant la qualitat de vida del mateix i fomentant la conciliació “. Aquestes retribucions no monetàries estan cada vegada més esteses entre les empreses espanyoles, que perceben els seus beneficis amb un augment del rendiment dels empleats i un major i millor sentiment de pertinença.

Segons una enquesta realitzada el 2013 per la Universitat de Granada, a Espanya, el 76 % de les empreses ofereix als seus empleats prestacions addicionals al salari. Els beneficis més habituals són formació (93 %), mòbil d’empresa, (88 %), vals de menjar (87 %), avançaments de nòmina (78 %) i assegurança mèdica privada (76 %). El 58 % de les empreses han mantingut aquests avantatges tot i la crisi i el 35 % els han incrementat, segons una enquesta feta per la Society for Human Resource Management (SHRM) el 2015.

Captador de talent El salari emocional té molts avantatges per als empleats: millora el seu poder

Mòbil d’empresa

Formació

INCENTIUS

Cada vegada més treballadors valoren aspectes com ara la flexibilitat laboral o les polítiques de conciliació per damunt de la retribució monetària a l’hora de triar l’empresa on voldrien treballar. O dit d’una altra manera: prioritzen el que els experts anomenen “salari emocional”. Carlos Alba, associate director de Headway Executive Search, ens en parla en aquest article.

En triar una empresa per treballar, la meitat dels candidats valoren altres aspectes a més del salari, com la flexibilitat o la conciliació.

Cada any, el portal Universum pregunta a 240.000 universitaris de 12 països en quines empreses els agradaria treballar. Els resultats sempre els lideren companyies com Google, Apple, BMW, Coca-Cola, etc. Són les que més paguen? No, segons els rànquings de remuneracions que elaboren fonts com la revista Fortune, però, a part del sou, aquestes companyies ofereixen alguns avantatges als seus empleats que les fan més atractives.

Potser, l’exemple més conegut és Google. L’empresa del cercador més popular del món proporciona als seus treballadors, entre d’altres al·licients, menjar gurmet, transport gratuït, gimnàs, massatges, etc. Per la seva banda, les 50 millors empreses per treballar a Espanya que tria el portal Greatplacetowork.es també ofereixen beneficis inusuals.

Ens trobem que, per exemple, Liberty Seguros -la segona classificada el 2016paga el quilometratge als empleats que van a la feina amb bicicleta.

Aquest tipus de prestacions, conegudes com beneficis socials o incentius, són part del “salari emocional” que perceben els treballadors de les empreses que els implementen. L’Agència Espanyola de Qualitat el

Món Universitari

Vals de menjar

adquisitiu, redueix el pagament d’impostos, facilita la conciliació entre la vida laboral i personal, i els fa sentir-se més reconeguts i valorats. Per a les empreses, els avantatges d’aquests incentius també són significatius: redueixen la rotació, disminueixen l’absentisme, augmenten la productivitat i permeten obtenir beneficis fiscals.

Però potser el més important és que el salari emocional influeix en la captació de talent. Segons un informe de Randstad de 2015, després de les condicions econòmiques i l’estabilitat laboral, els aspectes que més valoren els espanyols a l’hora de triar una empresa per treballar són: les perspectives de futur (48%), l’ambient de treball ( 47%), la conciliació (45%),

Assegurances de salut

l’interès del lloc (43%) i la flexibilitat (37%).

Per tant, per atreure i retenir els millors candidats, les empreses han de potenciar aquests aspectes des del primer contacte.

No es tracta només de destacar els beneficis socials a l’informar de les condicions del lloc, sinó de demostrar que es tracta d’una empresa que valora a les persones i es compromet amb el seu benestar i

motivació. Això es demostra amb el tracte al candidat, des del primer contacte fins l’últim, on l’empresa mostra als seus futurs empleats la realitat sobre la seva flexibilitat, cultura, comunicació, valors, etc. Per tant, si això encaixa perfecte, i si no, per molt que l’empresa pagui, els candidats a formar part d’aquesta companyia desestimaran les seves ofertes.

.

Un munt d’avantatges Per als treballadors Poder adquisitiu +Pagament d’impostos Facilita la conciliació entre la vida laboral i personal

Els fa sentir més reconeguts i valorats

Per a les empreses

+ Rotació - Absentisme +Productivitat

Permet obtenir beneficis fiscals Influeix en la captació de talent

// 5

6 //

Món Universitari

// Reportatge

La cerca de la primera feina: totes les claus per a l’èxit PAS A PAS Semblava un camí llarg, gairebé interminable i no exempt dels seus obstacles. Però heus ací que tot arriba a la seva fi i, després de quatre anys d’estudis universitaris, amb el títol a la mà, ara toca entrar (amb bon peu) en el món laboral. Com fer-ho? Quines són les tendències del mercat? És viable l’opció de marxar a treballar a l’estranger? Les respostes a aquestes, i d’altres preguntes, les trobaràs en aquest especial on també descobriràs la importància del networking, un aspecte clau per enfortir el teu perfil professional.

Les xifres no menteixen. Cursar estudis superiors és la via més directa cap a l’ocupació. Així ho assegura la primera Enquesta d’Inserció Laboral de Titulats Universitaris feta per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i que recull que el 75,6% dels titulats universitaris el 2010 estaven ocupats quatre anys més tard. A més, l’informe afegeix que el 72% dels que es van graduar durant el curs 20092010 i han treballat algun cop

des que va finalitzar la carrera considera que el títol superior els ha ajudat a trobar feina. No obstant això, l’atur juvenil encara és una xacra important a la nostra societat i afecta un de cada tres joves segons les darreres dades del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), per això, tan bon punt es tanquen les portes de la universitat (o fins i tot abans que aquestes ho facin), cal empènyer amb força les del mercat laboral.

.

PAS 1 Tria una via d’entrada L’Enquesta d’Inserció Laboral de Titulats Universitaris subratlla que el 92,6% dels titulats universitaris del curs 2009-2010 ha tingut algun treball des que van finalitzar els estudis i que el 24,7% va trigar menys de tres mesos a trobar la primera feina. Però la idea que tan bon punt acabis la carrera entraràs a treballar en una multinacional per a tota la vida és... Bé, com a mínim, un fet poc habitual. L’ordre dels factors més freqüent acostuma a ser el següent: començaràs fent feines de becari, seguiràs amb un contracte temporal i, finalment, n’aconseguiràs un de fixe. Però en l’equació no desestimis viatges d’anada i tornada entre tipus d’ocupacions i situacions laborals. O fins i tot l’opció d’emprendre i treballar pel teu propi compte. Una via d’entrada triada per un 5,2% dels catalans entre 18 i 64 anys el 2015 (segons dades del Global Entrepreneurship Monitor) i cer-

tament més arriscada –ja que exigeix disposar d’un capital inicial per posar en marxa l’activitat–, però que facilita que facis la feina per a la qual t’has preparat durant aquests quatre anys a la universitat. Perquè... sabies que l’informe de l’INE apunta que un de cada quatre titulats universitaris el curs 2009-2010 ocupats el 2014 considera que va desenvolupar tasques laborals per sota del seu nivell d’estudis?

Pel que fa a les jornades laborals, l’ocupació a temps complet o amb un major nombre d’hores sol ser el caramel més cobejat per la majoria de candidats (la consultora Randstad calcula que 8,6 milions de treballadors espanyols estarien disposats a treballar més hores), per això, valora les opcions a temps parcial com una via per treure el cap en una oferta de feina i guanyar punts enfront la teva competència.

.

Com perceben els empleats el seu horari de treball?

Satisfets amb el seu horari de treball

48%

Treballaria més hores

Treballaria menys hores

44%

8%

-

+

Font: Employer Branding Randstad 2016.

Reportatge //

Món Universitari

// 7

PAS 2 Crea i alimenta la teva família laboral No ens enganyem, tenir contactes obre moltes portes.

Però el que abans se solia identificar única i exclusivament com el clàssic “endoll”, avui dia s’ha transformat en una tasca molt més complexa (i enriquidora alhora). Parlem del networking, un concepte que segur que et sona i que exigeix un treball personal rigorós i

acurat per fer créixer aquesta gran família de connexions laborals i treure’n el màxim profit. Perquè no pots esperar que l’oportunitat truqui a la teva porta. Tu també has de crea-la.

I ho has de fer abans, fins i tot, del que creus. Com expliquen Keith Ferrazzi i Tahl Raz al seu llibre Nunca comas solo. Networking para optimitzar tus

relaciones personales (Profit Editorial), “el gran mite del networking és que es comença a connectar amb gent només quan es necessita quelcom, per exemple, una feina. En realitat, la gent que té un cercle ampli de contactes, mentors i amics sap que t’has de connectar molt abans de necessitar res de ningú”.

.

L’ABC del networking Susi Torres.

Empesària, experta en networking i en màrqueting en xarxa.

Què és el networking? És la capacitat de crear relacions amb les persones. I, evidentment, quan un està cercant feina activament o bé vol desenvolupar un projecte empresarial, és imprescindible.

Quines eines tinc al meu abast per fer-ne?

Les xarxes socials com ara Linkedin o Twitter (o fins i tot Facebook, si s’utilitza un perfil creat amb un propòsit i un to professionals) són

dues eines que permeten realitzar networking i a mi m’agraden molt.

Però no s’han de descuidar els actes presencials com ara xerrades, conferències o altres esdeveniments on es pot interactuar de manera real.

Quins són els principals errors i encerts quan es fa networking?

Un dels principals errors consisteix a abordar el networking des del “jo”: jo sóc, jo vull... Et dono una targeta perquè estic buscant aquesta feina o et dono això perquè venc aquest producte. Es nota molt que només estàs pensant en tu i en allò que vols aconseguir.

També és un error freqüent assistir a un acte i estar més pendent del mòbil que no pas de com entrar en relació amb la persona que tens al costat... i podria ser un contacte molt interessant!

Pel que fa als encerts: escoltar abans de parlar i interessar-nos de veritat pel que ens expliquen els altres respecte del que fan i són.

Finalment, cal recordar que el networking no és una activitat d’un sol dia i, a més, és una de les pràctiques que més hem de cuidar. A vegades en un primer contacte no es pot abordar tot i, per tant, convé quedar un segon dia i reprendre la conversa per conèixer-se millor.

.

Pas 3

8 //

Món Universitari

// Reportatge

PAS 3 Tingues les ofertes al palmell de la teva mà Oblida’t de passar hores i hores assegut davant el teu ordinador navegant pels portals de recerca de feina.

Segons el Baròmetre CornerJob de Reclutament Mòbil a Espanya, el 47% dels espanyols ja prioritza les aplicacions mòbils per aconseguir un treball a mida. I no només això, sinó que apps a priori no destinades a l’ús laboral com ara Whatsapp estan agafant embranzida i ja són set de

El reclutament mòbil a Espanya El perfil dels candidats:

55% Té entre 18 i 34 anys 20% Té estudis universitaris

cada 10 les persones que consideren que és un canal idoni per comunicarse amb empreses i possibles ocupadors, segons una enquesta de la consultora Adecco i la seva Fundació realitzada a finals del 2016 a més de 2.400 treballadors en actiu. Per això, des d’aquesta institució insisteixen a dir que “de la mateixa manera que ho fem amb les xarxes socials, quan usem Whatsapp hem de tenir cura

de quina informació sobre nosaltres mateixos oferim”. Per això, tant la teva fotografia de perfil com la teva frase d’estat de l’usuari han d’estar orientades cap a la professionalitat i aportar dades relacionades amb la cerca de feina. “Una bona o mala utilització dels nostres perfils públics pot marcar la diferència entre dos finalistes en un procés de selecció”, adverteixen des la consultora.

.

Què diu Whatsapp (laboralment) de mi?

La meva foto de perfil és:

El meu estat reflecteix:

81% De caire personal 4% De caire professional 15% No tinc foto de perfil 22%

El meu estat d’ànim

Experiència laboral

20% No en té 30% Entre 1 i 2 anys 50% Més de 2 anys Els sectors que recluten via mòbil: 18%

Altres Estètica i benestar

28%

24%

ESTAT

21% Sentiments envers la família

Altres

4%

i/o amics

12%

Un esdeveniment important a la meva vida

Quelcom relacionat amb la cerca de feina

29%

Una frase cèlebre que m’agrada

En quins supòsits utilitzo Whatsapp per cercar ocupació?

19%

5% 6% 10% 32%

11% per cancel·lar una entrevista de feina

i

53%

per ampliar informació sobre una oferta de feina

16% per demanar un Atenció al client i televenda

Vendes i immobiliària

52% per contactar amb

Restauració

Indústria i construcció

7,5%

per tancar possibles reunions amb clients

canvi d’horari en una entrevista de feina

5% per intercan-

una empresa, de la qual he obtingut el número, presentar-me i oferir-me per treballar

Font: Baròmetre CornerJob de Reclutament Mòbil a Espanya 2016.

viar informació amb partners

Font: Adecco 2016.

L’employer branding a Espanya Aquest terme anglosaxó fa referència al conjunt d’estratègies que utilitza una empresa per atraure el talent.

I és que els processos de selecció de personal estan abandonant el

camí convencional d’“empresa busca treballador” per invertir-se: ja són molts els candidats que seleccionen l’empresa en la qual volen treballar.

Per això, cada cop més les compan-

45% yies fan ús de les xarxes socials per construir la seva imatge de marca i captar joves promeses. Linkedin és la més utilitzada (78,69%) seguida de Facebook (37,70%). Twitter

.

(35,25%), Youtube (18,85%) i Instagram (10,66%).

Font: I Barómetro DCH sobre gestión del talento en España, EAE Business School.

24

Reportatge //

Món Universitari

// 9

PAS 4 Amplia fronteres i treballa a l’estranger No et tanquis portes! Segons l’INE, l’any 2014, el 7,8% dels titulats universitaris del curs 2009-2010 ocupats treballava a l’estranger i el 2015, gairebé 99.000 espanyols van fer les maletes en recerca d’una oferta de feina fora de les nostres fronteres. A més, una enquesta

realitzada el 2016 per Uniplaces recull que marxar fora de casa per provar sort en un altre mercat laboral és una opció que cada dia més joves tenen en ment: de fet, segons aquest servei d’allotjament per a estudiants, el 82% dels joves espanyols es planteja fer-ho en un

futur per iniciar la seva carrera laboral.

Així que si aquest també és el teu cas, abans de deixar-ho tot enrere, recorda, però, que abans de fer el pas primer cal que estudiïs bé, per exemple, quines són les xifres d’atur de cada país, tot valorant els sala-

ris que ofereixen les empreses i els comparis amb els costos de la vida entre els estats. Perquè si bé Londres, París o Berlín són ciutats molt atractives i plenes d’oportunitats, no són les úniques opcions al teu abast.

.

Taxa d’atur juvenil (%)*

País

%

Bèlgica

25,4

Bulgària

22,4

República Txeca

11,4

Dinamarca

10,2

Alemanya

6,4

Estònia

16,2

Irlanda

18,9

Grècia

49,0

Espanya

46,2

França

25,9

Croàcia

43,8

Itàlia

39,9

Xipre

29,5

Letònia

19,0

Lituània

13,3

Luxemburg

19,7

Hongria

15,3

1.500

Malta

10,6

1.250

Països Baixos

11,1

Àustria

11,3

Polònia

20,2

Portugal

32,8

500

Eslovènia

18,1

250

Eslovàquia

26,2

Finlàndia

18,2

Suècia

16,3

Regne Unit

13,1

Turquia

19,2

Estats Units

10,4

11%

4%

A la República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Malta i als EUA l’atur juvenil no supera l’11%

1.000 750

Luxemburg

Bèlgica

Alemanya

França

Països Baixos

Irlanda

Regne Unit

Estats Units

Eslovènia

Malta

Turquia

Espanya

Grècia

Polònia

Croàcia

Portugal (2)

Hongria

Lituània

Eslovàquia

República Txeca

Estònia

Romania

Letònia

0 Bulgària

Salaris mínims (€) expressats segons el poder adquisitiu estàndar (1)

* 4t Trimestre 2015. Font: Eurostat.

(1) Juliol 2016. Dinamarca, Itàlia, Xipre, Àustria, Finlàndia i Suècia no tenen salari mínim nacional.

(2) Gener 2016.

Font: Eurostat.

Pas 5

10 //

Món Universitari

// Reportatge

PAS 5 Recorda que la formació no acaba aquí De ben segur que tota la vida has sentit a dir allò de “l’experiència és un grau”. I així és. El 75,3% de les ofertes d’ocupació analitzades pel VII Informe Infoempleo Adecco sobre Ocupabilitat i Trajectòria Professional: Experiència, per exemple, esmenten aquest requisit. No obstant això, en un 28,1% d’aquests casos, encara que, efectivament, es parla d’experiència, aquesta no es menciona com a estrictament necessària per accedir al lloc desitjat o fins i tot no se’n requereix. Això passa perquè en els últims anys el mercat laboral ha evolucionat a un ritme vertiginós i, avui, els reclutadors no només volen treballadors que acumulin anys fent una feina repetitiva. També

volen contractar talents sense descobrir, és a dir, recent titulats amb grans capacitats i possibilitats de desenvolupament professional... als quals, alhora, poder pagar un salari menys elevat.

Però si no descuides el teu grau d’especialització, treballes per aconseguir una ràpida i eficaç adaptació a l’entorn empresarial i fas del reciclatge constant la teva tarja de presentació (i aquí també caldrà que donis una petita empenta al teu nivell d’idiomes... en plural!) això tindrà, a banda d’una repercussió proporcional sobre el teu desenvolupament professional, un impuls considerable sobre el salari que percebràs, tal com afirma l’estudi La inserció laboral dels

titulats de Màster, publicat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya el 2015, que sosté que com més nivell de formació, més quantitat d’ingressos (ho il·lustra amb una dada prou eloqüent: “Cinc de cada 10 titulats de màster ocupats guanyen més de 2.000 euros mensuals bruts, i només dos de cada 10 no arriben als 1.000 euros”).

I si ets dels que encara dubten que els llibres no s’han d’acabar de tancar mai, potser et convenci saber que segons el Randstad Workmonitor, a més, els treballadors amb un nivell formatiu més elevat tenen una major confiança a l’hora de mantenir el lloc de treball.

.

Comparativa entre nivells de formació i situació laboral

Ocupat

Aturat

Inactiu

Graus

84,78%

10,96%

4,26%

Màsters

85,85%

8,80%

5,35%

Doctorats

93,13%

4,91%

1,96%

24

Font: La inserció laboral dels titulats de Màster. Estudi de la inserció laboral de la població titulada de màster oficial a les universitats catalanes. Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya 2015.

Complementa i triomfaràs!

Sabies que... ?

Ferran Briansó.

Analista bioinformàtic a l’Institut de Recerca de Vall d’Hebron.

“Avui en dia, centres de recerca i empreses dedicades a la biologia molecular, la biomedicina i l’agronomia, entre d’altres, generen a diari gran quantitat de dades que requereixen ser tractades de forma digital, massiva i pràcticament a temps real. Aquest Big Data relatiu a les ciencies òmiques suposa un desafiament, però alhora una gran oportunitat de negoci, per a les empreses del sector biotech i relacionades.

Aquest sector està en constant creixement, arribant a ser el segon amb més captació d’ingressos de capital risc a Espanya l’any 2015, i situant el país, i especialment la

bioregió de Catalunya (que aglutina actualment quasi un centenar d’empreses), en el top 10 mundial amb més desenvolupament del sector biotecnològic, i que augmenta any rere any també en facturació i oferta laboral.

La prova d’això es pot trobar en portals com naturejobs, eurosciencejobs o bioinformatics.org, on trobem desenes d’ofertes buscant simplement per “bioinformatics”; la majoria d’elles de feina a temps complet, contracte estable i, sovint, a l’estranger. També és destacable que prop d’un 20% de l’oferta s’adreça a nivells de Grau i Màster, i que si mirem en l’àmbit de Catalunya (veure portals com bioinformaticsbarcelona) l’oferta es manté rica, dinàmica i contínua.

Per donar resposta a aquesta demanda, és indispensable la participació de professionals experts en el maneig, l’anàlisi i la interpretació d’aquestes dades. En aquest sentit, el perfil d’analista bioinformàtic està cada cop més sol·licitat, tant en centres de recerca biomèdica, com en empreses de software per l’anàlisi de dades òmiques, sobretot en l’àmbit de la salut, però també, i cada cop més, en indústries com l’agroalimentària o de gestió mediambiental, entre d’altres.

Tenir fonaments de biologia molecular, bioestadística, desenvolupament d’aplicatius i llenguatges de programació específics (R...) és clau per accedir a aquest mercat.

En aquesta línia, el Postgrau en Bioinformàtica: Eines Computacio-

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

nals en Informàtica Mèdica, Ciències Òmiques i Disseny de Fàrmacs que ofereix Escoles Universitàries Gimbernat és una bona opció per complementar la formació, ja sigui en ciències biològiques o informàtica, i accedir a un món que no sols ha sobreviscut amb nota a la crisi econòmica, sinó que té un futur més que prometedor.”

.

4%

Reportatge //

Món Universitari

PAS 6 Practica la recerca activa d’ocupació Finalment, si ja has trobat feina, primer de tot, enhorabona! I segon... dir-te que, per sort o per desgràcia, ara tampoc no es tracta d’adormir-te sobre els llorers. La reactivació del mercat de treball està motivant un major moviment de professionals, que veuen la possibilitat de millorar la seva situació laboral canviant de companyia o sector.

Així, l’estudi Randstad Workmonitor destaca en una enquesta feta durant el segon trimestre de 2016 a més de 13.000 professionals de 34 països que el 22% dels treballadors menors de 25 anys està buscant una nova feina. La part positiva és que això vol dir que “les organitzacions es troben ara en un moment determinant per augmentar el seu atrac-

La rotació laboral ja no es considera com una taca en l’expedient del treballador. De fet, avui dia la mitjana de permanència en un empresa és de quatre anys i mig, tres en el cas del 91% dels millennials, segons Adecco Mon_Univesitari_TR.pdf

1

6/3/17

13:23

tiu laboral, amb l’objectiu d’atreure i fidelitzar el talent”, tal com subratllen des de la consultora de RH. La rotació laboral, per tant, ja no es considera com una taca en l’expedient del treballador. De fet, avui dia la mi-

tjana de permanència en un empresa és de quatre anys i mig, tres en el cas del 91% dels millennials, segons Adecco, que també destaca que el cost que suposa substituir un treballador sol situarse entre 1,5 i 2 vegades el

seu salari anual. Tenint en compte això (per no parlar de com afecten les baixes inesperades a la producció), la bona notícia és que la necessitat de retenir el talent obre la porta als ascensos laborals.

.

Ascens laboral o canvi de feina?

30%

El dels treballadors està buscant una nova feina

60%

El dels espanyols pretén aconseguir un ascens laboral

10%

D’aquests, el

15% la cerca activament

El sent la necessitat de fer quelcom totalment diferent Font: Randstad Workmonitor 2T2016.

// 11

Claus per ser la 1/2 taronja Empreses:

• • • •

sedueix-les amb idiomes

Preguntes i respostes sobre el bilingüisme L’alemany en xifres Posa a prova el teu anglès!

Escoles d’idiomes a Barcelona

2 |

Posa a prova el teu anglès!

Diverteix-te amb aquests passatemps alhora que aprens i practiques l’idioma!

HEAT WEST MAST SEAT WENT TONS MOST TOES SENT TENS DON’T TENT MONT DENT

End of your body?

As I see it, to the left…

Answers:

1) It is the biggest gold

That doll is

2) The children are going to

Instructions

I think the teams will

The word homonym comes from the Latin homonymum, meaning “having the same name”.

They are words that are identical in sound and spelling but different in meaning.

At the top are 8 different homonyms.

Below are two different definitions for each word.

3) He drove through a stop Please take the document and

4) The weather was She had to pay a

5) He is extremely I’m afraid that this dress doesn’t

6)

If you don’t hurry, you’ll When I go away I

7)

Answers: 1.mine 2.draw 3.sign 4.fine 5.fit 6.miss 7.bank

We had a picnic on the The robbers escaped from the

in the world. and not yours! a picture of a house.

0-0 or 1-1 tomorrow. and hit another car. your name at the bottom. and there was not a cloud in the sky. as she parked her car at a bus stop. as he goes to the gym every day. me – it’s a size too small. the school bus. my family a lot. of the river. with 10.000 pounds.

Amb la col·laboració del British Council Segueix jugant i aprenent anglès a: www.britishcouncil.org/learnenglish

Món Editorial

EAST

Left

MAST

Heavy!

HEAD

An impression

MOST

Fewer than dozens

HEAT

Negative imperative

MONT

Temporary house

SEAT

Followed by Blanc

SENT

Posted

DENT

You couldn’t have more

DON´T

A chair is one

TENT

Found on a boat

TENS

Temperature

fine sign bank mine fit mind draw miss

HOMONYMS

Match the words to their definitions.

Where Kenya is in Africa

WEST

What is a word ladder? It’s when you change one word into another word by changing only one letter at a time. For example: we can change “boy” into “toy” by changing one letter: “b” to “t”.

But to change “boy” into “toe”, we need two steps: 1) boy>>toy (b>t) 2) toy>>toe (y>e) Note that you cannot change the order of the letters.

In this game, you have two word ladders of 8 steps each. At the top are the 14 words from the two ladders. Below are the ladders with a clue telling you what word you need.

Can you put the words in the right boxes?

east

WENT

Instructions

HEAD

TOES

Top of your body

TONS

WORD LADDER

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6794 2014 Passport (Barcelona. Ed. impresa): ISSN 2339-9252 Passport (Barc., Internet): ISSN 2339-9260

| 3

Preguntes i respostes sobre

EL BILINGÜISME Hi ha diferents tipus de bilingüismes?

Sí. El bilingüisme simultani es dóna en el cas d’infants els pares dels quals tenen diferents llengües maternes i, per tant, els seus fills aprenen dues llengües alhora. El bilingüisme successiu és el que es produeix quan l’infant aprèn primer una llengua a casa i, més endavant, un segon idioma a l’escola. A banda, també podem parlar



  

• • • •

L’ús regular de dues llengües a la via diària.

de bilingüisme equilibrat o dominant, en funció de la fluïdesa amb què es parla cada idioma. Finalment, el bilingüisme additiu es refereix a aquell en què ambdós idiomes es valoren per igual en l’àmbit social, mentre que el bilingüisme substractiu comporta que s’adquireix una segona llengua a expenses de la fluïdesa de la primera.

Quins són els avantatges de ser bilingüe (en el plànol cognitiu)?

Major consciencia metalingüística Major control de l’atenció Potenciació del pensament divergent Major sensibilitat per a la comunicació

Quins són els avantatges de ser bilingüe (en el plànol social)?

Permet estudiar o treballar en el país on es parlen els dos idiomes i entendre millor als seus habitants i la

Té algun desavantatge?

En el cas dels nens bilingües, en comparació amb nens monolingües, un vocabulari inicialment més reduït en cadascuna de les llengües. Pel que fa als adults bilingües, una menor fluïdesa de lectura en la segona llengua. Els graus de fluïdesa en els diferents dominis, però, poden variar al llarg del temps.

Font: Don’t worry, Mum and Dad… I will speak English!. La guía del bilingüismo del British Council School.

Passport_272x90mm.pdf

1

20/6/16

15:28

Què és el bilingüisme?

seva cultura. A més, fomenta la tolerància i permet d’accedir a un ventall més ampli de fonts d’informació.

És més fàcil aprendre una tercera llengua (o successives) quan s’és bilingüe?

Sí. Les persones bilingües són més expertes en l’aprenentatge de llengües, ja que poden relacionar noves estructures, nou vocabulari o noves formes d’expressar-se amb dues llengües en lloc d’una de sola.

1

2

Big Ben Idiomes T. 93 321 85 73 Pl. Comas, 15 www.bigbenidiomes.com

ESCOLA D’IDIOMES BERLITZ T. 93 280 43 81 Av. Diagonal, 646 www.berlitz.es

Helen Doron English T. 93 178 62 70 Pl. Maragall, 18 Rbla. Guipúscoa, 11, baixos 2ª i 3ª Alacant, 28 Còrsega 96, baixos Galileu, 251-259, baixos Cardenal Reig, 4-6 Roger de Flor, 264-266, Baixos www.helendoron.es

Euroidiomas T. 93 457 50 56 Bailen, 150, pral. 1 www.euroidiomas.es

ESL EDUCACIÓN ESPAÑA T. 93 343 78 44 Passeig de Gràcia, 86 www.esl-education.org/en/ home.htm

ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES VALL D’HEBRON T. 93 418 68 33 Av. Jordà, 18 www.eoibcnvh.cat

ESADE IDIOMAS T. 93 495 21 31 Av. Pedralbes, 60-62 www.esade.edu/web/eng

CIC ESCOLA DE IDIOMES T. 93 200 11 33 Via Augusta, 205 Torrent de Flors, 68-70 www.idiomes.iccic.edu

CSI Centro Superior de Idiomas T. 93 217 68 63 Rafael Batlle, 24 www.cs-idiomas.es

Callan School T. 93 415 54 52 Via Augusta, 6 Av. Diagonal, 472-476 www.callanschool.info/es

BRITISH COUNCIL T. 93 241 97 00 Amigó, 83 www.britishcouncil.org

1

Home English T. 900 50 41 53 Av. Diagonal, 662-664 www.home.es Idix T. 93 414 34 24 Moià, 1 www.idix.es Inlingua T. 93 412 33 02 Bruc, 140-142, baixos www.inlingua.es Institut d’Estudis Nord-Americans T. 93 240 51 10 Via Augusta, 123 www.ien.es Institut Europeu T. 93 567 77 77 Nàpols, 216, Entl. www.instituteuropeu.com INSTITUT FRANÇAIS DE BARCELONE T. 93 209 59 11 Moià, 8 www.institutfrancais.es/barcelona

2

GOETHE INSTITUT T. 93 292 60 06 Roger de Flor, 224 www.goethe.de INTERNATIONAL HOUSE BARCELONA T. 93 268 45 11 Trafalgar, 14 www.ihes.com/bcn/indexsp. html

Merit School T. 93 243 15 24 Campo Florido, 54-56 T. 93 413 73 41 Comte d’Urgell, 187 T. 93 322 82 76 Robrenyo, 63-69 T. 93 413 79 20 Jordi Girona, 1-3 www.meritschool.com

Languages4life T. 93 487 51 16 València, 275, 3er www.languages4life.com

Polyglota T. 93 163 30 43 Bruc, 174, àtic 2 www.polyglota.com

Océano Idiomas T. 93 280 40 65 902 52 11 11 Milanesado, 21-23 www.oceanoidiomas.com

Mundilingua T. 93 423 12 77 Entença, 99, entl. A www.mundilinguabcn.com

LANGUAGE COURSE T. 93 268 87 75 Casp, 17 www.languagecourse.net

Istituto Italiano di Cultura di Barcellona T. 93 487 53 06 Ptge. Méndez Vigo, 5è E iicbarcellona.esteri.it/iic_barcellona/it

London Language Centre T. 93 410 00 77 Muntaner, 184-186 www.londonlanguagecentre.com

Universitat Oberta de Catalunya UOC T. 93 450 52 00 Av. Tibidabo, 39-43 www.uab.cat/servei-llengues

UAB IDIOMES T. 93 433 50 60 Sant Antoni Maria Claret, 171 www.uab.cat/servei-llengues

The Georgian Manor House T. 93 202 24 88 Modolell, 18, 3 2 www.thegeorgianmanorhouse.com

Speakeasy Language School T. 93 342 71 97 Ronda Universitat, 7 www.speakeasybcn.com

Sky Languages T. 902 05 26 22 Avinguda Josep Tarradellas, 157 www.skylanguages.com

Regent School Idiomas T. 93 432 64 89 Quetzal, 32, local 1 www.regents-school.es

WHAT’S UP! Living English T. 93 595 14 00 Aragó 208-210 www.whatsup.es

Escoles d’idiomes a Barcelona

ABC Humboldt T. 93 237 51 11 Guillem Tell, 27 www.abchumboldt.com Accent Idiomes T. 93 305 23 06 Puigcerdà, 265 T. 93 346 67 37 Gran de Sant Andreu, 226 www.accentidiomes.com Aston school T. 93 396 71 01 Pg. Manuel Girona, 63 -82 www.astonidiomas.com BCN Languages T. 93 238 45 16 Pl. Gal·la PLacídia 22, ent. 1 T. 93 317 71 19 Rbla. Catalunya 22, pral. 1ª T. 93 490 81 73 Travessera de les Corts, 173 T. 93 218 13 82 València 385, baixos T. 93 457 54 84 93 178 59 21 Calle Escorial 32, bajos www.bcnlanguages.com

| 5

L’alemany en xifres En total, hi ha

103,5 milions

Sabies que...?

de persones que es comu-

niquen en alemany al món. De fet, és la llengua materna més parlada a la Unió Europea.

40 milions

de persones compten amb l’alemany com a

segona llengua o com a llengua estrangera.

15,4 milions

de persones estudien aquest idioma.

És, junt amb l’anglès i el francès,

de treball

1 de les 3 llengües

llengua alemanya.

18%

estan escrits en

de la Unió Europea.

A tot el món, hi ha més de

50 llengües

que incorporen

paraules en alemany al seu glossari.

3 estats 3 estats

És la llengua oficial a i la cooficial a

De tots els llibres que es publiquen al món, el

(Alemanya, Àustria i Liechtenstein),

(Bèlgica, Luxemburg i Suïssa) i a la regió

És habitual trobar vocables en alemany formats per més de

50 lletres.

Amb

83,7 milions

d’usuaris, l’alemany és la desena llen-

gua més utilizada a Internet.

italiana d’Alto Adigio.

Font: Goethe-Institut.

Vocabulari de supervivència a Alemanya Adéu → Auf Wiedersehen (ouf VI-der-zey-en) Adéu (més informal)

→ Tschüß (shuus)

Ahir → Gestern (GUEStern)

Com et dius? → Wie

Heißt du? (vi jaighst du?)

De res → Bitte (BIT-teh) Demà → Morgen (MOR-

guen)

Ajuda! → Hilfe! (JILL-

Dinar → Mittagessen

fuh!)

(mit-TAHK-ess-en)

Avui → Heute (HOY-tuh) Bé → Gut Bon dia → Guten

Dreta → Rechts (rekhts) El compte, si us plau

→ Zahlen, bitte (TSAH-len, BIT-toh)

Morgen (GU-ten MOR-gen)

Bona nit → Gute Nacht (GOO-tuh nakht)

Bona tarda → Guten

Abend (GU-ten AH-bent)

Com arribo a (lloc o carrer)…? → Wie

komme ich zum/zur...? (vi KOM-moh ikh tsum/tsur)

Com estàs? → Wie geht’s? (vi gueits)

Em dic... → Ich heiße… (ikh JAY-seh)

Esmorzar → Frühstück (FRUU-shtuuk)

Esquerra → Links Fins després! → Tschüβ (Tschüβ)

Gràcies → Danke (DAN-

keh)

Hola → Hallo (hah-LOH)

Hi ha moltes raons per viatjar a Alemanya: la seva bona cervesa, el seu estatus com a principal potència econòmica europea, els seus paisatges, el seu atractiu històric, etc. Ara bé, ja sigui per plaer o a la recerca d’un futur laboral, uns dels primers obstacles a superar a terres germàniques és l’idioma. Per a aquells que encara no domineu la llengua però que voleu fer el primer pas, aquí us deixem un glossari amb els termes en alemany que més fareu servir si visiteu el país.

No → Nein (nain) Sí → Ja (yah) No parlo bé l‘alemany Si us plau → Bitte (BIT→ Ich kann nicht [so gut] deutsch sprechen (ikh kahn nikht [zo gut] doytsch shprekhen)

On està el bany? → Wo ist die Toilette? (voh ist di tua-LET-uh?)

Perdó → Entschuldigung (ent-SHUL-di-gung)

Quant val? → Was

kostet das? (vahss KOSS-tet dahss?)

tuh)

Sopar → Abendessen o Abendbrot (AH-bent-ess-en or AH-bent-broht) Voldria... → Ich möchte… (ikh MUKH-toh)

6 |

Idiomes i mercat laboral: Feina i coneixement de llengües Quina és la realitat?

Què en pensen els treballadors?

Autònoms

4% 6%

reconeix haver après una segona llengua exclusivament per motius professionals.

Ús de llengües estrangeres a:

31%

32% El

53%

88%

dels que ho ha fet assegura haver obtingut beneficis quant a ocupació i carrera.

El dels consultats

El

Anglès 76%

41%

Francès 33%

Italià 19%

Alemany 15%

Empreses locals

Els sectors que més sol·liciten el coneixement d’una llengua estrangera són:

Una

83%

dels enquestats està convençut que saber una altra llengua l’ajudaria a trobar una feina o a millorar les seves opcions laborals.

Tecnològic

24% Industrial

19% 12%

18%

Els perfils més demandats són els de professionals que dominen...

dels consultats reconeix que fa ús d’un idioma estranger en el seu lloc de treball.

El

Empreses multinacionals

Start-ups

Turístic

Educatiu

Al capdavant de la llista d’idiomes més sol·licitats s’hi troben:

Dues Tres

14%

4%

83%

92%

13% llengües

Anglès

Francès

9% Alemany

Font: Estudi realitzat per l’aplicació per aprendre idiomes Babbel a tot el territori espanyol a partir d’una mostra de 1.100 enquestats.

Carreres laborals que t’interessen (si se’t donen bé els idiomes!)

Traductor:

• Carrera professional molt flexible: pots treballar a casa o a l’oficina, com a freelance per a agències, a temps complet o parcial, etc. • Possibilitat d’especialitzar-te en un camp en particular (traducció legal, tècnica o mèdica, per exemple) o en diversos sectors.

Intèrpret:

• Professió molt exigent: no només has de transmetre ràpidament el contingut, sinó també el llenguatge no verbal.

• Les oportunitats laborals es troben en organitzacions internacionals, empreses privades, operadors turístics, l’exèrcit, els serveis mèdics, els tribunals o altres serveis públics.

Corrector:

• Professionals que solen exercir també de traductors i/o redactors. • Dins l’àmbit de la correcció cal destacar l’àrea tecnològica, un sector que ha cobrat una especial importància en els últims anys: videojocs, cinema, pàgines web, etc.

saber Sectors en elsaqnugaerlses llengües estrran avantatge suposa un g Turisme i hostaleria acions Diplomàcia i organitz internacionals Periodisme Comerç i negocis

Redactor:

• Les oportunitats laborals es troben en mitjans de comunicació i multinacionals, organitzacions que necessiten redactors capaços d’escriure amb fluïdesa i rapidesa textos en altres idiomes.

Professor d’idiomes:

• En alguns països, per exercir aquesta tasca docent es requereix un certificat d’idiomes i un diploma d’ensenyament.

| 7

què hi ha de nou?

Sistemes de traducció automàtica Els més coneguts Kit de Traducció Pilot de Waverly Labs: traductor automàtic que simplement es col·loca a l’orella dels interlocutors i tradueix en temps real (o gairebé) les converses quotidianes.

VS. Traductors

Qui guanyarà la partida?

Google Translate: servei de traduccions per excel·lència al qual la majoria d’usuaris recorre per passar textos d’un idioma a un altre a Internet (des de fa poc, sense necessitat de connexió). A dia d’avui incorpora 103 idiomes i és capaç de traduir imatges i veu a temps real.

L’opinió dels traductors: què suposa l’avenç dels sistemes automàtics de traducció per a la vostra professió?

“La traducció automàtica rivalitza amb els traductors humans quan el client anteposa el cost a la qualitat. Això inclou la postedició, eufemisme per a la revisió de traduccions automàtiques, que requereix de més temps, vista i imaginació del que sembla. Mentre hi hagi lectors plurals i exigents, caldran traductors humans que facin la seva feina amb professionalitat, rigor i passió.”

Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC).

www.iccic.edu/idiomes BARCELONA Via Augusta, 205 | Torrent de les Flors, 68 SANT CUGAT Av. Generalitat, 199 - 201 MATARÓ Moianès, 17 (Escola Meritxell)

T. 93 200 11 33

12 //

Món Universitari

// D´Interès

Cap a on s´encamina L’horari laboral europeu, el més desitjat Si la teva jornada de treball comença entre les 7 i les 9 hores i acaba entre les 16 i les 18 hores, i disposes, com a màxim, d’una hora per dinar, formes part del 22% d’espanyols afortunats que gaudeixen de l’horari laboral europeu, el més cobejat pels empleats amb diferència (un 83% dels treballadors que no hi estan subjectes voldrien poder-lo tenir, segons una enquesta recent del portal Infojobs).

I és que els experts coincideixen a assenyalar que més hores de feina no es tradueixen en més productivitat. “La valoració d’un empleat hauria de dependre del seu rendiment i del valor que aporti al negoci, no de les hores de presència a l’oficina”, ja que “presència no és sinònim de rendiment”, assenyalen les conclusions de l’11è Congrés Nacional per Racionalitzar els Horaris Espanyols, celebrat per la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE) el passat mes de novembre. A Espanya, segons

Les empreses espanyoles apliquen l’horari europeu?

Principals motius de les empreses per implementar l’horari europeu Conciliació vida personal / familiar

63% 22% 13%

Millora de la productivitat Empleats més feliços

SI

dades de l’OCDE, l’any 2015 cada treballador va passar 1.691 hores a la feina, 320 més que a Alemanya, la locomotora d’Europa, i 272 i 234 més que als Països Baixos i Dinamarca, tres estats considerats un model a seguir en matèria d’organització laboral.

Així, la proposta feta per la ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fàtima Báñez, de regular al llarg de la present legislatura la finalització de la jornada laboral a les 18 hores i, fins i tot, retardar una hora el nostre hus horari per adoptar el del meridià de

Disposa actualment d’horari europeu a la seva empresa?

De les que no l’apliquen, el 58% està interessada a fer-ho

90%

Implicaria duplicar plantilla o reduir jornades per mantenir-la

5% 3%

1a9 treballadors

57%

10 a 49 treballadors

73%

50 o + treballadors

85%

Com més treballadors, més a favor de l’horari europeu

Empitjoraria la productivitat

2% Perquè no és l’única mesura que cal aplicar (n’hi ha d’haver d’addicionals) Font: Infojobs.

22%

Afirma que SÍ s’aplica l’horari a la seva empresa Afirma que NO s’aplica l’horari europeu a la seva empresa

Dels que no tenen horari europeu, quin percentatge voldria que la seva empresa l’apliqués?

1% Reducció dels costos / energia

L’activitat de la meva empresa (de cara al client) no m’ho permet

78%

75%

1% Reducció de l’absentisme

Principals motius de les empreses per no implementar l’horari europeu

.

La població activa espanyola:

25%

NO

Greenwich serien mesures encaminades a aconseguirho. No obstant això, no tothom veu amb bons ulls aquests canvis. Si bé el 58% de les empreses espanyoles que no apliquen l’horari europeu està a favor d’adaptar aquest model segons l’enquesta d’Infojobs, com més petita és l’organització, més costa avançar en una o dues hores l’entrada i la sortida de la feina dels seus empleats. El principal escull que argumenten les companyies per no fer-ho és que la seva activitat es basa en el comerç i el servei al client.

De les que no l’apliquen, el 42% no està interessada a fer-ho

83%

17%

Afirma que SÍ li interessa que la seva empresa apliqui l’horari europeu Afirma que NO li interessa que la seva empresa apliqui l’horari europeu

D’interès //

Món Universitari

// 13

la feina del demà?

Teletreball vs presència a l’oficina.

I tu, què tries? És evident que hi ha feines i feines. I algunes no permeten treballar “a distància”. Però gràcies al núvol, cada vegada més empreses poden –com a mínim en la teoria– oferir als seus empleats l’opció de realitzar part de la seva jornada laboral, si no tota, des de casa. I tu, com t’estimes més treballar?

La percepció del teletreball, benefici o desavantatge?

Prefereix treballar a l’oficina tots els dies

24%

Prefereix teletreballar de manera ocasional

45%

Prefereix teletreballar un nombre fix de dies a la setmana Prefereix teletreballar tots els dies

Sabies que... ? …

7’6 hores en desplaçaments a l’oficina, 8,3 hores en el cas de Catalunya?

…

els costos empresarials derivats d’aquest temps perdut se situen al voltant dels per treballador?

11,50 € / hora

… el 67%

dels responsables de RH considera que les oficines espanyoles actuals i els seus sistemes de treball estan antiquats?

…

11% Font: Employer Branding 2016 de Randstad.

cada setmana perdem una mitjana

de

€

18%

3 de cada 4 professionals

s’estimen més teletreballar (de manera ocasional o permanent) que acudir diàriament a l’oficina o centre de treball?

…

els treballadors amb educació superior són els més

favorables a combinar jornades presencials a l’oficina amb jornades ocasionals de teletreball mentre que la tendència és oposada en el cas del teletreball diari (com menor és el grau d’educació, major percentatge d’ocupats assegura voler teletreballar tots els dies)?

Grau en Turisme Relacions Públiques Direcció i Administració d’Empreses Màsters Cicles Formatius de Grau Superior Formació contínua

Campus a Barcelona Pg. de Gràcia

Font: beServices 2016 / Informe Employer Branding 2016 de Randstad. formaticbarcelona.com @formaticbarna /escola.barna

Món Universitari

// Líder d´opinió

Òscar Dalmau Guionista i presentador de ràdio i televisió

“El sentit de l’humor ens ajuda a sobreviure”

Foto: Noe Elias

14 //

Ha passat els darrers set anys intentant ajudar a destrossar una mica menys el català a través del programa El gran dictat de TV3. Satisfet del balanç, Dalmau avui continua projectant els seus somnis vers la ràdio, un mitjà pel qual sent fascinació i on capitaneja juntament amb un altre Òscar (Andreu) un dels bucs insígnia de RAC1, La competència.

ESTHER ESCOLÁN

A finals del 2016, El gran dictat va deixar d’emetre’s. Com se sent?

Content pel resultat del programa. Sempre m’he dedicat a fer ràdio i, quan em van oferir fer El gran dictat, vaig tenir clar de seguida que la televisió és “una estona”. Tot i que en el meu cas em puc sentir molt content que l’“estona” hagi durat set anys. Això, en un programa de tele que, a més, és diari, és molt difícil!

I després d’aquesta “estona”, quin diria que és l’estat de salut de la llengua catalana com a llengua d’ús públic?

Queda molt camí per córrer.

El català ha estat una llengua menystinguda i prohibida durant molts anys, amb el que això comporta. Jo només vaig viure un any de Franquisme, però quan em poso en la pell dels meus pares, que van veure com la seva llengua materna de cop i volta es prohibia, no es podia aprendre a l’escola ni parlarse en determinats cercles...

Es fortíssim! Prohibir una

llengua és d’un analfabetisme increïble. Una altra cosa és que la gent la faci servir o no.

Com recorda els seus inicis, tant a la tele com a la ràdio?

Jo vaig començar a treballar als mitjans a Catalunya Ràdio, amb l’Antoni Bassas, fent un programa que es deia Alguna pregunta més?, un format que després va adaptar-se a la tele. El recordo amb molt de respecte i agraïment. Aleshores jo sortia de la universitat i em plantejava “I ara... qui em farà cas? Qui em donarà una oportunitat?”. I, mira, en aquest cas, el Bassas, que dirigia el programa més escoltat en aquell moment a Catalunya, El Matí de Catalunya Ràdio.

Recorda alguna experiència que l’hagi marcat més especialment?

Em va marcar la beca que vaig fer quan estudiava. No cobrava un duro, però vaig fer-la al programa El Terrat, que presentava Andreu Buenafuente a Ràdio Barcelona.

Així és com vaig entrar en

contacte amb la ràdio ben feta i d’humor. Allò va ser una gran fita i també em va servir per aconseguir la feina a l’Alguna pregunta més?. Tot això m’ha marcat fins al punt que La competència beu de tota aquesta experiència com a locutor, però també com a guionista i com a oient. La competència és deixebla d’El Terrat; de l’Alguna pregunta més?; d’El Matí de Catalunya Ràdio; de l’Arús con leche, del Força Barça o del Pasta Gansa del Mikimoto, programes d’humor que ja escoltàvem mentre estudiàvem i que ens han servit per poder fer el nostre.

L’humor és, per tant, l’altre pilar de la seva carrera.

El sentit de l’humor ens ajuda a sobreviure. Sense humor seia impossible. Quan tu ets capaç de fer un acudit sobre alguna cosa, vol dir que t’hi has pogut sobreposar. Això ho veus en els nens. Jo tinc una nena de dos d’anys i, quan es fot una trompada, plora molt, però si li fas alguna conya, en el moment

que ella fa el primer somriure, ja s’oblida de la castanya que s’ha fotut. Quan recuperes el sentit de l’humor vol dir que t’has refet d’aquella trompada, i això ho pots aplicar en qualsevol camp. Serveix com a teràpia per vèncer qualsevol tràngol i és un mecanisme de superació a la vida.

Amb tot, què és el què més valora de la seva feina?

Precisament això: el fet de fer riure a la gent. Crec que és molt sa i molt maco. El fet de riure ja em fa sentir bé, és una reacció pràcticament fisiològica. Fer riure és una de les coses que em fan més feliç. Aquí cada dia ve gent a l’estudi. Als anys 50 sí que passava, perquè a la ràdio hi havia orquestres que tocaven en directe, però ara és una cosa molt estranya. A La competència ve gent expressament a veure el programa, a riure i aplaudir en directe, a fer comentaris en veu alta... Això fa que comprovis a l’instant si un acudit funciona o no.

Ho veus claríssimament i ens ajuda a improvisar. És la gràcia del directe!

.

Realitat o ficció? Òscar Dalmau (Barcelona, 1974) va començar els seus estudis cursant Periodisme, però de seguida va veure que allò no el captivava. Un professor de la universitat va obrir-li els ulls: “Si vols construir històries a partir de la realitat, fes Periodisme, però si t’agrada la ficció, fes Comunicació Audiovisual”, va dir-li. Així és com el presentador aterra en una carrera aleshores nova. Poc després, fa les seves pràctiques a El Terrat, una experiència que li serveix d’aval per debutar a l’ Alguna pregunta més?, que aleshores s’emetia a Catalunya Ràdio. Dalmau també ha estat guionista de programes com Crackòvia, Polònia i APM? (ja a TV3), i després vindria Minoria absoluta, que va donar pas a La Competència, programa que ara presenta a RAC1 i que, durant els darrers set anys, ha compaginat amb El gran dictat. Aquest barceloní, que el 2013 va rebre un Ondas per La Competència, confessa que és una persona que intenta prendre’s les coses amb calma i que li agradaria figurar “en la petita història familiar com un pare que va passar el màxim temps possible amb la seva filla”. I una última curiositat: a Dalmau, malgrat dedicar-se a parlar, li agrada més escoltar.

Oci //

Món Universitari

Per una

bona causa Sabies que universitari rima amb voluntari? Si tu també vols formar part d’una xarxa de solidaritat però no saps per on començar, en aquest article t’indiquem quin és el camí per fer-ho. És molt senzill i tots hi sortim guanyant!

·Tria un àmbit d’actuació:

n’hi ha cinc: voluntariat social (destinat a afavorir la integració i la millora de la qualitat de vida de persones i col·lectius amb dificultats, com ara gent gran, discapacitats o immigrants o persones sense sostre); voluntariat ambiental (té per objectiu protegir i defensar la natura i el medi); voluntariat de cooperació internacional (duu a terme accions a favor del desenvolupament d’altres països, especialment del Sud, si bé l’acció es pot realitzar des de Catalunya); voluntariat comunitari (promou la participació i la vida associativa) i voluntariat cultural (s’ocupa de la dinamització de la cultura popular i tradicional, la producció artística i la defensa i la recuperació del patrimoni cultural). I com a afegitó, també

hi ha l’anomenat voluntariat virtual o en línia, que permet la col·laboració a distància gràcies a l’ús d’Internet.

· Consulta la teva oficina

universitària de gestió dels programes de voluntariat:

les dotze universitats catalanes* posen en contacte els estudiants interessats a participar en projectes solidaris amb les entitats que requereixen participació. Escull entre l’oferta disponible al teu centre i informa’t sobre la possibilitat que se’t reconeguin crèdits de lliure elecció per les hores dedicades al voluntariat.

·Amplia mires: recorda

que a Catalunya hi ha milers d’entitats sense ànim de lucre que treballen en projectes de voluntariat. Troba la que més s’adapti als teus interessos mitjançant els cercadors d’entitats i crides de voluntariat que posen al teu abast plataformes de voluntariat com ara xarxanet. org., el Servei Català del Voluntariat, la Federació Catalana de Voluntariat Social o Torre Jussana-Centre de Serveis a les Associacions.

.

“

La Inés i la Sandra, mentora i mentorada, i un tàndem molt ben avingut.

“Ser voluntari és una experiència impressionant” La Inés Molist Blanquer, 19 anys, va decidir de fer-se voluntària al segon curs de carrera (estudia Psicologia a la URL) perquè “volia observar la psicologia des d’un punt de vista pràctic i no teòric.

I a més , perquè sempre he tingut la necessitat d’ajuda a la gent i, sobretot, als nens”. Així, des del setembre del 2016 dedica dues hores a la setmana al projecte enTàndem, una iniciativa de mentoria social i educativa on, al llarg del curs escolar, un voluntari universitari fa de referent a un infant o jove

en situació de dificultat personal o social. “Les tasques que desenvolupo són les d’acompanyar a la meva mentorada fent activitats, anant a donar una volta pel barri, parlant amb ella i compartint vivències”, explica. Al seu parer, ser voluntari “és una experiència impressionant i única que tothom hauria d’experimentar, ja que aprens moltes coses. Mai no havia viscut tantes emocions i rebut tanta satisfacció ajudant algú.

El vincle que crees amb l’altra persona és molt fort”, conclou.

.

*Voluntariat UB ; Fundació Autònoma Solidària (FAS); Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC; UPF Solidària; Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la UdL; Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la UdG; Oficina del Voluntariat de la URV; Acció Solidària Blanquerna; Cooperació i voluntariat social a la UOC; Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària de la UVIC-UCC; Servei d’Universitaris Solidaris UIC, i Voluntariat Social Abat Oliba CEU.

// 15

24-25 MARÇ 2017 RECINTE MONTJUÏC

Actualitza el teu perfil

www.salofutura.com #salofutura