Aquest estiu,
fes immersió lingüística a l’estranger
!
Es pot aprendre anglès mirant pel·lícules en versió original? Classes particulars vs. classes en grup: tu tries! BC.Anunci.Passport_4-14 Print.pdf
1
01/05/14
12:02
2 |
Aprofita l’estiu i practica idiomes a l’estranger!
De la mateixa manera que aprenem a parlar la nostra llengua materna practicant, també un idioma estranger s’acaba dominant a còpia de parlar-lo. I encara més, si ho fem immersos en el seu propi ambient. Raquel Correa
El 99% dels estudiants espanyols declaren haver estudiat anglès a l’ensenyament primari i al secundari. De fet, segons un informe de la Comissió Europea, Espanya és un dels països europeus on més aviat es comença a aprendre una llengua estrangera: és posar el peu a l’escola i començar amb l’anglès. Segons l’estudi d’àmbit europeu, un alumne espanyol estudia anglès durant com a mínim 800 hores durant la seva educació obligatòria. En canvi, quan es pregunta als ciutadans espanyols si parlen anglès, només dos de cada deu adults responen que tenen un molt bon nivell d’anglès. O dit d’una altra manera, vuit de cada deu espanyols tenen l’obsessió de millorar l’anglès, conscients que no el dominen i que a tothom que tingui una cultura mit-
jana se li suposa que sàpiga parlar-lo, igual que és capaç d’enviar un correu electrònic o baixar-se una aplicació al mòbil.
La immersió, la millor opció
I què cal fer per solucionarho? Les possibilitats són moltes, però una de les opcions que sembla més eficaç –en tot cas, més que aprendre llistes de vocabulari i de verbs, passar els exàmens a final del trimestre, i oblidar-ho tot després d’haver vist la nota d’aprovat- és la immersió. Una opció que molts trien durant les vacances d’estiu. Avui, les escoles d’idiomes ofereixen moltes opcions per estudiar anglès a l’estranger. El model tradicional és un curs intensiu d’estiu –que pot durar mitja jornada o tot el dia- i que sovint les pròpies escoles completen oferint allotja-
ment, ja sigui amb famílies locals o amb altres estudiants internacionals. Més enllà de l’oferta de sempre, però, les escoles d’idiomes tenen nous productes, com els cursos a casa del professor. Es tracta d’estades lingüístiques d’immersió total en què el professor fa classes particulars adaptades a les necessitats específiques de l’alumne. És una opció utilitzada sovint per professionals que volen ser capaços de tenir un bon nivell d’anglès en un determinat sector laboral. A banda dels cursos que ofereixen les escoles d’idiomes, una molt bona manera d’aprendre anglès és posant en pràctica els coneixements adquirits durant l’escola, amb estades estiuenques en projectes de voluntariat, com fent de monitor en un campament o treballant en una granja.
.
www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - DL B 6795-2014
Quatre bones raons per marxar fora a estudiar anglès
(o italià, alemany, francès...)
1. Perdre la por: a classe n’hi ha prou amb fer exercicis i alguna redacció de tant en tant, però viure dia i nit en un ambient anglòfon (o francòfon...) implica haver de parlar i això, al seu torn, comporta fer errors i, sobretot, deixar de tenir-hi por. Cometre –i corregir- errors és la millor manera de millorar. 2. Aprendre naturalment: per sort, la immersió lingüística no consisteix a memoritzar complicades normes gramaticals sinó que es tracta d’escoltar, absorbir i copiar. Com fan els nens quan aprenen a parlar. 3. Practicar la llengua de la vida real: domi-
nar una llengua no es redueix només a no fer errors gramaticals, sinó que també comporta conèixer l’argot, ser capaç d’entendre una broma i caçar les frases fetes. Tot plegat, continguts que s’adquireixen molt més fàcilment al carrer i al bar que a l’aula.
4. Descobrir una cultura:
aprendre una llengua vivint al lloc on es parla és una experiència molt més completa, que també permet descobrir plats típics, costums i tradicions d’una altra cultura.
redaccion@komunicakit.com
| 3
Ells ja ho han provat... Sergio Reina (L’Hospitalet del Llobregat, 1985)
“En poc temps t’adones que agafes fluïdesa”
S. Reina. Foto: a. BERnABEU.
Després de cinc anys sent monitor en un esplai del barri, l’estiu en què va acabar la carrera de Magisteri, el Sergio va decidir marxar amb uns amics a fer de monitor en un campament prop de Londres per millorar l’idioma:
“Encara que havia estudiat anglès a l’escola tota la vida, no tenia un nivell suficient. Per això vaig decidir marxar”, explica. Al principi, reconeix que els nens no l’entenien perquè no parlava bé, però després de tres setmanes, la cosa va millorar molt: “Amb ells aprens molt ràpid i, en poc temps, t’adones que agafes molta fluïdesa”, afegeix. Després d’aquell estiu, el Sergio va començar un segon cicle en Psicopedagogia i va seguir estudiant anglès pel seu compte per treure’s el First Certificate.
.
Ada Valor (Barcelona, 1982)
“Vivia amb altres estudiants estrangers i la norma era parlar només en anglès” Feia quatre anys que l’Ada havia acabat la carrera d’Infermeria i que treballava fent substitucions a les nits quan va decidir marxar al Canadà per millorar l’anglès. “A l’escola havíem estudiat francès en lloc d’anglès, així que sempre m’havia sentit una mica peix en anglès, i, com que les suplències m’ho permetien, vaig decidir fer una pausa i marxar a Vancouver”, explica. Van ser tres mesos de curs cada matí, tot i que l’anglès el parlava durant tot el dia.
Ada Valor.
Foto: cedida.
“Em vaig inscriure al curs des d’aquí, abans de marxar, i la mateixa escola t’oferia allotjament: una casa d’estudiants que compartíem dos japonesos, un suís, una panamenya, un andalús, un holandès i jo; i la norma de la casa era parlar en
anglès, així que no em quedava més remei”, afegeix. “A banda d’aprendre anglès, marxar al Canadà aquell estiu es va convertir en una de les millors experiències de la meva vida: al principi em vaig sentir sola, però després d’uns dies d’adaptació, de seguida ens vam fer molt amics amb la gent de la casa i, passats els anys, encara guardem el contacte”, recorda. “Això sí: em vaig gastar molts diners aquell estiu!”, apunta.
.
Svenja Becker (Zurich, 1995)
“Sabia parlar, però no podia escriure bé”
Svenja Becker.
La Svenja portava temps estudiant castellà a Suïssa i, després de treballar alguns mesos a Xile, va decidir presentar-se a l’examen oficial d’espanyol, el DELE, per tenir un títol que demostrés que sabia tant parlar com escriure la llengua. “A Xile havia millorat molt el meu castellà, però només vaig aprendre
à-tête. “Crec que la millora manera d’aprendre un idioma és parlant amb la gent, però aquell curs em va ajudar molt pel que jo necessitava: millorar la gramàtica i preparar-me tècnicament per a l’examen.... I definitivament, va funcionar”, explica orgullosa, després d’haver passat el DELE.
a parlar, però no podia escriure bé”, explica. Per això va decidir anar un estiu a Barcelona i fer un curs específic per preparar-se per a l’examen oficial. Es tractava d’un curs intensiu personalitzat en què, durant tot un mes, ella estava tot el dia amb un professor, una espècie de tête-
Foto: cedida.
.
www.esl.es
Objectiu bilingüe! Cursos d’idiomes de llarga durada; Un valor afegit per al teu CV!
ESL – Barcelona t 93 343 78 44 e barcelona@esl.es
4 |
Es pot aprendre anglès mirant pel•lícules en versió original? Tenen un anglès més bo els països on es veu la televisió i el cinema en versió original? A Europa sembla que sí. De fet, encara que no hi ha cap estudi que relacioni directament un millor aprenentatge d’idiomes amb el consum audiovisual en versió original, sí és cert que on s’emet la televisió amb subtítols –i no doblada- es parlen millor els idiomes estrangers. Raquel Correa
Així ho confirma un estudi encarregat per la Comissió Europea, segons el qual la majoria dels enquestats en països amb tradició de subtitular afirma que el seu nivell d’idioma (especialment l’anglès) és proper al de la llengua materna, és a dir, tenen un nivell de 4 o 5 en una escala de 5; mentre que, en països amb una tradició de doblatge, la majoria dels enquestats avaluen el seu nivell d’anglès amb un 3 en una escala de 5. De fet, que les sales de cinema passin pel·lícules en versió original és la pràctica més utilitzada a la Unió Europea. Dels 28 socis europeus, només cinc (Alemanya, Àustria, Espanya, França i Itàlia) utilitzen el doblatge al cinema. La resta (incloent-hi països com Bèlgica, Croàcia, Finlàndia, Grècia, els Països Baixos, Portugal, Romania i el Regne Unit) opta per la versió original amb subtítols. Un dels exemples més evidents dels bons resultats d’escoltar les pel·lícules en versió original surt de comparar els nivells d’anglès que tenen els ciutadans d’Espanya i els de Portugal.
Tot i que es tracta de dos països similars –no només són veïns, sinó que ambdós són de llengua llatina i tenen històries similars-, els portuguesos parlen molt millor l’anglès que els espanyols. I encara que “l’aprenentatge d’una llengua és un procés complex i depèn de diversos factors” –des del sistema educatiu del país fins a la fonètica de la llengua materna-, l’estudi europeu suggereix que el fet que els portuguesos mirin la televisió i les pel·lícules en versió original és determinant. Amb tot, l’estudi europeu també assenyala que la subtitulació contribueix a l’aprenentatge d’idiomes amb un major o menor grau d’eficàcia en funció de diferents variables com l’hàbit de llegir subtítols (els ciutadans que hi estan acostumats desenvolupen estratègies d’aprenentatge més ràpidament que els que estan acostumats al doblatge); el nivell de l’espectador en la llengua del film (si és princi-
piant, és més adequat per a l’aprenentatge de la gramàtica i l’ortografia que els subtítols siguin en la seva pròpia llengua, mentre que si el nivell és bo, els subtítols en la llengua de la pel·lícula són més útils per a la construcció de vocabulari), i la proximitat entre les llengües (l’aprenentatge a través del subtítols sembla ser més efectiu per a les llengües que s’escriuen de manera idèntica a la de la llengua materna de l’espectador).
l’estona que passen davant de la pantalla per practicar un idioma que coneixen i millorar-lo. D’altra banda, hi ha un 21% d’estudiants europeus que opta per la versió doblada, ja sigui per costum o per mandra, ja que, al·leguen,
llegir els subtítols requereix un sobreesforç. Molts d’ells, però, reconeixen haver canviat d’hàbits a la Universitat: abans de començar els estudis superiors, els joves que optaven per mirar pel·lícules doblades eren el doble (42%).
.
Canviar d’hàbits a la Universitat
L’estudi també revela que la majoria dels estudiants europeus enquestats prefereixen veure pel·lícules en versió original quan es tracta d’una llengua que coneixen, ja sigui sense subtítols (30%) o amb subtítols (49%). Els estudiants que opten per la versió original valoren veure la cinta tal com l’ha concebuda el director, sense distorsions, a la vegada que aprofiten
Predomini de pel·lícules doblades. Predomini de pel·lícules subtitulades. Equilibri entre doblatge i subtitulació.
Trucs per aprofitar millor una pel•lícula en versió original
. . . .
Escull una pel·lícula que estigui al teu nivell: si el nivell de llengua és massa elevat, et perdràs fàcilment i et desanimaràs. Tria una pel·lícula d’un tema que coneguis, perquè et sigui més fàcil reconèixer el vocabulari. Llegeix un resum de l’argument abans de començar a mirar la pel·lícula, perquè després et sigui més fàcil entendre de què parlen els personatges. Si ets principiant, posa’t els subtítols en la teva llengua; així aprendràs gramàtica i ortografia. Si ja parles bé l’anglès, mira-la amb subtítols en anglès, perquè és la millor manera d’aprendre nou vocabulari.
| 5
ENTREVISTA. El cas de Finlàndia
“Veient pel•lícules he après moltes expressions en anglès que a l’escola no hauria après” versitat que s’hi va haver de posar de veritat. A Finlàndia, la universitat acostuma a ser en finès, però jo volia fer la carrera en anglès perquè vaig pensar que seria més útil i per això vaig decidir fer International Business a Tampere, al sudoest del país. I com és que vas voler fer tota la carrera en anglès? Si vols treballar al teu país en temes interns potser no necessites l’anglès, però jo sempre havia volgut treballar Helena Hakaoja. Foto: CEDIDA. fora, en temes internacionals, i tenia clar que havia de tenir r.C. un bon nivell d’anglès. L’Helena Hakaoja té 29 anys i va començar a estudiar I va ser difícil? anglès a l’escola quan en Els primers mesos sí, va tenia nou, però no va ser ser molt difícil. Sobretot al fins que va arribar a la uni- primer examen que vaig haver
Mira sèries que puguis entendre! Nivell bàsic:
diàlegs amb frases curtes i vocabulari senzill
d’escriure en anglès; estava molt nerviosa. Però m’hi vaig esforçar i vaig millorar... per força!
principi escoltava la veu original i llegia els subtítols, fins que vaig saber-ne prou per seguir el fil només escoltant
1. The vampire diaries 2. Glee 3. Nashville 4. Heroes
A banda d’estudiar-lo a l’escola, creus que et va ajudar mirar la televisió en versió original? A Finlàndia els dibuixos animats pels nens estan doblats, però és l’únic. Totes les sèries i pel·lícules estan en versió original i hi ha subtítols. A mi m’encanta veure la televisió, i crec que mentre et distreus, aprens... sense adonar-te’n!
I a la gent que no parla anglès, no els molesta seguir les pel•lícules en versió original? Finlàndia és un país molt petit, de menys de 5 milions d’habitants, i tots tenim la sensació que hem d’aprendre una altra llengua, sobretot l’anglès, per sobreviure en el món d’avui. Tots els meus amics parlen un bon anglès, s’ha convertit en un estàndard, però la generació més gran no el va estudiar. El meu pare, per exemple, no en sap i quan mira una pel·lícula, llegeix els subtítols i no li suposa cap problema. Hi està acostumat...
Nivell mig: actors amb dicció clara que no parlen a un ritme frenètic
Creus realment que has après llegint subtítols? I tant! Veient pel·lícules he après moltes paraules noves, i sobretot expressions i maneres de dir que segurament a l’escola no hauria après. Al
.
1. Lost 2. Mad men 3. Breaking bad 4. Homeland Nivell avançat:
vocabulari específic, tant quan és molt especialitzat com quan és argot, i diàlegs molt ràpids
1. The wire 2. House of cards 3. The newsroom 4. Game of thrones
6 |
La importància dels certificats oficials d’idiomes
El Marc Europeu Comú de Referència El coneixement de llengües estrangeres és un requisit imprescindible per cursar alguns estudis universitaris, per demanar determinades beques o per presentar-se a certes ofertes de feina. Per accedir a aquestes oportunitats, és important que puguis acreditar els teus coneixements d’idiomes mitjançant un títol oficial, com els certificats del Marc Europeu Comú de Referència (MECR).
OLIVIA MAJÓ
Què és el Marc Europeu Comú de Referència (MECR)? El MECR és un document elaborat pel Consell d’Europa i presentat l’any 2001. Estableix unes bases comunes per a tots els països europeus, que permeten mesurar les competències lingüístiques de les persones i comparar nivells i certificacions més fàcilment. Serveix per regular l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües, seguint una escala amb sis nivells de competència en funció de les capacitats i coneixements dels aprenents: usuari inicial (A1), bàsic (A2), llindar (B1), avançat (B2), amb domini funcional efectiu (C1) i amb domini (C2).
Per a què serveix el MECR? L’ objectiu principal és protegir el patrimoni de les llengües i cultures d’Europa. És una eina molt útil per als aprenents, docents i altres usuaris del sistema educatiu relacionat amb els idiomes. En establir uns criteris comuns per a tota Europa, resulta més fàcil elaborar material per als programes d’aprenentatge o unificar els exàmens per assolir una certificació. Així, totes les persones que volen aprendre una llengua poden saber quines habilitats i coneixements han de tenir per superar un nivell determinat.
Com s’estableixen els diferents nivells de competència?
El MECR descriu de manera molt detallada el coneixements necessaris per superar cada nivell. Especifica aspectes com quin repertori lingüístic i lèxic ha de tenir l’aprenent, el nivell de correcció gramatical i ortogràfica, el grau de cohesió dels textos i el nivell de fluïdesa oral.
Tots els països europeus apliquen els criteris del MECR? Tot i que no és obligatori, la Unió Europea recomana a tots els seus membres que apliquin el marc comú als seus respectius sistemes de certificació de llengües, amb l’objectiu de facilitar la mobilitat dels ciutadans europeus.
Per a què em serveix tenir un certificat oficial?
D’entrada, els títols oficials permeten acreditar la competència en una llengua a efectes acadèmics. Són necessaris per estudiar determinats graus universitaris, per optar a una beca Erasmus, fer pràctiques a l’estranger... A més, són bàsics a l’hora de buscar feina o d’inscriure’s en convocatòries d’institucions públiques i privades, ja que moltes empreses i administracions exigeixen que els candidats acreditin oficialment el seu nivell.
Com puc obtenir un títol oficial?
Si segueixes un pla d’autoaprenen-tatge o ja tens coneixements i vols certificarlos sense anar a classe, et pots inscriure a les proves lliures que convoca cada any el Departament d’Ensenyament. Només has de fer la inscripció, pagar la taxa corresponent i presentar-te a les proves el dia assignat. Una altra opció és matricular-te a una Escola Oficial d’Idiomes (EOI), a alguna de les escoles de llengües de les universitats catalanes o a un centre d’ensenyament reconegut. Per estalviar-te sorpreses, abans de matricular-te informa’t sobre el tipus de preparació que t’ofereixen i si el preu inclou l’obtenció d’un certificat homologat en cas de superar el curs.
Trobaràs més informació a:
Quines competències exigeix cada nivell del MECR?
A1 Comprendre i emprar frases senzilles per satisfer primeres necessitats comunicatives. A2 Comunicar-se en situacions senzilles i facilitar informacions personals bàsiques. B1 Comprendre les idees principals d’un text senzill i descriure breument fets, opinions i experiències. B2 Comprendre les idees principals de textos complexos i poder escriure sobre un ampli ventall de temes. C1 Comprendre textos llargs i complexos, reconèixer el sentit implícit i conèixer el rerefons cultural de la llengua. Expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat. C2 Tenir una correcció semblant a la d’un nadiu, comprendre pràcticament tot el que es llegeix o escolta, resumir informació i argumentar de manera coherent.
Tinc un títol oficial però no és del MECR, em serveix? Moltes institucions amb prestigi reconegut ofereixen certificats de coneixement de llengües que equivalen a algun dels nivells del MECR. Per exemple, el First Certificate de la Universitat de Cambridge, el Diplôme d’Études en Langue Française DELF o el Zertifikat Deutsch für den Beruf ZDfB equivalen a un B2. Si ja disposes d’un certificat, pots consultar les taules d’equivalències per saber a quin nivell correspon.
•Escoles Oficials d’Idiomes (explicació dels certificats i mostra de les proves) www.xtec..cat/eoi/ •Nivells de certificació d’idiomes a Catalunya (equivalència amb altres certificats oficials): www.xtec.cat/web/curriculum/idiomes/certificats •Departament d’Ensenya-ment: www.gencat.cat/ensenyament
| 7
El català en xifres 162 4 10
català.
universitats d’arreu del món ensenyen
Només dels webs principals del món no incorporen el català com a opció.
El català és la
23a
llengua traduïda al món.
1 milió
Més d´ cada dia la premsa en català.
El català és la Europa.
El català és la UE.
7a 9a
de persones llegeixen
.? . . e u q s Sabie
2 milions
sores de ràdio.
d’oients escolten les emis-
10 milions
de persones parlen català.
6
dels deu principals fabricants de mòbils incorporen el català.
El català és la Internet.
8a
llengua amb més penetració a
3 milions
llengua més estudiada a
Fins a de telespectadors segueixen els canals de televisió en català.
llengua més parlada a la
de persones que parlen català no el tenien com a llengua materna.
5 milions
Font: Generalitat de Catalunya.
Improve your English, Discover Switzerland, and have a lot of fun in our International Summer Camp! French / English / German Youth 8-18 years old
More informations at: www.slc.ch
8 |
Classes particulars vs. Classes en grup
Quina és la millor opció per aprendre un idioma?
Hi ha tantes maneres d’aprendre i dominar una llengua com alumnes i docents, però si estàs dubtant entre apuntar-te a una escola o contractar els serveis d’un professor particular, a continuació enumerem sis punts forts i sis punts febles de totes dues opcions. Tu tries! Emma Bouisset
1. El teu currículum 100% personalitzat
Treballar amb un professor particular et permet personalitzar els continguts i adaptar-los a les teves necessitats, de manera que puguis treballar allò que més et costa o potenciar aspectes clau de cara a afrontar un examen, preparar un viatge o passar una entrevista de feina... PERÒ RECORDA QUE EL MECR ESTABLEIX QUE HAS D’ASSOLIR UNES HABILITATS CONCRETES PER PODER ACREDITAR EL TEU NIVELL DE CONEIXEMENTS.
2. Avances al teu ritme
El professor s’adapta a tu i t ’ a c o m p a n y a d u r a n t to t l’aprenentatge, tot assegurant-se que no et perdis durant el procés. Pots dedicar més temps als aspectes que et costen més i, en canvi, obviar aquelles parts que ja domines... PERÒ A VEGADES AIXÒ POT COMPORTAR QUE ET PENGIS I TRIGUIS MÉS A AVANÇAR
3. L’horari és més flexible
Pots triar l’horari que més et convé així com decidir si fer una, dues o més hores setmanals... PERÒ CALDRÀ QUE SIGUIS REGULAR I FACIS, COM A MÍNIM, UN PARELL DE SESSIONS PER SETMANA
PER NO DESCONNECTAR MASSA ENTRE CLASSE I CLASSE.
4. No et quedes mai sense preguntar
El professor et dedica tota la seva atenció, raó per la qual, mai no et quedes sense preguntar. Si tens dubtes o hi ha alguna cosa que no t’acaba de quedar prou clara, pots consultar-la durant tota la classe en qualsevol moment... PERÒ SERÀS L’ÚNIC A FER-HO I AIXÒ LIMITA EL NOMBRE DE PREGUNTES QUE SE’T PODEN ACUDIR.
5. No et perds cap classe
Si per alguna raó no pots assistir a una classe, no perds el fil de l’explicació. I és que si no hi ets, no hi ha classe!... PERÒ AIXÒ NO VOL DIR QUE PUGUIS SALTAR-TE LES SESSIONS QUE VULGUIS!
6. No t’has de comparar amb els altres
Diu la dita que les comparacions són odioses. Si treballes amb un professor només per a tu, no has d’estar pendent del que fan els altres companys i pots avançar al teu ritme amb tota naturalitat... PERÒ LA COMPETITIVITAT SANA POT ESTIMULAR LES TEVES GANES D’APRENDRE I ELS REPTES, COMPARTITS, FAN MÉS GOIG.
1. Aprofites la interacció amb d’altres parlants
El món és molt divers i, per tant, poder parlar i interactuar amb d’altres alumnes et permet apropar els teus coneixements a un terreny més real... PERÒ A VEGADES, COM MÉS ALUMNES HI HA A CLASSE, MÉS CAÒTIC ES FA SEGUIR LES EXPLICACIONS, SOBRETOT SI ELS NIVELLS NO SÓN SIMILARS.
2. Les classes solen ser més dinàmiques
Si fem cas del refrany que afirma que “com més serem, més riurem”, una classe d’idiomes en grup garanteix diversió i un aprenentatge més amè. Les possibilitats es multipliquen quan hi ha diversos interlocutors... PERÒ POT RESULTAR MOLT AVORRIT SI EL GRUP NO PARTICIPA I SEMPRE PARLEN ELS MATEIXOS ALUMNES.
3. Pots aprendre (molt) dels errors dels altres alumnes
Quan ho fem tot bé, moltes vegades no parem atenció als perquès d’allò que estem fent. Per això, els errors són una bona font d’aprenentatge, ja que ens obliguen a aturar-nos un moment i analitzar què és el que estem fent malament i per què, i com podem solucionar-ho... PERÒ SI JA T’HO SAPS TOT DE MEMÒRIA,
AIXÒ ET PODRIA ACABAR PROVOCANT L’EFECTE CONTRARI I FER-TE DESCONNECTAR.
4. Pots aprendre dels dubtes dels altres alumnes
Dos cervells pensen més que un de sol. Per això, és possible que alguns dels dubtes que plantegin els teus companys de classe tu no te’ls hagis plantejat pas mai abans. I mira, resulta que són una bona pregunta!... PERÒ, DE NOU, SI JA T’HO SAPS DE MEMÒRIA, ACABARÀS DESCONNECTANT.
5. Si et perds una classe, et passen els apunts
Si faltes a classe un dia, tampoc no és pas tan greu. Els teus companys segur que te’n faran cinc cèntims i et diran quines tasques havies de fer... PERÒ SI FALTES A LES CLASSES IMPORTANTS, DESPRÉS NO SERÀS A TEMPS D’ENGANXAR-TE DE NOU AL GRUP.
6. Si ets tímid, pots passar més desapercebut
Parlar en públic fa cosa, i més en un idioma que no domines. Però entre 12 alumnes, les possibilitats que et toqui a tu sortir a la pissarra sempre són menors... PERÒ ÉS FENT LES COSES (I EN AQUEST CAS, INTERACTUANT) COM S’APRÈN!