Passport. El món dels idiomes núm. 008

N 8 2016

Erasmus:

una inversió de futur Parla (bé) l’anglès i arribaràs lluny El castellà en xifres Quin és el meu nivell?

2 |

Erasmus:

una inversió de futur

Coneixes a fons una altra ciutat, practiques (de veritat) una llengua que portes anys estudiant, surts de la teva zona de confort i tornes a casa amb un ampli repertori d’anècdotes que no oblidaràs fàcilment.

L’Erasmus és tot això i molt més. Una manera d’enriquir el teu ventall de coneixements i cercle d’amistats, però també d’obrir-te portes en el mercat laboral.

BERTA SEIJO

Segons les darreres dades de la Comissió Europea, Espanya és el país que més estudiants Erasmus envia cada any a altres territoris europeus. Durant el curs 2013-2014, 37.235 joves nascuts aquí van decidir apostar per una aventura que, de ben segur, va marcar un abans i un després a les

seves vides. Però, deixant de banda els aspectes positius que una estada com aquesta pot aportar-nos en l’àmbit personal, realitzar un Erasmus també suma punts a l’hora de trobar feina. I és que les persones que es formen o estudien a l’estranger no només adquireixen coneixements en disciplines específiques,

sinó que reforcen al mateix temps capacitats transversals que avui dia els empresaris tenen molt en compte.

L’orgull d’Europa

29 anys després de la seva creació, la mateixa Comissió Europea es mostra orgullosa del Programa Erasmus.

De fet, un gran nombre dels seus membres pot afirmar

que un dia en van formar part... Per exemple, el vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Katainen, la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, o el comissari de Recerca i Innovació, Carlos Moedas. Cap d’ells, però, no va poder gaudir d’alguns dels avantatges que actualment incorpora Erasmus+, la nova versió

del Programa que va veure la llum el 2014. Gràcies a aquest ‘reciclatge’, ara tot s’integra en un mateix paquet, amb l’objectiu que tothom tingui les mateixes oportunitats i no hi hagi diferències entre les ajudes.

En altres paraules, no es fa distinció entre alumnes universitaris, de formació professional, o aquells que

C

M

Y

CM

MY

CY

Món Editorial

CMY

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6794 2014 Passport (Barcelona. Ed. impresa): ISSN 2339-9252 Passport (Barc., Internet): ISSN 2339-9260

K

| 3

Les persones que estudien a l’estranger reforcen capacitats transversals que avui dia els empresaris tenen molt en compte: curiositat, capacitat per resoldre problemes, adaptabilitat o confiança volen fer pràctiques. És evident que Brussel·les té cura d’una de les seves grans fites i no amaga que el Programa Erasmus és una eina potentíssima en la creació d’ocupació. Segons les estadístiques comunitàries, l’atur juvenil de llarga durada (entre cinc i 10 anys després de la graduació) es redueix de mitjana en un 14% pels estudiants Erasmus en general i en un 56% si es tracta de joves que viuen a l’anomenada Europa meridional (territori que engloba la Península Ibèrica). Les xifres també mostren que el 93% de reclutadors europeus busquen en els candidats algunes de les habilitats que es potencien durant un Erasmus. La curiositat, la capaciBC.Passport S16 Ad PRINT.pdf

1

7/4/16

tat per resoldre problemes, l’adaptabilitat i la confiança no falten en aquesta llista.

En el cas dels becaris, a més d’un terç dels que inclouen la mobilitat internacional al seu currículum se’ls acaba oferint una feina fixa a l’empresa on han realitzat les pràctiques.

Professionals valorats i amb empenta

Si ens remuntem a l’informe Impacte del Programa Erasmus en els Joves Europeus, publicat per la mateixa Comissió Europea l’any 2014, un cop en plantilla, el 64% dels empresaris reconeix que els empleats amb experiència internacional ocupen càrrecs de major responsabilitat. Ja per últim, i en la mateixa línia, els alumnes que un o dos anys enrere van decidir realitzar una estada de com a mínim sis mesos en un altre país de la Unió Europea esdevenen professionals amb una major capacitat per emprendre: un de cada 10 crea la seva empresa i tres de cada quatre tenen previst fer-ho o es plantegen la possibilitat d’esdevenir autònoms.

Més enllà de l’oficina…

Ningú no pot negar que una de les motivacions a l’hora d’abandonar el niu i provar sort a un altre país són els incentius que un programa d’aquest tipus pot oferir en l’àmbit personal. Oportunitats en el terreny de les amistats però també en el sentimental... Bona prova d’això és que, fa poc més d’un any, l’Executiu comunitari va anunciar satisfet que més d’un milió de nens a Europa han nascut gràcies a la unió de parelles que es van conèixer durant la seva 12:36

Perfil dels estudiants Erasmus EDAT

són

dones

anys BECA/MES

1% 29% Doctorat Màster 3% Altres

67% Grau

17% Art i humanitats

31% Ciències socials, negocis o dret

mesos DURADA ERASMUS

11% 17% Salut Enginyeries Altres

Resolució Confiança

Curiositat Adaptabilitat

Nivell formatiu

Tipologia d’estudis

HABILITATS i CAPACITATS QUE DESENVOLUPEN

Font: Estadístiques Erasmus (2013-2014). Comissió Europea.

Avantatges laborals Un any després de la graduació, els Erasmus tenen...

-83%

-50% Mitjana europea

Europa de l’Est

Reducció de l’atur juvenil de llarga durada (entre cinc i 10 anys després de la graduació) en el cas dels Erasmus: Sud d’Europa: -56%

Mitjana europea: -14%

... de probabilitats de romandre a l’atur que la resta.

Erasmus en pràctiques als quals se’ls ofereix una feina fixa: Mitjana europea: 1 de cada 3 estudiants Sud d’Europa: Quasi 1 de cada 2 estudiants Font: Estadístiques Erasmus (2015). Comissió Europea.

estada Erasmus. D’altra banda, parlem d’una generació que sovint torna de l’aventura amb ganes de viure l’experiència una altra vegada. Per aquest motiu, el 40% de les persones que

han format part del Programa Erasmus canvien de país de residència per raons personals o professionals almenys en una altra ocasió des de la seva graduació. De la mateixa manera, el 93%

d’aquells que van exercir en el seu moment la mobilitat internacional s’imaginen vivint a l’estranger en un futur. Una segona oportunitat que, esperem, arribi aviat.

.

4 |

Què hi ha de nou?

alida Marg

Danie l

Vidal

Band eir

a

Em

m

a

Bo

ui

ss

et

Coneixem de primera mà l’impacte del Programa Erasmus en la vida de tres joves europeus.

Mirant enrere, com valoren l’experiència?

“L’Erasmus em va motivar a repetir l’experiència de viure en un altre país” “El meu vincle amb l’Erasmus encara no ha acabat” Margalida Vidal. Nascuda a Palma de Mallorca el 1992.

Periodista. Erasmus a Glasgow (setembre – desembre del 2013).

Com recordes la teva etapa Erasmus?

Com una de les èpoques més divertides i emocionants que he passat. No era la primera vegada que marxava de casa dels meus pares (feia tres anys que vivia fora de Mallorca, a Barcelona), però sí que era el primer cop que realitzava una estada llarga en un altre país. Recordo amb especial afecte totes les persones de molts països diferents que vaig conèixer allà; va ser una situació irrepetible. El fet de viure uns mesos tan intensos fa més dur tornar i continuar amb la carrera on l’havies deixada...

I un cop a casa, quin fou el teu pla?

La meva estada Erasmus

m’havia ajudat a millorar el meu anglès (van ser uns mesos d’immersió lingüística gairebé total) i també em va motivar a voler repetir l’experiència de viure en un altre país.

De fet, el màster que vaig cursar després de la carrera em va donar l’oportunitat de fer unes pràctiques a l’estranger. El meu destí va ser Brussel·les, on vaig estar tres mesos.

Tens pensat tornar a marxar a l’estranger?

De moment, he tornat a Barcelona on penso quedar-me durant una temporada llarga.

Tot i així, després de les bones experiències que he tingut vivint a l’estranger, no ho descarto.

Quin és el vincle entre la teva carrera professional i l’Erasmus?

En primer lloc, estudiar a Holanda em va permetre conèixer el màrqueting des d’una perspectiva diferent; vaig cursar assignatures molt enriquidores que de cap manera hauria pogut fer a Lisboa. A més, gràcies a l’Erasmus vaig establir contacte amb l’Erasmus Student Network (ESN), primer a Groningen i després com a voluntari a la meva ciutat.

Ja fa dos anys que hi treballo i el meu vincle amb el Programa encara no ha acabat.

Quina és la teva tasca?

Actualment lidero el departament de Comunicació de l’ESN Lisboa. Porto

“Sóc mare d’un dels nadons de la Generació Erasmus” Emma Bouisset. Nascuda a Barcelona el 1978. Periodista.

Erasmus a Londres (setembre del 2000 – febrer del 2001)

Com valores la teva estada Erasmus 15 anys després?

Amb un excel·lent. Abandonar la zona de confort pot ser dur al principi, però aporta

una amplitud de mires i una maduresa que és molt difícil d’adquirir altrament. I reforça la resiliència. A més, si vols aprendre a parlar bé un idioma, la immersió lingüística és clau: obliga a posar en pràctica els coneixements adquirits en la teoria. I això reporta un nivell que aquí, on

Daniel Bandeira. Nascut a Lisboa el 1993.

Estudiant del màster de Management Internacional i cap de comunicació de l’ESN Lisboa.

Erasmus a Groningen (gener – juliol del 2014).

les xarxes socials i organitzo els viatges, les festes i les activitats per als estudiants estrangers. Això m’ha permès ampliar el meu CV, contactar amb molta gent interessant del sector i conèixer un munt de cultures diferents.

I reviure sensacions del passat, no?

Sí! Sobretot quan es

l’anglès encara és una assignatura pendent per a molts treballadors, et pot situar un punt per sobre de la teva competència i facilitar (tot i que no garantir) la inserció laboral.

En el terreny personal, també marca un punt d’inflexió?

En el meu cas és evident que sí. Jo vaig conèixer la meva parella a Londres i, actualment, som pares d’un dels

comença el semestre acadèmic i arriben nous estudiants Erasmus, t’hi veus reflectit i recordes el moment que vas ser tu qui va sortir de la seva zona de confort, qui va aterrar en un país amb un altre idioma i una altra cultura. Però aquesta inseguretat sempre dura poc i les amistats esdevenen quasi la teva família allà.

nadons que ja formen part del milió de fills de la Generació Erasmus.

Creus que tothom hauria de provar l’experiència?

Oi tant. Realitzar un programa Erasmus hauria de ser obligatori per a tots els estudiants. Però, lamentablement, l’import de les beques és molt limitat (si més no, quan jo vaig marxar era ridícul) i això dificulta que estigui realment a l’abast de tothom.

| 5

El castellà en xifres Sabies que...?

Quasi

470 milions

de persones tenen el castellà

com a llengua materna.

2a llengua més parlada al món És la

, després del xinès mandarí.

21 milions d’alumnes

El grup d’usuaris potencials del castellà

Més de

arriba fins els

estrangera en diverses regions del planeta.

El

559 milions.

6,7% de la població mundial

és

El castellà és la

(1,1%) i a l’alemany (1,1%). És la llengua oficial de

24 estats

, la cooficial de 12 i a més de 30

països i grans comunitats d’arreu del món es parla amb fluïdesa.

L’any

2050

el país amb més castellanoparlants

seran els Estats Units.

185.000 3a llengua més utilitzada

Cada any es produeixen més de

castellanoparlant, percentatge molt superior al rus (2,2%), al francès

estudien el castellà com a llengua

llibres nous en castellà.

a la xarxa, després de l’anglès i el xinés.

El

7,9% dels usuaris d’Internet

idioma.

A Facebook i Twitter el castellà és la

es comunica en aquest

2a llengua predominant.

Font: Instituto Cervantes (2015).

Cursos d’idiomes a tot el món Viatja, aprèn i diverteix-te

Barcelona Passeig de Gràcia nº 86, Planta 2 93 343 78 44 barcelona@esl.es

www.esl.es

6 |

Parla (bé) l’anglès i arribaràs lluny A dia d’avui, dominar l’idioma de Shakespeare és imprescindible, sobretot si aspires a ocupar un comandament intermedi o perfil dirigent.

Les xifres ho confirmen: el 80% de les ofertes de feina per a perfils alts exigeixen coneixements d’anglès, un percentatge que, malgrat ser menor en categories laborals inferiors, també és ja un requisit en gairebé una de cada quatre d’aquestes ofertes menors. I és que en un món hiperconnectat on les relacions entre empreses, però també entre aquestes i el consumidor, tenen la llengua de Shakespeare com a principal vehicle de comunicació, qui no juga a la lliga dels idiomes no és que es quedi fent de suplent a la banqueta, sinó que ja no entra ni a la llista de convocats.

Així es desprèn de l’informe Idioma y empleo que Randstad, dins de la seva divisió Randstad Professionals, ha publicat recentment, i on també s’assenyala que, a més, aquest requisit anirà a l’alça en els propers anys, ja que prop del 95% dels estudiants de secundària

europeus estudia anglès a l’institut.

Indispensable i diferenciador, però encara poc dominat

L’anglès es posiciona, doncs, com un element “indispensable per a candidats i empreses”, asseguren des de l’empresa de RH, i conèixer una segona llengua a més de l’anglès, en un “element diferenciador clau en el mercat laboral”. Per això, i perquè el mercat laboral no detecti un dèficit de talent, des d’aquesta consultoria consideren “imprescindible” que l’aprenentatge d’idiomes ocupi un espai prioritari en els plans d’estudis dels països. Però quin és l’estat de la qüestió a Espanya?

Do we (really) speak English?

Malauradament l’estudi revela que no gaire o que, com a mínim, només ho fem a mitges. I és que tan sols el 57% dels profes-

sionals enquestats per la consultoria declara tenir coneixements d’anglès.

A més, el nostre domini d’aquesta llengua encara és més aviat justet: només un 3% dels treballadors afirma ser bilingüe i un 23%

assegura tenir un nivell alt.

La majoria trampeja i es defensa amb un nivell mitjà (49%), però un 25% tan sols pot aportar coneixements bàsics al seu lloc de feina.

Respecte a altres idiomes,

el 14,5% dels candidats entrevistats a l’informe assegura que sap francès, mentre que el 4,1% té competències per treballar en alemany, i el 1,5% afirma que pot desenvolupar la seva activitat en àrab.

.

Percentatge d’estudiants de secundària que aprenen dos o més idiomes 99% 89%

80%

74%

70%

65% 64% 51%

48% 46% 26%

23% 7%

Fr

an

ça

Bè

lg

ica

Su

èc

ia

l Bu

gà

ria

ïs Pa

o

a sB

s ixo

s Àu

tr

ia

A

m le M

an

itj

ya

an

a

r eu

op

ea

n Ho

gr

ia

Di

m na

ar

ca

p Es

an

ya

Ità

lia

Irl

an

7%

da gal u rt Po

2%

Gr

èc

ia

Font: Randstad a partir de dades d’Eurostat

La meitat dels professionals espanyols són monolingües L’exigència del coneixe ment d’idiomes per accedir a l’ocupació ha augmentat en les últimes dues dècades, un fet impulsat, principalment, per l’orientació cap a un mercat laboral global en què la competència pel talent ha passat de ser local o regional a internacional. Malauradament, però, el nombre de llengües estrangeres que parlen els

professionals espanyols a dia d’avui encara és molt baix.

Segons l’últim informe Idioma y empleo de Randstad, gairebé la meitat dels professionals del nostre país no parla cap idioma més enllà del nadiu (48,9%) i només el 34% afirma tenir coneixement d’una segona llengua. Les xifres cauen fins al 12,6% quan es tracta de dominar tres idio-

mes, i si busquem treballadors quatrilingües només en trobarem un 4,5% entre els enquestats per l’empresa de RH. La bona notícia, però, és que la tendència és a millorar, ja que aquests percentatges varien en funció de les edats dels candidats, i, en termes generals, l’estudi recull que com més jove és el professional, més idiomes és capaç de

manejar amb soltesa. Malgrat això, respecte a altres països, Espanya segueix ocupant places de descens i registra un dels majors percentatges de persones que no parlen una segona llengua. I en aquest aspecte negatiu, tan sols és superada per Irlanda (72,2%), Hongria (63,2%) i Bulgària (61,1%). La mitjana europea se situa en el 34,3%.

| 7

Quin és el meu nivell?

A1 USUARI BÀSIC

Comprendre

Comprensió auditiva

Comprensió lectora

Parlar

Interacció oral

Expressió oral

Escriure Escriptura

A2 USUARI BÀSIC

A l’hora de fer el currículum o davant d’una entrevista de feina, com definir quin és el nostre grau de coneixement d’idiomes? Pots fer-te’n una idea consultant la taula d’autoavaluació del MECR,

B1 B2 USUARI INDEPENDENT USUARI INDEPENDENT

.

un document elaborat pel Consell d’Europa l’any 2001 que estableix una escala amb sis nivells de competència en funció de les teves capacitats i coneixements.

C1 USUARI COMPETENT

C2 USUARI COMPETENT

Comprenc discursos extensos fins i tot quan no estan estructurats amb claredat i quan les relacions estan només implícites i no s’assenyalen explícitament.

Comprenc sense gaire esforç els programes de televisió i les pel·lícules.

No tinc cap dificultat per comprendre qualsevol tipus de llengua parlada, tant en converses en viu com en discursos retransmesos, encara que es produeixin a una velocitat de parlant natiu, sempre que tingui temps per familiaritzar-me amb l’accent.

Reconec paraules i expressions molt bàsiques que s’usen habitualment, relatives a mi mateix, a la meva família i al meu entorn immediat quan es parla a poc a poc i amb claredat.

Comprenc frases i el vocabulari més habitual sobre temes d’interès personal (informació personal i familiar molt bàsica, compres, lloc de residencia, ocupació).

Comprenc les idees principals quan el discurs és clar i normal i es tracten assumptes quotidians que tenen lloc a la feina, a l’escola, durant el temps d’oci, etc. Comprenc la idea principal de molts programes de ràdio o televisió que tracten temes actuals o assumptes d’interès personal o professional, quan l’articulació és relativament lenta i clara.

Comprenc paraules i noms coneguts i frases molt senzilles, per exemple les que surten a rètols, cartells i catàlegs.

Sóc capaç de llegir textos molt breus i senzills. Sé trobar informació específica i predictible en escrits senzills i quotidians com ara anuncis publicitaris, prospectes, menús i horaris, i comprenc cartes personals breus i senzilles.

Comprenc textos redactats en una llengua d’ús habitual i quotidià o relacionada amb el treball.

Comprenc la descripció de fets, sentiments i desitjos en cartes personals.

Sóc capaç de llegir articles i informes relatius a problemes contemporanis en els quals els autors adopten postures o punts de vista concrets. Comprenc la prosa literària contemporània.

Comprenc textos llargs i complexos de caràcter literari i basats en fets, apreciant distincions d’estil.

Sóc capaç de llegir amb facilitat pràcticament totes les formes de llengua escrita, incloent textos abstractes estructural o lingüísticament complexos com, per exemple, manuals, articles especialitzats i obres literàries.

Puc participar en una conversa de forma senzilla sempre que l’altra persona estigui disposada a repetir el que ha dit o a dir-ho amb unes altres paraules i a una velocitat més lenta i m’ajudi a formular el que intento dir. Faig i responc preguntes senzilles sobre temes de necessitat immediata o assumptes molt habituals.

Puc comunicar-me en tasques senzilles i habituals que requereixen un intercanvi simple i directe d’informació sobre activitats i assumptes quotidians. Sóc capaç de realitzar intercanvis socials molt breus, tot i que, en general, puc comprendre prou com per mantenir la conversa per mi mateix.

Em desenvolupo en gairebé totes les situacions que se’m presenten quan viatjo on es parla aquesta llengua. Puc participar espontàniament en una conversa que tracti temes quotidians d’interès personal o que siguin pertinents per a la vida diària (per exemple, família, aficions, treball, viatges i esdeveniments actuals).

Puc participar en una conversa amb certa fluïdesa i espontaneïtat, la qual cosa possibilita la comunicació normal amb parlants natius.

Puc prendre part activa en debats desenvolupats en situacions quotidianes explicant i defensant els meus punts de vista.

M’expresso amb fluïdesa i espontaneïtat sense haver de buscar de forma massa evident les expressions adequades. Utilitzo el llenguatge amb flexibilitat i eficàcia per a fins socials i professionals

Prenc part sense esforç en qualsevol conversa o debat i conec bé modismes, frases fetes i expressions col·loquials. M’expresso amb fluïdesa i transmeto matisos subtils de sentit amb precisió. Si tinc un problema, sortejo la dificultat amb tanta discreció que els altres pràcticament no se n’adonen.

Utilitzo expressions i frases senzilles per descriure el lloc on visc i les persones que conec.

Utilitzo una sèrie d’expressions i frases per descriure, en termes senzills, a la meva família i altres persones, les meves condicions de vida, el meu origen educatiu i el meu treball actual i anterior.

Sé enllaçar frases de forma senzilla amb la finalitat de descobrir experiències i fets, els meus somnis, esperances i ambicions.

Presento descripcions clares i detallades d’una àmplia sèrie de temes relacionats amb la meva especialitat.

Presento descripcions clares i detallades sobre temes complexos que inclouen altres temes, desenvolupant idees concretes i acabant amb una conclusió apropiada.

Presento descripcions o arguments de forma clara i fluida i amb un estil que és adequat al context i amb una estructura lògica i eficaç que ajuda a l’oient a fixar-se en les idees importants i recordar-les.

Sóc capaç d’escriure textos senzills i ben enllaçats sobre temes que em són coneguts o d’interès personal. Puc escriure cartes personals que descriuen experiències i impressions.

Sóc capaç d’escriure textos clars i detallats sobre una àmplia sèrie de temes relacionats amb els meus interessos. Puc escriure redaccions o informes transmetent informació o proposant motius que recolzin o refutin un punt de vista concret. Sé escriure cartes que destaquen la importància que dono a determinats fets i experiències.

Sóc capaç d’expressar-me en textos clars i ben estructurats, exposant punts de vista amb certa extensió. Puc escriure sobre temes complexos en cartes, redaccions o informes, ressaltant allò que considero que són aspectes importants. Selecciono l’estil apropiat per als lectors als quals van dirigits els meus escrits.

Sóc capaç d’escriure textos clars i fluids en un estil apropiat. Puc escriure cartes, informes o articles complexos que presenten arguments amb una estructura lògica i eficaç que ajuda l’oient a fixar-se en les idees importants i recordarles. Escric resums i ressenyes d’obres professionals o literàries.

Puc escriure postals curtes i senzilles, per exemple, per enviar felicitacions. Sé omplir formularis amb dades personals, per exemple, el meu nom, nacionalitat i adreça en un formulari del registre d’un hotel.

Puc escriure notes i missatges breus i senzills relatius a les meves necessitats immediates.

Puc escriure cartes personals molt senzilles, per exemple, agraint quelcom a algú.

Comprenc discursos i conferències extensos i fins i tot segueixo línies argumentals complexes sempre que en conegui relativament el tema. Comprenc gairebé totes les notícies de la televisió i els programes sobre temes actuals.

Acredita el teu nivell en llengües estrangeres ANGLÈS - FRANCÈS - ALEMANY . Preparació per als exàmens de Cambridge . Cursos de conversa . Estades lingüístiques a l'estranger . Cursos intensius al juliol

www.iccic.edu/idiomes BARCELONA Via Augusta, 205 | Torrent de les Flors, 68 SANT CUGAT Av. Generalitat, 199 - 201 MATARÓ Moianès, 17 (Escola Meritxell)

T. 93 200 11 33