Món Universitari 1r trimestre - Núm. 113 - Reflexions pel talent
Prepara’t pel futur
Entrevista de feina
Sortides i salaris del teu grau universitari
Els 7 errors dels joves candidats a les XXSS
Patri Guijarro,
Capitana del FC Barcelona femení
“Quan tenia set anys em pensava que no podia jugar en un equip de futbol perquè era noia”
Estudiar la teva
vocació és possible #
P
HoPortesDin
s
e r b t es O s e r il - 1 8 h b a ’ t d r 6 1 o
I dissabte 18 d’abril-10h
Grau en Infermeria
VIU UNA JORNADA A LA UNIVERSITAT
Participa en sessions pràctiques i experimenta en primera persona
Grau en Fisioteràpia Grau en Informàtica
i Serveis
Curs acadèmic 2020-2021
www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials
Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es
Entrevista //
Món Universitari
Laura Pararols “Un dels serveis més valorats pels alumnes és la borsa d’ocupació, i per això volem donar-li més rellevància en aquest Saló ” Foto: Ignacio Adeva.
Els dies 20 i 21 de març tindrà lloc el Saló de Màsters i Postgraus Futura, en el marc del Saló de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona. La seva directora, Laura Pararols, ens parla de les novetats en l’oferta de màsters i postgraus, els nous serveis d’orientació laboral i les facilitats que ofereix el Saló per sol·licitar beques i ajuts per als estudiants.
La Setmana de la Formació i el Treball, formada pel Saló de l’Ensenyament, Futura i el Saló de l’Ocupació Juvenil celebra enguany una nova edició. Quins són els principals serveis que s’oferiran als milers de joves i estudiants que hi assisteixin? La Setmana de la Formació i el Treball ha ampliat en aquesta edició els serveis d’orientació adreçats als alumnes que tenen dubtes sobre cap a on dirigir la seva trajectòria acadèmica i laboral. Entre les propos-
tes que més bona acollida han tingut destaquen les visites guiades que s’adapten als interessos dels visitants, els tallers per a joves i famílies que aborden temàtiques com el procés de tria dels estudis superiors o l’accés a la universitats, entre d’altres. També l’escape room “el repte de decidir” que endinsarà els participants en l’autoconeixement, l’oferta formativa i el món laboral, o els taulells d’assessorament individualitzat, així com també xerrades amb experts de diverses àrees que explica-
ran la seva trajectòria formativa i professional. A l’edició d’enguany també trobarem nous serveis per fomentar l’orientació, tant formativa com laboral, amb especial incidència de l’autoconeixement personal i professional. En un context amb tanta oferta formativa, quina importància té per al Saló comptar amb un servei d’orientació eficient? És una part fonamental. L’any passat ja va tenir
una gran rebuda i es va orientar a més de 14.000 alumnes en total; per això aquest any hem augmentat el nombre d’orientadors, per aconseguir ajudar al major número de visitants possible. Comptem amb els millors professionals del sector (psicòlegs, pedagogs, psicopedagogues) que estan preparats per a resoldre tots els dubtes que se’ls pugui plantejar i d’aquesta manera ajudar els estudiants a que la decisió que prenguin, ho facin de la millor manera possible.
Però a molts dels visitants també els preocupa l’orientació laboral. Què pot oferir el certamen a aquells joves que busquen un primera feina? Durant la Setmana de la Formació i el Treball se celebra la tercera edició del Saló de l’Ocupació Juvenil. Es tracta d’una oportunitat única perquè joves d’entre 16 i 35 anys s’assessorin, obtinguin informació, coneguin els perfils més demandats i puguin connectar amb empreses, serveis públics i entitats que estan
// 3
4 //
Món Universitari
// Entrevista
“Les mateixes universitats i centres, així com institucions i organitzacions aprofiten el marc del certamen per presentar els seus programes de beques i ajudes per estudiar” buscant incorporar gent. A més, podran resoldre tots els dubtes, aprendre a preparar processos de selecció i la millor manera d’afrontar una entrevista de treball. A més a més, enguany al Saló Futura, dedicat als màsters i postgraus, també hi haurà un espai en el qual les empreses i els estudiants podran posar-se en contacte. El sistema formatiu actual també deixa evident que l’etapa formativa no acaba amb el Grau. Quines novetats trobarem enguany en el Saló Futura? Com dèiem, enguany el saló està molt enfocat a la incorporació al món laboral. Ens hem adonat que un dels serveis més valorats pels alum-
nes és la borsa d’ocupació dels centres; per això volem donar-li més rellevància en aquesta nova edició. Entre altres coses, hem renovat el format del Speakers Corner, en el qual els alumnes podran participar en sessions grupals i individuals en què resoldre dubtes, conèixer l’experiència de professionals de diferents sectors i facilitar el contacte amb empreses. Ara bé, el factor econòmic acostuma a ser una de les barreres per als joves per continuar els seus estudis. El Saló també pot ajudar a facilitar-los l’accés a beques i ajuts? Aquesta és una part molt important de l’esdeveni-
ment que, edició rere edició, té molt èxit. Les mateixes universitats i centres, així com institucions i organitzacions aprofiten el marc del certamen per presentar els seus programes de beques i ajudes per estudiar. Molts alumnes s’interessen en com accedir-hi i la Setmana de la Formació i el Treball és el lloc adequat per resoldre tots els dubtes, començar els tràmits i conèixer els diferents tipus existents. La revolució digital està transformat la societat i, conseqüentment el mercat de treball i el sistema educatiu. Com s’està adaptant el saló a les noves demandes tecnològiques? Un saló com el nostre ha
de ser sensible a totes les tendències del moment i incorporar-les. Pel que fa a la innovació tecnològica, des de fa anys que els hi donem visibilitat amb l’Aula de Tecnologies Multimèdia i la UPC. Un espai on s’hi mostren les innovacions tecnològiques més punteres, com poden ser la realitat virtual, intel·ligència artificial etc. Així mateix, a l’Espai Ciència, organitzat amb la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FRCRI), es realitzaran tallers, xerrades, i exhibicions vinculades a diverses disciplines científiques de la mà de les principals universitats del país, centres de recerca i altres institucions catalanes vinculades a aquest àmbit, per tal de despertar voca-
cions científiques entre els visitants. Quines creu que seran les habilitats i aptituds que demandarà el mercat laboral del futur? Cada any van sorgint nous títols, noves carreres o especialitats que es generen en paral·lel al ritme en què va avançant la societat. En els últims anys estan tenint molt èxit aquelles relacionades amb la tecnologia, la realitat virtual, el tractament de dades o la ciberseguretat, així com tot allò vinculat al medi ambient i la sostenibilitat. Però hi ha titulacions com la medicina, el periodisme, el dret, el magisteri o veterinari, entre moltes altres, que sempre seguiran tenint gran èxit entre els estudiants.
.
Els estudis en tecnologia, comunicació i salut, els més sol·licitats Tant els graus com els postgraus i màsters relacionats amb la tecnologia, la salut i la comunicació esdevenen els estudis que major interès desperten entre els estudiants que s’apropen a la Setmana de la Formació i el Treball. En concret, els estudis vinculats a les noves tecnologies (com ara videojocs o ciberseguretat) segueixen a l’alça i no és d’estranyar ja que, segons la Unió Europea hi haurà fins a 750.000 llocs de feina en el sector TIC sense cobrir en els propers anys.
Món Editorial
www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6795-2014 ISSN 2385-5428 (inernet) ISSN 2385-541X (impresa)
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
6 //
Món Universitari
// D´interés
Estudis i feina:
quins graus universitaris es posicionen millor en el mercat laboral? Es preveu que en el proper curs acadèmic les universitats catalanes incorporin fins a 52 graus, màsters i doctorats nous per al proper curs acadèmic del 2020-2021. Una incorporació de nous estudis que es realitza en cada curs, però que en els darrers anys s’ha intensificat degut, principalment, al context de transició tecnològica i de transformació del mercat de treball.
(85,6%), Desenvolupament de software i aplicacions (83,3%) i Enginyeria de telecomunicació (81,1%). A l’altra cara de la moneda, titulacions com Belles Arts, amb un 51,3% de taxa d’afiliació, Relacions Internacionals (51,5%), Conservació i restauració (53,5%) i Història de l’Art (55,3%) s’erigeixen com els grau universitaris amb menor demanda per part del mercat laboral.
Adrià Gratacós Torras En un context d’incertesa creixent vers l’adequació de l’oferta formativa en el mercat de treball, la inserció laboral dels graus s’ha convertit en un factor clau per als universitaris a l’hora d’escollir els seus estudis. Triar un grau o un altre pot comportar diferències substancials en les perspectives laborals i, de fet, la inserció laboral es pot arribar a triplicar segons la titulació escollida. Així es pot extreure de l’informe “Diferències laborals en funció del grau cursat” elaborat pel BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), que analitza la taxa d’afiliació a la Seguretat Social, la
“La inserció laboral es pot arribar a triplicar segons la titulació escollida” retribució i l’adequació de les feines segons els estudis dels titulats universitaris. Segons les dades de l’informe, els titulats en ciències de la salut i enginyeria tenen una major demanda en
el mercat de treball, mentre que els d’humanitats i ciències socials obtenen uns percentatges molt inferiors. Més concretament, els titulats en Medicina són els que més opcions tenen de trobar feina (amb un 92,1% de taxa d’afiliació). Altres titulacions en Ciències de la Salut com Òptica i Optometria (90,6% de taxa d’afiliació), Farmàcia (84,4%) i Infermeria (70,7%) també suposen opcions amb altes opcions d’inserció laboral. Pel que fa a les enginyeries i l’arquitectura, els graus més ben posicionats en el mercat laboral són l’enginyeria de computadors (90,9% d’afiliació), Enginyeria elèctrica
Els graduats en Medicina, els que més cobren Segons les dades de les 99 carreres universitàries analitzades per l’estudi, també s’hi observen diferències substancials pel que fa a la base de cotització, és a dir, a la retribució salarial que reben els treballadors de cada àrea professional. En aquest cas també és Medicina qui compta amb uns salaris més alts, amb una mitjana de 34.290 euros mensuals. Altres graus que també triomfen pel que fa als salaris són Nàutica i transport marítim (33.977€), Enginyeria aeronàutica (30.454 €), Enginyeria d’organització industrial (30.052€) i desenvolupament de software
i de telecomunicacions (29.794€). D’altra banda, a la cua de la retribució salarial es troba Podologia amb una base de cotització de 12.935 €, Logopèdia (14.467€), Odontologia (14.795€), Fisioteràpia (15.436€) i Belles arts (15.753€).
L’oferta formativa, desfasada L’estudi conclou que s’observa un desajust entre l’oferta formativa i les necessitats del mercat laboral. De fet, l’informe destaca que les probabilitats de trobar feina de les diferents titulacions no té cap tipus de relació amb la xifra de graduats, fet que propicia repensar el model d’estudi de molts graus universitaris. Ara bé, les dades mostren que els estudis amb majors possibilitats d’èxit en el mercat laboral cada cop s’ajusten més a les necessitats de la societat. És per això que es recomana que, més enllà que l’opció universitària escollida s’adeqüi a la vocació de cada estudiant, també es tingui en compte la seva adaptació al mercat laboral i les competències que pot aportar de cara al futur.
.
D´interés //
Món Universitari
Els 15 Medicina
graus universitaris
amb millors salaris Base de cotització segons graus universitaris
Matemàtiques
Matemàtiques Enginyeria de mines i energia Informàtica Enginyeria biomèdica i de la salut Financera i actuarial Enginyeria naval i oceànica Enginyeria en electrónica Enginyeria de telecomunicació Enginyeria de computadors Enginyeria en tecnologies industrials Desenvolupament de software i d´adaptacions Engiyeria d´organització industrial Enginyeria aeronàutica Nàutica i transport marítim Medicina
27351 27477 27673 27958 28245 28256 28471 28737 29295 29458 29794 30052 30454 33977 34290
€
+
Font: “Diferències laborals en funció del grau cursat”. BBVA i Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE)
Presencial o en streaming
// 7
8 //
Món Universitari
// Reportatge
Els motius dels joves
per escollir una carrera Escollir quins estudis superiors es volen cursar és una de les decisions més rellevants de les nostres vides que no només marcarà el nostre futur professional i laboral, sinó que també determinarà el nostre desenvolupament personal. De fet, per als estudiants haver d’escollir una carrera suposa
Què motiva els joves a l’hora d’escollir la seva carrera professional? Altres 6% Per beneficis econòmics 12%
Per les sortides professionals 28%
Per influència de la família 2%
un punt d’inflexió en les seves vides. Però quines són les motivacions que els acaben fer decidir? Segons una estudi de la Comunitat Laboral Trabajando.com, la majoria d’estudiants escullen el seu futur professional deixant-se guiar pel seu propi instint i fent cas a la seva vocació, tot i que hi ha altres factors que
també juguen un paper important, com ara les sortides professionals i els beneficis econòmics de la carrera en qüestió. Segons l’estudi, la influència de la família i els amics no és un factor que determini la motivació del jove, però sí pot esdevenir un element que els ajudi a acabar de detallar la seva decisió.
.
Quines influències els van ajudar a decidir? Les opinions dels pares i mares 14%
Les opinions dels amics 18%
Per vocació 52%
Només les seves preferències 55%
Reportatge //
Món Universitari
Les noies, més preparades
però amb pitjors condicions laborals
La bretxa salarial de gènere entre homes i dones no és una excepció per als titulats universitaris. De fet, tot i que el rendiment de les noies a la universitat és superior al dels nois, això no es veu traduït amb major inserció en el mercat laboral, sinó que els suposa pitjor remuneració i menor estabilitat. Així ho assegura l’informe “Inserció laboral dels universitaris” elaborat pel BBVA i l’Institut
Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), que compara el rendiment acadèmic i les condicions laborals entre homes i dones. Segons l’estudi, les noies accedeixen a la universitat més preparades, obtenen millors resultats i acaben els estudis amb un període de temps més curt que els nois, però quan accedeixen al mercat laboral cobren un 9,5% menys que els homes i tenen menys
contractes indefinits (un 46% vers el 60% dels homes). La bretxa salarial entre homes i dones es fa palesa just després d’abandonar la facultat. Les dones recent graduades i assalariades cobren, de mitjana, 20.538€ per una jornada completa, mentre que la mitjana dels homes s’eleva fins als 22.616€. 2.078€ menys només per ser dona. Aquesta bretxa salarial, segons les dades
Indústria manufacturera i producció -15% Ciències Socials i del comportament -13%
de l’estudi, es va fent gran al llarg dels anys fins arribar als 2.645€ de diferència, cosa que suposa un 9,5% del salari. Les diferències entre els i les joves pel que fa a les oportunitats laborals es fan evidents en totes les facetes que determinen les condicions de feina: hi ha menys dones que homes treballant a jornada completa, hi ha menys dones que tinguin
una feina que concordi amb els estudis, hi ha menys dones que cobrin més de 36.000€ al graduar-se i hi ha més dones que homes que cobrin menys de 12.000€. A més, la manca de noies en titulacions que compten amb major ocupabilitat, com la informàtica, l’enginyeria aeronàutica o les telecomunicacions (on representen poc més d’un 25%) aguditza el greuge comparatiu.
.
Les 5 àrees professionals amb major bretxa de gènere
Dret -12% Educació comercial i administració -12% Agricultura i pesca -11%
La bretxa salarial entre homes i dones es fa palesa just després d’abandonar la facultat
// 9
10 //
Món Universitari
// D´interés
Xarxes Socials i feina: els errors més comuns dels candidats El 85,5% dels internautes d’entre 16 i 65 anys de casa nostra utilitzen les xarxes socials de manera diària. Un percentatge que és encara major entre els joves estudiants. Segons l’estudi anual de xarxes socials d’IAB Spain de 2019, a l’Estat espanyol Whatsapp és la xarxa social més utilitzada, seguida de Facebook i Instagram, i passem una mitjana d’una hora i 39 minuts cada dia utilitzant-les. Les xarxes socials, doncs, s’han convertit en una part més de les nostres vides que utilitzem per interactuar, comunicar-nos i informar-nos. Alhora, però, les xarxes socials també suposen una plataforma on publiquem informació personal i esdevenen un aparador
per conèixer els nostre hàbits, els nostres interessos i la nostra activitat personal. Una plataforma que també s’ha convertit en una eina important a l’hora de trobar feina. Ara bé, cal tenir en compte que un mal ús de les xarxes socials pot transmetre una imatge poc
Font: Find Your Talent Easily (Fyte)
Utilitzar una mala imatge de perfil. És recomanable que la imatge sigui neutra.
No utilitzar cerques guardades. Guardar les cerques de feina que ens interessen i establir recordatoris setmanals o mensuals per rebre alertes és una de les recomanacions que sovint no es posen en pràctica.
Fer spam. Cada cop que es realitza una actualització o canvi de perfil a xarxes socials com Linkedin s’envia una notificació als nostres contactes. Si no es tracta d’una actualització rellevant és recomanable desactivar la funció de notificació.
professional que no ens beneficiï en el moment d’aplicar a una vacant laboral. Els errors més comuns dels candidats a les xarxes socials en relació a la cerca activa de feina són els següents:
Tenir un perfil que sigui com un currículum. Normalment els responsables de recursos humans analitzen tant el currículum que enviem com els nostres perfils a les xarxes socials, per tant, no té sentit mostrar el mateix contingut en els dos suports.
Ser invisible. Però ser discret no vol dir ser invisible. Mantenir un perfil anònim no és recomanable perquè transmet opacitat o manca d’interès per mostrar el nostre perfil professional.
Compartir contingut irrellevant. És important mantenir actualitzades les xarxes socials, però cal ser curós amb el contingut que s’hi publica. Hem de ser conscients que allò que publiquem ens descriu i identifica, per tant cal que en fem un ús responsable.
Sumar contactes sense sentit. Una de les fixacions de molts usuaris a les xarxes socials és guanyar seguidors. Cal tenir en compte, però, que allò que dona sentit a les nostres xarxes socials és poder compartir allò que publiquem amb les persones amb les quals volem establir algun tipus de contacte, i no amb qualsevol.
D´interés //
Món Universitari
Els beneficis del voluntariat Prop de 9 de cada 10 persones que realitzen un voluntariat consideren que ha esdevingut una experiència colpidora que els ha permès aprendre i sentir-se realitzat amb un mateix. Així ho assegura l’Informe de l’Associacionisme i el Voluntariat a Catalunya elaborat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Segons d’informe, les principals motivacions que propicien que una persona decideixi realitzar un voluntariat passen per contribuir a fer una societat més justa solidària i sostenible (56%), seguida d’ajudar persones en situació de vulnerabilitat (48%), aprendre a ampliar els coneixements (29%) i adquirir experiència (24%).
Però què entenem per voluntariat? Principalment el voluntariat suposa aquell conjunt de persones que efectuen una prestació voluntària i lliure de serveis cívics o socials, sense contraprestació econòmica, dins el marc d’una organització estable i democràtica que comporti un compromís d’actuació a favor de la societat i de la persona. Tenint en compte la definició, també podríem definir el
voluntariat com una eina generadora d’agents de canvi que contribueix a la millora i la transformació de la societat. A més, segons les dades de l’informe, més de la meitat de les persones que fan voluntariat ho fan per un llarg període de temps (més de 7 anys), degut a la bona acollida que s’acostuma a tenir dins de l’entitat. Actualment a Catalunya hi ha més de 70.000 associacions sense ànim de
lucre que realitzen accions i activitats en diverses àrees econòmiques, socials i del coneixement i que compten amb un ampli teixit de voluntariat per tirar endavant la seva tasca. La tasca del voluntariat, doncs, suposa un quid pro quo entre el voluntari i l’entorn que l’envolta, ja que suposa beneficis per tots dos. Aquests beneficies els podríem catalogar de la següent manera:
Els cinc beneficis del voluntariat per a
tu
És bo per a la teva salut física i mental Augmentarà la teva productivitat Aprendràs noves habilitats Establiràs vincles i xarxes de contacte És una bona eina per al creixement personal
Els cinc beneficis del voluntariat per a la
societat
Afavoreix la transformació social Trenca tòpics Ajuda a créixer les entitats Potencia la renovació civil i fomenta la participació democràtica Posa en valor la comunitat. Font: Volunteering and social policy. Institute for Volunteering Research
// 11
12 //
Món Universitari
// Líder d´opinió
Capitana del FC Barcelona femení
Patri Guijarro “Quan tenia set anys em pensava que no podia jugar en un equip de futbol perquè era noia” Capitana del FC Barcelona i internacional amb la selecció espanyola, Patri Guijarro (Palma de Mallorca, 1998) ha assolit quelcom que fa uns anys li semblava impensable: jugar amb les millors jugadores d’Europa i, sobretot, poder viure del futbol femení. Actualment compagina el futbol amb la carrera de Fisioteràpia perquè és conscient que la seva professió té data de caducitat. Parlem amb ella sobre l’estat del futbol femení, la dificultat d’estudiar i treballar alhora i els seus plans de futur. Fotos: FC Barcelona
ADRIÀ GRATACÓS Amb només 21 anys acumules una trajectòria de vertigen: capitana del FC Barcelona, internacional amb la selecció... amb quina edat vas començar a creure que et podries dedicar professionalment al futbol? El futbol femení ha evolucionat moltíssim en els darrers anys, i fins fa poc el futbol professional femení era pràcticament inexistent. Vaig començar a jugar a futbol als set anys. Amb aquella edat no coneixia el
futbol femení. De fet, quan tenia set anys em pensava que només els nois podien jugar en un equip de futbol. Un pare em va dir que podia anar a provar i vaig estar molts anys jugant amb nois. Després vaig estar al Collerense jugant amb noies i competint durant dos anys a primera divisió. Allà ja comences a veure què és l’alt nivell competitiu, però en cap cas penses que un equip com el Barça es pot interessar per tu. I fins i tot, quan vaig arribar a Barcelona, ara fa sis anys, no érem ni tan sols professionals.
L’arribada al FC Barcelona va suposar deixar enrere la teva vida a Palma de Mallorca amb només 17 anys. Com recordes aquell moment? Tenia 17 anys i estava acabant primer de batxillerat. És dur perquè has de deixar casa teva, la teva família i els teus amics, però no podia dir que no a una oportunitat com aquella, i menys a un equip com el Barça. No m’ho vaig pensar gens. També vas ser la primera jugadora que va estudiar el batxillerat a La Masia.
Tot nois i la Patri. El Barça em da donar l’oportunitat de poder estudiar segon de batxillerat a La Masia. Aquesta oportunitat va ser clau perquè, per a mi, els estudis eren importants i em quedava només una passa per poder arribar a la Universitat. A dia d’avui encara no es pot viure del futbol femení, però fa cinc anys era impensable, per tant tenia clar que havia de continuar amb els meus estudis. L’adaptació a la Masia va ser molt bona. És cert que els nois estaven acostumats a ser només nois però vaig comptar amb una
bona acollida per part de tots. Valoro molt positivament aquella etapa perquè per a mi va ser especial i il·lusionant poder acabar el batxillerat a La Masia. Quins creus que han estat els teus referents a nivell professional? De petit el meu gran referent era Deco, i uns anys més tard, em vaig començar a fixar molt amb Iniesta. També he comptat amb un gran referent femení com és Virginia Torrecilla, que també és mallorquina i jugava al Collerense. Després vaig
Líder d’opinió //
“Les jugadores de futbol femení hem de pensar ara en el nostre futur perquè tenim un salari que ens dona per viure però poc més.” tenir l’oportunitat de poder jugar amb ella a la Selecció. Amb la Virginia em sentia molt identificada. Creus que encara ara és complicat trobar referents femenins en el món del futbol? Si, moltíssim. Jo vaig tenir la sort que el Collerense estava a primera divisió i vaig poder conèixer Virginia Torrecilla, però en la meva etapa juvenil era molt complicat trobar referents femenins. Si l’illa de Mallorca no hagués tingut cap equip a primera divisió no hauria pogut conèixer el futbol femení perquè fa uns anys ni tan sols s’emetia per la televisió. Per poder veure les millors jugadores del país, quan venia el Barça o l’Atlético de Madrid, havia d’anar al camp del Collerense a veure-les. Si no anaves al camp era impossible veure-les jugar. Actualment, a part de ser jugadora professional, també estudies Fisioteràpia. És complicat combinar les dues activitats? Si, actualment estic cursant tercer de carrera i no és senzill. Hi ha molts universitaris que estudien i treballen, i ja és complicat, però en el meu cas hi ha encara majors complicacions; en l’esport professional has de viatjar, tens molts partits i l’horari varia cada setmana. Sobretot en els mesos que hi ha diverses competicions, com la Champions, la Lliga o la
Copa és difícil compaginar les dues coses perquè et passes molts dies viatjant. Intento adaptar-me i tinc la sort que els companys de la universitat m’ajuden i em passen els apunts quan no puc anar a classe. En aquests tres anys he après a organitzar-me, a adaptar-me i a ser conscient fins on puc arribar. És cert que miro de no matricular-me de totes les assignatures d’un curs sencer perquè hi ha moments en què és impossible arribar a tot. També deu afectar l’exigència física i mental que suposa competir al màxim nivell esportiu... I tant. Sobretot en èpoques d’exàmens perquè sempre vas més estressat. El que he après amb aquests anys és que actualment em dedico al futbol professional i, per tant, ha de ser la meva prioritat. Això no vol dir que els estudis no siguin importants per a mi, però no tinc pressa per acabar-los. Soc conscient que no els puc aparcar, no puc deixar d’estudiar, però si he de trigar cinc o sis anys en acabar la carrera ja estarà bé. És, doncs, una qüestió de prioritats, oi? Exactament. Si a nivell mental necessito una pausa per sentir-me tranquil·la, me la dono. Prefereixo sentir-me bé perquè així rendeixo millor, i si rendeixo millor al camp després tinc més forces per poder rendir amb els estudis.
nal. Tenen temps per pensar a què es voldran dedicar en el futur. En canvi, les jugadores de futbol femení hem de pensar ara en el nostre futur perquè tenim un salari que ens dona per viure però poc més. Crec que comptar amb formació i experiència et pot donar sortides laborals, també a nivell esportiu.
On es veu la Patri quan finalitzi la seva etapa com a futbolista professional? M’agrada la fisioteràpia i la readaptació, però també m’agrada molt la fotografia. He vist que és una professió difícil i actualment ho tinc en segon pla, com a hobby. Quan acabi la carrera
Món Universitari
universitària, potser faré un màster relacionat amb fisioteràpia o potser estudis relacionats amb la fotografia. També em crida l’atenció ser entrenadora, però encara es d’hora per valorar-ho. Fisioteràpia, fotografia i ser entrenadora. Podrien ser tres opcions, però encara tinc temps per pensar-m’ho
.
La Bretxa de gènere del futbol Tot i la tendència a l’alça del futbol femení en els darrers anys, les diferències salarials i de pressupost que genera la indústria futbolística entre el futbol masculí i el femení són encara abismals.
Futbol Femení Premi FIFA Copa del Món
30M€
Premi UEFA Women’s Champions League Mitjana salarial jugadores 1ª divisió espanyola
Futbol Masculí
250.000€ 17.000€
Premi FIFA Copa del món
400M€
Premi UEFA Champions League
15,5M€
Mitjana salarial jugadors 1ª divisió espanyola
4M€
Fonts: Global Club Football 2018 Report. FIFA / Asociación de Futbolistas Profesionales (AFE) / Asociación de Clubes de Futbol Femenino (Acff) /
Turisme, Comunicació, Empresa i Esport formaticbarcelona.com
Hi ha hagut algun moment en què has cregut que no podries compaginar el futbol amb els estudis? Sempre he tingut clar que volia estudiar. Em vull treure els estudis perquè sé que, d’aquí a uns anys, quan acabi la meva etapa futbolística, m’hauré de dedicar a una altra cosa. I la fisioteràpia em crida l’atenció, sobretot l’àrea de readaptació. Creus que en el cas de les dones és imprescindible comptar amb estudis superiors per seguir vinculada al món del futbol? Això no passa en el cas masculí... En el futbol masculí d’elit els jugadors, quan acaben la seva carrera futbolística, es poden permetre uns quants anys de descans i decidir com reorientar la seva vida professio-
Impulsem el teu somni G R AU E N T U R I S M E — D O B L E S T I T U L AC I O N S B AC H E LO R S — M À S T E R S — C I C L E S F O R M AT I U S D I P LO M E S D ’ E S P E C I A L I T Z AC I Ó — T C P
// 13
14 //
Món Universitari
// D´interès
En què es gasten els diners els joves? Viatjar, compres per internet i restauració són les principals despeses variables dels joves entre 18 i 22 anys. Així ho denota l’estudi “En què gasten els seus diners els joves” elaborat per Bnext. L’informe analitza aquelles despeses no fixes dels joves entre 18 i 27 anys i conclou que cada cop més els joves aposten per invertir els seus diners en experiències. També destaca el fort percentatge que suposen les compres per internet, una tendència a l’alça entre la gent jove. D’altra banda, l’informe també assegura que el 80% els joves acostuma a pagar amb targeta, i que realitzen la meitat de retirades en efectiu que la mitjana de l’Estat.
Desplaçaments 6% Oci 6%
Esport 1,2% Salut 1,5%
Comestibles 3% Compres en línia 16,7%
Restauració 13% Viatges 7,6% Compra de roba 4,5%
Reportatge //
Z en compres online Els hàbits de
la Generació El 85% busca productes online per després adquirir-los en una tenda física
El 70% contrasta preus
Font: Shopper Story 2020. Criteo
El 77% utilitza internet per comprovar l’estat d’una compra
El 75% utilitza internet per comprar productes i serveis
El 70% busca productes i idees per internet
Món Universitari
// 15