Guia Ensenyament. Núm. 196. 1r Trimestre 2019

NÚM. 196

- 1r TRIMESTRE - CLAUS PER AL TEU FUTUR

L’autoconeixement

Clau per triar el teu futur laboral

Com sou la Generació Z Ciències, Lletres, Arts... i TIC! Professions de sempre plenes de tecnologia Àgora rectors: L’oferta universitària s’ajusta a les demandes del mercat de treball?

El plurilingüisme no només obre fronteres

Inclou el suplement

Gradua’t a l’escola universitària més personal

P

Assegura el teu futur

e r b tes O s e r il - 1 8 h b a ’ t d r o 25 Grau en Infermeria

Dissabte 27 d’abril-10h Viu unA JornAdA A lA uniVersitAt

Participa en sessions pràctiques i experimenta en primera persona

Grau en Fisioteràpia Grau d’ Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2019-2020

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

// 3

Entrevista a

Laura Pararols Directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona

“Volem ajudar els estudiants de secundària i Batxillerat a encaminar el seu futur de la millor manera possible” Del 20 al 24 de març té lloc la Setmana de la Formació i el Treball, la cita anual de referència dels i les estudiants de Catalunya.

Integrada pel Saló de l’Ensenyament (que enguany celebra el trentè aniversari), Futura (el Saló dels Màsters i Postgraus que arriba a la 16a edició) i la segona edició del Saló de l’Ocupació Juvenil, aquest esdeveniment amb clara vocació orientadora reunirà més de 250 expositors al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. El seu objectiu? Ajudar els i les joves en la complexa tasca de de decidir sobre el seu futur acadèmic i professional. La seva nova directora, Laura Pararols, ens en parla.

Foto: DavidFoto: Fernández Ignacio Adeva.

Inscriu-te a info.uvic.cat/jpo

Enguany s’estrena com a directora de la Setmana de la Formació i el Treball.

Quins reptes s’ha marcat en aquesta edició?

El repte principal que ens hem marcat per a aquests salons és seguir sent el saló educatiu de referència a Catalunya i continuar reforçant l’orientació i l’acompanyament als visitants de manera que tinguin seguretat a l’hora de prendre una decisió tan important com és la de triar els es-

tudis que volen realitzar o a quina professió es volen dedicar. D’aquesta manera, volem ajudar els estudiants de secundària i Batxillerat a encaminar el seu futur de la millor manera possible.

L’any passat, el Saló de l’Ensenyament va estar marcat per la internacionalització dels estudis.

Quina serà la tendència destacada ara?

La internacionalització continua jugant un paper im-

portant. En cada edició hi ha presents expositors de diferents països que venen a Barcelona a buscar alumnes. Tenim un nivell acadèmic molt elevat i l’oportunitat de seguir la seva formació fora és una al·licient molt important per als visitants. Per exemple, en aquesta 16a edició de Futura, comptarem amb 17 de les millors universitats de la Xina que vindran a oferir intercanvis acadèmics amb estudiants locals.

4 //

FP i idiomes La presència de la Formació Professional al Saló de l’Ensenyament “serà molt rellevant, en línia amb la importància creixent d’aquest tipus d’estudis”, explica la seva directora, Laura Pararols. Així, fins a un 30% de la seva oferta serà d’aquest tipus (52 expositors d’un total de 190). A l’espai dedicat a l’FP els visitants podran informar-se sobre estudis relacionats amb la impressió 3D i la ciberseguretat, així com els relatius al sector de la fusta i els mobles.

A banda, també s’oferiran itineraris formatius específics (IFES) que tenen com a objectiu potenciar i desenvolupar habilitats personals i socials d’alumnes d’entre 16 i 20 anys amb necessitats educatives especials.

I els idiomes? Evidentment, hi jugaran un paper clau, assegura Pararols: “Un any més, comptarem amb el conegut com “Saló dels Idiomes”, un espai dins del Saló, coordinat per l’Associació de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE) que aglutina tots els expositors que donen a conèixer l’oferta de cursos i estades a l’estranger. Així mateix també hi haurà presència de diverses universitats angleses sota el paraigües del British Council. Afegir també que a Futura hi haurà 17 de les millors universitats de la Xina oferint màsters i estudis de postgraus als visitants. Pel que fa als idiomes, l’anglès, el francès i l’alemany continuen com les llengües més demandades per a estudiar i per fer intercanvis, però en l’actualitat el xinés està agafant molta força”, destaca la directora del Saló.

Foto: Ignacio Adeva.

I a banda d’això, quines novetats hi trobarem?

Aquest any hem apostat per continuar ajudant els alumnes i les seves famílies a triar el seu camí. Per això, volem potenciar la part d’orientació tant presencial com on-line per a tots els que estiguin interessats a assistir-hi. Hem creat uns vídeos d’orientació tant de l’oferta que trobaran al Saló de l’Ensenyament, com d’orientació en general; tanmateix el portal d’informació 365.com s’obrirà tres setmanes abans del Saló i continuarà obert tot el mes de març, amb tota l’oferta dels expositors per tal de complementar-ne la visita. I en la part presencial, hi haurà més orientadors, tant a Ensenyament com a Futura, per poder guiar els alumnes.

A partir de quina edat o nivell educatiu creu que és útil visitar aquests salons?

Actualment, és important que els estudiants siguin conscients de les possibilitats que tenen per a formar-se. Per això, creiem que alumnes de tercer i quart de la ESO ja poden començar a venir al Saló perquè els ajudin, no només a triar els estudis universitaris, també a triar quin és el millor Batxillerat per poder accedir a determinades carreres.

El Saló també els pot donar un cop de mà pel que fa a facilitar-los l’ac-

Món Editorial

cés a beques i ajuts o a la primera feina?

Totalment. Moltes universitats i expositors ofereixen diferents beques molt interesants. En aquest sentit, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), depenent de la Secretaria d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, comptarà amb un espai propi on disposarà de tota la informació sobre beques i ajuts. Així mateix, i com a novetat d’aquesta edició, l’ICEX tindrà presència al saló Futura informant de les beques que permeten estudiar un màster i treballar a l’estranger al mateix temps.

També organitzem el Saló de l’Ocupació Juvenil, que serveix per ajudar els joves a introduir-se en el mercat laboral, on coneixeran diferents oficis i podran parlar amb empreses que busquen joves per contractar-los.

No tot és teoria, al Saló.

Ja fa uns quants anys que hi podem trobar un ampli ventall d’activitats com ara tallers i demostracions o experiments en viu, concursos i fins i tot una scape room... Seguiran en aquesta línia?

Aquestes activitats continuen en aquesta edició. Hem vist, en darrers salons, que es tracta d’una bona manera per els alumnes d’aprendre a prendre decisions, per exemple. Per això, mantenim aquesta aposta per les activitats com l’scape room,

perquè els visitants s’ho passin bé i alhora siguin capaços de prendre decisions importants.

També repetiexen l’Aula de Tecnologies Multimèdia, organitzada pel Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC (CITM), amb el videojoc Virtual Riders creat pels estudiants i el professorat del centre, i que recrea una cursa de motos a través de la realitat virtual, així com també una màquina arcade amb d’altres propostes realitzades pels estudiants.

De la seva banda, l’Espai Ciència, integrat per la UB, el CSIC, Cerca, FIB-UPC o el Museu d’Arqueologia de Catalunya, entre d’altres, oferirà un programa d’activitats divulgatives i experiments lúdics i interactius.

Destaquen els micro espectacles que combinen màgia i matemàtiques, a càrrec del catedràtic de la UdG Miquel Duran, i els experiments científics del mediàtic Dani Jiménez.

I els estudis artístics, com es potenciaran?

El Saló ofereix la més àmplia oferta relacionada amb els estudis artístics. Enguany cal remarcar, que al Palau 1, al sector de les universitats, hi haurà un espai dedicat a aquests ensenyaments: art dramàtic, conservació i restauració de béns culturals, dansa, disseny i música. Cal dir que aquests estudis, adaptats a l’espai europeu

d’educació superior, són equivalents a tots els efectes als graus universitaris.

Per acabar, el Saló de l’Ensenyament celebra el seu 30è aniversari.

Com s’han anat adaptant als nous temps i a les noves demandes dels seus visitants?

En els últims 30 anys, la societat ha canviat molt i els estudis s’han anat modernitzant i actualitzant d’acord amb el moment i les demandes que es van generant. Per això mateix, en els darrers anys han nascut estudis relacionats amb la creació de videojocs, producció musical, big data o robòtica, entre altres. Les feines i les necessitats empresarials canvien i, com a conseqüència, canvien també els estudis, alineant-ne oferta i demanda.

“Hem creat uns vídeos d’orientació tant de la oferta que trobaran en el Saló de l’Ensenyament, com d’orientació en general”

Segueix-lo a les xarxes!

El Saló de l’Ensenyament sempre ha apostat per la innovació i disposa de comptes a Twitter, Facebook, Instagram i Youtube. “S’ha de ser conseqüent amb el tipus de visitants que tenim”, justifica la seva directora. “En general, són jovent d’entre 15 i 20 anys i estan acostumats a informar-se i comunicar-se a través de les xarxes socials.” Per això, Pararols recorda que “és fonamental tenir una estratègia comunicativa sòlida en aquest canals, i que es va actualitzant i va variant dependent de les demandes dels usuaris”, conclou.

Facebook: Saló de l’Ensenyament Twitter: @saloensenyament

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6793 2014 Guia ensenyament (Print ed.): ISSN 2339-918X Guia ensenyament (Internet): ISSN 2339-9198

Instagram @saloensenyament Youtube: Ensenyament

6 //

Com és la Generació Tenen com a molt 18 anys i ja apunten maneres. La Generació Z, també anomenada centennials o Generació Net, Silenciosa, Google o V, es troba a cavall entre els estudis i l’empresa.

Coneixem més de prop els successors dels millennials.

esther escolán Forbes va predir que els millennials –o nascuts entre 1982 i la dècada dels 90- conformarien el 75% de la força laboral mundial el 2025. Bona part de la resta la conformaran, inevitablement, els joves nascuts a partir del canvi de mil·lenni, aquells que actualment poblen les aules preuniversitàries i comencen a treure el nas al mercat laboral. Popularment ja se’ls ha designat com a Generació Z i, tot i no distar massa biològicament dels seus antecessors (alguns només tindran entre 10 i 15 anys menys), són molts els trets, interessos, valors i competències que els diferencien.

Per començar, els centennials són els vertaders nadius digitals. I ho són en tant que van néixer a l’escalf d’Internet. Compren en línia sense cap mena de recel. Dominen com ningú els dispositius intel·ligents, la tecnologia i les xarxes socials, una eina que han incor-

porat naturalment per a comunicar-se, tot i mostrar-se molt més curosos i reservats en allò que exposen públicament tant de la seva vida personal com de la professional. El seu domini de les noves tecnologies també explicaria que estiguin més interessats en àrees com la ciència, la tecnologia, l’enginyeria o les matemàtiques.

Autodidactes i emprenedors

Els centennials també són més pragmàtics que els millennials i són capaços d’innovar i aportar solucions creatives a partir dels recursos que tenen al seu abast. A això també hi influeix el fet d’estar acostumats a cercar informació a Internet i a aprendre a través de vídeotutorials o guies en línia, quelcom que els ha fet aprenents nats d’allò que els envolta. Els experts prediuen que, lluny de provar la seva vàlua a cops de titulació, en aquesta generació es produirà un

daltabaix pel que fa a titulats superiors. Així ho apunta també l’estudi La Generación Z en el lugar de trabajo en España, publicat per JobToday: “Es tracta d’una generació que es considera a si mateixa millor preparada que la resta i també posseeix una autoconfiança molt elevada, la qual cosa no només fa aflorar el seu talent, sinó que explica un afany d’emprenedoria superior al de generacions anteriors”. De fet, exposa l’estudi, un 55% dels integrats de la Generació Z desitja obrir el seu propi negoci.

L’accés multicanal a la informació i el fet de ser capaços d’aprendre de qualsevol àmbit al llarg de la seva vida els fa tenir una notable capacitat adaptativa i resolutiva, i també un major compromís social. No es prenen a la lleugera l’impacte que les seves accions poden tenir en el seu entorn i són conscients que viuen en un món global i divers, la qual cosa fa que

el respecte vers la diferència sigui un dels seus valors cabdals. La Generació Z es coneix molt bé a si mateixa i, tot i que encara no s’ha incorporat en massa al mercat laboral, es mostra preocupada per trobar una vocació acord a la seva personalitat i als seus gustos i interessos. Segons Universum, el 76% busca que la seva professió estigui relacionada amb les seves passions i hobbies.

La comunicació, clau

Segons JobToday, el contrapunt d’aquesta proactivitat el posen les reticències que la Generació Net pot mostrar davant de l’autoritat i la jerarquia. A un 70% no els agradaria rebre ordres d’un cap, fet que posa en valor el paper de la comunicació com a factor clau per a entrenar la seva capacitat de treball en equip. L’estudi de JobToday desvetlla que, més que un cap, “els centennials necessiten d’un mentor o líder, algú

El domini de les noves tecnologies explica que la Generació Z estigui més interessada en àrees com la ciència, la tecnologia, l’enginyeria o les matemàtiques que sàpiga comunicar, recolzar els demés i ser honest”.

Creuen, tanmateix, “que totes les veus mereixen ser escoltades i

// 7

respectades i, per tant, esperen que a l’empresa les seves idees siguin realment considerades i valorades”. Per això, fins al 51% esperen que els seus superiors els escoltin i valorin les seves idees i el 46% reclamen feedback de manera regular. El 39% prefereix la comunicació cara a cara, enfront del 16% que tria l’e-mail o l’11% que tria el telè-

fon. “La comunicació és clarament important per a ells, i atès que desitgen fer una bona feina, prefereixen rebre feedback, així com comentaris crítics de forma setmanal i després de cada projecte o tasca concreta”, conclou l’estudi.

Què els atrau d’una empresa?

Oportunitats d’aprendre i avançar en la seva carrera, per al

66%

64%

Equitat en termes de salari i ascensos

66%

52%

Seguretat

62%

Compensació justa i bons beneficis

Apoderament de l’empleat, animant-lo a gestionar les seves responsabilitats i oferint flexibilitat horària i espacial

Ambient divers, pel que fa a gènere, procedència i pensament

44%

En conseqüència, els líders millennial hauran d’aprendre sobre...

Resolució de conflictes

29%

Negociació

28%

Gestió de persones

27%

Treballar amb altres persones

22%

Treballar en equip

22%

Font: La Generación Z en el lugar de trabajo en España, de JobToday.

8 //

Radiografia de la Generació Z C) Habilitats:

A) Valors:

.. ..

Diners

37% 31%

Carrera satisfactòria

Vida saludable i en forma

Temps per dedicar a la família

29% 20%

B) Interessos:

.. .. ..

Música

Lectura TV

37% 27% 23% 18%

Vídeojocs i xarxes socials

Major versatilitat

Esperit emprenedor

Interessats a crear la seva pròpia empresa

Empren fins a cinc pantalles alhora

Es preocupen per l’impacte que té l’esser humà en el planeta Busquen una feina que tingui un impacte en el món Fan algun tipus de voluntariat

19% 17%

Contacte amb la família i amics Exercici físic

.. 80% 72% .

55% D) Fortaleses: ..

76% ..

60% 26% E) Pors i debilitats: ..

37% 37% .

36% ..

32% 28% ..

Temen no trobar una feina que sigui afí a la seva personalitat

L’estrès és el major obstacle que podria interposar-se a la feina

Els espanta queda atrapats sense oportunitats de desenvolupar-se No es perdonarien no donar la talla

Els horroritza no assolir els seus objectius professionals

Capacitat d’atenció menor, amb una mitjana de només 8 segons

Dificultats a l’hora de parlar en públic i de redactar textos complexos

Font: La Generación Z en el lugar de trabajo en España, de JobToday.

Cicles

formatius de Grau Mitjà i Grau Superior

CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes

s e l c i c s Viu eenltorn universitari en un

ril/10h b a ’ d 7 2 ertes b o s e t r o P

CFGS - Desenvolupament d’aplicacions Web Perfil professional

Bioinformàtica CFGS - Desenvolupament d’aplicacions

Nou

Multiplataforma Orientació a Business

Intelligence

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@eug.es

Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona

10 //

Professions de sempre plenes de tecnologia (1)

Ciències, Humanitats, Arts... i TIC! La darrera edició de l’enquesta de la consultora de recursos humans Adecco ¿Qué quieres ser de mayor?, realitzada l’estiu passat sobre 20.000 nens i nenes de tota Espanya d’entre 4 i 16 anys, reflectia que la gran majoria encara somia a dedicar-se a les professions de “sempre” : futbolistes, mestres, metges, veterinaris, bombers o policies... No obstant això, els petits ja són conscients que les feines del demà no podran anar deslligades de la tecnologia. I és que les TIC ja són a tot arreu. I si no, que els ho il.lustració preguntin a la Raquel Gu i al Javier Santolalla, dos professionals provinents d’àmbits tan diferents com ara la il·lustració i la ciència que ja les han incorporades al seu dia a dia. Els coneixem.

Emma Bouisset

Raquel Gu

Foto: Noemí Elias.

@RaquelberryFinn

“Diria que sóc una il·lustradora tot terreny.

Generalment treballo amb llapis i tinta, però després escanejo les imatges i les retoco amb l’ordinador.

De vegades també treballo directament amb tauleta gràfica, però poc. M’agrada més la sensació del traç sobre el paper.”

// 11

Al teu blog (laradibuixa. blogspot.com) afirmes que dibuixes de de petita. Sempre has tingut aquesta passió?

Sí, sempre l’he tinguda.

El meu pare i, sobretot, la meva mare dibuixaven, i l’ambient a casa va afavorir que tant la meva germana com jo ens aficionéssim a dibuixar per jugar i per explicar històries. La mare ens explicava molts contes, llegendes, mites grecs… i això disparava la meva imaginació.

dicar-hi tant de temps.

Quins són els teus referents?

En tinc molts! D’il·lustradors m’agraden molt Maurice Sendak, Adelchi Galloni, Quentin Blake i Shaun Tan (tots tres tenen estils molt diferents, però tots tres m’encanten), i pel que fa a l’humor gràfic, alguns dels meus principals referents són Sempé, Núria Pompeia, Charles Schulz, Bill Watterson i Quino, per exemple.

T’has quedat mai en blanc?

No recordo haver-me quedat mai en blanc, sempre em ronda alguna cosa pel cap per dibuixar, tinc el cap molt ple de coses! Tot m’inspira, una situació còmica, una imatge bonica, explicar una bona història...

Tu ets autodidacta. Creus que el talent per a dibuixar és innat, o tots en podem aprendre?

Crec que tots podem aprendre a dibuixar, però penso que també hi ha un tema d’aptitud, i això sí que és innat: hi ha gent que té aptituds per dibuixar, gent que té bones aptituds per la música, per escriure, per l’esport, per les matemàtiques... El que passa és que, encara que l’aptitud hi faci molt, sense la pràctica no vas gaire lluny. Trobo que la pràctica és indispensable. Jo m’he passat moltes hores de la meva vida dibuixant, moltíssimes, hores i hores, i la pràctica m’ha ajudat a millorar el traç, a depurar l’estil. Amb la pràctica he aprés a desenvolupar una aptitud. I per passar tantes hores practicant, t’ha d’agradar molt, molt, molt el que fas, t’ha de divertir; si no, seria impossible de-

Què és el que més t’agrada dibuixar?

M’ho passo molt bé fent vinyetes d’humor gràfic perquè has de caçar una idea divertida al vol i és un procés molt viu i fresc. A més a més les dibuixo amb tinta, amb traços senzills, àgils, nets, i dibuixar amb tinta m’encanta, tot i que també gaudeixo quan puc fer dibuixos més elaborats a color, amb aquarel·la líquida, que m’agrada molt.

Dibuixar ens fa més lliures?

Sí. Tot el que ens ajudi a expressar-nos ens fa més lliures.

Ets col·labora habitual de diversos mitjans i també has il·lustrat llibres infantils. Es pot viure, però, exclusivament de dibuixar?

Malgrat col·laborar en diversos mitjans i il·lustrar i escriure llibres infantils, no puc viure exclusivament de dibuixar; aleshores també em dedico a la traducció de llibres, que és una feina directament relacionada amb el que vaig estudiar i que també m’agrada molt. Combinar totes dues coses em permet viure i, de fet, segons com t’ho miris, són dues feines que no estan tan lluny l’una de l’altra, ja que dibuixar també és traduir històries en imatges.

També participes al blog Mati y sus mateaventuras... Quin és el valor pedagògic del dibuix?

Trobo que el dibuix té un gran valor pedagògic. Il· lustrar el que s’explica ho fa tot més entenedor, permet resumir o sintetitzar una idea o part d’una idea gràficament, estimulant la comprensió per mitjà d’uns recursos diferents.

Em sembla un complement essencial.

A més a més, si barregem el dibuix amb una miqueta d’humor, guanya en efectivitat, tal com hem descobert amb el blog i els llibres de Mati y sus mateaventuras: tant la meva companya Clara Grima, la matemàtica autora dels textos, com jo ens divertim molt treballant plegades, i el toc d’humor que afegim a les aventures de la Mati fa que les matemàtiques, a més a més de ser apassionants, resultin divertides (i ho dic per experiència pròpia, jo sempre havia tingut molta por de les mates, no em van agradar fins que vaig conèixer la Clara!).

Creus que des de l’escola es dona prou valor al dibuix i es potencien les vocacions artístiques?

Suposo que depèn una mica de cada escola, però en general em sembla que les vocacions artístiques es potencien poc.

Il·lustradora, dibuixant, humorista gràfica, Llicenciada en Filologia Anglesa i traductora. Publica vinyetes d’humor a revistes com ara Jot Down, Jot Down Kids, El Salto, Principia o El jueves i és autora, entre d’altres, dels llibres d’humor gràfic Estic estupenda! (Angle Editorial), i de llibres infantils com Mës que mascotes, Monstràleg i Dracàleg (B de Blok).

Dibuixa l’actualitat en directe a la tertúlia del programa Els matins de TV3 i és coautora del multipremiat blog de divulgació científica Mati y sus mateaventuras, juntament amb Clara Grima, amb qui ha publicat ¡Que las matemáticas te acompañen! (Ariel) i Hasta el infinito y más allá (Jot Down Books).També dibuixa per a d’altres autors, com ara Armando Bastida: Sana, sanita (Grijalbo), i ha participat en obres col·lectives com El romancero gitano ilustrado i la versió il·lustrada de Luces de Bohemia (Mil Coeditores). És membre del col·lectiu Autoras de cómic.

12 //

Professions de sempre plenes de tecnologia (2)

Ciència

Javier Santaolalla @JaSantaolalla Javier Santaolalla “Date un Voltio” Date un Voltio, Date un Vlog y Date un Mí.

“Em van proposar de fer un canal de ciència i em va semblar una idea meravellosa. Al principi vaig sentir por, però avui és gairebé una forma de vida.”

Per als que no et coneguin, qui és Javier Santaolalla?

Sóc un nen gran, que va descobrir en la ciència una forma de no deixar mai de ser curiós i fer-se preguntes constantment, de no deixar de ser nen. I ho vaig convertir en la meva professió, busco respostes a preguntes i ho explico a la meva manera.

Quant de temps dediques a la producció dels vídeos de divulgació científica en els teus tres canals Date un Voltio, Date un Vlog y Date un Mí?

Tot el que tinc. El procés de creació de vídeos és un procés continu, mai no comença en un dia i podria dir que tampoc mai no s’acaba. Sona exagerat,

però és veritat que idees que vaig tenir fa dos anys o més, des de la universitat, completades i incorporades amb coses que vaig aprenent o que em van passant, veuen la llum un dia de cop i volta. I mai no mor un vídeo. Vaig veient-ne les reaccions, vaig pensant sobre com va ser, què em va faltar... Això segueix aquí. Jo els vídeos els veig com un continu.

Quants seguidors tens actualment?

Més que parlar de seguidors, m’agrada parlar de subscriptors. Som una comunitat que comparteix coneixement i que aprèn mútuament. No és que em segueixin com segueixes a un actor o un cantant, perquè ells formen part dels vídeos que faig, llegeixo els seus comentaris, les seves peticions; d’alguna forma els fem entre tots.

I per sort som ja una comunitat gran, hem possiblement passat ja el milió de persones. És

difícil de dir perquè hi ha gent que està subscrita als tres canals, així que no cal sumar-ne els tres nombres.

Cada cop hi ha més joves que es plantegen un futur rere la webcam. Però segons un estudi de la consultora Cohn & Wolfe i la plataforma Brantube, tan sols el 14% dels youtubers del nostre país pot viure exclusivament del seu canal. N’és el teu cas?

Sí. Però no és la finalitat del meu treball a YouTube.

De fet, tot el que genera ho inverteixo en aquest projecte, el de portar ciència a la gent. He diversificat molt la meva feina per no dependre dels ingressos de YouTube, així que m’ho puc prendre d’aquesta manera.

Quins són els valors que vols transmetre?

Crec que són els valors de la ciència: honestedat, treball, humilitat, col·laboració, cooperació, tolerància ... Això és fonamental, el coneixement sense valors és buit.

Quins diries que han estat les claus del teu èxit?

Suposo que cada persona que mira els meus vídeos ho farà per motius diferents. Alguns ho faran per tot el que he estudiat i el que sé, altres ho faran

perquè els resulto divertit, pels tema que tracto... Per a mi el més important és que em veig i em reconec.

Dic el que sento, el que vull i com vull: sóc jo. Crec que molts també valoren això, que no estic impostat, amb els meus defectes i les meves virtuts, davant de la càmera sóc jo.

Quines aptituds creus que cal tenir per ser un bon youtuber?

El millor de YouTube és que no hi ha regles, les crees segons fas. Això és meravellós perquè avui puc dir que triomfen els vídeos amb aquest format i ve un altre que fa alguna cosa completament diferent i ho peta. Tot i així su-

poso que hi ha dues coses que tots tenim: gran capacitat de treball i creativitat per ser diferent, original.

Què és el que t’ha resultat més difícil a tu?

Mantenir la constància. És un ritme diabòlic, si t’atures, mors. El treball a YouTube és molt exigent, has d’aportar-hi coses noves, reinventar-te, no abaixar el llistó, millorar, i no parar...

Cada dia és un repte, un examen. És increïble.

Un consell per als qui vulguin iniciar-se com a youtubers.

Que comencin. Moltes vegades falta donar el pas, s’aprèn fent. Així que a agafar la càmera... i a gravar.

Doctor en Física de Partícules, enginyer i divulgador científic, és membre fundador de Big Van, científicos sobre ruedas, monologuista científic, conductor de gales i autor de set llibres, l’últim, Life Hacks Extremos (Destino Juvenil). Autor del Telecienciario, l’informatiu científic en clau d’humor al diari El Mundo, investiga en educació amb un projecte europeu i té una trilogía de canals de ciència a YouTube: Date un Voltio, Date un Vlog y Date un Mí.

14 //

L’oferta universitària s’ajusta a les demandes del mercat laboral? Com pot garantir una bona formació als professionals del futur?

Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona (UB) “Vivim uns temps de canvis ràpids i continus. Això fa que, cada cop més, per accedir al mercat de treball amb bones condicions sigui imprescindible una bona formació. Estudis com els d’AQU Catalunya mostren com els titulats de grau tenen una probabilitat d’inserció laboral més alta que els treballadors que no tenen estudis.

La Universitat de Barcelona té una oferta de graus que abasta quasi tots els àmbits científics i professionals. També és una de les universitats espanyoles més potents en recerca i més ben posicionades en els rànquings internacionals.

Però una universitat és molt més que la seva oferta acadèmica. Com a universitat pública, tenim l’objectiu d’assegurar a tothom l’accés a l’educació superior sense cap altra limitació que els mèrits.

Estem compromesos a formar ciutadans des del foment del pensament crític i dels valors cívics i socials propis d’una societat democràtica.”

Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Francesc Torres, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

“Les universitats són centres que miren cap al futur i que treballen amb la vista posada en un horitzó que suposa reptes socials, econòmics, tecnològics i, evidentment, laborals. El mercat laboral és dinàmic, està sempre en contínua transformació, i són els professionals de tots els camps, sorgits de les diferents branques de coneixement, els que contribueixen al canvi. Per tant, estem davant d’una retroalimentació permanent entre les aules i els laboratoris de la universitat i les necessitats de la societat a les quals s’ha de respondre des del món laboral.

Tenim capacitat per aportar solucions als canvis que emergeixen proposant noves titulacions, metodologies educatives, línies de recerca, etc., i promoure valors universals com la tolerància, la igualtat i la inclusió.

Les universitats, com a centres de reflexió social, intel·lectual i cultural, tenen un paper clau en la formació dels futurs professionals i, sobretot, de ciutadania crítica.”

“A la UPC tenim molt bones taxes d’ocupació: el 93% dels nostres estudiants estan en situació activa laboralment i el 77% desenvolupen funcions pròpies del seu nivell de formació. A la UPC tenim un alt volum d’oferta de pràctiques empresarials i considerem que mantenim una relació prou fluïda amb el mercat contractador dels nostres estudiants.

Accions com les fires d’empreses o el diàleg amb el Consell Empresarial i el Consell Social de la Universitat ens faciliten estratègies per detectar mancances i buscar la millora contínua.

Una de les principals garanties per poder garantir una bona formació en el futur és i serà el professorat: donar resposta a les necessitats canviants del mercat i poder oferir la millor base i també el coneixement de les matèries més innovadores, de la mà dels millors experts que puguem trobar al mercat amb capacitació docent.”

// 15

Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida (UdL)

Joaquim Salvi, rector de la Universitat de Girona (UdG)

“La Universitat no pot limitar-se, únicament, a satisfer les demandes del mercat laboral: ha de formar, també, graduats que siguin capaços de diferenciar-se aportant valor afegit al seu lloc de treball.

Als estudiants de la UPF, que a més troben feina amb una certa facilitat, els demanem que, si es volen fer valdre i volen donar importància a la seva carrera i al seu pas per la UPF, aportin creativitat a la seva feina i assumeixin la responsabilitat de confegir el seu propi lloc de treball. A la UPF vetllem perquè els nostres estudiants aprenguin a pensar més enllà del que està establert per resoldre problemes i perquè puguin fer-ho en el marc d’un ventall de competències, virtuts i valors que hauran refermat a la Universitat.”

“Les universitats només s’adeqüen d’una manera parcial al mercat laboral per que la seva oferta formativa de graus i màsters s’adreça sols a una de les parts del mercat laboral, els futurs demandants d’un lloc de treball. Són els futurs treballadors i treballadores qui escullen amb llibertat els seus estudis en funció de la seva vocació personal i les seves expectatives vitals i no seria desitjable una planificació dels estudis universitaris basada únicament en els futurs llocs de treballs deixant de banda la llibertat individual dels estudiants.

D’altra banda, les universitats posem al servei de les empreses els centres de formació continua on els futurs oferents de llocs de treball sí poden dissenyar estudis i cursos a la mesura de les seves necessitats amb el rigor i l’eficàcia dels ensenyaments universitaris.”

“La Universitat de Girona reflexiona sobre un pla estratègic que tindrà en compte els paràmetres que han d’informar la idea d’Universitat en els propers decennis. No sabem com serà el futur, per descomptat, però tenim l’obligació de preveure’l i és justament en l’essència universitària –una docència que genera coneixement i facilita instruments per a la inserció social i laboral– que ens hem de fer plantejaments més radicals. ¿És probable que formem estudiants amb la càrrega implícita d’uns obsolescència del coneixement, és a dir, amb una feble capacitat d’adaptació a una vida professional canviant i dinàmica? Aquesta és la pregunta clau. I en la resposta que siguem capaços d’oferir trobarem els objectius que la Universitat ha de plantejar-se de manera inevitable, necessària.

No hem de formar tant uns “professionals”, és a dir, especialistes en una “professió”, com uns ciutadans que sabran adaptar-se a uns canvis impensables ara per ara. En la perspectiva d’un futur no gens encarcarat sinó ondulant, una formació flexible i amb capacitat de projecció a partir d’estructures sòlides i alhora mal·leables.”

EL MÓN AL TEU ABAST

M

Cicles Formatius Graus Universitaris Màsters i Postgraus

Viu l’experiència UdG

#UdGExperience

Turisme Hoteleria Gastronomia Visita’ns!

Saló de l’Ensenyament Del 20 al 24 de març #udgsaló Saló Futura Del 22 al 23 de març #udgmàster Jornada de Portes Obertes Dissabte 18 de maig #jpoudg www.udg.edu

PORTES OBERTES 6 d’abril

Campus CETT-UB Avinguda Can Marcet 36-38 08035 Barcelona www.cett.cat

Vine i descobreix el nostre Campus

info@cett.cat

#soccett

16 //

María José Figueras, rectora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV)

Josep Maria Garrell, rector de la Universitat Ramon Llull (URL)

Josep A. Planell, rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

“En molt bona part, sí. L’oferta variada de graus i màsters està orientada a la professionalització dels estudiants i aporta quadres qualificats, tècnics o especialitzats, en àmbits fonamentals i en posicions estratègiques del mercat de treball. En un món cada cop més tecnificat, el valor afegit del coneixement i de les competències dels universitaris són indispensables per a moltes de les feines actuals, i sobretot en les de valor afegit. L’oferta docent per als professionals del futur es basa en el conreu de les habilitats i dels coneixements especialitzats, que a més ha de ser flexible i tranversal per adaptar-se als reptes d’una realitat canviant. L’activitat pràctica formativa ha d’ocupar un lloc central en l’aprenentatge dels universitaris per a una convenient incorporació al món laboral.”

“L’oferta universitària actual és una de les més extenses que ha tingut mai el sistema universitari. El mercat laboral actual és molt dinàmic i canviant, i és difícil preveure exactament quines seran les necessitats futures ja que, de fet, la major part de les professions del futur encara estan per definir.

En quest escenari les universitats hem de fer front al repte de definir quina serà la millor formació possible per tal que els nostres alumnes tinguin les millors eines per adaptar-se a aquesta realitat canviant.

I, en aquest sentit, s’estan fent tots els esforços perquè l’oferta formativa actual estigui cobrint les necessitats del mercat i, simultàniament, s’està introduint en els plans d’estudi les competències que permetran als recents graduats adaptar-se als reptes de futur; tenint sempre present la necessària formació al llarg de la vida ja que, a data d’avui, les persones entrem i sortim de la universitat més d’una vegada.”

“Davant reptes tan rellevants com la transformació del mercat de treball o el desenvolupament sostenible global, estrènyer la relació entre qualificacions i ocupacions esdevé una prioritat per a les universitats, i més quan els diferents observatoris mundials continuen posant de manifest el desajust entre la demanda laboral i el perfil competencial dels graduats universitaris. Aquest èmfasi en la formació per l’ocupabilitat posa el focus en el disseny de titulacions que donin resposta específica als nous perfils professionals, però sobretot al desenvolupament transversal de competències professionals que facilitin la capacitació laboral al llarg de la vida. Perquè aquest ajust es produeixi es fa necessari que els agents de l’anomenada quàdruple hèlix (empreses i universitats, administracions i societat) mantinguin una relació dinàmica i col·laborativa.”

// 17

Josep-Eladi Baños, rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)

Xavier Gil, rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

“Vivim en un temps en què la validesa del que s’aprèn a la universitat té un grau d’obsolescència molt ràpid i on és difícil formar en coneixements per a feines o necessitats que probablement desapareixeran pocs anys després de la graduació dels estudiants. El que fan les universitats, i ho fan bé, és no formar exclusivament en coneixement, sinó en altres tipus d’habilitats. La més important és ensenyar els estudiants a aprendre per si mateixos i a millorar i evolucionar professionalment durant tota la seva vida. No s’aconsegueixen grans resultats donant només coneixements que seran obsolets en pocs anys, cal formar persones receptives que assimilin amb rapidesa les especificitats de l’àmbit laboral i de les relacions personals. És a dir, crec que cal que els estudiants surtin de la Universitat educats amb capacitat d’autoformar-se i d’adaptar-se a les necessitats professionals futures.”

“És evident que els perfils professionals estan evolucionant d’acord amb les noves tendències socials. En aquest sentit, les universitats, cada cop més, han de fer propostes alineades amb les necessitats del mercat laboral d’àmbit global, amb la vista posada en l’especialització i en la internacionalització, sense deixar de banda també la formació en línia. És bàsica l’orientació professional personalitzada de l’alumnat, amb eines com el coaching o l’assessorament. A més a més, a UIC Barcelona estem posant en marxa el core curriculum: un programa que ofereix una base humanista i fomenta la capacitat crítica, de manera transversal per a tots els graus.

Tot aquest acompanyament dota l’alumnat de les competències necessàries, més enllà de les que ja adquireix a l’aula i a les pràctiques d’empresa.”

10 A 12 h.

De

Vine a conèixer les nostres carreres universitàries.

Descobriràs l’experiència ESIC!

“La nostra oferta acadèmica, centrada en l’àmbit de les Ciències Socials, permet afrontar de manera proactiva els reptes de la formació universitària. Això s’explica perquè la formació específica que reben els estudiants es complementa amb una experiència acadèmica i laboral internacional. Així, els alumnes de la UAO CEU destaquen pel seu comportament ètic, pensament crític, habilitat per treballar en equips interculturals i capacitat d’anàlisi dels aspectes socioeconòmics i geopolítics que afecten la presa de decisions en un entorn global.

A la UAO CEU entenem que el futur dels estudis en l’àmbit de les Ciències Socials està marcat per tres eixos: a) innovació empresarial i gestió del coneixement, b) formació digital i tractament de dades i c) sostenibilitat i dimensió social dels negocis.”

GRAU EN MÀRQUETING

GRAU EN MÀRQUETING

TÍTOL SUPERIOR EN

NEGOCIS DIGITALS

TÍTOL SUPERIOR EN DIRECCIÓ DE MÀRQUETING GLOBAL INTERNATIONAL DEGREE Títol oficial internacional als

EUA,

França o

Alemanya

DEGREE IN GLOBAL MARKETING MANAGEMENT esic.edu/grado

HI HA UNA GENERACIÓ DESTINADA A TRANSFORMAR EL MÓN

30

Març

Jornada de Portes Obertes

Dissabte

BARCELONA

Joan Ripoll, vicerector d’Ordenació Acadèmica i degà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU)

Centre adscrit a la

CAMPUS UNIVERSITARI ESIC

Passeig Santa Eulàlia, 2 93 414 44 44 | info.barcelona@esic.edu

18 //

La família de l’FP creix El catàleg de titulacions de Formació Professional incorpora fins a una dotzena de noves propostes perquè els joves afinin encara més la seva decisió de futur.

Esther Escolán En acabar l’ESO, als joves se’ls obre un ventall infinit de possibilitats a l’hora de prosseguir la seva formació acadèmica. Una és la Formació Professional (FP), la qual capacita per a l’exercici qualificat de diverses professions, tot proporcionant la formació necessària per adquirir tant els coneixements com les competències claus de cada sector.

L’FP s’organitza en Cicles Formatius de Grau Mitjà

o Grau Superior, amb els quals s’obté el títol de Tècnic o de Tècnic Superior, respectivament. Tots ells s’agrupen en 24 famílies professionals diferents, la majoria amb una durada de 2.000 hores. Una part del temps es destina a formació en el si d’un centre educatiu, mentre l’altra es dedica a la formació pràctica en centres de treball. També hi ha la modalitat d’FP dual que combina l’aprenentatge en una empresa amb

la formació acadèmica.

Estudies o treballes?

El curs 2016-17, un total de 34.877 persones van graduar-se en FP, entre graus mitjans i superiors, tal com desvetlla l’informe d´Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2018, elaborat pel departament d’Educació de la Generalitat i el Consell General de Cambres de Cata-

lunya. Es tracta d’una xifra lleugerament superior a la del curs anterior, quan van titular-se 34.133 persones.

Entre els graduats el curs 2016-17, destaquen els d’entre 20 i 24 anys (52,8% del total). En el moment de respondre l’enquesta -entre els mesos de gener i abril del 2018-, un 38,5% dels graduats en FP treballaven, un 16,6% treballa-

Noves titulacions

ven i estudiaven, un 36% continuaven estudiant i un 8,9% estaven buscant feina. L’alt índex d’ocupació rau, en bona mesura, en la capacitat d’innovació, ampliació i renovació constants del catàleg de titulacions de Formació Professional que els estudiants catalans tenen al seu abast i que torna a ampliar-se el curs 2019-20. Pren nota de totes elles als requadres que apareixen en aquestes pàgines!

Preins cripció curs 2 019-2 Cicles 020 Mitjà: Formatius de Gra del 14 u al 21 d e maig Cicles Super Formatius al 5 d ior: del 29 dde Grau e juny e maig

1. Programes

de Formació i Inserció (PFI)

2. Itineraris

Auxiliar d’activitats ramaderes. S’oferirà en un centre privat. Ara existeix el perfil d’activitats agropecuàries, que es mantindrà.

Auxiliar de manteniment de vaixells. Es tracta d’un perfil nou i que complementa l’oferta als territoris on s’hagi implantat el CFGM de Manteniment d’embarcacions d’esbarjo.

Ampliació de l’oferta de grups PFI.

Formatius Específics (IFE)

Auxiliar en manteniment d’instal·lacions esportives. Nou perfil professional.

3. Formació Professional (FP)

CFGS Manteniment de Sistemes Electrònics i Aviònics en Aeronaus, que substitueix al CFGS Manteniment d’Aviònica.

CFGS Manteniment Aeromecànic d’Avions amb Motor de Turbina, que substitueix al CFGS Manteniment Aeromecànic.

CFGM Comercialització de Productes Alimentaris. Nou títol de la família de Comerç i Màrqueting que no substitueix cap títol anterior, però que en algun centre podria substituir l’adaptació curricular catalana del CFGM Activitats Comercials (productes frescos).

// 19

4. Ensenyaments de Règim Especial (ERE)

Doble titulació del CFGS Animació en videojocs i entorns virtuals i CFGS Gràfica audiovisual en Infografia 3D (Escola d’Art i Superior de Disseny Deià de Barcelona).

CFGS Modelisme i Matriceria Ceràmica per a la Indústria Alimentària. Nou perfil professional. S’impartirà a l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa.

A) Arts plàstiques i disseny (APD) Doble titulació de la família de Disseny Industrial.

Combinació entre tots els títols de la família: CFGS Mobiliari, CFGS Modelisme i Maquetisme i CFGS Modelisme Industrial.

Doble titulació Batxillerat + CFGM APD. Permet obtenir en dos anys un Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Arts plàstiques i disseny i en un tercer any el de Batxillerat d’arts, la qual cosa proporciona a l’alumne l’oportunitat d’accedir a un cicle de grau superior o a un títol superior artístic equivalent al grau universitari.

PORTES OBERTES 3 D'ABRIL

B) Ensenyaments esportius

Ampliació de l’oferta del CFGM de Salvament i socorrisme a Catalunya.

Doble titulació Batxillerat + CFGM Ensenyament esportiu. Aquests ensenyaments articularan el Batxillerat en tres cursos ajustant la càrrega lectiva al període abans indicat. En paral·lel, els alumnes realitzaran un Cicle Formatiu d’Ensenyaments esportius en diferents modalitats (Futbol o Salvament i Socorrisme).

El Cicle d’Ensenyaments esportius es farà el primer i el segon curs realitzant-se el primer nivell o el cicle inicial el primer curs i el segon nivell o cicle final al segon curs.

D’aquesta manera, els alumnes que finalitzin tot l’itinerari obtindran una doble titulació i la possibilitat d’accedir a tres itineraris diferenciats, en primer lloc, accedir al tècnic superior d’esport de l’especialitat, en segon, lloc accedir a la universitat i en tercer, lloc accedir a un Cicle Formatiu de Grau Superior.

Turisme, Comunicació, Empresa i Esport formaticbarcelona.com

Cicles formatius de grau superior

TU

decideixes el teu

FUTUR. IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR

PRÒTESI DENTAL LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC

DIETÈTICA

ORTOPRÒTESIS I PRODUCTES DE SUPORT

HIGIENE BUCODENTAL

DOCUMENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ SANITARIAS

@erycbarcelona

c/ Rosselló 303 Baixos 08037 Barcelona

Impulsem el teu somni G R AU E N T U R I S M E — D O B L E S T I T U L AC I O N S B AC H E LO R S — M À S T E R S — C I C L E S F O R M AT I U S D I P LO M E S D ’ E S P E C I A L I T Z AC I Ó — T C P

20 //

L’autoconeixement, clau per triar el teu futur laboral Els serveis d’orientació posen al teu abast una eina que permet descobrir si els teus interessos professionals s’avenen o no amb la teva personalitat, competències i valors.

esther escolán

Sovint passa que, quan arriba el final de l’ESO, molts joves encara no tenen clar com enfocar el seu futur formatiu. De vegades, el dilema torna a repetir-se dos anys després, en acabar el batxillerat o un cicle formatiu de grau mitjà. Habitualment aquesta manca de claredat va associada a

una manca d’autoconeixement dels propis estudiants, els quals no són conscients de les seves habilitats, les àrees on millor es desenvolupen o el seu potencial. Al cap i a la fi, conèixer de prop les nostres fortaleses i debilitats esdevé la nostra millor guia a l’hora de traçar un itinerari formatiu a mida dels nostres

€

interessos i no errar en la decisió. Tot un exercici d’introspecció que no cal que fem sols.

Conèixer l’eina

Sabedors que l’impàs entre l’educació obligatòria i la postobligatòria és un moment que genera molts dubtes entre els adolescents, els serveis d’orientació acadèmica

// 21

d’ens com la Generalitat, el Servei d’Ocupació de Catalunya o Barcelona Activa, entre altres, posen al seu abast una eina anomenada tests d’autoconeixement, que tal com expliquen des del web de la Generalitat, “es basa en diverses preguntes per detectar els valors, competències, preferències i personalitat dels interessats, tot aportant uns resultats orientatius”.

També recalquen la importància de respondre de forma reflexiva i fer també altres qüestionaris per comparar-ne els resultats.

Cal tenir en compte, tanmateix, que els tests actuaran com a mer reflex de la claredat o la dispersió de qui el respongui.

No són eines màgiques i, per tant, a qui tingui clar quins trets conformen la seva personalitat, quins són els seus interessos, etc., el test l’ajudarà a confirmar-ho, mentre que als estudiants amb inte-

Consells per respondre un test d’autoconeixement

És important respondre els tests de forma reflexiva per tal d’obtenir uns resultats ajustats al perfil personal de cadascú

1. Posa atenció als enunciats i respon amb sinceritat.

2.

No hi ha respostes correctes o incorrectes.

3.

Valora el teu interès per les activitats, independentment de si les has fet o no.

4.

Si no entens o no coneixes l’activitat, pregunta.

?

Font: Test d’interessos professionals de Barcelona Activa.

ressos força dispersos els posarà sobre la taula diferents àmbits professionals afins, quelcom que pot enredar més la troca o fins i tot generar certa frustració.

Interessos professionals

A més dels tests d’autoconeixement dels serveis

d’orientació acadèmica, altres com el Servei d’Ocupació de Catalunya o Barcelona Activa també compten amb els seus propis qüestionaris. D’una banda, el SOC posa a l’abast d’estudiants i professionals l’eina Cloe, la qual pretén servir de guia perquè els in-

teressats arribin a definir el seu objectiu professional. L’eina, apunten, pot ser útil “ja sigui per algú que busca la primera feina, per algú que vulgui millorar la feina que té en l’actualitat o per algú que simplement busca un canvi”. Quelcom semblant és el que

Publi Guia SE 2019.pdf

1

7/3/19

persegueix el test d’interessos professionals de Barcelona Activa, el qual insta a confiar en la primera impressió. I afegeix: “Respon amb agilitat i coneixeràs quines són les ocupacions que més s’ajusten als teus interessos.”

14:00

C

M

Y

GRAU EN BIOINFORMÀTICA

CM

MY

CY

GRAU EN NEGOCIS I MÀRQUETING INTERNACIONALS

CMY

K

Saló de l’Ensenyament, Palau 1, stand 309 Sessions informatives a www.esci.upf.edu Més informació a esci@esci.upf.edu i al 900 122 630

22 //

El plurilingüisme no només obre fronteres

A més de permetre viatjar o estudiar en altres països, conèixer altres idiomes es relaciona amb uns major índexs d’agilitat mental, concentració i capacitat resolutiva.

esther escolán

Si llegir ens fa més lliures, dominar un idioma estranger ens alinea automàticament amb el món global on vivim. Aprendre una altra llengua com l’anglès, que avui dia parlen com a llengua materna fins a 360 milions de persones al món, segons recull el lingüista David Crystal al llibre A History of the English Language, no només fa possible poder viatjar i estudiar amb més tranquil·litat arreu del món, sinó que incrementa la vàlua d’un candidat que opta a un lloc de feina i les possibilitats que un professional té de dur part de la seva carrera professional en un altre país, amb el conseqüent

enriquiment que això suposa.

Major concentració i empatia

A més del plus en termes acadèmics i laborals que comporta, parlar un altre idioma porta associats un gruix de beneficis corroborats científicament, sobretot de tipus mental. Així, els experts destaquen com el plurilingüisme està relacionat amb una millor capacitat lectora, amb una major capacitat de concentració o una major receptivitat de les senyals socials, en tant que les persones plurilingües són capaces de parar especial atenció a les senyals interpersonals, captant més acuradament

la informació contextual.

Així mateix, les persones que dominen més d’un idioma mostren un major coneixement metalingüístic, és a dir, entenen millor com funciona un idioma perquè són més hàbils a l’hora de manejar els sistemes gramaticals i el vocabulari d’una altra llengua. Això fa que els sigui més fàcil aprendre un tercer (o quart) idioma.

Combat la demència

Conèixer més d’un idioma també ens aporta autoconfiança, una major agilitat mental i, en conseqüència, una millor capacitat resolutiva. L’entrenament que suposa aprendre i practicar altres

idiomes també ens permet mantenir en forma el nostre cervell –quelcom igual o més important que el corpore sano-, la qual cosa també entrena la memòria i, de retruc, fa disminuir la probabilitat de patir demències mentals en el futur. Així ho afirma-

va un estudi dut a terme el 2014 per la University College de Londres, que va analitzar el cervell de 105 pacients –un 80% dels quals eren bilingües- i va concloure que aquells que parlaven dos o més idiomes patien menys malalties com l’Alzheimer.

Les persones plurilingües paren especial atenció a les senyals interpersonals i capten més acuradament la informació contextual

Gana la beca IELTS 2019 (10.000€)

¡Cumple tu sueño de estudiar un curso de grado o posgrado en cualquier parte del mundo!

El Premio IELTS busca una persona dinámica, innovadora, sociable y con una gran motivación para contribuir a mejorar la sociedad.

Be the one!

Innovative

www.britishcouncil.es

Dyna m ic

ined m r te e D

So cia

e bl

ve i t a e Cr

20 - 24 MARÇ 2019 RECINTE MONTJUÏC

www.ensenyament.com #ensenyament

Decideix el teu perfil

Fem

anys