Guia Ensenyament 194

NÚM. 194

- 1r TRIMESTRE - CLAUS PER AL TEU FUTUR

2018: Professions, titulacions i habilitats d’èxit Què fer davant l’assetjament escolar?

L’FP Dual agafa embranzida

Inclou el suplement del món dels idiomes

Gradua’t a l’escola universitària més personal

P

Assegura el teu futur

e r b tes O s e b r il - 1 8 h a ’ t d r 9 1 o Grau en Infermeria

Dissabte 21 d’abril-10h Viu unA JornAdA A lA uniVersitAt

Participa en sessions pràctiques i experimenta en primera persona

Grau en Fisioteràpia Grau d’ Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2018-2019

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

// 3

Entrevista a

Roser Soley Directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona

“Estrenem un escape room perquè els alumnes puguin treballar el procés de presa de decisions” Del 14 al 18 de març té lloc la Setmana de la Formació i el Treball a Fira de Barcelona, esdeveniment de referència per a tots aquells estudiants que vulguin obtenir informació i assessorament de cara al seu futur acadèmic i professional. Seminaris, tallers, demostracions, conferències i altres activitats s’oferiran en un mateix recinte per complementar la visita d’alumnes, personal docent i professionals en actiu que desitgin ampliar els seus coneixements sobre el món de la formació superior i del treball. Enguany, però, hi ha una gran novetat: el Saló de l’Ensenyament ocuparà els Palaus 1 i 2 del recinte de Montjuïc així com la Plaça de l’Univers.

Foto: David Fernández

Per si algú encara no coneix la Setmana de la Formació i el Treball: què ofereix als visitants, tant estudiant com docents, la cita anual en l’àmbit educatiu i ocupacional que organitza Fira de Barcelona?

Trobaran concentrada en cinc dies i en un únic espai tota l’oferta educativa disponible en aquests moments: des de graus universitaris, postgraus, màsters, fins a formació professional, batxillerat i idiomes. Per aquest motiu, la Setmana de la For-

mació i el Treball és una cita gairebé imprescindible per als joves estudiants d’ESO i estudis superiors de Catalunya que han de triar el seu itinerari acadèmic.

Amb un creixement de gairebé un 7% de visitants respecte del 2016, com valoren l’edició anterior?

En fem una valoració molt positiva atesos els més de 85.000 visitants que vam rebre. Els estudis de salut, ciències socials i tecnologia van ser alguns dels més

sol·licitats. No obstant això, també vam notar un creixent interès per la formació de nova generació relacionada amb l’entorn digital (big data, smart cities, o disseny i animació de videojocs).

I aquest any, amb quines novetats es trobaran els diferents visitants (estudiants, professionals en actiu i docents)?

La principal novetat és el canvi d’espai, ja que enguany el Saló de l’Ensenyament ocuparà els Palaus 1 i 2 del recinte de Montjuïc així

Inscriu-te a info.uvic.cat/jpo

4 //

“Fem una valoració molt positiva de l’edició passada, a la qual van assistir-hi més de 85.000 visitants.

Els estudis de salut, ciències socials i tecnologia van ser alguns dels més sol·licitats, així com la formació de nova generació relacionada amb l’entorn digital (big data, smart cities o disseny i animació de videojocs).”

Foto: David Fernández

com la Plaça de l’Univers.

D’altra banda, destaca la presència de diverses universitats xineses i d’un escape room on els alumnes treballaran el procés de presa de decisions a través de l’autoconeixement, l’oferta formativa i el mercat laboral.

Enguany també estrenem un telèfon d’atenció a l’estudiant i al professorat així com sessions de formació per al personal de suport.

Al Saló de l’Ensenyament també manteniu l’espai dedicat a la Ciència i una Aula de Tecnologies Multimèdia... Com funcionen i quins són els seus objectius?

L’Espai Ciència –organitzat des de fa 10 anys per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCR)– inclou universitats, centres de recerca i altres institucions vinculades amb la ciència que ofereixen activitats divulgatives i experiments lúdics i interactius per apropar les vocacions científiques a tots els públics.

Pel que fa a l’Aula de Tecnologies Multimèdia, organitzada pel Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC, aquest any comptarem amb demostracions i tallers

Món Editorial

pràctics sobre animació i videojocs.

Parlant d’animació i videojocs, com creu que han afectat les darreres revolucions tecnològiques i el canvi de paradigma digital al món de la formació?

Com a la resta de sectors econòmics, l’educació serà digital o no serà. Estem davant d’un canvi de paradigma que ja fa anys que està impactant l’educació, i una de les conseqüències més evidents que se’n desprèn és l’augment de titulacions relacionades amb l’entorn digital i les noves tecnologies, que estan despertant un gran interès entre

els estudiants. Una altra conseqüència és l’excés d’informació que reben els joves, els quals, sovint, no tenen capacitat suficient per discernir què és important i què no.

Per això hem augmentat l’assessorament in situ al Saló, al mateix temps que hem incrementat la nostra presència a la xarxa per tal de facilitar i acompanyar els alumnes en aquesta presa de decisió.

D’aquesta manera, doncs, el Saló esdevé ara més necessari que mai.

Fins a quin punt aposta el Saló per les xarxes socials per arribar al seu públic objectiu? És una aposta estratègica

Els idiomes al Saló Enguany, el Saló de l’Ensenyament tornarà a disposar del Saló dels Idiomes, coordinat per l’Associació Espanyola de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE). Aquí s’hi mostraran els millors centres per aprendre, entre d’altres, les llengües amb més demanda darrerament: anglès, alemany, xinès i rus. I és que, segons afirma la mateixa Roser Soley, “tenir un bon nivell d’idiomes ens obre portes a una gran quantitat d’oportunitats laborals”.

de Fira de Barcelona amb tots els seus salons, especialment els que s’adrecen al públic en general, perquè les xarxes socials són una gran eina per estar en contacte amb els visitants.

De fet, el perfil de Twitter del Saló de l’Ensenyament va ser dels primers que es van crear a Fira de Barcelona, el gener del 2011. També comptem amb perfils a Facebook, Instagram i Youtube, des d’on compartim continguts interessants per als nostres seguidors.

Per últim, l’any que ve

Laura Pararols agafarà el relleu com a directora de la Setmana de la Formació i el Treball. Quins mencionaria com a principals reptes d’aquesta nova etapa?

Continuar sent el principal referent per als joves que volen decidir el seu futur formatiu i professional. Seguir sent útils com a servei d’orientació per als alumnes (atesa la gran oferta formativa que hi ha), oferint més xerrades informatives, itineraris explicatius, sessions individualitzades, etc.

FP i FP Dual: dues oportunitats per accedir al món laboral • Formació Professional: “En l’edició 2017, els cicles formatius industrials, de robòtica, sanitaris, de comerç i màrqueting van centrar la major part de les consultes dels joves al Saló de l’Ensenyament.”

• FP Dual: “Al Saló s’hi veu reflectit com cada cop hi ha més demanda d’aquests estudis per part dels joves i, per tant, també més oferta dels centres que n’imparteixen.”

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6793 2014 Guia ensenyament (Print ed.): ISSN 2339-918X Guia ensenyament (Internet): ISSN 2339-9198

6 //

Com afronta la Generació Z la vida adulta?

Enguany, una bona part dels integrants de la coneguda com a Generació Z ja comencen a sortir de les universitats. Tots ells comencen, doncs, una nova etapa de les seves vides durant la qual hauran de posar en pràctica les seves habilitats, deixar ben clar què volen (i què no) i aprendre a desenvolupar els seus punts forts.

El seu retrat generacional encara està per perfilar, però aquest grup demogràfic nascut entre 1995 i 2010 conforma ja quasi el 26% de la població mundial. D’elles i d’ells sabem que passen quasi nou hores al dia consumint productes audiovisuals, que diuen el que pensen i que, per sort, tenen menys prejudicis sexuals i racials que els seus germans grans. Ara bé, hi ha actituds, interessos i comportaments que comparteixen i que la resta de la societat ignora.

La Generació Z comença a treballar (de freelance o a temps parcial) abans del que ens pensem perquè els agrada guanyar els seus propis diners

Generació Z i aprenentatge  Gràcies a aquests tres factors els joves poden aprendre d’una manera més eficient:

1. Competència tecnològica:

Ja és possible explicar el temari amb àudios, vídeos i continguts penjats a Internet, així com resoldre dubtes a través de les xarxes socials.

2. Comunicació multidireccional:

La presència física de l’estudiant a l’aula ja no és necessària perquè aquest aprengui. Ara, i gràcies a les plataformes digitals, els alumnes comparteixen experiències i exercicis a qualsevol hora i en qualsevol lloc.

3. Introducció de la vida real com a matèria d’estudi:

La capacitat d’atenció de la Generació Z és inferior a 8 segons, però aquesta xifra es pot incrementar si es potencia la seva motivació i grau d’interès entrellaçant la teoria amb esdeveniments actuals o exemples extrets de les pel•lícules o sèries de moda.

Font: Claves para entender cómo aprenden las nuevas generaciones. Udemy, 2017.

// 7

Amos del seu propi destí En primer lloc, sabies que una de les grans aspiracions d’aquests nois i noies és esdevenir econòmicament independents com abans millor? Doncs sí.

Segons un estudi realitzat per The Center for Generational Kinetics, la Generació Z comença a treballar (de freelance o a temps parcial) abans del que ens pensem perquè els agrada guanyar els seus propis

diners. Aquesta immersió primerenca al mercat laboral els ajuda a ampliar el seu ventall d’experiències i la seva agenda de contactes professionals.

D’altra banda, i vinculat al seu afany d’esdevenir responsables de la seva situació financera, el mateix informe, realitzat a partir d’una enquesta a joves nord-americans d’entre 14 i 21 anys, va concloure que el 48% té instal·lada al seu smartphone l’aplicació mòbil de l’entitat bancària

on guarden els seus estalvis. Amb aquests diners, un 24% dels participants de l’estudi paga la seva carrera universitària. I la cosa no acaba aquí: el 38% reconeix que entrar a la universitat no els impedeix de seguir treballant a mitja jornada o durant els caps de setmana.

Flexibles i amb el cap ben clar Tot i les ocupacions més

aviat “informals” que els permeten embossar-se una petita ajuda per viatjar, sortir amb els amics o finançar els seus estudis superiors, els portadors del Gen Z esperen molt més del món laboral. I és que, segons dades facilitades per Accenture, el 93% dels nous llicenciats a Espanya va escollir el seu grau en funció de les sortides professionals que aquest oferia perquè valoren, sobretot, la possibilitat de desenvolupar una carrera pro-

Generació Z i mercat laboral

El 93% dels nous llicenciats a Espanya va escollir el seu grau en funció de les sortides professionals que aquest oferia perquè valoren, sobretot, la possibilitat de desenvolupar una carrera professional definida i estable que inclogui la diversitat de funcions, la formació continuada i l’adquisició d’experiències globals

Què esperen, desitgen o pensen els més joves de la realitat professional?

.. .. .. .. .. .. .

El 18% preferiria treballar per a una gran empresa El 84% pensa que la universitat els ofereix una preparació adequada per al seu futur El 49% espera trobar feina en un termini de sis mesos després de graduar-se El 38% confia que es mantindrà tres anys o més a la seva primera feina El 56% creu que la intel•ligència artificial tindrà un impacte positiu en la seva professió El 83% escolliria la feina perfecta per sobre la relació de parella perfecta El 76% prefereix la comunicació cara a cara en l’entorn professional El 68% està disposat a treballar nits i caps de setmana El 64% pensa que haurà de treballar més dur que les generacions anteriors El 74% voldria formar part d’un equip de treball però disposar del seu propi despatx El 96% aprecia el feedback, considerant-lo una eina essencial per a millorar El 31% espera poder engegar el seu propi negoci en algun moment El 63% compta amb trobar la feina dels seus somnis cinc o set anys després d’haver començat a treballar

Fonts: La llegada de la Generación Z. Accenture Strategy, 2017. // Swiss Education Group, 2017.

8 //

fessional definida i estable que inclogui la diversitat de funcions, la formació continuada i l’adquisició d’experiències globals. La mida de les empreses és quelcom que no els importa gaire; només el 18% dels joves enquestats preferirien treballar per a una

gran companyia. Del mateix estudi s’extreu que el 89% es traslladaria a una nova ciutat o país per una bona oferta de feina i que el 93% consideraria acceptar unes pràctiques sense remuneració un cop aconseguit el títol universitari.

El 89% dels integrants de la Generació Z es traslladaria a una nova ciutat o país per una bona oferta de feina i el 93% consideraria acceptar unes pràctiques sense remuneració un cop aconseguit el títol universitari

Generació Z i noves tecnologies

.. .

A quines esferes de la seva vida personal impacta la tecnologia?

Autoestima → 42% Felicitat → 37% Popularitat → 29%

Font: iGen Tech Disruption: 2016 National Study on Technology and the Generation after Millennials. The Center for Generational Kinetics (abril, 2016).

.. .. .. .

Quins són els dispositius electrònics que més usen?

Smartphone → 78% Ordinador portàtil → 69% TV → 68% Consola de joc → 62% Tauleta tàctil → 52% Ordinador → 50% Reproductor MP3 → 29%

Font: Generation Z: New insights into the mobile-first mindset of teens. Think with Google (desembre, 2016).

Rang d’edat dels enquestats: 13-17.

.. .. .

Sense quines xarxes socials no podrien viure?

YouTube → 50% (El 35% s’hi connecta més de 2 hores al dia) Snapchat → 15% Instagram → 9% Facebook → 9% Twitter → 6%

Font: Defy Media Acumen Survey. Adweek (març, 2017). Rang d’edat dels enquestats: 13-20.

// 9

Cicles

formatius de Grau Mitjà i Grau Superior

CFGM -Tècnic Esportiu en

Hípica

s e l c i c s Viu el universitari n r o t n e n u en

Portes obertes 21 d’abril a les 10h

Dos itineraris possibles: • Salt, doma i concurs complet • Resistència, orientació i turisme eqüestre

CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes CFGS - Desenvolupament d’aplicacions Web Perfil professional

Bioinformàtica www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@eug.es

Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona

10 //

Sortides professionals i habilitats que triomfaran el 2018 La majoria d’estudiants universitaris es decanten per un grau o un altre tenint en compte les seves preferències personals, la formació que consideren més interessant. Tot i així, és molt útil conèixer de prop quines són les disciplines que apunten maneres aquest any que comença. Una cosa és clara: la tecnologia és present a totes les tendències laborals per al 2018. Ara bé, no oblidis que els coneixements tècnics han de combinar-se amb aptituds i competències estretament vinculades a la intel·ligència emocional.

Ens trobem en una època de l’any crucial, tant per als alumnes de segon de batxillerat que han de prendre decisions, com per a aquells que volen donar un gir a la seva carrera professional i han d’escollir quin nou rumb agafaran. Dubtes, confusió i incertesa, feu-vos enrere per donar pas a un repàs dels àmbits d’especialització més dinàmics i poderosos de 2018. Una petita ajuda perquè la tria laboral esdevingui una mica més fàcil:

• Intel·ligència artificial i big data Sundar Pichai, l’actual director executiu de Google, ja ho va avisar a principis d’any: “La intel·ligència artificial tindrà un impacte major que l’electricitat o el foc, però per tal d’afrontar aquest repte, hem de comptar amb els millors

professionals.” I és que parlem d’una tecnologia que es troba en plena expansió; la seva aplicació es durà a terme tard o d’hora en tots els sectors que coneixem.

Per aquest motiu, les empreses requereixen d’experts que, a banda de comprendre els aspectes purament tècnics,

entenguin també el gran ventall d’oportunitats comercials que la intel·ligència artificial comporta i desenvolupin sistemes informàtics que siguin capaços d’aprendre a un nivell de profunditat cognitiu.

De la mateixa manera, les dades (que alimenten la màquina de la intel·ligència artificial) són actualment el recurs més valuós del món. Ara bé, només esdevenen importants si d’elles se n’extreu informació valuosa. És per aquest motiu que s’està produint un fort augment de la demanda d’analistes de dades que transformin els zeros i els uns en idees i conclusions. Així, pimes i grans organitzacions (sobretot del sector financer, manufacturer

i logístic) s’assabenten de canvis en el comportament dels seus clients i de noves oportunitats que a curt o llarg termini els ajudaran a incrementar els seus beneficis.

• Realitat virtual i augmentada Cada vegada més persones volen viure i gaudir de noves experiències amb una immersió total i és per aquesta raó que la demanda de desenvolupadors d’aplicacions de realitat augmentada va in crescendo. Tanmateix, la novetat d’aquesta disciplina motiva que avui dia hi hagi pocs professionals amb prou coneixements i experiència a la motxilla, per tant, són perfils molt cotitzats que disposen d’una acollida

La intel·ligència artificial tindrà un impacte major que l’electricitat o el foc; a més, es troba en plena expansió i la seva aplicació es durà a terme tard o d’hora en tots els sectors que coneixem

// 11

enguany entra en vigor el nou Reglament General de Protecció de Dades, normativa que afectarà tota la informació que identifiqui o pugui identificar una persona, ja sigui de manera directa o indirecta, i que impulsarà el rol dels experts responsables de vetllar pel bon ús i tractament d’aquesta informació.

Soft skills: el complement ideal

excel·lent en el mercat laboral actual.

• Tecnologia blockchain La banca on-line és un altre dels invents d’aquest segle que ja s’ha tornat imprescindible entre la clientela més jove. En només cinc anys, el seu nombre d’usuaris s’ha incrementat en un 27%, i tot això ha estat possible gràcies a la tecnologia blockchain i als consultors que s’hi dediquen. Estem, doncs, davant d’un perfil amb futur: les expectatives sobre la banca digital són més que positives en detriment de les oficines convencionals, fet que fa ineludible la contractació d’ aquests experts que han decidit passar-se al bàndol més disruptor i arriscat de la innovació en matèria d’economia i finances.

• Ciberseguretat i protecció de dades

A l’hora de trobar la feina dels seus somnis, els millors candidats saben que, per si soles, les competències tècniques no els ajudaran a guanyar la partida. Avui dia, estar ben preparat equival a comptar també amb certes aptituds i habilitats interpersonals. Segons la

consultura Hays, creativitat, col·laboració, interpretació humana i capacitat comunicativa encapçalarien la llista de les més buscades pels ocupadors. I no ens oblidem de la learnability, la virtut que totes les organitzacions aprecien de qualsevol treballador. Perquè en un món de canvi continu, la voluntat d’aprendre constantment i d’adaptarse als nous entorns és essencial per a triomfar en el mercat laboral. Ara bé, aconseguir-ho requereix de molta formació continuada: lectura dels darrers informes i articles, assistència a seminaris i a cursos, actualització dels coneixements vinculats al sector, etc. Per últim, Hays també assenyala en el seu informe que una

Avui dia, estar ben preparat equival a comptar també amb certes aptituds i habilitats interpersonals altra característica molt valorada pels empresaris és l’adaptabilitat i la mentalitat independent dels candidats, és a dir, que siguin capaços de prioritzar i de focalitzarse en la tasca que els ocupa en cada moment.

Amb l’arribada de les noves tecnologies que acabem de mencionar (i de moltes altres més), es fa necessari la introducció d’un perfil concret a les organitzacions que garanteixi la seva seguretat i proporcioni solucions efectives davant d’un ciberatac. Parlem dels experts en ciberseguretat: tant dels que ideen i supervisen l’estratègia que han de seguir les empreses per protegir-se, com dels equips d’enginyers que implementen el pla.

D’altra banda, la creixent rellevància del magatzematge i la gestió de dades al món empresarial implica que les companyies hagin de posar-se les piles per poder regular i fer el seguiment d’un tema tan delicat. De fet,

Perfils en alça 1. Experts en intel·ligència artificial (deep learning

Habilitats que no passen de moda

i edge computing) i big data (Data Scientist, Data

1. Creativitat

Analyst, Data Artists i Data Visualiser) 2. Experts en realitat virtual i realitat augmentada 3. Professionals amb formació en blockchain 4. Experts en ciberseguretat i protecció de dades

2. Col·laboració 3. Interpretació humana 4. Habilitats de comunicació 5. Learnability 6. Adaptabilitat 7. Mentalitat independent

12 //

Última hora: Empreses busquen titulats universitaris El darrer informe publicat per Adecco i Infoempleo el passat mes de novembre, amb dades de 2016, ho torna a confirmar: els titulats universitaris segueixen com a candidats més demandats per les organitzacions i són, a més a més, els que menys atur pateixen. Veiem, tot seguit, quins estudis han obtingut el millor posicionament i en quines comunitats autònomes hi ha hagut una major concentració de vacants.

El trimestre vinent, milers d’estudiants de batxillerat de tot Catalunya duran a terme les PAU, un examen que els obrirà les portes al món universitari. Abans, però, hauran de decidir quina titulació voldran cursar al llarg dels propers anys, una decisió que ve sovint determinada per l’ocupabilitat de cadascun dels diferents graus. En aquesta línia, l’Informe Infoempleo Adecco 2016 confirma que ADE i Finances és la carrera amb més sortides professionals al nostre país (amb el 4,5% de les ofertes laborals publicades), seguida d’Enginyeria Informàtica (amb el 2,54%), Enginyeria Industrial (amb el 2,3%), Comerç i Màrqueting (amb l’1,4%), Psicologia i Psicopedagogia (amb l’1,34%) i el doble grau d’ADE i Dret (1,21%).

Quins sectors disposen de més vacants?

De totes les ofertes de feina dirigides a titulats universitaris, la majoria (és a dir, el 10,25%) prové del sector de l’ensenyament i la formació, el qual en només dos anys ha passat de la setena a la primera posició. En segon lloc, l’àrea d’Internet publica el 8,08% de les vacants, doblant així la seva presència pel que fa al 2015.

D’altra banda, els sectors que menys llocs de treball anuncien són el d’assegurances (l’1,85%), telecomunicacions (el 2%), maquinaria i equipament mecànic (2%) i alimentació, begudes i tabac (2,03%).

A quines comunitats autònomes hi ha més oportunitats laborals?

Per últim, si parlem de la rellevància de comptar amb una titulació universitària a les diferents comunitats autònomes del país, la Comunitat de Madrid torna a ocupar un any més la primera posició del rànquing: oferta una de cada quatre vacants publicades a tot l’Estat espanyol per a graduats (el 26,94%). La segueix Catalunya (aportant el 19,12 del còmput nacional) i el País Basc (amb el 10,34%). L’altra cara de la moneda són La Rioja, Astúries i Extremadura, els territoris amb menys oportunitats laborals per a aquells que compten amb estudis universitaris. Tots tres sumen poc més del 3% del total d’ofertes difoses a Espanya.

Àrees de coneixement amb més demanda laboral i carreres destacades Àrea Jurídicosocial (40,8%) 1. ADE 2. Comerç i Màrqueting 3. ADE i Dret

Àrea Tècnica (36,5%) 1. Enginyeria Informàtica 2. Enginyeria Industrial 3. Enginyeria de Telecomunicacions

Àrea Sanitària (15,3%) 1. Psicologia i Psicopedagogia 2. Infermeria 3. Medicina i Biomedicina

Àrea d’Arts i humanitats (4,1%) 1. Filologia 2. Arts i Disseny 3. Traducció i Interpretació

Àrea de Ciències experimentals (3,24%) 1. Biologia 2. Bioquímica i Biotecnologia 3. Química

Nivell formatiu sol·licitat a les ofertes de feina

Font: Informe Infoempleo Adecco 2016.

ADE, Enginyeria Informàtica, Enginyeria Industrial i Comerç i Màrqueting van ser les titulacions més demandades per les organitzacions a Espanya al llarg de 2016

// 13

DIETÈTICA - HIGIENE BUCODENTAL - PRÒTESI DENTAL DOCUMENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ SANITÀRIES IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC Ortopròtesis I PRODUCTES DE SUPORT

14 //

L’entrada de la Generació Z a les aules: un repte per a les universitats?

Joan Elias. Rector de la Universitat de Barcelona (UB) “La incorporació dels joves nascuts i formats en i amb les tecnologies digitals és la constatació definitiva d’un canvi d’era. Per a aquesta generació les tecnologies digitals no són una opció: són la manera habitual de connectar i desconnectar, de ser i estar en societat. No són joves fascinats, sinó acostumats. Quin és el repte, doncs, per a la universitat?

Anar més enllà del que s’ha aconseguit fins ara (la digitalització dels processos d’ensenyament i aprenentatge, dels mètodes utilitzats en la recerca, o de les estratègies pròpies de la transferència del coneixement) i fer l’últim pas per assimilar la digitalització com a nou llenguatge. Per a la generació Z, com per a la universitat, l’essencial és comunicar-se.

Així doncs, és clau millorar els canals de comunicació per informar correctament, però també per conèixer millor les seves necessitats.”

Margarita Arboix. Rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Jaume Casals. Rector de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF)

“Un dels reptes de la universitat és respondre a les necessitats de la societat tot adaptant-se als canvis socials. La UAB no viu aïllada de la realitat que l’envolta ni de les transformacions que s’hi donen, tant a nivell local com global. Els futurs universitaris viuen immersos en una revolució tecnològica i en una realitat cada dia més diversa. Per això, apostem per un model d’universitat que potencia les possibilitats que ofereix la innovació tecnològica i que entén que l’alumnat no és homogeni: la UAB atén la diversitat de situacions socioeconòmiques per garantir els drets i evitar reproduir desigualtats i discriminacions. A més, actualitzem permanentment l’oferta acadèmica per donar resposta a una societat més diversa i a un món professional més transversal.”

“Les universitats del segle XXI hem d’adaptar el nostre model docent tant al nou perfil d’estudiant que arriba a les aules i que és nadiu digital, com al tipus de formació que ha de rebre per inserirse, amb èxit, en un mercat global, competitiu i en constant canvi.

A la UPF estem redefinint aquest model per adaptar-lo a aquest nou escenari. Algunes de les mesures que estudiem són explorar nous formats que vagin més enllà de la tradicional dicotomia classe magistral/seminari; apostar per la metodologia de treball per projectes on es pugui; formar en competències transversals, singulars i genuïnes de la UPF, o flexibilitzar els programes (amb diferents itineraris i mínors). Es tracta de propostes que van en la mateixa línia: adaptar la docència a les necessitats i particularitats de cada estudiant.”

C

M

Y

CM

MY

CY

MY

K

// 15

“Tot i no ser molt partidari de crear generacions, sí que podem parlar d’unes tendències que cal analitzar i respondre als seus desafiaments.

Les noves generacions cerquen immediatesa, innovació i un marc favorable on crear i emprendre projectes. Les universitats, i molt especialment la UdL, donen resposta a aquests anhels amb programes personalitzats, foment i suport a l’activitat emprenedora i el desenvolupament de tecnologies on-line que ja no són, ni molts menys, exclusives dels ensenyaments no-presencials. Avui en dia, l’aplicació d’innovacions docents i noves maneres d’aprenentatge lligat al món professional, com l’ensenyament dual, el APS (l’Aprenentatge-Servei), o l’ensenyament en alternança són elements quasi quotidians en la nostra universitat.”

Roberto Fernández. Rector de la Universitat de Lleida(UDL)

“L’educació no és estàtica sinó que es basa en un moviment dinàmic en el qual les accions dutes a terme pel professorat s’adeqüen a les circumstàncies canviants de l’estudiant immers en una realitat que també canvia. Per això, cada generació reclama un tipus de docència que s’adigui al moment històric. Ens trobem davant el fet, però, que hem d’educar per a una realitat que encara no existeix, que tot just s’albira. En tenim indicis: parlem d’estudiants que ja pensen en clau internacional. La possibilitat d’estudiar, viure i relacionar-se en qualsevol part del món forma part de les seves expectatives vitals, amb tot el que això implica: accedir a una educació integral que reclama noves formes de docència, pràctiques professionals, aprenentatge efectiu d’idiomes, accions de cooperació, i coneixement de l’entorn on es pot desenvolupar el seu futur.”

Joaquim Salvi. Rector de la Universitat de Girona (UdG) 1 20/2/18 15:25 no ha estat possible comptar amb la participació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Nota: Malauradament,

AF-272x185-guia ensenyament-JPO2018-tr.pdf

16 //

Josep A.Ferré.

Rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

Josep Maria Garrell.

Rector de la Universitat Ramon Llull (URL)

Josep A. Planell.

Rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

“Ens trobem davant una generació de persones que ja són nadiues digitals, que participen plenament a les xarxes socials i a Internet, en general. Per tant, tenint present aquests nous estudiants, la Universitat s’enfronta a diversos reptes. En primer lloc, impulsar l’accés dels estudiants de forma prioritària a canals d’informació permanents amb la Universitat per a facilitar el seu aprenentatge. En segon lloc, la focalització en els continguts a fi que la informació es converteixi en coneixement útil per a la vida professional. I, finalment, transitar cap a un model formatiu que se centri molt en les capacitats i les competències per a garantir una alta formació de qualitat a un estudiandat que es desenvoluparà en un entorn professional que serà molt canviant.”

“Cada nova generació que entra a les nostres aules suposa un nou repte per al nostre sistema educatiu. D’altra banda, l’heterogeneïtat de la nostra comunitat que inclou més de 100 nacionalitats, diversitat de cultures i diferents edats enriqueix l’experiència vital dels nostres estudiants. Pel que fa a la Generació Z, és a dir, els nois i noies que tot just inicien la seva etapa universitària, els reptes de la Universitat són principalment els derivats de la penetració de la tecnologia i la hiperconnexió. A les aules de la URL no només transmetem coneixement, sinó que posem l’alumne al centre del procés educatiu, treballem el desenvolupament integral de la persona i les habilitats interpersonals. Creiem fermament que cal complementar l’educació teòrica amb una educació pràctica, flexible, que treballi la gestió de les emocions i les habilitats comunicatives, amb un fort sentit de cooperació i generositat.”

“Està arribant a les nostres aules una generació habituada a moure’s amb comoditat en els mitjans digitals. La gran majoria de les activitats que realitzen a la vida diària tenen a veure amb la xarxa.

Això vol dir que comparteixen les seves experiències amb la comunitat, i accedeixen a continguts, bens i serveis, de forma immediata i ubiqua. És un canvi respecte generacions anteriors que exigeix a la universitat relacionar-se amb ells amb un nou llenguatge.

A més, aquesta generació està plenament immersa en el procés d’automatització que està transformant tots els sectors professionals. En aquest context, les anomenades soft skills adquireixen molta importància. Ser creatius, comunicar-se amb els altres, treballar en equip, o entendre la complexitat, són habilitats que la universitat haurà d’ajudar a desenvolupar.”

// 17

Jordi Montaña. Rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)

Xavier Gil. Rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona)

Eva Perea Muñoz.

Rectora en funcions de la Universitat Abat Oliba CEU

“Els nous estudiants tenen, certament, la tecnologia com a eina bàsica i fonamental de relació amb l’entorn i amb el coneixement, per tant, la universitat els ha de facilitar l’adquisició i la generació de coneixement en els nous contextos internacionals i digitals. En aquesta línia es va aprovar el Model formatiu de la Universitat per posar l’estudiant en el centre d’un entorn de persones i equips, de tecnologies, d’espais i de possibilitats creatives i de treball individual i en equip que li permetin l’adquisició de les competències professionals i d’integració ajustades a un mercat laboral extremament dinàmic i canviant. Sobretot reforça la seva participació activa en els aprenentatges a través de l’aprenentatge basat en problemes i de l’estudi de cas.”

“A UIC Barcelona tenim el compromís que cada alumne sigui el protagonista de la seva història. Això encaixa amb la mentalitat dels futurs universitaris de la Generació Z, que tot i ser més tecnològics, donen molta importància a viure experiències. La nostra proposta a aquesta necessitat passa pel contacte amb l’empresa, les pràctiques des del primer curs en alguns graus i la proximitat amb l’equip docent professional del sector.

D’altra banda, es tracta d’una generació que té el perill de caure en una mentalitat individualista. El repte, doncs, rau a transmetre la importància que es comprometin amb el seu entorn, que vulguin viure amb passió el repte per canviar el món. Una ambició que és la raó de ser de la nostra universitat.”

“Precisament perquè li correspon custodiar, divulgar i ampliar quelcom tan valuós com el coneixement, la universitat té l’obligació transformar-se permanentment. Avui aquesta exigència s’ha accentuat, atesa la velocitat de l’anomenada revolució digital. El “què” i el “perquè” són fonamentals i irrenunciables, però el “per a què” guanya protagonisme. En un món en què la informació està accessible, el coneixement troba el seu sentit més ple si s’afronta des de l’òptica de la creativitat. La docència ha d’enfocar-se al desenvolupament de competències i habilitats i l’aula ha de ser un entorn dinàmic, interactiu i estimulant. La universitat continuarà sent atractiva si és percebuda com el lloc on aprenentatge i innovació es relacionen en el mateix cercle virtuós.”

EMPRESA • MÀRQUETING • DIGITAL BUSINESS • COMUNICACIÓ/PUBLICITAT+ RRPP • INTERNACIONAL BUSINESS

GRAU OFICIAL EN MÀRQUETING Títol superior en Direcció deINTERNATIONAL Màrqueting GLOBAL DEGREE

Vine a conèixe’ns

OPEN DAY BARCELONA

Dijous

22 Març

CAMPUS UNIVERSITARI ESIC Passeig Santa Eulàlia, 2

93 414 44 44 | info.barcelona@esic.edu

www.esic.edu/grado

TÍTOLS UNIVERSITARIS

Títol oficial internacional als

Dissabte

07 Abril

www.generacione.es/barcelona

EE.UU.,

França o

Alemanya

GRAU OFICIAL EN MÀRQUETING TÍTOL SUPERIOR EN

NEGOCIS DIGITALS Centre adscrit a la

18 //

Residències universitàries

què n’has de saber el primer any? És l’opció més triada entre els alumnes de primera etapa universitària que es veuen obligats a fer les maletes i traslladar-se a viure a la ciutat on volen cursar la seva carrera. I no s’equivoquen quan aposten per les residències universitàries, ans al contrari, ja que són espais que comporten múltiples beneficis i avantatges en el terreny personal i educatiu dels joves.

Adaptar-te al nou entorn és més fàcil

“Viure en una residència és una manera de conèixer altres persones que es troben en la teva mateixa situació, que t’ajuden a adaptar-te al nou ambient i que es preocupen per tu.” Aquest és el major avantatge que la residència universitària internacional Àgora BCN veu en aquesta opció d’allotjament.

Per la seva banda, des de TSH Campus Barcelona afegeixen que “també als pares els aporta certa tranquil·litat saber que, durant el primer any, els seus fills viuran en un espai envoltats d’altres nois i noies amb preocupa-

cions i motivacions similars.

A més, per exemple, a les nostres residències ens assegurem que durant les primeres setmanes no estiguin sols, posant a la seva disposició Community Coaches que han viscut prèviament l’experiència per ajudar-los a resoldre qualsevol dubte o inquietud”.

comoditat i seguretat, dos aspectes fonamentals per estar a gust, tranquil i, com apunten els responsables de TSH Campus Barcelona, “poder disposar del temps necessari per preocupar-se d’allò que veritablement importa: estudiar, fer amics, créixer i trobar el seu propòsit a la vida”.

Et sents còmode i segur

Amplies el teu cercle d’amistats

Un altre benefici que cal destacar és que, com bé afirmen des d’Àgora BCN, “a una residència ho tens tot a l’abast (gimnàs, biblioteca, menjador, sala de jocs, etc.) i sempre hi ha algú disponible si ocorre cap problema”. En definitiva,

On compartir és fàcil

Per últim, pel sol fet d’acollir persones de cultures, ciutats i països diversos, les residències universitàries apropen els joves a diferents perspectives i visions del món. Es tracta d’un dels beneficis més pro-

fitosos que assenyala Àgora BCN, doncs a través de conviure amb gent d’arreu, els estudiants maten dos pardals d’un tret: amplien mires i sumen amistats.

Les residències universitàries apropen els joves a diferents perspectives i visions del món, ja que acullen persones de tot arreu Les zones comunes són un dels atractius més coneguts de les residències d’estudiants. Menjadors, sala d’estar, cuines, etc. Els joves comparteixen tots aquests espais que, quasi mai, són buits. A banda dels més populars, algunes residències n’ofereixen d’altres que amb raó sumen molts adeptes. Per exemple, Àgora BCN reconeix que “les zones amb més èxit són el saló social (on hi tenim billar, ping-pong i futbolí), la terrassa amb jardí i la televisió comuna”.

A TSH Campus Barcelona ho tenen clar: “Les piscines, totes amb unes vistes que treuen l’alè, criden molt l’atenció dels residents.

Ara bé, al cap i a la fi, on hi ha més moviment és a la sala d’estudis durant els exàmens, i a les cuines i menjadors que hi ha a cada planta per la nit.”

1.Fes un llistat de les residències que més s’adeqüin a les teves necessitats.

Tingues en compte aspectes com el preu, la localització i els serveis que ofereixen.

2.Visita les que més et cridin l’atenció per conèixer de primera mà les seves instal•lacions i l’ambient que s’hi respira.

3.Un cop hagis pres una decisió, resol tots els dubtes que tinguis amb l’allotjador presencialment, per telèfon o a través de correu electrònic.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

4.Reserva habitació amb temps i no t’arrisquis a perdre la teva plaça!

Sa Se M

// 19

FP Dual: fortaleses i mancances És una realitat que la Formació Professional Dual ha agafat embranzida a tot l’Estat espanyol. I és que, segons les darreres dades disponibles del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, si comparem les xifres de 2013 amb les del curs 2016-2017, s’ha experimentat un increment del 250%, passant de 9.550 estudiants matriculats a quasi 24.000. A més a més, l’any passat es van comptabilitzar 9.916 empreses que oferien vacants per a aprenents i 894 centres educatius que impartien aquesta modalitat compartida entre l’aula i el lloc de treball. Tot i això, diversos estudis apunten que encara queda molt a millorar per fer de l’FP Dual una opció formativa sòlida al nostre país.

Les xifres de la Formació Professional Dual van en augment a Espanya des de 2012, any d’implementació al territori d’aquesta fórmula que combina l’aprenentatge teòric al centre d’estudis amb les pràctiques a l’empresa. De fet, prop del 70% dels joves que opten per aquesta modalitat acaba aconseguint una feina estable. No obstant això, només el 0,4% d’alumnes d’FP aposten pel sistema dual.

Què falla llavors? Per què el percentatge de matriculats a l’Estat espanyol és tan baix en comparació amb el 17% de mitjana de la resta de països de l’OCDE?

Publi Guia SE 2018.pdf

1

1/3/18

19:07

Un model que es resisteix

Segons l’informe La FP Dual en los centros educativos: visiones del profesorado, editat per la Fundación Bertelsmann i Nestlé el 2017, queda clar que el professorat dels centres que imparteixen Formació Professional veu amb molt bons ulls el sistema dual, ja que “és una alternativa a la universitat que permet que els alumnes potenciïn el seu perfil competencial i tinguin més possibilitats d’accedir al mercat laboral”. Tot i això, els mestres evidencien alguns inconvenients al voltant d’aquesta modalitat forma-

tiva, començant per la falta de coordinació entre les comunitats autònomes: “no hi ha consens entre les diferents administracions sobre qüestions tan bàsiques com, per exemple, la remuneració de les pràctiques”. Altres aspectes que preocupen els enquestats sobre l’FP Dual són: la gran quantitat de temps que comporta aquesta modalitat formativa, la difícil adaptació als canvis que suposen la varietat d’horaris i programes formatius, els problemes que sovint implica la selecció dels aprenents per part de les companyies i, per últim, que es tracti d’una modalitat que a vegades no forma els alumnes

en totes les competències professionals requerides al currículum oficial.

Ara bé, com s’apunta també a les conclusions de l’estudi, les principals barreres que dificulten l’èxit de l’FP Dual al nostre país es poden enderrocar destinant-hi més recursos per garantir el compliment dels programes, afavorint la implicació de les administracions locals i les agrupacions empresarials per avançar cap a la creació d’un model més homogeni però alhora flexible a tot l’Estat, i difonent entre les companyies (sobretot entre les pimes) els avantatges i el funcionament del model dual.

Catalunya encapçala la llista de comunitats autònomes amb més centres que imparteixen FP Dual i també amb més empreses implicades

2.900

(al curs 2016-2017)

Fonts: La FP Dual en los centros educativos: visiones del profesorado. Fundación Bertelsmann i Nestlé, 2017 La formació professional dual en el sistema educatiu català. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2017.

Jornada

Portes Obertes Dissabte, 7 d’abril de 9.30h a 14h Sessions informatives: 10h i 12h

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

En un món global i en constant canvi, l'èxit és per als professionals preparats i amb valors.

Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals Bachelor's Degree in Bioinformatics Bachelor’s Degree in Urban Science Vine i converteix-te en un World Wide Doer.

GRAU DE TURISME GRAU DE GASTRONOMIA

CICLES FORMATIUS

MÀSTERS I POSTGRAUS

I visita els Espais d’Aprenentatge del Campus CETT- UB i l’Hotel Alimara i Àgora BCN Residència Universitària Internacional, Empreses d’Aplicació Pròpies!

www.cett.cat Saló de l’Ensenyament, Palau 1, stand 309 Sessions informatives a www.esci.upf.edu Més informació a esci@esci.upf.edu i al 900 122 630

Av. Can Marcet 36-38 - Barcelona Tel. 934 280 777

Mundet

20 //

Assetjament escolar: un malson viscut en silenci En els darrers anys, la preocupació social pels actes de violència entre iguals ha augmentat particularment en l’entorn escolar. I és que l’assetjament que s’origina a les aules, als passadissos dels instituts o als espais d’esbarjo ja és protagonista indiscutible als informatius i a les portades dels diaris. Les víctimes, però, continuen passant desapercebudes i patint les conseqüències d’un infern que els acompanya dia rere dia. Veiem, tot seguit, quina és la magnitud d’aquesta xacra a Catalunya.

Un agressor que actua amb intencionalitat, la desigualtat de poder física, psicològica o social entre aquest i la víctima, i la repetició dels maltractaments en el temps.

Aquests són els condicionants principals que entren en joc quan parlem d’assetjament, una forma de violència amb infinites repercussions negatives, tant a curt com a llarg termini, per a aquells que la pateixen. I la situació encara és molt pitjor si el blanc de les agressions són nens o adolescents, els quals, paralitzats per la por, amaguen i viuen en secret un malson sovint difícil de detectar per progenitors i mestres.

Ara bé, segons s’extreu de la darrera Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya, realitzada a alumnes d’ESO, batxillerat i Formació Professional de Grau Mitjà de tot el territori, els episodis de bullying no són ignorats per la resta d’estudiants. De fet, prop del 95% de joves catalans creu que hi ha companys maltractats al seu institut,

i a més del 16% els preocupa que tard o d’hora ells mateixos puguin serne les víctimes. I és que el nombre de nois i noies que pateixen aquest tipus de violència va en augment any rere any: durant el curs 2016-2017, un 10,4% dels alumnes catalans va patir assetjament continuat i més del 42% fou víctima de maltractaments puntuals motivats per raons com l’aspecte físic (44,4%), el color de pell, la cultura o l’origen (13,2%) i l’orientació sexual (5,7%).

Emparats en l’anonimat

Avui dia, l’accés que tenen des de ben petits a les noves tecnologies –el 72,7% dels nens de 12 anys ja disposen de telèfon mòbil (INE, 2016)–, ha propiciat que els agressors actuïn també a través d’Internet, fins al punt que el nombre d’alumnes que van patir a Catalunya assetjament escolar a través de les xarxes socials (o ciberassetjament) va superar el 40% el 2017. S’ha de destacar que el 25,4% de les vícti-

mes van ser noies; la gran majoria receptores de comentaris i missatges de contingut sexual enviats sobretot per nois del seu mateix institut.

Maneres d’afrontar-ho

Un cop es fa evident que la conducta de l’agressor no té fre, la víctima es veu obligada a decidir si adopta una actitud passiva o activa. Segons l’enquesta, el 60% dels alumnes a qui han molestat ho ha dit a amics o amigues, prop del 39% ho ha dit al pare o a la mare, i al voltant d’un 37% ho ha comunicat al professorat.

Sortosament, estem davant d’unes xifres que han augmentat de forma considerable si les comparem amb les d’edicions anteriors. També s’ha incrementat el percentatge de joves que s’hi ha tornat: podem parlar d’un 40% de víctimes reactives.

En aquesta línia, tot i que alguns joves opten per fer front al problema, només un 10% va denunciar agressions físiques a la policia o al jutjat durant el curs passat.

Per últim, davant d’aquells casos en què les agressions no es comuniquen

La personalitat de víctimes i assetjadors Víctima Tradicional

Cibervíctima

Agressor Tradicional

Ciberagressor

Autoestima Empatia cognitiva Empatia afectiva Habilitats comunicatives Assertivitat Resolució de conflictes Estable, poca influéncia

Més alta

Més baixa

Font: Yo a eso no juego: bullying y ciberbullying en la infancia. Save the Children, 2016.

ni es denuncien pel propi damnificat, hi ha certes senyals que poden advertir la familia, els amics i el professorat de l’existència d’una situació d’abús que es perpetua en el temps.

Segons l’ONG Save the Children, les víctimes adopten conductes molt similars: no volen anar a classe; acostumen a estar tristes, apàtiques i a mostrar-se vulnerables i desconfiades; canvien d’humor amb facilitat; cada vegada es relacionen menys, fins i tot amb el seu cercle d’amistats; poden presentar marques i ferides; deixen de participar a l’aula i la seva capacitat de concentració i rendiment escolar baixen; perden objectes personals, etc.

Més del 40% d’alumnes catalans va patir ciberassetjament al llarg de 2017.

El 25,4% eren noies, la majoria de les quals va rebre comentaris i missatges de contingut sexual

Violència sexual entre iguals L’assetjament escolar pot manifestar-se de formes ben diferents. Una d’elles és la violència sexual entre iguals: abusos, amenaces i coaccions que poden deixar seqüeles molt greus a aquells que els viuen en pell pròpia. A Catalunya, un 30% dels alumnes va patir alguna agressió sexual al llarg del curs 2016-2107.

D’aquests...  • El 15% les ha sofert més d’un cop.

• El 19% les ha patit a través de les xarxes socials.

• Els casos més freqüents han estat: peticions de fotografies sense o amb poca roba (16,4%), acostaments o seguiments molestos (13,7%) i comentaris molestos o insultants de tipus sexual (12,7%).

• Les relacions sexuals no desitjades afecten el 0,6% de l’alumnat. Dues terceres parts de les víctimes són noies.

• El 85% dels fets van passar fora del centre escolar.

• Només s’han denunciat el 4,3% dels abusos, la majoria dels quals han comportat contacte (relacions sexuals no desitjades i tocaments sexuals no volguts). Les víctimes que cursen primer i segon d’ESO són les que més denuncien.

Font: Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya. Curs 2016-2017. Departaments d’Ensenyament i d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

// 21

s e c La i l p dada: m ò c s del

El 64% de joves catalans reconeix que el curs passat fou testimoni d’un o més casos d’assetjament al centre on estudia.

D’aquests...

El 54,9% afirma que va ajudar com va poder.

El 31,2% no va fer res però volia ajudar.

El 6,1% mirava però l’hi era igual què pogués passar.

El 5,5% no hi va participar, però pensava que la víctima s’ho mereixia.

El 2,3% va participar-hi activament.

El pa per d

ec

isiu

L’apunt: Què pots fer si no t’agrada el que veus?

1. No li segueixis el joc a l’assetjador: no li riguis les burles, insults o agressions cap als altres.

2. Recolza la víctima: que no es quedi sola, digues-li que no té cap culpa del que li està passant i dóna-li suport perquè ho expliqui a algú de confiança.

3. Comunica-ho: discretament, explica el que està passant a algun professor o professora.

Grau en Turisme Bachelor en Relacions Públiques, Màrqueting i en Publicitat Bachelor en ADE Bachelor en Gestió Esportiva Màsters Cicles Formatius de Grau Superior Cursos d’Especialització Jornades de Portes Obertes 7 d’Abril 12 de Maig 2 de Juny

Pg. de Gràcia, 66

Campus a Barcelona formaticbarcelona.com @formaticbarna /escola.barna

CE MiquEl SErvEt

CEntrE ConCErtat aMb la GEnEralitat dE Catalunya C/ Rodés 6, baixos 08901 L´Hospitalet de Llobregat 93 337 80 99 miquelservet@cemiquelservet.com

Cicles Formatius de grau mitjà: Cures auxiliars d´infermeria - Farmàcia i parafarmàcia.

Cicles formatius de grau superior: Documentació i administració sanitàries i Higiene Bucodental.

Assessorament i reconeixement de l’experiència professional.

www.cemiquelservet.com

22 //

Els més joves ocupen la cuina!

La cuina ha deixat de ser un racó on els més petits de la casa només hi entraven per picar entre hores o per preguntar si el dinar o el sopar ja estava llest, i ha esdevingut un espai perfecte per fomentar aspectes com la creativitat, l’autonomia i els hàbits saludables. De fet, està demostrat que quan nens i adolescents s’impliquen en la preparació del menjar, els beneficis obtinguts a curt i a llarg termini són innumerables. Esbrinem, a continuació, sis raons per les quals és una bona noticia que aquesta activitat quotidiana s’hagi posat tan de moda.

1. Perquè està demostrat que els nens que saben d’on provenen i com es preparen els aliments que mengen dia a dia fan eleccions més saludables. I això és molt positiu, tenint en compte que, segons un estudi realitzat per l’Imperial College de Londres i l’Organització Mundial de la Salut, en els darrers 40 anys, el nombre de nens amb obesitat al món s’ha multiplicat per 10.

2. Perquè posar en pràctica una recepta els ajuda a ser més metòdics, organitzats i a treballar la memòria. Tothom sap que per poder ser un cuiner competent, s’ha de ser ordenat i net, executar bé els passos i tenir un bon control de les múltiples activitats necessàries per completar el plat.

3. Perquè és una activitat que millora la seva capacitat de comunicar-se i de treballar en equip, requisits indispensable a l’escola i també al mercat laboral. D’altra banda, cuinar amb la família o els amics afavoreix la creació de vincles personals i els ajuda a acostumar-se a rebre el feedback dels altres.

4. Perquè guanyen en autonomia personal i perfeccionen una tasca que hauran de dominar mínimament si marxen a estudiar a l’estranger o a viure a una altra ciutat perquè la universitat els queda lluny de casa.

5. Perquè la gastronomia contribueix a incrementar la seva imaginació, creativitat, curiositat i iniciativa. Un cop ja tinguin la paella pel mànec, ben segur que inventaran noves receptes amb els ingredients que trobin al rebost i a la nevera de casa.

6. Perquè cuinar sense presses és una experiència motivadora i divertida a través de la qual poden apropar-se a altres cultures. Elaborar plats típics de països forans i conèixer els seus ingredients és una bona manera d’aprendre més sobre el món que ens envolta i deixar enrere els prejudicis.

Presumeix dels teus plats a la xarxa

Poder-se’l menjar és la recompensa més evident de cuinar un plat, però sempre hi pot haver una altra: mostrar-lo a família i amics i rebre les felicitacions merescudes després de l’esforç. Els foodies ho fan sobretot a través de xarxes socials com Instagram, tenint cura d’uns quants factors per no perdre likes ni seguidors pel camí: - Sense una bona llum natural no hi ha una bona fotografia.

- Publica només els plats que facin goig i acostumin a venir de gust a tothom.

- Tingues cura que cap element (un tovalló brut o una taca a la vora del plat) no t’espatlli la imatge.

- Cuida el fons i juga amb l’attrezzo per composar un autèntic bodegó.

- Utilitza i fes proves amb filtres d’aplicacions com Snapseed o VSCO, però no et passis; el menjar ha de mantenir la seva essència!

- Pensa bé les etiquetes que inclouràs al text que acompanya la foto.

Desconegut no vol dir estrany Per què t’has

VINE AL LICEU DES DE

de conformar amb el mateix de sempre?

30€

Entra i descobreix el Liceu

PREU ÚNIC 30€

50% DE DESCOMPTE

Qualsevol espectacle de la temporada Adquireix l’entrada a partir de 48h abans de l’espectacle Per a menors i estudiants fins a 29 anys Vàlid per 1 entrada per persona

Qualsevol espectacle de la temporada Compra el mateix dia de la funció Per a joves fins a 35 anys Vàlid per 2 entrades per persona

Informació i vendes: liceubarcelona.cat

902 787 397

14 - 18 MARÇ 2018 RECINTE MONTJUÏC

Decideix el teu perfil

www.ensenyament.com #ensenyament