Guia Ensenyament núm. 204

GUIA

NÚM. 204 -1r TRIMESTRE

LA FORMACIÓ SUPERIOR DAVANT DEL REPTE DE L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

‘90

COM SERÀ EL TALENT LABORAL 5.0?

ELS VIDEOJOCS: UNA EINA EDUCATIVA MÉS SALUT MENTAL I ESCOLA ENTREVISTES: JOSEP GONZÀLEZ-CAMBRAY, CONSELLER D’EDUCACIÓ LAURA PARAROLS, DIRECTORA DE LA SETMANA DE LA FORMACIÓ I EL TREBALL DE FIRA DE BARCELONA

ESPECIAL

FAMÍLIES

Estudiar la teva

vocació és possible #

P

HoPortesDin

s

b e r t es O s e t e febrer-18h r d o 17

Dissabte 19 de febrer-10h

Grau en Infermeria

VIU UNA JORNADA A LA UNIVERSITAT

Participa en sessions pràctiques i experimenta en primera persona

Grau en Fisioteràpia Grau en Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2022-2023 Inscriu-te a les Portes Obertes

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 info@eug.es

GUIA

Sumari Entrevista a Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d’Educació

El màxim responsable en matèria d’educació de la Generalitat de Catalunya respon als dubtes principals d’alumnat, professorat i famílies en aquesta entrevista.

PÀG. 2-4

Per un futur sostenible Com responen, la universitat i l’FP, a l’emergència climàtica?

Les generacions d’estudiants actuals toparan de ple amb el desafiament més gran de la humanitat: el canvi climàtic. Un problema d’escala planetària que tindrà efectes (de fet, ja en té) sobre l’economia, la societat i les professions del futur. Per saber com poden ajudar l’alumnat a fer-hi front des de les institucions de formació superior, hem parlat amb els rectors de les dotze universitats catalanes, amb experts en FP, patronals i sindicats, i els hem plantejat una sèrie d’interrogants.

PÀG. 6-14

EDITA:

Món Editorial

Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, 08006, Barcelona . Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com . www.moneditorial.com

EDITORA: Laura Pons Salazar

REDACCIÓ: Emma Bouisset Carrascal - redaccion@komunicakit.com DISEÑO: Maika Fernández Lorenzo DL B 67932014 GUIA ENSENYAMENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-918X GUIA ENSENYAMENT (INTERNET): ISSN 2339-9198

Com serà el talent laboral 5.0?

Les 10 competències transversals imprescindibles per trobar feina

En un món volàtil, incert, competitiu i global, les empreses cada cop tenen més en compte les habilitats toves (en anglès, soft skills) a l’hora de seleccionar la millor candidatura per a un lloc de feina concret. Les habilitats tècniques (o hard skills), evidentment, es donen per descomptat o l’aspirant no passaria el primer filtre de l’entrevista. Això fa que sigui necessari que, perquè els graduats i graduades responguin a les demandes del mercat laboral, els centres d’educació superior hagin d’incloure aquestes anomenades competències transversals (employability skills) en els seus currículums.

PÀG. 16 I 17

Els videojocs: una eina educativa més

Acusada de tenir un impacte negatiu en el jovent (foment de la violència, sedentarisme, conductes obsessives...), la indústria del gaming reivindica les seves virtuts. Diversos estudis assenyalen que jugar a videojocs pot contribuir a desenvolupar habilitats com ara la percepció espacial, l’autoorganització, la resiliència o l’aprenentatge dels errors.

PÀG. 18 I 19

La salut mental a les escoles del nostre país Un alumne, un món

L’efecte de la pandèmia ha evidenciat les mancances de recursos que, des d’anys enrere, es viuen a l’aula, fracturant-la, trencant-ne la dinàmica i fentne pagar un preu molt elevat en forma de patiment tant a professors com a l’alumnat. Això s’evidencia principalment per l’absència de professionals especialitzats en les diferents dificultats relacionades amb la malaltia de la salut mental: el trastorn de l’aprenentatge, la discalcúlia, la dislèxia, el TEA, el TDAH, etc. Una problemàtica que ha potenciat i ha fet més visible encara la falta d’integració i d’adaptació d’aquest col·lectiu. Per Marga Ribas Sánchez. Responsable de la comissió de Salut Mental de FAPAES.

PÀG. 20 I 21

Entrevista a Laura Pararols, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona

Després de dos anys consecutius en què la crisi del coronavirus va impedir la celebració presencial del Saló de l’Ensenyament i Futura, els pròxims 16 al 20 març, Fira de Barcelona obre de nou les portes del recinte de Montjuïc. Quines novetats i serveis hi trobaran els i les estudiants que el visitin i quins seran els protocols per accedir-hi? La seva directora ens en parla en aquesta entrevista.

PÀG. 22-24

1

GUIA

Entrevista a Josep Gonzàlez-Cambray Conseller d’Educació

“Els canvis en la metodologia dels aprenentatges a batxillerat van lligats a la necessitat de reformular les PAU” El màxim responsable en matèria d’educació de la Generalitat de Catalunya respon als dubtes principals d’alumnat, professorat i famílies en aquesta entrevista.

Text:

EMMA BOUISSET CARRASCAL

El pressupost del Departament d’Educació per al 2022 és el més alt de la història (6.681M€, un 17,8% més que l’any 2020). Com se’n repartiran les principals partides? Podrà donar resposta a reivindicacions històriques com ara la baixada de les ràtios, la gratuïtat de l’etapa 0-3 o l’estabilització de les plantilles?

Aquests són els pressupostos més elevats de la història en matèria d’educació. Són uns comptes que avalen la voluntat política d’assolir un sistema educatiu equitatiu i de qualitat per a tots els infants i joves del país, visquin on visquin, i tinguin els condicionants que tinguin. Això significa una aposta per l’escola inclusiva i la lluita contra la segregació. I fer efectives polítiques que, com vostè apunta, han estat llargament reivindicades i que suposen un canvi de paradigma del sistema: destinem 90 milions d’euros a garantir la gratuïtat de l’escolarització als infants de dos a tres anys; i prop de 57 milions per 2

baixar la ràtio als centres d’educació infantil i primària. El proper curs 2022-23 ho farem a I3 / P3, de manera que, en nou anys, totes les escoles del país tindran classes de màxim 20 nens i nenes a tots els cursos.

Pel que fa a les plantilles, més de la meitat del pressupost total del Departament correspon a la partida de personal amb una previsió d’un augment de 952 dotacions de personal docent i 93 dotacions de personal d’administració i servei i personal d’atenció educativa.

Vostès defensen que aquests pressupostos han de servir per desplegar polítiques educatives d’igualtat d’oportunitats per a infants i joves. A Catalunya, les escoles segregades han passat de 400 a 420 en els últims cinc anys (Fundació Bofill). Quines solucions proposa per aquesta problemàtica el Departament?

La transformació educativa és indestriable de l’equitat i ens ha de

GUIA

fer avançar cap a l’equivalència en qualitat de tots els centres. Aquesta equivalència ens portarà a un sistema no segregador que garanteixi la igualtat d’accés a una educació de qualitat. Hem augmentat en el pressupost 2022 les partides destinades a l’alumnat vulnerable, tant a l’escola pública com a la concertada. També avancem en la implantació dels Plans d’Entorn i del Pla de Millora de les Oportunitats Educatives, per al suport a l’alumnat i reforç de l’atenció educativa, l’acompanyament a les famílies, i la reducció de les barreres econòmiques. Per exemple, hi ha dos àmbits que cal incrementar clarament i ara més que mai en el context de pandèmia. El primer és el dels ajuts de menjador, que tenen molts més beneficiaris que l’any anterior. El segon, el desplegament del Pla d’Educació Digital de Catalunya que inclou la connectivitat als centres i la distribució de dispositius

“Hem d’aconseguir

una oferta acordada amb l’Agència de l’FP, el Departament d’Empresa i Treball i els agents econòmics i socials del país per tal que sigui el màxim d’adaptada al mercat laboral i a les necessitats del territori.

”

digitals per a l’alumnat i professorat, per tal de superar la bretxa digital i que tots els nois i noies del país puguin estudiar en igualtat de condicions.

La proposta de renovació del currículum del batxillerat per fer-lo més obert, flexible, facilitador i orientador i l’anunci que es podrà aprovar aquesta etapa educativa amb assignatures suspeses si la mitjana de totes les notes és aprovat ha generat dubtes sobre com afectarà a la qualitat educativa d’aquesta etapa. Com hi responen? Com podem tranquil·litzar els docents i les famílies?

Confiem en els nostres mestres! Puc entendre el neguit que pot haver causat aquest anunci, però confio plenament, i demano confiança, pel criteri dels equips educatius, que són qui amb coneixement de causa han de prendre les decisions sobre la

promoció de cada alumne de forma col·legiada. Els nostres mestres i professorat són els que coneixen la realitat dels seus centres i els docents estan compromesos amb el progrés del seu alumnat i saben el que és millor per a ells en cada moment.

En qualsevol cas, el juny del 2024, les proves d’accés a la universitat, hauran d’estar adaptades a aquest nou currículum que pretén ser més competencial i no tan memorístic.

Quina és la posició del Departament?

Estem treballant per tenir el nou decret de batxillerat aquesta primavera perquè pugui entrar en vigor el curs 2022-23. Aquesta és una transformació substancial i l’hem de consensuar amb el Departament de Recerca i Universitats. Efectivament, els canvis en la metodologia dels aprenentatges a batxillerat van lligats a la necessitat de reformular les PAU.

Turisme, Comunicació, Empresa i Esport formaticbarcelona.com

fp

Impulsem el teu somni G R AU E N T U R I S M E — D O B L E S T I T U L AC I O N S B AC H E LO R S — M À S T E R S — C I C L E S F O R M AT I U S D I P LO M E S D ’ E S P E C I A L I T Z AC I Ó — T C P

3

GUIA

“Properament recollirem dades amb un qüestionari als adolescents per conèixer l’impacte real de la pandèmia en el seu estat emocional.

”

Vostè ha declarat que volen que aquesta sigui la legislatura de l’FP. Amb quines mesures preveuen aconseguir-ho? Com garantiran que el curs 2022-2023 cap alumne no es quedi sense la seva plaça de grau mitjà?

Davant una situació excepcional, com la que vam viure el maig passat amb una demanda extraordinària de cursar estudis d’FP, el Departament d’Educació va prendre mesures excepcionals. Vam incrementar l’oferta i vam obrir un procés de preinscripció extraordinari al setembre. Tot i que es va parlar d’una xifra molt elevada de persones que havien quedat excloses del procés, en realitat al final tothom que es va preinscriure a un cicle formatiu de grau mitjà o superior en el període ordinari va poder accedir-hi.

De cara al curs vinent 2022-2023, està previst fer canvis en el procés de preinscripció i matrícula, per tal d’oferir un millor servei a l’alumnat i les seves famílies. Garantirem que tot l’alumnat de 4t d’ESO tingui una plaça dins del l’àmbit professional de grau mitjà que hagi escollit.

També fem canvis en el procés de preinscripció i matriculació i avancem el procés al mes d’abril. Això ens permetrà tenir més capacitat de reacció al nivell de demanda.

També hem detectat que cal incrementar l’orientació des del primer 4

curs de l’ESO per tal que l’alumnat tingui un bon coneixement de totes les sortides educatives. I finalment, una qüestió que cal treballar amb agents externs al Departament i que és fonamental: hem d’aconseguir una oferta acordada amb l’Agència de l’FP, el Departament d’Empresa i Treball i els agents econòmics i socials del país per tal que sigui el màxim d’adaptada al mercat laboral i a les necessitats del territori. Només així s’aconsegueix un bon nivell d’inserció laboral entre els joves graduats.

En tot això, estem treballant.

El benestar emocional i la salut mental de l’alumat és un altre dels objectius d’Educació. Arran de la pandèmia, el curs passat es van disparar les consultes a les unitats de psiquiatria infantil i juvenil i les plantilles dels centres educatius van arribar al juny esgotades.

Què n’hem après de tot plegat i com ho podem fer perquè aquest any no es repeteixi la mateixa situació?

El Departament d’Educació ha posat en marxa aquest curs un pla pel benestar emocional i la salut mental de l’alumnat. Saben que recentment s’ha celebrat una sessió monogràfica sobre salut mental al Parlament i que aquesta és una prioritat del Govern de Catalunya, com ha expressat reiteradament el president, més

encara en l’actual context pandèmic.

Hi treballem en cooperació amb el Departament de Salut i donant suport als centres: properament recollirem dades amb un qüestionari als adolescents per conèixer l’impacte real de la pandèmia en el seu estat emocional, habilitarem espais on els joves es puguin expressar amb llibertat, acompanyarem als docents amb formació especialitzada per detectar situacions d’angoixa o de risc en el seu alumnat, abordar-les dins del centre o traslladar-les als professionals de la salut.

No són només intencions, els pressupostos del Departament per al 2022 tenen prevista una partida de 12 milions d’euros perquè els centres educatius atenguin el benestar emocional del seu alumnat i una dotació de 101 nous professionals per acompanyar els casos de més vulnerabilitat.

La jornada contínua arribarà algun dia a tots els centres escolars de Catalunya? Es plantegen modificar els horaris als centres de secundària per adequar-los a les necessitats del rellotge biològic dels adolescents?

Hi ha experts que aconsellen retardar fins a dues hores l’inici de les classes...

Aquesta és una qüestió complexa en la qual hi ha molts elements en joc: les estratègies pedagògiques, les necessitats d’organització família, l’impacte sobre el benestar i sobre l’equitat per a tot l’alumnat. No és senzill conjuminar-les perquè donin resposta a l’exigència d’equitat, inclusió i educació integral que el Servei d’Educació de Catalunya vol oferir a l’alumnat del país. El debat hi és i té en compte les propostes de reforma horària, la neurociència i la cronobiologia, la salut i l’alimentació, la pedagogia i les experiències en altres marcs horaris europeus. Algunes d’aquestes experiències, per cert, han posat de manifest que l’horari compactat agreuja les desigualtats socials i educatives. Com li deia, no és senzill, perquè cal tenir en compte no només el temps lectiu.

La lluita contra la segregació escolar està directament relacionada amb la gestió del temps educatiu i les activitats educatives que l’alumnat fa fora de l’horari lectiu estricte.

P

C

Cicles Formatius

e r b tes O s e er - 1 0 h r b e t f e r d o 9 1

Inscriu-te a www.eug.es

Viu els cicles en un entorn universitari

CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes

CFGS - Desenvolupament d’aplicacions

Multiplataforma

Orientació a Business Intelligence

CFGS - Desenvolupament d’aplicacions Web Perfil professional

Estudiar la teva

Bioinformàtica

vocació és possible

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 cicles.formatius@eug.es

Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona

GUIA

Per un futur sostenible

Com responen, la universitat i l’FP, a l’emergència climàtica?

Les generacions d’estudiants actuals toparan de ple amb el desafiament més gran de la humanitat: el canvi climàtic. Un problema d’escala planetària que tindrà efectes (de fet, ja en té) sobre l’economia, la societat i les professions del futur. Per saber com poden ajudar l’alumnat a fer-hi front des de les institucions de formació superior, hem parlat amb els rectors de les dotze universitats catalanes, amb experts en FP, patronals i sindicats, i els hem plantejat una sèrie d’interrogants. Aquestes han estat les seves respostes.

Quines mesures ha implementat la seva

institució per fer front a l’emergència climàtica? Com contribueix als ODS i a minimitzar la seva petjada de carboni?

C om adapta la seva oferta d’estudis a aquesta problemàtica?

C om dota els i les estudiants de les eines que els caldran per desenvoluparse en el nou paradigma laboral que els espera?

Coordinació: Emma Bouisset Carrascal

6

GUIA

JOAN GUÀRDIA Rector de la Universitat de Barcelona (UB)

UNIVERSITAT

“La UB està adherida al Programa d’Acords Voluntaris de reducció d’emissions de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic. Les emissions a la universitat s’han reduït significativament entre els anys 2017 i 2021, principalment gràcies a la contractació d’electricitat de fonts renovables. En les emissions associades a la recàrrega de gasos refrigerants, s’ha detectat una millora significativa possiblement associada a la substitució d’alguns equips antics. Les emissions del transport s’han reduït per la incorporació de vehicles híbrids i

elèctrics. Es fomenta el desplaçament a peu o en bicicleta.

D’altra banda, en el marc de l’aliança CHARM, la UB ha desenvolupat el màster en Global Challenges for Sustainability, vinculat als ODS. A l’oferta de màsters hi ha diverses titulacions que tracten sobre sostenibilitat. A més, s’està promovent que en les diferents assignatures dels graus i màsters s’incorporin exemples i bones pràctiques lligades als ODS. En els Treballs de Fi de Grau i de Fi de Màster s’està implementant un procés reflexiu lligat als ODS.”

JAVIER LAFUENTE Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) “La UAB ocupa el 13è lloc del món entre les universitats més compromeses amb l’acció climàtica segons THE University Impact Ranking. Aquesta posició ha estat assolida per la implicació de la universitat de forma directa a diversos nivells: d’una banda, incrementant la recerca en acció pel clima, i de altra, reduint l’ús de carbó com a energia, aplicant mesures d’educació ambiental a través de formacions sobre el canvi climàtic i el seu impacte,

introduint els ODS en els programes acadèmics, constituint una Comissió de Canvi Climàtic amb participació de tots els sectors de la comunitat universitària, participant en el grup de treball Agenda 2030 del Consell Interuniversitari de Catalunya, dotant-se del Pla Campus Saludable i Sostenible —les línies del qual incideixen directament en accions de canvi—, organitzant conferències i tallers de sensibilització o planificant una universitat descarbonitzada.”

DANIEL CRESPO

Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) “Actualment, s’està redactant el Pla Campus UPC Sostenible 2030, el full de ruta que ha de portar la institució cap a l’objectiu d’assolir la neutralitat de carboni el 2030. Inclourà accions de reducció de consums energètics, d’impuls de la producció d’energies renovables, de residu zero, de mobilitat més sostenible i segura i de lluita contra el canvi climàtic.

L’eix de la sostenibilitat s’ha incorporat de manera transversal a les titulacions d’enginyeria i impregna els grups de recerca de la universitat, els quals són i seran protagonistes de les principals transfor-

macions del país en aquest àmbit. Des de l’hidrogen a la producció d’energia eòlica, de la lluita contra el malbaratament a l’alimentació sostenible i saludable, de la producció ambientalment responsable a la gestió i el reciclatge de residus. La UPC dona forma a un futur mediambientalment sostenible. També treballem per convertir els campus en laboratoris d’experimentació en gestió del carboni, mitigació i adaptació. Alhora, fomentem que l’estudiantat, a través de les associacions o de treballs acadèmics, s’impliqui en un campus cap a la neutralitat de carboni el 2030.”

7

GUIA

ORIOL AMAT Rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) “La UPF aplega les iniciatives a l’entorn de l’emergència climàtica i els ODS a través del projecte Benestar Planetari. En l’àmbit institucional, hem adquirit el compromís de reduir progressivament la petjada de carboni fins a esdevenir plenament neutres el 2040 (això és una reducció del 25% pel 2025 i del 55% pel 2030); en sintonia amb el nou Pla de Sostenibilitat Ambiental de la UPF (2021-2024).

En l’àmbit docent, apostem per introduir els ODS en els plans d’estudis existents i també pel disseny de nous

programes (màsters, MOOCs, cursos d’estiu...) a l’entorn d’àmbits com les polítiques de gènere, la justícia social o l’acceptació de la diversitat i la multiculturalitat. Pel que fa a la recerca, estem desplegant el projecte Ciutadella del Coneixement, un nou complex de recerca i innovació centrat en biomedicina, biodiversitat i benestar planetari, que s’ubicarà al costat del Parc de la Ciutadella, i que compta amb la participació del CSIC i el BIST, i el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.”

JAUME PUY LLORENS Rector de la Universitat de Lleida (UdL) “La Universitat de Lleida té tradició en l’estudi i el combat del canvi climàtic en diversos camps del coneixement. Treballem des de les enginyeries industrials en l’aprofitament i l’estalvi energètic en instal·lacions i edificis, i al camp agronòmic i forestal s’estudien des de fa molts anys el paper dels sistemes agrícoles i naturals com a embornals de CO2, la reducció d’insums per augmentar l’eficiència de l’agricultura, i la millora de l’alimentació animal com a via per reduir els gasos d’efecte hiver-

nacle. L’agricultura de precisió, un camp en què som líders, utilitza les dades massives per ajustar al màxim el consum de fertilitzants, pesticides i energia per a la producció d’aliments. Els estudiants participen d’aquests coneixements a través d’assignatures i treballs pràctics, tant a la universitat com en empreses.

I com a institució som pioners i capdavanters en l’aprofitament fotovoltaic, amb prop de 700 kWp instal·lats a les teulades dels nostres edificis, i aviat arribarem a 900.”

JOAQUIM SALVI

Rector de la Universitat de Girona (UdG) “La Universitat de Girona figura en llocs destacats en els rànquings que avaluen l’adequació als Objectius de Desenvolupament Sostenible i la lluita a favor del medi ambient. És entre les cent primeres del món, segons el The Impact Ranking, amb un esment especial a la qualitat de l’educació, les ciutats i territoris sostenibles i les energies netes.

En el barem Green Metric accedeix al lloc cent vintè del món i és la segona en l’àmbit català.

Tot plegat és el fruit d’anys d’esforços que s’han concretat, per exemple, en l’aprovació d’un nou Pla d’ambientalització (2021) que preveu actuacions concretes sobre l’inventari d’emissions, la sostenibilitat curricular, l’optimització de recursos, la gestió de residus i la mobilitat i l’ordenació d’espais. Les accions tant se 8

centren en detalls quotidians (la progressiva adequació dels centres de cara a una millor eficiència energètica) com en polítiques impulsores de conscienciació, concentrades, posem per cas, en el compromisos amb el Programa d’Acords Voluntaris per a la reducció de gasos amb efecte hivernacle i la compra d’electricitat 100% renovable, o en la posada en marxa de la flota de bicicletes elèctriques per a la mobilitat del PAS i PDI i el programa d’electrificació de la flota pròpia de vehicles. Sense oblidar apunts tan destacats com l’Hort Ecosolidari o la participació d’estudiants en projectes de sostenibilitat en països en vies de desenvolupament. M’agrada recalcar que, en aquest sentit, la UdG és la universitat estatal amb un major nombre de projectes de voluntariat.”

GUIA

MARÍA JOSÉ FIGUERAS Rectora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) “Des del 2010 i fins al 2019 (any prepandèmia) a la URV hem aconseguit reduir un 45% les emissions d’efecte hivernacle, a través de l’estalvi i l’eficiència energètica, el consum d’electricitat renovable i la promoció del transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu per evitar l’ús del cotxe.

Pel que fa a l’oferta d’estudis, a la URV hem creat itineraris formatius adreçats a capacitar professionalment per treballar en aquests àmbits. Per exemple, graus com els de Geografia, Anàlisi Territorial i Sostenibilitat; i màsters com els de Dret Ambiental, de Catàlisi Sostenible, d’Enginyeria Ambiental i Sostenibilitat Energètica, de Gestió d’Àrees de Muntanya, de Tecnologies de l’Hidrogen i de Tecnologies del Vehicle Elèctric. També hem posat en marxa un

minor pioner sobre Emprenedoria Social i Objectius de Desenvolupament Sostenible, i hem impulsat la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, una iniciativa de país i de lideratge de la transició energètica del territori.

Finalment, pel que fa a com dotem els estudiants de les eines necessàries que els caldran per desenvolupar-se en el nou paradigma laboral, algunes d’aquestes habilitats estan contemplades dins les metodologies d’aprenentatge que s’apliquen als estudis oferts, com ara la necessitat de saber col·laborar i treballar en equip, el compromís, la resiliència, la voluntat de creixement i d’aprenentatge continu i plural, la presa de decisions sobre informacions i dades contrastades o les habilitats digitals, entre d’altres.”

JOSEP MARIA GARRELL Rector de la Universitat Ramon Llull (URL) “Els últims anys la URL ha centrat grans esforços a resoldre l’emergència sanitària provocada per la COVID-19, però també a adaptar les seves polítiques estratègiques davant els principals reptes globals. Així, vam crear la figura del delegat del rector per a l’impuls de l’Agenda 2030 i aquesta clara assumpció de responsabilitats va comportar la definició d’una estratègia dins la universitat.

El 2021 ens vam sumar a la lluita contra el canvi climàtic adherint-nos als compromisos de la 1era cimera catalana contra el canvi climàtic. I aquest 2022, engeguem el full de ruta URL

per a l’acció climàtica, que recull accions en diferents àmbits, amb una mirada transversal, i amb un horitzó a curt-mitjà termini.

La responsabilitat de contribuir al desenvolupament sostenible del planeta és de tots els agents, però el mon de l’educació hi ha de jugar un rol important. A tall d’exemple, incorporant transversalment la perspectiva de canvi climàtic en el seus programes formatius. Com a universitat, hem de formar generacions sensibles a aquests desafiaments; professionals que incorporin aquesta perspectiva en la seva manera de fer i pensar.”

JOSEP A. PLANELL Rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) “L’emergència climàtica és un dels reptes globals més urgents que tenim actualment. Des de les universitats ens hem d’involucrar per tal de contribuir a la seva mitigació. I ho hem de fer amb el nostre actiu principal: el coneixement.

Un coneixement obert que generem mitjançant la recerca, que incrementem gràcies a les col·laboracions amb altres actors —acadèmics i no acadèmics—, i que compartim amb l’estudiantat a través de la docència i amb la resta de la societat vía la difusió que en fem.

Guiats per l’Agenda 2030 de Nacions Unides, a la UOC hem posat en marxa diverses iniciatives en aquesta línia, emmarcades en el pla de sostenibilitat mediambiental que s’integra dins del nostre Pla Estratègic 2022-2025.

De les més recents podem destacar el projecte d’eficiència energètica de les TIC del grup de recerca WINE, el màster de salut planetària que acabem de llançar amb la UPF i ISGlobal o el cicle de temàtic que coorganitzazem amb la Sala Beckett.”

9

GUIA

JOSEP ELADI BAÑOS Rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) “Entenem els Objectius de Desenvolupament Sostenible com un dels eixos essencials de la universitat del present i del futur, ja que és la nostra responsabilitat millorar la societat en els seus diferents àmbits i, sobretot, en aquells que ens són propis. Per això impulsem els ODS de manera transversal, amb accions i iniciatives molt diverses i des de tots els àmbits de coneixement.

Pel que fa a la docència, els ODS tenen presència en major o en menor grau

a totes les assignatures que s’imparteixen, tal i com recull, per primer cop aquest curs, la guia de l’estudiant. En l’àmbit de la recerca i la transferència de coneixement duem a terme projectes que impacten directament amb un o diversos objectius. I com a comunitat fem aportacions de millora d’eficiència de les instal·lacions, projectes de cooperació adreçats als estudiants o iniciatives de millora de la salut i de la pràctica esportiva, per esmentar només alguns exemples.”

ALFONSO MÉNDIZ Rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) “Conscients que l’emergència climàtica, juntament amb l’emergència sanitària, són els desafiaments més grans als quals ha de fer front la humanitat, UIC Barcelona està compromesa a reduir la petjada de carboni de la universitat i formar els futurs professionals per poder resoldre els problemes complexos amb què es trobaran. Per això, algunes de les mesures que estem portant a terme en aquest sentit són: passar a consumir fonts d’energies renovables; revisar i adaptar les memòries de tots els graus per inclou-

re-hi competències transversals de gènere i sostenibilitat; realitzar jornades obertes a tota la comunitat universitària per analitzar de manera holística i transversal els vincles entre el canvi climàtic i la salut durant el curs 20202021, i l’aigua i el canvi climàtic durant aquest curs 2021-2022. També volem potenciar la implementació curricular dels ODS als graus de UIC Barcelona i incentivar que els alumnes facin recerques vinculades amb la consecució dels ODS a través de premis als TFG i TFM d’excel·lència.”

RAFAEL RODRÍGUEZ-PONGA SALAMANCA

Rector de la Universitat Abat Oliba CEU

“Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una referència internacional per al desenvolupament de la societat a curt i mitjà termini. La nostra universitat ha incorporat aquesta perspectiva en els propis continguts docents. Ens ha semblat que tenia molt de sentit començar pels graus de l’àrea d’empresa i economia (Màrqueting i Direcció d’Empreses), en els quals, de manera transversal, s’han enriquit les matèries per a incloure continguts dels ODS. Es fa

10

en el context d’un projecte denominat Exploria.

De la mateixa manera, prioritzem que, a més de coneixements, els estudiants adquireixin competències com el lideratge, la comunicació o la capacitat per a treballar en equip. I, gràcies a un nou sistema de certificació digital (“badges digitals”), els nostres titulats poden acreditar davant tercers l’adquisició d’aquestes competències, la qual cosa aporta valor afegit al seu perfil en les xarxes professionals.”

GUIA

FP “D’entrada, cal destacar que, en el cas de l’FP, els currículums són flexibles, de manera que el personal docent a certificats i títols pot adaptar els resultats d’aprenentatge a la realitat, als ODS, i especialment a les empreses, amb qui es manté un diàleg permanent. A l’FP també es fa innovació, recerca aplicada i transferència de coneixement als sectors productius. La formació professional és flexible i està amatent a les innovacions dels sectors productius, per fer que el gap entre oferta i necessitats sigui el mínim possible. Existeix la família professional de Seguretat i medi ambient, que en certa manera té un caràcter transversal. També hi ha cicles relacionats en energia i aigua. I, per descomptat, els mòduls de tots els certificats i cicles tenen criteris d’avaluació que incorporen la prevenció i el medi ambient en el context.

FABIÁN MOHEDANO President de l’Agència FPCAT Pel que fa a les habilitats dels i les estudiants, els currículums competencials són la clau per impulsar-ne les anomenades soft skills. Per exemple, se’ls hi demana generar entorns segurs en el desenvolupament del seu treball i el del seu equip. Cal que l’alumnat descobreixi qüestions com els procediments de prevenció de riscos laborals i ambientals, d’acord amb el que estableix la pròpia empresa i les particularitats del sector. I això no només es treballa en els mòduls, també es treballa a la tutoria, per exemple. Al sistema educatiu, una experiència destacable és el projecte d’Escola Verda, on l’alumnat aprèn a calcular la petjada de carboni. Amb petites accions del que es tracta és que l’alumnat valori la necessitat d’un canvi de paradigma i que la seva petita aportació en el futur lloc de treball pot ser poderosa.”

PREGUNTA’M 11

GUIA

NEUS PONS PENA Directora gerent Fundació BCN FP “L’oferta formativa d’FP esta portant a terme la incorporació de continguts a diverses titulacions per sensibilitzar i dotar de coneixements sobre els ODS. D’altra banda, el sistema es troba en vies de generar i adaptar titulacions* per tal de gestionar aspectes estratègics de l’emergència climàtica com és la mobilitat sostenible, incorporar la circularitat en la generació de béns i serveis, i potenciar l’oferta formativa sobre la utilització de l’hidrogen com energia alternativa i sostenible. Empreses pioneres del sector energètic i grans infraestructures de l’AMB, com ara el Port de Barcelona, CZF o Mercabarna, col·laboren de ple amb el sistema d’FP per llançar reptes per millorar la sostenibilitat i confien en graduats d’FP per portar a terme els seus projectes.

Cada cop més, les noves metodologies d’aprenentatge incorporen l’entrenament de les denominades soft skills. Metodologies d’aprenentatge basades en projectes i/o reptes (Activa FP, Innova FP, Metropolis FP Lab,..) hackatons o concursos d’innovació ja es troben integrats al sistema d’FP i permeten treballar als alumnes en reptes reals d’empreses. L’FP Dual permet entrenar i aprendre noves competències a partir de casos reals.

En definitiva, l’FP és una formació bàsi-

ca de cara a poder implementar, materialitzar i concretar projectes que vagin en la direcció de revertir el canvi climàtic. Calen persones expertes acostumades a treballar amb nous components, materials, eines i tècniques que facin possible passar del concepte o idea a la concreció. Cal generar professionals capaços de gestionar i portar la instal·lació i manteniment dels projectes sostenibles de l’actualitat i del futur.” *A tall d’exemple, alguns cicles formatius nous o de recent creació: Família Energia i Aigua • Tècnic/a en Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües (NOU curs 20212022 i en FP Dual) • Tècnic/a superior en Eficiència Energètica i Energia Solar Tèrmica • Tècnic/a superior en Energies Renovables • Tècnic/a superior en Gestió de l’Aigua (es va iniciar el 2020, en FP Dual amb Aigües de Barcelona) Família Seguretat i Medi Ambient • Tècnic/a superior en Química i Salut Ambiental • Tècnic/a superior en Educació i Control Ambiental (creat al 2018 per a sensibilitzar i educar la població, promovent actituds que contribueixin a la conservació i millora del medi)

IRIS MOLINA Directora de Coneixement i Formació Professional de Foment del Treball “Parlar dels reptes de futur de l’FP des del punt de vista dels ODS, en concret, de quines respostes dona davant l’emergència climàtica, ho faig pensant des de l’aprenentatge al llarg de la vida, ja que no es pot entendre el valor afegit de l’FP sense la labor de conscienciació i educació mediambiental que fan la primària i la secundaria, en ocasions, de la mà de les pròpies empreses. Aquest jovent utilitza en benefici del seu entorn i la societat les interrelacions que teixeix l’FP entre el món productiu i l’educatiu, fent transferència del coneixement mitjançant l’FP Dual o programes d’innovació. No podem obviar en aquesta 12

equació, l’FP continua, formació promoguda pels sectors i les empreses. El sector de l’aigua és un exemple de tot l’exposat, amb programes per als infants a l’escola, projectes d’FP dual, cursos d’especialització i l’impuls d’una titulació pròpia, i tot des d’una visió integral del cicle de l’aigua, i alineats amb els ODS amb visió estratègica. La lluita contra els efectes del canvi climàtic ofereix un nou ventall de professions i la FP haurà de donar resposta a la formació necessària: economia circular, energies renovables, eficiència energètica i bioeconomia són àmbits que requeriran de personal capacitat.”

GUIA

ARIADNA RECTORET I JORDI Directora del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya “La formació professional per a persones treballadores ocupades que impulsem des del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya es basa en especialitats amb un impacte directe sobre les maneres de produir, i en els darrers anys hem apostat per un increment exponencial per donar resposta a la necessària adaptació als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, especialment de l’ODS13.

Aquest any, en el marc dels Fons Estructurals i d’Inversió Europeus per fer front a l’impacte de la crisi de la COVID-19 (REACT-EU), hem impulsat una actuació per afrontar millor els reptes sorgits de la nova realitat socioeconòmica, de manera que es reforci la viabilitat de les empreses.

Aquesta actuació s’emmarca en els tres pilars de l’estratègia de la UE: • Transformació digital, que pot permetre a les persones treballadores propiciar la transformació en el sector en el qual treballa o facilitar la seva incorporació a un altre sector gràcies a les competències digitals.

• Recuperació verda, identificant la transformació dels sistemes productius cap a aquesta economia verda i d’impac-

te sobre el clima.

• Resiliència social i econòmica, identificant actuacions d’atenció a les persones.

Aquest programa permet destinar 40 milions d’euros per upskilling i reskilling de persones treballadores, en especialitats vinculades als tres àmbits abans mencionats. Sobre les hard skills relacionades, cal destacar que en aquesta convocatòria també s’inclouen, per primera vegada, divuit especialitats formatives d’alt nivell sota el nom de “+Talent.Cat” específiques de l’economia verda (vinculades a especialitats assimilades a nivells de competència 4 i 5), que s’han treballat amb el SOC, la Secretaria de Recerca i Universitats i l’Agència de Qualitat Universitària.

Per posar exemples tangibles sobre aquestes especialitats, que van des de les 100 a les 270 hores de durada, identifiquem les relacionades amb la gestió de la demanda energètica, la rehabilitació energètica d’edificis i de sistemes industrials, els sistemes fotovoltaics, l’energia eòlica, les aplicacions bioenergètiques, l’hidrogen verd, la gestió de projectes de desenvolupament local i rural o els vehicles elèctrics.”

SÍLVIA MIRÓ

Directora Àrea de Treball de Pimec “L’àmbit de la formació professional com a opció formativa és un dels més concorreguts en l’actualitat, ja que comprèn un gran ventall d’accions enfocades a l’estudi i aplicació pràctica de professions concretes que poden ajudar a encaminar l’estudiant en el món laboral, per sobre d’altres tipus d’estudis. Dia rere dia es demostra, sense cap mena de dubte, que aquesta opció és realment oportuna i té molta traçabilitat de cara al futur.

Tot i així, en l’actualitat ens trobem a nivell global amb un repte fonamental que genera debat en tots els contextos i, per descomptat, també ho fa en l’àmbit de l’FP. Es tracta de l’emergència climàtica.

Així doncs, aquest repte ens porta a la reflexió sobre quin és el paper que està adoptant actualment la formació professional i en quins aspectes es podrien dur a terme canvis per tal d’aportar un gra de sorra a aquest objectiu col·lectiu.

Si donem un cop d’ull al ventall formatiu actual podem observar l’escassedat

d’oferta referent a l’àmbit de l’ecologia i l’emergència climàtica. Hi ha pocs cicles que s’adrecin a professions de l’àmbit de les energies renovables, desenvolupament de processos productius i innovació ecològica, i altres vessants de l’economia verda. No obstant això, no es pot negar que l’FP sí que està evolucionant i adaptant-se a la realitat d’una economia més digitalitzada i tecnològica, però encara li queden tasques pendents en referència a la branca ecològica.

Tenint en compte la perspectiva de com ha de ser el futur professional, cal una adaptació de les polítiques que engloben les accions disponibles en referència a la Formació Professional. Cal esmentar la tasca que està desenvolupant en l’actualitat la Comissió Europea associada a una orientació política per ajudar els estats membres en l’elaboració i aplicació de polítiques que garanteixin una transició justa cap a la neutralitat climàtica, englobant en aquesta l’àmbit formatiu i laboral.”

13

GUIA

RICARD BELLERA Secretari de Treball i Economia de CCOO a Catalunya “L’Agenda 2030 i l’FP han d’interactuar, com a mínim, en tres àmbits. En primer lloc, existeix un objectiu específic dels ODS, el quart, que reclama una educació inclusiva, equitativa i de qualitat que doni accés a tothom a una formació tècnica, professional i superior. Assolir aquest compromís exigeix més inversió, no tan sols en la pròpia formació, sinó en les eines d’orientació, d’acreditació de competències i, també, en la prospecció de necessitats formatives.

Aquestes, quan el futur passa per aturar el canvi climàtic i la sobreexplotació

dels recursos, són les d’un nou teixit productiu que demanda competències específiques, i això s’ha de traslladar als graus, mòduls i professionals. Finalment, la sostenibilitat ha de ser també un dels fonaments de les competències transversals de l’FP. Tan sols així garantirem que l’empenta i creativitat de les persones joves que s’incorporen amb la seva capacitat tècnica al teixit productiu en un ventall ampli de sectors sigui la inspiració per a un veritable canvi que superi la lògica dels riscos per consolidar la de l’equilibri i el benestar.”

EVA GAJARDO

Secretària de Formació de la UGT de Catalunya “La UGT de Catalunya ha apostat sempre per l’FP, especialment per a la seva modalitat Dual, ja que s’adapta perfectament al concepte que té la nostra organització de formar-se en el lloc de treball i amb la tutorització dels i les professionals del sector determinat.

Fa un any i mig, amb el Departament d’Educació vam acordar una Reforma Curricular que pretén donar més flexibilitat al currículum, potenciar el treball per projectes i augmentar les hores de pràctiques a les empreses, tant en la seva modalitat de Formació en Centres de Treball (FCT), com en la modalitat

STOP 14

Dual. El Ministeri d’Educació i Formació Professional s’ha inspirat en el nostre currículum per dissenyar la seva llei d’FP, recentment aprovada a les Corts Generals.

L’FP del s.XXI aposta clarament per les ODS. Una formació al llarg i ample de la vida optimitza recursos, genera ocupació i aposta pel canvi constant i sostenible de les persones treballadores que, a la formació inicial, hi hauran d’anar afegint formació contínua i/o ocupacional al llarg de la seva carrera professional. Una FP moderna i competencial fomenta el respecte per l’ètica, el medi ambient, la sostenibilitat i la igualtat.”

/

BÉ TOT POSSIBLE

GUIA

Com serà el talent laboral 5.0?

CAPACITAT D’ADAPTACIÓ AL CANVI

Res com la realitat que hem viscut els dos darrers anys per mostrar-nos l’alt grau d’imprevisibilitat del nostre entorn i com els professionals més reeixits són aquells que demostren resiliència en qualsevol escenari i saben reinventar-se quan és necessari.

CONEIXEMENT SOBRE LA UTILITZACIÓ DE LES TIC

Sigui quina sigui la professió escollida, la digitalització tard o d’hora arribarà a tots els sectors, substituint feines rutinàries o repetitives per màquines automatitzades. Això generarà la pèrdua de llocs de treball, però també la creació de noves ocupacions.

16

CAPACITAT PER SOLUCIONAR ADVERSITATS

Si una cosa ha demostrat la pandèmia és que per sobreviure en el complex mercat laboral hem de ser resolutius i sortejar les dificultats amb rapidesa, flexibilitat i agilitat.

RESPONSABILITAT I COMPROMÍS AMB LA TASCA QUE S’HA DE DESENVOLUPAR El teletreball i altres models de treball híbrids han posat damunt la taula la necessitat que els professionals demostrin capacitat per autogestionar la seva jornada laboral.

GUIA

Les 10 competències transversals imprescindibles per trobar feina En un món volàtil, incert, competitiu i global, les empreses cada cop tenen més en compte les habilitats toves (en anglès, soft skills) a l’hora de seleccionar la millor candidatura per a un lloc de feina concret. Les habilitats tècniques (o hard skills), evidentment, es donen per descomptat o l’aspirant no passaria el primer filtre de l’entrevista. Això fa que sigui necessari que, perquè els graduats i graduades responguin a les demandes del mercat laboral, els centres d’educació superior hagin d’incloure aquestes anomenades competències transversals (employability skills) en els seus currículums. En repassem les principals, aquí.

TREBALL EN EQUIP

Vivim en un món cada cop més interconnectat on les noves formes de treball organitzades de forma transversal i circular exigeixen aprendre a sumar esforços i compartir coneixements.

GESTIÓ DEL TEMPS

Hem de ser capaços de prioritzar les tasques urgents i importants per treure el màxim profit de la jornada laboral.

CAPACITAT DE GENERAR SINERGIES POSITIVES

PENSAMENT CRÍTIC I ANALÍTIC

PRESA DE DECISIONS

Els lideratges ja no són únics i autoritaris; guanyen pes els lideratges compartits, compromesos i alternants per avançar amb èxit cap a un objectiu ambiciós.

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

FONT: Elaboració pròpia + UOC.

17

GUIA

Els videojocs:

una eina educativa més

Acusada de tenir un impacte negatiu en el jovent (foment de la violència, sedentarisme, conductes obsessives...), la indústria del gaming reivindica les seves virtuts. Diversos estudis assenyalen que jugar a videojocs pot contribuir a desenvolupar habilitats com ara la percepció espacial, l’autoorganització, la resiliència o l’aprenentatge dels errors.

S

abies que si ets noia i jugues a jocs multiplataforma tens fins a tres vegades més possibilitats d’estudiar una carrera científica? És una de les conclusions de la recerca Girls’ video gaming behaviour and undergraduate degree selection: A secondary data analysis approach i un exemple més que els videojocs no són mare dels ous de tots els mals. De fet, segons els experts, tenen més d’una vessant positiva, també en l’àmbit educatiu, com ara millorar la capacitat de reacció o permetre d’aprendre conductes col·laboratives o a treballar en equip. Gisela Vaquero, profes18

sora col·laboradora del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC, així ho explica: “Per exemple, en els jocs d’estratègia aprens a gestionar recursos i equips, així com altres tècniques d’estratègia que et poden ser útils a la teva vida diària; en els videojocs de puzles aprens lògica, matemàtiques i aptituds com ara la paciència per resoldre’ls; en els jocs de simulació, a cuidar animals, plantes i decoració d’interiors, i en els jocs de rol aprens a posar-te en el paper d’una altra persona, és a dir, l’empatia, que tan necessària és en la nostra societat”.

“Els jocs

interactius contribueixen a millorar la capacitat de reacció i permeten aprendre conductes col·laboratives o a treballar en equip

”

GUIA

Per la seva banda, Joan Arnedo, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, director del màster de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC, afegeix que els videojocs poden contribuir a desenvolupar des d’habilitats com ara la percepció espacial fins a soft skills com l’autoorganització o la resiliència i

l’aprenentatge dels errors. Perquè equivocar-se en el joc “no és un fracàs humiliant, és una clara invitació a millorar”.

NO TOTS SÓN IGUALS Com sempre, però, per poder exprimir tot el potencial educatiu dels videojocs, cal fer-ne una tria acurada tenint en compte a quin

grup d’edat s’adrecen (aquesta informació està recollida en el codi PEGI) com quines competències es volen treballar. Women’s Quiz, per exemple, “és un joc educatiu que t’ensenya de manera divertida a conèixer la vida i l’obra de les dones cèlebres de la història que han estat tan invisibilitzades”, recomana Vaquero.

Un munt de beneficis Enforteixen habilitats cognitives, com ara la navegació espacial, el raonament, la memòria i la percepció.

Contribueixen a desenvolupar i augmentar la lectura.

Incrementen la capacitat de recuperació davant de les errades o equivocacions.

Desenvolupen habilitats per resoldre problemes.

Impulsen la creativitat, el grau d’atenció, la concentració, la destresa i la capacitat de decisió.

Fonts: UOC/LCI Barcelona.

19

GUIA

La salut mental a les escoles del nostre país Un alumne, un món L’efecte de la pandèmia ha evidenciat les mancances de recursos que, des d’anys enrere, es viuen a l’aula, fracturant-la, trencant-ne la dinàmica i fent-ne pagar un preu molt elevat en forma de patiment tant a professors com a l’alumnat. Això s’evidencia principalment per l’absència de professionals especialitzats en les diferents dificultats relacionades amb la malaltia de la salut mental: el trastorn de l’aprenentatge, la discalcúlia, la dislèxia, el TEA, el TDAH, etc. Una problemàtica que ha potenciat i ha fet més visible encara la falta d’integració i d’adaptació d’aquest col·lectiu.

MARGA RIBAS SÁNCHEZ Responsable de la comissió de Salut Mental de FAPAES.

T

ot i l’esforç i el pla d’actuació acordat per les administracions implicades, no s’ha assolit ni l’èxit ni l’objectiu desitjat per la falta d’adaptació als diferents trastorns i malalties de salut mental descrites. I és que les intervencions d’aquestes administracions haurien de ser, en primer lloc, àgils i primerenques; i, després, preventives i de seguiment, tot promovent la intervenció de les famílies amb eines adequades, recursos, informació, teràpia i una bona coordinació escola-salut. La implicació de totes les parts pot alleujar el camí i treure moltes pedres, evitant que aquestes es converteixin en roques sòlides i pesants.

CAL FER TOT EL CAMÍ PLEGATS Així doncs, per garantir-ne l’eficàcia, l’Equip d’Assessorament 20

i Orientació Psicopedagògica (EAP) hauria de ser present al costat de l’alumne i de l’equip docent des del primer moment —sense llistes d’espera—, i hauria de proporcionar una actuació del protocol que no sigui genèrica, sinó específica, de manera que doni una resposta individualitzada per a cadascuna de les diferents dificultats. S’ha de facilitar la informació adequada als mestres “fent honor” al mateix sentit del significat dels “plans individualitzats” o PI. A més, els PI haurien de tenir un recorregut i una supervisió anual durant tot el projecte educatiu, des de primària fins a la universitat o graus superiors. No pot ser que s’apliquin fins a la secundària per, després, deixar l’alumne sense aquest recurs i fer-ne caure la progressió.

UN DE CADA CINC ALUMNES PRESENTA ALGUN TRASTORN DEL NEURODESENVOLUPAMENT Per certificar allò descrit anteriorment i reclamar la necessitat que s’actuï sense més dilació per trobar els mitjans i les solucions a aquesta problemàtica, crec essencial compartir unes dades empíriques del Dr. Miquel Casas, catedràtic de Psiquiatria Emèrit de la UAB i cap del programa UTAE Recerca Hospital Sant Joan de Déu. En el seu estudi de l’Informe Capellades, on fa un ex-

GUIA

haustiu treball amb estudiants d’entre sis i setze anys que no assoleixen les competències marcades per Ensenyament, manifesta que “el fracàs escolar del nostre país està entre un 17% i un 22% atribuït a factors psicobiològics. El baix rendiment o fracàs escolar que tenim a Catalunya —afegeix el document— és principalment perquè no es diagnostiquen ni es tracten adequadament els alumnes amb aquestes patologies. Prop del 20% dels alumnes de primària i ESO pateixen algun tipus de disfunció, espectre autisme, TDAH, dislèxia, discalcúlia, trastorns de la comunicació, etc., amb alteracions de la conducta associades.”

10 PROPOSTES Per millorar en l’acompanyament del rendiment escolar i acadèmic dels estudiants

1- Seguiment del desenvolupa-

6-

ment motor, biològic i cognitiu del nouvingut.

Inclusió de la figura de l’orientador a totes les escoles púbiques i per a tot l’alumnat.

Presència de psicopedagogs a totes les escoles públiques.

Suport garantit durant tota la trajectòria vital estudiantil.

Intervenció i servei de l’EAP en tota la trajectòria del projecte educatiu de l’estudiant.

Formació obligatòria per als tutors amb alumnes d’aquest col·lectiu.

23-

4- Promoció d’adaptacions meto-

dològiques encertades, concretes i personalitzades per a cada alumne.

5-

Increment de places NEE (Necessitats Específiques Educatives) i disminució de places NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu).

@erycbarcelona

Cicles formatius de grau superior

TU

789-

Ampliació i presència d’especialistes en els serveis de menjador, a les extraescolars i promoció de l’esport com a eina per assolir una bona salut mental.

10- Desenvolupament d’un espai

lectiu per promoure l’educació emocional.

ROMPE LAS REGLAS: LIDERA EL CAMBIO ESTUDIA ADE EN UN AMBIENTE INTERNACIONAL

decideixes el teu

FUTUR. IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR

PRÒTESI DENTAL LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC

DIETÈTICA

BACHELOR IN MANAGEMENT: DIPLOMA OFICIAL

SEMESTRE DE INTERCAMBIO EN +120 UNIVERSIDADES ASOCIADAS Y/O EN NUESTROS CAMPUS INTERNACIONALES 3 PRÁCTICAS EN EMPRESA A TIEMPO COMPLETO SEPTIEMBRE DE 2022: NUEVO CAMPUS DE ÚLTIMA GENERACIÓN EN EL 22 @

ORTOPRÒTESIS I PRODUCTES DE SUPORT

HIGIENE BUCODENTAL

DOCUMENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ SANITÀRIES

ARA TAMBÉ CICLES ONLINE

21 ¡Descubre el programa al completo!

GUIA

Entrevista a Laura Pararols Directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona

“Seguirem intensificant la nostra vocació orientadora” Després de dos anys consecutius en què la crisi del coronavirus va impedir la celebració presencial del Saló de l’Ensenyament i Futura, els pròxims 16 al 20 març, Fira de Barcelona obre de nou les portes del recinte de Montjuïc per convertir-lo —per 31ª vegada, ja— en el centre neuràlgic de la formació. Quines novetats i serveis hi trobaran els i les estudiants que el visitin i quins seran els protocols per accedir-hi? la seva directora ens en parla en aquesta entrevista.

Text:

EMMA BOUISSET CARRASCAL

Arran de la pandèmia, el 2020 i el 2021, el Saló de l’Ensenyament i Futura va oferir una versió alternativa en línia (FiraCampusVirtual).

Això vol dir que assistirem a un saló híbrid a partit d’ara?

Segurament en alguns salons serà així, però no en el Saló de l’Ensenyament i Futura, on la presencialitat és fonamental. No hi ha res com el format físic per tal que els visitants puguin treure el màxim de suc de la seva visita. Confiem que l’evolució de la COVID-19 sigui favorable i puguem celebrar tots els esdeveniments 100% presencials com abans.

Ara que sembla que a poc a poc es comencen a relaxar les restriccions per la pandèmia, amb quines mesures de seguretat es trobaran els visitants?

Enguany, esperem entrar en una fase 22

ja de més normalitat. Fira de Barcelona està en permanent contacte amb les autoritats sanitàries i seran elles qui ens aniran marcant els protocols a seguir. El que sembla clar és que la mascareta serà obligatòria, situarem punts de gel hidroalcohòlic i farem un estricte control d’aforament.

Parli’m de les novetats d’enguany.

Què hi trobaran els visitants?

Al Saló de l’Ensenyament hi trobaran les principals novetats en títols per al curs 2022-23, entre estudis de batxillerats, graus universitaris, estudis superiors, complementaris, formació professional, art, idiomes, així com d’altres serveis vinculats a l’educació i una àmplia oferta de màsters i postgraus i oportunitats laborals a Futura. A més, i com ja és tret distintiu d’ambdós salons, seguirem intensificant la nostra vocació orientadora

GUIA

amb més propostes per ajudar els visitants a fer una tria el més fonamentada possible enmig de tanta oferta.

En aquest sentit, el servei d’assessorament individualitzat serà un dels principals espais i estarà format per professionals de l’àmbit de la psicologia, pedagogia o psicopedagogia que resoldran dubtes de l’alumnat.

També es reforçaran les visites guiades que es personalitzaran en funció dels interessos del grup; hi haurà tallers per a joves i famílies, l’espai d’autoconsulta, el servei de consultes online, entre d’altres.

Escollir una carrera o un màster és una decisió important i no sempre és fàcil tenir-ho clar a la primera.

Efectivament, és una decisió cabdal que, com comentava abans, sovint és força difícil de prendre tenint en compte la gran quantitat de propostes disponibles. Per això, des del Saló de l’Ensenyament i Futura fem tanta èmfasi en l’orientació com a

eina fonamental per tal que la tria d’un itinerari formatiu o altre sigui la més fonamentada possible. De fet, segons l’estudi Com el jovent explora, experimenta i pensa sobre el seu futur: una nova mirada sobre l’orientació, publicat per l’OCDE el passat mes d’octubre, constata que quan els estudiants exploren i experimenten el món laboral i reflexionen sobre el seu futur acadèmic i professional a través de l’orientació, poden aconseguir millors resultats en les seves feines.

Enguany, podrem gaudir un cop més de demostracions en viu i activitats interactives?

Encara estem acabant de definir el programa però de ben segur que hi haurà multitud d’activitats, adaptades, però, a la situació que estem vivint. Exhibicions de perruqueria i maquillatge, tallers de l’àmbit científic, de videojocs o multimèdia i de DJ, entre d’altres.

“Una de

les novetats d’enguany és la presència de l’oficina d’EducationUSA que proporcionarà tota la informació al estudiants que vulguin anar-se’n a estudiar als Estats Units.

”

Vine al Saló de l’Ensenyament, a Barcelona, del 16 al 20 de març

www.udg.edu/futursestudiants

@univgirona #UdGKm0

Ens trobaràs a l’estand D437 recinte Montjuic 1 Pavelló 1/Nivell 0

23

GUIA

“Des de fa anys, la formació

professional s’ha demostrat com un itinerari amb un alt grau d’ocupabilitat, fet que ha despertat molt l’interès entre els estudiants.

”

Un tema que preocupa les famílies i el jovent és la inserció laboral. Al saló, hi trobaran recursos que els ajudin a fer-se un lloc en el mercat de treball?

Entre les propostes que oferirem hi ha xerrades sobre quines són les professions més demandades en aquests moments i en un futur proper i quines són les habilitats més sol·licitades entre les empreses. També al Futura, s’organitzaran speed datings entre candidats i empreses que ofereixen oportunitats laborals.

I per als que volen estudiar a l’estranger, el saló els podrà ajudar?

Sí, precisament una de les novetats d’enguany és la presència de l’oficina d’EducationUSA que depèn del Departament d’Estat dels EUA, que proporcionarà tota la informació al estudiants que vulguin anar-se’n a estudiar als Estats Units. També hi haurà presència de diversos centres que ofereixen formació a altres països, així com entitats que fomenten l’intercanvi d’estudiants.

En plena revolució 4.0, quina presència tindran les noves tecnologies?

El saló és un reflex de les tendències actuals: la revolució 4.0, les noves tecnologies, la robòtica, la ciberseguretat, la Intel·ligència Artificial, el blockchain, la sostenibilitat... Totes 24

elles tenen una translació directa en els estudis que ofereixen els nostres expositors i, per tant, seran presents en l’oferta del saló.

L’emergència climàtica transformarà el mercat laboral en els propers anys.

Ja ho ha està fent, i prova d’això són el naixement els darrers anys de noves titulacions vinculades a aquesta realitat, com ara els estudis en sostenibilitat, medi ambient o eficiència energètica que ja ofereixen la majoria de centres de referència catalans i que estan tenint una alta demanda entre els estudiants, conscients que ja són algunes de les feines més demandades actualment i més ho seran en el futur.

mació professional. Això ho veurem reflectit? Com? Efectivament, des de fa anys, la formació professional s’ha demostrat com un itinerari amb un alt grau d’ocupabilitat, fet que ha despertat molt l’interès entre els estudiants. La combinació d’una vessant pràctica amb una teòrica fa que sigui una formació molt atractiva amb més demanda cada dia.

En aquest sentit, al Saló de l’Ensenyament s’hi veurà reflectida aquesta tendència amb multitud de propostes que oferiran formació professional de gran varietat d’àmbits, ja siguin cicles formatius de grau mitjà o superior.

QUIN SALÓ T’ESCAU MÉS? SALÓ DE L’ENSENYAMENT

Els estudis artístics també tindran un espai entre l’oferta formativa del saló?

Sí, com tots els anys, la formació de caire artístic tindrà el seu espai al saló i, entre d’altres, comptarà amb la presència de l’Esmuc, l’Escola Superior de Música de Catalunya, o l’ESCRBCC, l’Escola Superior de Conservacio i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, i l’Institut del Teatre, només per citar-ne alguns exemples.

Joves estudiants d’ESO i batxillerat que han de triar el seu itinerari acadèmic.

En els darrers anys, ha augmentat l’interès entre els joves per la for-

seva formació i especialitzar-se en una àrea concreta.

FUTURA

Joves estudiants d’educació universitària que volen continuar la

IQS · Blanquerna · La Salle · Facultad de Filosofia · Esade · Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés · I.U. Observatori de l’Ebre · I.U. de Salut Mental Vidal i Barraquer · Institut Borja de Bioètica · Escola Superior de Disseny ESDi (centre adscrit)

16 - 20 MARÇ 2022 RECINTE MONTJUÏC

www.ensenyament.com #ensenyament

GUIA

QUÈ VOLS SER?